El crit de la llengua

8/16/2019 El crit de la llengua

http://slidepdf.com/reader/full/el-crit-de-la-llengua 1/140

C O B E RTA

E l Valer i M axim , de Fra Antoni Canals,un crit sobre la particularitat i l’identitat de

la L lengua Va l en cia na .

Vicent D omenech, «E l P a lleter», un crit dellibertat i d’independencia de la nostra PatriaVale nc i an a .



DENOMINACIO

DE LA LLENGUA VALENCIANA:

TES TIMONIS

(sigles XIV - XVI)

JOSEP ALMINYANA I VALLÉS

VALENCIA, 1999

I



© J O SE P A LMI NYANA I VA L LÉ S

E di ta : Lo Rat Pena t , 1999C / Apa risi i G uija rro, 10 - 46003 Va le n c iaD eclarada d’U tilitat P ublicaWeb/site: http://www. lora tpe na t . or gE-mail: [email protected]

E n la colabo racio de l’E xcelentissim Ajuntament de Va len c ia

C ap de la Seccio de Publicacions: CO NSU E LO R U B IO I MARTÍNE Z

Assessorament tecnic i llingüistic: MAR IVI FE R R AND IS I OL MOS

JUL I M OREN O I M OREN OD isseny portada : SE R U MAC , S.L .

I .S.B .N. Obra co mpleta : 84-89069-53-0I.S.B .N. Volum I: 84-89069-51-4

D eposit llegal: V-2 5 61-199 9

1.ª edicio: 19812.ª edicio, corregida: 1999

Maquetacio: SE R U MAC , S.L .

Im prim ix: IM P R E NTA R O ME U, S.L .C / Sa nta nder, 3 - 46017 Va len c ia

N OTA : S’ha cregut d’absolut interes no tocar per a res ni la

«P resentacio» del malograt PACO DOMINGO, ni el «Prolec»

que en la primera edicio feu l’autor, per aixo hi ha algunes

ex pressions que hui podrien tindre mes sentit formulades en

passat, mes s’ha considerat convenient mantindre el text tal

com ap a regue en aquella primera edicio realisada en 1981.



Presentacions



O R a t Penat es congratula en presentar-vos una o bra de la ca te-goria de E l Cr it de la L lengua , de l’ilustre llingüiste i benvolgut

valencià mossen Josep Alminyana i Vallé s.

Es esta la segona vegada que veu la llum el primer volum d’esta

obra, editada per l’associacio valencianista Valencia 2000, en l’any 1981.Lo Rat Penat, donada l’importancia que per als amants i estudiosos

de la nostra llengua valenciana te este ben elaborat treball, ha tenguta be tornar-lo a editar, despres de revisat, i en esta ocasio acompanyar-lo d’un segon volum que amplia la relacio tant d’autors com depersonages illustres dels segles XVI, XVII i XVIII els quals, junt alsdels segles precedents i posteriors, tant han aportat a la nostra historiallingüistica i lliteraria.

Estem segurs que este magnific treball vos sera molt profitos per aconeixer mes i millor als que foren els mes insignes dels nostres escri-t or s, a ls que conformaren l’epoca a urea de la nostra llitera tura i dot arena la nostra llengua d’una categoria i d’un prestigi, no igualat en eixossegles per cap atra llengua veïna i contemporanea a la nostra, conver-tint-la, segons apunta mossen Alminyana en el seu Procec en

«la pr imera de les d’ Espanya que aplegà al bell cim de la categoria de L lengua L li terar ia en la consecucio ben mereixcuda de l ’Edat seua d’O r.»

L o R at P enat i els que estimem la llengua valenciana hem d’estar- l iben agraits a l’autor d’este treball, ad este gran home, per la seuavaliosa contribucio a l’enaltiment del nostre vehicul d’expressio mesgenuï i propi, el qual tenim tots el dret d’utilisar en correccio i el deurede potenciar i de defendre.

ENRIC ESTEVE I MOLLÀ,

President de Lo Rat Penat.Valencia, maig de 1999.

7

L



I de presentacio ni de prolec precisa este llibre en el que s’aborda,ampliament i en documentada profunditat, l’abundos i ric patrimoni

de la Llengua i Cultura Va l en c i an es.

Els qui han aportat el seu esforç al Cri t de la L lengua saben benbe lo que fan, allo que han escrit i com han treballat investigant a plaer.

E l Cri t de la L lengua es un llibre que recull, fonamentalment, testi-monis i dades precises. No n’hi ha cap afirmacio gratuïta o que no estigaben raonada.

E l Cri t de la L lengua no es un llibre que tracta de justificar l’exis-tencia o no de la Llengua Valenciana. Es un llibre que demostra,documentalment, que la Llengua Valenciana te els seus origens i la seuapaternitat clarament definida. Que no valen adopcions d’ultima hora, nipartides de naiximent falsificades...

E l Cri t de la L lengua no es sino un llibre refrescant per als desme-m oria t s. U n llibre que aporta rà a rguments a tots aq uells q ue elsprecisen, i avalarà als qui hui, com fa cent anys, parlen la LlenguaValenciana, dins d’eixa latitut de famoses civilisacions, que naixensabent, i despres balafien el temps oblidant...

La Llengua no es estatica: te vida propia. I del mateix modo que laFonetica es la base de tota Ortografia, tambe la Llengua que parlem,el nostre idioma diari, es una etapa mes d’expressio generacional, delnostre «hui», tan replet de virtuts i, ¿com no?, de defectes. . .

E l Cri t de la L lengua es un llibre important per als valencians some-sos a la pressio del dubte. Es un llibre d’afirmacio i de clarificacio perals qui dubten de bona fe. Es un llibre escrit sense condicions aprio-r i s t i qu es, sense servituts politiques o economiques.

La Llengua Valenciana, principal soport de la cultura autoctona, estàsent bloquejada, des de fa a munto d’anys, per a que desaparega lite-rar iament i, una vo lta expoliada , se l’incloga en l’a rea de la «unita t» enla llengua catalana. Unitat que no es forçada per una determinada inte-lectualitat, debil i de criteris prou terbols, sino per unes atres intencionsextraculturals que aprofiten i provoquen la pobrea cultural valencianaper tal de capitalisar els seus propis interessos.

9



No hi ha equivalencia entre els qui pa trocinen la «norma litzacio» dela Llengua Valenciana –i tota simbologia i cultura– en els qui, a prime-ries del sigle actual, creïen que una aproximacio llingüistica entrevalencians i catalans en podria ser convenient.

Esta edicio s’ha fet no per a atacar a ningu, sino per a clarificar.No per a aumentar divisions, sino per a aportar camins de superaciovalenciana, essencials de tot punt per a la divulgacio de la seua propiaH ist oria .

FRANCE SC D OMING O I IBA Ñ E Z ,P resident de «Valencia 2000».

Vale nc i a , j ulio l de 1981.

10



NOR MES AD OP TAD ES E N LA TR ANSCR IPC IO D E LS TE XTS

1 . C om a norma general, s’ha procurat seguir la major fidelitatpossible al text original, introduint-ne les minimes variants, pertindre en conte les persones a les qui va dirigida l’obra.

2. Les abreviatures s’han d esenrolla t segons el model que presente eltext, d’acort en el sentit de la paraula dins de la frase.

3. Seguint la llinia marcada d e fidelitat a l text, no s’ha utilisat cap

d ’ acc en t u a cio.4. E n quant a la puntuacio, s’han seguit les normes actuals utilisant-

ne la coma, el punt i coma, els dos punts i el punt, aixina comtambe els signes d’interrogacio, d’admiracio, etc.

5 . P er lo q ue fa al ca nvi de mayuscules i minuscules, s’han seguit elscriteris utilisats en tot el llibre.

6. L a s alta s’ha traduit per s corrent i normal.

7. A les lletres i-j, i u-v se’ls ha a ssignat el valor q ue tinguen en la

paraula que les porta, en independencia de l’us que en faça l’ori-g i n a l .

8. A voltes, en cas d’elisio directa , s’ha fet us de l’apostrof per a indi-vidualisar la preposicio de= d’, igual com l’a rticul l’ i les fo rmespronominals complementaries que precedixen al verp o a uns atresnoms i particules: m’, t’, s’, l’, n’, etc.

9 . E s restituixen les para ules al seu propi conjunt; o siga, se separenles paraules que en l’original es troben unides, i s’unixen lletres osilabes de paraules que hi apareixen separades.

10 . E l cla udato r [ ] es utilisat per a indicar l’ad icio de lletres, silabeso paraules que clarament falten en el text original.

11



Prolec



L senyor President de Valencia 2.000, eixa jove entitatcultural que tant i tan be està treballant en defensa dela personalitat valenciana, ha tingut la gentilea d’invitar-me a colaborar en la seua magna obra, a la queaccedixc molt a gust oferint-li el meu treball sobre la

denominacio de la Llengua Valenciana en els escritors dels sigles XIVal XVI.

Fa uns quants anys, concretament en 1978, rebia l’encarrec deredactar un informe sobre este tema de la denominacio de la LlenguaValenciana, especialment en els nostres classics, comanda que vaigcomplir de tot cor i de la que vaig fer puntual entrega en haver-la dutaa bon terme a primeries d’eix any 1978.

Com no res s’improvisa i ni molt manco en este camp de l’investi-ga cio, vaig poder presentar eix informe, gracies a la quantitat de dades

hist oriq ue s, q ue t enia en el meu propi a rchiu, d els escritors va lencia nsi que les havia anat reunint en escodrinyar i llegir pacientment codexs,i nc un ab l es, pergamins i d’atres documents dels nostres archius.

Que no s’estranye ningu d’esta aficio meua. Ben be podria apro-p i a r-me d’ unes para ules que nos deixà escrites l’historiado r, i capellàcom yo, Mn. Pere Antoni Beuter: «encara que la mia professio m’obl i - gue a ocupar les hores del meu studi en les materies de la Sagrada Theologia per a aprof i tar en la santa Sgleya de D eu y esmerçar l o talent que tinch acomodat en l o guany spi r itual de les animes, no sera cosa

stranya del que se spera d’un eclesiastich haver fet algun disgres de aquells studis per a regirar los libres vells y escriptures de memories antigues y traure a la l lum lo qu ’es segui en los temps passats en estes nostres part ides» .

Realment, si es posa orde i amor a una cosa en la vida diaria, n’hiha temps per a molt. El meu descans ha segut a sovint el canvi d’ocu-pacio o de treball i la dedicacio ad ell de moltes hores de la nit. Peraixo he vixcut els gojos i les esperances, l’abatiment i el conhort quecomporta tota labor d’investigacio.

He reunit molts documents i he arreplegat tambe moltissimes dadessobre autors valencians. El treball que ara em demanen es un compendide la meua obra original que hi conté a munto de notes i de testimonis

15



fidedignes i que la tinc ya redactada, des de fa temps, en tota aquelladisposicio cientifica que se m’ha estat permesa, ateses les meues llimi-tacions i els mijos en que he pogut moure’m.

P e ro, com lo mes important es aplegar al poble, crec que ha segut

un acert de Valencia 2.000 demanar-me un resum del meu treball, sensenotes ni aparell critic, perque aixina arribe tambe a la gent senzilla i,i nc l us, als chiquets, a fi que vagen coneixent poc a poquet la nostraimportant historia lliteraria.

No es la meua intencio, ni ho intente tampoc, esgotar el tema delsescritors dels sigles XIV al XVI que van afirmar escriure ses obres enLlengua Valenciana. Nomes hi pretenc donar-ne ara una mostra, en estetemps de confusio i d’inexactituts. I ho faig conscientment escrivint enLlengua Valenciana, en la mateixa Llengua que adeprengui de mos paresi, com ho diria el P. Vesach: «

No curant, empero, de servar estil poetich ni modo arti zat en l o arromançar, sino p lanament e grossera, segons lo meu modo comu de parl ar ». P erque moltes voltes, ta l com ho co ntinuadient el propi P. Vesach, lo que fem en tan complicades formes de parlari d’escriure es «p erdre la sentencia e la in teli gencia ».

Allo que sí intente tot yo es presentar unes breus biografies, acom-panyades d’algunes pagines de la nostra lliteratura classica, a fi dedemostrar que al bell cim, aço es, en l’Edat nostra d’Or, els lliteratsvalencians i tambe uns atres no naixcuts en Valencia, alguns dels qualshi alcançaren renom universal, van afirmar inequivocament que escri-

vien en Llengua Valenciana. Pero conste que, darrere dels estrictesdetalls o informes de cada historial, hi ha un document, be siga d’alloque han anat repetint els nostres bibliografs, be d’uns atres, de primerama, que he pogut yo trobar. Deu vullga que algun d’estos treballs, bendocumentat, sobre algun d’estos autors, ixca ya a la llum publica pronte;perque el tema es d’actualitat i te transcendentals ressonancies per alsv a l en cia ns.

Els naturals moradors d’estes beneides terres son nobles per natura-lea, clars i transparents com el nostre sol i la mar nostra; per aixo prou

freqüentment son atrapats, sense donar-se conte, pels llaços que elspa re n.

Efectivament, en estos darrers temps alguns grups, ben preparats iestrategicament ben colocats, han intentat dur-nos al seu propi terrenyde combat, pretenint f er-nos creure en ressona nts «proves cientif iques»q ue la Llengua que «parlem els va lencia ns» –¡va ja eufemisme!– va serduta a l nostre «païs»pels ca ta lans que acompa nya ren a l rei E n Ja ume Ien la conquesta de Valencia i son Regne, convertint-la aixina, per tant,en una llengua f ilia l o, com ara e s diu, «dia lecte» del cat a la .

Plantejat d’este modo el problema, els valencians hem hagut decombatre en camp enemic, per tal de provar que els mestres de lallengua del nostre poble no van poder ser-ho mai els catalans, ni pel

16



seu numero, que fon molt reduit, ni per la seua eficacia, puix que n’hiha casos concrets de prou pobles que van ser donats a senyors catalansi que, encara hui, continuen parlant castella.

Sincerament estime que pretendre fer-nos caure en este parany no

es cosa de bons estrategues: ells intenten en un llavat de cervell fer-n o scre ur e, a força de repetir-h o, que els ca ta lans del sigle XII I nos va n duruna llengua que apareix en una denominacio (la de catalana) que enrealitat de veritat no es troba en cap document fins al 1362, proudespres d’un sigle llarc, per tant, de l’entrada de En Jaume en la ciutatde Valencia; i aço es tan gros i atrevit, que no aguanta una critica mija-nament cientifica i racional.

Es precis i vital per a nosatres, els valencians, eixir-nos-en de dinsd’eixe cam p en q ue es pre ten reduir- no s, a fi d e deixar, d’este modo,

les coses com son: en son lloc i en sa historica realitat.Sense ara faltar al respecte degut a En Jaume com a persona i a sa

conquista cristiana com a obra politica, allo que nos correspon fer huials estudiosos valencians es remontar el vol de sa mirada i situar elcamp de treball uns quants sigles arrere i considerar els origens de lanostra Llengua Valenciana, per tal de deixar, en raonaments fonamen-tals i cientifics, ben lligats tots els caps:

L’any 138 a . C. el consul roma D ecius Junius Brutus fon l’eixecutorde la crea cio d’un «oppidum» denominat Valentia; pero t ampoc no

comença la seua historia aquell any, puix que les troballes arqueologi-ques nos parlen de cultures molt anteriors, algunes de les quals esperden en la lluntania dels temps.

D eixant-ne a un costat tot es estes cultures remotes, inclus la propiadels ibers, cal tindre present l’ocupacio dels romans de la nostra terra,que va durar set centuries; la preponderancia visigotica de quasi tressig l es, i la dominacio islamica d’uns atres llarcs cinccents anys. Pregunteyo ara: ¿en tots estos sigles, es que no es parlava en Valencia i sonRegne? Crec que el fet es prou clar per a qualsevol que, en recta inten-

cio i ben desproveit de prejuïns, es vullga acostar a les fonts del’historia, la gran mestra de la vida.

Els romans arribaren aci, a la nostra terra, alla cap a l’any 297 a.C.Cal preguntar-se: ¿quina llengua parlaven els dominadors nostres? Comfan i ho han fet sempre tots els dominadors, tambe els romans inten-taren ficar-li la seua llengua i cultura, ses lleis i costums al poble quetenien subjugat. Aixo es una constant historica en totes les invasionshagudes al transcurs dels temps.

En la mateixa Peninsula Italica, solar dels dominadors romans, atesa

la supremacia que adquiri la ciutat de Roma, la llengua de l’imperiadoptà el nom de Llengua Romana, la qual es manifestà a través dedos modalitats ben remarcades: la classica i la vulgar, denominades

17



tambe llati classic i llati vulgar o baix llati. El llati classic l’usaven elsgrans escritors i els poetes, els lletraferits i els tribuns, mentres que elbaix llati o el llati vulgar el parlaven nomes la gent plana i els soldats.Es normal que els soldats i les gents pobladores de les provincies roma-nes recent conquistades no foren experts en l’art d’escriure o forense,sino de baixa cultura i que, per tant, amprarien el llati vulgar o baixl l a ti.

I eixos soldats i eixa gent romana, permanentment habitadors de lesnostres terres a lo llarc de tants sigles, es llogic, perque es natural, queaplegaren a influir en els natius de la nostra patria valenciana. I si nodona ningu allo que no te, aquells romans de baix estrat tampoc nopogueren transmetre la llengua classica romana, que no la dominaven,sino la vulgar, la d’anar per casa o domestica, que es la que tots ellsentenien i parlaven.

Este es el gran fenomen llingüistic que cal estudiar. La llengua llatinavulgar dels conquistadors romans del Regne de Valencia es la mare dela nostra Llengua Valenciana que, com les seues germanes, es denominà«R oma nica» per procedir de la roma na vulgar, la q ual llengua roma navulgar ana aconseguint a poc a poc en estes terres nostres una trans-formacio natural i ben llogica, tal com els passa a totes les llengüesv i ve s, d ’a cort en el ca racter, cond icions, costums i les demes circums-tancies dels seus habitants.

No caldria dir que l’evolucio del llati baix o vulgar durant les civi-lisacions visigotica i islamica hi va ser obligadament i extraordinariamenttambe molt important; i aço es precisament lo que tambe s’ha d’estu-diar abans d’ocupar-se de la llengua que nos pogueren portar les hostscata lanes del rei E n Ja ume I, d’entre atres raons, per sa priorita t crono-lo gic a .

N’hi ha al nostre abast moltes fonts d’estudi bonissimes i prou llibresmolt bons, i molt ben escrits que ya son com a classics en estes mate-r i es. Aixina, a guisa d’eixemple i per lo que fa al nostre cas ben concret,en tenim els de Simonet: L os mozárabes españoles i G losario de voces

ibér icas y latinas usadas por los mozárabes español es . En esta obra, quea cabem de citar i q ue hauria de ser d’estudi obligat per a ls «cientificsva lencia ns», pot t robar, el qui ho vullga, centenars de paraules queparlaven els mossaraps, corresponents totes elles, per tant, a epoquesa nteriors a la reconq uesta de E n Ja um e I, i que encara estan vigentshui en el nostre poble i es consideren vives, perque ho son, en laLlengua Valenciana que parlem els valencians de hui en dia.

En estos llibres de En Francesc-Xavier Simonet es diu expressament:«Nuestros mozára bes, da ndo gallarda s muestra s de su capacida d, su inge-

nio y aplicación y acomodándose a las difíciles circunstancias de su largoc a u t i ve r i o, cultiva ron a mba s lenguas y literat uras, sobresaliendo así enel árabe como en la hispana-latina, pero sin olvidar por eso la suya

18



propia. De lo cual dan fe las notas y escolios arábigos que se encuen-tran en muchos códices latinos de procedencia mozárabe, probando quehasta los cristianos arabizados entendían y manejaban los textos escri-tos en lengua latina.»

I, retornant al fil de la meua argumentacio, dec deixar ben clara-ment assentat que la llengua romana vulgar o baix llati, denominadadespres «roma ncium», es l’arra ïl de to tes les llengües de la PeninsulaIberica (exceptuant-ne, clar està, la dels vascs) i de les atres de tot elmon dominat pels romans, les quals, precisament per aixo, es diuen arai a des «llengües ro ma niq ues».

L’historia i els estudis d’investigacio que es facen nos vindran un diaa donar la rao. En este historic moment de tanta agitacio i tan apa-ssionat, nomes alcancem vore, ara per ara, l’extrem de l’iceberc, que

apunta en l’immensitat d’eixe mar de papers i documents que n’hi haconeguts; pero arribarà un dia que podrem contemplar, submergint-nosen les profunditats de l’investigacio, sa ingent massa de documents ipapers que encara estan per descobrir. Normalment, el final de lescontroversies ha de marcar un punt de llum en les materies debatudes.Que aixi siga pronte.

Pero ademes dels estudis del que ya hem fet mencio, he tingut tambea la vista un document molt important de primeries de la reconquistade Valencia per En Jaume d’Arago. Es tracta d’un famos proces en elque a pa reixen cita ts els «valentini», o siga, els cristia ns q ue vivien enValencia quan En Jaume feu sa entrada triumfal i que van ser fidels asa fe cristiana durant la dominacio muslina, document que esperemimpacients poder consultar tranquilament quan nos el done a conexieral public un especialista valencià en estos temes.

Si preferim referir-nos als documents atribuits al mateix reiE n Jau m e I, nos encontrem en identiques conclusions. E l fa mos L l i b r e dels Furs , d’eixos furs que el propi rei va jurar el dia 7 d’abril de 1261,està escrit en llengua romanç, tal com alli mateix es fa constar mesd’una volta. Com a confirmacio, val la pena afegir que el propi Don

Jaume hi manà i ordenà, entre els texts d’eixos furs, que els mateixosjuristes s’expressen, no en llati, sino en romanç; i l’any 1264, en la ciutatde Calatayud, del Regne d’Arago, otorgà el privilegi real a fi que totsels escrits que, d’ara en avant, es consignen en el llibre de la Curia delRei, estiguen redactats en romanç, i hi prohibix, en conseqüencia, quees faça en llati.

De tot lo susdit fins aci apareix clarament que la llengua que EnJaume ordenà i manà per a la redaccio dels documents oficials de laCuria Real no es el catala, sino el romanç. La nostra Llengua

Valenciana hi figura denominada romana en molts escritors classicsno s tre s. E n servixca d’eixemple, si mes no, Sor I sabel d e Villena , qui,al començament de sa Vi ta Chr isti , d iu: «A ci comenca hun Vita Christi

19



en romana perque los simples e ignorants puguen saber e contemplarla vida e mort del Nostre R edemptor e Senyor». Igua lment hi apare ixesta denominacio en numerosos codexs, manuscrits i incunables, que esguarden en els nostres archius. Valga per tots el testimoni del tractat,

que hi ha en l’archiu de la Seu Valentina, sobre la Santa Missa, deG uillem d’Angles, dominic, mort en el seu C onvent de Valencia el dia6 de decembre de 1368, i que porta per titul: Comença la exposiciobreu gramaticalment en Romanç del Canon.

D’aquell baix llati, que parlava aquell poble que fon dominat pelsromans dels quals l’aprengue, anaren naixent les diferents llengües dela Peninsula Iberica, les quals, en temps dels de Bizanci i dels visigots,conseguiren les verdaderes diferencies dialectals, que van encontrar saconsolidacio durant els llarcs sigles de la dominacio musulmana. La llen-gua parlada en el Regne de Valencia, com tan be ho diu el ProfessorSan Va l ero, no es un fenomen medieval, coetaneu o posterior a laconquista de En Jau m e I, sino molt anterior.

I del romanç anterior i subsegüent a la reconquista jaumina naix,com d’un nucleu generador, la Llengua Valenciana, la qual, en la segonamitat del sigle XIV, alcança tot el seu esplendor i hi apareix sa deno-minacio definitiva de Llengua Valenciana, tal com ho podra comprovarel llector en la documentacio global d’este llibre, constituida per lespagines extretes dels codexs i incunables dels nostres fondos comunalshist oric o- l i t era ris.

Com a resum de tot quant s’ha dit, podem formular la següentconclusio: que la Llengua Valenciana te existencia propia i independentde les del seu entorn geografic, que no es ni mai no pot ser una variantdel catala , pretenciosament importat pels qui acompanyaren aE n Ja um e I en la Co nquista de Valencia, sino una llengua autoctonaqu e, si be en sa fo rmacio va rebre la influencia eficaç, del llat i i de lesatres llengües romaniques, ya en el sigle XIV, pel numero i la qualitatdels seus escritors, es dir, dels qui tant destacaran en terres valencianes,va influir en unes atres llengües romaniques de dins i de fora, sobre

to t, en el cat ala ta n a fi, per ta l d’a plegar a ser, com ho a firma Vi cia na ,eixa «Llengua polida , dolça i bonica» de la q ue diu Menéndez i Pida l:«Ya fue clásica antes de q ue entra ra el Rena cimiento en E spaña », i ala que li dedicà un dia estes paraules el mateixissim Cervantes:«G raciosa lengua con quien sola la portuguesa puede competir en serdulce y agra da ble. »

Estes reflexions sobre l’orige de la nostra Llengua Valenciana i desa denominacio vullc que queden aci, en el Prolec, com una llum quehi vaja allumenant tot el contingut d’este treball. Y, perque se del valor

que la pedagogia concedix a la repeticio d’una idea, no tindre cap d’in-convenient de ser-ne reiteratiu, perque pense prou insistir sobre el temaen quasi tots els capituls d’esta obra.

20



Y com a final d’esta introduccio, faig constar aci el meu agraïmentals D irectors dels Archius i B iblioteques de la nostra C iutat, per l’a fa bleacollida i ajuda que sempre m’han dispensat, i a tots aquells que, d’al-guna manera, m’han prestat la seua colaboracio desinteressada,especialment a la Doctora Mª Ampar Cabanes Pecourt, al meu ilustrefeligres i investigado r D on L luïs C erveró G omis, a l’insigne advocat ibon a mic D on Vicent G iner B oira i a ls meus condiscipuls i germa nsd’entranyable amistat: Mn. Vicent Castell Maiques, prestigios historia-do r, i Mn. L luïs Alcon E do, q ue ta nt m’ha encorajat en moments dedesanim i en la seua aportacio.

En este renaixer de les nostres lletres valencianes, vaja tambe mahumil contribucio a favor de la Llengua Valenciana, la primera de lesd’Espanya que aplega al bell cim de la categoria de Llengua Lliterariaen la consecucio ben mereixcuda de l’Edat seua d’Or.

I que tots els valencians sintam en est historic moment tota laresponsabilitat que sobre nosatres pesa i de la que nos exigiran contesprecisos les futures generacions.

MN. JOSEP ALMINYANA VA LLÉ S.

21



Escritors del Regne de Valencia



Dom Bonifaci Ferrer



O M B onifaci Ferrer encapçala la llista dels nostresautors que afirmen en les seues classiques obres haver-les escrites en Llengua Valenciana. El testimoni d’estosescrits te un valor historic de primera magnitut. Pensemsi mes no, en el cas concret d’est escritor, que es d’abans

de la primera mitat del sigle XIV.Quan moltes llengües romaniques encara feen balbuceigs, la nostra,

la Valenciana, ya estava arribant a l’Edat seua d’Or.

I . B R E U B IO G R AFIA

B onifa ci Ferrer i Miq uel, fill del ciutada G uillem Ferrer i de samuller Constança Miquel, va naixer en Valencia, carrer de la Mar, i vaser batejat en la Pila de la Parroquia de Sant Esteve, en la mateixapila que ho fon son germa , el glorios Sant Vi ce nt.

D ocumenta lment apa reixen cinc germa ns de B onifaci: P ere, Vi ce nt,Constança, Francesca i Agnes.

G eneralment, la ma jor pa rt dels seus biogra fs asseguren q ue naixquel’any 1355, cinc anys despres que son germa Vicent. Crec sinceramentpoder provar que va naixer abans de 1350.

La seua infancia transcorregue com la de qualsevol chiquet de lesfamilies de la seua condicio; i ben pronte, sent encara molt jove, obtin-

gue el grau d e B achiller en l’U niversitat d e Lleida , famosa en aquellstemps entre les mes celebres d’Europa.

Nos consta documentalment que obtingue alguns benifets. D’entreells cap destacar-ne el que se li assignà en la Seu baix de l’advocaciode Sant Antoni, i el de l’Iglesia de Sant Tomas Apostol, benifet que yal’havia obtingut son germa Sant Vicent i que portava per titul el deSa nta A na . Tambe se li’n va concedir un at re en la P ar roquia de SantNic ola u.

Raons ben fonamentades nos fan pensar que Dom Bonifaci va poder

continuar els seus estudis en l’estranger, gracies a la concessio d’unabeca. Per la seua obra D e schismate Pisano sabem que va cursar elsseus estudis de Dret en Perusa (Italia) i que fon discipul molt aventajat,

27



del fa mos Pere B aldo degli U ba ldi. E stos estudis cal situar-los tal voltaun poc abans de 1370 i no mai despres de 1375.

L’any 1375, per haver pres molta virulencia la rebelio de Pisa contrael Pa pa G regori X I, D om B onifaci Ferrer regressà a Valencia i hi eixerci

la carrera d’advocat.Novament en Lleida, obtingue el grau major en Lleis o Doctorat.

Tambe consegui, segons consta en alguns documents, el D octo rat enSa grada Te olo gia .

El Bisbe de Valencia, D. Jaume d’Arago, el nomenà, el dia 1 d’oc-tubre de 1376, Professor de Dret.

E n 1381 apareix com a R egent de l’Assessoria de la C uria de G overndel Regne de Vale ncia .

L’any 1382 contrau ma trimoni en Jaumeta D espont, filla de Po nsD espont, de la q ual tingue qua tre fills i set filles.

D urant la primera epoca del seu matrimoni, li compra a G uillem Ja ferel poble d’Alfara, el qual en 1396 li’l va vendre a Bertomeu Crüilles.

L’a ny 1385, acta del 22 de decembre, fon nomena t assesor del Ju s t i ciaCriminal de Valencia i, l’any 1388, acta de 16 de maig, Jurat de ciuta-d an s, i, poc despres, el 30 d’abril d e 1389, a dvo cat de la C iuta t, a laque va representar en les Corts de Monço, al regres de les quals, adell i als qui l’acompanyaven, se’ls processà, com a conseqüencia d’una

denuncia, i els van reduir a preso l’any 1389. El proces durà mes dedos anys en la seua primera fase, i quatre en la segona (1395), a la fidel qual es declarà l’inocencia dels acusats.

D urant la pesta , nomena da «dels infa nts», que a fectà a Valencia l’a ny1394, va perdre a sa muller i a tots els seus fills, excepte dos, tal comqueda testimoniat en el retaule que es denomina de Dom Bonifaci,anonim de 1400, a on apareix ell vestit de cartoixà en estat d’oracio idavant d’ell, els dos fills que li quedaven, tambe en identica postura.

D’estos dos fills salvats de la pesta, a u, que es dia Joan, i que apareix

citat algunes vegades en els protocols de l’Archiu del Patriarca de Valencia ,l’accepta com a monge en la Cartoixa de la Vall de Crist, i va decidirtindre’l personalment com a novici, mostrant-se-li, a mes de pare naturalen les seues atencions materials, com a pare espiritual en una dedicaciomolt singular, fins a formar en la seua anima l’image de Crist, d’acort enl’observança cartoixana. El dia de la professio de son fill trià, com a temadel sermo, les paraules de D avit: «filius meus es tu, ego hodie genui te».

Tal com es deduix d’estes ultimes dades, Bonifaci Ferr er, a conse-qüencia de les desgracies que li van passar i, a bon segur, aconsellat

per son germa Vicent, decidi abraçar la vida monastica i ingressà en laCartoixa de Porta-Coeli el 21 de març, de 1396, a on va prendre l’habit,de mans del prior D om P ere Ju l i án .

28



Segons el P. Vidal, Dom Bonifaci, abans de professar, va fer el seutestament (19 de juny de 1396), que es conservava en la Cartoixa dela Vall de C rist , i en el qual, segons el mateix P. Vida l, «repartió sugruesa hacienda, parte en pobres i en otras obras pías, parte al dichomonasterio i parte a sus hijos, dexando a cada uno cinco mil sueldos,que hacían qua trocientos setenta i seis florines y cuatro sueldos».

Professà tres mesos despres, el 24 de juny, i el dia 22 de juliol, quanencara no havia passat ni un mes, obtingue, en les degudes dispensespo n t i f i cie s, les ordens sagra des, de ma ns del b isbe Joa n de For m en t er a ,frare agusti, i va celebrar la seua primera missa molt fervorosament eldia 15 d’agost del mateix any 1396. El 31 de giner de 1398 el van elegir,en la Cartoixa de Porta-Coeli, Mestre de Novicis; el 15 d’agost de 1399el nomenaven sindic-administrador, i el 9 de giner de 1400 era elegitprior del monasteri i visitador de la provincia cartoixana.

En març, d’este mateix any, 1400, va assistir al capitul de la granCarto ixa de G renoble i, quan se’n torna va cap a Valencia , pa ssà perAvinyo per a entrevista r-se en el seu amic el Pa pa B enet XII I , Pere deLluna, qui el va retindre en ell en la seua Cort Pontificia per la granamistat que els unia i per les qualitats de ciencia i experiencia que, coma bon jurisconsult, tenia D om B onifa ci Fe rre r. U na de les primeres lega-cions que confià Benet XIII a Dom Bonifaci Ferrer fon davant del Reide França Carles VI, a través de la persona del duc d’Orleans. La missioli va resultar prou dificil, pero de tal modo la dugue a terme l’habili-

dos cartoixà que, segons el P. Antist, des d’aquells instants es tornarena posar en bon cami els negocis de Benet XIII, que ya començaven adecaure en Fr an ça .

El dia 1 de març, de 1401 s’encaminà novament cap a la granC arto ixa per a assistir al ca pitul general. D e repent se li ordenà q ue,al passar per Paris, acompanyara els embaixadors de Marti l’Huma, Reid ’ A r ag o, per ta l d’influir sobre el R ei de França, Carles VI, en favo rde Benet XIII .

El dia 8 de giner de 1402 arribava de nou a Avinyo en l’embaixada

real francesa encarregada de comunicar a Pere de Lluna que se li havianomenat com a custodi papal seu, al duc d’Orleans.

Novament se’l trobà en un atre capitul general de la seua Orde, enel qual el nomenen D efinidor G enera l; el 15 de juny de 1402 mor D omG uillem Reyna ldo, i el dia 23, huit dies despres, es elegit D om B onifa ciFerrer per al mes a lt carrec de la C arto ixa , XVII G eneral de l’O rde,carrec del que no pogue pendre possessio, a causa dels seus ingentstreballs en la Cort Pontificia d’Avin yo, fins el 20 de febrer de 1403.Quan ya hague pres possessio del nou maxim carrec, va poder dedicar-

se de ple a la vida monastica, que era la seua ilusio, i celebrà anualmentels capituls generals de l’Orde, preparats per ell en molt de miramenti competencia.

29



La seua pau monastica es va trencar pocs anys mes tart quan en1408 el cridava urgentment el Papa Benet XIII, a fi que assistira alconclau de Perpinya, organisat per a contrarrestar el de Pisa. El conclaude Perpinya s’inaugurà el 15 de novembre de 1408 i es clausurà el 26de març, de 1409. En este Concili es va prendre l’acort d’enviar unllegat al C oncili de P isa i fon elegit D om B onifaci Fe rre r, el q ual ar ribàa esta ciutat el mes de maig de 1409. Com ya se sap, en el Concili dePisa van ser destituits els Papes Gregori XII i Benet XIII, al ser elegitnou Papa Aleixandre V. La cosa no va anar be per a ningu, i concre-tament per als legats d’Avinyo ana molt mal, ya que, segons es deduixde la Relatio iti neris B oni facii Fe rre r i i , pareix que es van vore en greuperill de perdre la vida.

Alli, en Pisa, a part del complet fracas diplomatic, passà un fet queafectà directament al nostre biografiat.

Ve j a ’s, si no. D e la ma teixa manera que la cristianda t estava divi-dida en dos obediencies, tambe ho estava l’Orde Cartoixana. Al serdestituits els dos Papes, Urba i Benet, i elegit Aleixandre com un nouP apa, a l G eneral dels cartoixans, D om E steve Maconi, partidari del Pa paUrba, li semblà que havia arribat l’ocasio de fer la seua renuncia algenerala t i a ixina mateix esperava q ue ho fera D om B onifa ci Fe rre r,partidari del Papa Lluna. Pel be i la pau de l’Iglesia i de l’OrdeCartoixana, el nostre biografiat ho acceptà de bon grat i renuncià algeneralat el 21 de març de 1410.

Va ser elegit un nou general en la persona de D om Jea n G riffenberg(de G rifomo nte); pero, com no es van complir les condicions estipula-de s, l’eleccio d el nou G eneral q uedava nula, enca ra que D om B onifa cipreferi sofrir-ho ca llant. B enet X II I no t olerà eixes actituts, i per B ulesdel 18 de juny i del 26 de setembre de 1410, declarà invalida l’elecciodel G eneral, feta en el capitul, i restitui en el generala t a D om B onifaciFe r re r. D es d’eixe insta nt es retirà a la C art oixa de la Vall de Crist, aon es dedicà plenamet a la vida contemplativa, a l’estudi i a escriure,a fi de moderar la vida cartoixana en Espanya.

Apa rt i to t de la Cort d’Av i n y o, hague d’intervindre com a juristeen el pleit que havia plantejat l’Orde de Montesa sobre els seus dosMa est r es. D estituits els dos en sengles eleccions, fon elegit D . Fr aRomeu de Corbera, eleccio que fon acceptada per tots.

Va lencia designà a D om B onifa ci Ferrer com a u dels seus compro-missaris per a l’eleccio del nou Rei de la Corona d’Arago, successordel rei Marti I l’Huma, en el celeberrim parlament d’Alcanyis i en lavila de Casp –del 12 d’abril al 28 de juny de 1412–, i va ser u delsnou juges que elegiren per Rei a Ferran d’Antequera. El 18 de juny

de 1413 el van cridar una volta mes per a que assessorara a Benet XIIIen unes conversacions molt llargues que mantingue en el nou ReiFerran en Morella.

30



L’any 1415 ix de la seua Cartoixa per ultima volta a fi d’assistir enPerpinya a una gran reunio en la que van intervindre Benet XIII, l’em-perador Segismond, reis, cardenals, prelats, teolecs, juristes i uns atreshomens insignes, per tal d’ultimar lo referent al Cisma d’Occident.

Davant de la tossuda actitut de Benet XIII, el dia 6 de giner de1416 es va publicar l’edicte pel qual se li negava l’obediencia al PapaL l un a .

Havent complit la seua missio diplomatica, se’n tornà a la Cartoixade la Vall de Crist, a on va morir l’any següent, el 29 d’abril de 1417,segons consta en el Llibre necrologic de l’Orde. El seu cos fon soterraten el cementeri del claustre del monasteri, prop de la capella de lesa n i m es. Este lloc sagrat havia segut beneit en presencia de DomB onifa ci el 18 de giner de 1415.

Les seues despulles mortals van ser venerades, a través dels temps,com les d’un sant, pero, despres de l’exclaustracio i desfeta del cenobicartoixa de la Vall de Crist el sigle propassat, quedaren abandonades,fins que l’any 1917, al celebrar-se el V centenari de la seua mort, vanser trasladades al santuari maria de la Cova Santa (d’Altura, de Castellode la P lana ), per venerar-se alli una image de la Ma re de D eu q ue,segons una tradicio molt arraïlada entre el poble fidel, era obra delvenera ble D om B onifaci Fe rre r, i q ue els iconoclastes de la revoluciode l’any 1936 van destruir.

L’any 1955, en la mateixa montanya del santuari i a les seues envis-te s, a D om B onifa ci Ferrer se li va erigir, ba ix del pontificat del bisbede Sogorp Monsenyor Josep Po nt i G ol, un monument, impressionantper sa senzillea i elegancia , que du en lloc destaca t esta inscripcio «E n1936 los impíos destruyeron los restos del autor de la imagen de Ntra.Sra. de la C ueva Sa nta, Fray B onifacio Fe rre r, los cua les, en 1917, ha bíamandado depositar en su santuario el reverendísimo P. Luis Amigó,Obispo de Segorbe.»

I I . B IB L I OG R AF IADe la gran activitat lliteraria del nostre Bonifaci Ferrer ara es pot

oferir la següent relacio:

1. TE M E S R E F E R E NTS A L CI SMA

EP IS TOL A E QUAEDAM

Es una coleccio molt important de cartes i documents referents alCisma, tant del papa Benet XIII com d’uns atres princips i personagesrellevants d’aquell temps.

E ls pares D om E dmund Ma rtene i D om U rsi D urand, en sa monu-

31



mental obra Thesaurus nov u s , copiaren algunes cartes de les que n’hihavia en un manuscrit que es guardava en l’archiu de la Cartoixa de laVall de Crist. En donem d’elles ara una relacio:

a ) E pistola B onifa cii Ferrerii, prioris Majoris Ca rthusiae, a d fratrem

B ernardum: D e conversione frat ris G uillelmi de Mo ta et ejus a dBenedicti XIII obedientiam reversione.

b ) E pistola B enedicti XIII a d B onifatium Ferrerii: Irritam declaratelectionem Prioris Parisiensis in priorem majoris Carthusiae, mandatqueut Bonifacius Prioris officium excerceat, eique cuncti obediant.

c ) E pistola B enedicti X III ad B onifacium Ferrerii: U t capitulumcongregara possit in eo quo libuerit monasterio.

d ) E pistola B enedicti XIII ad B onifacium Ferrerii: Ma ndat ei ut,

non obstante cessione, officium prioris majoris Carthusiae exerceat.e ) E pist o la B e ne d ic ti X I I I a d ca p it u lu m g en er a le o r d in is

Carthusiensis: Hortatur eos ad preces pro pace ecclesiae effundendas,eisque concedit indulgentias.

Ademes d’esta valuosa coleccio, es conserven unes atres cartes endiferents archius, tals com la del dia 1 de maig de 1401 en la queconta les peripecies que va passar durant l’embaixada a França, i aque-lla atra, tramesa als Jurats de la ciutat de Valencia, en la que, entreunes atres coses, els diu que el seu germa Vicent predicava a diari en

les jornades de preparacio del compromis per a l’eleccio del nou Reid ’ A r a g o.

D E SCHI SM ATE PISA NO

Com ya es sabut, durant el Cisma d’Occident es va convocar l’ano-menat Concili de Pisa, en el que els cardenals assistents deponguerenals dos Papes i en nomenaren un atre de nou, el qual va prendre elnom d’Aleixandre V; en aço s’agreuja el Cisma encara molt mes, puixq ue, en conte de dos, n’hi hague tres papes.

B o nifaci Fe r r e r, en a res de la pau i buscant el silenci i tra nq uili-tat del claustre, renuncià al generalat, decisio que li sentà mal al PapaBenet XIII, el qual va declarar nula esta renuncia, i ordenà a DomBonifaci Ferrer que reassumira la prelacia, i li donà mes amplisp o d e r s.

Com a molts cartoixans i a uns atres homens de govern no els vapareixer be l’actitut de D om B onifaci Fe r r e r, G eneral de l’OrdeCartoixana, est es va aprofitar de semblant actitut per a fer una bona

defensa del papa Benet XIII, al qui ell tenia per verdader bisbe deRoma, aduint les seues raons per tal d’atraure a la seua obediencia elscartoixans que se li n’havien separat.

32



R E L ATI O IT INERIS BON IFACI I FERRERI I

Es una descripcio ben documentada de l’intervencio de l’embaixadapontificia enviada al Concili de Pisa per Benet XIII, entre els llegatsde la qual hi f igurava D om B onifaci Fe r re r.

D ’esta obra dona fe Nicolau Antonio en estes para ules:

«E xta t item penes me: R elatio itineris B onifacii Ferrerii et D D. PetriArchiepiscopi Ta r r a c o n e n s i s, E piscoporum Mimatensis, Av e n i o n e n s i s,Sennetensis; Petri Episcopi Seguntini, Dominici Ram Prioris EcclesiaeC ae s ar au gu s ta na e, et frat ris D ida ci de Ma iorga ex ordine MinorumElecti Pacensis, qui ex urbe Perpiniano Pisam anno MCCCCIX, ad gene-rale Concilium inibi congregatum Benedicti XIII nomine Legati missifuere; eorumque Pisam adventus, gestorumque ibidem historica narratio,

ex a uthentico apud loa nnem B a ptistam D ei C ivem FlorentinumRomanorum Imperatoris Magnique Etruriae Ducis Antiquarium codiceFlorentiae a me ad annum 1756 descripta: quae cum en altero exLegationis fociis confecta videatur, fortassis Bonifacium quode agimusauctorem habuerit.»

2 . TE ME S C A R TO IX A N S

QUARE CARTH USIEN SES NON COM EDA NT CA R N EM

Esta obra nos l’ha conservada integrament el P. Jaume Villanueva ensa extensa obra Viaje li terar io a las I glesias de España , el qual diu quela va copiar d’un manuscrit que n’hi havia en la Cartoixa de la Vall deC rist, gracies al cartoixà D om Judes Tadeu O tero.

Es una narracio deliciosa en la que, per a provar que els cartoixansno mengen carn ni encara quan estan malalts, presenta fets maravello-so s, com si foren conta lles de fa da .

L IBE L L US OSTEND ENS QUOD AD PROBANDAM SANCTITAT E M ET PURITATEM ORDIN I S CARTHUSIENSIS NON EST NECE- SSA R I U M Q U O D D I C T U S O R D O H A B E A T SA N C TO S CA N O N I Z ATOS VEL QUOD IN EOD EM ORD INE F I ANT M I R ACUL A SICUT FIT IN CETERIS ORD INI BUS APRO BAT IS

Tambe esta obra nos l’ha conservada el P. Jaume Villan ueva, i elcodex procedix del monasteri de la Vall de Crist.

En este tractat Dom Bonifaci Ferrer fa gala dels seus coneiximents

j u r i d i c s, teo logics i biblics, per a prova r q ue en la Ca rtoixa no calensants canonisats ni que es facen milacres per a provar la seua castitati purea.

33



Igual que l’anterior, es un cerimonial en tots els detalls per a fer lavisita als malalts greus, i no unicament els detalls lliturgics, sino tambeels atres adjunts.

Es tracta especialment del malalt en perill imminent de mort, com

tambe del malalt en una agonia prolongada mes temps del previst.Acaba en una abundosa exposicio de tot lo que s’acostuma a fer en laCartoixa quan mor un religios i l’orde a seguir en el soterrament, entotes les seues cerimonies i pregaries especials.

A mes de les obres descrites sobre temes cartoixans, n’hi ha tambeautors que citen estes atres dos obres: D E C L A R AT IO NES ET RESPONSIONES DE QU IBUSDAM DUB I IS i AN I M ADVERSIONES A D STAT U TA ORDI NI S CARTH US IA N ORU M .

3. TE ME S JU R ID ICS

NOTA E SUPER FORI S REGN I VA L ENTIA E i L IBRE DE M ENES- CA L IA

E n estes dos obres es revela D om B onifaci Ferrer com un granjuriste; era la seua gran aficio i la seua gran especialitat. En estosmoments historics, pels quals passa actualment Valencia, vindria be queels valencians llegirem les seues notes sobre Els Furs del Regne de Va l en cia ; obra admesa com una de les millors en el seu genero i quesupera en excelencia a totes les atres d’este tema i d’aquella epoca, i

que certament en foren moltes, tals com les de N’Albert d’Alavanya,Arna u de Morera, G iner R a baça, A rnau Joa n, G uillem Ja f er, Joa nM er ca de r, D omenech M asco i t a nts d’a tres.

4. O B R E S VA R I E S D ’ E SP I R I TU A L I TAT

D E PASSIONE D OM IN I

E s te coneiximent d’esta obra com de D om B onifaci, entre atreste s t i mo nis, pel de Fr. Joan dels Angels, religios francisca descals.

GOJOS D EL RO SER N’hi ha q ui estos G ojos els a tribuix a l seu germa S ant Vicent, pero

molts critics moderns, entre els quals es troba D. Manuel Milà iFon t an a ls, ho posen en dubte.

Son uns gojos els versos dels quals destaquen pel seu candor i bellea,i han segut uns dels mes tradicionals i dels que mes s’han cantat, no sola-ment en els nostres pobles valencians, sino tambe en tot el Regne d’Arago.

5 . S E R MO NS

Han arribat fins a nosatres molts sermons, atribuits a Dom BonifaciFer r er, que es conserven en algunes biblioteques.

35



6 . TR A D U C C IO A L VA LE NC IÀ D E L A B IBL I A , BREVIARI ,MAR TIROLOGI I EPISTOLES DEL CICLE LITURGIC ANUA L

D ’este tema no s ocuparém a continuacio.

I I I . TR AD U C CIO D E LA B IBL I A

Acabem de vore la gran activitat de Dom Bonifaci Ferrer com aintelectual de la seua epoca i com a home d’Iglesia en les altes esferesde la Cort Pontificia i en l’intimitat del claustre cartoixa. Sa figura coma religios es admirada i venerada per tots. Sa personalitat lliteraria nos’acaba en la seua especialitat de jurisconsult o canoniste, sino que s’es-ten als camps profunts de la teologia, exegesis biblica, mistica, lliturgia,historia i inclus poesia. D ’ell va dir R anzan o q ue era «vir utriusque juris

omnium sui tempo ris eruditissimus»; es dir, l’home mes erudit del seutemps en els dos drets. D. Jaume d’Arago, bisbe de Valencia, feu d’ellest elogi, q uan encara era molt jove el nostre D om B onifaci: «Q uodvos quem virum lat e, profunde et eminentis scientie novimus»; aço es:«ba ro o hom e d’a mplia, profunda i eminent ciencia».

Per a nosatres, per damunt de qualsevol activitat i de qualsevullgade ses obres, està la monumental obra de sa Bib lia Va l en cia na , la qual,per sa qualitat i per haver segut la primera que s’edità en llengua roma-nica, l’enaltix i honra tota una patria.

Davant d’una obra tan important conve puntualisar que fon traduidadel llati a la L lengua Va l en cia na .

I V. LA BI B L I A E N LLE NG UA VA L E NC I ANA

E n el colofo de l’obra apa reix ben clarament q ue «fon trella dada deaquella propia que fou arromançada en lo monestir de Portaceli delengua la tina en la no stra va lencia na».

Abans de tot, i sens entrar en profunditats, anem a dir unes parau-les sobre l’historia d’este foli de la B i bl ia de Dom Bonifaci Ferr e r, queconstituix un verdader monument de l’antiguitat.

D’esta B i bl ia no en queda cap d’eixemplar, i nomes s’ha salvat unfoli incunable, de marca major o paper real.

Encara que no lamentarém mai prou la perdua irreparable d’estoseixemplars de la Bibli a Vale nc i an a impresa, hem de donar gracies a Deuperque l’any 1645 aparegue, entre els papers de l’Archiu de la Seu deValencia, un full incunable d’esta Bibl ia Vale nc i a n a , el qual full vingue

a parar a mans del P. Joan Batiste Civera, monge de la Cartoixa dePorta-Coeli, qui l’insertà en el seu llibre manuscrit A nales de la Cartuja de Por ta Celi .

36



Esta obra li la dedicà quasi tota a Dom Bonifaci Ferrer i hi contégran quantitat d’ilustracions fetes pel mateix autor. Al final del manus-crit va introduir l’ultim full de la Bibl ia Vale nc i an a , que el folià en elsnu m s. 362 i 363, ta l i com es pot compro var en les fo to grafies de lesdos pagines, realisades pel famos mege i erudit escritor Don Juli Oltra.

D ’a cort en lo q ue nos diu el P. Jaume Villanueva en son Viaje lite- rar io a las I glesias de España , el P. Joan Batiste Civera conta d’estamanera cóm van aplegar a les seues mans els ultims quatre fulls impre-sos de la Bibl ia Valenciana de Dom Bonifaci Ferr er:

«E l año pasado de 1645, por el mes de octubre, llegaro n a mis mano squatro hojas de papel de marca mayor que me envió un clérigo deValencia, diciendo las había hallado entre otros papeles viejos en elarchivo de la Seo, y eran las últimas de una biblia escrita en lenguavalenciana, vertida de la latina por el dicho padre Bonifacio, y impresaen Valencia el año 1478. Espantéme mucho cuando tal vi, porque nadiede quantos de él trataron, que fueron muchos, semejante cosa habíand i ch o, por no ha ber llegado a su noticia... Y por ser esta cosa ta n nueva,me ha parecido encaxar la última hoja ... »

Quan el sigle passat es produi l’exclaustracio, van desapareixer elsllibres de la B iblioteca de la C a rtoixa i les pa gines finals de la B i bl ia de D om B onifaci Ferrer apa regueren en l’Alq ueria de B ellver, cami deValencia a Burjassot, a dos quilometros de la capital.

D’esta alqueria va traure el Rector de Benicalap, Mn. AntoniAlapont, el famos full en el colofo per a mostrar-lo al public en l’ex-posicio llitera ria q ue «Lo R at P ena t» feu en ma ig i juny de 1908.

Mes tart, ana a parar a mans del bibliofil catala Salvador Babra, ihui s’exhibix en la «H ispanic Society» de Nova York. E l cata lec d’estemuseu qualifica este full de la Bibli a Valenciana com una autentica joya:una de les obres mes importants alli conservades.

Este full incunable l’han reproduit i ha segut transcrit en bastantsl l i b r es. Aixina en les obres de: Josep Rodríguez, Vicent Ximeno,

G re go ri M ay an s, Josep R odríguez de C astro, Francesc P érez B ay er,Francesc Ménd ez, Ja ume Villanueva, Jo a quim L lorenç Vi l l a n u e v a ,Jo se p E nric Serrano Mora les, E duart G enovés Olmos, Konrad H aebler,Josep Ribelles Comín i molts d’atres.

Ad eme s, per una providencia especial, podem oferir a ra ta mbe latranscripcio del text complet de les dos ultimes pagines de la B ib l i a Valenciana de D om B onifaci Fe rre r, la tra nscripcio de les q uals es potcomprovar en el gravat, que aci oferim, de les dos cares del full.

Si per a tots te un valor extraordinari este full incunable, ne te molt

mes per a nosatres, perque en el colofo consta que la B i bl ia de DomB onifa ci Ferrer va ser escrita en L lengua Valenciana i com a ta l B ib l i a Valenciana l’han tinguda els mes eminents escritors i personages ilustres.

37



Sense intencio de fer un examen exhaustiu, es prou llegir, nomes perda munt, el text i comprovar cóm les para ules: «a mplea, longuea, a mada ,oí, torcarà, cadira, temerosos, mentirosos, mentira, resplandent, verda-de rs, spirits, bena ventura t, sagelles, sedejant, llaven ... » i moltes mes,pertanyen al lexic propi del nostre poble valencià, no sols en el sigleX V, a quan s’editava l’incunable, sino tambe hui, puix que continuenvives i plenes de actualitat.

V. C OL O FO D E LA B IBL I A VA L EN C I A NA

D espres de to t aço, no em resistixc a fer un brevissim examen internd’este colofo, ressaltant reiteradament les notes de l’obra.

El colofo de la B i bl ia de Dom Bonifaci Ferrer es tan ric en contin-

gut que, mes que el final justificat d’una obra, es un detalladissimtestimoni notarial en el que es consignen tal quantitat de circumstan-c i es, dades, persones, llocs i, sobre tot, la llengua en que està escrit, queve a constituir un testimoni irrefutable de tot quant s’hi diu.

D espres de la devota i entra nya ble accio de gra cies «al omnipotentDeu e Senyor nostre Jesucrist, e a la humil e sacratissima Verge Maria,ma re sua », comença la serie d’a firmacions i dades inq üestionables. E nprimer lloc fa ben patent que es tracta d’una Biblia verdadera i catoIica«treta d’una B iblia d el noble mossen B erenguer Vives de B oïl, cava ller».

A mes del nom exacte del propietari de la B iblia llat ina, fa consta rtres dades molt interessants per a l’historiador: que es noble, es mosseni es cavaller de la distingida familia valenciana dels Boïl, Senyors deB etera, posteriorment entroncada en els Ma rquesos de D os Aigües.

A continuacio expon el tema principal. Nos diu que la B ib l i a Valenciana fon trasladada d’aquella Biblia en llengua llatina, propietatde mossen B erenguer Vives de B oïl. P er tant , ve a dir q ue el text dela Biblia fon traduit, com diriem hui, trasladat, posat en llengua vulgar,en romanç, per tal que tots els qui parlaven la Llengua Va le nc i an a

pogueren tindre en les seues mans i entendre el text de la Biblia, reve-lat per D eu a t ot s els homens.

L’expressio dia fana «de lengua lat ina en la nostra valenciana» cons-tituix una manifestacio rotunda i definitiva contra els qui intentenconfondre al nostre poble negant-li la personalitat de la seua LlenguaValenciana. En les paraules d’este colofo tenim el testimoni inequivoc,la prova irrefutable de l’existencia de la nostra L lengua Va l en cia na .Observem, si no, la precisio de la frase que no deixa lloc a dubtes nia interpretacions veleitoses.

Pero encara mes, reforçant el nostre argument, podem afirmar que,en el colofo de la B i bl ia , es diu q ue: «E s stad a diligentment corregida ,vista e regoneguda per lo R everend mestre Jaume B orrell, mestre en

39



Sacra Theologia, del Orde de Pricadors e Inquisidor en Regne deValencia .» P er tant, el q ui va fer la revisio del text –i ho feu diligent-ment– no fon u qualsevol, sino un home tecnic en les disciplineseclesiastiques i en la cultura del seu temps i, per afegidura, inquisidor.Per tant, si no hi pogue deixar passar cap error contra la fe i lesco stu m s, ta mpoc no hi pogue consentir que es diguera que la B i bl ia estava escrita o traduida en una llengua que no existia. En conseqüen-cia, donava per bo que la Biblia fon traduida del llati a la LlenguaVale nc i an a .

Pero encara n’hi ha unes atres dades tambe interessants: a saber, quela Biblia es va tra duir «en lo monestir de Porta celi»: q ue l’ob ra fo n diri-gida , com s’ha dit, per D om B onifa ci Fe r re r, del q ual nos d ona bonesi pro u a bundants cla ricies: q ue era «molt reverend», «micer», «doctoren ca scun dret», «e en fa culta t de sa cra theologia», «e don de t ot a la

C a rto ixa», «germa del bena ventura t Sa nt Vicent Fer r er, de l’Orde deP ricadors». Tots estos tituls apareixen ben cla rs; potser el que no escomprenga ta nt a primera vista siga el de «don de to ta la C arto ixa»;pero es prou clar que es referix al carrec que ocupà Dom BonifaciFerrer despres de ser prior de Porta-Coeli, ya que, tal com s’ha dit,arribà a ocupar la mes gran dignitat en l’Orde Cartoixana que es la deG eneral, i per a ixo se’l denomina «D on d e tota la C arto ixa».

Una atra dada important i que dissipa molts dubtes es que en latraduccio de la Bibl ia Valenciana li va a judar a D om B onifaci un eq uipd’experts en tot lo q ue fa referencia a la Sa grada E scritura, Teo l og i a,H isto ria, L lengües... Pe r a ixo d iu: «en la q ual translacio foren e a ltressingulars ho mens de sciencia».

Finalment nos diu que la Biblia fon impresa en Valencia «emprem-ta da en la ciuta t de Valencia», a on floria , per a quells dies, l’arttipografic mes pur.

Tambe n’hi ha consta ncia de q ui pagà l’edicio. Fon el magnific senyorEn Felip Vizlant, comerciant, de la Vila de Jsne (Alta Alemania), itambe quins van ser els qui dirigiren l’impressio: els mestres AlfonsoFernández de Cordova, del Regne de Castella, i Lambert Palmart,a l ema .

Per lo que fa a les dates de l’impressio, la cosa queda ben clarape rq ue, com alli es diu, es començà a imprentar en el mes de febrerde 1477 i s’acabà en el mes de març, de 1478.

Estes son les valuosissimes i maravelloses notes que nos oferix elcolofo de la Biblia de Dom Bonifaci Ferrer i que a l’investigador dehui li poden marcar una bona fita de llum en la labor clarificadora delsfets ya passats.

40



VI . D E NO M INACIO DE LA LLENGUA

Lo que, en tanta veritat i benevolencia, van afirmar tots estos autorsal llegir el colofo de la Biblia de D om B onifa ci Ferrer qua n diu: «que

fou arromançada en el Monestir de Porta Coeli, de lengua latina en lanostra va lenciana », ara n’hi ha q ui vol posar-ho en tela de juï desvir-tuant del tot el merit del text.

D espres de cinccents anys d’haver afirma t l’autor d’una t raduccio q ueho fea en Llengua Valenciana, ara resulta que, per una metamorfosisinaudita , esta llengua ya no es va lenciana , sino q ue «de llengua llat inaha segut tra duida a la ca ta lana ».

I no son unes timides veus les que s’alcen per a fer eixa tal afir-m ac i o, sino que, en la ma teixa B arcelona, s’ha commemorat el q uint

centenari de la Biblia escrita en catala. ¿Es o no es aço atreviment?Esta celebracio l’han anat preparant uns i atres quan han volgut

do nar a la f rase del colofo «Llengua Valenciana» mil peregrines expli-cacions com esta: «L’expressio “ L lengua Va lenciana ” no es mes que lamanera que tenen els valencians de parlar el catala.»

E s de supondre q ue D om B onifaci Fe r re r, u dels homens mes cultsde la seua epoca i notabilissim jurisconsult, sabía prou be en quina llen-gua traduia el llibre mes important de l’historia.

Pero lo mes deplorable es que no siguen nomes els de fora de casa

els qui intenten apropiar-se de lo nostre, sino que alguns valencians, elsqua ls ya en vida han a rribat a ser «mestres indiscutibles»i per a ixo elsseus discipuls els han prestat vassallage de fe, no hagen fet nomes d’estafrase una exegesis mes o manco acceptable, sino que, en la transcripciofeta per ells, han omes les mateixes paraules originals. Aixina, un pro-f e sso r, en la “ R evista Valenciana de Filologia” , publicada per l’InstitutAlfons el Magnanim, va escriure un articul que el titulà “Identificaciode nous fracments de la B ibli a valenciana ”. En est articul es diu queval la pena reproduir el colofo de la B i bl ia , i el posa entre cometes.

P e ro, ¡oh maravella!, per art de magia han desaparegut set paraules deltext: «de lengua la t ina en la nostra va lenciana».

La transcripcio, que presenta el susdit professor, apareix perfecta aprimera vista, pero lo ben cert es que han desaparegut unes paraulesessencials en un document de capital importancia per als valencians,perque son precisament elles les que declaren el nom de la llengua enque l’obra està escrita.

En una revista cientifica de tanta categoria com esta, dedicadaconcretament a la filologia, cometre esta omissio, si n’hi ha voluntarie-

tat, sería de conseqüencies gravissimes, tant per lo que poguera haverde falta d’etica professional com per les implicacions que comportariauna tal falsificacio.

41



Q ueda, per tant, ben cla r q ue D om B onifaci Fe rre r, va lencià de sanci de cor, tradui la seua Biblia del llat i a l’idioma valencià: «de lengualatina en la nostra valenciana »; i lo q ue ell a firma va de la tra duccio dela seua B ib l i a , ho proclamém ara, com un eco de sigles, nosatres: quela Llengua que es parlava i s’escrivia en temps de Dom Bonifaci es laValenciana, la que parlava el poble i la que anava creixent dia a diaen el seu accent, to, sintaxis, fonetica, etc. I eixa Llengua, la Va le nc i an a ,es la que parlem hui i l’anem fent, perque no volem normes de gabi-net-laboratori, sino allo viu que fa el poble i de lo que es amo i senyor.

42



TRANSCRIPCIO DEL TEXT DEL LLIBRE DE L ’ A P O CA LIP SIS

«...sobre la amplea de la t erra , e cercolaren los castells dels sant s e la ciuta t amad a.E devalla per D eu foch del cel e devora a ells. E lo diable, qui decebia ells, fon

trames en lo stany de foch e de sofre, on e la bestia e los falsos prophetes seranturmentats dia e nit en los setgles dels setgles.

E viu una gran cadira blanca e lo seen sobre ella, del esguard del qual fugi laterra e lo cel, e loch no fon trobat per ells. E viu los morts, grans e petits, stantsen la presencia de la cadira; e los libres foren uberts, e lo altre libre fon ubert, loqual es libre de vida. E foren jutjats los morts per aquelles coses que eren scritesen los libres, segons les obres de ells. E dona la mar los morts seus qui eren enella, e la mort e lo infern donaren los morts seus qui eren en ells, e fon jutjat decascuns segons les obres de ells. E lo infern e la mort foren tramesos en lo estanydel foch. Aquesta es la mort segona, e lo qui no fon trobat scrit en lo libre devida trames fon en lo stany del foch. E viu cel nou e terra nova, car lo primercel e la primera terra sen ana; e la mar ia no es.

XX I

[E] yo, loan, viu la ciutat santa, Jherusalem nova, devallant del cel apparelladaper Deu, axi com sposa ornada al seu marit. E oi veu gran del thro dient: veuslo Tab ernacle de D eu ab los homens, e habita ra ab ells, e ells pob le de ell seran ,e ell D eu ab ells sera D eu de ells, e to rcara D eu tot a lagrema dels ulls de ells, emort pus no sera ne plor, ne clamor ne dolor sera pus, les quals coses primeressen anaren.

E dix lo qui sehia en lo thro: vet que noves far, totes les coses E dix a mi:scriu, car aquestes paraules molt son feels e veres. E dix a mi: fet es. Yo so alphaet o[mega], principi e fi. Yo donare de grat al sedejant de la font de la aygua viva.Qui haura vençut posseira aq uestes coses, e sere a a quell D eu, e aq uell sera a mifill. Mes als temerosos, e als increduls, e als abominables, e als homicides, e alsfo r nicad ors, e als encantadors, e als idolatres, e a tots los mentirosos la part deaquells sera en lo stany, ardent de foch e de sofre, la qual cosa es la mort segona.

E vench un dels set angels havents les phiales plenes de les set plagues darre-r es, e parla en mi dient: vine e mostrare a tu la sposa, muller del Anyell. E levami en sperit en un mont gran e alt, e mostra a mi la ciutat santa, Jherusalem,devallant per D eu del cel, ha vent la clareda t de D eu. E la lum d’ella semblant apedra preciosa, axi com a pedra de iaspis, axi com crestall. E havia mur gran ealt havent XII portes e, en les portes, dotze angels e noms scrits, qui son los nomsdels dotze tribus de Israel: a orient tres portes; a aquilo tres portes; a austre tresportes; e a occident tres portes. E lo mur de la ciutat havent dotze fonaments, een ells los dotze noms dels dotze apostols e del Anyell.

E lo qui parlava a mi havia mesura, una canya de or, perque inedis la ciutat eles portes de ella e lo mur. E la ciutat es posada en quadre: e la longuea de ellaes tanta quanta e[s] la amplea. E mesura la ciutat de la canya de or, per stadisdotze milia: la longuea, e amplea, e la altitud de ella eguals son. E mesura los

murs de ella, de cent quaranta quatre cubits per la mesura del home la qual esdel angel. E era lo edifici del mur de ella de pedra iaspis, e ella, la ciutat, ormunde semblant a vidre munde; e los fonaments del mur de la ciutat tots ornats

45



de pedra preciosa: lo fonament primer iaspis; lo segon saphyr; lo tercer calcedo-nius; lo quart smaragde; lo cinquen sardonix; lo sise sardius; lo seten crysolitus; lohuyte beryllus; lo nove thopazius; lo dee chrysopassus, lo onze hiacynthus; lo dotzea me t hi st us. E dotze portes, dotze perles son per cascunes, e cascunes portes erende sengles perles; e la plaga de la ciutat, or munde axi com vidre molt luent. E

temple no viu en ella, car lo Senyor, Deu omnipotent, es temple de aquella, e loAnyell. E la ciutat no ha fretura de sol ne de luna que luen en ella, car la clare-da t de D eu illumina a ella, e la candela de e lla es lo Anyell. E iran les gents enla lum de ella, e los reys de la terra portaran la gloria sua e la honor en aque-lla. E les portes de ella no seran tancades per lo dia, car nit no sera alli, e portaranla gloria e la honor de les gents en aquella. No entrara en ella res sutzeu o faentabominacio e mentira, sino los qui son scrits en lo libre de la vida del Anyell.

X X I I

[E] mostra a mi un riu de aigua viva, resplandent axi com crestall, proceint dela seilla de Deu e del Anyell. En lo mig de la plaça de ella e de la una part ealtra del riu, lo fust de vida portant dotze fruyts, per cascuns mesos retent sonfruyt, e les fulles del fust a sanitat de les gents. E res maleyt no sera pus, e laseilla de Deu e del Anyel seran en aquella, e los servents de ell serviran a aquell,e veuran la faç de ell, e lo nom de ell scrit en los fronts de ells. E nit pus nosera, e no hauran fretura de lum de candela, ne de lum de sol, car lo Senyor Deuilluminara aquells e regnaran en los setgles dels setgles.

E dix a mi: aq uestes para ules fidelisissimes son e verdaderes, e lo S enyor D eudels spirits dels prophetes ha trames lo angel seu mostrar als servents seus les coses

que conve tost esser fetes. E veus que vinch ivaçosament. Benaventurat es lo quiguarda les paraules de la prophecia de aquest libre.

E yo, Ioan [soc], qui oi e viu aquestes coses. E, puix que les hagui oides ev i s t es, caygui perque adoras davant los peus del angel qui mostrava a mi aquestescose s. E dix a mi: guard a, no u fa çes. Servent so ensemps ab tu e ab los fraresteus prophetes, e ab aquells qui serven les paraules de la prophecia de aquest libre,a Deu adora. E dix a mi: no sagelles les paraules de la prophecia de aquest libre,car lo temps es prop. Qui nou, noga encara, e qui en les sutzures es, ensutzecixcaencara, e qui just est, sia justificat encara, e lo sant, sia santificat encara. Veus quevinch tost, e lo guardo meu es ab mi, retre a cascu segons les obres sues. Yo so

a lpha e o [mega ]; primer e da rrer, principi e fi. B enaventurats son los q ui la venles stoles sues en la sanch del Anyell perque sia la potestat de ells en lo fust devida e per portes entren en la ciutat. De fora los cans, e fents veri, e los luxu-r i osos, e los homicides, e los servints a les idoles: e tot aquell qui ama e fa mentira.

Yo, lesus, he trames lo angel meu a testificar aquestes coses a vosaltres en lesesgle s i e s. Yo so rael e linatge de D avid, stela resplandent e matutina. E lo spos ela sposa dien: vine. E lo qui ou diga: vine. E qui ha set, vinga. E qui vol prengade grat aygua de vida. Car faç, testimoni a tot oint les paraules de la propheciade aquest libre. Si algu haura ajustat a aquestes, ajustara Deu sobre aquell lesplagues que son scrites en aquest libre; e si algu haura diminuit de les paraules dela prophecia de aquest libre, tolra Deu la part de ell del libre de vida e de la

ciutat sancta e d e a questes coses que son scrites en aquest libre. D iu-ho lo q uitestimoni dona de aquestes coses. Encara, vinch tost. Amen. Vi ne, Senyor lesus. Lagracia del Senyor nostre Jesu Crist sia ab tots vosaltres. Amen.»

46



COLOF O D E LA B I BL IA DE DOM BONIFACI FERRER

«G racies infinides sien fetes al Omnipotent D eu e Senyo r nostre Jesu Cr ist, ea la humil e sacratissima Verge Maria, mare sua. Acaba la Biblia molt vera e catho-

lica, treta de una B iblia del noble mossen B erenguer Vives de B oil, ca valler, laqual fon trelladada de aquella propia que fon arromançada en lo monestir dePortaceli, de lengua latina en la NOSTRA VALE NC I ANA, per lo molt reverendmicer Bonifaci Ferre r, docto r en cascun dret e en f aculta t de sacra theologia, edon de tota la Cartoxa, germa del benaventurat sanct Vicent Ferrer del Orde dePricadors; en la qual translacio foren e altres singulars homens de sciencia. E ara,derrerament, aquesta es stada diligentment corregida, vista e regoneguda per loreverend mestre Jaume Borrell, mestre en sacra theologia del orde de Pricadors, eInquisidor en Regne de Valencia. Es stada empremptada en la ciutat de Valen c i a ,a despeses del magnifich en Philip Vizlant, mercader de la vila de Jsne de AltaAlamanya, per mestre Alfonso Fernandez de Cordova, del Regne de Castella, e

per mestre Lambert Palomar, alamany, mestre en arts; començada en lo mes defebrer del any mil quatrecents setanta set e acabada en lo mes de Març del anyMil. CCCCLXXVIII [1478].»

47



Fra Antoni Canals



la gran consideracio i alta estima que al Mestre iPredicador fra Antoni Canals li van tindre els seus coeta-neus devem unir el nostre homenage els valencians dehui en dia i adquirir, a lo manco, un coneiximent prousuficient de la seua rellevant personalitat.

Els escritors antics no van dispondre dels mijos que ara i aci tenimtots al nostre alcanç i, per aixo, es facil trobar en ells certes contra-diccions que els hem de dipensar no prenent-les en conte.


Encara que Echard i alguns atres autors diguen que Antoni Canalsera catala, la major part d’ells, sobre tot els moderns, afirmen que naix-

que en el R egne de Va l en cia .De sa infancia i de sa joventut no tenim cap noticia. Per les actes

del Capitul P rovincial de l’Orde D ominicana d ’Arago, celebrat enB arcelona , nos consta q ue en 1369 era a ssignat a l’estudi gramatical delseu convent de Valencia. A base d’esta data, i atesa l’edat normal enque els jovens solien entrar en religio, ben be es pot deduir que AntoniCanals naixeria al voltant de 1352, un parell d’anys mes tart que el PareSant Vicent Fe r r er.

Seguint l’itinerari de les Actes d’estos Capituls Provincials de l’Orde

Dominicana, que normalment se celebraven cada any, podem fixar unesdates molt concretes, referides totes elles a la vida del Mestre Canals.E n les actes del Ca pitul G eneral celebrat en Valencia en 1370, el veemdesignat al convent de G irona, a fi de continuar estudiant G rama tica.Esta assignatura, en els plans d’estudis dels dominics d’aquella epoca,precedia als cursos de Llogica. Per aixo, no es gens estrany que el vejamya en 1371 estudiant el primer curs de Llogica en Palma de Mallorca.El segon i el tercer els va estudiar en Manresa i en Lleida respectiva-ment. Els estudis de quart i quint no sabem a on els cursaria.

En 1376 comença ya en Barcelona el primer curs de filosofia natu-ral, del que es el seu professor Sant Vicent Fe rr er, i tambe en el mateixconvent barceloni fa el segon curs.

51



U n poc mes ta rt, en el Ca pitul de l’any 1377, celebra t en el conventde B alaguer, ya hi figura A ntoni C anals com a llector i se li assignaun grup d’estudiants com a alumnes en el convent dominicà de SantaCaterina de Barcelona.

Passat est any de docencia, retorna al seu Convent de Valencia, pelqual sentia una predileccio especial, a fi de cursar els estudis deTeologia ; pero poc li durà l’a legria, puix que en 1379 fon dest ina t al’E studi G eneral de Tolosa. U n a ny despres apareix com a sublector delconvent de Saragossa.

P er desgracia no disponem de les actes dels C apituls D ominicans dela primera mitat d’esta decada dels huitanta per a poder seguir elscamins de la vida de fra Antoni Canals; pero com, pels seus escrits, nosconsta que va estar en Paris, es pot supondre que, durant este lapse dete mp s, molt be pogue ser a ssignat a l’E studi G eneral d’esta ciuta t, a tesesles condicions intelectuals que l’adornaven i de les que havia donat yames que suficients proves.

En 1387 apareixen de nou les actes capitulars, i a Canals el veemnomenat com a llector del famos E studi G eneral de L leida.

Es de supondre que fra Antoni Canals continuaria impartint les seuesclasses d e mestre; pero lo ben cert e s q ue en 1391 estava ya en Va l en cia ,puix que el Rei Joan I solicità del prior del convent de la nostra ciutatq ue a f ra Antoni Ca nals se li a ssigne, per a ocupar-la, la «camb rasituada en la segona claustre del convent de vostre monastir, apel.ladala cambra de mestre Joha n Muntso», a f i que, sense trava i en meslliberta t, es poguera dedicar intensivament a tr aduir «de la ti en nostrevulga r a lcuns libres».

Cap a l’any 1387, Canals establix relacio en el bisbe de Vale nc i a,Don Jaume d’Arago, creat cardenal en el titul de Santa Sabina, el qual,veent les qualitats extraordinaries del jove dominicà, se li oferi a pagar-li les despeses de la llicenciatura, tal i com consta en un document datatel 11 d’agost de 1393, i en el prolec del Valeri M axim : «P er vostra a ltealicenciat en sacra The olo gia . »

La C at edra de Teologia d e la Seu de Valencia, ocupa da en aq uellstemps per Sant Vicent Fer r er, passà a ser regentada en 1390 pel nostreCanals per concessio del mateix bisbe Jaume d’Arago, el qual li va enca-rregar la traduccio, del llati a la Llengua Valenciana, de l’obra de Vale r iMaxim D ictorum factorumque memor abil ium , cosa que feu abans del diaprimer de decembre de 1395, que es la data de la tramesa de l’obraals consellers barcelonins.

Que eix any estava en Valencia nos ho testifica un document, del 11d’agost, del notari Domenec Barrera, en el qual es fa referencia al

«venerab ile et religioso fra tre Antonio C ana ls de ord ine predicatorum,magistro in sacra pagina». D e lo q ue podem deduir que eix any 1395ya posseia el titul de Mestre.

52



Es quasi segur que en 1398 assisti al Capitul de Calatayud, perque,si be no existixen les seues actes, si que n’hi ha indicis fidedignes. Ve ja ’s,si no: Per un document, datat el dia 1 de juliol de 1398 en Saragossa,sabem que el rei Marti l’Huma, cridà a Canals per a que s’incorporaraa la seua Cort, i el nomenà Mestre de la recent creada catedra deTeologia en els estudis del R eal P a lau. La ca tedra de Valencia lil’assignà el mateix rei Marti, l’Huma, a Pere Canals, germa de sanc ide religio d’Antoni Canals.

Del 17 de juliol d’est any es la carta dels Jurats de Valencia alprovincia l i definidors del Ca pitul que devia celebrar-se en B ala guer; enla qual carta es queixaven de Canals perque malparlava d’ells i deValencia. Antoni Canals es defengue admirablement, provant que toteren calumnies, escampades per enveja , contr a la seua persona . Tots hocomprengueren aixina, i el 17 de maig de 1400 els mateixos Jurats dema-

nen al G eneral de l’Orde, fra Joa n de Po dio nu cis, que, per favor, al P.Antoni C ana ls el destinen de nou a Va l en cia .

D e l’any 1399 tenim dos documents mes del rei Mart i I l’H uma, q uefan referencia a Canals: u, del 16 d’octubre, i l’atre, del dia 15 de novem-bre. En el primer, el Rei li demana el llibre Valeri M axim , i en el segonli diu haver rebut ya la seua carta i els quaderns que li hi adjuntava.

D el ca rrec de Lloctinent de l’Inq uisicio G enera l a fa vor d’AntoniCanals es te noticia per una lletra del mateix Rei, del 12 de giner de1401, i per una atra que tambe el rei Marti, l’Huma, li tramete al

G overnador G eneral de Valencia, R amo n de B oïls. D urant est any, ainstancies d’Antoni Canals, es crea en Xativa un hospital per a pobresi malalts, tan abundosos a causa de la pesta.

E n un Nota l del nota ri A ndreu P o l ga r, de 1402, da ta t el 22 de setem-br e, i en una relacio referida a l Co nvent dels P redica dors de Va l en cia ,Ant oni C a na ls encapça la la llista dels religiosos: «Frat er A nton ius deC ana libus in sacra pagina magister».

En setembre d’est any el Rei, per una part, i els Jurats de Va le nc i a,per l’atra , demanen al G eneral de D ominics que nomene Inq uisidor a

fra A ntoni Ca nals en substitucio de fra B ertomeu G açó , mort el 7 defebrer propassat.

L’a ny 1403, en el Ca pitul G enera l, celebra t en Valencia , Ca na ls esnomenat P redicador G eneral.

El dia 14 de maig del mateix any, els Jurats de la ciutat de Va le nc i aescriuen una carta de recomanacio al bisbe d’Avila en favor del mestreC an a ls.

Que Canals estava en el Convent de Valencia l’any 1405 ho atesti-

gua una nota del llibre d’actes votius en la que consta que va pagaronze sous, en la dominica X II I post Trinita tem, per un an iversa ri «proanima fra tris sui magistri P etri de C a nalibus».

53



E n 1406 es nomena t visita dor dels C onvents de B a rcelon a , Ta r ra go na ,G irona i C astello d’A mpuries.

El rei Marti, l’Huma, li demana, a Pere d’Artés, el 15 d’abril de1406, el llibre de Canals: L ’exposicio del Pater Noster .

En un Notal, i tambe en un Protocol, datat aquell el 28 d’agost de1411, Antoni Canals apareix com a manumissor de Francesc d’Aguilar.

La reina Na Violant, viuda de Joan I, li encarregà a Canals la traduc-cio dels Evangelis, en una carta del dia 11 de novembre de 1413.

En 1415, encara que no n’hi ha cap d’acta, podem afirmar queCa nals va assistir al C apitul G eneral de P erpinya .

E n dos documents nota rials d’A ndreu Po l ga r, els dos del 3 de juliolde 1416, apareix com a manumissor de l’ades citat Francesc d’Aguilar

i tambe d’Antoni Company i de Bernat Pallàs.Per haver-los deixat un apartament del convent, a fi que pogueren

celebrar una reunio els diputats del Regne, Canals va rebre 5 lliures i3 sous el dia 25 d’abril de 1418.

La seua mort ocorregue entre el Capitul de Manresa, celebrat el 8de setembre de 1418, i el Capitul celebrat en Saragossa, l’any 1419, enel q ue es va dona r la not icia dient: «In conventu Valentiae [ob iit] Fr.A ntonius de Can alibus, Ma gister et P redica tor G eneralis. »

I I . B IB L I OG R AF IA

1 . O B R ES O R IG INA L S

S CA L A D E CONTEM PLACIO

Esta obra, escrita entre els anys 1398 i 1400, es considerada per totscom la millor obra d’Antoni Canals. Està dividida en tres llibres ihuitantacinc capituls. En tots ells es tracta de l’ascensio de l’anima al

cel per l’esca la de la con templacio. La va dedicar a l «molt a lt senyor eprincep victorios, lo senyor D on Marti, R ei d’A rago»; i, per fer refe-rencia expressa, en el prolec, al seu carrec de Lector en la Cort Real,«assignat lector de la vostra Cort», be es pot supond re que l’obra la vaescriure despres de 1398, any en que fon cridat pel mateix Rei per aocupar eixe carrec.

A través de les seues pagines es descobrix la vocacio mistica deC an a ls, home d’intensa vida interior, extasiat en la llectura de llibres,en la seua reflexio profunda i alta contemplacio, pero que les circums-

tancies el portaren a viure entre catedres, palaus episcopals i corts reals.No debades enyora la pau del claustre i la vida sossegada dels monjosde la Cart oixa de la «Va ll de C rist», i inclus lament a no haver segut

54



elegit del Senyor per a esta vida con templat iva: «Ya ha gues plagut aDeu que yo fos estat elet per un dels seus habitadors.»

TRACTAT D E CONFESSIO

Esta obra i l’anterior estan catalogades com a originals, ya que, permes que utilisara l’autor diferents fonts i inclus parafrasejara texts d’unsatres autors, aixo no li lleva res al seu estil personal, a la seua concep-cio del tema i a la seua realisacio de l’obra, que queden les dos per al’historia de la nostra lliteratura valenciana, com a obres classiques, enles quals es poden libar verdaderes delicadees lliteraries i imagens, queencara hui nos commouen per l’elevacio en que el nostre autor ha sabutc ap t ar-les i revestir-les d’un ornament lliterari especial, el qual, per moltampulos que aparega, no li resta elegancia d’estil.

L’obra està dedicad a «a la molt excelent e a lta senyora , la senyorareina Violant, frare Antoni de Canals, del orde de prehicadors, mestreen la sancta theo logia , e lector dels ca nonges d e la Seu de Va l en cia ,humil e prompta reverencia...»

Encara que alguns escritors assignen este Tractat de confessio a unadata anterior, cal situar-lo cap a l’any 1413, ya que n’hi ha una cartade la viuda del rei Joan I, la reina Na Violant, a qui va dedicada l’obra,en la qual s’interessa pel tractat de Canals sobre c onfe s sio , obra que, abon segur, llavors estaria a punt d’acabar-la .

2 . O B R ES TR AD U ID E S

VAL ERI MA X IM

Fra Antoni Canals era, sense dubte, tot un dominic, educat en lesmillors aules de que d isponia l’O rde D ominicana d’aq uell temps. E lsseus profundissims coneiximents de la llengua i lliteratura llatines el feenser un enamorat de l’antiguitat classica romana. Es mes, com a notablepre dic ad or, bevia en les fonts del classicisme llati per tal d’enriquir elsseus sermons en paraules i fets. Al bisbe de Valencia, En Jau m e

d’A ra go, que li encomanà la traduccio del llibre de Valeri MaximD ictorum factorumque memor abi l ium , li ded icà l’o bra : «A l moltReverent pare en Christ e senyor meu, molt alt, lo senyor en Jac m e,per la providencia divinal de la sancta Sgleya Romana Cardenal, bisbede Sa bina e a dministra dor del bisba t de Va l en cia . »

Esta obra esta traduida abans del 1 de decembre de 1395, dia enque el cardenal de Valencia, En Jaume d’Arago, els la remet als Jura tsde la ciutat de Barcelona.

L’obra llatina original es molt extensa: consta de 9 llibres, escrits per

Valeri Maxim, autor roma del sigle I de l’Era Cristiana, en la protecciode l’Emperador Tiberi, al qui li la va dedicar, sobre els fets, dites, virtutsi ingeni dels antics romans.

55



DE L A PROV IDE NCIA D IV INA L

En mig de la produccio lliteraria d’Antoni Canals, entre els anys 1395i 1406, es troba el llibre D e la pr ovidencia div inal , que el situa entreels millors senequistes de l’epoca. Es una traduccio de l’obra de Seneca

en la q ue el mestre C anals vol respondre degudament a les «q üestionsq ue fan los homens seglars clamant-se de la providencia divinal».

E stà dedicad a «a l molt a lt, nob le mossen R amon B oïl, governado rgeneral del R egne de Valencia». E n esta o bra C ana ls nos descobrix laseua perspicacia en saber trobar per als homens intelectuals del seutemps uns raonaments d’orde natural i uns testimonis molt convincentsd’un autor com era Seneca, ben conegut i, per tant, molt llegit peraquells intelectuals, als qui hui els nomenariem racionalistes.

SCIP IO E ANI BA LCom els intelectuals del seu temps, tambe Canals coneixia l’obra llatina

de Petrarca, i per aixo es llança, no sense risc, a traduir en prosa el VIIllibre A ffr icha , que tracta del parlament d’Anibal i Scipio. L’obra estàdedicada «al molt a lt senyor, lo senyor don Alfonso, D uch de G and ia ,reduhit de lati en vulgar, sobre lo rahonament fet entre Scipio l’Africa eAnibal, e la batalla entre ells seguida; en lo principi del qual es mostradala instab ilitat e pocha permanencia de fortuna e a ltres coses seguents».

Cal remarcar, en tota justicia, que l’esforç, de traduir versos hexa-

metres llatins a la Llengua Valenciana no es cosa que resulte gens facilni senzilla. Pero, aixina i tot, Canals ho consegui i eixi prou ben airos.

Canals era un home dotat de grandissimes facultats i, per aixo, encaraque va cometre mes d’un error, sabe ficar en totes les seues traduc-cions el sagell de la seua fidelitat a l’espirit de l’autor, la seua marcapersonal i el seu elegant i sempre sobri estil d’home del Renaiximent.

DE ARRHA DE AN IMA

Novament es mou Canals en un ambient mistic, ya que esta obra es

traduccio de la del frances Huc de Sant Victor: Solil oquium de arrha an i m ae . L’obra va dedicada «a la molt excellent e molt alt a senyoradona Maria, Regina d’Arago, frare Anthoni Canals, del Orde dels frarespre hic ad or s, mestre indigne en la Sa ncta Theologia, humil, inclinada edevota subjeccio».

La data en que puga estar escrita l’obra depen de l’interpretacio quees done a les para ules de la d edicato ria «Maria, R egina d’A ra go», puixque Canals conegue dos reines en un mateix nom: Maria de Lluna,esposa del rei Marti, i Maria de Castella, muller d’Alfons IV. D’anar

dirigida a la primera, l’obra estaria escrita entre els anys 1396 i 1410; ide ser dedicada a la segona, que es lo mes provable, l’escriuria entreel 1416 i l’any de la mort de l’autor, ocorreguda en 1419.

56



L’obra està escrita en un valencià molt exquisit i s’ajusta a l’origi-nal, tema que dominava Canals i que el complaïa moltissim, puix queell, per damunt de tots els carrecs que va ocupar, cultivava la seua vidai nte rio r, ascendint per les vies de la contemplacio fins a buscar la mesintima unio en son D eu.

CA RTA DE SA NT BERNAT A SA G ERMA NA

Este llibre es una traduccio del tractat anonim D e modo bene vivendi que ha segut atribuit erroniament a Sant Bernat i a uns atres sants ies crito rs.

L i ’l va dedicar «a l molt honora ble mossen G alceran de Sentmenat ,camarlench del molt alt senyor rei don Marti, frare Anthoni Canals enla Sa ncta Theologia indigne mestre, diligent e a fectuosa servitut».

En el prolec es fa un elogi dels llibres, la gran passio de Canals, queels adquiria no per a coleccionar-los en la seua biblioteca o en la delConvent, sino per a llegir-lo s, meditar-los i fer-los b en seus, ya que perells «D eu ha volgut ma nifesta r la saviesa a ls homens, en esguard ecomparacio de la qual les pedres precioses son carbons, l’argent es fang,l’aur precios es fet arena seca, lo sol e la luna son tenebres a la vista,e la mel ensems a b la manna son a l gust a bsina e fel ama rgos».

A continuacio de la dedicatoria va l’indicada alabança que ell fa delsllibres; i encara que Canals aplegara a inspirar-se en obres d’uns atres

a ut ors, es mes, encara que es decidira a plagiar- lo s, aço no li lleva elmerit d’haver escrit este maravellos elogi dels llibres, testimoni fefaentde l’amor que els professava, i mostra de sa perfeccio d’estil, que elcoloca entre els millors autors del Renaiximent.

EX POSICIO D E L’AVE M ARIA , PATER NOSTER E SALVE REGINA

Esta exposicio degue escriure-la el mestre Canals abans del 15 d’abrilde 1406, perque hi ha una carta del rei Marti, l’Huma, en la que en fareferencia quan diu que, despres d’haver llegit ya la tal exposicio, li l’ha-via deixada a Pere de Queralt, cavaller.

L’obra la ded ica «al molt honora ble mossen P ere d’Artés, cava ller,mestre racional del senyor Rei, En Marti, frare Antoni Canals de l’Ordedels fra res Prehicadors, indigne mestre en sancta theo logia».

A continuacio d’esta dedicatoria es diu que el mateix Pere d’Arteses presentà un dia en l’habitacio de Canals duent-li el text llati d’estesexposicions del Pare nostre, Ave Maria i Salve Regina . Tan ena mora tquedà del seu contingut el bon frare dominic, que alli mateix, en lacambra del convent de Valencia, començà a traduir-les del llati a laLlengua Va l en cia na .

D ’esta obra diu ell mate ix: «en la q ua l scriptura veig tanta devocio,tant gran sciencia, tanta propietat de sentencies e tant ample cel per

57



c on t emp l ar, e si vol queucom sentir de la dolçor del sperit e de la suavi-tat de la altra vida, lige la dita scriptura, car alli pora contemplar cosesmolt pus a ltes q ue sol, ne luna , ne ste les».

3. O B R A PO E TIC A

COBL ES D E JUD IC I

Estes C ob l es son l’unica composicio poetica atribuida a fra AntoniC a na l s. E l tema del juï final s’anuncia en els q uat re primers versos.Seguixen dotze cobles de huit versos i una atra que en te nou.

El tema està molt ben tractat, d’acort en la Biblia, la tradicio ecle-siastica i el saber teologic que li corresponia al mestre de la primeraCatedra dels Estudis de la Seu de Vale nc i a.

4. OB R A PE R D U DA

DE M EMORIA

Es tracta d’un comentari de Canals a l’Art memorativa de RamonLlu l l .

D ’h av e r-se conservat esta obra , nos ha uria donat a coneixer elpensament de l’autor sobre Llull, figura tan controvertida en son temps.

D ’esta obra en fa referencia Nicolau Antoni en la seua obra H i s pa nia v etu s ; i de la seua destruccio en l’incendi de la Biblioteca de Tori l’any1904, nos parla el P. Miquel Batllori.

5 . S E R M O NS

D ’a cort en referencies historiq ues concretes i ta l com es deduix delsseus escrits, fra Antoni Canals fon un gran predicador, fidel a la missiode la seua O rde. D esgraciada ment no tenim cap dels seus sermonse s cr i t s. U d’ ells, q ue es conservava en la Colegiat a de Morella, sobre laNativitat de la Mare de Deu, predicat en Valencia el dia 8 de setem-bre de 1392, desaparegue en la crema de l’archiu arciprestal morelladurant l’estiu de 1936, de tan trista i nefasta memoria.

6. D ’ ATR E S O B R E S A D E L L AT R I B U I D E S

— A M O N E S TAC IO PER H AVER CONE I X ENÇA D E NO S MA TEIX .

— L IBRE D ’A M ONESTACIO DE SA L UT D ’AN IM A E D E CORS.

— TRACTAT D EL M OL I SPIR ITUA L .

Per l’estudi intern d’estes obres i comparades pels critics en l’obraautentica del mestre Antoni Canals, pareix que estos s’inclinen a

58



IV. D E NO M INACIO DE LA LLENGUA

En quant a la denominacio de la Llengua Valenciana, Antoni Canalsnos oferix un text lluminos que, per si sol, val ya per mil. Els valen-cians no li ho agrairém mai prou, i mes els de hui, clavats en lapolemica llingüistica que lamentablement nos està dividint per a profitd’un tercer, ya que, a mes de reconeixer la nostra Llengua Va l e n c i an a ,establix clarament la seua diferenciacio de la catalana.

En el prolec de la seua obra Valeri M axim diu textualment : «perq uey o, a ma nament de vo stra senyoria, el l’[he] tret de lat i en nostravulgada lengua materna valenciana aixi com he pogut, jatssessia quea ltres l’ha gen tret en lengua ca tha lana ». E st es el valuos i flagrant t extdel mestre Antoni Canals. Tal com ho ha dit u dels nostres bibliografs,d’ell es despren que ya en el sigle XIV, i no en el XV com ho afirma

el senyor Miquel i Planas en l’introduccio del seu Cançoner sati r ich v ale nc i à , els autors valencians asseguraven que les versions de les seuesobres les feen en Llengua Valenciana i no en la catalana, distincio ques’estengue mes tart quan, a finals del sigle XV, a l’impimir-se i reim-p r i mir-se en Barcelona obres d’autors valencians, es fea constar, en lesportades i en els colofons, i inclus dins dels texts, que ho eren en«Llengua Valenciana », «en la nostra L lengua Valenciana» o «en est il deva lencia na prosa»; com ta mbe està clar q ue es va fer una versio encatala del Valeri M axim , segons el testimoni del mateix Antoni Canals,versio que, hui per hui del tot desconeguda, remarca la seua diferen-

ciacio de la Llengua Va l en cia na .Sense entrar en disquisicions ni en interpretacions, ni manco en filo-

logies d’este text, nomes per la seua simple llectura i sense prejuïns espot aplegar a coneixer i a entendre que es tracta d’una diferenciacioreal que fa Canals entre la Llengua Valenciana i la Llengua Catalana.

En un treball mes extens ya refutare les explicacions que donenalguns escritors a esta frase capital de Canals. Que quede, per tant, araben clar que no hi ha res de res d’identitat idiomatica del valencià idel catala en l’obra del Mestre fra Antoni Canals, d’inoblidable memo-

ria per als valencians.

60



TRANSCRIPCIO DEL PROL E C - D E D I CATOR IA D EVAL ERI MAX IM

«Al molt R everent pare en Ch rist e senyor meu, molt alt , lo senyor en Ja c me,

per la providencia divinal de la sancta Sgleya Romana Cardenal, bisbe de Sabinae administrador del bisbat de Valencia, frare Antoni Canals, del orde dels fraresp r eyca dors, per vostra altea licenciat en sacra Theologia e fet lector de la Seu deValencia, humil servidor indigne de tan venerable paternitat, de sa pocha suficien-cia volent fer alguna servitut acceptable a tanta dignitat trascendent, donant primerfi a la sua singular affectio, la obra present, en la qual esvetladament ha treballat,offir a vostra alta senyoria.

On, molt alt senyor, com experiencia maestra evidentment mostra huy, en nostrestem ps, les virtuts morals esser exellades de la terra tornant se’n al cel, on aguerenson principi o comensament, considerant yo lo temps dels Romans, en lo qual lobeneffici de la Incarnacio era molt luyn de natura humana, los sagraments no eren

i nstituits, les virtuts theologals no eren divulgades, e esser tanta moralitat en lesgents que, per les virtuts resplendents en lo mon, lo segle que ara, per durea delscoratges dels pobles, per la fredor d’amor e caritat de les gents segons la exposi-cio del Ovidi, es de ferre, en aquell temps dels dits romans, per merit dels lursactes virtuosos, progre esser dit segle daurat.

C ar, senyor, ¿no es huuy tan gran amor del ben publich per lo qual offir si amort als dits Romans era studi svetlat, en tant que cascuna si cuytava, allegantquels seus moriren per lo dit ben publich, per la qual raho a ell se pertanya morirper dret de successio? ¿On es huy tan diligent servitut feta a Deu, com era delsR o ma ns, qui tenien per inconvenient molt gran en lurs temples tractar, sol deparaula, alguna cosa que pertangues a temporalitat? ¿On es huy tanta de veritatcom era en lo temps dels romans, qui ans elegien mort dura e cruel, que contra-venir a la veritat de lur fe promesa?

H uy, en nostres temps, regnant los pecats, les virtuts exellades de la terra, comdits de prophetes, proverbis de savis, exemplar de la vida del nostre Salvador,instructions dels apostols, testimonis dels evangelistes, ajuda singular dels sagramentsde sancta mare Esgleya, la virtut de la fe christiana, lo merit de la passio del nostreR e demp to r, no amo llesquen nostre cor, no corregesquen la nostra vida, ja no r estasino que exemples de gents estranyes, virtuts de homens qui no hagren conexençade Ihesu Christ, perfeccio de vida de poble, qui no fon ajudat e sustentat ab effi-cacia de sagraments, feeltat e amor de gents, que no agren profetes quils preycassen,

apostols quils prometessen lo regne del cel, sien alleguats, ferint lo front de nostrapoca vergonya, aterrant nostra presumptuosa superbia, qui, appellats per Christc hristian s, presomim per lo sol nom esser mes virtuosos que t ota altra generacio,com en fets e en obres pertanyents als dits christians siam menys que paguans,reprenents les virtuts dels romans, los nostres vicis manifests. E com, entrels altreshystorials qui han tractat dels fets virtuosos de Roma, en compendios o breu emolt sentencios sia Valeri, lo qual vos, Senyor, havets singularment per mans quidesigats quels homens qui no son gramatichs entenguen lo Valeri perfetament, loqual es per[e]gri e poch comunicat en lo regne d’Arago, e aço per lo stret stil queserva en sa ordinacio, per que yo, a manament del vostra senyoria, el l’[he] tretde lat i en no stra vulgada LE NG A MAT E R NA VAL E NC I A NA axi com he pogut

jatssessia que altres l’agen tret en lenga cathalana; empero, com lur estil sia fort,larch e quasi confus, entremesclant hi les gloses que fon o defalliment de vocableso no poder compendre les dites hystories en breu sentencia mas. . .»

62



J oanot Martorell



ARTORELL es un noble llinage valencià que ha passata l’historia, entre uns atres motius, per haver contatentre els seus llina ges la bra nca del cava ller Jo anMartorell, autor de la novela mundialment famosaTir ant lo Bl anch .

Una atra familia valenciana, tambe noble, es la dels Monpalau oMontpalau, llinage de la mare del nostre escritor.


Del matrimoni Francesc Martorell i Damiata Monpalau, senyors deMurla, Xa lo, G a ta i L liber, van na ixer uns quants fills d’entre els qualsn’hi ha referencia de: G alceran, cava ller i senyor de Lliber, Joa n, Jo f re,Ja um e, Isabel, Aldonça, muller de G alceran d e M onpalau, i D a miata .

D ’esta familia, do s dels seus fills ha n reeixit: Joa not , per la seuanovela Tir ant lo B lanch , i Isabel, per haver contragut matrimoni en elpoeta Ausias March.

P er llinia pa terna n’hi ha documentacio dels yayos, G uillem i B eatriu,senyors dels llogarets de la Vall de Xalo. En un document de l’epoca,signa t el 12 d’octubre de 1412, G uillem Ma rtorell apa reix com a cava -ller i habitad or de G a ndia, i sab em q ue ocupà diversos car recs en lacuria del rei Marti I, l’Huma.

El pare del nostre escritor, que apareix com a fill i procurador delsusdit G uillem, figura com a donzell en dos documents: u, del 18 dejuliol de 1408 i l’atre, de 1 de març de 1409; poc despres, el 1 de juliolde 1413, se’l cita com a cavaller, i en uns atres documents se’l nomenadelegat del Senyor Rei, cambrer real, examinador de notaris i jurat deVale nc i a.

Al matrimoni Martorell-Monpalau se’l troba com a afincat enG a ndia , a on li naixqueren segurament els seus fills.

De Joanot Martorell i Monpalau es pot afirmar, per documents deprimera ma compulsats i comprovats, que va naixer al voltant de l’any1413, puix que el 14 de març de 1433 ya apareix el seu nom junt als

65



de sos pares i al d el seu germa G a lceran, en un document molt impor-tant per a nosatres com a punt de referencia sobre la data del seun a ix i m en t .

Poques noticies, especialment de la seua infancia i joventut, nos han

arribat del nostre escritor per a poder oferir la seua biografia completa.Reconeixent-lo com a senyor de la Vall de Xalo, es troba una provi-

sio real del 19 d’octubre de 1440, per a que comparega davant delst rib un a ls. Una atra provisio real del 25 de febrer de 1441 llibera alshabitants d’estes valls de donar vassallage a Joanot Martorell, per haverpassat ells al poder real. I un tercer document, signat per la reina Maria,des de Saragossa, el 12 de març de 1442, retorna el senyoriu dels llocsde Xalo a Joanot Martorell per haver-los posseit des d’antic. La decissiode la reina pareix que no va a grada r al lloctinent del G eneral de

G overnado r del R egne de Valencia, P ere Ca ba nilles, qui es va perme-tre escriure una lletra a la propia reina en un pla de protesta.

Poc despres, el dia 11 d’octubre de 1442, apareix tambe com a senyordels dits llocs de Murla i Benibrafin de la Vall de Xalo, en un docu-ment de censals.

Son germa G alceran, com s’ha dit aba ns, fon senyor de L liber, i asa germana I sabel li correspongue el senyoriu de R afo l de X alo, Tr ae l l ai Cuca, els quals li foren adjudicats com a garantia de sa dot per almatrimoni en Ausias March.

La distribucio d’estos senyorius ocasionà algunes desavinences entreles families Martorell i March, tal com es pot comprovar pel cartell dedesafiament escrit de propi puny i lletra per G alceran Marto rell el 15de giner de 1438.

De Joanot Martorell concretament, molt s’ha parlat i escrit sobre elseu espirit combatiu, animós i cavalleresc, reflectit en les seues lletresde batalla, torneigs i passos honrosos. Es prou llegir estes lletres per acomprovar els seus coneiximents en aquelles lluites i la seua mestria enestos comba ts cavallerescs. U dels primers contrincants va ser son cosi

germa Joanot de Monpalau en desafiament d’honor que havia de repa-rar el mateix Joanot Martorell, ya que el seu parent havia enganyat ideshonrat a D amiat a, sa germana , i s’encabo tà en no voler complir lapromesa de matrimoni que li havia donat. Sobre este desafiament hi halletres de «requesta de ba ta lla a ultra nça»(a mort). La primera, firmadaen Valencia, porta data del 12 de maig de l’any 1437, a la que segui-xen les lletres de resposta de Joan Monpalau, i les urgents repliquesque li envia Joa not Ma rtorell sense perdua de temps. Totes estes lletresestan datades en Valencia, a on residien els dos contendents, totes ellesllargues i molt retoriques, plenes d’ironies i insults, en mils de detalls

de casuistica juridica cavalleresca de l’epoca.

Per estar relacionat en el lloc de redaccio de Ti rant lo B lanch , val

66



dir que les dos ultimes lletres referents a est enujós tema van ser firma-des en Londres.

Joanot Martorell, dut pel seu espirit cavalleresc, parti cap a l’illad’Anglaterra a fi d’obtindre el beneplacit del rei, Enric IV de Lancaster,

i per a que figurara com a padri del combat entre ell i son cosi Jo ande Monpalau, designacio que accepta el rei. Des de Londres envià laseua darrera lletra a Joanot de Monpalau, resident en Valencia, en laqual lletra li recordara les materies d’honor que entre ells n’hi haviap en de nts. L’atra lletra de requeriment va dirigida al cavaller PerotM e rc ad er, representant de Joanot de Montpalau, que es trobava tambeen Anglaterra.

Este desafiament entre els dos cosins germans no arribà a efectuar-se perque va intervindre el propi rei, Alfons el Magnanim, a travésd’una lletra que, des de Napols, escrivi a la seua esposa, la reinaD a Maria, en l’intervencio de la qual s’acabà el pleit, indemnisant Joa nMonpalau en 4.000 florins d’or a Damiata Martorell.

U na a tra prova de l’estancia del nostre escritor en Anglaterra esdeduix de la ded icatoria de la ma teixa no vela: «E com la dita hystoriae actes del dit Tirant sien en lengua anglesa, e a vostra illustre senyo-ria sia stat grat voler-me pregar la giras en lengua portoguesa, opinant,per yo esser stat algun temps en la illa de Anglaterra, degues millorsaber aquella lengua que altri, les quals pregaries son stades a mi moltacceptables manaments ... »

Ta m be, del testimoni de D . Ma rceli Menéndez i P elayo, q ue diu: «Nohay razón para negar el viaje de Martorell a Inglaterra y, leyendo aten-tamente su libro, se notan indicios que nos persuaden de que estuvoallí.» Aixo mateix diu G ivanel: «Por la lectura d e la original novelapuede deducirse que su autor vivió y conoció hasta en sus mas míni-mos detalles las costumbres inglesas.»

A mes de les lletres de batalla que li tramete Jaume Ripoll el dia22 d’agost de 1442, a les quals li respongue negativament, i d’unes atresqu e, per mediacio del ma teix R ipoll, rebe del cava ller va lencià Fe l i p

Boïl, al qui tractà Joan Martorell en superioritat i despreci, cal desta-ca r la lletra dirigida a G onçalbo d ’H ijar.

El 16 de setembre de 1444 la noble Agnes de Portugal, esposa deG onçalbo d ’H ijar, comprà els llogaret s de X alo. No es d’estranya r queli’ls vengueren, quan tots els membres de les families Martorell iMonpalau es troben, segons documents de l’epoca, com a veïns deValencia. Per lo que fa a esta compra-venda, entre les estipulacions delsdocuments publics n’hi ha el compromis de donar, de part de G onça lbod’H i j a r, 5.000 sous a Joanot Ma rtorell per la cessio dels seus llogarets

de la M urta i B enibra fim. Per l’incompliment d’esta i d ’unes atres clau-sules de l’E scritura , Joanot M arto rell envià des de Valencia a G onça lbod’Hijar la seua primera lletra de batalla el 27 d’abril de 1446. Per

67



l’actitut de despreci que mostrà el d’Hijar a tal requeriment, Martorellli tra mete des d’Alzira una lletra d e ba ta lla «a to ta ultra nça», el dia 1de març de 1450, i huit dies despres, des d’Alberich un atra, i una novael dia 1 d’abril del mateix any, des de Barcelona, que manà fixar enllocs publics de la ciutat de Vale nc i a.

E s desconeixen les respostes de D on G onçalbo d’H ija r, puix q ue vanser de paraula, pero hi ha un document, del 30 d’agost de 1452, a ona pareix D onya A gnes de Portugal com a viuda de D on G onça lbod’Hijar i en el que s’otorga un lliurament, a favor d’Ausias March, de10.000 sous, pels llogarets de la Vall de Xalo.

Per l’estudi d’estos cartells de combat es veu que tots estos desafia-ments cavallerescs, be per motius economics, com el d’Hijar, be per unsatres mes nobles, com son els referents a l’honor maculat de sa germana

Damiata, es mouen en el camp d’unes interminables discussions deremarcat caracter llegal, pero que no aplegà mai la sanc al riu, per noha v er-se realisat els tan pregonats combats.

D’entre els atres països que visità Joanot Martorell està Portugal, aon ana abans de setembre de l’any 1443, com es deduix d’alguns docu-me nts, d’entre els quals se’n pot destacar u referent al pleit que vas os t i nd r e, tal com a des ya s’ha dit, contra D . G onçalbo d’H ijar, en elqual s’assegura q ue pagà 421 florins al judeu portugues Jacob G ab riel«per cert ca nvi que lo dit Mossen Joanot ha via pres en Portuga l», id’ allo que el mateix Marto rell escriu al dir que l’Infant D on Fer r an dode Portugal, al servici del qual estava, li ordenà traduir el Tirant lo B la nch de l’angles a la llengua portuguesa.

L’any 1454, ya fora de Valencia, el veem en Napols, a on ya haviaestat, segurament fea dotze anys, per manament del rei Alfons elMa gn an i m .

Poques noticies mes coneixem del nostre escritor. Si nos atenemestrictament als documents, podriem afegir-ne tres mes que tracten sobrecensals i, molt concretament, sobre les seues possessions en la Vall de

X a l o.En quant a la data de la mort del nostre escritor, nos ha oferit unapista segura el document t roba t per D on L luïs Cerveró, en el qua l esdiu que, despres de la mort de Joa not Ma rtorell, el seu procurador Jo anCarbonell va retindre tots els seus bens per haver mort en intestat. Ala reclamacio, feta pels seus germans, se li donà sentencia favorable el23 d’octubre de 1469; i d’u dels testimonis, q ue diu «H a pus de un anyq ue es mort», es deduix que mo ri en 1468.

En estes senzilles dades biografiques que hui per hui es coneixen,

queda reflectit el perfil historic de Joanot Martorell i Monpalau, valen-cià internacional, qui, per la seua inteligencia clara i el seu espiritcie ntif i c, a llumenà una epoca no va, en el seu rea lisme, en la novelistica

68



espanyola, a fi que la seua figura i la seua image no quedara desdi-buixada entre tants i tants llibres de cavalleria en aquella ya lluntanaEdat Mija, sino que fora com un personage proxim o com un reporterdels nostres dies.

I I . L’O B R A L LITE R AR I A

Figura colossal de les lletres valencianes es la de Joanot Martorell.

Encara que la seua obra es llimita practicament a una novela, yaque a part de Tirant lo Blanch , nomes es coneixen d’ell una conside-rable serie de cartes i un treball incomplet que s’ha vingut en denominarGui ll em de Va r o i ch , ha conseguit passar a l’historia de la lliteratura entots els honors dels grans escritors del mon. Nomes esta novela l’haimmortalisat en tota justicia i ha omplit d’honor la patria a on va naixer,la que sempre dugue en els seus llavis i en el seu cor, per la que escri-gue la seua novela i a la que li la consagrà, com hereua, per a fruïciodels seus fills.

Joanot Martorell es tot un cavaller, com mana la llei, noble, bata-l l ad or, que va saber viure chafant en un peu les realitats dels seus dies,pero en l’atre, els ideals d’un pervindre, ben clar per ad ell.

La novela es un reflex de sa vida tota. En un estil descriptiu i realiste

va deixant, a voltes massa reiteradament, retalls de la seua propia exis-tencia, q ue, ta l com ha dit M enéndez i Pelayo, mes te «de há bil capitá n»que «de a vent urero a ndante».

Martorell, dotat d’una inteligencia poc ordinaria i d’un espirit massap os i t i vist e, va realisar en la seua obra un verda der t ransit, el pas d ’unaconcepcio idealista de la vida cavalleresca a un mon real, de dos visionsdiferents de l’humanitat, de dos apreciacions distants dels fets que elr o de j a ve n.

L’obra es tota una lluita per conservar un passat en el que li dol

trencar; pero pot mes en ell la força de la primavera desbordant que,en la seua nova saba, li fa produir, si no fruits nous, si a lo manco florsbellissimes que venen a ser com eixos materials i camins novells queserviran per a edificar d’una forma diferent el futur.

Joanot Martorell hague de combatre i patir moltissim per a donar-nos una obra d’esta categoria, en la que, junt al cavaller de les mesnobles causes defensor i, a una, en l’exaltacio dels misteris del cristia-nisme i de les virtuts humanes, apareix entremesclat eixe desenfrenatvita l i s me, que el porta a descriure escenes lascives, i fins i tot grosse-

re s, pero tot relata t en un sentit humor istic i desimbolt, a fi q ue enestes escenes brille encara un resquill de llum sobre les foscors delp ec a t.

69



valenciana de Tirant lo Blanch , que es uno de los mejores libros decaballerías que se han escrito en el mundo, para mí el primero de todosdespués de A ma dis , aunque en género muy diverso. »

En estos testimonis ya n’hi ha prou per a enjuïciar l’obra de

Martorell: el de Cervantes, per afirmar que pel seu estil es el millorllibre del mon, que ya es dir; i el de Menéndez i Pelayo, per dir quees u dels millors llibres de cavalleria que s’hagen escrit en el mon:«per a mi el primer de t ot s despres de l’A m a d i s », q ue ta mpo c no esqueda curt.

P er lo q ue fa a la f rase final de C ervantes: «que lo echaran a gale-ras», cal dir que se li han dona t mo ltes i molt d esigua ls interpreta cions,pero be es pot dir que no desmereix en res el bon nom de Martorell,pel seu caracter humoristic ben patent.

En estos juïns de l’obra de Joanot, emesos per persones de tan relle-vant categoria, n’hi hauria prou per a donar fi ad este treball. Noobstant aixo, pero sense allargar-me’n massa, aci van unes senzilles refle-xions generals.

En primer lloc s’ha d’advertir que l’obra de Joanot Martorell no sela pot jujar baix d’un aspecte partidiste o d’un determinat prisma dev i sio, per molt nobles que en siguen. La novela Tir ant lo B lanch ha deser apreciada en el marc historic en que va ser escrita i en l’intencio-nalitat de l’autor quan intenta remontar el vol, des d’un camp tan trillat,

cap a un mon desconegut pero real, ya que l’heroe de la novela no esun aventurer que crema sa vida en boges quimeres, sino un habil pilotque sap conduir la nau per camins segurs i en pols ferm i potent.

Per la dedica toria a l’Infa nt D on Ferrando de Po rtugal se sap q uel’autor començà a escriure la novela el 2 de giner de 1460, i s’edità enValencia el 20 de novembre de 1490. Encara que la data de Ti rant lo B l an ch nos ve avalada pel mateix propi autor, aço no pareix que vajad’acort en els estudis critics i comparatius que s’han fet sobre el deno-mina t «R ei specta nt».

IV. D I VI SIO I R E SU M D E L’ O B R A

Degut a lo voluminos i a la complexitat de l’obra Ti rant lo B lanch ,sembla oportu presentar-ne ara i aci una divisio racional i un esbosr ed uit.

L’obra pot ser dividida de moltes maneres. La divisio que li fa Martíde Riquer la crec molt acertada i, per aixo, l’accepte en llinies generals:

1 . D edicatoria. L’obra va dedica da al «molt excelent, virtuos eglorios princep Ferra ndo de Portugal R ey Specta nt».

2 . P r ole c. C om tot s els d’est estil, es una justificacio de l’obra .

71



3. C apitul 1. Tracta dels actes virtuosos del comte G uillem deVa r oy ch .

4 . Ca pituls del 2 al 97. E ls podriem titular com la part a nglesa deTirant lo B la nch. E ls primers ca pituls, del 2 a l 39, pa reix que Martorell

els redactà tenint present l’obra de sa joventut Gui ll em de Va roy ch , que,inexplicablement, la deixà inacabada.

Es l’historia novelesca del comte de Varoych, gran batallador, nobled’e stirp, que abandona la gloria de les armes per retirar-se a una chico-teta iglesia i fer vida d’ermità. No li va valdre amagar-se del mon,pe r q ue, a instancies del Rei, lluità com a gran capita al front de l’ei-xercit real contra els moros, als qui, en ingeni i destrea, acabàvencent-los del tot. Proclamat Rei, declina el seu regnat en el Reid’Anglaterra, per tal d’entornar-se’n a la seua ermita i en ella morir.

Esta historia, igual com el contingut dels atres capituls de l’obra, estàplena de mils de detalls coloristes, entre els que hi destaca, al final, elclamoros acontenyiment de la boda real.

5 . La segona part d e l’obra comprén els ca pituls 98 al 114, i tot ala seua trama es desenrolla en Sicilia i l’illa de Rodes; com es veu, totl’escenari i tramoyes han passat ya d’Anglaterra a la mar Mediterranea.

El siti o bloqueig de Rodes te un fondo historic, que Martorellmaneja molt habilment per a convertir-lo en un relat novelesc. Elscavallers de Sant Joan, sitiats ya en el recint de Rodes, demanen auxili

a les corts pontificia i imperials, pero nomes els respon Tirant, ajudatpel princip Fe l i p, el que fa cinc dels fills del R ei de la França . So nrebuts pel Rei de Sicilia i sa filla Ricomana, de la qual s’enamoraFe l i p. E l R ei d e Sicilia els a compa nya en l’expedicio i, una volta tren-cat el bloqueig de l’illa i conseguida la victoria contra els infidels,Tirant se’n va ca p a Terra San ta i, despres, a A leixan dria a o n redi-mix molts cristians. I de retorn a Sicilia, es narra la boda de Felip enR i c o m a n a .

Ara, igual com despres, es combinen els fets que van adornant l’obra,tals com el del filosof de Calabria i l’ajuda del Rei de Sicilia al Rei deFrança contra la morisma.

A Tirant el veem ple de gloria per les seues repetides victories enTripoli, França, Tu n i s, P a lerm, G ibra lta r i Ma rsella, des d’a on se’n vacap a sa casa d’Anglaterra per tal de vore el seu parentat.

6. La part mes extensa de l’obra es la que conta les aventures quees van realisar en l’escenari de l’imperi grec. L’autor no pot desenten-dr e’s de l’atraccio que eixercia Constantinoble en aquell mon que elro de j av a .

Davant l’amenaça turca, el mateix Emperador cridà a Tirant per aque l’ajudara, el qual s’hi presenta sense tardança en soldats reclutats enltalia. En la visita al palau imperial li van ser presentades l’emperatriu

72



i sa filla Carmesina, de la que es va enamorar apassionadament. I d’araen avant este sera el gran tema dominant de la part central de la novela.

Aci, com en tota ella, juga o interve una part historica com a fona-ment, i una atra part, imaginaria.

P er da munt de les derrotes de l’Imperi i el castic infringit pel G ranTurc i el Soldà a l’eixercit de l’E mperad or ca mpeja sempre l’ha bilita testrategica de Tirant i les seues celeberrimes victories. Els incidentsbelics s’encireren inesperadament i, a voltes, ordits per l’autor d’unmodo ben caprichós. Pero lo de mes relleu son les relacions amorosesde Tirant en Carmesina, plenes totes elles de galanteria i de passio; elseu matrimoni secret; les intrigues de la Viuda Reposada i les relacionsadulteres entre Hipolit i la vella Emperatriu.

7 . I un nou escenari a caba d’apareixer en l’obra: a ra es el nort

d’Africa a on es desenrollen les aventures novelesques de Tirant, queconten els capituls 296 al 407.

El marc geografic es real, i els seus llocs, ben coneguts, en uns nomshui encara vigents.

Mentres Tirant i Plaerdemavida, dins d’una galera, tractaven de totsels maleficis ordits contra ell i Carmesina per la Viuda Reposada, estrenquen les amarres per l’impetu i la força de les ones de la mar, i lana u, despres de moltes peripecies, naufraga en les costes de la B arbaria.

En el desembarc dels dos en el nort d’Africa comencen noves aven-tures: l’encontre en capitans i reis, carcers i victories, enamoraments dep r i n c e s e s, conversions multitud inaries –ba teig de q uaran ta q uat remilmoros–, embarcaments i desembarcades, el casament del Rei de Fes ide Bogia en Plaerdemavida...

D espres de ta nts i tants episodis, Tirant tra met un emissari seu pera que l’informe de l’estat de l’Imperi dels grecs. I quan l’enviat hiregressa, li diu que la Carmesina, per creure que al seu Tirant l’havienya mort, s’havia tancat en un monasteri de part de l’Emperador, l’emi-ssari li fa saber a Tirant que l’Imperi, per culpa de les victories dels

tu r cs, s’ha quedat reduit a la ciutat de Constantinoble, la qual tambes’hi trobava ara sitiada; li prega de part de l’Emperador que vaja denou en sa ajuda; i, al remat, li entrega una lletra de sa Carmesina, que,en llegir-la, el fa caure en terra com a mort d’emocio.

8 . E l retorn de Tirant a l’Imperi grec i les seues ultimes proeesomplin els capituls 408 al 471. Tirant, acompanyat de Felip de Sicilia,posa els peus en les costes de Troy a . Tan pronte com l’E mperad or repel mensage que li envia Tirant, s’ompli d’immensa alegria i recobra l’es-perança perduda. E l Soldà i el G ran Tur c, a temorisa ts per la presencia

de Tirant, demanen treues i tambe la pau. Es consultat l’Emperador,qui a ccepta la pa u a cent a nys vista , proposta pels seus enemics. Tira ntentra triumfant en Constantinoble, l’Emperador li dona la ma de sa

73



Carmesina, en el consegüent titul d’hereu com a Cesar de l’Imperi.Tirant i Carmesina es dediquen a alliberar definitivament tot el terri-tori de l’Imperi; mes, en la ciutat d’Andrinapolis, Tirant cau malalt demort, rep els ultims sacraments, fa testament i prega ser traslladat aC o nst a n t i no ble, pero mor poc despres pel cami.

9 . E ls ultims capituls, del 471 al 487, completen els deta lls ocorre-guts a la mort de Ti ra nt.

Les seues despulles son expostes en el temple de Santa Sofia. Sonmolt famosos els planys de Carmesina sobre el cos mort de Tirant i elsplanys de l’Emperador en prosa rimada.

La novela no acaba en la mort de Tirant. Mor l’Emperador i tambemor despres Carmesina, que constituix hereua de tots els seus bens asa mare l’Emperatriu, la qual contrau matrimoni en Hipolit. Mor mes

tart tambe, l’Emperatriu, i Hipolit es marida de nou en la filla del Reid’Anglaterra, els quals queden hereus universals de l’Imperi dels grecs.

Com ya es sabut, esta ultima part de la novela se li atribuix a MartiJoha n de G alba , qui corrig l’obra per a donar-la a l’imprenta , perotampoc no la va vore acabada.

V. ¿E N QU I NA LLE NG UA E STÀ E SCR ITA LA NOV E LA ?

El mateix autor pareix dir que l’escrigue en llengua anglesa, de laque la tradui al portugues i despres al valencià, com ya queda dit.

Esta afirmacio, feta pel mateix autor de l’obra, d’haver-la escrita ena ng l es, l’han posada en tela de juï prou critics lliteraris, els quals esti-men que tal afirmacio era una ficcio o un reclam lliterari, tal com hofeen uns atres autors, per eixemple Cervantes. En esta llinia estan, ia ixina s’expressen, Nicolau Anto nio, q ui af irma: «Mo re hic a liorumtalium otiosorum consueto fingit se hunc librum ex Anglica inLusitaniam, deinde e Lusitania in Valentinam Linguam anno MCDLXtra nstulisse»; i tambe D . Vicent X imeno, el q ual diu: «E l mismo

Ma rtorell a firma a verla tra ducido de Inglés en Po r tu gu és, y de Po r t ug ué sen Valenciano; pero esto fue una ficción... Y así como muchos quepublicaron tales Fábulas, dixeron por autorizarlas, que su original se aviahallado debaxo de la tierra, o en otra parte muy escondida, escrito enpergamino y con letras muy antiguas, y difíciles de leer; assí fingieronot r os, averlas traducido de idiomas de aquel Reino, o de otros. Y pores s o, queriendo Ma rtorell autorizar su libro, fingió averle t rad ucido dea quellas lenguas. »

El nostre Mayans, com uns atres critics, diu que les paraules de

Martorell, en el prolec de la seua obra, en les quals afirma que la vaescriure en angles i portugues, no son mes que una ficcio o un artificiusat tambe per uns atres escritors. Estes son les seues paraules:

74



«E n el R eyno de I nglaterra, es verda d q ue se avían inventado an tesmuchos libros de Cavallerías; pero los Españoles tomaron de los fran-ceses el arte de componerlos, y aun se aventajaron a ellos. Y así comomuchos que publicaron tales Fábulas, dixeron por autorizarlas, que su

original se avía hallado debaxo de la tierra o en otra parte muy escon-dida, escrito en pergamino y con letras muy antiguas y difíciles de leer;así fingieron otros, averlas traducido a idiomas de aquel Reyno o deot r as. Y por eso queriendo Martorell autorizar su libro, fingió haverletraducido de aquellas lenguas. Martorell habría seguido el ejemplo deotros escritores que han pretendido encontrar los originales en griego,c a ld eo, árabe y siriaco; él habría recurrido al mismo artificio. »

Tal com es veu, les para ules de Ma ya ns son exacta ment iguals a lesde Ximeno: depen u de l’atre.

En l’obra de Martorell no es poden negar les influencias angleses niunes atres de indole diversa; pero deu quedar clar que, de l’examenintern dels texts, es pot deduir, sense cap temor d’equivocar-n os, quel’autor era un gran coneixedor dels ambients de la Cort i dels poblesde la Corona d’Arago i que la facil prosa valenciana, la llengua delpo ble, en que està escrita l’obra per Joanot, delaten a crits que no estracta de cap traduccio d’una llengua estranya. Refermant esta teoria,tenim que, fins a hui, no s’hi coneix cap manuscrit o incunable de Ti r an t lo B lanch en llengua anglesa, ni en portuguesa llengua tampoc.

VI . C O LA B O R ACIO DE MARTI JOHAN DE GALBA

P erque en l’epilec de l’obra e s diu q ue «la q uarta part, q ue es la fidel llibre, es stada traduida, a pregaries de la noble senyora donya Isabelde L oriç, per lo magnifich cava ller mossen Marti I oha n de G alba »,alguns estudiosos volen deduir que el text original de la novela va serescrit en portugues, i que Martorell tradui al valencià les tres primerespa rts, i que la quarta, despres de sa mort, va ser traduida per MartiJoa n de G alba . Se supon q ue, a par tir del capitul 418 de

Tirant lo B la nch , tot es obra de G alba , encara q ue aprofita nt-se potser de moltsborradors que tindria escrits Martorell, com apareix clarissimament perl’estudi intern dels texts, sobre tot dels capituls 431 al 439.

D e G alba se sap, per son testament otorgat, dava nt del nota ri P ereFont, el 27 de març, de 1490, que era donzell, grau especial dins de lanoblea valenciana, que es referix als fills dels cavallers o de generosos,abans de ser armats com a tals cavallers o de rebre el cingul militar.

En la parroquia de Sant Esteve de Valencia hi ha documentacio fefa-

ent sobre una ma nda pia, fundada per Marti Joan de G alba, gravadaen una missa diaria, que celebraven els capellans de Sant Esteve en laiglesia del Tem ple.

75



V II . ¿N OVEL A D E CAVA LLE R IA ?

Els autors, al catalogar l’obra de Martorell, l’encasellen en les nove-les de cavalleria. I realment aixina es, pero cal afegir que Tirant lo

B l an ch es un llibre de cavalleria a la seua manera, d’una forma nova idistinta. Alguna cosa especial hi ha en esta obra que no es troba enles obres de cavalleria d’aquell ya antic temps. En ella es dona un noupas cap avant, puix que el llibre de cavalleria pren una atra direccioque el durà, encara que d’un modo prematur, al realisme, pero en l’in-tencio ben clara d’acabar en totes eixes ficcions arcaisants, combinantd’este modo harmoniosament el sentit de l’heroisme i el concepte del’amor i de l’honor.

Es per aixo que arribà a dir D. Marcelino Menéndez i Pelayo queTirant es un «há bil capitán» i no un «cab allero a nda nte», idea q ue a rre-

donix D . D a maso Alonso quan diu que «un ingenioso, apto, técnicoestratega como él, tiene en verdad muy poco que ver con el héroe deun libro de caballerías. Tir ant lo B lanch no es un libro de caballería,a unque haya muchas caba llerías en sus pá ginas». B e es pot dir queTir an t es un llibre d’un verdader, real i positiu merit lliterari pel fondoi la forma, i que es quasi l’unica representacio del sentit realiste en lanovela cavalleresca espanyola, sentit realiste que es conserva fins alsnostres dies, realisme en la lliteratura del que es pot dir que es sonfundador el nostre autor, Joanot Martorell.

S’ha de reconeixer que Joanot Martorell era un gran estratega, unconeixedor a fondo de l’estil, lleis i costums de la vida cavalleresca iun cavaller practic en el maneig de les armes. Tot aço el fea mes quecapaç, per a escriure un llibre, que li ha donat fama mundial, en el quedesplega els seus extraordinaris coneiximents en l’art de la guerra, queels enumera en aplicacions tecniques especialisades i en detalls queserien dignes, per ells mateixos, de ser hui estudiats.

V I II . SE NTI T R E A L ISTE

I tornant al realisme del nostre escritor valencià, a D. Miguel deCervantes allo que l’enchisava i l’omplia d’admiracio era la naturalitatdel seu estil inimitable i el delicios equilibri espiritual de que fa galaen la seua o bra . No en va dia que «a quí comen los caballeros, y duer-men y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte,con o tra s cosas de q ue todos los demá s libros de este género carecen».

Tot eixe realisme existix inclusiu en els mateixos noms de la novela.Martorell sap donar vida als seus personages, que honoren al seu autor,

i l’acrediten com a bon humoriste i perspicaç inventor. D’este modo,Ti rant lo Bl anch , heroe de la novela, encarna la lluita de les dos opos-tes concepcions de la vida: d’una part, la fe unitaria de l’honor, i de

76



l’atra, la fragmentacio que comporta l’impetu de les seues passions i elgust dels plaers i coses terrenes. En quant al nom, diu el mateix autoren la seua novela: «A mi diuen Tirant lo B lanch, per ço com mo n parefon senyor de la Marcha de Tirania, la qual, per la mar confronta enAnglaterra; e ma mare fon filla del duch de Bretanya e ha nom Blancha,e per ço volgueren que yo fos nomenat Tirant lo Blanch.»

Plaerdemavida es figura de la dona que, en la seua enorme alegriade viure i, tambe en les seues malicioses intencions, dessuca al maximtot lo que la vida oferix fins en el devindre dels fets quotidians mesi nsig nif i c an ts.

La Viuda Reposada es la que va representant, a través de l’obra, comuna d’eixes dones que ho saben tot, per sa gran experiencia de la vida,pero que es destaca per sa irrefrenable sensualitat i males intencions.

Kirieeleison es un grotesc nom a plicat a la persona «la q ual veniade natura de gegants, qui era de molt gran estatura, molt fort e animosmes que to t a ltre, e certa ment era un va lentissim ca va ller».

Carmesina es l’atabalada dama de l’heroe, mescla de passio i d’ideal,en son volatil vel d’inocencia i en ses passions vives, pero reprimides,que la fan encara mes atraent i, sobre tot, en el seu arrepenediment isa mort d’amor.

I aixina, els atres personages: Diafebus i Estefania, l’Emperador, lavella Emperatriu i l’escuder Hipolit, el comte i la comtesa, el duc i la

d uq ue s a ...Tal com es veu, Joa no t Ma rtorell tenia un gust especial per la vida

ordinaria, per dur i plasmar en l’obra el detall concret i precis de larealitat, fora poetic o no ho fora. Pense’s, sino, en el passage del’Emperatriu quan, mig nueta, en la cambra de la princesa, diu a lesda mes: «Anem, q ue yom refrede aci». O en el de la D uquesa , q ueexclama : «L es mies mans no tenen fo rma per vestirme la camisa.» I enel de la ma te ixa princesa q uan prega: «D ona ’m la ca misa e mes no’md i gu es.»I en el de Tirant, a qui, al botar per una finestra, se li trenca,

a tot un heroe, la cama, i com insistix en tots els detalls de la seuacuracio i convalescencia.

Totes estes claricies i moltissimes at res mes coloq uen a l nostreMartorell mes prop d’una novela actual que de lo magic, sorprenent icavalleresc del sigle XV. Totes les notes distintives de la novela realistaa través del temps son les mateixes que encontrem en la novela Tira nt lo B lanch , escrita abans de 1460.

S’ha de dir sincerament que els traços de bon humor i de comicitati tambe algunes situacions apleguen a la voreta de lo groller, immoral

i quasi no gens delicat, encara que escrit tot en una llibertat inimita-b l e, presentant a ls persona ges ent re el plaer i l’ideal, en tre la lluita dela carn en l’espirit.

77



Esta es la grandea de l’autor de Tir ant lo B lanch : haver-se avançata tots els seus contemporaneus oferint materials de primera ma ielements essencials per a lo que despres hauria de ser la novelamoderna espanyola, que hui te continuacio, no solament en la nostrapatria, sino tambe en el mon sancer.

Joanot Martorell i Monpalau va ser un vident del futur, el capda-vanter de son temps, que creà el realisme en la seua novela Tir ant lo B l an ch , la qual l’ha fet passar a l’historia de la lliteratura universal comu dels genis de tots els temps.

I X . D E N O MI NACIO D E LA LLENG UA

Seguint la mateixa metodologia que en l’estudi dels atres escritors

valencians de la nostra Edat d’Or, tambe es tracta ara de la denomi-nacio «L lengua Valenciana » en la no vela Tirant lo Blanch de Jo an otMartorell i Monpalau.

Tant si s’accepta q ue la novela Tirant lo Blanch fon una traducciode l’angles o portugues, com si es creu que va ser escrita directamenten la llengua nativa de l’autor, opinions les dos respectables, venim at r o ba r-nos da vant del testimoni del ma teix Joa not Ma rtorell, el q ual nosa ssegura , en el prolec de la seua obra , que «m’a trevire expondre nosolament de lengua anglesa en portoguesa, mas encara de portoguesa

en vulgar valenciana, per ço que la nacio d’on yo so natural sen puixaa legrar e molt a judar». I en l’epilec, q ueda b en rat ificat q ue l’o bra fonescrita en va lencià: «A ci feneix lo libre d el valeros e strenu cava llerTira nt lo B lanch, princep e cesar del Imperi G rech de Co ntestinoble, loqual fon traduit de angles en lengua portoguesa, e apres en vulgarlengua valenciana, per lo magnifich e virtuos cavaller mossen Joh an otMa rto re l l .»

El text, de per si, se’n pronuncia taxativament i sense rodejos.

A l l o, per ta nt, que li hauria d’a pareixer clar, com la llum del d ia, a

qualsevol critic lliterari que s’enfrontara objectivament en el text del’obra, hi ha qui s’entossudix en tergiversar-ho posant en tela de juï elcontingut de la dedicatoria i del colofo, per a afirmar que el llibre l’es-crigue Joanot Martorell, no en Llengua Valenciana, sino en catala.

Encara que lo millor sería prescindir dels autors que tal cosa afir-men, aduim ara nomes dos d’eixos testimonis que, no prou contents enel seu juï antivalencianiste, pretenen enfosquir la radiant figura deM arto re l l .

U d’estos testimonis, per a major escarni, es d’un valencià de naixi-

ment. D iu: «Ma rtorell retoca la llengua de Metge i són en definitivaretocs insignificants els que hi introdueix; poden interpretar-se encaracom un esforç de modernització de l’idioma i en cap manera no com

78



una valencianització. Castellanismes i mots d’origen aràbic apareixentambe en Tira nt . »

E l segon testimoni es d’una obra cata lana , que diu: «A ixò no impe-deix que es noti la diferència d’estil concís i exquisit d’en Metge en el

més difús i decadent d’en Martorell, ja que no era una l’època en quéescrigueren i a quest s’esforra ria en posar en “ vulgar llengua valenciana”el que dels altres copiava.»

No val la pena intentar perdre el temps refutant estos dos testimo-n i s, puix q ue e ls dos ama guen una ben cla ra intenciona litat , clara mentpercebuda pel manco expert en el tema. Pero sí em sent obligat, coma valencià que soc, a respondre a d eixe despectiu «posar en vulgar llen-gua valenciana » que es vol a duir com una ta ca en l’obra Tirant lo B la nch . Pot s er, i crec que no m’equivoque, la gloria de Martorell està

precisament en que, al marge de tot academisme o retorica –mal entesa–i com a precursor del modernisme lliterari, fa parlar els seus persona-ge s, en na tura lita t i sense a fecta cio, posant en els seus llavis f rases vivesi centellejants de gracia i frescor. Es ara i aixina com apareix el seuestil personal, i la seua prosa readquirix tota la seua categoria vitalistai airosa desimboltura, alegre i primaveral, que fan figurar el Tir ant lo B l an ch entre les primeres obres de l’Europa de son temps, quan s’hiiniciava l’epoca del renaiximent, i la primerissima, en tots els seus aspec-te s, de la nostra lliteratura valenciana .

E n lo que respecta a l denomina t «vulgar va lencià», va l dir q ueMartorell escriu el valencià que parlava la gent del poble en el que ellconvivia, puix que no es disponia llavors de repertoris ni de dicciona-ris cults ni normatius els quals poder consultar.

El llenguage de Martorell en Tirant es el valencià concret del seup o ble, perque ni a Joanot Martorell, ni a nosatres tampoc, no nosimporta ni el a on ni el quan, sino aquell parlar valencià que, relle-vantment caracterisat per traços molt personals i ben definits, tenia unaraïl popular, una ben guanyada historia viva i una vigencia que mai niningu honradament no li podra negar.

Les diferencies que volen remarcar entre el valencià vulgar i el valen-cià cult han segut un invent molt posterior, impulsat per motius, yo diriaque en la seua minima part, lliteraris i cientifics.

Els detractors del nostre escritor intenten negar la realitat de lanostra Llengua Valenciana criticant feroçment, com a vulgars i tambed esp re cia ble s, les formes evolucionades de la nostra llengua, creades pelmateix poble, qui, en bona veritat, es el seu unic senyor perque es ellrealment qui la fa, com una necessitat sociologica, incontenible, per talque els seus homens es comuniquen entre ells.

A la llengua, si de veres es viva en un poble, no se la pot frenar,per aixo, perque es viva, ni tan sol convertint-la en alguna cosa estatica

79



o de laboratori, sino que se li han de donar ales d’aguila, per tal quealce el vol i siga capaç de viure per si mateixa, fent-se i refent-se conti-nuament, que aixo es precisament tindre vida.

I els qui, ara en els nostres dies, critiquen la llengua del poble com

a vulgar, son els qui volen, en una dictadura digna de millor causa,impondre-li al poble a la força una llengua prefabricada, per ad elldesconeguda i que no l’enten, baix del pompos nom de llengua culta icientifica, per no aplicar-li un atre nom a ells molt mes grat, pero quesaben que el poble no l’acceptaria, perque ha segut, es i nomes vol serv a le ncià .

Cal exigir el major i el mes respectuos tracte a la llengua del poble,perque el poble es el millor guardià i defensor de la seua llengua i elqui mes i millor sap conservar les seues mes pures essencies, a pesardels atacs a que constantment està exposta i n’es tambe victima.

Ad este respecte precisament referint-se a Tir ant lo B lanch , ha ditun prestigios ca ta la, N’A ntoni R ubio i Lluch: «Cuanto se diga del va lorde Ti rant lo B lanch desde el punto de vista léxico será poco. Es unode los mejores textos para estudiar las diferencias que siempre han exis-tido entre la lengua erudita y la popular y es de los que más nosconvencen con este paralelo, de que los idiomas literarios se modificany desnaturalizan radicalmente mientras los populares se mantienen másfieles a la tradición... En los capítulos de índole descriptiva o narrativavemos narrar con frescura y abundancia la vena inagotable de nuestro

r oma nc e, salpicado de frases felicísimas, q ue salta n con rápida y gra ciosaligereza de candorosas tradiciones, de refranes y dichos agudos y deprimores de expresión, como quizás no se encuentren otros parecidosen ninguna de las demás obras de nuestra literatura medio-eval.»

En quant a la tan orquestada influencia de la lliteratura catalana enel nostre Martorell, nomes cal citar unes paraules del mestre de criticalliteraria, D. Marcelino Menéndez i Pelayo, el qual, al referir-se aValencia , diu: «Lo s vínculos con C ata luña no eran ta n estrechos comopudiera creerse por la comunidad de la raza y de la lengua y en los

últimos tiempos se había aflojado no poco a causa de ser Valencia reinoaparte y regido por diversas instituciones. Pero más que todas estascausas influyó una puramente fonética. El catalán sonaba en aquellasrisueñas playas de un modo muy diverso que en las ásperas gargantaspirenaicas y los labios que lo modulaban podían sin grande esfuerzoadaptarse a la emisión de los sonidos castellanos. Valencia estaba predes-tinada para ser bilingüe y lo fue muy pronto y con mucha gloria suyay de la patria común. No abandonó la lengua nativa, pero cultivóamorosamente la castellana y durante todo el siglo de oro fue uno delos centros más activos de la literatura nacional, compartiendo las glorias

con Salamanca y Sevilla. Sus poetas líricos rivalizaron con los mejores;sus dramáticos más bien que discípulos de Lope fueron colaboradoresde su obra y a caso precursores suyos. »

80



Ad estes paraules de Menéndez i Pelayo es poden ajuntar les deD. Sa lvador de M ada riaga en la seua obra «E spaña». D iu: «P ero es elcaso que Valencia no quiere ser otra cosa que Valencia; su lengua difierebastante de la catalana para poder permitirse gramática y vocabulariopropios.»

En conclusio, es podria afirmar que una llengua existix en categoriade sobirana quan constituix un sistema llingüistic clarament diferenciati quan ha alcançat tal grau de madurea que ha segut capaç de establiruna tradicio lliteraria.

Valencia dona tants i tan preclars homens de lletres que, ya en elssigles XIV i XV, consegui la seua puixant Edat d’Or i es converti enl’Atenes de la Corona d’Arago.

Tot el moviment poetic d’aquells sigles s’havia concentrat en

Valencia, i valencians son tots els poetes dignes del mes gran renomd’aquelles centuries. Com a prova, els qui la busquen, poden atendre’sals malament nomenats llibres d’Historia de la Literatura Catalana, enels que qualsevol pot comprovar si els poetes que alli se citen son cata-lans o valencians. I valencians foren tambe els prosistes mes rellevants.Joanot Martorell n’es una mostra ben fefaent, els merits del qual hansegut posats fora de dubte per eminents critics nacionals i estrangers.

Digam, per a acabar, que l’obra Ti rant lo B lanch de Joanot Martorelli Monpalau es l’obra mes original de la nostra puixant lliteratura i cons-tituia per a tots els homens la primera novela moderna europea, i pera tots els valencians de bona voluntat, el monument lliterari de majorestimativa de la nostra Llengua Vale nc i a n a .

81



TRANSCRIPCIO DEL TEXT DE T IRANT L O BLA NCH

«... pos a la mia pensa, de aquest treball justament excusar me pogues. Empero,confiant en lo sobiran be, donador de tots los bens, qui ajuda als bons desigs

supplint lo defalliment dels desijants. E porta los bons proposits a degudes fins. Evostra senyoria, qui per sa virtut comportara los defalliments, axi en stil com eno r de, en lo present tractat per mi posats per inadvertencia, e pus verdaderamentignorancia me atrevire expondre no solament de lengua anglesa en portoguesa. Masencara de portoguesa en VU LG AR VA LE NC IANA, per ço que la nacio d’on yoso natural sen puxa alegrar e molt ajudar per los tants e tan insignes actes comhi son. Supplicant vostra virtuosisima senyoria accepteu, com de servidor affectat,la present obra; car si defalliments alguns hi son, certamente, senyor, n’es en partcausa la dita lengua anglesa, de la qual en algunes partides es impossible poder begirar los vocables, attenent a la afectio e desig que continuament tinch de servirvostra reduptable senyoria. No havent sguard a la ruditat de la ordinacio e dife-

rencia de sentencies, a fl que per vostra virtut la comuniqueu entrels servidors ealtres perquen puguen traure lo fruyt ques pertany, movent los coratges de aquellse no duptar los aspres fets de les armes e pendre honrosos partits endreçant se amantenir lo be comu per qui milicia fonch trobada. No res menys, a la cavalleriamoral donara lum e representara los scenacles de bons costums, abolint la texturadels vicis e la ferocitat dels monstruossos actes. E perque en la present obra altrino puxa esser increpat si defalliment algu trobat hi sera, yo, Johanot Martorell,c a va ller, sols vull portar lo carrech e no altri ab mi, com per mi sols sia stadaventilada a servey del molt illustre princep e senyor R ey spectant don Fe r r an d ode Portogual la present obra, e comencada a I I de G iner de l’any M.C CC C.LX .

PR O L E C H

Com evident experiencia mostre la debilitat de la nostra memoria, sots metentfacilment a oblivio, no solament los actes per longitut de temps envellits, mas encaralos actes freschs de nostres dies. Es stat donchs molt condecent, util e expedientdeduir en scrit les gestes e hystories antigues dels homens forts e virtuosos, comsien spills, molt clars exemples, e virtuosa doctrina de nostra vida. Segons recitaaq uell gra n ora dor Tulli, legim en la sancta scriptura les hysto ries e sancts acte sdels sancts pares, del nob le J o sue. E dels R eys, d e Io b, To bies. E del fortissimJudes Machabeu. E aq uell egregi poeta H omero ha recitat les bata lles dels G rechs,Troya ns e de les Amazones. Titus Livius, dels R o ... »

83



85

TRANSCRIPCIO DE LA PAGINA FINAL DE T IRANT L O BLA NCH

« ... en la Turquia. A quest E mperado r Ypolit vixque lonch temps, empero laEmperadriu no vixque apres de la mort de sa filla sino tres anys. E Lemperador

apres poch temps pres unaltra muller, la qual fon filla del Rey de Englaterra.Aquesta Emperadriu fon de grandissima bellea, honesta, humil e molt virtuosa edevotissima crestiana. La qual gentil dama pari del Emperador Ypolit tres fills edues filles. Los quals fills foren molt singulars cavallers e valentissimis. E lo fillmajor fon nomenat Ypolit axi com lo pare. E vixque tota la sua vida com a magna-nim senyor. E feu de molts singulars actes de cavalleria, dels quals lo present libreno recita. Ans ho remet a les istories qui foren fetes d’ell. Mas l’Emperador, sonp are, ans que moris, hereta molt be a tots sos parents e criats e servidors. E comLemperador e la Emperadriu passaren desta vida, que foren molt vells, moriren losdos en hun dia. E foren posats en una molt riqua tomba que Lemperador se haviafeta fer, e podeu creure que per lo bon regiment e per la bona e virtuosa vida

son co llocats en la gloria de para dis. »

D E O G R A C I AS

«A ci feneix lo libre del valero s e strenu cava ller Tirant lo B lanch, P rincep eC esa r del Imperi G rech de Contestinoble. Lo qual fon trad uit de Angles en lenguaportoguesa. E apres en vulgar LE NG UA VAL E NC I A NA, per lo magnifich evirtuos cavaller mossen Johanot Martorell. Lo qual, per mort sua, non pogue acabarde traduir sino les tres parts. La quarta part, que es la fi del libre, es stada traduidaa pregaries de la noble senyora dona Ysabel de Loriç per lo magnifich cavallermossen Mart i Johan de G alba ; e si defa lt hi sera troba t vol sia a tribuit a la suaignorancia. Al qual Nostre Senyor Jesucrist, per la sua inmensa bondat, vulla donaren premi de sos treballs, la gloria de paradis. E protesta que, si en lo dit librehaura posades algunes coses que no sien catholiques, que no les vol haver dites,ans les remet a correccio de la sancta catholica sglesia.

Fon acabada de empremptar la present obra en la Ciutat de Valencia, a vintdel mes de Nohembre del any de la nativitat de nostre Senyor Deu Jesucrist milquatrecents noranta.»



N este treba ll, que no preten ser exhaustiu ni tan sols alr efe r i r-se a ls escritors dels sigles XI V a l X VI q ue asse-guraven escriure en valencià, si que voldria, per amor irespecte i com no a la dona valenciana, i com un home-nage ad ella degut, deixar-ne constancia de la seua

presencia activa en la nostra lliteratura.D ’entre elles estime q ue no se’n pot elegir una millor representa nt

que Sor Isabel de Villena, dama de llinage real, que sabe enlairar sonvol en les ales de la fidelitat a la crida de Deu i al cultiu de les lletres,fins a escalar els cims mes alts de la fama i fins a colocar-se entre elsllocs mes destacats de l’Olimp de les Lletres Vale nc i an es.

En veritat, esta ilustre escritora no mai afirmà en els seus escrits queho fera en Llengua Valenciana; pero tambe es veritat que no li calia nidir-nos-ho, perque n’hi ha prou en la llectura de la seua obra Vi ta Christi

per a eixir-ne del tot convençuts. I si algu vol un testimoni expres, acite el de l’erudit valencià Dr. Hipolit Samper, qui diu de Sor Isabel deVillena , entre moltes a tres coses mes, q ue: «E sta Venerab le Señora dexoescritos dos libros, uno de sermones, que no se dio a la Estampa... Otrointitulado: Vita Christi , de la Reverent A bbadessa de la Tr i n i t a t ,compuesto en Lengua Valenciana, pero con estilo tan elegante, con clau-suras tan doctas, y con tan pias vozes, que por divertido que este elque lo lee, no puede dexa r de en ternecerse».


El nom verdader d’esta elegant escritora era el de Lionor Manuelde Vi l l en a .

S’admet per tots, encara que no hi ha cap document acreditatiu, queva naixer en la ciutat de Valencia o en son Regne l’any 1430.

Es desconegut el nom de la seua mare i tambe ho son les circums-tancies del seu naiximent. Si se sap, en canvi, que son pare fon

D. Enric de Villena, XXIV Maestre de l’Orde de Calatrava i Senyord’Iniesta, de la diocesis de Conca, el qual, ademes d’un gran senyor, vaser tambe un escritor excelent, encara que no gens afortunat en la seua

89



vida. D e molt jovenet va perdre a son pa re i, per aixo, fon educat person yayo, l’unic verdader marqués de Ville na .

Es va casar en D a Maria d’Albornoz de qui no li va naixer cap fill,i per no avindre’s en ella, li va dur tota classe de desgracies personals.

Les seues obres, tant les castellanes com les escrites en LlenguaValenciana , les va escriure sent ya un home ma dur. Tambe s’aficionà ales ciencies, tant que en mes d’una profundisà molt; pero aço, en conted’o m plir-lo de gloria, li valgue per a que el tractaren de nigromant iem bru i xa do r, fins q ue va perdre la seua reputacio socia l i inclus elmateixissim carrec de Mestre de Calatrava.

Sabem que va morir accidentalment en Madrit l’any 1434, que el Reiordenà fer-li solemnes funerals i que fon soterrat en lloc preferent dinsde l’iglesia de Sant Fra nce sc.

De tot aco es deduix, per tant, que el llinage real li ve a Sor Isabelde Villena de part de son pare, tant per la branca aragonesa com perla castellana.

Per la branca castellana sabem que Sor Isabel era neboda de la reinaD a Maria de Castella, esposa de D. Alfons III de Valencia, denominatel Magnanim; i facilment, en un senzill arbre genealogic, s’aplega fins aE nric II , rei de C astella , el primer de la dinastia dels Tr as t am a ra .

Tots els llinages i tituls q ue li corresponen es pod en vore en laconcessio del marquesat de Villena al besyayo de Sor Isabel, otorgada

pel propi rei en les corts de Burgos, l’any 1366.Per lo que fa a la casa d’Arago, tambe nos podem remontar, en

l’investigacio de l’arbre genea logic, fins a D. Ja u m e II . D ’entre els fillsd’este rei cal destacar la figura de l’Infant Don Pere d’Arago, comtede Ribagorça i d’Ampuries, casat en D a Joana de Foix. Fill d’estematrimoni fon D. Alfons d’Arago, comte de Denia i de Ribagorça,primer marq ués de Villena i duc de G a ndia, el qua l es va ca sa r enD a Violant d’A renos, senyora de la Va ll del G uada lest, del matrimonidels qua ls na ixqueren uns qua nts fills. U d’ells va ser D . Pere, qui es

maridà en Da

Joana, filla natural del rei de Castella; i d’este matri-moni va naixer D. Enric, pare de la nostra monja escritora, Sor Isabelde Vi l l e n a .

Per tant, Na Lionor Manuel de Villena era filla de D. Enric deVillena, neta de D. Pere de Villena i Arenos, besneta de D. Alfonsd’Arago i Foix, rebesneta de D. Pere d’Arago, comte de Ribagorça id ’ Amp ur i es, retataraneta del rei D. Jau m e I I d ’Arago.

D ’acort en les da tes, ades ano tades, del naiximent de Na L ionorManuel de Villena i de la mort de son pare D. Enric, apareix clar del

tot que aquella es queda orfena poc despres d’haver complit els quatreanys; pero la Providencia divina li reservà una llar ben feliç en el PalauReal de Valencia, junt a la seua tia, D a Maria de Castella, a qui

90



P ere Miquel C arbonell la q ualifica d e «casta , virtuosa, devo tísima, devida ta n santa , que per ta l está coloca da en la gloria del para iso».

Realment, el govern d’esta dona en les prolongades absencies del rei,son ma rit, el «Magnanim», fon eixemplar ; en la seua cort re spland i, en

l’elegancia, l’austeritat; i les accions de la reina eren presidides per larectitut d’intencio i l’altea de mires.

En est ambient tan saludable anava creixent Lionor Manuel deVillena, al racer de la seua tia la reina.

La dita reina, D a Maria de Castella, havia fundat en Valencia unmonasteri de monges franciscanes clarisses en el nom de Convent oMonasteri de la Trinitat , en la coloca cio de la primera pedra del qua lposa el seu anell en el sagell o marca real.

Lionor va sentir la crida de Deu per a consagrar-se ad Ell del tot

plenament. Advertida la seua tia, la reina, i en el seu consentiment, laneboda ingressava en el convent de la Trinitat, recentment funda t, el 28de novembre de 1445, quan tenia quinze anys. Com a monja d’esteconvent va voler canviar el seu nom de pila Lionor Manuel pel d’Isabel,en el que se la coneixera en l’historia. Professà, la primera, en el nouConvent el dia 25 de març de 1446.

Tots els seus biogra fs parlen d e la seua eixemplar vida religiosa . P era ix o, segurament , la van elegir A ba desa el 26 de març de 1463, a ls seustrentatres anys d’edat, carrec que eixerci fins a la seua mort.

El mateix D. Hipolit Samper i tots els atres biografs de Sor Isabelde Villena conten el fet maravellos de la seua eleccio d’Abadesa, fetqu e, fa nta stic i to t com es, volem reproduir per la seua gracia i la seuain ge nu ï ta t :

«En el año 1463 la nombra ron A ba desa de su Convento y lo fue hastados de julio 1490 en que murió; pero sucedió, en su elección, una cosamaravillosa. Algunas monjas no querian darla el voto, porque no era legí-tima, y, una noche, estando la semanera tocando a los Maitines, oyó enla Sala del Capítulo gran ruido en los hierros de una rexa y llegándosea ver lo que era, passó por el Altar del Señor San Miguel Arcángel y

la habló diciéndola: ‘No temas, que yo estoy en la guarda, dirás a lasreligiosas como Nuestro Señor está muy enojado por el disturbio que hayen la Comunidad acerca de la elección de Abadesa, que embiava a casti-garlas, pero teniendo a mi cuydado la guarda y custodia de este Convento,he suplicado a Su D ivina magesta d suspendiese el castigo; q ue es delservicio del Altísimo que eligan por Abadesa a Sor Isabel de Villena.Respondió la religiosa que obedecerla; pero dudaba la diesen credito; aesto el Arcángel bolvió de arriba abaxo la lámpara que está siempre endicha sala y saliendo las religiosas a los Maitines, viendo el prodigio, queardia y no caia aceite, la monja semanera las declaró lo que le habíapasado, y todas unánimes votaron por Sor Isabel de Vi llena.»

Sor Isabel fon una abadesa admirable. Li sobraven qualitats de go-

91



vern ad esta dona que en el mon hauria pogut eixercir carrecs de lamajor responsabilitat.

Pero aquella pau i silenci monacals li donaren a Sor Isabel de Ville nanoves experiencies i li van deixar prou temps lliure per a dedicar-se a

la llectura, per a escriure i per a meditar en profunditat.Sa tia, la reina D a Maria, tan vinculada estava al Convent, per ella

fundat, que inclus hi tenia per ad ella mateixa la seua cambra, a onmoria el 4 de setembre de 1457, i alli fon soterrada en un mausoleud’estil gotic, que encara campeja hui en el seu claustre.

El dia 18 de febrer de 1484 Sor Isabel rebia en el Convent de laTrinitat a la f illa de l rei D . Ferran, el C a to lic, a f i d’educar-la d’a corten la seua categoria real. Es tractava de D a Maria d’Arago, que teniano mes cinc anyets.

Sor Isabel no pogue mai prescindir, ni tan sols per a escriure, de laseua exquisita educacio i criança la qual va rebre de la seua tia, la reinaD a Maria, en el Palau Real de Valencia. La seua gran cultura i les seuesdelicadissimes maneres la varen marcar per a sempre. La seua succes-sora en la seu ab acia l, Sor A ldonça de Monsoriu, dia d’ella : «comaquesta ilustre e reverent abadessa, mare e senyora, seguint lo eleganteestil de la seua rea l nat ura e criament».

Al costat d’una abadesa com Sor Isabel de Villena, la comunitatmonacal aniria creixent en virtuts divines i humanes, igual com tambeen una refinada formacio cultural. Segurament creà tambe alli una exce-lent biblioteca, que s’incrementà mes tart en la de Misser Jaume Exarch,canonge pa borde i Vicari G enera l de D on R oderic de B orja, bisbe deValencia, que la deixà en herencia.

E l Co nvent de la Trinita t, en temps de So r Isab el, devia ser un cena-cul lliterari al qual acodirien els grans poetes i escritors valencians.

La molta consideracio que aquells homens tan importants li teniena tan ilustre Abadesa ha quedat ben patent en els escrits i obres queells li van dedicar. Es d’aço un eixemple la dedicatoria i els versos deL o Passi en cob les que li van fer els seus propis autors.

E stos son els versos de mossen Fe no l l ar :

D ’aquella t an alta / tan fort y gran çocadel arbre real / dels reys d’Arago,sou vos una branca / ab virtut no poca,de fruyt ta n poblada , / quel pes vos derrocatan ba ix, que a ma ns / se cull a b saho.

A vos, donchs, excelsa / humil aba dessadel san t monestir / de la Trinita t

dreçam nostra tela / teixida [a ]b gran pressa;y, puix en l’entendre / sou gran doctoressa,pinça ula vos tota , / per gran caritat.

92



Seran vostres tochs / les perles triadesq uen tot nostre dir / sembrades iran ;los mots q ue y metreu / seran estimadesgrans pedres y joyes, / q ue, ben engasta des,lo pobre collar / nos enrequiran.

Y, ab vostres sentencies, / les nostres ta n ba xesda ran maior lustre / als mes entenents:ob riu, donchs, lo be / de vostres grans caxes;y nostres parlars, / cenyits ab les faxesde vostre fin dra p, / sera n excellents.

Si’l nostre merexer / del tot no meritaq ue vostra virtut / nos dega valer,la gran passio / que sols nos excita

excite a vos, / puix sou t an confitad’a quella sanch pura / del R ey verda der,

qu e, to ta per tots / en l’arbre de vida ,E ll, ver pellica, / dona per sos fills;d on c h s, moga s la vostra / real sanch finidaper sanch d’ infinit / que, morts, nos avidapreserva y delliura / de to ts los perills.

E ls de P ere Ma rtínez no li va n a la sa ga. Ve j a ’s, si no:

A vos q ue poblau / lo cel de fels poblesseguint en la terra / cami tan estret;a vos que la Sgleya / ornau de richs moblesy, essent capitana / de dones tan nobles,sou vos la ba ndera / del viure perfet;

a vos que, ta ncada / dins casa t an santa ,d’a ngeliques obres / la regla brodau:a vos, terra fertil / hom molta fel plantaper gran carita t / se cria y tra splantaa b fruyt de virtuts / que tant a bundau;

a vos, clara [a]ntorcha, / espill d’excellencia,confort y a legria / de to ts los fels ulls;a vos q uen la na u / de fort penitenciaservau lo timo / ab tanta prudenciaque may dels set vicis / encontra ls esculls, ;

a vos que, dexan t / les pompes munda nes,seguiu l’umil trajo / del gra n R ey del cel;

a vos que [e]xcita u / les penses huma nesa festes divines / e molt sobiranes,seguint la d octrina / del orde tan fel;

93



a vos que guardeu / les vostres ovellesdel lop que’ns a caça / a b furios tra nch;a vos la pastora / tan digna d’a q uelles,que tan t conversa u / humilment ab ellesvestint rica porpra / de tan real san ch;

a vos que pa ssau / la vida ta n pobratots jorns enriquintvos / de bens eternals;a vos per q ui huy / virtut gran se obra :ab gran reverencia / dreçam nostra ob ra,puix tant en vos obren / les mans divina ls.

94

Per la seua part, Miquel Pérez tambe li volgue dedicar la traducciovalenciana de L a Imi tacio de Chr ist en estes paraules:

«Scriu Miquel P érez a la molt illustre dona Y sabel de B illena,

a ba dessa del monestir de la Sancta Tr i nita t .Molt illustre e virtuosa senyora: perque de aquesta trista, enujosa e

desestimable vida son breus los miserables dies e perque en la peregri-nacio de aquest mon miserable no ençopegasseu en los grans laços quelenemich d’ natura humana tots jorns nos para, vos sou aturada en lorepos de religio, tan benaventurada, oblidant los bens, los amichs eparents de real linatge. E recordant-vos de humilitat verdadera haveucalcigat les superbes vanitats e pompes, enrequint e abillant dels bense joyells spirituals l’anima vostra; e aixi vostres virtuosos desigs, amprant

totes les ales de vostra voluntat, vos feren volar en aqueix alt loch decontemplativa vida, on sou spill clar en qui clarament mirar-se deuenlos qui volen entrar en la streta senda de la verdadera penitencia e losqui volen la fexuga nau de la carn desormejar de les conversacionsm un da ne s, dreça nt la proha a desijar lo celestia l regne f ins q ue vinguena surgir en lo segur port de la ciutat de gloria, e per que per prechsdel reverent mestre, Pere Calaforra, mestre en sacra theologia del sagratorde de sant Agosti, he yo traduit de lati en VA L E N C I A NA P RO S Alo libre de mestre Jo han G erson, ca nceller de Pa ris, intitula t loM enyspreu del mon , he deliberat endreçar lo present libre a la senyo-

ria vostra, puix essent, eran senyora e de real linatge, haveu menyspreatde aquest trist mon les honors e riquees.»

El mateix Miquel Pérez, en oferir-li l’eixemplar de la seua obra, liadjunta estos versos bellissims:

En vostres mans ivorinesde patricia e d’Abadesaeix obra de fresch impresapreneu. Mirades benignesdoneu-li totstemps y a-tesa,

qu’ ab primors de stil molt finesy ab ensenyances divinespagara l’hora despesa



en sa lectura. Pietosasiau vers ell us demany a vostra molt fervorosaoracio s’encomanper sempre, de –bon–de veresvostre servent: Miquel Pereç.

95

Sor Isabel de Villena, en quant va llegir la dedicatoria del llibre,gentilment contesta a Miquel Pérez en este sonet maravellos, del queel mat eix Sant Joa n de la Creu va tra ure allo de «música ca llad a» i«soledad sonora» del seu immorta l cant ic espiritua l.

Estos son els versos de Sor Isabel de Villena a Miquel Pérez:

D ins quina cel-la en solitut sonora,amich meu fortunat, haveu trobada

la gracia d’ eixa música callada qu’ a cau d’orella y a mon cor tremora?

En llegint vostre llibre ¡com m’ acorala pena de saber-me infortunada!encare que dun libre soch autora,vostra gracia gentil m’ era ignorada.

¿On l’heu feta, amich meu, la vostra bellatraduccio quem delecta y maravella,dins la meua claustrada solitut?

¡ G ran s merces, trad uctor, per les bellesesquen vostres planes heu deixat impresespel conçol qu’a mon anima haveu dut!

Igualment el bisbe cristopolità, En Jaume Pérez de Valencia, a quiE n R oderic de B orja li ha via confiat el govern de la diocesis valentinai el de la de Cartagena, de la que era son administrador, li oferi u delsseus famosos C an t i c u m , a l’imprimir- l i ’ls, junt en les demes obres,Fernández de Cordova.

Tambe Mossen Jo an R oïç de Corella, el mes fa mos dels lliterat s dela seua epoca, li feu l’honor de dedicar-li la O racio a la Senyora nostra ,tenint son Fill en la falda devallat de la creu , l’obra poetica que haalcançat potser el major numero d’edicions, no a soles d’est escritor,sino de tots els classics valencians. Tot aço ho he volgut dir per a ferressaltar la personalitat lliteraria de Sor Isabel de Villena i el renomque va obtindre entre aquells ilustres escritors del seu temps.

Per no fer-nos massa pesats, volem acabar esta breu biografia en lanoticia de la seua mort, ocorreguda l’any 1490, victima de l’epidemiaque assolà la ciutat i Regne de Vale nc i a.

En l’epilec de l’obra Vi ta Chri sti que la nova Abadesa, Sor Aldonçade Montsoriu, manà donar a l’imprenta per tal de donar compliment



als moltissims encarrecs que se li havien fet, en especial el de la reinaI sabel la C ato lica, d iu textua lment a l foli CC CV, v.: «en aq uelles gransmorts del any MCCCCXC, a dos de juliol, en divendres, dia de laVisitacio de la mateixa Senyora, en lo sixante any de la virtuosa edatfon posat terme al seu mortal viure, perque, passant a la inmortal vida,sentis la vera experiencia de la excelencia e festa que recitar volia, erebes en la eternal patria complida retribucio dels XLV anys, tan bendespesos en lo present monestir, dels quals los XXVII meritament erastada prelada e abbadessa.»

Segons esta noticia, Sor Isabel de Villena moria el 2 de juliol de1490, als xixanta anys d’edat, als quarantacinc de religiosa i als vintissetd’abadesa. Soterrada despres en el van que hi havia en el baix cor del’Iglesia conventual, les seues despulles, colocades en una arqueta i depo-sitades al peu de l’altar del nou panteo, es van perdre per a sempre

l’any 1936 al ser profanades pels revolucionaris marxistes, perseguidorsaferrissats de la fe cristiana.

I I . B I B L IO G R A FI A

L’obra lliteraria de Sor Isabel que ha aplegat fins a nosatres no esmolt copiosa.

1. O B R A R EL IG I O SA

La seua obra principal i la que l’ha immortalisada es la

V I TA CHRISTI

D ’esta obra es coneixen tres edicions:

a ) L’edicio princip.

Esta primera edicio de la Vita Chr isti manà fer-la Sor Aldonça deMontsor iu, Abadesa del Convent de la Trinitat , successora de Sor Isa bel.

Es un volum bellissim de 309 folis, lletra gotica a dos columnes, folia-cio romana del I al CCCVI, mes 10 fulls finals, per a la taula, sensenu m er ar. En la portada, sobre l’escut d’armes, campeja este titul: Vita Chr isti de la Reverent A bbadessa de la Tr i nita t .

Va dedicad a a la reina I sabel, la C at olica, «molt a lta, molt poderosa,cristianissima R eyna e Senyora ».

L’obra s’inicia en estes paraules: «A ci comença hun Vita Chr isti e nromanç, perque los simples e ignorants puguen saber e contemplar la

vida e mort del nostre Redemptor e Senyor Jesu s, a mado r nostre, alqual sia donada gloria e honor de totes les obres nostres com a faedore ordenador de aquelles.»

96



I aca ba d’esta manera: «A lao r, honor e gloria de la Sa nctissimaTrinita t fonch sta mpat lo present Vita Chr isti a instancia de la reverentSor Aldonça de Montsoriu, abbadessa del monestir de les monges dela Trinita t de la insigne ciutat de Valencia e imprimit per L ope de laRoqua, alemany, acabat en la dita ciutat a XXII de agost en lo any dela nativitat de Nostre Senyor MCCCCLXXXXVII.»

Ademes d’esta edicio, considerada com a princip, n’hi ha una atra.

b) L’ed icio de 1513

La seua segona edicio coneguda es esta, que du la següent inscripciosobre l’escut emma rcat en una vinyeta : «Ab privilegi. Vi ta Christi de la Reverent A bbadessa de la T r in itat novament historiat, corregit y smenatper un mestre en sacra theologia ». E s un volum de 232 fulls folia ts,impres en caracters gotics, a dos columnes. El text apareix en 31 gravats

de fusta. El text, que comença en el foli 2, en la mateixa dedicatoriaque l’anterior, oferix algunes variants, comparat en el de l’edicio princip.

E l colofo es com seguix: «A hono r, lao r e gloria de Nostre SenyorDeu Jesuchrist: de la Sacratissima Verge Mare sua: fonch empremptatlo present libre nomenat Vita Chri sti de la Abbadessa del monestir deles monges de la Trinita t de la metro polita na ciuta t de Va lencia en loca rrer de la Verge Ma ria de G racia, per art e industria de G orgeCostilla. Acaba’s a XII d’octubre Any de MDXIII.»

c ) Ed icio de Barcelona

Es un volum de 191 folis numerats i 6 sense numerar per a la taulai el colofo. Tambe està impres en caracters gotics, a do s columnes.

La portada, en l’escut i abundant decoracio, du este titul: «Vi t a Chr isti de la Reverent A bbadessa de la Tr in i t at . Correguit ab les cota-cions novament tretes en los marges, las quals fins assi en nenguns nofonc stades, tretes, ab moltes noves histories.»

E l colofo resa d’este modo : «A lahor e gloria de Nostre Senyor D euJesuchrist e de la Sacratissima Verge Maria, Mare sua, Senyora nostra,

fonch empremptat lo present libre en la insigne ciutat de Barcelona perCarles Amoros, provensal: nomenat Vi ta Chr isti de la Reverent A bbadessa de la Tr ini tat . S’acabà d’imprimir el dia 20 de abril del any 1527.»

2. U NE S ATR E S OB R E S

A mes de la Vita Chr isti se li atribuixen tambe:

SPECUL UM AN IM AE

Es una obra sobre mistica que el famos historiador D. Agusti Sales,Croniste de la C iuta t de Valencia , va vore en el mo nasteri de la Tr i nita tl’any 1761.

97



S ERM O N S

Segons D. H ipolit d e Sam per i G ordejuela, este llibre continuavamanuscrit, i es va perdre per descuit de les monges i desidia inexplica-ble d’un frare carmelità que els el va demanar de prestat.

I I I . O B R A LLITE R AR IA

Sor Isabel de Villena, ademes d’una brillant figura en els anals delConvent de la Trinita t, es tambe una dona, l’unica dona , que utilisà laploma en paritat en els millors escritors de la nostra lliteratura valen-c i an a .

Paradoxalment, la grandea lliteraria no li ve a Sor Isabel per ser llite-

rata. Ella va escriure com una exigencia de la seua vida per a comunicara les seues monges allo que els havia de dir o per a que els homenstots, sobre tot els senzills, saberen lo que debien saber per a salvar-se.

Tots els seus critics, antics i moderns, han reconegut l’importantaspecte lliterari de l’obra de Sor Isabel de Villena. Ya sabem, per haver-ho llegit mes amunt, lo que diu d’ella el mateix D. Hipolit Samper.

El merit de Sor Isabel, sent i tot monja com era, fon haver deixata un costat eix estil fabulos i irreal en la vida de Je su s, ta n cultivat peruns atres escritors, i haver-se dedicat a escriure de Jesus una vida real

en to tan huma i en tal destrea, que fa reviure en els seus llectors totesi cada una de les escenes de l’Evangeli, com diriem hui en reportagessu cce ssiu s, q ue molt b e podrien omplir les pa gines dels period ics, d iarisi revistes i inclus proporcionar material de primera ma per als guionsde la televisio.

Els detalls mes minims hi son resaltats per la monja abadesa en unagracia especial, en un tacte femeni i en un realisme digne de mencio.

En el capitul X, foli XVII, quan nos parla de la pobrea en que vivienJo sep i Ma ria , diu que santa A na , «recorda nt-se de la pobrea que ha via

vist en casa de la seua filla, trames-li un parell de flaçades e algunesa yines de ca sa ». U n poc despres arredonix esta idea en les para ulessegüents: «E axi la Senyora e Joseph staven en la caseta vivint a b moltacar ita t e puritat guanyant la vida en lo t reba ll de ses mans».

En naixer Jes us, cap. LXV, foli LXXIIIv, descriu cóm Maria l’abrigaen els bolquers: «E a companya nt-lo en son plor en sobira na pieta t,e m b olca ’l en summa diligencia a iudan t-li ses donzelles. Car diligencia lidonava los bolquers: Caritat los escalfava: pobretat los estirava tant compodia: perque bastassen a cobrir los peuets del Senyor. E pietat portava

un drap que li fos posat damunt lo cap. E tenint-lo la Senyora aixibolcadet, lo Senyor leixa lo plorar: mostrant que havia pres plaer ena quella robet a quel esta lviava del fret».

98



En llegint estes paraules tan belles, que es poden posar en llavis dequalsevol mare dels nostres pobles valencians, pensem en l’afirmacio quefa sant Toma s d’Aquino quan diu que «no hi ha ni mai hague, capnacio o poble q ue tinguera sos deus tan prop com nosatres».

En identica linea de naturalitat i de detall, al relatar, dins del capi-tul LXXXIII, foli CII, la fugida de la Sagrada Familia a Egipte, hi descriul’ajuda de la seua mare i de les seues germanes que la proveiren deviandes per a l cami: «desijoses de servir la seua Senyoria, despenjarenrayms e mangranes e posareni-ho en una cistelleta en altra fruyta secaper proveir-la del que podien, car eren molt certes que lo cami era tanaspre, que no t roba rien per a menjar ne encara erba per a la somera».

I en acabar Jesus el dejuni dels quaranta dies en quaranta nits enple desert, la mare, segons Sor Isabel de Villena, capitul CIX, foliC X II I v., li envia el primer quemenja r: «pres una cistelleta , e de sespropies mans posa en aquella unes tovalletes e un torcaboca e tovallo-leta de exugar les mans e pa e fruyta seca e un poc de peix, car altravianda no t rova va en casa sua».

D etalls com estos fa n de la vida de Jesus una na rracio rea lista, enla q ue els personages actuen a lo huma i do nen a l’historia de Je s usuna visio, dins de lo divi, lo mes humanistica possible.

Si nos adinsem en el tema de la sensibilitat femenina en l’obra deSor Isabel de Villena, nos veem francam ent desborda ts. ¿Com, si no, s’ex-

plica eixa abundancia de diminutius tan oportuns i tan ben triats? Aci envan uns quants com a eixemple: «pobrellets drapets, bolquerets, porchet ,cambreta, fillets, capçalet, careta, caseta, tovalloles, sistelleta, faixadet,bolcadet, robeta, cabet, peuets, nebodet, jardinet, coveta, banquet,pobrellet, lo fillet seu closet d ins lo ventre, les seues manetes ... ».

Tambe son maravellosos els monolecs que l’Abadesa de la Trinitat ficaen boca de Maria, la Mare de D eu. En el naiximent de Jesus, capitul LXVI,foli LXX II I v. i LX XIII I: «¡O maravellos fill de D eu! Vos qui per la vostragran potencia e magnificencia cloeu tota la terra dins la vostra ma. Hara,vida mia, sou calfat e recreat ab aquests pobrellets drapellets.»

E n la circumcisio, cap. LX VII I, fo li LX X VI: «¡ O amo r e vida mia!Vos sou turmentat en la vera delicatissima carn, e yo so travessada dedolor dins la anima mia.»

I a l peu de la C reu, cap. CC XI X, fo li CC XX X XI III : «¡O fill meu ySenyor! Quanta alegria prenien los meus ulls mirant la bellea de aquestfront. E en quanta dolor e amargor lo contemple ara vehentlo aixitrahucat e foradat, unflat e sanchtrait.»

Tambe en l’Aparicio de Jesus despres de resucita t, cap. C C XX X VI I,

foli CC LX I: «¡O vida y amor mia! Lo meu cor regala e defa il de totspuncts sentint la dolçor de la vostra inmensa caritat. Les entramenesmie s, Senyor, son inflamma des per a bundosa dolçor e consolacio. »

99



Ademes d’estes i d’atres innumerables frases, que demonstren la seuasensibilitat femenina, tambe es podrien aduir moltissims relats de fets,tals com el que nos servix d’eixemple, contingut en el capitul XC, enel foli LX XX X VII I: «L a Senyora, volent comunicar a Joseph lo gra n

goig que tenia, com lo Senyor fill seu començava a parlar... E lo Senyor,mirant-lo en la cara [a Joseph] ab una rialleta, posant-li les manetessobre lo cap, deyali balbucejant: Pare!»

El caracter d’este treball no nos permet ampliar-lo mes, pero si quecal afirmar que l’obra de Sor Isabel de Villena es com l’aigua al sol,que esta brodada d’infinits matisos: es dolçament candorosa en evocarles escenes de Belem o les gracietes del Chiquet del fuster; dramaticaal reviure els terribles dolors de la Passio de Jesus; profetica quan essubmergix en els arcans de Deu; tenyida d’harmonia al descriure lagloria del cel; tremula d’amor quan vol comunicar als cors dels humansels incendis de l’amor divi que transfiguren el seu.

Per lo demes, s’ha de dir de Sor Isabel de Villena que, educada enla cort real, sap molt be aprofitar ses vivencies i plasmar-les en la seuaobra al descriure les embaixades angeliques, el text dels anuncis, ladenominacio dels personages, etc., etc.

En quant a les fonts que pogue consultar, sería este un treball moltimportant a realisar, puix que l’autora, de cites no en dona cap. Perdescontat, la seua inspiracio està en els Evangelis, en els Llibres de

l’Antic i del Nou Testament, en els Sants Pares de la Iglesia, en elsescritors mistics i en els llibres lliturgics. Mes que una cita estereotipadacomplidora d’una missio, Sor Isabel de Villena sap expressar un contin-gut, una sintesis doctrinal i el pensament de la Mare Iglesia sobre unamateria concreta.

La cultura d’esta dama, considerada en son historic entorn, es real-ment extraordinaria, i el seu talent, ben prodigios.

Val la pena acabar est apartat dient que la prosa de la nostra escri-tora pertany a l’alta prosa de la mistica franciscana, la que naix del

carisma del seu fundador Sant Francesc d’Assis.

IV. D E NO M I NACIO D E LA LLENG UA

Encara que en l’introduccio de la Vita Christi diga Sor Isabel deVillena que l’escriu «perq ue los simples e ignora nts puguen saber econtemplar la vida e mort de nostre Redemptor e Senyor Je su s, a mado rnostre», no es que ho fera en un llenguage vulgar, prenent est adjectiu

«vulgar» en cont raposicio a «llitera ri», sino a l lla ti, llengua considera dacom a culta en aquells temps, ya que ella escrivia en el llenguage correntde la societat ben educa da d’a q uella Va l en cia .

100



Es veritat que Sor Isabel no va dir expressament que escrivira enllengua valenciana o, a lo manco, no nos consta, sino en Romanç. ¿Calexplicar ara lo que vol dir Sor Isabel de Villena quan diu que escriviaen Romanç, tal com ho dia tambe el mateix Jau me I i ho han repetitta nts i tan ts escritors valencians? E s ben sabut que la llengua «roma nç»o romano-vulgar, parlada pel poble, va seguir el seu proces d’evoluciodurant l’epoca romana en Espanya i que despres continuà evolucionantd’un modo mes progressiu en l’epoca visigoda. D’esta llengua romano-vulgar en deriven les nomenades llengües romanç o romaniques, queanaren creixent en cada nacionalitat o regio en les seues propies pecu-lia r i ta t s. E l roma nç o roma ncium es en el R egne de Va lencia el va lencià;en G alicia, el gallec; en Ca ta lunya , el cata la, i en Ca stella, el castella .

P er a ixo, no sense mo tius diria el P. Fullana mes ta rt: «L a preten-sió, de molts catalans i també d’alguns valencians, de volér nomenar

llengua catalana al llenguage valencià, nos paréix, com sempre nos haparegut, una pretensió desgavellada i molt fora de raó.»

I, per a ixo mat eix, des de D . H ipolit Samper i G ordejuela fins alsatres bibliografs que han tractat de Sor Isabel de Villena, tots assegu-ren q ue va escriure en Llengua Va l en cia na .

Estos son els seus testimonis:

El de D. Hipolit Samper: «Vi ta Chri sti , de la Reverent A badesa de la Trin i t at , compuesto en Lengua Va l en cia na ».

D. Josep Rodríguez, en la seua B ib lioteca Vale ntin a , a f irma : «E scribiódicha Señora en nuestro Idioma Materno ».

D. Vicent Ximeno, en la seua obra Escri tores del Reyno de Vale ncia ,al referirse a la Vita Chr isti de Sor Isabel de Villena, repetix les parau-les de Sa mper: «E stá compuesto en L engua Va l en cia na ».

I aixina ho van recalcant els demes.

P e ro, per mes que ningu no haguera dit res, i l’obra de Sor Isabelde Villena haguera aparegut com d’un anonim autor, nomes per el seuestudi intern hauriem pogut aplegar a la conclusio que l’havia escrita

en valencià.Esta relacio de paraules, triades al vol, que no preten ser exhaus-

tiva, creem que nos ve a mostrar ben clarament que la nostra Abadesade la Trinita t escrivia en la Llengua Valencia na q ue ella pa rlava en lagent del seu temps, la mateixa Llengua Valenciana que hui i ara parlem:«a t ra s, l’orde, embaxador, recebir, benaventurad a, an imo, lo resta nt,puix, defendreu, despedir, amoros, verdaderament, eixint, cortina, falda,s t ra do, dispensadora, naixca, nodriça, servici, antorcha, parais, resplan-d o r, ta rdar, testifica, l’ajuda , altea , bellea, confusos, sala, jornada ,

t riu m f o, menejar, hui, angusties, pesebre, huit, descans, mod o, ma rave-lla ts, ansies, fatigues, cambi, peregrinants, unflant, jui, febra, desordens,spill, temerosos, incurable, agrevia, torcar, pereos, vengarse, medicines,

101



ma l i c i o s es, hobedients, empastres, resplandent, oreu, obtinguda, preniu,r es pla nd i r, maravellosament, calita t, viuda, piado s, servidors, defesos,c ar r ere s, criats, deport , concebiment, cabanyes, sagell, descuida dament ,re g i ra r, rosegar, fa hena, a tribulat , empremta r, R a fel ... »

U n a tre ta nt es pot dir d’estes frases agafa des a l vol: «esta fah ena,ficar lo genoll en terra, Mar Roja, estes clamors, d’estes donzelles, soncu rs, real cadira, hoir lo consentiment, ixque-lo a recebir, vos amarà,amprar de mi, abraçar als miserables, de hu en hu, lo cendemà, realm an to, manto forrat, capsa redona, no gireu la cara de mi, escampareninfinides lagrimes, ixen rius, basques de cor, sancers de cor, real corona,criades vostres, fer lliga, la seua habitacio, revessa inclinacio, hon vosesteu e habiteu, mos fills, escampar la vostra preciosa sanc, ni solar nideport, ses necessitats, era de sis mesos, la cambra on estava tancada,per lo cami, fica los genolls en terra, en los ulls al cel e les mans juntes,

esta circuncisio, la seua dolça maneta, la sanc que escampa, estes profe-c i es, esta comanda, viure de la fahena de ses mans, cuidi morird’enyorament, soportar la vida ... »

D igam finalment q ue, si els pintors de l’E da t Mija solien fer elsretrats de les dones, d’un modo especial els de la Verge Maria, Marede D eu sobre un fondo d ’or, creem q ue, per justicia, Sor I sabel deVillena tambe s’ho mereix, perque la seua image de dona i d’escritoraquede ben dignament emmarcada en els anals de l’historia valenciana,per a admiracio de propis i estranys.

Que tot lo que hem dit fins aci valga, des d’ara, com a un home-nage inicial a la «molt docta , entesa, virtuosa , eixempla r i molt a favoridade D eu, la monja-aba desa, So r Isab el de Villena», honra i gloria de lesdones valencianes i de la Ciutat i del Regne a on ella va naixer, vixquei va morir.

102



O ÏÇ de Corella es un noble llinage valencià procedentde la vila de Corella, del Regne de Navarra. Encara queel llinage es Corella, tal com consta en molts documents,ya des de la conquesta del rei Jau m e I apareix junt alpatronimic Roïç, que el precedix. Els cavallers d’este

llinage gojaren de gran prestigi davant dels reis i els acompanyaven enles expedicions militars mes importants, i ocuparen tambe carrecs relle-vants en la societat valenciana, tals com els de jurat de la ciutat igovernador general.

U na a tra dad a que nos conve desta car es que, al volta nt dels anysen que va viure el nostre Joan Roïç, de Corella, hi figuren uns quantshomonims seus, i per aixo conve estar sobre avis en les dades de laseua vida, per a no atribuir-li’n d’atres, sino les que vagen avalades perdocuments historics.

I . B R EU B IO G R AFIA

Joa n R oïç de C orella, naixcut segurament en G a ndia, fon fill primo-genit del matrimoni Ausias Roïç de Corella i Aldonça Corella. Poe t ainspiradissim i prosiste d’elegant estil, culmina una de les epoques mesbrillants de l’historia de la lliteratura valenciana.

Sabem que el seu yayo patern tambe es dia com ell, Joan Roïç, deCorella, i estava casat en Joana de Natera, filla de Joan i neta d’Andreu

N at era .En torn de l’any del naiximent del nostre famos escritor s’han donat

distintes dates. Segons els documents de primera ma que hem contras-tat, be podem assegurar que naixque cap al 1438.

Les families Roïç de Corella i March estigueren molt ben relaciona-des entre elles, tant que les dos van firmar, l’una i l’atra, diferentsdocuments publics i notarials, tals com testaments i contractes de matri-moni. Es prou si diem que el pare del nostre Joan Roïç de Corella fontestimoni del contracte matrimonial d’Ausias March i Joana Escorna el

dia 23 de febrer de 1443, i el yayo, Joan Roïç de Corella, va sermarmessor eixecutor del testament de Joan March, fill de Pere March,poeta, primer senyor de Beniarjo.

109



Es mes, si nos atenem al testament de Pere March a on se diu queJoan Roïç de Corella, yayo del nostre escritor, era cosi germa seu,resulta que Ausias Roïç de Corella i Ausias March eren parents moltpr ox i m s.

El matrimoni d’Ausias Roïç de Corella i Aldonça Corella va tindrequatre fills: el primogenit, dos homens mes, Manuel i Lluïs, i una chica,D a l f i na .

E s pot supondre que la familia , a mes de la casa pairal de G andia,tindria ta mbe casa en Valencia. Tambe demostra la seua relacio en laciutat de Valencia el fet que, entre els benefactors del convent de laTrinitat q ue s’ed ificava en esta ciuta t, funda t per les clarises de G andia ,apareixen els noms d’Ausias Roïç de Corella, Aldonça Corella i sos fillsJoan, Manuel i Lluïs. Segurament per aquells anys de 1446-1449 encara

no ha via na ixcut D alfina.D e l’infancia i de la joventut de Joan R oïç de C orella tenim molt

poques noticies.

Pel testament de son pare sabem que el fa hereu universal dels seusbens i que son pare mori abans del 16 de giner de 1450, quan ell tindriauns 12 anys.

La seua mare, Aldonça Corella, apareix en uns quants documentscom a usufructuaria dels bens de son marit i com a tutora i curadorade sos fills.

E s de creure que, sense desmonta r la casa d e G andia, se’n vindriaen sos fills a la ciutat de Valencia per tal de procurar-los una instruc-cio i una educacio mes polides. El mateix Joan dirà, en la seuacorresponden cia en el Princip de Viana , que «es cria en bra ços de laSacra The olo gia ».

Ab ans dels 33 anys d’eda t ya era Mestre en Sagra da Teologia, tituldel que blasona i s’envanix.

U na de les costums de l’epoca era l’interca nvi de ca rtes –d’a ltura–

entre els intelectuals, reis i alts dignata ris. D e la co rrespondencia delPrincip de Viana, mort el 23 de setembre de 1461, podem deduir queel jove Joan Roïç de Corella destacava en els ambients lliteraris comun home important.

E n un document de l’a ny 1471 a pareix en el titul de «R everend emagnific mossen Joa n de C orella, cavaller e mestre en sacra t eologia».Per estos tituls hi ha qui ha cregut que era sacerdot; pero ni el titulde «R everend» ni el de «Mestre de teologia» autorisen a pensar q ueho fora.

E l titul de «R everend» apareix continuament en els documents del’epoca atribuit a persones rellevants, no eclesiastiques, i tambe als sants,no sa cerdots; i el de «Mestre de teologia» el podem vore, per eixemple,

110



en el mateix testament de Joan de Rocafort, del qual fon marmessor elnostre Corella , a on a pareix el difunt R oca for t com a «mestre desagrada teologia»i se sap que no era sacerdot perque consta expressa-ment el nom de la seua muller i els de sos fills.

Pero sí apareix com a predicador, concretament en la Seu deValencia. Aixina consta en una nota de l’archiu de la Seu Valentina; imossen B ernat Fe n olla r, canonge, dia d’ell elogiosament:

111

Un altre Sent Pauohint-vos contemple;quand vos sermonaua l eg r a’s lo temple;tot hom s’entristeixde vostre sçilenci;

la fama vos creixd’un altre Ter en ç i .

Pero preguntem: ¿El Roïç de Corella predicador es el mateix Jo a nRoïç de Corella escritor, biografiat nostre? Mentres no n’hi haja docu-ments fefaents que nos asseguren tal identitat, no podem afirmar res enc on cre t.

Inclus en el cas que es provara que el predicador es el nostre Jo a nRoïç de Corella, tampoc no es provaria que era sacerdot, perque, segonsla costum de l’epoca, els simples tonsurats o els tonsurats en unes atres

ordens menors predicaven en determinades ocasions, cosa que sempreho han fet els qui havien pres ya l’orde major del diaconat, igual quees fa ara.

En els archius de Valencia abunden els documents en els que d’al-guna manera interve el mestre Joan Roïç de Corella, tal com, pere i xe m ple, en el de cessio a favor del bisbe Jacme Pérez, a on apareixcom a marmessor de son cunyat, Lluïs Figuerola, i en el que rep uncens de determinada quantitat de diner. D’entre els molts documentsque tenim a ma sobre el nostre Roïç de Corella cal remarcar, per la

seua importancia, u del propi rei en el qual demana al Bale del Regnede Valencia, D on D ida c de Tor r es, el llibre del nostre escritor que duper titul El Cartoixa .

El 30 d’agost de 1478 otorga son testament davant d’Antoni Barreda(testament que fon publicat, despres de la seua mort, el 6 d’octubre de1497) en el qual deixa sos bens a la seua germana D alfina, casada enLluïs de Figuerola, la qual, als quatre dies de la mort de son germa, el10 d’octubre de 1497, fa donacio lliure de tota l’herencia a IsabelMartínez de Vera davant del notari Jaume Albert.

D’esta dona nos consta que Joan Roïç de Corella va tindre dos fills,Joan i Estefania. Isabel pagà a Dalfina unes quantitats que li devia songerma Joan. Sos fills, Joan i Estefania, apareixen en un document de



censals del 7 d’abril de 1498 i en un atre del 6 de juny de 1499. AdemesJoan figura primer com a cavaller i despres com a comanador deSa ntia go. Joan Roïç de Corella mori el dia 6 d’octubre de 1497.

I I . B IB L IO G R AF IA

O B R E S E N P R O S A

1 . O B R ES D E SAG R ADA ESCRITURA

En est apartat nomes podem incloure el P sa l t e ri , unica obra sobrela Biblia que va escriure o tradui el nostre mestre Joan Roïç de Corella.

PSA L TERI

Es una traduccio del Salteri o Salms de la Vulgata, que l’Iglesia veutilisant a tra vés dels sigles per a la lliturgia de la Missa , B reviari iSac ra m en t s, a ixina com ta mbe per a l’us de to ts els estudis i documents,i q ue sancionà oficia lment el C oncili de Tre nto.

La versio a la llengua valenciana del mestre Joan Roïç de Corellaes molt fidel al text original i manté una gran dignitat i elegancia enel transcurs dels 150 salms.

En este temps en que l’Iglesia Catolica ha donat oficialment cabuda

en la seua Lliturgia a les llengües vernacules, la Provincia EclesiasticaValentina, en conte de buscar noves traduccions, quasi mediocres, hauriad’haver utilisat, perque valia la pena, esta versio valenciana, lliteralmentim pe c ab l e, i mes quan, entre d’a tres eixemplar s, la nostra C iuta t endispon d’un manuscrit.

2 . O B R ES R EL IG I OSE S

L O CA RTO I X A

Aixina es denomina una extensa Vida de Jesucrist, que va escriureun cartoixà d’Estrasburc, Ludolf de Saxonia, en llengua llatina i quealcança un gran exit, tant entre els seus contemporaneus com entre lesgeneracions posteriors. Esta vida de Crist no pertany al genero popularcom unes atres d’eixa epoca, sino que supon un estudi molt profundode la vida de Jesus i nos oferix allo que hui diriem una reflexio teolo-gica d’especial consideracio per a l’home de fe.

Del conjunt d’esta obra diu D. Marceli Menéndez i Pelayo: «L a Vi t a Christi es una extensa vida del Redentor conforme al texto de los evan-

g elio s, dilat ado con m edita ciones y comentarios, donde cauda losamentevierte su autor, famoso en los tiempos medios, lo más selecto de ladoctrina de los Padres de la Iglesia. La traducción que está hecha en

112



noble y robusto lenguaje y es una de las mejores muestras de la prosade aquel tiempo, mereció la honra de servir de lectura espiritual alB eato Juan de Ávila y a Santa Teresa de Je sú s, y dura nte todo el sigloXVI fue libro de uso frecuente entre los predicadores, para quieneshabía dispuesto el traductor una tabla metódica a modo de repertorio.»

Joan Roïç de Corella mamprengue, el treball de traduccio a laLlengua Valenciana d’esta obra que el tingue ocupat durant cinc anys,pero que, a la fi, la va vore del tot coronada per l’exit, degut a lesseues repetides edicions.

R eferint-se a la versio va lenciana , diu Menéndez i P elayo q ue: «Noes menos apreciable que la traducción castellana y portuguesa, bajo elaspecto del lenguaje y todavía más rara que ninguna de ellas, que hizoel famoso poeta valenciano Joan Roïç de Corella, maestro en Sagrada

Escritura, a ruegos del Magnífico Caballero Fray Jaime de Bosch, de laOrden de Montesa. Son también cuatro esplendidos volúmenes en folioque es casi imposible ver juntos. »

L O QUART D EL CARTOI X A

Este llibre conté l’ultima part de la traduccio valenciana de la Vid ade Jesucrist, escrita pel ya citat Ludolf de Saxonia.

Es cosa estranya que l’autor, tenint preparada tota l’obra, començarala seua publicacio per l’ultima part que es esta; potser s’explique perque

esta quarta part conte per al gran public lo mes important i atraent dela vida de Je su s, com es la seua passio i la seua mort .

Es va editar en Valencia el 16 de febrer de 1495 i consegui tal exitde llectura en totes les bandes que eixe mateix any, el dia 6 de novem-br e, s’imprimix nova ment; en B arcelona es va imprimir l’a ny 1513.

En este quart llibre descriu els passages evangelics que seguixen alSant Sopa r del Senyor i acaba en el Juï final i la G loria E terna .

En el capitul 26 apareix una curiosa formulacio del Credo. Al finales troba la famosa oracio a la Verge Maria.

L O PRIM ER DEL CARTO I X A

Este volum conté la primera part de la Vida de Jesus i comprén desdel tema de la generacio eterna del Verp fins al milacre del criat delcenturio de Caf arna um. El dedicà a Jaume del B osch i fon impres enValencia el 13 d’abril de 1496.

L O SEGON DE L CARTOI X A

Abraça este segon llibre des del milacre del centurio de Cafarnaum finsa la Transfiguracio. Fon impres tambe en Valencia cap a l’any 1500, despresde la mort de Joan Roïç de Corella, tal com es fa constar en el colofo.

113



L O TERÇ D EL CA RTO I X A

Continuant la Vida de Jes us, este volum comença en el misteri dela Tra nsfiguracio de C rist en el Mo nt del Tabor fins a l’ultim Sopar.

Encara que no està datat, es creu que va ser impres en Valencia capal 1495.

ORACIONARI D EL CARTOIX A

Conté unes quantes oracions que foren compilades per NicolauPo nc ell.

L A VESIO

Este breu tractat està contingut en un opuscul editat per Lambert

Palmart el 28 de juny de 1488 i que conté els treballs en prosa delconcurs lliterari de l’any 1487.

El nostre escritor en esta Vesio demostra, valent-se de set argumentste olo gics, el misteri de l’Immaculada Concepcio de la Verge Maria,misteri molt apreciat pels valencians de tots els temps, ara ya dogmade fe.

A mes de la defensa d’este misteri de la Concepcio Immaculada dela Mare de Deu, conté la descripcio del valencianissim retaule de NostraSenyora de G racia i l’elogi de Mossen Ferran D ieç.

L’incuna ble es de l’a ny 1488 i comen ça a ixina: «J hesus, Ma riae filius.Comença la excelentissima obra en prosa sobre la verissima immaculadaconcepcio de la Mare de Deu, a instancia del noble mossen Fer r an doD ieç, prevere. »

TRACTAT D E L A CONCEPCIO D E L A SAC R AT ISSIM A VERGE M ARIA , M ARE D E D EU, SENYORA NO STRA

D ’esta obra del Mestre C orella nomes nos dona noticia D . Vi ce ntX i me no, qui, en la seua obra Escri tores del Reyno de Vale nc i a , nos diuque fon impresa «en 4º, sin no ta de impresión, ni de a ño. D ivide laobra en tres partes. En la primera expone qué cosa sea pecado origi-nal, y cómo se contraxo. En la segunda, cómo fue preservada nuestraSeñora por su Hijo Divino de este pecado. Y en la tercera da solucióna los argumentos d el texto».

3 . O B R E S FI LO SO FIQ U E S : P SIC O L OG IA

Per tal de poder agrupar d’alguna manera estes obres de Corella,s’inclouen dins de la Filosofia, en esta seccio de Psicologia.

114



TRIUM FO D E L ES DONES

Es una obra en la que l’autor exalta el sexe femeni defenent-lo deles acusacions dels seus detractors: «E scriu una d ona , q ue ha nomVeritat, la present letra a les altres dones, mostrant elles ser mes perfec-

tes que els homens.»Per tant, es la propia Veritat qui parla i defen lesdones d’un modo retoric, utilisant els arguments de l’epoca.

G lossa les para ules del rei Sa lomo en les q ue, diu que, entre milho m en s, n’hi ha u de bo, i de dones, no ca p. Co menta la doct rinad’Aristot il. E s referix a les dones ilustres de la B iblia i de l’H isto riaE cle sia s tica .

Acaba l’obra en 18 versos estramps dedicats a la Mare de Deu, degran qualitat, en el tema dels quals l’autor es mou com en el seu propi

amb i en t.

L ETRA QUE HONESTAT ESCRIU A L ES DONES

En esta obra seguix la mateixa llinia de l’obra anterior. Posa en llavisd’H onesta t l’alaba nça de l’esposa d e Joa n Fa bra. D ’esta ob ra, escrita en1462, nomes queden uns quants fragments.

4. OB R E S MITO L O G IQ U E S

Al referir-nos a les obres mitologiques de Joan Roïç de Corella hemd’afirmar que a través d’elles descobrim a l’escritor que intenta acostar-se a les fonts dels classics, a mes de revelar-se’ns en son estil purissimcom a mestre consumat, tal volta perque esta tematica s’ajustara a sonestat psicologic. No en va la majoria d’estes obres mitologiques tenenmolt que vore en les obres amoroses.

Entre els classics de l’antiguetat preferix a Ovidi, del que fa sonautor preferit.

H IS TORIA DE JESON I M ED EA

Es la millor, la mes extensa i la mes original de les obres de Corellacorresponents ad este genero. Les seues fonts d’inspiracio van ser laH e r oid a XII d’Ovidi i la tragedia M ed ea , de Seneca.

Coincidix en elles en les grans llinies, pero no en la lletra, ya queel Mestre Corella sap ampliar els fets i enriquir-los en detalls que reva-lorisen els propis texts d’aquells classics.

L’intencio de l’o bra es veu clara en el seu mateix t itul: «E scriuMedea a les dones la ingratitut e desconeixença de Jeson per a darexemple d’honestament viure. »

115



H I STORIA DE L EAND ER I H ERO

L’obra està inspirada en les mateixes H er oid e s d’Ovidi, EpistolesXVIII i XIX, i cal situar-la, en la cronologia del nostre escritor, abansde l’any 1483. Si be es veritat que el Mestre Corella tindria present

l’obra d’Ovidi, es precis reconeixer que tambe es va servir d’unes atresfonts o va inventar moments especials per a donar a la seua historiade Leander i Hero una frescor i novetat que la fan distinta, encara enel moment culminant de la mort d’Hero, que cau abatuda per l’espasasobre els braços gelats de Leander, el mort per qui ella moria. En estaobra apareix el famos epitafi de Leander i Hero que transcrivim:

116

A mor cruel / quils has units en vida,Y ab gran dolor / lo viurels ha s fet perdre:Apres la mort / los ta nq ua [e]n lo sepulcre.

RAONAMENT DE TEL AM O E UL ISES

Son titul es: Rahonament de Thelamo e de Ulixes en lo setge de Troya, davant A gameno, apres mor t A chi les sobre les sues armes .

L’argument d’esta obra son els debats entre Telamo i Ulises, despresde la mort de l’heroe Aquiles davant de la forta muralla de Troya, proce-dents de la Metamorfosis d’Ovidi, llibre XIII, en mes o manco fidelitatal text original; pero lo que no es pot negar es que aci tambe Roïç deCorella manifesta la seua facilitat d’expressio per a adornar el discurs.

L O PL ANT DE L A REYNA ECUBA

El manuscrit d’esta obra està datat cap al 1498. Pertany a les obresmitologiques i en ell nos relat a els fets de la destruccio de Troya . E lslaments de la reina Ecuba davant dels estralls de l’exercit grec consti-tuixen la part central de l’obra en la que habilment sap posar Corella,a lo llarc d’un sentit monolec, tota la força de la seua desbordada inspi-racio en presencia de la mort del rei Priam, son espos, i de la de sosf i l l s, H ector i Policena, i de la del seu net, Astiana cres.

Es provable que Roïç de Corella tinguera present els escrits deSeneca, dels quals pren a voltes, ademes d’algunes idees, tambe les seuesmateixes paraules. Pero, salvant tots els defectes que te, l’obra es sufi-cientment original per a que el llector la seguixca llegint en gran interesfins a l’ultima frase.

El titul de l’obra es: Plant doloros de la Reyna Ecuba raonant la mor t de Pr iam e de Pol icena e de Astianacres .

L O JARD I DE AM OR

La lamentacio de Mirra, filla de Sinarras, la faula de Narcis, i lapoesia de Piramo e Tisbe formen una sola composicio que correspon al



titul L o Ja rdi de amor . Escrita esta obra despres de 1471, pren la seuainspiracio en la M e t amo rfo sis , obra d’Ovidi, pero de factura virgiliana.

En esta trilogia maravellosa es tracta, mes que d’una traduccio, d’unainterpretacio personal del nostre escritor, el qual es mou en tota lliber-

tat en els famosos plani en els que «ab desig de troba r a ma do lorsemblant companyia, he desamparat aquest mon, devallant en los tristse tenebrosos plans de P luto, per a quell ca mi q ue a l d esterrat de Tr o y amostra la inclita Sivilla.»

L A M E N TACIO D E B IBL IS

Està inspirada en la M eta mo r fo s i s d’Ovidi, llibre IX, des del vers 454fins a l fina l. D u per titul: L amentacio de B ib l is, germana de Cauno .

Esta obra està escrita a usança de la trilogia de L o Ja rdi de amor .

La conclusio del Mestre C orella es mora lisadora . «E a ixi plague a lsfats –diu la trista Biblis– que lo meu cos, convertit en font, nomenadaper mon nom, fos eixemple a les altres dones de no amar sino sola-ment ço que justament puguem a tend re. »

Com ya es comprén, l’obra tracta de l’historia dels amors de Biblisen son germa Cauno.

L ETRES D E ACH IL ES E POL ICENA

El titul es: L letra f engida que A chiles escriu en lo setge de Troy a,apres mort H ector . Son unes cartes fingides d’Aquiles a Policena. Es estun tema molt freqüent en la lliteratura migeval; segurament Corella esva inspirar en Ovidi, com en les atres obres mitologiques, creant d’estamanera com unes H e r o i des originals que podriem dir ser propies delMestre Roïç de Corella.

L O JOH I D E PARIS

L’obra du per titul L o Johi de Paris: E scriu Johan E scriva a mossen

Cor el la. V isio del Jud ici de Paris feta per mossen Johan Escri và, ab l a alegoria de aquell, feta per mossen Corella.

Encara que la primera part, com be diu el titul, s’atribuix a mossenJoan Escrivà, es pot ben be assegurar l’unitat d’estil en la totalitat del ’ ob ra .

Escrivà fa l’exposicio detallada del juï valent-se de la H e ro i da X VId’Ovidi. En la segona part o alegoria de L o Johi de Pa ris , Joan Roïçde Corella fa gala dels seus coneiximents mitologics i dels seus profun-dissims estudis teolo gics a l presenta r- no s, en les tres divinita ts, Jun o,

P alas i Ve nu s, els tres gra n peca ts: l’a varicia , la superbia i la luxuria.Paris personifica l’oci, enemic de la virtut, a la vista del qual es presen-ten les divinitats ades ya citades.

117



PARL A M ENT EN CA SA DE M ERCAD ER

Pels adjunts de l’obra es deduix que fon escrita entre 1469 i 1471.Comença en esta exposicio: Parl ament o col.lacio que s’esdevench en casa de Berenguer M ercader entre alguns homens d’ estat de la Ciutat de

Valenci a, los quals or denaren les hi stor ials pohesies seguents, ço es, cascu la sua en son elegant esti l.

S’inclou entre les obres de Joan Roïç de Corella, perque fon ell qui,a bon segur, redactà no unicament el text de l’introduccio, sino tambelo que, despres del sopar, narren el mateix Mercader sobre la poesiade Cefal i Proca; Joan Escrivà, sobre la faula de Sila, filla del rei Mimo;L luïs de C a stellvi, sob re l’histo ria de Pacifé, esposa de Mimos, i Jo anPròxita, sobre la poesia de Progmes i Filomena, que estan totes ellesbasades en les obres d’Ovidi.

5 . O B R ES AMO RO SE S

La major part de les obres amoroses, tant en prosa com en vers,tenen alguna relacio en la vida intima de l’autor: tal es el cas deCaldesa, personage al qui dedica varies composicions.

TRAGED IA DE CA L D E SA

Nos trobem davant d’una de les obres mes importants de Corella,

tant pel seu estil com per la seua originalitat: L a tragedia rahonant un cas afor tunat que ab una dama l i esdevench .

Es tracta d’una historia de fidelitat. Comença en una introduccio queprepara els anims del llector i en la que l’autor revela la tristea, ladolor i inclus la desesperacio que s’apoderen de la seua anima.

A continuacio situa l’escenari del d rama en un lloc que es: «Lo delei-t o s, a menissim R egne de Valencia , d ins los murs de la sua major ciuta t»i determina el seu temps, que es al final del regnat d’Alfons elMagnanim i al començament del de Joan II d’Arago.

D ’esta traged ia ha dit Menéndez i Pelayo : «E l fragmento d e lallamada Tr a ge dia , aunque no limpio de afectaciones retóricas, tienepasión y brío. El poeta sorprende a su amada en flagrante delito deinfidelidad, se querella desesperadamente y lanza contra sí mismo atro-ces maldiciones si vuelve a acordarse de tal amor. Ella con muchaslágrimas y suspiros y sollozos pide perdón por su culpa en versos amoro-sísimos.»

La tragedia manté el seu interes perque conté passio i força que

brota de l’interior del cor de l’autor. Els seus versos han passat a l’his-toria i corren de boca en boca. Per la seua gran importancia elstranscrivim ara i aci:

118



Mouras corrent / la tremuntana ferma,E tot s ensemps / los çels cauran en troços;Tornara fret / lo foch alt en la sphera ,Y, en lo mes fons / del mon veuran lo centre;Tinta de sanch / se mostrara la luna,E tot escur / lo sol perdra la forma,Ans que jam es / de mi siau servida ;E lo meu cos, / del prim cabell fins l’ungla,Mirant-ho vo s, / sia pa rtit en peçes,E , tornat pols, / no prengua sepoltura ,Ni rebal mon / ta nt çelera da çendra ;Nis pugua fer / algu gire la lenguaA dir: bon pos / a l’anima maleyta,Si D eu permet / mos ulls vos puguen veure.

119

E P I S TOL A RI A B EL PRINCEP DE V IA NA

Dins de l’obra relacionada en la tragedia de Caldesa, conve desta-car la correspondencia entre R oïç de Corella i el P rincip de Vi an a :Escri u lo Pr incep D on Carlos a M ossen Corel la. Respon M ossen Corel la.

Esta correspondencia cal situar-la abans de la mort del Princip deViana , D uc de G andia , ocorreguda el 26 de setembre de 1471.

El tema que es propon en la primera carta del Princip de Viana alMestre Roïç de Corella era molt del gust del nostre biografiat, perque

coincidia plenament en l’estat interior de la seua propia vida.N’hi ha tres respostes de Roïç de Corella, escrites en llengua valen-

ciana, a les tres lletres del Princip de Viana, escrites en castella.

En estes cartes el Mestre Corella dona al Princip de Viana grans tracta-ments, com el de «Vostra Ma gestat , Lochtinent de la divina magestat...». I lipropina reiterats elogis i afalacs. No es deu perdre de vista que Roïç deCorella era de G andia, i el Princip de Viana era el Duc d’eixa mateixa Ciutat.

En relacio en la tragedia de Caldesa i la seua protagonista, hem dedir que les para ules: «canviant a mor per ra onab le ira , lança re la crueldama en les fondes e braves aigües, e jamai per mi no li sera tramessols un “ req uiescat in pace” », es referixen a ella b en clarament.

L ETRES A YOL ANT D URD EL A

Son dos cartes escrites d’un modo, mes be normal, a una dona. En laprimera, li demana resposta per tal de concretar una entrevista. En lasegona, agrait a la resposta favorable, li demana una atra resposta i li diu:«Lo be q ue us vull, car per letra alguna no seria possible recitar-vos-ho.»

La primera acaba dient:E n vos es ma fe / he tota ma vida;H usa u de merce, / he sera complida .



testimoni de la castitat de Josep i els amors per ell de la muller dePutifar a la que, ya morta en vida, li dedica est epitafi:

Mo rt per amor, / dins lo negre sepulcreE sta lo cos / d’aq uella gipciacha,

Q ui, per Jo se f, / partint-se d ’a quest segle,Ab gran dolor / a ba ndona lo viure.

A mes d’este, tambe n’hi ha un atre molt boniquet, quan tracta deRaquel, que mor per lliurar a son fill Benjami:

Morta d e part, / davall la pedra marbreE sta R achel, / per qui Jacob vivia .

7 . U NE S ATR E S OB R E S

Entre les obres escrites per Roïç de Corella en diverses circumstan-c i e s, es poden cita r:

SEPULTURA D E M OSSEN FRANCI D ’AGU I L A R

Es tracta de l’Elogi fet al cavaller valencià Francesc d’Aguilar, jovei aguerrit soldat que va prendre part en el siti de Loja (maig de 1482),a on ca igue ben ma lalt. Traslad at a C ordova , mori poc despres. P er aixose lamenta el nostre escritor i li dedica la seua tan sentida prosa, perque«en lo verd de la florida joventut l’envejosa mort lo havia ro ba t a la

nob le Valencia ». E s un escrit de ficcio que el compo ngue el dia 2 deginer de 1482 per a consolar a la familia de mossen Aguilar que, ental dia, a bon segur, oferiria sufragis pel repos etern del difunt.

O B R E S E N V E R S

Ademes de les poesies que hem vist entremesclades en la prosa delmestre Roïç de Corella, s’ha de fer resaltar unes atres obres de granin te r es, les quals han colocat al nostre escritor entre els millors classicsva l en cia ns.

1. P OE SIE S R EL IG I OSE S

V IDA D E L A SACRAT ISSIM A VERGE MA RIA , M ARE DE D EU,SENYORA NOSTRA

Es l’obra mes important de Joan Roïç de Corella i està compostaper 183 versos estramps.

Es d’una gran bellea i l’autor sobreix en els seus versos molt perdamunt de tots els escritors i de tot lo que es va escriure en son temps

sobre este genero lliterari.

El text d’esta obra apareix en l’edicio de L o Primer del Cartox a .

121



La versio del Codex de la Biblioteca de Mayans es anterior, ya quel’autor va corregir aci 43 versos. Comparant les dos edicions, es veuenclares les diferencies que n’hi ha.

El seu estil, encara que solemne, sap conservar l’equilibri que exigix

tota obra mistica i un tema religios com es este, i per aixo li dona caloren uns ma tisos d’emociona da bellea. Tra nscrivim els huit primers versosper a delectacio espiritual dels llectors:

Ans que dels cels / girant mogues lo vogiH i de la m ar / agues fermat lo terme,D eu infinit, / en lo seu ora toriVos elegi, / perque li fosseu Ma re.P er ço us guarda / no us vingues al encontreLo Sata nas, / posant en vos l’amprempta

D el primer crim; / puys dins la vostra ta ncaVolia sta r, / per fer-se no vell home.

L ES L A HORS D E L A VERGE M AR IA

El dia 11 de febrer de 1474 es convocava un concurs en Valencia pera honorar a la Santissima Verge Maria. Joan Roïç de Corella hi conco-rregue en una obra de 76 versos estramps, que no conté cap novetat, yaque es una acomodacio de la Vida de la Santissima Verge Maria, adesdescrita. Nomes una dotzena de versos es poden considerar com originals.

El text d’esta edicio es troba en L es Obres o Trobes en L ahors de la Verge M aria , feta pública en Valencia en 1474, i considerada com elprimer llibre impres d’Espanya.

ORACIO A L A VERGE MA R IA

En el titul Oracio a la Sacratissima Verge M aria, tenint son Fi ll , Deu Jh esu s, en la falda, devall at de la Creu , apareix en el Manuscrit de laBiblioteca de Mayans, en la H istor ia de la Passio de Mossen Fenollar ien L o Quart del Cartoixa .

Esta obra, dedicada a Sor Isabel de Villena, abadesa del Monasteride la Sa ntissima Trinita t d e Valencia, conte 56 versos estr amps, t an benc on s tru i ts, d’estil tan elegant, de tal qualitat i riquea de llenguage, quee l l s, ells no mes son mes q ue prou per a fer celebre a l qui els escrivi.

La categoria d’estos versos queda mes que provada per les reitera-des ed icions, co m les de 1493, 1495, 1513, 1518, 1533 i 1564. D espresse n’han fet unes atres.

En l’actualitat estos versos es troben en moltissims llibres i fulletetsi en totes les antologies poetiques.

Tra nscrivim els primers versos del text, t a l com està en L o Quart del Ca r t oix a :

122



A b plor ta n gra n / que nostres pits abeura,E greu dolor / que nostre cor esquinça,Venim a vos, / filla de D eu e mare,Q ue nostra ca rn / dels ossos se a rranq ua,H i le sperit / desija l’esser perdre,P ensant q ue, mort / per nostres greus delictes,Ver D eu e hom / lo fill de D eu e vostre,Jau tot stes / en vostres castes fa ldes.

2 . P OE SIE S AMO RO S E S

POESIES A CAL D E S A

Completant la Tragedia a C aldesa, el Mestre R oïç de Corella escri-gue una serie de poesies dedicadas ad esta gran dama. Se’n conserven

algunes; i d’atres han desaparegut.Pareix que esta dama, Caldesa, existi realment. Corella l’admirava

nomena nt-la «inclita donzella en bellea sens par» i estava d’ella perduda -ment enamorat. Per lo que es deduix, ella no li fon molt fidel. La gamadels seus versos, que va des de la mes gran i admirada veneracio fins ala satira mes despiadada, descobrix l’interior de Corella en totes les seuesefusions sentimentals, pero tambe el retrata com al gran poeta de l’amor.

D ’entre tot es estes poesies es desta q uen:

Cobles a Caldesa . – Que son una diatriba contra Caldesa en la qual

diatriba es posen de manifest tots els fondos roïns d’esta dona, en unacruea sense pietat.

D ebat en cobles . – Esta poesia consta de tres parts: la primera escom una continuacio de les injuries contra Caldesa; la segona es comuna resposta a Corella, posada en els propis llavis de Caldesa; i en latercera, seguix glossant la vida moral de Caldesa.

D es en ga ny . – Es una atra peça que pertany al mateix tema que nosocupa, pero es diferencia per la forma de tractar el tema, ya que hofa d’una manera alegorica i filosofica. D’aci que apareguen els perso-nages Narcis i Pigmalio.

LA SE PU LT U R A

D ins del tema amo ros, destaq uem a ra algunes poesies, com esta enla que Mossen Corella descriu la sepultura de la seua enamorada enuns tons d’elegia, pero matisant detalls amorosos, tal com l’unio de lesseues animes bessones.

C O R C R U E L

Es una atra bella poesia que Roïç de Corella dirigix a la seuae na m or a d a .

123



LA BA LAD A D E L A G A R Ç A I D E L A S M E R L A

Esta balada ha segut qualificada com la millor composicio amorosa delnostre escritor, puix que, a pesar del seu estil renaixentiste, ha sabut mati-sar en estos versos el seu llenguage en una finor i elegancia indiscutibles.

LO PLANT D’AMOR

D ins del tema am oros, desta ca ta mbe, igual que en la seua produc-cio feta en prosa, el seu famos Plant d’A mor o L a mort per amor , coml’obra mes original que es coneix en Llengua Vale nc i an a .

LA MORT PER AMOR

E s una poesia m olt interessant q ue es dist inguix pel tema «de

l’ocell». E ste tema ya apareix en els versos dedicats a la viuda Flors deVallterra, com hem vist a l tractar de l’obra dedicada a la G loriosa Sa ntaM ag da l en a .

S OTMESSIO D ’AMO R

Es tambe una poesia del mateix genero de les que venim descrivinten esta relacio, a on l’autor es lamenta de no ser gens comprés enl’amor seu.

R E Q U E STA D’AMOR

Esta poesia amorosa ha arribat a nosatres d’una manera estranya.Be siga pels copistes, o be perque aixina ho va voler l’autor, està redac-tada mig en vers i mig en prosa rimada. D’ella unicament s’ha conseguitel Jardinet dels Orats.

3 . U NE S ATR E S P O E SI ES

Entre els intelectuals d’aquell temps era prou corrent el debat sobrediversos temes, tant en prosa com en vers. Les tres peces següents son

d’este genero.

¿P O T MATAR P IE TAT ?

Es un debat entre Mossen Fenollar i Mossen Corella. El primerpregunta si Pot matar pietat , a lo que Corella respon afirmativament,provant-ho en eixemples.

F L O R S D E L S A B E R

D ebat poetic entre Mossen Corella i el P rincip de Via na , D. C ar les.Partix de Mossen Corella i contesta el princip D. Carles. Es un elogi ales virtuts intelectua ls i mora ls del P rincip de Vi a n a .

124



A BERNAT DEL BOSCH

Es una rara poesia, perque, en conte d’elogiar a Bernat del Boscha qui va dirigida, l’ompli d’insults, t a ls com «de mala ts t abernacle», «corple de pecats», i utilisa diferents f rases llat ines, per ta l de fer redo el

seu pensament.

C O B L A D E D O S SE NY O R S

Esta poesia està escrita, tal com es fea prou a sovint en aquellaepoca, de ta l manera «que, legint-la per la rch, diu contentament e,legint-la per mita t, d iu descontenta ment».

4 . P O ESIE S PE R DU D E S

L O PASSI EN COBL ES Consta en certea que Joan Roïç de Corella va escriure esta obra,

segons un document del 13 de ma ig de 1502; en ell es pa rla d e «loreverent mossen Joa n de C orella» que «q uonda m feu e ordena fer- l o»,referint-se a L o Passi en cobl es . I en eixe mateix document, els juratsdonen permis a son fill, nomenat, com ell, Joan Roïç de Corella, per aque l’imprimixca, o rdena nt «que nengu a ltre sino a quell sta mpe e fa çasta mpar aquella d ita obra d ins lo terme de dos a nys».

I I I . O B R A LLI TE R AR IA

Hem donat una visio global sobre la bibliografia de Joan Roïç deCorella. Ara ya podem entrevore la grandea d’un prosiste delicios i d’unpoeta insigne que no va tindre rival en tots els dies de la seua vida, tantper la seua inspiracio lirica com pel seu modo de fer obra lliteraria.

A mida que anem profundisant en l’estudi de les seues obres,quedem maravellats i anihilats davant de la capacitat de treball d’unhome que fon capaç, d’arribar a sobreixir entre tants ingenis que, per

aquella epoca, conreaven les lletres en la nostra ciutat, com forenB erenguer Mercader, Joa n E scrivà , G uillem R amon de Vilarasa , Lluïsde C astellvi, Joan de P roxita , B ernat Fe no l l ar, B ernat d el B osch, i unsatres mes, en els quals compartia la seua amistat i aficions lliteraries enaquell famos cenacul lliterari, breç de l’expressio renaixentista de lanostra cultura valenciana.

Corella fon un home de vocacio lliteraria, tal com hui es diu, dededicacio plena, absoluta, fins a convertir la lliteratura en vida propia,com a meta dels seus ideals humans, com a divertiment i, inclus, com

a lliberacio de les seues propies passions. No d’un atre modo s’explicala quantitat de les seues obres, la diversitat de temes tractats i la profun-ditat en que ho fa dins dels nous canons de l’Humanisme lliterari.

125



No es gens facil trobar elogis d’un escritor entre els seus contem-p or an eu s. E l mon de les lletres sempre ha segut prou dificil. L a gloriaaplega als escritors, quasi sempre, despres d’haver mort. Pero el mestreCorella tingue la sort d’obtindre, ya en vida, grans distincions i alaban-ces dels seus coetaneus.

Aixina, en la Q ue stio , presentada per mossen Fenollar a mossenVidal, a Verdanxa i Vilaspinosa, en la que s’elegix com a juge a Corellatrobem estos elogis:

E n boca de Ve r da nx a :

«Virgili vivint / d’a quest a prenguera ;teolec es gran / doctor laureat ... »

I Vilaspinosa afirma:

«Si Tul.li escrivint / a vos coneguera ,ab ta n gran saber / q ue D eu vos ha dat,ni prosa, ni rims / jam es componguera;oint vostre dir / Misseau no es perdera,i Orfeu de sonar / se fora d exat.»

Com que Corella no intervingue en esta Qu estio , el nou juge, MiguelEstrela, digue d’ell:

«L o mestre gran / de la scient milicia,la clara lum / d’esta ciutat tam anya,

l’abundant riu / q ue farta tota E spanya,lo foc ardent / que encen vera a micicia ,la tuba gran / que fa b allar justicia,si en tal fer / no vo l pronunciar.»

D e tots els seus contempora neus trobem a laba nces, pero no podemometre les d el P rincip de Via na : «dulce estilo», «pa labra s pa sibles», «dea lto compas e sentencia»; ni la de Jo an G açull, que a rriba a dir:

«Ai! per ma fe:saber llegir es molt gran be

sols per aço.»¿Per a que?: Per a poder llegir les poesies del mestre Corella.

D e la seua prosa diu Milà i Fonta na ls: «Tingué molt crit com a poetai autor de prosa elegant, en la qual escrigué algunas narracions religio-sas i altres profanas.»

I dins d’este camp de la poesia, veja’s el juï que emet d’ell el granMarceli Menéndez i P elayo : «E l único poeta de fines del siglo X V, aquien sus tendencias hondamente clásicas conducen alguna vez a la

imitación no deliberada, y por lo mismo más significativa, del ritmoitá l i co, es el valenciano Juan Ruiz de Corella, uno de los escritores máspulcros y limados de su lengua en verso y en prosa. Corella no

126



abandona el acento de la cuarta (sílaba) pero da al metro un movi-miento marcadamente yámbico, mediante la acentuación de la sexta. Asíen estos versos de la Tragedia a C a ldesa:

E s-me la mort / mes dolça q ue no sucre;

Si fer-se pot , / en vostres braços muira...Si us pa r q ue y b ast, / per nostres mans espire,H o si voleu, / cuberta de sceliciH ire pel mon / peregrinant romera .

Con razón dijo Milà que estos versos estaban ya cerca no solamentede los de B oscá n, sino de los de G arcilaso.

Finalmente el verso suelto, que es la más generosa y libre forma dela poesía moderna y la que puede dar más aproximado trasunto de labelleza antigua, tuvo en Boscán su primer artífice castellano. En proven-

zal y en catalán (léase valenciano) existian los llamados estramps qu eson triadas de indefinido número de versos, si no agrupaciones, por logeneral, de ocho en ocho (a veces hasta de catorce) separados por unalarga pausa de sentido. Ausias March los tiene muy notables, especial-mente en el Cant Espir itual y mejores todavía y de carácter más clásicoMo ssen R uiz de Co rella, por ejemplo en la Tragedia de C a ldesa:

Mouras corrent / la tramonta na fermaE tots ensemps / los cels caura n en troços;Tornara fret / lo foch alt en la spera ,

Y en lo mes fons / del mon veuram lo centre;Tinta de sanch / se mostrara la luna ,E tot escur / lo sol perdra la forma...

En estramps compuso el mismo Corella su bella y sentida Oracio a la Sacratissima Verge Maria teni nt son Fi l l Jhesus en la falda davallat de la Creu , una de las pocas obras de verdadera inspiración lírica que hayen este tiempo y en esta escuela.»

Crec que, en estes paraules en llavis del mestre de critics lliteraris,D. Marceli Menéndez i Pelayo, queda dit tot. Pero siga’m permes, si

mes no, acabar est apartat en esta reflexio.Es molt important l’estudi, dut a terme, sobre l’influencia italiana

dels nostres autors del sigle XV. Esta influencia existix realment, i yodiria que es natural que existira, perque tant els escritors italians comels valencians d’aquella epoca hagueren de beure en les mateixes fontsde la lliteratura grega i llatina; pero es just afirmar, quan nos referimal mestre Corella, que, en un esforçat i sorprenent equilibri, sabe libarlo millor dels classics per a enriquir la nostra Llengua Valenciana i llibe-r ar-la de la vulgaritat en que van caure no poques llengües d’aquellmateix temps.

Coneixedor a fondo dels classics grecs i llatins, va saber despendre’sd’una constant generacional per a fer el transit d’una mentalitat de la

127



baixa Edat Mija a un humanisme lliterari, tal com ho van fer uns atresescritors europeus, contemporaneus seus.

Com a escritor mitologic, glossa les gestes dels heroes i deus grecsi romans; pero, com a autor dels seus dies, escriu en gracia i esponta-

neïtat que li brollen, com un torrent desbordat de son cor amador deles persones que el rodegen i l’envolten, igual que de Crist i de la seuaMa re B enditissima a la q ue volia ta n tendrament. E ls seus versosd ’ amo r, la seua poesia religiosa i t o ta la seua litera tura pareixen, unesv olte s, ca scades ca dencioses incontenibles en els seus llavis; unes a tres,gotes insignificants de rosada, tremolins d’emocio que van prenent milreflexos al ser besats pel sol de la seua privilegiada inteligencia.

D’esta manera ana teixint el gran mestre Joan Roïç de Corella laseua obra lliteraria, filla de son cor apassionat i del seu talent de privi-legi, fins a deixar-nos eixe monument que creà la seua fantasia al donara la seua paraula un verdader ritme musical, una autentica harmoniaque recrea els oits i es clava dolçament en l’anima del llector.

I V. D E N O MI NACIO D E LA LLENG UA

I seguint l’orde establit en est estudi, passem a tractar de l’apelatiude la nostra Llengua Valenciana en l’obra del nostre biografiat, el cava-l l er, teolec i mestre en el bell dir, Mossen Joan Roïç, de Corella.

Els escritors que defenen la tesis catalanisant, afirmen continuamentque la llengua viva, la parlada normalment pel nostre poble, el del sigleXV com el dels nostres dies, està plagada de paraules i formes verbalsi nco rre ct e s, ta nt q ue, segons ells, no te cab uda en els t exts cults escritsen llengua lliteraria, i tenen l’atreviment d’acusar ad alguns dels autorsvalencians quatrecentistes de no tindre un sentit rigoros de l’obra llite-raria ni, en conseqüencia, de la pulcritut idiomatica.

En el cas del nostre autor, yo remetria al testimoni, ades ya citat,de Menéndez i Pelayo, per creure’l de molta mes categoria i de major

rigor cientifica de la que tenen estos mestres que volen fer-nos accep-ta r els seus dogmes, «quia ma gister dixit» o per l’a ureola que els ha no s’han deixat teixir al voltant de les seues persones.

D iga m q ue ells ma teixos deuen reconeixer, per ser mes clares quela llum del dia, dos coses fonamentals: la categoria dels nostres classics,i que els nostres autors ha n dit ta xativa ment q ue escriuen «en L lenguaVa l en cia na ».

Estos senyors de hui, atordits per tantes, contrincades i dificils expli-cacions que intenten donar a les paraules dels nostres classics –per cert

tan diafanes–, arriben a assegurar coses inexplicables en la ploma delsqui es dediquen a l’investigacio cientifica i a escriure obres de distintacategoria lliteraria. Com a boto de mostra, aci van estes frases, per via

128



d’e i xe m ple, que es referixen a escritors del sigle XV: «H i apa reix elmateix valencià, pero molt relativament, i, sense dubte involunta-ria m en t.»

Referint-se al mestre Roïç de Corella escrigue Jordi Rubió i

B ala guer: «No creo q ue con el nombre de “ va lencia na prosa” se quisieraindividualizar tal estilo. Valenciana prosa significa simplemente para miprosa valenciana, ni más ni menos, es decir, la que se escribía por losvalencianos para distinguirla de la que se escribía por los catalanes.»

Yo respete la teoria del senyor Rubió i Balaguer, a qui admire perla seua ingent i equilibrada obra lliteraria i en qui compartixc moItscr i t er i s, pero lamente no esta r gens d’a cort en el seu juï q uan parla dela nostra Llengua Va l en cia na .

E l senyor Ma rtí de R iquer af irma tambe: «Crec que “ la va lencia na

prosa” designava el ca ta là ret òric i ampulós del tipus de les proses deRoiç de Corella.»

El pensament del senyor Riquer es tan fragil i de tan escassos fona-ments que ell mateix diu: «E ncara que no es pot donar com a segur iencara que potser no hi ha en tot això una intenció plenament defi-nitòria.»Pero, fent honor a la veritat i per damunt del defecte d’atribuira la llengua catalana allo que, en realitat i estrictament, es de laValenciana, hem d’agrair-li al senyor Martí de Riquer, tot lo que ha fetper les grans figures de l’Edat d’Or de la nostra lliteratura valenciana.

La seua valuosa obra, duta a terme, mentres els valencians, llevat d’al-guna excepcio dormien sobre els llorers conquistats, es digna d’elogi.

Finalment, aduim una frase del valencià Joan Fuster, que el quali-fica plenament : «L a llengua de Jo an R oiç de C orella, excepte a lgunespeculiaritats morfològiques, escasses en nombre, tampoc no s’apartad’aquesta tònica (la de Martorell) si no és per l’accentuació de l’airellat initzant.» Aca ba dient: «Aq uesta és, doncs, la “ llengua va lenciana ”del XV. Ningú dels qui usaven aquesta nomenclatura no pensava erigir- laen llengua independent de la catalana. Es tractava nomes d’un canvi de

noms.»Molt be: «Ma gister dixit.» Aço es lo que s’intenta a irejar davan t delpoble pla: q ue tot es «Qüestio d e noms»a fi de, repetint-ho sense parar,f e r-li creure, fins a crear-li ha bit, que lo q ue pa rlem no es va lencià , sinoca ta la, i lo q ue els nostres classics dien «Llengua Va lenciana » o «valen-ciana prosa»era la manera de dir els valencians que escrivien i parlavenen catala. I tot aço, ¿per a que? Per a dir despres, com a conseqüen-cia, que la nostra cultura, la nostra historia, els nostres furs, la nostrageografia, el nostre folclor, etc., tot, tot es catala.

¿En quina autoritat cientifica conta el senyor Fuster per a afirmarque no cap dels escritors de la nostra Edat d’Or pensava en erigir laLlengua Valenciana com a independent de la catalana?

129



Crec honestament que haurem de fiar-nos mes del testimoni cons-tant de sigles, contrastat per molts prohomens sense perjuïns de capc l ass e, que del d’uns senyors q ue a ra nos a sseguren una teoria en plenai apassionada polemica, al dictat d’uns movils que no es la meua inten-cion ara jujar perque ya estan mes que clars.

Encara mes, son els propis escritors catalans els qui, molt abans dela polemica a que nos referim i que no hem provocat nosatres, els valen-cia ns, perque estavem molt a gust i tranquils en la nostra propia casa,afirmen clarament i en honestitat cientifica lo que es natural i esdespren llogicament de l’examen intern de les obres dels nostres classicsva l e n c i an s.

R. Miquel i Planas, en l’edicio de les obres de Joan Roïç de Corella,diu en la primera pagina de l’introduccio: «C om a determinació de lapàtria de l’escriptor, hi ha encara el fet d’ésser constantment dita “vulgarllengua va lenciana ” la en qué són escrites les seves obres; sab ut es queab aital qualificació els escriptors valencians han distinguida, des delcatorzèn segle ençà, llur parla natural del llenguatgne propi dels cata-lans de l’antic P rincipat .» C larament el senyor Miquel i P lana s a firmatres coses: que Joan Roïç de Corella escrivi les seues obres en LlenguaValenciana; que este fet confirma que mossen Corella era valencià; isobre tot, reconeix i confessa, de la seua propia observacio, que elsescritors valencians, des del sigle XIV, han dit que escrivien en LlenguaValenciana, per tal de distinguir-la del llenguage propi dels catalans de

l’antic Principat. Creem que este testimoni es transcendental i posa sufi-cient llum per a aclarir esta polemica.

El propi mestre Corella, de qui s’ha dit per tota la critica que laseua obra es una de les de mes gran merit de la nostra poesia i que«no te riva l en a q uella epoca», es ell ma teix q ui af irma , en el colofode son Pr imer del Cartoixa que està «trelladada de la ti en Va l en c i an aL engua», i aço no ho diu perque si o involuntariament, sino sabent moltbe lo que es dia, puix que nos consta, pel mateix colofo, que fon escritper ell, «hi per ell ma teix corregit , smena t, hi ben exa mina t».

No estem disposts a combregar en rodes de moli ni a caure en elllaç que nos paren els enemics de la Llengua Valenciana. Joan Roïç deCorella, conscientment, en la claritat de la seua preclara inteligencia,despres d’haver corregida, esmenada i ben examinada la seua obra, diuque l’escriu en Llengua Valenciana i no en catala.

Igualment, i per a que es veja la continuïtat del seu pensament, enel Segon del Cartoixa nos repetix que l’obra està «traduida de lat inalengua en valenciana prosa»i tambe torna a dir el mateix autor, abansde morir, que corregi i examinà l’obra : «sus de la mort sua , corregidahi exa mina da ».

I per a que no fora unicament en la seua voluminosa obra E l Cartoixa ,a on apareguera expressament que escrivia en Valenciana Llengua, va

130



voler tambe en una atra obra seua, L a H istor ia de Jos e f, fi ll del gran p atr i archa Ja co b , deixar consta ncia que escrivia «en vulgar de va lencia naprosa», lo q ue vol dir q ue escrivia en la llengua viva pa rlada pel poble.

El mateix Martí de Riquer no te mes remei que reconeixer-ho quan

diu: «afirma Corella (en la seua H istor ia de Josef fi ll del gran Pa t r i ar c a Jac ob ) que l’ha escrita “en vulgar de valenciana prosa” i no oblidemque “ vulgar” vol dir “ llengua viva” en oposicio a l llati.»

I com a final d’este capitul hem de fer constar que el valencià, queescrivia el mestre C orella, no era un va lencià «col.loq uial», com algú hadit en pla de despreci, sino el mateix que usava, en tota l’elegancia delbell dir, en la tertulia que animava en casa de Berenguer Mercader i ala que assistia lo mes selecte de la societat intelectual valencianad’aquell temps i a on el nostre escritor Corella, segons frase d’un catala,«ressurt entre els poetes del P arnas de Va lencia com un xiprer entreells». I en el ma teix text de l Par la men t en casa de Berenguer Mercader,i per tal que quede com a monument escrit de major excepcio dels llite-ra ts mes insignes de l’epoca , s’a firma d’ell que «als vivents tots excel.lia,en celsitut de a lt estil, en vulgar de va lenciana prosa».

131



TRANSCRIPCIO DEL TEXT DEL COLOFO DEL PRIM ER D EL CA RTOX A ,EDICIO DE 1518

Acab a la primera part d el C artoxa en la vida d e Jesus D eu hi Senyor nostre,trellad ada de la ti en VA LE NC IANA LE NG UA , per lo ma nifich hi reverend mestre

Joan Roiç Corella, cavaller hi mestre en sacra theologia hi per ell mateix corregit,smenat hi ben examinat a pregaries del molt reverend y magnifich frare Jaume delB och, cavaller religios del sagrat orde de la sagratissima Senyora nostra Ve r g eMa ria de Mont esa, a despeses de Jo an Tr i n xer, mercader de libres, ciutada deBarselona. Estampat en la insigne ciutat de Barselona per mestre Joan Rosembachalem any, a X VI del mes de octubre, any mil D X VII I.

133

TRANSCRIPCIO DEL COLOFO DE L A SEGONA PART DEL CARTOX A

Deo gracias

A honor, laor y gloria de la Trinitat sa nctissima a caba la segona part d el Ca rtoxa,traduhida de latina lengua en VA LE NC IANA PROSA per lo molt reverend emagnifich mestre en sacra theologia mossen Joan Roiç de Corella, y per aquell,diligentment, ans de la mort sua, corregida hi examinada; la qual fon apres, en

gran vigilancia, effigiada y empremptada en la inclita Metropolitana ciutat deValencia , en lo a ny Jubileu de la na tivita t jocundissima de nostre Senyor D eu JesuCrist Mil cinch cents.



TRANSCRIPCIO I FINAL DEL COLOFO DE LA PRIM ERA PA RT DELCA RTOX A , EDICIO VAL E N CIA NA D E 1496

“ ... hisme: y l’amor del prohisme a la a mor de D eu no contraste; es ama r loprohisme voler que a D eu ame. Fer oracio en la monta nya significa q ue, dexades

les cupiditats terrenes, desigen les celestials alegries, y que axi en alt la nostra pensapu g e, q ue sola, en secret, a b lo Senyor parle. D iu Sant G regori de dia lo Senyoren ciutats feya miracles y de nit feya oracio enles la montanya perque mostre alsqui lo sagrat evangeli priquen que, per la contemplacio de studi, la vida activa nodexen; ni per les obres de la vida activa los goigs de la contemplacio obliden, masen lo repos de la contemplacio pohen lo que apres puguen explicar als pobles.Beguen los pobles de aquell or potable que ells contemplant han pogut beure ydeuen atendre, que Sant March y Sant Luch dien quel Senyor no pogue, per lamolta gent, entrar en la ciutat de Cafarnaum, y ques aparta en lo desert en lamontanya; pero no fon en aquest dia quand guari lo mesell de la lebrosia en loqual, diu Sant Matheu, que entra en la ciutat ans que la fama se stengues per tots

los pobles; hi axi Sant Matheu continua aquest miracle ab lo miracle del serventde centurio paralitich.

O r a ci o

Senyor Jhesus, qui de la montanya excelsa de la divinitat de ton Pare i est deva-llat en la vall de liris del imaculat ventre de la tua Verge mare, perque guarisesla general lebrosia de natura humana, yo, miserable lebros, de diverses macules depecats infecte, prostrat sobre la terra , humilment a Tu, Senyo r, ado re. Si vols, TuOmnipotent, me pots fer munde; sten la tua ma potentissima y toque la tua pietathi misericordia la corpora l y spiritual lebro sia de a quest lebros miserable q ui a Tu ,tot poderos y misericorde, invoca. Ages merge de mi penident segons la multitutde les tues misericordias: y mana a la lebrosia quem dexe. ¡Deu meu!, ¡misericor-dia mia!, qui no vols la mort del pecador mas que vixca his penida en mi pecadorho mostra q uen l’anima no muyra, ma s q ue a Tu dolç, piad os y misericorde meconverteixca y eternament en tu vixca. Amen.

[ CO L OF O ]

Acab a la primera part d el C artoxa en la vida d e Jesus D eu hi Senyor nostre,trellad ada de lat i en VA LE N CIANA LE NG UA per lo magnifich hi reverend mestreJoan Roiç de Corella, cavaller hi mestre en sacra theologia, hi per ell mateix corre-git, smenat hi ben examinat a pregaries del molt reverend hi magnifich frare Jau me

del B osch, cava ller religios del sagra t orde de la sacratissima Senyora nostra Ve rgeMaria de Montesa. Stampat en la insigne ciutat de Valencia a tretze de abril, anyde la salut nostra MCCCCLXXXXVI.

135



TRANSCRIPCIO DEL PROLEC DE LA H I S TORIA D E JOSEP, FIL L D ELGRAN PATRIA RCHA JAC O B

Prologo de la ystoria de Joseph, fill del gran patriarcha Ja co b.

Perque manifestament se mostre com nostre Senyor Deu, endreçant aquells eexalça qui ab virtuosa vida en la sua magestat lur sperança fermen d’escriure envulgar de VAL E NC I ANA PROSA la historia de aquell, de virtuts exemple, Jo se p h,fill del gran patriarcha Jac o b. E n la virtuosa vida del q ual, ab lum clara se contem-pla com la divina providencia sens força: e que siam atribulats com a benigneSenyor e pare: per major be nostre comporta.

Del hoy que per enveja los altres germans a Joseph tenien.

La iniqua, trista, misera enveja que ab intristits ulls mirant les prosperitatssempre deplora, ab lo veri de les sues mortals satgetes havia nafrat los animos epenses dels fills del gran patriarcha Jac o b, q ue a lguna cosa a lur vista de ta n gran

offensa presentar no’s podia com la mansueta benigne presencia de lur germaJoseph, lo qual son pare Jacob mes quels altres amava perque, nat de mare este-ril en lo temps de la sua edat antiga, era fill de aquella benusta e bella Rachel,per la qual, en treball de fatiga delitosa, era stat fael servent quatorze anys deLaban, son oncle. Havia Rachel en gran dolor de Jacob a la iniqua mort pagat logeneral deute, dexant a Joseph, son fill, en virtuts e bella semblança e figura sua,lo qual Jaco b, son pa re, gua rdava com a pen ... »

137



138



139

El crit de la llengua

Documents

Transcript of El crit de la llengua