CiutatLa segona edició del pro-grama Yuzz per a Joves emprenedors s’ha tornat a posar en marxa a Sant Feliu gràcies a l’èxit que va tenir l’any passat. p.3

EsportsEl president del Santfeli-uenc, Alberto Prieto, ens parla de l’actualitat del club, que també comprén l’organització de la V Festa de l’Esport Català. p.14-15

Obre la piscina de l’Escorxador parcialment reformada

el diari de Sant Feliu

Número 30, juny de 201421.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Publicitat: 609 851 703

publicitat@eldiaridesantfeliu.comAdministració: administració@eldiaridesantfeliu.comMaquetació, edició, redacció, fotografia: Anabel Raluy i LópezRedacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.comi anabel_redaccio@sfcomunicacio.cat

Disseny anuncis: David PedraEdita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631989 Dipòsit legal: L-1246-2012Adreça: C. Miquel de Cervantes, 1208980 Sant Feliu de LlobregatBaix LlobregatContacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.comTelèfon: 936 857 683

Contradicció informativa

Fa mesos que l’equip de govern fa servir Decàleg de Bones Pràctiques de Comunicació Local de la UAB com a guia per l’aval a la seva política informa-tiva. De fet va ser el ple de l’Ajuntament qui, per

unanimitat, es va comprometre a aplicar a quest decàleg.Tot i que l’informe de la UAB aprova els mitjans muni-

cipals com el Butlletí i la web, el malestar amb l’ús par-tidista d’aquests mitjans ha estat protagonista del darrer ple. Les crítiques se centren en l’omissió que els mitjans públics municipals han fet de les noticies referides a les polèmiques ciutadanes com l’IBI o el servei de neteja i recollida de residus, entre altres, que no han merescut pràcticament cap espai en aquests.

Els mitjans municipals viuen en una continua con-tradicció. Per una banda volen convertir-se en referent informatiu local, però de l’altre, el seu contingut pràc-ticament es limita a la informació (de part) de la gestió del govern. El cas de Sant Feliu és clar, fins i tot el seu nom “El Butlletí Municipal” el delata, i se situa lluny de la vocació de mitjà local que tenen altres publicacions

municipals com El Pont d’Esplugues o El Brugues de Gavà. També és evident la contradicció permanent en què es viu entre aquesta voluntat informativa, mani-festada amb la transparència i la pluralitat com a grans arguments, i la direcció del departament de comunica-ció en mans d’un càrrec de confiança política. Evident-ment, és absolutament legítima aquesta situació, però acaba alimentant encara més la percepció que es té d’ús partidista per part del govern dels mitjans i justifica la petició que s’ha fet de cessament d’aquest càrrec. I tot això amb un increment de despesa en la política comu-nicativa evident, ja que només la regularitat bimensual amb la que surt ara el butlletí multiplica per bastant el cost d’aquest respecte èpoques anteriors.

L’ajuntament (govern i oposició) ha de poder informar del que fa (amb els diners de tothom) i aquesta ha de ser una exigència per part de la ciutadania. I ho han de fer de la manera menys tendenciosa possible, perquè la seva funció es exclusivament informar, no generar opinió, i moltes vegades la sensació és precisament aquesta.

la foto del mes

Paisatges amb roses. La 56a Exposició Nacional de Roses ha registrat una alta afluència de visitants als diferents espais, superior a la de l’any passat. Els muntatges temàtics dedicats a les Mil i una nits, els nadius americans, El Japó, l’Europa del Barroc, el nord d’Àfrica i la Mediterrània occidental, entre molts d’altres, van ser tot un encert pel qual s’ha de felicitar a Els Amics de les Roses. L’entitat va estar molt ocupada amb les activitats, com l’estand de productes relacionats amb la rosa, els concursos de roses, la demostració d’art floral, la presentació de les roses Joana Raspall i Òmnium Cultural, etc. Bona feina.

editorial

OPINIÓ2 el diari de Sant Feliu · juny de 2014

Et proposaré un camí de 10 passes per sortir del lloc que no t’agrada. Cal ser valent/a i creure en

un mateix i deixar-se de determi-nismes i fata-lismes i de la bona sort i de la mala sort. Va, agafa les regnes de la teva vida i deixa de culpar-te i culpar el món de la teva situació. No cal que te les creguis a priori, et demano, sen-zillament, que intentis posar-les en pràctica. Pas 1 – Accepta la teva reali-tat sigui la que sigui, sense criticar-te. Pas 2 – Decideix si vols variar la teva realitat pre-sent i amb quin temps. Un any et sembla bé? Menys temps potser et portarà a una situació d’es-très! Pas 3 – Defineix quin camí agafes per fer el canvi, continues al lloc on ets o bé varies de resi-dència, de treball d’amics o bé de parella? Pas 4 – Posa’t en acció i dirigeix les passes cap a la nova realitat. Pas 5 – Cultiva la confi-ança, creu-te que el camí triat és el correcte. Aparta la por que et paralitza. Pas 6 – No defa-lleixis en les primeres dificul-tats, posa voluntat incondici-onal en el teu quefer diari. Pas 7 – Visualitza, des de la serenitat i la pau, com el teu projecte es realitza en el temps i omple’l de llum. Pas 8 – Confia, treballa, confia, treballa, confia, treballa, confia, treballa, confia, treballa i després confia i treballa. Pas 9 – Viu la realitat que estàs construint com si ja ha-gués arribat a la teva vida. Pas 10 – Dóna gràcies a l’Univers, per-què t’ha concedit la teva petició. Ets l’artífex de la teva vida i de la teva història. No et fallis. Èxit! Adéu.

Sortir del lloc on ets!

CIUTAT 3el diari de Sant Feliu · juny de 2014

Arrenca un segon Yuzz esperonador a la Torre del Roser

Després de la bona ex-periència del primer curs, per segon any consecutiu Sant Feliu

serà una de les seus del progra-ma ‘Yuzz, jóvenes con ideas’ del Banc Santander, que té l’objec-tiu que les persones d’entre 16 i 31 anys desenvolupin els seus projectes empresarials, idees de negoci o d’innovació soci-al amb l’acompanyament de tutors experts, xerrades i col-laboradors que els ajudaran en un camí difícil i emocionant. Els 23 nois i noies amb vint projec-tes que han guanyat la plaça a les instal·lacions de la Torre del Roser -d’entre 34 candidatures- hauran de dedicar bona part de les seves hores a treballar els projectes fins a finals de novem-bre, amb una parada a l’agost.

Cal dir que quinze de les can-didatures havien participat al Campus Yuzz que s’ha fet du-rant el mes de març. de les quals n’han escollit sis. Cal para aten-ció a una dada: més d’un terç dels participants és de Sant Feliu de Llobregat i més de la meitat són dones.

Idees necessàriesAmb els projectes en marxa -van començar a caminar a mitjans de maig-, el passat 4 de juny va te-nir lloc la inauguració oficial del curs amb la presència del regi-dor de Noves Tecnologies, Manel Carrion; l’enllaç entre la UOC i la ciutat, Mercè Mas; un dels tutors del Yuzz, Joan Povedano; i Ly-dia Cuenca, en representació de Blackout i PC System, dues em-preses que posen la infraestruc-tura i el coneixement dels seus socis al servei dels joves empre-nedors perquè els seus projectes prenguin forma.

Els i les joves van haver de presentar les seves idees en pú-blic, idees que busquen omplir un nínxol de mercat, és a dir, una necessitat encara no coberta. Ex-cepte un, tots són productes in-tangibles, amb una base digital o basada en les TIC, Internet o les xarxes digitals, i hi tenen pes els que tenen una intenció educa-tiva: n’hi ha un de gestió de les emocions mitjançant les noves tecnologies; un web gastronò-mic per organitzar celebracions a casa; una aplicació que permeti

a tot tipus d’emissores de ràdio mantenir el feed-back amb els seus oients i conèixer-los millor; una aplicació mòbil que connecti professionals acreditats i usuaris que necessiten els seus serveis en l’àmbit de la cura de persones, la neteja domèstica o classes de manera immediata; una aplicació mòbil per recollir les dades i els comportaments comunitaris per a les administracions locals en matèria d’Smart City; un directo-ri web d’espais com hotels o res-taurants adaptats per a persones amb una determinada discapaci-tat; una agència de comunicació que es dedica a construir la iden-titat digital d’empreses, persones i entitats; una plataforma per fa-cilitar els tràmits de missatgeria internacional; una plataforma que ajudi a la gent a complir els seus desitjos; una plataforma tu-risme cultural col·laboratiu que connecti viatgers i amfitrions i descongestioni la ciutat; un ne-goci dedicat a la fabricació de ve-hicles no tripulats; i una polsera intel·ligent per monitoritzar la pràctica dels esports de contacte.

Pel que fa a l’àmbit educatiu,

les propostes són una xarxa soci-al que interconnecti els alumnes amb continguts pedagògics vali-dats; una aplicació per aprendre anglès a infants dels 0 als 3 anys que involucri els pares; una eina per engrescar al gran públic i els estudiants a aprendre història de manera activa, buscant i inter-pretant les fonts documentals; una web que reculli informació de professionals sobre la flora i fauna de Sant Feliu; una sèrie d’animació per inculcar l’alimen-tació i les pràctiques saludables als infants; i el foment de l’hàbit de lectura i la bona escriptura mitjançant una pàgina web.

Els finalistes a l’anterior edi-ció del Yuzz, que també van as-sistir a la inauguració, van voler advertir dels perills d’algunes idees, perquè malgrat el seu en-cert, no totes són fàcils de finan-çar. També cal “parar atenció a la competència, analitzar-la; no sou els únics que feu el que feu”, va aconsellar-los Carlos Blasi, guanyador de la primera edició, que va afegir: “Passeu a la reali-tat, truqueu proveïdors i dema-neu pressupostos”. Per la seva banda, el regidor de Noves Tec-nologies va convidar a provar aquells projectes que es puguin primer a la ciutat.

23 joves treballaran en el desenvolupament dels seus projectes inovadors fins al novembre

CIUTAT4 juny de 2014 · el diari de Sant Feliu

El Consell Municipal de Comunicació presentarà propostes per millorar ‘El Butlletí’Una Comissió de treball estudiarà els consells del Laboratori per la Comunicació Pública

El Consell Municipal de Comunica-ció, que va tenir lloc el passat 28 de maig, va acollir la presentació de l’anàlisi del butlletí municipal.

Una de les responsables del Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutada-nia Plural (LPCCP), Marta Corcoy, respon-sable del Decàleg de Bones Pràctiques que ja havia analitzat tots els webs municipals catalans, va presentar les conclusions de l’estudi detallat -notícia per notícia- de la publicació municipal El Butlletí. Per a la mostra es van agafar quatre exemplars, tres del 2013 i un del 2012. L’estudi ofereix algunes directrius a seguir per la revista municipal, que es troba a dins de la mit-jana informativa d’aquest tipus de publi-cacions. L’estudi aconsella que inclogui les cròniques dels plens, així com un reportat-ge a les pàgines inicials d’un tema destacat de la ciutat. També proposa que les notí-cies expliquin la tasca concreta que duen a terme l’alcalde i els regidors i regidores. Per últim, l’equip de la UAB considera que el llenguatge d’El Butlletí és massa neutre i administratiu, un clàssic d’aquest tipus de

publicacions, i que hauria de ser més valo-ratiu. També diu que caldria incloure una secció sobre història local, més peus de foto i més explicatius per contextualitzar els protagonistes, i més interrelació entre la web i el paper, aprofitant l’avantatge de que el web no té límit d’espai per comple-mentar les notícies. Corcoy va posar com exemples de bons butlletins El Pont d’Esplu-gues o La Veu de Montcada i Reixach.

L’opinió a ‘El Butlletí’Als mitjans escrits editats pels ajuntaments és habitual que l’alcalde s’adreci a la ciuta-dania a través d’una columna. Aquest era un dels punts que l’Associació de Roses del Llobregat havia criticat, ja que malgrat no anar identificada com a tal, la columna de la pàgina 3 fa les funcions d’un editorial signat per l’alcalde. Corcoy va recomanar que el text reflecteixi el posicionament de l’equip de govern i aparegui sense signatura. I tam-bé va reconèixer que fer constar el cost de la impressió de la publicació així com els in-gressos per publicitat és una bona pràctica.

Una altra petició de l’associació, en can-

vi, va ser descartada per la tècnica de UAB, que no creu que la revista hagi d’incloure l’opinió dels partits polítics que no comptin amb grup municipal (l’AVV Roses proposa-va a C’s, ERC, SI i la CUP). En canvi, Corcoy va recomanar que les opinions de totes les formacions es publiquin al web, que no té problemes d’espai; això sí, opinant sobre un mateix tema comú per a tots els partits i no del que cadascun triï, per facilitar que els ciutadans vegin el contrast d’opinions.

Canvis al butlletíLa decisió d’encarregar l’estudi s’havia pres a la darrera reunió del Consell de Comuni-cació, el 26 de novembre de l’any passat, ja que fins ara només s’havia analitzat la web i El Butlletí també és objecte de les crítiques que galvanitza l’AVV Roses. Malgrat l’abast, l’estudi no pot valorar si hi ha un silencia-ment o manipulació de certs temes, ja que com la mateixa Corcoy va reconèixer, el La-boratori de la Comunicació Local no coneix l’activitat del municipi per comprarar-la amb el tractament que s’en fa.

Un grup de voluntaris sorgit del Con-

sell de Comunicació treballarà durant els següents mesos per dissenyar una propos-ta concreta de millores per al butlletí, que presentaran a la propera reunió del Consell, que serà a la tardor.

El final de la sessió del consell va donar pas als retrets, del representant de l’AVV Roses cap a l’equip de govern, i d’alguns membres del Consell a aquest representant, perquè consideren injusta la petició de ces-sar la responsable de comunicació. A més, l’alcalde va demanar una rectificació de l’associació per qualificar el funcionament del Consell de “perversa ineficàcia”, addu-int que això suposava una ofensa a tots els assistents. El portaveu de Roses del Llobre-gat s’hi va negar ja segons va dir els retrets van contra el caràcter purament assessor del Consell, sense capacitat decisòria, i en concret, sense poder per triar la persona que ha de comandar els mitjans municipals ( que es va sostreure al ple de l’octubre del 2012), i no a les persones que el conformen. Malgrat l’aclariment, la conversa es va re-petir al ple en un intent de San José per de-sautoritzar l’associació.

Según la opinión de la asociación, “la política de comunicación llevada a cabo por el actual Equi-po de Gobierno incumple el Decàleg de Bones

Pràctiques de Comunicació Local (UAB) que, por una-nimidad, la totalidad del consistorio se comprometió a aplicar”. Este es el segundo punto de la moción, ya que el decálogo se ha convertido en una guía de referencia para valorar la calidad comunicativa de los entes loca-les. Aunque el aprobado es justo, la UAB le da el apro-bado al Butlletí, y a la web.

Sin acuerdo sobre el Decálogo

el diari de Sant Feliu · juny de 2014 CIUTAT 5

La AVV Roses pide el cese de la responsable de comunicación y critica la política comunicativa

En el último pleno muni-cipal del mes de Mayo, el día 29, la asociación de vecinos Roses del

Llobregat formalizó su petición de que el acalde cese a la respon-sable de comunicación, Conchita Montoro, al considerar sesga-da la política comunicativa que lleva a cabo el Ayuntamiento en unos medios pagados por todos. El representante en esta cues-tión, Daniel Agudo, puso como ejemplo algunos temas que no han aparecido en los medios municipales (la web, El Butlletí y la radio), como las contratas de limpieza y recogida de resi-duos, las críticas por el cierre del servicio de urgencias en el CAP, las obras en la plaza Laujar o la crítica carta abierta de los Independientes por Sant Feliu. De hecho, el butlletí casi no ha hecho referencia a ninguna de las concentraciones, protestas e intervenciones en el pleno que ha protagonizado la Comisión contra la subida del IBI, a pesar de que esta ha sido una de las noticias del año.

Pero esto no es más que una consecuencia del sistema de elección, raíz del problema al que también se refiere la críti-ca de la AVV Roses. Más allá del contenido de las informaciones, la crítica cuestiona la manera de escoger a la jefa del departa-mento, a dedo, su dependencia directa del alcalde como cargo de confianza que es y la opaci-dad en torno a su currículum y el sueldo que cobra.

Este punto, el cuarto en el orden del día, alargó ostensi-blemente la duración del pleno. También intervino el portavoz y candidato a las elecciones muni-cipales d'ERC, Oriol Bossa, que a pesar de quejarse porque ante esta cuestión la única respues-ta que ha recibido del equipo de gobierno es el silencio, volvió a recibir la callada por respues-ta: “En 2004 todos los partidos aprobaron una propuesta nueva de gestión de los medios de co-municación municipales, se de-cidió escoger al responsable del departamento de comunicación con el 70% de los asistentes al Consejo Municipal de Comuni-cación con derecho a voto. En el 2012, el consejo pierde funcio-

nes y se nos dice que el informe del jefe de gabinete de alcaldía lo recomendaba, alguien del consejo recibió este informe?”, preguntó.

También interpeló a ICV: “¿Cómo se puede justificar que escapase al control político? Porque el argumento de que se hizo según el PAM es contradic-torio y pobre. ¿Esto hace más plural, transparente y cercana a la administración?”. Sus pre-guntas no recibieron respuesta, pero Bossa ya advirtió que su formación pediría formalmente que se vuelva a dotar al Consejo del reglamento original.

Tanto el PP como el PSC vota-ron favorablemente a favor del segundo punto de la moción, la aplicación del Décalogo de Bue-nas Prácticas, pero se abstuvie-ron en el primer punto, que exi-gía el cese de Montoro.

Daniel Agudo agradeció a la primera teniente de alcaldía, Rosa María Martí, que aclarase el currículum de la responsa-ble del comunicación: “Esto de-muestra que toda su experien-cia profesional ha sido junto a Iniciativa y, por tanto, es una mujer de partido, primero en el ayuntamiento y después en la Generalitat. Sólo dicen que tiene mucha experiencia, pero eso no aclara porqué la han elegido”, se quejó.

Por su parte, San José consi-deró que “no es función de una AVV decidir la política comuni-cativa del ayuntamiento”. “Se pueden autoerigir en lo que quieran, pero no pueden pre-tender que el resto del mundo lo acepte”, dijo, y dejó en manos del Consejo de Comunicación ve-lar por la mejora comunicativa.

Ex trabajador de la radio mu-nicipal, Agudo respondió al al-calde que cuando se encontraba en la oposición, no le parecía mal que las AVV opinasen sobre lo que fuera y le preguntó cual debería ser la función de estas. A pesar de la presión para ser bre-ve, insistió en sus argumentos, recordando que todos los parti-dos de la oposición habían ma-nifestado que no mantendrían a la misma persona al frente de Comunicación: “Su defensa nu-mantina de la señora Montoro es tristemente entrañable”.

También reprochó a San José haber convocado el Consejo de Comunicación justo antes del pleno y con el informe de la UAB en la mano, pues se debería ha-ber celebrado meses antes. Por último, explicó que los miembros del Consejo no pueden traba-jar como grupo, puso un nuevo ejemplo de desinformación, refe-rido a la convocatoria del pleno extraordinario, que se publicó el misma día que se celebraba, y volvió a solicitar que se aclare qué empresa gestiona la publi-cidad y cuanto se ingresa por ella, un tema que no brilla por su transparencia: “Si quieren pro-paganda, páguensela ustedes”, concluyó.

Aunque la negativa ya se co-nocía de antemano, la Asocia-ción se ha mantenido decidida a seguir adelante para hacer ma-nifiesto su descontento, y ganar la batalla de la publicidad ya que no pueden ganar la de la infor-

Quieren que el Consejo de Comunicación elija a este cargo como garantía de neutralidad

el diari de Sant Feliu · juny de 2014CIUTAT6

La Comisión Ciudadana contra la subida del IBI podría interponer un recurso ante el Tribu-

nal de lo Contencioso Adminis-trativo. Este sería el siguiente paso si no se aceptan a trámite los poco más de mil recursos de reposición que la comisión ha registrado en el consisto-rio solicitando la bajada del tipo porcentual, lo que parece más probable en vista de que el consistorio niega la validez de los recursos si no van acom-pañados de las fotocopias del documento de identidad y del recibo del IBI de cada firmante.

Asesorados jurídicamente, durante las Fiestas de Prima-vera y otras jornadas, como en el mercado semanal de Sant Josep, la Comisión ha ido re-cogiendo firmas hasta reunir

poco de más de mil recursos de reposición, incluido un recurso colectivo de la AVV Rosas de Llobregat. “Otra oportunidad más” dicen, “de dar marcha atrás en la subida del tipo de IBI del 0,501 al 0,546, que supo-ne un 9% de incremento”.

En protesta por lo que consi-deran trabas a la presentación de los recursos por parte del equipo de gobierno, el pasa-do 19 de Mayo tras conocer la decisión, la Comisión Ciudada-na ocupó legalmente todas las mesas del registro del Ayunta-miento durante una hora para manifestar su indignación. Según la comisión, los requi-sitos exigidos por el gobierno para registrar los recursos de reposición son un nuevo obs-táculo ya que el “Equipo de Gobierno dispone de toda la

información de los ciudadanos de Sant Feliu con la única pre-sentación del DNI” y se trata de “requisitos que nunca antes se habían pedido”. El plazo para la presentación de los recur-sos finalizó el 31 de Mayo, 30 días desde la recepción de los primeros recibos con el nuevo porcentaje, aunque el Ayunta-miento afirma que el plazo aca-baba el 22.

Con la reforma del ministro Gallardón, la tasa por interpo-ner un recurso contencioso-administrativo va desde los 200 euros, si el procedimiento es abreviado, hasta los 1.200 del recurso de casación. A esta hay que sumar la tasa de la Ge-neralitat, que es de entre 90 i 120 euros, por lo que partidos como Ciutadans han renuncia-do a esta vía.

La Comisión contra la subida del IBI podría interponer un recurso contencioso contra el equipo de gobiernoLa entidad se queja de las trabas para presentar los recursos de reposición en el ayuntamiento

CIUTAT 7el diari de Sant Feliu · juny de 2014

Un total de 32.654 veïns i veïnes de Sant Feliu han estat cridats a les urnes el passat diu-

menge 25 de maig per elegir els diputats del Parlament Europeu. Amb algunes variacions, els re-sultats reflecteixen la dinàmica de vots a Catalunya. El percentat-ge més important ha estat l’abs-tenció. Baixa prop de 10 punts respecte fa 5 anys, del 60% al 50,48%, i és una mica menor que a Catalunya, però continua sent la veritable protagonista de la jor-nada, ja que una mica més de la meitat de les persones amb dret a sufragi no ha acudit a les meses electorals (16.483 votants front als 16.171). Així doncs, l’assigna-tura pendent continua el desin-terès de la ciutadania envers els seus representants polítics.

Cop al bipartidisme i fragmentació de l’espaiPel que fa al canvi en el sentit del vot, els mateixos canvis que a Catalunya. Fuita de vots del PSC, que mentre fa 10 anys rebia la meitat dels vots emesos i el 42,5% del total de vots fa només 5 anys, ara en rep el 18,47% del to-tal, 2.958 vots. Aquests resultats no impedeixin que continuï sent el partit que lidera el rànquing a Sant Feliu sent més votat a les europees i a les generals. Pel que fa al PP, el cop també és fort, re-trocedint de segona a cinquena força: a les europees del 2009 i del 2004 va obtenir el 18% dels vots front al 10,32% d’ara.

Qui menys s’ha mogut són els dos partits que governen Sant Fe-liu: CiU manté la tercera posició i ICV-EUiA la quarta. Mentre que la federació nacionalista guanya 180 votants a la capital del Baix Llobregat, ICV-EUiA guanya un miler de votants doblant la seva marca, però els dos partits pràc-ticament empaten a vots, amb només 85 de diferència.

La fragmentació de l’espai par-tidista també té rèplica al muni-cipi i els partits menys majorita-ris agafen embranzida: Seguint la tònica catalana, ERC triplica vots i s’enfila fins als 2.695, un 16,82% del total. D’aquesta manera, la formació independentista fa el salt al segon lloc del podi a no-més 300 vots del PSC, quan a les passades eleccions a la cambra europea només va aconseguir el cinquè lloc. I com ha passat al conjunt de Catalunya, ha guanyat a CiU en nombre de vots.

Ciutadans irromp en escena i li trepitja els talons al PP ocupant el sisè lloc. I el següent és Podem, l’altra gran sorpresa de la taula. Sense gaire temps -el partit ha aconseguit més d’un miler de vots i s’ha classificat entre els set més votats, a molta distància del següent a la llista, UPyD, amb gai-rebé 300 vots.

Tots els líders dels partits més votats valoren positivament la participació lleugermanet més alta a Catalunya i Sant Feliu, tot i que reconeixen que hauria de ser molt més gran, i expressen la importància de les polítiques

europees en les vides de tots els ciutadans. Veiem més concret, quina valoració fan dels resultats obtinguts pels seus respectius partits:

La portaveu del PSC, Lourdes Borrell, diu que la seva formació “ha mantingut pràcticament in-tacte el percentatge de confiança que ja van obtenir ara fa 2 anys en les eleccions autonòmiques, tot i que es força inferior al de fa 5 anys a les europees”. La porta-veu socialista fa seves les reflexi-ons de Joan Tapia a El Periódico: “ Seria un error projectar aquest resultat en les pròximes cata-lanes. La major participació i la victòria d’ERC indica que els elec-tors més mobilitzats han sigut els independentistes més conven-çuts. I no és segur que això és re-peteixi en un clima tens en unes autonòmiques. Els resultats dels altres partits podrien millorar, perquè ahir, malgrat tot, només va votar el 47,4% i en les catala-nes del 2012 ho va fer 67,7%; vint punts més”.

Pel que fa a Esquerra Repu-blicana, el seu líder, Oriol Bossa, valora molt positivament els re-sultats, ja que han estat el segon més votat a Sant Feliu per primer cop des del restabliment de la de-mocràcia: “Hem estat segona for-ça en nou meses electorals, mai abans havíem guanyat a cap mesa, i hem estat segona força al distric-te set”. Unes xifres que, malgrat les previsions, no s’esperava que fossin tan bones. Bossa conclou que els resultats obtinguts a tot

Catalunya “mostren que no hi ha marxa enrere possible i que Cata-lunya decidirà el seu futur perquè així ho vol el poble”.

El tercer partit en nombre de vots continua sent Convergència i Unió. La seva portaveu, Rosa Maria Martí, manifesta que és un resultat bo tenint en compte el desgast que comporta gover-nar a Catalunya: “Hem augmen-tat en nombre absolut de vots, per tant estem contents d’haver mantingut el resultat de les últi-mes europees” Martí afegeix que no creuen que el resultat de les europees sigui extrapolable a les municipals. Per últim, considera positiu “que la suma de vots dels partits pro-consulta a Sant Feliu, sigui més alt que els partits que no ho estan”.

Seguint amb la coalició Ini-ciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa, la seva por-taveu, Lídia Muñoz, qualifica els

resultats de molt bons, ja que a Sant Feliu se situen per sobre de la mitjana general tant a Catalu-nya com al Baix Llobregat, per sobre de la mitjana que a nivell estatal obté IU, i doblant els vots respecte dels anteriors comicis europeus. També es feliciten per-què es tracta de la formació amb els resultats més homogeni a tots el districtes, “mantenint un per-fil de vot molt transversal a tots els sectors de la ciutat”.

Pel que fa al PP, la també líder del partit, Elisabet Ortega, reco-neix que el seu és, d’entrada, un mal resultat: “Però hem de ser conscients que habitualment el partit de govern és el que pateix el càstig, a més en temps de crisi els partits populistes acostumen a créixer i això és el que és el que ha passat a la nostra ciutat”.

A nivell general, la valoració és més bona, ja que “no cal obli-dar que hem guanyat les elec-

A Sant Feliu, la participació electoral ha estat dos punts per sobre de la mitjana catalanaPP i Esquerra s’intercanvien les posicions, de segona a cinquena força respectivament / El PSC guanya tot i perdre prop de la meitat dels vots, i ICV i CiU es mantenen

CIUTAT el diari de Sant Feliu · juny de 20148

cions europees a Espanya; i les eleccions europees sempre són difícils per a un govern i la prova és que tots els governs europeus, excepte el d’Espanya i Alemanya, han perdut a les urnes”.

Ortega considera que la veri-table guanyadora ha estat l’abs-tenció, per això, diu, “des de les administracions hem de treba-llar perquè la gent participi, eles eleccions europees són molt im-portants ja que més del 80% de la legislació que se’ns aplica ve directament d’Europa. Cal cons-cienciar la gent de la importància i aconseguir que d’aquí a 5 anys pugi espectacularment”, explica.

També mostren la seva per-plexitat perquè un partit com Po-dem, “sense programa clar, sense presència a la nostra ciutat hagi tret mil vots”.

I, per últim, la valoració de Ciutadans - Partido de la Ciuda-danía, molt positiva, com explica el coordinador de l’agrupació, Xavier Alegre: “És un bon resul-tat ja que és la primera vegada que estem presents a les europe-es, tot i que fa 5 anys formem part d’una coalició, però ara tenim pes específic. Hem obtingut gairebé 1.500 vots, els que ens deixa a 700 de Iniciativa, que té l’alcaldia. Per això volem agrair-ho als nostres

votants i a la participació. Dins del nostre context, sembla que Europa ens quedi lluny, però cre-iem que la participació ha de pu-jar perquè Europa forma part de les nostres vides, per les decisi-ons que es prenen a Luxemburg, Brussel·les i Estrasburg.

Estem satisfets perquè teníem pocs recursos per fer la campa-nya, 300.000 euros a tot l’estat, i hem tingut una presència puntu-al al carer. Hem acomplert els dos objectius que ens havíem marcat: trencar el bipartidisme i entrar al Parlament, el que hem fet amb escreix, ja que han entrat dos di-putats.

D’aquí un any els santfeliuencs i santfeliuenques hauran de tor-nar a votar, aquesta vegada per triar el govern de la seva ciutat per als propers 4 anys. Com a moltes altres poblacions, el pas-

sat 28 de maig la seu de CDC al carrer Rectoria va aparèixer pintada amb un missatge en solidaritat amb Can Vies,

en una onada de d'atacs a les seus convergents per tot Catalunya. El mateix dimecres 28 a les 9 del vespre, un grup d'una cinquantena de joves es va concentrar a la plaça de la Vila de Sant Fe-liu al crit de “Si Can Vies va a terra, Sant Feliu en peu de guerra”, i fent soroll amb una sirena. L'endemà, abans de l'inici del ple municipal, l'alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, va condem-nar la violència a la via pública i les pintades a l'aparador de CDC.

El mateix dia, a Cornellà es va convocar una concentració a les 7 de la tarda. Sota el lema “El

Baix Llobregat amb Can Vies”, es van unir a la protesta de l’Hospitalet i 200 persones van mar-xar cap a la plaça de Sants. Can Vies és l’edifici okupat propietat de TMB, i des del desallotja-ment per enderrocar-lo, durant una setmana hi ha hagut a Barcelona forts aldarulls de protesta.

Auge republicàPel que fa a l’abidació de rei Joan Carles I, Sant Feliu es va sumar a la convocatòria de molts municipis de tot l’estat amb la seva pròpia concentració davant de la casa consistorial, el passat dilluns 2 de juny. Les forces republicanes de la ciutat, ICV-EUiA, ERC i la CUP, a més de moltes altres persones a títol per-sonal s’hi van trobar per reclamar la III República, i alguns balcons han penjat la bandera tricolor.

Els darrers fets deixen la seva petjada a la ciutat

Concentracions a favor de Can Vies i de la III República

[ve de la pàgina anterior]

CIUTAT 9el diari de Sant Feliu · juny de 2014

—Qui diries tu que és la Rosa Maria Martí Jodar dins del Govern Municipal?Dir que sóc una santfeliuenca que en un moment de la vida se’m va presentar la possibilitat de dedicar-me a servir la meva ciutat. Em va costar i encara em costa que em vegin com a política. Però el cert és que ara ja porto 7 anys. Aquests 3 últims com a 1era tinent d’alcaldia. Sóc una persona de conviccions fermes que defenso molt enèr-gicament allò amb el que crec, però tam-bé tinc molta paciència i sé esperar el que calgui, per aconseguir el que em proposo. M’agrada el diàleg, però tampoc no m’agra-da sentir que em prenen el pèl.

Són anys difícils per governar i els polítics passem hores baixes. De totes maneres, tinc la satisfacció del deure complit. Treba-llo moltes hores i tinc al cap els ciutadans de Sant Feliu i les seves necessitats les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any.

—Tornes a ser la cap de llista per a les properes eleccions municipals de maig de l’any vinent, què t’ha motivat a encap-çalar-la de nou, per què?El 2007 em van demanar si volia formar part de la candidatura de Convergència i Unió, per a les municipals. Vaig acceptar perquè vaig creure que podia ser una manera dife-rent de servir a les persones de Sant Feliu. Fins aleshores ho havia fet al Centre d’Aten-ció a les Drogodependències de Sant Feliu i als CAP’s Rambla i el Pla com a infermera. El 2011 vaig encapçalar la candidatura, amb la motivació que dóna el lideratge i un equip propi. Des d’aleshores ençà em mou la vo-luntat de continuar servint als ciutadans del meu poble. Com que no estic sola, sinó que em sento recolzada i encoratjada tant per l’equip de l’executiva del partit, com per la militància, em sento amb força per repetir l’experiència.

Estem fent bona feina i volem continuar fent-la.

“Hem sabut atendre les creixents demandes socials de la ciutadania en aquesta època tan difícil i convulsa”

—Malgrat resta gairebé un any de man-dat, pots fer una primera valoració de la teva tasca en el Govern de la ciutat?Som 4 regidors de Convergència i Unió, entre els 4 portem la meitat del pes i responsabili-tat de govern de l’ajuntament. Tot el que té a veure amb l’Atenció a les Persones (serveis socials, salut, discapacitats, esports,..), el que té a veure amb els Serveis Generals (atenció al ciutadà, economia,...), així com també la Mo-bilitat, les Noves tecnologies i tot el que trac-ta de la Política Lingüística del municipi. Hem sabut atendre les creixents demandes socials de la ciutadania en aquesta època tan difícil i convulsa, sense escatimar recursos i amb les idees molt clares que el primer són les perso-nes. Cuidem les entitats de Sant Feliu que són les que donen vida i cohesió al municipi. Hem sabut contenir la despesa supèrflua, i avui podem dir que tenim un ajuntament sanejat econòmicament parlant. Liderem a Sant Feliu, com a partit, el projecte del País: Dret a de-cidir fins aconseguir un Estat Propi. Apostem per una ciutat preparada per implementar nova indústria, quan sortim de la crisi a través de les noves tecnologies amb la implantació de fibra òptica. Per tant fem una valoració po-sitiva del mandat. El nostre lema de campanya era “treballem per tu” i és el que estem fent amb molta convicció i empenta.

“Hi hagut moments tensos, però la meva feina és defensar allò per la qual cosa la gent ens ha fet confiança. ”

—Quina valoració feu del pacte de Govern?Hi va haver molta gent que es va estranyar per aquest pacte de govern. Vam explicar des del primer dia que a tots ens motivava la ciutat i prou. No pertanyem a un partit rígid, sinó que s’hi aplega gent molt diversa i oberta, sota les nostres sigles. Vam fer un pacte en el qual ens vam posar d’acord en les coses que consideràvem més troncals de Sant Feliu i que aniríem a “una” en temes municipals, i que cadascú escombraria cap a casa, ideo-lògicament parlant, en el cas dels temes de comarca o de país. Tampoc diria la veritat si assegurés que no hi hagut moments tensos, on ens ha costat posar-nos d’acord amb els nostres socis de govern, i d’altres moments on no hi hagut acord. Tenim molt clar que això ens hagués pogut passar igualment

amb algun altre partit. Però la meva feina és defensar allò per la qual cosa la gent ens ha fet confiança.

—Aquest mandat hi ha hagut elements de conflicte amb l’oposició i amb algun col-lectiu veïnal. Tot i que suposem que son decisions preses pel conjunt del govern, alguns d’aquests recauen sobre regidori-es de CiU, com la introducció del copaga-ment en el servei de teleassistència. Quin ha estat el motiu d’aquesta mesura?Fins el moment d’aplicar el copagament, les persones que podien optar per la teleassis-tència gratuïta, només podien ser les que tenien més de 80 anys i amb uns ingressos molt, molt baixos. La resta havia de fer-ho privadament. Nosaltres creiem que tothom ha de poder gaudir de teleassistència, si en té necessitat, tingui l’edat que tingui, és a dir que s’ha d’universalitzar el servei, tant el de teleassistència com també el d’atenció domiciliària. Això és insostenible si ha de ser gratuït per a tothom. La llei de serveis socials de 2007 que va aprovar el govern de Zapatero va preveure la universalització dels serveis socials i el copagament per a qualsevol tipus de servei. Per això no ente-nem que el PSC de Sant Feliu estigui en con-tra de l’aplicació d’una llei que va aprovar el PSOE a Madrid, ja fa uns quants anys.

Però des del departament de serveis so-cials vam voler anar més enllà, no volíem que tothom pagués igual, tingués la renda que tingués, per tant va ser el primer ser-vei en el que vam implementar la tarifació social. És a dir, cada persona copaga el ser-vei però en funció de la seva renda. Per tant hi ha persones que no paguen res perquè la seva renda és molt baixa, persones que paguen 1,5€/mes, 3€/mes, etc,... i així fins a 8,45€/mes, que és el topall. La resta del cost real del servei es paga entre la Dipu-tació de Barcelona i l’Ajuntament. Creiem que així és més just i equitatiu, a banda que complim la llei.

“Rosa Maria Martí Jodar encapçalarà de nou la llista

—També la modificació del tipus de l’IBI i la reducció dels valors cadastrals són mo-tiu de polèmica amb la Plataforma Veïnal que s’ha constituït i els grups de l’oposi-ció. L’ajuntament ha comés una il·legalitat com es diu? Es podia rebaixar més el tipus i que els veïns paguessin menys?No s’ha produït una il·legalitat, perquè s’ha de considerar tota la legislació existent, i en el cas de contradiccions, que ni han, preval la Llei més important i és el que ha passat i el criteri que hem aplicat.

Respecte a pagar menys, està clar que tothom volem pagar sempre menys impos-tos, però entenem que el nostre tipus actual (0.5465) està en la banda baixa que permet aquest impost que va del 0,4% al 1,1% i això lligat a una reducció dels valors cadastrals del 15% que hem aplicat, fa que Sant Feliu sigui una de les ciutat de la comarca on l’IBI és més baix; sortir d’aquesta línia i rebaixar l’IBI vol-dria dir posar en risc els serveis que pres-tem a la ciutadania i per tant no ho farem. Si la gent comprova el rebut que ha pagat d’IBI aquest any veurà que no ha augmentat, s’ha rebaixat un 0,51% de promig.

—Per contra també hi ha hagut mesures, com l’aplicació de tarifació social en ser-veis com les Escoles-bressol o, propera-ment, l’Escola de Música, que beneficien a famílies amb menys recursos. Què és la tarifació social?Què és la tarifació social ho he introduït una mica quan explicava la teleassistència i l’atenció domiciliària.

Ho explico amb un exemple. Fins el curs passat el rebut de l’escola bressol, era el ma-teix import per tothom. Tant la quota bàsica, com el menjador. Un import lineal, igual per a totes les famílies. Moltes famílies doncs, ni tan sols es plantejaven portar el seu fill/a a l’escola bressol per raó econòmica, i menys que s’hi pogués quedar a dinar. Una de les nostres promeses electorals era que els ciu-

tadans del nostre municipi tinguessin les mateixes oportunitats per accedir a qualsevol servei públic, sobretot als serveis bàsics, i no es quedessin fora per raons econòmiques. La manera de posar-ho en pràctica és que cada família o persona pagui en funció de la seva renda. Des de serveis econòmics i de serveis socials s’ha fet una feina molt acurada per establir quins criteris han de regir i per ela-borar quins són els trams de renda/quota. En el cas de l’escola bressol hi ha 7 trams sent el més baix de 32€/mes i el més alt de 195€/mes. Els més benestants, paguen més i afa-voreixen a aquells que cobren menys.

“Estem fent bona feina i volem continuar fent-la.”

—Amb caràcter més general s’han anat prenent mesures que configuren el que podem anomenar “model de ciutat”. Són actuacions de caràcter urbanístic i d’ac-tuacions sobre equipaments. En aquest sentit, el govern municipal tenia pendent la decisió sobre la Nau de Can Bertrand, que finalment heu decidit cedir a Ense-nyament per a l’Escola d’Hoteleria i In-dustries Alimentàries del Baix Llobregat. Per què aquesta decisió? Com definiries el model de ciutat que defenses?D’una banda explicaré el perquè de la decisió de cedir la Nau de Can Bertran a l’Escola d’Ho-teleria. Des de Convergència i Unió sempre havíem tingut clar que la Nau havia de ser un edifici supramunicipal. És a dir que en puguin gaudir els santfeliuencs/ques i demés perso-nes de la comarca o del país. Per dues raons: Perquè és una nau amb un component històric important per a la ciutat, restaurat amb molta cura i que ens agradava mostrar-lo. L’altra raó és perquè mantenir un edifici d’aquestes ca-racterístiques no és barat. A Sant Feliu tenim necessitat de formació professional, havíem apostat fa uns anys per la hoteleria a l’Institut

Martí Dot i ens ha anat prou bé. Calia ampliar la oferta i el departament d’ensenyament de la Generalitat buscava un lloc. Li és més econò-mic ubicar-se en un edifici ja construït i adap-tar-lo que construir-ne un de nou.

D’altra banda, el model de ciutat que de-fensem des de Convergència i Unió des del punt de vista urbanístic és una ciutat pre-parada pel creixement d’una indústria neta, ubicada a la zona d’El Pla, una ciutat de ser-veis que siguin referents i necessaris perquè continuï sent motor indiscutible de la comar-ca, una ciutat compactada, amb el manteni-ment de les zones verdes ja existents, amb un equilibri dels equipaments i que aquests siguin sostenibles des del punt de vista ener-gètic i econòmic. Des del punt de vista social entenem que el problema més greu és l’atur i procurem fer tot el que està dins les nostres competències per pal·liar-lo, defensem una ciutat cohesionada, donant molta força a les entitats, tranquil·la i amable per viure-hi.

“Continuarem treballant ambdós objectius: Sant Feliu i l’estat propi.”

—Parlant també de política general. CiU és l’únic partit amb representació a l’Ajun-tament que defensa l’estat propi. Aquesta posició no dificulta la relació política amb ICV, tot i que ells defensen el dret a decidir?Certament som l’únic partit de l’arc municipal actual que defensem un estat propi per a Cata-lunya. Quan es tracta del dret a decidir només som 11 regidors que votem a favor; 7 d’ICV i 4 (CiU), ja que ni PSC ni PP no volen ni sentir-ne parlar. Quan es tracta de l’estat propi encara és pitjor. La posició d’ICV amb aquest tema no ens permet avançar suficientment per fer arri-bar el nostre missatge als ciutadans i aprovar mocions als Plenaris que van en aquest sentit. Com per exemple no hem aconseguit que Sant Feliu formi part de la associació de municipis per a la independència (AMI), perquè quan s’ha presentat la moció al Plenari només hi hagut els nostres 4 vots en front els altres 17 dels 21 regidors que composen el Ple.

Tot i així continuarem treballant ambdós objectius: Sant Feliu i l’Estat Propi.

de Convergència i Unió per les eleccions municipals”

CIUTAT12 juny de 2014 · el diari de Sant Feliu

2a recollida d’aliments

La temporada d'estiu de la Piscina Municipal de l'Escorxador s'inicia el dissabte 14 de juny amb

una jornada de portes obertes perquè tothom pugui gaudir de la piscina gratuïtament. L’accés es permetrà a les 11 del matí fins a les 3 de la tarda. Per ame-nitzar la jornada, durant bona part del matí hi haurà inflables aquàtics, entre els que destaca un tobogan gegant, a més d’in-flables terrestres. A partir de les 3 ja caldrà abonar l’entrada o bé hi podran accedir les persones abonades a la piscina. La piscina estarà en funcionament els caps de setmana del 14 i 15 de juny i, a partir del 18 de juny de forma continuada fins al 7 de setem-bre. Les entrades i abonaments es poden adquirir al Complex Municipal de Piscines des del 26 de maig fins al 9 d’agost.

Adequació de les instal.lacionsDesprés de 6 mesos, han fina-litzat les obres de reforma de la piscina, que tenien la finalitat de posar la instal·lació al dia. L’actuació ha separat la piscina gran de la petita amb una franja de seguretat de 4 metres i n’ha disminuït la fondària de la pis-cina gran, a més d’incorporar-hi una rampa per facilitar l’accés a la gent gran i a les persones amb mobilitat reduïda. També s’ha ampliat la superfície de gespa.

Pel que fa a l’aigua, s’ha can-viat la maquinària de condicio-nament d’aquesta i el sistema de tractament, renovant el sistema de cloració per un de menys agressiu per a les persones. Així, ara, en compte d’afegir-hi clor químic l’aigua es tracta amb una sal generant així un clor natural que no produeix picor als ulls

ni irritacions a la pell, a més de ser més sostenible i respectuós amb el medi ambient. Les obres també han eliminat les pèrdues d’aigua que hi havia.

Antic escorxadorEn els propers mesos, s’inicia-rà la segona fase del projecte, que renovarà el nou edifici de vestidors per millorar-ne la ca-pacitat i la comoditat dels usua-ris, i també renovarà l’edifici de serveis i la Creu Roja. Amb tots aquest canvis, la piscina compli-rà la normativa.

L’Ajuntament va presentar el projecte de remodelació el passat 8 d’octubre al local de l’Associació de Veïns Falguera, el barri on es troben les pisci-nes, i va iniciar-lo un mes des-prés. El cost total dels treballs estan presupostats en prop de 904.000 euros, la partida més

gran del Pla d’Inversions pel del 2013 en equipaments ja existents. El projecte ha res-pectat part de l’edifici, que data del 1924 i on es trobava l’escorxador municipal. La pis-cina va guanyar el FAD l’any 82.

Obre la Piscina de l’Escorxador després de 6 mesos de reformesLa instal·lació donarà la benvinguda a la temporada d’estiu amb una jornada de portes obertes el 14 de juny al matí

La Creu Roja i l'Ajunta-ment han posat en mar-xa la segona campanya local de recollida d'ali-

ments, amb la col·laboració dels Mossos d'Esquadra i la Policia Local. Els aliments es destinaran a les famílies més necessitades de Sant Feliu i es podran diposi-tar fins al 14 de juny als punts de recollida: la Biblioteca Montser-rat Roig, la Creu Roja i el Parc de Bombers. El passat desembre, la Creu Roja va aconseguir recap-tar 2.640 quilos d’aliments.

el diari de Sant Feliu · juny de 2014 CIUTAT 13

Torna la Fira de la Cervesa als Jardins del Palau FalgueraLa 2a edició repeteix el model de música + activitats que va atraure 10.000 persones en l’estrena

La I Fira de la Cervesa Artesana de Sant Feliu va ser un èxit tant per l’elevada assistència -10.000 per-sones- com per les activitats que

es van celebrar. Enguany es torna a repetir l’experiència en les mateixes dates, el prò-xim dissabte 28 de juny, des de les 11 del migdia fins a la 1 de la nit al marc immillo-rable dels jardins del Palau Falguera.

La Fira és un perfecte aparador per a la cervesa artesana i per això enguany s’hi han sumat tres productors més, i ara hi

haurà un total de 23, tant locals com de la resta de Cataluya i de l’Estat, amb una ofer-ta de gairebé cent cervses diferents.

Per acompanyar la beguda, la II Fira comptarà amb vuit estands de restauració d’establiments de la ciutat: hamburgueses amb Bburguer; La Taberna amb el seu as-sortiment de tapes; L´Ateneu, que oferirà pizzes i empanades; el restaurant japonès Norimaki; l’oferta hindú de La Teteria; El nou bar-restaurant El Parlament; Can Pla-na, amb pa de pagès i botifarres; i els dolços de Crispy Sugar.

Pel que fa a les activitats, es comptarà amb els Geganters de Sant Feliu, que faran activitats per a petits i grans, i tabals amb la jove colla dels Tronats. Hi haurà moltes activitats infantils: xocolatada solidària, te-atre a càrrec de Fora de Text, espectacles de màgia i tallers infantils. També hi haurà música en directe, amb el DJ Axel Pi (Sido-nie Dj Set), el grup Trece balas, i amb la mi-llor música dels 70, 80 i 90 al final del dia. Tractant-se d’una fira cervesera tampoc hi poden faltar els tasts d’aquest producte i els monòlegs cervesers.

La primera edició va comptar amb vint marques diferents.

La Riera de la Salut rep el premi CID-AwardsÉs la segona vegada que l’ús de la ceràmica a la mitgera rep el reconeixement del sector

Si al febrer el projecte de re-forma de la Riera de la Salut ja va guanyar el primer premi Ceràmica 2013, que reconeix

els projectes que apliquen paviments i revestiments ceràmics fabricats a Espanya, al maig aquest ha estat guardonat als CID-Awards, Coverings Installation & Design, un concurs in-

ternacional que premia els projectes arquitectònics que millor integren i combinen l’ús de la pedra i la ceràmi-ca entre els seus materials construc-tius celebrat a Las Vegas.

La Remodelació de la Riera de la Salut ha estat seleccionada en aquesta 25a edició com una de les dotze mi-llors d’entre un centenar de competi-dors. L’arquitecte del projecte, Pol Fe-menies, es va desplaçar fins als Estats Units el passat 29 d’abril per recollir el guardó a la fira Covering, un dels esdeveniments del sector de la cerà-mica i la pedra natural més impor-tants dels Estats Units.

Femenias va triar unes rajoles de ceràmica per construir les parets mit-geres que comunquen amb els patis posteriors de les cases perquè es trac-tar d’un material resistent als canvis de temperatura a més d’econòmic, d’aquesta manera la zelosia fa de se-parador entre el parc i les cases d’una manera estètica, sense trencar l’espai ni eliminar la visibilitat dels habitatges.

ESPORTS14 el diari de Sant Feliu · juny de 2014

“No només hem de demostrar al camp que som un club de Tercera Divisió, sinó també en els aspectes social i directiu”

—El primer equip ha tancat la seva primera temporada a Ter-cera Divisió amb la permanèn-cia i bon regust de boca. Com valores aquesta campanya?Evidentment, molt positiva, i no només pel resultat esportiu del primer equip, sinó perquè els ob-jectius del nostre projecte com a junta directiva eren molt clars i s’han fet realitat. Volíem intentar arribar a Tercera i consolidar-nos a la categoria, i hem aconseguit ser un equip molt respectat al grup V i molt valorat dins del fut-bol català, fins i tot en el tracte que oferim als altres clubs quan

Xavi Martí

vénen a Les Grases. En l’apartat social, també hem aconseguit els nostres objectius i prova d’això és que ens han triat per organitzar i ser la seu de la V Festa de l’Esport Català que se celebra els dies 14 i 15 de juny, un esdeveniment que és el segon en importància que organitza la Federació Catalana després de la final de la Copa Ca-talunya entre l’Espanyol i el Bar-ça. A Sant Feliu, s’han pogut veu-re les finals de totes les categories de Futbol 7, de Futbol Sala, Futbol 11 i Futbol Femení. En aquest cas, agraeixo la col·laboració de l’Ajuntament i de la Federació.

—Per ser la seu d’aquestes fi-nals, us han vingut a buscar o heu presentat candidatura?Hem presentat candidatura i l’Ajuntament ens ha donat su-port per poder complir els re-quisits necessaris d’un esdeveni-ment d’aquest tipus.

—En què es pot veure aques-ta bona imatge que ha assolit el club en l’entorn del futbol català i de la categoria de Ter-cera Divisió que comentaves unes línies enrere?En pujar a Tercera Divisió es pro-fessionalitzen molts aspectes del club i, ara, amb la Federació Ca-talana i la resta d’equips de Ter-cera tenim molt més contacte i relació. Estic molt orgullós de la feina que ha fet l’equip i la junta directiva perquè quan visites els altres camps t’ho diuen. Acaba el partit i el president de l’Europa et felicita; o quan els presidents dels altres equips agraeixen el tracte rebut després de disputar un enfrontament a Les Grases, ja que no a totes les instal·lacions de Tercera reps el mateix tracte, fins i tot en algunes que són mi-llors que les nostres. És qüestió d’humanitat, no de recursos! És qüestió de respectar al contrari quan jugues a casa i no només hem de demostrar al camp que som un club de Tercera Divisió, sinó també en l’aspecte social i de junta directiva.

—Andrés González ha renovat i començarà la seva vuitena temporada al club. Com es va-

lora la seva feina i com s’ha decidit la seva renovació?Ell és una persona molt impor-tant al Santfeliuenc d’avui i dels darrers anys i, probablement, sense aquest tècnic no estarí-em a Tercera. Jo sé que l’Andrés està molt content al club i, tot i que ha rebut molt bones ofertes per abandonar el Santfeliuenc, al final ha decidit continuar el seu projecte aquí. Quan s’ha acabat la temporada, la junta directiva ha parlat amb ell del projecte de la propera campanya; hem par-lat de moltes coses, sobretot del pressupost, ja que ell és qui mana en tots els altres aspectes relaci-onats amb el primer equip. Hem arribat a un acord amb el pressu-post i la resta ho decideix ell, la resta de la feina la fa ell.

—Què aporta aquest tècnic per aconseguir els èxits que s’han assolit i com és la seva forma de treballar?Ho vam veure durant el seu pri-mer any al club. És un profes-sional del futbol! Has de veure com entrena i com prepara les temporades i les pretemporades! Crec que tenim el millor entrena-dor del futbol català i això és una mica negatiu per a nosaltres, ja que li sortiran nòvies per tot ar-reu. És un tècnic molt detallista i té un ull de luxe per fitxar juga-dors. Porta jugadors juvenils de Divisió d’Honor o Nacional d’en-titats del nostre voltant i la cosa surt bé. El club té un pressupost molt reduït i fitxem jugadors de categories inferiors a la nostra.

En vuit anys, només dos o tres jugadors dels que ha fixat no han donat la talla. La resta han funci-onat, i això és un percentatge alt per a un entrenador. Jugador que porta, jugador que dóna la talla, tot i que no són jugadors que ar-riben com a ‘cracks’, sinó que se’n fan al Santfeliuenc!

—Segona temporada a Tercera. De cara al 2014-2015 hi haurà una renovació extensa de la plantilla o només es faran pe-tits canvis en algunes posicions de l’equip?Les meves converses amb l’An-drés han estat molt clares. En principi, ell té confiança amb el grup i el més segur és que hi hau-rà incorporacions a totes les líni-es, però això també depén de les baixes que es produeixin, ja que potser alguns jugadors tindran ofertes d’altres clubs. Som un club modest amb un pressupost molt curt per la categoria i aquest any l’hem millorat en un 20%. In-tentem tractar la gent de la millor manera possible i donar tranquil-litat, perquè al club no hi ha cap objectiu concret. Allò important és treballar i disposar d’un bon tècnic i de bons jugadors. Des-prés, el futbol, són resultats.

—S’ha marcat algun objectiu de cara a la propera temporada?Entre nosaltres, tenim una pers-pectiva que no farem pública. El que puc dir és que l’objectiu és consolidar l’equip a Tercera Di-visió i, si quedem al 8, millor que al 12! No podem fixar un objectiu

Alberto Prieto president del Santfeliuenc FC

El president Alberto Prieto, que porta els colors blanc i blau al seu ADN, serà recordat com el dirigent que va aconseguir l’ascens a Tercera Divisió, la quarta categoria del futbol de

l’Estat espanyol. Prieto valora el moment actual del club i ens dóna pistes de com afronta el Santfeliuenc el seu immediat futur.

15el diari de Sant Feliu · juny de 2014 ESPORTS

perquè som nous a la categoria. Durant la primera temporada, normalment, els equips que són nous fan una bona campanya perquè no hi ha tanta diferèn-cia amb la Primera Catalana i perquè els jugadors pugen ‘en-dollats’. Hem de veure si el grup continua de la mateixa manera i si els resultats acompanyen. Si al Nadal de 2014 ens trobem com aquest any, pensarem solucions.

—La tònica de resultats fins el mes de desembre va ser bastant exitosa i després va arribar la irregularitat en els marcadors dels partits. Heu debatut aquest tema i fareu alguna cosa per intentar so-lucionar aquest handicap?No, perquè en aquesta fase del campionat hem tingut entre 7 i 8 persones lesionades i hem jugat amb jugadors que teòricament no eren titulars. Fins i tot, hem arribat a jugar sense davanters perquè estaven lesionats. Vam estar uns cinc partits sense gua-nyar i, després, set seguits amb victòria. No és una regularitat, però al futbol importa molt l’es-tat anímic dels jugadors. Quan vam pujar, vam començar molt bé perquè estàvem en un estat eufòric. El que cal, com sap fer molt bé l’Andrés, és que el cos tècnic motivi als jugadors per-què una derrota no a fecti al grup la jornada següent. El fut-bol són resultats i esperem que es faci bé la feina.

—La junta directiva vol po-tenciar el futbol base del Santfeliuenc de cara a l’any que ve. En què es tradueix aquest objectiu?A dia d’avui, ja hem assolit dos ascensos com a primers de grup: el Benjamí A i l’Infantil A. Els ale-vins A i B també opten a l’ascens i el Juvenil està lluitant per ser el millor segon del grup i poder assolir l’ascens a Preferent, una notícia que seria la més impor-tant del futbol base aquest any. Ara mateix, tenim 28 equips de futbol base i l’any que ve inten-tarem que els conjunts que estan a Primera tinguin bons jugadors per alimentar el primer equip. El que interessa és que l’equip A de cada categoria estigui, com a mí-nim, a Primera. Amb el temps, in-tentarem estar a l’alçada d’altres equips de Tercera Divisió com el Gavà, el Cornellà o el Santboià, que tenen equips base a Prefe-rent. Durant els darrers dies, al llarg del mes de maig, han vingut forces jugadors a entrenar i crec que tindrem més de 28 equips...

potser arribem als 30.

—Futbol femení... sempre di-fícil per perfilar equips. Com està aquest tema?Continuarem amb l’equip de les petites i amb l’Infantil-Cadet. En principi, no farem primer equip femení. Si vingués un grup de noies amb ganes de fer esport i treballar, no ens importaria fer un equip d’Amateur.

—Any de nova grada i nous ves-tidors. Què ha aportat aquesta infraestructura als jugadors i als espectadors i si ens pots avançar si hi haurà més obres la temporada que ve?Això no depèn del club, sinó de l’Ajuntament. L’any que ve no tindrem cap obra de millora i això també serà positiu perquè la gent podrà descansar de tan-ques, màquines i sorolls al camp. Estem contents... vam demanar una tribuna i la tenim! Hi ha co-ses que són millorables i nosal-tres estem molt agraïts a l’Ajun-tament. Estem segurs que durant els propers anys encara es millo-rarà més, ja que hi ha projectes per a un futur immediat.

—El club suma uns 250 socis. Un altre dels objectius serà el d’augmentar la massa social i quina serà la política de preus?Els preus seran els mateixos que aquest any, però pujaran una miqueta perquè és necessari pel club a nivell econòmic i perquè el primer equip ens demana una millora en aquest apartat. Portem uns sis anys amb el ma-teix preu. No pujarem el preu dels carnets de persones atura-des, joves fins a 25 anys i nens i nenes. També continuarem fem campanyes per aconseguir que cada cop més gent vingui a Les Grases a veure partits.

—Teniu diversos patrocina-dors, dels quals uns sis són els més forts...Tenim patrocinadors petits i més grans. Aquest estiu, tenim diverses visites amb empre-ses de Sant Feliu i de fora de la ciutat. L’objectiu seria trobar una empresa bastant gran que portés el pes més important de la publicitat i el patrocini del Santfeliuenc, un aspecte que encara no hem aconseguit.

—Quin pressupost teniu i quin seria l’ideal?Al futbol, mai pots saber quin és el pressupost ideal, ja que hi ha equips amb deu vegades més pressupost que nosaltres i han quedat classificats per sota del Santfeliuenc. El pressupost ide-al és el que pots arribar a pagar, això ho tinc molt clar! Aquest any hi ha un increment de preu al futbol base perquè tenim la necessitat de fer-ho; cada cop es necessiten millors entrenadors, una renovació del material, etc. Tot i això, però, continuen sent una de les entitats de la comarca amb la quota més baixa. Aquest any hem fet un increment del 20% del pressupost i creiem que serà suficient.

—A la samarreta porteu escrit ‘Síndrome de Rett’, i això vol dir que el club, en la seva ves-sant solidària, treballa per mi-llorar la vida de les persones que pateixen aquesta malaltia.És una malaltia minoritària que nosaltres vam conèixer fa uns tres anys. Només la tenen les nenes i apareix quan tenen en-tre 18 i 22 mesos. Es trata d’una patologia molt dura perquè en-tren en un procés de retrocés, és a dir, tot el que la nena ja ha co-mençat a fer ho deixa de poder fer: caminar, si parlava una mi-queta, la mobilitat de les mans i de les cames, etc. Vam entrar en contacte amb famílies de Sant Feliu, Gavà i Sant Vicenç que tenen aquest problema i, a més, un dels nostres jugadors té una germana que pateix Rett. Es tracta d’una col·laboració i les famílies estan molt conten-tes perquè a la nostra comarca no s’havia parlat gaire d’aques-ta malaltia i, des que tot el fut-bol base porta el nom d’aquesta afecció a la samarreta, comença a existir cert moviment social. L’any que ve el primer equip també portarà ‘Rett’ a la samar-reta, ja que vestiran amb el nou disseny de samarreta que han portat els altres equips durant la passada campanya.

El primer equip ja vestirà el nou disseny de samarreta l’any que ve

16 el diari de Sant Feliu · juny de 2014ESPORTS

Sense ascens ni promoció per quart any consecutiu

La Peña Recreativa va acabar la tem-porada a la quarta posició del grup 8 de Tercera Catalana després d’ar-ribar a la darrera jornada amb op-

cions per guanyar la lliga o per situar-se se-gon i classificar-se per disputar la promoció d’ascens. Després d’un altra temporada per emmarcar, els de Falguera s’han tornat a quedar sense premi per quart any consecu-tiu, un final del tot injust si tenim en comp-te els esforços i èxits d’aquesta plantilla.

En el penúltim partit, la Peña va fer els deures i es va desfer de la Penya Bar-celonista Sant Vicenç per 5 gols a 1. Amb aquesta victòria, la classificació oferia el Martorell com a líder amb 67 punts, el Sant Andreu com a segon amb 66 i la Peña

com a tercer amb 65. La darrera jornada, per tant, es presentava d’infart i oferia molts paral·lelismes amb el final de lliga de Primera Divisió entre el Barça i l’Atlético de Madrid. Si la Peña superava al Martorell al camp de Torrent de Llops acabaria com a líder i ascendiria directament a Segona Catalana i, si la Peña empatava, seria segon i jugaria el play-off d’ascens si el Sant An-dreu perdia contra el Corbera, ja que el gol ‘average’ contra aquest equip els era favo-rable: 2-3 al Municipal Falguera i 0-3 a Sant Andreu. L’opció de la derrota no otorgava cap premi i no entrava a la ment de cap se-guidor del conjunt de la ciutat, una afició que tenia ganes de marcar al calendari la data de l’1 de juny de 2014 com el dia que finalment els déus del futbol van donar al César el que és del César.

Capricis de la pilota Tot i disposar d’ocasions, la pilota no va voler entrar i la Peña es va quedar a 0 a Martorell. El que podia haver estat un dia històric per l’equip verd i groc va acabar amb tragèdia grega, ja que el conjunt de Sant Feliu va rebre un gol a la primera meitat i l’estocada fatal i final al minut 86 de partit. La derrota era estèril.

La Peña va lluitar amb força durant tota la segona meitat per aconseguir l’empat

mentre els aparells de ràdio dels aficionats estaven pendents del partit del Sant An-dreu, que finalment es va imposar al Cor-bera per 3 gols a 2 i es va endur el segon premi. L’escenari tampoc va ser gaire favo-rable a l’equip de Falguera, que va haver de lluitar contra la sòlida defensa del Marto-rell i contra els nombrosos aficionats locals que animaven sense parar als seus jugadors des d’una grada plena a vessar i tenyida to-talment dels colors blanc i vermell.

Quatre anys de mala sortSembla que la Peña hagi trencat un mirall i ara pagui per la seva ofensa. Porta quatre anys seguits optant al campionat de lliga o a la segona posició del seu grup i sempre es queda sense la recompensa després de disputar grans temporades. La temporada 2010-2011 va acabar amb una reestructu-ració de les diferents categories del futbol català que va ser injusta per l’equip de Fal-guera i la Peña va passar de jugar a Segona Territorial a fer-ho a Tercera Catalana. La següent campanya va acabar amb la Penya com a tercer classificat, a 4 punts del Ciu-dad Cooperativa. Finalment, la temporada 2012-2013 va cloure amb la Peña com a tercer a només 2 punts del segon, la Peña Unión Málaga, i amb 17 punts d’avantatge sobre el quart, el Sant Just. Xavi Martí Juan

La Peña Recreativa acaba en quarta posició després de perdre el darrer partit de lliga contra el líder i es queda sense premi després d’una altra temporada per emmarcar

TEMPORADA 2011-201234 jornades: 19 victòries, 6 empats i 9 derrotes. 75 gols a favor i 46 en contra.1. La Guardia: 73 punts.2. Ciudad Cooperativa: 67 punts.3. Peña Recr. St Feliu: 63 p.4. Martorell: 63 punts.

TEMPORADA 2012-201334 jornades: 24 victòries, 6 empats i 4 derrotes. 78 gols a favor i 37 en contra1. St. Esteve Ses Rovires: 83 p.2. Peña Unión Málaga: 80 punts.3. Peña Recreativa Sant Feliu: 78 punts.4. Sant Just: 61 punts.

TEMPORADA 2013-201434 jornades: 20 victòries, 5 empats i 9 derrotes. 75 gols a favor i 45 en contra1. Martorell: 70 punts.2. Sant Andreu: 69 punts.3. Vallirana: 66 punts.4. Peña Recr. St Feliu 65 punts.

La desesperació per la nova manca de premi s’apodera dels verd-i-grocs en els darrers

minuts contra el Martorell.

El Sant Llorenç recupera la categoria de Segona Catalana després de només un any a Tercera

La temporada passada va acabar amb males notí-cies per al Sant Llorenç, que baixava de categoria i

deixava de ser un equip de Sego-na Catalana. Després d'una bona campanya, els de Sant Feliu van disputar la fase d'ascens de Terce-

ra Catalana Preferent Sènior Mas-culina. El darrer partit de la pro-moció d'ascens es va jugar el 24 de maig a l’Andrey Xepkin contra el Club Handbol Igualada i va aca-bar amb la victòria dels locals per 29 gols a 22. Aquests dos punts, sumats a la victòria aconseguida

durant la primera ronda de la fase d'ascens a la capital de l'Anoia per 28 gols a 32, han fet que el conjunt de la nostra ciutat hagi aconse-guit un gran èxit esportiu. El Sant Llorenç ha acabat la fase d'ascens a Segona Catalana com a primer amb 4 punts i 61 gols a favor i 50

en contra. El segon ha estat l'AE Aula amb 2 punts i 78 gols a favor i 57 en contra. El tercer ha estat el CE Tortosa amb 2 punts i 57 gols a favor i 78 en contra. L'últim, l'Igualada amb 0 punts i 50 gols a favor i 61 en contra. Els jugadors entrenats per J. L. Jiménez que

han aconseguit l'ascens han estat Andrés García, Tomás Álvarez, Daniel Serrano, Xavier Andreu, Marc Raventós, Sergio Mateos, Jaume Calvo, Jaime Pérez, Jaume Vidal, Oliver García, Gerard Badet, Manel Pinto, Oliver González, Car-los Briz i Adrián Pérez. X. M. J.

ENTREVISTA18 el diari de Sant Feliu · juny de 2014

“Fer un videojoc és un procés que conflueix amb elements del còmic i el cinema”

Pau Gàmez Il·lustrador, emprenedor i dinamitzador digital

—Per què us vau apuntar a l’espai CoWorkTIC?Jo treballava a Sant Feliu On Line i vaig conèixer el programa Yuzz, i després de participar amb un pro-jecte amb l’Adrià Freixas, el Co-Work-TIC era el pas lògic següent.

—Us va ser útil aquest sistema de treball col·laboratiu?És molt interessant, ja que del contacte i el feed-back amb la res-ta de participants sempre surten sinèrgies per aprofitar els recur-sos. Pensa que hi ha gent que té la idea, però no sap com desenvo-lupar-la, que els falten les eines i els contactes.

—Com va sorgir la idea de fer un videojoc, n’havíeu fet abans?Al 2011, abans de participar al programa Yuzz, vam començar a crear ZooPanic, un videojoc d’entreteniment adreçat al pú-blic infantil i gratuït. La intenció de ZooPanic és agafar experièn-cia sobre el terreny i obtenir la resposta del públic amb els re-ports i les xarxes socials. El cas és que el vam desenvolupar amb un motor, l’XNA, però just quan anàvem a llançar el videojoc, van canviar el sistema i tot el que havíem fet no servia. Ales-hores, l’any passat al Yuzz vam decidir desenvolupar l’HITO i alhora vam veure que podíem treure ZooPanic amb el motor gratuït Unity, tant per a Win-dows 8 com per a altres sistemes operatius, i amb aquesta facilitat vam llançar-lo, ja que el teníem finalitzat.

—Com es fa un videojoc?És un art que conflueix amb d’al-tres, com el còmic i el cinema. Has de començar fent un guió que defineixi el que vols fer, com el vols presentar i a qui va diri-git. A partir d’aquí, has de plan-tejar-te com els vols desenvolu-par, amb quins estris, escollir el tipus d’imatge. Per exemple, els personatges dels videojocs in-fantils tenen formes arrodonides i són fàcils d’identificar. Un cop tens la història i la part gràfica, ve la part de programació, que és la que desenvolupa l’Adrià, que treballa al Microsoft Innovation Center for Tourism Technologi-es (MICTT) de Palma de Mallor-ca. S’ha de parar atenció a quin serà el sistema operatiu i els dis-positius que podran llegir-lo. La gràcia de Windows 8 és que pots descarregar els jocs directament a l‘ordinador, o amb una aplica-ció a la tauleta Surface o al mòbil.

—La indústria del videojoc és un sector a l’alça?És un dels sectors que més es manté. Un equip que desenvolu-pa jocs i té cert èxit a les xarxes socials necessita un equip de com a mínim 30 persones. Fins i tot a Espanya funciona, en forma de petits equips com nosaltres, i dels il·lustradors que conec, la majoria han treballat o estan treballant al món del videojoc. La nostra inten-ció és seguir aquesta via i per això vam fundar Amb Seny Estudi, una start-up per impulsar els nostres projectes de videojocs. Ara som tres, més una community mànager

que porta la tasca de difusió, per sort, perquè no donàvem l’abast!

—HITO és un videjoc per apren-dre història jugant amb perso-natges, voleu inclinar-vos pels videojocs educatius?Sí, volem entretenir, però pen-sem que els jocs que donen peu a aprendre més coses són els que interessen més a la gent. El nostre objectiu és que allò que aprenguis no ho oblidis. HITO té un plante-jament semblant al dels jocs de rols perquè els d’Amb Seny Estu-di som roleros, i tindrà un primer capítol gratuït i a partir d’aquí de pagament. Ara mateix l’estem replantejant perquè sigui més co-mercial. A finals de juny aniré al Mallorca Game 2014, una jornada de ponències amb experts en el desenvolupament de videjocs a la qual estem convidats per parlar de la nostra experiència.

—A part de dissenyar els vide-ojocs, què més has fet com a il-lustrador?Vaig treballar a la revista alema-nya Zauberflocke com a free-lance, i ara estic treballant per a una empresa fent uns quadernets d’estudi per a unes escoles de Ca-lifòrnia. També he autoeditat el còmic Historias efímeras, amb els artistes com a protagonistes, tinc un blog on publico creacions...

—I et van convidar a la dar-rera edició del Saló del Còmic com a autor del gènere.Vaig participar al Saló perquè és una manera d’apropar-te al

Amb 30 anys, aquest fill de La Salut i llicenciat en Belles Arts és il·lustrador i Tècnic Dinamitzador Digital Multimèdia a l’Ajuntament de Sant Feliu, feina que ha combinat amb projectes propis, per exemple, autoeditant el còmic ‘Historias efímeras’. Ell i dos amics més han creat Amb Seny Estudi, una petita empresa on fer-se un lloc a l’estable i emergent indústria del videojoc. L’any passat, el seu projecte per aprendre història jugant, l’HITO, va quedar en segon lloc al Yuzz Sant Feliu, entre vint participants, i ara acaben de llançar Zoo Panic al mercat.

mercat, a més aquest any han fet la carpa d’autors i va funcionar molt bé. El públic s’interessa molt pel que fas. Tot i que els meus gustos sempre han estat el Man-ga i el còmic americà, ara m’estic inclinant cap al còmic europeu, que és el mercat on paguen mi-llor, exceptuant l’espanyol, on tens opcions de publicar però pa-guen poc i no guanyes gairebé res encara que et valorin.

—Unir l’art i la tecnologia dóna un bon resultat?Sí, actualment els estudis de Be-lles Arts tendeixen a valorar més les noves tecnologies, sobretot el videoart. De fet, la il·lustració cada cop més es fa en format digital, també es pot fer els modelatges de les escultures en 3D, que faciliten la feina. Jo mateix vaig comple-mentar la llicenciatura amb un

Mòdul en Dinamització Digital, i gràcies a això he pogut treba-llar com a dinamitzador digital a l’ajuntament, en concret impar-tint cursos d’inciació a la informà-tica, fent els suports per als cur-sos d’agents cívics i d’animadors socioculturals, i la preparació de l’Acreditació en TIC, l’ACTIC.

—I ets un il·lustrador digital.Sí, faig il·lustracions completa-ment per ordinador, d’altres en faig la base manual, l’escanejo i després treballo amb l’ordinador, això ja és molt habitual al món del còmic. De fet, cada cop més dibui-xants fan la tinta directament amb la tauleta. La clau és combi-nar-ho. Sóc membre del Cercle de Belles Arts i algun anys he expo-sat al Saló de Primavera amb es-cultures o aquarel·les, però també amb pintures digitals.

el diari de Sant Feliu · juny de 2014CULTURA20

Imatges del No-DoL’Aula de Música proposa un recorregut per les diferents etapes de l’informatiu franquista

El Noticiari-Documental cinematogràfic, co-negut per les seves sigles, No-Do, es conce-bia a si mateix com “el mundo al alcance de los españoles”. Passat a les sales de cinema

per ordre ministerial abans del visionat dels films que s’anaven a veure en una època en què la majoria de la població encara no tenia televisió, i a posteri-ori també per aquest mitjà. L’Aula de Música acull cada setmana un passi amb imatges provinents de la Filmoteca Nacional, un exercici de comparació entre l’estil periodístic d’abans i l’actual. El cicle es va estrenar el passat 15 de maig i pretén mostrar les diferents fases per les que va passar aquest singular

noticiari fins a l’any 1975. Antonio Caballero va defi-nir la sessió com “un acte cultural, no polític, ja que ens agradi o no, aquesta és la història”.

A través d’una selecció de No-Do dels 50, el públic va poder recordar l’omnipresència de l’església a la societat espanyola -romeries sobredimensionades, amb benediccions d’empreses i escoles en la seva obertura, veneració als sants a les seves festes-, per-sonatges com Pío XII, Blas Piñar o Alberto Martín Artajo, l’españolització dels noms com San Jorge o Jorge Washington. Als anys 50, els noticiaris es ca-racteritzen per les imatges mudes, sense so ambient i acompanyades de música escollida segons la temà-tica sota la veu del -sempre- locutor masculí.

Homenatge a CodinachsAbans, però, de les imatges en blanc i negre el pú-blic va poder contemplar una explosió de colors. Caballero va descobrir als assistents de Lluís Pons Codinachs, conegut com Lluís del Coro, un paleta re-tirat que va conrear amb profusió l’art amb rajoles, amb més de 300 plats que decoraven les parets del seu pati, tot i que en va crear més, amb el material sobrant de les obres que trobava a carrers, conte-nidors o entre les runes. Codinachs seguia la tècni-ca gaudiniana, una feina artesana que s’aixopluga sota la denominació d’art brut.

XXVII edició del Saló de PrimaveraEls alumnes del Salvador Espriu també exposen les seves creacions

Amb 27 edicions, el Saló de Primavera del Cercle de Belles Arts és la cita més

important del col·lectiu, i ha esdevingut l’espai per conèi-xer la varietat d’estils, pro-postes i tendències dels artis-tes de la ciutat. La mostra es va inaugurar el passat 23 de maig i a la sala d’exposicions del Palau Falguera, on podem veure una vintena d’obres en diferents suports i de temà-tica lliure. Artistes locals o vinculats a la ciutat, professi-onals o no, que treballen dife-rents disciplines artístiques, sobretot pintures, però també escultures i el vídeo Imágenes para soñar d’Antonio Caballe-ro que es va passar el dia de la inauguració i el 6 de juny. L’exposició es podrà visitar fins al 15 de juny.

II Exposició de Pintura del Salvador EspriuA més, el col·legi Salvador Es-priu inaugur la II Exposició de Dibuix i Pintura, l’extraesco-lar artística que fan els diven-dres. Els nens i nenes exposen l’obra col·lectiva que han fet durant aquest curs a la sala terrassa del Palau Falguera fins al 8 de juny.

Noli me tangere, tècnica mixta sobre tela de Rubèn González.

el diari de Sant Feliu · juny de 2014 CULTURA

‘La Biblioteca a l’Auditori’ torna a fer pleL’espectacle uneix diferents gèneres literaris i artístics per rendir homenatge a la cultura

La biblioteca es materi-alitza a l’escenari, i ho fa a través d’un seguit de peces dirigides per

Joan Suñé i coordinades per Anabel López, que van presentar la gala amb números musicals i tocs d’humor. És l’espectacle ‘La Biblioteca a l’Auditori’, que ja va per la seva novena edició. El festival celebrat a l’auditori del Palau Falguera va comptar amb la col·laboració voluntària de 68 usuaris de l’equipament, una xifra que ha crescut gràcies als membres del Cor de la Unió Coral, que van donar inici a la vetllada interpretant l’havanera El canó de Palamós.

Tot seguit, es van encadenar les diferents peces. Per continu-ar amb l’apartat musical, aquest va estar representat per Ramon Queralt, que va interpretar la versió catala de Ne me quitte pas de Jacques Brel; el Tercet Har-mònic que va interpretar el Ball de Ferradas i el vals Ones del Da-nubi; l’Alberto Vilas Boas, que

va posar la veu a dues cançons d’Enric Morera; els tangos Cami-nito i Melodia de arrabal; el bolero Solamente una vez a la veu d’Ana-bel López i, també interpreta-da pels presentadors, La vida és bella, emulant als artistes Noa i Miguel Bosé. La cloenda, tam-bé musical, va consistir en una interpretació a tres veus, a les quals es van unir les del públic,

del tema Boig per tu. Cal destacar la mestria de l’acompanyament al piano de Mariam Ushikishvili en les diferents peces, i també de Mario Bueno, que va tocar dos fragments del complex Nocturn de Edvard Grieg.

La literatura en els seus dife-rents gèneres no podia faltar. La recent visita de l’escriptor Pep Coll va donar l’excusa per poder

escoltar la lectura del comença-ment de l’obra Els arbres amics per part de la mateixa Anabel López. Després va tenir lloc la lectura del conte Un día cualqui-era i la declamació d’una selec-ció de poemes, entre els quals no podien faltar els més nos-trats, com Joan Vinyoli i Miquel Salvat-Papasseit -centenari i 90 anys des que van morir, respec-tivament-, i també va es va llegir a Miquel Martí i Pol.

I, per últim, el teatre, amb la lectura dramatitzada de tres obres ben diferents: El genio alegre, els Sardinalers d’Apel-les Mestres i Transacción de J.

Sanchís Sinisterra.Mereixen esment algunes

intervencions especials com la lectura del poema d’Agustí Vilar “L’última carta”, del llibre Capsa de galetes; l’emocionant lectura d’Un cel de plom, obra de la super-vivent als camps d’extermini na-zis Neus Català -el grup Escriure en català ho va fer amb el distin-tiu vermell que feien portar a les preses polítiques-; i la interven-ció de la darrera guanyadora del premi de poesia Martí Dot, Aina Torres, que va llegir el seu text inèdit “Sextina de les dones”. El llibre es publicarà el proper mes de novembre.

21

el diari de Sant Feliu · juny de 2014CULTURA22

Els gegants celebren el 13è aniversari de la proclamació de Sant Feliu, Ciutat Gegantera

El 29 de maig de 2001 Sant Feliu de Llobre-gat es va proclamar la XVI Ciutat Gegan-tera de Catalunya, i des d’aleshores cada maig es recorda l’efemèride amb una

trobada gegantera que organitzen les dues colles geganteres de la ciutat a través de l’Agrupació Cul-tural Folklòrica.

La celebració, que es va fer el passat dissabte 31 de maig, va començar amb una plantada de ge-

gants i capgrossos al parc Nadal seguida d’una cer-cavila fins a la plaça de la Vila, on tots els gegants i apgrossos de les colles convidades -Tordera, Valls, Sant Joan Despí, Sant Boi i Manlleu- van fer el seu ball final. Finalment, totes les colles van sopar ple-gades al pati del col·legi Verge de la Salut. També hi van participar la gegantona l’Espriueta de l’AM-PA de l’escola Salvador Espriu i els gegantons la Martina i el Pol de l’AMPA de l’escola Martí i Pol.

El barri es bolca en les IX Festes de la Salut

Les IX Festes del barri de la Salut no van arrencar fins al dissabte a causa de les precipitacions que van caure divendres a la tarda i vespre. La jor-nada de dissabte 31 de maig es va iniciarà a les

12 del migdia amb el bany d’escuma. A la tarda, va ser el torn de les actuacions de l’Associació Asprodis ballant sevillanes i la ballarina de l’Associació Cultural Andalu-za Ana Márquez, seguides de la demostració de tots els nivells dels alumnes de Taekwondo Molero. Tot i que els infants ja apunten maneres, les demostracions més es-pectaculars van tenir lloc per part dels més grans.

Després va tenir lloc la final del concurs de funky, jazz i hip hop que no es va poder celebrar divendres. Tampoc va faltar el concurs de truites, una competició culinària organitzada per Salut Comerç que ja ha esdevingut tot un

clàssic i un èxit de participació. Hi havia premis a la truita més saborosa, a la més gran i a la més original, i durant el sopar popular el jurat va fer públics els guanyador de “¿Tie-nes huevos?” en la seva 6ª edició: . Els tres es van endur un pernil a casa. El correfoc dels Diables de la Salut a.n unes croquetes infernals incloses- i la disco mòbil, a partir de les 11 de la nit, van posar el punt i final a la jornada de dissabte.

La festa va continuar el diumenge 1 de juny al matí amb un taller a càrrec de dones artesanes, animació infantil or-ganitzada per l’Esplai Diversitat Lúdica i un tast de menjar colombià ofert per l’Associació Fem Amics. A la tarda van tenir lloc les actuacionsdel grup de ball Real Pocket’s Dan-ce, la Chirigota de la Peña Bética Sant Feliu i l’actuació po-pular de l’entitat Joan de Batlle.

Procés participatiuAquests dies està tenint lloc el procés de participació ciutadana per decidir com s’ha de reformar la plaça. Per això, just abans de l’inici de les festes, el dia 29 de maig a les 16.30 h a la plaça de la Salut es va celebrar una ac-tivitat infantil en la qual els nens i nenes del barri ha-vien de dibuixar com els agradaria que fos la nova plaça. L’activitat va comptar amb animació infantil.