Ibitàcola 1 Les TIC i els menors a les Illes Balears

8/6/2019 Ibitcola 1 Les TIC i els menors a les Illes Balears

1/58

Les TIC i els menors

a les Illes Balears

Equipament i usos de les tecnologiesde la informaci i la comunicaciper part dels menors de les Illes Balearsdentre 6 i 14 anys


2/58

Les TIC i els menors a les Illes BalearsEquipament i usos de les tecnologies de la inormaci i la comunicaci

per part dels menors de les Illes Balears dentre 6 i 14 anys

Director del projecteJaume Sureda

AutorsJaume Sureda, Bartomeu Mut, Rubn Comas,

Antonio Casero, Miquel Oliver, Francesca Salv i Merc Morey.

Estudi realitzat pel grup de recerca Educaci i ciutadaniadel Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de lEducaci de la UIB,

en el marc del projecte XarxaSeguraIB.


3/58

Edita:

Fundaci IBITParc Bit. Ctra. Valldemossa, Km. 7,4 Edici 17 - Planta 3 Porta D-2

07121 Palma, Illes Balears, Espanya

Tel: +34 971177270/1

www.ibit.org

Disseny: www.accentgrac.com

Impressi: Grques Rubines

Dip. Legal: PM 2137-2008

ISBN: 978-84-691-6392-4

Alguns drets reservats - Jaume Sureda, Bartomeu Mut, Rubn Comas,

Antonio Casero, Miquel Oliver, Francesca Salv i Merc Morey - 2008

Aquesta obra est sota una llicncia

Reconeixement-No comercial-Compartir sota la mateixa llicncia

3.0 Espanya de Creative Commons. Per a veure una cpia daquesta llicncia, visiteu

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/

o envieu una carta a Creative Commons,

171 Second Street, Suite 300, San Francisco, Calirnia 94105, USA.
http://www.grafiquesrubines.com/http://www.grafiquesrubines.com/


4/58

713

1416

1921

27

313335

36

4347

55

39

Sumari

Presentaci

Introducci

Qestions a les quals es dna resposta en aquesta recerca

Com es va er lestudi?

Resultats

Aspectes generals sobre ls de lordinador

Equipament i s dInternet a casa

Condicions i normes per a un s segur dInternet

s dInternet a lescola

s de la televisi a casa

s del telon mbil

Internet enront de la televisi, les consoles de joc i elstelons mbils

Valoraci dels coneixements sobre Internet per part delsmenors

Apndixs

Fitxa tcnica de lenquesta

Qestionari sobre els usos dInternet

Bibliograa


5/58


6/58


7/58


8/58

Les TIC i els menors a les Illes Balears [dentre 6 i 14 anys]

Aquests sn uns temps en el quals no resulta dicil sentir queixes depersones adultes respecte dun comportament que sembla habitual delsinants i adolescents dels nostres dies. Diuen aquests adults mares ipares essencialment que no entenen com, desprs de passar tot el dia alescola amb els companys, el primer que an els seus lls quan arriben a caseva s auar-se a lordinador per continuar intercanviant missatges ambels mateixos que tot just acaben de deixar. Tanmateix, s ben cil entendre

que aquest comportament no s gaire dierent del de la nostra inantesa:arribaves de lescola, llenaves la maleta onsevulla, agaaves el berenar ianaves a jugar, justament amb els companys amb els quals havies passattot el dia. Lnica dierncia s que nosaltres, o almenys aquells que vivemen un poble, podem er aix: sortir al carrer a jugar amb els amics. Ara hotenen ms complicat, per linstint continua essent el mateix i el satisanamb el que tenen a m: el programari de missatgeria, les tecnologies com avehicle de relaci, ja que el carrer ja a estona que ha deixat de ser un espaion poden jugar o desenvolupar les seves relacions.

Justament el que teniu a les mans s un estudi sobre ls que an de lestecnologies de la inormaci les allotes i els allots entre 6 i 14 anys de lesIlles Balears. Un treball que era ben necessari, encara que noms os perconrmar all que s percebut al carrer: els inants i adolescents sn i escomporten com a nadius en el mn de les tecnologies digitals, un mn en

el qual ens agradi o no els adults mai no deixarem de ser immigrantsamb notries dicultats dadaptaci. Aquest estudi sha realitzat en elcontext de la iniciativa XarxaSeguraIB, que t per objectiu aconseguir queels nous espais que aquestes tecnologies han creat siguin espais segursper als menors, tot i que, sigui dit de passada, alguns dels resultats indi-quen que, per ventura, seria ms necessari oerir seguretat per als grans,almenys per a alguns sectors, com deixa entreveure, per exemple, que propduna tercera part dels inants enquestats consideren que, a ca seva, sn

ells els que ms en saben, de tot aquest embolic, la qual cosa no ens hauriade venir gens de nou, ni una mica. Lestudi ens illumina sobre dierents as-pectes del que an els inants entre 6 i 14 anys amb les tecnologies i, en la


9/58

seva major part, oereix resultats que han de ser llegits de orma positiva:essencialment els nostres inants i adolescents an, amb les tecnologies, elmateix que an els inants i adolescents daltres contrades. I aix s bo, en-cara que seria molt millor que en algun dels indicadors mesurats anssimper davant. Destaca entre tots aquests indicadors que allots i allotes anservir les tecnologies per a moltes de coses, essencialment lleure i relaci,per no sn gaire presents en el context escolar. Aix ja ho sabem i s unvell repte per superar, especialment per part de les autoritats educatives,ja que em a tot leecte que, en aix, els allots ja tenen els deures ets o, sims no, van ora ms avanats de molt.

Daltra banda, voldria destacar un resultat que pot semblar sorprenent,com s el que a reerncia a les preerncies dels enquestats respecte de latelevisi, lordinador i el mbil. El et s que mai no he arribat a saber delcert si la vella contarella de pescadors sobre llagostes, morenes i pops eraun mite o un et cientcament comprovat, per s els puc dir que aquestpunt de lenquesta recorda la histria que explica que si un hom posa juntsdins una peixera un pop, una morena i una llagosta no es an res, i aix saix perqu el pop s capa de xuclar la llagosta, la llagosta pot a la morena,per la morena sen duu el pop. Dit altrament, es produeix una situacidequilibri, ja que qualsevol atac es giraria immediatament en contra delatacant. Doncs b, els allots enquestats diuen que, entre Internet i la tele-visi, triarien Internet; que entre el mbil i Internet triarien el mbil; perentre la televisi i el mbil triarien la televisi: ben igual que en el cas de lacontarella, no hi ha un guanyador absolut, la qual cosa no deixa de ser unindici ben tranquillitzador sobre el seny collectiu daquestes generacions,

tot i que si em demanassin que els dons arguments sobre aquest punt,no s si en tinc de bons. Per ventura tot est en el et que magrada msaquesta situaci que no aquella en la qual hi hagus un clar guanyador, osaquest quin os, la televisi, el mbil o Internet.

Lestudi tamb entra a esbrinar quines sn les preerncies de pginesvisitades, per em permetran que dubti de la sinceritat de les respostes: jomateix no estic segur si la meva resposta a una pregunta com aquesta seria

del tot sincera, vull dir si esmentaria tots els webs que visit regularment.Aix i tot, spiguen que la que guanya i de llarg s YouTube, seguidade prop per Minijuegos, un web de jocs molt popular arreu, i de lineable

1


10/58


i omnipresent Google, la qual cosa a pensar que, en tot cas, la manca desinceritat deu venir ms per omissions que per una altra cosa. En aquestpunt no em puc estar de recordar la histria de ladolescent dencara no 16anys que lestiu passat va haver de menester noms mitja hora per botar-se un ltre que el govern australi havia comanat i pagat a preu de canarijove: ms de vuitanta milions de dlars. Aquest ltre tenia per objectiulimitar laccs a determinats llocs web i la idea era que os present de ormaobligatria en tots els ordinadors als quals poguessin accedir menors iaix protegir-los no se sap ben b ni de qu ni de qui. Ladolescent, a msde trencar el ltre, ho va er pblic i amb la seva acci volia demostrar lainutilitat daquests ltres: hauria pagat molt ms la pena invertir-los en

educaci i sensibilitzaci, com t per objectiu XarxaSeguraIB (o aix mhohan assegurat els impulsors). Una sensibilitzaci que pot venir de la m,per exemple, del coneixement tamb aportat per aquest treball delnombre dhores que els nostres inants i adolescents passen sols navegantper Internet o mirant la televisi. Possiblement sigui aqu on rau un delsperills ms importants daquestes tecnologies, que els adults les acemservir per desempallegar-nos dels allots i allotes.

No puc acabar sense esmentar que aquest estudi, que anir seguit per unaltre de similar sobre els usos que els allots i allotes de 15 i 16 anys ande les tecnologies de la inormaci, tamb pot servir per conrmar lencertdaquella rase de Groucho Marx a Duck Soap: Aix s tan cil que ns itot un nin de cinc anys ho entendria. Per avor, que alg vagi a buscar unallot de cinc anys!

Lloren ValverdeVicerector de Tecnologia de la UOCCatedrtic de la UIB


11/58


12/58


13/58


14/58

Conixer la utilitzaci que an els inants i els joves de les tecnologies de lainormaci i la comunicaci (TIC) i la incidncia daquestes ha esdevingutuna necessitat imperiosa. Entre altres motius, perqu aquests mitjans snomnipresents i cada dia ocupen ms espais i ms temps de la quotidianitatde tots: la dels adults i, molt especialment, la dels menors. En poc temps,les TIC han arrelat en les maneres de viure, pensar i relacionar-se dels msjoves. Destriar les relacions dels mitjans amb els menors s una necessitat

encara ms peremptria pel et que la seva infuncia educativa s cabdal.I, precisament, al coneixement dels lligams existents dels inants i jovesamb les tecnologies de la inormaci i la comunicaci i a descriure i explicaraquest nou ecosistema s al que vol contribuir lestudi Les TIC i els menorsa les Balears.

Aquest treball sha realitzat en el marc de XarxaSeguraIB, una iniciativaorientada a er dInternet i tamb daltres mitjans tecnolgics unentorn segur per als menors. s a dir: un entorn que naccentu lespossibilitats educatives i de desenvolupament personal i en minimitzi lespossibles infuncies pernicioses.



15/58

Qestions a les quals es dna resposta enaquesta recerca

Les principals preguntes dinvestigaci a les quals es dna resposta ambaquest treball sn:

Quin percentatge de menors disposa dordinador a casa seva?

Quin percentatge de menors empra lordinador a casa seva?

Quins sn els usos que fan de lordinador?

Quin percentatge de menors fa servir Internet?

Quins sn els indrets des don ms es connecten a Internet els

menors de les Balears?

Quin percentatge de menors t connexi a Internet des de casa

seva?

Amb quina freqncia utilitzen Internet des de casa seva?

Quins sn els usos que fan dInternet des de casa seva?

On est situat lordinador de casa seva?

Amb qui fan servir Internet des de casa seva?

Tenen normes establertes a lhora demprar Internet? Quines sn

aquestes normes?

Qui posa les normes?

Quins sn els webs ms visitats?

Quin percentatge de menors entre 6 i 14 anys de les Balears utilitzaInternet a lescola?

Amb quina freqncia utilitzen Internet a lescola?

1


16/58

Quin percentatge de menors entre 6 i 14 anys de les Balears t

telfon mbil?

Des de quins llocs es connecten a Internet?

Quin percentatge t televisi a la seva habitaci?

Quants televisors tenen a casa?

Quins sn els programes que ms veuen?

Si haguessin de triar entre la televisi, el mbil, les consoles i

Internet, per qu es decantarien?

Amb quina freqncia fan servir les consoles de joc?

Com valoren els coneixements que tenen dInternet els seus pares,

els seus companys i ells mateixos?



17/58

Com es va er lestudi?Lestudi es va realitzar a les Illes Balears durant el mes doctubre de 2007amb alumnat deducaci primria i primer cicle deducaci secundriaobligatria.

Participaren en lestudi 801 alumnes de 22 centres: 19 de pblics i 3 de

concertats.1

571 menors sn de Mallorca, 106 de Menorca i 124 dEivissa.

Els alumnes de primer i segon de primria 163 oren entrevistats,mentre que els 638 restants (3r, 4t, 5 i 6 de primria ms els de 1r i 2ndESO) contestaren un qestionari.2

1. Els centres educatius oren: IES de Santa Margalida; IES Sa Pobla; IES Alcdia; IES Guillem Cire deColonya; IES Calvi; IES Albuhaira; IES Son Ferrer; CEP Port de Pollena; CEP Cas Saboners; CEP Ses Rotes

Velles; IES Bendinat; CEP Gabriel Alzamora; IES Joan Alcover; CC Nuestra Seora de la Esperanza; CEPNostra Senyora de Robines; IES Llucmajor; IES Binissalem; CP Son Juny; IES Maria ngels Cardona; CCSan Jos; IES Xarc; CC Sa Real.

2. En els apndixs es reprodueix el qestionari i es proporciona ms inormaci sobre les caracterstiques dela recerca.

1


18/58


19/58


20/58

Aspectes generals sobre ls de lordinador

El 879% dels menors entre 6 i 14 anys de les Balears disposa

dordinador a casa seva.31El 858% dels que maniesten que tenen

ordinador a casa admet que en a s. Per ordre de rellevncia:

jugar, veure pellcules i escoltar msica sn les activitats per a les

quals empren amb major reqncia lordinador de casa.

3. Aquesta dada s molt semblant a lobtinguda al Regne Unit tamb lany 2007. Segons un inorme realit-zat per lempresa ChildWise, el 90% dels menors del Regne Unit entre 5 i 16 anys disposen dordinador acasa (CHILDWISE 2007-2008, esmentat per BYRON 2008). Un estudi realitzat lany 2002 assenyalava queaquest any, tamb al Regne Unit, el 81% dels menors entre 5 i 18 anys tenia accs a un ordinador (HAY-WARD et al. 2002).No hi ha dades daltres anys reerides a les Balears en relaci amb el grup dedat comprs entre 6 i 14 anys.

Per s que nhi ha sobre el de 15 a 29 anys: el 2005, segons un estudi realitzat per la Direcci General deJoventut, el 65% dels joves compresos entre aquestes edats disposava daccs a un ordinador (SIGMA DOS2005). Daltra banda, segons lINE (INE 2007), al 58,4% de les llars espanyoles hi ha un ordinador, mentreque a les Illes aquesta xira se situa gaireb mig punt per sota (58%). Cal remarcar que les dades de lINE anreerncia a la poblaci entre 16 i 64 anys.



21/58

1


22/58

Equipament i s dInternet a casa

El 758% dels menors de les Balears entre 6 i 14 anys disposa de

connexi a Internet des de casa seva.41

El 71%, dels que maniesten que disposen de connexi a la llar

amiliar afrma que accedeix a la xarxa des de casa; gaireb tres

de cada deu (concretament el 272%) diuen que shi connecten

cada dia.52

4. Aquest percentatge s considerablement superior a lobtingut en altres estudis ets tant a les Balears comen altres indrets. Aix, per exemple, lany 2002, al Regne Unit, el 68% dels joves entre 5 i 18 anys armavaque tenia connexi a Internet des de casa seva (HAYWARD et al. 2002). A les Balears, dades de 2005 asse-nyalen que el 55% dels joves amb edats entre 15 i 29 anys tenia connexi a Internet (SIGMA DOS 2005).Recordem que les Balears sn, desprs de Madrid, la comunitat amb el percentatge ms elevat dusuarisdInternet. A principis de lany 2008, el 492% dels majors de 14 anys es connectava de orma regular a In-ternet (AIMC 2008) i el 41% de les llars espanyoles estava connectada a la xarxa lany 2005 el percentatgeera del 31% (FUNDACIN BBVA 2008).

5. Dades de 2002 reerides als joves entre 14 i 22 anys del conjunt dEspanya assenyalen que el 35% es con-nectava diriament a la xarxa, mentre que un 27% armava que ho eia gaireb cada dia (VALOR i SIEBER

2002). Estudis que han analitzat el nombre dhores que els menors o els joves estan connectats a la xarxamostren que la mitjana dhores que els joves espanyols entre 15 i 29 anys passen connectats a Internet sde 9 hores i 19 minuts per setmana (INJUVE 2003), enront de les 62 hores setmanals dels joves del RegneUnit entre 8 i 15 anys (OFCOM 2006).



23/58

La llar la prpia o la dels amics s lindret des del qual els me-

nors es connecten amb ms reqncia a Internet.63

El xat s el recurs de la xarxa ms emprat pels menors entre 6 i

14 anys de les Illes Balears.74

6. Aquesta dada coincideix plenament amb les presentades en altres estudis, tant de les Balears com dm-

bits territorials ms amples. El 2002, per exemple, el 94% dels joves espanyols es connectava des de ca seva,com a primera opci (VALOR i SIEBER 2002), seguits daltres indrets com sn els centres destudis, la casadalgun amiliar, etc.

7. El 60% dels joves espanyols entre 14 i 22 anys arm que el principal motiu dutilitzar Internet s ladiversi (VALOR i SIEBER 2002).

1


24/58

Dels noranta-vuit enquestats que assenyalaren que es connectaven aInternet des dun altre lloc, vuitanta-vuit eren reerncia a la llar dalgunamiliar, cinc a locutoris i cinc ms digueren que es connecten a la xarxades del telon mbil.



25/58

llar

Llista 1. Respostes que donaren els que armaren que eien servir Inter-net des de casa seva per a altres coses no recollides en les opcions de laresposta.

Hi va haver vuitanta-un menors que digueren que eien servir Internetper a altres coses dierents de les previstes en les respostes tancadesde lenquesta o entrevista. Aquestes oren les seves respostes:

24 digueren que per baixar coses

24 per veure pellcules o otos

15 per cercar inormaci

13 per er eines de lescola

10 tornaren a er reerncia a jocs

3 per comunicar-se

1 per traduir paraules

1 per comprar

9. Les dades que es mostren en aquest grc sorgeixen de la classicaci que els menors eren duna sriedusos dInternet, atorgant un 6 a ls pel qual es connectaven a Internet des de la llar amb ms reqncia iun 1 al de ms poca reqncia.

1


26/58

Llista 2. Respostes dels que assenyalaren altres xats

Hi va haver vint-i-un enquestats que digueren que empraven uns altresxats i/o sistemes de missatgeria instantnia:

5 digueren que empraven Terra

4 Habbo

3 Skype

2 Yahoo Messenger

2 Inobalear 2 ICQ

2 YouTube

1 Outlook

Internet es posiciona entre els menors, primer de tot, com un

espai doci per jugar, veure vdeos, escoltar msica, etc.-. En

segon lloc, com a espai de comunicaci correu, xat, programes

de missatgeria instantnia, etc., i, en tercer lloc, com a espai

daccs a inormaci.106

Per ordre de rellevncia, YouTube, Minijuegos i Google sn, amb

dierncia respecte de la resta, els webs ms visitats pels menors

entre 6 i 14 anys de les Illes.117

10. En lanlisi eta a tot lEstat a principi de 2008 sobre els usos dInternet entre persones majors de 14

anys, es va mostrar que, entre aquesta poblaci, els principals usos sn, per aquest ordre: comunicaci;inormaci; entreteniment i, nalment, serveis i compres (FUNDACIN BBVA 2008).

11. Lanomenat web 2.0, caracteritzat per la participaci, guanya, cada vegada ms, adeptes. Aquesta ten-dncia sobserva tamb entre els menors. Dels deu webs ms esmentats noms dos sn inormatius i aixshauria de matisar en relaci amb Wikipedia-.



27/58

Quadre 1. Llocs web ms visitats pels menors entre 6 i 14 anys de lesBalears

Adrea del web que han esmentat Nombre de vegades que lhan esmentat

www.youtube.com

www.minijuegos.com

www.google.com

www.inobalear.com

www.messenger.com

www.hotmail.com

www.otolog.com

www.wikipedia.com

www.disneychannel

www.msn.com

340

262

247

71

66

50

48

31

29

25

1


28/58

Condicions i normes per a un s segur dInternet

Tres de cada deu menors entre 6 i 14 anys de les Balears que

disposen dInternet a casa seva poden accedir-hi des de la seva

habitaci.

El 458% afrma que mai o gaireb mai no es veu acompanyat

pels seus pares a lhora de navegar per Internet. Gaireb sis de

cada deu diuen que sovint o molt sovint naveguen sols.

El 365% dels menors entre 6 i 14 anys de les Balears que an ser-

vir Internet a casa afrma que els seus pares els imposen normes

a lhora de navegar per la xarxa. La majoria de normes imposadespels pares consisteixen a limitar el temps de connexi a Internet i

prohibir laccs a determinades pgines o uncions.121

12. Les dades de lEncuesta sobre equipamiento y uso de tecnologas de la inormaci y comunicacin en loshogares 2007 (INE 2007) assenyalen que en el 88% dels habitatges amb inants de 10 a 15 anys es controlalaccs dels menors a determinades pgines o continguts del web. s probable que la divergncia entreaquestes dades i les que sobtenen de la nostra enquesta estigui motivada pel et que en el treball de lINEels entrevistats oren les persones grans, mentre que en la nostra oren els menors els qui digueren si tenien

cap tipus de control o no.El percentatge de menors (423%) que armen que empren Internet a casa seva sense cap tipus de super-visi s molt ms elevat que el daltres pasos. Al Regne Unit, per exemple, noms arriba al 40% inantsentre 8 i 11 anys, encara que en el cas de 12 a 15 anys les dades sn ms semblants a les de les Balears: el71% arma que utilitza la xarxa sense cap supervisi (OFCOM 2008).



29/58

1


30/58



31/58


32/58

s dInternet a lescola

El percentatge dels que afrmen que empren Internet a lescola o

linstitut (456%) s molt semblant al dels que diuen que no an

servir la xarxa (417%)141 des dels centres educatius on estudien.

14. El percentatge dalumnat de les Balears que arma que no a servir Internet a lescola s considerable-ment superior al daltres comunitats, com ara Catalunya. Una enquesta realitzada al Principat va posar demaniest que el 36% dels menors catalans entre 6 i 18 anys mai no empraven Internet a lescola en horesde classe (CASTELLS et al., 2007). Aquest percentatge era inerior (285%) entre lalumnat de primria isuperior (38%) entre el dESO. Si tenim present que les dades obtingudes a les Balears no an reerncia,com s el cas de Catalunya, noms a hores de classe, podem concloure que ls de la xarxa a les escoles de lesBalears s molt limitat.Ls dInternet a les escoles presenta un grapat de paradoxes. Duna banda, els centres destudi sn uns delsindrets ms emprats per connectar-se a la xarxa; noms shi connecten ms reqentment des dun altrelloc: la prpia casa. Daltra banda, per, ls de les TIC als centres educatius espanyols s molt raqutic, poc

aprotat. La immensa majoria el 84% el curs 2005-2006 del proessorat pensava que les TIC tenenunes grans potencialitats educatives. Malgrat aquesta opini, per, s tamb una majoria la que no eia ser-vir mai lordinador a les aules. Sobre aquest tema vegeu lanlisi eta sobre les TIC a les escoles de primria isecundria durant el curs 2005-2006 (INSTITUTO DE EVALUACIN Y ASESORAMIENTO EDUCATIVO2007).



33/58

1


34/58


s de la televisi a casa

Gaireb la meitat (486%) dels menors entre 6 i 14 anys de les

Balears t televisi a la seva habitaci.151

Els programes de televisi ms vists sn: Los Simpsons, Shin-chan i La amilia Mata, Hannah Montana i Yo soy Bea.162

15. Aquest percentatge s un poc superior a lobtingut per lAIMC a principi del 2008 entre joves entre 8 i 13anys del conjunt dEspanya. Segons lAIMC, el 404% dels joves compresos entre aquestes edats disposava

de televisi a la seva habitaci (AIMC 2008). Al Regne Unit, per, aquest percentatge s ms elevat: el 73%dels joves britnics entre 8 i 15 anys t televisi a la seva habitaci (OFCOM 2006).

16. En altres treballs ja sha posat de maniest que els menors consumeixen, de orma majoritria, progra-mes per a adults. Lany 2002, per exemple, programes de contingut adult com Operacin Triuno, Granhermano o Ana y los siete oren els ms apreciats pels menors entre 4 i 12 anys (PREZ TORNERO 2003).


35/58

Quadre 3. Els programes de televisi que ms veuenPrograma de TV que han esmentat Vegades que lhan esmentat

17. Los Simpsons es va emetre per primera vegada a Espanya el mes de gener de 1991. Actualment, i des delany 2004, es pot veure a Antena 3 (de 14 a 15 hores de dilluns a diumenge). Tamb es pot veure a travs deFox i Antena New. El programa, tot i que t molts elements propis duna srie de dibuixos animats per a infants,s una stira social i poltica i no es va concebre per a audincies infantils; als Estats Units, per exemple, sn

els adults els que ms segueixen la srie. Segons diverses anlisis, per, a Espanya els menors entre 4 i 12 anysconstitueixen el grup despectadors ms nombrs. En relaci amb aquesta srie vegeu la tesi Estudio descriptivoy discursivo de la traduccin del humor en textos audiovisuales (MARTNEZ SIERRA, 2004).18. Un dels canvis que sobserven de la relaci dels infants amb la televisi s el constant desplaament de laudi-ncia infantil des de la televisi oberta cap a la sintonia de canals infantils de pagament (FUENZALIDA, 2008).

Los Simpsons17

Shin-chanLa amilia mata

Hannah MontanaYo soy Bea

Ftbol

Disney Channel

18

S lo que hicsteisLos hombres de Paco

PellculesSabes ms que un nio de primaria?

Aqu no hay quien vivaHotel dulce hotelHospital central

Camera caPasapalabra

VentdelplAda

Gran hermanoJetix

362721202018

181716141413121211111110

66

1


36/58

s del telon mbil

El 634% dels menors entre 6 i 14 anys de les Balears disposa de

telon mbil.191

19. Aquest percentatge s considerablement superior a lobtingut a principi de 2008 entre els menors entre8 i 13 anys de tot Espanya: el 413%. En aquest mateix estudi sassenyala que el 622% dels menors entre 11i 13 anys tenia mbil (AIMC 2008).Les dades de les Balears sn molt semblants a les obtingudes lany 2002 al Regne Unit amb inants entre8 i 15 anys: el 65% tenia mbil. Cal assenyalar que a les Balears, segons dades de lany 2005, el 889% de

joves entre 15 i 29 anys armava que tenia telon mbil (DIRECCI GENERAL DE JOVENTUT 2005).Sigui com sigui, a partir dels setze anys ls daquest estri entre els joves es generalitza. Ja lany 2002, el89% dels menors entre 14 i 22 anys dEspanya deia que en tenia un, de mbil. (VALOR i SIEBER, 2002).I al Regne Unit el percentatge dinants i joves entre 5 i 18 anys que armava que en tenia arribava al 92%(HAYWARD et al., 2002).



37/58

Internet enront de la televisi, les consolesde joc i els telons mbils

La televisi s el mitj ms emprat, tant els dies feiners com els

caps de setmana, pels infants de 6 a 14 anys de les Illes Balears.201

20. La televisi mant la prevalena com a mitj de comunicaci ms emprat a les llars. Aix i tot, per, calremarcar que, sobretot entre els ms joves, Internet li va guanyant terreny (EUROPEAN INTERACTIVEADVERTISING ASSOCIATION, 2008). Segons un estudi recent realitzat a Catalunya, les Balears i Valncia

sobre la dieta meditica, els joves cada dia salimenten de dues hores de televisi, una hora de rdio iuna hora dInternet (FUNDACC, 2007). Hi ha autors que contraposen les generacions joves davui en diaamb les del passat emprant com a element dierenciador ls de la TV enront del de les TIC i parlen, perun costat, de la generaci digital -menors i joves davui- i, per altre, de la generaci catdica (COMAS iSUREDA, 2004).

1


38/58



39/58

1


40/58

Valoraci dels coneixements sobre Internetper part dels menors

Els menors an una bona valoraci dels seus coneixements i habili-

tats per er s dInternet.211

21. Tenen la sensaci, un 29%, que no hi ha ning a casa seva que tingui el mateix nivell de coneixementsque ells, s a dir, ells dominen una eina importantssima molt ms que els adults que viuen amb ells.



41/58


42/58


43/58


44/58

Fitxa tcnica de lenquesta

Univers: Alumnat deducaci primria i primer cicle deducaci secundriaobligatria de les Balears (76.636).221

Axaci: Proporcional.

Punts de la mostra: 22 centres educatius.

Procediment del mostreig: Polietpic, estraticat (unitats insulars i cicleseducatius) per conglomerats amb selecci de les unitats primries de mos-treig (centres educatius) de orma aleatria proporcional, i de les unitatssecundries (unitats en el centre) per axaci proporcional segons cicleeducatiu, i de les unitats nals (alumnat) per quotes.

Mostra: 801 unitats danlisi qestionaris resultant un error mostralper al conjunt de la mostra del 3,4%, estimat per a un nivell de conanadel 95% i sota la condici ms desavorable de p=q=0,05.

Tipus: Entrevista personal a lalumnat de primer cicle de primria 6, 7 i8 anys i enquesta als altres.

Treball de camp: Realitzat entre els dies 8 i 26 doctubre de 2007, ambdsinclosos, per tres enquestadors, alumnes de la UIB, prviament ormats ientrenats.

Processament de dades: Les dades obtingudes varen ser introdudes en unormat Excel i posteriorment implementades al paquet estadstic SPSS 14per a Windows XP.

22. Font: IBAE.



45/58

Dimensions analitzades

mbits i dimensions

analitzades

Qestions a les quals

es dna resposta

tems del

qestionari23

Aspectes generals sobreequipament i s delordinador per part delsmenors de les Balearsentre 6 i 14 anys

Quin percentatgede menors disposadordinador a casa seva?

Quin percentatgede menors empralordinador a casa seva?

Quins sn els usos quean de lordinador?

s dInternet per partdels menors de lesBalears entre 6 i 14anys

Quin percentatge demenors a servir Internet?

Quins sn els indrets desdon ms es connecten aInternet els menors de lesBalears?

1

2

3

5, 16

6

23. En pgines posteriors es reprodueix el qestionari emprat

1


46/58

s dInternet a casa Quin percentatge demenors t connexi aInternet des de casa seva?

Amb quina reqnciautilitzen Internet des decasa seva?

Quins sn els usos quean dInternet des de casaseva?

On est situat lordinadorde casa seva?

Amb qui an servirInternet des de casa seva?

Tenen normes establertesa lhora demprar Internet?Quines sn aquestesnormes? Qui posa lesnormes?

Quines sn les webs msvisitades?

s dInternet a lescola Quin percentatge demenors entre 6 i 14 anysde les Balears utilitzaInternet a lescola?

Amb quina reqncia

utilitzen Internet a lescola?

s del telon mbil Quin percentatge demenors entre 6 i 14 anysde les Balears t telonmbil?

Usos dInternet desdindrets que no siguincasa seva o lescola

Des de quins llocs esconnecten a Internet?

4

7

8

9

10

11, 12

15

13, 6

14

21

6



47/58

s de la televi a casa Quin percentatget televisi a la sevahabitaci?

Quantes TV tenen a casa? Quins sn els programes

que ms veuen?

Preerncia dInternet,televisi, mbil iconsoles

Si haguessin de triarentre TV, mbil, consolesi Internet: per qu esdecantarien?

s de les consolesde joc

Amb quina reqncia anservir les consoles de joc?

Valoraci deconeixements perusar Internet

Com valoren elsconeixements que tenendInternet els seus pares,

els seus companys i ellsmateixos?

22

2324

16, 17, 18,19 , 20

16

25

1


48/58

Qestionari sobre els usos dInternet24(DE 6 A 4 ANYS)

DADES PERSONALS

Quin any vares nixer?

A quina escola o institut vas?

Quin curs as?

A quina localitat es troba lescola?

Sexe: Home Dona

Assenyala la teva resposta amb una X. Noms pots assenyalar una

resposta.

Tens ordinador a ca teva?

Si No

Utilitzes lordinador de ca teva?

Si No (passa, per avor, a la pregunta 6)

24. Entrevista amb els alumnes de 6, 7 i 8 anys. Enquesta amb els de 9 a 14.



49/58

Quines de les coses segents as ms vegades amb lordinador de cateva? (sense estar connectats a Internet)

Jugar (jocs sense connexi a Internet) Dibuixar

Escriure Veure pellcules, escoltar msica...

Una altra (quina?)

Tens Internet a ca teva?


Utilitzes Internet a ca teva?

Si No

Des don et connectes ms vegades a Internet? Ordena les teves res-postes de major (8) a menor (1)

Des de ca meva

Des de lescola, des de linstitut

Des duna biblioteca

Des del lloc de treball del pare o la mare

Des de ca un amic o amiga

Des duna botiga dinormtica

Des dun ciberca

Des dun altre lloc (quin?)

No utilitz internet (marca la casella i passa, per avor, a la pregunta 16)

Quantes vegades per setmana utilitzes Internet a ca teva?

Mai

Entre una i tres vegades per setmanaEntre tres i sis vegades per setmana

Cada dia

1


50/58

Per a qu as servir Internet des de ca teva? Ordena les teves respostesde major (6) a menor (1).

Jugar en xarxa

Enviar i rebre e-mails

Navegar per Internet

Messenger

Un altre xat (quin?)

Una altra cosa (quina?)

On es troba situat a ca teva lordinador des del qual normalment etconnectes a Internet?

A la teva habitaci

A lestudi

Al menjador

En un altre lloc (assenyala, per avor, quin)

Quan as servir Internet a ca teva, ho as...

Amb els teus germans?

Mai

Quasi mai

A vegadesSovint

Molt sovint

Amb els teus amics o amigues?

Mai

Quasi mai

A vegadesSovint

Molt sovint

Amb el teu pare o mare?

Mai

Quasi mai

A vegadesSovint

Molt sovint

Tot sol?

Mai

Quasi mai

A vegadesSovint

Molt sovint



51/58

Et an seguir algunes normes quan vols er servir Internet a cateva?


Ens pots explicar quines sn les normes que tens? Qui et posaaquestes normes: el pare, la mare, altres persones?

Fas servir Internet des de lescola o linstitut?


Quantes vegades a la setmana utilitzes Internet a lescola o alinstitut?

Mai

Entre una i tres vegades per setmana

Entre tres i sis vegades per setmana

Cada dia

Escriu, per avor, les cinc pgines web que ms visites.

a)

b)

c)

d)

e)

1


52/58

Quantes vegades utilitzes, des de casa, la televisi, Internet i la con-sola de joc? Has de dierenciar entre dies einers i caps de setmana.

TV

Gens

duna hora cada dia

+ duna hora cada dia

Consola de joc

Gens

duna hora cada dia


Internet

Gens

duna hora cada dia


Dies einers (de dilluns a divendres):

TV

Gens

duna hora cada dia+ duna hora cada dia

Consola de joc

Gens

duna hora cada dia+ duna hora cada dia

Internet

Gens

duna hora cada dia


Cap de setmana (dissabtes i diumenges):

Si haguessis de triar entre tenir Internet o televisi, qu triaries?

Internet Televisi

Si haguessis de triar entre tenir Internet o consola de joc, qutriaries?

Internet Consola de joc

Si haguessis de triar entre tenir Internet o mbil, qu triaries?

Internet Mbil



53/58

Si haguessis de triar entre tenir mbil o televisi, qu triaries?

Mbil Televisi

Tens telon mbil?

S No

Quants de televisors hi ha a ca teva?

a)b)

c)

d)

e)

De les persones segents. Qui creus que utilitza ms b Internet?El teu pare

La teva mare

Els teus amics/igues

Els teus germans/es

Tu

Tens telon mbil?

S No

Escriu els cinc programes de TV que ms mires:

Cap

Nhi ha un

Nhi ha dos

Nhi ha tres

Nhi ha ms de tres

No ho saps

1


54/58


55/58


56/58

AIMC (2008).Audiencias de internet. Febrero/Marzo de 2008. Madrid: AIMC. Re-cuperat a 5 maig de 2008 de .

AIMC (2008).Audiencia inantil/juvenil de medios en Espaa 2008 . Madrid: AIMC.Recuperat a 5 maig de 2008 de .

BYRON, T. (2008). Saer children in a digital world. Londres. Recuperat a17 maig de 2008 de .CASTELLS, M. [et al.] (2007). Lescola a la societat xarxa: Internet a leducaci pri-mria i secundria. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya. Recuperat a 5maig de 2008 de .

COMAS, R. & SUREDA, J.(2004): Te use o new technologies amongst minorsin the Balearic islands. AARE - Australian Association or Research in Educa-tion 2004. Recuperat a 15 maig de 2008 de CHILDWISE (2007-2008). (2008).Monitor report: Children and their media. Re-cuperat a 17 maig de 2008 de .

EUROPEAN INTERACTIVE ADVERTISING ASSOCIATION. (2008). Internetya rivaliza con la televisin en consumo de medios. Recuperat a 17 mar de 2008 de.

FUENZALIDA, V. (2008). Cambios en la relacin de los nios con la televisin.Comunicacin. Revista Cientfca Iberoamericana de Comunicacin y Educacin 30

(XV) 49-54.FUNDACIN BBVA (2008). Internet en Espaa. Madrid: Fundacin BBVA. Re-cuperat a 20 abril de 2008 de .

FUNDACC (2007). Dieta meditica i cultural dels joves. Barcelona: FUNDACC.Recuperat a 15 de maig de .

HAYWARD, B. [et al.] (2002). Young people and IC 2002. Londres: BritishEducational Communications and Technology Agency. Recuperat a 17 maigde 2008 de


57/58

ments/research/ull_report.pd>.

INJUVE (2003). Sondeo de opinin de la gente joven 2003. Violencia, inmigracin,telono mvil e internet (segunda encuesta 2003). Madrid: Ministerio de Trabajoy Asuntos Sociales. Recuperat a 1 maig de 2008 de .

INE (2007). Encuesta sobre equipamiento y uso de tecnologas de la inormacin ycomunicacin en los hogares. Segundo semestre 2006. Recuperat a 23 gener de2008 de .

INSTITUTO DE EVALUACIN Y ASESORAMIENTO EDUCATIVO (2007). In-orme sobre la implantacin y el uso de las IC en los centros docentes de educacin

primaria y secundaria (curso 2005-2006). Madrid: Centro Nacional de Inorma-cin y Documentacin Educativa. Recuperat a 3 gener de 2008 de .

MARTNEZ SIERRA, Juan Jos (2004). Estudio descriptivo y discursivo de latraduccin del humor en textos audiovisuales. El caso de los Simpsons. Universi-tat Jaume I. Recuperat a 17 maig de 2008 de .

OFCOM (2006).Media literacy audit. Report on media literacy amongst children.2006. Regne Unit: Ocom/SRB. Recuperat a 3 maig de 2008 de .

OFCOM (2008).Media literacy audit. Report on UK childrens media literacy. Lon-dres: Ocom/SRB. Recuperat a 4 maig de 2008 de .

PREZ TORNERO, Jos Manuel (2003). A: GIFREU, J. (ed.). Llibre blanc: ledu-caci en lentorn audiovisual. Barcelona: Consell de lAudiovisual de Catalunya.Recuperat a 3 de mar de 2008 de .

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADSTICA (2007). Encuesta sobre equipamientoy uso de tecnologas de inormacin y comunicacin en los hogares 2007. Recuperat a20 abril de 2008 de .

SIGMA DOS (ed.) (2005). Anlisi de la realitat social dels joves de Balears 2005.Palma: Direcci General de Joventut. Govern de les Illes Balears. Recuperat a 14maig de 2008 de .

VALOR, J.; SIEBER, S. (2002). Uso y actitud de los jvenes hacia internet y la teleo-na mvil. Barcelona: e-business center, PwC i IESE. Recuperat a 3 maig de 2008de .

1


58/58

La implantaci massiva de les tecnologies de la

informaci i la comunicaci en la nostra societat ha

suposat canvis en tots els mbits, per la incidncia

que tenen en la quotidianitat dels joves s encara ms

evident: en leducaci, en les relacions, en el pensament,

etc. Destriar quines sn les eines tecnolgiques de les

quals disposen (ordinador, televisi, Internet, mbil

i consoles de joc) i quin s en fan els menors dentre

6 i 14 anys de les Illes Balears, a lescola i a les seves

llars, sn els objectius principals daquest estudi.

392-4

Conselleria dEconomia, Hisenda i Innovaciwww.acciobit.net

Ibitàcola 1 Les TIC i els menors a les Illes Balears

Documents

Transcript of Ibitàcola 1 Les TIC i els menors a les Illes Balears