LA GUERRA DEL FRANCÈS I LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1788CRISI DE L ANTIC RÈGIM (1788-1833)

1.- L’OCUPACIÓ NAPOLEÓNICACarles IV rei al 17881.1.- L’impacte de la Revolució francesapIntroducció de idees lliberalsTancament per Godoy de les fronteresD é d l d Ll i XVI li ió l Després de la mort de Lluis XVI- coalició contra la revolució: Guerra Gran (1793-95)

entrada de tropes franceses per Catalunya i - entrada de tropes franceses per Catalunya i el Pais Basc: Pau de Basilea (1795)

- Pacte amb França, guerra contra Anglaterra “Trafalgar” (1805), conseqüències:

Perdua de la flota espanyolaPerdua de la flota espanyolaReducció dels recursos d’AmèricaInterrupció del comerç atlànticte upc ó de co e ç at à t c

- Endeutament espanyol, Godoy va recórrer a:t d l t ib i- augment de les contribucions

- desamortització eclesiàstica- descontentament social: revoltes i motinsdescontentament social: revoltes i motins- intrigues del príncep Ferran VII

1 2 L’ocupació napoleònica1.2.- L ocupació napoleònica. Tractat de Fontainebleau (1807): Portugal

1 3 Revoltes populars i juntes1.3.- Revoltes populars i juntes- Continus enfrontaments de la població contra els soldats francesos, forta repressiósoldats francesos, forta repressió- El més gre és el del 2 de maig, a Madrid- Davant aquesta situació es perd el control polític de les institucions, l’Antic Règim estava esfonsant-se

Davant el buit es formen les Juntes es van - Davant el buit es formen les Juntes, es van organitzar 18 arreu tota Espanya- Mentrestant victòries com la del Bruc o Bailenanimaven la resistència espanyola. Josep I abandonava Madrid- 808 creació de la Junta Suprema Central, al cap Floridablanca

2.- LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808-1814)2. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808 1814)

2.1.- La guerra contra els francesosN l ó d l i ió E l - Napoleón davant la situació, ve a Espanya al

capdavant d’un exèrcit més poderós.La Junta Suprema va tenir que refugiar se a - La Junta Suprema va tenir que refugiar-se a

Cadis.- Davant la marxa de les operacions a Rússia, p ,Napoleó va tenir que marxar- Aprofitat per les forces espanyoles i angleses (W lli ) d l f L (Wellington), derrotaren als francesos en Los Arapiles, 1812.- 1813 Napoleó signa el Tractat de Valençay- 1813 Napoleó signa el Tractat de Valençay.- Es restableix la monarquia de Ferran VII, tornà a Espanya al 1814p y

2.2.- Actituds socials i polítiquesp q- Situació desastrosa de la població (fam, misèria i malaties)- Els afrancesats fan costat al rei Josep I, pensaven amb una modernització del país

Grups que s’oposaven als francesos:- Grups que s oposaven als francesos: clergat Noblesa Noblesa reformistes moderatsliberals- Plantejaments liberals i constitucionals:

Sobirania nacionalS ió d dSeparació de poders

Llibertats individuals

2 3 El d l2.3.- Els costos de la guerra- Guerra molt cruel, llarga i violenta- Destrucció de ciutats i camps= endarreriment- Destrucció de ciutats i camps= endarrerimentdurant molts anys i, en part, causa delendarreriment espanyol.p y- Deute públic inassumible, 1815, dèficit de lesfinances 20 vegades superior als ingressos del’ t tl’estat.- Mortalitat molt alta entre la població civil: fins50% en alguns llocs (300-500000 espanyols 20000050% en alguns llocs (300-500000 espanyols, 200000francesos)

3.- LES CORTS DE CADIS I LA CONSTITUCIÓDE 18123.1.- La convocatòria de les Corts- Consulta al país, culpabilitat de Carles IV, necessitat de limitar el poder del mocarcanecessitat de limitar el poder del mocarca.- Una regència va substituir a la Junta al 1810, convocant a Cadis les Corts (protecció)(p )- Dificultad dels parlamentaris per arribar-hi, el català més destacat fou Antoni de Campmany

C ò i l b d - Convocatòria el setembre de 1810, en aquesta es decidia:

ostentaven la Sobirania nacionalostentaven la Sobirania nacionaldivisió de poderreconeixement de Ferran VII com a rei d’Espanya

A tit d l i i li it l d d l i Actitud revolucionaria que limitava el poder del rei

3.2.- La constitució de 1812- Amb l’aprovació de la Pepa, s’iniciava un sistema liberal posant fi a l’Antic Règim.- Promulgació del text el 19 de març de 1812, text referent no sols d’Espanya, també Europa i AmèricaAmèrica- El seu articulat definia i garantia:

drets del ciutadàLlibertats civilsIgualdad jurídica i fiscalLa seguretat individualLa seguretat individualDrets penals i processalsAbolició de la tortura

"Deseando las Cortes generales y extraordinarias remover los obstáculos que hayan podido oponerse al buen régimen, aumento de población y prosperidad de la Monarquía española, decretan:

1º. Desde ahora quedan incorporados a la Nación todos los señoríos jurisdiccionales de1 . Desde ahora quedan incorporados a la Nación todos los señoríos jurisdiccionales de cualquier clase [...].

2º Se procederá al nombramiento de todas las justicias y demás funcionarios públicos por el mismo orden y según se verifica en los pueblos de realengo [ ]por el mismo orden y según se verifica en los pueblos de realengo [...].

4º. Quedan abolidos los dictados de vasallo y vasallaje, y las prestaciones, así reales como personales, que deban su origen a título jurisdiccional, a excepción de las que

d d t t lib d l d d h d i d dprocedan de contrato libre en uso del sagrado derecho de propiedad.

5º. Los señoríos territoriales y solariegos quedan ahora en la clase de los demás derechos de propiedad particular, si no son de aquellos que por su naturaleza deban incorporarse a la Nación [...]

6º Quedan abolidos los privilegios llamados exclusivos, privativos y prohibitivos que tengan el mismo origen de señorío, como son los de caza, pesca, hornos, molinos [...].tengan el mismo origen de señorío, como son los de caza, pesca, hornos, molinos [...].

14º En adelante nadie podrá llamarse Señor de vasallos, ejercer jurisdicción, nombrar jueces [...]."

Decreto de las Cortes de Cádiz (6 de Agosto de 1811)

- Sufragi Universal masculí (elecció indirecte)Sufragi Universal masculí (elecció indirecte)- Nació: “conjunt de ciutadans de tots dos hemisferis que exerceixen la sobirania per mitja dels sufragi”- Estructura de l’estat= monarquia limitada

Di i ió d d- Divisió de poders:Legislatiu – Corts, elabora lleis, aprovar pressupostos, tractats i comandar l’exèrcitExecutiu – monarca, direcció de govern, participava elaborant lleis i tenia veto suspensiu.Judicial- tribunals principis bàsics d’un estat de dretJudicial tribunals , principis bàsics d un estat de dret

- Confessionalitat de l’Estat- Organització territorial- províncies i municipis, defensa per la Milicia Nacional, defensora dels preceptes liberals.

3.3.- L’abolició de l’Antic Règim- Amb la constitució s’aproven lleis i decrets per acabaramb l’Antic Règim “Règim liberal”amb l Antic Règim “Règim liberal”- Es deixava d’estar sotmés a la jurisdicció privada(senyors)(se yo s)- Les terres es mantingueren en mans dels senyors,ilimitació dels propietaris, encara que van perdre lesantigues prerrogatives judicials i administratives- Intent de dur a terme una reforma agrària, ambexpropiació de béns de l’esglèsia repartiments de bénsexpropiació de béns de l esglèsia, repartiments de bénserms i comunals “mayorazgos”Impuls del comerç amb pràctiques lliurecanvistes,p ç p q ,intentant crear un mercat nacional.Eliminació de gremis i duanes interiors.

Amb la guerra dificultat per posar en pràctiquesg p p p qreformes, tornada de Ferran VII i de la monarquiaabsoluta.

Grabado tituladoLa valiente, fiel yconstante España.El texto del piedice: "Unida a lagenerosidad ybizarría inglesasacan delcautiverio ali Minocente MonarcaFernando VIIquien entrat i f ttriunfante enEspaña con sualiada... dejandoreducido a cenizasreducido a cenizastodo el orgullo deNapoleón..."

"Artículo 1. Era costumbre en los antiguos persas pasar cinco días en anarquía después del fallecimiento de su rey, a fin de que la experiencia de los asesinatos, robos y otras desgracias les obligase a ser más fieles a su sucesor Para serlo España a V M no necesitaba igualles obligase a ser más fieles a su sucesor. Para serlo España a V.M. no necesitaba igual ensayo en los seis años de su cautividad, del número de los españoles que se complacen al ver restituido a V.N. el trono de sus mayores, son los que firman esta reverente exposición con el carácter de representantes de España; mas como en ausencia de V.M. se ha mudado el i t í l t d ifi éll h ll l f t d l iósistema que regía al momento de verificarse aquélla, y nos hallamos al frente de la nación con

un Congreso que decreta lo contrario de lo que sentimos y de lo que nuestras provincias desean, creemos un deber manifestar nuestros votos y las circunstancias que los hacen estériles, con la concisión que permita la complicada historia de seis años de revolución."

"Artículo 134. La monarquía absoluta es una obra de la razón y de la inteligencia, está subordinada a la ley divina, a la justicia y a las reglas fundamentales del Estado; fue establecida por derecho de conquista, o por la sumisión voluntaria de los primeros hombres p q , p pque eligieron a sus reyes. Así que el Soberano absoluto no tiene facultad de usar sin razón de su autoridad (derecho que no quiso tener el mismo Dios); por esto ha sido necesario que el poder soberano fuese absoluto, para prescibir a los súbditos todo lo que mira al interés común y obliga a la obediencia a los que se niegan a ella [ ] Los más sabios políticos hancomún, y obliga a la obediencia a los que se niegan a ella. [...] Los más sabios políticos han preferido esta monarquía a todo otro gobierno, [...].

No pudiendo dejar de cerrar este respetuoso Manifiesto en cuanto permita el ámbito de t t ió t t ti l l t t d ti inuestra representación y nuestros votos particulares con la protesta de que se estime siempre

sin valor esa constitución de Cádiz y por no aprobada por V.M. ni por las provincias [...], que piden la previa celebración de unas cortes españolas legítimamente congregadas en libertad y con arreglo a las antiguas leyes".

El Manifiesto de los Persas. Madrid, 12 de abril de 1814.

6.- LA RESTAURACIÓ DE L’ABSOLUTISME I EL TRIENNI LIBERALLIBERAL6.1.- La restauració de l’absolutisme (1814-1820)- Ferran va ser un important promotor antiliberal- Ferran va ser un important promotor antiliberal- Manifest dels Perses: restabliment de l’Antic Règim- Forta repressió contra el liberals afrancesats- Període d'escasses reformes per reactivar l’economia,sol·licitud d’igualtats fiscals entre pobles i privilegiats

6 2 - La desafecció social i política6.2.- La desafecció social i políticaCrispació social, enfrontament entre les classes socials, tornada a la situació d’abans de 1814.Aquesta situació afavoreix la reivindicació liberal

pronunciaments militarspronunciaments militarsIntents per restablir la Constitució del 1812Exemples, peró frustrats: Mina, Porlier o Lacyp , p , y

6.3.- El Trienni Liberal (1820-1823)

1 de gener de 1820, Triomf dels Coronel Riegoa Cabezas de San Juan Ferran VII

jura la constitució

Intents reformistes dels liberals, desenvolupament de:llibertad d’impremta, associació i reunióllibertad d impremta, associació i reunió

- SOCIETATS PATRIÒTIQUES

Objectius d’aquest període:Objectius d aquest període:- Suprimir senyories jurisdiccionals, mayorazgos ivinculacions

Eliminar gremis i aprovar la llibertad d’indústria i comerç- Eliminar gremis i aprovar la llibertad d indústria i comerç- Aprovar la reforma eclesiàstica: supressió de convents isecularització de frares, desamortització- Reformar el sistema fiscal augmentant els recursos de l’estati reduir la reducció del delme.

- Creació d’un cos armat: Milicia nacional, per defensar el règim constitucional.- Nova organització del territori en províncies,1822, - Promulgació d’un nou codi penal (1822) amb:

f d l’ è it 1821- reforma de l’exèrcit 1821- impuls de l’educació, graus: primari

secundarisecundariuniversitari

6.4.- Conflictes i tensions durant el TrienniLiberal

O i ió d l b l ti t t f- Oposició dels absolutistes a aquestes reformes- Ferran VII va fer ús del seu dret a vet, paralització del’abolició de les senyories.l abolició de les senyories.- Abolició dels senyorius jurisdiccionals peró noaconseguiren accedir a la propietat (aspiració bàsica) irebaixa d’impostos- Els antics senyors passaren a propietaris, i elspagesos arrendataris situació del pages agreujada perpagesos arrendataris, situació del pages agreujada perles noves relacions capitalistes.- La noblesa tradicional i l’església, afectats per laLa noblesa tradicional i l església, afectats per lareducció d’impostos que rebien es convertiren en capsde revolta contra el governants

- La noblesa i l’església propugnaven el restabliment de l’ordre tradicional.

1822 lt t l lib l d t - 1822 revolta contra el govern liberal de tropes reialistes, no va triomfar- Dintre del bàndol liberal, també divisió:Dintre del bàndol liberal, també divisió:

moderats o doceañistas, govern fins a 1822, partidaris de no fer massa reformes

exaltats, societats patriótiques, més radicals, partidaris d’acabar amb els reialistes, derrotats al 1822derrotats al 1822

6.5.- La liquidació del Trienni- Alarma entre les potències absolutistes davant el contagi de la revolució a Espanya (Nàpols, Portugal, Piemont…)

S t Ali li ió i t i t - Santa Aliança, coalició per a intervenir contra qualsevol amenaça liberal.- Arribada d’ajuda a Ferran VII Cent Mil Fills de Arribada d ajuda a Ferran VII, Cent Mil Fills de Sant Lluís dirigit pel Duc d’Angulema, 1823- A Catalunya fracàs de les tropes de Francisco Espoz i Mina, liberals- Amb el triomf absolutista es va nomenar una

è i i d ll i t F l regència i es derogaren lleis, recuperant, Ferran la condició de monarca absolut.

Carta de Fernando VII a Vargas Laguna, 1821, Cien Mil Hijos de San Luis“Querido Vargas:

Rossi me entregó la tuya y me aprovecho de la salida del correo Alfaro, que es de toda confianza, para escribirte con la tinta cuya receta me has enviado y decirte que me , p y y qaprovecharé de ti en la primera ocasión, que será muy pronto: pero entretanto te digo que esto va cada día peor y se pone de peor aspecto; los republicanos adelantan descaradamente, sin rebozo y a pasos agigantados, de todas partes envían representaciones para que se mande al Ministerio; todas ellas a favor del pícaro Riegorepresentaciones para que se mande al Ministerio; todas ellas a favor del pícaro Riego. En Cádiz y Sevilla ya no quieren obedecer al Gobierno, ni recibir a las Autoridades que se envían allá, sólo porque los envían los actuales Ministros, a los que no conviene quitar ahora, pues si los revoltosos consiguieran esto, mañana se volverían contra la F ili R l C V í t it ió íti l tiFamilia Real. Cree, Vargas mío, que estamos en un situación muy, crítica y lastimosa, que presenta un porvenir muy funesto, si Dios no se apiada de nosotros. Te pido que se lo hagas saber a los soberanos extranjeros, para que vengan a sacarme de la esclavitud en que me hallo y libertarme del peligro que me amenaza.

Adios, Vargas mío; creo que te ama de todo corazón y confía en ti tu verdadero amigo.

Fernando."

Fernando VII a Vargas 2 de diciembre de 1821Fernando VII a Vargas, 2 de diciembre de 1821.

Fernando VII frente a los Cien Mil Hijos de San Luis. Pintado por José Aparicio Anglada en 1827Aparicio Anglada en 1827

7.- LA DÈCADA OMINOSA (1823-1833)7. LA DÈCADA OMINOSA (1823 1833)

Període molt negatiu, de repressió i de di li ió d l’ b l i líradicalització de l’absolutisme procarlí

- Les insurreccions liberalsIntents frustrats d’instaurar el liberalisme- Intents frustrats d instaurar el liberalisme

- Poc recolzament popular- Malgrat aixó surgirà un pacte a favor d’ Isabel II.g g p- 1827 insurrecció ultrarealista(reialistes radicals)a Catalunya, Aragó, Navarra… (exigència de més y , g , ( greformes) aproximació a Carles

LA DÉCADA ABSOLUTISTA (1823-1833)

REPRESIÓLiberals

Anulació Constitució 1812

PROBLEMAS SENSE RESOLDRE

Pérdua de l’imperio hispanoamericàPérdua de l’imperio hispanoamericà

Situació económica catastrófica

F l f

OPOSICIÓ A FERRAN VII

Freno a les reformes

LA SUCCESIÓ

Liberals

UltrarrealistesLA SUCCESIÓ

Situació internacional: revolució liberal en França(1830)

P bli ió d l P áti S ióPublicació de la Pragmática Sanció

L’emancipació d’Amèrica

Causes: Criolls ( demanda de control económico). Desastres de S. Vicente i Trafalgarque separen a Amèrica d’EspanyaL’església defensa el independentisme davant de les mesures liberalitzadores( desamortització )Independencia de EEUU com referent próxim.Criolls asumeixen els principis revolucionaris ( lluiten inicialment en contra de Napoleódesprés ho faran contra Espanya en favor de la seua independencia )

Fases:1º fase i fracàs: Se aprofita la guerra en Espanya per intentar sublevacions enAmérica ( Méxic, Argentina, Congres Caracas ( Bolívar ), independencia de Venezuela,( , g , g ( ), p ,Chile).Al finalitzar la Guerra de la Independència s’envia al general Morillo que acabaamb els alçaments.

2ª fase i trionf: Revuoltes al Sud ( independencia d’Argentina, Chile ) Resistencia de( p g , )Perú ( virrey Abascal ) . La revolta de Riego impideix l’arribada de reforços i Morillopacta amb eñs sublevats. EEUU reconeix nou repúblicas. Derrotes espanyoles iindependencia de Méxic.1823, novament absolutisme. por a una intervenció europea. Monroe ( América per1823, novament absolutisme. por a una intervenció europea. Monroe ( América perals americans )Ayacucho, última derrota. Fragmentació davant la gran república bolivariana.Fi de la riqueza espanyola. Potencia de 2º ordre. Nous països colonials ( EEUU i G.Bretaña ) El desastre acabarà al1898Bretaña ). El desastre acabarà al1898

INTRODUCCIÓ TEMA SEGÜENT:LES REGÈNCIES (1833-1843)LES REGÈNCIES (1833 1843)

- És un període durant el qual es construeix l’estat liberal,l lib l d M i C i iapropament als liberals de Maria Cristina

- Context:Conflicte succesori Pragmàtica Sanció que abolia la LeiConflicte succesori, Pragmàtica Sanció que abolia la Lei

Sàlica•Disturbs urbans (bullangues) atacs a institucions tradicionals

l’ lé i ll it t i l l íti d tcom l’església, lluita per mantenir els seus legítims drets.•1ª Guerra Carlina (guerra civil) 1833-1839•Mendizabal “Desamortització eclesiàstica”•Regència de Mª Cristina (mare) fins 1940 (1ª)•1940 Regència d’Espartero (2ª)