Número 21 // 20.000 exemplars // setembre de 2013 // Sant Feliu de Llobregat

El personal d’ambulàncies inicia una vaga de 4 dies

Retallades a les ambulàncies. Sota la imatge del Servei d’Emergències Mèdiques treballen 4.800 persones subcontractades per empreses privades d’ambulàncies (TSC, Condal, Domingo, Egara...), les condicions laborals de les quals són molt diverses. Els treballadors acaben de patir una reducció del 9,2% del sou i per això han convocat una jornada de vaga. / p.6

Esports

Un repàs a l’inici de temporada dels diferents clubs de la ciutat, i la crònica de l’estrena del Santfeliuenc a Tercera.

p.13, 16 i 17

Ciutat

Un veí de Sant Feliu interposa vàries queixes per l’incompliment de les normes de trànsit per part del personal de la brigada municipal i la Policia Local p.8

Obres a Sant Feliu. El consistori inicia millores urbanes a diferents punts p.10

Saps què són les constel·lacions familiars? p.5

Entrevistes

Joaquim Pahissa és membre de l’Agrupació de Defensa Forestal des de fa molts anys. Les ADF faciliten la tasca dels bombers i promouen el coneixement de l’entorn. p.11

També hem parlat amb una de les cares més conegudes de Sant Feliu. Joan Lorenzo, de Calaix de Sastre, ens parla de l’entitat i del llegat cultural de Sant Feliu. p.20

el diari de Sant Feliu

El diari dE Sant FEliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als arti-cles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE Sant FEliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels arti-cles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 21, setembre de 201320.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:

Fotografia: Elsa Silvestre 674 35 92 03Director Comercial: Pau Ramell674 35 92 03publicitat@eldiaridesantfeliu.comAdministració: administració@eldiaridesantfeliu.comMaquetació, edició, redacció, fotografia: Anabel Raluy i LópezRedacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.com

Disseny anuncis: David PedraEdita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631989 Dipòsit legal: L-1246-2012Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix LlobregatContacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.comTelèfon: 936 857 683

Un servicio básico en peligro

Los constantes recortes que los ser-vicios públicos están padeciendo en los últimos años con motivo de los ajustes presupuestarios que el Go-

vern de la Generalitat viene realizando han provocado protestas y rechazo de emplea-dos públicos y usuarios que se han trasla-dado a los medios de comunicación y a la opinión pública. Sanidad y educación son dos de los ejemplos más claros.

Pero hay otros ámbitos y sectores que también vienen sufriendo desde hace ti-empo la reducción de recursos que acaban significando una disminución de salario de los trabajadores y reducción del servicio que prestan, como es el caso del Servicio de Emergencias Médicas.

A pesar de mantener los trabajadores del SEM acampadas de protesta en sus respec-tivas bases en varias localidades por la re-ducción presupuestaria que les ha signifi-cado una importante reducción de salario, los ciudadanos no perciben esta situación por el esfuerzo suplementario de los traba-jadores del servicio pero a un coste que co-mienza a ser inasumible por parte de estos.

La realización de jornadas de 12 horas, turnos en los que apenas les queda tiempo

a los trabajadores de comer o cenar o la presión de ser multados por la empresa si no se actúa con la celeridad establecida, son consecuencias de esta situación de reduc-ción salarial y de efectivos que no se deben prolongar más.

Los recortes en los servicios públicos están debilitando de manera grave el Es-tado de Bienestar conseguido durante muchos años. Volver a momentos en que las ambulancias no llegaban con la rapidez necesaria por la falta de medios sería in-admisible. Durante muchos años se reivin-dicó y exigió la existencia de ambulancias en Sant Feliu para no depender exclusiva-mente de ambulancias que se desplazaban de otras localidades. No fue fácil conseguir una base (con una dotación permanente en la ciudad) y sería ahora inadmisible que, por los recortes presupuestarios, volvamos a depender de servicios que se desplazan desde otras localidades.

En estas fechas marcadas por el debate identitario i territorial, en todas sus verti-entes, no estaría de más que nuestros re-presentantes públicos utilizasen esa misma “devoción y pasión” para la defensa del Es-tado de Bienestar.

la foto del mes

Serà aquest l’únic soterrament que veurem?. A l’espera d’una estació de debò, Kaligràfics ha posats els seus esprais al servei de Sant Feliu per recrear una estació de tren sota les vies. El soterrament queda lluny i ens hem de conformar amb la pintura.

Ciutadania informada, ciutadania formada

Ja fa temps que les tiso-res i els acomiadaments van arribar de manera silenciosa als mitjans

de comunicació. De fet, se-gons càlculs de la Federació d’Associacions de la Premsa d’Espanya, els periodistes són el segon col·lectiu més castigat per la crisi, després de la construcció. [...]Més en-llà de les situacions personals d’aquests treballadors, l’afe-bliment dels mitjans de co-municació, especialment els de titularitat pública, empo-breix la qualitat de la demo-cràcia i el dret “a comunicar o a rebre lliurement informa-ció veraç” establert a la Cons-titució Espanyola i que també recull l’Estatut de Catalunya.

Reflexionar sobre la tasca indispensable dels mitjans de comunicació públics em porta també a pensar en la comunicació que impulsen les administracions sobre els assumptes que els són pro-pis. El Col·legi de Periodistes en parla a ‘Els gabinets de co-municació.Criteris de bones pràctiques professionals’. Assegura que els gabinets de comunicació públics han d’informar “de l’activitat que genera l’administració de què depenen” i que tenen l’obligació de “salvaguardar” la societat “d’informacions que tendeixin a deformar vo-luntàriament la realitat dels fets”. I és que les diverses interpretacions que poden tenir els mateixos fets po-den fer caure en la temptació d’explicar una informació de la manera més favorable als interessos de l’administració.

Després de la presentació que vaig fer al Ple Municipal, el 30 de maig, de l’Informe 2012 del Síndic, el web muni-cipal va esmentar que “2012 ha estat l’any en què s’han de-senvolupat menys intervenci-ons, passant de les 97 actuaci-

opinió editorial

OPINIÓ4 el diari de Sant Feliu · setembre de 2013

ons el 2007, a les 113 el 2008, 152 el 2009, 115 el 2010, 114 el 2011 i 94 en el darrer exer-cici”. Arran l’extrapolació d’aquesta dada, l’Ajuntament ha fet una lectura positiva de la sevaatenció als ciutadans. S’han queixat menys al Sín-dic, així que és fàcil pensar que l’Ajuntament ha vulnerat menys els seus drets. Tant de bo fos així de senzill!

El fet és que, si no s’ex-pliquen els motius i s’ome-ten les circumstàncies que provoquen la disminució del nombre d’intervencions, es distorsiona la realitat. En el context en què la Sindicatu-ra ha desenvolupat la seva activitat tots aquests anys, mantenir aquesta regularitat d’intervencions es pot consi-derar un èxit. S’han pregun-tat si els santfeliuencs conei-xen l’existència del Síndic Municipal sis anys després de la seva creació? De fet, el principal problema relaci-onat amb l’Ajuntament que m’he trobat fins al moment és compartit amb els ciuta-dans: l’absència o demora de la resposta. Durant 2011 i 2012, només la tramitació de 13 casos va generar 81 aten-cions a ciutadans i 54 peti-cions a l’Ajuntament, entre altres gestions.

El tracte personalitzat i l’acompanyament que reben els ciutadans per part de la Sindicatura acostuma a ser valorat, i sovint així m’ho ma-nifesten alguns dels ciutadans atesos, però ni aquests agra-ïments ni la minsa reducció del nombre de queixes ens poden portar a l’autoengany ni a promoure falses compla-ences: 2012 no va ser un bon any a la Sindicatura.

Magí Boronat i Francesch Síndic Municipal de Greuges

X.M.

En l’article sobre el procés de selecció del pla d’ocupació de l’Ajuntament (p.6 núm.juliol-agost), la queixa pertany al secretari general d’Empleats Públics d’USOC Ca-talunya, Jaume Castán, i no al sindicat USOC.

Fe d’errades

CIUTAT 5setembre de 2013 · el diari de Sant Feliu

El mapa de las constelaciones familiares

Una frase del famoso psicólogo suizo Carl Gustave Jung dice: "No hay nada que

tenga más influencia en los hijos que la vida no vivida del padre o de la madre". Basándose en esta premisa, nacieron las llamadas constelaciones familiares (TCF), que teoriza que nuestra historia familiar afecta profundamente nuestra personalidad, nuestro comportamiento y nuestras re-laciones. La TCF es una de las terapias que florecieron en la co-rriente New Age, como el ioga o el Pilates, al margen de la medicina tradicional. Mezcla de esoteris-mo, espiritualidad y sincretismo oriental, estas se han erigido casi en la religión del siglo XXI.

Montse Hernández es la cons-teladora del centro Dharma de Sant Feliu. Lleva constelando hace 4 años y también es maes-tra de Reiki, curación con cuar-zos y Flores de Bach. El término constelación remite al hecho de que esta terapia entiende las fa-milias como un sistema en el que todos sus miembros están rela-

cionados; algo así como un árbol genealógico de traumas y heren-cias problemáticas. Montse ex-plica las constelaciones “como un teatrillo de la vida de alguien, la exposición de un conflicto que tiene la persona sin que los pre-sentes conozcan de qué trata”. Ella sí que conoce el problema, ya que mantiene una entrevista con el interesado antes de cada sesión.

La terapia sigue con la elección de varias personas en-tre la gente del pú-blico por parte del paciente, a las que les dice solamente el nombre de quien representan. Los elegidos salen a es-cena mientras que el afectado se sienta a observar el teatro de su vida. “Las perso-nas empiezan a sentir diferentes cosas, a moverse, a tener emocio-nes”, dice Montse, quien va inter-veniendo y guiando la situación, esto es lo que se llama constelar.

Los asistentes no tienen por qué conocerse previamente.

Se trata pues de eso; de un psi-codrama coral, una dramatiza-ción en el marco de una terapia de grupo sin serlo. "Las conste-laciones se basan en la teoria de que los conflictos no resueltos se vuelven a repetir succesivamente

en las familias, y lo que pretende esta terapia es precisamente cor-tar el patrón para que no vuel-va a aparecer", dice Montse. La sanadora explica que, en teoría, este tratamiento sólo permite re-troceder hasta cinco generacio-

nes atrás, después se hace lo que ella define como “una sanación general”. A pesar de su nombre original, la TCF ha rebasado su campo de actuación y se vende para actuar sobre problemas de cualquier índole: laboral, amis-tad, enfermedades...

En las constelaciones de Dhar-ma participa un grupo más o menos estable de unas quince personas, y cada sesión puede durar desde un cuarto de hora hasta varias horas. Se lle-van a cabo una vez al mes (la próxima será el día 14 de este mes a las 16h).

Funciona o no funcionaComo la mayoría de las terapias alternativas o complementarias, se cree o no se cree. No existen

evidencias clínicas de la efecti-vidad terapéutica de las cons-telaciones, ya que los ensayos y estudios que se han hecho no han seguido un método científico. Es el caso de Montse, dice que hace mucho tiempo que no pisa el mé-

dico y que, “aunque día a día nos encontremos conflictos, seguir alguna de estas terapias nos hace más fuertes”. Asegura que cual-quiera que lo desee puede dedi-carse a las terapias alternativas, y en cuanto a los incrédulos, sim-plemente les recomienda “que lo prueben”. La mayoría de estos tratamientos no están regulados ni reconocidos oficialmente, pero algunos psicólogos están aplican-do las constelaciones como un tipo de terapia familiar.

Sito en la calle Verge de la Salut, 7, Dharma se define como una asociación para el estudio y la práctica de las terapias com-plementarias, donde llevan a cabo muchas más: clases de me-ditación, kárate (para niños, jó-venes y adultos), Chi Kung, dan-za (creativa, oriental y tribal), yoga (kundalini yoga, ashtanga yoga, yoga suave, así como para niños y embarazadas) y Pila-tes. También imparten talleres, como una formación básica en arquetipos psicológicos, uno so-bre el poder curativo del cuerpo y un curso de iniciación al Reiki.

El centro Dharma de terapias complementarias realiza esta actividad una vez al mes

CIUTAT6 setembre de 2013 · el diari de Sant Feliu

Los trabajadores de las ambulancias luchan contra los recortes de salarioLas empresas adjudicatarias del Servicio de Emergencias Médicas están aplicando ya la rebaja de un 9,2% en el sueldo bruto // El 9 de Septiembre inician una huelga de 4 días

El conflicto en el sector del trans-porte de las emergencias médicas es un reflejo de los recortes del go-

bierno de la Generalitat en materia de sanidad. El Baix Llobregat tampoco se salva.

La última acción de la plantilla del Servicio de Emergencias Médicas (SEM) -que comprende a varias empresas del sector- fue el 26 de Agosto, cuando unos 300 trabajadores se manifestaron ante la basí-lica de la Sagrada Família. Protestaban contra el re-corte salarial del 9,2%. Ya llevan varios meses acampando frente a las bases operativas de las ambulancias.

Todo empezó con un recorte del CatSa-lut de un 4,6% del presupuesto en todas las empresas que trabajan para el Servicio de Emergencias Médicas (SEM) de Catalun-ya. Para cubrir ese recorte, el TSC propu-so a los trabajadores un mordisco del 13% en su nómina, con carácter retroactivo a partir de Enero 2013. Sin llegar a ningún acuerdo con los sindicatos, la Asociación Catalana de Empresarios de Ambulancias (ACEA) la baó al 9,2% aplicable a partir a Julio, de manera que los trabajadores han sufrido ya esta disminución en su sueldo bruto, un mordisco que, dependiendo del caso, comprende desde los 150 hasta los 300 euros.

Recorte sobre recorteLas acampadas se extienden por toda la comarca, ante las bases de las empresas adjudicatarias del servicio de emergen-cias médicas: están ante la base de Am-bulàncies Condal de l’Hospitalet, en el Hospital de Viladecans (donde se radica la sede de TSC), y delante de la base de Ambulàncies Domingo, en la calle Pere IV de Barcelona. En Molins y en Sant Feliu no se han plantado las tiendas porque en ambos casos las sedes se encuentran en zonas industriales, nada pobladas. (En el caso de Sant Feliu, la sede está en el polí-gono industrial Masor).

Mariana Fryc es técnica asistencial de una Unidad Básica, y participa en las acampadas públicas, que no van en de-trimento del servicio, ya que pernoctan después de trabajar. Las acampadas, que nunca superan las 20 personas, son lleva-das a cabo por los trabajadores, sin que las abandere ninguno de los sindicatos -UGT, ASAC, USOC, o CGT- presentes en la

mesa de negociación. Por suerte, cuentan con el apoyo de los vecinos.

Los trabajadores del SEM también es-tán recogiendo firmas en diferentes pun-tos de los municipios, como mercadillos. Su objetivo es llegar a las 500.000 para poder presentarlas en el Parlament como parte de una moción anti-recortes.

No es la primera vez que les reba-jan el sueldo. Mariana Fryc trabaja para Ambulàncies Condal, que cuenta con 480 técnicos que cubren el Baix Llobregat (el sector en toda Catalunya es de 4.800 tra-bajadores). Explica que ya les recortaron el sueldo hace 3 años, una bajada del 2,5% como empresa dependiente del CatSalut, y el resto para evitar que reducieran la plantilla, en total un 12,5%. A pesar de que trabajan para el sistema público, no son funcionarios, y por ello una sentencia firme fija que la empresa debe devolver-les este porcentaje, del cual ya han recu-perado la mitad.

Menos unidades“Va a haber recorte de unidades en toda Catalunya, entre 70 y 80 ambulancias me-nos”, dice la trabajadora. Tampoco es la primera vez, pues en en el 2010 ya se re-tiraron unidades de transporte sanitario urgente, mientras que algunas unidades que prestaban servicio durante 12 horas pasaron a hacerlo sólo durante 8.

Fryc afirma que “se entrado en un sinsentido, porque en Hospitalet hay muchos avisos y cuando faltan unidades se traen de Sant Feliu, y entonces a Sant Feliu tienen que venir las ambulancias de Esplugues o de Molins, y al revés”. Los responsables vieron que era inviable y se repusieron.

¿Y se nota esta disminución el calidad del servicio? “No sé si la gente lo perci-bió o no, nosotros sí que notamos esta

disminución de ambulancias porque el servicio sigue saliendo igual, pero a qué

coste? Hay días que no cenamos o no comemos, los servicios son muy seguidos... Nos exigen que nos mo-vilicemos antes de 2 minutos acti-vando un botón de la ambulancia, si no lo hacemos, el SEM multa a la empresa, y ésta a nosotros. Creo que si desaparecen más unidades la calidad del servicio desaparecerá o bajará”, explica.

“Cuando faltan unidades se traen de Sant Feliu, y entonces a Sant Feliu tienen que venir las ambulancias de Esplugues

o de Molins, y al revés”

Aunque dice que no ha repercutido en el servicio, reconoce que les avisan por radio de que una urgencia lleva una demora de 30 minutos o más, la gente se queja cuan-do llegan, tengn o no la culpa. Las demoras suceden porque hay demasiadas urgencias a la vez para los recursos que existen. Fryc realiza turnos de 12 horas en Esplugues, en temporada alta (en el interior de Cata-lunya, en invierno), atiende de media unas diez emergencias diarias.

Más accionesSi bien el convenio caduca en el 2015, la entrada de empresas que están rompien-do precios, como la vallisoletana Ambui-bérica, parece asegurar que a pesar de los

problemas el contrato se renegociará a la baja. “Seguramente negociarán ahora para acogerse al convenio español, que es más barato que el de Catalunya”, que fija unos sueldos más altos.

TSC pertence desde el 2008 a la família Bonomi, propietaria de Port Aventura y Ducati. En 2012 recibieron un reconoci-miento a la buena gestión y los grandes beneficios obtenidos, “mientras nosotros apenas tenemos material y la calidad de este ha bajado mucho”, lamenta Fryc. La privatización de la sanidad permanece como telón de fondo.

Si la situación no cambia, habrá más acciones. Sindicatos y ACEA se sentaron a negociar en la mesa del Tribunal Laboral de Catalunya el pasado 6 de Septiembre, y los técnicos del transporte sanitario ha-rán cuatro días huelga a partir del 9 de Septiembre, una chorizada en Hospitalet y una sardinada enfrente del Hospital del Mar el dia 30, un acto organizado por la Asociación de Vecinos de la Barceloneta para recoger firmas contra los recortes.

Una unidad básica de transporte sanitario consta de dos técnicos, conductor y asistencial;

la intermedia, de un técnico con-ductor e infermero; y la medica-lizada, que es una UCI móvil, de tres: técnico, médico e inferme-ro. Para consultar el mapa de las unidades operativas en Catalun-ya: http://ves.cat/hk0L

7el diari de Sant Feliu · setembre de 2013 CIUTAT

Que difícil resulta enten-dre com ens perjudica aquesta situació tan cò-

moda per a molts de nosaltres, de mantenir-nos en aquesta zona on podem estar sense grans daltabaixos ja que no comporta cap canvi arriscat a la nostra vida, i en què ho filtrem tot sota el prisma de la como-ditat i el confort, i no ens com-porta arriscar quasi res. Aquest punt en què es situen algunes persones, jo l’he batejat com la “zona cega“; és un espai o, més ben dit, una forma de procedir en què no passa quasi mai res. És el lloc que coneixem; és se-gur i no ens demana assumir cap risc per continuar vivint una vida monòtona, avorrida, i que algunes vegades et porta-rà a la depressió. Això sí, per a tu, un lloc còmode. Ara, et de-manaria que fessis el teu propi exercici valorant si la teva vida està situada en aquesta “zona cega“. Ja pots deduir pel títol que hi poso, que serà un espai en què el mobiliari no es mou-rà perquè hi ha uns itineraris marcats i alterar-los provo-caria alguna caiguda, tampoc caldrà encendre llums perquè si és “cega“ no cal malmetre recursos, i una l’altra particula-ritat és que l’aire fresc no corre per l’habitacle perquè hi ha un desconeixement d’ on són les obertures per ventilar. Com pots veure és un espai no gaire agradable que fa un cert tuf. Si per casualitat t’has identificat amb aquest espai et recomano que el ventilis o demanis ajuda perquè algú t’ajudi a obrir por-tes i finestres i transformar-lo en un espai viu i creatiu. Adéu.

La zona de conforti seguretat

Luces y sombras sobre el alumbrado

En el último pleno antes de las va-caciones, la Asociación de Veci-nos Roses del Llobregat volvió a la carga contra el equipo de go-

bierno, esta vez por la cuestión de alum-brado público. La Asociación de Vecinos Roses del Llobregat pedía que el proyecto se cumpliese con recursos propios, pues creen que el Ayuntamiento es totalmente competente -ya que es empresa instaladora- para llevar a cabo la mejora, a través de un plan de ocupación temporal para contar con el personal necesario.

Por ello, la AVV introdujo una moción con estas demandas. Un concejal del PSC presentó en el Pleno el escrito de la adjudicación, que los concejales del equipo de go-bierno y el alcalde manifestaron descono-cer. Una vez adjudicado el proyecto, carecía de sentido el punto central que reivindicaba la AVV, y por tanto no tenía dar sentido dar su aprobación y PSC y PP se abstuvieron. La AVV acusa al equipo de gobierno de ocul-tarles esta adjudicación para dejarlos en evidencia ante el pleno.

El pasado mes de Junio el Ayuntamiento pidió a la empresa ECA (Entidad Colabora-dora de la Administración) la inspección pe-riódica, obligatoria, del alumbrado público exterior. El Área Metropolitana de Barcelona (AMB) adjudicó el proyecto el 25 de Junio lo adjudicó a la empresa SECE, que lo lleva en varios Ayuntamientos. Según el consistorio, no es posible llevar a cabo esta tarea a causa de su complejidad, por lo que lo trasladó a a la AMB, como hacen otros municipios. Ha sido un mes después de la adjudicación cuan-do el PSC lo hizo público en el pleno.

El acalde ha anunciado en su blog que en los últimos meses se ha elaborado ya este programa completo de inversiones en el alumbrado, que mejorará especialmente los cuadros eléctricos (más del 90% están deteriorados, según el informe de la pro-pia Generalitat). Próximamente, el gobier-no municipal destinará 360.000 euros para el mantenimiento de 6.000 puntos de luz,

(unos 60 euros por punto sin descontar el beneficio industrial de la empresa, el coste de la mano de obra, etc), lo que el presi-dente de la asociación Roses del Llobregat, Silvestre Gilaberte, califica de insuficiente.

Poca inversión Silvestre Gilaberte cree que “el tema de la iluminación siempre ha sido deficiente y

problemática, pero en los 2 últimos años ha empeorado mucho, sobretodo el último”. “Nos consta que hay muchísimas quejas ciudadanas, algunas al Síndic, por motivos de

alumbrado”, dice, y aña-de que han presentado

instancias ante el alcalde y a la regidoría de barrio...

En opinión de la AVV, este tipo de con-tratas externas no garantiza el total control del ayuntamiento sobre las actuaciones de la Sociedad Española de Construcciones Eléctricas (SECE), empresa que obtuvo la li-citación el 25 de Junio. Además, opinan que en época de crisis lo adecuado sería conse-guir una rebaja importante, ya sea, como otros consistorios, que se benefician de re-ducciones del 10%, 15% o 20%, y dar trabajo a la población local mediante un plan de ocupación.

La asociación ha anunciado que recurrirá ante el Síndic Municipal para volver a so-licitar la informa-ción que pidieron mediante instan-cias y que no obt-vieron respuesta.

El IBI no se acabaComisión y Ayun-tamiento mantu-vieron la última

reunión el día 8 de Julio, un encuentro que ha mantenido la tónica de falta de acuerdo. Al desacuerdo por el IBI, se ha sumado un nuevo motivo de enfrentamiento, a causa de la cobertura informativa, inexistente, por parte del consistorio en el Butlletí mu-nicipal.

En todo caso, la comisión anuncia su de-seo de continuar luchando por la congela-ción del IBI y anunciará más acciones -aun-que el consistorio da por cerrado el tema y las reuniones-, así que el tema del IBI se-guirá candente en las próximas semanas, a la espera de que en Noviembre el gobierno español anuncie qué ayuntamientos podrán realizar la revisión a la baja de sus valores catastrales. Recordemos que la comisión denuncia que en la mayoría de viviendas el valor catastral sobrepasa el valor de merca-do actual, con lo cual están fuera el criterio del 50% (que el valor catastral nunca sea más del 50% del valor real).

Bailarinas sobre la calle Doctor Brugarolas

el diari de Sant Feliu · setembre de 20138 CIUTAT

Guerra a los infractores municipales

Qué hacer cuando un agente de la autoridad comete una infracción de tráfico? Jordi Casa-

novas Saladrigas lo tiene claro: todos debemos ser iguales ante la ley. Este hombre de 58 años lle-va varios meses batallando por un objetivo utópico, que tanto la Policía Municipal de Sant Fe-liu como los trabajadores muni-cipales cumplan las normas de tráfico. Su indignación empezó un día, cuando observó que los agentes aplicaban el reglamento con intransigencia: “Nos encon-tramos con un control policial, los agentes multaban a todos los que no llevaban el cinturón pues-to, y me parece bien, pero incluso pararon a una mujer muy mayor que se quejaba de que no había tenido tiempo de ponerse el cin-turón porque acababa de salir de casa. Entonces se acercaron a los agentes de policía y les reproc-haron su actitud, le dijimos si no les daba vergüenza multar a una persona mayor. Justo en ese mo-mento, pasaba un vehículo con el logotipo del Ayuntamiento y ni el conductor ni el copiloto lle-vaban el cinturón. Se lo hicimos ver al policía y este nos contestó: ‘Tenemos órdenes de no multar a los trabajadores municipales’. Le pedí que me lo dijera por escrito, porque esto es prevaricación, y entonces vio que había metido la pata. Entonces me dijo que aun-que les pusieran una multa no les pasaría nada”. Este fue el primer día que interpuso una denuncia por escrito ante el Ayuntamiento y su particular cruzada personal contra un tipo privilegiado de in-fractores.

Carta blanca para los trabajadores municipalesDesde entonces, Casanovas, -que conoce bien de lo que habla por-que durante años ha trabajado como profesor de autoescuela para la DGT-, se ha fijado mucho en el comportamiento al volante de estos dos colectivos: agentes de la policía municipal, por un lado, y trabajadores municipales en vehículos del Ayuntamiento, por el otro. En consecuencia, ha documentado estas infracciones mediante fotografías y ha pre-sentado hasta siete denuncias por escrito ante el Ayuntami-ento. “Me han respondido sólo

una”, explica, “y lo peor es que han seguido cometiendo infrac-ciones”. Este santfeliuense de toda la vida -su abuelo presidió la Unió Coral en los años 50- ha tomado diversas instantáneas posteriores a la respuesta por carta firmada por el regidor de Seguridad Ciudadana, Manel Martínez, donde afirma que es-tas acciones se castigan cuando es necesario. Este ciudadano, cuyo trabajo durante muchos años ha consistido en realizar las pruebas para reexaminarse del carné de conducir, ha acu-dido al Síndic Municipal, Magí Boronat, aunque sin más suerte, ya que tampoco este ha recibido respuesta por parte de los res-ponsables municipales.

Ni stop ni cinturón de seguridadEn una de estas ocasiones, el denunciante se encontraba fo-tografiando el vehículo policial camuflado del Ayuntamiento, un Mégane color azul, que te-nía la ITV caducada. Fue en la calle Eugeni d’Ors, enfrente de la comisaría. Mientras tomaba la instantánea, se le acercó un cabo de la Policía Local y le so-licitó el DNI para denunciarle, según le dijo, por la vía penal, ya que el coche estaba situado “en zona de seguridad”. Casanovas afirma que no había ninguna señal ese día, 1 de Agosto, y que la pusieron días después. En otra ocasión fotografiaba un vehícu-lo camuflado, a lo que también recibió el aviso de que no podía. Otros ejemplos con los que se ha topado, según nos cuenta, es que “funcionarios de servicio se han saltado señales de stop y semá-foros en rojo sin ir con las luces de emergencia”. Jordi ha denun-ciado todos estos casos sin que a los agentes les haya ocurrido nada, a pesar de que, dice, “apli-cando el reglamento muchos ya se habrían quedado sin puntos en el carné”. Su demanda es, precisamente, que Policias Loca-les infractores y trabajadores de las Brigadas Locales infractores efectúen el curso de sensibiliza-ción de infractores para una mo-vilidad segura, curso que tiene que hacer cualquier ciudadano para recuperar sus puntos.

Por su parte, la falta más ha-bitual en los trabajadores de la

Un santfeliuense interpone siete denuncias de infracciones de tráfico contra la policía municipal y los trabajadores de la brigada local

brigada municipal es que no se ajustan el cinturón de seguridad, una medida que no es obligato-ria para las fuerzas de seguridad pero sí para el resto de trabajado-res, y que está sancionada con la retirada de tres puntos.

El gobierno municipal aplica a sus trabajadores de la brigada municipal el supuesto que tiene el Reglamento General de Circu-lación para con los repartidores, en cuyo caso ponerse el cinturón no es obligatorio porque supues-tamente hacen muchas paradas en recorridos cortos (siempre y cuando se encuentren dentro de ciudad). Una interpretación li-bre de la ley que hacen muchos ayuntamientos, pues los únicos profesionales que no tienen la obligatoriedad de ponérselo son, además del personal de seguri-dad y emergencias, los taxistas, repartidores y profesores de au-toescuela, además de las mujeres embarazadas u otras personas por razones de salud. Eso es lo que dice la ley.

“Esta permisividad en democracia es totalmente ilegal”

Casanovas afirma que si San José hubiera cortado estos com-portamientos desde el principio, jamás habría llegado tan lejos. “Quiero un alcalde que haga cumplir la ley por igual a to-dos, y si no lo cumplen, debería dimitir o ser cesado el concejal de seguridad ciudadana o algún cargo técnico del Ayuntamien-to relacionado con este tema”, exclama. Cree que “esta permi-sividad en democracia es total-mente ilegal, y que sólo se trata de cambiar hábitos”. Manifiesta su voluntad de seguir adelante,

aunque todavía no tenga claro qué camino tomar.

Votante de IniciativaSus quejas no tienen una motiva-ción política; de hecho, Casano-vas es ex-militante del PSUC. “Yo voté a este gobierno, Jordi San José fue el que más me conven-ció en el debate pre-electoral de las pasadas elecciones”, afirma. “Pero me ha decepcionado, cuan-do presenté la primera denuncia lo anuncié públicamente en mi cuenta de Facebook y entonces el alcalde me retiró su amistad de esta red social aduciendo que yo mentía, porque la policía no podía actuar de esta manera sin su consentimiento y dijo que él jamás había dado semejantes órdenes”. Y añade: “Mi familia es hija del pueblo y siempre he-mos tenido mucho respeto por el Ayuntamiento, pero es para mí muy difícil respetar a unos po-licías que incumplen las leyes”. Este profesor de educación vial ha ido dando cuenta de todos sus pasos en la red y también las ha registrado en el consistorio.

Tampoco tiene una especial

aversión por los colectivos ci-tados. De hecho, en octubre del año pasado, su hijo sufrió un accidente y Casanovas agradece profundamente la actuación de los agentes, que lo avisaron con prontitud y le tranquilizaron. Incluso les envió una carta feli-citándolos.

Varias personas lo han ani-mado a seguir con su iniciati-va. Incluso le han avisado de algunos casos, por ejemplo, de varios vehículos aparcados rei-teradamente en un lugar no au-torizado, que resulta ser la sede de ICV. Una vecina se quejaba de que ella tenía un patio pero de-bía pagar un vado, mientras que en ese patio alguien aparcaba sin autorización. Vale decir que cu-ando Jordi lo hizo público deja-ron de aparcar.

Jordi Casanovas Saladrigas, que tiene el carné desde hace 40 años y en toda su vida sólo ha recibido cinco o seis multas de aparcamiento, quiere pedir públicamente que el consistorio haga públicas las cifras de recau-dación por sanciones de tráfico en los últimos 5 años.

La imagen muestra que la ITV del coche del Ayuntamiento está caducada. Tomada el 1 de Agosto en la calle Eugeni d’Ors.

Casanovas también denunció un coche particular que resultaba ser de un policía local con la ITV caducada desde Enero. La foto fue tomada en Marzo.

En la imagen se observa que el conductor no lleva el cinturón de seguridad.

Pompas Fúnebres, inversions per millorar

Pompas Fúnebres de Ba-dalona (PFB) va iniciar fa gairebé una dècada un procés d'expansió te-

rritorial que l'ha portat a ges-tionar serveis funeraris d'altres poblacions i a ser present a di-versos municipis del baix Mares-me i a Sant Feliu de Llobregat. L'empresa, fundada l'any 1947 a Badalona, va fusionar-se l'any 1996 amb tres companyies més i així va néixer Pompas Fúnebres de Badalona SA. La consellera de-legada de PFB, Ana María Gassió, explica que l'any 2003 l'empresa va obrir els seus horitzons i es va plantejar l'expansió. “Teníem clar que havíem de ser una empresa funerària moderna, de servei, i ho hem assolit”. El creixement s'ha fet a base d'inversions no només en tanatoris i serveis funeraris sinó també en l'àmbit de la gestió de cementiris.

L'any 2004 van guanyar el con-curspúblic per construir i gestio-nar el tanatori de Teià; recentment han ampliati renovat el d'Alella i, a hores d'ara, estan construint un ta-natori a Premià de Mar. L'expansió

s'ha dirigit també cap al sud. PFB ja treballava com a empresa de ser-veis funeraris a Sant Feliu de Llo-bregat quan el 2007 va aconseguir la concessió per construir i gestio-nar el tanatori. A Badalona, a més del tanatori, també s'ocupen de la gestió dels serveis d'inhumació als dos cementiris.

Diversificació de serveisLa consellera destaca que al crei-xement territorial s'hi ha sumat també una ampliació de la cartera de serveis. Pompas Fúnebres de Badalona s'enorgulleix d'haver creat a Badalona el primer tana-tori de Catalunya que oferia una atenció integral als familiars dels difunts, des de la tramitació de la defunció fins a tots els prepara-tius per a la cerimònia de comiat i la posterior inhumació o cremació de les restes. A aquests serveis n'hi han anat afegint d'altres com l'atenció psicològica i els diversos tràmits de gestió documental que s'han de fer després d'una defun-ció. A més, Gassió afegeix l'aposta per la tasca pedagògica, que con-sisteix a explicar a les famílies

que opten per la incineració que les cendres no es poden abocar a qualsevol lloc. “Els diem que es tracta de restes que no són innò-cues per al medi ambient i que, per això, s'han de dipositar als llocs adequats per fer-ho.”

Tot i el creixement, el sector no s'escapa de la crisi. “Per aquí hi ha de passar tothom, en la majo-ria dels casos les famílies hi arri-ben resignades i amb la voluntat de fer un bon comiat al difunt, però cada cop s'hi miren més”, assegura Gassió, que xifra en un 10% la reducció de la despesa dels funerals. Els ha afectat molt la reforma de l'IVA, amb un incre-ment del 8% al 21%. “Hem hagut de negociar amb les companyies d'assegurances i assumir una part d'aquesta pujada perquè el pressupost de les famílies no per-met aquesta pujada.”

Manté que això s'està fent mi-rant que la qualitat dels serveis no se'n ressenti i explica que han ha-gut d'ajustar l'oferta a les possi-bilitats econòmiques dels clients. Més del 60% de les defuncions que tramiten tenen contracta-

da una pòlissa d'assegurances, fet que ajuda a reduir la moro-sitat ja que l'asseguradora paga les despeses. Tot i les dificultats del moment, l'empresa no ha de fer front a un nombre significatiu d'impagaments i per això no re-nuncien a fer inversions per mi-llorar.

Gestionar la diversitatPompas Fúnebres de Badalo-na aténcada any 3.000 famílies en una zona de gran diversitat cultural i, per això, s'hi ha hagut d'adaptar. Es detecta un creixe-ment del nombre d'homenatges pòstums laics però els funerals religiosos continuen sent majori-taris i, per això, l'empresa disposa d'assistència religiosa catòlica, el servei més demanat ja que, tot i l'increment, les cerimònies lai-ques no superen el 5% del total. Gassió ho atribueix a la mitjana d'edat dels difunts: “Es tracta de gent gran que són creients i els seus familiars ho fan per respec-te.” Una altra tendència que va en augment són les incineracions, que ja representen el 50% del total.

el diari de Sant Feliu · setembre de 2013CIUTAT10

Atenció, obresCom moltes poblacions, Sant Feliu ha aprofitat la canícula per emprendre algunes de les obres que tenia pendents. La davallada de

gent durant el mes desèrtic per antonomàsia ofereix la millor oportunitat per als ajuntament per arranjar el mal estat de molts punts amb menys molèsties per a la ciutadania, si bé moltes de sles actuacions s’allargaran fins a la tardor.

So t a l ’ e p í -g r a f ‘ P r o -

grama anual de manteniment i millora de l’espai pú-blic’, i també dins del marc del Pla de pavimentació 2013, l’Ajuntament s’ha posat mans a l’obra per endegar aquest agost una sèrie d’obres menors que tenen com a objectiu millorar l’aspecte i el funcionament de la urbs.

Fem una visita pels diferents punts que els santfeliuenc i santfliuenques trobaran canviats al seu retorn de les va-cances, tot i que alguns començaran més tard. Petites mo-lèsties que després redunden en benefici d’una majoria.

Millores a la via públicaEn realitat, es tracta d’obres de manteniment, la majoria de les quals van començar a mitjans de juliol i que com a màxim s’allargaran fins a mitjans d’octubre.

CruïllesL’actuació als encreuaments se centra en millorar de la mobilitat a peu, incloent la supressió de barreres arqui-tectòniquesi millorant la visibilitat de vianats i vehicles amb l’enllumenat públic.* Carrers Girona, Verge del Pilar i Marquès de Mo-nistrol (ja en vaig parlar en aquest escrit): supressió de barreres arquitectòniques i ordenació de l’aparcament.* Passeig dels Pins amb el carrer Pere Álvarez.* Verge de Montserrat amb passeig Bertrand, da-vant del Casal de la Gent Gran.A partir del 19 d’agost començaran les obres de cons-trucció de guals.* Cruïlla de Joan Batllori amb Eugeni d’Ors, davant del Casino. * Cruïlla dels carrers Girona i Ramon Ribas: també

adequació de voreres per permetre la mobilitat per a tothomA finals de setembre* Voreres del carrer Falguera, entre Rupert Lladó i el tram peatonalitzat La supressió dels fanals de les voreres, mitjançant la col·locació de ballarines (llums suspesos damunt la calçada mitjançant cables tensats entre les dues façanes del carrer).* Rampa lateral de la plaça Lluís Companys, davant del bust a la II República*Vorera d’accés a les escoles Monmany i Pau Vilasubstituint l’actual pas provisional i facilitant un accés més segur a les dues escoles.* Millora del túnel que enllaç la biblioteca i el car-

Els escocells en mal estat són un problema per a la seguretat dels vianants.

Molts trams de paviment estan visiblement deteriorats, com aquest de ventura i Gassol.

rer Llorenç Martí a la plaça de l’EstacióJa es van fer canvis en la il·luminació i el paviment l’any passat. Fa un mes, Kaligrafics ha decorat el tram, com ja va fer al túnel de Verge de Montserrat. Les millores d’aquests passos indiquen que el soterrament queda lluny.

Paviments* Carrer Jacint Verdaguer i reparació dels sots dels trams adjacents de Laureà Miró i Montejurra.* Passeig dels Pins (amb plataforma única en bona part del carrer) i del carrer Ventura i Gassol.* Arranjament dels desnivells en el paviment, es-pecialment perillosos per a motos i bicicletes, a la carretera de la Sànson, davant l’Aula Sant Feliu.* Arranjament de l’aparcament lliure darrera de la pista de lleure de la Riera de la Salut.* Arranjament de l’accés a l’aparcament del carrer de les Teixidores, en l’indret dels Mossos d’Esquadra.

A més, l’Ajuntament continuarà rebaixant pendents de passos massa elevats i anivellant les tapes de les clavegue-res. Sembla una bestiesa, però l’enfonsament d’aquestes tapes és un perill per a la circulació de vehicles.

Equipaments municipals

* Piscina de l’EscorxadorAquest estiu s’ha adjudicat la remodelació de la piscina de l’Escorxador, que començarà quan la piscina tanqui les seves instal·lacions, a primers d’octubre. La remode-lació posarà les instal·lacions al dia en matèria de segu-retat i accessibilitat, i separà l’espai infantil de la resta.

Altres* Centres escolars Tambor, Gaudí, Monmany i EspriuL’Escola bressol el Tambor i la millora de la coberta del gimnàs de l’Escola Gaudí. S’adequaran els patisde les es-coles Gaudí, Monmany i Salvador Espriu.* Casal de la Gent GranEstarà plenament operatiu a finals de setembre, un cop acabi tot el procés de concurs públic. * Torre Can Calders (torre del Pep de les Oques)La remodelació de l’edifici (incloent mobiliari) i la mi-llora de la plaça Laujar de Andarax en què s’ubica ha costat 390.000 euros i està previst que s’inauguri per la Festa Major de Can Calders, a finals de setembre.* Centre Cívic de les TovallolesDesprés de dos retards, i un cop inaugurada la rambla on s’instal·la, no se sap quan estarà enllestit l’edifici ve-

Joan Antoni Sama-ranch, Jaume Ribas, Carles Buïgas, Frede-rica Montseny, l’accés al parc del Llobregat, el carrer Constitució davant del parc Nadal i el passeig Nadal amb la plaça de l’Estació.

ïnal fruit de la Llei de Barris.* Plaça de la SolidaritatS’hi pintarà un mural i s’inaugurarà la tardor.* Plaça DiciàPràcticament acabada, s’inau-gurarà en el marc de les festes del barri del Mas Lluí.

També se suprimiran les barreres arquitectòniques i s’arreglaran les voreres de la pl. Ferrer i Guàrdia - c. Mas Lluí, C. sant Josep (entre pàrquing de la Xemeneia i prolongació de c. Falguera),

Les obres de la grada del camp de Les Grases pateixen retard

Els socis i les sòcies del Santfeliuenc no podran gaudir de la comoditat de la nova grada i de la visera que la cobrirà fins el mes d'octubre. Les previsions ini-

cials de les obres, que es van començar el 13 de març, eren que estiguessin finalitzades a començaments de setembre, però la meteorologia ha jugat una mala passada. Al seu blog, l'alcalde, Jordi San José, ha manifestat que “les plu-ges intenses de maig i juny expliquen aquest petit retard”.

Els treballs condicionaran la presentació oficial dels equips del club. El president, Alberto Prieto, ha indicat que “quan estigui acabada l'obra ho farem tot junt, la inaugu-ració i la presentació dels esportistes, a finals d'octubre o començaments de novembre”. Prieto creu que “la vi-sera serà molt útil, tant a l'estiu com a l'hivern” i desta-ca que “ja fa molts anys que els socis l'estan demanant i l'Ajuntament ha fet un esforç molt important, ja que no és un moment idoni per fer obres o millorar instal·lacions”.

Preocupa la seguretatQuan juga el primer equip, moltes persones veuen el partit des del mur que separa el terreny de joc de la carretera de la Sànson (foto). Algunes persones seuen a sobre d'aquesta alta paret i això crea problemes d'inseguretat, segons el president de l'entitat esportiva. Prieto ha manifestat: “Aquest mur, sense la tanca, és un inconvenient pel club i un perill per les persones que s'asseuen a sobre per veure el partit. Ens preocupa perquè hem tingut algun ensurt, ja que alguna vegada han caigut cap endavant o cap enrere. És una cosa perillosa que ja està en coneixement de l'Ajuntament”. El president ha avançat que ja s'ha fet el projecte de la tan-ca, que “s'ha parlat amb l'Ajuntament” i que “en poques setmanes ja estarà feta”. La tanca també podria millorar altres aspectes a més de la seguretat dels espectadors i ser-viria per aturar aquelles pilotes que xuten massa alt i que a vegades acaben topant contra els cotxes que hi ha aparcats.

A partir d’octubre La Unió Co-ral posa en marxa nous ta-llers que venen a afegir-se a tota l’activitat que ja es des-

envolupa tradicionalment a l’entitat.Un d’aquestes noves activitats

serà el taller d’Activitat Física per la Gent Gran, que vol intro-duir l’activitat física per a la gent gran de manera individualitzada i directa amb l’objectiu principal de incentivar que tothom pugui tenir accés a activitats, que com aques-ta, fomentin la salut.

El format de la sessió serà entre 45 minuts i una hora i es dividirà en tres parts, escalfament (ben-vinguda, explicació del que es farà a la sessió i inici de les activitats de manera més progressiva), la part principal (en que treballarem els objectius de la sessió) i finalment la part final (amb exercicis més suaus o de relaxació i valoració fi-nal de la sessió).

Els horaris i dies de l’activitat es-tan pendent de confirmar en funció de les inscripcions.

Noves activitats

Obertes les inscripcions pels tallers i les activitats de la Unió Coral

Publicació Periòdica de la unió coral // Setembre de 2013

Coincidint amb l’inici del curs La Unió Coral posa en marxa també les di-ferents activitats i ta-

llers que ofereix. Bàsicament es manté la graella de l’any passat, que va ser un any d’un fort incre-ment d’activitat al Coro.

Així, tenim les activitats habitu-als de ioga, en les diferents moda-litats i grups que ja venien funcio-nant, escola d’es-cacs, ball de saló, slim dance, funky i hip hop. A més aquest curs afegim a l’oferta el taller d’activitat física per la gent gran.

Balls de SalóEl taller de balls de saló es desen-volupa en grups de dilluns a dijous i dissabtes a par-tir de les 20 h. Els

grups s’organitzen en funció dels nivells amb un classe setmanal. Les modalitats que s’ensenyen son “bachata”, merengue, salsa, rueda casino, balls de saló en ge-neral i coreografia. Enguany s’ha incorporat de manera experi-mental un grup de “sevillanas”.

IogaUna de les activitats habituals que oferim des de La Unió Coral. Pots trobar al taller de ioga clas-ses per adults, per a nens i joves (que s’inicia el 16 de setembre), txi kung dels set lotus i meditació.

Escola d’EscacsAdreçada especialment a nens i nenes en edat escolar començarà a funcionar a partir de l’1 d’octu-bre, de dilluns a divendres a par-tir de les 17.00 hores. El curs pas-sat més de 30 nens i nenes en els diferents grups van gaudir de la pràctica i ensenyament d’aquest interessat esport-joc.

Slim DanceTenir cura de la teva salut d’una mane-ra divertida, ballant. Aquest és l’objectiu i característiques d’a-questa activitat. En col·laboració amb Va-nila, espacio para la imagen y el Bienestar, l’activitat es desenvo-

lupa dos dies a la setmana , i va tenir molt bona acollida l’any passat, a pesar de ser el primer any d’activitat.

Funky i Hip HopLa Unió Coral també acull dife-rents grups de ball, entre ells Ginger Up que va ser el gua-nyador de la segona edició del concurs de joves talents i els grups de ball de la companyia Blackout, sota la direcció de Loewe Dionela. Informa’t sobre la possibilitat d’apendre a ballar en alguns dels grups que tenim a La Unió Coral

A més de les activitats i ta-llers, també les seccions d’es-

cacs, billar, coral i cor Sisvuit-cinc, després del parèntesi estival, reprenen la seva activi-tat, algunes amb novetats im-portants, com la substitució a la direcció del Cor de La Unió Coral del mestre Giol, que després de molts anys de dedicació va deci-dir iniciar un merescut decans. Aquest mes de setembre ja s’ini-cien els assajos tant del Cor com de la Coral Sisvuitcinc.

Igualment, les seccions es-portives dels escacs i billar co-mencen les temporades de com-peticions oficials ja aquest mes de setembre, amb la festa catala-na d’escacs i la lliga catalana in-terclubs de billar a tres bandes.

setembre de 2013Publicació periòdica de la Unió Coral2

A partir del mes d’octubre l’escola d’escacs reprèn l’activitat. A l’igual que l’any passat, el club d’escacs de La Unió Coral dedica

temps a l’ensenyament dels escacs als més petits. El curs 2012-2013 més de 30 nens i nenes van assistir regularment a les classes setmanals impartides a les instal·lacions de la secció d’escacs i que tenien, a més , el suport de les noves tecnologies, amb l’aula multimèdia del Coro. Adreçada especialment a nens i nenes en edat escolars, el club ofereix grups tots els dies de la setmana a partir de les 17 hores, en sessions d’una hora.

Aquest any, com a novetat, també s’oferirà a les escoles de la ciutat la possibili-tat d’organitzar com activitat extraescolar, classes en els centres educatius.

De la mateixa manera el club d’escacs està treballant en un projecte que vagi més enllà de l’ensenyament dels escacs com a activitat lúdico-esportiva fora de l’horari lectiu. Se-guint el model d’altres poblacions oferirem l’opció que, dintre del catàleg d’activitats que des de l’Ajuntament s’ofereix als cen-tres educatius com activitats complemen-tàries en horari lectiu, es puguin incorpo-rar “sessions intensives” d’escacs, de cara al curs 2014-2015.

El club d’escacs de La Unió Coral jugarà a Primera Divisió Nacional després de l’ascens de la temporada passada

La temporada passada va ser una de les més exitoses dels últims anys per la secció

d’escacs de La Unió Coral. Els resultats aconseguits al Campionat de Catalunya per Equips, amb la tornada del primer equip a la 1a Divisió Nacional, després de gua-nyar el seu grup de 2ª divisió,

i els ascensos dels equips C i D a 2ª categoria provincial.

Igualment, la participació a la Copa va ser excel·lent pel Club d’Escacs de La Unió Coral, que van guanyar la fase terri-torial de Barcelona i posteri-orment van assolir el subam-pionat de Catalunya a la Fase Final de 2ª Divisió, disputada a la Selva del Camp (Tarragona).

Properes proves Sant Adrià del Besós, 29 de setembre de 2013Festa Catalana dels Escacs 2013 Campionat de Catalunya de Partides Ràpides per Equips

Bona actuació estiuenca dels jugadors de La Unió Coral

Continuen les bones actuacions indivi-duals dels jugadors del club d'escacs

de La Unió Coral, després de la magnífica temporada per equips. En el XIII Obert Inter-nacional Vila de Poble Nou, el nostre segon tauler, Esteban Montilla, va finalitzar en una molt meritòria 16ª posició amb 7 punts de 10 partides, guan-yant la darrera partida al Mes-tre Internacional Luís M. Per-pinyà de Sabadell i havent-se enfrontat a dos Grans Mestres, el colombià Alexander Cuar-tas i el xilè Mauricio Flores i a

un altre Mestre Internacional, el també colombià, David Are-nas. Precisament la victoria en la darrera jornada li va signifi-car a Esteban Montilla quedar primer de tram de menys de 2300 d'ELO.

Per la seva banda, l'incansable Sergio Recio, ha disputat el II Torneig Obert Llampec de Torredembarra, classificant-se en 9a. posició amb un excel·lent resultat de 5,5 punts de 8 partides, amb només una derrota i un me-ritori empat amb un Mestre Català, guanyant també el pri-mer premi del seu tram d'elo.

Sergio Recio i Esteban Montilla campions dels seus trams a Torredembarra i Poble Nou respectivament

Escola d’Escacs per als més petits

Escacs

Publicació periòdica de la Unió Coral setembre de 2013 3

Billar

Comença la lliga catalana interclubs de billar a tres bandes

L’equip de la secció de bi-llar va promocionar per seguir jugant a primera divisió catalana però no

va aconseguir mantenir la cate-goria

El cap de setmana del 20 i 21 de juliol, l’equip de la secció de billar de la Unió Coral va jugar per seguir mantenint-se en pri-mera divisió de la lliga catalana interclubs de billar a tres bandes.

L’equip Unió Coral A, ha re-alitzat una temporada satisfac-tòria en la lliga catalana de tres bandes de primera divisió, tot i que l’equip no compta amb ju-

gadors de primer nivell català. En la última jornada es jugava contra l’equip del C.B. Manresa el descens directe a segona divi-sió, guanyant el match La Unió Coral per 6-2. Un gran triomf que donava la possibilitat de se-guir jugant a primera divisió un any més, en el cas de guanyar la promoció contra el C.B. Alba de Badalona, equip que ha quedat segon de grup de segona divisió.

Els partits a jugar contra el C.B. Alba van acabar en derrota per 5-3 en casa del equip badalo-ní i per 2-6, al Coro,i per tant fi-nalment baixem a segona divisió.

CORREA campió del torneig de billar a ManresaAlberto CORREA, jugador de La Unió Coral, s'ha procla-mat campió del torneig de billar a 3 bandes, organitzat pel Club Billar Manresa disputat el pasat dia 17 d’agost.També va participar un altre jugador local, Carlos PÉREZ. Correa guanyà totes les seves partides proclamant-se així guanyador del torneig.

II Concurs de Joves Talents amb sabor a Unió CoralGinger Up, guanyador del concurs, i Loewe, tercer classificat, formen part de les activitats d’ ‘El Coro’

La II edició del Concurs de Joves Talents, organitzat pel programa municipal "Fem Barri" en el marc de les festes del barri de La Salut va ser guanyat pel grup de funky

GINGER UP, que des de fa uns anys te La Unió Co-

ral com a espai d'assaig. A més la implicació dels membres d'aquest grup amb l'entitat es cada vega-da més gran, destacant aquest any l'organització, per primera vegada, d'una comparsa que va parti-cipar a la rua de Carnaval de la nostra ciutat, amb el propi grup i altres col·laboracions com a pro-tagonistes de la mateixa, amb el que vam aconse-guir el tercer premi.

Per la seva banda, el tercer classificat d'aquesta edició del concurs joves talents, Loewe Dionela, també forma part de l'activitat de La Unió Coral des de primers d'aquest any 2013.

En concret es el responsable i director dels 3 grups de Hip Hop que durant la setmana assagen a les nostres instal·lacions. Amb la Cia Blackout, l'entitat que agrupa els diferents grups de ball de Loewe, s'està a més a més en conversacions per a que puguin establir la seva seu definitiva a La Unió Coral i aprofundir en la relació amb aquesta acti-vitat que integra uns 60 joves.

S’acomiada el Mestre Giol i el substitueix Tatyana Chertovskikh en la direcció del Cor

Aquest mes de setem-bre es reprenen els assajos del Cor de La Unió Coral, que es tro-

ba en un procés d’adaptació. El 20 d’abril passat el Mestre JOR-DI GIOL CASAS, després de tota una vida dedicada a la música i al cant coral, va decidir inici-ar un merescut descans. En el decurs d’un acte força emo-tiu, amb presència de tota la gent del Cor, de molts amics i familiars que van voler acom-panyat-lo i d’una nodrida re-presentació institucional de l’Ajuntament i de la Federació d’Entitats Corals, vam poder va gaudir de la darrera actuació

del Cor sota la seva direcció, amb la companyia també del Cor Sisvuitcinc de La Unió Co-ral i del Tercet Harmònic.

Agafa el relleu a la direcció del Cor Tatyana Chertovs-kikh, que col·labora des de fa temps amb l’entitat i que ja treballa amb el grup coral des del maig passat.

Les properes actuacions del Cor seran el 17 de novembre, amb la tradicional sortida al Monestir de Montserrat i el 22 de desem-bre el Concert de Nadal a La Unió Coral (data per confirmar) i el 29 de desembre la Cantada de Nadal i la Trobada de Corals de Sant Fe-liu al Palau Falguera.

Funky y hip-hop

setembre de 2013Publicació periòdica de la Unió Coral4

“El ioga és una escola que t’ensenya a viure”

—Per què i quan comences amb la pràc-tica del ioga?Estic en el món del ioga aproxima-dament des dels 16 anys. Als anys 70 feien una sèrie que es deia Kung Fu, i tot i que ara l’he vist i és pèssima a nivell tècnic, destil·lava una filosofia de vida que en aquell moment em va agradar: aquella persona que pot fer la seva vida en un estat d’equanimitat i serenitat independentment d’allò que passi al seu entorn, que res el distorsionava. Em va fascinar. Vaig començar fent kàrate a l’adolescència i vaig guanyar alguna medalla i tot, però vaig descobrir que al cor de les arts marcials hi ha la meditació; de fet, les arts marcials són com una mena de ioga. Així que després de les arts mar-cials vaig fer meditació, el que es diu tècnicament Raja ioga, el ioga reial, el ioga per antonomàsia, i cap als 35 vaig començar a practicar Hatha ioga, que és del que en sóc professor.

—I ja no el deixes?En tot aquest temps he estat fent dife-rents tipus de ioga i meditació. Hi ha èpoques que te les prens amb més força i altres amb més lassitud, com si fessis el camí de Sant Jaume, depèn del mo-ment vas més ràpid o més a poc a poc.

—Quins tipus de ioga has practicat, n’hi ha molts?He practicat Raja ioga, Hatha ioga, Kundalini ioga, Bhakti ioga..., però n’hi ha més, com el jñana ioga. El ioga és com la vida, és molt ampli i hi ha diverses maneres d’apropar-s’hi. És com pujar a una muntanya; hi ha una muntanya, però diversos camins per pujar-hi.

—El ioga sempre inclou meditació?No, el Hatha ioga, que és el que nosal-tres fem a la Unió Coral, és força físic, és el ioga de posicions, i en una hora de classe que fem no tenim temps de fer massa coses diferents. Però els dime-cres sí que la meva companya Maruja fa unes sessions de meditació d’apro-ximadament mitja hora.

—I quan et vas fer professor?Vaig seguir uns estudis i els avalua-dors em van dir que ja estava preparat. Vaig estar des dels 35 anys fins als 43 al Centre de Ioga Ananda de Sant Feliu amb la Lluïsa Lozano. Un bon dia em va dir que estaria bé fes formació de professor per enriquir el meu coneixe-ment i ho vaig fer, a Manresa, amb la formadora Lídia Rossell durant 4 anys vaig estar fent formació reglada com a professor de ioga.

—Quin horari feu a la Unió Coral?Estem fent dos dies a la setmana, els dimarts de 6 a 7 de la tarda fem kunda-lini ioga, que imparteix la meva com-panya, la Maruja; i els dijous jo faig Hatha ioga, dues classes, la primera de tres quarts de 6 a tres quarts de 7 i una segona classe de 7 a 8. Aproximada-ment, entre tots hi ha unes 60.

—Hi ha públics diferents segons el tipus de ioga?Sí, segons la tipologia atrau més unes persones o unes altres. La dona con-necta més amb el tipus Hatha ioga i al Bakhti ioga, en canvi hi ha altres modalitats on només trobes homes, potser per afinitat i sensibilitat, com el jñana ioga. Al raja ioga, que se centra

més en la meditació, potser també hi ha més homes que dones.

—Hi ha un límit d’edat per co-mençar?Haver nascut. Es pot fer a qualsevol edat, però totes i cadascuna d’elles precisen un ioga particular. Si tu estàs fent una classe col·lectiva amb adults no pots simultaniejar amb nens petits perquè necessiten una atenció perso-nalitzada. I no pots fer el mateix tipus de treball amb gent de 20 anys que de 80. Cada grup humà necessita un tipus de pràctica; igual que no es fa el ma-teix ioga a les 7 del matí, quan has de preparar el cos per encarar el dia que tens per endavant, que fer ioga a les 7 del vespre, que has de preparar el cos per al descans nocturn. Si al vespre fas una classe molt enèrgica, hi hauria gent amb els ulls oberts com taron-ges a l’hora de dormir. Sempre s’ha d’adaptar la classe als practicants que tens al davant.

—Per començar quin recomanes?Depèn de la necessitat de cadascú. El primer de tot, és que algú que vulgui fer ioga tingui un lloc on practicar-lo en grup a una distància geogràfica raonable perquè, si no, a la llarga no et serà viable. També pot ser que una mateixa modalitat canviï d’una perso-na a una altra, perquè hi ha l’energia de la persona que dóna la classe, l’en-torn, el grup... Recomano aquell amb el qual tu et sentis a gust.

—I què es fa en una classe?El Hatha ioga és físic, però no és una gimnàstica, és a dir que no venim a fer contorsions, sinó que a través de l’excu-sa del cos el que estem treballant és la consciència, el nostre estat de tensió... És molt important ser conscients del cos i adonar-se quins límits ens posa.

—Acabem amb una reflexió?A classe, de vegades explico històries. Per exemple un conte àrab que expli-ca que un home està una nit buscant una cosa pel terra a sota d’un fanal. Un amic seu que el va veu li va dema-na què fa, i l’home li contesta que ha perdut les claus de casa, així que l’amic s’ajup i comença a buscar amb ell. Al cap d’una bona estona de buscar, can-sat, el seu amic li diu: “Però estàs segur que t’han caigut per aquí?”, i ell li con-testa: “No, les he perdut a la cantona-da de sota, però allà no hi havia llum”. Vull dir que sovint busquem allò que busquem a llocs on és impossible tro-bar-ho prquè, simplement, no hi és.

Ramon Muntanyola Professor de ioga

Ioga

Sessió oberta de ioga al Parc Nadal

El pasat diumenge dia 2 de juny va tenir lloc una sessió oberta de ioga organit-zada conjuntament per les activitats de ioga del Centre Parroquial, Complex i de

La Unió Coral a més del Centre de Ioga Anan-da Kanda. La sessió es va dividir en dos, una que anava adreçada a totes les persones, nens i adults, i posteriorment, una altre que, acompan-yats dels residents del Centre can Llobera, es va adreçar per a persones en cadires de rodes.

L’èxit de participació va fer que ja s’estigui pensant en organitzar una propera sessió.

La Unió Coral manté amb èxit des de fa temps l’activitat de ioga, amb diversos grups i horaris. A més de ioga, el taller també incorpora chikung, meditació i respiració rítmica.

Ja pots reservar la loteria de Nadal de la Unió Coral

Entrevista

11el diari de Sant Feliu · setembre de 2013 ENTREVISTA

“Ara rebem una sisena part de l’aportació municipal que rebíem fa 5 anys”

—Per què neixen les Agrupaci-ons de Defensa Forestal?Les ADF van néixer com una au-toorganització de propietaris fo-restals -sobretot pagesos-, ajunta-ments, l’entitat Amics de la Natura de Sant Feliu. Les ADF es van cre-ar després dels incendis del 1984 per contribuir a millorar l’estat dels boscos i l’actuació en incen-dis, sobretot a d’altres zones de Catalunya on no hi ha tants efec-tius de bombers. Nosaltres som una ADF urbana i el vincle amb els propietaris és minso, -participen a l’assemblea que fem un cop a l’any i prou, en canvi, a les zones rurals, com que viuen i depenen del terri-tori, s’hi impliquen més.

—I l’ADF santfeliuenca?L’ADF Sant Feliu està formada per l’Ajuntament, propietaris fores-tals del terme, Amics de la Natura de Sant Feliu i des de l’any 2004 compta amb un grup de volun-taris que formen el grup d’inter-venció, actualment format per 15 persones. Ens dividim en quatre grups, cadascun dels quals amb un cap, i un d’ells sóc jo. De ma-nera rotativa, ens fem responsa-bles cada setmana de l’emissora i les claus del vehicle. Respecte als propietaris, són set o vuit, però cal dir que el propietari més gran és l’Ajuntament. És un cas atípic, perquè a la majoria dels munici-pis de Collserola no passa així. Es dóna la circumstància que les fin-ques de La Salut i Can Furriol les va comprar el Patronat de Collse-rola fa uns 20 anys, més tard i amb

motiu d’una modificació d’un pla urbanístic va passar a propietat de l’Ajuntament la finca Torre Abadal i les altres dues el Patronat les va traspassar a l’Ajuntament, actualment és propietat pública més de 200 hectàrees al terme de Sant Feliu, el que representa més del 50% de la zona forestal.

—Quina és la vostra feina?Com a feina de preparació, conei-xem el terreny, assegurem el bon estat dels punts d’aigua, -que po-den ser antigues basses de rec, di-pòsits, fonts-, dels cadenats i dels camins. Per exemple, nosaltres vam obrir molts camins d’arbres caiguts al 2009, quan van haver les ventades tan fortes, però el patro-nat de Collserola compta amb una brigada que també ho fa. Apart d’aquesta feina prèvia, el nostre rol és el de suport als bombers als incendis, el nostre coneixement del territori els agilitza la feina, si bé els bombers ens deixen actuar més o menys en funció de la quan-titat d’efectius que tenen. En el cas que si arribem els primers a un foc, disposem d’un equipament de primera intervenció format per un kit autobomba de 500 litres, que ens permet ruixar aigua de 15 a 20 minuts.

—La part que cobriu de Collse-rola és un terreny difícil?Podrien haver més fonts, però en tenim algunes, a la vall de La Sa-lut, Can Furriol i Les Torres hi ha una bassa de 120 metres cúbics i dues de 80. També hi ha alguns hi-

Joaquim Pahissa Membre de l’ADF de Sant Feliu

Uns dels protagonistes de l’estiu són les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), grups de voluntaris que s’encarreguen de vetllar pel coneixement i la cura de les zones forestals, amb la finalitat de que, en cas d’incendi, els Bombers puguin dur a terme l’extinció del foc en les millors condicions possibles. L’ADF de Sant Feliu està formada actualment per catorze membres, dels qual en Joaquim Pahissa n’és un des que aquesta es va formar. Es coordinen amb les ADFs dels municipis veïns, fins on es desplacen en cas de necessitat, com van fer a l’incendi de Vallirana, Cervelló i Torrelles aquest juliol, amb molts fronts i el més important d’aquest estiu a Catalunya. L’ADF de Sant Feliu vigila sobretot Collserola.

drants [boca d’incendis] a la Car-retera de la Sànson. D’altra banda, és un parc molt vigilat.

—Com us coordineu les ADF?Nosaltres estem a la Federació d’ADFs del Baix Llobregat i es-tem en contacte amb totes elles. En principi, hem d’actuar només a nivell local, a no ser que ens ho sol·licitin, per tal de no deixar el terreny desprotegit quan hi ha un foc gran. Vull dir que, l’any passat, als incendis de l’Empor-dà aquí gairebé no hi van quedar bombers, ja que s’hi van despla-çar molts, i si passa quelcom aquí s’ha de poder actuar. Quan hi ha un avís en un altre terme muni-cipal, el correcte és comunicar-te amb la d’ADF del poble afectat per saber si requereixen suports o no. Per tal de rebre avisos, disposem d’emissores que estan en contac-te amb les torres de guaita de la Diputació. Les torres que a nos-altres ens són pertinents són les situades a Santa Creu d’Olorda i a Sant Pere Màrtir, i en molt segon pla la de Sant Vicenç dels Horts i la del Turó del Fumet, al Tibidabo. Ens comuniquem amb el Pla de Vigilància contra Incendi (PVI), que serien els vigilants forestals que es desplacen sobre el ter-reny durant els 4 mesos de l’estiu. Aquest vigilants cobreixen zones que són fora dels parcs naturals, que ja estan coberts amb les tor-res de vigilància, a més el cobrei-xen millor, ja que hi ha massa tor-res per ocupar-les totes. Aquestes persones estan connectades amb

l’operador del Centre de Control del Baix Llobregat, que aquest estiu es troba al Parc de Bombers de Sant Boi (abans al Consell Co-marcal) i que pot contactar amb nosaltres per l’emissora de ràdio o a través dels nostres telèfons mòbils personals.

—I com us formeu, qualsevol persona pot ser de l’ADF?Per accedir, cal obtenir un certifi-cat mèdic, i durant el primer any, els voluntaris són el que en diem auxiliars, no van equipats i ens acompanyen i observen la feina que fem sense intervenir. Cal dir que hi ha bàsicament una forma-ció pràctica: a primers d’octubre deixem de fer la vigilància d’estiu i durant tot l’hivern fem sortides mensuals o bimensuals de forma-ció pràctica, amb coneixements de camins, motoserra, pràctiques amb l’equip, manteniments de les basses... Abans de l’estiu, fem una jornada de formació a Can Ferriol, ja que ens proporciona un terreny pla i compta amb un punt d’aigua. Apart, la Federació Comarcal im-parteix uns dies de formació te-òrica i un dissabte de pràctiques que fem entre totes les ADFs, amb gimcana inclosa.

—I quines són les vies de finan-çament que teniu?En tenim tres: ajuntament de re-ferència, diputació i Generalitat. Els enginyers forestals de la Di-putació i el tècnic municipal de Medi Ambient de l’ajuntament en qüestió dissenyen un pla plu-

rianual sobre el manteniment dels camins del terme, que nor-malment fan empreses que es dediquen a això, però nosaltres també hi contribuïm. Abans gas-tàvem uns 6.000 euros a l’any en el manteniment de camins, ara, a causa de les fortes reduccions en l’aportació de l’Ajuntament i la Diputació, actualment és una sisena part de la que rebíem fa 5 anys, entre 500 i 1.000 euros. Creiem que aquesta quantitat és totalment insuficient per man-tenir les pistes de la zona fores-tal en bon estat a llarg termini. I l’aportació de la Generalitat per comprar material (vehicles, equips autobomba, roba, masca-retes, eines, destrals, matafocs, racors, motxilles d’aigua) s’ha re-duït a la meitat. I cada 2 o 3 anys també finança l’accés i la millora dels punts d’aigua. Ara tenim poc equipament, amb la dotació de l’Ajuntament ens arriba per molt poc, i això que l’hem obtingut després de molt insistir. És una pena, perquè les ADFs són re-cursos que costen quatre duros i fan un gran servei, tot i que no es vegi cada dia.

—El govern català ha allargat el pla de prevenció fins al setem-bre perquè el risc d’incendis en-cara és alt, però es pot dir que ha estat un estiu tranquil?De moment és normal, gràcies a que ha plogut fins al juny, però encara no ha acabat. Si no plou fins a l’octubre, ja no serà tan bo. Tot depèn de la meteorologia.

12 el diari de Sant Feliu · setembre de 2013CIUTAT

Caçadors de fongs a Sant FeliuCada any, el col·lectiu ARES organitza l’Exposició de Bolets de Collserola a Sant Feliu

Bolets i espàrrecs són uns dels fruits de la terra que podem trobar amb facilitat a Collsero-la. A finals de setembre s’obre

la temporada dels fongs i per això par-lem amb l’Agrupació de Recerca i Estu-dis de Sant Feliu (ARES), una entitat que com a part del coneixement del medi na-tural i del patrimoni cultural i artístic que promou, celebra una caça de bolets, primer, i una exposició, després, per co-nèixer millor aquestes menges delicioses, que es poden collir de franc a la majoria de boscos i ben típiques de la gastrono-mia catalana. Ja que un bon coneixement del medi és necessari per a la seva con-

servació, l’exposició de bolets es proposa aquest objectiu, i també vol aconseguir crear una actitud favorable i no depre-dadora entorn a unes espècies mico-lògiques que per a la seva reproducció necessiten uns espais nets i freqüentats amb mesura i prudència. Perquè com diu l’agrupació ARES, tothom pot anar al bosc a collir bolets, però no de qual-sevol manera.

Apart, a la tardor l’entitat farà una exposició amb fotografies històriques de Sant Feliu de Llobregat, algunes, fins i tot, anteriors al segle XX, (quan el suport fotogràfic eren làmines de vidre, molt fràgils, i per tant difícils de conservar).

Fidels a la seva exposi-ció anual de bolets, -al novembre serà la 17a edició-, l’ARES organit-

za un cop l’any l’Exposició de Bolets de Collserola amb els bo-lets que agafen els seus mem-bres, una mostra que va mu-dant d’espai però que es manté fidel a la cita -només s’en va saltar una, a causa de la manca de pluges d’aquell any-; ha pas-sat per Can Rocart, l’Ateneu, la Sala Ibèria, la Torre del Roser o pel barri de Falguera.

En Joaquim Pahissa és mem-bre d’ARES: “Normalment por-tem entre uns 80 i 140 bolets. A Collserola hi ha una riquesa micològica importat, ja portem comptabilitzades unes 400 i es-caig espècies, i segur que n’hi ha més”. Llàstima, però, que de mengívoles en siguin una mi-noria, el que no implica, forço-sament, que la resta de bolets siguin extremadament tòxics, sinó que, simplement, no tenen valor per a les nostres papil·les. “Les espècies comestibles de-uen ser el 20% de les que podem trobar al Parc”, explica.

A Collserola hi podem trobar la majoria d’espècies i les més conegudes. Les espècies que més abunden a la tardor són els ous de reig, l’apagallums, els carlets, les trompetes de la mort, la llanega negra, els xam-pinyons, els rovellons i els fre-dolics. Els bolets de primavera també són molt apreciats ja que n’hi ha de molt saborosos i d’excel·lent qualitat. En aques-ta època se solen veure moixer-nons [o bolets de Sant Jordi], marçots [també es coneixen

com a carboneres], camasecs i múrgoles.

De vegades es poden veure les espècies primaverals du-rant la tardor, sobretot si hi ha un agost amb moltes pluges i un setembre suau i poc ventós. I a l’inrevès, si la primavera resulta ser d’allò més fresque-ta, acompanyada d’unes bones pluges podrem trobar-nos al-guns dels bolets típics de la tar-dor, com els ceps, els rovellons o els fredolics. Els bolets de primavera fan la seva aparició a cotes baixes, a partir del mes de febrer, i van pujant a mida que el sol escalfa cada cop més.

Arrencar sí, tallar noSi fins fa pocs anys ARES orga-nitzava la sortida micològica a l’octubre, en els últims l’han hagut d’endarrerir fins al no-vembre, a causa de la pujada de temperatures. “Abans anà-vem a l’octubre, però cada any hem d’anar més tard, ara en-tre la primera i la segona set-mana de novembre”, explica. “Hi anem un dissabte al matí, i som entre unes quinze i vint persones, ens repartim dife-rents grups per pentinar bé la zona: alguns van a Sant Creu d’Olorda, altres a la Rierada, uns altres s’en van a la Font Groga i d’altres a Sant Feliu, la banda de Collserola, provem de cobrir tant com podem”.

Malgrat aquesta pentinada, la sortida no té finalitats gastro-nòmiques, ja que només s’aga-fen dos o tres exemplars de cada bolet perquè la intenció no és tant la quantitat com la varietat per tal que el públic pugui com-

probar la diversitat de fongs que es desenvolupen al parc. Els identifiquen i el públic els pot veure durant dos o tres dies.

Davant de la pregunta de si enguany serà un bon any de bolets, Pahissa concreta: “No se sap, això es coneix ben bé un mes abans perquè comptaran les pluges del mes abans o dels últims quinze dies”.

El cert és que la temporada passada va ser excel·lent per als boletaires, no tant a la tardor, però sí a la primavera, gràcies a la presència d’una primave-ra original, amb una còctel de temperatures fredes i força precipitacions que va donar molts fruits. Un setembre gene-rós en ruixats suaus posaria les condicions òptimes perquè les espècies fúngiques engeguin màquines. Però haurem d’es-perar per comprobar si aquesta serà una temporada exitosa per trobar bolets entre la pinassa.

Pahissa té clar que l’afició i el coneixement boletaires deu molt a Caçadors de bolets. Una de les qüestions que més s’ha di-vulgat al programa és la conve-niència d’arrencar o tallar el bo-let: “La última teoria és que cal arrencar-los fent palanca amb el ganivet, perquè es diu que a les restes del miceli [la base] poden quedar molts microbis que són motiu d’infecció”.

Apart de la mostra, l’entitat -creada l’any 1981 i actualment amb vuit membres- també ha organitzat tastets de cuina de bolets, sortides didàctiques per conèixer les diferents espècies i també ha sortejat gustosos lots micològics.

RECORDATORIO DE CARIÑO Y AMISTAD DESPUÉS DE UN AÑO SIN VOSOTROS

Toma el brazo de tu hermano para seguir el camino ha-cia el cielo.

Ya no habrá más tristeza en vuestras vidas, ya no habrá más piedras en vuestro camino, ya no habrá más luchas interminables, ni reproches de los que os amábamos.

No olvidéis el rostro de todos aquellos que siempre hemos estado a vuestro lado, para lo bueno y para lo malo.

Si el cielo existe, allí nos veremos todos, porque seguro que ya estáis en el.

¡NO OS PREOCUPÉIS, NIÑOS ¡

Donde estáis encontraréis el amor, ese amor que voso-tros pensábais que no os merecíais.

Todos aquellos que os amábamos, sabemos que las puertas del cielo las tenéis abiertas y viviréis sÓlo con amor y sin tristezas.

Fuisteis estrellas fugaces, aunque el poco tiempo que estuvisteis brillando, fue muy reluciente para todos los que os queríamos y a pesar de vuestra ausencia, vues-tra presencia sigue reluciendo en nuestros corazones.

Cuando os perdí, bendice mi suerte, porque siempre he tenido miedo a perderos, pero después de haberos per-dido, he aprendido a perder ese miedo, porque no os he perdido para siempre, mas tarde o más temprano, volveremos a estar juntos.

Siempre os recordaremos, por vuestra honestidad, vuestra alergia, vuestra generosidad, vuestra ternura y porque no decirlo, por vuestra tozudez.

La mayoría de los seres humanos viven juntos pero mueren solos, vosotros nacisteis juntos, vivisteis juntos y moristeis juntos.

De vuestra hermana, familia y amigos.

SIEMPRE ESTARÉIS EN NUESTROS CORAZONES

el diari de Sant Feliu · setembre de 2013 ESPORTS 13

La Montañesa aigualeix el primer partit de Tercera al camp de Les Grases

La Montañesa va malmetre el primer partit de Terce-ra Divisió a Les Grases i es va emportar els tres punts

després d'un xoc poc vistós, dur, gris i, a vegades, massa agressiu. Es va tractar d'un enfrontament on els autèntics protagonistes van ser les defenses i els jugadors de mig-camp dels dos conjunts i on els davanters no van saber, o no van poder, crear ocasions i arriba-des clares de gol.

Les ocasions, per part dels dos conjunts, es va poder comptar amb els dits de la mà. Després d'una primera part on va primar el mig del camp i, perquè no dir-ho, l'avorriment, va arribar l'únic gol del partit tot just començar la segona part. Durant els segons 45 minuts, el conjunt d'Andrés González va buscar amb insistèn-cia l'empat, però no va ser el dia dels davanters locals, que en tot moment no van saber crear perill i van topar amb la contundència i l'ordre de la defensa visitant. Ja al

Els socis recullen els seus carnets just abans de començar el partit.

temps de descompte, La Monta-ñesa podria haver marxar amb algun gol més al sarró, però les dues clares ocasions de que va disposar no van acabar al fons de la xarxa.

El balanç ofensiu dels sant-feliuencs es resumeix en una pilota al pal i una falta llença-

da sense perill que va acabar a les mans del porter visitant. El punt més positiu el trobem en defensa, ja que els d'Andrés González només han encaixat un gol. La tendència d'encaixar pocs gols, si es manté així, serà positiva de cara a una tempora-da que es preveu dura.

Bon inici de lligaLa derrota del 31 d'agost con-trasta amb el primer partit de lliga del Santfeliuenc, que es va imposar per la mínima al te-rreny del Vilassar de Mar grà-cies a un gol de penal. Després de dos partits i tenint en comp-te que es tracta del debut a Ter-

cera, el balanç és bo, 3 punts de 6 possibles. La derrota també contrasta amb la positiva pre-temporada que ha fet l'equip, ja que va aconseguir un empat i una victòria a domicili contra equips de Segona B: va empatar a 2 gols al camp del Prat i es va imposar per 0 a 1 al Badalona.

El debut a casa del Santfeliuenc va ser molt poc vistós per a la graderia.

Xavi Martí

16 el diari de Sant Feliu · setembre de 2013ESPORTS

El CB Santfeliuenc enceta la tem-porada 2013-2014 amb una nova estructura tècnica que ha com-

portat l’augment d’equips i el fet de voler perfilar un nou projecte que bus-ca, segons el club, “tenir equips a totes les categories i amb un nivell esportiu alt”. El club ha passat de la vintena llar-ga d’equips a tenir-ne un total de 35 (es poden consultar a www.basquetcatala.cat/club/080042). A tot això, hem d’afegir l’equip Xamfrà (format per persones amb discapacitat), els dos conjunts d’Asprodis (juguen en cadira de rodes) i sis escoles de bàsquet. Aquesta estructura suma uns 600 jugadors i jugadores i, aquestes dades, ens permeten afirmar que ens trobem davant el club esportiu més gran de la ciutat.

El club encara no ha perfilat la data de celebració de la presentació dels seus equips, però el que sí que sabem és quan començaran a competir els seus principals conjunts. El Barça-CB Santfeliuenc femení jugarà el seu pri-mer partit oficial el 24 de setembre al pavelló Juan Carlos Navarro contra el Segle XXI. Serà la final de la Lliga Na-

cional Catalana Femenina 2, que es va celebrar per darrera vegada el 2011. El femení absolut del club començarà la competició regular el 26 d’octubre i la finalitzarà el 12 d’abril. El Barça-CB Santfeliuenc jugarà a la Lliga Femeni-na 2, al grup B. La Fase Final, amb els vuit millors equips de la temporada, es disputarà entre el 24 i el 27 d’abril de

2014. El mascuí absolut jugarà la

XXXII Lliga Nacional Catala-na d’equips EBA entre el

29 de setembre i el 27 d’octubre. La compe-tició compta amb un total de deu equips i es

disputarà amb el sistema de lligueta de tots contra

tots. Els dos primers classifi-cats de cada grup accediran a la

Final a Quatre que tindrà lloc el cap de setmana de l’1 al 3 de novembre en una seu encara per determinar. El CB Santfeliuenc jugarà la competició re-gular de la Lliga EBA al grup C, format per 10 conjunts. La lliga començarà el 9 de novembre i acabarà al maig. Els de Sant Feliu jugaran el primer encontre contra L’Hospitalet.

Engreixant la maquinària600 jugadors i jugadores Un club que creix i que ja suma

més de vint conjunts

La Peña Recreativa iniciarà la tempora-da 2013-2014 després d'haver aconse-guit èxits esportius importants durant

la campanya anterior: l'Amateur A es va quedar a les portes de la fase d'ascens a Segona Catalana després de no perdre ni un sol partit en cinc mesos; el Benjamí A i l'Infantil A masculins es van proclamar cam-pions de les seves lligues, i l'Aleví-Infantil femení va guanyar el Tor-neig Complementari de Primera Divisió. El president de l'entitat, Vi-cente Toledano, ha manifestat que la presentació dels equips encara no té data, “tot i que es farà a finals de setembre o començaments d'octubre”.

Aquest any, en el moment de tancar aquesta edició, la Peña compta amb 22 equips: dos Amateurs, un Juvenil, un Cadet,

dos Infantils, cinc Alevins, tres Benjamins, dos pre-Benjamins, dos Promeses, dos fe-menins (Sènior i Infantil-Cadet) i dos de

futbol sala (un en categoria Plata i l'altre a Primera Te-rritorial). Si s'apunten més jugadors i jugadores, el club podria formar un tercer In-fantil masculí, algun Benja-mí o pre.Benjamí masculins i un tercer conjunt femení. La massa esportiva del club arriba als 350 jugadors i ju-gadores. L'Amateur, que va començar els entrenaments el 21 d'agost, inicia la tem-

porada el segon cap de setmana de setembre a la lliga de Tercera. El xiulet d'inici de les competicions de futbol base es podrà escol-tar a l'octubre.

Més de 100 gimnastes cada any i nit de pijama

Les gimnastes del Club Rítmica Sant Feliu ja han començat a entrenar per tornar a posar el nom de la ciutat en

un nivell d'èxit. La presidenta, Mari Luz Moral, ha destacat que aquest any tornaran a “passar de les 100 gimnastes que depenen directament del club” i que arribaran “a les 200” si sumem “les nenes de les escoles” de la ciutat. La temporada passada, el club va obtenir medalles d'or, de pla-ta i de bronze a la Copa Catalunya i la setena plaça al Campionat d'Espanya de la categoria Aleví, fita de Nerea Extremera. A l'agenda, cal destacar que el club organit-zarà, el 17 de novembre al Juan Carlos Na-varro, la tercera fase de la Copa Catalana per Conjunts. A més, l'entitat ha situat tres dels seus equips (pre-Benjamí, Infantil i Ca-det) al Campionat d'Espanya que es dispu-tarà a Guadala-jara a finals de novembre.

Com a nove-tat, cal desta-car que aquest any organitzen la Rítmica en Pijama el 20 de setembre al pa-velló de l'escola Pau Vila. L'activitat, que comptarà amb la presència i les exhibicions de les gimnas-tes de la Selec-ció Espanyola Júlia Usón i Na-

talia Garcia, oferirà a les gimnastes del club i als seus germans i amics l'oportunitat de jugar, fer tallers de rítmica i dormir amb les seves companyes de l'entitat. La trobada, amb tothom vestit amb pijama, començarà a les 21h del divendres i acabarà a les 11h

del dissabte. El club proporcionarà el sopar i l'esmorzar i el preu és

de 20 euros. Cal portar sac de dormir, pijama, coixí i raspall de dents i les inscripcions es

poden fer efectives fins el dia 13 de setembre. Un altra novetat és que el

club disposarà d'un nou grup d'iniciació a l'escola Salvador Espriu, que entrenarà els dilluns i els dimecres entre les 17:30h

i les 19h. Les nenes que vulguin fer una ac-tivitat de prova poden assistir a una classe el 12 de setembre a l'escola Salvador Espriu.

Potenciant els equips femenins

El primer equip femení del Club Handbol Sant Llorenç es va crear ara fa tres anys i, la propera tem-

porada, en tindrà un total de tres, un més que durant la campanya 2012-2013. El nou conjunt serà el Cadet, que estarà federat. Amb aquesta novetat, l’entitat comptarà amb un equip federat més i en seran vuit: dos Sèniors, dos Juveni-ls, un Cadet, un Infantil, un Aleví i el Cadet femení. En l’apartat de l’escola Andrey Xepkin, la situació serà la de l’any passat, amb sis equips, que podrien ser més si el nombre de jugadors és suficient gràcies a la pro-moció escolar que el club està fent. Amb tot això, els esportistes que forma-ran part directament del club seran al voltant de 150 (55 són de l’escola d’handbol), més els 30 jugadors i jugadores de l’escola Mestral que entrenen al pavelló Xepkin dos cops per set-mana. El president del club, Gabriel Hernán-dez, ha manifestat que “la temporada passada va ser bona en general, tant pels resultats com per l’evolució esportiva de tots els jugadors”. L’únic punt nega-

tiu va ser el descens del primer equip masculí de Segona a Tercera Preferent. En aquest sentit, Hernández ha destacat que el principal objectiu d’aquesta tem-porada que comença “serà l’ascens”, tant del Sènior A com del B.La presentació dels equips del Sant Llo-renç encara no té data fixada, tot i que es preveu per a finals de setembre o

començaments d’octubre. Una de les novetats d’aquest

any, segons el presi-dent, és que l’entitat està treballant (jun-tament amb la Fe-deració) “per poten-ciar el club a nivell comarcal a través de l’establiment de diferents esdeveni-

ments, que serveixin de referent al Baix Llo-

bregat”. Aquests nous esdeveniments, se su-

marien al tradicional acte de final de temporada que ja

s’organitza, el Torneig Sant Llorenç. El club ja va col·laborar, el juny passat, en l’organització de la Trobada Handboli-Cat de la IV Diada de l’Handbol Femení Català, on hi van participar setze clubs, 32 equips i uns 350 esportistes.

ESPORTSel diari de Sant Feliu · setembre de 2013 17

Primer any a Tercera i un dels futbols base més potents del Baix

La presentació dels equips del Santfeliuenc es farà a finals d'octubre o començaments de novembre. El primer equip estrena ca-

tegoria a Tercera Divisió i ho fa, segons el pre-sident, Alberto Prieto, “amb la mateixa base i esportistes que ja es coneixen entre ells”. Han marxat cinc jugadors i n'han vingut cinc; això fa que el club no hagi hagut de fer “un gran esforç econòmic en el tema esportiu”, tot i que l'augment de pressupost (que s'ha situat en el 15%), al jugar en una cate-goria més alta, ha estat inevita-ble.

Aquest es-tiu, el Santfe-liuenc ha fet una campanya de captació de socis i de patrocinadors per disposar de més in-gressos i els resultats són força positius. Hi ha més ingressos en el terreny de l'esponsorització i el nombre de socis s'ha duplicat. El president celebra aquest as-pecte i destaca que “de tenir 130 o 140 socis a finals de temporada, en tenim uns 250 a fi-nals d'agost, i podríem arribar als 400 socis”. Una dada és significativa per demostrar aquest

augment: només en el primer partit de lliga, al camp de futbol mateix, es van fer socis més de 30 persones.

La temporada que comença també compor-tarà la potenciació dels equips femenins del Santfeliuenc, després de la bona temporada que ha fet el primer equip. Prieto afirma: “La

idea a finals de temporada era aconse-guir nenes per confeccionar un

equip aleví-infantil per dis-posar de les tres categories que existeixen en futbol femení, ja que l'any pas-

sat teníem l'Amateur i el Cadet-Juvenil. Aquest

any tindrem tres equips i el projec-te de futbol feme-ní tindrà més cos i importància”.

En el terreny del futbol base, un cop sege-

llada del tot la fusió amb el CFA, la cosa va molt bé. Les inscripcions de nens i

nenes, a finals d'agost, era d'unes 440, tot i que aquest apartat es

tancarà definitivament a finals de setem-bre o començaments d'octubre, quan comen-cin les competicions. Content, el president de l'entitat, Alberto Prieto, constata que “des-prés del Cornellà, al Baix Llobregat, el Sant-feliuenc és dels equips amb més futbol base”.

13 el diari de Sant Feliu · setembre de 2013CULTURA

Quan se celebren els 1011 anys de l’acta de fun-dació de Sant Feliu de Llobregat, la vila acull un altre esdeveniment de caràcter històric, con-cretament del segle XIII, quan la caiguda del

castell de Muret va significar la fi d’una nació germana de Catalunya, Occitània, ara fa 800 anyss.

En una proposta escènica de teatre dins el teatre, veu-rem com una companyia de joglars i trobadors arriba a la plaça d’un poble i prepara una representació sobre la Croada que es perpetrà al segle XIII contra els càtars del Llenguadoc i la Batalla de Muret en la qual va morir el rei Pere I de Catalunya.

Cal destacar que en aquell temps, poesia i cançó era tot u. Els Trobadors componien trobes i els Joglars ana-ven per places i camins cantant-les a la gent. Les cançons de gesta eren tan escoltades que va arribar a ser moda posar als fills els noms dels herois cantats pels joglars.

L’art de trobar es basava en la rima i el compte de les síl·labes dels versos. La rima es deia masculina si el mot final era agut, i femenina, si era pla. Hi havia diversos gè-neres: el plany o lament fúnebre; el salut d’amor o epís-tola amorosa; la pastorel·la o diàleg amorós d’un cavaller i una pastora; l’Alba, la tristor dels enamorats que han passat la nit junts i s’han de dir adéu en despuntar el dia; la balada; la cançó de Croada, el plaer i l’enuig on el tro-bador descriu allò que li plau o li desplau; i el sirventès, cobla satírica de caire polític o denigrant.

Muret 1213 – Càtars!! és un espectacle de teatre amb quinze temes musicals a càrrec del Cor País Meu, en el qual tant la música com l’acció teatral són executades pels cantaires d’un cor mixte d’una vintena llarga de veus. A partir de la suite No trencaràs el son dels Càtars, original de

Jaume Arnella i Marcel Casellas, i d’un repertori de músi-ca occitana antiga, s’ofereix una narració història en clau satírica, en la que s’expliquen els esdeveniments que van conduir al genocidi de tot un poble i a l’anorreament de la llengua d’Oc i de la seva pletòrica i prometedora cultura.

Art i políticaL’obra vol portar a l’escenari la immoralitat a on porten els dogmatismes, la intolerància, el fanatisme i la cruel-tat. Una situació del segle XVIII i una problemàtica del segle XXI, amb l’ofec de la llibertat de creences i d’ex-pressió. En el fons ens mostra la cara terrible de l’imperi-alisme i el sofriment dels pobles oprimits.

Muret 2013 parla del fracàs de la política, la diplomà-tica i la militar, la del poder i la de la política real: la de les minories, la que fa la gent del carrer amb el seu viure qüotidià, amb el seu treball. Parlem d‘exèrcits mercenaris i dels “bonshomes de pau i treva”, com s’anomenava als càtars. Parlem de l’economia entesa i practicada per do-minar al pròxim i, com a alternativa, de l’economia entesa i practicada per repartir amb justícia la riquesa del món.

És una mirada al passat medieval per veure l’home i la societat d’avui. I, parafrassejant Antoni Bassas, aporta les solucions del “cantó correcte de la Història” on nosaltres som. No les eines de la Inquisició i el nazisme, no la fo-guera i els camps d’extermini, no el ganivet ni la cadira elèctrica, no la tortura ni els vagons de deportats, no el racisme ni el fonamentalisme, sinó les eines de la llibertat i del respecte, de la tolerància i l’alegria de la diversitat, de la cooperació i la solidaritat: el colom i l’aigua pura. Explicant i comprenent Muret 1213 comprenem el nostre present i volem seguir afirmant les vies de futur per un

món que necessàriament ha de ser millor.L’acte, organitzat per Òmnium Cultural i el Centre

Parroquial, tindrà lloc el dissabte 28 de setembre a les 8 del vespre al Centre Parroquial, on ja són a la venda les entrades anticipades. L’entrada general val 10 euros, la dels socis Centre Parroquial 8, i 6 euros per als socis d’Òmnium Cultural.

Òmnium Cultural porta la batalla de Muret a l’escena del Centre Parroquial amb ‘Muret 1213 - Càtars!’

Montse Corregidor / Anabel Raluy

La secció local de l’entitat commemorarà la caiguda d’Occitània fa 800 anys coincidint amb l’aniversari del naixement de Sant Feliu

19el diari de Sant Feliu · setembre de 2013 SUGGERIM

receptallibres

Marguerite Cleenewerck de Crayencour, coneguda com a Marguerite Yourcenar, anagrama del seu cognom,

va néixer a Bèlgica el 1903 i va morir als Estats Units el 1987. Va conrear diferents gèneres, inclosos l’assaig i les memòries i va ser la traductora al francès de Virgi-nia Wolf. Va ser la primera dona, el 1980, escollida com a membre de l’Acadèmia francesa, si bé des del 1970 ja pertanyia a l’Acadèmia belga.

El 1951 va publicar la novel·la Mémoi-res d’Hadrien, en què recrea la vida i la mort d’una de les figures més importants del món clàssic antic, l’emperador romà Adrià, deixant palesa ja la seva inclinació hel·lenística.

Focs és una de les seves obres més acla-mades, un recull de nou poemes en prosa, obra inclassificable dins de la literatura, més poètica que lògica. Escrita en plena crisi amorosa, Yourcenar parla per boca d’alguns dels personatges més famosos del classicisme grec, exceptuant Maria

Magdalena: Clitemnestra, Fedra, Aquiles, Patrocle, Lena, Antígona i Safo.

Part del text ha estat portat recent-ment a escena de la mà de Josep Maria Pou amb Carmen Machi, Nathalie Poza, Ana Torrent i Cayetana Guillén Cuervo com a protagonistes corals.

‘Focs’ de Marguerite Yourcenar Marmitako de bonito

En una cazuela de barro a po-der ser añadir aceite de oliva

Recetas y cócteles de Carlos Ruiz Vidal

Ingredientes para cuatro personas• 600 g de bonito troceado y

limpio de espinas• 1cebolladefigueras• 1 pimiento verde italiano• 1/2 pimiento rojo• 50 g de pulpa de pimiento

choricero• 1 diente de ajo• 1 hoja de laurel• 4 cucharadas de tomate triturado• 1/2 vaso de vino blanco• 1 kg de patata para hervir• aceite de oliva• sal• 2 litros de agua mineral

Acompañar el plato con un buen vino txacolí o un albariño.

1

A continuación, añadir la pulpa de pimento choricero. Trocear

las patatas rompiendolas y añadirla al sofrito. Añadir el agua y la hoja de laurel. Dejar cocer con tapa durante 10 min. Por último, añadir el bonito troceado y dejar cocer 10 minutos más.Rectificardesalylisto!!

2

y hacer un sofrito con la cebolla, el pimiento rojo y verde y el ajo, todo finamentepicado.Sofreírdurante20minutos a fuego lento. A continua-ción, añadir el tomate y el vino blanco y dejar reducir.

agenda setembre

Òpera: TurandotDimarts 17L’obra de Puccini s’emetrà en directe des del The Royal Opera House de Londres. Al CineBaix a les 19.30h.

Festa de l’Associació de Veïns i Veïnes de Mas Lluí Dissabte 14 D’11 a 14 h Jocs infantils i inflables; 18 h Cercavila de tabals, actuacions musicals, xocolatada i ball A la plaça Dicià. Organitza l’Associació de Veïns i Veïnes de Mas Lluí.

Festes de Can CaldersDissabte 2110 h Tabalada infantil; 11 h Mostra d’entitats i ac-tivitats infantils i juvenils; 12 h Espectacles; 14 h Migas populars; 17.30 h Animació infantil; 18.30 h Berenar popular; 19 h Ball amb Pocket’s; 20 h Tabalada infantil amb els Tronats i colles convida-des; 20.30 h Correfoc infantil amb els Petardons i Petardones de Can Calders; 22 h Sopar de les colles 22.30 h Concert del grup Extrapolar; 00 h Discote-ca. Els actes tindran lloc a la plaça Roses. Organit-za l’AVV Can Calders i el Club d’Esplai Diversitat

Lúdica.

Presentac ió del llibre L’ho-ra dels gossos i altres relatsDijous 26 De Xavier Martí, amb l’actuació del cantau-tor Guillem Joan. Serà a l’ antic menjador del Palau Falguera a les 19.30h.

Assaigs castellers Cada divendresEls Castellers de Sant Feliu afronten les properes Festes de Tardor de la ciutat amb una nova fita: recuperar els castells de 7. Amb els castells de 6 ben consolidats, i després d’haver portat de nou a plaça castells com la torre de 6 i el 5d6, els de Sant Feliu veuen cada vegada més a prop els cas-tells de 7 pisos.

Partit de futbol: Santfeliuenc FC - Terrassa FCDissabte 28 Serà a les 18h al camp de futbol de Les Grases.

20 el diari de Sant Feliu · setembre de 2013L’ENTREVISTA DE LA CONTRA

Joan Lorenzo Activista cultural

—Per què vau triar el nom de Calaix de Sastre?Ara fa 5 anys que vam formar l’en-titat i primer vam pensar en posar el nom del musical, Mil anys en deu dits; però després hem pensat que Calaix de sastre és una expressió catalana molt bona per explicar allà on hi cap tot i que serveix per a tot. I com que el nostre àmbit, conservar les tradicions, temes culturals- és ampli i no ens volem encasellar, ens va agradar aquest nom. Els nostres objectius són potenciar la cultura i mantenir, recuperar i crear tradicions locals.

—Quina valoració en feu d’a-quests 5 anys?És molt bona. Hem pogut man-tenir gairebé totes les activitats que ens hem proposat, hem po-gut conservar tradicions que hem heretat d’altres entitats, com l’Aplec de la Salut, i n’hem cre-at de noves que han tingut molt bona resposta. Malgrat que eco-nòmicament no és el millor mo-ment, ens en podem sortir amb tot el que fem. A més, hem tingut la sort de que aquestes dues cam-panyes de Nadal hem pogut anar al Maremàgnum a fer el Pessebre Vivent, i aquest ingrés extra ens ha salvat la temporada. —En quines activitats s’implica Calaix de Sastre al llarg de l’any?Intentem seguir el calendari festiu i cultural català. Al gener, organit-zem el campament del patge She-lin i el dia 30 el Dia Escolar de la No violència i la Pau; al febrer-març celebrem l’espectacle Macedònia, una barreja de gèneres artístics

Joan Lorenzo és part de Calaix de Sastre, una entitat que pren el nom dels originals del segle XVIII custodiats per la família propietària del Palau Falguera, uns documents que Joana Raspall va salvar durant la Guerra Civil. Els membres de Calaix de Sastre fan honor al nom de l’entitat dedicant els esforços a diverses activitats culturals, sempre amb l’objectiu de donar a conèixer -i conèixer- Sant Feliu. Amb 34 anys i la seva inquietud, aquest mestre d’Educació Primària a Gràcia posa les seves energies a disposició de variats projectes.

entorn d’una figura històrica; la llegenda de Sant Jordi a la plaça de la Vila el 23 d’abril i a la plaça de la Salut durant la Setmana per la Llengua; al maig la gran gimcana de la Rosa a les Festes de la Prima-vera i l’Aplec de la Salut; al juny la Diada de Corpus amb una catifa floral que enguany hem dedicat a Joana Raspall i el dia 23 la rebuda de la Flama del Canigó; a l’agost, la revetlla de la Festa Major de Sant Llorenç, que tot i que mai ha desaparegut hem volgut ampliar, per exemple recuperant els balls d’ofici; a l’agost, la revetlla de la Festa Major de Sant Llorenç, que tot i que mai ha desaparegut hem volgut ampliar, per exemple re-cuperant els balls d’ofici; el Sancti Felicis el 28 d’agost, que és la data que vam triar per registrar Calaix de Sastre; a l’octubre fem la cer-cavila del mil·lenari de la ciutat, una seqüela del musical Mil anys en deu dits; la castanyada cultural i popular el 31 d’octubre dedicada a un escriptor, amb recital de po-emes, màgia i lectura del manifest del Correllengua; i al desembre el Pessebre Vivent del 28 al 30. Des que estem a la Coordinadora de Pessebres Vivents de Catalunya ens ha vingut gent de tot arreu. L’objectiu de Calaix de Sastre era, precisament, tenir presència cada mes i com veus ho acomplim i, a més, col·laborem amb d’altres en-titats.

—A part de les activitats que ex-pliques, enguany hi ha la Festa dels lectors de Cavall Fort, que es farà aquí a l’octubre. Com ha nascut aquesta iniciativa?

“El nostre objectiu és que Sant Feliu compti algun dia amb un Centre d’Interpretació Històrica”

lògica dels Mil anys en deu dits?La idea del musical va ser de la Montse Moreno i de mi mateix, que estàvem al Centre Parroquial; i de la Lourdes i el Pere Borrell, de l’Aula de Música. Després va sor-gir la idea de la novel·la radiofò-nica, amb l’excusa dels 30 anys de Ràdio Sant Feliu. Paral·lelament, va néixer la cercavila històrica, coreografies amb música que re-presenten quatre esdeveniments històrics de la vida de Sant Feliu i que cada any fem als carrers d’un barri diferent. Totes aquestes ini-ciatives són serrellets i el nostre objectiu de debò és aconseguir que Sant Feliu disposi d’un Centre d’Interpretació Històrica, una rei-vindicació que portem anys fent. Com a capital de comarca i lloc amb molta cultura popular, no tenim cap museu de cultura local ni públic ni privat, i ens fa falta un espai fixe que es pugui consultar sempre. L’exposició del mil·lenari del 2002, que va haver a Can Ri-cart durant tant de temps, ja era un patrimoni maco, però no hi ha-gut manera de conservar-ho.

—I en quins altres projectes estàs o has estat involucrat?De petit anava al Cau i a l’institut vaig Fundar l’AEPO, associació d’estudiants, Després vaig anar al Centre Parroquial, sóc cristià i tinc els valors parroquials. Al 95 vaig entrar a la Fundació Xar-xa d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya i ara en sóc el cap d’Àrea d’Espectacles. També vaig entrar a la Junta del Centre Par-roquial, la vaig deixar al 2006, si bé he continuat fent-hi activitats

a través de l’àrea infantil. Ara anem pel 31è cicle d’espectacles familiars i jo porto des de l’any 96 com a programador!. És l’únic cicle d’espectacles que s’ha man-tingut 31 anys de manera conti-nuada a Sant Feliu de Llobregat. Si tot això ho puc fer és perquè m’ho estimo, tinc una família que em dóna suport i perquè gràcies a la meva feina de tutor també estic molt activat i crea-tiu. Quan vaig acabar l’institut també vaig entrar al Voluntariat de Sant Feliu i des d’aleshores hi continuo, amb activitats com el ‘Mulla’t per l’Esclerosi Múltiple’. o el Dia Escolar del No Violència i la Pau. També sóc secretari de la Junta de Pessebres Vivents de Catalunya, participo a l’organit-zació de la Romeria de Montser-rat, des de la Parròquia de Sant Llorenç que ja va per la 61a edició i també sóc soci dels Amics de les Roses, entre d’altres.

—I doncs, li falta res a Sant Fe-liu en matèria cultural?Som capital de comarca, i ens cal molta més projecció exterior. El nostre motor és l’associacionis-me cultural de tota mena, veïnal, esportiu..., però ens falta coordi-nació i creure’ns que podem anar a més, no quedar-nos en capelle-tes, perquè crec que tots junts ho fem millor. De fet, també vaig estar a la comissió ciutadana que es va crear amb motiu del 40è aniversari de l’Exposició Nacio-nal de Roses, l’any 98, i crec que és l’organització que ha donat més fruits que hagin perdurat en el temps, tan diversos i ben fets.

Des del 2008, un grup de lectors i lectores organitzen la Festa dels Lectors i nosaltres hem col·laborat en les tres últimes edicions. Vam proposar fer-la a Sant Feliu. La festa tindrà lloc als jardins del Palau Falguera i a la plaça Alfons Comín el dia 27 d’octubre i tothom que ho vulgui pot proposar fer ta-llers i activitats, hi ha un formula-ri obert al web i el grup www.face-book.com/gruplectorscavallfort. La de Cavall Fort és la segona festa infantil més important de Catalu-nya després de la dels Súpers.

“La de Cavall Fort és la segona festa infantil més important de Catalunya”

—Una d’aquestes activitats que heu creat és Sancti Felici, aquest any s’ha celebrat la se-gona edició. Com va sorgir?L’any del mil·lenari -el 2002- va quedar descafeïnat; la inagura-ció va ser molt maca i es van fer diverses activitats el primer se-mestre de l’any, però a l’agost, la celebració no va lluir. I l’any passat vam calcular que havien passat 1010 anys i vam proposar a les noies d’Arrels Locals fer una ruta teatralitzada. Va funcionar, i enguany l’únic que hem fet és traslladar-ho d’espai, als Jardins del Palau Falguera, tot i que a ni-vell de permisos i logística sigui més difícil, l’espai s’ho val. El so-par consistirà en una botifarrada veritablement medieval, sense coberts, i un espectacle de màgia.

—Sancti Felicis és la seqüela