Enxeñería xenética

63
TODO COMEZA AQUÍ…

Transcript of Enxeñería xenética

Page 1: Enxeñería xenética

TODO COMEZA AQUÍ…

Page 2: Enxeñería xenética

ACIDO DESOXIRRIBONUCLEICO (ADN)

Page 3: Enxeñería xenética

ACIDO DESOXIRRIBONUCLEICO (ADN)

Page 4: Enxeñería xenética

ESTRUTURA DO ADN

Page 5: Enxeñería xenética

ESTRUTURA DO ADN

Page 6: Enxeñería xenética
Page 7: Enxeñería xenética

ACIDO DESOXIRRIBONUCLEICO (ADN)

Page 8: Enxeñería xenética

ADN Y CROMOSOMAS

Page 9: Enxeñería xenética

ADN Y CROMOSOMAS

Page 10: Enxeñería xenética

MODELO ESPACIAL DE WATSON E CRICK

1953. Watson (1928) e Crick (1916-2004) presentaron o modelo da dobre hélice de ADN. 1962. Watson, Crick e Wilkins recibiron o Premio Nobel de Medicina

Wilkins

Watson e Crick

Page 11: Enxeñería xenética

ROSALIND FRANKLIN (1920 – 1958)

Imaxe nº 51 da estrutura do ADN

Page 12: Enxeñería xenética

Doodle de google en honor a Rosalind Franklin

Page 13: Enxeñería xenética

QUE É A BIOTECNOLOXÍA?

A biotecnoloxía é a disciplina

baseada na utilización de seres

vivos para a obtención de produtos

útiles para as persoas.

Page 14: Enxeñería xenética

TEOSINTE – MILLO. O millo provén do Teosinte

TEOSINTE

Page 15: Enxeñería xenética

QUE É A ENXEÑERÍA XENÉTICA?

Page 16: Enxeñería xenética

APLICACIÓNS DA ENXEÑERÍA XENÉTICA

• Agricultura.

• Gandería e acuicultura.

• Medio ambiente.

• Medicina.

• Industria alimentaria, química, farmacéutica e enerxética.

Page 17: Enxeñería xenética

ENXEÑERÍA

XENÉTICA

NA AGRICULTURA

Page 18: Enxeñería xenética

BACTERIA CON PLÁSMIDO

Page 19: Enxeñería xenética

PROCESO PARA A OBTENCIÓN DE PLANTAS TRANSXÉNICAS

Page 20: Enxeñería xenética
Page 21: Enxeñería xenética

Video “Semillas esclavas” Minuto 5:40 – 11:00.

Page 22: Enxeñería xenética
Page 23: Enxeñería xenética
Page 24: Enxeñería xenética
Page 25: Enxeñería xenética

Ver video “La granja el doctor (I) … min 30:00 – 33:50

Page 26: Enxeñería xenética
Page 27: Enxeñería xenética

http://elpais.com/elpais/2014/08/10/media/1407705579_748850.html

UTILIZACIÓN DE PLANTAS TRANSXÉNICAS PARA OBTER SUBSTANCIAS DE INTERESE COMO ANTICORPOS, VACINAS …

Page 28: Enxeñería xenética

UTILIZACIÓN DE PLANTAS TRANSXÉNICAS PARA OBTER SUBSTANCIAS DE INTERESE COMO ANTICORPOS, VACINAS …

Page 29: Enxeñería xenética
Page 30: Enxeñería xenética
Page 31: Enxeñería xenética
Page 32: Enxeñería xenética
Page 33: Enxeñería xenética

COMEMOS PRODUTOS TRANSXÉNICOS?

Page 34: Enxeñería xenética

COMO SABEMOS SE COMEMOS TRANSXÉNICOS?

Calquera alimento que conteña ou proceda de organismos

modificados xeneticamente (OMX) en cantidade superior ao 0,9%

debe etiquetarse da seguinte forma:

“Este produto contén organismos modificados xeneticamente”

VACÍOS LEGAIS

1- A lexislación permite a contaminación "accidental ou tecnicamente

inevitable" con ata un 0,9% de transxénicos sen obrigatoriedade de

etiquetar.

2- Non é obrigatorio etiquetar os produtos alimentarios que proceden

de animais alimentados con OMG.(carne, leite, ovos, etc.)

Page 35: Enxeñería xenética

ENXEÑERÍA XENÉTICA

NA

GANDERÍA E ACUICULTURA

Page 36: Enxeñería xenética

OBTENCIÓN DUN RATO TRANSXÉNICO QUE POSÚE UN XENE PARA UNHA PROTEÍNA HUMANA

Page 37: Enxeñería xenética

Ver video “La granja el doctor (I) … min 19:30 - 24”

Page 38: Enxeñería xenética

Cal é o rato transxénico??

Page 39: Enxeñería xenética

ENXEÑERÍA

XENÉTICA

NO MEDIOAMBIENTE

Page 40: Enxeñería xenética
Page 41: Enxeñería xenética

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/ESPANA/CONSEJO_SUPERIOR_DE_INVESTIGACIONES_CIENTIFICAS_/CSIC/cientificos/usaran/plantas/transgenicas/extraer/arsenico/valle/Guadiamar/elpepisoc/19990111elpepisoc_1/Tes

Page 42: Enxeñería xenética

BACTERIAS NA LIMPEZA DE VERTIDOS DE PETRÓLEO

Page 43: Enxeñería xenética

ENXEÑERÍA XENÉTICA

NA

MEDICINA

Page 44: Enxeñería xenética
Page 45: Enxeñería xenética

OBTENCIÓN DE INSULINA MEDIANTE ENXEÑERÍA XENÉTICA

Page 46: Enxeñería xenética

Xene de interese

Plásmido

Enzimas de restrición

Xeneillado

Enzimas de restrición

ADN ligasa

ADN recombinante

Insírese o vector na célula hospedeira

Multiplicación do organismo transxénico

PROCESO PARA A OBTENCIÓN DE BACTERIASTRANSXÉNICAS

Page 47: Enxeñería xenética

Kenadie Jourdin-Bromley, conocida no mundo enteiro como “O ANXO MÁIS PEQUENO” naceu o 13 febreiro de 2003.

O ENANISMO HIPOFISARIO é o conxunto de alteracións que

aparecen como consecuencia dun déficit na secreción ou na

acción da hormona do crecemento.

O enanismo hipofisario pódese tratar coa hormona do crecemento humana

desenvolvida por enxeñería xenética.

A hormona do crecemento é unha hormona producida pola glándula pituitaria cuxo efecto principal é

promover a formación dos tecidos do corpo.

Ata mediados dos oitenta a hormona do crecemento era

extraída da glándula pituitaria de cadáveres

Page 48: Enxeñería xenética
Page 49: Enxeñería xenética

OBTENCIÓN DE PROTEÍNAS TERAPEÚTICAS A PARTIR DO LEITE DE CABRAS

http://elpais.com/diario/2007/06/20/futuro/1182290401_850215.html

Page 50: Enxeñería xenética

OBTENCIÓN DE PROTEÍNAS TERAPEÚTICAS A PARTIR DO LEITE DE CABRAS

Page 51: Enxeñería xenética

OBTENCIÓN DE PROTEÍNAS TERAPEÚTICAS A PARTIR DO LEITE DE OVELLAS

Page 52: Enxeñería xenética

TERAPIA XÉNICA

Un dos problemas que presenta esta técnica é que a integración do xene prodúcese ao chou dentro do xenoma, o que pode dar lugar á fragmentación de xenes importantes, como, por exemplo, dun xene supresor de tumores, co que se está inducindo un defecto xenético ao intentar arranxar outro.

Page 53: Enxeñería xenética

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/nuevo/exito/reaviva/esperanzas/terapia/genica/elpepisoc/20100916elpepisoc_2/Tes

Page 54: Enxeñería xenética
Page 55: Enxeñería xenética

Éxito nos nenos burbulla

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/05/05/actualidad/1336241034_580872.html

Page 56: Enxeñería xenética

ATA ONDE CHEGA O POTENCIAL DA ENXEÑERÍA XENÉTICA?

Page 57: Enxeñería xenética

ATA ONDE CHEGA O POTENCIAL DA ENXEÑERÍA XENÉTICA?

?

Page 58: Enxeñería xenética

ATA ONDE CHEGA O POTENCIAL DA ENXEÑERÍA XENÉTICA?

?

Page 59: Enxeñería xenética

“Siempre que aparece una nueva tecnología se instala un cierto temor en los ciudadanos. Ocurrió con los trasplantes, con los antibióticos, con la fertilización in vitro, etcétera. Pero la realidad es que la práctica médica se hace siempre, y se debe de hacer, dentro de un marco ético muy estricto, y todo eso ayuda a que las tecnologías sirvan para ayudar y nunca para perjudicar a los ciudadanos”

Bernat Soria. Científico e político español.

(Ministro de sanidad 2007-2009)

TEMOR AO DESCOÑECIDO

Page 60: Enxeñería xenética
Page 61: Enxeñería xenética
Page 62: Enxeñería xenética

PROXECTO XENOMA HUMANO (PXH)

Ano 2000. Presentación na Casa Branca do borrador do PXH (90% secuencia). Equipos de investigación:• Consorcio público (Francis Collins).• Empresa privada (Craig Venter), Celera Genomics.

Ano 2003. Publicouse o descifrado completo do xenoma humano.

Craig Venter Francis Collins

Page 63: Enxeñería xenética

PROXECTO XENOMA HUMANO

Características do xenoma humano:

- Contén 3 200 millóns de pares de nucleótidos.

- Contén 20 500 xenes, moitos menos dos 100 000 que se agardaban.

- Só o 5% do xenoma contén xenes portadores de instrucións para sintetizar proteínas.

- Os seres humanos somos idénticos nun 99,99%.

Aplicacións:

- Coñecer a predisposición a padecer enfermidades hereditarias.