Número 16 // 20.000 exemplars // març 2013 // Sant Feliu de Llobregat

Els partits rebutgen la reforma de l’administració local del PP

Solidaritat i esport. La següent tisorada prevista pel Partit Popular apunta al cor de la política local: els ajuntaments. La intenció de l’executiu espanyol és esquifir -les per alguns considerades sobredimensionades- estructures i atribucions dels ens locals, eliminant duplicitats competencials i empreses municipals. Tots els partits de Sant Feliu excepte el PP s’hi mostren contraris.

Peña Recreativa

La llei determina que només percebran un sou els regidors i alcaldes amb una dedicació exclusiva

FINQUES SANT FELIU

CaramellairesParlem amb el Cor de l’Ateneu perquè ens expliquin quines activitats realitzen al llarg de tot l’any Cultura, pàg.20-21

Dones i futbolEl Santfeliuenc i la Peña Recreatives aposten fort pels equips femenins i els resultats ho demostren

Esports, pàg. 15

2013, l’Any Joana Raspall

L’1 de juliol l’escriptora i poetessa Joana Raspall assoleix el seu centenari. El mes de febrer ha donat la benvinguda a aquest any commemoratiu amb un acte a la Sala Ibèria amb representants polítics i actuacions artístiques de diversa índole.

Cultura, pàg. 19

el diari de Sant Feliu

El diari dE Sant FEliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als arti-cles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE Sant FEliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels arti-cles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 16, març 201320.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:

Fotografia: Elsa Silvestre 674 35 92 03Director Comercial: Pau Ramell674 35 92 03publicitat@eldiaridesantfeliu.comAdministració: administració@eldiaridesantfeliu.comMaquetació, redacció i fotografia: Anabel Raluy LópezRedacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.com

Esports: Xavi MartíEdita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889 Dipòsit legal: L-1246-2012Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix LlobregatContacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.comTelèfon: 936 857 683

Alguna cosa es mou a la política local

Aquests dies s’han conegut alguns detalls del projecte de Llei de re-forma de l’administració local, els ajuntaments bàsicament, que està

impulsant el Govern del PP dins de les refor-mes d’austeritat dels darrers temps. Destaca la limitació de sous dels regidors i alcaldes amb dedicació exclusiva i el numero total d’aquests i de càrrecs de confiança que pot ha-ver a cada municipi. Dubtem molt que aques-ta sigui la via, i el principal problema, per a la racionalització dels recursos en el món mu-nicipal. Qualsevol veritable aprimament de l’administració local passa per una racionalit-zació de l’entramat administratiu que tenim a casa nostra: Diputació, Consells Comarcals, Àrea Metropolitana i Ajuntaments.... massa!

Però tot i aquestes incerteses, les formaci-ons locals es comencen a moure de cara a les properes eleccions municipals, tot i que encara estem a 2 anys vista. Les formacions amb repre-sentació parlamentària però sense presència en el darrer Consistori, com Ciutadans, CUP i ERC, aspiren a obtenir representació municipal, ava-lats pels bons resultats de les darreres eleccions autonòmiques. La resta miren de reüll el calen-dari i preguen per una millora de l’economia en un context d’absolut descrèdit de la política i dels polítics, que cada dia va a més donats els casos de corrupció que veuen la llum.

Mentrestant, el partit majoritari a casa nos-tra viu amb una certa tranquil·litat, sabedor que

la ciutadania no li reclama grans coses donat que ha interioritzat que la crisi també colpeja les arques municipals, navegant amb la inèrcia de la gestió dels mandats anteriors, que tant va-ren criticar però de la que ara es beneficien.

Ho hem vist una vegada més, en aquest cas, amb el Pla d’Equipaments recentment presen-tat. Durant anys San José va esgrimir aquest, o millor dit la falta d’aquest, com l’evidència d’una erràtica política de dotació d’equipa-ments. Ara, amb la presentació de la diagnosi elaborada per la Diputació no només es cons-tata la bona situació de la ciutat pel que fa a la seva dotació d’espais públics, sinó que s’evi-dència la falta de criteri de l’actual govern. L’excusa de la crisi no es suficient per justificar la no acció municipal i la falta de perspectiva immediata. Una remodelació econòmicament inacceptable del Centre de Barri de la Plaça Laujar de gairebé 400.000 euros per acollir ser-veis municipals de benestar social, o petites millores d’altres equipaments que no aborden les necessitats reals (mercat, biblioteca) i que només busquen el rèdit polític immediat, són actuacions que no s’emmarquen en cap pla ni perspectiva de ciutat.

Potser, davant la desafecció de la ciutada-nia en la política i d’un govern local que es mou només per la inèrcia dels darrers anys, s’està abonant el terreny a l’aparició de movi-ments socials nous que busquin regenerar la vida política local.

la foto del mes

Foc espectacular. Un incendi va calcinar completament una botiga de puericultura al passeig 11 de Setembre el passat 20 de febrer. El foc es va produïr cap a tres quarts de 2 del migdia i va afectar els pisos superiors de l’edifici. L’alumnat de l’Escola Verge de la Salut va ser desallotjat.

Islàndia llesta versus l’Espanya

estúpida

Crisi econòmica amb indignats frustrats aquí però indignats victoriosos allà.

Com s’entén que Islàn-dia, un país petit i modest, hagi gairebé superat la cri-si econòmica, i Espanya, vuitena potència mundial segons el govern Zapatero, encara s’arrossegui pel fang dels deutes contrets.

L’assumpte de la crisi econòmica a Islàndia i Es-panya resulta molt greu, estrany i misteriós, ¿com després d’unes prestacions socials envejades per Estats Units, Islàndia i Espanya es van enrunar en un clot tan profund?, ¿com passàrem de l’abundància a un dels deutes externs més mons-truosos de la història? A Islàndia i Espanya les sub-vencions i les ajudes famili-ars sovintejaven d’allò més abans de la crisi. A Islàn-dia sols calia veure l’edat de moltes mares, menys de vint-i-cinc, i es que els fills allí venien amb un tou de pans sota el braç, farina que el pare estat viaticava. Moltes eren les joves que estudiant a la universitat, i sense estar amistançades amb la parella, decidien quedar-se prenyades rebent importants subvencions del govern.

Aquell benestar social significava el paradís per als islandesos, un edèn que la crisi els hi va arrabassar. Però, ¿com s’originà tota aquella catàstrofe?

Aquest dubte ha provocat dos viatges per Islàndia amb múltiples entrevistes al res-pecte, dues estades que su-men gairebé dos mesos per

Dr. David Rabadà i Vives. Junta de

Personal Docent (ASPEPC·SPS)

opinió editorial

Anabel Raluy

OPINIÓ2 el diari de Sant Feliu · març de 2013

l’illa i que han deixat clara la relació existent entre les manifestacions dels indig-nats per Europa i Islàndia, un fenomen frustrat a Euro-pa i amb èxit a l’illa nòrdica. De fet aquell moviment pio-ner a Islàndia va fer caure el seu govern amb un projecte de reformar la constitució per evitar crisis futures. La connexió entre crisi islan-desa, indignats europeus i reformes polítiques esdevé un fet que no ha transcen-dit en el nostre país. Per entendre tot això amb pro-funditat hem de tirar molt enrere, hem de dirigir-nos a finals de la Segona Guerra Mundial.

De la nit al dia Islàndia va passar de posseir uns ser-veis socials de primera a un deute extern de champions, uns 4.000 milions d’euros, un llast econòmic que del-mava la utopia del seu be-nestar i evidenciava aquella vana il·lusió. El problema havia estat que molts bancs, i sota l’auspici de membres del govern, havien ofert fons d’inversió amb la pro-mesa d’uns interessos es-tratosfèrics als compradors, uns adquisidors que apare-gueren fonamentalment del Regne Unit i Holanda. Quan l’aixeta del diner va estron-car-se l’any 2008, aquests bancs i filials del govern no van poder pagar als inver-sors estrangers.

CIUTAT 3març de 2013 · el diari de Sant Feliu

El tema sobre la columna del párking sub-terráneo de la plaza Francesc Macià salió re-flejado en la publicación La Asociación informa de La Asociación Roses del Llobregat que se

publicó en el mes de Febrero. La plaza fue construida en los años 80 y desde entonces no ha sufrido ninguna mejora significativa, y con el tiempo se ha ido deterio-rado ostensiblemente, hasta el punto de comprometer la seguridad del recinto y por extensión, del vecindario ya que la plaza soporta el peso de las terrazas y los jue-gos infantiles.

Los vecinos de la plaza se muestran muy satisfechos con la promesa del ayuntamiento de solventar las fil-traciones, aunque estarán más tranquilos cuando re-almente se lleve a cabo. Este se ha comprometido a solventar el problema, ya que la repercusión de este problema en los medios de comunicación -el problema fue reflejado en La Vanguardia en un artículo el 13 de Fe-brero- suscitó la rápida reacción del consistorio. “De no haber dinero pasaron a llamarnos el día que salió pu-blicado para solventarlo” explica el presidente de la AV Roses del Llobregat -que también apoya a los vecinos de Francesc Macià-, el veterano Silvestre Gilaberte.

La versiones del consistorio son contradictorias, ya que al principio defendía que no eran ellos los debían hacerse cargo de arreglar el deterioro. Según el mismo

Una columna peligrosaLa estructura del aparcamiento subterráneo de la plaza Francesc Macià padece filtraciones de humedad y el consistorio promete una solución

diario, “el consistorio asegura que, según los informes técnicos de los que dispone, la columna es sólida y no hay peligro de que caiga, pero reconoce que la plaza necesita una reforma integral porque los problemas que presenta no se solucionarían con actuaciones puntuales”.

El consistorio aprobó una moción según la cual se compromete poner en marcha este año un proceso de participación para definir el anteproyecto de reforma integral de la Plaza Francesc Macià, que deberá finali-zar antes de acabar este mandato.

CIUTAT4 març de 2013 · el diari de Sant Feliu

El Consell de Ministres del Govern espanyol va aprovar l’avantprojecte de la Llei de Raciona-

lització i Sostenibilitat de l’Ad-ministració Local a mitjans de febrer. El document se sotmetrà a l’aprovació de Congrés i del Se-nat en els propers mesos. Men-tre que alguns ho han viscut com una ingerència intolerable en la gestió local que deixarà els ajun-taments en una situació molt afeblida, altres s’ho miren amb la satisfacció de qui per fi veu ar-ribar una mesura necessària des de fa molt temps per eliminar duplicitats.

La principal mesura de la llei, o la que crida més l’atenció, si més no, és aquella que limita la quantitat d’edils que podran tenir dedicació exclusiva i, per tant, sou. La reforma no sembla un estalvi considerable, tenint en compte que la Federació Es-panyola de Municipis i Provínci-es (FEMP) xifra aquesta quanti-tat en el 80% dels edils de l’estat.

Aprimant l’administració local

Amb la reforma se situaria en el 82%, és a dir, que només cobra-rien el 18% de regidors, cosa que ja passa és una realitat a Catalu-nya, on la majoria de regidors ni cobra ni té dedicació exclusiva. Així, la modificació treu poder als edils i li dóna als funcionaris.

Si la nova llei de l’Adminis-tració Local proposada pel PP al Congrés dels Diputats és fi-nalment aprovada, una de les conseqüències que tindria per als municipis seria la reducció del nombre de regidors que co-brarien, només els que hi tenen dedicació exclusiva. En el cas de Sant Feliu, en ser un municipi de 35.000 a 50.000 habitants, li cor-responen onze regidors amb de-dicació exclusiva.

A Sant Feliu, només tindrien retribució els onze regidors amb dedicació exclusiva

El portaveu del grup popular, Sergi Jiménez, opina que “d’aquí

La Llei de Racionalització i Sostenibilitat pretén estalviar més de 7.000 milions d’euros

a 2 anys les reformes del senyor Rajoy -que n’ha fet més en 2 anys que Zapatero en dues legislatu-res, apunta- hauran donat fruit i hi haurà millores en l’economia i baixarà l’atur”. Amb aquests canvis, creu Jiménez, “les pers-pectives de vot que tenim són boníssimes”. Quant a la refor-ma de l’administració local, la veu com una mesura necessà-ria i positiva i creu que quinze regidors és una bona xifra per a una ciutat de la dimensió de Sant Feliu: “Cal treballar més; la política és una feina sacrificada i potser ens hauríem de sacrifi-car encara més”, fins i tot, ha dit, sense cobrar. També li sembla bé l’aprimament de l’estructura de la Casa de la Vila: “La duplicitat de competències que hi havia a l’Ajuntament de Sant Feliu era una vergonya i això ha d’acabar ja”, diu.

No opina igual una altra de les administracions supramu-nicipals implicades, el Consell Comarcal del Baix Llobregat.

PP emprèn una reforma total-ment ideològica i absolutament injusta amb el món local, ja que si realment es volgués fer una reforma efectiva, el més lògic sota el nostre punt de vista, se-ria eliminar el Senat i els minis-teris sense competències, i dur a terme una reforma profunda de les diputacions”. ERC opina, per boca del seu portaveu, Oriol Bossa, que “el PP atenta contra l’administació més propera al ciutadà, i això és un greu error” i confien que “el PP compleixi el compromís adquirit amb la Ge-neralitat de que aquesta reforma no afecti a Catalunya”.

Respecte a les perspectives que tenen davant de les elec-cions municipals que se cele-braran al 2015, des d’ERC Sant Feliu tenen bones perspectives: “Esperem que la tendència mos-trada en les passades eleccions al Parlament es visualitzi també a nivell municipal”. “En aquest sentit -afegeix- portem 2 anys treballant intensament enfocats a aquestes eleccions, i tenim ple-na confiança que aquest treball donarà els seus fruits”.

Invasió de competènciesDavant d’aquest canvis en l’ad-ministració, la regidora de CiU, Rosa Maria Martí, opina que “es tracta d’uns canvis que en-vaeixen les competències de la Generalitat en organització ter-ritorial”. Atribueix la mesura a “una voluntat recentralitzadora per tenir la paella pel mànec” . La regidora de Serveis Socials i Gent Gran creu que el govern espanyol està deixant els mu-nicipis “sense competències en l’atenció més propera a les per-

sones en àrees com els serveis socials, salut i ocupació”.

La cap de llista de Conver-gència Democràtica, Rosa Maria Martí, explica que falta molt de temps encara per les eleccions per poder aventurar què passa-rà: “Encara queden 2 anys cla-vats i poden passar moltes coses, i sobretot en l’actual context en què cada setmana hi ha notícies noves”, diu. “A més, hi ha la con-sulta sobiranista pel mig” expli-ca Martí, que afegeix: “Nosaltres som un grup amb molta il·lusió i molt cohesionat i com a tal enca-rarem les eleccions”.

Segons Martí, “si ja som onze regidors i regidores a temps complet i no donem l’abast no sé com ho farem a partir d’ara”. “A més, -continua la regidora i ti-nent d’alcalde- fixen sis càrrecs eventuals i ho trobo totalment desproporcionat, no entenc com han fet els càlculs”. A més, afe-geix que la ciutadania no anirà a reclamar les seves necessitats “davant de la Diputació” perquè està acostumada a acudir al con-sistori. Els càrrecs eventuals no podran superar la quantitat que suposi la meitat de regidors.

Ciutadans es presentaDavant de la propera cita electo-ral -obviant que abans hi pugui haver una consulta sobiranista-, el portaveu de Ciutadans, partit que acaba de bastir una estruc-tura local, diu que no se sap si es presentaran tants partits com a les passades eleccions: “Crec que la CUP serà capaç de bastir una candidatura, però no sé si anirà sola, igual que SI, que potser es presentarà amb un altre partit... Mentre que d’altres estaran en

En una declaració presen-tada el 26 de febrer a la seva seu, els responsables de l’ens van denunciar que es faci una reforma que anul·la el caràc-ter dels Ajuntaments com a administració de proximi-tat amb plena autonomia. El Consell també critica que el govern espanyol no hagi es-coltat l’opinió de les entitats cíviques abans de fer cap re-forma . El Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL) s’hi ha sumat.

“Eliminar el Senat”A l’altre extrem hi ha la posi-ció d’Esquerra. “Creiem que el

E. S. A. R.

A. R.

CIUTAT 5març de 2013 · el diari de Sant Feliu

tal procés de descomposició que no sé si seran capaços de presen-tar-se”. L’exregidor continua: “A part d’això, queda com veure com afectarà la llei al nombre de regidories que tindrà cada par-tit. Els deu primers que obtin-guin un 5% dels vots entraran, i la resta s’hauran de repartir segons la Llei d’Hondt, abans s’havien de repartir onze regi-dories a tempos complet, però ara s’han de repartir només set i això afectarà als grans”.

Alegre conclou que la llei és insatisfatòria: “per una banda, blinda la partitocràcia, el grans partits per garantir-se majori-es, i d’altra banda és insuficient perquè no elimina de soca-rel les duplicitats”. “Tot i que parli de competències polítiques pròpies i impròpies al final segueix man-tenint estructures polítiques doblades: continuen els consells comarcals, les mancomunitats, els ajuntaments, les diputacions, enlloc de simplificar-ho i reduir les competències al món local”.

La portaveu d’Iniciativa per Catalunya, Lídia Muñoz, expres-sa que la proposta de llei és “un ataca al municipalisme i a les

competències locals”. Per a la regidora, afecta sobretot a les competències de l’administra-ció més pròxima en matèria de serveis socials i educació, el que deixa als ajuntaments “per nete-jar carrers i canviar bombetes”. Lídia Muñoz afegeix que l’equip de govern ja es troba per sota del que marca la llei: “Marca onze regidors amb dedicació a temps complet, i nosaltres tenim onze, alguns dels quals sense dedica-ció i d’altres a dedicació parci-al”. “El que hauria de fer el PP és oferir solucions i no atacar als ajuntaments”, postil·la.

Muñoz opina que l’entrada de formacios noves i el desencís envers els partits tradicionals no afectarà al seu partit.

“Poden haver fins a set grups municipals”, diu Rañé

El grup dels socialistes també creu que d’aquí a 2 anys “hi haurà una major competència entre op-cions polítiques, amb l’aparició de dues forces polítiques que també tenen representació parlamentà-ria, com són Ciutadans i la CUP,

amb vocació de concórrer als co-micis locals”. El PSC descarta que “indefectiblement hagin d’obte-nir representació en el Ple”.

“D’altra banda, -afegeix el grup socialista- a hores d’ara és fa difícil preveure si la disputa fratricida pel vot independen-tista que estan protagonitzant CiU i ERC tindrà conseqüències a Sant Feliu, obrint la possibili-tat de que ERC torni a entrar a l’Ajuntament”. El primer secre-tari del PSC a Sant Feliu, Josep Maria Rañé, creu possible que això produeixi “una major frag-mentació del escenari polític a Sant Feliu, podent haver fins a set grups municipals”.

“El PSC de Sant Feliu treballa per tornar a ser la primera força política de la ciutat i creiem que ho podem aconseguir”, remata.

Quant a la proposta de llei de millora de l’administració local, la secció local del PSC pensa que “és una contrareforma i un atac sense precedents a l’adminis-tració local”. “Ni elimina dupli-citats, ni evita solapaments, ni estableix mecanismes de finan-çament; allò que fa és simple i planerament treure compe-tències als ens locals”, rebla el partit, que fins i tot ha arribat

No hi ha dubte que una de les tendències que vénen del nord d’Europa és la fragmentació de l’arc parlamentari en un nombre més gran de partits. Dos dels que aterren a Sant Feliu després d’haver-se estrenat al Parlament són dues formacions tan noves com diferents.

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) es va presentar a les darreres eleccions al Parlament de Catalunya a corre-cuita.

L’avançament de les eleccions per part d’Artur Mas va fer que els col·lectius locals i de base d’aquesta formació independentista s’haguessin d’afanyar per bastir una candidatura nacional en poques setmanes. A Sant Feliu, es va crear un grup de suport a la CUP que, si tot va bé, cristalitzarà en un grup promotor.

Els membres del grup de suport han manifestat que “encara no s’ha decidit si es crearà una assemblea local ni si es presentarà una candidatura electoral per a les properes eleccions municipals”. El que sí que estan fent és treballar amb els moviments socials locals i convocar assemblees per començar a treballar a nivell polític. Des del grup de suport s’ha indicat que miraran de fer política amb un objectiu clar, que “és el de mantenir l’equilibri entre la lluita social i la nacional”.

Durant els primers dies de gener, aquest grup de suport va organitzar una assemblea oberta a la ciutadania i als col·lectius socials de la nostra ciutat que va comptar amb l'assistència d'unes 30 persones.

Per la seva banda, el grup local de Ciutadans-Partit de la Ciutadania es va constituir el passat 21 de gener. La presència del partit a la ciutat es remunta a les eleccions locals de l’any 2007 però sense estructura orgànica local. El nou coordinador local és l’exregidor socialista Xavier Alegre, que va agrair la confiança del companys i el suport que està rebent de la direcció a nivell comarcal i del Parlament. El 12 de març, Ciutadans farà un acte públic de presentació al Palau Falguera, amb la presència del president del partit i diputat al Parlament Albert Rivera.

Nous aires a la política santfeliuenca

a exigir al Govern de l’Estat la retirada de l’actual esborrany d’avantprojecte.

“Hi havia un acord perquè Catalunya quedés al marge de qualsevol reforma”, diu Maria R. Rodrigo

Per últim, la secció local de Solidaritat Catalana per la Inde-pendència creu que “és un nou acte recentralitzador de l’admi-nistració de l’Estat, i un nou atac a Catalunya i a les seves institu-cions que facilita les privatitza-cions de serveis públics bàsics i es carrega el mapa municipal català, que és l’eina bàsica de l’administració propera al ciu-tadà, i la tornada a un escenari de dominació absoluta sobre els ens locals”. SI recalca que “hi havia un acord amb el Director General de l’Administració Pú-blica perquè Catalunya quedés al marge de qualsevol reforma que s’impulsés des de Madrid”. La solució?: la independència.

Amb aquesta reforma, el go-vern espanyol preveu estalviar 7.129 milions d’euros. L’estalvi més gran no arriba amb la re-

ducció de càrrecs remunerats, sinó amb l’eliminació de dupli-citats. El text aprovat pel Con-sell de Ministres fixa la llista de competències pròpies dels municipis i la desaparició de les anomenades “competències im-pròpies”, aquelles de titularitat autonòmica que exerceixen els ajuntaments. Amb aquest punt, l’Estat espera estalviar 5.500 mi-lions d’euros. De fet, la sanitat, l’educació i els serveis socials només podran assumir-se mit-jançant convenis amb les comu-nitats autònomes.

Un altre dels punts de la refor-ma és la prohibició de la creació de noves empreses públiques municipals, mentre que les que ja existeixen hauran de dissol-dre’s. Les entitats locals que no retin comptes hauran de desapa-rèixer o cedir les competències a les seves respectives diputacions. A més, es calcula un estalvi de 73 milions per la desaparició de mancomunitats i entitats locals menors, aquelles que no com-pleixi uns mínims d’eficiència i qualitat. Un total de 145 milions més procediran de la reducció de personal eventual i càrrecs locals i els altres 1.397 de la limitació del sector públic local.

Col·laboren en la difusió:

- CIABBATTA - FARMÀCIA TAULÉ MARTÍ- CENTRE DE IOGA ANANDA- PERRUQUERIA NOVA LÍNIA- L’OM - CINEBAIX

Viure amb la parella!

Difícil, difícil, difícil... igual que resoldre derivades o integrals sense haver-ne après . És xocant que du-

rant anys ens ensenyin una determi-nada assignatura que no utilitzarem, o molt poc, la resta de la nostra vida i que les diferents institucions edu-catives ens neguin el coneixement d’una cosa bàsica i que haurem de practicar sempre com són les habili-tats de les relacions entre les dones i els homes. Hi ha persones que de manera natural i intuïtiva tenen una relació d’entesa, cordialitat i simpatia vers els que hi conviuen, tan se val si l’entorn és la feina, els amics, la família o la parella, sem-pre somriuen –en sentit metafòric-. És un plaer estar al seu costat. Per un altre costat tenim el grup de les discòrdies, que són els que tot el dia s’esbronquen i es barallen fins i tot amb les formigues que trepitgen perquè els molesta la seva presència. Ho heu observat que a grans trets podríem fer aquestes dues classifi-cacions? Quin panorama... Ara em voldria centrar en la convivència amb parella que és el titular del pensament. Vull llançar una idea per poder fer un salt important en les relacions de parella. Possiblement les informacions d’ igualtat entre sexes, que comparteixo, i que han proliferat en els últims anys han portat alguna confusió en el concep-te, confonent igualtat amb unifor-mitat. Que avorrit tots iguals... Uf! Jo aposto per una vessant creativa, no vull ser igual que la meva parella, vull ser complementari! Així, segur que avanço. Adéu. Adéu.

CIUTAT6 març de 2013 · el diari de Sant Feliu

Continúa la lucha contra la subida del IBI

La nueva Comisión Ciudadana sigue su Campaña Con-tra la Abusiva Subida del IBI, y lo hace mediante un aluvión de instancias (hasta ahora llevan más de 2.000) que han registrado en el Ayuntamiento los

días 11 y 18 de Febrero. Cuando la contabilización iba por las 1.500 instancias registradas, el reparto por barrios era el siguiente: Can Calders 305, Can Nadal 77, Falguera 322, Mas Lluí 186, Roses 344, Salut, Grases y Can Maginàs: 266.

La comisión ciudadana ha montado puntos informativos en el Mercadillo de los Lunes (los días 11 y 18 de Febrero en la calle Sant Josep, junto al Palau Falguera en la parte del río) y tiene previsto hacerlo en varios puntos más del municipio.

Además, la comisión acudió al Síndic de Greuges para que este tome cartas en el asunto. Y por si fuera poco, el jueves 21 hicieron una nueva entrega y una concentración bastante ruidosa ante el edificio consistorial, coincidiendo con la visi-ta de la consellera Irene Rigau, que asistía al acto que inicia en año conmemorativo de la escritora Joana Raspall.

La Comisión ha montado puntos informativos en varios puntos de la ciudad

Por su parte, más personas de Sant Feliu han registrado las instancias -que también se pueden encontrar en su pági-na web- por su cuenta, algunos de los cuales ya han recibido una respuesta obtusamente negativa por parte del consisto-rio. El objetivo de la comisión -y de la asociación Roses del Llobregat que la ha impulsado- es que el Ayuntamiento faci-lite respuesta individual y personalizada a todos los solici-tantes de instancias, y que esas respuestas se correspondan

La promesa de mejora de esta vieja demanda se produce

a las peticiones expresadas.Si embargo, sus miembros lamentan que la res-

puesta que el alcalde ha dado a través de su blog no contesta a sus reclamaciones, y por ello han redac-tado una respuesta al alcalde. Aunque celebran que la movilización esté dando pequeños frutos, espe-cialmente la buena respuesta ciudadana -pues dicen percibir el enorme malestar ciudadano-, pero tam-bién el hecho de que el equipo de gobierno se haya preocupado por colgar un cálculo de la cuota del IBI en la página municipal.

La comisión denuncia que el equipo de gobierno “podría haber solicitado una revisión catastral de hasta el 50% hasta principios de Marzo”, decisión que han rechazado. También lamentan que la res-puesta del alcalde, Jordi San José, en su blog, respon-da otra cuestión que no tenga nada que ver con sus demandas.

La movilización más importante tendrá lugar el

21 de Marzo, en que la comisión ciudadana llevará a cabo una gran concentración e intervención en el pleno.

Recogida de basuras Además de todo esto, la asociación tiene otro importante ca-ballo de batalla. Se trata de la adjudicación de las contratas del servicio municipal de limpieza, jardinería y de recogida de basuras de los espacios verdes de Can Maginàs, Can Llovera y La Salut, un contrato por un importe de 4.400.000 euros, que se aprobó en el pleno de febrero. La asociación sostiene que el consistorio ha aprobado la adjudicación sin contar con el con-senso de los grupos municipales ni las entidades ciudadanas.

De hecho, representantes de la AVV Roses de Llobregat y del PSC de Sant Feliu mantuvieron una reunión el mes pasado para hablar de sus respectivos puntos de vista acerca de los pliegos de condiciones de estos servicios. El partido socialista denuncia en su blog que “no da tiempo a recibir las mejores propuestas, ofrece una revalorización excesiva para los conce-sionarios y es demasiado discrecional”. La asociación se reunió también con la sección local de Esquerra Republicana.

Por ello, el pasado 5 de febrero el Grupo Municipal socialista presentó alegaciones (anexas) a los Pliegues de cláusulas ad-ministrativas particulares y el de prescripciones técnicas que regirán durante el cercanos 4 y 12 años, respectivamente, la contratación del servicio de mantenimiento y limpieza de los parques, jardines públicos, arbolado, limpieza viaria y recogi-da de los residuos sólidos urbanos.

En cambio, la asociación Roses del Llobregat -nombre de la ciudad durante la II República- no pudo intervenir en el pleno municipal al serle denegada por el aclade su slicitud de inter-

Concentració davant del consistori per lliurar les instàncies. A.R.

Assemblea de la comissió a la Torre del Roser. A.R.

CIUTAT 7el diari de Sant Feliu · març de 2013

Ara fa 8 anys que l’Escola Nadal par-ticipa en el projecte Comenius per a l’aprenentatge de llengües estran-geres, que promou l’intercanvi amb

centres escolars d’altres països. Aquesta par-ticipació activa és única a les escoles públi-ques de Sant Feliu i aquest curs ha suposat la visita de mestres de diferents països (Angla-terra, França, Itàlia, Grècia, Turquia, Polònia i Portugal) amb una recepció oficial de l’al-calde Jordi San José i la regidora d’educació Mireia Aldana a l’auditori del Palau Falguera.

Més enllà de les visites oficials, participar al projecte Comenius suposa l’oportunitat de fer comunicacions periòdiques amb altres nens i nenes d’arreu d’Europa. Això supo-sa pels alumnes de l’escola Nadal l’ús de la llengua anglesa i les noves tecnologies en un context real, a més del foment d’actituds de tolerància i solidaritat davant les diferències.

L’aposta de l’Escola Nadal per l’aprenen-tatge de l’anglès és clara, i és pionera a Sant Feliu en mobilitzar recursos de la Generalitat per incloure el Comenius al seu Projecte de Centre. Aquest fet l’ha permès fer anglès a pre-escolar i impartir la matèria de plàstica

en aquest idioma als nens i nenes de 4rt curs. Actualment aquest projecte inicial ha evolu-cionat i durant el curs 2012-13 els alumnes de 6è fan tallers d’educació física en anglès i un mestre assistent de conversa reforça la tasca de les mestres titulars.

Però a l’escola no es conformen amb això i segueixen millorant el seu Projecte de Cen-tre. Aquest és el segon any que l’escola orga-nitza colònies pels alumnes de final de cicle. Una aposta forta de les mares i pares que ha engrescat al Claustre, el qual ha incorporat aquesta activitat de convivència i aprenentat-ge al programa d’activitats docents del cen-tre. I és que, malgrat la crisi i les dificultats, alguna cosa es mou a l’Escola Nadal!

L’únic centre públic que participa al projecte ComeniusL’Escola Nadal es mou

Noemí CarayolNuria CarballoGlòria Jiménez

Rosa QuirósManuel Rodríguez

Enric Tubau

AMPA i mares/pares representants al Consell Escolar de l'Escola Nadal

carta

Comenius és un projecte de treball amb escoles d’altres països d’Europa. Cada projecte té una durada de 2 anys en els que es duen a terme activitats que impliquen alumnes i professors de cada centre. El seu punt fort és que dóna

una dimensió europea al currículum ja que l’alumnat ha de conviure amb estudiants de diferents països, aprenent de les seves cultures i practicant l’anglès, llengua en que es duu a terme el projecte.

Tot i que l’Escola Mestral, de tipus cooperatiu, en té a secundària, l’Escola Nadal és l’únic centre públic que hi participa. Un dels representants dels pares i mares al Consell Escolar, Manuel J. Rodríguez, ens explica com funciona al que s’hi va apuntar el centre a partir del 2005:

—Com funciona el projecte Comenius?Es planifiquen activitats de difusió del projecte: publicació a la pàgina web de l’escola, implicació de les famílies, mitjans de comunicació...Cada centre presentana una temàtica treballada amb antelació als diferents centres d’origen. En finalitzar el projecte s’ha de fer una memòria de les activitats que s’han fet i el bloc és obligatori.

—En què consisteix el projecte en el que participa l’escola aquests 2 propers anys?Té a veure amb el reciclatge, la reutilització i reducció de deixalles, l’economia sostenible, les energies renovables, etc. L’anterior era de festes populars locals.

—D’on va sorgir la idea de participar-hi?A la Generalitat els agraden molt els projectes docents, sobretot els de llengües, i els Governs tripartits els van promocionar bastant. L’Alícia Olestí, la directora de l’escola, és mestra d’anglès, i suposo que va decicir enganxar-se a aquest projecte.

—Sembla estrany que en temps de retallades continuin aquests programes.Com que és un projecte de la Unió Europea, crec que no l’afecten directament les retallades. Els diners que dóna són pocs, només cobreixen despeses per fer un viatge de visita anual, però obre portes al finançament de projectes del centre. Al menys al Nadal ha anat així, en tenir un Comenius ha pogut optar a projectes PILE (pluriligüístics) de la Generalitat. I quan havia diners, va obtenir un PILE per fer classes d’anglès a preescolar (abans que el Conseller Maragall l’impulsés per totes les escoles públiques de Catalunya) i un altre per la docència de la plàstica de 4rt en anglès, també. No es donaven més diners, es donava personal (mig professor d’anglès) i punts per material informàtic.

-Amb quins països heu realitzat intercanvis?Escòcia, Alemania, Itàlia, Eslovàquia... Es poden veure els projectes al web: comeniusescolanadal.blogspot.com.es. I al 2005, el projecte ‘Tu + jo = nosaltres’ a xtec.cat/ceipnadal/comenius.

L’intercanvi afavoreix l’aprenenatge d’anglès

El Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius de Sant Feliu estrena local

Fa 2 anys que estan a la ciutat, i la seva lluita se centra en la reutilització i reducció dels residus. Precisament per això, fa poc van sotasignar un escrit crític amb el nou criteri de separació de

residus que es recull a la campanya omnipresent ‘Envàs, on vas?’. L’entitat ecologista es troba a tres municipis més: Barcelona, la Conca de Barberà, i les veïnes Sant Just i Molins de Rei.

El col·lectiu està format per quatre activistes que han fet tallers de compostatge a la Setmana Europea de la Prevenció de Residus i també de fabricació casolana de sabó. CEPA forma part d’Ecologistes de Catalunya. CEPA Sant Feliu vol involucrar ajuntaments, empreses,

entitats i persones en la campanya del residu zero. I és que un dels problemes més importants a les nostres societats és l’elevada producció de residus, dels quals, a Catalunya s’en recicla només el 37%. La resta es llença als abocadors o s’incinera, contaminant els aqüífers, el sòl i l’aire que respirem. L’entitat segueix de prop la contrata de residus de l’Ajuntament, ja que dins dels plec de condicions està prevista la possiblitat de dur a terme aquesta iniciativa. Una de les seves apostes era el reciclatge porta a porta, un projecte que assegura que el 80% dels residus es reciclaran convenientment.

Els podeu trobar al nou centre de barri del Mas Lluí cada dijous de 7 a dos quarts de 9.

8 el diari de Sant Feliu · març de 2013CIUTAT

L'Ajuntament presenta el que serà el Pla Director d'Equipaments fins al 2022L'Ajuntament acabarà d’elaborar el pla durant els propers mesos que aprovarà a finals d’any

L'Equip de Govern, jun-tament amb el respon-sable de la Diputació de Barcelona, Xavier Gar-

rido, més dos representants del gabinet GMG -que ha elaborat l'informe-, va presentar al Pa-lau Falguera les conclusions de l'estudi sobre el Pla d'Equipa-ments i la seva calendarització. Els equipaments són una part molt important al municipi i li donen projecció, així que la seva importància és manifesta.

La proposta feta cobreix un to-tal de 39 actuacions que tindran un import de 37 milions d'euros, 12 dels qual seran aportades per administracions supralocals, i que comprenen dues legislatu-res, fins al 2022. Les actuacions s'han dividit, per tant, en les que s'han de fer a curt, mitjà i llarg termini.

La presentació va ser el dis-sabte 16 de febrer, i la conclusió principal de l'estudi, que ha in-ventariat tots els espais de què

disposa la ciutat, és que Sant Fe-liu no pateix mancança d'equi-paments, tant atenent a la seva població com a l'ús que s'en fa d'aquests. Això s'explica perquè Sant Feliu és capital de comar-ca. Sí hi ha mancances puntual, com per exemple una Escola Ofi-cial d'Idiomes.

380.000 metres2 per a equipamentsA la vila hi ha 123 equipaments, divuit dels quals tenen un ús polivalent, el que dóna un total de 147 equipaments reals, dels quals predominen els esportius i els educatius. Aquesta és preci-sament una de les observacions del documents, i és que alguns dels equipaments -especialment els culturals- no tenen un ús de-finit que dispersa els usuaris.

En el cas dels equipaments esportius, per exemple, els res-ponsables de l'estudi van apun-tar que cal una reorganització de les franges horàries per des-congestionar l'afluència de pú-blic, en alguns casos eliminar les barreres arquitectòniques (com a la Piscina de l'Escorxador) i millorar aspectes concrets d'uns altres. Els responsables de l'es-

tudi, a més, han projectat espais urbans entre els equipaments esportius que serveixin per a la pràctica esportiva.

Hi ha 380.000 metres quadrats reservats per a equipaments, dels quals a la primavera s'en decidirà quins s'aprofiten per a nous usos o per acollir altres existents redefinint el mapa ac-tual. Hi ha algunes reubicacions. Per exemple, amb el trasllat de l'Arxiu Municipal al Centre Cívic de Mas Lluí, la biblioteca s'ex-tendrà pel soterrani. Quant al Casal de Joves, s'arranjaran al-guns errors constructius per mi-llorar-ne l'ús i s'ampliarà, com el CAP d'El Pla.

Tant la comissaria de la Po-licia Nacional com els diferents edificis dels Jutjats canviaran d'ubicació i, en el cas del jutjats, s'uniran en un sol espai. Evi-dentment, abans de fer qualse-vol canvi s'avaluarà l'adequació del nou emplaçament per part dels consells sectorials i, en els casos que s'escaigui, per part de la Generalitat.

Augment del nombre de placesA causa de l'increment de po-blació de 10 als 20 anys, certs

centres requeriran de places ad-dicionals -malgrat l'augment de les ràtios- que, possiblement, es cobreixin amb mòduls prefabri-cats. És el cas de l'Escola Tambor i els instituts Olorda i Martí Dot. L'ampliació del cementiri, en canvi, pot resultar insuficient a causa de l'envelliment de la po-blació.

L'estudi va arrencar al març del 2011, quan l'equip de go-vern va encarrega un estudi dels equipaments locals a l'Àrea d'In-fraestructures, Urbanisme i Ha-bitatge de la Diputació de Bar-celona. Ara s'obre un període de recollida de propostes des de les diferents entitats, de les quals n'hi havia alguna representació a la sala d'actes del Palau Fal-guera, com per exemple, l’AV Falguera o el Cinebaix, del qual es va dir que feia falta “un pla d'higiene i emergències”. Tam-bé es va apuntar la possibilitat de dotar Sant Feliu d'un equipa-ment medioambiental, enint en compte que el municipi trepitja el Parc Natural de Collserola. Els consells sectorials d'educació, cultura i esports treballaran en els propers mesos per tal d'aca-bar de definir la proposta.

9el diari de Sant Feliu · març de 2013 CIUTAT

Les imatges de la ruaFotos: Elsa Silvestre

11el diari de Sant Feliu · març de 2013 CIUTAT

Kaled KudsiahRefugiat palestí

A.R.—Com era viure a la Franja de Gaza?Una vida normal, però sempre hi ha problemes. Entrava l’exèr-cit i no hi havia seguretat per als nens, ni futur, perquè hi ha poca feina. Normalment, si tens un negoci és una mica més fà-cil, però a vegades no funcionen ni els negocis. Apart, sempre hi havia talls en el subministra-ment de llum i aigua. Ho talla-ven sempre que volien.

—Molta gent va a la universi-tat però els serveix d’alguna cosa?Molta gent fa hores de cua als checkpoints per anar cada dia a estudiar a la universitat de Gaza, havent de sortir un, dues hores abans de l’hora presvista. A vegades hi ha toc de queda i no hi pots arribar. I després d’estudiar, o te’n vas a l’exèrcit o marxes a fora. Israel no con-valida de vegades els títols per poder trobar feina...

—De què treballaves allà?Vaig treballar amb el meu pare, que va ser membre de l’exèrcit d’Al Fatah durant 52 anys, el partit que manava abans a Gaza.

—I aquí?Vaig treballar durant 1 any en el servei de manteniment al consistori de Sant Feliu, de re-partidor de propaganda. Ara

—Suposo que tu també eres d’Al Fatah, el partit ‘de cen-tre’ a Palestina. Què va signi-ficar per a tu la mort de presi-

Són molts pocs els palestins que hi ha a Sant Feliu. Un d’ells és el Kaled, que té 32 anys i fa 5 que viu a Catalunya. Va venir des d’una de les ciutats més antigues i més densament poblades del món: Gaza,Té una filla de 12 anys i un fill de 10, i amb l’ajuda de la Creu Roja, tots van escapar de Gaza i va venir a viure a Sant Feliu com a refugiats polítics. És llicenciat en Administració d’Empreses però, com bona part de la població, no troba feina.

dent de l’Autoritat Nacional Palestina, Yassir Arafat?Tothom té el seu costat dolent i el seu costat bé i en el seu cas guanyava el bo. Controlava tots els grups palestins i tot-hom anava a la una. Ara, en canvi, cadascú va per la seva banda.

—Com a canviat Gaza des que Hamàs controla el go-vern?Si no estàs amb ells, encara que no estiguis ‘amb els al-tres’, consideren que hi estàs en contra. Només accepten que estiguis amb ells.

—Creus que aquí es coneix i s’entén prou el conflicte?No, són problemes de tipus polític i no tothom coneix la realitat, molta gent ni tan sols sap on és Palestina.

“A Gaza cada dia hi ha talls d’aigua i de la llum”

—Palestina és una nació sen-se estat. Què en penses, de que una part dels catalans vulguin separar-se d’Espa-nya? Quan vivia a Gaza no sabia ni que existia Catalunya. Només sabia que Barcelona estava a dins d’Espanya. Vaig venir aquí i vaig veure que tenia els seus propis costums, identi-tat, llengua... Així que entenc el conflicte entre Espanya i

“Arafat mantenia els palestins units”

No puc passar per territori isra-elià. Vam sortir a trossos cami-nant, a trossos en cotxe, arri-bant fins a Egipte.

—Què t’ha xocat més de la cul-tura occidental? Apart de les comoditats res, hi ha costums i tot que s’assem-blen. A Jerusalem també hi ha molts cristians i hi havia molt de respecte i convivència entre nosaltres.

—I quin col·lectiu podem tro-bar de Sant Feliu que enllaci amb Palestina? Un noi que es diu Aixam va muntar un col·lectiu que es diu al-Sharara, que vol dir espurna en àrab. Tenen una pàgina: al-sharara.blogspot.com.es amb informació sobre el conflicte i la vida allí. Han fet xocolatades per autogestionar-se, jornades,

A.R.

activitats infantils, venen coses de Palestina...

—I les teves filles s’enrecorden del seu país?S’enrecorden poc. Nosaltres els parlem en àrab però a elles els hi costa, només parlen català i cas-tellà. Quan vam marxar la situa-ció era molt dolenta i elles ni tan sols podien anar al col·legi.

—I com vius aquí? Doncs la veritat és que quan vi-via a Gaza no tenia seguretat per viure, i aquí no tinc seguretat econòmica tampoc perquè no tinc feina. L’Ajuntament no dóna ajudes de cap tipus, en altres pa-ïsos, com Alemanya, l’estat els dóna una casa mentre els asilats troben feina. Aquí m’he de ma-tar dia i nit per poder pagar el pis. Som usuaris i voluntaris del Banc d’Aliments des de fa molt.

Catalunya i crec que ha de tenir la seva llibertat.

—Fa poc les Nacions Unides van reconèixer Palestina dins del sistema de nacions. Però creus que algun dia veuràs acabat el conflicte del teu país i que tin-drà estat propi?Crec que sí, però no en vida meva. Jo no ho veuré, però crec que al-gun dia israelians i palestins es po-saran d’acord.

—Abans de viure aquí havies vis-cut a algun país occidental? Abans havia viscut a Romania, on em vaig treure la llicenciatu-ra d’Administració d’Empreses, i també 6 mesos a Alemanya. Però també he visitat França, Itàlia, Turquia i altres països europeus. Sé anglès, castellà, entenc el cata-là, una mica d’alemany, romanès i, clar, àrab.

—No has pogut dedicar-te mai a allò per al que t’has preparat amb els teus estu-dis?No. Van bombardejar casa meva i vaig perdre tots els pa-pers, i tot i que tinc les còpies, convadilar els títols a Europa és molt complicat. —I tens familiars teus o amics a la presó?Sí que hi tinc amics.

—Podràs tornar a entrar al teu país? No. Només potser si algun dia em donen la nacionalitat espa-nyola.

El Dia la Dona Treballadora ha esdevingut el Dia Internacional de la Dona, però elles diuen “és igual, totes som treballadores”.

Arriba el 8 de Març i ens apropem al col·lectiu feminista més rellevant de Sant Feliu, El Casal de la Dona. Va ser fundat l’any 1979 per part d’una vintena de do-nes. Una de les fundadores que ha conti-nuat al projecte -amb altres quatre- fins avui és la Mercè Fernàndez. L’objectiu primordial aleshores era aconseguir la planificació familiar, perquè les preocu-pava la sexualitat de les joves; “llibertat sexual i protecció” era el seu leit motiv. “Vam ser les rebels de la casa”, diu Fer-nàndez.

A petició de les mateixes integrants del grup, l’artista Laura Medina va crear el logotip amb el qual aquelles primeres militants se sentien identificades. Tot i que anys després el van canviar per un altre d’aire modernista, al 2007 les dones del casal van recuperar la imatge origi-nal, d’estil hippie, com exigien els cànons de l’època (recordem que l’entitat es va fundar l’any 79).

“Llibertat sexual i protecció” era el seu leit motiv

Segona etapaL’any 79 les lleis respecte de la dona eren molt diferents d’ara. A mesura que es van anar conquerint espais el casal es va anar desinflant. Un sopar al Casino va fer-les decidir que calia fer alguna cosa. Al 2000 hi havia unes setze sòcies i van entrar noves incorporacions que van insuflar d’energia l’entitat, com l’actual presidenta, la Magda Torre, o l’actual re-gidora d’Igualtat a Sant Feliu, la Concep-ció (Conxi) Fernàndezt: “Ens vam trobar amb que els objectiu pels quals lluitàvem als 80 eren molt diferents”, diuen.

12 el diari de Sant Feliu · març de 2013CIUTAT

8 de Març: Dia Internacional de la DonaEl Casal de la Dona és una de les entitats més vives de la ciutat

Són feministes, diuen, perquè la majo-ria de desigualtats perviuen. Són dones que viuen d’acord amb les seves idees que denuncien que la major part dels canvis es plasmen negre sobre blanc en forma de lleis però de vegades no arriben a més. “Hem avançat molt en l’àmbit legal, però en el social no perquè els valors socials van en contra de la igualtat”. L’ablació -dins de les nostres fronteres-, els mal-tractaments i la discriminació continuen existint, però es tracta d’una guerra sor-da. Tanmateix, la desigualtat es troba so-bretot al món laboral: la dona pateix molt més l’atur, cobra de mitjana menys que els homes o ocupa molt menys els llocs de responsabilitat a la política i a les empre-ses. “Continuem estant a baix”, diuen. “Hi ha un sostre de vidre”. Ara no hi ha feina i els homes diuen “les dones cap a casa”.

L’ablació -dins de les nostres fronteres, les pallisses i la discriminació continuen existint.

El Casal de la Dona cobreix una necessitat en una època on les dones ja disposen de temps lliure: “Aquí troben un espai per relacionar-se i no estar soles; de vegades la societat no les comprèn” Així que és un grup de suport que ha arribat a les 300 sòcies. Són una entitat apolítica on cadas-cuna pot entendre el feminisme a la seva manera. Poden triar entre un variat ven-tall d’activitats: patchwork (o labor de re-talls), teràpies orientals (ioga o qiqung), informàtica, pilates, ortografia, anglès, cant, teràpia personal, cuina, dibuix, dan-ses d’un a l’altre extrem del planeta (bo-llywoodiana, oriental, sevillanes i coun-try). Apart, el primer dimarts de cada mes celebren una tertúlia al seu local sobre un tema, per exemple de tipus legal.

La dona pateix més atur, cobra menys que els homes i ocupa menys llocs de responsabilitat

Una entitat multitascaEls objectius, com diuen al seu fulletó, és “compartir, comunicar-se i fer pinya”. Però aquí no acaba la cosa: participen al club de lectura de la biblioteca Montse-rrat Roig (que s’anomena així a proposta seva), en jornades i congressos, fan sor-tides vàries i tallers de TIC en el marc de ‘Sant Feliu on line’, xerrades i van crear el Concurs de Relats Breus Joana Ras-pall (un dels primers reconeixements a l’escriptora) que ja porta vuit edicions. Amb el recull de relats que editen acom-panyen un punt de llibre dedicat a dones que han significat quelcom per a Sant Fe-liu; ‘Dones que no volem oblidar’, com la Gertrudis Fàbregas (creadora d’una varie-tat de rosa) o l’advocada represaliada pel franquisme Neus Miró.

Apart, a través de la Xarxa de Segon Grau d’Atenció a les Dones, l’entitat as-sessora moltes dones en temes familiars, jurídics, laborals o sanitaris, i les deriva al departament de la Dona de l’Ajuntament. En cas de violència masclista les atén el Servei d’Intervenció Especialitzada de Sant Feliu (que dóna servei a 30 muni-cipis), que ofereix una atenció integral i recursos a les dones afectades per aquest mal.

El Casal està arrelat amb força al teixit social i arriba a on no ho fa l’administració. Tota aquesta aportació a la societat es va veure reconeguda quan van guanyar el 1er Premi Joan N. García-Nieto de Reco-neixement Cívic pels seus 30 anys de la-bor. Ara en porten 34 i segur que en faran molts més.

A l’esquerra, un sopar de dones de fa 6 anys.

13el diari de Sant Feliu · març de 2013 CIUTAT

8 de Març: Dia Internacional de la DonaEl Casal de la Dona és una de les entitats més vives de la ciutat

El Casal de la Dona és una productora de cartells anunciant les seves activitats. Una de les properes és la de cuina, i una de les últimes que ha tingut molt d’èxit és El conflicte mare filla o El arte de saber pedir, que vam tenir lloc al febrer. Pro-perament, també tindrà lloc La teva veu, la teva força.

Una de les darreres activitats que han dut a terme les dones del Casal és la sortida guiada a la maternitat d’Elna, comandada per una dona molt especial, la suïssa Elisabeth Eidenbenz, que de manera desinteressada va fer construir aquest edifici per donar acollida a les dones republicanes

perquè hi puguessin tenir allà els seus fills. La visita té lloc el 2 de març.

A l’esquerra, lliurament del 8è Premi de Realts Curts Joana Raspall.A dalt, una de les activitats del casal que va comptar amb una eleva-da assistència.

Generalitat

14 el diari de Sant Feliu · març de 2013ESPORTS

Gran celebración de la Peña Iniesta 24 en su 8o aniversario

La Peña Iniesta 24 celebra la fecha de su fundación, el 16 de Marzo de 2005. Lo hace por vez primera cuando cumple 8 años de existen-

cia, precisamente porque este es el número preferido del jugador que da nombre a la peña, el fuentealbillense Andrés Iniesta.

Los actos se concentran el fin de semana de los días 16 y 17 de Marzo y consistirán en los habituales partidos de nuestras las deportivas de fútbol base y fútbol sala re-partidos en los dos días.

El sábado por la noche se hará en el Ci-typark Hotel de Sant Just la cena de gala donde contarán con la presencia de so-cios y socias y de jugadores de la entidad. También contarán con la presencia del Ayuntamiento de Sant Feliu de Llobregat, miembros de la Directiva del Fútbol Club

Barcelona, miembros de la Federación Ca-talana de Fútbol, delegado de Peñas del Baix Llobregat, la Agrupación de Fútbol de Peñas Barcelonistas, las Peñas del Baix Llo-bregat, así como otros del resto del estado.

Después de la cena y de los habituales parlamentos se pasará el vídeo 8 Años de PB Iniesta 24, que serán presentados el es-tandarte de la PB Iniesta y la 2ª equipación para nuestros equipos y que serán toda una sorpresa. Además de todo ello, se entrega-rán obsequios y se harán sorteos. La cita acabará con baile y mucha fiesta.

El Domingo, coincidiendo con el partido que disputará el Barça contra el Rayo Va-llecano en casa, una delegación de la Peña Iniesta será recibida por miembros de la directiva del club barcelonista en el Camp Nou, donde se pondrá su escudo.

X.M.

Queden 13 jornades de lliga i 39 punts en joc. Després de 21 partits disputats, l’Amateur A de la Peña Re-

creativa Sant Feliu ocupa el tercer lloc de la classificació del grup 8 de Terce-ra Catalana. El primer és el Sant Este-ve Sesrovires amb 53 punts i el segon la Peña Unión Málaga amb 51 punts. D’aquí al final de la lliga, els homes de la Peña hauran de lluitar i mirar de no perdre punts, ja que el quart classifi-cat, el Martorell, que suma 42 punts, es troba a 3 dels de Sant Feliu i podria escalar posicions.

La lliga d’aquest grup està total-ment oberta i qualsevol dels cinc

equips capdavanters, amb un Sant Just que suma 39 punts, podria ocu-par el liderat d’aquí al final de la competició. La Peña està fent una molt bona temporada, però encara queda molt camí per pujar al podi, un premi que serà dur d’aconseguir.

En l’apartat individual, el jugador de Sant Feliu Francisco Loro suma 16 gols en 20 partits de lliga dispu-tats. Loro ocupa el lloc número cinc en el rànquing de golejadors. El pi-chichi, però, es troba lluny; es trac-ta del jugador Jonathan, del Sant Es-teve Sesrovires, que ha fet 31 dianes en 20 enfrontaments, una fita que la podria signar el mateix Messi.

A sis del segon i a vuit del primer

A.R.

Peña Recreativa

15el diari de Sant Feliu · març de 2013 ESPORTS

L'entrenador Toni Montoya ha dirigit equips masculins i equips femenins de categories relacionades amb el futbol base. Montoya indica que al futbol masculí es practica un joc on prima molt el físic, el xoc entre els jugadors i, fins i tot, la pilotada. El tècnic considera que existeixen petites diferencies entre la forma de jugar dels nois i de les noies. Montoya diu que les noies juguen amb més precaució que els nois i que es refien més de la tècnica que del xoc. Per a ell, al futbol femení prima més el joc de conjunt que la individualitat, el joc de toc i de pasada i el posicionament i la disciplina tàctica a sobre del terreny de joc.

El futbol no és només cosa d’homes

El futbol femení s’està “nor-malitzant”, però encara que-da molt camí per equiparar-lo al potencial del futbol

masculí, tant en nombre d’equips com de jugadores. A Sant Feliu, la Peña Recreativa ja va apostar pel fut-bol femení fa cinc o sis anys, quan es va fundar l’equip aleví-infantil. Des de fa 2 anys, el club compta també amb l’equip sènior.

L’entrenador del conjunt aleví-infantil, Toni Montoya, ha afirmat que de cara a la temporada 2013-2014 aquests dos equips es podran mante-nir i, per tant, la continuïtat del fut-bol femení a la Peña quedarà assegu-rada. Montoya creu que per arribar a la situació òptima, més o menys equi-parable al futbol masculí, “cal més publicitat, sobretot que els mitjans de comunicació parlin més d’aquest esport”. El principal escull que tenen els clubs per formar equips femenins és, segons l’entrenador, “la manca de nenes que vulguin practicar aquest esport, ja que o no els agrada el futbol o els agraden altres esports, aquells que tradicionalment ‘s’han conside-rat que eren per a noies’”. Monto-ya afirma que “fa falta trencar amb aquell tòpic que diu que el futbol és només cosa d’homes”. Precisament, a l’aleví-infantil de la Peña, el prin-cipal problema que tenen és el de la manca de jugadores. La plantilla està formada per disset nenes que han de repartir-se en dos equips, ja que ju-guen al mateix temps al campionat escolar i al de la Federació Catalana. Aquesta situació fa que, a vegades, “una mateixa futbolista hagi de jugar dos partits de Futbol-7 en un sol cap de setmana”.

Les primeres futbolistes del clubLa temporada 2011-2012 marca una data històrica pel Santfeliuenc, ja que és el moment en què neix el primer equip femení del club. Fins aquest moment, mai cap noia s’havia posat la samarreta blanc-i-blava per defensar aquest club en un terreny de joc. El primer any de l’Amateur femení del Santfeliuenc no podia ha-ver estat millor, ja que es va estrenar amb l’ascens a Primera Catalana, on juga actualment. L’element clau que va possibilitar el naixement d’aquest equip va ser l’afiliació amb el CFA, ja que aquest club ja disposava d’un equip femení de categoria cadet i es va decidir que passessin a defensar el colors del Santfeliuenc.

El president del Santfeliuenc, Alberto Prieto, afirma que “la gent confia en aquest projecte”, ja que el club “ha rebut ofertes de jugadores de fora de Sant Feliu per vestir els colors blanc-i-blau”. El president destaca la feina feta pel responsa-ble del futbol femení, David Segu-ra. Prieto creu que Segura “ha fixat bones jugadores” i destaca una de les seves iniciatives per a la tempo-rada 2013-2014, és a dir, la creació d’un tercer equip femení, el de ca-tegoria aleví/infantil. Amb aquest nou conjunt, el Santfeliuenc tindrà tres equips femenins, l’Amateur, el cadet/juvenil i l’aleví/infantil. Al-berto Prieto també manifesta que “al Baix Llobregat hi ha equips fe-menins que són punters” i, per tant, això ens indicaria que a la nostra comarca s’està fent una bona fei-na per aconseguir que les noies s’interessin encara més per practi-car aquest esport.

La Peña Recreativa i el Santfeliuenc estan apostant pels equips femenins

Tècnica i joc de conjunt

L’equip femení aleví-infantil va perdre per 0 a 10 en un partit de lliga contra el Barça. L’equip va jugar el dissabte 16 de febrer a les 12 del migdia a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, i ho va fer també el 3 de Març a les 10 un altre partit de lliga contra l’Espanyol a la Ciutat Esportiva Dani Jarque.

X.M.

16 el diari de Sant Feliu · març de 2013ESPORTS

Més de 600 persones en la celebració del 30è aniversari de l’UNES L’Auditori de Cornellà acollirà una gala benèfica destinada a l’Escola d’Activitat Física Adaptada

només fa més propera la sensibilització, sinó que contribueix, a posteriori, a la valoració de l’esforç d’aquest col·lectiu d’una manera extraordinària. D’aquesta manera podem engrescar els participats a realitzar activitat física adaptada, sen-sibilitzar en el món de la discapacitat, distingir diverses discapacitats i les seves possibilitats de mobilitat, conèixer les di-ficultats i l’esforç d’aquestes activitats i, per descomptat, gaudir de l’esport adap-tat. A més, aquestes activitats permeten reconèixer les limitacions segons la dis-capacitat i valorar, a posteriori, les capa-citats de les persones amb limitacions.Tot i que en un principi aquesta línia de serveis es va pensar per a empreses i una població adulta, a dia d’avui també s’ha desenvolupat i fet extensible a estudiants d’ESO, Batxillerat i, fins i tot, universita-ris. Com que és un projecte obert i per-sonalitzat, esdevé un programa flexible en funció de diferents factors, com l’edat dels participants, el nombre d’aquests, el lloc on es realitza, el temps disponible, etc.

—Com valores la gala?Estàvem molt engrescats i és per a nosal-tres l’inici d’un llarg camí. La gal·la va ser tot un èxit i agraïm molt la resposta de la gent, especialment, de tots els artistes que van participar desinteressadament.

—I quins esports promoveu?Alguns dels esports que proposem són l’atletisme (curses amb articulació blo-quejada, en cadira de rodes, amb els ulls clucs, salt de llargada), bàsquet en cadira de rodes, futbol, goal-ball, voleibol, etc. Aquestes activitats són de caràcter emi-nentment pràctic, malgrat que de vegades s’hi incopora alguna explicació teòrica.

A. R.

La Unió Esportiva Sant Feliu de Llobregat (UNES) ha arribat als 30 anys d’existència, i ho va ce-lebrar amb una gala benèfica per

presentar i promocionar la seva Escola d’Activitat Física Adaptada (AFA).

La gala es va celebra el 15 de febrer a l’Auditori de Cornellà i va comptar amb l’assistència de més de 600 perso-nes, entre les quals representants de l’Ajuntament santfeliuenc, com l’alcalde de Sant Feliu, el regidor d’Esports i la regi-dora de Persones amb Discapacitat. L’acte va estar conduït pel reconegut actor Jor-di Ríos, que paròdia diversos personat-ges als programes Polònia i Crackòvia, i va ser amenitzada amb les actuacions de La Pegatina, Marc Parrot, Clara Peya, Ales-sio Arena, Alma Simone, Manolo García i Saraband. També hi va haver sorpreses, com la interpretació de la pianista i can-tant Clara Peya d’una peça escrita espe-cialment per a l’escola AFA, amb lletra de l’artista i compositor Amadeo Bergés.

El projecte de l’AFA promou la pràcti-ca esportiva en nens i nenes i joves que tenen alguna discapacitat física, amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de vida i demostrar la certesa del lema de la gala: ‘Els límits te’ls poses tu’.

El projecte promou la pràctica esportiva per millorar la qualitat de vida

Al llarg d’una hora i mitja de gala, el públic va gaudir de diferents disciplines artístiques i actuacions com per exem-ple, l’actuació de la cantant Clara Peya, Saraband, Alma Simonne, Manolo Gar-cía, La Pegatina i Marc Parrot, que es van sumar al projecte de manera voluntària oferint les sves veus.

ObjectiusLa gala s’enmarca en l’estratègia so-bre discapacitat 2012-2020, promoguda pel Ministeri de Sanitat, Política social i Igualtat, que fomenta la participació esportiva d’aquelles persones que patei-xen algun tipus de discapacitat. L’ojectiu és sensibilitzar la població i alhora fer divulgació sobre un tema que de manera inesperada pot afectar-nos a tots i totes. L’objectiu, doncs, a banda de celebrar l’aniversari, és donar a conèixer el pro-jecte de l’Escola d’AFA i recaptar fons per fer-la possible.

El projecte promou la pràctica esportiva per millorar la qualitat de vida

A nivell competitiu, des de l’any 2009 l’UNES Unió Esportiva gestiona la sec-ció de bàsquet en cadira de rodes del FC Barcelona. El primer equip competeix a la lliga nacional sota el nom de Barça Regal UNES. En l’àmbit lúdic, des de l’any 2009 el club impulsa l’escola d’Activitat Física Adaptada, un projecte que compta amb un fort suport i convenis amb hos-pitals i centres de rehabilitació, com ara l’Hospital Sant Joan de Déu, Moisés Brog-gi i l’Hospital de la Vall d’Hebron. Així, els usuaris del Moisés Broggi aniran al Palau d’Esports Juan Carlos Navarro.

Des de l’UNES Unió Esportiva es vol potenciar un seguit de valors, més enllà de la competitivitat esportiva, que són: demostrar que tothom pot practicar es-port, independentment de les limitacions físiques, que poden jugar nois i noies, així com gent de totes les edats, companyeris-me tant entre els companys d’equip com amb els familiars o amics, superació, in-tegració social i comunitat i diversió, que

els membres del club s’ho passin bé i gau-deixin de la pràctica esportiva.

Parlem amb la que és la presidenta de l’UNES Unió Esportiva des de fa 3 anys i també portaveu oficial del club, la Montse Gràcia i Martí.

—Com funciona l’Escola AFA?L’escola AFA és una iniciativa del club coordinada i gestionada pel nostre di-rector tècnic, en Jaume Vilella. L’escola AFA (Activitat Física Adaptada) és un projecte dins de l’UNES Unió Esportiva adreçat a totes les persones amb algun tipus de discapacitat física, amb la fina-litat de practicar una activitat adapta-da. Paral·lelament, els familiars (pares, mares, germans, cosins…) i amics poden aprofitar aquests moments per compartir experiències i necessitats comuns. Prin-cipalment, treballem els següents eixos: coordinació, activitats dirigides, jocs, iniciació a esports per discapacitats, di-versió i seguiment de les activitats amb el cap de rehabilitació de l’hospital de re-ferència, segons conveni.

—També promoveu experimentar en pròpia pell la pràctica de l’esport amb limitacions. Com funciona?Bàsicament, organitzem activitats per a empreses i escoles. L’UNES Unió Espor-tiva, a banda de dedicar-se a la compe-tició i pràctica esportiva del bàsquet en cadira de rodes, també ofereix serveis d’activitats dinamitzadores de grups en esports adaptats. Gràcies als més de 30 anys d’experiència i pel fet de comptar amb un equip especialitzat, aquestes acti-vitats resulten tot un èxit. No hi ha dubte que experimentar en el propi cos i posar-se al lloc d’una persona discapacitada, no

El públic de l’Auitori de Cornellà esperant que comenci la gala. UNES

17el diari de Sant Feliu · març de 2013 ESPORTS

Una temporada per emmarcarL’Amateur A del Santfeliuenc és segon a la classificació de Primera Catalana i està fent mèrits per pujar a Tercera Divisió

X. M.

L’Amateur A del Santfeliuenc ha tancat el mes de febrer amb tres victòries consecutives, que han permès que l’equip que entrena

Andrés González estigui situat a la sego-na posició del grup 2 de Primera Cata-lana. El líder del grup és encara l’Ascó, amb 48 punts; el segon és el Santfe-liuenc, amb 44; el tercer és el Viladecans amb 43; el quart és l’Igualada, amb 36, i el cinqué és el Martinenc, amb 35.

En aquesta lliga, fins a finals de febrer, ja s’han jugat un total de 21 jornades i en queden 13. Si la trajectòria de l’equip de Sant Feliu continua essent com ara, amb bons resultats i sense despenjar-se massa de la persecució del líder, el Sant-feliuenc, al juny, podria disputar la fase d’ascens a Tercera Divisió (si queda se-gon classificat) o bé pujar directament (si finalment supera a l’Ascó).

Entre els èxits del conjunt d’aquesta temporada, també cal destacar la feina feta pel seu màxim golejador, Avellaneda, que és el segon màxim golejador del seu grup, només superat per Jonathan, de l’Igualada. Avellaneda porta 20 partits disputats i 11 gols, mentre que Jonathan, el pichíchi, en porta 12 (4 de penal) en 19 enfrontaments. El tercer golejador és Adrián, de l’Ascó, empatat a 11 gols amb Avellaneda.

Ànims per Vicente GarridoEn el darrer partit del mes de febrer, quan el Santfeliuenc es va imposar per un clar 3 a 0 al Tàrrega, els jugadors de la nostra ciutat van sortir al camp amb unes sama-rretes de suport a l’encarregat de mate-rial de l’equip, Vicente Garrido. Els juga-dors de Sant Feliu van voler donar ànims i força a Garrido, que està lluitant i mirant de superar una dura i important malaltia.

—A l’AFA té més pes el bàsquet?Per exemple, a l’Hospital Vall d’Hebron cada dijous a les 11 del matí fem boccia, que és un esport similar a la petanca.

—Suposo que el fet d’anar a l’escola també serveix als familiars per relacio-nar-se i compartir experiències.Sense dubte, és un dels eixos que treba-llem amb l’escola AFA. A banda de practi-car una activitat adaptada, ens agradaria fer créixer la comunitat de mica en mica. L’esport fa pinya, l’esport adaptat també. Alhora, la possibilitat de compartir expe-riències pot ser una ajuda entre famílies.

—Com veus la salut de l’esport adaptat a Catalunya?L’esport adaptat a Catalunya està força bé, si bé és cert que farien falta més aju-des per part de les institucions. Alhora, és molt important el teixit de clubs que

intenten tirar endavant iniciatives vincu-lades a l’esport adaptat, però sovint no és possible per la manca de recursos.

—Quins ajuts i suports rebeu de les ad-ministracions públiques?Les administracions públiques ens donen suport. Tanmateix, i a causa de la crisi, es-tem patint una reducció del 50-60% de les subvencions que normalment rebíem. Si a això li afegim que per poder desenvolupar activitats i gestions vinculades al món de l’esport adaptat cal una inversió superior en relació amb les pràctiques esportives “normals”, sitúa la nostra situació actual en una realitat complicada.

La Montse Gràcia, al centre, és la presidenta del club. UNES

18 el diari de Sant Feliu · març de 2013ESPORTS

El presidente del Betis visita la Peña Bética de Sant FeliuMiguel Guillén destacó “la tarea deportiva, social y cultural que desarrolla la entidad en Sant Feliu” y agradece a todas las asociaciones andaluzas su labor en Catalunya manteniendo viva la afición

La Peña Bética acogió el acto de la Coordinadora de Peñas Béticas de Cataluña con motivo de la visita de este domingo a Cornellà-El

Prat de la directiva del Real Betis Balom-pié. La expedición verdiblanca estuva for-mada por el presidente, Miguel Guillén, Rafael Gordillo y el consejero Antonio José Sánchez Pino, que fueron recibidos por muchísimos béticos en la sede de la peña sanfeliuense.

Junto al presidente de la Peña, Antonio González, intervino el alcalde de la locali-dad, Jordi San José, que destacó “la tarea deportiva, social y cultural que desarrolla la Peña Bética en Sant Feliu”. Sánchez Pino expuso la situación económica del Real Betis, mientras que Rafael Gordillo anali-zó la actualidad deportiva de la entidad. El presidente del Betis, Miguel Guillén, quiso agradecer el papel de la nombrosas entida-des andaluzas y, más concretamente, béti-cas en toda Cataluña. “Es muy gratificante encontrar a béticos como vosotros. Voso-tros sois la esencia del Betis. Sin el apoyo

Los socios de la peña posando junto a la directiva del club. Peña Bética

de esta afición no serviría de nada el tra-bajo que hace el club”.

En un largo discurso, Guillén añadió: “Somos conscientes de lo difícil que es ser bético en la distancia. Vosotros sois los representantes de nuestra comunidad an-daluza en Cataluña. Hace tantísimos años vuestros padres, tíos y abuelos vinieron a Cataluña con una maleta y muchas ganas de trabajar. Ellos han contribuido a situar a Cataluña en un sitio puntero en lo in-dustrial y lo económico y han tenido mu-cha responsabilidad en ello. En esa maleta traían el sentimiento bético. Ha sido in-creíble cuando hemos llegado hoy al hotel y hemos visto a muchísimos niños béticos con ese sentimiento que os transmitieron vuestros padres y vuestros abuelos, un color verdiblanco que vino de Andalu-cía en una maleta. El Real Betis sólo os lo puede premiar y agradecer, como béticos y como andaluces”.

La comitiva vio el partido entre el Es-panyol y el Betis que se jugó a las 9 en el Estadio de Cornellà-El Prat.

L’onada de neu i fred que va afectar bona part de Catalunya el dissabte 23 de febrer

va fer que s’haguessin de sus-pendre i ajornar un total de 820 partits de totes les categories i grups.

El futbol és un esport que, com que es juga a l’aire lliure,

La neu ajorna els partitsLa Federació Catalana de Futbol comptabilitza més de 800 partits suspesos per culpa de la nevada del 23 de febrer

està sotmès a les inclemències del temps. Les categories més afectades per la neu van ser les de prebenjamins i benjamins, ja que quan els jugadors i les ju-gadores són de curta edat s’ha de vetllar més per la seva salut, sobretot en casos de pluja forta i fred intens.

Dels 820 partits suspesos, un

total de 378, quasi la meitat, van ser de les categories de prebenjamins i benjamins.

Partits suspesos al Baix LlobregatEntre els partits suspesos i ajornats trobem el Corbera-

Molins de Rei, dos equips que juguen a Tercera Catalana, al grup de l’Amateur A de la Peña Recreativa de Sant Feliu.

També es van ajornar tres partits del grup del Juvenil del Santfeliuenc, que juga al grup 1 de Primera Catalana: Mar-

torell-Sant Esteve Sesrovires; Levante-Las Planas-Sant Vi-cenç dels Horts, i Sant Andreu-Molins.

Al grup del Cadet del Sant Feliu també es va comptabilit-zar un partit ajornat, el Ciudad Cooperativa-Esparreguera.

Aspecte que oferia una de les porteries d'un dels camps catalans on no es va poder jugar a futbol. Federació Catalana de Futbol

A.R.

X.M.

CULTURA 19 el diari de Sant Feliu · març de 2013

S’estrena l’Any Joana RaspallL’acte a la Sala Ibèria compta amb la presència de la consellera Irene Rigau

La cerimònia d’inaguració de l’Any Joana Raspall va tenir lloc el di-jous 21 a dos quarts de 8 a la Sala Ibèria. Un acte am la presència

de la consellera d’Ensenyament i Cultura, Irene Rigau i el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve, que van fer els parlaments, i la majoria de la plana política santfeliuenca.

La consellera va fer un sentit home-natge en què va explicar com, en la seva etapa de mestra de parvulari, llegia un poema diari de Joana Raspall i Juanola als seus petits alumnes. Rigau li va agrair “haver triat el català” i va destacar la seva “voluntat de servei”. L’acte, conduit pel nét de l’escriptora, va començar ex-plicant com la jove Joana, treballadora a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, va salvar part del fons gràcies a l’enginy: “Fent servir el seu encant femení, va atu-rar un camió i va convèncer el conduc-tor perquè deixés que hi carreguessin els llibres”. Va agrair a la seva àvia el saber transmès i la lluita “per la lliure expres-sió”, del qual ha recollit el testimoni per esdevenir, com ella, un comunicador.

Va ser un acte farcit d’expressions culturals i artístiques: es va projec-tar l’audiovisual sobre la trajectòria de l’escriptora fet per Albert Bonet; una narració d’haikus acompamyada de pia-no per part del cantautor Joan Dausà; un recital poètic a càrrec de l’actriu santfe-liuenca Fina Rius i col·lectius de la ciu-tat -entre els quals Dones amb Veu, les Tertúlies literàries de l’Ateneu i el Club de lectura-, la sardana Joana Raspall per part de l’Esbart dansaire de l’Agrupació Cultural Folclòrica, la interpretació de les cantates Joana Raspall a càrrec de les corals Tic Tac i la de l’Escola de Música.

Promotora de la biblioteca infantil, de l’Associació de Veïns de Can Nadal, profes-sora clandestina de català, Medalla d’Or de la Ciutat, tres diccionaris -el de sinònims i locucions va ser el primer a Catalunya- i 78

obres publicades entre d’altres esperant al calaix, treballadora incansable i discreta.. Una figura important per a Sant Feliu que va ser testimoni de tot l’esdeveniment a primera fila, visiblement emocionada. Aquest és el seu any.

Les corals infantils de Catalunya enregistraran la cantata L’hora perduda en un CD amb la participació de la Coral Tic Tac de l’Ateneu Santfeliuenc

Actes commemoratiusPerò els actes no han acabat. La comissió ciutadana coordinadora del centenari va presentar les principals activitats com-memoratives de l’any el 15 de febrer al saló de sessions de l’Ajuntament. Ja se sap que les corals infantils de Catalunya enregistraran la cantata L’hora perduda en un CD amb la participació de la Co-ral Tic Tac de l’Ateneu Santfeliuenc. El compositor Joan Josep Blay també ha fet una cantata infantil dedicada a aquesta efemèride, Rosa Joana i les set magnífiques, amb text de Miquel Desclot, que cantaran les escoles de la ciutat.

A les Festes de Primavera, l’Exposició de Roses dedicarà l’espai ‘Roses i Poesia’ a Raspall. També hi haurà una exposi-ció al Palau Falguera sobre la figura de l’escriptora i Els Amics de les Roses crea-ran una rosa amb el seu nom. A més, es reeditarà l’obra de la poetessa per a l’ocasió. L’Ateneu Santfeliuenc li dedicarà pintures i properament, el ple municipal acordarà que l’Auditori del Palau passi a anomenar-se Auditori Joana Raspall.

Les entitats de la ciutat -i d’altres de fora- l’han bolcat per homenatjar la poetessa en el seu centenari. Tots els ac-tes de commemoració es podran consul-tar al web joanaraspall.cat.

A.R.

L’escriptora escolta, emocionada, la presentació del seu nét. A.R.

L’actriu Fina Rius presenta les diferents intervencions de membres del món cultural de Sant Feliu, que van llegir poemes de l’escriptora. A.R.

Joan Dausà va convidar el públic a cantar amb ell. A.R.

el diari de Sant Feliu · març de 2013CULTURA20

Primer de tot, una mica d’història. El Cor de l’Ateneu es va fundar l’any 1951 com un dels cors pertanyents als Cors de Clavé, fundats per Anselm Clavé, un obrerista que ideà aquesta ac-

tivitat com una manera de mantenir els homes allunyats de les tasques, ja que molts obrers tendien a l’alcoholisme per fer front a una vida dura.

Per això, l’entitat va ser exclusivament per a homes fins a l’any 84, quan va passar a ser mixt i a incloure més activitats que la cantada de caramelles per Pasqua: na-dales, havaneres o sortides. Encara queden moltes de les persones que van iniciar el projecte, com la Rosario, la Magda, la Maria Antònia, i homes com el Josep o el Jau-me. Mentre que abans actuaven amb barretina, ara les persones que integren el Cor de l’Ateneu s’identifiquen amb el mocador vermell.

Gospel i havaneres El Cor pertany a la Federació Catalana d’Entitats Corals i el seu president és l’Andreu Brunat, també director de més corals a Barcelona i altres municipis, tasques que compagina amb la seva direcció al Cor de l’Ateneu. “És un xicot jove, amb molta paciència, destresa i que sap el

El Cor de l’Ateneu, una entitat amb 62 anys d’històriaEls membres de la coral de Sant Feliu s’atreveixen amb les caramelles, les havaneres, les sardanes i fins i tot algun tema de gospel

Els caramellaires amb la Joana Raspall l’any passat Cor de l’Ateneu

Caramelles al 1953. Aleshores els cantaires duien posada la barretina a les seves actuacions. al de l’Ateneu

La presidenta del cor i alguns dels seus membres posen al seu local, al costat dels múltiples trofeus i records de l’entitat. Cor de l’Ateneu

que fa, un bon director”. En més de 60 anys, l’entitat no-més ha tingut quatre directors, ja que no hi ha límit de temps per estar-s’hi (l’anterior director, en Julià Monje, va marxar fa 3 anys).En algun moment, una part del cor es va escindir i va passar a formar part de la Unió Coral i també va aturar la seva activitat durant alguns mesos.

No cal saber de música, només tenir ganes de cantar i bona oïda

El Cor de l’Ateneu està format per 26 persones -havien arribat a ser-ne 50-, la majoria dones, i és que acostuma a passar que les activitats culturals estan més plenes de do-nes. I ho demostren els seus càrrecs: la seva presidenta és la Montserrat Noguera, la secretària és la Carme Abella i la tresorera és la Núria Huerta. És el cor tradicional -tot i que de vegades pugui incloure algun gospel- que interpreta el cançoner tradicional i popular català i abans fins i tots al-guna missa. Temes com El Rossinyol, Per caramelles, La cançó del lladre, La Primavera o Don Luis.

L’ex-director de l’entitat, l’Antoni Vilar, també compo-sitor, va crear la peça Sant Feliu, ciutat gegantera i algunes

sardanes. I, com no podia ser d’una altra manera, el Cor també dóna la nota per homenatjar la centenària Raspall. Al maig, en l’acte en honor de Joana Raspall, el cor cantarà una cançó amb la lletra d’un dels poemes de l’escriptora, Endavant, musicat per Blay.

Però per entrar-hi no cal saber molt de música, només tenir ganes de cantar i, això sí, una mica de bona oïda. Pri-mer assagen la lletra i després hi afegeixen la música, se-guint el tarannà dels cors de Clavé, en què no calia ser un entès per cantar-hi.

Una tradició que es vol mantenirLes corals necessiten un relleu generacional, ja que s’està perdent el costum a municipis de l’àrea metropolitana. La mitjana d’edat és força alta: “Sí que s’incorpora gent, però la gent jove tria altres coses... Potser no ens hem sabut vendre”, expliquen. I és que la gent jove s’apunta a les coses sobretot en grup. Molts dels seus membres participen en d’altres activitats, com en Pasqual Padilla, que és membre d’Amalgama Musical del Casal de la Gent Gran, o les sardanes... Volen cantaires joves!

Tot i que les caramelles són relativament desconegu-des per les generacions joves, i tradicionalment versaven

CULTURA 21 el diari de Sant Feliu · març de 2013

Caramelles del 30 d’abril del 2011 Cor de l’Ateneu

Actuació d’havaneres al pati de l’Ateneu el passat juny Cor de l’Ateneu

Cantada de nadales al Palau Falguera el passat Nadal Cor de l’Ateneu

sobre temes religiosos ara han agafat un to més festiu i fins i tot poden tenir una vessant crítica social i política i burlesca amb “unes lletres fetes amb molta traça”. Per exemple, un any el Cor de l’Ateneu va cantar En un país monàrquic, que va agradar molt. L’actualitat s’adapta així a unes músiques tradicionals existents a priori.

Tot un any d’activitats El cor participa durant tot l’any en un reguitzell d’activitats que segueixen el calendari litúrgic. Des de fa 27 anys que pels volts d’octubre el cor de l’Ateneu fa una sortida a la basílica de Montserrat on els seus membres escalfen la gola de cara a les nadales que interpretaran al Nadal. Després, al Nadal, canten les seves nadales, com fan totes les corals de Sant Feliu i Catalunya. De vegades, també fan concerts a posteriori. El que és segur és que al febrer participen al Musicoral, un projecte que engloba les corals del Baix Llobregat de la FCEC i en el qual la co-

ral és convidada a actuar en algun poble de la comarca. Enguany també han estat amfitrions de les colles con-vidades a la cantada de cançons, un acte que finalment no es va poder fer al Palau Falguera i que van acollir a la Sala d’Actes de l’Ateneu amb una assistència de més 100 persones. Va ser a les 6 de la tarda i van comptar amb les corals SCC La Coloma, Coral Diadema, Coral Sons i Veus i Coral Margalló.

L’endemà, 17 de febrer, van anar a Esplugues convi-dats per la Societat de Cant Coral La Coloma. Ja després de la Setmana Santa, durant la Pasqua fan una cantada de caramelles a l’Ateneu i més caramelles per entitats, botigues i a sota els balcons de les cases particulars on els conviden, juntament amb la coral de l’Esplai Sant Llorenç i la Unió Coral. Amb els diners que recapten amb aquesta activitat, el grup fa el viatge de fi de curs al juliol a dife-rents llocs i dependent del que hagin recaptat. Al mes de maig, per la Fira de la Primavera, també canten les seves caramelles al Palau Falguera. El dilluns de Pasqua Grana-da, canten a l’ermita de La Salut amb altres cors. També canten havaneres, com fan al juny, i com van fer el pas-sat setembre a la Festa Major de Can Calders on s’ho van passar molt bé.

El que és clar és que la Coral de l’Ateneu no para; és una associació que fa molts intercanvis de manera habitual. Fa visites a altres pobles on va a cantar i acull altres corals a Sant Feliu. Per exemple, al Nadal va venir una coral de Torreforta i una altra de Sant Cugat. O l’any passat, que va venir la coral de Moià. Apart de la quota mensual i de les caramelles, els membres del cor es financen amb la loteria de Nadal. Són una entitat -la més antiga- emmarcada dins de l’Ateneu Santfeliuenc, lloc on queden i assagen. Si els voleu visitar, ja ho sabeu, el Cor assaja els dimecres a dos quarts de 9 del vespre al primer pis de l’Ateneu i el seu correu de contacte és cor@ateneusantfeliuenc.org.

el diari de Sant Feliu · març de 2013CULTURA22

Natura, follets i TàpiesLes sales d’exposicions de l’Ateneu Santfeliuenc i el Palau Falguera exhibeixen tres mostres d’escultura, pintura i il·lustracions amb un estil molt propi

Josep Massana plasma el paisatge en escultures: camps de conreu, bales de ferratge, arbres i altres elements de la natura esdevenen figures de ferro i fusta. També experimenta amb les formes que li inspira l’alfabet i dóna forma als estats de l’ànima. A.R.

L’alacantí Sento Masià homenatja Antoni Tàpies amb una expressivitat rebel i l’inconformisme que identifica a tots dos. Ambdós defensen la bellesa de la imperfecció i l’imprevist. A.R.

L’exposició del santfeliuenc Sergi Podadera Follets Folls és una col·lecció de dibuixos fets amb llapis de colors que reprodueixen personatges i escenes inventades per l’artista sobre el món dels follets. També es podran veure altres dibuixos i retrats fets a llapis i una sèrie d’inspiració medieval, amb textos i formes cèltiques, amb la tècnica del grafit. E.S.

receptallibres

Bedlam, el drama sobrenatual que emetia la televisió britànica ins-pira Mar Bosch per crear un món a mida anomenat de la mateixa

manera, que ens ofereix unes històries mà-giques carregades d’humor, surrealisme i també de certa ironia. Embolcallat com si fos un conte, Bedlam. Darrere les hores càlides (Empúries), ens parla de l’oblit i dels re-cords al mateix temps que tracta del procés de reconstrucció.

“Benvinguts a Bedlam, el poble conge-lat” és el missatge escrit en lletra lligada i de color blau que dóna la benvinguda a un poble màgic que de cop i volta un 22 de ju-liol es congela per l’arribada inesperada de l’hivern. “L’hivern havia arribat de sobte i punt. [...] No es va trigar gaire a organitzar un concurs de figures de gel perquè la tem-peratura semblava manternir-les brillants i transparents per sempre, com un diamant.’’

Malgrat els incovenients inicials, el can-vi no sembla destorbar gaire els habitants de Bedlam i el lector anirà coneixent el dia a dia dels veïns del poble, especialment del nen Haiku i la seva mare Agnès.

Després de 3 anys amb la novel·la guar-dada al calaix, la filòsofa i professora de La Salle, Mar Bosch, va decidir finalment pre-sentar-la al Premi Just Casero de novel·la curta. Una decisió que s’ha convertit en tot un encert que ha permès, ara, poder gau-dir de la seva lectura.

A més de la bellesa en la seva escriptura, Bedlam ens ofereix moltes capes de lectura a través d’una idea original i imaginativa.

‘Bedlam. Darrere les hores càlides’

agenda

SUGGERIM 23març de 2013 · el diari de Sant Feliu

XXVI Saló de PrimaveraFins al 17 de marçEl proper divendres, 1 de març, a les 20 h, s’inaugura la XXVI exposició del Saló de Primavera del Cercle de Belles Arts a la sala d’exposicions del Palau Falgue-ra. Aquesta exposició col.lectiva aplega l’obra de més d’una trentena d’artistes locals o vinculats a la ciutat que treballen diferents disciplines artístiques. Cadas-cun dels artistes exhibirà una de les seves creacions. S’hi podran veure pintures, es-cultures, dibuixos i també una projecció realitzada per un videodocumentalista.

El Saló de Primavera ha esdevingut en les seves 26 edicions un espai de referèn-cia per conèixer la divergència d’estils, propostes i tendències dels artistes de la ciutat. Entre els autors i autores que ex-posen la seva obra hi ha tant persones afi-cionades com professionals que realitzen exposicions a nivell nacional.

L’exposició es podrà visitar de l’1 al 17

de març, de dimarts a dissabtes, de 18 a 20 h, i diumenges i festius, d’11 a 14 h.

Exposicions: Sergi Podadera i Sento MaciàFins al 10 de marçL’exposició de Sergi Podadera es podrà veure a la sala del Cigne del Palau Fal-guera de dimarts a dissabte de 6 a 8 del vespre i els diumenges i festius d’11 a 2 de la tarda. L’exposició de Sento Macià, En homenatge a Tàpies, es podrà veure a l’aula de cultura Mestre Esteve de l’Ate-neu en els següents horaris: de dilluns a

• 980mlleche• 200mlagua• 240grlechepolvo• 650grazúcarinvertido• 240grazúcar• 25grestabilizantehelados• 80mlyema• 400grpastaalmendra

Rosa, almendras y chocolate blanco

Ingredientesparaelheladodealmendras

Mezclar todos los ingredientes enuna cazuela y mediante unas va-rillas llevar a 80 grados. Enfríar lamezcla, pasarla por la heladora ymantenerlaenelcongelador.

Recetas y cócteles de Carlos Ruiz Vidal

Ingredientesparaelbizcochodealmendras

• 4huevos• 110grdeazúcar• 80grdeharinafloja• 20grdeharinade

almendraSepararlaclarasdelasyemas.Enuncuencoymedianteunasvarillasmon-tarlasyemasconelazúcarhastacon-seguir unamezcla esponjosa y blan-quecina.Añadirlaharinadealmendray la de trigo y removerdeuna formaenvolventelamezcla.Porúltimo,aña-diremospocoapoco lasclarashastaconseguir una mezcla homogénea yconvolumen.introduciremoslamezclaenunabandejadehornountadaconmantequilla y lo hornearemos a 250gradosdurante5-10minutos.

Ingredientesparalasopadechocolateblancoyrosas

• Unlitrodeaguamineral• 200grchocolateblanco• 125grazúcar• 5grmaicena• 50mlcremadeleche

Poner todos los ingredientes en unaolla ymediante unas varillas llevar lamezclaaebullición.Mezclarcontinua-mente.Porúltimoañadirlaesenciaderosasyconservarlasopaenfrío.

Paraacabarelplatonecesitaremosdos cerezas partidas por la mitad,tresalmendrastiernasypétalosderosa.

• Dosgotasdeesenciaderosas

PresentaciónEnunplatohondoyapodersernegropondremosunaláminacuadradayfinadebizcocho.Encimadelbizcochounabolitadeheladodealmendras.Encimadelheladodealmendras,eintentandoconseguirvolumen,dispondremoslospétalosderosapreviamentepulverizadosconaguamineral.

Por último, añadiremos en el fondo del plato las almendras y las cerezas.Medianteunajarritaañadiremosunagenerosacantidaddesopadechocolate.

Elplatoestélistoparadegustarconcuchara!!!

Xatu DJFosa de llumsDissabte 9 Torna la Fosa de Llums mensual. Aquesta vegada, a càrrec de les Indie Sessions del gran Xatu Dj. Sigueu puntuals per assistir al

moment de la fosa que dóna inici a la festa. Ja sabeu: a la 1,00h de la matinada.. A la 1 de la matina-da a Els Pagesos.

divendres de 7 a 9 del vespre, i els diumenges de 12 del migdia a les 2 de la tarda.

YUZZ - Streaming: ‘Tuenti Team’ Des de Yuzz Cantabria, Pedro Álvarez ens explicarà qui fa Tuenti possible. Tuenti està formada per diferents equips amb diferents responsabilitats. El seu objectiu és donar una solució a cada necessitat dels usuaris. S’en-carreguen executar les diferents fases del procés de desenvolupament, identificant les necessitats, definint les solucions i executant el desenvolupament dels nous productes, portant a Tuenti a convertir en el que és avui.De 6 de la tarda a 8 del vespre a la Torre del Roser.

Visita d’Albert RiveraDimarts 12Acte polític de Ciutadans amb la presència del presi-dent del partit i diputat al Parlament, Albert Rivera, a més d’altres companys de la direcció del Partit i de la Comarca. Serà a la Sala dels Àustries del Palau Falguera a dos quarts de 8 de la tarda.

Premi de poesia Martí DotFins al 15 de marçEl termini d’admissió dels treballs acaba aquest dia. Podreu consultar les bases a santfeliu.cat/martidot.