Ibitàcola 2 Les TIC i els joves a les Illes Balears

8/6/2019 Ibitcola 2 Les TIC i els joves a les Illes Balears

1/56

Les TIC i els joves a les Illes Balears [dentre 5 i 6 anys]

Les TIC i els jovesa les Illes BalearsEquipament i usos de les tecnologiesde la inormaci i la comunicaciper part dels joves de les Illes Balearsdentre 5 i 6 anys


2/56

Les TIC i els joves a les Illes BalearsEquipament i usos de les tecnologies de la inormaci i la comunicaci

per part dels joves de les Illes Balears dentre 5 i 6 anys

Director del projecteJaume Sureda

AutorsJaume Sureda, Ruben Comas, Merc Morey, Bartomeu Mut,

Francesca Salv i Miquel Oliver.

Estudi realitzat pel grup de recerca Educaci i ciutadaniadel Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de lEducaci de la UIB,

en el marc del projecte XarxaSeguraIB.


3/56

Edita:

Fundaci IBITParc Bit. Ctra. Valldemossa, Km. 7,4 Edici 7 - Planta 3 Porta D-2

072 Palma, Illes Balears, Espanya

Tel: +34 9777270/

www.ibit.org

Disseny: www.accentgrac.com

Impressi: Grques Rubines

Dip. Legal: PM 297-2009

ISBN: 978-84-69-8087-7

Alguns drets reservats - Jaume Sureda, Ruben Comas, Merc Morey,

Bartomeu Mut, Francesca Salv i Miquel Oliver - 2008

Aquesta obra est sota una llicncia

Reconeixement-No comercial-Compartir sota la mateixa llicncia

3.0 Espanya de Creative Commons. Per a veure una cpia daquesta llicncia, visiteu

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/

o envieu una carta a Creative Commons,

7 Second Street, Suite 300, San Francisco, Calirnia 9405, USA.

511

1417

2127

4345

5159

63

7375

79

65

Sumari

Presentaci

Introducci

Qestions a les quals es dna resposta en aquesta recerca

Com es va er lestudi?

Resultats

Equipaments sobre tecnologies de la inormaci i lacomunicaci de qu disposen a casa els joves de les Balearsentre 5 i 6 anys

Aspectes generals sobre ls dInternet

s dInternet des de casa

s dInternet a lescola

Condicions i normes ds dInternet a casa i a lescola

Telon mbil

Televisi a casa

Consoles de joc

Internet enront de la televisi, les consoles de joc i elstelons mbils

Cercar i trobar inormaci a Internet

Valoraci del coneixement sobre Internet

Ciberassetjament

67


4/56

Apndixs

Fitxa tcnica de lenquesta

Qestionari sobre els usos dInternet

Bibliograa

85103

83


5/56


No a gaires anys, estudis com aquest centraven el seu inters a esbrinarla inuncia que la televisi exercia sobre els nostres nins i adolescents.

Va esser una poca en qu molts pares compartien la seva tasca educativano tan sols amb lescola, sin tamb, en major o menor mesura, amb latelevisi.En la dcada dels noranta, quan els psiclegs i pedagogs encara ens adver-tien sobre la correcta utilitzaci daquest mitj de comunicaci per apro-

tar el seu gran potencial per ensenyar, divertir i compartir, i per prevenirsobre els seus perills i conseqncies negatives, comen a envair el nostredia a dia un altre element: lordinador, que ns aleshores noms haviaprestat els seus serveis com a potent instrument de clcul i dins mbitsestrictament proessionals.Per qu una eina, la principal i quasi exclusiva missi de la qual consistiaa agilitzar i potenciar la capacitat operativa existent, es converteix no tansols en instrument imprescindible de qualsevol eina, sin tamb en uncomponent habitual del mobiliari amiliar? Laparici del PC, amb tota lavarietat de les seves aplicacions, des del processador de texts ns al ull declcul, juntament amb, sobretot, larribada del enomen Internet, en sn lesprincipals causes.Lordinador sha convertit, duna banda, en un element ms de la ormaciacadmica dels nostres adolescents i, duna altra, en un element dentreteni-ment i diversi. Internet ha esdevingut un prisma amb diverses cares, ja que,

si b s una ont de coneixements extremadament til a lhora de completarmultitud daprenentatges, tamb ha obert les portes de manera indiscrimi-nada a inormacions molt variades, algunes incorrectes, no contrastades,etc. Per el ms preocupant s que la orma daccedir-hi ha perdut aquellacaracterstica que tenia la televisi i que donava als pares la possibilitat decompartir-ne amb els flls els continguts i vigilar el que entrava dins casaseva a travs de la pantalla. Amb els ordinadors ls collectiu ha desapare-gut, i la seva pantalla obre una porta per la qual noms passa una perso-na; aix ha difcultat als pares observar ladequaci dels llocs als quals potaccedir el seu fll adolescent, i si ho a sembla que envaeix la seva intimitat ipenetra en un espai molt ms delicat que aquell generat per la televisi.


6/56

2


La popularitzaci de lordinador personal ha convertit en habitual lalla-ment del jove dins la seva habitaci, on s normal que tenguin connexia Internet endems de televisi o altres estris de lelectrnica de consum.

Aix ha provocat la prdua, per par t dels pares, dels mecanismes tradicio-nals de control sobre el temps dedicat a loci i a lestudi. Els anglesos parlende bedroom culture, per reerir-se a aquest estil de vida en qu el jove pot a-bricar el seu univers a part de la resta de membres de la amlia. Recordemcom a exemple extrem el greu problema aparegut al Jap, on hi ha gairebun mili de hikikomori, adolescents que no surten mai de la seva habitaci ien la qual poden passar anys.

Aquest tema de lallament durant ladolescncia, perode en qu la seva

socialitzaci implica la desaparici dels pares com a ssers omniscients, iper la cerca i lacostament als iguals en larmaci de la prpia identitat, hapreocupat els estudiosos, que han conjecturat sobre la inuncia que pottenir la utilitzaci habitual i massiva dInternet en la manca d exercici deles habilitats socials.Una vegada ms, estudis recents conclouen precisament el contrari: dunabanda, el Messenger els permet mantenir el contacte amb els mateixosamics amb qui han estat tot el dia , de manera que el qui no t Messengerest out, segons la seva terminologia; daltra banda, lusuari dIM, de jocsen xarxa, o dIRC aconsegueix enriquir la seva cartera damics molt msque el que no els utilitza.El que resulta cada vegada ms evident, i aquest estudi ns una prova, sque els nostres joves sn nadius en el terreny de les TIC i les tenen per-ectament integrades dins les seves vides com a vies d accs a loci (vdeos,

jocs, msica), a la comunicaci (correu, missatgeria instantnia) i a la

inormaci (preerentment Google). No obstant aix, en laspecte de laseva utilitzaci com a ajuda a la seva ormaci no puc ser gaire optimista;les TIC es veuen ms com un actor ldic que com un element til per ala seva educaci. En aquest sentit crida latenci que els llocs ms visitatssiguin Wikipedia i El rincn del vago, la qual cosa a pensar en la losoadel tallar i aerrar, en qu lesor i ladquisici dhbits de eina es veuenmenyspreats.La popularitzaci del mbil ha suposat la consolidaci dalgunes caracters-tiques que ja comenaren a establir-se amb lordinador; el poder de comu-nicaci augmenta, ja que un pot enviar i rebre SMS en qualsevol momenti en qualsevol lloc sense haver desperar a connectar-se a lordinador. Ls

individual s encara ms marcat que amb aquest, i la seva possessi exclu-siva deixa ora de qualsevol control el que lusuari hi aci; la capacitat ldicaque proporciona lordinador tamb queda recollida, i ns i tot augmentada,per aquest petit aparell.Encara que de la lectura de lestudi sembla que es desprengui que la intro-ducci de noves tecnologies es a amb una convivncia harmnica entreaquestes, voldria assenyalar un et estudiat entre els adolescents japone-sos, que gaudeixen des de a uns dos anys de serveis al mbil 3G.Tot sembla que indica que ls massiu de mbils s est traduint en unamanca dalabetitzaci digital dels altres estris tecnolgics, concretamentpel que a a les habilitats ds de lordinador. En eecte, com ja he assenya-

lat, el mbil sest emprant per a tot: correu electrnic, jocs, xat, missatge-ria i s lnic mn que els joves acaben coneixent.No s si aquest enomen s extrapolable a les nostres contrades, percaldr anar ben alerta per evitar unes conseqncies no desitjades amb laintroducci reeixida de les tecnologies mbils.Com a ancdota, comentar un dels problemes greus que es produ en unaocasi en qu el servidor de correu donava problemes, i els sortia a la pan-talla un missatge derror que deia, si a no a, el segent: Missatge derror0: el seu correu no sha pogut enviar.El que indica aquest missatge per a la majoria dels mortals s que aquesterror sha tipicat amb una codicaci que li associa el nmero 0. Per elque va succeir, i que va encendre el llum vermell sobre la ormaci tecno-lgica dels joves japonesos, va ser que ells varen interpretar massivamentque shavia de teleonar al 0 per demanar clarcies sobre el seu correu noenviat, i al Jap el 0 s el nmero demergncies per trucar a la policia,

que, no a alta dir-ho, va quedar collapsat.Encara que de les tecnologies sen pot er un mal s, igual que passa ambqualsevol estri que sempri, les aportacions positives i protoses quepoden er a leducaci dels nostres lls sn molt superiors als perills quepoden ocasionar. Algunes de les seves caracterstiques, que hem apuntaten aquesta presentaci, an que el paper dels pares i educadors en aquestaetapa, que sempre ha estat onamental, hagi cobrat major importncia. Enaquesta etapa de ladolescncia tan interessant i decisiva en la ormaci dela seva personalitat, els pares, encara que som immigrants en el camp deles TIC, no hem de tenir por dacompanyar els nostres lls a travs daquestmn, i hem daconseguir que sentin el nostre inters perqu aprenguin a


7/56

2

er el millor s de les eines que la tecnologia posa al seu abast.Internet s un univers apassionant, i una alabetitzaci digital, amb unseguit de recomanacions sobre les oportunitats que Internet dna, emsembla una eina urgent i imprescindible que pot convertir-se en unaoportunitat de poder treballar dins la nostra societat ent-la ms justa ipreparada. Animo lequip del proessor Sureda a er cam en aquest sentit.La nostra societat hi sortir guanyant.

Dr. Bartomeu J. SerraCatedrtic del Departament de Cincies Matemtiquesi Inormtica de la UIB


8/56


Conixer la utilitzaci que an els inants i els joves de les tecnologies de lainormaci i la comunicaci (TIC) i la incidncia daquestes ha esdevingutuna necessitat imperiosa. Entre altres motius, perqu aquests mitjans snomnipresents i cada dia ocupen ms espais i ms temps de la quotidianitatde tots: la dels adults i, molt especialment, la dels menors. En poc temps,les TIC han arrelat en les maneres de viure, pensar i relacionar-se dels ms

joves. Destriar les relacions dels mitjans amb els menors s una necessitat

encara ms peremptria pel et que la seva inuncia educativa s cabdal.I, precisament, al coneixement dels lligams existents dels inants i jovesamb les tecnologies de la inormaci i la comunicaci i a descriure i explicaraquest nou ecosistema s al que vol contribuir el projecte Les TIC i elsmenors a les Balears, del qual ara presentem el segon estudi.

Aquest treball sha realitzat en el marc de XarxaSeguraIB, una iniciativaorientada a er dInternet i tamb daltres mitjans tecnolgics unentorn segur per als menors. s a dir: un entorn que naccentu lespossibilitats educatives i de desenvolupament personal i en minimitzi lespossibles inuncies pernicioses.


9/56

2


Qestions a les quals es dna resposta enaquesta recerca

En aquest treball es dna resposta a les qestions que tot seguit sassenyalen:

Qestions sobre aspectes generals relacionats amb ls dInternet per

part dels joves de 15 i 16 anys

Quin percentatge de joves t ordinador de taula o porttil, a casa seva?

Sn usuaris dInternet? Els que no usen Internet, quins motius

addueixen?

On va ser la primera vegada que varen emprar Internet? Quina edat

tenien?

Des de quins llocs es connecten a Internet? Amb quina reqncia?

Quines sn les principals activitats que desenvolupen a Internet?

Quines sn les webs ms emprades amb fnalitats personals o

dentreteniment?

Quines sn les webs ms utilitzades amb fnalitats escolars?

Quines sn les onts de coneixement de pgines web?

Com aprenen a utilitzar Internet?

Qestions sobre diversos aspectes relacionats amb ls dInternet des de casa

Quin percentatge de joves tenen connexi a Internet des de casa

seva? Quin temps a que tenen aquesta connexi?

Quin tipus de connexi tenen?

Quins motius addueixen els que no tenen connexi a Internet des

de casa seva?

On est situat lordinador amb accs a Internet que an servir amb

ms reqncia a casa?

Quins aparells tecnolgics de comunicaci (ordinadors, PDA, DVD,

consoles de joc, mbil, WAP/mbil, televisi digital, cmera digital

de otos i de vdeo) tenen a casa?

Amb quina reqncia an servir Internet des de casa durant els

dies einers? I durant els caps de setmana?

Fan servir Internet amb altres membres de la amlia?

Hi ha normes establertes per er servir Internet a casa? Quines?

Ls dInternet a casa, s ms per distracci o per a usos escolars?

Per a qu la an servir?

Qestions sobre ls del telon mbil

En quin percentatge tenen mbil?

Per quins motius nhi ha que no en tenen?

A quina edat tingueren el primer mbil?

Quin tipus de contracte tenen?

Qu gasten cada mes en mbil?

Quins sn els usos principals que an dels mbils?

Qestions sobre ls de la televisi a casa

Quants televisors tenen a casa?

Quin percentatge t televisi a la seva habitaci?

Quin temps diuen que miren televisi durant els dies einers? I

durant el cap de setmana?


10/56

2


Qestions sobre la comparaci dInternet amb televisi, mbil i consola

A qu dediquen ms temps: a Internet, a la televisi o a les consoles

de joc?

Qu preereixen entre Internet, televisi, mbil o consoles de joc?

Qestions sobre ls de consoles de joc

Tenen consola de joc?

Quina?

Amb quina reqncia la utilitzen?

Qestions sobre ls dInternet a les escoles

Quan es a ser vir Internet a lescola? Durant les classes o durant el

temps lliure?

Des de quins indrets de les escoles es connecten ms a Internet?

Per a qu es a servir Internet des de les escoles?

Recomanen pgines webs els proessors? Quines?

Quin temps an servir Internet a les escoles?

Per a qu an servir Internet a les escoles?

Hi ha normes a lescola per er servir Internet? Quines?

Qestions sobre la cerca dinormaci a travs dInternet

Consideren cil o dicil trobar inormaci a travs dInternet?

Quins cercadors sn els ms emprats?

Quins operadors booleans coneixen i fan servir per cercar informaci?

Qestions sobre ciberassetjament

Percentatge de joves vctimes de ciberassetjament

Dades sobre mbils i assejament

Com es va fer lestudi?

Lenquesta es va realitzar durant el mes d octubre de 2007 amb una mostrade lalumnat de segon cicle deducaci secundria obligatria (ESO) de lesBalears (poblaci total: 20.369 alumnes).

La mostra ou de cinc-cents alumnes de setze centres: catorze de pblicsi dos de concertats.2 Tres-cents noranta-nou menors sn de Mallorca,

cinquanta-nou de Menorca i quaranta-dos dEivissa.33

Tots els joves de 5 a 6 anys alumnes de tercer i quart dESO delsdierents centres contestaren el mateix qestionari adjuntat a lannex.

. Font: IBESTAT (Institut dEstadstica de les Illes Balears).

2. Els centres educatius oren: Mallorca: IES Santa Margalida; IES Sa Pobla; IES Alcdia; IES Guillem Cirede Colonya; IES Calvi; IES Son Ferrer; IES Bendinat; IES Joan Alcover; IES Llucmajor; IES Binissalem; IESSob Pacs; IES Lloren Garcias i Font. Menorca: IES Maria ngels Cardona i CC Sant Josep. Eivissa: IES Xarci CC Sa Real.

3. En els apndixs es reprodueix el qestionari i es proporciona ms inormaci sobre les caracterstiques dela recerca.


11/56


12/56


Equipaments sobre tecnologies de la informacii la comunicaci de qu disposen a casa elsjoves de les Balears entre 15 i 16 anys

El 85% dels joves entre 15 i 16 anys de les Balears disposa a casaseva dordinador personal de taula i el 44%, dordinador porttil.4 1El 91,8% disposa a la seva llar de connexi a Internet, majoritria-

ment de banda ampla.5

Al 91,4% de les llars, els joves de 15 i 16 anys tenen telon m-

bil; al 99,6%, televisor en un 31% dels casos en tenen ms de

tres; al 47,% disposen de televisi digital interactiva; de conso-

les de joc nhi ha al 71,6% de les llars i de reproductors de DVD, al

89%.63 De cmera de otografes digital en tenen al 89,6% de les

llars i de PDA, al 1,%.

4. Lany 2005, segons un estudi realitzat per la Direcci General de Joventut, el 65% dels joves de les Balearscompresos entre 5 i 29 anys disposava daccs a un ordinador i el 55% tenia connexi a Internet (SIGMADOS, 2005). Daltra banda, segons lInstitut Nacional dEstadstica (INE, 2007), al 58,4% de les llars espa-nyoles hi ha un ordinador, mentre que a les I lles aquesta xira se situa gaireb mig punt per sota (58%). Calremarcar que les dades de lINE an reerncia a la poblaci entre 6 i 64 anys. Segons aquest mateix estudi,el 69,7% de la poblaci disposa de connexi a Internet.

5. Lany 2006, al Regne Unit disposava daccs a Internet des de casa seva el 77% de menors de 2 a 5anys, mentre que entre 8 i el percentatge era del 72% (OFCOM, 2008). Tamb a les Balears el percentat-ge de menors amb accs a Internet d es de casa s ms gran (9,8%) entre e ls de 5-6 anys que entre els de6-4 (75,8%).

6. A nal de 2007, al conjunt de lEstat, tenien DVD al 72,9% de les llars i PDA al 3,4% (Uruea, 2008).


13/56

2


Grfc 01. Disponibilitat de mitjans tecnolgics a la llar amiliar

Disposen dordinador de taula

No disposen dordinador de taula

NS/NC

Grfc 02Disponibilitat

dordinador personalde taula a la llar

No disposen d ordinador porttil

Disposen dordinador porttil

NS/NC


dordinador porttila la llar

No disposen de PDA

Disposen de PDA

NS/NC


de PDA a la llar

Disposen de reproductor de DVD

No disposen de reproductor de DVD

NS/NC

Grfc 05Disponibilitatde reproductorde DVD a la llar

Disposen de telon mbil a la llar

No disposen de telon mbil a la llar

NS/NC


de telon mbila la llar


14/56

2


No disposen de WAP/mbil 3G

Disposen de WAP/mbil 3G

NS/NC


de WAP/mbil 3Ga la llar

No disposen de televisi digital interactiva

Disposen de televisi digital interactiva

NS/NC


de televisi digitalinteractiva a la llar

7

7. Al conjunt de lEstat, lany 2004, el 36% de joves entre 6 i 7 anys tenia una cmera otogrca digital(Observatorio de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Inormacin, 2005). Lany 2007, al 54,8% deles llars dEspanya es disposava de cmera otogrca digital (Uruea, 2008).

Disposen de cmera digital de otos

No disposen de cmera digital de otos

NS/NC


de cmera otogrcadigital a la llar7

Disposen de cmera digital de vdeo

No disposen de cmera digital de vdeo

NS/NC


de cmera de vdeodigital a la llar

Grfc 11. Nombre de televisors que hi ha a la llar amiliar

Grfc 12. Utilitzaci de lordinador a la llar amiliar

Tenen connexi a Internet des de casa

No tenen connexi a Internet des de casa

NS/NC

Grfc 13Disponibilitatde connexi a

Internet a la llaramiliar


15/56

2


La majoria dels vint-i-un alumnes que explicaren les causes per les qualsno tenien connexi a Internet atriburen aquest et a motius amiliars.Tres dells digueren, simplement, que els seus pares no ho volien; quatreassenyalaren loposici de la mare, convenuda que Internet llevava tempsper a lestudi.El segon motiu ms assenyalat s leconmic; hi eren reerncia tresdels enquestats. Dos ms assenyalaren motius tcnics i dos labsnciadordinador o connexi telenica a casa. Tamb hi hagu dos enquestatsque armaren que no tenien connexi a Internet perqu vivien en una casaque no era casa seva.

Grfc 14. Antiguitat de la connexi a la llar amiliar

Grfc 15.Tipus de connexi a Internet de qu es disposa a la llar amiliar 8

8. El 7,% de les llars espanyoles, el 2008, utilitza una connexi de banda ampla; lany 2005 el percentatgenoms arribava al 6,3% (Fundacin BBVA, 2008).

Aspectes generals sobre ls dInternet

El 94,4% dels joves de les Balears de 15 i 16 anys sn usuaris

dInternet; la majoria (67,4%) comenaren a navegar per la xarxa

entre els 6 i els 1 anys.

El lloc des don es connecten amb ms reqncia a Internet s

des de casa seva; des de lescola noms ho an de orma ocasio-

nal; el 53,6% afrma que mai o gaireb mai no es connecta des de

linstitut.


16/56

2


YouTube, Fotolog, Google, Inobalear i Minijuegos sn, per aquest

ordre, les pgines o portals web ms visitats amb fnalitats doci.

Wikipedia, El rincn del vago, Google, Yahoo, Encarta i Real Aca-

demia Espaola sn, per aquest ordre, les webs ms emprades a

lhora de realitzar treballs escolars.91

Descarregar msica, xatejar, utilitzar el correu electrnic i er cer-

ques sn, per aquest ordre, les activitats que realitzen de orma

ms reqent sovint o molt sovint els allots i allotes de 15 i

16 anys de les Balears quan empren Internet.

Els amics i amigues sn de qui ms han aprs a utilitzar Internet;ells i elles sn, tamb, la ont ms important per conixer pgines

dInternet. Els pares i les mares sn les onts ms poc emprades.

Les dades obtingudes sobre les onts de coneixement de llocs dIn-ternet i les emprades per aprendre a utilitzar-la resulten molt sem-blants; els joves de 15 i 16 anys consideren fables les mateixes ontsper a distints objectius relacionats amb Internet. Aix i tot, en compa-rar-les, tamb destaquen lleugeres divergncies en les respostes pelque a a les amistats, els pares/mares, el proessorat, etc.

9. Treballs realitzats en altres indrets tamb han posat de maniest aquesta predilecci dels joves per Googlei Wikipedia. Piette i Pons (2007, pg. 46), per exemple, amb dades obtingudes de joves del Quebec entre 2i 6 anys, parlen de googlisation i de wikipdiatisation. El et que El rincn del vago aparegui ms copsque Google quan sesmenten els portals ms emprats a lhora de er treballs acadmics s una dada ms quedemostra que el plagi en el mn acadmic s un problema greu (vegeu Comas i Sureda, 2007).

Usuaris dInternet

No usuaris dInternet

NS/NC

Grfc 16Usuaris dInternet

Motius que alleguen els que no sn usuaris dInternet

Grfc 17. Perqu s molt car

Grfc 19. Perqu s dicil dusar

Grfc 20. Perqu a casa seva no hi ha connexi

Grfc 21. Per altres motius

Grfc 18. Per alta dinters


17/56

2


Grfc 22. Indret en el qual es va er servir Internet per primera vegada

Freqncia de connexi a Internet des de diversos indrets

Grfc 24. Des de casa

Grfc 23. Edat a la qual es va er servir Internet per primera vegada

Grfc 25. Des de linstitut

Grfc 26. Des dun ciberca

Grfc 27. Des de casa dels amics


18/56

2


Grfc 28. Des de casa duns amiliars

Grfc 29. Des del lloc de treball dels seus pares

Grfc 30. Des dun altre lloc

Quadre 1. Usos dInternet

Mai

Fan cerques per er tasques delescola (cercadors/directoris)

Fan cerques que no sn per ertasques de lescola o linstitut

Llegeixen notcies dactualitatConsulten mapes/carrersDescarreguen programari

Descarreguen jocsDescarreguen msica

Cerquen imatgesConsulten previsions meteorolgiques

Descarreguen pellculesConsulten cartelleres de cinema/espectacles

Juguen a jocs en xarxaConsulten programaci de televisiUtilitzen xats de missatgeria instantnia

Utilitzen el correu electrnicAccedeixen a blogs/weblogs

Dissenyen blogs/weblogsLocalitzen adreces/telons

Consulten inormaci nanceraVisiten pgines web dadults

Fan gestions amb lAdministraciUsen serveis per publicar otos

Realitzen una enquestaParticipen en grups de discussiResponen qestionaris dopini

Fan recerca de einaUsen serveis per publicar vdeos

Escolten la rdio per InternetEscolten podcasts per Internet

Envien postals digitalsCompren productes per Internet

Descarreguen continguts per a mbil (logos, tons)Descarreguen jocs per a mbil

Envien missatges a mbilsMiren la televisi a travs dInternet

Fan videoconernciaEnvien otos digitals per revelar

Obren missatges publicitarisLlegeixen diaris en lnia

Fan apostes (esportives, a casinos)

2

2,2

30,4

37,84,4

3,8

3,6

3

63,2

,423,4

2,4

46,6

9,8

6,8

8,446,4

7,6

88,4

64,4

83,2

44,667

74,2

66,2

57,8

67,6

57,659,4

57,2

63,6

69,8

78,8

763,6

49,4

7,4

72,8

64,8

9

Quasimai

Avegades Sovint

Moltsovint

No hosaben NC

5,4

9,8

30

32,86,2

26,2

4,2

5,4

2

9,223,2

2,4

23,2

8

9,2

2,64,8

9,6

4,6

9,4

8,6

,65,4

,6

6,2

7,8

3,2

74,4

9,4

5,4

3,4

9,8

9,63,4

3,4

2,4

7

2,6

2,8

32,6

25

23

20,43,2

20,8

9,4

28,4

7

2,829,2

30,8

7,8

0,6

7

20,6,2

4,4

2,6

,2

2,8

7,8

8

2,4

6,8

0,6

6,2

3,8

5,6

8,4

6,8

7,83,6

9,6

6,4

6,4

0,6

,6

33

3

9,2

52

9,6

32,4

2,7

23,44,6

,8

8

7

33,6

99,8

,4

4,2

,2

0,42,8

3,2

2,6

0,2

3,4

5,23,8

3,2

2,4

3,8

,4

4,24,2

9,6

4,4

,6

3,8

,2

25,8

30,4

5,6

,63,4

8,8

6,4

28,8

3

3,27,6

3,2

3

52,6

32,6

26,24,2

,2

0,6

7

3,8,4

0,6

5,4

3,4

22,4

2,6

,4

3

,6

53,6

5,8

3,2

0,4

5,8

,2

0,2

0,2

0

0,2,6

0,4

0,4

0,4

0,20,4

0,4

0,4

0,8

0,2

,82

0,6

2,2

,4

0,60,8

0,8

0,2

0,4

0,6

0,65,6

,4

0,4

0,4

0,4

0,60,4

0,2

0,6

0,6

0,8

0,6

,4

,8

2,22,2

,4

,6

2,

2,8,6

,2

0,6

,4,6

,6

,4

,6

,8

,2,6

,6

,4

,6

,2

,43,4

2,4

,2

,2

,8,2

2

,6

,2

,6

,6


19/56

2


Quadre 2. Llocs web ms visitats pels joves entre 5 i 6 anys de les Balears

www.youtube.comwww.otolog.comwww.google.com

www.inobalear.comwww.minijuegos.com

www.wikipedia.eswww.hotmail.com

www.msn.comwww.marca.com

www.as.comwww.musica.com

www.yahoo.eswww.iesjalcover.com

www.sotonic.comwww.rincondelvago.com

www.messenger.com0

www.sport.eswww.metroog.com

www.myspace.comwww.los40.com

www.juegosjuegos.comwww.elrincondelvago.com

www.runescape.comwww.ebay.com

www.ogame.comwww.meristation.com

www.rcdmallorca.eswww.elrellano.comwww.hattrick.com

www.votamicuerpo.comwww.golbalear.com

www.lyrics.comwww.emule.com

www.elmundodeportivo.comwww.elmundo.es

www.diariodemallorca.eswww.ultimahora.es

33524923842

97665843392222098220

987555443333222

0

0. Cal destacar que el Messenger s el xat ms emprat.

Quadre 3.Llocs web ms visitats pels joves entre 5 i 6 anys de les Balearsper cercar inormaci a lhora de er treballs acadmics

WikipediaEl rincn del vago

GoogleYahoo

EncartaReal Academia Espaola

MSNYouTubeAltavista

Sotcatal

322925830

653

Fonts de coneixement de llocs dInternet

Grfc 31.Amics/gues

Grfc 32. Germans/es


20/56

2


Grfc 33. Pares/Mares

Grfc 34. Proessors/es

Grfc 35. Televisi

Els qui afrmen com a onts de coneixement de llocs dInternet un altrelloc assenyalen: autoormaci (5) i amiliars (2).

Grfc 36. Revistes

Grfc 37.Altres llocs dInternet

Grfc 38. Dun altre lloc


21/56

2


Fonts daprenentatge dInternet

Grfc 39. Dels amics/gues

Grfc 40. Dels germans/es

Grfc 41. Dels pares

Grfc 42. Dels proessors/es

Grfc 43. De la televisi

Grfc 44. De les revistes


22/56

2


Grfc 45. Daltres llocs dInternet


Els qui afrmen que nhan aprs daltres onts assenyalen: autoormaci (58);amiliars (9) i cursos (6).

Comparativa entre cadascuna de les onts de coneixement de llocsdInternet i les onts daprenentatge dInternet

Grfc 47.Amics/gues

Grfc 48. Germans/es

Grfc 49. Pares/Mares

Grfc 50. Proessors/es

Grfc 51. TV


23/56

2


Grfc 52. Revistes

Grfc 53.Altres llocs dInternet


Grfc 55. Freqncia ds dInternet des de la llar amiliar

s dInternet des de casa

El 60,6% dels joves entre 15 i 16 anys a les Balears es connecta

cada dia a Internet des de casa seva i lactivitat que a ms sovints comunicar-se amb els amics.


24/56

2


Grfc 56. Principals usos dInternet des de la llar

. Les dades que es mostren en aquest grc sorgeixen de la classicaci que els menors eren dun seguitdusos dInternet, atorgant un 6 a ls pel qual es connectaven a Internet des de la llar amb ms reqncia iun al de ms poca reqncia.

s dInternet a lescola

La utilitzaci dInternet com a mitj didctic s molt limitada: el

67% dels enquestats afrma que mai o gaireb mai a servir la xar-

xa a les hores de classe.11 La sala dordinadors s el lloc dels cen-

tres educatius des don ms es connecten a Internet,13 mentre

que noms un 4,6% afrma que utilitza la xarxa Wi-Fi de linstitut.

2. La minsa utilitzaci dInternet a les escoles s un et que tamb sha posat de maniest en altres pasos.Recentment, shan publicat els resultats del projecte SITES 2006 (Law, Pelgrum, Plomo, 2008) sobre ls deles TIC en els centres educatius tant en el context de la seva organitzaci com en el de lensenyament de lesmatemtiques i de les cincies. Els resultats daquest estudi, amb dades duna vintena de pasos, mostren

que, en el sistema escolar de Catalunya (lnic sistema educatiu dEspanya que va participar en el projecte),noms el 38,4% del proessorat de matemtiques i el 55,8% del proessorat de cincies declara que utilitzales TIC en les seves activitats densenyament i aprenentatge (Consell Superior dAvaluaci del SistemaEducatiu, 2008). Ls de les TIC als centres educatius espanyols s molt raqutic, poc aprotat. La immensamajoria el 84% e l curs 2005-2006 del proessorat pensava que les T IC tenien unes grans potencialitatseducatives. Malgrat aquesta opini, per, s tamb una majoria la que no eia servir mai lordinador a lesaules. Sobre aquest tema vegeu lanlisi eta sobre les TIC a les escoles de pr imria i secundria durant elcurs 2005-2006 (Instituto de Evaluacin y Asesoramiento Educativo, 2007).Cal remarcar que, segons dades del curs 2006-2007, les Balears s la Comunitat dEspanya que presenta elsndexs ms baixos sobre equipament inormtic a les escoles. Per exemple: el nombre dalumnes per ordina-dor destinat a tasques densenyament i aprenentatge a les Balears s de 0,, mentre que en el conjunt delEstat s de 6,6. El nombre d ordinadors per unitat o grup a les Balears s de ,7 el ms baix de lEstat,mentre que en el conjunt dEspanya s de 2,9 (Ministerio de Educacin, Poltica Social y Deporte, 2008).

3. Tamb a Catalunya s la sala dordinadors (o laula dinormtica) lindret des don ms es a ser vir Inter-net a lescola (Sigals, Momin, Meneses, 2007). Cal tamb remarcar que a lESO sn ms reqents les acti-vitats escolars amb TIC que no a primria. Paradoxalment, per, a lESO Internet s ms poc emprada per ala realitzaci de treballs amb g rups dalumnes (Instituto de Evaluacin y Asesoramiento Educativo, 2007).


25/56

2


El 36,6% dels alumnes diu que el proessorat els recomana la utili-

tzaci de webs. Les ms recomanades sn les del centre mateix,

Wikipedia, WordPress i Google.

Quadre 4.Freqncia dusos dInternet a linstitut durant el temps declasse o desbarjo

MaiEn temps de classe

Durant el perode desbarjo35,48,4

Quasi mai A vegades Sovint Molt sovint NS/NC

3,66

263

3,82,8

,82,6

,44,2

Grfc 57. Comparativa dels usos dInternet a linstitut durant el tempsde classe i desbarjo

s dInternet a linstitut

S

No

NS/NC

Grfc 58s dInternet

a linstitut

Grfc 59. Freqncia de connexi a Internet a linstitut

Indrets des dels quals es connecten a Internet des de linstitut

No

S

NS/NC

Grfc 60Biblioteca

S

No

NS/NC

Grfc 61Sala dordinadors


26/56

2


No

S

NS/NC

Grfc 62Xarxa Wi-Fi

Grfc 63Un altre lloc

No

S

NS/NC

Grfc 64. Usos dInternet a linstitut

Grfc 65. Recomanaci de webs per part del proessorat

Quadre 5. Pgines web recomanades pel proessorat

Webs del centre educatiu mateix5

www.wikipedia.comwww.wordpress.com

www.google.comwww.edu365.cat

www.tecno2-8.comwww.weib.caib.es

www.bitesize.comwww.altavista.com

www.rae.eswww.youtube.com

www.masquemates.comwww.xtec.es

270

9754433322

5

5. Els enquestats esmentaren: (2); (8); (6); ().


27/56

2


Quadre 6.Activitats per a les quals es a servir Internet a linstitut

Mai

Fan cerques per er tasques delescola (cercadors/directoris)

Fan cerques que no sn per ertasques de lescola o linstitut

Llegeixen notcies dactualitatConsulten mapes/carrersDescarreguen programari

Descarreguen jocsDescarreguen msica

Cerquen imatgesConsulten previsions meteorolgiques

Descarreguen pellculesConsulten cartelleres de cinema/espectacles

Juguen a jocs en xarxaConsulten programaci de televisiUtilitzen xats de missatgeria instantnia

Utilitzen el correu electrnicAccedeixen a blogs/weblogs

Dissenyen blogs/weblogsLocalitzen adreces/telons

Consulten inormaci nanceraVisiten pgines web dadults

Fan gestions amb lAdministraciUsen serveis per publicar otos

Realitzen una enquestaParticipen en grups de discussiResponen qestionaris dopini

Fan recerca de einaUsen serveis per publicar vdeos

Escolten la rdio per InternetEscolten podcasts per Internet

Envien postals digitalsCompren productes per Internet

Descarreguen continguts per a mbil (logos, tons)Descarreguen jocs per a mbil

Envien missatges a mbilsMiren la televisi a travs dInternet

Fan videoconernciaEnvien otos digitals per revelar

Obren missatges publicitarisLlegeixen diaris en lnia

Fan apostes (esportives, a casinos)

20,4

36,4

64

66,880,6

86

78,4

4,8

83,6

84,48

7

85,2

67,6

57,4

62,283,4

9,2

9

86,6

88,4

8485,4

87,4

85,8

69,8

85,4

8788,4

89,4

87,8

89,8

9,2

89,289,4

88,8

90,4

89

85

88

Quasimai

Avegades Sovint

Moltsovint

No hosaben NC

3,4

20,8

6,2

6,67

4,2

5,4

4

7,2

2,27,2

9,2

6

9,6

2

,25,6

2,6

2,6

3,4

3

3,65,2

3,6

4,4

4,8

3,2

42,8

2,8

2,6

2,4

,8

22,4

2,4

,8

3,8

4,8

2,2

24,4

23,8

,8

0,86,2

3,4

5,2

20,6

3,2

3,85

9,6

2,4

0

4,8

3,83,8

,8

,6

2,8

2,2

4,64,2

2,8

4

9,6

4,2

2,42,6

2,4

2,8

2,6

,2

22,6

2,2

3

,8

4,2

0

8,6

9,6

3,2

,82,2

2

2,4

2,4

,2

2,62

3,2

,4

4,4

8

3,6,4

0,8

,4

20,6

0,8

,4

5,2

2

0,6

0,6

0,6

,8

0,80,4

0,6

0,8

,2

0,6

2,4

7

2,2

,6,2

,4

5,2

8,2

,2

3,4,2

3,4

,6

5,4

4,6

5,82,6

0,6

0,4

2,2

,6

2,80,8

,4

0,8

6,6

,2

2,2

,4

0,6

0,2

2,2

,2

0,6

0,4

0,4

0,4

0,6

0,40,4

0,4

0,6

0,6

0,8

0,80,6

0,8

0,6

0,6

0,8

0,80,6

0,4

0,4

,2

0,6,4

0,8

0,6

0,4

0,4

0,40,8

0,6

0,6

0,6

0,6

,4

2

2

22,4

2,6

2,8

2,4

2,8

2,83

2,8

2,8

2,4

2,4

2,62,6

2,6

2,4

2,6

2,8

2,62,8

3

2,6

2,8

3

2,82,8

3

4,2

3,6

3,4

3,63

3,4

3

3

3,2

8,2

Condicions i normes ds dInternet a casa ia lescola

El 46,8% dels joves entre 15 i 16 anys de les Balears es con-

necta a Internet des de la seva habitaci; el 6,% afrma que a

casa seva no hi ha cap norma establerta per accedir a la xarxa i el

75,4% diu que la orma ms habitual de navegar per Internet des

de casa seva s tot sol.161

El 30,% que afrma que a casa seva hi ha normes a lhora de

connectar-se a la xarxa a reerncia a limitacions temporals, prohi-

bici daccs a determinades pgines web i, fnalment, limitacionslligades a un bon comportament.17

El 34,4% afrma que a linstitut sels limita lentrada a determina-

des pgines. I noms un 8,6% assenyala la utilitzaci de progra-

mes de fltratge al seu centre educatiu.

6. Lany 2007, el 20% dels menors britnics en edats compreses entre 2 i 5 anys disposa daccs aInternet des de la seva habitaci; el percentatge dels de 8 a 4 anys era del 9% (OFCOM, 2008). Tamb a lesBalears el percentatge s considerablement menor entre els de 6 a 4 anys: el 29,3%.

7. Un estudi realitzat lany 2006 als Estats Units amb menors entre 2 i 7 anys va mostrar que, en aquestpas, les normes establertes eren majoritriament reerides a contingut de les webs (70,6), seguides delimitacions del temps ds (57%) (Lenhart, 2006).


28/56

2


Grfc 66. Espai de la casa on es troba situat lordinador des del qualnormalment es connecten a Internet

Els quaranta-vuit joves que assenyalaren un altre lloc eren reernciaa zones comunes de la casa sal, cuina, despatx compartit, saladordinadors i els altres sis a lhabitaci de germans o germanes.

Quan an servir Internet des de casa, ho an habitualmentacompanyats de

Grfc 67. Els seus germans

Grfc 68. Els seus amics/gues

Grfc 69. El seu pare

Grfc 70. La seva mare

Grfc 71. Tot sol


29/56

2


No tenen normes establertes

Tenen normes establertes

NS/NC

Grfc 72Existncia de

normes imposadespels pares quan elsjoves es connecten

a la xarxa desde casa

Llista 1. Normes que els an seguir a casa seva a lhora d emprar InternetLes 05 respostes eren reerncia a:8

Limitacions temporals (83)

Limitacions temporals genriques (no molt de temps): 29

Una hora cada dia: 4

Noms els caps de setmana: 3

Trenta minuts cada dia: 2

Horari concret: 27

Torns amiliars: 8

8. Noms es presenten les quatre limitacions temporals que varen obtenir ms respostes.

Prohibici daccs a determinades pgines o de er determinades accions (42)

No em permeten entrar a pgines inadequades,per a majors dedats, pornogrques, perilloses: 20

No entrar a pgines de pagament i no comprar:

No contestar missatges o contactar amb desconeguts: 3

Em diuen que tingui esment a pgines amb virus: 2

No descarregar arxius: 5

No emprar el xat: 3

No utilitzar msica:

Noms per er deures: 7

Limitacions lligades a bons comportaments (28)

Abans he dhaver endreat habitaci o ajudat a er einesde la casa:

Abans he de er els deures: 26

He dhaver menjat tot el que em donen:

Altres normes (6)

Demanar perms: 3

Acompanyat / noms quan hi ha pares:

Lordinador t ltres:

Distncia de seguretat de la pantalla:


30/56

2


Grfc 73. s de la xarxa des de la llar amiliar

Normes establertes a lhora de visitar les pgines web a linstitut

No tenen lentrada prohibida

Tenen lentrada prohibida

NS/NC

Grfc 75Prohibici dentrar aalgunes pgines web

No tenen contrasenya

Tenen contrasenya

NS/NC

Grfc 74Tenir contrasenyaa lhora dentrar

No utilitza programes de ltratge

Utilitza programes de ltratge

NS/NC

Grfc 76Linstitut utilitza

programesde fltratge

No

S

NS/NC

Grfc 77Una altra


31/56


Telon mbil

El 95,% dels joves entre 15 i 16 anys a les Balears afrma que t

telon mbil,191 majoritriament (58,9%) amb targeta de prepa-

gament i (el 4,4%) amb una despesa de menys de quinze euros

mensuals, encara que hi ha un 11,6% que afrma que la acturamensual sobrepassa els trenta euros.

Fer teleonades i realitzar missatges curts sn les dues utilitats

ms emprades.

9. Aquest percentatge s sensiblement superior al 78,4% obtingut lany 2004 en una enquesta realitzadaper al conjunt de lEstat amb joves de 6 i 7 anys (Observatorio de las Telecomunicaciones y de la Sociedadde la Inormacin, 2005). El 2005, un estudi realitzat amb els joves de les Balears entre 5 i 29 anys vamostrar que el 88,% tenia mbil (SIGMA DOS, 2005). Com a dada comparativa daltres pasos, es por dirque, el 2007, el 90% dels joves britnics entre 2 i 5 anys tenia telon mbil (OFCOM, 2008).


32/56

2


S

No

NS/NC


de telon mbil

Grfc 79. Edat a la qual es va disposar per primera vegada de telon mbil

Targeta prepagament

Contracte

NS/NC

Grfc 80Tipus de contractedel telon mbil

Grfc 81. Consum mensual en telon mbil

Quadre 7. Principals utilitats del telon mbil

Mai

Utilitzen Internet amb el mbilUtilitzen els missatges curts

Utilitzen vdeo/otograaFan teleonades

Descarreguen logos compratsDescarreguen logos gratuts

Descarreguen tons compratsDescarreguen tons gratuts

Utilitzen el xatDescarreguen jocs comprats

Descarreguen jocs gratuts

622

72,6

72,664,6

7062,882,673,268,6

Quasimai

Avegades Sovint

Moltsovint NS/NC

22,68,4

0,46,86

6,85,86,4

7,84

6,2

9,822

23,29,2

4,69,2

79,43,85,46,6

,627,428,833,8

3,6,8

40,4,83,2

0,637,4

733,8

22,4

23,6,6

2,8

3,42,63,23,43,83,43,43,83,83,63,6


33/56


Televisi a casa

El 54,4% dels joves de les Balears de 15 i 16 anys t televisi a la

seva habitaci.

Tenen televisor a la seva habitaci

No tenen televisor a la seva habitaci

NS/NC


de televisia lhabitaci


34/56


Consoles de joc

El 71,6% t consoles de joc. La PlayStation s, amb molta diern-

cia, la ms emprada.01

20. En un estudi et lany 2006 sobre els usos dels videojocs a Espanya, es va mostrar que la PlayStation 2era, amb molta dierncia, la consola ms emprada: el 69% dels usuaris (lanlisi es va er amb una poblacidedats compreses entre els 7 i els 34 anys) tenia aquest model. La segona ms emprada era la PlayStationOne (amb un 5,9%); la tercera, la Nintendo DS (5,2%), i la quarta, la PSP (4,8) (Serrano, Ortiz, Laseca,2006). Daltra banda, per valorar ms b el signicat del 7,6% de joves que tenen consola de joc, calassenyalar que en el conjunt de lEstat, lany 2004 i per joves entre 6 i 7, el percentatge era del 6,8% (Ob-servatorio de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Inormacin, 2005). Lany 2007 es disposava deconsola de joc al 27,2% de llars dEspanya (Uruea, 2008).


35/56

2


Tenen consola de joc

No tenen consola de joc

NS/NC


de consola de joca la llar amiliar

Quadre 8. Tipus de consola de joc de qu es disposa

PlayStation 2Nintendo DS

Game BoyPSP

PlayStation Xbox

PlayStation 3Nintendo 64

PlayStation (sense especicar)GameCube

Nintendo (sense especicar)Dreamcast

Sega (sense especicar)SuperNintendoTotal

975247424322925222

3

2416

Models de consola Nombre

Internet enront de la televisi, les consolesde joc i els telons mbils

La majoria dels joves de les Balears entre 15 i 16 anys preereixen

Internet a la televisi, consoles de joc o mbils. El 41% afrma que

navega ms per Internet que no mira la televisi, mentre que un

5% dels joves afrma que a el contrari.

Grfc 84. s dInternet enront de la televisi


36/56

2


s, des de casa i dierenciant entre dies einers i caps de setmana,de la televisi, Internet i la consola de joc

Grfc 85. Televisi

Grfc 86. Consola de joc

Grfc 87. Internet

Caps de setmana

Grfc 88. Televisi

Grfc 89. Consola de joc

Grfc 90. Internet


37/56

2


Comparativa de ls de la televisi, Internet i la consola de joc entreels dies einers i els caps de setmana

Grfc 91. TV

Grfc 92. Consola de jocs

Grfc 93. Internet

Preerncies entre Internet, televisi, mbil i consoles de joc

Internet

TV

NS/NC

Grfc 94Entre Internet

i televisi

Internet

Consola de joc

NS/NC

Grfc 95Entre Interneti consola de joc

Grfc 96Entre Internet

i mbilInternet

Mbil

NS/NC


38/56

2


Grfc 97EntreTelevisi

i mbilTelevisi

Mbil

NS/NC

Cercar i trobar inormaci a Internet

Google, MSN i Yahoo sn els cercadors ms emprats.

La immensa majoria de joves desconeixen com poden afnar les

cerques a Internet.

Grfc 98. Opini sobre el grau de difcultat a lhora de trobar inormacia Internet


39/56

2


Quadre 9. Coneixement i utilitzaci de cercadors

AltavistaTerraOz

YahooGoogle

Fast-allt-heweb

YaMSNLycos

42,6

9,6

46

6

2

50,8

43

6,8

45,2

32,6

63,6

30

67,2

7,4

22,8

33,6

66,4

3,2

24,8

6,8

24

6,8

6,6

26,4

23,4

6,8

23,6

57,6

49

58

42

2

56,4

54,2

36,2

54,6

4

20,4

4,6

29,8

7,6

3,6

5,6

35

4

38,4

30,6

37,4

28,2

6,4

40

40,2

28,8

4,4

6,4

49,6

6,6

39,6

5,8

6,2

60,4

25,4

59,4

4,6

22,8

4,6

27,8

5,4

2

4,8

4,8

4

,6

4,6

,2

0

3,8

0,2

2

2,8

0,8

0,2

,4

0,2

6,4

68,4

0,8

30,8

,6

32,2

2,6

32,4

6,2

6,6

35,6

32

6,2

34,2

Nha sentita parlar?

Quin/s utilitza per arecerca acadmica?

En cas demprar-lo: amb quinafreqncia?

NS/NCNo S NS/NCNo S SovintMai

OcasionalmentMolt

sovint NS/NC

Quadre 10. Coneixement i utilitzaci dun seguit daccions i operadorsde cerca a Internet

2345

48

42,6

45,8

35,6

43,8

3,4

2

5,2

30

7,4

38,6

36,4

39

34,4

38,8

43,8

4,6

4,4

36,6

4,8

5,6

,4

8,4

9,6

8,4

50,6

47

50,2

43,8

49,8

49,8

45,4

47,6

35,2

44,4

4,8

0

6,2

6,8

8,4

,8

2,8

2,4

9,6

3,4

0,6

2

4,4

,6

43

39,8

42,8

34

42,2

Ho coneixes? Quin/s utilitza per arecerca acadmica?

En cas dusar-los: amb quinafreqncia?

NS/NCNo S NS/NCNo S SovintMai

OcasionalmentMolt

sovint NS/NC

Acci decerca...

. Emprar operadors booleans com AND, NOT i OR per combinar paraules a lacerca

2. Emprar el smbol de suma + quan vols cercar paraules o combinacions de pa-raules conjuntament en un mateix text

3. Emprar el smbol de resta quan vols eliminar una paraula de la cerca4. Emprar cometes quan vols er una cerca exacta de paraules conjuntes5. Emprar el smbol dasterisc * quan vols deixar oberta la terminaci duna parau-

la sobre la qual as la cerca

Valoraci del coneixement sobre Internet

El 75,4% dels joves de 15 i 16 anys de les Balears valora els seus

coneixements i habilitats per navegar a Internet com a bons o molt

bons, mentre que creu que els seus pares sn molt menys des-

tres a lhora demprar Internet.11

La majoria pensa que s ms agradable aprendre amb Internetque amb els llibres, que la xarxa s ms interessant que la tele-

visi, que shaurien de controlar els continguts dInternet, que

tothom hauria de tenir accs a Internet i que a lescola shauria

densenyar a navegar per Internet.

El 65,6% est dacord o molt dacord que a lescola shauria

densenyar a navegar per Internet.

2. Un 67% dels menors britnics entre 2 i 5 anys arma que t un nivell de conana elevat sobre allque troba a Internet (OFCOM, 2006).


40/56

2


Valoraci dels coneixements i les habilitats per navegar a Internetdels pares, amics i dells mateixos.

Grfc 99. De la seva mare

Grfc 100. Del seu pare

Grfc 101. Dels seus amics i amigues

Grfc 102. Dell/a mateix/a

Quadre 11. Opinions sobre Internet

s ms agradable aprendre ambInternet que amb els llibres

Internet s una prdua de tempss dicil trobar el que se cerca

a InternetEls agrada ms Internet

que la televisiShaurien de controlar els

continguts que hi ha a InternetPer er un treball per a lescola els

llibres ajuden ms que InternetTothom hauria de tenir

una connexi a Internet

A lescola haurien densenyara navegar per Internet

8,6

58,430,2

8

2

9,8

2,2

5

Molt endesacord

Endesacord Dacord

Moltdacord NS/NC

2,4

9,642,2

2,4

6,8

4,8

3,4

9,2

29,4

3,28,2

33

39,4

2

38,4

4,8

23

,4

8

3

8,4

27

23,8

7,6

7,88

9,6

8,8

8

9

20,2


41/56


Ciberassetjament

L11,6% dels joves entre 15 i 16 anys de les Balears afrma que ha

rebut algun correu electrnic o SMS considerat amenaant o insul-

tant.1El 8,8% diu que ha rebut amenaces a travs del mbil.

22. Aquesta dada s molt semblant a lobtinguda lany 2006 als Estats Units; el 3% d els enquestats ninsi nines de 2 a 7 anys digu que havia rebut correus electrnics o SMS agressius o insultants (Lenhart,2007).


42/56

2

Grfc 103. Ciberassetjament

Quadre 12. Mbil i assetjament

Mai

Ha rebut amenaces a travsdel mbil?

Ha enviat amenaces a travsdel mbil?

87,6

86,2

Quasimai Avegades Sovint Moltsovint NS/NC

4

3,2

2,6

2,8

0,2

0,6

2

2,8

3,6

4,4


43/56


Fitxa tcnica de lenquesta

Univers: Alumnat de segon cicle deducaci secundria obligatria de lesBalears (20.369).

Axaci: Proporcional.

Punts de la mostra: Centres educatius.

Procediment del mostreig: Polietpic, estraticat (unitats insulars i cicleseducatius) per conglomerats amb selecci de les unitats primries de mos-tratge (centres educatius) de orma aleatria proporcional, i de les unitatssecundries (unitats en el centre) per axaci proporcional segons cicleeducatiu, i de les unitats nals (alumnat) per quotes.

Mostra: 500 unitats danlisi qestionaris resultant un error mostralper al conjunt de la mostra del 3,4%, estimat per a un nivell de conanadel 95% i sota la condici ms desavorable de p=q=0,05.

Tipus: Enquesta.

Treball de camp: Realitzat entre els dies 8 i 26 doctubre de 2007, ambdsinclosos, per tres enquestadors, alumnes de la UIB, prviament ormats ientrenats.

Processament de dades: Les dades obtingudes varen ser introdudes en unormat Excel i posteriorment implementades al paquet estadstic SPSS 4per a Windows XP.

23. Font: IBESTAT (Institut dEstadstica de les Illes Balears).


44/56


Qestionari sobre els usos dInternet

Aquest qestionari t per nalitat analitzar diversos aspectes sobre elsusos dInternet i altres tecnologies que an els joves. Emplenar-lo tocupardevers 20-25 minuts, i les respostes sn annimes i condencials. Abansde contestar llegeix amb atenci la pregunta i les respostes.Si vols ms inormaci de la recerca que desenvolupam sobre els usos dInter-net, pots contactar amb nosaltres a ladrea segent: .

Moltes grcies per la teva collaboraci.

DADES PERSONALS

Any de naixement

Escola o Institut

Curs

Localitat

Sexe: Home Dona


45/56

2


Nota: Assenyala noms una resposta amb una X o de la manera quesindiqui en la pregunta pertinent.

Utilitzes lordinador de ca teva?

Si lutilitzo

No lutilitzo

No tinc ordinador a casa

Ets usuari dInternet?

S (passa, per avor, a la pregunta 4)

No (passa, per avor, a la pregunta 3)

Per quins motius no ets usuari dInternet?

s molt car

No tinteressa

s dicil dusar

No en tens a ca teva

Un altre (assenyala, per avor, per quin motiu)

La primera vegada que vares utilitzar Internet va ser:

A ca teva

A lescola o a linstitut

En una biblioteca

Al lloc de treball de ton pare o ta mare

A ca un amic/ga

En una botiga dinormtica

En un ciberca

En un altre lloc (assenyala, per avor, quin)

No ho record

Recordes quants danys tenies la primera vegada que vares utilitzarInternet?

Menys de 6 anys

Entre 6 i 2 anysEntre 2 i 6 anys

Ms de 6 anys

No ho record

Dels llocs que et proposam a continuaci, indicans quins sn aquellsque en lactualitat empres per connectar-te a Internet i la reqncia ambqu ho as.

A lesquema sassenyalen algunes de les principals activitats que espoden realitzar mitjanant Internet, indicans amb quina reqncia ho as:

Mai

Des de ca mevaDes de linstitut o lescola

Des dun cibercaDes de cals amics

Des de la casa daltres amiliarsDes del lloc de treball de monpare o de ma mareDes dun altre lloc

(assenyala, per avor, quin)

Quasimai

Avegades Sovint

Moltsovint No ho s


46/56

2


MaiQuasimai

Avegades Sovint

Moltsovint No ho s

Fas cerques per er tasques delescola (cercadors/directoris)

Fas cerques que no sn per ertasques de lescola o linstitutLlegeixes notcies dactualitat

Consultes mapes/carrersDescarregues sotware

Descarregues jocsDescarregues msica

Cerques imatgesConsultes previsions meteorolgiques

Descarregues pellcules

Consultes cartelleres de cinema/espectaclesJugues a jocs en xarxa

Consultes programaci de televisiUtilitzes xats de missatgeria

instantniaUtilitzes el correu electrnicAccedeixes a blogs/weblogs

Dissenyes blogs/weblogsLocalitzes adreces/telons

Consultes inormaci nanceraVisites pgines web dadults

Fas gestions amb lAdministraciUses serveis per publicar otos

Realitzes una enquestaParticipes en grups de discussi

Respons qestionaris dopiniFas recerca de eina

Uses serveis per publicar vdeos

Escoltes la rdio per InternetEscoltes podcasts per InternetEnvies postals digitals

Compres productes per InternetDescarregues continguts per a

mbil (logos, tons)Descarregues jocs per a mbil

Envies missatges a mbilsMires la televisi a travs dInternet

Fas videoconernciaEnvies otos digitals per revelar

Obres missatges publicitarisLlegeixes diaris en lnia

Fas apostes (esportives, a casinos...)

Indicans, per avor, les cinc pgines web que ms visites durant eltemps lliure.

a)

b)

c)

d)

e)

Indicans, per avor, les cinc pgines web que ms utilitzes per cercarinormaci a lhora de er treballs acadmics.

a)

b)

c)

d)

e)

Per norma general, has conegut llocs dInternet grcies a:

Indicans de qui has aprs a utilitzar Internet.

Mai

Amics/guesGermans/es

ParesProessors/esTelevisiRevistes

Altres llocs dInternetUna altra (assenyala, per avor, quina)

Quasimai

Avegades Sovint

Moltsovint No ho sFonts dinformaci sobre llocs dInternet


47/56

2


Tens connexi dInternet a ca teva?


No (contesta a la pregunta segent i desprs passa, per avor, a la pregunta 6)

Assenyala, per avor, els motius pels quals no tens

connexi a Internet des de ca teva.

Quin temps a que tens connexi a Internet des de ca teva?

Fa menys dun mes

Entre un i sis mesos

Entre sis mesos i un any

Entre un i dos anys

Entre dos i tres anys

Entre tres i cinc anys

Fa ms de cinc anys. Pots especicar quant de temps?

No ho saps

No tenim Internet a ca meva (passa, per avor, a la pregunta 6)

Gens

Dels amics/guesDels germans/es

Dels paresDels proessors

De la televisiDe revistes

Daltres llocs dInternetDun altre lloc

(assenyala, per avor, quin)

Molt poc Poc Basta nt Molt N o ho s Quin tipus de connexi tens a ca teva?

Lnia bsica (mdem, RDSI)

Banda ampla (ADSL, cable)

No ho saps

On es troba situat, a ca teva, lordinador des del qual normalment etconnectes a Internet?

A la teva habitaci

A lestudi

Al menjadorEn una zona comuna de la casa

Un altre lloc (assenyala, per avor, quin)

Dels equipaments tecnolgics que sassenyalen a continuaci, quinstens a casa teva? (Pots marcar ms duna resposta)

Ordinador personal de taula

Ordinador porttil

PDA

Reproductor de DVD

Consola de joc (Nintendo 64, PlayStation, etc.)(assenyala, per avor, quina)

Telon mbil

WAP/mbil 3G

Televisi digital interactiva

Cmera digital de otos

Cmera digital de vdeo


48/56

2


A lesquema anomenam alguns dels equipaments tecnolgics quetamb permeten la connexi a Internet. Indica els que hi ha a ca teva.(Pots marcar ms duna resposta)

PDA

Reproductor de DVD

Consola de joc (Nintendo 64, PlayStation) Especica-ho:

Telon mbil

WAP/mbil 3G

Televisi digital interactiva

*Si no tens Internet a casa passa a la pregunta 22

Amb quina reqncia utilitzes Internet a ca teva?

Mai

Entre una i tres vegades per setmana

Entre tres i sis vegades per setmana

Diriament

Quan as servir Internet a ca teva, ho as amb:

Hi ha a ca teva algun tipus de normes establertes a lhora dutilitzarInternet?

S


Ens pots explicar quines sn les normes establertes?

Mai

Els teus germans/esEls teus amics/gues

La teva mareEl teu pareTot sol

Quasi mai A vegades Sovint Molt sovint

Ls que as dInternet des de ca teva s per:

Sobretot, er els deures de lescola o linstitut

Sobretot, distraurem i passar el temps

Per er totes dues coses

No utilitzes Internet

Tens telon mbil?


No

Ens pots explicar, per avor, els motius pels quals no tens telonmbil? Un cop contestada passa a la pregunta 28.

A quina edat vares tenir el primer telon mbil?

Menys de 6 anys

Entre 6 i 2 anys

Entre 2 i 6 anys

Ms de 6 anys

No ho recordes


49/56

2


Quin tipus de contracte tens amb la companyia de teleonia mbil?

Targeta de prepagament

Contracte

No ho saps

Ens podries dir quin consum mensual as de telon mbil?

Menys de 5 euros mensuals

Entre 5 i 30 euros mensuals

Ms de 30 euros mensuals

No ho saps

En el quadre sindiquen alguna de les principals utilitats del telonmbil. Indicans amb quina reqncia sols realitzar-les.

Quants de televisors hi ha a ca teva?

Cap

Entre un i tres televisors

MaiQuasimai

Avegades Sovint

Moltsovint

Utilitzes Internet amb el mbilUtilitzes els missatges curts

Utilitzes vdeo/otograaFas teleonades

Descarregues logos compratsDescarregues logos gratuts

Descarregues tons compratsDescarregues tons gratuts

Utilitzes el xatDescarregues jocs comprats

Descarregues jocs gratuts

Has rebut amenaces a travs del mbil?Has enviat amenaces a travs del mbil?

Una altra (assenyala, per avor, quina)

Ms de tres televisors

No ho saps

Tens televisor a la teva habitaci?

S

No

Indicans amb quina reqncia utilitzes, des de casa, els elementssegents:(Has de dierenciar entre caps de setmana i dies entre setmana)

) Dies einers (de dilluns a divendres)

2) Cap de setmana (dissabte i diumenge)

Si no tens algun dels elements indicats, indica quin s:

De les armacions que et proposam a continuaci, indicans aquellaque creus que ms coincideix amb el que as.

Utilitzes Internet menys temps que veus la televisi

Utilitzes Internet ms o menys igual de temps que veus latelevisi

Utilitzes Internet ms temps que veus la televisi

No ho saps

Tria una opci de les parelles segents. Qu triaries entre:

Entre: Internet o

Televisi

Menys /2 h/dia

Televisi

ConsolaInternet

Entre /2 i h/dia Entre i 2 h/dia Ms de 2 h/dia

Menys /2 h/dia

TelevisiConsolaInternet

Entre /2 i h/dia Entre i 2 h/dia Ms de 2 h/dia


50/56

2


Entre: Internet o

Consola de joc

Entre: Internet o

Mbil

Entre: Televisi o

Mbil

De les activitats que et proposam a continuaci, ordena de major (6)a menor () les que sols er ms sovint.

Utilitzes Internet per er deures

Utilitzes Internet per comunicar-te amb els amics

Utilitzes Internet per cercar inormaci que tinteressa

personalment

Utilitzes Internet per jugar amb altres persones

Utilitzes Internet per veure la televisi


Amb quina reqncia uses Internet a lescola o a linstitut durant eltemps de classe o desbarjo?

Des don et connectes a Internet a lescola o a linstitut? (Pots marcarms duna resposta)

Biblioteca

Sala dordinadors

Xarxa Wi-Fi

Mai

En temps de classeDurant el perode desbarjo

Quasi mai A vegades Sovint Molt sovint

Un altre (assenyala, per avor, quin lloc)

No thi connectes

Quan a lescola o linstitut et connectes a Internet s per:

Sobretot, er els deures de lescola

Sobretot, distraurem i passar el temps

Per er totes dues coses

No utilitzes Internet

Visites pgines web recomanades pels teus proessors?



No ho s (passa, per avor, a la pregunta 39)

Ens podries dir les pgines web que recordes que has consultat perrecomanaci dels proessors?

a)

b)

c)

d)

e)

Durant quant de temps empres Internet a lescola o institut?

Menys de mitja hora al dia

Entre mitja hora i una hora al dia

Entre una i dues hores al dia

Ms de dues hores al dia

No utilitzes Internet a lescola o linstitut


51/56

2


A lesquema, indica amb quina reqncia realitzes aquestes activi-tats a lescola o institut quan navegues per Internet.

MaiQuasimai

Avegades Sovint

Moltsovint No ho s

Fas cerques per er tasques delescola (cercadors/directoris)

Fas cerques que no sn per ertasques de lescola o linstitutLlegeixes notcies dactualitat

Consultes mapes/carrersDescarregues sotware

Descarregues jocsDescarregues msica

Cerques imatges

Consultes previsions meteorolgiquesDescarregues pellculesConsultes cartelleres de cinema/

espectaclesJugues a jocs en xarxa

Consultes programaci de televisiUtilitzes xats de missatgeria

instantniaUtilitzes el correu electrnicAccedeixes a blogs/weblogs

Dissenyes blogs/weblogsLocalitzes adreces/telons

Consultes inormaci nanceraVisites pgines web dadults

Fas gestions amb lAdministraciUses serveis per publicar otos

Realitzes una enquestaParticipes en grups de discussi

Respons qestionaris dopiniFas recerca de eina

Uses serveis per publicar vdeosEscoltes la rdio per InternetEscoltes podcasts per Internet

Envies postals digitalsCompres productes per Internet

Descarregues continguts per ambil (logos, tons)

Descarregues jocs per a mbilEnvies missatges a mbils

Mires la televisi a travs dInternetFas videoconerncia

Envies otos digitals per revelarObres missatges publicitaris

Llegeixes diaris en lniaFas apostes (esportives, a casinos...)

Tens cap tipus de normes establertes a lhora de visitar les pginesweb a lescola o linstitut?

Tens cap contrasenya a lhora dentrar

Tens prohibida lentrada a algunes pgines web

Lescola o linstitut utilitza programes per ltrar pgines


No ho saps

Creus que cercar inormaci rellevant a Internet s:

Molt dicil

Dicil

Fcil

Molt cil

En el quadre segent sanomenen un seguit de cercadors generalistesque es poden trobar a Internet; quins coneixes? Quin/s as servir per cer-car inormaci amb nalitat acadmica? Amb quina reqncia els empres?

Nhas sentit aparlar?

Quin/s utilitzes per arecerca acadmica?

En cas d emprar-lo: amb quinafreqncia ho fas?

SovintMai

OcasionalmentMolt

sovintAltavista

TerraOz

YahooGoogle

Fast-allthewebYa

MSNLycos


52/56

2


En el quadre segent sanomenen un seguit daccions i operadors decerca a Internet; quins coneixes? Quin/s as servir per cercar inormaciamb nalitat acadmica? Amb quina reqncia els empres?

Valora els coneixements i les habilitats per navegar a Internet de:

Tot seguit sindiquen un grapat de rases que expressen diverses opi-nions sobre Internet. Per a cada rase has de marcar lopci que corresponms b a la teva opini.

23

45

Ho coneixes? Quin/s utilitza per arecerca acadmica?

En cas dusar-los: amb quinafreqncia?

SovintMai

OcasionalmentMolt

sovint

Acci decerca...

. Emprar operadors booleans com AND, NOT i OR per combinar paraules a lacerca

2. Emprar el smbol de suma + quan vols cercar paraules o combinacions de pa-raules conjuntament en un mateix text

3. Emprar el smbol de resta quan vols eliminar una paraula de la cerca4. Emprar cometes quan vols er una cerca exacta de paraules conjuntes5. Emprar el smbol dasterisc * quan vols deixar oberta la terminaci duna parau-

la sobre la qual as la cerca

Molt dolents

La teva mareEl teu pare

Els teus amics/guesTu mateix

Dolents Reg ul ar s B ons Mol t bons

s ms agradable aprendre ambInternet que amb els llibres

Internet s una prdua de tempss dicil trobar el que se cerca

a InternetMagrada ms Internet

que la televisiShaurien de controlar els

continguts que hi ha a InternetPer er un treball per a lescola els

llibres majuden ms que InternetTothom hauria de tenir

una connexi a InternetA lescola haurien densenyar

a navegar per InternetUna altra (assenyala, per avor,

quina)

Molt endesacord En desacord Dacord Molt dacord

Has experimentat, personalment, alguna daquestes situacions aInternet o a travs del telon mbil?

Saps si alg, sense el teu perms, ha et diusi dalgunSMS o e-mail teu que consideris ds privat?

Saps si alg ha et diusi dun rumor sobre tu a travsdInternet o SMS?

Has rebut cap e-mail o SMS que hagis considerat amena-ant o insultant?Saps si alg ha mostrat alguna imatge teva indiscreta o

compromesa a travs dInternet o SMS sense el teu perms?Has contestat que S a les quatre preguntes anteriors?

S No


53/56


54/56


CONSELL SUPERIOR DAVALUACI DEL SISTEMA EDUCATIU (2008). Avaluaci de leducaci secundria obligatria 2006. Avanament de resultats.Barcelona: Generalitat de Catalunya. Recuperat a 2 d agost de 2008 de .

COMAS, R.; SUREDA, J. (2007). Ciberplagio acadmico. Una aproximacin alestado de los conocimientos. Textos de la Cibersociedad 10. Recuperat a 8 de

juliol de 2008 de .

FUNDACIN BBVA (2008). Internet en Espaa. Madrid: Fundacin BBVA. Re-cuperat a 8 de juliol de 2008 de .

HAYWARDS, B. [et al.] (2002). Young people and ICT 2002. London: BritishEducational Communications and Technology Agency. Recuperat a 7 maigde 2008 de .

INSTITUTO DE EVALUACIN Y ASESORAMIENTO EDUCATIVO (2007).Las tecnologas de la informacin y la comunicacin en la educacin. Informe sobre

la implantacin y el uso de las TIC en los centros docentes de educacin primaria y

secundaria (curso 2005-2006). Madrid: Centro Nacional de Inormacin y Docu-mentacin Educativa. Recuperat a 8 de juliol de 2008 de .

INSTITUTO NACIONAL DE ESTADSTICA (2007). Encuesta sobre equipamien-to y uso de tecnologas de informacin y comunicacin en los hogares. Recuperat a 20dabril de 2008 de .

LAW, N.; PELGRUM, W. J.; PLOMP, T. (2008). Pedagogy and ICT use in schoolsaround the world. Findings from the IEA SITES 2006 study . Hong Kong: CERC-Springer.

LENHART, A. (2007). Cyberbullying and online teens.Pew/Internet Pew Inter-net & American Lie Project. Recuperat a 8 de juliol de 2008 de .

MARTIN, B. (984). Plagiarism and responsibility. Journal of Higher Educati-on Policy and Management, 6 (2), 83.


55/56

2

MINISTERIO DE EDUCACIN, POLTICA SOCIAL Y DEPORTE (2008). Esta-dstica de la sociedad de la informacin y la comunicacin en los centros docentes no

universitarios. curso 2006-2007. Madrid: Ministerio de Educacin, Poltica Socialy Deporte. Recuperat a 20 dagost de 2008 de .

OBSERVATORIO DE LAS TELECOMUNICACIONES Y DE LA SOCIEDAD DELA INFORMACIN (2005). Infancia y adolescencia en la sociedad de la informacin.Madrid: Ministerio de Industria, Turismo y Comercio. Recuperat a 8 de juliol de2008 de .

OFCOM (2006). Media literacy audit. Rreport on media literacy amongst chil-

dren. London: Ofce o Communications. Recuperat a 8 de juliol de 2008 de.

OFCOM (2008).Media literacy audit. Rreport on UK childrens media literacy. Lon-don: Ofce o Communications. Recuparat a 8 de juliol de 2008 de .

PIETTE, J.; PONS, C. (2007). Les jeunes et internet: 2006. Qubec: Ministre dela Culture et des Communications.

SERRANO, P.; ORTIZ, J.; LASECA, G. (2006). Estudio de los hbitos y usos delos videojuegos 2006. Madrid: GK Group. Recuperat a 8 de juliol de 2008 de.

SIGALS, C.; MOMIN, J. M.; MENESES, J. (2007). Lescola a la societat xar-xa: Internet a leducaci primria i secundria. Barcelona: Universitat Oberta deCatalunya. Recuperat a 8 de juliol de 2008 de .

SIGMA DOS (ed.) (2005). Anlisi de la realitat social dels joves de Balears 2005 .Palma: Direcci General de Joventut. Govern de les Illes Balears.

URUEA, A. (coor.) (2008). La sociedad en red 2007. Madrid: Observatorio Na-cional de las Telecomunicaciones y de la Sociedad de la Inormacin. Recuperata 8 de juliol de 2008 de .


56/56

La implantaci massiva de les tecnologies de la

inormaci i la comunicaci en la nostra societat ha

suposat canvis en tots els mbits, per la incidncia

que tenen en la quotidianitat dels joves s encara ms

evident: en leducaci, en les relacions, en el pensament,

etc. Destriar quines sn les eines tecnolgiques de les

quals disposen (ordinador, televisi, Internet, mbil i

consoles de joc) i quin s en an els joves de 5 i 6 anys

de les Illes Balears, a lescola i a les seves llars, sn els

objectius principals daquest estudi.

087-7

Conselleria dEconomia, Hisenda i Innovaciwww.acciobit.net

Ibitàcola 2 Les TIC i els joves a les Illes Balears

Documents

Transcript of Ibitàcola 2 Les TIC i els joves a les Illes Balears