VoluntariatEls dijous de 3 a 5pàg. 11

ACRMCrònica d'un carrousselpàg. 28

Recordant un amicL'amic Manelpàg. 6

Revista Semestral de l’Associació Cultural i RecreativaNúm. 32 - Juliol 2013

c/ Torres i Jonama, 54 • 17253 Mont-ras (Girona)

Tel i Fax: 972 301 492

tancaments.montras.sl@gmail.com

ENS DEDIQUEM:TANCAMENTS PVC I ALUMINI, OBRA NOVA,REFORMES D’OBERTURES (substituïnt marcs de fusta),PERSIANES, PERSIANES MOTORITZADES I PERSIANES ALICANTINES,PORTICONS, MALLORQUINES, MOSQUITERES, BALLESTES,PORTES D’ENTRADA, MAMPARES DE BANY, MIRALLS, VIDRESTREBALLS DE SERRALLERIAFERRO I INOXDISPOSEM D’ESPECIALISTES ENFUSTA, PARQUETS, TARIMES DE FUSTA, PÈRGOLES,PORTES D’INTERIOR, ARMARIS, PORTICONS

TANCAMENTS MONT-RASpvc i alumini

3

Sumari

La Marieta informa Hola!Torno a ser “La Marieta”.

Que feliç que sóc! Sí, molt feliç. El tarannà d’aquest poble em té sa� sfeta i plena d’alegria i bon humor. Cada dia al despertar em pregunto: Quina en deuen estar preparant? I si us dic la veritat, això em té molt il·lusionada.

“Els dos aneguets!”. Carai! ja som a la Quina de Nadal. Quina gresca! Quines paneres plenes de torrons i cava, del pagès i de la pagesa, joguines i un munt de regals...! S’apropa el Nadal, la il·lusió, uns dies per gaudir juntament amb la família. Els més me-nuts preparant la Fireta de Nadal... és que no paren quiets eh?! Això fa goig. Passarien quatre dies i ja seríem encetant l’any amb la nit de reis. Observava a tota la gent a la plaça de l’església, els pe� ts apropant-se a recollir el regal de mans dels Reis Mags, els pares prenent una xocolata calenta per fer passar el fred... i els al-tres a la vora dels xaiets i galls d’indi juntament amb la Casandra. La Nit Màgica i jo era allà... quina passada!

Uns mesos enrere us preguntava allò de que, què més podia de-manar una mascota? Però veig que aquests se les inventen totes i a mi m’ho fan passar d’allò més bé. No van passar ni quatre dies més que ja estàvem beneïnt els animals i gaudint del III Con-curs popular de bellesa canina. Quin dia més entre� ngut! Jo, com a marieta, vaig fer moltes amistats... tu diràs, amb tant de gos i animal! Després va arribar el carnaval i, tot seguit, ja estàvem preparant les ca� fes pel dia de Corpus. I enmig de tot això, la comparsa per les Festes de Primavera del poble veí. Això va ser una veritable novetat per a mi, així com una gran alegria per les més de cent persones que van par� cipar-hi. Mai a la meva vida com a mascota havia guanyat un primer premi... i així va succeir! Per això us dic amics que jo ja no hi cabo, no puc demanar res més! Però tota aquesta colla està disposada a demostrar-me que encara hi ha moltes coses per fer. “I jo, encantada”.

Va arribar el dia de Corpus. Quines ca� fes més maques! Vaig gau-dir com una marieta, de fl or en fl or, i mai millor dit. No vaig ado-

nar-me'n i, de cop, amb una bufada de vent, ja no sabia allà on em trobava... Però si era a l’església! I aquella olor que feien les fl ors, i tots aquells testos tan macos.. semblava un paradís! Vaig aixecar el vol i quina vista tan fantàs� ca vaig trobar-me: l’església també estava plena de ca� fes i, sorprenentment, vaig trobar-me amb un veritable jardí de fotografi es. Fins a dues-centes fotos dels setze anys de ca� fes de Corpus a Mont-ras. Una veritable experiència, una feinada i quantes cares conegudes que ja no hi són... però que, amb el seu record i granet de sorra, fan possible que puguem anar teixint la meravellosa història del nostre pe� t poble.

Ah! I altra vegada m’han tret a passejar! Aquesta vegada ha estat al llarg d’una setmana per unes terres molt maques, el Sud� rol: Verona, Levico Terme, Bolzano, Merano, Venècia, Moena, Sass Pordoi (a 2.950 metres sobre el nivell del mar), les Dolomites... allà sí que vam fer una bona neteja de pulmons! I quins paisatges! Sant Vlrich, Kastelruth, Rovereto, el llac de Garda, Malcesine i Sir-mione... Inclús vam visitar una de les fàbriques de joies més grans del món, o sigui, que no sé què més puc explicar-vos! Amb aques-ta gent has de portar sempre les piles ben carregades. A banda, un ocellet amic meu m’ha confessat que ja es troba preparant un nou projecte de sor� da!!!

Com podeu comprovar, tot és dut a terme amb molta il·lusió i amb ganes de passar-ho bé. Us encoratjo a que, a tots aquells que encara no ho heu fet, us apropeu a aquest grup tan maco per a que puguem gaudir tots junts d’aquestes trobades tan entranya-bles, que donen lloc a moments molt especials.

I per fi nalitzar, aprofi to l’ocasió per desitjar-vos una molt Bona Festa Major.

“Vilatans de Mont-ras, es� reu les mans,i agafats farem una rotllana,

que junts pe� ts i grans,ballarem per Mont-ras la seva sardana.”

• Editorial, salutació 3• Serveis 4• Programa festa major 5• Recordant un amic: L’amic Manel 6• Escola Torres Jonama: L'Escola verda de Mont-ras 8• Voluntariat: -Una temporada de trobades 10 -Els dijous de 3 a 5 11• Amics del pessebre: No� cies dels pessebristes 12• Esports: -Resum de bitlles 2012-2013 13 -C.E. Mont-ras 14 -Club Pa� Mont-ras 14 -Funky 15

• Espai Jurídic: Taxes judicials. Injus� cia de ple dret 16• La Biblioteca: El llibre del recuit. Presentació 18• Corpus: La Fes� vitat del Corpus 19• Aliments de temporada: L'espàrrec de marge 22• Cuina: Pollastre amb sèpia i escamarlans 23• Història: Aparell de càlcul, l’àbac 24• ACRM: -Gran quina del pagès i la pagesa 25 -Bellesa canina. III concurs popular 26 -Corpus. Col·laboració amb les ca� fes 27 -Crònica d'un Carroussel 28 -Sor� da a Venècia i Sud� rol. 30• Passatemps 34

Dipòsit Legal: GI-771-97EDITA: a.c.r.m.PORTADA: Joan MatésFOTOGRAFIA: Arxiu A.C.R.M.REDACCIÓ, INFOGRAFIA: A.C.R.M.IMPRESSIÓ: IMPREMTA PAGÈS - ANGLÈS

f

CONSELL DE REDACCIÓ: Jordi Fuster, Pere Colomer, Margarita López, M.Àngels Sánchez, Joan Matés,Anabel SanchoCOL·LABORA: Pare Joan Badia, Pere Colomer Nadal, Odilo Bangueses, Maria García, Guillem Bossacoma,Comissió de Ciències i Comite Ambiental d’Alumnes de l’Escola Torres Jonama de Mont-ras, Susan Sabater,Javi Gómez, Juli Sais, Ernest Darder, Montse Lladó, Alba Doga, Alfons Peiró i Genís Jofra

Ajuntament de Mont-raswww.mont-ras.catPlaça de l’Ajuntament, 1 - 17253 Mont-rasTel. 972 301 974E-mail: ajuntament@mont-ras.catdilluns de 9 a 14 h i de 17 a 20 hde dimarts a divendres de 9 a 14 hdissabtes de 10 a 13 h

BibliotecaTel. 972 301 292E-mail: biblioteca@mont-ras.catDe dilluns a divendres de 16 a 19 h

Pij (Punt d’informació juvenil)E-mail: pij@mont-ras.cat

Jutjat de PauDimecres de 12 a 13 hAssistent Social i PsicòlegTel. 972 301 974Dijous al ma� (Cal concertar cita prèvia)

Consultori MèdicC/ Torres Jonama, 2 - 17253 Mont-rasTel. 972 301 509Dilluns de 18 a 20 hDimecres d’11 a 13 hDijous de 8 a 10:30 h

CorreusPlaça de l’Ajuntament, 1 - 17253 Mont-rasDe dilluns a divendres de 8:30 a 9:30 h

Església St. Esteve de Mont-rasDiumenges i fes� us a les 11 h.

Escola Torres Jonamawww.xtec.cat/torresjonamaC/ Torres Jonama, 9 - 17253 Mont-rasTel. /Fax 972 304 769E-mail: ceiptorresjonama@centres.xtec.cat

Farmàcia Begoña MontalbanC/ Torres Jonama, 15 - 17253 Mont-rasTel. 972 304 959Dilluns a divendres de 9 a 13:30i de 17 a 20:30 hDissabte de 9 a 13:30 h

Recollida de trastos vellsSegon i úl� m dilluns de cada mes(Cal avisar a l’Ajuntament uns dies abans i dei-xar els trastos al carrer a primera hora del ma� )

Deixalleria mòbilDe les 11 a 14 hores, l’úl� m dilluns de cada mes a l’aparcament del pavelló poliespor� u.

Dipòsit de branques de podaDe dilluns a divendres de 16 a 18 h al camp d'esports, (accés pel carrer Tramontana)Del 15 de juny al 15 de setembre aquest servei no s'oferirà per l'alt risc d'incendi.

Recollida de cartróals comerços porta a portaCada quinze dies segons calendari

Telèfon d'emergències 112Urgències sanitàries, Ex� nció d’incendisi salvaments, Seguretat ciutadana,Protecció civil.

Serveis

4

L’organització es reserva el dret de modifi car qualsevol acte per causes alienes a la seva voluntat.Com és tradicional tots els actes de la Festa Major són gratuïts, excepte la degustació de Cuina Catalana i el Teatre.La reserva d’una taula i 6 cadires 2 dies té un cost de 35€, es poden reservar a l’Ajuntament del 15 al 24 de juliol, de dilluns a divendres de 9 a 14 h). Cal portar el � quet de reserva tots els dies de la Festa Major.

www.mont-ras.catAjuntamentde Mont-ras

Diputacióde Girona

Diumenge 28 de juliol A l’esglésiaA les 10:45 hOFICI SOLEMNE. Cantat per la Coral Parroquial St. Esteve de Mont-ras

A les 11:30 hMitja AUDICIÓ DE SARDANESamb la cobla ELS MONTGRINSA les 12:30 hVERMUT DE FESTA MAJOR

Als afores del pavelló Poliespor� uA les 19 hCONCERT DE TARDA amb la cobla orquestra ELS MONTGRINSA les 20:45 hActuació de l’ORQUESTRA ELS MONTGRINS

A la mitja part DEGUSTACIÓ DE CUINA CATALANAamb la col·laboració dels millors restaurants de la zona, a favor del Club Espor� u Mont-ras.Preu � quet per tast: 3,50€ (inclou coberts i pa)Preu � quet de postres: 1€ (gelat)

OrquestraELS MONTGRINS

ajuntament de mont-rasOrquestra Titanium“viu la música en viu”

Als afores del Pavelló Poliespor� u

A les 23 h

BALL DE NIT amb

Programació Festa Major 2013

Dijous, 25 de juliol

A la Sala d’Exposicions de l’AjuntamentA les 20:00 hINAGURACIÓ 1a. EXPOSICIÓ D’IMATGES SUBMARINES I DE NATURA a càrrec de: Iñaki Relanzón, Carles Casanellas, Marc Casanovas, Josep Clotas i Ramón Casabayó. L’exposició romandrà oberta en horari d’ofi cines de l’Ajuntament del 25 de juliol a l’1 d’agost.

Al Pavelló poliespor� uA les 21:30 hTEATRE amb l’obra “Solterons”de Nando Massaneda Venda d’entrades:Ofi cines de l’Ajuntament a par� r del 15 de juliol. Preu: An� cipat 8 € / Taquilla 10 €

Dissabte 27 de juliol Al c/ Torres i Jonama. Al costat del Mercat MunicipalDe 10 a 13 hFIRETA POPULAR INFANTILInscripcions a l’Ajuntament fi ns el 24 de juliol

Durant tot el diaMERCAT FIRA DE VINS I FORMATGES

Al camp d’esports “La Ciutadella” A les 18 hTORNEIG DE FESTA MAJOR DE BITLLESCATALANESInscripcions a l’Ajuntament fi ns el 24 de juliol

A la plaça de l’Ajuntament A les 17 hANIMACIÓ INFANTIL amb A les 18 h

FESTA DE L’ESCUMADE COLORS per grans i pe� ts, en acabar pa i xocolata per a tothom. ENTREGA DE PREMIS del concurs de dibuix infan� l del cartell de la Festa Major 2013.

A la Llar d’Infants El Girasol

A les 19:30 h

CELEBRACIÓ DEL 1Oè ANIVERSARIDE LA LLAR D’INFANTS EL GIRASOL

P ó F M 2013

Mont-ras

Diumenge 28 de juliol

6

L'amic Manel Recordant un amic

Tot just acabava d’arribar a Mont-ras, i me’n recor-do de la primera missa al poble que havia vingut tot Déu, perquè espera-ven el nou capellà... del que s’havia dit que era bevedor, que portava arracades, polseres, era hippy... i molt mal par-lat. És clar, va venir tot el poble... i l’alcalde també hi era (allà al fons, jo no sabia ni qui era l’alcalde).

Al cap de pocs dies va venir de vacances el Pare Miquel i em va dir: -Has de conèixer a l’alcalde-, el va trucar i vam anar a sopar a casa d’en Manel, allà ens vam conèixer. El Pare Miquel també em va dir: - a l’Ajuntament tu de-mana el que vulguis, que t’ajudaran sempre, allà és com casa meva-. I evidentment la relació amb en Manel va començar així, amb les visites que jo feia a l’Ajuntament.

També vaig conèixer l’avi, en Salvi (el sogre d’en Manel)que cuidava l’hort i els animals de la casa. En Salvi es feia molt amb els frares, i allà al convent no hi havia setmana que no vingués a portar-nos ous, portava “Els ous de l’al-calde”, i fi ns i tot deia: - Avui us porto els ous grossos de l’alcalde -, ous d’oca, que jo no n’havia menjat mai...

Era la bona relació que tenia amb el Salvi, el Manel, la Bego... amb tota la família, i va ser una relació maca... d’amics; no era el Senyor Alcalde, era el Manel. Va ser un tracte així...

Ens trobàvem per xerrar, per confes-sar-nos,.. xerràvem del barça, de l’es-glésia, de polí� ca,... però no sé, des de l’amistat eh? Quan venia el Pare Mi-quel, quedàvem per anar a sopar allà, a casa d’en Manel, i el Germà Pere (per qui sempre era tard i no parava de mirar quina hora era per marxar) tota l’estona estava pendent del re-llotge de la paret i ens deia que ja era

hora de marxar una vegada i una altra... Llavors la Bego posava un mocador sobre el rellotge perquè no es veiés i en Pere callés una estona.

Una anècdota diver� da... Un dia vam quedar per sopar la família d’en Manel a casa, al convent, estàvem allà sopant amb en Pere i en Manel diu: -I si ara baixes al-gun frare d’aquells an� cs... entrés aquí... Ostres, aquí ens cagaríem tots! Passen dos minuts, s’obre la porta: “nyiiiiiic...!!” I tots vam fotre un crit..!! I era la Bego que venia del bany... ens vam fotre un susto....

Al Manel li agradava menjar amb els amics, disfrutar amb els amics, els dinars, sopars, havien de ser amb els amics. Un dinar a casa, si no hi havia amics, no hi havia dinar. Ara que disfrutava molt menjant, veies els ossos ben pelats, no deixava ni l’úl� m gra d’arròs,... feia gust veure’l menjar.

Recordo un sopar que vam fer a Campllong, que l’auto-car es va espatllar... allà va disfrutar com un "enano"! És que ell menjava si tenia amics al costat, és curiós eh? disfrutava.

En Manel era una bona persona…. I sabia ser amic dels seus amics. Era molt honest. Tenia les seves coses com tots tenim, però era un “� o” honest, no mirava per ell per molt que hagin dit. Tots els alcaldes tenen les se-

Al Manel, me’l va presentar el Pare Miquel, em va dir: “El primer que has de fer en aquell poble, és anar a veure l’alcalde”.

7

Recordant un amicves coses, hi ha vegades que s’ha de dir que no i hi ha vegades que no s’entén... La seva il·lusió era que Mont-ras fos un poble reconegut, quan es parlava de Palafru-gell, de les seves platges, de la Costa Brava... i no sor� a Mont-ras, deia: - I Mont-ras què, té platja! I ningú coneix Mont-ras, ell volia posar Mont-ras al mapa. També vo-lia que fos un poble... allò de la frase “Mont-ras Poble Gen� l” que realment fos un poble gen� l, que la gent s’hi trobés a gust, que no hi hagués tensió,... fer les coses en bé del poble i que la gent es� gués orgullosa de ser de Mont-ras. Que hi hagués ac� vitat econòmica, ac� vitat espor� va, ac� vitat turís� ca,... donar a conèixer el poble.

Me’n recordo un dia a Palafrugell, era el dia de les en� -tats, vaig passar per allà per fer el xafarder, i em trobo a en Manel allà! A la parada de la Penya Barcelonista!! Vam fer una mica de safareig i ens vam fer una foto amb la bufanda,... és que això del barça, a ell i a la Montse... els podia això del barça. Quants dies no els veies a la car-retera esperant el bus, amb el bocata, per anar a veure el par� t. Tenia aquestes coses en Manel, el barça era la seva vida.

En Manel, tenia una part entranyable, quan jo anava a l’Ajuntament i em deien: -Tu, que en Manel et busca-, arribar allà, parlar de tot i de res. Quan marxaves i et

deia: - Ei Joan! no em donaràs una abraçada...- I això moltes vegades. Amb la malal� a... Moltes, -agafa’m la mà-,... Molts moments macos i tendres, perquè tots en el fons som més tendres del que ens pensem i sobretot quan estem fotuts.

Era un lluitador, aquests anys de malal� a, ell ha lluitat molt, ha fet tot el possible i l'impossible fi ns a l’úl� m moment. Un càncer de pàncrees, que és fulminant, de màxim 6 mesos i ha aguantat 2 anys.

Aquella nit va ser molt dura. Molt dura. Però bueno, vaig conèixer la part més tendra de la família, de la Montse, la Bego,... però no sé, en el sen� t més de família, el que importava per la Bego, el que lluitava la Montse per ell. És dur, és un procés que costa. Les malal� es llargues, al principi tothom està al teu costat, però passats uns me-sos, la gent desapareix, perquè cansa... i ell això també ho va viure. Jo vaig tenir aquesta sensació, de sen� r-te sol, que ja no comptes,... Depenent de com resis� a a la “quimio”, estava d’una forma o una altra. Jo d’en Manel només puc dir que ha estat un bon amic. El meu amic.

PARE JOAN BADIA

Paul Companyó, 11-BPALS (Girona)

Tel. 972 63 63 67Fax 972 66 72 87

www.girobrokers.come-mail: girobrokers@girobrokers.com

8

Escola Torres Jonama

Una de les ac� vitats que realitzen els nens i nenes de l’escola és la descoberta de l’entorn proper.

Cada any estem esperant que arribi el bon temps per estudiar sobre el terreny diferents aspectes del nostre bosc de les Gavarres i de la nostra costa. Són tres dies d’ac� vitats a fora i a dins les aules que portem a terme amb l’Associació Rocamare i estan subvencionades per l’Ajuntament de Mont-ras i la Diputació de Girona.

Els nens i nenes de 4t realitzem ac� vitats d’orientació i d’iden� fi cació d’espècies vegetals, aprenem a guiar-nos segons la posició del Sol i u� litzem aparells com la brúi-xola, l’anemòmetre i l’higròmetre. Per posar en pràc� ca tot el que hem après, ens ho passem bé amb un joc de descoberta i a classe elaborem un mural entre tots.

A 5è també treballem el bosc mediterrani, els seus es-trats de vegetació i els rastres que deixen els animals que hi viuen, aprenem que no hem de fer gaire soroll i que si u� litzem sen� ts com l’oïda i l’olfacte descobrim moltes més coses de l’espai natural on estem.

L'Escola de Mont-rasEscola verda

Descoberta de l'entorn

9

Escola Torres Jonama En acabar el treball de camp també fem uns murals i els exposem a la classe.

Els de 6è anem fi ns a la platja de Castell en bicicleta, descobrim el “carril bici” i, a més de fer exercici, ens queda clar que es poden fer excursions boniques i di-ver� des amb transport no contaminant.

A la platja observem i estudiem les caracterís� ques de la fauna que viu a les roques, normalment trobem crancs, cargols, petxines,... i si fa prou calor ens banyem i tot. A la classe, fem murals en grup i els exposem a la resta de companys.

És una bona excursió per acabar-nos d’acomiadar i co-mençar el proper curs a l’Ins� tut.

Comitè AmbientalEscola Torres Jonama de Mont-ras

10

Voluntariat

El passat 11 d’octubre es va engegar amb il·lusió el pro-jecte d’espai de trobada i d’ac� vitats per la Gent Gran de Mont-ras.

A dia d’avui, aquest espai s’ha consolidat gràcies a dife-rents factors. Un d’ells ha estat la par� cipació de la gent, que ha estat importan� ssima, poc a poc, el grup ha anat creixent i s’ha fet estable, la mostra d’això és que actu-alment més de 30 persones són assídues tots els dijous de 3 a 5. D’altra banda, l’esforç setmanal per oferir ac-� vitats de tot � pus, han fet que cada vegada més gent s’engresqui a formar part d’aquesta experiència.

Enguany, també s’ha comptat amb més gent voluntària que ha valorat molt posi� vament aquest projecte i ha volgut aportar el seu granet de sorra. Indubtablement doncs, s’ha de destacar la fi delitat i el saber fer de tots aquells que formen part d’aquest projecte i que cada dijous acudeixen a la cita amb il·lusió i ganes de gaudir amb veïns i veïnes de Mont-ras.

Una altra de les claus de l’èxit ha estat, sens dubte, el constant diàleg amb les persones que vénen cada di-jous, d’aquesta manera s’ha intentat recollir les seves inquietuds, mo� vacions,... per adaptar cada tarda de trobada a les necessitats i gustos dels par� cipants que

fan possible que aquest projecte s’hagi arrelat tan ràpi-dament al poble.

El funcionament del projecte sempre s’ha basat en ofe-rir una primera estona d’ac� vitat dirigida i un posterior espai de cafè, berenar, tertúlia i jocs tradicionals. Les ac� vitats dirigides han estat de tot � pus: culturals, de salut, d’oci,... Des de principis d’any hem rebut la visita de la Doia, psicòloga de Mont-ras que ens va ajudar a entendre i conèixer les nostres emocions més quo� di-anes: l’alegria, la tristesa, ...per poder ser conscients de com estem i de quines coses podem fer per trobar-nos millor. També ens van visitar dues fi sioterapeutes del Consell Comarcal que ens van explicar bons hàbits pos-turals, com evitar caigudes i pe� ts trucs per tenir una vida quo� diana més segura. L’Alba de “La Trufa” va ve-nir acompanyada de dos gossos per ensenyar-nos com tenir cura de les nostres mascotes, el seu pèl, el seu rentat,... Ens va ajudar a resoldre els dubtes que cadas-cú tenia per millorar el “look” i la higiene dels nostres gossos. El grup Migjorn ens va delectar amb un espec-tacle de playback amb vestuaris i interpretacions molt diver� des de cançons folklòriques, boleros,... D’altra banda, par� cipants del projecte com l’Odilo i en Manel Baró, ens van explicar el viatge al Machu Picchu i trucs naturals de neteja de la llar i conservació d’aliments res-

pec� vament. També hem fet tallers de sabons natu-rals, ceràmica i vam tenir una sessió d’Ikebana, un art fl oral japonès. L’alcal-de de Mont-ras, Carles Salgas també ha volgut formar part d’aquest pro-jecte, les seves visites, han estat molt valorades pels par� cipants, perquè tenien un espai de diàleg directe per transmetre al nostre alcalde tot allò que els agradava, allò que canviarien, allò que vol-drien,...

Totes aquestes ac� vitats, xerrades, tallers,... es van acompanyar d’un bere-nar i ac� vitats comple-mentàries que es decidi-

Una temporada de trobades

11

Voluntariat

Els dijous de 3 a 5Només dir-vos que quan em van oferir venir a ajudar no m’ho vaig pensar gaire, però el fet és que ara pagaria per venir.Els dijous de 3 a 5, per mi, i penso que per vosaltres tam-bé, és com un oasi en mig de la setmana. Els dijous de 3 a 5 ens ha permès a tots plegats conèixer-nos a uns i altres una mica més bé i això m’encanta!Els dijous de 3 a 5 penso que és d’aquelles estones que tots ens esperem i que molt bé en podríem dir felicitat.Els dijous de 3 a 5 fem moltes coses, que no enumeraré, però es� c segura que molts penseu com jo, si dic que hem menjat unes coques i rosquilles boníssimes! I el cafè... oh! El cafè... que sé d’algú que quan arriba ja el reclama. Però sobretot el que fem els dijous de 3 a 5 és escoltar-nos i això penso que és un regal.

Per tot això i molt més, moltes gràcies pels dijous de 3 a 5.

Roser Plana

en entre tots: gimnàs� ca suau, bingo, jocs de taula, jocs d’enginy,...

L’espai de trobada no ha estat només a la nostra sala habitual, s’han fet ac� vitats extraordinàries a Barce-lona. Es va fer una sor� da el passat 19 de març a TV3 com a públic del programa “Divendres”, ens vam passe-jar pels passadissos de la Televisió de Catalunya, veient els camerinos, sales de maquillatge, vestuari,... ens van convidar a un cafè i vam veure en directe el programa amb la visita d’en Francesc Mauri. Per celebrar aques-ta primera temporada, el passat 21 de juny vam anar a passar el dia a Barcelona, visitant al ma� el Camp Nou, el Museu del Barça i entrant a totes les instal·lacions. El

dinar va ser de luxe al Restaurant Marisqueria La Barca del Salamanca i per tancar el dia, vam assis� r a un es-pectacle de ball a “El Molino”, va ser una jornada fabu-losa amb l’assistència de totes les persones que formen part de les trobades de Gent Gran de Mont-ras.

A l’es� u descansarem, gaudirem dels familiars, els néts, el bon temps i les vacances, però recordeu que el 19 de setembre tornarem a trobar-nos amb moltes propostes noves i moltes ganes de seguir treballant perquè aques-ta inicia� va con� nuï funcionant com fi ns ara.

Voluntària Punt de trobada Gent Gran

12

Amics del pessebre

Amics del Pessebre del Baix Empordà

Aquest any vam celebrar la novena expo-sició de pessebres, a més dels presentats pels pessebristes locals com ja és costum, se’n van exposar de Banyoles, Barcelona, Girona i Sant Joan Despí. Ens hem con-solidat amb quatre mil visitants, creiem que és una xifra més que correcta però

que volem augmentar, és per això que any rere any, inten-tem millorar la qualitat dels pessebres exposats. En el capítol d’exposicions complementàries aquest any hem presentat una col·lecció de postals nadalenques dels anys, 50, 60 i 70 presentades per la mont-rasenca Teresa Jofra, així com unes icones bizan� nes pintades per Pere Sais Pascalet de Palamós i un naixement molt original presentat per Montserrat Serra-tosa. La sala dedicada als pessebres populars va quedar del tot plena, ja que igual que l’any passat, s’han ajuntat quatre pessebres, i si bé cada un conserva el seu propi es� l, en es-tar units donen la sensació d’un pessebre de mida extraordi-nària. Menció especial pel pessebre de l’escola de Mont-ras, que enguany han emprat el suro com a element principal, en vàries modalitats, planxa, taps, granulat, etc.

Al febrer vam fer el curset de modelatge. Els cursets són oberts a tothom i ens agradaria comptar amb més par� ci-pants, ja que modelar és un hobby molt agradable i es poden fer molts objectes decora� us. Fem una crida per veure si algú s’anima a apuntar-se a la propera edició.

El passat mes de març ens deixava l’amic Manel Montalban. Era l’alcalde de Mont-ras quan uns membres de la nostra as-sociació van sol·licitar a l’Ajuntament un local per fer-hi el pri-mer curset de pessebres i l’exposició per Nadal. Ell no va tenir inconvenient en cedir-nos la Sala polivalent i des de llavors, any rere any, hem pogut disposar d’aquest espai per poder desenvolupar les nostres ac� vitats.

Quan vam inaugurar la primera exposició, tot i que nosaltres estàvem una mica neguitosos perquè no sabíem l’acolliment

que � ndria, ell, el dia de la inauguració va fer la premonició que aquella inicia� va s’havia de conver� r en un referent de les festes nadalenques a tota la comarca, tot i que per nos-altres semblava música celes� al, aquesta profecia s’ha com-plert del tot i en aquests moments podem dir amb orgull que veritablement s’ha conver� t en un referent de la comarca per les festes de Nadal, GRÀCIES PER TOT MANEL.

Una de les tasques de l’associació és fomentar el pessebre; per això hem arribat a un principi d’acord amb la directora de l’escola per fer un curset de pessebres adreçat als alumnes de cinquè i sisè. Esperem que els joves s’afi cionin a la cons-trucció de pessebres i el dia de demà siguin el nostre relleu, con� nuant aquesta tradició tan arrelada a casa nostra.

A fi nals de setembre, com cada any, començaran els cursets de pessebrisme oberts a tothom. Enguany es farà un curset infan� l en el que hi podran par� cipar joves de 10 a 15 anys; un altre adreçat a persones a par� r d’aquesta edat, al qual hi poden venir els que alguna vegada ja han fet un diorama, com persones que volen iniciar-se en aquest món. També co-mençarem a fer uns tallers el divendres al vespre adreçats a tots els públics, en els que persones amb experiència vindran a mostrar-nos tècniques per aplicar als diorames, tals com la perspec� va, construcció, treballar el porexpan, el guix, pin-tura, il·luminació, etc. Totes elles molt necessàries per poder construir un bon diorama.

Aquesta associació té el goig de poder anunciar que el mes d’octubre de l’any 2014 se celebrarà a Mont-ras la trobada anual de pessebristes, un esdeveniment que aplegarà unes quatre-centes persones de Catalunya i Balears, pessebristes la majoria d’elles. Ara s’està estudiant la programació dels actes que es desenvoluparan durant aquesta diada. A la pro-pera revista que sor� rà el mes de desembre esperem poder aportar alguna informació més concreta d’aquesta important festa del pessebrisme. Maria Garcia Arenas

Pessebre presentat pel col·legi Torres Jonama de Mont-ras

Pessebre monumental de Sant Pere de Rodes, que s’exposava enguany.

Notícies dels pessebristes

131111333313

Esports

Hola a tots novament ens retrobem a la revista del Crit de Mont-ras, per fer-vos cinc cèn� ms de com ha anat la XI lliga de Girona de Bitlles Catalanes i tot el que ha passat en aques-ta temporada 2012-2013.

Com heu vist d’altres anys, els equips han anat organitzant les ja populars trobades de bitlles per amenitzar les seves fes-tes de barri, poble o simplement per seguir amb la tradició que un dia van començar. Així que no hem parat mai de jugar sempre cap a un costat o cap a un altre.

Aquest any, la lliga de Girona amb par� cipació de 17 equips consolidats i 2 equips nous com Rauxa ganxona i Vall-llòbrega,

ha sigut tot un èxit. El campió de prime-ra ha sigut el Llofriu com a campions i els Alls secs piquen A de Mont-ras com a subcampions. A se-gona, els campions han sigut el Vall-llòbrega i els Amics d’Es-clanya, els quals pujaran de categoria la temporada vinent. L’altre gran esdeveniment al Baix Empordà, és la copa Gironi-na, que arriba a la seva VI edició que aquesta temporada s’ha desenvolupat al camp de futbol de Mont-ras i on hem vist per primer cop com una dona, l’Àngels Poquet, guanyava el trofeu davant els fi nalistes Alfons Peña, Tello Berrocal i Jordi Ruiz.

Per seguir amb el resum després de l’èxit de l’any passat en les compe� cions de la federació, cal dir que seguim en bona línia i que el Baix Empordà, comença a ser un referent, només cal veure que en el campionat de Catalunya van assis� r-hi quatre clubs, els Alls secs piquen, els Vilabrú, els Cremats de Mont-ras i el Llofriu, on aquest úl� m en va sor� r campió, i els Cremats van estar dins la fi nal aconseguint un 5è lloc. Pel que fa a la Copa Generalitat, vam tenir la presència a les fi nals dels Alls secs piquen, l’Empordanet, el Begur i el Llofriu, que va quedar en 2n lloc.

En individual, en els clubs de Mont-ras tenim jugadors com en Jordi Burgas, que va aconseguir un 5è lloc en la categoria sènior; en Tony Cayuela i en Manel Plaja, que van assolir un 2n i 3r lloc respec� vament en categoria benjamina i d’altres jugadors que van par� cipar a les fi nals representant el Baix Empordà.

Per anar acabant, només dir-vos que teniu a la vostra dispo-sició la Delegació de Girona de bitlles per aprendre o per ad-quirir un joc de bitlles. Des de la Delegació de Girona de bitlles Catalanes, desit-jar-vos que passeu un bon es� u i que par� cipeu en qualsevol de les nostres trobades. A veure si us animeu i veniu a jugar!

Salut i Bitlles!!!Ernest Darder Medinyà

Resum de bitlles 2012-2013

c/ Carrilet, 20Tel. 972 61 00 89

c/ Pals, 108Tel. 972 61 01 12

c/ Andalusia, 79/81Tel. 972 30 30 42

Av. Generalitat, 24Tel. 972 30 45 44

17200 PALAFRUGELL

FLECA I PASTISSERIA

CAN DURAN

ELABORACIÓ PRÒPIA

cebesa@comelgrup.comwww. comelgrup.com

Indústria, 30-32 - Polígon Industrial Brugueres17200 PALAFRUGELL (Girona)

Tel. 972 30 05 84 - Fax 972 30 21 31

14

Esports

Amb l’arribada de l’època es� val hem acabat una altra tem-porada de futbol (2012-2013). Els equips que hem � ngut en compe� ció, han estat:

- un de categoria benjamí - un de categoria aleví - un de categoria infan� l - un a tercera catalana - un equip de veterans

L’equip de categoria benjamí ha par� cipat en el campionat comarcal de futbol 7 i la resta d’equips han par� cipat en cam-pionats territorials corresponents organitzats per la Federa-ció Catalana de Futbol. L’equip de veterans ha par� cipat en el campionat d’empreses.

L’equip sènior que ha par� cipat en el grup 15 de 3ª Catalana, ha assolit l’objec� u fi xat al principi de la temporada que era mantenir la categoria. Cal dir però, que ha costat molt, ja que en el transcurs de la temporada s’han produït un cúmul de circumstàncies que han fet di� cil aconseguir aquesta fi ta. (le-sions, gent que ha hagut de marxar per qües� ons de treball, etc...)

Pel que fa a l’equip de categoria aleví, cal dir que han acon-seguit el sots-campionat, efectuant una gran segona volta. Així mateix han par� cipat en diversos torneigs, una vegada fi nalitzada la temporada, havent assolit en tots molts bons re-sultats. Enhorabona i endavant amb l’aprenentatge i formació espor� va, per arribar a ser uns bons/es jugadors/es de futbol. La resta d’equips han seguit les pautes previstes, que era anar-se formant i aprendre a par� cipar en un esport col·lec� u.Des del Club Espor� u Mont-ras, desitgem que passeu un bon es� u al mateix temps que gaudiu d’una Bona Festa Major!!!!!!

La Junta Direc� va del C.E. Mont-ras

C.E. Mont-ras

El Club Pa� Mont-ras, una en� tat ben ac� va!El Club Pa� Mont-ras es va crear ara fa 7 anys, com una ac-� vitat extraescolar que oferia aleshores l’Escola Torres Jona-ma de Mont-ras. Al cap d’un temps, i atès el volum de nens que prac� caven aquest esport, es va fundar el Club. En tots aquests anys, un munt de nens i nenes de Mont-ras, Palafru-gell, Pals i Begur, d’edats i nivells diferents, han vingut a pa� -nar al Pavelló Municipal de Mont-ras que, tot diver� nt-se i faci fred o faci calor, sigui Nadal o Setmana Santa, s’han esforçat per aprendre a fer les cabrioles més diverses: dimoni, carro, canó, àngel, àncora, puntada a la lluna, salt del tres, Metz, Salcow, Flip, Ripper, Turen, pirueta de dos peus, pirueta amb un peu…

Aquest any no ha estat una excepció i durant el curs 2012-2013 uns 40 pa� nadors i pa� nadores han passat pel Club Pa� Mont-ras i han par� cipat en diferents esdeveniments al llarg de l’any: proves de la Federació Catalana de Pa� natge (nivells iniciació C i B), proves comarcals de pa� natge, organitzades pel Consell Espor� u del Baix Empordà (nivells C, B i A), Exhibi-ció de Pa� natge a Palamós, I Trofeu de Palamós Costa Brava, Fes� val de Pa� natge de Mont-ras per Nadal i el mes de juny, Fes� val de Pa� natge de la Bisbal d’Empordà… Tot plegat ha estat possible gràcies a la gran família que formem el Club Pa� Mont-ras: pa� nadors i pa� nadores, entrenadores, pares i

mares sempre disposats a col·laborar i una Junta, aquest any completament renovada, però que ha sabut con� nuar la tas-ca engegada per la Junta anterior, sempre amb el suport de l’Ajuntament.

I la feina no s’atura pas aquí, ja que durant el mes de juliol els pa� ns seguiran lliscant per la pista del Pavelló de Mont-ras, a l’agost posarem a punt les rodes i al setembre tornarem a obrir les portes amb les energies renovades i una nova colla de pa� nadors i pa� nadores que portaran el nom de Mont-ras arreu de la nostra comarca i de Girona.

Per a més informació de les nostres ac� vitats, podeu consul-tar el blog del Club (h� p://clubpa� natgemontras.blogspot.com.es/) o enviar-nos un missatge de correu electrònic (club-pa� natgemontras@hotmail.es).Us esperem al Club Pa� Mont-ras!

Susan Sabater

Club Patí Mont-ras

15

Esports

Animeu-vos a gaudir de la dansa hip-hop, un es� l com-plert, amb avantatges personals i � sics.

Treballem la coordinació corporal i mental, així com la velocitat, energia i resistència del cos. Tot plegat amb la importància de treballar en equip, millorant dia a dia les relacions i la comunicació entre companys.

El hip-hop és una dansa urbana, que any rere any ha anat evolucionant essent així una de les danses més compler-tes. Consta de molts es� ls que l’han anat nodrint amb els anys, on els prioritaris són l'Old School (Pooping i Looking) i el New Style, sense oblidar els orígens de tot això que és la música Funky, R&B i la lluita urbana Break Dance.

En aquest primer any hem creat el grup “Scratch” dins de l’Associació Mou-te i aprèn a Mont-ras, gau-dint d'una bona temporada. S’han

format dos grups: “Ladies Scratch” en categoria benjamí i “Scratch Gentelman” en categoria aleví. Tot i ser el primer any, gràcies al gran treball entre alumnes, pares i profes-sor, el grup “Ladies Scratch” van par� cipar al campionat de

Palau de Girona, obtenint el tercer premi de la categoria benjamí.Si també voleu formar part del grup de hip-hop “Scratch”, ens podeu trobar durant aquest mes de juliol, tots els di-marts i divendres de 19:00 a 21:00 h. De cares a la prò-xima temporada, s’està creant també un grup de mares i pares afi cionats a la dansa, per més informació truqueu al 686130311.

Atentament, Xavier Gómez López

Funky

CASA DARNESTel. 972 30 38 00 - Fax: 972 61 17 41

Crta. Girona-Palamós, Km. 39 17253 Mont-Ras (Girona)

16

Espai Jurídic

Taxes judicials

El nostre país és un estat democrà� c, no en � nc cap dub-te, però des del passat 1 de maig de 2013, no � nc clar que con� nuï essent de Dret per a tothom.

Si tenim en compte que un estat de Dret és aquell en què tots els ciutadans deleguem a l'Estat el monopoli de l'au-toritat i de la violència, per solucionar els confl ictes que entre nosaltres se'ns presenten (ho fem així, per no ha-ver-nos de "trencar la cara" entre nosaltres, desembocant en el que hom coneix com la llei del més fort, o “la llei de la selva”).

Des de l'an� ga Llei del Tal·lio (ull per ull) els humans hem avançat molt en els àmbits socials, i a l'igual que les abelles i les formigues, ens hem estructurat en grups organitzats, on deleguem al govern escollit pel poble (democràcia) la facultat d´estructurar un sistema de lleis, que regeixin en-mig del caos i que serveixin almenys una mica perquè els més forts no siguin els que manin.

Des de l'an� ga Roma les nostres societats així ho han fet i per aplicar correctament aquestes lleis, els Estats posen a disposició dels ciutadans uns Tribunals de jus� cia on amb-dós drets (el públic i el privat) conviuen per fer-nos la vida més fàcil a tots, i lluny d’ésser un sistema perfecte hem de coincidir que es molt millor que la llei del “far west”. Aquest servei no és pot sufragar personalment al ciutadà doncs el seu resultat no sempre és aplaudit per tothom i per això ha de fi nançar-se amb el diner públic.

A par� r d'aquí, ja no és possible arreglar les coses pel nos-tre compte, és a dir, si al nostre veí, li roben, no som nos-altres ni ell, els encarregats d'agafar al lladre i ajus� ciar-lo (com explica en Miquel Torroella i Plaja al llibre “Cuentos que són històries”, que feien no fa gaire més de cent anys,

a la parròquia de Fitor, amb aquells lladres que van execu-tar, desmembrant-los amb quatre cavalls, i quines gàbies amb els caps, exhibien fi ns fa poc a dalt la parròquia de Fitor), sinó que un Tribunal s'encarregarà de fer-ho, per nosaltres.

Per aquest servei se suposa que els ciutadans paguem uns impostos que van al pressupost que el govern té, pel De-partament de Jus� cia i ha d’ésser així perquè la decisió que es prengui potser no agradarà sempre a tothom, per tant és absurd fer-ho pagar a l'usuari de la jus� cia perso-nalment.

Doncs bé, a par� r d’ara i des del passat 1 de Maig, quan hom necessi� acudir a la jus� cia haurà de pagar una taxa estatal i una altra d’autonòmica que no és minsa. Per posar-vos un exemple real, un matrimoni que va tenir la mala sort de tenir un accident de circulació i resultar amb lesions pagaran per reclamar a la companyia que no els vol pagar voluntàriament, la “pe� ta” quan� tat de 425 eu-ros per a poder posar la demanda (� nguem en compte que tots dos eren autònoms i degut a les lesions porten sis mesos sense treballar…), un comerciant al que li deuen una factura de 3500.-€ haurà de pagar-ne 200.-€ de ta-xes, per poder posar la demanda reclamant la factura que li deuen (� nguem en compte que degut a aquest deute aquest senyor ha hagut de demanar una pòlissa de crèdit per con� nuar el seu negoci i paga uns interessos astronò-mics de l'11% (els bancs ara no presten res fàcilment…) i que la taxa és perdrà, vull dir que no li tornaran encara que guanyi.El més greu de tot això és que aquesta taxa ja l'hem pa-gat amb els impostos que religiosament paguem (entre d’altres el 21% d’IRPF i IVA), i que vull recordar, que som el tercer país amb les taxes més altes del món (un dels pri-

Injustícia de ple dret

17

Espai Jurídic

ENGUIXATS IDECORACIÓ PALA S.L.Pala

Enguixats i Decoració Pala, S.L.c/ Camelia, 14 cantonada c/ Violeta, 10

17200 Palafrugell Girona

Tel. 972 301 550 - 678 439 085 - Fax 972 113 877e-mail: edinoupala@gmail.com

Carrer Colomer, 317200 PALAFRUGELL

(Girona)Tel. 972 306 633 - Fax 972 303 542

mers és Suècia, i no podem ni comparar-nos amb el que li ofereixen al ciutadà aquests països en serveis socials).

I que cons� que aquí no valen les excuses, com ara amb la sanitat, de que és un servei de luxe, i qui el vulgui fer servir que el pagui (amb la que tampoc hi es� c d’acord…), si bé per exemple als EUA on la sanitat de qualitat és pri-vada, mai han � ngut cap taxa per jus� cia!

Ja que un estat de Dret té l'obligació de fer complir les lleis. L’alterna� va a no fer-ho, és que el ciutadà s’agafi la jus� cia per la seva mà.

És del tot inadmissible que se'ns pretengui fer pagar per aquest servei la quan� tat de fi ns tres vegades el mateix! (el paguem amb els impostos ordinaris, llavors la taxa es-tatal, i fi nalment l’autonòmica) amb el greuge compara� u pel que es veu en necessitat d’haver de li� gar a Catalunya que a més pagarà la taxa autonòmica, a banda d’haver de pagar pel mateix servei una taxa estatal i tot això dei-xant de banda que ja paguem els impostos més alts del món! On el servei de jus� cia hi hauria d’estar inclòs i “amb nota”.

A par� r d’aquí hom es pregunta: Què serà el proper?, pot-ser quan la policia ens pari per multar-nos a la carretera a més de la multa haurem de pagar una taxa autonòmica

i una altra estatal per ajudar a sufragar la intervenció po-licial?, o quan ens vinguin a fer una inspecció d’hisenda haurem de costejar a part el desplaçament i el dinar de l’inspector? És possible mantenir un Estat on a banda dels impostos hom pagui dues o tres vegades més, per qualse-vol servei que u� litzi?

La jus� cia està col·lapsada, és ben cert, però aquesta no és la forma de "descol·lapsar-la", ja que els úl� ms anys (en que ja ho estava), ens hem dedicat a fi nançar aero-ports que no serveixen per res, i línies de tren d'alta ve-locitat que no són rentables per manca de viatgers, i amb aquests diners es podien haver arreglat coses de veritat necessàries. Ara per culpa de tot això, paguem justos per pecadors. I com sempre la classe mitjana és la que haurà de pagar els plats trencats, ja que els pobres li� guen amb jus� cia gratuïta, i els rics si és que han de li� gar i no ho poden solucionar a “cop de telèfon” com vulgarment es fa en aquest país…, no els fa res pagar cap taxa. En canvi a la classe mitjana no ens quedarà més remei que passar per “l’aro” com vulgarment es diu. Mentrestant us desitjo que gaudiu d´un bon es� u i aprofi teu per banyar-vos a la millor platja de la Costa Brava, la Cala del Crit, de Mont-ras, on de moment encara no s´ha de pagar per entrar-hi.

Guillem Bossacoma XicoiraAdvocat i Mont-rasenc

18

La Biblioteca

El Llibre del recuit

El dia 22 d’abril, la vigília de la gran diada dels llibres, vam presentar a la biblioteca municipal de Mont-ras El llibre del recuit (Vida i miracles d’un llevant de taula), editat a fi nals de l’any passat per Edicions Sidillà. Mont-ras, de fet, és terra de recuit. Al llibre explico que dels dos � pus de recuit que existeixen, el de drap i el d’olle-ta, el que voltava pel món embolicat dins d’un drap de roba, només es feia al Baix Empordà. A Mont-ras hi ha-via una casa que en va excel·lir en l’elaboració. Ca n’Aliu està situat al barri de les Roquetes, a la frontera entre Mont-ras i Ermedàs. En Carlus Oliu Lleal em va explicar que la seva àvia, la Maria Romaguera, en va comen-çar a fer... Potser ja a fi nals del segle XIX! La Maria els feia (amb llet d’ovella, com gairebé tots els elaboradors d’abans) i n’Adelaida Oliu, la seva cunyada, els venia al mercat de Palafrugell. A ca n’Aliu van fer recuit amb al-gun parèntesi, fi ns a començament dels anys 90. Mal-auradament, en Carlus va morir una setmana abans de la presentació del llibre. Tant per als editors, la Judit i en Xavier, com per a l’au-tor -aquest que escriu aquestes ratlles- va ser un veri-table goig visitar el vostre municipi. Les persones que

van venir a escoltar-nos es van mostrar molt interessa-des en el llibre i van par� cipar ac� vament en l’acte. De totes les presentacions que hem fet, Mont-ras és dels llocs on ens han acollit més bé. Moltes gràcies i fi ns la propera!

Jordi Bonet-Coll

Presentació

Corpus

Per l’escrit d’aquesta edició de la revista, m’ha estat molt fàcil triar el tema, ja que aquest any la Casa de la Vila ha sorprès a tots els Mont-rasencs amb la I Fira de Corpus a Mont-ras, donant-nos l'oportunitat de viure aquesta festa des de dues vessants, la religiosa i la lúdi-ca. Per això, he decidit fer quatre pinzellades de la ma-teixa, separant la part religiosa de la profana. PART RELIGIOSA

Crec que hi ha poca gent que conegui els orígens d’aquesta festa. És per això que em permetreu fer una mica d’història de com s’ha anat desenvolupant des dels seus inicis.

En primer lloc he de fer esment que és una festa es-tablerta pel Papa Urbà IV al 1264 i universalitzada pel Papa Joan XXII al 1316 per commemorar amb solemni-tat especial l’Eucaris� a, que fi ns fa pocs anys sempre se celebrava en dijous.

Als països catalans la festa arrela tot seguit i ens tro-bem que l’any 1320 el Consell Municipal de Barcelona ordena que ho fos amb tancament d’obradors, bo� gues i mercats i amb prohibició de tràfi c comercial. A Girona hi consta des del mateix any 1320 i vers l’any 1370 ja era general a totes les parròquies.

Abans a tots els pobles es feia una processó amb un protocol molt estricte on hi par� cipava molta gent i transcorria pels carrers més cèntrics. A cada carrer s’hi feia una ca� fa, compe� nt per veure qui la faria mes llu-ïda, avui la cosa ha anat a menys i molt pocs pobles en fan. És per aquesta raó que quan vaig aterrar al poble de Mont-ras, confesso que em va tornar a sorprendre, em vaig trobar amb un grup de persones tot terreny que eren capaces de � rar endavant tot el que es proposaven i com no, la festa del Corpus.

Des de fa molt temps i fi ns avui, el dissabte al ma� , un grup va a bosc a recollir fl ors principalment ginesta i un altre grup recorre el poble ratonejant a tots els jardins,

La Festivitat del Corpus

19

p

Processó de Corpus al casc an� c de Mont-ras

20

Corpus

recollint caixes de fl ors i branques amb força fulla. Tam-bé algunes cases tenen la deferència de segar la ges-pa aquest dia, conver� nt-se en un element més per la construcció de les ca� fes, aquestes mateixes persones per la tarda van al pavelló espor� u ajudades per volun-taris a desfullar les fl ors i branques i classifi car-les, no sé com s’espavilen però queda tot preparat pel diumen-ge a les set del ma� . Aquesta és l’hora de trobada dels col·laboradors a l’església per començar a treballar de valent amb les ca� fes i tenir-les acabades a quarts d’on-ze; així les persones que van a Missa poden gaudir dels treballs que s’han realitzat.

Com que sóc una persona que m’agrada assabentar-me de tot, vaig preguntar a mont-rasencs de tota la vida com era el seu record d’aquesta festa, resulta que sem-pre es fa la processó, an� gament es muntava un pe� t altar en l’anomenada Plaça de la Font al costat de l’Ajun-tament i s’hi feia una cerimònia. Tot seguit començava la processó que pujava pel carrer Major fi ns a l’església, durant el trajecte alguns veïns feien pe� tes ca� fes da-vant de casa seva i dues o tres cases muntaven uns pe-

� ts altars (unes taules on hi posaven un Sant Crist i uns ciris). El capellà s’hi parava i feia una pe� ta cerimònia, com a molts pobles la Custòdia anava sota un tàlem que la portaven veïns del poble. La mainada que aquell any havien fet la Comunió també hi anaven amb el ves� t que havien portat aquell dia.

Els úl� ms anys de ser rector de la Parròquia mossèn Bas, un grup de mont-rasencs ajudats per algunes persones de pobles de la rodalia que s’hi van afegir, s’engrescaren per fer ca� fes a la plaça de l’església. La cosa va durar fi ns que en jubilar-se mossèn Bas i la nostra parròquia va quedar orfe de capellà fi x, quan al cap d’un temps va venir el carmelità Pare Miquel la construcció de ca� fes es va reprendre. És aquesta segona època que jo he co-negut.

Avui tota la plaça de l’església queda plena de ca� fes unes més grans i unes llargues i estretes que marquen tot el recorregut de la processó a més se’n construeix, una a l’altar major. Acabada la missa surt la processo per la porta lateral de l’església fa un recorregut per la plaça i entra per la porta principal, hi par� cipen els nens que han fet la primera comunió i tota la gent que assis-teix a Missa.

Aquest any la ginesta no era del tot fl orida i moltes cases del poble no tenien la quan� tat de fl ors d’altres anys, l’organització s’ha espavilat i han sor� t fl ors d’on no n’hi havia. N'hi han hagut sufi cients per fer les ca� fes de la plaça i algunes en els altars interiors de l’església.

Enguany, les ca� fes de la plaça van estar exposades tot el dia i com que el temps no acompanyava gaire, es va optar per fer-ne, a part de l’altar major, als altars laterals de l’església. A l’interior també es va poder gaudir d’una exposició de fotografi a, mostrant un recull de les ca� fes fetes a Mont-ras del període comprès entre el 1999 i el 2012, on queden refl ec� ts els magnífi cs treballs que s’han anat fent durant aquests tretze anys.

Con� nuant amb les vicissituds d’aquest any he de fer esment a dos punts molt importants. Primer la gran col-laboració de voluntaris tant el dissabte a la tarda per es-fullar i classifi car les fl ors, així com el diumenge al ma� per la construcció de les ca� fes. Aquest any sí que es pot dir que la gent s’ha implicat i ha col·laborat mol-� ssim, a diferència d’altres anys que la poca gent que hi col·laborava s’havia de mul� plicar per deixar-ho tot enlles� t a quarts d’onze. I segon la lluita contra la tra-muntana que van haver de sostenir els voluntaris en fer les ca� fes de la plaça, que tot i el fort vent és de lloar el bon treball que van fer.

21

CorpusPART LÚDICA

Quan vaig veure el programa de mà que va editar l’Ajun-tament vaig quedar estorat de la quan� tat d’actes a celebrar, tot i que ho veia atapeït em vaig fer el ferm propòsit de posar-hi el nas a tots.

Pavelló Municipal: Dissabte dia 1 i Diumenge dia 2XIII Certamen Internacional i Nacional de Perruqueria Canina i II Campionat d’Espanya de Perruqueria Cani-na, aquest certamen organitzat per “LA ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE ESTILISTAS CANINOS” es pot dir que va venir a Mont-ras de rebot, segons em va informar molt amablement una persona que formava part del jurat, resulta que cada any se celebrava a l’Hotel Alga de Cale-lla de Palafrugell però els hi va quedar pe� t per la quan-� tat de par� cipants i el poc espai que disposava l’Hotel. Una persona de Mont-ras fi cada dins d’aquest món els hi va proposar portar-ho al nostre pavelló municipal, l’organització va venir a visitar-lo i va donar el vist i plau, sol·licitant la cessió a l’Ajuntament. Aquest no va tenir cap inconvenient a cedir-lo, a par� r d’aquest moment ells es feien càrrec tant del muntatge, així com de la resta de treballs que comportava tota l'organització. Si parlem del concurs hem de fer esment tant a la pacièn-cia dels pobres gossos que estaven dues hores sobre la taula sense bellugar-se, com de la professionalitat dels perruquers que feien uns espectaculars tallats de pèl sota la supervisió d’uns jutges que vigilaven constant-ment l’estricte compliment de les normes que regeixen aquesta mena de concursos.

Pàrquing davant l’escola. Fira d’artesans i productes ar-tesans locals, vaig parlar amb algun dels paradistes que van venir i em van comentar que tot i no haver-hi una aglomeració de gent, va ser un degoteig constant i que la cosa havia anat prou bé. També artesans del nostre poble van donar a conèixer els seus productes com l’oli, la melmelada, dolços...

Pàrquing municipal. Circuit de ponis: La persona que va portar els ponis al fi nal del dia estava més que content per l'acceptació que havia � ngut. I torneig de corpus de bitlles catalanes: Hi van par� -cipar vuit equips. Hem de fer esment que el torneig es va anunciar amb un temps mínim i que molts equips tenien compromesa la seva par� cipació a un torneig que es celebrava el mateix dia a una localitat propera a la nostra. Potser per aquesta raó, la par� cipació va ser més aviat minsa.

Plaça de l’Ajuntament: Fira d’en� tats. Hi van par� cipar les puntaires, les manualitats on es podien fer joies i fofuchas, els pessebristes on es feia una demostració d’escultura amb fang i la mainada podia fer casetes pel pessebre. La Fundació VIMAR, fundació que té cura dels pisos tutelats on viuen disminuïts, venien detalls fets per ells mateixos a fi d‘ajudar a sufragar els costos que comporten els pisos on viuen. Pintura i arts plàs� -ques, on tothom podia fer els seus dibuixos i Cistelleria on es podien fer objectes de vímet. Al mig de la plaça hi havia un empos� ssat on durant el dia s’hi anaven fent diferents actuacions com un concert de violí, una exhi-bició de sevillanes i una altra de funky i hip-hop i una de zumba, a un costat de la plaça també es feien sessions de spinning. Tots els actes van ser molt concorreguts i la gent va ser molt par� cipa� va amb els mateixos.

A la vista de com es van desenvolupar tots els actes i a la quan� tat de visitants (segons l’organització uns mil sis-cents) que tot i ser el primer any, s’hi van deixar cau-re tenint en compte que a Platja d’Aro feien el carnaval d’es� u i a altres pobles també feien actes populars, es-perem que el que s’ha començat aquest any � ngui con-� nuïtat els propers anys, conver� nt aquesta festa en un referent a Mont-ras per la primavera, així com a l’es� u ho és la festa major i a l’hivern l’exposició de pessebres.

Un Mont-rasenc d’adopció

Treballs de:DESBROSSADORA, NETEJA DE BOSCOS, CUNETES, MARGES I MÀQUINA D'ESCOMBRAR

Despoblat, s/n · Tel. 972 30 47 47 - 630 75 72 07

22

L'espàrrec de marge

Les nostres muntanyes ens donen una sèrie d'aliments que després podem portar a taula. Alguns d’aquests pro-ductes poden ser cul� vats o bé d'altres que creixen de manera silvestre; així tenim els espàrrecs, les cireres d'ar-boç, mores, bolets i molts més. Alguns els trobem a la primavera i d’altres a la tardor.

Els espàrrecs es troben a qualsevol marge, bosc així com a les voreres dels camins o corriols, des de mitjans de fe-brer fi ns a fi nals de març, encara que si el temps acompa-nya se’n poden trobar a mitjans d’abril.

L'espàrrec és un dels ingredients culinaris més u� litzats al llarg de la història de la gastronomia. El seu origen es remunta a més de 5.000 anys, concretament en les con-ques dels rius Tigris i Èufrates. Així ho cer� fi quen pintures de l'an� c Egipte en les quals s'aprecien espàrrecs. També els grecs i els romans van u� litzar aquest aliment tant per a la cuina com per a la medicina concedint-los apor� s di-ürè� cs i afrodisíacs. Apicius, gastrònom romà també del segle I, qui deixaria en el seu llibre De recoquinaria al-gunes receptes per a elaborar amb espàrrecs, com per exemple, la "pa� na d'espàrrecs freds".

Després d'una època gairebé en l'oblit durant l'Edat Mit-jana, l'espàrrec va ser recuperat en la cuina del segle XVIII, conver� nt-se en la verdura preferida per la burgesia.

Les seves propietats medicinals són conegudes des de temps remots, encara que en l'actualitat s'han pogut con-cretar altres benefi cis per a la salut, com el seu alt con� n-gut en an� oxidants, que prevenen l'envelliment. Però és el seu poder diürè� c el més conegut per tots (és ideal per a lluitar contra la retenció de líquids). També és bo per al sistema nerviós i enforteix la ment. Respecte al seu apor� vitamínic, conté molta vitamina A, molt benefi ciosa per a la vitalitat del cabell i les ungles; també conté vitamina C i en menor quan� tat B1, B2, B6. Respecte als minerals, l'espàrrec té molt potassi, fòsfor, calci i magnesi.

Durant l'època del Renaixement, l'espàrrec va ser pro-mocionat com un afrodisíac i prohibit en les taules de la majoria de convents.

L'espàrrec és, com dèiem, un dels vegetals més recoma-nats en totes les dietes d'aprimament, ja que amb un 90% d'aigua, és molt baix en calories i conté molta fi bra (que facilita el trànsit intes� nal).

La gent els sol menjar amb truita i alguns pocs a la vina-greta, la meva Mare feia unes pilo� lles que les enfarinava i fregia i tot seguit les guisava amb vedella, era una menja di� cil de fer perquè se’n necessitava molta quan� tat però exquisida, també n’he menjat amb arròs bullit i amb ar-ròs a la paella, saltejats amb gambes, molta varietat de truites barrejant-los alls tendres, pèsols, fabetes, crema d’espàrrecs, remenats amb pebre i vinagre... Com es pot comprovar és una menja que es pot fer de moltes mane-res encara que actualment la majoria s’ha encasellat amb la truita degut a que és el més senzill de condimentar i avui en dia no es té gaire temps per fer guisats.

Pere Colomer Nadal

22

Aliments de temporadap

23

Cuina

Pollastre amb sèpia i escamarlans

23

Per a 4 comensals

Cocció en 1 hora i mitja(més o menys)

PLAT:De mar i muntanya, molt valorat a casa ja que sempre ens ha fet córrer qualsevol cosa de la mar siguin peixos o ma-risc. Xuclar caps d’aquest crustaci, i més si és autèn� c de Pala-mós, no té preu!Mai faltava en les comptades reunions familiars que podí-em fer a porta tancada en època de vacances del restau-rant.

INGREDIENTS:- 1 pollastre de pagès tallat a octaus. (si voleu tres talls per

persona, compteu mig pollastre més)- 1 sèpia gran tallada a dauets- 12 escamarlans (3 per persona)- 1 cabeça d’alls- 1 dotzena d’ametlles- 2 torrades de pa - Julivert- Sal, pebre i oli d’oliva

ELABORACIÓ:Afegim una mica d’oli a la cassola i encenem el foc. Aquest oli el man� ndrem per fer els diferents passos.Hi rossegem els alls. Els re� rem i els posem en un pot pe� t.

Fregim les torrades de pa i el fetge del pollastre. Ho reser-vem i afegim al pot.Passem “dins i fora” el julivert i també al pot.Aquest pot és la picada pròpiament dita (podeu prepara-la amb morter primer i més endavant ja la passarem per la batedora amb aigua)Seguim, sempre amb el mateix oli, rossejant el pollastre havent-lo salpebrat prèviament. Li afegirem tots els ingredients del pot (que, com us deia, hem passat per la batedora afegint un xic d’aigua a ull -el conjunt ha de quasi cobrir el pollastre-).

Finalment sumem la sèpia tallada a daus i ho deixem coure entre ½ hora i ¾ d’hora.10 minuts abans d’acabar la cocció, afegim els escamar-lans per deixar-los al seu punt i conservar-ne tot el sabor i textura.

De receptes i ingredients n’hi ha tants com gustos de co-mensals asseguts a taula. Alguns no entendran aquesta recepta sense ceba, tomata, carrota, api, porro, conyac, farina o qui sap què però jo simplement us he traslladat la recepta de la meva mare, que per mi, és la millor.

Bon profi t i bona Festa Major!

c/ de Morena, 17 (zona ind.) - 17253 MONT-RAS (Girona)Apartat C 182 Mont-ras

Tel. 972 611 522 - Fax. 972 612 071

A l'estil de Ca la Filomena

Alfons Peiró

24

Aparell de càlcul, l'ÀbacHistòria

Com l’home va aprendre a comptar? La manera més fà-cil que va trobar van ser els seus dits i per això el 10 es va conver� r en la base numèrica més usada. Pobles com el mesopotàmic van u� litzar altres sistemes de nume-ració, principalment en base 60 (sexagesimals). Amb la introducció de la numeració aràbiga tot va canviar i amb el pas dels anys s’han construït diferents � pus d’aparells per calcular les diverses operacions de forma ràpida fi ns arribar al computador digital actual.

El primer aparell dissenyat per fer operacions de càlcul va ser l’àbac. Es pensa que es va originar entre els 600 i 500 A.C., a Xina o Egipte la seva història es remunta a les an� gues civilitzacions gregues i romanes. La base de l’àbac és senzilla: es fan servir un conjunt d’elements de senyalització, ja siguin pedretes (calculus en lla� , d’allà la paraula càlcul), marques en un taulell, vas de bambú, fi txes colorejades, etc. I a través d’una sèrie de mani-pulacions mecàniques, que depenen de l’estructura de l’aparell, s’aconsegueix efectuar operacions.

En l’actualitat hi ha diferents � pus d’àbacs: el rus és un marc de fusta amb vas paral·leles i boles insertades en ell, en canvi el xinès (suanpan) és similar al rus però divi-dit en dues zones mitjançant una travessa per sobre del llistó de cada bola val 5 i per sota val 1 (fi gura 1).

Figura 1: Àbac xinès

L’interès de molts cien� fi cs per dissenyar altres instru-ments més efi caços va generar com a resultat l'aritmò-metre de Pascal (pascalina), el cilindre de Leibnez, la roda d’Odhner i la regla de càlcul d’Oughtred. No s’ha d’oblidar que altres inventors com Thomas de Colamar, Kurt Herzstark, León Bollé, Wilhelm Schickard així com els precursors de l’ordinador, Babbag i Ada Byron.

No és possible, per la complexitat del tema, l’explicació de la major part d’aquests ar� lugis i solament mencio-naré el funcionament de la regla de càlcul de William Oughtred per ser, a més, l’instrument que més vaig fer servir en els meus estudis d’enginyeria. Així mateix, també els ordinadors serien mo� u d’un ar� cle especial degut a la seva considerable importància.

Les regles de càlcul es basen en els logaritmes. Una de-fi nició matemà� ca de logaritme seria: “el logaritme de x amb base b, és l’exponent o potència a la qual la base s’ha d’elevar per donar un número donat”. En altres pa-raules, donada una equació bn=X, el logaritme és la fun-ció que obté n. Un exemple: 24=16; llavors aplicant lo-garitmes s’estableix la forma: log216=4 (que es llegeix: logaritme de 16 en base 2 = 4).

Figura 2: Regla de càlcul

La regla de càlcul (Figura 2) es composa d’una estructu-ra de dues regletes fi xes amb escales numèriques tant en la superior com en la inferior. Té una regleta entre mitg que és mòbil o lliscant denominada “corredera” que també té escales. Així mateix, a la regla hi ha un aparell lliscant anomenat “cursor”, amb pantalla trans-parent, que té una línia ver� cal o fi l que serveix per llegir el resultat. La part anterior de la regla també té escales numèriques.

És bàsic per treballar amb aquest aparell, comprendre les escales i després la perícia i visualització del resultat per part de l’usuari. Totes les regles disposen d’un ma-nual per conèixer totes les escales i la seva opera� vitat.

Amb l’aparició de les calculadores cien� fi ques a par� r de l’any 1970 les regles de càlcul han quedat obsoletes.

Odilo Bangueses

25

ACRM

Gran Quina del pagès i la pagesa

Com ja és tradició, el passat 16 de desembre, dins la programació de Nadal, l’ACRM va organitzar al Pavelló Poliespor� u la Gran Quina del Pagès i la Pagesa. L’èxit de l’edició d’enguany va ser en gran part per l’alt nivell de par� cipació, que juntament amb la pluja de premis, van garan� r una tarda de diversió entre els veïns i veïnes de Mont-ras.

Les Quines tenien variants, per una banda hi havia la tradicional, i per altra banda, les específi ques de la Qui-na del Pagès i la Pagesa, amb lots de productes del camp per la pagesa i lots de carn i embo� ts pel pagès. També hi havia la Quina pels més pe� ts de la casa i la Quina de l’Associació amb un munt de regals per gaudir dels es-tabliments de Mont-ras i fi ns i tot amb una assecadora i un trepant!

26

Bellesa caninaACRM

El 20 de gener es va celebrar el tercer concurs popular de bellesa canina. Aquest any amb una gran afl uència de gossos par� cipants; de diferents edats i gran varietat de races, i com no, els gossos creuats també hi van tenir un lloc en aquest concurs.

Enguany vam tenir moltes novetats. El Club Agility Giro-na ens va oferir una demostració de les capacitats que té el gos a l’hora de fer circuits d’obstacles, com treballa amb l’amo i sempre passant-s’ho bé.

També vam poder gaudir d’una desfi lada de moda cani-na. Els models peluts van lluir la col·lecció hivern - es� u de la marca “Dog Model”, des de jaquetes per la fred, impermeables, roba de bany, pijames… i fi ns hi tot ves� t de nuvis! Els models de la passarel·la van ser gossos de par� culars i gossos de la protectora Rodamón.

Com sempre la protectora Rodamón i Galgos 112, van desfi lar amb els gossos que en aquell moment estaven en adopció.

Com a novetat, es va celebrar la primera esquilada ca-nina solidària, que consis� a en fer un canvi de look; els afortunats van ser gossos en adopció de la protectora Rodamón.

I parlant de perruqueria canina, dir-vos que el primer cap de setmana de juny es va celebrar el XIII Concurs Internacional de perruqueria canina i II Campionat d’Es-panya, a Mont-ras, proves puntuables pel campionat del món que se celebrarà l’octubre de 2013 a Barcelo-na, i que compten com sempre amb par� cipants de tot Espanya i d’arreu d’Europa.

Alba Doga

Ferro Forjat - ArtesaniaConstruccions Metàl·liques

c/ Torres Jonama, 60 · MONT-RAS - Tel. 972 30 29 96

S E R R A L L E R I A

A L S I N A S L

S E R R A L L E R I A

A L S I N A S L

SSSSS

III Concurs popular

27

ACRM

Corpus

Com cada any des de fa disset anys la nostra agrupació col·labora amb la festa del Corpus.

La nostra tasca comença uns deu dies abans de la festa quan alguns dels nostres membres es reuneixen conjun-tament amb un o dos pessebristes i diverses persones col·laboradores, juntament amb la responsable de les ca� fes La Isabel i l’Umey. Aquesta úl� ma presenta uns quants dibuixos a fi d’escollir els que creiem més adi-ents i decidir el lloc més idoni on es construiran les ca� -fes en base a les creacions triades.Tres o quatre dies abans ajudem a l’Umei a dibuixar-los als plàs� cs a grandària natural perquè el diumenge, els diferents grups hi puguin treballar.El dissabte col·laborem amb tot el que és triatge i pre-paració de fl ors i fulles, el diumenge a les sis del ma� , ho transportem tot a l’església perquè quan a les set del ma� vinguin tots els voluntaris, � nguin el material per � rar endavant la seva tasca.

El nostre grup ajuda a fer ca� fes i sanefes, porta l’avi-tuallament (cafè, sucs de fruita, entrepans i croissants) perquè puguin esmorzar els voluntaris. Una persona de la nostra associació amb una màquina de sulfatar vinyes durant tot el ma� mulla les fl ors de les ca� fes i sanefes exteriors perquè quedin degudament fi xades. Anys com aquest, que la tramuntana fa acte de presència la seva feina es mul� plica per deu.

Tot i la feina que comporta, ens fa sen� r orgullosos de par� cipar-hi, en aquesta festa, i en totes les que hi col-labora i/o organitza la nostra associació.

MARIA CINTA CUGATTravessia de la Riera, 1 • MONT-RAS

Tel. 972 30 36 26 • Mòbil 696 34 00 60

Col·laboració amb les catifes del Corpus

28

ACRM

Per segon any consecu� u, la colla “Els gen� ls de Mont-ras” ha par� cipat en el 51è Carroussel Costa Brava, celebrat en-guany el passat 19 de maig. El que s’esperava com tota una experiència, es va conver� r en una veritable aventura plena d’il·lusió, de nervis i sobretot de molta diversió, que fent la vista enrere, ha estat sens dubte un procés i un resultat molt sa� sfactori.

Tot va començar l’any passat sota el � tol “El remat esbojar-rat” i ja en aquell moment, una idea s’estava gestant... - I si par� cipem l’any vinent sota el nom “Botswana, una cacera re-ial”?- Amb el pas dels mesos, aquella idea anava rondant pel cap dels membres de la colla i arribat el moment no vam dub-tar-ho ni un segon. El repte quin era? Aconseguir augmentar el grup d’una trentena de persones a cent!

Llavors es va obrir camí per engrescar a cent persones que volguessin par� cipar-hi com a elefants, negritos, caçadors i el més important... que poguéssim comptar amb el rei, el seu

equip de seguretat i... ens faltava algú... la Corina. Res, per rematar el punt d’humor! La sorpresa de tots va ser que, els voluntaris, la il·lusió i les ganes van aparèixer ràpidament i de tots costats, la llista va anar creixent i fi ns i tot es va haver de tancar. No podíem ser més!

La pujada de mànigues va començar, per una banda, rumi-ant com serien les disfresses i com transformàvem la nostra carrossa per a l'ocasió. La idea era boníssima! Només calia trobar el que volíem. Buscant les opcions més econòmiques perquè fos assequible per tothom, però sense perdre l’origi-nalitat. Volíem la trompa i orelles més grosses, la perruca de negrito més gegant i tots els detalls perquè cada personatge destaqués al màxim.

El rellotge semblava que havia agafat embranzida, els dies passaven volant i els imprevistos venien un darrere l’altre. -Els enviarem una disfressa de cada talla-, ens deien els comerci-als, i tan sols en venia una. Fem comanda i....sorpresa! L’ele-

Crònica d'un Carroussel

29

ACRM

fant ja no era gris, era rosa! No podíem tenir 65 elefants grisos... Cap problema! Volíem originalitat i ens va aparèixer sola. Ara no hi ha talles per als menuts....No pa� m!! Ja cosirem... – Perruques super gegants afro... només en tenim 15...- Vinga comprar a un proveïdor, a un altre,... Però encara que semblava un cim que no coronàvem mai, per sorpresa de molts i nostra també, va ser possible! Ja ho teníem tot, quedaven pocs dies per la gran tarda i gràcies a la feina dels membres de la colla decorant la carrossa, a la paciència de les mames cosint les disfres-ses perquè tot encaixés i a la implicació d’en Javi Gómez, fent i ensenyant-nos, tarda rere tarda, una coreografi a extraordinària que s’adaptava perfectament a la temà� ca... Ja era 19 de maig!

Tots vam estar apunt per la cita, a la nau, anaven arribant negritos i més negritos, elefants i més elefants, així com els personatges clau de la nostra història. Va ser una tarda de nervis, els núvols amenaçaven amb ploure amb moltes ganes i mentrestant, sense perdre l’esperança que el Carroussel no s’anul·laria per la pluja, cada cop teníem les cares més negres i les galtes més roses. Ens vam maquillar uns a altres i també vam tenir l’ajuda de la Montse, que amb la seva bona traça, ens va conver� r un home en una preciosa rossa, la Corina.

Un cop arribats al punt de sor� da, tot apunt. –“Una gota!”-, -“una altra..!”-, i en cinc minuts estàvem tots a aixopluc. Sota balcons, dins dels portals, fi ns que ens van obrir un garatge... mentre al carrer plovia i plovia. Va ser el moment perfecte

per berenar i fer tots els rituals sabuts i inventats per espan-tar aquells núvols. Per sort mitja hora més tard, el sol va co-mençar a sor� r i pelats de fred vam agafar els nostres llocs. La música va començar a sonar, la gent sota els � mids paraigües, ja ens estaven esperant! Entrar en calor va ser qües� ó d’uns minuts i el trajecte ens va saber a poc, gaudint del ball i lluint la feina feta fi ns a la data.

Els somriures i aplaudiments del públic ens deixaven entre veure que el resultat era bo, el que no esperàvem era acon-seguir el 1r Premi de comparses inèdites! Tot i l’eufòria que ens va donar el premi, nosaltres ja ens donàvem per sa� sfets perquè ens emportàvem tota una aventura i la força per co-mençar un nou projecte l’any vinent.

Colla “Els Gen� ls de Mont-ras”

30

Sortida a Venècia i SudtirolMés enllà dels revolts de Torrent

ACRM

Vam sor� r a les sis de la tarda de Mont-ras i després de tra-vessar el sud de França i el nord d’Itàlia vam arribar a l’Hotel Bellaria, al Sud� rol, situat estratègicament a prop de tot el que visitaríem en les excursions. Enrere quedava el bell re-cord del mirador de Montecarlo on tots vam poder gaudir de la vista del palau de príncep Rainier, magnífi cament il·luminat i amb un reguitzell ordenat de iots grandiosos al port. Amb la Nuri, la meva esposa, ja a l’habitació i mentre endreçàvem el con� ngut de les maletes a l’armari ens congratulàvem de l’en-cert d’haver decidit fer aquell viatge. Jo acostumo a dir mig en broma que sóc molt de casa i que mai he anat més lluny dels revolts de Torrent però em sen� a molt sa� sfet de ser allà, perquè l’amistat i la companyonia semblaven assegurats i el paisatge que tot just començava a mostrar-se prome� a molt i molt. El repòs, després de les hores d’autocar, va ser complet.

El llac de Levico TermeEl dia era fresc, la verdor del paisatge era sensacional i sen� es com t’anaves omplint d’un sen� ment de tranquil·litat i de pau més del que estem avesats a la nostra terra. Aquí, a l’Empor-dà el verd és agrícola, parcel·lat i allà s’escampa des dels cims més alts fi ns a la vora de l’aigua blava del llac amb una inten-sitat lliure i plena. La colla es va anar agrupant en pe� ts nuclis d’afi nitat que es man� ndrien fi ns el fi nal del viatge però que de cap manera frenaven la comunicació col·lec� va.

A l’entorn del llac pots triar entre una zona feréstega a la que s’hi accedeix a peu o en bicicleta –hi ha bicicletes per tot ar-reu i en gran quan� tat!– i una altra zona molt turís� ca que ofereix a més de lo propi de les termes, zones de lleure es-por� u i platja. A l’hora de dinar, jo que sóc una mica especial amb aquest tema de l’alimentació, no estava del tot tranquil fi ns que em van posar al davant un plat de macarrons que prou que es podien menjar. En aquest sen� t aviso que no us podré fer una informació gastronòmica acurada del viatge, no és el meu fort, sinó més aviat la meva fl aca. Espero que m’ho dispenseu.

Llac de Levico Terme

31

ACRM

VenèciaLa joia de la corona del viatge no obstant tots sabíem que era Venècia. No us cansaré explicant el que ja sabeu: canals, góndoles, coloms, vapore� os, etc. Però sí que com a paleta i admirador de les coses ben fetes vull deixar escrit que em vaig passar el dia amb la boca oberta. Arcades de marbres, façanes, voltes empetxinades, esgrafi ats a les parets, luxe ar-quitectònic arreu on miraves. Una ciutat tan diferent que et fa recular el pensament als temps en que la seva gent dominava el comerç mediterrani. El vidre de Murano i el luxe de l’am-plitud de la plaça San Marco són junt amb els detalls d’una arquitectura urbana muntada sobre els aiguamolls un dels records que es� c segur perduraran per sempre en la meva ment professional. Els bons artesans són el signe d’iden� tat més preuat d’un país.

VeronaLa ciutat de Verona és preciosa, molt elegant, tot zona via-nant, comercial i plena d’història. En ella hi van viure, si és que els personatges inventats poden considerar-se dins dels cens dels vius, Romeu i Julieta. L’autor de la Divina comèdia, el Dant, hi va viure part d’exil·li i el pintor Veronese. Un compen-di d’història i senzillesa. No és una ciutat exagerada, pedant, sinó humil i acollidora, plena de bo� gues i agradables cafès i restaurants de concurrència massiva. Aquesta part nord d’Ità-lia això del turisme he vist que ho porta molt bé, m’ha semblat que no s’ha deixat menjar com a vegades ha passat a casa nos-tra pel diner fàcil i ha conservat i potenciat els seus recursos amb intel·ligència. Ah, i amb un coliseu romà impressionant. El dia a Verona, dels millors del viatge. La Nuri hi està perfec-tament d’acord, com tothom dels nostres.

Si bé de l’alimentació no us en podré dir gran cosa del vi sí que us en puc fer cinc cèn� ms. El bé de Déu de vinyes que s’este-nen des del pla fi ns la muntanya, amb costers pronunciats i un ordre dels rengles de ceps rigorosíssim em va sorprendre i van despertar dintre meu una admiració sincera per aquells pagesos del Tirol. Si als carrers de les viles destaca la netedat i l’ordre, a les vinyes també. El resultat, el vi, també és orde-nat i net. Uns caldos amb bona entrada, bon paladar, suaus i amables com tot l’entorn, dominats pels imponents Dolomi-tes. Els Dolomites, com ja sabeu, són unes muntanyes gran-dioses, fermes i orgulloses, encimbellades de neu a les que la majoria dels nostres va accedir-hi en el telefèric turís� c. Jo, em perdonareu, però sent més de tocar de peus a terra vaig declinar d’enfi lar-me als cims i amb la Nuri ens vam aposentar en un bar amb terrassa i això em va permetre aprofundir una mica més en l’anàlisi d’un got de vi negre � rolès.

Foto 1. Carles i FrancescaFoto 2. Amadeo, Francesca i Frank, xófer i guies.

Els Dolomites, les cases del Sud� rol i les seves vinyes

Sass Pordoi. 2250 m. Dolomites Canals de Venècia

32

ACRM

Bolzano, Merano, el llac de Garda i cap a casaSi bé la majoria de la colla de mont-rasencs i palafrugellencs, mascles i femelles, van xalar en la visita a la fàbrica de joies de Bolzano on es pot admirar l’espectacle de com es manu-facturen tota classe d’objectes amb or, plata i etc, a mi, si em permeteu d’ésser franc, la qües� ó de les joies tant se me'n donava. Indiferent a aquest luxe del que la gent gaudeix, a mi no se’m va despertar l'interès del dia fi ns que em vaig tro-bar al mirador, davant de la majestuosa super� cie del llac de Garda. Elegant, llarg entre muntanyes d’una verdor intensa, lluminós i acollidor a un turisme selecte. Res d’espardenya.

Venècia. Plaça de Sant Marc

Malcesine a la costa del "Lago di Garda" Merano

33

ACRM

Serralleria Alzina

FERRETERIAPALAFRUGELL

INDÚSTRIAL I BRICOLATGETel. 972 30 61 80

c/ Mestre Sagrera, 31 · PALAFRUGELLFax 972 30 61 90 · E-mail: ferrepal@cifec.es

Acomiadar Itàlia dient adéu al llac de Garda ho vaig consi-derar un luxe i en el viatge de retorn a casa, el record de les seves aigües dolces em va fer més suportables les llargues hores d’autocar.

Vull acabar donant-vos les gràcies per la vostra atenció i en-viant a tots els que han compar� t aquest viatge una sincera abraçada fraternal perquè com diu la dita: el món és un llibre i qui no viatja només en llegeix una plana.

Genís Jofra

Sirmione, Lago di Garda

Sirmione, Lago di Garda

34

Passatemps

Laberint

Criptograma

HORITZONTALS 2. Fruites que neixen amb una bessona. 4. Peça de roba, llarga i estreta, que no fem servir a l'es� u. 6. Objecte indispensable per poder prendre el sol sense emplenar-te de

sorra a la platja. 9. Mes de l'any on comença l'es� u.10. Ac� vitat de lleure que es desenvolupa, principalment, els mesos de

juliol i agost.11. Animal que representa l'Associació Cultural i Recrea� va Mont-ras.

VERTICALS1. Persona encarregada de la seguretat a les platges i piscines.3. Cançons que sonen cada es� u a Calella de Palafrugell.5. Part del cos que no para de créixer mai.7. Espai d'oci amb moltes butaques.8. Nom de la platja de Mont-ras.

De l’església Sant Esteve de Mont-ras a la platja “El crit”

Mots Encreuats

CRIPTOGRAMA:

ARRIBA L’ESTIU I AMB ELL EL CALOR, LES VACANCES I LA FESTA MAJOR!

LABERINT:MOTS ENCREUATS:

Vertical1. SOCORRISTA3. HAVANERES5. NAS7. CINEMA8. EL CRIT

Horitzontal2. CIRERES4. BUFANDA6. TOVALLOLA9. JUNY10. CASAL11. MARIETA

35

• electrodomes� cs • cuina • bany • mobles auxiliars

Av. Catalunya, 33-35 - Tel. 972 30 83 18electro-corbi@hotmail.com - 17253 Mont-Ras (Girona)