El Diari de Sant Feliu, num.19

24
Número 19 // 20.000 exemplars // juny 2013 // Sant Feliu de Llobregat El Santfeliuenc jugarà l’eliminatòria d’ascens a Tercera Divisió Segona oportunitat. El Santfeliuenc ha acabat segon a la lliga i jugarà la segona fase de promoció d’ascens a Tercera Divisió de la seva història. La primera, disputada l’any 1960, la va jugar contra l’Ibèria i la va perdre. Esperem que el nostre equip no hagi d’esperar a la tercera oportunitat i sigui equip de Tercera la temporada 2013-2014. Si és així, jugarà contra equips tant importants com Europa, Figueres, Palamòs, Santboià, Cornellà o Terrassa. X.M. Arriba la I Fira de la Cervesa, p.3 Entrevista a la nova presi- denta de la secció local del PP, Elisabet Ortega (p.6) i al cap de llista d’ERC per a les eleccions municipals, Oriol Bossa (p.7)

description

Edició d'EL DIARI DE SANT FELIU del mes de juny. Publicació independent de periodicitat mensual i distribució gratuïta a totes les llars de la població

Transcript of El Diari de Sant Feliu, num.19

Page 1: El Diari de Sant Feliu, num.19

Número 19 // 20.000 exemplars // juny 2013 // Sant Feliu de Llobregat

El Santfeliuenc jugarà l’eliminatòria d’ascens a Tercera Divisió

Segona oportunitat. El Santfeliuenc ha acabat segon a la lliga i jugarà la segona fase de promoció d’ascens a Tercera Divisió de la seva història. La primera, disputada l’any 1960, la va jugar contra l’Ibèria i la va perdre. Esperem que el nostre equip no hagi d’esperar a la tercera oportunitat i sigui equip de Tercera la temporada 2013-2014. Si és així, jugarà contra equips tant importants com Europa, Figueres, Palamòs, Santboià, Cornellà o Terrassa.

X.M.

Arriba la I Fira de la Cervesa, p.3

Entrevista a la nova presi-denta de la secció local del PP, Elisabet Ortega (p.6) i al cap de llista d’ERC per a les eleccions municipals, Oriol Bossa (p.7)

Page 2: El Diari de Sant Feliu, num.19

el diari de Sant Feliu

El diari dE Sant FEliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als arti-cles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE Sant FEliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels arti-cles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 19, juny 201320.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:

Fotografia: Elsa Silvestre 674 35 92 03Director Comercial: Pau Ramell674 35 92 [email protected]ó: administració@eldiaridesantfeliu.comMaquetació, redacció i fotografia: Anabel Raluy LópezRedacció: [email protected]

Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631989 Dipòsit legal: L-1246-2012Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix LlobregatContacte: [email protected]èfon: 936 857 683

Si us plau, siguem seriosos!

Recórrer constantment a l’argu-ment que “abans també es feia” o al contrari “perquè no ho vau fer abans vosaltres”, segons vagi mi-

llor, és una demostració de la falta total de criteri a l’hora de justificar o defensar les actuacions i decisions que es duen a terme.

I això és el que està passant amb exces-siva freqüència amb el govern municipal i s’està convertint en pràcticament l’únic argument per defensar-se de les crítiques a la gestió que surten des del PSC. L’últim episodi ha estat en la resposta a la petició de la UGT sobre contractacions de jardiners per al muntatge de l’Exposició Nacional de Roses, tema en el que el PSC també va pre-guntar sobre l’ús, aparentment particular, d’un dels vehicles del servei per part de dos d’aquestes persones contractades.

Dir que abans es feia de la mateixa ma-nera i quedar-se tan amples, quan el que s’està denunciant és la contractació de dues persones que tenen un estret vincle polític amb la persona que les selecciona és, com a mínim, una falta de respecte als electors.

Principalment per dos motius. Tothom recorda la campanya d’ICV i el seu eslògan de fer reviure la ciutat, anunciant un canvi “copernicà” en la vida municipal. Per tant refugiar-se en el inexacte “abans es feia igual” no s’ajusta a aquella filosofia màxi-ma que van prometre i a la que es deuen als

seus votants. L’altre motiu, que no es pot deixar de banda, es que la meitat del go-vern és hereva de mandats anteriors, per tant, faria bé el govern, d’anar amb cura a l’hora de fer servir aquests arguments no sigui que uns (ICV) estiguin llançant pe-dres contra la mateixa teulada del govern (CiU), inclosos els propis convergents con-tra si mateixos.

Però es que a més a més, caldria expli-car molt bé les coses quan es diu que abans es feien igual. Què volen dir, que el mateix tècnic que ara es qüestiona pel procés de selecció amb el resultat de contractar dues persones amb una estreta relació partidis-ta amb ell, és el que ho venia fent impune-ment des de fa anys? O que abans també s’autoritzava l’ús de vehicles dels serveis per a usos particulars? (qui ho feia, el tèc-nic, els polítics?... No fa gaire, aquest go-vern va actuar amb una desproporció san-cionadora en un cas amb certa similitud, què es farà ara?)

O potser perquè abans es feia ja està jus-tificat? Ens vénen al cap moltes circums-tàncies on el govern municipal podria apli-car-se el mateix criteri, per exemple, amb l’IBI: donat que abans es rebaixava el tipus cada any un 2% ara s’ha de fer també.

Ah no! En aquest cas no els hi va bé! Les circumstàncies han canviat, el mo-

ment és ben diferent, si us plau, siguem seriosos.

la foto del mes

Una escriptora centenària. Valia la pena visitar l’exposició sobre la Joana Raspall, que ha estat oberta al públic al Palau Falguera fins al 2 de juny. La mostra ha estat elaborada pel també poeta i escriptor Miquel Desclot., especialista en l’obra de Joana Raspall.

Por fin!

Después de más de 3 años de gestio-nes con el Ayun-tamiento, des-

pués de infinidad de visitas con técnicos, de muchas reuniones con concejales, después de mucho ir y ve-nir, por fin han empezado las obras para hacer un muro de contención de tierras (que en su día no

opinió editorial

Elsa Silvestre

OPINIÓ2 el diari de Sant Feliu · juny de 2013

hicieron por falta de con-trol del Ayuntamiento con el consiguiente peligro de derrumbe durante muchos años) para proteger la pa-red de tochanas del patio del bloque nº2 de Joaquim Monmany, y evitar las fil-traciones de agua que se producen en dicho patio cuando simplemente rega-ban o llovía.

Pedro Navarro

Si vols fer-nos arribar les teves fotografies, ja sigui so-bre una notícia, o sobre algun tema que vulguis de-nunciar o que et cridi l’atenció, pots fer-ho enviant-la al correu: [email protected]

Page 3: El Diari de Sant Feliu, num.19

CIUTAT 3juny de 2013 · el diari de Sant Feliu

Era la bebida de los dioses en Egip-to, y una de les más consumidas en España, donde de media se consumen 56 litros por persona y

año. Se trata de la bebida alcohólica más antigua y consumida. Y ahora que llega el calor, se produce el 30% de las ventas anuales siendo España el tercer productor europeo. La crisis ha multiplicado la apa-rición de productores de cervezas a pe-queña escala y de manera artesana con-virtiéndolo en un mercado al alza. Dentro de la escena gastronómica, la cerveza está remontando, aunque todavía debe sacu-dirse algunos prejuicios de encima.

El organizador de la 1ª Feria de Cerveza Artesana de Sant Feliu es Óscar Jiménez, propietario de La Taberna (Rupert Lladó, 49), explica que las cervezas más cono-cidas por el gran público llevan añadidos químicos, como azúcar, mientras que las marcas invitadas el último sábado de Ju-nio realizan cervezas naturales. La cer-veza artesana es una bebida alcohólica de cuatro ingredientes: agua (90%), cereales (cebada o trigo), lúpulo y salvado. Sin nin-gún compuesto químico. No suelen estar filtradas ni pasteurizadas y contienen es-trictamente ingredientes naturales, así que por lo habitual tienen una calidad excelente.

La Taberna trae la I Fira de la Cervesa de Sant Feliu

También La Taberna produce su propia cerveza, Red, en las instalaciones de la cerveza Art en Canovelles, marca que las alquila para otros productores.

Música, magia y cervezaLa Taberna quiere dar la importancia cultural que se merece a la cerveza arte-sana. Este local tiene una oferta que gira entorno a las 180 cervezas, algo que ha hecho que Óscar Jiménez, dueño del local que apenas cuenta con 2 años, contacta-ra con multitud de productores y distri-buidores del sector. Le surgió la idea de hacer un evento sobre la cerveza para promocionar este producto y que la gen-te lo conozca mejor. Óscar contactó con la regidora Lídia Muñoz, y con la ayuda de Jaume García, del Área de Cultura del Ayuntamiento, ha previsto un feria muy completa en la que el sábado 29 Junio el público podrá degustar cerveza en los Jar-dines del Palau Falguera y acompañarla de comida para asentar el estómago, con stands de la propia Taberna, que ofrecerá tapas; Barbarroja Sant Feliu, con bocadi-llos, y La Casa De Los Quesos.

En la Fira habrá casi 80 cervezas diferentes de diecinueve productores artesanos

Las marcas de cerveza comprenden una amplia variedad geográfica. En Ca-taluña hay más de sesenta elaboradores que producen unas trescientas cervezas diferentes. De ella, en la 1a Fira de la Cervesa Artesana de Sant Feliu habrá casi 80 cervezas diferentes de diecinueve productores cerveceros. Serán Dougall’s (Cantabria), Yria-Guinea Pigs (Toledo), Zulogaarden (Molins de Rei), Cerberus

(Artés), Reptiliano (El Vendrell) La Pira-ta (Súria), Birra08 (Barcelona), Popaire (Blanes), Espiga (St. Llorenç d’Hortons), Alpha (Andorra), Hort del barret (Grano-llers), La vieja caravana (Menàrguens), Moon (Lliçà d’Amunt), Rústica linda (La Conca de Barberà), Anti System (La Bisbal d’Empordà), As cerveza artesanal (Mon-tornès del Vallès), La mataró beer (St. Pol de Mar) y Ausesken (Olost).

Tres expertos en la materia harán una cata guiada a horas diferentes, para aprender a degustarlas parada por para-da. Se trata del sommelier especializado en cerveza, Albert Teixidó, el responsable de la empresa de distribución de cerveza The Rolling beer, Jordi Binefa, y los chicos de Beerhunters / Cazadores de cervezas. Los precios serán muy asequibles.

Se trata de una fiera completa en la que aparte de beber y comer también habrá cultura. Los Geganters estarán presentes con talleres y actividades para los más pe-

queños, pero los organizadores también están buscando otras collas, como Caste-llers o el Tro de Percussió. También habrá zona infantil para que los padres y madres puedan ir con sus hijos y magia relacio-nada con el proceso de elaboración de la cerveza, en función del cual se obtendrán estilos tan diversos como sorprendentes, y es que elementos como el PH del agua puede hacer variar enormemente su gus-to. De 11 a 2 de la tarde se celebrará un encuentro de coleccionistas de productos cerveceros (bajo-vasos, vajilla, tapones...) y un DJ amenizará el espacio con música de grupos como Depeche Mode, The Cure, The Cult o Front 242. Además, de momen-to, hay dos actuaciones de grupos locales cerradas. Versionarán temas de los años 80 y 90 y son Trece Balas a las 8 de la tarde y On Heast a las 10 de la noche, concierto que cerrará la fiesta de la cerveza. Famili-as, entendido, aficionados y coleccionistas podrán disfrutar por igual de esta jornada.

El Palau Falguera será el escenario de un acto apto para toda la familia que girará entorno a la cerveza artesanal

Page 4: El Diari de Sant Feliu, num.19

CIUTAT4 juny de 2013 · el diari de Sant Feliu

El Centre de Salut Mental de Sant Feliu col.labora en un estudi sobre el trastorn mental i la inserció laboral dels joves

Un estudi realitzat pels Centres de Dia de Martorell i Sant Feliu de Llobregat (C. de les Roses, 17), adscrits a l’Hospital Sagrat Cor de Martorell de les Germanes Hospitalàries,

conclou que la majoria de joves menors de 21 anys amb un trastorn mental han hagut d’esperar més de 8 anys per ser derivats a un servei de rehabilitació adaptat a les seves necessitats. Aquesta és una de les conclusions de l’estudi que s’ha presentat a la VII Jornada de Rehabilitació en Salut Mental que l’entitat va celebrar els dies 9 i 10 de maig al Centre Cultural de Martorell.

Aquesta llarga espera es deu a la falta de recursos de rehabilitació per a joves. Com explica el psicòleg de l’Hospital Sagrat Cor Josep Tristany, amb el tancament de diversos hospitals psiquiàtrics a finals del 80, els serveis de rehabilitació van començar a tractar persones que patien un trastorn psicòtic amb evolució a crònic. Amb el pas dels anys, l’atenció es va ampliar a altres tipus de desordres (afectiu, de personalitat, etc.) en estadi més primerenc i amb una major incidència en persones més joves.

Davant d’aquesta situació, el Pla Director de Salut Mental i Addiccions de Catalunya de 2005 contemplava el disseny d’un programa específic d’atenció a l’adult jove. “Malauradament, les actuals circumstàncies eco-nòmiques no han permès desenvolupar-lo”, assenyala Tristany. Segons l’especialista, aquesta mancança ad-

La investigació demostra que aquest col·lectiu triga més de 8 anys a accedir a un tractament adequat

quireix gravetat tenint en compte que s’ha produït un augment dels casos d’angoixa en joves per la situació d’empobriment de les seves famílies derivada del context econòmic actual.

Dificultats d’inserció laboral i risc d’exclusió socialL’estudi, liderat pel psicòleg de l’Hospital Sagrat Cor, Xavier Reig, realitzat amb pacients amb problemes de salut mental com trastorn esquizofrènic, bipolar o depressiu, també mostra que l’aparició precoç d’un trastorn mental en joves en dificulta la inserció laboral i n’agreuja el risc d’exclusió social. Els resultats del treball indiquen que només un 19% dels joves menors de 25 anys va treballar després de mantenir el primer contacte amb un servei de salut mental. A més, asseguren que el fet de rebre una prestació no contributiva incrementa el risc d’exclusió social.

Arran dels resultats de la investigació de l’Hospital Sagrat Cor, el psicòleg considera necessària la creació d’un programa per a la recuperació d’adolescents i joves. “D’aquesta manera, se’ls podria oferir un espai de trànsit que els ajudi a millorar els seus recursos psicosocials, iniciar o reemprendre un projecte d’inserció ajustat a les seves necessitats, potenciar la seva autonomia i afavorir la seva integració comunitària amb la construcció de rols socials valuosos”.

Alumnes de 5è de les Mercedàries participen al programa Fish & Chips

El col·legi va ser el guanyador en la 80a edició del concurs

Els alumnes de 5è de l’escola Mare de Déu de la Mer-

cè, Irene López, Anto-nio Gil i Raquel Súarez es van enfrontar al col·legi Dominiques de l’Ensenyament de Bar-celona a la 80a edició del concurs de la tele-visió catalana, Fish & Chips. Finalment, es van imposar els alum-nes de l’escola de la nostra població per 610 a 530 punts.

Fish & chips és un concurs que utilitza el joc i la diversió per pro-moure l'anglès com a llengua de comunicació entre els més joves. El programa s'emet cada dissabte a un quart i cinc minuts d’1 del migdia.

Page 5: El Diari de Sant Feliu, num.19

CIUTAT 5juny de 2013 · el diari de Sant Feliu

Inauguració de part de la nova Riera de La Salut

Per fi s’ha inaugurat la nova Riera de La Salut, si més no, el tram comprès entre els carrers Sagrament i Can Calders, a l’espera que es finalitzi també el Centre

de Barri. La presentació del nou tros va tenir lloc a les 7 de la tarda del divendres 31 de maig, pre-cedida per activitats infantils i paradetes al llarg del parc de la riera. A l’escenari, una representa-ció de tots els portaveus dels partits de govern i de l’oposició. Per presentar l’espai, van parlar re-presntants polítics. La comissionada del projecte Fem Barri -organisme responsable del projecte-, Rosa Maria Martí, va incidir en que el nou espai dóna continuitat als dos barris, que “s’elimina una barrera arquitectònica” que significa “la seva cohesió social i física, un punt de trobada i un

espai unificador”. La primera tinent d’alcalde va glossar les actuacions que s’han fet dins del pla In-tegral de millora que composen el passeig, com la façana de gelosia, la limitació de la velocitat dels vehicles i l’eliminació “de racons”.

El secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat, Carles Sala va recalcar que “la Llei de Barris no només contempla les actuacions des d’un punt de vista de l’urbanisme sinó també soci-al”. Per la seva banda, el batlle de Sant Feliu, Jordi San José, va intercalar català i castellà per agrair a tothom que ha fet possible el passeig, “especial-ment a la gent gran que va arribar ara fa 50 anys i a les associacions de veïns de Can Calders i La Salut per treballar perquè els seus barris tinguin les mateixes condicions que la resta”.

L’atur baixa molt lleugerament

Sant Feliu va tancar el mes de maig amb un nombre total de 3.748 persones sense feina,

quatre més que a l’abril, quan era de 3.744 aturats i aturades. L’augment contrasta amb la re-ducció d’onze persones viscuda entre el març i l’abril.

Aquestes xifres, però, con-trasten amb l’atur del maig de 2008 -als inicis de la crisi-, quan la ciutat registrava 1.843 perso-nes desocupades, 1.935 menys que a hores d’ara. Respecte el maig de l’any passat, que es va tancar amb 3.664 persones atu-rades, Sant Feliu té 84 persones més sense feina.

Cauen les empresesUn dels factors per explicar aquestes xifres és la destrucció d’empreses. El darrer informe de Conjuntura Econòmica del Fòrum Empresarial del Llobre-gat, elaborat amb Catalunya Caixa, indica que des de que va començar la crisi, a finals de 2007, el Baix Llobregat i l’Hospitalet han vist com el nom-bre d’empreses queia un 17%. A la construcció, la pèrdua ha es-tat del 49% i a la indústria, ha es-tat del 25,9%. A més, respecte al primer trimestre de 2012, hi ha 4.567 aturats i aturades més, una xifra que ens diu que l’atur creix un 4,9% interanual.

L'Esplai Diversitat Lúdica participa en el 'Connecta Jove'

Baixar un document, incloure fotografies, cercar a Google, apren-dre a piular o obrir un

perfil a Facebook són coses que els i les joves fan a diari sense esforç. Aquesta traça pròpia de la generació 2.0 i 3.0 és la que ha aprofitat l’esplai Diversitat Lúdi-ca per participar, un any més, en el projecte Connecta Jove, impul-sat per la Fundació Catalana de l’Esplai. Es tracta d’un intercanvi generacional en el que el jovent ensenya noves tecnologies a les persones adultes.

Els nois i noies de tercer i quart d’ESO van aprendre a di-namitzar tallers mitjançant una jornada a l’esplai i després van aplicar aquests coneixements en diferents entitats de la ciutat. El

programa té un caràcter social, educatiu i de relació entre gene-racions on ambdues parts apor-ten i adquireixen.

Com a cloenda, el jovent de Sant Feliu va participar a la vui-tena trobada estatal del pro-grama Connecta Jove, que es va celebrar del 17 al 19 de maig a Avilés. Hi havia més de 200 joves de la resta de Catalunya i altres punts d’Espanya. A l’estada van treballar per desenvolupar noves idees que ajudin a l’empleabilitat i conceptes relacionats amb les tecnologies 2.0. Malgrat la plu-ja, van poder gaudir de la ciutat en companyia dels joves d’Avi-lés, que tenien preparades unes activitats interessants, com una flashmob, una passejada pel poble o un monòleg.

Des que va començar la crisi el nombre d'empreses a la comarca ha caigut un 17%

Page 6: El Diari de Sant Feliu, num.19

ENTREVISTA6 juny de 2013 · el diari de Sant Feliu

“Parlarem absolutament amb tothom que ho vulgui”

X. M. —Quin és el balanç de la feina feta per Carles Soriano al capdavant d’ERC i a l’Ajuntament com a regidor?La feina que va fer a la regidoria d’Hisen-da va ser molt útil per a la ciutat i, mal-auradament, aquesta tasca no ha estat recompensada, ja que ens hem quedat sense representació. En les darreres elec-cions municipals, les de 2011, vam pagar el desgast de la marca ERC a nivell català. També hem pagat errors propis. La nostra feina actual és la trencar aquesta dinàmi-ca i millorar la marca ERC a nivell munici-pal. Amb en Carles al capdavant, crec que Sant Feliu va viure unes quotes de repre-sentació de les polítiques nacionalistes i catalanistes que no havia viscut en tota la democràcia.

—Sembla que ERC no farà una política de terra cremada respecte l’etapa an-terior. Quins són els elements que Oriol Bossa aportarà, millorarà o canviarà?No hi ha un abans i un després. Ara ens hem de centrar en revifar ERC Sant Feliu. No podem estar a l’Ajuntament, però el que farem durant els 2 anys que queden per a les eleccions és parlar absoluta-ment amb totes les entitats i potenciar aquest treball amb elles; cal escoltar-les i que ens facin propostes que nosaltres treballarem a l’executiva d’ERC. Quan falti 1 any per les eleccions, nosaltres les presentarem a la ciutadania, amb edició de materials o amb un acte central de precampanya.

—ERC no té representació al ple de l’Ajuntament des de fa 2 anys, però continua treballant. Quina és la feina que està fent ERC que potser la ciuta-dania no acaba de veure del tot perquè no esteu a primera línia política?

Els resultats de 2011 van ser nefastos i aquí comença un replantejament que se centra en una reorganització interna. La gent em pregunta: “Què tal Esquerra?” I jo dic: “Sense representació podríem es-tar malament, però tenim un local al cen-tre de la ciutat i un grup de gent que ens entenem molt bé i tenim moltes ganes de treballar. Fem reunions de l’executiva lo-cal cada setmana, fem reunions amb les entitats sempre que es pot, participem allà on ens conviden...”. També fem un treball molt coordinat amb CiU, l’Assem-blea Nacional Catalana i Òmnium perquè el procés que està fent Catalunya es visu-alitzi a la ciutat.

“Ara ens hem de centrar en revifar ERC Sant Feliu”

—En el seu moment es va dir que els mals resultats de 2011, en part, van venir provocats per l’aparició de SI a Sant Feliu. Creieu que és així?Si ERC no va obtenir representació, el pri-mer culpable és ERC Sant Feliu. No s’han de buscar responsabilitats a fora. Crec que la nostra marca d’ERC, a nivell català, esta-va molt debilitada. SI tenia tota la legitimi-tat del món per presentar-se ells sols.

—ERC va intentar arribar a alguna mena d’acord amb SI a les passades eleccions però SI no va voler. Hi ha la possibilitat que ERC torni a intentar la realització d’una mena de front cata-lanista o independentista de cara a les eleccions de 2015? Nosaltres tenim el nostre projecte i parla-rem amb tothom que ho vulgui i escolta-rem a tothom. Encara és molt d’hora per pensar en això.

Oriol Bossa Portaveu de la secció local d’ERC

La nova cara visible d’ERC Sant Feliu és Oriol Bossa, que el 14 d’abril d’enguany, coincidint amb el 82è aniversari de la República Catalana, va ser escollit per unanimitat per part de la militància com a cap de llista per a les properes eleccions municipals, les de 2015. Té 32 anys, és llicenciat en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UAB, és membre de la Colla de Diables de La Garsa i ha estat durant 5 anys cap del CAU. Bossa, a més, és president de la secció local des del 14 de juny de 2011. Ara, ell i el seu equip tenen un repte, aconseguir que ERC recuperi les quotes de representació que va perdre l’any 2011.

—Si la CUP vertebra una candidatura a Sant Feliu i la CUP ho vol, hi ha la possibilitat també d’establir alguna mena de ponts amb aquesta formació?Nosaltres estem oberts a parlar amb tothom. Si la CUP ens ve a veure obri-rem les nostres portes. Queden dos anys encara. Ni tant sols sabem encara en quin marc legal s’hauran de fer les pro-peres eleccions municipals.

—A Sant Feliu, seria positiu un front independentista a tres partits?Seria positiu. L’independentisme, a Sant Feliu, se situa al voltant del 30 o 40% i, ara mateix, quatre partits representen aquesta opció política; aquesta disper-sió del vot independentista no és positi-va perquè se’n beneficien altres partits que no són nacionalistes.

— Històricament, a les eleccions mu-nicipals, el vot independentista a la ciutat ha estat feble. ERC va superar per primer cop el llindar del 5% que dóna dret a representació l’any 1999 i el va perdre el 2011. Ha estat sempre la cinquena força. Com es pot trencar aquesta dinàmica? Quan ERC ha tingut bons resultats a Sant Feliu és perquè la marca ERC estava en un moment extraordinari. L’estratègia és presentar unes bones propostes per a la ciutat i que la gent ens vegi com un partit que pot entrar a l’Ajuntament per governar o per fer una oposició respon-sable, amb una bona tasca de control del que fa el govern. El govern actual no té idees per fer millor la vida dels santfeliuencs en aquests temps de cri-si, només són convencionalismes. Quan puguem presentar les nostres propos-tes, la meva esperança és que ens vegin com un partit dinàmic i que pot trencar

aquesta barrera que deies.

—Esteu treballant també a nivell de polítiques d’esquerres, no només a nivell nacionalista. Jo sempre dic que el nostre model és el d’ERC de Sant Vicenç dels Horts, que tenia una quota de representació infe-rior a la de Sant Feliu i que ara ostenta l’alcaldia per dos motius: perquè està al capdavant en Junqueras i perquè han estat tres legislatures parlant absoluta-ment amb tothom.

—El PP ha passat a tenir quatre regi-dors. Què li diries als santfeliuencs?A Sant Feliu, els partits acostumen a treure uns resultats similars als que es donen al país. El Partit Popular i Es-querra són els partits que han tingut sempre els percentatges més similars a Sant Feliu i són els partits que més es veuen afectats quan les seves marques a nivell general no estan en bon moment. Això vol dir que el PP s’ha beneficiat d’una marca política que a nivell estatal significava l’oposició a Zapatero. Que s’analitzi quin paper juguen els quatre regidors del PP a l’Ajuntament; quantes mocions presenten i quina és la seva fei-na. No recordo cap acte del PP a Sant Feliu amb la ciutadania.

—Ciutadans també es presentarà a les properes eleccions municipals.És molt positiu i estic content. És posi-tiu que el vot espanyolista estigui força dispersat en diverses formacions. Segur que això afectarà al PSC i al PP, perquè Ciutadans creix perquè amb el seu dis-curs desgasta el bipartidisme espanyol, tothom sap que és la UPyD de Catalunya.

Page 7: El Diari de Sant Feliu, num.19

7el diari de Sant Feliu · juny de 2013 ENTREVISTA

“Hacemos una oposición muy razonable, no destructiva”

—Queréis abrir una Oficina de atención al ciudadano. Qué es?Nuestra intención es tener una sede de verdad y que sea una Oficina de atención al ciudadano como tenemos en práctica-mente todo el territorio de Cataluña para que los vecinos puedan venir y no les sea tan difícil encontrarnos. No queremos una sede interna porque para hacer nues-tras reuniones no la necesitamos.

—Cuántos militantes hay en Sant Feliu?174. Somos más afiliados de lo que parece y ahora lo que nos queda es volver a mo-vilizar a los que ya son afiliados. Tenemos alrededor de 2.400 votantes en las muni-cipales y casi 5.000 en las generales. Par-tido Popular en Cataluña siempre obtiene más votos en las generales.

—En todo caso, vuestro porcentaje de votos crece paulatinamente.Llevamos una dinámica en la que siempre vamos subiendo. De las municipales del 2007 a las del 2011 aumentamos unos 800 votos. O sea, que sabemos que en Sant Fe-liu tenemos una base, que gira en torno al 20%. Nuestra idea es salir más a la calle para que esta gente que nos ha votado en algún momento no nos vea como algo di-fícil de localizar.

—A qué crees que es debida esta pro-gresión?Porque lo hacemos bien. Hacemos una oposición muy razonable, no destructiva, no frontal en la que digamos a todo que no. Nos sentamos con el equipo de go-bierno y si nos parece bien lo que hace no tenemos ningún problema, se lo decimos. No hemos gobernado nunca aquí y no va-mos buscamos quedar bien con ningún partido que pueda gobernar para ver si nos pueden elegir dentro de 2 años para pactar. No es que no tengamos esa aspi-ración, pero sabemos cual es nuestra po-

sición y queremos que la ciudadanía nos vea como un partido serio. Por ejemplo, hace dos plenos, cuando hubo el proble-ma de la renovación del Reglamento Or-gánico Municipal hubo una enmienda a la totalidad, otra moción diferente que de-cía lo mismo... Por eso, aunque seamos el partido más pequeño del pleno, creo que somos los más centrados. Cuando gober-naba PSC con CiU también votábamos que sí a muchas cosas. Nos hemos abstenido en la aprobación del presupuesto porque había muchas cosas que no nos parecían bien, como las tasas, la subida del IBI. Si el año que viene lo corrigen, votaremos con ellos.

—Y no os perjudican les medidas del gobierno de Rajoy?No. Ayer tuvimos junta de NNGG y hay trece afiliaciones nuevas y ninguna baja. Y eso que representa que los jóvenes no nos interesamos por la política. Yo viajo mucho por Cataluña y veo que eso no es verdad.

—Por qué te metiste en política?Primero, porque me gustaba. El servicio público es muy gratificante. El hecho de que esté tu nombre escrito en un papel, y un vecino lo elija y lo meta en una urna, para mí es muy gratificante. O cuando te preguntan sobre temas, tú lo trasladas al ayuntamiento y después se lo puedes transmitir a ellos de viva voz. La Oficina de Atención al Ciudadano está muy bien, el personal te atiende muy correctamen-te, pero también es verdad que mucha gente no recibe respuesta.

—Hablas de 174 militante, pero necesi-táis una regeneración?Sí, la mayoría es gente bastante mayor. Te encuentras que las personas no quie-ren respnsabilidades, y en la campaña tie-nes 15 días donde se concentra mucho la

Elisabet Ortega Presidenta del Partido Popular en Sant Feliu

Con 30 años recién cumplidos, ya puede ingresar en el partido. Por ello, después de ser elegida presidenta de la sección local del PP, aúna los cargos de miembro del Comité Ejecutivo y Vicesecretaria de organización de Nuevas Generaciones de Catalunya, y Secretaria de Seguridad Ciutadana en la Ejecutiva Provincial y Comarcal del PP de Cataluña. És vecina del barrio de Can Maginàs, donde trabaja en el negocio familiar desde hace años.

actividad y nos falta ayuda y necesitamos gente que se implique, no digo de repen-te, sino que se involucren poco a poc du-rante todo el año y también esos días de máxima acción.

—Tú eres criminóloga, qué tiene que ver esta carrera con la política?La carrera es Criminología y Política Cri-minal, por lo tanto, tiene que ver todo aquello consistente en políticas de seguri-dad. Cuando estaba en la universidad, nos decían que los criminólogos somos muy útiles pero que nunca ibámos a encontrar trabajo. Y siempre decían: ‘Es que los po-líticos podrían hacer esto y no lo hacen’ y un día pensé: ‘Y por qué no lo hago yo?’. Ya he conseguido que haya una reunión entre la Asociación Catalana de Criminó-logos y un miembro del Parlament para poder tirar adelante el Colegio de Crimi-nólogos para que se reconozca nuestra profesión y estamos gastando dinero pú-blico en formar a unos jóvenes que des-pués no encontrarán trabajo.

—Así que estarías muy cómoda como regidora de Seguridad Ciudadana.Sí, porque me gusta. La mayoría de lo que estudiamos en Criminología es la preven-ción, lo reactivo está más a cargo de los comisarios y policía. Las políticas previas son prevención y se deciden en los despa-chos, y eso es lo que me gustaría a mí ha-cer, aunque por suerte Sant Feliu es una ciudad muy tranquila. Aunque yo subo la media, porque he ido a denunciar dos hurtos que sufrí...

—Y qué aplicarías primero en el ámbi-to de seguridad si dependiera de ti?Yo intentaría que los Mossos d’Esquadra tuvieran una oficina más céntrica.—Y en general?El IBI. Intentaría buscar la solución más rápida. Creo que pedir que se revalorice el

catastro es una bunea opción pero sé que hay municipios que hacen subvención di-recta en el recibo. Sé que es muy compli-cado, he pedido informes, pero...

—Y de aquí a 2 años crees que seguiréis esta tendencia?Sí, pero creo que los resultados depende mucho de lo que pase ahora. Hay rumo-res de que Artur Mas puede adelantar eleccions, y en Sant Feliu la gente sabe lo que vota, y varía mucho el voto según las elecciones. Entiendo también que el pac-to ICV-CiU visto desde el punto de vista es difícil de comprender, no sé si sus ba-ses estarán satisfechas. Lo bueno es que nosotros no tenemos desgaste. Pero no creo que entremos a formar parte del gobierno porque en las pasadas eleccio-nes Iniciativa ya dijo que no pactaría con nosotros, aunque hubiese sido más lógi-co pactar con nosotros que con CiU pero dijeron que eran partidos incompatibles, a pesar de que el alcalde dice que no es nacionalista.

—Qué crees que hace mal el gobierno?Creo que se tienen que explicar mejor las medidas a la gente. A nosotros nos están formando e informando muy bien para que hagamos de correa de transmisión.

—De aquí 10 años te ves en política?Sí, y en política municipal, que me pare-ce la política útil. Mi prioridad no es salir fuera. No veo la política como una profe-sión ni un lugar donde jubilarse.

—Por qué habéis decidido abandonar el pleno cuando se hable de independencia?Porque creemos que es una pérdida de tiempo. El ayuntamiento se debe encar-gar de temas de Sant Feliu, no de cosas que son bonitas de discutir pero en las que no tienen competencias. Es un debate fácil y me parece mal ocupar tiempo así.

Page 8: El Diari de Sant Feliu, num.19

el diari de Sant Feliu · juny de 20138 CIUTAT

La UGT denuncia contrataciones de personal motivadas por intereses partidistas La sección sindical del consistorio también pide que se tomen medidas ante el uso particular del vehículo municipal que hicieron los trabajadores

En un comunicado, y bajo el peí-grafe ‘Contrataciones en tiempo de crisis’, la Sección Sindical de la UGT del Ajuntament de Sant

Feliu ha hecho públicas sus quejas y re-clamaciones ante la contratación de per-sonal para trabajar temporalmente en la última edición de la Fira de Primavera.

La UGT ha solicitado los informes téc-nicos que avalan la elección de cuatro personas contratadas para los trabajos de montaje y desmontaje de la Exposició Nacional de Roses, petición que viene mo-tivada por lo que consideran un hecho de suma gravedad al concurrir circunstan-cias en dicha elección que demuestran que “el equipo de gobierno municipal se mueve más por intereses partidistas que por las necesidades de los vecinos y veci-nas de nuestra ciudad”.

La representación sindical critica que de las cuatro personas contratadas, tres no sean vecinos de Sant Feliu, “en un mo-mento en que en Sant Feliu existen más de 3.400 personas desempleadas, y que cualquier contratación, aunque sean cua-tro personas con contratos temporales de 40 días, ha de ser una oportunidad para muchos de nuestros vecinos”.

FavoritismoPero lo que consideran más grave es que intuyen cuales han sido los criterios de selección, ya que ni se convocó la comi-sión existente, ni se hizo uso de la bolsa de empleo.

La UGT asegura que dos de estas per-sonas contratadas tiene una estrecha re-lación política con el Cap de Departament de Cultura. Según el decreto, este fue el técnico que realizó las entrevistas. En concreto, ambos son hijos de una candi-

data en las listas electorales municipales de Progrés (candidatura coaligada con ICV) en varios comicios en Santa Coloma de Cervelló, donde coincidió en las mis-mas con el citado responsable técnico municipal.

Ambos trabajadores son hijos de una candidata en las listas electorales municipales de Progrés, coaligada con ICV

Es por esta relación que la UGT soli-cita los informes técnicos para verificar que realmente se ha realizado el proceso de manera transparente (a pesar de lo ya indicado de no haberse convocado la co-misión de selección) y que estas contrata-ciones no hayan sido fruto del enchufis-mo partidista.

En su comunicado, la sección sindical de la UGT aprovecha para denunciar el doble rasero aplicado, ya que otro cargo por designación, concretamente el Direc-tor de Servicios, Vía Pública, Manteni-miento y Medio Ambiente, instruyó un expediente sancionador a un trabajador por un caso parecido de uso del vehícu-lo. En ese caso, como recuerda la UGT, el equipo de gobierno no ha tenido nin-gún miramiento a la hora de sancionar de manera desproporcionada e injusta a este trabajador. Esperan que el consisto-rio actúe “con la misma diligencia profe-sional ante el hecho que estas personas contratadas hacían uso particular de un vehículo del servicio, el cual ha pernoc-tado repetidamente frente a su domicilio de Santa Coloma de Cervelló, como se de-muestra en diversas fotografías que nos consta que han sido aportadas y que son

de conocimiento del equipo de gobierno”. En la imagen, se puede ver el vehículo municipal aparcado en Santa Coloma.

Hicieron uso particular del vehículo, que ha pernoctado repetidamente frente a su domicilio en Santa Coloma de Cervelló

El comunicado acaba rezando que “En tiempos de extrema dificultad económica de muchas familias, que tienen a varios o a todos sus miembros en paro, esperamos del Gobierno Municipal que vele por los intereses de nuestros conciudadanos. No sólo los planes de empleo que viene sub-vencionados o impulsados por otras ad-ministraciones son oportunidades para hacer frente a esta grave situación, sino que también en cualquier otra contrata-ción municipal se debería primar la elec-

ción de vecinos de Sant Feliu, indepen-dientemente de su adscripción política”.

La respuesta del AyuntamietoSin embargo, el Ayuntamiento ha mani-festado en una carta que para garantizar el montaje en el menor tiempo posible es necesario contratar personal especializa-do en tareas complejas, con lo que el pro-ceso de selección se hace siempre de la misma manera que en años anteriores. El consistorio aduce que casi todos los tra-bajadores seleccionados ya lo habían sido en anteriores ediciones y que el sistema selectivo es igual, basado en currículum y entrevista y con el aval de los responsa-bles técnicos y políticos.

“Hay que tener en cuenta -sigue el es-crito- que durante este periodo ha habi-do, a parte del actual, un alcalde y una alcaldesa, [...] que han conocido y valida-do el procedimiento, que no ha merecido hasta hoy, ninguna reclamación por par-te de ningún sindicato”.

Page 9: El Diari de Sant Feliu, num.19

9el diari de Sant Feliu · juny de 2013 CIUTAT

Pinturas Montó és líder nacional en el sector de la fabricació de pintures de-coratives estant presents també en més de 19 països amb el 20% del to-

tal de vendes de la companyia.L’empresa va ser fundada per D. Clemente

Martín l’any 1961 i des de l’any 1987 la com-panyia està dirigida per Daniel Martín, fill del

Pinturas Montó, líder nacional en el sector de la pintura decorativafundador i portador dels valors fonamentals sobre els quals es va aixecar l’empresa, tenacitat i esforç.

La xarxa de franquícies Tiendas Montó, que abas-ta tota la geografia nacional amb més de 75 punts de venda, és una extensió dels productes, serveis i marques de Pinturas Montó que ens permet arribar al client final d’una forma personalitzada i eficaç oferint solucions globals i específiques a les necessitats del professional i particular.

Des de Tiendas Montó creiem que actualment és fonamental poder oferir models de servei innovadors i competitius que possibilitin la dinamització del petit negoci millorant l’experiència de compra del consu-midor final sense haver de recórrer a altres canals de distribució més allunyats del centre de les poblacions.

Fruit d’aquesta iniciativa, els passats dies 10, 11 i 12 de Maig, Tiendas Montó Sant Feliu ha participat per primera vegada en la 34a edició de la Fira Co-mercial i Industrial del Baix Llobregat fent una valora-ció positiva d’aquesta experiència a través de la qual hem pogut contactar amb empreses i associacions

de Sant Feliu, podent difondre d’aquesta manera la nostra imatge de negoci de proximitat.

Com a activitat paral·lela i encaminada a trans-metre una imatge d’empresa innovadora i familiar alhora, el dia 24 de Maig vam realitzar una visita a fàbrica a la qual van assistir 28 clients de les boti-gues de Sant Feliu i Barcelona, durant la jornada es va aprofitar per visitar les instal·lacions de la factoria de Marines (València) i compartir experiències, així com realitzar una jornada de formació en diferents categories de producte com ara:

• MONTÓ THERM, sistema d’aïllament tèrmic d’ex-teriors per a la millora de l’estalvi energètic dels edificis.

• UNO ZERO, pintura plàstica sostenible i respec-tuosa amb el medi ambient i la salut de les persones (Zero Bacteris, Zero Floridura, Zero Emissions, Zero Olor, Zero Voc).

En Tiendas Montó Sant Feliu trobareu persones al seu servei que us oferiran una àmplia gamma de pro-ductes, amb la millor relació qualitat / preu i assesso-rament professionalitzat.

El santfeliuenc Arnau Serra participa en el disseny d’un microsatèl.lit per monitoritzar un asteroide / El sistema queda finalista en un concurs de la NASA

Van ser escollits, junt a quatre equips més, en-tre més de 9.000 participants de tots els paï-sos que presentaven un total de 770 projectes, entre estudiants, professors i científics. En la

categoria ‘Best Mission Concept’ d’Asteroid Hunter ha

quedat finalista l’equip Astex, -abreviació d’Asteroide Exploration- que compta amb onze estudiants de la Uni-versitat Politècnica de Catalunya (UPC), on el santfeli-uenc Arnau Serra estudia enginyeria aeronàutica.

Seguir l’ApophisAquest asteroide té un 3% de possibilitats de col·lidir amb la nostra Terra. Els d’Astex han dissenyat un microsatèl·lit de només 10 centímetres per adjuntar-lo a l’asteroide Apophis. L’equip enviaria ininterrompuda-ment un senyal de radiofreqüència que seria interpretat per un altre satèl·lit proper, el CubeSat. D’aquesta for-ma, des de la Terra s’obtindria una triangulació similar a la que fan servir els GPS i es podria mesurar de manera exacta en tot moment la posició del cos celest.

Tot i que es coneix l’òrbita i el patró de desplaçament d’Apophis, la retransmissió de dades en temps real per-metria trobar els errors en els sistemes de simulació. A més d’això, el microsatèl·lit permetria estudiar-ne la ra-diació i la composició, uns resultats que donarien pistes de l’origen de l’univers.

ReconeixementTot va començar quan un company ho va penjar al grup del facebook, i tot i que l’Arnau no estava del tot conven-çut perquè acabava de sortir dels parcials, al final ell i els companys d’Astex es van engrescar. Tancats a un edifici de l’empresa Strawberry a Barcelona, els estudiants van ser capaços de dissenyar en 36 hores el model 3D el tren d’aterratge i les potes del microsatèl·lit. “Vam començar el dissabte a les 9 del matí i acabant el diumenge a les 12. No vam parar a la nit, va ser com una marató”.

I malgrat el temps rècord, el treball desenvolupat pels estudiants de l’Escola d’Enginyeria (ETSEIAT) és molt complet. Inclou totes les fases del satèl·lit, des del llançament, l’acoblament amb micropropulsió i per-foració de la roca fins al desenvolupament d’un pro-grama informàtic de càlcul que simula les òrbites del microsatèl·lit i de la Terra’. L’esforç ha pagat la pena. Han rebut el veredicte del jurat al millor projecte i una votació potent arreu del món. Llàstima que es tracta no-més d’un reconeixement i el projecte no es durà a terme (només ho farà un dels cinc guanyadors).

Canal Terrassa.

Page 10: El Diari de Sant Feliu, num.19

10 el diari de Sant Feliu · juny de 2013REPORTATGE

“30 anys després seguim sent una televisió privada amb voluntat de servei públic”Frederic CanoDirector d’ETV-Llobregat Televisió

El juny de 1983, un grapat de llars d’Esplugues rebia per primer cop el senyal, precari i de molt curta distància, d’Esplugues Televisió. Al darrera d’aquest projecte hi havia un jove Frederic Cano (Barcelona, 1953), estudiant de periodisme a la UAB, que mogut per la seva passió pel cinema i la imatge va decidir iniciar aquesta aventura de final incert amb l’objectiu de fer d’ella la seva vida. Ara, 30 anys després, Cano continua capitanejant un vaixell que ha crescut i ha conquerit nous territoris, però que, tal i com explica, no ha perdut la seva essència tot i que es reinventa constantment per adaptar-se a èpoques difícils com aquesta. Els 300.000 televidents que acumula cada mes en poden donar fe.

—Com se li va ocórrer crear Esplugues Televisió?Sempre he estat molt aficionat a la imatge i al cinema. De fet, l’any 83 jo estudiava periodisme a la UAB esperant que arribés la branca d’estudis de cinema, que era la que m’interessava. Un dia, un professor va arribar a l’aula i ens va dir que havia aparegut un nou aparell que permetia emetre senyal de televisió local per un preu bastant econòmic. El vaig comprar, i el juny de 1983 vem realitzar la primera emissió des del Casal de Cultura.

—Només per Esplugues?Només per Esplugues, i tan sols per a uns quants habitatges. L’aparell no emetia senyal més enllà de 200 metres a la rodona! Això va fer que visqués aquell dia amb il·lusió, d’haver pogut completar amb èxit l’emissió, però també amb frustració, per no haver pogut arribar a tota la població.

—Però ja havien posat la llavor...Exactament, el que havia passat ens va motivar, i tot seguit vam comprar un emisor més potent a un tècnic de Pals, que ens va permetre arribar no només a tot Esplugues, sino també als muni-cipis de l’entorn. Fins arribar al punt d’inflexió de tot el projecte, l’any 86, en què vam començar a emetre de forma regular i sense interrupcions.

—I 30 anys després, què és ETV-Llobregat Televisió?És una emisora que té una con-cessió de TDT, quedant tercers com a millor projecte de Cata-lunya i el millor del Baix Llobre-gat. Que ha crescut gràcies a tota la gent que ha passat per aquí i a la seva il·lusió. I que avui està donant una programació i una emissió de força qualitat, eme-tent 24 hores, i que és visible a tot el Baix Llobregat i Barcelona, i part dels Vallesos i el Maresme. A més, emet 34 hores i mitja de producció pròpia a la setmana, que és una xifra molt alta, dóna feina a 24 professionals entre personal estable i de programes, i arriba a 300.000 espectadors mensuals segons el darrer estu-di d’audiència del mes de març. Estem molt satisfets per tot això.

—I quin és el secret per aguan-tar durant tants anys en un sector com aquest?No crec que hi hagi cap secret. Simplement, posar-li moltes ga-nes i il·lusió, que la gent que en forma part es cregui el projecte, saber que de tant en quan vénen moments difícils... I sobretot, ser fidels a la nostra essència. Quan vam néixer, ens vam pro-posar ser sempre una televisió privada però amb voluntad de servei públic i compromesa amb el territori. Com a televisió, te-nim una responsabilitat vers els televidents: entretenir-los, però

també formar-los. És una obliga-ció moral que no ha canviat en aquestes tres dècades, la nostra filosofia continua sent la ma-teixa.

Avui, ETV-Llobregat TV dóna feina a 24 persones i emet un total de 34,5 hores setmanals de producció pròpia

—Quin ha estat per vosté el moment més amarg d’aquests 30 anys al capdavant d’ETV-Llobregat Televisió?Si li sóc sincer, no puc escollir -ne cap. No vull dir que no n’hi hagin hagut, segurament que sí, però els bons moments ens els han fet oblidar.

—En algun moment en aquestes tres dècades se li ha passat pel cap llençar la tovallola o ha vist perillar la continuïtat d’ETV?Sí, un. El gener de 2012. Vam reu-nir el personal i els vam dir que no sabíem si la cadena podria continuar com fins llavors, amb el personal i les infraestructures que hi havia. Va ser un moment en què se’ns devien molt diners, i per tant nosaltres no podíem pagar. Però en el fons sabia que d’una forma o d’una altra ens en sortiriem, com finalment va ser.—Abans parlava dels bons

moments viscuts a ETV... si hagués d’escollir-ne un, quin seria?És difícil, afortunadament n’hi han hagut molt bons moments. Però per dir un, diria el moment actual perquè davant de tots els problemes, ens estem sortint, i és una sensació molt dolça.

—I què fan per superar un pe-riode de crisi tan complicat com aquest?Per sobre de tot, la nostra obses-sió sempre és reinventar-nos, i més en temps com aquest. Ara no podem pensar igual que el 2003.

—Què vol dir?Per exemple, en el terreny pu-blicitari. Són temps difícils, som conscients de què ara tothom ho està passant malament i no po-dem seguir les mateixes pautes que fa deu anys. Hem de pensar en el petit comerç de les ciutats, ajudar-lo, ajudar-nos els uns als altres o no ens en sortirem. Per un espot publicitari, per exem-ple, hem arribat a cobrar una quarta part del que es cobrava el 2003 o el 2004, ara els preus sempre són negociables. I amb aquesta política ens estem man-tenint, i a més amb perspectiva de creixement.

—Crèixer? De quina forma?Bé, amb motiu del 30 aniversari de la televisió, volem estrenar

a la tardor nous platós i noves instal·lacions. Estem estudiant dues possibles ubicacions a Es-plugues però encara no ens hem decidit, dependrà de quin local estigui millor connectat amb les torres d’emissió de Collserola, Torrelles i Barcelona.

—A banda de la mudança a uns nous espais, què més faran per celebrar el 30 aniversari?Coincidint amb l’estrena del nou local, volem fer una festa de celebració cap a l’octubre o novembre, a la qual convidarem a tothom que en un moment o altre hagi passat per aquí. I també estem preparant l’edició d’un llibre i un DVD sobre la te-levisió.

—I com veu el futur d’ETV?Amb molta il·lusió. Segurament l’any que ve desenvoluparem l’HBBTV, una plataforma hí-brida entre TDT i internet, que permetrà als televidents veure la nostra programació en di-recte i, al mateix temps i des del mateix aparell de televisió, accedir als nostres programes a la carta i visionar-los. Nosal-tres ja tenim programes a in-ternet, però la novetat és que l’espectador ja no haurà d’anar a l’ordinador a veure’ls, ho po-drà fer a la mateixa televisió. És com les SmartTV, però obert i amb estàndar europeu. Aquest és el futur, i volem ser pioners.

Rubén Marín

Page 11: El Diari de Sant Feliu, num.19

Respuesta de la Comisión Ciudadana a la carta del Alcalde sobre la congelación del impuesto del IBI

El equipo de gobierno ha roto UNILATERALMENTE el proce-so negociador con el peor de los estilos. Ha desautorizado

a la Comisión Ciudadana cuando se ha quedado sin coartada: Ni la legal-jurí-dica-administrativa, ni la económica, ni la de la justicia social. TODAS han sido rebatidaEs y razonadas por la Comisión Ciudadana.

El Alcalde, desde el abuso de poder, propio de regímenes no democráticos, cambia el marco de las relaciones, (las reglas del juego), hasta este momento establecido con la Comisión Ciudadana. Menospreciando a las 4.000 familias que han firmado sus instancias. Faltando el respeto a la modélica campaña y mo-vilización. La indignación generada, la desconfianza, la traición a los compro-misos y propuestas se le están volviendo en su contra y tendrá consecuencias en el devenir de nuestra ciudad.

Las informaciones e intuiciones que barajábamos en estos últimos meses

en la Comisión Ciudadana han pasado de hipótesis a certificaciones. CiU ma-nifiesta que el IBI no se congelará este año y que en el 2014 y 2015 en el caso de que bajen los valores catastrales el Ayuntamiento subirá el tipo del IBI, por lo tanto la cuota a pagar por los ciuda-danos continuara aumentando “porque así lo contempla el Plan de Actuación Municipal”. Una prueba más del prota-gonismo de CiU en todos los temas im-portantes a pesar de ser minoría en el equipo de gobierno.

El Alcalde ha ido ganando tiempo pen-sando que esta campaña tenía muy corto recorrido. Apostando a que sus “pro-puestas” confusas y contradictorias se-rían aceptadas sin poner en peligro sus pactos. Creyendo que la Comisión Ciu-dadana no sabría defender los intereses ciudadanos… Pero ha llegando el mo-mento en que los pactos internos se han descubierto, y Jordi San José ha primado los intereses personales, los del partido, los del poder… El Alcalde en este encua-

dre se ha convertido en un supeditado político de los interés de CiU.

Para la Comisión Ciu-dadana este escenario es totalmente preocupante: Vivimos en una ciudad con unos impuestos muy superiores a las ciudades de nuestro entorno. Tene-mos unos servicios mu-nicipales muy mal ges-tionados y caros (grandes contratas y otros). Una estructura política sobre-dimensionada, con nue-ve cargos de confianza que tienen un costo total de unos 500.000 euros/año, (cargos totalmente prescindibles que buro-cratizan y encarecen la organización. Planes de gastos y de inversiones que nada tienen que ver con la situación que la realidad demanda… Y nin-guno de estos temas hay predisposición desde el poder de racionalizarlos.

La Comisión Ciudadana valora muy positivamen-te la campaña de la con-gelación del IBI, aunque hasta el momento no lo hayamos conseguido: Mu-chos ciudadanos saben lo que pagan este año y no lo sabían años anterio-res. Hemos despertado la conciencia del abuso que supone para nuestra eco-

nomía la revisión catas-tral, (en estos días esta-mos recibiendo el tributo de la movilidad y com-probamos el aumento del valor catastral y la subida del tipo del 0,141 al 0,146) otro abuso más. Canti-dad de ciudadanos de todos los barrios se han incorporado activamen-te a la campaña. Y, miles de ciudadanos sabemos que nos asiste la razón y la justicia social para las reclamaciones que esta-mos haciendo. Las “pro-mesas” que el equipo de gobierno nos hace para el año 2014 son forzadas por la reivindicación y movili-zación ciudadana.

La Comisión Ciudada-na   continúa  luchando y exigiendo al equipo de gobierno la congelación y la revisión de los valo-res catastrales a su valor real. Nos dirigimos a la ciudadanía en su conjun-to, a las todas las fuer-zas sociales y políticas de nuestra ciudad, para redefinir las formas de movilización y lucha con vistas a conseguir el obje-tivo de BASTA DE ABUSOS EN LOS IMPUESTOS. ¡Y SÍ SE PUEDE!!

La Comisión Ciudadana por la Congelación del IBI

AVV Roses de Llobregat es una publicación independiente y propia de la Asociación de Vecinos Roses del Llobregat que se distribuye con El Diari DE Sant FEliu gracias a un acuerdo comercial con Sant Feliu Comunicació SL, empresa editora del mismo, la cual no comparte necesariamente los contenidos y opiniones expresados en esta publicación.

Page 12: El Diari de Sant Feliu, num.19

12 el diari de Sant Feliu · juny de 2013ESPECIAL FIRA

Les Festes de Primavera s'han celebrat els dies 10, 11 i 12 de maig, com sempre, el segon cap de setmana de maig. Enguany, ha comptat amb un gran èxit de participació, tant la vessant

cultural i roserística que suposa la 55a Exposició Nacional de Roses, com la més comercial, la de la Fira Comercial i Industrial del Baix Llobregat, que aquest any complia la seva 34a edició.

La resta d'activitats culturals, esportives i de lleure programades també han comptat amb un públic fidel. El temps ha estat benevolent -finalment no ha plogut- i la gran varietat de propostes ha fet sor-tir la gent als carrers de Sant Feliu. L'Exposició Nacional de Roses ha rebut una riuada de gent su-perior al de l'edició del 2012.

Tantes activitats com florsEl president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, Carles Duarte, va ser l'encarregat de fer el pregó de les Festes de Primavera, que va tenir lloc el divendres 10 a l'Auditori del Palau Falguera. Tot seguit, es va inaugurar la 55a Expo-sició Nacional de Roses, l'exposició commemorativa de l'Any Joana Raspall sobre l'escriptora centenà-ria i la Fira Comercial i Industrial del Baix Llo-bregat, presidida pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

Les activitats de cultura tradicional i popular, com la cercavila de gegantons i capgrossos, la mos-tra de colles de foc, el Festival Flamenc, les ca-ramelles, les sardanes, els castellers, la marató de concerts joves, així com tots els actes inclosos en la XIV Mostra d'Activitats i Folklore Tradicio-nal i Popular i el Festival Buti+Farra+Sound, amb grups musicals com Pirat’s Sound System, van acon-

Cultura i comerç es donen la mà

Page 13: El Diari de Sant Feliu, num.19

ESPECIAL FIRA 13el diari de Sant Feliu · juny de 2013

seguir també un gran nombre de seguidors.

Una altra de les activitats d'aquesta edició que va atraure molt de públic va ser la recuperada des-filada Fem Moda Sant Feliu, que va tenir lloc el dissabte i que va omplir de públic la Sala Ibèria en els seus dos passis. L'esdeveniment també es va poder seguir des d'una pantalla gegant instal·lada a la plaça de la Vila.

Precisament, a la plaça de l’ajuntament es va habilitar un espai sobre el desenvolupament eco-nòmic local, que va ser el punt de trobada de les empreses noves i no tant noves, dels comerços, i on la innovació i l’emprenedoria santfeliuencs es van donar a conèixer. Els tallers, demostracions i activitats d'animació van completar aquesta part econòmica.

La poetessa del pobleL'exposició ‘Joana Raspall, una escriptora cente-nària’ ha estat oberta al Palau Falguera fins al 2 de juny. Aquesta mostra, creada per l’Ajuntament amb el suport de la Diputació de Barcelona, també va atraure moltes persones interessades en conèi-xer la trajectòria de la poetessa del poble. L’ex-posició repassa la trajectòria de la Joana Raspall a través de fotografies personals i de textos, un recull que ha estat elaborat per l’escriptor i poeta Miquel Desclot, especialista en l’obra de l’escriptora.

Cal fer esment també de la segona mostra de de-gustació i tast de productes alimentaris, vins i caves El Tast, a l'aparcament del davant del Casal Municipal de la Gent Gran, que també ha estat un espai molt concorregut.

Cultura i comerç es donen la mà

Page 14: El Diari de Sant Feliu, num.19

el diari de Sant Feliu · juny de 2013REPORTATGE14

A l’equador del mandat

L’acord de govern amb Conver-gència i Unió va permetre a Ini-ciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Unida i Alternativa re-

cuperar una de les seves alcaldies històri-ques un mes després de les eleccions mu-nicipals el maig del 2011, amb un govern format per set regidors ecosocialistes i quatre de convergents. Fem una valora-ció global d’aquest bienni amb els partits amb representació al ple més Esquerra, i donem la veu també a tres de les associa-cions veïnals que existeixen.

Des de la secció local d’Esquerra Re-publicana de Catalunya, el seu portaveu, Oriol Bossa, opina que “primer s'ha de tenir molt en compte que, amb la crisi actual, governar els ajuntaments no és gens fàcil, ja que els recursos són molt escassos”. “Això ho tenim molt clar i fu-girem de la demagògia que altres partits practiquen que consisteix en dir que el govern ho fa tot malament i no té cap di-recció. Tot i això, és cert que el govern de San José ha entrat en uns conflictes que no s'entenen. Un exemple és el de l'IBI; creiem que se'l podia estalviar. Amb la crisi actual, és lògic que els governs municipals no puguin fer tot allò que els agradaria, com obra pública o infraes-tructures que la ciutat necessita, ja que hi ha molts espais que s'estan envellint perquè no s'inverteix en rehabilitació. Ens estem reunint amb les entitats i mol-tes diuen que hi ha poc diàleg amb el go-vern; la unió de comerciants del centre comenta que l'Ajuntament ja ha pres les decisions i que als consells de cada àmbit només s'hi va per escoltar la decisió sen-se deliberació”. Bossa opina que “si es fan consells participatius, les entitats han de tenir alguna quota de presa de decisions. Cal recordar que ICV va governar 23 anys i moltes coses de com es configura la

Quan es compleix el segon aniversari del pacte de govern local de ICV i CiU (juny 2011), fem balanç de la gestió ecoconvergent amb l’opinió de diferents agents polítics i veïnals

ciutat a dia d'avui encara són l'herència d'aquests anys. ICV entén la ciutat igual que quan va començar a governar”.

Oriol Bossa (ERC): “ICV va governar aquí 23 anys i moltes coses de com es configura la ciutat en són l’herència”

La número u del Partit Popular, Eli-sabet Ortega, manifesta: “Després de 2 anys de mandat de l’actual equip de go-vern la nostra valoració no és positiva. Els ciutadans segueixen pagant molts impostos per rebre serveis que no estan a l’altura. En plena crisi econòmica, la pujada de l’impost de l’IBI per la con-gelació del tipus impositiu és totalment injusta. No podem demanar més esfor-ços als ciutadans i menys després de re-conèixer que per mala gestió econòmica d’anteriors governs Sant Feliu tenia dè-ficit de milió i mig d’euros i menys con-templar com ningú es responsabilitza. El Pla de Sanejament de les arques munici-pals no hauria de passar per una pujada d’impostos sinó amb una disminució de la despesa. A banda de la pujada d’im-postos i taxes, ens trobem amb la creació de nous impostos tan estranys com el de tinença de gossos. A més, ens trobem que l’Ajuntament no és àgil en tramitar res-postes a les demandes ciutadanes i hem de veure com veïns pateixen molèsties per actituds incíviques en certs llocs i no reben un tracte desdenyós. També arri-ben queixes ciutadanes sobre incidents a l’asfalt i no reben cap resposta“.

Elisabet Ortega (PP): “L’Ajuntament no és àgil en tramitar respostes a les demandes ciutadanes”

Per la seva banda, el Grup municipal delPartit Socialista de Catalunya, denun-cia el que creu són “2 anys de desgovern”. La seva portaveu, Lourdes Borrell, afir-ma que “a meitat de mandat, hi ha hagut temps de sobres perquè el govern demos-trés capacitats i estratègies per liderar un projecte capaç de tirar endavant Sant Fe-liu”. Creu que l’aliança formada per “ICV-EUIA-ISF i CiU es mou per inèrcia”: “No dinamitzar el Mercat Municipal, no dóna permisos d’ocupació de les parades va-cants i posa molt difícil la supervivència del comerç amb les taxes més altes de la comarca”. La portaveu del PSC critica que “inauguren, 2 anys després, projectes que van quedar acabats en l’anterior legisla-tura i que posen traves per a la creació de la nova biblioteca Joana Raspall a la nau de Can Bertrand, quan és evident que l’ac-tual Montserrat Roig ha quedat petita, i tot per no voler aprofitar un projecte que va començar el PSC, amb 3.000 m2 d’edifi-ci construïts i amb el projecte de la Dipu-tació acabat.

“Durant aquests 2 anys, el govern que presideix el sr. Jordi San José s’ha dedicat a incrementar les taxes per sobre de l’IPC, reduir els serveis de recollida de residus i neteja, implantar per primera vegada un copagament en la teleassistència i as-sistència domiciliària, retallar la targeta rosa dels nostres majors, pujar un 14% a les famílies la quota de les guarderies, re-tirar el servei nocturn d’urgències sanità-ries a Sant Feliu gràcies a CiU...”

El PSC conclou que “els partits que con-formen el govern representen sensibilitats socials i conceptes polítics antagònics i no han trobat el punt d’equilibri que podria beneficiar la nostra ciutat en polítiques socials i de reactivació comercial”. “ICV-EUIA-ISF està aplicant mesures de tall libe-ral, no sabem si imposades per CiU com a conseqüència del pacte d’Alcaldia, mentre que a CiU no la troba en l’àmbit que li és consubstancial: el comerç”.

Borrell (PSC): “Posen traves a la creació de la nova biblioteca Joana Raspall a la nau de Can Bertrand”

Solidaritat Catalana per la Indepen-dència fa la següent radiografia: “Segons sembla, el nostre consistori està pensant en augmentar el nivell d’endeutament, contràriament al compromís adquirit en signar el Codi del Bon Govern Local de la FEMP, on es diu clarament que els regi-dors actuaran amb eficiència... i també amb austeritat i proximitat a la ciutada-nia”. Solidaritat assegura que “això es traduirà en un augment de la pressió fis-

cal als ciutadans de Sant Feliu”, que “no ens ho podem permetre”. La portaveu de la formació, Maria Rosa Rodrigo, no pot deixar d’esmentar “una injustificada manca de sensibilitat envers la nostra na-ció per una gran part dels regidors, amb un rebuig a donar suport a la Llei de Su-pressió dels peatges de les autopistes ja amortitzades, una negativa a formar part de l’Associació de Municipis per la Inde-pendència i un menyspreu a l’estelada per a que sigui present al balcó consisto-rial en dates assenyalades”. En canvi, diu, “sí hi va quan s’ha de fer teatre, es dema-na el soterrament de les vies o una renda mínima o es fan accions anti-retallades, tot ignorant que la solució definitiva pas-sa per la recuperació de l’espoli fiscal de més de 16.000 milions d’euros a què ens té sotmesos l’Estat espanyol”.

Maria R. Rodrigo (SI): “Hi ha una injustificada manca de sensibilitat envers la nostra nació”

El Grup municipal d’Iniciativa per Catalu-nya, el soci majoritari del govern de Sant Feliu, també fa la seva valoració. La porta-veu, Lídia Muñoz, explica que les retalla-des pressupostàries han afectat la gestió municipal per la banda de la reducció dels ingressos que fan altres administracions, (aportacions matrícules en escoles bres-sol o en les polítiques actives d’ocupació) i en els serveis d’atenció a la ciutadania.

La també tinent d’alcalde explica que en guanyar les eleccions la proposta era “fer una ciutat més ben planificada, més ben gestionada, més dialogant, més viva i equitativa”, uns objectius que segons diu, malgrat els entrebancs han estat capaços d’aconseguir, amb una tirallonga d’exem-ples: “la presentació de l’estudi de la UPC sobre el Torrent del Duc, les al·legacions del Pla Director d’Infraestructures, la re-visió del Pla de Mobilitat Urbana, l’apro-vació del Mapa d’Equipaments, el projec-te d’arranjament de la Riera de la Salut (des de Sant Josep fins el riu), la supressió de barreres arquitectòniques, el compli-ment del pla de sanejament, la posada en

El Mercat Municipal és una de les matèries pendents del govern local

Page 15: El Diari de Sant Feliu, num.19

REPORTATGE el diari de Sant Feliu · juny de 2013 15

marxa de les regidories de barri, la cons-titució del Consell Assessor d’Urbanisme i de tots els consells sectorials, l’assoliment d’un índex elevat en transparència muni-cipal, la renovació de la ràdio municipal, la reducció de temps de resposta a les demandes ciutadanes, plans estratègics d’esports, cultura i educació per posar-los a l’abast de tothom (com al Complex de piscines), plans d’ocupació, ordenances fiscals afavoridores d’ocupació i amb re-duccions per a la implantació de noves activitats, l’exempció de la plusvàlua per execucions hipotecàries, atenció especial a persones en situació de vulnerabilitat, la universalització dels programes d’aten-ció domiciliària i més serveis de l’oficina d’habitatge...

Lídia Muñoz (ICV): “La proposta era fer una ciutat més ben planificada, més ben gestionada, més dialogant, més viva i equitativa”

Per últim, l’altre soci de govern, Con-vergència i Unió, considera que el balanç és positiu. La portaveu del grup local de la federació nacionalista, Rosa Maria Martí, diu que estan complint tot allò que es van marcar tant a nivell de govern com de partit: “De les àrees que portem, hem co-

mençat a aplicar el Pla de Sanejament, en temes d’inversions estem prioritzant les que per a nosaltres són més importants perquè és evident que si alguna cosa ha de caure és alguna de les inversions que nosaltres volíem fer”. Afegeix que conti-nuen apostant fort en temes de justícia social, com els llibres i beques, la tarifa-ció social. tal i com van pactar amb Ini-ciativa. “En l’àmbit d’Urbanisme, estem planificant el Torrent del Duc, a nivell de promoció econòmica, estem impulsant molt la formació tot i que evidentment depenem molt del que rebem i això s’ha retallat molt, però amb la Llei de barris i l’Àrea Metropolitana hem pogut resca-balar alguna cosa”. “En temes municipals ens entenem i anem a la una, mentre que en allò supramunicipal cadascú segueix la seva ideologia respectant-nos”, diu.

Rosa Maria Martí (CiU): “Si alguna cosa ha de caure és alguna de les inversions que nosaltres volíem fer”

En el torn de les associacions veïnals, el president de l’Associació de Veïns de Mas Lluí, José Luis Flames, considera que amb el govern actual s’han millorat algunes qüestions, com ara que “ara hi ha comu-nicació entre l’ajuntament i l’associació

de veïns”. Pel que fa a les mancances, expressa que “cal un pla d’equipaments i solucionar problemes d’il·luminació en diferents punts de la ciutat”, “no m’im-porta pagar impostos, però vull que això es tradueixi en alguna cosa”, declara.

L’Associació de Veïns de la Salut centra les seves crítiques a la pujada de l’IBI, el manteniment de la ciutat i la permissibili-tat que existeix quant a l’incivisme d’una minoria: “Hem donat alternatives, com la revisió dels contractes de serveis de manteniment de la ciutat, amb un equip estable i exclusiu, ja que amb el personal dels plans d’ocupació és impossible solu-cionar els problemes dels nostres barris, el resultat s’acumula a les peticions, el retard considerable, mala imatge, etc. i no és culpa dels regidors de barri ja que aquests només es dediquen a prendre nota”. L’associació conclou dient que “mentre el govern municipal no tingui la voluntat política de dir a la ciutadania-amb la col·laboració de la policia local-que s’ho prengui seriosament, els incívics seguiran actuant a gust”.

El president de l’Associació de Veïns del barri de Falguera, Paco Romero, també fa la seva diagnosi: “Han ensopegat amb la crisi, com la majoria, no tenen prou per prestar els serveis del dia a dia i es veuen abocats a aplicar una política que es fa de-notar”. “Ha millorat lleugerament, com a

mínim en l’atenció al veïnat, es fa cas a les sol·licituds, a més s’està avançant en la neteja viària, en els parcs i jardineria, en la poda d’arbrat, a més, ja tenim places d’aparcament, ja s’ha acabat la plaça de la xemeneia, també s’han millorat les vore-res, que ja calia...Són millores petites però necessàries, els problemes es van esme-nant”. “Ara, hi ha compromisos d’actua-cions al barri per als 2 anys que queden que a veure si es compleixen, com la plaça Rafael Alberti, la remodelació parcial del Parc Llobregat i altres qüestions, ja que demanem el mínim, perquè ja sabem que fer grans infraestructures no és factible”.

Paco Romero (Falguera): “Demanem el mínim, ja sabem que fer grans infraestructures no és factible”.

Page 16: El Diari de Sant Feliu, num.19

16 el diari de Sant Feliu · juny de 2013CIUTAT

Uf, para, para, si et plau, posa l’atenció amb tots els teus sentits en aquest pre-

cís moment. Sí, acabes de llegir “moment”. Si en tens consciència vol dir que acabes d’entendre el petit espai que ocupa el present i que estàs preparat/ada per desco-brir el poder que té adonar-te’n. Pots repetir l’exercici, “l’exercici”, ets aquí? Això que experimentes ara, hi ha persones que no ho han gaudit amb tota una existència perquè tenen la seva ment descon-trolada en el temps. Què et sembla si ara observes tot el teu entorn i prens consciència de totes i cada una de les coses que t’envolten, de les olors que hi ha a l’espai en què et trobes, dels sons, de la tempe-ratura que notes al teu cos... Pots observar alguna cosa més que cri-di la teva atenció? T’agrada aquest instant que vius? Ei! Em seguei-xes? Repeteixo, t’agrada aquest instant que vius? Si la resposta és sí, gaudeix-lo. Si la resposta és no, canvia’l, perquè estaràs d’acord amb mi que no val la pena seguir ignorant una vivència que et re-sulta desagradable. Aquí rauen les claus d’una vida millor, que es construeix mirant i interrogant el present, mai ignorant-lo. Pots practicar una mica cada dia amb un exercici molt senzill. Al matí quan et vagis a alçar, pren-te un temps abans de fer-ho, a poc a poc explica’t amb paraules l’acció que faràs i durant una estona continua practicant l’exercici, veuràs com varia la percepció del moment que vius. Desitjo que facis grans pro-gressos. Fins un altre dia. Adéu.

Obre els ulls, Ets aquí!

Parón de Estafabanca hasta nuevo aviso

Los miembros de la plataforma ciudadana Estafabanca Sant Fe-liu han decidido interrumpir temporalmente el servicio de in-

formación y atención personalizada a los ciudadanos de Sant Feliu afectados por la estafa de las participaciones preferentes y la deuda subordinada.

Esta interrupción se debe a que Esta-fabanca reclama una respuesta del con-sistorio, en concreto de la Oficina Mu-nicipal d’Informació al Consumidor. En una reunión con la regidora de Serveis Socials, Rosa Maria Martí, el pasado 2 de mayo, le expusieron una serie de pro-puestas “para mejorar el servicio público ofrecido por el Ayuntamiento a los ciu-dadanos de Sant Feliu afectados por la estafa financiera de las participaciones preferentes y la deuda subordinada”.

La plataforma basa estas propuestas en tres puntos básicos: a) Una reducción de los plazos de atención a los ciudada-nos que acudan al servicio municipal de la OMIC en busca de información y asesoramiento, b) El establecimiento de un servicio municipal de orientación ju-rídica especializada para los afectados

La falta de respuestas del Ayuntamiento ante los afectados por productos tóxicos lleva a la organización a pedirle que cumpla una serie de requisitos

por la estafa bancaria, y c) Una mayor implicación de la OMIC en los procesos de arbitraje que los ciudadanos de Sant Feliu afectados decidan solicitar ante la Agència Catalana de Consum.

La plataforma afirma que son dinami-zadores de los afectados por la estafa, que trabajan “junto al Ayuntamiento pero no para el Ayuntamiento” y por ello, si tanto el consistorio no toman nota de los com-promisos básicos, Estafabanca podría abandonar su colaboración desinteresa-da a los ciudadanos perjudicados por dos productos bancarios tóxicos, las partici-paciones preferentes y la deuda subor-dinada, productos del llamado mercado secundario cuya emisión se legaliza en nuestro país en el 2003 comenzando así su colocación a los clientes.

30.000 eurosEstafabanca da consejo de manera volun-taria desde el pasado mes de febrero en el Centre Polivalent Falguera todos los vier-nes de 6 a 8 de la tarde. La entidad se creó en Mayo del año pasado, después de una reunión informativa en la Torre del Roser a la que acudieron más de 200 afectados.

A finales de Enero de este año, la enti-dad comienza a dar atención personali-zada en el Centro Polivalente. Los datos facilitados por la plataforma detallan el número de personas a la que se les ha proporcionado información en los meses de Marzo y Abril.

El Ayuntamiento ha anunciado que seguirá ofreciendo apoyo a las personas afectadas a través de la asesoría jurídi-ca especializada de la OMIC, tal como se ha hecho hasta ahora. El Ayuntamiento defiende su actuación “velando por los intereses de los consumidores” a tracés de charlas realizadas por técnicos de la Asociación de Usuarios de Bancos, Cajas de Ahorro (ADICAE) y que se han reunido en varias ocasiones con los integrantes de Estafabanca. “En ningún caso -dicen- esto debe representar la imposición de com-promisos unilaterales”.

Ejecuciones hipotecariasPor otra parte, el Partido Socialista de Sant Feliu organizó un coloquio-debate el pasado jueves 23 de Mayo. Bajo el títu-lo ‘¿Está protegido el consumidor delante de las entidades bancarias?’, el acto contó contó con los abogados Carolina Marfil y Moisés Sanchez y con la portavoz del PSC de Sant Feliu, Lourdes Borrell. En este acto, varios afectados pudieron resolver algunas dudas sobre el tema.

La abogada Carolina Marfil explicó que en las cláusulas abusivas siempre se da una situación de desequilibrio entre enti-dad y consumidor, a causa de los intereses por demora o un vencimiento anticipado de la hipoteca. Marfil se mostró un poco pesimista ante algunas decisiones judicia-les que han dado un paso atrás en esta ma-teria, al no reconocer “la falta de recipro-cidad” en los contratos entre consumidor y banco. Tampoco se mostró muy hala-gueña en cuanto a la posibilidad de parar las ejecuciones hipotecarias siguiendo la normativa vigente.

Page 17: El Diari de Sant Feliu, num.19

“Hi ha poques coses impossibles si hi creiem i ens impliquem de valent”

Xavi Martí —Quan i què et va fer començar a prac-ticar esport?Si entenem l’esport com a font de salut, sempre ha estat present a la meva vida. Des de ben petit ja feia natació i, de més gran, vaig afegir el tai-txi. M’agradava anar en bici i ho vaig fer fins els 15 anys, amb ro-detes laterals que suplien la meva manca d’equilibri. Als 15, vaig abandonar la bici, donant per fet que mai més hi tornaria a pujar, però em continuava agradant la BTT perquè el contacte amb la muntanya i la natura sempre m’han fet vibrar. Fa cosa d’un any em vaig adonar que la tècnica es-tava avançant i que hi havia possibilitats de fer determinats esports i viure sensaci-ons a les quals jo ja havia posat l’etiqueta d’“impossibles”. Aquest mur es va destru-ir quan vaig descobrir l’esquí adaptat el 2012 i vaig poder practicar-lo. Des d’aquell moment, per a mi, els “impossibles” s’han convertit en reptes apassionants. Llavors, em va tornar a venir al cap la bici... i em vaig posar mans a l’obra a investigar sobre com podia fer BTT; em va arribar una invi-tació d’Areadaptada per fer unes vacances amb bici i amb persones amb i sense disca-pacitat. Els vaig anar a veure, vaig provar un triker, vaig començar a fer sortides amb ells per vies verdes de Catalunya i, a l’estiu de 2012, vam marxar a Alemanya a fer una ruta pel Danuvi: 263 km en quatre dies.

—La Titan Desert és la primera prova esportiva en la qual has participat?Sí, a l’abril, des d’Areadaptada, van plan-tejar la possibilitat de que algunes perso-nes amb discapacitat féssim l’última etapa de la cursa. Fer-la tota era inviable, ja que s’havien de creuar dunes, cosa que reque-

reix baixar de la bici i fer-ho caminant amb la bici carregada a l’espatlla. Com que en el nostre cas no era viable, es va plantejar el fet de fer l’última etapa, que era de terra compactada i pedra, bastant plana i sense dunes, uns 70 km.

—És una prova dura.Una de les participants que l’havia fet sen-cera em va dir: “S’ha de córrer no tant amb les cames sinó amb el coco”. Es referia al fet que, a més d’una bona preparació físi-ca, cal una preparació mental potent, co-nèixer els propis límits, dosificar bé l’ener-gia... Aquell dia, a més, els elements se’ns van posar en contra. La nit abans, una tempesta de sorra va tapar el camí amb un pam, el vent ens venia tota l’estona de cara i el triker quedava encallat a la sorra. Les persones amb discapacitat portàvem una persona acompanyant, que tenia com a funció empènyer si en algun moment la persona a qui acompanyava es quedava encallada. Quan portava 20 km vaig pen-sar que no tenia massa sentit continuar a costa del meu acompanyant i vaig decidir abandonar. Vull donar gràcies a l’equip del Complex Municipal d’Esports, al meu entrenador de fitness, Christian Méndez, i a la meva entrenadora de piscina, Ma-tilde Palau, ja que hem van oferir suport per a la preparació. També als patrocina-dors Fitlene, Sprintbike i Gobiidae que van col·laborar, respectivament, amb finança-ment, suport tècnic i deixant-me el trike amb el que corria pel desert.

—Per què hi has participat i per què has entregat els beneficis?Mai m’ha apassionat competir amb nin-

Ismael García Esportista, escriptor, informàtic...

Acaba de fer 38 anys, és multidisciplinari i, quan el coneixes una mica, t’adones que no es rendeix mai i que mira de superar-se a sí mateix cada dia. A més de lluitar pel seu desenvolupament -va patir paràlisi cerebral-, té un tarannà solidari que l’ha portat a en-tregar els beneficis de la seva participació a la cursa Titan Desert a l’estudi de la malaltia de Dent i a treba-llar activament a l’entitat santfeliuenca AFAP. També ha estat membre de la Junta de l’Ateneu Santfeliuenc pel seu 125è aniversari. Cultiva el cos amb l’esport i entrena l’intel·lecte amb un projecte de confecció de contes, El Racó de l’Ismael, i amb la seva participació en un curs de narrativa de l’Ateneu Barcelonès.

gú més que amb mi mateix. M’apassiona rodar en bici i descobrir indrets sobre aquest mitjà saludable i respectuós amb el medi i superar-me a mi mateix. La Ti-tan complia amb tots aquest requisits i això em va fer llençar-m’hi de cap. El meu entrenador també participava amb l’equip Asdent, que tenia com a objectiu recaptar fons per a la investigació de la malaltia de Dent. Quan vaig conèixer la història de l’Eva, que corria en aquest equip -ella també té una discapacitat-, i del Nacho, el seu fill, que pateix la ma-laltia de Dent, em va commoure de tal manera que vaig decidir que volia “cór-rer amb ells”. Alhora, participar és per a mi una manera de demostrar tant a mi mateix com als altres que hi ha poques coses impossibles si hi creiem i ens im-pliquem de valent. Cal fer una invitació a la societat a sortir de la nostra zona de confort i viure.

—L’esport és una bona eina per fer que es coneguin les malalties minoritàries?Sí, suposo que sí, per l’interès general que transmet i els valors que desperta. És una bona manera d’establir vincles entre les persones, el medi i la diversitat.

—Pateixes un 80% de discapacitat. Amb la crisi, s’ha agreujat la situació per les persones amb dependència?Jo no deixaria la responsabilitat en mans de “la crisi”, sinó en mans de qui i com l’hem provocada i qui i com l’estem ges-tionant. I malgrat que alguns tenen molta més responsabilitat que d’altres, crec que tots hi tenim alguna part de responsabili-tat. Per altre banda, m’agrada mirar-me

les crisis com a oportunitats de construir i de canvis, tot i que, malauradament, so-vint hi ha persones que pateixen més les conseqüències o es queden pel camí. No caure en el victimisme de que les perso-nes amb diversitat funcional patim més les conseqüències que d’altres col·lectius. Les patim potser de manera diferent i depenen l’entorn i les circumstàncies de cada persona, igual que passa amb d’al-tres col·lectius. Cal abandonar el victimis-me, la discriminació negativa o positiva i reivindicar, treballar i construir.

—A més de ser informàtic, ara estudies narrativa i has iniciat un projecte que s’anomena “El Racó de l’Ismael”.Escriure era com una mena de passió latent que he tingut sempre però que no havia acabat de desplegar. Fa cosa d’un any, vaig tenir la idea de fer contes a mida per encà-rrec. Algú pot demanar un conte a mida, és “El Racó de l’Ismael”, www.elracodeismael.cat. En aquest moments, l’estic iniciant com a projecte empresarial, amb nous serveis com l’escriptura de biografies o el conte-màrqueting, que consisteix en donar valor afegit a productes, serveis i empreses.

—També vols combinar literatura i es-port. Ens ho pots explicar?Després de l’experiència a Alemanya i a la Titan, voldria fer viatges amb la bici i, al-hora, anar escrivint els diferents diaris de viatges per publicar-los i animar a altres persones amb discapacitat o sense a sobre-posar-se als límits aparents i anar una mica més enllà. El meu primer objectiu -que es-tic valorant- és el camí de Sant Jaume, i bus-co patrocinadors i finançament.

17el diari de Sant Feliu · juny de 2013 ESPORTS

Page 18: El Diari de Sant Feliu, num.19

18 el diari de Sant Feliu · juny de 2013ESPORTS

L’equip A de futbol sala de la Peña puja de categoria

Els tres equips de futbol sala que hi ha a Sant Feliu en aquests moments han jugat la lliga 2012-2013 en el mateix grup (format per 14 con-

junts) de la categoria de Primera Territorial de la Federació Catalana de Futbol Sala.

El millor classificat ha estat la Peña Re-

Els tres equips de Sant Fe-liu han disputat sis der-bis durant la lliga 2012-2013. El clar guanyador

d’aquests enfrontaments locals de màxima rivalitat ha estat la Peña Recreativa, que ha guanyat els quatre partits disputats contra equips de la ciutat, sumant tots els punts possibles, 12. El FS Sant Feliu ha aconseguit 4 punts dels dos enfrontaments amb els Dia-bles Rojos, un equip que només ha aconseguit un punt dels quatre

La Peña s’emporta els derbis

enfrontaments amb equips de la ciutat.

La Peña ha marcat 22 gols i n’ha rebut onze. Els Diables Rojos n’han fet onze i n’han rebut quinze. Final-ment, el FS Sant Feliu n’ha rebut 21 i n’ha marcat setze. Per resul-tats, el segon en els derbis és el FS Sant Feliu, però si tenim en comp-te el diferencial de gols a favor i gols en contra el segon és Diables Rojos (-4) i el tercer el FS Sant Fe-liu (-5). La Peña ha acabat amb 11 gols a favor.

El FS Sant Feliu queda en novena posició i els Diables Rojos eviten el descens per molt poc

Resultats primera voltaPeña Recreativa 6 – 3 Diables RojosFS Sant Feliu 6 – 6 Diables Rojos FS Sant Feliu 3 – 5 Peña Recreativa

Resultats segona voltaDiables Rojos 1 – 2 Peña RecreativaDiables Rojos 1 – 3 FS Sant FeliuPeña Recreativa 9 – 4 FS Sant Feliu

creativa, que ha acabat la lliga en segona posició, amb 55 punts i a 10 punts del líder, el Padre Damián. Gràcies al segon lloc, la Peña pujarà de categoria i l’any que ve ju-garà la Lliga Divisió d’Argent.

Per la seva part, el Futbol Sala Sant Feliu, després de les 30 jornades, ha acabat la lliga

a la novena posició, amb 32 punts. El tercer equip de la nostra ciutat, els Diables Rojos (és el més jove dels tres, ja que el club es va fundar l’any 2010), ha evitat el descens de categoria per només 2 punts, ja que ha aca-bat a l’onzena posició amb 24 punts.

Un santfeliuenc, 2n màxim golejador

El màxim golejador de la lliga de Primera Territorial B ha estat Sergi Ujeda, del Màgic Sants, amb 40 gols. El segon ha estat Carlos Larrosa, del FS Sant Feliu, amb 38 dianes. La Peña ha aconseguit col·locar dos dels seus jugadors a la llista dels 8 màxims goleja-dors: José Antonio Gil (5è), amb 28 gols, i Javier Tome, amb 27.

FCF.

X. M.

Page 19: El Diari de Sant Feliu, num.19

El primer escull per optar a l’as-cens a Tercera Divisió ja s’ha superat. El Santfeliuenc arriba-va a la darrera jornada de lliga

essent segon classificat, amb dos punts més que el tercer, el Viladecans. Només li calia sumar un punt contra l’Igualada per mantenir aquesta plaça i poder jugar la promoció. La derrota, combinada amb una victòria del Viladecans, hauria deixat fora als de Sant Feliu i hauria fet miques una molt bona temporada dels homes d’Andrés González. En un partit fatídic a Les Grases, el Santfeliuenc va fer la seva feina i va sumar un punt patint fins el xiu-let final. Per la seva banda, el Viladecans, va superar per 1 a 0 al Torredembarra. Aquests resultats van deixar la classifica-ció amb Santfeliuenc i Viladecans empa-tats a 68 punts, però amb els de la nostra ciutat en segon lloc gràcies al millor ba-lanç golejador.

Un partit disputatEl partit va començar bé pels de Sant Fe-liu, ja que al minut 25 Joserra va trans-formar un penal. L’alegria, però, va durar ben poc, ja que al minut 34 l’Igualada va transformar un falta i va posar l’empat al marcador. A partir d’aquí, i fins el final del partit, l’ombra de la derrota va pla-nar sobre Les Grases, ja que l’Igualada va presentar batalla i va tenir alguna ocasió per posar l’1 a 2 al marcador. La defensa de l’equip de l’Anoia va ser numantina i el seu contraatac va instal·lar el silenci a l’estadi en més d’una ocasió. Els jugadors de Sant Feliu van disposar d’ocasions per fer pujar el gol de la tranquil·litat, però van topar sempre amb les cames dels de-fenses i amb l’encert del porter visitant.

Es va complir el minut 90, el marcador encara reflectia l’empat i els nervis esta-

ven a flor de pell. L’àrbitre va afegir 4 mi-nuts i es va encetar un periode en què un gol visitant, qualsevol errada dels de Sant Feliu, podia deixar l’equip de la nostra ciutat sense opcions d’ascens. Finalment, i després d’una perillosa pilota penjada a l’àrea dels de Sant Feliu al minut 92, va acabar el partit i el Santfeliuenc va sumar el necessari empat.

No val a badarLa promoció es jugarà contra el CD Mas-nou, que ha acabat la lliga essent segon del grup 1 de Primera Catalana. L’anada es disputarà el 9 de juny a les 19h a Mas-nou, i la tornada el 15 de juny a les 19h a Les Grases. Sembla que el sorteig ha afa-vorit una mica els interessos del Santfe-liuenc, ja que l’eliminatòria es decidirà a la nostra ciutat, amb el caliu d’una afició que col·laborarà per fer història.

L’entrenador del Santfeliuenc, Andrés González, ha manifestat que el Masnou “és un equip ben treballat que practica un futbol directe”. El Masnou ha fet menys punts a la lliga que el Santfeliuenc, cosa que podria fer pensar a priori que el Sant-feliuenc és millor, però d’aquesta dada González no en fa cas, ja que caldrà jugar “molt bé” i “estar inspirats”. L’entrena-dor del Santfeliuenc pateix més pel seu equip que no pas per la qualitat del rival, en referència a que caldrà jugar dos par-tits “sense cometre errors i amb la màxi-ma concentració”.

El president del Santfeliuenc, Alber-to Prieto, ha manifestat que el Masnou “és un bon equip”, però que “hi ha mol-ta confiança en què se superarà la fase d’ascens”. El directiu ha indicat també que “la temporada ha estat un èxit to-tal” i que “ara només manca la matrícula d’honor, que és l’ascens”.

El Santfeliuenc acaba segon a la lliga i jugarà la fase d’ascens contra el Masnou

19el diari de Sant Feliu · juny de 2013 ESPORTS

Els partits es jugaran el diumenge 9 de juny al Masnou i el dissabte 15 de juny a Sant Feliu

La penya Sentiment Immortal, a les 10:30h, es va concentrar a la plaça de la Vila per iniciar una rua pels carrers que va acabar al camp de Les Grases. Algunes persones van obrir els balcons i van cridar per animar a l'equip de la nostra ciutat. Ja a l'estadi, l'afició va envoltar tot el perímetre de joc i els dos gols i va omplir el mur del cantó del barri de la Salut. Unes 400 persones van animar l'equip en tot moment, el van ajudar per poder fer realitat una fita històrica.

L'Olot és l'únic equip català de la Tercera Divisió que encara té opcions per pu-jar a Segona B, després de l'eliminació de l'Europa, el Manlleu i el Cornellà. El guanyador de l'eliminatòria entre el Masnou i el Santfeliuenc pujarà a Tercera, però el perdedor haurà d'esperar a que l'Olot superi la seva promoció d'ascens per ocupar la plaça que deixi lliure l'equip de la Garrotxa. Cal que el nostre equip superi al Masnou, i és la primera fita que s'ha d'esperar. Si no és així, l'Olot serà la nostra segona opció.

Un 10 per l'afició

Olot, la segona opció

Els darrers minuts van ser de patiment, els locals no marcaven i l’Igualada podia fer el segon

El Santfe transforma el penal que li ha permès acabar la lliga a la segona posició

X. M.

Page 20: El Diari de Sant Feliu, num.19
Page 21: El Diari de Sant Feliu, num.19

La Peña se queda a las puertas de la fase de ascenso a 2a CatalanaEl Amateur A acaba tercero después de no perder ni un solo partido desde el mes de diciembre

La última jornada de liga era clave, ya que la Peña Re-creativa tenía que obtener mejor resultado que la Peña

Unión Málaga para acabar segundo y optar a la fase de ascenso a Segun-

da Catalana. El equipo de Sant Feliu empató a un gol en casa del Sant An-dreu y la Peña U. Málaga ganó por 1 a 2 al Sant Just. Estos resultados dejaron la clasificación de esta ma-nera: Sant Esteve, 83 puntos; Peña U.

Benjamín A, Infantil A y Alevín-Infantil femenino de la Peña, campeonesLaura Fernández marca 31 goles en los séis partidos del Torneo Complementario de Primera División

El fútbol base de la Peña Recreativa se encuentra en un buen momento. El

Benjamín A i el Infantil A masculino se han procla-mado campeones de sus respectivas ligas. Los éxi-tos también han llegado a la sección femenina, que ha jugado el Torneo Com-plementario de Primera División, un campeonato que se juega cuando se aca-ba la competición regular y que ha constado de séis jornadas y cuatro equipos.

La Peña ha acabado pri-mera, con todos los parti-dos ganados y 18 puntos. El segundo ha sido Cirera (9 puntos), tercero OAR Vic

(6) y último Penya Blanc-Blava Viladecans (3).

De este torneo hay que destacar la gran capacidad goleadora del equipo, que en séis partidos ha marca-do 47 goles y ha recibido 14. De estos 47, 31 goles los ha firmado la jugadora Laura Fernández en 6 par-tidos. Las otras goleadoras destacadas han sido Judith Saabi, que con cinco goles en cinco partidos, y Clara Arias, con tres goles en cinco partidos.

El Alevín D perdió el campeonato en el último partido, donde le bastaba con un empate, al perder frente al campeón Fontsan-ta - Fatjó por 1-2.

Málaga, 80 puntos, y Peña Recreati-va, 78 puntos. El sueño se fue en la última jornada de liga.

El presidente de la Peña Re-creativa, Vicente Toledano, ha valorado la temporada de forma “excelente” y ha manifestado que “es una lástima que no se pierda ni un sólo partido desde el mes de di-ciembre y que al final no se pueda ni jugar la promoción”. El directi-vo también ha avanzado que el ac-tual entrenador, Carlos Ruiz, “con-tinuará la temporada que viene”. Toledano ha tildado el trabajo de Ruiz como “perfecto” y ha desta-cado que durante las tres tempora-das que lleva entrenando al equipo siempre “ha estado en los pues-tos de arriba”. El presidente de la Peña ha indicado que los últimos partidos, los correspondientes al Torneo de Final de Temporada del equipo, se jugaran el 15 o el 30 de junio en el campo de Falguera.

21el diari de Sant Feliu · juny de 2013 ESPORTS

X. M.

X. M.

Page 22: El Diari de Sant Feliu, num.19

Hace tan sólo un año, la empresa

Europlanxa D.M. decidió

incorporase a la Red Eurotaller.

Fue una decisión importante que

como aseguran sus socios, Pedro Ortiz y

David Moreno, supuso una transformación

radical a nuestras instalaciones y un

cambio muy importante en nuestro negocio.

Esta apuesta por una de las redes de

Talleres Multimarca más prestigiosas del

mercado nos permite mantener la filosofía

que ya sustentaba el proyecto inicial de

ofrecer calidad, confianza y el mejor

servicio a nuestros clientes, con un trato

personalizado y una constante formación

en los cambios y mejoras que se producen

en el sector.

Ubicados en Calle mataró, 27, en el

polígono de les grases de Sant Feliu de

Llobregat, junto al parque de los bomberos,

tras un largo recorrido profesional en

el mundo del automóvil, decidimos crear

nuestra propia empresa .

EL TALLER QUE DESTACA

TALLERES EUROPLANXA, D.M.:Una apuesta sobre seguro

Europlanxa y rED EurotallEr

Así que abrimos nuestras

puertas realizando

trabajos de CHAPA, PINTURA,

MECáNICA DEL AUTOMóVIL Y

MOTOCICLETAS. Y ya disponemos

de un segundo taller dedicado

al SERVICIO RáPIDO en el centro

de sant feliu de llobregat, en el

paseo de los pinos , número 9.

Instalaciones principales, C. Mataró, 27. Sant Feliu de Llobregat.

NUESTRAS Instalaciones DE servicio rápido ESTÁN EN EL Paseo de los Pinos, 9.

Page 23: El Diari de Sant Feliu, num.19

La sala Iberia va ser escenari del lliurament del Premi Martí Dot 2012, que enguany ha anat a pa-rar a mans de la molinenca Míriam Cano. L’acte, que va tenir lloc l’últim divendres de maig, va es-

tar amanit amb actuacions intercalades de la guitarrista

el diari de Sant Feliu · juny de 2013 CULTURA 23

Decía Lorca que para buscar al duende no hay mapa ni ejercicio, pero sí queremos en-

contrarlo, sólo tenemos que acer-carnos al Auditorio del Palau Fal-guera el 7 de Junio a las 10 de la noche. La Peña Bética ha decidido incorporar una nueva actividad a su elenco con la I edición del Con-cierto de la Primavera. Josele Ri-der es el profesor de guitarra de la Peña Bética desde Octubre del año pasado y el encargado de in-terpretar dos piezas en solitario en la actuación del domingo. Las demás canciones, todas instru-mentales, las interpretará jun-to al grupo del que forma parte, Cuerdas al alma. El cuarteto tam-bién contará con la colaboración

La Peña Bética celebra la primera edición del Concierto de Primavera con el joven cuarteto Cuerdas al alma

La molinenca Míriam Cano, premi de Poesia Martí Dot 2012“La poesia de les dones introdueix nous elements”, diu l’integrant del jurat David Castillo

Laura Núñez, de l’Orquestra de Guitarres de Barcelona.El difícil terme Buntsandstein, que en alemany fa re-

ferència al procés pel qual es creen algunes formacions geològiques, mitjançant la sedimentació, posa títol al re-cull de poemes de la jove escriptora. Un fenomen que li ha servit a l’autora com a metàfora de com es produeix el procés creatiu i de com evolucionen les persones, per erosió i sedimentació de les seves experiències vitals. L’editorial Viena Edicions publicarà Buntsandstein a finals d’any, ja que l’objectiu del Premi és, de fet, publicar-lo.

Desembarcament de donesMíriam Cano va agrair al poeta David Castillo la seva aju-da per polir els seus versos. Ambdós van explicar que el llibre veurà la llum després d’un exercici de correcció en què de vegades han sorgit tensions, “fins i tot alguna discussió”, que reflecteix el caràcter exigent de l’autora.

En la seva intervenció, Castillo -que després de par-ticipar en un recital poètic ha passat a formar part del jurat del premi- va fer una reflexió interessant sobre

l’actual moment que viu la poesia. “Després de la desa-parició de noms com en Manel de Pedrolo o Salvador Es-priu, semblava que ens havíem quedat orfes; i és veritat que potser ja no tenim grans noms, però sí una obra molt democratitzada”, va dir. “A la poesia hi havia poques do-nes, ara passa el contrari, cada cop s’hi presenten més, fins que va haver un moment en què totes les finalistes eren dones”, va afegir l’autor. De fet, la guanyadora del Martí Dot del 2011 va ser també una noia, la rapsoda Lau-ra Rosich. “La poesia d’aquestes dones és menys èpica, més quotidiana, amb escenaris nous, com els domèstics, que introdueixen nous elements poetitzables”.

Míriam Cano va fer un discurs combatiu en què va de-manar al públic lector “que sigui activista i compri po-esia” i va aclarir que començarà per ella mateixa: “Seré militant de la meva obra”. Cano considera que encara és agosarat dir que és poetessa.

Buntsandstein és un poemari dividit en tres parts que, segons Castillo, marcarà un abans i un després en la tra-jectòria d’aquest premi.

La actuación en el Auditori del Palau Falguera consta de doce temas instrumentales flamencos

de Jordán, que es lutier de bajo e interpretará un tema de guitarra acústica. El repertorio del con-cierto está compuesto por doce canciones de estilo flamenco de diferentes maestros del género, como Paco de Lucía o Mario Es-cudero. Cuerdas al alma cuenta con cuatro instrumentos con cuerdas, dos guitarras, un cajón y un bajo. Aunque sin ese nom-bre, el cuarteto ya participó en el Ciclo de Joves Intérprets 2012 el Julio pasado.

El presidente de la Peña Bé-tica, Antonio González, explica por qué la decisión de hacer este concierto, que esperan que tenga más ediciones: “Queremos rea-lizar una actividad vinculada a la música, a poder ser contando

con los músicos locales, como en este caso”. Gracias a las clases de guitarra, ha aumentado a 25 el número de socios.

Pasión flamencaJosé Rider, alias Josele, es un apasionado de la música flamen-ca desde los 9 años, cuando ya empezó a rascar las cuerdas. Su vinculación en la Peña Bética le viene de familia, y además de impartir clases de guitarra en la entidad, participa en las chirigo-tas. Actualmente, está cursando 2o de Flamenco en el Conservato-ri Superior de Música del Liceu de Barcelona, donde también co-labora con en otro cuarteto, en el que interpretan temas com-puestos por su profesor de gui-tarra del Liceu, el gran maestro Manuel Granados, un gran im-pulsor de la normalización aca-démica de la guitarra flamenca en España.

Josele empezó a tocar la guita-rra clásica en la Escuela de Música Ma Luisa Saiz en la Rambla Mar-quesa de Castellbell y después pasó a tocar flamenco junto al lutier -o laudero, la persona que construye y repara instrumentos de cuerda- y también profesor de guitarra, Juan Antonio Grimal-dos Zapata. El resto de compo-nentes del grupo, tampoco han descuidado su formación, Ger-mán Cuesto y Miquel Ubach han

pasado por la Escuela Municipal de Música de Sant Feliu, mientras que Roger Martínez, Martini, ha pasado por la Escuela de Músi-cos de Barcelona y por la Escuela Superior de Estudios Musicales, también en la capital. Así que la calidad de este grupo, que pue-de que más adelante incorpore a una cantante, está asegurada.

Transculturización Josele explica que el flamenco es

producto de una mezcla cultural, una “transculturización” que se ha generado del contacto entre andaluces y árabes, y de los viajes de andaluces a América Latina, como las guajiras, las colombia-nas y las milongas. Dentro del género, hay tantos estilos como gustos: entre los más festivos es-tán las bulerías y los tangos, otros son más pausados como las soleás, y hay también seguiryas, cantes de mina, tarantas y fandangos.

Els gegantons surten pel Nona

L’Agrupació Cultural Folclòrica celebra el seu 25è aniversari durant dos caps de setmana amb una conferència, un vídeo,

una exposició i la cercavila i trobada de colles geganteres (imatge) a mitjans de maig.

Page 24: El Diari de Sant Feliu, num.19