Document presentat Projecte Estratègia DUSI_Sabadell

3

SUMARI

0. INTRODUCCIÓ 8

1. IDENTIFICACIÓ INICIAL DE PROBLEMES I REPTES URBANS DE L’ÀREA 11

2. ANÀLISI DEL CONJUNT DE L’ÀREA URBANA DES D’UNA PERSPECTIVA INTEGRADA 18

A. Anàlisi física 18

Situació del parc edificatori 18

Mobilitat interna i externa a Sabadell 21

Adequació dels equipaments existents a les necessitats de l'entorn 35

Accessibilitat a Sabadell 36

Sabadell Ciutat Intel·ligent 37

B. Anàlisi mediambiental i de les condicions climàtiques 38

Anàlisi qualitativa i quantitativa de les zones verdes de la ciutat 38

Anàlisi de les zones subjectes a degradació ambiental 40

Nivells sonors i contaminació acústica 47

Els sistemes de recollida i de tractament de residus urbans 51

Situació de la xarxa d'abastament d'aigua i el clavegueram 53

Situació de l'accés a les fonts d'energia i patrons de consum 55

Situació de l'accés a les fonts d'energia i patrons de consum 56

Exposició a possibles riscos naturals 59

C. Anàlisi energètica 63

Anàlisi energètica del parc edificatori 63

Anàlisi energètica del transport públic 65

Les emissions de CO2 a Sabadell 67

D. Anàlisi econòmica 69

Caracterització del mercat de treball local 69

Polígons d’activitat econòmica 71

Establiments i eixos comercials 72

4

Estructura empresarial i tipologia de contractes 74

Atur 75

Factors de competitivitat local 79

E. Anàlisi demogràfica 81

Evolució de la població 81

F. Anàlisi social 88

Nivell educatiu de la població i taxa d'abandonament escolar 88

Població universitària 90

Factors socio-demogràfics 91

Diversitat d'orígens 92

Atenció social 93

Vulnerabilitat per barris 95

G. Anàlisi del context territorial 97

L’estructura del municipi 97

Situació estratègica de Sabadell 102

Potencial de reindustrialització i impuls del servei a la indústria 103

H. Anàlisi del marc competencial 106

Competències pròpies 106

Competències delegades 107

I. Anàlisi dels instruments de la planificació existents 108

Marc estratègic 108

Plans i estratègies sectorials 108

J. Anàlisi de riscos 111

K. Anàlisi d’altres àmbits rellevants de l’àrea urbana 117

3. DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ DE L’ÀREA URBANA 120

3.1. IDENTIFICACIÓ DE LES DEBILITATS, AMENACES, FORTALESES I OPORTUNITATS DE L’ÀREA URBANA 120

3.2 Definició dels objectius estratègics a aconseguir a llarg termini 128

4. DELIMITACIÓ DE L'ÀMBIT D'ACTUACIÓ 130

5. PLA D'IMPLEMENTACIÓ 137

5.1. Programa Estratègic Territorial de la ciutat de Sabadell 137

5

5.2. Tipologia i descripció de les línies d'actuació a dur a terme per aconseguir els objectius estratègics definits. 142

5.3. Criteris per la selecció d’operacions 159

5.5. Documentació gràfica 161

5.6. Cronograma 171

5.7. Pressupost per línia d’actuació, objectiu específic i origen del finançament172

5.8. Indicadors de resultat per les línies d’actuació 176

5.9. Indicadors de productivitat per les línies d’actuació 177

6. PARTICIPACIÓ CIUTADANA I DELS AGENTS ECONÒMICS, SOCIALS I INSTITUCIONALS 180

6.1 Participació en l'elaboració de l'EDUSI 181

6.1.1 Participació interna amb agents municipals 181

6.1.2 Participació transversal amb agents implicats: ciutadania i entitats 183

6.2 Processos participatius lligats a actuacions de l'EIDUS 195

6.3 Comunicació, difusió i promoció de l'EDUSI durant la implementació 196

7. CAPACITAT ADMINISTRATIVA 197

8. PRINCIPIS HORITZONTALS I OBJECTIUS TRANSVERSALS 201

8.1. Igualtat entre homes i dones i no discriminació 202

8.2. Desenvolupament sostenible 202

8.3. Accessibilitat 202

8.4 Canvi demogràfic 202

8.5. Mitigació i adaptació al canvi climàtic 203

6

EQUIP DE TREBALL QUE HA COL·LABORAT EN L’ELABORACIÓ DEL DOCUMENT

Direcció política

Maties Serracant Camps Tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat

Margarita López–Nieto Truyols Coordinadora de Territori i Sostenibilitat

Equip redactor

Rosa Martínez Camarasa Arquitecta

Programa de Planificació Estratègica Territorial

Adam Bonnín Blazquez Geògraf

Assessor de l’àrea de Territori i Sostenibilitat

Oriol Llevot Fondevila Economista

Tècnic d’impuls de les noves tecnologies

David Alloza Imatge gràfica i SIG

Suport Jurídic i econòmic

Aventí Bonsón Lletrat

Joaquim Farriol Coordinador d’Economia, innovació i serveis centrals

Montse Moles Cap dels serveis econòmics

Montse Cadevall Serveis econòmics

7

Relacions ciutadanes

Rafa González Coordinador d’Acció Social i Cultura

Rodrigo Rodríguez Participació

Marta Barrera Participació

Imatge i comunicació

Helena Plana Directora d’Informàtica Ajuntament Sabadell (IAS)

Servei d’Imatge Corporativa

I amb el suport i col·laboració de tots els serveis tècnics de l’Ajuntament de Sabadell, en especial el Servei de Cultura, Educació, Esports, Participació, Salut, Serveis Socials, Drets civils i ciutadania, igualtat Dona-Home, Promoció Econòmica, Comerç, consum i turisme, Promoció de la ciutat, Patrimoni, Informaci· de Base, Planificació urbanística, Obres d’equipaments, Sostenibilitat i Gestió d’ecosistemes, Habitatge, VIMUSA (Habitatges municipals de Sabadell, SA), Obres Públiques, Manteniments d’Espai públic, Mobilitat, trànsit i transports, i Recollida i tractament de residus i neteja viària.

Amb el suport tècnic de Consultora ERF, Estudi Ramon Folch i Associats, SL.

8

0. INTRODUCCIÓ

Una nova agenda urbana per Sabadell: Reiniciant Sabadell. Horitzó 2020

El desenvolupament de la ciutat de Sabadell durant les darreres dècades del segle XX s’ha nodrit bàsicament de directrius politiques i de planificació urbanística que han intentat reforçar la personalitat de la ciutat, sovint de forma inconnexa, i que, alhora han permès fer emergir un desenvolupament policèntric i polifuncional. Aquesta voluntat de realitzar un desenvolupament equilibrat serà la base adequada per assentar nous projectes per la cohesió social i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

Sabadell, gràcies a la seva localització i al paper cabdal del desenvolupament industrial en la seva història urbana, disposa d’unes característiques singulars com a ciutat que s’han anat assentant gràcies a les polítiques de les darreres dècades i al paper actiu de la ciutadania. No obstant, les successives crisis econòmiques, juntament amb l’esgotament de models econòmics anteriors massa homogenis, fan del tot necessari un replantejament de l’estratègia urbana que ha estat vigent fins a dia d’avui.

Sabadell conté, en el seu si com a ciutat, una estructura policèntrica d’un gran potencial latent. Una ciutat estratègicament situada en el territori metropolità barceloní, en la que destaquen aspectes bàsics com la recuperació ambiental del riu Ripoll o la preservació d’un cinturó verd agroforestal de gran valor paisatgístic dins el mosaic territorial del Vallès, el paper actiu de la ciutadania, les condicions topogràfiques on s’assenta el continu urbà i l’enorme potencial industrial format per un gran patrimoni arquitectònic industrial; aspectes que esdevenen avui les característiques fonamentals d’una estratègia territorial de ciutat.

9

Amb aquest document, Sabadell sol·licita la subvenció per iniciar una estratègia amb la voluntat que de manera transversal produeixi gràcies a actuacions concretes, un efecte catalitzador de creixement sostenible per la ciutat en general. Estratègia la qual es desenvolupa amb la voluntat d’iniciar nous paradigmes per la ciutat en una conjuntura que va més enllà dels límits de la pròpia ciutat actual, per tant, trobant també el seu espai de relacions a nivell global.

La presentació de la sol·licitud correspon a la voluntat d’iniciar un pla estratègic de desenvolupament urbà sostenible integral que respon a tres eixos principals refrendats amb els diversos processos de participació ciutadana que s’han treballat

� Reiniciant Sabadell , concepte que vol tornar a la ciutat la centralitat en la creació de nous llocs productius gràcies a nous models d’activitat econòmica, posant l’èmfasi en l’economia social, i en base a les singularitats de què disposa.

� Implantació de noves formes de governs per la cohesió social , amb la transformació urbana com a eina per afavorir la cohesió social per tal d’apoderar a la ciutadania a través de nous mecanismes de transparència i processos de participació.

� Ciutat verda en xarxa , invertint l’estructura jeràrquica de la mobilitat actual, situant els vianants i ciclistes en primer pla i prioritzant el concepte de proximitat que ha de ser cabdal en la creació de la ciutat verda.

De ser atorgada aquesta subvenció, seria fonamental per tal d’establir i implementar aquests criteris estratègics que farien possible establir un nou model de ciutat que encaixa perfectament amb els objectius de l’estratègia Europa 2020, que fonamenta aquesta convocatòria.

Lista de comprobación de aspectos fundamentales para la aprovación de la propuesta de la Estrategia DUSI Sabadell

Preguntas base de la convocatoria de la Orden HAP/2427 /2015 ChecklistCapítulos dónde encontrar referencias por tema

1 2 3 4 5 6 7 8

1. ¿Aborda la Estrategia de manera clara los cinco retos urbanos (económicos, ambientales, climáticos, demográficos y sociales) a los que debe hacer frente de acuerdo con el artículo 7 del Reglamento de FEDER?

2. A partir de los problemas identificados en estos cinco retos, ¿se ha realizado un análisis DAFO basado en datos e información contrastada que abarque dichos retos?

3. El área funcional, ¿está claramente definida y es conforme con los tipos de área funcional definidos en Anexo I?

4. ¿La Estrategia ha sido aprobada por el/los órgano/s competente/s de la/s respectiva/s Entidad/es Local/es?

5. ¿Se han establecido mecanismos para asegurar que el compromiso de la autoridad urbana se materialice a través de una gobernanza que asegure la coordinación horizontal y vertical con el resto de niveles de las Administraciones Públicas territoriales?

6. La Estrategia ¿incluye líneas de actuación que se puedan englobar al menos en los objetivos temáticos OT4 y OT9 del periodo 2014-2020?

7. ¿La Estrategia incluye una adecuada planificación financiera, que establezca con claridad las diferentes fuentes de financiación de las líneas de actuación previstas, incluyendo una planificación temporal de la materialización de las operaciones?

8. ¿Los resultados esperados de la Estrategia se han cuantificado a través de indicadores de resultado conforme al anexo III?

9. Para la implementación de las Estrategias, ¿se ha acreditado el compromiso de disponer de un equipo técnico suficiente que sea conocedor y experto en normativa nacional y comunitaria relacionada con los fondos europeos, así como en desarrollo urbano sostenible?

10. La Estrategia se ha elaborado teniendo en cuenta la participación ciudadana y de los principales agentes económicos, sociales e institucionales del área urbana.

11

1. IDENTIFICACIÓ INICIAL DE PROBLEMES I REPTES URBANS DE L’ÀREA

Els reptes de Sabadell per un desenvolupament urbà sostenible integrat s'han identificat, en primer lloc, a partir de l'anàlisi dels instruments estratègics desenvolupats a la ciutat en els darrers anys amb processos de participació i concertació. A partir de les conclusions i resultats d’aquests instruments, s’ha realitzat una anàlisi del conjunt de l'àrea urbana des d'una perspectiva integrada , una síntesi de la qual es recull en l’apartat 2 d’aquesta estratègia. Així mateix, s’han tingut en compte el conjunt d’estratègies i plans sectorials desenvolupats al municipi durant els darrers anys que han quedat recollits al taula 2.I.1.

Sabadell disposa doncs d’un marc estratègic actualitzat, amb l’Agenda 21+10 com a referent destacat juntament amb diversos programes sectorials, que han estat integrats en el procés de redacció de l'EDUSI. Així doncs, l’Estratègia utilitza els coneixements disponibles i es basa en resultats, plans, projectes i pràctiques existents .

L’anàlisi integrada a partir d’aquesta identificació inicial ha permès analitzar a fons els problemes i reptes urbans des d’una perspectiva holística. A partir d’aquests reptes/problemes inicials i de l’anàlisi integrada, s’ha generat un diagnòstic DAFO integrat que permet orientar l’EDUSI i definir el paquet d’actuacions i un Pla d'Implementació. Per tant, a través del DAFO recollit en el punt 3 de la present Estratègia, s’han identificat els actius i recursos existents (fortaleses) i les potencialitats de l’àrea urbana (oportunitats).

Figura 1.1. Procés integrat d’elaboració de l’Estratègia

Font: elaboració pròpia.

12

Anàlisi inicial de l'àrea urbana: Identificació inicial de problemes, com a creuament entre obstacles i colls d'ampolla versus actius, recursos existents i oportunitats

La identificació inicial de problemes de l'àrea urbana és essencial ja que inspirarà els reptes, objectius estratègics i línies d'actuació de l'Estratègia DUSI_Sabadell. Es tracta doncs d'una primera visió bàsica de conjunt de l'àrea urbana.

De l'anàlisi inicial dels instruments estratègics i plans sectorials existents, i particularment dels indicadors en ells continguts, se'n desprenen problemes. Aquesta identificació de problemes inspirarà la definició dels reptes urbans que en l'apartat 2 d'aquest document s'analitzaran de forma exhaustiva en totes les seves dimensions.

Les problemàtiques urbanes s'entenen no únicament com a obstacles o colls d'ampolla per al desenvolupament urbà sinó que també contenen els actius i les oportunitats per superar-los o mitigar-los. En aquest sentit, cal destacar especialment les bones pràctiques pre-existents de l’administració municipal en l’aplicació de les noves tecnologies per tal de millorar l’eficiència dels serveis municipals i reduir les emissions de CO2, així com projectes en l’àmbit del desenvolupament de nous sectors econòmics. A tall d’exemple s’esmenten les següents bones pràctiques pre-existents a l’àrea urbana de Sabadell:

• Posada en servei de la xarxa d’aigua regenerada a la ciutat: La ciutat disposa d’una xarxa d’aigua no potable provenint de deus i mina per tal d’utilitzar-la en el reg de superfícies verdes i per la neteja de carrers Aquesta pràctica suposa l’estalvi de l‘aigua potable, quantificat en 114.350 m3/any.

• Xarxa de reg automàtic telegestionada, Sabadell diposa del 100% de la xarxa de reg automàtic telegestionada, cosa que suposa una notable millora en la gestió de l’aigua potable amb un estalvi aproximat de 120.000 m3 d’aigua/any.

• Sabadell té instal·lada i en funcionament la xarxa pneumàtica de recollida de residus urbans, que abasteix a un 13% de la població, el percentatge més alt d’Espanya, amb un estalvi de 24,74 tones de CO2/any.

• La renovació de la flota de vehicles de recollida de residus i neteja per vehicles més eficients i nets, efectuada l’any 2014, ha suposat un estalvi d’emissions de 43,88 tones de CO2 /any i 8,53 tones de NOx/any.

• Sabadell ha substituït les làmpades d’enllumenat públic: el 30 % de l’enllumenat de la ciutat funciona actualment amb làmpades de LEDs, i pel que fa als semàfors s’ha produït ja la substitució del 100% de les làmpades.

• Sabadell ha avançat en la telegestió de la climatització, la calefacció i la il·luminació del equipaments públics, cosa que suposa un estalvi de 160 tones de CO2/any.

• Sabadell ha estat una de les ciutats seleccionades dins dels “Proyectos Clima” del Ministeri d’Agricultura amb el projecte de central de cogeneració de biogàs procedent de l’EDAR “Sabadell Riu Sec” amb un potencial de reducció d’emissions de CO2 d’unes 5.500 tones anuals.

• Pla d’especialització i competitivitat territorial en l’àmbit de disseny de sistemes industrials que està alineat amb l’Estratègia regional d’especialització intel·ligent de Catalunya RIS3CAT i que ha de ser una palanca de desenvolupament econòmic per la ciutat i la seva àrea d’influència urbana.

13

El conjunt d’aquestes bones pràctiques suposen un estalvi aproximat de 2.191 tones de CO2/any.

En base a aquestes pràctiques, l’Ajuntament ha treballat un pla d’especialització i competitivitat territorial en l’àmbit de disseny de sistemes industrials que està alineat amb l’estratègia regional d’especialització intel·ligent Risc 3 cat i que ha de ser una palanca de desenvolupament econòmic per la ciutat i la seva àrea d’influència urbana

Els problemes detectats fan referència a aspectes de la vida urbana en què Sabadell presenta un diferencial comparatiu desfavorable amb altres ciutats de l'entorn nacional o europeu o ben al contrari aspectes en què Sabadell despunta i que per tant caldria promoure i reforçar per expandir-ne els efectes positius. També poden referir-se a aspectes en què Sabadell es troba en la mitjana nacional o europea però que cal abordar per donar resposta i així contribuir a solucionar o mitigar problemes que superen l'abast d'un sol municipi o fins i tot d'un país.

Taula 1.2 Problemes inicialment identificats de l'àrea urbana de Sabadell:

√ =potencialitat, actiu, oportunitat; X =obstacle, coll d'ampolla

PROBLEMA URBÀ 1:

UNA CIUTAT CONNECTADA I AUTOMATITZADA AMB UNA CIUTADANIA EXIGENT

√ Accés majoritari de la ciutadania als nous canals de comunicació i informació a través d'internet

X Risc d'escletxa digital en certs grups socials, per edat o nivell socio-econòmic

√ Exigència per part de la ciutadania de nous mecanismes de participació i increment de la transparència

√

Esforç històric de l'Ajuntament per integrar les tic i la innovació en els serveis municipals: open data, telegestió, administració elèctrònica, etc. (informació ampliada a la pàgina anterior)

√ Importància del teixit associatiu de la ciutat, amb instruments de participació consolidats (l’Ajuntament ha creat una regidoria de Participació)

X Dificultat per conciliar les necessitats de manteniment ordinari amb la incoporació de les tic innovadores als serveis urbans

X Visió negativa de la ciutadania respecte el grau de transparència i ètica dels poders públics

14

PROBLEMA URBÀ 2:

L'ESFORÇ LOCAL PER LA MITIGACIÓ GLOBAL DEL CANVI CLIMÀTIC

√ Sensibilitat històrica important de l'Ajuntament amb els temes mediambientals i d'estalvi energètic

X Molt baix nivell de producció local d'energia renovable

√ Existència d'un living lab en l'àmbit de les energies renovables al Parc Central del Vallès

√ Ciutat compacta, que permet desplaçaments no motoritzats

√ Bones comunicacions amb transport públic amb els municipis veïns i hubs de transport

√ Absència d'indústria contaminant al municipi

X La ciutat supera algun dels nivell màxims permesos de contaminació ambiental

X Alta proporció de mobilitat privada contaminant

X Alta proporció d'edificis construïts sense considerar criteris d'eficiència energètica

PROBLEMA URBÀ 3:

ESPAIS URBANS I PERIURBANS AMB RISC DE DEGRADACIÓ

√ Existència d'un ampli Rodal periurbà amb potencial d'ús lúdic i agrícola, protegit com a espai lliure pel planejament urbanístic que data de 1993

X Dificultat de dissenyar models de rendibilitat econòmica privada per l'aprofitament agrari del Rodal periurbà

X Inframanteniment de l'espai públic pel decreixement del pressupost municipal

√ Experiència en recuperació d'entorns fluvials, especialment al riu Ripoll

√ Experiència de l'Ajuntament en protecció del patrimoni històric a través de plans sectorials

√ Important renovació dels Districtes 1 i 4 amb nous edificis residencials en els darrers 20 anys

X Infrastructures físiques suposen barreres a la mobilitat no motoritzada (ferrocarril, vies urbanes d'alta capacitat)

X Existència d'edificis i solars buits o abandonats amb un ús primitiu com a activitat econòmica, alguns dels edificis amb valor patrimonial

X Contaminació acústica vinculada a la mobilitat o als usos d'oci

15


L'alineament amb Europa 2020

Un cop identificats inicialment els problemes de l'àrea urbana de Sabadell i com a pas previ a la definició dels reptes, s'ha avaluat l'alineament dels problemes inicialment identificats amb els objectius de creixement intel·ligent, sostenible i integrador Europa 2020. En aquest sentit, es poden relacionar clarament els 6 objectius d'Europa 2020 amb 2 dels problemes inicialment identificats per l'àrea urbana de Sabadell:

PROBLEMA URBÀ 4:

UN ENTORN ECONÒMIC MODERADAMENT PRÒSPER PERÒ AMB DESEQUILIBRIS SOCIALS IMPORTANTS

√ Situació estratègica de Sabadell a l'entorn metropolità de Barcelona i com a co-centre comarcal en un entorn d'alta densitat de població

X Alt grau de fracàs escolar i població amb estudis inferiors als secundaris

X Elevat nivell d'atur i baix nivell de població activa

√ Know-how industrial reaprofitable en nous sectors

√ Proximitat a centres de recerca de dimensió internacional

√ Preus del sòl baixos dins del context de l'Entorn metropolità de Barcelona

√ Renda per càpita elevada dins del context de la Unió Europea

X Risc d'envelliment de la població

X Diferències socio-econòmiques importants entre barris (risc de pobresa, immigrants econòmics)

X Pressupost municipal insuficient per afrontar inversions o despeses més enllà del manteniment ordinari estricte

X Manca d'una estratègia de desenvolupament econòmic clara

X Dificultat per atraure o retenir població jove i empreses vinculades al R+D i llocs de treball de qualificació mitjana i alta

16

Taula 1.2 Relació problemes de l'àrea urbana de Sabadell i objectius Europa 2020


Plantejament dels reptes urbans

De l'alineament dels problemes urbans inicialment identificats amb els objectius d'Europa 2020 es plantegen els reptes urbans que fonamentaran els objectius estratègics i línies d'actuació de l'Estratègia DUSI_Sabadell. Totes les dimensions d'aquests reptes s'analitzaran de forma exhaustiva en l'apartat 2 d'aquest document.

Els reptes urbans inicials s'han estructurat, d'acord amb l'article 7 del Reglament de FEDER, en aquests àmbits: econòmic, ambiental, climàtic, demogràfic i social.

Taula 1.3 Reptes estratègics inicials

Tipologia Repte

Econòmics

E1. La reindustrialització i el canvi de model productiu com a mecanisme per a la reactivació econòmica. És necessari incrementar la capacitat d’atracció d’activitat econòmica d'una ciutat de serveis i històricament industrial per a generar ocupació, davant d'una situació d’alt nivell d’atur, especialment entre els joves, les dones i els majors de 50 anys, els sectors més vulnerables.

PROBLEMA URBÀ 2:L'ESFORÇ LOCAL A LA MITIGACIÓ GLOBAL DEL CANVI CLIMÀTICOBJECTIUS EUROPA 2020 RELACIONATS:-20% D'EMISSIONS DE GASOS D'EFECTE HIVERNACLE+20% D'ÚS D'ENERGIES RENOVABLES+20% D'EFICIÈNCIA ENERGÈTICA

PROBLEMA URBÀ 4:

OBJECTIUS EUROPA 2020 RELACIONATS:75% D'OCUPATS ENTRE 20 I 64 ANYS<10% D'ABANDONAMENT ESCOLAR> 40% DE LA POBLACIÓ ENTRE 30 I 34 ANYS AMB ESTUDIS SUPERIORS-20 MILIONS DE PERSONES A LA UE AMB RISC DE POBRESA3% DEL PIB DE LA UE INVERTIT EN R+D

UN ENTORN ECONÒMIC MODERADAMENT PRÒSPER PERÒ AMB DESEQUILIBRIS SOCIALS IMPORTANTS

17

Tipologia Repte

E2. Assegurar i complementar la capacitat d'inversió i l'estabilitat financera de l'Ajuntament. La progressiva estabilització de les finances municipals permet afrontar una estratègia solvent per a impulsar la reactivació per bé que és necessari un suport extern per garantir l'eficàcia de l'estratègia.

A1. Sostenibilitat, eficiència energètica i qualitat de l’espai urbà. Cal encaixar i promoure aquests conceptes com a elements per a la cohesió social i territorial per a impulsar l’economia verda i garantir la qualitat de vida per a tota la ciutadania.

Ambientals A2.Qualitat de l'aire i espai urbà saludable: Una ciutat per a vianants i bicicletes En front a la necessitat de millorar la qualitat de l'aire, reduir la congestió i millorar l'accessibilitat, el canvi cap a una mobilitat sostenible pot esdevenir un catalitzador per a la inclusió social i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania.

Climàtics

C1. Una ciutat cap a les emissions zero Cal una visió integral per a implantar estratègies de descarbonització per fer front al canvi climàtic, vinculant la reducció d'emissions a la sostenibilitat, l'eficiència energètica i la qualitat de l'espai urbà..

D1. L’hàbitat i l'habitatge com a estructuradors de la ciutat La millora necessària de l'habitatge i de l’espai públic són eines per l’assentament d’espais d’encontre òptims per la inclusió social.

Demogràfics D2.Envelliment de la població Com a la resta de Catalunya i d'Europa, la població de més de 65 anys cada any és més nombrosa i aquest fet configura una nova realitat que requereix un procés d'adaptació de l'espai públic.

S1. L’Energia com a servei bàsic La gestió energètica pot esdevenir un element estructural per a la justícia social, l’eficiència i l’autosuficiència dels elements que componen els teixits urbans: gestió eficient dels serveis i dels equipaments públics, modernització i experiències innovadores. Socials

S2. TIC i ciutadania: La transparència i la participació com a forma de govern És necessari aprofundir en l’apoderament de la ciutadania a través de la transparència i la informació gràcies a projectes open data i nous espais per la governança municipal.


Metodologia per la validació dels reptes urbans plante jats

Per tal d’acotar la identificació inicial, s’han contrastat els resultats d’aquests processos participatius amb una ronda de converses i amb dues sessions transversals d’integració amb els principals responsables polítics i tècnics de l’Ajuntament, on s’han acotat i treballat l’anàlisi integrada i el DAFO i s’han assenyalat les estratègies i les línies d’actuació de l’EDUSI.

Aquest treball intern d’integració s’ha validat a través d’una sessió de treball amb els agents socials i econòmics que integren els diversos òrgans de participació sectorial de l’Ajuntament. Paral·lelament, s’ha obert una consulta a la ciutadania via telemàtica.

Aquest procés iteratiu d’anàlisi, integració i validació interna i externa, ha permès definir i consolidar aquesta EDUSI de Sabadell amb un alt grau de consens en les línies d’actuació i el camí per a avançar significativament cap a un model de ciutat de baixes emissions de carboni i cohesionada socialment.

18

2. ANÀLISI DEL CONJUNT DE L’ÀREA URBANA DES D’UNA PERSPECTIVA INTEGRADA

A. Anàlisi física

Situació del parc edificatori

El parc edificatori residencial és antic, gairebé el 76% dels edificis té més de 30 anys.

L'Estat de conservació dels edificis del parc és majoritàriament bo en un 87%. Pràcticament el 10% es troba en estat deficient i el 3% restant en estat dolent o ruïnós.

El parc es troba en unes condicions d'edificis en bon estat per sota de la mitjana a l'àmbit metropolità i a Catalunya (91,6 i un 91%).

Taula 2.A.1 Estat del parc d'edificis destinat a habitatge de Sabadell segons any de construcció Estat de conservació 1 < 1940 1941-1980 1981-2011 Total

Ruïnós 68 113 7 188

Dolent 125 257 20 402

Deficient 579 1.800 111 2.490

Bo 2.760 13.597 5978 22.335

Total 3.532 15.767 6.116 25.415

Font:Elaboració pròpia a partir de dades del Cens d'Edificis del 2011 de l'Institut Nacional d'Estadística.

Taula 2.A.2. Disponibilitat d'instal·lacions al parc d'edificis destinats a habitatge

Instal·lacions Abans de 1900 a 1940 1941 a 1980 1981 a 2011

Total edificis que inclouen

la instal·lació

Accessible2 798 3.292 1.974 6.064

Ascensor 90 1.413 1.906 3.409

Connexió a clavegueram

3.415 15.550 6.055 25.020

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Cens d'Edificis del 2011 de l'Institut Nacional d'Estadística.

1Variable que permet establir la situació de conservació de l'edifici: Ruïnós, si l'edifici es troba apuntalat, s'està tramitant la declaració oficial de ruïna o existeix declaració oficial de ruïna. Dolent, si a l'edifici hi ha esquerdes acusades o bombaments en alguna de les façanes, hi ha enfonsaments o falta d'horitzontalitat en sostres o sòls o s'aprecia que ha cedit la sustentació de l'edifici. Deficient, si les baixades de pluja o el sistema d'evacuació d'aigües residuals estan en mal estat, hi ha humitats a la part baixa de l'edifici o té filtracions a teulades o cobertes. Bo, si l'edifici no presenta cap de les circumstàncies indicades per als estats ruïnós, dolent i deficient. 2Edifici preparat perquè una persona en cadira de rodes pugui accedir-hi des del carrer fins a dins de cadascun dels seus habitatges sense l'ajuda d'una altra persona.

19

Un 24% dels edificis de Sabadell són accessibles , és a dir, estan preparats per a què persones amb cadira de rodes hi puguin accedir per elles mateixes. No obstant, segons l'Idescat, al 2011, a Sabadell hi havia 4.062 persones amb una discapacitat motora (gairebé un 2% de la població requereix d'un habitatge amb característiques especials).

La disponibilitat d'ascensor és menys freqüent encara, ja que només un 13% del parc edificatori compta amb aquesta instal·lació .

Un 98% dels edificis destinats a habitatge es troben connectats al clavegueram general. Dels que no hi estan connectats, la meitat compten amb un sistema d'evacuació, com una fossa sèptica. La resta, 125 edificis, no tenen un sistema d'evacuació registrat. Acabar amb els problemes d'infrahabitatge a la ciutat contribuirà a l'eradicació dels problemes de desconnexió al clavegueram.

L'infrahabitatge a la ciutat s'ha concentrat històricament i principalment a l’entorn del riu Ripoll. El Pla de Barris del Ripoll (2005-2010) ha permès reduir-ne l'ocurrència. Alguns dels casos d'infrahabitatge van ser resolts a través de l'expropiació, el reallotjament i un programa de tutela social. 62 persones van ser reallotjades mitjançant aquest procediment.

Un 11% del parc d’habitatge té potencial per a ser rehabilitat, és a dir, aquells edificis en què l'estat de conservació és deficient o dolent, per davant dels que es troben en un estat ruïnós en que la rehabilitació ja no és una opció. Pel que fa al parc d’habitatges en bon estat, cal desenvolupar un estudi de consum energètic (kWh/m2), de manera que els edificis amb un major consum són els més susceptibles per a dur a terme actuacions de rehabilitació.

L'Ajuntament ha treballat els darrers anys ha prioritzat actuacions encarades a la solució de patologies estructurals com l'aluminosi, la millora de l'habitabilitat i de l'accessibilitat, i finalment, la rehabilitació energètica. Aquesta última, encarada a la reducció dels consums energètics i a la incorporació d'energies renovables.

Pel que fa al parc d'edificis públics, VIMUSA també ha dut a terme actuacions de millora en edificis d'obra nova i en la rehabilitació d'edificis antics i equipaments, en total al menys 6 edificis i més de 580 habitatges.

20

Figura 2.A.2. Edificis de Sabadell en mal estat que requereixen rehabilitació.

Font: Ajuntament de Sabadell

21

Mobilitat interna i externa a Sabadell

La taxa d'autocontenció i autosuficiència municipal han seguit una tendència negativa entre 1986 i el 2014. Tendència, però, que s'ha reproduït a bona part dels municipis de l'Àrea Metropolitana Barcelona.

Figura 2.A.3 Gràfic d'autosuficiència i autocontenció a la ciutat de Sabadell

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

2014201320122011201020092008200720062001199619911986

%

Autosuficiènciai autocontenció a la ciutat de Sabadell

Autosuficiència Autocontenció

Font: Diputació de Barcelona (Programa Hermes, dades del 1986 a 2001) i Ajuntament de Sabadell (Informes de Conjuntura, dades del 2006 al 2014)

Segons l’Enquesta de Mobilitat Quotidiana de Catalunya (2006), a Sabadell es realitzen en dia feiner al voltant de 801.000 desplaçaments. El 63,2% són desplaçaments interns dins dels límits municipals i la resta són de connexió.

Taula 2.A.3. Repartiment dels modes de transport segons els fluxos interns o de connexió

Font: Enquesta de mobilitat de Sabadell

Un 45% del total de desplaçaments es realitzen amb vehicle privat motoritzat i un 40% amb transport no motoritzat .

22

Hi ha diferències importants entre el transport intern a Sabadell i el de connexió. Tot i que en els dos casos domina el transport privat, aquest tipus de transport representa un 75% dels desplaçaments de connexió i menys d'un 30% dels desplaçaments interns. El transport públic és complementari en els desplaçaments de connexió amb un 21%, mentre que pels desplaçaments interns no arriba al 10%. El desplaçament no motoritzat és residual en els desplaçaments de connexió i per contra, pels desplaçaments interns és majoritari amb un 62%.

Figura 2.A.4 Trànsit de vehicles a la ciutat


23

Xarxa de transport interurbana

La xarxa de transport que connecta Sabadell amb l'exterior és extensa. Els fluxos de desplaçaments de connexió més intensos són els que enllacen Sabadell amb Barcelona (18,0%), amb Barberà del Vallès (11,3%), amb Sant Quirze del Vallès (11,0%) i amb Terrassa (10,2%).

� Xarxa viària per a transport rodat : connecta Sabadell amb la resta de la comarca i l'Àrea Metropolitana. Destaquen l'AP-7, la C-58 i la C-16 com a eixos nacionals principals. L'AP-7, en direcció est-oest és l'autopista de peatge gratuït al seu pas pel Vallès Occidental, en el tram que es coneix com a B-30, entre Granollers i Barcelona. La carretera C-58 o Autovia del Vallès, en direcció nord-sud, comunica Barcelona amb Terrassa, Sabadell, Barberà del Vallès, Cerdanyola i Ripollet. Aquesta carretera conflueix al nord, a l'alçada de Terrassa amb la carretera C-16, que ofereix una alternativa per arribar a la ciutat de Barcelona a través dels túnels de Vallvidrera. Com a eix comarcal i regional, el més rellevant és la carretera N-150, que connecta Montcada i Reixac amb Cerdanyola del Vallès, Barberà del Vallès, Sabadell i Terrassa.

La via que presenta una major Intensitat Mitjana Diària (IMD) és la C-58. Segons les dades d'aforament obtingudes el 2011 a l'accés a l'AP-7 a l'alçada de Ripollet el valor de IMD superava els 135.000 vehicles i a l'alçada de Sant Quirze arribava al 102.000 vehicles.

� Xarxa de ferrocarrils com a transport públic. Trobem tres serveis diferents de ferrocarrils: El servei Regional i Rodalies Renfe, i el de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

El servei de Rodalies Renfe consta de tres estacions que pertanyen a la línia R-4 (Sant Vicenç-Vilafranca del Penedès-Manresa) i R12 (Barcelona- Lleida-Pirineus): Sabadell Sud, Sabadell Centre i Sabadell Nord.

El servei de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) consta de dues parades de la línia S2 (Barcelona-Sabadell): Sabadell-Estació i Sabadell-Rambla.

Pel que fa a l'ús de la xarxa de ferrocarrils a Sabadell, el servei de Renfe és més utilitzat en un dia estàndard que el servei de FGC. L'estació de Renfe més freqüentada és Sabadell-Centre (10.500 passatgers de mitjana diària el 2012 arriben o surten de l'estació), seguida de Sabadell-Nord (8.400 passatgers) i finalment Sabadell-Sud (4.670 passatgers). L'estació més freqüentada de FGC és Sabadell-Rambla amb 4.000 passatgers al dia, el doble que en el cas de Sabadell-Estació.

� Línies d'autobusos interurbans, gestionades per diversos operadors.

Les línies amb major demanda i més expedicions són les que connecten Sabadell amb Ripollet (963.270 passatgers el 2006), amb Castellar del Vallès (795.339 passatgers), Barcelona (685.218 passatgers) i Badia del Vallès (667.887 passatgers).

24

Xarxa de mobilitat interna

La xarxa de mobilitat dins del municipi és complexa i dóna servei a tots els districtes. Està formada pels següents elements: .

� Els grans eixos viaris de Sabadell:

- Carretera de Barcelona i Terrassa (N-150 al pas pel terme municipal de Sabadell): travessa la ciutat en direcció sud-est nord-oest.

- Eix Macià , travessa Sabadell en direcció de sud-oest a nord, entre la Plaça del Mil·lenari i la connexió amb la carretera de Castellar.

- Eix Gran Via: ronda que tanca la zona històrica de Sabadell per l’est.

- Eix Ronda d'Europa: ronda interna del Districte 3, 4 i 5.

Figura 2.A.5 Eix viari de la Gran Via a Sabadell


25

Figura 2.A.6. Vies de Sabadell amb una major intensitat mitjana diària (IMD)

Font: Ajuntament de Sabadell a partir d'un estudi de la UPF

IMD (Veh/dia)

26

� Xarxa d'autobús municipal: gestionat per l'empresa cooperativa Transports Urbans de Sabadell (TUS), S. Coop. C. Ltda. L'empresa es troba dins el sistema integrat de l'ATM (Autoritat del Transport Metropolità) i compta amb una flota de 62 autobusos repartits en 14 línies que donen servei diàriament a una xarxa formada per 360 parades, des de les 5h fins les 23h, aproximadament.

Figures 2.A.8 i 2.A.9. Cobertura de la xarxa d'autobusos urbans (esquerra) i freqüència de pas (dreta). El vermell indica major nombre de línies (fins a 11 línies d'autobús) i major freqüència (més de 5 autobusos cada 10 minuts), i el verd menor nombre de línies (accés a 1 línia) i menor freqüència de pas (menys d'1 autobús cada 10 minuts)3. Dades de 2007. Font: Ajuntament de Sabadell

Com s'observa a les Figures 2.A.8 i 2.A.9, es distingeix un nucli central amb bona cobertura (fins a 11 línies d'autobús) i freqüència de pas (més de 5 autobusos cada 5 minuts), un eix principal nord-sud que travessa el municipi, i finalment, un eix secundari est-oest. La major cobertura de la xarxa d'autobús municipal es produeix al Districte 1, al Sector Centre. El Districte 4, a Ca n'Oriach, també té una major cobertura que la resta de la ciutat.

Tot i que el municipi compta amb 14 línies d'autobús urbà, gairebé 25.000 persones a Sabadell no poden accedir a cap línia d'autobús municipal després de desplaçar-se cinc minuts a peu. La major part d'aquestes situacions es produeixen en el Sector Togores (districte 2), Sant Julià (districte 3). i Berard (districte 4), Gràcia (districte 5) i La Serra (districte 7). Les línies que serveixen a un major nombre de població són: 1, 2, 3, 4, 5, 7, 10 i 80. Totes elles donen servei a més de 60.000 usuaris.

3 Es considera sense cobertura aquelles zones des de les que s'ha de caminar més de cinc minuts per arribar a una parada.

27

Figura 2.A.7. Xarxa d'autobusos urbans a Sabadell Font: Ajuntament de Sabadell

28

Tots els sectors amb major concentració d'establiments (sector Centre, Creu Alta, Ca n'Oriach) compten amb una connexió bona o mitja pel que fa a transport públic. El sector Gràcia n'és una excepció, ja que és un dels sectors més desconnectats tot i tenir una concentració important d'establiments.

Els sectors amb més de 10.000 habitants (sector Centre, Creu de Barberà, Ca n'Oriach, Sant Oleguer, Creu Alta, Can Rull, Concòrdia i Nord) coincideixen majoritàriament amb les zones més ben connectades amb transport públic de la ciutat. Altres sectors amb una població d'entre 2.000 i 9.000 habitants tenen una cobertura molt pobra.

Com es pot veure a la Figura 2.A.10, les línies més utilitzades són la 1, 2, 3 i 5, totes elles amb uns 5.000 passatgers diaris de mitjana. El 60% dels desplaçaments amb autobús municipal es concentren en aquestes 4 línies.

Figura 2.A.10. Relació de passatgers segons la línia 4 Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Ajuntament de Sabadell

� Tot i que l'element principal és la xarxa d'autobús urbà, les diverses línies de ferrocarril, al tenir més d'una parada dins el municipi, també exerceixen aquest paper. La connexió entre les dues xarxes ferroviàries amb l’ampliació de la xarxa d’FGC significa un canvi substancial (vegeu apartat connexió de la xarxa ferroviària en aquest mateix capítol)

4 Dades del 2012 en les que encara no eren vigents els canvis recents en la línia L6 i L9, que deixen de circular. El servei de la L6 es presta entre les noves línies L4 i L55 i el servei de la L9 queda cobert per la L11, ara ampliada.

29

� Xarxa de vies ciclables : disponibilitat de vies aptes per a la circulació de bicicletes i d'aparcament.

La xarxa ciclista a Sabadell està formada pels espais especialment reservats a la bicicleta i pels espais de cohabitació amb els altres modes de transport. Els últims anys s'ha ampliat la zona d’estar del centre urbà i la creació de zones 30 (amb limitació de la velocitat a 30 km/h) permet una major seguretat en els desplaçaments interiors en aquestes zones.

Existeixen uns 45 km urbans de carril bicicleta (la majoria d'ells com a vorera bici i no carril bici) i 56 km de periurbans, a més d'uns 12 km de convivència amb vianants.

Les vies exclusives per a bicicletes són carrils bici urbans, el carril bici del Ripoll i el carril del rodal (segons la llegenda de la Figura 2.A.11, en vermell, en blau cel i en verd respectivament). La major part de carrils urbans es concentren als districtes 3 i 4, ja que domina la ciutat jardí de recent construcció com a trama urbana i permet la reserva d'espai per segregar el carril bici. L'Eix Macià i part de la Ronda d'Europa són vies que, per les seves característiques, també han permès segregar-lo.

En canvi, els carrils del Ripoll i del rodal, amb un caràcter més recreatiu, serveixen principalment el sector est de la ciutat.

L'ús de la bicicleta no arriba al 0,5% dels desplaçaments interns a Sabadell. La major part dels problemes amb que es troben aquelles persones que volen fer ús de la bicicleta i que en desincentiven l'ús són

- Una part gens menyspreable d'aquests 45 km de carril es troben en un estat de degradació important.

- La senyalització específica que permeti als ciclistes circular amb seguretat no és suficient.

- Existeixen problemes de desconnexió entre els diferents carrils municipals, cosa que no permet fer un recorregut continu entre diferents trams.

- Els problemes de cohabitació amb altres usos i mitjans. Part de la convivència entre el ciclista i el vianant es produeix en carrers estrets, especialment al sector Centre, on domina la morfologia irregular de preeixample que acaba comportant situacions de conflicte entre els dos tipus d'usuari.

- Pel que fa a la disponibilitat d'aparcament per a bicicletes, la major part es concentren al districte 1.

30

Figura 2.A.11 Infraestructura per a bicicletes a Sabadell Font: Ajuntament de Sabadell

31

� Mobilitat a peu: tipus de trama urbana i disponibilitat de vies exclusives o prioritàries per a vianants.

En el sector Centre destaquen les zones per a vianants com a mesures per a promoure la presència del vianant i la mobilitat a peu (vegeu Figures 2.A.12, 13 i 14). S'hi produeixen dues situacions: prohibició de la circulació de vehicles, excepte pels guals, càrrega i descàrrega i a més, zones amb prioritat invertida i limitació a 20 km/h.

Els desplaçaments a peu representen el 61,2% dels desplaçaments dins del municipi . L’anar a peu és més freqüent a les zones cèntriques: el nucli antic és la zona més freqüentada, sobretot dintre la zona de prioritat invertida. Aquest fet és degut en gran mesura a la peatonalització del centre, com s'observa a la Figura 2.A.15. En canvi, a la resta del municipi no hi ha zones per a vianants tot i ser cert que als entorns dels centres secundaris o centres de barris, també són freqüents els desplaçaments a peu.

Des del 2003 les àrees amb prioritat per als vianants han passat d'un 0,98% fins a un 5,93%. Tot i aquestes iniciatives, la superfície útil per al gran volum de vianants en certs punts del dia no és suficient a causa de la morfologia del sector Centre en la que predominen els carrers estrets.

Figura 2.A.12 Carrer de vianants a Sabadell Font: Ajuntament de Sabadell

32

Figura 2.A.13 Carrer de vianants a Sabadell


Figura 2.A.14 Carrer de vianants a Sabadell


33

Figura 2.A.15. Zones per a vianants al sector Centre.. Font: Ajuntament de Sabadell

34

Actuacions a desenvolupar a curt, mig i llarg termini

Actualment es troben en marxa o en fase de projecte actuacions que configuraran canvis importants en les pautes de mobilitat a la ciutat.

La gran oportunitat de la connexió i ampliació de la xarxa ferroviària Aquest projecte, en marxa des del 2008, inclou el perllongament de la línia de FGC a Sabadell amb la construcció de tres noves estacions i la remodelació de les dues existents (Vegeu Figura 2.A.16). El resultat final seran cinc noves estacions: Ca n'Oriac-Nord, Plaça d'Espanya, Creu Alta-Eix Macià, Plaça Major-Centre (actual Sabadell-Rambla) i Gràcia-Can Feu (Actual Sabadell-Estació). El projecte es complementa amb un intercanviador FGC-Renfe a la Plaça d'Espanya. D'aquesta manera, la cobertura de transport públic a la ciutat augmentarà i esdevindrà una opció real per a l’impuls de la mobilitat sostenible a Sabadell. Les noves estacions i la connexió esdevenen el nous nodes de reorganització de la mobilitat a Sabadell. La posada en marxa d’aquestes noves infraestructures.

Figura 2.A.16. Canvis que implica el projecte del perllongament de la línia del FGC a Sabadell Font: Ajuntament de Sabadell

35

Adequació dels equipaments existents a les necessitats de l'entorn

L'execució de la planificació a Sabadell ha seguit un model polifuncional i policèntric en relació als barris, ja que gairebé tots els districtes han estat dotats amb els equipaments necessaris: centres educatius, sanitaris, culturals, esportius, d'atenció a la ciutadania. La distribució dels equipaments considera la població per cada barri, parant atenció a aquells en que la quantitat de població és major o té unes necessitats especials.

Equipaments sanitaris . Sabadell compta amb un hospital públic, l'hospital Taulí, al districte 2, 13 centres d'atenció primària i un consultori. Tots els districtes tenen al menys un CAP. Equipaments educatius públics. Sabadell disposa de 12 escoles bressol o Centres d'Educació Infantil i Familiar (CEIF), 38 Centres d'Educació Infantil i Primària (CEIP), 13 Instituts d'Educació Secundària (IES), 1 Centres d'Educació Especial (CEE). A més, compta amb 3 Centres de Formació d'Adults (CFA).

Tots els districtes compten amb al menys un CEIF, tots tenen més d'un CEIP i tots tenen més d'un IES, a excepció del districte 2 que no té cap centre d'educació secundària. .

Equipaments culturals . A la ciutat hi ha 7 biblioteques, al menys una a cada districte, a excepció del districte 5 que no en té cap. La biblioteca que registra una major activitat segons dades del 2014 és la del Vapor Badia, al districte 1, desmarcant-se molt de la resta, amb 284.007 visites i 175.437 préstecs l'any 2014.

Segons la disponibilitat d'equipaments, s'observa que el districte 1 és el que compta amb més quantitat i varietat d'equipaments, ja que és el districte més poblat. Els districtes 6 i sobretot el 7 són els que tenen menor quantitat d'equipaments.

36

Accessibilitat a Sabadell

Sabadell és una ciutat que ha treballat intensament els darrers anys per millorar l'accessibilitat de l'espai urbà per a persones amb mobilitat reduïda, persones amb discapacitat visual i per a tothom en general.

L'any 2005 es va desenvolupar a Sabadell un estudi de les barreres arquitectòniques al municipi. Es van quantificar 6.700 trams de vorera i 1.387 passos de vianants amb algun tipus d'obstacle. A través dels Fons Estatals de 2009 es van ampliar voreres i es van suprimir barreres arquitectòniques en 18 carrers del Centre de Sabadell.

Algunes de les actuacions més rellevants executades s'han desenvolupat a partir del Pla de Barris del Ripoll. S'ha dut a terme actuacions per a millorar l'accessibilitat en aquells barris més degradats i vulnerables, on la pròpia morfologia del terreny era un dels principals factors que els feia poc accessibles. En barris com Torre-Romeu i Can Puiggener s'han instal·lat escales mecàniques i ascensors per a salvar les diferents cotes dins del mateix barri i entre el barri i la ciutat. A més, també s'ha actuat en habitatges instal·lant ascensors.

En relació a l'accessibilitat al transport públic, tant la xarxa d'autobús urbà com la de FGC és accessible a persones amb mobilitat reduïda. El perllongament de la línia de FGC, inclou fer accessibles totes les estacions. En canvi, pel que fa a Rodalies Renfe, l'estació Sabadell-Centre no és accessible.

Un 44% de les cruïlles de la ciutat compten amb semàfors sonors adaptats a les necessitats de les persones invidents. .

37

Sabadell Ciutat Intel·ligent

Sabadell està desenvolupant actuacions en el marc del projecte Sabadell Smart City, ja que entén que el model de ciutat futura ha de seguir aquest camí per a millorar la qualitat de vida de la ciutadania. El sector TIC es troba a l'alça ja que ha crescut un 3,3% entre el 2012 i el 2013. El projecte de la ciutat gira entorn a 6 grans eixos: medi ambient, mobilitat urbana, eficiència energètica, govern i ciutadania, competitivitat i qualitat de vida.

Algunes de les actuacions desenvolupades o en procés en el marc del projecte són:

� Completar el 100% la telegestió del reg: el 90 % de les superfícies verdes de la ciutat disposen d’un sistema de telegestió del reg monitorat amb sensors d’humitat. L'objectiu és que aquest tipus de gestió s'estengui al 100% de la superfície verda de Sabadell.

� Ampliació de l'ús d'aigües regenerades: un 30% del consum d'aigua per al reg de zones verdes prové d’aquesta font. Amb aquesta ampliació es vol assolir el 3% de la reutilització total d'aquest tipus d'aigua.

� Digitalització del servei de recollida de residus: La digitalització permetrà optimitzar rutes de recollida i freqüències de pas.

� Elaboració de nous portals web: s'han elaborat nous portals web en matèria de parcs i jardins, cultura i mobilitat.

� Ampliació Open Data: s'ha millorat la funcionalitat de les dades obertes de l'Ajuntament, disponible des del novembre de 2012.

� Transport públic, exportació de dades SAE: Transports de Sabadell (TUS) compta amb un Sistema d’Ajut a l’Explotació (SAE) que li permet gestionar la flota en temps real i realitzar mesures de temps i de distància dels recorreguts. A més, els panells electrònics instal·lats en 81 parades de les 360 existents , permeten a l’usuari conèixer el temps d’espera.

A partir d'aquí l'EDUSI plantejarà una millora del sistema actual de gestió de la xarxa i la posada en funcionament d'una aplicació per a smartphone, també adaptada a usuaris amb discapacitats visuals que proporciona rutes òptimes.

� Eficiència energètica a l'habitatge privat: comptadors intel·ligents. Entre el 2009 i el 2014 es van cedir a 100 llars de Sabadell comptadors del consum elèctric en temps real durant 3 mesos. Es va estimar una reducció d'emissions de 3.022 kg/any de CO2 (12,5% de reducció del consum energètic).

� Zona blava i aplicacions per smartphones : Es planteja desenvolupar l'aplicació per a telèfon mòbil SBDapparca, que permet als usuaris de la zona blava pagar a través del seu aparell l'aparcament.

A més, la ciutat forma part de diverses xarxes nacional i internacionals en matèria de ciutat intel·ligent com: Red Española de Ciudades Inteligentes (RECI), Comitè de normalització de ciutats intel·ligents d'AENOR, City Protocol Society, Civinet/Civitas Forum/Civitas Capital, Pacte d'Alcaldes, Smart Cities & Communities i European Innovation Partnership.

38

B. Anàlisi mediambiental i de les condicions climàtiques

Anàlisi qualitativa i quantitativa de les zones verdes de la ciutat

Sabadell compta amb 9 grans parcs urbans i periurbans distribuïts per la ciutat. Sumen més de 1.120 ha de zones verdes, un 29% de la superfície total del municipi. La taula i la figura que la segueix mostren les dades i la localització de cadascun d'aquests espais.

Taula 2.B.1 Parcs urbans de Sabadell

Nom del Parc Superfície (ha) Barri / Sector Districte

Parc Catalunya 43,00 Can Rull 4

Parc de la Romeua 3,75 Can Llong 4

Parc del Nord 18,00 Can Deu, Sant Julià, la Plana del Pintor, Ca n'Oriac i el Torrent del Capellà.

3

Parc d'Odessa 3,00 Can Llong i Concòrdia 4

Parc de les Aigües - Can Llong 4

Parc de Can Gambús 11,25 Can Gambús 5

Parc Central del Vallès 20,00 Creu de Barberà 6

Parc fluvial del Ripoll 442,00

Creu de Barberà, Eixample St. Oleguer, Can Roqueta, Torre-Romeu, Covadonga, Poblenou, Creu Alta, Can Puiggener, Torrent del Capellà, Plana del Pintor i Can Deu

1,2, 6 i 7

Parc Agrari de Sabadell5 580,00 Can Gambús, Castellarnau i Ca n´Oriac 3 i 4

Total 1.121,00

Font:Elaboració pròpia a partir de dades de l'Ajuntament de Sabadell

http://ca.sabadell.cat/Turisme/p/parcs_cat.asp http://ca.sabadell.cat/Ripoll/p/ParcFluvial_cat.asp

5 El Parc Agrari de Sabadell és en un 78% de propietat privada i en un 22% de propietat pública i es gestiona de forma conjunta entre pagesos, ramaders, empreses cooperatives i l'Ajuntament de Sabadell.

39

Figura 2.B.1 Principals zones verdes de la ciutat

Font:Ajuntament de Sabadell

40

Tots els districtes del municipi compten amb algun parc. Els usos que s'hi desenvolupen són molt diversos:

• Lúdics: llacs amb lloguer de barques, espais per a jocs infantils, el Ferrocarril del Parc Catalunya, fonts ornamentals, etc.

• Culturals: l'Observatori Astronòmic, amfiteatres a l'aire lliure, un auditori, celebració de la Fira del Cavall al Parc Central del Vallès, etc. El Conjunt patrimonial del parc fluvial del riu Ripoll, d'especial interès pels valors culturals, arqueològics, arquitectònics, hidrològics, industrials, agrícoles i naturals, que testimonia la important diversitat d'activitats al llarg dels segles.

• Paisatgístics i de biodiversitat : presència de nombroses espècies d'arbres, i gran varietat d'arbustos. A banda, el Parc Agrari de Sabadell configura un mosaic de paisatge agroforestal que forma part de la via verda o connector de la biodiversitat de Sant Llorenç i la Serra de l'Obac fins a Collserola i que limita amb la part nord amb l'Espai Agroforestal de Llevant.

• Esportius : zones per a patinadors, circuits de cross i de bicitrial, camins per a córrer i passejar, espais per a practicar tai-txi, instal·lacions de tennis taula, pistes de bàsquet i de botxes, etc.

• Ambientals : àrees de divulgació ambiental, instal·lacions demostratives de fonts d'energia renovable, una deixalleria, espais d'horta tradicional, etc.

Anàlisi de les zones subjectes a degradació ambiental

El Parc Fluvial del Riu Ripoll .

Un dels espais que presentava una major degradació ambiental fa dues dècades és actualment el Parc Fluvial del riu Ripoll. Havia quedat greument degradat fruit de la intensa activitat industrial que es desenvolupà als seus voltants durant tot el s. XIX i fins ben entrat el s. XX.

La degradació de les seves aigües i paisatges ha quedat resolta gràcies a actuacions executades dins el Projecte de recuperació integral del Ripoll que han capgirat aquesta tendència.

El projecte ha posat en valor el parc fluvial del Ripoll i té per objectiu la millora de cada un dels àmbits temàtics que el formen: la indústria consolidada, l'horta tradicional, el patrimoni històric, arquitectònic i industrial, els parcs, les fonts i els camins, el paisatge i els recursos naturals i biològics.

41

Els vapors de Sabadell .

Sabadell fou la primera ciutat llanera de l'Estat espanyol i va comptar amb més d'una desena d'instal·lacions fabrils, anomenades també vapors, que ràpidament van desenvolupar-se per la ciutat gràcies a les màquines de vapor. Aquesta intensa activitat industrial durà més d'un segle i ha deixat empremta sobre el paisatge urbà de la ciutat. Durant la dècada dels 60 i els 70 del segle passat, part dels vapors van ser enderrocats i d'altres van quedar abandonats esdevenint així zones degradades.

A dia d'avui Sabadell disposa de vapors i edificis industrials restaurats que ofereixen nous usos per a la ciutadania com a equipaments culturals i municipals:

� Cal Balsach, fàbrica de llana edificada entre els anys 1942 i 1948; es rehabilità el 2003 i actualment acull el Centre Cívic de la Creu Alta.

� El Vapor Codina, que data de l'any 1880, fou recuperat i rehabilitat l'any 2006. Actualment allotja serveis destinats al ciutadà: Oficina Municipal d'Habitatge, Vimusa i serveis d'Educació i Joventut.

� El Vapor Buxeda Vell, construït entre 1852 i 1854, fou una indústria llanera. L'any 2001 es rehabilità i s'ha reconvertit en el Punt museístic de la Indústria Tèxtil Llanera de Sabadell.

� El Vapor Badia, fundat l'any 1867 i rehabilitat el 2002. Fou el major establiment industrial de filatura de llana i de teixits estampats. Actualment acull una de les biblioteques municipals.

� Vapor Llonch, construït l'any 1875 per a la fabricació de teixits de llana i en actiu fins el 1978. Fou rehabilitat el 1991 i actualment és un espai des d'on l'Ajuntament desenvolupa polítiques per a afavorir l'ocupació.

� L'actual Fira Sabadell era, a principis del segle XX, una fàbrica i magatzem de turbines i material elèctric.

� El Despatx Lluch, construït l'any 1908 i rehabilitat el 2004; actualment és l'Oficina d'Atenció Ciutadana de Sabadell.

Figura 2.B.2 Vapor Codina Font: Ajuntament de Sabadell

Figura 2.B.3 . Vapor Buixeda Vell Font: Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

42

Figura 2.B.4. Biblioteca municipal Vapor Badia. Font: Diputació de Barcelona

Figura 2.B.5 . Vapor Llonch Font: Vapor Llonch Fàbrica d'Oportunitats

El Pla Especial d'Intervenció en el Paisatge Urbà (PEIPU) l'any 2006, i el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPPS) el 2007 van assentar les bases per a la dignificació i la rehabilitació d'aquests espais. La ciutat de Sabadell ha dut a terme una important tasca de recuperació, tornant a donar-los un protagonisme a com a elements destacats en la història de la ciutat.

A més de donar un nou ús a molts d'aquests espais, l'Ajuntament té itineraris per poder visitar alguns d'aquests edificis que ja formen part del patrimoni arquitectònic i històric de la ciutat.

43

Figura 2.B.6. Localització dels antics establiments industrials a Sabadell.

Font: Pla Espacial d'Intervenció en el Paisatge Urbà (PEIPU)

44

Figures 2.B.7 i 2.B.8. Antics edificis industrials i vapors sabadellencs.


45

Qualitat de l'aire

Sabadell forma part dels 61 municipis de la Zona de Qualitat de l'Aire 2 establerta pel Pla d'Actuació per a la Millora de la Qualitat de l'Aire (PAMQA) amb una superfície de 1.177 km2 i una població superior al milió d'habitants . Segons el mateix PAMQA, actualment, Sabadell es troba inclosa en la zona d'especial protecció de l'ambient atmosfèric per PM10 i NOx amb 39 municipis més de la Regió Metropolitana de Barcelona. El seguiment de la qualitat de l'aire a Catalunya es gestiona a través de la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) dirigida des de la Generalitat de Catalunya. Sabadell disposa, des de 1992, d'una estació automàtica que capta les dades de forma contínua i són transmeses a la Generalitat per la seva avaluació i publicació. L'estació, ubicada a la Gran Via amb carretera de Prats, executa lectures automàtiques de NOx, O3, CO, SO2 i lectures manuals de PM10 i benzè. Addicionalment, l'Institut Escola Industrial fa lectura manual de PM10.

0

10

20

30

40

50

60

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

µg

/m

³

Evolució dels valors de contaminació de NOx a

l'atmosfera a Sabadell

Sabadell (Gran Via) Valor màxim permès per la UE

0

10

20

30

40

50

60

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

µg

/m

³

Evolució dels valors de contaminació de PM10 a

l'atmosfera a Sabadell

Sabadell (Gran Via) Valor màxim permès per la UE

Figura 2.B.9 Evolució de les valors de NOx i PM10 a l'atmosfera registrats els darrers anys.

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

46

Sabadell presenta una evolució favorable en els nivells d'immissió de partícules PM10 i actualment es troba per sota del valor límit permès. Aquest descens acusat té com a principal causa la disminució de l'ús del vehicle privat per als desplaçaments com a conseqüència de la crisi econòmica. A causa de l'inici de la recuperació en que es troba immersa la ciutat s'espera que la tendència sigui la d'incrementar aquests valors per un major ús del cotxe i de la motocicleta. En relació als NOx en canvi encara no s'està complint amb els valor límits establerts per la planificació, tot i el descens entre els valors del 2013 i del 2014.

Per a fer un anàlisi de la qualitat de l'aire a nivell global es pren com a indicador el valor mitjà de l'Índex Català de la Qualitat de l'Aire (ICQA). Per al càlcul d'aquest índex s'utilitzen els nivells d'immissió de: monòxid de carboni (CO), diòxid de nitrogen (NO2), diòxid de sofre (SO2), ozó (O3) i les partícules en suspensió (PM10 i PST).

En el cas de Sabadell l'evolució d'aquet Índex ha estat la següent:

Taula 2.B.2 Evolució de l'ICQA a Sabadell 2005-2013.

Any Valor mitjà de l'ICQA Nivell de qualitat de l'aire 6

2005 59 Satisfactori



2008 47 Acceptable


2010 43 Acceptable




Font: Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

El PAMQA estableix que els municipis de més de 100.000 habitants estan obligats a implementar les actuacions que presenta el Pla a nivell local. Per donar compliment a aquesta obligació i millorar la qualitat de l'aire està previst que els propers mesos es redacti un Pla Local de Millora de la Qualitat de l'Aire de Sabadell.

6 Els nivell de qualitat de l'aire pot prendre valors entre -400 (pitjor qualitat) i 100 (millor qualitat); concretament es classifiquen en les següents qualitats: Molt deficient. (<-50), Deficient (entre -50 i-1), Baixa (entre 0 i 24), Acceptable (entre 25 i 49), Satisfactòria (entre 50 i 74) i Excel·lent (entre 75 i100).

47

Nivells sonors i contaminació acústica

Sabadell disposa d'una Ordenança Municipal Reguladora del Soroll i les Vibracions i d'un Pla d'Acció per la Millora de la Qualitat Acústica (2012-2017) vigents tots dos.

Juntament amb Barberà del Vallès i Badia del Vallès, Sabadell forma l'Aglomeració del Vallès Occidental I, com a conseqüència i d'acord amb la directiva 2002/49/CE, de 25 de juny de 2002, sobre avaluació i gestió del soroll ambiental, ha d'elaborar un Mapa Estratègic de soroll.

Sabadell així ho ha fet i el seu Mapa Estratègic de soroll es pot consultar on-line al web: http://sal.sabadell.cat/Planol/?idfamily=8&idsubcat=204

D’acord amb aquest mapa i tal com resulta habitual a ciutats similars a Sabadell (nucli compacte i proximitat d'altres poblacions), les principals fonts de soroll al municipi són el trànsit i en segon terme, l’activitat comercial i industrial en horari diürn. El municipi presenta altres fonts de soroll com el ferrocarril, el sobre vol d'avionetes i el soroll de vianants. En horari nocturn el soroll de l'activitat industrial, el trànsit i eventualment l'oci nocturn representen les principals fonts de soroll.

Respecte l'índex d'immissió de soroll dia-vespre-nit, Lden, que és l'indicador del soroll ambiental utilitzat en els mapes estratègics de soroll, el 2012 un 77% de la població es troba exposada a nivells inferiors als 65 dBA, valor límit d'immissió considerat per a la zona de sensibilitat acústica alta; mentre que el 2008 aquest percentatge era del 75%. És a dir que, progressivament, s'està millorant la qualitat acústica del municipi.

Paral·lelament Sabadell també ha configurat el seu propi Mapa de Capacitat acústica (figura 2.B.8), l'objectiu del qual és definir els nivell límits d'immissió per a cada carrer del municipi d'acord amb el que marca la normativa. Aquest mapa estableix les zones de sensibilitat i fixa els objectius de qualitat en un territori determinat.

Actualment, durant el dia el 80,2% de la població es troba exposada a nivells sonors per sota de 65 dBA, valor límit d'immissió considerat per a la zona de sensibilitat acústica alta (A4-Predomini de sòl d'ús residencial). Durant el període nocturn, el 75,3% de la població es troba per sota del 55 dBA, valor límit d'immissió considerat per a la zona de sensibilitat acústica alta (A4-Predomini de sòl d'ús residencial).

49

Figura 2.B.10 Mapa de capacitat acústica de Sabadell i llegenda

Font: http://www.sabadell.net/mapa/1.pdf

A partir del mapa de capacitat acústica i els nivells sonors mesurats permeten localitzar la superació dels nivells límits d’immissió diürns i nocturns.

La situació de qualitat acústica als grans eixos viaris de la ciutat (Gran Via, Ronda Zamenhoff, Ronda de Ponent, Carretera de Terrassa, i Eix Macià) supera els nivells establerts a la zonificació acústica tant a nivell diürn com a nivell nocturn, a causa de la intensitat de trànsit existent. En el cas del Parc del Taulí, la superació d’entre 1-3 dB(A) és especialment sensible en tractar-se d’un equipament de tipus hospitalari.

Tal com s'indica al Pla d'Acció per a la Millora de la Qualitat Acústica (2012-2017), entre 2008 i 2011 Sabadell va iniciar nombroses mesures en matèria de soroll classificades en 5 grups. Les accions executades més destacades són:

De cara al període 2012-2017 el Pla d'Acció per la Millora de la Qualitat Acústica estableix 22 mesures que contribuiran a la millora de la qualitat acústica ; aquestes actuacions estan estructurades igualment en els mateixos 5 grups.

50

Taula 2.B.3 Accions del Pla d'Acció per a la Millora de la Qualitat Acústica (2012-2017)

Grup Nom acció Prioritat A qui s'adreça

A. Sensibilització i conscienciació

A1. Desenvolupament de tallers per centres educatius sobre la gestió del soroll municipal. Alta Centres educatius

A2. Promoció de la mobilitat sostenible, eficient i segura. Alta Ciutadania

A3. Desenvolupament de campanyes específiques de comunicació. Alta Ciutadania

A4. Cursos de formació en gestió del soroll municipal per treballadors municipals. Mitjana Policia local i tècnics

municipals

A5. Informació i mediació amb la tinença d’animals de companyia. Baixa Posseïdors d'animals de

companyia

A6. Elaboració d’una guia divulgativa de Mediació en matèria de soroll. Mitjana Ciutadania

B. Regulació i compliment de la

normativa

B1, Campanyes de control dels nivells d’emissió de vehicles i ciclomotors. Alta Conductors de vehicles i

ciclomotors

B2. Millora dels dispositius de control i inspecció de les activitats econòmiques per garantir el compliment de la normativa i els objectius de qualitat.

Mitjana

Titulars de llicencies de terrasses, ocupacions i activitats recreatives a la via pública

B3. Optimització dels circuits i protocols interns Mitjana Altres departaments municipals implicats en la gestió del soroll

C. Incentius econòmics i no

econòmics

C1. Promoure l'ús de vehicles de transport públic urbà que funcionin amb energies alternatives. Alta Transports Urbans de

Sabadell

C2. Promoure i incentivar fiscalment l’ús de vehicles menys contaminants Alta

Conductors particulars, operadors logístics i transportistes.

D. Inversions

D1. Pacificar el trànsit i promoure el desenvolupament de les zones 30 Alta Ciutadania.

D2. Creació d’una xarxa de punts de recàrrega de vehicles elèctrics Alta Usuaris de vehicle

privat.

D3. Implantar actuacions de millora d'itineraris (camins escolars) i pacificació de trànsit al seu entorn. Alta

Escolars i els seus acompanyants, veïns i comerciants propers als centres educatius

D4. Ampliar la xarxa de vies ciclistes i incrementar l'oferta d'aparcament per bicicletes. Mitjana Usuaris de la bicicleta

D5. Ampliar l'actual zona d'estar al centre urbà Baixa Ciutadania

D6. Implantar estacions de gas natural i GLP per vehicles amb la col·laboració del sector privat. Mitjana Titulars de vehicles

E. Actuacions estratègiques

E1. Actualització i aprovació del Pla de Mobilitat Urbana de Sabadell (2015- 2019). Alta Tots els agents

municipals

E2. Dinamització del Servei de Mediació Comunitària per temes de soroll entre particulars. Alta Ciutadania

E3. Impulsar l’actuació i implicació social en la gestió del soroll a través del Protocol de Sostenibilitat. Mitjana Entitats municipals

E4. Estudi sobre la distribució urbana de mercaderies i aparcament específic per camions

Alta Agents relacionats amb la distribució urbana de mercaderies

Font: Pla d'Acció per a la Millora de la Qualitat Acústica (2012-2017)

51

Els sistemes de recollida i de tractament de residus urbans

L'empresa de Serveis Medi Ambient, SA (SMATSA) és la concessionària del servei de neteja viària i la recollida i tractament de residus urbans des de l'any 1987.

Sabadell presenta tres tipus de recollida de residus: posterior, per a zones de carrers estrets (un 6% del total), pneumàtica, en zones de noves urbanitzacions i algunes zones del centre (un 13% del total), i recollida lateral a la resta del municipi, més del 80% del total.

Les fraccions que es recullen selectivament al municipi són resta, orgànica, paper i cartró, envasos lleugers i vidre. El 90% de punts amb illes de contenidors disposen de les 5 fraccions de recollida selectiva esmentades i el 10% restant disposa d'algun punt de recollida selectiva proper. A banda, hi ha un servei específic de recollida amb contenidors en vorera per a l'oli i la roba.

Actualment hi ha 3 deixalleries fixes (Punt Blau 1, 2 i 3) tot i que properament es tancarà el punt 1 atesa la seva situació (allunyat del centre urbà i amb un accés complicat). El municipi disposa del MobiBlau, un servei de 6 mini deixalleries mòbils repartides en els 7 districtes (el districte 5è i 7è comparteixen la mateixa mini deixalleria), actiu des del 1990. A banda d'aquests serveis, diverses biblioteques, centres cívics, i altres edificis públics estan dotats amb contenidors per a recollir selectivament CD, telèfons mòbils, roba usada, oli de cuina, etc.

L’any 2012 la generació de residus per càpita fou de 1,122 kg/hab·dia; mentre que el 2013 va ser de 1,106 kg/hab·dia . A més de la marcada tendència a la reducció de la generació de residus, el valor es troba per sota de la mitjana de generació a Catalunya, que és de 1,33 kg/hab·dia.

En relació a l'evolució de la producció de cadascuna de les fraccions de residus, segons dades de l'Agència Catalana de Residus, els darrers anys ha seguit l'evolució mostrada a la següent gràfica.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

tone

s de

resi

dus

Matèria orgànica Tractament mecànic biològic

Incineració Deposició controlada

Envasos lleugers VidrePaper i cartró

Figura 2.B.11. Evolució de la producció de residus municipals a Sabadell entre 2005 i 2013. Font: Agència Catalana de Residus

52

En relació al percentatge de recuperació, que inclou la recollida selectiva viària i la recollida en deixalleries, a Sabadell ha seguit una tendència desigual. La següent gràfica en mostra l'evolució des del 2002 fins al 2013.

8,2%

15,8%

20,2%24,2%

26,5%

31,2%32,6%33,9% 35,4% 35,5%

32,4% 33,0%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

% d

e re

cupe

raci

ó

Percentatge de residus municipals recuperats

Figura 2.B.12. Evolució del percentatge de recuperació de residus municipals a Sabadell Font: Ajuntament de Sabadell. Indicadors de seguiment de l'Agenda 21.

Entre 2010 i 2011 es van assolir els màxims percentatges de recuperació, però els darrers anys aquests percentatges han empitjorat lleugerament.

Pel que fa al tractament de la fracció resta, fins l'any 2010, aquests residus anaven a abocador. A partir de la posada en funcionament del Centre de Tractament de Residus de Vacarisses, a finals del 2010, la fracció resta dels residus municipals passen per un tractament mecànic, on es recupera el paper, metall o envasos. La fracció orgànica és estabilitzada mitjançant un tractament biològic. El rebuig resultant s'embala en bales retractilades amb un percentatge de biodegradabilitat molt petit.

El percentatge de residus recuperats actualment, és únicament del 33%. Els objectius establerts pel nou PRECAT20 preveuen que el percentatge de recollida selectiva de cara al 2020 sigui del 60%, de manera que cal per incrementar-ne el percentatge a Sabadell cal intensificar la tasca informativa per fomentar entre la ciutadania la separació correcta de cada fracció de residus.

53

Situació de la xarxa d'abastament d'aigua i el clavegueram

La companyia Aigües de Sabadell, del Grup CASSA, s'encarrega de la gestió del servei d'aigües a la ciutat, la gestió de les EDAR Sabadell Riu Sec i Sabadell Riu Ripoll, la gestió del sistema de regeneració d'aigua de la ciutat i el manteniment de fonts ornamentals. L'aigua que es consumeix al municipi prové en un 50% del riu Ter i gairebé en un altre 50% del riu Llobregat. A més, hi ha un petit percentatge del voltant del 3% que prové de pous propis.

El consum domèstic d'aigua potable per habitant ha anat disminuint els darrers anys, concretament un 14% entre el 2005 i el 2012, passant de 143,3 l/hab i dia el 2005 a 123,0 l/hab i dia el 2012 .

0

20

40

60

80

100

120

140

160

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

litre

s/ha

bita

nt i d

ia

Consum domèstic Comercial Públic Figura 2.B.13. Evolució del consum d'aigua en els sectors domèstic, comercial i púbic a Sabadell entre 2005 i 2012. Font: Ajuntament de Sabadell

Sabadell exerceix una política d'estalvi i reaprofitament de l'aigua des de fa anys. Des de 2001 per exemple es duu a terme cada any la campanya "Sabadell estalvia aigua", durant la qual es lliuren de forma gratuïta filtres economitzadors d'aigua per a les aixetes de les llars.

Els anys 2007 i 2008, arran de la greu sequera que patí Catalunya, el consum d'aigua va experimentar un important descens.

Des d'aleshores s'ha mantingut aquesta lleugera tendència a la baixa i que fa que el consum d'aigua per càpita en el sector domèstic actualment (97 l/hab i dia ) sigui més baix que ciutats com ara Mataró (102 l/hab i dia) o Terrassa (98 l/hab i dia).

L'any 2004 s'aprovà el Pla Director d’utilització d’aigües externes a la xarxa de distribució d’aigua potable 2004-2014, amb l'objectiu de substituir el consum de part de les aigües de la xarxa d’aigua potable per aigües externes a la xarxa i captades prop dels punts de consum per a usos com ara: reg de zones verdes, neteja de carrers i usos industrials.

54

Entre 2008 i 2011 l'Ajuntament i la Companyia d'Aigües de Sabadell van rehabilitar una sèrie de pous i mines que estaven en desús i que han ajudat a consolidar la xarxa d'aigua regenerada per a usos no potables, tot i que en alguns dels casos la qualitat de l'aigua és suficient com per ser introduïda a la xarxa d'aigua potable, en cas de necessitat.

L'any 2014 s'ha fet un balanç de l'anterior pla i se n'ha redactat un de nou: Pla Director d’utilització d’aigües externes a la xarxa de distribució d’aigua potable de Sabadell 2014 - 2024 amb l’objectiu de continuar amb el desenvolupament de la xarxa de subministrament d’aigua no apta pel consum humà i eixamplar-la per tal de poder substituir el consum d’aigua apta pel consum en tots aquells punts en que sigui possible.

Globalment la xarxa té una longitud de 43,26 km lineals, repartits i localitzats tal com s'indica a la figura 2.B1.4.

Durant l'any 2013, la xarxa ha tingut un consum de 118.614m3, tot i que està previst que de cara al 2024 passi a ser de 990.954m3.

55

Figura 2.B.14. Situació de la xarxa de subministrament d'aigua no apta per al consum executada

a data d'abril de 2014.

Font: Pla Director d’utilització d’aigües externes a la xarxa de distribució d’aigua potable de Sabadell 2014 - 2024

56

Situació de l'accés a les fonts d'energia i patrons de consum

A nivell municipal l'electricitat està desplegada per tots set districtes de la ciutat. La xarxa de gas natural està estesa a pràcticament tota la ciutat, tot i que encara hi ha un acotat consum domèstic, poc rellevant, de GLP i gasoil C.

La següent figura mostra quin és el patró de consum energètic, en kWh/any consumits7, segons els principals sectors:

31%

16%

45%

1%

7%

0,23% 0,24%

Domèstic

Terciari (+edificis municpals)

Transport privat públic i municipal

Enllumenat públic

Industrial

Primari

Construcció i obres públiques

Figura 2.B.15. Patró de consum energètic per sectors al municipi de Sabadell. Any 2012.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del PAES de Sabadell i de l'ICAEN.

El transport és el principal consumidor d'energia del municipi, tal com passa a la gran majoria de ciutats, essent el responsable del 45% del consum d'energia. Aquest fet, juntament amb els valors dels indicadors de qualitat de l'aire comentats anteriorment, posa de manifest la importància de fer polítiques per a reduir el consum de combustibles, contenir la mobilitat obligada i fomentar la mobilitat urbana sostenible . La resta del consum energètic es reparteix entre el sector domèstic, responsable d'un 31% del consum, el terciari (16%) i l'industrial (7%).

Si s'analitza l'evolució dels consums, per sector i per font energètica s'obté la següent sèrie de tres gràfiques:

7 S'inclou el consum d'electricitat, de gas natural, de combustibles líquids (GLP, gasoil C, gasoil A i gasolina) i el consum en energies renovables (solar tèrmica, biocombustibles i geotèrmica, en el cas de Sabadell)

57

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

2009 2010 2011 2012

MW

h/

an

yEvolució del consum elèctric pels principals sectors

Domèstic Terciari (+edificis municpals) Industrial

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

2009 2010 2011 2012

MW

h/

an

y

Evolució del consum de gas natural pels principals sectors

Domèstic Terciari (+edificis municpals) Industrial

58

950.000

1.000.000

1.050.000

1.100.000

1.150.000

1.200.000

1.250.000

1.300.000

2009 2010 2011 2012

MW

h/

an

yEvolució del consum de combustibles líquids per al sector del transport

Figura 2.B.16. Evolucions dels principals consum energètics

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del PAES de Sabadell i de l'ICAEN.

En tots els casos l'evolució general els darrers anys ha estat d'una disminució del consum. Aquesta tendència s'explica principalment per la crisi econòmica i social, que ha provocat una contenció global de totes les despeses i en conseqüència de tots els consums energètics. Malgrat la tendència general, a partir del 2012 (últimes dades disponibles) destaca un repunt en el consum elèctric en el sector domèstic i de gas natural en el sector terciari. S'espera que aquesta tendència positiva incrementi a causa de la lleugera recuperació econòmica que es detecta.

59

Exposició a possibles riscos naturals

Segons les llistes d'obligacions i recomanacions de planificació municipal per a riscos natural publicades per la Generalitat de Catalunya (Direcció General de Protecció Civil); Sabadell té l'obligació d'elaborar els següents plans en relació als riscos naturals:

• Infocat: pla d'actuació municipal per risc d'incendi forestal (risc alt).

• Inuncat: pla d'actuació municipal per risc d'inundacions (risc molt alt).

• Neucat: pla especial d'emergències per nevades.

• Sismcat. pla especial d'emergències sísmiques.

Risc d'incendi forestal

En el Decret 64/1995, de 7 de març, pel qual s'estableixen mesures de prevenció d'incendis forestals, apareix el municipi de Sabadell com a zona d'alt risc d'incendi.

Des del 1995, Sabadell compta L'Agrupació de Defensa Forestal de Sabadell, ADF, una entitat sense ànim de lucre formada per propietaris forestals, organitzacions professionals agràries, voluntaris i el propi Ajuntament que tenen com a objectiu donar suport en les tasques d'extinció d'incendis forestals i fer treballs de prevenció d'incendis, atès que són les persones que millor coneixen el territori.

L'any 2000 Sabadell aprovà el seu Pla municipal de Prevenció d'Incendis Forestals (PPI), document que conté el conjunt de previsions i mesures que cal prendre per reduir les causes dels incendis, limitar-ne els efectes i facilitar-ne l'extinció. Algunes mesures consisteixen en el manteniment de camins, l’obertura de línies de defensa en la massa forestal, tanques de desbrossada o la instal·lació de punts d’aigua per als helicòpters.

El municipi també compta amb el Pla d’Informació i Vigilància contra Incendis Forestals (PIV), amb el qual la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb l’Ajuntament i l’ADF, dóna suport al municipi en la prevenció d’incendis. El PIV està estructurat en diferents rutes territorials amb l’objectiu d’informar als usuaris sobre les disposicions legals vigents relatives a la prevenció d’incendis forestals, així com de detectar i comunicar amb la màxima celeritat els inicis d’incendis forestals i aquelles incidències relacionades amb l’incompliment de la normativa.

Risc d'inundacions

Per Sabadell hi passen diversos rius i torrents (veure Figura 2.B.13).

El curs que té un pes més important és el riu Ripoll, per l'aprofitament durant segles de la seva aigua per l'agricultura i posteriorment per la indústria. Es caracteritza per tenir un cabal normalment escàs i un règim irregular de crescudes, molt poc freqüents però molt importants.

També el Torrent de Colobrers és rellevant gràcies a elements d’interès com la Font de la Tosca i la Foradada. El Torrent de Ribatallada destaca pel pantà i les seves mines i el riu Tort pels talussos i meandres.

60

Sabadell està inclòs dins el Pla Director de Protecció contra avingudes de la conca del Besòs, redactat l'any 1999 per la Junta d'Aigües, amb l'objectiu de determinar els trams negres a efectes d'inundacions (actuals o potencials, que resulten del planejament vigent o d'infraestructures en estudi), classificar-los segons el seu risc i realitzar una proposta d'actuacions necessàries per a reduir-lo i homogeneïtzar-lo, de forma que s'assoleixi un risc potencial classificat com a baix a tota la conca.

La proposta prioritza les mesures de gestió (fonamentalment urbanístiques), tot i que en determinats trams és imprescindible plantejar actuacions estructurals de millora de la capacitat.

El càlcul dels cabals d'avinguda, per al riu Ripoll es recullen a la següent taula:

Taula 2.B.4 Cabals d'avinguda del riu Ripoll

Cabals d'avinguda (m 3/s) Riu Localització

T=500 T=100 T=50

Riu Ripoll Totalitat de la conca 724 417 311

Font: Pla Director de Protecció contra avingudes de la conca del Besòs

A la Planificació de l'espai fluvial a la conca del Besòs hi ha la relació de punts crítics a la conca, extreta del document Delimitació de les zones inundables per a la redacció de l'INUNCAT. Conques internes. En el cas de Sabadell destaquen els següents punts, relacionats amb les zones inundables:

Taula 2.B.5 Relació de punts crítics a la conca del Besòs, en el municipi de Sabadell

Riu Municipi Perill Observacions

Sec Sabadell Baix La capacitat de desguàs de tot aquest tram és inferior a 500 anys, excepte a l�alçada de Sant Pau en el que la seva capacitat és inferior a 100 anys inundant el marge dret.

Riera de Santiga Sabadell Baix

El tram de riera corresponent presenta una capacitat de desguàs que desborda per períodes de retorn inferiors a 100 anys. El barri del Poblenou tan sols queda afectat per l'avinguda de 500 anys.

Riera de Santiga Sabadell Baix

En aquest tram la riera es converteix en un calaix fent que la capacitat de desguàs de la riera es vegi reduïda a períodes de retorn de 50 anys.

Font: “Delimitació de les zones inundables per a la redacció de l�INUNCAT. Conques Internes”. ACA

L'Agència Catalana de l'Aigua delimita, per a diferents períodes de retorn, les zones inundables del territori català. Dins del terme municipal de Sabadell, tal com mostra la figura 2.B.13, aquestes zones inundables corresponen als cursos de la Riera de Santiga a l'est, travessant de nord a sud pel centre del municipi el Riu Ripoll i al sud-oest del municipi el Riu Sec.

61

Figura 2.B.17. Delimitació de zones inundables segons diferents períodes de retorn.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l'Agència Catalana de l'Aigua.

62

Històricament el municipi ha patit diversos episodis d'inundacions, alguns dels quals van comportar morts i destrosses materials importants: Maig i setembre de 1862, Setembre de 1874, Gener de 1898, Setembre de 1913, Setembre de 1926, Setembre i novembre de 1962, Setembre de 1971, Novembre de 1983, Octubre de 1994.

Com s'ha contrastat, el risc d'inundacions al municipi és elevat. Per tal de millorar els mecanismes d'intervenció i de gestió dels recursos en casos d'inundació, el 2008, s'aprovà el Pla d'Actuació Municipal per fer front al risc d'inundacions. El document estableix accions preventives, planifica les respostes i coordina tots els mecanismes existents per si, en un moment determinat, cal una intervenció operativa i la rehabilitació dels eventuals danys.

Aquest Pla incorpora accions preventives com: un protocol de recepció d'avisos al Centre Receptor d'Alarmes, ubicat a Can Marcet i les actuacions que cal dur a terme en funció del nivell de risc anunciat, el condicionament de la llera del Ripoll, un Pla de neteja de col·lectors i embornals de la trama urbana a càrrec de l'Àrea d'Espai Públic, la senyalització dels guals i zones inundables de les conques del Ripoll, la riera de Santiga i el torrent de Colobrers, el seguiment del Meteocat i la col·locació d'estacions d'aforament / pluviomètriques i de col·lectors que permetin laminar les avingudes.

Exposició a possibles efectes del canvi climàtic

Els principals impactes pels efectes del canvi climàtic que podrà patir Sabadell són:

Taula 2.B.6 Principals impactes als que Sabadell podria estar exposat a causa del canvi climàtic

� Augment del risc d'inundacions � Efectes negatius de la calor sobre el

bestiar � Augment de les sequeres (durada,

freqüència i intensitat) � Efectes en infraestructures

� Augment del risc de riuades � Canvis en els patrons de demanda

energètica � Major durada de l'estiatge de rius i

rieres � Augment de la mortalitat associada a la calor

� Major intensitat de les tempestes � Augment de les al·lèrgies

� Vulnerabilitat de les espècies forestals a malalties i plagues � Aparició de noves malalties

� Major risc d'incendi � Canvis en el patró de demanda turística

� Augment de desertització o aridesa � Augment de l'efecte illa de calor

� Canvis en les zones cultivables � Major vulnerabilitat del verd urbà

� Vulnerabilitat dels cultius a malalties i plagues

� Canvis en els patrons de pol·linització

Font: A partir de l’anàlisi de riscos del Pla d'Adaptació al Canvi Climàtic de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (2015-2020).

63

L'Agenda 21+10 enfoca la visió del municipi per a l’any 2020 que es concreta en cinc línies estratègiques que emmarquen l’acció per la sostenibilitat a Sabadell durant els propers anys. Una d'aquestes línies estratègiques és L2. Adaptació al Canvi Climàtic - Mitigar i adaptar els impactes del canvi climàtic a escala local mitjançant un nou model de producció i consum. Aquesta estratègia té com a objectiu reduir les emissions de GEH i adaptar el municipi als impactes potencials del canvi climàtic.

C. Anàlisi energètica

Anàlisi energètica del parc edificatori

Habitatges

L'evolució del consum energètic a les llars de Sabadell ha seguit una tendència variable d'any a any, tot i que globalment decreixent. Entre 2005 i 2012 va disminuir un 12,6%; sobretot pel descens en el consum de gas natural i GLP. El consum elèctric en canvi va créixer lleugerament (6%). Actualment aquest consum energètic domèstic es troba en 740 GWh/any.

0

100.000

200.000

300.000

400.000

500.000

600.000

700.000

800.000

900.000

1.000.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

MW

h/

any

Evolució del consum energètic domèstic a Sabadell

Electricitat Gas Natural Gasoil C GLP Solar tèrmica

Figura 2.C.1. Evolució del consum d'energia en el sector domèstic a Sabadell entre el 2005 i el 2012.

Font: PAES de Sabadell.

Es pren com a indicador el consum elèctric anual del sector domèstic per habitant. En el cas de Sabadell, l'any 2012, va ser de 1.272 kWh/hab ; valor que es troba per sota del mateix valor pel promig dels municipis que conformen l'Àrea Metropolitana de Barcelona (1.353 kWh/hab), o de ciutats com Cerdanyola (1.380 kWh/hab), Gavà (1.502 kWh/hab) o la mateixa Barcelona (1.436 kWh/hab).

64

Des del 2009 es realitza anualment una campanya d'instal·lació de comptadors d'electricitat intel·ligents a habitatges. Cada edició ha comptat amb més d'una vintena de participants i s'han aconseguit estalvis del 13% per llar de mitjana.

Cal remarcar que en el sector residencial VIMUSA, l'empresa promotora d'habitatge públic a Sabadell, , porta anys treballant en la inclusió de criteris de sostenibilitat i eficiència energètica a cadascuna de les seves promocions, com ara: optimització de l'orientació i forma de l'edifici i de la ventilació natural, instal·lació de façanes i cobertes ventilades, proteccions solars, calefacció per terra radiant, il·luminació de baixa consum, monitoratge i control telemàtic, etc.

VIMUSA ha fet des de l'any 2010 una clara aposta per les energies renovables i ha incorporat l'energia geotèrmica en les seves darreres promocions, així com l'energia solar tèrmica i la fotovoltaica. En el cas de l'Edifici Alexandra s'ha comptabilitzat l'estalvi respecte habitatges convencionals, que és del 58% en energia i del 20% en cost.

La seva previsió és continuar aplicant sistemes de reducció de la demanda energètica i elements renovables i d'alta eficiència com la geotèrmia i el terra radiant en els projectes i promocions futurs.

Edificis municipals

El consum energètic dels més de 200 edificis públics ha augmentat un 12% entre 2005 i 2012, tot i que si es diferencia entre el electricitat i gas natural, el consum elèctric ha disminuït un 10% i el de gas natural ha augmentat un 20%, tal i com posa de manifest la figura 2.C.2. Actualment aquest consum energètic dels edificis municipals es troba al voltant dels 27 GWh/any, el 35 % del qual en són responsables els equipaments. .

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

MW

h/

an

y

Evolució del consum energètic dels equipaments de Sabadell

Electricitat Gas natural Figura 2.C.2. Evolució del consum d'energia dels equipament municipals entre el 2005 i el 2012.

Font: PAES de Sabadell

L'Ajuntament ha dut a terme diverses accions per a fomentar l'eficiència energètica als seus equipaments. S'han realitzat diversos diagnòstics energètics, han establert el

65

programa Euronet 50/50 a 9 escoles de la ciutat, han llançat concursos ESE per a monitoratge energètic i el manteniment integral de diversos equipaments i porten el control de consums mitjançant comptabilitat energètica des del 2010 a través del programari específic Gemweb.

A dia d'avui, des de la Secció de Manteniment d'Edificis telegestionen el sistema de calefacció d'una cinquantena d'edificis públics. A més es disposa d'un software de gestió del manteniment, de SIEMENS, a gran part de les 60 escoles.

La tendència creixent del consum energètic dels equipaments municipals, sumat a l'estat de deteriorament de diversos equipaments posa de manifest la necessitat d'establir una planificació estratègica en la línia de la rehabilitació energètica d'edificis municipals. L'EDUSI plantejarà diverses accions en aquest sentit (vegeu 6.Pla d'Implementació).

S'han constatat mancances a escoles i a edificis administratius. Les principals actuacions necessàries que s'han anat detectant són: renovació de tancaments, canvi de finestres, aïllament de façanes i cobertes, etc.

Des de fa cinc anys disposen de la figura del gestor energètic que s'encarrega d'operar el Gemweb i portar un control global dels consums energètics municipals.

Anàlisi energètica del transport públic

El consum energètic de la flota d'autobusos públics és íntegrament de gasoil, i actualment és de 17,3 GWh/any . Aquest consum ha anat fluctuant al llarg dels darrers anys. Tot i aquestes fluctuacions, el consum l'any 2013 ha estat pràcticament el mateix que el 2005.

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

0

5.000.000

10.000.000

15.000.000

20.000.000

25.000.000

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013

Em

issi

ons

(t C

O2)

Con

sum

com

bust

ible

(kW

h)

Gasoil Emissions gasoil

Figura 2.C.3 Evolució del consum de gasoil i de les emissions de CO2 de la flota de transport públic de Sabadell


66

Gràcies a l'aplicació del Pla de Mobilitat Urbana 2009-2014, en els tres darrers anys s'ha reestructurat la xarxa de transport públic. A més de la millora del servei, s'ha disminuït el consum de combustible associat.

Tot i aquest esforç, el transport públic encara és el responsable del 25% de les emissions pròpiament de l'Ajuntament, i per tant cal plantejar mesures i accions amb l'objectiu de disminuir la quantitat de CO 2 emès per la flota del transport públic municipal de Sabadell.

Anàlisi energètica de l'enllumenat públic

L'enllumenat públic està format per més de 31.600 punts de llum. És responsable del 22% del consum energètic total de l'Ajuntament, tot i que els darrers anys ha desenvolupat un procés de renovació important. Entre el 2010 i el 2014 s'han aplicat mesures de gestió com ara: ajustos en reguladors de flux que estaven en posició de bypass, tancament d'il·luminació urbana decorativa, canvi de lluminàries antigues per altres de més eficients i la instal·lació d'un sistema de gestió i monitoratge remot amb 98 punts de control.

Gràficament l'evolució del consum elèctric de l'enllumenat públic ha sigut el següent:

Figura 2.C.4. Evolució del consum de l'enllumenat públic entre els anys 2005 i 2013. Font: PAES de Sabadell

A partir de 2010, amb l'aplicació de les primeres mesures d'estalvi en gestió sense cost el consum comença a disminuir. S'aconsegueix una reducció del 12% entre 2010 i 2012. A partir de 2012 l'aplicació de les primeres mesures amb cost per millorar l'enllumenat fa que encara s'aconsegueixi disminuir més el consum, un 9% addicional entre 2012 i 2013.

Atès que les mesures d'estalvi no s'han acabat d'aplicar fins a mitjans de 2014 es preveu que el consum de 2014 haurà disminuït respecte el registrat el 2013, i fins i tot que el de 2015 serà inferior també al de 2014. Un cop comenci el 2016 es preveu que el valor s'estabilitzi sobre els 11.000.000 kWh un consum un 30% menor que el consum que es registrava abans d'aplicar les mesures.

02.000.0004.000.0006.000.0008.000.000

10.000.00012.000.00014.000.00016.000.00018.000.000

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

CONSUM ENLLUMENAT (kWh)

67

Les emissions de CO 2 a Sabadell

La taula i la figura següents recullen i il·lustren les emissions de CO2 emeses pel municipi distribuïdes entre els principals sectors.

Taula 2.C.1 Emissions de CO2 al municipi de Sabadell l'any 2012.

Sector t CO2 % respecte el total

Sector domèstic 185.067 27,96%

Sector terciari (+ edificis municipals) 116.443 17,59%

Sector primari 1.796 0,27%

Sector industrial 42.650 6,44%

Enllumenat públic 4.550 0,69%

Transport 283.991 42,90%

Gestió de residus 24.530 3,71%

Gestió de les aigües residuals 997 0,15%

Construcció i obres públiques 1.932 0,29%

TOTAL 661.956 100,00%

Font: PAES de Sabadell i ICAEN. Dades corresponents a 2012.

27,96%

17,59%

0,27%6,44%0,69%

42,90%

3,71% 0,15% 0,29%Sector domèstic

Sector terciari (+ edificis municipals)

Sector primari

Sector industrial

Enllumenat públic

Transport

Gestió de residus

Gestió de les aigües residuals

Construcció i obres públiques

Figura 2.C.5. Distribució de les emissions de CO2 a Sabadell (2012). Font: PAES de Sabadell i ICAEN. Dades corresponents a 2012.

68

A continuació es recull l'evolució de les emissions de CO2 entre 2005 i 2012.

Taula 2.C.2 Evolució de les emissions de CO2 al municipi de Sabadell entre 2005 i 2012.

Sector Emissions any 2005

[t CO2/any]

Emissions any 2012

[t CO2/any]

Evolució 2005-2012

Sector domèstic 242.763 185.067 -23,8%

Sector terciari (+ edificis municipals) 161.215 116.443 -27,8%

Sector primari 2.073 1.796 -13,3%

Sector industrial 84.790 42.650 -49,7%

Enllumenat públic 7.358 4.550 -38,2%

Transport 333.203 283.991 -14,8%

Gestió de residus 57.467 24.530 -57,3%

Gestió de les aigües residuals 2.237 997 -55,4%

Construcció i obres públiques 2.041 1.932 -5,3%

TOTAL 893.146 661.956 -25,9%

Font: PAES de Sabadell i ICAEN.

Tots els sectors han disminuït les seves emissions, per dues raons: la crisi ha provocat una reducció dels consums energètics, i en segon lloc el mix elèctric espanyol ha variat entre 2005 i 2012, de 0,000481 tCO2/kWh el 2005 fins a 0,000330 tCO2/kWh el 2012. Cal destacar que a Sabadell l'any 2014 no hi havia cap empresa ni cap indústria afectades pel règim del comerç de drets d’emissió a Catalunya.

Veient el pes de cada sector en el balanç global d'emissions i veient l'evolució seguida es conclou que els sectors amb potencial d'estalvi més elevat són el transport, el domèstic i el terciari i finalment l'industrial.

69

D. Anàlisi econòmica

Caracterització del mercat de treball local

A Sabadell hi ha més de 5.000 centres de treball, d'aquests, la major part es concentren en el sector serveis (79% del total) i, en menor proporció, a la indústria (12%) i a la construcció (9%). L’agricultura és, avui en dia, un sector amb un pes poc significatiu, tot i que entre 2008 i 2015 s'ha passat de 2 a 9 centres de treball.

El 2015, més de 59.300 persones treballen a Sabadell, d'aquests, el 79% ho fan com a assalariats i el 21% com a autònoms.

Taula 2.7.1. Centres i llocs de treball per sectors d'activitat a Sabadell període 2008-2015.

Variació 2008/2015

C. de treballAgricultura 2 4 5 5 7 10 9 9 0,2% 350%Indústria 876 767 707 696 638 599 606 615 11,7% -30%Construcció 980 773 669 585 507 456 476 489 9,3% -50%Serveis 4.438 4.244 4.185 4.168 4.052 4.029 4.146 4.155 78,9% -6%Total 6.296 5.788 5.566 5.454 5.204 5.094 5.237 5.268 100,0% -16%

Llocs de treballAgricultura 32 39 39 35 49 48 48 44 0,1% 37,5%Indústria 9.529 8.166 7.791 7.501 6.860 6.474 6.133 6.220 10,5% -34,7%Construcció 7.416 5.795 5.169 4.427 3.776 3.603 3.756 3.947 6,6% -46,8%Serveis 50.533 51.601 52.182 49.744 48.097 47.210 49.044 49.168 82,8% -2,7%Total 67.510 65.601 65.181 61.707 58.782 57.335 58.981 59.379 100,0% -12,0%

2014 2015 %Sector 2008 2009 2010 2011 2012 2013


Tot i la reducció de llocs de treball entre 20008 i 2013, s’evidencia una lleugera recuperació econòmica amb un creixement del nombre total d’empreses.

Durant el primer trimestre de 2015 s'han registrat 400 llocs de treball més que el 2014 . Aquesta tendència positiva és més clara en el sector de la construcció (+9,6% de creixement interanual)i la indústria (+4,4%), mentre que el sector serveis evoluciona de forma més moderada.

Dins del sector serveis, el comerç a l’engròs i en detall són els dos àmbits que donen feina a una quantitat més elevada de persones (12.700), tal com s'indica la figura 2.D.1 i a la taula 2.D.2.

70

Figura 2.D.1. Distribució dels llocs de treball per principals branques d'activitat. Març 2015

’Font: Observatori de l’Economia local. Primer Trimestre de 2015.

La Taula 2.D.2 recull les xifres de llocs de treball per tipus d'activitat i denota que, en el sector industrial, les indústries manufactureres ocupen a més de 6.000 persones.

Pel que fa a les activitats sanitàries i de serveis socials , aquestes ofereixen més de 6.000 llocs de treball al municipi.

Les activitats financeres i les assegurances, ocupen a uns 5.900 treballadors. Per últim, les activitats administratives i auxiliars, hostaleria o la construcció varien entre 4.500 i 3.900 persones ocupades.

Taula 2.D.2. Llocs de treball per branques d'activitat,

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball

En relació al PIB del municipi segregat per sectors, s'observa la tendència a la baixa del pes del sector industrial i la pujada del sector serveis al llarg dels últims 25 anys.

71

Taula 2.D.3. Evolució del PIB (%) de Sabadell per sector econòmic entre 1991 i 2010.

PIB (%) 1991 1996 2001 2006 2008 2010

Agricultura 0,22 0,15 0,00 0,00 0,00 0,00

Indústria 29,95 27,00 18,60 12,60 11,20 10,60

Construcció 10,42 7,53 8,10 12,20 11,50 11,40

Serveis 59,41 65,32 73,30 75,20 77,30 78,00

Font: Idescat.

Polígons d’activitat econòmica

Com s'observa a la Figura 2.D.2., Sabadell compta amb 7 polígons industrials, 5 situats a la zona sud del municipi amb una bona connectivitat, i la resta al voltant del riu Ripoll.

El total de superfície industrial en polígons és de 485 ha distribuïdes en 1.440 parcel·les, no totes elles ocupades, sobretot al nou Parc Empresarial de Sabadell que és el més recent i té un caràcter més comercial. En aquest polígon, s'hi han ubicat fins al moment diversos centres comercials i grans superfícies, alguns d'ells del sector de la restauració. Aquests establiments segueixen la tendència de terciarització global que ha experimentat el municipi els darrers anys; i que ja es desprenia de l'anàlisi dels llocs de treball i del PIB per sectors.

Aquest Polígons d'Activitat Econòmica (PAE) ocupen a més de 12.500 persones.

Taula 2.D.4 Polígons d'Activitat Econòmic a Sabadell

Polígon TreballadorsTipologia

Aprobació

Pla Parcial

Hectàrees

totals

m2 per

activitats

Núm.

Parcel·les

Activitats

econòmiques

Riu Ripoll 501 1970 85 410.505 117 48

Can Feu 2.490 1970 49 244.344 315 245

Gràcia Nord 2.158 1950 41 211.584 350 294

Gràcia Sud 2.921 1950 49 291.691 343 248

Sud-Oest 1.780 1967 35 214.578 169 102

Can Roqueta 2.708 1988 72 528.971 97 171

Sabadell Parc Empresarial - 1993 154 506.264 49 -

Total 12.558 485 2.407.937 1.440 1.108

Ind

ust

ria

l, T

erc

iari

i

Mix

t

Font: www.copevo.cat

En aquests 7 PAE hi ha ubicades més de 1.100 empreses i hi destaquen dos sectors: la indústria i el comerç. Les activitats que s'hi desenvolupen són: distribució de comerç, indústria manufacturera, indústria tèxtil, indústria metal·lúrgica, i serveis a l’empresa.

El perfil d’empresa de Sabadell és el d’una PIME (micro-petita), del sector industrial, en nau de lloguer i de dimensió no més gran de 500m2. El 80% d’empreses instal·lades han estat creades a la ciutat i ocupen un percentatge elevat de residents a Sabadell (75%).

72

Establiments i eixos comercials

La majoria d'activitats del sector terciari. es concentren al barri Centre. Tal com mostra la Taula 2.D.5, el districte que concentra la major part dels establiments és el Districte 1, el Sector Centre (28,74%). Coincideix amb el sector que concentra major percentatge de població, amb un 14,8% de la població sabadellenca. El segueix el Districte 2, on destaca el Sector Creu Alta (12,32%); en tercer lloc hi ha el Districte 5, on destaca el Sector Gràcia (9,12%) i en quart lloc el Districte 3, encapçalat pel Sector Ca n'Oriach (7,73%). Els sectors amb major concentració d'establiments compten amb una connexió bona o mitjana de transport públic, a excepció del Sector Gràcia, un dels sectors més desconnectats, tal com apuntava el punt 2.4 Anàlisi física del present document, en el subapartat de Mobilitat interna i externa a Sabadell.

Taula 2.D.5. Distribució territorial d'establiments per districte i sector l'any 2012.

Districte Sector Distribució d'establiments (%)

1 Centre 28,74% Sant Oleguer 8,45%

2 Can Puiggener 1,60% Creu Alta 12,32% Togores 0,09%

3 Ca N'Oriac 7,73% Nord 3,28% Sant Julià 0,17%

4 Berardo 1,26% Can Rull 4,92% Concòrdia 4,71%

5 Can Feu 4,16% Gràcia 9,12% Oest 0,03%

6 Creu de Barberà 7,10% Sant Pau 0,41% Sud 2,41%

7 Est 0,06% La Serra 3,43%


A part del centre, on hi ha una zona de vianants extensa, hi ha altres eixos comercials distribuïts per la ciutat, que discorren sobretot al llarg de 6 km de nord a sud per diferents districtes de la ciutat (vegeu figura 2.D.3).

Entre aquests altres eixos destaquen l’Avinguda de Matadepera, l'Avinguda de la Concòrdia, l'Eix Macià, Can Rull – Merinals, la Zona de la Creu Alta, la Via Massagué, l'Avinguda de Barberà, el Carrer de Sol i Padrís i finalment la Carretera de Barcelona.

73

Figura 2.D.3. Principals àrees comercials de Sabadell


74

Estructura empresarial i tipologia de contractes

L’estructura empresarial es troba força atomitzada. El 65% de les empreses són PIMES; amb un 25% de microempreses (10 treballadors o menys), un 23% petites empreses (fins a 50 treballadors) i el 17% restant són empreses mitjanes (entre 50 i 250 treballadors). El 35% restant són grans empreses.

En general, per totes les tipologies d'empresa l'evolució de l'ocupació ha sigut negativa, des del començament de la crisi (2007-2008), fins a l'actualitat. A excepció de les empreses de més de 500 treballadors, que han incrementat el nombre d'assalariats al voltant del 34% entre el 2008 i 2012.

Taula 2.D.6. Llocs de treball segons la mida del centre de treball. 1999-2012. Llocs de treball assalariat segons la grandària del centre de treball. Absoluts. 1999-2012

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 variacióAssalariats Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des Des 2012/19991 a 5 9.521 9.585 9.582 9.674 9.800 10.097 10.202 10.306 10.058 9.306 8.755 8.446 8.347 7.973 17% -16%6 a 10 5.385 5.820 5.967 5.780 5.302 5.317 6.075 5.624 6.069 5.432 4.453 4.365 4.228 3.868 8% -28%11 a 25 8.985 9.190 8.981 8.752 8.956 8.986 9.249 9.582 8.988 8.050 7.357 7.078 6.605 6.292 14% -30%26 a 30 2.164 2.022 2.193 2.505 2.309 1.954 1.798 2.370 2.228 1.570 1.781 1.486 1.457 1.109 2% -49%31 a 50 5.511 6.145 6.331 5.751 6.122 6.096 6.483 5.608 5.447 5.246 3.930 4.413 3.961 3.483 7% -37%51 a 100 5.034 4.668 4.518 4.432 4.201 4.556 4.451 5.509 5.671 4.746 3.998 3.779 3.370 3.185 7% -37%101 a 250 4.081 4.737 5.207 5.336 5.581 4.482 4.732 5.044 4.983 4.620 4.836 4.187 4.515 4.432 10% 9%251 a 500 2.724 2.420 2.480 2.081 2.147 3.201 3.038 2.518 3.488 3.205 3.970 2.363 2.235 2.279 5% -16%501 a 750 532 1.060 1.118 1.151 1.949 736 541 1.132 0 626 0 1.101 588 578 1% 9%751 a 1.000 831 825 760 786 0 841 1.645 1.663 1.849 885 833 859 814 853 2% 3%1.001 a 2.000 1.065 1.109 1.100 1.103 1.153 1.237 1.362 3.171 3.041 2.578 5.510 3.972 3.033 2.970 6% 179%2.001 a 3.000 2.279 2.297 2.249 2.464 2.511 2.565 2.629 2.830 0 0 0 0 2.752 2.553 5% 12%3.001 a 5.000 3.054 3.110 3.240 3.236 3.492 3.921 3.908 4.005 7.073 7.232 7.077 10.211 7.042 6.904 15% 126%Total 51.166 52.988 53.726 53.051 53.523 53.989 56.113 59.362 58.895 53.496 52.500 52.260 48.947 46.479 100% -9%

%

Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació. Observatori del Treball.

Pel que fa a la contractació la precarietat és rellevant. Al voltant del 61% dels contractes tenen una durada inferior a 6 mesos , i en els darrers anys s'ha experimentat una disminució de la proporció de contractes indefinits versus temporals. Si bé, entre 2014 i 2015, el nombre total de contractes ha incrementat un 33%.

Taula 2.D.7. Contractació per durada. Dades 1r trimestre 2014 - 1r trimestre 2015.

Font: Diputació de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic. Programa Hermes.

75

Atur

Després del fort increment durant els primers anys de la crisi, la taxa d'atur registrada els dos darrers anys mostra una tendència lleugerament decreixent, tal com il·lustra la figura 2.D.5. passant d'una taxa mitjana del 18,6% durant el 2013 a una taxa del 16.89% el primer trimestre del 2015. Aquesta reducció és signe d'una certa recuperació econòmica a nivell municipal i de país.

En l'evolució de la taxa es detecta una certa estacionalitat dels mesos de juliol a octubre a causa de l'augment de la demanda del sector serveis a l'estiu i per festes de Nadal.

Figura 2.D.5. Evolució mensual de la taxa d'atur. Gener 2013 - març 2015 Font:.Observatori de l’Economia local. Primer Trimestre de 2015.

La taxa d'atur de Sabadell és major que la corresponent al Vallès Occidental, a la província de Barcelona i a la de Catalunya (figura 2.D.8), tot i que la tendència és la mateixa.2015

Figura 2.D.6. Comparació de la taxa d'atur, Font: Informe de Tendència Social 2on semestre 2014. Ajuntament de Sabadell

76

Tal com recull la Taula 2.D.9, hi ha una certa feminització de la taxa d’atur , essent especialment delicat el grup de dones majors a 44 anys aturades.

Taula 2.D.9. Atur registrat per sexe i edat. Març 2014 - març 2015.

Homes Dones Total

Edat 2014 % 2015 % 2014 % 2015 % 2014 % 2015 %

<25 688 6,9 623 7,1 627 6,4 543 5,9 1.315 6,6 1.166 6,525-44 4.610 46,3 3.843 43,9 4.263 43,4 3.818 41,4 8.873 44,9 7.661 42,6>44 4.665 46,8 4.297 49,0 4.927 50,2 4.859 52,7 9.592 48,5 9.156 50,9Total 9.963 8.763 9.817 9.220 19.780 17.983 Font: Diputació de Barcelona. Àrea de Desenvolupament Econòmic. Programa Hermes.

2014

3%

23%

24%

3%

22%

25% H <25

H 25-44

H >44

D <25

D 25-44

D >44

2015

4%

21%

24%

3%

21%

27% H <25

H 25-44

H >44

D <25

D 25-44

D >44

Figura 2.D.7 Percentatge d'aturats segons sexe i franja d'edat per al total d'aturats (2014 i 2015).

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Diputació de Barcelona (Programa Hermes).

77

Pel que fa a l'atur juvenil, si bé presenta taxes inferiors a la mitjana catalana, és un col·lectiu que requerirà de polítiques d'activació específics, així com també els aturats de llarga durada amb baixa qualificació, que representen un 14% del total dels aturats.

Taula 2.D.10. Persones aturades estrangeres per edat i sexe. Març 2014 - març 2015.


El 14,8% dels aturats locals són estrangers .

El sector que ha registrat una recuperació més evident entre 2014 i 2015 ha estat el de la construcció, amb un descens del 18,78% de la taxa d'atur, la indústria i el sector serveis també registren millores de comportament, mentre que l'agricultura continua augmentant el nombre d'aturats.

Taula 2.D.11. Atur per sector d'activitat. Març 2014 - març 2015.


Per barris i districtes, la major concentració de persones en situació d'atur, en termes absoluts, es focalitza a la zona sud de Sabadell, principalment a la Creu de Barberà , seguit de la zona nord a Sant Julià i Ca n’Oriach i en tercer lloc als sector Concòrdia, Rull i Berard .

78

Taula 2.D.12. Persones aturades per codi postal. Març 2014 - març 2015.

. Font: Generalitat de Catalunya. Departament d'Empresa i Ocupació.

79

Factors de competitivitat local

Sabadell, per la ubicació, per les característiques, per la seva tradició i visió empresarial compta amb factors rellevants que el posicionen favorablement dins l'escala de la competitivitat a nivell català. Tal com s'apuntarà més endavant a l’Apartat G Anàlisi del context territorial, Sabadell disposa d'una sèrie de punts forts per afavorir la reactivació econòmica i la reindustrialització del municipi. Entre aquests punts forts en destaquen:

• Teixit industrial i tradició empresarial . Actualment Sabadell compta amb:

- Empreses catalanes tractores de sectors com: tèxtil, construcció, indústria, energia i banca. Empreses amb una llarga tradició i rellevància tant a nivell nacional com internacional com Gas Natural o Banc Sabadell.

- Presència de gremis reconeguts, com el Gremi de Fabricants de Sabadell que agrupa empreses tèxtils, a través de la Federación de la Industria Textil Lanera (FITEXLAN).De més recent creació destaca CENTREM, l'Associació patronal d'empreses del sector metal·lúrgic.

• Presència d’institucions i organitzacions de referència amb un gran impacte econòmic i de projecció tant en l’àmbit català com, en algun cas, internacional: Cambra de comerç de Sabadell, Club Natació Sabadell, Associació Àmbit B-30, Consorci Sanitari del Parc Taulí, Zona Logística de Can Ravella, etc.

• Creixent diversificació de negocis i microempreses de creació recent.

• Elevat potencial de transferència tecnològica. Com ja s’ha fet esment, Sabadell participa en diversos clústers, el més rellevant dels quals és el de l'àmbit de la B-30 (vegeu apartat 2.3).

Figura 2.D.8. Localització de les indústries amb elevat valor afegit a l’àrea d’influència de la B-30. Font: http://www.b30i.cat/B30/p/documents_cat.asp

80

• Presència de centres universitaris i de centres d'educació internacionals . Universitat Autònoma de Barcelona (Escola d'Enginyeria, Facultat d'Economia i Empresa al Campus Sabadell), ESDI-Escola Superior de Disseny, Institut Universitari Fundació Parc Taulí. L'Alliance Française (escola de francès i centre cultural) té una seu a Sabadell.

• Presència d’empreses d’alt contingut tecnològic , com ara Rusan Construcción y Maquinaria SL i Dosimaq Dosificadores y Maquinaria S.L. que formen part del Clúster Packaging d'Alimentació de Catalunya; o Bolsaplast S.L.i Better Care S.L. presents al Biocat, el bioclúster de Catalunya.

• Proximitat als agents clau en innovació i recerca que presenten un potencial de creixement i dinamitzadors tant a nivell local com internacional:

- Local: Parc Taulí, universitats, Cambra de Comerç Col·legi Oficial d’Agents Comercials de Sabadell i Demarcació (COAC)

- Internacional: Pol del Sincrotró Alba i de les Tecnologies Avançades (Cerdanyola, Sant Cugat), CIM del Vallès (Santa Perpètua de Mogoda), Consorci Sanitari de Terrassa, Centre Tecnològic LEITAT, ASCAMM, Parc de la creativitat ESADE CREAPOLIS (Sant Cugat) entre d’altres.

• Infraestructures de transport i servei que articulen el municipi amb la resta de Catalunya i Europa o el món:

- Aeroport de Sabadell .

- Autovia B-30 : calçades laterals de la autopista AP-7 entre Barberà del Vallès i Rubí.

- Perllongament de la línia dels FGC a Sabadell, projecte en curs que augmentarà la cobertura de transport públic a la ciutat.

Sabadell gen-abr 15 2014 % 2014/2013Passatgers 1.008 2.686 -10,3%Operacions 8.585 27.060 -2,4%

81

E. Anàlisi demogràfica

Evolució de la població

La població de Sabadell l'any 2014 era de 207.444 habitants.

El municipi ha viscut diverses onades migratòries.

La darrera va començar a principis de la dècada del 2000 fins el 2009, a causa de l'arribada de població de fora de l'Estat. L'any 2009 un 13,70% de la població de Sabadell provenia de fora de l'estat espanyol. . Els últims anys d'aquesta onada, a partir del 2005, la taxa de creixement anual mitjà ha estat de pràcticament l'1%.

A partir del 2010 Sabadell experimenta, com molts d'altres municipis catalans, una estabilització i fins i tot una certa pèrdua de població, del 0,12% anual entre 2012 i 2014.

170.000

175.000

180.000

185.000

190.000

195.000

200.000

205.000

210.000

215.000

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

Evolució de la població (1983-2014)

Figura 2.E.1. Evolució de la població municipal al període 1983-2014

Font: Ajuntament de Sabadell. Gestió de la Informació.

Una de les principals causes d'aquest estancament ha estat la crisi econòmica.

El 2014 el nombre d'estrangers a Sabadell representava un 11,07% de la població (24.089 persones) mentre que el 2015 representava un 10,3% (21.403 persones). A nivell comarcal, el Vallès Occidental comptava amb un 10,28% de població estrangera.

En el període 2000-2014 el creixement ha estat de prop del 13%. En canvi, a nivell comarcal la població ha crescut un 25%, per sobre de la mitjana de Catalunya (20%) o de la província de Barcelona (17%).

Aquesta autocontenció del creixement de la població sabadellenca ha contribuït també a un cert control dels paràmetres de desocupació.

82

Composició de la població

La composició de la població segons rangs d'edat és la següent: un 16% de la població és menor de 14 anys, un 10% té entre 15 i 24 anys, un 38%, entre 25 i 49 anys, un 18% entre 50 i 64 anys i un 18% són majors de 65 anys.

Figura 2.E.3. Piràmide d'edats de Sabadell (2015)

Font: Ajuntament de Sabadell. Gestió de la informació. Dades a 1 de gener de 2015.

83

El pes de la població major de 65 anys és del 18%, valor més elevat que al Vallès Occidental que és d'un 15,3%. Es tracta d'un valor rellevant a causa de la quantitat de serveis associats que pot representar.

Els sectors més joves són els de Sant Julià i Can Puiggener, mentre que la Creu Alta destaca entre els més envellits, juntament amb altres sectors molt menys poblats on aquest grup té una especial rellevància, com el d’Est, Sant Pau i Togores.

A nivell territorial, destaca una forta contracció de la franja d’edats de 15 a 34 anys, que contrasta amb l’increment de la resta de franges d’edat, amb un progressiu envelliment de la població.

Taula 2.E.1. Estructura de la població per edat segons districte i sector sabadellenc (2015). 02.04 Estructura d'edatsDistrictes i sectors. 2015Districte/ EdatSector 0-14 15-24 25-49 50-64 65 i més % < 15 % < 65 Total

Districte 1 8.458 4.966 19.384 10.016 9.996 16% 19% 52.820

Centre 5.274 3.132 11.824 6.269 5.896 16% 18% 32.395Sant Oleguer 3.184 1.834 7.560 3.747 4.100 16% 20% 20.425Districte 2 3.751 2.377 8.606 4.669 4.878 15% 20% 24.281

Can Puiggener 1.334 708 2.392 958 904 21% 14% 6.296Creu Alta 2.412 1.667 6.206 3.705 3.965 13% 22% 17.955Togores 5 2 8 6 9 17% 30% 30Dis tricte 3 5.319 3.585 12.849 6.407 6.586 15% 19% 34.746

Ca N'Oriac 2.786 1.999 6.808 3.608 3.854 15% 20% 19.055Nord 2.070 1.454 4.963 2.615 2.633 15% 19% 13.735Sant Julià 463 132 1.078 184 99 24% 5% 1.956Dis tricte 4 6.700 3.539 15.120 6.852 6.339 17% 16% 38.550

Berard 2.427 604 4.415 946 572 27% 6% 8.964Can Rull 2.676 1.605 6.441 2.981 3.150 16% 19% 16.853Concòrdia 1.597 1.330 4.264 2.925 2.617 13% 21% 12.733Districte 5 3.370 1.771 7.828 3.363 3.219 17% 16% 19.551

Can Feu 1.536 883 3.676 1.714 1.834 16% 19% 9.643Gràcia 1.828 886 4.141 1.635 1.374 19% 14% 9.864Oest 6 2 11 14 11 14% 25% 44Districte 6 4.539 2.814 11.091 4.995 5.730 16% 20% 29.169

Creu Barberà 2.999 1.862 7.606 3.430 3.893 15% 20% 19.790Sant Pau 0 0 3 2 6 0% 55% 11Sud 1.540 952 3.482 1.563 1.831 16% 20% 9.368Districte 7 1.691 934 3.499 1.338 1.246 19% 14% 8.708

Est 2 1 6 5 12 8% 46% 26Serra 1.689 933 3.493 1.333 1.234 19% 14% 8.682Total 33.828 19.986 78.377 37.640 37.994 16% 18% 207.825 Font:Ajuntament de Sabadell.

84

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

Dis

tric

te 1

Ce

ntr

e

Sa

nt

Ole

gu

er

Dis

tric

te 2

Ca

n P

uig

ge

ne

r

Cre

u A

lta

To

go

res

Dis

tric

te 3

Ca

N'O

ria

c

No

rd

Sa

nt

Juli

à

Dis

tric

te 4

Be

rard

Ca

n R

ull

Co

nc

òrd

ia

Dis

tric

te 5

Ca

n F

eu

Grà

cia

Oe

st

Dis

tric

te 6

Cre

u B

arb

erà

Sa

nt

Pa

u

Su

d

Dis

tric

te 7 Est

Se

rra

Estructura per edats i sectors (2015)

0-14 15-24 25-49 50-64 65 i més

Figura 2.E.4. Estructura d'edats per sector a Sabadell. 2015

Font: Ajuntament de Sabadell.

85

Densitat de població

El districte 1 és la zona més poblada de Sabadell. Hi viu la quarta part de la població censada (més de 52.400 persones) i és la zona amb més densitat (13.000 hab/km2), superant àmpliament la resta de districtes.

El centre compta amb major presència de població autòctona, a diferència d’altres districtes, on el percentatge de persones procedents d’altres països pot arribar a ser del 19%, com és el cas del districte 6, als sectors de Sud i Creu de Barberà o, en menor grau al districte 5, als sectors de Can Feu i Gràcia, com recull la figura 2.E.5.

La resta de districtes amb menor superfície, ubicats a l’oest i sud de la població també tenen menor densitat.

Taula 2.E.2. Distribució de la població per districtes.

Estranger Superfície Densitat 1/1/2012 1/1/2013 1/1/2014 % Absolut % ∆∆∆∆ absolut ∆∆∆∆ relatiu % km2 Hab/km 2

1 52.172 52.419 52.623 25% 3.927 7% 204 0,39 4,07 12.9292 24.601 24.469 24.333 12% 3.548 15% -136 -0,56 7,66 3.1773 35.096 34.857 34.616 17% 3.884 11% -241 -0,69 7,22 4.7944 38.629 38.457 38.458 19% 3.904 10% 1 0,00 3,87 9.9375 19.171 19.294 19.411 9% 2.008 10% 117 0,61 4,67 4.1576 29.924 29.521 29.370 14% 5.460 19% -151 -0,51 3,87 7.5897 8.580 8.730 8.729 4% 1.358 16% -1 -0,01 6,47 1.349

Total 208.173 207.747 207.540 100% 24.089 12% -207 -0,10 37,83 5.486

Població VariacióDistricte


52

.62

3

24

.33

3

34

.61

6

38

.45

8

19

.41

1

29

.37

0

8.7

29

3.9

27

3.5

48

3.8

84

3.9

04

2.0

08

5.4

60

1.3

58

12.929

3.177

4.794

9.937

4.157

7.589

1.349

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

1 2 3 4 5 6 7

Població Estranger Densitat

Figura 2.E.5. Distribució i densitat de població per districtes. 2013.

Font. 'Ajuntament de Sabadell i Idescat.

86

Dinàmiques demogràfiques

Moviment natural de la població

Durant el 2014, la dinàmica natural de la població ha suposat un creixement natural de 386 persones. Destaca el districte 4, en què el nombre de naixements ha superat àmpliament el de defuncions (Taula 2.E.3).

Taula 2.E.3. Naixements i defuncions a Sabadell durant el 2014.

Districte Naixements Defuncions Balanç Naix/def.1 479 505 -262 221 207 143 312 279 334 414 230 1845 217 153 646 308 246 627 123 68 55

Total 2.074 1.688 386 Font: Ajuntament de Sabadell i de l'Idescat.

47

9

22

1

31

2

41

4

21

7

30

8

12

3

50

5

20

7

27

9

23

0

15

3

24

6

68

-26

14

33

184

6462 55

-50

0

50

100

150

200

0

100

200

300

400

500

600

1 2 3 4 5 6 7

Moviment natural de la població de Sabadell (2014)

Neixen Moren Balanç

Figura 2.E.6. Moviment natural de la població de Sabadell. 2014.

Font:Ajuntament de Sabadell. Gestió de la Informació

87

Mobilitat interna

Els districtes amb major mobilitat interna són l’1, a la zona centre i Sant Oleguer, que han perdut gairebé 150 habitants, el districte 6, que ha guanyat més de 70 habitants i el districte 4, que n'ha guanyat 47.

Taula 2.E.4. Mobilitat interna registrada durant el 2014 a Sabadell.

Districte Saldo 1 -1492 03 194 475 -166 777 22

Total 0 Font: Ajuntament de Sabadell. Gestió de la Informació.

Moviments migratoris

L'evolució del saldo migratori entre 2005 i 2014 ha estat desigual. Entre 2005 i 2010 la tendència ha estat de reducció, amb la crisi econòmica com a causa principal. Entre 2010 i 2013 s'estabilitza el saldo migratori el 2014 la tendència vira cap a un saldo positiu. La majoria dels moviments s'esdevenen entre altres municipis de la comarca, sobretot a les proximitats de Sabadell: Terrassa, Barberà, Castellar i Sant Quirze del Vallès. El Barcelonès i altres punts de la península espanyola,la UE i Amèrica són destins i procedències habituals.

Figura 2.E.8. Saldo migratoris a Sabadell 2005 - 2014.

Font: INE.

88

F. Anàlisi social

Nivell educatiu de la població i taxa d'abandonament escolar

Taula 2.F.1. Nivell d'instrucció de Sabadell per rang d'edat i sexe. 2001.

Font: Idescat i INE.

89

La següent figura mostra com més del 82% de la població major de 10 anys a Sabadell té, com a mínim, estudis de primer grau, i que únicament un 17,5 % no té estudis (incloent dins aquest percentatge la població que no sap llegir ni escriure).

No sap llegir o

escriure; 1,6%

Sense estudis;

9,5%

Primer grau; 22,3%

ESO,EGB o Batx.

Elemental; 28,8%

FP grau mitjà; 6,2%

FP grau superior;

5,4%

Batxillerat superior;

11,5%

Diplomatura; 6,6%

Llicenciatura i

doctorat; 8,1%

Figura 2.F.1. Nivell educatiu de la població entre 20 i 64 anys a Sabadell (2014)

Font: Idescat

Un 59,3% de la població entre 25 i 64 anys tenen estudis secundaris obligatoris o menys (43% al conjunt de Catalunya). És destacable el fet que el 33,4% tenen estudis primaris o menys, una proporció és sensiblement superior a la mitjana catalana que és del 14,1%.

La correlació entre la ocupació i el nivell d’instrucció és alt. Millorar la formació és un element clau,també, per a la recuperació econòmica.

La taxa d'abandonament escolar actual a Sabadell es troba al voltant del 25%.

Els districtes 5 i 6 concentren la major part dels casos, arribant a taxes del 50%.

Els valors municipals són similars a la mitjana catalana però més del doble que la mitjana europea (12%). El govern de la ciutat ha proposat un Pla per rebaixar aquesta xifra fins al 15% i apropar la taxa d'abandonament escolar del municipi a la mitjana europea.

90

Població universitària

Un 14,7% de la població entre 25 i 64 anys té estudis de tercer grau, per sota la mitjana catalana que és d’un 25,6%. La Universitat Autònoma de Barcelona és la universitat de referència a Sabadell, tant per proximitat com també pel fet que hi ha el Campus Sabadell dins del municipi.

Durant el curs 2013-2014 es van matricular al Campus Sabadell 1.860 alumnes, dels quals entre el 10 i el 30% segons l'estudi impartit, eren del municipi. Un dels objectius a assolir és incrementar la quantitat d'alumnes universitaris, arribant als 3.000 l'any 2020.

Taula 2.F.2. Centres universitaris i alumnat a les escoles universitàries de Sabadell.

Estudis universitaris Alumnes % total ResidentsCorporació sanitària Parc Taulí 185 9,9%Facultat d'Economia i Empresa 859 46,2% 17,0%Escola d'Enginyeria 330 17,7% 10,3%ESDi 486 26,1% 31,7%Total 1.860

Font: http://www.sabadell.cat/ca/?option=com_content&view=article&id=21117

L’oferta de formació professional de Grau Superior la completa l’Escola de Formació Professional Avançada, l’EFPA. El curs 2015-2016 inicia la seva activitat amb 8 cicles formatius de les branques: tèxtil, confecció i pell, informàtica i telecomunicacions, comerç i màrqueting i administració i gestió, demandades pel món empresarial local i global i gran potencial d'ocupació.

Figura 2.F.2. Estudiants accedint a la Universitat Autònoma de Barcelona


91

Factors socio-demogràfics

Es recullen a continuació els indicadors socio-demogràfics del municipi.

Taula 2.F.3. Indicadors socio-demogràfics a Sabadell. 2015

Indicadors a 1/01/2015 Homes Dones Total

Índex d'envelliment 90,74 135,37 112,32

Índex de sobreenvelliment 11,81 17,84 15,32

Índex de dependència juvenil 25,78 23,97 24,87

Índex de dependència senil 23,39 32,45 27,94

Índex de dependència global 49,17 56,43 52,81

Índex de recanvi de la població d'edats actives 98,25 118,99 108,36

Índex d'estructura de la població en edats actives 106,64 111,63 109,11

Relació nens per dones en edat fèrtil 35,88 33,57 69,45

Edat mitjana 39,73 42,77 41,29

Edat mitjana de la població de 0 a 14 6,93 6,95 6,94

Edat mitjana de la població de 15 a 64 39,98 40,44 40,21

Edat mitjana de la població de 65 i més 11,81 17,84 15,32

Relació de masculinitat 94,79

Índex d'envelliment (Pob 65 i +/Pob 0-14)*100

Índex de sobreenvelliment (Pob 85 i +/Pob 65 i +)*100

Índex de dependència juvenil (Pob 0-14/Pob 15-64)*100

Índex de dependència senil (Pob 65 i +/Pob 15-64)*100

Índex de dependència global (((Pob 65 i +)+(Pob 0-14))/Pob 15-64)*100

Índex de recanvi de la població d'edats actives (Pob 60-64/Pob 15-19)*100

Índex d'estructura de la població en edats actives (Pob 40-64/Pob 15-39)*100

Relació nens per dones en edat fèrtil (Pob 0-14/Pob fem 15-49)*100

Relació de masculinitat (Homes/Dones)*100

Font: Ajuntament de Sabadell. Gestió de la Informació. 2015.

Sabadell té uns índex d’envelliment (112,32) i sobreenvelliment (15,32) alts, similars a la mitjana catalana (113). Les dones són el grup menys nombrós de població infantil i en canvi el grup superior a les franges d’edat alta.

92

Diversitat d'orígens

Entre la població emigrada que viu al municipi, les persones provinents de Marroc són la comunitat que predomina, amb 4.500 persones censades. Aquesta població s'ha mantingut estable durant els darrers 2 anys. Els col·lectius amb més nombre de persones són, a continuació, els originaris de Bolívia i Romania, amb més de 2.500 i 1.700 persones, respectivament. A nivell global, el emigrants provinents del continent americà -bàsicament d'Amèrica del Sud- representen el grup majoritari, amb més de 7.000 persones, un 40% del total d'emigrants a Sabadell.

4.4

98

2.5

31

1.7

44

1.2

46

1.2

31

66

4

61

3

55

2

50

6

49

2

49

2

43

4

41

2

38

9

38

2

38

1

36

7

29

6

28

5

28

0

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

Països d'origen de la població estrangera (2015)

Figura 2.F.3. Països d'origen de la població estrangera a Sabadell l'any 2015 Font: Ajuntament de

Sabadell. Gestió de la Informació

Figures 2.F.4. i 2.F.5 Nivell de formació de la població estrangera a Sabadell. 2010 i 2015. Font:Ajuntament de Sabadell

No sap

llegir

1%

Sense

estudis

26%

Primària

no acab.

25%

Est.Primari

s

22%

FP 1

2%

FP 2

2%

Títol mig

13%

Univ.Tècnic

3%Llicenciat

6%

Superior

no univ.

0,04%

BUP, COU O

SUPERIOR

24,04%

Graduat escolar

o equivalent

27,46%

Inferior a EGB

48,11%

Ni llegeix ni

escriu

0,40%2010 2015

93

Atenció social

Les dades recollides pels Serveis Socials de Sabadell mostren com el 2014, tot i la lleu recuperació econòmica a nivell estatal, a nivell municipal s'han mantingut les problemàtiques econòmiques i la vulnerabilitat de la població. Durant el 2014 s'han atès 16.000 persones, el 8% de la població local . Aquesta xifra es manté constant des del 2012, i ha crescut als barris de Can Puiggener, Merinals i als CAPs de la zona IV.

Taula 2.F.4. Indicadors de tendència social. Font: Informe de Tendència Social. 2n semestre 2014.

El 85% de casos atesos des de Serveis Socials, els usuaris presentaven dificultats relacionades amb l’habitatge o l’alimentació . A més. s'han detectat casos de pobresa infantil .

Per pal·liar les necessitats econòmiques, a Sabadell, anualment, més de 2.800 persones reben la Renda Mínima d’Inserció (RMI). L'any 2014 aquesta xifra fa augmentar un 26% respecte el 2013. Per contra, el nombre d'usuaris actius del Programa d’Atenció Domiciliària (PAD) o del Programa d’Atenció a les persones en situació de Dependència (PIA) ha experimentat un lleuger descens. Les problemàtiques derivades de la dependència de les persones representen el 6,1% de les consultes.

A continuació es mostra la població atesa pels Serveis Socials a Sabadell durant els anys 2013 i 2014.

El sectors de Can Puiggener, La Serra, Merinals i Sud registren els majors índex de persones ateses per cada 1.000 habitants. En general, el nombre de persones ateses ha crescut a la majoria del municipi.

Més del 22% de la població atesa és d’origen estranger. El percentatge és més elevat a Can Puiggener amb un 33%, la Creu de Barberà on és del 30% i Gràcia amb un 26%.

Els ajuts econòmics atorgats a la població sabadellenca l'any 2014 han suposat una despesa un9,6% més alta que el 2013., tal com recull la Taula 2.F.6. De mitjana, el 66% de la despesa en prestacions s’ha destinat a elements relacionats amb l’habitatge i l’allotjament (subministraments, quotes, habitacions o pensions).

1r sem 2n sem. 1r sem 2n sem.Expedients RMI vigents 726 819 919 1.005 22,7% Beneficiaris RMI 2.018 2.294 2.610 2.892 26,1% Usuaris actius PAD 5.026 5.000 4.950 4.901 -2,0% Persones amb acord PIA 5.256 5.114 5.203 4.968 -2,9%

Atesos S.Socials 10.953 9.604 10.923 9.579 -0,3% Prestacions 2.653 2.223 3.223 2.366 6,4%Famílies ateses rebost 2.956 3.227 3.418 3.225 -0,1%

RMI: Renda Mínima d'Inserció PAD: Programa d'Atenció Domiciliària

Indicadors de tendència social

2014 2013

PIA: Programa d'Atenció a les Persones en situació de Dependència

94

Taula 2.F.5. Població atesa pels Serveis Social a Sabadell.

Font: Informe de Tendència Social. 2n semestre 2014.

Taula 2.F.6. Resum de despesa per a prestacions de Serveis Socials.

Indicadors 2013 2014 VariacióDespesa en prestacions 600.566,4 € 658.104,6 € 9,6%Prestacions 4.876 5.589 14,6%Despesa/1000 hab 2.884,2 € 3.166,4 € 9,8%Famílies ateses al Rebost 3.857 4.157 7,8%Lots lliurats 63.461 67.356 6,1%

Font: Informe de Tendència Social. 2n semestre 2014.

El 2014, el nombre de famílies ateses al rebost solidari també ha incrementat respecte el 2013.. Destaca un major increment a Can Puiggener i Creu de Barberà (16% en ambdós casos) i Gràcia (15%), mentre que Nord i Creu Alta es redueixen en un 6 i 7% respectivament.

Veient l'evolució de les persones ateses pels serveis socials es pot afirmar que la crisi ha afectat tots els barris i la cohesió social s'ha vist afectada; tot i que hi ha hagut una polarització espaial i els sectors més vulnerables han estat també els que han patit més els efectes negatius, tal com s'exposarà al proper punt Vulnerabilitat per barris.

Malgrat que les ajudes proporcionades per la Generalitat de Catalunya en àmbits socials i educació han disminuït substancialment els darrers anys, l'Ajuntament de Sabadell ha assumit aquestes despeses i la ciutadania no ha patit les conseqüències de la davallada d'ajudes rebudes per les administracions superiors.

Davant d'aquesta situació, cal trobar vies de finançament que permetin continuar oferint polítiques que lluitin contra les desigualtats i al mateix temps no disminuir la capacitat municipal d’invertir en projectes per a millorar l'emprenedoria i la reactivació econòmica.

95

Vulnerabilitat per barris

S'ordenen els barris de Sabadell segons 4 tendències en funció del grau la vulnerabilitat8 de la població. Com s'ha esmentat, l'atenció oferta pels Serveis Socials s’ha mantingut estable en els darrers 2 anys, però Can Puiggener, Creu Alta, Centre, Merinals i Gràcia han tingut un creixement sensible. La vulnerabilitat és inversament proporcional a la proximitat al centre, essent els barris perifèrics on major necessitat es concentra.

El primer grup de barris de major vulnerabilitat són Can Puiggener i La Serra , tot i que la població és menor s’hi destina el 21% de les prestacions d’urgència social, el 21% de la població rep una RMI i el 23% de famílies són ateses al Rebost Solidari.

El segon grup està format pels barris d'El Sud, la Creu de Barberà i Merinals. La vulnerabilitat és superior a la mitjana de la ciutat i s'observa una tendència a l’increment d’acords PIA per atendre a les persones dependents, ja que són barris amb una proporció de persones grans superior a la mitjana. Els barris de Nord, Can Rull, Sant Oleguer i Ca n’Oriac tenen necessitats socials d’acord a la mitjana del municipi, mentre que a la Concòrdia, Gràcia, Creu Alta i Centre la pressió assistencial és menor.

Figura 2.F.6. Grau de vulnerabilitat dels barris de Sabadell. Font: Ajuntament de Sabadell

Font: Ajuntament de Sabadell, Informe de Tendència Social. 2n semestre 2014.

8 Per cada barri, el grau de vulnerabilitat s'obté a partir de les dades següents: persones ateses per Serveis de Seguretat Social, taxa d'atur registrat, prestacions econòmiques d'urgència social concedides, usuaris del servei d'atenció domiciliària, entre d'altres.

96

Figura 2.F.7. Recull d'indicadors socials als barris de Can Puiggener i La Serra. Font: Ajuntament de Sabadell, Informe de Tendència Social. 2n semestre 2014.

97

G. Anàlisi del context territorial

L’estructura del municipi

El municipi de Sabadell, amb una superfície de 38,7 km2 està situat a la plana vallesana, entre les serralades Litoral i Prelitoral, a 180 metres sobre el nivell del mar. El territori és majoritàriament planer, a excepció del sector oriental, marcat pels desnivells que genera el pas del riu Ripoll en direcció nord-oest a sud-est.

Com mostra la Figura 2.G.1, el terme municipal de Sabadell limita al nord amb el terme municipal de Castellar del Vallès i Sentmenat; a l'est amb Polinyà i Santa Perpètua de Mogoda, al sud amb Barberà del Vallès i Badia del Vallès i a l'oest amb Terrassa i Sant Quirze del Vallès. Pel que fa a l'espai urbà, forma un continuum amb Barberà del Vallès i Badia del Vallès.

Figura 2.G.1. Situació de Sabadell respecte els municipis veïns i en la RMB.


Sabadell comparteix amb Terrassa la capitalitat de la comarca del Vallès Occidental des del 1989, ja que les dues ciutats tenen una gran significació en el territori, tant pel que fa a la seva dimensió demogràfica com per la seva activitat econòmica. A més, forma part de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) com un dels nuclis principals de la segona corona que constitueixen l'estructura polinuclear de la regió.

98

Amb 207.444 habitants (2014), és la cinquena ciutat de Catalunya en termes demogràfics. És també una de les ciutats amb una densitat de població més alta de la comarca (5.489 habitants/km2).

Sabadell es divideix administrativament en 7 districtes i 19 sectors. Taula 2.G.1. Divisió de Sabadell en districtes i sectors

Districte 1 2 3 4 5 6 7

Centre La Creu Alta Ca n'Oriach La Concòrdia Gràcia La Creu de Barberà La Serra

Sant Oleguer Can Puiggener Nord Can Rull Can Feu Sud Est Sectors

Togores Sant Julià Berard Oest Sant Pau


Figura 2.G.2. Sectors a Sabadell


Segons el Pla General d'Ordenació (PGOU) aprovat l'any 1993 un 48% de la superfície correspon a sòl urbà consolidat, un 12,4% correspon a sòl urbanitzable i la resta, el 39,6% a sòl no urbanitzable. La qualificació dels espais lliures com a sistemes en sòl no urbanitzable fou innovador per l'època, ja que posà en valor sistemes anteriorment relegats a papers secundaris en el planejament municipal.

El Pla qualifica com a sistemes 600 ha de sòl sota nous conceptes, que posteriorment han estat adoptats als planejaments d’altres ciutats com: parc periurbà, parc agrícola i

99

parc de protecció ecològico-paisatgística. Defineix també un tractament especial per al corredor del riu Ripoll, integrant-lo a la ciutat creant àrees de parc a les que hi integra les àrees d'horta. L'estratègia urbana definida al PGOU ha tingut continuïtat durant 20 anys i la ciutat ha transformat positivament espais com el sector centre, el rodal i les noves àrees d'activitat econòmica, com el polígon de Sant Pau de Riu Sec.

Els ecosistemes naturals a Sabadell són condicionats per la proximitat del Ripoll i els seus tributaris, el riu Tort, el torrent de Colobrés i el torrent de Ribatallada, així com la plana agrícola i a major distància, el massís de Sant Llorenç del Munt.

El Rodal és el conjunt d'espais oberts que envolta la ciutat a est i oest. El riu Ripoll i el Parc Agrari hi tenen un paper protagonista.

El riu Ripoll travessa el vessant més oriental del municipi i n'és un dels condicionants físics més importants. Històricament ha estat un riu amb un forta activitat antròpica que ha evolucionat amb els anys, des d'activitat agrícola, a molins i indústria tèxtil durant la segona meitat del segle XX. Aquesta activitat ha fet que fins arribant al segle XXI la població hi visqués d'esquenes a causa de la seva mala qualitat ambiental.

Amb l'objectiu de revertir aquesta situació, els últims anys s'han desenvolupat accions per a la recuperació de la qualitat ambiental de l'espai, fins al punt de ser actualment un parc fluvial pràcticament recuperat. La seva situació prop del nucli urbà fa que esdevingui un nexe entre l'espai urbà i el rural. (vegeu apartat 2.B. Anàlisi de les zones subjectes a degradació ambiental).

Entre els seus valors destaquen una biodiversitat i un patrimoni natural en franca recuperació i la presència d'elements de patrimoni històrico-cultural

Figura 2.G.3. El riu Ripoll


El Parc Agrari de Sabadell, amb una superfície de 550 ha és un espai agroforestal situat al nord-oest del municipi. És un espai de transformació, en el que l'espai natural

100

convergeix amb diferents usos antròpics. Té un gran valor ambiental i paisatgístic i actua com a corredor ecològic entre Sant Llorenç del Munt i l'Obac i Collserola, pel que es prioritza la seva conservació. En general però, la qualitat dels hàbitats presents es veu afectada pel creixement urbà i per la mecanització de l'agricultura.

La transformació i conservació d'aquests elements ha resultat en l'obtenció d'espais on conviuen les activitats lúdiques, culturals, esportives i de lleure.

L'Ajuntament està duent a terme el procés de participació i consulta de l'Estudi previ per la redacció del Pla especial de Camins de Sabadell. Aquest estudi planteja el territori municipal de manera integral partint de la reflexió de que els límits de la ciutat no es troben on acaba l'espai construït, sinó que inclou tot el terme municipal. Per això connecta els espais oberts de l'espai periurbà i de l'espai urbà a través d'una xarxa de camins de 164 km dins del terme municipal, jerarquitzada a diferents nivells, en funció de l'abast territorial i la rellevància ecològica, i connectats entre ells, a partir dels connectors verds definits en el Pla Territorial Metropolità de Barcelona.

La xarxa connecta espais naturals com el Parc Agrari, Sant Julià d'Altura, el torrent de Colobrers, la riera de Santiga, el Santuari de la Salut i el Riu Ripoll amb espais oberts urbans com el Parc de Catalunya, el Parc Central del Vallès, el Parc del Nord, el Parc de Can Gambús, el Parc d'Ordessa o el Parc de la Romeua.

101

Figures 2.G.4. 2.G.5 i 2.G. 6 El Parc Agrari


102

Situació estratègica de Sabadell

Sabadell té una ubicació estratègica en relació a l'estructura dels fluxos de mobilitat a diferents escales: catalana, estatal i europea. Està situat al costat d'infraestructures i xarxes viàries de gran capacitat, com els eixos radials C-58 i C-16 que connecten amb la metròpoli o l'autopista A-7 (B-30 en aquest tram del Vallès) com a eix transversal que travessa el Vallès. Aquesta xarxa connecta Sabadell amb punts neuràlgics a nivell de mobilitat a gran escala, com l'Aeroport del Prat, els ports de Barcelona i Tarragona o amb grans eixos viaris que connecten amb la resta de l'Estat i la resta d'Europa. Disposa d'un aeròdrom propi, destinat a trànsit d'aviació general i escola de pilots i hostesses.

El municipi es troba a una distància d'entre 25 i 35 km de la ciutat de Barcelona, del seu port i de l'aeroport del Prat i a uns 150 km de la Jonquera. Aquestes distàncies i les bones connexions esmentades la reforcen com a nucli estratègic.

Tot i trobar-se fora de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, és una ciutat rellevant en la seva posició en la segona corona metropolitana, com a node principal del conjunt de ciutats que configuren aquest arc metropolità: Mataró, Granollers, Sabadell, Terrassa, Sant Cugat, Vilafranca i Vilanova i la Geltrú.

Figura 2.G.7. Ubicació estratègica de Sabadell en el marc de la Regió Metropolitana de Barcelona i com a node d’enllaç amb Europa i l’interior de Catalunya.

Font: Elaboració pròpia

Enllaç amb Europa Enllaç amb l'interior

de Catalunya i Península Ibèrica

Barcelona

Port de Barcelona

Aeroport de Barcelona

103

Potencial de reindustrialització i impuls del servei a la indústria

Sabadell té un potencial de reindustrialització elevat ateses les seves característiques. Compta amb una àmplia tradició industrial, així com presència d'indústria metal·lúrgica i química, més moderna.

Sabadell ha sofert un procés de terciarització. Bona part de l'activitat econòmica associada al sector industrial ha anat evolucionant envers al sector serveis. Mentre l’activitat industrial s’ha traslladat als municipis de l’entorn, Sabadell, progressivament s’ha especialitzat en els serveis a la indústria, com a la química, alimentària i farmacèutica, entre d'altres. D’altra banda, també destaquen els serveis a les persones i el comerç.

L'entorn productiu de Sabadell disposa d'espais i capacitat per a la reindustrialització, sobretot a través de noves fórmules industrials, així com per a la recuperació del sector serveis. Compta amb 7 polígons d'activitat econòmica d'alta qualitat, disposa de talent proper gràcies a la proximitat de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Internacional de Catalunya, el Parc Tecnològic del Vallès, entre d'altres. Així doncs,

Un dels principals actius per a la reactivació econòmica de Sabadell és la seva situació dins l’Àmbit B30, una associació integrada per 54 organitzacions centres de recerca, universitats, ajuntaments, organitzacions empresarials i sindicals de 23 municipis del Vallès Oriental, Vallès Occidental i Baix Llobregat (vegeu Figura 2.G.4). Atenent a les potencialitats del territori i la determinació d'impulsar el seu desenvolupament, han acordat definir una estratègia col·laborativa per impulsar la zona industrial i tecnològica situar-la com una de les regions industrials amb major potencial innovador de Catalunya, Espanya i del sud d'Europa. Sabadell juntament amb Terrassa, amb més de 200.000 habitants cadascun, són dos pols importants respecte la resta de municipis que integren l'Àmbit B30. Aquest territori, articulat al voltant de l'autopista AP7, coneguda com a B30 en aquest tram, és la principal aglomeració industrial de Catalunya. S'hi situen el 18,6% de les empreses del sector industrial català, allotja 30.173 empreses i s'hi ocupen 387.478 treballadors.

104

Figura 2.G.8. Municipis que integren l'Àmbit B-30

Font: Diputació de Barcelona

Els principals focus de productivitat de l'Àmbit B-30 són equipaments industrials, empresarials i logístics, parcs tecnològics i centres de recerca.

És rellevant la seva capacitat exportadora gràcies a la seva ubicació estratègica en una de les mega-regions europees, Barcelona-Lió. L’eix viari que vertebra de manera transversal l’Àmbit B30 és l’autopista AP-7 (B-30), que acumula el 30% del trànsit interurbà.

Pel que fa al transport ferroviari , Rodalies Renfe i Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) comuniquen l’àmbit amb el Barcelonès de forma radial. Pel que fa a desplaçaments, se'n generen 500.000 diaris dins del propi àmbit, la majoria entre Sabadell, Terrassa, Rubí, Sant Quirze, Cerdanyola, Sant Cugat, Barberà i Castellar, i 400.000 de connexió amb Barcelona. La productivitat a l'àmbit genera i atrau una mobilitat de mercaderies elevada, que s'evacua íntegrament a través de la xarxa viària.

La competitivitat econòmica de l'àmbit B-30 està vinculada al potencial d'innovació, productivitat i flux de mercaderies. La posició central a l'àmbit, la capacitat d'innovació dels centres de recerca i el potencial de tornar a impulsar i renovar la indústria i els serveis associats permeten a Sabadell esdevenir un pol central dins l’àmbit.

Tot i la gran capacitat de l'Àmbit B30 cal una millora en el sistema d'infraestructures, així com disposar de serveis de mobilitat competitius. El Grup de Treball de l'Àmbit B30 proposa actuacions de millora en aquest sentit. La mobilitat entre els centres de producció, els de recerca i investigació i les poblacions és també un aspecte clau, cosa que passa per la millora de l’eficàcia de les xarxes de FGC i Rodalies i l'impuls del funcionament integrat l'autopista B-30.

Figura 2.G.9. Xarxa viària de l'Àmbit B-30

C-59

C-17

AP-7

105

Font: Elaboració pròpia a partir d' Àmbit B-30

Figura 2.G.10. Xarxa ferroviària de l'Àmbit B-30 Font: Pla Director de Mobilitat a la Regió Metropolitana de Barcelona (2013-2018).

106

H. Anàlisi del marc competencial

L'anàlisi detalla les competències amb les que compta l'Ajuntament de Sabadell i identifica sobre quines podrà actuar directament, segons la legislació vigent, i sobre quines es requerirà establir relacions interadministratives amb altres entitats locals, Comunitat Autònoma, Generalitat de Catalunya o Administració General de l'Estat.

Competències pròpies 9

El Municipi té competències pròpies, en els termes de la legislació de l'Estat i de les Comunitats Autònomes, en les següents matèries:

a) Urbanisme: planejament, gestió, execució i disciplina urbanística. Protecció i gestió del Patrimoni històric. Promoció i gestió de l'habitatge de protecció pública amb criteris de sostenibilitat financera. Conservació i rehabilitació de l'edificació. Pavimentació de vies urbanes b) Medi ambient urbà: parcs i jardins públics, gestió dels residus sòlids urbans i protecció contra la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica. c) Abastament d'aigua potable a domicili i evacuació i tractament d'aigües residuals. d) Infraestructura viària, enllumenat públic i neteja viària e) Avaluació i informació de situacions de necessitat social i atenció immediata a persones en situació o risc d'exclusió social. f) Policia local, protecció civil, prevenció i extinció d'incendis. g) Tràfic, estacionament de vehicles i mobilitat. Transport col·lectiu urbà. h) Informació i promoció de l'activitat turística d'interès i àmbit local. i) Fires i mercats j) Protecció de la salubritat pública k) Cementiris i activitats funeràries. l) Promoció de l'esport i instal·lacions esportives i d'oci. m) Promoció de la cultura i equipaments culturals. n) Participació de la vigilància del compliment de l'escolaritat obligatòria i cooperació amb les Administracions educatives corresponents en la obtenció d'espais necessaris per a la construcció de nous centres docents. o) Promoció de la participació dels ciutadans en l'ús eficient i sostenible de les tecnologies de la informació i les comunicacions.

9 Competències pròpies de conformitat amb els articles 7.2, 25 i 26 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, modificada por la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local.

107

Competències delegades 10

L'Administració de l'Estat i les Comunitats Autònomes podran delegar, entre d'altres, les següents competències: a) Vigilància i control de la contaminació ambiental. b) Protecció del medi natural. c) Prestació de serveis socials, promoció de la igualtat d'oportunitats i la prevenció de la violència contra la dona. d) Conservació o manteniment de centres sanitaris assistencials de titularitat de la Comunitat Autònoma. e) Creació, manteniment i gestió de les escoles d'educació infantil de titularitat pública de primer cicle de educació infantil. f) Realització d'activitats complementàries en els centres docents. g) Gestió d'instal·lacions culturals i esportives de titularitat de la Comunitat Autònoma o de l'Estat. h) Inspecció i sanció d'establiments i activitats comercials. i) Promoció i gestió turística. j) Liquidació i recaptació de tributs propis de la Comunitat Autònoma o de l'Estat.

10 Competències delegades de conformitat amb els articles 7.3 i 27 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases del Règim Local, modificada por la Llei 27/2013.

108

I. Anàlisi dels instruments de la planificació existents

Marc estratègic

Sabadell ha definit al llarg dels últims anys les seves línies estratègiques d'actuació, ja l'any 2002 amb el Pla Estratègic de Sabadell 2010 i actualment amb el Mapa estratègic de la ciutat 2012-2015.

El Mapa Estratègic de Sabadell, una eina per a la Planificació Estratègica, identifica les línies d'actuació municipal per als propers anys amb l'objectiu de promoure el desenvolupament econòmic i social a la ciutat i al territori.

Aquestes línies d'actuació s'organitzen en 5 eixos:cohesió social i servei a les persones, creixement econòmic i foment de l'ocupació, ciutat per viure-hi, ciutat oberta i finalment, ciutat intel·ligent.

Plans i estratègies sectorials

Més enllà del marc estratègic, Sabadell compta amb un conjunt d’estratègies i plans sectorials que aborden amb precisió les línies d’actuació i els projectes a desenvolupar.

Sabadell, disposa d’un marc estratègic actualitzat, agenda 21+10 i programes sectorials, que han estat integrats en el procés de redacció de l'EDUSI.

Els plans i estratègies de base que s’han integrat es llisten a continuació:

Taula 2.I.1 Planificació estratègica analitzada

Id. Pla/Programa/Informe Any/període Autor Àmbit principal

1 Pla Director del Servei de Salut. 2011-2015 Ajuntament

2 Informe d'Indicadors de salut local del municipi de Sabadell. 2012

Diputació de Barcelona

3 Servei de gent gran i dependència. Diagnosi i Pla d’Actuació 2011-2015 Ajuntament

Salut i gent gran

4 La política municipal d’habitatge: accions i estratègies prioritàries en el context actual 2013 Ajuntament

5 Pla de viabilitat de VIMUSA 2014-2017 VIMUSA

6 La rehabilitació del parc privat d'habitatges. Experiències, criteris i actuacions. 2015 VIMUSA

7 La rehabilitació del parc públic d'habitatges. Experiències i actuacions. 2015 VIMUSA

Habitatge

109


8 Pla Director de Cultura 2011-2015 Ajuntament

9 Diagnosi i orientacions estratègiques per a un debat ciutadà sobre la cultura a Sabadell 2011 Ajuntament

i Diputació

Cultura

10 Proposal Submission Form del Projecte europeu District of Future. 2012-2013 Diversos

11 Programa "Sabadell Ciutat Intel·ligent" - Catàleg de projectes - Resum executiu del projecte

2013 2015 2014

Ajuntament

Espai Públic i Smart City

12 Pla General d'Ordenació Urbanística (PGOU) i les seves modificacions 1993 Ajuntament Planificació

Urbana

13 Projecte de recuperació integral del Ripoll Pla del Riu Ripoll

1995 2012-2016

Ajuntament

14

Pla Director per la gestió i el desenvolupament del Parc Agrari de Sabadell Pla especial de desenvolupament i millora del Parc agrari de Sabadell

2005 2008

Ajuntament

15 Pla Especial de Camins 2015 Ajuntament

Rodal

16 Pla d’acció per la millora de la qualitat acústica de Sabadell 2012-2017 Ajuntament

17 Agenda 21+10 2011-2020 Ajuntament

18 Estratègia Municipal per a la Mitigació del Canvi Climàtic de Sabadell 2008-2012 Ajuntament

19 Pla d'Acció de l'Energia Sostenible 2015-2020 Ajuntament

Sostenibilitat

20 Pla per recuperar el patrimoni preindustrial del Ripoll 2006 Ajuntament

21 Pla Especial d'Intervenció en el Paisatge Urbà (PEIPU) 2006 Ajuntament

22 Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell (PEPPS) 2007 Ajuntament

Patrimoni

110


23 Pla de Mobilitat Urbana 2009-2014 Ajuntament Mobilitat

24 Pacte pels valors per a la convivència a Sabadell 2008-2011 Ajuntament

25 Pla Inclusió de Sabadell 2011 Ajuntament

26 Avaluació d’impacte del Pla Estratègic de Cooperació 2010- 2014 i definició de noves línies 2014 Ajuntament

27 Pla Director de Drets Civils i Ciutadania 2011-2015 Ajuntament

28 Pla Transversal de Nova Ciutadania 2013-2016 Ajuntament

Drets socials, civils i ciutadania


Tal com recull la taula, cadascun dels documents està centrat en un àmbit sectorial, però alhora, molts d'ells inclouen visions i accions que requereixen una visió integrada. Per exemple, el Pla d'Acció de l'Energia Sostenible té com a principal objectiu reduir les emissions de CO2 al municipi i, per tant, aborda qüestions ens el àmbits de la rehabilitació d’edificis, el transport públic i el privat, els equipaments municipals, la gestió dels residus o la de l'aigua.

111

J. Anàlisi de riscos Els riscos crítics per a la implantació de l'Estratègia DUSI de Sabadell poden classificar-se en riscos de l'entorn, operatius, estratègics, legals i laborals. A continuació es recullen aquests riscos, descrivint i identificant les mesures preventives i correctives que s'executaran. Codi risc

Descripció del risc Tipus de risc Mesures de mitigació preventives i correctives proposades

RO-1 Mala execució tècnica o

greus retards en l'execució de les línies d'actuació proposades. Desvinculació de l’EDUSI dels agents necessaris per a la seva implementació, un cop la fase d'execució ja s'ha iniciat. Per exemple, fallida d'empreses contractistes de les operacions previstes.

Operatiu La majoria de les operacions vinculades a les línies d'actuació proposades suposen contractacions subjectes al règim del text refós de la Llei de contractes del sector públic (RDLeg 3/2011). Aquesta norma preveu garanties i mesures correctores i preventives davant dels supòsits d'insolvència, ofertes desproporcionades, execució defectuosa i demora, errors, vicis ocults, cessió o resolució dels contractes, etc. A més, el Comitè estratègic d’EDUSI efectuarà un seguiment detallat de l'execució de les línies d'actuació, a través del "sub-comitè d'implantació tècnica i avaluació".

RO-2 Problemes en el finançament de les línies d'actuació proposades, per exemple pel deteriorament de les finances municipals

Operatiu El pressupost de l’EDUSI s'ha ajustat als requeriments dels Serveis econòmics municipals, que han establert un programa d'inversions amb un límit de finançament municipal de 10 milions d'euros (2 milions / any de mitjana), al qual l'Ajuntament de Sabadell es compromet en el formulari de declaració responsable. Això representa una proporció petita en comparació amb el pressupost municipal anual (171.610.000 d'euros per al 2015). A més, el responsable de Serveis econòmics és membre del Comitè Estratègic d’EDUSI.

RO-3 Equip intern de l'Estratègia DUSI sense els coneixements necessaris per a la seva execució, econòmics, tècnics o jurídics. Desconeixement de la normativa vinculada a l’EDUSI o al FEDER 2014-2020

Operatiu El comitè de Coordinació d’EDUSI està integrat pels responsables econòmics, tècnics, jurídics, experts en desenvolupament urbà sostenible i relacionats amb la participació ciutadana i dels agents econòmics i socials, així com per representants polítics del govern municipal Ajuntament i altres entitats implicades en l’EDUSI (empreses contractistes, societat civil, altres entitats públiques, etc.). L'Ajuntament compta amb experiència de gestió de fons FEDER del període de programació anterior, i coneix la normativa relacionada

112

(selecció d'operacions, contractació pública, medi ambient, igualtat d'oportunitats i no discriminació, elegibilitat de la despesa, informació i publicitat, etc.) .

RO-4 Manca de viabilitat tècnica de les línies d'actuació proposades. Falta greu d'assoliment dels objectius plantejats, valor afegit de les línies d'actuació molt inferior al previst. Dificultat per trobar empreses susceptibles d'executar les línies d'actuació previstes en l’EDUSI

Operatiu Les línies d'actuació que es proposen en l’EDUSI es refereixen a tecnologies innovadores però que ja estan en fase comercial prou provada, cosa que assegura la concurrència suficient de proveïdors. Dins del Comitè Estratègic d’EDUSI es crea el "sub-comitè d'implantació tècnica i avaluació" per al seguiment detallat de l'execució de les línies d'actuació.

RO-5

Sobrecostos i desviacions pressupostàries en les línies d'actuació proposades (infravaloració dels costos)

Operatiu Les línies d'actuació que es proposen a l’EDUSI són en la seva gran majoria modulables, de manera que en la seva concreció en operacions es podrà limitar el seu abast quantitatiu, per no incórrer en sobrecostos que poguessin posar en risc l'equlibri econòmic de l’EDUSI. A més, el responsable de Serveis econòmics és membre del Comitè Estratègic d’EDUSI. En la fase de definició de les operacions, es contrastaran fefaentment els seus costos per fixar pressupostos de licitació raonables d'acord amb l’objecte de les operacions i les prestacions que es demanen.

RO-6 Greus problemes o falta greu de viabilitat dels mètodes d'avaluació previstos. Càlcul molt incorrecte dels valors inicials dels indicadors de productivitat o resultat

Operatiu S'han pres com a referència els indicadors de productivitat i de resultat establerts en l'Ordre HAP/2427/2015 així com altres establerts en el POCS 2014-2020. S'han verificat amb els serveis tècnics municipals competents els valors inicials per a cada indicador, i només s'han inclòs aquells en què existien dades fiables. Pel que fa al valor objectiu, s'ha fixat sota criteris de prudència i contrastant amb la informació tècnica existent d'experiències similars en altres ciutats.

RO-7 Excés de temps dedicat als tràmits administratius d'execució de l’EDUSI (contractació, justificació, etc.), en comparació amb el temps dedicat a la implementació efectiva de les línies d'actuació previstes (redacció de projectes, obres ...).

Operatiu Dins del Comitè Estratègic d’EDUSI es preveu el "sub-comitè econòmic i jurídic" encarregat de la gestió administrativa vinculada a l'execució de l’EDUSI, a diferència del "sub-comitè d'implantació tècnica i avaluació" que es dedica a tasques substantives d'execució tècnica. L'equip municipal dedicat a la governança i execució de l’EDUSI està format per més de 30 persones que han estat ja implicades en el procés d'elaboració de l’EDUSI i en el període de participació ciutadana.

RE-1 Descoordinació, contradiccions o manca de coherència entre les

Estratègic La pròpia estructura de l’EDUSI, que emmarca les operacions en línies d'actuació, objectius estratègics i

113

diferents línies d'actuació previstes en l’EDUSI. Complexitat de gestió de l’EDUSI, dificultat per alinear com una suma coherent les diferents línies d'actuació previstes i coordinar els diferents agents implicats. Risc que es perdi la visió transversal de la EDUSI

reptes, calendaritzats en el període 2016-2020, prevé qualsevol incoherència o contradicció. El Comitè Estratègic d’EDUSI assegura l'execució d'aquesta visió global. El Comitè inclou un sub-comitè "d'enllaç, comunicació i participació" amb entitats fora de l'Ajuntament implicades en l’EDUSI (empreses contractistes, societat civil, altres entitats públiques, etc.) per assegurar una execució coordinada.

RE-2 Descoordinació, contradiccions o manca de coherència entre l’EDUSI i la resta de polítiques estratègiques o operatives de la ciutat.

Estratègic En la pròpia EDUSI es fa una descripció detallada de les altres estratègies sectorials en execució o previstes a l'Ajuntament, i de les interrelacions entre elles. L’EDUSI i altres estratègies sectorials s'integren en el Pla de mandat 2015-2019. Així mateix, l'Ajuntament ha creat un departament específicament dedicat a Planificació estratègica i territorial que coordina totes les polítiques estratègiques municipals.

RE-3 Falta de compromís polític amb l'execució de l'EDUSI en el període d'implementació

Estratègic El govern municipal de Sabadell està format per una majoria absoluta sòlida de partits d'esquerres (14 dels 27 regidors) amb un mandat per al període 2015-2019. En el programa de govern hi ha un compromís clar amb la sostenibilitat, la cohesió social i la participació ciutadana, que són els elements clau de l'Estratègia DUSI.

RE-4 Col·lisió amb àmbits de competència d'altres administracions o entitats

Estratègic Les línies d'actuació fixades es corresponen amb les competències dels ens locals establertes a la LRBRL. No obstant això, per agilitar la seva implantació en aquelles parts en què fos necessari o convenient implicar alguna altra administració pública o entitat, s'ha convidat aquestes a formar part del "sub-comitè d'enllaç, comunicació i participació" de l’EDUSI.

RLe-1 Risc de danys o perjudicis a tercers derivats de l'execució de l’EDUSI, especialment en el supòsit d'obres en l'espai o els edificis públics

Legal La majories de les operacions vinculades a les línies d'actuació proposades suposen contractacions subjectes al règim del text refós de la Llei de contractes del sector públic (RDLeg 3/2011). Aquesta norma conté previsions detallades pel que fa a responsabilitats (l'òrgan contractant i del contractista) i garanties. Així mateix, el responsable jurídic municipal forma part del Comitè de Coordinació de l’EDUSI.

RLe-2 Incompliment dels requeriments de la normativa de justificació de les despeses

Legal L'Ajuntament compta amb experiència de gestió de fons FEDER del període de programació anterior, i coneix la normativa relacionada. Així mateix, els responsables jurídic i de Serveis econòmics de l'Ajuntament formen part del Comitè Estratègic de l’EDUSI.

114

RLe-3 Mal ús de dades de caràcter personal o subjectes a drets de propietat intel·lectual o altres drets

Legal Hi ha un cos normatiu nacional i europeu consolidat en l'àmbit de protecció de drets de caràcter personal, drets de propietat intel·lectual i contractació pública, al qual haurà de subjectar-se l'execució de la EDUSI i del qual l'Ajuntament és coneixedor. Així mateix, el responsable jurídic municipal forma part del Comitè Estratègic de l’EDUSI.

RLe-4 Inclusió d'operacions/ línies d'actuació no co-finançables d'acord a les previsions del POCS

Legal En la fase d'elaboració de l’EDUSI s'ha efectuat una anàlisi detallada del POCS 2014-2020 pel que fa a prioritats d'inversió i objectius específics, per assegurar la concordança entre les línies d'actuació de l’EDUSI i les operacions finançables amb FEDER 2014-2020. Les operacions que es seleccionin per a cada línia d'actuació seran consensuades amb els organismes intermedis de gestió el que suposa una garantia addicional per assegurar l'elegibilitat de les operacions proposades.

RLe-5 Barreres reguladores o altres obstacles legals imprevistos que impedeixen o retarden l'execució d'alguna de les línies d'actuació

Legal La majoria de les línies d'actuació previstes es refereixen a actius o drets de propietat municipal, cosa que facilita la seva execució. En aquells casos en què les actuacions requereixen autoritzacions o col·laboracions amb terceres persones, s'ha convidat aquestes persones a formar part del Comitè Estratègic d’ EDUSI. Així mateix, el responsable jurídic municipal forma part del Comitè Estratègic d’EDUSI.

REn-1 Poca o nul·la implicació o cooperació dels ciutadans i altres agents necessaris (empreses, altres administracions públiques, propis treballadors municipals, etc.), o fins i tot oposició, per la implantació de l’EDUSI, especialment en aquelles línies d'actuació que impliquen renovació d'edificis orientats a emprenedors o estudiants, o incentius a l’eficiència energètica o la sostenibilitat ambiental. Dificultat de comunicació de l’EDUSI

Entorn Les empreses contractistes s’hauran de subjectar al règim del text refós de la Llei de contractes del sector públic (RDLeg 3/2011). Aquesta norma preveu garanties i mesures correctores i preventives davant els supòsits d'insolvència, ofertes desproporcionades, execució defectuosa i demora, errors, vicis ocults, cessió o resolució dels contractes, etc. El Comitè Estratègic d’EDUSI inclou un sub-comitè "d'enllaç, comunicació i participació" amb entitats fora de l'Ajuntament implicades en la EDUSI (empreses contractistes, societat civil, altres entitats públiques, etc.) per assegurar la seva implicació constant i el compliment de les previsions de la EDUSI pel que fa a mecanismes de participació ciutadana i dels agents socials. L'Ajuntament disposa d'un servei específicament dedicat a Participació ciutadana el responsable del qual és membre del Comitè Estratègic de l’EDUSI. Passa el mateix pel que fa al departament de

115

Comunicació.

REn-2 L’EDUSI només es focalitza en determinats col·lectius socials i discrimina per edat, nivell socioeconòmic, gènere, zona geogràfica de residència, etc.

Entorn En l'elaboració de l’EDUSI, s'ha apostat per respectar els pesos dels diferents objectius temàtics que s'estableixen en l'Ordre HAP/2427/2015. Per aquest motiu, l’OT9 "inclusió social" té un pes de més del 25% en les línies d'actuació proposades. Així mateix, l'enfocament policèntric de l’EDUSI de Sabadell, amb un àmbit d'actuació que considera tota la ciutat, evita qualsevol tipus de discriminació geogràfica. A nivell de la comunicació i participació ciutadana en l’EDUSI es transmetran també aquests missatges, amb especial èmfasi en els col·lectius a priori menys familiaritzats amb el concepte de desenvolupament urbà sostenible.

RL-1 Baixes temporals o definitives en l'equip intern municipal d'execució la EDUSI. Manca d'implicació del personal tècnic municipal més enllà del Comitè Estratègic d’EDUSI, per excés de feina de manteniment ordinari dels serveis i equipaments públics locals

Laborals El Comitè Estratègic d’EDUSI està constituït per totes aquelles àrees de l'Ajuntament amb implicació en la seva execució, especificant un membre titular i un suplent /adjunt per fer front a aquest tipus de situacions.

116

L'anàlisi del dany potencial i la probabilitat d'ocurrència s'especifica en el següent gràfic. Dels 19 riscos identificats, només 5 d'ells se situen en una probabilitat d'ocurrència superior al 50%. Figura 2.J.1. Anàlisi de riscos. EDUSI Sabadell


3 4 5 6 7 8 9 100

1

2

3

4

5

6

7

8

RO-1

RO-2

RE-1

RE-2

RLe-1

RLe-2

RLe-3 REn-1

RL-1

RLe-4RO-3 RO-4 RO-5

RLe-5

RO-6RE-3 RE-4 REn-2

RO-7

Análisis de riesgos. EDUSI Sabadell

Daño potencial

Prob

abili

dad

ocur

renc

ia

117

K. Anàlisi d’altres àmbits rellevants de l’àrea urbana

Sabadell Metropolitana

Una anàlisi estratègica del seu àmbit d’influència

Les àrees urbanes funcionals influeixen fortament en el món del segle XXI on la ciutadania urbana i la ciutadania agrària són cada vegada més interdependents pel seu benestar econòmic, ambiental i social i configuren una societat per a àrees determinades que podríem definir com a àrees metropolitanes.

La mobilitat metropolitana D’una banda, l'accés a la xarxa de transport és l'espai de més interacció entre la mobilitat especialitzada d'escala regional i les xarxes locals que integren l’espai de fluxos i l’activitat. En aquest sentit, és a la xarxa metropolitana i regional del transport públic col·lectiu, al sistema viari, però, especialment, al sistema ferroviari i les estacions de ferrocarril, on conflueixen una elevada densitat i diversitat d'usuaris. Són espais que, tanmateix, propicien la consolidació d'activitat i la interacció humana en un entorn de major o menor grau de consolidació. La importància de la xarxa ferroviària metropolitana radica en el fet que s’ha d’enllaçar amb espais amb condicions de proximitat, espais de connexió urbana, els quals al mateix temps que les seves estacions esdevenen espais col·lectius d’ús massiu, també esdevenen arquitectures que permeten una connectivitat senzilla i alhora són també espais d’intercanvi i promiscuïtat urbana. Aquesta relació de fluxos a la ciutat de Sabadell genera una primera àrea d’influència gràcies al desenvolupament de la xarxa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, Rodalies RENFE i la xarxa d’autobusos urbans i interurbans.

Sabadell Metropolitana i les seves diferents escales

Des de la perspectiva morfològica i funcional de l’identificació dels continus urbans, Sabadell té una primera escala local, basada en les interaccions fortes existents entre nuclis de població propers. Sistemes locals que, independentment de les divisions administratives representen el component bàsic del sistema urbà , sistema el qual comprèn els municipis de Badia de Vallès, Barberà del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Castellar del Vallès. A partir d’aquest punt cal fer referència a les delimitacions de tall funcional, basades fonamentalment en el commuting residència – feina, i la seva capacitat d’atracció de llocs de treball definint unes conques d’ocupació determinades. Per consegüent, aquests sistemes urbans s'agreguen novament en funció del seu màxim valor d’interacció,

118

conformant sistemes territorials cada vegada més extensos, que a determinada escala representen àrees metropolitanes. Així doncs, des de la perspectiva de les aproximacions basades en les economies d'aglomeració, en espais d’innovació i coneixement, en zones industrials, i en densitat, destaca una escala intermèdia. Una escala metropolitana, que permet reconèixer els seus propis sistemes metropolitans, així com, en general, els sistemes urbans que estructuren el territori a nivell regional. Sistemes urbans els quals comprenen el conjunt de municipis del Vallès Occidental i bona part del municipis del Vallès Occidental. Un territori que arribar a allotjar el 30% de la industria catalana, i fins prop del 40% de la indústria de la Regió de Barcelona . I la gran escala, la qual capacita la delimitació de les regions. Sistemes regionals o subregionals que, estructurats a partir d’una xarxa de sistemes urbans específics, permeten una interpretació global de l’espai. Aquí aquests sistemes assoleixen diverses escales, una de regional -la que engloba les relacions amb Barcelona- i una de global que des del hub i la polaritat internacional que suposa Barcelona, per consegüent connecta Sabadell amb Europa, la Mediterrània i el món.

La governança metropolitana Així mateix, i per tal d'assegurar l'èxit d'un procés social i econòmic d'aquest nivell, la governança metropolitana ha de ser una plataforma perquè els processos de negociació entre els agents i actius siguin capaços de pensar a diferents escales geogràfiques. Cal deixar de centrar-se únicament en els objectius normatius per assentar les bases d'una gestió de les diferents forces que influeixen en el desenvolupament espacial.

119

SABADELL

CONURBACIÓ DE SABADELL

ÀREA METROPOLITANA DEL VALLÈS

(2 comarques + B-30/AP-7)

120

3. DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ DE L’ÀREA URBANA

3.1. IDENTIFICACIÓ DE LES DEBILITATS, AMENACES, FORTALESES I OPORTUNITATS DE L’ÀREA URBANA

S'ha realitzat una anàlisi conjunta i transversal de Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats (DAFO) de l'àrea urbana. El DAFO comprèn els 5 reptes establerts per l'article 7.1 del Reglament 1301/2013 del Parlament Europeu i del Consell, sobre el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER):

• Econòmics

• Ambientals

• Climàtics

• Demogràfics

• Socials

Aquesta anàlisi DAFO s'ha dut a terme a partir de la detecció inicial de reptes i problemes urbans i a partir de l’anàlisi integrada dels processos participatius desenvolupats a la ciutat, i de les converses mantingudes amb els responsables municipals.

L'anàlisi DAFO permetrà identificar els requisits i les dificultats de l'àrea urbana, així com els seus valors i les seves capacitats.

121

ANÀLISI DAFO - REPTES ECONÒMICS

Positius per aconseguir l'objectiu Negatius per aconseguir l'objectiu

Orig

en in

tern

(c

arac

terís

tique

s pr

òpie

s)

FORTALESES - Potencial poblacional de diferents aptituds professionals que asseguren cobrir bona part de l’espectre del sistema productiu, de serveis i del coneixement: capacitat d’atracció i en els camps de la manufactura, les TIC i/o la logística. - Ubicació geoestratègica de la ciutat: proximitat a Barcelona, a l'aeroport del Prat i al de Sabadell, al port de Barcelona, a les autopistes, àmbit B-30. - Existència de 7 polígons d'activitat econòmica d'alta qualitat. Entorn productiu amb disponibilitat d’espais per a la reindustrialització. - Consolidació de Sabadell com a centre de serveis i centre comercial vertebrador de l'entorn. - Dimensió municipal que permet agilitzar la generació de consens per al desenvolupament eficaç de projectes innovadors. - Relació público-privada reeixida amb èxit en alguns casos: ESE d'enllumenat públic, ESE 12, partenariat del projecte Sabadell Smart City.

- Situació econòmica de l'Ajuntament solvent: Pla d'ajustos i solvència. - A partir del 2016, noves estacions de FGC, metro Sabadell i intercanviador de Plaça Espanya. - Experiència existent en vivers d’empreses públiques. - Gran oferta de sol industrial ben comunicat.

DEBILITATS - Centres de coneixement propers presenten dinàmiques poc expansives. Dificultats per a les col·laboracions público-privades. Cal millorar la connexió entre capacitats de centres de recerca, empreses i nous emprenedors. - Cal buscar lideratge empresarial local, especialment per a liderar la reindustrialització. - La formació laboral no es realitza “a demanda” i, sovint, l’oferta formativa no s’adequa a les estratègies de desenvolupament industrial. - Actualment no hi ha inversió industrial rellevant a la ciutat. - S’ha de revisar el planejament per tal d’adequar-lo als nous reptes socioeconòmics. - Àrees comercials poc desenvolupades. - Pèrdua de pes industrial i econòmic.

122

Orig

en e

xter

n (a

tribu

ts d

e l'e

ntor

n)

OPORTUNITATS - Existència de talent proper: UAB, ESDI, Sincrotró Alba, etc. - Llarga tradició de Sabadell en l’àmbit industrial i de serveis a les indústries i a les persones que hi treballen. - Una nova visió estratègica de model de ciutat enfocat en un nou model productiu amb voluntat d’atraure noves indústries a la ciutat, generar activitat cooperativa i d'establir un una agricultura de proximitat. Oportunitat per a la creació de nous vivers empresarials dedicats als sectors: agrari, disseny, audiovisual, etc. - Impuls de la indústria manufacturera en concertació amb els municipis veïns que ofereix feina a un gran número de persones amb perfils de formació baixos i mitjans. - Possibilitat d’oferir incentius fiscals per a la creació de noves empreses. - Existència de clústers en el territori: sector químic, de l'alimentació, farmacèutic. - Disponibilitat d'espais municipals (patrimoni industrial) per a reconvertir-los en espais per a la innovació, per al co-working i espais per a nous creadors. - Transformació d'antics àmbits industrials en nous usos municipals: antics vapors convertits en equipaments. - Gran oferta de sòl industrial ben comunicat - Gran oferta d’edificis industrials catalogats de gran valor arquitectònic i en el centre de la ciutat. - Centres universitaris en l’àmbit de la informàtica i la medicina amb seu a la ciutat - Cinturó verd de la ciutat: Parc Agrari Horta del Ripoll. - Instal·lacions esportives d’elit i gran tradició de l’Esport a la ciutat - Espais ja existents dedicats a la recerca i la difusió de les energies renovables, en forma de prova pilot

AMENACES - Limitació de les inversions per incentivar l'emprenedoria i la reindustrialització atesa la necessitat de prioritzar polítiques pal·liatives de les desigualtats. Cal trobar vies de finançament que permetin combinar ambdues accions. - Centrar-se en el foment de la indústria d’alta intensitat tecnològica que requereix perfils professionals podria arribar a no donar sortida a la necessitat de creació de llocs de treball relacionats amb el perfil actual dels aturats de la ciutat. - Possible pèrdua de capacitat d’atracció d’empreses i activitat econòmica en termes d’estructura. - Si la pressió fiscal dels municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona es manté acotada, Sabadell es veuria afectada a l’hora d’aplicar ajustos en l’apartat d’ingressos, atesa la necessitat de mantenir una relació raonable de pressió fiscal en el concert de municipis metropolitans. - Pèrdua de capitalitat. - Alta competitivitat entre ciutats - Fugida del talent de gent jove amb formació - Perill de desaparició del comerç de proximitat i d’especialització. - Baixa incidència de l’economia i la indústria d’alt contingut tecnològic. - Patrimoni cultural poc valoritzat. - Valor turístic de la ciutat poc promocionat: falta de posada en valor dels actius arqueològics, arquitectònics i medioambientals de la ciutat.

123

ANÀLISI DAFO - REPTES AMBIENTALS


Orig

en in

tern

(c

arac

terís

tique

s pr

òpie

s)

FORTALESES - El consum d'aigua per càpita en el sector domèstic (97 l/hab i dia) és menor que el d'altres grans ciutats, com Mataró o Terrassa. - Xarxa consolidada d'aigua regenerada per usos no potables: reg i neteja viària. - El consum elèctric del sector domèstic (1.272 kWh/hab i any) es troba per sota de la mitjana de municipis de l'AMB (1.353 kWh/hab i any). - Dins el municipi no hi ha indústries contaminants assentades. - Diversos plans i projectes en marxa i executats: Pla d'Acció de l'Energia Sostenible, projecte de districtes NZero al centre, projecte de recuperació integral del Ripoll, etc. - L’estratègia urbana definida al PGOUS de 1994 ha tingut continuïtat durant vint anys i la ciutat s’ha transformat positivament: centre, rodal, noves àrees d’activitat econòmica...). - La generació de residus municipals per càpita a Sabadell es troba per sota de la mitjana catalana: 1,106 kg/hab i dia a Sabadell versus 1,33 kg/hab i dia a nivell català. - Gran proporció de plantació d’arbrat, alt percentatge del sol urbà qualificat com a espais oberts gràcies al planejament general vigent. - 100% de la xarxa de reg automàtic telegestionada.

DEBILITATS - No haver projectat edificis que recollien i reaprofitaven aigua de pluja durant el boom de la construcció. - Remuntada del consum de gas natural en equipaments municipals els darrers anys. - Equipaments municipals antics i amb consums energètics important. Són els responsables del 35% de les emissions del propi Ajuntament. - Existència de xarxa de bicicletes, però infrautilitzada degut al seu mal estat. - Carrers amb voreres estretes sense arbrat que no conviden al passeig. - Contaminació acústica elevada en vies principals. - Dificultat per poder mantenir i gestionar l’espai mediambiental davant les amenaces existents.

Orig

en e

xter

n (a

tribu

ts d

e l'e

ntor

n)

OPORTUNITATS - Aprovada la planificació per a l'ampliació de la xarxa actual d'aigua regenerada per a usos no potables. - Ciutat geomorfològicament apta per un desenvolupament òptim i plenament operatiu d’una xarxa de bicicletes. - Existència de béns immobles per ser repatrimonialitzats i rehabilitats. - Potenciar l'ús social i de lleure i la convivència amb les activitats agràries del Rodal. - Pla Especial de Camins: visió integral de l’espai urbà i el rodal i nova concepció de la ciutat. Preveu una xarxa que uneix tots els espais oberts, places, zones verdes, etc. i els lliga conceptualment a museus i espais culturals de la ciutat. Oportunitat de crear espais vers connectors per a la cohesió social. - Potencial de rehabilitació energètica dels equipaments municipals: gran potencial d'estalvi. - Pla Especial de protecció mediambiental aprovat inicialment. - Sabadell disposa d’un magnífic cinturó verd en el sector Oest, Nord i Est de gran valor mediambiental. Parc agrari. - Terme municipal majoritàriament planer en la zona central, que facilita els recorreguts a peu i en bicicleta, excepte quan s’ha de salvar el desnivell del Ripoll.

AMENACES - El Tribunal Suprem ha anul·lat, el març del 2015, el Pla Especial de Protecció del Patrimoni. - Proximitat de municipis veïns amb alta densitat industrial. - Lleugera remuntada del consum elèctric en el sector domèstic els darrers anys. - El transport és el principal consumidor d'energia del municipi, caldran polítiques per contenir la mobilitat obligada i fomentar la mobilitat no motoritzada. - Perill d’emergència de buits urbans, àrees desertitzades punt de l’abandó de les naus industrials del polígons existents.

124

ANÀLISI DAFO - REPTES CLIMÀTICS


Orig

en in

tern

(c

arac

terís

tique

s pr

òpie

s)

FORTALESES - En procés de redacció del Pla Local de Millora de la Qualitat de l'Aire de Sabadell. - El valor de l'Índex Català de la Qualitat de l'Aire els darrers anys ha estat, com a mínim, de 43, és a dir amb un nivell de qualitat de l'aire acceptable. - Sabadell disposa de la figura del gestor energètic que porta un control global dels consums energètics municipals. - Existència d'un Pla de Mobilitat Urbana des de 2009. - Sabadell és la ciutat de Catalunya amb més cobertura de la recollida pneumàtica de residus urbans, que permet l’estalvi de CO2 respecte la recollida convencional. - Centre de la ciutat és una àrea de vianants ben consolidada gràcies als fons URBAN. - Reiniciar la industrialització amb polítiques verdes.

DEBILITATS - Els eixos viaris principals de la ciutat presenten concentracions de contaminants (NOx) que superen els límits establerts per la planificació. - L'evolució del valor de l'Índex Català de la Qualitat de l'Aire els darrers anys no demostra un augment de la qualitat de l'aire del municipi. - Hi ha zones per a vianants a la zona centre però en manquen a la resta de la ciutat. - Existència de sectors parcialment desconnectats de la xarxa de transport públic. - Sabadell com a ciutat amb un sòl de l’espai públic poc permeable, necessitat de drenar més l’espai públic.

Orig

en e

xter

n (a

tribu

ts d

e l'e

ntor

n)

OPORTUNITATS - Incorporació de les energies de fonts renovables a la planificació urbanística, a l'habitatge i als edificis públics. - Repensar la ciutat de Sabadell com a laboratori per a les energies de fonts renovables. - Apostar per l'electrificació del transport públic i dels serveis logístics dins la ciutat. - Ultimar el tram de distribució de mercaderies. - Fer arribar el transport públic (tren) als polígons industrials i a Barberà i Castellar del Vallès. - Sistema de gestió energètica implantat als edificis municipals pot ser optimitzat. - Nou Pla de Mobilitat Urbana Sostenible per la ciutat. - Millora de la gestió de la flota de transport públic. - Incrementar zones pacificades, zones per a vianants, zones urbanes tranquil·les. - Reforçar i optimitzar la cobertura i la xarxa de transport públic.

AMENACES - s necessari disposar dels instruments específics per engegar la rehabilitació energètica a la ciutat. - La legislació estatal no afavoreix la generació distribuïda i de millora de l'eficiència energètica. - El transport és el principal consumidor d'energia del municipi, caldran polítiques per contenir la mobilitat obligada i fomentar la mobilitat no motoritzada.

125

ANÀLISI DAFO - REPTES DEMOGRÀFICS


Orig

en in

tern

(c

arac

terís

tique

s pr

òpie

s)

FORTALESES - Execució de la planificació segons model polifuncional: tots els barris equipats (biblioteques, escoles, poliesportius) i s'han executat actuacions supramunicipals. - El Centre és un barri consolidat, d'alta qualitat ambiental i presència d'espais lliures, amb àrea per a vianants i carrers rehabilitats. - Malgrat la proximitat d’una capital mundial tan potent com Barcelona, actualment, la ciutat manté dinàmiques pròpies i un alt grau d’autocontenció i autosuficiència

DEBILITATS - La població estrangera es concentra principalment en tres districtes de la ciutat, el 2, el 6 i el 7, als sectors Sud, Creu de Barberà o Can Puiggener, amb percentatges superiors al 15% . - Més del 60% dels habitatges de la ciutat es van construir abans dels anys 80, i un 20% abans dels anys 60 i són de propietat privada horitzontal. - Necessitat de fer front a l’envelliment de la població en els propers anys: espai públic, habitatge, polítiques socials, etc.

Orig

en e

xter

n (a

tribu

ts d

e l'e

ntor

n)

OPORTUNITATS - Emergència d’una nova àrea funcional urbana en territori català: l’Àrea Metropolitana del Vallès. Sabadell és un dels centres principals d’atracció del què es podria reconèixer com una àrea metropolitana o una àrea funcional pròpia amb una població que abastaria prop d’un milió del persones - L’eix del Ripoll s'ha transformat en un espai on conviuen activitats lúdiques, culturals, esportives i de lleure. - Efecte multiplicador que es pot obtenir a partir d'inversions als barris. - Gran part del parc d'habitatges públic HPO en lloguer i del patrimoni municipal d'habitatges pot ser rehabilitat. - Intervenir per afavorir la rehabilitació energètica del parc d'habitatges privat. - Centre rehabilitat i rejovenit - Reconversió dels antics vapors en zones residencials

AMENACES - La mitjana de la població major de 65 anys al municipi és del 18% sobre el total, xifra superior a la mitjana del Vallès Occidental, que és del 15,3%. - Hi ha barris del municipi on el percentatge de població major de 65 anys supera el 40%. - Població estrangera representa l'11,07% de la població de Sabadell, un valor superior a la mitjana del Vallès Occidental, que és d'un 10,28%. - Fugida de la gent jove - Falta d’adaptació de la ciutat a la gent gran - Perill de què emergeixin buits urbans i àrees desertitzades, desocupades i abandonades amb la desocupació de zones industrials en els polígons existents.

126

ANÀLISI DAFO - REPTES SOCIALS


Orig

en in

tern

(c

arac

terís

tique

s pr

òpie

s)

FORTALESES - Capacitat d’atracció de força de treball: més enllà dels 207.000 habitants de la ciutat Sabadell té un conca d’ocupació de prop d’un milió d’habitants. - Existència d'una regidoria específica, transversal a totes les altres, que coordina la nova àrea de Coneixement i Participació. - Tot i que les ajudes que proporciona la Generalitat de Catalunya en àmbits socials i en educació han disminuït els darrers anys, s’han compensat parcialment amb recursos municipals. - Malgrat que és insuficient, la política d’habitatge ha permès fer front parcialment a la situació dels ciutadans més vulnerables. S’ha centrat en: recuperar activitat promotora d'habitatge assequible de lloguer, oferir habitatge d'emergència i gestionar pisos buits i posar-los a disposició del tercer sector. - Existència de voluntat política (implícita i explícita) per part de tots els partits per redactar l'Estratègia i presentar projectes al fons FEDER. - Experiència en participació en projectes europeus. - Ciutat pionera en l'Open Data. - Estructura d'atenció ciutadana presencial consolidada: per barris i coordinada. - Teixit associatiu ric i participatiu. Processos participatius per a la definició de polítiques i projectes urbans (Consells de Districte...)

DEBILITATS - La crisi ha afectat tots els barris i la cohesió social s'ha vist deteriorada. - El 59% de la població entre 25 i 64 anys té estudis secundaris obligatoris o menys, enfront del 43% al conjunt de Catalunya. - La taxa d'abandonament escolar és elevada, sobre el 25%, similar a la catalana (24%) però molt superior a la europea (12%). - Sectors perifèrics amb més dificultat - Pobresa infantil. - Habitatge d’emergència a excepció del barri del Centre. - Concentració d’immigració en certs districtes. - Augment de l’escletxa en les noves tecnologies. - Dificultat en la integració multicultural. - Barris desconnectats per les barreres naturals: el riu o la orografia. - Feminització de l’atur. - Alt índex d’aturats són immigrants

Orig

en e

xter

n (a

tribu

ts d

e l'e

ntor

n)

OPORTUNITATS - Nova capacitat de connectivitat i accessibilitat: el perllongament de la línia dels FGC a Sabadell implica un canvi en la configuració de la ciutat, millora la connectivitat en transport públic i articula millor els barris del nord amb el centre de la ciutat. - Teixit urbà consolidat amb capacitat d’acollir nova activitat productiva. - Espais aptes per assentar noves activitats d’educació superior i recerca. - Cal impulsar col·laboracions entre universitat, empresa, formació professional i escola i fomentar la pedagogia de la sostenibilitat. - Amb finançament adequat l'estratègia en habitatge permetria: cohesió social, resposta a necessitats bàsiques, dignificació de l'habitatge i l'entorn i resoldre la pobresa energètica. - Fomentar l'eficiència energètica i les energies de fonts renovables generarà: ocupació, indepen-dència energètica i democratització de l'energia. - Intensificar processos participatius en la presa de decisions. - Impulsar eines TIC per la transparència i per agilitzar procediments administratius i aprofitar les dades publicades per l'Open Data perquè se'n beneficiïn internament els departaments municipals i la ciutadania. - Nova ordenança per tal de mobilitzar els habitatges buits per tal d’augmentar el parc de lloguer de la ciutat.

AMENACES - La necessitat de contenir les urgències socials a curt termini pot generar dificultats de cohesió social a mitjà termini si no s’obtenen recursos econòmics i financers addicionals que permetin millorar les condicions de vida i generar ocupació. - Escassetat de recursos econòmics per desenvolupar espais potencials latents fonamentals, ja presents a la ciutat, per l’assentament de noves activitats econòmiques. - Compatibilitzar el lleure i el confort acústic dels habitants de la ciutat. - Necessitat de canvis organitzatius per al manteniment, actualització i impuls de l'ús de les dades presentades per l'Open Data. - Alt índex de l’atur. - Alt índex d’absentisme escolar. - Els barris perifèrics amb més dificultats són els que estan més desconnectats per les barreres físiques naturals: el riu o la orografia.

127

Gràfic radial que exposa els pesos relatius de les fortaleses, oportunitats, amenaces i debilitats en relació als 5 reptes urbans.

Fortaleses

Oportunitats

Debilitats

Amenaces 0

10

20 Econòmics

Ambientals

Climàtics

Demogràfics

Socials

De l'anàlisi transversal se’n desprèn que, conjuntament, hi ha un nombre més elevat de fortaleses (23) i oportunitats (21) que de debilitats (11) i amenaces (15) en les dimensions social, econòmica, ambiental, climàtica i demogràfica.

128

3.2 Definició dels objectius estratègics a aconseguir a llarg termini

Objectiu estratègic 1

REINICIANT SABADELL

Per configurar un nou model de creixement sostenible s’implementaran accions que exerceixin de motor i catalitzador. Les accions que es promouran gràcies a aquesta estratègia són la creació de nous espais per a la producció que permetin l’assentament a la ciutat de noves activitats productives i creatives que tinguin la capacitat d’atracció suficient per permetre la reindustrialització de la ciutat.

Es promouran d’aquesta manera activitats productives, creatives, culturals i artístiques en espais de coworking, a més de l’activitat econòmica cooperativa, el món dels professionals liberals, i finalment, s’assentaran espais per a un nou model “km. 0” en l’espai agrari periurbà de la ciutat.

D’aquesta manera es fomentarà l’emprenedoria, la inclusió social i l’economia baixa en carboni, alhora que permetrà una posada en valor dels elements patrimonials de la ciutat i la promoció de la ciutat.

Sabadell ocupa un espai clau en el territori i en el desenvolupament de l'economia catalana. Per tant cal consolidar la ciutat com a centre d'activitat econòmica de referència per a tota la conurbació de Sabadell.

En bona mesura, doncs, es revisarà el model productiu amb l'objectiu de minimitzar l'atur i oferir condicions de treball dignes i es combatrà el fracàs escolar i l'abandonament escolar prematur.


NOVES FORMES DE GOVERN PER A LA COHESIÓ SOCIAL

L’objectiu és aconseguir l’apoderament de la ciutadania a través de la transparència i la participació. Per tal d’acomplir-ho es proposa la implantació i millora de la gestió i la informació que s’ofereix a la ciutadania i s’ampliarà a la seva participació en el govern de la ciutat a través de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).

D’altra banda, s’executaran una sèrie d’intervencions de transformació urbana a través de la rehabilitació i la creació d’espais verds amb l’objecte final de garantir la cohesió i la inclusió socials dels ciutadans i ciutadanes gràcies a la capacitat de connectar diversos teixits urbans.

I, finalment, es garantirà que les que les condicions que han provocat l'elevada vulnerabilitat d'alguns dels barris de la ciutat, amb infrahabitatge, altes taxes d'atur i

129

d'abandonament escolar, amb situacions d'emergència social, es redueixin i acabin desapareixent, per tal que Sabadell segueixi essent una ciutat equitativa i sense desigualtats socials entre els districtes que la conformen.


CIUTAT VERDA EN XARXA

Sabadell vol esdevenir una ciutat verda i una ciutat que lluita activament contra el canvi climàtic. La ciutat es dirigirà cap a l’autosuficiència energètica, a través de: millora de l'eficiència (rehabilitació energètica d'edificis), disminució de la demanda energètica (aplicació de mesures de gestió) i promoció de les energies renovables als propis edificis municipals.

D’altra banda, la mobilitat en xarxa contribuirà també a disminuir les emissions de gasos d’efecte hivernacle. Es fomentarà la mobilitat a peu i en bicicleta, principalment, i sempre que així es requereixi amb el complement del transport públic col·lectiu. Per aquest darrer es farà una aposta decidida per vehicles 100% elèctrics.

Es millorarà l'articulació rodal - espai urbà a través d'una gestió transversal que asseguri la convivència entre usos lúdics i la biodiversitat i els paisatges dels espais naturals i s'intensificarà la tasca de recuperació i valoració del patrimoni.

La ciutat lluitarà contra la contaminació atmosfèrica i la contaminació acústica per tal de ser una ciutat saludable.

130

4. DELIMITACIÓ DE L'ÀMBIT D'ACTUACIÓ

L’Estratègia DUSI a Sabadell

Arribats a aquest punt del document, i tenint en compte el què s’ha explicitat fins ara en la identificació inicial dels reptes, l’anàlisi integrada, el procés de participació, la diagnosi de debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats, i determinats els objectius estratègics al final de l’apartat anterior, l’equip de treball de l’estratègia DUSI de Sabadell ha establert d’acord amb els objectius estratègics una filosofia i una localització de l’àmbit d’actuació coherent amb el què es demana en les bases de la convocatòria HAP/2427/2015 del 13 de novembre, per la que s’aproven les bases i la primera convocatòria per a la selecció d’estratègies de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat que seran cofinançades gràcies al programa operatiu FEDER de creixement sostenible 2014-2020.

Tanmateix, i en primer lloc, cal remarcar que l’Ajuntament de Sabadell i el seu govern compten en el cartipàs municipal amb un Programa Estratègic Territorial de Ciutat, una figura la qual es troba orgànicament relacionada amb la direcció de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, on hi ha també el nucli central de la comissió de treball de projectes integrals, com és el cas de l’Estratègia DUSI.

Aquest programa ja té una estratègia pròpia d’acord amb un pla de mandat i una visió a mitjà termini on es desenvolupen polítiques urbanes estratègiques per atènyer diversos objectius fonamentals per l’economia, el medi ambient i la població de la ciutat de Sabadell, entre el quals hi trobem l’economia baixa en carboni, la coordinació i desenvolupament de mecanismes per a la inclusió social, de mesures d’estudi d’impacte ambiental i contra el canvi climàtic i de configuració d’una secció especialitzada pel desenvolupaments d’eines TIC i sistemes d’informació geogràfica.

131

Conceptes clau de l’estratègia: oportunitat, accessibilitat, model productiu, economia baixa en carboni, ciutat en xarxa, open data, nova governança, innovació, revalorització del patrimoni, ciutat creativa, bicicleta, peatonalització, habitatge, connectors verds i noves energies

Reiniciant Sabadell en Xarxa

Localització de l’àmbit d’actuació

A partir de l’anàlisi integrada i diagnosi elaborats, a la qual cal sumar el conjunt dels processos de participació i d’acord amb l’anàlisi qualificada dels tècnics municipals, l’Estratègia DUSI quedarà delimitada a nivell territorial i com a àmbit d’actuació per tot l’àmbit del terme municipal de la ciutat de Sabadell .

Aquest criteri es basa en les següents premisses:

� Consolidar una estratègia polifuncional i policèntrica i per tant distribuir territorialment de manera gairebé cardinal la implantació d’un model harmònic de creixement equilibrat.

� Ubicar territorialment segons les seves característiques intrínseques el programa d’estratègia per tal que constitueixi un generador de les noves energies urbanes i catalitzador dels nous reptes que s’enceten i generi dinàmiques de sinèrgia a través del territori.

Si es dóna la circumstància d’atorgament de la subvenció, la implementació en el territori vindrà donada per les operacions en concret que s’ubicarien en els àmbits geogràfics més idonis per tal de donar resposta a les línies d’actuació definides.

Dels objectius estratègics de l’Estratègia DUSI, els quals han estat debatuts en diverses taules de treball de participació ciutadana, i en diverses taules amb els tècnics municipals, n’emergeixen les línies d’actuació i la ubicació territorial següents:

Vegeu el plànol 10, perquè d’acord amb la coloració dels quadres següents podreu identificar els emplaçaments proposats per les actuacions singulars que funcionaran com a catalitzadors i que permetran desenvolupar l’efecte de caràcter general dibuixant en el seu conjunt l’àmbit d’actuació general: la ciutat de Sabadell.

Línia d’actuació estratègica – Espais catalitzadors

Creació de nous vivers d’empresa per a nous creadors, per la innovació empresarial i espais de co-working, amb l’adquisició d’una nau industrial amb valor patrimonial singular que estigui emplaçada en l’àmbit urbà, mantenint l’arquitectura preexistent per tal de preservar el valor patrimonial, invertint en un procés d’eco-rehabilitació integral i energètica i integrant el nou programa.

La posada en valor de la ciutat i l’impuls al turisme basat en la voluntat que ha tingut la ciutat des de fa anys en la preservació del seu patrimoni arqueològic, arquitectònic i paisatgístic, també distribuït territorialment per la ciutat, proposant una xarxa de recorregut per la seva difusió.

132

El comerç de proximitat també té el seu valor singular, amb una proposta singular a més de l’anteriorment esmentada.


Creació d’una Oficina de l’Energia, en un emplaçament on ja s’hagi implementat aquesta dinàmica, que ha de propiciar la difusió, ajuda i la formació a la ciutadania en l’estalvi energètic així com la lluita contra la pobresa energètica i l’impuls de les energies netes.


L’existència del Parc Agrari i de les Hortes del Ripoll, amb producció actual pròpia de productes de secà, blat i vinya i de productes d’horta, es catalitzaran en una Oficina del Rodal, que propiciï l’agricultura productiva de quilòmetre 0 i de qualitat més o menys ecològica, ajudant a la implantació d’una xarxa de distribució als mercats de la ciutat i a les botigues especialitzades.


El món de l’esport ha tingut també una gran rellevància a la ciutat: la zona esportiva de Sant Oleguer i la de la Creu Alta, que pot implicar nous models productius del disseny, del tèxtil i de l’educació.


L’existència de l’enclau universitari ha de fer possible que tot aquest nou model de producció tingui el valor afegit de la R+D i del coneixement, així com la col·laboració entre el món del disseny, la producció i la promoció, entre d’altres, imbrincant el món del coneixement amb el món empresarial i de noves dinàmiques econòmiques.

Així mateix, és necessari propiciar la trobada entre el món educatiu i els models productius, en els primers cicles, per tal d’ensenyar en la pràctica professional a fi de lluitar contra l’absentisme escolar.

133

(vegeu també el plànol amb més detall al Punt 5 “Pla d’Implementació”)

Aquestes implementacions territorials han de funcionar com a elements pioners i punters, per tal de generar dinàmiques similars que han de generar riquesa, afavorint la disminució de l’atur, incrementant la cohesió social i generant espais de noves oportunitats. Resumint, l’oportunitat i les preexistències han de fonamentar territorialment els punts focals de l’estratègia, per tal que generin uns espais catalitzadors de pulsacions constants que activin l’àmbit determinat i que garanteixin una distribució de la millora econòmica i social a la ciutat .

Així mateix, aquests espais han d’estar connectats en bona mesura gràcies a la possibilitat d’accés que generen els nous corredors verds previstos en el pla estratègic i que permetran connectar els diversos àmbits en xarxa per tal que aquests generin les sinèrgies consegüents que assegurin l’efecte de caràcter general per la ciutat en el seu conjunt.

Línia d’actuació estratègica – Xarxa Verda

Aquest nou model ha de fonamentar-se en tota una xarxa de recorreguts que han d’enllaçar aquests nodes catalitzadors, prioritzant la seva ubicació prop de les noves estacions ferroviàries, connexions intermodals, que afavoriran tant les connexions internes com les interurbanes, en especial amb Barcelona.

134

La xarxa verda prioritza els recorreguts a peu, verds, de qualitat i garanteix la continuïtat de la bicicleta, aconseguint un malla verda baixa en emissió de carboni, afavorint la qualitat de l’aire i els nivells acústics.

Com a complement es proposa també l’inici de l’adquisició de busos elèctrics, que ha de suposar en enorme canvi qualitatiu en el transport urbà.

Per a que això succeeixi, és bàsic que la connexió en xarxa física sigui possible: estacions de ferrocarrils, recorreguts en espais lliures en bicicleta i a peu, de tal manera que connectin de la manera més sostenible i ràpida aquests focus generadors.

Es proposa una xarxa tancada que els enllaça i tanca anelles de ciutat, connectades per les noves sortides de ferrocarril.

Aquesta xarxa verda, que enllaça amb la xarxa de camins del Rodal, genera una estructura sobreposada a la convencional de la vialitat rodada, i abraça tota l’estructura de l’àmbit urbà.

I finalment, la necessitat de formular noves estratègies que assegurin noves formes de governança i inclusió social, gràcies, d’una banda, al nou model de govenança que es proposa amb un nivell d’implantació de nivell general al territori gràcies a la tasca que ja es desenvolupa a l’àrea municipal de participació per l’apoderament de la ciutadania , i alhora també gràcies a la voluntat de transparència i contacte directe de la ciutadania conformant una xarxa 4.0 d’apps i portals d’ open data & big data per avançar en nous models de governança i de cohesió social.

Així com també, d’altra banda, la lluita contra la pobresa i per la inclusió social s’abordarà amb la rehabilitació d’habitatges municipals destinats a l’emergència social, que es troben distribuïts de manera homogènia pel territori. I un seguit de polítiques i processos de rehabilitació energètica dels equipaments municipals , del parc públic d’habitatges i cerca de fórmules conjuntes amb el parc privat d’habitatges que han de servir per impulsar la rehabilitació energètica dels habitatges, necessàries per activar un parc d’habitatges envellit, rebaixar les emissions de CO2, que es proposen també en una distribució territorial àmplia però sobretot en els àmbits més desafavorits.

La localització de les actuacions com a estratègia

Amb tot, doncs, l’estratègia DUSI a la ciutat té una implantació en diverses localitzacions, en un mateix àmbit general, Sabadell.

135

“Les actuacions singulars en aquestes localitzacions reaccionen com a pulsions constants en el territori, com si caiguessin constantment unes gotes d’aigua en diverses localitzacions de la ciutat, i gràcies al moviment ondulatori provocat en el territori s’acaben tocant i generant una dinàmica i moviment persistent arreu de la ciutat.”

Per consegüent, la importància d’aquesta estratègia radica, precisament, en l’oportunitat de deixar caure la primera gota que Reiniciï Sabadell, a partir de la recuperació de l’activitat productiva i el dinamisme a la ciutat gràcies, en bona mesura, a la planificació integral del territori a partir d’aquestes polaritats repartides en la ciutat de Sabadell. Aquesta filosofia més concreta es desenvolupa en la introducció del punt següent, per tal que es pugui seguir l’estratègia d’acord amb el pla d’implementació de l’Estratègia DUSI.

136

Per tant, l’àmbit d’actuació de l’Estratègia DUSI a Sabadell es defineix com a 7 actuacions singulars que tenen un efecte catalitzador de caràcter general per a tota la ciutat, i es podria resumir de la següent manera:

Àmbit d’actuació

Localitzacions estratègiques

137

5. PLA D'IMPLEMENTACIÓ 5.1. Programa Estratègic Territorial de la ciutat de Sabadell

Reiniciant Sabadell en Xarxa

Filosofia de l’Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat

Sabadell era una ciutat que en el seu moment va ser coneguda com la Manchester catalana, en perfecta similitud amb la ciutat britànica per la seva frenètica activitat industrial i per ser un dels motors econòmics de Catalunya durant dècades al segle XX. La terciarització, la deslocalització d'empreses i l'esclat de la bombolla immobiliària han deixat la ciutat de Sabadell en punt mort. No obstant això, Sabadell és una ciutat amb un gran potencial latent a nivell patrimonial, associatiu, empresarial i per la seva realitat i localització geogràfica.

Per tant, Sabadell tot i ser una ciutat colpejada durament per la crisi, qualsevol se’n pot adonar amb facilitat que és un espai urbà extraordinari i ple d'espais d'oportunitat . Un bon exemple són les antigues fàbriques tèxtils que mantenen la seva estructura i donen un caràcter de ciutat productiva que persisteix en la idiosincràsia pròpia del municipi, així com també, d’altra banda, la ciutat disposa d'una figura com la del Parc Agrari pionera a l'estat ja preparada per a la gestió dels espais oberts del periurbà.

Així mateix, la ciutat en aquesta legislatura s'ha armat amb la personalitat suficient en la seva estructura orgànica per desplegar un programa estratègic de ciutat que reflecteix un visió més enllà del mandat del propi govern conjugant a un mateix nivell la planificació urbana territorial i la planificació estratègica, o el que és el mateix configurant una estratègia de desenvolupament urbà integrat que contingui tres eixos cabdals en les polítiques urbanes:

� Reiniciant Sabadell: concepte que transcendeix la situació actual per retornar la ciutat a una posició de centralitat en la creació de nous espais productius i amb el suport a noves indústries, des del sector agrari i la producció de quilòmetre zero, passant per l'allotjament de professionals liberals fins a espais per a nous creadors.

[Objectius temàtics: OT4 + OT9 + OT2+ OT6]

� Noves formes de govern per a la cohesió social: concepte que ha de consolidar un nou model de transformació urbana a través dels recursos 4.0 gràcies als recursos informàtics en xarxa a través de diferents portals open data & big data. Així com també assegurar aquest model a través d'un nou conjunt d'espais per a la nova governança.

138

Treball al qual cal sumar els projectes estratègics connectors de teixits urbans i les polítiques d'habitatge com a eix estructurador del dret a la ciutat.

[Objectius temàtics: OT4 + OT9 + OT2 + OT6]

� La ciutat verda en xarxa : concepte que té en el seu eix estructurant la idea de proximitat, situant al vianant i a la bicicleta en el primer lloc de les polítiques de mobilitat urbana per tal d'aconseguir dos objectius fonamentals: una millora en la qualitat del espai urbà, la qualitat de l'aire, la reducció de la contaminació acústica, i d'altra banda que cap ciutadà pugui sentir-se exclòs socialment per motius físics, d'edat, de gènere o econòmics.

[Objectius temàtics: OT4 + OT9 + OT2 + OT6]

Així doncs, som davant l’oportunitat de transformar la ciutat en la ciutat de la bicicleta del sud d'Europa , l'oportunitat de transformar espais per a noves indústries que consolidin a la ciutat un nou model d'activitat econòmica del segle XXI per a ciutat, l'oportunitat d'armar la ciutat amb mecanismes i instruments TIC per a la transparència i el bon govern , implementar les polítiques de rehabilitació d’habitatges per l’eficiència energètica, l'oportunitat de fer una aposta clara per comprendre l'energia com un servei bàsic , i finalment comprendre l’espai col·lectiu com aquella geografia urbana per l’encontre i la creació, espais capaços de connectar en xarxa tota la ciutat guanyant nous llocs de qualitat de vida.

Reiniciant Sabadell...

Les formes urbanes creadores són un relat de la ciutat productiva ja siguin naus industrials, biblioteques o mercats, aquestes són les formes que tenen lloc gràcies al procés d’una ciutat connectada on caldrà a més d’actuar sobre la forma urbana, intervenir també, i tal vegada en primer lloc, en camps decisius com l’organització de la producció i el consum , conjuntament amb la disposició dels pols de coneixements .

L’estratègia clàssica del projecte urbà basada en legislació, plans i mera gestió urbanística s’esdevé actualment com una etapa superada, la qual s’ha demostrat clarament insuficient per afrontar els nous reptes de futur que l’espacialitat urbana per si mateix suggereix a principis del segle XXI a la ciutat de Sabadell.

La planificació territorial i la planificació estratègica composen un binomi d’enllaços forts on, en bona mesura, el concepte “treball” és imprescindible per entendre l’espai social produït a la ciutat . La producció d’aquest espai social ve determinada per les condicions del treball i el sistema de producció i reproducció de la força de treball.

La idea central d’aquest eix principal del projecte estratègic rau en la voluntat d’una demostració fefaent que el mode de producció organitza, produint el seu espai, i que per tant, determina gran part de les relacions socials que s’expressaran en el desenvolupament i creixement urbà en sí, a qualsevol escala.

139

Per tant, si assumim que el mode de producció organitza l’espai urbà , en bona mesura, pel creixement econòmic i l’evolució dels transports, és perquè aquest genera/crea el seu espai i es desenvolupa gràcies a determinades densitats relacionals que generen l’activitat i la quotidianitat del dia a dia. Per consegüent, la producció d’espai social té el seu propi reflex en el territori com a realitat urbana concreta i en tot allò que la conforma com a resultat de les relacions socials de producció.

Amb tot, l’Ajuntament de Sabadell proposa cinc línies d’actuació que es desenvoluparan en un total de 8 línies operatives per atènyer l’objectiu estratègic “Reiniciant Sabadell ”:

1.1 Producció Creativa (Nous llocs + Espais per a la innovació)

1.2 Nou model agrari

1.3 Laboratori per les energies

1.4 Impuls del coneixement

1.5 Nou model de promoció i posada en valor de la ciutat

Per consegüent, això suposa crear ciutat, però crear ciutat queda lluny d'aquella idea recurrent de solucionar problemes, sinó més aviat al contrari. Aquesta estratègia es troba fonamentada essencialment en tocar aquells espais on una actuació singular genera un efecte catalitzador en el projecte urbà de caràcter general, desenvolupant espais que donin un pas endavant per l’arquitectura i la urbanitat , per recuperar el protagonisme gràcies als itineraris lliures i a la complexitat d’activitats que hi prenguin part, en contacte permanent gràcies a la continuïtat o contigüitat que determina la distància crítica entre espais i arquitectura.

Aquest canvi de paradigma radical dels espais col·lectius tenen, però sobretot tindran lloc, si i només si la singularitat i complexitat del projecte arquitectònic, paisatgístic i social té la capacitat d’empeltar l’equilibri ètic i estètic entre l’interior i l’exterior.

Noves formes de govern per a la cohesió social...

Transparència i Governança

Les TIC no sols poden millorar l'eficiència energètica i reduir el consum d'energia a les nostres llars, fàbriques, botigues i oficines, per exemple reduint l'ús d'energia per minimitzar despeses, sinó que també redueixen la quantitat de CO2 emès a l'atmosfera, un important motor de canvi climàtic. Paral·lelament les TIC poden fer de barris i ciutats espais més eficients respecte la millora del transport i reduir la congestió, així com també la incorporació de les TIC als serveis municipals poden suposar un instrument àgil i directe de contacte amb l’administració pública o la informació que aquesta genera.

Els espais urbans del nostre dia a dia, i el seu hinterland, gràcies a les TIC, poden esdevenir hàbitats amb una òptima qualitat de vida on la seva aplicació pot millorar ostensiblement els serveis públics i la qualitat de vida, millorar la utilització dels recursos, reduir l'impacte ambiental i millorar la cohesió social.

Així mateix, el seu ús en ciutats, habitatge, transports i espais de desenvolupament productiu ens ha de permetre assegurar que l'energia que aquestes han de menester no

140

és més gran que els beneficis que aporten. Les TIC, per tant, també ens han de permetre ser capaços de mesurar i comparar. I, per dur a terme aquesta empresa, necessitem formes estàndard per fer aquesta tasca.

Hàbitat i Habitatge

D’altra banda, resulta fonamental actualment, per les ciutats del segle XXI, la recuperació de l’espai col·lectiu , el rol que adquireixen cadascun dels espais urbans per a l’ús col·lectiu, però sobretot també la seva transformació en allò més purament material com són els espais verds que ajuden a cosir un ciutat com Sabadell allà on els teixits urbans de la perifèria es troben més aïllats del continu urbà de la ciutat consolidada.

La qualitat del paisatge urbà, l’augment de la qualitat i quantitat d’espai públic i el manteniment dels valors socials i paisatgístics patrimonials, són aspectes fonamentals per generar mobilitats positives i d’un impacte positiu directe en la relació i connectivitat entre barris, així com també des d’un altre prisma pel comerç de proximitat i, alhora, per la reducció dràstica de les emissions de CO2 i partícules en suspensió PM2,5 i PM10 que han situat les ciutats de principis de segle XXI en llindars molt preocupants per la salut pública.

L’espai físic que es conforma, i l’espai social on es dóna la vida a les ciutats, comporten l’associació de dos conceptes directament relacionats entre ells: hàbitat i habitatge . L’hàbitat respon al conjunt de condicions ambientals en les que es desenvolupa la vida de la ciutadania; mentre que l’habitatge serà l’espai físic concret en el què es dóna aquesta vida, la cèl·lula bàsica de l’hàbitat.

Amb tot, l’Ajuntament de Sabadell proposa dues línies d’actuació que es desenvoluparan en un total de 13 línies operatives per atènyer l’objectiu estratègic “Noves formes de govern per a la cohesió social ”:

2.1 Apoderament social a través de la transparència i la participació (Open Data & Big Data, Smart City)

2.2 Transformació urbana per a la inclusió social (Hàbitat i Habitatge)

Ciutat verda en xarxa...

Sabadell vol esdevenir una ciutat verda i una ciutat que lluita activament contra el canvi climàtic. Per consegüent, l’estratègia de la ciutat es dirigeix cap a la suficiència energètica a través de l’eficiència energètica com per exemple la rehabilitació d’habitatges i d’edificis públics, la disminució de la demanda energètica mitjançant l’aplicació de mesures de gestió i optimització de l’energia i la implantació de les energies renovables als propis edificis municipals.

Un altre camp d’implantació a la ciutat en aquest sentit serà l’assentament de les bases per l’autosuficiència energètica i l’ús d’energia als equipaments municipals de fonts d’energia 100% d’origen renovable.

141

D’altra banda, la mobilitat és un element clau en tota la política estratègica de la ciutat, en què la conjunció de l’accessibilitat, l’activitat i l’autocontenció han de permetre una millor configuració d’espais públics, una emergència en les relacions interpersonals i un “efecte àgora” que finalment comportin una disminució substancial de les emissions contaminants a la ciutat.

Els nivells de contaminació atmosfèrica que afecten a la ciutadania poden generar i generen greus problemes de salut. Tal i com apunta bona part de la literatura acadèmica, pel què fa a la mobilitat, en entorns urbans densos cal prioritzar els desplaçaments a peu i en bicicleta , modes gràcies als quals els beneficis de la mobilitat activa sobre la salut són el principal argument com anuncien organismes com la OMS, així com també per encarar una nova etapa en l’urbanisme per recuperar l’espai públic mitjançant processos participatius i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Aquest conjunt d’aspectes són especialment rellevants en un pla d’implantació extensiva des de la primera fase, amb un pressupost basat en l’eficiència de mesures de baix cost constructiu més orientades als fluxos i a generar una nova legibilitat de l’espai col·lectiu orientada al seu ús equitatiu i universal . Així mateix, una segona fase d’implementació més material tindrà com a afany l’assentament d’estratègies orientades a la reducció de contaminants atmosfèrics i d’efecte hivernacle, anant més enllà de les pròpies polítiques urbanes tradicionals, integrant alhora aspectes socials i de salut .

La voluntat d’avançar cap a comunitats complexes en zones pacificades i tranquil·les arreu de la ciutat, és la conseqüència d’una ferma convicció per atènyer uns beneficis ambientals directes en la reducció d’emissions del transport motoritzat privat, així com també en la salut gràcies a l’incentivació de modes de transport com anar a peu i en bicicleta (amb el transport públic col·lectiu com a complement).

Per tant, l’èxit del projecte de mobilitat sostenible radica en l’actuació urbanística i en un canvi radical en el sistema de mobilitat on els vianants s’ubiquen al capdamunt de la jerarquia viària , on les desenes d’itineraris de vianants generats pel nou urbanisme, la pacificació del trànsit en tota la zona i la peatonalització de grans extensions de la ciutat permeten o han de permetre generar processos de capil·laritat urbana dels seus carrers tangents i perpendiculars que ens permeten comprendre la ciutat com un conjunt de dinàmiques a partir de l’escala a nivell micro d’interrelació i interacció de la ciutadania.

Amb tot, l’Ajuntament de Sabadell proposa dues línies d’actuació que es desenvoluparan en un total de 13 línies operatives per atènyer l’objectiu estratègic “Ciutat Verda en Xarxa ”:

3.1 Ciutat verda contra el canvi climàtic (Energia, Aigua, Aire i Acústic)

3.2 Mobilitat en xarxa (Vianants, Bicicletes i TPC).

142

5.2. Tipologia i descripció de les línies d'actuació a dur a terme per aconseguir els objectius estr atègics definits.

Nuevos lugares 1.500.000 € OT601

1.500.000 € OT901

600.000 € OT902

1.2 Nuevo modelo agrario 800.000 € OT602

200.000 € OT903

170.000 € OT408

1.4 Impulso del conocimiento 250.000 € OT904

75.000 € OT201

200.000 € OT404

5.295.000 €

414.1503A.22699

414.1503A.47000

414.1503A.62700

100.000 € OT202

5.000 € OT203

20.000 € OT204

2.1.4 Ofrecer una administración electrónica accesible 10.000 € OT205

2.1.5 Mejorar la tecnología en la prestación de servicios municipales 100.000 € OT206

2.1.6 Desarrollar la plataforma “Open Data” para compartir datos entre diversos actores urbanos 350.000 € OT207

2.1.7 Desarrollar la plataforma “Open Data & Big Data” a través del programa de GIS 400.000 € OT208

985.000 €

211.4920C.22699

211.4920C.62700

2.000.000 € OT603

500.000 € OT905

2.500.000 €

431.1530C.22699

431.1530C.62700

Deportes 200.000 € OT906

200.000 €

520.3410B.22699

520.3410B.62700

300.000 € OT405

1.250.000 € OT907

2.2.6 Implantar la Agencia Municipal de Alquiler para el alquiler de viviendas desocupadas y/o en venta 1.100.000 € OT908

2.650.000 €

420.1521A.22699

420.1521A.62700

420.1521A.77000

2.500.000 € OT406

500.000 € OT209

1.400.000 € OT407

Aigua 120.000 € OT210

Aire i Acústico 1.000.000 € OT604

5.520.000 €

414.1503A.22699

414.1503A.62700

550.000 € OT211

1.300.000 € OT403

3.2.3 Ampliación de los recorridos a pié en ámbito urbano y periurbano 500.000 € OT401

3.2.4 Completar y finalizar la red urbana e interurbana para bicicletas 500.000 € OT402

2.850.000 €

433.1340A.22699

433.1340A.62700

31 operaciones 20.000.000 €

1REINICIANDO SABADELL

1.1 Producción Creativa

OT

-2

OT

-4

1.1.2 Reconversión del patrimonio en espacios estratégicos para la innovación empresarial i coworking para proyectos impulsados por menores de 35 años o por empresas de ámplio espectro de inclusión 1.1.3 Creación de espacios para creadores: viveros empresariales con nuevos modelos de emprendimiento i economia social

Linea de actuación Presupuesto

1.4.1 Impulso de colaboraciones entre la Estrategia DUSI y la red universitaria, FP y escuela en barrios emergentes

Codi OT

3CIUDAD VERDE EN RED

3.1 Ciudad verde contra el cambio climàtico

Energia

Objetivo Estratégico de Ciudad

Bloque de actuación

2NUEVAS FORMAS DE GOBIERNO PARA LA COHESION SOCIAL

2.1 Empoderamiento social a través de la transparencia y la participación

Espacios para la innovación

1.3 Laboratorio para las nuevas energias

Eco

n.

Am

b.

Clim

.

Dem

o

2020

Retos - FEDER

Soc

io

2019

OT - FEDER

Vivienda

2.2.4 Rehabilitar energéticamente el Parque Público de Viviendas HPO en alquiler

1.2.1 Impulsar el modelo productivo de agricultura de proximidad

1.3.2 Consolidar un espacio como Fabrica-Laboratorio en la Ofricina de la Energía

2.1.1 Implantar la tarjeta ciudadana

3.1.1 Rehabilitar energéticamente equipamientos municipales y públicos

3.1.2 Optimizar el sistema de gestión energética de los edificios municipales

1.3.1 Creación de la Oficina de la Energía Municipal en Campoamor y Espronceda

1.1.1 Repatrimonializar la ciudad a traves de la adquisición de bienes singulares de gran valor patrimonial

OT

-6

OT

-9

2.2 Transformación Urbana para la inclusión social

Espacio Público

2.2.1 Creación de infraestructuras i espacios verdes connectores de tejidos urbanos para la cohesión social2.2.2 Pedagogía de la Sostenibilidad: Caminos escolares en sectores populares de la ciudad - Can Deu, Sant Julián y la Planada

2.1.2 Implantar una aplicación móvil para comunicar las incidencias en la vía pública

2.1.3 Impulsar las herramientas TIC para la transparencia y la nueva gobernanza

2.2.5 Rehabilitar el patrimonio municipal de viviendas como Fondo de Emergencia Social

2.2.3 Impulsar el deporte como herramienta de cohesión social

PROGRAMA ESTRATÉGICO TERRITORIAL DE LA CIUDAD DE SABADELL 2020

Una

nue

va a

gend

a ur

bana

par

a S

abad

ell:

Rei

nici

ando

Sab

adel

l: ho

rizon

te 2

020

Calendario

2016

2017

2018

3.1.4 Implantar energias renovables en edificios públicos.

1.5 Nuevo modelo de promoción y puesta en valor de la ciudad

1.5.1 Promover el impulso del comercio de proximidad, el turismo i el encuentro empresarial

1.5.2 Gestión eficiente de la distribución urbana de mercancías

3.2 Movilidad en red

3.2.1 Control inteligente de la gestión de la flota del transporte público urbano y la movilidad urbana

3.2.2 Incorporar a la flota de autobuses vehiculos 100% eléctricos

Ciudad ciclable

3.1.5 Control inteligente de la gestión del ciclo del agua

TPC

3.1.6 Implantar Zonas Urbanas Pacificadas i Tranquilas

143

Tipologia de línies d’actuació per objectiu temàtic i objectiu específic PO creixement sostenible

Eco

n.

Am

b.

Clim

.

Dem

o

Soc

io.

75.000 €

100.000 €

5.000 €

20.000 €

OT205 Ofrecer una administración electrónica accesible 10.000 €

OT206 Mejorar la tecnología en la prestación de servicios municipales 100.000 €

OT207 Desarrollar la plataforma “Open Data” para compartir datos entre diversos actores urbanos 350.000 €

OT208 Desarrollar la plataforma “Open Data & Big Data” a través del programa de GIS 400.000 €

500.000 €

120.000 €

550.000 €

2.230.000 €

OT401 Ampliación de los recorridos a pié en ámbito urbano y periurbano 500.000 €

OT402 Completar y finalizar la red urbana i interurbana para bicicletas 500.000 €

1.300.000 €

200.000 €

300.000 €

2.500.000 €

1.400.000 €

170.000 €

6.870.000 €

6.3 (6c) Conservación, protección, fomento y desarrollo del patrimonio natural y cultural

6.3.4 Promover la protección, fomento y desarrollo del patrimonio cultural y natural de las áreas

1.500.000 €

800.000 €

2.000.000 €

1.000.000 €

5.300.000 €

600.000 €

200.000 €

250.000 €

500.000 €

200.000 €

1.250.000 €

OT908 Implantar la Agencia Municipal de Alquiler para el alquiler de viviendas desocupadas y/o en venta 1.100.000 €

5.600.000 €

Objectivo Temático POCS

OT6.Conservar y proteger el medio ambiente y promover la eficiencia de los recursos

OT9.Promover la inclusión social y luchar contra la pobreza

OT2.Mejorar el uso y la calidad de las tecnologías de la información y de las comunicaciones y el acceso a las mismas

Prioridades de inversión PO Crecimiento Sostenible

2.3 (2c)Refuerzo de las aplicaciones de las TIC para la administración electrónica, el aprendizaje electrónico, la inclusión electrónica, la cultura electrónica y la sanidad electrónica

4.5 (4e)Fomento de estrategias de reducción del carbono para todo tipo de territorio, especialmente las zonas urbanas, incluido el fomento de la movilidad urbana multimodal sostenible y las medidas de adaptación con efecto de mitigación

PLAN DE IMPLEMENTACIÓN DE LA ESTRATEGIA

Retos - FEDER

Objetivos Específicos PO Crecimiento Sostenible

6.5 (6e)Acciones para mejorar el entorno urbano, revitalizar las ciudades, rehabilitar y descontaminar viejas zonas industriales (incluidas zonas de reconversión), reducir la contaminación atmosférica y promover medidas de reducción del ruido

6.5.2Acciones integradas de revitalización de ciudades, de mejora del entorno urbna, su medioambiente

9.8 (9g)Apoyo a la regeneración física, económica y social de las comunidades desfavorecidas de las zonas urbanas y rurales

9.8.2Regeneración física, económica y social del entorno urbano a través de Estrategias urbanas integradas

OT210 Control inteligente de la gestión del ciclo del agua

OT211 Control inteligente de la gestión de la flota del transporte público urbano

OT907 Rehabilitar el patrimonio municipal de viviendas como Fondo de Emergencia Social

OT602 Impulsar el modelo productivo de agricultura de proximidad

OT603 Creación de infraestructuras i espacios verdes connectores de tejidos urbanos para la cohesión social

OT408 Consolidar un espacio como Fábrica-Laboratorio en la oficina de la energía

OT904 Impulso de colaboraciones entre la Estrategia DUSI y la red universitaria, FP y escuela en barrios emergentes

OT604 Implantar Zonas Urbanas Pacificadas i Tranquilas

OT902 Creación de espacios para creadores: viveros empresariales con nuevos modelos de emprendimiento i economia social

OT601 Repatrimonializar la ciudad a traves de la adquisición de bienes singulares de gran valor patrimonial

Contenido de la linea de actuación Presupuesto

OT906 Impulsar el deporte como herramienta de cohesión social

OT209 Optimizar el sistema de gestión energética de los edificios municipales

OT901 Reconversión del patrimonio en espacios estratégicos para la innovación empresarial i coworking para proyectos impulsados por menores de 35 años o por empresas de ámplio espectro de inclusión social

1.500.000 €

OT403 Incorporar a la flota de autobuses vehiculos 100% eléctricos

OT905 Pedagogía de la Sostenibilidad: Caminos escolares en sectores populares de la ciudad - Can Deu, Sant Julià y la Planada

OT4.Favorecer el paso a una economía de bajo nivel de emisión de carbono en todos los sectores


4.5.3Mejora de la eficiencia energética y aumento de las energías renovables en las áreas urbanas OT407 Implantar energias renovables en edificios públicos.

OT404 Gestión eficiente de la distribución urbana de mercancias

OT405 Rehabilitar energéticamente el Parque Público de Viviendas HPO en alquiler

OT406 Rehabilitar energéticamente equipamientos municipales y públicos

OT903 Creación de la Oficina de la Energía Municipal en Campoamor y Espronceda

4.5.1Fomento de la movilidad urbana sostenible: transporte urbano limpio, transporte colectivo, conexión urbana-rural, mejoras en la red viaria, transporte ciclista, peatonal, movilidad eléctrica y desarrollo de sistemas de suministro de energías limpias.

OT204 Impulsar las herramientas TIC para la transparencia y la nueva gobernanza

2.3.3.Promover las TIC en estrategias de desarrollo urbano integrado a través de actuaciones en Administración electrónica local y Smart Cities

OT201 Promover a través de las TIC el impulso del comercio de proximidad, el turismo i el encuentro empresarial

OT202 Implantar la tarjeta ciudadana

OT203 Implantar una aplicación móvil para comunicar las incidencias en la vía pública

144

Descripció de les línies d’actuació

ACCIONSPressupost Objectiu tem àtic - FEDER

75.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

• Noves aplicacions 2.0 del Turisme a la ciutat

OT202 Implantar la targeta ciutadana 100.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

OT2.Millorar l'ús i la qualitat de les tecnologies de la informació i de les comunicacions i l'accés a aquests mateixes

OT201 Promoure a través de les TIC l'impuls del comerç de proximitat, el turisme i la tr obada empresarial

Descripció: Es planteja encadenar accions complementàries continuant amb les tasques ja iniciades:

• Inclusió de serveis adreçats a donar a conèixer el comerç: directori d’establiments, cercador per tipus d’activitat, ubicació sobre el plànol d’un establiment,etc.• Creació d’una app de comerç que ofereixi: localització d’establiments comercials, informació i ofertes, restauració a l’entorn d’una ubicació, localització d’espais comercials disponibles, etc.

• Aplicació de les TIC en la dinamització del turisme: presentació de recorreguts temàtics d'interès turístic: informació multiformat a cada punt d’interès (text, imatge, so, video..), informació de l’agenda d’esdeveniments dels equipaments.• Dinamitzar el sector comercial de proximitat i els espais d'encontre per activitats empresarials

Prioritat d'inversió 2c. Reforç de les aplicacions de les TIC per a l'administració electrònica, l'aprenentatge electrònic, la inclusió electrònica, la cultura electrònica i la sanitat electrònica

Objectiu Específic: 2.3.3. Promoure les TIC en estratègies de desenvolupament urbà integrat a través d'actuacions en Administració electrònica local i Smart Cities

Descripció: La targeta ciutadana és un document personal que permet identificar als ciutadans davant l’Ajuntament per facilitar la realització de tràmits municipals i l’accés a serveis públics. Així s'unificarà l'accés als serveis públics (esportius, culturals, transport), es podran domiciliar tributs, pagament de serveis, etc.



145

OT203 Implantar una aplicació mòbil per a comunicar les incidències a la via pública

5.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

OT204 Impulsar les eines TIC per a la transparència i la nova governança 20.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

OT205Oferir una administració electrònica accessible 10.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

• Revisar i substituir elements no accessibles dels portal.• Adaptar aplicacions i ampliar el contingut multiidioma.

• Crear continguts d’ajuda adreçats a col·lectius amb dificultats .

Descripció: Aquesta aplicació afegeix un nou canal d’entrada que s’integra amb el sistema ja existent de recepció d’incidències multicanal (presencial, telefònic i web) . Així, el servei gestor rep i respon totes les incidències en un únic entorn.



Descripció: L’Ajuntament disposa d’un portal de dades obertes consolidat i també d’un portal de transparència. Es vol reforçar aquest servei de manera que es pugui fer una consulta interactiva d'indicadors. D'altra banda s'implantarà la llei de transparència renovant el portal i automatitzant el procediment per exercir el dret d'accés a la informació pública. Finalment s'implantaran eines TIC de suport a la participació ciutadana 2.0.



Descripció: Es millorarà l’accessibilitat de tots els portals municipals. Entre les tasques que es duran a terme destaquen:

• Adaptar la plataforma de tramitació electrònica per fer-la apte per dispositius mòbils



146

OT206 Millorar la tecnologia en la prestació de serveis municipals 100.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

• Instal·lació de sistemes de control d’accés • Instal·lació de sistemes de pagament de serveis, entrades i abonaments • Implantació d’un sistema de venda d’entrades per internet• Facilitar la inscripció i reserva d’activitats on-line• Revisió i millora de les aplicacions de gestió.

350.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

Descripció: Es millorarà la infraestructura de telecomunicacions en instal·lacions esportives (pavellons i piscines) per oferir millor servei als usuaris. Entre d'altres s 'executaran les següents actuacions:



OT207 Desenvolupar la plataforma “Open Data” per compartir dades entre diversos actors urbans

Descripció: Implantació d’una plataforma d’integració de dades de diversos serveis municipals i fonts externes que siguin d’interès per la ciutat. Les dades a integrar seran: energètiques, de mobilitat urbana, socio-econòmiques, etc., procedents de diverses fonts digitals (sensors, telèfons mòbils, xarxes socials, comptadors energètics, interoperabilitat de bases de dades, etc.) L’obertura de les dades permetria la creació de nous serveis i aplicacions per part de tercers, i l’oferiment d’un major grau d’informació al ciutadà i a d’altres entitats públiques i privades. L’objectiu del projecte és promoure una presa de decisions públiques i privades més encertada i participada a partir de l’extracció de múltiples dades, en temps real i històriques, i la compartició d’aquestes entre tots els actors urbans.



147

400.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

OT209 Optimitzar el sistema de gestió energètica dels edificis municipals 500.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

2) Establir un sistema d'indicadors.

4) Incorporar la figura dels agents energètics

OT208 Desenvolupar la plataforma “Open Data & Big Data” mitjançant programari de sistemes d'informació geogràfica que garateixin la transparència de la planificació urbanísticaDescripció: Implantació d’una plataforma d’integració de dades dels serveis municipals d'urbanisme i planejament urbanístic i territorial que siguin d’interès general i que assegurin la transparència i l'accés a les dades de forma senzilla i àgil. Les dades a integrar seran: llicències urbanística, taxes, energètiques, xarxa de mobilitat urbana, planejament urbanístic, aigua, qualitat de l'aire, etc... procedents de diverses fonts oficials i especialment les de fonts municipals. L’obertura de les dades permetria la creació de nous serveis i aplicacions per part de tercers, i l’oferiment d’un major grau d’informació al ciutadà i a d’altres entitats públiques i privades. L’objectiu del projecte és promoure una presa de decisions públiques i privades més encertada i participada a partir de l’extracció de múltiples dades, en temps real i històriques, i la compartició d’aquestes entre tots els agents urbans implicats.



Descripció: Sabadell compta amb un sistema de gestió energètica parcial centrat en la telegestió de les calefaccions i equipaments puntuals, control de facturació i projectes pilot en equipaments singulars. Cal continuar aquesta línia de treball i establir un programa integrat de gestió energètica, amb les actuacions següents:

1) Dissenyar i executar la instal·lació d'un sistema de monitoratge on-line, en temps real dels consums energètics i fer-ne un seguiment en continu orientat al control de consums energètics.

3) Establir un quadre de comandament que agrupi s istematitzada- ment: gestió energètica, realització d’actuacions i assoliment dels objectius d'estalvis definits. Esdevindrà una eina de gestió i comunicació interna de la millora contínua cap a l’eficiència energètica dels edificis municipals.

5) Fer el monitoratge d'electricitat i gas natural dels equipaments públics responsables del 80% del consum energètic del global dels equipaments (50-60 equipaments, un 17% del total de 291 equipament).



148

OT210 Control intel·ligent de la gestió del cicle de l'aigua 120.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

• Desenvolupament d'un sistema inteligent pel control de subministraments• Control de la xarxa d'aigües de la ciutat

Pressupost Objectiu tem àtic - FEDER

550.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

• Control d'accés a les àrees per a vianants

• Dispostius intel·ligents de gestió i control de bicicletes municipals

• Control i gestió intel·ligent de la mobilitat integral i l'estacionament

Pressupost total de la línia d'actuació 2.230.000 €

Descripció: Actualment la ciutat de Sabadell disposa d’una xarxa d’aigua no apta pel consum d’una llarga de 43,26 kilòmetres lineals i es distribueixen 118.614 m3 anuals.

El Pla Director d’utilització d’aigües externes a la xarxa de distribució d’aigua potable de Sabadell 2014 – 2024 aprovat pel Ple municipal preveu incrementar la xarxa en 24,31 kilòmetres lineals i consumir 241.270 m3 anuals mes d’aigua no apte pel consum



OT211 Control intel·ligent de la gestió de la flota del transport públic urbà y movilidad urbanaDescripció: L’Ajuntament és titular del servei de transport públic urbà a la ciutat, a través d'una concessió de servei amb l’empresa Transportes Urbanos de Sabadell SCCL, TUS. Té una flota de 60 vehicles i disposa d’un sistema d’ajuda a l’explotació adquirit al 2001 i que està quedant obsolet. L'actuació permetrà la renovació del Sistema d’Ajuda a l’Explotació, tant de l’equip de control com dels diferents equips embarcats als vehicles.D'altra banda, el conjunt de mesures previstes en l'estratègia de desenvolupament urbà sostenible de la ciutat requereix de determinats serveis i instruments que garanteixin el correcte funcionament de la mobilitat urbana de la ciutat.

• Millorar la comunicació amb els dispositius d’informació als usuaris ja sigui en parada o via dispositius mòbils (telèfons, tablets o ordinadors) i augmentar la fiabilitat de la informació

• Incorporar sistemes de prioritat semafòrica als autobusos, donant prioritat de circulació al transport públic, reduint el temps de recorregut i millorant així la qualitat de servei i la reducció d’emissions.



149


OT401 Ampliació dels recorreguts a peu en l'àmbit urbà i periurbà 500.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

OT402 Completar i finalitzar la xarxa urbana i interurbana per a bicicletes 500.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

• Implantar a tota la ciutat una xarxa de carrils bicicleta segregats

• Implantar als punts més concorreguts nous estacionamens per a bicicletes

OT403 Incorporar a la flota d'autobusos vehicles 100% elèctrics 1.300.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

OT4. Afavorir el pas a una economia de baix nivell d'emissió de carboni en tots els sectors

Descripció: Es potenciarà l'ús social i de lleure i la convivència amb les activitats del Rodal.Actuacions per a la millora de la connectivitat dels camins i principals carrers de la ciutat entre el parc periurbà, la xarxa verda i els espais oberts del teixit urbàActuacions en diverses fonts, camins i gualsExecució de passos de fauna pendents i dels talussos del Ripoll.

Prioritat d'inversió 4e. Foment d'estratègies de reducció del carboni per a tota classe de territoris, especialment les zones urbanes, incloses el foment de la mobilitat urbana multimodal sostenible i les mesures d'adaptació amb efectes de mitigació de canvi climàtic

Objectiu Específic: 4.5.1. Foment de la mobilitat urbana sostenible: transport urbà net, transport col·lectiu, connexió urbana-rural, millores de la xarxa viària, transport ciclista, peatonal, mobilitat elèctrica i desenvolupament de sistemes de suministrament

Descripció: Sabadell compta amb un Pla director estratègic d'implantació de la bicicleta a la ciutat.L'acció preveu desenvolupar una completa xarxa de carrils bicicleta al conjunt de la ciutat i

• Consolidar les connexions del conjunt de la xarxa per a bicicletes a nivell urbà i interurbà

• Estudi/projecte pilot per a la implantació d'un servei de bicicleta pública per a la ciutat i la seva conurbació



Descripció: L'acció preveu la renovació de 5 vehicles per vehicles híbrids amb un cost de 340.000 €/vehicle. També es realitzarà un estudi comparatiu de funcionament, manteniment i rendiment entre els diferents vehicles de la flota, per determinar un pla de renovació de flota sostenible i de baixes emissions.



150

OT404 Gestió eficient de la distribució urbana de mercaderies 200.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

OT405 Rehabilitar energèticament el Parc Públic d'Habitatge HPO en lloguer 300.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

Els objectius de cara a 2020 són aconseguir els següents paràmetres:• Demanda calefacció ; 15 kWh/m² any• Demanda refrigeració ; 15 kWh/m² any• Demanda energia primària total ; 120 kWh/m² any• Tancaments massissos ; 0,15 W/m²K• Finestres ; 0,80 W/m²K• Ventilació: 0,3 renovació/hora• Proteccions solars• Simplificació dels sistemes energètics actius• Ús de la geotèrmia.

Descripció: Per millorar el control de les zones de càrrega i descàrrega amb major demanda de la zona centre s'instal·larà un sistema de càmeres que controlin el temps màxim d’estacionament, evitant ocupacions irregulars de vehicles que no realitzen les operacions de càrrega i descàrrega. El sistema podrà informar als transportistes del nivell d’ocupació dels espais. En paral·lel es cerca disposar d’una eina disc de control horari per notificar l’hora d’inici i límit d’estacionament a tota la ciutat. Es desenvoluparà una APP que permeti disposar d’informació real de la utilització de les zones de càrrega i descàrrega, millorar el sistema de control per limitar el temps al real disponible i oferir més oportunitats d’estacionament per més transportistes.



Descripció: Es planificaran i executaran accions de millora en accessibilitat, habitabilitat, construcció, seguretat, estructural, eficiència energètica i incorporació d’energies renovables en el parc públic d'habitatge protegit de VIMUSA.


Objectiu Específic: 4.5.3. Millora de l'eficiència energètica i l'augment de les energies renovables en les àrees urbanes

151

OT406 Rehabilitar energèticament equipaments municipals i públics 2.500.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

Rehabilitar energèticament equipaments administratius

Les tasques a realitzar seran:• Certificat d'eficiència energètica per a cada edifici previ a qualsevol actuació.• Auditoria energètica de cadascun dels edificis.• Projecte tècnic de rehabilitació energètica i direcció tècnica de les obres.• Estudi de seguretat i salut laboral i coordinador de seguretat i salut.• Certificat d'eficiència energètica per a cada edifici amb posterioritat a les obres.

Les fites aconseguides seran:

• Millorar els s istemes de control de temperatures (termòstats).• Redissenyar la distribució de la il·luminació artificial per racionalitzar l’ús.

• Projectar i implantar sistemes generadors d’energies alternatives.

Rehabilitar energèticament equipaments culturals

Rehabilitar energèticament equipaments educatius

Rehabilitar energèticament escoles d’ensenyament infantil i primària

Descripció: Es durà a terme una rehabilitació energètica d'equipaments municipals amb actuacions sobre l'evolvent tèrmic, instal·lacions elèctriques, calefacció, climatització i aigua calenta sanitària.

Els equipaments objecte presenten un sistema constructiu amb mancances importants pel que fa a materials d'aïllament tèrmic amb un evolvent deficient des del punt de vista energètic. D'altra banda, els sistemes d'il·luminació i climatització existents no

• Millorar la impermeabilització de cobertes i l'aïllament tèrmic de l'evolvent (façanes, cobertes i tancaments exteriors) per reduir les pèrdues per filtracions i ponts tèrmics.

•Implantar sistemes de climatització més eficients i adaptats a la configuració de l'edifici i a l'orientació dels espais.

• Substituir les llumeneres existents per altres de major eficiència energètica i instal·lar sensors a zones de baixa ocupació (lavabos i passadissos).

Descripció: Anàlogament a l'acció 2.2.1, es durà a terme una rehabilitació energètica dels següents equipaments culturals: Sala Miguel Hernández, Ca l’Estruch, Biblioteca Vapor Badia i l’Escola d’Autoformació.

Descripció: Anàlogament a l'acció 2.2.1, es durà a terme una rehabilitació energètica dels següents equipaments educatius: Escola Illa, escola Bressol Torre Romeu, escola Bressol La Romànica, escola de música Riu Sec, escola d’adults de Can Rull i l’escol

Descripció: Anàlogament a l'acció 2.2.1, es durà a terme una rehabilitació energètica de les següents escoles d'ensenyament infantil i primària: Enric Cassassas, Calvet d’Estrella, Juan Ramon Jiménez, Joan Sallarès i Pla, La Floresta, Can Deu (parvulari)



152

OT407 Implantar energies renovables als edificis públics 1.400.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

OT408 Consolidar un espai com a Fàbrica-Laboratori a la Oficina Municipal de l'Enegia 170.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

• Investigació i desenvolupament tecnològic: convenis amb instituts de recerca.• Viver d’empreses especialitzades en energia sostenible• Programes d’innovació i emprenedoria local en economia verda

• Tallers didàctics.• Conferències i esdeveniments de divulgació científica.• Visites a grups d'escolars. Es planteja rebre uns 5.000 alumnes/any.


Descripció: Tot i l’obligació per part de l’Ajuntament d’assolir el 20% del seu consum provinent d’energies renovables per l’any 2020 (derivat de l’adhesió del Pacte d’Alcaldes), la producció local dista d’assolir aquests nivells, situant-se en poc més del 2%.

La implantació d’instal·lacions d’energia fotovoltaica aconseguirà un estalvi econòmic i/o energètic, i possibilitarà la implantació de microxarxes intel·ligents d’electricitat per dotar a altres usos: recàrrega de vehicles elèctrics, sistema de reg, enllumenat de semàfors.

Es proposa la instal·lació d’energia fotovoltaica en 50 edificis públics amb una potència instal·lada de 475 kWp amb una mitjana de 8,63 kWp / instal·lació, amb una producció mitjana de 1.300 kWh /any per kWp executat, en cinc fases de 10 edificis / any. La producció total anual a 2020 seria de 617.500 kWh. L’amortització de cada instal·lació es preveu en 8,5 anys.



Descripció: El Parc Central, ubicat entre Sabadell i Barberà del Vallès, conté un conjunt d'instal·lacions d'energies renovables: geotèrmia, microeòlica, solar fotovoltaica, solar tèrmica, i s'hi organitzen activitats de divulgació sobre energies renovables.

Es planteja consolidar aquest espai com a centre de demostració, formació i difusió energètica i ambiental, únic en l’Àrea Metropolitana, i centre de referència en la divulgació de les energies renovables. Entre les activitats que s 'oferiran destaquen:

• Formació ocupacional i contínua per a estudiants de cicles formatius, per a instal·ladors, etc.



153


1.500.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

• Aquisició de béns inmobles de caràcter singular• Rehabilitació dels béns inmobles amb criteris medioambientals: ecoarquitectura

OT602 Impulsar el model productiu d'agricultura de proximitat 800.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

• Ordenació del Parc d’Horta i ampliació de l'horta professional i de l'horta recreativa.

• Inversió inicial al Parc Agrari discontinu i inici de la producció (secà i vinya).• Creació d'un banc de terres• Construcció d'una agro-botiga, un restaurant, serveis higiènics i/o magatzems

OT6.Conservar i protegir el medi ambient i promoure l'eficiència dels recursos

OT601 Repatrimonialitzar la ciutat a través de l'adquisició de béns singulars de gran valor patrimonial

Descripció: Amb l'objectiu de promoure un nou model econòmic basat en la creació de nous contenidors de vivers empresarials, que formin part del patrimoni arquitectònic històric industrial, en zones urbanes ben connectades, on s'hi executaran les següents accions:

Prioritat d'inversió:6c. Conservació, protecció, foment i desenvolupament del patrimoni natural i cultural

Objectiu Específic:OE.6.3.4. Promoure la protecció, foment i desenvolupament del patrimoni cultural i natural de les àrees urbanes, concretament les d'interès turístic

Descripció: Amb l'objectiu de promoure un nou model productiu basat en el producte de proximitat, s'executaran les següents accions:

Prioritat d'inversió 6e Accions dirigides a millorar l'entorn urbà, revitalitzar les ciutats, rehabilitar i descontaminar antigues zones industrials (inclose les zones de reconversió), reduïr la contaminació atmosfèrica i promoure les mesures de reducció

Objectiu Específic: 6.5.2. Accions integrades de rehabilitació de ciutats, de millora de l'entorn urbà i el seu medi ambient

154

2.000.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

• Es preveu l'arranjament i creació de parcs urbans

OT604 Implantar Zones Urbanes Tranquiles 1.000.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

OT603 Creació d'infraestructures i espais verds connectors de teixits urbans per a la cohesió socialDescripció general: desenvolupament del planejament urbanístic en base a la importància de les estructures verdes presents en el si de la ciutat com a peces amb clara essència social.Consolidació dels espais verds com a elements urbans determinants gràcies parcs i camins per a la connexió de diversos teixits urbans de la ciutat avui encara inconnexos.L'àmbit d'aquesta proposta se cenyeix en bona mesura a la perifèria de la ciutat que en els últims anys ha canviat no només en sentit morfològic, s inó també pel que fa a les seves funcions tradicionals i socials. Tenint en compte conjuntament les dues escales la de barri i la de ciutat el desenvolupament d'aquests elements han de conformar l'espai social real d'ambdues realitats la del funcionament de comunitats i la seva connectivitat amb la resta de la ciutat, alhora que permet la millora de les condicions de qualitat de vida d'aquestes zones de la ciutat.

• L'estudi de noves infraestructures que permetin una millor connectivitat dels barris perifèrics de la ciutat que encara resten aïllats del conjunt urbà



Descripció: Sabadell disposa del Pla de Mobilitat Urbana i el Pla d’Acció per la Millora de la Qualitat Acústica (2012-2017) com elements de planificació estratègica orientats a la millora de les zones urbanes amb alta qualitat acústica i ambiental. D’altra banda, i en el marc del Pla per la Millora de la Qualitat de l’Aire de Catalunya, Sabadell resta obligada a implantar Zones Urbanes d’Atmosfera Protegida.

Establir zones amb circulació restringida de vehicles privats a motor i la delimitació de zones en forma de macro-illes La implantació de ZUT a tota la ciutat permetrà una millor estructuració del trànsit rodat, amb beneficis a nivell de qualitat ambiental i salut dels habitants. L'acció ha de complementar-se amb actuacions diverses de promoció del transport no motoritzat, prioritat invertida de la circulació i pacificació urbana.L’objectiu a llarg termini és determinar zones ZUT on s’estableixin els nivells acústics segons Ld <55 dB(A) i Ln <45 dB(A).




155


1.500.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

• Arranjament d'espais municipals per co-working

600.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

• Creacio d'ambits de trobada interdisciplinar

• Impuls de nous models de negoci

• Impulsar el model productiu basat l'activitat cooperativa

OT9.Promoure la inclusió social i lluitar contra la pobresa

OT901 Reconversió del patrimoni estratègic per a la innovació empresarial i coworking per a projectes impulsats per menors de 35 anys o per empreses d'àmpli espectre d'inclusió social

Descripció: Amb l'objectiu de crear espais pels nous models de treball, de manera interdisciplinar i connectarles ,s'executaran les següents accions:

• Arranjament d'espais per a nous creadors i noves disciplines: ambientals, profesionals, artistiques, del disseny, de l'esport

Prioritat d'inversió: 9b Suport a la regeneració física, econòmica i social de les comunitats desafavorides de les zones urbanes i rurals

Objectiu Específic: 9.8.2. Regeneració física, econòmica i social del entorn urbà a través de Estratègies urbanes integrades

OT902 Creació d'espais per a creadors: vivers empresarials amb nous models d'emprenadoria i economia social

Descripció: Amb l'objectiu d'estimular e impulsar nous models de treball, de manera interdisciplinar i connectarles ,s'executaran les següents accions:



156

Pressupost Objectiu tem àtic - FEDER

OT903 Creació de la Oficina Municipal d'Energia a Campoamor i Espronceda 200.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

250.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

• Tallers i cicles formatius

• Formacio a escoles en les diverses linies de l'estrategia

Creació de la oficina d'energia municipal per tal d'assolir els objectius de difusió a la ciutadania de mesures per l'eficiència energètica en l'àmbit domèstic.

• Centre de formació professional envers les energies renovables.

• Col·laboració entre els gremis del món de l'energia amb les entiats docents.

Creación del banc d'energia per la lluita contra la pobresa energètica • Aturada del procés de tall de subministres, arribant a acords amb companyies i afectats. • Formació a més de 200 treballadors socials i familiars en temes de pobresa energètica. • Disseny i implantació d'un protocol d'identificació de situacions de pobresa energètica. • Diagnòstics energètics a les llars de consumidors vulnerables, seleccionades pels Serveis Socials per tal d'elaborar informes amb millores tècniques i amb accions a desenvolupar: tràmits amb companyia, accions d'eficiència de baix cost, etc. • Programa d'ajuts d'urgència pel pagament de subministres bàsics (aigua, electricitat).



OT904 Impuls de col·laboracions entre l'Estratègia DUSI i la xarxa universitària, els Cicles Formatius i l'Escola

Descripcio: L'objecte es múltiple: interrelacionar els diferents objectius estratègics de la proposta amb el món del conneixement, apropar les línies d'actuació concretes amb el món de la formació i arribar a través de la formació a les escoles.

• Afavorir la capacitat d'atracció del talent juvenil evitant l'emigració de les generacions qualificades, reduint els alts índexs d'atur i la seva integració en el mercat laboral

• Impulsar noves formes de relació entre el món empresarial i el món acadèmic i de la investigació

• Investigació i desenvolupament tecnològic a les escoles universitaries en base als continguts de l'estrategia en diverses linies d'actuacio: convenis amb instituts de recerca. Connexio del mon del conneixement amb el mon empresarial

• Formació ocupacional i contínua per a estudiants de cicles formatius, per les diverses linies de l'estrategia i el mon empresarial



157

500.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

• Desenvolupament de projectes d'estudi de camins escolars

• Generació d'espais de seguretat i autonomia per infants

• Espais d'encontre que fomentin la cohesió social

• Actuacions de millora de l'espai públic

OT906 Impulsar l'esport com a eina de cohesió social 200.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

OT905 Pedogogia de la sostenibilitat: Camins escolars en sectors populars de la ciutat - Can Deu, Sant Julià i la Planada

Descripció general: Sabadell ja ha comptat amb el programa de Ciutat i Infància entre el diversos projectes s'hi podia comptar el projecte de camins escolars que aquesta actuació pretén consolidar a través de:

• Tallers per a infants per a la consicienció i acció d'acord amb la nova cultura de la mobilitat i la importància de l'estalvi, l'eficiència energètica i les conseqüències de les emissions de CO2.



Descripció: Sabadell compta amb dues zones clarament diferenciades centrades en les activitats esportives, entre les que destaquen el complex esportiu Olimpia, les pistes d'atletisme de Sant Oleguer i la única pista coberta d'atletisme de Catalunya. És imprescindible, doncs, connectar aquests espais amb les instalacions d'esport de base de la ciutat. Aquestes instal·lacions tanmateix es troben ubicades en barris populars de la ciutat.Aquestes es troben situades estratègicament de forma que permeten un contacte directe amb la xarxa verda de la ciutat. És per això que es proposa:

• Programes urbans de millora d'equipaments esportius ubicats en barris on suposen una millora o un instrument clau per a la inclusió social

• Adequació d'espais centrals de l'esport a la ciutat per la recepció d'esportistes i punts d'informació de les activitats esportives in situ i mitjançant eines TIC



158

OT907 Rehabilitar el patrimoni municipal d'habitatges com a Fons d'Emergència Social

1.250.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

Els objectius de cara a 2020 són aconseguir els següents paràmetres: • Es preveu crear un Fons d’emergència social d’Habitatge.

1.100.000 € OT - 2 OT - 4 OT - 6 OT - 9

Pressupost total de les línies d'actuació de l'Objectiu Temàtic 9 5.600.000 €

Descripció: Es planificaran i executaran accions de millora en accessibilitat, habitabilitat, construcció, seguretat, estructural, eficiència energètica i incorporació d’energies renovables en el parc públic d'habitatge protegit de VIMUSA.

A través de convenis de col·laboració entre l’Ajuntament de Sabadell i Vimusa s'executaran les obres de reforma, condicionament i rehabilitació als edificis.

Paral·lelament es durà a terme la reforma, condicionament i rehabilitació de 25 habitatges del Fons d’emergència social d’Habitatge. Està prevista la seva reforma integral per a assolir els requisits d’habitabilitat i la millora de la seva qualificació en



OT908 Implantar la Agencia Municipal de Alquiler para el alquiler de viviendas desocupadas y/o en venta

Impulsar l'Empresa Municipal de l'Habitatge i el Sòl com a organisme que garanteixi la funció social de l'habitatge, posant en ús dels habitatges buits, rehabilitant les deteriorades i adequant els preus de l'habitatge públic a la realitat social dels inquilins. Augmentar el parc públic d'habitatges a través de convenis de cessió dels bancs rescatats. Posada de sòl a disposició de cooperatives. En matèria de lloguer, posar en marxa l'Agència Municipal de l'Lloguer per facilitar el lloguer d'habitatges buits o en venda. Bonificar fiscalment els lloguers de llarga durada.



159

5.3. Criteris per la selecció d’operacions

CPSO Criterios de Procedimiento para la Selección de las Operaciones por línea de actuación

Línea de actuación Tipologia de los Usuarios Procedimiento de Selección

OT201 Promover a través de las TIC el impulso del comercio de proximidad, el turismo i el encuentro empresarial Para uso Universal con acceso a internet


OT203 Implantar una aplicación móvil para comunicar las incidencias en la vía pública En función del servicio que se dispense


OT205 Ofrecer una administración electrónica accesible

OT206 Mejorar la tecnología en la prestación de servicios municipales

OT207 Desarrollar la plataforma “Open Data” para compartir datos entre diversos actores urbanos

OT208 Desarrollar la plataforma “Open Data & Big Data” a través del programa de GIS

OT209 Optimizar el sistema de gestión energética de los edificios municipales Servicios bàsicos

OT210 Control inteligente de la gestión del ciclo del agua Completar las redes mas consolidadas

OT211 Control inteligente de la gestión de la flota del transporte público urbano y de la movilidad urbana Eficiencia y optimización

OT401 Ampliación de los recorridos a pié en ámbito urbano y periurbano

OT402 Completar y finalizar la red urbana i interurbana para bicicletas

OT403 Incorporar a la flota de autobuses vehiculos 100% eléctricos Destinado a los usurios del TPC

OT404 Gestión eficiente de la distribución urbana de mercancias Àrea Comerciales de Proximidad Priorizar àreas para peatones

OT405 Rehabilitar energéticamente el Parque Público de Viviendas HPO en alquiler Col.lectivos más desfavorecidos Priorizar barrios mas desfavorecidos

OT406 Rehabilitar energéticamente equipamientos municipales y públicos Usuarios de los equipamientos

OT407 Implantar energias renovables en edificios públicos. Usuarios de los equipamientos Priorizar equipamientos más preparados

OT408 Consolidar un espacio como Fábrica-Laboratorio en la oficina de la energía Usuarios de los equipamientos

OT601 Repatrimonializar la ciudad a traves de la adquisición de bienes singulares de gran valor patrimonialPriorizar patrimonio arquitectónico industrial

OT602 Impulsar el modelo productivo de agricultura de proximidadArea del parc Agrari i Horta del Ripoll

OT603 Creación de infraestructuras i espacios verdes connectores de tejidos urbanos para la cohesión socialPriorizar barrios mas desfavorecidos

OT604 Implantar Zonas Urbanas Pacificadas i Tranquilas Residentes de àreas a pacificar Priorizar zonas mas desfavorecidas

OT902 Creación de espacios para creadores: viveros empresariales con nuevos modelos de emprendimiento i economia social Emprendeduria y economia social Priorizar nuevas tipologías de economia social

OT903 Creación de la Oficina de la Energía Municipal en Campoamor y Espronceda Priorizar barrios más desfavorecidos


OT905 Pedagogía de la Sostenibilidad: Caminos escolares en sectores populares de la ciudad - Can Deu, Sant Julián y la Planada Priorizar barrios más desfavorecidos

OT906 Impulsar el deporte como herramienta de cohesión social Priorizar barrios más desfavorecidos



Una

nue

va a

gend

a ur

bana

par

a S

abad

ell |

Re

inic

iand

o S

abad

ell

en R

ed

| Hor

izon

te 2

020

Objectivo Temàtico POCS

Criterios Bàsicos de Admisibilidad y de Priorización


Procedimiento interno y asistencia por convocatória pública

Ejes comerciales de proximidad i bienes catalogados

En función del servicio que se dispense por franjas de edad


Acceso universalTransparenciaParticipación


Para toda la ciudad con acceso vía internet




Para los técnicos municipales de los servicios implicados




Para toda la ciudad con acceso via internet









Destinado a la peatones habituales i futuros Proceso Participativo, Procedimiento interno y

asistencia por convocatória pública

Recorridos a pie de la red verde que genera una nueva estructura

Destinado a los usuarios potenciales de la bicicleta

Recorridos en bicicleta de la red verde que genera una nueva estructura


Sustitución de los vehiculos más contaminantes, por vehiculos más eficientes




Priorizar equipamientos menos eficientes energéticamente



Priorizar equipamientos municipales màs preparados


Actores del nuevo modelo económico social


Actores del nuevo modelo económico social

Proceso Participativo, Procedimiento interno y asistencia por convocatória pública

Residentes de barrios màs desconectados fisicamente

Proceso Participativo, Concurso de ideas, procedimiento interno y asistencia por convocatória públicaProceso Participativo, Procedimiento interno y asistencia por convocatória pública



Menores de 35 años y ciudadanía en peligro d'exclusión social


Priorizar proyectos que ayuden a la disminución de la tasa de paro


Residentes de barrios más desfavorecidos Procedimiento interno y asistencia por convocatória pública

Población en etapa formativaPoblación dedicada a la investigación


Priorizar centros con capacidad de atracción de jovenes

Jóvenes y población con riesgo de abandono escolar


Jóvenes y población con riesgo dde exclusión social


Ciudadanos con riesgo de exclusión social


Priorizar personas con riesgo de exclusión social

Ciudadanos con riesgo de exclusión social


Priorizar personas con riesgo de exclusión social

160

5.4. Pla d’implementació que inclou les línies d’actuació a desenvolupar coherents amb els objectius temàtics definits a la convocatòria

Eco

n.

Am

b.

Clim

.

Dem

o

Soc

io.

75.000 €

100.000 €

5.000 €

20.000 €

OT205 Ofrecer una administración electrónica accesible 10.000 €

OT206 Mejorar la tecnología en la prestación de servicios municipales 100.000 €

OT207 Desarrollar la plataforma “Open Data” para compartir datos entre diversos actores urbanos 350.000 €

OT208 Desarrollar la plataforma “Open Data & Big Data” a través del programa de GIS 400.000 €

500.000 €

120.000 €

550.000 €

2.230.000 €

OT401 Ampliación de los recorridos a pié en ámbito urbano y periurbano 500.000 €

OT402 Completar y finalizar la red urbana i interurbana para bicicletas 500.000 €

1.300.000 €

200.000 €

300.000 €

2.500.000 €

1.400.000 €

170.000 €

6.870.000 €


6.3.4 Promover la protección, fomento y desarrollo del patrimonio cultural y natural de las áreas

1.500.000 €

800.000 €

2.000.000 €

1.000.000 €

5.300.000 €

600.000 €

200.000 €

250.000 €

500.000 €

200.000 €

1.250.000 €

OT908 Implantar la Agencia Municipal de Alquiler para el alquiler de viviendas desocupadas y/o en venta 1.100.000 €

5.600.000 €

Objectivo Temático POCS








Retos - FEDER
















Contenido de la linea de actuación Presupuesto




1.500.000 €





4.5.3Mejora de la eficiencia energética y aumento de las energías renovables en las áreas urbanas OT407 Implantar energias renovables en edificios públicos.











161

5.5. Documentació gràfica

El contingut de la documentació gràfica vol remarcar els conceptes definits en el programa estratègic territorial i una proposta aproximada sobre el territori

1. XARXA D’INFRAESTRUCTURES SEGONS EL PLA DE MOBILITAT URBANA

2. PROPOSTA DE XARXA DE CAMINS DE L’ESPAI OBERT

3. XARXA DE RECORREGUTS EN ESPAIS OBERTS. Avançament Pla Director d’Espais Lliures

4. TEIXIT RESIDENCIAL

5. TEIXIT INDUSTRIAL I TERCIARI

6. ESPAIS LLIURES. PARC AGRICOLA I HORTA DEL RIPOLL

7. ESPAI DEL CONEIXEMENT

8. PATRIMONI ARQUEOLOGIC I ARQUITECTÒNIC PROTEGIT. COMARCALS

9. PROPOSTA PROGRAMA ESTRATÈGIC TERRITORIAL DE LA CIUTAT

162

1. XARXA D’INFRAESTRUCTURES SEGONS EL PLA DE MOBILITAT URBANA

163

2. PROPOSTA DE XARXA DE CAMINS DE L’ESPAI OBERT

164

3. XARXA DE RECORREGUTS EN ESPAIS OBERTS. Avançament Pla Director d’Espais Lliures

165

4. TEIXIT RESIDENCIAL

166

5. TEIXIT INDUSTRIAL I TERCIARI

167

6. ESPAIS LLIURES. PARC AGRICOLA I HORTA DEL RIPOLL

168

7. ESPAI DEL CONEIXEMENT

169

8. PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I ARQUITECTÒNIC PROTEGIT. EIXOS COMERCIALS

170

9. PROPOSTA PROGRAMA ESTRATÈGIC TERRITORIAL DE LA CIUTAT

171

5.6. Cronograma

Plan de Implementación Líneas de Actuación - Presupuesto y CronogramaProyecto de gastos corrientes: 2015.2.AJSBD.115

Proyecto de gastos de inversiones: 2015.3.AJSBD.52

75.000 € 37.500 € 37.500 €

100.000 € 50.000 € 50.000 €

5.000 € 2.500 € 2.500 €

20.000 € 10.000 € 10.000 €

10.000 € 5.000 € 5.000 €

100.000 € 50.000 € 50.000 €

350.000 € 122.500 € 162.500 € 65.000 €

400.000 € 100.000 € 100.000 € 100.000 € 100.000 €

500.000 € 122.500 € 162.500 € 100.000 € 65.000 € 50.000 €

120.000 € 40.000 € 40.000 € 40.000 €

550.000 € 95.000 € 185.000 € 80.000 € 10.000 € 180.000 €

2.230.000 € 522.500 € 755.000 € 435.000 € 225.000 € 292.500 €

500.000 € 250.000 € 200.000 € 50.000 €

500.000 € 125.000 € 340.000 € 10.000 € 25.000 €

1.300.000 € 300.000 € 700.000 € 300.000 €

200.000 € 50.000 € 50.000 € 50.000 € 50.000 €

300.000 € 100.000 € 175.000 € 25.000 €

2.500.000 € 270.000 € 1.150.000 € 1.080.000 €

1.400.000 € 200.000 € 600.000 € 600.000 €

170.000 € 50.000 € 60.000 € 60.000 €

6.870.000 € 870.000 € 3.035.000 € 2.805.000 € 10.000 € 150.000 €

1.500.000 € 205.000 € 500.000 € 300.000 € 245.000 € 250.000 €

800.000 € 95.000 € 205.000 € 200.000 € 150.000 € 150.000 €

2.000.000 € 295.000 € 1.077.500 € 340.000 € 287.500 €

1.000.000 € 150.000 € 720.000 € 130.000 €

5.300.000 € 300.000 € 1.150.000 € 2.297.500 € 865.000 € 687.500 €

1.500.000 € 250.000 € 500.000 € 275.000 € 405.000 € 70.000 €

600.000 € 200.000 € 175.000 € 225.000 €

200.000 € 57.500 € 50.000 € 50.000 € 42.500 €

250.000 € 100.000 € 50.000 € 50.000 € 50.000 €

500.000 € 160.000 € 200.000 € 140.000 €

200.000 € 100.000 € 100.000 €

1.250.000 € 300.000 € 400.000 € 200.000 € 350.000 €

OT908 Implantar la Agencia Municipal de Alquilar: para el alquiler de viviendas desocupadas y/o en venta1.100.000 € 100.000 € 400.000 € 212.500 € 387.500 €

5.600.000 € 807.500 € 1.860.000 € 1.262.500 € 1.600.000 € 70.000 €

TOTAL POR AÑOS 20.000.000,00 2.500.000,00 6.800.000,00 6.800.000,00 2.700.000,00 1.200.000,00

Objectivo TemáticoPOCS



Linea de actuación

2016

2017

2018

2019

2020



OT206 Mejorar la tecnologia en la prestación de servicios municipales


Presupuesto

Presupuesto calendarizado

OT208 Desarrolar la plataforma “Open Data & Big Data” a traves del programa de GIS

OT209 Optimizar el sistema de gestion energética de los edificios municipales


OT211 Control inteligente de la gestión de la flota del transporte público urbano y la movilidad urbana

OT2 Mejorar el uso y la calidad de las tecnologias

de la información y

de las comunicaciones y el accesso a las mismas

2.3 (2c) Refuerzo de las aplicaciones

de las TIC para la administración electrònica, el

aprendizaje electrònico, la inclusión electrònica, la cultura electrònica y la

sanidad electrònica

2.3.3. Promover las TIC en estratègias

de desarrollo integrado a través de actuaciones en

Administración electrònica local y

Smart Cities


OT202 Implantar la targeta ciutadana

OT203 Implantar una aplicación mòvil para comunicar las incidèncias en la via pública

OT4 Favorecer el paso a una

economia de bajo nivel de emisión de carbono en

todos los sectores

4.5 (4a) Fomento de estrategias de

reducción del carbono para todo tipo de territorio:

especialmente en zonas urbanas incluido el fomento

de la movilidad urbana multimodal sostenible y las medidas de adaptación con

efecto mitigación

4.5.1. Fomento de la movilidad urbana

sostenible: transporte urbano límpio, mejoras

en la red varia, transporte ciclista, peatonal, movilidad

eléctrica y desarrollo de sistemas de

suministro de energias límpias




OT404 Gestión eficiente de la distribucion urbana de mercancias

4.5 (4e) Fomento de estrategias de




efecto mitigación

4.5.3. Mejora de la eficiencia energética y

aumento de las energias renovables en las area urbanas

OT405 Rehabilitar energeticamente el Parque Público de Viviendas HPO en alquiler

OT406 Rehabilitar energeticamente equipamientos municipales y públicos

OT407 Implantar energias renovables en edificios públicos.

OT408 Consolidar un espacio como Fabrica -Laboratorio en energia i sostenibilidad.

OT6 Conservar y proteger el

medio ambient y promover la eficacia de los

recursos

6.3 (6c) Conservación, protección, fomento y desarrollo del

patrimonio natural y cultural

6.3.4. Promover la protección, fomento y

desarrollo del patrimonio cultural y natural de las area

urbanas



6.5 (6e) Acciones para mejorar el

entorno urbano, revitalizar las ciudades, rahabilitar y

descontaminar viejas zonas industriales (incluidas zonas de reconversión), reducir la

contaminación atmosférica y promover medidas de reduc

6.5.2. Acciones integradas de

revitalización, de mejora del entorno urbano: su medio

ambiente



OT9 Promover la

inclusión social y luchar

contra la pobreza

9.8 (9g) Apoyo a la regeneración física,

económica y social de las comunidades desfavorcidas

de las zonas urbanas y rurales

9.8.2. Regeneración física, económica y social del entorno urbano a través de estrategias urbanas

integradas





OT905 Pedagogía de la Sostenibilidad: Caminos escolares en sectores populares de la ciudad - Can Deu, Sant Julián y la Planada

2018 2019 2020



2016 2017

172

5.7. Pressupost per línia d’actuació, objectiu específic i origen del finançament



75.000 € 37.500 € 37.500 €

100.000 € 50.000 € 50.000 €

5.000 € 2.500 € 2.500 €

20.000 € 10.000 € 10.000 €

10.000 € 5.000 € 5.000 €

100.000 € 50.000 € 50.000 €

350.000 € 122.500 € 162.500 € 65.000 €

400.000 € 100.000 € 100.000 € 100.000 € 100.000 €

500.000 € 122.500 € 162.500 € 100.000 € 65.000 € 50.000 €

120.000 € 40.000 € 40.000 € 40.000 €

550.000 € 95.000 € 185.000 € 80.000 € 10.000 € 180.000 €

2.230.000 € 522.500 € 755.000 € 435.000 € 225.000 € 292.500 €

500.000 € 250.000 € 200.000 € 50.000 €

500.000 € 125.000 € 340.000 € 10.000 € 25.000 €

1.300.000 € 300.000 € 700.000 € 300.000 €

200.000 € 50.000 € 50.000 € 50.000 € 50.000 €

300.000 € 100.000 € 175.000 € 25.000 €

2.500.000 € 270.000 € 1.150.000 € 1.080.000 €

1.400.000 € 200.000 € 600.000 € 600.000 €

170.000 € 50.000 € 60.000 € 60.000 €

6.870.000 € 870.000 € 3.035.000 € 2.805.000 € 10.000 € 150.000 €

1.500.000 € 205.000 € 500.000 € 300.000 € 245.000 € 250.000 €

800.000 € 95.000 € 205.000 € 200.000 € 150.000 € 150.000 €

2.000.000 € 295.000 € 1.077.500 € 340.000 € 287.500 €

1.000.000 € 150.000 € 720.000 € 130.000 €

5.300.000 € 300.000 € 1.150.000 € 2.297.500 € 865.000 € 687.500 €

1.500.000 € 250.000 € 500.000 € 275.000 € 405.000 € 70.000 €

600.000 € 200.000 € 175.000 € 225.000 €

200.000 € 57.500 € 50.000 € 50.000 € 42.500 €

250.000 € 100.000 € 50.000 € 50.000 € 50.000 €

500.000 € 160.000 € 200.000 € 140.000 €

200.000 € 100.000 € 100.000 €

1.250.000 € 300.000 € 400.000 € 200.000 € 350.000 €


5.600.000 € 807.500 € 1.860.000 € 1.262.500 € 1.600.000 € 70.000 €

TOTAL POR AÑOS 20.000.000,00 2.500.000,00 6.800.000,00 6.800.000,00 2.700.000,00 1.200.000,00




Linea de actuación

2016

2017

2018

2019

2020





Presupuesto
















Smart Cities






todos los sectores





efecto mitigación














efecto mitigación









recursos





urbanas









ambiente



OT9 Promover la


contra la pobreza





integradas






2018 2019 2020



2016 2017

173

Finançament a través del FEDER 10.000.000 €(3)

Finançament Ajuntament 10.000.000 €

Termini d'execució 5 anys (2016 - 2020)

Pressupost anual a aportar per part de l'Ajuntament 2.000.000 €/any (5) (3) Valor màxim subvencionable per a ciutat de més de 50.000 habitants. (4) Valor estimat. Cal l'avaluació per part de l'Ajuntament per determinar quins tipus de finançaments podran obtenir. (5) Si es compleixen les anteriors hipòtesis.

A nivell de cada línia d’actuació s’ha previst destinar un 2% del pressupost total a despeses de comunicació, logística, tramitació administrativa o d’altres despeses de gestió similars.

174

Pressupost detallat pels quatre objectius temàtics FEDER programats dins l'eix urbà dels POCS:

Figura 5.3.1. Pes relatiu de cada objectiu temàtic FEDER en relació al pressupost de les accions incloses al Pla d'actuació


JUSTIFICACIÓN DEL PESO RELATIVO DE LOS OBJETIVOS TEMÁTICOS

OBJECTIVO TEMÁTICO FEDER PRESUPUESTO Peso relativode los

Objetivos temáticos REQUISITO

FEDER REQUISITO

FEDER

OT2. TIC 2.230.000 € 11% Optativo 10% - 20%

OT4. EBC 6.870.000 € 34% Obligatorio 20% - 30%

OT6. Medio ambiente 5.300.000 € 27% Optativo 25% - 35%

OT9. Inclusión social 5.600.000 € 28% Obligatorio 25% - 35%

20.000.000 €

175

Pressupost per objectius temàtics i objectius específics

Pressupost

Objetivo Específico

2.3.3

2.185.400 € 44.600 €

Objetivo Temàtico

OT - 2

2.230.000 €

Pressupost


4.5.1 4.5.3

2.450.000 € 4.282.600 € 50.000 € 87.400 €

Objetivo Temàtico

OT - 4

6.870.000 €

Pressupost


6.3.4 6.5.2

2.254.000 € 2.940.000 € 46.000 € 60.000 €

Objetivo Temàtico

OT - 6

5.300.000,00 €

Pressupost


9.8.2

5.488.000 € 112.000 €

Objetivo Temàtico

OT - 9

5.600.000 €

Una

nue

va a

gend

a ur

bana

par

a S

abad

ell

| Re

inic

iand

o S

abad

ell

en

Re

d | H

oriz

onte

202

0

PLAN DE IMPLEMENTACIÓN DE LA ESTRATEGIA - PRESUPUESTO POR OBTJETIVOS ESPECIFICOS I TEMATICOS




Detalles del presupuestoOE | OT | Gastos Técnicos




Gastos de GestiónSop. técnico, estudios...






4.5.3Mejora de la eficiencia energética y aumento de las energías renovables en las áreas urbanas



6.3.4 Promover la protección, fomento y desarrollo del patrimonio cultural y natural de las áreas urbanas, en particular las de interés turístico








176

5.8. Indicadors de resultat per les línies d’actuació

S'han relacionat un total de 8 indicadors de resultat segons s’estableix en el POCS per a a cada objectiu específic, tal com indica la següent figura.

Figura 5.1. Indicadors de resultat

Font: Ajuntament de Sabadell INDICADORS DE RESULTAT VINCULATS ALS OBJECTIUS ESPECÍFICS

OT2: TIC

Id. Indicador Referència Indicador de resultat

OE.2.3.3 R025B Núm.de ciutats de més de 20.000 habitants transformades en Smart Cities 0 1

* Indicadors validats per Programa de Planificació Estratègica Territorial. Ajuntament de Sabadell

OE.2.3.3 R023M Percentatge de tràmits i gestions a través d'Internet d'empreses i ciutadans sobre el total de gestions 11,50% 50%

* Indicadors validats per Informàtica Ajuntament de Sabadell (IAS)

OT4: Economia baixa en carboni


OE.4.5.1 R045C Número de viatges en transport públic a l'any 12.665.000 13.300.000

* Indicadors validats pel servei de Mobilitat, Trànsit i Transports. Ajuntament de Sabadell

OE.4.5.3 R045D Consum d'energia final en el sector de l'edificació i en les infraestructures i els serveis públics (ktep/any) 69,77 62,95

* Indicadors validats pel servei de Sostenibilitat i Gestió d'Ecosistemes segons Pla d'Acció per a l'Energia Sostenible (PAES) 2015-2020

OT6: Medi ambient urbà i patrimoni


OE.6.3.4 R063L Número de visitants atrets per la ciutat (visitants/any)100.000 150.000

* Indicadors validats pel servei de Comerç i Turisme. Ajuntament de Sabadell

OE.6.5.2 R065P Superfície de sòl urbà rehabilitat (Ha)0 13,00

* Indicadors validats pel Programa de Planificació Estratègica Territorial. Ajuntament de Sabadell

OE.6.5.2 R065N2 (2013) 0

* Indicadors validats pel servei de Sostenibilitat i Gestió d'Ecosistemes segons dades de la Generalitat de Catalunya (Departament de Territori i Sostenibilitat)

OT9: Inclusió social

Id. Indicador Referència Indicador de resultatOE.9.8.2 R098A Percentatge de persones amb accés als serveis socials d'àmbit local 1,46 1,2

* Indicadors validats pel servei de Serveis Socials. Ajuntament de Sabadell

Valor base 2014

Valor objectiu 2023

Valor base 2014

Valor objectiu 2023

Valor base 2014

Valor objectiu 2023

Número de dies l'any en que es superen el límits admissibles de la qualitat de l'aire (dies/any)** (normativa preveu màxim de 18 dies per NOx i 35 per PM10)

Valor base 2014

Valor objectiu 2023

177

5.9. Indicadors de productivitat per les línies d’actuació

E024/C009

E016

E016

E024

E024

E024

E024

E024

E016

E016

E016

C034

C034

C034

C034

E001C032C032

E001



E064

C022

C022

C022

E059

E059

E059

E059

E059

C040

C040




OT901 Reconversión del patrimonio en espacios estratégicos para la innovación empresarial y coworking para proyectos impulsados por menores de 35 años o por empresas de ámplio espectro de inclusión social



E059

OT902 Creación de espacios para creadores: viveros empresariales con nuevos modelos de emprendimiento y economia social









OT602 Impulsar el modelo productivo de agricultura de proximidadOT603 Creación de infraestructuras y espacios verdes connectores de tejidos urbanos para la cohesión social

OT604 Implantar Zonas Urbanas Pacificadas y Tranquilas








OT405 Rehabilitar energéticamente el Parque Público de Viviendas HPO en alquilerOT406 Rehabilitar energéticamente equipamientos municipales y públicosOT407 Implantar energias renovables en edificios públicos.





OT402 Completar y finalizar la red urbana y interurbana para bicicletas






OT201 Promover a través de las TIC el impulso del comercio de proximidad, el turismo y el encuentro empresarial







PLAN DE IMPLEMENTACIÓN DE LA ESTRATEGIA. INDICADORES DE PRODUCTIVIDAD

Objectivo Temático POCSPrioridades de inversión PO Crecimiento Sostenible


Contenido de la linea de actuaciónIndicador de

productividad

178

S'han establert indicadors de productivitat per a cada objectiu temàtic per tal d'avaluar el grau de consecució de l'Estratègia.

Els indicadors estan vinculats als indicadors del Programa Operatiu de Creixement Sostenible (POCS) i cadascun d'aquest indicadors pot tenir una o més d'una acció directament relacionada.

S'han relacionat un total de 30 indicadors de productivitat estructurats segons els 10 indicadors establerts pel POCS per a la categoria de regió "més desenvolupada" a la que correspon la ciutat de Sabadell, tal com indica la següent figura.

179

Figura 5.2. Indicadors de productivitat Font: Ajuntament de Sabadell INDICADORS DE PRODUCTIVITAT SEGONS LÍNIES D'ACTUACIÓ

Referència Indicador Contingut de la línia d'actuacióUnitat de mesura

Valor base 2014

Valor objectiu 2023

Número d'usuaris que estan coberts per un determinat nivell de serveis públics electrònics de smart cities

OT202 Implantar la tarjeta ciudadana Número 0 30.000

OT203 Implantar una aplicación móvil para comunicar las incidencias en la vía pública 0 10.000

OT209 Optimizar el sistema de gestión energética de los edificios municipales 0 5.000

OT210 Control inteligente de la gestión del ciclo del agua 0 10.000

OT211 Control inteligente de la gestión de la flota del transporte público urbano 0 25.000

E024Número d'usuaris que tenen accés o estan coberts per les aplicacions/serveis d'Administració Electrònica

OT201 Promover a través de las TIC el impulso del comercio de proximidad, el turismo i el encuentro empresarial 0 45.000

OT204 Impulsar las herramientas TIC para la transparencia y la nueva gobernanza 0 40.000

OT205 Ofrecer una administración electrónica accesible 0 30.000

OT206 Mejorar la tecnología en la prestación de servicios municipales 0 10.000

OT207 Desarrollar la plataforma “Open Data” para compartir datos entre diversos actores urbanos 2.000 30.000

OT208 Desarrollar la plataforma “Open Data & Big Data” a través del programa de GIS 0 30.000

* Valors facilitats pels serveis municipals competents


Valor base 2014

Valor objectiu 2023

CO34Reducció anual estimada de gasos d'efecte hivernacle Unitats: tCO2eq / any OT401 Ampliación de los recorridos a pié en ámbito urbano y periurbano tCO2eq / any 0 1.700

OT402 Completar y finalizar la red urbana i interurbana para bicicletas 0 2.500

OT403 Incorporar a la flota de autobuses vehiculos 100% eléctricos 0 240

OT404 Gestión eficiente de la distribución urbana de mercancias 0 70

OT407 Implantar energias renovables en edificios públicos. 10 309

C032Reducció del consum anual d'energia primària en edificis públicsUnitats: kWh/any

OT406 Rehabilitar energéticamente equipamientos municipales y públicos kWh/any 1.183.000 923.000

E001

Reducció del consum anual d'energia final en infraestructures públiques o empreses

Unitats: ktep/any

OT408 Consolidar un espacio como Fábrica-Laboratorio en la oficina de la energía ktep/any 0 450

OT405 Rehabilitar energéticamente el Parque Público de Viviendas HPO en alquiler 0 2.645

EU01

Núm. de plans de mobilitat urbana sostenible dels que sorgeixen actuacions cofinançades amb el FEDER d'estratègies urbanes integrades.

Número 0 1



Valor base 2014

Valor objectiu 2023

Augment del número de visites a llocs que pertanyen al patrimoni cultural i natural i atraccions subvencionadesUnitats: nº visites/any

OT201 Promover a través de las TIC el impulso del comercio de proximidad, el turismo i el encuentro empresarial Núm. visites/any

100.000 150.000

Superfície d'edificis o de llocs pertanyents al patrimoni cultural, d'ús principal no turístic, rehabilitats o millorats (m2)


m2

0 2.500

C022 Superfície total de sòl rehabilitat OT602 Impulsar el modelo productivo de agricultura de proximidad 0 2OT603 Creación de infraestructuras i espacios verdes connectores de tejidos urbanos para la cohesión social 0 10

OT604 Implantar Zonas Urbanas Pacificadas y Tranquilas 0 1* Valors facilitats pels serveis municipals competents


Valor base 2014

Valor objectiu 2023


0 150

Persones beneficiades per operacions de regeneració física, econòmica i social de l'entorn urbà, incloses en operacions pertanyents a estratègies de desenvolupament urbà integrat


0 50

E059 OT903 Creación de la Oficina de la Energía Municipal en Campoamor y Espronceda 0 3.450OT904 Impulso de colaboraciones entre la Estrategia DUSI y la red universitaria, FP y escuela en barrios emergentes 0 5.000OT905 Pedagogía de la Sostenibilidad: Caminos escolares en sectores populares de la ciudad - Can Deu, Sant Julià y la Planada 0 2.500

OT906 Impulsar el deporte como herramienta de cohesión social0 600

C040 Habitatges rehabilitats en zones urbanesOT907 Rehabilitar el patrimonio municipal de viviendas como Fondo de Emergencia Social 0 140

OT908 Implantar la Agencia Municipal de Alquiler para el alquiler de viviendas desocupadas y/o en venta 0 80


E064

OT9: Inclusió social

Ha

Núm. Persones

Núm. Habitatges

OT4: Economia baixa en carboni

OT6: Medi ambient urbà i patrimoni

C009

OT2: TIC

E016

Núm. Visites/any

180

6. PARTICIPACIÓ CIUTADANA I DELS AGENTS ECONÒMICS, SOCIALS I INSTITUCIONALS

La participació ciutadana és un dret reconegut de la ciutadania i una prescripció per als ens locals contingut a la Llei reguladora de les bases del règim local, i com a tal l’Ajuntament de Sabadell l’ha de promoure. Aquesta participació ha caracteritzat sempre Sabadell com a ciutat amb voluntat d’impulsar mecanismes i espais de relació cívica i com una ciutat innovadora i permeable a les propostes de la ciutadania.

Actualment l'Ajuntament té una regidoria específica, transversal a totes les altres, que coordina la nova àrea de Coneixement i Participació. Aquesta àrea servirà per donar impuls a la participació real dels barris, les entitats i les persones gràcies a un programa transversal de participació per generar processos participatius transversals, on tots els ciutadans puguin prendre decisions en tot allò que els afecta. Es treballa perquè els àmbits de l'educació, la cultura i l’esport, siguin de qualitat i accessibles a tothom.

L'Ajuntament disposa d'un sistema de participació amb múltiples canals, òrgans estables, taules de treball i processos. Els òrgans estables tenen caràcter sectorial, territorial o de ciutat:

Consellde Ciutat

Consell del Districte 1







CONSELLSTERRITORIALS

Consell de Salut

Consell Escolar Municipal

Consell de la Gent Gran

Consell d'IgualtatDona - Home

Consell de Personesamb Disminució

Consell Municipalde l'Esport

Consell deSeguretat Local

Consell Municipal deSolidaritat i Cooperació

Consell Municipal d'Habitatge

Consell Municipal deComerç i Consum

CONSELLSSECTORIALS

Protocol de la Sostenibilitati el Canvi Climàtic

Protocol del Rodal

Taula de la Mobilitat

Taula de Nova Ciutadania

Taula LGTBI

Taula d'Igualtat de Gènere

Taula de Joves

Taula de Creences iConviccions

Taula de Patrimoni

Taula d'Acció Socialde Sabadell

Pacte Local per l'Ocupació

Comissió de Convivència

Comissió del Paissatge Urbà

TAULES I PROTOCOLS

Consell Consultiu i Assessordel Servei Públic de Ràdio

Consell Consultiu dePromoció Econòmica

OAMA (Org. Aut. Local deMuseus i Arxiu Històric de Sbd)

Consell Consultiu VIMUSA

Consell Consultiu de l'IAS

CONSELLSCONSULTIUS

Plataforma de Dinamitzaciódel Tercer Sector (VÀLUA)

Xarxa Infància 0-3

Consell Ciutat i Escola

Pla Municipal sobre Drogues

ALTRESORGANISMES

ÒRGANS ESTABLESDE PARTICIPACIÓ

181

Figura 6.1. Organigrama dels òrgans estables de participació

Font: Ajuntament de Sabadell,

6.1 Participació en l'elaboració de l'EDUSI

6.1.1 Participació interna amb agents municipals

Reunions internes

Durant el mes d'abril de 2015 van tenir lloc una ronda de 6 entrevistes entre diversos càrrecs de l'Ajuntament i l'equip redactor de l'EDUSI. Les àrees que van participar a les reunions van ser:

• 21/04/15. Àrea d'Urbanisme, Habitatge i Espai Públic.

• 21/04/15. Àrea de Presidència, Economia i Serveis Centrals. • 21/04/15. Àrea de Promoció Econòmica, Sostenibilitat i Gestió d'Ecosistemes.

• 22/04/15. Àrea d'Espai Públic i Policia Municipal.

• 22/04/15. Àrea de Serveis a les Persones i regidoria d'Habitatge. • 22/04/15. Alcaldia.

Tallers interns

S'han celebrat dos tallers interns, el 22 de setembre i l'11 de novembre, en els que han participat més d'una vintena de càrrecs tècnics i polítics de diverses àrees de l'Ajuntament per tal de, en primer lloc, treballar conjuntament i de forma transversal i integrada l'enfocament de l'Estratègia i en segon lloc acordar i prioritzar les línies estratègiques i les accions a incloure dins el Pla d'Implementació.

Els assistents als tallers han estat::

Maties Serracant - 2n Tinent d'alcalde de Territori i Sostenibilitat Xavier Guerrero - Regidor d'Espai Públic Glòria Rubio - Regidora de Participació i Atenció Ciutadana

Eduard Navarro - Regidor de Treball i Empresa

Albert Cos - Regidor de Nova Economia i Serveis Centrals

Daniel Criach - Coordinador de l'Àrea d'Urbanisme Josep Abellan - Director Area Economia i Serveis Centrals Jordi Renom Sotorra - Director de Serveis d'Urbanisme Lara Fort Cabañes - Directora de Pla de Barris Helena Plana - Directora d'Informàtica

Josep Serrano - Cap del Servei de Sostenibilitat i Gestió

Rosa Martínez - Cap del Programa de Planificació Estratègica i Territorial Josep

Martínez Vélez - Cap del Programa de manteniments de via pública Rafael González Díaz - Cap del Programa de Participació i Relacions Ciutadanes Ricard Perich - Director tècnic de VIMUSA (Habitatges Municipals de Sabadell)

Jaume Enciso - Sostenibilitat i Gestió d'Ecosistemes Oriol Llevot - Economia, Innovació i Serveis Centrals

Quim Farriol – Economia, Innovació i Serveis Centrals

182

d'Ecosistemes José Luis Barón - Cap del Servei de Mobilitat, Trànsit i Transport Iolanda Repullo- Cap de Dinamització i Estudis de Promoció Econòmica Sabadell SL

Belinda Pérez – Promoció Econòmica Adam Bonnín - Territori i Sostenibilitat

Figura 6.2. Imatge de la reunió-taller celebrada el 22 de setembre de 2015 a l'Ajuntament.

Font:ERF

Figura 6.3. Imatge de la reunió-taller celebrada l'11 de novembre de 2015 a l'Ajuntament.

183

Font:ERF

6.1.2 Participació transversal amb agents implicats: ciutadania i entitats

Durant l'elaboració de l'EDUSI s'ha obert un procés consultiu i de validació ciutadana sobre el contingut que hauria d’incloure l'Estratègia en diversos camps del desenvolupament urbà, com són la mobilitat urbana en xarxa, el nou model productiu i el nou model de transformació urbana i de cohesió social.

Els objectius del procés han estat:

� Validar i proposar actuacions emmarcades en el projecte de l’Estratègia DUSI de Sabadell.

� Prioritzar les propostes aportades pels participants

Els mecanisme d'informació, participació i consulta que s'han dut a terme són:

1) Qüestionari online a través de la web municipal obert a tota la ciutadania.

2) Jornada de debat presencial per a la validació i millora del projecte Estratègia DUSI, celebrada el dia 27 de novembre de 18:00 a 20:30 al Casal Pere Quart, també oberta a tota la ciutadania.

Durant la jornada presencial hi va haver l’oportunitat d'aprofundir en cadascun dels camps citats, a través de tallers sectorials i transversals. Va ser una sessió de treball cooperatiu adreçada a la ciutadania en general i, especialment, a aquell teixit associatiu organitzat (entitats, gremis, grups empresarials...) amb una relació directa amb l’àmbit del projecte.

Els resultats del procés de consulta i validació s’han incorporat a l'Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat de Sabadell.

184

Figura 6.4. Imatge de la campanya de participació per a l'elaboració de l'EDUSI de Sabadell

Font:Ajuntament de Sabadell

1) Procés de consulta i validació ciutadana: Qüestionari online a través de la web municipal

La web municipal de l'Ajuntament de Sabadell, a través de l'espai de participació Consensus ha posat a l'abast de tota la ciutadania un qüestionari que a partir de 26 preguntes distribuïdes en 3 blocs demana l'opinió als participants sobre diversos temes relacionats amb els reptes urbans identificats a partir de la diagnosi.

Figura 6.5. Portal web Consensus per al procés de consulta i validació ciutadana de l'Estratègia DUSI de Sabadell

185

Font: http://www.consensus.cat/sabadell/index.php?option=com_espais&id=644&Itemid=644

El qüestionari és el següent:

188

2) Taller transversal: Jornada de debat presencial per a la validació i millora del projecte Estratègia DUSI

189

Els agents inclosos en el procés de participació han estat els següents:

� Persones a títol individual. S’ha enviat un comunicat de la realització de la jornada a les persones que formen part del Registre Ciutadà (al voltant de 1.500 persones que han manifestat interès en processos de participació i han estat inscrites a través d’altres processos anteriors). També s'ha generat un enllaç a la informació i inscripció en el procés en el web municipal: http://www.consensus.cat/sabadell/index.php?option=com_espais&id=644&Itemid=644

� Membres d’entitats interessades en la configuració sostenible de la ciutat. S’ha enviat un comunicat a totes les entitats de la ciutat.

� Membres de taules de participació de l’àmbit de la sostenibilitat, la mobilitat, el món empresarial i el tercer sector.

� Personal tècnic municipal: PPET, ERF, Tècnics municipal, RC

� Grups polítics

Les entitats que finalment han participat a la jornada han estat:

Tipus d'organisme Entitat

Any naixement assistent

Barri Professió

Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Barcelona

1964 Creu Alta Arquitecta tècnica

Col·legi Enginyers Industrials de Catalunya - Delegació del Vallès

Centre Enginyer industrial

Col·legi d'agents de la propietat immobiliària de Barcelona

1958 Creu Alta API i adminis-trador de finques

Col·legis professionals

Col·legi I associació d'Agents Immobiliaris

1971 Creu Alta API

Mercadona S.A. 1973 Can Rull Rble àrea de transports

PIMEC 1972 Centre Delegat territorial PIMEC Vallès Occidental

Món empresarial

Bosch i Cardellach 1970 - Arquitecta

Gremi d'instal·ladors 1980 Concòrdia Enginyer Gremis Gremi de constructors d'obres de

Sabadell i comarca 1954 Centre Constructor

VIMUSA (Habitatges Municipals de Sabadell S.A)

1955 Creu Alta Arquitecte

1965 Creu Alta Responsable de Noves Tecnologies

Empresa de la ciutat TUS SCCL (Transports Urbans de

Sabadell) 1957 L'Eixample Control de flotes

Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP)

1984 Centre Programador informàtic Associacions

Associació de Guinea-Bissau y 1968 Covadonga Agent comercial

190

Tipus d'organisme Entitat

Any naixement assistent

Barri Professió

simpatitzants de Sabadell 1969 Covadonga Aturat

1965 - Arquitecte Associació Per La Defensa I L'Estudi De La Natura (Adenc)

1946 Creu Alta Traumatòloga jubiliada

Comerç Centre 1973 - Gerent de Comerç Centre

Iniciatives per Sabadell 1962 Centre Administratiu

AA VV de Torreguitart 1958 Torreguitart Arts gràfiques

AA VV Gràcia 1947 Gràcia Delineant projectista jubilat Associacions

de veïns

AA VV Creu Alta 1977 Creu Alta Auxiliar administratiu

Oficina de dinamització del Centre de Sabadell

1965 Creu Alta Comerciant Diversos

Grup Municipal Socialista 1957 Centre Mediador d'assegurances

- Centre -

1966 Creu Alta Arquitecte

1952 Gràcia Arquitecte tècnic

1947 Rambla Jubilat

1956 Centre Advocada

1988 Covadonga Arquitecta

1968 Can Borgonyó

Geògraf urbanista, professor universitari i consultor

1962 Centre Director general Avant-Grup Bardet

1974 Can Llong Administrativa

- - -

Ciutadania

- - -

191

L'estructura de la jornada va ser la següent:

18:00 -

18:30

Reunió plenària per presentar el projecte i la dinàmica de la jornada. (30’) a l'Auditori del Casal Pere Quart. � Benvinguda i explicació de la jornada: objectius, metodologia, grups de treball; a càrrec de la

regidora de Participació, Glòria Rubio. � Presentació de que és l’Estratègia DUSI de Sabadell a càrrec del tinent d’alcalde de Territori i

Sostenibilitat, Maties Serracant � Explicació de la Metodologia de la jornada, Rafa Gonzalez, Cap del Programa de Participació i

Relacions Ciutadanes.

18:30 - 19:30

Grups de treball dividits per objectius estratègics. (60’) a les sales 4 i 5 i a l'Auditori. � Creació de 3 grups de treball, un per cada objectiu estratègic, assistit per tècnics municipals

especialistes en cada àmbit i per un tècnic de participació. Prèviament s'ha assignat o triat el grup de treball per cada assistent: o Reiniciant Sabadell: nou model productiu o Noves formes de govern per a la cohesió social o Ciutat verda en xarxa

� Creació de subgrups de 4-5 persones dins de cada grup. Es debatrà sobre propostes recollides a partir dels qüestionaris online i n'aportaran de noves.

� Cadascun dels 3 grups de treball posarà en comú internament les propostes dels seus subgrups i prioritzarà aquelles 10 propostes que compleixin millor amb els objectius i que portaran al Plenari.

� Es triarà un relator per a cada grup per exposar les 10 propostes al Plenari.

19:30 - 20:15

Reunió plenària per valorar les aportacions dels grups de treball i acordar les conclusions de la jornada (45’). a l'Auditori del Casal Pere Quart. � Cada relator explicarà les propostes que presenten des del seu grup de treball per tal que la resta

d’assistents puguin valorar-les i prioritzar-les. � Votació: cada participant disposarà de 10 punts que podrà repartir com vulgui entre les propostes

dels altres dos grups de treball en els quals no hi ha contribuït. � S’ordenaran les propostes per ordre de votació en cadascun dels àmbits treballats i es donarà a

conèixer el resultat als assistents

20:30 Tancament de la Jornada

Resultat del procés

Les propostes prioritzades en el procés s’incorporaran com a propostes noves en el projecte o serviran per millorar les propostes ja formulades. Es donarà resposta als assistents, un cop aprovat el document a presentar en el Ple Municipal, de quines propostes i perquè s’han acabat posant en el projecte, quines no i perquè. Es penjarà el resultat del procés (qüestionari i jornada) a la web municipal a la pàgina de processos de participació (Consensus)

Les propostes que finalment van ser seleccionades i votades són les següents:

192

Objectiu específic Propostes fruit de la participació ciutadana Observacions Vots

Contenidors Vivers Empresarials Agrari. Esaportiu- DissenyAudiovisual-Cultural

Creació d'espais de trobada entre emprenedors 8

Foment del turisme a la ciutat EmpresarialEsportiu

Optimització i millora de la cobertura de transport públic 41

Rehabilitació d'espais industrials Nova indústriaNous models de negoci

Promoció de la ciutat: atracció i retenció de talent 15

Creació d'un Espai de trobada entre món agrari i consumidors Producte km 0. Promoure cinturó Verd. 14

Millora sistemes d'informacio sobre la ciutat com a base de millora de l'activitat economica

Compatibilitzar la reindustrialitzacio amb la trama urbana,anar a treballar a peu. Qualitat de vida

Simplificacio administrativa: transparència i accesibilitata través dels canals telemàticsInici i seguiment d'expedients, supressió del paperConsulta de dades i tràmits on line

Augmentar la informació disponible sobre la ciutata través dels canals telemàtics: pressupost, planejament

Interoperatibilitat entre administracions i entre departaments municipals 7

Combatre l'escletxa digital 5

Millorar l'accessibilitat per acol.lectius amb alguna discapacitat 3

Millorar els canals de comunicació amb les entitats 6

Compabilitat per a les feines "d'interès ciutada": Plans d'ocupació orientats a la multiculturalitat i la cohesió social

Suport a les dones inmigrants per a que romanguin al 3pais amb els seus fills

Atenció a infants fora d'horari escolar a través del tercer sector 6per complementar la xarxa existent

Rehabilitació de locals per al tercer sector. Per a orientació i serveis al ciutadà 4

Habitatge; rehabilitació energètica i accesibilitat del parc més envellitLloguers d'habitatge social a canvi de la rehabilitació

Espais i programes per afavorir la multiculturalitat i la cohesió social 5

Incrementar les zones per a vianats per tota la ciutat en xarxaPrioritzar els barris on no n'hi ha.

Potenciar la bicicleta. Millorar la infraestructura i els sistemes de gestió 13

Millorar l'eficiència de la xarxa de busIncloure vehicles més sostenibles i no contaminants

Incrementar la producció local d'energies renovables 4

Gestió integrada de l'aigua pluja, augmentar la permeabilització del sòl 8

Catalitzar la rehabilitació energètica d'edificis 12

Programa d'eficiència energètica en edificis públics 10

Riu Ripoll. Gran parc i patrimoni connectat amb la ciutat 18

Gestió Integrada de la mobilitat i l'aparcamentNou Pla de Mobilitat

Educació vial 3

7

15

27

11

23

6

5

28

25

21

11

18

REINICIANT SABADELL

NOVES FORMES DE GOVERN PER LA

COHESIO SOCIAL

CIUTAT VERDA EN XARXA

S'han remarcat les propostes més votades amb el següent codi de colors:

193

Més de 40 vots

Entre 20 i 40 vots

Entre 10 i 20 vots

Menys de 10 vots

A continuació s'exposen una sèrie de fotografies preses durant la sessió de participació celebrada el 27 de novembre

194

Resultats de la participació transversal

El projecte Estratègia de Desenvolupament Urbà Sostenible i Integrat (DUSI) de Sabadell ha incorporat 30 propostes sorgides del procés participatiu i ha permès que la ciutadania prioritzi quines són les actuacions a realitzar. Les propostes s’han inclòs a la present Estratègia, la qual s’haurà de sotmetre a la valoració del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.

Tal com s’ha explicat, el procés participatiu es va realitzar online, a través d’un qüestionari, per tal d’arribar al conjunt de la ciutadania. A més, es va fer una jornada de treball cooperatiu amb la ciutadania i, especialment, amb el teixit associatiu organitzat a la ciutat. Finalment hi van assistir membres de 22 entitats, amb presència de representants d’associacions de veïns, entitats com l’ADENC i de diverses patronals, com els gremis de Fabricants, de Constructors i d’Instal·ladors, entre d’altres.

Aquesta jornada, que es va fer el 27 de novembre al Casal Pere Quart, va permetre que per primera vegada es poguessin aportar propostes concretes, que no estaven condicionades, dins un procés obert de participació. A cadascuna de les tres taules sectorials repartides en diferents eixos temàtics van sorgir diferents idees i els participants de cada taller van escollir 10 propostes per a la priorització d’actuacions de l’Estratègia DUSI, que són les 30 que s’han inclòs al projecte.

L’estratègia DUSI també es va presentar en data 30 de novembre a un grup d’empresaris dels polígons Gràcia-Nord, Sud i Sud-Oest, en el marc d’una reunió a l’Alcaldia.

Resultats del qüestionari online

Un total de 148 persones han respost total o parcialment el qüestionari online, i han opinat sobre qüestions com ara l’ordre de prioritat que s’hauria de donar als diversos modes de transport, les polítiques de transparència i participació, el nou model productiu, o les polítiques locals d’habitatge i d’energia.

Les respostes més freqüents han anat dirigides a la creació espais públics lliures de contaminació acústica i atmosfèrica, a la utilització de noves energies (com ara les energies renovables) en els edificis municipals, a la creació d’itineraris urbans i periurbans connectats per a vianants, a potenciar les indústries de baixes emissions de carboni, l’activitat econòmica cooperativa/col·laborativa i el comerç de proximitat, o a crear nous espais de participació ciutadana.

En el qüestionari també s’han pogut deixar comentaris, entre els quals destaquen la necessitat de millorar les connexions entre els diversos barris, ampliar la freqüència, rapidesa i sostenibilitat ambiental del transport públic, trobar un destí pels nombrosos espais buits de la ciutat, potenciar la capitalitat de la ciutat en l’àmbit de la formació i l’educació, flexibilitzar la cessió d’espais per ús de les entitats o agilitzar els tràmits administratius vinculats a l’activitat empresarial.

Resultats de la jornada de participació presencial

195

Pel que fa a la jornada celebrada al Casal Pere Quart, les propostes recollides que van tenir un grau més alt d’acceptació van ser les d’optimització de la cobertura del transport públic (en especial, l’autobús), la creació de vivers empresarials en l’àmbit agrari, esportiu, audiovisual i cultural, la promoció de noves indústries integrades a la trama urbana, la necessitat d’una nova planificació de la mobilitat i l’aparcament, la rehabilitació d’habitatge i el lloguer social d’habitatge, i la promoció de polítiques de simplificació administrativa i transparència.

El tinent d’alcalde d’Urbanisme i Habitatge, Maties Serracant, ha explicat que “aquest és el primer procés participatiu dels molts que farem per a les diferents propostes de l’Estratègia DUSI”. També ha destacat que “tant si rep fons FEDER com si no, és un projecte de ciutat que el Govern municipal té la voluntat d’incorporar al Programa Estratègic Territorial de Sabadell”.

6.2 Processos participatius lligats a actuacions de l'EIDUS

A continuació s'indiquen tots aquells processos participatius que s'han celebrat en el marc d'alguna de les actuacions incloses dins el Pla d'Implementació de la present Estratègia Integrada de Desenvolupament Urbà Sostenible de Sabadell:

Taula 6.1.1. Processos participatius inclosos en actuacions de l'EIDUS.

Codi Nom acció Procés participatiu celebrat

3.1.6 Implantació de Zones Urbanes Tranquil·les

Es va informar i debatre en el Protocol de Sostenibilitat i Canvi Climàtic.

A la zona del carrer Creueta, a demanda dels propis veïns i s'ha fet un estudi de viabilitat de la implantació de la zona tranquil·la.

1.2.1 Model productiu agrícola de proximitat. Programa d'Intervenció i connexió amb el Rodal

Tots els projectes que afecten el rodal i el sòl no urbanitzable del terme municipal, s'informen i es debaten prèviament en el Protocol dels ecosistemes del Rodal.

3.1.4 Implantació d’energies renovables a edificis públics

Projecte inclòs a l'Agenda 21+10 i a l’Estratègia Municipal per la Mitigació de Canvi Climàtic de Sabadell. Ambdós van tenir un procés de participació ciutadana previ a la seva aprovació. Ara s'ha inclòs al Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (2015-2020), que comptarà amb un procés de participació properament.

3.1.5 Ampliació de la Xarxa d’aigua no apta pel consum humà

Es va informar i debatre al Protocol de Sostenibilitat i Canvi Climàtic abans de la seva aprovació


196

6.3 Comunicació, difusió i promoció de l'EDUSI durant la imp lementació

Durant la fase d'implementació de l'EDUSI de Sabadell, es crearà un taula de seguiment específic per a l'Estratègia. Aquesta taula estarà inclosa dins dels òrgans estables de participació que té establerts l'Ajuntament descrits anteriorment a la Figura 7.1.

El nom d'aquesta taula serà Taula de seguiment de Desenvolupament Urbà Sostenible Integrat .

El contingut del procés de participació en la seva implementació es desenvoluparà en el document d’Estratègia DUSI per garantir la vinculació dels diversos agents (econòmics, socials, culturals..) de la ciutat.

197

7. CAPACITAT ADMINISTRATIVA

Governança de l'estratègia DUSI_Sabadell

L'Ajuntament de Sabadell gestiona la implantació de l'estratègia DUSI sense utilitzar el 4% de pressupost previst en l'Ordre HAP/2427/2015 per a costos de gestió, mitjançant el model de governança que es descriu a la Figura 7.1 en què s'impliquen més de 30 tècnics municipals i agents econòmics i socials locals. L'Ajuntament de Sabadell disposa en la seva estructura interna d'un nivell d'especialització i experiència en gestió de projectes integrats que permet un desenvolupament eficient de l'Estratègia DUSI tant pel que fa als aspectes tècnics de desenvolupament urbà integrat, com en els jurídics, econòmics, de participació i comunicació. L'equip tècnic local està format essencialment per arquitectes, enginyers, geògrafs, economistes, juristes i ambientòlegs.

A nivell de cada línia d’actuació s’ha previst destinar un 2% del pressupost total a despeses de comunicació, logística, tramitació administrativa o d’altres despeses de gestió similars.

L'estratègia DUSI_Sabadell tindrà una governança autònoma per assegurar un seguiment detallat i una capacitat d'acció ràpida, que no sobrecarregui els serveis municipals ordinaris, però mantenint-los implicats ja que són actors clau per a l'execució de les operacions. Per a això la figura essencial és la unitat de Planificació estratègica i territorial creada sota el cartipàs municipal 2015-2019, i adscrita a l'àrea de Territori i Sostenibilitat. També serà molt adequada per facilitar l'execució de la EDUSI l'existència d'una regidoria específicament dedicada a Participació ciutadana i una altra a l'Oficina TIC.

Es designarà un coordinador de l'estratègia DUSI_Sabadell, que recaurà en la cap de Planificació estratègica i territorial, Rosa Martínez Camarasa. Es designarà un coordinador adjunt, que recaurà en l'assessor de Territori i Sostenibilitat, Adam Bonnín Blázquez. Es crearà una secretaria de suport al Comitè Estratègic integrada per almenys 2 tècnics municipals i un auxiliar administratiu.

Així mateix es crearan 3 sub-comitès: Econòmic-jurídic, coordinat pel coordinador d'Economia, innovació i serveis centrals, Joaquim Farriol Valette; d'implantació tècnica i avaluació, coordinat per la coordinadora de Territori i Sostenibilitat, Margarita López-Nieto; i d'enllaç, comunicació i participació, coordinat pel coordinador d'acció social i cultura, Rafael González. Cadascun d'ells designarà un adjunt que podrà suplir-los quan sigui necessari. Dins el sub-comitè econòmic-jurídic es comptarà amb tècnics amb experiència en gestió de fons FEDER coneixedors de la normativa específica (selecció d'operacions, contractació pública, medi ambient, igualtat d'oportunitats i no discriminació, elegibilitat de la despesa, informació i publicitat, etc.).

L’Estratègia compta amb un aval polític complet. El document “Compromís d’Estratègia DUSI Sabadell” s’ha sotmès a l’aprovació del Ple Municipal de 22 de desembre de 2015. El document “Estratègia DUSI Sabadell” se sotmetrà a l’aprovació de la Junta de Govern Local del proper 28 de desembre de 2015.

198

Figura 7.1. Organigrama de coordinació de l’Estratègia DUSI Sabadell.

Font: Ajuntament deSabadell

- Órgano de apoyo al Comité estratégico/sub-comités

- Integrado por 2 técnicos municipales y 1 auxiliar administrativo, como mínimo

- Impulsa las justificaciones ante el MHAP de losgastos incurridos de acuerdo a los compromisosadquiridos Vela por el cumplimiento de los plazos previstos

para la ejecución de las operaciones

- Atiende cualquier otra cuestión en el ámbitode comunicación y participación ciudadana quele asigne el Comité estratégico

- Reuniones ordinarias mensuales- Reuniones ordinarias mensuales - Reuniones ordinarias mensuales

- Realiza un seguimiento presupuestario,económico y financiero de la ejecución de laEDUSI

- Realiza un seguimiento técnico de la ejecuciónde la EDUSI, y evalúa el cumplimiento de losvalores objetivo marcados para cada línea deactuación

- Impulsa la ejecución de la EDUSI en lo querespecta a comunicación y participaciónciudadana, de acuerdo al plan elaboradopreviamente.

- Atiende cualquier otra cuestión de índole jurídicay económica que le asigne el Comité estratégico

- Atiende cualquier otra cuestión de índoletécnica que le asigne el Comité estratégico

- Impulsa la participación de la ciudadanía y delos agentes económicos y sociales relacionadoscon las líneas de actuación de EDUSI. A estosefectos, puede proponer al Comité estratégicola presencia en las reuniones del sub-comité,de forma temporal o permanente, derepresentantes de entidades, administracionespúblicas o empresas vinculadas con laejecución de la EDUSI.

- Vela por el cumplimiento de la normativa FEDER

- Elabora el programa y calendario detallado deoperaciones para la aprobación del Comitéestratégico

- A la aprobación de la EDUSI, elabora un plande participación y comunicación a partir de loscriterios establecidos en la propia estrategia ycon arreglo a la normativa FEDER.

- Coordina contrataciones vinculadas a la ejecución de las operaciones. A este efecto, se coordinarácon el servicio municipal competente en el ámbitotemático de cada operación a ejecutar.

- Coordina la ejecución de las operacionesdesde el punto de vista técnico. A este efecto,se coordinará con el servicio municipalcompetente en el ámbito temático de cadaoperación a ejecutar.

- Coordina la ejecución de las operacionesdesde el punto de vista de la participaciónciudadana y la comunicación. A este efecto, secoordinará con el servicio municipal competenteen el ámbito temático de cada operación aejecutar.

- Integrado por: coordinador EDUSI Sabadell, coordinador adjunto, coordinadores decada sub-comité, T.A. Territorio y Sostenibilidad, concejal de Sostenibilidad yGestión de Ecosistemas, concejala de Participación, concejal de Trabajo yEmpresa, concejal de oficina TIC, concejal de Economía

Sub-comité económico-jurídico

Sub-comité de implantación técnica y evaluación

Sub-comité de enlace, comunicación y participación

- Órgano de coordinación de los 3 sub-comités- Competente en cuestiones de gobernanza de la EDUSI- Reuniones ordinarias mensuales

- Órgano de intermedicación con el Ministerio de Hacienda y AdministracionesPúblicas

- Seguimiento periódico estrategia DUSI Sabadell

- Aprueba la propuesta de selección de operaciones que se presentará al MHAP- Recibe informes de los sub-comités para aprobación

- Aprueba informes anuales y semestrales de seguimiento de la implantación deEDUSI

Coordinador EDUSI SabadellCoordinador adjunto

Comité estratégicoSecretaría

199

Aportació econòmica municipal

L'Ajuntament ha previst les aplicacions pressupostàries per a la consignació de les despeses relacionades amb les línies d'actuació de EDUSI d'acord amb la taula següent, considerant una co-finançament municipal del 50% (10 milions):

Taula 7.1: Consignació pressupostària de l’Estratègia DUSI de Sabadell



75.000 € 37.500 € 37.500 €

100.000 € 50.000 € 50.000 €

5.000 € 2.500 € 2.500 €

20.000 € 10.000 € 10.000 €

10.000 € 5.000 € 5.000 €

100.000 € 50.000 € 50.000 €

350.000 € 122.500 € 162.500 € 65.000 €

400.000 € 100.000 € 100.000 € 100.000 € 100.000 €

500.000 € 122.500 € 162.500 € 100.000 € 65.000 € 50.000 €

120.000 € 40.000 € 40.000 € 40.000 €

550.000 € 95.000 € 185.000 € 80.000 € 10.000 € 180.000 €

2.230.000 € 522.500 € 755.000 € 435.000 € 225.000 € 292.500 €

500.000 € 250.000 € 200.000 € 50.000 €

500.000 € 125.000 € 340.000 € 10.000 € 25.000 €

1.300.000 € 300.000 € 700.000 € 300.000 €

200.000 € 50.000 € 50.000 € 50.000 € 50.000 €

300.000 € 100.000 € 175.000 € 25.000 €

2.500.000 € 270.000 € 1.150.000 € 1.080.000 €

1.400.000 € 200.000 € 600.000 € 600.000 €

170.000 € 50.000 € 60.000 € 60.000 €

6.870.000 € 870.000 € 3.035.000 € 2.805.000 € 10.000 € 150.000 €

1.500.000 € 205.000 € 500.000 € 300.000 € 245.000 € 250.000 €

800.000 € 95.000 € 205.000 € 200.000 € 150.000 € 150.000 €

2.000.000 € 295.000 € 1.077.500 € 340.000 € 287.500 €

1.000.000 € 150.000 € 720.000 € 130.000 €

5.300.000 € 300.000 € 1.150.000 € 2.297.500 € 865.000 € 687.500 €




Linea de actuación

2016

2017

2018

2019

2020





Presupuesto
















Smart Cities






todos los sectores





efecto mitigación














efecto mitigación









recursos





urbanas









ambiente



200

1.500.000 € 250.000 € 500.000 € 275.000 € 405.000 € 70.000 €

600.000 € 200.000 € 175.000 € 225.000 €

200.000 € 57.500 € 50.000 € 50.000 € 42.500 €

250.000 € 100.000 € 50.000 € 50.000 € 50.000 €

500.000 € 160.000 € 200.000 € 140.000 €

200.000 € 100.000 € 100.000 €

1.250.000 € 300.000 € 400.000 € 200.000 € 350.000 €


5.600.000 € 807.500 € 1.860.000 € 1.262.500 € 1.600.000 € 70.000 €

TOTAL POR AÑOS 20.000.000,00 2.500.000,00 6.800.000,00 6.800.000,00 2.700.000,00 1.200.000,00

OT9 Promover la


contra la pobreza





integradas






2018 2019 2020



2016 2017

201

8. PRINCIPIS HORITZONTALS I OBJECTIUS TRANSVERSALS

L’Ajuntament de Sabadell es troba en disposició de garantir de forma adequada els principis horitzontals i els objectius transversals, d’acord amb el que disposa el reglament (UE) núm. 1303/2013, gràcies a les àrees de govern i especialment gràcies al conjunt de serveis pels quals s’ha desenvolupat el cartipàs municipal. Aquests coordinats des del Programa Estratègic Territorial de Sabadell adscrit a la direcció de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat asseguren el compliment d’acord amb el que s’estableix en el programa operatiu pluriregional de creixement sostenible:

Principis Horitzontals Responsable

Igualtat entre homes i dones i no discriminació

Serveis d’igualtat home - dona

Servei de drets civils

Governança i Transparència Servei de Participació

Servei de TIC

Desenvolupament Sostenible Serveis Econòmics

Àrea de Territori i sostenibilitat

Programa Estratègic Territorial

Objectius Transversals Responsable

Accessibilitat Àrea de Territori i Sostenibilitat

Programa Estratègic Territorial

Canvi demogràfic Àrea de Territori i sostenibilitat

Serveis d’Educació i Acció Social

Mitigació del canvi climàtic Servei de Sostenibilitat

202

8.1. Igualtat entre homes i dones i no discriminació

L'EDUSI de Sabadell s'emmarca completament en aquest principi horitzontal i la igualtat esdevé un dels objectius fonamentals clau. En aquest sentit, tots els indicadors es calcularan diferenciant el gènere de les persones beneficiades per les operacions derivades de l'EDUSI, de manera que es puguin corregir, si és necessari per tal d'afavorir la feminització de les polítiques, atès que, com s'ha identificat a l'anàlisi, el nivell d'atur i d'altres qüestions socioambientals requereixen una especial atenció a les dones per garantir la igualtat.

La no discriminació, per cap motiu (nacionalitat, gènere, raça o origen ètnic, religió, conviccions, discapacitat, edat o orientació sexual) és una peça fonamental de les polítiques de l'Ajuntament, incloent, com és lògic, l'EDUSI.

8.2. Desenvolupament sostenible

L'EDUSI ha estat dissenyada i concebuda en la seva totalitat des de la perspectiva del desenvolupament sostenible. Per aquest motiu s'orienta a millorar l'eficiència en l'ús dels recursos, la descarbonització de l'economia, la mitigació del canvi climàtic, la protecció de la biodiversitat i els ecosistemes i a augmentar la resiliència de la ciutat.

8.3. Accessibilitat

En concret, les operacions urbanes derivades de l'EDUSI inclouran sempre previsions per a l'accessibilitat universal i la reserva de llocs de treball per a discapacitats. Altrament, l'orientació a garantir els drets dels infants en situació de risc ha estat un principi horitzontal per a la formulació de l'Estratègia i serà un objectiu transversal en el procés de desenvolupament de l'EDUSI. Seguint els principis de les estratègies estatals i autonòmiques per facilitar l'accés a les persones amb discapacitat.

8.4 Canvi demogràfic

L'anàlisi integrada per al desenvolupament de l'EIDUS ha posat de manifest l'elevat índex d'envelliment de Sabadell, en el mateix nivell que la mitjana catalana. Altrament, també ha posat de manifest que les persones grans són especialment vulnerables quan es troben en situació de risc socioeconòmic. Les actuacions de millora urbana, rehabilitació d'habitatges i de cohesió social s'orienten, precisament a prevenir i millorar les condicions de vida d'aquest grup de població.

203

8.5. Mitigació i adaptació al canvi climàtic

Sabadell és signant del Pacte d'Alcaldes de la Unió Europea i ha desenvolupat el seu PAES per a assolir una reducció d'emissions del 20% el 2020 i té la intenció d'actualitzar aquests compromisos per als objectius del segon paquet clima-energia de la UE.

Més enllà de les polítiques desenvolupades, l'EDUSI contribuirà significativament a la mitigació i adaptació al canvi climàtic, tal i com s'especifica en els indicadors de resultats previstos.

Síntesi d’acord amb els principis horitzontals i els objectius transversals

La següent Taula 8.1 relaciona els principis horitzontal i els objectius transversals amb cadascuna de les línies d’actuació incloses en el Pla d’Implementació de l’Estratègia DUSI de Sabadell.

204

Taula 8.1 Relació entre principis horitzontals i objectius transversals de l’Estratègia DUSI de Sabadell


Prioridades de inversión PO Crecimiento Sostenible Contenido de la linea de actuación

IHiD

D.s

ost

Acc

Dem

o

MA

CC































Una

nue

va a

gend

a ur

bana

par

a S

abad

ell

| Re

inic

iand

o S

abad

ell

en

Re

d | H

oriz

onte

202

0





















Document presentat Projecte Estratègia DUSI_Sabadell

Documents

Transcript of Document presentat Projecte Estratègia DUSI_Sabadell