LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM-2 (S. XIX) El regnat de …...1 LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM-2 (S. XIX) El...

1

LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM-2 (S. XIX)El regnat de Ferran VII

(Març-maig 1808 / Maig 1814-setembre 1833)Fases del regnat de Ferran VII(Març-maig 1808 / Maig 1814-setembre1833)

El regnat de Ferran VII està dividit en 4períodes des de l’abdicació de son pare:

a) Dels successos d’Aranjuez al final dela Guerra de la Independència (19març / maig 1808 – 1812/14)

b) El Sexenni Negre o Absolutista (4maig de 1814 – gener / març 1820)

c) El Trienni Lliberal (1 gener / 10 març1820 – abril/ 1 octubre 1823)

d) Dècada Ominosa (abril / 1 octubre1823 - 29 setembre de 1833)

Retrat de Ferran VII(Vicente López, 1808, Ajuntament de València)

Guerra de la Independència ( 2 maig 1808 - 1812/14 ) i Revolució espanyola 1808:

Març (17 a 19), Motí d'Aranjuez: El dia 17 de març, després que correguera el rumor queels reis eren a la ciutat, soldats, servents de palau i camperols, dirigits pels noblesferrandins, van alçar-se contra el Rei i Godoy, a expenses de la invasió francesa. El ReiCarles, després d'abdicar en Ferran, va anar amb la família a trobar-se amb Napoleó1.a.

Abril: Ferran VII a Baiona on ja estava la resta de la família reial i Godoy. Març-maig: Malestar popular antifrancés i preocupació per la situació de la família reial. Maig:

(2-4) Aixecaments populars a Madrid (Daoíz, Velarde, Ruíz, etc.), Móstoles i altres ciutatsrepressió. (Texts pàg 141)

(5-6) Abdicacions de Baiona: renuncia

Departament de Geografia i Història de l’IES Bellaguarda (Curs 2017-18)

2

simultània al tron de Ferran VII en Carles IV i d’aquest en Napoleó, que el cediria a Josep I. (9) Primeres rebel·lions institucionals contra els francesos: Junta del Principat d’Astúries, -

feu una primera proclama el dia 24-. Maig-juny:

Renuncia de Ferran VII i cessió de la Corona d’Espanya a Napoleó1.b(10 M). (Text 4,pàg 142)

Formació de les primeres “Juntes” a les ciutats: populars (interestamentals), deresistència (antifranceses) i/o de govern2.

(Juny) Derrota francesa al Bruc i setges de València, Saragossa, etc. Juliol: Reconeixement de Josep I com a rei per les Corts de Castella (7) i pel Consell de

Castella (20)3 reunits per Napoleó a Baiona.

(7) Constitució de Baiona, en realitat una «carta atorgada»,-elaborada per ordre de Napoleó pelfrancés M. Esmenard, resident a Espanya-, en que el Rei atorgava certes llibertats i drets,l'abolició de certs privilegis, la limitació de les primogenitures, certes reformes d’Hisenda,encara que mantenint del pes de l’Església i la religió.

(9) Arribada de Josep I a Espanya.(19) Derrota francesa a Bailén (Castaños, amb un exèrcit format per les Juntes de Granada i

Sevilla, va vèncer a Dupont). Posterior descomposició de l'exèrcit.(20) Josep I va arribar a Madrid, sense altre recolzament que el dels afrancesats, però volent més

recolzaments (Texts 8, pàg. 143) Agost: Josep I es va retirar al nord (Vitòria). Setembre: Formació de la Junta Central Suprema Governativa a Aranjuez (Floridablanca

president, Jovellanos membre). Novembre: Napoleó entrà a Espanya (4). Desembre: Els francesos van ocupar Madrid (4) i publicaren els Decrets de Chamartín

(antifeudals, supressió de la Inquisició, etc.). La Junta Central Suprema se n'anà a Sevilla.1809Mentre el país s'enfrontava als invasors, Ferran VII, des de Valençay, on estava captiu de

Napoleó, ell i la família, li escrivia cartes alegrant-se i compartint les victòries militars del'Emperador4.

Abril: Soult és derrotat a Oporto per Wellesley (Lord Wellington). Abandonament francès dePortugal. Inici d’una guerra de guerrilles amb recolzament exterior.

1810


3

Gener: La Junta Central Suprema va elaborar una normativa per a diputats electes, prèviaa la convocatòria d'unes Corts a Cadis.La Junta Central va fugir de Sevilla a Cadis, dissolent-se posteriorment, per a donar pasa la formació d’un Consell de Regència5 de 5 membres (29 a 31G) (presidit pel bisbed’Orense) que va convocar Corts a Cadis.

Abril a Octubre: Primeres insurreccions independentistes americanes (Caracas, BuenosAires, Bogotà, etc.

Setembre (24): Apertura Corts Generals (oratori de San Felipe Neri, Cadis). Desembre: Formació de la Comissió Constitucional.

Les Corts i la Constitució de Cadis6La convocatòria de les Corts per a reunir-se a Cadis (setembre de 1810), suposava afrontar

diversos problemes:1. Una ocupació francesa del territori peninsular, que dificultava l’elecció de representants, així

com l’accés d’aquests a Cadis.2. Un govern estranger que governava amb un “Constitució”, la de Baiona, que per als seus

seguidors i servidors, -afrancesats-, era un símbol de la moderna Espanya que es construiria.3. El procediment dictat per a l’elecció de diputats era incert i, en la pràctica estaria sempre alterat:

representants que arribaven des de la seua circumscripció, -solament 100-, i altres que no;habilitació de substituts a Cadis; representació descompensada: molts eclesiàstics, advocats imilitars.

4. El marc de discussió estava alterat pels atacs militars i religiosos.5. La disparitat de la composició de les Corts generà tensions permanents entre absolutistes i

lliberals, que s’enfrontarien en molts temes (religió, drets i llibertats, model feudal, etc). Elsdiputats més destacats serien:

- Absolutistes (Ostolaza, Inguanzo, Gutiérrez de la Huerta, Borrull, Valiente, etc.)- Lliberals (Argüelles, Muñoz Torrero, Comte de Toreno, Calatrava, etc.)

El resultat, per tant, seria tan divers com les Corts i, l’ambient lliberal en que esredactaria, una ciutat oberta com era Cadis-, contrastava amb aspectes més tradicionals en ella comel preàmbul.

Aspectes més destacats de la Constitució de Cadis: (Text 1, pàg 145) Sobirania Nacional, encarnada en les Corts i el Rei (Preàmbul i art. 27). Divisió de poders, però amb amples atribucions pel monarca (art. 14 a 17, 27, 168 a 172) Sufragi universal masculí (art. 29) Drets i llibertats bàsics (art. 4) Establiment de certs drets i llibertats (igualtat jurídica -art. 248-, inviolabilitat de domicili

–art. 306-, llibertat d’impremta -art. 371-, dret a una educació elemental – art 25 i 366-,llibertat de treball i supressió de la Inquisició, etc.).

Però junt a l’elaboració de la Constitució, l’obra de les Corts de Cadis es va estendre aaltres decrets o lleis que alteraven el funcionament de l’Antic Règim: abolició del feudalisme, inicide desamortitzacions i reforma agrària, i supressió dels gremis. D’entre els que desenrotllaren endestacarem 2 de gran repercussió per la seua transcendència:

- Llei d’abolició de les senyories jurisdiccionals (agost 1811)- Decret d’abolició de la Inquisició (febrer 1813)1811 Consolidació del poder francès en tot el territori excepte Cadis. Resistència de València i

altres ciutats. La resistència antifrancesa es va reduir a les guerrilles i a l’ajuda anglesa des de Portugal. Continuació de les insurreccions americanes.

1812 Gener: Wellington prengué Ciudad Rodrigo. Nova Regència presidida pel Duc de la

Bisbal. Febrer: Catalunya és incorporada a l’Imperi Francès.


4

Març: Publicació de la Constitució de Cadis (“la Pepa”,19 març). Juliol: Coincidint amb la invasió de Rússia, -després de l’Aliança russo-britànica-sueca-,

els exèrcits angloespanyols comandats per Wellesley, triomfaren en Los Arapiles.

1813 Març: Nova Regència (cardenal Lluís de Borbó). Josep I abandonà Madrid. Juny: Les tropes angloespanyoles entraren a Vitòria i Josep I abandonà Espanya. Setembre: Clausura de les Corts extraordinàries i preparació de les Corts ordinàries. Octubre: Napoleó fou derrotat a Leipzig per la Aliança Internacional Novembre: Les Corts abandonaren Cadis per a establir-se a Madrid. Desembre: Tractat de Valençay (Napoleó-Ferran VII): fi de les hostilitats i preparació

del retorn de Ferran VII com Rei d’Espanya7.

1814 Gener (15): Les Corts tornaren a Madrid i convocaren eleccions a Corts ordinàries

en Febrer Març (22): Ferran VII va tornar Espanya i s’establí a València. Abril (12): Manifest dels Perses (pro absolutista) (Text 7, pàg 147). Recolzat pel

general Elío i altres.

El Sexenni Negre o Absolutista ( maig 1814-gener 1820 )

Cal emmarcar aquest període dins delmoviment polític contrarevolucionarieuropeu i, per tant, antinapoleònic queanomenem RESTAURACIÓ, que esconvertirà en la base de la política europeadurant el període 1814/15-1830, sobre labase de la defensa del tron (legítim iabsolut) i de l'altar (religió cristiana com abase ideològica de la societat d'AnticRègim).

Retrat de Ferran VII(Francisco de Goya y Lucientes,1814.Museu del Prado, Madrid)

1814 Maig (4): Ferran VII va procedir a declarar nul·la la Constitució de Cadis i a

restablir l’absolutisme8. - Els partidaris de Ferran VII iniciaren la persecució dels lliberals i la clausura de les Corts (10 i 11), preparant el retorn del monarca a Madrid.(13)

Què significava retornar a l’absolutisme? Cal distingir-ne 2 vessants diferenciades:

a) Política- Els més destacats líders lliberals foren perseguits, empresonats o fugiren a l’exili.- Els heroics líders militars o guerrillers de la Guerra d’Independència (Palafox, Porlier, Lacy, Espoz i Mina, etc.) serien habilitats com oficials del nou exèrcit.- La resta de lliberals que quedaren a la península visqueren la seua ideologia en la clandestinitat, fundant “societats secretes” o “patriòtiques”, -maçòniques* o no-, minorità- ries i socialment irrellevants.


5

* Societats maçòniques o francmaçòniques: Es diu aixíí de les associacions secretes formades per persones unidesper a propoò sits fraternals i filantroò pics,que usa com a emblemes certs instruments de l’ofici de mestre de construccioí decases, com el nivell, escaire, etc. L’origen eren les loò gies de constructors medievals d’Anglaterra i Escoò cia, peroò les loò giesmodernes sorgiren a Anglaterra a principis del s.XVIII, com clubs de debat, -amb les dones excloses-, on es debatien tot tipusde temes, que, pel seu secretisme i pels rituals seguits, afavoriren la sospita de governs i Esgleí sia, per la defensa de posicionspolíítiques i religioses radicals, críítiques o esoteò riques, pel que sovint foren perseguides.

PROBLEMA: Pronunciaments: - 1814: Espoz i Mina (Navarra)- 1815: Porlier (La Corunya)- 1817: Lacy (Barcelona)- 1819: Vidal, etc.

b) EconomiaEl país va patir una situació de postguerra en 2 àmbits diferenciats i que condicionaven tota

l'economia:b.1 Crisi econòmica interna: El món dels llauradors va veure com eren declarats nuls els

decrets d’abolició de les senyories, açò afegia a la seua problemàtica tradicional demales collites per qüestions climatològiques (mals oratges, sequera, inundacions,...) i detècniques i sistemes productius antiquats; terres amb estructura feudal o que veierenalterada aquesta situació per causa de la guerra; els problemes post bèl·lics: mà d'obraescassa o sense experiència en algunes zones; camps, collites o ramats destruïts oabandonats per la guerra; dificultats per a la reinversió; problema impositiu (o problemad'ingressos de l'Estat), etc9.

b.2 Crisi colonial: Les dificultats del comerç colonial a partir de la invasió francesa il'aixecament dels criolls americans a partir de 1810, com instrument de defensa dels seuspropis interessos front a la metròpolis, provocaren una crisi de gran transcendència en larelació entre Espanya i les seues colònies, que redundà en la desaparició dels ingressosdirectes (1/5 reial dels metalls preciosos i 7% del comerç amb Amèrica), i la pràcticadesaparició o restricció al mínim de les relacions comercials amb Amèrica: final de laimportació de metalls i de l’exportació-importació als territoris declarats independents.Increment de les despeses militars (soldats per a les colònies: ex.: Riego).

PROBLEMA: Necessitat d'afrontar un canvi de la política impositiva per a afrontar lesdespeses de l'Estat (sols alcabales, cadastre,...); però la defensa pel rei del model AnticRègim i la importància del deute estatal, portaren els diversos ministres d'Hisenda (9 en 6anys, sols Martí de Garay: 21 mesos) a un carreró sense eixida i a nous endeutaments del’Estat.

El Trienni Lliberal ( 1 gener/10 març 1820 – abril/1 octubre 1823 ) 1820

Gener(1): El coronel Rafael Riego, cap de les unitats asturianes destinades a embarcarcap a Amèrica, va fer un pronunciament a Cabezas de S. Juan (Sevilla)(Texts 4, pàg148). El cop no triomfarà i les tropes farienn una marxa per diverses poblacions fins queesclataren revoltes a les principals ciutats del país (La Corunya, Oviedo, Barcelona, Cadis,etc.) a partir de febrer.

Març (7): Supressió de la Inquisició o Sant Ofici- El Rei va jurar la Constitució de Cadis (Texts 5 i 2, pàg.149)- Els lliberals assumiren el govern: el triomf havia estat exaltat, però els governs serien moderats.

PRINCIPALS CANVIS:- Retorn a la Constitució de 1812. - Eleccions a Corts ordinàries.- Reforma de les ordes regulars per a poder desamortitzar (execució parcial).- Restitució dels decrets de desvinculació (de 6-8-1811)(escassos avanços: Textos de Josep Fontana, pàg 153 a 158, obra esmentada).- Reducció del Delme a la meitat per als llauradors.


6

- Creació d’un Codi penal, front a l’arbitrarietat de les lleis d’Antic Règim..- Increment general d’impostos.PROBLEMES:

o Divisió interna entre lliberals: Moderats o “dotzeanyistes”(Comte de Toreno, Martínez de laRosa) i Exaltats (Riego, San Miguel, que obtingueren el poder al final del període).

o Constants interferències i vetos reials.o Rebel·lions antilliberals:

- formació de partides guerrilleres antilliberals (P. Basc i Navarra, Catalunya, etc.).- Regència de la Seu d’Urgell (Comte de la Bisbal) recolzada pel Congrés de Verona de la

Santa Aliança (juny 1822). Fugiria a França en novembre.- Sublevació de la Guàrdia Reial (juliol 1822).- El Congrés de Laibach de la Santa Aliança va enviar els 100000 fills de S. Lluís (7 abril

1823), comandats pel Duc d’Angulema (parent de Lluís XVIII).(Text Fontana, pàg 159).

La Dècada Ominosa ( abril/1 octubre 1823 - 29 setembre de 1833 ) 1823Abril-Octubre: - Derogació de la Constitució de Cadis i de les lleis antigues i noves

derivades d'ella.- Ferran VII es retractà del perdó oferit als líders lliberals (Text 1, pàg150), pel que serien ajusticiats o empresonats: Riego, Espoz i Mina, ElEmpecinado, etc. Persecució i fugida de la resta de polítics lliberals10.

- Establiment de governs amb “reformistes il·lustrats”: Ofalia, LópezBallesteros, Calomarde, Zea Bermúdez, etc), que formaren els primers“Consells de Ministres” (ja no Secretaries). Divisió entre reialistes pursi reformistes.

PROBLEMES: a) Econòmics: (Reformisme ferrandí)Per afrontar la depressió post bèl·lica en un període en que la població es recuperava icreixia fins els 13,7 milions d’habitants, es va plantejar corregir el deute acumulat a través dediferents mesures, si bé amb poc de futur (Text 4, pàg 151): Reforma tributària: els canvis impositius són mínims, ja que els nous impostos no afecten

els Privilegiats. No incrementen els ingressos. Reforma de la Hisenda (López Ballesteros, ministre suggerit pels industrials catalans,

1824): El Banc de San Carles, -fundat el 1782 per ordre de Carles III i dirigit inicialment per

Fco. Cabarrús, il·lustrat, amic dels principals polítics del període i després afrancesat-,passa a ser Banc de San Ferran.

Es va crear la Caixa d’Amortització per a controlar els ingressos i despeses: Calia dotar-la amb nous recursos per a funcionar: 700 milions de rals. Calia demanar nous emprèstits per a pagar els interessos del deute i reembossar

capitals als prestataris (suposava nous deutes de l'Estat amb la banca). Creació del Ministeri de Foment (obres públiques, indústria i comerç) per afrontar les

necessitats del país. Elaborarà un nou Codi de comerç.El problema principal era l’esgotament de la font tradicional d’ingressos, ja que la batallad’Ayacucho, el 1824, suposaria el final de l’hegemonia americana, i encara que hi quedavenalguns territoris, el rendiment seria nul inicialment i la necessitat de reestructuració del querestava seria bàsica11.

b)Polítics : (Ferran VII: “Palo a la burra blanca, palo a la burra negra”) Descontent lliberal: Clandestinitat, preparació de pronunciaments (escapçament de

l’exèrcit: Espoz i Mina, Torrijos -1831-, etc) i exili. Descontent “ultramuntà” o dels purs: Rebel·lió catalana dels “Malcontents”(agost

1827), recolzant-se en l’Infant Carles i front al tímid reformisme econòmic dels ministres.


7

Problema successori: Després de veure morir a 3 dones sense descendència viva, FerranVII és va casar amb Mª Cristina de Borbó i Nàpols (desembre 1829). Estant aquesta jaembarassada d’Isabel (març 1830), el Rei va voler recolzar la seua possible descendènciaamb la “Pragmàtica Sanció” (restabliment codi successori de “Las Partidas”, preferènciade baró sobre les dones, sense excloure-les com en la Llei Sàlica). Però havent-la derogat irestablert en diverses ocasions, va procedir a la seua consolidació en desembre de 1832 i aprogramar la jura d’Isabel com hereva al tron davant Corts (20 juny 1833).

Texts i documents complementaris

1.a. Carta de Carles IV a Napoleó (març de 1808) “Senyor germà meu: V. M. heu de saber, sens dubte amb pena, els esdeveniments d’Aranjuez i

els seus resultats, i no veureu amb indiferència un rei que, forçat a renunciar a la corona, ve a posar-se als braços d’un gran monarca, aliat seu, subordinant-se totalment a la disposició de l’únic que lipot donar la seua felicitat, la de la seua família i la dels seus fidels vassalls.

Jo no he renunciat en favor del fill sinó per la força de les circumstàncies. (...)Jo vaig ser forçat a renunciar, però assegurat amb plena confiança en la magnanimitat i el geni

del gran home que sempre ha mostrat ser amic meu, jo he pres la resolució de conformar-me ambtot el que aquest gran home vulga disposar de nosaltres i de la meua sort, la Reina i el Príncep de laPau. Adrece a V.M.I. una protesta contra els esdeveniments d’Aranjuez, i contra la meua abdicació.Em lliure i enterament confie en el cor i amistat de V.M. (...)

De V.M.I., el seu germà i amic Carles.

1.b. Tractat de cessió la Corona d’Espanya (maig 1808)Art. 1r. S.M. el Rei Carles, que no ha tingut en tota la seua vida una altra mira que la felicitat dels

seus vassalls, constant en la idea que tots els actes d’un sobirà han dirigir-se únicament aaquest fi; no podent les circumstàncies actuals ser sinó un brollador de dissensions, tant mésfortes, quant les desavinences han dividit la seua família, ha resolt cedir, com cedix pel pre-sent, tots els seus drets al tron de les Espanyes i de les Índies a S.M. l’emperador Napoleó,com l’únic que, en l’estat a què han arribat les coses, pot restablir l’orde; entenent-se que ladita cessió només ha de tindre efecte, per a fer gaudir als seus vassalls de les condicions se-güents:

1. La integritat del regne serà mantinguda; el príncep que l’Emperador Napoleó jutge ha de col-locar en el tron d’Espanya serà independent, i els límits d'Espanya no patiran cap alteració.

2. La religió catòlica apostòlica romana serà l’única d’Espanya. No es toleraran en el seu terri-tori cap religió reformada, i molt menys infidel, segons l’ús establert actualment.

Art. 2n. Qualssevol actes contra els nostres fidels súbdits des de la revolució d’Aranjuez són nuls isense cap valor, i les seues propietats seran restituïdes.

Art. 3r. S.M. El rei Carles, havent-hi així assegurat la prosperitat, la integritat i la independènciadels seus vassalls, S.M. L’Emperador s’obliga a donar asil en els seus estats el rei Carles, a laseua família, al Príncep de la Pau, com també als servidors seus, que vulguen seguir-lo, elsquals gaudiran a França d’un rang equivalent al què tenien a Espanya.

Art. 4t. El palau imperial de Compiegne, amb els vedats i boscos de la seua dependència queden adisposició del rei Carles mentre visquera.

Art. 5t. S.M. l’Emperador dóna i referma a S.M. el rei Carles una llista civil de 30.000.000 rals, queS.M. l’Emperador Napoleó li farà pagar directament tots els mesos pel tresor de la Corona. Ala mort del rei Carles, 2.000.000 de renda formaran la viudetat de la reina.

Art. 6t. L’Emperador Napoleó s’obliga a concedir a tots els infants d’Espanya una renda anual de400.000 francs, per a gaudir d’ella perpètuament, així ells com els seus descendents, i en casd’extingir-se una branca recaurà la dita renda en l’existent a qui corresponga, segons les lleiscivils.


8

Art. 8é. S.M. l’Emperador Napoleó dóna en canvi a S.M. El rei Carles el lloc de Chambord, amb elsvedats, boscos i hisendes que es compon, per a gaudir d’ell en tota propietat i després d’ellcom li parega.

Art. 9é. En conseqüència S.M. el rei Carles renuncia en favor de S.M. l’emperador Napoleó tots elsbéns alodials i particulars no pertanyents a la corona d’Espanya, de la seua propietat privadaen aquell regne.Els infants d’Espanya continuaran gaudint de les comandes que tingueren a Espanya.

(CARMEN NIETO y otros: “Revolución y reacción”. En Bases documentales de la España con-temporánea. Guadiana de Publicaciones, Madrid, 1971, vol. I)

2. Els orígens de la Revolució espanyolaS'ha intentat mostrar el complex caràcter de la guerra. Es tracta ara de veure com els textos de

les juntes confirmen aquesta percepció i de seguir, al propi temps, les etapes de la formació d'unpoder revolucionari, la culminació de les quals havia de ser la promulgació de la Constitució de1812.

El descrèdit de les velles institucions va resultar inevitable. La Junta de govern deixada perFerran VII no va encertar a assumir el paper que li corresponia i es va extingir sense pena ni glòria.El Consell de Castella es va limitar a capejar el temporal. En va intentarà després justificar-se dientque no podia abandonar Madrid, -«deixar abandonada a la seua sort aquesta fidelíssima capital»-,sense explicar quin profit van traure els madrilenys de la seua permanència, i que, si no vamanifestar públic suport a les províncies revoltades, va ser perquè «sabia que la generositatespanyola no necessita tals estímuls».(...)

La coincidència de tals actituds reformistes no ha de sorprendre. En la primera hora de larevolució, quan el poble amotinat busca dirigents, es trobarà que els de la vella oligarquia estancompromesos amb Godoy o amb els francesos, o preferixen mantindre's en una prudentexpectativa, imitant la conducta del consell de Castella a Madrid. No és res estrany, per tant, quehagen trobat els seus dirigents en els sectors més progressius de les classes dominants. FlórezEstrada ho deia en 1810: «Els que han contribuït amb més calor a inflamar als seus conciutadanshan sigut aquelles persones de totes classes que més odiaven el despotisme i la injustícia; han sigutaquells hòmens més il·lustrats sobre la llibertat i de la dignitat a què ha d'aspirar tot el que no estrobe corromput pel crim o degradat per la baixesa; eren aquells que més es compadien de la sortdels seus semblants; aquells mateixos, finalment, que més defenien la causa dels francesos quanlluitaven per recobrar la seua llibertat i reformar la multitud d'abusos amb què els havia fet gemecarel despotisme del seu govern anterior; aquells als que per menyspreu se'ls cridava, pels satèl·lits idefensors del despotisme, jacobins i que, per ser més virtuosos i més il·lustrats, es trobaven mésdisposats a fer tots el sacrificis possibles per aconseguir viure en un govern just, on la llei protegiraigualment al pobre que al poderós, i on només perseguira al delinqüents».

Al contrari, quan els publicistes reaccionaris començaren el joc, -que seguixen els seushereus directes en els nostres propis dies-, d'acusar d'afrancesats als liberals, a compte de les seuesidees, Gallardo els recordaria cruament que en el catàleg dels col·laboradors de la nova dinastia hihavia molts més clergues, de dalt a baix de la jerarquia eclesiàstica, que "filòsofs".

(FONTANA, J.: «La crisis del Antiguo Régimen (1808-1833)». Ed. Crítica, Barcelona, 1979)

3. Els afrancesats «A Espanya s'anomena afrancesat... les gents que, quan la dominació francesa, van ocupar

càrrecs, van jurar fidelitat a l'intrús,·o van col·laborar amb els ocupants amb finalitats diverses. "Elsafrancesats, en el sentit que se li dóna a aquesta paraula, són els empleats de totes classes icategories, que van continuar prestant les seues destinacions... , o que van ser nomenats pel governintrús". Fins hui, -malgrat alguns estudis reivindicadors-, continua desconeguda l' essència íntimadel problema. És aquest un fenomen molt complex. La Historia, apassionada, no ha entrat endistingir motius o intents en dictar la seua sentència, i, tanmateix, hi ha moltes observacions que ferabans d'admetre cosa semblant.»

(ARTOLA, M.: Los afrancesados. Alianza Editorial. Madrid, 1989)


9

4. Cartes de Ferran VII a Napoleó«El gaudi que he tingut en veure en els papers públics les victòries amb que la providència

corona novament l'augusta front de V.M.I. i R., el gran interés que prenem, el meu germà, el meuoncle i jo en la satisfacció de V.M.I. i R., ens estimula a felicitar-lo amb el respecte, l'amor, lasinceritat i el reconeixement amb el que vivim sota la protecció de V.M.I. i R.»

--------------------«El meu desig més gran és ser fill adoptiu de S.M. el emperador, nostre august sobirà. Jo em

crec digne d'aquesta adopció, que seria, veritablement, la felicitat de la meua vida, donat l'amor iperfecta adhesió a la sagrada persona de S.M.I. i R., i la meua submissió i completa obediència alsseus pensaments i ordres»

(IZQUIERDO, M.: Antecedentes y comienzos del reinado de Fernando VII. Ed. Cultura Hispànica, Madrid 1963)

5.Constitució de la Regència en absència de Ferran VII«1. La Regència creada per la Junta Central Governativa d'Espanya i Índies creada en decret

d'aquest dia serà instal·lada en el dia 2 del mes pròxim o abans si s'estima convenient. 8. La Regència despatxarà a nom del rei N. S. En Ferran VII. 9. No podrà admetre proposició, ni entrar en negociació alguna ni fer pau, ni treva ni cap armistici

amb l'Emperador dels francesos, que siga contrari als drets dels nostres rei i els seus legítimssuccessors o a la independència de la nació.

13. La Regència proposarà necessàriament a les Corts la qüestió pendent sobre que protegisca iassegure la llibertat de la impremta i mentrestant protegirà segons les lleis aquesta llibertat.»

Illa de Lleó, 29 de gener del 1810.

6. Les Corts de Cadis i la Constitució


10

"En la Reial illa de Lleó, el dia 24 de setembre del present any de 1810, trobant-se el nombrede Srs. Diputats propietaris de les províncies que estan lliures de l'enemic, i de suplents, tant de lesocupades per ell, com dels altres dominis d'aquesta Monarquia, dels que per la seua distància nohavien pogut acudir inclús els respectius representants per a aquest dia que el Consell Suprem deRegència va designar per a l'obertura i instal·lació de les Corts generals i extraordinàries de la nació[...]".

Inici del “Diari de Sessions” de les Corts de Cadis, 24 de setembre de 1810

Preàmbul de la Constitució de 1812En Ferran VII, per la gràcia de Déu i de la Constitució de la Monarquia espanyola, Rei de les

Espanyes, i en la seua absència i captivitat la Regència del regne, nomenada per les Corts generals iextraordinàries, a tots els que les presents veieren i entengueren, sapigueu:

Que les mateixes Corts han decretat i sancionat la següent CONSTITUCIÓ POLÍTICA DELA MONARQUIA ESPANYOLA.

En el nom de Déu Totpoderós, Pare,Fill i Esperit Sant, autor i suprem legislador de la societat.Les Corts generals i extraordinàries de la Nació Espanyola, ben convençudes, després del més

detingut examen i madura deliberació, de que les antigues lleis fonamentals d’aquesta Monarquia,acompanyades de les oportunes providències i precaucions, que asseguren d’una manera estable ipermanent el seu sencer compliment, podran omplir degudament el gran objecte de promoure laglòria, la prosperitat i el bé de tota la Nació, decreten la següent Constitució política per al bongovern i recta administració de l’Estat.

7. Ferran VII accepta allò legislat en la seua absència "M'ha estat summament grat el contingut de la carta que m'ha escrit la Regència amb data 28

de gener, remesa per En José de Palafox. Per ella he vist quant anhela la Nació el meu retorn. Nomenys ho desitge Jo per a dedicar els meus desvetllaments des de l'arribada del territori espanyol afer la felicitat dels meus estimats vassalls que per tants títols se n'han fet creditors .

.... Pel que fa al restabliment de les Corts que em parla la Regència, igual que tot el que pugahaver-se fet durant la meua absència que siga útil al regne, sempre mereixerà la meua aprovaciód'acord amb les meues lleials intencions."

En Valençay a 10 de març del 1814. Signat, Ferran.-A la Regència d'Espanya.

8. Restauració de l'absolutisme per Ferran VII"Des que la divina Providència mitjançant la renúncia espontània i solemne del meu august

pare em va posar al tron dels meus majors (...) i des d'aquell faust dia que vaig entrar en la capital,enmig de les sinceres demostracions d'amor i lleialtat amb què el poble de Madrid va eixir arebre'm, imposant aquesta manifestació del seu amor a la meua reial persona a les hosts franceses(...), des d'aquell dia, doncs, vaig posar en el meu reial ànim per a respondre a tan lleials sentimentsi satisfer les grans obligacions en què està un Rei amb els seus pobles, dedicar tot el meu temps al'acompliment de tan augustes funcions, i a reparar els mals que va poder donar ocasió la perniciosainfluència d'un privat durant el regnat anterior (...) Però la dura situació de les coses i la perfídia deBonaparte, dels cruels efectes de la qual vaig voler, passant a Baiona, preservar el meu poble, totjust en van donar lloc a més. Reunida allí la reial família, es va cometre en tota ella, iassenyaladament en la meua persona, un atroç atemptat (...); i violat en el més alt el sagrat dret degents, vaig ser privat de la meua llibertat i de fet del govern dels meus regnes...

Per tant, havent escoltat allò que equànimement m'han informat persones respectables pel seuzel i coneixements sobre quant ací es conté, se m'ha exposat en representacions que de diversesparts del regne se m'han dirigit (...) declare que el meu reial ànim és no solament no jurar ni accedira aquesta Constitució ni a decret algun de les Corts Generals i extraordinàries, i de les ordinàriesactualment obertes (...) sinó a declarar aquella Constitució i tals decrets nuls i de cap valor i efecte,ara en el meu temps, com si no hagueren passat mai tals actes, i es llevaren del mig del temps, isense obligació en els meus pobles i súbdits, de qualsevol classe i condició, a complir-los niguardar-los...

Donat a València, a 4 de maig del 1814. Jo el Rei."


11

9. Producció de forment o blat (en milions de faneques)

10. Decret de retorn a l'absolutisme (1-10-1823)«Ben públics i notoris van ser a tots els meus vassalls els escandalosos successos que van

precedir, van acompanyar i van seguir l'establiment de la democràtica Constitució de Cadis en elmes de març del 1820: la més criminal traïció, la més vergonyosa covardia, el desacatament mésespantós a la meua reial persona, (...).

L'Europa sencera, coneixent profundament la meua captivitat i la de tota la meua ReialFamília, (...) van determinar posar fi a un estat de coses que era l'escàndol universal (...).

Encarregada la França de tan santa empresa, en pocs mesos ha triomfat dels esforços de totsels rebels del món, reunits per desgràcia de l'Espanya en el sòl clàssic de la fidelitat i lleialtat. Elmeu august i estimat cosí el duc d'Angulema al capdavant d'un Exèrcit valent, vencedor en tots elsmeus dominis, m'ha tret de l'esclavitud en què gemegava, restituint-me als meus estimats vassallsfidels i constants.

Assegut altra vegada al tron de S. Ferran (...), he vingut a declarar el següent: (...) Són nuls i de cap valor tots els actes del govern constitucional (de qualsevol classe i

condició que siguen) que ha dominat els meus pobles des del dia 7 de març del 1820 fins hui, dia 1rd'octubre del 1823, declarant, com declare, que en tota aquesta època he mancat de llibertat obligata sancionar les lleis i a expedir les ordres, decrets i reglaments que contra la meua voluntat esmeditaven i expedien pel mateix govern (...).

Gaceta de Madrid, 7 d'octubre del 1823.» (HERNANDEZ, J.A. i ALTRES: Historia de España 2º de Bachillerato. Llibre dematerials. Akal, Madrid, 1998, pàg. 49 i 50)

11. Valor del comerç exterior espanyol en rals de billó (1792-1827) (J. Fontana)Comerç amb l’estranger:

1792 1827 Importacions 714,9 226,2Exportació de mercaderies 397,0 221,2Exportació de diners 274,8

-Total 1.386,7 447,4


12

Comerç amb les colònies:Amèrica: 1792 1827

Importació de mercaderies 318,3 83,8 Importació de diners 421,3 15,1

Importacions totals 739,6 98,9Exportacions 429,7 41,8

Filipines: 1792 1827 Importacions 7,5 12,9Exportacions ..14,3 0,5

Total Amèrica + Filipines 1.191,1 154,1


LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM-2 (S. XIX) El regnat de …...1 LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM-2 (S. XIX) El...

Documents

Transcript of LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM-2 (S. XIX) El regnat de …...1 LA CRISI DE L'ANTIC RÈGIM-2 (S. XIX) El...