de Sant Feliupublicació mensual de distribució gratuïta

10setembre

número

Numero 10 // 21.000 exemplars // setembre 2012 // Sant Feliu de Llobregat

El Ayuntamiento suspende a Juan Ruiz El gobierno municipal notifica la sanción de 6 meses al funcionario aunque este disponía de autorización para usar su vehículo

p. 5

El Trambaix al seu pas per l’estació de Consell Comarcal Xavi Martí

Sant Feliu continuarà sense millorar la seva xarxa de transport

L’Autoritat del Transport Metropolità ha aprovat un document d’acord inicial de les obres previstes per als propers anys en matèria de transport, en el qual queda palès que el metro, el tramvia i el soterrament no arribaran a Sant Feliu abans del 2020.

El Pla Director d’Infraestructures no concreta un calendari per executar les obres necessàries

OPINIÓ2 el diari de Sant Feliu · setembre de 2012

el diari de Sant FeliuEl diari dE Sant FEliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als arti-cles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.

El diari dE Sant FEliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels arti-cles aliens a aquesta redacció.

La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 10, setembre 201221.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Consell de Redacció: Juan Antonio Váz-

quez, Xavi Martí, Anabel RaluyAssessor tècnic: Jordi Aleu Carreiro@ jordi@eldiaridesantfeliu.comRedacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.comEsports: esports@eldiaridesantfeliu.comPublicitat: publicitat@eldiaridesantfeliu.comAdministració: administració@eldiaridesantfeliu.com

Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889Socis fundadors: Jesús Serrano Martínez, Jordi Aleu Carreiro, Juan Antonio VázquezDipòsit legal: L-1046-2011Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix LlobregatContacte: info@eldiaridesantfeliu.comTelèfon: 936 857 683

editorial

Una de freda i una de calenta

Poc abans de les vacances vam conèi-xer l’aprovació inicial del PDI (Pla d’Infraestructures del transport del Go-

vern de Catalunya) per al període 2012-2020, així com les actuacions que se subvencionen des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a retorn de les aportacions que fem des de Sant Feliu d’una part de l’IBI.

Una bona notícia es la decisió final del govern municipal de fer una nova biblioteca a la nau de Can Bertrand, com es desprèn de l’aprovació per part de l’AMB de l’aportació de més d’un milió d’euros per al seu cofinançament. Malgrat sembla que no ha estat una decisió debatuda i consensuada en l’àmbit cultural de la ciutat, com es va dir, manté la línia de treball encetada per l’anterior govern que considerava neces-sària l’ampliació del servei de biblioteca, per situar-se dintre dels estandàrds marcats per la Diputació, amb la construcció d’una nova biblio-teca a la nau gran de Can Bertrand.

La ciutat necessita millorar i potenciar els seus equipaments més emblemàtics i necessaris, sobretot quan aquests es queden clarament in-suficients o limitats per l’espai o la pròpia dinà-mica d’evolució de la ciutat, com es el cas del Mercat Municipal, malgrat que l’Ajuntament ha optat per no planificar un nou mercat i inver-tir en una millora que no resoldrà els veritables

problemes que té, com la falta d’aparcament am-pli, còmode i directe amb la zona de venda o la millora quantitativa de l’oferta comercial, amb més parades i, fins i tot, superfície d’autovenda.

Les notícies no tan bones, o més aviat dolen-tes, van venir amb l’aprovació inicial del PDI. Tot i l’excès de triomfalisme que va destil·lar l’equip de govern a la web municipal, el docu-ment aprovat no permet cap optimisme ni pel que fa al soterrament ni al metro.

El soterrament continua sense data malgrat tenir tots els tràmits tècnics i ambientals su-perats, un protocol de conveni signat des de 2006 que definia com es participava en el seu fi-nançament i un projecte constructiu a punt per ser executat. El PDI només el situa a l’horitzó del 2020, però sense cap definició del seu finança-ment, més enllà de considerar-lo una obra esta-tal i, per tant, de penjar-li unilateralment tot el cost, el que significa invalidar el conveni i restar exclusivament a mans de la decisió del govern central i la seva política d’inversió pública.

Del metro, l’equip de govern no ha parlat, possiblement perquè el PDI reafirma el traçat que Iniciativa va qüestionar portant, fins i tot, a la mobilització ciutadana. La pregunta que ens fem és si tornarà ICV, ara al govern, a repetir els pasos de la mobilització ciutadana contra aquesta decisió?

la foto del mes

Tisorades en justícia, tambéEls treballadors dels sis jutjats de Sant Feliu protesten perquè se’ls ha baixat el sou un 20% en total, per la im-posició de taxes al ciutadà i perquè no hi ha substitucions de personal. redaccio@eldiaridesantfeliu.com

Sota el pes de la hipoteca

Desenes de famílies no poden fer front al pagament de la hipoteca i moltes més s’ofeguen per poder pagar religiosament la quota al banc mentre han de sacrificar ne-cessitats bàsiques per por a per-dre-la. El sistema bancari, després de dilapidar sumes milionàries en dubtoses fusions i indemnit-zacions, ha fet fallida. Per evitar l’ensorrament del bancs, el go-vern no ha dubtat a utilitzar fons públics i a demanar un crèdit a la Unió Europea. Estat i Banca estan hipotecats. Mentrestant, qui se’n recorda de les persones?

La crisi és producte del model econòmic i financer, que ens ha abocat al consumisme i a depen-dre constantment del préstec i ha alimentat l’especulació. Les persones hem caigut en la depen-dència dels bancs i els Estats han sucumbit a les pautes dels mer-cats. Uns i altres cobrim les ne-cessitats econòmiques amb diners que no tenim i què ara no podem pagar.

La situació actual, agreujada per la manca de treball, té con-seqüències catastròfiques per a l’economia de milers de famílies. En canvi, la política del govern per recuperar l’economia ha anat dirigida a preservar l’status quo de la gent adinerada. A la supres-sió de l’impost de patrimoni i de l’impost de successions per a les grans fortunes, s’afegeix una am-nistia fiscal per a qui tingui pa-trimoni sense declarar, gent que ha defraudat hisenda i ara se les perdona.

En canvi, les retallades expri-meixen a les persones treballado-res: augment d’impostos, supres-sió d’ajudes, increment de taxes, reducció dels serveis assistencials i de serveis bàsics com la sanitat i l’educació, reforma laboral que fa més fàcil l’acomiadament i la rebaixa dels salaris. Arriben més retallades i augment d’impostos: pujada de l’IVA, dels carburants o reducció de la prestació d’atur.El país viu una situació crítica que

ha sumit l’economia en zona ca-tastròfica. Per afrontar aquesta emergència econòmica, el govern hauria d’apostar clarament per les persones, perquè som les què patim les pitjors conseqüències de la crisi. Es fa necessari crear un fons de rescat per destinar part de les ajudes econòmiques a les persones en risc d’exclusió social, perquè l’economia no es recupe-rarà mentre no millori la situació econòmica de la gent.

En aquestes circumstàncies, la hipoteca s’ha tornat una càrrega inabordable que enfonsa a mol-tes persones a una situació de la que difícilment podran sortir-ne. És de justícia social que igual que els bancs reben milionàries ajudes econòmiques, es faciliti aturar el pagament de la hipoteca mentre la situació personal no millori. S’hauria de promoure una amnis-tia hipotecària en aquells casos en què es tracti de la primera i única vivenda, que hi hagi una dismi-nució d’ingressos i que la renda familiar no superi un determinat nivell econòmic. En definitiva, ajudar a les persones a suportar la càrrega financera com es fa amb els bancs, on van a parar milers de milions dels quals una part surt de les butxaques de les mateixes persones a les que aquests bancs exigeixen, sense contemplacions i amb el beneplàcit del govern, la seva vivenda.

S’ha creat una plataforma ciu-tadana que presentarà al parla-ment una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) demanant la regu-lació de la dació en pagament, és a dir, que si una persona no pot pa-gar les quotes i entrega la vivenda, no hagi, a més, de seguir pagant el deute amb el banc.

Jaume Solé

Membre de l’AV Les Grases

CIUTAT 3setembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

Aparecen las primeras sentencias favorables a los afectados por acciones preferentes Ya han salido algunas, aunque sean pocas, sentencias favorables a los afectados por participacio-nes preferentes. Un Juzgado de Pontevedra ha condenado a No-vagalicia Banco a devolver al de-mandante 7.560 euros después de considerar nulo el contrato que firmó un cliente. El argumento es que la entidad aportó al clien-te una información "inadecuada, falsa e insuficiente" en el momen-to de adquirir un producto cuyo "alto riesgo" y falta de liquidez no le fueron comunicados.

Girona y PontevedraTambién un juez de Girona ha condenado Catalunya Caixa a de-volver a una clienta todo el dine-ro que invirtió en participaciones preferentes sin ser consciente.

Según la juez, el cliente "carece por completo de conocimientos mínimos" en materia financiera. En caso de saber que el contra-

to que rubricó en 2008 no vencía hasta el año 2050, "nunca lo hu-biera firmado", afirma él. Ade-más, la Fiscalía Superior de Gali-cia ha presentado una demanda civil colectiva contra Novagalicia Banco solicitando que se la con-dene por "prácticas abusivas" en la venta de preferentes y obliga-ciones subordinadas perpetuas.Se han dado incluso casos en los que se han vendido preferentes a personas analfabetas, con dis-capacidad y menores de edad a través de sus tutores. Estas se han derivado a la vía penal por si se ha producido falsedad documental.Las entidades se escudan en que los clientes superan el "test de conveniencia", un cuestionario de cinco preguntas.

Afectados en Sant FeliuEn el caso de Sant Feliu, decenas de personas estafadas por las pre-ferentes se han manifestado en

varias ocasiones para protestar por el abuso que, a su parecer, han sufrido.

Un matrimonio de sexagena-rios nos ha querido explicar su caso: firmaron el acuerdo hace 3 años, cuando fueron a ingresar 77.000 euros, “los ahorros de toda su vida” en lo que ellos pensaban que era “una cuenta a plazo fijo”. El propio director de la entidad de La Caixa de Mas Lluí, donde viven, les aseguró que podrían extraer sus ahorros en 2014, anotándoselo en bolígrafo en el contrato.

A principios de 2012, cuando empezaron a emitirse las prime-ras señales de alarma por este tipo de acciones, el matrimonio reci-bió una carta para dirigirse a la entidad financiera. Allí volvieron a hablar con el director, quien les dijo que la solución ofrecida por La Caixa, siempre según el matri-monio, sería ponerlas a deuda su-bordinada y, que de esta manera

podrían recuperar su dinero. Este fue el segundo engaño que

padecieron según A.G., la esposa del matrimonio, ya que a la prác-tica “la deuda subordinada es lo mismo”. La mujer explica que dije-ron que podrían recuperar el 15% de lo que habían puesto a mitad de Junio de este año, “pero no te lo dan en efectivo, sinó que lo con-vierten en acciones, unas acciones que compramos a tres y pico y que ahoran se venden a 2,4%”. “Noso-tros no queremos especular, sinó simplemente no perder lo que he-mos puesto”, añaden. Otro 15% lo pueden convertir en acciones en Junio de 2013 y el 70% restante al cabo de 10 años.

Su “caja de toda la vida” El matrimonio se encuentra en una situación de impotencia. No lo esperaban porque la entidad es su “caja de toda la vida”. Otro tanto con el director: “Te sonríe

Los afectados de Sant Feliu se organizan en torno a la plataforma Estafabanca Santfeliuy te lo cuenta todo de tal manera que te convence, te da confianza”, afirman ambos. También asegu-ran que todo lo que han ganado, lo han conseguido “con muchas privaciones” y que no entienden de economía.

No sabían lo que estaban fir-mando y dicen que no les impor-taba obtener más interés, sino que sólo querían contratar un producto seguro, “para la jubila-ción”. De hecho, llama la atención que muchos de los firmantes de las preferentes no quieren con-tratar productos financieros de riesgo. Según el matrimonio, La Caixa afirma que el Gobierno no les permite otra salida y que de-bido a la situación del mercado es muy difícil colocar las acciones en el mercado secundario. En Sep-tiembre, Estafabanca Sant Feliu tiene prevista una reunión con el Ayuntamiento para intentar bus-car soluciones en el problema.

CIUTAT 5setembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

Can Bertrand acojerá la nueva biblioteca de la ciudadLa nueva biblioteca de Sant Feliu se ubicará en Can Bertrand, al menos así se desprende del do-cumento del Plan de Inversiones Metropolitano, que especifica que destinará 1.030.000 euros para la ejecución de la nueva biblioteca, a pesar de que, oficialmente, las fuentes del Ayuntamiento no han confirmado nada aún.

La biblioteca se alojará en la fá-brica de sedas nacida en 1861 (el actual barrio había sido una de las colonias textiles más importan-tes de la comarca en el siglo XIX) y será uno de los edificios locales más atractivos llenando un vacío en la capital del Baix Llobregat, puesto que el Ministerio de Cul-

tura especifica que las poblacio-nes de más de 30.000 habitantes deben contar con una biblioteca central más una biblioteca sucur-sal por cada 15.000 habitantes su-plementarios.

La biblioteca del barrio de Can Bertrand tendrá un espacio de 3.600 m2, distribuidos en tres plantas de 1.200 m2 cada una. La actual biblioteca data de 1993. En la comarca del Baix Llobregat hay 25 bibliotecas públicas que prestan servicio, según los datos ofrecidos por la Generalitat, y la de Montserrat Roig cuenta como Biblioteca Central Comarcal y asume también las funciones de Biblioteca Central Urbana. La Di-

putación determina una ratio de 3.000 m2 de superficie de biblio-teca para la población que tiene Sant Feliu, lo que significa que debe doblar la actual superficie (la Biblioteca Montserrat Roig tiene unos 1.500 m2).

Esta transformación es un buen ejemplo de la conversión de una zona industrial en desuso en un barrio equipado con servicios sociales: la escuela Tramuntana, el centro ocupacional Marquet Molins, la Fundació Xamfrà-Sant Miquel (ambas para personas con discapacidad) y la sede de un cen-tro de cultura popular. También debería ubicarse el nuevo edificio de los juzgados.

El trabajador sancionado se siente víctima de una persecución del gobierno municipal

rrasco, el mismo que informó ini-cialmente sobre el expediente al trabajador. En las alegaciones de defensa, se explica como el mis-mo alcalde pagó multas de tráfico siendo regidor de Hacienda.

Juan Ruiz ha afirmado que si el resultado lo inculpa recurrirá “por lo contencioso-administra-tivo” y que si el resultado sigue sin darle la razón interpondrá “una querella criminal contra San José”. De momento, la UGT de-nunciará la persecución sindical al Departamento de Treball.

Los responsables del gobierno local afirman que “la autorización no tiene validez desde el 11 de Ju-nio del año pasado”, y que es el trabajador (y no el propio equipo de gobierno) el que, al ser funcio-nario, “debería haber tenido co-

nocimiento de la irregularidad y haber avisado”.

En la respuesta al pliego de descargo, el decreto de alcaldía manifiesta “desconocimiento del uso que se hace del vehículo”. Sin embargo, a Juan Ruiz se le ha re-conocido, en la nómina, este uso extra del vehículo y las gastos que conllevaba, como horas extras y multas de tráfico, con el concep-to “trabajos varios” desde hace 25 años y en las diferentes responsa-bilidades que ha tenido como jefe de mantenimiento de instalacio-nes deportivas primero, de equi-pamientos municipales después y de la brigada de mantenimiento municipal ahora.

El propio Juan Ruiz, manifiesta: “He llevado al actual alcalde en mi coche a visitas a colegios para

El alcalde impone un castigo desmesurado a pesar que el trabajador tenia autorización inspeccionar las tareas de mantenimiento que rea-lizábamos en estos en su época de regidor de Edu-cación, y la relación era fabulosa”.

Hay otra cuestión, y es que al iniciar el expe-diente los responsables del ayuntamiento afirman que desconocen que el afectado es delegado sin-dical de Libertad Sindical, además de ser miembro de la Comisión para el segui-miento del convenio. Le dijeron a Juan Ruiz que te-nía que justificar que era,

Juan Ruiz, ha sido suspendido de sueldo y trabajo por 6 meses, tal y como consta en la resolución del expediente. El alcalde, Jordi San José (ICV), no quiso dejar sin efecto la sanción cautelar hasta que finalizó la instrucción del ex-pediente, a pesar de que apareció la autorización existente por du-plicado en el Ayuntamiento y en la gasolinera, aquí reproducidas, así como la targeta identificativa del coche particular como vehícu-lo al servicio del mantenimiento de la ciudad. Esta identificación fue confeccionada por el enton-ces técnico de mobilitat, Lluís Ca-

efectivamente, delegado y desde ese momento el trabajador tuvo vetado el acceso a su correo como tal, extremo que Juan Ruiz afirma “no está conforme a la ley”.

Resulta claro que en los dife-rentes mandatos de gobierno mu-nicipal a Juan Ruiz siempre se le ha compensado de diferentes ma-neras: primero, sin documentos y, desde el gobierno socialista, se re-gularizó con los papeles que aquí aparecen. El error, que está pa-gando el trabajador, es que no se registró la salida del documento.

El decreto de sanción cuanti-fica en 78 euros el presunto per-juicio que le ha ocasionado este trabajador el municipio, lo que a todas luces muestra una actua-ción sancionadora excesiva por parte del Ayuntamiento.

Los documentos acreditan que el trabajador estaba autorizado a hacer uso de su vehículo privado

A.R. El jefe de mantenimiento municipal hasta hace dos meses,

A.R.

CIUTAT6 el diari de Sant Feliu · setembre de 2012

De Sant Feliu a Sant LlorençLa tradició diu que Sant Llorenç era ajudant del bisbe, va ser cre-mat pels romans un 10 d’agost de l’any 258 dC. Diuen que, requerit perquè presentés els tresors de la seva església, va presentar els seus pobres i malalts i va dir que aquells eren els únics tresors que tenia.

Des d’aleshores, és el patró de la vila així com de molts altres pobles de Catalunya, i la graella on se’l va cremar és l’emblema de l’escut de la ciutat. La llegen-da explica que va dir: “Dóna’m la volta, que ja estic fet”.

Tresorer, arxiver i pescadorEl seu martiri l’ha convertit en patró dels oficis que tre-ballen amb el foc, com els forners, els terrissaires o els cui-ners. Es creu tam-bé que ens hi hem d’encomanar contra els incendis als boscos, habituals en el mes del sant. Però a més, Sant Llorenç és patró dels bibliotecaris, ja que es diu que s’encarregava dels arxius de l’Església. També es diu que era molt bon pescador i, per això, les palaies van celebrar el seu martiri.

A l’Edat Mitjana, el món s’observava des d’un punt de vista teocèntric, i aleshores Sant Feliu era una societat cristiana i agrària,

Sant Feliu ha fet 1.010 anys, com a mínim. El primer document escrit, una herència, que fa referència a la ciutat (en aquella època, a penes un llogaret) data del 28 d’agost de l’any 1002, l’època me-dieval en què es fixa també la vene-ració a Sant Feliu.

Una família de-cideix donar les te-rres del voltant de la capella de Sancti Felici (Sant Feliu) a Sant Cugat, aques-ta és l’acta de nai-

L’origen de la vocació a Sant Llorenç es confirma 300 anys després del naixement de la vila

Sant Feliu celebra la festivitat de Sant Llorenç quan fa 1010 anys d’història

en la qual l’estiu era el moment de l’any en què es treballava més i se celebrava la el fruit de la collita. Per presidir les festivitats, calia triar un patró que donés sentit a les pregàries. Les celebracions de Festa Major incloïen les danses, els àpats i les estrenes, que repre-sentaven la depuració de la vida, tirant al foc les deixalles de la co-llita anterior. A més, en aquell pe-ríode de guerres cruentes, el nom del sant s’invocava per foragitar la

mala sort i, fins i tot, per la seva diada callaven les armes, honor no atorgat a cap altre sant de la península.

Anys 30 fins a l’actualitatAls anys 30 i 40 del segle XX, apart de l’ofici solemne en honor a Sant Llorenç, es duien a terme activitats esportives com la dis-

puta d’un torneig de futbol. Fins a l’esclat de la Guerra Civil, la cele-bració d’aquest partit despertava molt d’interès, ja que s’hi convi-daven els millors equips de Cata-lunya i de vegades algun jugador famós de l’equip rival jugava al-guns minuts lluint la samarreta del Santfeliuenc FC.

També hi havia altres activi-tats, com les curses de bicicletes, parades de joguines i, a partir dels anys 50, atraccions de fira, amb cavallets per als menuts i autos de xoc i barques per als joves.

Ara, la festivitat arrenca amb el repic de campanes de la Parròquia de Sant Llorenç i inclou activitats com bitlles, contes, sopar, ball, missa, sardanes i actuacions mu-sicals. Fins a finals del segle XX, aquest ha estat un dels dies més esperats de l’any, però la pèrdua de protagonisme de l’agricultura i la tendència generalitzada de marxar de la ciutat per les vacan-ces estivals ha anat diluint la festa a favor de la Festa de Tardor, tot i que els darrers governs s’han pro-posat recuperar-la.

Sant Llorenç o Swift-Tuttle?A l’Edat Mitjana ja es van ado-nar que pels volts del 9 i el 10 d’agost es pot observar al cel una pluja d’estels fugaços cap a la constel·lació de Perseu, que per aquest motiu s’anomenen Llàgri-mes de Sant Llorenç, ja que es diu que són les gotes que va vessar el sant sent torturat. La realitat és que des de mitjans de juliol fins a finals d’agost, quan la cua de pols

Publicació Alba de l’any 1957 en referència a les Festes de Sant Llorenç Arxiu Municipal de Sant Feliu

còsmica del cometa 109P/Swift-Tuttle travessa a gran velocitat l’atmosfera terrestre, és un bon moment per aixecar la vista cap al cel després de la festa.

De bandolers a filipistesCalaix de Sastre i Arrels locals han celebrat aquest aniversari amb una festa pedagògica, sobretot centrada en l’Edat Mitjana, que és l’etapa que veu créixer més la vila (tot i que hi va haver assenta-ments ibers i romans, com demos-tren les restes de diversos inrets).

La ruta, d’una hora de durada, va permetre veure una panoràmi-ca de la vila des del seu naixement fins a la Guerra Civil, començant i acabant a la plaça de la Vila i reco-rrent el Mercat Municipal, el Pa-lau Falguera, l’antic emplaçament de la Torre de la presó i el Parc Nadal. La historiadora Bea Jimé-nez, d’Arrels, va ser la conductora de la ruta.

L’explicació, teatralitzada, ha inclòs l’acompanyament de perso-natges de l’època de distintes cau-ses i classes socials per il·lustrar la ruta històrica, com apareixen famílies com els Durfort, Bon-fill, els Ferriol i de Jaume Falgue-ra (mercader de Plegamans que va comprar el Palau per obtenir prestigi), Jaume Rovira (a la seva carnisseria es decidien qüestions importants de la ciutat), Francesc Esbert (que va assassinar al mos-sèn-coronel de Sant Joan Despí) o Blanca Bardiera (que es va salvar de la foguera malgrat l’acusació de bruixeria i assassinat).

xement de la vila segons Arrels i Calaix de Sastre, els organitzadors dels actes commemoratius entorn a aquest fet. Sant Cugat, però, va revendre les terres a Ramón Be-renguer I qui, al seu torn, les va donar a Jaume I. El rei es va esti-mar més, però, canviar-les per un castell al Rosselló.

Al pergamí de l’any 1.002 es parla de la capella de Sancti Feli-cis i la capella de Sant Pere, nucli inicial de la vila, ja que, a l’Edat Mitjana, 30 passes al voltant de les esglésies el territori era sagrat, motiu pel qual són el punt a partir del qual es conformen els nuclis urbans.

L’any 1245, el bisbe de Barcelo-na autoritzava la capella de Sant Llorenç a Sant Feliu, que no tenia parròquia pròpia, estant distribuï-da aquesta entre les de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí. Aques-tes parròquies estaven dividides pel carrer Rectoria.

La vocació de Sant Llorenç arrenca poc després. El testament de Dolça N’Abril (1277) demana que el seu cos sigui sepultat en una capella de Sant Feliu, sota l’advocació, això sí, de Sant Llo-renç. Prop de 300 anys més tard, el 1505, el Papa Juli II signa l’erecció de la parròquia de Sant Feliu, in-dependent d’aquelles, i l’acta de fundació s’autoritza el 1524, quan es va construir la capella dedicada a Sant Llorenç, al mateix lloc on ara s’aixeca el temple parroquial, tot i que Sant Joan i Sant Just es negaven a que Sant Feliu tingués la seva pròpia capella per la pèr-dua d’ingressos que suposava.

Una de les activitats de les Festes de Sant Llorenç van ser les bitlles A.R. Diferents actors en un dels tallers de la celebració dels 1010 anys d’història A.R.

CULTURA 7setembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

S’estrena un espectacle escrit per monjos

El Llibre Vermell de Montserrat és un còdex que es conserva a la Bi-blioteca de l’Abadia de Montse-rrat. Escrit al segle XIV pels monjos del monestir, recull, en-tre altres relats, deu cants i dan-ses que servien d’entreteniment per als pelegrins que hi anaven a passar tot el dia o la nit.

Tradició i modernitatLa delegació d’Òmnium Cultural de Sant Feliu ha organitzat un dels actes més ambiciosos que s’han fet mai i que trenca amb la dinàmica habitual, donant vida al llibre, un dels patrimonis més importants del país tot i que força desconegut. L’espectacle inspirat en el còdex expressa a través de la dansa l’esperit i l’estat d’ànim d’aquells pele-grins humils que anaven a vene-rar la Mare de Déu, a través de la barreja dels sons i d’estils.

La romanització ens va donar la llengua i el cristianisme va

Montse Corregidor,vicepresidenta segona d’Òmnium Baix Llobregat

Joana Raspall: 100 anys lluitant per la literatura L’any 2013 està dedicat a l’escriptora que, probablement, més ha significat per a la vida li-terària de Sant Feliu: Joana Ras-pall, impulsora de moltes de les activitats literàries que es fan a la ciutat, rebrà un reconeixement en forma de diferents actes que s’allargaran durant l’any del seu centenari.

Quan se li pregunta què li sembla aquest homenatge, no sap què dir: “Em fa il·lusió, no perquè m’ho facin a mi, sinó per-què es facin coses per recuperar el català”.

Diu que veu la situació de la llengua molt malament: “Si no ens hi posem tots plegats, la perdrem”. “A Sant Feliu encara domina, però al carrer se sent més castellà. Jo m’he dedicat a

la literatura per salvar una mica el català”. I és que Joana Raspall es proclama, “en certa manera,

independentista”. L’escriptora conversarà amb Núria Albertí el 16 d’octubre a la Torre del Roser.

condicionar una manera de ser. Tant l’un com l’altre són dues maneres de formar part del nos-tre poble. Si una llengua es perd, a la llarga la religió també tindrà tendència a perdre’s i això vol-drà dir la pèrdua de la identitat d’un poble.

L’any 1881, el Papa Lleó XIII va declarar la Verge de Montse-rrat patrona de Catalunya. I el poeta Jacint Verdaguer va dir: “A Montserrat comença la nos-tra història i és Montserrat el nostre Sinaí”. Un altre poeta català, Joan Maragall, va dir: “Montserrat és el miracle cata-là, és allò nostre que no té igual o que sembla fora de les lleis de la natura; de lluny us sem-blarà un núvol blavós de retalls fantàstics; i segons per on us hi acosteu, s’avança enfora com un castell de gegants amb cente-nars de torres i quan hi arribeu llavors Montserrat, un altar, és un temple”. Tres modalitats ben diferents, unides per interpretar l’època medieval amb els ulls del segle XXI. Tradició i modernitat en un espectacle.

Arriba l’espectacleFeia molt de temps que buscava un projecte en què el cristianis-me fos el gran protagonista, que

fugís de les típiques conferències on s’hi presenten només les per-sones de l’església. Ja l’any 2008, Òmnium va presentar al Centre Parroquial Els Almogàvers, que va tenir molt d’èxit.

Quan el coreògraf de l’esbart, Gerard Palet, va venir a Sant Fe-liu per estudiar les instal·lacions del centre, em va comentar que l’any 2006 van realitzar l’espectacle amb el Cor Aulos i la Companyia Elèctrica Dharma, i tot i que el grup està retirat dels escenaris, ens van respondre positivament a la invitació. No-més mancava un lloc: el Centre Parroquial i la sala Ibèria queda-ven petits, així que només que-dava la plaça Lluís Companys o la catedral. Però fer-ho en una plaça encaria molt el cost de l’espectacle i no vam arri-bar a cap acord econòmic amb l’Ajuntament, i el Bisbat va ac-ceptar la proposta.

Així doncs, aquest projecte ha tirat endavant gràcies a la voluntat de la societat civil ca-talana i, sobretot, a la confiança de tots els socis, que ens fan ser una de les entitats més fortes del país i que és l’autèntic motor que pot arribar a moure mun-tanyes. L’espectacle vol ser un homenatge a tots ells.

‘El Llibre Vermell de Montserrat’, només vist a l’abadia, es representarà al setembre

L’espectacle es va estrenar a la basílica de Monterrat l’any 2006 Montse Corregidor

Joana Raspall al menjador de casa seva, on acostuma a escriure A.R.

article d’opinió

REPORTATGE8 el diari de Sant Feliu · setembre de 2012

L’ Autoritat del Transport Metropolità (ATM) de la regió metropolitana de

Barcelona s’ha reunit aquest pas-sat 14 de juliol per aprovar el Pla Director d’Infrastructures (PDI) per al període 2011-2020. Què és el PDI? El PDI descriu les actuacions en matèria de transport que les administracions preveuen per als propers anys a Catalunya, entorn dels cinc eixos bàsics de transport, que són Metro, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) i tramvia; xarxa estatal ferroviària; bescanviadors; transport públic de carretera, i modernització de la xarxa existent.

En el cas de Sant Feliu, el PDI hauria d’explicar a bastament i de manra precisa qüestions clau en matèria de transport com són l’arribada del metro, del tramvia i, sobretot, la previsió del soterra-ment. Res més lluny de la realitat.

Sense dates per al tramviaEls transports públic de caràcter supralocals, que uneixin Sant Feliu amb altres nuclis són, sens dubte, un dels ulls de poll, tant dels an-teriors, com del present equip de govern local. En el traçat de metro i de tramvia, la divergència es pro-duïa entre el que volien, d’una ban-da, Esquerra i Iniciativa, i el reco-rregut que proposaven CiU i PSC.

El Pla proposat per l’ATM per al tramvia preveu enllaçar-lo per la carretera Reial i la carretera de Collblanc a través del carrer de Laureà Miró d’Esplugues, per dibuixar així una línia recta i es-curçar ostensiblement la longitud que recorre actualment la línia T3 de tramvia, que es desplaça al sud d’aquesta ciutat arribant fins a la carretera d’Esplugues.

Esplugues és la parada a la que és podrà arribar més ràpidament perquè, mentrestant, s’haurà cons-truït el tros de Trambaix que unirà en línia recta el Pont d’Esplugues amb Sant Just Desvern, reduint així cinc minuts el trajecte.

Al gener, ja s’havia presen-tat una moció unitària de tots els grups municipals demanant aquest traçat, amb el suport també de l’Ajuntament de Sant Just (qui, per cert, ha reclamat al Consell Comarcal del Baix Llobregat que, a partir d’ara, faci constar en els seus documents i comunicacions oficials que la parada de tramvia

anomenada Sant Feliu/Consell Co-marcal es troba a la seva localitat i no a Sant Feliu).

Com dèiem, l’estació de tram-via Sant Feliu/Consell Comarcal és part de la xarxa del Trambaix si-tuada a la vora de la carretera Reial a les portes de Sant Feliu, a la Riera de Pahissa al costat de l’avinguda Montejurra. Es va inaugurar el 2007, quan es va perllongar des de Torreblanca i recorre Sant Just, Cornellà, Esplugues i l’Hospitalet de Llobregat fins arribar a la plaça Francesc Macià de Barcelona.

De l’arribada del Trambaix al centre de Sant Feliu, però, no se sap res del cert, perquè aquest en-llaç depèn de l’execució del sote-rrament, ja que es farà per sobre de la cobertura de la xarxa de Ro-dalies. El PDI només parla de que el 2016 “s’estarà fent el projecte”, ni tan sols aclareix si s’estarà cons-truint, des del final actual (Consell

La parada de Sant Feliu Centre que està prevista manté el traçat de la versió anterior: estaria situa-da sota la Rambla de la Marquesa de Castellbell, entre el Passeig del Comte de Vilardaga i el carrer de Francesc Sáez, a 35 metres de pro-funditat i amb dos accessos, un al passeig i un altre a la Plaça de Lau-jar d’Adarax.

També se situarien uns ascen-sors inclinats soterrats a l’eix del Passeig del Comte de Vilardaga que permetran dotar d’una boca de metro el carrer Carles Buïgas a la cota baixa del barri de Mas Lluí. Les parades estarien a l’alçada del Palau Juan Carlos Navarro i l’altra del CAP Rambla.

Cal exigir que abans del 2015 s’hagi licitat per tal de que el 2020, no només s’hagi dut a terme el so-terrament, sinó que el PDI també contempli les obres del Trambaix fins al centre.

compartit: Madrid, un 50%, i l’altre 50% repartit entre l’Ajuntament de Sant Feliu i la Generalitat. El cas és que l’aportació de l‘Estat també requerix recursos autonòmics i lo-cals complementaris, com preveia el conveni del 2006, però d’aquests el PDI no esmenta res.

Iniciativa defensava que el soterrament només l’havien de finançar “els gestors dels ferro-carrils”, és a dir, l’Estat i la Gene-ralitat. L’equip de govern defensa un enfocament del soterrament com un problema d’interconnexió comarcal i no com un problema d’ordenació local, ja que la millora de la xarxa ferroviària beneficiaria la freqüència de pas de la resta de trens de la línia R4.

Segons aquesta visió, ens troba-ríem davant una millora notable de les comunicacions amb transport públic entre la comarca del Baix Llobregat, Barcelona i els munici-pis del seu entorn. En canvi, el PDI reconeix que en el finançament també ha de participar el municipi. Per això, la signatura del conveni entre Generalitat i Ajuntament per cofinançar aquestes obres seria el primer pas necessari per accelerar el procés.

La meitat d’inversióL’aprovació incial del Pla d’Infraestructures presenta po-ques novetats i és més l’expressió del ferm propòsit d’acabar les obres a mig fer, especialment l’L9,

riors. Del total d’inversió -no in-clou l’IVA ni les despeses finance-res-, 7.586 milions van a càrrec de la Generalitat i 6.174, de l’Estat, un 16,5% menys d’inversió que el del 2001-2010, i gairebé la meitat de l’avanç del PDI 2009-2018 que va presentar el tripartit de la Genera-litat el 2010, que suposava invertir 25.242 milions.

En l’àmbit ferroviari, el Pla pre-veu 103 nous quilòmetres de xarxa ferroviària i 92 estacions, quan el pla del tripartit el 2010 suposava construir 360 quilòmetres ferro-viaris i 227 estacions.

IncomplimentsEl programa incorpora sobretot in-versions compromeses per l’Estat

Soterrament en via mortaEl nou Pla Director d’Infraestructures dóna dates inconcretes per al soterrament i no fixa quan es faran el metro i el Trambaix

Comarcal) fins al Centre (estació del tren), afavorint l’intercanvi modal. La continuïtat pel Pla i Molins de Rei ins als Quatre Ca-mins de Sant Vicenç dels Horts començaria a estudiar-se a partir del 2018.

Metro, quan?Quant al metro, en principi, el PDI també contempla el futur allarga-ment de la línia 3 fins a Sant Fe-liu. La primera part de l’expansió, des de la parada on mor ara, Zona Universitària, cap a Esplugues i Ciutat Vella, tampoc té previsió concreta en el calendari, ja que el PDI només diu que el 2020 “estarà projectada” (sic).

la més prioritària per a les auto-ritats de l’ATM, que una propos-ta d’actuacions noves. No és es-trany, tenint en compte el context econòmic. Així ho va confirmar el conseller de Territori i Sostenibili-tat, Lluís Recoder, qui ha destacat que l’únic que es pot fer és posar les bases per gestionar millor el que ja es té, una manera subtil de dir que no hi ha diners per fer grans obres noves. Recorder va va afirmar que es prioritzaran les execucions que tinguin “rendi-bilitat socioeconòmica i ambien-tal”. També ha apuntat que no hi ha “cap previsió” de canviar l’L9 per un hipotètic desembarcament d’Eurovegas.

La quantitat que preveu l’ATM revela l’estat de la qüestió: preveu una inversió de 13.760 milions d’euros, una quantitat molt més modesta que en els plans ante-

Ambigüitat en el soterramentDes del 1980, tots els partits a l’Ajuntament han demanat que es co-breixin les vies però als pressupostos generals de l’Estat no figurava cap partida per al soterrament. Diverses localitats del Baix Llobregat i de la lí-nia R4 de Rodalies van donar suport recentment a les reivindicacions del consistori santfeliuenc, així com el Parlament de Catalunya.

El soterrament, al qual el nou do-cument anomena “nou traçat ferro-viari” i del qual depenen la resta de línies de transport, no té data concre-ta. El PDI és ambigu i, fins i tot, con-tradictori amb el finançament que va a càrrec de l’Estat, malgrat que el conveni parlava d’un finançament

REPORTATGE 9setembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

en el Pla d’Infrastructures ferrò-viaries de Rodalies de Barcelona 2008-2015, conegut com a Pla de Rodalies, en diversos convenis signats amb les administracions públiques. L’equip local ha emfa-titzat que, “a diferència del PDI 2001-2010, aquest pla d’inversions, pel que fa a la xarxa de titularitat estatal, contempla principalment actuacions que han estat compro-meses prèviament pel Ministeri de Foment”, una manera de dir que aquestes sí es compliran. L’Estat, però, ha fet poc per complir el Pla de Rodalies 2008-2015, amb el qual es va comprometre a aportar 4.000 milions, i que només està executat en un 6,9%. Recoder confia en la bona voluntat estatal per finançar

No hi ha raó per a la satisfacció

El Pla Director d’Infrastructures ha deixat els traçats tal i com es van signar als estu-dis informatius que es van dur a terme, malgrat l’oposició d’Iniciativa a aquest pla. Però tot i que el PDI consolida el traçat ja previst, que l’actual equip de govern no volia, l’alcalde sembla d’allò més satisfet amb l’aprovació del document de compro-misos. Per exemple, ICV volia que hi hagués un traçat més directe del metro cap a la Zona Universitària. Els set regidors d’ICV-EUiA i el regidor d’ERC van prendre partit per la proposta de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), que proposava que el metro havia d’arribar a l’estació i passar pels barris de Mas Lluí i de Falguera, en ser els més habitats.

Els arguments esgrimits pel llavors regidor a l’oposició i actual alcalde, Jordi San José, és que amb el traçat previst al conveni signat pel PSC “no hi hauria transbor-dament amb el tren, duplicaria mitjans i traçats existents (en paral·lel a la via del tren i al tramvia que hi circularà al damunt quan estigui soterrat) i afegiria al transport públic molts menys usuaris del que es podria, a més de condemnar la riba dreta del Llobregat a quedar-se sense metro”. En tot cas, no es volia un metro amb un traçat paral·lel al del tren “sinó complementari”. ICV també defensava que hauria d’existir un punt intermodal per poder fer transbordament amb el metro, el bus i el Trambaix, com passa a Cornellà.

les inversions previstes en el PDI, i s’ha resignat a dir que l’única cosa que es pot fer és “apel·lar a la res-ponsabilitat del Govern central”.

El consell d’administració del pla també ha donat el seu vistiplau al contracte programa 2011-2012 per finançar el sistema de trans-port públic, pel qual el Govern cen-tral deixarà d’aportar 40 milions d’euros, si bé els responsables de l’ATM no han detallat res més.Frustració i al.legacionsEl Pla Director d’Infraestructures posterga molt la licitació del co-bejat soterrament -al 2015- i l’execució -fins al 2020-, malgrat que el projecte ja està redactat des de fa 2 anys (tot i que el document

A.R.

explica que el 2013 el projecte es-tarà en redacció).

A més, aquest apartat s’inclou sota l’epígraf “títol indicatiu”, i és que l’execució de l’obra corres-pon a l’Estat, malgrat ha de ser cofinançada per la Generalitat i l’Ajuntament. Així doncs, poca es-perança amb unes dates tan tarda-nes per veure realitzada l’obra més necessària de Sant Feliu.

Malgrat la valoració positiva que s’ha fet des del Govern Municipal, la no concreció és la marca del PDI. Si el desitjable és que el compromís d’inversió en infraestructures de la Generalitat i l’Administració Gene-ral de l’Estat aclareixi i acceleri les obres en aquests 8 anys que falten fins al 2020, caldrà desenvolupar una acció política clara i resolutiva per tal que la redacció final del PDI sigui d’acord amb els interessos de Sant Feliu. En tot cas, s’ha obert un termini fins a finals d’octubre per tal que la ciutadania i les entitats que ho desitgin puguin presentar al·legacions al pla previst.

El president de l’Associació de veïns del barri de la Salut, un dels barris afectats per un futur sote-rrament, Manuel Guerra, opina que: “En lo que se refiere a la línea 3 del metro, pone que tendría fi-nal en los dos extremos, Trinidad y Esplugues, cuando estaba previsto que llegara a Sant Feliu, ubicado en la Rambla de Castellbell, al lado del ambulatorio, y de eso no dice nada”.

En quant al tramvia, Guerra diu que el document parla de “una prolongación hacia el centro de Sant Feliu, cuando había previsto que habría una parada en la esta-ción ferroviaria y otra en la Cons-titución, ahí falta una parada”. Diu també: “En el tema del soterra-ment, que para nosotros es lo más importante, resulta que meten en

un paquete l’Hospitalet de Llobre-gat, Montcada y Sant Feliu, cuando son casos diferentes. En Sant Feliu está solamente pendiente de que las tres administraciones pongan el dinero, cada una la parte que le corresponde. Como la que contrata es Fomento, hasta que el Ayunta-miento de Sant Feliu y la Genera-litat no le diga a Madrid que tiene el dinero a su disposición, Fomen-to no va a contratar a las empresas que sean para comenzar las obras, así que se retrasa mucho. Además, Hospitalet seguro que no tiene el proyecto finalizado, Montcada no lo sé, pero Sant Feliu sólo está pen-diente de que las administraciones se pongan de acuerdo en entregar

Urbanrail

el dinero. Simplemente falta que Generalitat y Ayuntamiento le di-gan a Fomento: «Oye, la parte que nos falta a nosotros ya está aquí». Entonces, mientras no se haga eso no se le puede obligar a Fomento a que contrate la adjudicación de las obras. Esos tres puntos son los que encuentro a faltar. También es casualidad que presenten esta aprobación justo en el mes de va-caciones”.

Lourdes Borrell, portaveu del PSC, ha demanat al govern d’ICV i CiU que “no acceptin com a bona la data del 2015 per a licitar les obres del soterrament, que ja té un projecte constructiu definitiu”.

Xavi Martí

Xavi Martí

CULTURA10 el diari de Sant Feliu · setembre de 2012

Agustí VilarPoeta

—Com va ser la teva etapa de professor?Jo havia fet la carrera d’Història i volia ser bibliotecari, però vaig veure que amb això no em guan-yaria la vida i vaig fer les oposi-cions per ser professor. Vaig do-nar classes des de l’any 75 fins al 92, era l’època de les tres hores de català del Tarradellas i no hi havia prou professorat. La inicia-tiva va sortir del Congrés de Cul-tura Catalana, Òmnium i altres entitats, que ja ho feien, i amb qui els ajuntaments van començar a col·laborar. Amb el sotrac de perdre la vista i l’oïda, però, vaig haver de deixar de donar classes perquè no hi havia mitjans. Ales-hores vaig aprendre braille, a anar amb bastó... L’adaptació és lenta.— Què et va passar?

Tinc una malaltia hereditària que causa la pèrdua de la visió, ja que les cèl·lules de la retina van morint de manera progressiva però molt més ràpida que la res-ta de persones. Va ser una ensul-siada perquè ja sabia que la tenia, però mentre ets jove no hi penses. També em va afectar l’oïda. En aquella època els metges no em van dir que tenia el que es diu qua-dre de Síndrome de Huser. A cada persona li afecta de manera dife-rent, i perdem l’oïda i la vista de manera diferent: al mateix temps, o primer una i després l’altra. Vaig descobrir que m’estava quedant sord massa tard, i a més vaig te-nir poca ajuda mèdica. De fet, estic reconegut com a sord des de l’any 2005. Mai he tingut l’oïda massa bé. Al teatre i als restaurants amb molta gent les passo meuques. La

Participa molt a la vida social de Sant Feliu, especialment a través

de les tertúlies literàries i les lectures en veu alta de la Montserrat

Roig i als festivals de poesia que es fan cada any, tot i que diu

que no fa tant com ell voldria. Amb un llenguatge ric, sense pèls

a la llengua i amb una actitud vitalista, aquest santfeliuenc crític

ha fet de la poesia la seva militància. Apassionat de la cultura,

diu que aquesta ens salva de la “indigència moral” en què estem

immersos.

sordesa és un tema social, obliga la família del malalt a espavilar-se a parlar amb el llenguatge de sig-nes. Per sort, jo faig vida normal encara que voldria participar més a la vida social.—Fas servir molt la paraula dis-ca en compte de discapacitat. Això ho fas per riure’t de les li-mitacions?Faig servir la paraula “disca”, per-què tant els morts de gana com els intel·lectuals fem ús d’allò que s’en diu economia del llenguatge. —Llavors quina creus que seria la denominació adequada? No som persones malaltes, diria que estem afectades, però una persona malalta és algú que no pot fer gairebé res. A mi no em fa mal estar cec, m’afecta socialment. És com dir Síndrome de Down, no-saltres diem és un 21, que és el cromosoma extra. El llenguatge és molt estrany: en anglès, un disca-pacitat és un handicap, un obsta-cle. Sempre agafem eufemismes per no transmetre la realitat. A Catalunya dèiem esguerrats, un tullido. Això ha evolucionat. Ens hem de ficar dins del tarro que ens hem d’integrar.—Tu et consideres dependent?Intento no ser-ho, procuro ser autònom. Pertanyo a l’Associació Catalana per a la Integració de la Ceguesa, on practiquem l’autonomia, la sensibilitat i la in-tegració. Estic molt content per-què han aconseguit treure’m de sobre l’estigma de que sóc un des-graciat. L’associació ha aconseguit el vot accessible i ara estem llui-tant perquè el braille sigui obliga-tori a l’educació. Molta gent l’ha

deixat d’estudiar perquè creu que amb l’ordinador no cal estudiar-lo, i és un greu error. Els passarà com quan no tens el gos pigall: has de fer servir el bastó. —Tens una bona oferta de lli-bres en braille a la biblioteca?En tinc, però no tant com voldria perquè és petita. A més, l’ONCE no vol treballar amb les biblioteques. És un ens molt excusivista i tancat i crea dependències. Catalunya és l’únic lloc on han sorgit associa-cions al marge de l’ONCE. Una és la nostra, i l’altra és l’Associació de Discapacitat Visual de Catalunya, que es va crear perquè l’ONCE no admet persones que tinguin més del 10% de visió. A més, no dóna ajuda a qui no té la nacionalitat espanyola.—Què li falta i què li sobra a Sant Feliu?Li falta tot i no li sobra res. Quan comença la democràcia, que per a mi no ho ha estat mai perquè no és el mateix un país amb llibertats que un país democràtic, tanca la primera fàbrica, la Hispano Suiza, després tanca la Durex, que era del Millet, poc després la Matacàs també tanca, on feien els Pegasos i els Ivecos, al cap de quatre dies la Hoestch Ibèrica, i tot això es tapa amb el tinglado de la cons-trucció i no hi hagut un relleu. El que ha vingut ara, sense arribar a imaginar-me el nivell, ja m’ho estava ensumant. El poble ha anat molt enrere a tots els nivells: a ni-vell d’indústria, d’oci, de comerç. Amb el sector serveis no poden viure 40.000 persones. Sí que hem millorat en equipaments. I en el tema de l’ensenyament crec que

“La poesia és l’única militància en la qual ara hi crec”

els ajuntaments tenen culpa, ja que per exemple és un poble que no té formació professional. Som la capital i no tenim formació pro-fessional, i si la joventut marxa del poble treus l’ànima. No podem viure a base de farmàcies, a base del Caprabo, que també tanca. No hi ha diners. Després del Merino ja no han vingut més fàbriques.—Per a tu la identitat és molt important. Què és ser català per a tu?Jo sóc del país, sóc independen-tista, i és important per a mi. En aquest poble hi ha molt poca unió per fer coses, que és el que passa a Catalunya també. Vull dir que no som un poble especialment raro. —Com comença el teu interès per la cultura, i en especial la literatura? Ja als 16 anys escrivia en caste-llà, a la universitat, estudiant Història, vaig començar a veure el país, a veure tot el tema cata-lanero i democràtic. En aquells moments, el partit antifranquista que tenia més reputació aquí era el PSU, tot i que jo sempre he estat a l’esquerra del PSU, potser per-què he estat més catalanista. Però aquest partit aquí tota la vida ha estat un viver d’anarquistes i de falangistes. No hi havia tants an-tifranquistes perquè Franco va morir al llit. —Què és per a tu l’ofici d’escriure?Com sempre he estat lligat a l’ensenyament he pensat que a través d’aquest podia continuar escrivint. Quan he estat més mi-litant polític sempre he estat més lector, en canvi ara torno a escriu-

re molt. A la universitat a vegades t’ensenyen xorrades i anava molt a la meva i triava les meves prò-pies lectures, sóc molt autodidac-ta, jo. Ara, amb la democràcia, els ensenyaments s’han tornat més lights. Els intel·lectuals són menys intel·lectuals i els comunistes lle-geixen de tant en tant un llibre. —Els teus autors preferits?En tinc molts. M’agrada molt Vinyoli, Agustí Bartra, Margarit, Enric Cassasses. La Rodoreda no m’agrada tant, m’agrada més la Montserrat Roig. És una novel·lista molt maltractada. —I quin és l’últim llibre que has llegit?Unes memòries autobiogràfiques d’en Ventura Pons, Els meus (i els altres). Aquest llibre explica una mica la divisió d’aquest país. —Quan veurem el teu proper llibre?A mi m’agradaria ara mateix per-què en tinc força per editar però jo no m’hi dedico professional-ment. Sempre he tingut algun edi-tor a través dels premis, però no m’agrada anar darrera d’ells.—Per què la poesia i no un altre gènere com a principal?És el que he fet tota la vida i per ella continuo fent una mica de bronca pel poble. És l’única mili-tància en la qual ara crec. Jo puc ser d’esquerres o de dretes, però considero que és més imortant l’ètica i el treball. Per a mi és un refugi que em garanteix llibertat i amplitud de mires. Per a un poe-ta l’important és l’amor. Ara em dóna mal rollo parlar de política. Anabel Raluy

A.R.

‘En la imaginación’, un èxit de Produccions ContraBaix

Des que col·laborés al disc Compartir dóna gustet i, més tard, passés a formar part del grup Las Migas, es pot dir que Sílvia Pérez Cruz gaudeix, al 2012, del seu any de glòria. El disc de revisitació dels clàssics del jazz produït per Produc- cions Contrabaix, En la imaginación, ha guanyat diversos pre-mis, entre els quals, el premi UFI al millor disc de jazz de l’any 2011, el premi ARC 2011 en la categoria jazz i blues i el premi al Millor Disc de Jazz i Músiques Contemporànies dels Pre-mis de Música Independent.

A més, ha assolit les 10.000 còpies venudes, una bona marca per a un disc de jazz nacional. La cantant emporda-nesa Sílvia Pérez Cruz i el contrabaixista navarrès Javier Pujol han ofert grans actuacions dins i fora del país, entre elles, Salt, Madrid i Cuba, completant una gran gira d’estiu.

CULTURA 11setembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

El Cicle Pop a Prop torna amb empentaEl projecte estrena temporada amb l’actuació en acústic de Sidonie i Joan Dausà

—Heu començat programant actuacions a Gavà, Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat; s’han sumat més ciutats del Baix Llobregat o esteu tancant tractes amb alguna altra sala?Doncs sí, aquesta primavera hem fet aquesta primera prova pilot a les tres ciutats, amb el suport de l’Ajuntament de Gavà, l’ajut d’amics com l’Ateneu Santfe-liuenc, la Traska Truska, el Bar de l’Ateneu, el cicle ContraBaix o l’Espai Maragall i la col·laboració d’alguns mitjans locals com les rà-dios de Sant Feliu, Molins i Gavà, la TV de Gavà o la web Fet a Sant Feliu. Hem visitat, però, moltes altres sales i ajuntaments de la co-marca i esperem poder anunciar noves sales i ciutats de cara a la tardor.—Creieu que al Baix Llobregat hi havia un buit en la progra-mació de concerts?Si, creiem que al nostre voltant hi ha molta gent que vol anar a concerts de pop a prop de casa i no troben aquesta opció, el que fa que hagin d’anar a altres ciutats, principalment Barcelona. I és una

llàstima perquè moltes ciutats de l’entorn disposen d’espais amb les característiques adequades per incrementar l’oferta d’activitat cultural i oci musical. Això fa que ens decidim a tirar endavant el projecte Pop a Prop, ja que ens agrada organitzar concerts des de la proximitat i, a la vegada, perquè l’escena musical de música pop al país està en un moment excel·lent.—A part del vostre projecte, potser cada cop hi ha més opor-tunitats d’oci fora de la ciutat de Barcelona?Amb aquesta idea treballem, en crear nous espais i oportunitats d’oci fora de Barcelona. Però la veritat es que no, que encara es-tem molt mancats d’una oferta cultural i d’oci de qualitat a l’àrea metropolitana.—Heu rebut aportacions i su-ggeriments del públic?Òbviament. Aquest és un projec-te que vol trobar-se directament amb el públic gràcies a Internet i les xarxes socials, i això ens fa somiar que acabarem creant poc a poc una comunitat de gent in-teressada en aquesta classe de

concerts que faran que cada cop més la programació de Pop a Prop sigui més i més gran.- Quina diferència hi ha entre altres propostes musicals com el Cicle ContraBaix?La veritat és que són dos projectes diferents de dues entitats dife-rents: ContraBaix és un projecte de servei públic de música sobre-tot per a ser escoltada: jazz, blues, soul, cançó, folk... És una xarxa que suma moltes complicitats de sales i administracions públiques per fer-ho possible. Pop a prop, en canvi, és un projecte molt més especialitzat en un estil i que pre-tén consolidar-se a la seva pròpia audiència. Si som molts els que volem pop a prop, gaudirem de concert de pop a les nostres ciu-tats. Nosaltres col·laborem amb el Cicle Contrabaix, que organitza l’Ateneu Santfeliuenc, com a ges-tors culturals. —Teniu més concerts progra-mats?Ara tot just hem començat a tre-ballar en la programació de la tar-dor, on trobarem més concerts i ciutats. Esperem poder anunciar

totes aquestes novetats ben aviat! Si ens seguiu al web www.popa-prop.cat, al facebook (facebook.com/popaprop) i al Twitter (@PO-PAPROP), podreu estar informats del dia a dia del projecte!—Què és la iniciativa Produc-cions Contrabaix?Producions ContraBaix és una em-presa nascuda a Sant Feliu a partir del cicle ContraBaix de l’Ateneu Santfeliuenc, com un spin off, que es dedica a la producció musical, a la difusió cultural i a la gestió i el màrqueting cultural.—Heu produït tretze discos de jazz i sons mediterranis. Un d’ells és d’una artista que està agafant renom, Sílvia Pérez

Cruz. Quina és la vostra filoso-fia respecte al músic?Fins ara hem treballat dins de l’escena jazzística, amb grans mú-sics de jazz nacionals i internacio-nals, que ens han portat a organit-zar concerts per tot el món, feina de la que estem molt orgullosos. Treballem amb aquells artistes dels quals ens apassiona el que fan, que confien en la nostra tasca i amb qui podem crear una relació franca de complicitat i confiança per les dues parts, sent nosaltres una pota més de la formació musi-cal, només que en comptes d’estar a l’escenari amb un instrument, estem en una oficina amb un ordi-nador i un mòbil.

A.R. Els impulsors del Cicle Popaprop, Bernat Dausà i Ferran lópez, estan vinculats a la Produc-tora ContraBaix. Tenen experiència en la programació de concerts a Barcelona i la seva àrea metropolitana, però el que ells volen és descentralitzar l’oferta cultural de la capital catalana i portar-la al Baix Llobregat. La justificació és simple: si a la comarca hi ha més de 750.000 habi-tants, hi ha d’haver públic que vulgui veure concerts de música pop en català. I és que el gènere es troba en un moment d’eclosió, amb grups de qualitat i amb varietat d’estils, dels quals no s’escapen els grups locals emergents. La propera cita: Joan Dausà el 13 de setembre a El Casino Santfeliuenc, i l’endemà Sidonie a l’Atrium de Viladecans. Les entrades es poden comprar a la mateixa web de Popaprop.cat. Ferran López ens explica en què consisteix el projecte.

El concert acústic de Roger Mas va ser l’últim de la temporada passada A.R.

Nova imatge del túnel Verge de Montserrat

Tot aquell que passi pel túnel que comunica les dues bandes de Sant Feliu se sentirà molt més fresquet. Des d’ara, les parets ofereixen al vianant una vista subaquàtica, gràcies als grafiters de Kaligrafics.

12 el diari de Sant Feliu · setembre de 2012ESPORTS

“Vaig competir al Campionat d’Espanya amb un esquinçament al peu”

Podríem afirmar que es tracta de l’estrella del Club Rítmica Sant Feliu que brilla més. Porta dotze anys de carrera i ja suma un bon grapat d’èxits: tres títols al Campionat d’Espanya 2012; dos títols al Campionat de Catalunya 2012; dos títols al Campionat d’Espanya 2011; primera posició en tots els aparells a l’11è No Limits Open de 2011; medalla d’or en tots els aparells al primer Trofeu Internacional Vitry Cup, i classificada per al Mundial 2011 de Montpelier.

Julia UsónGimnasta del Club Rítmica Sant Feliu i del CAR de Sant Cugat

m’han ajudat. Ara estem més ran-quils perquè el CAR em va donar la beca per quedar-me interna.

—Què li diries a les persones que volen practicar aquest es-port?Que es molt dur i que es necessi-ta molta disciplina, que és molt sacrificat a vegades però que val la pena sacrificar-se per tenir un bon resultat.

—Què t’ha aportat a tu?Felicitat, m’he sentit orgullosa de ser on sóc.

—Quina és la propera fita?Al juliol he tingut dues setmanes de vacances, a l’agost ens anem tots perquè al setembre la meva companya i jo anem al Japó al Mundial de clubs i diuen que és una competició molt maca. Na-tàlia Garcia està al CAR amb mi i és del Club Rítmica Muntanyencs.

Xavi Martí

—Com vas començar a dedicar-te al món de la gimnàstica?Amb 6 anys, la meva mare em va apuntar a un poliesportiu per fer activitats extraescolars. Va ser a Cardedéu, on visc. Era només per passar l’estona, però després en veure les condicions que tenia em van proposar passar-me a Rítmica Competició, a Sant Feliu, i allà em van fer unes proves per anar al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat.

— Com van ser els teus inicis?Al principi era més o menys com ara. No va ser dur, tot i que havia de compaginar els estudis amb l’esport i per als estudis no que-da gaire temps, ja que hi ha més hores d’entrenament que no pas d’estudi, però sé portar-ho i vaig aconseguir treure-ho tot.

—Com és el teu dia a dia?Des que em llevo a les 7.30 del matí i des de les 8.30 fins les 11 vaig a classe i d’11 a 14 entreno. Vaig a dinar i a les 15.15 començo de nou les classes i de 6 a 9 del vespre torno a entrenar. Després sopo i faig els deures. És a dir, que entreno entre 6 i 7 hores diàries.

—Com ha estat aquest Cam-pionat d’Espanya en el que has guanyat diversos premis?En principi nosaltres vam marxar el dijous i divendres hi havien en-trenaments oficials i jo competia diumenge. Em vaig lesionar del peu i em van dir que segurament no podria competir. Ha estat un any dur perquè la Selecció Espan-yola gairebé no ens ha portat a gaires competicions i gairebé no hem fet res i clar, era molt dur no poder competir després d’haver-hi anat expressament i per això vaig sortir igualment, malgrat l’esquinçament al peu.

—Per què la Selecció no us ha portat a gaires competicions?Influeix la crisi i el fet que ara també aposten més per altres, com la Carolina Rodríguez.

—Què cal per donar a conèixer aquest esport?Crec que hauria de sortir més als mitjans. Sempre que vaig a com-petir els meus amics em demanen si sortirà a la tele i gairebé sempre els dic que no. Si els mundials o els europeus ja costa que surtin per la tele, encara més els altres.

—Com compagina la teva famí-lia la teva dedicació?Al principi era dur perquè havia de fer molts viatges però sempre

—Què estàs estudiant?Vaig acabar 4t d’ESO i ara mateix m’estic preparant un Cicle Supe-rior d’Esport.

—Creus que es pot viure profes-sionalment d’aquest esport?La vida com a gimnasta és cur-ta però penso que si t’agrada i et prepares arriba un punt en què pots ser entrenadora.

—Quines diferències hi ha en-tre el Club Rítimca Sant Feliu i el CAR?A Sant Feliu hi anava a les tardes després del col·legi des de Car-dedéu, on vivia i visc, i hi ha una hora i mitja de camí i entrenava dues hores i tornava, vull dir que entrenava poc. En canvi, a Sant Cugat, t’exigeixen molt més per a les competicions que hi ha més fortes, internacionals. El nivell a Sant Feliu no era per competir a nivell internacional.

—Et planteges anar als propers Jocs Olímpics?Sí, m’estic preparant per anar-hi. Durant aquests 4 anys implica esforçar-se més del que ho estem fent ara.

Julia Usón durant la primera Internacional Barcelona 2011 Tmsworkshop 2011

La gimnasta durant el torneig internacional Corbeil 2010 Dan Pickard

el diari de Sant Feliu · setembre de 201214 ESPORTS

“Tornarem a proposar a les AMPA els escacs com a activitat extraescolar”

X. M. El Club d’Escacs de la Unió Coral suma, segons el responsale de l’Escola d’Escacs, Toni Sánchez, “al voltant d’uns 60 anys de vida”. Toni Sánchez manifesta també que es tracta d’un dels primers clubs de Catalunya que es va federar, “ex-ceptuant els de Barcelona ciutat, que van ser els pioners”. Aquesta entitat, que actualment suma més de 60 socis i que forma part de l’Assemblea de Clubs d’Escacs del Baix Llobregat, manté de forma constant i ininterrompuda una activitat que contempla dues vessants, la formativa (les persones es poden apuntar a l’escola a partir dels 10 anys per aprendre a jugar) i la competitiva, amb diversos equips (la temporada 2011-2012 en van ser 5) que disputen lligues.

Sortir al carrerTot i la seva llarga trajectòria a la ciutat i a Cata-lunya, el Club d’Escacs de la Unió Coral sembla que es troba “en hores baixes”. Toni Sánchez creu que el club “ha de tornar a sortir al carrer per or-ganitzar simultànies o campionats... per mostrar que a Sant Feliu hi ha escacs”. El professor assen-yala que fa “uns dos anys” que no es fan activitats d’aquest tipus i que ara “cal fer una feina de base

per aconseguir que la gent es torni a aficionar a aquest joc”. Una de les iniciatives que aquest any es tornarà a fer per assolir aquest objectiu és el d’acostar els escacs als col·legis de la ciutat. El Club d’Escacs tornarà a proposar “els escacs a les AMPA com a matèria per fer classes extraesco-lars” i gestionarà els tornejos escolars que es fan a través del Consell Comarcal. Els nens i les nenes de Sant Feliu es podran apuntar a l’escola de la Unió Coral (si ja tenen un cert nivell de joc) o bé fer-ho a les classes que oferirem a les AMPA.

Un infant pot jugar amb els adultsUna altra de les novetats per a la propera tem-porada és la utilització d’ordinadors per fer més atractiu el joc als nens i les nenes: “Serà una esco-la diferent”. Per apuntar-se a l’escola cal dirigir-se a la consergeria de la Unió Coral i poden fer-ho totes les persones que tenen 10 anys o més, sense límit. Toni Sánchez, a més, indica que en un mateix grup de l’escola poden coexistir per-sones d’edats molt diferents, ja que “un nen de 12 anys pot ser un crack i, aleshores, no pot anar al mateix grup dels que també tenen 12 anys i no són tan bons”.

L’escola del Club d’Escacs de la Unió Coral incorporarà ordinadors per fer més atractiu aquest joc als més petits

A les portes d’una nova temporadaNo hem acabat d’assaborir els èxits que els equips de la ciu-tat van assolir durant la pas-sada temporada. En aquests moments, la majoria d’aquests conjunts sumen ja setmanes de preparació per afrontar la tem-porada que comença, amb ganes de representar a la nostra ciutat i de donar-nos moltes més ale-gries, encara que en la nostra recent memòria queden les fases d’Ascens del CB Santfeliuenc i de les bones actuacions dels clubs de futbol en les seves respectives lligues. També podem recordar la fabulosa actuació del CN Sant Feliu en els seus diferents apar-tats durant la passada tempora-da.

Després de fer esment de tot aquest treball i de tots aquests èxits, cal que els aficionats, les empreses i les institucions, ja des d’aquest moment, tornin a apos-tar per aquests equips, dotant-los d’una embranzida que els serveixi d’alè, i els proporcioni unes condicions per realitzar el seu treball. Cal que aquests mit-jans estiguin a l’alçada de l’esforç que fan per la nostra ciutat; d’aquesta manera, podrem assa-borir les victòries sabent que ha estat un treball de tots i de totes.

Any rere any, i adaptant-se a les situacions econòmiques per les quals travessa l’actual socie-tat, els nostres equips han acon-seguit sorprendre’ns amb ascen-sos en la seva formació base, així

com l’èxit dels primers equips: el CB Santfeliuenc, lluitant per ascendir a lliga LEB; el Santfe-liuenc de futbol, fregant la Ter-cera Divisió; la Penya Recreativa, lluitant fins al final per ascendir a Segona Catalana; el CN Sant Fe-liu que, novament, compta amb un equip femení de waterpolo que ostentarà el privilegi de ser l’únic equip de la nostra ciutat que ocupa un lloc en la màxima categoria a nivell nacional del seu esport; el CH Sant Llorenç manté el seu equip a Segona Ca-talana, i, finalment, un Club Rít-mica Sant Feliu que ha obtingut inmillorables resultats.

Davant de tot això, em pre-gunto quines noves alegries ens oferirà aquesta nova tempora-da, ja que sabem que els nos-tres equips tenen qualitat. Tot i aquesta riquesa esportiva, però, em preocupa l’actual situació econòmica que està passant el país i espero que no els afec-ti molt i que puguem gaudir de noves alegries en l’esport santfe-liuenc. Jo no tinc cap dubte i, si hagués d’apostar, apostaria per una VICTÒRIA.

Joaquín Rivas, presentador i di-

rector del programa “ÀrdeJoc”

de Ràdio Sant Feliu

article d’opinió

Art i cultura o joc i esport?

Els escacs són un joc de tauler que va néixer al segle VI a l’Índia amb el nom de xaturanga i que va arribar a Pèrsia un segle després. De la mà dels àrabs, al segle X, va desembarcar a la Península Ibè-rica, tot i que la forma actual del joc no sorgiria fins el 1450. Final-ment, cal dir que el primer torneig d’escacs modern es va celebrar a Londres l’any 1851.

Sempre ha existit un debat al voltant de la seva naturalesa: és un esport o un joc de taula? Toni Sánchez diu que “es tracta d’art i cultura”. El responsable de l’escola creu que és un joc de taula per-què seiem en una taula i juguem amb peces, però també pensa que és un esport “perquè el cervell és un múscul i s’utilitza durant les partides”. Sánchez prefereix definir els escacs com “art i cultura”, ja que “jugar a escacs pot ajudar als infants a estudiar, perquè cal concentració”. També destaca que els escacs ens poden ajudar a “tenir una manera de veure la vida i a reflexionar sobre ella”.

A l’abril, la Unió Coral va acollir la final territorial d’escacs escolar Escola d’Escacs

cóctel

• 600gramosdebacalao• 1pimientoverdeitaliano• mediopimientorojo• mediacebollatierna• 1tomatemaduroparaensa-

lada• 10aceitunasnegras• 1bolsaderúcula• unapiezademangomaduro• tostaditasdepan• aceite• sal• pimienta• vinagredemódena

Recetas y cócteles de El Diari DE Sant FEliu, por Carlos Ruiz Vidal,

cocinero del restaurante A més i més

Enunbolmezclaremoselbacalaodesmigado y previamente desalado yañadiremos el pimiento verde y el rojotroceado.

1

A continuación, rallaremos lacebolla,eltomateylasaceitunas.Aliñarlamezclaconaceitedeolivavirgenextra,unapizcadesalypimientareciénmolida.Mantenerennevera.

2

Elaborar la vinagreta en otrobol:picarelmangoadaditosyañadirleaceitedeolivayunchorritodevinagredemódenayunapizcadesalypimienta.

3

Esqueixada de bacalao, rúcula y vinagreta de mangoParacuatropersonas

Presentación:Acompañarelplatocontostaditasdepanyconunbuenvinoblanco(preferiblementealbariño).

Enunplatoplanoyconunmoldeenelcentro:Añadirlamezcladebacalaoesqueixat.Extraerelmolde.Acompañarelplatocon tostaditasdepanyconunbuenvinoblanco(albariño).

4

SUGGERIM 15setembre de 2012 · el diari de Sant Feliu

Superoferta seguretat!!

Les millors ofertes, només a Rodi!

En els teus amortidorsPromoció vàlida fins al: 30/09/2012

4 x 3 20 % dte.C/ Riera Pahissa, 22

tel. 93 666 91 03

Rodi Sant Feliu

Presentar aquest cupó per poder gaudir de l'oferta

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

faldons sant feliu.pdf 1 02/05/12 11:51

llibres

Jenn Díaz. Hi ha llibres que parlen de llibres i semblen escrits per gent que no ha llegit

amb intensitat, i després hi ha llibres que parlen de llibres que són un cant a la literatura, com és aquest cas. Si obviem en la por-tada el nom de l’autor, llegirem aquesta preciosa novel·la com si fos una autobiografia. La seva narradora, que podríem arribar a confondre amb l’autor si no fos un home, té una veu tan perso-nal, tan propera i tan íntima, que gairebé podríem assegurar que es tracta d’un llibre de no ficció. Aa-liya, una anciana adorable de Bei-rut, llibretera retirada, traductora autodidacta i lectora voraç, ens apropa a una realitat que la lite-ratura ha decidit no convertir-la en terreny comú, la realitat d’un país que ens és del tot llunyà i des-

conegut. Senzillament, difícil en-cara que sembli senzill, la nostra amiga Aaliya ens explica la seva vida: només això, tot això. Com va quedar òrfena de pare, com es va casar amb un home al que no es-timava, com va quedar divorciada i solitària per a tota la vida, com va afectar l’arribada de l’Hanna a la seva vida, com conviu amb les seves veïnes, els seus llibres, les seves capsetes de paper... com cri-da la seva mare, i ella amb el cabell blau. La mujer de papel podria ser la vida real d’una dona de Beirut, però és només, és tot el que Rabih Alameddine vol explicar-nos amb una excel·lent empatia femenina i una sensibilitat que, de tan pura, sembla real. Pels qui llegeixin lli-bres, pels que llegeixin llibres que parlen de llibres, pels que gaudei-xen de personatges que llegeixen, pels que gaudeixen de personat-

ges que llegeixen llibres que par-len de llibres, La mujer de papel es la història que estaven buscant. Un llibre honest sobre literatura.

Autor: Rabih Alameddine.Editorial: Lumen.Número de pàgines: 316.Preu: 21.90 €.

‘La mujer de papel’

Porta’ns aquest cupó i gaudeix d’una

Les millors ofertes, només a Rodi!

30dels punts de seguretatdel teu vehicle.

Promoció vàlida fins al: 30/09/2012

revisió gratisC/ Riera Pahissa, 22

tel. 93 666 91 03

Rodi Sant Feliu

Presentar aquest cupó per poder gaudir de l'oferta

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

faldons sant feliu.pdf 2 02/05/12 11:51

CinefòrumDivendres 14Cinefòrum amb la projecció del documental Operació Garzón. In-tervindran l’exportaveu de pre-sos i exregidor de Sant Boi, Josep Maria Cervelló, i un dels militants independentistes detinguts en els Jocs Olímpics de Barcelona i perio-dista, Eduard López.

Seminari d’internetDijous 13 Crea el teu butlletí electrònic amb mail chimp. Adreçat a per-sones emprenedores, empreses i comerços. Cal inscripció prèvia. Més informació a oise@santfeliu.cat o al telèfon 93 685 07 83 (Cristi-na Jaime). MailChimp és una eina web gratuïta per crear i gestionar newsletters. És a dir, ajuda a dissen-yar butlletins per correu electrò-nic, a compartir-los a les xarxes socials i a fer el seguiment dels seus resultats.

Seminari: nosaltres que no fem R+D, com po-

Informació de les activitats del Casal de la dona Dilluns 3Tallers que es faran al curs 2012-2013: Qi Gong, ioga, pilates, sevi-llanes, country, dansa del ventre, cuina i reposteria, pintura, infor-màtica, patchwork, ortografia en català, anglès, creixement per-sonal, danses de Bollywood... Les inscripcions es faran al setembre i els tallers comencen a l’octubre. Per a qualsevol informació, adre-

agenda

ceu-vos al Casal de la Dona (1r pis de l’Ateneu).

Jocs al carrer Dimarts 11 Jocs al carrer per a infants dels 0 als 6 anys. A la plaça La Salut, de quarts de sis de la tarda fins a les 8 del vespre.

Diada Nacional de Catalunya. Dimarts 11 Sardanes amb la Cobla Rambles a la plaça de la Vila.

dem innovar?

Dimarts 18 i 25Adreçat a persones emprenedo-res, empreses i comerços. Cal ins-cripció prèvia. Més informació a oise@santfeliu.cat o al telèfon 93 685 07 83 (Cristina Jaime).

Ball amb música en viu a la Unió CoralDiumenge 9 A la sala principal de La Unió Coral a les 6 de la tarda.

Oberta la inscripció per als cursos i ta-llers de la Unió CoralInformació a La Unió Coral, tel. 93 666 11 38 o per correu electrònic a info@launiocoral.cat

EscacsEscola d’escacs, nens i nenes a par-tir de 6 anys. Grups de deu alum-nes, ensenyament dels escacs as-sistit per ordinador. De dilluns a dijous a partir de dos quarts de sis de la tarda (dos dies a la setmana).

Balls de salóModalitats: ‘standards’, latinos, salsa, ‘bachata’, merengueGrups i classes els dilluns, dime-cres, dijous i dissabtes a partir de les 8 de la nit.

Nova temporada de la Peña Bética A partir del 15 de septiembre puedes informarte sobre los cur-sos disponibles de sevillanas, guitarra, informática y más acti-vidades. También está abierta la campaña de captación de nuevos socios.