REVISTA DE L'OBRA CULTURAL BALEAR

MoLi NouVILAFRANCA. ABRIL 1989 NÚMERO 33

ARCA, el critconservacionista,davant l'inventde l'agroturismea Sant Martí

Entrevista amb Manel Oliver Moragues president d'ARCA,

"Es Cremat"

un abocador

sense control

Entrevista amb "ARCANVIR",

música jove feta a Vilafranca.p«

Editorial

Sant Martí i el seu interès cultura/

El projecte d'una multinacional estrangeraper a explotar turísticament Ia finca de SantMartí està essent contestada darrerament, talcom han reflectit alguns diaris o en aquestmateix número de "ES MOLl NOU", per algunesveus; UM-Vilafranca, ARCA i GOB, que protestenamb unes raons a Ia mà, sobretot per Ia mancad'estudis reals sobre les repercusions de caireecològic i cultural.

Amb Ia situació actual, creim interessantanalitzar alguns aspectes; a nivell polític,cultural, social i econòmic que sens dubtepoden canviar Ia mateixa essència del poblede Vilafranca. Analitzem apartats.

Dins el camp polític, Ia força majoritàriaa 1' Ajuntament no s' ha lluït precisament perdonar informació als ciutadans sobre el mateixprojecte i, el que és més greu, s'ha comportatcom si 1' Ajuntament fos "els estrangers" iels estrangers han semblat esser "l'Ajuntament",a l'hora de deixar qüestions clares com; llocsde feina i contraprestacions. L' oposició peraltra banda, excepció feta d'UM, s'ha limitata demanar "quins tipus de contraprestacionses negociaran" lluny de prendre una posturaclara de si es dona o no suport al projecte.Perquè és fàcil entendre que si ha interèsen saber els tipus de contraprestacions, ésperquè directa o indirectament s' està d'acordamb el mateix.

En els apartats social i econòmic hauriemde tenir clar si Sant Martí serà una petitaVilafranca turística que autoabastirà als clientsdel Sant Martí-Golf Hotel, amb tot tipus deserveis o si en realitat els vilafranquerses podran veure beneficiats econòmicament de1' explotació i en cas afirmatiu saber en quingrau. Perquè prometre i no cumplir fins araés Ia norma per arribar a tota casta d'especula-ció. Llavors, 1' impacte ambiental denunciatde forma especial pel GOB, deixarà una partde "Sa Pleta de Sant Martí" sense alzinarsi romprà alguns ecosistemas de Ia seva faunaque proveeix caça, esport que compta amb moltsaficionats a Ia nostra vila. Segons el mateixGOB, no hi ha tampoc cap estudi sobre l'impacteque tindrà el fet d'emprar-se aigua del subsolper regar el camp de golf i no es fa difícilentendre que els rius subterranis es podenquedar aixuts.

Des del caire cultural, on ARCA ha alçatIa mà demanant torn de veu, sembla que tampocamb 1' actual projecte queda preservat el seuestil i Ia seva historicitat. S' ha de teniren compte cue Ia major part de places turístiquess' han de cubrir amb les noves edificacionson hi destaca un bloc de seixanta apartaments.Les característiques estructurals arquitectòniquesi estètiques del palau perillen, segons elgrup conservacionista, si és du endavantl'actual projecte. CaI per tant fer un detallatestudi i un posterior informe a Ia Comissiódel Patrimoni amb el fi de amb un replantejamentdel projecte, mantenir els valors culturalsd'aquest palau construït en el segle XIV.

N'hi haurà que diran que essent Sant Martíuna propietat privada, que cadascú es fiquiamb els seus assumptes. Precisament perquèSant Marti i tota Ia seva història es cosade TOTS ELS VILAFRANQUERS ens hem de preocupar,primer de que Sant Martí no es converteixien ^nes runes a curt termini i en segon llocque 1' explotació turística sigui ordenada iracional, és a dir, que no rompi cap motlode Ia seva estètica actual. Tots els monumentshistòrics i Sant Martí ho és malgrat no hoestigui declarat, són explotats amb fins turísticsperò preservant tota Ia seva historicitat.Per tant ha de quedar clar que per damunt elsinteressos dels amos i senyors del palau, interes-sos econòmics lògicament, hi ha uns drets histò-rics i culturals del mateix poble de Vilafrancai del poble mallorquí en general que estanper damunt dels de Ia propietat privada.

La pròxima via, el camí que està ara obert,vists l'entossudiment de fer grans construccionsi blocs d' apartaments per unes 500 places,és demanar que SANT MARTI sigui declarat BED'INTERÈS CULTURAL, compatible amb l'explotacióturística racionalitzada-, per Ia CONSELLERIADE CULTURA. Per tant tota iniciativa que apartir d' ara vagi encaminada a aconseguir-hocomptarà amb tot el suport de "ES MOLI NOU".Ho deim perquè sabem que ja hi ha iniciativesde gent vilafranquera que va per aquest camí.I quan deim gent ens referim a particulars,no a partits polítics. La consciència de pobleens hauria de dur a entendre que si abans Vila-franca era de Sant MartI, ha sonat l'hora deque SANT MARTI SIGUI DE VILAFRANCA.

Ajuntament

Foren aprovades una sèrie d'obres sense pressupost

Després de que el PSM al.legàscontra Ia forma de realitzar-seles actes, i de que el plees donés per assabentat deIa correspondència i resolucionsde Ia batlia, Ia corporaciómunicipal de Vilafranca aprovàen sessió ordinària, el passat

.4 d' Abril, per sis vots afavor i quatre abstencions,sol.licitar al CIM Ia inclusióde 1' obra de desviament deIi carretera de Felanitxdins el PIa d'Obres i Serveisde 1989 al temps que tambées demanava que Ia subvenciócubrís el cent per cent delpressupost de l'obra.Foren sis punts d' ordre

del dia més dues mocionsd' urgència les que tractà1' Ajuntament i en Ia majo-ria de temes, Ia protestadel PSM per Ia manca de pressu-post d' obres, quan es duena ple, fou el denominadorcomú de Ia sessió, mentreel batle es justificava enque a algunes obres les podiacontractar directament peròque al manco volia que elple n'estigués informat.

De Ia placeta en el carrerde Sant Martí, una de lesobres presentada sense presupostel PSM denuncià Ia invasióde Ia propietat privada,ja que segons aquest grup1' Ajuntament emprava aqueststerrenys privats des de fabastants de mesos. El batlerebutjà 1' exposició del grupPSM dient que segons un plade 1954 els terrenys queocuparan Ia nova placetaeren de 1' Ajuntament i quea més els afectats estavend' acord en fer-la si no elshi costava cap dobler. ElPSM incidI en que de ser

veritat Ia rèplica de Iabatlia, 1' Ajuntament hauriade tenir un justificant decompra, expropiació o donaciódels terrenys. Mentre Iaproposta d'obra, sense presupost,era calificada d' impresentablepel PSM, Bernat Garí demanavaIa votació que aprovava ambels vots del PP Ia construccióde Ia placeta.

Seguidament fou aprovada1' obra de dur aigua potabledes de Ia xarxa que passapel carrer de Sant Martífins al poliesportiu municipalon es construirà una piscina.Davant Ia manca de pressuposttambé el PSM es va abstendre.En un tema posterior, s'aprova1' actuació de Bernat Garíde contractar 1' obra d' ins-tal.lar una xarxa de recollidad' aigües pluvials en el carrerde Bonany aprofitant lessíquies fetes per col.locarles tuberies del clavegueram.TaI com informà Ia batlia,el cost de 1' obra solss' augmentarà 2000 pessetespej metre a Ia línea afectada.

Abans d' entrar a 1' apartatde precs i preguntes, s'aprova-ren dues mocions d' urgència.La primera, presentada pelPSM, aprovava unanimamentl'adhesió a Ia sol.licitud de -declarar Cabrera Parc Nacional.

La segona, presentada pelPP, acordava sol.licitara Ia Conselleria d' Ordenaciódel Territori Ia contractacióurgent de les següents fasesdel clavegueram.

En els precs i preguntes,el tema de Ia construccióde Ia plaça a Ia zona nordde Ia vila fou punt de discussióentre PP i PSM. Aleshores,segons el batle, Ia construcció

de Ia plaça estava pendentde mantenir-se una reunióamb els propietaris, qui,segons afirmà Bernat Garí,en un principi semblavend'acord en que es fes l'obra.

Miquel Barceló

TORNEN ELS ROBATORIS

A Ia matinada de divendrespassat, S' Estanc per terceravegada i el Bar Can Boletoforen objecte d' atracamentper part de desconeguts.De nou els robatoris hantornat a alarmar a Ia gent,sobretot a Ia que té comerçoso viu a Ia carretera, jaque és en aquest indretde Ia vila on han tengutlloc Ia major part de sustrac-cions.

Vàries capses de tabacforen robades de S' Estanc,mentre que a Can Boletosegons hem pogut saber elvalor del tabac robat iels doblers de caixa, arribavaa 20.000 pessetes el valordel robatori. En aquestdarrer, segons En Jordi,els lladres s' autoconvidarena prendre dues cervesesal temps que tingueren Iaprecaució de deixar-hi algunesditades per a que el Grupd' Investigació de Ia GuàrdiaCivil qualque dia els hipugui posar Ia mà damunt. Cosaque alegraria a tots .Això si no tornen a sortirles famoses "patrulles".Perquè Ia presència de mésefectius de Ia Benemèritasols ha garantit Ia seguretatdurant dos mesos.

ANACORDeI 14 al 27 de Abril

ALIMENTACIÓNBerberechos natural Miau 40/50. 176Mejillones escabeche Miau 8/10. 130Berberechos carballo Ro 300 grs 145Atún aceite pak 3 u carballo Ro 6Q 99Aceitunas rellenas Hero 450 gra 95Tortelini GaIIo 680 gra 177Rabiolis GaIIo 680 grs. 177Pastas sopa GaIIo 500 grs 80Galletas Príncipe 180 grs pak 3 u+1 reg 224Café soluble Marcilla natural 200 grs. 516Café soluble MarcilIa descaf. 200 grs. .601Cacao en polvo Practic 400 gra 128Chocolate La Campana 150 grs 86Cacahuete salado Capó 400 grs. 148Quesitos el Caserio 16 u 195

BEBIDAS Y LICORESZumo Vital I melocotón 105Zumo Vital 100% Brick piña, naranja 133Spr'rte, Fanta naranja, limón 2 L 114Sprite, Tónica Finley, Fanta naranja y limón lata 330 c.c33Vino Baturrico I blco., tinto, rdo 86Brandy 103 etiqueta blanca L 580CavaCastellblanchcristal 299Cava Segura Viudas semi y seca 498

CREMERIAYogur Danone naturaL 22Yogur Danone sabores agrup. 8 u 180

CHARCUTERÍAJamón cocido Europa Palma 695 ptasA<gMortadelaPalma 285 ptasrt<gSalchichón especial Palma 424 ptas^<gSalchichas Frankfurt Campofrio 53

CONGELADOSRodajas merluza Oliver 338 ptas4<gGamba grande Oliver. 1.650 ptas^<gCuerpos pequeños Oliver. 869 ptasrt<gCalamar nacional Oliver. 990 ptas^<g

PERFUMERÍA Y LIMPIEZAGeI Heno 1 1 153Jabón líquido Nenuco 1 1 330Colonia Nenuco 1 L 404Colonia Sparta 100 ml 382Colonia Faralá Vap. 100 ml 395Pak Agua Velva 100 ml+Colonia 100 ml 458Pañal Ausonia elásticos T. M-36 G-30 S-24. 876

Centella400ml 227Insecticida Bloom 1 1 274Papel higiénico Marpel pak 4 u 104Suavizante Mimosín 2 L 159Detergente Dash-3 5 kg .741

MANAGELote 3 perchaa 125Verdulero 3 pisos 1.400Batería cocina 8 pzas. 4.500Maceteros porcelana 550JGC 24 vasos Europa S86Vajilla 44 pzas. Citara 4.431

TEXTILCalcetín tenis alg. cab 175Pañoscocina 137Pantalón vaquero unisex 1.500Camisas surtidas manga corta 1.450Camisetas alg. manga corta 500Colchacama matrimonio. SOOColchacamaplaza 400Pantalones y jerseys surt. niña desde950

CALZADOZapatospielcab 2950Zapatos señ. trenzadoa 1.950Mocasín cab 1.450Deportivos Paredes niño 1.995Zapatillas Camping .desde 395

BAZARTelevisor Sanyo 14" colorcep-3091con mando a distancia 49.000Ladylis Plancha para lisar y rizar el cabello 3X1 3.696Radio cassette Sanyo M-9703 .- 8.426Radio cassette Aiostay RC-888 9.658CortafiambresPhilipsHR-2680. 7.475Picadora Luxe Moulinex 220 V R-16432 4.411AspiradorPhilipsHR-6300. 9.925Depiladora Epilady. 6.272

Gran variedad enrelojes

APROVECHE NUESTRASOFERTAS PARA SU REGALOPARA EL DIA DE LA MADRE

El tempsrte$ í>'/i£>ftJ¿

a°¿¿i?

¿n

¿5°-

w/.JUL*

£¿^t47''^</,ay

\

2

Mo,o

W8

¿t¿

-/-,Y// / l'j/í/ - /v/3?

/2f14

^

17

iff

20

23

26

29

W/o

W

ft'/.

¿ï

W

l ?

W.¿z*

n¿r-

3

¿t*

6

•¿/*

9

//-'

12

/¿~

15

449

18

21

24

27

30

K0L/£*-

S >

Ä2#«2/'

WJ 3-'

5/#

¿£>?

37^

¿f

• 1

Ü

fV/»)*.

7

tf'

10

/i?

13

^

16

¿/f

19

22

25

28

31

GLOSES

Hi ha qualque punt obscurperquè fer es sord i callar,una és Amèrica del surper què no en volem xerrar?.

Gent pobre i marginadaper causa de ses dictadures,ets americans amb ses ajudesfan un robo cada vegada.

Perquè es països ricsroben es pa an es més pobres,per deutes i altres cosesaixí du pau Estats Units.

Apoiant es dictadorsi es deutes, quina ruïna,quin governar més hermóses govern ric no margina.

Molta feina i poc menjarper aquella pobre gent,haver-hi un govern dolentque passa gust de matar.

Aqueixa paraula "matar"es feixuga i sencera,per tot se vol aficarxerrar de pau ja no es vere.

Xerrar d'això no fa ganesperò és mal de fer callar,quin cor té qui pot pensarsense dir: ric que demanes?.

Milloram a poc a pocni ha encara que volen esclaus,es des martell i sa fausamb armes fa es mateix joc.

Un govern s'ha de menesterper sa gent falsa i dolenta,i així el món casi rebentaquan se pensarà més bé ?.

BIEL MON T S E R R A T

No comprenc sa religióc tenc ;'idea equivocada,com amb fe pot estar calladaquin pensar tenen senyor?.

Cervell humà i rabiósper qué has de ser tan dolent,an es qui veus impotentencara capficar-los.

Es comunista és dolentes conservador és bo,comprovar com és aixòseria convenient.

Això és sa més traïdora guerraque fan es qui demanen pau,sa banca es pa les desferrales duis armes i lluitau.

Menos mal que amb so seu dirque ets altres són es dolents,durmiu tranquils i contentsmentre veis pobres morir.

Així tranquils i conformatses vostro cos pot dormir,Déu no dubtarà en dirper ser tan bons, perdonats!.

Mos enganen amb so votarmos enganen amb ses lleis,quin dia es sol sortiràen contra de Io que feis.

Sa democràcia caminaamb so freno de mà posat,avesats a sa mentidadespreciant sa veritat.

*

Cada requadre pertanya a undia. A Ia part esquerra superiorel tant per cent significaràel percentatge d' humitat relativade 1' aire. EIs graus a Ia partesquerra de cada requadre és

Ia temperatura màxima registradadurant el dia i a Ia part dretaIa temperatura mínima. EIs diesde pluja es constatarà els litresper metre quadrat caiguts enel centre de Ia vila. *

Història de Ia Nostra Gent

BARTOMEU NOGUERA SUREDA

A cada poble, al llarg de Iaseva història, hi passen unasèrie de personatges que,sense cercar-ne professió,el mateix pas de Ia vida elsporta a un aprenentatge quea Ia llarga poden emprarcom un servei social. Sanaés l'afició quan aquesta esté amb desinterès econòmici més sana si aquesta aficióés per curar. Tomeu NogueraSureda, "Tomeu Sopa", fou uncurander d'ossos del queen feim petita memòria.

Tomeu Noguera Sureda, conegutcom "Tomeu Sopa", neix el30 d' Abril de 1913 al finaldel carrer de Bonany, faldamajor de Ia barriada de SonPastor arrecerada baix elPuig.Tercer de cinc germans viu

part de Ia seva infància estu-diant a un col.legi de fraresperò abans d' arribar a Iaseva joventut es troba treballantde camperol i és llogat aalgunes possessions del terme.

En el 1933, cridat per quintacompleix el servei militarrealitzant tasques d' auxiliarsanitari a l'Hospital Militaracompanyant a un aleshoresarxiconegut comandant metgedins el camp de Ia medicina,

Antoni Garau. En el 1936,amb Ia guerra civil es reincorpo-rà a destí i segueix aprenentat-ge, sobretot en temes de trauma-tologia amb el metge Garau,amb qui recorr varis hospitalsde Ia Península durant eltemps de l'enfrontament armat.Finalitzat aquest, desprésde set anys de servei dinsel cos de sanitat i arnb prousconeixaments sobretot delsossos del còs humà rebutjaIa convidada d' Antoni Garauper quedar-se al seu costatcom a infermer amb carcterprofessional. A Ia primàriade 1941 , després de que el24 d' Agost de 1939 es casàsamb Margalida Garí Mayol,tornà a Ia vida civil, a les

cases de Son Ramonet i ales feines del camp. A 1940neix Ia primera de tres filles.

Com a bon coneixedor de1' estructura ossea de lespersones, des de llavors,"Tomeu Sopa" reb les visitesde qui precisen curar esquinçadescol.locar nirvis, adobar maicopso de qui tenen qualque problemad' ossps. Com és de suposarles fractures, s'han d'enguixara 1' hospital de Ciutat. AmbIa seva botella d' esperit,benes, monedes de cinc duros,postetes, esparadrap i altresaplicacions, En "Tomeu Sopa"és reconegut com a bon "metge"d'ossos. Devers el 195i oesprésde viure alguns anys a SonParxana, tornà al seu barri,

Història de Ia Nostra Gent

Sun Pastor, habitant les casesde Ca 1' Amo En Rumbande el1955 i en el 1957 es construeixdefinitivament Ia seva llara dues passes d' on nasqué.DeIs "adobs" que fa no demanacap retribució, senzillamentperquè Ia feina Ii agradai Ia pot compaginar amb Iapagesia i durant uns 15 anysfent de pastor. Ovelles, cansi altre bestiar també es tractatquan 1' esquinçada de 1' os0 rompuda ho requerien.

L ' A m o en Tomeu "Sopa", pagés1 "adobador" d' ossos finsarribat prop als 70 anys,morí el 22 de Novembre de1985, deixant a darrera Iasingularitat d'un home senzill,xistós, gran aficionat a Ia

lectura de novel.les sobreel ll'jnyà oest, que endemés

iomeu "Sopa" durantels seus set anys r'eservei militar acom-panyà al metge Garau,de qui va aprendrehastantes nocions detraumatologia.

de bon pagés i pastor, esdemostrà com a bon veïnatoferint-se a "arreglar" elque a vegades s' espanya ambqualsevol esclat o giradade peu.

M i q u e l Barceló.

PHiMERES COMUNIONS, BATEIGS,

ANIVERSARIS

Especialitat en: Arròs brut. Sopes, Porcella; Calios.

Frit Mallorquí, LLengua,

DISSABTES I DIUMENGES OBERT Ctra. PJma-Arta, km 41TeI. 560073 Vilafranca

Entrevista

Manel Oliver Moragues,president d'ARCA

Sant Martí i el seu futur és actualitat. Al pro-jecte de construir 500 places turístiques ja Iihan sortit les primeres veus contestatàries. UMde Vilafranca fou Ia primera i ara en aquestesdarreres setmanes, ARCA, un grup que preten Iaconservació del patrimoni històric de Mallorcaconstata Ia seva protesta no perquè Sant Martísigui convertit en hotel, a qual cosa no s'oposa,sinó perquè el projecte preveu una impactantconstrucció d'apartaments i altres edificacionsque no poden garantir Ia preservació del palau.

Abans de res emperó, calfer una mica d' història sobre1' associació. Segons el seupresident, ARCA neix en elNovembre del 87 a arreld' una convergència d' ideesentre un nombrós grup de gentque, una mica escandalitzadapels desastres arqueològicsi arquitectònics que suposa1' especulació urbanitzadoraes decideixen a fer oposicióa cert " llibertinatge enderro-cador " que ha sotmés a unagran part del patrimoni històriccultural mallorquí a Ia sevadestrucció. ARCA compta ambuns AOO associats, destacantun gran percentatge de participa-ció d' estrangers. La sevafilosofia conservacionistaarrela més a Ia Part Foranaque a Ia mateixa Ciutat iel seu àmbit d'acció afecta

a tot el món relacionat amb1' urbanització. No es declarauna associació " contra turisme",de fet alguns dels seus directiustreballen dins aquest camp,però si que és totalment contrà-ria a que el PIa de Mallorcasigui explotat amb fins turísticsque no garantitzin Ia preservaciódel patrimoni cultural i queen cas d' explotació hagid' esser capital estrangerqui ho domini quan Mallorcaés una font de riquesa capacitadaper reinvertir també en Agrotu-risme.

Quin és el paper d' ARCAdavant situacions com larecon-versió del Palau de Sant Martí?- Fins ara el paper d' ARCA

és el de denunciar tota accióque impedeixi Ia conservaciódel nostre patrimoni. Denúnciaque fins ara es fa per caminsde caire administratiu i nojudicial. Evidentment al parlarde Sant Martí, parlam delPalau més antic de Ia ruraliamallorquina. Fins ara encarano s' ha pogut mesurar to*'el seu valor arquitectònic,

No estamque SantexplotatPerò l 'acromp totsconservacpalau i

arqueològic '•.assegurar c.el seu eni:històrica depassat i t3'present.

El projecttot esquanade fer-se ta

Sense Gsí. La den!

contra deartí siguirísticamental projecteels motlosiistes delseu entorn.

-jltural. PodemSant Martí ies una joia

3 Mallorca delfins avui del

actual romp

conservacionistacom es preten?mena de dubte

a d' ARCA no

FOTOS: X. AMENGUAL.

apunta al possible us..turistic.No estam en contra de Ia sevaexplotació turística racionalcom a mal menor, encara quehi ha altres vies que no són1' explotació turística. Tampocinteresa a ningú que el ^alauquedi tal com està i poc apoc vagi esfondrant-se . Arabé, el projecte del grup danésromp tots els motlos per preser-var Sant Martí i el seu entorn.

Quin seria el "projecteturístic" d' ARCA en aquestcas?

Avui en dia hi ha moltsmonuments i edificis històricsque són explotats turísticament,conservant-se tota Ia sevaessència cultural i arquitectò-nica. Amb Sant Martí no caldriafer l'excepció. No hi ha motius.Turísticament Sant Martí tambépot esser rentable amb unacapacitat per a cent places.En tot cas aquesta oferta

resulta molt allunyada a les500 places programades per"Kurt Thorsen"?- Queda ben clar que aquesta

empresa promotora no oreten

conservar el Palau pel seuvalor cultural, que si bépot servir d' atractiu, Iapart arquitectònica és Iaque més pot interessar alturista. La preservació delPalau no és cap favor quefaran, sino un simple interèsparticular. Però llavors arribenmés construccions noves icom a guinda el bloc d'aparta-ments. S' haura perdut aixítot intent conservacionistaperquè ens haurem agenollatdavant 1' especulació i hauremregalat 1' història del nostrepoble.No es tracta idò d'esvortar

tot intent d'implantar l'agrotu-risme?

Sant Martí evidentment,pot esser el punt de partidade 1' holocauste cultural delPlà si es du a terme l'actualprojecte. Repetim que l'explota-ció turística racional i Iaconservació arquitectònicasón . perfectement compatibles.Cada poble és lliure de decidirel que vol. Tota persona,també lliure, pot vendre Iaseva propietat, però si elpoble reclama una propietatprivada que és patrimoni històricdel mateix poble, se 1' hiha de donar.

Dir que Sant Martí crearà moltsde llocs de feina és una falàciaDe l'explotació se'n beneficia-rà molt poca gent. Endemés, esfa difícil creure que els vila-franquers sols aspiren, de nou,a fer de criats de Sant Martí.

Creu que els propietarisde Sant Martí somnien ambles possibles "traves administra-tives" que pugui posar Iaseva associació?

Entrevista

- No ho se ni em preocupa.Incideixo en que Ia propietatprivada s' ha de respectarsempre que no perjudiqui aun col.lectiu o a un poble.Les persones tenim uns drets,el poble també, però aquestshan d' estar per davall deles del país. Tota Mallorca,té dret damunt Ia decisióque es prengui sobre SantMartí perque el Halau és històriade tots els mallorquins.Parlem dels promotors: dels

seus 5000 milions previstsper invertir.

Des de fa temps s' estàinventant un turisme de "qualitatque mai ha existit per mancade planificació turística.Es crea una infraestructurasegons les "ordres" que doninels tours operadors. La darrera"ordre" d' aquests tours és:"creau agroturisme". Sobreles inversions es prou llamenva-ble que havent-hi el capitalque hi ha a Mallorca, Ia m,n 3d' iniciativa deixi el campde les inversions turístiquesen mans estrangers. Però anema Ia pregunta. Aquesta inversióde 5000 milions preveu l'especu-lació del sòl rustic que endeméshauria d' haver estat objected' estudi ja que hi ha indicisdel pas de Ia civilitzacióromana i àrab pels turonsque envolten el Palau.S' hiinvertirà aquest capital envistes únicament a aconseguirgrans beneficis, és Ia purafilosofia del capitalisme.Partde 1' entorn històric, serviràja sols per Ia construccióde plans turístics, amb ungran bloc d' apartaments. SantMartí és convertirà en unpetit poblat sense cap relaciódirecte amb Vilafranca.

I si només se Ii donàs unacapacitat per a cent placessense noves construccions?- Estudis sociològics ens

fan assegurar que forçosamenthi hauria d' haver un vincleentre Sant Martí i Vilafranca,i si no es fan noves edificacionsi conservant-se l'actual infraes-tructura 1' experiment turística llarg termini pot resultarmés rentable.

La creació de llocs de feinamanté "encantats" als vilafran-quers.- Això és una falàcia. Hauriem

d'examinar com treballen aquestesmultinacionals i ens adonariemae ia falàcia que suposa talafirmació en el sentit deque un gran nombre de gentvilafranquera treballarà enel complexe. Encara que unesquantes persones hi treballarande forma eventual en treballspocs qualificats. Endemésés difícil creure que Ia gentd' aquest poble sols aspiraa ser de nou criats de SantMartí. Un poble com Vilafrancaha de tenir aspiracions mésaltes.

Passant a l'acció, és irrever-sible el projecte si Ia ComissióProvincial d'Urbanisme l'aprovadefinitivament?- No. Per ara el GOB ha presen-

tat ai.legacions, en Ia sevaexposició pública. Un altre

camí per paralitzar el projecteés sol.licitar Ia declaracióde "Be' d' interès Cultural"a Ia Conselleria de Cultura.Això suposaria incoar expedienti en conseqüència fins quees pren Ia resolució el projecteno pot avançar.

Seguirà ARCA aquest camí?Voldriem i desitgeriem

que aquesta iniciativa sortísde gent del mateix poble.Si és així nosaltres i seguramentel GOB, els hi donariem totel suport precís per a queSant Martí sigui declarat"Be d' inerés Cultural", que1' ús turístic sigui racional,sense noves edificacions,i compatible amb Ia seva conser-vació.

Si tant valor històric téel Palau i el seu entorn, nopot semblar il.lògic que nohagi estat declarat Monumenthistòric Nacional?- De fet ho és il.lògic.

Però les coses estàn així.De Sant Martí hi haurà feinaper conservar Ia seva identitatcultural i Ia seva arquitectura,però ja hi estam treballant.

M i q u e l BarceIo.

10

LES HORTALISSES

Albergínia

5olanun melongena.- La plantaje 1' a lbergínia pertanyaa Ia famí l ia de les solanàcies,oer això és parenta de Iatomàtica i de Ia pata ta .

Pareix que és originària:e Ia India , perquè Ia testimo--,ien qualcunes paraules en"sanscrit" ( l lengua antiga:e Ia I n d i a ) , que a ella*i refereixen.

PROPIETATS DIETÈTIQUESI MEDICINALS

Des del punt de vista:e Ia salut, és una espècieralt discutida, com totesles solanàcies, (tomàtiga,:atata, pebre, etc.) i noiense raó, perquè els seus'olls verds contenen el verí]je dona el nom a aquestafamília: solanina. Doncsés aconsellable assegurar-seté de que estiguin ben madures,íambé les fulles tenen una3ona dosi de verí però curiosa-":snt, aquestes es posen encataplasmes per calmar els~al de queixal i Ia picaduresj'insectes.

Es molt aconsellable,::m feien els nostres avant-3bsats, pelar-la, posar-la=n :emull amb aigua i salj amb sal, a fi de perdre-es substàncies tòxiques.

El valor alimentici de• albergínia no és molt alt,>st conté un 10 % de matè-•"ia sòlida, amb un 1 % de:roteInes i un 5 % d'hidrats* carbó. Així i tot, és-n al ÍTent interessant degut

a Ia quantitat de fibra vegetali aigua que Ia fan laxanti diurètica. També se Iiatribueixen propietats coleré-tiqües, emol.lients i hepatopro-tectores. La seva pell contétaní, de manera que en algunspobles tropicals s ' utilitza

Es convenient menjarles albergínies amigdia i. que els ninso persones delicadesde l'estómac no enmengin. Les formesmés sanes de menjar-ies, és torrades oaguiades.

per curar Ia disenteria.Així mateix conté fòsfori calci en quantitats considera-bles, essent per això interes-sant en els processos decalsificació dels ossos icicatrització d'úlceres.

Les albergínies tenenfama d' indigestes, tal vegadadegut a Ia complexitat deles seves fibres vegetals.Es per tant millor emprar-lesa les menjades de migdiai les persones d' estómacdelicat o nins molt petitshaurien d' abstenir-se demenjar-les. També es diuque els malalts del cor,doncs Ia solanina és un compostmolt poc recomenable peraqueixes persones, tampocconvé Que en mengin.

BARTOMEU CATALA

Les formes més sanes demenjar-les, és torrades oaguiades. Frites són mésbones, però absorbeixen moltd' oli per tant no és conve-nient abusar d' elles fetesd'aquesta manera.

A 1' albergínia, que é'spart de nombrosos plats deIa cuina mediterrània, Iivan molt bé les herbes aromàti-ques nescudes en les voreresdel mar: el tem, 1' orenga,1' alfabaguera, moraduix,etc, etc., encara que tambéIi agraden flirtejar amb1' all, Ia tomàtiga, 1' oli,el brossat, el yogur i elsformatges parmesan, gruyere,mahonès, etc, etc,.

11

Una zona de MEs Cremat" convertidaen un abocadorHi són escampats, fems, ferro vell i cotxes retirats

La finca de "Es Cremat",dins el terme de Sant Joan,ve absorbint una gran quantitatde fems, ferró vell, residussòlids i runes ("escombros"),provinent de Ia nostra vila.

Una zona de garrLga de1' esmentada finca, presentauna alta degradació ambiental,havent-se convertit en unaespècia d' abocador municipalno declarat, però si perméspels propietaris de Ia fincai 1' Ajuntament de Vilafranca.Ara bé, 1' escampadissa delferró vell i fems que decorenaquesta part de Ia vessantoest del Puig, confirma eldescontrol existent a 1' horade tirar els repusalls.

L'Ajuntament de Sant Joan de moment no ha dit res sobre l'abocador

Ferro vell, fems i cotxes estan prou escampats per Ia zona

L' Ajuntament de Vilafranca,encara que en un principinomés feia comptes l'utilitzacióde Ia zona com un depòsitde runes, ve permetent Iaconcentració de tot tipusd'objectes en desús especialmentcotxes retirats, davant Iapermissivitat també dels propie-taris que no pareixen molestsde 1' especte de desnonamentque presenta part de Ia sevazona de garriga.

De tant en tant una pala,amb despeses a càrrec de1' Ajuntament de Vilafranca,s' encarrega d' anar tapantamb terra els, fems i ferróvell apilotat, reduïnt eldeclivi de Ia vessant 1 aumen-tant el ras dels petits serrats.Davall van quedant tapatsxassís i cotxes desfets, vells

12

televisors i ormeijos casolansinutilitzats. També partd'aquests repusalls acaramullatsen "Es Cremat" són residuscomestibles que inexcusablementpoden esser recollits pelsservei de recollida de femsde Ia Mancomunitat del Plà.Aquest servei tres dies aIa setmana, treballa a VilafrancaPer a ferró vell, maquinàriaen desús i demés utillatgesinservibles, es fan unes recolli-des periòdiques previ avísa 1' Ajuntament. No obstantpareix més fàcil encara queresulti més incòmode pel mateixtrasllat, el dur tots aquestsjesperdicis a una zona topogra-ficament verda i deixar-losen depòsit fins que al capj' uns mesos una pala i varistones de terra amaguin Ia"inconsciència natural".Dins una part de pinar de

"Es Cremat" és fàcil comprovar

que un bon nombre de vehiclesvells abandonats Ii donenun aspecte de cementiri decotxes.

En tot cas Ia formaciód' aquest abocador, dins elterme municipal santjoaner,no suposa cap novetat. Varispunts d' aquest prèdi amaguendavall terra, desde fa algunsanys un gran tonatge de repusallsfems i ferró vell.En aquestscasos els depòsits eren artifi-cials, uns grans fondals acollienen els seus precipicis totel que ara es conserva bastantde temps escampat.L' actual abocador de "Es

Cremat" es objecte "d'excursions"d' al.lotets cur'iosos en desferels cotxes abandonats o ferexplotar les pantalles delsnombrosos televisors escampatsa Ia zona. Tot un perill queno sembla preocupar a ninqú.

Miquel Barceló

EIs televisors abandonats supo-sen tot un "atractiu" pelsal.lots que, curiosos, intentenexplosionar-los amb pedrades.

Fotos: Francesc Amengual

LES VEUS DEL POBLE

0' algunes veus del poblehan sortit, rebumboris enuns casos i confirmacionsen altres, de que a Vilafrancahi ha joves aficats dinsel món de Ia droga. I ésque a vegades costa moltpoder creure que a un pobletan petit, on els jovessemblen tan valents i educats,pugui haver-hi gent adictea Ia droga.

Realment molt sovintIa covardia ens fa cauredins punts tan baixos comaquest. D' igual forma ésIa valentia, en aquestscasos, Ia valentia de volerenfrontar-se a Ia mateixarealitat Ia que ha de ferpossible que els joves abando-nin aquests costums.

El problema de Ia droga,tal com han demostrat elsentesos en problemes d'aqueststipus, no sols és dels jovesque conscient o inconscientmententren en aquest obscurmón. Vilafranca, tampocsembla una vila on els joveses puguin distreure. I aixòés una vertadera llàstima,perquè tots sabem, i mésels qui també ho hem estat,que els joves no poden estaraturats. La manca de cosesen que distreure' s és unfactor que facilita al joveel camí cap a Ia droga.

Per tant e's responsabilitatdels polítics locals, delsmandataris que es preocupin"d' ocupar" als joves en

alguna cosa de profit, comd' igual forma també ho hemde fer tots els vilafran-quers. El vot de cada personaés una veu, que hauria deprendre consciència delsproblemes i de Ia capacitatque tenen qui es presentenper comandar. Perquè sianam triant les flors arribarema tenir un bon ramell. Lescoses s' han de prevenir,amb un dia no es fan.

CATALINA

ESTRANY.

1 3

ENTREVISTA<̂̂

MUS/CA JOVE

Tres germans; Joan, Pepi Tomeu Mascaró Bauzà, iel seu cosí Rafel MascaróAguiló formen el grup musicalARCANVIR, nom per cert moltsugestiu i al mateix tempsforça original.

El grup encara que enels seus inicis sigui relativa-ment jove, les seves edatsoscil.lln entre els catorzei devuit anys, comença amostrar-se segur damunt elsescenaris. D'aquí a uns parelld'anys ARCANVIR pot dir qualquecosa dins els ambients musicalsillencs. Una mica tímits,a 1' hora de contestar a lespreguntes riuen i es mirenuns als altres... però aixícomençaren els "Beatles".

- Per què el nom ARCANVIR?.Mira, varem estar molt

de temps cercant un nom,

fins que se' ns va ocórrerposar les dues primeres lletresdel signe de Zodiac que són;Aries, Càncer i Virgo, id' aquesta manera apareguéel nom d'ARCANVIR.- Quin tipus de música tocau?.- Un poc de tot, com perexemple valsos, pasodoblesi música disc.- Quins són els vostres can-tants o grups que més usagraden ?.- N'Elvis Presley, Eric Claptoní Status Quo.- Qué us sembla "Madonna"?.- Na Madonna ho té tot pertriunfar, físic, veu i cançonsque saben captar Ia gentde seguida.- I Bob Dylan ?.

Un mostre de Ia cançó.Heu anat qualque vegada

a Madrid o a Barcelona a

^<^

veure algun mostre de Iacançó ?.- No, però no és per mancade ganes.

Heu actuat qualque vegadafora del terme de Vilafranca?.

Hem anat a MontuIri, SonSerra, Petra i Sant Joan.

On vareu aprendre a tocar?- N'Andreu Galmés del "CalitxaJazz Grup" va esser el primermestre.

Quins tipus de música usagradaria fer?.

Música moderna i que lògica-ment fos comercial.

Heu compost alguna cançóvostra?.

Tenim una sèrie de cosescomençades, però encara manquenalguns retocs per acabar-les.

Teniu qualque contacteamb altres grups musicalsde Mallorca?.

De moment encara no. CaItenir en compte que encarajust hem començat.- Quins projectes teniu?- Tenim previst, si és possible,anar a Barcelona i a Madrida fer uns cursets d'un parellde setmanes, en vistes amillorar en tots els aspectes.

FRANCESC AMENGUA .

14

NOTICIARI DE LA VILA

DEFUNCIONS:

CATALINA AGUILO AGUILO, ensdeixà els 27 de Març als 42anys. DESCANSI EN PAU.

reMiVfrJiWqÉ/.-MMarcde1989

El passat mes de Març vaploure a Vilafranca un totalde 34 litres per metre quadratdistribuïts de Ia següentmanera:08-03-89 8 L/M2.18-03-89 9'5 L/M2.19-03-89 11 L/M2.20-03-89 3'5 L/M2.30-03-89 1 L/M2.31-03-89 1 L/M2.

MATRICULACIÓ CURS 89-9QDes de l'Ajuntament ^ informade que està obert en el Col.legiPúblic, fins a finals d'abril,de 12 a 13 hores, el períodede per matricular els al.lotsa PREESCOLAR i E.G.B pelproper curs 89-90.

Per a que Ia matriculaciósigui efectiva el pare oIa mare ha de dur:- 4 fotos carné.- Llibre de família.- Certificació de vacunes- Fulla de declaració de rendao nòmina des del 87.

Estam vigilats per he-licòpters americans.Es qui pensa bé o malamentpot escriure desbarats,menos mal que estam guardatsd'aquesta tan bona gent.

Tot es dia mos enrevoltencasi mos freguen es cap,de quin modo se comportensón molt bon^ i educats.

EDICIO NOMERO 100DE LA REVISTA

SANTA BARBARA.A finals del mes d' Abril

1' altra revista de Vilafranca,"Santa Bàrbara" publica Iaseva edició número 100. Ental ocasió ha organitzatuna, sèrie d'actes culturals,dels que informam:- Divendres dia 28 d' Abrila les 21'30 h. a ca ses monges:conferència a càrrec de ALFONSMARTI "Història de les llengüesnacionals europees".- Dissabte dia 29 a les21' 40 h. a ca ses monges:diapositives a càrrec deANTONI RAMON, "Kenia, alcor d'Africa".- Diumenge dia 30 a les5' 45 h.: passacarrers pelGrup de trompeta i tamborsde Vilafranca, a continuacióa Ia Plaça Major, jocs acàrrec del Club d' EsplaiXAUXA, a les 7 h.: GrupCUCORBA.

A les 9'30 a Ia Plaça MajorTORRADA PER A TOTHOM, llongani-ses, botifarrons, pa i viper a tots els qui en vulguin.

Actuació dels grups musicals:ARCANVIR, GERMANS ROSSELLO,SA CALOBRA, SIS SOM.

MOLTES MULTES

La Policia Municipal informaals conductors de motos,mobilettes i cotxes que evitindeixar els vehicles damuntles aceres de Ia carretera.Les multes posades per IaJefatura de Tràfec en aquestesdarreres setmanes, són prounombroses i quasi totes van"destinades a vilafranquers.I no és palla Ia quantitat

de cada una d'elles.

EDICIO COMARCAL DE

"DIARIO DE MALLORCA".

A partir d' aquest dimecres"Diario de Mallorca" oferiràa diari una edició comarcalque cubrirà tota Ia infor-mació del pobles que integrenel partit judicial de Manacor.0 sigui que des d'ara mateixels pobles de Ia comarca,tindran un tractament informa-tiu especial cada dia. Vila-franca, com a poble integrantde Ia mateixa comarca, hiserà ben present mitjançantels seus corresponsals;Miquel Barceló, a 1' apartatliterari i Francesc Amenguala 1 'apartat gràfic.

PLACA DE SANT MARC?.

Sa Plaça Nova, casi segurque serà tema de conversa.A 1 ' hora de tancar Ia presentedició estava a punt decomençar-se un ple extraordina-ri per tractar el tema.Sembla que no hi ha hagutacord entre Batle i propietarisdels terrenys on s' hi hade construir, qualcú hadit, que "Sa Plaça de SantMarc".

" E S M 0 L I N 0 U " .

C. Joan Barcelo', 29.

V I L A F R A N C A .

E D I T A :

OCB-Vi Ia franca.

DIp. Leg. PM-36Ó-1986

La revista no es respor^a-

bilitza dels articles quevan signats.

1 5

Aquí.adiarLJ- /U ^lEN ARTÀ, fl,EKLCAMPOS, CAPDEPERA,jQp| FELANIT]CAMPOS, CAPDEPERA,lgl FELANITX,

MONTUIRI,^MANACOR, PETRA, j^PORRERAS, SES SALINES,

SANTANYÍ, -tr SANT LLORENÇ DES CARDESSAR/OV?V}SANT JOAN,

SON SERVERA, VILAFRANCA DE BONANY. W

.„hi ha moltoue contar.

D es d'ara, si vosté viu a Ia Comarca de Manacor, trobarà un Diario (Ic Mallorcadiferent. Un Diari que dedica major atenció als temes del seu entorn més proper,

i les coses que succeeixen al seu voltant, a Ia seva comarca, en el scu ^¿sg£

municipi, en tot aUò que és de vosté i l'afecta, de veres. ..,.^'::" ..Diario de MaUorca segueix així Ia Unia marcada pels principals periòdics

europeus d'estabIir diferentes edicions comarcals, com a única manerade fer arribar als seus nombrosos lectors Ia informació concreta quevolen rebre. Aíxí, Diario de MaUorca ha establert una delegacióa Manacor, des d'on es reahtzarà íntegrament Ia nostra edició per

a Ia comarca. I on, a partir d'ara, tendran cabuda totcs aqueUes pe-lites notícies que Ii interessen i que abans notava a faltar.

Conegui Ia nostra <*dicio Comarca De Manacor. Coneixerà millor el

que passa al seu voltant. Es "lo"seu.

^\ ^Bfck « E D I C I O .

LOMARCA DfTMANACQRDiario de Mallorca

t̂iT^-