Transformacions de l'antic règim el segle xviii

30
TRANSFORMACIONS DE L ANTIC RÈGIM SEGLE XVIII

Transcript of Transformacions de l'antic règim el segle xviii

TRANSFORMACIONS DE

L’ANTIC RÈGIM

SEGLE XVIII

EL SEGLE XVIII

És un segle de transició:

Edat Moderna Edat Contemporània

S’estableixen les bases per a la caiguda de l’Antic Règim:

Pensament

il.lustrat Crítica de l’Antic Règim

TRANSFORMACIONS

TRANSFORMACIONS

Despotisme il.lustrat: alguns monarques apliquen reformes però

no comparteixen el govern amb ningú

Expansió econòmica: l’artesania i el comerç són cada vegada més

importants en l’economia dels països

Auge de la burgesia: aspira a tenir poder polític ara que ja en té

d’econòmic

Neoclassicisme: estil artístic que expresa les preferències

estètiques de la noblesa i l’alta burgesia

LA IL.LUSTRACIÓ

Va ser un moviment intel·lectual (filosòfic, literari i científic) que es va desenvolupar a l’Europa del segle XVIII (“segle de les Llums”).

Va suposar una important modernització cultural i l’intent de transformar les caduques estructures de l’Antic Règim

La influència de la Il.lustració es va concretar en dues fases:

1er: la via reformista ,que donà lloc al Despotisme il.lustrat

2 n: la via revolucionària, que va inspirar la independència dels

Estats Units i la Revolució Francesa

PRINCIPIS DE LA IL.LUSTRACIÓ La Raó

La intel·ligència humana és l’únic mitjà per entendre i explicar el món. Ni l’autoritat, ni la tradició, ni la revelació no podien substituir la raó.

El Progrés S’aconsegueix a través de la ciència, i aquesta en combinació amb la tècnica, permeten l’avanç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. Eren partidaris ferms de l’educació i del progrés.

La Naturalesa Creien que la naturalesa era una font de justícia i de bondat. La societat és la que falseja i corromp l’ home, el qual és bo en estat natural.

La Tolerància Van defensar la tolerància en les relacions humanes. Rebutjaven la superioritat de qualsevol religió sobre les altres i condemnaven la intolerància religiosa

La Felicitat És l’objectiu últim de la vida humana. Tothom hi té dret.

LA CRÍTICA DELS IL.LUSTRATS Criticaven l’Antic Règim i proposaven:

Front a la monarquia absoluta defensaven la limitació del poder dels reis

( separació de poders, sobirania nacional…)

Rebutjaven el mercantilisme i

defensaven la fisiocràcia, la llibertat

econòmica i la no intervenció de

l’estat.

Criticaven les desigualtats de la societat estamental i proposaven la

desaparició dels privilegis

Montesquieu Rousseau

LA IL.LUSTRACIÓ A ESPANYA Les idees il.lustrades es van difondre gràcies a un grup de pensadors

i polítics a través de la creació de:

centres d’ensenyament

acadèmies (Real Acadèmia … )

Societats econòmiques d’amics del país,

revistes,

construcció d’espais d’interés públic (jardins, observatoris

astronòmics, museus…)

LA IL.LUSTRACIÓ A ESPANYA Estaven preocupats per la decadència del país i volien aconseguir el seu

desenvolupament econòmic, científic i cultural

Les seues idees foren rebutjades per:

- La noblesa i el clero què veien perillar els seus privilegis

-El poble que pensava que les seues idees anaven en contra

de les tradicions

Destaquen:

Jovellanos Floridablanca Olávide

EL DESPOTISME IL.LUSTRAT Forma de govern que es va imposar en alguns països europeus en la segona

meitat del segle XVIII

Combinava la monarquia absoluta (despotisme) amb mesures refomistes

inspirades en les idees de la iIl.lustració (modernització, afavoriment del

benestar del poble…)

Els dèspotes il.lustrats:

- mantenien el poder absolut gràcies a una administració centralitzada

- es servien de persones il.lustrades que des dels alts càrrecs de

l’administració promovien les reformes

- els canvis s´havien de fer de forma pacífica per evitar una revolució

EL DESPOTISME IL.LUSTRAT

Déspotes il.lustrats foren:

Caterina II de Rússia

Federic II de Prússia Josep II d’Àustria

EL DESPOTISME IL.LUSTRAT

Principals reformes:

- unificació de les lleis

- modernització de l’exèrcit

- foment de l’agricultura i de les manufactures

- foment de l’educació

Es considera un fracàs de les idees il.lustrades perquè mai es varen

fer reformes polítiques ni socials per acabar amb els privilegis de la

societat estamental i així no es podia avançar amb les reformes

econòmiques

EL TRIOMF DE LES IDEES IL.LUSTRADES: LA REVOLUCIÓ AMERICANA I EL NAIXEMENT DELS ESTATS UNITS

Les Tretze Colònies americanes es

varen enfrontar a Gran Bretanya per

aconseguir la seua Independència a

causa de:

1. Les idees d’igualtat i llibertat que difonien els il.lustrats i que els colons

coneixien

2. Les colònies no tenien representació en el Parlament malgrat que allí es

decidien els impostos que havien de pagar

3. La negativa a pagar l’impost sobre el te que el Parlament britànic

havia aprovat (motí del te de Boston)

LA REVOLUCIÓ AMERICANA I EL NAIXEMENT DELS

ESTATS UNITS

Gran Bretanya envià l’exèrcit i comença la guerra (1776-1783)

4 de juliol de 1776: els colons proclamen la Declaració d’Independència,

en el text de la qual la influència de les idees il.lustrades és ben evident:

- igualtat - drets naturals - sobirania nacional

“Cuando en el curso de los acontecimientos humanos se hace

necesario para un pueblo disolver los vínculos políticos que lo

han ligado a otro y tomar entre las naciones de la tierra el puesto

separado e igual …, un justo respeto al juicio de la humanidad

exige que declare las causas que lo impulsan a la separación.

Sostenemos que estas verdades son evidentes en sí mismas:

que todos los hombres son creados iguales; que son dotados por

su Creador de ciertos derechos inalienables; que entre éstos

están la vida, la libertad y la búsqueda de la felicidad; que para

garantizar estos derechos se instituyen entre los hombres los

gobiernos, que derivan sus poderes legítimos del consentimiento

de los gobernados; que cuando quiera que una forma de gobierno

se haga destructora de estos principios, el pueblo tiene el

derecho a reformarla o abolirla e instituir un nuevo gobierno que

se funde en dichos principios, y a organizar sus poderes en la

forma que a su juicio ofrecerá las mayores probabilidades de

alcanzar su seguridad y felicidad. “

LA REVOLUCIÓ AMERICANA I EL NAIXEMENT

DELS ESTATS UNITS

Al Tractat de París (1783), Gran Bretanya reconegué la independència de

les colònies

1787: s’aprova la Constitució ( la més antiga del món)

El nou país trià com a forma de govern la república federal

LA REVOLUCIÓ AMERICANA I EL NAIXEMENT

DELS ESTATS UNITS

Es considera un triomf de les idees il.lustrades perque per primera

vegada:

- s’aprovà una Constitució

- es reconeixia la igualtat i la llibertat dels ciutadans

- s’aplicava la separació de poders i es posava en pràctica la sobirania de la

nació mitjançant el dret al vot dels homes que tingueren recursos econòmics

- s’incloïa un ample apartat de drets per als ciutadans: de reunió, d’expressió ..

George Washington, qui havia tingut un

paper destacat durant la guerra, fou el

primer president.

REFORMES ECONÒMIQUES Tots els sectors econòmics experimentaren canvis a causa de

les reformes dels monarques il.lustrats

AGRICULTURA: les collites començaren a ser més abundants a causa de:

- Aplicació de noves tècniques de cultiu ( rotació), millora de l’instrumental

agrícola i posada en explotació de noves terres (roturació)

- Introducció de nous cultius que proporcionen alts rendiments com la

creïlla i la dacsa

REFORMES ECONÒMIQUES ARTESANIA: va augmentar la demanda degut al creixement de la població

Els gremis deixen de controlar la producció i han de competir amb:

- Treball a domicili

- Manufactures reials dedicades a la producció d’objectes de luxe

REFORMES ECONÒMIQUES

COMERÇ

Interior: va caldre renovar i construir nous camins, canals i ports per facilitar

els intercanvis

Exterior: el comerç amb les colònies americanes originà el comerç triangular,

controlat per Gran Bretanya

REFORMES ECONÒMIQUES A ESPANYA El desenvolupament del segle XVIII es va deure a les reformes de Felip V i

Carles III

Les Societats Econòmiques d’Amics del País van elaborar i divulgar estudis

científics, econòmics i tècnics que avalaven la necessitat de fer reformes

REFORMES ECONÒMIQUES A ESPANYA Algunes reformes:

- Es va fomentar el regadiu, la

colonització de terres despoblades

(Serra Morena) i la construcció de

canals (Canal de Castella)

- Es varen crear manufactures

reials de productes de luxe ( Real

Fàbrica de vidre de La Granja, de

tapissos a Madrid…)

- Supressió de duanes interiors i

del monopoli de Càdis amb el

comerç amb Amèrica ( llibertat de

comerç)

POBLACIÓ I SOCIETAT POBLACIÓ: va créixer degut a:

-Millores en l’alimentació (en relació amb les reformes de l’agricultura) i

la higiene

- Menor incidència de les epidèmies

A Europa es passa de 95 milions habitants en 1700 a 146 en 1800

A Espanya comença la concentració de la població en la perifèria i

el despoblament de l’interior peninsular, a excepció de Madrid

POBLACIÓ I SOCIETAT SOCIETAT: continua sent estamental i per tant, els il.lustrats criticaren la

desigualtat i els privilegis de la noblesa i el clero i la seua ociositat.

Els monarques prengueren mesures per a limitar el poder de l’esglèsia:

- Confiscació dels béns (desamortització)

- Reducció del nombre de convents

- Expulsió dels jesuites ( Espanya 1767)

La situació dels llauradors , en general, no va millorar malgrat les reformes

A Espanya, Carles III va decretar l’anul.lació de la deshonra legal del treball

que animava a la noblesa a fer activitats productives, però no s’atreví a tocar

els seus privilegis ni la seua economia

NEOCLASSICISME • El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l‘art clàssic (el

grecoromà) i desenvolupat durant el segle XVIII i principis del XIX, com a

reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.

• S'adopta un llenguatge artístic clar i ordenat.

El rapte de les sabines. David Amor i psique. David

ARQUITECTURA Característiques:

• Puresa en l’ús de les formes clàssiques

• A França destaquen els arcs de triomf i importants temples.

La Madalena. Souflot Arc de triomf. Carpeaux

ARQUITECTURA

La Madeleine. P. Vignon.

ARQUITECTURA

Arc del Carrusel. Percier i Fontaine

ARQUITECTURA

Museu del Prado. Juan de Villanueva

ESCULTURA

Destaca:

• La senzillesa de les formes

• Gust per l’ús del marbre blanc

• Superfícies molt polides

• Gran idealisme

• L’escultor més important va ser l’italià Antonio Canova, es va inspirar

en models romans.

Paulina Bonaparte Amor i Psique

PINTURA

Es va caracteritzar per:

• El predomini del dibuix

sobre el color

• Representacions

idealitzades

• L’autor més

representatiu va ser

Jacques-Louis David,

pintor de la Revolució

Francesa i de Napoleó

Bonaparte

El jurament dels Horacis. David

PINTURA

La mort de Marat. David

Napoleó creuant els Alps. David