Ibitàcola 9 Progamaribit

8/6/2019 Ibitcola 9 Progamaribit

1/119


2/119

Cap del projecteMarcos Blzquez

Autor

Marcos Blzquez

CollaboradorsFrancina Mas, Jordi Morell i David Palou

ProgramariBitSolucions de programari lliure per a les pimes


3/119

Edita:

Fundaci IBIParc Bit. Ctra. Valldemossa, Km. 7,4 Edici 17 - 3r pis Porta D-2

07121 Palma, Illes Balears, Espanya

el: +34 971177270/1

www.ibit.org

Disseny i illustracions: www.accentgrac.com

Impressi: Grques Rubines

Dip. Legal: 1888 - 2010

ISBN: 978-84-694-0370-9

Alguns drets reservats

Aquesta obra est sota una llicncia

Reconeixement-No comercial-Compartir sota la mateixa llicncia

3.0 Espanya de Creative Commons. Per veure una cpia daquesta llicncia, visiteu

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/o envieu una carta a Creative Commons,

171 Second Street, Suite 300, San Francisco, Calirnia 94105, USA.


4/119

Sumari

Prleg

Introducci

Un poc dhistria

Qu s el programari lliure?

Desavantatges del programari privatiu en lmbit de les pimes

Programari lliure i pimes: de ltica a la productivitat

Aspectes legals del programari lliure

Llicncies de programari lliure

Lliure no vol dir gratis: aspectes econmics del programari lliure

El secret del programari lliure: la comunitat

Necessitats de programari a les pimes

Ordinador

Sistema operatiu

Eines de gesti empresarial

Multimdia

Eines de seguretat inormtica

Els inicis amb programari lliure

Eines lliures

Sistemes operatius

FreeBSD

GNU/Linux

7

15

2535

43

51

54

62

65

71

72

11

19

29

39

47

54

54

63

69

71


5/119

Aplicacions de gesti

OpenERP

Openbravo ERP

SugarCRM

Viger CRM

BulmaGs

OpenProj

DotProject

OpenKM

Alresco

Ocina

OpenOce / LibreOce

Gimp

Inkscape

PDFCreator

Mozilla Sunbird/Lightning

Comunicaci

Mozilla Fireox

Mozilla Tunderbird

Seguretat

ClamAv Antivirus

Gestors de contingut web

Joomla!

79

81

84

87

89

92

94

98

101

102

103

105

79

83

86

88

90

9296

98

101

103

105


6/119

Wordpress

Drupal

Utilitats

XMind

7-Zip

Ekiga

Recopilatoris i/o repositoris web

Bibliograa

107

111

112

114

109

111

113

115


7/119


8/119


9/119


10/119

ProgramariBit

La caracterstica principal del programari lliure rau en el et que slliure. S, larmaci s una obvietat, per en el mn dels bits sovintcal er-la. Aix no passa en parlar dun vehicle o duna installacielctrica: ning no compraria el projecte dun electricista que ensobligs a llogar-lo cada cop que hagussim de canviar una bombeta ia qui no pogussim avisar si no pagam un contracte de mantenimentque noms ell ens pot oerir, car s el propietari exclusiu del codi de lainstallaci. Qualsevol desestimaria comprar un vehicle que no t capni perns al motor, que calgui reparar exclusivament als tallers de la

marca i que noms circuli per les carreteres recomanades pel abricant.

Perqu la llibertat s molt raonable, dhuc indispensable, les pimescompren vehicles lliures i installacions elctriques lliures. Per lamajoria continua pagant llicncies de programari privatiu. El matsentre comprar un b o pagar llicncies s important; en el cas delprogramari mai no es compra un b sin el dret a usar-lo, i en lescondicions que dicta el desenvolupador.

I qui ens atendr si triam programes lliures? s la pregunta quemolts dempresaris es an. El dubte no existeix en mbits en qu elprogramari lliure t un lloc destacat. Sn casos que ens ensenyen queescollir solucions lliures no s pas res excepcional ni estrany. s el casde les aplicacions web, de servidors com lApache o de CMS com elWordPress. Ning no es pregunta si hi haur suport, ja que milers de

programadors web dominen el WordPress perqu en tenen el codi ipoden atendre qualsevol encrrec. Ning no dubta de lecincia delApache, ni si el WordPress tindr prestacions equiparables a qualsevolcompetidor no lliure. s exactament el mateix que podria passar encas de triar programari lliure per als sistemes operatius de locina, perals escriptoris i per a les aplicacions ERP o CRM. Per aqu la llibertatencara s residual.

Possiblement darrere tot plegat hi ha un problema dinormaci,de conixer la naturalesa daquest mercat. Per aix, les Jornades


11/119

9

de Programari Lliure per a Pimes organitzades per la Fundaci iBitpretenen inormar sobre els avantatges i loerta de programari lliure.Aquesta Ibitcola ns un resum.

Benjam Villoslada


12/119


13/119


14/119

ProgramariBit

Aquesta Ibitcola pretn servir com a porta dentrada al mn del programarilliure per a les petites i mitjanes empreses. s part del projecte Cicle deormaci de solucions open source per a pimes, conanat pel MinisteridIndstria, Turisme i Comer i la Conselleria dInnovaci, Interior i Justciadel Govern de les Illes Balears en el marc del Plan Avanza 2008.

Lobjectiu principal daquest projecte ha estat donar a conixer les dierentssolucions de programari lliure que hi ha en lactualitat i que poden seradequades a les necessitats actuals de les pimes. Aix, amb la nalitat

de promocionar el programari lliure i omentar-ne la implantaci, hemoerit continguts ormatius per diversos mitjans i a ms nhem dis lessolucions en lmbit de les pimes de les Illes Balears.

Aquest oment de la diusi del programari lliure es a des de la conviccique en conjunt pot representar un avantatge competitiu molt importantper a les empreses que acin la passa dadoptar-lo, ja sigui de orma total oparcial, per diverses raons molt signicatives:

Econmiques, per la reducci real de costos que suposa.Funcionals, per la gran potncia quant a uncionalitats que hi ha alabast de les pimes a un cost molt competitiu.

De fexibilitat, ja que el programari lliure permet una adaptaciassequible i rpida del programari a les necessitats concretes delusuari.

De llibertat, possiblement la ms important, ja que, com que tel codi disponible, es permet una competncia en el sector, senseque la pime usuria estigui ermada a un provedor concret.

Amb aquesta Ibitcola volem diondre els benecis concrets que ls delprogramari lliure aporta a les petites i mitjanes empreses, i a ms volemaportar una llista de solucions lliures que puguin ser tils a les pimes de lesIlles Balears, amb una petita introducci a cada aplicaci i indicacions per

trobar-ne ms inormaci i recursos ormatius.


15/119


16/119


17/119


18/119

ProgramariBit

La histria del programari lliure i de codi ont obert, tal com es coneixactualment, es remunta a linici dels anys vuitanta del segle XX, quan lamajoria del programari era privatiu. De et, abans daquests moments,a la dcada dels seixanta, el programari era habitualment part conjuntai indivisible dels grans ordinadors de lpoca (denominats mainframes).Als anys setanta, en els mbits universitaris i empresarials, es creavai es compartia programari sense cap tipus de restriccions. Als anysvuitanta, la situaci canvi, ja que els ordinadors ms modernscomenaren a utilitzar sistemes privatius, la qual cosa orava que els

usuaris acceptassin condicions restrictives i impedia la modicacidaquest programari.

s important dierenciar el programari lliure i de codi obert,anomenat FOSS pel seu acrnim en angls (free and open sourcesoftware), del programari freeware o de llicncia gratuta, ja que, comdesprs veurem, el programari lliure pot ser venut i comprat sempreque respecti les llibertats deinides.

El 1984, desprs dun problema amb els controladors privatius dunaimpressora, Richard Stallman va comenar a treballar al projecte GNU,i el 1985 va undar la Free Sotware Foundation (FSE), una undacidedicada a eliminar les restriccions sobre la cpia, la redistribuci,lenteniment i la modicaci dels programes per ordinadors. Ambaquest objectiu, promocion ls del programari lliure en totes les rees

de computaci i molt particularment ajud a desenvolupar el projecteGNU, un sistema operatiu totalment lliure.

El moviment de codi ont obert va aparixer el 1998 amb un grup depersones, entre les quals destacaven Eric S. Raymond i Bruce Perens,que varen ormar lOpen Source Initiative (OSI) i que cercaven donarms rellevncia als benecis prctics del et de compartir el codi ont.

Durant els darrers anys, i principalment en la darrera dcada, shacercat expandir les llibertats dusar, modicar i publicar ms enlldel codi ont i el programari implantant aquests principis tics del


19/119

9

programari lliure a la documentaci que lacompanya, aix com aaltre tipus dinormaci, com llibres, manuals, otograes, vdeos,udios, etc. Per aconseguir aix, shan creat llicncies i moviments quepretenen la llibertat destudiar i compartir qualsevol tipus de contingut.


20/119


21/119


22/119

ProgramariBit

s important, abans de er un estudi del programari que pugui ser til pera cada empresa, tenir ben clar qu s el programari lliure. Molt sovint, percostum o desconeixement, sutilitzen termes dierents per reerir-se a allmateix, sense que realment pugui dir-se que sigui exactament igual. s elcas de lopen source i el programari lliure, que tenen unes dierncies queintentarem explicar en aquest captol.

En general, podem dir que el programari lliure, de codi ont obert o open

source s el programari que ens permet, a ms de er la installaci, teniraccs de lectura i modicaci del seu codi ont, amb tots els avantatges dellibertat, adaptaci i exibilitat que aix comporta.


23/119

9

A continuaci, denim els distints termes relacionats amb el programari lliure:

Programari lliure (free software) s el que pot ser usat, estudiat imodicat sense restriccions, i pot ser copiat i redistribut o b en unaversi modicada o sense modicar sense cap restricci o b amb unesrestriccions mnimes per garantir la permanncia daquests drets als utursdestinataris. Aix, un programa s lliure si respecta les quatre llibertatsdenides per la Free Sotware Foundation:

Llibertat 0 (dexecuci): es pot executar per a qualsevol propsit. Llibertat 1 (dadaptaci): es pot aprendre com unciona i adaptar-

lo a les necessitats que es tinguin.Llibertat 2 (de distribuci): es pot copiar innites vegades idistribuir-ne aquestes cpies.

Llibertat 3 (de millora): es pot millorar el programa i distribuiraquestes millores.

s evident que per complir les llibertats 1 i 3 s necessari tenir daccs alcodi ont del programa.

Com veurem desprs, hi ha dierents llicncies que permeten i garanteixenaquestes llibertats.

Programari de codi ont obert (open source software): s un concepteque sorienta ms a la part prctica de compartir el codi ont del programarique no a les qestions tiques i morals a les quals senoca el concepte de

programari lliure. En aquest cas, els requisits sn una poc ms concrets:

Lliure distribuci: es pot vendre o regalar lliurement. Codi ont: ha destar disponible lliurement. reballs derivats: la redistribuci de les modicacions ha destar

permesa. Integritat del codi ont de lautor: les llicncies poden requerir que

les modicacions siguin distribudes com a pedaos i deixar el

codi original sense canvis. No sen pot restringir ls a cap persona o grup.


24/119

ProgramariBit

No sen pot restringir ls a cap activitat o lnia de negoci. Han daplicar-se els mateixos drets a totes les persones que rebin

el programa i la llicncia ha de quedar intacta. La llicncia no ha de ser especca dun producte, el programa no

pot llicenciar-se noms com a part duna distribuci major. La llicncia no ha de restringir un altre programari, no pot obligar

que algun altre programari que sigui distribut amb el programariobert hagi de ser tamb obert.La llicncia ha de ser tecnolgicament neutral, no ha de requerir-se lacceptaci de la llicncia per mitj dun accs amb un clic deratol o duna altra orma especca.

Programari lliure i de onts obertes (FOSS - free and open sourcesoftware): abraa els conceptes de programari lliure i programaride codi ont obert, que com hem vist comparteixen els models dedesenvolupament per tenen dierncies en els aspectes loscs. Elprogramari lliure senoca a les llibertats tiques que atorga als seususuaris, mentre que el programari de codi ont obert senoca alsavantatges del seu model de desenvolupament. FOSS pretn ser unterme imparcial respecte a les dues losoes.


25/119


26/119


27/119


28/119

ProgramariBit

Actualment, el programari s el cervell duna gran majoria dempreses, s elactor clau del uncionament intern de les organitzacions. Per aix, s moltimportant que aquesta clau no tingui uns desavantatges tan problemticscom els que t actualment el programari privatiu.

Els principals problemes que troben les empreses en emprar programariprivatiu estan perectament assumits i es consideren una cosa impossibledevitar. Com veurem en aquesta Ibitcola, aquesta s una impressi alsa.

En resum, els principals desavantatges del programari privatiu sn elssegents:Car i concentrat: tendncia al monopoli i a la concentraci.

Les grans empreses de programari solen anar cap a la concentraci, cadaany trobam notcies de usions i noves adquisicions empresarials quegeneren macroempreses que controlen una bona part de tota loerta deprogramari.

Incapacitat dadaptaci a les necessitats

El programari privatiu t les capacitats que t, i el desenvolupador nomsar adaptacions si li s rendible, aix vol dir que un nombre molt grandempreses han destar interessades en una necessitat concreta. Unexemple clar s ladaptaci a llenges no majoritries, com el catal. sdicil trobar el programari privatiu tradut a aquestes llenges; en canvi,

shi pot trobar programari lliure per la acilitat que hi ha de er la traduccii perqu hi ha una comunitat darrere que se nencarrega.

Dependncia del provedor autoritzat, agradi o no

s igual si ara el provedor cobra 18 euros a lhora, ning no garanteix quedem canvi la seva poltica i pugi la taria a 120 euros a lhora, tanqui odeixi de donar suport als usuaris perqu ja no s rendible.

Cost de llicncies, a ms del de serveis

A ms de tenir un cost de servei, an pagar entrada. La cpia t un cost deproducci proper a zero; per, pel que a al programari privatiu, el cost


29/119


30/119


31/119


32/119

ProgramariBit

Com hem vist, les idees originries del programari lliure sn de carctertic: els usuaris del programari tenen una srie de drets o llibertatsindependentment del seu propsit, de les seves necessitats o dels seusobjectius econmics.

Per el programari lliure i de codi ont obert no tan sols t unes virtuts de

caire moral o losc, sin tamb de caire empresarial, i concretament enlmbit de les pimes, que es poden contraposar als problemes ja descritsdutilitzar programari privatiu.


33/119

9

Aix, els principals benecis relacionats amb la implantaci i lautilitzaci del programari lliure a les empreses sn els segents:

Estabilitat: pel que a al programari privatiu, els sistemespropietaris sn com capses negres; els possibles errors han estattericament revisats, per aquesta revisi la a una empresa ambuns recursos humans i de temps limitats. Pel que a al programarilliure, la revisi la a una comunitat molt nombrosa dexperts enla matria, i aix implica una gran capacitat de detecci i una granvelocitat a lhora desmenar errades.

Seguretat: com que el codi est disponible, qualsevol expertpot detectar virus o programes espia inclosos en el programari.Aix, juntament amb lmplia comunitat que hi ha darrere,implica ms dicultat per introduir programari malicis dins elprogramari lliure.

Cost econmic: generalment, el cost de llicncia s nul omolt econmic. El cost de producci s relativament baixcomparat amb el programari privatiu de la mateixa potncia,i a ms el suport i la ormaci t un preu ms competitiuperqu omenta la competncia entre empreses (qualsevol potestudiar-ne el codi) i no hi ha monopolis i exclusives.

Llibertat: es pot modicar i adaptar a les necessitats prpiesde les pimes, cosa que seria impossible en un programari

privatiu, ja que el desenvolupador noms aria una modicaciamb un retorn econmic evident i rendible, o sigui, siaquesta modicaci la necessiten molts de clients. Aixinclou ladaptaci dels idiomes, ja que s possible que a unaempresa gran no li sigui rendible comercialment traduir elseu programari al catal, per exemple, per en el programarilliure, per la gran comunitat que hi ha darrere, s molt cil ireqent trobar traduccions a llenges minoritries.

Facilitat ds: el programari lliure ja no s ms complicatque el privatiu, la senzillesa de lun i de laltre s equiparable.


34/119

ProgramariBit

Seguretat jurdica: els aspectes complexos de les llicnciesprivatives, els problemes de pirateria o les clusules abusivesen els contractes (EULA) sn problemes que no es presentenquan sutilitza programari lliure.

Benefcis per a la indstria local: les pimes del sectorinormtic poden oerir productes molt potents a preus moltcompetitius perqu sn lliures i poden adaptar-los als seusclients, als quals tamb poden donar suport.

En conclusi, emprar programari lliure implica una llibertat i una

fexibilitat molt important per a les pimes, ja que no depenen deles decisions privades dun tercer i shi poden er modicacions iadaptacions personalitzades segons les necessitats perqu hi hadisponible el codi ont. En poques paraules, com que es t el codi ontdisponible no es depn dun provedor nic, sin que es pot triar dinsuna mplia oerta dempreses dinormtica capacitades per adaptar elprogramari a les prpies necessitats o per solucionar els problemes.


35/119


36/119


37/119


38/119


39/119

9

o ms restrictius segons el tipus de llicncia que decideixi aplicar a la sevaobra en lexercici de la seva autonomia com a autor.

La cessi de drets dautor dels programes dordenador es a per mitj duncontracte anomenat llicncia en el qual sespecica qu es pot er i no eramb els drets dautor, els anomenats drets dexplotaci. Els drets atorgats atercers mitjanant aquesta llicncia indiquen el tipus de llicncia davant laqual ens trobam, que podem classicar en:

Lliures: segons la Fundaci pel Programari Lliure, aquestterme saplica a programari sobre el qual els usuaris poden er

modicacions, cpies, distribucions o estudis i distribuir-losdesprs novament.

Privatives: tamb dacord amb la Fundaci pel ProgramariLliure, aquest concepte saplica a qualsevol programari queno s lliure o ho s de orma parcial perqu usar-lo, redis-tribuir-lo o modicar-lo est prohibit o requereix el permsexprs del seu titular.

Amb reerncia al tipus de drets dexplotaci que poden derivar duna obra,es classiquen normalment segons labast o aspecte:

Aspecte patrimonial: s el poder econmic que es concedeixa lautor basat en lobtenci dels benecis, normalment doblers,

que lobra li reporta. El dret dautor en el seu aspecte patrimonials transmissible intervius o mortis causa, i aquesta transmissies pot er a canvi de doblers o de manera gratuta. La llei exigeixque la transmissi intervius es ormalitzi per escrit per no deorma solemne. En lmbit patrimonial, es parla dels drets dereproducci, distribuci, comunicaci pblica i/o transormaci.

s important tenir clar qu suposen aquests drets per saber

quines acultats concedim als receptors del nostre programasegons la llicncia que li apliquem. La denici de cada undaquests drets es troba en els articles 18, 19, 20 i 21 de lLPI.


40/119

ProgramariBit

La durada mxima per limitar la cessi dels drets dexplotaciest xada a Espanya i, Europa en general, en setanta anys, ambalguna excepci. ranscorregut aquest termini, lobra passa aldomini pblic.

Aspecte personal: s el dret moral irrenunciable i inalienableconsistent en el poder per deensar certs interessos sobre lobra,com, entre daltres, el reconeixement de lautoria.

La propietat intellectual de lobra correspon a qui lelabora, jasigui un o uns quants, indierentment de si ens trobam en el

moment de creaci de loriginal o de modicacions posteriors.Lobjecte de la propietat intellectual sn les creacions originalsexpressades per qualsevol mitj o suport, tangible o intangible,actualment conegut o que sinventi en el utur. Entre aquestescreacions, sinclouen, sense dubte, els programes dordinador.

Llicncies de programari lliure

A continuaci, comentam molt breument una mostra dalgunes de lesprincipals llicncies de programari lliure que hi ha avui en dia. otespermeten divulgar lobra de orma gratuta, per amb certes dierncies:

GNU GPL (General Public License)

s una llicncia creada per la Fundaci pel Programari Lliure per tal de

protegir la lliure distribuci, la modicaci i ls de programari. coma objecte declarar que ens trobam davant programari lliure per evitarapropiacions indegudes que limitin les llibertats dels usuaris, i assegurarque totes les obres derivades es distribueixen sota la mateixa llicncia i, pertant, segueixin la losoa del programari lliure.

MPL (Mozilla Public License)

LMPL s una llicncia de codi ont obert i programari lliure que, a

dierncia de la GNU GPL, no obliga a llicenciar el resultat nal amb lallicncia MPL, sin que es pot sotmetre a una llicncia de programarilliure o privatiu.


41/119

9

Open Bravo

Aquesta llicncia s una adaptaci de la Mozilla Public License alaplicaci Open Bravo ERP Comunity Edition, que posa el codi delsistema ERP (programari de gesti integrada) a disposici del pblic.Obliga que qualsevol distribuci o modicaci hagi de conservar ellogotip dOpen Bravo.

Apache

Es tracta duna llicncia de programari lliure que permet que lusuari delprogramari modiqui i distribueixi els resultats modicats del programarisense que calgui redistribuir el codi ont ni que es protegeixi amb una

llicncia de programari lliure. El que s que sexigeix s que es aci constarque sha utilitzat contingut sotms a una llicncia Apache.

BSDAquesta llicncia rep aquest nom perqu va ser utilitzada en una bonaquantitat de programari distribut juntament amb sistemes operatiusBSD. Sota aquestes llicncies, lautor mant la protecci dels drets dautornicament per renunciar a la garantia i per requerir ladequada atribucide lautoria en treballs derivats, per permet la lliure redistribuci imodicaci, ns i tot si aquests treballs tenen propietari. Lusuari delprogramari ns i tot pot redistribuir-lo com a no lliure.

Zope

La llicncia Zope s una llicncia de programari lliure utilitzadaprincipalment per al programari de servidors Zope. La llicncia s similar

a la BSD, per la Zope inclou tamb clusules que prohibeixen un scomercial del programari i per les quals es requereix la documentaci detots els canvis que shi acin.

Afero

La llicncia Afero s una llicncia de copylet derivada de la GNU idissenyada especcament per assegurar la cooperaci amb la comunitaten el cas de programari que corri en servidors de xarxa. Es congura

ntegrament com una GNU GPL amb una clusula especca que aegeixlobligaci de distribuir el programari si aquest sexecuta per oerir serveis atravs duna xarxa dordenadors.


42/119


43/119


44/119


45/119


46/119

ProgramariBit

Un dels principals mites que envolta el programari lliure s la gratutat.Realment, aquesta visi s completament errnia, ja que, si b elscostos de llicncia solen ser inexistents, a les pimes la installaci i elmanteniment del programari s un actor clau per al uncionament delempresa, i per tant aquestes tasques tenen un cost de recursos internsi/o externs. A ms, si per necessitats puntuals el programari ha de seradaptat o modicat, aquests costos augmenten. Daltra banda, unaormaci correcta del personal que ha dutilitzar aquest programari simprescindible per garantir-ne el rendiment a la eina.

amb s important destacar que aquestes necessitats sn inherents a lautilitzaci de qualsevol programari, sigui lliure o privatiu. Moltes vegadeses pensa que els costos de ormaci sn nicament necessaris en el cas delprogramari lliure, cosa que sha demostrat incorrecta en moltes docasions.De et, s possible que la ormaci sigui necessria quan cal actualitzar-seen relaci amb una versi nova dun programa privatiu.La dierncia onamental s que qualsevol empresa pot estudiar eluncionament dun programa lliure, aprendren el uncionamentintern, el codi, i oerir serveis dinstallaci, manteniment, adaptacii ormaci als seus clients. Aquesta possibilitat s una oportunitatmolt gran de negoci tant per a les pimes inormtiques com per alsseus clients potencials, que veuen com les seves possibilitats pertriar augmenten i per tant poden trobar cilment les oertes ms

adequades a les seves necessitats o possibilitats econmiques.Per aix, er negoci amb programari lliure s possible i moltrecomanable. Ja no es tracta de vendre cpies, sin doerir serveis.Aquests serveis, com ja sha dit, poden ser mltiples: ormaci, suport,modicacions de programari, adaptacions, traduccions, etc.

Un cas especial de servei s el SaaS (sotware as a service, programari

com a servei), en qu els clients obtenen el servei complet allotjat alsservidors de lempresa subministradora. Un exemple en seria el correu,lempresa client contracta un servei de correu i tot est gestionat i


47/119

9

emmagatzemat a lempresa inormtica, a la qual el client es connectamitjanant un client web. Actualment, hi ha empreses que oereixenaquest sistema per a programari de gesti empresarial, gesti declients, etc.


48/119


49/119


50/119

ProgramariBit

El programari lliure s el que s grcies a una cosa: la comunitat que hi haal voltant de cada aplicaci.

Precisament per les llibertats que possibilita, s reqent que al voltantdun desenvolupament es ormi un cercle dusuaris, desenvolupadors

i persones interessades que treballen en grup per millorar lescaracterstiques dun programa o er-hi les adaptacions necessries.

Aquestes comunitats que es generen no sn tan sols usuaris annims, sinque moltes vegades hi ha darrere empreses molt potents que es beneciendaquestes aplicacions i aavoreixen i posen recursos per collaborar en lasoluci de possibles errors o en la millora de uncionalitats.

La comunicaci dins les comunitats es a mitjanant Internet,concretament amb llistes de correus, rums, xarxes socials, wikis, etc., itamb amb conerncies i seminaris.


51/119

9

Els valors que es persegueixen sn les llibertats negades pel programariprivatiu, per tamb valors de transparncia i publicitat del codi ont, isobretot valors de cooperaci.

s aquesta cooperaci entre els membres de la comunitat del programarilliure el que a molt ms competitiu un desenvolupament lliure que noun de privatiu, sempre depenent de les limitacions prpies de lequip deprogramadors de lempresa desenvolupadora.


52/119


53/119


54/119

ProgramariBit

Aquestes necessitats shan detectat amb la collaboraci de lObservatori

Balear de la Societat de la Inormaci (OBSI) amb el seu Estudi sobre el graudimplantaci de les TIC a les pimes de les Illes Balears, publicat lany 2010.

En resum, els resultats ms importants relatius a les necessitats deprogramari i la implantaci del programari lliure a les empreses de les IllesBalears sn els segents:

El 86,3% de les petites i mitjanes empreses disposen dordinador.Els ordinadors de taula sn els ms abundants a les pimes(92,1%), seguits dels ordinadors porttils (39,6%) i de les PDA(16,8%). De les pimes que no en tenen, 6 de cada 10 argumentenque no en necessiten.

Compartir inormaci s la uncionalitat ms utilitzada de laintranet.

La implantaci de la teleonia mbil ds empresarial, amb un

68%, s inerior a laccs a Internet. Windows, amb un 93,4% dimplantaci, s el sistema operatiu

ms utilitzat. Un 5% no sap quin sistema o sistemes operatiusutilitzen, mentre que un 0,9% a servir Mac i un 0,8% Linux.

8 de cada 10 pimes tenen accs a Internet i, daquestes, ms del80% hi accedeixen per mitj dADSL.Del total de pimes amb mbil ds empresarial, nhi ha un 40,3%amb connexi a Internet. Daquestes, la majoria (un 69,2%) shiconnecta a travs de la tecnologia 3G.

De les pimes amb connexi a Internet, un 90% utilitza el correuelectrnic com a mitj de contacte.

Un 92,2% de les pimes disposen de sistemes de seguretatinormtica; el ms implantat s lantivirus, amb un 83,5%.

La targeta s el mtode de pagament ms utilitzat per les pimesen el comer electrnic.

Gaireb una de cada dues pimes ha utilitzat Internet perrelacionar-se amb lAdministraci durant el darrer any, sobretotper er trmits amb lAgncia ributria i amb la Seguretat Social.


55/119

9

El 48% de les microempreses de 5 a 9 treballadors disposa de llocweb propi, per un 25% noms lactualitza anualment.

La gran majoria de pimes usuries de lAdministraci electrnicano destaquen cap aspecte negatiu del et dusar-la..

El 67% de la ormaci que reben els treballadors est nanadaper la pime mateixa.

El 34% de les pimes ha comprat per Internet durant el darrer any.El sector de la indstria destaca amb un 41,4%.

Noms un 6,4% de pimes del sector del comer armen havervenut bns i/o serveis per Internet durant el darrer any, mentreque el sector de turisme/hoteleria triplica la mitjana balear amb

un 37,3%.Ordinador

Avui en dia, la majoria de pimes disposen dalgun tipus dordinador, ja siguide taula, porttil o una PDA. A les Balears, el 86% de les pimes en tenen,com a mnim, un; per 6 de cada 10 no en disposen i argumenten que noen necessiten.

Sistema operatiu

Windows est installat en el 93,4% dels ordinadors, i deixa unspercentatges marginals tant a Linux com a Mac, amb un 0,9% i un 0,8%respectivament. s ms que evident la quasi omnipresncia de la amlia desistemes operatius Windows a la nostra comunitat. anmateix, 5 de cada

100 pimes desconeixen el sistema operatiu installat als seus ordinadors.

Eines de gesti empresarial

La base daquestes estadstiques sn les pimes que declaren tenir ordinador.

Ofmtica: es reereix a aplicacions que es an servir per crear,emmagatzemar, manipular i transmetre inormaci digitalment.

Per sectors, destaca indstria, amb un 77,0%, que s on estan msimplantades i sutilitzen ms. Pel que a al nombre de treballadors, latendncia a usar ms les eines omtiques augmenta a mesura que creix


56/119

ProgramariBit

el nombre de treballadors. Finalment, destaca el nombre de pimes quedesconeixen si disposen o no daquest tipus deina.

Taula 1: s deines omtiques (%)(Base: Pimes amb ordinador)

Indstria Construcci Comerurisme/hoteleria Serveis

En tenen i en an un shabitual

77 70 57,6 62,4 69,5

En tenen per no lesutilitzen

4 3,1 3,8 4,8 3,5

No en tenen i nocreuen que siguin tils 13 16,2 26,2 21,2 16,4

No en tenen percreuen que sn tils

1 1,5 1,9 3,7 2,2

NS/NC 5 9,2 10,5 8 8,4

Facturaci i comptabilitat: un 76,8% conrma que utilitza eines que lipermeten gestionar la acturaci i la comptabilitat nancera de la pime.

La indstria s el sector en el qual nhi ha ms implantaci i s, i, perdimensi, el nombre de treballadors continua tenint una progressi enorma de proporci directa amb la implantaci deines IC, s a dir, com mstreballadors ms s deines de gesti, amb un 97,6% de pimes amb ms de50 treballadors que en tenen dimplantades.

Taula 2: s deines de acturaci i comptabilitat (%)

(Base: Pimes amb ordinador)



82 80,8 67,6 77,8 76,5


5 0,8 2,7 4,2 2,8

No en tenen i nocreuen que siguin tils

8 7,7 17,8 9 11,8


0 2,3 1,4 1,6 1,4

NS/NC 5 8,5 10,5 7,4 7,4


57/119

9

Gesti dinventari i destoc: Aquestes aplicacions permeten organitzar,planicar i controlar el conjunt destocs que pertanyen a una empresa.Pel que a a ls daquestes eines de gesti, hi trobam ms diernciesentre sectors que amb la resta deines comentades ns ara, ja que no totesles activitats requereixen tenir aquest tipus daplicacions. El sector de laindstria torna a destacar positivament, mentre que en el sector de serveisles eines de gesti noms sn utilitzades per 4 de cada 10 pimes i el 43%del total no les considera tils. En aquest tem, sorprn lalt percentatge depimes que no saben si en tenen o no, que arriben a ser el 10,9% en el sectordel comer, en el qual s molt necessari disposar daquesta inormaci.

Taula 3: s deines de gesti dinventari i destoc (%)(Base: Pimes amb ordinador)



68 44,6 65,7 64,6 40,8


3 3,1 2,2 3,2 5,7


21 39,2 19,5 20,6 43


3 3,8 1,9 3,2 2,8

NS/NC 5 9,3 10,9 8,5 7,8

Gesti de comandes de clients/reserves: Aquestes aplicacions permeten

introduir, modicar i gestionar les sollicituds, les comandes i les reservesdels clients o consumidors. Una de cada dues pimes de les Balears utilitzaaquest tipus deina. Per sectors, el del turisme est signicativament persobre daquesta dada i el de serveis no hi arriba. Pel que a a la dimensi, icontinuant amb la lgica que segueixen els resultats, com ms persones hitreballen ms s de les IC; aix, a les pimes d1 a 4 treballadors un 45,8%utilitza aquesta eina, i aquest percentatge augmenta a mesura que creix

el nombre de treballadors, ns a arribar a un 85,5% a les pimes amb msde 50 treballadors. Un total de 32,5% de pimes de les Balears armen notenir-ne i, a ms, tamb consideren que aquesta eina no els seria dutilitat.


58/119

ProgramariBit

Taula 4: s deines de gesti de comandes de clients/reserves (%)


Indstria Construcci Comer

urisme/

hoteleria ServeisEn tenen i en an un s

habitual67 46,2 58,1 74,1 43,1


9 1,5 4,1 3,7 3,8


18 39,2 25,4 11,6 42,3


1 3,8 1,9 2,1 2,5

NS/NC 5 9,3 10,5 8,4 8,2

Gesti de recursos humans: Aquesta eina permet que una pime gestionii organitzi les nmines dels treballadors, les prestacions de treball, elsindicadors de productivitat de lempresa, etc. ot i aix, el percentatgedimplantaci i/o necessitat daquesta eina s molt baix respecte a la

resta; noms 2 de cada 10 pimes del total de les Balears la utilitzen. Siconsideram el nombre de treballadors, la penetraci a les pimes de menysde 5 s del 8,2%, i a les de ms de 50 la xira s del 72,3%.

Taula 5: s deines de gesti de recursos humans (%)




20 18,5 9,2 34,9 22


2 0 4,1 6,3 5,1


65 67,7 72,6 45 59,4


3 3,8 2,7 5,3 5,5

NS/NC 10 10 11,4 8,5 8


59/119

9

Gesti documental: Fa reerncia a aplicacions que permeten gestionar,cercar i emmagatzemar grans quantitats de documents electrnics odigitalitzats. Un 35,3% utilitza eines de gesti de documents a les Illes,davant un 47,7% que considera que aquestes eines no serveixen per al seutipus dempresa o que no les necessita.

Taula 6: s deines de gesti documental (%)



En tenen i en an un s

habitual 16 30,8 23,5 35,4 41,9En tenen per no les

utilitzen4 0,8 3,5 5,3 3,8


65 54,6 58,6 45,5 42,8


4 3,8 2,4 3,7 3

NS/NC 11 10 11,9 10 8,5

Gesti de comandes de provedors: Gaireb 1 de cada 2 pimes utilitzaaplicacions daquest tipus, que permeten introduir, modicar i gestionarles sollicituds o comandes dels provedors.

Taula 7: s deines de gesti de comandes de provedors (%)




61 44,6 57,8 59,3 37,4


4 1,5 3 1,6 4,3


28 40 25,7 27,5 46,9


1 3,8 1,9 3,2 3

NS/NC 6 10 11,6 8,4 8,4


60/119

ProgramariBit

Gesti de projectes: Tot i permetre organitzar i administrar recursos, idenir, entre altres coses, labast, la temporalitat i les despeses dels projectes,aquesta s una altra eina amb poca implantaci. Considerant el total de lesBalears, tenen i utilitzen aquesta eina el 22,7% de pimes, mentre que un60,1% ni la tenen ni creuen que seria til tenir-la. En el sector del comer,per la naturalesa de la seva activitat, nhi ha el percentatge ms baix; laimplantaci de leina en els sectors de la construcci i de la indstria s del30% a cadascun, i sn els sectors dactivitat amb ms implantaci daquestaeina, per les caracterstiques prpies de les tasques que desenvolupen.

Taula 8: s deines de gesti de projectes (%)(Base: Pimes amb ordinador)



30 30 16,5 19 22,3


5 1,5 3,3 4,2 3,9


55 54,6 64,8 64 61,5


2 3,8 3,3 3,2 4,1

NS/NC 8 10 12,2 9,5 8,2

TPV (terminal de punt de venda): amb anomenat daton, aquestaeina, que permet cobrar mitjanant targeta, t la implantaci ms elevadaen els sectors de turisme/hoteleria i del comer, i en tots dos sectors sen aun s habitual. Noms un 1% arma tenir-la i no utilitzar-la; aix demostraque noms la tenen implantada les pimes que lusen. Si ms no, el 37,3%arma ni tenir-la ni necessitar-la, mentre que un 3,4% diu que no en t perque s que li seria til tenir-la.


61/119

9

Taula 9: s de PV (%)


Indstria Construcci Comer

urisme/

hoteleria ServeisEn tenen i en an un s

habitual36,4 17,7 68,9 80,4 39,6


1 1,5 0,3 1,1 1,1


51,5 64,6 18 8,5 46,2


1 5,4 1,4 2,1 4,7

NS/NC 10,1 10,7 11,5 7,9 8,4

ERP (enterprise resource planning programari de gesti integrada):

Un ERP s un conjunt deines inormtiques que permeten gestionar deorma integrada els processos i la inormaci corresponents a les dierentsrees de negoci duna empresa. Generalment, un sistema ERP integrala gesti de les rees de planicaci, aprovisionament, logstica, vendes,

mrqueting, relaci amb el client, nances, recursos humans, etc. La baixaimplantaci dels ERP s generalitzada a tots els sectors i les zones. Nomsel segment que divideix per nombre de treballadors ens mostra diernciesentre les pimes: a les de ms de 50 treballadors la implantaci s del 12%,mentre que la mitjana segons el total de les Balears s del 6%.

Taula 10: s dERP (%)




0 3,1 4,9 9 6,6


0 0,8 0,5 1,1 0,6


44 63,1 63,7 54 58,3


2 5,4 4,1 8,5 7

NS/NC 54 27,7 26,8 27,5 27,5


62/119

ProgramariBit


63/119

9

Multimdia

Es reereix a les aplicacions que permeten accedir, tractar, visualitzar i/o

reproduir contingut presentat en una combinaci de mltiples ormats,ja sigui text, udio, vdeo, animaci, imatges esttiques o qualsevol altredinteractiu. La utilitzaci daquest tipus de programari, que s del 23,5%,es vincula sovint a les pimes que assumeixen les tasques de mrquetingen els seus propis recursos.


64/119

ProgramariBit

Eines de seguretat inormtica

Podrem dir que gaireb totes les pimes que disposen dordinadors

tamb tenen sistemes de seguretat inormtica per protegir-los depossibles virus o programes que an perillar la seguretat de la inormaci.Lantivirus s, sense dubte, el sistema ms implantat. Aquest programari,que permet detectar i eliminar programes maliciosos, gaudeix dun83,5% dimplantaci. El segueixen les cpies de seguretat i els sistemesdautenticaci. En aquest tem, no hi ha dierncies ni entre sectorsni zones, ni tan sols en la dimensi de lempresa. Aix, lantivirus s elsistema de seguretat inormtica ms utilitzat a tots els segments.

Aquestes dades poden donar una idea de les necessitats actuals enprogramari a les pimes balears, i tamb dels sistemes que es podrienpromocionar per augmentar la competitivitat daquestes petites i mitjanesempreses. Probablement amb una diusi correcta de les eines de gestidisponibles quant a programari lliure, amb un cost assequible, saconseguiriapotenciar-ne ls i aix millorar la competitivitat empresarial.


65/119


66/119


67/119


68/119

ProgramariBit

El programari lliure no s una cosa dinformtics, s una realitat cada vegadams implantada en la nostra societat connectada, en qu les tecnologies de

la inormaci i les telecomunicacions sn transversals en el dia a dia de lespersones i les empreses.

Per avaluar les possibilitats ds de programari lliure, hem de distingirprimer entre sistema operatiu i aplicacions:

Sistema operatiu: s el programari que gestiona els recursossics de la mquina, els coordina amb les aplicacions i acilita lacomunicaci amb lusuari.

Aplicacions: sn els dierents programes que lusuari activa per erla seva eina o entretenir-se. En el captol segent es comentenquines sn les aplicacions en lmbit duna pime.

Podem dir que el sistema operatiu s la base de programari en la qual esan uncionar les aplicacions. Aquestes aplicacions han de ser compatibles

amb el sistema operatiu. Hi ha aplicacions privatives que sn per asistemes operatius lliures i aplicacions lliures que tenen versions per asistemes operatius privatius.


69/119

9

La majoria de servidors dInternet o de sistemes de grans empresesdel sector estan basats en sistemes operatius lliures, una garantiadestabilitat i uncionalitat.

Sistemes operatius com GNU/Linux o programes com Fireox handemostrat que les aplicacions lliures poden ser competitives i poden sermillors que les eines privatives, ns i tot les que tenen el suport de gransmultinacionals del programari.

No tan sols aix, sin que tamb a Internet moltes de les aplicacions webes basen en programari lliure, i la tendncia a la mobilitat indica que els

dispositius mbils utilitzaran majoritriament sistemes operatius lliurescom Android.

Per tot aix, recomanam ls de programari lliure a les pimes, tant per lesreduccions de costos que representen com per la potncia de les sevesuncionalitats i lestabilitat. En qualsevol cas, s ms adequat comenaramb aplicacions lliures sense canviar el sistema operatiu.


70/119


71/119


72/119

ProgramariBit

Sistemes operatius

FreeBSD

s un sistema operatiu lliure de la amlia UNIX (un sistema operatiuoriginari del 1959) inicialment desenvolupat per A& UNIX i descendentde Berkeley Sotware Distribution. FreeBSD s com un sistema operatiucomplet et per un mateix grup que sencarrega tant del nucli com de

les aplicacions i els controladors. Aquesta s la principal dierncia ambLinux, tamb basat en UNIX, que s desenvolupat per dierents equips quesencarreguen del nucli, els controladors o les aplicacions.


73/119

9

GNU/Linux

s el sistema operatiu ormat pel nucli del sistema o kernel Linux, juntament

amb les utilitats GNU. Avui en dia, hi ha moltes distribucions de programaribasades en aquest sistema operatiu. El sistema operatiu GNU/Linux es potpresentar en dierents distribucions (sn compilacions que contenen el nuclidel sistema operatiu i una llista daplicacions):Debian: s una distribuci no comercial creada pel projecte Debianlany 1993, lorganitzaci responsable de la creaci i del mantenimentde la distribuci. El sistema Debian s desenvolupat per programadors i

collaboradors darreu del mn, dacord amb un contracte social que garanteixque tot el programari incls en aquesta distribuci s lliure. Lutilitzenmajoritriament usuaris avanats.

http://www.debian.org/index.ca.html


74/119

ProgramariBit

Fedora: Distribuci desenvolupada per la comunitat Fedora, que estpatrocinada per lempresa RedHat. A partir de la versi 9 de RedHat, elprojecte es va biurcar en dos: RedHat Enterprise va esdevenir un productecomercial, que sobt per subscripci i utilitza versions estables de lesaplicacions; mentre que Fedora representa la branca no comercial, incorporales darreres versions i la darrera tecnologia i mant les versions gratutes.Eventualment, els dos projectes es benecien mtuament.

http://edoraproject.org/ca/


75/119

9

Gentoo:Distribuci basada en un motor inspirat en el ports de FreeBSD enla qual tot el programari es compila per obtenir-ne la mxima optimitzaci.El nom Gentoo prov del nom en angls del ping del bec vermell (en llat

Pygoscelis papua), ja que la mascota de Linux s un ping.

http://www.gentoo.org/


76/119

ProgramariBit

Mandriva Linux:Anteriorment anomenada Mandrake o Mandrake Linux,s una distribuci comercial rancesa sorgida lany 1998 amb lobjectiu de erarribar el Linux a lusuari descriptori estndard i amb pocs coneixementsinormtics. Per aix, disposa dun procs dinstallaci molt guiat queacilita molt la eina a lusuari i reconeix una gran quantitat de dispositius demaquinari. A ms, s compatible amb RedHat, ja que usen el mateix sistemadempaquetar el programari. Aquest sistema sanomena RPM.

http://www.mandrivalinux.com/en/


77/119

9

Slackware Linux:Cont un programa dinstallaci relativament cildusar, una extensa documentaci i un sistema de gesti de paquets basat enmens. El creador daquesta aplicaci, Patrick Volkerding, la descriu com unadistribuci de Linux avanada, dissenyada amb dos objectius: la acilitat ilestabilitat com a meta prioritria. Inclou el programari ms popular mentreguarda un sentit de tradici que proporciona simplicitat i acilitat dsjuntament amb poder i exibilitat.

http://www.slackware.com/


78/119

ProgramariBit

SUSE Linux:Va comenar essent una distribuci comercial dunaempresa Alemanya amb el mateix nom. Aquesta empresa va ser undadalany 1992. El 2001, per, SUSE Linux va entrar en crisi i la va comprarNovell. Aquesta empresa ha canviat el model de negoci de SUSE Linux i haaconseguit er-la un altre cop rendible. Actualment, la distribuci lliure esconeix amb el nom dOpenSUSE i tamb nhi ha una versi de pagamentanomenada SuSE Linux Proessional.

http://www.opensuse.org/


79/119

9

Ubuntu: Basada en Debian, est subvencionada per un multimilionariaric anomenat Mark Shuttleworth. per objectiu ser un sistemaoperatiu descriptori enocat a lusuari mitj amb poca experincia en GNU/Linux i que t el comproms de ser subministrat i actualitzat gratutament(normalment cada dia napareixen noves actualitzacions). A ms, oereix lagarantia que cada 6 mesos sortir una nova versi del sistema. Els guanyseconmics noms provenen del suport tcnic, cosa que la dierencia de laresta de distribucions comercials.

http://www.ubuntu.cat/

Hi ha altres sistemes operatius lliures ms especcs de plataormesconcretes com Android per a dispositius mbils o Meego per a sistemesporttils.


80/119

ProgramariBit

Aplicacions de gesti

OpenERP

Descripci:

OpenERP s una eina de programari de gesti integrada (ERP - enterpriseresource planning) de codi ont obert que permet gestionar i organitzar demanera integral lempresa, des de la gesti externa (clients i provedors) ns

a lorganitzaci interna (estocs, recursos humans, acturaci, etc.).

s una aplicaci client/servidor, aix vol dir que hi ha una mquina quea de servidor, emmagatzema totes les dades i executa els processos, idesprs hi ha altres mquines que an de clients, amb els avantatges clarsque aix implica. El client pot ser qualsevol ordinador que tingui un clientde programari installat (hi ha unes quantes alternatives disponibles) ob qualsevol navegador web. Aquesta exibilitat permet er eina des dequalsevol punt que tingui accs al servidor i substituir molt rpidament lesmquines client. amb es poden denir permisos dusuaris per regular elnivell daccs a les dades de cada lloc de eina, entre daltres.


81/119

9

A ms, disposa dun entorn de desenvolupament propi, anomenatOpenObject, amb el qual se poden er rpids desenvolupaments de mdulsper adaptar el programari a les necessitats de lempresa o per aegir-hiuncionalitats.

una comunitat molt activa, amb moltes adaptacions regionals ja existentsi amb ms de 500 mduls uncionals.

Tcnicament s un programari basat en Phyton, bases de dadesPostgreSQL i XML.

Els ERP sn, en denitiva, aplicacions integrals que poden ajudar la pime adur tota la gesti dels seus processos en una mateixa eina, amb una nicabase de dades i estalviant recursos i temps de eina.


82/119

ProgramariBit

Fitxa

ipus:Eina de gesti integral empresarial, integra CRM (gesti de la rela-ci amb els clients, de les vendes i el mrqueting) i ERP (progra-

mari de gesti integrada o planicador de recursos empresarials)

Llicncia: GPL i Afero

Compatible amb elssistemes:

Servidors Linux i Windows. Clients Linux, Windows i Mac OS.

Programari privatiu delqual s alternativa:

Microsot Dynamics Navision, SAP ERP

Web ocial: http://www.openerp.com/http://www.openerp.cat

Ms inormaci:http://www.openerpspain.com/http://www.easyoerp.comhttp://www.odoo.com

Recursos ormatius:http://xarxabit.orghttp://www.aulaerp.com

Openbravo ERP

Descripci:

Openbravo ERP Comunity Edition s una aplicaci de gesti empresarialde tipus ERP destinada a petites i mitjanes empreses. Lestructura de dadesdaquesta aplicaci est basada en una versi antiga de Compiere, projectedel qual sha separat totalment i amb el qual no mant cap compatibilitat. una arquitectura client/servidor web i est escrit en Java. Sexecuta sobreApache i omcat i suporta bases de dades PostgreSQL i Oracle.

El varen desenvolupar en un principi dos proessors de la Universitat deNavarra, tots dos involucrats des de mitjan anys noranta en la gesti de launiversitat. Varen utilitzar com a base Compiere i varen orientar el projecte

com una aplicaci web. El resultat va ser un nou ERP.

Actualment, Openbravo ERP t dues versions, una versi de pagament


83/119

9

(Network) amb elements privatius i comercials, i una versi Community,lliure i gratuta amb uncions limitades, aix com actualitzacions restringidesi sense garantia de correcci derrades.

El codi de la versi lliure es va publicar el 2006.

Fitxa

ipus:ERP (programari de gesti integrada o planicador de recursosempresarials)

Llicncia: Prpia, basada en la Mozilla Public License 1.1


Windows, Linux, Unix, Solaris, FreeBSD


SAP ERP, Microsot Dynamics Navision

Web ocial: http://www.openbravo.com

Recursos ormatius: http://www.openbravo.com/es/services/training/


84/119

ProgramariBit

SugarCRM

Un CRM s un administrador de relacions amb els clients. La gesti de

relacions amb els clients abasta tant la relaci de contactes comercialsque t la nostra empresa com la gesti de possibles clients, campanyes demrqueting, registre desdeveniments amb un client, etc.

SugarCRM s un sistema que acilita ladministraci daquesta relaci amb elsclients. Est basat en el sistema operatiu Linux, amb el servidor web Apache,la base de dades MySQL i el llenguatge de programaci PHP (LAMP). tresversions, una s completament lliure (Community Edition) i les altres dues

tenen components privatius amb cost de llicncia per usuari.

SugarCRM est pensada per a empreses de dierent grandria, i el seuobjectiu s acilitar la gesti de les vendes, les oportunitats, els contactesde negoci, etc.

Aquesta aplicaci ens pot ajudar a er un seguiment exhaustiu de la nostrarelaci amb els clients i a potenciar-ne la delitzaci i un tractamentpersonalitzat, ja que tenim un coneixement a ons daquest client i unhistric de la nostra relaci amb ell.


85/119

9

Fitxa

ipus: Administrador de relacions amb els clients

Llicncia: Per a ledici Community: GNU GPL (versi 3)


Windows, Linux, iPhone (app)


SAP, Oracle (darrerament els CRM tendeixen a convertir-se enERP)

Web ocial: http://www.sugarcrm.com

Ms inormaci: http://www.redk.net/sugarcrm.html

Recursos ormatius: http://www.gestionaclientes.com/documents/

VTiger CRM

Viger CRM s un altre CRM lliure basat en PHP que va sorgir com a branca(fork) del desenvolupament original de SugarCRM, i ara sn competidors enel mercat de CRM. Viger est orientat a petites i mitjanes empreses.

Aquest programari permet automatitzar les orces de venda, suport i serveial client, automatitzar el mrqueting, controlar inventaris, donar suport amltiples bases de dades, personalitzar productes i serveis, er calendaris,

integrar-lo amb el correu electrnic, etc.

s una aplicaci modular amb distintes parts que es poden utilitzar de ormaopcional. Aix, sn mduls de la versi actual: mrqueting, comercial, atencial client, anlisi dindicadors i inventari.

Com ja sha explicat, els CRM sn aplicacions molt tils per a les pimes

perqu serveixen per optimitzar i organitzar processos de eina en venda,mrqueting, etc. Actualment, s reqent integrar els CRM en les aplicacionsERP, per per a algunes empreses s possible que amb un CRM es deixincobertes les seves necessitats.


86/119

ProgramariBit

Fitxa

ipus: Administrador de relacions amb els clients

Llicncia: Prpia (Vtiger Public License 1.1)


Windows, Linux

Programari privatiu del

qual s alternativa:

SAP, Oracle (darrerament els CRM tendeixen a convertir-se en

ERP)

Web ocial: http://www.vtiger.com/

Ms inormaci: http://crmevolutivo.com/

Recursos ormatius: http://crmevolutivo.com/wiki/doku.php


87/119

9

BulmaGs

Descripci

BulmaGs s una aplicaci modular que pretn cobrir les necessitats degesti empresarial de la petita i mitjana empresa amb programari lliure.Actua en quatre rees de gesti empresarial: comptabilitat (BulmaCont),acturaci (BulmaFact), terminal de punt de venda (BPV) i gesti denmines.Actualment, el desenvolupament daquesta aplicaci sorienta a convertir-lo en un ERP que pugui gestionar addicionalment un mdul de nmines iseguretat social.

Fitxa

ipus: Comptabilitat, amb tendncia a convertir-se en ERP

Llicncia: GPL


Linux


Contaplus, Facturaplus

Web ocial: http://www.iglues.org/

Ms inormaci: http://developer.berlios.de/projects/bulmages

Recursos ormatius: http://www.iglues.org/wiki_developers/doku.php


88/119

ProgramariBit

OpenProj

Descripci

OpenProj s una eina de gesti de projectes i de planicaci de tasques molttil per a pimes orientades a projectes. una bona gesti de calendaris deeina, amb dierents vistes del projecte (diagrames de Gantt, de xarxa, derecursos, histogrames, etc.). amb permet er un seguiment de projectes,ja sigui per dedicaci de recursos o per avanament per percentatge(introducci manual).

Actualment, t una documentaci molt limitada i recursos ormatius

molt escassos.

Est disponible en dues opcions, descrrega gratuta o contractacimitjanant programari com a servei (software as a service, SaaS) denominatProject-ON-Demand, amb el qual es disposa de leina que hi ha a Internetperqu els empleats, els clients i els provedors puguin accedir al programaamb comoditat i senzillesa.


89/119

9

Fitxa

ipus: Gestor de projectes

Llicncia: CPAL


Linux, Mac, Windows


Microsot Project

Web ocial: http://openproj.org/

Ms inormaci: http://openproj.org/wiki/index.php?title=Spanish

DotProject

Descripci

DotProject s una altra eina orientada a la gesti de projectes, necessriaquan per elaborar un producte o servei es necessiten un conjunt dactivitats otasques que es desenvolupen entre elles de orma parallela o independent.Aquesta alternativa sorganitza amb la gesti de companyies, departaments,usuaris i contactes, projectes, activitats, diagrames de Gantt, tiquets (peradministrar els problemes relacionats amb lexecuci del projecte), recursos, etc.

Fitxa

ipus: Gesti de projectes

Llicncia: GPL v2


Windows, Linux, Mac


Microsot Project

Web ocial: http://www.dotproject.net/

Recursos ormatius:http://tutoriales.innox.com.mx/vhost/tutoriales/http://www.altantornillos.net/gnu/manuales/http://www.siteground.com/tutorials/dotproject/


90/119

ProgramariBit

OpenKM

Descripci

OpenKM s un gestor de documents basat en web (es pot utilitzarsimplement amb un navegador web), i actualment pot uncionar amb Fireox,Internet Explorer i Saari. s una aplicaci desenvolupada en llenguatge Java ipot ser executat en dierents plataormes (Windows, Linux, etc.)

Un document management system o sistema de gesti documental permetorganitzar, cercar i emmagatzemar grans quantitats de documentselectrnics. Amb la combinaci dun magatzem de documents (que

poden ser digitals originriament o digitalitzats mitjanant un escner,per exemple) i una base de dades, es pot aconseguir accs rpid aun document concret dentre un nombre molt gran, augmentar laproductivitat i evitar prdues de documents.


91/119

9

Fitxa

ipus: Gestor documental

Llicncia: GPL


Windows, Linux, Navegador


Web ocial: http://www.openkm.com/

Alresco

Descripci

Alresco s un dels gestors documentals ms populars, amb molta potnciai disponible en molts didiomes. Aquesta alternativa s lliure i ens permetdesenvolupar projectes de contingut empresarial a un cost molt competitiu.Una de les virtuts ms importants dAlresco s lmplia comunitatde desenvolupadors que hi an eina, aix cada vegada es generenuncionalitats ms potents.

Entre les uncions dAlresco hi podem trobar eines com el gestordocumental prpiament dit, un gestor de continguts web, un administradorde contingut collaboratiu i un gestor dinormaci i dexpedients.Dels mltiples benecis daquest gestor documental, hi ha el de permetre

la eina collaborativa entre usuaris, amb una distribuci dels mduls moltcmoda i amb una implantaci senzilla.

dues versions, Alresco Enterprise, que es distribueix amb llicncia decodi ont obert, suport comercial i propietari a escala empresarial, i AlrescoCommunity, amb llicncia GPL.


92/119

ProgramariBit

Fitxa

ipus: Gestor documental

Llicncia: (Community Edition) LGPL


multiplataorma

Programari privatiu del

qual s alternativa:

Web ocial: http://www.alresco.com/

Recursos ormatius:http://www.adictosaltrabajo.com/tutoriales/tutoriales.php?pagina=alresco


93/119

9

Ofcina

OpenOfce / LibreOfce

Descripci

OpenOce.org / LibreOce sn dues versions dun paquet omtic lliure,de codi ont obert i distribuci gratuta, que inclou eines com un processadorde textos, ulls de clcul, presentacions, eines de dibuix vectorial i base dedades. Actualment, a causa de la compra de Sun per part de lempresa Oracle,una bona part de la comunitat que ormava part del projecte OpenOce.orgsha separat del projecte original per ormar Te Document Foundation, quees dedicar a desenvolupar la branca LibreOce. Ara mateix els dos paquetsomtics tenen uncionalitats molt similars.


94/119

ProgramariBit

Sn compatibles amb Windows, Linux, BSD, Solaris i Mac OS X. Suportennombrosos ormats, utilitzen lOpenDocument (estndard ISO) ODF, i a msdisposen de ms de cent idiomes.

Les aplicacions que ormen aquests paquets de programari sn les segents:

Writer, per processar textos. Permet lexportaci directa a PDF iHTML sense programari addicional.

Calc, un ull de clcul similar a Excel o Lotus. Oereix algunescaracterstiques prpies, com un sistema automtic de denici degrcs. amb permet lexportaci nativa a PDF.

Impress, per er presentacions similars a Keynote o Power Point.Pot exportar al ormat SWF (Flash) i PDF, a banda dobrir arxius enPower Point (PP).

Base, una base de dades similar a lAcces de Microsot. Permet creari gestionar bases de dades, elaborar ormularis i inormes, etc.Draw, un editor de grcs vectorials i una eina per er diagrames.Es podria comparar a Microsot Visio i a les primeres versions deCorelDRAW.Math, desenvolupada per crear i editar rmules matemtiques.Aquestes rmules poden ser incorporades dins altres documentsdel paquet omtic.


95/119

9

Fitxa

ipus: Paquet omtic

Llicncia: GNU Lesser General Public License


Windows, Linux, Mac OS, BSD, Unix


Microsot Oce, Corel WordPerect Oce, Lotus Smartsuite

Web ocial:http://es.openoce.org/http://www.documentoundation.org/

Ms inormaci:http://www.adictosaltrabajo.com/tutoriales/tutoriales.php?pagina=alresco

Recursos ormatius:http://es.wikibooks.org/wiki/OpenOce.orghttp://open-oce.es/

Gimp

DescripciGIMP (GNU Image Manipulation Program) s un programa dedicidimatges digitals en orma de mapa de bits, ja siguin dibuixos o otograes.s lliure i gratut i orma part del projecte GNU. s multiplataorma.

Ha evolucionat amb el temps, amb la potenciaci de les seves uncionalitatsi amb el suport dextensions complugins o scripts. Suporta tamb nombrososormats dimatge, s compatible amb el ormat natiu dAdobe Photoshop

(PSD) i evidentment amb els ormats ms comuns, com JPG, GIF, PNG, etc.El seu ormat propi s XCF.

Permet tractar imatges usant capes i aix poder editar independentmentcada objecte de la imatge, cosa que acilita moltssim la eina i les accionsavanades. Permet processaments per lots que automatitzen accionsrepetitives amb moltes imatges.


96/119

ProgramariBit

Fitxa

ipus: Disseny grc i retoc dimatges digitals

Llicncia: GPL


Multi


Adobe Photoshop

Web ocial: http://www.gimp.org/

Recursos ormatius:http://www.gimp.org.es/http://www.sotcatala.org/wiki/Rebost:GIMP


97/119

9

Inkscape

Descripci

Inkscape s una eina de dibuix lliure que genera grcs vectorials en ormatSVG. Aquest programa va sorgir duna biurcaci (fork) del projecte Sodipodi.Les caracterstiques del ormat SVG que implanta inclouen ormes bsiques,trajectries, textos, canal ala, transormacions, gradients, edici de nodes,exportaci a PNG, agrupaci delements, etc.

El principal objectiu daquesta proposta s proporcionar a la comunitat unaeina de codi ont lliure que compleixi completament els estndards XML,

SVG i CSS2.

Est principalment desenvolupat per Linux, per actualment s una einamultiplataorma que unciona amb Windows, Mac OS i altres sistemesoperatius derivats dUnix.

Es pot considerar una alternativa lliure a aplicacions privatives comIllustrator, Freehand, CorelDRAW o Xara X, utilitzant lestndard de ormatdarxius de grcs vectorials escalables (scalable vector graphics - SVG).


98/119

ProgramariBit

Fitxa

ipus: Dibuix vectorial

Llicncia: GPL


Windows, Linux, Mac OS


Adobe Freehand, Adobe Illustrator

Web ocial: http://www.inkscape.org/?lang=es

Recursos ormatius:

http://www.inkscape.org/doc/basic/tutorial-basic.es.html

http://www.gimp.org.es/modules/downloadse/viewcat.php?cid=10


99/119

9

PDFCreator

Descripci

PDFCreator s una eina senzilla que permet convertir documents a ormat PDF.Sinstalla com a impressora i el seu uncionament s molt simple: en imprimirun document amb aquest dispositiu, es genera un nou document PDF.

Fitxa

ipus: Impressora PDF

Llicncia: GPL


Windows


Adobe Acrobat

Web ocial: http://www.pdforge.org/

Mozilla Sunbird/Lightning

Descripci

Mozilla Sunbird s una aplicaci independent basada en una extensi delCalendar de Mozilla que compleix les uncions dagenda, llista de tasquesi calendari amb alarmes. s molt senzill dutilitzar, permet gestionarcalendaris compartits entre persones i possibilita la creaci de calendaris

collaboratius. Lightning permet integrar el calendari al client de correuTunderbird.


100/119

ProgramariBit

Fitxa

ipus: Calendari i tasques

Llicncia: Mozilla / GPL


multiplataorma


Microsot Outlook

Web ocial: http://www.mozilla.org/projects/calendar/sunbird.html

Ms inormaci: http://www.sotcatala.org/wiki/Sunbird


101/119


102/119

ProgramariBit

Comunicaci

Mozilla Fireox

Descripci

Mozilla Fireox s un navegador web amb llicncia lliure incls en el projecteMozilla. Els objectius de lequip que el desenvolupa sn la lleugeresa i la

rapidesa del programa. s multiplaorma.

Les caracterstiques de Fireox sn ora conegudes, com la navegaciper pestanyes, la integraci de motors de cerca, les adreces dinmiques,lassistent de descrregues, etc. amb s molt interessant la seva capacitatde millora mitjanant extensions i temes.

Fitxaipus: Navegador web



Multiplataorma


Microsot Internet Explorer

Web ocial: http://www.mozilla-europe.org/ca/products/reox/

Ms inormaci: http://www.sotcatala.cat/wiki/Fireox


103/119

9

Mozilla Thunderbird

Descripci

Mozilla Tunderbird s un client de correu electrnic procedent del projecteMozilla. De la mateixa manera que Fireox, shi poden aegir caracterstiquesaddicionals amb extensions.

uFitxa

ipus: Client de correu electrnic



Multiplataorma


Microsot Outlook

Web ocial: http://www.mozilla.org/products/thunderbird/

Ms inormaci: http://www.sotcatala.org/projectes/mozilla

Recursos ormatius: http://www.inormatics.cat/wiki/index.php/Tunderbird


104/119

ProgramariBit

Seguretat

ClamAv antivirus

Descripci

ClamAV s un antivirus de codi ont obert per a plataormes Windows,Linux i altres de similars a Unix. llicncia GPL i el seu objectiu principal

s identicar i bloquejar els programes maliciosos (malware) del correuelectrnic. Un dels seus punts onamentals s la localitzaci rpida i lainclusi en el programa dels nous virus trobats i escanejats. Aix s unexemple molt clar del uncionament del programari lliure en comunitatgrcies a laportaci dels usuaris.


105/119

9

Fitxa

ipus: Antivirus

Llicncia: GPL


Multiplataorma


Norton Antivirus, Panda Antivirus, NOD32, McAfe Antivirus

Web ocial: http://www.clamav.net/

Ms inormaci: http://es.clamwin.com/

Recursos ormatius: http://wiki.somgnu.cat/index.php?title=ClamAV


106/119

ProgramariBit

Gestors de contingut web

Joomla!

Descripci

Joomla! s un sistema de continguts lliure i de codi ont obert que enspermet publicar continguts en llocs web i en intranets. Dit duna altra orma,

s un sistema lliure per generar un web 2.0 de manera senzilla i econmica.Est basat en el llenguatge de programaci PHP i en la base de dadeslliure MySQL.

Les seves uncionalitats ms destacades sn el sistema de notcies, elsblogs, les enquestes dopini, la cerca interna, la sindicaci RSS, les versionsimprimibles en PDF, mltiples idiomes, etc.

A ms, per la gran comunitat que t darrere, hi ha nombroses extensions(tant gratutes com de pagament) que an molt ms actible adaptar-lo imillorar-lo.


107/119

9

Fitxa

ipus: Gestor de continguts web

Llicncia: GPL

Compatible amb els

sistemes:


Web ocial: http://www.joomla.org

Ms inormaci:http://www.joomla.cathttp://www.joomlaspanish.orghttp://axarxa.com

Recursos ormatius:

http://www.comunidadjoomla.orghttp://www.creaunsitiojoomla.comhttp://www.gnumla.comhttp://www.ayudajoomla.comhttp://www.solojoomla.comhttp://axarxa.com


108/119

ProgramariBit

Wordpress

Descripci

WordPress s un altre sistema de gesti de continguts enocat a la creaci deblogs (planes web peridicament actualitzades). Est desenvolupat en PHPi MySQL, amb llicncia GPL i codi modicable. Actualment, s el gestor decontinguts (CMS) ms popular entre els bloguistes. Les caracterstiques queel an tan ams sn, entre daltres, la seva llicncia lliure, la acilitat ds i lesseves caracterstiques potencials per ser un gestor de continguts no limitat aun simple blog.

Lusuari el pot adaptar i modicar cilment. A ms, hi ha multituddextensions i temes visuals.

Fitxa


Llicncia: GPL



Web ocial: http://wordpress.org

Ms inormaci:http://es.wordpress.org

http://ca.wordpress.org

Recursos ormatius:http://wiki.bitassa.net/index.php/WP-CAhttp://recursoswp.cat


109/119

9


110/119

ProgramariBit

Drupal

Descripci

Drupal s una plataorma i un sistema de gesti de continguts amb motorper blogs. Es basa en PHP i est estructurat en un nucli bsic i uns plugins omduls que permeten comportaments addicionals.

Hi ha mduls de comer electrnic, galeries dimatges, gesti de llistes dedistribuci i daltres.

Fitxa


Llicncia: GPL



Web ocial: http://www.drupal.org/

Ms inormaci:http://drupal.cat/http://www.inormatics.cat/wiki/index.php/Drupalhttp://www.drupal.org.es/

Recursos ormatius:http://www.altantornillos.net/gnu/manuales/http://drupal6.propium.org/http://drupaldocs.org/


111/119

9


112/119

ProgramariBit

Utilitats

XMind

Descripci

XMind s un programa lliure per er mapes conceptuals, diagrames, arbresdorganitzacions, etc. Permet el treball collaboratiu.


113/119

9

Fitxa

ipus: Mapes visuals

Llicncia: LGPL / Eclipse


Multiplataorma


Web ocial: http://www.xmind.net

7-Zip

Descripci

7-Zip s un programa lliure que permet la compressi i la descompressidarxius compatible amb els ormats de compressi ms utilitzats, com araZIP, RAR, AR, CAB, ARJ, etc.

Pot uncionar tant des de la lnia de comandaments com amb interciegrca.

Fitxa

ipus: Compressor/descompressor darxius

Llicncia: LGPL


Windows, Mac OS


WinRAR, WinZIP, WinACE

Web ocial:http://www.7-zip.orghttp://sixtyve.xmghosting.com (Mac)


114/119

ProgramariBit

Ekiga

Descripci

Ekiga s un programa lliure per a videoconerncies i teleonia IP.Originalment est desenvolupat per sistemes Unix, per nhi ha una versiper a Windows. Permet totes les caracterstiques duna videoconerncia iperqu uncioni es necessita un compte SIP.

Fitxa

ipus: eleonia (veu per IP) / videoconerncia

Llicncia: GPL

Compatible amb elssistemes: Linux, Windows (beta)


Skype

Web ocial: http://www.ekiga.org


115/119

9

Recopilatoris i/o repositoris web

Al web de ProgramariBit podreu trobar els enllaos per descarregar lesaplicacions recomanades en aquesta Ibitcola. A ms, hi trobareu contingutsormatius i enllaos a manuals o a documentaci.

ProgramariBit: http://programaribit.ibit.org

A ms, hi ha altres pgines de la mateixa temtica que poden ajudar aexplicar les alternatives disponibles i les necessitats que es poden cobrir ambles solucions lliures:

Cdlibre: http://www.cdlibre.orgOSLiving: http://www.osliving.orgOpensourcemac: http://www.opensourcemac.com

Opensourcewindows: http://www.opensourcewindows.comAlternativas Libres: http://www.reealts.comTeOpenCD: http://theopencd.org


116/119


117/119


118/119

ProgramariBit

MAS, F.; MORELL, J. Les TIC a la pime balear. Fundaci iBit, 2010.

Gua bsica del software de fuentes abiertas. CENAIC, 2008.

Informe sobre el estado del arte del software de fuentes abiertas en la empresa

espaola. CENAIC, 2009

PREZ GMEZ, E. Estudio sobre la validez jurdica de la licencia GPL v3 en elmarco normativo espaol de los derechos de autor y otras licencias opensource.

Snchez Crespo Abogados y Consultores, gener del 2009.

Wikipedia: http://es.wikipedia.org

Wikimedia Commons: http://commons.wikimedia.org (imatges)

Webs ocials de cada programa.


119/119

Ibitàcola 9 Progamaribit

Documents

Transcript of Ibitàcola 9 Progamaribit