Ibitàcola 6 Les TIC a la pime balear

8/6/2019 Ibitcola 6 Les TIC a la pime balear

1/150


2/150

Les TICa la pime balear

Estudi sobre el grau dimplantacide les tecnologies de la inormaci

i la comunicaci a les pimesde les Illes Balears

Coordinadora del projecteBel Llodr Riera

Cap del projecteFrancina Mas Parera

Autors

Francina Mas Parera i Jordi Morell Ramos

Estudi elaborat per lObservatori Balear de la Societat de la Inormacide la Fundaci iBit


3/150

Edita:

Fundaci IBITParc Bit. Ctra. Valldemossa, Km. 7,4 Edici 17 - Planta 3 Porta D-2

07121 Palma, Illes Balears, Espanya

Tel: +34 971177270/1

www.ibit.org

Disseny i illustracions: www.accentgrac.com

Impressi: Grques Rubines

Dip. Legal: PM- 1430-2010

ISBN: 978-84-693-4506-1

Alguns drets reservats

Aquesta obra est sota una llicncia

Reconeixement-No comercial-Compartir sota la mateixa llicncia

3.0 Espanya de Creative Commons. Per veure una cpia daquesta llicncia, visiteu

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/o envieu una carta a Creative Commons,

171 Second Street, Suite 300, San Francisco, Calirnia 94105, USA.


4/150

Sumari

Prleg

Presentaci

Introducci al treball

Metodologia

Destacats

Resultats

Equipament i connectivitat

Administraci electrnica

Negoci electrnic

Banca electrnica

Factura electrnica

Signatura digital

Comer electrnic

Presncia a la xarxa

Formaci i teletreball

Indicador TIC

Apndix (qestionari)

ndex de grcs i taules

Glossari de termes

Reerncies i bibliograa

5

15

27

33

63

66

73

90

105

125

10

21

31

58

64

70

79

97

119

143


5/150


6/150


7/150


8/150

Les TIC a la pime balear

Avui en dia, una de les receptes bsiques per generar riquesa s crear

empreses basades en la innovaci, s a dir que donin valor i utilitats a les

necessitats dels consumidors de orma dierent, amb nous productes, amb

nous serveis, amb nous models de gesti i amb la tecnologia. Hi ha molts

de tipus dinnovaci: innovaci en producte, innovaci en servei, innova-

ci en nous models de negoci, innovaci en noves maneres de comercialit-

zaci i innovaci tecnolgica.

Les TIC, tecnologies de la inormaci i la comunicaci, es consideren

innovaci tecnolgica, un tipus dinnovaci que al llarg dels darrers anyssha convertit en un recurs clau per al creixement econmic i social i, en

conseqncia, un mitj per millorar la competitivitat i la productivitat de

les pimes, sobretot de les pimes de les Illes Balears, ja que el seu mbit

dactuaci s la nutica, el turisme, el comer, la indstria i el sector de

serveis, els quals viuen una revoluci tecnolgica quant a productes i

serveis.

Les TIC sn ruit de la revoluci tecnolgica, que molts dexperts en

temes de les noves tecnologies consideren la revoluci silenciosa, i que

s ruit de la convergncia de molts de actors: la digitalitzaci, Internet,

banda ampla en tecnologia mbil, etc. Actualment, encara no tenim les

cartes de navegaci del mn digital, estem en una ase embrionria o

de llanament.

La revoluci tecnolgica dels darrers anys a necessari que les empresesque vulguin adaptar-se a les noves necessitats hagin dincorporar aquestes

revolucions tecnolgiques en els processos productius i en les rees un-

cionals de lempresa. La revoluci tecnolgica suposa un creixement ex-

ponencial i illimitat de la utilitzaci de les noves tecnologies, sobretot de

les tecnologies 2.0, per tant, la combinaci de TIC i pimes garanteix lxit

empresarial perqu es onamenta en la revoluci tecnolgica que vivim,

cosa que a que les pimes sadaptin a les noves necessitats de la societat i,

per tant, siguin ms productives i ms competitives.


9/150

6

Un altre aspecte que cal destacar s laugment ds de les TIC, i aix

implica que surtin noves oportunitats de negoci i al mateix temps un

creixement social. Tamb podem remarcar la capacitat de transormar

sectors productius tradicionals i generar noves oportunitats de negoci.

En defnitiva, la utilitzaci de les TIC s un nou recurs perqu la societat,

leconomia i les pimes es reorcin, i ms tenint en compte la conjuntura

econmica actual.

Sr. ngel Pujol i RossellDirector gerent de lIDI


10/150


11/150


12/150


Oerir el treball segent, en qu sanalitza la implantaci de les tecnologi-es de la inormaci i les comunicacions (IC) a la petita i mitjana empresa(pime) de les Illes Balears, s un repte i una gran oportunitat. Limpuls de lainnovaci tecnolgica i de la generaci de coneixement constitueix un delsonaments sobre els quals les administracions pbliques es recolzen per mi-llorar la competitivitat del seu teixit empresarial i de la societat en general.Un exemple del comproms que aquesta tasca suposa s el desenvolupamentdel Plan Avanza,1 amb el qual, i segons sexplica a lestudi de la COEC,2es pretn aconseguir un s adequat de les IC a Espanya, de manera que

contribueixi a lxit dun creixement econmic basat en la millora de la capa-citaci i la productivitat. Perqu es produeixi un enriquiment de la igualtatsocial i regional, alhora que una millora en el benestar i la qualitat de vidadels ciutadans, les seves rees dactuaci persegueixen la implantaci digitalen els entorns de leconomia, la ciutadania i els serveis pblics, a ms de lacreaci dun context digital generalitzat. El seguiment eca de programesde promoci de la innovaci com aquest constitueix una mitj molt til,duna banda, per conixer-ne el rendiment amb lavaluaci dels xits aconse-guits i, de laltra, per tenir loportunitat de corregir els errors comesos.

Les TIC tenen un paper essencial en el creixement econmic i social dunpas. Al llarg dels darrers anys, ls daquestes tecnologies sha convertiten un actor important de dinamitzaci del creixement econmic basat enlaugment de la competitivitat, la productivitat i la qualitat del treball. Shamostrat com ladopci de les TIC per part dempreses de qualsevol sector

econmic ha ajudat a millorar-ne el rendiment i ha posat les bases dunmodel de creixement econmic ms slid i sostenible. Per aix, en lactuali-tat hi ha un consens gaireb generalitzat sobre la importncia demprar lestecnologies de la inormaci per desenvolupar qualsevol tipus dempresa isobre el et que ambds actors necessiten interacci i es conguren com aelements onamentals per a larrencada i la superaci dun pas.

1. Pla de nanament pel desenvolupament de la societat de la inormaci i el coneixement i que ha estatdissenyat per posar a Espanya en una situaci de preerncia dins la societat del coneixement, per millorarla seva productivitat econmica i el benestar de tots els ciutadans espanyols.

2. Plan Avanza. Enoque del seguimiento de sus medidas desde la perspectiva de la innovacin tecnolgica. Funda-ci COTEC.


13/150

6

Ens trobem en un perode dincrements elevats de la productivitat vincu-lats a la revoluci tecnolgica digital, et que ha perms tamb cercar novesormes de negoci sorgides arran de laccs, cada vegada ms cil, de la po-blaci a les TIC. Ls daquestes tecnologies ha de ser transversal a tots elsnivells de lempresa, i shan dadequar els recursos humans i lorganitzaci ales exigncies que impliquen. Aix, les empreses que apostin per la innova-ci seran les que assoleixin uns nivells ms alts dinternacionalitzaci i decompetitivitat. Des del punt de vista de les empreses, ladopci de les TICals seus negocis ha de ser entesa com una inversi; s tasca nostra animarles pimes a er aquesta passa. El sector dactivitat al qual pertany una pime,

la zona on es troba situada i la dimensi reerent al nombre de personesque hi treballen, constitueixen actors que condicionen, a priori, aquestgrau dequipament, s i aprotament, per no han de limitar el rendimentque pot treure cada companyia daquestes tecnologies. De et, la capacitatdadaptaci al canvi s, ns i tot, ms important que la dimensi. Si msno, la situaci comporta que shagi de tenir una atenci especial de la peti-ta i mitjana empresa, ja que representa el motor principal i ms dinmic dela nostra economia i de la generaci docupaci laboral. Cal considerar queel seu volum equival al 99% del total dempreses si parlam dempreses de 0ns a 49 treballadors, i del 95% sobre el total dempreses si parlam dem-preses de menys de 10 treballadors.3 Per aix, les iniciatives destinades apromoure ls de les TIC de manera que orientin el negoci cap a lxit shande centrar en les pimes. En aquest context i entre les dierents iniciativespromogudes pel sector pblic per aconseguir lalabetitzaci tecnolgica4de les empreses, sorgeix la necessitat de garantir un s segur de les tecno-

logies en aquest tipus dorganitzacions. Aquest estudi ens ha de permetreobtenir una radiograa de lestat de les pimes en lmbit tecnolgic i ensha doerir una inormaci valuosa per orientar el rumb de la implicaci delAdministraci pblica en la millora de laprotament de les TIC.

A mesura que ls de les TIC per part de les pimes, principalment, avana

3. Font: INE. Directori central d empreses 2009.

4. El 1997, Paul Gilster va denir lalabetitzaci digital com la capacitat dentendre i utilitzar la inormacien mltiples ormats en un ampli rang de recursos quan s presentada a travs dordinadors. Quasi 10 anysdesprs, la denici continua essent totalment vlida. Tanmateix, la seva interpretaci sha et ms i mscomplexa pel grau dimplantaci de les tecnologies de la inormaci i la comunicaci (TIC) en la nostra vidaquotidiana.


14/150


des de la inraestructura tecnolgica bsica cap a ls daplicacions espec-ques i la implantaci del negoci electrnic, es a encara ms imprescin-dible abordar-ne lestudi amb un enocament ampli capa de donar-nos aconixer les expectatives i les necessitats daquest sector que, ja ho hemdit, representa ms del 95% del nostre teixit empresarial. Certament, noser una tasca gens cil, shi haur de er molta de eina i canvis impor-tants, tant en la orma de treballar com en la de comunicar-se, per algundia haurem de comenar. Com va dir John F. Kennedy en el seu discurs depresa de possessi el 1961:

No saconseguir tot aix en els primers cent dies. Tampoc no es dur a

terme en els primers mil dies, ni en la vida daquest Govern, potser ni tansols en el curs de la nostra vida en aquest planeta. Per comencem.


15/150


16/150


17/150


18/150


La Fundaci Illes Balears Innovaci ecnolgica (Fundaci iBit), complint elseu objectiu de omentar el desenvolupament de la societat de la inormacii el coneixement, dins el marc del Plan Avanza pla conanat pel Minis-teri dIndstria, urisme i Comer i per la Direcci General de ecnologia iComunicacions de la Conselleria dInnovaci, Interior i Justcia del Governde les Illes Balears, ha posat en marxa aquest estudi, que ha estat dirigitper lObservatori Balear de la Societat de la Inormaci (OBSI). Aquestainvestigaci aporta una de les bases de dades ms importants que hi ha enlactualitat sobre la implantaci de les IC a les pimes de les Balears.

Lestudi ha estat possible grcies a la implicaci i al suport de les entitats delsector, que han collaborat tant en el disseny del qestionari com aportant laseva visi, experincia i coneixements:

Associaci joves empresaris de BalearsCambra de Comer de MallorcaCambra de Comer dEivissa i Formentera

Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de MenorcaCentre de Recerca Econmica (CRE)gsBI. Associaci Balear dEmpreses de Sotware, Internet iNoves ecnologiesInstitut Balear de urisme (IBAUR)Institut dInnovaci Empresarial de les Illes Balears (IDI)Petita i Mitjana Empresa dEivissa i Formentera (PIMEEF)

PIME Balears. Conederaci de la petita i mitjana empresa de BalearsPimeco. Associaci del Petit i Mitj Comer de MallorcaPIME Menorca. Federaci de la Petita i Mitjana Empresa deMenorcaUnitat dInnovaci del Parc Bit

El propsit daquest treball s conixer lestat de la nostra comunitat en rela-ci amb la implantaci de les IC a les nostres pimes i er propostes dactua-

ci per, ms endavant, poder avaluar leccia de les mesures de desenvolu-pament portades a terme i er possible lanlisi dels resultats. El recull de lespropostes dactuaci es ar conjuntament amb les entitats anomenades enorma de plantejaments que pretenen donar resposta a les necessitats detec-


19/150

6

tades i tamb acostar la societat de la inormaci a les pimes de les Illes.

Els objectius del projecte es podrien resumir en:Objectius generals

Establir un diagnstic sobre lestat de les pimes amb reerncia alequipament i ls de les IC.Establir dierncies en la implantaci de les IC segons els dis-tints segments.

Objectius especcs

Detectar mancances dequipament en les IC.Detectar els motius de les reticncies a ls de les IC.Analitzar sectorialment la implantaci de les IC.Identicar les lnies estratgiques dactivitat.

A linici daquest estudi es va voler comparar lestat de lempresa balear ambla resta de comunitats autnomes per contextualitzar la situaci de lesempreses de la nostra comunitat respecte dels principals indicadors. El grc

segent, elaborat a partir de dades de lINE del 2009, respon al conjunt din-dicadors principals de lenquesta que du a terme lINE anualment: Encuestasobre el uso de TIC y el comercio electrnico en las empresas.

La metodologia que ha utilitzat lInstitut Nacional dEstadstica s substan-cialment dierent de la que sha et servir per a aquest estudi, sobretot quantals universos mostrals i a la ormulaci dels tems. Per amb la nalitatdampliar les conclusions del treball i establir un marc contextual que enspermeti ubicar-nos, sha duit a terme la comparativa segent, eta a partirde dades de lINE.

Segon lINE, podem dir que a les Illes Balears estem per sobre de la mitjananacional en els tems segents:

Empreses que disposen dordinador/s.Empreses amb connexi a Internet.

Empreses amb teleonia mbil ds empresarial.Empreses amb correu electrnic.Empreses que utilitzen el sistema operatiu de codi obert LINUX.Empreses que disposen de programari de detecci de virus.


20/150


En canvi, ens trobem per sota de la mitjana en aquests altres:Empreses que disposen dintranet.Empreses que interaccionen amb lAdministraci pblica a travsdInternet.Empreses que disposen de lloc/pgina web.Empreses que han utilitzat la signatura digital.Empreses que varen proporcionar ormaci en IC als seus tre-balladors.

Estem, segons aquest grc de valor adimensional, ja que no es reereix acap percentatge en concret sin a un conjunt dindicadors, a 2 punts per

sota de la mitjana. Podem dir que ens trobem gaireb a la coa del grc, ambnoms 4 comunitats autnomes per darrere i una al costat, mentre que 12comunitats obtenen millor puntuaci que les Balears. Amb aix, i a priori, espot indicar que les nostres empreses estan ben equipades, per que podriener un s ms intensiu de les IC.

(Font: INE 2009.)


21/150

6

Al llarg daquest treball, sanalitzen indicadors no disponibles a lINE i queno shavien estudiat encara amb aquesta prounditat a la nostra comunitat.Aix a impossible que es puguin comparar, de moment, amb dades ocialsde la resta del territori nacional. Els tems que shi han aegit sn:

Tipologia dordinador/s, dierenciant entre porttils, de sobre-taula i PDA.

Eines de negoci: omtiques, de acturaci i comptabilitat, degesti dinventari i estocs, de gesti de comandes, de gesti derecursos humans, de gesti documental, de gesti de projectes,TPV i ERP.

Aplicacions multimdia, ent reerncia a eines destinades aldisseny per ordinador, ja sigui CAD, 3D, grc o vdeo i udio.

Intranet: utilitats de les quals disposa i si hi ha accs des deora de locina.

Teleonia mbil: amb connexi a Internet i tipus de connexi. Sistema operatiu. Freqncia de les actualitzacions del web de lempresa, si dis-

posen de domini propi, els idiomes disponibles en qu es trobatraduda i si an servir servidor segur.

Correu electrnic: nalitats ds. Publicitat per Internet: tipus, conana en la publicitat a laxarxa i reqncia dinsercions.

Administraci electrnica: entitats amb qu shan relacionat,nalitats ds i aspectes negatius de la interacci.

Factura electrnica: coneixement de la Llei 11/2007 i mtode

per emetre actures. Signatura electrnica: nalitats ds. Comer electrnic: ormes de pagament. Formaci en IC: tipus de ormaci i nanament de la ormaci. Teletreball en els seus dierents aspectes.


22/150


23/150


24/150


El treball dinvestigaci es basa en sis ases. La Fundaci iBit ha coneccio-nat el qestionari, mentre que la resta de ases han estat desenvolupadesper lInstitut Balear dEstudis Socials Avanats (IBES):5

Conecci del qestionari. Validaci del qestionari i pretest. Conecci de la base de dades de pimes a partir de sis onts di-

erents i ormada per ms de 50.000 empreses que representenel 50% de lunivers censal.

Mostreig per quotes. Agrupaci de les empreses en segments assegurant un error

mxim per segment del 6%.Treball de camp, et per mitj del sistema denquestes CATI(Computer Assisted Telephone Interviewing).

TOTAL 91.826

Indstria 5.464Construcci 14.216

Comer 19.431

Turisme 10.873Hotels i altres allotjaments turstics (CNAE 551, 552) 1.650

Restaurants (CNAE 553, 554, 555) 8.736

Agncies de viatge, majoristes i minoristes (CNAE 663) 487

Altres serveis no turstics 41.842

*Totes les reerncies a la CNAE sn de divisi (2 dgits), excepte per a turisme, que sn de grup (3 dgits).Font: IBESTAT a partir de dades del DIRCE 2009 (INE).

5. http://www.ibesinvestigacion.com/index_ca.html.


25/150

6

Fitxa tcnica de lestudi

Disseny de la mostra:

El marc poblacional de lestudi sn les pimes de les Illes Balears, conside-rant la pime com a empresa de ns a 250 treballadors.

La poblaci dempreses sha segmentat segons les variables segents: Dimensi de lempresa, entesa com a nombre de persones que

hi treballen. Zona geogrca on subica lempresa a les Illes Balears: Palma,

Mallorca (sense Palma), Menorca, Eivissa i Formentera.

Agrupacions dactivitat segons la Classicaci Nacional dActi-vitats Econmiques: CNAE-2009.

La grandria de la mostra per al total de les Balears s de 1.800 pimes, i as-segura un nivell de conana del 95,5% i un error global mxim del 2,2%.La distribuci mostral per estrats es refecteix a la taula segent:

Segment Categoria Teric Real %

Zona

Palma 500 523 29,1

Mallorca (sense Palma) 500 527 29,3

Menorca 350 334 18,3

Eivissa 350 375 20,3

Formentera 100 37 2,1

NS 0 4 0,2

Activitat

Indstria 400 116 6,4

Construcci 400 146 8,1

Comer 400 268 14,9

Turisme / hoteleria 400 317 28,7

Altres serveis 200 748 41,3

Dimensi(nre. de treballadors)

1-41000

826 45,9

5-9 375 20,9

10-49

800

382 21,2

+ de 50 81 5,1

NS 126 7,0


26/150


Com es va er lestudi?

El qestionari es va dur a terme durant els mesos dagost, setembre i octu-

bre del 2009 a una mostra de 1.800 pimes: 116 del sector de la indstria,146 de la construcci, 268 del comer, 317 de turisme/hoteleria i 748 deserveis (no turstics). Lunivers destudi que es va considerar inclou totesles pimes de les Illes Balears.

Segons les dades de lInstitut Nacional dEstadstica (INE), recollides alDirectori central dempreses (DIRCE 2009), el nombre total dempreses aEspanya arriba a 3.355.830, amb un clar protagonisme de les microempre-

ses (de 0 a 9 treballadors). A les Balears, el nombre total dempreses s de91.826, i les de menys de 10 treballadors representen el 95%.6

Amb tot aix i amb lobjectiu de donar resposta als interrogants sobre lim-pacte digital en lactivitat empresarial de la nostra comunitat autnoma,es va comenar elaborant el qestionari,7 que consta de 61 preguntes i tla base en els estudis ms remarcables8 que shan et els darrers anys sobre

6. Font: DIRCE 2009.

7. Es troba disponible a l apndix.

8. Encuesta sobre el uso de IC y comercio electrnico en las empresas 2008-2009, INE.Las tecnologas de movilidad en la empresa espaola, ONTSI.Diagnstico tecnolgico sector hotelero 2007, ONTSI.

(Font: DIRCE 2009.)

4.686

87.140


27/150

6

el tema, tot i que tamb disposa dindicadors nous, que ja shan esmentatanteriorment.Aquest treball deensa que hi ha dos actors clau que inter-venen en les transormacions de lorganitzaci, les prctiques i lestrat-

gia empresarial a partir de les TIC: lequipament i ls. Una aproximaci

completa ha dincloure, no tan sols lestudi dels equipaments implantats,

sin tamb la utilitzaci que sen a. Lestructura del treball est dividida

en 5 mduls:Equipament i connectivitat

Administraci electrnica Negoci electrnic

Bancaelectrnica

Facturaelectrnica Signaturadigital

Comerelectrnic

Presncia a Internet Formaci i teletreball


28/150


29/150


30/150


Les dierncies reerents tant a lequipament com als usos de

les TIC a les pimes les trobem, sobretot, relacionades amb ladimensi de lempresa, no amb el sector ni amb la zona onestan situades.

El 86,3% de les petites i mitjanes empreses disposendordinador. Els ordinadors de sobretaula sn els ms abun-dants a les pimes (92,1%), seguits dels ordinadors porttils(39,6%) i de les PDA (16,8%). De les pimes que no en tenen, 6

de cada 10 argumenten que no en necessiten. Compartir informaci s la funcionalitat ms utilitzada de la

intranet.

La implantaci de la teleonia mbil ds empresarial, amb un68%, s inerior a laccs a Internet.

Windows, amb un 93,4% dimplantaci, s el sistema operatiu

ms utilitzat. Un 5% no sap quin sistema o sistemes operatiusutilitzen, mentre un 0,9% a servir Mac i un 0,8% Linux.

8 de cada 10 pimes tenen accs a Internet i, daquestes, msdel 80% hi accedeixen per mitj dADSL.

Del total de pimes amb mbil ds empresarial, nhi ha un40,3% amb connexi a Internet. Daquestes, la majoria (un69,2%) es connecta a travs de la tecnologia 3G.

De les pimes amb connexi a Internet, un 90% utilitza el correuelectrnic com a mitj de contacte.

Un 92,2% de les pimes disposen de sistemes de seguretatinormtica; el ms implantat s lantivirus, amb un 83,5%.

La targeta s el mtode de pagament ms utilitzat per les pi-mes en el comer electrnic.

Gaireb una de cada dues pimes ha utilitzat Internet per relacio-nar-se amb lAdministraci durant el darrer any, sobretot per ertrmits amb lAgncia Tributria i amb la Seguretat Social.


31/150

6

El 48% de les microempreses de 5 a 9 treballadors disposa delloc web propi, per un 25% noms lactualitza anualment.

El 88% dels webs de les pimes estan disponibles en llengua

castellana i un 48,8% en angls, per noms un 37,6% ho es-tan en catal.

La gran majoria de pimes usuries de lAdministraci electrni-ca no destaquen cap aspecte negatiu del seu s.

El 24,3% de les pimes han et publicitat per Internet durant eldarrer any, per noms 1 de cada 2 afrmen que ho tornaran aer el proper any.

La publicitat contextual, els directoris dempresa i els bnerssn les ormes ms utilitzades a lhora de er publicitat per laxarxa.

Noms 9 de cada 100 pimes utilitzen les xarxes socials com amtode per er publicitat a Internet.

El sector de turisme/hoteleria s el que ms es relaciona amb

lAdministraci de orma telemtica. Noms un 23,8% de les petites i mitjanes empreses han utilit-

zat la actura electrnica.

El 9% del total de pimes t personal que teletreballa. A lespimes d1 a 4 treballadors, la xira es redueix a la meitat.

La banca electrnica s utilitzada per ms de 7 de cada 10 pi-mes.

El 67% de la ormaci que reben els treballadors est fnanadaper la pime mateixa.

El 34% de les pimes ha comprat per Internet durant el darrerany. El sector de la indstria destaca amb un 41,4%.

Noms un 6,4% de pimes del sector del comer afrmen havervenut bns i/o serveis per Internet durant el darrer any, mentre

que el sector de turisme/hoteleria triplica la mitjana balear ambun 37,3%.


32/150


33/150


34/150


Com ja hem dit, una aproximaci completa a la realitat digital de

les pimes ha dincloure no tan sols lestudi de lequipament del

qual disposa, sin tamb ls que en fa. Per aix, lestudi analitza,

duna banda, les infraestructures digitals que tenen les pimes,

cosa que ens apropa a lequipament principal que tenen a labast

la majoria de companyies, com telfon mbil, ordinadors, xarxa

LAN, accs a Internet, lloc web, correu electrnic, etc.; de laltra,estudia ls daquest equipament i, el que s ms important, quin

tipus ds en fan, ja que, segons sexplica a linforme Les TIC i

les transformacions de lempresa catalana. Informe de recerca II:

Una adequada integraci de la tecnologia a les empreses permet

laugment i la millora de la seva capacitat productiva. Per aquesta

ra, cal que la tecnologia sadapti perqu sigui usada com a font

dinnovacions de tot tipus.

Equipament i connectivitat

Ordinador

Avui en dia, la majoria de pimes disposen dalgun tipus dordinador, ja sigui

de sobretaula, porttil o una PDA. A les Balears, el 86% de les pimes en

tenen, com a mnim, un; per dels que no en tenen 6 de cada 10 argumen-

ten que no en necessiten. Aquest indicador ens permet er una primera


35/150

6

aproximaci a lequipament de les pimes i tamb al principal motiu de no

tenir-ne, que es repeteix durant lestudi i que consisteix en el et que les

que no disposen dequipament en la majoria de casos les pimes ms

petites consideren que no el necessiten. Per aix, s necessari donar a

conixer les uncionalitats que un ordinador pot oerir a qualsevol tipus

dempresa i tamb omentar la inversi en TIC. Val a dir que avui dia la

presncia dInternet com a complement necessari de lordinador implica

que el et de tenir noms ordinador, sense connexi a la xarxa, esdevingui

insufcient.

Si mirem aquest indicador per zones, veiem que Formentera es

troba signifcativament per sota daquesta dada, ja que poc msd1 de cada 2 pimes enquestades afrma tenir-ne, mentre que la

resta de zones mantenen percentatges superiors al 80%.

Si ens centrem en els sectors, el de la construcci apareix com el

que t ms implantaci de TIC, amb ms de 7 punts percentuals

de dierncia respecte del sector que el segueix.

I, dacord amb la dimensi, entesa com a nombre de treballadors

de lempresa, podem dir que a mesura que creix el nombre de

treballadors tamb augmenta el nombre de pimes que tenen ordi-

nadors, fns a arribar al 100% en el cas de les pimes que superen

els 50 treballadors, tot i que es pot afrmar que prcticament la

totalitat de pimes de ms de 10 treballadors en tenen.

Taula 1: Pimes que disposen dordinador, per sector, zona i dimensi (%)

(Base: Total de les pimes.)

Total Zona Sector Nombre dempleats

IllesBa

lears

Pa

lma

Ma

llorca

(sensePa

lma

)

Menorca

Eivissa

Formentera

Indstria

Construcci

Comer

Turisme

/hoteleria

Serveis

D1a4

De5a

9

De

10a49

Ms

de50

S 86,3 85,9 87,3 85,0 84,0 54,1 87,1 97,3 78,3 76,9 90,1 72,6 93,6 98,7 100,0

No 13,6 14,0 12,7 14,7 14,9 45,9 10,3 2,1 21,5 23,1 9,8 27,4 6,4 1,3 0,0


36/150


Si observem els motius pels quals les pimes armen no disposar dordina-dor, que sn un 13,6%, ens trobem que la resposta en la qual coincideixen6 de cada 10 s que no el necessiten; el et de ser una despesa elevada s elsegon motiu ms important.

Per zones, destaca Menorca, on el 65,5% de pimes declaren nonecessitar-ne, seguida de Mallorca(sense Palma) amb un 58,5%.Per sector, sorprn que sigui serveis que declari amb un percentat-ge ms gran que no el necessita, ns a un 58,8%, i que un alt per-centatge (el 25%) de pimes dedicades al turisme/hoteleria declarinno tenir ordinador a causa de lelevada despesa que suposa.

Per dimensi, sorprn tamb que a les pimes que tenen d1 a 4treballadors el percentatge que arma que no el necessita arribial 74%, desprs el percentatge baixa a 54,2% a les pimes de 5-9, ia les pimes de 10 a 49 torna a pujar ns a un 71,4%.

Pel que a a les pimes que no disposen dordinador, davant la pregunta desi tenen pensat adquirir-ne algun durant el proper any, noms un 7,6% hacontestat que s, davant un 58,1% que ha contestat que no.

Formentera maniesta una tendncia ms positiva que la restadavant ladquisici dordinadors, amb un 15,8%. Tot i aix, essentla zona amb menys nombre dordinadors, un elevat 63,2% no tintenci dimplantar-ne.

(Base: Pimes que no disposen dordinadors.)


37/150

6

En el sector de turisme/hoteleria, sector amb menys implan-taci dordinadors, shi produeix la major predisposici, amb un11,1% de pimes que armen que pensen adquirir ordinadorsdurant el proper any.

I a les pimes de menys de 5 treballadors, en les quals la implan-taci de lordinador s menor que a la resta, noms un 9,7% en tprevista ladquisici el proper any, i sn les pimes ms petites lesque presenten ms resistncia al canvi.

Si parlem del tipus dordinador del qual disposen, destaca ls de lordi-nador de sobretaula, amb un 92,1% dimplantaci, tot i que hi ha un alt

percentatge de pimes que disposen de porttil (39,6%) i un 16,8% quetenen PDA.

Per zones, Menorca t ls ms baix de porttils, amb un 33,9%,i el ms alt dordinadors de sobretaula, amb un 95,5%. La mitjanasegons el total de les Balears que utilitza ordinadors porttils sesitua en el 39,6%.El sector de turisme/hoteleria est per sobre de la resta de sec-tors en ls de la PDA, amb un 24,5%. Aquest ordinador, tambanomenat ordinador de butxaca, en el qual les dades se solen in-troduir amb un llapis electrnic, s ms propi dactivitats relacio-nades amb lhoteleria i la restauraci. El sector de la construcciapareix amb el menor percentatge de porttils, amb un 27,3%, iel sector de la indstria, amb un 48,6%, com a major consumi-dor daquest tipus de producte.

Pel que a a la dimensi, com ms elevat s el nombre de tre-balladors de la pime ms augmenta el percentatge de porttils,ja que la major dimensi de les pimes naavoreix ls, segonsindiquen les xires; per tant, els percentatges de porttils oscillenentre un 34,6% en el cas d1 a 4 treballadors, i un 60,4% per apimes de ms de 50 treballadors.


38/150


Xarxa LAN

En parlar de xarxa LAN es a reerncia a la xarxa de comunicaci entreordinadors situats al mateix edici o en edicis prxims que permet alsusuaris intercanviar dades i aplicacions, aix com compartir recursos.

Per zones, Menorca en t la implantaci ms baixa, amb 7 puntspercentuals per sota de la mitjana balear, i a les Pitises hi ha elspercentatges ms alts, que reguen el 70%.

El sector de serveis destaca positivament quant a ls daquestatecnologia, seguit del sector de turisme/hoteleria, a una distn-cia de 3 punts.

En aquest indicador es torna a veure molt clarament com ladop-ci de TIC a les pimes creix a mesura que augmenta el nombrede treballadors: aix, a les pimes de ms de 50 treballadors ambordinador, la implantaci de la LAN s gaireb el doble que a les

empreses ms petites. Probablement, la necessitat de comunicar-se internament i de compartir inormaci entre un nombre elevatde treballadors a que la presncia de xarxes locals sigui mselevada a les empreses de ms grandria.

(Base: Pimes que disposen dordinador.)


39/150

6

Taula 2: Implantaci de la xarxa LAN per sector i dimensi (%)(Base: Pimes amb ordinador.)

Sector dactivitat Dimensi

Total Indstria Construcci ComerTurisme/hoteleria

Serveis De 1-4 De 5-9 De 10-49 Ms de 50

S 63,4 49,5 63,6 59,2 66,0 69,0 49,2 70,5 84,1 93,4

No 33,1 42,9 31,5 37,4 28,2 28,4 49,0 29,0 15,1 4,4

NS/NC 3,5 7,7 4,9 3,4 5,7 2,5 1,9 0,6 0,8 2,2

Sistema operatiu

Windows est installat en el 93,4% dels ordinadors, i deixa uns percentat-ges marginals tant a Linux com a Mac, amb un 0,9% i un 0,8% respectiva-ment. s ms que evident la quasi omnipresncia de la amlia de sistemesoperatius Windows a la nostra comunitat. Tanmateix, 5 de cada 100 pimesdesconeixen el sistema operatiu installat als seus ordinadors. Aquestesxires ens demostren la desconeixena que tenen les pimes, duna banda,

de les tecnologies que utilitzen, i de laltra, de les que tenen al seu abast. Is que no hem doblidar que els sistemes operatius de codi obert, gairebinexistents als ordinadors de les Illes, representen un avantatge compara-tiu a lhora destalviar un cost per a lempresa que sovint les companyiesdesconeixen.

Amb reerncia a aquest indicador, no hi ha dierncies importants perzona ni tampoc per sector; les dierncies ms grans queden refectides en

la dimensi de la pime. Tot i aix, sha detectat que destaca la zona dEivis-sa respecte de les altres, amb un 2% de pimes que tenen Linux i un 1,3%que tenen Mac; a Eivissa la xira de les pimes que utilitzen Windows arri-ba al 90,6%, per hi ha tamb un alt 6,3% que no sap quin sistema opera-tiu utilitza. Menorca, seguida de Formentera, amb un 95,1% i un 95,0%respectivament, sn les zones on ms implantat est ls de Windows a lespimes.


40/150


Eines de gesti empresarial

A continuaci, sexposa el programari de negoci del qual disposen les pimesde les Balears. Aqu, sha avaluat tant lequipament com ls en que an.Sels ha demanat si tenen les eines segents i si les an servir:

Ofmtica: Es reereix a aplicacions que es an servir per crear, emmagat-zemar, manipular i transmetre inormaci digitalment. Per zones, destacaPalma, on 7 de cada 10 pimes tenen eines omtiques installades i lesan servir; per sector, destaca indstria, amb un 77,0%, que s on estanms implantades i sutilitzen ms. Pel que a al nombre de treballadors, latendncia a usar ms les eines omtiques augmenta a mesura que creix el

nombre de treballadors. Finalment, destaca el nombre de pimes que desco-neixen si disposen o no daquest tipus deina.

(Base: Pimes que disposen dordinador.)


41/150

6

Taula 3. Pimes que disposen deines omtiques, per sector (%)(Base: Pimes amb ordinador.)

Indstria Construcci ComerTurisme/

hoteleria

Serveis

En tenen i en an un s habitual 77 70 57,6 62,4 69,5

En tenen per no les utilitzen 4 3,1 3,8 4,8 3,5

No en tenen i no creuen quesiguin tils

13 16,2 26,2 21,2 16,4

No en tenen per creuenque sn tils

1 1,5 1,9 3,7 2,2

NS/NC 5 9,2 10,5 8 8,4

Facturaci i comptabilitat: Un 76,8% conrma que utilitza eines que li per-meten gestionar la acturaci i la comptabilitat nancera de la pime. Per, persobre daquest total de les Balears, destaca Menorca, on quasi 8 de cada 10pimes les utilitzen habitualment; la indstria s el sector en el qual nhi hams implantaci i s, i, per dimensi, el nombre de treballadors continua te-nint una progressi en orma de proporci directa amb la implantaci deinesIC, s a dir, com ms treballadors, ms s deines de gesti, amb un 97,6%

de pimes amb ms de 50 treballadors que en tenen dimplantades.

Taula 4. Pimes que disposen deines destinades a la acturaci i la compta-bilitat, per sector (%)(Base: Pimes amb ordinador.)

Indstria Construcci ComerTurisme/hoteleria

Serveis

En tenen i en an un s habitual 82 80,8 67,6 77,8 76,5En tenen per no les utilitzen 5 0,8 2,7 4,2 2,8


8 7,7 17,8 9 11,8


0 2,3 1,4 1,6 1,4

NS/NC 5 8,5 10,5 7,4 7,4

Gesti dinventari i estoc: Aquestes aplicacions permeten organitzar,planicar i controlar el conjunt destocs que pertanyen a una empresa. Enls daquestes eines de gesti, hi trobem ms dierncies entre sectors queamb la resta deines comentades ns ara, ja que no totes les activitats re-


42/150


quereixen tenir aquest tipus daplicacions. El sector de la indstria torna adestacar positivament, mentre que en el sector de serveis les eines de ges-ti noms sn utilitzades per 4 de cada 10 pimes i el 43% del total no lesconsidera tils. En aquest tem, sorprn lalt percentatge de pimes que nosaben si en tenen o no, que arriben a ser el 10,9% en el sector del comer,en el qual s molt necessari disposar daquesta inormaci.

Taula 5. Pimes que disposen deines destinades a la gesti dinventari iestoc, per sector (%)(Base: Pimes amb ordinador.)

Indstria Construcci ComerTurisme/hoteleria Serveis

En tenen i en an un s habitual 68 44,6 65,7 64,6 40,8



21 39,2 19,5 20,6 43


3 3,8 1,9 3,2 2,8

NS/NC 5 9,3 10,9 8,5 7,8

Gesti de comandes de clients/reserves: Aquestes aplicacions permetenintroduir, modicar i gestionar les sollicituds, les comandes i les reservesdels clients o consumidors. Una de cada dues pimes de les Balears utilitzaaquest tipus deina. Per sectors, el de turisme est signicativament persobre daquesta dada i el de serveis no hi arriba. Pel que a a la dimensi, icontinuant amb la lgica que segueixen els resultats, laugment del nombrede persones que hi treballen est lligat a laugment ds de les TIC; aix,a les pimes d1 a 4 treballadors un 45,8% utilitza aquesta eina, i aquestpercentatge augmenta a mesura que creix el nombre de treballadors, ns aarribar a un 85,5% a les pimes amb ms de 50 treballadors. Un total de32,5% de pimes de les Balears armen no tenir-ne i, a ms, tamb conside-ren que aquesta eina no els seria dutilitat.


43/150

6

Taula 6. Pimes que disposen deines destinades a la gesti de comandes declients/reserves, per sector (%)(Base: Pimes amb ordinador.)

Indstria Construcci Comer Turisme/hoteleria

Serveis




18 39,2 25,4 11,6 42,3


1 3,8 1,9 2,1 2,5

NS/NC 5 9,3 10,5 8,4 8,2

Gesti de recursos humans: Aquesta eina permet que una pime gestionii organitzi les nmines dels treballadors, les prestacions de treball, els indi-cadors de productivitat de lempresa, etc. Tot i aix, el percentatge dim-plantaci i/o necessitat daquesta eina s molt baix respecte de la resta;noms 2 de cada 10 pimes del total de les Balears la utilitzen. Si conside-ram el nombre de treballadors, la penetraci a les pimes de menys de 5 s

del 8,2%, i a les de ms de 50 la xira s del 72,3%.

Taula 7. Pimes que disposen deines destinades a la gesti de recursoshumans, per sector (%)(Base: Pimes amb ordinador.)


Serveis

En tenen i en an un s habitual 20 18,5 9,2 34,9 22En tenen per no les utilitzen 2 0 4,1 6,3 5,1


65 67,7 72,6 45 59,4


3 3,8 2,7 5,3 5,5

NS/NC 10 10 11,4 8,5 8

Gesti documental: Fa reerncia a aplicacions que permeten gestionar,cercar i emmagatzemar grans quantitats de documents electrnics o digi-talitzats. Un 35,3% utilitza eines de gesti de documents a les Illes, davantun 47,7% que considera que aquestes eines no serveixen per al seu tipus


44/150


dempresa o que no les necessita. AMenorca hi ha ls ms baix daquestaaplicaci, amb un 24,2%, i el sector de la indstria representa lactivitatque menys la necessita.

Taula 8. Pimes que disposen deines destinades a la gesti de documents,per sector (%)(Base: Pimes amb ordinador.)


Serveis




65 54,6 58,6 45,5 42,8


4 3,8 2,4 3,7 3

NS/NC 11 10 11,9 10 8,5

Gesti de comandes de provedors: Gaireb 1 de cada 2 pimes utilitzaaplicacions daquest tipus, que permeten introduir, modicar i gestionar

les sollicituds o comandes dels provedors. La xira ms alta per zones latrobem a Mallorca (Palma no inclosa), amb un 50,6%, seguida de Me-norca, amb un 48,7%, i per sector, el dindstria, amb un 61%. La im-plantaci a les pimes amb ms de 50 empleats s de ms de 7 de cada 10.

Taula 9. Pimes que disposen deines destinades a la gesti de comandes deprovedors, per sector (%)(Base: Pimes amb ordinador.)


Serveis


En tenen per no les utilitzen 4 1,5 3 1,6 4,3


28 40 25,7 27,5 46,9


1 3,8 1,9 3,2 3

NS/NC 6 10 11,6 8,4 8,4


45/150

6

Gesti de projectes: Tot i permetre organitzar i administrar recursos, i de-nir, entre altres coses, labast, la temporalitat i les despeses dels projectes,aquesta s una altra eina amb poca implantaci. Considerant el total de lesBalears, tenen i utilitzen aquesta eina el 22,7% de pimes, mentre que un60,1% ni la tenen ni creuen que seria til tenir-la. En el sector del comer,per la naturalesa de la seva activitat, nhi ha el percentatge ms baix; la im-plantaci de leina en els sectors de la construcci i de la indstria s del30% a cadascun, i sn els sectors dactivitat amb ms implantaci daques-ta eina, per les caracterstiques prpies de les tasques que desenvolupen.Destaca positivament la implantaci de leina a Palma i negativament aEivissa i Formentera.

Taula 10. Pimes que disposen deines destinades a la gesti de projectes,per sector (%)(Base: Pimes amb ordinador.)


Serveis

En tenen i en an un s habitual 30 30 16,5 19 22,3

En tenen per no les utilitzen 5 1,5 3,3 4,2 3,9No en tenen i no creuen quesiguin tils

55 54,6 64,8 64 61,5


2 3,8 3,3 3,2 4,1

NS/NC 8 10 12,2 9,5 8,2

TPV (terminal punt de venda): Tamb anomenat daton, aquesta eina,que permet cobrar mitjanant targeta, t la implantaci ms elevada enels sectors de turisme/hoteleria i del comer, i en tots dos sectors sen aun s habitual. Noms un 1% arma tenir-la i no utilitzar-la; aix demos-tra que noms la tenen implantada les pimes que en an s. Si ms no,el 37,3% arma ni tenir-la ni necessitar-la, mentre que un 3,4% diu queno en t per que s que li seria til tenir-la. Per zones, sorprn que siguiPalma la zona en qu hi ha menys implantaci i s dels TPV, amb 5 puntspercentuals menys que la mitjana de les Balears, que se situa en un 48,8%.


46/150


Taula 11.Pimes que disposen de terminal de punt de venda, per sector (%)(Base: Pimes amb ordinador.)

Indstria Construcci ComerTurisme/

hoteleria

Serveis

En tenen i en an un s habitual 36,4 17,7 68,9 80,4 39,6

En tenen per no lutilitzen 1 1,5 0,3 1,1 1,1

No en tenen i no creuen quesigui til

51,5 64,6 18 8,5 46,2

No en tenen per creuenque s til

1 5,4 1,4 2,1 4,7

NS/NC 10,1 10,7 11,5 7,9 8,4

ERP (Enterprise Resource Planning): Un ERP s un conjunt deines inor-mtiques que permeten gestionar de orma integrada els processos i lainormaci corresponents a les dierents rees de negoci duna empresa.Generalment, un sistema ERP integra la gesti de les rees de planica-ci, aprovisionament, logstica, vendes, mrqueting, relaci amb el client,nances, recursos humans, etc. La baixa implantaci dels ERP s generalit-zada a tots els sectors i les zones. Noms el segment que divideix per nom-

bre de treballadors ens mostra dierncies entre les pimes: a les de ms de50 treballadors la implantaci s del 12%, mentre que la mitjana al totalde les Balears s del 6%, et que la converteix en leina menys utilitzada deles estudiades en aquest document. Fins a un 57,5% de les pimes arma nitenir ni utilitzar aquest sistema de gesti empresarial.

Taula 12. Pimes que disposen deines ERP, per sector (%)(Base: Pimes amb ordinador.)


Serveis

En tenen i en an un s habitual 0 3,1 4,9 9 6,6



44 63,1 63,7 54 58,3

No en tenen per creuen

que sn tils2 5,4 4,1 8,5 7

NS/NC 54 27,7 26,8 27,5 27,5


47/150

6

(Base: Pimes amb ordinador.)


48/150


Multimdia: Es reereix a les aplicacions que permeten accedir, tractar,

visualitzar i/o reproduir contingut presentat en una combinaci de ml-

tiples ormats, ja sigui text, udio, vdeo, animaci, imatges esttiques o

qualsevol altre dinteractiu. La utilitzaci daquest tipus de programari, que

s del 23,5%, es vincula sovint a les pimes que assumeixen les tasques de

mrqueting en els seus propis recursos. El sector que en a ms s, amb

un 24%, s el de la indstria, i Palma, amb un 20,9%, s la zona que ms

destaca. Aix i tot, la penetraci s baixa i ls que sen a tamb. A la taula

segent es pot veure un resum deines de disseny i dedici partint del

23,5% de les pimes que afrmen disposar daquest tipus de programari.

Sistemes de seguretat informtica

Podrem dir que gaireb totes les pimes que disposen dordinadors tambtenen sistemes de seguretat inormtica per protegir els ordinadors de

possibles virus o programes que an perillar la seguretat de la inormaci.

(Base: Pimes que disposen dalguna aplicaci multimdia.)


49/150

6

Lantivirus s, sense dubte, el sistema ms implantat. Aquest programari,que permet detectar i eliminar programes maliciosos, gaudeix dun 83,5%dimplantaci. El segueixen les cpies de seguretat i els sistemes dautenti-caci. En aquest tem, no hi ha dierncies ni entre sectors ni zones, ni tansols en la dimensi de lempresa. Aix, lantivirus s el sistema de seguretatinormtica ms utilitzat a tots els segments.

(Base: Pimes amb ordinador.)

Telefonia

No totes les empreses disposen de teleonia mbil dempresa, ja siguiperqu no en necessiten pel nombre de persones que hi treballen, per la

naturalesa de lactivitat que desenvolupen o per altres motius. Per, enlactualitat, podem armar que la penetraci dInternet s superior a laimplantaci del telon mbil ds empresarial.

Quant al total de les Balears, un 68% de les pimes tenen telons mbilsdempresa que utilitzen els treballadors.

Per zones, Mallorca (sense Palma) s lnica que se situa persobre de la mitjana balear, en qu 7 de cada 10 pimes disposen deteleonia mbil com a eina de eina.

Per sectors, destaca el de la construcci, que es troba quasi 20


50/150


(Base: total de pimes.)

punts percentuals per sobre de la mitjana, i el sector del comer,situat a ms de 10 punts per sota de la mitjana.

I si parlem de les pimes illenques amb ms de 50 treballadors,el 93,4% disposa de telons mbils, mentre que noms en tenenun 53,1% de les d1 a 4 treballadors.

Cada dia hi ha ms aplicacions que permeten gestionar el negoci per mitjdel mbil; el rang de solucions s molt ampli i, per aix, assistim a ladopcide dispositius mbils com a eina de treball. La teleonia mbil amb accsa Internet presenta una llarga llista davantatges dels quals es benecienels treballadors, que poden accedir a un gran nombre daplicacions des del

telon.

Dels telons mbils de les pimes, amb 4 de cada 10 es pot accedir a Internet.La orma de connexi s, sobretot, amb la tecnologia 3G, seguida del GPRS.Fins a un 23% desconeix la tecnologia per mitj de la qual es connecta.

Palma, amb un 47%, seguida dEivissa, amb un 40,2%, sn leszones on es troben les pimes ms proclius a utilitzar mbils ambaccs a Internet; destaca ls elevat de 3G a Menorca, amb un76,7%; la resta de tecnologies es distancien de la 3G en totes leszones estudiades.


51/150

6

Si parlem de sectors, el de serveis, amb un 44,7%, i el de laindstria, amb un 42,2%, destaquen per sobre de la mitjana. Elsector de la construcci, que s el que ms teleonia mbil dem-presa t implantada, s, a la vegada, el que menys disposa daccsa Internet, amb un 31,1%.

I en relaci amb la dimensi, la implantaci dInternet en el m-bils oscilla entre un 38,9% i un 49,4%, i ls de la tecnologia 3Gper connectar-se a Internet va del 72,8% a les pimes ms petitesal 78,8% a les ms grans.

(Base: total de pimes que tenen teleonia mbil.)

(Base: total de pimes que tenen teleonia mbil amb accs a Internet.)


52/150


Connexi a Internet

El et que 8 de cada 10 pimes de les Balears tinguin connexi a Internet

no s sucient avui dia. I si el 65,6% de les que no en t pensa que no elnecessita, sagreuja el problema. Ja hem dit que ls de les TIC ha de sertransversal a totes les pimes, independentment de la dimensi, de la zonaon es troba situada aquesta i del sector a qu es dedica. Internet a de qual-sevol pime una empresa ms competitiva; per a qualsevol negoci, estar encontacte amb Internet s estar en contacte amb el mn.

Aquests sn noms alguns dels avantatges que Internet oereix a les pimes:

Millora els processos comunicatius i omenta ormes noves ipoderoses de comunicar-se.

Facilita la cerca dinormaci. Permet compartir coneixement. Oereix a les empreses tenir una visibilitat que cap altre mitj els

pot oerir. Possibilita er publicitat amb ms diusi i de orma gratuta. Fomenta la reducci de costos i temps en les transaccions diries. Connecta els mercats. Ajuda les empreses a oerir els seus serveis a un pblic ms nombrs. Possibilita la baixada daplicacions per al negoci. Concedeix la possibilitat de conixer els competidors i el perl

dels seus consumidors.

Les xires mostren que prcticament totes les pimes amb ordinador eltenen connectat a la xarxa. El actor que implica ms dierncies en aquestsentit continua essent la dimensi de lempresa, i no el sector dactivitatdel qual socupa ni la zona geogrca on es troba la pime. Aix i tot, cal erles remarques segents:

Encara que les zones no suposen dierncies importants, destacaFormentera, on el percentatge de pimes amb Internet no arribaal 50%.

Respecte del sector, destaca positivament el de la construcci,amb una dierncia de 13 punts percentuals respecte del sec-


53/150

6

tor del comer, que s el ms reticent a implantar Internet i enpresenta el percentatge ms baix, amb un 67,9%. En general, ipel que sha comentat ns ara, el sector del comer s un dels quepateix una major ractura digital i, en aquest cas, laccs a Internets un dels indicadors ms importants en parlar de les TIC; hauriade ser un repte per als comeros de les Illes augmentar aquestaxira amb vista al proper any.

La dimensi de la pime s el actor ms rellevant en parlar daccsa Internet. Podem armar que totes les pimes de ms de 10 tre-balladors tenen accs a la xarxa.

Les previsions daccedir a Internet per part de les pimes no sn gairealentidores. Segons es refecteix a lestudi, noms el 5,1% de les pimessense accs a Internet maniesten la intenci de tenir-ne en els propers 12mesos, mentre que el 61,8% expressen obertament la seva manca dintersde tenir-hi accs.

El et que les pimes armin que no necessiten Internet podria respondrea les reticncies dalgunes companyies de caire ms tradicional en la ormadorganitzar el negoci, que les du a creure que Internet no encaixa amb elseu tipus dempresa o que no els pot oerir res. La despesa noms s con-siderada com a causa de no tenir accs a la xarxa pel 4,6%; aix deixa clarque segons el 65,6% de les que no disposen dInternet el et de no necessi-tar tenir-ne s el principal motiu.

Sha de destacar Formentera, on un 16,7% arma que no en t

perqu s complicat disposar de la connexi. Sorprn que noms4,6 de cada 100 pimes considerin que lalta despesa que suposa laconnexi s el motiu principal de no tenir-ne.

El sector del turisme/hoteleria i els altres serveis sn els queexpressen el et de no necessitar Internet amb un percentatge mselevat; en el sector del comer, tot i que tamb sn de les pimes queargumenten tenir-ne menys necessitat, hi ha un 7,2% que justicael et de no disposar de connexi pels preus que aquesta suposa.

Pel que a a la dimensi de la pime, sembla que tenir una plantillams reduda hauria dincitar a un s ms intensiu de les TIC, sims no, s evident que no s aix.


54/150


Taula 13: Accs a Internet de les pimes, per sector, zona i dimensi (%)(Base: Total de les pimes.)

Total Zona Sector Nombre dempleats

IllesBa

lears

Pa

lma

Ma

llorca

(sensePa

lma

)

Menorca

Eivissa

Formentera

Indstria

Construcci

Comer

Turisme

/hoteleria

Serveis

D1a4

De5a

9

De

10a49

Ms

de50

S 79,0 79,7 79,1 77,8 76,0 48,6 78,4 90,4 67,9 71,3 84,5 68,3 89,9 97,6 98,9

No 16,4 15,3 15,2 20,4 17,3 45,9 13,8 4,8 25,5 23,9 12 31 10,1 2,4 1,1

NS/NC 4,6 5 5,7 1,8 6,7 5,4 7,7 4,8 6,6 4,9 3,5 0,7 0 0 0

El tipus de connexi a Internet que utilitzen de orma majoritria lespimes analitzades s lADSL. Aquesta lidera les connexions de les pimes deles Balears, amb un 81,9%, seguida de lluny de la xarxa de l, que se situa

en el 6,6%, i del mdem, amb el 3,4% dimplantaci.

(Base: Pimes sense accs a Internet.)


55/150

6

Palma t la menor implantaci dADSL, amb 6 punts per sota dela mitjana balear, a la vegada que s la zona on hi ha ms con-nexions a travs de la xarxa de l, amb un 10%, a causa proba-blement que hi ha ms disponibilitat dinraestructures daquesttipus en aquesta ciutat.

Per sectors, no es pot dir que lADSL destaqui en cap; en tots laimplantaci daquests tipus de connexi supera el 80%.

A mesura que augmenta la dimensi de la pime tamb ho a laconnexi per ADSL; en canvi, ls dInternet mbil, com, perexemple, els mdems USB, segueix una direcci inversa.

Correu electrnic

El correu electrnic en molts de casos ha substitut, no tan sols lenviamentde paper, sin tamb el telon. El correu electrnic tamb permet adjun-tar-hi arxius de dades, imatges, msica i vdeos, entre daltres, tot i queels missatges que senvien onamentalment sn de text. Moltes de pimeslutilitzen com a orma de contacte amb clients i provedors, per tamb

amb nalitats publicitries.

(Base: Pimes amb accs a Internet.)


56/150


Del 79% de pimes de les Balears amb connexi a Internet, 9 de cada 10 utilit-zen el correu electrnic de lempresa, ja sigui un correu de tercers o propi, queserveix de contacte amb clients i provedors. Per correu de tercers, sentnel que proporcionen subministradors de serveis de correu, com ara Gmail oHotmail. Per correu propi, sentn el que proporciona lempresa mateixa.

Destaca, per sobre, Menorca, on el percentatge de pimes queutilitzen un correu electrnic de contacte s el 90,6% i, per sota,Eivissa, amb un 86,4%. Tot i aix, nhi ha una implantaci altaque supera el 86% a totes les zones.El sector de la construcci, amb un 92,8%, s el que en demostra

ms s, seguit del sector de serveis, amb un 92,3%. El sector quemenys utilitza el correu electrnic s el del comer, amb un 84,6%.

Per dimensi, totes les pimes de ms de 50 treballadors tamblutilitzen, mentre que tamb ho an el 91% de les de menys de 5treballadors.

(Base: Pimes amb accs a Internet.)

El motiu principal de no utilitzar el correu electrnic s el de no necessitar-lo, resposta esmentada pel 51,3% de les pimes que no lutilitzen. Un 3,5%admet no er-ho per manca de temps a lhora de gestionar-lo i un 45,1%no sap per qu no el a servir. s a les pimes que armen no necessitar-lo ia les que no saben per qu no lutilitzen en qu sha dinsistir en els avan-tatges que suposa, avui en dia, utilitzar aquesta eina. Les companyies ques que en an s la nalitat que ms anomenen s el contacte amb clients,com es pot veure al grc segent. Tamb sn moltes, un 75,1%, les que


57/150

6

lutilitzen per mantenir contacte amb provedors, i poques les que ho anamb nalitats publicitries.

(Base: Pimes amb accs a Internet i correu electrnic.)

Intranet

La intranet, xarxa interna de la qual disposen algunes organitzacions i quees compon habitualment destndards dInternet, permet oerir contingutsi serveis per a un s exclusiu de lempresa. Quant al total de pimes, noms

2 de cada 10 en tenen.

Menorca destaca negativament en aquest tem amb un 10,8%;en canvi, a Mallorca (sense Palma), la implantaci de la intranetest per sobre de la mitjana balear, amb un 22,2%.

Per sectors, destaca positivament el sector de serveis, amb unaimplantaci del 23,5%, els sectors de la indstria i el turisme/

hoteleria el segueixen amb un 21,6% cadascun. El sectors delcomer i de la construcci es troben per sota de la mitjana balear. Per dimensi de la pime, es maniesta clarament una tendncia a

usar aquesta tecnologia segons el nombre de treballadors de lem-presa, que arriba a un 55% en el cas de les pimes de ms de 50treballadors. La intranet com a sistema de coordinaci i intercanvidinormaci guanya ms pes en les pimes amb ms treballadors, toti que un 8,8% de les microempreses d1 a 4 tamb en disposen.

Pel que a a les pimes que armen no tenir intranet, el motiu que msesmenten s que no els a alta, amb un 78,6%; la manca de coneixements


58/150


de leina, amb un 9,5%, s el segon motiu, i un 4,2% considera que s unaaplicaci complicada. Crida latenci que un 85,4% de les pimes de msde 50 treballadors que no en tenen considerin que no la necessiten. I del74,5% de pimes que no disposen dintranet, noms un 3,6% shan plante-jat implantar-ne en els seus sistemes.

Els usos ms reqents de la connexi a la intranet per part de les pimessn compartir inormaci i dur a terme la gesti documental i la gesti depersonal. Un 35,7% de les intranets sn accessibles des de ora de loci-na, mentre que un 43% noms sn accessibles des de la eina. I ns a un21,3% no sap si hi pot accedir des de ora o no. Per sectors, els usos novarien; en contra del que es podia esperar, tampoc no ho an per zona niper dimensi de la pime.

(Base: Pimes amb intranet.)


59/150

6

Administraci electrnica

Segons sexplica al tercer llibre de la collecci Ibitcoles Pla ANIBAL. Pla

dactuaci per a la implantaci de lAdministraci electrnica a les Illes Balearsdacord amb la Llei 11/2007 (LAECSP),9 la gran passa en el desenvolupa-ment duna administraci electrnica avanada t lorigen en la publicacide la Llei 11/2007, daccs electrnic dels ciutadans als serveis pblics(LAECSP). Aquesta Llei reconeix drets a la ciutadania per gestionar la sevarelaci amb les administracions pbliques, i comporta canvis radicals en lagesti i ls de les eines necessries per poder er-ho realitat i perqu lexer-cici del dret sigui plenament eectiu.

Alguns dels benecis de ls de lAdministraci electrnica:

24 hores, 365 dies a lany. Accs des de qualsevol lloc amb connexi a Internet. Supressi dels desplaaments sics. Estalvi de costos per desplaaments.

Simplicaci dels trmits. Millora de laccs a la inormaci generada per lAdministraci.

9. http://www.ibit.org/home/diusion/ver.php?id=2601.


60/150


En aquest aspecte, sha et reerncia a la utilitzaci de lAdministracielectrnica per part de les pimes durant lany anterior a lelaboraci delenquesta. La consulta sha et sobre un any tenint en compte que hi hatrmits que noms es an una vegada a lany. Per aix, es va considerarque era un temps sucient perqu les pimes hi haguessin et trmits. Elsresultats indiquen que gaireb 1 de cada 2 pimes del total de les Balears, el48,3%, sha relacionat amb lAdministraci electrnica mitjanant Internetdurant el darrer any.

Sorprn que sigui Palma la zona on ms sha utilitzat, ja que pelet de ser la capital aglutina un nombre ms gran de delegacions

pbliques. En canvi, Eivissa i Formentera sn les zones on menyssutilitza Internet per er aquest tipus de transaccions telemtiques.

El sector del turisme i el de la resta de serveis destaquen positi-vament en aquest sentit, ja que sn els sectors que ms interactu-en amb lAdministraci a travs de la xarxa, amb un 51% i un 55%respectivament;

Respecte de la dimensi, es nota clarament que a mesura queaugmenta el nombre dempleats sincrementa tamb, de maneramolt signicativa, el nombre de pimes que an trmits adminis-tratius per Internet, que va del 37% a les pimes d1 a 4 treballa-dors al 80% a les pimes de ms de 50 treballadors.



61/150

6

Les pimes que esmenten que no han et transaccions electrniques per In-ternet comenten que el motiu s que no els a alta utilitzar aquest servei,seguit de la manca de coneixements per utilitzar-lo. Davant la preguntade si pensen que lutilitzaran durant el proper any, noms un 4,4% hanassegurat que s, un 65,5% t clar que no ho ar, i un 30,2% desconeix siho ar. En aquest punt, cal remarcar el repte que representa per a lAdmi-nistraci mostrar els benecis de er aquests trmits mitjanant la xarxa iaconseguir que les pimes la utilitzin.

(Base: Pimes que no han utilitzat lAdministraci electrnica durant el darrer any.)

Les entitats amb les quals les pimes duen a terme un major nombre detransaccions per mitjans telemtics sn lAgncia Tributria, seguida de laSeguretat Social i els trmits relacionats amb la sollicitud dajuts i subven-cions, que sn els tres tems ms esmentats per les pimes que assegurenhaver interactuat amb lAdministraci per Internet.

Per zones, noms destaca Palma, amb un 15% de pimes que handuit a terme trmits electrnics amb la Cambra de Comer i un

20% amb el SOIB. No hi ha grans dierncies entre sectors. Quant a trmits amblAgncia Tributria, noms destaca el sector de serveis, amb un83,3% de pimes que hi han et trmits, i amb un 28,7% que han


62/150


(Base: Pimes que han utilitzat l Administraci electrnica durant el darrer any.)

dut a terme trmits relacionats amb ajuts i subvencions. El sectordel turisme, en canvi, destaca per les transaccions amb la Segure-tat Social, amb un 58,3%. El sector de la indstria s el que mstrmits ha et telemticament amb Sanitat, amb un 10%.

Les pimes amb ms de 50 treballadors refecteixen un compor-tament similar al de Palma com a zona, s a dir, destaquen tamben els trmits amb la Cambra de Comer i amb el SOIB, amb un20,8% i un 22,2% respectivament.

* Ministeri dIndstria, Turisme i Comer.

Amb relaci a la nalitat per a la qual han et servir aquests serveis dispo-nibles per Internet, 6 de cada 10 pimes utilitzen el contacte telemtic amblAdministraci per cercar i recollir inormaci; descarregar ormularis i pagartaxes i impostos sn els serveis segents ms utilitzats en el contacte amblAdministraci. Es maniesta una tendncia a usar la xarxa o els serveis que

oereix com una via unidireccional de ux dinormaci. Les pimes de les Ba-lears veuen, segons els resultats, aquests serveis telemtics com una eina perevitar les primeres passes dels trmits, com la cerca dinormaci o la descr-rega de ormularis, per no sacullen a la possibilitat de er el trmit complet


63/150

6

amb lAdministraci. Les passes que cal seguir per lliurar inormaci encarano es mereixen tota la conana del teixit empresarial de les Illes Balears.

Ja hem dit que el et de poder dur a terme trmits administratius durant les24 hores del dia i tots els dies de lany i de no haver de er coes ni desplaa-ments a les ocines perqu els trmits es poden completar des de casa o desde qualsevol altre lloc amb connexi a Internet suposa un ventall davantat-

ges per la PIME. Ara b, els aspectes ms positius ja els coneixem; per aix,hem volgut esbrinar qu en pensen les pimes que utilitzen lAdministracielectrnica (48,3%) i quins aspectes negatius hi troben. La resposta s que lamajoria arma que no hi ha aspectes negatius, i molt poques pimes pensenque lAdministraci electrnica no s prctica o que s massa complicat uti-litzar-la. Els que han contestat que no saben si lAdministraci electrnica taspectes negatius tamb representen un percentatge alt, cosa que a pensarque la utilitzen poc o que no troben gaires inconvenients en ls.




64/150


Negoci electrnic

El negoci electrnic a reerncia a una nova manera de er empresa que esbasa en ls intensiu de les tecnologies digitals. Aquesta nova conguracii la seva adaptaci a les caracterstiques de la nova economia ha suposat uncanvi important en lenocament tradicional i en les prctiques productivesi organitzacionals de la eina. Tamb anomenat e-bussiness, s un conceptegeneral que abasta el comer electrnic i ladopci de ormes de negoci enxarxa com B2B (dempresa a empresa) o B2C (dempresa a consumidor).

En aquest punt, sha de recordar la importncia i el gran repte que ha desuposar per a les pimes eectuar una inversi en TIC, tot i que per a les em-preses petites els costos resulten proporcionalment molt elevats respecte

a les empreses ms grans, sobretot al principi; per a la llarga laugmentde leccia en el desenvolupament del negoci i en la reducci de despesesjustica la inversi.


65/150

6

Banca electrnica

En aquest apartat es a reerncia a ls de la banca a travs dInternet obanca en lnia, que comprn les eines que oereix una entitat perqu elsseus clients acin les operacions bancries per ordinador utilitzant unaconnexi a la xarxa.

Entre alguns dels avantatges que la banca per Internet proporciona a lesempreses, hi ha els segents:

Servei les 24 hores: Disposici dels serveis bancaris durant les 24hores del dia tots els dies de lany.

Ocina mbil: Facilita una gesti puntual de la tresoreria en qual-sevol moment i des de qualsevol lloc. Un servei avanat de bancaelectrnica, no tan sols permet operar des dun ordinador, sinque tamb oereix dispositius mbils com el telon o les agendeselectrniques o PDA.

s personalitzat: Lempresari mateix, ja sigui des de casa o des dela seva prpia empresa, pot dur a terme totes aquestes gestions.Ja no cal la dedicaci duna persona a temps complet per eectuarles tasques bancries.


66/150


Estalvi de temps: Seviten desplaaments a locina bancria sicaper er operacions habituals, amb lestalvi de temps consegent.

Facilitat ds: No s necessari tenir alts nivells de coneixementsobre inormtica, ja que aquests sistemes estan dissenyatstenint en compte la intuci de lusuari, per tant s molt senzillamiliaritzar-shi.

Ls de la banca electrnica est bastant generalitzat entre les pimes de lesIlles Balears; aquest servei s utilitzat per un 72% de les pimes, mentre queun 23,4% arma que no lusa. Les pimes que utilitzen aquest servei ho ande manera habitual, ja que, del 72% que el a servir, un 94,5% ho ha et

durant els darrers tres mesos, i aix ens indica que en an un s regular.

Per zones, no hi ha gaires dierncies respecte de ls daquestservei: a Mallorca nhi ha ls ms elevat, i a les Pitises s onlutilitzen menys.

Els sectors que ms transaccions bancries eectuen en lnia snel de la construcci i el de serveis, amb un 74% i un 76,7% res-pectivament.

Per dimensi, a ligual que a la majoria dindicadors, com msquantitat de treballadors, ms s de la banca electrnica: des dun57,1% a les pimes de menys de 5 treballadors ns a un 91,2% ales pimes de ms de 50.



67/150

6

Factura electrnicaLa actura electrnica s un document electrnic que compleix els requisitslegals i exigibles a les actures tradicionals, i que en garanteix, entre altresaspectes, lautenticitat quant a lorigen i la integritat quant al contingut.La actura electrnica s, per tant, la versi electrnica de les actures

tradicionals en suport paper i ha de ser uncional i legalment equivalent aaquestes. Per la seva prpia naturalesa, les actures electrniques es podenemmagatzemar, gestionar i intercanviar per mitjans electrnics o digitals.

A partir del novembre de 2010,10 les empreses estaran obligades a erservir la actura electrnica per er transaccions amb el sector pblic, peren el moment de passar el qestionari noms nestava al corrent el 26,4%de les pimes, mentre que un 68,3% ho desconeixia. Respecte del mtode

10. Dacord amb lEsquema de lmbit daplicaci i terminis dentrada en vigor, a partir de l1 de novembrede 2010 est prevista lobligaci que una gran quantitat dusuaris aci servir la actura electrnica.http://www.acturae.es/es-ES/Documentacion/Normativa/Normativa/CuadroPlazos.pd


68/150


que tenen pensat utilitzar les empreses o que ja estan utilitzant per emetreactures, amb reerncia al 26,4% que t constncia de lobligatorietat:

Un 35,5% pensa utilitzar els serveis dun tercer, com, per exem-ple, una gestoria.

Un 21,5% arma que ja est certicat, sentn que est preparatper emetre actures electrniques.

Un 18,1% pensa certicar legalment i tecnolgicament la sevaempresa per poder er-ho.

Un 10,1% explica que no ho necessita perqu el seu negoci noactura a lAdministraci pblica.

Un 14,8% encara no sap com ho ar.

(Base: Pimes que saben que a partir del mes de novembre del 2010 hi haur lobligaci demetre acturesdigitalment en les transaccions amb lAdministraci.)

Sha demanat al 68,3% que no t coneixement daquesta obligaci com

pensa solucionar el tema en cas que necessiti acturar a lAdministraci:

Un 7,1% assegura que cercar una soluci que li permeti ser inde-pendent.


69/150

6

Serveis

Un 45,3% diu que utilitzar serveis de tercers. Un 21,3% admet que, com que no ho sabia, no sho ha plantejat. Un 19,6% diu que no ho necessita perqu no actura a lAdministraci.

Amb reerncia a ls de la actura electrnica, lhan utilitzada, durant el dar-rer any, un 23,8% de les pimes, i ho han et tant amb clients/provedors comamb lAdministraci, i tant per enviar-ne com per rebren. Per encara hi haun 61,7% que no ha utilitzat aquest tipus de actura durant el darrer any.

Destaca Palma, amb un 26% de pimes que han utilitzat actureselectrniques, i la segueix Mallorca (sense Palma) amb un 24%.Palma, com a zona, destaca no tan sols en aquest indicador, sintamb en molts altres tems relacionats amb ls de les TIC.

Per sectors, el de turisme, amb un 41,2%, que representa gaireb

(Base: Pimes que desconeixen que a partir del mes de novembre del 2010 hi haur lobligaci demetre actu-res digitalment en les transaccions amb lAdministraci.)


70/150


el doble de la mitjana de les Balears, s el sector en el qual hi hams acturaci electrnica, seguit de lluny pel sector de serveis.

Per dimensi, destaquen les pimes amb ms de 50 treballadors,on gaireb una de cada dues pimes (48,8%) ha ems actures elec-trniques. Les pimes amb menys de 5 treballadors presenten lasegona xira ms alta, amb un 26,7%, que trenquen la norma decom ms dimensi, ms implantaci de TIC.

Cal destacar que els sectors de turisme/hoteleria i dindstriai tamb les pimes de ms de 50 treballadors representen elssegments en qu ms actures electrniques shan ems i shanrebut, en la gran majoria de casos, entre lempresa i lAdministra-

ci, i no tant amb clients/provedors.

Lenviament de actures, a tots els segments, est per sobre de la recepci deactures; els percentatges sn del 39,3% de actures enviades i del 35,5% derebudes, amb lexcepci de les pimes ms grans, les de ms de 50 treballadors,en les quals la xira de actures enviades s del 63%, i de rebudes, el 66,7%.

(Base: Pimes que han utilitzat la actura electrnica durant el darrer any.)


71/150

6

Signatura digitalLa signatura digital o electrnica es reereix a inormaci xirada que iden-tica de orma inequvoca lautor dun document o la transacci electrnica

i autentica que s qui diu ser. s un sistema dautenticaci que permeteectuar, a travs dInternet, operacions scals com el pagament dimpos-tos o lemissi de actures electrniques.

A les Balears hi ha un 21,5% de pimes que han utilitzat la signatura digital enel darrer any, mentre que un 72,8% no ho han et encara. Aquesta utilitzacies concentra en els trmits burocrtics i en la relaci amb lAdministraci.

Si em la comparaci entre zones, no hi trobem gaires diernci-es. Noms destaca Palma, on ls de la signatura digital, amb un25,8%, s superior a la resta, i pel que a als usos concrets, a Me-norca predomina ls que en an amb lAdministraci i a Palmaen relaci amb els trmits burocrtics.

Per sectors, destaca el de serveis, amb una utilitzaci per part del27,7% de les pimes, sobretot per signar documents relacionats

amb lAdministraci. On hi ha ms dierncia s en la dimensi de la PIME, en qu el

percentatge ds continua tenint un augment directament pro-


72/150


porcional al nombre de persones que hi treballen: del 13% a lespimes amb menys de 5 treballadors, del 22,7% per a les pimesde 5 a 9, del 31,2% a les que en tenen de 10 a 49 i del 49,5% a lespimes de ms de 50 treballadors.

La signatura digital s utilitzada, sobretot, per er trmits burocrtics i

en procediments relacionats amb lAdministraci electrnica, com ara elpagament dimpostos i de multes. En menor proporci, tamb s utilitzadaper acturar i per enviar correus electrnics. Ls daquesta signatura estrelacionat amb el comer electrnic, i com que hi ha una baixa implantacidaquest, tamb nhi ha el percentatge ms baix dutilitzaci.

Per ms de 7 de cada 10 no han utilitzat la signatura digital durant eldarrer any i no ho han et per algun daquests motius:

Un 42% no ho ha et per desconeixement. Un 36,7% perqu no li a alta. Un 6,6% perqu considera que s complicat. Un 0,2% ho troba car. Un 0,9% pensa que no s segur. Un 13,6% no sap per qu.

Com es pot comprovar al grc segent, que resumeix els usos de les trans-accions electrniques analitzades en aquest estudi, la transacci bancria

(Base: Pimes que han utilitzat la signatura electrnica.)


73/150

6

s la ms utilitzada per part de les pimes, amb un s important de lescompanyies balears; la segueix lAdministraci, utilitzada per gaireb 1 decada 2 pimes. La actura i la signatura digital, en canvi, tenen un impactemenor.

(Base: Total de pimes.)


74/150


Comer electrnicLes Illes Balears s la comunitat on ms persones armen haver compratbns o serveis a travs dInternet. Un 38,7%11 de ciutadans de les Illes den-tre 16 i 74 anys han comprat alguna vegada per mitj de la xarxa. Aquestpodria ser un motiu per animar les empreses de les Balears a oerir tant elsseus productes com els seus serveis en lnia.

En aquest punt, en qu es parla de comer electrnic en el sentit de com-prar i vendre productes o serveis a travs de mitjans electrnics com

Internet, hem incls tant el comer B2B12

com el comer B2C13

. Mentreque el primer a reerncia al comer entre empreses, el segon es reereix alcomer entre empresa i client/usuari nal.

Una de cada tres pimes de les Balears ha comprat alguna vegada per Inter-net. A les pimes de ms de 50 treballadors hi trobem la xira ms alta, ambun 57,1% de companyies que han comprat bns o serveis a travs de la

11. Font: Encuesta sobre equipamiento y uso de tecnologas de la inormacin y comunicacin en los hogares 2009,de lINE.

12.Business to Business

13.Business to Consumer


75/150

6

xarxa durant el darrer any, i la ms baixa, a les de ns a 4 treballadors, ambun 26,9%. Les dierncies, per tant, es concentren en el nombre de treba-lladors i no en la resta de segments.

Palma s la zona on ms sha practicat aquest comer entre lespimes, amb un 36,5%, seguida de Menorca, amb un 34,1%, tot ique no hi ha dierncies destacables entre zones.

El sector de la indstria, per una banda, destaca per sobre de laresta de pimes que compren a travs de la xarxa, i el sector delcomer, per laltra, amb la xira ms baixa, destaca per sota de lamitjana de les Balears.

Per dimensi, gaireb 6 de cada 10 de les pimes amb ms de 50treballadors tamb armen haver comprat telemticament, men-tre que en el cas de les empreses ms petites la xira es redueix ala meitat, possiblement perqu el uncionament de les empresesms petites respon a una relaci comercial ms directa i personal.

Els percentatges de les compres que han et les pimes per Internet (sobre eltotal de compres) sn els segents:

Les compres representen menys dun 25% en el 74,4% de pimes. Les compres representen entre un 25% i un 50% en el 7,5% de pimes. Les compres representen entre un 50% i un 75% en l1,2% de pimes. Les compres representen ms del 75% en l1,6% de pimes.



76/150


(Base: Pimes que han comprat per Internet.)

Els percentatges de compres per Internet demostren que la majoria no esan mitjanant la xarxa, sin ora daquesta. Noms 3 de cada 100 comprenen lnia ms del 50% del total de les seves compres.

Ms de la meitat del total de les pimes utilitzen la targeta com a orma depagament, per, si observam les dades per segments, hi trobem algunesexcepcions:

Menorca s lnica zona on les pimes utilitzen ms la transern-cia bancria que no la targeta com a mtode de pagament.

Els sectors de la indstria i de la construcci tamb acostumena utilitzar ms la transerncia que no la targeta; en el cas de laindstria, la xira dutilitzaci de la transerncia com a mitj depagament representa el doble que la targeta.

En aquest cas, el nombre de treballadors no determina ls de capdels mitjans de pagament; fns a 50, predomina ls de la targeta,i a partir de 50, el de la transerncia bancria.


77/150

6

Fins a un 61,5% de pimes no ha et compres per Internet. El motiu princi-pal s, segons la majoria, que no els a alta, tot i que s sabut que comprarper Internet permet adquirir productes a millors preus, i, a ms dun ven-tall ms gran de bns i serveis, oereix disponibilitat les 24 hores del dia ievita els desplaaments i les aglomeracions.

En pitjor situaci estan les vendes de bns i serveis en lnia, que sn ineri-ors a les compres; noms un 12,2% de les pimes han et vendes per Inter-net. Aix ens mostra que les pimes no donen la mateixa importncia alsavantatges que els oereix la xarxa depenent de si actuen com a provedors,ja sigui de bns o de serveis, o de si ho an com a clients.

(Base: Pimes que no han comprat per Internet durant el darrer any.)

(Base: Total de les Pimes.)


78/150


El sector dactivitat s clau en aquest indicador, tal com mostren els resul-tats obtinguts a lestudi:

Per zones, no hi trobem dierncies destacables, ja que totes leszones es troben al voltant del 12%, que representa la mitjana deltotal de les Balears.

Al sector de la construcci, el percentatge de vendes en lnia re-presenta un 4,8%, i al de turisme/hoteleria, aquest percentatgearriba ns a un 37,3%, et que el converteix en el sector que msven per Internet.7 de cada 100 pimes de menys de 5 treballadors han venut bns

o serveis per Internet durant el darrer any, per a les pimes de msde 50 la situaci s dierent, ja que 1 de cada 2 ha venut en lnia.

Els percentatges de les vendes que han et les pimes per Internet (sobre eltotal de vendes) han estat els segents:

Les vendes representen menys dun 25% en el 45,1% de pimes. Les vendes representen entre un 25% i un 50% en el 14,1% de pimes.

Les vendes representen entre un 50% i un 75% en el 4,4% de pimes. Les vendes representen ms del 75% en el 3,6% de pimes.

(Base: Pimes que han venut per Internet durant el darrer any.)

Els sistemes ms utilitzats a lhora deectuar o de rebre els pagaments delsproductes mitjanant el comer electrnic sn la targeta i la transernciaen ambds casos. Per en el cas de les vendes, hi ha un alt percentatge depimes, un 36,4%, que armen no saber el mtode utilitzat per cobrar, xiraque es converteix en un 16% a lhora de er els pagaments. Les pimes de les


79/150

6

Balears demostren tenir ms coneixement sobre la orma que utilitzen perpagar que la que an servir per cobrar. De totes maneres, sn ms les pimesque compren que no pas les que venen, ns a un 82,8% no ha venut nibns ni serveis per Internet durant el darrer any. Els motius que expressenper no haver-ho et sn els segents:

(Base: Pimes que no han venut per Internet durant el darrer any.)


80/150


Presncia a la xarxa

En aquest apartat sha intentat expressar la disposici de les pimes de lesBalears a projectar la seva imatge en lnia, a mostrar-se en el mn digital ia tenir-hi identitat i presncia. Per aix, shan tingut en compte tems com

tenir pgina/lloc web, er publicitat a travs de xarxes socials creant unperl o enviar correus electrnics amb nalitats publicitries.

Pgina o lloc web

El primer indicador estudiat ha estat el nombre de pimes de les Balears quedisposen de pgina o lloc web; cada vegada s ms important disposar-necom a mitj per tenir presncia en el mn digital. Respecte del total de les

Illes Balears, hi ha un 42,1% de pimes que s que en tenen, mentre queun 53,3% no en tenen. Daquest total de pimes que tenen web, un 84,6%disposa de domini propi.


81/150

6

La zona on es troba situada la pime no esdev un actor rellevant,ja que les dierncies no sn tan notables com a la resta destrats.En canvi, lanlisi sectorial de disponibilitat de web posa de mani-est que el sector de turisme/hoteleria, amb un 58,6% de pimesamb web, s el que t ms presncia a la xarxa en aquest sentit,probablement per les caracterstiques associades a la seva activitat.

Les grans dierncies sorgeixen en considerar la dimensi de lapime. Parteix dun 24,3% a les de menys de 5 treballadors i arri-ba al 82,4% a les pimes de ms de 50; la dimensi de la pime, enaquest cas, esdev una variable imprescindible a lhora dexploraraquest terreny.




82/150


Les pimes que disposen de pgina o lloc web lutilitzen sobretot per pre-sentar lempresa, com a porta dentrada on es troba la inormaci neces-sria per conixer la companyia. Desprs, hi ha la unci doerir atencial client, seguida de la presentaci de catlegs i preus, com es refecteix algrc segent:

(Base: Pimes amb pgina o lloc web.)

Per la majoria daquests webs no sactualitzen gaire sovint; de et, nomsun 4,7% lactualitza cada dia, un 8,6% ho a cada setmana, i un 19,7% lac-

tualitza mensualment, mentre que un 21,6% noms lactualitza cada any.Hi ha pimes que, com veiem, noms utilitzen el seu web com a targeta depresentaci; aquest et s un exemple clar que lequipament, si no sutilitzab, no tan sols pot no augmentar la competitivitat, sin que pot disminuir-la. Aix, tenir web i no emprar-lo o no actualitzar-lo es pot convertir en unhandicap per a la imatge de lempresa.

Ibitàcola 6 Les TIC a la pime balear

Documents

Transcript of Ibitàcola 6 Les TIC a la pime balear