Joan Ojeda T

Click here to load reader

download Joan Ojeda T

of 20

Embed Size (px)

Transcript of Joan Ojeda T

1. Fonaments de lestat social i democrtic de dret 2. 1. Un nou concepte de llibertat La llibertat dels antics: La llibertat dels moderns: Es considera home lliure elSafirma la idea a la formaci deciutad, s a dir, qui estava les comunitats poltiques, s alegitimat per prendre part activa dir, per naturalesa, cada personaen el govern de la polis, de la t uns drets que la societat hacomunitat poltica. de respectar. 3. 1.2 Llibertat positiva i llibertat negativa Segons Isaiah Berlin (1909-1997) la llibertat positiva equival a ser un mateix el seu propi amo. El que t de positiu aquest tipus de llibertat s que consisteix en el fet que lindividu tingui ell mateix el control sobre la seva prpia vida i les seves prpiesdecisions.I la llibertat negativa consisteix a no tenir interfrencies ni impediment per part daltres persones que impedeixin a lindividu dur a terme els seus desitjos siguin quins siguin. 4. 1.3 Lindividualisme possessiu En el naixement de ledat moderna s va obrir pas aquest individualisme possessiu, una concepci de lsser hum segons la qual cadasc s lnic propietari de la seva prpia persona, de les seves capacitas fsiques i intellectuals 5. 2.1 Lestat liberal En la tradici liberal, el dret igual per a tots garanteix un espai de llibertat en qu les persones poden actuar sense temor a les accions injustes. En el cas de Kant, pensa com a base del sistema: - Principi de la llibertat de cada menbre de la societat - Principi de la dependncia de tots respecte a una nica legislaci comuna. - Principi de la igualtat de tots els ciutadans. 6. 2.2 Lherncia republicana: On tots el ciutadans han de ser iguals davant la llei i han de tenir garantida la possibilitat de defensar-se. Per evitar els abusos de poder, es va posar en prctica diversos elements: - El constitucionalisme - La separaci de poders ( busca el control mutu entre el poder executiu, legislatiu i judicial) - Participaci ciutadana en el funcionament daquest poders. 7. 2.3 La Societ at civil 8. Dins de la societat moderna ha provocat la necessitat de distingir el que s pblic estatal i el que s pblic no estatals. Aquest ltim s com a conjunt dinstitucions i mecanismes de coordinaci social no dependents del sistema administratiu. Dues posicions clau es distingeixen: La societat civil com a societat comercial. Liberalisme poltic i liberalisme econmic La societat civil com a sistema de necessitats 9. La societat civil com a societat comercialAdam Smith en el seu llibre la riquesa de les nacions (1776) afirma que leconomia sha convertit en el nucli i motor de la vida social. Ja que el fi bsic s assegurar el creixement econmic del qual depn la riquesa de les nacions. 10. La societat civil com a sistemade necessitats Hegel, en els seus principis de la filosofia del dret (1821), entn la societat civil com un espai on cadasc s fi per si mateix i tots els altres no sn res. Per sense relaci amb els altres no es poden assolir els fins, els altres sn, per tant, mitjans al fi dun individu particular. 11. Liberalisme poltic i liberalisme econmicLiberalisme poltic: Liberalisme econmic:Centrat en la idea que els ssersEntn el mercat com a mecanismehumans han de ser lliures per bsic de coordinaci social. Elseguir les seves prpiespaper de lestat consisteix apreferncies en els assumptes facilitar el mercat que compleixireligiosos, econmics i poltics, fet amb les seves funcions deque suposa lmits i controls al determinar els preus i distribuir elspoder estatal.beneficis, per aix lestat hadintervenir menys possible en elmercat. 12. 3. Lestat social i democrtic dedret Karl Marx. Les seves idees van servir com a base al socialisme cientfic o comunisme. 13. 3.1 La tradici socialista Es proposa establir la igualtat material, condicions socials i econmiques iguals per tothom. Caracterstiques de la tradici socialista: - Explicaci de lacci des de la solidaritat: cooperaci - Garantia de la igualtat social i econmica com a condici de lefectiu exercici de la llibertat - Suport a diferents formes de propietat collectiva - Planificaci estatal de la societat civil. - Importncia de la planificaci pblica de leconomia. Control estatal del mercat 14. 3.2 Dos socialismes Socialisme cientfic o Socialisme socialdemocrcia: comunisme: - Subordinar el mercat a les - La supressi del mercat.necessitats socials- Labolici de la propietat- Controlar leconomia i privada.intervenir-hi- La destrucci revolucionria de - Distribuir socialment el poder lestat poltic, per mitj de lestat democrtic. 15. 3.3 Lestat social de dret Lestat social de dret inclou en el sistema de drets fonamentals no noms les llibertats individuals, sin tamb la preocupaci per la igualtat social. - Com a resposta a les exigncies de la justcia social, per fer real la igualtat doportunitats per tothom. - Com a resposta als problemes propis del sistema econmic. 16. 3.4 Lestat social i democrtic de dret Volen establir un sistema poltic que sigui capa de conjuntar harmnicament els tres objectius segents: - Un estat social, s a dir, que reconeix la igualtat - Un estat democrtic en el qual la sobirania popular, considera origen de tos els poder pblics. - Un estats de dret en el qual totes les persones se sotmetin a la Constituci 17. 4.1 Els lmits de lestat Estats socials i democrtics de dret defineixen les seves funcions: - Lestat del benestar ha anat degenerant progressivament en un estat benefactor que, amb grans dosis de paternalisme, - Competncies de lestat comporta un creixement de la burocrcia. - La sobirania estatal s insuficient per fer front al fet indiscutible de la globalitzaci. 18. 4.2 Una nova societat civil La societat civil sentn com aquella dimensi de la societat que est formada per una trama de relacions, dun conjunt dassociacions Encara que hi ha dues lnies dinterpretaci del que s la societat civil: - John Keane entenen que la societat civil s la dimensi no estatal de la societat en conjunt. - Jrgen Habermas creuen el contrari que la societat civil es distingeix tant el poder estatal com l'econmic. 19. Per resoldrel, els autor que tenen les diferencies anteriors han proposat els punts segents: - s la societat civil la que legitima el poder poltic. - Li correspon controlar-lo. - Cal crear un espai pblic de lliure coerci estatal. - La societat ha de ser autnoma respecte lestat. - Cal potenciar una opini pblica. - Sha denfortir una tica de la societat civil ( basada en la solidaritat i responsabilitat) - La societat civil ha dassumir les seves responsabilitats. 20. Treball realitzat per: Joan Ojeda T.