Divendres, 22 de febrer del 2013 www.diaridesantcugat.cat 2,50 €Núm. 943 ANy XX

Setmanari independent d’informació local

20 anys arrelats a la ciutat

Gossip: la xarxa es converteix en el pati de l’escola del segle xxi

La cultura més viva que maiLes entitats de cultura popular i tradicional llueixen un estat de forma excepcional, amb una gran capacitat de mobilització i èxitsA fons _4

# ar

tur

ribe

ra

Conesa contra la reforma de l’Administració local Ciutat _14

PÀG.10-11

”A mitjà o llarg termini no estarà permès aparcar al carrer”Entrevista a Ole Thorson, membre de l’equip redactor del Pla de mobilitat

Viure _ 42 i 43

"La Marxa pot tenir imprevistos, però té organització i seguretat" Francesc Carbó, exorganitzador de la Marxa

Opinió _ 18

Av. de les Corts Catalanes, 7 · SC Trade Center93 590 62 62 · www.xarlot.com / info@xarlot.com

La bona cuina es distingeixpels petits detalls

Cuinamediterràniai braseria

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 20132 Publicitat

MR. SÍ MAD MARKT NUMBER 1 ROMPEPRECIOS MEGAN BYTE

2,8"/7,11 cmTÀCTIL

Processador de 832 MHz ARM 11

3G / QUATRIBANDA

Memòria Interna 3 GB

Android OS 4.0

GALAXY POCKETSMARTPHONE LLIURE

Art. referència 1163363 / 61

Disponible en blanc

*Con

sulte

u le

s co

ndic

ions

a la

bot

iga

Fins a anyscontra cops iruptures pernomés

24.-*Protegeix-lo

1

LED/26"/66,04 cm

M 2631DLED-TV 26"

Pantalla LED de 26", resoluicó 1366x780, DVB no interactiu (TDT)/HDTV, megacontrast, USB (Mediaplayer), euroconnector, components, VGA, 1 HDMI, CI mides amb peu 62x48x20 cm, art. núm. 1173207

*Subjecte a les condicions establertes per Banco Cetelem SA

HD READY, CI

TDT HD, VGA

HDMI

fins a anysMULTIRISCper només 29.-*

Protegeix-lo3

Ofertes vàlides des del 22 fins el 28 de Febrer de 2013. Tots els preus inclouen IVA i RAEE (Reciclat dels aparells elèctrics i

electrònics). Preus expressats en euros.

www.mediamarkt.esHorari de dilluns a dissabte

10:00 – 22:00

MEDIA MARKT SANT CUGATSant Cugat Centre ComercialAv. Via Augusta 2-1408174 Sant Cugat del VallèsTel: 935 83 52 00Fax: 935 83 52 09

mediamarkt.es

MR. SÍ MAD MARKT NUMBER 1 ROMPEPRECIOS MEGAN BYTE

*Subjecte a les condicions establertes per Banco Cetelem SA

HD READY, CI

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Sumari 3

EDitorial

Puja baixa

Una xarxa inDispensable

aquesta setmana, el Diari De Sant Cugat us presenta una radiogra-fia de l’estat de la cultura popu-lar a la nostra ciutat. la conclu-sió és que tot i els problemes, en algun cas molt complexos, la vintena d’entitats que es dediquen a fomentar i mante-

nir vives les expressions d’arrel popular i tra-dicional tenen molt bona salut i construeixen una xarxa sòlida que mou més de 2.000 perso-nes moltes joves implicades en projectes que són elements clau de dinamització, integra-ció, cohesió i que fomenten l’orgull de pertà-nyer a una comunitat i a un país. Des del volun-tariat, tenim entitats amb força solidesa i amb una gran capacitat de regeneració, fet no gaire habitual en la resta d’entitats. En un moment en què la crisi econòmica i de model de socie-tat està portant a qüestionar-se grans infraes-tructures i equipaments que comporten dèfi-cit i sovint poc identificades amb la gent, des de la mateixa societat agafa més valor una xarxa com la que tenim, basada en la militàn-cia activa, el compromís social i la pertinen-ça a un col·lectiu. Per a la ciutat i per a l’Ajun-tament és molt rendible, en tots els sentits, fer una clara aposta. Són econòmicament autosu-ficients, però el suport municipal és indispen-sable, sobretot facilitant infraestructures, acci-ons de promoció o de formació als seus respon-sables per tal de redactar plans de viabilitat que vagin més enllà del dia a dia. En definitiva, ajudar-les allà on ells soles no arriben. Això, lli-gat amb espais estables on assajar, reunir-se i emmagatzemar material és clau per mante-nir una estabilitat i créixer. La manca d’espais és una de les greus mancances en un municipi com el nostre, on el preu és inabastable per a la majoria d’entitats. //

jesús Curto20 anys organitzat el trofeu Ciutat de Sant Cugat de ball Esportiu

transparència Compromís de Ciu, PP, PSC, iCV i CuP de bones pràctiques municipals

Constància i implicació són

les característiques que millor defineixen Jesús Curto. Ningú com ell sap el que ha costat organitzar any rere any els campionats de ball de saló a la nostra ciu-tat. I més enllà de l’es-cola i la competició, Jesús Curto sempre ha col·laborat amb enti-tats i projectes socials.

Pot semblar opor-tunista ( i potser

una mica ho és) però, en tot cas, és bo que tots el partits polítics amb representació al consis-tori hagin estat capaços de posar-se d’acord per pactar un text en què es proposen mesures con-cretes per lluitar contra la corrupció i en favor de la transparència i el bon govern.

K-Gat per eloi alegre

a fons _ 4 a 8La cultura popular i tradicional de Sant Cugat

Economia i empresa _ 27Sabies que també hi ha iPads de lloguer?

Ciutat _ 14 i 15L’alcaldessa qüestiona la reforma de l’Administració local

Esports _ 38 i 39El Futbol Sala Sant Cugat clou líder la primera volta en zona d’ascens

Poble _ 10L’ús d’Informer o Gossip a la nostra ciutat

Cultura _ 31Fila Zero estrenarà ‘Bellesa’ el 15 de març

opinió _ 18Francesc Carbó i els canvis de la Marxa Infantil del CMSC

Viure a Sant Cugat _ 42Entrevista a Ole Thorson sobre el Pla de mobilitat de Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 20134 A Fons Cultura popular

La cultura popular i tradici-onal catalana batega amb més força que mai a Sant Cugat. Més de 2.000 perso-nes agrupades en una vin-

tena d’entitats treballen incansable-ment per mantenir vives les expres-sions d’arrel tradicional a la ciutat, alhora que creen espais de cohesió social i integració, gestionats des de l’amateurisme i el compromís “és cultura que surt del poble i tre-balla activament pel poble”, senten-cia Joan López, membre de la junta de la Societat Coral La Lira.

Des dels diables a les corals, pas-

sant per les danses, les cavalca-des, els gegants, la música, els cas-tells, els pessebres, els caparrots,... totes les expressions passen per un moment excepcional, amb més capa-citat de mobilització, més presèn-cia, més suport institucional... i, sobretot, amb una constant volun-tat de millora i innovació, que per-met augurar un bon futur a aquests col·lectius.

Desgranar l’apoteosiEl bon estat de forma de la cultu-ra popular i tradicional catalana a Sant Cugat té diferents matisos

a cada entitat, però han coincidit un grapat d’elements en l’espai i en el temps que permeten identi-ficar algunes causes comunes. A dia d’avui lluïm un gruix d’entitats madures, que acumulen 20, 30 i 40 anys de trajectòria, amb capacitat de generar relleu i tenir al capda-vant la segona i la tercera genera-ció dels seus fundadors. Equips de gestió que mesclen il·lusió i compro-mís, la capacitat de modernització d’uns amb l’experiència dels altres. “Les entitats han fet un salt en ges-tió, cada vegada trobem equips més professionals amb capacitat de fer

projectes, campanyes de difusió o activitats de més nivell”, explica Roger Ricart, portaveu de la Coor-dinadora d’Entremesos. Una madu-resa que floreix en un context econò-mic convuls: mentre les grans ins-titucions i estructures es posen en dubte, l’amateurisme, participació i xarxa social que fomenten aquestes entitats representa un model amb el qual és més fàcil sentir-s’hi a gust. Alhora que s’apunta un reforçament del sentiment nacional català, ciuta-dans que, cada vegada més, s’enor-gulleixen d’allò que senten com a propi. A tot això cal sumar-hi el nai-

Cavalcada de Reis

5 de gener

Carnaval

Febrer - març

Sant Medir

3 de març

Pasqua

Març - abril

Cavalcada de Sant Antoni

17 de gener

Les entitats de cultura popular i tradicional mantenen el llegat del poble santcugatenc, portant-lo fins als nostres dies amb respecte i ambició

El pols del poble

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 A Fons 5

xement de la Coordinadora d’Entre-mesos de Cultura Popular i Tradi-cional l’any 2010, un ens que aglu-tina totes les entitats que surten al seguici de Festa Major amb volun-tat de coordinar-se per donar respos-ta a necessitats comunes, així com millorar en presència. “La creació de la coordinadora ha estat un bon revulsiu, permetent que les enti-tats es coneguin més entre elles i vagin més a una com, per exemple, a la Festa Major i a la Festa de Tar-dor”, explica Esther Madrona, mem-bre dels Bastoners de Sant Cugat.

El regidor de cultura, Xavier Escura, considera que: “Destaca-ria que és en aquestes entitats on es concentra la militància més activa de joves amb compromís social. La globalització i la brutal crisi econò-mica que arrosseguem fa anys, car-regada d’incerteses, fa que la gent cerqui la il·lusió, la motivació i les certeses en les pròpies arrels cultu-rals, cosa que també reforça el sen-timent de pertinença, la solidaritat i la cohesió de grup”.

Un model exemplarÉs meritori mencionar que, mal-grat la crisi i la gestió voluntària, les entitats de cultura popular i tra-dicional poden demostrar solvèn-cia econòmica. L’Ajuntament els dóna suport amb la gestió de per-misos, la cessió d’espais i les sub-vencions per activitat ordinària o projectes extraordinaris, un suport imprescindible però que totes les entitats completen amb altres vies de finançament per garantir la sol-vència econòmica de tota l’activi-tat. Mentre algunes entitats locals com La Unió, el Club Muntanyenc o L’Ateneu han hagut de ser rescata-des, la cultura popular i tradicional pot mantenir el pols a la crisi. San-ti Casanova, president dels Caste-

llers de Sant Cugat, ho explica: “El suport de l’Ajuntament és impres-cindible: sense un espai on assajar fix i en condicions, per exemple, no seríem on som. Però la subvenció directa representa un 20% del pres-supost, la resta l’aconseguim per altres vies: socis, actuacions, lote-ria, activitats...”. I és que la capa-citat d’autofinançament més enllà del suport públic pot ser la clau de volta de la subsistència a llarg ter-mini d’aquests col·lectius.

El director d’àmbit de gestió de Serveis a les Persones, Xavier For-nells, assegura que “en la situació actual cal destinar molts recursos a polítiques socials i per això la pre-missa municipal és garantir que les entitats almenys tinguin els mínims per superar la crisi, així, quan tot això hagi passat, seguirem tenint un teixit actiu per seguir construint”.

Cal tenir en compte també el paper que juguen aquests col·lectius en situació de crisi, malgrat no sigui el vessant social la seva raó de ser, el fet de reunir-se assíduament per desenvolupar una activitat cultural participativa i quasi gratuïta gene-ra una xarxa social de suport entorn els seus membres, alhora que propi-cia la participació directa i activa en la festa, més enllà del paper de mers espectadors o consumidors.

En aquest sentit, en el ple del pas-sat 21 de gener, l’Ajuntament es va adherir per unanimitat al document d’Els valors socials del fet casteller, un document promogut des de la Coordinadora de Colles Castelle-res de Catalunya per donar èmfasi en aquest paper social de l’activitat castellera, que es podria estendre a la resta de manifestacions de cultu-ra popular i tradicional catalanes.

Unes bases sòlidesPer tal de promoure la cultura popu-

Això és un peu de fotografia el qual es descriu el contingut . #Crèdit FOtOEls entremesos imiten el seguici

Diables, Geganters, Caparrots, Esbart, Bastoners, Grup Mediterrània i Castellers posen davant la muralla imitant el seguici de Festa Major #ARTUR RIBERA

LES CARES DE LA CULTURA POPULAR I TRADICIOnAL Com veus el futur de la cultura popular a Sant Cugat?

JaumeBenet Diables de Sant Cugat “És tradició, festa, companyerisme i sentiment català”

Júlia Pascual Esbart Sant Cugat “És identitat”

Eduard Soler Geganters de Sant Cugat “És la manera de viure el poble, segons les costums que ja tenien els nostres pares, avis,... que a dia d’avui plasmem en diferents facetes”

Roger CusidóEsbart Sant Cugat“És conèixer molta gent diferent, però tots ells amb la mateixa inquietud: els elements tradicionals que ens arrelen”

Cercavila de les escoles dels Geganters

2a quinzena d’abril

Diada dels Diables

1r cap de setmana de maig Artur Ribera

@arctur Aina Serra redaccio@diaridesantcugat.cat @ainaserrajulia

de cultura popular i tradicional catalana a la ciutat

implicades activament en la cultura popular i tradicional

de la fundació de la Coordinadora d’Entremesos

té La Lira, l’entitat de cultura popular i tradicional viva més antiga de Sant Cugat

entitats

persones

anys

anys

20

2.000

3

131

Diables de Sant Cugat, Gegants de Sant Cugat, Caparrots de Sant Cugat, Esbart Sant Cugat, Bastoners de Sant Cugat, Grup Mediterrània, Castellers de Sant Cugat, Ball de Gitanes, Comissió ‘Paga-li, Joan’, Entitat Sardanista, Amics dels Veterans i la Regalèssia, Comissió de Festes de Sant Antoni Abat, Organització del carnaval, Societat Coral la Lira, Coral La Unió Santcugatenca, ‘Pedra i sang’, Pessebre Vivent, Pastorets, Escola de Música Tradicional de Sant Cugat, Promotora de Festes Locals (Profeslo).

Entitats de cultura popular i tradicional

Pots veure tota la sessió fotogràfica al web del TOT Sant Cugat

MÉS InFO

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 20136 A Fons Cultura popular

lar i tradicional local, l’Ajuntament va acordar per unanimitat al ple del 20 d’abril del 2009 la creació de l’Ofi-cina de Cultura Popular i Tradicio-nal Catalana de Sant Cugat. Aques-ta oficina, a grans trets, havia de vet-llar per la recuperació coherent, la promoció i el suport a les entitats que fan possible la cultura popular i tradicional local. Una moció que, malauradament, ha quedat tan sols en la figura d’un tècnic de referència a l’Ajuntament. Totes les entitats coincideixen que “és un bon suport en l’àmbit de gestió, perquè simpli-fica els tràmits burocràtics”, com afirma la cap d’estudis de l’Escola de Música Tradicional, Júlia Solé, no obstant, no s’ha dotat a aquesta oficina ni de la capacitat de decisió, ni del projecte necessari per assen-tar d’una manera coordinada amb totes les entitats una base sòlida del que ha estat, és i ha de ser la cultura popular i tradicional local. Xavier Escura considera que “ara hi ha dos objectius estratègics de ciutat abso-lutament prioritaris: polítiques soci-als i promoció econòmica per crear llocs de treball i això, com no pot ser d’una altra manera, va en detriment d’altres fronts”.

En la línia d’assentar unes bones bases i consensuar un projecte, l’Ajuntament ha promogut els dar-rers dos anys la creació d’una tau-la de participació sobre la matèria, que reuneixi representants de les entitats i el consistori. No obstant, malgrat altres taules de participació sobre aspectes culturals estan fun-cionant, la referent a cultura popu-lar i tradicional no ha tingut quò-rum: “Vam anar a la primera, però no ens ha mogut aquest tema, fem la nostra feina i ja està, potser és cosa de l’edat”, explica Antoni Gómez, membre de la Comissió de Festes de Sant Antoni. “Potser en algu-

na ocasió hem tingut la sensació que els debats no es tradueixen en accions concretes, i sumar aquests espais de participació al dia a dia de les nostres entitats acaba essent un volum important de feina”, apunta Èric Ricart, membre dels Diables. “Seria interessant que, a banda de les entitats, hi hagués experts que ens poguessin aportar referents per escriure un bon full de ruta, nosal-tres som biòlegs, arquitectes, mes-tres...”, explica Roger Ricart, porta-veu de la coordinadora.

Des del 2010 ha estat la Coordina-dora d’Entremesos que ha fomentat aquest debat de projecte comú, tre-ballant amb projectes a les escoles, creant l’Espai d’Arrel de la Festa Major i unificant la interlocució amb l’Ajuntament amb aspectes comuns per tenir més força. No obstant, al

cap i a la fi, és un ens que agrupa els set entremesos, però no les altres tretze entitats de cultura popular i tradicional que també haurien de tenir un paper en el debat.

El rovell de l’ouA dia d’avui, la ciutat té vint entitats vinculades a la cultura popular i tra-dicional i, malauradament, algunes com els Trabucaires, els Bastoners de l’Esbart o l’Escola de Música Tra-dicional El Tudell, s’han dissolt pel camí. Cal destacar la Societat Coral La Lira, per ser l’entitat viva més antiga de Sant Cugat, un cor masculí creat el 1882 per Josep Anselm Clavé amb la intenció de “treure els homes de les tavernes”, com explica un dels membres de la junta, Joan López. La Lira aglutina prop de 50 cantaires i pot lluir d’una recent incorporació

LES CARES DE LA CULTURA POPULAR i TRADiCiOnAL Com veus el futur de la Cultura popular a Sant Cugat?

Nela VallhonratCaparrots de Sant Cugat“És la nostra arrel, l’expressió de la nostra manera de fer, de la nostra festa”

Anna MayolBastoners de Sant Cugat, Grup Mediterrània i Castellers de Sant Cugat“De petita era una activitat extraescolar més, però amb el temps s’ha convertit en una manera d’entendre la vida”

Naxo FerrerCastellers de Sant Cugat“És festa, és poble, és terra, és maig, juny i juliol, és sol i nit...”

Mercè AndrésGrup Mediterrània“Una manera de mantenir vives les tradicions, amb gent de diferents edats, sexes, ideologies, professions, ...”

La coral La Lira al Claustre La cantada de caramelles per Pasqua és una de les principals activitats d’una coral centenària que l’any 2012 va actuar al Palau de la Música #AMAnDA BERnAL

Sant Ponç

11 de maig

Sant Joan

24 de juny

Sant Pere Festa Major

29 de juny

Corpus

Maig - juny

és la subvenció de l’Ajuntament en les entitats de cultura popular i tradicional

euros (2012)213.000

Aportació municipalLa inversió de l’Ajuntament en les entitats de cultura popular i tradicional és un compendi entre les subvencions i altres aportacions en forma d’immobles, material, seguretat, suport en recursos humans... que no estan computades de manera aïllada

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 A Fons 7

Marc SerraCastellers de Sant Cugat“El sentiment de cohesió d’un poble”

Clara HostaBalladora del Ball de Gitanes“És la germanor alegre del poble amb un objectiu bo i compartit que ens fa créixer com a persones i com a col·lectiu”

Eva Tataret Geganters de Sant Cugat“El que ens arrela a una ciutat, perquè t’acosta a les tradicions, t’integra i et permet conèixer i fer-te teu el lloc on vius”

de nois joves que mantenen l’esperit de les caramelles, valsos populars i sardanes que els fundadors canta·ven per anunciar la Pasqua entre les masies de Sant Cugat. En paral·lel, l’any 1900 naixia un segon cor claverià a La Unió Santcugatenca, posant de manifest les desavinences polítiques entre dretes i esquerres d’ambdós col·lectius. També és cen·tenària la celebració de la Cavalca·da dels Tres Tombs, amb la Comis·sió de Festes de Sant Antoni Abat: “Ara els carros ja són tots de fora, excepte el d’en Joan Torné, i cal rejo·venir la comissió, que nosaltres ja ens fem grans”, diu Antoni Gómez, membre de l’organització. Entre els col·lectius històrics és rellevant el paper de l’Agrupació dels Futbo·listes Veterans de Sant Cugat i de La Penya Regalèssia (des del 2001, Amics dels Veterans i La Regalès·sia) dos grups d’amics actius amb ganes de mantenir viu l’esperit fes·tiu del poble. Des del final de la Guer·ra Civil han treballat pel manteni·ment de l’ermita de Sant Medir, l’or·ganització de la Cavalcada de Reis i el Concurs d’Arrossos de la Festa Major, a banda de vetllar pel man·teniment del ball del Paga-li, Joan en els moments més complicats o crear una colla de bastoners i una colla de falconers durant els anys 40. Finalment, l’any 1951 naixia l’Enti·tat Sardanista de Sant Cugat, a dia d’avui amb més de 125 socis actius que, segons Josep Miró, el seu presi·dent, “cal una reformulació perquè hi ha un desconeixement total de la sardana, calen més ganes d’apren·dre·la amb assaig i dedicació”.

El ‘boom’ postfranquistaAixí, a banda d’aquestes cinc enti·tats històriques, la radiografia de la cultura popular i tradicional sant·cugatenca actual es completa amb

les entitats del boom postfranquis·ta, nascudes entre els anys 70, 80 i 90, quan va tenir lloc la creació de tots els entremesos que a dia d’avui formen el seguici de la Festa Major: l’Esbart Sant Cugat, els Geganters de Sant Cugat, els Diables de Sant Cugat, els Bastoners de Sant Cugat, el Grup Mediterrània, els Caparrots de Sant Cugat i els Castellers de Sant Cugat. En aquests moments es trac·ta de les entitats que tenen més capa·citat de mobilització, ja que tenen una activitat assídua amb assaigs i actuacions quasi setmanals, amb presència a les festes locals, però també fora de Sant Cugat. El presi·dent dels geganters, Ramon Brugue·ra, en posa un exemple: “Fem més activitats que mai per captar gent i obrir·nos al poble”. En el mateix període es va recuperar el Pessebre Vivent, amb els joves de La Parrò·quia, i Els Pastorets a la Floresta i Mira·sol.

Ja des de l’any 2000, destaca la consolidació de la Comissió Paga-li, Joan amb membres de l’Esbart i el Grup Mediterrània; l’inici de les representacions de Pedra i sang, que escenifica l’assassinat de l’abat Biure durant la Missa del Gall del 1350; el naixement de la Promotora de Festes Locals, que ha vetllat per protocol·litzar el Seguici de Festa Major, iniciar una col·lecció de con·tes infantils, enregistrar les músi·ques del Paga-li, Joan o redissenyar la celebració del Carnaval... en el marc d’aquesta festa ha sorgit amb força la Comissió Ball de Gitanes, que recupera el ball popular valle·sà amb gran èxit de participació. Finalment, fa tres cursos que fun·ciona l’Escola de Música Tradicio·nal que ensenya instruments tradi·cionals i ja té grups d’infants i pre·sència a la Jove Orquestra Catalana d’Instruments Tradicionals. //

Hi ha dos punts que considero claus per desgranar les moltes facetes que componen els

conceptes de cultura i tradició, en aquest cas, focalitzant-ho en la cultura tradicional catalana. En primer lloc, valoro molt l’aptitud, és a dir, el coneixement que es té a l’hora de voler interpretar qualsevol aspecte de l’acte cultural i tradicional. Crec que és imprescindible tenir-ne coneixement per poder integrar-la i sentir-la. Això em porta al segon punt, que considero bàsic: l’actitud. Aquí entra el que s’entén com a sentiment, i aquí és on no tothom pot fer-ho igual, doncs s’hi ha de posar el cor, amb motivació i fervor patriota, i això qui ho està veient ho capta i ho sent. Com a amant de la cultura i de la tradició, considero que els catalans s’han de sentir orgullosos de la cultura tradicional que els identifica. Crec que és bonic a tot arreu, veure com es mantenen les tradicions, però sobretot des del coneixement i el sentiment. //

Si entenem com a cultura el con-junt dels símbols, valors, nor-mes, models d’organització,

coneixements, objectes... que cons-titueixen la tradició, el patrimoni, la forma de vida, d’una societat (DIEC) i, per tradició aquell costum o pràcti-ca que ha prevalgut de generació en generació només li hem d’afegir l’ad-jectiu catalana i n’obtindrem la res-posta. Cultura tradicional catalana és aquell conjunt de símbols, valors, normes, costums o pràctiques del ter-ritori català, de tot, que han preval-gut en el temps. Crec que en aquest cas la paraula clau és tradicional, ja que és la que segurament ens defi-neix com a comunitat específica-ment. Quan parlem de cultura cata-lana és tot allò que es fa i passa als Països Catalans i només la cultura tra-dicional catalana serà aquella que ens durà a les arrels. Ja veieu, un d’aquells conceptes en què seria difícil posar-nos d’acord, tret també molt cultural-ment tradicional català. I si a sobre li afegim el mot “popular”, llavors si que agafa’t fort que caurem. //

Què entens per cultura tradicional catalana?

“Cal mantenir les tradicions des del coneixement i el sentiment”

“Són els símbols, valors, normes, costums o pràctiques que han prevalgut en el temps”

CARA A CARA

Antonio Rodríguez president del Centro Popular Andaluz

Quim Pla membre de la Promotora de Festes Locals (Profeslo)

Sant Cugat

27 de juliol

Aplec de la Salut

12 d’octubre

Aplec de la Sardana

4t diumenge de setembre

Patrimoni Viu

3r cap de setmana d’octubre

Berta AmadorEsbart Sant Cugat“És la representació festiva i emotiva de la identitat d’un poble en totes les seves dimensions”

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 20138 A Fons Cultura popular

COMENTARI

Les tradicions de cada indret difícil-ment es poden extrapolar a d’altres pobles. La seva unitat etnològica fa que s’hi pugui endevinar l’emo-

tivitat o l’element performatiu que repre-senten els valors propis de cada comu-nitat, d’una identitat. Una identitat que construïm i estructurem les persones i que és canviant. Els elements que for-men les nostres tradicions no es poden entendre amb tota amplitud i profundi-tat més enllà del nostre territori, perquè representen uns valors determinats de la nostra comunitat, no tant com a espec-tacles, sinó com a rituals participatius en els quals aflora l’emoció i s’hi endevi-nen determinats valors considerats com a propis. Les nostres tradicions transme-ten dosis importants de vincle identitari i també de màgia que ens commouen. Els balls de gitanes del Vallès, els caste-llers, els geganters, els esbarts, els basto-ners, i també la Patum de Berga, la Festa de Moros i Cristians d’Alcoi, el Corpus de Sitges o les Falles d’Isil, formen part de la diversitat cultural, serveixen per estimu-lar la consciència de les diferències cul-turals i són, justament les dissimilituds, les que ens uneixen més amb el altres pobles. Els santcugatencs, aquests dar-rers anys, hem estat capaços d’integrar, de crear i de recuperar diversos símbols identitaris que ens han ajudat a redefi-nir i actualitzar les nostres festes, les nos-tres tradicions. Ha estat un fenomen inte-ressant, que forma part de les mobilitats i alteracions socials contemporànies, però encara queda molta feina per fer. //

Valors propis

Rogeli Pedró Escriptor

Un dels elements que trobarem en comú a l’imaginari de les entitats de cultura popular i tradicional de Sant Cugat és el desig de tenir un local esta-ble, que, a poder ser, agrupi totes les entitats. Un punt d’informació, tro-bada i exposició, amb sales d’assaig, reunió, magatzem, taller... per cobrir les necessitats de les entitats a llarg termini.

Cap a una estabilitatL’elevat preu del metre quadrat a Sant Cugat i la falta d’espais municipals grans i cèntrics destinats a aquests fins ha representat una incomptable quantitat de trasllats a moltes de les entitats de la ciutat, fet que impossi-bilita la creació d’un lloc de referèn-cia clar, que apropi la cultura popu-lar i tradicional als qui encara no la coneixen, i que serveixi d’espai de tro-bada i coordinació entre els qui ja en formen part. La presidenta de l’Es-bart, Sandra Casat, considera que “en aquest punt és imprescindible el suport de l’Ajuntament si es creu els nostres projectes, perquè nosaltres som bons promovent la dansa catala-na, però la gestió immobiliària se’ns

escapa, i entra dins el raonable que se’ns escapi”. I és que l’Esbart de Sant Cugat, malauradament, representa un dels paradigmes de falta de local per les entitats de la ciutat. El local que ocupaven des del 1981 és ara un terreny abandonat, ja que l’empre-sa promotora Grup XXI va fer fallida quan s’havia compromès a vendre’ls un espai a la planta baixa dels edificis que havia de construir en aquell ter-reny, i actualment paguen el lloguer d’un local del qual no poden acabar les obres perquè els bancs no els donen finançament, malgrat l’aval de l’Ajun-tament. És un dels casos més evidents de peregrinació que, com a la majoria d’entitats de cultura popular i tradici-onal catalana, els ha portat a tenir la seva activitat repartida entre diversos locals cedits per l’Ajuntament (Casa

de Cultura, baixos de Correus, Museu de Sant Cugat, Casal de Joves Torre-blanca, Sala Canigó...) tot i que, cap d’elles s’estalvia haver de fer algu-nes reunions en bars, tenir magat-zems en cases particulars o assaigs puntuals al carrer. Així doncs, mal-grat que els mínims per al desenvo-lupament de l’activitat estan garan-tits, els representats de les entitats coincideixen a assegurar que fer un pas endavant per construir projectes de cultura popular i tradicional més sòlids passa per assentar-se a llarg termini a un espai adequat, (indivi-dual o col·lectiu) i destinar els esfor-ços i coneixements a allò que saben fer millor. Sembla que les darreres cessions d’espais municipals podri-en anar en aquesta direcció. //

Transhumància de locals

L’espai que acollia l’Esbart al carrer Migdia fa anys que està abandonat #ARxIU

El cost del sòl i l’aposta per la construcció d’habitatges, genera una important dependència de les entitats santcugatenques amb l’Ajuntament

A. Serra

208 persones omplen la plaça amb el Ball de Gitanes d’enguany. L’èxit del Ball de Gitanes creix any rere any i ja en van cinc, i és que el model clarament popular d’un ball tradicional però de caràcter ‘amateur’ sembla que ha atret tots aquells que no s’atreveixen amb el compromís que suposen les entitats que tradicionalment han promogut la dansa tradicional a la ciutat.

EN IMATgES El model del Ball de Gitanes pren força entre el públic santcugatenc

#AMANDA BERNAL

Diada dels Castellers

2n diumenge de novembre

Pessebre vivent ‘Pedra i sang’

Durant el Nadal

Cercavila infantil de l’Esbart

28 de desembre

Festa de Tardor

Novembre

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Publicitat 9

Sabadell

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201310 Poble Xarxes socials

El tradicional safareig, els comentaris que es feien a peu d’escala, a les botigues, al carrer o durant l’esbarjo al pati de les escoles entre

els amics o coneguts també ha fet el salt 2.0 i tot això ara es fa a través de la xarxa. Una pràctica que obra un nou camí a la difusió de rumors que circulen en massa per Internet perquè es tracta de fer-ho conser-vant l’anonimat. L’aplicació per a dispositius mòbils Gossip (“rumor” en anglès) o els Informers a través de Facebook són la nova eina dels joves i estudiants per saber què pas-sa, comentar i rumorejar mantenint l’anonimat. El primer Informer va néixer a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) aquest mes de gener i des d’aleshores aquesta pràc-tica ha generat milers de seguidors a universitats, escoles, clubs, enti-tats... A Sant Cugat, per exemple, tenen Informer l’escola Àgora, la Universitat Internacional de Cata-lunya (UIC), Esade, les sales Moon, La Carpa, Bohèmia, el Dir o el CAR.

Com funcionen?Tot i que la funció és similar, els Informers i Gossip no són el mateix. Els Informers es gestionen a través del Facebook i són unes pàgines que persones sense ànim de lucre han creat com una plataforma d’un àmbit en concret perquè qualsevol usuari pugui donar a conèixer de manera anònima algun comenta-ri, informació o xafarderia. Per fer-ho, l’usuari envia un missatge pri-vat a l’administrador de la pàgina i aquest ho farà públic al mur de la xarxa sense desvetllar la identitat de ningú.

El Gossip és una aplicació de microblocs de telefonia mòbil de l’empresa Crows&Dogs, que té per

Educació Els menors són els més vulnerables

El perill que el safareig vagi més enllà del pati de l’escola “Es rumoreja que...”, és com, de manera anònima, els usuaris pengen a la xarxa comentaris i xafarderies sobre altres persones a través dels Informers a Facebook o l’aplicació Gossip

objectiu posar a la disposició de l’usuari una “eina per compartir notícies, rumors, comentaris o qual-sevol altra informació amb la res-ta d’usuaris”, segons consta a les

Nombre aproximat de persones que fan ús d’Informers o Gossip a la ciutat

Usuaris a Sant Cugat

5.000seves condicions d’ús. Els usuaris de Gossip creen les ‘sales’ temàti-ques on es fan els comentaris, que després poden votar si són verta-ders o falsos, com es pot veure a les imatges. En funció de la localització del dispositiu mòbil, l’usuari tindrà accés a unes sales o a unes altres. Per cada sala es visualitza el núme-ro d’usuaris i els gossips o rumors que s’han escrit. Amb un mòbil que es troba a Sant Cugat es té accés a les sales que parlen de “Famosos”,

amb 2.662 usuaris; “Apple” (1.698), “Mujeres y hombres y viceversa” (1.586), “Moda” (1.262) , “Hijos de papá” (1.193) o del “Barça”, amb 1.177 usuaris, entre altres.

Els riscos dels rumors en xarxaEl problema s’agreuja entre la comu-nitat de menors que fan ús d’aques-tes xarxes socials ja que precisament són el gruix dels usuaris. Són moltes les escoles que es veuen obligades a crear plans d’actuació urgents per

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Poble 11

Necessita diners? Finançament.La teva �nancera d’alt standing

Som experts en estratègia �nancera · Tenim solucions per no perdre els seus immobles.L’ajudem a negociar amb els seus bancs per salvar el seu patrimoni.

O�cina:Av. Barcelona, 6, 1r pis - 08191 Rubí - www.�nanposible.com

MÀXIMA DISCRECIÓ I SERIETATTruqui’ns i reservi una cita: 669 011 355

· Hipoteques.· Embargaments, manca de liquiditat.· Reestructuració de deutes i pools bancaris.· Diners per pagar impostos d’herències.· Hipoteca inversa.· Finançament a empreses.

MÉS DE 8 ANYSENS AVALEN

També liquidatexpress/empenyorament amb:· Immobles de tot tipus· Quadres de pintors contemporanis importants· Yates· Joieria alta qualitat

Cursa Arrenquen les inscripcions de la Marxa Infantil

Ja està tot a punt per celebrar la 55a edició de la Marxa Infantil de Regulari-tat i la 4a Marxa de Regularitat Juvenil, un esdeveniment que enguany acaba-rà al migdia. A partir del divendres 1 de març s’obre el període d’inscripció per la Marxa a través del web del CMSC, que es tancarà el proper 27 de març.

Les bases de la marxa, que se cele-brarà el pròxim diumenge 14 d’abril, es van presentar aquest dimarts 19 de febrer al Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC). Entre els punts més destacats la novetat d’enguany és la supressió de la pausa per dinar que es feia a l’ermita de Sant Medir “per motius de seguretat”, van aclarir els responsables de l’esdeveniment. El coordinador de l’activitat, Silvano Bendinelli, va dir que “la gran aflu-ència de participants, acompanyats per les seves famílies, superaven els límits de seguretat”. A l’edició del 2012 es van registrar 5.000 persones,

entre atletes i familiars. Per aquest motiu, l’organització ha decidit modi-ficar el format i habilitar el parc de Ramon Barnils per als que vulguin dinar, una vegada finalitzada la prova. Els participants sortiran del mateix parc, a les 9.00 hores i s’acabarà sobre les 14.00 hores. La Marxa Infantil tin-drà un recorregut de 10,7 km i la Juve-nil de 12,2 km. // Redacció

MilloraEn marxa el Pla d’arranjaments de pisos per a gent gran

Un total de 17 avis i àvies de Sant Cugat es beneficiaran del Pla d’arranjaments per a la gent gran que impulsa la Dipu-tació i l’Ajuntament. Amb un pressupost de 1.500 euros de mitjana per actuació, es pretén millorar les condicions de vida d’aquest col·lectiu, majoritàriament dones de 81 a 85 anys.

Amb aquestes intervencions, les sego-nes que es fan al municipi, també es vol garantir una millora de les con-dicions de seguretat i higiene de les persones grans més vulnerables i que s’afavoreixi l’accessibilitat, l’autono-mia personal i la qualitat de vida en els seus domicilis. Les intervencions es faran sobretot en banys, substitu-int banyeres per dutxes i, a les cuines, eliminant les cuines de gas per cuines elèctriques, que prèviament han esco-llit l’àrea de Serveis Socials, en fun-ció de les necessitats i les mancances de cada cas. // Mariona Sagalés i Mas

fer front a una pràctica cada vegada més estesa a la societat i que no sem-pre s’utilitza de manera correcta. Els insults, les mofes o les publicacions d’informacions privades sobre terce-res persones han encès les alarmes al col·lectiu de pares i docents. El cap de setmana passat es va saber que una família de Sant Cugat es va querellar contra l’empresa que gestiona Gos-sip per uns comentaris segons ells injuriosos que afectaven un menor d’edat. El responsable de màrque-ting de Crows&Dogs, Ignacio Espa-da, assegura que “no es tractava de comentaris injuriosos”, tot i així van acceptar de retirar la publicació. Per la seva banda, el director de l’escola Thau Sant Cugat, Ricard Bahí, ha explicat que “arran d’uns incidents que es van detectar durant el mes de gener entre els alumnes de l’escola

amb l’aplicació Gossip, hem presen-tat una denúncia als Mossos d’Esqua-dra per deixar constància de l’exis-tència d’aquests fets”. Bahí també ha explicat que s’estan fent xerra-des pedagògiques i educatives als cursos de 3r i 4t d’ESO, que són les edats en què es concentren més usu-aris d’aquestes xarxes per “sensibi-litzar-los de l’eina que significa Inter-net i tot el que s’hi publica”, assegu-ra Bahí. El mal ús d’aquestes xarxes també ha fet néixer la Plataforma d’Afectats pel Gossip per mirar de mitjançar i defensar les persones que reben insults, assetjaments o, fins i tot, amenaces dels usuaris anònims d’aquestes xarxes socials. //

COMENTARI Lluís Rodríguez, advocat penal

El fenomen Gossip o Informer no agreuja la responsabilitat per la comissió d’un delicte mitjançant una de les seves plataformes, des del punt de vista de la persona qui publica. Publicar amb pseudònim, o anònimament, és un dret que confereix la Llei de propietat intel·lectual (art. 6 LPI). En cas que un

usuari cometi, per exemple, un delicte d’injúries per lesionar greument la dignitat d’un tercer (art. 208 Codi Penal), i ho faci de forma anònima, la seva responsabilitat penal serà la mateixa que si ho hagués fet publicant amb el seu nom autèntic. La plataforma que publica el comentari, per l’art. 212 CP, serà responsable civil solidària de l’eventual indemnització que pugui derivar-se, per la difusió donada al comentari. La plataforma pot incórrer en responsabilitat per encobrir l’autor del comentari delictiu. Fins i tot, en algun cas podria respondre com a coautor del delicte. //

Els límits legals dels rumors

Anna Mira redaccio@diaridesantcugat.cat @annamiraperich

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201312 Poble Actualitat

SolidaritatJeroni de Moragas recull taps per seguir l’activitat

El Taller Jeroni de Moragas té en mar-xa una campanya per recollir taps de plàs-tic per assegurar la continuïtat de la seva àrea de manipulats. En aquesta secció treballen 14 persones amb discapacitats psíquiques, entre els 48 i els 50 anys.

Berna Ferrero, cap de producció del taller, ha dit que encara que l’aporta-ció que aconsegueixen és molt baixa, el projecte servirà per pagar part de les nòmines del col·lectiu. La mem-bre de l’entitat apunta que diver-ses persones i empreses porten fins al taller els taps d’ampolles i enva-sos de plàstic i en aquest sentit ha indicat que la seu de la Creu Roja de Sant Cugat és una de les entitats que recull taps per entregar-los posteri-orment al taller. Ferrero assegura que el taller recull una tona de taps al mes pels quals percep 180 euros de l’empresa TMA.// M.S.M.

AjudaLa Fundació Mona recull mòbils usats a Sant Cugat

La Fundació Mona té en marxa un pla a la ciutat per recollir mòbils usats.

La fundació impulsa un progra-ma de recuperació de primats pro-vinents del tràfic il·legal i que han viscut situacions traumàtiques. La recollida, que s’està fent a través de l’estanc Sagalés de la plaça de Bar-celona, aconsegueix un donatiu per cada terminal. // Redacció

Promusa ha obert el termini, que finalitzarà el 27 de maig, per optar a un dels 75 pisos en venda que l’empresa pública construirà a la Floresta. Situats a l’avin-guda de la Verge de Montserrat, els habitatges se sortejaran el 16 d’abril. #CEDIDA

S’inicia l’adjudicació de pisos Promusa

Districtes Habitatge Públic MunicipalEnsenyamentClam local a favor de l’ETSAVTotes les formacions polítiques que formen el Ple s’han alineat per defensar l’actual estructura i fun-cionament de l’Escola Escola d’Ar-quitectura del Vallès (ETSAV), davant una possible integració de les dues escoles d’arquitectura, la de Barcelona i la de Sant Cugat, en una sola. Per això, l’Ajuntament sol·licitarà a la UPC informació per-manent sobre el futur del centre.

SeminariLa Unipau parlarà sobre “Feminisme i pau”La Universitat Internacional de la Pau (Unipau) engega una nova sessió del seminari d’hivern. Sota el títol “Feminisme i pau”, el cicle s’es-tendrà del divendres 1 de març, al dissabte 2 de març. Les sessions, que es faran al Centre Borja, dona-ran a conèixer aportacions de dife-rents corrents feministes al pensa-ment i la construcció de la pau des d’una perspectiva contemporània.

“La Diputació i l’Ajuntament treballen en la política activa cap a les persones grans”

LA frAsE

Mercè ConesaAlcaldessa de sant Cugat

LA DAtA

21serà el darrer dia que es podrà consultar l’Oficina Municipal d’Escolarització, per informar sobre preinscripcions escolars.

CridaFront comú contra el malgastament d’alimentsTots els grups polítics amb repre-sentació al ple municipal van subs-criure un acord per engegar una campanya de sensibilització amb la ciutadania per evitar el malbara-tament d’aliments a la ciutat. Entre els punts acordats figura l’habilita-ció de “mecanismes que faciliten el servei de recollida als establiments alimentaris” per donar-los a entitats socials o al menjador social de Sant Cugat en lloc de llençar-los i ajudar persones amb risc d’exclusió .

Si FUErA FáCiLDv.-Ds.-Dg.: 16.00 - 19.00 - 22.00 hsEssIó goLfA DIssAbtE: 00.35 h

MAMáDv.-Ds.-Dg.: 16.00 - 18.20 h

LA JUngLA 5Dv.-Ds.-Dg.: 18.10 - 20.20 - 22.30 hsEssIó goLfA DIssAbtE: 00.40 h

DJAngoDv.-Ds.-Dg.: 19.00 - 22.00 h

EL CinEMADE CASA TEVA

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Actualitat Poble 13

Avui dia, en el món de l’astronomia, donem per fet que podem comunicar a l’acte les nostres observacions i des-cobriments, però en el passat una notí-cia podia trigar setmanes i fins i tot a mesos a arribar. Don Arturo Bernard era un metge de família, gran aficionat a l’astronomia. Des d’un terradet, que es va fer cons-truir a la seva casa de Colmenarejo, feia les seves observacions amb un petit telescopi de 50 mm d’obertura, muntat azimutalment i molt rudimentari.L’11 d’octubre del 1923, mentre realit-zava les seves observacions, va veure un petit punt en la constel·lació de l’ Uni-corn, que rondava la magnitud 8 i que semblava tenir una petita cua. Obser-vant aquell puntet tota la nit no li va quedar cap dubte: allò era un cometa.Don Arturo va trucar per telèfon a l’Ob-servatori Astronòmic de Madrid. Allà li van dir que intentarien confirmar-li el descobriment. Després va enviar per correu postal una notificació del des-

cobriment a l’ Observatori de Lió i una a la Societat Astronòmica de França, cre-ient que era suficient per assegurar-se la prioritat del descobriment. L’ Obser-vatori de Madrid no va poder confir-mar el descobriment, i el de Lió tam-poc, doncs va fer mal temps, i quan van marxar els núvols el cometa s’ha-via fet inobservable des de les nos-tres latituds. El director de l’Observato-ri de Lió, M. Jean Mascart, va anunciar el descobriment a l’Acadèmia de Cièn-

cies de París el dia 20 d’octubre i aques-ta va enviar un cablegrama a Copenha-guen, però era massa tard. En efecte, Dmitrii Ivanovich Dubiago, astrònom rus, des de l’Observatori de Kazan, va veure el cometa el dia 14 de febrer, dos dies després que Don Arturo, però el Sr. Dubiago va telegrafiar el seu des-cobriment directament a Copenha-guen. Encara que les primeres obser-vacions del Sr. Bernard són anteriors a les del Sr. Dubiago, el fet que no es

coneguessin aquestes fins després de ser de domini públic la nota de l’astrò-nom rus, va ser la causa de que aquest cometa se’l denominés C/1923 T1 Dubiago-Bernard, no Bernard-Dubia-go com hagués hagut de ser.Don Josep Comas i Solà es queixa-va, en un escrit a La Vanguardia del 09-03-1924 que Don Arturo no segu-ís un camí encertat per notificar el des-cobriment, perdent-se un temps preci-ós, i afirmant que va ser un mal acord el del Sr. Bernard i el de l’Observato-ri de Madrid de no publicar la notícia a Espanya, ni de comunicar-la a l’Ob-servatori Fabra, que tenia un progra-ma de treballs astronòmics on figurava l’observació i càlcul d’òrbites de come-tes. Don Josep Comas i Solà va inten-tar que canviessin la denominació ofi-cial del cometa per Bernard–Dubiago, però el cometa segueix dient-se Dubia-go-Bernard.Aquest cas és un bon exemple per il-lustrar la importància de la comunica-ció, i la divulgació, la importància de compartir la informació i de saber treu-re-li el màxim de partit a les noves tec-nologies que ens permeten obtenir en temps real tota aquesta informació. // Montse Campàs – Observatori de Montcabrer (Cabrils – Barcelona)

Pàgina de l’Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix

C/1923 T1 el cometa Dubiago-Bernard

Un cas de prioritat en el descobriment astronòmic d’un cometa

Cometa C/2001 Q4 - NEAT. Les circumstàncies d’observació d’aquest cometa eren molt semblants a les del C/1923 T1 #Terry Lovejoys (BrisBane -aUsTràLia)

Amb la presència dels autors, la periodista Marta Cailài el gràfoleg i economista Joaquim Valls.

Presenta: Josep M. Vallès

Un llibre que explica com escriuen les persones d'èxit:Ferran Adrià, Andreu Buenafuente, Xesco Espar, Ricardo Fisas,Pau Garcia-Milà, Pilar Rahola, Dani el Rojo, Àlex Rovira,Màrius Serra i Irene Villa

Dijous, 28 de febrer, a les 19,30 h al Cafè-Auditori

‘Bona lletra i bona vida’Presentació del llibre

Organitza: Col·laboren:

Marta Cailà,directora del programa"Via lliure" de RAC1

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201314 Ciutat Política

La reforma de l’Administra-ció local que feia mesos que cuinava el Govern espanyol s’ha indigestat als ajunta-ments. L’alcaldessa de Sant

Cugat, Mercè Conesa, ha lamentat que l’executiu que presideix Maria-no Rajoy vulgui “aprimar” l’admi-nistració a costa de reduir i treu-re competències als ajuntaments. Conesa ha defensat que els ajun-taments són “l’administració més propera al ciutadà i, per tant, qui coneix millor la realitat i les neces-sitats dels ciutadans i ciutadanes”.

L’alcaldessa ha recordat que els ajuntaments “a qui ara el Govern espanyol vol racionalitzar, som els que representem menys pes; gene-rem només el 4% del dèficit públic i el 14% de la despesa de tot l’Estat”. Igualment, ha alertat que “suprimir l’administració més propera al ciu-tadà pot significar també allunyar el ciutadà de la seva administració més propera i amb qui sovint s’arti-culen mecanismes de participació”.

Dura críticaMercè Conesa ha considerat que el PP “presenta un projecte amb la hipocresia de vendre’l com una mesura d’estalvi quan és l’Estat qui ha de fer dieta ja que es pot apri-mar molt. Conesa ha apuntat que el que li preocupa especialment és “la possibilitat que deixin els ajun-taments sense capacitat de fer polí-tiques, més enllà de les competèn-cies pròpies”. Igualment, reivindi-ca “l’absoluta necessitat de seguir exercint les competències, espe-cialment, en educació, salut i ser-

veis socials.La proposta d’eliminar la nostra

competència en polítiques educati-ves –especialment de 0 a 3 anys– pot afectar greument la cohesió soci-al dels nostres pobles i ciutats”. En aquest sentit ha destacat que “hem fet una aposta clara per un sistema d’escoles bressol que doni cobertura a les famílies, facilitant la conciliació i ara, a cop de llei, no ens podem carregar un sistema que garanteix la igualtat, l’equitat i la cohesió social”. Amb tot, conside-ra que s’està relegant als ajunta-ments a ser una administració amb un perfil de mera gestora de serveis.

Mercè Conesa creu que el Govern espanyol desconeix la realitat dels municipis de Catalunya. “Es dóna una imatge dels ajuntaments i les corporacions locals que res té a veu-re amb la realitat de pobles i ciutats de Catalunya”.

Sobre la limitació de càrrecs eventuals i dedicacions exclusi-

ves de regidors, l’avantprojecte de llei no afecta Sant Cugat ja que la ràtio, tant de càrrecs eventuals com de regidors a dedicació exclu-siva, està per sota del que marca el text presentat avui en el consell de ministres. //

Legislació Els canvis legals del Govern espanyol afecten els municipis

La reforma de l’Administració local enerva l’alcaldessa

Enfadada A l’alcaldessa de Sant Cugat no li ha agradat gens la reforma que pretén aprovar el Govern espanyol #E. NAvAl

Antagònics El nou model que ha presentat el PP xoca frontalment amb els postulats del govern santcugatenc, el qual té por que s’eliminin competències i es controlin els municipis en excés

Joan Ramon Armadàs jr.armadas@premsalocal.com @JRArmadas

“El PP presenta un projecte amb la hipocresia de vendre’l com una mesura d’estalvi”

“la reforma suposarà un estalvi de més de 7.000 milions d’euros fins al 2015”

Mercè ConesaAlcaldessa de Sant Cugat

Jordi CarrerasPresident del PP Sant Cugat

lA DiSPutA

El que busca el PP amb la reforma de la llei és la millora de l’administració. Millora que ve a més a més exigida no

solament a causa de la crisi, sinó per una adequació dels ens locals als temps que corren. En aquests moments, els ajuntaments assumeixen competències que no haurien de correspondre’ls, i que freqüentment constitueixen una duplicitat amb altres ens superiors. És aquesta també una de les causes que augmenti la despesa dels Ajuntaments de manera desmesurada i injustificada, el que comporta una més gran pressió fiscal per als ciutadans. Es busca també una més gran transparència en la gestió municipal, especialment en l’econòmica, de tal manera que s’estableixen mecanismes perquè els ajuntaments retin compte de la seva gestió. la reforma suposarà un estalvi de més de 7.000 milions d’euros entre els anys 2013 i 2015, i exigirà als ajuntaments una més gran professionalització en la seva gestió reduint els càrrecs de confiança. Sant Cugat es veurà afectada per la reforma, lògicament, de la mateixa manera que qualsevol altre ajuntament. Però en particular crec que serà beneficiós per al nostre ajuntament desprendre’s de determinades àrees d’activitat que suposen per al consistori un elevat cost i que no té sentit que exerceixin.

El COMENtARi

Jordi Carreras President del PP a Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Ciutat 15

Carrer de Jaume I, 33-51Sant Cugat del Vallès

Tots els pobles del món han tingut els seus moments crucials que han fet que el seu esdeve-nidor fos el que va ésser i no un altre.

Catalunya no és una excepció. El fet que els romans s’establissin a Tarraco, que Carlomany creés la Marca Hispànica, que la dinastia de Barcelona regnes durant prop de cinc-cents anys són alguns dels esdeveniments que han marcat el rumb de Catalunya.

En tres conferències no podem aspirar a assenyalar tots els moments importants , però sí aturar-nos a conèixer uns que sens dubta ens han sigut o ens són crucials.

El Compromís de Casp (1214 ), els Decrets de Nova Planta (1714 ) i els fets que han dut a proposar la pregunta parlamentaria sobre el dret a decidir (2013)

Hem escollit aquest, entre altres, perquè considerem que poden donar molta llum per entendre la deriva que Catalunya sembla que ha pres després de tres-cents.

Dimecres, dia 6 a les 19 h.

“Els Decretesde Nova Planta -1716”A càrrec delSr. Miquel Pérez i LatreDoctor en història, arxiver de l’ANC

Dimecres, dia 13 a les 19 h. ”El com i el perquèdel Compromís de Casp”a càrrec del Sr.Ernest BelenguerDoctor en història

Dimecres, dia 20 a les 19 h.

“El desencaix català a Espanya” A càrrec delSr. Xavier EscuraHistoriador, escriptor, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat

“ESDEVENIMENTS CRUCIALS EN LA HISTÒRIA DE CATALUNYA”Cicle de conferències març 2013

Horaris de les conferències: els dies 6, 13 i 20 de març a les 19:00 hores. Sessions obertes.

Col·laboraren:EMD Valldoreix

Tots els partits polítics amb represen-tació a l’Ajuntament han signat un docu-ment de mesures per garantir la trans-parència i el bon govern en l’actuació municipal. El text, recollit en 10 pàgines, es va aprovar al ple municipal del dilluns, 18 de febrer, i dóna resposta a una moció aprovada al mateix ple el 2009.

Entre els compromisos adoptats destaca el de penjar, a través del web municipal, totes les licitacions públi-ques, retirar l’assignació municipal a un partit que no aparti un càrrec electe condemnat per corrupció o un acord amb l’Oficina Antifrau per for-mar el personal polític, perquè sigui capaç d’identificar riscos davant pos-sibles conductes de corrupció. El text ha estat elaborat amb l’assessora-

ment de la catedràtica d’Ètica de la UAB, Victòria Camps, que ha impreg-nat el document de la idea de trans-parència com a valor més enllà dels compromisos concrets. L’alcaldes-sa, Mercè Conesa, assegura que tot i que el moment per presentar aquest acord pot semblar oportunista, aquest és fruit d’un treball que es va inici-ar l’any 2009 i té l’origen en un text redactat l’any 2010. Conesa subratlla que amb aquest pacte hi haurà una “avaluació contínua i més informa-ció publicada que doni una imatge de transparència i bon govern. Segons ella: “Tenim l’obligació d’explicar com i en què ens gastem els diners públics i tots els partits hem de fer pas-sos endavant i autoexigir-nos més. //

Pacte Aposta per la transparència

Acord polític unànim contra la corrupció

Els portaveus municipal dels partits i l’alcaldessa de la ciutat #LocaLpres

JR Armadàs

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201316 Ciutat Ple municipal

Començo a entendre que les sessi-ons plenàries més avorrides són les que més s’aprofiten. Aquest mes, tots els partits han presentat alguna moció, s’ha aprovat la proposta inici-al del Pla de mobilitat amb el suport de tots els grups llevat del PP, i s’ha adoptat un acord consensuat per tot-hom per lluitar contra la corrupció. Una bassa d’oli en aquesta bombolla que és la nostra ciutat. Hi ajuda, evi-dentment, el fet que hi hagi un partit amb una majoria tan absoluta que, a més a més, té una capacitat consi-derable per portar-ho tot al seu ter-reny i fer-s’ho venir bé per comprar les propostes dels altres grups muni-cipals. I que n’hi hagi d’altres que, davant d’aquesta situació, sembla

que hi vagin a passar l’estona (parlo del portaveu del PP, Jordi Carreras, a qui he sentit dir més d’una vega-da que “com que el nostre vot no és decisiu, ens abstindrem”).

Cada CUP, un món?A falta d’ERC, CiU i ICV van presen-tar plegats la declaració de sobira-nia que va aprovar el Parlament. La CUP, en coherència amb el seu posi-cionament, hi va fer les seves esme-nes, que van generar uns instants de caos quan l’alcaldessa no sabia què era el que havia de sotmetre a votació. Amb la paciència esgota-da, i davant de la insistència del PP perquè el secretari no deixés votar l’aposta per la desobediència civil, el

regidors de la CUP van acabar reti-rant les esmenes que quedaven i van votar a favor de la proposta inicial. Segurament, si CiU no s’hagués opo-sat a les primeres esmenes, tot ple-gat hauria estat rodó a ulls de molts independentistes.

Per la seva banda, el PP es va quedar sol demanant (ara) un nou model de finançament, enmig dels esforços del PSC per no semblar dels uns ni dels altres, sinó tot al contrari. No hi hau-rà plens avorrits del tot mentre tin-guem les lliçons de Dret del Sr. Car-reras, les piulades del militant del PP Ignacio Fuentes i els mítings plena-ris del Sr. Soler, que defensa els seus arguments mirant el públic.//

Coses del consens: un ple avorrit, profitós i massa llarg

De tots colors. En el llarg ple del mes de febrer, tots els partits s’han animat a presentar propostes

Jordi PuigneróCiU

“Quan sento el Sr. Carreras parlant de democràcia em sento a mi parlant de física quàntica, que no en tinc ni idea”

Jordi CarrerasPP

“Quan vostès parlen del poble de Catalunya, a mi m’agafa mal de panxa”

Plens i embalats per Maria Vila @mvilaredon

LA FOTO

Sense normes al lavaboEl bany de l’ajuntament ja no ens diu com ens hem de rentar les mans

Moció institucional per lluitar contra el malbaratament d’aliments.

Moció per reclamar l’intercanviador ferroviari a Volpelleres i la millora del servei a l’estació de Renfe.

Moció en defensa de la identitat i

arrelament de l’Escola d’Arquitectura del Vallès (ETSAV). Amb el suport a última hora del PP, la moció va esdevenir institucional.

Moció d’adhesió a la declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya.

DuraDa Del ple

4 h 40 min4 aprovades i 2 rebutjades

Mocions presentaDes

17 mocions12 aprovades i 5 rebutjades

piulaDes @IFuentesAlbesa Acabando el pleno de

#SantCugat #plestc // Después toda la noche adoración nocturna en el Templo del Tibidabo. @catolicos_es

@ocistero Finalment, no haurem de seguir escoltant

les preguntes sobre si existeix el Pla de mobilitat ni al Sr. Puigneró tirant pilotes fora. #plestc

tarGeta VerDa per a...Ferran Villaseñor (PSC) El PSC no va presentar la seva moció sobre declaració de sobirania però els seus regi-

dors la van deixar a l’entrada de la Sala de Plens perquè tothom la pogués llegir

tarGeta VerMella per a...Jordi Puigneró (CiU)El regidor de CiU va mostrar una actitud una mica fatxen-da quan va dir, tot presentant

el Pla de mobilitat, que ja callava “per donar una mica de joc als altres partits”

Mocions DesatacaDes

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Actualitat Ciutat 17

Sant Bonaventura, 3info@alapiedra.com

RESERVES: 93 675 10 11

Celebra el mes de febrer amb nosaltres!Et convidem a un aperitiu i a una copa de cava

Cuina argentina mediterrània i de fusió

DIMARTSTANCAT

ClamL’intercanviador de Volpelleres es referma al ple

El Ple municipal va aprovar per una-nimitat una moció per reclamar l’inter-canviador ferroviari de Volpelleres que ha d’unir l’estació de FGC i la de Renfe. A més, la proposta votada en la sessió del dilluns 18 de febrer també insta Renfe a vetllar per la qualitat del servei.

Al final, la moció es va aprovar amb algunes esmenes del PSC, “perquè es considera que la moció quedava cur-ta i no n’hi ha prou de posar una cafe-teria, s’ha de promocionar la línia”, va explicar el regidor socialista Pere Soler. A més, tots els grups van coin-cidir a subratllar l’interès perquè l’es-tació funcioni. Fa uns dies, l’alcaldes-sa, Mercè Conesa, i dos diputats de CiU van visitar l’estació per denunci-ar la deixadesa de la infraestructura i demanar més compromís i inversió per millorar-la. CiU apunta que: “Està demostrat que les estacions amb inter-canviadors són un pol d’atracció de nous i més passatgers”. // Redacció

El president de la secció local de CDC ha presentat una demanda contra ‘El Periódico per haver-lo vinculat en un cas d’espionatge al conseller Felip Puig.

Segons El Periódico, Xavier Marto-rell va encarregar el 2009 un dossier a Método 3, l’agència de detectius privats especialitzada en la lluita contra el frau empresarial, sobre la trajectòria del conseller d’Empresa Felip Puig. Segons el rotatiu, “Mar-torell, client habitual de l’agència de detectius durant la seva època al capdavant de la seguretat del Fut-bol Club Barcelona, va comprar els treballs amb el vistiplau del gerent, home fort de CDC i actual conseller de Justícia, Germà Gordó”.

L’Ara també ha fet ressò de les paraules del conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, al programa El Suplement, de Catalunya Ràdio, des-tacant-ne “que coneixia l’existència de l’informe sobre ell que l’agència Método 3 va fer l’any 2009”.

Sorpresa a la família GrífulVist això Martorell la pres la deci-sió d’actuar judicialment contra el diari El Periódico. En un comunicat, CDC va anunciar accions legals con-

tra aquest mitjà per les “falsedats publicades” que “vulneren greument l’honorabilitat de la formació i dels seus membres”, fet que va consumar aquest dimecres.

Xavier Martorell ha presentar una demanda als jutjats de Rubí per defensar el seu dret a l’honor. El pre-sident local de CDC no ha volgut fer declaracions sobre aquest tema en ser requerit per aquest mitjà però sí ha assegurat que no ha posat els seus càrrecs a disposició del partit. A aquestes altures serà la justícia la que determinarà qui té raó en aquest cas que ha centrat aquesta setmana el debat a la política catalana. //

Política Trama d’espionatge

Xavier Martorell nega l’espionatge a Puig

El director general d’Institucions Penitenciàries, Xavier Martorell #ARXIU

Redacció

LA PIULADA@joan_calderon. (regidor ICV)Comen-cem la racionalitza-

ció de les administracions per la supressió de ministeris sense competències?

UrbanismeComença l’expropiació de la benzinera del centreEl Ple del dilluns 18 de febrer va aprovar amb els vots de CiU l’inici dels tràmits per expropiar la ben-zinera Gríful del centre i donar una nova sortida a aquests ter-renys. Així, l’Ajuntament dóna llum verda a l’inici d’uns tràmits per construir una zona comerci-al, aparcaments i pisos de protec-ció oficial de lloguer per a la gent gran.

UrbanismeERC veu bé el Pla de mobilitat però demana més atenció als districtesLa secció local d’ERC veu amb bons ulls el Pla de mobilitat que el Ple va aprovar el dilluns 18 amb el vots de tots els partits menys el PP. La presidenta del partit, Mire-ia Ingla, ha matisat que caldrà definir millor la connexió amb els districtes i ha demanat millores urgents en la mobilitat de l’insti-tut Leonardo da Vinci.

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201318 Opinió i debat 18 Opinió i debat

S’ha confirmat el que personal-ment no volia que ocorregu-és. La Marxa Infantil ja no tin-drà un lloc per dinar on molta gent gaudia d’un espai collsero-lenc de retrobament. Adduei-xen raons de seguretat i de pro-blemes que han ocorregut dar-

rerament. Sembla que concentrar tanta gent a Sant Medir o Can Coll pot representar un dal-tabaix. No ho acabo d’entendre. Si hi ha gent que li costa estar o que no sap entendre què representa esperar i donar confiança a l’orga-nització de la Marxa per si hi ha imprevistos més val que no apuntin els fills a la Marxa.

Sap greu però poc a poc hem anat fent passos enrere. Fa anys un sorteig de pitrals permetia barrejar parelles i fomentar l’aventura i l’emo-ció de saber amb qui anaves. Era un acte sim-pàtic que el dissabte aplegava molta gent a la plaça de Barcelona. Ara surten tal com s’ins-criuen, fet que permet que tothom pugui anar amb qui vol ja sigui germans o tot un curs sen-cer de l’escola. Havia viscut queixes de pares que quan fèiem el sorteig reivindicaven la necessitat que els fills anessis junts. Fins i tot ara increïblement nens i nenes de 10 anys van amb mòbil. Sense adornar-nos hem escol-tat massa els pares, les lleis ens han superat i les queixes han anat en augment. Puc assegu-rar que la Marxa pot tenir imprevistos però si quelcom té és organització i seguretat. Fixeu-vos, fins i tot enguany aniran amb un xip de localització. Parlava de generar confiança i això cal que facin els pares quan deleguen els fills a organitzacions que funcionen. D’altra banda analitzem les facilitats que per part de les administracions han de donar.

Poc han valorat la feina feta per un Club que si té la marxa com a un acte emblemàtic per Sant Cugat no hauria d’haver deixat perdre aquesta estructura que la feina més espaia-da en el dia i més atractiva. He viscut amb els organitzadors els mals de cap originats del patronat de Collserola i per l’Ajuntament que darrerament, capficats per anar per camins amples, de sortides i plans de seguretat el lloc de dinar i altres aspectes que desconec han anat imposant un estil de control i de nor-mativa que sense adonar-nos se’ns està men-jant actes i espais que tenien vida i estructu-ra. Acabant al migdia, la Marxa perd encant i història. Perd color, calor i una dinàmica que

ha costat consolidar. Entenc que l’organitza-ció, de qui destaco l’esforç i les hores de tre-ball, ha valorat més els contres que els pros en la decisió presa. Atureu-vos tots a pensar què fèiem fa anys i com ens van posant pors al cos perquè ens espantem i no seguim avançant. Fa dies pujant, al Montcau des del coll de les Estenalles hi havia unes cordes a terra perquè no sortíssim del camí. Poc sentit comú en una vida que entre tots ens l’hem de fer més fàcil. Les administracions han d’ajudar i entendre les entitats i puc assegurar que aquest cop no es tracta ni de retallades ni de raons econòmi-ques.

Només aspectes que després de llegir el Diari De Sant Cugat em costen entendre. Cal seguir ani-mant els infants i joves a participar-hi. Ells no en tenen la culpa del que s’ha decidit. Convé que a qui pertoqui pensi cap a on anem i què volem dels infants. Perquè si cada vegada els protegim més i no els fem atrevits, esponta-nis, més lliures i capaços de ser responsables entrem en dinàmiques molt proteccionistes que no són bones per avançar en responsabili-tats. La Marxa seguirà però esteu segurs ja no tornarà a ser la mateixa. //

# El

iSEn

Da

Mal

lol

Francesc Carbó Exorganitzador de la Marxa del CMSC

Cap a on vas Marxa infantil?

Puc assegurar que la Marxa pot tenir imprevistos però si quelcom té és organització i seguretat

“Si cada vegada protegim més els infants i no els fem atrevits, espontanis, més lliures i capaços de ser responsables entrem en dinàmiques molt proteccionistes que no són bones per avançar en responsabilitats”

francesccarbo@telefonica.net

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Opinió i debat 19 Opinió i debat 19

S’estan complint tots els mals ave-ranys que pronosticaven el tan-cament d’un 30% de galeries d’art professionals a causa de l’aug-ment de l’IVA i de la forta crisi que afecta també amb contundència el món de les arts visuals. A Cata-lunya està afectant sobretot les

galeries repartides pel territori, estem entrant en una desertització d’aquests equipaments, en ciutats mitjanes com la nostra.

Les protestes per les polítiques del ministre Wert són constants també per part dels galeris-tes. Ja que el 21% que s’aplica a les obres d’art està fent caure encara més un sector feble de per si. Som un sector que per ser minori-tari sempre tenim crisi i si parlem de la cri-si al nostre poble, veiem que a en els anys ‘70 i ’80, no la teníem amb la força d’avui ja que en aquells anys Sant Cugat és una vila viva en la creativitat i la transgressió; res a veure amb els moments actuals, en què per no tenir, no tenim ni joves creadors. Són moments que aquí es feia videocreació –Catalunya és pio-nera a tot l’Estat espanyol–, o la performance, disciplina en la qual l’artista Àngels Ribé, que viu al poble, n’és pionera. El món de la crítica mirava el que estava passant a Sant Cugat.

El moviment artístic, que era molt dens, tant pel que fa al nombre d’artistes, com per l’inte-rès de les aportacions artístiques, encara que no captava l’atenció suficient dels polítics en general i com els fets demostren, ja que ells deixaren, desaparegué l’Escola Internacio-nal de Pintura Mural que s’havia instal·lat al Monestir, així com la Casa Aymat. Dos refe-rents de la modernitat de la vila a escala inter-nacional. El col·leccionisme local era molt poc, però malgrat que tot es vivia, amb una força transgressora tot allò que tenia que veu-re amb els artistes i l’única galeria de la ciu-

tat. És treballava amb il·lusió malgrat haver-hi una manca d’infraestructures públiques i pocs ajuts.

La crisi en el nostre sector i la reducció de pressupostos de les administracions, comença el 1992, un cop passats els Jocs Olímpics. Afec-tà l’incipient mercat de l’art, juntament amb les males polítiques artístiques, que porten a situacions molt dolentes per a la nació catala-na que tan prestigi ha tingut i té encara en les arts a escala internacional. Què podem espe-rar d’un país que veu les arts com un diverti-ment i que té l’IVA cultural més elevat de tot Europa?

El món de les arts visuals en l’àmbit local ha perdut el seu caràcter crític i combatiu i els bons creadors de Sant Cugat tenen la població com a lloc de treball i dormitori i quan exposen ho fan en d’altres ciutats i d’altres països. És la trista realitat, i amb la crisi actual l’Ajunta-ment, que té molts focs per apagar, per buscar solucions per l’art visual.

El món de les galeries ha de generar rique-sa que ajudi a sortir de la crisi, fent el seu bon paper com fins fa una dècada, és moment de resituar-se en el seu paper històric, i de formu-lar-se noves funcions de cara al futur.

Avui, la tendència dels pocs compradors d’art és adquirir un valor segur d’autoria consagrada, no pas la d’adquirir l’obra d’un jove creador, i com que els objectius polítics de les adminis-tracions (sovint diferents als de les galeries) el panorama professional pinta molt malament, també a Sant Cugat.

El conseller Mascarell parla de política de “xoc” per redreçar la situació. Política que cal aplicar de forma immediat, ja que en cas con-trari, el territori serà una desertització en galeries d’art. A escala local la pregunta és, creiem en la força de les galeries d’art per sor-tir de la crisi? //

Després de viure i veure fets tan poc encoratjadors com la divisió pro-vocada per determinades actuaci-ons de grans patronals i de tenir la sensació que aquesta lluita soter-rada es manté, no me’n puc estar de recordar que no fa massa vaig publicar una columna d’opinió a

la revista B30 advocant per la claredat de les fun-cions dels actors empresarials, en la convicció que tots tenim un camp propi que no hauria de ser de lluita política sinó de servei transparent. I des d’aquesta perspectiva cal tornar al sentit comú:

1. Les patronals locals, per la seva naturale-sa, som properes als problemes de l’empresariat local, sense importar la seva dimensió. Les proble-màtiques que afecten el transport públic muni-cipal, deficiències urbanístiques, de seguretat, fiscalitat municipal, promoció econòmica i tan-tes altres no poden ser servides des de la llunya-nia, sinó des de l’arrelament local o d’un territori específic i concret, com ara el del CiT.

2. La nostra aportació no és una entelèquia, sinó una tasca tangible. És difícil per al petit empre-sari participar en associacions locals perquè no veu un retorn immediat de la prestació econòmi-ca que comporta la seva afiliació. No volem fer la competència als nostres propis associats i per això la nostra tasca no és la de prestar serveis, sinó d’influència, callada i constant, per facilitar la vida diària de l’empresari allà on desenvolupa la seva feina. Puc citar aquí, a tall d’exemple, la creació de la Oficina d’Atenció a les Empreses de l’Ajuntament de Sant Cugat, iniciativa d’aquest però esperonat per les nostres demandes. O la col·laboració en nombrosos temes rellevants, com el suport a la creació de la Fundació Sant Cugat, actiu i no interessat en una mera apetèn-cia de posicionament de poder.

En conclusió, defensem el territori des del mateix territori, lluny de actuacions comercials o de poder pel poder. I això no ens impedeix pro-moure el diàleg i participació oberta a les iniciati-ves impulsades per altres associacions i reconèi-xer el seu camp d’actuació. //

Frederic BoixPresident Sant Cugat Empresarial

Les inefables pugnes patronals

comunicacio@santcugatempresarial.cat

Josep CanalsGalerista

Crisi a les galeries d’art

Avui, la tendència dels pocs compradors d’art és adquirir un valor segur d’autoria consagrada, no pas la d’adquirir l’obra d’un jove creador

director@canals-art.com

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201320 Opinió i debat

Llegíem no fa gaire en aquestes pàgi-nes que, una vegada més, s’havia donat al nostre Ajuntament un premi a la transparència. I no, precisament, per un fet al marge dels seus cir-cuits administratius que li donaria un avantatge respecte a molts altres ajuntaments, com és tenir l’estruc-

tura del seu edifici de vidre. Estem parlant de gestió municipal. No se li escapa a ningú que avui allò que es deia de la dona del Cèsar, que a més de ser honrada ho havia de semblar, és cabdal en la política, si volem que encara retin-gui un bri de legitimitat. Suposo que és per això que els nostres càrrecs municipals han pactat un document, ratificat pel Ple munici-pal, que porta per títol: “Mesures per garan-tir la transparència i el bon govern en l’actu-ació municipal”. Benvingut sigui. Que hagin dedicat unes hores de la seva abnegada dedi-cació als afers locals a aquest assumpte, els honora. No voldria començar la meva valora-ció del document amb una grolleria, però em resulta obligat avisar a aquells que, portats pel seu interès per la cosa pública, s’endinsin en els seus continguts, que és un dels textos més espessos que he llegit darrerament. No esta-ria de més que l’Ajuntament en fes una versió resumida i entenedora per al comú dels mor-tals.

El document en renova un aprovat fa dos anys i mig i tindrà una validesa de dos anys. El docu-ment, com diu el tercer capítol, cal entendre’l dins dels objectius que l’equip de govern s’ha marcat per a aquest mandat (2011-2015); en faig la transcripció, però abans adverteixo que és un text només recomanable per a persones sen-se problemes cardiovasculars: “...fer de Sant Cugat una ciutat creativa i emprenedora, soci-alment responsable, referent en qualitat urba-na i projecció internacional”. Ni més ni menys!

Com ja he dit abans, el seu contingut és lloable, remarcable i, fins i tot, admirable. El que més destacaria és que quasi la meitat del document està dedicat a regular “mesures orientades a reforçar els mecanismes de transparència de les actuacions urbanístiques i ambientals”: funcionament de la comissió informativa de territori, divulgació del planejament urbanís-tic, aprovació i publicació dels convenis urba-nístics i creació d’un Consell Assessor Urba-nístic.

En definitiva, una meravella. Llàstima que el gruix del negoci urbanístic de la ciutat ja s’ha fet! Hi ha una cosa, però, que no m’ha quedat cla-ra. En un epígraf especialment important, es diu que el regidor que sigui condemnat per cor-rupció i/o malversació de cabals públics, hau-rà de renunciar per escrit i de forma immedia-ta al càrrec i, alhora, s’expressa que el seu par-tit perdrà l’assignació municipal si no l’aparta d’aquest. Per què hauria d’apartar-lo del càr-rec, si ja ha renunciat per escrit? O és que es preveuen possibles resistències a fer-ho? Per què no signen la renúncia tots els regidors a l’iniciar el mandat, en cas de ser enxampats en casos de corrupció o malversació, i així ens estalviem maldecaps de darrera hora? Enca-ra que és possible que, quan el text parla de renunciar el càrrec, no s’estigui referint a la renúncia com a regidor. En tot cas, a mi m’ha generat dubtes.

Per últim, hi ha una part del text que em sem-bla fonamental que es transformi en realitat: “revisió de l’actual espai web municipal, per millorar la seva accessibilitat i disposició d’in-formació”. És impresentable que les darreres dades de la web d’una smart city com la nos-tra siguin del 2011 (observatori sociològic), del 2010 (població), del 2007 (resultats elecci-ons municipals) o, fins i tot, del 2004 (atur regis-trat). //

Tal com deia en aquesta columna fa unes setmanes, cada dia trobem nous exemples de com està canviant la nostra societat i avui us explicaré un nou exemple. El 2011 es va inici-ar un fenomen als Estat Units que ja ha travessat l’Atlàntic i comen-ça a difondre’s pel nostre país. Es

tracta del cash mob, una iniciativa dels habitants d’una determinada població que volen ajudar el petit comerç de la seva localitat i fan una acció col·lectiva per anar a comprar a un o diferents establiments un determinat dia i a una hora con-creta, convocats mitjançant les xarxes socials.

Com pot ser que es vulgui ajudar econòmica-ment a petits comerciants d’una manera espontà-nia? Aquí és on radica el gran canvi, quan en un moment de dificultats econòmiques, ens adonem que els comerciants fan altres funcions que no són simplement la de comprar i vendre produc-tes, sinó que fan una tasca que va molt més enllà.

Donen vida i llum als carrers, són transmissors de la llengua i els costums i tradicions, inclús fan

de psicòlegs no titulats, per tant, ajuden la cohe-sió de tot l’entramat social. El canvi és que els ciutadans i ciutadanes volen que es conservi el model actual de comerç a les seves poblacions i per aconseguir-ho són capaços de col·laborar amb aquests petits empresaris.

Sant Cugat Comerç també lluita i treballa per aquesta mateixa causa, organitzant activitats al carrer, La Nit en Blanc, Botiga al Carrer, La fàbri-ca dels somnis; organitzem formació per aconse-guir cada dia ser més competitius, cohesionem i unim el comerç santcugatenc.

Tot allò que organitzem gràcies al suport de les administracions i, per suposat, dels propis comerciants, beneficia tant la ciutadania com el teixit comercial, i aquí tenim el gran para-digma, només un 25% del total d’establiments col·labora en la seva pròpia causa i contribueix amb l’entitat que promou totes aquestes activi-tats, així que tenim una assignatura pendent, que el cent per cent del comerç col·labori en la seva pròpia causa, com farien els seus veïns i veïnes. //

Jesús CarballoGerent de Sant Cugat Comerç

El ‘cash mob’

@jcarballoatc

Jordi CasasHistoriador

Transparència

Per què no signen la renúncia tots els regidors a l’iniciar el mandat i així ens estalviem maldecaps de darrera hora?

jordicasasroca@movistar.es

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Opinió i debat 21

Quan recordava els seus records d’infància tenia sempre la gran habilitat de fer veure que no es posava trist. Li havia tocat viure en un moment de la his-tòria concret i ho acceptava sabent que havia fet tot el pos-sible, i més, per sortir-se’n i

tirar endavant. Com tots els nens de la seva generació va viure una infància sense drets i amb moltes renúncies. Però tot i així ell sem-pre tenia interès per tot el que passava. Era curiós, viu i autodidacta. Era un estudiant de primera, l’apassionava aprendre coses noves cada dia i segurament per això sovint recorda-va, amb una certa ràbia continguda, que a ell la guerra l’havia fet fora de l’escola als 10 anys.

Als 80 anys mantenia la seva subscripció amb el diari, consultava cada dia Internet, col-leccionava canals de televisió i mantenia con-verses pel Messenger. Debatia amb els seus néts si els adolescents prenien tantes drogues com afirmaven alguns estudis i es pregunta-va si la ‘pastilla del dia després’ s’havia de ven-dre a les farmàcies o no sense recepta mèdi-ca. Quan els seus néts el miraven perplexes i li demanaven com sabia tantes coses, sempre deia el mateix: ‘A mi em van prohibir estudi-ar però mai he deixat d’aprendre. Cada dia em llevo i el primer que faig és posar la ràdio. Una gran part de les coses que sé li dec a ella’, i men-tre deia aquestes paraules senyalava la seva ràdio Sony negra que regnava a la cuina.

El dia 13 de febrer, Dia Mundial de la Ràdio pro-clamat per la UNESCO fa dos anys i aprovat per l’ONU fa tan sols un any, vaig consultar perquè es va voler instaurar aquest dia. El Dia Mundi-al de la Ràdio vol posar en valor aquest mitjà de comunicació. La UNESCO recorda que la ràdio té un baix cost, pot arribar a comunitats allu-nyades, beneficia les persones analfabetes i és una plataforma clau quan existeixen desastres. Penso que només caldria afegir que aquest dia mundial mereix ser-ho també perquè la ràdio ha estat per a molts l’escola que un bon dia van dei-xar de tenir, tot i no ser analfabets.//

Marina RomeroPeriodista

La ràdio, l’escola que mai va acabar de tenir

@marinaromero_L’urbanisme ha estat, els darrers 30 anys, l’eix vertebrador de la ciutat. Hem cres-cut molt, però hem crescut bé. Urbanís-

ticament, la ciutat ja està acabada i hem defi-nit un sostre poblacional que no anirà gaire més enllà dels 100.000 habitants (ara, 85.000). Avui tenim una ciutat amb uns bons serveis i força ben dimensionats en equipaments esportius, educatius, sanitaris i culturals. A partir d’ara i en els propers 25 anys, els grans reptes de ciutat ja no passaran per fer nous grans projectes sinó per gestionar eficaçment el que tenim. I això vol dir que el manteniment de la ciutat i la mobili-tat passaran a ser els nous eixos estratègics. En aquesta línia, el Pla de mobilitat que ha aprovat el Ple municipal (amb el suport de gairebé totes les forces polítiques del consistori) serà una eina de treball imprescindible per gestionar la mobili-tat dels nostres ciutadans els propers 12 anys. Un Pla de mobilitat que vol prioritzar encara més el vianant al centre de la ciutat i que fa a una apos-ta clara per una mobilitat més sostenible.

El Partit Popular ha votat en contra del Pla de mobilitat perquè es tracta d’un projec-te pensat com si la crisi no existís; la seva

confecció es va iniciar precisament abans de la crisi. Això es reflecteix en els següents aspectes del Pla de mobilitat: 1. L’elevat cost per a la ciu-tat, pròxim als 30 milions. Un cost que ve exigit per la creació d’estructures urbanístiques que ara com ara no considerem necessàries. 2. Con-vertir els Quatre Cantons en zona per als via-nants suposa tallar una de les principals artèri-es de la ciutat, i això és el que obliga la creació de les noves estructures. No estem convençuts, a més a més, que aquesta vianantització sigui bona per al comerç i per als ciutadans. 3. La inversió econòmica al centre pot suposar, fàcil-ment i novament, la relegació dels barris. 4. No es pot oblidar que a Sant Cugat l’ús de vehi-cles és prioritari per a la immensa majoria de la població, i no té sentit col·locar-lo, com a nor-ma general, després dels vianants, el transport públic i les bicicletes.

Cara a cara Mobilitat

Jordi Puigneró Tinent d’alcalde de Governació, Tecnologia, Seguretat i Mobilitat

Jordi Carreras President del PP a Sant Cugat

Eliminem els vehicles del centre?

“Vol prioritzar encara més el vianant al centre de la ciutat; una mobilitat més sostenible”

“No estem convençuts que la vianantització sigui bona per al comerç i per als ciutadans”

Teixi per Josep A. Teixidójteixido@catsalut.cat

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201322 Opinió i debat

@Nuria1974 : “El #pidenxandri a #santcugat dia ennuvoladet...

Imatges de l’Instagram #santcugat

“Ni guerres de declaracions ni demagògia gratuïta”

El ciutadà no demana als polítics una guerra de declaracions i titulars sense fons

Vídeo: Nevada del 1962. Octavi Galceran

Opinió més llegida No et perdis...

Una família de Sant Cugat es querella contra GossipEls querellants apunten que s’ha fet servir l’aplicació, que serveix per generar rumors entre els adolescents, per fer comentaris injuriosos que, a més, afecten un menor

Notícia més llegida

www.totsantcugat.cat

Aina Serra Periodista

Piulat a #Plestc

Després d’una llarga incertesa, amenaces i retirades, la temu-da reforma de l’administració

local ha arribat. N’hi ha que fa anys que demanem una reforma de la llei de règim de bases locals, tot i que precisament el que volem és just el contrari, augmentar la capacitat dels ajuntaments i el reconeixement de les competències que han anat assu-mint al llarg dels anys. Quin model s’amaga darrere la reforma del PP? Miren de vendre-ho amb un discurs antipolític: reduc-ció de regidors, límit de sous... Tot i així, l’estalvi que es pretén aconse-guir amb la limitació d’electes, even-tuals i els seus sous és tot just el 2% del total. La resta (97%) s’estalvia-ria via el tancament pur i dur de ser-veis, o com ells en diuen, amb la “cla-rificació competencial”. Sembla que ens volen portar a un model brità-nic: grans municipalies amb estruc-tures minúscules i que ho externa-litzen gairebé tot a empreses priva-des proveïdores. Tot el contrari del model municipal que les esquerres han proposat i construït en aquest país. A molts encara se’ls escapa el gran drama que suposarà que per llei, ajuntaments com el de Sant Cugat no puguin prestar serveis com esco-les bressol, ocupació, salut, habitat-ge, joventut, solidaritat,...Si alguna cosa tinc clara, però, és que amb mobilització social es poden provocar canvis de posicionament en els grans partits i canvis legis-latius. Espero que el camí d’aques-ta llei sigui tortuós i que entre tots i totes puguem tombar-la. No deixem que converteixin els nostres ajunta-ments en simples gestories. //

El municipalisme en perill

Ramon GutiérrezJEV

@ramongut

El #plestc defensa la identitat i l’arrelament de l’Escola d’Arquitectura del Vallès. Gran vàlua per a StCugat

@EstherSalat Professora a UAB i regidora d’Educació, Universitat i Família a Sant Cugat

La @PAHSantCugat torna al #plestc demanant aclariments sobre quants casos hi ha de desnonaments

@CupsantCugat Desafiar el règim, desobeir la por i reconstruir l’esperança.

En el #plestc se pudo comprobar que sólo el PP está dispuesto a seguir defendien-do la unidad de España despu-és d la abstención del PSC...

@IFuentesAlbesa Presidente de NNGG del PP de Sant Cugat. Miembro Directiva PP Cataluña.

Ahir el #plestc va rebutjar coordinar-se i compartir en matèria de seguretat a nivell metropolità abstenció del PSC...

@SolerPereRegidor del PSC a l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Opinió i debat 23

Bajada de pensiones a jubilados e impago del IPC

El aumento aplicado al año 2013 ha sido del 1% para mileuristas y 2%

para pensiones mínimas. A causa de la subida, aumenta inevitablemente el IRPF, con lo que, para no variar, llevamos dos años consecutivos cobrando cantidades inferiores a las del ejercicio anterior. La subida, cero patatero.Ejemplo: Aumenta un 1% la pensión, pero como el IRPF alcanza un 2%, el resultado es cobrar un 1% menos que el ejercicio anterior, quedando los jubilados con un poder adquisitivo muy bajo, ya que el nivel de vida está por las nubes. Para muestra, tenemos las subidas desproporcionadas con las que nos sorprenden continuamente las distintas Cías. de Suministro, Agua, Gas y Electricidad, sin olvidar el IVA y las recetas médicas, (tan necesarias para este colectivo) -ahora se abona un 10%

por receta-, cuando antes era gratis.Para acabarlo de redondear, el Ejecutivo no tiene intención de pagar el 2,90% del IPC correspondiente a 2012, con lo cual perderemos, además de lo anterior, aproximadamente, entre 350 o 400 euros de esa diferencia anual, importe que expolia el Sr. Rajoy, aplicando su acostumbrado criterio de perjudicar al más desfavorecido, como ya es costumbre.El año próximo y sucesivos, si aplican el mismo criterio, sería preferible no concedieran aumentos de este estilo. Sobre todo, para quedarnos como estamos, y no a niveles inferiores, lo cual, es indignante.Animo a los pensionistas a reclamar a la Seguridad Social la diferencia del IPC. del año 2012, ya que están en su derecho y les toca por Ley. Recientemente, presenté mi escrito a las oficinas de laSeguridad Social correspondiente.CordialmenteMariàngela Palacios

Parlem de sobresLa corrupció està aflorant dia rere dia i no fa maneres d’aturar-se.

Dins dels partits més votats s’estén amb força i deixant malparats aquells que no ho són.És tanta la cobdícia dels diners i les ànsies del poder, que no tenen escrúpols de cap mena, sabent el mal que fan al país i a la seva gent.Els diners ficats dins d’un sobre passen a una butxaca i de la butxaca cap a una caixa cuirassada d’un banc de qualsevol lloc del món.Però hi ha altres maneres de corrupció, estem en temps de Quaresma i no fa tants anys ja les àvies, i més les besàvies, explicaven com les famílies burgeses i més riques es permetien poder gaudir dels palers de la carn a la “taula”. Com s’ho feien? Doncs fent arribar a la butxaca del mossèn de la parròquia un “sobre” que els deslliurava de tots els pecats.E. Piera

Portem 4.000 anys de retard

No cal ser un expert en economia per adonar-se que si els governs

tinguessin reserves per ajudar les persones afectades per la crisi, la recessió s’aturaria. Però el nostre sistema, en època de bonança va gastar més del que tenia, i ara que necessitem aquells excedents no els tenim, i no ens queda més remei que ajustar-nos el cinturó. Fa 4.000 anys que els savis de l’antigor ens van deixar per escrit que en els anys de vaques grasses hem de guardar els excedents per tenir reserves pels anys difícils que sempre acaben tornant. Però el benestar ha alimentat la sobèrbia i la gola dels nostres governants, amb el nostre consentiment de facto i, lluny d’omplir el graner, han gastat més del que teníem.Però aquesta no és l’única cosa en què no hem escoltat els nostres avantpassats. Fa 2.500 anys, els grecs van sentenciar que per gaudir d’una democràcia sana i sense corrupció calia separar els poders legislatiu, executiu

i judicial. És necessari regenerar la democràcia i assolir la separació total i efectiva dels tres poders. No és gens difícil, només cal voluntat de fer-ho. Servirà aquesta crisi política per separar, amb efectivitat, el poder executiu del legislatiu i per suposat del judicial? Què més ha de succeir perquè deixem de creure’ns desenvolupats i escoltem els consells dels nostres avantpassats?Francesc Cardoner i Puig

Gràcies

Trinidad Navarro García ens va deixar el passat dilluns 4 de febrer.

En el meu nom i en el de la meva família voldria fer arribar el nostre agraïment a tot l’equip de professionals de la Residència Santa Rosa, de Sant Cugat, per les atencions que va rebre la meva esposa durant la seva estada en aquest centre. Moltes gràcies a tots.Jordi Quiles i família

ENVIA’NS ELS TEUS MISSATGES:

PER ADREÇA ELECTRÒNICA: lectors@diaridesantcugat.cat

PER CORREU TRADICIONAL: C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 - Sant Cugat del Vallès (BCN)

Les cartes enviades no poden superar les 15 línies mecanografiades o 1.000 caràcters (espais inclosos). El Diari De Sant Cugat es reserva el dret a tallar en qualsevol cas el text com també a publicar-les en aquesta pàgina.

Suporta Sergi Pina

Certament l’incivisme d’una part dels propietaris de gossos sembla que és un tema de difícil solució. Tot i això, jo sóc del

parer que manca voluntat política per resoldre-ho o, si més no, minimitzar les conseqüències d’aquest incivisme. Existeix una Ordenança Municipal que s’aplica amb massa tolerància, ja no tan sols pel que fa a les defecacions, sinó també pel que corres-pon a portar aquests animals lligats i amb morrió aquells considerats potencialment perillosos. Per regla general, el propietari d’un gos no és conscient, quan porta aquest animal deslligat, que no a tothom li poden agradar els gossos. També hi ha gent, cada cop més, que pateix al·lèrgies i que també s’ha de tenir en compte a l’hora de portar-los deslligats. Jo proposo, a les autoritats pertinents, tres punts per intentar resoldre aquest tema. Primer, crear tants espais tancats com calgui on els gossos puguin córrer i fer les seves necessitats. Segon, aplicar la normativa de manera més estricta, fins i tot pel que fa a la qüestió del cens d’aquests “animals d’acolliment domèstic”, tots haurien d’estar censats i dur un collar amb xip identificatiu. Tercer, executar la potestat sancionadora de l’esmentada normativa. Quin goig que poguéssim considerar Sant Cugat com a Ciutat Lliure de Caques de Gos.

Toni Gòrriz

President: Ramon Grau Director: Josep Maria Vallès. Subdirector: Àlex López PuigResponsable de Canals Multimèdia: Laura Grau Edita: Premsa Local Sant Cugat, SL. C/ de Sant Antoni, 42-44 08172 Sant Cugat del Vallès (BCN) www.diaridesantcugat.cat redaccio@diaridesantcugat.cat

Consell Editorial: Aina Serra, Antoni Blanch, Antoni Monerris, Davide Bonaccini, Eduard Jener, Eduard Torres, Francesc Carbó, Joan Carles Gassiot (secretari), Joan Tortosa, Joan Troyano, Jordi Casas, Josep A. Teixidó, Josep Daniel, Josep M. Sans Travé, Josep M. Vallès, Lluís Godayol, Maria Xinxó, Mayte Pérez, Pere Esquerda, Quim Pla, Rafa Gómez, Ramon Grau (president), Rogeli Pedró, Sergi Figueres, Valentí Feixas, Verónica Bronstein, Víctor Alexandre i Xavier Grau Gerent: Anna Comella Redacció: Àlex López, Mariona Sagalés, Joan Ramon Armadàs, Pere Fernández, Cinta Caballé i Àgata Guinó, Anna Mira. Correcció: Queralt Simeon. Departament comercial: Cristina Fernández, Michele Orrú, Sandra Boix, Elisa Palazón i Susanna Carmona. Fotografia: Artur Ribera i Amanda Bernal. Col·laboradors: Àngels Solé, Anna Toro, Antonio Priante, Arcadi Oliveres, Christian Treceño, Diana Comas, Dolors Vilarasau, Domènec Miquel, Eduard Jener, Eloi Alegre, Francesc Carbó, Gerald Fannon, Imma Pueyo, Jaume Clavell, Jordi Casas, Jordi Musoy, Jordi Robirosa, Josep A. Teixidó, Josep M. Cabrerizo, Lluís Campins, Maria Xinxó, Marina Romero, Martí Olaya, Montse Sant, Pep Blanes, Pep Tugues, Rafael Gomez, Rafa Usero, Rosa Martín, Quim Pla, Tomàs Grau i Víctor Alexandre Disseny i maquetació: Sergi Felip i Francesc Cabeza Direcció d’Art: Xavier Grau Impressió: Gráficas de Prensa Diaria. Tel.: 93 462 85 00 Dipòsit legal: GI-405-93 Empresa distribuïdora: Mailing Vallès (93 589 23 71). Entitats col·laboradores: Amics Unesco Valldoreix-Sant Cugat, Associació Astronòmica Sant Cugat-Valldoreix, Associació Empresarial de Sant Cugat, Ateneu Santcugatenc, Aules d’Extensió Universitària, Camerata, CAR Sant Cugat, Club de Golf Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Club Esportiu Valldoreix, Club Handbol Sant Cugat, Club Muntanyenc Sant Cugat,Club Tennis Natació Sant Cugat, Cor de Gospel, Endesa, Escola d’Art de Sant Cugat, Griful Oil, Juventuts Musicals de Sant Cugat, Museu Sant Cugat, Òmnium Cultural Sant Cugat, Òpera de Cambra Sant Cugat, Penya Blaugrana Sant Cugat, Junior FC, PIMEC Vallès sud, Radiotaxi Sant Cugat-Valldoreix, Sant Cugat Esport Futbol Club, Teatre Auditori-Centre Cultural, Unió Ciclista Sant Cugat, Unió Esportiva Sant Cugat, Unió Santcugatenca.

EL DIARI DE SANT CUGAT EXPRESSA úNICAMENT LA SEVA OPINIó EN ELS EDITORIALS. ELS ARTICLES SIGNATS EXPRESSEN L’OPINIó DELS SEUS AUTORS, QUE EL DIARI DE SANT CUGAT NO FA SEVA NECESSÀRIAMENT.

Amb la col·laboració de :

DiarideSantCugat

@giachero #Mercantic #santcugat

Xarxes

No ens volem avançar a les previsions meteorològiques que anuncien baixes temperatures i neu per a aquest cap de setmana, però, per si de cas, publiquem aquesta imatge de la part posterior del Monestir l’any passat.

Neu a Sant Cugat

Sant Cugat en 3D Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013

Robert Ramos info@robertramos.cat www.robertramos.cat

Vine amb el ‘Diari’ i et donem les ulleres 3D.Els lectors que comprin el Diari de Sant Cugat al seu quiosc poden passar per la redacció, carrer de Sant Antoni, 42 on els hi lliuraran una ulleres 3D per veure correctament i col·leccionar aquesta secció de Sant Cugat en tres dimensions.

Amb lA Col·lAborACió DE:

UllErES PATroCiNADES PEr:

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201326 Economia i empresa Municipalisme

El Catalonia Innovation Tri-angle (CIT) vol que l’any 2013 la institució es faci més visible. És per això que aquest ens de promoció eco-

nòmica conjunta entre els munici-pis de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyo-la demanarà oficialment una reunió amb el president de la Generalitat, Artur Mas, per fer escoltar les rei-vindicacions d’un territori que sig-nifica el 2,8% de la població de Cata-lunya i dóna feina a 100.000 perso-nes (un 3,4% de l’ocupació del país).

A la reunió es vol incidir en les oportunitats que generarà el nou

pressupost de la Unió Europea pen-sant sobretot en la lluita contra la desocupació.

Balanç del 5è any de l’ensEl CIT va néixer el 2008 i durant el 2012 va poder culminar un dels seus projectes més ambiciosos i dema-nats: la senyalització dels parcs d’ac-tivitat econòmica dels tres muni-cipis. També s’ha posat en marxa

(tot i que no al 100%) el lloc web www.CIT.cat destinat a ser un punt de trobada i a la vegada un aparador de les més de 10.000 empreses que hi ha a Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola.

De la feina feta durant el 2012 sota la presidència de Sant Cugat, l’alcal-dessa, Mercè Conesa, subratlla que la crisi ha fet més imprescindible que mai la cooperació entre adminis-tracions públiques i ha donar algu-nes pistes sobre els projectes que es faran durant el 2013 amb l’alcal-dessa de Rubí, Carme Garcia, com a presidenta del consorci. “Iniciarem un estudi sobre com es pot millorar la xarxa de fibra òptica perquè les nostres empreses treballin en un entorn de competitivitat”.

Mirant endavant Conesa també ha avançat que

les reunions que s’han fet amb els empresaris de la comarca en el marc dels grups de millora de l’ens s’es-tendran a sindicats i universitats com ja es va anunciar que es faria dos anys enrere.

Respecte a l’estratègia de tre-ball d’aquest any en curs, el CIT ha posat al punt de mira la mobilitat, la promoció exterior i el suport a les empreses. Així, es crearà un grup d’impuls per desenvolupar accions per millorar la connexió en trans-port públic o incrementar la cober-tura del servei de taxis a l’entorn.

També es constituirà una plata-forma d’impuls a la internaciona-lització de les empreses i es pretén reforçar el posicionament del CIT en el que anomenen “la gran Bar-celona”. //

Sinergies La unió supramunicipal per la promoció econòmica

Unió Les alcaldesses de Sant Cugat, Rubí i Cerdanyola a la Sala de Plens de l’ajuntament de Sant Cugat #LocaLpres

El CIT vol fer escoltar les seves demandes a la GeneralitatReivindicacions Les alcaldesses de sant cugat, rubí i cerdanyola demanaran una reunió amb artur Mas perquè catalunya tingui més present aquests tres municipis en la seva política de promoció econòmica

és el que ha costat el projecte de senyalització dels parcs empresarials

euros220.000

La xifra

La frase

“No hem creat estructura pròpia. Treballem des de l’àrea de promoció econòmica a cada ciutat”Mercè Conesa, alcaldessa de sant cugat

Joan Ramon Armadàs jr.armadas@premsalocal.com @Jrarmadas

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Negocis Economia i empresa 27

65.200€

Solvia Pack Iconos

solvia.es

Solvia Pack Iconos

96 691 50 50

Solvia Pack Iconos

Ofi cines del Grup Banc SabadellBusca la teva

i digues-nos...quant en pagaries?

33.400€ 24.500€

45.200€

65.200€ Més de 1.200 habitatges

de segona mà a Catalunya

a preus increïbles

Només fi ns al 28 de febrer

SV_FA_226x68_DStCugat_2mano3_Cata_cat.indd 1 30/01/13 15:34

Tenen menys de 30 anys i van començar fa un any i mig una empresa amb 10.000 euros de capital inicial en plena crisi. Per fer-ho van

recórrer al que es coneix popular ment en el món de la inversió com les tres F: family, friends and fools (família, amics, i bojos). El seu és un cas de llibre d’emprenedoria, on es barreja una idea, un talent adqui-rit a base d’estudis i experiència i la gosadia que implica dedicar els 100% dels teus esforços a un projec-te de negoci.

La unió fa la forçaPadcelona va arrencar com un ser-vei de lloguer d’iPads per a turis-tes que venien a la capital catalana i en poc temps s’han especialitzat a donar solucions a tot tipus d’empre-sa que necessitin aquest aparell per un període temps determinat. Això va ser possible gràcies a la combina-ció de coneixements de sectors tant diferents (però en aquest cas, com-plementaris) com són màrqueting, les noves tecnologies i les agènci-

es de viatges. Als aparells hi havia tota la informació sobre activitats, cultura i restauració que un turis-ta pot voler saber sobre Barcelona. Ràpidament van veure que els crei-xia la demanda en el camp de l’or-ganització d’esdeveniments i fires.

Van començar amb 3 iPads i ara ja tenen una disponibilitat de fins a 100. Un dels fundadors de la firma, Joaquim Pintó, explica que el nego-ci ha anat evolucionant en funció de les necessitats del mercat i de les demandes dels clients. “Nosaltres creem solucions per a iPad per coses que s’han fet tota la vida”. Gimca-nes, presentacions, rutes per una ciutat i, fins i tot, material educatiu són algunes de les funcions que han trobat per aquest popular gadget de la marca Apple.

Un dels secrets dels negocis avui en dia és la flexibilitat i per això Pintó explica que, a banda del llo-guer, també ofereixen desenvolupa-

ment d’aplicacions, suport tècnic i humà. Un altre dels socis fundadors, Richard Fridh, manté que llogar iPads configurats pel que necessi-tes durant uns dies per menys de 30 euros surt molt més a compte que comprar-los si n’has de dispo-sar d’una gran quantitat. //

Empresa Padcelona

Tot el que vols saber, quan ho vols saber... en un iPad de lloguerSolucions Avui en dia la informació està a l’abast d’un clic i les empreses busquen treure el màxim profit de les noves tecnologies i els nous aparells

ConnectatsEls santcugatencs Joaquim Pintó i Richard Fridh són el 50% de l’empresa Padcelona, especialitzada en solucions amb iPad #ARTUR RIBERA Joan Ramon Armadàs

jr.armadas@premsalocal.com @JRArmadas

és la disponibilitat que té ara mateix l’empresa per llogar aquest dispositiu

iPads100

XIFRES

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201328 Economia Actualitat

SuportL’ambaixador dels Estats Unit visita la seu local d’HP

Alan D. Solomont recomana a l’eco-nomia espanyola més internacionalit-zació.

L’ambaixador dels Estats Units, Alan D. Solomont i la cònsol gene·ral d’aquest país a Barcelona, Tanya C. Anderson, van visitar el centre internacional d’HP de Can Sant Joan, a Sant Cugat. En la seva visi·ta els diplomàtics es van interessar per conèixer aquest centre, que és la seu de diversos negocis de la compa·nyia amb responsabilitat europea i mundial, entre els quals destaca la central mundial del negoci d’impres·sió en gran format.

Les autoritats van estar acom·panyades per Helena Herrero, pre·sidenta d’HP a España i Portugal; Manel Martiínez, director General del centre i Ramon Pastor, responsa·ble mundial del negoci d’impressió en gran format. Segons explica l’em·presa en un comunicat. l’ambaixa·dor i la cònsol van recórrer les instal·lacions d’aquest important empla·çament de la companyia a escala mundial. L’ambaixador Solomont va comentar que Espanya té dos grans reptes per afrontar: “Potenciar la internacionalització de les empre·ses i seguir sent competitiva per als fluxos d’inversió directa estrange·ra”. // Redacció

El PP de Sant Cugat es va quedar sol al Ple municipal votant a favor d’una moció que pretenia reorientar la políti-ca econòmica del Govern català.

Concretament el text demanava “instar el Parlament i Govern auto·nòmics a establir com a objectius pri·oritaris el fet de trobar solucions per sortir de la crisi, la generació d’ocu·pació, la reducció del dèficit públic i de l’endeutament de la Generali·tat”. A continuació, la moció ofereix algunes directrius del que, a parer del PP, serien bones polítiques en aquest sentit. Així el text proposa una nova política industrial i de for·mació dels treballadors, més foment a l’emprenedoria i uns nous sistema de finançament per Catalunya que

respecti el principi d’ordinalitat i el de solidaritat. Tots els grups van votar en contra de la moció argu·mentant que la política econòmi·ca del Govern espanyol amb Cata·lunya no és precisament amistosa.

El tinent d’alcalde d’Economia, Carles Brugarolas, va explicar que si es pretén reduir el deute no s’ha d’atacar els municipis o les comu·nitats autònomes, sinó l’estat que genera el 80% d’aquest deute. El regidor del PP Àlvaro Benejam va lamentar les crítiques dels altres partits i va reafirmar les idees eco·nòmiques del seu partit i la gravetat del moment, que segons ell motiva·ria l’adopció de totes aquestes mesu·res a Catalunya. //

Moció Discussió plenària

El PP es queda sol amb el seu pla econòmic

El regidor dels populars locals Bruno de Salvador #LOCALPRES

JR Armadàs

LA PIULADA@AlvaroBenejam. El problema s’ha d’arreglar,

però fer-lo com pretén la PAH seria injust per als que paguen les seves hipoteques.

CompromísDaba dóna suport econòmic a Avan i ScapsDaba, empresa subministrado-ra de Nespresso als establiments, amb seu a Sant Cugat, ha lliurat la recaptació de diferents acti-vitats solidàries organitzades a l’empresa a dues associacions santcugatenques. El dimecres 13 de febrer, Daba lliurava a l’Asso-ciació Vallès Amics de la Neuro-logia i a Sant Cugat amb el Poble Sahrauí els talons amb els diners.

630metres de cable ha soterrat Ende-sa en una part de Collserola, amb una inversió de 70.000 euros.

XIfRA

PonènciaEls ports i el corredor del MediterraniDIjOUS 28 DE fEbRER, AL SC tRADE CEntER

Santiago Garcia-Milà, subdi-rector general de l’Autoritat

Portuària de Barcelona, parlarà sobre la importància de desenvo-lupar aquestes infraestructu-res per a la reactivació econòmi-ca de Catalunya i connectar-la a Europa.

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Publicitat 29

Solvia Pack Iconos

solvia.es

Solvia Pack Iconos

96 691 50 50

Solvia Pack Iconos

Ofi cines del grupBanc Sabadell

HABITATGES AHABITATGES A

Sant Cugat del VallèsEDIFICI BENET i CORTADA ICarrer Benet i Cortada, 32-34

Habitatges de 2 i 3 dormitoris.Tot exterior i amb terrasses.Planta baixa amb patis privats.Piscina i zona comunitària.Plaça de párquing i traster inclosos.

Des de: 252.600 €*

LA GUINARDERA IIAv. Can Canyameres, 16

Habitatges d’alt nivell de 2, 3 i 4 dormitoris.Tot exterior i molt lluminosos amb terrassa o jardí.Zona comunitària amb piscina.Sostres alts, cuina totalment equipada i armaris encastats.Disponible plaça de párquing i traster.

Des de: 231.000 €*

LA GUINARDERA ICarrer Roc Codó, 45-51

Habitatges de 3 i 4 dormitoris.Acabats de luxe, àmplies terrasses o jardíns.Zona comunitària amb piscina.Amb 1 o 2 places de párquing i traster.

Des de: 344.000 €*

*Impostos i despeses no inclosos.

SV_PG_226x296,3_DiarioSanCugat_CAT_5.indd 1 14/02/13 16:12

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201330 Cultura Teatre

La formació Fila Zero, com-panyia teatral estable de La Unió santcugatenca, va néi-xer el juny del 1988. Es va estrenar a la plaça de Bar-

celona amb l’espectacle Naixement. Amb gairebé 15 anys de trajectòria, ha estrenat prop de setanta muntat-ges, i sempre gràcies a la implicació d’actors, actrius, directors, escenò-grafs, il·luminadors, perruqueres, maquilladores, regidors, maquinis-tes... que treballen perquè els agra-da el teatre, fent-ho compatible amb les seves vides diàries, lluny dels escenaris.

El proper 15 de març, Fila Zero

estrena Bellesa, un text de Guillermo Ayesa que ell mateix dirigeix i que es podrà veure en sis ocasions al Tea-tre La Unió. Dotze actors i actrius a sobre l’escenari amb un muntatge que intenta esbrinar on pot haver bellesa, partint de la premissa que pot estar en els llocs més insospitats.

El teatre ‘amateur’Un muntatge com Bellesa, fet per actors no professionals que han de compaginar les seves vides profes-sionals i personals amb el món dels escenaris, implica una sèrie de rep-tes. Com tot, té els seus avantatges i els desavantatges. Guillermo Aye-

sa, director del muntatge, apunta que el principal problema del tea-tre amateur és “que no vius del que treballes, i no tens tot el temps que vols per assajar”. Un impediment que suposa que els assajos duren més temps. Amb tot, fins i tot aquest aspecte té els seus avantatges.

I és que, segons Ayesa, “el fet d’allargar-se ajuda en el sentit que et coneixes més, i els actors poden fer moltes aportacions als personatges i al muntatge en general”. El teatre amateur, això sí, té un avantatge que és el que el caracteritza. Com apun-ta Ayesa, “és amor al teatre en estat pur”, i com a director, el sobreesforç

que fan els actors per tirar endavant un muntatge és valora moltíssim, i no admet que “el fet de no ser pro-fessionals sigui una excusa perquè es perdonin errors”. En aquest sen-tit, assenyala que, tant en el teatre professional com en l’amateur, “hem d’intentar excel·lir, perquè sinó, és un engany per al públic, i per a nos-altres mateixos”.

Sigui com sigui, del teatre ama-teur santcugatenc n’han sortit grans noms. Una aposta per la qualitat. //

El grup teatral ‘amateur’ de La Unió torna amb estrenaVocació és la paraula que descriu el treball dels actors aficionats, compaginant les seves feines amb el món dels escenaris. Qualitat Sant Cugat ha vist sorgir grans actors dels nombrosos grups ‘amateurs’

Estrena ’Bellesa’, la nova proposta santcugatenca

Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

Fila Zero assaja a La Uniócada dilluns i dimecres a la nit per poder estrenar el 15 de març # artur ribera

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Cultura 31

On s’ha de lliurar la butlleta? Despatx de Càritas (Casa Abacial) Plaça de l’Om, 2, de dilluns a divendres de 9 a 13 hores personalment, per correu ordinari o a les o�cines del TOT Sant Cugat, informa’t!

Nom i cognoms:

Adreça:

DNI :

Telèfon:

Correu electrònic:

Núm. de compte on es passarà el rebut de 10 € al mes

Data

Necessitem 800 persones per ajudar 800 famíliesTu en pots ser una, informa’t!

Càritas Sant Cugat, Casa Abacial, plaça de l’Om, 2. Tel. 93 674 29 07

Amb el suport de:

Signatura

CARITAS obre cada dia El Recer per acollir, donar menjar i, sobretot, donar suport humà a moltes persones de Sant Cugat que no tenen res

NOMÉS

al mes10€

Estrena Bellesa amb la companyia el 15 de març. Què hi veurem? Bellesa és una obra dramàtica, no una comèdia, que és el que sovint es fa en teatre aficionat. És ben bé un melodra-ma. Hi ha un judici en el qual s’està jut-jant una persona per uns fets concrets, i s’ubica als Estats Units. L’indret l’he esco-llit perquè, als Estats Units, els advo-

cats es poden moure per la sala, no com aquí, que estan tots asseguts al darrere les taules com si fossin bustos parlants, i aquest fet dóna més joc teatral.

I el nom, a què es deu? A intentar jutjar si en els fets que es veuen durant l’obra hi ha bellesa, o la falta de bellesa. Perquè la bellesa està

en els llocs més insospitats molt sovint...

Quanta gent treballa en aquesta obra? Són 12 actors, hi ha unes quatre perso-nes més entre bastidors: el regidor, el que s’ocupa del so, de la música, de les llums... algú de vestuari i maquillatge... En total, jo diria que som unes 17 per-sones.

I quant temps fa que preparen l’obra? Vam començar a treballar després de l’estiu. Assagem només dos dies a la set-mana, i dos hores cada dia d’assaig. És a dir, tenim poc temps per assajar. A més, la gent està molt ocupada amb les seves feines diàries, i vénen de vegades can-sats, o tard, amb mil coses al cap... Han de deixar una mica les famílies abando-nades aquestes hores d’assaig, i costa una mica d’arrencar. Ara que ja està en marxa, la cosa rutlla molt bé.

S’estrena el dia 15, quant temps es podrà veure? Durant dos caps de setmana, els diven-dres, dissabtes i diumenges.

Està previst portar l’obra a altres escenaris? Sempre hi ha la possibilitat, però de moment encara no ho sabem. Hi ha fes-tivals de teatre amateur arreu de Cata-lunya, perquè el teatre amateur és molt important a Catalunya, sempre ho ha estat.

Què el va portar a dedicar-se al món del teatre ‘amateur’? La meva intenció no era dedicar-me al món del teatre amateur, era dedi-car-me al món del teatre. Ja quan vivia a Madrid vaig entrar en contacte amb

grups de teatre, i és una cosa que sem-pre m’ha agradat molt. A més, jo també escric novel·la, però la novel·la és molt solitària, és una feina molt apartada de la gent, i fent teatre tens ocasió de tre-ballar amb gent, de trencar aquest aïlla-ment.

Sempre es parla de la situació del món del teatre, fent referència a l’àmbit professional. Quina és la situació del teatre ‘amateur’? Personalment, em sembla que el tea-tre amateur no està notant la crisi que té el teatre professional perquè els preus són molt baixos i són producci-ons més accessibles. Aquí, a Sant Cugat, per exemple, es fa teatre amateur a La Unió, a Mira-sol, a Valldoreix... En aquests casos, per exemple, pots tenir un repartiment de 12 actors, com en el cas de Bellesa, que són molts, i és una cosa pràcticament impossible en el tea-tre professional, perquè la producció seria caríssima. El teatre amateur permet aquestes coses. Però, és clar, hi ha els avantatges i els desavantatges. El pro-fessional dedica tot el seu temps al tea-tre, assajant dos mesos i ja està. Nos-altres necessitem més temps. Però les ganes de fer teatre són molt semblants als professionals. Una de les grandeses del teatre amateur és que és amor al tea-tre en estat pur.

Com els diria als santcugatencs que no es perdin Bellesa? Doncs que vagin si volen aprendre alguna cosa de la vida. Una mica pre-tensiós, ho sé, però... És que l’art ha de servir per créixer. Si no serveix per a això, no serveix per a res. I és una obra de sentiments bastant extrems: on està la bellesa? //

“La bellesa es pot trobar en els llocs més insospitats”

ENTREVISTA Guillermo Ayesa, director i autor teatral

El retorn, amb un drama. Guillermo Ayesa va debutar amb Fila Zero el 1990. Va estar a la companyia durant 12 anys, i després d’estar-ne un temps apartat ara hi torna amb ‘Bellesa’ i amb nous projectes que aviat descobrirem.

C. Caballé

# AR

TuR

RIBE

RA

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201332 Cultura Actualitat

La visió de futur, el caràcter innovador i la dedicació a la investigació han mantingut a Boehringer Ingelheim entre els líders mundials del sector farmacèutic i li han permès afrontar amb èxit els reptes que plantegen la investigació i desenvolupament per poder posar a disposició dels pacients medicaments innovadors i segurs.

La mentalitat emprenedora de tots i de cada un dels que formem part de Boehringer Ingelheim fa possible la realització del nostre objectiu: Aportar valor a través de la innovació.

www.boehringer-ingelheim.es

www.twitter.com/boehringer

www.youtube.com/user/boehringeringelheim

Investigar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes farmacèutics per a millorar la salut i la qualitat de vida de les persones

Aportar valor a través de la innovació

abcd

En la programació estable del @TeatreAuditori #SantCugat proposem el màxim de discipli-nes escèniques i musicals amb

l’objectiu d’arribar al major número de públics i públic de la nostra ciutat i, en alguns casos, més enllà. Podríem dir que les programacions de teatre, dan-sa, òpera i música amplificada tenen una bona salut, i en aquestes haurí-em de mantenir la varietat i la qualitat. Aquest cap de setmana, però, fem un pas més amb un concert per a nadons, de zero a tres anys, que dalt de l’es-cenari gaudiran i s’engrescaran a la seva manera amb la música. Serà una experiència més amb un públic dife-rent. El concert està basat en el presti-giós treball del músic i pedagog Pau-lo Lameiro, ideòleg del projecte por-tuguès Concertos para bebés. Ara, El Canal li agafa el relleu amb un grup de joves músics i ballarins professionals catalans, formats per ell mateix. No es tracta de teatre musical, ni és una his-tòria o un conte que es desenvolupi. Cada concert és una experiència d’in-tercanvi i complicitat on el descobri-ment de la música en viu i el silenci cre-en moments intensos i sorprenents. El so, a més d’escoltar-se, es pot tocar i veure, en una experiència de proxi-mitat inoblidable com és Concert per a nadons, un espectacle adreçat espe-cialment a infants de fins a 3 anys, que descobriran amb sorpresa la música en viu. Concert per a nadons pretén facilitar el gaudi de la música compar-tida entre infants i intèrprets, pares, mares i germans, avis i amics. L’espec-tacle és va estrenar al Festival Tempo-rada Alta i ara arriba a Sant Cugat. Serà la primera experiència d’aquest tipus, però segur que no l’última. Camí dels 20 anys d’experiència, al Teatre-Audi-tori encara podem presentar novetats i nous projectes.

Programació àmplia

Pep TuguesDirector del Teatre-Auditori Sant Cugat

@PTugues

CríTiCA CulTurAlFA 20 ANYS 28/02/1993

Santcugatencs il·lustresEl Diari De Sant Cugat recorda la figura de l’escriptor Vicenç Calders, nascut a Sant Cugat el 8 de novembre del 1886. Calders escrivia poemes i narracions sobre políti-ca i teatre a revistes com Estil, Cu-cut, La Tralla, Catalana, entre d’altres. #PERE CALDERS

Novetatla lira enregistra el seu segon disc de cançonsLa Societat Coral La Lira presenta-rà per Pasqua el seu segon disc. Un enregistrament que, a diferència del primer, que recopilava caramelles, aquest recupera cançons d’Anselm Clavé, Millet i altres autors catalans amb les veus de la quarantena de cantaires de la Lira. Un disc que s’ha enregistrat aquest febrer al Con-servatori de Sant Cugat, amb Marc Osta i sota la direcció d’Oriol Jové.

Activitat infantil’la granja més petita del món’, al Casal de Mira-sol24 DE fEbRER, A LES 17.00 hoRES, TEATRE DE MiRA-SoL

En el marc de la programació de la XCCP arriba al Casal de

Mira-sol l’espectacle ‘La granja més petita del món’. Un muntatge fami-liar que, sota el segell Uaal·la!, pre-senta contes i cançons per a tota la família. Un espectacle recomanat per a infants de 2 a 6 anys.

“Als sense sostre només els queda el carrer, i allà és on serem el 16 de març a la plaça del Rei”

LA fRASE

Quimantú SeguraDissidència Sònica

LA PiULADA@arianagamonal. @marcsabate14 @totsant-

cugat @EsbartSC @TeatreAudi-tori el fil conductor és diferent i les danses innovadores amb l’essència que ens defineix ;)

Teatre’Dubte’ protagonitzarà el proper ‘Parlem de...’26 DE fEbRER, CAfè AUDiToRi, A LES 20.00 hoRES

Ramon Madaula i Sílvia Munt protagonitzaran el dimarts 26

de febrer la tertúlia teatral ‘Parlem de...’ al Cafè-Auditori de Sant Cugat, per presentar l’obra ‘Dubte’, que es representarà l’1 de març al Tea-tre-Auditori

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Actualitat Cultura 33

Crít

iCa

Art

S eS

Cèn

iqu

eS

Programar els quatre concerti grossi de Vivaldi, Les quatre estacions, és un repte perquè la majo-ria de gent els coneix i, diuen, les comparacions són odioses. Una rectificació al mestre Claret i

a l’equip directiu del teatre: el 29 de novembre de l’any 2002 la Camerata di Phonasci dirigida per Jordi Picore-lli ja va interpretar aquesta joia musical en el TA amb ins-truments originals. La memòria, a vegades falla, però el meu arxiu no. En qualsevol cas, benvinguda una de les obres cabdals de l’anomenat petre rosso que l’ONCA va interpretar a la manera pròpia (fora Harnoncourt, Biondi o Koopman) en una versió plena de força i sensibilitat on la capacitat d’invenció i enginy del compositor van bri-llar netes d’afegits superflus, i on la qualitat virtuosa de Claret es demostrava plena de maduresa tècnica i creati-va. Esplèndid el continu de Reverdy i Reguant i equilibra-da tota l’orquestra. A la segona part, presència de solis-tes de casa: la soprano Farrés-Llongueras, mostrant la puresa d’un timbre elegant i la gentilesa en la manera de dir, amb dues àries de Mozart corresponents a les òperes Zaide i Les noces de Fígaro. Després, Patrícia de No, en un difícil i exigent Concert per a flauta i orquestra de cordes en mi menor de Benda, on va demostrar una vegada més el nivell assolit, la capacitat d’emetre el so net, precís i, a la vegada, aproximar-se a la tessitura de la veu huma-na. Per tancar, una joia, Schubert i Der Hit auf dem Felse, D.965, bellesa del so i fusió de veu i flauta sense fissures amb l’acollidor coixí sonor de l’orquestra de corda. Excel-lència plena de gràcia i d’encant, i fet a casa!!

LES QUATRE ESTACIONS DE VIVALDIOrquestra Nacional Clàssica d’Andorra. Direcció i violí solis-ta: Gerard Claret. Continuo: Sylvie Reverdy, violoncel i Jordi Reguant, clavecí. Solistes: Júlia Farrés-Llongueras, soprano i Patrícia de No, flauta. Música de Franz Benda, W.A. Mozart, Franz Schubert i Antonio Vivaldi. Lloc i dia: Teatre-Auditori. 15 de febrer.

Marca Sant Cugateduard JenerCrític

inauguracióHomenatge pictòric a Gósol, a la PAM del Muntanyenc

Fins al 4 de març es pot visitar a la PAM (Paret d’Art del Club Muntanyenc) les obres dels estudiants de l’Escola Muni-cipal d’Art realitzat com a homenatge a Gósol. Un poble que s’associa amb el Pedraforca, però que gaudeix d’una per-sonalitat pròpia i un potencial pictòric.

Un potencial que ara es pot veure a la paret d’exposicions del Muntanyenc, fruit d’una experiència que l’alumna Montserrat Caro descriu, en nom del grup, com a encisadors. Caro explica el treball fet tot dient que “no hi ha dubte que Gósol té un encant especi-al. A més del seu paisatge, de la seva

gastronomia, de la seva gent, amb l’estada que el 1906 hi va fer Picasso, aquest lloc tan preciós va quedar vin-culat a la història de l’art. Allà, diuen els entesos, el genial pintor va experi-mentar una transformació a la seva paleta, al seu traç, al seu ritme com-positiu. “Potser les responsables van ser les bruixes que, cada 31 de desem-bre, es reuneixen a la màgica munta-nya del Pedraforca”. // Redacció

AudicióLa parròquia acull el segon concert de música sacra

La Parròquia de Sant Pere d’Octavià acull el divendres 22 de febrer, a les 21.00 hores, el segon concert del cicle “1.000 anys de música sacra”, organitzat per Camerata.

El concert pren el cant gregorià com a punt de partida, mostrant la influèn-cia d’aquest cant en un repertori per a orgue. El protagonistes, el cor feme-ní Auditexaudi, el cor masculí Scho-la Gregoriana de Catalunya, i l’orga-nista Neil Cowley, sota la direcció de Ramon Vilar. // Redacció

referènCia: expeDient UO79/13/01APrOVACiÓ iniCiAL i DeFinitiVA DeL PrOJeCte D’OBrA OrDinÀriA De treBALLS De reCuPerACiÓ DeL PAntÀ De CAn BOrreLL (FASe i i FASe ii)-(exP. uO79/13/01)prOMOCió: públiCaData aprOvaCió iniCial: 22 De gener De 2013

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió ordinària de 22 de gener de 2013, ha acordat aprovar inicialment el Projecte d’obra ordinària pels treballs de recuperació del Pantà de Can Borrell segons projecte elaborat pel cap del servei de projectes i obres del Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola (CPNSC) dividit en dues fases d’execució: fase I i fase II, i sotmetre l’esmentat expedient a informació pública per termini de trenta dies hàbils, d’acord amb allò que dis-posa l’article 72 en relació al article 89,6 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme, en relació a l’art. 110 i concordants del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Durant l’esmentat termini de trenta dies hàbils, a comptar des del dia següent de la data de l’última publicació del present edicte en el Butlletí Oficial de la Província, al DOGC i en la premsa escrita, així com en la pàgina web municipal www.santcugat.cat, tota la documentació tècnica i administrativa dels expedients podrà examinar-se a les dependències de l’Àmbit de Territori, Secció de Recursos i Informa-ció, plaça de la Vila, número 1, amb visita prèvia concertada, podent-se presentar al.legacions mitjan-çant qualsevol dels procediments previstos en l’article 38 de la Llei de Règim Jurídic de les Administra-cions Públiques i del Procediment Administratiu Comú de 26 de novembre de 1992.

Superat l’anterior termini d’informació pública sense haver-se formulat al·legacions, l’expedient esta-rà aprovat definitivament en els propis termes de la Junta de Govern Local de 22 de gener de 2013.

En el supòsit de procedir a l’aprovació definitiva, contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l’Ajuntament en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de l’aprovació definitiva, o directament recurs con-tenciós administratiu dins el termini de dos mesos davant els jutjats contenciosos administratius de la província de Barcelona. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposició sense que hagi estat resolt, s’entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ésser inter-posat recurs contenciós administratiu dins del termini de sis mesos. No obstant això, podreu interpo-sar-ne qualsevol altre si ho considereu convenient.

La qual cosa es fa pública per al coneixement general.Sant Cugat del Vallès, 30 de gener de 2013

L’alcaldessa, Mercè Conesa i Pagès

eDiCte

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201334 Publicitat

010

+ activitats a: www.santcugat.cat. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a la Casa de Cultura, Jardins del Monestir, s/n. Tel. 93 589 13 82 i fax 93 674 66 55. A/e agenda@santcugat.cat. La responsabilitat dels actes i de la informació publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

626 59 89 21També diumenge 24 a les 12 hOrganitza: Can Ninot

19 h Teatre La UnióConcert solidari per al ParkinsonAmb Patrícia de No, flauta; Júlia Farrés-Llongueras, soprano; i Eloi Jover, piano. Org.: Associació Catalana per al ParkinsonCol·labora: Ajuntament de Sant Cugat

23.30 h Cafè BelgradoConcert. Terapia de GrooveConcert gratuït. Grup de versions.Organitza: Cafè Belgrado

24 Diumenge

De 9 a 22 h ZEM Rbla. del Celler, PAV III20è Trofeu Ciutat de Sant Cugat de Ball EsportiuOrganitza: Club Ball Esportiu Sant Cugat

De 9 a 13.30 h Pl. de la Vila, 2Descobreix el curs de la riera de Vallvidrera fins el coll de ca n’AmigonetActivitat gratuïta. Recomanda a partir de 14 anys. Guia: Carme Altet. Desplaçament en tren. Més informació al 93 674 53 96Organitza: Club Muntanyenc Sant Cugat.

10.30 h Teatre-AuditoriConcert per a nadonsDirecció: Paulo Lameiro i Carles Pedragosa. Preu: 10 € / 5 € (de 0 a 3 anys)Recomanat de 0 a 3 anysTriple funció: 10.30, 12 i 16.30 hores.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

17 h Teatre de Mira-solContes i música. “La granja més petita del món”A càrrec de la Cia. de Teatre Anna Roca. Entrada reservada: 3 € i a taquilla: 5 €. Reserva d’entrades a entra-desxccp@santcugat.cat indicant el nom de l’espectacle. Recomanant de 2 a 6 anys.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

25 Dilluns

18 h SC Trade CenterXerrada: Tancament Exercici 2012: Aspectes Fiscals i ComptablesA càrrec de PimecOrganitza: Pimec

22 Divendres

21 h Monestir de Sant Cugat1000 anys de música sacraConcert de cant gregorià, polifo-nia i orgue, a càrrec de l’Schola Gregoriana de Catalunya i el grup Auditexaudi. Direcció: Ramon Vilar.Organitza: Camerata Sant Cugat

21 h Teatre-AuditoriTeatre. “Poder absoluto”De Roger Peña Carulla. Direcció: Roger Peña Carulla. Intèrprets: Eduard Farelo, Emilio Gutiérrez Caba. En acabar la funció, a la platea del teatre, Eduard Farelo i Emilio Gutiérrez Caba par-laran de l’obra. Preu: 26 €. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

22 h Teatre de Mira-sol“La bella Helena”, de J. OffenbachÒpera de Cambra de Sant Cugat. Entrada reservada: 5 € i a taquilla: 8 €. Reserva d’entrades a entradesxccp@santcugat.cat indicant el nom de l’espectacle.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

23.30 h Cafè BelgradoConcert. The SparklessConcert gratuït. Grup de versionsOrganitza: Cafè Belgrado

23 Dissabte

De 10 a 14 h ZEM La Guinardera2a Lliga d’atletisme escolarOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

D’11 a 13.30 h Església de Sant MedirPortes obertes a l’església de Sant MedirOrganitza: Penya Regalèssia

12 h AbacusCrea i decora les teves titelles amb Giotto Be-bè i Giotto DecorDel programa “Els dissabtes infantils”Organitza: Abacus

De 12 a 01 h El SigloMostra de cerveses artesanesConcert al migdia i Dj’s al vespre (jazz, funk)Entrada gratuïta

18 h Can NinotTitelles. “La flauta màgica”Marionetes i música en directe de Mozart. A càrrec de la Cia. Veus Veus. Preu 7 €. Més informació i reserves: info@canninot.cat i

18.30 h @Sant Cugat Business ParkConferència. “Recuperació d’impagats en temps de crisi”A càrrec d’Héctor Sbert i Roberto Bosco, advocats del despatx internacional LAWANTS, Lawyers & Accountants, S.L.P. Entrada gratuïta amb aforament limitat. Confirmar assistència: cbusquets@arro-basantcugat.esOrg.: @Sant Cugat Business Park, LAWANTS

26 Dimarts

De 17.30 a 18.45 h Teatre La UnióConferència. “Sentit de la poesia en els nostres temps”A càrrec d’Àlex Susanna, escriptor, poeta i gestor. Director adjunt de l’Institut Ramon Llull.Organitza: Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran (AEU)

19.30 h Ateneu SantcugatencXerrada i degustació de vinsConeixerem Parató Vinícola (DO Penedès). Preu: 6 €, 4 € pels socis. Informació i ins-cripcions: Ateneu Santcugatenc o secreta-ria@ateneu.cat. Organitza: Ateneu Santcugatenc,Vins Noè

19.30 h Òmnium CulturalGrup de lectura de poesia2a Sessió. Llegim “Ragtime” de Francesc Garriga Barata. Conductor: Andreu SubiratsOrganitza: Òmnium Cultural

20 h Cafè AuditoriParlem de... “Dubte”Amb Ramon Madaula i Sílvia Munt. Entrada lliureOrganitza: Ajuntament de Sant Cugat

20 h Casa de CulturaPresentació del llibre “L’invent de l’espanyolitat”De Lluís Garcia i Imma GrandeOrganitza: SC x I Assemblea.cat i

Fundació Catalunya Estat

27 Dimecres

De 19.30 a 21 h Infonet - Oficina Sostenible

Taller. “Auditories elèctriques a la llar. Estalvia diners i protegeix el medi ambient”Places limitades. Cal inscripció prèvia al 900 103 146 o a la web www.oficinasos-tenible.santcugat.cat

28 Dijous

9 h Teatre-Auditori2a Jornada “#ITESS 2013: ¿El paciente crónico? ¡Acción!”Jornada dedicada a professionals del sector sanitari, directius d’empreses rela-cionades amb el sector de la salut, com també a pacients. Organitza: GESSAP, EsadeCreapolis, Flowlab, Club Excelencia en Gestión.

19 h SC Trade CenterConferència. “Els ports i el Corredor del Mediterrani”A càrrec de Santiago García-Milà, sub-director general d’Estratègia i Comercial del Port de Barcelona i president de l’European Sea Ports Organization. Del cicle “Vers un país eficient”. Entrada lliure. Inscripcions gratuïtes: santcugat@omnium.catOrganitza: Òmnium Cultural, Sant Cugat Empresarial

19.30 i 22 h Cinemes Sant CugatCinema d’autor. “The Guard” (“El irlandés”)Del director John Michael McDonagh. Irlanda, 2011. Idiomes: anglès, gaèlic, irlandès.

Preu a taquilles 4,30€ i per internet 4€ Org.: Cinesa, Ajuntament de Sant Cugat

19.30 h Canals Galeria d’ArtPresentació del llibre “Un futur incert”De l’economista Francesc RaventósPresentació a càrrec de Joan Franquesa, primer vicepresident de Sant Cugat Empresarial de Sant CugatOrganitza: Canals Galeria d’Art

19.30 h Cafè AuditoriPresentació de llibre. “Bona lletra i bona vida”De Marta Cailà i Joaquim VallsOrganitza: Diari de Sant Cugat

Agenda febrer del Xx al xx

Viu la cultura de propXCCP: xarxa de centres culturals polivalents

Uaal·la! Oci i cultura en família

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Publicitat 35

+ activitats a: www.santcugat.org. Si voleu sortir en aquesta agenda cal que adreceu la informació 15 dies abans a l'Oficina de Turisme Pl. Octavià, s/n Torre de l'Homenatge. Tel. 93 675 99 52 i fax 93 675 99 53. A/e agenda@santcugat.org. La responsabilitat dels actes i de la informa-ció publicada en aquesta agenda recau en les entitats organitzadores.

20 h Casa de CulturaConferència. “Arqueoastronomia”Entrada lliure. A càrrec de Francesc Carol, regidor de Presidència de l’Ajuntament. Organitza: Ass. Astronòmica Sant Cugat- Valldoreix)

23.30 h Cafè BelgradoConcert. Blue VelvetEntrada lliure. Grup de pop-jazz. El trio està format per Letícia Martín, Anna Figueras i Laura PeinadoOrganitza: Cafè Belgrado

1 Divendres

19 h Centre BorjaSeminari d’hivern. “Feminisme i pau”Preu: 25 €, 15 € per a persones en atur, jubi-lades i estudiants. Documental: “Mujeres en construcción”. Direcció: Begoña Atin i Maite IbáñezTambé dissabte 2: A partir de les 10 h:“Dones en temps de crisi: una mirada des de l’economia feminista”, “Feminismes afri-cans” i “Ecofeminismo, trabajo(s) y paz”. Org.: Universitat Internacional de la Pau

20 h Centro Popular AndaluzCelebració del Dia d’Andalusia

Actuació dels grups de ball Las Girasoles i Las Malvalocas i tast del vi d’honor per a tots els assistentsTambé dissabte 2: Dinar popular.Preu: 8 €. Reserves a l’entitat o a centro.popular.andaluz@movistar.esOrganitza: Centro Popular Andaluz

20 h Casal Mira-solSopar i espectacle solidari de Pim Pam Pum

Activitats lúdiques solidàries. Sopar benèfic amb actuacions musicals, de màgia i monòlegs. A les 23.30 h, espectacle benèfic d’ImproshowOrganitza: Pim Pam Pum

21 h Teatre-AuditoriTeatre. “Dubte”De J. Patrick Shanley. Traducció: Joan Sallent. Direcció: Sílvia Munt. Intèrprets: Ramon Madaula, Nora Navas, Rosa Maria

Sardà, Mar Ulldemolins. Preu: 26 €Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

22 h Casal les PlanesMonòleg. “No dissimuleu”A càrrec d’Enric Company. Preu, reservada 5 € i a taquilla 8 €. Reserva d’entrades a entradesxccp@santcugat.cat indicant el nom de l’espectacle.Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Exposicions asales municipals

Fins al 28 de febrerBiblioteca Central Gabriel FerraterLa Vitrina. Fragments. Versots. Intencions. Matisos: imatges per a la poesia de Salvador EspriuTreballs de l’alumnat d’Artefacte, Taller Jove d’Art. Organitza: Ajuntament de Sant CugatFins al 28 de febrerBiblioteca Central Gabriel Ferrater“Per camins de Sagarra a Garriga”Treballs de l’alumnat d’Artefacte, Taller Jove d’Art. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Fins al 19 de marçPunt Verd del Centre

“Tan clar com l’aigua?” L’exposició, de caràcter itinerant, vol faci-litar un conjunt d’informació ambiental, de salut i econòmica per reflexionar sobre el consum de l’aigua, ja sigui enva-sada o corrent.Org.: Ajuntament de Sant Cugat, Fundació Catalana de Prevenció de Residus

Fins al 7 d’abril - Casa de Cultura“Emoció vs. Racionalitat” de Patrizia LohanPatrizia Lohan juga amb formes aparen-tment bàsiques que es complementen de forma complexa amb la llum. Organitza: Ajuntament de Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201336 Cultura ActualitatCr

ítiC

a D

’Art

L a darrera projecció de la pel·lícula L’artista i la model de Fernando Trueba en el cicle Cinema d’Au-tor va proporcionar, als seguidors de l’art, un regal extraordinari tant, i entre altres coses, per la rela-

ció entre l’artista i el subjecte-objecte que l’inspira, com pels suggeriments equilibrats sobre el dibuix. Felicitats al programador del cicle per incloure-hi aquesta filmació! Al meu parer una de les millors escenes, i potser la que més demostra la capacitat imaginativa de l’artista, és quan l’es-cultor interpreta un petit dibuix de Rembrant (1606-1669) on hi ha reunides quatre o cinc figures de l’època. A par-tir de l’observació detallada del traç de cada línia, el pro-tagonista fa ús de la seva capacitat associativa, avalua i capta la quantitat de significats que pot expressar aquell esbós i ho explica a la noia. Malgrat la simplicitat aparent, la imatge es transformarà en una narració familiar viva, plena d’acció, de sentiments i emocions. I tot plegat amb el dibuix i la intervenció sobre el paper, d’una mà que diri-geix la pressió controlada del llapis, el traç continu, un espai entre línies. Enfrontat amb la superfície del paper en blanc, l’artista buscarà a través del model, la reflexió i la constància, nous recursos lineals que puguin expressar el màxim amb el mínim imprescindible. Sigui quin sigui l’es-til o la tendència que s’imposa en una època determina-da, l’exercici del dibuix és necessari per trobar el llenguat-ge personal, aquells elements que despertin l’emoció i la comunicació estètica. Alguns pintors portem dins la bos-sa el bloc de croquis, també se li diu llibre d’artista, per dibuixar el que veiem. Sovint ha estat utilitzat en la histò-ria de l’art per entendre la trajectòria d’un artista. Ara se li diu sketchbook sigui el suport en paper o tauletes tàctils i fer-hi dibuixos s’ha posat de moda entre els joves. Si algú us mira fixament en el tren o en algun bar mentre preneu l’aperitiu, no us sorprengui, es que està fent un dibuix.

Imma PueyoCrítica

L’actualitat del dibuix

imatge: Dibuix de David Feliu al seu ‘sketchbook’

ProjeCte D’urbAnItzACIó DeL CArrer MAjorPromoCió: PúbLiCaData aProvaCió iniCiaL: 5 De febrer De 2013

La Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en sessió ordinària de 5 de febrer de 2013, ha acordat aprovar el projecte d’urbanització del carrer Major, per un import de 468.934,69€ (I.V.A. inclòs), segons el projecte redactat pel despatx d’arquitectura Duran Arquitec-tes, S.L.P., i sotmetre l’esmentat expedient a informació pública per termini d’un mes, d’acord amb allò que disposa l’article 72 posat en relació amb els articles 89.6) i 119.2) del Text Refós de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, segons modificació aprovada per la Llei 3/2012, de 22 de febrer, i en relació amb l’article 110 i concordants del Decret 305/2006 de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Durant l’esmentat termini d’un mes, a comptar des del dia següent de la data de l’última publica-ció del present Edicte en el Butlletí Oficial de la Província i en la premsa escrita, així com en la pàgi-na web municipal www.santcugat.cat, tota la documentació tècnica i administrativa de l’expedient podrà examinar-se a les dependències de l’Àmbit de Gestió de Governança i Economia, Secció de Car-tografia i Cadastre, plaça de la Vila, 1, amb visita prèvia concertada, podent-se presentar al·legacions mitjançant qualsevol dels procediments previstos en l’article 38 de la Llei 30/1992, de 26 de novem-bre, de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i del Procediment Administratiu Comú.

Superat l’anterior termini d’informació pública sense haver-se formulat al·legacions, el projecte d’obra estarà aprovat definitivament segons l’acord de la Junta de Govern Local de 5 de febrer de 2013.

En el supòsit de procedir l’aprovació definitiva, contra aquest acte administratiu, que és definitiu en via administrativa, podeu interposar, potestativament, recurs de reposició davant l’Ajuntament en el termini d’un mes a comptar des del dia següent al de l’aprovació definitiva, o directament recurs contenciós administratiu dins el termini de dos mesos davant els jutjats contenciosos administra-tius de la província de Barcelona. Transcorregut un mes des de la interposició del recurs de reposi-ció sense que hagi estat resolt, s’entendrà desestimat per silenci administratiu i a partir de l’endemà podrà ésser interposat recurs contenciós administratiu. No obstant això, podreu interposar-ne qual-sevol altre si ho considereu convenient.

La qual cosa es fa pública per al coneixement general.

Sant Cugat del Vallès,7 de febrer de 2013

L’alcaldessa, Mercè Conesa i Pagès

eDICte

obraPere Pahissa exposa la mostra “els racons de Sant Cugat”

”Racons de Sant Cugat” és el nom de l’exposició de l’artista santcugatenc Pere Pahissa que es podrà veure a finals de març a l’Hotel Sant Cugat.

Una mostra de trenta quadres que bàsicament l’artista ha dedicat al Monestir de Sant Cugat, el qual per a ell és el racó per excel·lència de la ciutat. L’exposició es podrà veure del 30 de març a l’1 d’abril a l’hotel sant-cugatenc. A més del Monestir, però, Pahissa també exhibeix paisatges d’al-tres indrets de Catalunya com Cam-prodon, Sant Pere de Ribes o Calella de Palafrugell. Pahissa ha explicat

que “el Monestir i el seu claustre són fonts d’inspiració”. La pintura realis-ta que el caracteritza farà descobrir a més d’un els racons més emblemàtics del Monestir. La mostra és la segona que fa l’artista en aquest hotel i en la qual es van veure, a banda de la ciutat, espais de Menorca, Mallorca, Girona, Galícia o França. // Anna Mira

balladaL’esbart Sant Cugat presenta espectacle al teatre-Auditori

Dissabte 2 de març, l’escola de dansa de l’Esbart, Andança, presentarà al Tea-tre-Auditori l’espectacle ‘Ballant perquè ens mirin. Punt apunt’. Una ballada que l’entitat fa cada dos anys i en la qual par-ticipen tots els alumnes.

En total, es podran veure a sobre l’es-cenari 232 balladors i balladores pre-sentant el treball que es fa a l’esco-la i a l’Esbart. Les diferents peces les ballaran totes les seccions de l’Esbart: el grup de Pre-Cos, el grup de Sèniors i el Cos de Dansa; i tots els alumnes d’Andança, des dels 3 i 4 anys, fins als grups juvenils. // C. Caballé

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Actualitat Cultura 37

VERSIÓ ORIGINAL I SUBTITULADA

ELS DIJOUS A LES 19.30 I A LES 22 HCINEMES SANT CUGAT

John Michael McDonaghThe Guard(El irlandés)Irlanda, 2011 (96’)Idiomes: anglès, gaèlic irlandès

28 de febrer

7 de març Blancanieves14 de març Une vie meilleure (Una vida mejor)

21 de març Elles (Ellas) 4 d’abril The Angels’ Share (La parte de los ángeles)

11 d’abril El capital 18 d’abril Et si on vivait tous ensemble?

(¿Y si vivimos todos juntos?)

C/ Villà, 68 Casa Aymat ext. 2800 08173 Sant Cugat (Barcelona)Tel.: 93 553 11 90 gerencia@santcugatempresarial.com

A S S . R A D I O

Som a Sant Cugat, av. de les Corts Catalanes, 7-9Edifici Trade Center. Tel.: 93 724 44 43 pimec.vallessud@pimec.es

per a la micro,petita

i mitjana empresa

Espai cEDit

Petits Músics del Món, amb el suport de l’Ajuntament de Sant Cugat, la Diputació de Barcelona i Televisió Sant Cugat, pro-mou aquest projecte “Birimankhwe: una cançó per Malawi”, una iniciativa de sen-sibilització i cooperació emmarcada en el projecte “Aprenent a cooperar”.L’objectiu d’aquest projecte és doble: sen-sibilitzar i cooperar. Així, per una banda, a través de la músi-ca i gràcies a la tasca dels professors, volem desvetllar en els alumnes dels cen-tres participants l’interès per altres cultu-res i realitats noves: què és el chichewa?, on és Malawi?, què diuen les seves can-çons?, com són les escoles, costums i tra-dicions?… Mentre que, per l’altra, volem que els alumnes participin i siguin responsables d’una acció real, feta per ells, i en aquest cas, també per nois i noies de Malawi, una acció que acabi transformant-se en alguna cosa tangible i útil. Creiem que és un estímul absolutament positiu que els nois i noies que participen puguin sen-tir-se orgullosos d’haver fet, entre tots, quelcom real i necessari. I alhora cre-iem que, per senzill que sigui el resultat, en aquest cas un cançoner amb cançons populars d’aquest país, serà per a ells un resultat tangible que de manera indi-recta els transmet una idea simple però

fonamental: el canvi està a les nostres mans, si ens unim per assolir un objectiu, independentment de l’edat, ho podem aconseguir.Actualment, els alumnes dels centres inscrits (18 de Sant Cugat, Cerdanyola i Rubí) s’estan aprenent una cançó popu-lar de Malawi, amb el material que el nos-tre equip els ha facilitat per fer aques-ta activitat. Un cop apresa, Televisió Sant Cugat es desplaçarà a cada centre per enregistrar la seva versió i entrevistar els alumnes sobre el que han après, quina quantitat de diners han recollit pel pro-

jecte o com ho han fet..Les gravacions, en forma de petits repor-tatges, s’emetran en un programa espe-cial de Televisió de Sant Cugat i als canals de Youtube de Petits Músics del Món i TVSC i els compartirem amb els nens de Malawi.També hi ha particulars, grups de nens i nenes que, de manera autònoma, estan col·laborant, i els alumnes de l’escola Tri-angle que estan realitzant la part grà-fica del futur cançoner, alhora tots ells ens donen suport econòmic per poder-lo editar.

També estem organitzant tres activitats més, en què els que vulguin, nois i noies, centres o institucions s’hi podran sumar: una serà el II Mercat Solidari Infantil, que, si no hi ha canvis, tindrà lloc el pro-per 5 de maig, un espai d’activitats i sen-sibilització on els protagonistes tornen a ser els nois i noies que surten a vendre per cooperar en projectes solidaris. Paral-lelament, estem intentant fer venir des de Malawi un grup de 10 nens i nenes que formen part del projecte musical que Petits Musics del Món desenvolupa en aquell país, per fer tallers a les escoles i un concert el mateix dia del Mercat Solida-ri. Per tancar el projecte, Petits Músics del Món ha previst la realització d’un concert anomenat Hear us, per al qual té el plaer de comptar amb el suport del Cor Infantil Sant Cugat, el Cor Aglepta i l’escola coral d’Aula de So i que pretén posar sobre l’es-cenari del Teatre-Auditori totes aques-tes formacions, els nois i noies de Mala-wi, cors d’altres llocs del món, tots aquells que s’hi vulguin sumar i alguns noms que avui no us volem avançar d’artistes con-sagrats que han ofert el seu suport al projecte.Si voleu participar en cap d’aquests pro-jectes envieu les vostres dades a: petits-musicsdelmon@gmail.com o truqueu al telèfon: 93 589 73 09

pàgina dels Petits Musics del Món

Birimankhwe, una cançó per Malawi

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201338 Esports Futbol sala

El primer equip del Futbol Sala Sant Cugat, que en les últimes set jornades de lliga ha encapçalat el primer lloc al grup 1 de la Tercera Naci-

onal, ha finalitzat la primera volta al campionat en la primera posició, amb dos punts més que el FS Pineda de Mar, segon classificat, i sis més que el Sagarra CFS, tercer a la tau-la. Ho va fer el dissabte 16 de febrer amb un empat (3-3) a la pista del FS Montsant, desè de setze equips a la classificació. Els vermell-i-negres, que guanyaven 1 gol a 3 a falta de dos minuts per acabar el partit, van veure com l’adversari els aconse-guia empatar. De les quinze prime-res jornades al campionat, el Futbol Sala Sant Cugat ha ocupat la prime-ra posició en nou jornades de lliga, fet que evidencia l’excel·lent tempo-rada dels vermell-i-negres i, sobre-tot, que és un dels clars candidats al títol de lliga i a l’ascens de categoria a la Segona Divisió B.

Quinze jornades, una derrota L’equip de Dani Mosteiro és líder amb 36 punts i amb un balanç al campionat d’11 victòries, 3 empats i 1 derrota i ocupa plaça d’ascens a la categoria de bronze del futbol sala espanyol. Al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler han guanyat 7 partits i n’han perdut 1. El FS Sant Cugat tan sols ha perdut un partit en quinze jornades. Va ser en l’on-zena contra el FS Ripollet, setè a la taula, per 2 gols a 4. Lluny de Sant Cugat, han guanyat 4 partits i n’han empatat 3 (Palau Solità i Plegamans, Vall de Tenes CFS i FS Montsant). És l’únic equip del grup 1 que ha perdut tan sols 1 partit. El seu més immedi-at perseguidor, el FS Pineda de Mar, n’ha perdut 3.

Dani Mosteiro, entrenador del FS Sant Cugat, ha explicat que “si

seguim en aquesta dinàmica ens mantindrem a la part alta de la clas-sificació, però volem anar partit a partit i si quan falten cinc o sis jor-nades per acabar la lliga tenim pos-sibilitats reals d’ascendir ja ens fixa-rem altres objectius”.

Palau, també prudentJordi Palau, president del Futbol Sala Sant Cugat i també porter i capità del primer equip, també ha estat força caut a l’hora de fixar-se l’objectiu de l’ascens. “Si ens fixés-sim l’objectiu de l’ascens, ens equi-vocaríem. Volem anar partit a par-

tit, això sí, amb la fita d’estar el més amunt possible”, ha assegu-rat Palau. El capità i president ha recordat que el grup 1 de la Tercera Nacional “és un grup molt competi-tiu i igualat”. Palau també ha valo-rat el fet que en la segona volta del campionat, els vermell-i-negres han de visitar rivals directes a la classi-ficació com el Bosco Rocafort (5è), el Sagarra CFS (3r), i el Club Nata-ció Sabadell (4t).

Jordi Palau també ha analitzat l’excel·lent primera volta del seu equip: “Estem molt contents per la primera volta que hem fet, tant pels

Campionat Els vermell-i-negres, amb opcions a l’ascens de categoria

El FS Sant Cugat acaba líder en la primera volta a la lligaContinuïtat El primer equip del Futbol Sala Sant Cugat, que fa set jornades que és líder, ha ocupat aquesta plaça en nou de les quinze jornades de lliga. Posició Els vermell-i-negres ocupen plaça d’ascens

“Si quan faltin sis jornades de lliga tenim opcions, ens fixarem altres objectius”

“Si ens fixéssim l’objectiu de l’ascens, ens equivocaríem. Volem anar partit a partit”

Dani MosteiroEntrenador del Futbol Sala Sant Cugat

Jordi PalauPresident i capità del FS Sant Cugat

DECLARACIONS

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Actualitat Esports 39

resultats com pel joc que hem ofert. Hem patit moltes lesions, però hem demostrat que tenim una gran ban-queta. A l’equip hi ha un molt bon clima de treball i ganes de fer-ho bé”.

A la pista de l’onzèEn la primera jornada de la segona volta, els vermell-i-negres visiten aquest dissabte, 23 de febrer, a les 18.45 hores, la pista del Club Nata-ció Caldes, onzè de setze equips amb 17 punts. Per aquest enfrontament, l’equip té tres baixes: el porter Car-los Suay i els jugadors Tino i Adri. També és baixa, però aquesta defi-nitiva, la del Pol Calvó, que ha deci-dit marxar a viure a Londres.

La segona volta a la lligaEl calendari de competició en la segona volta és el següent. A fora han de jugar a les pistes del CN Cal-des (11è), UE Manlleu Futsal (14è), FS Bonaire (8è), Bosco Rocafort (5è), Sagarra CFS (3r), FS Ripollet (7è), Club Natació Sabadell (4t) i CE Rubí FS (12è). Al pavelló 3, han de rebre el Futsal Puigcerdà (15è), Lloret CUFS (9è), Palau Solità i Plegamans (13è), Vall de Tenes CFS (6è), FS Pineda de Mar (2n), CFS Premià de Dalt (16è) i FS Montsant (10è).

Aquesta és la segona temporada del FS Sant Cugat a la Tercera Naci-onal. En la primera, els vermell-i-negres van acabar tercers.

El juvenil i l’infantil, molt béEls equips juvenil i infantil del FS Sant Cugat estan fent una molt bona temporada. El juvenil és líder al grup 1 de la Segona Divisió, mentre que l’infantil és segon al grup 4 de la Segona Divisió. //

Candidats a l’ascens Els vermell-i-negres han guanyat 11 partits, n’han empatat 3 i només n’han perdut 1 #ARTUR RIBERA

Àlex López Puig redaccio@diaridesantcugat.cat @alexlopezpuig

El conjunt que prepara Joan Vidal va perdre (4-1) les semifinals d’aquesta competició davant el Club de Campo de Madrid, que posteriorment s’adjudica-ria el campionat.

El conjunt femení del Junior FC ha aconseguit la medalla de bronze al Campionat d’Espanya d’Hoquei Sala després de vèncer el diumenge 17 de febrer l’Atlètic de Terrassa per 0 gols a 4. Les santcugatenques s’han sobreposat a la decepció de no haver accedit a la final de dissabte, on van caure per 4-1 davant el Club de Cam-po, que ha estat finalment el guanya-dor del campionat.Joan Vidal, tècnic del Junior FC, ha explicat que “el resultat d’avui ha estat molt positiu, perquè és difícil encarar un partit després de perdre

unes semifinals. L’hem jugat molt bé i en això estem satisfets”. Ara bé, Vidal ha reconegut que, global-ment, “ens ha quedat l’espina clava-da de no passar a la final. Som cons-cients que són petits detalls i que podríem haver passat nosaltres”. Marta Armengol ha estat nomena-da millor portera del torneig.El conjunt santcugatenc finalitza la temporada d’hoquei sala amb un bronze a l’estatal i l’or al campi-onat de Catalunya. El campionat d’hoquei herba torna el 10 de març. “Ha anat bé, però ara ens toca cen-trar-nos en la lliga de la Divisió d’Ho-nor i en aconseguir l’objectiu, que és entrar al play-off pel títol i arri-bar el més lluny possible”, ha asse-nyalat l’entrenador. //

Competició Supera l’Atlètic en la final de consolació

El Junior FC, bronze a l’estatal d’hoquei sala

Imatge del Junior FC femení amb la medalla de bronze #CEDIDA

Pere Fernández

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201340 Esports Actualitat

Auco VallèsMercè Rodoreda, 16-32 - Tel. 936 747 171 - 08172 Sant Cugat del Vallès

Ara pots tenir un Polo completament equipat amb:

Tenir un cavall mola. Tenir un Polo per 8.900 e* mola més.

Aire condicionatAirbags frontals, laterals i per al capRàdio-CD amb funció de reproducció d’mp3ESP, ABS4 altaveusUn arbre de sèrie per neutralitzar les emissions de CO2 dels primers 2.206 km (entra a www.ThinkBlue.es i neutralitza més emissions).

Llums halògens i llum de marxa diürnaAssistent d’arrencada en pendentsRetrovisors tèrmics amb ajustament elèctricAlçavidres elèctricsAncoratges Isofix

Polo Advance 1.2 60 CV/ 44 kW

Polo Advance 1.2 60 CV/ 44 kW: consum mitjà (l/100 km): 5,5. Emissió de CO2 (g/km): 128.

*PVP recomanat a la Península i les Balears de 8.900 € per a un Volkswagen Polo Advance 1.2 60 CV / 44 kW 3 p. (inclou IVA, transport, impost de matriculació i descompte de marca i concessionari), per a clients particulars i autònoms que financin a través de Volkswagen Finance EFC, SA (segons les condicions contractuals), un capital mínim de 7.500 € i permanència mínima del finançament de 36 mesos. Oferta vàlida fins al 31/03/2013. Model mostrat: Polo Sport amb equipament opcional.

11771 AUCO VALLES 226x105 POLO CABALLO.indd 1 24/01/13 13:57

Unes 350 parelles participaran en la 20a edició del Trofeu Ciutat de Sant Cugat de Ball Esportiu, que se celebrarà aquest diumenge 24 de febrer i el qual organit-za el Club de Ball Esportiu Sant Cugat, al Pavelló 3 de la ZEM Rambla del Celler.

Aquest campionat de caràcter esta-tal i puntuable pel rànquing nacio-nal de la Federació Espanyola de Ball Esportiu comptarà amb la par-ticipació de parelles de moltes comu-nitats autònomes de l’Estat espa-nyol, distribuïdes en diferents cate-gories segons el nivell i l’edat, de 7 a 70 anys. També hi haurà una catego-ria en cadira de rodes. El Club de Ball Esportiu Sant Cugat presentarà una vintena de parelles del centre, entre les quals destaquen Manolo Ramírez i Júlia López, que competiran en la categoria de sènior 2; Albert Fuentes i Laia Ubach, adult 1, i Edu Lisbona i Nora Corpas, categoria C estàndard i B llatins. Les entrades per seguir en directe aquest 20è Trofeu Ciu-tat de Sant Cugat de Ball Esportiu tenen un cost de 10 euros pel públic en general, 8 euros si l’espectador és de Sant Cugat, 5 euros per als majors de 65 anys i per als menors de 10 anys i en el cas que siguin sant-

cugatencs, 4 euros. Durant la presen-tació d’aquest esdeveniment espor-tiu, que se celebra cada any a Sant Cugat, Jesús Curto, director del cam-pionat, va subratllar el fet que aques-ta competició sigui “la més antiga de l’Estat espanyol”. En aquesta matei-xa línia, Xavier Tizón, regidor d’Es-ports de l’Ajuntament, va destacar “la importància d’aquest campionat d’alt nivell que ja està consolidat al municipi”. El trofeu compta amb la col·laboració de la Federació Espa-nyola de Ball Esportiu, la Federació Catalana de Ball Esportiu, l’Ajun-tament, el TOT Sant Cugat i el Dia-ri De Sant Cugat. //

Campionat Ball esportiu

350 parelles al Trofeu Ciutat de Sant Cugat

L’edició anterior del Trofeu Ciutat de Sant Cugat de Ball Esportiu #E. NAVAL

Redacció

SolidaritatEl Junior portarà roba i calçat esportiu al tercer món

La secció de futbol del Junior FC ha posat en marxa una campanya solidà-ria. Sota el nom de “Tots juguem al mateix”, la iniciativa pretén recollir roba i calçat esportiu per destinar-lo a pobla-cions subdesenvolupades del tercer món.

“Es tracta que tot aquell material esportiu que els jugadors ja no uti-litzen el portin al club per poder-ho donar a qui més ho necessita”, ha detallat Sergi Renieblas, president de la secció de futbol. El Junior FC lliurarà tot el material esportiu que reculli a l’ONG Esport Solidari Inter-nacional (ESI), que presideix Josep Maldonado, qui en va ser el funda-dor. El club ja ha informat els juga-dors i ara s’espera que la campanya sigui tot un èxit. De fet, tot i que for-malment la campanya encara no ha començat, el Junior FC ja ha rebut una quantitat important de material esportiu per destinar-lo a aquest pro-jecte solidari, que s’estendrà des del pròxim dijous 28 de febrer al diumen-ge 10 de març. Els responsables de la campanya són Hans Schönhöfer i Jaume Donat. A banda, la junta direc-tiva de la secció de futbol del Junior FC ha decidit apostar pel Torneig del Vallès - Memorial Jaume Tubau, que enguany celebra la desena edició. La competició es jugarà el dissabte 15 de

juny, a les instal·lacions del Junior FC i hi participaran el FC Barcelona, el RCD Espanyol, el Girona FC, el CE Sabadell FC, el Club Gimnàstic Man-resa, el CF Badalona, el Racing Sar-rià, i el Junior FC.// Redacció

Final Local i ComarcalEl Campionat Local de Natació Escolar obté 233 nedadors

Fins a 233 nedadors i nedadores de diferents escoles de Sant Cugat van par-ticipar el diumenge 17 de febrer en la 14a edició del Campionat Local de Nata-ció Escolar que organitza l’Ajuntament.

Les categories establertes pel cam-pionat són prebenjamí, benjamí, ale-ví i infantil. L’organització va lliu-rar un trofeu als tres primers clas-sificats de cada categoria, sexe i estil, i una medalla a tots els parti-cipants. Aquest campionat té caràc-ter de Final Local i Comarcal, i els primers classificats es classificaran per a la Final Territorial de Natació dels Jocs Esportius Escolars de Cata-lunya, encara sense data ni lloc de celebració. // Redacció

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Publicitat 41

22 I 23 DE FEBRER01 I 02 DE MARÇDE 12 A 14 I DE 17 A 21H.

www. santcugatcentre.com

GUANYA

UNA

DEGUSTACIÓ

GRATUÏTA

AQUEST MES CONVIDEMNOSALTRES

COL·LABOREN

LLIURA 2 TIQUETS DE COMPRA QUE SUMIN UN IMPORT MÍNIM DE 20€ AL NOSTRE ESTANDDE PROMOCIÓ I EMPORTA’T UN REGAL SEGUR.

SANT CUGAT CENTRE COMERCIAL ET CONVIDA A UNA DEGUSTACIÓ EN UN DELS NOSTRES ESTABLIMENTSDE RESTAURACIÓ.

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201342 Viure a Sant Cugat Entrevista

Comencem pel titular: el vianant tin-drà preferència.Un pla de mobilitat ha de tenir en compte el ciutadà i les seves neces-sitats. Si hi ha més vianants que usuaris d’altres vies de mobilitat, s’ha de planificar prioritzant el via-nant. És un canvi difícil de fer, per-què tradicionalment s’ha fet al revés. Primer es feien carrils, i el que quedava es destinava a voreres.

A l’hora de projectar el Pla de mobili-tat de Sant Cugat, quines van ser les prioritats?La primera de totes, reduir les emis-sions de CO2. Quan vam començar a treballar en aquesta línia ens vam plantejar si podríem reduir un 20% de les emissions fins al 2020, acord que es va signar en l’àmbit europeu entre alcaldes. A Sant Cugat ens trobem que el 70% de les emissions que afecten el municipi estan rela-cionades amb els Túnels de Vallvi-drera i la B-30, on el municipi no té competències directes. On sí que es pot actuar directament, en canvi, és a reduir el nombre de vehicles en determinats carrers, disminuir-ne la velocitat màxima o ampliar vore-

res. Així reduïm emissions i el nom-bre d’accidents.

Per tant, cada vegada veurem menys vehicles al centre.El que hem de tenir clar és que el centre de la ciutat no l’hem d’uti-litzar com a garatge, sinó com un espai perquè els ciutadans caminin i facin totes les activitats que hagin de fer. Per això és vianantitzen més carrers i alguns, com part de Fran-cesc Moragas o part de la rambla del Celler, adoptaran el caràcter de preferent per al vianant.

Precisament, un dels temes que més preocupa el ciutadà és el de l’apar-cament. Segons el Pla de mobilitat, s’implantarà la zona verda i hi haurà més zona blava i menys aparcament gratuït.I aquestes són mesures de transi-ció! L’objectiu a mitjà o llarg termi-ni és que no estigui permès apar-car al carrer. Hem de partir de la base que són més importants els vianants, els ciclistes, els passat-gers de l’autobús o la zona de càrre-ga i descàrrega, que no pas el propi aparcament. No pots demanar una

plaça de pàrquing al carrer si no hi ha, per exemple, prous voreres. És qüestió d’establir prioritats. Si vols tenir cotxe, busca un garatge fora del carrer.

Aquest model de ciutat ha funcionat amb èxit a altres ciutats?Cada ciutat és única. Però sabem que reduint la velocitat i fent car-rers compartits amb prioritat per al vianant dóna resultats en segure-tat vial, sorolls i emissions als car-rers on s’aplica. A Barcelona, per exemple, a mesura que s’han anat ampliant voreres sistemàticament, la qualitat de la ciutat ha anat aug-mentant. Durant anys, la política de donar més atenció al vianant ha fet que hi hagi molta més gent al centre, i aquesta gent ve amb trans-port públic.

Una altra demanda: transport públic. S’ampliarà la freqüència d’au-tobusos a Sant Cugat?No es pot ampliar tant com ens agradaria, perquè no estem en la situació econòmica de fer-ho. Sí que ha de donar més servei i, sobretot, ha de funcionar bé. Als districtes

Entrevista

Defensor del vianantOle Thorson (Copenhaguen, 1941) és enginyer de camins, canals i ports i president i consultor de la consultoria en mobilitat INTRA. Doctor en Seguretat Viària, Thorson ha estat una de les persones que s’ha dedicat en cos i ànima a estudiar, consensuar i redactar el Pla de mobilitat de Sant Cugat que s’executarà des d’aquest 2013 fins al 2024. Thorson també és president de l’Associació de Prevenció d’Accidents de Tràfic P(A)T,membre de la Federació Internacional de Vianants IFP, i promotor de l’Associació Catalunya Camina, que defensa els drets del vianant. El seu treball professional s’ha desenvolupat en l’àmbit de la mobilitat sostenible i segura i la mobilitat humana.

“El centre de la ciutat no l’hem d’utilitzar com a garatge”Prioritat Amb el nou Pla de mobilitat, el vianant guanya la partida al vehicle privat. Escenari S’eliminaran aparcaments i es millorarà el transport públic

Ole ThorsonConsultor en mobilitat i membre de l’equip redactor del Pla de mobilitat de Sant Cugat

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Viure a Sant Cugat 43

hem de tenir consciència que, com a mínim, passi un autobús cada mitja hora. Serà qüestió de plani-ficar el nostre dia segons aquest horari. Però hem d’exigir que aquest horari es compleixi.

Si tinc una emergència, em trobo al centre de l’eix de vianants, i no puc accedir al meu vehicle amb facilitat, què he de fer?Primer hem de veure què és un emergència. Si realment és una emergència es pot demanar un taxi. El taxi és un servei públic que sí que pot accedir al centre. Hem de ser previsors. Si intueixes que pots tenir una emergència, deixa el cotxe al pàrquing. Però aquest desig teu no l’hem de facilitar entre tots amb aparcament gratuït. Tenir el cotxe sempre amb nosaltres no és un dret.

Què li diu al comerciant que ara veu amb recel que el carrer on té el seu negoci es vianantitzarà?Que no s’ha de queixar. Està estu-diat, a tota Europa, que un carrer amb un número de vianants i de comerços important guanya quan

es canvia la prioritat, guanya des del punt de vista de l’afluència i de la qualitat. Això, sempre i quan els comerciants venguin bé el seu pro-ducte. Si es queixen, perden. Pel que fa a la qüestió de l’aparcament: els comerciants hauran d’anunci-ar-lo. Potser una primera solució és que donin tiquets per a la zona blava o per al pàrquing. Però ara et faré jo una pregunta. Per què s’ha de donar tiquet a la persona que ve amb cotxe i no a la que ve amb transport públic, que també es gas-ta uns diners? Potser hem de canvi-ar de mentalitat i començar a donar bitllets d’autobús.

També està contemplat en aquest Pla de mobilitat donar més prota-gonisme al ciclista. Com conviuran ciclista i vianant?D’entrada, el ciclista no és priori-tat al pla per una senzilla raó: n’hi ha pocs. Hi ha llocs d’Europa, per exemple la meva ciutat, Copenha-guen, on tenen com a objectiu que el 50% del tràfic siguin bicicletes. Aquí, en canvi, tenim l’objectiu que el 60% de tots els viatges es facin a peu. Els viatges amb bicicleta són

un 2%. No hi ha un Pla de mobilitat per al ciclista, el que sí que hi ha al pla és més atenció al ciclista. Sobre-tot serà més segur anar amb bici-cleta per la ciutat.

Sant Cugat és una ciutat amb moltes rotondes. Són les rotondes la millor solució a les cruïlles?Les rotondes ens obliguen a reduir la velocitat en llocs on està marcat que la velocitat ha de ser inferior. Això afavoreix la seguretat viària i també la seguretat dels vianants que creuen. Si no volem rotondes, és possible posar ressalts o reduc-tors de velocitat. Però em penso que els conductors encara els farà menys gràcia. A part, els semàfors, des d’un punt de vista de cost, són més difícils de mantenir. I s’hi perd més temps també.

Segons el Pla de mobilitat, Sant Cugat arribarà als 100.000 habitants l’any 2020, però en la projecció s’ob-serva que el creixement del vehicle privat no creix en la mateixa propor-ció. Per què?És una projecció feta en base a les dades dels últims anys. En l’última

dècada hem arribat al màxim nom-bre de vehicles per cada 1.000 habi-tants. Des del 2000, baixa aquest nombre. I a Sant Cugat baixa per sota de la mitjana. La tendència és que cada vegada hi hagi menys cotxes, especialment el nombre de famílies amb més d’un cotxe bai-xarà considerablement. L’immi-gració també fa que hi hagi menys motorització i paral·lelament la gent utilitza més la bicicleta i el transport públic. La gent també comença a ser més conscient que no podem contaminar tant com fins ara.

El ciutadà assimilarà bé tots aquests canvis?Per executar bé un pla de mobili-tat es necessita temps per expli-car-lo, negociar-lo i executar-lo. No es pot canviar d’un dia per l’altre. En aquest sentit, les mancances econòmiques, l’austeritat econòmi-ca, ens obliga a parlar més i a fer les coses poc a poc. //

“L’objectiu a mitjà o llarg termini és que no estigui permès aparcar al carrer”

“Un carrer amb un nombre important de vianants i de comerços guanya quan es canvia la prioritat”

“La xarxa de transport públic ha de donar més servei, i, sobretot, ha de funcionar bé”

Ole Thorson ha treballat en el Pla de mobilitat els últims sis anys # P. F.

Pere Fernández pere.fernandez@premsalocal.com @PereFPoveda

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201344 Viure a Sant Cugat Història

Fins a mitjan segle xix, de fet les coses començaren a can-viar a partir dels anys tren-ta d’aquell segle, els ajunta-ments dels petits i mitjans

municipis de Catalunya vivien dels ingressos que els proporcionaven l’arrendament amb caràcter privatiu d’un seguit d’activitats comercials: la fleca, l’hostal, la taverna, la botiga de queviures i, sobretot, la carnisse-ria. En el cas de Sant Cugat, aquests arrendaments representaven el 73% dels ingressos (dada del 1833, poc abans de la seva supressió). La car-nisseria aportava el gruix d’aquests, en concret significava el 54% de tots els ingressos i el 74% dels ingressos en concepte d’arrendaments. El seu pes específic havia anat augmentant amb el pas del temps, a mesura que

la població augmentava i, per tant, també ho feia el consum de carn. A la segona meitat del segle xvii repre-sentava el 15% dels ingressos, cent anys després ja en representava un 34%, fins arribar a significar la mei-tat, com ja he indicat.

La taba d’arrendament fixava amb detall les condicions de venda de la carn. L’arrendatari estava obligat a vendre carn a tothom (veïns i passe-jants) i en tot moment (tant en temps de sanitat i pau com de malalties i

guerra). No es podia vendre una carn per altra, calia emprar balances netes i davantals blans. No podien haver-hi ni cabres ni ovelles a la carnisse-ria (vius, s’entén). La sang i les tri-pes havien de ser lliurades als regi-dors, amb l’import de la seva venda es compensava l’escàs salari del mes-tre de minyons. Es venia carn de mol-tó (bé capat), crestat (cabrit castrat) i anyell. Es podia vendre carn de cres-tat, bona i grassa, només de maig a octubre. La carn d’anyell per les festes de Pasqua. El moltó es venia durant tot l’any, menys quan no esta-va permès per l’Església. No es podi-en matar moltons i crestats golluts, és a dir, amb goll. El ramat de mol-tons i cabres no podia superar els cent caps i només podien pasturar pel terme quan calia fer matança.

La taba també establia les condici-ons de pastura, el dret dels regidors a triar el bestiar a matar i el vistiplau de l’Ajuntament en la contractació del pesador i el tallador de carn, dels quals en fixava el salari. També s’es-tablia el preu de venda. El 1815 era de 10 sous i 6 diners per lliura carnissera de moltó i 9 sous i 3 diners per lliura carnissera de crestat. El preus varia-ven d’un any a l’altre, així, per exem-ple, l’any següent la carn de crestat es venia a 9 sous els mesos de gener, febrer i març i a 8 sous 6 diners la res-ta del l’any. El pacte número vint-i-nou de la taba garantia els ingressos municipals: “Lo arrendatari haurà de pagar un sou per cada cap de bes-tiar se matarà en dita carnisseria”.

La carnisseria estava al carrer Major, prop de l’actual plaça Sant Pere, al costat d’una de les fleques locals. Era un edifici amb porxo, molt deteriorat, com indicaria l’Ajunta-ment en un escrit de mitjans de segle. El dret municipal a la venda de carn es basava en una concòrdia signada entre la comunitat benedictina, en concret el seu abat i paborde major, i l’Ajuntament; i la privativa procedia d’una concessió del patrimoni reial. Pel primer dret, que incloïa l’ús del local, l’Ajuntament pagava un cens perpetu de 12 lliures l’any a la pabor-dia major; pel segon, pagava 13 sous i 6 diners cada any i 110 sous cada vint-i-cinc anys en concepte de dret d’amortització, a l’esmentat patri-moni reial. No cal dir que els paga-ments sempre anaven endarrerits, el 1828 es pagaren endarreriments que s’arrossegaven des de 1788. Per concloure: l’arrendament de la car-nisseria, com els altres, no només garantia els ingressos que necessi-tava l’Ajuntament, sinó que, a més, assegurava l’abastament de carn i en regulava les condicions de venda i els preus (així com altres arrendaments feien amb el vi, el pa i altres queviu-res). Tot això, com he indicat, can-viaria amb els vents de liberalisme econòmic que escombraren les tra-ves al comerç (però també les garan-ties d’abastament) que caracteritza-ren l’antic règim. Però aquesta és un altra història.//

El Sant Cugat contemporani Segle xix

Arrendaments municipals: la carnisseria

L’arrendament de la carnisseria representava poc abans de la seva supressió el 54% dels ingressos municipals

La façana de la casa número 4 (Can Sabergas) del carrer Major. Casa on hi hagué la carnisseria municipal fins a mitjan segle xix #Artur riberA

Fins a la revolució liberal, la major part d’ajuntaments catalans vivien de l’arrendament de determinades activitats comercials

Jordi Casas jordicasasroca@movistar.es

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Publicitat 45

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 201346 Viure a Sant Cugat Proposta d’oci

Aquesta setmana us pro-posem una passejada pel Sant Cugat histò-ric. Ho farem resseguint el Camí dels Monjos al

seu pas per Sant Cugat. Per situ-ar-nos, recordem que el Camí dels Monjos és el camí històric que uneix Matadepera, Terrassa, Sant Quirze i Sant Cugat, amb un recorregut de 25 quilòmetres (poc més de sis hores de camí). La llegenda explica que l’abat i les monjos de Sant Llorenç van demanar al bisbe de Barcelona poder desplaçar-se a un altre indret perquè les seves terres no eren pro-ductives, i que aquest els va autorit-zar a fer-ho amb la condició que ho fessin “caminant sense travessar cap riu, torrent o riera, s’establis-sin on millor els anés”.

Seguir el trajecte al seu pas per Sant Cugat (fàcil de reconèixer, ja que també forma part del Camí de Sant Jaume i com a tal està indicat) ens porta a iniciar la passejada al Monestir de Sant Cugat, per conti-nuar pel carrer Major fins a la plaça de Sant Pere i finalitzar la passejada a la capella de Sant Domènec. Si us animeu, i voleu fer un pícnic, podeu continuar fins arribar a les masi-es de can Bellet, can Canyameres, can Delaire, can Graells, i descan-sar abans d’emprendre el camí de tornada al turó de Can Camps. Nos-altres, ens quedarem al nucli urbà.

Primera paradaNingú posa en dubte que el Mones-tir és la joia de la corona del muni-cipi. Fundat al segle ix, va ser un dels principals centres monàstics de Catalunya en l’època medieval. Actualment, consta de l’església i el claustre, al voltant del qual hi ha la sala capitular i les antigues dependències monàstiques, a més del Palau Abacial. El Monestir actu-

alment és la seu del Museu de Sant Cugat, per tant, si teniu una esto-na, aprofiteu per gaudir de l’exposi-ció permanent, i no us deixeu d’ad-mirar els capitells del claustre. I és que el claustre és l’element més des-tacable del conjunt monàstic per la seva estructura i la qualitat decora-

tiva dels capitells. A més, si feu una volta per l’exterior, hi descobrireu les restes de bona part dels murs i torres que fortificaven el conjunt. Unes fortificacions que daten dels segles xiv i xvi. I aturant-nos a l’ex-terior, alceu la vista per gaudir de la rosassa gòtica de la façana prin-

cipal de l’església. Captiva.Deixant el Monestir a les nostres

esquenes, enfilem el carrer Major fins arribar a la plaça de Pere Sant.

Segona paradaA mà dreta trobem les voltes del car-rer Major. Unes porxades integrades en tres edificis sobre diferents arca-des, amb un total de quatre arcades que tenen un origen medieval, tot i que algunes han estat reconstruïdes posteriorment, i que servien d’aixo-pluc al mercat de la vila i les reuni-ons del Consell de la Vila.

Just al davant, i aixecat sobre la desapareguda església de Sant Pere d’Octavià de la qual no en queden restes, es va construir el primer mer-cat a Sant Cugat el 1911. Un edifici molt representatiu dins la tradició noucentista i modernista catalana.

Fi de rutaSi continuem pel carrer de Sant Domènec, fins l’avinguda de Rius i Taulet, trobarem l’ermita de Sant Domènec. Una capella construïda a finals del segle xvii o començaments del xviii, i que consta d’una petita nau amb volta de llunetes i porxo davant la porta. Aquesta és de llinda recta, amb brancals de pedra. Res-taurada recentment, el parc que hi ha al voltant és un bon indret on fina-litzar la passejada fent un mos abans de tornar a casa. //

Patrimoni Coneix indrets emblemàtics

Descobrint el centre històric de la ciutat, seguint el Camí dels Monjos

Una passejada de diumenge per gaudir del Monestir, la plaça de Sant Pere i l’ermita de Sant Domènec

Les voltes de la plaça Sant PereUn dels punts de l’itinerari són les voltes del carrer Major, que en el seu dia servien per a reunions de la vila i aixoplugar el mercat #artUr ribera

el Camí dels Monjos uneix Matadepera, terrassa, Sant Quirze i Sant Cugat, i coincideix amb el camí de Sant Jaume a la ciutat

i la setmana que ve... Coneixerem el Club Voleibol Sant Cugat, un dels que aposta clarament per la cantera. I fa 25 anys!

Cinta Caballé redaccio@diaridesantcugat.cat @CintaCC

Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013 Ofertes Club del Subscriptor 47

Club del Subscriptor Fes-te subscriptor i rebràs cada setmana el Diari a casa i al teu dispositiu mòbil i gaudiràs de totes aquestes ofertes!*

Atenció al subscriptor: T. 93 590 86 00club@diaridesantcugat.cat*Per fer-te subscriptor, visita el nostre web: www.diaridesantcugat.cat/subscripcio. Per veure el Diari al teu dispositiu mòbil, cal

que et descarreguis l’aplicació des de l’App Store d’Apple o Google Play. Més informació al web: www.diaridesantcugat.cat/app

DiarideSantCugat

Consulta totes les ofertes al nostre web: www.diaridesantcugat.cat/club

Fes-te subscriptor per només

Inclou subscripció a l’edicióde paper i tauleta

88€ l’any

Benzina

2% de descompte del total de la factura

Av. de Rius i Taulet

Presentant el carnet del Club

Restaurant

Sopar per a dues persones. Prova l’autèntica pizza italiana!

C/de Migdia 27-31(prop Policia Nacional) St. Cugat / Av. d’Egara, 91, Sant Quirze

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Cinema

Entrades per a una pel·lícula de la cartellera

De dilluns a divendres Av. del Pla del Vinyet, s/n

FINS A ExhAuRIR-NE LES ExISTèNCIES

Esport

1 mes gratuït!Perquè provis tots els serveis que ofereix el nou centre Corner 4

Av. de Torre Blanca, 57(Davant Esade)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Bellesa

Píling corporal

C/ de Sabina Cañameras, 13(Davant uIC) Mira-sol

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

“Menú Burguer” per a 2 persones.No us quedareu amb gana!

C/d’Elies Rogent, 56 (zona mercat Torreblanca/ cinemes)

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Teatre

Dubtede J. Patrick Shanley

Divendres, 1 de març, a les 21 h al Teatre-Auditori

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Menú ibèric per a 2 persones.L’autèntic sabor de la Dehesa

Pl. d’Augusta, 3

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

Restaurant

Menú migdia per a 2 persones,de dilluns a divendres

Av. Corts Catalanes, 7

PARTICIPA EN EL SORTEIG (93 590 86 00)

www.diaridesantcugat.cat @diaridesantcugat48 Diari de Sant Cugat Divendres, 22 de febrer del 2013

Vols rebre el Diari a casa?Informa’t a: www.diaridesantcugat.cat/subscripcioT. 93 590 86 00

Gaudeix de totes les propostes del Club del SubscriptorVeure totes les ofertes a: www.diaridesantcugat.cat/club

Ara pots llegir el Diari des de la teva tauleta tàctilMés informació: www.diaridesantcugat.cat/app

Viure a Sant Cugat Temps del cap de setmana

màx. 7 °C mín. 1 °C

81

0203

001

4001

00

94

3

Ja pots llegir el Diari de Sant Cugatdes del teu dispositiu mòbil

Fes-te subscriptor per nomésInclou subscripció a l’edició

de paper i tauleta

88€ l’any

NOVAAPLICACIÓ

MÒBIL

NOUFORMAT

PAPER

L’ànima i la veu que ens ha atès a la Casa de Cultura

Santcugatenca de tota la vida i néta de Cal Mantecaos, els primers gelaters de Sant Cugat. Roser Adeva ha estat i encara és conserge de la Casa de Cultura, on ha treballat els últims vint-i-cinc anys. Ara està jubilada parcialment i hi treballa uns pocs mesos. “La Casa de Cultura és la meva segona casa”, m’assegura. “Sempre m’hi he trobat a gust, perquè m’encanten les relacions humanes, conèixer gent i resoldre les necessitats i problemes dels ciutadans”. Adeva és una persona estimada i afable, implicada en moltes coses. Ha participat activament a l’AMPA de l’escola dels seus fills, el Pins del Vallès. També ho ha fet en moltes activitats populars i tradicionals de la ciutat. Té, fins i tot, un caparrot. “Va ser la meva mare qui em va traslladar l’estima per les tradicions i la cultura. Ella ballava gitanes, a l’Esbart del seu temps...” I tu? “Jo no. Jo sóc molt maldestra, però això no vol dir que no ho faci algun dia. Això sí, he ballat el Paga-li, Joan”. Ha estat membre de l’Entitat Sardanista i ha col·laborat amb entitats com Intermón o Forkids. A través d’aquesta última ha apadrinat nens a l’Índia. M’explica que Sant Cugat ha canviat molt i per bé: “Potser trobo a faltar una mica l’essència de poble d’abans, quan coneixies tothom pel carrer... Pensa que quan jo era petita podia jugar fins les tantes de la nit al carrer de la Sort, entre gallines i les cabretes del veí. Això avui és impensable”. És mare de quatre fills i tres néts. Una de les seves filles és Patrícia de No, flautista i cosolista de l’Orquestra Simfònica de Bilbao. A la Roser Adeva li agrada llegir, anar al cinema i la natura. Es considera una gran defensora dels animals i també amant de la música, en especial música clàssica, soul i jazz: “Per a mi és fonamental cada dia escoltar jazz al matí”. //

Roser AdevaConserge de la Casa de Cultura

RetRats santcugatencs

Pere Fernández