El Diari de Sant Feliu, num.24

Nmero 24 // 20.000 exemplars // desembre de 2013 // Sant Feliu de Llobregat

Sant Feliu acomiada lAny Joana Raspall

Enamorada de les lletres. Joana Raspall es caracteritza per una manera de fer delicada i afable. Renovadora de la llengua i els gneres, aquesta deixeble de Carles Riba s a ms lescriptora ms longeva de la literatura catalana. Adu a lany dels 100 anys. p 29.

UrbanismoLos vecinos de la calle General Manso reclaman que se solucionen los accesos al prquingcomunitario. p.6

ConvivenciaEl gobierno local avanza en la elaboracin de un plan de convivencia. Mientras, los vecinos protestan por los ruidos. p. 10

el diari de Sant FeliuEl diari dE Sant FEliu no comparteix necessriamente les idees expressades als arti-cles dopini. La responsabilitat daquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE Sant FEliu no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels arti-cles aliens a aquesta redacci.La reproducci total o parcial dels continguts daquesta publicaci queda subjecta al consentiment de leditor, aix com dels respectius propietaris intellectuals dels mateixos.

Nmero 24, desembre de 201320.000 exemplars Imprs a Grficas de Prensa Diaria SAU

Distribuci:Podeu consultar ledici digital a:

Fotografia: Elsa Silvestre 674 35 92 03Director Comercial: Pau Ramell674 35 92 [email protected]: [email protected], edici, redacci, fotografia: Anabel Raluy i LpezRedacci: [email protected]

Disseny anuncis: David PedraEdita: SANT FELIU COMUNICACI, SLNIF: B-65631989 Dipsit legal: L-1246-2012Adrea: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix LlobregatContacte: [email protected]: 936 857 683

Juga Verd Play, canviar el sistema

Sovint tots els agents que participen en lesport en edat escolar somplen la boca contnuament de la impor-tncia de lactivitat esportiva des duna vessant educativa, dels valors, de for-maci del nen o la nena en definitiva, per sobre de la vessant estrictament per sobre competitiva.

Per a lhora de la veritat s el resultat, guanyar, el que prima per part de les en-titats i clubs, com dels propis protagonis-tes, els nens i nenes i, com no, el pares. s la influncia de lesport professional i dels mitjans de competici.

Per qu passaria si, des de petits, els nens, els pares, entrenadors, clubs i rbi-tres sabessin que marcar ms gols no s su-ficient per guanyar un partit, que cal com-portar-se correctament, saludar al contrari abans i desprs del partit, acceptar les de-cisions arbitrals, que els entrenadors siguin respectuosos amb els jugadors i lrbitre i els pares comportar-se amb correcci i es-portivitat en la graderia i, que si no es aix, lequip, tot i marcar ms gols, poden acabar perdent i tenint menys punts en la classifi-caci de la competici.

Tot una revoluci del sistema esportiu en edat escolar, passar de la teoria als fets. No cal noms competir millor sin que a ms cal fer-ho aplicant tots aquells valors

que tothom reconeix a lesport per que gaireb mai es veuen en els terrenys de joc.

Doncs s precisament aix el que el Con-sell Esportiu del Baix Llobregat, de manera valenta i decidida, ha posat en funciona-ment aquest curs, un nou sistema de com-petici en el que els valors son tant o ms importants que les habilitats esportives i el resultat. A ms, grcies a la tecnologia, i a laplicaci desenvolupada, seran els propis agents esportius els que valorin i puntun laplicaci correcta daquest valors. Per pri-mera vegada, una competici esportiva re-glada pot veure com queda campi un equip que no s el que marca ms gols sin el que millor demostra laplicaci dels valors que t lesport.

bviament, pensar que aix pot traslla-dar-se a lesport professional s una qui-mera, ja que aquest sha convertit ms en un negoci que en cap altra cosa. Tot i aix, per, segur que si els nens i les nenes davui seduquen en la prctica esportiva seguint aquest nou sistema i, per extensi, els pa-res i els entrenadors, dem la seva actitud a lhora dassistir com a espectadors a qual-sevol esdeveniment esportiu o a lhora de jugar un partit, ser molt diferent del que, malauradament, veiem de manera massa habitual en molts camps i pavellons cada cap de setmana.

la foto del mes

Pobresa. Segons les ONGs, lany 2025 un de cada tres catalans ser pobre (2,6 milions) si les poltiques dausteritat segueixen pressionant els ciutadans. Ara ho s un de cada quatre, i persones que mai ho haurien pensat, malviuen. Un home dorm en un caixer de Sant Feliu. A.R.

Les millores al Mercat Municipal

El pressupost munici-pal recull la inversi de reforma de lactu-al Mercat Municipal. Probablement, des de lpti-ca de la millora de lespai s un bon projecte. Un bon pro-jecte per millorar el que ja s, un mercat amb poques para-des i sense massa possibili-tat de crixer en oferta. La ciutat perd una oportunitat, cal pensar en la reforma del mercat com la millora dun element de dinamitzaci co-mercial ms enll del propi mercat. Per s evident que aix amb les limitacions de lactual espai s inviable, no noms per estar en un edi-fici catalogat, sin perqu les condicions de lentorn no permeten, per exemple, tenir aparcament soterrat per als clients o incorporar

editorial

OPINI2 el diari de Sant Feliu desembre de 2013

una part dautovenda. Sha de pensar en un nou mercat en una nova zona de la ciutat que permeti desenvolupar un projecte de dinamitzaci i potenciaci econmica. Fins i tot la inversi econmica que suposaria pot comptar amb la participaci de la iniciativa privada. Per cal abordar lordenaci urbans-tica de la ciutat i definir usos i espais de manera global i no com fins ara, de manera individual. El nou mercat era i s una oportunitat i una ne-cessitat i la reforma de millo-ra no sembla la soluci, ja que no t massa sentit gastar-se 600.000 euros per una actu-aci provisional, a no ser que sigui una actuaci definitiva.

opini

JUAN ANTONIO VZQUEZSant Feliu Comunicaci

A la notcia del darrer nmero sobre laprovaci del Pressupost del 2013, fiem referncia als partits que donen suport a la petici de que totes les formacions disposin dun espai al Butllet Munici-pal. Vam descuidar-nos Esquerra Republicana.

CIUTAT 3el diari de Sant Feliu desembre de 2013

El Consell de Comunicaci es reuneix per tercera vegada

El Consell Municipal de Comunicaci es va reu-nir per tercera vegada el 26 de novembre al sal de sessions del consistori, amb la presncia de l'alcalde, aix com la cap de comunicaci i els tcnics de la web que van mostrar com seria la nova plana. Els anteriors plenaris del Consell shavien celebrat a labril i el juliol, aix que aquesta s noms la tercera trobada d'aquest des de la seva creaci l'any 2004, a proposta del grup municipal d'Esquerra Repu-blicana. Precisament, represen-tants d'aquest partit van lamen-tar que el ple del mes d'octubre de l'any passat tombs l'aposta d'aquest partit perqu el Consell proposs el nomenament, la rati-ficaci o el cessament del Coordi-nador dels mitjans de comunica-ci amb l'aprovaci del 70% dels assistents. En un sentit semblant, el representant de l'Associaci

de Vens de La Salut va tornar a proposar, com fes en l'anterior ple municipal, que la cap de co-municaci fos ratificada pel con-sell. Tot i que ICV es va oposar a la creaci d'aquesta figura quan governava el PSC, ara no con-sidera aquesta opci ni tampoc recuperar la figura del coordina-dor. Cal recordar que el Decleg de bones prctiques dels mitjans locals, que ha donat el 100% de transparncia al web municipal, t com a condici que els mitjans locals evitin el partidisme.

Una web autoconfigurableL'Ajuntament va presentar la nova web, que s'estrenar pro-bablement al mes de gener, re-novada, per tal d'oferir un as-pecte ms clar i entenedor de cara als usuaris, seguint ms la lgica d'una persona que cerca informaci ms que no pas la de l'organitzaci administrati-

va. L'equip de govern va crear un nou web quan va entrar el govern, i el nou aprofundir en una opci ja existent en l'actual, l'autoconfiguraci dels ginys o widgets (finestres) per part de l'usuari. Aix, el contingut de la web s'adaptar a les necessitats de cadasc, tractant de fer que la millora en el disseny vagi de la m en la millora de l'accs al contingut. Aquesta nova web -l'actual diriament rep unes 500 visites- ser una de les po-ques que ofereixen aquestes fun-cions de totes les que presenten els ajuntaments catalans.

Transparncia i accessibilitatUn altre aspecte en qu vol inci-dir la nova web s la millora de l'accs als continguts i la quali-tat d'aquests. L'Ajuntament des-taca dins del Mapa de la comuni-caci local aix com a l'informe de transparncia de l'Agncia

Transparncia Internacional (ITA). Si el primer t en compte la disponibilitat i la qualitat de la informaci, el segon qualifica la transparncia de la informaci que fa referncia a la gesti dels diners. Una de les responsables de l'estudi que avalua les pgi-nes web de tots els ajuntaments catalans, la professora de la UAB Marta Corcoy, va presentar els resultats in situ i va justificar el per qu d'aquesta bona nota. Corcoy va incidir en la bona lnia de la informaci municipal, tot i que va aclarir que cal millorar alguns aspectes, com la rapide-

sa per arribar a algunes infor-macions (menys de tres clics), la redacci de la crnica dels plens o la veu que es dna als diferents agents a les notcies. Tamb va aclarir que els criteris d'avaluaci aniran pujant el seu nivell d'exigncia. Els resultats de Sant Feliu i tot Catalunya es poden consultar a mapainfopu-blica.com.

A la reuni tamb es va de-cidir que s'encarregar un exa-men similar al que s'ha sotms la web a el Butllet, mentre que la publicaci del Sndic es far arribar a les llars de Sant Feliu.

El plenari decideix sotmetre El butllet a lexamen de la Universitat Autnoma

CIUTAT4 desembre de 2013 el diari de Sant Feliu

El troc est de moda. L'AMPA de l'escola arquitecte Gaud ha ideat un Banc del Temps per fomentar la par-ticipaci i la integraci dels alumnes i les seves famlies al centre, en la qual tamb hi par-ticipen els professors. Es tracta d'un banc 'bo' on la moneda de canvi s l'hora i l'intercanvi es produeix entre habilitats i aficions, com una borsa no pe-cunaria de demandes i ofertes. cada persona disposa dunaa llibreta-talonari on s'apunten totes les activitats que fa i setmanalment la persona es passa per la secretaria perqu l'AMPA actualitzi la relaci d'hores.

El Banc del Temps va entrar en funcionament a principis de novembre i ja compta amb ms de 60 participants. Est molt ben encarrilat, ja que men-tre el 50% de les famlies que hi ha als tallers grupals abans no participaven a activitats de l'escola, el 100% dels que par-ticipen a l'intercanvi d'ofertes i demandes individuals sn membres nous. Sn bones xi-fres, ja que l'AMPA est forma-da per 180 famlies, el 80% de les famlies del centre, per noms un 9% s'implica a les ac-tivitats, explica el membre de l'AMPA, Pedro Gmez. Ell est a la Comissi de participaci i explica que les extraescolars no permeten que la famlia pas-si temps junta, d'aquesta ma-nera, tots es poden sentir part de l'escola i afegeix que no es tracta ms que d'ordenar i fomentar un intercanvi que ja es feia de manera diria des de sempre.

La idea va ser seva, li va sor-gir inspirant-se en altres bancs del temps que funcionen a llocs com Barcelona, tot i que no sn gaire habituals els bancs a dins de les AMPAs. Treballa a la Comissi de participaci i reivindicaci amb l'ajuda de la Esther Casals, una comissi molt activa, que ha mobilitzat pares, mares i professors con-tra les retallades del govern catal i contra la LOMCE, i que ha participat en altres activi-tats com el mercat de segona m que es va fer el 15 i 30 de novembre a la plaa de la Vila.

Entre els tallers grupals tro-bem el de sevillanes, guitarra i dansa del ventre, mentre que les individuals inclouen clas-ses d'angls, d'Autocad i rab. L'AMPA accepta tot tipus de serveis, sempre que es distin-geixin per la bona fe i no tin-guin nim de lucre. Tot i que no s el seu principal objectiu, el Banc del Temps del Gaud tam-b s un avantatge en aquests temps de crisi, ja que permet gaudir de serveis prescindint dels diners. A ms de tot aix, el banc tamb comptabilitza tot el temps que es dedica a tasques prpies de l'AMPA, amb la qual cosa, el culpable d'aquesta ini-ciativa t moltes hores acumu-lades. D'aquesta manera, tamb s'anima als pares i mares a coo-perar dins de l'associaci.

InnovacionsTamb hi ha un sistema per tal de que ning no s'aprofiti del banc del temps sense donar res a canvi, ja que el sistema no permet acumular un deute (hores rebudes) de ms de 20 hores.

Malgrat que els adults sn els titulars dels comptes del banc del temps, qualsevol membre de la famlia s'hi pot apun-tar a travs de la secretaria de l'AMPA, que est oberta dimarts i dimecres, de 16.30 a 17.30 h, a travs de la web http://bancdeltempsampa-gaudi.webnode.es o enviant un correu electrnic a [email protected]. Els interessats tamb poden in-formar-se al taulell d'anuncis del centre, ja que s el sistema ms usat per algunes persones per consultar les ofertes.

La intenci de l'AMPA s millorar el sistema. Una de les mesures que han pres es inserir un codi QR al carnet que condueix directament al compte electrnic de cada per-sona. A ms, progressivament el banc funcionar de manera totalment informtica, grcies a un conveni amb un banc del temps del Pas Basc, que dis-posa d'un software que permet gestionar la base de dades de manera totalment electrnica. La comissi vol aplicar-lo a la pgina web de manera que no hagin d'entrar les hores dels inscrits manualment a la base de dades.

Fent xarxaL'AMPA ha comptat amb l'ajuda de PC System i Kaligr-fics, que han contribut amb el disseny i l'edici del material grfic i la web, inspirant-se en un arbre que ofereix diversos serveis i que forma la 'B' del banc. El banc no neix orfe, una srie d'entitats de la ciutat hi volen participar, com la Creu Roja, que oferir un taller per a la gent gran dins del pro-grama denvelliment actiu a principis d'any, o l'Ateneu, que probablement cedir les seves sales per a algunes activitats. L'AMPA s a la Xarxa de barri, i tamb aspiren a traslladar part de la seva activitat del banc a La Salut.L'Ajuntament, que ha imprs part del material de difusi, va reconixer la ini-ciativa amb el tercer premi 'Sant Feliu Ciutat Digital 2013' en la categoria de millors pro-jectes d'introducci de les TIC. Aquest premi s'atorga a travs del projecte Sant Feliu On Line cada juliol.

El Banc del temps de lAMPA Gaud, un xit de participaciEls creadors volen collaborar amb ms entitats

CIUTAT6 desembre de 2013 el diari de Sant Feliu

Espera de 2 aos y medio para arreglar el acceso a un prquing comunitario

Los vecinos del edificio situado en la manzana comprendida entre las calles General Manso, Repblica y Maria Noguera, en el barrio de Roses-Castellbell, lle-van esperando ms de 2 aos a que el ayuntamiento resuelva su problema. Las viviendas, de obra nueva, -se entregaron a sus inqui-linos en Marzo de 2011- disponen de prquing comunitario, pero el acceso (por la calle Repblica) y la salida (por Maria Noguera pre-sentan unos bordillos demasiado

altos y unas pendientes pronun-ciadas que estropean los bajos de los coches en las maniobras de acceso o de salida del aparca-miento [imagen] por cualquiera de las tres calles nombradas. Los vecinos desean una pequea obra que elimine el bordillo y haga una rampa continua, como la existen-te en la confluencia de las calles Europa con Picasso.

Cronologa de los hechosApenas 4 meses despus de en-trar en sus pisos, la comunidad de vecinos present una primera instancia al Ayuntamiento expo-niendo este problema de manera formal, en Agosto del 2011. No fue hasta Marzo de 2012 cuando recibieron un escrito oficial del consistorio indicndoles que el problema se resolvera antes de finales del verano de 2012, cosa que no ocurri.

En Marzo de 2013 los vecinos se dirigen al acalde mediante la entrevista por internet, una

cita que tiene lugar cada mes el martes siguiente al pleno municipal. El alcalde les contest que las obras no se haban llevado a cabo en el 2012 por limitaciones en el presupuesto, pero que estaban in-cluidas en el Plan de Pavimentacin 2013 y que seran llevadas a cabo durante este ao. Sin em-bargo, cuando los vecinos com-probaron la publicacin de dicho plan en la web municipal, vieron que no contemplaba estas obras, as que volvieron a interpelar a los responsables.

Esta vez se dirigieron al post de la noticia sobre el Plan de Pa-vimentacin que el consistorio colg en su cuenta de Facebook. Los concejales de Va Pblica y de Urbanismo dieron la misma res-puesta que el acalde, que la finali-zacin de las obras tendra lugar

antes de fin de ao. Tal publica-cin fue borrada pero los vecinos guardaron la captura de pantalla de esta respuesta [se puede com-probar en las dos imgenes de arriba]. El 30 de Septiembre se vuelve a hacer la misma pregunta mediante la encuesta por inter-net al acalde. Como 17 das des-pus an no haba respuesta, se reclama en el facebook, post que vuelve a desaparecer. Finalmen-te, en Noviembre el acalde les vuelve a dar la misma respuesta, es decir, que la mejora estar rea-

lizada antes de finales de ao. La concejal de Urbanismo, L-

dia Muoz, responde que esta es una demanda que recogen y ex-plica lo que sucedi: El sector se urbaniz bajo el mandato de Xavier Alegre. Haba quejas de los vecinos e incluso de los con-ductores de autobs y el 2012 se actu sobre muchos pasos eleva-dos, incluso en General Manso, y este estaba previsto, pero hubo que priorizar y cay, pero este curso se ha recuperado y est pendiente de ejecutarlo.

La comunidad de vecinos ha interpelado cuatro veces a responsables del consistorio

Els paradistes s'oposen a la reforma integral del Mercat MunicipalDiuen que amb les condicions que els ofereixen hauran de tancar

desembre de 2013 el diari de Sant Feliu CIUTAT 7

Fa ms de 20 anys que els paradistes del Mer-cat Municipal de Sant Feliu mantenen un con-flicte amb el consistori per les mancances que pateix aquesta infraestructura. Fa 2 anys i mig, l'ajuntament els va presentar un projecte de reforma integral i aquest s el primer punt de de-sacord, ja que els concessionaris prefereixen, ara per ara, una re-forma parcial que inclogui una srie de millores.

Projectes frenatsPer al seu projecte de reforma integral, l'Ajuntament ha pre-sentat dues propostes d'obres. Amb la primera, van contractar una persona externa per entre-vistar als paradistes i recollir les seves opinions. Segons els para-distes aquestes entrevistes van tenir un cost per a lAjuntament de 5.000 euros. Va ser el tercer trimestre de lany 2012, quan lAjuntament va contractar un consultor perqu elabors una anlisi econmicafinancera del projecte. El consultor es va en-trevistar amb tots els parcers, va elaborar un informe i va pre-sentar un seguit de propostes a lAjuntament. El contracte amb el consultor va finalitzar al de-sembre de 2012 i no es va pror-rogar davant la impossibilitat per part seva de seguir amb els treballs per motius personals.

El secretari de la Junta de Concessionaris del Mercat Mu-nicipal, Norbert Caball, expli-ca que aquest encrrec ha es-tat intil: Angerri Consultors va fer un estudi i uns informes que han costat 17.000 euros. Abans de l'estiu van presentar

un avantprojecte inviable i que no t res a veure amb les neces-sitats que vam expressar, expli-ca, i es lamenta de que aquesta externalitzaci hagi costat di-ners al poble per a res. Amb els diners que s'han gastat fins ara, es podria haver dut a terme part del que hem demanat, diu. Les actuacions que els paradistes desitgen sn clares: canviar el terra adaptant-lo a la normativa, climatitzaci, muntacrregues -ara l'accs a les cmeres frigo-rfiques es fa per unes escales i no s segur-, una zona de crre-ga i descrrega amb una rampa, i una m de pintura. D'altra ban-da, tamb es demana ms suport institucional a l'hora de promo-cionar el mercat.

Desprs de l'estiu es va en-carregar el segon avantprojecte, aquest cop a l'Institut de Mer-cats de Barcelona, que ha super-visat molts projectes similars a l'rea Metropolitana. Tinc ents, tot i que no ho puc de-mostrar, que els serveis de Pere Xavier Sirvent, al capdavant de l'empresa pblica, costen 24.000 euros, explica Norbert, que afe-geix que en un perode de 6 me-sos noms han rebut una visita seva. Els responsables del con-sistori expliquen que en aquests moments sest treballant en el projecte econmic i financer per tal d'arribar a un acord amb els paradistes que permeti engegar tot el procs amb garanties per a les dues parts.

No s el momentEstan entossudits a renovar completament el mercat per penjar-se la medalla, potser per la proximitat de les eleccions

municipals, i aix est molt b quan hi ha diners per no ara, opinen els responsables de la Junta. La reforma integral, per la qual s'inclina l'Ajuntament, surt massa cara als paradistes. Primer, perqu perdran les con-dicions actuals de la concessi que tenen (alguns fins al 2038) i hauran de tornar a pagar l'es-pai on s'ubicar la botiga per un preu de 800 euros per metro lineal, uns 4.800 euros per un espai de 6 metres. Aix respon al model de compareixena que l'ajuntament va aprovar al juliol, pel qual lliura aquest document als nous concessionaris perqu el signin. El paper explica la pre-visi de fer un projecte de sa-nejament i millora i d'aquestes despeses que hauran dassumir els concessionaris.

La segona inversi vindr a l'hora de construir-la i reequi-par-la. L'Ajuntament els ofereix l'accs al crdit d'una entitat fi-nancera, ja que avui dia aquesta disponibilitat est molt restrin-gida. Els paradistes es queixen de que hauran de demanar cr-dits molt alts i que el que puguin facturar de ms desprs de la reforma no compensar l'enca-riment de les despeses. Treba-llarem ms hores per guanyar menys, explica la presidenta, Montserrat Vacarisses.

Una altra objecci a la reforma integral es troba en la reubicaci dels venedors durant el perode que durin les obres. Encara no hem obtingut una resposta cla-ra; alguns ens han dit que en una carpa al Palau Falguera, altres que en un altre edifici munici-pal.... Tampoc saben si ho sufra-gar l'ajuntament, com es va fer

en el cas de Molins de Rei i Gav. De fet, el secretari de la junta de concessionaris ha parlat amb els paradistes d'altres mercats municipals que han dut a terme reformes integrals en els ltims anys, amb una situaci econmi-ca ms favorable que la que hi ha ara. Les seves condicions sn semblants a les que proposa Sant Feliu. Tots m'han dit que si fos ara no ho farien, s una inversi que encara estan pagant, i aix, que quan van fer les obres en aquests mercats les vendes eren ms altes, diu el Norbert. Ell i la Montserrat, que parlen en nom de tots els paradistes del mercat de Sant Feliu, opinen que ara no s el moment de fer obres: Si ens demanen aix haurem de tancar ja que amb prou feines podem assumir les despeses que tenim actualment, sembla que ho facin per enfonsar-nos i fotre tretze famlies al carrer.

Dificultar els traspassosSembla que el consistori ha provat d'exercir el seu dret de primera adquisici per impedir traspassar els negocis de les per-sones que es jubilaven. Va ser l'oposici dels paradistes -amb pancartes incloses- les que han perms que cinc parades passes-sin a nous concessionaris, per tot i aix hi ha cinc parades tan-cades. L'Ajuntament explica que al passat mes de juliol van acor-dar amb la junta de parcers que fins al mes de desembre de 2013 el consistori autoritzaria un m-xim de quatre traspassos per no perjudicar la imatge del mercat municipal amb lincrement de parades buides.

Norbert explica que han fet

propostes per tal que es pugin obrir per s'han trobat amb la porta tancada. Els hi hem pro-posat que lloguin les parades de franc fins a l'inici de les obres a canvi de que els nous con-cessionaris les arrangin, aix el consistori almenys obtindria alguna cosa, perqu ara no rep ni un euro... els hi hem dit cla-rament: 'Tens cinc famlies que es podrien guanyar la vida aqu, cinc persones menys a l'atur a Sant Feliu'. Apart, les persones que han entrat noves estan una situaci d'incertesa, ja que en compte de tenir una concessi fins a un any concret, tenen un contracte sense data, vinculat a l'inici de les obres. Si comencen les obres no saben qu s'en far d'ells.

En tot cas, grcies a la llui-ta dels paradistes i al suport de personalitats com la Lourdes Borrell, el Sndic de Greuges, senyor Mag Boronat o ladvo-cat Moiss Sanchez els canvis de concessi dels ltims 2 anys han anat a parar a mans d'una gene-raci ms jove, que ha suposat una ensulsiada de les reivindi-cacions. L'Ajuntament pensava que amb les jubilacions els hi seria fcil anar-se quedant amb les parades progressivament, per s'ha trobat amb el contra-ri; amb la crisi, moltes persones hem hagut de buscar-nos la vida al mercat, i aix ha causat que, si abans la mitjana d'edat era de ms de 50 anys, ara s de 40 anys i tenim ms ganes de lluitar, explica el secretari, que conclou. Nosaltres volem negociar i ens trobem amb les portes tancades, per no ens quedarem de braos creuats.

Construt el 1884, l'any vinent l'edifici complir 130 anys, ms d'un segle en que el mercat -o la plaa, com se'l coneix popu-larment- ha resistit tota mena de vicis-situds. Els paradistes volen dedicar una activitat cada mes durant el 2014 per celebrar aquesta histria, i ja compten amb algunes idees, com activitats per a la canalla, un pessebre, activitats mu-sicals, una exposici fotogrfica, visites d'entitats relacionades amb la salut... Sempre que el Mercat ha realitzat una

activitat, com a la Festa de la Primavera (quan van fer msica en directe), o a la castanyada, la gent ha omplert la plaa.

Quan no s fcil competir amb les cadenes de supermercats i la manca d'aparcament al voltant, els paradis-tes noms demanen que l'Ajuntament aposti per ells. Des de fa 1 any no compten ni amb un ordinador per fer les factures. Un mercat hauria de ser el cor de la ciutat, un lloc on en compte del silenci regns la cridria de l'activitat comercial.

130 anys d'histria

LAjuntament va celebrar lacte de constituci del Consell dInfants el 20 de novembre a a la Sala Ib-ria, on hi havia una gernaci de famlies, professorat i dinamitza-dors. La constituci del Consell 2013-2014 va simbolitzar-se quan els consellers, alumnes de sis de primria, es van acomiadar i van rebre una fotografia i una rosa, tot donant pas als nous membres, de cinqu curs. Aix, els membres del Consell, que shi presenten voluntriament al crrec, tenen una permanncia de 2 anys.

El consell dinfants de Sant Feliu s un dels primers consells que es va constituir a Catalunya, lany 1997, com va explicar Mi-reia Aldana. La regidora va enu-merar les funcions del mateix i va avanar que enguany estaria format per un representant de

cada centre educatiu de la ciutat. Els consellers i conselleres par-ticipen a la vida poltica i social de Sant Feliu fent arribar les ne-cessitats i inquietuds dels nens i nenes, per a la qual cosa es reu-neixen un cop al mes. Algunes de les aportacions que han fet s un llibret turstic que explica Sant Feliu des de la seva visi, i tamb participen a la Xarxa dAtenci a la Infncia del municipi i en dates assenyalades com el Dia Internacional contra la violncia de gnere -que tamb sha cele-brat aquest mes- i, evidentment, en la commemoraci municipal del Dia dels drets dels infants.

La seva primera responsabili-tat ser donar idees per millorar lestany del Parc del Llobregat, per aix es reuniran el 13 de des-embre amb els responsables del departament durbanisme.

el diari de Sant Feliu desembre de 2013CIUTAT8

Funes aborda l'estat dels drets de la infncia en temps de crisi

La Sala d'Exposicions de l'Ateneu tam-b va acollir un acte relacionats amb la infantesa. En aquest cas es tracta de la xerrada del psicleg, educador i perio-dista Jaume Funes. Va ser l'endem del dia Mun-dial dels Drets de la Infncia i la conferncia va ser presentada per l'expresident de l'AMPA de l'escola Pau Vila i de l'Institut Olorda, Pedro G-mez, que va lloar la tasca i la trajectria de Fu-nes, un educador multidisciplinar sense pls a la llengua.

A l'acte hi va assistir una trentena de perso-nes, mares i pares, que van escoltar atentament les paraules del periodista, que va seguir el gui d'unes diapositives. Tot i que no es tracta d'una data que compti amb massa ress a les nostres contrades -segurament el 20N ressona ms per altres motius-, est totalment d'actualitat, en un moment en qu el Sndic de Greuges i diversos estudis denuncien que la malnutrici infantil s un problema greu a Catalunya, que afecta al 20% dels infants. Potser per aix, Funes va considerar que reduir el pressupost de les beques-menjador -El Consell Comarcal del Baix Llobregat ha recla-mat a la Generalitat ajuda "urgent" per finanar les beques de menjador de 1.457 alumnes- s un acte miserable, ja que per a molts nens i nenes constitueix un dels pocs pats complets que fan al dia. No noms per motius nutritius, per a molts nens s un espai de relaci necessari fora de l'aula.

s evident que amb la crisi, el problema de la vulneraci dels drets dels infants s'agreuja, per no es crea. El respecte als drets dels infants encara no est assumit, aix que el problema no s econmic sin de valors. Els sectors ms vulnerables pateixen ms en poques de reces-si, les dones, la gent gran i tamb els nens, va dir Pedro Gmez, a qui Funes, com a formadors d'altres educadors, va inculcar el seu amor per la professi.

Ciutadans de ple dretFunes va comenar declarant que els infants sn ciutadans de ple dret, ja que li cou que un dels arguments per protegir els infants digui que sn 'els ciutadans de dem'. No, els infants tenen dret a tenir present i no noms futur, sn sub-jectes ara. Tamb va rebutjar una altre preju-

dici utilitarista: Tampoc s tic dir que hem de tractar-los b perqu el dia de dem no siguin problemtics i aix li costar diners a l'Estat, no sabem el que passar dem. A continuaci va enumerar les dificultats principals amb qu es troben avui dia els seus drets: l'envelliment de la poblaci (ja que els poltics governen per a la majoria, ho fan en funci dels interessos dels ms grans), els processos migratoris (el xoc cul-tural), la modificaci del nucli familiar, internet i les noves tecnologies (que instauren una ma-nera diferents de comunicar-se, informar-se i formar-se), l'exclusi i l'empobriment.

s una injustcia que qualsevol persona sigui pobra, per s illegal que un infant sigui pobre. Funes feia referncia a la declaraci de Gine-bra (1924), que es va ampliar amb la Declaraci Universal dels Drets de linfant del 1954, i en el moment en que un estat signa la convenci passa a ser dret constitucional. Tamb lEstatut dautonomia recull que els poders pblics han de garantir la protecci dels infants contra tota forma dexplotaci, dabandonament, de mal-tractament o crueltat i de la pobresa i els seus efectes. Funes, que va ser adjunt del Sndic de Greuges del 2004 al 2007 per a la Defensa dels Drets dels Infants diu que El que ens hauria de fer pensar no s noms que a causa de la crisi econmica el 20,4% dels infants siguin pobres, sin que en temps de bonana ho sn el 18,5%.

Crisi i oportunitatsFunes va advertir que els infants paguen la crisi, paguen la manca d'hores dels pares si treballen molt, perqu un pare cansat no es pot posar a educar, i paguen la manca de feina. No val a dir que la disposici horria dels pares aturats s un efecte beneficis de la crisi, perqu la supervi-vncia requereix de totes les nostres hores. La crisi, per, tamb fa frgils els entorns educa-tius, augmenta la tensi emocional a les famlies, augmenta les toxicomanies de la pobresa i mina les oportunitats, que sn tot all que es posa al nostre abast. L'educador va negar rotundament la creena en el self-made, un principi del darwi-nisme social: Cap de nosaltres s producte de cap mrit, som producte de les nostres oportu-nitats. Crear oportunitats s compensar i com-plementar, va dir.

Es constitueix el Consell dinfants 2013-2014


Quan ho vaig sentir es-tava desquena i per ser-vos sincer em va fer com un pessigolleig la panxa que va crear-me un malestar bastant gran. Sentia les ones del mar que petaven vora meu i vaig modificar la cadira, podria dir per veure millor el mar, per la veritat s que mhavia encuriosit el personatge que feia un moment pronunciava una afirmaci tan contundent com jo sc ric!. En veurel, el seu llenguatge corporal no em va deixar entreveure que estava davant dun fatxenda i a partir daquest moment vaig posar tota la meva atenci a la conversa simulant llegir el llibre que tenia entre mans. Sempre em sorprens li deia la seva companya, amb un som-riure equilibrat.

Ell li deia que durant molts anys havia sigut molt pobre perqu solament tenia diners i bns materials. Avui ell mani-festava que era ric perqu sen-se renunciar a la seva posici havia descobert que la riquesa en si no era dolenta, el que real-ment podia ser perjudicial era ls que en fiem. Li va expli-car la seva experincia amb la malaltia i com va variar el seu punt de vista en relaci amb les noves metes i reptes que volia assolir a la vida. Fonamental-ment va deixar de focalitzar-se en els diners i va buscar els llocs i tasques que el podien fer sen-tir ms feli i millorar aquesta societat. Curiosament cada dia augmentaven els seus ingres-sos i aix li va fer entendre que estava en el cam correcte. - I avui gaudeixo de riquesa fsica, mental i espiritual-. Adu!

Jo sc ric!

La Comissi contra l'IBI demana un debat obertTamb volen l'informe de la interventora sobre la pujada de l'impost

La Comissi contra la pujada de l'IBI ha pre-sentat una instncia a l'Ajuntament de Sant Fe-liu sollicitant un debat obert amb l'equip de govern sobre l'impost de l'IBI. La comissi ha pres com a referncia el redactat que apa-reix a la web de la secci local d'Iniciativa per Catalunya. La publicaci, amb data del 8 de no-vembre, explica que en un acte ce-lebrat el dia anterior al Centre C-vic Roses adreat a l'associaci de vens, San Jos es va oferir a fer els actes pblics que calgui sobre l'IBI, sense que fins a la data ning l'hagi convocat. En conseqncia, i per la importncia del tema, Jor-di San Jos va proposar, davant de diversos membres de l'AVV Roses del Llobregat un acte pblic on si-gui, com sigui i amb qui sigui.

Aix doncs, el 25 de novembre la Comissi contra la pujada de l'IBI, fent-se ress d'aquesta pro-

mesa, ha presentat una instncia a l'Ajuntament per instar lalcalde a complir les paraules. La intenci del collectiu s dur a terme un de-bat neutral, just i obert al pblic sobre l'IBI, ja que dubten que la pujada sigui la que el consistori afirma, d'entre el 0 i l'1%. En una altra instncia, han sollicitat un informe a la interventora muni-cipal sobre els habitatges que han patit un increment de la base im-posable des de l'any 2005. En con-cret, volen conixer quins immo-bles han experimentat una pujada de menys del 60%, d'entre el 60 i el 80%, del 80 al 100% i ms del 140%. Les nostres xifres ens indi-quen que la pujada d'entre el 0 i el 1%, de mitjana el 0,18% que pro-met l'ajuntament no es complir, per aix volem tenir l'informe, conclouen. Tamb han sollicitat poder consultar el pressupost i les ordenances municipals recen-tment aprovades.

Cs presenta su primera mocinPiden que se recuperen las ayudas a los nios tutelados

La primera mocin que Cs presenta en el Pleno Muni-cipal, a favor de la modificacin de la ley 14/2010 por la que se sus-trae las pensiones de los nios tutelados por la Ge-neralitat, es apoyada por todos los grupos munici-pales a excepcin de CiU, a pesar que inicialmente la Junta de Portavoces haba acordado que todos

los grupos municipales se abstuvieran. La peticin del regidor socialista Joan Gris de votar individual-mente para votar a favor la mocin as como una pequea modificacin en el texto de uno de los dos acuerdos por parte de Cs, fuerza a los grupos a posi-cionarse en el mismo sen-tido que ya lo hicieron los grupos parlamentarios en juliol en el Parlament.

S'activa l'Operaci Grvol

Com cada any per aquestes dates, els Mossos dEsquadra i la Policia Local de Sant Fe-liu de Llobregat posen en marxa el dispositiu Grvol amb lobjectiu de refor-ar la presncia policial en aquelles zones de ms acti-

vitat comercial. Lestratgia policial tindr com a objec-tiu reforar les patrulles de visualitzaci, intercanviar informaci de manera per-sonalitzada amb els agents i poder rebre consells de seguretat a travs de les noves tecnologies.

CIUTAT el diari de Sant Feliu desembre de 2013

El 19 de Noviembre el ayuntamiento present los primeros resultados del proceso participati-vo en la sala de plenos, pocos das despus de haber aprobado, en el pleno de Noviembre, la Decla-racin de objetivos e intenciones para la mejora de la convivencia y la ciudadana en Sant Feliu de Llobregat, mocin que presenta-ron ICV, CiU y PP. Y es que ICV se present a las elecciones con la propuesta de crear una nueva ordenanza de civismo y plan de convivencia en su programa y ya se puso manos a la obra en Mayo del 2012, cuando aprob el pro-grama de Convivencia y Civismo.

La actual ordenanza de civis-mo arranca en el 2010, bajo man-dato socialista, y cre entre otras la figura del agente cvico y la Oficina de Mediacin. De hecho, el grupo del PSC se abstuvo en la votacin al considerar que ya

existe una ordenanza de civismo y de uso del espacio pblico. La portavoz, Lourdes Borrell, decla-r que se puede implementar, pero no hacer algo nuevo slo porque cambia el equipo de go-bierno, y aadi que su forma-cin no dispone de la valoracin hecha por el consistorio, por lo que -dijo- se abstendran aunque seguiran la evolucin del pro-ceso de participacin y mejora. Pero en palabras del consistorio, el anterior texto era demasiado farragoso y mezclaba diferentes tipos de ordenanza, a veces con-tradictorias o que recogan pro-blemticas irreales.

La intencin del plan de con-vivencia y la ordenanza de civis-mo que pretenden aprobar el ao que viene es limar y actualizar el texto existente, con el objetivo de crear un marco en el que la ciudadana tome conciencia de ciudad y del espacio comn as

como de sus derechos y deberes. Por ejemplo, trocando las multas administrativas por trabajos en beneficio de la comunidad, es-pecialmente en actos culturales y sociales que organice el consis-torio. As pues, los partidos que gobiernan Sant Feliu ms el PP dieron su voto favorable a la De-claracin, que no es ms que el visto bueno a que se lleve a cabo este proceso y cristalice en un texto nuevo.

Tomar concienciaEl proceso de participacin co-menz con una jornada pre-sencial el 6 de Abril dividido en varios talleres para trabajar m-bitos diferentes, en los que parti-ciparon en total ms de 60 perso-nas. El ayuntamiento invit a las entidades a trabajar -vecinales, deportivas, culturales. Aunque las entidades respondieron bien valoraron que un solo da para

tratar una tem-tica tan amplia era concentrarlo demasiado.

Pero el pro-ceso no ha ter-minado, a tra-vs de la web consensus.cat/santfeliu los ciu-dadanos pueden seguir haciendo sus aportaciones hasta el 25 de Enero, mes en que el equipo de gobierno llevar el texto provi-sional al pleno municipal para su aprobacin y apertura de un plazo de 3 meses para la presen-tacin de las alegaciones y su aprobacin definitiva en Abril de 2014. Para ello, el departa-mento de participacin debe dar forma a las ideas que les han he-cho llegar los ciudadanos, que se concretarn y cristalizarn en

el Plan Local de convivencia y la nueva Ordenanza de Civismo, que incluye los siguientes pun-tos: el uso cvico del espacio y los equipamientos pblicos, la com-patibilidad entre las actividades privadas y los derechos de la ciu-dadana, la limpieza y salubridad del espacio pblico y los edificios privados, el control de los ruidos y la tenencia responsable de ani-males.

10

El Ayuntamiento avanza en la creacin de una nueva ordenanza de civismo y un Plan Local de ConvivenciaEn Enero someter el texto provisional a la aprobacin en el pleno

Algunas de las pro-puestas de los ta-lleres fueron, preci-samente, eliminar la contaminacin acstica y la suciedad en algunos pun-tos. Varios vecinos aprove-charon la presentacin del proceso de participacin para expresar un problema de convivencia causado por bares musicales en tres pun-tos de la ciudad. Las criticas se centran en los locales de la plaza Francesc Maci, el bar musical Gotic (calle Fal-guera, 1) y el Vamos Pa-ya, situado en la confluencia de las calles Buigas y Rosas.

Estos problemas han lle-vado a bastantes vecinos de estas tres zonas a pedir reiteradamente que resuel-va este problema que les causa molestias y les impide descansar. Han articulado su reivindicacin mediante la Asociacin de Vecinos Ro-sas del Llobregat, que lleva aos apoyando a las comu-nidades de vecinos.

Los residentes de la calle Falguera llevan cargando con este problema casi 10 aos

y cuentan con una sarta de instancias expresando estos hechos, el ltimo de los cua-les est firmado por 22 veci-nos. Parte de los vecinos del edificio colindante al Gotic se reunieron con el alcalde, Jordi San Jos, los regidores Ldia Muoz y Manel Mart-nez, el actual jefe de Polica, Ral Vidal, y la abogada Pilar Lpez el pasado mircoles 9 de noviembre, pero no con-siguen que cese la actividad de dicho local. Por ahora, el ayuntamiento ha pedido al actual regente que insono-rice totalmente el local y lo acondicione para disminuir estas incomodidades.

Tal y como explican en el blog de la AVV Rosas, ar-guyen que la actividad no cumple con la ley, ya que segn indica la ltima prue-ba de sonometra realizada en casa de uno de los veci-nos [por parte de la polica], sobrepasa en 5 decibelios el volumen de ruido permitido. Aaden que la actividad noc-turna incumple con los hora-rios permitidos, que oyen la msica de lunes a lunes, que

atrae a una tipologa de per-sonas que podramos poco recomendables y que incluso el responsable del local llega a insultarles y amenazarles cuando se quejan. Los pro-blemas, sin llegar a ser tan graves, son parecidos en los otros dos puntos: malestar por los ruidos dentro y fuera del local, peleas, y actitudes poco cvicas.

Competencia autonmicaPor su parte, la concejal de Urbanismo, Ldia Muoz, ex-plica que este un tema que se tiene que desligar de la ordenanza, en cuanto esta slo regula la utilizacin del espacio pblico, ya que el rgimen legal de los estable-cimientos de concurrencia pblica -bares, restaurantes, discotecas- est regulada por la Ley de Espectculos de mbito autonmico por la cual se rigen desde el depar-tamento de actividades. Te-nemos el aval del departa-mento de espectculos de la Generalitat y las decisiones que tomamos las consen-suamos con esta, explica.

Dicho esto, aade que despus de las quejas, la polica ha hecho revisiones y no tenemos ningn acta le-vantada por incumplimiento de horario y aunque re-conoce el conflicto, consi-dera que Sant Feliu no es especialmente problemti-ca en este sentido, ya que hay unos 250 bares y las quejas no llegan ni al 1%. De todas maneras, -dice- reconocemos el problema y estamos trabajando en su resolucin con las he-rramientas que tenemos y vamos avanzando, pero te-nemos que tener en cuenta que los expedientes admi-nistrativos son largos y hay que seguir el proceso.

Toque de campanaPor otra parte, un ciudadano que vive en el passeig Nadal ha presentado una instancia al ayuntamiento pidiendo que las campanadas del la catedral cesen su actividad en horario nocturno y ade-cuen la intensidad de su vo-lumen en horario diurno, ya que, segn explica, el sonido

de las campanadas del reloj altera el sueo de su familia durante la noche y les impi-de descansar. Cabe tener en cuenta que dicho reloj marca los cuartos y las horas, e in-cluso ha contabilizado la fre-cuencia: 44 veces entre las 12 de la noche y la una de la madrugada y 552 de manera diaria, 200.000 veces al ao.

Este vecino se hace eco de la legislacin y la jurispru-dencia al respecto, que es-tablecen que estos sonidos pueden ser constitutivos de delito, y que a pesar de que el toque de les campanas pueda ser objeto de protec-cin como manifestacin de una tradicin, esta protec-cin se debe ponderar con el derecho al descanso, la intimidad y una calidad de vida digna (Ley 16/2002 de proteccin contra la conta-minacin acstica). Por todo ello, este ciudadano ha pedi-do que emitan los informes necesarios para determinar si las campanadas supera los valores mximos fijados por la normativa y se adopten las medidas propuestas.

Quejas contra el campanar y los ruidos de los locales


El PSC reclama al Parlament les urgncies al CAP el PLA i el servei de farmcies nocturn

Ms de 1.962 sig-natures de ciu-tadans i ciutada-nes de Sant Feliu han avalat aquesta reclamaci tan necessria per al municipi que compta amb una poblaci 43.671 habitants. Sant Feliu t un rea dinfluncia sanitria i de determinades especialitats dun total de 116.000 habitants, donant servei a daltres pobles i ciutats del voltant. Fins fa dos anys, Sant Feliu comptava en dos centres sanitaris de re-ferncia, el CAP La Rambla i el Centre durgncies i primria El Pla, amb un conveni signat amb el Govern desquerres de la Generalitat per tal de donar al Centre durgncies i atenci primria El Pla despecialistes en serveis de diagnstic per la imatge i serveis de Centre de salut mental dadults entre daltres.

Per al 2011, CiU no noms no va portar a terme aquest conveni, sin que va decidir

tancar els serveis les urgncies a la ciutat, fet que ha provocat seguidament el tancament de les farmcies de la zona a par-tir de les 00.30 hores.

El grup municipal socia-lista ha reiterat en diferents ocasions la necessitat urgent de tornar a comptar amb un Centre durgncies, aix com el servei de farmcies, per aquest motiu, desprs daprovar al Ple de l'Ajuntament una moci contra el tancament del Ser-vei dUrgncies, i registrant des del Grup Socialista al Par-lament diverses iniciatives a aquest respecte, i que van re-bre com a resposta per part del govern de CiU la continua negativa a recuperar les urgn-cies al centre.

Per tot aix, el PSC de Sant Feliu va encetar una campanya de recollida de signatures per tal de fer ress dun malestar ciutad prou important, que afecta a la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes afectats.

Grcies a aquesta campanya shan pogut recollir 1.962 sig-natures que aquest mat han estat lliurades al Parlament per la Portaveu del Grup Municipal Socialista, Lourdes Borrell; i les Diputades del PSC, Marina Geli i Eva Granados.

La Proposta de resoluci insta al Govern de la Genera-litat recuperar el projecte de Centre dUrgncies i atenci primria El Pla donada lrea dinfluncia amb abast de la ciutat de Sant Feliu de Llobre-gat i voltants, accelerar les re-formes necessries per la mi-llora del CAP El Pla per ubicar el CUAP i els especialistes en imatge i salut mental, a partir del projecte consensuat entre lAjuntament i el Departament de Salut i replantejar la ne-cessitat dobrir les oficines de farmcia. Sant Feliu necessita un servei de farmcies dacord amb la seva densitat de pobla-ci i nmero de persones a les que dna servei.

Novembre

Sortida amb BTT Diumenge 24El Club Ciclista Sprint Bike con-voca a aquesta sortida d'uns 30 Km per pistes forestals pels voltants de Sant Feliu. Inscrip-ci a la botiga Sprint Bike de Sant Feliu de Llobregat, (al c. Laure Mir, 44). El preu s de 12 euros amb 'esmorzar incls al final. A les 8 del mat a les barbacoes de La Salut de Sant Feliu.

Desembre

Pitch & PuttDiumenge 8La Federaci Catalana de Pitch & Putt organitza un torneig so-lidari i activitats per a tothom al voltant d'aquest esport. Ma-sia Can Cuys.

6to6 Krting GPDissabte 14Campionat de karts en el que hi participen pilots amateurs i professionals. Consta de diver-ses curses al llarg de la jornada. 120 pilots amateurs competei-xen en dues curses de resistn-cia. Quinze pilots professionals de MotoGP, Krting, DTM i altres competicions realitzen una cursa entre ells en el GP fi-nal. Lactiivtat tindr lloc a les 6 de la tarda a l'Indoor Krting Barcelona.

Pas de gegantsDiumenge 15L'Agrupaci Cultural Folklri-ca organitza aquesta activitat, en qu els gegants faran tan-tes passes com euros aporti la gent. A les 10 del mat a la plaa de la Vila.

Bingo solidariDiumenge 15Desprs de tots els bingos ju-gats per les festes de Tardor, la Comissi de Festes del Carrer Joan Maragall est preparada per fer-ne un de molt espe-cial... Un bingo per collaborar d'una manera diferent i ben di-vertida amb La Marat. A les 6 de la tarda a la Sala Iberia.

Mercat Solidari Diumenge 15Aquest any a l'Esplai Sant Llo-ren far un Mercat Solidari, venent objectes nous, semi-nous i de segona m en bon es-tat i a preu raonable. Tothom que vulgui participar pot por-tar objectes a l'esplai els di-marts i dijous de 6 a 8 de la tar-da. L'activitat ser a les 11 del mat a la plaa de la Vila.

Activitats de La Marato

ESPECIAL NADAL 15el diari de Sant Feliu desembre de 2013

Activitats de Nadal

Visita al pessebresDiumenge 1Dones 21 organitza un visita a lexposici de pessebres Esglsia de Betlem i a la Catedral de Barcelona. A tres quarts de 10 del mat a la pl. de lEstaci.

Encesa dels llumsDimecres 4Presentaci de la Campanya de Nadal del Con-sorci de Comer i encesa de lenllumenat de Nadal. A la rambla Marquesa de Castellbell c. Verge de Montserrat a les 17.30h.

Concert de NadalDiumenge 15Concert de Nadal de la Banda Simfnica Ciutat de les Roses. A les 6 de la tarda a lauditori del Palau Falguera.

Fira de NadalDiumenge 15Fira de NadalLa fira constar duna activitat a la plaa de la Vila amb diverses entitats de la ciutat amb de-coraci nadalenca, avets, flors, ornamenta-cions, parades dartesania, productes de comer just, dolos nadalencs... Tamb se celebrar lactivitat Viu lexperincia del Nadal a la Sala Ibria, amb tallers, demostracions i activitats l-diques. Ser de 10 a 14 hores.

Espectacle MusicalDimarts 17Espectacle musical de Nadal amb el grup Doble Platina. Al Centre Cvic Roses a les 5 de la tarda. Organitza la Llar de Jubilats de Sant Feliu.

61a Exposici de pessebresDivendres 20Inauguraci de la 61a Exposici collectiva de pessebres a la Sala Iberia a les 8 del vespre. Or-ganitza lAgrupaci Pessebrista de Sant Feliu.

Festival de Gimnstica RtmicaDissabte 21El Club Rtmica Sant Feliu celebra el seu Festival de Nadal de Gimnstica Rtmica al Palau J. C. Na-varro de 16 a 20h.

Concert de la Coral CantigaDiumenge 22 Concert de Nadal de la Fundaci Xamfr Sant Mi-quel, amb la Coral Cantiga. A lauditori del Palau Falguera a les 7 de la tarda.

Pessebre viventDissabte 28, diumenge 29 i dilluns 30A la Sala Ibria a partir de dos quarts de 7 de la tarda. Lentrada val 2 euros. Org. Calaix de Sastre.

Els mi l lors sopars de Nadal

18 el diari de Sant Feliu desembre de 2013ESPORTS

Seria molt difcil que fssim un daquests equips que punxa i no aixeca el cap David Arcos Palote Jugador ms veter del Santfeliuenc

A veure si podem posar ordre al teu currculum, perqu les xifres que he consultat ballen. Ho saps, tu?(riures... pensa) Als 18 anys, ja estava dAmateur al Prat: 21 anys dAmateur, un any a Ter-cera i, com a mnim, 18 anys a Primera Catalana amb ms de 450 partits disputats. Porto ms anys dAmateur que ledat que tenen alguns companys de lequip. Puc ser avi, pare, entrenador... alguns encara no havien comenat a jugar o no havien nascut i jo ja estava dAmateur! Per aqu estem... encara hem deixen jugar!

Com surt el mot de Palote?Jo jugava a handbol, bsquet i futbol sala. Desprs, als 15 anys, vaig apuntar-me al Terlenka, dInfantil A. Quan vaig comen-ar, no existia la categoria Ca-det, vaig passar directament a Juvenil. Del Terlenka, vaig anar a jugar amb El Prat. Quan estava al Terlenka, essent infantil, en un partit em vaig enfadar amb un company i li vaig dir: Psa-me la pelota, cabezn!..., tenia un cap molt gran! I ell em va dir: Y t, qu pareces un palote! I

a partir daquest moment, doncs Palote!

Portes quasi 25 anys en el mn del futbol. Qu has aprs daquest esport?(Pensa bastant) s lesport on hi ha ms gent maleducada, s aix! I crec que els motius sn estadstics, perqu s on hi ha ms participaci i, aleshores, et trobes ms i molt de tot. s un esport de carrer... tothom sap de futbol! Com que es juga amb els peus, tothom pot fallar, fins i tot els professionals que cobren milions tamb ho poden fer ma-lament. Tamb he aprs que no ho puc deixar i, sobretot, que fas amics per tota la vida. Aix tam-b passa a daltres esports, per a mi mha passat al futbol per-qu s el que he fet tota la vida; el futbol, per a mi, s com un h-bit. I no ho puc deixar: els entre-naments, els partits, la compe-tici, els companys, els sopars... Com una droga i com una forma de vida! Estic molt cmode.

El futbol tamb sn valors, com ens diuen?Crec que no s aix. Shauria de fer un estudi... tothom parla, per calen dades! Com que s un

esport popular i universal, amb tants milers de persones que shi dediquen, tamb s normal que all pitjor tamb formi part del mn del futbol. s un esport que es pot jugar a tot arreu, fins i tot amb una llauna. A daltres esports, com per exemple el bs-quet, practicar-lo s ms difcil, necessites ms coses! Penso que el que s perills s que es par-li tant de futbol i que sen parli amb lenfocament que utilitzen alguns mitjans de comunicaci. Fan programes que semblen el Slvame i diaris que estan massa lligats a equips concrets. Aquesta bola, el que es ven quan sacaba el partit, ho absorbeixen els nens... el futbol sembla que ho sigui tot, i aix tampoc s bo. 4.000 o 5.000 persones veient un partit de Tercera Divisi, aix no passa en daltres esports! Se-gueixo dient que s un esport que arrossega molta i molta gent i hi ha de tot. Per fer les crniques del futbol es fa servir molt lxic bllic...Penso que shauria de fer una tesi. Abans, als informatius, hi havia la secci desports. Ara, desprs de linformatiu, fan linformatiu

David Arcos Fernndez, conegut pel malnom de Palote, ha debutat aquest any a Tercera Divisi amb el Santfeliuenc, desprs dacumular una llarga trajectria a Primera Catalana. Es va formar al Terlenka i a El Prat -la seva ciutat dorigen-, on hi va jugar nou temporades. Desprs va aterrar a Sants, Pubilla Cases, Poble Sec, Marianao Poblet i Santfeliuenc, on ja suma cinc temporades seguides. s el jugador ms veter dels blanc-i-blaus i tamb s un dels futbolistes ms veterans del grup V de Tercera Divisi grcies als 39 anys que va fer el passat 31 dagost. Noms el supera el jugador ms vell del Castelldefels, Jorge Snchez, que com que va nixer l11 de gener de 1973 ja t 40 anys i s el deg del grup. El defensa Palote, que posseeix un magnfic sentit de lhumor, va arribar a Sant Feliu lestiu de 2009 i sha convertit en un autntica instituci en un equip que aquest any ha fet histria. Parlem amb ell de futbol amb seriositat per tamb amb una conversa plena de riures i bromes.

Xavi Mart

desports, que sallarga una hora i quasi noms es parla de futbol. Tot aix que hem dit, doncs... potser hi juga massa gent.

Thas pensat una data per penjar les botes?Encara em trobo molt en forma. Ara no sc titular, tot i que par-ticipo en alguns partits. Ho ac-cepto tot molt b (la banqueta) i mho passo b. A aquestes ala-des, ja no em ve de gust canviar daires, demostrar coses en un lloc nou, etc. No tinc data. A veu-re el que fem aquest any, si pu-gem a Segona est clar que...! Si ens quedem a Tercera i participo poc, no s si lAndrs comptar amb mi. Magradaria continuar.

Quan pengis les botes seguirs al mn del futbol... per exemple, dentrenador?Sc entrenador i coordinador duna escola de bsquet base i continuar una mica amb aix. Ara em dedico al mn del camp i aix momple molt. Si hagus de deixar ara el futbol, com que tinc tantes coses a fer per omplir aquest buit, no hi hauria proble-ma per fer-ho. Com a entrena-dor de futbol, per, no mhi veig massa. A mi el que magrada s entrenar a futbol com a jugador.Vius en una granja al Delta del Llobregat. Qu taporta

aquest tipus de vida?Independncia i soledat, magra-da estar sol. Puc viure sense ve-ns, conrear els meus propis pro-ductes i conviure amb els meus animals... tinc cavalls! s com anar cada dia a una casa rural i s molta feina, per tamb s sa-lut, benestar i tranquillitat.

Com veus el Santfeliuenc en aquesta nova aventura a Tercera?Veig que al grup V hi ha igual-tat entre tots els conjunts. Veig que si nosaltres estem b un dia li podem fer 5 gols a qualsevol equip i veig que si nosaltres es-tem malament un dia tamb ens en poden fer 5. Potser hi ha dos o tres equips amb pitjor fun-cionament, per en general hi ha igualtat. Amb el treball que ha fet Andrs Gonzlez durant els darrers anys, seria molt di-fcil que fssim un daquests conjunts que punxa i no aixe-ca el cap. Amb 12 o 13 lesionats a finals doctubre, lequip est volant. Surten imprevistos i es-tem all. Les ganes i la joventut de lequip sn una eina molt positiva. Al Santfeliuenc hi ha molts jugadors innats joves que sn molt bons i que tenen molta projecci. Veig moltes opcions de lluitar fins el final per acabar entre els 4 primers.

el diari de Sant Feliu desembre de 2013ESPORTS20

Ismael Garca torna a la crregaEl ciclista vol fer 1.000 km del Cam de Sant Jaume Catal per transmetre a la societat que els discapacitats poden aportar moltes coses al mn

Ismael Garca s un sant-feliuenc nascut el 1975 que en el moment de ni-xer va patir una parlisi cerebral que li va provocar un 80% de discapacitat fsica. Tot i aquestes dificultats, Garca mai sha rendit i, entre la gran quantitat de projectes que ja ha fet, tamb destaca la seva ves-sant desportista: aquest 2013 ha participat amb una bicicleta adaptada a la darrera etapa de la cursa Titan Desert (Marroc) i ha entregat els beneficis a lestudi de la malaltia de Dent (veure el nm. 19 de juny del Diari de Sant Feliu). Ara, Garca es pro-posa recorrer 1.000 km del Cam de Sant Jaume Catal i ha iniciat una campanya a travs de GAES per recaptar fons, que sacabar el proper mes de febrer; la idea

seria fer aquest trajecte entre el juny i el setembre de 2014. Es podr votar a la pgina de GAES fins a mitjans de desembre

Amb aquesta nova aventu-ra, el que vol s visualitzar que les persones amb discapacitat poden aportar moltes coses al mn i que tenen el dret i el deure de fer-ho. Tamb t la intenci de posar sobre la tau-la la necessitat de creaci dun model de societat realment in-clusiu.

Material de sensibilitzaci socialEn aquests moments, el projec-te es troba en una fase centrada en recaptar fons per fer-lo pos-sible. Garca t la intenci de gravar un audiovisual de la seva aventura i descriure un lli-

bre on sexpliqui lexperincia. Aquest repte es tira endavant amb la collaboraci de la Fe-deraci dEntitats de Persones amb Discapacitat ECOM, que ser lencarregada de difondre i executar la campanya i de fer les activitats de sensibilitzaci posteriors amb els documents audiovisuals i escrits creats per lesportista abans, durant i des-prs del viatge.

Per recorrer els 1.000 km, lesportista de Sant Feliu ne-cessitar fer un procs previ dentrenament, que el portar a terme el seu entrenador perso-nal i membre del Consell Munici-pal dEsports, Christian Mndez. Durant el viatge, a ms, necessi-tar una persona dassistncia i personal tcnic per a la gravaci i edici del vdeo.

Molts actors implicatsGarca ha calculat que necessi-ta 45.600 euros. Quasi la meitat sortir dels 19.100 euros de les beques a projectes esportius de GAES Persigue tus sueos. La segona font dingressos per acon-seguir els 26.500 euros restants ser les aportacions econmi-ques dempreses i particulars, mitjanant espais virtuals des-tinats a aquest efecte, com ara migranodearena.org. Les aporta-cions rebudes per aquest mitj es destinaran ntegrament a les di-ferents accions de sensibilitzaci.

Els ingressos es destinaran a pagar els recursos tcnics i hu-mans per fer realitat el que s una gran aventura: adquisici del tricker-bike, entrenador per-sonal i sortides edentrenament n bici, allotjament, manutenci i

transport durant els 1.000 km, as-sistent personal sobre el terreny, personal tcnic audiovisual, edi-ci del llibre i de laudiovisual i activitats de sensibilitzaci so-cial. Els resultats de laventura els coneixerem a finals de 2014, moment en que es publicar tot aquest projecte. X. M.

ESPORTS 21el diari de Sant Feliu desembre de 2013

Juga Verd Play: per guanyar un partit, no n'hi ha prou amb un bon resultatEl Consell Esportiu i l'empresa EINSMER han creat un nou sistema de puntuaci de les lligues d'Esport Escolar que fomenta el joc net i que implica a les famlies en l'educaci esportiva dels infants

En totes les competicions esportives, l'equip que aconsegueix marcar ms gols o anotar ms punts s el que guanya el partit. Aques-ta frmula, per, deixa de banda els valors de l'esport i fa que, en molts encontres, un equip acabi guanyant el partit tot i que s'hagi comportat malament amb el con-trari, que hagi fet moltes faltes, que hagi rebut moltes targetes o que compti amb l'acompanya-ment d'una afici (simpatitzants o familiars) que no para de pro-ferir insults a l'rbitre o a d'altres persones. Per tal de posar fi a aquestes actituds negatives i poc esportives, el Consell Esportiu del Baix Llobregat ha posat en funci-onament un nou sistema de pun-tuaci dels partits de les compe-ticions d'Esport Escolar en el que el ms important s jugar amb 'fair play' i no el fet de guanyar la competici. Amb aquest projecte, anomenat Juga Verd Play, pot ser possible que un equip acabi gua-nyant la lliga tot i no ser el con-junt que hagi guanyat ms partits o sumat ms punts; a partir d'ara, les actituds dels jugadors i les ju-gadores a dins del terreny de joc, el comportament del pblic que dna suport a cada conjunt i la manera de fer dels entrenadors tamb compten.

S'alica a cinc esports i no t precedentsJuga Verd Play s un projecte nic a l'Estat espanyol i el canvi de criteri en el sistema de pun-tuaci afecta ja a 4.500 menors dels 16.000 que practiquen es-port a la comarca. El seu mbit d'aplicaci per al curs 2013-2014 es fixar en cinc esports d'equip (futbol 7, futbol sala, bsquet, voleibol i handbol) en les com-peticions comarcals organitza-des pel Consell Esportiu i en les categories que van de pre-benja-m (sis anys) a alev (onze anys).El president del Consell Espor-tiu, Salvador Valls, afirma que han buscat molt i que no han trobat cap projecte similar en lloc i que les actituds nega-tives a l'esport escolar s una qesti que preocupa a molts consells comarcals catalans i ajuntaments, cosa que ha fet que molts d'ells s'hagin interessat per aquest programa d'educaci en valors a travs de l'esport. Els ajuntaments, segons Valls, han demanat un nou model que ajudi a la formaci dels infants i que evalui l'esfor que han fet durant tota la setmana, no no-ms durant el partit. En aques-ta lnia, s'ha creat una comissi de tcnics municipals i professi-onals de l'esport que fa el segui-

ment de cada equip ms enll de l'encontre i s'ha aconseguit que les famlies i tota la comunitat esportiva s'impliquin en la for-maci dels ms petits.

Qui passa ara a valorar el partit?Amb el nou sistema de puntua-ci, un equip podr aconseguir, com a mxim, deu punts. Es mantenen els tres punts en cas de victria, els dos dels empats i el punt pels equips que perden. Els altres set punts sorgiran de l'avaluaci que faran del partit els nous agents implicats: tu-tors de grada (sn els delegats d'equip), pares i mares, dinamit-zadors de joc (el nou nom que adopten els rbitres) i els tcnics (o entrenadors).

El dinamitzador atorgar com a mxim un punt si l'equip segueix uns parmetres que es poden avaluar objectivament amb un S o un No: nombre d'inscrits a l'acta (si es presen-ten ms jugadors del mnim es-tablert), tutor de grada (si parla o no amb el dinamitzador abans de l'inici del partit), puntualitat (si l'equip arriba quinze minuts abans de l'inici de l'encontres) i nombre de targetes verdes mos-trades (serveix per premiar les accions positives dels jugadors

durant el partit). Els tcnics podran atorgar un

punt a l'entrenador contrari i un punt als jugadors adversaris en funci dels seus comportaments durant la competici, com si s'accepten les decisions arbitrals o si s'animen entre ells davant els encerts o les errades.

El tutor de grada (el responsa-ble de cada equip, un pare, una mare, un germ gran...) s el que avaluar l'actuaci dels espec-tadors del seu propi conjunt i atorgar un punt si les conduc-tes sn correctes, com si animen al seu propi equip, respecten al contrari i a la seva afici i accep-

ten les decisions arbitrals amb respecte.

El pblic podr valorar el comportament dels nens i les nenes de l'equip contrari amb un punt com a mxim i, finalment, el dinamitzador podr decidir dos punts ms si la grada d'un i altre equip s'ha comportat de forma respectuosa i si el tcnic de tots dos conjunts s'ha estat comportant de forma correcta. Amb aquest sistema, que porta dos anys desenvolupant-se, no n'hi ha prou en jugar b, cal res-pectar els valors que sn intrn-secs de l'esport. Es tracta d'una eina pedaggica essencial.

Una web que implica a tots els agents socials i econmics

Per fer possible que els nous agents implicats puguin valorar el partit i fer les vo-tacions, l'empresa EINS-MER ha desenvolupat una aplicaci per a mbils i tauletes anomenada BaixEsport-VerdPlay que es pot ad-quirir gratutament i que a mitjans

de novembre, desprs de dues set-manes de funcionament, ja sumava 700 descrregues. Les votacions, essencials per determinar la clas-sificaci dels equips al final de la temporada, es podran fer des que acaba el partit i fins les 23:30h del mateix dia. L'aplicaci, segons el conseller delegat d'EINSMER, Jos Antonio Gallego, incorpora tot un seguit d'eines que eviten les valora-cions fraudulentes i un geolocalit-zador que garanteix que la persona que vota hagi vist l'enfrontament.

Aquesta aplicaci s la prime-ra de les noves eines que s'aniran incorporant al nou portal esportiu BaixEsport, que permet als usuaris

obtenir informaci sobre l'esport comarcal, com l'agenda, els espais, les rutes, etc. Aquesta informaci anir augmentant progressivament, ja que el portal permet als ajunta-ments, entitats i empreses privades del mn de l'esport de la comarca crear la seva prpia web inserida per informar a la ciutadania i per oferir i vendre els seus serveis i productes. El president del Consell Esportiu afirma que amb aquesta nova web el que s'aconsegueix s el desen-volupament econmic i social de la seva entitat i que el comer trobi el seu pblic objectiu. Amb l'entrada del sector privat al projecte, Valls ha manifestat que es crear una bossa

de contenci social per assegurar la supervivncia de les entitats es-portives, per cobrir l'alt cost de les installacions i per evitar que cap nen es quedi sense practicar esport per culpa de la situaci econmica de la seva famlia. Amb aquestes eines informtiques entrellaades (web, aplicaci i pgines inserides de les empreses) s'aconsegueix un mbit d'interrelaci molt elevat. En aquest sentit, Jos Antonio Gallego diu: El comer de la comarca i els seus clients tamb estan formats pels pares i les mares que van a veure cada cap de setmana els par-tits d'Esport Escolar que juguen els seus fills. Textos: Xavi Mart

Un dels entrenadors del Complex vol participar a Ultraman CanadChristian Mndez vol entregar els beneficis de la seva participaci a la ONG de Barcelona Bahati

El preparador fsic i en-trenador del Complex de Piscines Christian Mndez vol participar a la prova atltica Ultraman Canad, que se celebrar l'estiu de l'any que ve. Per recaptar fons per portar a terme aques-ta aventura opta a una beca de GAES que presenta un termini de votacions que s'acabar a mi-tjans de desembre. El projecte de Mndez, anomenat Ultraman per a una vida, tamb compta amb una vessant solidria, ja que l'atleta vol entregar els be-neficis de la seva participaci a

la prova a la ONG barcelonina Bahati, que es dedica a fer pro-jectes mdics de cooperaci i desenvolupament: la seva feina es basa en aconseguir aparells per fer ecografies i entregar-los a centres mdics africans. Abans de marxar al continent afric, Mndez collaborar amb aquesta ONG i quan participi a la Ultraman lluir el seu logo, amb l'objectiu que aquesta en-titat solidria sigui coneguda internacionalment.

Una dura provaMndez afirma que Ultraman

Canad s una prova molt exi-gent i selectiva perqu noms hi poden participar 30 perso-nes que han de passar prvia-ment un procs de selecci. La competici s'allargar 3 dies i combinar 3 modalitats: durant el primer dia es faran 10 quilmetres de nataci i 145 quilmetres amb bici; el segon dia ser el torn dels 275 qui-lmetres en bici, i la darrera jornada es reserva pels 84 qui-lmetres de carrera a peu. Per a fer aquesta prova, l'atleta del Complex de Piscines neces-sitar un equip d'assistncia. Per votar el seu projecte a GAES es pot anar directament a la web de l'empresa o b en-trar al Facebook Ultraman per a una vida o a la pgina de Mndez, que es www.chris-tianmendez.com. X. M.


El Complex Solidari 2013 es proposa arribar als 2.500 quilos d'alimentsEs compleixen 5 anys d'aquesta campanya, que distribueix menjar per a les famlies amb menys recursos

Som conscients que nosaltres treballem amb i per a la gent i que no som aliens als seus problemes. Amb aques-ta frase, el director de servei i de mrqueting del Complex de Piscines, Jos Molero, resu-meix lesperit i la filosofia de la poltica de responsabilitat corporativa daquesta entitat esportiva que, entre daltres projectes de cooperaci social, organitza cada Nadal la cam-panya El Complex Solidari. El projecte, que compta amb la collaboraci daltres enti-tats i empreses de la ciutat, es focalitza en una recollida dali-ments per a les famlies amb menys recursos econmics de la nostra ciutat. Es va iniciar el dia 18 de novembre i sacabar el 21 de desembre.

Des del Complex, diuen que del que es tracta s de mi-nimitzar limpacte negatiu que est provocant la crisi en

aquells sectors socials ms de-safavorits, els que no tenen aliments. Molero ha destacat que per les installacions del Complex de Piscines hi passa molta gent i que cal aprofi-tar-ho per conscienciar a la poblaci i donar valors, sobre-tot als ms petits, perqu vegin que no tothom t els mateixos recursos per viure.

Punt de recepciEnguany, el Complex espera arribar com a mnim als 2.500 quilos daliments, tot i que no descarten passar dels 3.000. Els aliments (shan de portar aquells que no shagin de po-sar dins la nevera) es deixen a sobre duna taula a lentra-da de les installacions perqu tothom els pugui veure i, quan tanca el Complex, es pesen i es porten al magatzem. A sota de la taula, shi posa un cartell que indicar els quilos que es van recaptant diriament.

Per a la gent que viu a Sant FeliuEls aliments sentreguen a C-ritas Sant Feliu, que s qui els distribueix a les parrquies de forma proporcional, s a dir, en funci de les famlies sant-feliuenques que atn cadascu-na delles. Molero ha destacat que la campanya, com cada any, servir per ajudar ms de 100 famlies de la nostra ciutat que sn ateses pels Serveis So-cials de lAjuntament. Desprs de quatre edicions, es pot afir-mar que el Complex Solidari ha comptat amb una bona respos-ta de la poblaci. La primera edici (2008) va aconseguir re-collir 822 quilos i 25 lots dali-ments, una quantitat que es va multiplicar per 3 noms tres anys desprs, ja que la campa-nya de 2011 es va tancar amb 2.722 quilos. Lany passat, la poblaci de la ciutat va aportar 1.952 quilos, que van servir per ajudar 190 famlies. X. M.

ESPORTS 23el diari de Sant Feliu desembre de 2013

Xavi Mart

Volen crear un club d'hoquei en cadira de rodes elctrica a Sant FeliuNoms existeixen set clubs d'aquesta modalitat, que s l'nica que permet practicar esports d'equip a les persones amb discapacitats severes

S'han de desplaar per poder jugar

Ramon Gisbert, de lAIP i la FCEDF

Per qu sorgeix aquesta iniciativa?s l'nic esport d'equip que po-den practicar les persones amb grans discapacitats i, fins ara, no hi ha cap club al Baix Llobregat. A Catalunya, n'hi ha 4: Barcelo-na, Barber, Sabadell i Badalona. Aix fa que els jugadors de la nos-tra comarca s'hagin de desplaar per poder jugar i nosaltres volem solucionar aquesta situaci.

Com seria aquest futur equip de Sant Feliu?De moment, ho estem valorant. El primer problema s que les installacions esportives de la ciutat estan totes plenes i que a qualsevol lloc no es pot practi-car, ja que la pista mesura 26X16 metres. El Navarro i el Xepkin, que serien adients, estan plens-sims. Hem de mirar si ho podem fer a alguna escola. La intenci s que la gent del Baix i de Sant Feliu vinguin. A la ciutat, tenim usuaris de la cadira de rodes elctrica. Dues persones de Sant Feliu hem van proposar de crear aquest club, per tamb m'ho ha demanat gent de Gav o Pallej que estan a d'altres equips. Sn

persones que tenen dificultats pel transport i, si podem fer que el practiquin a prop de casa, doncs millor.

Hi ha diferncies entre el bsquet en cadira de rodes i aquesta modalitat d'hoquei?Les persones que juguen a bs-quet tenen una bona mobilitat al tronc superior i, per si matei-xes, poden impulsar la cadira. L'hoquei el practiquen perso-nes que no poden impulsar les cadires, amb el 80, 90 o 100% de discapacitat. Tamb n'hi ha que juguen amb oxigen o ventiladors per respirar. L'hoquei va comen-ar a Catalunya i, des de fa un parell d'anys, la Federaci est perfilant la competici reglada i mirant de crear clubs: hem cre-at un club a Malgrat que est a punt de sortir i estem en conver-ses inicials a Vilafranca, Lleida i Tarragona. Volem crear una xar-xa d'equips.

Es juga alguna competici?Hi ha el Campionat d'Espanya de Clubs (amb 7 conjunts) i el Cam-pionat de Seleccions Auton-miques (amb Madrid, Valncia i Catalunya). Actualment, exis-teix la Lliga Catalana amb noms

quatre equips. Tamb estem fent feina per formar rbitres. A veu-re si l'any que ve podem fer una lliga ms normalitzada. A ms de tot aix, fem els Jocs Catalans un cop cada any; en un municipi, es concentren els jugadors de tots els esports minoritaris: hoquei, bsquet, nataci, atletisme, etc.

Quines diferncies hi ha amb l'hoquei sobre rodes?Es practica amb pilotes de pls-tic i un stick de plstic perqu pesen menys. Hi ha jugadors que no poden agafar res amb les mans i, aleshores, s'enganxa un stick (que es diu de peu) a l'es-tructura de la cadira. Les porte-ries tenen 20 centmetres d'ala-da. Sn cinc jugadors, amb dos jugadors com a mxim amb stick de peu (el porter i un altre) i tres que han de portar sticks de m.

Alg de Can Llovera podria estar interessat en l'hoquei

Josep Xerau, ADF

Qu feu a l'ADF?

A Sant Feliu, tenim la Residn-cia de Can Llovera, amb uns 34 socis i scies amb grans disca-pacitats. A l'associaci, estem pendents de les barreres arqui-tectniques de Sant Feliu, de les relacions amb l'Ajuntament, dels problemes puntuals que te-nen els socis, etc. Tamb inten-tem fer alguna trobada i alguna xerrada durant la Setmana de la Discapacitat.

Alguns dels vostres socis podrien formar part d'aquest nou club d'hoquei?A Can Llovera, alguna perso-na podria estar interessada en practicar aquest esport, si! Ini-ciatives com aquestes sn molt necessries i per aix donem el nostre suport.

Quin s el suport que us dna lAjuntament?Tenim una petita subvenci duns 550 euros lany que ja ens van b per fer el que fem. No tenim aspiracions de fer mas-ses coses ms. Per fer aquesta activitat de lhoquei, hem apor-tat plaques dagrament i 100 daquests 550 euros per pagar despeses de transport dels es-portistes i de la pista. X. M.


El Pavell Andrey Xepkin va acollir, el 24 de novembre, una jornada de promoci de l'hoquei en cadira de rodes elctrica que va comptar amb un entrenament de la Selecci Catalana i un partit amists contra el Barber del Valls. L'acte, emmarcat a la Setmana de la Discapacitat, va ser organitzat per l'Associaci Iniciatives Paraolmpiques de Sant Feliu (AIP) i la Federaci Catalana d'Esports de Persones en Discapacitats Fsiques (FCEDF) amb la collaboraci de l'Associaci de Discapacitats Fsics de Sant Feliu (ADF) i el Consistori. La jornada va servir per donar a conixer aquest esport entre les persones usuries de la cadira

de rodes elctrica i com a punt de sortida per a la creaci d'un nou club esportiu a Sant Feliu que el promocioni al Baix Llobregat, on encara no s'ha creat cap club d'aquesta modalitat. Fins fa ben poc, les persones amb grans discapacitats fsiques i parlisis cerebral amb grans limitacions no tenien cap esport d'equip on poder participar, per poc a poc es va fomentant aquest tipus d'hoquei, que permet practicar esport a les persones que no poden accionar les rodes amb les seves mans. A l'Estat espanyol existeixen noms set clubs d'aquest esport: dos a la Comunitat de Madrid, un al Pas Valenci i quatre a Catalunya.

25el diari de Sant Feliu desembre de 2013 ESPORTS

Els socis i simpatitzants del Santfeliuenc ja poden gaudir de la nova graderiaLa presentaci dels equips es far el 14 de desembre, abans del partit de lliga entre l'Amateur A i el Figueres

La nova graderia de l'estadi de Les Grases ja est acabada i en ple funcionament. Els seguidors del Santfeliuenc la van 'estrenar' el segon cap de setmana del mes de novem-bre, desprs que les obres ha-gin patit algunes setmanes de retard. El club estava espe-rant l'acabament d'aquesta infraestructura per presentar els equips del seu futbol base i els conjunts amateurs, la qual cosa ha fet endarrerir un acte que tradicionalment es fa a principis de temporada. La in-auguraci oficial de la grada i els vestidors tindr lloc el dis-sabte 14 de desembre a les 4 de la tarda i mitja hora desprs es donar pas a la presentaci

dels equips, just abans del par-tit de Tercera Divisi entre el Santfeliuenc i el Figueres, un enfrontament que pertany a la jornada 17.

La graderia de l'estadi ocupa tres quartes parts del terreny de joc i s'acaba, ms o menys, quan comena l'rea gran del gol situat al cant del barri de La Salut. Compta amb un total de 496 seients de plstic repar-tits en quatre fileres que re-produeixen els colors del club, ja que n'hi ha de blaus i de blancs. D'aquests 496 seients, un total de 204 no estan sota cobert, ja que la nova visera que protegir al pblic de les inclemncies meteorolgiques s'allarga poc ms de 50 me-tres des d'on comena l'rea

gran del gol de La Salut. Amb les obres fetes a l'estadi, no noms el pblic comptar amb ms comoditats. Ara, Les Gra-ses compta amb dos vestuaris ms, un magatzem i tamb una sala de bugaderia. Tamb s'ha construt una petita habitaci delimitada per vidres i amb preses elctriques que perme-tr als periodistes i als mitjans de comunicaci installar els seus aparells per seguir els partits.

Problemes per la plujaLes obres tamb han servit per construir dues rampes d'accs diferents i independents: una permet anar directament a la graderia del pblic i l'altra ens porta a la zona de vestuaris. El dijous 21 de novembre, un grup d'operaris de l'Ajuntament es-tava netejant i retirant el fang que s'havia acumulat a la canal d'aigua pluvial que discorre per tota la llargada de la graderia, entre el tals de la muntanya i els seients. Les fortes pluges caigudes els dies 16, 17 i 18 de novembre van arrossegar sorra de la muntanya de darrera cap a l'interior de la canal. X. M.

26 CULTURA el diari de Sant Feliu desembre de 2013

Escrivim sobre el que ens passa, per sempre des dun punt de vista positiu

CyBee grup de msica

El vostre darrer concert a Sant Feliu va tenir lloc a les Festes de Tardor. Com va anar?Va ser com un tancament de la maqueta abans de treure el disc i va resultar emocionant, a ms ens ho vam prendre molt seri-osament, ens feia molta grcia actuar aqu. La darrera actuaci a Sant Feliu havia estat el Dia dels Innocents ara fa un any, a la sala Els Pagesos.

Quan vau formar el grup? Un 12 doctubre de fa 9 anys. Ens vam ajuntar com quatre amics que queden per assajar i per to-car, i de mica en mica el projecte ha anat evolucionant i sha anat fent ms seris i professiona-litzant-se. Potser qualsevol al-tre grup de gent hagus decidit formar un grup nou o canviar el nom o lestil, per nosaltres hem estat sempre els mateixos. La idea inicial era tocar i passar-ho b, per com vam fer una ma-queta i vam veure que a la gent li agradava i que anava b vam decidir prendre-nos-ho seriosa-ment far 3 anys. De fet, vam es-tar molt de temps sense nom fins que un dia vam pensar que hau-rem de buscar-nos-en un perqu ens sortien concerts i ens havem de presentar dalguna manera.

I us coneixeu de...Ens coneixem del poble i de les colles, ja que dos de nosaltres to-cvem a la colla que hi havia dels Timbalers de Sant Feliu. I un dia a les festes, abans del Correfoc, en Nil va proposar-los formar

un grup. A banda daix, en Jordi pertany a els Diables de La Garsa i tant ell com lAleix a els Minis-trils, i en Nil a Els Diables Rojos.

I aquest nom tan original?CyBee s ladaptaci fontica del nom de les notes musicals als pasos anglosaxons, com el Do Re Mi aqu. Un nom lgic ja que el Marc, lAleix i jo hem es-tudiat msica, tot i que el Jordi tamb sha posat les piles pel seu compte. Canteu en catal com una expressi natural o s un element de reivindicaci?s com ens surt, abans cantvem en castell i una mica en angls perqu molts dels grups que ens influen ho feien en aquest dos idiomes, a ms fiem versions. Les dues primeres maquetes sn en castell amb algunes canons en angls. Per quan vam pensar en prendre-nos-ho seriosament vam decidir que el millor seria fer-ho en catal.

A tots els concerts feu versions daltres bandes?S, ens agrada conservar aquest costum perqu s com vam co-menar, per els donem lestil CyBee. Sempre ens ha agradat que sons a la nostra manera o adaptar-la a com ens agrada.

Suposo que versioneu aquells grups que ms us han influt. Quins sn? s molt variat perqu a tots ens agraden molts grups i molt dife-

rents, i daqu ve lestil de CyBee, que fusiona molts estils perqu a lhora de fer canons cadasc aporta el que ms li agrada.

Us inclineu al bonrollisme o tamb us deixeu caure a la part ms fosca? Tenim canons ms fosques per-qu a lmbit del pop-rock, que s la nostra base, sempre et tro-bes canons ms lentes i tristes, per creiem que amb aquest disc hem aconseguit que aquests te-mes tamb serveixin per sortir del pou i veure la llum. Hi ha una can del disc que es diu Despullat que parla duna perso-na afectada pel cncer i sest morint, per parla des dun punt de vista positiu: Mestic mo-rint, per mira tot el que he fet durant la meva vida. Tot i que ens agraden molt les canons animades i que particularment hem intentant que aquest disc sigui un disc per ballar i saltar, no considerem que siguem un grup de Festa Major, que toqui perqu la gent estigui tota les-tona donant-ho tot, sin un cert equilibri. Sn temes propis de la vostra generaci?Una mica de tot, sn peces molt descriptives de tot el que ens ha anat passant als quatre mem-bres, histries que ens han suc-cet o hem conegut. Sembla que no, per quan ets petits no hi dones tanta importncia a certs fets que et passen, per a mida que vas creixent i et van passant

Aquest jove grup pren el seu nom de la denominaci anglosaxona de lescala de les notes musicals. Amb edats compreses entre els 24 i els 21 anys, es mantenen fidels als seus orgens, interpretant a cada actuaci versions daltres grups passades pel seu seds estilstic. La seva incorporaci al mn de la msica ha estat gradual, des del grup damics fins a la publicaci del primer disc, CyBee, desprs dhaver gravat tres maquetes, Go, Click i Tot Aquest Temps, i havent-se pogut sentir un dels seus temes de la primera maqueta al tercer captol de la primera temporada de la srie Infidels. Preneu nota de les properes actuacions: el 19 de desembre presentaci del nou lbum al Music Hall de Barcelona i el 10 de gener seran a lFNAC de lIlla Diagonal.

ms coses ho poses tot al seu lloc. LAleix va tenir la mala sort que va viure la mort dun home durant una obra de teatre, just davant seu, i va escriure sobre aix perqu li va impactar. Tot el que escrivim ens ho sentim molt nostre, per alhora sn situaci-ons que pot viure tothom, des duna persona petita fins a una persona gran per nosaltres ho expliquem a la nostra manera, que potser s prpia de la nostra edat. Evidentment, el fet de ser jove et fa veure tot amb un cert optimisme i daqu la intenci a posar laccent en all positiu de cada histria.

Qu tal ha estat lexperincia de les dues gires estiuenques, el Cybee Tour el 2012 i el Cybee Twour aquest any?Creiem que els tours, sobre-tot el primer, han estat un pas de gegant que han marcat un abans i un desprs per a nosal-tres perqu ens han fet veure el grup duna altra manera i a estimar-nos coses que ens pas-saven desapercebudes. Hem to-cat a molts pobles de Catalunya durant el mes dagost, totalment per sorpresa, fiem ruta amb la furgoneta i ens plantvem als pobles sense avisar lAjunta-ment, i lacollida per part de la gent ha estat brutal. Sou molt actius a les xarxes socials i les utilitzeu com a eina de promoci, i tamb els vdeos virals inspirats en anuncis famosos de la tele. Ha

estat idea vostra?S, ha estat cosa totalment cosa nostra. De tant en tant diem: anem a pensar coses per fer pro-moci, ens agrada fer vdeos i funciona molt b. Per exemple, el vdeo Una altra realitat, que va sortir abans que el disc, expres-sa en imatges el que diu la can, es tracta dun somni en qu els nostres dobles ens volen matar i els nens que apareixen sn una mica nosaltres de petits... Sn paranoies nostres que parlvem de vegades. S que acceptem propostes de fora per la veritat s que intentem madurar-ho tot nosaltres.

Com anomenareu el vostre estil de msica?s un rock amb tocs de folc, so-bretot en aquest disc, aprofitant tamb lonada daquest estil ja que tamb ens agrada i tots ho vam veure clar. Amb dues gui-tarres, baix i bateria, i dues veus principals (lAleix i el Nil) i els cors (Marc i Jordi).

Punts de venda:Punts de venda habituals (FNAC) i plataformes digitals (iTunes, Spotify)A Sant Feliu:Escala Sabates (C. Laure Mir, 151), Running Intersport (C. Laure Mir 164-166) i Bar de lAteneu (C. Vidal i Ribas, 23).Molins de Rei: Running Intersport (C. Major 45)Esplugues de Llobregat: Escala Sabates (C. ngel Guimer, 8)

28 CULTURA el diari de Sant Feliu desembre de 2013

Adu a lAny dedicat a Joana Raspall

Un homenatge a la poetessa centenria de Sant Feliu per acomiadar lany que ha acollit ms de 200 activitats de difusi de la seva obra i figu-ra. Lacte, que es va celebrar el divendres 29 de novembre a les 7 de la tarda a la Sala Ibria, va repassar la trajectria de les-criptora i ha volgut recordar alguns dels esdeveniments que shan fet amb motiu de lAny Joana Raspall a tot Catalunya.

Lacte va comptar amb la presncia de la presidenta del Parlament de Catalunya, N-ria de Gispert; la comissionada de lAny Joana Raspall, Carme Arenas, aix com lalcalde de la vila Feliu, Jordi San Jos, a ms de ciutadans de Sant Feliu del mn de la cultura, com el msic i cantautor Joan Daus i lescriptora Maite Carranza, que van presentar lacte, men-tre que el Cor de lAteneu va in-terpretar la cantata Endavant, mentre que els alumnes de la Coral Infantil de lEscola Mu-

nicipal de Msica van cantar Rosa Joana i les set magnfiques, totes dues basades en poemes de lautora.

Diversitat de reconeixements i de llibresLa commemoraci del centenari es va iniciar el passat febrer pas-sat i des d'aleshores s'han cele-brat ms de 200 activitats com exposicions, tallers, cantates, recitals de poesia, presentacions de llibres o conferncies per di-fondre lobra i la trajectria de la poetessa. Un paper en qu han destacat les biblioteques i les escoles, que han impulsat ms dun centenar dactivitats divul-gant la figura de Joana Raspall a infants i joves. Cal destacar ledici de nous llibres de lautora, com Batec de paraules, Joana de les parau-les clares i 46 poemes i dos contes. Lltim llibre que ha sortit al mercat s Divuit poemes de Na-dal i un Cap dAny, de lEditorial Mediterrnia, una selecci de poemes indits de de lescripto-

ra, cadascun dells acompanyat amb una illustraci dIgnasi Blanch i especialment pensat per a les festes de Nadal. A ms, fins al 22 de desembre

El Diari de Sant Feliu, num.24

Documents

Transcript of El Diari de Sant Feliu, num.24