Tema 1. La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

36
TEMA 1 LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (SEGLE XVIII) Salvador Vila Esteve Història 4t d’ESO

description

Primer tema d'Història de 4t d'ESO dedicat a l'Antic Règim.

Transcript of Tema 1. La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

Page 1: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

TEMA 1 LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (SEGLE XVIII)

Salvador Vila Esteve

Història

4t d’ESO

Page 2: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

TEMA 1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (segle XVIII).

0. Introducció.

1. Creixement i canvis econòmics i demogràfics.

2. Societat estamental i absolutisme.

3. La Il·lustració.

4. La revolució anglesa i el despotisme il·lustrat.

5. La revolució americana.

6. El segle XVIII a Espanya i el Regne de València.

Page 3: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

0. Introducció.El concepte Antic Règim: sistema econòmic, social i polític present a Europa entre els segles

XVI i XIX (etapa final del feudalisme) i que es caracteritza pel règim econòmic senyorial amb una agricultura de subsistència, una societat estamental i l’absolutisme monàrquic

Característiques

Règim econòmic senyorial (naixent ja el capitalisme comercial)

Societat estamental

Població estancada: natalitat i mortalitat altes

Monarquia absoluta

Page 4: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

1. Creixement i canvis econòmics i demogràfics.L’agricultura era l’activitat principal: una agricultura de subsistència (autoconsum)

basada en la rotació triennal (guaret) i amb rendiments baixos (escàs comerç)

La terra era la principal font de riquesa i els privilegiats (noblesa i clero) se l’havien apropiada: la cedien als camperols per a que la treballaren a canvi d’una renda (normalment ja en diners), a més d’haver de pagar-los impostos

Page 5: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

1. Creixement i canvis econòmics i demogràfics.Sovint es produïen males collites que provocaven fam i misèria entre el camperolat i eren la causa de les revoltes populars (revoltes del pa)

Entre 1650 i 1800 la població europea es va duplicar per la disminució de la mortalitat catastròfica provocada per guerres i epidèmies i la introducció de nous cultius (creïlla, dacsa)

Page 6: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

1. Creixement i canvis econòmics i demogràfics.L’augment de la població va incrementar la demanda de productes, que va fer pujar els preus i que augmentara la inversió i la producció: millora l’agricultura, es creen

les manufactures i el putting out system (indústria a domicili) i creix el comerç

El comerç amb les colònies creix espectacularment i deixa molts guanys, especialment el comerç triangular entre Europa (ixen manufactures),

Àfrica (ixen esclaus) i Amèrica (ixen matèries primeres)

Page 7: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

Exercicis punt 1. Creixement i canvis econòmics i demogràfics.

1.- Què és l’Antic Règim? Quines són les seues característiques principals?

2.- A partir de la imatge i amb les teues paraules, explica el funcionament de la rotació triennal.

Page 8: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

Exercicis punt 1. Creixement i canvis econòmics i demogràfics.3.- A partir dels documents, respon:a) Tipus de cada document.b) Tema de cada document.c) Quina va ser l’evolució general de la població europea al segle XVIII? Posa exemples concrets.d) Quins productes exportava Europa al segle XVIII? Cap a on?e) Què s’exportava des d’Àfrica a Amèrica? Per a què s’utilitzaria aquest “producte” en Amèrica?f) Què s’exportava d’Amèrica a Europa?g) Per què s’anomena triangular a aquest comerç?h) Explica, en forma de redacció, tot el que sàpigues sobre l’economia i la demografia al segle XVIII.

Page 9: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

2. Societat estamental i absolutisme.La societat de l’Antic Règim és una societat estamental tancada dividida en

privilegiats (noblesa i clero) i no privilegiats segons naixement (excepte el clero)

Page 10: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

2. Societat estamental i absolutisme.

Els privilegiats

Eren la noblesa i el clergat, no arribaven al 5% de la població i gaudien de drets i privilegis com no pagar impostos, lleis pròpies,...

La noblesa es dedicava teòricament a les armes i la seua riquesa procedia de les terres que posseïa i dels seus

privilegis fiscals, jurídics, econòmics i honorífics

El clero es dedicava teòricament a l’oració i predicació, la seua riquesa procedia de les seues terres i patrimoni i del cobrament del delme i es dividia entre alt clero (procedent de la noblesa)

i baix clero (procedent dels no privilegiats)

Page 11: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

2. Societat estamental i absolutisme.

Els no privilegiats

Eren més del 90% de la població i un grup amb persones molt diferents (camperols, classes populars urbanes, burgesia), unides per ser els que

treballaven i pagaven impostos (no tenien cap privilegi)

Els camperols eren la majoria (80%), es dedicaven a treballar la terra i estaven sotmesos a dures condicions de vida (impostos, males collites,...)

Les classes populars urbanes eren artesans, obrers, servents i pidolaires que vivien a les ciutats, normalment en males condicions

La burgesia era minoritària, però estava creixent en nombre i, sobretot, en riquesa, gràcies al comerç, les finances i l’artesania, i volia tindre

poder polític i deixar de ser no privilegiada

Page 12: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

2. Societat estamental i absolutisme.L’absolutisme o monarquia absoluta és el sistema polític propi de l’Antic Règim

en què el rei tenia tot el poder dins d’una monarquia hereditària de dret diví (el seu poder venia directament de Déu) i governava ajudat per institucions

que l’assessoraven (parlaments o corts) i funcionaris

Page 13: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

Exercicis punt 2. Societat estamental i absolutisme.

1.- A partir del document, respon:a) Tipus, autor, data i lloc d’on s’ha tret el document.b) Tema.c) Quins tres ordres hi havia a França segons l’autor? A què es dedicava cadascun d’ells?d) Explica, amb les teues paraules, els motius que dóna l’autor per a justificar les desigualtats.e) Explica, en forma de redacció, tot el que sàpigues sobre la societat estamental.

Page 14: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

Exercicis punt 2. Societat estamental i absolutisme.

2.- A partir dels documents, respon:a) Tipus, autor i data de cada document i llibre d’on s’ha tret el primer.b) Tema conjunt als dos documents.c) Quin argument utilitza Bossuet per a defensar la monarquia absoluta? Què s’ha de fer a tot aquell que l’ataque? Per què?d) Qui era Lluís XV? Quins poders diu que té en el text? Quin tipus de monarquia seria?

Page 15: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

3. La Il·lustració.La Il·lustració és un pensament al servei de la burgesia que es basa en el racionalisme (la raó

com a únic mitjà d’entendre el món), el coneixement (educació) i la recerca de la felicitat

Ataquen les bases de l’Antic Règim: absolutisme, desigualtat legal, teocentrisme i religió

Page 16: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

3. La Il·lustració.

PrecedentsNewton (mètode científic)

Locke (crítica a l’Antic Règim i demanda de divisió de poders, igualtat legal i drets bàsics de l’individu)

Page 17: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

3. La Il·lustració.Econòmicament afirmen que l’agricultura (fisiòcrates francesos) i les activitats productives (liberals anglesos) són les principals fonts de riquesa i cal deixar llibertat econòmica basada en la propietat privada (fi dels comunals i terres

amortitzades) i la lliure iniciativa dels propietaris

Políticament proposen un nou model polític i social basat en la llibertat i la igualtat legal: crítica a l’absolutisme i la societat estamental, posant les bases del liberalisme (igualtat legal i d’oportunitats)

Page 18: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

3. La Il·lustració.

Principals pensadors il·lustrats

Montesquieu demanda la divisió de poders front al poder absolut del monarca

Rousseau reclama llibertat, igualtat i sobirania nacional

Voltaire propugna la tolerància i la llibertat de consciència i que tots paguen impostos

Diderot i D’Alembert publiquen L’Enciclopèdia, gran obra que pretenia reunir tots els coneixements de l’època basats

en la raó i l’observació de la naturalesa

“En un Estat en què un home sols o una sola corporació de pròcers, de nobles, o de poble, administrara els tres poders i tinguera la facultat de fer les lleis, d’executar les resolucions públiques i de jutjar els crims i les disputes dels particulars, tot es perdria completament. (...) Els prínceps que volen ser dèspotes sempre comencen reunint totes les magistratures en ells mateixos: alguns reis d’Europa acaparen tots els grans càrrecs de l’Estat.”MONTESQUIEU: L’esperit de les lleis, 1748.

Page 19: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

Exercicis punt 3. La Il·lustració.1.- Què és la Il·lustració? Quins es consideren els seus precedents? Per què?

2.- Quins tres poders hi ha? Com han d’estar i quina ha de ser la funció de cadascun d’ells segons els il·lustrats? En qui recau cada poder?

3.- A partir del document, respon:a) Tipus, autor, informació de l’autor, data i lloc d’on s’ha tret el document.b) Tema.c) Quines dues coses són les més importants per a un home segons l’autor? Quina relació guarden entre elles?d) Què és per a l’autor la veritable igualtat? Com es pot aconseguir?e) Explica, en forma de redacció, quins van ser els principals il·lustrats i les seues idees.

Page 20: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

4. La revolució anglesa i el despotisme il·lustrat: la revolució anglesa.

A Anglaterra el poder del rei estava limitat pel Parlament, però en el segle XVII els reis van intentat imposar l’absolutisme, provocant una guerra civil

En 1649, els defensors del parlament, amb Cromwell al cap, s’imposaren, ajusticiaren Carles I i proclamaren una República

Page 21: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

4. La revolució anglesa i el despotisme il·lustrat: la revolució anglesa.

Però Cromwell es va comportar com un dictador i, després de la seua mort, el parlament va restaurar la monarquia (Carles II) controlada pel parlament

(habeas corpus: llibertats individuals i garanties legals per als detinguts)

Jacob II va intentar novament instaurar l’absolutisme i una nova revolució (1689) el va deposar i buscaren un nou rei (Guillem d’Orange) que va jurar el Bill of Rights i va acceptar una monarquia parlamentària amb separació de poders

Page 22: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

4. La revolució anglesa i el despotisme il·lustrat: el despotisme il·lustrat.

Davant l’augment de les protestes i l’expansió de les idees il·lustrades, alguns monarques absoluts europeus van introduir algunes idees de la Il·lustració

governant amb un nou lema: “Tot per al poble, però sense el poble”

Exemples: Frederic II de Prússia, Caterina de Rússia, Maria Teresa d’Àustria, Carles III d’Espanya

Actuacions: absolutisme centralitzador; millores administratives; foment de l’educació, l’agricultura i la indústria i modernització econòmica (llibertat comercial)

Límits: sols accepten algunes reformes econòmiques, però sense canvis socials i polítics de fons → fracàs: el canvi econòmic farà caure tot l’Antic Règim

Page 23: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

Exercicis punt 4. La revolució anglesa i el despotisme il·lustrat.

1.- A partir del document, respon:a) Explica, en forma de redacció, l’esquema de funcionament de la monarquia parlamentària anglesa després de les revolucions.b) Com es va arribar a aquest sistema?c) Creus que és un sistema democràtic? Justifica la resposta.

Page 24: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

Exercicis punt 4. La revolució anglesa i el despotisme il·lustrat.

2.- A partir del document, respon:a) Tipus, autor, informació de l’autor i data.b) Tema.c) Quins poders havia de tindre el rei segons el text? Qui li’ls donava? Per a què? Com es diu aquesta manera de governar?d) Què era el despotisme il·lustrat? Quins monarques el van posar en pràctica? Que feien? Per què no va aconseguir perdurar en el temps?

Page 25: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

5. La revolució americana.A la costa est dels actuals Estats Units hi havia 13 colònies angleses que, fartes dels impostos i el

monopoli comercial d’Anglaterra i de no tindre representació política, es van revoltar contra ella i van proclamar la seua independència en 1776 seguint les idees il·lustrades (llibertat i igualtat legal)

We hold these truths to be self-evident, that all men are created equal, that they are endowed by their Creator with certain unalienable Rights, that among these are Life, Liberty and the pursuit of Happiness.--That to secure these rights, Governments are instituted among Men, deriving their just powers from the consent of the governed, --That whenever any Form of Government becomes destructive of these ends, it is the Right of the People to alter or to abolish it, and to institute new Government, laying its foundation on such principles and organizing its powers in such form, as to them shall seem most likely to effect their Safety and Happiness. (…) But when a long train of abuses and usurpations, pursuing invariably the same Object evinces a design to reduce them under absolute Despotism, it is their right, it is their duty, to throw off such Government, and to provide new Guards for their future security.(…)We, therefore, the Representatives of the united States of America, in General Congress, Assembled, appealing to the Supreme Judge of the world for the rectitude of our intentions, do, in the Name, and by Authority of the good People of these Colonies, solemnly publish and declare, That these United Colonies are, and of Right ought to be Free and Independent States; that they are Absolved from all Allegiance to the British Crown.Declaration of Independence (Philadelphia, 4th of July 1776).

Sostenim com a evidents per si mateixes les següent veritats, que tots els homes són creats iguals, que són dotats pel seu Creador de certs Drets inalienables, entre els quals hi ha el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Que per garantir aquests drets, s'institueixen els Governs entre els Homes, els quals obtenen els seus poders legítims del consentiment dels governats, Que quan s'esdevingui que qualsevol Forma de Govern es faci destructora d'aquestes finalitats, és el Dret del Poble reformar-la o abolir-la, i instituir un nou Govern que es fonamenti en els esmentats principis, tot organitzant els seus poders de la forma que segons el seu judici ofereixi les més grans possibilitats d'aconseguir la seva Seguretat i Felicitat. (...) Però quan una llarga sèrie d'abusos i usurpacions, dirigida invariablement al mateix Objectiu, demostra el designi de sotmetre al poble a un Despotisme absolut, és el seu dret, és el seu deure, derrocar aquest Govern i establir nous Resguards per la seva futura seguretat. (...)Per tant, els Representants dels Estats Units d'Amèrica, convocats en Congrés General, Reunits en Assemblea, apel·lant al Jutge Suprem del món per la rectitud de les nostres intencions, en Nom i per l'Autoritat del bon Poble d'aquestes Colònies, solemnement fem públic i declarem: Que aquestes Colònies Unides són, i han de ser per Dret, Estats Lliures i Independents; que queden Absoltes de tota Lleialtat a la Corona Britànica.Declaració d’Independència dels Estats Units (Filadèlfia, 4 de juliol de 1776).

Page 26: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

5. La revolució americana.Així, es va iniciar una llarga guerra d’Independència que va acabar quan Gran Bretanya va reconèixer la independència dels Estats Units (1783),

amb George Washington com a primer president

Els Estats Units van elaborar la primera Constitució escrita (1787): república federal, separació de poders i àmplia declaració de drets (propietat privada,

habeas corpus, jurats, llibertats de premsa, reunió, expressió,...)

Page 27: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

Exercicis punt 5. La revolució americana.

1.- Què eren les tretze colònies? Per què i quan van proclamar la seua independència?

2.- Quan van aconseguir els Estats Units la seua independència? Com? Qui va ser el seu primer president?

3.- Per què afirmem que la independència dels Estats Units és un exemple de revolució liberal? Vol dir això que era un estat democràtic? Raona la resposta en els dos casos.

Page 28: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

6. El segle XVIII a Espanya i el regne de València: la Guerra de Successió (1701-14).

Quan Carles II mor sense descendència aspiren al tron espanyol Felip de Borbó (nomenat hereu per Carles II i que serà el rei Felip V) i l’arxiduc Carles d’Àustria

Page 29: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

6. El segle XVIII a Espanya i el regne de València: la Guerra de Successió (1701-14).

Triple conflicte

A Europa, quasi tots els països recolzen Carles d’Àustria i li declaren la guerra als borbons (França i Espanya) per a evitar que tinguen un poder excessiu

A Espanya, la por al centralisme dels borbons i a perdre els furs i lleis pròpies fa que els regnes de la Corona d’Aragó es mostren partidaris de l’arxiduc Carles i comencen una guerra contra Felip V i Castella

Al regne de València es produeix també una guerra civil entre els nobles partidaris de Felip V (botiflers) per por a perdre els seues privilegis) i els camperols, artesans i comerciants, partidari de l’arxiduc Carles (maulets)

per les promeses d’abolir drets senyorials i afavorir el comerç

Al Tall. Cant dels maulets

Page 30: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

6. El segle XVIII a Espanya i el regne de València: la Guerra de Successió (1701-14).

A Espanya la guerra la guanya Felip V: després de la batalla d’Almansa (1707) ocupa València i Aragó i aboleix els seus furs, imposant les lleis de Castella

per dret de conquesta; el mateix que farà després d’ocupar Catalunya en 1714 → s’uniformitza el territori baix les lleis i llengua de Castella (excepte els furs

del País Basc i Navarra) i podem parlar d’Espanya com a estat

Page 31: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

6. El segle XVIII a Espanya i el regne de València: la Guerra de Successió (1701-14).

A Europa l’avantatge era de l’arxiduc Carles i els seus aliats, però aquests li retiren el seu suport en 1713 quan es proclama emperador per por al seu major poder i

es signa la pau d’Utrecht (1714): reconeixen a Felip V com a rei, però Espanya cedeix Gibraltar i Menorca a Anglaterra i Milà, Nàpols, Flandes i Sardenya a l’Imperi Austríac

Al Tall.Romanç de

cec.

Page 32: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

6. El segle XVIII a Espanya i el regne de València.

Els regnats de Felip V (1700-46) i Ferran VI (1746-59) es caracteritzen per la imposició de l’absolutisme i per la centralització i uniformització territorial,

governant-se tot des de Madrid i dividint l’estat en províncies on s’enviava a funcionaris per a fer complir les ordres del rei

Page 33: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

6. El segle XVIII a Espanya i el regne de València: Carles III i el despotisme il·lustrat (1759-88).

Carles III es va envoltar d’il·lustrats i posà en marxa tota una sèrie de reformes: creació d’escoles i reforma d’universitats, declarar honestos tots els oficis,

liberalització de preus i del comerç, foment de l’economia, expulsió dels jesuïtes,...

Els privilegiats (noblesa i clero) s’oposaren a les reformes il·lustrades i arribaren a organitzar un motí contra el propi rei aprofitant el malestar

per la pujada del pa: el motí de Squillace (1766)

Entre els il·lustrats valencians destaquen l’historiador Gregori Maians, el botànic Cavanilles i el científic Jorge Juan

Page 34: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

6. El segle XVIII a Espanya i el regne de València.

L’economia i població espanyoles van créixer al segle XVIII: millora de l’agricultura, liberalització de preus i augment del comerç, manufactures,...; a l’igual que passà a València amb l’augment de l’espai cultivat i el regadiu (Sèquia Reial del Xúquer), les indústries de la

seda i la ceràmica i l’augment del comerç (port d’Alacant)

Page 35: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

Exercicis punt 6. El segle XVIII a Espanya i el regne de València.

1.- Què va caracteritzar els regnats de Felip V i Ferran VI?

2.- Quina forma de govern va tractar d’implantar Carles III? Com? Amb quins problemes es va topar?

3.- Quins van ser els il·lustrats valencians més importants? Busca informació sobre algun d’ells i resumeix-la en cinc línies.

Page 36: Tema 1.  La crisi de l'Antic Règim (segle XVIII).

Activitats de síntesi

Considerando haber perdido los Reinos de Aragón y de Valencia, y todos sus habitadores por el rebelión que cometieron, faltando enteramente al juramento de fidelidad que me hicieron como a su legítimo Rey y Señor, todos sus fueros, privilegios, exenciones y libertades que gozaban y que con tan liberal mano se les habían concedido, así por mí como por los Señores Reyes mis predecesores, particularizándolos en esto de los demás Reinos de esta Corona; y tocándome el dominio absoluto de los referidos reinos de Aragón y de Valencia, pues a la circunstancia de ser comprendidos en los demás que tan legítimamente poseo en esta Monarquía, se añade ahora la del justo derecho de la conquista que de ellos han hecho últimamente mis Armas con el motivo de su rebelión; y considerando también, que uno de los principales atributos de la Soberanía es l'imposición y derogación de leyes. (…) He juzgado conveniente (así por esto como por mi deseo de reducir todos mis reinos de España a la uniformidad de unas mismas leyes, usos, costumbres y Tribunales, gobernándose igualmente todos por las leyes de Castilla tan loables y pausibles en todo el Universo) abolir y derogar enteramente (…)todos los referidos fueros, privilegios, práctica y costumbre hasta aquí observadas en los referidos reinos de Aragón y Valencia; siendo mi voluntad, que éstos se reduzcan a las leyes de Castilla, y al uso, práctica y forma de gobierno que se tiene y ha tenido en ella y en sus Tribunales sin diferencia alguna en nada; pudiendo obtener por esta razón mis fidelísimos vasallos los Castellanos oficios y empleos en Aragón y Valencia, de la misma manera que los Aragoneses y Valencianos han de poder en adelante gozarlos en Castilla sin ninguna distinción. Decrets de Nova Planta (Madrid, 29 de juny del 1707).

1.- Vocabulari: Antic Règim, guaret, societat estamental, monarquia absoluta, Il·lustració, monarquia parlamentària, despotisme il·lustrat, Constitució, Guerra de Successió, Decret de Nova Planta.

2.- Elabora un eix cronològic amb els reis d’Espanya del segle XVIII.

3.- Comenta el següent text seguint el guió de comentari de text.