Qui governarà Sant Feliu?

La irrupció de noves candidatures distribueixen el vot, segons l’enquesta d’imatge municipal.

la foto del mes

Cervesa artesana, menjar i espectacles. Tots els públics han tornar a trobar una oferta ajustada a les seves necessitats a la Fira de la Cervesa Artesana organitzada per la cerveseria La Taberna de Sant Feliu. La segona cita d’aquest esdeveniment, celebrat el 28 de juny, ha obtingut una resposta tan bona per part del públic com la primera.

OPINIÓ2 el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014

opinió

El pasado mes de mayo cumplió su primer año la PAH de Sant Feliu de Llobregat. He-mos superado, recientemente, la cifra de 100 afectads, que somos los que luchamos con-

tra las injusticias bancarias. Afectados y no afectados nos ayudamos, nos orientamos, nos informamos de las novedades que puedan surgir en los gobiernos y en los bancos y nos apoyamos sin más compromiso que el colaborar en las asambleas semanales, en las acciones y manifestaciones que puedan producirse en momentos determinados.

Cualquier persona, con cualquier tipo de proble-ma con el banco, puede venir y exponer su caso, con la PAH se sentirà respaldada y podrá comprobar que somos muchos los que estamos en la misma situación y que, por complicado que parezca,

SÍ SE PUEDE!!!Por ello, desde la Comisión de Difusión de la PAH

de Sant Feliu de Llobregat, animamos a todo aquel que tenga problemas con su sucursal bancaria, que se sienta perdido y no sepa cómo gestionar su caso, a que venga y se una. La unión hace la fuerza.

SÍ SE PUEDE!!!!!

Los interesados pueden ponerse en contacto con la delegada de la Comisión de Difusión, Vanessa Caña, enviando mail al correo bitxu110609@hotmail.com

Las asambleas se celebran cada jueves de 19h a 21h en la sala de la asociación de vecinos Falguera, situada en la Plaza Rafael Alberti, s/n de Sant Feliu de Llobregat.

Comisión de DifusiónPAH Sant Feliu de Llobregat

Sí se puede! Difícil de governar

A banda de les qüestions estric-tament relatives a la gestió de l’ajuntament, l’enquesta d’imat-ge municipal encarregada pel

govern de la ciutat determina un panora-ma fraccionat amb més grups municipals. Aquest és el resultat de projectar en regi-dors la intenció de vot dels santfeliuencs i santfeliuenques en les properes eleccions municipals el maig de l’any vinent.

Quan resten escassament 10 mesos, pràcticament totes les formacions políti-ques tenen coll avall la seva presència en les eleccions. Fins i tot Podemos, que va ob-tenir un excel·lent resultat a les europees (sent una formació gairebé desconeguda) ja ha manifestat la seva intenció de concórrer a les eleccions municipals. Tan sols la CUP, que encara no ha decidit què farà, i potser alguna candidatura independent (cada ve-gada més difícil de concretar-se) poden afe-gir-se a un panorama que es preveu, tal i com determina l’enquesta, força fraccionat i de difícil governació.

D’entrada es desprèn de l’estudi demos-còpic que totes les formacions actuals te-nen una perspectiva a la baixa, sent la pre-visible caiguda del PSC (pot perdre fins a tres regidors) la més important, arrossegat sens dubte pel context general i la incapaci-

tat de concentrar en clau local el debat po-lític, tot i elevar el to de la denúncia en els darrers mesos (contenciós IBI). La resta de formacions amb presència avui al consisto-ri mantindrien resultats en el millor dels casos (ICV) o patirien una davallada d’entre un i dos regidors (CiU i PP). En canvi, les tres formacions que no tenen representa-ció al ple actualment (C’s, ERC i Podemos) obtindrien representació, des dels quatre regidors d’ERC (podria arribar a ser la se-gona força a l’Ajuntament) als un o dos de C’s i Podemos.

Amb un ple amb set formacions políti-ques, cap d’elles amb una majoria àmplia o suficient per governar i un previsible acord de, mínim, tres forces per poder pactar un govern estable. Sembla un puzle de difícil encaix i que pot acabar convertint els pac-tes de govern en una subhasta més que en una negociació de programa de mandat.

Això si no es modifica la llei electoral, com vol el PP, donant l’alcaldia al més vo-tat. Amb aquests resultats a Sant Feliu ho podria ser el candidat d’una formació polí-tica amb menys d’una tercera part del total dels regidors i amb sis partits a l’oposició, el que accentuaria encara més el paper pre-sidencialista de l’alcaldia davant un ple que quedaria buit de contingut.

editorial

el diari de Sant Feliu

El diari dE Sant FEliu no comparteix necessàriamente les idees expressades als arti-cles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE Sant FEliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels arti-cles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 31, juliol-agost de 201421.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:Publicitat: 609 851 703

publicitat@eldiaridesantfeliu.comAdministració: administració@eldiaridesantfeliu.comMaquetació, edició, redacció, fotografia: Anabel Raluy i LópezRedacció: redaccio@eldiaridesantfeliu.comi anabel_redaccio@sfcomunicacio.cat

Disseny anuncis: David PedraEdita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631989 Dipòsit legal: L-1246-2012Adreça: C. Miquel de Cervantes, 1208980 Sant Feliu de LlobregatBaix LlobregatContacte: redaccio@eldiaridesantfeliu.comTelèfon: 936 857 683

L’alcalde de Sant Feliu, Jordi San José, nega que el cobrament dels 3.333 euros de la Federació Ca-talana de Municipis constitueixi

un sobresou i, per tant, que sigui il·lícit el seu cobrament. La notícia és un dels fils que pengen del Cas Mercuri i va saltar als mitjans el passat dijous 3 de juliol, quan la Plataforma Sabadell Lliure de Corrupció va publicar la llista dels 44 alcaldes i al-caldesses que havien cobrat presumptes sobresous per formar part de la Federació Catalana de Municipis (FCM).

San José es va afanyar a donar la cara, i l’endemà va participar a El Món a RAC1 per dissipar qualsevol ombra de dubte

sobre el seu profit personal en aquesta qüestió. Segons el batlle, “es tracta d’un enorme error jurídic que estem pagant injustament els càrrecs polítics”. Aquest posicionament coincideix amb el de la resta d’alcaldes, que es mostren com a víctimes d’una incompetència dels ser-veis jurídics de la federació.

Abans de la presentació pública de l’en-questa sobre la imatge municipal el ma-teix dia, San José va tornar a insistir en els seus arguments. Segons ell, només es tracta d’un problema de “mala assignació jurídica i comptable”, fent un símil amb un treballador que hagués cobrat les nòmines en un concepte equivocat. Va dir que les quinze mensualitats haurien d’haver cons-tat com a nòmina perquè corresponien per la “responsabilitat de representació” i no com a dieta, un fet en el que no tots coincideixen a l’hora de defensar-se. L’al-calde també va afirmar que només s’hauri-en d’haver cobrat “aquelles reunions a les que s’hagués assistit” i que ell n’ha faltat a algunes. De fet, els Mossos han constatat que els emoluments no es corresponien a l’assistència real a les reunions, com quan es va dissoldre el Comitè Executiu per la celebració de les eleccions municipals.

En resposta als mitjans, San José va afe-gir que veu plenament lícit i compatible cobrar de dos llocs alhora, com a alcalde i com a membre de l’FCM i, en el seu cas, també del Consell Metropolità. Com és habitual en la seva defensa, va argumen-tar que l’assignació “està establerta per la llei”. El problema és que els alcaldes no poden cobrar dos sous fixes, però sí dietes per desplaçaments i assistència a altres organismes públics, com sembla que es va fer per esquivar la legalitat. Per últim, San José va declarar que tot el que percebia “ha tributat el que correspon i que ha anat a parar a Iniciativa”, com acostumen, diu, a fer els militants del partit.

Desencís políticTot i que les quantitats cobrades són min-ses, especialment en comparació amb al-tres sobresous que s’han destapat, la no-tícia impacta per la seva afectació a tots els partits de l’arc parlamentari, menys la CUP i Ciutadans, i perquè l’opinió pú-blica està molt sensibilitzada amb l’ús que s’en fa dels diners públics. Malgrat que la legalitat l’hauran de decidir els tribunals, la percepció ciutadana és que es tracta de sobresous encoberts gràcies a l’enginyeria

retributiva, que ningú s’ha qüestionat du-rant 10 anys. Cap dels càrrecs públics ha fet autocrítica ni ha presentat la dimissió.

Ara, el jutjat d’instrucció 1 de Sabadell cridarà a declarar a tots els alcaldes i al-caldesses de l’FCM i la fiscalia podria pre-sentar imputacions. El cas podria acabar al Tribunal Superior de Justícia de Cata-lunya (TSJC) donada la condició de parla-mentaris d’alguns regidors.

Sabadell Lliure de Corrupció va néixer arran de la imputació de l’alcalde de Sa-badell, Manuel Bustos, al novembre del 2012, i aplega diferents col·lectius i l’As-sociació Lliure d’Advocats de Catalunya.

CIUTAT 3el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014

Jordi San José nega que els 3.000 euros de la Federació Catalana de Municipis siguin un sobresouL’alcalde afirma que la retribució és legal i que no pensa tornar-la

Les diferències de les retri-bucions corresponen a les escales salarials: president,

vicepresident, vocals i mem-bres del Consell. Cal aclarir que el document dels Mossos parla de les quantitats assignades se-gons el càrrec, i no de les que, efectivament, ha cobrat cadas-cú. Els alcaldes implicats han obert un compte bancari per tornar el diners.

L’enquesta sobre la imatge municipal confirma la tendència del repartiment del vot ciutadà en cada cop més colors polítics

Un Ajuntament fraccionat

L'enquesta d’imatge municipal vol copsar l'opinió dels ciutadans so-bre Sant Feliu, la gestió municipal

i l'equip de govern. Nascuda el 2004, les respostes permeten fer un seguiment de l'evolució d'alguns ítems. L'enquesta ha seguit el procediment de les anteriors, amb una mostra representativa de sexes, edats i districtes a través de 800 persones, entrevistades pel Gabinet d'Estudis So-cials i Opinió Pública (GESOP).

De 18 a 29, els més positiusLa majoria de les persones enquestades se senten molt o força satisfetes de viure a Sant Feliu. Els més contents són el joves de 18 a 29 anys, que també són els que creuen que el municipi ha millorat més, i també els que tenen més bones perspec-tives el futur del municipi, i donen més bona nota a la gestió municipal.

També s'ha demanat als interpel·lats que diguin què valoren més de la ciu-tat. El 25% ha contestat la tranquil·litat, el 20% la bona comunicació, el 15% la proximitat a Barcelona, el 13% els espais verds i l'11% els serveis i equipaments. En el cantó contrari, el de valorar quins són

els problemes principals de Sant Feliu, la majoria versen sobre l’espai públic: el 16% pensa que és el soterrament, seguit de prop per l'estat de la via pública i la fal-ta de neteja. Amb un 14% segueix l'atur, la falta de comerç, la manca de transports com el metro, i els impostos. El barri on la nota sobre l’espai públic és més baixa són Les Grases i la Salut, barri que amb Can Calders també dóna la pitjor nota a la Seguretat ciutadana, l’Enllumenat, la Contaminació o el Soroll.

La gestió municipal ha baixat de nota, d'un 3,5% que creia que era el problema principal el 2010, ara ho pensa el doble, un 7,3. Altres indicadors que han empi-tjorat són l'atur, la manca de comerç i els impostos. Tot i ser l’àmbit amb la mitjana més baixa després dels Serveis a joves, els

Serveis d’ocupació i treball assoleixen la nota més alta a Can Calders.

Millora en canvi la percepció sobre la seguretat, els llocs per aparcar, els equi-paments culturals i els serveis socials.

Líders i intenció de votPel que fa al pacte de govern ecoconver-gent, un 40% el considera “bé” i un 36% “malament”. Només el 38% coneix el nom del batlle, i dins d'aquests, el 63% valo-ra la seva gestió amb notes que van de l'aprovat al notable. Apart de l'alcalde, la líder més coneguda és l'exalcaldessa Lourdes Borrell, seguida de la 1a Tinent d'Alcaldia, Rosa Ma Martí. San José, Martí i Borrell són alhora els més ben valorats. Oriol Bossa, d'ERC, és alhora el menys co-negut i el segon més ben valorat.

El 17% dels enquestats manifesta que el seu vot serà per a ICV-EUiA (17%), se-guida d'ERC, que quedaria com a segona força amb un 10% (les dues formacions que més pugen en intenció de vot). Po-dem, CiU i el PSC estan pràcticament em-patats entorn al 4% de l'intenció de vot, però les xifres baixen per als socialistes del 17% del 2010 al 4,4% actual.

Sant Feliu tindrà un nou Casal de Joves

El Casal de Joves s'ha quedat una mica just per a les necessitats actual d'un jovent que cada cap s'implica més i fa

més activitats. La regidora de Joventut, Lí-dia Muñoz, i l'arquitecte municipal, Isidre Viñas, van presentar l’avantprojecte de re-modelació el passat 3 de juliol. Les modifi-cacions incroporen les idees aportades per 400 joves al procés participatiu. El nou Casal tindrà més sales per als bucs d'assaig, un es-tudi de gravació, una cafeteria com a punt de trobada, dues sales polivalents de 70 m2, una sala d'estudi amb llum natural i un espai a tocar de la terrassa com a aula d'art o per fer tallers. També disposarà d'una gran sala de concerts que es construirà sobre la pla-ça del Casal, amb doble alçada, un escenari i aforament per a 350 persones.

L'Ajuntament aprovarà el projecte defini-tiu a l'octubre. Un cop es liciti, es preveu que les obres s'iniciïn durant la 2a meitat del 2015.

Darrera edició de l’Okupa la Nit.

CIUTAT4 juliol-agost de 2014 · el diari de Sant Feliu

El Síndic de Greuges presenta el seu informe anual amb un descens en el temps de respostaAlgunes queixes veïnals, com el sorolls d’alguns locals, romanen sense resoldre

Durant l’any 2013, l’ofi-cina del Síndic de Greuges ha realitzat 136 intervencions, de

les quals s’han derivat 95 actu-acions, entre expedients (40), mediacions (53), consultes i as-sessoraments (41) i actuacions d’ofici (2). Del total, només que-den sense resoldre divuit, i onze expedients s’han hagut de deri-var al Síndic de Greuges de Ca-talunya. En el que portem d’any, es manté estable el nombre de persones que demanen la inter-venció del Síndic.

Les problemàtiques socials han marcat bona part de l’ac-tivitat de la Sindicatura durant l’any 2013, amb un augment de persones que hi acudeixen amb problemàtiques de caire social i econòmic. Són atencions que reflecteixen la crisi econòmica i social i acaba repercutint en els drets més bàsics de les persones,

com ara l’accés a l’habitatge o a una renda bàsica. Segons el Re-cull d’Informes del Fòrum de Síndics i Defensors Locals, que es presenta cada any, les actuacions i queixes sobre habitatge, treball i serveis socials s’han incremen-tat. La crisi i la manca de recursos públics és el primer obstacle per garantir els drets dels ciutadans.

Problemes enquistatsA l’informe que el Síndic, Magí Bo-ronat, va presentar al ple del mes de juny, es detalla cadascun dels casos que ha atès durant el 2013. Els tipus d’intervencions perme-ten fer-se una idea de la proble-màtica ciutadana predominant a Sant Feliu: en la majoria de casos, les queixes estan motivades pels sorolls que causen les obres o fes-tes, problemes entre veïns, manca de manteniment de l’espai públic, problemes de mobilitat a la via pública (sobretot caigudes per

mal estat de la vorera), assumptes relacionats amb els serveis soci-als, problemes amb la sortida, en-trada i estacionament de vehicles (especialment a les zones de càr-rega i descàrrega) i problemes de clavegueram. També hi ha quei-xes pel canvi d’activitats al Com-plex de Piscines, la remodelació del Mercat Municipal, problemes de civisme i, com no, l’IBI. També han aparegut consultes sobre les condicions de la concessió dels nínxols del cementiri municipal i el Síndic ha detectat desinforma-ció en relació als drets funeraris.

Hi ha problemes enquistats que no se solucionen amb el pas del temps i que han aparegut en aquest diari, com la bonificació per al veïnat del bloc de pisos amb plaques solars o els problemes de soroll de determinats locals, com el Gòtic. En aquest aspecte, resa la memòria: “De moment, i malgrat els anys transcorreguts,

el conflicte per les molèsties que genera aquesta activitat segueix sense tenir una solució definitiva. La intervenció continua oberta en el segon trimestre de 2014”.

2014, canvi de dinàmicaA finals de desembre del 2013 es va iniciar el treball amb el 2n Tinent d’Alcaldia, ja que encara restaven 23 casos pendents de re-soldre, quinze dels quals no havi-en estat contestats en un termini raonable, ni tan sols en el termini màxim fixat pel reglament mu-nicipal. Fruit del treball amb el consistori, la majoria d’interven-cions pendents es van resoldre entre els mesos de març, abril i maig. L’Ajuntament va iniciar el segon mandat amb el compromís de millorar la relació i les demo-res, i el Síndic resol que el seu temps de resposta ha millorat i la majoria de qüestions es contes-ten en un termini adequat.

Els ajuntaments catalans van acceptar l’any passat el 67% de les recomanacions emeses pels defensors i el 65% de les queixes es van tancar amb una resolució favorable als afectats. Tot i així, la revista del Síndic manifesta que “s’observa la falta de confi-ança dels ciutadans que l’admi-nistració valori les al·legacions que es fan”, el que “pot estar motivat per una aparença de desenvolupament rutinari i res-postes estandarditzades a les al-legacions, sense posar en valor les proves i arguments aportats pels ciutadans”. També s’obser-va que una part de les queixes dels ciutadans s’inicia davant la falta de resposta a les instàn-cies o peticions presentades. Així, més que la reclamació pel motius de fons, en moltes ocasi-ons la primera petició al Síndic és per la falta de resposta a les qüestions plantejades.

el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014CIUTAT6

La política de transporte público es una parte fundamental de las polí-ticas sociales, y por ello, Ciutadans (C’s) pide que se congelen les tarifas

del transporte público. El partido visualizó su petición el pasado 18 de Junio mediante la presentación por parte del portavoz de la sección local de C’s en Sant Feliu de Llobre-gat, Xavier Alegre, de una instancia en el Ayuntamiento en la que insta al consistorio a revisar las tarifas del transporte público del Área Metropolitana.

Acompañado de los coordinadores de las agrupaciones de C’s del Baix Llobregat, pues la moción ha sido presentada en to-dos los ayuntamientos de la comarca, Ale-gre pidió que “se congelen las tarifas para el año 2015” y que “se amplíen los títulos de transporte de carácter social para que los colectivos más vulnerables, como ju-bilados, discapacitados y parados, puedan disponer de precios más reducidos.”

Por su parte, el responsable de la for-mación en Esparreguera y autor de la moción, Josep María González, ha pro-puesto “tarifas especiales para los títulos

más usados”, como es el caso de la T-10, y “para aquellas personas que se vean obli-gadas a trasladarse diariamente”. Ade-más, González ha exigido que “las tarifas se fijen en base a la variación real del cos-te de la vida y a las condiciones salariales del año anterior”.

Pleno municipalLa sección local del partido presentó la mo-ción en el que fue uno de los últimos pun-tos del pleno. tomó la palabra Raúl Alba, quien criticó la subida de las tarifas en los

títulos más vendidos. El partido pidió una nueva Ley de Financiación del Transporte Público y criticó la gestión de la ATM, que ha amparado subidas del 45% del año 2010 al 2013, pero que aún así adeuda 146 millo-nes de euros. El Pla de Sanejament Públic de la Generalitat prevé que esta se liquide mediante la financiación de los municipios y las tarifas que pagan los usuarios. Tam-bién pidieron que se revisen las zonas y pusieron como ejemplo títulos existentes en otras ciudades europeas.

PP, CiU, PSC y ICV-ISF votaron a favor.

Ciutadans pide una rebaja de precios en el transporte públicoEl partido reclama “congelar las tarifas para el 2015” y que se fijen “precios especiales para los títulos más vendidos”

el diari de Sant Feliu

T’ho pots imaginar? Aquest cartell penjava d’un establiment en el qual vaig sopar l’altre

dia. Em va semblar fabulós! I tenia un altre afegitó: “podeu parlar”, encara més bonic i interessant. T’espanta la idea? Entén-me no vull dir estar en un lloc que no tin-gui Wi-Fi, sinó que puguis parlar. Tinc la impressió que cada vegada ens resulta més fàcil, interessant, seductor o modern, parlar-nos teclejant el mòbil que mirar-nos als ulls i utilitzar la paraula com a vehicle de transmissió de conei-xement, d’informació o de seduc-ció. Tinc l’esperança que aquesta actitud respongui a un “virus” al qual encara no hem trobat la medicació adequada, perquè ens espongi els temps d’estar penjats del Wi-Fi. Per què no fas l’esforç de mirar-lo/la a la cara i veuràs que no té cara d’emoticona sinó que és un rostre de veritat que somriu quan rep un missatge que li agrada, que mou la cella quan allò que li acabes d’anunciar no l’acaba de convèncer, que els seus llavis i els seus pòmuls s’enrogei-xen per aquestes manifestacions libidinoses que li acabes de comu-nicar... Què, com va? Millor? Dei-xes el mòbil una estona? Pobre ja mereix un descans, perquè fa molts anys que no el deixes des-cansar, i els teus dits també per-què, si t’hi fixes, ja en tens algun que s’ha deformat de tant tecle-jar. Encara que estiguis sol, viat-jant, o descansant, seria bo per la teva pròpia higiene mental, que et donessis pauses i com una pa-rella infidel li fessis el salt, al teu mòbil! Èxit. Adéu.

AQUÍ NO TENIM WI-FI!

Los representantes de Ciutadans de la comarca.

Cinc dones estirades a terra i cobertes per un llençol blanc a la portalada del consis-

tori van representar les dones mortes al llarg de la Història a conseqüència d’haver hagut de recorrer a l’avortament clan-destí. Una cinquantena de no-ies i dones, sobretot, mostraven una pancarta amb el lema “NO

a la Llei Gallardón”. Minuts des-prés, les activistes van accedir a la sala de sessions i van repetir la dramatització i, just abans de l’inici del ple que va tenir lloc el 26 de juny, li van lliurar més de 650 cartes al Grup Mu-nicipal Popular, que va prendre en representació d’aquest la regidora Elisabet Ortega entre aplaudiments de la majoria dels

presents a la sala -regidors in-closos-, plena a vessar.

Abans de l’entrega, una de les membres va llegir el text de la carta, en què es fa refe-rència com la nova llei “aboca les dones a la clandestinitat i suposa un retrocés històric en els drets sexuals i reproduc-tius de les dones en endurir burocràticament tant els su-pòsits que es prohibeix de ma-nera encoberta l’avortament” i té una “actitud paternalista i infantilitzadora de la dona, també classista”. La proposta de llei ha estat impulsada pel ministre de l’Interior Alberto

Ruiz-Gallardón, fill de José Ma-ría Ruiz-Gallardón, qui 1983 ja va provar d’aturar la despe-nalització de la interrupció de l’embaràs des de la seva acta de diputat. Critiquen l’estreta relació entre la Seu Episcopal i el PP i demanen que els regi-dors pressionin als dirigents del seu partit per tal de que deroguin la proposta de llei.

El grup que ha impulsat la iniciativa acull persones de di-ferents formacions que volen aplegar-se a la plataforma Sant Feliu Feminista, i l’acte s’ins-criu dins de la campanya “Jo Pareixo Jo decideixo”.

Acció simbòlica contra la reforma de l’avortament abans de l’inici del pleLes impulsores de la reivindicació lliuren 650 signatures als regidors del PP

CIUTAT 7el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014

L’Ajuntament de Sant Fe-liu ha inaugurat el nou camí que permet acce-dir al riu Llobregat des

de Sant Feliu. El dia triat per fer aquest acte obert a la ciutadania va ser el diumenge 15 de juny al migdia.

Un lloc de passeigLes actuacions han connectat la ciutat -a través del Parc Llobre-gat- amb l’espai fluvial, a través d’un camí que porta pel Parc Agrari. El projecte, redactat per l’Àrea Metropolitana de Barcelo-na, ha tingut un cost de 364.114 euros finançat a mitges entre el Fons Europeu de Desenvolupa-ment Regional (Feder) i l’Ajun-tament. Les obres van començar el setembre passat i han canviat

una superfície de prop d’11.000 m2 compresa entre el parc del Llobregat i la cruïlla de sota de l’autopista B-23.

Amb les obres, Sant Feliu dei-xa de donar-li l’esquena al riu, ja que s’ha adequat el paviment, s’han posat punts de llum i s’ha construït una rampa al carrer de Sant Josep per accedir al camí del riu. El passeig també compta amb bancs i passat el pas per sota de l’autopista hi ha una zona d’esta-da que ofereix una visió completa del riu. Properament, s’afegiran panells amb informació sobre el paisatge fluvial.

CelebracióEls Geganters de la Ciutat, els Bastoners de Sant Feliu, la Colla Espriueta i El Tro de Falguera

van participar en la inauguració a través d’una cercavila inclosa en les activitats de la festa del barri Falguera que va permetre guiar la ciutadania fins al parc del Llobregat on les autoritats van fer els parlaments inaugu-rals del camí d’accés.

L’acte oficial va comptar amb la intervenció de la regidora d’urbanisme, Lídia Muñoz, i del coordinador d’Infraestructures de la Direcció de Serveis d’Urba-nisme de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Antoni Farrero. L’alcalde de la ciutat, Jordi San José, va tancar l’acte destacant els valors mediambientals de la recuperació del riu.

Pla de protecció del P. AgrariLa Junta de Portaveus va acor-dar redactar un pla de protecció del Parc Agrari el passat mes de maig. El pla es redactarà en col-laboració amb el Parc Agrari del Baix Llobregat, l’Àrea Metropo-litana de Barcelona i el Departa-ment d’Agricultura de la Genera-litat, a més d’altres institucions vinculades al parc. Aquest Pla contindrà les mesures i les ac-cions pertinents per preservar l’activitat agrària sostenible a la zona del terme, continuar amb les mesures de recuperació de la llera i l’entorn del riu Llobregat, revertir les pràctiques d’explo-tació del sòl agrícola contràries a la llei, impulsar el coneixe-ment i l’ús social del parc i tor-nar a connectar la ciutat amb el riu i el seu entorn.

Sant Feliu inaugura la remodelació del camí d’accés al riuAmb els treballs, Sant Feliu i el Llobregat es comuniquen mitjançant un passeig en què conviuen cotxes, ciclistes i vianants

Al camí hi conviuen cotxes, bicicletes i vianants.

Dos terços del riu Llobregat, un 68% dels trams, presenten un bosc de ribera amb una qualitat mediocre o dolenta, segons assenyala l’infor-

me del 2013 del Projecte Rius, el document de refe-rència en aquest tema que ha publicat els seus resul-tat al mes de juny. Al 77% de les inspeccions s’han detectat residus domèstics, deixalles i runa, i els ni-vells de clorurs superen els 200 mil·ligrams per litre, el màxim que permet la legislació per a les aigües destinades a aigua potable, i del qual són responsa-bles empreses com Iberpotash. Un altre problema greu és la presència excessiva de nitrats procedents de l’activitat agrícola i ramadera.

Llobregat salinitzat

Cessió de les depuradoresLa Generalitat cedirà a l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) la gestió de les depurado-res i col·lectors que do-nen servei a la capital catalana i 22 municipis del voltant. A canvi, re-brà 800 milions d'euros de l'AMB en compensa-ció pel manteniment que hi ha fet l'Agència Cata-lana de l'Aigua (ACA), i que a canvi rebrà part del cànon de l'aigua. El decret llei que es va aprovar al juny és fruit de l'empeny del govern català en reduir el dèficit

per acostar-se a l'1% del PIB. Per la seva banda, l'AMB acudirà als mer-cats internacionals per aconseguir els 800 mi-lions que ha de pagar a la Generalitat. ICV critica que amb aquesta opera-ció financera es traspassi el deute de la Generalitat (990 milions) a l'Àrea Metropolitana, o el que és el mateix, dels 7 mi-lions de catalans als 4,6. Si fins ara, el cànon ser-via per mantenir infraes-tructures i fer inversions a partir d'ara servirà per pagar deute i interessos.

Juliol14 dilluns, 20 hJuliol de clàssics a CineBaix‘The Quiet Man’ (El hombre tranquilo) (VOSE)Al CineBaix

17 dijous, 19 hAssemblea PAH de Sant FeliuA la Seu de l’Associació de Veïns Falguera(pl. Rafael Alberti, s/n)

17 dijous, 19.30 hClub de lectura: ‘La tía Julia y el escribidor’, de M. Vargas LlosaA la biblioteca M. Roig

18 divendres, 20 hIII Cicle Joves Intèrprets al Palau: ‘Els Navegants’ (psicodèlia poètica)Als jardins del P. Falguera

18 divendres, 20 h20 h Micro Obert, amb actuacions de grups del Casal22 h Revetlla d’estiu, a càrrec de Pistoleros de EdisonA la plaça del Casal de Joves

18 divendres, 20 hJuliol de clàssics a CineBaix‘Breakfast at Tiffany’s’(Desayuno con diamantes) (VOSE)Al CineBaix

18 divendres a 21 dillunsCinema (estrenes): ‘Avions: equip de rescat’ i ‘El amanecer del planeta de los simios’Al CineBaixHoraris: www.cinebaix.cat

19 dissabte, 20 h

III Cicle Joves Intèrprets al Palau: The Soul Mamas (soul-funk)Als jardins del P. Falguera

19 dissabte, 21 a 00 h“Nits a l’Escorxador”Lloc: Piscina EscorxadorPreu: 2,20 euros

20 diumenge, 9 a 20 hJornades de jocs d’estratègiaA la plaça del Casal de JovesOrganització: Corredores de las Sombras

25 divendres, 20 hJuliol de clàssics a CineBaix‘The Nutty Professor’ (El profesor chiflado) Al CineBaix

26 dissabte, 21 a 00 h“Nits a l’Escorxador”

A g e n d a d ’ e s t i u

especial estiu especial estiu especial estiu especial estiu especial estiu especial estiu especial estiu especial estiu especial estiu

A g e n d a d ’ e s t i u

especial estiu especial estiu especial estiu especial estiu especial estiu especial estiu especial estiu especial estiu especial estiu

A la Piscina EscorxadorPreu: 2,20 euros

Casal d’estiu de la gent gran (juliol)Lloc: Casal de la Gent GranDilluns: ManualitatsDimarts: Visites a mercats de Barcelona i Caminades per Sant Feliu, de 19 a 20 hDimecres: Entrenament de la memòriaDijous: Racons de BarcelonaDivendres, Tai txi i Qi gong, de 9.30 h a 10.30 h i Ceràmica(Casal de gent gran Falguera)

AgostFesta de sant llorenç

7, 8, 9 i 10 d’agost a la plaça de la Vila

7 dijous, 21.30 hCinema a la fresca

9 dissabte18 h Bitlles tradicionals catalanes20 h Refresc de contes21 h Sopar a la fresca21.30 h Ball a la fresca (es farà el ball del fanalet)Organització: Calaix de Sastre

10 diumenge11.45 h Repic de campanes: toc de festa,a càrrec de la Colla de Campaners deSant FeliuA la Catedral de Sant Llorenç12 h Missa solemne de Sant Llorenç,patró de la ciutat i titular de la CatedralA la Catedral de Sant LlorençOrganització: Parròquia Sant Llorenç19 h Audició de sardanes22h Havaneres i rom cremat

(En cas de pluja el cinema, el ball, les sardanes i les havaneres es faran a la sala Ibèria).

MerCat de pagès al parC de torreblanCa

Diumenges, de 10.30 a 14 hA la plaça de la Torre del parc de Torreblanca

patis oberts

A les escoles Gaudí, Monmany i Salvador Espriu: de 10 a 14 h i de 17 a 21 h

pisCina MuniCipal de l’esCorxador

Fins al 7 de setembreDe dilluns a diumenge, d’11 a 20 hVenda d’abonaments: fins al 9 d’agost, al Complex Municipal de Piscines. De dilluns a divendres, de 8 a 20 h, i dissabtes, de 8 a 14 h

El Tribunal Superior de Justícia admet la demanda del PSC contra l’IBIEl recurs dels socialistes denuncia que la pujada és il·legal

El Tribunal Superior de Justícia de Catalu-nya (TSJC) ha admès a tràmit el recurs

contenciós Administratiu que el Grup Municipal Socialista va presentar contra la pujada addicional del 9% de l’IBI (del 0,501% al 0,546%), en conside-rar la denúncia fonamentada. El TSJC va acceptar el recurs passat 23 de juny, després que el passat mes de abril l'equip de govern de ICV i CiU aprovés en sessió extraordinària la pu-jada del percentatge del tipus d'IBI vigent per a 2014, una mesura contra la qual el PSC va votar en contra en conside-rar-la il·legal.

Durant la Festa de Primave-ra, la secció local del PSC va do-nar suport a la interposició de recursos de reposició per part

dels veïns i veïnes de la ciu-tat, demanant la revisió d’un rebuts als quals s'aplicava el nou tipus de l’impost de Béns Immobles. La formació afirma, com ja va fer la Comissió Ciuta-dana, que l'equip de govern ha obstaculitzat burocràticament la reclamació dels veïns, ha mentit sobre la data de finalit-zació del període de reclamació i ha exigit documentació de la qual ja disposa i que per llei no és d'obligada presentació per formular el recurs.

El PSC remarca que l’equip de govern disposa ara d’una última oportunitat de recti-ficar al ple de juliol accep-tant tots els recursos que han plantejat veïns i associacions, emetre els rebuts amb el tipus del 0,501% i compensar l’excés que ha cobrat en el primer.

Podemos obre cercle a Sant Feliu La candidatura ja té decidit presentarar-se a les municipals

La forma és el missatge i, per això, la incipient assemblea de Podem va triar un cercle per pre-

sentar-se davant de la societat santfeliuenca, als bancs dispo-sats en rodona al Parc Nadal. 200 assistents van confirmar l'ex-pectació que hi havia per veure desmentits o confirmats el se-guiment que mostraren els bons resultats dels comicis europeus.

Totes les associacions de Sant Feliu van ser convidades per l'or-ganització, i aquesta és l'ensenya de la seva política: qualsevol hi pot opinar i decidir, sigui mem-bre o no. Podem té una fe cega en la bondat de l'assemblea: “no som ni d'esquerres ni de dretes, sinó allò que l'assemblea vulgui que som”. Apart de que fer casar la participació àmplia i directa com a modus operandi és difícil amb la indefinició dins l'espectre ideo-lògic; l'assemblea oberta és una arma perillosa, es podria donar la paradoxa que si hagués un de-sembarcament de persones con-tràries a les seves tesis, el nucli de Sant Feliu acabés al pol oposat de les seves posicions inicials.

Envers el 9 N, més enllà d'ac-ceptar el principi d'autodetermi-nació, cada nucli, independent dels altres, pot triar si dóna su-port o no a la independència. També hi va haver certa tiban-tor davant de la reclamació de que l'assemblea es fes en català. Si hi ha una qüestió per sobre de l'altra, és la qüestió social i per al moviment hereu del 15M el dret a decidir va molt més enllà de triar la separació o no. Tampoc hi ha intenció de contactar amb altres moviments de base com la CUP.

Als portaveus se'ls va demanar que glossessin la seva trajectòria.

Es tracta de Luis Serrano, amb un passat a les joventuts socialistes i com a sindicalista; de David Mar-tínez, com a coordinador de co-municació; i Enrique Mirón, com a responsable de finances. Els tres càrrecs es van aprovar a mà alçada al final de la reunió.

L'activitat de la candidatura es vehicularà a través de les comis-sions de participació, que porta-ran el pes de la feina, validada després per votació a l'assemblea oberta. Algunes persones es van apuntar a les comissions i moltes d'altres per rebre informació, su-mant fins a 150 persones. Serra-no en fa una valoració positiva: “Tenint en compte que la presen-tació a Cornellà va congregar una vuitantena de persones, i con-siderant la població que hi ha a un i altre lloc, l'assistència va ser molt bona”. Les comissions sec-torials comprenen organització, finances, serveis jurídics, comu-nicació, cultura i esport, sanitat, serveis ciutadans, ajuntament i treball.

En el Baix Llobregat Podemos compta amb cercles a Corbera, Cornellà, Esparreguera, Gavà, Pallejà, Sant Boi, Sant Joan Des-pí, Vallirana i Cervelló -van ple-gades- i Viladecans. Però al Baix Llobregat, el cercle de Sant Feliu és l'únic que ja té decidida la seva concurrència a les eleccions municipals. L'elecció de la llista que es presentarà es farà saber a finals d'any i, tot i que queda menys d'un any per als comicis, sembla que les estretors del ca-lendari no seran cap problema, tenint en compte que la candi-datura per a les europees es va consolidar en 3 mesos.

Pel que fa al programa, la pro-posta és que els sous dels regi-

dors es rebaixin, tot i que encara s'ha de precisar en quant. Aquest tema va suscitar cert debat, ja que no tothom coincideix en si hi ha d'haver un mínim o un mà-xim. En cas d'obtenir representa-ció municipal però no la suficient per governar, també està per veure si es jugarà a fer coalició amb altres partits o si s'optarà de totes totes quedar-se a l'oposició. En tot cas, el programa es porta-rà davant de notari per tal que les persones que exerceixin el càrrec es vegin obligades a complir-lo. I parlant de diners, el partit no obtindrà més finançament que el dels seus simpatitzants. Bones intencions no hi falten a les inici-atives ciutadanes.

En el decurs del debat hi va haver crítiques dures als partits tradicionals. Al cap d'una hora i mitja, el mateix va començar a perdre el rumb, però queda clar que hi ha ganes i il·lusió per co-mençar a bastir el programa per a Sant Feliu. La propera assem-blea tindrà lloc a finals de juliol.

CIUTAT 11el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014

La Comissió contra la pujada de l’IBI va recollir firmes a les Festes de Primavera.

el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014CIUTAT14

La Diòcesi de Sant Feliu celebra el Corpus amb una catifa que commemora el seu 10è aniversari L’ou com balla, la processó pels carrers del centre i la missa completen la festivitat

La festivitat de Corpus ha tornat a passar per Sant Feliu de la mà de Calaix de Sastre, que va organit-

zar diverses activitats el passat

diumenge 22 de juny. A partir de les 12 del migdia, diversos mem-bres van començar a formar la catifa floral a la plaça de la Vila. Es tractava d’una catifa molt es-pecial, que representava diversos motius relacionats amb la diòcesi del Bisbat Sant Feliu amb motiu del seu 10è aniversari, entre els quals l’escut de la congregació, l’escut de la ciutat, les muntanyes de Montserrat, el mar del Garraf i la vinya del Penedès.

A la tarda, les parròquies van celebrar el Corpus Christi, la celebració de l’encarnació del fill de Déu en pa i vi, amb una missa solemne a la Catedral de Sant Llorenç presidida pel Bis-be de Sant Feliu, Agustí Cortés, després de la qual els presents van sortir acompanyats de molts

nens i nenes que acaben de fer la seva primera comunió a la pro-cessó que va recorrer els carrers Torras i Bages, Vidal i Ribas i Pi i Margall per tornar a la plaça de la Vila, on el bisbe va fer la be-nedicció solemne a l’altar amb la Coral Sine Nomine acompanyant la missa i la Banda Simfònica Ciutat de les Roses de Sant Feliu i l’associació cultural Calaix de Sastre, que també van participar en la celebració.

Al claustre de la catedral tam-bé hem pogut veure -des del di-jous 19 fins al diumenge 22- un altre element imprescindible d’aquesta festivitat, el tradicional Ou com balla, un símbol del cicle de la vida i el renaixement prima-veral, en surar sobre un doll d’ai-gua envoltat de flors.

El llarg pont del solstici d’estiu d’aquest any ha contribuït a bui-

dar l’assistència als actes propis de Sant Joan que, tot i això, no poden faltar. Un grup de santfeliuencs va anar a buscar la Flama del Canigó el dia 23 a Es-plugues per portar-la fins a la plaça de la Vila de Sant Feliu. Com a activitat prè-via es va fer un espectacle d’animació infantil amb Oriol Bargalló i Andrés Garcia, i a un quart de 8 del vespre es va rebre la Flama, Xavier Lorenzo va llegir el manifest, es va encendre el peveter i es va repartir la flama. L’acte, que va tornar a organitzar Calaix de Sas-

tre, va acabar amb un bere-nar de coca i vi dolç.

Pel seu cantó, el Cau va organitzar la seva revet-lla popular a la plaça Lluís Companys amb una cerca-vila, una barrada, espec-tacles de circ i de màgia i música en directe per cele-brar el seu 50è aniversari.

Revetlles populars Per celebrar la nit més cur-ta de l’any, diferents barris van celebrar la seva revet-lla als carrers Joan de Bat-lle, Lluís G. Rius, Sant An-toni amb Carreretes, i a les places de la Salut, Can Ma-ginàs i la Lluís Companys, on la gent gran de la ciutat va celebrar la revetlla el di-vendres 20 de juny.

La Flama del Canigó encén les fogueres de Sant Joan

La flama es va portar des d’Esplugues. Calaix de Sastre

Joan de Batlle, 40 anys de festa

El carrer de Joan de Batlle va cele-brar les seves festes des del diven-dres 20 fins al dimarts 24 de juny, coincidint amb el llarg pont de Sant

Joan. Durant els quatre dies de la celebració diverses activitats han congregat els veïns i veïnes a gaudir de la seva comunitat. Per exemple, vam poder veure als tabalers dels Diables Rojos, el Trio Orquestar, degustar la xocolatada popular o participant al partit de futbol entre velles glòries. Fins i tot els veïns del Joan de Batlle van poder gaudir amb la comèdia teatral El boleto del muerto. Els focs artificials el dia de Sant Joan a la nit van po-sar el fermall a la celebració, que ja compta amb 40 anys d’existència.

Programa Gregal contra els robatoris

El Programa Operatiu Estacional Gregal, dut a terme entre la Policia Local i la Po-

licia de la Generalitat, ja s'ha activat. Ambdós cossos acon-sellen no donar pistes als lla-dres que casa nostra es queda buida, i per això és molt im-portant no publicar el nostre viatge a les xarxes socials de manera que sigui públic per a tothom, ni donar dates. No baixar les persianes, i trucs com temporitzadors que en-cenguin aparells com la ràdio i llums, transmeten la sensa-ció de que la casa està habi-tada. També ajuda estendre peces de roba que es vegin des de l'exterior. Acudir a veïns, amics o familiars per-què la correspondència no s'acumuli a la bústia i con-trolin l'habitatge també és

una mesura que evita molts disgustos. Per molt que sem-bli sobrer, cal tancar amb dues voltes el pany de casa. Pel que fa als comerciants, es recomana instal·lar sistemes de videovigilància i alarmes connectades a la policia.

Tot i que a l'estiu no aug-menten els robatoris a Sant Feliu, sí que augmenten les molèsties generades pel consum de begudes alco-hòliques a la via pública. La campanya Botellón, també conjunta dels Mossos i els agents municipals, s'aplica als carrers adjacents a les carpes del carrer Sant Josep. Pel que fa a les terrasses dels bars, el sotsinspector Juan Carlos Sánchez, afirma que es controlen perquè aques-tes no depassin l’hora de tancament.

CULTURA el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014 15

El II Concierto de Primavera nos traslada a los orígenes del flamencoAl Hamra ofrece una propuesta innovadora basada en un cuarteto de guitarra

Después de la I edición del Concierto de Pri-mavera, la intención de la Peña Bética era

repetir la experiencia. Esta vez el concierto vino de la mano de la mano del joven cuarteto Al Hamra, formada por los alum-nos del Conservatorio Superior de Música del Liceo de Barcelona Héctor Delgado, Josele Rider, Ja-vier Moreno y Marc Segura. Sin necesidad de voz, los tocaores y las guitarras narraron la histo-ria de la segunda mitad del siglo XIX, época en que surgieron las

primeras generaciones de guita-rristas flamencos, que marcaron las pautas estilísticas que defi-nirán al género posteriormente, autores como Paco de Lucena, Ramón Montoya o Miquel Bo-rrull. El concierto recrea, pues, como podrían sonar las guita-rras en el siglo XIX.

El concierto tuvo lugar el pa-sado el primer día del verano, el 21 de Junio a las 9 de la noche en el Auditorio del Palau Falguera, y aunque acusó el puente de San Juan ofreció a los presente nue-ve temas compuestos por el ex-

perto flamenquista Manuel Gra-nados especialmente para este cuarteto de guitarras flamencas, y que tocaba varios palos de este género, como seguiriyas, roman-ces, guajiras y soleás. Cuerdas rascadas, golpeadas, timbradas y acariciadas haciendo alarde de una gran compenetración entre los músicos y una esmerada sin-cronía entre las guitarras.

Al Hamra, nombre que evoca a Al-Ándalus, es una formación que existe desde el año 2013 y ha estrenado disco propio, un ho-menaje a la guitarra del siglo XIX.

Quan la Joana faria 101 anys

Hauria fet 101 anys, i l’Aula de Música i Cul-tura de Sant Feliu va

voler recordar la gran escrip-tora l’1 de juliol amb dos passis de vídeos d’Antonio Caballero, un que recull d’imatges de tots els actes celebrats amb motiu de l’Any Joana Raspall i un altre en què s’explica la seva història i apareixen fragments d’entrevistes d’ella, tots dos amb fotografies de Marc Rius.

Joana Raspall es demanava com hi pot haver gent a qui li agradi la poesia si no s’ense-nya aquesta des que som petits.

Aquesta inquietud és la que va portar la bibliotecària a conrear aquest gènere, considerat me-nor, i el va engrandir. Aquesta i la seva dedicació a la cura de la llengua amb la confecció de diversos diccionaris, i la seva tasca cultural, en general, la van fer receptora de molts reconei-xements, com la Creu de Sant Jordi o la Medalla al Treball.

La poesia de Raspall es ca-racteritza per tenir una mètri-ca, sensibilitat i senzillesa que fan més fàcil la seva lectura tant als nens com a les a per-sones amb dificultats per llegir.

L'Aula de Música recorda la poetessa amb dos vídeos sobre ella

Amb motiu de l’efemèride, l’Aula va guarnir l’entrada amb un mural de poemes i dibuixos fets pels infants a la V Festa de Cavall Fort, a Sant Feliu.

Els diaris, els ulls, les ca-dires, els gats i l’univers sencer. Tot són partícu-les. Però no les conei-

xem totes. Algunes són extre-madament fugaces i difícils de veure, però la teoria ens diu que hi són. El cinema de Sant Feliu va projectar el passat dissabte 7 de juny Bojos per les partícules, Parti-cle fever en l’original en anglès. El documental copsa bé la fasci-nació dels físics per aquest món immensament minúscul i ina-bastable que ho forma tot i ens transmet l’ànsia que tenen per saciar la seva curiositat.

Amb 27 quilòmetres en for-ma d’anell i quatre punts on es fan els experiments, el Centre Europeu de Recerques Nuclears és -ens diuen- una obra d’engi-nyeria única al nostre món. A través de Bojos per les partícu-les assistim als preparatius de la màquina, veiem la diferent concepció de la física entre teò-

rics i experimentalistes i vivim junt als mitjans informatius de tot el món l’esdeveniment de la posada en marxa del cercle gegant, quan els feixos de par-tícules s’alineen per col·lidir a una velocitat propera a la de la llum a la temperatura del 0 ab-solut, recreant el que es va pro-duir un nanosegon després de la gran explosió; però també la decepció quan una fuita d’Heli obliga a suspendre els treballs.

El documental ens trans-porta als dubtes acientífics -podria crear l’accelerador de partícules un forat negre que engolís la Terra?-, ens apropa a la certesa de saber si vivim en un univers únic o en un mul-tivers, a saber el model estàn-dard és vàlid o no i a esbrinar com l’experiment confirma la teoria i demostra l’existència del Bosó de Higgs, malanome-nada la partícula de Déu, la ma-leïda partícula que ho enganxa tot i fa que el món sigui com és.

L’enginy que comparteixen subterràniament Suïssa i França ha superat les divisions que en-cara hi ha a Europa, a diferència dels Estats Units, on la reticèn-cia dels republicans a gastar una morterada en alguna cosa que ningú sap explicar del cert per a què serveix els porta definitiva-ment a tancar el projecte: “Que inventin i ells i ja els robarem la idea, com sempre han fet”,

és una frase que impacta per la seva sinceritat. Però ja ho diu David Kaplan, Doctor en Física protagonista al film, que quan es van descobrir les ones de rà-dio llavors tampoc se sabia per a què servirien. Val a dir que molt abans d’estrenar-se el CERN ja va inventar quelcom molt pre-sent a les nostres vides, la World Wide Web, que no Internet, in-vent -aquest sí- estadounidenc.

Els tigres del Sudan del SudI amb la febre mundialista de fons, una altra emoció, la de la posada en marxa de la selecció de futbol del recent nascut Su-dan del Sud, es va poder veure el 5 de juliol amb Zoran i els tigres del gol. El futbol serveix de pre-text per seguir l’any I de la nova nació, mostrant les ferides del país sense abandonar un sentit de l’humor càustic.

Clàssics de sempreAl juliol, el Cinebaix ha prepa-rat una tanda de títols clàssics que no poden faltar en el nostre repertori. Cinema d’ahir amb qualitat digital i a la gran panta-lla, en versió original subtitula-da en castellà. Els passis tindran lloc els dilluns i divendres de ju-liol a un preu de 5 euros, gratu-ïta per als socis. La llista inclou Cantando bajo la lluvia, Desayuno con diamantes, El hombre tranqui-lo y El profesor chiflado.

el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014 CULTURA 17

Física i futbol al CinebaixEl documental Bojos per les partícules segueix l’emoció de la posada en marxa del Gran Accelerador d’Hadrons

Intercanvi d’andròmines

La primera edició de l’An-dròmina ha esdevingut un èxit al pati de l’Ate-neu. Una experiència

d’intercanvi a la qual una vinte-na de paradistes hi va participar portant les seves andròmines, ja fos roba, cromos, llibres, joguines i objectes de decoració, qualsevol tipus d’objectes de segona mà que es trobessin en bon estat. La jornada, que va durar tot el dia el dissabte 6 de juny, va comptar amb l’amenització de música en viu del Sindicat Pomorska i un punxadiscos. La fira d’intercanvi se suma a ja existent d’artesans locals Somiatruites, si bé amb una concepció diferent.

L’Ateneu estrena el seu primer mercat d’objectes de segona mà amb una vintena de parades

Enriqueta Martí és un dels personatges més foscos i fascinants del Sant Fe-liu de Llobregat. La vida

d’aquesta dona és una oportunitat per parlar d’un període la història en què Sant Feliu canvia molt, el pas del segle XIX al XX. Es tracta-va d’una població rural, amb 2.478 habitants, la majoria jornalers molt pobres, i un 60% menor de 20 anys. Sant Feliu que comen-ça a industrialitzar-se, el 1854 es construeix l’estació de ferrocarril i Can Bertrand l’any 1861. Alesho-res, el centre del poble es trobava a la plaça del Mercat -la carretera s’havia fet a finals del segle XVIII- i més enllà de l’església hi havia poques cases. Les famílies més importants de llavors es trobaven entre els cognoms Gòmina, Fal-guera i Torreblanca.

Enriqueta Martí va néixer el 1868. Casa seva estava al camí principal de l’època, el carrer Fal-guera. Als 18 anys, i segons alguns documents, va anar a Barcelona a fer de mainadera, i al cap d’uns anys va acabar exercint la pros-titució. Un fet que podria haver marcat l’Enriqueta va ser la mort del seu primer fill amb 9 mesos.

Fabricant d’àngels?La fi de l’Enriqueta va començar quan vivia al Carrer Ponent (avui Joaquín Costa) de Barcelona. Una veïna va avisar la policia: havia vist una nena al seu pati de llums totalment rapada. Els agents es van trobar amb aquesta i una al-tra nena més petita, que anomena “mare” a l’Enriqueta. Més tard es va saber que les nenes eren l’An-gelita, filla de la seva cunyada, i la Teresita Guitart, una nena de 5 anys de la quals els seus pares n’havien denunciat la desaparició.

La cunyada havia tingut dos fills, un nen i una nena, però la

situació de viduïtat l’impedia mantenir-los i els va donar a l’En-riqueta. Sembla, però, que el nen va acabar tornant amb la mare. Per embolicar més la troca, però, l’Enriqueta Martí va inscriure la mort del seu propi fill Alejandro com si es tractés del fill de la cu-nyada, es creu que per evitar que el cridessin a files quan fos gran. Ua pràctica que, tot i il·legal, era habitual entre les famílies pobres, que no tenien cap altra manera de lliurar-se del servei militar.

Enriqueta va ingressar a la presó de la Reina Amàlia. Es deia que al principi va gaudir de certa protecció, ja que tenia informació dels alts estaments de la societat, però es va deteriorar molt físi-cament i va acabar morint l’any 1912. Tanmateix, malgrat que se li van atribuir molts infanticidis, l’únic cas provat és aquest se-grest. Al cas va adquirir quotes d’una gran repercussió a la prem-sa, que comença a fabular histò-ries de tota mena i demonitzen el personatge de l’Enriqueta Martí, titllant-la de “mala dona” i “la bruixa” (la denominació Vampira del Raval arribaria més tard). Els periodistes revelen l’habitatge de la seva germana a Molins de Rei, entren a casa seva -precintada per la policia-, i fotografien la seva

roba... La policia va inspeccionar totes les cases on havia viscut de lloguer. A moltes, van trobar-ne ossos, però en aquella època era habitual que la gent acumulés os-sos de tota mena per revendre’ls per fer botons o pegament.

Clima político-socialLa santfeliuenca es va trobar sen-se ningú que la defensés. La ger-mana de l’Enriqueta, una minyo-na que residia a Molins de Rei, no acut a declarar a favor d’ella, i el seu marit, Joan Pujaló, nega que tinguin fills en comú, potser per encobrir les seves germanes. Pin-tor artístic de professió, aprofita les entrevistes que li fa la prem-sa per vendre els seus serveis de pintor. Pujaló era simpatitzant d’Alejandro Lerroux (el fill que van tenir es va anomenar com el líder del Partit Radical), i la seva admiració el va portar a pintar un oli d’ell i els seus regidors. De fet, l’anomenaven el pintaradi-cals. Al líder del PR, però, no li va agradar gens.

Al 1911, els estira-i-arronses entre carlistes i lerrouxistes eren molt habituals. El Partit Radi-cal a Sant Feliu tenia força pes i tant aquest com els carlistes fe-ien mítings als quals convidaven personalitats importants. El local d’aquest partit de tall obrerista i anticatalanista es trobava on ara podem veure la botiga Juguettos, a la carretera Laureà Miró.

Les associacions importants al tombant de segle eren l’Ateneu Santfeliuenc, creat per burgesos republicans el 1881 i de caire il-lustrat; el Casino, format per bur-gesos conservadors; i la Unió Co-ral, nascuda com una ajuda mútua obrerista.

Treball i educació precarisA Sant Feliu hi havia un escola pú-blica i altres de religioses, més ca-res. La pública es trobava al carrer Pou de Sant Pere, i era un centre amb molt pocs recursos i on les alumnes estudiaven amuntegades per 0,75 pessetes al mes. Una carta de la seva mestra, datada el 13 de juliol de 1880 i adreçada a la Jun-ta Local d’Instrucció Pública, ens mostra les condicions pèssimes que tenia, amb manca de materi-al i un sou misèrrim. La Junta no pren en consideració la queixa.

En canvi, l’escola dels nois dis-posava d’un pressupost més gran (206 pessetes en front les 137 de

les noies) i més material didàctic. Tot i que l’ensenyament femení a primària era obligatori des de la llei Moyano de 1857, sovint les noies deixaven l’escola abans que els nois per atendre les tasques de la llar o per treballar a la fàbrica. L’any 1900, l’analfabetisme feme-ní a Catalunya era del 69,7%. A diferència de la majoria de dones obreres, però, Enriqueta Martí sabia llegir i escriure, i d’ella es

destacava que “parlava molt bé”. Homes i dones començaven a

treballar als 10 anys, les jornades assolien les 12 hores i fins al 1904 no va arribar el descans domini-cal. Les obreres havien d’alletar els seus nadons a la fàbrica, cobra-ven la meitat que els homes i feien les feines més dures. A més, eren mal vistes perquè suposaven una competència deslleial i perquè deixaven la casa desatesa.

CULTURA18 el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014

La veritable història d’Enriqueta Martí

Si voleu saber més sobre aquesta figura his-tòrica, ja literària, i a l’espera de que facin la pel·lícula, hi ha una nodrida collita de ficció que ha sorgit gairebé al mateix temps. El cielo

bajo los pies, d’Elsa Plaza; La mala dona, del criminò-leg Marc Pastor; El misterio de la calle Poniente, de Fernando Gómez; i Los diarios de Enriqueta Martí, de Pierrot. Elsa Plaza també és autora de Desmontado el caso de la Vampira del Raval, llibre que va presentar al Centre Cívic Mas Lluí el 15 de maig i que va com-plementar amb una ruta per Barcelona el dia 31, per conèixer els escenaris de l’Enriqueta a Barcelona. Un recorregut de gairebé 3 hores pel barri del Raval: al carrer d’en Roca, on hi havia els prostíbuls; el carrer Ferlandina, on a principis del segle XX hi havia les seus de diverses organitzacions republicanes, feministes i ateneus; i una visita a l’espai on havia estat la presó Reina Amàlia, on ara hi ha la plaça de Josep Maria Folch i Torres i l’Institut Milà i Fontanals.

Hi va haver més actes entorn la figura de l’Enriqueta Martí: el 22 de maig va tenir lloc una xerrada d’Agustí G. Larios sobre la violència sociopolítica en el Sant Feliu de principis del segle XX, (és coautor del llibre Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història, i últimament ha investi-gat la Setmana Tràgica a la ciutat). El 25 de maig va te-nir lloc una ruta per Sant Feliu guiada per l’historiadora i membre d’Arrels Locals, Bea Jiménez. La informació de la ruta ha servit de base per a aquest article.

Per conèixer la vampira santfeliuenca

La nena Angelita, rescatada per la policia.

La santfeliuenca li van atribuir múltiples desaparicions, no demostrades

GRUP 1

CornellàHan pujat a Segona B: Es funda el 1951 amb la fusió de quatre clubs, tot i que és fruit de la unió d'altres entitats anteriors a l'any 1923. Ha militat durant dotze anys a 3a Divisió i

aquest any ha guanyat la lliga i ha ascendit a 2a B.

CF MontañesaEl sotscampió s'enfronta al campió: L'equip de Nou Barris ha quedat empatat a punts a la lliga de Tercera amb el Cornellà però no ha pujat. El club es funda el 1926 i ha militat sis anys a 1a Catalana i l'any 2010 va ascendir a 3a Divisió.

Martinenc FCL'amfitrió puja a Tercera després de 19 anys: El club de Sant Martí de Provençals es funda el 1922 i la campanya que ve jugarà a 3a Divisió després de 19 anys a 1a Catalana. Entre 1986 i

1995 va jugar a 3a Divisió.

GRUP 2

UE Sant AndreuSempre a Tercera o a Segona B: Fundat el 1909, aquest any ha militat a 2a Divisió B. De Sant Andreu del Palomar, ha estat un cop campió de

la Copa Catalunya, tres cops campió de Catalunya de Se-gona Categoria, dos cops campió de 2a Divisió B, un cop campió de Primera Divisió Catalana i un cop campió de de la Copa Federació. Aquest any ha quedat 15è del grup 3 de Segona B.

CD EuropaUn dels fundadors de Primera Divisió: El club de la Vila de Gràcia es crea el 1907 i el 1923 va ser finalista de la Copa del Rei però va caure a la final contra el Bilbao. Va ser un dels fun-

dadors de la lliga de Primera Divisió, on hi va jugar tres anys. Dos cops campió de Catalunya, ha jugat sis tempo-rades a 2a A, una a 2a B i 50 a Tercera. Aquest any ha quedat tercer a 3a Divisió, però no ha pujat.

UE SantsTornen a Primera Catalana: Fundat el 1922, va ser el primer equip que va anar a l'estranger a jugar: ho va fer a Alemanya el 1925. Sempre va militar a 3a Divisió, fins el 1997 que va baixar a Primera Catalana, on hi va ser fins el 2012.

Aquest any, ha jugat la promoció d'ascens a Primera Ca-talana i en un 'play-off' a doble enfrontament s'ha im-posat al Camprodon per 2 a 0 i 3 a 1. Ja és de Primera Catalana altre cop.

GRUP 3

CF BadalonaEl més antic, amb més títols: És el més veterà del torneig, fundat el 1903. Va ser campió de 2a B el 2006 i ha estat sis cops campió de Terce-ra Divisió. Ha estat catorze vegades a 2a A, vuit a 2a B i 40 a Tercera Divisió. Ha guanyat una

Copa Federació i un Campionat de Catalunya de Segona Categoria. Aquest any ha quedat 13è a 2a B.

UE RubíUn equip tradicional a Tercera Divisió: L'equip del Vallès Occidental es va fundar el 1912 i aquest any ha quedat 5è a Tercera Divisió, op-tant fins el darrer moment a jugar la promoció d'ascens. El 1993 va pujar a 2a B. Alguna tem-

porada ha militat a Regional Preferent, però és un dels equips tradicionals a Tercera Divisió.

CE JúpiterUn històric que ara milita a Primera Catala-na: El club del Poble Nou de Barcelona es va fundar el 1909 i ha guanyat cinc Campionats de Catalunya de Segona Categoria, un Campi-onat d'Espanya de Segona Categoria, una lli-

ga de Primera Catalana i tres torneigs Vila de Sant Martí. Dues temporades a 2a A, una a 2a B i 44 a Tercera Divisió.

GRUP 4

AE PratEntre 2012 i 2014, a Segona B: El club del Baix Llobregat neix amb el nom actual el 1945, tot i que la seva història es comença a forjar a par-tir del 1910. Aquest any ha perdut la categoria de 2a B. Ha estat deu vegades a Tercera Divisió

i nou a Primera Catalana. Ha guanyat un Campionat de Catalunya Amateur i la lliga de Tercera Divisió el 2012. Vigent campió de l'Històrics.

Santfeliuenc FCEl segon més antic de l'Històrics: El club es funda el 1905 i és el més antic de la seva co-marca i el segon més veterà del torneig per darrera del Badalona. Aquest any ha jugat per primera vegada a Tercera Divisió, des-

prés d'imposar-se al Masnou en el play-off d'ascens de Primera Catalana de 2013. És l'equip revelació del seu grup de Tercera Divisió.

CF PeraladaAconsegueix l'ascens a Tercera Divisió: El club de l'Empordà es va fundar el 1915 i, a partir de 2002, va estar cinc anys a Tercera Divisió. El 2007 va baixar a Primera Catalana i aquest any ha aconseguit altre cop l'ascens a Tercera Divisió després de guanyar la lliga del grup 1 de

Primera Catalana. És l'únic equip del torneig que no és de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.

ESPORTS20 juliol-agost de 2014 · el diari de Sant Feliu

El Santfeliuenc ha entrat a l’Olimp dels clubs històrics i més tradici-onals del futbol modest català, és a dir, d’aquells equips que por-

ten molts anys fent rodar la pilota i que juguen a les lligues de Primera Catalana, Tercera Divisió i Segona B. L’entrada a aquest ‘selecte grup d’elegits’ s’ha esceni-ficat amb la confirmació d’una invitació, ja que per primer cop a la seva història el Santfeliuenc jugarà el Trofeu dels His-tòrics del Futbol Català que organitza el Martinenc FC des de 1984 i que enguany compleix 29 edicions. Amb els anys, aquest campionat s’ha convertit en el tret

de sortida que simbolitza l’inici de la tem-porada del futbol a casa nostra i serveix per veure aquells conjunts que es troben a la frontera entre l’esport professional i el semiprofessional.

Rendiment i històriaDotze seran els conjunts que es disputaran el trofeu entre el 4 i el 9 d’agost al Munici-pal del Guinardó repartits en quatre grups. Els equips que hi acaben jugant ho poden fer perquè l’organització segueix uns cri-teris per elegir-los: el seu rendiment es-portiu durant la temporada anterior i la seva història. El Santfeliuenc jugarà els

Històrics perquè ha pujat a Tercera Cata-lana i perquè clarament s’ha convertit en l’11 revelació de la passada campanya.

El president del club, Alberto Prie-to, manifesta que “és un orgull disputar aquest títol perquè té història, reconeixe-ment i privilegi”. El directiu també desta-ca allò que els ha permès accedir-hi: “Ens han trucat per participar-hi i això vol dir que ens hem consolidat a la màxima cate-goria del futbol català, que ens hem situat en paral·lel a la trajectòria esportiva d’al-tres clubs històrics i que valoren els mè-rits aconseguits durant les dues darreres temporades”.

Contra dos equips de TerceraEl Santfeliuenc debutarà el dijous 7 d’agost contra l’AE Prat i el perdedor d’aquest duel s’enfrontarà al Peralada. El darrer partit de la fase de grups enfron-tarà el guanyador del Prat-Santfeliuenc amb el conjunt de l’Empordà. El format d’enfrontaments de la primera fase serà el de 3X1, amb 45 minuts de joc.

Els quatre vencedors de cada grup ju-garan les semifinals a 90 minuts i, en cas d’empat, llençaran cinc penals. La final es jugarà el dissabte 9 d’agost i el Prat serà l’equip que defensi el títol aconseguit la passada edició. Xavi Martí i Juan.

El Santfeliuenc entra a l’Olimp dels clubs històrics del futbol catalàL’equip jugarà per primera vegada el torneig que organitza el Martinenc des de 1984 i que marca l’inici de la temporada pels clubs catalans de Segona B, Tercera i Primera Catalana

(Vigent campió: Prat)

5 : Júpiter i Badalona

4 : Martinenc

3 : Horta

2 : Gramenet

1 : Sants, Santboià, Badaloní, Masnou, Europa i Prat

Els 11 campions de l'Històrics

21el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014 ESPORTS

La lliga de Tercera Divisió començarà el 24 d’agostEl Santfeliuenc disputarà la seva segona temporada a Tercera i mirarà, com a mínim, de consolidar-se definitivament a la categoria assolida l’any 2013

El Santfeliuenc co-mençarà la lliga al grup V de Tercera Divisió el 24 d’agost

i l’acabarà a la jornada del 17 de maig de 2015. La Federa-ció Catalana ja ha fet públic el calendari, tot i que encara no ha facilitat els emparella-ments de cada jornada. La campanya 2014-2015 comp-tarà amb quatre diumenges de descans, els dies 21 i 28 de setembre i el 28 de desembre i el 4 de gener. També s’han fixat tres jornades que es ju-garan els dies laborables; la primera es disputarà el 10 de setembre. Les tres res-tants encara no disposen de data fixa, tot i que la Fede-ració ha proposat els dies 8 d’octubre, 12 de novembre, 25 de març i 15 d’abril. A la fi de la passada temporada, es van confirmar els descensos de categoria del Santboià, Rapitenca i Gramanet Milán. Els nous rivals del Santfeli-

uenc a la lliga del grup V de Tercera seran el Prat (que ha baixat de Segona B) i el Peralada, el Sabadell B i el Martinenc (que han assolit l’ascens després de jugar a Primera Catalana).

El Santfeliuenc disputarà la Copa CatalunyaLa Federació Catalana ha creat la Copa Catalunya Amateur i la Copa Catalu-nya Absoluta per a la tem-porada 2014-2015. El Sant-feliuenc jugarà a l’Absoluta, que comprèn els equips de Tercera, Segona B, Segona A i els campions de Prime-ra Catalana. Les eliminatò-ries es disputaran a partit únic i es jugaran al camp de l’equip que militi en una ca-tegoria inferior a la del seu rival. Si són de la mateixa categoria, el camp es deci-dirà per sorteig. Les dates dels partits encara no s’han fet públiques. X.M.J.

El Santfeliuenc ha tan-cat la seva primera temporada a Tercera Divisió amb una ac-

tuació més que destacable i quedant situat a mitja taula. Aquest esforç ha estat reco-negut per tots els clubs de la categoria i també per Ràdio Marca Barcelona, que ha no-menat al club de Sant Feliu com l’equip revelació de la temporada del futbol català.

Els blanc-i-blaus ja van re-bre aquest guardó la tempora-da 2009-2010, quan es va pu-jar a Primera Catalana. Ràdio Marca ja fa més de dues dè-cades que entrega premis als equips semiprofessionals del futbol català, els de Segona B, Tercera i Primera Catalana.

Equip revelació del futbol català

Calendari i rivals del Santfe abans de l’inici de la lliga

22 de juliol: Inici dels entrenaments i pretemporada.27 de juliol: Juvenil Espanyol. Ciutat Esportiva Daniel Jarque.30 de juliol: UE Sant Andreu (Segona B). Narcís Sala (*) 2 d’agost: UE Cornellà (Segona B). Les Grases.2 o 3 d’agost: Copa Catalunya. CE l’Hospitalet. Les Grases.7 agost: Trofeu Històrics. Municipal del Guinardó.(*) 10 agost: CF Vilanova (Primera Catalana) Alumnes Obrers.13 agost: UE Sants (Primera Catalana). Les Grases.(*) 16 agost: CE l’Hospitalet (Segona B). Municipal de la Feixa Llarga.(*) POSSIBLES CANVIS: El partit contra el Cornellà del 2 d’agost es podria veure alterat pel partit de Copa Catalunya. Si els santfeliuencs superen la primera ronda, s’hauran d’enfrontar el 9 o el 10 d’agost al guanyador del Gavà-Terrassa. I si superessin la segona ronda, hauran de jugar el 16 o el 17 d’agost contra el Santboià, el Sant Andreu, el Rubí o El Prat. A més a més, el Santfeliuenc es podria classificar per a les semifinals de l’Històrics del 8 d’agost o per la gran final que es jugarà el 9 d’agost.

ESPORTS22 el diari de Sant Feliu · juliol-agost de 2014

Temporada d’or del futbol femení de la Peña Recreativa

Les noies del Cadet-In-fantil de la Peña Recre-ativa, entrenades per Cristian Grajera, han

protagonitzat una temporada espectacular i històrica i s’han proclamat campiones de lliga

del seu grup amb tots els partits guanyats i sotscampiones de Ca-talunya en una final disputada a Les Grases contra l’Espanyol i en el marc de la 5a Festa del Fut-bol Català. El partit va ser una lluita de David contra Golliat, el

modest club de barri que basa els seus avenços en el treball i el sacrifici contra el totpoderós Espanyol, amb els seus grans recursos, tant econòmics com humans. Les noies del barri Fal-guera van caure per 7 gols a 0, tot i que van lluitar des del pri-mer minut per fer saltar la sor-presa. En els primers moments van disposar d’algunes ocasions, però el primer gol de les blanc-i-blaves va marcar la diferència i la Peña va començar a xocar contra la defensa rival i contra l’efectivitat ofensiva de les de Cornellà-El Prat, que durant la lliga també van guanyar tots els enfrontaments i van anotar 357 gols, 14,875 per partit.

El futbol femení de la cate-goria Cadet-Infantil està format per només tres grups i per tal d’accedir a les finals del Campio-nat de Catalunya es van enfron-tar els millors equips de cada

grup. La Peña es va imposar a les semifinals al Cabrera de Mar, que havia estat el segon classifi-cat al grup on juga l’Espanyol.

Un equip que pot seguir fent històriaTots els clubs destaquen que és molt difícil formar equips i acon-seguir una cantera estable en l’apartat de futbol femení. Amb aquest grup de jugadores del Ca-det-Infantil (que ja han assegurat que continuaran jugant juntes la temporada que ve), sembla que el futur del futbol femení a la Peña està assegurat i que es poden aconseguir més títols.

Aquest any han guanyat els 20 partits de lliga i han fet 169 gols. Però no tot són èxits col-lectius, ja que cal destacar que la màxima golejadora de la Peña i del seu grup, Laura Fernández, que ha fet 107 gols, ha superat a les dues màximes golejadores de

l’Espanyol, que han arribat als 60 i als 64 gols. La mateixa Fernán-dez s’ha estrenat amb la Selecció Catalana sub-16 i ha estat con-vocada per la Selecció del Baix Llobregat sub-16 juntament amb la seva companya d’equip Judith Saubí. A més, la portera, Noelia Coronado, ha estat la menys go-lejada del seu grup de lliga. Sem-bla que el futur del futbol feme-ní a la Peña està assegurat amb aquest grup de jugadores.

Xavi Martí Juan

Les noies del Cadet-Infantil guanyen la seva lliga i perden la final del Campionat de Catalunya contra l'Espanyol després de superar el Cabrera de Mar a les semifinals

L’equip del barri Falguera fitxa un nou entrenador per a l'Amateur ARomà Escuer, que ha entrenat el Valldoreix A durant la passada temporada, arriba amb l'objectiu d'aconseguir l'anhelat ascens a Segona Catalana

Quan Romà Escuer es va fer càrrec de l'Amateur A del Valldoreix, després de deu jornades disputades,

l'equip només havia sumat dos punts i es trobava en una situació crítica al grup 10 de Tercera Catalana. Després d'un intens treball, va aconseguir que el Valldoreix no perdés la seva categoria a manca de dues jornades pel final de la lliga 2013-2014. Es-cuer, abans del Valldoreix, ha entre-nat altres conjunts de Sant Cugat en categories amateur i de futbol base: Mirasol, Júnior i Sant Cugat. La jun-ta directiva de la Peña Recreativa ha anat a buscar els serveis d'Escuer i el mateix tècnic ha afirmat que creu que ho han fet per “la bona tempora-da que he portat a terme amb el Vall-doreix”. L'entrenador ha manifestat a aquest diari que el seu objectiu de cara a la temporada 2014-2015 “serà el de l'ascens”. Escuer ha indicat que “si el nucli principal de l'equip con-tinua la temporada que ve hi hauran opcions de pujar, ja que només con-

templo la incorporació de dos o tres jugadors nous que ens facilitarien aquelles coses que ara no tenim”. El que ha estat fins ara l'entrenador de la Peña, Carlos Ruiz, abandona la dis-ciplina del club, després que la Peña hagi estat durant quatre temporades al límit d'assolir el preuat ascens a Se-gona Catalana.

Vinculat a l'EspanyolRomà Escuer s'ha presentat a les eleccions del RCD Espanyol en dues ocasions, el 2011 i el 2012. Pertany a l'Associació de Petits i Mitjans Accio-nistes de l'Espanyol i també ha for-mat part de la junta directiva del club blanc-i-blau diversos anys. Actual-ment, està vinculat a la Plataforma Opositora a la junta actual del club. Per assolir el seu gran objectiu, la Peña ha fitxat a un tècnic que coneix en profunditat el món del futbol.

Els rivals de la propera temporada

La Federació Catalana ha fet pú-blica la proposta d'agrupació del grup on juga la Peña Recreativa, el 8 de Tercera Catalana. Sant

Andreu i Martorell han pujat a Segona, mentre que la Penya Barcelonista Sant Vicenç, l'Abrera i el Vista Alegre han baixat. Els nous rivals del grup sembla que seran el Castelldefels B, el Cervelló, l'Incresa de Molins de Rei, la Palma de Cervelló i el Sant Esteve ses Rovires. La resta ja són antics coneguts de l'equip del barri Falguera: Ciudad Cooperativa, Corbera, Esparreguera, La Guàrdia, Mo-lins de Rei, Olesa de Montserrat, Pallejà, Papiol, Sector Montserratina, Torrelles, Vallirana i Vinyets Molí Vell.

Les noies de la Peña s’han enfrontat al totpoderós Espanyol.

Les noies de la Peña van rebre el suport dels seus familiars

i dels seguidors des de la grada.

Xavi Martí Juan