Ibitàcola 5 L'alfabetització informacional entre l'alumnat universitari

8/6/2019 Ibitcola 5 L'alfabetitzaci informacional entre l'alumnat universitari

1/87


2/87


3/87


4/87

Edita:

Fundaci IBIParc Bit. Ctra. Valldemossa, Km. 7,4 Edici 17 - Planta 3 Porta D-2

07121 Palma, Illes Balears, Espanya

el: +34 971177270/1

www.ibit.org

Disseny i illustracions: www.accentgrac.com

Impressi: Grques Rubines

Dip. Legal: PM 243-2010

ISBN: 978-84-692-6895-7

Alguns drets reservats - Merc Morey, Jaume Sureda, Rubn Comas i Bartomeu Mut - 2009

Aquesta obra est sota una llicncia

Reconeixement-No comercial-Compartir sota la mateixa llicncia

3.0 Espanya de Creative Commons. Per veure una cpia daquesta llicncia, visiteu

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/o envieu una carta a Creative Commons,

171 Second Street, Suite 300, San Francisco, Calirnia 94105, USA.


5/87

Sumari

Presentaci

Introducci

Com es va er lestudi?

Aspectes de lalabetitzaci inormacional analitzatsen aquest estudi

Resultats

Caracterstiques i comportamentsde lalumnat participant

Determinar labast de la inormaci requerida

Accedir a la inormaci de orma eca i ecient

Avaluar la inormaci i les seves onts de orma crtica iincorporar la inormaci seleccionada al coneixement

Utilitzar la inormaci de manera eca a lhoradescometre tasques especques

Comprendre la problemtica econmica, legal i social

que envolta ls de la inormaci, i accedir a ella iutilitzar-la de orma tica i legal

Apndix

Qestionari sobre alabetitzaci inormacional

Reerncies

513

21

2327

2934

54

3851

7965

5863


6/87


7/87


8/87


9/87

Lalabetitzaci inormacional entre lalumnat universitari

Aquest estudi sobre el nivell dalabetitzaci inormacional dels estudiantsuniversitaris de Balears, que ha dut a terme el Grup de Recerca en Educa-ci i Ciutadania, arriba en el moment en qu est arrancant el nou paradig-ma educatiu que implica ladaptaci de la Universitat de les Illes Balears alEspai Europeu dEducaci Superior (EEES).

Dins el nou model, un dels aspectes a ressaltar s la necessitat que elsestudiants adquireixin habilitats i competncies transversals que en ga-ranteixin la capacitat per crear el seu propi aprenentatge. Una daquestes

competncies s, precisament, la del maneig i s solvent dels recursosdinormaci com a matria primera per a la creaci de coneixement.

Per tant, els resultats daquest estudi donen una inormaci molt signi-cativa que pot servir de base a una estratgia per aconseguir que aquesteshabilitats, que per tot es consideren bsiques i imprescindibles per a la uni-versitat del utur, puguin ser realment assolides pels nostres estudiants.

Lestudi es basa en una mostra molt signicativa de ms de mil estudiantsde totes les titulacions i est realitzat amb una metodologia totalmentrigorosa. Els seus resultats conrmen i quantiquen, duna manera tos-sudament objectiva, algunes impressions que tant proessors com biblio-tecaris intuem i observvem: un gran desconeixement i una molt escassacapacitat dels estudiants per utilitzar i aprotar els recursos inormatius ila documentaci cientca i tcnica que tenen a labast.

Des de la biblioteca, sabem que la nostra missi s posar a disposici iacilitar a la comunitat universitria laccs a la inormaci documentalnecessria perqu pugui dur a terme les seves uncions: la investigaci,laprenentatge i la docncia. Als darrers anys, aquests recursos documen-tals shan multiplicat: ara podem accedir a la mateixa documentaci que lesgrans universitats, una documentaci que s ms accessible, ms imme-diata -en ormat digital- i organitzada sobre grans plataormes de bases de

dades accessibles en xarxa. Per tenim la sensaci que aquesta explosi dela inormaci i la documentaci no ha tingut temps de ser pada, que elsnostres usuaris moltes vegades ni se la imaginen o no tenen les habilitats


10/87

5

necessries per aprotar-la amb totes les possibilitats que oereix.

Per altra banda, es va bolcant continuadament a la xarxa una gran quanti-tat dinormaci molt ms catica, desorganitzada i poc contrastada, queels cercadors generals troben cilment i indexen. Aquests cercadors sa-tisan qualsevol cerca amb una quantitat impressionant de resultats, perno necessriament constitueixen la millor inormaci, ni la ms adequadani la ms precisa, ni la ms able o, en tot cas, no la sucient. Per elsestudiants actuals, nadius digitals, poden pensar que amb els resultats deGoogle nhi ha prou per a tot.

Alguns resultats de lestudi sn contundents, gaireb esgarriosos, quant alescs coneixement i la nulla capacitat ds de bona part de la millor i msable documentaci cientca i tcnica que la universitat adquireix i que labiblioteca gestiona.

Noms voldria apuntar dues dades: el 41% dels alumnes de la UIB mani-esten que quasi mai empren el catleg de la biblioteca i un 74% quasi maihan et una cerca a Internet en angls. Aix ens indica que 5.300 alumnesuniversitaris de Balears desconeixen o no senten necessitat dutilitzar elsms de 500.000 llibres i les gaireb 20.000 revistes cientques que la UIBposa al seu abast. Aix, 9.600 alumnes no accediran mai a la gran majoriadinormaci cienticotcnica publicada al mn per qualsevol via, ja queaquesta s accessible exclusivament en angls.

Lestudi permet un bon diagnstic daquesta escassssima habilitat de la

majoria dels alumnes per denir, cercar, trobar i usar amb correcci lainormaci documental necessria per construir el seu aprenentatge oper a realitzar els treballs acadmics o dinvestigaci. Esperem que puguisuposar un revulsiu perqu les autoritats acadmiques i els responsablesdels estudis posin en marxa les mesures necessries per corregir i redrearaquesta situaci.

Des de lmbit bibliotecari som ben conscients que la nostra missi no s

tan sols la de proveir la universitat de la documentaci necessria sinque, en aquests moments, s gaireb ms prioritari contribuir a donar-la aconixer i a preparar els usuaris per cercar-la i utilitzar-la amb pertinncia.


11/87


12/87


13/87


Documentaci Cientca en els graus dEducaci Social, Pedagogia i reballSocial. Aquesta assignatura ha estat dissenyada i s impartida pels autorsde lestudi que ara presentam.

Com veiem amb els exemples anteriors, ja hi ha universitats que vanabordant i cercant solucions per garantir lalabetitzaci inormacional delsestudiants, i que ho an de manera prou diversa. Amb les mancances greusque posa al descobert aquest estudi i els exemples dexperincies a daltresindrets, la Universitat de les Illes Balears disposa duna base excellent permotivar el procs de refexi que condueixi a cercar i trobar el cam propiper dotar els estudiants daquestes competncies inormacionals tan neces-

sries per a lxit acadmic i proessional.

Miquel Pastor Tous

Director del Servei de Biblioteques de la Universitat de les Illes Balears


14/87


15/87


16/87


17/87


Un dels objectius onamentals de la Universitat encara que no lnic sormar proessionals competents en la seva rea de treball. Aquesta metai tamb altres- sha convertit en una ta dicil dassolir amb planteja-ments tradicionals, preocupats ms pels resultats que no pels processos.La velocitat i prounditat dels canvis que es venen succeint en les darreresdcades provoquen que estar al dia en qualsevol mbit proessional siguiuna tasca que reclami una atenci constant: el que avui sembla veritat im-mutable dem pot veure trontollar els seus onaments. Pot sonar a tpic,per la veritat s que vivim en una poca en la qual lensenyament superior

(tamb el daltres nivells) ha de transitar per nous camins. Una daquestesnoves vies consisteix en posar en marxa estratgies perqu lalumnat siguicompetent en el maneig de la inormaci, noms aix els joves podranencarar el repte del canvi, el repte del utur.

Hem arribat a un punt dinfexi en el qual els continguts, tot i la sevaimportncia cabdal, ja no sn tan essencials com abans i no poden serleix vertebrador i nic del procs ormatiu ni tampoc la principal nalitat.En el mn que ens ha tocat viure, lensenyament no es pot centrar nomsen proporcionar continguts, per molt importants que siguin. La tasca haesdevingut ms complicada. Formar, ara, tamb suposa assolir que lespersones siguin competents per instrumentar estratgies que permetinarribar als continguts: saber-los trobar, saber-los seleccionar, saber-losdesxirar i interpretar i, nalment, saber-los transormar en coneixement.Ser capaos demprar les eines que tenim al nostre abast per tal dobtenir

inormaci, a i eecte de poder seguir el cam que condueix a la generacide coneixement, ha esdevingut una necessitat ormativa de primer ordre. Ims encara donades les caracterstiques del moment en qu ens trobam: laposada en marxa de lEspai Europeu dEducaci Superior provoca ladopcide noves maneres de er(metodolgicament parlant) i, per tant, trastoca elsrols de cada un dels actors implicats. Lautonomia de lalumnat i el metaa-prenentatge shan situat en lepicentre de lactivitat acadmica.

Fins quin punt, els estudiants universitaris saben destriar la inormaci?Saben quines sn les onts documentals que conv emprar en cada mo-ment? Saben realitzar una anlisi crtica de les mltiples dades inorma-


18/87

5

tives que els envolten? Saben gestionar de orma adequada la inormacique recullen? Lin saben treure prot? Aquestes sn algunes de les qes-tions que el Grup de Recerca en Educaci i Ciutadania del Departament dePedagogia Aplicada i Psicologia de lEducaci de la UIB es va plantejar alhora denllestir el treball que ara es presenta. Es tracta desbrinar quinsnivells dalabetitzaci inormacional presenta lalumnat de la UIB. Coni-xer-ho s del tot imprescindible per onamentar propostes ormatives quepuguin er dels joves universitaris persones competents en el maneig de ladocumentaci i la inormaci, persones competents en la gesti i generacidel coneixement, no tan sols dels continguts.

Den dels anys setanta del segle passat, lanomenada alabetitzaci inor-macional ha estat, sobretot en els pasos de tradici cultural anglosaxona,un reerent important en la ormaci dels universitaris. A lhora de denirqu sentn per alabetitzaci inormacional crida latenci la gran diversi-tat de propostes, degudes, sobretot, a quatre circumstncies:

A les dierncies a lhora de traduir el terme anglosax In-formational Literacy, utilitzat per primer cop per Zurkowski(1974).Al et que es tracta dun mbit destudi relativament nou, ambnoms trenta anys de tradici (Gmez-Hernndez i Pasadas-Urea, 2007).A les dierents rees destudi des de les quals sha estudiat eltema. Aix tamb ha provocat un enriquiment del concepte:en un principi desenvolupat des de la gesti documental1 per

passar, posteriorment, a ser objecte destudi de la psicologia2,la pedagogia, etc.A les distintes ormes de dur a la prctica els dierents eno-caments terics, la qual cosa ha comportat una absncia de

1. Linters per la ormaci documental en lmbit de les biblioteques s com a tot el mn des de a dcades, iexemples daix sn treballs com els de Rice (1981), Breivik (1982) o Foucault & Verreault (1994).

2. Sn nombrosos, tamb, els treballs realitzats al voltant de lalabetitzaci inormacional des del punt

de vista de la psicologia a lmbit internacional. Com que no ens podem estendre en lanlisi de tots ells,napuntarem alguns a tall dexemple: Guthrie, Britten & Barker (1991); Pujol (2003); Varela (2008)... Val adir, de tota manera, que al llarg del temps, tamb shan produt estudis que abastaven un enocament msglobal, des de dierents disciplines, com s el cas, per exemple, de Cuevas & Marzal (2007), que han unitaspectes de comprensi lectora i biblioteques, tot aix lligat a lalabetitzaci inormacional.


19/87


lnies clares dactuaci, aix com doportunitats per portar-les aterme (Owusu-Ansah, 2003).Al context geogrc i cultural on sha desenvolupat.

Es considera que el primer que va utilitzar el terme Inormational Literacyou Paul Zurkowski lany 1974. Ho va er per reerir-se al domini eca dela inormaci dins del context laboral i aplicat a la resoluci de problemes:

Les persones que shan entrenat en ls dels recursos de la inormaci

a la seva eina es poden anomenar alabetitzats inormacionalment.

Han aprs tcniques i habilitats per emprar lample ventall dins-

truments de la inormaci, aix com onts primries en el maneig desolucions en els problemes dinormaci (Zurkowski, 1974).

aylor (1986) apunt que la vertadera alabetitzaci inormacional sorgeixde la combinaci eca dun nombre de coneixements i destreses; les quequalsevol persona culta necessitar per tal de uncionar de manera ecaen una societat tecnolgica rica en inormaci.

Per la seva banda, uckett (1989) quan parla dalabetitzaci inormacio-nal, deixa encara ms clar que el concepte va lligat al de destresa o habilitati aporta una jerarquia de tres nivells dhabilitats en ordre ascendent decomplexitat, on per accedir al segent sha dhaver superat lanterior:

Habilitats simples de la inormaci: utilitzaci dun nic ins-trument dinormaci.

Habilitats compostes dinormaci: combinaci dhabilitats/instruments simples dinormaci.Habilitats complexes (integrals) dinormaci: aprotamentduna varietat de xarxes dinormaci, avaluaci i reelaboraciprpia de la inormaci.

amb lany 1989, un dels principals organismes dedicats a lalabetitza-ci inormacional en el mn anglosax lAmerican Library Association

(ALA) utilitzava aquest concepte vinculat a les necessitats dinormaci (ide ormaci) dels estudiants:


20/87

5

Laprenentatge actiu implicaria els estudiants en el procs de:

Reconixer quan tenen necessitat dinormaci.Identicar la necessitat dinormaci per tal dadrear-la cap aun problema o una qesti determinats.robar la inormaci necessria i tenir la capacitat davaluar-la.Organitzar la inormaci.Utilitzar la inormaci ecament per tal de resoldre el proble-ma o la qesti plantejats anteriorment.

Per la seva banda, Doyle (1994) arm que lalabetitzaci inormacional s

la capacitat daccedir, avaluar i utilitzar la inormaci a partir duna varietatde onts/recursos. A partir daquesta denici, a ms, aegeix que la perso-na alabetitzada inormacionalment s aquella que:

Reconeix la necessitat dinormaci.Reconeix que la inormaci exacta i completa s la base per auna presa de decisions intelligent.Formula preguntes basades en necessitats dinormaci.Identica les onts potencials dinormaci.Desenvolupa estratgies encertades de recerca. accs a les onts dinormaci, incloent les IC i daltres.Avalua la inormaci.Organitza la inormaci per al seu s prctic.Integra la nova inormaci en el seu cos de coneixements.Utilitza el pensament crtic en lanlisi de la inormaci i en la

resoluci de problemes uturs.

De tota manera, no s ns el 1998 quan la prpia ALA elabor una de lesdenicions ms completes dalabetitzaci inormacional i la caracteritzcom la capacitat de reconixer quan hi ha una necessitat dinormaci,identicar la inormaci per a aquella necessitat, i ser capa de localitzar,avaluar i utilitzar ecament aquella inormaci (ALA, 1998). Posteri-orment, una divisi dALA lAssociation o College & Research Libraries

(ACRL-ALA, 2000) caracteritz la persona competent en laccs i s de lainormaci com aquella que s capa de:


21/87


Determinar labast de la inormaci requerida.Accedir-hi amb eccia i ecincia.Avaluar de orma crtica la inormaci i les seves onts.Incorporar la inormaci seleccionada a la seva prpia base deconeixements.Utilitzar la inormaci de manera eca per tal descometretasques especques.

Lany 2003, en una reuni dexperts organitzada per la US National Comi-sion on Library and Inormation Science, el National Forum on Inormati-on Literacy i la UNESCO, es promulg lanomenada Declaraci De Praga: cap

a una societat alabetitzada en inormaci, en la qual sassenyala:

LAlabetitzaci Inormacional engloba el coneixement de lesprpies necessitats dinormaci i lhabilitat didenticar, localitzar,avaluar, organitzar, crear, utilitzar i comunicar amb eccia la in-ormaci per tal de er ront als problemes o qestions plantejats;s un prerequisit per participar de orma eca a la Societat de laInormaci i alhora s una part del dret hum bsic a laprenentat-ge al llarg de la vida (Declaraci de Praga, 2003).

A casa nostra, la preocupaci pel tema s recent. Aqu cal reconixer-hoens hem preocupat poc per si els alumnes tenien o no coneixement de lesprpies necessitats dinormaci; hi ha hagut poc inters per capacitar-losper tal que spiguen identicar, localitzar, avaluar, organitzar i comunicaramb ecincia la inormaci3. ot i lescs desenvolupament del tema en el

nostre entorn cultural ms immediat, cal assenyalar que a Espanya tambshan realitzat alguns inormes i sha treballat, des de diverses perspecti-ves, la temtica de lalabetitzaci inormacional. Potser el que sapuntavaa linorme Universidad 2000 (CRUE, 2000) actu desper: (...) La diuside les IC permet els estudiants daccedir a un gran nombre de onts dinorma-

ci de manera rpida, dinmica i a distncia (...) a lestudiant se li han doerir

tcniques de reexi, tcniques de soluci de problemes i mitjans de consecuci

3. Una de les caracteritzacions ms acceptades dalabetitzaci inormacional assenyala que es tracta delconeixement de les prpies necessitats dinormaci i lhabilitat didenticar, localitzar, avaluar, organitzar,crear, utilitzar i comunicar amb eccia la inormaci per tal de er ront als problemes o qestions plante-

jats (UNESCO, 2003).


22/87

5

dinormaci integrats en un nou concepte de ormaci. (...). En un documentde la REBIUN per a la CRUE sassenyala que: La ormaci dels estudiants encompetncies inormacionals hauria de ser un signe de qualitat educativa de cada

universitat espanyola a lEEES perqu signifca preparar lestudiantat per tal de

er ront, de manera autnoma, als reptes proessionals del utur i a les neces-

sitats de la seva ormaci permanent al llarg de la vida. Hi ha hagut, tamb,qui ha estat ms precs i operatiu, com pot ser lexemple de les propostesormatives etes a la Complutense de Madrid (Prez, 2007), les conclusionsde les anomenades Jornades CRAI, la creaci del Foro Aln Red, etc. El quehi ha, per, sn pocs estudis per avaluar lalabetitzaci inormacional delalumnat. I cap a aquest objectiu s cap a on sorienta el treball present.


23/87


Com es va fer lestudi?

Per analitzar el grau dalabetitzaci inormacional de lalumnat de laUniversitat de les Illes Balears, es va dissenyar un qestionari onamentat,

per una banda, en els plantejaments sobre les aptituds que, segons lAsso-ciation o College & Research Libraries de lAmerican Library Association(ACRL-ALA, 2000) es consideren necessries per accedir i emprar correc-tament la inormaci a lensenyament superior, i, per altra banda, en elsdaltres qestionaris, ja validats, que perseguien el mateix objectiu4.

Les preguntes ormulades a lenquesta sorientaren a destriar ns a quinpunt lalumnat de la UIB era capa de:

Determinar labast de la inormaci requerida.Accedir a la inormaci de orma eca i ecient.Avaluar la inormaci i les seves onts de orma crtica i incor-porar la inormaci seleccionada al propi coneixement.Utilitzar la inormaci de manera eca per tal descometretasques especques.

4. Es valoraren i prengueren com a reerncia instruments com els ja elaborats per recerques anteriors peraltres universitats o per investigadors daltres pasos, en concret els destudis com el de Sureda & Comas(2006), Mittermeyer & Quirion (2003), SCD-URFIS (2008), etc.


24/87

5

Comprendre la problemtica econmica, legal i social que en-volta ls de la inormaci, accedir a ella i utilitzar-la de ormatica i legal.

En aquesta publicaci es presenten els resultats obtinguts de lestudi que esdugu a terme entre lalumnat universitari de la UIB durant el mes doctu-bre de 2009.

Participaren en lestudi 971 alumnes dels 11.389 estudiants que t la Univer-

sitat de les Illes Balears. Aix suposa un error del 3% per a un nivell de conf-

ana del 95%. Tamb sha de comentar que, a lhora de seleccionar la mostra

representativa, es tengu en compte que totes les acultats hi estiguessinrepresentades, aix com tots els cursos, i que lalumnat que hi particip ho va

er de manera voluntria quan sels deman que collaborassin en lestudi.


25/87


26/87

5

Estratgies de recerca 2. Accedeix a la inormaci deorma eca i ecient

ot seguit et presentamuna srie deines derecerca dinormaci.Llegeix lesquema i

desprs assenyala: ambquina reqncia utilitzescadascuna daquestes einesper realitzar els treballsacadmics?

Com valores els teusconeixements i habilitatsper cercar inormaci permitj de... (la biblioteca iInternet)

Si has dampliar unacerca dinormaci per erun treball acadmic, asaquesta cerca en altresidiomes (angls, rancs,alemany,...)?

En el quadre segentsanomenen una sriedaccions i operadors de

cerca a Internet. Quinsdells coneixes i amb quinareqncia els empres pertal de cercar inormaci ambnalitats acadmiques?

Seguidament, et presentamla imatge de la descripciduna publicaci trobadaal catleg duna biblioteca.Desprs dobservar-laatentament, ens pots dir aquin tipus de document esreereix la txa?

Quan as una cercadinormaci mitjanantuna base de dades oun cercador, per tal detrobar un major nombrede documents sobre una

temtica i ampliar el ocusde recerca, utilitzes:


27/87


Avaluaci itractament de lainormaci

3. Avalua la inormaci i les sevesonts de orma crtica i incorporala inormaci seleccionada al seuconeixement

Dins duna pgina web,

a lhora de destriar la

fabilitat de la inormaci

que sens presenta,

en quin dels segentsindicadors et fxes

principalment?

ot seguit sassenyalenuna srie dindicadorsper avaluar la abilitatduna pgina web. Llegeixi valora de 0 a 10 el graudimportncia de cadascuna lhora davaluar aquesta

abilitat

Has et una cercadinormaci acadmica aInternet, mitjanant uncercador i has trobat untotal de 850 documentsrelacionats. Com seleccionesels que emprars?

Utilitzaci icomunicaci de lainormaci

4. Utilitza la inormaci de maneraeca per tal descometre tasquesespecques

Has trobat un llibre quetracta molt b una temticaque vols treballar. Quinasecci del llibre consultarsper tal de trobar altresdocuments sobre aquestatemtica?

Alguna vegada has pogutaprotar un treball que jahas et (o part daquest)

per a un altre treball oassignatura?

Has et un treball

analitzant levoluci

dels incendis orestals a

Balears en els darrers 10

anys. Per tal de diondrel

al mxim, has decidit

enviar-lo a una revista

especialitzada. A quin

apartat de la revistaladrears?


28/87

5

Aspectes tics isocials

5. Comprn la problemticaeconmica, legal i social que envoltals de la inormaci, i accedeix aella i la utilitza de orma tica i legal

Quan a lhora de er untreball acadmic localitzesinormaci til en unapgina web, introdueixes en

el document la reerncia dela pgina on has localitzataquesta inormaci?

Quan incorpores una grcao una taula que has et tumateix/a dins un treballacadmic, indiques Font:elaboraci prpia?

ot seguit sassenyalen3 reerncies de diversosdocuments etes segons lanormativa APA. Quina escorrespon a un article derevista?

A lhora de er un treballacadmic, has copiatun ragment o un textcomplet i lhas posat sense

reerenciar-ne la ont?


29/87


30/87


31/87


32/87

5

miques iguals a la majoria de la classe; el 10,5 % diu que les treu

millors i el 5,3% pitjors.

La immensa majoria de lalumnat de la UIB (el 95,8%) disposa

daccs a Internet des de casa seva.6

El 36,3% dalumnes diu que durant el curs passat va haver de er

entre 1 i 5 treballs; hi ha un 13,3% que afrma que en va haver de re-

alitzar-ne ms de 15 i un 8,7% afrma que no en va haver de er cap.

La majoria dels enquestats (74,7%) afrma que an servir Internet

ms ara, a la universitat, que durant el batxillerat.

Quadre 1. Gnere, edat i curs7 dels enquestats

GnereHome 340 (35,1%)

Dona 629 (64,9%)

Edat

Entre 17 i 20 anys 350 (36%)

Entre 21 i 25 anys 473 (48,7%)

Entre 26 i 30 anys 82 (8,4%)

Ms de 30 anys 66 (6,9%)

Curs

1r 2n 3r 4t 5

311

(32%)

201

(20,7%)

218

(22,5%)

199

(20,5%)

42

(4,3%)

6. Cal remarcar que el percentatge dalumnes dESO de Balears que tenen accs a Internet des de ca seva sdel 89,7% (Sureda, Rigo, Comas, et al., 2009).

7. Sha de tenir en compte que, en determinats estudis, concretament els que sn exclusivament de 2n cicle(com s el cas dEnginyeria Inormtica i Psicopedagogia) lalumnat va apuntar 1r o 2n curs per, realment,es podrien considerar com a estudiants de 4t o 5 de carrera.


33/87


Quadre 2. Estudis que segueixen els enquestats

Estudis % (n=971)

Administraci i Direcci dEmpreses 6,7%Biologia 4%

Cincies Empresarials 9,3%

Dret 5,3%

Economia 3,1%

Enginyeria Inormtica 2,8%

Enginyeria cnica Agrcola. Especialitat Hortoructicultura i

Jardineria 1,5%

Enginyeria cnica en Inormtica de Gesti 2,2%

Enginyeria cnica en Inormtica de Sistemes 2,4%

Enginyeria cnica Industrial. Especialitat en Electrnica Ind. 0,1%

Filologia Anglesa 2,8%

Filosoa 0,5%

Fisioterpia 3,7%Histria 1,4%

Inermeria 5%

Matemtiques 0,8%

Mestre. Educaci Fsica 0,1%

Mestre. Educaci Inantil 4%

Mestre. Educaci Musical 2,9%

Mestre. Educaci Primria 3,7%

Mestre. Llengua Estrangera 3%

Pedagogia 7,9%

Psicologia 3,5%

Psicopedagogia 3,3%

Qumica 3,1%

reball Social 10,8%urisme 6,1%


34/87

5

Grfc 1. Percentatges dalumnes que diuen que treuen notes millors,pitjors o iguals que la majoria de la seva classe

(Pregunta: Assenyala amb quina de les segents afrmacions ests msdacord: - Som un estudiant que treu notes per damunt de la mitjana de la

classe. - Som un estudiant que treu notes que estan en la mitjana de la classe.

- Som un estudiant que treu notes per davall de la mitjana de la classe.)

Grfc 2. Percentatges dalumnes que disposen daccs a Internet des decasa seva

(Pregunta: Tens accs a Internet a ca teva?)


35/87


Grfc 3. Nombre de treballs acadmics que han hagut de er durant elcurs

(Pregunta: Quants treballs acadmics et varen encomanar el curs passat?)

Grfc 4. Percentatges dalumnes que armen emprar, a lhora de ertreballs acadmics, ms, menys o igual Internet ara que sn a la universitatque quan eien el batxillerat

(Pregunta: Ara que estudies a la universitat, consideres que empres ms In-ternet per cercar inormaci relacionada amb treballs acadmics que quan

estudiaves batxillerat?)

Grfc 4


36/87

5

Determinar labast de la inormaci requerida

Idiomes emprats a lhora de er una cerca dinormaci

El 43,1% dels enquestats afrma que mai no a una cerca dinor-

maci per a usos acadmics en un idioma que no sigui el castell

o el catal.

8. Aquesta competncia es caracteritza per la capacitat de lestudiant de denir i articular les seves neces-sitats dinormaci, aix com didenticar gran varietat de ormats de onts dinormaci. Un estudiantcompetent en ls de la inormaci pren en consideraci els costs i benecis de ladquisici de la inormacique requereix i, tamb, s capa didenticar els termes i conceptes clau que descriuen les seves necessitatsdocumentals. Un estudiant competent no limita les recerques dinormaci a un sol idioma i s capa dedissenyar un pla global i marcar-se un termini realista per a ladquisici de la inormaci requerida.En aquest estudi, per esbrinar ns a quin punt els alumnes enquestats sn competents a lhora desbrinarlabast de la inormaci requerida hem plantejat les qestions segents:Has de er un treball sobre limpacte del orat de la capa doz en la salut. Quines consideres que sn les

idees principals que descriuen millor aquesta temtica?Quan as una cerca dinormaci a Internet per a usos acadmics, en quin idioma as, en primer lloc,aquesta cerca?En general, quina daquestes situacions refecteix millor la teva manera de realitzar treballs acadmics?


37/87


El 31,4% afrma cercar sempre o molt sovint en catal, men-

tre que el percentatge dels qui ho an en castell s del 78,6%.

Hi ha un 17,1% que diu que mai a cerques en catal i un 1,8% en

castell.

Grfc 5. Percentatges dels qui armen er cerques dinormaci en diver-sos idiomes

(Pregunta: Quan as una cerca dinormaci a Internet per a usos acadmics, en

quin idioma as, en primer lloc, aquesta cerca?)


38/87

5

Identifcaci de paraules-clau

El 528% dels enquestats identifquen de orma adequada els con-

ceptes clau per er una cerca sobre una temtica determinada

9

.

Grfc 6. Percentatges dels alumnes que identiquen de orma adequadao de diverses ormes inadequades els conceptes clau per er una cerca sobreuna temtica determinada

(Pregunta: Has de er un treball sobre limpacte del orat de la capa doz en

la salut. Quines consideres que sn les idees principals que descriuen milloraquesta temtica?)

9. Resultats obtinguts al Qubec el 2003 oren ms positius: el 64,5% de lalumnat assenyalava, aleshores, laresposta correcta (Mittermeyer & Quirion, 2003).


39/87


Planifcaci del treball

El 25% dels estudiants universitaris afrma que a lhora de er un

treball acadmic no segueix cap tipus de planifcaci.

Grfc 7. Percentatges dels enquestats en relaci amb 4 ormes possiblesdencarar la planicaci dun treball acadmic

(Pregunta: En general, quina daquestes situacions reecteix millor la teva ma-nera de realitzar treballs acadmics?)

ot duna que el/la proessor/aplanteja que sha de er un treball,

cerc i organitz la inormaciper tal de tenir-lo llest quan

abans millor


40/87

5

Accedir a la inormaci de orma efca i efcient10:

10. Lalumne competent en laccs a la inormaci selecciona els mtodes de recerca o els sistemes de recu-peraci de la inormaci ms adequats; posa en prctica estratgies de cerca especques; obt inormacien xarxa o sicament grcies a una gran varietat de mtodes; sap renar lestratgia de cerca si s necessarii, nalment, extreu, registra i gestiona la inormaci i les seves onts.

Aix, per tal de determinar el nivell de competncia de lalumnat pel qu a a laccs a la inormaci, shan

utilitzat els tems segents:ot seguit et presentam una srie deines de recerca dinormaci. Llegeix lesquema i desprs assenyala:amb quina reqncia utilitzes cadascuna delles per realitzar els treballs acadmics?Si has dampliar una cerca dinormaci per er un treball acadmic, as aquesta cerca en altres idiomes?Com valores els teus coneixements i habilitats per cercar inormaci per mitj de... (la biblioteca i

Accedir a la inormaci de orma efca i efcient10


41/87


Eines de recerca emprades a lhora de cercar inormaciacadmica

La principal eina de recerca utilitzada per lalumnat a lhora de do-cumentar-se sn els motors de cerca: un 89,9% assenyala que els

utilitza molt sovint o sempre.

Daltra banda, un 43,4% dels estudiants universitaris enques-

tats diu que mai empra les bases de dades, un 77,9% diu que

mai o noms de vegades ha emprat el catleg de la biblioteca

de la Universitat per tal de cercar inormaci per als treballs acad-

mics.

Motors de cerca:

La reqncia amb qu lalumnat de la UIB afrma er s dels

cercadors generalistes per documentar-se amb fnalitats acadmi-

ques s considerablement alt: el 90% dels enquestats recorre als

motors de cerca per localitzar inormaci amb fnalitats acadmi-

ques (quasi set de cada deu ho a sempre que ha de preparar un

treball i prcticament dos de cada deu ho a molt sovint). Google

s assenyalat com el cercador de reerncia: el 92% de les res-

postes donades indica que aquest s el cercador ms emprat, per

darrere queda Yahoo (2% de respostes), mentre que leina de cer-

ca especialitzada en documentaci acadmica Google Acadmic

obt un nivell de resposta de l1,1 %. En quart lloc se situen altres

cercadors que han estat reerenciats per menys de l1%.

Internet)

Quan as una cerca dinormaci per mitj duna base de dades o un cercador, per tal de trobar un majornombre de documents sobre una temtica i ampliar el ocus de recerca, utilitzes: (assenyala una nicaresposta)En el quadre segent sanomenen una srie daccions i operadors de cerca a Internet. Quins coneixes i ambquina reqncies els empres per tal de cercar inormaci amb nalitats acadmiques?Seguidament, et presentam la imatge de la descripci duna publicaci trobada al catleg duna biblioteca.Desprs dobservar-la atentament, ens pots dir a quin tipus de document es reereix la txa? (assenyala unanica resposta)Durant lanterior curs acadmic, quantes vegades vares anar a alguna biblioteca per cercar inormaci amb

nalitats acadmiques?Durant lanterior curs acadmic, quantes vegades vares utilitzar el catleg en lnia de la biblioteca per cercarinormaci amb nalitats acadmiques?Durant lanterior curs acadmic, quantes vegades vares emprar Internet per cercar inormaci amb nali-tats acadmiques? (Exceptuant els catlegs en lnia de la biblioteca)


42/87

5

Destaca el et que un 4% de les respostes assenyala, com a

cercador que empren els alumnes per documentar-se, lenciclop-

dia collaborativa Wikipdia. Aquest et es pot interpretar com un

desconeixement i/o conusi conceptual del que s un motor de

cerca i de les seves caracterstiques.

Cal assenyalar que, de et, les dades sobre ls dels motors de

cerca com a principal eina de recerca dinormaci de lalumnat

sn prcticament idntiques a les obtingudes amb lestudi realitzat

per lUEB (2008), en el qual el 96% de lalumnat (doctorands, en

aquest cas) declarava emprar els motors de cerca regularment

o molt sovint (cal tenir en compte que el qestionari rancsnoms donava 4 possibilitats de resposta: mai, poques vega-

des, regularment i molt sovint; en el cas de la UIB, si juntam

les respostes obtingudes dins de les reqencies sovint, molt

sovint i sempre, ens trobam amb un percentatge del 96,1%).

Catleg biblioteca UIB:

Poc ms de quatre de cada deu alumnes de la UIB (41,5%) no

embpra mai el catleg del servei de biblioteca i documentaci de

la seva universitat per tal de localitzar inormaci per a er treballs

acadmics. Un 36,4% afrma emprar aquest servei de vegades.

Sn clarament ms baixos els percentatges dalumnes que afr-

men er s del catleg de la biblioteca de la UIB per documentar-

se sempre que han de er un treball, amb un 2,1%, i els que diuen

er-ho molt sovint, amb un 6,4%.

Catleg daltres biblioteques:

Gaireb el 70% de lalumnat de la UIB no consulta mai catlegs de

biblioteques que no sigui el de la UIB quan ha de cercar inor-

maci per tal delaborar treballs acadmics per als seus estudis.

Un 21,1% afrma er-ho de vegades, mentre que un pauprrim

0,5% maniesta emprar molt sovint i sempre catlegs de

biblioteques per er treballs.

Portals especialitzats:

Poc ms dun ter dels enquestats (36,8%) maniesta emprar a


43/87


vegades algun portal especialitzat quan sha de documentar per

elaborar treballs a la universitat. Un percentatge tamb prou alt, el

21,4%, afrma no emprar mai aquest tipus de recurs quan ha de

dur a terme tasques acadmiques. Un 35,6% maniesta utilitzar

aquesta eina sovint i molt sovint.

Bases de dades:

Poc ms del 40% dels alumnes de la UIB (43,4%) mai a servir

bases de dades quan ha delaborar un treball acadmic. El percen-

tatge dels qui maniesten utilitzar aquest recurs de vegades se

situa en el 35,4%; mentre que noms un 0,8% ho a sempre que

ha de preparar una eina i un 3,9% empra de manera sovint basesde dades per elaborar treballs.

Blogs:

La majoria dels alumnes afrma que no an servir els blogs com a

ont de documentaci (52,4%). Quasi el 30% comenta emprar-

los de vegades (29,7%), mentre que noms el 5,1% maniesta

utilitzar-los molt sovint i sempre que han de er un treball a la

universitat.


44/87

5

Grfc 8. Percentages dels usos de dierents eines de recerca dinormaci

(Pregunta: Tot seguit et presentam una srie deines de recerca dinormaci.Llegeix lesquema i desprs assenyala: amb quina reqncia utilitzes cadascu-

na delles per realitzar els treballs acadmics?)


45/87


46/87

5

Idiomes emprats a lhora dampliar una recerca dinormaci

Lidioma ms utilitzat a lhora dampliar una cerca s langls: el

27,1% de lalumnat enquestat afrma emprar-lo sovint, moltsovint o sempre. Aix i tot, sha de destacar que, encara que

aquest sigui lidioma ms utilitzat, un 36,1% dels estudiants diuen

que mai lempren a lhora de er una ampliaci de la cerca.

Grfc 10. Percentatges de reqncia ds daltres idiomes per ampliaruna cerca

(Pregunta: Si has dampliar una cerca dinormaci per er un treball acadmic,as aquesta cerca en altres idiomes?)


47/87


Autovaloraci dels coneixements i habilitats per a la cercadinormaci per mitj de la biblioteca i dInternet

Lautopercepci que tenen els alumnes de la UIB respecte alsseus coneixements a lhora de er cerques dinormaci per Inter-

net s substancialment ms positiva que la que tenen respecte

de ls de les biblioteques per cercar inormaci. Quan han de

qualifcar els coneixements per localitzar inormaci per mitj de

la xarxa, prcticament 7 de cada 10 (69,6%) considera que posse-

eix coneixements bons o molt bons, mentre que, quan han

de er reerncia a les biblioteques, el percentatge s clarament

inerior: un 28,8% dels enquestats considera tenir bons o moltbons coneixements per er cerques. En lextrem oposat, un 28%

maniesta tenir coneixements nuls o escassos per cercar

inormaci per mitj de les biblioteques; mentre que pel que a a

Internet, aquest percentatge baixa fns un 3,7%.

Grfc 11. Percentatges de lautovaloraci de coneixements i habilitats percercar inormaci per mitj de la biblioteca i dInternet

(Pregunta: Com valores els teus coneixements i habilitats per cercar inorma-ci per mitj de... (la biblioteca i Internet)?


48/87

5

Utilitzaci dels operadors booleans

El percentatge dalumnat que desconeix la uncionalitat dels

operadors booleans s molt alta: arriba al 70,2%

11

. I, en lgi-ca conseqncia, sn un recurs molt poc emprat: noms el 9%

maniesta emprar-los sovint, molt sovint o sempre. Pel

que respecta al sumatori com a operador de cerca a Internet, els

alumnes de la UIB mostren un millor coneixement que els opera-

dors booleans, malgrat que el percentatge de desconeixement

(59,1%) s superior al del coneixement (37,3%). Quant a ls

que en an, sembla que la majoria (55,4%) no lempra mai quan

ha de documentar-se emprant la xarxa; tamb s destacable elgran nombre de respostes en blanc que es varen comptabilitzar a

aquesta qesti (un 17%).

Les dades encara sn ms clares si analitzem els resultats ree-

rents al coneixement del smbol de resta per er cerques: quasi

tres quatres parts no coneix aquest operador (74,9%). Quant a

ls, els resultats sn prou concloents: un 69,1% no lempra mai

quan cerca inormaci a Internet; destaca altra vegada lalt ndex

de resposta en blanc a aquesta pregunta. Prcticament el 60%

de lalumnat de la UIB afrma conixer quina uncionalitat t ls

de les cometes en una cerca de inormaci a Internet. Es tracta

dun recurs prou emprat (sobretot si es compara amb la resta dels

presentats en aquest estudi) a lhora de er cerques documentals

emprant recursos propis de les TIC, ja que noms un 31,8% ma-

niesta emprar-los sovint, molt sovint o sempre. Seguintamb la tnica de la majoria dels casos descrits en aquest apartat,

el desconeixement de la uncionalitat de lasterisc quan hom lem-

pra per er cerques a la xarxa s molt alt (71,0%). Novament, ls

s molt redut i noms un 16,9% maniesta er-ne s, al menys,

de vegades.

11. El percentatge dalumnat de la UIB que assenyala la resposta correcta (OR) pel que a a la utilitzacidels operadors booleans, un 4,4%, est molt per sota dels resultats de Mittermeyer & Quirion (2003)que, amb el mateix tem, obtingueren que un 27,7% dels estudiants eren capaos didenticar la respostaadequada.


49/87


Grfc 12. Percentatges dels enquestats en relaci a la utilitzaci dels ope-radors booleans per ampliar els resultats duna cerca

(Pregunta: Quan as una cerca dinormaci a una base de dades o un cerca-dor, per tal de trobar un major nombre de documents sobre una temtica i

ampliar el ocus de recerca, utilitzes: (assenyala una nica resposta)

Grfc 12


50/87

5

Grfc 13. Percentatges dels alumnes que coneixen els operadors booleansi nivell dutilitzaci

(Pregunta: En el quadre segent sanomenen una srie daccions i operadorsde cerca a Internet. Quins coneixes i amb quina reqncia els empres per tal

de cercar inormaci amb fnalitats acadmiques?)


51/87


Reconeixement duna ftxa de biblioteca com a ont dinor-maci

Noms un 50,5% de lalumnat enquestat ha estat capa didentif-car de orma correcta la reerncia dun llibre.

Grfc 14. Percentatges de resposta davant la identicaci de la txa dunllibre

(Pregunta: Seguidament, et presentam la imatge de la descripci duna publi-

caci trobada al catleg duna biblioteca. Desprs dobservar-la atentament,ens pots dir a quin tipus de document es reereix la ftxa? (assenyala una

nica resposta)

s de les biblioteques i dels seus catlegs

El 20,3% de lalumnat de la UIB afrma no emprar la biblioteca a

lhora de cercar inormaci acadmica. El 33,1% afrma que durant

el curs acadmic noms ha anat a la biblioteca entre 1 i 5 vega-

des. Ms de la meitat dels universitaris no an servir el catleg enlnia de la biblioteca. Noms el 4,2% maniesta no emprar Internet

a lhora de cercar inormaci acadmica.

Grfc 14


52/87

5

Grafc 15. Percentatges dels alumnes que armen anar a la biblioteca alhora de cercar inormaci

(Preguntes: Durant lanterior curs acadmic, quantes vegades vares anar aalguna biblioteca per cercar inomaci amb fnalitats acadmiques? Durant

lanterior curs acadmic, quantes vegades vares utilitzar el catleg en lnia

de la biblioteca per cercar inormaci amb fnalitats acadmiques? Durant

lanterior curs acadmic, quantes vegades vares emprar Internet per cercar

inormaci amb fnalitats acadmiques? (exceptuant els catlegs en lnia de la

biblioteca)


53/87


Avaluar la inormaci i les seves onts deorma crtica i incorporar la inormaciseleccionada al coneixement12: indicadors de

12. Fonamentalment, per a lestudi daquesta competncia sha tengut en compte la capacitat de lalumnatper analitzar la abilitat i validesa de les onts dinormaci, aix com la seva prpia capacitat crtica i dava-luaci, tot partint de la principal eina de recerca dinormaci utilitzada pels estudiants: Internet.

Aix, per tal de determinar el grau de competncia de lalumnat, es proposaren al qestionari els segents

tems:Dintre duna pgina web, a lhora de destriar la abilitat de la inormaci que sens presenta, en quin delssegents indicadors et xes principalment?Has et una cerca dinormaci acadmica a travs dInternet, mitjanant un cercador i has trobat un totalde 850 documents relacionats. Com selecciones aquells que emprars?

Avaluar la inormaci i les seves onts de

orma crtica i incorporar la inormaciseleccionada al coneixement12


54/87

5

Indicadors de fabilitat i selecci de documents a la xarxa

El 17,1% dels enquestats afrma que no a servir cap indicador

per destriar la fabilitat de la inormaci obtinguda a Internet. Toti aix, quan es demana als enquestats que valorin, amb una pun-

tuaci de 0 a 10, diversos indicadors per avaluar la fabilitat duna

pgina web, el ms apreciat s lautoria (els qui els concedeixen

una puntuaci dentre 8 i 10 arriba al 49,4%), seguit de la data

dactualitzaci (41,4%), aparena proessional del web (28,5%) i,

en darrera posici, el nom del domini (24,1%).

El 28,3% dels enquestats afrma que, a lhora de seleccionar elsdocuments obtinguts mitjanant un cercador, gaireb sempre

agaa els 3-5 primers que apareixen en pantalla. El 40,1% afrma

decantar-se per documents dorganismes ofcials, entitats acad-

miques o revistes especialitzades.

Grfc 16. Percentatges dels enquestats en relaci amb diversos indica-dors que empren per conixer la abilitat de la inormaci obtinguda

(Pregunta: Dins duna pgina web, a lhora de destriar la fabilitat de la inor-maci que hi trobam, en quin dels segents indicadors et ftxes principalment?)

ot seguit sassenyalen una srie dindicadors per avaluar la abilitat duna pgina web. Llegeix i valora de 0a 10 el grau dimportncia de cadascun dells a lhora davaluar aquesta abilitat.

Grfc 16


55/87


56/87

5

Utilitzar la inormaci de manera efca alhora descometre tasques especfques13

Secci dun llibre consultada per localitzar nous documents

Un 64% de lalumnat enquestat demostra que sap quina secci

dun llibre sha de consultar a lhora de localitzar ms documentssobre el tema.

13. Aquesta competncia ve denida per la capacitat dels alumnes daplicar, a lhora de er un treball acad-mic, la inormaci anterior i la nova que han obtinguda. A la vegada, lestudiant tamb ha de ser capa decomunicar de orma ecient el qu ha et.Lavaluaci daquesta competncia sha realitzat analitzant si els alumnes articulen el coneixement i leshabilitats transerides des dexperincies anteriors a la planicaci i creaci del producte nal, i mitjanantla valoraci de si han tractat documents transerint-los des de la localitzaci i ormats originals a un noucontext. Aix, els tems dissenyats per realitzar lanlisi daquesta competncia han estat els segents:

Has trobat un llibre que tracta molt b una temtica que vols treballar. Quina secci del llibre consultarsper tal de trobar altres documents sobre aquesta temtica?Alguna vegada has pogut aprotar un treball que ja has et (o part) per a un altre treball o assignatura?Has et un treball analitzant levoluci dels incendis orestals a Balears en els darrers 10 anys. Per tal de di-ondrel al mxim, has decidit enviar-lo a una revista especialitzada. A quin apartat de la revista ladrears?


57/87


Aix i tot, tamb sha de tenir en compte que un 36% de lalumnat

ha respost de manera incorrecta la pregunta, assenyalant qualse-

vol de les altres possibilitats errnies. De et, crida latenci que

un 23,7% de lalumnat afrmi que, per tal de trobar altres docu-ments relacionats amb un llibre, sadrearien a lndex.

Sha de destacar que, aquest 64% dalumnat que ha escollit la

resposta correcta resulta, com a mnim, sorprenent en comparaci

amb els resultats obtinguts amb aquesta mateixa pregunta per

Mittermeyer i Quirion (2003), ja que al seu estudi, el percentatge

destudiants que assenyalaven la resposta correcta arribava al

78,2% (tot tenint en compte que el seu estudi es realitz entre

alumnat de 1r cicle universitari).

Grfc 18. Percentatges dalumnes que, a lhora de localitzar nous docu-ments, diuen que consultarien diverses seccions del llibre

(Pregunta: Has trobat un llibre que tracta molt b una temtica que vols tre-

ballar. Quina secci del llibre consultars per tal de trobar altres documentssobre aquesta temtica?)

Grfc 18


58/87

5

Aproftament dun treball propi et amb anterioritat

La majoria de lalumnat (un 60,4%) afrma que noms ha pogut

aproftar un treball seu (o part daquest) per altres treballs o assig-natures entre 1 i 5 vegades. Aix i tot, destaca que un 31,7%

dels estudiants enquestats assenyali que mai ha pogut aproftar

un treball (o un ragment) et amb anterioritat i noms un 2% afr-

ma que ho ha pogut er ms de 10 vegades.

Grfc 19. Percentatges dalumnat que ha aprotat un treball que ja ha et

anteriorment

(Pregunta:Alguna vegada has pogut aproftar un treball que ja has et (opart) per a un altre treball o assignatura?)

Grfc 19


59/87


Capacitat de destriar el mitj i ormat de comunicaci deltreball ja elaborat

Un 32,4% dels enquestats no sap a quina secci duna revistaacadmica enviaria un article.

Grfc 20. Percentatges dels enquestats en relaci amb lapartat de larevista on enviarien el treball

(Pregunta: Has et un treball analitzant levoluci dels incendis orestals a

Balears en els darrers 10 anys. Per tal de diondrel al mxim, has decidit en-viar-lo a una revista especialitzada. A quin apartat de la revista ladrears?)

Grfc 20


60/87

5

Comprendre la problemtica econmica, legali social que envolta ls de la inormaci, iaccedir a ella i utilitzar-la de orma tica i legal14

Reerenciaci de les onts dinormaci

La reerenciaci de les onts documentals suposa una de les grans

mancances o punts ebles dels estudiants universitaris. Un 84,5%

de lalumnat no assenyala mai Font: elaboraci prpia en una

imatge o taula que hagi et dins dun treball acadmic.

14. Lanlisi daquesta competncia sha et tot partint del deure que t qualsevol usuari de la inormaci (en

especial, lalumnat universitari, a lhora de er un treball acadmic) de comprendre els aspectes tics i legalsque envolten la inormaci i les tecnologies de la inormaci. Aix, sha tengut en compte, per mitj delsdierents tems proposats, que lalumnat demostri conixer i entendre les qestions reerents a la propietatintellectual, els drets de reproducci i ls correcte dels materials; a la vegada, tamb sha prets avaluarel coneixement que tenen els estudiants sobre el plagi, aix com que seleccionin un estil de presentacidocumental adequat per tal de citar les onts (en aquest cas en particular, saga el model de reerenciaciestandaritzat de lAmerican Psychological Association (APA, 2009).Els tems que sempraren per tal davaluar aquesta competncia oren:Quan incorpores una grca o una taula que has et tu mateix/a dins un treball acadmic, indiques Font:elaboraci prpia?A lhora de er un treball acadmic, has copiat un ragment o un text complet i lhas posat sense reerenci-ar-ne la ont?

ot seguit sassenyalen 3 reerncies de diversos documents etes segons la normativa APA. Quina escorrespon a un article de revista?Quan a lhora de er un treball acadmic localitzes inormaci til en una pgina web, introdueixes en eldocument la reerncia de la pgina on has localitzat aquesta inormaci?


61/87


Els estudiants no coneixen (i per tant, tampoc saben seleccionar-

lo) un estil de presentaci documental per tal de citar o reerenciar

les onts utilitzades a lhora de er un treball acadmic. Dins de les

respostes possibles que es presentaven en el qestionari es podia

seleccionar entre la reerncia dun llibre, un captol de llibre i un

article de revista; les altres respostes eren No ho s i No s

qu s aix de la normativa APA, aquesta darrera redactada per

tal de depurar les possibles respostes de desconeixement o en

blanc. De les dades obtingudes sha de destacar que, noms un

14,3% de lalumnat ha reconegut, entre les dierents reerncies,

aquella que es corresponia a un article de revista.

A ms, sha desmentar que aquest era un dels tems adaptats del

qestionari elaborat per Mittermeyer i Quirion (2003) i que, al seu

estudi, encara que les autores ho valoraven com un resultat no

gaire encoratjador perqu consideraven que la xira de respostes

correctes era molt baixa, obtingueren un 35,8% dencerts.

En el cas de lalumnat de la UIB, destaca, tamb, que un elevat

percentatge, el 40,1% afrma rotundament que no sap qu signif-

ca normativa APA.

Un 69,3% admet que, al menys una vegada, ha copiat ragments

o textos sencers sense reerenciar-ne la ont.

El 19,4% de lalumnat afrma que sempre cita el web don ha ex-

tret inormaci a lhora delaborar un treball acadmic. Tot i que lamajoria de lalumnat ha assenyalat que el reerencien de vega-

des (amb un 35% de resposta), sorprn gratament que noms

un 17,7% digui que no ho a mai. Aix podria ser interpretat com

que existeix una major concienciaci sobre la temtica de la propi-

etat intellectual i que els estudiants universitaris saben que tamb

aecta a les pgines web. Aix, com diem, encara que no sigui un

resultat majoritari ni determinant, sha de destacar que, en total,

un 47,3% de lalumnat reerenci, reqentment o sempre, una

pgina web que ha emprat per a lelaboraci del treball acadmic.


62/87

5

Grfc 21. Percentatges dalumnat que reerencia lelaboraci prpia dematerials

(Pregunta: Quan incorpores una grfca o una taula que has et tu mateix/adins un treball acadmic, indiques Font: elaboraci prpia?)

Grfc 22. Percentatges denquestats en relaci amb el plagi acadmic

(Pregunta:A lhora de er un treball acadmic, has copiat un ragment o textcomplet i lhas posat sense reerenciar-ne la ont?)

Grfc 21

Grfc 22


63/87


Grfc 23. Percentatges denquestats en relaci amb la identicaci de lareerncia dun article de revista acadmica

(Pregunta: Tot seguit sassenyalen 3 reerncies de diversos documents etessegons la normativa APA. Quina es correspon a un article de revista?)

Grfc 24. Percentatges denquestats en relaci a lndex de reerenciacidels webs que empren per a lelaboraci de treballs acadmics

(Pregunta: Quan a lhora de er un treball acadmic localitzes inormaci tilen una pgina web, introdueixes en el document la reerncia de la pgina on

has localitzat aquesta inormaci?)

Grfc 23

Grfc 24


64/87


65/87


66/87


67/87


68/87

5

. Estudis que curses:

Administraci i Direcci dEmpreses Fsica

Arquitectura cnica Fisioterpia

Biologia Geograa

Bioqumica Histria de lArt

Cincies Empresarials Histria

Dret Inermeria

Economia Matemtiques

Educaci Social Mestre. Educ. EspecialEnginyeria Inormtica Mestre. Educ. Fsica

Enginyeria c. Agrcola, Hortoructicultura Mestre. Educ. Inantil

Enginyeria c. de elecomunicaci, elemtica Mestre. Educ. Musical

Enginyeria c. en Inormtica de Gesti Mestre. Educ. Primria

Enginyeria c. en Inormtica de Sistemes Mestre. Llengua Estrangera

Enginyeria c. Industrial, Electrnica Industrial Pedagogia

Filologia Anglesa Psicologia

Filologia Catalana Psicopedagogia

Filologia Hispnica Qumica

Filosoa reball Social

ESUDIS DE GRAU. Especialitat: urisme

. Quin curs as?

Primer

Segon

ercer

Quart

Cinqu


69/87


. Amb quina de les segents armacions ests ms dacord?

Som un/a estudiant que treu notes per damunt de la mitjanade la classe

Som un/a estudiant que treu notes que estan en la mitjana dela classe

Som un/a estudiant que treu notes per davall de la mitjana dela classe

. ens accs a Internet des de casa teva?

S No

. Quants treballs acadmics et varen encomanar el curs passat?

Cap

Entre 1 i 5

Entre 6 i 10

Entre 11 i 15Ms de 15

. Quin tipus i quants de treballs acadmics et varen encomanar durantel curs passat?

Nm.

Recensions/Comentaris de llibresDisseny de projectes

reball de camp

Recerca dinormaci

Prctiques de laboratori

Inormes

Altres. Quins?


70/87

5

. Ara que estudies a la Universitat, consideres que empres ms Internetper cercar inormaci relacionada amb treballs acadmics que quan estudi-aves batxillerat?

Lempr ms araLemprava ms a batxillerat

Lempr ben igual ara que a batxillerat

. Durant lanterior curs acadmic, quantes vegades vares anar a algu-na biblioteca per cercar inormaci amb nalitats acadmiques?

Cap vegada

Menys de 5 vegades

Entre 5 i 10 vegades



Ms de 50 vegades

. Durant lanterior curs acadmic, quantes vegades vares utilitzar elcatleg en lnia de la biblioteca per cercar inormaci amb nalitats acad-miques?

Cap vegada

Menys de 5 vegades




Ms de 50 vegades

. Durant lanterior curs acadmic, quantes vegades vares emprar In-ternet per cercar inormaci amb nalitats acadmiques? (Exceptuant els

catlegs en lnia de la biblioteca)Cap vegada

Menys de 5 vegades


71/87





Ms de 50 vegades

. ot seguit et presentam una srie deines de recerca dinormaci.Llegeix lesquema i desprs assenyala: amb quina reqncia les utilitzesper realitzar els teus treballs acadmics?

MaiDe

vegades SovintMolt

sovint SempreAssenyala, per avor,

quin o quins

Motors de cerca(Google, Yahoo,

Altavista...)

Catleg de labiblioteca de laUIB

Catleg daltres

bibliotequesPortalsespecialitzats

Bases de dades

Blogs

Altres

. A la teva carrera, tens alguna assignatura disponible per mitj deCampus Extens?

S

No (en cas de respondre negativament, pots passar a lapregunta nm. 17)

No, i no s qu s aix de Campus Extens (pots passar a lapregunta nm. 17)


72/87

5

. En cas armatiu, amb quina reqncia utilitzes les segents einesde Campus Extens?

Mai De vegades Sovint Molt sovint Sempre

Correu electrnic

Frum de lassignatura

Blogs

Consulta/descrrega delstemes de lassignatura

. Per a cadascuna de les eines de Campus Extens esmentades, pensesque el grau dutilitzaci (o no utilitzaci) t ms a veure amb el proessor/ade lassignatura (promou ms ls daquesta eina) o amb tu mateix/a (per-sonalment, tagrada participar activament)?

A VEURE AMB...

LS QUE FAIG DE... El proessor/a Jo mateix/aant lun

com laltreNS/NC

Correu electrnic

Frum de lassignatura

Blogs

Consulta/descrrega delstemes de lassignatura

. Quan as una cerca dinormaci a Internet per a usos acadmics, enquin idioma as, en primer lloc, aquesta cerca?


En catal

En Castell

En un altre idiomaQuin?

. Si has dampliar una cerca dinormaci per er un treball acadmic,


73/87


as aquesta cerca en altres idiomes?


En angls

En rancs

En alemany

En un altre idiomaQuin?

. Com valores els teus coneixements i habilitats per cercar inormaci

per mitj de...Nuls Escassos Acceptables Bons Molt bons

La biblioteca

Internet

. Quan has trobat inormaci a Internet, mitjanant un cercador, ambnalitats acadmiques, com selecciones (de tota la inormaci obtinguda)la que empraries? Descriu tantes passes com consideris necessari.

Passa 1:

Passa 2:

Passa 3:

Passa 4:

Passa 5:

Passa 6:

Passa 7:

Passa 8:

. Quan incorpores una grca o una taula que has et tu mateix/adins un treball acadmic, indiques Font: elaboraci prpia?

S No


74/87

5

. Dins duna pgina web, a lhora de destriar la abilitat de la inorma-ci que hi trobam, en quin dels segents indicadors et xes principalment?(assenyala una nica resposta)

En lautor/s

En laccessibilitat

En la data dactualitzaci

En lextensi de la pgina

No em x en cap indicador

. Has et una cerca dinormaci acadmica a Internet, mitjanant uncercador i has trobat un total de 850 documents relacionats. Com seleccio-nes els que emprars? (assenyala una nica resposta)

Gaireb sempre aga els 3-5 primers que apareixen en pantalla.

Analitz els 50 primers i en destrii els que em semblen msadients.

Destrii i analitz els que pertanyen a organismes ocials, revistesespecialitzades i entitats acadmiques.

Faig altres consultes mitjanant cercadors dierents i contrast lainormaci per tal danalitzar els resultats obtinguts.

. Has de er un treball sobre limpacte del orat de la capa doz en lasalut. Quines consideres que sn les idees principals que descriuen millor

aquesta temtica?

Impacte, orat, capa doz, salut

Capa doz, salut

Documents, cncer de pell, capa doz

No ho s

. ot seguit sassenyalen una srie dindicadors per avaluar la abilitatdun lloc web. Llegeix i valora de 0 a 10 el grau dimportncia de cadascun


75/87


dells a lhora davaluar aquesta abilitat:

Autor/s dels continguts

Nom del domini (.org, .com, .edu)

Data de la darrera actualitzaci

Aparena proessional del lloc web

. A lhora de er un treball acadmic, has copiat un ragment o un textcomplet i lhas posat sense reerenciar-ne la ont? (assenyala una nicaresposta)

No, no ho he et mai

S, entre 1 i 5 vegades

S, entre 6 i 10 vegades

S, ms de 10 vegades

. Per tal destar inormat/da de lactualitat local, nacional i internacio-nal, amb quina reqncia utilitzes els mitjans segents?


Premsa escrita

Premsa per Internet

Rdioelevisi

Blogs

Altre. Quin?

. Quin diari/s llegeixes o consultes de orma regular (cada dia o msde quatre cops per setmana)?


76/87

5

. Quan as una cerca dinormaci per mitj duna base de dades oun cercador, per tal de trobar un major nombre de documents sobre unatemtica i ampliar el ocus de recerca, utilitzes: (assenyala una nica res-posta)

AND

+

OR

No ho s

. ot seguit sassenyalen 3 reerncies de diversos documents etes se-gons la normativa APA. Quina delles es correspon a un article de revista?(assenyala una nica resposta)

Miller, A.W. (1997). Clinical disorders and stressul lie events.Madison, C, International University Press.

Anderson, K.H. (1999). Ethical dilemmas and radioactive waste: A

survey o the issues. Environmental Ethics, 2(3): 37-42. Hartley, J.T. & D.A. Walsh (2000). Contemporary issues andnew directions in adult development o learning and memory,in L.W. Poon (ed.),Aging in the 1980s: Psychological issues, Was-hington, D.C., American Psychological Association, pp. 239-252.

No ho s.

No s qu s aix de la normativa APA.

. Has trobat un llibre que tracta molt b una temtica que vols treba-llar. Quina secci del llibre consultars per tal de trobar altres documentssobre aquesta temtica? (assenyala una nica resposta)

El glossari

Lndex

La bibliograaLa taula de continguts


77/87


. Durant tota la teva trajectria acadmica (a primria, a secundria,a la universitat...), has rebut algun tipus de ormaci especca per realitzartreballs acadmics (com reerenciar, com contrastar onts dinormaci,com elaborar treballs acadmics...)?

S A quina etapa? A primria A batxillerat

No A ESO A la Universitat

. Alguna vegada has pogut aproftar un treball que ja has et (o partdaquest) per a un altre treball o assignatura? (assenyala una nica resposta)

Mai

Entre 1 i 5 vegades


Ms de 10 vegades

. Coneixes bases de dades especialitzades en la teva disciplina destudi?

S Quines?

No

. Quins sn els portals dInternet que as servir ms per cercar inor-maci acadmica? (Pots esmentar tant cercadors com pgines especialitza-des, webs de recursos acadmics...)


78/87

5

. Quan a lhora de er un treball acadmic localitzes inormaci til enuna pgina web, introdueixes en el document la reerncia de la pgina onhas localitzat aquesta inormaci? (assenyala una nica resposta)

Mai

De vegades

Sovint

Molt sovint

Sempre

. Per a quins tipus dactivitats acadmiques i amb quina reqncia asservir inormaci disponible a Internet?

Activitat acadmica Mai De vegades Sovint Molt sovint Sempre

Per er treballs que hedentregar al proessor/a

Per ampliar temes o

explicacions del proessor/a

Per preparar exmensAltres (especicar)

. En el quadre segent sanomenen una srie daccions i operadors decerca a Internet. Quins dells coneixes i amb quina reqncia els empresper tal de cercar inormaci amb nalitats acadmiques?

En tensconeixement? En as s?

Acci de cerca S NO Mai Devegades SovintMolt

sovint Sempre

Emprar operadorsbooleans com AND, NO iOR per combinar paraulesa la teva cerca.

Emprar el smbol desuma (+) quan vols cercarparaules o combinacionsde paraules conjuntamenten un mateix text


79/87


Emprar el smbol de resta(-) quan vols eliminar unaparaula de la teva cerca

Emprar cometes () quanvols er una cerca exactade paraules conjuntes

Emprar el smboldasterisc (*) quan volsdeixar obert lacabamentduna paraula sobre laqual as la cerca

. Seguidament, et presentam la imatge de la descripci duna publica-ci trobada al catleg duna biblioteca. Desprs dobservar-la atentament,ens pots dir a quin tipus de document es reereix la txa? (assenyala unanica resposta)

Un article de revista electrnica

Un inorme governamental (un report)

Un article de diari

Un llibre


80/87

5

. En general, quina daquestes situacions refecteix millor la teva ma-nera de realitzar treballs acadmics? (llegeix amb atenci totes les possibili-tats i assenyala una nica resposta)

ot duna que el/la proessor/a planteja que sha de er untreball, cerc i organitz la inormaci per tal de tenir-lo llest quanabans millor.

No cerc la inormaci necessria per al treball tot duna que el/laproessor/a el planteja, per s que em planic el temps quenecessitar per elaborar-lo, aix com les passes que seguir perer-lo ms endavant.

No planic les passes a seguir per a lelaboraci dels treballs:en acostar-se la data dentrega, cerc la inormaci que considerpertinent i lestructur.

Faig el treball just abans de la data dentrega, en unci de lainormaci que puc trobar, sense analitzar en prounditat elscontinguts.

. Has et un treball analitzant levoluci dels incendis orestals aBalears en els darrers 10 anys. Per tal de diondrel al mxim, has deciditenviar-lo a una revista especialitzada. A quin apartat de la revista ladrea-rs? (assenyala una nica resposta)

Monogrcs

Recerques i estudis

Assajos i inormes

Recensions


81/87


82/87


83/87


ACRL-ALA (2000). Inormation Literacy Competency Standards or

Higher Education. Recuperat dia 10 de novembre de 2009 dehttp://www.ala.org/ala/acrl/acrlstandards/inormationliteracycompetency.htm

American Library Association (ALA) (1989). Presidential Committee onInormation Literacy: Final Report. American Library Association, Chicago.Recuperat dia 10 de novembre de 2009 dehttp://www.ala.org/ala/mgrps/divs/acrl/publications/whitepapers/

presidential.cmAmerican Library Association (ALA) (1998).A Progress Report onInormation Literacy: An Update on the American Library Association

Presidential Committee on Inormation Literacy: Final Report. AmericanLibrary Association, Chicago. Recuperat dia 10 de novembre dehttp://www.ala.org/ala/mgrps/divs/acrl/publications/whitepapers/progressreport.cm

APA (2009). Publication Manual o the American Psychological Association.Sixth Edition. Washington: American Psychological Association.

AREA, M. (2007). Documento marco de REBIUN para la CRUE. Adquisicinde competencias en inormacin. Una materia necesaria en la ormacin

universitaria. Document electrnic. Recuperat dia 10 de novembre de 2009de www.rebiun.org/export/docReb/resumen_adquisicion_41FF98.doc

BREIVIK, P. (1982). Planning the Library Instruction Program. Chicago:

American Library Association.

CRUE (2000). Inorme Universidad 2000. Recuperat dia 10 de novembre de2009 de http://www.oei.es/oeivirt/bricall.htm

CUEVAS, A. & MARZAL, M.A. (2006). La competencia lectora comomodelo de alabetizacin en inormacin.Anales de Documentacin,10, 49-79. Disponible a http://revistas.um.es/analesdoc/article/viewFile/1082/1132

FOUCAUL, L. & VERREAUL, L. (1994). Guide dlaboration dunprogramme de ormation documentaire. Quebec: CREFUQ.


84/87

5

GUHRIE, J.; BRIEN, . & BARKER, K.G. (1991). Roles o documentstructure, cognitive strategy, and awareness in searching or inormation.Reading Research Quarterly, 25(3), 300-324.

IFLA-UNESCO (2005). Te Alexandria Proclamation on Inormation Literacyand Lielong Learning. Recuperat dia 10 de novembre de 2009 dehttp://archive.ifa.org/III/wsis/BeaconInSoc.html

MIERMEYER, D. & QUIRION, D. (2003). Inormation Literacy: Studyo Incoming First-Year Undergraduates in Quebec. Qubec: CREPUQ.Recuperat dia 10 de novembre de 2009 de http://www.crepuq.qc.ca/documents/bibl/ormation/studies_Ang.pd

Ocina per a la Igualtat dOportunitats entre Dones i Homes de la UIB(2008). Quart inorme de situaci. Document electrnic. Recuperat dia 10 denovembre de 2009 dehttp://www.uib.es/servei/igualtat/pd/08/quart_inorme.pd

PREZ IGLESIAS, J. (2007) La alabetizacin inormacional en lasuniversidades. Documentos de trabajo n4/2007. Madrid: BibliotecaUniversidad Complutense. Recuperat dia 1 de desembre de 209 de

http://www.ucm.es/BUCM/biblioteca/doc10023.pdPUJOL, L. (2003). Eecto en la conducta de bsqueda de inormacin precisaen hipermedios de dos variables personales: Estilo de aprendizaje y uso de

estrategias metacognitivas. Actas del Congreso Internacional Edutec 2003.Universidad Central de Venezuela.

RICE, J. (1981). eaching Library Use: a Guide or Library Instruction.Westport: Greenwood Press.

SCD-URFIS (2008). Enqute sur les besoins de ormation des doctorants la matrise de linormation scientique dans les coles doctorales deBretagne. Rennes: UEB.

SUREDA, J. & COMAS, R. (2006). Internet como uente de documentacinacadmica entre estudiantes universitarios. Palma: XarxaSeguraIB. Recuperatdia 10 de novembre de 2009 dehttp://www.xarxasegura.net/descarga/Cerques%20a%20Internet-1.pd

SUREDA, J.; RIGO, E.; COMAS, R. (coord.) (2009). El ciberassetjament entreels joves. Caracterstiques i impacte del cyberbullying entre lalumnat dESO de


85/87


les Illes Balears. Palma: iBit.

UNESCO (2003). owards an Inormation Literate Society. (UNESCO/NCLIS) Inormation Literacy Meeting O Experts, Praga, Repblica

xeca, 20-23 de Setembre. Recuperat dia 10 de novembre de 2009 dehttp://portal.unesco.org/ci/en/ev.php-URL_ID=13272&URL_DO=DO_OPIC&URL_SECION=201.html

UNESCO (2003). owards an Inormation Literate Society. Praga: UNESCO.Recuperat dia 10 de novembre de 2009 dehttp://portal.unesco.org/ci/en/ev.php-URL_ID=13272&URL_DO=DO_OPIC&URL_SECION=201.html

VARELA, A. (2007). Sistema inormacional, lectura y conocimiento:Gerenciando el fujo de una herramienta cognitiva hacia la alabetizacininormacional. Investigacin Bibliotecolgica, 22(44), 89-102.

ZURKOWSKI, P.G. (1974). Te Inormation Service EnvironmentRelationships and Priorities. Washington D.C.: National Commissionon Libraries and Inormation Science. Document disponible a ERIC(ED100391):

http://www.eric.ed.gov:80/ERICDocs/data/ericdocs2sql/content_storage_01/0000019b/80/36/a8/87.pd


86/87


87/87

Ibitàcola 5 L'alfabetització informacional entre l'alumnat universitari

Documents

Transcript of Ibitàcola 5 L'alfabetització informacional entre l'alumnat universitari