Cuestión de supervivencia. Proyectar elnegocio en la red ha dejado de ser unaaventura moderna para convertirse casi enuna obligación para sobrevivir. Ante lacaída general del consumo, los hábitos delos consumidores provocan que las cifras delas ventas on-line no paren de crecer. Elloconstituye una oportunidad en medio deldesierto para cualquier empresa que vendaproductos al consumidor final, sea del sec-tor que sea. Es fácil suponer que el pastel

no llegará para todos, porque el volumende ventas disminuye. Pero los que haganbien los deberes en la red, tienen muchasmás posibilidades de subsistir en un canalde venta donde la competencia es feroz y elconsumidor muy exigente con la calidaddel servicio, ya sean webs o aplicacionespara smartphones. El Indicadord’Economia les ofrece los consejos funda-mentales para salir bien parado en estaselección natural. Pág. 2-3

MARÇ 2013Núm. 157 Any 12 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONAwww.indicadordeeconomia.com

Ikea fabricarà a Valls elsproductes tèxtils que esvendran a les botigues

del sud d’EuropaPàg. 23

INFORMEEuropastryLa panificadora Inverteix 20 milionsd’euros en una nova línia a Sarral

Emular industrialment laproducció artesanal. Aquestés el repte d’Europastry, queja practica amb èxit amb el pa.Ara, aquesta empresa catalanaaplicarà la mateixa filosofia enproductes com els croissants iels brioixos gourmet. Un nousalt qualitatiu que serà possi-ble gràcies a una inversió de20 milions d’euros a la sevaplanta de Sarral. Pàg. 5

El sector de la nutrició de Reus aguanta el tipus davant de la crisi

Representants de les principals empreses delsector de la nutrició de Reus van participar enuna taula rodona organitzada per l’Indicadord’Economia. La trobada va servir per prendre elpols a un sector que, en general, ha resistit lesenvestides de la crisi. Les exportacions, els

ajustos de les empreses pel que fa a la sevacompetitivitat i la inquietud constant per ferevolucionar els seus productes són els factorsd’aquesta capacitat per resistir, i també perafrontar un futur en què s’obren grans oportu-nitats després de la tempesta. Pàg. 11-17

La producció de cereals al’Estat espanyol va caure un 28%l’any passat. Això va disparar lesnecessitats importadores perpoder engreixar animals. Al Portde Tarragona, líder a Espanya enaquest camp, el transport decereals hi va créixer en un 17%.Actualment, una tercera part dela importació dels cereals que esnecessiten a Espanya passa per lesinstal·lacions portuàries tarrago-

nines. Aquesta especialització l’a-favoreix que el Port és la portad’entrada dels productors agroa-limentaris de Lleida i Aragó, ones produeix la meitat dels porcs iels pollastres de l’Estat. L’èxitinternacional de grans corpora-cions com ara Guissona, VallCompanys o Nanta fa pensar queles xifres en el transport de cere-als continuaran creixent al Portde Tarragona. Pàg. 10

El Port de Tarragona, líder a l’Estat enen transport de cereals

SUPLEMENT MONOGRÀFIC

El comercio electrónico acelera

Els cereals, actiu del Port.

A pesar de la caída libre del consumo, las ventas‘on-line’ continúan creciendo

Los nuevos hábitos de consumo, una oportunidad si se hacen bien los deberesen la red

La capital de la Costa Dauradaespera que BCN World els per-meti fer un salt qualitatiu en elseu posicionament com a des-tinació. L’alcalde assegura queel projecte es desenvolupa abon ritme. Pàg. 19-21

Salou espera BCN World perser una referència mundial

ClariantInverteix 16 milions d’euros en unanova planta de polímers a Tarragona

La multinacional suïssaClariant acaba d’inaugurar unanova planta de producció depolímers a les seves instal·la-cions de Tarragona. Ambaquesta inversió de 16 milionsd’euros i la creació de 32 nousllocs de treball, Clariant dupli-ca la seva capacitat de produc-ció de productes destinats alssectors de la cosmètica i elsadditius per a la cimentació depous petroliers. Pàg. 23

ESPECIAL

La imparable expansió deMercadona provoca un efecte encadena que arriba als seus proveï-dors. A la demarcació deTarragona, cinc empreses se’nbeneficien i registren creixe-ments molt importants en elsúltims anys, la qual cosa els obrepossibilitats de fer inversions perconsolidar-se encara més.Cunicarn, Laboratoris Maverick,SCA, Grupo Siro i Ramafrut (que

cultiva síndries i coliflors aGinestar, Camarles i Miravet) sónels agraciats tarragonins de l’efec-te Mercadona. Però és un efectebidireccional, ja que l’èxit deMercadona beu també de la qua-litat dels productes i la competiti-vitat dels seus proveïdors exclu-sius. Un exemple de simbiosirotunda que no és gaire habitualen l’àmbit de la distribució ali-mentària. Pàg. 22

El creixement de Mercadona arrossegaels seus proveïdors tarragonins

Aloyshop.com, la botiga vir-tual de Joguines Aloy (ElVendrell), és una referència aInternet en articles d'slot i ambmés de quinze anys de funcio-nament ha fet més de 2.000clients repartits en 39 països.Tanmateix, el seu propietari,Josep Aloy, reconeix que treba-lla cada dia de dos quarts de sisdel matí fins a les deu del ves-pre. Ser especialista o tenir unbon producte, fins i tot tenir-loal millor preu, no és cap garan-tia per vendre a la xarxa per-què la feina que dóna unabotiga a Internet no es limita arecollir i enviar comandes.Darrere de cada cas d'èxit a

Internet hi sol haver moltíssi-ma planificació i dedicació perpart dels seus propietaris. «Calsaber qui és el nostre clientobjectiu i saber què fa la nostracompetència, saber on ven-drem i quant ens ha de costar.Cal un pla de negoci», explicaDavid Urpí, de Comercios-onli-ne.com.

Les vendes a la xarxa creixende manera espectacular.Segons la Comissió del Mercatde Telecomunicacions, nomésen el segon trimestre de l'anypassat el comerç electrònic va

facturar a Espanya 2.640,8milions en vendes, cosa quesuposa un 13,7% més que elmateix període de 2011.L'informe oficial, que compta-bilitza les compres fetes aInternet mitjançant targeta decrèdit, destaca el turisme comel sector amb més moviments.Entre agències de viatges i ope-

radors turístics (13,8%) i bit-llets d'avió (13,8%) hi van lamajoria de transaccions, segui-des de màrqueting directe(6,5%) i el transport de viat-gers (4,8%). Altres com la robade vestir (2,5%) o els especta-cles culturals i esportius(3,4%) ocupen posicions mésendarrerides, però la tendèn-

cia és creixent, també al sectoragrolimentari, la qual cosa des-perta l’interès de moltes pimes.

Bill Gates va predir que enun futur pròxim «tenir unnegoci a Internet no serà unaopció, sinó una qüestió desupervivència». El creixementdel negoci a la xarxa ho corro-bora. Tanmateix, no totes les

experiències acaben sent ren-dibles. «No serveix de res tenirun web de 10 si després no elfem visible i no som capaços defidelitzar els clients. Hem dedefinir uns objectius, quantifi-car el nombre de clients queesperem entre totes les visitesque rebrem, i un cop ho tin-guem tot en marxa hem sermolt actius per millorar-ne elsresultats», explica DaniOlivares, consultor, CEO i capde projectes a Studiogenesis.es,de Cambrils. Encarregar unweb que sigui funcional costaentre 400 i 8.000 euros, segonsles seves prestacions i la sevacomplexitat. Tanmateix, si esvol que sigui actiu, la més graninversió és el manteniment.

Per a Olivares és fonamentalque els webs transmetin lamàxima professionalitat amb elto adequat a cada sector. «Eldisseny i la comunicació hande transmetre confiança alsclients. La primera impressióés la que compta. S'ha de pro-piciar el diàleg entre l'usuari iel web», afirma. Segons elsestudis, la meitat de les perso-nes que volen comprar aInternet no ho acaba fent. Pertant, la seducció és necessària.«El site ha d'estar orientat a evi-tar possibles bloquejos i a pro-vocar les decisions dels usuaris.Hem d'evitar, per exemple,que les recerques de productesno donin cap resultat incloentproductes relacionats o crearexperiències virtuals amb fotosi sensacions d'altres clients quehan comprat aquell producte»,explica Olivares.

D'un 20 a un 40% dels visi-tants que rep un web no conei-xen el producte que s'hi ven.Cal treballar el sistema de reco-manacions i no únicament elscercadors. Associades a unnegoci, les xarxes socials handemostrat el seu poder de màr-queting. Siguin quines siguinles accions que es facin, elsexperts recomanen prendrenota i auditar contínuamentels resultats per prendre lesdecisions més encertades, comsi d'un quadre de comanda-ment es tractés.

Març02 2013

INFORME

Comerç electrònic

La facturació del comerç electrònic creixerà un 25% aquest 2013, però per fer clients i triomfara Internet fa falta molta planificació i capacitat de seducció específica cap als compradors ‘on-line’

Amb cinc milions d'aturats, l'ín-dex de consum privat segueixcaient a Espanya i només el ter-cer trimestre de l'any passat vaser un 5,3% inferior al mateixperíode de 2011 (per un 1,6% lamitjana europea). En canvi, elcomerç electrònic ha trencat laclosca de l'ou i viu en plenaexpansió. El 20012 va créixer un20% fins a assolir els 12.000milions de facturació, i les pers-pectives per aquesst 2013 sónque les vendes en aquest canalaugmentin encara més, al voltantd'un 25%. Tanmateix, Inteernet noés arribar i moldre. Els consumi-dors poden tenir motivacionsmolt diferents a les d'un neggocitradicional. Per això, els expertsrecomanen planificar bé tant eldisseny del web com l'estratèègiafuncional abans de llançar-se a laxarxa.

Claus per no quedar atrapat a la xarxa

ORIOL MARGALEF / REUS

L'auge del comerç electrò-nic i en general la informatit-zació de les empreses, quecomparteixen bases dedades en servidors, té unefecte crida sobre aquellsque aprofiten la falta de segu-retat del sistema per robardiners o dades. «En generalles empreses tenen molt mésen compte la productivitatque la seguretat, i això és ungran error», explica PedroSánchez, expert en seguretatinformàtica i col·laborador deGoogle, entre altres empre-ses. A l'hora de dissenyar unnou web, Sánchez recomanatenir en compte des del prin-cipi com fer-lo més segurdavant del crim organitzat.«Prevenir és molt més baratque curar. Al mercat la com-petència hi trobarà troiansper 3.000 euros que uspoden robar clients i projec-tes», explica Sánchez, res-ponsable de ConexiónInversa, empresa amb seu aCambrils.

Prevenirabans que

curar L'ús cada cop més genera-

litzat dels telèfonsintel·ligents, sobretot entre elpúblic jove, és una oportunitatde posicionament i vendesmolt important per a lesempreses. Les aplicacionscorporatives que Kirubs hacreat per a BMW o Solan deCabras permeten fer marca,interactuar amb el client, millo-rar la seva experiència decompra i fidelitzar-lo. Nascudaa Redessa el 2010 i amb unafacturació de 450.000 eurosl'any passat, Kirubs ha desen-volupat ja un centenar d'apli-cacions mòbils per a empre-ses. El preu depèn de la com-plexitat o les funcions que tin-guin, i va dels 3.000 als10.000 euros, explica un delssocis, Roger Estil·les. AEspanya hi havia al setembre18 milions d'smartphones(per 14 milions el primer tri-mestre de 2012) i 12 milionssón usuaris d'aplicacions, quedescarreguen i instal·len 2,7milions de programes al dia.

Vendre a través del

mòbil Tan important és tenir un

bon web, atractiu i segur,com que tingui visibilitat alsdiferents buscadors queexisteixen a la xarxa, princi-palment Google, que acapa-ra el 95% de les cerques.Per aconseguir que una pàgi-na estigui ben posicionadaentre els primers llocs had'incloure continguts de qua-litat, actualitzats sovint,s'ha d'allotjar en un servidorfiable i, sobretot, destacarles paraules clau que servi-ran per referenciar la pàginatant al títol com als contin-guts. Des del punt de vistaextern és interessant que elweb estigui enllaçat desd'altres webs (de temàticacomplementària) mitjançantlinks. També suma en posi-tiu que tingui difusió a lesxarxes socials i s'aprofiti delseu efecte viral, així com alsfòrums temàtics. La feina espot completar amb campa-nyes de màrqueting a cerca-dors (SEM).

Posicionar-sea Google és

bàsic

Crear un web entre 400 i 8.000euros, però el més costós és mantenir-lo actiu

Conèixer el clientobjectiu i estudiar lacompetència és fonamental en lavenda ‘on-line’

«No és el negoci que diuen».Amb botiga a Internet des de faonze anys, l'herbolari Josep Pià sapde què parla. Quan va començar avendre els seus productes a travésdel seu portal a la xarxa, Pià intuïala complexitat del negoci però nos'imaginava que li costaria ni tantsdiners ni tanta atenció. Avui téprou experiència i prou argu-ments per puntualitzar als quenomés veuen avantatges a l'e-com-merce. Una botiga a Internet «nova sola, i les seves regles de funcio-nament són molt diferents a lesd'una botiga presencial», afirma.

Tan diferents, segons Pià, que sifos per costos li sortiria molt més acompte obrir una botiga física.

«T'hi has de dedicar molteshores, perquè has de contestar demanera immediata i el client no tégaire paciència amb els envia-ments. S'hi poden fer diners, sí.Però el que facturem dedicant-hitres persones a la botiga física, hofacturem amb quatre persones imitja», explica el responsable deCasa Pià i casapia.cat. Hi ha mésdiferències. La fidelització, perexemple, que és molt més compli-cada. «Quan la primera motivació

del client és el preu és molt difícilque repeteixi per sistema», afirmaJosep Pià. A més, per possibilitats,Internet obliga a ser molt méscomunicatiu i dinàmic de cara alclient. «La teva pàgina ha de serdinàmica. El client vol que vagicanviant i vol rebre informació.

Has d'editar butlletins», explica. Per diferenciar-se de la com-

petència, Casa Pià manté enparal·lel i de manera molt activaun fòrum de temes relacionatsamb la salut natural. Com aestratègia de màrqueting, obse-quia amb regals escollits pels pro-

pis clients els encàrrecs que supe-ren els 30 euros. El negoci aInternet ha anat creixent i jarepresenta un 50% de la factura-ció de l'empresa. I això, sensehaver pagat mai per millorar elposicionament del web al cerca-dor de Google, segons Pià.

Patates, llegums, enciams...Antoni Miquel carrega cada diala furgoneta i apropa als clientsles comandes que li han enca-rregat a través d'Internet. AmbFruitacasa.com, aquest pagès deReus amb parada pròpia al mer-cat del Carrilet ha aconseguitarribar a un segment de consu-midors més joves, «molts delsquals ni coneixien la parada».Fruitacasa.com garanteix la fres-cor dels productes i lliura lescomandes en menys de 24hores.

A diferència d'altres botiguesvirtuals de verdura, la d'AntoniMiquel és el més semblant aguaitar els preus a la parada.Fruitacasa.com permet detallarel pes o el nombre de peces quevolen encarregar, segons l'arti-cle, i també incorpora informa-ció addicional sobre cadascundels productes. Una bona part,sobretot les verdures, es cultivena l'hort del Miquel, a Bellissens.Si la comanda no arriba als 25euros es pot passar a recollir perla parada. Si els supera, l'Antoni

la porta a casa dels clients sensecap cost afegit, siguin a Reus,Tarragona, Salou o Cambrils.

Fruitacasa.com, explicaMiquel, li ha permès incremen-tar el nombre de clients i jasuposa un 40% del negoci fami-liar. La distribució es limita alCamp de Tarragona, on segonsl'impulsor d'aquesta iniciativa«encara queda molt de margeper fer créixer el negoci». «Elsjoves fan servir molt els telèfonsintel·ligents i estan més acostu-mats a comprar-hi. Alguns dels

nostres clients a Internet viuen amenys de 500 metres de la para-da», afirma.

Amb Fruitacasa.com, igualque el punt de venda propi almercat, Miquel intenta evitar elcomerç majorista i rendibilitzaral màxim la seva explotació.Algunes fruites i verduressegueixen cotitzant al mercatprofessional al mateix preu quefa tres dècades, malgrat el granincrement de costos que s'haproduït en el sector agrari elsúltims anys.

Març 032013

INFORME

Comerç electrònic

La constància, denominador comú de l'èxit

Fruitacasa.com: ‘Arribem a clients més joves’

Antoni Miquel és un pagès de Reus queha consolidat la seva botiga ‘on-line’.

Chris Mur, del Vendrell, és totauna celebrity en el món de la rebos-teria creativa. Anys enrere, unadesafortunada lesió a l'espatlla la vaallunyar temporalment de la pastis-seria on treballava. Tanmateix, Murno va perdre el temps i va aprofitaraquell moment per formar-se iposar la base del que s'ha convertiten un dolç negoci propi a Internet.

En poc temps, el blog que laChris va engegar l'any 2005 perexplicar les seves imaginativesreceptes comptava els fans per cen-tenars. «Vaig comprovar que m’hipodia guanyar la vida. Vaig passar

del blog a la botiga ‘on-line’», expli-ca. La Chris ensenya les seves crea-cions a Facebook (16.000 seguidorsen un any), i a la pàgina Sugarmurven tot d'ingredients necessaris pera les seves receptes (colorants,bases, motlles, emulsionants...),però difícils de trobar per als aficio-nats als cupcakes, als biscuits i lesgaletes.

La Chris s'ha format des de casa,però també ha viatjat a la Meca delcupcake, Gran Bretanya. Segueixfent pastissos per encàrrec, com alprincipi, però el seu negoci s'hadiversificat. Avui imparteix els seus

propis cursos i tallers (més de15.000 persones ja hi han assistit) iatén encàrrecs de material i ingre-

dients de tot Espanya a través deSugarmur.com. «Al principi la gentque em seguia em demanava que li

comprés moltes coses que no teniaa l'abast. Jo ho feia de bona gana,però al final n’hi havia tants quem'ho demanaven que es va conver-tir en una bogeria. Aquí vaig decidirque ho seguiria fent, però amb elmeu propi marge, i vaig crear lameva botiga a Internet. M'hi va aju-dar un conegut i em va costar 300euros», afirma.

Actualment, la Chris té dues boti-gues físiques al Vendrell, on tambéorganitza cursos i tallers. I li ha aga-fat el gust a la tecnologia. Preparaun sistema perquè els seus tallers espuguin descarregar (i pagar) a tra-vés d'Internet, i també noves aplica-cions per a mòbil que s'actualitza-ran amb les seves receptes.

Sugarmur.com: ‘Vaig passar del blog a la botiga ‘on-line’

Chris Mur ven dolços creatius a la xarxa i ha impartit cursos a més de 15.000 persones.

Casapia.cat: ‘Internet està bé si hi dediques moltes hores’

Casa Pià fa 11 anys que ven els seus productes a la xarxa.

Si es fa bé, l’obertura d’una botiga ‘on-line’ pot represen-tar, en poc temps, un percentatge imporrtant en el volum

de vendes d’una activitat comercial. La massa crítica declients virtuals és molt ààmplia, però també altament volà-til. Per mantenir el seu interès, cal molta feina. És bàsic

antendrre’ls bé, amb eficiència i agilitat. Però també teniruna plataforma dinàmica que capti la seva atencció perquèla visiti amb assiduïtat.

O.M. / REUS

En la 5a TrobadaEmpresarial del Cercled’Economia i l’AssociacióValenciana d’Empresaris, vaigpoder presentar el ManifestTarragona 2013, que procla-ma que el Corredor delMediterrani és més que unainfraestructura. En aquest sen-tit, vàrem destacar les oportu-nitats que aquest eix ferroviariofereix per ajudar a la recupe-ració econòmica. Aquestamena d’acords són els mésproductius per a tothom. Així,els Jocs Mediterranis 2017 hande servir per situar-nos com unreferent a la Mediterrània. I noem refereixo només aTarragona, sinó també a laresta de Catalunya i d’Espanya.

En aquesta mateixa línia deprojectes i interessos comuns,cal situar el Corredor delMediterrani. Ja fa anys que hitreballem, entre d’altres frontsa través de FERRMED. Peròcal consolidar les aliances perdonar l’empenta definitiva aaquest Corredor que benefi-ciarà tot el litoral mediterranide l’Estat i la resta d’Espanya.Si aconseguim el Corredor,tots hi sortirem guanyant. Peraixò des de Tarragona dema-nem que l’aposta de l’Estatsigui clara i concloent a favor

d’aquesta opció. I en això tre-ballem juntament amb les ins-titucions i empreses de laComunitat Valenciana, perdefensar la importància delCorredor del Mediterrani. Atots ens interessa, perquèaquest és el projecte amb unmajor retorn econòmic isocial; perquè afecta una zonaque genera el 45% del PIB del’Estat; i perquè el 40% deltrànsit de mercaderies del’Estat transcorre entre elsports de Barcelona iCartagena.

Per tot plegat, i perquè laubicació de Tarragona enssitua com a punt estratègic inus imprescindible en lescomunicacions de l’eix Nord-Sud i cap a l’interior de lapenínsula, el Corredor delMediterrani és imprescindible.I en això treballem.

Josep F. BallesterosAlcalde de Tarragona

Març04 2013

OPINIÓ

Editora: ROSA JUSTE PARRILLADirector: DANI REVENGARedacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVISOLÉ, ACNFotografia: XAVIER JURÍODisseny i Maquetació: BONAIMATGECorrecció: MÒNICA LÓPEZ

Fundat per José Pedro Rueda Gallisà

Redacció i Dissenyredaccio@indicadordeeconomia.commaquetacio@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30

Comercial i Administració:comercial@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30

Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona)

‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.

C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS

Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30

EDITA:

Director General: FELIP GUSPI BORIGerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ

IMPRIMEIX: INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000

D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 dedesembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem queles dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporadesi seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio-nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’úsexclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrerIlles Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec-tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten enaquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

NOTA

www.indicadordeeconomia.com

Editorial En veu alta

Aquest Indicador d’Economia podria induir a l’er-ror. S’expliquen 4 inversions molt importants a lesnostres comarques (Clariant, Europastry, Ikea iLaboratoris Maverick, més de 50 milions d’euros entotal). Es parla d’un sector, el de la nutrició, que haaguantat el tipus davant la crisi. Algú podria pensarque el motiu és que el menjar és l’últim que es reta-lla, però la raó de fons és la capacitat de les empresesd’adaptar-se al vent en contra, innovant i obrint nous

mercats. Parlem també del creixement imparable delcomerç electrònic. Davant d’aquests casos, es podriapensar que algú ha fet que alguna cosa canviï perprovocar tota aquesta embranzida empresarial, que,d’altra banda, i lamentablement, no és representativade la tònica general. Tanmateix, crec que no és ago-sarat afirmar que estem davant de bolets aïllats. I quesi algú ha fet alguna cosa per permetre aquesta gene-ració espontània són les mateixes empreses, ningúmés.

Però no tothom és capaç d’aquestes heroïcitats. Unsistema econòmic sanejat ha de permetre la convivèn-cia d’empreses punteres en competitivitat, capacesd’invertir i fer apostes valentes davant dels panoramesmés adversos, amb d’altres que, amb plantejamentsmés modestos, ocupen treballadors i, amb els seussous, fan que la roda del consum giri. I això no és pocacosa. És clar que ara, en els temps del còlera, el quetoca és defensar l’excel·lència i l’audàcia empresarialcom els models a seguir. Però no tothom pot renovarla seva tecnologia i obrir delegació al Brasil, especial-ment ara que el vent bufa en contra. Sense cap ànim

de defensar la mediocritat, a un ecosistema empresa-rial hi ha d’haver espai per a més gent.

I per això sí que és necessari que hi intervinguialgú. De moment, les intervencions s’han limitat aincrementar la pressió fiscal per compensar els foratsa les estructures no productives que paguem entretots (que, malgrat les retallades, costen cada cop mésdiners a cada cop menys contribuents). Ara, elgovern central estudia la gran reforma que necessita

l’economia espanyola: l’avantprojectede llei de suport a l’emprenedor. Pelque ha anat transcendint, el nou marcaniria en tres direccions: reduir lescomplicacions burocràtiques que difi-culten la creació d’empreses, rebaixar

les exigències de capital inicial i potenciar fonts definançament alternatives davant l’eternització de lasequera bancària.

En el primer àmbit, es parla de substituir el com-plex sistema de llicències per un de declaracions deresponsabilitat, que permetria arrencar l’empresa isupeditar la seva continuïtat al compliment de lesnormatives que es demostraria en inspeccions futu-res. En el segon capítol, els globus sonda apunten arebaixar a 1 euro el capital social necessari per formaruna empresa (fins ara són3.000 euros). En el tercer,el del finançament, es parlade crear instruments comles societats de garantiarecíproca o els fons de capi-tal risc publicoprivats. Lesidees són bones. Però calque algú les faci realitat. Iaquests canvis són els únicsque no poden assumir lesempreses.

Menys obstacles per a les empreses Si ens afecta a tots, ens interessa a tots

+25%. És el creixement de les vendes‘on-line’ que s’espera per a aquest 2013, unascens que es registrarà enmig d’una dava-llada de les xifres generals de consum.

La dada

Dani RevengaDirector

Un sistema sanejat ha de permetre la convivència d’empresespunteresen competitivitat amb d’altres que, amb plantejamentsmés modestos, creen ocupació i fan girar la roda del consum

052013

TEMPS D’OPORTUNITATS

Cas d’éxit

Març

En temps de crisi, el negocid'Europastry creix com la massade pa. Aquesta empresa vallesana,creada per la família Gallés als vui-tanta, és líder estatal al seu seg-ment i la tercera a nivell europeu.Els seus productes es congelen ameitat de la cocció i són transpor-tats a qualsevol part del món.Després, s'acaben d'enfornar alpunt de venda.

Els números d'Europastryimpressionen. La firma, que vaobtenir una facturació de 389milions el 2012 (un 2,3% més quel'any anterior), compta amb 2.800treballadors, 10 centres de pro-ducció a Espanya i Portugal, iexporta un 45% del volum de pro-ducció a una vintena de països delmón. Només a Vallmoll, la fàbricamés important del grup i la mésgran d'Espanya (ocupa sis campsde futbol); la companyia produeixcada dia 1,2 milions de pans, entre

baguets, barres a l'estil artesà opans rodons.

El pa és un aliment saludable iassequible a totes les butxaques.Per això la demanda de baguetsno ha deixat d'augmentar entreles famílies malgrat la recessió. Elprincipal vector de creixement del'empresa, tanmateix, ha estat elsúltims anys el segment prèmium,que ja suposa un 30% de les ven-des. «La gent vol menjar bon pa.Nosaltres hem aconseguit repro-duir de forma industrial la mane-ra de fer pa a l'obrador artesanal.Aquest pa gairebé no porta llevat ila massa fermenta fins a nou horesen tres torns, molt més que laresta. El producte dura més d'undia, i això els clients ho valoren»,explica Jordi Caballero, directortècnic i cap d'I+D.

Un cop consolidat el negoci delpa gourmet, l'empresa vol esten-dre la mateixa pauta al catàleg dedolços. La idea és crear, com en elcas del pa, una línia d'alt nivell ques'equipari en qualitat als produc-tes artesanals. I aquest és l'objectiuque persegueix la milionàriainversió que s'ha fet a Sarral. Comen el cas de les línies de pa prè-mium, aquesta nova línia «replicade forma industrial el treball quees fa de manera artesanal als obra-

dors artesanals», afirma Caballero.Aquest nou sistema de producció,juntament amb la utilització d'in-gredients de primera qualitat,com la mantega, obté com a resul-tat una massa fullada de primernivell, que és la base de croissantsi moltes altres especialitats dedolços. La nova instal·lació hacomptat amb el suport d'Invest inCatalonia, l'agència del Govern.

Al voltant d'un 50% dels crois-sants i altres productes d'altagamma que surten de Sarral ani-ran destinats a comerços a l'es-tranger, a països com araAlemanya, Holanda, els EstatsUnits, Singapur i Corea del Sud.Fins i tot a França, el país del crois-sant. «Aquesta és una prova de laqualitat que hem assolit i unsuport al compromís de la com-panyia per la innovació», destaca-va fa no gaires dies el presidentexecutiu d'Europastry, JordiGallés, durant una visita a la plan-ta del president de la Generalitat,

Artur Mas. La demanda de pro-ducte gourmet ja s'ha activitat demanera prometedora tant al canalde restauració com a la gran dis-tribució i a les fleques tradicionals,els tres canals de venda de la com-panyia.

La instal·lació de la Conca fun-ciona des dels noranta, i des queés seva, Europastry hi ha invertitmés de 60 milions d'euros.Actualment consta de tres nausque sumen 17.700 m2, i quedonen feina a 330 treballadors,

segons l'empresa. Un 70% del quesurt de Sarral són diferents tipusde brioixos (cosa que representaun 38% del total de producció del'empresa) i la resta és pa.

La millora dels processos no esqueda en l'elaboració de produc-tes més bons, sinó també més salu-dables. Europastry va ser pionera aEspanya a elaborar brioixeriasense greixos parcialment hidro-genats (greixos trans), fabricatotes les seves gammes sense con-servants ni colorants, i treballa enla completa eliminació dels addi-tius artificials. «La innovació és elnostre core business. Seguiremaquest camí perquè és l'únic possi-ble», afirma Caballero. Un delsreptes de l'empresa és crear novesvariants d'un mateix productepensant en la variabilitat geogràfi-ca dels gustos. «No és el mateix elgust dels clients de Madrid als d'a-quí», explica Caballero.

Tecnologia del croissantEuropastry inverteix 20 milions d'eurosen una innovadora línia a Sarral per produir croissants i brioixos ‘gourmet’

Haver millorat la tecnologia industrial

fins a poder emular laforma d'elaborar pa

artesanal

El secret de l’èxitApropar-se més i millora la clientela i oferir-li

productes més ajustatsals seus gustos

El repte

La compra del principal competidorel 2002, Frida, dónauna nova dimensió a

Europastry

El salt

Nom: EuropastryActivitat: producció de massa de pa i brioixeria congeladaAny de la fundació: 1984Treballadors: 2.800 (tot el grup)Facturació 2012: 389 milions d’euros

FITXA TÈCNICA

Sembla un tòpic, però és irrefutable al negoci del pa. El consumidor exigeixsempre qualitat al milloor preu. I aquest és de fet el vector sobre el qual creixel negoci del gegant Europastry. Malgrat laa incertesa del moment, la firmacatalana segueix explorant nous mercats i productes, i de forma periiòdicadestina partides milionàries a ampliar i millorar el procés de producció.Bona part d'aquests esforços dels últims anys els ha dedicat Europastry aemular de forma industrial el procés d'elaboraació del pa en obradors arte-sanals. El resultat, el pa 'Gran Reserva', ha obtingut una gran resposttacomercial, i l'empresa vol traslladar ara aquest model a la línia de rebos-teria. L'empresa valleesana ha invertit 20 milions d'euros en una nova plan-ta a Sarral amb què elaborarà brioixeria prefeermentada d'alta gamma.

ORIOL MARGALEF / SARRAL

Jordi Caballero (1969) anava perpsicòleg quan va entrar a treballara Europastry, fa 21 anys, i tot ique va acabar la carrera, mai non'ha exercit. La seva responsabili-tat com a cap tècnic i d'I+D ésclau en un grup que basa el seucreixement en l'exploració denous mercats i en la recerca devalor afegit. «El meu pare i el meuavi eren forners. La família Gallés,propietària de l'empresa, tambého són. La innovació és una formad'evolució, i el principal valord'Europastry», afirma Caballero.

PERFIL PROPI

Foto: Xavi Jurío

L'informe considera quel'economia de la demarcacióva entrar durant el quart tri-mestre de l'any passat en una‘deriva crítica’, tot i el bonexercici turístic. Com a indi-cadors d'aquesta diagnosi,l'informe destaca que elnombre d'ocupats ha dismi-nuït, en dades interanuals,en 18.000 persones, cosa quesignifica un 5,79% dels exis-tents fa un any. Aquest des-cens de l'ocupació s'ha pro-duït en tots els sectors, peròmolt significativament en laindústria i els serveis. La con-seqüència ha estat un fortincrement de l'atur que, perprimer cop des que hi haestadístiques, ha superat les100.000 persones a la demar-cació, amb una taxa quesupera el 25% dels actius.Especialment sagnant és la

conclusió de l'informe que«el 53,24% d'aquests aturatssón de llarga durada». Enàmbit territorial, els efectesd'aquesta destrucció d'ocu-pació arriben a les deucomarques, tot i que «enmenys mesura al Baix Camp iel Tarragonès».

Un altra conclusió és que«la variació dels preus no escorrespon amb la davalladade la demanda, sinó ambl'augment de taxes i impos-tos, que es paralitza elnovembre i el desembre percontenir els preus dels pro-ductes energètics com amesura de política econòmi-ca per frenar la repercussióde l'increment de l'IPC en elconjunt de l'exercici».

Pel que fa al comerç exte-rior, l'informe alerta que «toti que manté els seus nivells

d'activitat, decau en el seuritme d'augment».

A tall de conclusió, l'infor-me conclou que «entrem enun període complicat.Mentre no es puguin donarels impulsos necessaris perdinamitzar l'activitat produc-tiva, l'economia mostraràuna atonia preocupant,enquistada més en desajustsestructurals que no pas con-junturals».

Març06 2013

ACTUALITAT

Conjuntura

Según el último informerecién elaborado por lasCámaras de Comercio deTarragona, Reus, Tortosa yValls, el gigante ruso se lleva yamás del 14% de todas las impor-taciones de Tarragona, lo que setraduce en 1.662 millones deeuros de un total de 11.876 (lascompras subieron un 4,6% res-pecto a 2011). El saldo comer-cial de la economía tarraconen-se, cuyos grandes números estánestrechamente ligados a lasnecesidades de materias primas(los combustibles y productosquímicos orgánicos suponen el70% de los productos másimportados) del clúster petro-químico, sigue siendo negativo,pese al buen comportamientode las exportaciones, que semantienen en línea ascendente(4%) hasta los 7.427 millones.

«El 80% de las exportacionesse hacen a Europa; es lo másfácil por proximidad, pero tam-bién la competencia es feroz.Rusia, al igual que Asia, suponeuna fuente de oportunidadespor el sello de calidad de los pro-ductos europeos, pero requiereinversión y tenacidad a medioplazo; los mercados menos satu-rados, por ejemplo el continen-te africano, necesitan importar ydejan mayores márgenes en losprecios», explican fuentes came-rales. Los países que más com-pran a Tarragona son Francia(16,5 millones, frente a importa-ciones de 7,5), Italia (14,8 y 3,7millones, respectivamente) yAlemania (14,2 frente a 10,1).Los Países Bajos son el cuartomejor cliente con una factura de7,3 millones (venden aTarragona por 3,9 millones).Rusia no aparece en el listado denuestros 12 clientes VIP.

En toneladas, más de un ter-cio de toda la mercancía queentra en Catalunya lo hace a tra-vés de Tarragona, lo que tiendea distorsionar las cifras. Salvando

el fuerte déficit comercial deri-vado de las transacciones delpetróleo (compramos 75 millo-nes de toneladas de combustibley vendemos 51,5), el saldoexportador es positivo con datosesperanzadores para la maqui-naría y bienes de equipo, «frutodel esfuerzo por diversificar einternacionalizarse de las gran-des empresas y pymes deTarragona».

Las materias plásticas (28,8millones de euros), combusti-bles (26,5) y los productos quí-micos orgánicos (14) son losproductos que más exportaTarragona y suman casi 70millones de euros. La importa-ción de esas materias, antes desu transformación, supone undesembolso de 63,4 millones enel caso de los combustibles; 12,8por los productos químicosorgánicos; y 4,3 por las materiasplásticas. En total, 80,5 millones,lo que explica en buena parteun déficit comercial endémico,aunque se puede observar laplusvalía que generan los plásti-cos.

La ‘rusodependencia’ económica de Tarragona

Rusia toma protagonismo en la economía de Tarragonagracias al turismo y a las importaciones de petróleo

La inestabilidad en el norte de África hace virar hacia Rusia las importacio-nes de petróleo.

La rusodependencia de la econo-mía de Tarragona se acentuódurante todo el 2012. Ademásdel enorme impacto del turismoruso en la Costa Daurada, su des-tino predilecto en España con cre-cimientos aanuales cercanos al30%, Rusia se ha convertido en elprincipal vendedor de crudo parasu transformacción en el polopetroquímico de Tarragona –elmás potente del sur de Europa-,por encima de los paísses delnorte de África, sacudidos porconvulsiones sociales internas,aunque Libia se mantiene enseegunda posición y Argelia en laquinta. Entre los dos primerospaíses suman una cuarta partede las compras de Tarragona(26,6 millones).

ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA

El turisme i el comerç

exterior, únics signes

positius. La destrucció

d’empreses i ocupació,

els pitjors indicadors

La pitjor conjunturadels últims 10 anys

Indicadors molt negatius en l’informetrimestral de les cambres de comerç

La URV i les cambres decomerç de la demarcacióvan presentar el que consi-deren l'informe de conjuuntu-ra econòmica més pessimis-ta de la darrera dècada.L'estudi, que elaboren tri-mestralment dess del 2005,correspon al 4t trimestre del2012 i tots els indicadorssón negatius, a excepció delturrisme i el comerç exterior.La caiguda del nombre d'em-preses i, sobretot, de lessocietats anònimess sónaspectes molt negatius. Decara a les perspectives d'en-guany, els responsables del'estudi coonfessen que man-tenir les xifres ja esdevindràtot un repte.

REDACCIÓ / VALLS

072013

PUBLICITAT

Març

Integrant a milions de nous vin-guts, donant-los una oportunitatper créixer, els Estats Units vanconvertir-se ja fa un segle en laprimera potència del món. AQuercus, empresa especialitzadaen tecnologia per a la gestió deltrànsit, seguretat vial i aparca-ments, ja fa tres anys que es pre-paren per provar sort al país deles oportunitats. L'empresa, fun-dada el 1999 i amb un volum defacturació d'uns quatre milionsd'euros, va començar a exportarla seva tecnologia l'any 2005 i el2010 va obrir una filial a Brasil.L'augment de les exportacions haaconseguit compensar la caigudade clients a Espanya i, de fet, lesvendes han seguit creixent tot i lacrisi. Ara fa uns mesos va crearQuercus USA, la seva filial a l'estatde New Jersey.

«Portem tres o quatre anys visi-tant fires del sector als EstatsUnits i hem certificat els nostresproductes de manera específica.Ara estem pendents dels visats. Adiferència d'Europa, l'ús de lec-tors de matrícules és relativamentbaix en aquell país, i pensem quehi ha molt camp per córrer enàmbit comercial», explica AlbertGórriz, director general deQuercus USA. Arribats a aquestpunt, i a través d'una extensaagenda de contactes, ACC1Ó aju-darà l'empresa a cercar clientspotencials a diferents estats. Elpla de l'empresa (amb 25 treba-lladors a Reus) és agafar personallocal en una segona fase i créixercap a l'oest en un parell d'anys.

L'agència del Govern té quatreoficines als Estats Units(Washington, Nova York, Miami iSilicon Valley). Clara Barrenechedirigeix la de Nova York i fa pocsdies va ser a Tarragona entrevis-tant-se amb Quercus, entre altres.«Els Estats Units són un mercatgran, sofisticat, dinàmic i moltcompetit, on hi ha molta capaci-tat de compra i es valora molt lainnovació, el valor afegit dels pro-ductes. Entrar amb productes

estàndards és gairebé impossible,però a Catalunya hi ha empresesque tenen un alt nivell tecnològici poden oferir-los coses interes-sants», explica.

Barreneche recomana a lesempreses en dificultats que nobusquin la solució dels seus malsen l'exportació, com una sortida ala desesperada, i menys encara alsEstats Units, perquè el retorn dela inversió no és segur i gairebésempre va per llarg. «Les empre-ses que vulguin apostar peraquest mercat han de tenir clar elfinançament a llarg termini. Aixòno és arribar i moldre, portatemps de contactes, de networ-king, d'anàlisi legal, d'adaptar elsteus productes i certificar-los. Calfomentar la relació win to win,buscar un soci de confiança quemonitoritzi la inversió i maximitziel coneixement. I tot plegat s'hade treballar molt», afirmaBarreneche.

Menys de la meitat de lesempreses que truquen a la portad'ACC1Ó ja tenen deciditimplantar-se als Estats Units, comés el cas de Quercus. La majorianomés volen tantejar el mercat.«Els fem estudis a mida. Des del'anàlisi del producte a la com-petència i el marc legal que es tro-baran. Els busquem inversors,partners, socis financers...», expli-ca Barreneche.

Un dels aspectes claus per tenirèxit al mercat americà és sintonit-zar amb la mentalitat innovadorad'un país que té 15 de les 20 uni-

versitats més prestigioses delmón, i que capitalitza una tercerapart de les inversions en I+D almón. «Els ensenyen a ser creatiusi competitius des de l'escola: hoporten a l'ADN», afirmaBarreneche. L'exigència d'adap-tació és màxima, i implica des decrear nous formats de productepensats en clients americans —més grans per norma general queel sector de la moda i l'alimenta-ri— fins a tenir uns webs orientatsexclusivament al mercat americà,o a donar una resposta ràpidadavant dels clients.

Durant els últims anys gransempreses espanyoles han aconse-guit penetrar amb força al mercatamericà i, de fet, firmes energèti-ques com ara Iberdrola i Accionas'han situat entre els cinc princi-pals operadors per megawatts(MW) instal·lats als Estats Units.Actualment hi ha unes 300empreses espanyoles implantadesals Estats Units i la inversió s'haduplicat en relació a l'any 2007.Per sectors, segons ICEX, els pro-ductes espanyols que més interèshan despertat entre els consumi-dors de la primera potència mun-dial destaquen els agroalimenta-ris, els béns de consum, els bénsd'alt contingut tecnològic, lesinfraestructures, la biotecnologia,el sector financer, les energiesrenovables i el sector mediam-biental.

Després de dos anys denegociacions, els governsdels Estats Units i Espanyavan firmar el passat mes degener un conveni per evitarla doble imposició en lesinversions que fan empre-ses dels dos països, una fis-calitat que resta competitivi-tat als interessos de lesdues bandes de l'Atlàntic.L'actual conveni, firmat l'any1990, penalitza tributària-ment la repatriació dels divi-dends que generen les inver-sions. Així, només una quar-ta part de la inversió ameri-cana a Espanya arriba direc-tament. La majoria d'empre-ses fan servir tercers paï-sos, com ara Holanda oLuxemburg, on tenen millorscondicions fiscals. De lamateixa manera, les filialsamericanes d'empresesespanyoles han de pagaruna retenció del 10% quanvolen enviar beneficis. Tot iaixò, el conveni tardaràencara mesos a ser aplicat,perquè abans ha de ser rati-ficat pels parlaments delsEstats Units i Espanya.

Pendents d'un nou

conveni fiscal

Març08 2013

ACTUALITAT

Internacionalització

El somni americàL'agència catalana ACC1Ó col·labora amb una setantena de projectes

empresarials que volen obrir mercat als Estats Units

L’empresa de Reus Quercus, dedicada a tecnologia de gestió vial i del tràn-sit, es planteja l’assalt als Estats Units.

Representa el 25% de la pro-ducció mundial, el 16% de lesimportacions globals i hi con-viuen 310 milions de consumi-dors amb un PIB per càpita defins a 49.000 dòlars (37.165euros). Els Estats Unnits són unmercat competit però amb moltde potencial, un fet que, en uncontext de forta davallada delconsum intern a Espanya, esti-mula cada cop més empresescatalanes a preparar-se per

creuar l'AAtlàntic i viure el somniamericà. De fet, amb les gransmultinacionals BBVA, ACS iOHL al capdavant,, el país delsgratacels ja és el primer destíd'inversió fora de la UnióEuropea. Des d'una oficina aNova York, l'agència del GovernACC1Ó col·labora amb unasetantena de projectes d'im-plantació, eentre les quals hi haempreses com ara Quercus, deReus.

ORIOL MARGALEF / TARRAGONA

Un dels aspectesclaus per tenir èxit enel mercat americà éssintonitzar amb la mentalitat innovadora del país

L'informe, que es va presentar ala Cambra de Comerç de Reus, vaanalitzar la situació laboral de2.845 persones graduades l'any2011 a Tarragona. Un 15,01% deles persones graduades el 2011 a lademarcació de Tarragona buscavafeina (15,60% a Catalunya), unaxifra que contrasta amb la mitjanadel 50,12% de joves entre 16 i 24anys en situació d'atur. Per nivellsde titulació, el percentatge de lespersones graduades en grau mitjàque cerquen feina és del 14,43% iel dels graduats en grau superiordel 18,28%. S'han incrementatlleugerament els titulats de forma-ció professional que, nou mesosdesprés d'acabar els estudis, esta-

ven treballant —han passat del30,47% en l'estudi de 2011 al31,27% en l'estudi de 2012—.

L'estudi també destaca la crei-xent presència de persones gra-duades més grans de 25 anys —que és ja un 26,16% del total a lademarcació— i que tenen unataxa d'atur del 16,94%, inferior a lamitjana catalana, que és del22,16%. Aquest fet posa de mani-fest l'interès creixent de la pobla-ció adulta a retornar al sistemaeducatiu aprofitant les oportuni-tats que ofereixen les estratègiesdel sistema per continuar la sevaqualificació professional.

També es posa de relleu l'es-tratègia adaptativa dels graduatsen ensenyaments professionals res-pecte de les èpoques de bonança,atès que cada cop més recorren ala prolongació dels estudis.L'estudi mostra que, aquest any,globalment es manté al voltant del43,5% el nombre de graduats enFP que ha decidit ampliar la sevaqualificació professional i ha conti-nuat estudiant. Es nota un incre-ment en els titulats de GM, en què

la xifra passa del 52,9% el 2011 aun 54,4% el 2012.

L'informe també analitza el graude correspondència entre els estu-dis realitzats i la feina segons elnivell formatiu i segons el gènere.Es pot concloure que les personesgraduades s'adapten millor a lesfeines tot i que no concordin ple-nament amb l'especialitat concre-ta que han estudiat. La percepcióde la correspondència entre lafeina i els estudis realitzats és del73,39% en els titulats de graumitjà, i del 71,99% en els titulats degrau superior.

Cal destacar també que s'haincrementat l'emprenedoria entreels graduats. La mitjana global deltreball per compte propi en elsensenyaments professionals sesitua en un 4,44%, mentre quel'any anterior va ser del 2,8%, alterritori. També es posa de mani-fest que les dues causes majorità-ries per no trobar feina són lamanca d'ofertes laborals adequa-des a la formació, en el cas dels gra-duats superiors, i la manca d'expe-riència, en especial a grau mitjà.

092013

ACTUALITAT

Formació

Març

Els titulats d’FP estanmenys exposats a l’atur

Els titulats d'ensenyamentsprofessionals de 2011 estanmenys exposats a l'atur que lamitjana de jooves d’entre 16 i24 anys. És la principal conclu-sió de l'estudi d'InsercióLaboral dels EnsenyamenntsProfessionals del 2012.

REDACCIÓ / REUS

L'Ajuntament de Tarragona, a través de TarragonaImpulsa, i la Universitat Rovira i Virgili (URV) han unitesforços per impulsar un pla pilot, pioner a l'Estat, que pre-tén potenciar el talent emprenedor creant vincles entreestudiants xinesos i joves del territori. El programa'Sinergies', que compta també amb el suport de laDiputació de Tarragona i la Casa Àsia, és una iniciativa quecombina activitats culturals i formatives amb l'objectiu decrear vincles entre joves autòctons i xinesos, perquè explo-rin conjuntament les possibilitats d'idees de negoci basadesen sectors econòmics clau d'ambdós mercats. Ja s'ha obertla convocatòria per seleccionar els 15 joves catalans —d'en-tre 18 i 30 anys— i els 15 estudiants xinesos a Tarragonaque participaran de manera gratuïta en aquest programaentre els mesos d'abril i juny.

Tarragona busca sinergies entreels joves autòctons i els xinesos

Presentació del programa a l’Ajuntament de Tarragona.

Més enllà de com sigui la colli-ta de cada any, el president del'Autoritat Portuària, JosepAndreu, està convençut que hiha marge perquè el port seguei-xi incrementant i consolidant elseu lideratge en transport decereals. Les grans corporacionsagroalimentàries catalanes iespanyoles —Guissona, VallCompanys, Nanta— són moltcompetitives en àmbit interna-cional, i estan augmentant laproducció de carn per a expor-tació. «És un tràfic subjecte agrans fluctuacions, però el Portestà ben posicionat i té una granexperiència. La nostra perspecti-va és créixer en paral·lel a l'aug-ment de la demanda», explicaAndreu. De fet, puntualment ien anys d'alta activitat, com el2012, les instal·lacions portuà-ries es queden petites.

En anys normals, l'Estat espa-

nyol produeix entre 18 i 22milions de tones de cereals, peròla demanda interior sempres'enfila entre els 28 i els 32milions de tones. Una tercerapart d'aquesta diferència entra aEspanya pel Port de Tarragona.La majoria del cereal que els vai-xells descarreguen als mollstarragonins ve d'Ucraïna, deRússia i de Romania. La conces-sionària Silos de Tarragona SA,SITASA, en mou gairebé la mei-tat (2,2 milions de tones i 20milions d'euros de facturaciól'any passat). Nou de cada deu

quilos són pinsos per alimentargranges de Tarragona, Lleida iAragó, i la resta es destina a con-sum humà. «Gairebé la meitatdel porc i el pollastre que es fa aEspanya es cria a Lleida i aAragó, que són al nostre hinter-land», explica Joan Marc Papió,director general de SITASA.

L'empresa té capacitat perguardar 400.000 tones de cerealal port, i encara, 200.000 més endipòsits a fora. En els últims vuitanys ha invertit més de 30milions d'euros amb l'objectiud'ampliar i modernitzar les ins-tal·lacions. Actualment té meca-nitzats els sistemes d'estiba idesestiba, i no necessita vehiclesde transport rodat. Precisament,el port espera captar part del trà-fic de cereals que ara per araentra a Espanya amb camió, através dels Pirineus. «Els costosdel transport per carreterasegueixen augmentan», afirmaAndreu. L'Autoritat Portuàriaconfia a treure suc amb unanova normativa que de forma

excepcional autoritza elscamions que treballen ambreferència a una gran centrallogística (com el port) a des-plaçar-se amb un sobrepès limi-tat en un radi màxim de 150quilòmetres.

En aquest context, la construc-ció de l'A-27 (Tarragona-Montblanc-Lleida), una obra delgovern central que pateix unretard espectacular, s'ha tornatencara més prioritària des del'òptica portuària —juntamentamb el tercer fil ferroviari, que jaté l'ok del govern central i es

començarà a construir enguany.El port i les empreses que hioperen estudien també fer servirel ferrocarril com a alternativa altransport amb camió per fer arri-bar els cereals al sector agroali-mentari d'Osona i la Segarra. Denou, però, la infraestructura ésun problema.

«El consum de carn de porcno ha notat una davallada tanimportant com altres. L'interèsper enviar trens carregats depinso des del port és alt perambdues parts. La línia, però,suporta combois de més decinc vagons, i a més, Vic no téun moll de descàrrega habili-tat. S'hauria de crear l'estructu-ra necessària i està per veure sies pot amortitzar», afirmaAndreu.

Març10 2013

PORT

Tràfics

El Port de Tarragona varegistrar el 2012 un augmentde tràfics del 4,2% (34 milionsde tones, en total) i va generaruns beneficis d'11 milionsd'euros, dels quals un 60% esdestinaran a noves inversions.Les previsions per a aquest2013 no són pas millors i, defet, l'activitat portuària segurque notarà a la tardor l'atura-da per manteniment a la refi-neria. Repsol és el principalclient en volum (hidrocarbursper a la seva transformació)que tenen les instal·lacionsportuàries. Les principalsaccions comercials es dirigi-ran enguany a Orient Mitjà,Turquia, el nord d'Àfrica iAmèrica del Sud.

Un anycomplicat

Lideratge gra a graEl transport de cereals creix un 17% en un any al Port de Tarragona, que busca nous clients per ampliar el negoci

Quan no plou i fa falta, els page-sos pateixen per la collita. Però pera un port importador com el deTarragona, la sequera al campespanyol presagia gairebé semprebones notícies, almenys des delpunt de vista de l'activitat alsmolls. A través de la terminal tarra-gonina entra gran part del cereealque es fa servir per a l'engreix d'a-nimals a Espanya, i la demandad'aquest producte a l'estraangercreix quan la collita al camp espa-nyol no és suficient. L'any passat,la producció espanyola va baixarun 28% a causa de la falta de plu-ges i això va fer créixer un 17%l'entrada de cereal a través delport de Tarragona, fins als 5,2milions de tones. Tarragona éslíder en aquest tipus de ttransportmarítim a l'Estat espanyol, i lesperspectives són de creixement.

ORIOL MARGALEF / TARRAGONA

El Port és líder aEspanya en cereals i espera créixer en exportacions càrniques

La concessionària SITASA pot emmagatzemar 400.000 tones al port i 200.000 més en dipòsits de l’entorn.

Una tercera part dela importació decereals que necessital’Estat passa pel Portde Tarragona

El Port de Tarragonacomença l'any mantenint ellideratge a l'Estat i en elMediterrani en moviment d'a-groalimentaris: concretament,els cereals i les seves farinescontinuen el seu ritme de crei-xement. En aquest primer mesde l'any, el Port ha mogut319.416 tones de blat de moro(+316%), 70.145 tones demelca (2.198%) i 37.195(+100%). Aquestes xifresposen de manifest la capacitatde contractació dels clientsdel Port de Tarragona i l'ade-quació de les instal·lacions delPort i l'operativa que en con-solida el lideratge. Al llarg del

2012 amb més de 5 milions detones d'agroalimentaris mogu-des, el Port de Tarragona esconsolida com el segon portmés important de l'Estat ensòlids a lloure, i el primer porten tràfic d'agroalimentaris delMediterrani.

El Port de Tarragona apostaper atendre diferents perfilsde clients relacionats amb elsector siderometal·lúrgic, eltràfic de productes siderúrgicsha augmentat un 28,7% res-pecte del mateix mes del 2012.

El moviment de pasta depaper segueix a l'alça, la qualcosa demostra l'esforç del Portde Tarragona per adaptar-se ales situacions canviants delmercat i la seva aposta fermaper la diversificació de la tipo-logia de mercaderies. Enaquest sentit, el tràfic de pastade paper ha augmentat un6,9% respecte del gener del'any anterior.

El tràfic rodat és també unanova aposta del Port deTarragona en aquesta estratè-

gia de diversificació de tràfics.L'anomenat tràfic Ro-Ro és unmitjà de transport de merca-deries: una plataforma pertransportar camions carregatsde mercaderies. Amb aquesttipus de tràfic s'estalvienrecursos energètics, temps i espotencia l'economia d'escala,a la vegada que s'estalvia den-sitat de tràfic rodat per lescarreteres i s'estimula la proxi-mitat entre els ports de l'àread'influència. El tràfic rodatmanté el seu creixement:

durant el gener ha augmentatun 280,4% en exportació.

El Port de Tarragona esmarca ara com un dels seusprincipals objectius mantenirla diversificació de tràfics pertal de contribuir al lideratgeeconòmic de les comarquesde Tarragona i Catalunya dinsdel panorama europeu. Lavocació internacional del Portbusca consolidar els índexsd'exportació del teixit empre-sarial del territori, sobretotenvers els mercats asiàtics, pertal de convertir-se en la novaporta d'entrada i de sortida demercaderies a la Mediterrà-nia.

El Port de Tarragona manté la tònica delsdiversos tràfics durant el mes de gener

REDACCIÓ / TARRAGONA

Març 12 2013

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

Les exportacions, la compe-titivitat i les estructures sane-jades són els complementsque han aportat les empresesdel sector de la nutrició deReus a un avantatge biologi-coeconòmic: per molta crissique hi hagi, les persones hande continuar menjant. Però elsector ha demostrat capacitatd'adaptaació als canvis detendència dels consumidorsque ha comportat la crisi.

Tot i la màxima que assegu-ra que en èpoques difícils elsconsumidors retallen en tottret d’en l'alimentació i en lasalut, l'últim informe deNielsen revela que les vendesde productes bàsics van caureel 2012 a l'Estat espanyol. Unindicador que apareix per pri-mer cop en les últimes dèca-des. És una demostració mésdel nivell de profunditat queestà assolint aquesta crisi i quesuposa una amenaça per unsector, el de la nutrició, quefins ara no ha patit les sotra-gades que s'han hagut d'a-frontar en altres àmbits de l'e-conomia.

Les empreses del clúster dela nutrició de Reus, però, nohan hagut d'afrontar caigudesdràstiques en els seus volumsde negoci, cosa que no vol dirque la crisi no els hagi afectatobligant-les a adaptar algunesde les seves dinàmiques. Engeneral, aquestes empresescoincideixen que no hi hagutuna caiguda generalitzada dela demanda. On sí que s'hannotat baixades significatives ésen els preus. Joaquim MariaBarriach, director general deLa Morella Nuts, va alertar deles conseqüències: «Si la grandistribució ajusta preus, aixòacaba tenint conseqüènciesen la qualitat. La guerra depreus ha obligat que algunesmarques amb prestigi haginhagut de fer renúncies en ter-mes de qualitat. I aquí tenimun problema que és legal, itambé ètic, tot i que les nos-tres empreses són honestes ila crisi ens esperona a fer lescoses millor». Josep Moragas,director comercial de UnióCorporació Alimentària, vaposar com a exemple un pro-ducte com l'oli: «S'han abai-xat molt els preus per ferfront a la davallada en elpoder adquisitiu mitjà delconsumidor. Tot i això, elnostre producte és de qualitat

La nutrició aguanta el tipusLes principals empreses del clúster de Reus mantenen els seus volums de negoci

adaptant-se als efectes de la crisi en els hàbits dels consumidors

La taula rodona d’Indicador d’Economia es va cele-brar a les instal·lacions de firaReus, al Tecnoparc.

Foto: Xavi Jurío

L’Indicador d’Economia va convocar en una taula rodo-na els principals representants del clúster de la nutrició de

Reus. Emmpreses, Ajuntament i el món de la investigació,representat pel Centre Tecnològic de Nutrició i Saluut, van coin-cidir en el fet que el sector està aguantant el tipus. Una forta-lesa que es converteiix en reivindicació de cara que el terri-

tori reconegui l’activitat agroalimentària com allò que ésoobjectivament: un dels motors més importants del

PIB de les nostres comarques i un delsque millor haan resistit la crisi.

La reivindicacióde la fortalesa

DANI REVENGA / REUS

i té un públic molt fidel: honotem una mica però ensdefensem».

Dins la tònica general demanteniment de la demanda,un altre efecte de la crisi eltrobem en l'àmbit dels carnis.Andreu Pintaluba, de l'empre-sa Pintaluba, va explicar que«el consumidor manté la sevanecessitat de consumir proteï-nes d'origen animal, però, enalguns casos, canvia a carnsmés barates: de la vedella, alporc o l'aviram, o fins i tot alsous». Xavier Martínez, direc-tor general de Go Fruselva,està d'acord que «la capacitatde compra dels espanyols haminvat i, per això, es priorit-zen productes més econò-mics».

La priorització del factorpreu ha comportat un altrefenomen: l'ascens de les mar-ques blanques, en detrimentde les marques tradicionals,amb més prestigi i una relacióclara amb la qualitat, peròmés cares. Pepe Jofré, gerentde Laboratoris Serra Pàmies,considera que «el consumidores mira el preu més que mai i

ha perdut interès per lamarca; això, juntament amb elcreixement de l'atur i lesmesures de pressió fiscal del'administració, ha tingut unefecte sobre els marges comer-cials». Un altre element queha incidit en aquest àmbit delsmarges el va aportar JoanEscola, director general del'empresa del mateix nom,que va explicar que «l'incre-ment de preus de les matèriesprimeres, en particular en elsector dels cereals i els fruitssecs, ens ha reduït els margesde negoci».

Tot i aquests efectes col·late-rals de la crisi, les empresesdel clúster de nutrició de Reusque van prendre part a lataula rodona organitzada perl'Indicador d'Economia vancoincidir que, en general, elsseus volums s'han mantingut.Una tònica que el regidord'Innovació, Economia iEmpresa de l'Ajuntament deReus, Marc Arza, va atribuir alfet que «el clúster de nutricióde Reus és un sector madur,en èpoques de creixement: notenia els índexs d'altres, però

ara té una estabilitat enveja-ble».

Empreses més competitives

On sí que hi ha hagut efec-tes clars de la crisi és en el side les empreses i en la sevamanera de treballar. El pri-mer, en mirar cada cop més al'exterior. Les empreses coin-cideixen que la crisi aramateix és una fenomen emi-nentment espanyol i, enmenor mesura, europeu. Peròhi ha mercats amb creixe-ments molt grans a Àsia, Àfri-ca i els països llatinoameri-cans.

L'altre efecte de la crisi ésun gir cap a la competitivitatde les empreses. XavierMartínez té clar que el camí és«reduir costos, ser més flexi-bles i competitius gràcies a lainversió en tecnologia i l'in-crement de la productivitat.Les empreses que han fet elsdeures en aquests campsaguanten i en sortiran reforça-des». Pepe Jofré hi està d'a-cord: «Hi ha moltes coses queno es miraven amb tant dedetall abans de la crisi. Amb lamillora dels nostres processos,

podem tenir la mateixa quotade mercat assumint una certadavallada dels marges comer-cials, però, gràcies a aquestesreformes internes, estem moltben preparats per créixerquan arribi la revifada de l’e-conomia».

Joan Escoda va afegir unaltre requisit previ que tenienaquestes empreses perquè noels hagi afectat la crisi amb els

nivells devastadors que ha tin-gut a altres sectors: el saneja-ment. «Arribar fins aquí haestat possible, en part, perhaver mantingut el cap freddurant els anys de la disbauxa.Tenir unes estructures saneja-des, enlloc d'haver-nos llançata operacions especulatives, haestat molt important per resis-tir millor tot el que està pas-sant», va argumentar Escoda.

Març 132013

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

La Morella Nuts comença a

fabricar derivats de la fruita seca

el 1986 a Falset. El 1991, s'ins-

tal·len a Castellvell del Camp, on

introdueixen nous processos de

caramel·lització i nous produc-

tes com el xocolatejat, les cre-

mes i els pralinés. L'any 2000

obren fàbrica a Reus. El 2005

aposten per la investigació i els

aliments funcionals des d'un

laboratori propi. El 2012 entren

al grup suís Barry Callebaut, un

dels líders mundials en elabora-

ció de cacau i xocolata.

Actualment, La Morella Nuts

compta amb 100 treballadors i

distribueix els seus productes

per tot Europa, Àsia, Amèrica del

Sud i Àfrica, amb una facturació

anual d'entre 35 i 40 milions

d'euros.

LA MORELLANUTS

Es forma l'any 1942 gràcies

a la fusió de diverses coope-

ratives. Actualment, en són

més de 90, la majoria de la

demarcació de Tarragona,

però també de Lleida, Terol,

Castelló i les Balears.

Produeixen fruita seca, vi, oli i

fruita fresca, tant per a clients

industrials com per al consu-

midor final. Tenen 50 mar-

ques registrades i 3 patents, i

els seus productes estan

emparats per diverses DO.

L'any 2012 van facturar 46

milions d'euros, més del 65%

dels quals vénen de l'exporta-

ció, sobretot a Europa i a

Amèrica. La seva plantilla és

de 143 persones, i s’hi inclou

un departament d'R+D+I.

UNIÓ CORPORACIÓALIMENTÀRIA

Laboratoris Serra Pamies

neix el 1885, de la mà d'Antoni

Serra Pàmies, farmacèutic reu-

senc. En els seus inicis, s'es-

pecialitza en la producció d'ex-

tractes de plantes medicinals.

Els anys 20 obtenen entre d'al-

tres, la llicència per produir

Aspirina. El 1973, l'empresa

canvia de propietat i gerència,

liderada per Josep Maria Jofré

Duch. Compromesos en la

investigació, desenvolupament,

fabricació i distribució de pro-

ductes per a millorar el benes-

tar de les persones en els

camps de la salut, bellesa i

nutrició, tant a nivell nacional

com internacional. Actualment

estan presents a més de 40

països de tot el món.

LABORATORISSERRA PAMIES

Joan Escoda S.A. és una

empresa de serveis de Reus

que es troba en la tercera

generació familiar. Des de

1961, cobreixen les neces-

sitats de manipulació de

diverses empreses del sec-

tor de la fruita seca de la

zona. Les seves activitats

principals són el pelatge, la

selecció i la industrialització

d'ametlles, avellanes i

altres tipus de fruita seca.

Joan Escoda S.A. té una

altra línia de negoci amb una

fàbrica de begudes vegetals

i aliments instantanis a

València. Tenen una factura-

ció anual d'1,7 milions d'eu-

ros i una vintena de treballa-

dors.

JOAN ESCODA S.A.

Neix el 1932 dedicada a la

fabricació i comercialització

de caramels, torrons i gale-

tes. El grup aplega marques

diverses entre les quals hi ha

Virginias, la principal, i

Virginias Fred, dedicada a la

distribució d'aliments conge-

lats i dels gelats Frigo. En

l'actualitat dóna feina a 250

persones, 400 en temporada

alta. A començaments dels

90 es van avançar a la legis-

lació sobre la fabricació de

dolços sense sucre i actual-

ment són líders en aquest

segment amb una quota de

mercat del 43% a Espanya i

del 55% a Catalunya. La seva

facturació ascendeix a 42

milions d'euros.

INDUSTRIASRODRÍGUEZ

GO FRUSELVA va nàixer el

1999 com a filial del grup aus-

tríac Pago, i des del 2007 és

una empresa co-manufacturer

que treballa per a les principals

marques nacionals i internacio-

nals de sucs i aliments infan-

tils, tant convencionals com

orgànics, amb els formats de

vidre i pouch, un tipus d'envàs

flexible innovador. Expoorten a

a més de 15 països, com

França, Alemanya, UK, Rússia,

Brasil, USA i Xina. El mercat

exterior actualment suposa el

65% de la seva facturació. La

internacionalització i el canvi de

model de negoci han permès

que l'empresa hagi passat de

39 empleats l'any 2007 a 150

actualment.

GO FRUSELVA

La demandaes manté, però la caigudade preus afectaels marges

LES EMPRESES DEL CLÚSTER DE LA NUTRICIÓ

Les marquesi la qualitat perdenterreny i obliguenles empresesa adaptar-se

Andreu Pintaluba S.A. va

néixer l'any 1978 i és la

capçalera del Grup

Pintaluba, que formen un

total de 12 empreses. Es

dediquen a la fabricació i

comercialització d'additius

per a la nutrició animal.

També treballen en el camp

dels medicaments per a la

sanitat, dins del mateix

àmbit animal. L'empresa

exporta a més de 45 països

i té filials pròpies al Brasil,

Argentina, Portugal i Líbia.

Andreu Pintaluba, S.A. té

101 treballadors i l'any 2012

va facturar 134 milions d’eu-

ros. Són un dels proveïdors

més importants a Espanya i

Europa de productes per a

l'alimentació animal.

ANDREUPINTALUBA

L'exportaciói la competitivitat,antídots del sectorcontra la crisi

Març 14 2013

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

«Exportar és una assignatura difí-cil i la supera poca gent. Has deser líder, ser molt bo en algunacosa, tenir un producte que facide clau d'entrada». Ho diuJoaquim Maria Barriach, directorgeneral de La Morella Nuts, queexporta el 90% de la seva pro-ducció. Barriach defensa la tradi-

ció exportadora de les empresesreusenques, una vocació «que noté tothom, i que no es pot incul-car de la nit al dia: és una sorthaver tingut aquesta inquietuden el passat». Josep Moragas,d'Unió Corporació Alimentària,en busca les arrels: «El Reus-París-Londres, l'exportació de licors,després la fruita seca... Al nostresector i al nostre entorn, l'expor-tació ha estat una actitud, i la delsúltims anys és fruit d'una trajectò-ria prèvia».

Joan Escoda posa èmfasi en ladificultat del procés: «tots els mer-cats tenen prou maduresa comperquè quan hi arribis ja n'hi hagiuna part important que estiguicoberta. Per entrar-hi, has d'inno-var, tenir un producte específic o,fins i tot, un de pensat per aquellmercat concret. I tot això no es fani en 15 dies ni en un any».Escoda posa com a exemple l’ex-periència de la seva empresa:«Vam ser els primers a desenvo-lupar begudes d'ametlla envasa-

des en tetra brick i vam mantenirel lideratge durant uns anys. Araho fa tothom. Si no tens la capa-citat d'anar innovant i seguint lestendències, estàs perdut. I aixòcomporta un esforç molt impor-tant. S'ha de vetllar per ser líder,marcar la pauta en el teu nínxol».

Tot i les garanties que dónatenir mercats conquerits a l'horad'incrementar exportacions,Xavier Martínez, director generalde Go Fruselva, no subestima lesvirtuts de la necessitat en unmoment crític com a gran motorde l'exportació: «Estar entre lavida i la mort ens fa créixer. Lanostra empresa tenia 39 treballa-dors i en 5 anys hem arribat a 150;

a més, hem multiplicat per 10 lesvendes. I això ha estat gràcies al'exportació», explica Martínez.

La garantia i el valor afegit

La pregunta que es fa qualsevolexportador és: on són les millorsoportunitats? La resposta depènmolt del producte, del momenteconòmic i polític, del posiciona-ment de la competència, etc.Però Pepe Jofré, de LaboratorisSerra Pàmies, té una recomana-ció clara: «S'ha d'exportar allà onhi hagi més valor afegit. No tanteconòmic i de marges comer-cials, com de prestigi. Allà onvalorin el coneixement queincorpores al producte tens gransoportunitats d'èxit». AndreuPintaluba, director general dePintaluba, hi està d'acord i argu-menta que «els nostres mercatsestan molt regulats. Europa éscapdavantera en seguretat i elsaltres països hi van al darrere.Això permet diferenciar els nos-tres productes quan van a fora.Són productes més segurs perquèvénen d'Europa. Ens costa moltsdiners produir aquí, però aixòens dóna avantatges a l'hora desortir d'aquest context».

Tenir una legislació exigent enmatèria de seguretat no serveixnomés per tenir una gran accep-tació en països amb normativesmés relaxades. També és la con-dició sine qua non per accedir a

mercats difícils com araAlemanya i els països nòrdics.Pepe Jofré ha vist un canvi en laimatge dels productes catalans iespanyols que «fins fa poc estavenmolt vetats, de la mateixa maneraque nosaltres hem tingut reservesamb els productes que venien delnord d'Àfrica. Però ara comen-cem a entrar molt bé». Jofré vauna mica més enllà i assegura queaquesta millora en la capacitat depenetració dels productes cata-lans i espanyols en aquests mer-cats del centre i el nord d’Europaha hagut de superar «unesexigències molt estrictes queaquests països van crear per pro-tegir la seva indústria local, unaestratègia que aquí no s'ha posaten pràctica».

Exportar: qüestió de tradicióEl clúster de nutrició treu rendiment als mercats oberts abans de la

crisi per compensar el mal moment dels mercats domèstics

Des que va començar la crisi,l'economia catalana viu immer-sa en l'angoixant conjunturad'exportarr per necessitat i ambpoc marge per a l'error i elretorn en forma de beneficis.Dos mals companys dde viatgeper un camí difícil i ple d'obsta-cles. Les empreses del sectorde la nutrició de Reus ho saben.Amb la crisi, han potenciat lesexportacions, però l'estratègiano hauria estat possible senssela feina d'obrir mercats que vacomençar fa dècades i que ésuna tradició.

DANI REVENGA / REUS

Per proximitat geogràfica i relacions comercials,els països europeus continuen tenint un gran pesespecífic en la factura exportadora de les empresesdel clúster de la nutrició de Reus. Tot i així, lesgrans oportunitats per exportar cal relacionar-lesamb les economies emergents i el sector nutricio-nal no n'és una excepció. Àfrica, Àsia, els països lla-tinoamericans, Rússia... són els grans mercats enquè les empreses del clúster apunten les sevesestratègies.

Andreu Pintaluba posa com a exemple que «aEuropa, a Espanya, continuem menjant molta carn,però és un sector madur, estancat. Els grans crei-xements fa 10 anys que els busquem a altres con-tinents». Un mercat molt llaminer, però de difícil

accés, són els Estats Units. En aquest sentit, XavierMartínez, de Go Fruselva, lamenta les dificultats peraccedir a aquest mercat «perquè els nostresgoverns no han sabut aplanar-nos el camí. Perentrar als Estats Units has de muntar-te una fàbricaa Llatinoamèrica. El govern hauria de tenir aquestavisió estratègica per facilitar-nos les coses». JosepMoragas, d’Unió Corporació Alimentària, confia que«l'espai comercial EUA - Europa que impulsaObama, gràcies al qual s’eliminaran restriccionsaranzelàries, és una oportunitat: només espero queels europeus no hi posem gaires obstacles». Tot iaixí, Moragas adverteix que «la fortalesa de l'euroés una barrera, que només podem salvar amb elproducte, amb la qualitat».

Els Estats Units, un objectiu difícil en el punt de mira

Ser líder en algunproducte, clau perconquerir un nou mercat

La sequera creditícia és elprincipal problema que han d'a-frontar les empreses del clústerde la nutrició a l'hora de planifi-car un projecte d'exportació. «Elnostre és un sector molt intensiuen capital. Qualsevol inversió perentrar en un mercat nou reque-reix inversions i el retorn és allarg termini», argumenta PepeJofré, gerent de LaboratorisSerra Pàmies. Joaquim MariaBarriach afegeix l'element delsgreuges comparatius entre lespimes i les grans multinacionals:«La pime ha de treballar ambtipus del 6-7%, mentre que lesgrans multinacionals ho fan al'1,5% amb recursos senselímits. Això posa les coses moltdifícils a les pimes». JoanEscoda afegeix que les «excessi-ves garanties que demana elsector bancari, et posa molt difí-cil exportar, però també créixer,assolir dimensions a les qualshauries pogut arribar amb dinà-miques d'abans de la crisi».

La manca de crèdit, obstacletambé per a la

internacionalització

Les elevades exigències europeesen seguretat donenvalor afegit en altres zones

2013 MARÇ 1i.UNIVERSITARI

Un nou estudi publicat a la revis-ta New England Journal ofMedicine, una de les pioneres enrecerca mèdica, demostra que con-sumir dieta mediterrània enriquidaamb fruita seca (ametlles, avellanesi nous) o amb oli d'oliva verge fadisminuir la possibilitat de patirmalalties cardiovasculars impor-tants com l'infart de miocardi, l'ac-cident vascular cerebral i la morta-litat cardiovascular.

El professor Jordi Salas-Salvadó,director de la Unitat de NutricióHumana a la Universitat Rovira iVirgili i cap clínic de Nutrició del'Hospital Sant Joan de Reus, i el Dr.Josep Basora, coordinador deFormació i Recerca d'AtencióPrimària de l'Institut Català de laSalut (ICS) del Camp de Tarragona,tots dos investigadors de l'estudiPREDIMED i coordinadors del nodeReus-Tarragona afirmen que "perprimera vegada i amb un alt graud'evidència, un estudi científic haavaluat aquest patró dietètic per a laprevenció primària".

La recerca forma part de l'estudiPREDIMED, un ampli i llarg assaigclínic dut a terme per setze grups derecerca repartits en set comunitatsautònomes d'Espanya des del l2003fins al 2011, que consistia a avaluarels efectes d'una dieta mediterràniasobre la prevenció primària demalaltia cardiovascular en personesque tenien risc alt de patir-ne.

Aquest treball ha estat liderat perRamon Estruch, de l'Hospital Clínicde Barcelona, i hi han col·laborataltres investigadors de reconegutprestigi internacional en nutrició i lasalut, com el catedràtic Jordi Salas-Salvadó (URV), Miguel ÁngelMartínez (Universitat de Navarra),Emilio Ros (Hospital Clínic deBarcelona), Maribel Covas (InstitutMunicipal d'InvestigacionsMèdiques), Rosa Lamuela Raventós(UB), Miguel Fiol (Universitat de les

Illes Balears), Dolores Corella(Universitat de València), LluisSerra-Majem (Universidad de LasPalmas de Gran Canària), tots per-tanyents a la CIBERobn (Ciber deFisiopatologia de l'Obesitat iNutrició) de l'Institut de Salut CarlosIII. El L'estudi s'ha dut a terme grà-cies a la gran implicació de cente-

nars de metges d'assistència primà-ria i al finançament de l'Institut deSalut Carlos III (ISCIII), del Ministeride Sanitat , a través d'iniciativescom la creació de la XarxaTemàtica de Recerca Cooperativa,el Ciber de Fisiopatologia del'Obesitat i Nutrició (CIBERobn) i laXarxa PREDIMED.

Fruita seca i oli d’oliva redueixenun 30% el risc cardiovascular

El sector manufacturer és el que disposa de més empreses innovado-res, especialment les químiques i les agroalimentàries, a la demarcacióde Tarragona. Així es desprèn de l'informe "Qui és qui en el món de lainnovació a Tarragona", que la Càtedra Innovació i Empresa de la URVva presentar el 19 de febrer a la Facultat d'Economia i Empresa. Es trac-ta del primer estudi a Catalunya sobre el perfil de les empreses queinnoven en un territori, i en aquest cas la Càtedra ha treballat les empre-ses del Camp i les Terres de l'Ebre.

L'assaig té un gran interès per a les instàncies que dissenyen les polí-tiques públiques de recerca i innovació i per a les universitats, perquècalia saber com són les empreses que innoven o tenen el potencial perfer-ho i amb quins entrebancs es troben. No hi ha informació global ifiable sobre quins projectes innovadors es duen a terme al territori iquins vincles tenen amb empreses i centres públics del país.

S'ha estudiat una mostra de 109 empreses manufactureres i de ser-veis, que són les que van contestar el qüestionari d'un total de 473 d'en-viats. Fan activitats d'R+D o més generals d'innovació. La tasca d'estu-di no ha estat fàcil, ja que algunes consideren que l'R+D és informacióconfidencial estratègica per a l'organització.

Les innovacions de producte o de procés són les més habituals percompetir, guanyar quota de mercat o sobreviure. En segon terme, hi hala innovació en nous mètodes de comercialització o d'organització endiferents àmbits. Les empreses que tenen més capacitat innovadoratenen entre 10 i 30 anys i les més grans, amb més de 250 treballadors,disposen de més capacitat per invertir en R+D+I.

Pel que fa al capital humà, les que tenen més persones llicenciadesmostren una capacitat més elevada per innovar. i es concentren alTarragonès i al Baix Camp, i són menys innovadores les de l'interior iles Terres de l'Ebre. La majoria de les estudiades a la mostra destaca laimportància del sector públic per fer projectes d'R+D+I, tot i que hi haentrebancs burocràtics.

L'informe l'han elaborat Agustí Segarra, director de la CàtedraUniversitat-Empresa per al Foment de la Innovació Empresarial (URV-Diputació de Tarragona), com a coordinador, i Elisenda Jové (URV).

La indústria agroalimentària i laquímica, les més innovadores

Ametlles, nous, avellanes i oli d’oliva, els aliments saludables URV

El Centre d'R+D+I en Nutrició i Salut és una mostra de l'impulsde la innovació al sector

URV

Més de 7.000 participantsEn l'assaig clínic, aleatoritzat, controlat i multicèntric, hi van participar7.447 persones d'entre 55 i 80 anys d'edat amb alt risc cardiovascular (877en el node Reus-Tarragona) que no tenien cap malaltia prèvia. Van ser ale-atoritzats en una de les intervencions dietètiques següents: una dieta medi-terrània complementada amb oli d'oliva extra verge, una dieta mediterrà-nia complementada amb fruita seca o una dieta control baixa en greix,seguint les recomanacions de l'Associació Americana del Cor. Els dos grupsde dieta mediterrània van aconseguir millor adherència a la intervenciódietètica, basada en la ingesta dietètica esmentada i en biomarcadors san-guinis. Els resultats obtinguts un cop feta una anàlisi interna de les dadesvan propiciar que es finalitzés l'estudi amb una mitjana de seguiment de4,8 anys. Al llarg d'aquest període de temps, 288 participants van patir unesdeveniment cardiovascular major del tipus descrit. Els participants que estrobaven en el grup de dieta mediterrània complementada amb oli d'olivaextra verge (96 persones) i de dieta mediterrània amb fruita seca (83 perso-nes) van tenir, respectivament, un 30% i un 28% menys risc de malaltiacardiovascular o mortalitat cardiovascular que els participants assignats a ladieta control baixa en greix. Durant la consecució de l'estudi no es vanrecollir efectes adversos de la dieta o guany de pes corporal.

2013MARÇ2 i.UNIVERSITARI

Una delegació de la Comissió d'Indústria, Recerca iEnergia del Parlament Europeu va visitar el 12 defebrer el Centre Tecnològic de la Química deCatalunya (CTQC). El rector, Francesc Xavier Grau, elsva exposar els eixos principals del Campusd'Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS).Acompanyat de representants d'agregats promotors delCEICS, Grau va ressaltar la bona posició que ocupa laURV al món pel que fa a la producció científica, entrealtres aspectes.

La vertebració d'una estratègia d'innovació territo-rial, que ha de connectar agents generadors de conei-xement i els sectors productius -amb la investigaciócom a eix central-, va despertar l'interès dels eurodi-putats.

Durant la sessió, el rector de la URV va explicar que,partint del seu caràcter regional, la Universitat ha duta terme una política d'identificació dels àmbits priori-taris alineats amb les fortaleses socioeconòmiques delterritori, per impulsar la seva projecció internacionalcom a universitat investigadora i potenciar el desenvo-lupament de la zona. Així, el CEICS ha donat la pro-jecció a aquesta estratègia que la URV porta a la pràc-tica des de la seva creació.

Els membres de la comissió parlamentària visitant esvan mostrar interessats en el projecte i van valorar laconnexió de la Universitat amb el seu entorn, des del

més proper fins a l'internacional, un fet que, segonsvan destacar, mostra una estratègia intel·ligent i unvalor afegit. També van voler conèixer les relacionsque la Universitat té amb les empreses i es van dispo-sar a escoltar suggeriments i a col·laborar en el quepuguin.

El Parlament europeu s'interessapel Campus d'Excel·lència de la URV

L'equip Delirium Tremens guanya la I Lliga de Debat Universitari

L'equip d'estudiants de Medicina Delirium Tremens ha guanyat I Lliga deDebat Universitari a la URV, en la competició final del 22 de febrer, que vatenir lloc a la sala d'actes de la Facultat de Ciències de l'Educació iPsicologia, on es van enfrontar dialècticament amb Jóvens Crítics. HèctorOyonate, Anna Torrente i Marc Llagostera integren l'equip guanyador, queva rebre 750 euros i un reconeixement acadèmic. El millor orador va serMarc Llagostera, que va obtenir un premi de 200 euros, i el segon equip,Jóvens Crítics, amb 450 euros de premi. Els guanyadors participaran en laLliga de Debat Universitari que organitza la Xarxa Vives, amb les despesespagades, que enfrontarà els millors equips de les 21 universitats que la con-figuren. El tema a debatre a la URV era "El dret a l'assistència sanitària ha deser universal?".

La gestió ambiental de la URV, a la webLa gestió ambiental de la URV disposa d'espai propi dins la web, accessibledes de la portada, per acostar-la a la comunitat universitària i a tothom.L'espai informa dels principals reptes que vol assolir l'organització, reculll'actualitat i exposa els resultats obtinguts en cada pas. Awww.urv.cat/mediambient es pot consultar tota la informació i els docu-ments que genera la política ambiental universitària. Aplega informació detots aquells serveis que promouen una gestió sostenible de l'organització.

La Universitat dels Nens i les Nenes explica com funcionen els medicaments Un centenar d'infants de 5è de primària van participar el 13 de febrer ala URV en la Universitat dels Nens i les Nenes, organitzada perl'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP), on van aprendrecom funcionen els medicaments. Els nens participants, de quatre escolesde Tarragona, Valls i Barcelona, es van organitzar per grups i van visitarles instal·lacions i laboratoris dels grups de recerca del campus, per talque es familiaritzessin amb les tasques de docència, recerca i innovaciócientífica del personal de la Universitat. Els nens van descobrir com fun-cionen els medicaments i quina mena de decisions s'han de prendre desde l'empresa.

Benvinguda als estudiants internacionalsLa URV va celebrar a la sala de graus del campus Catalunya el 14 de febrerun acte d'acollida als estudiants internacionals que han arribat al segon qua-drimestre del curs 2012-13. L'acollida i les activitats programades volienajudar-los a integrar-se a la Universitat i al territori on residiran. Hi van par-ticipar joves procedents de països centreeuropeus com Alemanya, Itàlia,Portugal, Xina, Brasil, Canadà o Mèxic, entre altres.

Michavila demana unauniversitat proactiva

Una universitat proactiva i que faci propostes. Aquesta ésla demanda que Francesc Michavila, de la Càtedra deGestió i Política Universitària de la Universitat Politècnicade Madrid (UPM) fa a la universitat espanyola per superarla situació actual provocada per la crisi econòmica. Ho vaexpressar en una conferència el 12 de febrer al campusCatalunya de la URV. Segons Michavila, cal buscar solu-cions basades en la intel·ligència, no simplement a retallarper retallar. L'expert en política universitària també creuque s'ha de corregir l'academicisme dels ensenyamentsuniversitaris i fomentar la incorporació de professorat iinvestigadors joves. A més, va demanar un esforç en trans-ferència de coneixement i de resultats de recerca, i en lavisibilitat internacional de la universitat. Per FrancescMichavila, s'ha de seguir defensant la universitat públicaen tots els aspectes.

Les Jornades Catalunya Futura,que van tenir lloc els dies 1 i 2 demarç al monestir de Poblet, vanreunir els màxims representants deles universitats i un grup destacatd'empresaris de Catalunya amb lafinalitat d'analitzar i aprofundir enla col·laboració universitat -empresa per fomentar la innovaciói la competitivitat econòmica deCatalunya. Hi van assistir expertsde reconegut prestigi, els quals vandebatre temes rellevants per al pro-grés social i la competitivitat delpaís.

La Plataforma Coneixement,Territori i Innovació (CTI), promo-guda per l'Associació Catalanad'Universitats Públiques, PIMEC(Patronal de la Petita i MitjanaEmpresa de Catalunya), Foment delTreball Nacional i la Fundació LaCaixa, amb la col·laboració de laGeneralitat de Catalunya i d'unconjunt d'empreses radicades aCatalunya, és un projecte estratègicper enfortir el desenvolupamenteconòmic i social de Catalunya i

promoure la interacció i la coope-ració estable entre el món empre-sarial, les universitats i les adminis-tracions públiques.

Durant la cloenda de les jorna-des es va fer pública la Declaracióde Poblet, fruit de la feina fetadurant els dos dies. Entre les pro-postes de projectes concrets trac-tats destaquen l'elaboració deplans per fomentar l'emprenedoria

i la cooperació empresa-universi-tat, la creació d'una plataformaestable de relació empresa-univer-sitat: mercat del coneixement -mercat web, el foment de doctoratsindustrials o un diagnòstic i unmapa RIS (Research and InnovationStrategies) per a Catalunya.

Podeu consultar la Declaració a:http://www.acup.cat/sites/default/files/declaracio-de-poblet.pdf.

Aliança estratègica entre universitats i empreses

Foto de grup dels participants en les Jornades Catalunya Futura URV

Els investigadors de la URVAntoni Martínez, Manuel Fandos iFrancisco Andrade encapçalen tresdels projectes que han rebutfinançament del programa Recer-Caixa2012, de la Caixa i l'Asso-ciació Catalana d'Universitats Pú-bliques (ACUP). El lliurament d'a-quests ajuts a 25 projectes de lesuniversitats catalanes va tenir llocel 22 de febrer en un acte públiccelebrat a CosmoCaixa, a Barce-lona.

En l'àmbit de ciències socials ihumanitats, en l'apartat de discapa-citat, el projecte "SIMPÀTIC:Sistema intel·ligent de monitoritza-ció privada autònoma basat en tec-nologies de la informació de lescomunicacions", d'Antoni Martí-nez, de la Fundació URV, va rebreun finançament de 74.446,56euros.

En l'apartat de polítiques públi-ques i mercat de treball, del mateixàmbit, RecerCaixa ha subvencionatamb 55.406,29 euros el projecte deManuel Fandos, de la URV, "Latransferència de l'aprenentatge enel context de les pràctiques labo-rals. La formació professional encooperació amb la universitat il'empresa".

Pel que fa a l'àmbit de ciènciesde la salut, en l'apartat de salutpública i d'envelliment actiu i salu-dable, el tercer projecte de la URVseleccionat és "Sens-Age: curaintel·ligent amb sensors per a unenvelliment actiu i saludable", deFrancisco Andrade, que va rebre unajut de 74.917,61 euros.

RecerCaixa és un programa queimpulsa la recerca científica d'ex-cel·lència a Catalunya, promogutper l'Associació Catalana d'Uni-versitats Públiques (ACUP) i l'ObraSocial "la Caixa". La iniciativa, que

es va posar en marxa l'any 2010,pretén fomentar els millors projec-tes de recerca dels grups i els inves-tigadors que treballen a Catalunya,procedents tant d'universitatspúbliques i privades com de cen-tres de recerca.

A la convocatòria RecerCaixa2012 es van presentar 369 projec-tes, procedents de 67 institucionsdiferents, dels quals s'han seleccio-nat 25. Els àmbits en què es podenpresentar els treballs van des de lesciències socials i les humanitatsfins a les ciències de la salut.

2013 MARÇ 3i.UNIVERSITARI

El programa Recercaixa subvenciona tres projectes de la URV

La URV farà un estudihistòric de Deltebre

L'Ajuntament de Deltebre ha encarregat a laURV l'estudi històric de Deltebre, que es faràa través d'una beca guanyada per l'estudiantde quart curs d'Història Josep Sauro. El pro-jecte d'estudi es va presentar el dia 19 defebrer a l'Aula Magna del campus Terres del'Ebre, a Tortosa. El Departament d'Història iHistòria de l'Art de la URV ha estat l'implicaten el projecte, des de la selecció de l'estudiantfins a la coordinació i les comissions d'inves-

tigadors assessors de la beca. La comissió queassessora l'estudi en les diferents etapes histò-riques està formada pels professors JordiDiloli, d'Història Antiga; Maria Bonet,d'Història Medieval; Josep Fàbregas,d'Història Moderna, i Josep SánchezCervelló, d'Història Contemporània.L'estudiant ja ha començat a treballar des delcampus Terres de l'Ebre en l'etapa de la histò-ria contemporània de la població ebrenca.

L'IREC presenta un noulaboratori semivirtualL'Institut de Recerca en Energia de Catalunya(IREC) ja disposa d'un nou laboratori semivir-tual d'integració energètica (SEILAB), situat ala seu que aquest òrgan té a Tarragona. Estracta d'un laboratori pioner a Europa que pre-tén convertir-se en un referent en el desenvo-lupament de solucions per a edificis de con-sum zero, en la integració de les energiesrenovables i en l'aplicació de nous conceptesd'energia a les ciutats intel·ligents. A les novesinstal·lacions es poden dur a terme experi-ments en condicions reals i adaptar els pro-

ductes a les necessitats del mercat de formamés ràpida. SEILAB és un dels primers labora-toris que permet la recerca en eficiènciaenergètica de sistemes tèrmics i elèctrics deforma integrada.

Olimpíades de Geologia i de Química, a la URVPer tercera vegada consecutiva, la UniversitatRovira i Virgili va acollir les Olimpíades deGeologia, que van tenir lloc l'1 de febrer a laFacultat de Ciències de l'Educació iPsicologia. Hi van participar 111 estudiantsde deu instituts de la demarcació. Als tresmillors de cada demarcació, se'ls finançarà laparticipació final estatal, que es farà a Girona,i podran fer una excursió geològica alGeoparc de la Catalunya Central, tambécol·laborador en les Olimpíades des de l'anypassat. El 8 de març es van entregar els pre-mis als tres millors participants de lesOlimpíades a Tarragona. La URV facilita unamatrícula gratuïta de primer curs universitaria la primera persona classificada. La Facultatde Química també va acollir el 6 de març les

XXVI Olimpíades de Química de Catalunya aTarragona, que volen promoure i estimularl'interès dels alumnes per aquesta ciència. Els21 millors que passin la prova escrita es clas-sifiquen per a la fase nacional 2013. Les orga-nitzen el Col·legi Oficial de Químics deCatalunya i l'Associació de Químics deCatalunya en col·laboració amb la UAB, UB,UdG, UdL, UPC, UPF i URV.

Sara Berbel parla de laigualtat en l'àmbit laboralAmb la conferència "Les polítiques d'igualtaten l'àmbit laboral", la psicòloga social SaraBerbel va inaugurar el 7 de febrer el mòduldocent europeu Jean Monnet "Integracióeuropea i gènere", que ofereix la Facultat deCiències Jurídiques. Aquest mòdul, que fina-litza el 16 de maig, tracta durant catorze ses-sions sobre la regulació de la igualtat per raóde gènere a la Unió Europea, la transversa-lització de gènere en les polítiques europeesi la regulació espanyola i europea del prin-cipi de no-discriminació per raó de gènereen el dret privat.

Definir un model de pràctiqueslaborals per millorar la inserció delstreballadors qualificats de les empre-ses és l'objectiu del projecte "La trans-ferència de l'aprenentatge en el con-text de les pràctiques laborals. La for-mació professional en cooperacióamb la universitat i l'empresa",encapçalat per Manuel Fandos. Pretén millorar la inserció laboral delcol·lectiu de formació professional a les empreses i de cara a la comunitatcientífica es pretén avançar en un model de formació adequat a milloraraquestes pràctiques laborals. La principal innovació del projecte és unirempreses, universitat i formació professional.

Pràctiques laborals qualificades

Davant la tendència creixent de l'es-perança de vida, proporcionar unenvelliment saludable és un dels nousdesafiaments. La telemedicina s'haconvertit en una solució que beneficiatant les persones com els sistemes.Durant els últims dos anys, el grup derecerca encapçalat per Francisco An-drade ha aprofitat els recents avenços en la nanotecnologia i l'electrònica fle-xible per desenvolupar una nova generació de sensors químics que podendeterminar amb precisió els paràmetres fisiològics. L'objectiu del projecte“Sens-Age: cura intel·ligent amb sensors per a un envelliment actiu i saluda-ble" és explotar aquest sensor de nova generació, resistent i de baix cost, perconstruïr eines pràctiques que contribueixin a millorar la salut de la gent gran.

Envelliment actiu i saludableL’envelliment de la població

comporta un creixement de lesmalalties relacionades amb l’edat.En aquest sentit, el projecte"SIMPÀTIC: Sistema intel·ligent demonitorització privada autònomabasat en tecnologia de la informacióde les comunicacions", d'AntoniMartínez, investiga la manera com les aplicacions mòbils poden fer queles persones amb discapacitats cognitives lleus puguin sentir-se méssegures en el seu dia a dia. El treball crea tot un sistema que permetmonitoritzar de forma privada les persones grans i donar-los un serveiautònom, intel·ligent, capaç de detectar alarmes, situacions de risc per lagent gran.

Millorar la qualitat de vida

2013MARÇ4 i.UNIVERSITARI

Es treballarà per millorar l'economia dels tres municipis que formen la MIDITVandellòs i l'Hospitalet, Pratdip i Tivissa, que formen la Mancomunitatd'Iniciatives per al Desenvolupament Integral de Territori (MIDIT), vansignar el 18 de febrer un conveni amb el Consorci per a la Millora de laCompetitivitat del Turisme i Oci a les Comarques de Tarragona (CMC-TUR) per dur a terme el projecte "Competitivitat i diversificació econò-mica al territori de la MIDIT". Es tracta d'una iniciativa innovadora iexperimental, cofinançada pel Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) iel Fons Social Europeu (FSE), en el marc del qual les dues entitats s'hancompromès a col·laborar per realitzar diverses accions amb l'objectiude crear una xarxa de treball comú entre el sector públic i privat, perconsensuar el marc de desenvolupament del sector turístic, i per fomen-tar la participació i el treball en xarxa entre els diferents agents socials ieconòmics del sector agroalimentari, a fi de consolidar la plataforma devenda de producte local i la producció de qualitat.

La reforma laboral, les taxes judicials i elsproductes bancaris, als Seminaris MUDECDel 25 al 28 de febrer van tenir lloc al campus Catalunya els SegonsSeminaris del Màster Universitari de Dret de l'Empresa i de laContractació (MUDEC). Aquests sis seminaris complementen les assig-natures que s'imparteixen en el marc del màster amb propostes d'actua-litat i amb un marcat caràcter pràctic. En les sessions es van analitzar lareforma laboral, la nova taxa judicial, els productes bancaris conflictiusen l'actualitat des de la perspectiva d'AUSBANC i la prova del dretestranger en la regulació espanyola i europea.

L'Observatori de la Igualtat supervisa la creació de plans d'igualtat llatinoamericansEl projecte Equality, en el qual participa la URV a través de l'Observatori dela Igualtat, ha iniciat el segon any, en què es dissenyaran plans d'igualtat deles universitats participants i es crearan les estructures per promoure la igual-tat de gènere. Aquest projecte, de cooperació entre Europa i AmèricaLlatina, està finançat pel programa ALFA III, de la Comissió Europea, que téper objectiu enfortir la igualtat de gènere en les institucions d'educaciósuperior. En el segon any d'execució, es dissenyaran plans d'igualtat per ales universitats participants que no en disposen i es crearan les estructuresnecessàries per implantar-los.

Es constitueix el Consell Promotor delPla Estratègic de les Terres de l'Ebre

El Pla Estratègic de les Terres de l'Ebre per a l'Empresa il'Ocupació ha entrat en la segona fase, la d'elaboració,amb la constitució del Consell Promotor el passat 7 defebrer a la seu de la Delegació del Govern a Tortosa. Elrector de la URV, Francesc Xavier Grau, hi va ser pre-sent juntament amb el delegat del Govern de laGeneralitat, Francesc Xavier Pallarés; la delegada terri-torial de Treball, Mercè Miralles, i Juan Antonio Duro,director de la Càtedra d'Economia Local i Regional deles Terres de l'Ebre. El Consell Promotor, que és el fona-ment institucional del Pla, l'integren agents i entitatssocioeconòmiques, administracions locals i els consells

comarcals. Ara s'obre l'etapa per elaborar les propostes,estratègies per fomentar el creixement del territori enl'àmbit empresarial i de l'ocupació.Abans de redactar-lo, s'ha dut a terme la fase de diag-nosi. Entre els debilitats del territori, hi ha la falta d'in-fraestructures ferroviàries i viàries, la coordinació en lagovernança i la falta de relació amb el nord de lademarcació de Tarragona. Les Terres de l'Ebre tenenmoltes potencialitats , com les que ofereixen el sectoragrari, el turístic, el logístic o les TIC.Al febrer passat es va reunir el Ple del Pla, i està previstque la redacció s'enllesteixi al novembre.

Messer Iberica de Gases SAU i la Universitat Rovirai Virgili ampliaran els àmbits d'interès comú gràciesa un conveni marc de col·laboració signat el 25 defebrer entre el rector, Francesc Xavier Grau; KarlHauk, director general de la Companyia, i el direc-tor tècnic, Rubén Folgado.La companyia i l'Escola Tècnica Superior d'EnginyeriaQuímica (ETSEQ) ja duen a terme diversos projectes dereconeixement a l'excel·lència, com el premi Messer almillor avantprojecte integrat de segon curs del graud'Enginyeria Química que inclogui la participació degasos industrials. Messer també acull estudiants enpràctiques externes i assessora projectes de final decarrera o de màster que s'ajustin a les necessitats del

teixit industrial i aportin solucions per desenvoluparproductes i aplicacions.

Messer i la URV premiaran els millors projectes d'enginyeria química

El rector Grau i Karl Hauk URV

El Girl's Day de l'ETSE aplega 70 noiesUnes 70 noies de set centres desecundària de cinc municipis de lademarcació de Tarragona van par-ticipar el 27 de febrer a la IIJornada Girl's Day, organitzadaper l'Escola Tècnica Superiord'Enginyeria (ETSE) i l'Observatoride la Igualtat de la URV. Aquestainiciativa té l’objectiu d’acostar lesenginyeries a les noies, de la màde dones que tenen un paper relle-vant en l'àmbit acadèmic i empre-sarial, i començar a revertir lasituació de masculinització queregistren alguns graus de la Uni-versitat. Les enginyeries i carreres tècniquessón graus majoritàriament ben valo-rats per les sortides laborals quepresenten, però, per contra, hi hafactors que frenen especialment lesnoies a l'hora d'escollir-les. Així,dels 476 alumnes matriculats en lesset enginyeries que imparteix laURV aquest curs 2012-13, només

61 (12,8%) són noies, una propor-ció similar a la de fa dos cursos(14,4%).Els graus amb menys noies sónEnginyeria Informàtica, ElectrònicaIndustrial i Automàtica, i En-ginyeria Elèctrica, amb menys del

10%, i Enginyeria Mecànica iTelemàtica, amb l'11,2%. Per con-tra, en 21 dels 37 estudis de graude la Universitat, la proporció denoves estudiants dones és superioral 80%; tots de la branca de lesciències socials.

Les noies participants, en una de les visites URV

«Som els intermediaris entre elconeixement i les empreses».Amb aquesta frase, el director delCentre Tecnològic de Nutrició iSalut de Reus, Lluís Arola, resu-meix la raó de ser d'aquest centred'R+D+I, creat l'any 2008. ElCTNS compta amb un pressupostd'1 milió d'euros anual, que provéen una tercera part de laGeneralitat; un altre terç delfinançament que aconsegueixenamb els projectes que impulsen i

la resta dels serveis que presten ales empreses. Tenen dotze investi-gadors en plantilla, però en fun-ció del projecte treballen enxarxa amb altres àrees de laUniversitat Rovira i Virgili i, fins itot, d'altres organismes del mónde la recerca. «Assessorem l'em-presari, simplifiquem les opcionsque hi ha i el guiem perquè el seuprojecte estigui en les millorsmans possibles», explica Arola.

El CTNS gestiona actualmentuna vintena de projectes, majo-ritàriament per a empreses del'àmbit català. Arola es marca coma objectiu «situar-nos com el cen-tre tecnològic de referència a

Catalunya en aquest sector». Unobjectiu que es va aconseguintgràcies, sobretot, «al boca-orella.Els nostres projectes són confi-dencials i això dificulta la promo-ció, però la nostra reputació, demica en mica, es va escampantentre les empreses gràcies als pro-jectes que hem liderat».

L'alimentació saludable, oportunitat de negoci

El gran camp on treballa elCTNS és el de l'alimentació fun-cional, és a dir, aquells productesalimentaris que, a banda de teniruna dimensió nutricional, incidei-xen positivament en la salut de la

persona. Un sector, el del functio-nal food, en clara expansió per lacreixent demanda dels consumi-dors. Aquest fenomen va desen-volupar-se primer al Japó, desprésals Estats Units i cada cop té mésforça als mercats europeus. Arolaexplica que «la nostra feina ésajudar les empreses a trobaringredients com ara els esterolsvegetals, Omega 3, calci... que,incorporats als aliments, dismi-nueixin el risc a patir determina-

des patologies». Un objectiu querequereix un esforç de recercarigorós i constant per trobar lesmillors solucions en cada cas.

A banda d'aquesta feina derecerca, l'altre gran àmbit en quèel CTNS aporta solucions a lesempreses és el de la certificació.La Unió Europea és molt estrictaa l'hora de permetre que un ali-ment es vengui com a funcional.Abans, cal demostrar-ho científi-cament davant de l'EuropeanFood Safety Autority, l'EFSA.Arola explica el procés: «Peraprovar una etiqueta que facireferència a la salut es necessitademostrar-ho científicament.Aquí és on intervenim nosaltres:ajudem les empreses a demostrarque els ingredients que utilitzenefectivament tenen una influèn-cia positiva en la salut del consu-midor». Un camí que és complex:«S'ha de demostrar que el pro-ducte és segur: primer ambmicroorganismes, cèl·lules, ani-mals, després amb humans... Sivolem dir, per exemple, que unaliment baixa els nivells de coles-terol, caldrà demostrar tambéque no afecta les persones que noel tenen alt... A més, s'hauran defer estudis amb poblacions diver-ses, a més d'un lloc, etc.». Tot ple-gat, un procés llarg i car que «lesempreses grans fan per ellesmateixes, però les que no ho sóntant necessiten els serveis d'unorganisme amb les garanties queofereix el CTNS», explica Arola.

Un altre aspecte important enquè treballa el CTNS són lesdeclaracions nutricionals i desalut, en què se certifica que lesmodificacions que es fan als ali-ments per guanyar en salut novan en detriment del seu valornutricional.

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

Març 152013

El CTNS, coneixement científica disposició de l'empresa

El Centre Tecnològic de Nutrició i Salut de Reus desenvolupa projectes per donar valor afegit als productes alimentaris

En un sector on la innovació ésclau, les empreses del clúster dela nutrició de Reus tenen en elCeentre Tecnològic de Nutrició iSalut de la URV un partner deluxe. Amb una inversió de 18milions d'euros, la tecnologia pun-tera i l'equip investigador d'aquuestorganisme, únic a Catalunya, ofe-reix acompanyament integral a lesempreses en el camí per aconnse-guir desenvolupar productes ambvalor afegit.

El CTNS té en les seves ins-tal·lacions una tecnologia derecerca pionera a Catalunya:el Centre de Ciències Òmi-ques. Es tracta d'una discipli-na sanitària que consisteix adonar una visió global d'unésser humà per interpretarmillor les dades que provenende les analítiques. Aquestatècnica està molt estesa alsEstats Units, on s'utilitza finsi tot en l'àmbit del diagnòstic.La informació que ofereix,permet anticipar problemesde salut molt abans que esmanifestin; així s’obren lespossibilitats per corregir-los,per exemple, mitjançant lanutrició.

El Centre de CiènciesÒmiques, pioner a

Catalunya

El CTNS compta amb 12 investigadors, però treballa amb xarxa amb totala URV i altres organismes.

DANI REVENGA / REUS

El centre desenvolupa aliments funcionals idemostra la seva validesa davant de la Unió Europea

Març 16 2013

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

Marc Arza, regidor d'Empresa iInnovació de l'Ajuntament deReus, creu que «s'ha de lligarcreixement i innovació i que lesinfraestructures per fer-ho, comel CTNS, tinguin assegurada unaplanificació a llarg termini». Lesempreses, per la seva banda,estan d'acord que el CTNS ha deser la pedra angular per no per-dre pistonada i continuar lide-rant mercats i obrint-ne de nous.Joan Escoda té clar que «el CTNSés un focus d'atracció i crea dinà-miques que ens han d'afavorir atots». Una opinió compartida perJosep Moragas, d’UnióCorporació Alimentària, que esva mostrar partidari que «lesempreses no anem tant per lliurei compartim més projectes d'in-novació. El futur passa per consti-tuir plataformes de recerca, res-pectant la individualitat de cadas-cú, però buscant els avençosentre tots».

L'altra assignatura pendent peracabar de consolidar al territoriun engranatge empresarial iacadèmic que treballi conjunta-ment per impulsar la innovacióés acostar els projectes que esduen a terme a les necessitatsreals del sector. Els empresarisestan d'acord que cal reduirdistàncies entre els laboratoris iles plantes de fabricació i, en defi-nitiva, la demanda dels mercats.

Joan Escoda ho resumeix:«Innovar està molt bé, però calvendre. Si el que crees és fantàsticperò no es ven, no serveix deres». Andreu Pintaluba atribueixaquesta llunyania «al desconeixe-ment de les possibilitats delCTNS i a la falta de continuïtat enel temps de molts projectes, cosaque fa que molts cops acabis fent-ho tu mateix». Joaquim MariaBarriach afegeix l'element deltemps: «La velocitat a l'hora deprendre decisions és molt dife-rent a les empreses. Els ritmesdiferents a l'hora de funcionarcompliquen les relacions».Xavier Martínez troba a faltar«més comunicació i més trobadesdel sector per potenciar projectesd'innovació compartits», unalínia similar a la de Pepe Jofré,

que reclama «més consciència declúster» i Josep Moragas, quereconeix que el fet que lesempreses no coneguin a fons lespossibilitats del CTNS demostraque «alguna cosa no s'ha fet bé al'hora de comunicar».

Per la seva banda, des delCTNS, Lluís Arola reconeix que«cal trobar més espais de diàlegamb les empreses per treballar enla línia de les seves necessitats»,però insta les empreses a encar-regar-los més projectes:«Treballem més per a empresesde fora que per a les d'aquí. Si noens encarreguessin res, voldriadir que no som prou competents,però no és així». Arola es mostrapreocupat pel descens en elspressupostos destinats a innova-ció: «Fa 5 anys hi havia moltsrecursos, però les possibilitatss'han anat reduint, especialmenten els últims dos anys. Això és unproblema, perquè se'n ressentenles estratègies de futur i ens limi-tem a sobreviure el dia a dia».

Millorar la imatge

Tant des de l'àmbit empresa-rial com l'universitari es coinci-deix en la diagnosi que la imatgedel sector no és proporcional alseu pes específic. Un fenomenque es reflecteix en la baixademanda que tenen els estudisd'enginyeria agroalimentària a laURV que, segons Lluís Arola,està «per sota del que correspon-

dria per població, mentre que elsde química estan molt persobre». Des de les empreses,Joaquim Maria Barriach va expli-car que «no fa gaire vam partici-par en un debat sobre si el sectoragroalimentari tenia futur, quansom, objectivament, un dels sec-tors amb més impacte en el PIB imés capacitat per contractar lli-cenciats. És un problema d'imat-ge, de prestigi». Els assistents a lataula rodona de l'Indicadord'Economia van estar d'acordque calen més polítiques perquèel sector agroalimentari sigui vistper la societat com el que és: undels motors econòmics mésimportants del territori.

Innovar o morirTot i les restriccions pressupostàries que comporta la crisi, les empreses

del clúster prioritzen la recerca per afrontar el futur

En un sector en canvi constant,les empreses del clúster denutrició són conscients que lainnovació és fonamental per noperdre gas i afrontar el futuramb garanties. Un esforç queval la pena afronttar, fins i tot enèpoca de crisi, en què els pres-supostos tant públics com pri-vats dedicats a laa recerca hanexperimentat importants retro-cessos.

Un tema que va suscitar unconsense generalitzat va serque cal més reconeixement imés suport institucional delterritori. Per fonamentaraquesta reivindicació, lesempreses del clústeral·leguen el seu paper com amotor econòmic i la sevavocació de permanència alterritori. «Nosaltres ja eremaquí fa mig segle i hi conti-nuarem sent d’aquí a 10anys. I això no ho poden dirgaires sectors», va afirmarJosep Moragas. En la mateixalínia, Pepe Jofré va demanar«cal posar en valor l’agroali-mentari al territori perquè espercebi com un sector fort iamb futur»

El clúster demanamés reconeixement

al territori

La investigació és una de les claus de futur del sector.

DANI REVENGA / REUS

El sector demanamés vincles entre lainvestigació i les sevesnecessitats reals

L’anàlisi

Existeix la percepció que elsector agroalimentari ha quedatrelegat a jugar un paper secun-dari a la província. A Tarragonahi tenim sectors que generenun elevat VAB i que són dife-rencials respecte d’altres zones,com la Química o l'Energia.Tenim un altre sector que, amés de l'impacte en el PIB, téun impacte elevat en la creaciód'ocupació: el Turisme. En elsdarrers 40 anys aquests sectorshan sigut els motors de l'econo-mia i han marcat les balances depagaments, les estadístiques devalor afegit o de creació d'ocu-pació. La construcció, ara no,ha ocupat el paper de motor enuna part important d'aquestsegle. Finalment, els sectors lli-gat a les noves tecnologies i a la

societat del coneixement són lesoportunitats de futur. Semblaque al sector agroalimentari noli queda espai per destacar.

L'agroalimentari és el sectorprotagonista de la revolucióindustrial a casa nostra. Té elsseus orígens en la força del sec-tor agrícola i la transformaciódels productes del camp: lavinya, l'olivera, els cereals i des-prés també la fruita seca, la frui-ta fresca o l'horta. Més endavantes va desenvolupar la ramaderiaintensiva, de l'aviram i el porcí, iactuà també com un altremotor.

Un dels valors del sector ésque té la particularitat que s'es-tén de forma capil·lar per tot elterritori. A tots els municipis hiés present, en forma d'agricul-

tura, de comercialització bàsicao de transformació, però tambéd'empreses de major dimensió,en el carni, en els vegetals, en lespiscifactories... Des de les petitesempreses de caràcter local i a lescooperatives, que cal destacarcom a elements de desenvolu-pament específics del sector acasa nostra.

La internacionalització és enl'ADN d'aquesta indústria, lliga-da des dels inicis al comerçinternacional: el "Reus, París,Londres" així ho indica i tambéel pes de la llotja de Reus a l'ho-ra de fixar els preus de diferentsproductes.

Tanmateix, és un sector ato-mitzat que ha posat els seusesforços en la producció, en lafàbrica o, fins i tot, en processos

anteriors a la fàbrica. Els proces-sos d'innovació s'han aplicattant al camp com en l'elabora-ció dels productes, des de lespimes fins a les empreses mésgrans, des de la cerca de lesvarietats que optimitzen la pro-ducció fins al desenvolupamentd'aliments funcionals.Històricament molts dels actorsd'aquest sector s'han centrat avendre els productes a l'engròs,sense distintiu, sense marca,sense capacitat de diferenciacióper part del consumidor. Es

tractava de col·locar el produc-te.

No fa gaires anys el vi delPriorat encara es venia majorità-riament a doll, per no parlar del'oli o la fruita seca. Quina partde la producció de la zona estransforma i es comercialitzasota una marca distintiva? O finsa quin punt aquesta marca ésreconeguda i valorada pel con-sumidor? I aquí tenim una deles principals febleses del sector:la poca orientació al consumi-dor.

La força del sectorLa irrupció d’altres activitats ha tapat l’elevat impacte del sector agroalimentari en el PIB de les nostres comarques

La història econòmica de la ciutatde Reus gira en bona part al vol-tant del sector agroalimentari, unsector de gran vitalitat que va ferpossible que Reus esdevingués, alsegle XVIII, una ciutat de referèn-cia en l'escenari internacional.Aquesta posició privilegiada va serfruit d'una aposta estratègica queva convertir Reus en una plaçaforta en els mercats internacionalsi que va saber combinar, a partsiguals, la capacitat de fer conèixeri promocionar els productes delterritori amb la voluntat d'excel·liren qualitat. Una manera de fer ide treballar que va deixarempremta i que ha estat a la basede la continuïtat d'aquest sectord'activitat com a potent motoreconòmic al llarg dels segles XIX iXX.

Avui, Reus ha tornat a reformularaquesta aposta estratègica a partirdel mateix plantejament: la volun-tat de crear sinergies i d'excel·liren qualitat de la mà de la recerca ide la innovació. I ho ha fet creantxarxa entre les empreses i elsagents econòmics i socials delterritori i escollint com a escenariun equipament pensat per gene-rar noves propostes de la indústriadel coneixement: el Tecnoparc.

Fa poques setmanes s'hi inaugura-va el Centre d'R+D+I de la URVen Nutrició i Salut, integrat en elCampus Bellissens, a tocar del'Hospital Universitari Sant Joan.Es tracta d'una infraestructura derecerca de primer ordre que acullel Centre Tecnològic de Nutrició iSalut (CTNS), la seu de l'Institutd'Investigació Sanitària PereVirgili (IISPV), el Centre deCiències Òmiques (COS) il'Associació empresarialInnovadora de Nutrició i Salut(AINS). Per la seva banda, encarano fa un any, l'empresa NOVUS,una gran multinacional de lanutrició animal, reforçava el seucompromís amb Reus ampliant laseva presència a l'edifici CEPID,també al Tecnoparc. I fa poquessetmanes celebràvem la jornada

de portes obertes de la seu inter-nacional de l'INC (InternationalNut & Dried Fruit Council) a MasBarrufet. Exemples, tots ells, de lavitalitat d'un sector que avançaamb fermesa cap al futur.Des de l'Ajuntament, amb REDES-SA al capdavant, estem compro-mesos a participar en la dinamitza-ció i l'impuls d'aquest sector acom-panyant les empreses de la ciutat.Posant els nostres recursos i lesnostres energies al servei d'un pro-jecte que té en la innovació i lacapacitat de treball en equip lesclaus de l'èxit. Un sector intensiuen coneixement que, en el mateix

espai del Tecnoparc, conviu icol·labora amb un altre sectorestratègic i de projecció emergentcom és el clúster TIC. I que conviutambé, coopera i col·labora ambtotes les iniciatives econòmiquesque en el marc de la diversitat quedes de sempre diferencia el nostreteixit productiu ens permeten con-solidar la nostra posició dereferència i posar fites en elredreçament econòmic. Un pro-jecte col·lectiu que un cop més ensensenya que el nostre potencial, sisabem mirar endavant amb pro-jectes sòlids i engrescadors, ésenorme.

La Universitat Rovira i Virgili con-sidera l'àmbit de l'alimentacióuna prioritat en la seva estratègiade generació de coneixement. Enla nostra visió de futur aquestàmbit va estretament lligat amb elde la salut. Es tracta d'una apostaamb un gran futur i molt impor-tant per a les nostres comarques,a causa del pes econòmic i socialde la indústria agroalimentària idel sector vitivinícola. El context acadèmic i de recerca il'estreta relació de la URV amb elteixit socioeconòmic han propi-ciat que el nostre Campusd'Excel·lència Internacional Cata-lunya Sud tingui en la nutrició isalut i en l'enologia dos dels cincsubcampus especialitzats. Sónàmbits en què podem constituirun pol de referència europeu iinternacional, liderant la innova-ció agroalimentària amb l'estratè-

gia ‘de la forquilla a la granja’,que, basada en valors associats alsaliments, com ara salut, benestar,comoditat, oci, etc. incorpori lasostenibilitat i la seguretat com aestratègies transversals, i aixíarrossegar tota la cadena agroali-mentària, de la venda a la pro-ducció.En els últims anys la URV ha pro-gressat molt en aquest àmbit iocupa la segona posició en el ràn-quing de les universitats espanyo-les en la disciplina de ciència i tec-nologia d'aliments. Tant la URVcom altres membres del CEICSparticipen en nombrosos projec-tes d'investigació inclosos en elPla nacional d'R+D+I, en xarxesde recerca en salut -Predimed,Redinscor, Ris, Biobancs, CIBER-DEM, CIBERES, CIBERBORN- ien el VII Programa marc derecerca de la Unió Europea -

NUTRIMENTHE, BIOCLAIMS,FOODRISC. La investigaciótambé es du a terme col·laborantamb empreses del sector, com elsprojectes CENIT, i conjuntamentamb els hospitals CEICS s'impulsael sistema de validació de la segu-retat i efectivitat dels aliments fun-cionals que exigeix la UE mit-jançant proves in vitro, in vivo iestudis d'intervenció en humans. Tot plegat es concreta en resultatsdestacats, com la consolidació delCentre Tecnològic de Nutrició iSalut (CTNS), amb 70 projectesd'R+D+I; la creació de l'AssociacióEmpresarial Innovadora deNutrició i Salut (AINS); la posadaen funcionament del Centre deCiències Òmiques (COS), o laconstitució d'un consorci euro-peu de doctorat en nutrició mole-cular i fisiologia coordinat per laURV.

Alhora la Universitat segueixdedicant-se a la formació, investi-gació i innovació en viticultura ienologia, en estreta complicitatamb el sector productiu. Es tractad'aprofundir en la investigaciódels processos biològics implicatsen tot el procés vitivinícola desen-volupant tècniques avançades permillorar la producció, la comer-cialització i l'adaptació al canviclimàtic. Hi destaquen el projecteCENIT-DEMETER, el projecteeuropeu WILDWINE i també laconsolidació del centre tecnolò-gic VITEC com a centre de suportintegral a l'R+D+I i de serveis tec-nològics del sector vitivinícola.El futur d'aquesta estratègia elgaranteixen els programes de for-mació de la URV, amb la coordi-

nació de programes interuniversi-taris de màster i doctorat, la con-solidació dels graus deBioquímica i Biologia Molecular ide Nutrició i Dietètica, que, junta-ment amb els estudisd'Enginyeria Agroalimentària,constitueixen l'oferta de laUniversitat en l'àrea de la nutriciói salut, així com els graus deBiotecnologia i d'Enologia, ladoble titulació amb la Universitatde Bordeus del màster d'Enologiai el consorci internacional de doc-torat d'aquest àmbit en què parti-cipa la URV. Estic convençut que l'alimentaciói la salut és un àmbit de gran futurper a la nostra societat. Hi ha moltde camí per fer i la perspectiva ésil·lusionadora.

ESPECIAL NUTRICIÓMarç 2013 17

Opinió

Nutrició i salut, una aposta amb futur

Des de l’Ajuntament estemcompromesos a participaren l’impuls d’aquest sectoracompanyant les empreses de la ciutat

Un sector potent i de futur

Març18 2013

ESPECIAL NUTRICIÓ

ESPECIAL SALOU

Març2013 19

Entrevista

- Els impulsors de BCN World,Generalitat inclosa, ja van avisarque treballarien en silenci per lli-gar tots els detalls del projecte.Ara ja fa alguns mesos que nohem sabut res més. Què ens potexplicar? Es manté que les obrescomençaran al setembre?Veremonte està treballant moltintensament fora de l'Estat espa-nyol buscant els operadors. Ambprudència, però el projecte témolt bona pinta. Els terrenys elshan visitat diversos operadorsque hi estan interessats, que nosón només finançadors, sinó queaporten el seu coneixement iexperiència. Són operadors deprimer nivell mundial. Les últi-mes notícies que en tenim sónque la primera pedra escol·locarà abans de l’estiu, talcom va dir el conseller deTerritori, Santi Vila. - Hi ha moltes expectatives alterritori pels llocs de treball anun-ciats, però també per la promesaque es va fer que BCN World dona-ria prioritat al teixit empresarialdel territori a l'hora de repartirfeina. Fins a quin punt les admi-nistracions poden vetllar perquèsigui així?Sabem que és una gran injecciód'il·lusió al territori, especialmentper a les persones que no tenenfeina. Veremonte va apostar peraquesta zona pel nostre modelturístic i l'experiència que tenimen el sector. Des de l'Ajuntament,defensarem que les persones i lesempreses del territori siguin lesprimeres a optar a prendre parten el projecte. - Es parla de 10 milions de visi-tants l'any com a objectiu, mésdel doble que els de PortAventura. Els fa vertigen? Hi harisc de morir d'èxit?És un repte, però pensem queserà positiu. Salou ja és unareferència a l'Estat i a Europa,però creiem que BCN World ens

situarà en una altra dimensió iconvertirà Salou en una referèn-cia mundial en àmbit turístic. Peraixò serà molt important consoli-dar estratègies de promoció con-junta de la zona amb PortAventura, com ja hem vingut

fent. - Un tema que està a l'aire aramateix és el del repartiment delsimpostos, després del desacordentre Salou i Vila-seca per fixar unnou model fiscal per a PortAventura, un model que fixaràtambé les bases en el cas de BCNWorld. Continuen bloquejats? Ens hem d'entendre perquè hiha molt en joc. Hi ha una graninversió i l'hem de facilitar.Nosaltres estem oberts al diàleg,sempre que hi hagi propostesraonables. Salou va cedir part dela nostra fiscalitat per facilitar l'ar-ribada de Port Aventura, però lacessió era per 20 anys, i ja hanpassat. Veiem el Consorci quevam crear com un òrgan de ges-tió eficient, però en fiscalitat cadamunicipi ha de tenir la seva. - Com afronten la propera tempo-rada turística? Sembla que elturisme nacional tornarà a fallar...La situació econòmica que traves-sem així sembla indicar-ho. Lesprevisions que vam recollir a

FITUR apunten, però, a un man-teniment respecte de l'any passat.Això sol ja seria bo. Nosaltrestenim altres mercats emergentsque ho poden compensar. En elcas dels russos, no podem absor-bir tota la demanda que hi ha,perquè es concentren en 4mesos. Un altre mercat del qualesperem un bon comportamentés el britànic, que durant unsanys va tenir una tendència a labaixa. Durant els últims mesos,però, la tendència s'ha invertit.Els irlandesos també estan crei-xent, tot i la seva situació econò-mica. Tot apunta que es repetiràel que va succeir l'estiu passat,quan els turistes estrangers vansuperar, per primera vegada, els

nacionals. - Serà el primer estiu amb taxaturística. Com pot afectar? No és bona per al turisme, per-què encareix el producte i lacompetència cada cop és mésagressiva. Però no crec que tinguiuna incidència tan negativa comal principi es temia. Estem con-vençuts que no afectarà tant. Iesperem que la recaptació quepermetrà s'utilitzi per millorar lesestratègies de promoció, tal i comes va dir. Són diners finalistes quehan de servir per desenvolupar el

turisme. A Catalunya sempre hihem tingut pressupostos més bai-xos per a la promoció, però ambaquesta injecció de recursos i elsaber fer que tenim estic con-vençut que millorarem. - Quins nous mercats són priorita-ris per canalitzar aquest impuls ala promoció? Un podria ser el xinès. És veritatque no els agrada la platja, però,si es fa el BCN World, entreaquest complex i Port Aventurapodem atreure'ls. Ningú no hau-ria dit que els russos podien veniren aquestes quantitats i ho estemaconseguint. - Parlant de russos, l'únic repteque els queda amb aquest mercatés que facin les seves compres aSalou. És possible? El teixitcomercial de Salou s'està adap-tant a aquest client, com fan lesciutats de l'entorn?S'estan fent cursos des de la regi-doria de comerç perquè elscomerciants puguin treure elmàxim profit dels turistes russos ila seva gran predisposició a com-prar. El sector privat ha de fer unpas endavant per adaptar-se aaquests clients i aconseguir quefacin les seves compres a Salou,en lloc d'anar-se'n a comprar alnostre entorn. I ja s'estan fent

coses: estem desenvolupant elsector de la moda, la gastrono-mia... Són reclams que ens hand'ajudar a aconseguir aquestobjectiu. - Què li sembla que algun ajunta-ment deixi de posar diners en lapromoció de l'Aeroport de Reus?No podem fer passes enrere enaquest tema. De tota manera, elnostre handicap és que tenimBarcelona massa a prop, especial-ment si deixem que les aerolínieslow cost treballin a Barcelona. Al'aeroport del Prat s’hi va fer unaterminal sense diners i s'ha d'om-plir, i per això els van bé els ope-radors low cost: una cosa que nopassa amb altres llocs com araLondres. - Tenen al calaix una altra infraes-tructura per atreure turisme, unport esportiu. És viable?És l'únic previst a la llei de Portsde Catalunya. És un projecte queens il·lusiona pel nombre d'amar-res i pel calat. Estem buscant ope-radors. Hi ha hagut interès desdel Golf Pèrsic, gràcies també aBCN World. Ho estem treba-llant...- Tot i que són una destinació emi-nentment de sol i platja busquendes de fa anys desestacionalitzarla temporada. S'ha avançat?Estem decidits a anar més enllàdel sol i platja. Tenim bon climatot l'any, però els hem d'oferirmés coses. Per això potenciem elturisme esportiu, tant professio-nal com amateur. Ja hi hagut unainversió privada molt importantamb un complex dedicat al fut-bol que està tenint bons resultats.També treballem el golf, gràciesals camps de Lumine i a una tro-bada mundial de practicants quese celebrarà a Salou a la tardor. - Sense renunciar a una economiabasada en el turisme, treballentambé en la diversificació des del'àmbit urbanístic amb el denomi-nat Sector 03, la futura àrea denegocis de Salou...Quan vaig arribar a l'alcaldia el2009 ens el vam trobar en uncalaix, però vam decidir impul-sar-lo perquè és molt necessari. AlSector 03 hi estan previstoshotels, instal·lacions esportives i,sobretot, una zona dedicada a laindústria lleugera i els serveis.Esperem que d'aquí a un anypugui començar a fer-se realitatper impulsar una certa diversifi-cació econòmica al municipi. - Una diversificació econòmica enquè també jugarà un paper impor-tant el denominat Eix Cívic queestà planificat on actualment hiha les vies de tren que travessenSalou... Sí. L'eix cívic transformarà la nos-tra ciutat, perquè quedarà verte-brada, un cop s’hagi eliminat ladivisió actual que provoquen lesvies. Normalitzarem la mobilitat iaixò permetrà millorar la nostraoferta comercial. Serà molt posi-tiu a tots els àmbits.

‘BCN World ens convertirà en una referència mundial en el sector turístic’

Pere GranadosAlcalde de Salou

DANI REVENGA / SALOU

Salou està immers en un projecteque, si es materialitza, marcarà unabans i un després per a la CosstaDaurada. El complex turístic i d’ociBCN World centra bona part de lesexpectatives de l’alcalde del muni-cipi. Granados està convençut quela destinació farà un salt moltimportant gràcies a aqueest projec-te. Tot i això, l’alcalde de Salou nooblida projectes com el Sector 03 ol’Eix Cívic, quue han d’afavorir unacerta diversificació econòmica aaquesta potència turística.

Pere Granados assegura que el complex turístic BCN World va per bon camí.

‘El comerç de Salou

ha de fer un pas

endavant per adaptar

la seva oferta als

turistes russos’

‘Aquest estiu el

turisme estranger

tornarà a superar el

nacional, que

mantindrà xifres’

‘Defensarem que les

persones i empreses

del territori optin a

prendre part

en el projecte’

Març20 2013

ESPECIAL SALOU

Comerç

El Passeig Jaume I tornarà a aco-llir ‘Sabor Salou’ del 15 al 17 demarç. L'esdeveniment arriba a laseva tercera edició consolidat comuna trobada gastronòmica dereferència a la Costa Daurada. Unaconsolidació que està millorant elposicionament de Salou dins de l'i-maginari gastronòmic català, ambel valor afegit que això atorga a lacapital turística de la CostaDaurada.

Durant tres dies, els visitants hitrobaran restauradors del municipii productes artesanals de poblacionsdel voltant i d'arreu de Catalunya;podran degustar-hi la seva gastro-nomia; adquirir-hi productes i parti-

cipar en diverses activitats. L'alcaldede Salou, Pere Granados, ha asse-gurat que «a Salou busquem contí-nuament una especialització i nousatractius per atreure més visitants.En aquest sentit, ja fa anys que vamassolir la marca de destinació deturisme familiar; recentment hemaconseguit la de turisme esportiu iamb accions com la de ‘SaborSalou’ també busquem el reconei-xement com a ciutat amb una grangastronomia».

En aquesta tercera edició, elnombre d'estands arribarà a la sei-xantena, cosa que suposa un incre-ment respecte de les edicions ante-riors. La regidora de ParticipacióCiutadana, M. José Rodríguez, havolgut agrair «el gran esforç i impli-

cació de les empreses que hi partici-pen, i molt especialment als empre-saris de Salou que, cada cop creuenmés en aquesta acció, com així esdemostra amb un notable incre-ment de la seva participació».

La inauguració de l'esdeveni-ment tindrà lloc el divendres 15 demarç, a les 18 hores. Després que enles dues edicions anteriors fossinSergi Arola (xef) i Rafael Anson(president de l'Academia Españolade Gastronomía) els encarregats detallar la cinta inaugural, enguany,Eduard Xatruch, membre d’ElBulli Foundation i propietari delrestaurant Compartir serà la granestrella de la inauguració.L'esdeveniment romandrà obertfins a les 10 de la nit de divendres;

dissabte d'11 del matí a 10 de la nit;i diumenge fins a les 8 del vespre.Els visitants podran adquirir un‘pack degustació’ per un preu de 5euros, mitjançant el qual se’ls faràentrega de 3 fitxes degustació, unabutlleta per participar en el sorteigfinal d'un lot de productes i unacopa de vidre.

Durant els tres dies de l'esdeveni-ment, hi haurà instal·lada unacarpa central on tindran lloc diver-

ses activitats gratuïtes com ara mari-datges, tasts de vins i tes, tallers,xerrades informatives, demostra-cions culinàries, una mostra endirecte del ronqueig d'una tonyina,etc. Durant els dies de la fira tambécoincidirà en el passeig una novaedició de la Fira Fora Stocks orga-nitzada per l'Associació de comer-ciants 365 dies obert tot l'any i laregidoria de Comerç del'Ajuntament.

El ‘Sabor Salou’ se celebra al Passeig Jaume I.

Salou potencia la gastronomia localamb la tercera edició del 'Sabor Salou'

L'Eix Cívic suposarà una trans-formació urbanística per a Salou,ja que vertebrarà el municipi i n’e-liminarà les barreres que actual-ment parteixen la ciutat en dos.Més enllà de la seva dimensióurbanística, aquest projecte tambésuposarà un impuls a l'activitat

econòmica a la capital de la CostaDaurada. La desaparició de lesvies permetrà la creació d'unagran avinguda de dos quilòmetresque creuarà Salou i que està crida-da a ser un important pol comer-cial. Amb l'establiment del 2016com l'any en què els trens deixa-ran de circular pel mig de Salou,l'Ajuntament ha intensificat lesconverses amb Foment perquè eldesmantellament de vies no es

quedi en un calaix, sinó que esdugui a terme de manera imme-diata.

Els terrenys on actualment hi hales vies són propietat d'Adif, quecedirà els drets urbanístics a Salou,en virtut d'un conveni signat el2011 que preveu la seva integracióa la ciutat i la construcció d'unanova estació al municipi. L'alcaldede Salou, Pere Granados, argu-menta que «aquest tram no potquedar sense activitat i sense lacohesió urbanística necessàriaamb la resta del nucli urbà, per laqual cosa cal començar a treballar-hi quan deixin de circular-hi elstrens». Amb aquest objectiu, l'al-calde va demanar a la direcciógeneral de Ferrocarrils del minis-teri de Foment la constitució de lacomissió de seguiment per abor-dar el desmantellament de les viesque passen pel municipi i eldesenvolupament de l'Eix Cívic.

En aquesta comissió, hi són pre-sents l'Ajuntament de Salou, elministeri de Foment i Adif.L'organisme té competències tantpel que fa als estudis tècnics delCorredor del Mediterrani comdels aspectes econòmics.

Un ramal cap a Salou

L'alcalde de Salou també vaposar sobre la taula de Foment lanecessitat d'enllaçar la futura esta-

ció de trens de Salou, ubicada albaixador de Port Aventura, amb elCorredor del Mediterrani mit-jançant la construcció d'un ramald'un quilòmetre. «Hem d'estarconnectats directament ambEuropa com a nucli turístic quesom. BCN World ens pot conver-tir en la referència turística del'Estat i una de les més importantsa nivell mundial. Són argumentsque el Govern Central hauria detenir en compte», raonaGranados.

Al llarg de l'Eix Cívic estàprevist construir-hi una quin-zena d'edificis amb uns 600habitatges, 200 dels qualsseran de protecció oficial.Als baixos d'aquests immo-bles s’hi preveuen uns8.500 metres quadrats dedi-cats al comerç. La gran avin-guda tindrà uns dos quilò-metres de llargada, entre elbaixador de Port Aventura iel Càmping Sangulí, i tindràdos carrils de circulació pera vehicles, un per a cadasentit. L'Eix Cívic gaudirà devoreres àmplies, zonesenjardinades i un pàrquingsubterrani. L'Ajuntament tésignat un conveni decol·laboració amb laUniversitat Politècnica deCatalunya (UPC) per tal queels estudiants de l'EscolaTècnica Superiord'Arquitectura aportin pro-postes i iniciatives per aaquesta zona. El pressupostdel projecte oscil·la entre els50 i els 60 milions d'euros iel seu termini d'execuciós'estima en 10 anys.

Les xifres del projecte

L'Eix Cívic, més a propFoment es compromet a desmantellar les vies del centre de Salou

el 2016, pas previ a la construcció de la nova gran avinguda

Imatge virtual del projecte.

L'alcalde de Salou va arrencarde Foment el compromís quequan el Corredor del Mediterranideixi sennse circulació de trensles vies del centre de Salou,immediatament començarà elseu desmantellament.. Aquestés el pas previ perquèl'Ajuntament porti a la pràcticael seu projecte d'Eix Cívic, unagraan avinguda en ple centre delmunicipi que està cridada a serun nou i important pol comer-cial.

DANI REVENGA / SALOU

L’eix acollirà uns 600 habitatges i8.500 metres quadrats destinatsa activitats comercials

La desaparició de lesvies de tren deixaràlloc per a una granavinguda de 2 km alcentre de Salou

REDACCIÓ / SALOU

ESPECIAL SALOUMarç2013 21

Per quart any consecutiu,l'Ajuntament de Salou ajornarà elpagament de les taxes d'oberturadels locals comercials abans de l'i-nici de la temporada consecutiva.La mesura s'adopta per pal·liar elsproblemes de liquiditat quetenen moltes empreses per afron-tar aquests tributs. L'any passat untotal 53 activitats van acollir-se aaquesta mesura. El regidor deGestió Econòmica i Ocupació,Jesús Barragán, apunta que «bus-quem poder ajudar l'empresari ainiciar una nova activitat comer-cial al municipi de Salou i evitarque el finançament de la taxa perobertura de locals comercials esrealitzi especialment amb crèditsbancaris», i afegeix que «la finali-tat és que la taxa es financi perrecursos propis que generi l'activi-tat recentment iniciada».L'ajornament de la taxa d'obertu-ra de locals no requereix cap avalni genera interessos. A més, l'aju-da es pot aplicar a una o diversesactivitats iniciades per la mateixapersona.

Segons les bases, els sol·licitantshan de reunir la condició d'em-

presaris (persona física o jurídi-ca), i han de sol·licitar iniciar unaactivitat econòmica comercial almunicipi (comerç, serveis, hosta-leria, hoteleria, etcètera). La pre-sentació de sol·licituds es realit-zarà a l'OAC en el mateixmoment de presentar la comuni-cació d'inici d'activitat o en elmoment de formalitzar i ser noti-ficada l'acta d'inspecció fiscal dela taxa de l'activitat. La data límit

per sol·licitar l'ajornament és el17 de juny i per fer efectiu el paga-ment el 31 de juliol. Barragánconclou que «aquesta és una mésde les mesures que està impulsantl'Ajuntament dintre del seu Plaper fomentar l'estalvi i facilitar alscontribuents el pagament delsimpostos i altres taxes». Elsempresaris podran formalitzar l'a-jornament a través d'una instàn-cia a les oficines de l'OAC.

La mesura beneficia l’activitat comercial a Salou.

L'Ajuntament ajorna les taxesd'obertura dels comerços

REDACCIÓ / SALOU

La regidoria de Promoció Econòmica ha organitzat en lesdarreres setmanes un cicle de tallers sobre tot el que cal saber al'hora d'arrencar un negoci. La iniciativa té com a objectiufomentar l'esperit emprenedor al municipi i orientar els impul-sors de noves activitats per tal que tinguin més eines al seu abastdurant el camí cap a la consolidació dels seus negocis. Els tallerses van organitzar gràcies a l'Antena del Coneixement, el campusextens de la URV. Els continguts es van organitzar en tres ses-sions. La primera es va dedicar a la innovació i l'entorn de l'em-presa i va anar a càrrec de la professora Mercedes Teruel. Lasegona la va impartir el director de la Càtedra sobre el Fomentde l'Emprenedoria i Creació d'Empreses, Pere Segarra, i es vacentrar en la creació d'empreses i el seu creixement. En la terce-ra i última, els dos ponents anteriors van aportar els seus conei-xements sobre plans d'empresa i projectes d'innovació.

Salou fomenta l'esperit emprenedor amb un cicle de tallers

Un dels tallers que s’han impartit.

Comerç

REDACCIÓ / LA POBLA DE MAFUMET

Repsol i la Generalitat deCatalunya van signar un conve-ni per promoure i desenvoluparla Formació Professional dual,que preveu que els alumnescombinin la formació teòricaamb les pràctiques a les empre-ses. El president de laGeneralitat, Artur Mas, va presi-

dir la signatura de l’acord, ambla presència de la consellerad'Ensenyament, Irene Rigau, iel director del ComplexIndustrial de Repsol, JoanPedrerol. Aquest acord preveul’impuls del cicle formatiu degrau superior de química indus-trial, a l'institut Comte de Rius,de Tarragona, per tal de formarpersones en el camp professio-

nal de la química i respondre ales necessitats de personal quali-ficat d'aquest centre productiu.Aquesta modalitat ja s'ha posaten funcionament aquest curs2012-2013. Els alumnes tenenun contracte o beca salari i pre-nen part de la formació, teòricai pràctica, en una empresa. Enaquest curs ja hi ha 548 alum-nes, que s'estan formant d'a-cord amb aquest model deFormació Professional. El con-veni signat avui permetrà quealtres 72 alumnes puguin aco-llir-se a aquest model.

Març22 2013

EMPRESES

Distribució alimentària

La relació entre la cadena valen-ciana i els seus proveïdors es basaen el model win to win, amb quètotes dues parts busquen un bene-fici sostenible i perdurable en eltemps. Per als proveïdors -o inter-proveïdors, aquells que treballenexclusivament per a Mercadona-,suposa un avantatge el fet de tenirla garantia d'un contracte a llargtermini amb el gegant comercial,especialment quan han de dema-nar finançament per afrontarampliacions.

La cadena de supermercats, perla seva part, també treu profit d'a-questes relacions abastint-se deproductes exclusius a molt bonpreu i amb un estàndard de quali-tat propi. «Tenim convenis pertreballar de forma indefinida. Iquan pel que sigui una de les duesparts decideix posar-hi punt final,encara han de passar tres anysabans que el contracte no s'extin-geixi», explica Bernat Morales,director de Relacions Externes de

Mercadona a Catalunya. ATarragona, el gegant comercial técontractes amb les empresesMaverick, Cunicarn, Grupo Siro,Ramafruit i SCA.

El Grup Cunicarn, amb seu al'Espluga, és proveïdor únic decarn de conill envasada aMercadona, i exemplifica la grancapacitat de creixement que exi-geix la relació amb la cadenavalenciana. Aquesta empresa fami-liar va passar de tenir cinc clientsels anys noranta a nomésMercadona l'any 2000.Tanmateix, l'aposta va sortir rodo-na. La relació amb el gegant valen-cià ha catapultat l'empresa. Enplena crisi, el consum de carn deconill creix de manera vegetativa.En canvi, la demanda de productea Cunicarn (tot envasat) ha aug-mentat molt més. Si bé la previsióper a aquest 2013 és créixer un5%, els últims dos anys les vendesde l'empresa han augmentat dels36 milions el 2010 als 43 milionsl'any passat.

«Mantenir un acord de llargadurada amb Mercadona és profi-tós. Sabent que tindrem les vendes

garantides, és molt més fàcilllançar-nos a fer les inversions quenecessitem per ser competitius»,explica Ramon Calbet, directorgeneral. Cunicarn intenta traslla-dar la mateixa relació de profitcomú que manté amb la cadenade supermercats cap als seus pro-veïdors: més de 160 granges deconills. «Volem transferir el nostremodel de negoci amb Mercadonaal sector primari i equilibrar el sis-tema de valor. Necessitem que lagent s'hi guanyi la vida, o les gran-ges de conills acabaran tancant idesprés hi anirem nosaltres»,explica Calbet.

En els últims anys, un 15% de lesgranges de conills han tancat perfalta de rendibilitat. Per reconduirla situació, Cunicarn planteja unseguit de millores als seus proveï-dors per augmentar el rendimentde les explotacions en un 46%.L'empresa té una granja pilot aCervià de les Garrigues en què hainvertit 400.000 euros.

En un l’entorn de crisi com l’ac-tual, de paràlisi del consum i de lesinversions, les milionàries amplia-cions i millores que fan els inter-

proveïdors de Mercadona cridenpoderosament l'atenció. Nomésl'any passat, el Grup Siro va inver-tir 1,2 milions a la fàbrica deMontblanc, que elabora pastisse-ria per a Mercadona. La inversióassegura la total congelació delproducte abans de ser envasat. Laplanta, amb 125 treballadors, vafacturar 23 milions d'euros el2011.

Creixement... i inversions

Laboratoris Maverick fabrica aUlldecona productes d'higiene ibellesa personal sota la marcaDeliplus. Ha crescut més d'un200% des del 2004, i l'any passat vaassolir els 135 milions en vendes:un 1,5% més que el 2011. «És unarelació de simbiosi guanyadora»,afirma David Sánchez, portaveudel grup Ubesol, propietària deLaboratoris Maverick. «L'expansióde Mercadona ens ha afavorit,però no hauríem pogut seguiraquest ritme si no oferíssim unproducte de bona qualitat a baixpreu, que és el que vol el client»,explica Sánchez. Això implicatenir ben greixada la maquinària

comercial i de màrqueting, i unaestructura de producció i logísticaen continu creixement.Precisament, fa pocs dies durant lavisita que va realitzar a la planta elpresident de la Generalitat, ArturMas, l'empresa va anunciar unanova inversió de 7,7 milions d'eu-ros per a una nova planta logísticarobotitzada. Maverick ja va invertirl'any passat 10,9 milions d'euros,dels quals 6 han estat per posar enmarxa una planta d'envasos deplàstic amb quatre línies.

La multinacional sueca SCA,amb fàbrica a Puigpelat i la Riba,va facturar 471 milions d'euros aEspanya l'any 2011 produint totala gamma de tissú, bolquers i higie-ne femenina per a les marquesBosque Verde i Deliplus. Més de lameitat de les vendes de 2011 vanser a Mercadona.

Finalment, la cadena de JoanRoig també compra síndries i coli-flors cultivades per l'empresavalenciana Ramafrut al Ginestar,Camarles i Miravet. En total, elscinc interproveïdors deMercadona a Tarragona donenfeina a unes 1.200 persones.

Mercadona marca el ritmeCinc empreses que produeixen a Tarragona -Cunicarn, Maverick, SCA, Grupo Siro i

Ramafrut- multipliquen les vendes com a proveïdors de la cadena valenciana

La col·laboració amb Mercadona ha permès a Laboratoris Maverick fer inversions, com ara el recent anunci d’unanova planta logística robotitzada.

La crisi ha canviat definitivamentels hàbits de compra dels consu-midors als supermercats, iMercadona, que es troba en plenaexpansió, és la cadena que n'estàsortint més ben parada. La com-panyiaa que presideix Joan Roigs'ha convertit en la més importantdel seu segment en àmbit estatal(21% de quota), i ho ha fet apos-tant per un catàleg de marquespròpies, exclusives i de qualitat.Bona paart de l'èxit de la cadenavalenciana depèn dels seus pro-veïdors, empreses obligades amantenir un alt ritme de creixe-ment, en paral·lel al del seu client.A Tarragona, firmes que hi treba-llen enn exclusiva, com araLaboratorios Maverick o Cunicarn,han multiplicat la facturació. Elsresultats ffan goig, però créixer comMercadona és tot un repte.

ORIOL MARGALEF / TARRAGONA

Repsol i la Generalitatimpulsen l’FP dual

Mercadona creix per sobre dela mitjana del sector, i només aTarragona va obrir el 2012 cincbotigues noves, a les quals sen'afegiran dues o tres aquest2013, amb una inversió totald'uns 20 milions d'euros. Lafirma valenciana va estrenarl'any passat dos locals comer-cials a Tarragona, dos més alVendrell i un a Montblanc.Enguany obrirà almenys nouslocals a Amposta i a l'Ametlla.La companyia de Joan Roig vaestrenar-se a Reus el 1994, iactualment ja té 28 centrescomercials que donen feina demanera directa a 1.300 treba-lladors.

Vint milions i setbotigues noves

El president de la Generalitat, Artur Mas, i el director del complex deRepsol a Tarragona, Joan Pedrerol, van rubricar l’acord.

La multinacional químicaClariant va inaugurar a finals defebrer una nova planta de pro-ducció de polímers a les sevesinstal·lacions del polígon petro-químic de Tarragona. Els pro-ductes que s'hi fabricaran anirandestinats als sectors de la cosmè-tica i els additius per a la cimen-tació de pous petroliers. De fet,aquesta nova planta es conver-teix en l’únic centre de produc-ció de Clariant en aquests sec-tors. La companyia suïssa hainvertit 16 milions d'euros en laconstrucció d'aquesta planta quedonarà feina directa a 32 treba-

lladors. Amb la nova infraestruc-tura de producció, Clariantduplica la seva capacitat de pro-ducció, un fet que li permetrà ferfront a l’increment de la deman-da en els productes esmentats. Elconseller d'Empresa i Ocupació,Felip Puig, va destacar durant lainauguració que l'aposta de lamultinacional per Catalunyaposa de manifest que la vocacióindustrial del país és «fonamen-tal» per establir les bases de larecuperació econòmica i va feruna crida a «recuperar l'espe-rança i la confiança per tal deseguir generant riquesa».

EMPRESES

Març2013 23

Indústria

REUS EMPRESA

REDACCIÓ / REUS

Redessa continua treballant perfomentar l’emprenedoria i explicarles eines per a l’autocupació. Així,aquest mes de març es faran duessessions informatives als CentresCívics per tal de donar a conèixerl’activitat de Redessa a Reus. Amb eltítol «Vols emprendre un negoci?Redessa t’hi ajuda», en les sessionss’hi informarà de les accionsnecessàries per començar un nego-

ci, com ara l’elaboració d’un plad’empresa, les formes jurídiques,els tràmits, les vies de finançament iles ajudes, etc. i les accions desuport que es realitzen des deRedessa en tots aquests àmbits. La primera sessió es realitzarà eldimecres 13 de març a les set de latarda al Centre Cívic Llevant i lasegüent es farà el dimecres 20 demarç a la mateixa hora, al CentreCívic Ponent.

Redessa explica com emprendre unnegoci amb sessions als Centres Cívics

Centre de Bioempreses: una eina per a les empreses biotecnològiques

REDACCIÓ / REUS

El Centre de Bioempresesde Reus és un espai per aempreses biotecnològiques,especialment les que tenenactivitats dedicades alsàmbits de la nutrició i lasalut. Està situat al polígontecnològic del Tecnoparc icomparteix espai amb elCentre Tecnològic deNutrició i Salut (CTNS), desd’on es desenvolupen activi-tats de recerca relacionadesamb el procés d’elaboració,validació i posada al mercatdels aliments funcionals. ElCTNS té entre els seusobjectius el de donar suporti assistència als projectesd’innovació que impulsenles empreses agroalimentà-ries de l’àmbit de la nutriciói la salut.Les empreses que decidei-

xen establir-se al Centre deBioempreses troben enaquest espai el suport neces-sari per fer recerca amb lesmés avançades tècniques ieines biotecnològiques, ambla possibilitat d’instal·lar-hiel seu propi laboratori.

Un actiu molt important delCentre de Bioempreses ésque es troba en un entornuniversitari de primer nivell.El fet d’acollir empresesd’un mateix sector facilita lacooperació i col·laboracióentre totes elles.

El Centre de Bioempreses, al Tecnoparc. REDACCIÓ / REUS

A partir d’aquest mes de marçRedessa ofereix als seus viveris-tes la possibilitat de participar ensessions de conversa en anglès,tant a les instal·lacions deTecnoredessa com a les deRedessa-1. Les sessions es farancada 15 dies i tindran una dura-

da d’una hora. Està previst quehi hagi un màxim de 8 partici-pants per sessió, amb la voluntatque siguin el més participativespossible. Aquestes sessions s’em-marquen en les accions impulsa-des des de Redessa per tal d’ofe-rir un millor servei a les empre-ses dels seus vivers.

Anglès per a viveristes

La planta de producció d'Ikeaa Valls ha suposat una inversió devuit milions d'euros i la creacióde 89 llocs de treball. El 93% deles persones contractades esta-ven en situació d'atur i el 100%són residents a la demarcació deTarragona. L'aposta d'Ikea perValls suposa per a la companyiauna nova experiència, ja que, perprimera vegada a tot el món, hanoptat per col·laborar amb unpartner local, l'empresa catalanaFluvitex, que substitueix els cincproveïdors que fins ara tenia Ikeaper als productes tèxtils del sudd'Europa. Fluvitex assumeix lagestió de la planta que es trobadins del centre logístic que Ikeaté a Valls des de 2003.

Fonts d'Ikea van valorar «moltsatisfactòriament que unaempresa del territori sigui prou

competitiva i tingui la capacitatde convertir-se en el nostre pro-ductor exclusiu per al sudd'Europa». El seu director gene-ral a l'Estat espanyol, GonzaloAntoñanzas, va argumentar que«ser aquí ens suposa menys cos-tos logístics i reduir el temps delliurament a les botigues, a mésde rebaixar les emissions de CO2

que suposa el transport», unaestratègia que marcarà les deci-sions de la companyia en els pro-pers anys. Antoñanzas va refer-mar «el compromís d'Ikea ambCatalunya, que va ser on vamcrear la primera botiga a l'Estat».Segons Felip Puig, conseller

d'Empresa i Ocupació de laGeneralitat, «Ikea aposta perCatalunya perquè identifica lesseves fortaleses industrials». Puigva apel·lar a «continuar poten-ciant aquesta vocació industrial»de Catalunya com una de lesestratègies claus per a la recupe-ració econòmica del país.

Actualment, Ikea té tres boti-gues a Catalunya: a l'Hospitaletde Llobregat, Badalona iSabadell. A Tarragona, la multi-nacional sueca té planificat unestabliment que està en fase detràmits urbanístics i que, si escompleixen les previsions, s'o-brirà al públic l'any 2015.

Ikea produirà des de Valls elstèxtils per al sud d’Europa

La inversió és de 8 milions i es creen 89 llocs de treball

La planta serà gestionada per l’empresa catalana Fluvitex.

Ikea produirà des de Valls elsedredons, coixins i fundes dematalàs que es vendran a lesbotigues qque la multinacionalsueca del moble té al sudd'Europa, fonamentalment aEspanya, França i Portugal,, lesquals representen el 22% de lesvendes tèxtils de l'empresa.

DANI REVENGA / VALLS

Nova planta deClariant a TarragonaSuposa una inversió de 16 milions i

la creació de 32 llocs de treball

El conseller Felip Puig va presidir la inauguració de la nova planta.

Març 24 2013

ESTIL DE VIDA

Restauració

FÈLIX LLOVELL / BOTARELL

Aquest és el cas del petithotel Cal Barber (4 estrelles)que trobem al bell mig deBotarell, a 10 km de Cambrils,cap a l'interior, i a mitja horade Tarragona. Ja fa uns 7 anys,el matrimoni format per l'Àn-gels Solé i el Salvador Roca,nadius del poble, que regenta-ven des de fa 21 anys el res-taurant Blanc i Negre, vandecidir convertir la casa en unhotel rural amb molt d'en-cant.

S'imagina gaudir en parellai exclusivitat de l’spa més grandel país amb piscina, jacuzzi,bany de vapor, dutxa, sala derepòs i botella de cava inclosa,durant una hora i mitja? I rela-xar-se amb massatges? I assa-borir un esmorzar amb suc detaronja natural, fruites, embo-

tits, formatge, truita de pata-tes, rebosteria, melmelades,

mantega, cafè amb llet... i totservit a taula? Tenir un tractepersonal en un ambient molttranquil, relaxant, feliç, totdescobrint cada racó d'un llocpensat per el benestar?

L’establiment té clar que enla mesura hi ha el secret delseu èxit: compta amb només 5habitacions dobles i 5 mésdobles superiors. Totes ellesamb totes les comoditats del'hoteleria actual: aire condi-cionat, caixa forta, minibar,telèfon directe, satèl·lit, Canal+, wi-fi en tot l'hotel, sala per aconvencions i aparcamentpropi tancat.

Com a complement, anomés 50 metres, hi ha el res-taurant Blanc i Negre, que vainaugurar-se el 1992, on l'Àn-gels ofereix una cuina casola-

na i catalana, amb receptesapreses de la seva àvia, en unmenjador per a 50 comensals,de decoració rústica, en quèhi ha el grill amb llenya d'oli-vera, per a les carns i el peix ala brasa. És molt recomanable,l'escudella barrejada en tem-porada.

FÈLIX LLOVELL / EL VENDRELL

Amb una àmplia experiènciaen el món de la cuina, que arren-ca de l'Escola Joviat i es consolidaal costat d'alguns dels més desta-cats professionals, com ara SergiArola i Martín Berasategui,Miquel Soria, després del seu pascom a professor per l'Escolad’Hostaleria de Castelldefels,decideix a principis de 2012 obrirel seu restaurant, que duu el seunom, al Vendrell.

Miquel Soria, ja des dels prime-res mesos, ha aconseguit fer-se unlloc en l'oferta gastronòmica de lacapital del Baix Penedès i ha

entrat a formar part d’una comu-nitat europea de cuiners: l'associa-ció coneguda amb el nomd’Eurotoques, amb l'apadrina-ment de Joan Roca i XavierPellicer.

Amb tot aquest bagatge, no ésd'estranyar que el seu restauranthagi apostat per una cuina detemporada basada en receptes decollita pròpia i altres de tradicio-nals, però adaptades als noustemps; en definitiva, cuina d'autori de temporada. La carta, que esmodifica cada tres mesos d’acordamb les estacions de l'any, aposta

clarament pel peix fresc i les ver-dures. L’objectiu és oferir un pro-ducte de proximitat basat en l’s-low food: una cuina la filosofia dela qual es basa en el gust de com-binar plaer i coneixement. De fet,el seu proper objectiu és entrar aformar part del quilòmetre 0, quepromou la cuina ecològica i deproximitat.

El menjador és petit, només pera 28 comensals i té una decoracióactual, minimalista. Dirigeix lasala Mònica Álvarez.

Com a especialitats podemesmentar-ne el milfulles de foie,barat fumat i poma caramel·litza-da; la llauna de sardines marina-des amb Forvm Chardonay; el car-paccio de peus de porc, gamba deTarragona i Forvm Cabernet; elturbot en dues coccions ambbolets de temporada i escuma depatata calenta; el bacallà a baixatemperatura amb arròs en casso-la; el rap amb gamba deTarragona a la crema d'eriçons demar; els canelons de pularda, foie,bolets i suc de carn trufada; el por-cell desossat amb Parmentier depoma a la vainilla i vi ranci; el babàde rom amb mascarpone i salsade nabius; el tàndem de garrofaamb crema anglesa; o el bombócruixent de xocolata blanca.

El restaurant també ofereix unmenú, de dimarts a divendres almigdia per 16,50 euros i dosmenús degustació per 30 i 48euros. El vi de la casa és dels pres-tigiosos Cellers del Vendrell,Avgvstvs. La carta de vins proposaunes 70 referències.

Cal Barber, a Botarell,amb l'spa més gran per parellaAquest petit hotel rural de 4 estrelles és un dels establiments

amb més encant de les nostres comarques

Miquel Soria,cuina d'autor i de

temporada al Vendrell El peix fresc i les verdures són els

productes estrella de la seva carta

CAL BARBERPlaça de l'Església, 2

43772 Botarell Tel. 977 826 950 Fax 977 833 122

Mòbil 619 970 939 info@calbarber.net

www.calbarber.net

HOTEL

MIQUEL SORIAC/ Sant Magi 34

(43700). Tels: 977 18 12 17

630 01 54 32www.restaurantmiquelsoria.com

RESTAURANT

De vegades, equivocadament,pensem que per gaudir d'unhotel encantador, petit, singu-lar, tranquil,, únic... una esca-pada inoblidable, hem de fermolts quilòmetres, ja que estanmolt lluny de casa. I no és així,ben sovint descobrim aquestsestabliments per gaudir d'expe-riències boníssimes, a doos pas-sos del lloc on vivim.

L’‘slow food’ i la cuina

de quilòmetre 0 són

les senyes d'indentitat

d'aquest establiment

La cuina casolana del

restaurant

Blanc i Negre és el

complement ideal

d’aquest hotel

Hostaleria

Receptes d'autor i plats tradicio-nals adaptats als nous temps.Aquesta és la combinació que usprooposa el xef Miquel Soria desdel seu nou restaurant delVendrell. Tot plegat, a partir deproductes de proximitat i amb lafilosofia de l'slow food com a filconductor per combinar plaeramb coneixement.

Març 252013

ESTIL DE VIDA

Agroalimentació

ORIOL MARGALEF / DELTEBRE

En un mercat dominat pergrans corporacions arrosseres,que han liderat la mecanitzaciódel procés productiu, l'empresafamiliar Molí de Rafelet ha apos-tat per una producció més arte-sanal i reivindica el valor afegitdel seu antic molí de fusta, l'únicque queda en funcionament alDelta. Amb diferents arrossosmonovarietals, cadascun pensatper a usos gastronòmics concrets,Molí de Rafelet s'ha fet lloc al sec-tor de la restauració i gua-nyaquota a les botigues delicatessen.

Quan van agafar les regnes delnegoci familiar a Deltebre, elsgermans Teresa i Rafel Margalefvan apostar per buscar el valorafegit en la qualitat i la diferen-

ciació. «Volem mantenir la tradi-ció i l'experiència familiar en elprocés d'elaboració, i al mateixtemps fer cultura de l'arròs»,explica Rafel Margalef.L'empresa, que enguany harecol·lectat uns 95.000 quilosd'arròs, fa servir un procés d'ela-boració artesanal. El cereal sesegueix assecant com abans, a la

llum del sol, i s'ha de guardar a lanevera per evitar que es facimalbé. D'aquesta manera, afirmaMargalef, l'arròs «no té un colorblanc nuclear, com el que estemacostumats a veure als supermer-cats, però té tot el gust d'abans, iaixò és el que ara diferencia lesnostres marques».

L'arròs es cultiva en camps dela família i d'una vintena decol·laboradors més, repartits pertot el Delta, als quals els Margalefproporcionen la llavor i supervi-sen el cultiu. «De varietat bombase'n pot fer arreu, però nosaltresseleccionem les finques on dónamillor resultat», explica RafelMargalef. Molí de Rafelet pro-dueix arròs del tipus bomba,marisma i carnaroli, les varietatsque millor s'adapten a l'elabora-ció de paelles, arrossos caldosos irissottos, respectivament. I tambéposa a la venda una sèrie moltmés limitada i exclusiva, amb elnom de Gran Reserva, que fins fa

poc la família només elaboravaper a consum propi.

Amb productes d'alta qualitat,Molí de Rafelet s'ha guanyat laconfiança no només d'establi-ments d'anomenada al territori,com Juanito o Can Batiste, a SantCarles de la Ràpita, sinó de res-tauradors de referència aCatalunya, com ara NandoJubany, Carles Gaig o JoanBosch.

A més, l'empresa també s'ha fetun lloc al sector gourmet. Molíde Rafelet és present als establi-

ments de més reputació deBarcelona i és l'única firma delsector amb tres referències dife-rents a la botiga gourmet delCorte Inglés. Per reforçar elconeixement del producte i laimatge de marca, l'empresa fapedagogia obrint el molí de fustaa les visites. Aquest establimentindustrial, que es va construir elsanys quaranta i es va traslladar alcentre de Deltebre a finals delssetanta, està catalogat per laGeneralitat com a museu des del'any 2008.

Arròs ambel gust d'abans

Els germans Rafel i Teresa Margalef són els artífexs del Molí de Rafelet.

El seu acurat procés d’elaboracióels permet diferenciar-sede la competència

Amb més de 100 milions de qui-los a l'any, l'arròs és el sant isenya del Delta de l'Ebre, peròel seu procés de producció, avuimolt industrialitzat, poc o res téa veure amb el de fa cent o centciinquanta anys enrere, quan elcultiu d'aquest cereal va serintroduït de manera massiva.

Molí de Rafelet obre escletxa al sector restauració amb diferents varietatsd'arrossos artesanals, pensades per a usos gastronòmics concrets

Març26 2013

TRIBUNA

Durant els darrers anys dife-rents economistes han xifratels rendiments econòmics dela llengua catalana al mercatde treball català. Un cop s'hancontrolat diversos efectes coml'experiència laboral o el nivelleducatiu de les persones,saber-lo escriure augmenta elssalaris entre un 14 i un 15%.Parlar-lo augmenta la possibili-tat de tenir feina entre un 3 iun 5%. Entre les personesimmigrades, la competènciaescrita en català augmenta elsingressos fins a un 20%. Unaxifra important. En el contextactual de crisi, especialment ensectors com la construcció, onl'ús social de la llengua catala-na era relativament baix, l'a-prenentatge de català és unapeça clau per al reciclatge pro-fessional i l'ocupabilitat. Laprincipal sortida laboral en elnostre temps són els serveis. I

en els serveis la matèria prime-ra amb què treballem és lacomunicació i, per tant, elllenguatge. Per a molts desocu-pats reciclar-se en un contextde crisi econòmica passa perassolir més coneixements de

català.Una dada que ens pot cridarl'atenció és que aquests resul-tats sobre el valor econòmic dela llengua catalana a Catalunya

mostren un resultat similar alque té l'anglès als Estats Units,on, d'acord amb diversos estu-dis, saber aquell idioma aug-menta el salari entre un 14% iun 18% respecte als que diuenque no el parlen bé. És a dir,en àmbit local, totes dues llen-gües tindrien un valor similaral mercat de treball. Una altracosa és en àmbit internacional.A partir del Mapa de Llars dela Unió Europea es van calcu-lar el 2005 els rendiments deparlar llengües estrangeres adiferents països europeus.Parlar anglès a Espanya suposauna prima salarial de vora el9%. Francès i alemany incre-menten els salaris un 11 i 26%respectivament. Saber espan-yol a França augmenta els sala-ris un 9%. L'únic país europeuon cap llengua estrangera noaugmenta significativament elssalaris és el Regne Unit.

Sembla que amb l'anglès entenen prou. Malauradament,els rendiments de català end'altres països no es conside-ren en cap estadística. Comvostès saben, l'anglès és moltimportant, però, per a nosal-tres, els idiomes amb més ren-diment són francès i alemany.Pensin en l'origen dels nostresturistes o els països onCatalunya exporta més, totsells situats a l'Europa continen-tal. També hi ha estudis queindiquen que en la indústriade l'anglès és malbaraten moltsrecursos. Tanta gent estudiant-lo tants anys i, relativament,poca gent el fa servir quotidia-nament en la seva feina. Mésinversió en català, francès oalemany podria ser més útil ieconòmicament més rendible.Continuant amb els salaris, endiferents estudis elaboratsarreu del món, s’hi veu que lesllengües dels immigrats proce-dents de països més pobres noes tradueixen en augmentssalarials. Més aviat succeeix elcontrari i es valoren més com aestigma de l'origen pobre quecom a capital amb valor demercat. Als Estats Units, on elshispans superen els 40 milions,parlar anglès i espanyol (serbilingüe) suposa menys salarique ser monolingüe en anglès.Els estudis diuen que això potestar relacionant amb el fetque parlar espanyol s'interpre-

ta com que els hispans noestan prou assimilats (no sónprou americans), la qual cosaaixeca certs prejudicis (tendei-xen a discriminar-los en elmercat laboral). Una vegadaun mexicà als EUA em vaexplicar el següent acudit:«Com se’n diu d’una personaque parla tres llengües?»;«Trilingüe». «I com se’n diud’una que en parla dues?»;

«Bilingüe». «I d’una que enparla una de sola?». Va fer unapausa i va dir amb un fortaccent mexicà: «Un pinchegringo». Aquest acudit és moltconegut en aquell país. Quinsacudits fan dels catalans elsimmigrants estrangers quetenim a Catalunya? Si no elsconeixem no és perquè non’hi hagi, sinó perquè la rela-ció entre grups dins de la nos-tra societat sovint no funcionagaire bé i, com als Estats Units,no per problemes lingüístics.

Molta gent estudia anglès,però a Catalunya es faservir poc a la feina.Aprendre francès o alemany pot ser més útil i rendible

Amado Alarcón explica la incidència que té el conei-xement de llengües en els salaris i a l’hora de trobarfeina. Alarcón aporta xifres per demostrar com ben-

eficia el coneixement del català en col·lectius comels immigrants o en el reciclatge laboral dels aturatsde la construcció.

Llengües i salaris

LABORAL

L'altre dia llegia una piuladad'Oriol Amat, catedràticd'Economia Financera iComptabilitat per la UniversitatPompeu Fabra, que deia quel'any passat el 58% de les empre-ses que van tancar no tenien pàgi-na web; en canvi sí que en tenienel 86% de les empreses que vanveure incrementades les sevesvendes.És interessant aquesta dada perreflexionar sobre el que en màr-queting en diem estratègia multi-canal. Entenem aquesta estratè-gia com el conjunt d'eines i lametodologia que ha d'activar unaempresa per combinar els seuscanals on-line i off-line, de talmanera que la seva oferta i pro-posta de valor sigui similar inde-pendentment del canal escollitpel client.Aquesta definició ens diu que jano n'hi ha prou a oferir els nos-

tres productes o els nostres serveispels canals tradicionals, aquellsque hem estat utilitzant tota lavida; ara toca entrar i endinsar-nos en el desenvolupament de lesnoves regles de joc que regulen lavenda i el contacte amb el client. Si fem una anàlisi sincera de lapetita i mitjana empresa que ensenvolta (aquella que amb el seuesforç i amb la seva aportació enl'economia ens ha d'ajudar a sor-

tir de la crisi actual en la qualestem immersos) i la seva realitaten el món 2.0, ens adonarem quequeda molt camí per recórrer imoltes necessitats dels nostresclients per cobrir.Avui, les empreses necessitenconstruir i definir la seva identitatdigital, és a dir, com volen mos-trar-se en la xarxa i quina és laimatge que volen projectar alsseus clients i, sobretot, als seusclients potencials. Si no pilotemdes de dins de les empresesaquesta estratègia, seran elsclients qui la construiran pernosaltres; i deixar això en mansdel mercat pot portar-nos a unareputació digital diferent de laque nosaltres volem transmetre.Hem de ser conscients que avuiels clients volen informació, bus-quen comunicació amb els seusproveïdors i, sobretot, volen sen-tir-se escoltats i lliures per pren-

dre decisions que vagin alineadesamb els seus interessos i les sevestendències de consum.Ara bé, tenir presència a la xarxa,no vol dir ser presents en totes lesplataformes i totes les aplicacionsque existeixen, ni donar-se d'altacom a empresa en totes les xarxessocials hagudes i per haver.Aquest és un altre greu error.Tenir presència a la xarxa vol dirconfeccionar el nostre Pla deMàrqueting Digital, saber i conèi-xer quins són els nostres objectiusi la nostra estratègia i valorar composem la xarxa i la tecnologia alseu servei. Analitzem què volen iquè busquen els nostres clients iels nostres segments de mercat, itreballem i construïm una estratè-gia per donar aquest servei. Si elclient troba el que busca, larecompensa estarà garantida.És clar que és un esforç, i que elretorn de la inversió no és a curttermini; que en moltes empreses

es fa difícil encarar aquest repte,però això no ens pot servir d'ex-cusa, perquè el món camina a altavelocitat i el model de comercia-lització i de relació entre empresai client està patint canvis dràstics.El posicionament de les empresesen l'entorn digital i en el món 2.0és una cursa de fons, és un treballdel dia a dia, de comunicar, decompartir, de publicar i, fins i tot,de cocrear. No deixem passar més temps iencarem aquest repte ambil·lusió i amb garanties que estemfent allò que el nostre negocinecessita i, sobretot, allò que elsnostres possibles clients ensdemanen. Al final, la preguntaque acaben fent tots els consumi-dors a la xarxa als seus compra-dors és: Que hi ha algú?Així doncs, ens agradi o no, hemde ser-hi, de manera ordenada iestratègica. Simplement, no hi haopció.

Albert Pàmies recomana a les petites i mitjanesempreses que intensifiquin la construcció d’unaidentitat a la xarxa per enfortir la seva relació amb

els clients. Un procés que cal abordar des d’unpla de màrqueting digital que estableixi els objec-tius i l’estratègia per assolir-los.

Que hi ha algú?

MÀRQUETING

No n’hi ha prou a oferirels nostres productes oserveis pels canals tradicionals. La pime té molt de camí 2.0 per recòrrer

Saber escriure i parlar correctament català augmenta els salaris i les possibilitats de trobar feina a Catalunya

Los mercados de renta variableglobales iniciaron el año 2013continuando con la senda alcistainiciada a mediados del ejercicioanterior. En EEUU, el índice bur-sátil S&P500 se anota más de un6% de revalorización en lo que lle-vamos de año, recuperando ya losniveles máximos de 2007. Los estí-mulos fiscales y económicos tantode la Administración Obamacomo de la Reserva Federal sonlos principales ingredientes queexplican el cambio de rumbo dela mayor economía del mundo. Elprograma de compra de activosde deuda a largo plazo ha posibi-litado una significativa reducciónde los costes financieros, especial-mente el referente a 30 años (elmás utilizado en los préstamoshipotecarios en EEUU). Estehecho, juntamente con el ajustesuperior al 30% de los preciosinmobiliarios, ha contribuido areactivar de nuevo el mercadoinmobiliario. El mercado laboraltambién continúa su proceso demejora (tasa de paro en enero del7,9% frente el máximo del 10,0%en 2009), lo que contribuye aincrementar el poder adquisitivode las familias (nótese tambiénque la Bolsa americana subió enpromedio un 13% en 2012).Todo ello repercute de formamuy positiva en la economía a tra-vés de la variable consumo, la cualrepresenta más del 70% del PIBamericano.En Europa, el escenario macroe-

conómico está más nublado, aun-que la mayoría de expertos coin-ciden en una gradual mejora de laeconomía a partir de la segundamitad de 2013. Aunque el proce-so de desapalancamiento de laseconomías principalmente de lospaíses periféricos no ha conclui-do, sí que el sentimiento del inver-sor ha experimentado una claramejora en los últimos meses. Elpunto de inflexión fueron las yafamosas palabras de Mario

Draghi, máximo mandatario delBanco Central Europeo (BCE),en una comparecencia enLondres a finales de julio pasado:«Durante mi mandato, el BCEestá preparado para hacer lo quesea necesario para preservar eleuro. Y créanme, será suficiente».Desde entonces, tanto la prima deriesgo española como la italianahan mejorado considerablemen-te, aunque todavía están lejos denormalizarse. Esta mejora ha posi-bilitado ventanas de liquidez quehan sido aprovechadas tanto porla mayoría de compañías cotiza-das como por los entes públicos,lo que a la vez ha mejorado la per-cepción de riesgo por parte de losinversores. Centrándose en la Bolsa española,confiamos que 2013 sea un buen

año para el Ibex35 guiado poruna fortaleza de demanda com-pradora ante las atractivas valora-ciones de muchas compañías. Enlos últimos meses hemos detecta-do una elevada correlación entrela prima de riesgo y el descuentofundamental del Ibex35: 100 pun-tos básicos de prima de riesgoequivalen a unos 2.000 puntos delIbex35. Esto es, si la prima de ries-go descendiera los 200 puntosbásicos deseados, el Ibex35 subiríaunos 4.000 puntos. Otro aspectoimportante para las Bolsas es quelos índices de volatilidad están enniveles muy bajos, lo que, sinduda, es el mejor escenario paraque continúen las alzas bursátiles. Finalmente, y a pesar de losmuchos ruidos de mercado actua-les (incertidumbre política enItalia, bajada de rating aInglaterra, fiscal cliff enEEUU…), nótese que los resulta-dos de las empresas del cuarto tri-mestre de 2012 han sido muy bue-nos con ratios de sorpresa enbeneficios y ventas por encima deuno, tanto en EEUU como enEuropa. Y esto sí que es el verda-dero motor de las Bolsas.

Ponga en una coctelera lossiguientes ingredientes: aumentode la esperanza de vida, especta-cular tasa de natalidad entre 1960y 1970, políticas inexistentes queaborden definitivamente la refor-ma de las pensiones y una bajatasa de natalidad en los últimos 20años. Remueva durante unossegundos y añada una espectacu-lar crisis. Sírvase frío con algúnanalgésico para asimilar que seráextremadamente difícil cobrardentro de veinte años una pen-sión digna, independientementeque haya cotizado el máximodurante toda su vida laboral.Actualmente, el ratio entre ocu-pados y pensionistas es aproxima-damente de 1,9; es decir, dos per-sonas en activo contribuyen alpago de una pensión. Si tenemosen cuenta que durante la décadade los 60 y 70 vivimos en Españauna explosión demográfica, laque mayoritariamente hoy sopor-ta el coste de las pensiones, queacudirá en masa a la jubilación apartir del 2025, es fácil deducirque nuestro actual sistema basadoen el reparto no podrá asumirunas pensiones similares a lasactuales. Si añadimos el envejeci-miento de la población por elaumento de la esperanza de vida,la baja natalidad de los 90, unoscostes disparados de asistenciasanitaria y una tasa de paro eleva-da es muy probable que se pro-duzca una reducción de los servi-cios que hoy en día conocemos.De hecho, nos cuesta aceptar queel estado del bienestar que existíahasta 2008 se va desmoronando.Ante este panorama podemosseguir confiando que cuando lle-gue el momento el Estado solu-cionará el problema: «las cosas searreglaran por si solas», por locual no tomo conciencia de lasituación actual, o bien reaccionotomando medidas para intentargarantizarme un futuro estableindependientemente del com-portamiento del Estado.Si uno se decanta por afrontar lasituación sin depender de la‘suerte’ del Estado deberá serconsciente de las necesidadesfuturas y, para ello, no hay nadamás fácil que observar a nuestrosmayores. Son grandes consumi-dores de servicios sanitarios:

medicinas, asistencia primaria,hospitalización, rehabilitación,etc. Soportan costes adicionalescuando por edad no puedenafrontar autónomamente el día adía y, finalmente, cuando ya nopueden valerse, necesitan aten-ción diaria. Si en un futuro laspensiones son de menor cuantíay los servicios son más reducidos¿cómo haremos frente a los gas-tos?La respuesta es sencilla: median-te ingresos adicionales a la futurapensión. Todos, en función de lasposibilidades personales, debe-mos estudiar y acometer un planque nos facilite unos ingresosfuturos, bien mediante el ahorrotradicional o cualquier otro siste-ma que tenga como objetivogarantizar estos ingresos, pero¿hemos recibido una educaciónque contemple el esfuerzo delahorro? El cuento de la hormigay la cigarra es muy aleccionador,pero, en la sociedad actual, a lahormiga se la trataría con menos-precio, mientras a la cigarra se laelevaría a un rango superior:«Pan para hoy, hambre paramañana».

Si, por el contrario, creemos queel sistema funcionará correcta-mente, deberemos tener encuenta:1. Se estima en unos 16 milloneslos mayores de 65 años para el2050, por lo que doblaremos elgasto actual.2. Para poder soportar las pensio-nes será necesario un gran esfuer-zo por parte de los trabajadores.¿Cotizar el doble que actualmen-te?3. La actual situación económicainvita a emigrar. Con menospoblación activa será difícil obte-ner ingresos.4. Sin crecimiento es imposible

mantener el estado del bienestar.5. Para sostener el sistema deberáaumentar la carga impositivahasta alcanzar el 50%. Los traba-jadores del futuro deberánrenunciar al poder adquisitivo y,cuando vean mermada su retri-bución por unos impuestosdesorbitados, ¿aceptarán el siste-ma? Está claro que la pirámide demo-gráfica estará invertida y quenuestro vigente sistema de repar-to proporcionará unas pensionesy servicios considerablementeinferiores a los actuales. Por lotanto, es necesario iniciar un aho-rro constante para afrontar congarantías nuestra jubilación.Salvo que posea un gran patrimo-nio en bienes muebles o inmue-bles, deberá imitar a la hormigaque voluntariosamente va llenan-do la despensa por si vienen tiem-pos peores. Ahora bien, ¿qué enti-dad selecciono?, ¿será lo suficien-temente solvente?Deberemos tener presente lassiguientes consideraciones:Solvencia. Todas las entidadesque visitemos nos hablarán mara-villas de su solvencia, faltaría más,no conozco ningún trabajadorque tire piedras sobre su propiotejado. Nos corresponderá anosotros obtener la informaciónsobre las entidades más solventes.Mejor internacionales que loca-les. Es evidente que si una entidadmantiene actividad en varios paí-ses del mundo tendrá el negociocorrectamente diversificado,mientras aquellas que sólo tenganla actividad en un país sufrirán losvaivenes económicos de aquel.Rentabilidad. Debemos preocu-parnos en qué productos inviertela entidad para obtener la renta-bilidad anunciada y no en la ren-tabilidad propiamente dicha. Si laentidad invierte en activos de bajacalidad obtendrá un elevado inte-rés, pero incrementará el riesgocon posibilidad de pérdidas. Unsímil, desgraciadamente actual,son aquellos que adquirieron par-ticipaciones preferentes pensan-do que eran depósitos. El final yaes tristemente conocido. En todo caso, la mejor opción esconsultar a un asesor indepen-diente que le pueda guiar en laelección.

Víctor López advierte de lo difícil que es pensar enque las pensiones públicas serán suficientes paragarantizar una vida digna dentro de veinte años.

Las alternativas son el ahorro y un buen plan depensiones en una entidad privada. Una apuestaen la que seleccionar bien la entidad es clave.

¿Cobraré pensión el día que me jubile?

(el artículo que nadie desea leer)

INVERSIONS

Xavier Cebrián sitúa en la recuperación de los indicadores de la economíade los Estados Unidos las razones para ser optimistas sobre el compor-tamiento de las bolsas para este 2013.

No desaproveche lasalzas de la Bolsa

BORSA

Dentro de veinte añosserá muy difícil cobraruna pensión dignaaunque se haya cotizadoel máximo durante toda la vida laboral

TRIBUNA

Març 272013

Los resultados de lasempresas del cuartotrimestre de 2012 hansido muy buenos. Y esosí es un motor para las bolsas

En EEUU, el desempleo yel consumo se han recuperado. En Europa, lamayoría de expertosauguran una mejora en lasegunda mitad de 2013

- Mujer, joven y rubia… a los 33 años ejercede presidenta mundial, ¿le ha costado supe-rar los clásicos clichés machistas?Como mujer, habitualmente rodeada dealtos cargos mayoritariamente masculinos,creo que deben recorrerse todavía muchasetapas en el camino hacia la igualdad y, dehecho, estoy comprometida y muy ilusiona-da con varios programas internacionales.- ¿Qué hace una periodista como usted en uncargo como éste?Como subdirectora de un informativo detelevisión, tuve una buena escuela en temascapitales como el trabajo en equipo, la ges-tión de crisis o la gestión del tiempo, queluego he podido desarrollar en el seno de laJunior Chamber International (JCI). - ¿Por qué cambió la televisión por el movi-miento JCI?Hubo un encuentro en mi etapa comoperiodista que me cambió la vida. Mi her-mano era el presidente local de la JCI, y mepropuso hacerle una entrevista al presiden-te nacional. Se quedó sorprendido por mijuventud y mis ganas. Me preguntó quéedad tenía (28 en aquel entonces) y mepropuso colaborar con él en un pequeñoproyecto internacional, y me quedé enamo-rada de esta asociación, que es única, hastael punto de ir ampliando los lazos hastadedicarme a ella a tiempo completo.- ¿Juventud es sinónimo de idealismo inge-nuo?No necesariamente. Nosotros trabajamosen proyectos realistas y hechos concretos.Nuestra misión es ofrecer oportunidades decrecer a los jóvenes, aportando las herra-mientas, recursos y oportunidades necesa-rias para que sean capaces de crear uncambio positivo.- ¿Por ejemplo?

El pasado día de San Valentín tuve unimportante encuentro en París, y no preci-samente en sentido romántico. Pude entre-gar un documento que representa la voz dela gente joven, con sus ideas de mejora, queestá destinado a debatirse durante elencuentro del G20 el próximo mes de sep-tiembre en San Petersburgo. Le pongootro: desde 1954 la JCI funciona como‘partner’ de Naciones Unidas, hasta elpunto de que es la única en su género queluce el logo de la ONU en su propio logoti-po. En 2013 ha sido reconocida como pro-veedor de soluciones ante los retos globalesde nuestro tiempo, integrados en la carta deDesarrollo del Milenio.- Bajemos de esosdespachos tanelevados a pie decalle. En Españase ha publicadoque uno de cadados jóvenes notiene trabajo.El problema del desempleo no es exclusivode España, también lo padece Italia, porejemplo; y es un cáncer que se extiende portoda la Unión Europea. En este contexto dedificultad para los jóvenes, la red mundialde la JCI encuentra su sentido más quenunca, no tanto como reacción a una situa-ción de crisis, sino por el análisis de necesi-dades comunes y con respuestas bien coor-dinadas gracias a las aportaciones de más de5.000 comunidades locales en 120 países.- ¿Ven la luz al final de este túnel?Queremos romper las fronteras nacionalesy sociales a favor de un movimiento colecti-vo mundial en el que colaboran actoreslocales con retos similares. En el pasado a laJCI (creada en 1915 en Estados Unidos

pero potenciada a nivel internacional en1944, un año antes del final de la SegundaGuerra Mundial) y a sus asociados lescorrespondió reconstruir un mundo devas-tado por la guerra. Los jóvenes de hoy estánllamados a suturar las heridas de la guerrafinanciera desde la responsabilidad social.- Mientras tanto, al menos en España, conti-núa la fuga de talento a otros países de nues-tro entorno, que lo reciben con los brazosabiertos… Los jóvenes conforman la riqueza de unpaís, y especialmente los que poseen forma-ción académica. Un país que deja perder alos profesionales del futuro se empobrece.La salida al extranjero puede ser una solu-

ción a corto plazo, incluso es muy benefi-cioso como una etapa de estudio o paraganar en experiencia en otros mercados,pero se convierte en una losa tremenda alargo plazo. Siempre debería entendersecomo una opción de enriquecimiento per-sonal, no como una obligación, por super-vivencia. - Los jóvenes, en especial los emprendedo-res, se muestran asqueados por los casos decorrupción que nos salpican… Ustedes enItalia tienen a Berlusconi, ¿cómo ve los resul-tados electorales?La JCI, asociación sin ánimo de lucro, esapolítica y aconfesional, por lo que notomamos posición ni opinamos sobre cues-tiones políticas de actualidad. Sí te puedo

decir que con frecuencia, la solución másfácil es traspasar la culpa de nuestros malesa los demás. Lo más difícil es tener el corajede asumir nuestra porción de responsabili-dad. Como italiana, después de recorrermás de 60 países en un año, tuve que viajarexpresamente miles de kilómetros para ir avotar, pero considero que el voto, más queun derecho, es un deber. La exigenciacomienza con uno mismo.- ¿Considera injusta la crítica generalizada ala clase política?Nosotros creamos proyectos concretos yevaluamos los resultados. Siempre nos basa-mos en la coordinación de tres pilares:gobierno, empresas y sociedad civil. Porexperiencia, si uno de ellos cae, el resto noaguanta.- ¿Conocía Tarragona y Catalunya? ¿Quéimpresión tiene? Puedo decirte que me siento como en casaen Catalunya, que tiene muchos puntos encomún con mi tierra, Lombardía. Ya habíaestado en Tarragona como vicepresidentaen 2010, cuando visité también Sitges yLleida. En 2011 volví encantada para parti-cipar en la Conferencia Europea de la JCIque tuvo lugar aquí con gran éxito.- ¿Podemos cerrar con un mensaje optimista,una especie de bálsamo contra el desánimo?Como periodista le puedo decir que esmucho más sencillo poner el foco en lonegativo: vende más el árbol que cae sobreun vehículo que todo un bosque que crecepor las buenas prácticas ecológicas.Nosotros, lo vuelvo a repetir, optamos anali-zar en profundidad e identificar soluciones;nos corresponde enseñar a los jóvenes aconvertirse en ciudadanos activos que reali-zan proyectos para la comunidad. Sé quepuede sonar idealista: estoy segura de quees el modo de transformar el mundo en unlugar mejor para vivir, mediante accionesconcretas y decisivas que van desde la esferamás personal a la global.

‘Trabajar en el extranjero está bien comoopción, no como obligación’

A punto de celebrar el centenario desde su creación (1915), laJCI –movimiento internacional que agrrupa a jóvenes ciudadanosactivos de entre 18 y 40 años- se mantiene más activa quenunca en 5.000 coomunidades locales de 120 países con elmismo objetivo con el que nació: la búsqueda de un mundomejoor a partir de la responsabilidad personal que se vuelca en

proyectos concretos cuyas soluciones, pottenciadas a través deuna red mundial de asociados, llegan a asomarse a foros tanimportantes como laa Organización de Naciones Unidas o el G20.Sus aportaciones serán escuchadas en el encuentro de los paí-ses más poderosos del planeta el próximo mes de septiembreen Rusia.

Texto: Roberto Villareal / TarragonaFoto: Xavi Jurio

Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · redaccio@indicadordeeconomia.com · comercial@indicadordeeconomia.com · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30

www.jci.ccwww.jci.cat

Licenciada en Lingüística y en Periodismo, Chiara Milani reside enVarese, donde se unió a la JCI en 2000. El pasado año, nominada porItalia, fue elegida para dirigir la organización en el Congreso Mundial deTaipei (Taiwán). Comenzó como free lance en el mundo de la comunica-ción, y trabajó tanto a nivel local como nacional en periódicos, revistas,emisoras de radio y portales digitales, lo que le llevó a ser reconocida en2003 como ‘Periodista del Año’ en Lombardía. Un año después seadentró en el mundo de la televisión como subdirectora de informativosde la televisión de Milán. Los proyectos internacionales de la JuniorChamber International la han ido absorbiendo por completo en los últi-mos años: en 2010 fue la vicepresidenta para Europa; en 2011 fuenombrada asistente para Europa del japonés Kentaro Harada; y en 2012actuó como vicepresidenta para América. La entrevista se desarrolla enuna mezcla de italiano, inglés y castellano. Milani, que tiene tambiénconocimientos de francés y alemán, tiene las ideas muy claras y en losúltimos 12 meses ha recorrido 60 países para estimular el espírituemprendedor, impulsar las habilidades directivas en el seno de la aso-ciación y divulgar el leit motiv de su mandato: «Atrévete a actuar».Invitada por el presidente de la Jove Cambra Internacional de Catalunyaen 2013, Óscar Hijosa, Milani ha pasado por las comarcas de Tarragonapara conocer de primera mano los proyectos locales y tomar nota de susaportaciones. Quizá por su experiencia como profesional de la informa-ción, su sello al frente de la JCI se caracteriza por una especial sensibi-lidad para comunicar a la sociedad las claves del movimiento que aban-dera: «Es crucial que la gente joven tenga oportunidad de compartir expe-riencias, aprender unos de otros, y pasar a la acción para generar cam-bios positivos».

De la TV de Milán al mundo

Chiara Milani, presidenta mundial de la Junior Chamber International

‘La JCI ayudó a reconstruir un mundo devastadopor la 2ª GM; los jóvenes hoy están llamados a

suturar las heridas de la guerra financiera’