Número 2 // 4.000 exemplars // novembre 2012 // Castellbisbal

Inspecció de Treball investiga les causes que van provocar que un treballador quedés atrapat en una màquina de tall al polígon Sant Francesc // Un in-cendi va paralitzar l’activitat a la nau dies després

Accident mortal a una fàbrica

Tràgic accident. Un veí de Viladecans va morir a causa d’un accident a l’empresa Gutser del polígon Sant Francesc. Va ser el dilluns 29 d’octubre cap a dos quarts de 7 de la tarda, quan presumptament el treballador estava manipulant una màquina de tall i aplanat de planxa metàl·lica i va quedar atrapat. La víctima es deia José Andrés A.P. i tenia 44 anys. Dies des-prés, l’empresa va patir un incendi en una de les màquines. L’empresa apunta a una causa humana com a causa de l’accident laboral i descarta també que el foc tigui res a veure.

Un esport que arrelaL’handbol està fortament implantat a la vila i cada cop agafa més embranzida gràcies a l’esforç de persones com Toni Puntos

Entrevista amb la 1a tinent d’alcaldiaDolors Conde (PSC) ens explica la seva visió de la política municipal i parla de la seva gestió al front del govern del consistori P. 4

Dins de la Campanya de Nadal de l'ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE CASTELLBISBAL, hi ha prevista la celebració de la III Fira de Nadal a l'Avinguda Gaudí (La Bassa) els dies 14 i 15 de desembre.Més informació: Josep Ramon Vall Canosa (Bon Àrea)vaycano2@msn.com - tel.: 638 822 993 - 937 711 792

Guiadeprensa

OPINIÓ / CIUTAT2 el diari de Castellbisbal · novembre de 2012

el diari de Castellbisbal

El diari dE CastEllbisbal no comparteix necessàriamente les idees expressades als articles d’opinió. La responsabilitat d’aquests recau exclusivament en els seus autors.El diari dE CastEllbisbal no es fa responsable de la veracitat de la publicitat ni dels articles aliens a aquesta redacció.La reproducció total o parcial dels continguts d’aquesta publicació queda subjecta al consentiment de l’editor, així com dels respectius propietaris intel·lectuals dels mateixos.

Número 2, novembre 20124.000 exemplars Imprès a Gráficas de Prensa Diaria SAU

Distribució:Podeu consultar l’edició digital a:

Redacció: diaricastellbisbal@gmail.comPublicitat: publi.eldiaridecastellbisbal@gmail.comTelèfon: 936 857 683

Edita: SANT FELIU COMUNICACIÓ, SLNIF: B-65631889Dipòsit legal: L-1046-2011Adreça: C. Joan XXIII, 7, local08980 Sant Feliu de LlobregatBaix Llobregat

editorial

Un municipi ben connectat

Aquests dies, Cas-tellbisbal ha estat molt present a la premsa i al debat

polític dels Pressupostos Ge-nerals de l’Estat amb un tema que afecta molt als veïns i veïnes de la vila, com és la millora de la competitivitat del sector empresarial del te-rritori.

La millora prevista i anun-ciada per la ministra Pas-tor, tant de la xarxa ferro-viària de rodalies en el tram L’Hospitalet – Castellbisbal pel que fa a la renovació de la catenària amb la renovació parcial dels fils de contacte i de substentació, la instal·lació de pèndoles, la millora de las proteccions elèctriques i la col·locació de nous pòrtics rígids, han de suposar la ga-rantia d’un òptim subminis-trament d’energia elèctrica a les nombroses circulacions ferroviàries en aquesta línia, que es una de les principals de enllaç nord-sud de roda-lies de Barcelona.

La pròpia estació de Cas-tellbisbal també veurà millo-rat el seu subministrament elèctric. Tot, amb un import

“Em fa pena que diguin que tots som iguals”

de més de 3,5 milions d’euros. De la mateixa manera, la mi-nistra va donar la data d’abril de 2013 com la data d’inici de la circulació de l’AVE pel Corredor Mediterrani que connectarà amb França. En aquest sentit, el 22% de la inversió ferroviària de 2013 a càrrec dels PPGG de l’Estat aniran a aquesta infraestruc-tura. L’actuació significarà la implantació de l’ample euro-peu, el famós tercer fil entre Barcelona i Castellbisbal, per als quals es destinaran 381 milions. En aquests moments s’està, segons la ministra, re-dactant el projecte construc-tiu, estimant que el tram Ta-rragona – Castellbisbal estarà enllestit a finals d’any. A més, també s’ha recuperat el segui-ment d’una obra -l’enllaç de l’AP-7 i l’A-2- també benefi-ciosa per a la comunicació.

Tant de bo es vegin com-plides aquestes previsions i no siguin simples anuncis fets en context electoral i que després no s’arribin a portar a terme. Castellbisbal, el ser-vei ferroviari de rodalies i el nostre teixit econòmic ho ne-cessiten.

—Com vas introduir-te en po-lítica?La meva carrera comença a l’any 1999 per coneixença amb el Ton Duran, que era primer secretari i va ser cap de llista en aquelles eleccions municipals. Per la proximitat que tenia amb ell, em va convèncer per formar part a les llistes que presentava el PSC aleshores. Em vaig incor-porar com a independent a les llistes de la formació i al 2003 vam decidir fer un relleu gene-racional i jo vaig ser escollida com a cap de llista i em vaig in-corporar com a militant, men-tre que el Ton Duran va conti-nuar sent primer secretari. De tota manera, el meu oncle havia estat regidor d’Esports i després va ser alcalde, i el meu pare des de sempre havia militat al par-tit i a casa sempre s’ha viscut la política de manera molt intensa i propera. Jo sóc socialista per convicció i perquè ho he viscut a casa des de petita. La meva àvia admirava el Felipe Gonzá-lez i són tots republicans. Puc dir ben clar que no crec en par-tits sense ideologia.

—I l’entesa amb Convergència és bona?És molt bona. Tot i que a nivell de país tenim moltíssimes diferèn-cies, a nivell de poble són molt poques i les que hi ha, són salva-bles. La relació amb la Conxi és molt bona i hi ha entesa.

—Quins problemes s’han de solucionar a Castellbisbal?Com a tot arreu, l’atur i les per-sones en risc d’exclusió social, la gent que ho està passant ma-lament, que no té feina i no té cobertures.

—Què et demana la gent pel carrer?La gent és conscient de la situa-ció en la que ens trobem i ara no demana grans equipaments, només et demana tenir una atenció sanitària correcta. És el que palpo.

—Vas ser l’artífex per acon-seguir que s’acabés l’enllaç de l’AP-7 i l’A-2. Us emporteu bona part de la poca inversió en infraestructures que ve d’Espanya?

Castellbisbal és un punt neuràl-gic i estratègic i en el moment en què es va decidir que no hi ha-via pressupost, més del 70% de l’obra estava executat; per tant, no em semblava de sentit comú que s’aturés. L’obra és avanta-tjosa per a Castellbisbal i per a tot Catalunya. També t’he de dir que d’aquest govern de l’Estat no entenc gaires coses.

—Què és per a tu ser alcaldessa?A mi el fet de dedicar-me a la política, amb la que actualment hi ha desencís per part de la població -cosa que em fa molta pena- és un servei a la ciutada-nia. Em sento orgullosa i satis-feta de poder treballar en el que m’agrada. De fet, em fa pena que diguin que [tots els polítics] som tots iguals. Com diuen, el movi-miento se demuestra andando, i jo cada dia intento demostrar que no tots som iguals. És una voca-ció. El que més m’agrada és dedi-car-me al meu poble i més enllà no és la meva fita. Cada dia in-tentem millorar perquè la gent estigui al menys, mig contenta, encara que ja sé que és difícil.

Dolors Conde, administrativa abans de ser política. Al juny de 2013 repetirà com a alcal-dessa (ja ho va ser al 2007), ja que es parteixen, per dir-ho així, el govern del municipi amb Convergència i Unió. Confessa sentir vocació per la res publica, és a dir, per la ges-tió de la ciutat. És filla de pares andalusos i creu que el federalisme és més viable que

la independència. Anabel Raluy

CIUTAT 3el diari de Castellbisbal · novembre de 2012

Geancar aterra a Catalunya amb una nova nau al polígon Agripina

A. R.L’empresa de maquinària pesa-da Geancar acaba d’inaugurar unes noves instal·lacions a Cas-

tellbisbal. La multinacional des-embarca a Catalunya amb una sucursal al polígon industrial

L’empresa és la distribuidora oficial del principal fabricant privat de màquinaria pesada

I és que la marca és la distribui-dora oficial de la marca JCB, el major fabricant privat de ma-quinària per a construcció, agri-cultura, indústria, zones verdes, demolició, reciclatge i enginye-ria militar. Geancar les repara i comercialitza.

L’empresa esdevindrà el punt de referència per als seus clients de Catalunya

La inauguració de les noves instal·lacions de Geancar va tenir lloc el passat dissabte, 6 d’octubre, amb una jornada de portes obertes que va comptar amb la presència de l’alcaldessa de Castellbisbal, Conxi Llurba, que va lloar l’equip directiu pel

seu “valor per posar en mar-xa una delegació per atendre el mercat català en un context de crisi com el que vivim actual-ment”. Com a resposta, el direc-tor general de l’empresa, Juan Vicente Llopis, va agrair la càli-da acollida de l’Ajuntament du-rant tot el procés per instal·lar-se al municipi. La inauguració es va cloure amb la descoberta d’una placa commemorativa, a càrrec del director general de JCB a Europa, Claudio Fiorentini.

La nova instal·lació consta d’un àrea de taller, magatzem de recanvis amb una disponibilitat immediata del 90% i de zona ex-pecífica per a vendes, formació i serveis administratius.

Geancar va registrar ingres-sos 4,84 milions d’euros en 2011, enfront dels 5,53 de l’any ante-rior, i té 29 treballadors.

Agripina, per al qual ha hagut d’invertir més de 700.000 euros per adequar les noves instal·lacions a les ne-cessitats de l’empresa en una nau de 4.333 metres quadrats.

Fins ara, l’empresa estava instal·lada a Ri-ba-roja de Túria -on té la seva seu- i Alacant (País Valencià), a Calvià (Illes Balears) i a Múr-cia, sumant 11.835 m2, però encara no dispo-sava de cap sucursal a Catalunya. Així doncs, la seu de Castellbisbal esdevindrà el punt de

referència per a tots els clients que l’empresa de màquinaria pesada (excavadores, torres de iluminación, etc) té a Catalunya.

D’esquerra a dreta: el director general de Geancar Castellbisbal, el director general de JCB a Europa, la directora a Espanya, l’alcaldessa, la primera tinent d’alcalde i el president de Geancar Ajuntament

CIUTAT4 el diari de Castellbisbal · novembre de 2012

A. R. Un veí de Viladecans va mo-rir a causa d’un accident a l’empresa Gutser del polígon Sant Francesc. Va ser el dilluns 29 d’octubre cap a dos quarts de 7 de la tarda, quan -presumpta-ment- el treballador estava ma-nipulant una màquina de tall i aplanat de planxa metàl·lica i va quedar atrapat.

La víctima es deia José An-drés A.P. i tenia 44 anys.

Al web del sindicat CGT, en un text del 2005, es pot lle-gir: “Aquesta empresa ha estat catalogada per la Conselleria de Treball com una de les em-preses amb més sinistralitat laboral en el sector del me-tall, uns cinc accidents greus o molt greus anuals de mitjana. L’empresa pretén mitjançant l’acomiadament de treballadors fixos i contractant ETTs que es renunciï a l’aplicació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. També es pretén augments de productivitat abaratint costos sense el consegüent augment

de les mesures de seguretat”. L’empresa, en canvi, apunta a una negligència humana com a causa de l’accident laboral.

Incendi investigacióAl rescat del treballador van acudir quatre dotacions de Bom-bers, la policia local de Castell-bisbal, el Servei d’Emergències Mèdiques i nou patrulles dels Mossos d’Esquadra de la comis-saria de Rubí, ja que Castellbis-bal forma part de la seva Àrea Policial. Els Mossos han passat el cas al Jutjat d’Instrucció que hi havia de guàrdia i al Depar-tament d’Empresa i Ocupació, per tal que obri una investi-gació que investigui les cau-ses de l’accident laboral. Fonts properes a l’empresa indiquen que Inspecció de Treball hauria d’haver lliurat ja el respectiu informe.

Dies després, la mateixa em-presa, situada al número 2 del carrer Argent, va patir un in-cendi . Va ser el dissabte 10 de

Mor un treballador a la fàbrica Gutser de CastellbisbalL’operari estava manipulant una màquina de tall i s’hi va quedar atrapat

Malgrat que la xifra ha millorat a la última dècada, les darreres dades disponibles d’Eurostat (del segon tri-mestre del 2011) releguen l’Estat espanyol a la cua quant a seguretat a la feina. Espanya registra un aug-ment del 2,2% en l’índex d’accidents laborals, el que en xifres absolutes es tradueix en 4.792 accidents per cada cent mil treballadors, superant de molt la mitjana europea, que té un índex de 2.543 mil accidents, una reducció del 11% respecte de l’any anterior.

Pitjors condicions que a EuropaDe l’anàlisi de l’informe de l’oficina d’estadística euro-pea es desprén que en el 2011 la població traballadora espanyola continua reflectint una enorme distància res-pecte a la qualitat de les seves condicions de feina en comparació mb el conjunt de països europeus, sobre-tot en temps de treball, salaris i sinistralitat laboral.

Massa accidents

novembre, mentre l’empresa aprofitava l’aturada del cap de setmana per tasques de mante-niment. En paraules a El Diari, l’empresa descarta totalment que els incidents estiguin rela-cionats, ja que van tenir llocs en naus diferents.

El foc es va calar a les 2 de la tarda, també en una màquina de tall de xapa. 14 dotacions te-rrestres dels Bombers de la Ge-neralitat van impedir que el foc es traslladés a la resta de la nau industrial mentre tota el per-sonal sortia al carrer. Per tant, l’incident no va produir danys personals, tot i que el servei sanitari va haver d’atendre un treballador al lloc dels fets que finalment ha resultat il·lès.

Una cop extingit l’incendi, els bombers van ventilar tota la instal·lació fins que es van reti-rar al voltant de dos quarts de 7 de la tarda. Gutser fabrica peces d’acer que s’apliquen en auto-moció (Seat, Volkswagen, etc) i construcció.

Guiadeprensa

CIUTAT 5 el diari de Castellbisbal · novembre de 2012

Ajuntament

desdoblamiento de la carretera Comarcal 1.413.

Conde ha manifestado que la obra es importante, “no sólo para los municipios y comarcas directamente afectados, sino para todo el país, puesto que se trata de una conexión entre las dos infraestructuras viarias más importantes del país que da ser-vicio a un tejido industrial vital para nuestra economía”. La al-caldesa también se mostró satis-fecha por el entendimiento que ha habido entre los alcaldes que, desde el verano pasado, decidie-ron hacer causa común.

Modernización de catenariaTambién Adif beneficia las co-municaciones de este núcleo urbano e industrial, ya que ya ha adjudicado la primera fase del proyecto de rehabilitación

decidido implantar ancho inter-nacional en el tercer hilo entre Barcelona-Castellbisbal-Murcia, obra que entra dentro del deno-minado Corredor Mediterráneo, uno de las reclamaciones más fervientes de los partidos cata-lanes.

Según el gobierno del PP, el proyecto estará finalizado a fi-nales de 2012, aunque eso no signifique que ya puedan circu-lar trenes, pues estos también se deben adaptar.

El gobierno prevé que el pro-yecto constructivo del tramo Castellbisbal-Tarragona esté fi-nalizado a final de año, los del tramo Tarragona-Valencia a principios de 2013 y los relati-vos al que hay entre Valencia y Almussafes-Murcia, a mediados de 2013, listos para ejecutarlos.

La ministra ha destacado que se ha invertido un total de 100 millones en Barcelona, 70 en Castellón, 20 en Alicante, 20 en Valencia y 50 en Tarragona.

Gran impulso en infraestructurasLas inversiones en comunicaciones viarias y ferroviarias no esquivan Castellbisbal como punto clave del transporte de mercancías en Catalunya y hacia Europa

las circulaciones ferroviarias en una de las principales líneas de enlace norte-sur en el núcleo de cercanías de Barcelona.

La modernización compren-de: la renovación de los hilos de contacto y de sustentación, la instalación de péndolas, la mejo-ra de las protecciones eléctricas, la colocación de nuevos pórticos rígidos y la ejecución de opera-ciones de compensación. Como es habitual en este tipo de actua-ciones, Adif realizará estos tra-bajos en horario nocturno, para minimizar la alteración del paso de trenes.

Corredor mediterráneoY como alternativa para proveer de electricidad un tren está el tercer raíl, un método que con-siste en hacer pasar un tren a través de un riel rígido continuo situado en uno de los lados de las vías o entre ellas. Como ya anun-ció El Diari en su primer número, cabe recordar que el gobierno ha

A. R.El Ministerio de Fomento ha de-cidido retomar la construcción del enlace entre la AP-7 y la A-2, a su paso por el término munici-pal de Catellbisbal. Las obras han empezado pues 7 meses después de que fueran paradas el vera-no pasado debido a las medidas tomadas para la contención del gasto público. Y a pesar de esta parada temporal, el Ministerio prevé que finalicen al año 2013, la misma fecha prevista en el ca-lendario inicial.

“Tejido industrial vital”Es una suerte para Castellbisbal o al menos para su industria, ya que parece que la poca inversión del Estado salpica a Castellbis-bal. En el caso del enlace de la autopista AP-7 con la autovía A-2, el gobierno había decidido parar las obras a apenas un 30%

y modernización de la ca-tenaria entre Hospitalet y Castellbisbal, esta vez en la línea de ancho convencio-nal Barcelona-Vilafranca-Sant Vicenç de Calders. Las obras se han adjudicado a Elecnor, con un importe de 3.547.998 euros por un tra-mo de 18 kilómetros de vía doble entre Hospitalet de Llobregat y Castellbisbal, así como en las estaciones de Cornellá de Llobregat, Sant Joan Despí, Molins de Rei, El Papiol y la propia estación de Castellbisbal, y en las vías secundarias. Estos trabajos garantizarán un suminis-tro óptimo de electricidad a

de su finalización. La por en-tonces alcaldesa de Catellbisbal, Maria Dolors Conde (PSC), lideró la presión para que continuaran los trabajos de enlace y en febre-ro, por fin esta dió sus frutos: el secretario de Estado de Infraes-tructuras, Víctor Morlán, anun-ció la reanudación de las obras a los representantes municipales implicados, los alcaldes y alcal-desas de Terrassa, Rubí, Sant Cu-gat del Vallès, El Papiol, Pallejà, Corbera de Llobregat, Sant An-dreu de la Barca y Catellbisbal.

La obra principal saldrá ade-lante a cambio de renunciar a una obra complementaria que encarecía el presupuesto un 30%. Este ahorro proviene de la renuncia a la instalación de unas pantallas acústicas a la al-tura de Sant Andreu de la Barca, así como a la eliminación de un

ESPORTS6 novembre de 2012 · el diari de Castellbisbal

Carlos JuezTwitter: @CJJuez—Toni, quan es decideix fun-dar el club d’handbol?La fundació del club va tenir lloc formalment aquest darrer estiu i va ser impulsat bàsica-ment pels pares i mares del nois que conformen la primera ge-neració de practicant d’handbol a la vila, els quals actualment conformen l’equip infantil. També cal destacar la gran tas-ca dels pares i mares del equips inferiors i la col·laboració de l’AMPA de l’escola Mare de Déu de Montserrat.

—Tot i que el club com a tal té uns mesos de vida, la his-tòria ve de lluny. Primer, com a activitat extraescolar, i més tard, com a equip d’handbol del CEIP Mare de Déu de Montserrat. Explica’ns tot el procés d’introducció d’aquest esport a la vila.La creació del club és la cul-minació d’un llarg procés d’introducció de l’handbol a Castellbisbal a partir d’un pro-grama poliesportiu que es va implantar a les escoles del muni-cipi fa prop de 6 anys. El progra-ma pretenia presentar als nens i nenes diferents alternatives esportives i, al mateix temps, introduir un esport nou com era aleshores l’handbol.—Va tenir èxit aquest progra-ma poliesportiu?I tant, el primer any, prop de 60 alumnes de primària van des-cobrir un esport que es jugava amb la mà i que a més, era molt

dinàmic i divertit. Però poste-riorment, a causa de la manca d’entrenadors qualificats, vam haver de restringir l’activitat al CEIP Mare de Déu de Montse-rrat. Allà va ser on vam co-mençar a muntar el primers equips de mini-handbol, a com-petir en Jocs Escolars i a arribar on som ara. Tot i això, el camí tot just acaba de començar, queda molt per recórrer.

—L’Ajuntament ha donat el su-port necessari per a la intro-ducció de l’handbol a Castell-bisbal?No tenim cap queixa en relació a les poques demandes que els hem fet. Espais per jugar, per entrenar i tramitació de fitxes són alguns del suports que hem rebut. Ara comencem a necessi-tar més suport, per això l’equip directiu ha iniciat els tràmits per a l’obtenció d’algun ajut econò-mic en forma de subvenció que

ens ajudarà a tirar endavant el projecte.

—Entenc que heu hagut de posar diners de la vostra bu-txaca per tirar endavant el projecte. Heu rebut suport de patrocinadors?Més val no pensar en l’esforç econòmic i de temps que hem fet per arribar fins on som, tot i que quan ara veus jugar els nostres esportistes tot l’esforç ha valgut la pena. Fins ara tot el tema de les equipacions l’hem cobert amb l’ajut d’algunes em-preses locals (Terlo, Hidracas i Okey Plàstics). Sense ells, tot això hagués estat molt més di-fícil; per això aprofito l’ocasió per donar-los les gràcies en nom del nostre club.

—Després de tots els esfor-ços fets, quin moment viu l’handbol a la vila?

“El bons resultats acostumen a venir només amb un bon treball”El director del Club Handbol Castellbisbal considera que l’esport ha arrelat a la vila

Toni Puntos, director tècnic del Club Handbol Castellbisbal, ens par-

la de la creació del primer club d’aquesta disciplina a la vila. Va co-

mençar a jugar als 10 anys, i als 21 va decidir fer-se entrenador. La

seva curta etapa com a jugador la va fer a Molins de Rei, on també

es va formar com a tècnic. Porta més de 20 anys fent d’entrenador

pel Vallès Occidental i el Baix Llobregat, recorrent una corrua de mu-

nicipis que comprenen Martorell, Sabadell, Sant Cugat, Sant Andreu

de la Barca, Sant Joan Despí i El Papiol, entre d’altres.

—Les instal·lacions de les que disposeu són les adequades per dur a terme la pràctica de l’handbol?Les instal·lacions són del tot ade-quades, tot i que el problema re-sideix en l’escàs volum de treball que es pot desenvolupar perquè som molts practicants i pocs els espais i franges horàries per dis-posar de les instal·lacions. De tota manera, reconeixem l’esforç de l’Ajuntament per acollir-nos i valorem en gran mesura la col·laboració i ajut que hem rebut per part de la gent del bàsquet i el futbol sala. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.

—Per últim, quins objectius generals i a nivell esportiu té el club?El nostre objectiu general és el de sempre, difondre l’handbol a Castellbisbal i formar jugadors del millor nivell possible. Des del punt de vista esportiu, vo-lem simplement motivar als més petits fent que participin en els Jocs Escolars; pel que fa al nos-tre primer equip, l’infantil, pre-tenem que s’enriqueixi tècnica-ment participant a la competició que organitza la Federació Cata-lana d’Handbol (FCH), competint amb equips del millor nivell pos-sible. No ens obsessiona el guan-yar i sí, aprendre a jugar cada vegada millor. El bons resultats acostumen a venir només amb un bon treball.

S’ha de reconèixer que la com-petència amb altres esports de Castellbisbal és molt dura i costa molt arrossegar nous jugadors. Des dels inicis, vam pensar que el procés d’implantació ha de ser gradual i ben meditat. Tal i com he comentat anteriorment, el fet de no disposar d’entrenadors qualificats al poble per la nul·la tradició d’aquest esport a casa nostra, fa que s’hagin d’anar a buscar entrenadors de fora amb el que tot això comporta de di-ficultós. Tot i aquests obstacles, actualment ja comptem amb una trentena de jugadors repartits en tres equips: un infantil, un al·leví i un equip format per una barreja de benjamins i pre-ben-jamins. Si hi ha algun interessat en apuntar-se, pot contactar amb nosaltres a l’adreça elec-trònica: handbol.castellbisbal@gmail.com.

L’Equip infantil participarà a a la competició que organitza la Federació Catalana d’Handbol

Club Handbol Castellbisbal

Carlos Juez

7AGENDA / LLIBRESel diari de Castellbisbal · novembre de 2012

agenda

Taller de compostatge

Dissabte 17Tens jardí o hort? Vols fer adob a casa teva? Aprèn les nocions bà-siques del compostatge i empor-ta-te’l a casa en acabar la sessió. A les 11 a la sala de plens.

crítica literària

El tercer front obert de Pau Vidal

Anabel Raluy

Segona entrega de la saga del detectiu Mi-quel Camiller, el cog-nom del qual és un homenatge al pro-

lífic i valorat autor de novel·la negra i social de tradició sicilia-na, Andrea Camilleri.

Camiller és l’alter ego de pa-per de Pau Vidal, filòleg em-pedreït i obsessiu, crític amb el català que es destrossa a l’àrea metropolitana i en tro-bar paraules noves juntament a l’origen en què s’han format. Després de resoldre un cas de delicte ecològic amb clars atacs a les empreses que gestionen l’aigua a Catalunya a Aigua bru-ta, Vidal empeny Camiller de manera accidental -i molt poc inversemblant- cap a un cas d’assassinat que en principi apunta a la gelosia -amorosa o professional- o la lluita en-tre bandes llatines. Per fer-ho, haurà de continar col·laborat amb els Mossos d’Esquadra, que d’una manera, -novament, poc creïble- convencen el de-tectiu/filòleg a col·laborar amb la comissaria -on fa classes de català- per resoldre la troba-

lla d’un cadàver a l’altra ban-da del Sénia, una bona excusa que s’empresca Pau Vidal per parlar, valgui la redundància, de la parla del País Valencià, sobretot a través d’un perso-natge, la identitat del qual re-sulta confusa fins al final: és un col·laborador, és un policia; és mosso o nacional?

Tot i que no es pot negar in-terès a la novel·la, Fronts oberts -el títol de la qual tampoc no troba justificació a la història- no té la qualitat d’Aigua bruta, brillant, sorprenent i valent exercici de denúncia social. En canvi, la tercera novel·la de l’autor dels mots enreixats en català a El País -també havia escrit una molt punyent i ori-ginal Homeless- sembla escrita amb presses, i repetint maldes-trament els pitjors tòpics de les novel·les policíaques, com les

casualitats inexplicables, els cops de puny gratuits i l’aparició de per-sonatges -un gos- que només ser-veixen a les necessitats de l’autor. El més interessant és, potser, la

radiografia que fa del registre par-lat pels personatges segons el seu estrat social, procedència, inten-cions i nivell cultural; de vegades, amb massa suficiència.

Xerrada amb Nadia Gulham

Dijous 22El seu cas va fer la volta al món. Després de dos anys hospitalit-zada per greus ferides a causa d’una bomba, Nadia Ghulam surt de l’hospital en un Afganistan governat pel règim talibà. Des d’aleshores i durant deu anys, Nadia es fa passar pel seu germà

mort per poder portar un sou a casa. Anys després s’instal·la a Catalunya on, gràcies a l’interès de l’escriptora Agnès Rotger ha pogut explicar la seva història a través del llibre. Rotger, guanya-dora del Premi Prudenci Bertra-na de Novel·la 2010, adia relata el país en el que va néixer i créixer, un país en guerra en què la gent s’enfronta a grans dificultats. A les 11 a la biblioteca.

III Autocròs Vila de Castellbisbal

Diumenge 18Al Serral de la Verdolaga. De 8 a 9 del matí, verificacions admi-nistratives i verificacions tèc-niques; de 10 del matí fins tres quarts d’11 els entrenaments i

després les classificatòries, fi-nals i el lliurament de premis.

Curs de programari lliure

Del 20 de novembre fins al 20 de desembre Tallers d’introducció al progra-mari lliure i a l’entorn Linux. Cal inscriure’s al PIJ.