Conceptes bàsics sobre les pissarres digitals interactives i la seva introducció als centres

educatius

Jordi Dolcet – Antoni Moga – Elvira Safont

se-baixllobregat6@xtec.cat

Servei Educatiu Baix Llobregat-6 Jordi Dolcet – Antoni Moga – Elvira Safont

La pissarra digital/pissarra digital interactiva és una eina de l’aula digital i com a tal, cal posar-la al seu lloc, que no és pas el centre de l’acció docent.

a) Pissarra Digital (PD) o Pissarra Digital Interactiva (PDI)

Una pissarra digital (PD, digital whiteboard, pissarra electrònica) és un sistema tecnològic integrat per un ordinador multimèdia connectat a Internet i un videoprojector (canó de projecció) que presenta sobre una pantalla o paret de mida gran el que mostra el monitor de l’ordinador. La interactuació només es fa des del teclat i el ratolí de l'ordinador.

Les pissarres digitals que a més de l’ordinador i el videoprojector disposen d’un “tauler interactiu” s’anomenen “pissarres digitals interactives”. Les PDI ens permeten escriure directament sobre aquestes i controlar els programes informàtics amb un punter (de vegades fins i tot simplement amb els dits).

Tot i que no val la pena entretenir-se en aquesta diferència, car cada vegada més el que hom troba a les aules és la PDI, ens aturem un moment en aquelles diferències essencials sobre allò que podem fer o no amb cadascuna d’elles.

Característiques generalsEscriure, dibuixar modificar textos, ressaltar, subratllar...Usem uns programes específics per a la PDI.Fer presentacions, en les quals es visualitzen el text, la imatge i el so.Interactuar amb qualsevol programa des del tauler interactiu.Les presentacions no són tancades, hi ha un cert espai a la creativitat i a la improvisació segons la dinàmica de la classe.Disposar d'altres utilitats del programari associat a la PDI.

b) Tipus de PDI: aspectes que cal tenir en compte per a una bona elecció.

Dins del catàleg de dotacions TIC del Departament d’Educació, apareixen tres models de PDI: les tàctils, les electromagnètiques i les d’ultrasons-infraroigs que són les portables.

La principal característica del primer model, el tàctil, és que permet la interactuació sobre el tauler amb el dit. En aquest grup hi destaca per damunt tot l’Smart Board, tot i que hi ha d’altres fabricants com la Hitachi o la Teamboard.

La principal característica del segon model, les electromagnètiques, és que la interactuació sobre el tauler es fa mitjançant un punter (o “llapis”). En aquest grup destaquen l’Interwrite, la Promethean

2

Servei Educatiu Baix Llobregat-6 Jordi Dolcet – Antoni Moga – Elvira SafontLa principal característica del tercer model, d’ultrasons-infraroigs, és la seva portabilitat, és a dir que fan interactiva qualsevol superfície on es col·loqui. Les més comuns són la Mimio i l’eBeam. Si els dispositius de les PDI portables es posen damunt una pissarra de retolador cal que aquesta sigui mate, per tal d’evitar una reflexió massa forta de la llum del videoprojector.

L’objectiu de cada marca de pissarra és oferir un bon producte amb unes característiques tècniques singulars. Tanmateix aquestes diferències que els fabricants volen ressaltar no són tant evidents, car l’eina que han fabricat té sempre la mateixa finalitat: donar una nova dimensió a les presentacions. De l’ús educatiu qui se n’encarrega el professorat .

És interessant conèixer les principals marques de PDI que hi ha al mercat. En aquesta adreça de Les TIC en bloc del portal del Servei Educatiu Baix Llobregat-6 (www.reporteducacio.cat) es pot trobar informació sobre 12 marques de PDI: http://www.reporteducacio.cat/tic/?p=520 (característiques tècniques, programari i tutorials).

A continuació es relacionen alguns elements que han de permetre tenir un bon criteri per aconsellar a fer una bona elecció.

• Conèixer tendències com les que donen estudis com el que recentment ha publicat la revista Tecnología y Educación sobre les PDI a les aules (http://www.tecnologiayeducacion.com/articulos/002encuesta.php):

o Quantes PDI hi ha instal·lades al centre?

o Quines PDI hi ha instal·lades als centres?

• El preu, no és el mateix adquirir una portable que una tàctil.3

Servei Educatiu Baix Llobregat-6 Jordi Dolcet – Antoni Moga – Elvira Safont• Facilitat d’ús, i això vol dir tenir en compte el programari de gestió. Les prestacions dels programaris solen ser molt semblants, el que no és semblant és la facilitat d’ús. Bons ho són tots, fàcils d’usar i intuïtius no.

• Robustesa i durabilitat dels llapis/punters (necessiten carregar-se?, on es carreguen? durada de la càrrega, van amb piles...)

• Compatibilitat de programari amb un altre maquinari (de fet ara les diferents marques aposten per un programari que pugui ser usat com qualsevol altre programari sobre taulers de marques diferents és el cas de cases com Smart, eBeam, Hitachi, Interwrite...)

• Compatibilitat dels recursos generats, per exemple un recurs generat amb Promethean és pot obrir amb el programari de l’Smart.

• Precisió

Quan un centre fa l’esforç de comprar una pissarra, apareixen dues preguntes:

a) On col·loco la PDI que he comprat?

La primera resposta és “a totes les aules, si el centre s’ho pot permetre”.

La segona resposta està relacionada amb quan la dotació no és suficient per a totes les aules. La resposta inicial, sense cap mena de dubte, ha de ser l’aula ordinària. S’ha de recomanar que, de moment, no es faci en espais comuns (biblioteca, sala d’informàtica, sala d’actes...), quan les aules estiguin servides ja s’ocuparan aquests espais.

Les PDI situades en espais comuns estan infrautilitzades, a més els alumnes no ho viuen com una cosa ordinària sinó extraordinària: es fa l’excursió a la sala de la PDI.

Algunes estratègies emprades per centres si no hi ha prou PDI per a totes les aules poden ser:

• Començar a dotar aquelles aules on hi hagi els docents més capacitats,

• Començar a dotar una aula per nivell en centres de doble línia o per cicle en centres d’una línia, a primària, de manera que els paral·lels o els cursos d’un cicle es puguin intercanviar segons l’àrea o l’ocasió.

• Pujar la dotació plena, de mica en mica, des dels cursos més baixos als més elevats, tot i que sembla ser que des del Departament d’Educació es recomana que es comenci pels cursos elevats (Cicle Superior) per allò que els alumnes seguiran en centres que segueixen el projecte 1x1. Aquesta orientació pot semblar lògica, però és incoherent.

L’experiència ha demostrat que si es comença per dotar aules ordinàries, el seu ús s’incrementa i el centre va fent un esforç per dotar de mica en mica totes les aules, car en veu la necessitat.

b) Les PDI han de ser totes iguals o poden ser de diferents models?

1) Sempre és millor que el parc de pissarres sigui el més homogeni possible, d’aquesta manera es facilita el seu ús als docents del centre i la reparació sempre es més senzilla.

4

Servei Educatiu Baix Llobregat-6 Jordi Dolcet – Antoni Moga – Elvira Safont2) Tanmateix que n’hi hagi de diferents models i marques no hauria de comportar cap dificultat de cap

de les maneres sempre i quan el programari s’unifiqui (d’això en parlem després).

3) Les PDI que haurien d’anar a l’aula ordinària sense cap mena de dubte han de ser les de tauler interactiu, fixes. Mentre que en altres espais del centre, per qüestions pressupostàries, no hi fa res que se’n puguin col·locar de portables.

Per acabar cal remarcar que la presència d’una PDI a l’aula no ha de comportar de cap de les maneres la desaparició d’una pissarra de guix o una Velleda.

d) Quin programari ha de tenir la PDI? El programari de gestió de les PDI.

Cal no confondre el programari de gestió de la PDI amb el programari de treball.

1) El programari de gestió és el que és inherent a cada tauler i que és imprescindible perquè aquest esdevingui interactiu. És a dir, l’ordinador que estigui connectat amb el tauler SEMPRE ha de tenir instal·lat el programari de la marca del tauler. Aquest programari és el que ens permetrà realitzar una bona instal·lació del tauler (l’acció més coneguda és el calibratge). Aquest programari sempre se serveix amb el tauler o es pot descarregar des del web del fabricant, generalment, previ registre i disposant d’un núm. de sèrie d’un producte.

2) El programari de treball que és aquell programari instal·lat en un ordinador i que el professorat fa servir habitualment per a desenvolupar la seva tasca, és el cas dels processadors de textos, programaris per a fer presentacions, fulls de càlcul, JClic, Quaderns Virtuals, programes de tractament de so, d’imatge...

Característiques del programari de gestió de les PDI

El programari de gestió de les PDI, a banda de gestionar el tauler, disposa d’una sèrie d’eines i aplicacions que permeten fer presentacions, visualitzar arxius i executar altres programes, elaborar objectes d’aprenentatge, etc.

Els tipus d’eines que el programari de gestió té per a interactuar amb allò que es mostra en pantalla i executar altres aplicacions es poden classificar en:

• Eines de notes: llapis, marcador, llapis de color, text...

• Eines d’edició: tallar, copiar, enganxar, esborrar...

5

Servei Educatiu Baix Llobregat-6 Jordi Dolcet – Antoni Moga – Elvira Safont• Eines de creació i de gestió de pàgines: pàgina nova, endavant, enrere, plantilles, classificador de

pàgines...

• Eines de presentació: zoom, ombra de pantalla...

• Eines de gestió: crear i desar arxius, exportar a altres formats (pdf, imatge, pàgina web...)

• Altres eines: enregistrar i reproduir, teclat virtual, galeria d’imatges...

D’una manera molt esquemàtica i, per a entendre les possibilitats que el programari de gestió dóna, es podria dir que aquest programari permet que una PDI actuï com:

a) La PDI és una pissarra tradicional.

El programari de gestió de les PDI permet simular una pissarra tradicional damunt el tauler.

L’Smart Software, l’Interwrite Workspace i el Mimio Studio (per citar el programari dels models de PDI presents al catàleg que el Departament d’Educació posa a disposició dels centres educatius), poden actuar talment com una pissarra tradicional de guix o de retolador, és a dir que sobre un fons en blanc el professorat hi pot escriure, guixar, dibuixar, esborrar mentre explica, comenta, presenta... amb el valor afegit que quan s’acaba la sessió hom ho desa i pot reprendre el discurs a la següent sessió. No com amb la pissarra tradicional que quan acabava la sessió el professorat havia d’esborrar tot allò que hi havia escrit, guixat i dibuixat.

b) La PDI actua com un ordinador.

El programari de gestió de les PDI permet interactuar amb l’ordinador a través del tauler, és a dir, aquest es converteix en una pantalla d’ordinador sobre la qual hom pot accedir, activar, presentar i exercitar qualsevol recurs elaborat, ja sigui amb el programari de gestió o amb el programari de treball.

El dit (per a les PDI tàctils) i el punter digital (per a les PDI digitals i les portables) substitueixen el ratolí per a obrir arxius i executar aplicacions. Per exemple, per a passar una a una les diapositives d’una presentació feta amb Impress o Power Point només cal clicar damunt el tauler amb el dit o amb el punter digital sense haver d’accedir al teclat o al ratolí de l’ordinador per fer-ho.

Els objectes d’aprenentatge elaborats amb les eines d’autor com el JClic, el Hot Potatoes, els Quaderns Virtuals o el Neobook, simulacions i applets de Java i els llibres digitals són alguns dels recursos als que hom pot accedir, activar, presentar i exercitar damunt d’una PDI.

Per a poder interactuar amb aquests recursos els programaris de les PDI disposen un conjunt d’eines que permeten actuar-hi directament al damunt: marcant, assenyalant, escrivint, capturant, etc.

c) El programari de les PDI és una eina d’autor.

Les eines d'autor són instruments de creació i de treball intel·lectual que permeten generar un entorn d'aprenentatge dinàmic. Entre les seves funcionalitats destaca, per damunt de totes, la possibilitat de crear objectes d’aprenentatge, presentacions o petites aplicacions des de la mateixa eina.

6

Servei Educatiu Baix Llobregat-6 Jordi Dolcet – Antoni Moga – Elvira SafontLes eines d'autor més bàsiques són aquelles que només permeten un nombre limitat d'accions perquè l'usuari interactuï amb el sistema, com per exemple, crear mapes sensibles o anar d'una diapositiva a la següent.

Les eines d’autor més conegudes són les eines ofimàtiques, de tractament d’imatge i per a la creació de materials multimèdia com el JClic, el Hot Potatoes o els Quaderns Virtuals, així com el Flash.

El programari de les PDI, com l’Smart Notebook, l’Interwrite Workspace o el Mimio Notebook pot actuar com una eina d’autor.

El programari de les PDI disposa d’unes eines que permeten la creació d’objectes d’aprenentatge: presentacions, aplicacions multimèdia... Aquestes eines que s’han identificat a l’inici d’aquest apartat són les eines de notes, d’edició, de creació i de gestió de pàgines, de presentació i de gestió, així com altres eines més específiques.

d) El programari de les PDI és una carpeta de recursos.

S’ha comentat que el programari de la PDI pot actuar com una eina d’autor per a la creació d’objectes d’aprenentatge. Per a facilitar aquesta tasca cadascun dels programaris inclou una Galeria amb milers de recursos de tota mena útils per a la dinàmica de treball a l’aula i per a la creació d’objectes d’aprenentatge.

La Galeria s’organitza en carpetes i els recursos que conté són de diferents tipologies: imatges (dibuixos, fotografies, gràfics, etc.), sons, animacions, fons de pantalla, plantilles per a pàgines, plantilles d’arxius multimèdia per a la creació d’activitats i, fins i tot, mostres de Lliçons, és a dir unes unitats didàctiques creades a partir del programari de cadascuna de les PDI i plantilles per al seu disseny.

A més la Galeria permet una personalització amb la incorporació d’aquells recursos que el professorat utilitza de manera habitual per a l’elaboració dels objectes d’aprenentatge propis.

Els arxius que es creen amb el programari d’algunes PDI actuen com una veritable carpeta. Disposen d’una opció que permet incorporar a manera d’arxius adjunts altres recursos: arxius de text (programacions o els fulls de les activitats dels alumnes), altres presentacions, vídeos, sons, arxius multimèdia, enllaços, etc.

D’aquesta manera en un sol arxiu el professorat té a l’abast tots aquells documents que necessita per a desenvolupar una seqüència didàctica.

D’una manera abreujada, els passos per a la creació d’un objecte d’aprenentatge són:

1. Elaboració d’un guió previ on s’identifiqui l’estructura, els continguts i les activitats d’aprenentatge que s’hi volen incloure.

2. La creació d’un fitxer i la inserció de pàgines en blanc.

3. Inserció d’objectes (imatges, formes, text, arxius de so, arxius de vídeo, arxius de Flash...)

4. Tractament d’aquests objectes (agrupar/ desagrupar, blocar/desblocar, transparència, color, interactivitat, reconeixement de text...)

7

Servei Educatiu Baix Llobregat-6 Jordi Dolcet – Antoni Moga – Elvira Safont5. Inserció d’enllaços...

6. Identificació d’aquells materials complementaris que hom pensa utilitzar en l’explotació didàctica de l’objecte d’aprenentatge.

Un aspecte a tenir en compte: la compatibilitat.

• Si es volen compartir materials i recursos és fàcil si tothom utilitza un programari compatible i fàcilment accessible, cas del PowerPoint o de l’Impress (se citen aquest dos perquè per a fer presentacions són els més coneguts). Tanmateix, aquests programaris tenen unes limitacions si hom vol anar més enllà de la presentació més típica.

• Si es treballa amb diferents models de PDI no es podran compartir materials i recursos fets amb els programari propi, gairebé tots són incompatibles. Si bé, la majoria de programaris són exclusius d’una marca, alguns fabricants comencen a apostar per versions del seu programari “alliberades”, és a dir, que es poden usar damunt de taulers diferents als de la seva pròpia marca, però no compatibles i aconseguint explotar gairebé el 100% de possibilitats del tauler.

• A partir d’aquí, cal un acord quin programari cal fer servir per tal d’unificar criteris i, alhora treure el màxim partit de la PDI. Cal un programari que sigui senzill, fàcil d’usar, que doni confiança al professorat que l’hagi d’usar i que en permeti una adaptació ràpida, a més, si la creació de recursos propis amb el programari és senzilla, millor que millor.

Pissarres digitals interactives en línia

Cada cop són més comunes les aplicacions en línia que simulen un programari de PDI. Entre els seus avantatges destaquen:

• No els cal necessàriament l'ús d'un tauler interactiu.

• Facilitat d'ús.

• Inclouen les eines bàsiques per usar-lo per a senzilles presentacions.

• Disposen d'aplicacions per a Smartphones.

• Són multiplataforma (no estan lligades a cap marca en concret).

• Permeten compartir i elaborar en línia els recursos.

Entre les eines que s'hi poden trobar destaquen les:

• Eines de notes: llapis, marcador, llapis de color, text…

• Eines d’edició: tallar, copiar, enganxar, esborrar…

• Eines de creació i de gestió de pàgines: pàgina nova, endavant, enrere…

• Eines de gestió: crear i desar arxius, inserció d'imatges i d'arxius…

8

Servei Educatiu Baix Llobregat-6 Jordi Dolcet – Antoni Moga – Elvira SafontPer tal de poder accedir a totes les seves prestacions cal crear un compte d'usuari.

Algunes d'aquestes pissarres digitals interactives en línia (Whiteboard online) són:

• Scriblink (http://www.scriblink.com/)

• Dabbleboard (http://dabbleboard.com/)

• Scribblar (http://www.scribblar.com/)

• Imagination cubed (http://www.imaginationcubed.com/)

• Skrbl (http://www.skrbl.com/)

• Alguns programes comercials també tenen la seva versió en línia, és el cas del Smart Notebook Express (http://express.smarttech.com/). La principal diferència entre aquesta versió i la que s’instal·la a l’ordinador és que la versió on line no actua com un programa de gestió sinó com un simple visor amb unes poques eines per a poder-hi interactuar, semblants a les de les PDI on line exposades més amunt.

e) La pissarra digital interactiva a l'aula

La incorporació a l’aula d’una PDI ha suposat un benefici tant per al professorat com per a l'alumnat. Així, beneficia els docents en tres aspectes:

1. Accés a una tecnologia molt fàcil d’utilitzar que aporta seguretat en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació (TICE). El professorat aprèn ràpidament els rudiments tècnics bàsics per usar aquesta eina. No és pas en la tecnologia en el que els docents hauran de realitzar un sobreesforç de canvi, sinó en la metodologia i, sobretot, en l'accés i l'ús de nous recursos.

2. Augmenta la satisfacció, la motivació i, sobretot, l’autoestima del professorat. Com que el professorat s'adapta fàcilment a la nova eina i a la seva tecnologia, aquest adquireix confiança en el seu ús, car s'adona que a través seu es va introduint, poc a poc i sense entrebancs, en l'ús educatiu de les TIC.

3. Adaptació ràpida a aquesta nova eina dins el procés d’ensenyament-aprenentatge. Com que és una eina que substitueix la pissarra tradicional, s'adona que a més de realitzar allò que tradicionalment feia, té els avantatges de la immediatesa d'accés i ús de nous recursos, de desar sessions inconcluses, de fer més partícip l'alumnat en la dinàmica de l'aula, d'afavorir un aprenentatge multimèdia, etc.

9

Servei Educatiu Baix Llobregat-6 Jordi Dolcet – Antoni Moga – Elvira Safont

Pel que fa a l'alumnat, s’ha demostrat que aquesta eina:

1. Promou una major implicació i participació de l'alumnat, i, a més, afavoreix un treball de caràcter més col·laboratiu per a la construcció conjunta del coneixement. La implicació i la participació de l'alumnat es veuen afavorides perquè amb la PDI pot donar sortida, o presentar de manera més fàcil, a allò que ha fet o ha cercat. Per tant, la PDI no és només una eina per al docent, sinó que també és el discent qui se l'apropia.

2. N'incrementa l'atenció i la motivació. Ja s'ha comentat que amb la PDI s'afavoreix l'aprenentatge multimèdia en què l'element audiovisual té un pes destacat. Els continguts que es treballen a l'aula són més motivadors i les explicacions són més senzilles i entenedores.

f) Què es pot fer amb una pissarra digital interactiva a l'aula?

Amb independència dels models didàctics, tot procés d’ensenyament i aprenentatge evoluciona més satisfactòriament si la interrelació entre els continguts d’aprenentatge, els seus facilitadors (generalment el professorat) i l’alumnat, és plenament dinàmica. Les TIC en general aporten una potencialitat educativa pel seu dinamisme.

La irrupció de la PD a l’aula ha potenciat aquest dinamisme perquè ha esdevingut una porta d’entrada de tot un seguit d’ajuts (recursos) que el docent ha pogut utilitzar en la seva tasca diària per a facilitar el coneixement. A la distància d’un clic s’ha obert un ventall de possibilitats que potencien encara més el triangle interactiu a l’aula (alumnat – professorat – continguts d’aprenentatge).

S’ha comentat que la PDI és una eina que millora i molt les presentacions. Des del punt de vista pedagògic podríem arribar a convenir que el terme presentació engloba accions com la presentació pròpiament dita, l’explicació, l’exposició o la conclusió.

10

Servei Educatiu Baix Llobregat-6 Jordi Dolcet – Antoni Moga – Elvira Safont

S’entén que aquestes accions:

a) Les poden dur a terme tan el professorat com l’alumnat. El professorat presenta, explica, exposa i fa conclusions sobre els continguts que conformen el currículum. L’alumnat presenta, explica, exposa i fa conclusions sobre allò que ha treballat a l’aula, ha cercat o ha elaborat.

b) Serveixen per presentar recursos d’origen divers: elaboració pròpia, d’un treball individual o col·lectiu, d’una cerca a Internet, de llibres de text digitals, fins i tot, els resultats d’un debat o discussió col·lectiva o de la realització d’unes activitats (correcció)…

Dinàmiques habituals a les aules tenen amb l'ús de la PDI una important amplificació derivada de la seva potencialitat tecnològica:

• Exposicions i explicacions (descripcions, argumentacions, enumeracions…) temàtiques. Les quals poden ser a partir de materials propis o d'altri: llibres de text digitals, blocs, web, és a dir tots aquells recursos que puguin contenir les informacions bàsiques per al treball a l'aula. Les exposicions que el professorat fa poden anar acompanyades de preguntes de comprovació in situ sobre els coneixements de l'alumnat. Amb aquesta acció l'estudiant pot presentar allò que ha cercat o el resultat d'un treball, en fi, l'estudiant també pot fer de docent.

• Seguiment d'activitats individuals o col·lectives. La pissarra digital interactiva permet comprovar les dificultats amb què es troba l'alumnat en realitzar activitats d'aprenentatge, ja sigui de manera individual o col·lectiva, en plataformes d'e-learning.

• Posada en comú d'activitats individuals o col·lectives. De la mateixa manera que es fa el seguiment de les activitats que es realitzen individualment i col·lectivament en una plataforma d'e-learning, també es pot fer la correcció col·lectiva.

• Anàlisi visual i composició artística. Així es pot usar la PDI per:

o Analitzar gràficament la composició de fotografies, per exemple fixant-se en els centres d'interès, les tensions compositives o les qüestions d'il·luminació i d'equilibri.

o Fer una anàlisi formal d'una obra d’art, per exemple dibuixant les línies que marquen la composició, subratllant-ne el cànon, marcant la perspectiva o reconeixent les formes geomètriques predominants.

• El reforç de continguts amb la implementació d'objectes d'aprenentatge externs (Hot Potatoes, Jclic, Quaderns Virtuals…). Així el professorat:

o Pot presentar aquests objectes d’aprenentatge, explicar-ne les característiques principals i orientar sobre el seu funcionament per a una resolució correcta per part de l’alumnat.

11

Servei Educatiu Baix Llobregat-6 Jordi Dolcet – Antoni Moga – Elvira Safonto En alguns casos pot fer el seguiment de la resolució (per exemple en quin moment de

resolució es troba l’elaboració d’una webquest).

o Pot fer correccions col·lectives de les activitats que es plantegen en aquests objectes d’aprenentatge.

• Fer de l'error una font d'aprenentatge. Perquè els continguts treballats a l’aula passin a convertir-se en coneixements correctes per a l’alumnat, cal que es produeixi un procés de transacció. En aquest procés hi ha de jugar un paper molt destacat la correcció de les activitats que el docent hagi dissenyat per a l’assoliment dels objectius competencials previstos. La correcció es pot fer de dues maneres: individual i col·lectiva. Les eines que ens proporciona una PDI permeten millorar el procés de correcció, car faciliten la reproducció exacta de la seqüència que un determinat alumne ha seguit per a la realització d’un exercici, és el cas de l’enregistrador i el reproductor. Amb la primera es pot enregistrar la realització de l’exercici per part de l’alumne i amb la segona es pot reproduir i interactuar sobre els diferents moments de la seqüència.

• Introducció d'elements motivacionals. Aplicacions com el focus faciliten la motivació i la concreció dels continguts d'aprenentatge, i essencialment, la necessitat de centrar l'atenció en aspectes concrets d'aquells continguts que es presenten i es treballen a l'aula.

• L'anticipació de continguts. Mitjançant la utilització de l'ombra de pantalla (cortina) que cobreix (de manera parcial o completa) informacions bàsiques del contingut que s'està treballant a l'aula, el docent pot preparar activitats que permetin arribar, mitjançant la deducció o la inducció, a les conclusions previstes o no.

• La classificació d'elements didàctics. L’organització de la informació recuperada és bàsica per a una manipulació que permeti transformar-la en coneixement. Sovint, mitjançant un procés de cerca, recupereu nombrosos elements (imatges, textos, arxius flash, arxius de so…) que utilitzareu per a l’elaboració d’activitats. Aquests elements s’han d’organitzar de manera coherent perquè tinguin la utilitat que els voleu donar. Generalment s’usa l’opció de les carpetes i subcarpetes del Windows. La Galeria dels programaris de gestió de les PDI és una altra opció.

• Contrastar informació de tota mena. L'accés ràpid i segur a fonts diverses d'informació a través de la connexió a la xarxa permet al docent mostrar les diferents maneres de tractar l'esmentada informació segons el mitjà utilitzat.

• Activitats basades en el diàleg, el debat o en els processos de presa de decisions es veuen reforçades. La PDI, ja s'ha comentat abans, és una eina que facilita que l'alumnat centri l'atenció. Si a aquest avantatge s'hi afegeix un giny tecnològic com les consoles de resposta immediata, es comprovarà com la participació en la resolució d'activitats o la participació en debats s'incrementa a l'aula.

• Perifèrics com les consoles de resposta immediata abans esmentades, les tauletes digitalitzadores o el visualitzador digital també faciliten l'atenció a necessitats educatives especials, de manera que l'alumnat pot participar en la presa de decisions, respondre qüestionaris, visualitzar fàcilment alguns dels processos que es realitzen a l'aula. Algunes webs mostren eines per a l'escola inclusiva molt vàlides per a PDI (http://www.bernat-orellana.org/inclusio/).

12

Servei Educatiu Baix Llobregat-6 Jordi Dolcet – Antoni Moga – Elvira Safont• La socialització i la interconnexió amb altres aules o centres educatius per videoconferència.

• Permet treballar la imaginació i la creativitat. Davant d'una obra d'art, una fotografia o qualsevol altra imatge, amb el diàleg com a principal eina, els alumnes poden canviar la realitat que la imatge mostra. Es tracta d'analitzar la realitat per canviar-la.

Aquestes propostes les podem comparar amb els resultats d’un estudi recent sobre l’ús de les PDI a l’aula, on s’explica que els models més usats són:

En primer lloc i dominant per damunt la resta:

• El professorat explica i presenta materials.

A continuació segueixen aquests models:

• L’alumnat i el professorat fan cerques a internet.

• Realització col·lectiva d’exercicis i de debats.

• Correcció conjunta d’exercicis.

Segueixen:

• L’alumnat presenta de manera individual o col·lectiva el treball que ha realitzat

• L’alumnat presenta informacions cercades prèviament.

• Comentaris a partir de la premsa digital.

• Elaboració de síntesis de la sessió per part de l’alumnat.

La comparació ens porta a comprovar que encara hi ha força feina a fer per a explotar la potencialitat didàctica d’una eina com la PDI.

+ informació

13

Servei Educatiu Baix Llobregat-6 Jordi Dolcet – Antoni Moga – Elvira Safont

www.pissarresdigitals.info

14