LA CRISIS DE L’ANTIC RÈGIM I LA

CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT

LIBERAL. El regnat de Carles IV 1788-1808.

La guerra del Francès 1808-1814.

Les Corts de Cadis 1810-1814.

La Restauracio de l’absolutisme 1814-1820.

El Trienni Liberal 1820-1823.

La Dècada Ominosa 1823-1833.

Les regències 1833-1843.

La Dècada Moderada 1844-1854.

El Bienni Progressista 1854-1856.

La Segona etapa moderada 1856-1868. Mari del Rosal.

1.-El regnat de Carles IV 1788-1808.

1.1- Introducció.

- Durant el primer terç del segle XIX es va produir a Espanya el pas de l’Antic Règim al Liberalisme.

- La crisi de l’Antic Règim te un context històric internacional següent:

1. La revolució industrial a Gran Bretanya.

2. Les revolucions polítiques als Estats Units 1796.

3. La revolució Francesa 1789.

1.2.- La Gran guerra (1793-1795)

El rei Carles IV accedí al tron al 1788 i immediatament, la por

a l’expansió de les idees revolucionaries de França (1789) va

propiciar l’aturada de les reformes iniciades amb Carles III, la

retirada del gobernó als antics ministres il·lustrats i el

nomenament de Godoy com a primer ministre (1792).

L’execució del rei Lluís XVI (1793) a França va provocar la

declaración de guerra a la república francesa. La Gran

Guerra (1793-1795) es saldà amb la derrota i subordinació

espanyola a França amb l’acceptació de la pau del Tractat

de Basilea1795.

Posteriorment una aliança contra

Anglaterra el tracta de Sant

Indelfons(1796).

2.- La guerra del Francès 1808-1814.

2.1.- L’esclat del conflicte. Amb l’ascens de Napoleó Bonaparte (1799) al poder, Godoy opta per aliances

i pactes amb França per lluitar contra Anglaterra. Això significa:

La derrota de 1805 a la Batalla de Trafalgar, deixa a Espanya sense flota naval (Nelson) per mantenir obert el mercat colonial.

Amb el Tractat de Fontainebleau (1807) es permet a Napoleó i el sea exèrcits atacar a Portugal ( aliat de Anglaterra) per territori espanyol. D’aquesta manera garantia el bloqueig continental contra Anglaterra.

Després de l’ocupació de Portugal, un exèrcit francès, conduït per Murat, es dirigí cap a Madrid. La cort es traslladà a Aranjuez i Godoy en veure l’engany de Napoleó, obligà a Carles IV i la seva familia a fugir cap a Sevilla amb l’intenció d’enviar-los a Amèrica.

Aquesta acció enceta el motí popular a Aranjuez al 17 març de 1808, promogut per Ferran (fill del rei). La intenció és treure a Godoy del poder i fer abdicar al sea pare . Així es farà el 19 de març Carles IV abdica a favor del sea fill, Ferran VII.

Carles IV s’empenedeix de l’abdicació i Ferran VII no l’accepta, i això es aprofitat per Napoleó, que servirà d’intermediari. Els convoca a tots dos a Baiona i el fa renunciar als seus drets a la corona a favor del sea germà Josep I Bonaparte.

Al juny de 1808 es promulga l’Estatut de Baiona, que suposarà reformes importants per acabar amb l’antic règim com:

1. Supressió del privilegis de la noblesa i el cleregat.

2. Llibertats econòmiques.

3. Desamortització. Mitjà per d'aconseguir recursos per a l'Estat amb la venda de terres de L'Església i els Ajuntaments.

4. Certa llibertat de premsa.

5. Supressió de la inquisició.

2.2.- Entre la resistència i el col·laboracionisme. 1. El descontent popular per l’abdicació del

monarques borbons fa que el 2 de maig de 1808 es doni un aixecament popular contra la presència francesa. Aquest aixecament serà durament reprimint, però a la resta del país van apareixer juntes d’armament i defensa. Un sector d’espanyols no es va oposar a l’ocupació francesa , sinó que van donar suporta (el afrancesats).

2. Aquestes Juntes van guanyar al Bruc (del 6 al 14 de juny) i a Bailén 19 juliol. Aquestes victories permeten l’organització de juntes provincials, que es coordinen en la Junta Central Suprema. És aquesta Junta Central la que asumáis el poders del país i en nom de la soberanía popular reconeix a Ferran VII com a rei.

2.3.-La guerra.

Davant les primeres derrotes, Napoleó entra a la Península amb un gran exèrcit i a final d’any tornà a França, deixant al sea germà consolidat com a rei.

S’inicia una guerra de guerrilles, que ataca ven el transports i interceptaven les comunicacions franceses, d’aquesta manera s’afeblir la seva actuació.

Les actuacions de desgast de les guerrilles van minvan les forces de l’enemic, però per guanyar la guerra es va necessitar la col·laboració de l’exèrcit britànic, dirigit per Wellintong.

En aquells moments Napoleó, estava més interessat en Rússia i això afavorir la victoria .

Al 1813 Napoleó França signa el Tractat de Valençay, que posa fi a l’ocupació i permet el retorn de Ferran VII 1814 i la fi de la guerra.

Ciutats destruides, camps abandonats, manca de capitals per la indústria, col·lapse comercial són les conseqüències de la guerra.

Saragossa

Girona

Constitució

1812

CONSEQÜÈNCIES DE LA GUERRA 1808-1814

DEMOGRÀFIQUES ECONÒMIQUES POLÍTIQUES

+ Augment de la mortalitat. -Destrucció edificis,camps, fàbriques, comunicacions. - Difusió idees liberals.

-Exili families afrancesades i -Augment del dèficit fiancer de la Hisenda Pública. -Constitució de 1812

liberals - Cessament comerç amb Amèrica Espanyola. referent del liberalisme.

- Augment de la participació

militar a la política amb

PRONUNCIAMENTS.

-Difusió de la dinàmica

revolucionaria a Amèrica.

INDEPENDÈNCIA COLONIAL

3.-Les Corts de Cadis 1810-1814

Les Corts reunides a Cadis 1810 van redactar la primera

constitución de la història d’Espanya i van posar la base del nou

estat liberal.

3.1.- El buit de poder i la formació de Juntes.

Davant l’ocupació francesa les institucions absolutistes incapaces

de reaccionar, van generar un buit de poder, que serà ocupat per

les juntes provincials o regionals. L’objectiu d’aquestes juntes era

mantenir l’ordre i organitzar la defensa del país.

Es va crear la Junta Suprema Central a Aranjuez

aprofitant al derrota francesa a Bailén i la retirada

momentània del francesos de Madrid. Arribant a reconèxier a

Ferran VII com a rei legítim d’Espanya. El nou avanç de les tropes

franceses, fa fuig cap a Cadis, concretament l’illa de Lleó.

3.2.- La convocatòria de Corts.

a) La Junta, es mostrar incapaç de dirigir la guerra i el 22 maig del 1809, es convoquen unes Corts, perqué el representants de la nació decideixin que fer. Les eleccions del diputats es fan per sufragi universal masculí (= un home un vot).

b) Les cortes es van reunir a Cadis el 24 setembre de 1810, molts del diputats van ser substituïts per el naturals de les seves províncies residents a Cadis.

c) Els diputats no es van reunir ni per estament, ni en dues cambres sinó conjuntament, fet que otorgà a la reunió el caràcter d’assamblea nacional.

d) Les cortes van aprovar el primer decret, integrat per onze articles, que presentaven la nova cambra com a poder constituent amb la facultat de legistlar un ordre polític i jurídic = La constitución de Cadis 1812.

3.3- La Constitució de Cadis 1812. • S’aprova la primera constitución de la història d’Espanya 19 de març de 1812, per això se la

coneix com “la Pepa”.

• Aspectes rellevants de la Constitució :

1. Sobirania Nacional : Article 3 de la constitución reconèix que la soberanía resideix

en la nació , per tant , és la nació l’encarregada de legislar. Malgrat tot el rei podia

intervenir en el procés d’elaboració i inclús suspendre una lile durant dos anys amb el dret a

vet suspensiu.

2. Monarquia Parlamentaria.

3. Model liberal de l’Estat divisió de poders: - Legislatiu: Les Corts.

4. - Executiu: Monarca cap de l’Estat.

5. - Judicial: competència Tribunals.

6. El catolicisme va ser proclamat com a religió de l’Estat. Estat confesional.

7. Creació de la Milícia Nacional , és una força armada alternativa a l’exèrcit regular.

8. Igualtat del ciutadans davant la llei.

9. Supressió del règim senyorial.

10. Reconeixement del drets bàsics com: llibertat de premsa, impermta, expressió, vot….

11. Article 172, limitava el poder de monarca perqué no podia dissoldre les Corts,

suspendre les sessions ni imposar contribucions no votades.

• La Constitució espanyola de 1812 va ser l’instrument essencial per la creació de l’Estat

liberal fins al 1836.

4.-La restauració de l’absolutisme

(1814-1820)

4.1.- El retorn de Ferran VII. La signatura del Tracta de Valençay(1813) entre Napoleó i Ferran VII permet

el retorn del monarca absolut a Espanya 1814.

La regència i les Corts ordinàries eren les màximes autoritats i la seva intenció era fer jurar al monarca la Constitució.

Pero el absolutistes, la noblesa i el cleregat sabien que el retorn del monarca era la seva oporturnita per tornar a l’Antic Règim. Per això s’organitzaren per mostra al rei el se suporta perqué restaurés l’absolutisme= El Manifest del Perses.

La noticia de la destitució de Napoleó pel senat francés va fer que Ferran VII decretés 1814 l’abolició de la Contitució de Cadis 1812 i tota la seva obra legislativa.

Es restaurà: totes les antigues institucions, el règim senyorial i la Inquisició.

El context internacional era de retorn a el règim absolutista, el Congrés de Viena de 1815.La Santa Aliança unió de les potències europees per garantir la defensa de l'absolutisme i el dret d'intervenció en qualsevol país per tal de frenar l'avenç del liberalisme.

El monarca tenia el recolzament de la societat estamental i la reacció absolutista va ser afavorida amb el context històric europeu de la Restauració antirevolucionaria.

Ferran VII hagué de fer front a l’emancipació de les colónies americanes. El moviment independentista comptava amb dos figures militars que encapçalaren l’emancipació: José de San Martín i Simon Bolívar.

L’emancipació va significar enfonsament de la hisenda espanyola, ja debilitada amb la guerra.

L’any 1808, Espanya dominava a Amèrica quatre virreinats i tres capitanies al 1825 només li restaven Cuba i Puerto Rico, que acabaran perden al 1898.

La incapacitat de la metròpoli per mantenir l’imperi unides a les aspiracions d’independència del criolls serán el factors claus pel procès.

1811 proclamació d’independència de Caracas.

1813 Mèxic ratificada al 1821.

1816 Argentina.

1818 Xile i Veneçuela ratificad 1821.

1824 batalla d’Ayacucho pèrdua de Perú i fi de la guerra.

Cuba es manté fidel a la metròpoli per :

1. Per la forta presència militar perqué havia estat la base de control de les rutes oceàniques i ara la base per la reconquesta.

2. Perquè l’economia de Cuba es fonamentava en l’explotació del tabac i de sucre i per això utilitzava mà d’obra esclava, majoritariament negres. Així doncs el hisendats preferien mantenir el lligams amb la metròpoli, que no patir una insurrecció d’esclaus negres. ( revolta d’esclaus negres de Santo Domingo 1791 assassinat de la ploblació blanca).

4.2.- Els intents de restaurar la Constitució del 1812.

La restauració absolutista va posar de manifest que el projecte no tenia prou suporta.

La repressió del absolutistes va fer que el afrancesats s’exiliessin i que el liberals fossin empresonats. Pero les seves idees liberals van continuar i van contar amb el suporta de les societats secretes, com la maçoneria d’origen anglès i el carbonaris d’origen italià, que el ajuda a continuar amb la lluita contra el absolutisme.

Entre 1814 i 1820 es van donar alguns aixecaments militars o pronunciaments, per obligar al rei a jurar la constitución.

Pronunciaments:

1. Setembre 1814 marxa sobre Pamplona de Franciso Espoz i Mina i el sea nebot Javier Mina.

2. El pronunciament de Porlier al 1815.

3. La conspiració anomenada del Triangle 1816.

4. A Catalunya 1817 el general Luis Roberto Lacy i Francisco Milans del Bosch organitzaren una insurrecció per aconseguir el control del Principat .

5. Al 1819 a València una conspiració militar el coronel Vidal.

Aflkdjaflkd

j

Afjlajflkajf

Ajflajf

RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA 1814-1820

- RETORN DE FERRAN VII 1814 : Recolçamemt sector conservador:

( Tractat de Valençay 1813) esglèsia i noblesa.

- Manifest del Perses = restauració

absolutista.

facilitat per - Exèrcit s’ofereix al rei per un

pronunciament.

-Context Europeu: Retorn a l’absolutisme. Congrés de Viena 1815.

Santa Aliança.

REPERCUSIONS - Abolició de la constitución 1812 i les lleis de les Corts de Cadis.

- Reimplantació de la Inquisició.

- Restabliment del senyorius = Restabliment del privilegis nobles i clereguat = conseqüències econòmiques.

- Repressió contra el liberals i exili del afrancesats.

PROBLEMES ECONÒMICS = Per la guerra emancipació americana.

POLÍTICS = - Descontentament general contra el monarca.

- Aparició de les societats secretes: Carboneria/Maçoneria.

Triomf Pronunciament de Riego. - Pronunciaments militars liberals entre 1814-1820.

5.-El Trienni Liberal 1820-1823 5.1.- La insurrecció de Riego i el restabliment

de la Constitució 1812.

El 1820 a Las Cabezas de San Juan (Sevilla), el tinent coronel Rafael Riego, s’alçà en armes contra l’absolutisme i proclamà la Constitució de 1812.

En un principi semblava que fracasaria però la revolució triomfava en la Corunya, Oviedo, Múrcia, Barcelona i Saragossa, entre d’altres.

El monarca per salvar la corona va cedir i va jurar la Constitució i nomenar Corts.

Les Corts van restaurar la Constitució i elabora noves normes com:

a) Desamortització eclesiàstica i limitació del delme.

b) Abolició del règim senyorial (propietat privada de la terra).

c) Supressió del gremis (llibertat d’oficis).

d) Abolició de la Inquisició i de les ordres monacals.

e) Secularització del sistema educatiu.

f) Proclamació de drets i llibertats. Premsa i impremta.

g) Creació de la Milícia Nacional.

5.2.- Divisió del liberalisme. Aquestes reformes provocaren l’oposició de:

1. La monarquia que va demanar ajud a les potències europees per restablir el absolutisme.

2. Els sectors absolutistes.

3. Una part de la pagesia, que amb les reformes no va veure assolida el seus objectius de repartiment de terres , si no que ara eren arrendataris, que podien ser expulsats de la terra si no pagaven.

A més hem d’afeigir la divisió entre el liberals exaltats i el doceañistes (moderats creadors de la constitución).

Els doceañistes o moderats: la revolució liberal ja s’havia fet aconseguint un règim constitucional.

Els exaltats: creien que la constitución era el primer pas per assolir les llibertats individuals.

El rei coneixedor d’aquesta divisió va obstaculitzar l’acció del govern i fer actuacions anticonstitucionals per augmentar aquestes discrepancies.

LIBERALS

5.3.- La Regència d’Urgell. La noblesa tradicional i l’Esglèsia van animar a l’aixecament

de 1822 de partides absolutistes contra el govern liberal a tot el territori .

A la sea d’Urgell es formà l’anomenada Regència d’Urgell, era un govern absolutista integrat per el marquès de Mataflorida, l’arquebisbe de Tarragona i el baró d’Eroles.

El general liberal Francisco Espoz y Mina intentar frenar la reacció absolutista i la regència es va haver d’exiliar a França.

Les potències europees de la Santa Aliança (Prússia, Rússia i Austria), van decidir al Congrés de Verona (1822) enviament de tropes per derrocar el govern liberal i restablir la monarquia absolutista. Són el Cent Mil Fills de Sant Lluís, que dirigits per França entren a la península al 1823.

Aquestes tropes unides amb l’exèrcit de Voluntaris Reialistes van aconseguir al setembre de 1823 la rendició del gobernó liberal i el restabliment de la monarquia absoluta de Ferran VII.

General francès.

Voluntaris

Reialistes. General francès. General francès.

1820 PRONUNCIAMENT MILITAR a CABEZAS DE SAN JUAN por RIEGO.

a altres ciutats .

PROCLAMACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ DE 1812.

FERRAN VII JURA LA CONSTITUCIÓ I CONVOCÀ CORTS.

Desamortizació eclesiàstica i limitació del delme.

Abolició del règim senyorial i del gremis. (propietat privada i llibertat d’ofici).

Secularització del sistema educatiu.

Drets i llibertats.

Creació de la Milícia Nacional.

TRIENNI LIBERAL 1820-1823

PROBLEMES : -base social que dona suporta al govern liberal limitada.

- acceleració emancipació americana.

- problemes econòmics.

- context internacional favorable als absolutistes.

- oposició de : a)sectors absolutistes: noblesa, cleregat i part del camperols.

b)del monarca a les mesures liberals.

c)divisió del liberals:

EXALTATS : S’han de continuar amb reformes per ampliar les llibertats individuals.

DOCEAÑISTES(MODERATS): reformes acabades per això hi ha entesa amb el absolutistes i otorguen perrogatives al rei.

FASES DEL PERIODE TRIENNI LIBERAL

1820/1822 GOVERN LIBERALS MODERATS amb MARTÍNEZ DE LA ROSA.

aixecaments absolutistes com la REGÈNCIA D’URGELL 1822.

govern absolutista del marquès de Mataflorida, l’arquebisbe de

Tarragona i el baró d’Eroles. Repressió Francisco Espoz y Mina

1822/1823 GOVERN LIBERAL EXALTAT amb EVARISTO SAN MIGUEL.

radicalització de la política liberal = Augment de la resistència

absolutista.

Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliança Pacte de Gènova 1822

enviament de CIENMIL FILL DE SANT LLUÍS , que amb l’ajud del

Volutaris reialistes, fan caure al gobernó liberal i permet el retorn de

Ferran VII.

6.-La Dècada Ominosa 1823-1833. La dècada Ominosa es caracteritzà per la repressió, el

retorn a les polítiques absolutistes i l’aparició del ultrareialista procarlí (Carles Maria Isidre).

6.1.- Les insurreccions liberals. Entre 1824 i 1826 el liberals van fugir de la persecució

de la policia absolutista i desde l’exili es van organitzar insurreccións per restablir la constitución de 1812.

Totes les temptatives van fracassar i alhora van posar de manifest que el pronunciaments no era la solució:

1824 les expedicions de Valdés i Iglesias des de Gibraltar.

1826 el desembarcament del germans Bazán a Guardamar.

1831 José María Torrijos desembarcar a Algesires .

6.2.- La revolta del Malcontents. La situació crítica de l’Hisenda pública.

+

Aproximació de Ferran VII al sector moderat del absolutistes.

+ arranzels proteccionistes prod. catalans.

Reformes econòmiques 1825 Lòpez Ballesteros com ministre Hisenda.

-

Restauració de la inquisició + retorn antigues tradicions forals

+

Aproximació del ultrareialistes a germà del rei Carles M. Isidre.

+ pagesos

Catalunya la guerra del Malcontents 1827 artesans

+ antics Voluntaris Reialistes.

Repressió del comte d’Espanya.

+

1829 Ferran VII casa amb Maria Cristina de Borbón i dos Sicílies +1830 neix Isabel.

+

1830 publica la Pragmàtica sanció, que anul·lava l’impediment d’accès a la corona a les dones.

+

Ultrareialistes,partidaris de Carles intentaren mitjançan “ el successos de la Granja” (1832)obligar a Ferran VII a anular la Pragmàtica sanció. Pero fracassen.

+

1833 mor Ferran VII = Isable II es proclamada reina d’Espanya, però com és menor d’edat la seva mare Mª Cristina obté la regència.

SEGONA RESTAURACIÓ ABSOLUTISTA 1823-1833

DÈCADA OMINOSA -Supressió MILICIA NACIONAL Creació del VOLUNTARIS REIALS.

-Supressió CONSTITUCIÓ 1812 i de les LLIBERTATS. Repercusions

- Repressió contra el liberals i exili cap a: Amèrica i Europa.

PROBLEMES Liberals: Conspiracions i pronunciaments militars desde l’exili

OPOSICIÓ desde 1824-1831 (1831 Torrijos).

Divisió Absolutistes: Abs. Moderats: als que s’aproxima Ferran VII per donar solució als problemes econòmics i fer reformes.

Abs. Purs/Apostòlics: Partidaris de l’absolutisme més pur, es a dir, volen el retorn de les antigues tradicions, restaurar la Inquisició i s’aproximen al germà del rei

1827 Guerra del Malcontents Carles M. Isidre. Procarlins.( Manifest de la

Aixecament agrícola a Navarra, Federació del reialistes purs 1826).

Castella la Manxa i a Catalunya. Repressió forta, deixa al Principat al comte Espanya, que controla territori amb terror als : purs/apostòlics i liberals moderats.

Successió -Ferran VII casa 1829 amb Mª Cristina de Nàpols – Té 1830 Isabel

-1830 Pragmàtica sanció on s’anul·la accés a la corona d’Isabel.

- 1832 Ferran VII, malalt, aprofitat pels apostòlics amb fets de la Granja tracten de forçar l’anul·lació de la sanció.

- 1833 mor Ferran VII = Isabel II reina d’Espanya amb regèndia de la seva mare.

-1833 -1839/40 PRIMERA GUERRA CARLINA.

7.- Les Regències1833-1843. És un període on té lloc:

a. Una guerra civil – Primera guerra carlina.

b. Disturbis urbans – Bullangues.

c. Desamortització eclesiàstica de Mendizàbal.

7.1.- La Primera Guerra Carlina 1833-1839/1840. En morir Ferran VII, 1833, les grups favorables a l’absolutisme es

negaren a reconèixer a Isabel i es sublevaren proclamant a l’infant Don Carles Maria Isidre rei.(manifest d’Abrantes)1833.

La Primera Guerra Carlina va enfrontà als isabelins, defensors del liberalisme i Isabel II i el carlins, defensors de l’Antic Règim i Carles M. Isidre.

Els carlins eren defensors de la tradició i del valors Déu, Pàtria, Furs, Rei. Els sectors socials que van donar suporta són : la noblesa, gran part del cleregat i una pagesia que es resistia la modernització del liberals.

Els isabelins van contar amb el suporta de : l’aparell de la monarquia borbònica i el liberals.

Fases de la guerra :

1.- Del Manifest d’Abrantes(1833) a setge de Bilbao (1835).

La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de 1833 quan el pretendent don Carles, refugiat a Portugal es va negar a jurar lleialtat a la seva cunyada MariaCristina .

Don Carles, recolzar per Miquel I de Portugal va signar a Abrantes un manifest pel qual reivindicava el seu dret al tron és el Manifest d’Abrantes (1833).

Les insurreccions carlines més importants es donen a les zones rurals del País Basc (comandades per Zumalacarregui) , Navarra i interior de Catalunya( comandades per Ramón Cabrera i Grinyó) i la regió del Maestrat.

El general Zumalacarregui va intentar organitzar un exèrcit regular però la seva mort al setge de Bilbao (1835) debilitat la capacitat militar del carlins.

2.- Del setge de Bilbao (1835) fins al fracàs de l’expeció de Don Carles per tal de conquerir Madrid al 1837.

3.- L’última part de la guerra 1837-1839/1840 es caracterítza per la divisió del carlins en dos bàndols:

Els apostòlics : donan la màxima importància a la religió i són antiliberals.

Els transaccionistes : són partidaris de pactar amb el liberals.

Els transaccionistes van negociar amb el liberals, Espartero, el conveni de Berbara (1839), que posava fi al conflicte a la regió basconavarresa. La guerra va continuar al Maestrat a la caiguda de Morella el mes de maig del 1840.

PRIMERA GUERRA CARLINA.

-1833 el absolutistes neguen a Isabel II Proclamació Carles M. Isidre rei amb Manifest Abrantes.

-1833 Guerra entre : Carlins = Defensors Antic Règim= Dèu-Patria-Rei.

Nobles-Cleregat-Pagesos.

Isabelins= Liberals.

1ª fase : Manifest Abrantes (1833) Reivindicació de Carles com a legítim rei.

fins Setge de Bilbao (1835) Mort del general Zumalacarregui que debilita la capacitat d’organització del carlins.

2ª fase: Setge de Bilbao (1835) fins fracàs de l’expedició de Don Carles per conquerir Madrid (1837).

3ª fase: 1837 fins 1839/1840 Divisió del carlins

Apostòlics Transaccionistes

Importància de la religió/ antiliberalisme. Pacte amb el liberals.

Maroto negocia amb Espatero(lib)

el Conveni de Bergara 1839 que posa fi al conflicte.

1840 acaba el conflicte al Maestrat amb la caiguda de Morella.

Moviment insurreccional progressista liberal contra els moderats que hi eren al poder.

Mª Cristina en comptes de donar govern als progressistes Exili Regència d’Espatero.

7.2.- De l’Estatut Reial1834 a la Constitució

del 1837.

Paral·lelament a l’inici de la guerra el govern de Cea Bermúdez aspirava

al restabliment del vell sistema absolutista il·lustat. Però el descontentament del liberals i l’esclat de la guerra, fan veure a Mª Cristina la necessitat de apropar-se als liberals per tenir el recolçament front el calisme. Per això designa al liberal moderat Martínez de la Rosa.

El nou gobernó promulgà un Estatut Reial (1834) que:

1. No reconeixia ni la soberanía nacional ni la separació de poders.

2. Donava amplis poders legislatius a la corona i el control de l’executiu.

3. Les Corts tenien dos cambres : Pròcers i Procuradors però no podien realitzar cap tipus de activitat legislativa sense l’aprovació reial.

7.2.1.- L’època de les Bullangues. Així doncs les reformes van resultar insuficients pel sector progessista

del liberals. Al 1835 es donen nombroses revoltes urbanes, perqué no es feien mesures per acabar amb la fam i contra la inseguretat ciutadana del atacs carlistes. = Les Bullangues.

A Catalunya s’inicià amb l’ incendi de diferents convents 1835 (refugi del carlins). El general Bassa era l’encarregat de restablir l’ordre i va ser assessinat i aquell mateix dia va ser incendiada la fàbrica Bonaplata (energia de vapor).

El conflicte serà sufocat pel general Ramón Meer entre 1837-1839.

7.2.2.- La desamortització de Mendizábal.

Davant la situació, Mª Cristina va cridar a formar govern al liberal progressista, Mendizábal. Aquest iniciar un programa de reformes , on la més important es la desamortització del béns del cleregat per aconseguí recursos i poder organitzar un exèrcit contra el carlisme.

La noblesa i el cleregat pressionen a Mª Cristina per destituir a Mendizábal (1836) aquest fet provoca l’aixecament progressista de la guarnició de la Granja.

Retorn del progressistes al govern (Mendizábal), abolició del l’Estatut Reial per posar en vigor la Constitució 1812.

S’inicia la desamortització eclesiàstica 1836, on s’expropiaven i venien en pública subhasta les terres del cleregat per fer front a la guerra carlina i crear una capa de propietaris que donessin suporta a la corona.

També s’aprova la Constitució 1837 que mantenia el principi de la soberanía nacional, la divisió de poders (progressistes) i reservava competències àmplies a la corona(moderats).

LES REGÈNCIES 1833-1843

-1833 Mort de Ferran VII = GUERRA CARLINA

- Regència de MªCristina= s’inicia amb un Govern absolutista Cea Bermúdez. Vol retorn a Antic R.

aprox. als liberals moderats Substituït moderat Martínez de la Rosa.

- ESTATUT REIAL 1834

Monarca té el control del poder executiu i influència al legislatiu.

Parlament només aprova el pressupostos.

Bicameral.

No soberania Nacional / No divisió de poders/ Ni drets fonamentals.

Descontent lib. Progressistes.

1835 Mª Cristina poder lib. Progressistes Mendizàbal Aixecaments urbans/Bullangues.(1835)

Augments de tensions carlines.

1836 torna poder als moderats per pressió noblesa i cleregat Motí progressista

Guarnició de la Granja agost.

1836 Desamortització eclesiàstica Mendizàbal Instauració Constitució 1812

1837 Nova Constitució : Sobirania Nacional – Divisió de Poder – Estat aconfesional.

Reconeixement d’alguns drets i llibertats.

Amplis poders a la corona: vet, dissolució de cortes, nomenament ministres.

Bicameral.

Sufragi censitari i restringuit.

1837-1840 govern moderat. Fi guerra carlina Regència d’Espartero.

Pacte de Bergara 1839 (1840-1843)

7.3.- La Regència d’Espartero. Acabada la guerra 1840 , el suport de la regent Mª Cristina a la política

moderada va provocar amplis moviments insureccionals del progressistes, que s’acostaren al heroi de la guerra carlina, el general Espartero.

Maria Cristina, abans de donar suporta a un govern progressista, va dimitir i marxar a l’exili.

Espartero es va enemistar amb:

1. El sector progressista pels intents de controlar la premsa, la Mílícia Nacional i les societats de treballadors.

2. Els moderats no van deixar de conspirar contra el govern però van fracassar.

3. El 1842 govern perd el suporta de les classes popular catalanes per la signatura d’un tracte amb Regne Unit, obrin el mercat espanyol als teixits anglesos, això posava en perill la indústria del Principat.

El descrèdit afavorí la propaganda republicana dins el sector obrer. El republicanisme català s’organitza entorn a la figura de Abdó Terradas i el periòdic El Republicano.

Al maig de 1843 es va iniciar a Reus un pronunciament i es va crear una Junta Suprema Provisional a Barcelona, que pretenia coordinar-se amb la resta del país. Els moderats general Narvàez i O’Donnell aprofiten la situació per fer dimitir a Espartero.

LA REGÈNCIA D’ESPARTERO 1840-1843.

-1840 Regència d’Espartero nomenat per les Corts.

- Govern autoritari i d’ideologia exaltada oposició de :

Oposició amb el progressites = control Milicia, premsa, societat de treballadors.

Política lliurecamvista1842 catalana = aixecament a Barcelona= bombardeig de la ciutat.

Moderats intenten conspirar per enderrocar el govern.

La política del govern favoreix el discurs del republicans. El republicanisme català

s’organitza entorn a Abdó Terrades i El Republicano.

PRONUNCIAMENT MILITAR MODERAT 1843

Narvàez, O’Donnell

EXILI D’ESPARTERO

Isabel declarada major d’edat als 13 anys = ISABEL II Govern Moderat Narvàez.

8.- La Dècada Moderada

(1844-1854). Al 1843 Isabel II va ser proclamada reina als

tretze anys.

A les eleccions de 1844 (sufragi censatari)van guanyar el moderats i el general Narváez fou nomenat cap del govern.

Narváez vol assentar un liberalisme moderat i eliminar les reaccions carlistes i les aspiracions del poble baix.

La primer mesura per assolir això es la reforma de la constitució progressista de 1837.

Liberals MODERATS. Format per : terratinents, grans

comerciants i intel·lectuals

conservadors, vella noblesa, alt

cleregat i alts comandaments

militars.

Defensaven :

1. Sobirania compartida entre

Corts i Corona.

2. Limitació del drets individuals i

col·lectius com premsa, opinió,

reunió i associació.

3. Defensa de la confesionalitat

catòlica de l’Estat.

4. Sufragi Censitari.

Liberals PROGRESSISTES. Fomat per: sector burgès i

urbà que volien una reforma

liberal. Classes mitjanes i artesans

, oficials de l’exèrcit i professions

liberals.

Defensaven:

1. Sobirania Nacional.

2. No volien el poder moderador

de la Corona.

3. En fortiment del poders locals.

4. Defensaven amplis drets

individuals i col·lectius.

5. Restricció de la influència

eclesiàstica.

8.1.- La Constitució de 1845.

La Constitució de 1845 recull les idees del liberalisme moderat com:

Rebuig a la soberanía nacional i defensa la soberanía conjunta entre la monarquia i les Corts.

La corona té la facultat de nomenar ministres, dissoldre Corts i la facultat de nomenar el Senat.

Sufragi censitari restringit (1% de la població) pel Congrés del diputats.

8.2.- La reforma politicoadministrativa del

moderats. La reforma politicoadminstrativa consisteix en generar una

estructura centralitzada i uniforme.

1. Els moderats van reorganitzar l’administració on la Llei d’administració local 1845 disposà que, els alcaldes dels municipis de + 2.000 hab. i de les capitals de provincia serien nomenats per la corona. La resta de municipis per el governador civil.

2. La reforma fiscal i d’Hisenda centralització del impostos en mans de l’Estat.

3. Unificació i codificació legal, s’aprovà el Codi Penal del 1851.

4. L’educació el Pla Pidal, les competències educatives estaven repartides entre diferents institucions (ajuntaments , diputacions… ) ara passan a mans de l’Estat, amb un pla d’estudis unics.

5. Adopció d’un sistema únic de pesos i mesures.

6. 1844 es creà la guardia civil, cos destinat a conservar l’ordre públic i la vigilancia de la propietat agrària privada.

7. Reconciliació amb l’església 1851 es signar un concordat amb el Vaticà on s’estableix la suspensió de la venda del béns eclesiàstics deamortitzats, el financiament públic del culte i del cleregat, reconeixement de la religió católica com l’única de la nació.

8.3.- L’oposició al moderantisme.

La política autoritaria del moderats, la corrupció econòmica del grups pròxims al poder i la manipulació electoral deixava fora de les institucions a qualsevol oposició política.

Els carlins i republicans contaven com a única posibilitat = la insurrecció.

1846 el carlins s’aixequen a Catalunya és la segona guerra carlina o la guerra del matiners. Els carlins volien entronitzar al fill de Carles M. Isidre, Carles Lluís de Borbó. Les tropes carlines dirigides per Cabrera i Tristany fracassen.

1849 sorgeix el Partido Demócrata (escisió del progressistes) que defensava el sufragi universal, desamortització de tots el béns tant eclesiàstics com civils i reconeixement de les llibertats públiques.

La guerra dels Matiners.

DÈCADA MODERADA1844-1854

Govern Moderat de Narvàez És un règim autoritari, centralista i repressiu.

Vol consolidar les conquestes liberals per aturar al carlisme i les aspiracions del poble baix.

Per això el moderats i la corona

Derrogació Constitució 1837 i redacció -

Sufragi censitari. Constitució 1845.

Negació Sobirania Nacional.

No drets Fonamentals.

Divisió de poders.

Bicameral.

-Insurrecció militar O’Donnell= Vicalvarada1854 Manifest de Manzanares apropa als progressistes Govern d’Espartero

PROBLEMES:

-Oposició Republicans/Carlins

amb insurrecció.

-Creació Partido Democràta 1849

escisió del progressistes.

-2ª Guerra Carlina 1846-1849.

Reforma político administrativa

-Llei d’ajuntaments elecció directa del

govern.

-Reforma fiscal i Hisenda,centralització

impostos.

-Aprovació Codi Penal 1851.

-Sistema únic de pesos i mesures.

-Educació = Pla Pidal.

-Creació de la Guardia Civil 1844.

-1851 Concordat amb Vaticà

=Catolicisme religió única / Financiment

del culte i cleregat.

9.- El bienni Progressista (1854-

1856) 9.1.- La insurrecció del 1854. Un sector moderat , en un intent per girar la situació del escàndols,

corrupció i divisions internes, va organitzar una insurrecció militar encaçalada pel general O’Donnell. Fet conegut amb el nom de Vicalvarada (1854).

Per atreure a la insurrecció als progressistes es va fer la publicació del Manifest de Manzanares. En ell s’inclouen reivindicacions progressistes com :

1. La revisió de la llei d’impremta.

2. La ampliació de la llei electoral.

3. El restabliment de la Milícia Nacional.

Trobarà resposta en les insurreccions a ciutats com Madrid, Barcelona i Saragossa.

La reina lliurar el poder del nou govern a Espartero i O’Donnell el Ministeri de la Guerra i fundar la Unió Liberal (1858).

( concentra diferent àmbits polítics moderats no absolutistes i progressistes no exaltats).

9.2.- Les grans lleis del període.

La Constitució no-nata o no promulgada del 1856.

La desamortització de Pascual Madoz 1855: afectà a propietats eclesiàstiques i a terres comunals. De la venta en subhasta del béns té com objectiu el sanejament de la Hisenda pública.

Interrupció de les relacions amb la Santa Seu, tot i l’existència del concordat de 1851.

La llei del Ferrocarril 1855: que va donar lloc a la construcció de la xarxa viaria.

9.3.- La qüestió social.

Els treballadors van plantejar les seves reivindicacions, com a conseqüència es donar la confrontació entre empresaris i obrers industrials, però especialment a Barcelona.

El juliol de 1854 va esclatar el conflicte de les selfactines (màquines que contaven amb cert automatisme).

L’esclat de la violència contra les màquines va ser reprimit durament i es van adoptar mesures contra les associacions d’obrers.

Els treballadors responen amb la primera vaga general a Espanya juliol 1855, perquè sigui reconegut el dret d’associació i limitació de la jornada laboral.

BIENNI PROGRESSISTA 1854-1856

- INSURRECCIÓ 1854 d’Odonnell (Vicalvarada) + Manifest Manzanares.

- Govern ESPARTERO / Ministre de Guerra O’DONNELL.

Lleis del període : Instauració de la Constitució 1837.

Redacció la Constitució non nata 1856 Sobirania Nac.

Bicameral .

Declaració drets/llibertats.

Desamortització de Madoz 1855 afecta a prop. eclesiàstiques i

comunals. Interrupció relacions Santa Seu (Concordat 1851).

Llei General de Ferrocarrils 1855 Promou la construcció

xarxa viaria.

CONFLICTE SOCIAL : Descontentament per: la carestia de vida.

1854 conflicte de les SELFACTINES. les condicions laborals.

1855 1ª VAGA GENERAL desocupació laboral.

1856 O’DONNELL forçà la destitució d’ ESPARTERO.

Dissolució de Corts.

Restabliment Constitució 1845

Retorn al Moderantisme i la Unió Liberal 1856-1868

10.- La segona etapa moderada

(1856-1868) El juliol de 1856 es dona un pronunciament

militar del general O’Donnell que posà fi al

Bienni Progressista (Espartero).

Serà un període d’alternança entre el

unionistes d’O’Donnell i el moderats de

Narvàez.

10.1.- La restauració del moderantisme

(1856-1858).

O’Donnell retableix la Constitució de 1845 però amb 17 articles afeigits que limitaven l’autoritat de la corona. Isabel II el va substituir per Narvàez, que anul·la l’acta adicional i es torna al règim moderat del 1845.

Durant el seu mandat va haver d’afrontar una forta crisis econòmica que acabar en violència social a Andalusia i Castella.

Va aprovar la Llei d’instrucció pública del 1857(llei moyano), que donaria lloc a un model educatiu centralitzat i uniforme= l’Estat assumeix el control del sistema educatiu, però estableix una xarxa doble: la pública i la privada.

10.2.- La Unió Liberal 1858-1863. 1859 O’Donnell implica a tot el país en una expansió

territorial pel nord d’Àfrica per crear una conciència patriòtica i desviar l’atenció del problemes interns.

La burgesia catalana li donarà recursos econòmics i voluntaris. On també tindrà molta importància el general Prim.

La guerra del Marroc 1859-1860, s’incorpora Sidi Ifni.

També campanyes colonials de la Cotxinxina (1861), de Mèxic (1861-1862), la breu reincorporació de Santo Domingo (1861-1865) i l’anomenada guerra del pacífic entre Espanya i Xile ,Perú, Bolivia i Equador (1863-1866), però Espanya no disposava de prous mitjans per mantenir aquest tipus de política exterior.

El 1863 el unionistes fou incapaç d’afrontar l’oposició de progressistes, demòcrates i republicans, així com la situació de crisi econòmica. O’Donnell presentar la dimissió i la reina nomenar a Narvàez.

10.3.- Poder moderat de Narvàez

(1863-1868). Entre 1863 i 1868, el moderantisme governa

de manera autoritaria, al marge de les Corts i marginant tots el grups polítics i , exercint una forta repressió.

Va ser incapaç de millora la situació econòmica, agreujada per la guerra civil del EUA i la crisi de les fiances europees iniciada al 1866.

A partir d’aquest moment molts sectors de la societat espanyola veuen necessaria un canvi no de govern sinó el final del sistema isabelí.

10.4.- Situació econòmica i social.

A partir de 1860 la crisis econòmica i la crisis política aniran unides.

La crisi fianciera: el ferrocarrils espanyols produien uns rendiments molt escassos. En conseqüència, el valor de les accions ferroviàries van caure estrepitossament, això també comportarà la caiguda de les cotizacions del deute públic i d’altres entitats.

La crisi indústrial: sobretot a Catalunya. La guerra de Secessió d’EUA (1861-1865) va interrompre les exportacions de cotó en brut i el preus d’aquest producte va tenir una pujada gran. Moltes petites indústries no podien fer front a aquest nou preu per una baixada de la demanda del seus productes. Davallada que es dona per la crisis de subsistència.

La crisi de subsistència 1866-1868: 1866 es dona una crisi de subsistència per les males collites, resultat d’això es una pujada del preu del blat, aliment bàsic de la població. Els preus pujen de tal manera que entre 1866 i 1868 , el preu puja 100%. Al camp aquesta situació genera un clima de violència social, a les ciutats industrials es tanquen indústries, per tant, augment de l’atur i nivell de vida de les classes obreres pauperima.

A tot això es van unir dos fets:

1. L’expulsió de les seves catedres de Julián Sanz del Río y de Emilio Castelar(republicà), que va generar una manifestació estudiantil amb una forta repressió –”La nit de San Daniel “ abril 1865.

2. L’organització d’un complot militar liderat per Prim, que tot i que va fracassar, fou qui alentar la posterior sublevació juny del 1866 del sergents de la caserna d’artilleria de San Gil . Liderats pel republicà Francesc Pi i Maragall. Aquesta temptativa també va fracassar.

Davant aquest fracàs l’oposició del democràtes i del progressistes es van reunir a Ostende i van signar el Pacte d’Ostende 1866, on s’estableix que: unes Corts constitucionals elegides per sufragi universal decidirà la forma de govern (monarquía o república). A quests pacte s’adherir el unionistes liderats ara per Serrano.

Tot això ens portarà a la revolució de setembre de 1868 anomenada com “la Gloriosa” .

MODERANTISME 1856-1858

O’DONNELL Constitució 1845 però amb Acta adicional on dona poder a la reina.

ISABEL II

NARVÀEZ Anul·lació de l’acta adicional.

Crisis econòmica violència Andalusia / Castella.

1857 Llei Moyano Model Educatiu Centralitzat i Uniforme.

= O’DONNELL.

Expansió colonial Intervenció al Marroc 1859-1860 = Sidi Ifni.

Intervenció a Mèxic 1861/1862.

Expedició a Conxinxina 1861.

Santo Domingo 1861/1865.

Guerra del Pacífic 1863/1866.

1863 incapaç de fer front a l’oposició Republicans.

Democràtes. Dimissió

Progressistes.

Crisis econòmiques.

UNIÓ LIBERAL 1858-1863

NARVÀEZ Governa de forma autoritaria sense comptar amb el Parlament.

Oposició : Republicans, Democràtes, Progressistes Dura reprimits.

Revoltes camperoles reprimides per la Guardia Civil.

Moviment obrer prohibit i reprimit.

Crisis econòmica 1866 Crisis Financera.

Crisis Indústrial.

Crisis Subsistència.

- Expulsió de les catedres de CASTELAR / SANZ DEL RIO. LA NIT DE SANT

DANIEL.

- Complot militar de PRIM, que amb el sea fracàs alentar juny 1866 la sublevació de la

Caçerna de Sant Gil liderats per Pi i Maragall.

- Pacte d’Ostende = Unió Progressista i del Democràtes = Decideixen que les Corts

han de decidir la forma de goven per l’Estat. Monarquia .

República.

S’afegeixen el Unionistes.

REVOLUCIÓ DE LA GLORIOSA 1868

MODERATS 1863-1868