ACRMLa Marieta informapàg. 26

Amics del pessebreExposició pas a paspag 14

La Coral10è aniversari de la Coral Refiletspàg. 6

Revista Semestral de l’Associació Cultural i RecreativaNúm. 31 - Desembre 2012

c/ Torres i Jonama, 54 • 17253 Mont-ras (Girona)

Tel i Fax: 972 301 492

tancaments.montras.sl@gmail.com

ENS DEDIQUEM:TANCAMENTS PVC I ALUMINI, OBRA NOVA,REFORMES D’OBERTURES (substituïnt marcs de fusta),PERSIANES, PERSIANES MOTORITZADES I PERSIANES ALICANTINES,PORTICONS, MALLORQUINES, MOSQUITERES, BALLESTES,PORTES D’ENTRADA, MAMPARES DE BANY, MIRALLS, VIDRESTREBALLS DE SERRALLERIAFERRO I INOXDISPOSEM D’ESPECIALISTES ENFUSTA, PARQUETS, TARIMES DE FUSTA, PÈRGOLES,PORTES D’INTERIOR, ARMARIS, PORTICONS

3

Salutació ......................................... 3

Serveis ............................................. 4

Programa de Nadal .......................... 5

La Coral ............................................ 6 · 10è aniversari de la Coral Refilets · Tono Lázaro · Josep Prats Tarsà

11 de setembre ............................... 10 · Què en sabem de la diada de Catalunya?

Voluntariat ...................................... 12 · Campanya solidària · Repàs escolar · Gent gran

Amics del pessebre ......................... 14 · Exposició pas a pas

Escola Torres Jonama ..................... 16 · L'escola de Mont-ras, escola verda

Espai Jurídic .................................... 18 · Tutela Judicial?

Psicologia ........................................ 19 · Idees per potenciar la parella

Història ........................................... 20 · Tir amb armes històriques

Cuina ............................................... 22 · El nap · Salmó Teryaky

Oci ................................................... 24 · Jocs i oci pel jovent

Biblioteca ........................................ 25 · Sherlock Holmes

ACRM .............................................. 26 · La Marieta informa · Halloween i castanyada · Viatge a París-Eurodisney · Actes i loteria

Passatemps ..................................... 34

Sumari

EDITA: A.C.R.M.

CONSELL DE REDACCIÓ:Jordi Fuster, Pere Colomer, Margarita López, M.Àngels Sánchez, Joan Matés

HAN COL·LABORAT:PERE COLOMER NADAL, DOIA RIERA I COMPTE, JAUME BRIAS, JORDI ARTUS, ENRIC ARTUS, ODILO BANGUESES, MARIA GARCÍA, GUILLEM BOSSACOMA, BERTA PERPIÑA, M. ÀNGELS BAQUÉ PALMADA, CORAL “ELS REFILETS” DE MONT-RAS, TRINI ARCO, MARIBEL ACUÑA, COMISSIÓ DE CIÈNCIES I COMITE AMBIENTAL D’ALUMNES DE L’ESCOLA TORRES JONAMA DE MONT-RAS, MARTA MATÉS, BERTA LLAUSAS, MONTSE ROMERO i NATALIA AGUSTÍ.

PORTADA: Joan Matés

FOTOGRAFIA: Arxiu A.C.R.M.

REDACCIÓ, INFOGRAFIA: A.C.R.M.

IMPRESSIÓ: IMPREMTA PAGÈS - ANGLÈS

Dipòsit Legal: GI-771-97

SalutacióBenvolguts mont-rasencs i mont-rasenques,

Mont-ras es torna a vestir de Nadal, festes carregades d’il·lusió i alegria, i malgrat la situació en la que vivim, hem de mirar la part positiva d’aquestes dates: reunions amb la família, tiberis, regals... i l’esperit de germanor que ens envolta a tots nosal-tres.

És aquest esperit el que vull remarcar; l'esperit que ha demos-trat el nostre poble en la col·laboració que aquests darrers di-fícils anys ens heu demostrat aportant joguines i aliments per aquelles persones que estan passant uns moments difícils, des d'aquí us encoratjo a que continueu col·laborant així fem que aquestes dates siguin una mica més alegres per totes aquelles famílies que ho necessiten.

L'ACRM continua al peu del canó, i com heu pogut compro-var aquest any hem innovat formant una colla de gent molt jove amb moltes ganes de passar-ho bé. Aquesta colla va ser presentada dins els actes de la festa major d´enguany, amb el nom de “L'Esbojarrada“. Un grup de jovent del poble que està ple de vitalitat i amb moltes ganes de fer-vos partícips de qual-sevol celebració sortint al carrer per contagiar-vos de gresca i disbauxa a tots vosaltres. Tenim la intenció de tornar a partici-par a les festes de primavera del poble veí portant el nom de la nostra vila al capdavant. Animeu-vos a participar, quants més serem més riurem! Aprofito per felicitar-los pel premi aconse-guit a les festes de primavera d'enguany, que per ser la prime-ra vegada va ser tot un èxit, assolint un sisè lloc.

I com no, en aquestes dates, recordar que un any més durem a terme la Gran Quina del pagès i la pagesa, que aquest any donarà a “La Marató” el 5% de la recaptació. Us hi esperem a tots per passar junts aquells moments de nervis que comporta cantar una ratlla o potser una quina i l'alegria de recollir els premis.

També, recordar que l'ACRM a tornat a viatjar, anant pel pont de la Puríssima a París, visitant el fantàstic Parc Eurodisney i fent una passejada pels carrers de París, en aquesta edició podreu veure un reportatge d'aquesta sortida i animar-vos a venir a la propera.

Des de l’ACRM us desitgem unes bones festes de Nadal i que el nou any 2013, ens porti a tots PAU, BENESTAR, SALUT i FEINA.

Jordi Fuster i PericayPresident de l’ARCM.

La impremta s'ha fet responsable dels errors ortogràfics del número anterior de El Crit.

Ajuntament de Mont-raswww.mont-ras.catPlaça de l’Ajuntament, 1 - 17253 Mont-rasTel. 972 301 974E-mail: ajuntament@mont-ras.catdilluns de 9 a 14 h i de 17 a 20 hde dimarts a divendres de 9 a 14 hdissabtes de 10 a 13 h

BibliotecaTel. 972 301 292E-mail: biblioteca@mont-ras.catDe dilluns a divendres de 16 a 19 h

Pij (Punt d’informació juvenil)E-mail: pij@mont-ras.cat

Jutjat de PauDimecres de 12 a 13 hAssistent Social i PsicòlegTel. 972 301 974Dijous al matí (Cal concertar cita prèvia)

Consultori MèdicC/ Torres Jonama, 2 - 17253 Mont-rasTel. 972 301 509Dilluns de 18 a 20 hDimecres d’11 a 13 hDijous de 8 a 10:30 h

CorreusPlaça de l’Ajuntament, 1 - 17253 Mont-rasDe dilluns a divendres de 8:30 a 9:30 h

Església St. Esteve de Mont-rasdiumenges i festius a les 11 h.

Escola Torres Jonamawww.xtec.cat/torresjonamaC/ Torres Jonama, 9 - 17253 Mont-rasTel. /Fax 972 304 769E-mail: ceiptorresjonama@centres.xtec.cat

Farmàcia Begoña MontalbanC/ Torres Jonama, 15 - 17253 Mont-rasTel. 972 304 959Dilluns a divendres de 9 a 13:30i de 17 a 20:30hDissabte de 9 a 13:30 h

Recollida de trastos vellsSegon i últim dilluns de cada mes(Cal avisar a l’Ajuntament uns dies abans i dei-xar els trastos al carrer a primera hora del matí)

Deixalleria mòbilDe les 11 a 14 hores, l’últim dilluns de cada mes a l’aparcament del pavelló poliesportiu.

Dipòsit de branques de podaDe dilluns a divendres de 16 a 18 h al camp d'espots, (accés pel carrer Tramontana)Del 15 de juny al 15 de setembre aquest servei no s'oferirà per l'alt risc d'incendi.

Recollida de cartróals comerços porta a portaCada quinze dies segons calendari

Telèfon d'emergències 112Urgències sanitàries, Extinció d’incendisi salvaments, Seguretat ciutadana,Protecció civil.

Serveis

cebesa@comelgrup.comwww. comelgrup.com

Indústria, 30-32 - Polígon Industrial Brugueres17200 PALAFRUGELL (Girona)

Tel. 972 30 05 84 - Fax 972 30 21 31

4

Ajuntamentde Mont-ras

Organitzen i Col·laboren:

Programa de Nadal 2012AJUNTAMENT DE MONT-RAS

NOTA:- Si algun nen està malalt podrà trucar a l’Ajuntament el dijous 5

de gener de 10 a 12h per rebre la visita dels Reis Mags a casa seva.

- L’organització es reserva el dret de modificar qualsevol acte per causes alienes a la seva voluntat.

- A tots els actes hi haurà un punt de recollida d’aliments i jogui-nes a favor de la Creu Roja.

NOVETAT

NOVETAT

NOU HORARI

NOVETAT

NOVETAT

DESEMBRE 2012

Dimecres 5A les 19h. Sala polivalent de l’AjuntamentINAUGURACIÓ IX EXPOSICIÓDE PESSEBRES I DIORAMES

Dissabte 15A les 12h. Església St. Esteve de Mont-ras

CANTADA NADALENCA10è Aniversari Coral Refilets, com a convidats

Cor Calypso, a càrrec de Tono Lázaro,de l’Escola Cervantes de Barcelona

Diumenge 16A les 11h. Camp municipal d’Esports

NADAL DE BITLLES CATALANESPartida Solidària a favor de la “Marató” de TV3

Retransmissió en directe a TV3 a les 13:35h

A les 17h. Pavelló PoliesportiuGRAN QUINA DEL PAGÈS I LA PAGESA

El 5% de la recaptació per “La Marató” de TV3.Organitza ACRM

Divendres 21De 16 a 19h. Biblioteca municipal.

TALLERS INFANTILS DE NADAL

Dissabte 22A partir de les 15h. Zona mercat municipalFIRETA INFANTIL DE NADAL*

I SORTEIG DE PANERA NADALENCAInscripcions a l’Ajuntament fins el 20 de desembre

*Cada infant ha d’anar acompanyat d’un adult. Inscripció gratuïta a l’Ajuntament.

Diumenge 23A les 17h. Pavelló Poliesportiu.

PRESENTACIÓ NOVA TEMPORADA CLUB PATINATGE MONT-RAS

Recollida d’aliments a favor de Creu Roja

Dilluns 24 A les 23h. Església St. Esteve de Mont-ras.

MISSA DEL GALL CANTADAPER LA CORAL PARROQUIAL

DE SANT ESTEVE DE MONT-RAS.En finalitzar, piscolabis al voltant de la foguera

Dijous 27De 16 a 19h. Sala d’exposicions de l’Ajuntament.

TALLERS INFANTILS DE NADAL

Dissabte 29De 17 a 19h.

A l’entrada de la sala polivalent de l’Ajuntament. ARRIBADA DEL PATGE REIALDE SS.MM ELS REIS MAGS

GENER 2013

Dijous 3De 16 a 19h. Biblioteca municipal.

TALLERS INFANTILS DE NADAL. FEM FANALETS!

Dissabte 5A les 18h. A la plaça de l’Església.

CAMPAMENT REIAL I ARRIBADA DE SS.MM ELS REIS MAGS D’ORIENT

Pregó i Pessebre Vivent a l’Església(*En cas de mal temps es realitzarà al pavelló poliesportiu)

Diumenge 13A les 19h. Sala Polivalent de l’Ajuntament.

CLOENDA DE L’EXPOSICIÓDE PESSEBRES I DIORAMES

6

10è aniversari de la Coral RefiletsA l’escola sempre s’ha utilitzat la can-çó com una activitat educativa que ens apropa a les tradicions de la nos-tra terra (Castanyada, Nadal, Carnaval, Pasqua, St. Jordi), i també a través del cant coneixem altres cultures i altres llengües.

Durant 10 anys vam tenir la sort de po-der comptar amb un mestre especia-lista de música, en Tono Lázaro, que va arribar amb ganes i il·lusió que la mú-sica fos molt més que cantar cançons durant les celebracions escolars. Es van potenciar els instruments, la dansa, les audicions i es va formar en horari extra-escolar la coral de l’escola. Era l’octubre de l’any 2001. Cada dilluns de 12 a 13h els cantaires assajaven amb molt d’in-terès i ben aviat van començar a sonar les primeres cançons. Va ser una èpo-ca de presa de decisions, els cantaires van proposar noms per a la Coral i amb votació de tothom va quedar escollit el nom de CORAL REFILETS, volíem un logo per a la Coral i va ser el mont-ra-senc Xavier López Jiménez exalumne de l’escola, que ens va fer unes propos-tes i entre tots vam escollir el logo dels ocellets que vam decidir estampar a les samarretes grogues que caracteritzen la Coral.

Vam començar els concerts de la Coral i la participació en actes en els quals se’ns oferia col·laborar: Pastorets a Palafrugell, Concert del Ram i Nadal a l’església de Mont-ras, Caramelles pels carrers de Mont-ras, Trobada de Corals a diferents llocs: Girona, Roses, Palafru-gell, actuacions a les festes escolars i per descomptat la participació a Cantà-nia a l’Auditori de Barcelona, de la que els cantaires en guarden un magnífic re-cord. Amb la incorporació de la sisena hora es va incorporar el cant Coral com una activitat curricular i els assajos es van fer començar en horari escolar. Des d’aquell moment els cantaires són nens i nenes de 4t, 5è i 6è que de forma op-tativa escullen formar part de la Coral.

El mes de setembre de l’any 2009 en Tono Lázaro es va traslladar a l’escola

Cervantes de Barcelona i la vacant de música va ser coberta per en Josep Prats que de seguida va mostrar inte-rès per aprofitar tot el bagatge dels Re-filets i dirigir la coral de l’escola. S’han seguit fent les activitats que es tenien consolidades i també s’han aprofitat totes les ocasions que han sorgit per-què els Refilets en poguessin gaudir. Es va poder participar en una òpera colla-ge “L’home del Paraigua” dedicada a Vicenç Ferrer i dirigida per Joan Mar-tínez Colàs. Va ser una oportunitat de gaudir i aprendre en uns assajos amb un director professional i compartir escenari al Teatre Municipal de Pala-frugell amb intèrprets de primer ordre. Descobrir l’òpera collage que integra la música simfònica-coral amb altres llenguatges artístics va aportar una ex-periència molt positiva per a tots els cantaires, que s’ho van passar molt bé als assajos i a la representació final al Teatre Municipal de Palafrugell.

La coral Refilets ha intentat participar sempre en els actes on es demana col-laboració i de cada cantada en traiem petites experiències que ens ajuden a créixer.

Mont-ras té una coral amb molta més experiència que els Refilets, la Coral Sant Esteve de la Parròquia i amb qui durant aquests anys hem fet algunes cantades conjuntes on les veus més grans i experimentades s’uneixen a les veus dels infants i entre tots formem la Coral de Mont-ras.

Per celebrar aquest desè aniversari hem aconseguit reunir els dos direc-tors, en Tono amb el Cor Calypso de pares i mares de l’Escola Cervantes de Barcelona, que actualment dirigeix, i en Josep amb els Refilets i també els excantaires dels Refilets per fer una trobada tot compartint melodies i can-çons que és el que ens ha unit i el que per molts anys ens ha de fer tirar en-davant.

M. Àngels Baqué i Palmada

Caramelles pels carrers de Mont-ras

Primera participació a Cantàniaa l’Auditori de Barcelona

Homenatge a la Gent Gran 2012,església de Mont-ras

Concert de nadal a l’escola

Primeres actuacions, plaça nova Palafrugell

La Coral

7

La Coral

Quants anys fa que ets mestre de mú-sica?Si compto aquest curs escolar, ja porto 17 anys de mestre de música.

Has treballat en moltes escoles ense-nyant música?He treballat en 3 escoles públiques des que vaig aprovar les oposicions: al CEIP

Llagut de Sant Pere Pescador (3 anys), al CEIP Torres Jonama de Mont-ras (8 anys), i a l'Escola Cervantes de Barcelona (4 anys, comptant aquest curs) on treballo actualment de mestre de mú-sica i tutor de primer. Abans d'això, vaig fer 2 anys de substitu-cions en moltes escoles (unes 30 si no vaig errat), i una d'elles va ser la vostra, em va agradar tant, que vaig demanar la plaça definitiva i vaig tenir sort, doncs me la van donar.

Quan eres petit ja volies ser mestre de música?De petit m'agradava molt la música, i encara, com deveu saber, no es té ben bé clar el que un vol ser. Vaig demanar a la mare que m'apuntés al conservatori de música quan feia vuitè, però no s'ho podia permetre, doncs llavors –com ara– els estudis de música eren molt cars, i ella era vídua i som 7 germans, per tant, suposava una despesa considerable, i ja pagava als meus altres germans el bàsquet a l'escola (curiosament, 4 d'ells van ésser en algun moment de la seva vida, entrenadors de bàsquet).

Si no fossis mestre de música, en què t’agradaria treballar?Diplomàtic, per conèixer la gent d'altres països: els seus cos-tums, les seves tradicions, les seves llengües, el seu caràcter, el seu pensament... Però a l'escola on treballo, tinc nens d'altres països, o sigui, que utilitzo la meva "diplomàcia" amb els nens de la Gran Bretanya, de Rússia, del Marroc, d'Itàlia, de Nova Zelan-da, d'Amèrica del Sud,... en fi, com ja veieu, tenim nens de molts països a l'escola on treballo.

Què t’agrada més, ensenyar història de la música o dirigir la coral?Ara dirigeixo una coral de pares i mares a l'Escola Cervantes, es diu Cor Calypso. M'agrada molt dirigir-los i ja canten a tres veus. Si pregunteu per la Coral Refilets, també m'agradava més això que ensenyar Història de la Música que, de fet, per falta de temps, fa anys que no la faig.

Quants anys vas estar dirigint la Coral Refilets de l’escola de Mont-ras?Doncs des que vaig arribar a l'Escola de Mont-ras fins que vaig demanar el trasllat a Barcelona, o sigui, 8 anys.

Quins records en tens?Ostres! Doncs molt bons! Ara que, cada any m'arribaven nens nous i se n'anaven els "veterans" diguem-ne, per tant, cada any era com una "Nova Coral Refilets". Me'n recordo, sobretot, dels assaigs enriquidors amb un treball dur a vegades (com les canta-tes del Cantània), nervis d'una altra (sobretot en els concerts, o no us posàveu nerviosos, eh?), i, per damunt de tot, veure com treballàveu en grup per un objectiu comú com és el cant coral.

A Barcelona també tens un Senyor Piano? I el Senyor Radiocas-set (bé, ara deu ser un lector de CDs ) està bé o té gana?Sí, sí! De P3 a P5 encara l'anomeno així... i li tenen molt de res-pecte! Ah! I encara l'anomeno "Senyor Radiocasset", doncs jo vaig néixer... al segle XX! I hi ha coses que per mi no canvien, he, he... I sí, té molta gana, menja molts CD's amb els quals fem audi-cions a l'escola, doncs la meva aula de música encara no disposa de pantalla ni d'ordinador.

Amb la Coral Refilets vas fer diverses col·laboracions en actes i festes del poble, quines t’agradaven més?Cantània. Penseu que és un treball molt dur de preparació per part de la coral de nens i nenes, i de formació durant 3 dies pels mestres de música. A més a més d'estar tot molt ben organitzat, doncs ho porta ni més ni menys que l'Auditori Nacional de Cata-lunya, són cantates d'estrena, cada any demanen a un escriptor i un músic del país que n'escriguin una. Al poble m'agradava molt el concert de Nadal a l'església i les caramelles pel poble...

La Coral també participava a la Cantània a l’Auditori de Barcelo-na, recordes quantes vegades hi vau anar?Vam anar-hi 7 vegades. Des del segon any de la seva fundació fins el curs 2008-09: es deien "El crit de la terra" (la 1a), "Adultus" (la més divertida), "Arion i el dofí" (la més emocionant, doncs era el meu darrer any a Mont-ras), etc. En una d'elles, "L'assemblea dels infants", els nens i nenes de Mont-ras van fer fins i tot la ca-ràtula, el disseny de la galeta del disc i els fons (mireu per l'escola que n'hi ha vàries còpies que ens van regalar).

Et feien cridar molt els alumnes durant els assajos de la Coral?No massa. L'usual.

Et va costar anar-te’n de la nostra escola?Caram si em va costar! A més a més, aquell any em vaig acomiadar oferint al poble la cantata "La tortuga boteruda", una cantata molt divertida amb ritmes de soul, pop, rock, etc. al pavelló de Mont-ras... No vaig acabar plorant, però quasi, els que van plorar van ser quasi tots els nens que estaven a l'escenari quan els ho vaig dir, em va saber molt de greu, però no vaig trobar ni el moment ni el valor per dir-vos-ho, i vaig considerar adequat fer-ho d'una manera molt maca com era cantant.

Ara que ja en sabem una mica de l’origen i trajectòria de Els Refilets, volíem conèixer, tenir una petita pinzellada del que pensaven els dos mestres de música que formen part de la història de la Coral Els Refilets, en Tono Lázaro i en Josep Prats.

La redacció de la revista va demanar la col·laboració dels cantaires de la coral, nens i nenes que han viscut el dia a dia: els assajos, els nervis, l’alegria de la feina feta… un munt de vivències compartides; qui millor que aquests nens i nenes per fer una petita entrevista als seus mestres.

Tono Lázaro

8

La CoralQuè creus que en treuen els nens i nenes, d’aprendre música?Moltíssim! Quanta més música es faci a l'escola, més sabran es-coltar els i les alumnes i més atenció posaran en fer les altres feines. La música educa l'oïda, però també l'atenció i l'escolta activa.

Quina actitud creus que ha de tenir un infant davant la música?Actitud de respecte pel fet musical (qualsevol música: popular o culta té interès per sí mateixa), escolta activa (educar l'oïda però parant atenció al que s'aprèn, doncs la música "diu" mol-tes coses) i atenció (entendre el que ens "explica" la música que escoltem).

Creus que algun dels teus alumnes podria arribar a dedicar-se a la música professionalment o ser mestre?I tant! Jo mateix em vaig treure el Grau Mig de Música quan era gran, per allò que us he explicat abans que la mare no m'ho po-dia pagar. Quan vaig començar a treballar amb nens als 17 anys, anava apartant diners per pagar els estudis musicals. De fet, un dels alumnes que vaig tenir, que es deia Manolo, va seguir la mú-sica a l'Escola de Música de Palafrugell i molts dels alumnes que he tingut –ja sigui perquè jo ho ensenyava o pels seus pares o per ells mateixos– estudiaven en aquesta escola de música. Estic se-gur que molts nens i moltes nenes de Mont-ras estudieu música actualment. Oi que sí?

Quin instrument va ser el primer que vas aprendre a tocar? Primer el piano, però després em vaig passar al Clavicèmbal (és l'instrument del qual tinc el títol ara). També vaig estudiar violí, cant i flauta.

I ara, segueixes tocant?No tant com abans, però sí. Sobretot en estones lliures a casa meva, o bé a l'escola quan faig ballar o cantar a la mainada.

Quin nom té la coral que dirigeixes ara a Barcelona?Cor Calypso (ells mateixos van decidir el nom, com la Coral Refilets al 2001). El nom ve de la cançó "Calypso" de Jan Holdstock que els agradava molt i que, de tant cantar-la, van decidir dir-se així.

És de pares i mares d’alumnes, oi?Sí. Poden venir els pares i les mares dels alumnes que cursen actualment a l'escola. Tinc 5 homes que fan la veu greu de Baix, 7 dones que fan la veu mitja de Contralt i 9 dones que fan la veu aguda de Soprano. Ho sigui, som 21 i el director.

És molt diferent dirigir una coral de gent gran o una de nens i nenes?Totalment. Amb la mainada fas cànons a 2 ò a 3 com a molt, cançons a 2 veus i cançons "a capella" o amb acompanyament de piano. Amb els adults fas cànons a 3 o 4 veus, cançons a 2 i 3 veus (en concret a 3 doncs ens falten homes per a la corda o veu de Tenors), o cançons per a cor mixt (generalment a 4 veus). Els acompanyo en algunes amb el piano i d'altres instruments si s'escau.

Podries contestar amb una sola paraula?Una cançó: He shall feed His flock (una ària per a contralt i sopra-no de "El Messies" de Georg Friedrich Händel). Ho sento, però amb una paraula és una mica difícil, a no ser que la cançó tingués només una, he, he...Un intrument: Clavicèmbal.Un ritme: Semicorxera.Una coral: Els Petits Cantors de Saint Marc - França (cor infantil o de veus blanques). Cor Monteverdi - Anglaterra (cor mixte).Un compositor: Johann Sebastian Bach (1685-1750). Música per escoltar: Qualsevol de Bach (Missa en Si menor, per exemple).Una dansa: Qualsevol dansa renaixentista, barroca o de claqué (The black bottom, per exemple).Un cantant: Dietrich Fischer-Dieskau (home), Magdalena Kozená (falta una ratlla a sobre de la z que no surt).Un lletrista: No sé què dir-te. Potser dir-te la lletra de la primera cançó que em passa ara pel cap: "En un mundo nuevo" (1972) del lletrista Tony Luz, la música és de Rafael Trabucchelli.Un músic (intèrpret): Cecilia Bartoli (veu; soprano), Gustav Leon-hardt (instrument; clavicèmbal).Una orquestra: Orquestra Concentus Musicus de Viena (Àustria).Un somni: Uf! Arribar a una entesa entre tots els homes que permeti respectar les diferències de cadascú i, a través d'elles arribar a compartir un espai tant petit en el que vivim com és el planeta terra. Difícil, oi?

PD: Una abraçada a tots vosaltres. Gràcies per recordar-vos de mi i felicitats per haver fet un treball periodístic com aquest. El dia 15 de desembre cantaran el Cor Calypso i la Coral Refilets a l'església de Mont-ras. Si ens voleu sentir i em voleu tornar a veure, ens hi veurem allà!

Cantaires de la coral Els Refilets

9

Quants anys fa que ets mestre de mú-sica?A veure... fa ja uns quants anys, seria pels volts dels anys vuitanta vaig ensenyar música tradicional, de forma no reglada, a grups de grallers de diferents pobles i entitats d’arreu de Catalunya.

Em dedico professionalment a l’educació musical a l’escola pública fa onze anys, des de l’any 2001.

Sempre havies volgut ser mestre o quan eres petit havies pen-sat fer alguna altra feina?Sempre he valorat molt a aquelles persones que m’han transmès i aportat idees, afecte, coneixement i la necessitat d’aprendre, eren els meus “savis”, realment jo volia ser com ells, arribar a tenir aquella capacitat de dir, de fer, d’entendre... i un dia vaig sentir la necessitat de comunicar, em sentia capaç de donar i for-mar part de l’aprenentatge de les persones que volem fer junts un entorn millor. La música m’ha ajudat molt a fer el camí fins avui, sempre ha estat molt important, sabia que la meva vida estaria sempre a l’entorn de la música. Ara bé, no sabia si seria mestre de música, cantant, compositor, tècnic de so, director de cinema...

Has dirigit alguna altra coral a més de la de l’escola?Havia dirigit puntualment, potser en dues o tres ocasions, la Co-ral Espluguina de l’Espluga de Francolí a la Conca de Barberà, durant algun temps vaig assajar els tenors i els baixos de la coral facilitant la feina al director Xavier Morgades, que em va confiar aquesta tasca.

Quin instrument va ser el primer que vas aprendre a tocar? El primer instrument que vaig estudiar va ser la guitarra.

I ara, segueixes tocant?Sí, continuo tocant i cantant en diversos grups: Canto al “Cor País meu” dirigit per en Ramon Manent. Toco la guitarra i l’acordió en un grup de música folk “A cor de violí ” i també en un grup de música pop-rock “Dos-cents i pico“. Sense deixar de fer música popular amb instruments tradicionals com són la gralla, la tarota o l’acordió diatònic.

Quan vas arribar a Mont-ras, per quins motius vas decidir que la Coral Refilets havia de continuar?Considero que cantar és important per a la formació personal i social de qualsevol persona i de tot grup social. Aquest motiu és prou sòlid per tal d’intentar treballar amb aquesta eina que dis-posava ja d’un recorregut i un recolzament per part de l’escola.

Quants nens i nenes formen la Coral de l’escola últimament?Uns cinquanta alumnes, aquest curs són quaranta-nou.

És difícil coordinar tantes persones alhora?Com se sol dir no hi ha res fàcil ni tampoc difícil. L’element principal és saber escoltar, pensar abans de fer i tenir en compte qualsevol raonament que sigui fruit de la reflexió. A partir d’aquí podem fer allò que ens proposem.

Quina actitud creus que ha de tenir un infant davant la música?Amb una actitud oberta i positiva, segur que hi trobarà noves sensacions. Si no es deixa portar sempre serà al mateix lloc.

Quin és el teu objectiu, amb la coral? Què creus que en treuen els nens i nenes que hi participen?L’objectiu fonamental és que els membres de la coral trobin no-ves i agradables sensacions en el treball i gaudi conjunt, en com-partir i aportar per tal de millorar conjuntament. Procuro facilitar elements musicals per afavorir la comunicació i l’expressió.Espero i desitjo que gaudeixin cantant i que es coneguin millor el seu cos, la seva entonació i la seva capacitat verbal i memorística que al final es converteix en el premi de fer bé les coses, un so, una claredat i una actitud oberta i respectuosa. Creus que algun dels cantaires podria dedicar-se a la música, tocar algun instrument o ser cantant?Per què no? Hi ha membres de la coral Refilets amb aptituds mu-sicals que poden obrir-se camins amb la música. A d’altres can-taires la música els pot oferir una via de comunicació i expressió que els hi ompli la seva vida.

Quins instruments es poden incorporar com acompanyament?Tots, absolutament tots. Sempre que hi hagi prou temps per a assajar o fer els arranjaments necessaris.

La Coral Refilets fa col·laboracions amb el poble, fora de l’horari escolar?Sí cada any fem el concert de Nadal i participem en els actes que se’ns proposen sempre que ens sigui possible. És part de la nostra idea de coral.

És interessant participar a la Cantània que es fa a l’Auditori de Barcelona?Penso que és una vivència molt interessant per a tots els cantai-res ja que dóna l’oportunitat de compartir amb altres escoles un mateix aprenentatge. Motiva els alumnes a fer un treball musical variat i generalment amb qualitat. I un altre factor important és la possibilitat de participar en un espai únic i poder veure músics i directors des de molt a prop.

Podries contestar amb una sola paraula?Una cançó: Futur incert – SanJosex / Viatge a Itaca – Lluís LlachUn instrument: La veuUn ritme: El swingUna coral: El misteri de les veus búlgares i Els RefiletsUn compositor: W. A. Mozart / Frederic MompouMúsica per escoltar: Peer Gynt d’Eduard Grieg /Gustav Mahler Simfonia n. 2 i n. 5Una dansa: La sardana Un cantant: Fischer Dieskau / Montserrat FiguerasUn lletrista: Miquel Martí i Pol / Lluís LlachUn músic (intèrpret): Jordi Savall / Stephane Grapelli / Astor Piaz-zola / Django Reinhard...Una orquestra: Duke Ellington / Capella Reial de CatalunyaUn somni: continuar somiant

Cantaires de la coral Els Refilets

La Coral

Josep Prats Tarsà

10

11 de setembre

Tots els pobles de la nostra terra celebrem la diada de Ca-talunya. És un dia festiu amb diferents actes organitzats que poden ser institucionals, reivindicatius, populars, esportius...tot i això hi ha molta gent que ben poca cosa coneix de la Di-ada Nacional de Catalunya. La redacció de la revista ha cregut oportú fer-ne una petita pinzellada.

Recordaré mentre visqui un dia 11 de setembre del ja llunyà 1958, quan encara era un vailet amb calces curtes i co-mençant el tercer curs de batxiller, vam anar a la classe d’història i el mestre que ens explica-va la lliçó ens va dema-nar: “Esteu assabentats que avui és la diada de Catalunya?”. Cap de no-saltres sabia que existís aquesta diada, estàvem en plena dictadura fran-quista i estudiàvem en-tre altres assignatures

“Formación del Espiritu Nacional”, que ni s’ha d’esmentar de què anava el tema. Davant de la perplexitat que va produir a tota la classe aquesta pregunta ell es va posar a explicar-ho, tot i saber que hi havia dos companys que eren fills de Guàr-dies Civils i això li podia comportar represàlies.

Abans d’entrar en matèria he de confessar que el que em sor-prèn més és que tots els països del món, quan celebren una Diada Nacional, és per commemorar l’aniversari d’algun fet remarcable del qual el país n’està orgullós, però els catalans, que fins en això hem de ser diferents, celebrem la pèrdua de tots els nostres drets com a nació.

El mestre va començar explicant-nos que l’any 1700 Carles II L’Embruixat, que estava emparentat tant amb els Borbons de França com amb la branca alemanya de la casa d’Àustria, va morir sense hereu. En el seu testament, Carles II es va decan-tar pel candidat francès, Felip d’Anjou. En assabentar-se que Espanya i França serien governades per la mateixa família, a tota Europa va créixer el pànic; l’arxiduc Carles va denunciar el testament i va rebre el suport d’Anglaterra, Portugal, Ho-landa i Àustria.

El rei Felip V es va afanyar a venir a Barcelona per guanyar-se el favor dels catalans. Tot i això no va evitar que quan va escla-tar la guerra a Europa nasqués al Principat un moviment con-

trari al Borbó i partidari d’entrar a la gran Aliança. La Generali-tat s’hi va incorporar el 1705 amb el compromís de rebre ajut militar d’Anglaterra. Un atac de la flota anglesa va conquerir la ciutat de Barcelona i foragitar el virrei, així l’arxiduc Carles va entrar triomfalment a Barcelona.

Aragó i València també es van posar al costat de l’arxiduc Carles però van ser conquerides per Felip V, el qual immedi-atament va suprimir les institucions autònomes en aquests dos territoris. Tot i que Catalunya continuava dins de l’Alian-ça, l’any 1711 la mort de l’emperador d’Àustria va suposar un canvi radical pels catalans, perquè Carles III va heretar la co-rona imperial, l’Aliança es va desfer i això va deixar sols als ca-talans. La Generalitat va enviar ambaixadors a Viena i Londres però ningú els va fer cas i les potències aliades van acceptar que Felip V regnés a Espanya.

Els enviats de Felip V van signar una pau amb els anglesos tot assegurant que es respectarien els drets dels catalans. Men-tre negociaven aquesta pau les tropes filipistes ja havien con-querit la major part de Catalunya i només resistien Cardona i Barcelona.

Cardona fou conquerida i l’agost del 1713 va començar el set-ge a Barcelona. El setge va durar tretze mesos i el dia 11 de setembre de 1714 es va produir l’assalt final que va ser molt sagnant. El conseller en cap de la ciutat, Rafael Casanova, va caure ferit amb la bandera de Santa Eulàlia, i poc després la ciutat es va rendir i va quedar sota l’administració de Castella.

Amb un simple decret es van anular les institucions d’auto-govern de Catalunya i l’autoritat va passar a mans dels ad-ministradors castellans nomenats pel rei. Amb el Decret de Nova Planta que es va aprovar el 1716 tota la legislació pròpia de Catalunya va quedar abolida llevat del dret civil, que avui encara continua vigent. Això va ser la fi de la nació catalana.

CELEBRACIONS DE L'11 DE SETEMBRE

El primer acte de commemoració de l'onze de setembre fou la missa oficiada a la parròquia de Santa Maria del Mar, a to-car del Fossar de les Moreres, en honor als màrtirs morts, que se celebrà l'11 de setembre de 1886. El 1888, coincidint amb la inauguració de l'Exposició Universal, s'instal·là l'està-tua en honor a Rafael Casanova, que es convertiria en el punt de referència dels actes reivindicatius. En la commemoració del 1901 davant el monument a Rafael Casanova es produï-ren les primeres detencions arran dels enfrontaments amb els que volien boicotejar i rebentar l'acte. Després del cop d’Estat de Primo de Rivera, durant set anys va estar prohibida tota manifestació.

Què en sabemde la diada de Catalunya?

11

La caiguda de la dictadura i la proclamació de la Segona Repú-blica Espanyola van acabar amb la prohibició de la celebració. Les celebracions de 1936, 1937 i 1938, enmig de la guerra civil espanyola, es van caracteritzar pel seu significat antifei-xista, fins i tot en la diada de 1937 hi va participar el sindicat anarquista CNT.

Durant la dictadura franquista la celebració fou novament prohibida, i fou relegada a l'àmbit familiar i particular, però es continuà celebrant de manera clandestina. Però l’any 1964 quan es va reunir una comissió per a celebrar l'onze de se-tembre aprofitant el 250è aniversari i coincidint amb la cele-bració franquista dels "25 años de paz", es van imprimir "oc-tavilles" i es van aplegar unes tres mil persones a Barcelona.

Acabada la dictadura Franquista, l’Assemblea de Catalunya va convocar un acte massiu a Sant Boi de Llobregat l'11 de setembre de 1976, que va ser la primera celebració legal de la Diada des del 1938. L'any següent, 1977, es va poder cele-brar per primer cop a Barcelona, amb una gran manifestació d'un milió de persones sota el lema "Llibertat, amnistia i es-tatut d'autonomia". Les conseqüències polítiques d'aquesta manifestació no es van fer esperar gaire: el 29 de setembre es va restablir la Generalitat de Catalunya. La llibertat es va anar aconseguint a poc a poc durant la Transició. Des de la proclamació oficial com a festa nacional de Catalunya, l'any 1980, els actes de la Diada estan presidits per les institucions nacionals i les entitats i els partits polítics tradicionalment fan ofrenes florals, als monuments de Rafael Casanova i Josep Moragues. Per l’onze de setembre d’enguany s’ha celebrat una manifestació independentista sota el lema Catalunya pròxim estat d’Europa en la que hi van assistir prop de dos milions de persones.

Al nostre poble, des de ja fa molt temps com saben tots els Mont-rasencs i Mont-rasenques, l’Associació Cultural Recre-ativa Mont-ras col·labora amb l’Ajuntament en els actes de la Diada, els primers anys els actes començaven amb una concentració a l’Ajuntament amb les autoritats municipals i les persones que volien assistir a l’acte, tot i que algunes hi anaven directament, es feia una comitiva que anava a peu fins a la Pedrera, en arribar els assistents trobaven prepa-rat un esmorzar popular. En acabar, el senyor batlle de torn ens reunia a tots els assistents i ens obsequiava amb un pe-tit discurs (que es podia allargar més o menys si estàvem en temps d’eleccions) glossant el perquè de la diada, tot seguit s’hissava la Senyera i la bandera de Mont-ras tot cantant Els Segadors. A continuació es jugava una partida de bitlles cata-lanes. De resultes d’aquesta partida de bitlles molta gent s’hi ha aficionat i ha format els seus equips que ara competeixen arreu de Catalunya.

Les celebracions s’han anat canviant i fa quatre anys, en inau-gurar les noves instal·lacions, els actes es van traslladar a la

tarda i quan es va acabar la partida de bitlles es va celebrar un sopar popular amb una cantada d’havaneres.

Enguany, a causa de la sequera i que la Generalitat tenia alerta màxima per risc d’incendis, els organitzadors s’han vist obli-gats a traslladar la celebració al terreny annex del Camp de Futbol, on s’han fet tots els actes tradicionals, menys la tra-dicional marxa popular, amb una fluïda assistència d’equips de bitlles catalanes. Tot i això, es trobava a faltar l’ambient familiar de la Pedrera.

A la tarda, moltes persones del nostre poble van assistir a la gran manifestació de Barcelona per demanar la independèn-cia de Catalunya, tant amb els seus cotxes particulars com afegint-se als autobusos que van sortir de la veïna vila de Pa-lafrugell.

UN MONT-RASENC D’ADOPCIÓ

11 de setembre

Algunes de les dades d’aquest escrit s’han extret del llibre HISTÒRIA DE CATALUNYA (MODÈSTIA A PART)d’en TONI SOLER.

12

Campanya solidàriaRecollida d'aliments, joguines i roba

Voluntariat

PUNTS DE RECOLLIDA: - AJUNTAMENT DE MONT-RAS - LLAR D’INFANTS EL GIRA-SOL - ESCOLA TORRES JONAMA DE MONT-RAS - CREU ROJA PALAFRUGELL

ALIMENTS ENVASATS: LLET, LLEGUMS CRUES I CUITES, CONSERVES (PRÉSSEC I PINYA, TONYINA, SARDINA,...), OLI, FARINA, SUCRE, LLET DE NADÓ, FARINETES DE 0-12 MESOS I BOLQUERS NADÓ DE TOTES LES TALLES.

JOGUINES: JOGUINES NOVES I/O EN BON ESTAT.

ROBA: ROBA DE BEBÈ I INFANTS DE 0 A 6 ANYS.

COL·LABORA: Ajuntament de Mont-rasParròquia de Sant EsteveEscola Torres Jonama de Mont-rasLlar d’infants El Gira-sol

GESTIONA: Voluntaris i voluntàries de Mont-ras Creu Roja Palafrugell

Sóc voluntària de Creu Roja Palafrugell, Com a Mont-rasenca, fa un parell d’anys vaig creure que a Mont-ras també podríem portar a terme alguna tasca, com per exemple, ajudar a fer repàs a nens amb necessitats que econòmicament les seves famílies no poden permetre’s pagar unes classes privades.

Ho vaig comentar amb els meus companys i acordàrem de-manar una reunió amb el Sr. Alcalde i regidora de Benestar Social del Municipi per explicar en què consistia el projecte i sol·licitar la seva col·laboració amb la disposició d’una sala.

Els hi va semblar una bona idea i també ens recolzaren amb tot allò que podíem necessitar, l’acolliment, ànims i també propostes, va ser extraordinari.

El següent pas va ser posar-nos en contacte amb la Directo-ra de l’Escola Torres i Jonama de Mont-ras, la Sra. Mª Àngels Baqué, la qual va trobar molt bé aquesta iniciativa. Va posar a la nostra disposició tot allò que ens fes falta. Va confeccionar una llista de nens als quals els convindria assistir-hi. Després de contactar amb diferents persones del municipi i de rodali-es, vam trobar un bon grup de voluntaris/àries disposades a dedicar una part del seu temps, dos cops a la setmana, dilluns i dimecres, per dur a terme aquest projecte.

I així va ser com va començar aquest voluntariat amb nens al nostre municipi.

Volem deixar palès que el voluntariat vol dir exactament això VOLUNTARIS per tant agraïm a totes les persones que col-laboren la seva dedicació amb aquests infants.

La nostra major alegria és quan s’acosta el final de curs i et vénen dient les notes que tenen i en les quals han progressat. De vegades no amb la magnitud que voldríem, però sí amb l’esforç que hi dediquen.

Quan un nen et truca i amb la major alegria del món et diu que passa de curs, que sabem que li queda molt per treballar, per poder seguir al ritme dels altres, però a l’hora té la il·lusió de començar un altre curs sense pensar que queda enrere dels seus companys...

És una satisfacció enorme de la qual ens sentim molt orgu-llosos.Des d'aquí vull demanar a tota persona que estigui interessa-da a col·laborar amb nosaltres ens ho faci saber.

Maribel Acuña Estevez

Repàs Escolar

Estimada i respectada gent gran de Mont-ras,Gent gran potser no és la paraula més adient per definir aquesta etapa de la vida... o potser sí, perquè sou grans en edat, però també en saviesa, temprança i generositat.

Aquesta etapa té les seves característiques pròpies. A nivell físic el cos ha canviat, ja no té la mateixa agilitat i la força de fa vint anys, els mecanismes de la nostra màquina interior co-mencen a grinyolar: Ara fallen les cames... ara la vista... des-prés l’esquena... la memòria també a vegades trontolla... Bé què us he d’explicar que no sapigueu. Però encara que sigui una edat que pot tenir algunes limita-cions, no vol dir que s’hagin de deixar de banda i no cobrir certes necessitats que són inherents a tot ésser humà en totes les etapes de la vida, com poden ser el reunir-se, divertir-se, aprendre (per què no?), fer activitats diverses...

Aquesta és la idea que volem desenvolupar en el nostre “Ca-sal d’Avis”, “Associació de Gent Gran”, “Centre Lúdic”... Poseu vosaltres el nom que vulgueu.

Ara us faré un petit resum de com va començar aquesta his-tòria:Conversant un bon dia, ja fa alguns mesos amb la regidora de Serveis Socials sobre la gent gran de Mont-ras, de les seves ne-cessitats i les seves inquietuds, ens vam adonar que no teníem cap associació, entitat o centre especialment dedicat a ells; doncs “manos a la obra” com es diu a Castella. Vam engegar un projecte comú, Ajuntament i voluntariat.

Primer de tot, com en qualsevol projecte d’aquest tarannà, s’havia de formar un equip de voluntaris. Cosa que no va su-posar cap problema, ja que des del primer moment es va po-der comptar amb la implicació de vilatans del poble: l’Odilo, la Roser, la Margarita, la M. Àngels, també voluntaris de Creu Roja de Palafrugell, la Ivana, assistenta social de Mont-ras i jo mateixa. Segon pas. Què es volia aconseguir? Fàcil de definir però difícil d’aconseguir: Reunir a les persones grans un dia per setmana per passar tots plegats una bona estona.Últim pas. Donar a conèixer aquesta idea. Es va enviar la infor-mació a través d’una carta, però pensant que de cartes n’arri-

ben un munt a diari a les cases, i de vegades no se'ls hi dóna gaire importància, vam fer campanya porta a porta. Feina aquesta que pot semblar molt feixuga, però per als voluntaris va ser molt gratificant, ja que vam conèixer a un munt de gent, fent un primer contacte, i d’aquí vam començar a recollir les idees i opinions per desarrelar posteriorment.

Ens vam estrenar el passat 11 d’octubre, i des d'aleshores cada dijous de 3 a 5 de la tarda a la sala d’exposicions de l’Ajuntament tenim el nostre punt de trobada.

Què hem fet fins ara? Doncs hem tingut vàries xerrades: Un Mosso d’Esquadra, en Manel, ens va parlar de temes de segu-retat, un tècnic de Creu Roja ens va fer cinc cèntims de primers auxilis, en Narcís ens va explicar secrets de tot bon cuiner de quan treballava a la cuina del seu restaurant, l’Odilo ens va explicar com és Venezuela, país en el que hi va viure 45 anys, sense oblidar la visita del sempre ben rebut Pare Joan que tan-ta il·lusió ens va fer a tots plegats. També fem exercicis de gim-nàstica suau, jocs de taula, bingo, taller de manualitats, fitxes d’escriptura i matemàtiques (idea proposada per un usuari).

Què volem fer en el futur? Podríem fer sortides, quan el temps acompanyi, i totes les propostes i inquietuds que tingueu en la ment. I sobre tot volem i desitgem que passeu dues hores de manera diferent, sortint de la rutina diària, on pugueu parlar de les vostres coses, de temes que us interessin o us preocu-pin. Si més no, “és un punt per retrobar-se amb vells coneguts amb els que havia perdut el contacte” com explica una de les usuàries.

I vosaltres us preguntareu, què en treiem d’aquesta història els voluntaris? Bé, jo puc parlar a nivell personal, i ho resumiré amb una frase d’una de les senyores: “Jo als hiverns em passa-va totes les tardes tancada a casa mirant la tele, dia rere dia, ara estic desitjant que arribi el dijous per anar a l’Ajuntament”. Amb això, ja em dono per satisfeta.

Perquè estimada i respectada Gent Gran de Mont-ras, encara teniu moltes coses a dir i a fer.

Trini Arco

Gent Gran

Juguem al bingo Visita del Pare JoanEl Pare Joan amb la Maria i l'Enriqueta

13

Voluntariat

14

Amics del pessebre

Exposició pas a pasEstem preparant a Mont-ras la IX Exposició de Pessebres i Diorames, i enguany voldríem explicar-vos un xic com és el muntatge perquè això tant ben estructurat i distribu-ït no ha sortit així per casualitat, sinó fruit d’una tasca molt acurada que comença molt de temps abans quan a mitjans setembre es condi-ciona la Sala i es posen cavallets i

fustes que serviran per començar el curset o donar suport als diorames. Aquest és el tret de sortida, llavors comença el compte enrere.

Dos mesos abans. Es fa recompte del material disponible, és a dir: Quants pessebres populars es faran, amb quants diora-mes del curset podrem comptar, quins diorames ens portaran o si hi ha altre material per exposar, etc., tot amb les cor-responents mides. Llavors en Josep Farrarons pels populars i l’Albert Sabater pels diorames, s’encarreguen de distribuir-ho i com si fos un trencaclosques gegant, sobre el paper, miraran d’encabir-ho tot.

Un mes abans. Gran enrenou a la Sala. Els diorames del cur-set estan en la fase més activa d’enguixat i pintura. D’altra banda els que faran populars comencen a portar estris i pre-paren taules i celatges.

Quinze dies abans. La contrarellotge. Mentre estan mun-tant els pessebres populars, els diorames ja estan acabats i gairebé tots al seu lloc, salvant algun inconvenient com que les mides facilitades s’han convertit en unes altres, o algun romancer que sempre espera a l’últim moment per portar-lo. Llavors pel fuster comença la carrera d'acoblar o fer de nou els davants, amb el vidre corresponent i col·locar-los. La majoria, cada any són de mides diferents. Un cop pintats de negre emmarcaran i donaran uniformitat a la trentena de di-orames que s’exhibeixen.

Una setmana abans. Activitat frenètica. Els pessebres popu-lars encara es veuen molt endarrerits. Els primers anys més d’un escèptic pensava que quedarien a mig fer.

L’Albert (amb el seu ajudant, la Pepi) se’n van a dormir a les petites, acabant els davants que algun voluntari pintarà.

Hi ha tantes coses encara per fer! El mural amb les fotos de les activitats de l’Associació durant l’any, els cartells per cada pessebre, repartir publicitat, modificar pancartes i bandero-les, enviar notes als diaris, parlar amb els de la tele, etc.

La nit abans. El caos que ha regnat tot el dia per tal d’acabar-ho tot, quan arriba el vespre és majúscul. Ningú ha convo-cat ningú però tothom hi és. Uns encara acaben el pessebre, un altre neteja, d’altres posen cortines, algú ultima detalls

15

Amics del pessebre

de protocol... també s’ha de penjar el mural i comprovar el vídeo i l’equip de música, ah! i no descuidar-se de la caixa i les butlletes pel Joc del pessebre... Posa aquí el cavallet amb l’aquarel·la!... queda bé aquí aquesta planta? Sembla un for-miguer. Tothom col·labora. El rellotge, implacable, assenyala les 12, la 1, les... i encara hi ha algú que està fent o revisant quelcom.

Finalment, el dia esperat. Arriba l’hora d’inaugurar... quins nervis! S’obre la Sala, com un miracle, tot està perfectament al seu lloc net i polit, a punt per rebre els visitants. Als pesse-

bres populars el suro, la molsa i els arbres recreen el paisatge i les figures li donen vida. No hi falta cap detall! Entrem a l’es-pai dels diorames, els observem en la semi penombra i amb la música de fons, poc a poc, un rere l’altre, tots diferents però units amb el nexe del Misteri. Quina pau!

Desitgem que quan els visiteu, aquesta pau se us encomani, i us acompanyi sempre i així poder transmetre-la al vostre en-torn, i entre tots intentar fer un món millor. Bon Nadal!

Maria García

16

L’escola Torres Jonama de Mont-ras és Escola Verda des del curs 2009-2010.

Per tenir el distintiu d’Escola Verda i conservar-lo vam pre-sentar un projecte que anem renovant cada tres anys, això representa, a part de programar activitats directament rela-cionades amb l’entorn i la conservació del medi, ser molt cu-rosos amb tots els aspectes de sostenibilitat, eficàcia i estalvi energètic.

Tenim un Comitè Ambiental format per representants dels mestres, dels alumnes, de l’AMPA i del personal no docent de l’escola.

En el transcurs d’aquests tres primers cursos hem treballat amb l’ànim de millorar les nostres actuacions, les dels nostres alumnes i famílies i les de les administracions.

S’ha format el Comitè Ambiental d’Alumnes (C.A.A.), són 8 nens i nenes de 4t, 5è i 6è de primària que s’encarreguen de fer propostes, passar informacions a les aules i recollir-ne les idees, d’assistir a les trobades de Comitès Ambientals d’Alum-nes de la zona i del que vagi sorgint.

Les Escoles Verdes també formem part de la XESC (Xarxa d’escoles per a la sostenibilitat de Catalunya) i l’any 2011 els alumnes de 6è que formaven part del C.A.A. de llavors van assistir al I Fòrum que va tenir lloc a Girona amb la presència del Sr. Bayot, Director dels Serveis Territorials d’Ensenyament i de la Sra. Subirà, Directora General de Polítiques Ambientals del Departament de Territori i Sostenibilitat.

L'HORTA l’escola tenim un hort, ens en cuidem els de se-gon i els de quart. Hi poden anar tots els nens i nenes de l’escola per veure què hi hem plantat i com creixen les plantes.

Primer el vam cavar i des-prés hi vam plantar: faves, escaroles, col xinesa, col de brussel·les, pèsols i bledes verdes i vermelles, també hi ha una carxofera. De tant en tant fem el mante-niment i després els reco-llirem.A tots ens agrada molt anar-hi, aprenem el nom de les verdures i hortalisses que hi plantem, traiem les herbes i ens ho passem molt bé.

El compostador és al costat de l'hort i a més de les herbes que traiem s'hi posen les deixalles orgàniques com les peles i restes de fruita.

LES TRES “R”Creiem que és molt important Reciclar, Reutilitzar i Reduir.

Reciclem: Tant a les classes com al pati i a tots els espais de l'escola hi tenim tres papereres de diferents colors: groc pel plàstic, paper d'alumini i envasos, negre pel rebuig general i un contenidor de cartró pel paper. També hi ha contenidors petits de color marró per la matèria orgànica com les restes de fruita dels esmorzars, als passadissos.

Reutilitzem: Aprofitem el que sobra dels treballs que fem com per exemple: cartolines, papers en brut per fer borra-dors,... De vegades també utilitzem materials portats de casa que s'haurien de llençar per fer manualitats o experiments, com cartrons de paper de wc, oueres, capses de sabates o ampolles de plàstic.Des de fa temps fem servir gots i safates reutilitzables en to-tes les festes i celebracions de l'escola.

Reduïm: Reduïm el paper d'alumini fent servir carmanyoles per portar l'esmorzar de cada dia i quan anem d'excursió.

Escola Torres Jonama

L'Escola de Mont-rasEscola verda

Membres del C.A.A. d’aquest curs 2012-2013.Mario Serrano, Ana Cuenca, Ariadna Escudero, Raül Martí-nez, Carles Gonzalo, Laia Gomes, Clara Romero i Lídia Castillo.

17

ESMORZARS SALUDABLESJa fa uns quants cursos que participem al Pla de Consum de Fruita a les Escoles, una iniciativa finançada per la Co-munitat Europea i la Genera-litat de Catalunya, consisteix en distribuir gratuïtament fruita fresca a les escoles d’Educació Infantil i Primària un cop al mes, així amb la fruita que ens envien els nens i nenes des de P-3 fins a 6è podem esmorzar dos o tres dies d’una setmana. A més, els dilluns de tot el curs por-tem fruita de casa.

Ara ja no fem tants escarafalls com al començament!

ESTALVI D'AIGUA I ENERGIAAvui en dia hi ha molta gent que això no ho té en compte, i hem d’evitar que tota aques-ta gent ho segueixi fent igual, així entre tots podrem crear un món millor.

A l’escola Torres Jonama de Mont-ras hem pres mesures, com per exemple:

Hem posat brides a les aixe-tes de manera que l’aigua no surti durant tanta estona. Al menjador també col·laborem, l’aigua que ens sobra, que no ens la bevem i queda al got, la posem en una garrafa de ma-

nera que després serveixi per regar l’hort de l’escola.

Anem molt en compte de no deixar els llums de la classe oberts quan marxem.

L'Ajuntament ens ha posat un sensor a l'escala, així els llums només s’encenen quan noten un moviment, hem fet treure unes bombetes del costat de les finestres perquè no les ne-cessitàvem i s'encenien junt amb les de la classe i ara tenim uns interruptors que permeten només encendre una part dels llums del passadís.

LA CARTELLERA VERDA

A l'entrada de l'escola hi ha la cartellera verda, cada curs hi pengem una foto dels membres del comitè ambiental, per si algú ens vol consultar alguna cosa i articles sobre les activitats que fem a l’escola, també hi posem fotografies dels diferents vegetals que els nens i nenes de 2n i 4t planten a l’hort.

Comissió de Ciències i Comitè Ambiental d’Alumnes.Escola Torres Jonama. Mont-ras.

Escola Torres Jonama

c/ de Morena, 17 (zona ind.) - 17253 MONT-RAS (Girona)Apartat C 182 Mont-ras

Tel. 972 611 522 - Fax . 972 612 071

18

Tutela Judicial?Estimats vilatans:L'Article 24 de la constitució espanyola diu textualment:

Artículo 24 1. Todas las personas tienen derecho a obtener la tu-tela efectiva de los jueces y tribunales en el ejercicio de sus derechos e intereses legítimos, sin que, en nin-gún caso, pueda producirse indefensión.

2. Asimismo, todos tienen derecho al Juez ordinario predeterminado por la ley, a la defensa y a la asis-tencia de letrado, a ser informados de la acusación formulada contra ellos, a un proceso público sin dila-ciones indebidas y con todas las garantías, a utilizar los medios de prueba pertinentes para su defensa, a no declarar contra sí mismos, a no confesarse culpa-bles y a la presunción de inocencia.La ley regulará los casos en que, por razón de paren-tesco o de secreto profesional, no se estará obligado a declarar sobre hechos presuntamente delictivos.

Aquest article és una evolució de l'antiga Llei del Talió, aques-ta llei com molts sabeu era la que la humanitat durant la seva evolució va adoptar per primera vegada per solucionar els seus conflictes i era molt bàsica, es basava en l'ull per ull, és a dir, castigar als delinqüents amb el que ells havien fet i en la seva evolució posterior, en deixar que els deutes es paguessin amb sang… En el seu moment aquesta llei que ara ens sembla una barbaritat era molt evolucionada perquè els humans an-teriorment, solucionaven els seus problemes pel seu compte i sense cap mena d'ordre ni autoritat que ajudés a posar pau. És a dir, anteriorment al Talió hi havia la llei del més fort i els forts com el seu nom diu sobrevivíen i els dèbils morien. El Talió tot i la seva cruesa va suposar donar-li al govern el mo-nopoli de la violència, és a dir, els ciutadans ja no poden so-lucionar les seves disputes pel seu compte, han de recórrer a

la justícia i aquesta la posa l'Estat, gratuïtament, i amb això evitàvem que cadascú s'agafés la justícia per la seva mà, perquè els més dèbils no es vegin amb infe-rioritat de condicions i amb els impostos sigui l'Estat el que posi ordre a través dels Tribunals.

Doncs bé vilatans; el pas-sat dia 21 de novembre, va entrar en vigor a Espanya la Llei 10/2012, això és el “nyap” més gran que s'ha fet des de que tenim democràcia en aquest país, i en essència es basa en imposar al ciutadà unes elevades taxes judicials que suposaran al ciutadà que no tingui elevats recursos que no pugui recórrer a la justícia per resoldre els seus proble-mes. La qüestió no és una broma, per posar-vos un exemple, per reclamar cinc mil euros, el demandant ha de pagar quasi cinc-cents euros de taxes (que no recuperarà) i vuit-cents en cas que vulgui apel·lar! Amb tot això potser sí que el govern aconseguirà els seus fins i descolapsarà els jutjats, la gent dei-xarà de resoldre els seus problemes als jutjats per probable-ment fer-ho al carrer com abans del Talió. És curiós, en poc temps el govern espanyol ha aconseguit carregar-se més de mil anys d'evolució humana, en pro de la crisi, em pregunto què vindrà després, potser com que les lesions de genoll són molt freqüents els que tinguin problemes en aquesta articu-lació, hauran de pagar una taxa per poder-se operar?

Bon Nadal a tothom!

Guillem Bossacoma XicoiraAdvocat i Mont-rasenc

Espai Jurídic

ENGUIXATS IDECORACIÓ PALA S.L.Pala

Enguixats i Decoració Pala, S.L.c/ Camelia, 14 cantonada c/ Violeta, 10

17200 Palafrugell Girona

Tel. 972 301 550 - 678 439 085 - Fax 972 113 877e-mail: edinoupala@gmail.com

Psicologia

MARIA CINTA CUGATTravessia de la Riera, 1 • MONT-RAS

Tel. 972 30 36 26 • Mòbil 696 34 00 60

Les relacions de parella són un aspecte clau per a molts de nosaltres. Dediquem molta part de la nostra energia a la família, els fills, el treball, la casa, l’oci… I com en qualsevol d’aquests aspectes, si volem que la parella funcioni, l'impor-tant és dedicar-li temps i nodrir-la en el dia a dia.

Aquí hi ha algunes idees per posar en pràctica:

· Reconèixer-nos viatgers, companys en el camí, aprenent amb tot el que ens porta la vida.

· Cada un pot buscar espais per ser un mateix, permetent-te gaudir del que t’agrada. L'estar bé amb un mateix, beneficia la relació.

· Enfocar-nos en tot el bo que ja som i tenim, deixant de ban-da el judici i la desaprovació de l’un a l’altre.

· Veure’ns més enllà de la ment, amb els ulls de l’ànima, com-prenent i estimant l’altre amb tota la seva dimensió.

· Crear a casa llocs que compartim tots dos: espais d'intimitat que són els llocs on acostumem a comunicar-nos i aproxi-mar-nos.

· Buscar espais de temps per estar junts… en silenci, estant simplement…, espais en els que comunicar-nos des del cor… posant la intenció en gaudir junts, estimular el nostre de-sig… espais en els que compartir activitats que ens agradin a tots dos.

· Mimar molt aquests espais/temps junts. SÓN SAGRATS.

· Nombrar a la teva parella pel seu nom, i dir-lo de moltes maneres: cridant-la, dient-lo baixet a cau d'orella quan li de-sitges el bon dia o la bona nit, quan parles amb els amics sobre la teva parella….

· Fer notes o enviar SMS valorant o recordant-te d'alguna cosa especial per a tots dos.

· Pronunciar T’ESTIMO, M’AGRADES… Quan més t'obres a l'amor, més crees amor, més el manifestes, més l'atreus i més creix.

· Fer un quadern d'èxits, reconeixent tots els èxits, totes les nostres coses aconseguides com a parella. És un quadern

que pot revisar-se de manera freqüent.

· Crear un quadern de missatges de l’un a l’altre… en el que un escriu, i quan l'altre agafa el quadern li retorna una resposta o un altre missatge i així successivament.

· Fotografiar-nos junts i tenir visibles aquestes imatges que parlen sobre nosaltres.

· Plantejar sorpreses a la teva parella… una sortida al camp, un sopar romàntic, una banyera compartida, preparar un plat saborós, un viatge escapada….

· Tenir claredat en els nostres objectius personals i de parella: “cap on vaig” i “cap on anem”.

· Fer un mural conjunt amb fotos, paraules, frases en el que es mostren els nostres plans, objectius a curt-mig termini, i tenir-lo visible perquè la nostra ment de forma fàcil ho reco-negui i s’hi enfoqui.

· Acceptar el moment que vivim com el perfecte per als dos per aprendre molt, tant si és un moment fàcil i planer, com si és un moment de dificultat…

· Jugar al “Dia de Rebre”. Un dia en el que, el que rep pot demanar a la parella les coses que li vénen de gust de rebre d'ella. Si a la parella li sembla bé, accedeix amb generositat a cobrir aquestes peticions. I un altre dia serà l'altre el que demani i rebi.

· Obrir-nos a crear encara més felicitat!!!!

Els límits els posem nosaltres!

DOIA RIERA I COMPTE.Psicòloga col·legiada núm. 13.433Mestra, Professional de Respiració Conscient, Ment Creativa i de Constel·lacions Familiars.Consulta per adolescents, adults, parelles, pares… on l’eix és l’autoestima i l’educació emocional.Entrevista gratuïta. Tel. 972 30 18 45 - 665 444 540A MONT-RAS

Idees per potenciar la parella

19

20

Història

Tir amb armes històriquesPistoles d'avantcàrrega per a duels

Sobre els “llancis d'honor” s'ha escrit molt, però dedicaré aquestes línies només per descriure succintament les carac-terístiques del duel, les armes antigues d’avantcàrrega utilit-zades, la forma de carregar-les i l'execució del tir.

Els duels exigien de certes obligacions, tant als participants com als seus padrins o testimonis. En efecte existia un “codi d'honor” que calia respectar incloent el tipus de vestidura (no havia d'haver-hi cap tipus d'enconxament, ni peces que po-guessin evitar el projectil). Els padrins, prèviament, pactaven les condicions (dia i hora, lloc, armes, com es dirimia el duel, etc.) i a l'hora d'efectuar-se el duel sortejaven les armes. La distància a la qual havien d'executar el tir era normalment d'uns trenta passos (25 metres). La postura adoptada pels contendents en el duel, era normalment de perfil per prote-gir-se físicament (per a un tirador dret, l'avantbraç esquerre ha de protegir el cor i el braç dret doblegat amb l'arma a l'al-tura dels ulls per protegir part del cap i costat). El duel cessava quan es complien les condicions estipulades.

La parella de pistoles utilitzades en els duels, ben protegi-des en un estoig (Fotos d'estoigs de pistoles de pedrenyal i de pistó) que conté tots els elements necessaris (baquetes, polvorera, mall, iniciador, bales, etc.) podrien ser de clau de sílex o de percussió i de canó llis o rallat. Les pistoles de canó llis, normalment eren més imprecises que les d'ànima rallada, encara que per a un bon tirador això no seria un problema. Les bales sempre eren esfèriques amb “calepino” optatiu. El “calepino” és un trosset de tela molt fi que embolica la bala de manera que entra lleugerament forçada, sense trencar-se, en el canó de l'arma. Les pistoles amb clau de sílex, molt per-feccionades a la fi del segle XVIII, van ser les utilitzades inicial-ment i després posteriorment substituïdes per les de pistó o percussió, atès que aquest dispositiu anés desenvolupat amb èxit per Samuel Colt, encara que la invenció del fulminant es deu a Alexander J. Forsyth el 1807. Per tant a partir de 1830 ja no es van fabricar més pistoles d'espurna.

La càrrega de les armes, tota vegada realitzat el sorteig, era efectuada per tots dos padrins i la forma de fer-ho la descriu-

Estoig de pistola de pedrenyal i de pistó

21

Històriaré tal com jo carregava la meva pistola marca “Galand a París” calibri 41., la foto del qual vaig incloure en l'article anterior.

Aquesta arma, adquirida a l'Armeria Arsa (Berriz- Biscaia), és una rèplica construïda per aquesta armeria de la qual origi-nalment va ser construïda a París a mitjan segle XIX. És una pistola que no es va fer per a duels, doncs els seus elements constructius són excel·lents, mentre que les armes per a duel serien de calibre major i elements de punteria fixos (una ca-racterística dels duels era que no es permetia apuntar), però per a efectes del procés de tir que ens ocupa no és important aquesta diferència.

La pistola Galand és una arma de percussió amb un canó de 27 cm de longitud que caldrà afegir l'empunyadura per a una longitud total de 42 centímetres. El canó externament és vui-tavada, és a dir, fresat a vuit cares i internament té un rallat de cinc estries que donen un gir a dreta. L'empunyadura és de noguera vinçada.

Com carregar l'arma? A continuació indico el procediment bàsic de càrrega:

- Es manté la pistola en la posició de segur.

- Es mesura en la polvorera la quantitat 9 grains (0,6 grams) de pólvora negra per a un tir eficient a 25 metres.

- Es diposita en el canó la càrrega de pólvora.

- Es col·loca un “calepino” de 0,25 mm d'espessor (lleugera-ment mullat) en la boca del canó i sobre aquest es diposita la bala esfèrica.

- Amb el mall es copeja lleugerament la bala i amb l'iniciador es fa entrar una mica més la bala.

- Amb la baqueta es fa entrar la bala fins al fons del canó per-què descansi sobre la càrrega de pólvora.

- Es col·loca el pistó (fulminant) a la xemeneia.

L'arma ja està llesta per executar el tret i els padrins lliuraran les armes als contendents. Solament faltaria fer retrocedir el martell, aixecar l'arma, explicar els passos acordats, voltejar-se i, sense apuntar, estrènyer el gallet.

Les pistoles de duel ja avui, afortunadament, no s'utilitzen per resoldre els conflictes personals, i per tant, el seu ús és exclusiu en galeries de tir i col·leccionistes.

Odilo BanguesesTir amb armes històriques

Paul Companyó, 11-BPALS (Girona)

Tel. 972 63 63 67Fax 972 66 72 87

www.girobrokers.come-mail: girobrokers@girobrokers.com

Carrer Colomer, 317200 PALAFRUGELL

(Girona)Tel. 972 306 633 - Fax 972 303 542

El nap,un aliment oblidat

Si avui demanéssim a qualsevol noi dels que estudien l’ESO què són els naps, els que tenen alguna relació amb la pagesia ens dirien que és menjar per a va-ques.

Històricament no se sap amb exactitud d’on provenen, si d’Europa

o de l’Àsia Central. Fa quatre mil anys que es cultiva i era una menja molt apreciada tant pels grecs com pels romans, que van desenvolupar-ne noves varietats a partir dels naps silves-tres. Es pot dir que va ser la base de l’alimentació fins que va arribar la patata d’Amèrica, moment a partir del qual s’ha arribat a convertir en un aliment quasi oblidat.

Avui només es menja, la majoria de les vegades, guisat con-juntament amb altres verdures a Alemanya, al sud dels Estats Units i amb molta menys quantitat, al sud d’Europa.

De naps, n’hi ha unes trenta mil espècies; els comestibles en són unes quatre-centes. La millor època de l’any per al seu consum és la tardor, tot i que els països que en són grans consumidors en mengen tot l’any. Els naps contenen el 90% d’aigua, molta fibra, hidrats de carboni i són molt baixos en ca-lories; tot plegat els converteix en una menja molt saludable.

Avui, fora de les àvies de la casa és difícil trobar algú que sàpi-ga fer qualsevol guisat amb naps i si algú vol gaudir d’aques-ta excel·lent menja, si no és que tenen una àvia a casa o a un dels pocs restaurants de poble molt determinats que fan menjars casolans és quasi impossible de poder-los assaborir. Són aliments que per ser bons s’han de coure a foc lent (o

sigui fent xup-xup) i la gent d’avui no té temps per perdre com les nostres àvies, que es passaven tot el matí a la cuina. No fa pas masses anys que a moltes cases de pagès en posaven a l’escudella, tot i que m’agraden molt i n’he menjat de mol-tes maneres amb escudella no n’he menjat mai, però segons sembla fa un caldo molt blanc.

Mentre vaig viure a pagès i a casa criàvem oques i ànecs, la meva mare tant els guisava amb oca com amb ànec, tot i que a mi particularment m’agraden més amb oca. També és molt bo el platillo amb vedella; avui a casa encara se’n couen un parell de cops l’any i cada vegada és una festa major, abans la meva mare i avui, la meva dona. Quan els han fregit enfa-rinats per posar-los a la cassola, si sóc a casa sempre n’he de menjar un parell de talls.

Que jo n’estigui assabentat, avui hi ha un restaurant a Perata-llada que el tenen com el seu plat estrella, i a Mont-ras on fa uns anys els feien molt ben guisats era a Ca la Filomena. Se-gurament també hi ha algun lloc més on se n’hi poden menjar però ho desconec.

Aquest és, a grans trets, un dels ingredients de temporada de la nostra cuina pràcticament oblidat.

Treballs de:DESBROSSADORA, NETEJA DE BOSCOS,

CUNETES, MARGES I MÀQUINA D'ESCOMBRARDespoblat, s/n

Tel. 972 30 47 47 - 630 75 72 0717123 Torrent (Girona)

22

Cuina

Cuina

Salmó Teryaky(Sake-no-teriyaky)

INGREDIENTS- Salmó fresc amb pell- Farina de blat- Mantega- Vi blanc- Sucre- Gingebre- Aigua- Salsa de soja

- Cibulet

PREPARACIÓ DE LA SALSAAbocarem tots els ingredients per fer la salsa en un recipient, mesurant els líquids amb una tassa, hi posarem:

a) ¼ tassa amb salsa de sojab) ½ tassa d'aiguac) ¼ tassa de vi blancd) 4 cullerades de sucree) 1 cullerada de gingebre fresc ratllat o una culleradeta i mit-

ja de gingebre en pols si no s'aconsegueix fresc. (De totes maneres es pot posar més depenent del gust)

Es barreja tot bé i es reserva.

PREPARACIÓ DEL SALMÓEs lleva el cap i l'espina dorsal del salmó. Es tallen els lloms a trossos (més o menys 4 cm d'ample).S'enfarinen i en una paella es dauren amb mantega, primer amb la pell per a baix i després es voltegen perquè quedin ben marcats, al punt, sense que quedin secs.

Es retiren de la paella.

PREPARACIÓ FINALEn la mateixa paella en què s’han marcat els lloms de salmó i sense llevar la mantega sobrant, es buida tota la salsa prepa-rada prèviament.

S'espera que comenci a bullir i es col·loquen els trossos de salmó. Cuinar a foc mitjà.

Amb una cullera es va ruixant el salmó amb la salsa perquè lliguin els sabors. Quan comenci a espessir la salsa s'apaga el foc.

Retirar i col·locar els trossos on es vulgui servir, agregant-li el cibulet picat sobre el peix. Salsa al gust.

Es pot acompanyar amb bròquil bullit o bé amb arròs.

SORT!

Odilo Bangueses

23

24

Avui en dia el jovent comprès entre 12 i 19 anys passen el temps jugant a les diferents consoles que hi ha al mercat, en comptes de sortir al carrer a jugar o sortir amb els amics. Aquí us mostrem alguns dels jocs recentment sortits de les consoles més noves.

Enric Artús, Jordi Artús, Jaume Brias

Jocs sortits recentment:

Fifa 13FIFA 13 no és tan revolucionari com el lliurament de l'any passat, i és que novetats com la Defensa Tàctica, per esmentar un sol exemple, aporta-ven en si mateixos aspectes molt més rellevants per fer avançar la fórmula. No és que l'episodi d'aquesta temporada no aporti novetats del bo, però tot i que enriqueixen notablement alguns aspectes del joc tenen certament menys pes que l'incorporat en altres llançaments.

Assassin’s Creed IIIEl nou Assassin's Creed aconsegueix recolzar-se en els pilars que han fet gran la franquicia, però alhora aconsegueix atresorar un component únic que separa aquest últim episodi de tots els que hem vist fins ara. La companyia francesa va prometre un salt generacional.

Call of Duty: Black Ops IIEl resultat del Call of Duty: Black Ops II, com no podia ser d'una altra manera, torna a ser una au-tèntica muntanya russa de trets. Intensitat "sho-oter" per a una fórmula que ja tots coneixem, encara que aquesta vegada els californians apos-ten per introduir elements que aporten frescor al concepte clàssic: ambientació futurista, unes noves missions conegudes com “Strike Force”, lleugers retocs en la linialitat de la campanya i un multijugador reforçat per fer-ho més divertit que mai.

Jocs i oci del jovent

Oci

25

La Biblioteca

Sherlock Holmes

L'investigador més famós de la història va néixer fa 125 anys de la mà d'Arthur Conan Doyle i des de llavors no ha deixat d'estar d'actualitat. L’excèntric Holmes i la seva manera raci-onal de resoldre els casos és la base de la novel·la policíaca posterior.

Qui no hagi llegit les històries, no podrà copsar veritablement allò que Conan Doyle ens va llegar. És fantàstic endinsar-nos en l'època, assistir al desenvolupament dels casos, compro-var l'escepticisme de Watson –sempre fonamentat– i veure com, pas a pas, Holmes li desmunta les idees fins arribar a convèncer-lo. Em sembla especialment interessant la recre-ació del moment històric i dels costums d'un període d'es-plendor britànica, així com la brillant construcció de tots els personatges.Holmes i Watson són el Londres que tots hem somiat de pe-tits, el Londres que cronològicament ve després de Dickens i dels seus personatges, també emblemàtics (Oliver Twist, David Copperfield, Ebenezer Scrooge). El Londres de la boira, dels contrastos, de tots els tòpics potser més inventats que reals, però que omplen de contingut el nostre imaginari.

Us esperem al 221B de Baker Street...

125è aniversari de la publicacióde la primera història del personatgede Sherlock Holmes

Celebra-ho amb nosaltresa la Biblioteca de Mont-ras

A partir del 14 de gener vine a resoldre l’enigma de la setmana on els petits i petites detectius podran investigar i cercar les pistes a la Biblioteca per tal de resoldre’l.

Trobareu l’enigma a la Biblioteca, amb astúcia, enginy i perseverança haureu de recórrer a les vostres dots detectivesques per a resoldre’l.

Podreu lliurar la vostra resposta a l’urna que hi haurà a la biblioteca. Si resoleu tots els enigmes plantejats correctament podreu adquirir el diploma de Detectiu o Detectiva de la Biblioteca. Hi haurà enigmes per di-ferents edats. Us esperem!!

Solucions dels entreteniments

HORITZONTALS2. canelons7. cap d’any8. pessebre9. raïm11. pastorets12. missa del gall15. caganer17. nadala19. loteria20. tió

VERTICALS1. joguines3. neules4. cava6. pare noel9. reis d’orient10. escudella13. nadal14. Sant Esteve16. fanalet18. torró

CRIPTOGRAMA

"Allà sota una penya és nat un Jesuset;

nuet, nuet, que és fill de Mare Verge i està mig mort de fred;

nuet, nuet, i està mig mort de fred.

El bon Josep li deia: Jesús que esteu fredet;

pobret, pobret; La Verge responia:

Per falta d'abriguet; pobret, pobret,

per falta d'abriguet!"

DIFERÈNCIES MOTS ENCREUATS

26

La Marieta informaACRM

Hola soc “La Marieta” !

Estic molt orgullosa perquè em sento una mascota molt es-timada, són moltes les experiències que confirmen i justifi-quen aquesta sensació.

Des de fa molts anys he participat en un munt de trobades i trobades, m’han ensenyat a ballar, dibuixar, cuinar, i a fer tot un seguit de coses. He gaudit i he fet gaudir fent passar grans vetllades a totes aquelles persones que se m’han acostat. He estat dintre de moltes de les vostres cases fent-me sentir mo-ments molt entranyables, guaitant com, per tot arreu on vaig passant, se m'han anat obrint les portes. M’heu engalanat de mil maneres i m’heu passejat per tot arreu, les marxes de “El Crit“ o de “La Pedrera” a peu o en bicicleta, hem viatjat per tot Catalunya i Espanya, a Europa; Londres, França, Ale-manya, Suïssa, Itàlia, Tirol, La Selva Negra, La Toscana, Roma, París,.. Editeu dues revistes l’any.

Què més pot tenir una Marieta? A què més puc aspirar com a mascota?

Mireu, em conformo a seguir així, a sentir aquesta escalfor per part vostra i a gaudir d’aquesta manera que no és altra que veure com tota la gent del meu costat (Mont-ras i pobles

de les rodalies) gaudeixen de totes les activitats que es van proposant portar endavant.

Sense anar més lluny aquest any s’inaugurà la que va ser la 1ª Fira mercat del vehicle d’ocasió del Baix Empordà, coincidint amb la inauguració del mercat setmanal de Marxants a Mont-ras. Els seus promotors em van demanar la meva participació aportant Jovent per amenitzar la trobada, amb festa i alegria, música pels carrers, llençant un missatge d’optimisme i il-lusió. Aquí va sorgir la idea de l’Esbojarrada.

No vaig dubtar ni un moment, exposant sobre la taula i sense més, el jovent, petits i grans, eines en mans hi participaven activament, treballant sempre en tot allò que transmeti ale-gria i bon humor, optimisme, il·lusió, festa i felicitat. Per Festa Major, l’Esbojarrada va tornar a sortir al carrer despertant-nos a tots els vilatans fent saber que la festa i la disbauxa ja havien arribat.

A tots vosaltres i en especial als de la Colla l’Esbojarrada, us encoratjo a seguir així amb aquesta trempera i força, a portar i transmetre tots plegats els valors d’unió i amistat.

Us desitjo de tot bon cor, que passeu un molt BON NADAL junt amb els vostres amics i familiars.

L’Esbojarrada en plena acció el dia de la inauguració de la 1ª Fira mercat del vehicle d’ocasió del Baix Empordà i del Mercat Municipal de Mont-ras.

27

ACRM

FERRETERIAPALAFRUGELL

INDÚSTRIAL I BRICOLATGETel. 972 30 61 80

c/ Mestre Sagrera, 31 · PALAFRUGELLFax 972 30 61 90 · E-mail: ferrepal@cifec.es

La nova fornada de l’ACRMPresentació oficial en els actes de la Festa Major 2012

28

ACRM

CASA DARNESTel. 972 30 38 00 - Fax: 972 61 17 41

Crta. Girona-Palamós, Km. 39 17253 Mont-Ras (Girona)

El dia 31 d'octubre, un dimecres a les vuit de la tarda, la colla l'Esbojarrada vam sortir amb la carrossa pels carrers de Mont-ras a passejar. Anàvem disfressats com toca la nit de hallowe-en: Bruixes, vampirs, esquelets... S'escoltava una música amb crits i sorolls molt adient per aquella nit, la gent sortia al car-rer per veure què era tot aquell enrenou. Pels carrers del poble trobàvem colles de nens i nenes que anaven a tocar els timbres de les cases per recollir caramels, i nosaltres les petites de la colla, teníem com a missió tirar caramels a tots aquests nens i nenes que ens trobàvem pel camí.Llavors vam arribar al pavelló poliesportiu de Mont-ras i la carrossa s'hi va aparcar al davant, fent sortir a tota la gent disfressada que estava a dins, a veure què era tota aquella gresca i disbauxa.Tot seguit es va continuar la festa dins el pavelló, petits i grans ballàvem a la pista al compàs de la música d’un grup d'anima-ció que va venir a fer -nos moure l’esquelet. Després van triar la millor disfressa, que va guanyar una nena del municipi.Mentrestant, la Castanyera, la senyora Maria, i alguns volun-taris que l'ajudaven, anaven fent les castanyes a la vora del foc al pati de l’escola.

Una vegada les castanyes ja eren ben torradetes les van re-partir a tothom, estaven molt bones. Al cap d'una estona de molta diversió es va acabar la festa de Halloween.Va ser una nit molt terrorífica i al mateix temps molt divertida. Espero que us agradés tant com a mi.

Berta Perpiña

Colla l'Esbojarrada

Halloween i castanyadaUna nit terrorífica

29

ACRM

30

Viatge a París-EurodisneyViatge a la infantesa

ACRM

Dimecres dia 5 de desembre a les 19h a Mont-ras està a punt de començar el viatge que a molts de nosaltres ens retornarà a la nostra infantesa.

Ens reunim un total de 56 persones on algunes de nosaltres som noves en aquests viatges però ràpidament ens ajuntem amb els qui seran els nostres companys durant 3 dies a Dis-neyland París on se celebra el 20è Aniversari de la seva inau-guració i un tour per París. Estem tots al bus i coneixem qui seran els nostres conductors l'Amadeu i en Salvador aquí al final del viatge agraïm la seva gran habilitat de conducció al llarg de tot el recorregut; l’Antonio el nostre guia dels tres dies a quí descobrim a l’inici del viatge, amb qui ens ho passarem molt bé amb les seves experiències; i el dissabte coneixerem la nostra gran guia de París, la Nicole.

El viatge cap a Disneyland i el retorn de molts de nosaltres a la nostra infantesa ens fa el viatge més agradable.

Dijous 6 de desembre, primer pas a l’Hotel Santa Fe. Deixem les maletes i ens dirigim tots junts cap al Parc Disneyland Pa-rís. Allà ens fem la primera fotografia de grup amb les bande-res catalana, blaugrana i la de la A.C.R.M de Mont-ras. Tenim per endavant dos dies per descobrir, buscar, retornar i sobre-tot disfrutar dels nostres amics que tots els que tenim una joventut acumulada vam gaudir anys enrere, i els més petits del viatge disfruten avui en dia com ho vam fer nosaltres. De-cidim començar pel Parc Walt Disney Studios. Només entrar ens transformem en els protagonistes de totes les escenes que ens van apareixent a cada pas que avancem. Molts de

nosaltres experimentem The Hollywood Tower Hotel. Els més atrevits riem molt, els altres riuen un cop toquen de peus a terra. De sobte ens trobem amb la cavalcada on tots ens po-

31

ACRM

sem a cantar les cançons que ens van acompanyar al llarg dels anys on els seus protagonistes són en Goofy, la Blancaneus, Mary Poppins, Aladdín, Monstruos S.A. i com no en Mickey i la Minnie. El rellotge marca les 19h i tots estem a punt de quedar bocabadats amb el gran espectacle de focs artificials, il·luminació i imatges al Castell de les Princeses. Minuts abans una treballadora d’origen Manxec ens diu que al llarg de la nit nevarà. Sorpresa de tots nosaltres, en despertar-nos i mirar per la finestra.... somni fet realitat. Esmorzem i ens dirigim al Disney Park amb el gran encant de la neu caiguda. Decorat amb el 20è Aniversari i les llumetes de Nadal, comencem a sentir l’esperit nadalenc. El primer recorregut el fem amb el vaixell al llarg de tota l’illa. Pugem a la casa de la Blancaneus, el Carroussel, i entrem a la Casa d’en Mickey Mouse, ens hi fem una fotografia i ens diu a l’orella que aquest any tots els nens s’han portat molt bé els hi portaran molts i molts regals. Instants després desfilada de carrosses on ens saluda el Pare Noël acompanyat de tants i tants personatges de Disney. A la tarda aprofitem per comprar records i a les 19h disfrutem del segon espectacle sota la pluja i el fred.Comiat mirant enrere del Disney Park per poder gaudir de la segona part del viatge.

Trobada a les 9h del matí al bus rumb a la romàntica ciutat de París, l’Amore.

Les dues hores que dura el tour ampliem els nostres coneixe-ment amb les històries que ens explica la Nicole. La resta del dia cadascú pot gaudir de la part de la ciutat que més ganes té de descobrir. Personalment, nosaltres ens dirigim cap a la Madeleine, entrem a les Galeries Lafayette i tots quedem bo-

cabadats amb la cúpula i l’arbre de Nadal patrocinat per Swa-rovski. De camí cap al restaurant, ens sentim com estrelles passejant entre les boutiques Cartier, Gucci, Dolce &Gabana, Furla...

32

ACRMEl millor del dinar, Pastís de la Selva Negra, les postres que vam saborejar.

Baixem pels Camps Elisis i passegem per les casetes nadalen-ques on en una d’elles trobem embotits d’Olot i la bandera del burro Català.

Segur que molts de nosaltres hem comprat els típics macar-rons.

De camí cap a la Torre Eiffel passem per davant de la Noria i l’arbre de Nadal. Imatges gravades en les nostres càmeres.Arribem a la Torre Eiffel i l’espera s’oblida quan arribem a la segona planta i admirem l’Skyland de la ciutat de París als nostres peus. Impressionant, romàntic i un gran record en la nostra ment per sempre. Sense adonar-nos-en el nostre re-llotge ens marca que han passat 60 minuts. A cada hora en punt la Torre s’il·lumina amb llumetes parpellejants. Mentre esperem l’hora de trobada amb els nostres companys pugem fins al Trocadero i els nostres ulls admiren la Torre il·luminada a la nit.

Les llumetes de la Torre Eiffel ens indiquen que són les 22h i l’Amadeu arrenca el bus direcció cap a Mont-ras. Cantem "Adiós con el corazón"... A mig camí canvi de conductor, puja en Salvador i acomiadem l’Amadeu. A punt d’arribar, el petit del bus, l’Arnau, ens canta unes cançons amb molta il·lusió i quan acaba un gran aplaudiment l’acompanya.

Personalment quan estem arribant al pàrquing de Mont-ras canto la cançó que cantava amb les meves companyes de cole que diu “ja som aquí, ja hem arribat, ja som aquí, ja hem ar-ribat, ja som aquí ja hem arribat......i ARA VOLEM TORNAR A MARXAR!! TORNAR A MARXAR!!!"

JOAN.... esperem amb il·lusió la nova excursió i agraïm l’acolli-ment dels veterans als nou vinguts en aquestes experiències.

Montse Romero i Natàlia Agustí

c/ Carrilet, 20Tel. 972 61 00 89

c/ Pals, 108Tel. 972 61 01 12

c/ Andalusia, 79/81Tel. 972 30 30 42

Av. Generalitat, 24Tel. 972 30 45 44

17200 PALAFRUGELL

FLECA I PASTISSERIA

CAN DURAN

ELABORACIÓ PRÒPIA

33

ACRM

BonesFestes

Actes i loteria

Pol. Ind. - Carrer Gas, s/n - PALAFRUGELLTel. 972 61 22 99 - Fax 972 30 27 45

MELCHORF U S T E R I A Ferro Forjat - Artesania

Construccions Metàl·liquesc/ Torres Jonama, 60 · MONT-RAS - Tel. 972 30 29 96

SERRALLER IA

A L S I N A SL

SERRALLER IA

A L S I N A SL

34

PassatempsMots encreuats

DiferènciesCriptograma

HORITZONTALS 2. Plat de pasta de forma quadrada, que un cop cuita s’enrotlla

entorn al farcit triat. 7. Primer dia de l’any. 8. Conjunt de figuretes que representen el naixement de Jesús. 9. Fruit comestible de la vinya.11. Representació teatral típica de les festes nadalenques.12. Missa que se celebra a mitjanit o poc abans de Nadal.15. Figura del pessebre sovint amagada darrere un arbust, que fa

les seves necessitats.17. Cançó popular sobre el naixement de Jesús.19. Joc d’atzar que reparteix, a través d’un sorteig, un munt de

diners.20. Tros de soca o branca gruixuda que arriba a casa, se’l tapa amb

una manta i se li dóna de menjar.

VERTICALS 1. Objectes destinats a jugar-hi i entretenir-s'hi molt esperats pels nens. 3. Menjar dolç en forma de tub allargat, fet amb un full de pasta de farina enrotllat

i després torrat. 4 Vi escumós produït segons el Mètode Tradicional a Catalunya. 6. Home gros i alegre, vesteix una jaqueta i pantalons vermells. 9. Van portar regals a Jesús, guiats per un estel.10. Amb galets, és l’àpat tradicional del dia de Nadal.13. Festivitat cristiana que comprèn el temps entre l’advent i l’epifania.14. Dia que ve després de Nadal.16. Aparell que serveix per il·luminar el pas dels reis d’orient.18. Dolç en forma de barra que es fa generalment d’ametlla, mel i ou.

35

• electrodomestics • cuina • bany • mobles auxiliars

Av. Catalunya, 33-35 - Tel. 972 30 83 18electro-corbi@hotmail.com - 17253 Mont-Ras (Girona)