Diari de Sant Cugat 350

Elsdiari' de Sant Cugat

Dijous 21 de setrmbrr d'l 2000 EIS4CANTONS Núm. 350

Any Vil 225 pt»8.

Destaquem

i Aprovat per unanimitat el nou escut de la ciutat de Sant Cugat

Pàtina 3

Protestes de l'escola Catalunya i acord amb l'Ajuntament

Pàgina IS

El sènior A masculí de bàsquet de la

UESC inicia la lliga mina 2$

Signat el conveni per poder restaurar

Sant Adjutori Pàgma 33

Sant Cugat Comerç contra el procés de

vianantització Pàgina 13

Sant Cugat estrena estació dels FGC

El conseller Pere Macias, l'alcalde Lluís Recoder i el president de FGC Antoni Herce en van presidir l'acte inaugural ne. w FOTOS-, X. L

L'Ajuntament sanciona P empresa que neteja i recull les escombraries TMA diu que 500 milions Pany són insuficients per fer bé el servei m n

Fes-te . .

subscriptor

EIS4C4NTONS el "d iar i " de Sant Cugat

et surt a compte

Entrades per al cinema i molts espectacles...

i tot per TRUCA I

INFORMA-TE'N (l'any)

10.800 otes. TEL. 93 589 62 82

AUTOMATISMES

PER A PORTES

I PERSIANES...

Prestigi. Seguretat

i Servei

SISTEMES DE SEGURETAT COWEKHTï OOHftGlïHnRXn

AV. LLUlS COMPANYS, SO (ABANS ALFONS SALA)

9

ELS í CANTONS Dijous, 21 de setembre del 2000

Share 38 es la historia de dos viejos amigos (realizador y guionista) que se reúnen en el servicio de caballeros de televisión esparïola para solucionar sus diferencias

personales, para solucionar sus problemas de trabajo, y para solucionar su estreni-miento. Estos dos personajes demostraran lo difícil que es combinar el éxito con \a amistad, las mujeres propias con las de los otros, y sobre todo la televisión con el

buen gusto.

nmmmumtiTiM

divendres 22 setembre

a les 22 h

CLUB CAPÍTOL (SALAD

Rambla, 138 • Barcelona 93 412 20 38

EIS4GU\TOJ>S

Política Dijous, 21 de setembre del 2000 3

Heràldica

Sant Cugat legalitza l'escut heràldic

Un equip de dissenyadors gràfics crearà una imatge corporativa

$g&&

^ f ^ ^ ^ & C T S t ó

wftliflïll Hi V

SSBí

w El nou escut heràldic de Sant Cugat, actualitzat FOTO: CEDIDA

EMILI BKLI.A

- Sant Cugat -

Kl plenari de l'Ajuntament va decidir dilluns per unanimitat introduir diversos canvis en l'escut heràldic tic Sant Cugat, d'acord amb la normativa catalana fixada pel govern de la Generalitat, lot i que tots els grups van discrepar sobre el nou disseny, tots els partits van votar a favor tic les introduccions i els canvis, fet que va remarcar l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Re-coder. Entre les novetats més destacades hi ha la substitució del castell actual per un símbol que identifiqui el Monestir. Entre d'altres, la corona reial i la tira papal seran suprimides mantenint les claus de Sant Pere. D'aquesta manera l'escut, que portarà la bandera i el domàs del balcó que es penja per les grans ocasions, s'actualitzarà i es legalitzarà. com van fent els de la resta de municipis de Catalunya.

N o v a imatge corpora t iva

L'alcalde, Lluís Recoder. va anunciar que un grup de dissenyadors gràfics crearà una nova imatge corporativa per a la ciutat "que doni imatge de modernitat. de ciutat jove i dinàmica". Recoder va apuntar que és important que hi hagi hagut consens perquè els símbols són per

durables i són de tota la ciutat. "Tindrem un escut que no serà ni millor ni pitjor que la resta; serà el nostre", va dir l'alcalde.

El Partit dels Socialistes (PSC), va demanar que el nou escut "s'utilitzi poc". Eren les paraules del portaveu de la formació, Jordi Menéndez, que també va cri-

l'anterior escut de la ciutat, c/ue és de

ticar el que, al seu parer, és un "afany malaltís" de normativit-zació, "amb vocació democràtica i administrativa". Igualment, Menéndez creu que amb el nou escut es perden les arrels de la ciutat.

El regidor de Descentralització, Jaume Tarragó, del Partit Po-

De Fluvià: "Ja era horal"

Armand de Fluvià és el conseller heràldic, assessor de l'Ar-xiu Nacional i president de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica i Sigil·lografia, entre d'altres; i aquesta va ser la seva reacció en saber que el ple havia decidit canviar l'escut de Sant Cugat. El noti coincideix amb el que proposava De Fluvià fa quinze anys -el novembre de l'any 1985-. Se suprimeixen ia tiara pontifícia, la corona de baró i la corona reial i es canvia l'escut espanyol per una forma caironada truncada -és a dir, romboïdal i dividida en dues parts hor i tzonta l ment-. "Lleig o bonic, depèn del gust de cadascú. Podria trobar lleig l'anterior", diu el conseller. De Fluvià ha explicat que la uniformització dels escuts adaptant-los a la normativa és necessària per diferenciar els escuts de les ciutats,

dels països, dels països, universitats...El tret que marca a què pertany l'escut és la corona. "La corona espanyola deia que Sant Cugat era un regne", apunta De Fluvià. Rcfcrint-se a la crítica del PSC '. contra ['excessiva burocratització per normalitzar els escuts, De Fluvià ha exclamat: "Més burocràcia que els socialistes!". També ha afegit que "hi ha molta gent que opina sense saber de què". Quant a la figura del Monestir, serà estandarditzada, tal com determina l'heràldica des de l'Edat Mitjana. "Els símbols també son representatius de la identitat catalana", recorda De Fluvià. A Catalunya hi ha uns 880 municipis que estan tramitant o ja han canviat els seus escuts, 540 dels quals ja ho han fet. Mentre que menys de 100 poblacions no se n'han preocupat.

l'època franquista FOTO: CEDIDA

pular (PP), va afirmar contundentment que troba que l'escut és "lleig i vulgar". "L'Ajuntament funcionarà igual de bé o malament amb els canvis", deia. Tarragó, que pensa que e1 nou

escut és antiestètic. s'hi va referir com a "això". També va recordar que fer els canvis costarà diners, perquè l'escut s'ha d'imprimir a diversos llocs, com a Ics papereres o els contenidors, entre d'altres.

Des d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-Y), el seu portaveu, I" rancesc Godàs, va dir que sent "poc entusiasme pels símbols". Ciodàs va afegir que "l'heràldica no va lligada amb l'estètica", donant el seu punt de vista sobre el nou escut.

El portaveu d'Esquerra Republicana (ERC), Eduard Pomar, es va feliciar pels canvis, ja que es tractava d'un escut de l'època franquista. Els republicans, els anys 96 i 99 ja van demanar que s'actualitzés l'escut de la ciutat. L'any passat es va presentar una moció institucional -inicialment d 'ERC- perquè s'elaborés un estudi que determinés els canvis a fer. "L'actual és un escut espanyol. T é una corona i una tira papal. elements que no tenen cap raó de ser a l'escut", afirmava Pomar, mentre es preguntava "per què s'ha tardat tant" si des del 85 "la Generalitat ja va demanar de fer el canvi".

EUiAes prepara per a la 2a Assemblea del partit

E. B. - Sant Cugat -

Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) ha començat ja a preparar a la Casa de Cultura, des del passat dia 7, la II Assemblea d 'EUiA, que se celebrarà els dies 13, 14 i 15 del mes vinent. Les reunions se centraran a debatre els documents de l 'assemblea -informe polític i de gestió-, l'aptovació de les esmenes pertinents i l'assignació de delegats que representin les decisions preses per l 'assemblea local. Els eixos de debat que els d'EUiA santeugatencs troben més adients per discutir a la segona assemblea són el concepte de Moviment Polític i Social, el manteniment de la seva pluralitat i les noves vies per clarificar el missatge del partit. L'assemblea està encaminada a millorar els resultats electorals o b t i n g u t s els da r re r s comicis per tal de superar la crisi de votants que arrosseguen. Des d'EUiA s'assegura que les causes de la desfeta es troben en aquests tres punts que ara volen portar a debat.

Vuit membres del PP local van participar al congrés

E. B. - Sant Cugat-

l Jn total de vuit membres de la secció local del Partit Popular han participat al congrés del partit d'àmbit català. La tinent d'alcalde tic Serveis Urbans i Descentralització. Berta Rodríguez, el tinen t d 'a lcalde de Promoció Econòmica, Martí Garcia, el regidor d'Esports, Alftedo Bergua, cl president local del partit, Francesc I Jatjós i el regidor de Parcs, Jardins i Descentralització, Jaume Tarragó són alguns dels que hi han participat. Al congrés es va decidir fer un gir a la catalanitat i una major autonomia per Catalunya. Així, s'ha decidit afegir la C a les sigles del partit, que d'aquesta manera passen a ser PPC.

EIS4CANTO>B

Opinió ^ B B K Dijous, 21 de setembre del 2000

ELS CALYTQNS Setmanari i ndependen t de Sant (-u^;it del \a l lès

ft PREMSA ^LOCAL

C.irrcr S.uil \ni<.ni 4_'-44. nsi'Xl Sjnt ( uKat del Vjllè-Icl wï K'y (»_' SJ - I j \ l).\ (>?4 li) 24

V I R V 1 f'ettn'.niL'j: cls-4cjnct.ns(a',[otsantL'iii;.ii.cn[Ti

Consell d'Administració Ramon (iran (pres ident!

Director Josep Maria Vallès

Redacc ió Pol íliea/F.n torn: Kmili Bella:

Opinió/Ciomarra: Josep M. Vallès; Soriclat: Kster Castanyer i Magda Méndez :

K*|H»rl.s: Alex l .ópez; Cultura: Marga AJmagro Keonomia: Mieol Sabaté

Comercial Carmen Kyaralar

Consell Editorial Ramon (írau (president), Víctor Alexandre, Francesc

Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert de Pablo, Rogcli Pedró, Ramon Pros, Lluís Puig, Emili René, Montserrat Rumbau. Paco Soler, Josep A. Teixidó,

Joan Tortosa. Josep M. Sans Travé, Joan Troyano, Núria Zahala, Manel Pardo i Pepa Martín

Subscr ipc ions Sinda (ïómez

Fotografia Xavi Larrosa i Kduard Farinyes

Disseny I maquetac ló Susanna Dieenta i Marta Cabrol

Correcció Blanca Pi i Núria Batllori

Impressió Rotimpres Tel. 972 40 OS 95

Distribució Mailing Vallès S L . Tel. 589 23 71

Dipòsit leRal: (;i-4()S-9.í

h <• -i ('.liti/uní exprosj iinkjmcnt IJ seva opinió en els editorials. Kls jnii les signats expressen l·iiptnró dels seus autors,

<|iie /•/> 4 Cantons nu ÍJ se*a necessàriament.

Publicji ió jdhenda a:

( ï ) A C P C

C/Htnill«lomla,l.lHol7 W ta SW 23 71

SailCunt D i s t r i b u c i ó ú'ELS 4 CANTONS

a l s s u b s c r i p t o r s

E d i t o r i a l

Millores a la via i brutícia al carrer

Aquesta setmana hem de destacar la posada en marxa de la remodelació de la vella estació de Ferro

carrils de la Generalitat, una estació que es va inaugurarà primers de segle, el 1917, quan el tren va arribar al llavors petit poble rural de poc mes de 10.000 habitants i que va suposar tota una revolució i un canvi d'hàbits per Sant Cugat.

Gràcies a gent visionària com l'enginyer anglès Pearson que volia construir un ferrocarril que unís Barcelona amb París però que malauradament es va quedar a Terrassa i Sabadell, vam tenir tren ben aviat i també gràcies a ells que, com a bons anglesos, van portar-nos l'hàbit de jugar a golf, Sant Cugat disposa del primer camp de golf de tot l'Estat. Ambdues coses, el golf i el tren han suposat vincles de la ciutat amb la història dels darrers cent anys.

EI tren ha estat per la ciutat el nexe d'unió mes important amb Barcelona, com més tard també s'hi va afegir la construcció dels túnels de Vallvidrera. Les comunicacions ens han apropat a Barcelona i a l'inrevés, i han situat el nostre municipi en un enclau únic i privilegiat. Això ha suposat el desenvolupament de la ciutat. Avui el metro del Vallès és utilitzat diàriament per milers de santeugatencs que han trobat en la seva accessibilitat i servei una manera fàcil i amb qualitat per desplaçar-se a treballar i a estudiar, demostrant que amb bona feina i amb recursos el transport públic pot esdevenir la solució a la mobilitat de les nostres ciutats, i que quan aquest funciona és utilitzat. La nostra ciutat, amb

el seu conjunt d'estacions, representa més de cinc milions de viatges l'any, la ciutat del Vallès en què es fan més viatges. Terrassa i Sabadell juntes, representen un seixanta per cent del trànsit que genera Sant Cugat. Són dades que impressionen, i és per això que la remodelació de l'estació era un tema pendent i de justícia, un tema que considerem que està ben resolt per la millora i el respecte a l'edifici tradicional, per la modernitat de les seves instal·lacions i per l'accessibilitat sense barreres arquitectòniques; ben resolt també per haver aconseguit salvar el cedre que s'aixeca majestuós a escassos metres de les vies i que esdevé tot un símbol per a l'estació i el seu entorn, un arbre que per l'estètica que ha adquirit, amb els suports amb què es recolza, acompanya al refet Pi d'en Xandri.

Ens hem de felicitar, doncs, per la millora d'aquest equipament tan utilitzat però també cal desitjar que aquest pas tingui continuïtat amb altres millores com l'arranjament global de la plaça Lluís Millet i el seu entorn, la construcció d'un gran aparcament tan necessari com el mateix metro del Vallès i també la remodelació ja iniciada de l'estació de Valldoreix, així com d'alguna estació més del nostre municipi com Sant Joan o Mira-sol. I podríem afegir-hi la tan necessària construcció de la nova estació de Coll Fava que de ben segur facilitaria bona part de la mobilitat de diversos sectors de la ciutat, aconseguint tot un metro interior del municipi.

Del que no podem sentir-nos tan cofois és de la situació de degradació en què es

troba la neteja viària municipal. La capsa dels trons la va destapar la responsable de serveis urbans, la popular Bena Rodríguez, que va convocar la premsa en una acció que va sorprendre fins i tot a la resta del consistori, qüestionant el treball de l'empresa concessionària de tota la vida del serveis de neteja de la ciutat i obrint expedients sancionadors més simbòlics que una altra cosa , per la degradació que pateixen els carrers de la ciutat, degradació que han denunciat gran part dels ciutadans a través del servei telefònic 010. Aquest és un tema deUflual sovint n'ha fet ressò el nostre mitjà a través de l'opinió dels santeugatencs, tal com va argumentar la tinent d'alcalde. Uns ho qualifiquen d'oportunisme polític, d'altres, com la mateixa empresa, creuen que l'Ajuntament ha d'actualitzar el pressupost del servei, que cada vegada necessita més mitjans. Un servei que representa cinc-cents milions de pessetes anuals que l'empresa vol revisar, ja que encara té la concessió fins al 2007. Una empresa que en diverses ocasions ha suposat el primer creditor de l'administració local, amb la pressió que això pot suposar per una caixa sovint eixuta. A banda del que diuen uns i altres, el cas és que Sant Cugat, els nostres carrers, estan més bruts del que convindria i desitgem que, a banda de les acusacions entre les parts implicades, els responsables municipals s'asseguin amb el concessionari i decideixin implantar un servei eficient per una ciutat on els impostos per mantenir-lo no s'ajusten al nivell dels resultats.

C a r t e s d e l s l e c t o r s

Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de Ics 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el

telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. KLS 4 ( : A N T O N S es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Ciutat bruta

Sr. Alcalde, i en general a tot l 'equip de govern. Sant Cugat en els darrers anys ha fet un ràpid c re ixement , amb caire de ciutat moderna, de progrés, a m b n o m b r o s e s v i v e n d e s sumptuoses , del que se'n diu alt standing, com si tothom fos ric i benestant . Aquesta és la imatge que major i tà r iament tenen els de fora sobre la nostra ciutat. I els que hi vivim, també ho sent im així?

Sr. Alcalde, vostès passegen per la ciutat? Utilitzen els serveis de la Seguretat Social? La piscina municipal? La biblioteca?... Kls resultats fan pensar que no, ja que si ho fessin com qualsevol altre c iu tadà, sentint-la a la pròpia pell. im

pregnant-se de tot el que hi passa, ben segur que bastants coses ser ien força d i ferents .

Pel que fa a la nete ja , han vist com està de bruta la ciutat? En el mate ix cen t r e , hi resten tirats residus de dies i d ies , com aparcats e s p e r a n t pluges torrencials que els elimini d 'aquests espais. Darreramen t , força sovint , es pot veure la presència de rates que es passegen t ranqu i l · l ament pels carrers com si res; no parlo de llocs apartats, sinó dels Quatre Cantons, carrers Villa i Endevallada.

Qualsevol poble de Catalunya per senzill que sigui, està més net que Sant Cugat . Serà potser que tots plegats l'hi tenen més estima? On radica el problema?, es neteja poc? Potser hi ha ciutadans molt bruts?

Tan se val, tot p legat és un cercle viciós del qual caldria sortir-ne.

Amb esperit de crítica constructiva i de col·laboració, proposo una bona ne te ja de la c i u t a t , c o n j u n t a m e n t a m b campanyes de conscienciació ciutadana i un adequat servei de manten iment . No és fàcil, però s'hi ha de posar solució.

Conxita Santolària i Arderiu

El rugbi i Sant Cugat

A Sant Cugat t en im la sort de comptar amb una diversitat important d 'esports . El rugbi, que és el més practicat a F r a n ç a i A n g l a t e r r a , és un d'ells.

El Se ver e n T i t o

ELS /CANTONS Dijous, 21 de setembre del 2000 Opinió C a r t e s d e i s l e c t o r s

Els cextos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

M'agradaria que tothom sàpigues que l'escola del club de rugbi Sant Cugat ha es ta t una de les més exi toses en l ' àmbi t espanyol , aconsegu in t títols molt importants i portant el nom Sant Cugat al més alt d 'aquest esport .

Tot i aquests esforços, la gent del club de rugbi Sant Cugat ha de pagar un lloguer d ' uns 2.000.000 de pes se t e s l'any per poder tenir un camp, ja que ni l 'Ajuntament ni cap es tament oficial n 'ha aportat un.

Vull incidir en el fet que els ajuntaments d'altres ciutats com ara Cornellà, l 'Hospitalet o Barcelona, fan grans esforços tant materials com econòmics perquè els seus equips t inguin totes les facilitats possibles per practicar i progressar en un dels esports amb projecció de futur més important (el mundial de 1999 va ser el tercer esdevenimen t esportiu més vist de l 'any).

Vist els equ ipamen t s que volen fer en la nova zona esportiva, a mi personalment em sap greu que no es compti amb el club espott iu que ha fet mes en els últims anys per al nostre poble. M'agradaria que els membres del nostre Ajuntament recapacitéssin i es s'adonessin de les necessitats que la gent del poble realment té.

Joan Llata

El catalanisme del PP

Els diaris en van plens, aques t cap de se tmana el congrés dels populars catalans ha entronitzat el seu nou líder, un exnacionalista que suposo que a Madrid ha perdut els orígens o com a mínim no es recorda de la seva trajectòria ni de qui el va propulsar a la gestió pública, no sé què és pitjor.

Piqué, exalt càrrec de la Generali tat , ha dit amb la boca grossa que el nou PP català ha fet un gir catalanista, però cata lan is ta i n t eg rador no e x c l o e n t ni identitari . El nou líder ha manifestat que ja n'hi ha prou de ser ploramiques i pidolar a Madrid. Ara els responsables del Partit Popular de Catalunya, que per cert ha afegit la C al seu logotip, malauradament no han fet el mateix amb les matrícules, han descobert que si volen créixer han de gratar a la botiga de Convergència i Unió, posar-se la disfressa, emblanquinar-se la po-teta i tocar la porteta dels seus votants, com el conte que ens explicaven de petits.

Aquí a Sant Cugat, els del gir catalanista ara van a retre homenatge a Rafael de Casanova, el coneixen?, però al mateix temps obliguen els seus esporuguits socis de govern, la coalició

que vigila l 'alcaldia, que fa-cin el favor de pujar al balcó i pengin la bandera vermalla i groga q u e al ma t í , a m b innocència adolescent, s'han escapolit de posar.

Què us pensàveu, amics de CiU, que aque l l s a qui vau ajudar a perpetuar-se al poder en la darrera legislatura, embadalits pel pacte del Majes-

tic i amb la promesa que no eren els mateixos, aquells que ens van prometre que gràcies a la governabilitat Catalunya cobraria els favors prestats amb allò que li toca per justícia , allò que després ha q u e d a t en pura almoina. Que aquells que parlaven català en la intimitat no es traurien la disfressa del conte? Aquel l s amics m e u s q u e ara amb la dèria de la homogeneïtzació no tenen cap vergonya a aprovar pel corró les lleis que els sembla o que ens humilien amb les matrícules o que humilien els santeugatencs fent-nos penjar la bandera del nostre botxí per la nos t ra d e s g r a c i a d a fes ta n a c i o n a l . Aquells que mantenen Vidal Quadras per quan el necessitin, amb les seves intrigues i atacs de desgast a la nostra llengua, aquells que segueixen mantenint com a botí de guerra uns polsi-nosos papers que són part de la nostra història, aquells són els de sempre però ara manen de veritat i en sent irem a parlar.

Amics de CiU, potser cal plantejar-se moltes coses o acabarem homoge-neïtzats, desnatural i tzats , humiliats i sense vergonya per explicar-ho.

Un votant nacionalista

Vianantització

Felicitats a la persona o persones que amb to ta la bona in t enc ió ( h e m de creure) han programat l 'àrea peatonal de l 'entorn del Monestir. La primera impressió a la vista de la plaça d 'Oc-tavià és de desolació. Recorda aquelles capitals dels països de l'est: no hi ha vida. Això sí, el que llueix en el seu màxim esplendor són els contenidors d'escombraries, tots ells plens fins al límit; de diferents colors i textures per cridar més l 'atenció del vianant.

Dissabte a les dotze del migdia: els convidats a un casament, en no poder circular fins a la porta del Monestir , aparquen els cotxes a anys l lum del lloc de la cerimònia. Tots, vestits per a la ocasió (les senyores amb alts talons), es disposen a fer una petita excursió, aprofitant l ' av inentesa per visitar la nostra ciutat, que sembla un desert, ja que la majoria de botigues, bars... són tancats. La núvia, que arriba en limu-sina (somni de la sev vida en un dia tan assenyalat), realitza una gimcana per acostar-s'hi, ja que els carrers que envol ten la plaça són tots peatonals amb fortes mesures anticotxe.

Sortint del centre , tan bonic però alhora tan insòlit i incòmode, ens dirigim a una de les poques o única via

per anar cap a Valldoreix i Mira-sol. Afor tunadament , en cap de se tmana el caos no és tan pronunciat com en dies laborables . El carrer Valldoreix suporta l 'afluència de cinc carrers, i té un fantàstic estop al final que provoca el col·lapse de tot Sant Cugat, d'un extrem a l 'altre.

Repeteixo, l 'enhorabona per tan encertada decisió, ja que realment ens facilita les entrades, les sortides i els aparcaments, així com ens estimula les ganes de realitzar les compres, e t c , en altres punts , ciutats, pobles, més civilitzats. .

Ai. Àngels Llàcer Comellas

Rectificar és de savis

Senyor alcalde, sóc una veïna del carrer Sant Bonaventura, patidora de la brillant idea del canvi de sent i t d 'aquest carrer. Amb data 11-07-2000 vaig enviar una instància al seu consistori explicant-los els problemes que es produirien amb aquest canvi, pregant-los una resposta que encara estic esperant (potser és que no heu t ingut temps de llegir-la). Des que s'ha efectuat el canvi, a casa meva no es pot viure, matí i tarda hi ha uns embussos increïbles, els usuaris dels vehicles no paren de fer sonar la botzina, i no pots estar tranquil ni a casa teva després d 'una jornada de treball. Tot i que això és important per a mi, hi ha un aspecte més greu, ja que viu a m b mi un familiar que precisa respiració assistida durant 16 hores al dia. Per això els voldria preguntar qu ines conseqüènc ie s t indrà aquest embolic el dia en què hagi de passar una ambulància o un cotxe de bombers per aquests carrers i en aquestes hores punta (que cada dia són més llargues). Se n 'adonen que no es pot circular?, que els cotxes no es poden enretirar per deixar pas perquè els carrers són estrets? Ah, però és cert! aviat ho arreglen tot, canviaran la direcció del carrer Rosselló. Que pretenen ara, col·lapsar més l'estació?, no se n 'adonen que si fan això tots els cotxes giraran cap a l 'esquerra i l 'embús es pro-d u i r à t a n t en l ' e s m e n t a t c a r r e r Rosselló, com al carrer Sant Bonaventura i també al passeig Olabarria, avinguda del Carril i a Lluís Companys . Sembla que siguin vostès de ixebles d 'en Kafka, pe rquè tot això sembla kafkià. T inc en tès , potser equivocadament, que vostè no viu a Sant Cugat. i molt menys al centre de la ciutat, segurament per això no té en compte el que patim la resta de santeugatencs. A més, tinc entès que al seu programa

manifestaven el seu interès a aconseguir fer de Sant Cugat una Ciuta t Sostenible, la qual cosa veig molt difícil te-n i n t e n c o m p t e l ' a u g m e n t d e contaminació que suposen les re tencions de tants vehicles amb el motor en marxa.

Finalment , el felicito per la gran pensada i li recordo que rectificar és de savis.

Roser Morraja i Torras

Col·lapse de cotxes

Una de les causes, que no té remei, és l 'arribada de trens a Sant Cugat . N ' a rriba i en marxa un cada 4 o 6 minuts direcció Barcelona i cada 4 o 6 minuts direcció Terrassa/Sabadell , a part, els de l 'Autònoma.

Segons l'horari dels Ferrocarrils Catalans de la General i ta t , els dies feiners, de 7.00 h a 10.00 h hi arriba un tren cada 4 minuts direcció Terrassa o Sabadell i el mateix direcció Barcelona; és a dir, 2 t rens cada 4 minuts i de 10 h a 19 h, el mateix cada 6 minuts ; 2 t rens cada 3 minuts .

La gran majoria dels passatgers d'aques t s t rens ha de travessar la plaça Lluís Millet o l 'avinguda Lluís Companys. És a dir, cada 2 o 3 minuts , s'inte r romp el pas de vehicles en aquests indrets .

Tota aques ta expl icació és p e r q u è m'agradaria que algú m 'expl iqués per on es pot anar per fer les rutes següents sense passar per l 'estació dels Ferrocarrils de la Generali tat a Sant Cugat .

1. Sortida de Barcelona per Via Augus ta / túne l del T ib idabo . Ent rada a Sant Cugat per la sortida Mirasol/Sant Cugat fins a les zones de l 'Ajuntament de Sant Cugat /Riba ta l lada /e ixample sud.

2. Flntrada a Sant Cugat per la sortida Sant Cugat /Rubí i, d iguem-ne , el mateix que la anterior ruta.

3. Dels Quatre Cantons cap als mateixos llocs sense passar per l'estació de Sant Cugat .

El carrer de Francesc Moragas i l'avinguda Rius i Taulet fins a l 'avinguda Lluís Companys, perquè no poden tornar a ser de doble senti t com la resta de l 'avinguda Rius i Taulet i el carrer Cànovas del Castillo?

No sé si estan assabentats que tot el t r am q u e t r aves sa San t C u g a t , s e gons Trànsit, és la carretera de Gràcia a Manresa. Des del Sant Crist fins a Sant D o m è n e c té l 'amplada per a tres carrils, si no hi aparquen cotxes.

Un que sempre va a peu

USSCíy

í..,sï!S»!8!sss.1.».<-·-i '

BELL& CjATS .^ /

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics PJIP .** Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 17 84*Fax93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

GESTIÓ DE SANCIONS

MULTES NO PAGUI SI NO HI 1STA CONFORME!'!

www.ges t lonsancior

http://www.gest

• s HS4CA1YIW6 Dijous, 21 dtstttmbrt del 2000

El balcó

No p o d e m dir que ens hagin sorprès les dues cartes que han sortit a la premsa i que han ma

nifestat una postura totalment en contra de la campanya que es va iniciar a favor de Montserrat des de la nostra ciutat. Una campanya que va consistir a obrir un compte corrent i a organitzar un concert sota el lema: "Sant Cugat solidària amb Montserrat", amb la intenció d'ajudar econòmicament el monestir que tan afectat havia quedat de resultes dels aiguats del mes de juny. I no ens va sorprendre perquè evidentment cadascú és ben lliure de pensar el que vulgui i també de poder-ho manifestar, i sort en tenim que sigui així.

Tant en una carta com en l'altra, s'insisteix en el fet que aquelles pluges del mes de juny no només havien afectat Montserrat, sinó també altres pobles, on algunes famílies havien perdut pràcticament tot cl que tenien, i, per tant, trobaven injust que es demanés només per a Montserrat i no per aquests altres pobles afectats. Voldríem aclarir alguns punts com a membres organitzadors de la campanya a favor de Montserrat.

Primerament, des de Montserrat sempre s'ha dit que part dels diners que es recollissin a favor del monestir anirien a ajudar els altres pobles damnificats pels aiguats. Kn segon lloc, les persones o famí-

Entorn de Montserrat COMISSIÓ S A N T C U G A T SOLIDÀRIA AMB M O N T S E R R A T

lies afectades per aquests aiguats són d'una població concreta, i poden rebre ajuda dels seus veïns o conciutadans. Si una calamitat d'aquestes característiques hagués afectat a la nostra ciutat, i alguns veïns n'haguessin quedat greument afectats, no ens mouríem a nivell de Sant Cugat per intentar ajudar els nostres conciutadans? I no demanaria la ciutat diners a les administracions per tal que arribessin en els santeugatencs que ho necessitessin? I només esperaríem una campanya d'ajuda d'altres poblacions envers la nos-

No hauríem de mostrar-nos mesquins amb Montserrat, hauríem de recordar el seu

que no s'hagi organitzat una campanya d'ajuda com la que es va fer aleshores. Però aquest mes de juny la pluja va fer molt mal a Montserrat, molt més del que s'ha dit en els mitjans de comunicació, perquè els monjos justament no volien protagonisme per respecte als altres pobles que també havien estat afectats. Aquella nit va ser un malson per Montserrat, i l'endemà tots vam poder veure en les imatges

televisives un Montserrat dantesc; el més estrany va ser que en tot aquell desastre no hi hagués hagut cap mort . D e s p r é s d 'aquell incident, Montserrat necessita ajuda,

tra c iu t a t si la . ,.._, . . . . catàstrofe hagués P#Per e n e l s anJs dlflCtlS de la

afectat la majoria dictadura, quan Va Servir de malgrat que molta dels veïns. Molts de . gent cregui que Mont-nosaltres encara re- rejUgl per a mOtlS serrat és ric: els que

cordem la campan- l l i ! J l l l l H l l . . ya que es va fer no només a Catalunya, sinó en l'àmbit de tot l'Estat espanyol per ajudar tots els afectats de les inundacions que van haver-hi els anys 60, inundacions que van afectar d'una manera dramàtica moltes poblacions, entre elles Rubí, i que van provocar molts morts i la desaparició de moltíssimes cases. Els aiguats del passat mes de juny no es poden comparar amb els dels anys 60, per tant, és lògic

c r c u e n ciue c s rlc* ° ,u e

pugin al mones t i r i parlin amb els monjos

de la situació econòmica en què es troben. Un grup d'entitats de Sant Cugat va creure que Montserrat bé mereixia que la nostra ciutat li fes costat després de la catàstrofe que havia viscut, van ser cinc entitats que representaven els cinc vessants que Montserrat ofereix al nostre país: el vessant excursionista, el vessant cultural, el vessant polític i evidentment, el ves

sant espiritual i religiós. No hauríem de mostrar-nos mesquins amb Montserrat, és un referent del nostre país massa important, i hauríem de recordar el paper de Montserrat en els anys difícils de la dictadura, quan va servir de refugi per a molts, i on era possible parlar de llibertat i de catalanitat. I Sant Cugat pot permetre's ser sensible amb Montserrat perquè hauríem de recordar que durant molt de temps va existir un estret lligam entre els dos monestirs benedictins. Aquest estiu, Montserrat va viure uns moments dramàtics, i les conseqüències de les riuades d'aquella nit encara les pateixen ara. Sant Cugat va voler mostrar-se solidària amb Montserrat organitzant un concert a l'església de l'antic monestir de monjos benedictins. Vam voler ser solidaris intentant ajudar econòmicament però també sobretot intentant oferir un recolzament moral en aquests moments difícils. (>eiem que Montserrat bé mereix la solidaritat no només dels santeugatencs, sinó de tot el país.

Comissió organitzadora de la campanya "Sant Cugat solidària amb Montserrat"

Comissió organitzadora de la campanya "'Sant Cugat solidària amb Montserrat"

El s o t e r r a n i

Escoles i previsions M A R T Í OLAYA

E l que són les coses. Desp rés d'uns anys de viure nosaltres a Sant Cugat, una filla que viu a

Barcelona s'adona que aquí tenim un munt d'escoles. Val a dir que treballa en el camp de la docència des que era gairebé una nena i segurament l'arbre de la seva feina de cada dia en una escola determinada no li havia deixat veure el bosc de l'àmplia oferta en una ciutat petita com la nostra ni, potser, la de la d'on viu ella. Compta, la filla: tantes de públiques, tantes de privades... Oh, Déu n'hi

do! Però, les públiques són suficients i adequadamen t ubicades? Heus ací el moll de l'os de la qüestió. La intranscendent tertúlia familiar es transforma en una anàlisi de la situació en un lloc com Sant Cugat, on la població ha augmentat i augmenta dia a dia i la taxa de natalitat és per llançar les campanes al vol i fer-ne ofrena al nostre president, que tant s'hi encaparra.

Ea un parell d'anys vaig escriure en algun lloc una comunicació (gens comunicada, per cert) que titulava, irrogant-

me el permís de Salvat Papasseit, Els nens de la meva escala. I és que la meva escala em forneix de dades irrefutables: amb dinou habitatges (que no van ser ocupats en la seva totalitat fins fa un parell o tres d'anys), en poc menys de cinc anys ha vist augmentada la base de nens i nenes que hi van arribar amb els seus pares en ben bé una dotzeneta de nou-nats. Molts ja van a l'escola, contents segons el que veig i pregunto. Alguns fins i tot expliquen cl que fan o deixen de fer amb il·lusió o enuig, segons el cas.

Com els pares, que il·lusionats busquen l'escola que els convé i s'enfaden si es troben que no hi ha plaça per al seu fill.

Aquest és un problema que no s'hauria de resoldre a cuita-corrents. El que caldria és preveure'l i que no es produís. Les estadístiques no fallen. I jo puc explicar -si la salut no ens falta- què passa amb els nens de la meva escala, els d'ara i els que vindran.

Martí Olaya és escriptor

TROBO QUE SAHT CUGAT HA MILLORAT MOLT EH QÜESTIÓ PE NETEJA.

ELS cMttEts ESTAN MES NETS QÜE m?!

TU, PEUS TENIt «OBLEMES GREUS A LA VISTA, OlP

\

?ER QÜt HO Wlfó, ?Eft LES ULLERES FOSQUES?

. € $ LA MAHERA PE HO VEURE EL QÜE m M M M H ~ .

«o—

... i SfcPS QÜE HE PESCOUHT PES QÜE LES f WtToP

UÜE HAN MMVAT FOItÇA ELS ftOBLEKES PE TtXHSIT ff

...UH PIA P' AQUESTS, ESTIC SEGUR, QÜE TAMBÉ

TROBARÉ LA SOLUCIÓ ALS SOROLLS ?!

ELS /CANTONS Dijous, 21 de setembre del 2000 x>

La l l o t j a

Emma, posa \ sexi! FONTCUBERTA

Sembla mentida, noia. No tens glamur. Ni tu, ni l'Ariadna Gil. Com és possible que no sabessis que tu i l'Ariadna éreu les grans culpa

bles que la gent no vagi a veure cinema català? La cosa era molt clara, el cinema català fracassa en taquilla perquè les actrius catalanes, i espec ia lment vosaltres dues, no teniu glamur. Segons unes declaracions de l'actual conseller de Cultura Jordi Vilajo-ana a La Vanguardia, Ics actrius del cinema català no tenen glamur, mentre que les del cinema que es fa a Madrid sí que en tenen, i per això la gent va a veure les seves pel·lícules, i no les catalanes. I us -assenyala a tu i a l'Ariadna com les principals actrius sense glamur. Tu et passes les pel·lícules amb roba d'estar per casa i això, pel senyor Vilajoana, no és sexi i ensorra el cinema català. Què deu pensar el teu Jordi?

Kl senvor Vilajoana ha explicat perfectament quin és el secret perquè una pel·lícula triomfi: que les actrius es posin sexis. Que posin a cent els homes. Segur que li agrada més la Kim Rasinger i l'Angelina Jo-lie que la Meryl Streep o la Glen Close. Curiosament, n« ha dit res que els actors també es posin sexis. Dauder, comença a preparar-te. Què esperes per des-pullarte? Folk, per què no recordes que una vegada vas fer una pel·lícula sexi amb l'Iquino? () potser el conseller de Cultura pensa que no cal que els homes es posin sexis? Deu ser masclisme? Tampoc ha dit que, si aquesta és la fórmula ideal, a partir d'ara es potenciaran de forma especial les pel·lícules catalanes amb noies amb molt glamur. Les actrius que siguin només actrius, més val amagar-les. Rebran subvencions les pel·lícules que tinguin una noia bufoneta i sexi? Es potenciarà principalment el Festival Eròtic de Barcelona? Es tornaran a fer pel·lícules "S"? Les

Il·lustració: Sustinnti Dicenla

fetes a Barcelona durant els anys 70 eren famosíssi-mes i tenien actrius catalanes amb tant glamur que batien records de taquilla. Masculina, naturalment. Aleshores sí que triomfava el cinema català.

Seguint en aquesta línia, és molt possible que en els estands que promocionen cinema català als festivals internacionals (quins festivals?, quan t s festivals?, quina promoció?) només hi hagin hostesses amb glamur. Són les que millor podran vendre les pel·lícules del nostre país. El senyor Vilajoana deu recordar els seus temps de publicitari. Qui no hagi anat mai a visitar una agència de publicitat multinacional no sap el que es perd. Totes les noies tenen glamur. Totes són atractives. Totes veste ixen a la moda. Començant per la recepcionista, que acostuma a ser la més sexi de totes. Ja se sap que la primera impressió és la que compta.

Jo et recomano. Emma, que et posis sexi de seguida perquè el senyor Vilajoana s'ha equivocat. L'Ariadna normalment ja es posa sexi en la majoria de les seves pel·lícules. Com és possible que digui això de l'Adriana, el senyor Vilajoana? És clar que la majoria s'han fet a Madrid perquè aquí no ha trobat feina. Per culpa de qui? Quan el senyor Vilajoana ho descobreixi pels seus assessors, s'adonarà que tu ets l'única que no es posa sexi. Així que, Emma, posa't sexi immedia tament . Ja ho saps: un gran escot, minifal-dilla, mirades insinuants, un vestit arrapat suggerent o potser millor, sense vestit. No et preocupis d'actuar ni de seguir demostrant que ets una de les millors actrius actuals de l 'Estat espanyol. Això no compta. Si no ho tas, tu seràs la gran culpable del fracàs del cinema català del 2000.

i Dedicat a Emma Vilarasau, una gran actriu i una gran bellesa)

La fi mestra

Eh 7 precs cívics de Torras i Bages IORDI GARRIGA I PUIG

Aquest pròxim 23 de setembre, en una capelleta caminal que es troba a la confluència de la carretera

C-142, entre Arties i Salardú, i la carretera que dóna accés a Gessa, a l 'Haut Aran, tindrà lloc Tacte d'inauguració de la col·locació en el petit absis, d'unes rajoles de ceràmica, obra de Ceràmica de Sant Cugat Pedra i Fil, realitzades segons les set aquarel·les que va crear la que fóra deixeble de Lola Anglada, Mercè Garriga i vídua de Piza -santeugatenca d'adopció pel seu més de quart de segle viscut a la plaça de les Tres Torres-, per visualitzar les set depre-catòries (*) redactades, ara fa un segle, pel bisbe de Vic, Josep Torras i Bages (1846-1916).

Aquest esdeveniment conjugarà la siner-gia d'una altra santeugatenca dels temps difícils. Em refereixo a una altra germana, na Montserrat, que durant la Guerra Civil va ser mestra de l'escola Pins dels Vallès i que el 1947 va poder veure realitzat el seu desig d'entronitzar una imatge de la seva patrona trobada per atzar a la parròquia de Gessa. Tant l'esborrany de la capelleta com el dibuix de la forja de la reixa que la tanca van ser obra del seu oncle, l'arquitecte Isidre Puig Boada, deixeble de Gaudí. Aquesta reixa, per la seva bellesa, és recordada

en moltes de les guies turístiques de la contrada. El projecte definitiu el va fer l'arquitecte Pere Benavent.

Les set deprecatòries que invoquen la protecció de la moreneta al poble català, com a pregària s'allunyen dels cànons normals de tota oració i resulten més a prop d'un prec cívic que espiritual. La Visita a la Mare de Déu de Montserrat resumeix les grans mancances que encara continua patint el poble català: la manca de fe -no sols religiosa sinó la pròpia fe en el destí de Catalunya- la manca d'honestedat, l'esperit de maledicció i blasfèmia, l 'esperit de discòrdia, la manca d'unitat, l'enemistat que ens manifesten arreu de Catalunya, i finalment, el prec pels pobles de Catalunya d'una pau cristiana i perpètua.

Considerant aquestes deprecatòries, hom deu recordar que s'atribueix al bisbe de Vic aquella severa sentència: "Catalunya serà cristiana o no serà" i que podem compartir com una afirmació de futur però sobre la base d'uns fonaments que es troben al passat.

Però encara hi ha un altre lligam d'aquest pròxim esdeveniment que uneix aquesta capelleta amb Sant Cugat, i és el fet que quan la meva germana Montserrat descobrí a l'església romànica de Gessa aquella talla, que com moltes de l'època tenien mol

ta semblança amb la imatge de la nostra moreneta, tingué molt interès que la reixa que la resguardava fos prou reforçada per desanimar qualsevol vandalisme.

Des d'aquell 8 de setembre del 1947, quasi mig segle que ella va viure, res no va succeir. Malauradament, pocs dies després de la seva mort, el 5 de març del 1994, un jove desequilibrat, després de profanar una església de l'Haut Aran, es va encaminar a la capelleta caminal i, havent forçat amb una destral el forrellat de la reixa, va partir a trossos la valuosa talla i es va tirar després un tret mortal amb una escopeta. Recollida la malmesa imatge per unes mans devotes, la van dur a Sant Cugat, on unes noies de l'escola de restauració la van poder retornar molt acuradament al seu estat primitiu.

Quan el 24 de setembre de l'any 1995, gràcies a la col·laboració de l'aleshores alcalde de Gessa, Jaume Amiell, de la família Sestrada de l'hotel Lacreu de Salardú, i mossèn Evarist Viguetà, rector de les parròquies de l'Haut Aran, es va restaurar del tot la capelleta, d'una manera espontània, en pronunciar unes paraules durant l'homilia de la celebració religiosa, mossèn Evarist va anunciar als seus feligresos que considerant tot el que havia succeït, creia fermament que existia una certa premo

nitòria voluntat, que en vida va amagar Montserrat Garriga, a fi que a la seva mort, aquella talla romànica atribuïda per ella, als anys quaranta, a la Mare de Déu de Montserrat, retornés allà on ella l'havia descoberta. Així es va fer, i al seu lloc ara, a la capelleta, hi ha una imatge de la moreneta de les clàssiques de l'escola d'Olot.

La història diu que mossèn Cinto Verdaguer, després de recórrer aquelles piques i valls pirinenques, que el van inspirar per escriure els seu famós poema Canigó, va dormir una nit a Gessa, i l'endemà al matí va dir missa a la seva església. Qui sap si aquell dia, el que havia de posar lletra al Virolai, va pregar agenollat davant d'aquella imatge de la Mare de Déu bruna.

La història i la llegenda són difícils de separar, en tot cas, aquest 23 de setembre del 2000 es posarà, amb aquestes ceràmiques santeugatenques, una monjoia espiritual al llarg camí de la història montserratina de les set deprecatòries de la popular Visita Espiritual.

(*) (Fabra) Depecratòria (adj.). Que expressa una deprecació (acció de pregar que un mal sigui allunyat).

Jordi Garriga i Puig és publicista

8 *LÓ ELSiCANIÜOS Dijous. 21 dt setembre del 2000

El c e l l e r

Observacions sobre el diu sense cotxes IKSÚS-ANOEL P R I E T O

Sembla clar per a molts experts que el cotxe, tal com el considerem i l 'ut i l i tzem avui en dia,

es un dels e l ements primordials de la insostenibili tat del nostre sistema de viure occidental . Els seus nivells de c o n t a m i n a c i ó , el s eu a l t c o n s u m energètic, l ' impacte mediambiental de tot el seu c ic le de vida, així com la tirania que provoca la priorització del seu ús en la organització del t e r r i to r i ( au to p i s t e s , c a r r e t e r e s i carrers, e t c ) , fan urgent replantejar els m o t i u s del seu ús , els criteris de mobilitat, p r o b a b l e m e n t :Llfc Jllllllll una nova manera de relacionar-nos entre la nostra necessitat de desplaçament i la sostenibilitat desitjable del sistema.

La campanya "A ciutat sense el meu cotxe" és una iniciativa positiva que ha de facilitar la reflexió sobre tots aquests t emes , i posar en pràctica la possibilitat de canviar d'hàbits respecte

a una màquina que hem arribat a considerar quasi orgànicament lligada al nostre cos.

Voldria proposar al nostre Ajuntament u n e s p e t i t e s i d e e s pe r a v a n ç a r en aquest terreny. Fa uns mesos es va fer a la nostra vila un demostració de cotxes elèctr ics . Allí mate ix vam veure

que era ja factible disposar de motos e l è c t r i q u e s , a ixí com de petites furgonetes. Aquest tipus d ' a u t o m ò b i l s son clàssics en el parc automobilístic municipal: policia, missatgeria, parcs i jardins, obres, etc. M'agradaria pensar q u e en les pròxi mes compres l'A

j u n t a m e n t ja és plantejarà posi t ivament anar introduint aquests vehicles quan necessiti renovar els que actualmen t té en servei.

Igualment jo entenc que són els ajunt a m e n t s els m é s i n t e r e s sa t s q u e la pol·lució provocada pels cotxes dismi-

La campanya UA ciutat sense el meu cotxe" és una iniciativa positiva

que ha de facilitar la reflexió sobre tots aquests temes

nueixi radicalment. I en aquest sentit es podrien articular incentius per als ciutadans que optessin per la compra de vehicles elèctrics, per exemple amb l 'exempció de l ' impost de circulació. Aquesta ajuda seria particularment interessant en el cas dels joves i les motos, en tant que la motocicleta elèctrica i n c i d e i x en un cert canvi d 'ús i actitud en la seva conducció (no fan sorol l i t e n e n un S'hauria d'articular un

seva mobili tat està limitada estrictam e n t al ca lendar i escolar arr ibant a l 'extrem d'excloure els dissabtes i diumenges) . Es tracta d 'habi tuar els joves a aquesta modalitat de transport i dissuadir de l 'ús de les motos i dels cotxes, incorporant també la modalitat de tarifa de taxi nocturna rebaixa

da (p r àc t i c a ja en marxa en altres municipis).

Pensant globalment en els problemes de

diferent comporta- abonament de tren-busper a la sos ten ib i l i t a t ment rhotòric). . . .

En un altre ordre joves amb un preu absolutament mòdic, quasi simbòlic

d ' in ic ia t ives , però l l igades als joves , semblar ia i n t e r e s sant facilitar radic a l m e n t l ' ú s d e l t r a n s p o r t p ú b l i c . S'hauria d'articular un abonament de t ren-bus per a joves amb un preu absolutament mòdic, quasi simbòlic (no és en absolut el cas de l 'abonament escolar, de preu excessiu -23 .000 pes-sets enfront de 29.000 per a un abonament anyal per al mateix t r a m - i la

però actuant localm e n t i m o d e s t a ment en la direcció c o r r e c t a , a q u e s t sembla un territori

4» de dimensions adeq u a d e s a l ' a c c i ó municipal . I així la

ciutadania visualitzaria quin significat t enen els reptes per a un futur millor. Una ciutat que educa . .

Jesús-Àngel Prieto, 11-9-00, la Floresta

, <*a

~

i y? & *

'•k

; * "" * * - * < " " * * , <•£.

X<'

SERVEIS INTÏÇBJtALS BE COMUNICACIÓ Identitat Corporativa • Disseny firiffc f Editorial • Publicitat

Disseny de Pàgines Web • Projecte i Muntatge d'Sstatids • Producció Periodística

Sant 3ordi, 37 0819O Sant Cugat del Vallès tel. 93 590 86 00 Fax. §3 590 86 B E-imit; correu^pecontunicacio.com

ELS-íCAIYroNS Dijous, 21 de setembre de! 2000 Publicitat

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EIS 4 CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa E1S4CANTONS

Nom:..

Adreça:

CP:

Telèfon

.Població CLUB

De legac ió RACC a Sant Cugat : R a m b l a R i b a t a Nada , 20 •Te l . 93 495 50 71

EIS4CANTO0S

Entorn 10 Dijous, 21 de setembre del 2000

O b r e s EMILI BELLA

Sant Cugat estrena una remodelada estació de ferrocarril

La parada s'adapta a les persones amb mobilitat reduïda

Imatge de I'acte inaugural de la nova estació dek FGC de Sant Cugat F: XAVIER LARROSA

Les autoritats admiren l'estació F: XL La nova estació destata per la seva amplitudi per la seva accessibilitat F: XAVIER LARROSA

Després de més d'un any d'obres, dijous passat va quedar inaugurada l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) del centre de Sant Cugat Desenes de curiosos es van aplegar al recinte per veure el nou disseny de la parada, que compta amb un nou edifici d'accés a les andanes. Les obres, que han costat en total 147 milions de pesse tes , han servit t ambé per millorar l'accés a les persones amb mobilitat reduïda. És per això que, s'han destinat també 40 milions per instal·lar di\ersos ascensors i per realitzar altres actuacions en aquest sentit. Altres novetats, que equiparen l'estació amb les de la resta del Metro del Vallès, són la col·locació de videocàmeres, intercomunica-dors, noves màquines d'autoex-penció de bitllets i noves barreres d'accés -tot plegat, 80 milions-. D'altra banda, l'antic edifici serà remodelat per habilitar-hi una cafeteria. L'estació, que comptarà també amb un nou quiosc i un caixer automàtic, ha estat construïda amb materials resistents i de fàcil manteniment, com el marbre, el vidre o la fusta. En aquest sentit, destaca la gran portalada de vidre a l'accés a la plaça de Lluís Millet, que dóna lluminositat a tota l'estació.

El cedre libanès

FGC va posar a disposició del cedre que hi ha a la plaça de Lluís Millet una biòloga i un enginyer agrònom perquè en tinguessin cura i les obres no l'afectessin. Es tracta d'un arbre històric, d 'uns 70 anys i d'una alçada de més de 20 metres, que té un caràcter emblemàtic. Els dos especialist.es han fet treballs de conservació i manteniment del cedre, que ja des d'un primer moment va quedar clar que es volia conservar.

L'estació dels FGC de Sant Cugat va ser construïda l'any 1917 però s'ha anat transformant al llarg dels anys d'acord amb els canvis que patia paral·lelament la ciutat i el transport en ferrocarril. Actualment és la parada que registra més nombre de viatgers de tot el Vallès, per damunt de Sabadell i Terrassa, i només la superen Barcelona-Plaça Catalunya, Provença i Muntaner . L'any passat van sortir de l'estació de Sant Cugat 2.637.763 viatgers.

especialist.es

ELS /CANTONS Dtjous. H de Membre del 3000 Entorn 11

í n f r a e s t r a c t u r e s

Macias veu la ciutat com un punt estratègic de comunicacions

''Ningú no qüestiona Festació del TGVa Sant Cugat" E M I L I BKI .LA

- Sant Cugat -

L'acte inaugural de l'estació va comptar amb la presencia del conseller de Política Territorial i Obres l 'ubiques. Pere Macias, de l 'alcalde de Sant Cugat, Lluís Reuoder, i del president de Ferrocarrils de la Generalitat (FG-C), Antoni Herce.

Kl conseller Macias va parlar sobre la importància de potenciar el transport públic a Sant Cugat, a la comarca i a tot Catalunya. Fn aquest senti t , va assenyalar que Sant Cugat és un punt estratègic, ja que està ben c o m u n i c a t a c t u a l m e n t , però en un futur encara ho estarà més.

E s t a c i o n s de Col l F a v a

D'aquesta manera es va referir a la línia de la companyia ferroviària Rcnfe que va del Papiol a Mollet, que actualment està destinada a les mercaderies, però que en un futur també la podran utilitzar els pas-

F.l conseller Pere Macias, el dia He la inauguració F.: X.l,.

satgers. Aquesta línia, que pas- rectament fins al Baix Llobre-sa per la nostra ciutat i hi té una gat, passant per la nostra co-parada a Coll Fava, es conver- marca. Macias es va referir, tirà així en la primera no radial però, a l'estació de Coll Fava de Catalunya, és a dir, que no que es vol construir, dels FGC. passa per la capital, Barcelona. Macias va explicar que es trac-Aquest fet permetrà que una ta d 'una proposta d'estació lò-

pe rsona q u e agafi el t ren al gica en una zona que ha patit Vallès Oriental pugui viatjar di- un creixemenrt important.

E 1 T G V

l ' n altre dels factors que erigiran la nostra ciutat com a centre comunicacional del Vallès, serà l ' a r r ibada del T r e n d e Gran Velocitat (TGV). Segons el conseller, cal tenir una visió més àmplia de l'àrea metropolitana de Barcelona i calcular que a l'estació del Vallès la faran servir des de Manresa a Sant Feliu de Llobregat. Macias va assegurar que en aquestes alçades ningú no qüest iona que l'estació del Vallès del T G V vagi a la nostra ciutat, en uns terrenys situats molt a prop de l 'Hospital General de Catalunya. D'altra banda, el conseller va recordar que l'I de gener de l'any 2001 entrarà en vigor cl bitllet únic per tot el transport públic de la conur-hació de Barcelona.

Al seu torn. l'alcalde de Sant Cugat , Lluís Recoder . en la seva intervenció, un cop visitada la instal·lació, va apuntar que l'estació del centre de Sant Cugat és una de les que va rebre un major nombre de viatgers de tota la línia, fet per qual és un orgull pels santeugatencs.

També va afegir que la ciutat compta ara amb l'estació adaptada per a minusvàlids.

El president de Ferrocarrils Catalans també es va mostrar molt satisfet amb la finalitza-ció de les obres i el seu resultat final.

Campanya de sensibilització pel dia del 66no cotxe"

E.B.

Sant Cugat se sumarà al dia del ''no cotxe" -amb paraules del regidor de Mobilitat, Jordi Farrés-amb el tancament del centre, una bicicletada popular i una xocolatada. A més, els autobusos seran gratuïts. Des de l'Ajuntament s'ha engegat una campanya de difusió per sensibilitzar la població perquè no agafi el cotxe el dia 22, però t a m b é p e r q u è p rengu i consciència que s'ha de potenciar el transport públic. És per això que l'àrea de Mobilitat i Medi Ambient ha editat un tríptic i ha col·locat pancartes informatives a les entrades de la ciutat. També s'ha editat un llibret destinat a sensibilitzar la població infantil. Fn aquest sentit, s'ha creat el personatge de l'Yksi, el protagonista del llibret. Finalment, s'ha fet arribar la convocatòria a les empreses perquè ho transmetin als seus treballadors.

L'Ajuntament també posarà en marxa un ttenet que farà el recorregut aproximat de la bicicletada i que es mantindtà al llatg de tot el cap de setmana.

J¥ e t & j a

Expedientada l9empresa que recull les escombraries

LAjuntament paga anualment uns 500 milions a TMA E.B.

L'àrea de Serveis Urbans de l'Ajuntament ha iniciat sis expedients sancionadors a l'empresa que realitza la recollida de la brossa a Sant Cugat, TMA Grupo Sàn-chez. La decisió s'ha pres arran de les múltiples queixes que ha rebut el consistori a través del servei 010 i després de veure les conclusions de la Inspecció Municipal. Concretament, els expedients s'han obert pel mal servei detectat el mes d'agost als carrers de Villa, de Josep Maria Sert, de Saragossa, a la zona de l'estació dels FGC de Valldoreix i a la plaça de

Rafael Castanyé de Mira-sol. D'aquesta manera, Serveis Urbans pretén donar un primer avís a l'empresa, que s'encarrega de la recollida de la brossa, la neteja viària i el clavegueram, que anualment costa a l'Ajuntament uns 500 milions de pessetes.

La tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Berta Rodríguez, vol que, amb els expedients, l 'empresa "s'ajusti al plec de condicions" i hi hagi més diàleg. Rodríguez espera "que l'empresa reaccioni". Si amb les sancions lleus -de 100.000 pessetes cadascuna- no se soluciona el problema, es podrien aplicar sancions més grans.

Tot i així, de moment no es pre

veu la possibilitat de rescindir el contracte a l'empresa, el termini del qual s'acaba l'any que ve pel de la neteja viària i el 2007 pel de la recollida de la brossa. "No som qui hem de decidir si un concessionari pot continuar o no", ha dit la tinent d'alcalde. El plenari de l'Ajuntament és qui va aprovar-ne la concessió i és aquest qui hau- * ria de decidir allargar la concessió a l'empresa, amb la qual l'Ajuntament hi té un deute. Malgrat tot, Rodríguez descarta aquesta possibilitat, però apunta un dada significativa: el 80% de les trucades que es van fer a l'agost al servei municipal 010 van ser reclamacions sobre el servei de neteja.

T M A respon

"Estic trancjuil però una mica enfadat", ha assegurat el director de TMA, Andrés Sànchez, que dilluns encara no sabia la notícia. "Encara no he tingut cap conversa amb Berta Rodríguez, i l'he demanat diverses vegades", lamenta. Sànchez està dolgut perquè la notícia s'ha comunicat abans a la premsa que a l'empresa: "És una manera d'actuar una mica estta-nya", diu, "que no era el tarannà anterior". Un dels aspectes que ha volgut destacar és que la neteja no està contractada a tota la ciutat. Així, ni Mira-sol, ni la Floresta ni les Planes són de la seva competència, com tampoc Can Trabal o part de 'Torre Blanca. D'altra banda, Sànchez ha subratllat que els recursos que l'Ajuntament destina a la neteja són els mateixos que l'any 1996: "No s'han ampliat", assegura, "tot i el creixement". Amb tot, l'empresa en qüestió està afegint un 20% o un 25% més de recursos humans i materials "que l'Ajuntament no

paga però que 1 empresa per ètica" els afegeix, i a més, "fora d'hores". Des de T M A afirmen que s'han fet moltes ofertes al consistori perquè ampliï el servei, que han estat rebutjades, segons Sànchez, per manca de pressupost.

L'Ajuntament de Rubí, on TMA també ofereix els seus serveis, destina deu milions de pessetes més que Sant Cugat a la neteja viària i cinc més a la recollida, tot i ser un municipi més petit. Tot i això, Berta Rodríguez assegura que a Rubí també tenen problemes en aquest sentit.

Per TMA, un altre dels factors que contribueixen a embrutar la imatge de la ciutat són els cubells de la recollida selectiva, que fa una altra empresa. Sànchez creu que són massa petits i que és un handicap que la gent els deixi al costat dels contenidors. Per tot plegat, Sànchez conclou que "Berta Rodríguez no ha donat la talla que havia de donar". Aquesta mateixa setmana es reuneixen les dues parts per parlar del problema de les escombraries.

CONTRIBUÏM A FER DE SANI CU0É1ÍfSI& ÍÉIITi^iÉiSÉ'iÉWftl.ÒGICA

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

' Impresa -f iWfirettei·seü, 'i- sector ':J

Av. Graeíís, 35 Tel, 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-maíl: [email protected] web:

wwwleonelli.com

mailto:[email protected]

wwwleonelli.com

12 Entorn ELS4CANF0N3 Dijous, 21 de setembre del 2000

Enquesta

N'hi ha prou amb un dia sense cotxes per conscienciar la gent?

La celebració d'un dia sense cotxes ha rebut una bona resposta per part de la majoria de partits

polítics i col·lectius de la ciutat. Gairebé tots opinen que aquesta és una iniciativa mott positiva

com a acte simbòlic de sensibilització, però que cal treballar per estendre-ho i aconseguir una ciu

tat amb molts menys cotxes, on hi hagi altres altrenatives com el transport públic. Imut't fitlninn Stitittii·ii Kuviiol \eii\i <ot\i i /• /• 1)1 \R1) /• \RI \ ) I S

JORDI FERRÉS

R E G Í E M MOBILITAT

"l 'n dia és suficient ara, perquè amb un dia hem aconseguit que tot Europa es posi d'acord. Demà però faran falta més dies, cal recuperar espai per als vianants. L'obejctiu és comentar amb un dia sense cotxes i acabar amb un anv".

MARIA SANSA

I.SC

"Seria fantàstic que els ciutadans s'acostumessin a viure sense cotxes. Cal que ens ajudin a solucionar els problemes del trànsit, deixant el cotxe a casa i caminant més. La circulació al centre està mal organitzada. Per això hi ha embussos".

FRANCESC LLATJÒS

PP

"(-rec que un dia sense cotxes és el mínim, hauria de ser almenys un dia a la setmana o promoure mesures per limitar l'ús del cotxe privat en determinats dies. Un dia sense cotxes és simbòlic i està bé, però caldria un estudi més profund".

XAVIER BOIX

IC-V

"Està bé que es faci un dia com aquest per sensibilitzar la població, però el que cal són polítiques decidides per fer que les ciutats es converteixin en un lloc sense cotxes. Cal invertir en transport públic, a donar possibilitats".

E D I A R D POMAR

ERC

"Amb un dia no n'hi ha prou. Està bé que hi hagi un dia simbòlic per començar a sensibilitzar la població però calen més polítiques municipals com la vianantització del centre o una potenciació del transport públic i de les bicicletes".

JOSÉ FERNANDO MOTA

EüiA

"És una data simbòlica que s'ha convertit en folklòrica. Continuem esclafats pel trànsit de la ciutat. Serveix perquè hi hagi gent que s'adoni que pot viure sense cotxe, però no n'hi ha prou. S'ha de potenciar el transport públic".

MARIA FII .ÀI . IA EGEA

PRES. SANI (li 'GAT COMERÇ

"Nosaltres pensem que per un dia no passa res, està bé per sensibilitzar, però si a la llarga s'han de reduir els cotxes i fer la vinanantització del centre, cal fer-ho d'una manera ordenanda, amb un calendari, places d'aparcament, etc".

DAVID MARCET

RACC

"Amb un dia no n'hi ha prou. S'ha d'anar agafant la cultura de no agafar el cotxe. Hem d'analitzar per a què volem el cotxe i veure que hi ha molts llocs on podríem anar a peu. D'aquesta manera també evitarem embussos".

JOAOEIM NAVARRO

TAXISTA

"Això del dia sense cotxes és com el dia de la mare, del pare o del fumador. El que cal és que es comencin a executar les obres de vianantització del centre, perquè si baixa la circulació, nosaltres ens en beneficiarem".

JOSEP MARIA CARTONA

MECÀNIC DE BICIEE I ES

"Per alguna cosa s'ha de començar. Ja aniria bé que s'agafessin més bi-cis, més trens, més autobusos. I una mica més a peu. De vegades, caminant cinc minuts t'estalvies 3 hores amb cotxe. Només un dia no ens beneficiarà".

i n s t a l · l a c i o n s

Comencen les tasques de col·locació de la nova

carpa a la piscina municipal

" "* 'T—"—

:.*- :* fs mm. : * J '::•' i * . : : i * *


Les tasques de col·locació de la nova carpa que cobrirà la piscina municipal de la rambla del Celler ja han començat. La idea és que les obres estiguin enllestides el cap de setmana anterior al dia 1 d 'oc tubre , que serà quan començaran de nou els cursets de la temporada. I ,a nova instal·lació que costa 1\ milions de pesseter està finançada per una partida d'urgència que hi ha\ia prevista. l'.n a q u e s t s m o m e n t s s'estan col·locant els pilars que

aguantaran la carpa, l'ïl consistori es va decantar per la carpa i no

pel globus, ja que serà reutilitza-blc quan es treguin les piscines de la zona per construir-hi equipaments.

Des de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament s'estan plantejant organitzar una jornada de portes obertes el diumenge dia 1 d'octubre perquè tothom pugui veure la nova imatge de la piscina. A més, també podria ser que s'inauguri la carpa el dia anterior -dissabte-, que és quan la gent d'ASDI utilitza la piscina, que comptaria amb la presència de l'alcalde de la ciutat, Lluís Re-coder. 1-11 globus de la piscina va caure després d'un temporal de vent i pluja abans de l'estiu. Aqtmtn setmana ha mmenyitla mmtoimò de la »<*.•« m/pa de la piscina municipal /.'.• X.I..

ELS IC4NT0NS Dijous, 21 de setembre del2000 Entorn 13

Comunicació

Comencen les reunions del pla per la societat de la informació

L'ús d'Internet i la xarxa del cable centren les trobades de les comissions E M I L I BKI.LA

- Sant Cugat -

Les reunions de les quatre comissions del l'la Director de la Soc ie ta t de la Informació a Sant Cugat ja han començat .

La primera a fer-ho va ser la d'Administració Oberta i Participativa, encapçalada pel president de la Fundació Sant Cugat. Joan (iaya. Les principals qüestions que s'hi van tractar van ser les diverses formes d'acostament de l 'administració als ciutadans. En això hi tenen un paper molt destacat les noves tecnologies de la comunicació. Un dels camins de cara a fomentar la participació en q ü e s t i o n s re lac ionades amb l 'Ajuntament és la xarxa Inte rne t . Segons Gaya, el q u e s'ha de potenciar és que tothom pugui accedir a aquesta via de comunicació, i així no es creï fractura social.

La resta de reunions es van celebrar dimarts - d u e s - i dimecres d'aquesta setmana, a la

PLA &iRggfO$

Marta Sulmà i Joan (iaya a la primera reunió E: XAVIER IARROSA

sala de plens de l 'Ajuntament. En aquest senti t , Angerri va La de Promoció Econòmica i Comerç, presidida pel director general de Comerç de la General i ta t , J a u m e Angerr i , va anar e n c a m i n a d a a ten i r en c o m p t e les diverses sort ides econòmiques i financeres que

destacar que ha de ser l'Ajuntament qui sàpiga estimular la població perquè el Pla Director arribi a bon terme. Un altre dels punts que es van tractar a la reunió va ser el fet que cal traslladar la societat de la in-

pot comportar l'ús d ' Internet . formació al món de les empre

ses per fomentar el comerç de cara als usuaris. L'eix principal que Angerri destaca per dur-ho a terme és la introducció de l'entramat del cable, que es començarà a desplegar per la ciutat començant pel barri de Coll Fava.

La primera reunió de la comiss ió de Fo rmac ió i N o u s Aprenentatges, que es va fer a la sala capitular del claustre del Monestir va ser presidida pel rector de la Universitat Autònoma de Barce lona (UAB) , Carles Solà.

Al tancament d'aquesta edició encara no s'havia fet la trobada de la comissió d ' In f raes -tructurcs i Xarxes de Telecomunicacions , que capitaneja l 'empresari santeugatenc Juan Echevarría.

Els temes que es van parlar a les reunions, que estan obertes a tothom, es penjaran a la pàgina web del Pla Director. Les conclus ions d ' a q u e s t es preveu que es donin a conèixer el proper mes de novembre .

Una nova línia de bus unirà les Planes amb el ferrocarril


Abans del proper dia 22 es posarà en funcionament una nova línia d'autobusos que enllaçarà el centre de les Planes amb l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat del districte -al terme municipal de Barcelona- i amb la del Baixador de Vallvidrera.

Aques t nou servei sorgeix fruit de les converses entre l'Ajuntament de Sant Cugat i el de Barcelona, conc re t amen t amb el districte de Sarrià-Sant Gervasi. Segons el regidor de Mobilitat, Medi Ambient i Seguretat Ciutadana, Jordi Ferrés, la nova línia "interessa a Barcelona i a Sant Cugat". Ferrés n'ha destacat també que servirà de "complement" a la línia 3 dels autobusos, que actualment comunica el barri de les Planes amb el centre de la ciutat. El recorregut i el temps d'espera d'aquesta línia és una qüestió que es repeteix periòdicament als consells de districte, així com també l'estat de les marquesines al llarg de tota la línia.

Griful (Ml. S. L. Servei Estació

GASOL·I CAUÈPACCÍ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

_• . . . E . S . C E N T R E E S t a C l O n S d e S e r v e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C E.S. CAN SOLÀ

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

EIS4CANTWÏS

Societat 14 Dijous. Jl de setembre de 2000

A c t i v i t a t s

Una reivindicació per la igualtat El cicle Dones amb Marxa finalitza avui després de diverses activitats dedicades a les dones

El programa Dones amb Marxa va arr ibar al seu equador amb una xerrada a càrrec de la consellera de Benestar Social, Irene Rigau. La xerrada, dedicada a la participació social i política de la dona, va comptar també amb una taula rodona en què van participar les representants de diferents col·lectius del municipi. Entre les princi

pals conclusions de la jornada, es va posar de manifest la necessitat d'arribar a conciliar el món laboral amb el familiar i d'aconseguir la mateixa implicació d'homes i dones en les tasques de casa. La consellera va explicar també que, tot i que en els darrers anys la situació de la dona en l'àmbit laboral ha millorat bastant, enca

ra queda molt camí per recórrer. Irene Rigau va subratllar les diferències salarials entre homes i dones o la tendència a col·locar homes en llocs de responsabilitat. "La situació ideal", va afirmar la consellera, "seria aconseguir la complicitat i la col·laboració dels homes per poder combinar la vida professional amb la familiar".

A banda d'aquesta xerrada, el programa Dones amb Marxa ha portat també a Sant Cugat altres activitats com una conferència de la historiadora Mary Nash o un taller d'expressió i comunicació. El cicle arriba avui a la recta final

amb una sessió de cine-fòrum sobre la pel·lícula 'Fuego' i amb una festa de cloenda.

L·i taula rodona va comptar amb la participació de les presidentes de diversos col·lectius de la ciutat FOTO: E.F. La consellera va parlar de la importància de conciliar feina i família F: E.F.

E S T E R CASTANYER

- Sant Cuaat-

El programa Dones amb Marxa arriba avui al seu punt final després de tota una se tmana d'activitats dedicades al món de la dona . Una

Rigau: "Cal aconseguir conciliar

la vida laboral i

xerrada sobre la participació social i política de la dona a càrrec de la consellera

de Benestar So- familiar, tant per gau'; !raemarcà; part dels homes com un de l s mode ks dones" ments centrals d ' aques t cicle que organitza la Diputació de Barcelona.

Durant la xerrada, la consellera de Benestar Social va destacar algunes de les dades més significatives sobre la situació de la dona en diferents àmbits com el laboral, el polític o el familiar. En aquest sentit, Rigau va subratllar que en els darrers 3 anys la taxa d'ocupació femenina ha

passat del 24,6 per cent al 35,8 per cent, mentre que els índexs d'atur han disminuït de manera significativa. Aquestes dades s'han de contrarestar amb el fet que, mentre que dues de cada tres dones compaginen la seva

feina amb les tasques de casa, un es-tud i fet el 1995 posa de manifes t que només el 3,5 per cen t dels homes comparteixen aquesta situació. La consellera va destacar que un dels objectius més importants en la lluita per la igualtat de les do

nes és "aconseguir conciliar la vida laboral i familiar, tant per part de les dones com dels homes". Per arribar a aquesta situació "ideal", Rigau va assegurar que cal treballar, entre altres coses, per arribar a la reducció de la jornada laboral.

Pel que fa a la situació de les dones dins el panorama polític,

la consellera de Benestar Social va explicar que "la participació de les dones catalanes va consolidant-se però encara estem lluny d'una democràcia paritària". Rigau també va incidir en la necessitat d'aconseguir una igualtat en qüestions com els sous o els càrrecs de responsabilitat, on encara predominen els homes.

Totes aquestes reivindicacions han de comptar, segons Irene Rigau, amb la força del moviment associacionista, que permetrà donar a les dones "la força per començar a introduir noves idees i mentalitats a la societat". La consellera va animar d'aquesta manera a tots els grups de dones del municipi perquè no deixin de reunir-se i de fer activitats, ja que és una manera de posar en comú els problemes i de treballar per aconseguir solucions.

La consellera de Benestar Social va aprofitar l'ocasió per felicitar l'Ajuntament pel nou servei D o n a In formac ió , una iniciativa que "posa de manifest l'interès pel tema de la dona que

té l'Ajuntament". La xerrada d'Irene Rigau va do

nar pas a una taula rodona en què van intervenir la presidenta del grup Atena, Montserrat Espanyol, la presidenta de les Dones de la Creu d'en Blau, Amparo Inglés, la presid e n t a d e San t Cugat Comerç , M ària Eulà l i a Egea, la historiadora Montserrat Rumbau i la presidenta de l 'Esbart Sant Cugat, Pepa Sala. La tertúlia va comptar també amb la participació de la tinent d'alcalde d'Igualtat, Mercè Conesa. Totes van coincidir a subratllar la necessitat de treballar per reduir la jornada laboral o per aconseguir un repartiment més just de les tasques domèstiques entre homes i dones. Tot i això, Mercè Conesa va recordar que "no s'ha de perdre la manera de fer, els trets característics de les dones", i va assegurar

que les reivindicacions feministes són cada vegada més difícils ja que "les discriminacions que pateix la dona són cada vegada més subtils".

La taula rodona sobre participació social i política de la dona

s'emmarcava dins Conesa: "LeS el cicle d'activitats

. . . . . de D o n e s a m b

discriminacions que Marxa que orga. pateix la dona nitza la D i P u t a c i ó

• de Barcelona. SÓn Cada Vegada Aques t e s jorna-

més subtils" d"^\r<LT? mençar el dia 1Z de setembre passat, f inal i tzaran

avui, després de diverses propostes com una xerrada a càrrec de la historiadora Mary Nash o un taller d'expressió i comunicació impartit per la psicòloga Lourdes Cestero.

Una sessió de cine-fòrum sobre la pel·lícula Fuego i una festa de cloenda a la Casa de Cultura posaran aquesta tarda punt final al cicle dedicat al món de la dona.

ELS4QÜVIWS Dijous, 21 de setembre del 2000 Societat 15

E q u i p a m e n t s

El Catalunya demana una solució definitiva al problema de les esquerdes L'Ajuntament s'ha compromès afer revisions i demanarà còpia del projecte

I'.'miri de nus va estar mamit al Catalunya

E.C. -SantCugat-

L'Ajuntament de Sant Cugat s'ha compromès a fer un seguiment quinzenal de les esquerdes del parvulari de l'Escola Catalunya i a demanar una còpia del projecte de rehabilitació de l'edifici a la

per tes protestes de pares i mestres F: X.I..

Delegació Territorial d'Ensenyament. Aquests són els principals compromisos assolits divendres passat entre l'Ajuntament i una delegació dels pares d'alumnes. La trobada va tenir lloc divendres, dia d'inici de curs, després que més de cinquanta pares i mares d'alumnes de P3 i P4 del Cata-

F.ls pares d'alumnes van portar les seves

lunya es concentressin al vestíbul de l'Ajuntament per demanar una solució definitiva al problema de les esquerdes de l'edifici i que es finalitzessin les obres a la teulada, malmesa aquest estiu per un acte vandàlic. Com a resultat de la reunió, l'Ajuntament es va comprometre també a fer un informe

protestes al vestí/ml de l'Ajuntament F: X.I..

sobre la seguretat de l'edifici, que van lliurar el mateix dia a la direcció del centre. D'altra banda, la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, va assegurar que "demanarem a la Delegació Territorial d'Ensenyament una còpia del projecte i del calendari de les obres per fer-lo

arribar al centre" i va afegir que "per la nostra banda, nosaltres ens hem compromès un cop més que es vagi fent el seguiment quinzenal de les esquerdes". Pel que fa a les obres de la teulada, aquestes van finalitzar durant el cap de setmana i dilluns, i els nens i nenes van poder començar l'escola amb normalitat.

Des de l'APA d'aquesta escola han expressat el vot de confiança a l'equip de govern i a la Generalitat, encara que amb reserves. Tot i que els pares han rebut amb satisfacció les mesures proposades pel consistori, també han manifestat la seva por que aquestes no es compleixin. Segons un dels portaveus d'aquesta associació, Xa-

Humet: "Nosaltres no dubtem de la sensibilitat de rAjuntament,

dubtem de la seva eficàcia"'

vier Humet "nosaltres no dubtem de la sensibilitat de l'Ajuntament, dubtem de le seva eficàcia". En aquest sentit, Humet ha destacat que "no s'entén que amb un compromís com el que hi havia i havent-hi els nens pel mig, els informes de seguiment s'hagin de fer quan nosaltres ho forcem".

De moment, i tal com ja es va acordar en una trobada anterior, la Delegació Territorial d'Ensenyament instal·larà a mitjans d'octubre uns mòduls prefabricats per-què els més pe t i t s pugu in continuar les classes. D'aquesta manera, es podran iniciar les obres a l'edifici, que estaran finançades per la Generalitat i que haurien d'estar acabades per al curs vinent.

S a n i t a t

PSC i IC-V acusen Pequip de govern de falsejar la realitat Conesa assegura que el segon CAP estarà llest el 2002

E.C. -SantCugat-

El Partit dels Socialistes de Sant Cugat (PSC) ha qualificat d'"ope-ració de publicitat sense cap base jurídica" l'acord firmat fa uns dies entre l'Ajuntament i la Conselleria de Sanitat de la Generalitat per

la construcció del nou Centre d'Assistència Primària de Sant Cugat.

En un comunicat, cl grup socialista assegura que en aquest conveni no hi ha cap previsió pressupostària ni s'especifica cap termini per a l'inici o el final de les obres. Es per això que des del PSC], con

sideren que actualment no hi ha cap garantia sobre el finançament i el calendari de les obres.

Davant d'aquesta situació, el grup municipal socialista ha demanat a l'equip de govern que rectifiqui la nota de premsa feta pública sobre aquest tema, ja que "no coincideix amb el document

signat". El PSC també demanarà un informe jurídic per determinar les suposades inconcrecions de l'acord signat i en què es determini quines són les obligacions de cada una de les parts signants.

En termes molt similars s'han expressat la Federació d'Associacions de Veïns de Sant Cugat i la secció local d'Iniciativa per Cata-lunya-Verds, que reclamen més informació sobre qüestions com el pressupost o les dates previstes per a les obres. Des d'IC-V han manifestat també la seva preocupació per la possibilitat que aquest nou eciuipament sigui només una extensió de l'actual CAP i no una segona àrea bàsica, com reclama

ven. Des de l'equip de govern mu

nicipal, la tinent d'alcalde de Polítiques Socials, Mercè Conesa, ha respost a aquestes acusacions afirmant que el projecte del segon CAP de Valldoreix està seguint el calendari previst i que aquestes instal·lacions estaran acabades al 2002. Conesa ha recordat que tots els passos relacionats amb temes de sanitat s'han procurat fer de forma molt consensuada i ha lamentat que "des d'alguns sectors sembla que no es vulgui avançar en la construcció del CAR Penso que seria més positiu que tots ens poséssim d'acord i actuéssim de forma conjunta".

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

0) 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 3 93 480 36 00

46 Societat HS /'CANTONS Dijous, 21 de setembre del 2000

S a l u t

Sant Cugat s'afegeix als actes pel Dia Mundial de l'Alzheimer

D/verses conferències centren les activitats per sensibilitzar la població

M \< ;n \ M i Ï M i K Z

- Sant Cugat-

Sant Cugat s'afegirà un any més a la c e l e b r a c i ó del Dia Mundial de l 'Al /he imer . Kn aquesta ocasió, ducs conferències seran Ics activitats destacades de la jornada. L'objectin d ' aques t e s conferències serà donar a conèixer els símptomes i Ics característiques d'aquesta malaltia degenerativa del sistema nerviós.

Avui dia 21 de setembre és el Dia Mundial de l 'Alzheimer. l'er tal de fer-ne ressò, la Coordinadora CAVIS de la nostra ciutat Ini decidit posar en marxa una campanya de sensibilització.

Kn aquesta campanya, que es preveu que s'allargui durant tota la jornada, s ' instal · laran dues taules informatives en les quals es podrà consultar tota mena d'aspectes sobre aquesta malaltia degenerativa. Les tau les es ta ran ub i cades a la placa de l'estació i a la d'Octa-

/ ' X/untament, hi ( aixa i l/i Coordinadora CAVIS van organitzar mesos enrere una

vià, i estaran presidides per vo-luntariat i familiars de malalts d'Alzheimcr, a banda d'algunes treballadores del ( 'entre de Dia que CAVIS té a la nostra ciutat.

Però la sensibilització sobre aquesta malaltia degenerativa cont inuarà més enllà del dia

mundial. El proper 26 d'aquest mes es farà a la Casa de Cultura i a partir de dos quarts de sis de la tarda, una taula rodona. Sota el títol de Formació i assessorament mitjançant espais de relació i autoajuda per als cuida-dors principals, el debat estarà moderat per la presidenta de

exposició sobte aquesta malaltia F.X.I..

CAVIS, Rosa Ribas . Els ponents seran la psicòloga i directora del Centre de Dia d'Alzheimcr de Sant Cugat, Eugènia Hervàs, la psicòloga i membre de l 'associació AVAN, Mari Cruz Crespo, i el cap de Neurologia de l'Hospital Mútua de Terrassa, Miquel Aguilar.

El Correllengua arribarà el dia 7 d'octubre

E.C. - Sant Cugat -

El periodista santeugatenc Víctor Alexandre serà aquest any l'encarregat de llegir el manifest en defensa de la llengua catalana que presidirà el Correllengua 2000. Aquesta iniciativa, organitzada per la Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL). arribarà a la nostra ciutat el proper 7 d'octubre, després d'haver recorregut ja part dels Països Catalans.

L'objectiu del (.'orrcllengiia. que enguany arriba a la cinquena edició, és fomentar la plena normalització de l'ús social del català d'una forma reivindicativa i lúdica. Amb aquesta finalitat, diverses entitats de la ciutat estan'pre-parant diferents activ itats que es faran el dia 7 d'octubre. Entre els principals actes, destaca una cercavila a càrrec dels Diables, una actuació del Grup Mediterrània, els Caparrots i els Castellers de Sant Cugat, o la lectura del manifest, que anirà a càrrec del periodista Víctor Alexandre.

La celebració del Correllengua compta en aquesta edició amb la col·laboració d'una quinzena d'entitats i comerços locals.

S o l i d a r i t a t

Correus recull material escolar per als nens de l'Amèrica del Sud

La campanya s'allargarà fins a mitjans d'octubre E.C.

La delegació de Correus de Sant Cugat participa des de principis d'aquest mes en la segona campanya de recollida de material escolar per a nens i nenes de Llatinoamèrica.

L'objectiu d'aquesta iniciativa, que s'organitza conjuntament amb l 'NICEE, és contribuir al procés d'educació dels infants més desfavorits dels països sud-americans. Amb aquesta finalitat, totes les oficines de Correus i Telègrafs compten amb un bidó

en què tothom qui ho vulgui pot dipositar material escolar com bolígrafs, llibretes o altres estris d'escriptori. D'altra banda, i coincidint amb l'inici del curs escolar, Correus ha demanat també la col·laboració d'escoles, ajuntaments i biblioteques. La campanya de recollida va començar el dia 1 de setembre passat i s'allargarà fins al 15 d'octubre. De moment, la resposta dels santeu-gatencs està sent positiva. Així ho

l es persones que/lo vulguin poaen portarmaterial' a l'oficina local aei.omus r.X.L.

ha explicat el director de l'oficina local, Fernando Murillo, que ha assegurat que "la gent està col·laborant i van portant coses, tot i que en no haver-hi llibres, sembla que hi hagi menys coses".

Pel que fa a tot el material que es reculli durant aquestes setmanes, es guardarà en uns magat

zems d'UNICEF, que s'encarregarà de classificar-lo i distribuir-lo entre els més necessitats.

Aquest és el segon any que Correus i U N I C E F col·laboren en aquesta iniciativa. L'any passat, més de 150.000 nens i nenes ja van beneficiar-se d'aquesta campanya solidària.

C i c l e s

El Centre Borja programa un nou curs de formació

permanent sobre teologia

M. M. - Sant Cugat-

L'Institut de Teologia Fonam e n t a l ha p r o g r a m a t pe r aquest any un nou curs de formació pe rmanen t que se celebrarà al C e n t r e Borja. Des de l'I 1 d 'octubre i fins a finals del mes de maig, s ' impartiran diverses ponènc ie s i classes per posar al dia sobre les investigacions en qüest ions teològiques.

Aquest curs de formació permanent s'organitza des de fa 25 anys i està adreçat tant als religiosos com als laics que estiguin interessats a conèixer els darrers estudis sistemàtics sobre la Bíblia i la teologia.

El curs està dividit en tres t r i m e s t r e s . El p r i m e r c o mençarà l ' l i d 'octubre i tractarà sobre t emes com la lect u r a è t i c a a N i c ò m a n d'Aristòtil, la identitat cristiana, el decret ecumènic sobre la justificació i la lectura crítica del l l ibre de ls somnis de Sigmund Freud.

El segon tr imestre s'iniciarà el mes de gener, concretament el dia 10. Els cont inguts que s ' impartiran versaran sobre la lectura dels profetes des de l 'Amèrica Lla t ina , la psicoanàlisi i la fe, els evangelis de Marc i Ma teu , qües t ions de bioètica sobre l'inici i la fi de la vida humana, l'espiritualitat del laicat i el s e g u i m e n t de Crist i la plurali tat de carismes.

Finalment, en el tercer i darrer t r imestre, que començarà el 25 d'abril, es parlarà sobre l ' e n n e a g r a m a com a ins t rument de creixement espiritual i les migracions a Catalunya, dins el marc demogràfic i social.

La marícula es pot formalitza des del 13 de se tembre els d imecres , dijous i d ivendres al ma t í al C e n t r e Borja. El p r e u d e la m a t r í c u l a és d e 24.000 pessetes per tot el curs, 13 .000 si són e l s m a t i n s i 10.000 si tan sols és un tr imestre . T a m b é hi haurà servei de menjador.

BLS/GVNTOTC3 Dijous, 21 de setembre del 2000 Publicitat 17

Participa en el 3r concurs 100,000 ptes. en premis per a les millors fotografies.

fotopòrtíiCiíi

IpaémmMWtM i m§& o color I ia seva mida, 18x24. • 8 ïenfia estilaré; ' .~ • Cada lector/a podrà précípal·lii amb un màxim d'una fotògraf ia. * Les fotografies presentades a concurs hauran de portar al dors el segell de ZOOM Centre de ia Imatge (pi. Dr. Saltés, $; c/ Saraia Hatía, 14) com a comprovant del seu reveiatge a fomentat estaMment de fotografia. * Cada fotografia rtatidt d^oar acompanyada à'm tftoï, a òanda d'Indicar-rií ei lloc on s'ha fet la fotografia i la d$ta de fa seva rea i to lé , ef nonidefawtor/a i ei seu telèfon. * Les fotos $*mmm d'enviar abans de! 30 de setembre a «TOT SANT Í5I83AT» («La mi te imatge de festiu»), c/ Sant Aatofii, 42~4i 0$t$0 de SantOüíjat del Vallès. • Ef jurat sstíirà formft per fotògra^iírofessionaís, una representat de ZOOfWI i dol «TOT SANT CUGAT».

a la portadi del «TOT % Ï Í Cagat*, acofíségtiirl per teMItsa : revelat^ í <ïèoíes; oi 2n i i f i ^ , 2 & 0 0 9 pies,; ef 3r classificat,

un.1

íelOOlí Í r > t

i formar partdé rarxïy foíogrijbdei «TOT SASff OlíiAT» I sempre S6COÍ6 h# la rev ls t f l in t^ mèncié del $o« àeior/a,

4

WJïrades amazòniques

£ ' *

18 Societat ELS /CANTONS Dijous, 21 de setembre del 2000

O c u p a c i ó

El Servei d'Ocupació Municipal ofereix 2 9 places de treball temporal El projecte està adreçat a persones amb dificultats per trobar feina

L'Ajuntament de Sant Cugat vol cobr i r 29 places de trebal l t empora l en d iverses empreses de la c iu ta t . Aques t p ro jec te , que s 'emmarca d ins un Pla d 'Ocupac ió engegat pel Serve i d ' O c u p a c i ó M u n i c i p a l , està des t ina t a persones amb d i f i cu l ta ts per inser i r -se al món labora l . D 'a l t ra banda, el S O M o fere ix també t res nous cursos per a t reba l ladors i au tònoms.

E.STKR C A S T . - W Y K K

Kl Servei d'Ocupació Municipal (S( )\1) busca cobrir 29 places de feines temporals en diverses empreses de la ciutat. Aquest projecte, que s'emmarca dins un pla d'ocupació subvencionat pel Departament de Treball de la Generalitat, està adreçat a persones amb dificultats per inserir-se al mercat laboral.

L'objectiu d'aquest pla és millorar l'ocupabilitat al nostre municipi. Així ho ha assegurat el tinen t d 'a lca lde d 'Economia i Hisenda, Martí Garcia, que ha destacat que en una ciutat com Sant Cugat, "amb uns límits d'ocupació que són molt estructurals, el que hem de fer és aten

dre directament el problema, analitzar la problemàtica i donar solucions molt personalitzades'. Kn aquest sentit, el projecte està dirigit a col·lectius amb dificultats per inserir-se al món laboral, com per exemple persones amb disminucions, aturats de llarga durada, majors de 40 anys o menors de 25 sense graduat escolar.

Pel que fa als diferents perfils laborals demanats en aquest pla, destaquen els d'auxiliars administratius, peons per jardineria o la construcció o monitors per a disminuïts, entre d'altres. Totes aquestes feines són de caràcter temporal, amb una durada màxima de sis mesos, i es realitzarien a diferents empreses de la nostra ciutat. D'altra banda, i amb la mateixa voluntat de treballar per millorar el nivell d'ocupabilitat a

V.objerttu M SOM és millutai íucupabihtat almuniapi F: X.L.

Sant Cugat, el SOM ha programat també diferents cursos de comerç exterior, gestió de petites i mitjanes empreses i d'Autocad adreçats a treballadors i autònoms.

El Servei d'Ocupació Municipal s'ofereix gratuïtament des de l 'Ajuntament i està destinat a orientar a l'hora de trobar feina i

a assessorar sobre cursos de formació o sobre projectes locals relacionats amb petites i mitjanes empreses. Aquest servei també compta amb una important borsa de treball i col·labora des de diversos àmbi ts amb aquel ls col·lectius amb més dificultats per trobar feina.

A c t i v i t a t s

Les inscripcions de la Marxa Infantil podran fer-se

a través d'Internet

E.C.

El Club Muntanyenc Sant ( 'u-gat està preparant ja la 42a edició de la Marxa Infantil de Regularitat, que enguany es celebrarà el proper 22 d'octubre. Aquesta iniciativa, organitzada pel Club Muntanyenc Sant Cugat, està adreçada a nens i nenes d'entre 6 i 14 anys.

Entre les principals novetats, la Marxa Infantil incorpora aquest any la possibilitat de fer les inscripcions a través d'Internet. Des del proper dilluns i fins al dia 13 d'octubre, tots els nens i nenes que ho vulguin podran apuntar-se a aquesta marxa a través de l 'adreça de correu electrònic http://personall.iddeo.es/cmsc. Amb aquesta nova iniciativa, l'organització vol evitar les "cues que es fan sempre els darrers dies". Així ho ha explicat Miquel Murillo, que ha afegit que "ara caldrà v e u r e com re spon la gen t a aquesta nova proposta".

Pel que fa a les inscripcions tradicionals, es podran fer, com els

altres anys, al mateix C llub Muntanyenc, entre els dies 9 i 19 d'octubre, de dilluns a divendres entre les sis de la tarda i les nou del vespre.

El preu de la inscripció és de 700 pessetes per nen en el cas dels socis i de 900 per als no socis, i inclou els regals, la bossa o la samarreta de la Marxa entre altres coses..

D'altra banda, i tal com ja s'ha fet en els darrers anys, el Club Muntanyenc ja ha iniciat una campanya per demanar la col·laboració dels comerços locals amb l'aportació dels premis. L'any passat, l'organització va repartir 175 premis i aquest any l'objectiu és poder superar aquesta xifra.

També com cada any, tots els nens i nenes que ho vulguin tenen l'oportunitat de participar fins al dia 25 de setembre en el concurs de dibuixos per al cartell i la samarreta de la Marxa Infantil. Aquest any, a banda dels dos dibuixos guanyadors, el jurat escollirà un total de 25 il·lustracions que es penjaran a la pàgina web de l'entitat.

' O k u p a c i ó

Els 'okupes' comencen un debat amb les entitats per decidir el futur de la masia

E.C. - Sant Cugat-

r

L'Assemblea Okupa de Torre Blanca s'ha reunit aquests dies amb diverses entitats i veïns de Sant Cugat per plantejar quin és l'ús que volen donar a la masia. D'altra banda, els joves afirmen que encara esperen poder arribar a algun acord amb l'Ajuntament .

Després de l ' in tent frustrat de desal lot jament del passat mes de juliol, els okupes han reprès aquests dies les seves activitats normals i han iniciat un d e b a t a m b les e n t i t a t s i col·lectius de la ciutat. L'objectiu d 'aquest diàleg és ela-

' borar una proposta de projecte per a la casa i fer que Torre Blanca "deixi de ser un centre autogestionat només pels okupes i passi a ser un centre autoges t ionat per un conjunt de col·lectius". Així ho han assegurat els joves, que han recordat que "nosaltres hem estat proposant a l 'Ajuntament que s'iniciés aquest procés, i davant

la manca d'acord, hem decidit començar-lo nosaltres".

El procés de debat per elaborar aquest projecte parteix de diverses línies generals com explicar què és el que s'ha fet fins ara a la masia, avaluar les obres de rehabil i tació que falten i plantejar diversos models de gestió. La setmana passada es va fer una primera reunió a la qual van assistir representants de diverses enti tats així com també veïns de la zona. Segons els joves, aquesta participació demostra que "hi ha molta gent que s'interessa per aquest centre i que hi vol participar".

Els okupes han m a n i f e s t a t també la voluntat d'arribar a un acord amb l'Ajuntament i han assegurat que "nosal t res seguim oberts al diàleg. El que ens agradaria és que entre tots ens posem d'acord sobre l'ús que s'ha de donar a la casa". L'assemblea okupa ha recordat, però, que un veritable diàleg hauria de passar per treure les p ress ions que suposa la d e manda de desallotjament.

Joves santeugatencs, en contra de la cimera de l'FMI i el BM

MAGDA MKNUK/ .

- Sant Cugat -

Desenes de joves santeugatencs han decidit viatjar a Praga des d'avui i fins al dia 29 per protestar contra la cimera entre cl Eons Monetari Internacional (EMI) i el Banc Mundial (BM). Aquesta trobada se celebrarà a la capital txeca els dies 26. 27 i 28 de setembre. A banda de les accions de protesta a la mateixa ciutat que acollirà la cimera, també es preveu realitzar algunes accions en l'àmbit local.

Els joves que viatjaran a Praga tenen previst involucrar-se en les accions directes contra la celebració d'aquesta trobada entre l'FMI i el BM. Aquestes accions estaran centrades, sobretot, en algunes manifestacions de protesta, dins la línia de les que es van produir a Seattle el novembre o a Washington a l'abril.

A banda d'aquest desplaçament, en l'àmbit local també es faran algunes accions. El dia 23 l'associació Movimet de Resistència Globa ha organitzat una manifestació als Jardiners de Gràcia a partir de les sis de la tarda. El dia 26 es preveu que es porti a terme alguna performan-<r informativa a Sant Cugat. Més endavant, cap al dia 30, també s'ha determinat que s'instal·laran paradetes informatives a diversos punts del municipi.

La bandera del Sàhara oneja al balcó de l'Ajuntament

M.M. -Sant Cugat-

L'Ajuntament de Sant Cugat, com a membre de la Coordinadora Catalana d'Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí, s'ha afegit a la campanya per aconseguir que se celebri el referèndum d'autodeterminació del Sàhara Occidental.

Per aquest motiu ha penjat la bandera sahrauí al balcó de la casa consistorial, com a acte simbòlic per sumar-se a la demanda que aquesta associació ha realitzat al rei del Marroc, Mohamed IV. Aquesta situació s'allargarà tota l'estada del rei Joan Carles I al país nord-africà. EI referèndum està pendent des de fa nou anys.

http://personall.iddeo.es/cmsc

ELS f CANTONS Dijous, 21 de setembre del 2000 Societat 19

E n s e n y a m e n t

L'Ajuntament aprova la gratuïtat dels llibres de text a partir del 2 0 0 3 El material escolar serà propietat dels centres, que el deixaran als alumnes

El preu dels llibres de text i del material escolar és cada any motiu de polèmica. IC-V ha presentat enguany una proposta perquè aquest material sigui propietat de les escoles i s'ofereixí gratuïtament als estudiants de primària i secundària. La proposta, que s'ha presentat a tot Catalunya, va ser aprovada dilluns pel ple de l'Ajuntament de Sant Cugat. Segons aquesta moció, a partir del 2003 , l'administració subvencionarà els llibres de text i el material bàsic als centres, que els deixaran en préstec als alumnes.

ESTKR CA.STANYKR

- Sant Cugat -

Els estudiants santcugatencs de primària i secundària podran gaudir gratuïtament dels llibres de text escolars a partir del 2003. Així ho va aprovar per unanimitat el ple de l'Ajuntament, en resposta a una moció presentada per la secció local d'Iniciativa per Catalunya-Verds (IC-V).

Sota el lema "Treu punta als teus drets", aquesta formació va portar a Sant Cugat una campanya d'àmbit general amb l'objectiu d'aconseguir la gratuïtat dels llibres de text i el material escolar. Segons el regidor d'IC-V. Joan Balada, "aquesta és l'única manera d'aconseguir un accés democràtic a l'ensenyament públic obligatori". Amb aquesta finalitat, la moció del grup ecosocia-lista proposa que des de l'administració es treballi per garantir aquest accés a l'educació i que es promogui un nou sistema pel qual els llibres de text i el material escolar siguin propietat del centre i es deixin als estudiants. Iniciativa per Cata-

lunva-Verds va demanar també que, fins que aquest sistema entri totalment en funcionament el curs 2003, l'Ajuntament dugui a terme un programa d'ajuda a les famílies més desfavorides i que promogui la creació d'un fons per millorar i ampliar les biblioteques.

Aquesta moció va ser aprovada

Balada: "Es Púnica manera d'aconseguir un

accés democràtic a

Fensenyament públic

obligatori"

amb els consens de totes les formacions municipals, que van coincidir en la necessitat d'apropar més l'educació a tots els nens i nenes. El regidor d'ERC, Eduard Pomar, va mostrar la seva satisfacció per una mesura que "ha de donar als estudiants les màximes facilitats per cursar els seus estudis". Des del PSC,

lC-\ KI pK-aitin lu (iwip(in\(i ni ple dí r\iuntii»it'iil /• XI

Salvador Gausa també va manifestar la seva adhesió a la campanya però va recordar que a "Sant Cugat ja hi ha algunes escoles que apliquen mesures similars". Per part de l'equip de govern, la regidora de Serveis Personals, Àngels Ponsa, també va recolzar la proposta, tot i que va afegir-hi dues matisacions. D'una banda, Ponsa va defensar que els llibres de text no hagin de ser sempre propietat del centre, un punt que IC-V no va acceptar. De l'altra, Ponsa va demanar que els centres educatius es comprometin a mantenir els seus llibres durant el període de 4 anys que estableix la llei.

La moció d'IC-V, que s'ha pre

sentat ja al Congrés dels Diputats i al Parlament de Catalunya, ha arribat també a les escoles. Aquest dilluns, membres d'aquesta formació van repartir tríptics informatius entre els pares dels alumnes de l'Escola Joan Maragall. Segons el president de la formació, Xavier Boix "la resposta ha estat molt positiva.". Boix ha afegit que aquesta mateixa campanya es repetirà en altres escoles de Sant Cugat i que també tenen previst reunir-se amb les Associacions de Pares i Mares d'Alumnes, amb els claustres de professors i amb el Consell Escolar Municipal, per parlar de les principals problemàtiques i necessitats a l'entorn d'aquest tema.

E n s e n y a m e n t

El nou edifici de primer cicle de La Farga entra

en funcionament aquest curs

MAGDA MKNDKZ

- Valldoreix -

L'escola santeugatenca de La Farga ha posat en funcionament aquest curs escolar un nou edifici que acull els cursos del primer cicle de primària. Aquestes noves instal·lacions, que estan molt properes a l'edifici original de l'escola, acullen des d'aques t mes de s e t e m b r e 200 alumnes d'aquests primers cursos d'ensenyament obligatori, a banda dels 350 infants que estan inscrits al parvulari.

D'aquesta manera els directius de l'escola santeugatenca vole.n "no engrandir l'escola. sinó estar més amples per poder donar un millor ser\ ei. D'a

questa manera descrivia el director tècnic de La Farga, Antoni Arasans, la funció de Ics noves instal·lacions.

Aquest edifici està situat al carrer Veneçuela de Valldoreix, a tan sols 400 metres de l'edifici de Mira-sol. Les instal·lacions acullen les aules de parvulari (de Pi a P5) i de primer cicle de primària (quatre aules per curs), a banda de les sales de música, informàtica i plàstica, entre altres serveis.

D'altra banda, una de les novetats d 'aquest curs és que la Farga, passa a ser concertada en els cursos de Ir i 2n de primària i lr i _'n d'F.SO. "Sempre hem t ingut voluntat de ser escola concertada", assegurava Arasans.

El ple aprova Fordenança sobre tinença d'animals

K.C. - Sant Cugat -

L'Ajuntament de Sant Cugat va aprovar dilluns la nova Ordenança Municipal sobre Tinença i Circulació d 'Animals de Companyia. Aquest text, que ja s'havia aprovat provisionalment el mes d'abril passat, va rebre el suport de tots els grups municipals.

La nova ordenança, que incorpora la Llei Autonòmica de Protecció d 'Animals i la regulació de gossos perillosos, té l'objectiu de garantir la correcta protecció i cura dels animals domèst ics així com de conciliar la t inença d'aquests animals amb la seguretat i la comoditat dels ciut a d a n s . El r e g i d o r d e Seguretat Ciutadana i Medi Ambient, Jordi Ferrés, va recordar que "aquest text ens p e r m e t r à v iu re i c o n v i u r e amb els animals d 'una manera millor d 'aquí al futur".

L 'ordenança, que ja havia estat acceptada provisionalmen t en el ple del mes d'abril, ha passat pel corresponent període d ' e smenes i va ser aprovada de forma definitiva amb el suport de tots els grups polítics municipals. Malgrat tot, les formacions d'esquerres van lamentar que no s ' h a g u e s s i n t i n g u t e n compte algunes de les seves propostes. En aquest sentit , la regidora d ' E s q u e r r a Rep u b l i c a n a de C a t a l u n y a ( l íRC) , Sara Bertran, va recordar la seva petició de crear corredors verds per als gossos o de prohib i r la v e n d a d 'animals a laboratoris que els utilitzin per a la investigació, dues demandes que no es contemple en el text definitiu. Des d'Iniciativa per Catalunya-Verds, Joan Balada va voler destacar el'treball de consens que s 'havia fet per redac tar aques t a o rde nança i va manifestar la seva esperança que. en un futur, potser puguin introduir-se algunes de les esmenes proposades.

20 Societat ELS4CANIÜNS Dijous, 21 de setembre del 2000

S u c c e s s o s

Una casa de Mira-sol s'ensorra per causes

desconegudes K.C.

- Mlra-sol-

U n a casa d e l c a r r e r d e l s Ocel ls de Mira-sol es va esfondrar la matinada de divendres passat per causes encara d e s c o n e g u d e s . L'a c c i d e n t, però, no va provocar ferits.

Els fets van tenir lloc cap a tres quarts de cinc de la matinada de divendres en una vivència de 1 pisos ubicada al n ú m e r o 33 del c a r r e r d e l s Ocells. Segons l ' informe po-licial. cap a aquella hora, i per mot ius que encara no s 'han pogut determinar, es va ensorrar la part de davant de l 'edifici així com una part del pis de dalt. Tot i que en el moment de l'accident hi havia els t res ocupan t s de la casa, un home de 43 anys i els seus dos fills, de 13 i 1°- anys, tots tres van resultar il·lesos. Malgrat tot, l 'esfondrament va deixar to ta lment derruïda l 'entrada de la casa, fet que \.i fer necessàr ia l a - in t e rvenc ió de l s

bombers i de la policia local, que van haver de rebentar una finestra per poder-hi treure els ocupants . Els cossos de seguretat t ambé es van encarregar de p r e c i n t a r l ' edi f ic i i d 'apuntalar-lo, per evitar un nou esfondrament, i van donar avís a la companyia F E C S A perquè tallés el subminis t rament elèctric.

Segons ha explicat un dels membres de la família, la casa és de lloguer, ja feia prop de quin/.e anys que hi vivien, i mai havien t ingut cap problema. Els ma te ixos h a b i t a n t s han comenta t també que , tot i que encara no hi ha un informe que determini les causes d ' a q u e s t a c c i d e n t , to t apunta a un possible problema de construcció de l'edifici. De moment , i mentre la companyia asseguradora no elabora aquest informe, la família està vivint a casa d 'uns familiars, a l 'espera de conèixer la situació exacta i les mesures que cal prendre .

I'.esfondrament de l<n uso w /dei la t la part de desant i pau del pis de dalt de l\difu tott que noia HIIIVII hnh /• X.l..

Curs 2000-2001

Aula de Música, Teatre i Dansa del Cor Infantil Sant Cu9at(a partir de 3 «nyi|. .

espectacle» Cant, instruments,iJartsa,

* v traments, --iA-—-

Informació i inscripcions a: Pi del Coll núm. 2 De 10 a 14 h i de 18 a 20 h.

Telèfon: 93 589 76 40 A/e: [email protected]

So


ELS4CANIÜN5 Dijous, 21 de setembre del 2000 Publicitat 21

f X

S11'IIIIIIIIII il (Bases)

U0rf0 rece PtQ

. Hi pot participar qualsevol persona independentment del sexe i l'edat. Cada participant pot presentar un màxim d'una recepta per dues de les tres categories del concurs (lr plat, 2n plat i postres). És a dir, cada concursant pot presentar un màxim de dues receptes. Les receptes que es presentin a concurs hauran de concretar el nom del plat, tots els ingredients i les quantitats utilitzades en un àpat per a 4 persones, tots i cadascun dels passos per cuinar el plat, el de cocció, etcètera.

. El termini de presentació de rece Les receptes es poden lliurjir a 1' Sant Antoni 42-44, <Ütftf 4%? Pe

referència <<2ffl^gflfe#sJ%illstrono conc

^urat del concuA fornft^el Club Gastronòmic Dom Cugat, farà una primera selK&jmle les receptes presentades i determinarà 3

| S n ^ ^ ^ f ^ a caaascuna de les categories. Els autors de les 9 receptes Ku|flk£r seran convocats per cuinar els plats a la seu de l'esmentada üititat, a la Vil·la Sàbat de Sant Cugat, que posarà a disposició dels finalistes els elements bàsics (aigua, sucre, oli i sal) i tots els estris de cuina; els finalistes hauran de dur la matèria primera del plat a cuinar i, si ho desitgen, els seus estris de cuina. Els membres del jurat valoraran la confecció, l'originalitat, la presentació i la degustació final del plat. Després del procés de valoració, el jurat farà pública la seva deliberació al «TOT Sant Cugat», entitat organitzadora d'aquest segon concurs gastronòmic de la ciutat, i posteriorment es lliuraran els premis.

. El guanyador/a de cadascuna de les tres categories rebrà un microones Symbio T\irbo CY6 17L, gentilesa de Moulinex, i una visita a les Caves Nadal amb una selecció dels seus productes. Les 9 receptes finalistes seran publicades a la secció de cuina del «TOT Sant Cugat».

Organitza: Col·laboren:

«li qrfCuGqT •<MMrf K>

=Í;AVA.

Dom Cugat Vil·la Sàbat

• • nmroTnnMArtWAflA

22 Societat ELS-/CANTONS Dijous, 21 de setembre del 2000

F e s t a Major

\ alldomxva gaudir del'toneertdeia Cotton Club fíigfíand F /• /• \KI.\ThS

Valldoreix celebra la festa major amb més implicació del poble

Les activitats infantils i folklòriques i els balls de nit, un gran èxit

MAGDA M É N D E Z

FAs «mants de Yalldoirix -ZVIII paniriparinm a amfitrions a la rerraviladediumengeal'mati /• / /• \Rl.\YF.S

Com cada any, Valldoreix ha tornat a tancar el cicle de les festes majors del municipi. El cap de setmana passat els carrers i places del districte es van omplir en diverses ocasions per gaudir de les activitats programades per a l'ocasió. Els actes infantils, els concerts i espectacles de nit i les actuacions de caràcter més folklòric van ser els més destacats d'aquests tres dies.

El tret de sortida de les activitats va anar a càrrec del director del Museu d'Història de Valldoreix. Juanjo Cortés. El pregoner va fer un recorregut històric del

/ ss h/rvanem van ser un detsprimen ai tes de la testa major efengitaux h: FA: Juanjo Cortés, en un moment de la le< tara del pregó dii/iri de la festa F: E.F.

districte i va fer una crida "perquè hi hagi més implicació dels vall-doreixencs en les activitats del barri". Els actes de divendres van continuar amb una cantada d'havaneres a càrrec de la Veu dels Pescadors i un concert per a la gent jove dels Van de Kul i Whiskins', que va omplir el pati del Casal de Cultura.

Dissabte els protagonistes van ser els més menuts. Uns 70 nens i nenes van participar al concurs de pintura ràpida, que tractava el tema dels animals. Però un dels plats forts pel que fa a espectacles infantils va ser la representació del musical Oliver Twist de la companyia que dirigeix la valldorei-xenca Coco Comín. L'obra es va fer, finalment, al recinte de la piscina municipal de Valldoreix davant de 600 persones. A la nit, un altre dels actes destacats va ser el ball de nit que va anar a càrrec de l'orquestra santeugatenca Cotton Club Big Band. El pati del Casal es va tomar a omplir de nou i el director de la formació, Jordi Barceló. va aprofitar per mostrar la seva il·lusió de "poder tornar a tocar a casa" i va voler "agrair l'esforç que s'ha fet a Valldoreix perquè toquéssim aquesta nit".

Diumenge va ser el torn dels actes folklòrics amb la cercavila dels geganters i bastoners de La Unió i l'actuació dels castellers de Sant Cugat i els de Cornellà. L'actuació de la colla local, però, va ser més especial del que és habitual ja que el primer castell que van realitzar, el 5 de 7, va ser la construcció de 7 número 100 que descarregaven en la seva història.

La festa major de Valldoreix va finalitzar amb l'espectacle de "100 anys de cançons" conduït per la popular presentadora de TV3 Mari Pau Huguet.

I I S / Í CANTONS Dijous, 21 de setembre de 2000 Societat 23

E n t i t a t s

El CCM tanca les jornades amb Pentrega dels Manxecs de PAny

El tradicional sopar pels guardonats va ser a La Unió

M A G D A M K N D K Z

-SantCugat-

Kl ( 'entro Castellano-Manchcgo

de Sant Cugat va tancar d iumenge

les tretzenes jornades culturals que

organitzen anualment. L'acte més

destacat del cap de setmana va ser

el sopar que es va celebrar com a

homenatge als guardonats amb el

Manxec de l'Any 2000 que es va

fer al restaurant de La LnióSant -

cugatenca. Una actuació de balls

folklòrics va tancar of ic ia lment

aquestes jornades.

El sopar d 'homenatge als Man

xecs de l'Any va comptar amb la

presència de prop d'un centenar de

persones. Kntre aquestes hi havia

els guardonats, que enguany han

estat la membre de l'associació San

ta Agueda de lluita contra el càncer

de mama, i el Grup Mediterrània

de La l nió Santcugatenca, socis de

l'entitat manxega i representants

dels grups polítics municipals.

"És un honor que a tants quilò

metres de la Manxa s'hagin recordat

de mi", assegurava una emociona

da Ana Valderas en el transcurs del

sopar. "Kstic molt con ten ta i no

m'ha importat recórrer tant tic ter

ritori pet rebre'l. Ks una satisfacció

personal que costa de descriure".

afegia.

Valderas va voler destacar el valor

de la concessió d'aquest guardó per

la seva tasca, ja que "tocar el tema

del càncer de mama continua sent

tabú actualment". En aquest sentit,

va assegurar que "aquest guardó

també serveix per donar més difu

sió a aquesta lluita. Totes les dones

som candidates i sembla que mai

ens pot tocar, però no és així".

l'er la seva banda, el coordinador

del Grup Mediterrània, Josep Bar-

rafon va explicar que estaven "molt

contents, perquè és un reconeixe

ment a la nostra feina ".

Les jornades manxegues es van

clausurar amb una actuació a la plaça

d'en Col], on van participaré! grup

de ball de la casa de Cuenca, l'Ir-

mandade Galega de Rubí, l'Escola

de Dansa Andalusa de Sant Cugat

i cl Grup Mediterrània de La Unió. Carrasco en el moment de l'entivffi del. \lanxcr de l'Any al Grup Mediterrània F: E.F.

F e s t e s

El civisme destaca en la trobada dels veïns del Parc Central

La novetat d'enguany ha estat una arrossada popular

l'arrossada popular-ca serla notetat d'aquest any i en tan men/ai uní • 200 pi i

M. M.

- Sant Cugat-

Els veïns del Parc Central van ce

lebrar dissabte la quarta trobada

del barri. Activitats per a infants i

actuacions a la tarda van donar cos

a la diada que enguany comptava

amb una novetat: una arrossada po

pular per dinar.

Lna gimcana organitzada pels jo

ves del Parc Central va ser l'encar

regada d'iniciar la trobada, seguida

d 'un espectacle infantil a càrrec de

Lluís Pinyot i un bany d 'escuma.

Al migdia, tota previsió va quedar

superada amb les 200 persones que

van participar en el dinar popular.

,W/M /• / l)C.\M>l·W\)ES

"Ha estat tot un èxit", explicava

la secretàr ia d e l 'Associació de

Veïns del Parc Cent ra l , Maribel

Moscardó. "La gent ha estat molt

cívica", va afegir. A la tarda els ac

tes van estar centrats en l'exhibició

dels membres del gimnàs Block. i

l 'actuació dels bastoners d e l 'Es

bart i els Castellers de Sant Cugat.

a r r # s

La primera festa infantil a Coll Fava supera les

expectatives de l'organització

Ctntrnan di nin-i mm i van participaré,' I ta I i l

M. M.

-Sant Cugat -

Les expectatives de l'Associació

de Veïns de Coll Fava sobre la pri

mera festa infantil que organitza

ven van quedar totalment sobre

p a s s a d e s . C e n t e n a r s d e n e n s i

nenes, acompanyats dels pares, van

gaudir d 'una gran varietat d'acti

vitats, que anaven des d 'una pu

jada en globus fins a un espectacle

infantil.

Des de l'organització s'ha desta

cat la participació i col·laboració

dels veïns en aquesta festa, q u e es

va celebrar d iumenge duran t tot

el dia.

Ofertes recomanades

pomt

CENTRE D£_LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes. 9 - Tel. 93 675 56 74 • Sant Cugat

Santa Maria, 14 Tel. 93 675 57 24

El teu distribuïdor de cameres

i material digital Kodak a Sant Cugat Nat» £«!»«» 39«§0O#Mfc#n1nc(M}

P«#tt* Espio J18 22^500 pt«». (fe* lnttt»)

CLUB DEL SUBSCRIPTOR

Veniu Q recollir-los (reservat el dret d'admissió)

Ctra. Sant Cugat-Cerdanyola, km. 4,6. Sant Cugat. Tel. 93 597 05 35

EjCÍub Capltoïsafaïj

o L-i a D* SHARE38

original de

amb

Roberto Santiago Santiago Ramos Pepon Nieto

PREMI Enrique Llovet de Teatre

dissabte 16 set. divendres 22 set.

a les 22.30 h a les 22 h

CLUB CAPÍTOL (SALAI) Rambla, 138 • Barcelona

9 3 4 1 2 2 0 3 8

W A T E N C I Ó AL S U B S C R I P T O R 93 589 62 82 • dedi.d*,<k9.iihid.u.»h

EIS4CANT0ÏNS

Comarca Dijous, 21 de setembre del 2000

wmmmmmsi:.mmmMmmm 25

S a b a d e l l

Jutjats per abocar

cianur en una planta

de Sant Fruitós El fiscal demana cinc anys de presó i nou milions de pessetes de multa per a tres empresaris de Sabadell , responsables de la societat Comercial de Trata-mientos Térmicos de Sant Fruitós de Bages (Bages), als quals acusa d 'un de l ic te contra el medi ambient per contaminar camps i una sèquia per a usos domès t i c s amb a b o c a m e n t s il·legals de cianur. Durant la sessió d'aquest matí del judici, els acusats han negat els fets. El judici s'ha iniciat aquesta setmana a la secció cinquena de l'Audiència, i els processats són J.C.R., i els seus fills J.C.V. i L., que tenen una empresa familiar amb seu també a Sabadell, d'on són veïns. Segons el fiscal de Medi Ambient, José Joaquín Pérez de Gregorio, els acusats eren els responsables de l'empresa Comercial de Tratamientos Tér micos, dedicada al tractament de peces metàl·liques de cotxes i ubicada al barri de Can Guix de Sant Fruitós de Bages. Durant el judici, C.R. ha explicat que "estava retirat" en el

moment dels fets, però que segons el que ell coneixia, no es feia cap abocament il·legal, ja que el cianur que utilitzaven a l ' empresa " s ' evaporava" en combinar-lo amb sulfat de ferro. Quant a les canonades que la Guàrdia Civil va dir que utilitzaven per desfer-se de les aigües residuals, el processat també ha e x p l i c a t q u e n o m é s servien per recollir aigües de la sèquia i per pujar aigua al taller, però no pas per fer abocaments.

J.C.V, per la seva banda, ha explicat que no tenia coneixement del funcionament de la p lan ta de l Bages , ja q u e ell p ràc t icament no hi feia gestions, i era el seu germà qui se n'encarregava.

En aquest sentit, L.C. ha explicat que a l 'empresa hi havia una bassa d'evaporació on es rentaven les peces contaminades amb cianur, es ruixaven amb sulfur de ferro i l'aigua s'evaporava mentre el sulfur se solidificava i després s'emmagatzemava. /Intra-ACN

C i u t a t s

T e r r a s s a

Condemnats tres nois per apallissar brutalment

un jove en una discoteca

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a tres anys de presó i a una multa de 60.000 pessetes tres joves terrassencs que van apallissar brutalment, amb tamborets metàl·lics, un noi de Viladecavalls que estava ballant en una discoteca de Terrassa. El jove va quedar en situació d'invalidesa permanent i el tribunal li ha concedit una indemnització d' l 1 milions de pessetes. La sentència, que ha estat recorreguda en cassació, condemna M.G.G., de 25 anys; D.C.C., de 25 anys; i F.J.D.R., de 26 anys, per un delicte de lesions i una falta.

La r e so luc ió t a m b é absol M.A.D.R. i D.T.G., per considerar que no hi ha proves que

demostrin la seva participació en els fets, ja que es van limitar a separar els joves quan va esclatar la baralla. Els fets van passar cap a les tres de la matinada del 6 de juliol de 1996, quan els processats estaven a la discoteca Fòrum, situada al carrer Antoni Franch de Terrassa, i van trobar-se la víctima, Marcos H., que ballava a la pista.

Segons el fiscal, Marcos i els acusats tenien tenses relacions, que aquella nit van derivar en una brutal agressió amb els tamborets de peus metàl·lics de la barra del bar i puntades de peu i cops de puny al cap de la víctima fins i tot quan ja estava a ter-ra./Intra-ACN

Es cobriran les despeses de 12.900 places per ala formació i orientació d'aturats, i al reciclatge de treballadors FARXIU

Treball destina 1 .900 milions a

programes de foment de l'ocupació L'atorgament de subvencions aprovada pel Depar tament de Treball per a programes de foment de l'ocupació durant el primer semestre de l'any 2000, puja a 1.900 milions de pessetes al Vallès Occidental. Aquesta quantitat s'adreça a cobrir les despeses de 12.900 places destinades tant a la formació i orientació d'aturats, com al reciclatge de treballadors. Mitjançant els programes de foment de l'ocupació, el Departa

ment de Treball ha destinat al conjunt de la demarcació de Barcelona un total de 18.083 milions de pessetes a la formació i orientació de les persones que es troben a l'atur, així com al reciclatge d'aquells que estan treballant. La major part d'aquesta despesa està destinada als cursos de formació ocupacional per a aturats (8.508 milions de pessetes), per als quals s'ofereixen 35.500 places a tota la demarcació. Els plans d'ocupació,

que consisteixen en la contractació de personal amb finalitats d'interès social per part d'ens locals i entitats sense ànim de lucre, constitueixen una despesa de 3.086 milions de pessetes. La Direcció General d'Ocupació també preveu una despesa per a orientació de les persones que es troben a l'atur (1.736 milions de pessetes), així com 1.235 milions de pessetes per a programes especials i experimentals. /Intra-ACN

T e r r a s s a

Jutjats dos germans per presumpte atracament

amb xeringa

L'Audiència de Barcelona ha celebrat aquesta se tmana el judici contra dos germans de Terrassa a qui el fiscal acusa d'atracar un es tab l iment comercial amenaçant els empleats amb una xeringa q u e no tenia agulla.

El fiscal va rebaixar en un any la petició inicial, que era de quatre anys, després que diversos testimonis han acreditat que la xeringa que van utilitzar p r e s u m p t a m e n t per intimidar les víctimes no tenia agulla i per tant no era perillosa. Els fets es remunten al matí del 6 de juliol de 1997, quan, segons l'acusació, J.G.M. i el seu germà J.E van entrar al Ba

sar Las Flores, situat al carrer Isaac Peral de Terrassa, i mentre el segon dels acusats esperava fora, l'altre va dirigir-se a les empleades amb una xeringa i va demanar-los els diners. Els autors dels fets només van poder fer-se amb un botí de 1.000 pessetes, segons relata el fiscal, i tot seguit van marxar de la zona.

Duran t el judici , els acusats han negat la seva participació en els fets, i el seu advocat ha insistit a dir que en aquella època eren toxicòmans i tenien la síndrome d'abstinència. D e fet, la policia els va detenir a pocs metres de la botiga. /Intra-ACN

US 4 CANTONS "él diari de Sant Cugat"

o u

* J «$ WD 3 U +J c ro t/i

C o

• M TO U

*T ui

i—• OI

26 Societat E I S 4 C A N I W B Dijous, 21 de setembre del 2000

ANAR DE FESTA AMB BICI

La gent jove acostuma a anar molt de festa. Però el que no és tan habitual és que vagin de festa amb bicicleta. En

aquesta ocasió, estava del tot justificat. I és que la bicicletada és una de les activitats més carismàtiques de la

festa major de Valldoreix.

Pàgina 22 FOTO: EDUARD FARINYFS

XOCOLATA PER TUTTI

Realment, va anar ben just que hi hagués xocolata per a tothom a la primer festa infantil que es va celebrar diumenge a Coll Fava. Es van repartir més de 400 racions, i tan sols es

z v/n quedar uns quants melindros sense amo. L'èxit va ser tant, que fins i tot els pares estaven disposats afer de tot per quedar-se amb la xocolata dels seus fills.

Pàgina 23 FOTO: EDUARD FARINYFS

LES MATEIXES ESQUERDES

Els alumnes de l'escola Catalunya no van començar les classes el dia 15, com a acte de protesta pel problema cíesquerdes que presenta el parvulari. Tot i que els nens i nenes van assistir a l'escola, en cap moment no van entrar dins de l'edifici i van poder gaudir de tot

un dia a l'aire lliure. La direcció del centre va aprofitar l'ocasió per explicar la problemàtica als nens i als pares.

Pàgina 15 EO 10: X. \ VILARROSA

ARRÒS CENTRAL

Una a/rossada popular va ser la novetat de la IV Trobada de Veïns del Parc Central. De fet, va fer honor al lloc on es

trobava i va convertir-se en I'acte central d'aquesta jornada festiva. Una gran paella va alimentar unes 200 persones que

van gaudir del dia i de la bona cuina.

Pàgina 23 FOTO: EDUARD FARINYES

ELS4CANTOP6 Dijous, 21 de setembre del 2000 Societat 27

MlRA-SOL TREMOLA

Una casa de Mira-sol va esfondrar-se la matinada de divendres passat, per causes encara desconegudes. L'edifici, de dues plantes, va quedar derruït per l'entrada i part del pis

superior, però no va causar danys a cap de les tres persones que hi havia en aquells moments dins de la vivenda.

Pàgina 20 FOTO: XA VII ARRÒSA

L'ESTACIÓ TORNA A LA NORMALITAT

El conseller d'Obres Públiques, Pere Macias, ha estat dels primers a poder trepitjar la nova estació remodelada dels

FGC de Sant Cugat. Acompanyat de l'alcalde, Lluís Recoder, i diverses autoritats, Macias va posar fi a un

projecte de remodelació que va començar fa poc més d'un any.

Pàgina 10 FOTO: XAVILARROSA

DONES AL PODER

La consellera de Benestar Social, Irene Rigau, acompanyada per diverses representants de col·lectius de la nostra ciutat, va reivindicar una millor

situació de les dones dins F àmbit laboral, polític i social. Rigau va recordar que, per assolir això, cal la col·laboració dels homes i un repartiment equitatiu de la feina de casa. Aquestes paraules van ser molt ben rebudes pel públic, que

curiosament, estava integrat quasi al cent per cent per dones.

Pàgina 14 FOTO: EDUARD FA RINYES

mo bles

corre mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

OS 4 CANTONS

28 Dijous, 21 de setembre del 2000

Bàsquet

!>r>

Barbens: "Cobjectiu claríssim d'aquesta temporada és pujar El sènior A masculí debuta diumenge a la pista del JAC

David Barbens a fet unes declaracions aquesta setmana a ELS 4 CANTONS que parlen per si soles. Amb l'ascens com a únic objectiu, el sènior A masculí de la UE Sant Cugat deixa enrrere una profitosa pretemporada per encarar diumenge la primera jornada al grup tercer de Primera Catalana. L'entrenador santcugatenc no es conforma a superar la cinquena placa de la temporada passada; vol, sigui com sigui, l'ascens.

Al.KX LÓPKZ

Ara sí que va de debò. Diumenge al migdia, l'equip sènior A masculí de bàsquet de la Unió Esportiva Sant Cugat inicia el campionat de lliga al grup tercer de Primera Catalana. I ho farà, ni més ni menys, que a la pista del JAC Sants de Barcelona, conjunt que la passada campanya va descendir de la Copa Catalunya.

Però ha estat precisament aquesta mateixa setmana quan, per primera vegada, David Barbens, ha reconegut que el principal objectiu esportiu del primer equip de la secció no és altre que l'ascens. El tècnic ha estat molt clar "L'ob-jectiu claríssim d'aquesta temporada és pujar de categoria. Estic força confiat i espero aconseguir-ho". Clar i català. David Barbens ha matisat també que "tant al ves

tidor, com a l'entorn, com al club es parla d'ascendir, i jo ho accepto com a fita".

L'equip vermell-i-negre ha jugat un total de set partits de pre-

El tècnic local diu que "tant al vestidor, com a rentorn, com al club es

parla d'ascendir, i jo ho accepto com afita"

temporada en tan sols dues setmanes amb un balanç de cinc victòries i dues derrotes. Després de fer-se amb el sotseampionat de la setena edició del Torneig de Bàsquet Casal de Sant Pere a Terrassa, el primer equip masculí va presentar-se davant l'afició el passat dissabte amb una derrota amb

cl CB Calella, de Copa Catalunya, per 83 punts a 78. Diumenge, en canvi, van guanyar l'últim partit de preparació a la pista del Barberà, de Segona Catalana, per 62 punts a 87.

Pretemporada exemplar

"Aquesta campanya ha començat millor que l'anterior. Hem fet una pretemporada molt bona. Els jugadors estan molt motivats", ha confirmat Barbens. Els de Barbens, que van iniciar els entrenaments el 28 d'agost, han quallat una excel·lent pretemporada, demostrant, per exemple, al torneig organitzat pel Sant Pere La Sirena, que aquest equip té qualitat per lluitar per un ascens que se li va escapar la temporada passada, en què es va conformar amb un cinquè lloc final a la taula.

La primera prova de foc, o pot-

P L A N T I L L A

U E S A N T CUGAT

NOM

Nacho Argento

POSICIÓ EDATTEMP. PROCED.

escolta

Àngel Ruiz

409e vüBjyotB

Toni Ballart

Qeiar4 Moreno

Ferran Quinto

Dani Salvat

Roger Nicolau

pivot

aler

pivot

aler

escolta

* Là temporada passada no va jugar en cap equip

ser millor, el primer obstacle dels vermell-i-negres, serà aquest diumenge al migdia a la pista del JAC Sants. L'entrenador santcugatenc ha reconegut que "ja s'han acabat les proves i ara sí que ja va de debò". David Barbens apunta, d'altra banda, que el conjunt arriba en un bon moment: "Estem força rodats pel que fa al ritme de

partits per afrontar l'inici de la lliga". El tècnic local, que podrà disposar de tots els seus jugadors, Te-coneix desconèixer el rival, tot i que sí assegura que "estic segur que serà un dels rivals més difícils d'aquesta temporada i més a la seva pista. Els jugadors estan molt conscienciats per jugar aquest enfrontament".

Futbol sala

Chelín diu a la presentació que el principal objectiu és

6Umantenir-se a la categoria9

- La Horesta -

El nou Olimpyc Floresta FS de José Pérez Chelín va presentar-se oficialment dissabte a les pistes municipals de Can Llobet a la Floresta davant uns 50 espectadors. Kl primer equip va derrotar el F\S Ràpid Santa Coloma, de Territorial Catalana, per 2 gols a 1. Chelín, que substitueix en el càrrec Àngel Ruiz, ha fitxat per aquesta campanya quatre jugadors: Raül Giménez, del FS Rubí B, Ivan Gonzalez i Quim, del FS Chess de la Floresta, i Xavi Reixach. Així, a diferència de la campanya anterior, l'equip florestà disposarà d'una àmplia plantilla de 14 jugadors.

F-l nou entrenador, Chelín, desitja que la seva primera temporada com a màxim responsable del primer equip del club "sigui positiva. Positiva sobretot en el joc, malgrat que els resultats són el més important. Vull que es vegi un bon joc i que els jugadors dis-frutin jugant a futbol sala". El tècnic va afirmar després de la pre-sentació que l'objectiu és "mantenir la categoria i si després podem superar la sisena posició de l'any passat, millor, però serà molt difícil".

La resta de conjunts de l'O-limpyc Floresta també van presentar-se dissabte en el V Memorial Lluís Pujol. En la categoria benjamí es va disputar un trian-

Aquesta és la plantilla de l'Olimpyc 2000-2001, sense Manolo, Dani i Quim FOTO: EDUARD FARINYES

guiar entre els benjamins A i B de l'Olimpyc i el Ràpid Santa Coloma. El vencedor va ser el benjamí A. L'aleví florestà va empatar a 5 gols amb el Ràpid, l'infantil i el juvenil van guanyar també aquest equip per 2 gols a 0 i 5 a 2. Finalment, el cadet va caure 2 gols a 3 amb l'equip de Santa Co

loma de Gramenet, mentre que el sènior B va imposar-se per 4 a 1 al FS Castellar.

Continua la pretemporada

El primer equip florestà va disputar diumenge el seu tercer partit de pretemporada a la pista de

l'Èpic Casino, de Divisió de Plata. Els de Chelín van caure per 2 gols a 1. Els dos següents partits de pretemporada que jugarà l'Olimpyc serà el 23 de setembre a la pista del Centelles AE/TT-2 Gràcia i el 30 al pavelló municipal amb el FS Ripollet. Ambdós rivals són de Primera Nacional A.

QS'íCAIVroNS Dijous, 11 de setembre del 1000 Esports 29

H a n d b o l

El sènior A debuta al

campionat a casa en el

seu retorn a Primera

L A P L A N T I L L A U E S A N T C U G A T

AI.HX Lóri.z

- Sant Cugat-

Kl sènior A masculí d'handbol de la l 'nio Esportiva Sant Cugat s'estrena diumenge, ja en competició oficial de lliga, a Primera Catalana, categoria a la qual ja va pertànyer ara fa tres temporades. Els vermell-i-negres reben diumenge a partir de dos quarts d'una del migdia al pavelló municipal l 'Handbo l Hanvoles, un conjunt que la passada campanya va lluitar per disputar el p/ax-o/j d'ascens.

Per a la campanya 2000/2001, el tècnic local compta amb el mateix bloc de jugadors que l'anterior temporada. S'han produït tres baixes i tan sols una incorporació, la del porter Sergi Díez. És per aquest motiu que Sancho reconeix que la seva "és una plantilla curta" i que "correm el perill que si patim un parell de baixes ens poden fer molt de mal", detalla l'entrenador. Amb tot, Joan Sancho considera que "tenim un bon

set titular i uns bons reserves". El tècnic santeugatenc ja ha ad

vertit que "aquest any no ens plantegem objectius a llarg termini; anirem partit a partit". Sancho especifica que la 11E Sant (ÀI-gat "no és un dels conjunts favorits", però admet que "no renunciem absolutament a res".

I' ii grup desconegut

Palautordera. BM Granollers B. Terrassa, BM La Roca B. Sant Martí Esport, Montcada, Santpedor i Banyoles són alguns dels catorze equips que configuren el grup on milita l'equip vermell-i-negre; tots aquests són adversaris desconeguts pels santeuga-tenes. Així ho explica el mateix tècnic: "Estem en un grup del qual desconeixem molts dels equips perquè fa tres campanyes no estaven a Primera Catalana". Per a Sancho, el favorit és el BM Granollers B, filial del primer equip de Granollers, que milita a la lliga Asobal.

NOM POSICIÓ EDATTEMP. PROCED.

Sergi Díez Porter 20 1 *

Boi Safón Porter 21 2 UESC

Alex Núrïez Porter 21 2 UESC

Joan Cinta Central 32 13 UESC

Jordi Martínez Central 21 2 UESC

Xavier Puig Lateral 25 2 UESC

Pablo Menéndez Lateral 23 2 UESC

Juartjo Gonzélez Extrem 33 11 UESC

Armand Mora Extrem 33 14 UESC

Ivàn Salas Extr./lat. 21 2 UESC

Lluís Puig Extrem 23 2 UESC

Jorge Gonzélez Pivot 31 2 UESC

Alex Devesa Pivot 20 2 UESC

* I.a rcmpi ruda nassadd no va jugar en tap c luip

El balanç de pretemporada del sènior A ha estat fins cl moment de tres victòries -Martorell, Rubí i sènior B de la l 'E Sant Cugat-i una derrota amb el Gavà. Aquesta nit però, el conjunt local juga el seu darrer partit de preparació a la pista del Manyanet a partir de dos quarts de nou de la nit.

Per a l 'enfrontament de diu

menge contra l'I landbol Banyoles, Joan Sancho pot disposar de tots els seus jugadors, amb l'única excepció d'Alex Devesa, que dimecres arriba a Sant C kigat. Joan Sancho, que complirà la seva sisena temporada com a entrenador d'aquest equip ho té molt clan "L'Handbol Banyoles és un adversari molt difícil".

Festa m a j © r de Valldoreix

Valldoreix viu intensament el segon cap de setmana

esportiu de la seva festa grossa

A.L.

La festa major de Valldoreix 2000 va tornar a evidenciar el cap de setmana passat que les activitats esportives han estat de totes totes protagonistes de la seva festa grossa. Dissabte i diumenge Valldoreix va viure tres nous actes esportius: la VII Trobada de Bicicletes de Muntanya, el III Concurs de Tir i una nova edició de l'Open de Tennis de Taula.

La VIITrobada de Bicicletes de Muntanya, que va organitzar diumenge al matí l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, va reunir 188 ciclistes, tot un èxit

participatiu. Aquesta prova no competitiva va desenvolupar-se per Collserola i els participants van poder fer un recorregut de 15 o de 30 quilòmetres. Aquesta activitat canvia cada any de recorregut per fer-la, d'aquesta manera, encara més atractiva.

Dissabte al matí, l'APV de Valldoreix també va muntar el Concurs de Tir, on hi van participar unes 60 persones. Els vencedors de les tres categories establertes van ser Carlos Balsac, Carlos Màr-quez i Josep Lloveras.

L'Open de Tennis de Taula, que va organitzar dissabte al matí una edició més el Club Esportiu Valldoreix, va comptar amb la parti-

nlhiiin de Bititlett's de Muntanya va ser un èxit mn ami nt !•'() I '<): I:. /*.'

cipació d'uns 50 palistes. En categoria absoluta masculina va guanyar Oscar Casabona, que en la final va derrotar per 2 sets a 0 Ignasi Tutusaus. En absoluta de fèmines va vèncer Marta Recasens, mentre que en juvenils de menys de 14 anys va imposar-se Carlos Lemmel, que va guanyar

en la fina Alex Solé per 1 a 0. La vuitena i última activitat es

portiva programada dins els actes de la festa major tic Valldoreix 2000 serà aquest dissabte, que tindrà lloc la primera edició de la Milla Valldoreix. Aquesta iniciativa de l 'EMD de Valldoreix és una cursa popular.

El cadet i sènior femení guanyen un torneig a Premià de Dalt

A.L. • Sant Cugat-

Els equips cadet i sènior femení del Club Voleibol Sant Cugat van imposar-se el cap de setmana passat amb total autoritat en un torneig de voleibol organitzat pel Premià de Dalt. Ambdós equips van superar els seus set adversaris amb un més que clar 3 sets a 0. Quant al cadet, va superar en la final el Cornellà per 3 sets a 0, mentre que el sènior va vèncer el CV Rubí-rival al campionat de lliga de Primera Nacional- també per idèntic resultat.

Per contra, el juvenil femení va caure en semifinals contra el Granollers per 2 sets a 1.

Els cinc clubs participants en aquest campionat van ser el Premià de Dalt, el Cornellà, el Granollers, el Rubí i el CV Sant Cugat.

El sènior femení podria jugar encara algun partit més amistós.

F it thai sala

El Mas Gener es presenta per primer cop

- Mas Gener -

Per primera vegada, el Club Esportiu Mas Gener masculí de futbol sala es va presentar davant la seva afició. I ,'acte de presentació va tenir lloc dissabte a la pista municipal de Mas Gener i va enfrontar en un triangular el FS Castellbisbal, un combinat de jugadors de Mira-sol i l'equip amfitrió. Els resultats d'aquest campionat van ser els següents: combinat de Mira-sol 3 - ES Castellbisbal 2; C E Mas Gener 1 - ES Castellbisbal t\ i CE Mas Gener 7 - combinat de Mira-sol 4. Així doncs, va imposar-se el conjunt amfitrió. /À.L.

30 Esports ELS4CANTON5 Dijous, 21 de setembre del2000

Trobada

Molt aviat podria quedar redactat el nou model sobre criteris de subvenció

Bergua: "Les subvencions eren una reivindicació de la Coordinadora "

Al.I-'A LÓI'KX

-Sant Cugat -

I,cs pròximes setmanes podria quedar finalment redactat el dossier que recollirà els nous criteris tic sulncnció pels quals l'Ajuntament de Sant (aigat atorgarà els ajuts aK clubs esportius de la ciutat .i partir del gener del 2001. A la trobada d'avui ta tot just una setmana entre Alfredo Bergua, regidor d'Ksports del consistori, i Ferran I)(nníngue/., tècnic de l'A-rea d'Ksports, amb la Coordinadora d'Kntitats Ksportives. ja es va arribar a uns principis d'acord, que ben aviat podrien ser definitius.

De fet, després d'aquesta nova sessió de treball, van acordar trobar-se en una nova reunió dimecres vinent, on continuaran treballant amb el principal objectiu de començar a determinar alguns dels criteris de subvenció. D'aquesta manera, un cop ambdues parts hagin arribat a un acord definitiu respecte quins han de ser els criteris de subvenció a entitats esportives, es durà a terme el redactat d'un model únic i vàlid per a tots dos organismes.

Kl primer principi d'acord que van definir conjuntament consistori i plataforma esportiva és que tindran dret a rebre una subvenció aquelles entitats que fomentin l'esport tic base o de formació i que acompleixin tots els requisits legals, tant pel que fa a

Antoni Pérez, president de la ('. imrdinadora, explica alguna cosa a Ferran Domínguez, tècnic d'Esports FOTO: E.F.

l'administració com a la federa- ' ció.

A la reunió, que va tenir lloc a la Sala de Comissions de l'Ajuntament, també es va acordar la creació d'un nou organisme o oficina de seguiment, encara per definir, que estarà integrat a la vegada pel consistori i la plataforma esportiva i que se centrarà en la recerca de patrocinadors.

Alfredo Bergua, regidor d'Ksports, va mostrar-se ja partidari des del pr imer dia de tancar aquest afer al més aviat possible, atenent a la importància i a les conseqüències d'aquest tema en concret. Bergua va declarar després de la reunió a KLS 4 CANT O N S que "estic molt content

perquè estem a punt d'arribar a un acord que era necessari. Les subvencions eren una reivindicació de la Coordinadora d'Entitats". El cert és que Alfredo Bergua vol enllestir els criteris de subvenció abans de mitjans d'octubre perquè aquests s'aplicaran segur a la propera subvenció que quedarà reflectida als pressupostos del 2001.

Per la seva banda, Antoni Pérez, president de la plataforma esportiva. s'ha mostrat satisfet perquè considera que s'està treballant en una mateixa direcció, que beneficia l'esport santeugatenc. Pérez ha afirmat a aquest setmanari que "per a la coordinadora aquest pas és molt important perquè signifi

ca que hem aconseguit una cosa molt important per als clubs".

La Festa queda ajornada

La Festa de l'Esport al Carrer no es farà finalment aquest cap de setmana com en un principi havien acordat Ajuntament i plataforma. Ambdues parts van decidir en aquesta última trobada ajornar aquest acte destinat a nens, nenes i joves del municipi. A les properes reunions s'estudiarà la possibilitat de fer-la entre les festes de Nadal i la de Reis. La Festa de l'Esport al Carrer podria fer-se durant dos dies o tres a la zona esportiva de la rambla del Celler.

F a t # S 3 I 3

El Winterthur es presenta davant el Barca B amb el

nou fitxatge de Manzanares

Els equips del FS Winterthur Sant Cugat es presenten oficialment demà davant l'afició al pavelló municipal. La presentació conjunta serà a dos quarts de sis de la tarda, amb les tradicionals fotografies de cada conjunt. Al matí, l'infantil masculí i el sè

nior femení jugaran el seu partit de presentació, mentre que a la tarda el cadet, el juvenil i el sènior masculí jugaran enfront cl FC Barcelona. El primer equip de l'entitat farà la seva presentació a partir de les sis de la tarda contra el FC Barcelona B, conjunt que milita al mateix grup que els ver-

mell-i-negres a Primera Nacional A, en el II Trofeu Winterthur. I .'única baixa per aquest partit és la de Josep Gonzalez, acabat d'operat d'apèndix.

A la presentació, l'afició podrà veure en directe l'últim fitxatge del conjunt que entrena Jaume Estrada. Es tracta d'Albert Manzanares, un ala-tancament de 23 anys que ve del FS Gavà, de Divisió de Plata, i que durant cinc campanyes havia defensat els colors del Barca.

Els locals ja han jugat tres xocs de preparació amb un balanç d'una victòria i dues derrotes. /À.L.

A//jerf Manzanares és l'últim fitxatge del Winterthur Sant Cugat FOTO: E.F.

Tennis de taula

El sènior A debutarà a la lliga fora i amb el CP Horta TT

A.L. •Sant Cugat •

El sènior A masculí de la secció de tennis tic taula tic la l ;nió Esportiva Sant Cugat ja coneix definitivament quins seran els seus adversaris en la primera temporada a Segona Nacional. EI conjunt que dirigeix Benito Moreno s'haurà d'enfrontar als següents conjunts al campionat tle lliga: CE Mediterrani, C 1 T Vilafranca, CC Sants-Bernadi, CC Sant Andreu, C P Horta T T , C T T Vilanova, SCR El Ciervo, T T Olesa i CER L'Escala.

La UE Sant Cugat debutarà en aquesta competició el diumenge 15 d'octubre i haurà de visitar en la primera jornada el CP Horta TT. El segon partit de lliga rebrà al pavelló municipal el CC Sants-Bernadi. En total haurà de disputar 18 jornades, l'última de les quals es jugarà el cap de setmana del 21 i 22 d'abril.

K à r t i n g

Marc Cebriàn defensa el Fórmula

- Sant Cugat -

El Campionat Fórmula Catalunya de Karts afronta aquest diumenge la sisena i antepenúltima prova d 'aques ta compet ic ió . Aquesta prova tindrà lloc al circuit Kartòdrom Catalunya de Lliçà de Vall i comptarà amb la participació de quatre pilots santeuga-tencs. En la categoria cadet, el local Marc Cebriàn defensarà el liderat davant Xavier Cantero, de Palafolls, mentre que el també santeugatenc Daniel Campos, que ara és tercer, provarà de col·locar-se segon a la general.

En júnior, Oliver Campos és tercer però pot encara atrapar el líder, que és el pilot de Mollet, Xavier Gómez. En aleví, David Cebriàn lluitarà per apropar-se a les dues primeres posicions, malgrat la diferència de punts que el separen als lloes capdavanters.

Finalment, Jordi Montserrat, dotzè en categoria sènior, uo hi prendrà part. /A.L.

ELS</CANTONS Dijous, 21 de setembre del 2000 Esports • 31

Fat

El Sant Cugat guanya a Cassà en temps afegit els primers tres punts a la lliga

El capità local, Javi Gonzalez, signa la victòria de penal al minut 92 El Sant Cugat Esport FC va demostrar diumen

ge a Cassà de la Selva que té intenció de pre

sentar la seva candidatura a la lluita per ascen

dir. El capità santcugatenc, Javi Gonzalez, va

ALKX LÓPKZ

- SantCugat-

transformar un penal al minut 92 de partit que va

donar els tres punts als d'Angel Blanco. El resultat

final va ser de Cassà 2 - Sant Cugat Esport 3.

Aquesta ha estat la primera victòria a la lliga, a

Un gol de penal del capità del Sant Cugat Esport FC], Javi Gonzalez, al minut 92 de partit va donar diumenge al seu equip els tres primers punts de la temporada i els tres primers fora de casa. Així, l'equip vermell-i-negre es va acabar imposant al camp del Cassà per 2 a 3, amb gols de Carlos Andrés, Raül Jodar i Javi Gonzalez. L'entrenador del primer equip, Àngel Blanco, explica que "són tres punts molt importants, tant per la classificació com per la moral dels jugadors". Blanco considera que als seus jugadors "els falta creure en les seves possibilitats i ser una mica més agressius".

Amb el triomf de diumenge, el Sant Cugat ha abandonat la novena posició a la taula del grup primer de la Regional Preferent per col·locar-se setè, ara amb 4 punts. A les dues primeres jornades de competició l 'equip vermell-i-negre ha aconseguit fer-se amb un balanç d'un empat (1-1) amb el Sant Quirze a casa i una victòria a Cassà de la Selva. D'aquesta manera, el primer equip de l'entitat que presideix José Ramon Alacid encara no sap el que

Blanco va guanyar el seu primer partit

significa perdre a la lliga. "També és important no perdre perquè així no ens despengem dels primers llocs a la taula, però de tota manera això no ha fet més que començar".

Amb la baixa federativa de Marc Llonch per motius professionals, el cos tècnic i directiu del Sant

oficial amb el Sant Cugat FOTO: F..F.

Cugat Esport sondeja el mercat per tal de fer-se amb els serveis d'un lateral, malgrat que Blanco té molt clar que aquest jugador hauria de marcar molt Ics diferències per incorporar-se a l'equip.El tècnic també manté reunions amb possibles jugadors que podrien ocupar plaça de central, demarca-

la segona jornada del campionat. Els vermell-i-

negres, setens a la taula amb 4 punts, reben diu

menge al municipal el líder, el Sants. L'equip bar

celoní ha guanyat els dos xocs que ha disputat.

ció que l'entrenador ja fa temps que vol potenciar. Amb tot, cl tècnic del barri d'Horta de Barcelona insisteix que el fitxatge hauria de ser un jugador contrastat i que, de moment, té plena confiança en els jugadors que integren el primer equip.

El proper rival, el líder

El Sants, líder del grup amb 6 punts i un balanç al campionat de dues victòries al camp del Cerdanyola del Vallès, per 0 gols a 2, i a casa amb el Torre Llobeta, per un clar 4 a 0, és en zona d'ascens directe a Primera Catalana. Aquest conjunt visitarà el Sant Cugat Esport FC diumenge a partir de les dotze del migdia al camp municipal d'esports. Per aquest partit són baixes ja confirmades Cristo, Jordi Pujol i Dani Calderón.

Àngel Blanco té molt clar que l'equip barceloní "és un conjunt que vindrà a jugar a futbol" i que aconseguirà la victòria "aquell dels dos equips que estigui més atent i el que millor aprofiti les seves ocasions".

D'altra banda, segons el tècnic local, "aquesta temporada serà més difícil guanyar més punts a casa que no pas a fora".

H&qises patins

El sènior planta cara l'Horta, de categoria superior

A.L. •SaM Cugat-

El sènior masculí del Patí Hoquei Club Sant Cugat es desplaça dissabte a la pista del CE Arenys de Munt -rival directe a la lliga de Primera Nacional Catalana- per disputar el seu tercer partit de pretemporada abans que el cap de setmana del 7 i 8 d'octubre iniciï la lliga al pavelló municipal enfront el Cassanenc.

Fins al moment, els de Lluís Sànchez han jugat dos partits de preparació, un davant l 'EPSON Cerdanyola, que van perdre a casa per 1 gol a 7, i un amb l'Horta dissabte, davant el qual van caure per 5 gols a 3. Malgrat les dues derrotes, el tècnic santcugatenc està molt satisfet del rendiment dels seus jugadors, més quan s'han enfrontat a conjunts de Primera Nacional Espanyola.

El primer equip masculí del club jugarà un nou amistós dijous 28 de setembre a la pista del Piera, també d'una categoria més que els vermell-i-negres.

Tots els equips del Patí Hoquei Club Sant Cugat es presentaran davant l'afició el dissabte 30 de setembre en el Dia del Club, un dia després de l'Assemblea General Ordinària de socis. L'assemblea tindrà lloc a la Casa de Cultura.

Regional Preferent

Grup 1

iLloret-Pals 2-1 Poble Sec-Marea de l'Ham 2-0

I; Sant Quirze-San Cristóbal 2-0 íiGassà-Sant Cugat Esport 2-3 | Sants-Torre Llobeta 4-0 i; San Julian-Cerdanyola Vallès 1-2

Pomar-AIzamora 2-0 : Berga-Montanesa 1-1 sF.E. Figueres-Barceloneta 1-1

Equip P J PG PE PP GF G C Punt *

SanK : - " " ' . II U

i i ' i ihk-Si- . : 2 -i 'i í i] i.

; Ba ro /U ia . . 2 1 1 •> 4 2 4

Mí.maíïcvi .' 1 i 'i i 1 4

j S t . y u i r v * 2 1 1 (l .í 1 4

I.K. l·isucro 1 1 1 (l

St. Cugat 2 1 1 0

Lloret 2 1 1 « S.J ullin 2 1 II 1

Cassà 2 1 I) 1

Poin.ir 2 1 (1 1

Ccnlanvola V 2 ! li 1

IkTSJ 2 (' 1 1

\ l .k- l'Mam 2 li 1 1

Al/jmura 2 li (l 2

T. l.k.lx-ta 2 l) (l 2

S Cn^ó lu l 2 D (l 2

CLASSIFICACIONS

I .n propera (24 de setembre):

I.loret-Poblc Sec; Marca clc l'Ham-Sant Quir/e: S. Cristóbal-Cassà; Sant Qigat-Sants: T. Llobcta-S. Jti-liàn; Cerdanyola V.-Pomar; Alzamora-Berga: Monta-ncsa-KK. Figueres: Pals-Barceloneta.

Segona Regional

G R U P 5

Barberà-Can .Fatjó 3-1

P. Merengues-Cabrils 2-2

Tibidabo-Badia 1-0 Fontetes-Ca n'Oriac 1-0 Llano-La Planada 7-1

Sabadell-Cerdunyola V 1-0

Can Rull-Vilafranca At 3-0 La Farga-Campoumor 5-2

Bellaterra-Andalueía 2-2

Sabaudl

I ontercs

lihul.ilv,_

I ai l'urea

Cll·lils

P J PG PE PP GF Ç C P u l

1 1

I 1

n d U a i

Un..

1 1

1 II

1) 4

9

3

4

4

.1

. . i . ku i i 2 1 (1 .S 4 •i

I I IKT. I -' 1 (l 5 4 í

cruam.. l j \

i.lia

: 1 (1

1 (1 7

.1 . i

mi[>o.m..; - ! (1 h 7 ,í

da l l i , la -' n 2 (1 h í> 2 VÍ'SÍÏÏ

Ik- rauàio -' i> 1 \ 4 1

,„ la, , , . - (, „ 2 2 5 0

i n ' O r u . 2 l i ( l 2 n 3 (1

latr.UK.1 2 0 1) 1 i 7 I I

a l · l . in . , ,1 : , 11 I) ? ? I I ) (1

La propera (2-1 de setembre):

Barberà-Los Merengues; Cabrils-Torrc Romeu; li.i-dia-l·iTiiretcs: Ca n'Oriach-Llano S.: La L '".ida-Sa-hadell; l 'D Ccrdanvola-CRR 'Ironclioni; Vi;al'i.iiua-l.i 1" arna: Campoamor -C . Hellatcrra; Can latjn-Andaluu'a

2 PubKcítat EÜS4 CANTONS Dijous, 21 de setembre del 2000

I MILLA VALLDOREIX 2000

ORES

609METI

Sortida/arribada a la plaça Maria Sabater (Església Assumpció)

- Veterans. Nascuts 1 959 i anteriors

- Sèniors. Nascuts 1 960-80

-Júniors. Nascuts 1981-83

- Cadets. Nascuts 1 984-85

- Infantils. Nascuts 1986-87

- Alevins. Nascuts 1988-89

* Del 12-9-00 al 22-9-00 D e 9 a l 3 h i d e l ó a l 9 h Casal de Valldoreix

93 589 82 69

ENTITAT MUNICIPAL DESCENTRALITZADA

DE VALLDOREIX

Col·labora:

TROFEU PER ALS TRES PRIMERS

GUANYADORS DE LES DIFERENTS

CATEGORIES

La categoria Sènior rebrà com a

itificació especial:

- 1 r 20.000 ptes.

- 2n 15.000 ptes.

- 3r 10.000 ptes.

caixaterrassa "laCaixa"

^bma^m

EIS4C4NTONS

A i H _ Espectacles

Lailtura 33

P a t r i m o n i

Sant Adjutori serà rehabilitat El conjunt històric ha estat declarat bé cultural d'interès local

Finalment, l'Ajuntament i la propietat de la finca on hi ha

l'ermita de Sant Adjutori han segellat l'acord de rehabili

tació d'aquesta i del forn ibèric. A més, durant el ple mu

nicipal d'aquest mes, celebrat dilluns passat, aquest con

junt històric va ser declarat bé cultural d'interès local. El

projecte de rehabilitació de l'edifici anirà a càrrec del Ser

vei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de

Barcelona.

MARGA ALMAGRO

- Sant Cugat -

Després d 'anys de negociacions, divendres passat es va signar l'acord, entre l'Ajuntamen t de Sant Cugat i la propietat de la finca on està ubicada l'ermita de Sant Adjutori i el forn ibèric, perquè aquests monuments puguin ser rehabilitats.

Ara, una vegada signat l'acord, l'Ajuntament està a l'espera que el Servei de Patrimoni Local deia Diputació de Barcelona acabi d'elaborar el projecte de rehabilitació del conjunt històric. que ha de contenir les obres que es duran a terme en els dos monuments i la durada d'aquestes. Aquest projecte, segons l'alcalde, Lluís Recoder, "es troba en una fase b a s t a n t a v a n ç a d a , c r e i e m q u e abans d e finals d'any estarà completament enllestit". Finalment, un cop estigui enllestit aquest projecte de rehabilitació, la propietat de la finca s'ha compromès en el document d'intencions, signat divendres passat, a cedir l'ermita de Sant Adjutori i el forn ibèric perquè siguin rehabilitats professionalment.

Lluís Recoder explica que l'Ajun tament comptarà, per a la restauració d ' ambdós monuments, amb una subvenció de la Diputació de Barcelona. També destaca que "la feina serà complicada, perquè els edificis es troben en un estat de conservació deplorable".

I,cs negociacions han durat anys, al llarg d-aquest temps sempre s'han presentat problemes que impedien la concessió de Sant Adjutori, per part de Ics propietàries, a l 'Ajuntament.

Maria Pi la , una de les propietàries va declarar a aquest diari, el mes de juny passat, que "el passat no m'interessa, l'important és que es restauri professionalment".

Al llarg d'aquests anys, diferents entitats de Sant Cugat han fet pressió perquè es restaurés el conjunt històric, ü n exemple clar és l'Associació per la Preservació del Patrimoni Cultural de Sant Cugat (APAC), que es va fundar precisament amb l'objectiu d'arreglar l'edifici de Sant Adjutori. Ara fa cine anys. l'APAC es va posar en contacte amb un patrocinador per evitar la caiguda de l'estructura de l'església de planta circular, datada del segle XI. L'APAC també va netejar la cúpula del temple. A més, l'entitat ha restaurat en tres ocasions la reixa del forn ibèric. Malgrat aquestes reformes, el president de l'APAC, Tomàs Grau i Garriga, explica que "sempre hi ha hagut traves per part de les propietàries, per això es van haver de parar les obres. Ara esperem que amb l'acord que s'ha

El projecte de rehabilitació del conjunt

històric finalitzarà

abans que acabi Pany

signat es puguin salvar els monuments ".

Per una altra banda, la presid e n t a de l s Amics de la 11NKSCO Valldoreix-Sant Cugat. Montserrat Rumbau, ha rebut amb molta satisfacció la notícia. però ha destacat que "no

Iwtiliíc t/e l'vntrtitlti f/e

només s'ha de restaurar, posteriorment s'ha de mantenir un servei de vigilància per evitar el vandalisme que hi ha actualm e n t " . Montse r ra t Rumbau també ha manifestat que "seria convenient fer un estudi arqueològic de la zona. Crec que hi hauria sorpreses, perquè tant l'ermita de Sant Adjutori com el forn ibèric es troben en un lloc de pas". Davant d'aquesta demanda, l'alcalde ha manifestat que dins el projecte de rehabilitació del conjunt històric estaran incloses les excavacions, ja que , igual que Montserrat Rumbau, creu que "són molt importants perquè segur que hi ha restes de gran valor".

l 'n cop signat l'acord, durant el ple municipal de dilluns 18 de setembre es va declarar el c o n j u n t h is tòr ic format per l 'ermita de Sant Adjutori i el forn ibèric bé culturals d'interès local. Durant el ple. la regidora de Serveis Personals. Àngels Ponsa. va destacar la feina feta per algunes entitats municipals, especialment l'APAC '..

l'milita t/e Stmt At/jutnn. ilaltie/u t/el se^/e XI l-'OTO: X. /.. 1 likOSA

PINEDA BUENO del 21 de setembre al 3 d'octubre -

AVUI INAUGURACIÓ

SOCIS FONS D'ART

SftlliSliiÉUSÍfíol Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Santiago Ruslnol. 5? - Sant Cugat Tel. 93 675 47 51

34 Cultura ELS /CAIVrCKNS Diyous,21 de setembre del 2000

h i s t ò r i a

Valldoreix celebra el setè curs d'història amb una bona participació El curs acaba dissabte amb una visita a l'art medieval i modern

Josi.p M. CODINA

- Valldoreix -

Sota la coneguda frase de J. Y. Foix "m'exalta el nou i m'enamora el vell", el tècnic cultural del ()asal de cultura de Sant (lligat, Kogeli Pedró, va ser l'encarregat d 'obrir el VII Curs d'-I listòria de Valldoreix. Fn aquesta primera sessió, el tema es va centrar en les Tradicions populars de Sant Cugat.

Pedró va aclarir que se centrava en les festes de Sant Cugat perquè considera que "Valldoreix té prou importància i entitat com per dedicar-li una altra sessió". Així l'investigador va fer un ampli repàs de l'evolució de les festes i tradicions santeugatenques, des del Corpus, Sant Joan, la festa major i l'Onze de setembre fins a Tots Sants. També va tenir en compte festes desaparegudes o en procés de recuperació com ara Sant Antoni de Pàdua , Sant Cristòfor, Sant Ponç. l'aplec de la Sardana i la Festa de la Tardor. Tot i parlar de l'evolució i transformació d'aquestes festes, Pedró va començar per afirmar que "cada cop s'ha d'incorporar més el mestissatge cultural a les tradicions i això no està renyit amb la recuperació i l'estudi de les festes tradicionals". Del Corpus va dir que a Sant Cugat havia estat "una de les festes més solemnes" i va explicar les influències religioses

A l'esquerra, Rogeli Pedró als curs d'història FOTO: XAVIIARROSA

i les incorporacions més lúdiques i festives, com ara les catifes de flors, que al llarg dels anys s'hi van anar incorporant. L'any 1998 es deixen de fer les catifes i es manté la processó pels carrers del voltant del Monestir.

Algunes de les festes superen l'àmbit local i també se celebren a la resta de Catalunya. Per això,

Pedró va dir que "en l'estudi de les festes locals també s'han de tenir en compte les festes que també són tradició a tot el país". Aquest és el cas de Sant Joan "el dia més ple de creences i tradicions a tot el món". Pedró va fer un repàs als diferents costums que a través dels segles s'han anant celebrant aquest dia així

com les diferents supersticions que al llarg dels anys ha generat la nit més màgica. Antigament a la plaça de Barcelona s'hi feien quatre focs, com a d'altres indrets on es creia que així s'evitava el mal que pogués provenir de qualsevol vent. Fn el cas de Sant Cugat també s'apunta que es feia per evitar cremar els arbres de la plaça. L'aigua i les herbes també apareixen a les tradicions de Sant Joan com a elements curatius i preventius.

FI tradicional ball santeugatenc del segle XVIII, el Paga-li Joan dins de l'apartat de la festa major, va tenir un tractament especial atesa la peculiaritat de la festa a la ciutat.

Aquesta és la setena vegada que el Centre d'Estudis de Valldoreix, Valldaurex, organitza aquest curs, que en aquests anys ha tingut una participació mitjana de 40 alumnes per curs. Aquest any també s'ha tractat el forn de Sant Adju-tori i el fons de l'Arxiu Municipal. Avui és previst parlar de la comunitat Benedictina a l'edat mitjana i demà, sobre el Valldoreix dels anys 50 i 60. Totes les xerrades estan impartides per especialistes. El curs acaba dissabte amb una visita comentada sobre el Sant Cugat medieval i modern. L'entitat Valldaurex, organitzadora del curs, va néixer per a l'estudi i la difusió de la història i la cultura de Valldoreix.

Nou cicle de concerts musicals al Clàssic

M.A. - Sant Cugat -

FI bar de copes i còctels ( Clàssic ha organitzat un total de quatre concerts musicals, que es duran a terme al llarg dels pròxims mesos.

El primer d'aquests concerts es realitzarà el M) de setembre, data en què el grup Mariposa Tango, format per Laura Han-sen i Carlos Morera, interpretaran cançons i tangos d'Astor Piazzolla.

El mes d'octubre comptarà, el dia 28, amb Jorge Martorell, saxó, i Joan Joan, piano. Aquest duet delectarà el públic amb les obres de Desenclos, Maurici, Naulais, Piazzolla i Iturralde, entre d'altres.

El pròxim a actuar, el 25 de novembre, serà el Trio Arxiduc, un trio format pel violí de Carles Miró, el violoncel d'Anna Guri i el piano de Jaume Fàbregas. Aquest trio oferirà un repertori d 'obres de Beetho-ven.

Per últim, el 23 de desembre, actuarà el Duo Manel Camp, els integrants del qual són el mateix Manel Camp al piano i Mattew Simón a la trompeta. Aquests interpretaran estàndards de jazz i alguns temes propis.

En l'organització d'aquest cicle de concerts hi han col·laborat Roland i Musical Difusió.

E x p o s i c i o n s

L9Associació de Veïns de Can Casulleras organitza

una exposició fotogràfica

M. A. - Valldoreix -

Per segon any consecutiu, l'Associació de Veïns de Can Casulleras ha organitzat, amb motiu de la festa major de Valldoreix, un concurs de fotografia.

Enguany el tema de l'exposició ha estat Èpoques arquitectòniques. i per tant les 51 fotografies p r e s e n t a d e s g u a r d a v e n relació amb l 'arquitectura de Valldoreix. Els edificis nies fotografiats han estat l'Estació de Valldoreix, la casa que té una construcció igual a la d'un vaixell, l'església de Sant Cebrià i

el Castell de Valldoreix. La guanyadora del concurs de

ia festa major 2000 ha estat Antònia Caspa amb una fotografia de Can Monmany titulada Sentinella i alerta. Aquesta s'ha endut una camera fotogràfica.

En segon lloc ha quedat la fotografia del castell de Valldoreix feta per Maria ( àmsuelo Torne-ro, que ha guanyat una copa. La tercera fotografia premiada ha estat Ermita, de Ramon Oliveras, que s'ha endu t una placa commemora t iva . La resta de participants ha rebut un diploma acreditatiu.

Josep Maria Salas, secretari de 1' \ssociació de Veïns Can C.\-

I// mostrava podir servisitada alllarg de tot el' dissabtr l'O'l'O: /•'.. l·ARL\)'l:\

sulleras, ha valorat molt positivament la participació en el concurs fotogràfic, però també ha destacat que "aquesta és una mala època per aconseguir molts participants perquè la gent acaba de tornar de \ acances i no té

temps per realitzar fotografies". Malgrat això, aquest anv la participació ha crescut.

Les fotografies van estar exposades durant tot cl dissabte 16 de setembre al Casal de Cultura de Valldoreix.

EIS4C4NTONS "«I diari de Sant Cugat"

O U

+-» ro

U • M C ro

i/i

C o C ro u *t i/i cu

ELS ÍCATYTOINS Dijous, 21 de setembre del 2000 Cultura 35


La Galeria obre la temporada amb una mostra col·lectiva

Paisatges de 29 pintors omplen la sala d'art

MARGA ALMAGRO

- Sant Cugat -

EI paisatge, una finestra oberta es el títol de la nova exposició que acull La Galeria des del 13 de setembre passat i fins al 15 d'octubre.

En aquesta ocasió, La Galeria ha volgut iniciar la nova temporada 2000-01 amb una mostra col· lectiva de 29 pintors actuals. Tots, cadascun amb les seves tècniques i els seus estils particulars, ofereixen diferents maneres d'entendre el paisatge.

En aquesta exposició es poden observar tota mena de paisatges: paisatges naturals en què es pot observar la natura pura de les coses, paisatges creats o destruïts per la mà de l'home, paisatges personals i íntims que només es recorden per alguna a n è c d o t a o e s d e v e n i ment... En definitiva, una visita a l'exposició El Paisatge, una finestra oberta pot traslladar l'observador a qualsevol dels in-

L·i Galeria acull una col·lectiva de

drets que hi ha dibuixats a les teles dels 29 artistes que integren l'exposició.

A la mostra hi ha representats artistes reconeguts de diferents generacions, així com artistes emergents que ofereixen noves propostes, actualitzant i renovant en una temàtica molt

?Partistes FOTO:A'.IIYIARROSA

arrelada, el paisatge. L'exposició de La Galeria, El

Paisatge, una finestra oberta es va inaugurar el dimecres 13 de setembre passat i es podrà visitar fins al 15 d'octubre, cada tarda de dilluns a dissabte i els dissabtes i els d iumenges al matí.


La galeria Ariadna Robert obre la seva primera temporada

MARGA AIAIAGRO

- Sant Cugat -

La galeria d'art Ariadna Robert va inaugurar el 12 de setembre passat la seva segona exposició, la primera de la nova temporada.

En aquesta ocasió, Ariadna Robert recull les obres de quatre artistes, dos d'ells santeuga-tencs. La mostra col·lectiva porta per títol Satures, i com el seu nom indica està formada per pintures que plasmen la naturalesa que ens envolta.

Cadascun dels autors que exposen ha seguit cl seu estil, per tant, la mostra està formada per quadres d'estils molt diferents. Expressionista, paisatgístic..., són alguns dels que es poden observar; tots, però, sobre una mateixa temàtica, la natura. Els artistes que exposen són Josep Modol, Castellsagués Grau, Be-atriz Cardoner i Marta Vergés.

Jordi Robert, propietari de la galeria Ariadna Robert, ha des-

Mornent de la inauguració F: X.L.

tacat que "amb la mostra de les pintures de Marta Vergés confirmem la línia que vam prometre quan vam inaugurar la galeria: fer exposicions d'artistes reconeguts, però també donar oportunitats als artistes joves i amb futur, i aquest és el cas d'aquesta artista barcelonina".


Artistes consagrats amb pintors més novells per obrir la temporada

JOSEP M. CODINA

- Sant Cugat -

Fins al 15 d'octubre la sala Espai Lluís Ribas acull una mostra col·lectiva que combina reconeguts pintors amb d'altres de més novells. La idea és començar aquesta temporada amb un recull de la pintura d'artistes que ja són coneguts pels ciutadans de Sant Cugat amb d'altres que per primer cop exposen a la ciutat. Hi ha fins i tot qui exposa per primera vegada a Catalunya com és el cas del pintor gallec Caa-mano Leston.

Entre les novetats també cal destacar l'obra de Josep Balaguer,

un jove d'estil hiperrealista de Sabadell, i una mostra del treball de Granja Llobet, un pintor que ja ha exposat per tot Espanya i que ara, per primera vegada, es pot veure a Sant Cugat.

Entre els artistes ja més coneguts pel públic santeugatenc i que ja tenen un prestigi dins el món de l'art, cal destacar les pintures del reconegut artista local Miquel Cabanas o els quadres de Gimer Bueno, Morató Aragonès, Aguilar Morè o Avelló, l'artista de Mollet del Vallès, entre d 'a l t res . En t re els autors menys coneguts i que en aquesta ocasió compten amb el suport de la resta d'artistes, hi ha els

l'na mostra de la col·lectiva que es pot veure a la galeria Espai Lluís Ribas FO TO: xxx

pintors Granja o Cabayol. Altres la qualitat i l'experiència. A les quadres que es poden veure en aquesta col·lectiva són signats per Badia Camps o Curós.

Tot i que el nexe que uneix tots els artistes és un estil figuratiu, a la mostra es pot apreciar la personal forma d'expressió de cada pintor i el segell inconfusible de

obres hi predominen el paisatge i la figura, sempre vistos des del creatiu punt de vista de cada autor.

Per aquest inici de temporada, l'espai Lluís Ribas aposta per un recull d'autors en la línia que habitualment ofereix la sala i que

donarà pas al que es veurà aquest hivern.

La vintena d'obres de la col·lectiva estarà durant un mes a la sala del carrer Gorina amb horari de sis a nou de la tarda durant tota la setmana, excepte el dilluns. Dissabtes i d iumenges també està obert al matí.

CATALONIA C E R À M I C

EXPOVENDES: KENHKÍ Ora. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00

Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46

Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

CONEIXEU-NOS, ESTEM AL VOSTRE SERVEI

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

36 Cultura ELS iCATYIUNS Dijous,21 de setembre del 2000


La Mostra d'Art de Valldoreix inicia

la festa major

\ l \ l < l i \ .Al .MVIRO

- Valldoreix -

Gom cada an\, la testa major de Valldoreix es va iniciar, divendres 15 de setembre, amb la inauguració d'una mostra d'art en (|iiè es poden trobar obres d'artistes tant professionals com amateurs. tots residents a Valldoreix.

La mostra d 'enguany va ser inaugurada per l'alcalde de Sant (lligat. Unís Recoder. i pel president de l 'Kntitat Municipal Descentralitzada, Miquel Pa-raira. lots dos van admirar la quantitat d'artistes que viuen a Valldoreix.

Kn total hi han participat 50 artistes, que han presentat a la mostra al voltant de W obres de tota mena, totes instal·lades en dues sales de l'Associació de Veïns i Propietaris de Valldoreix. A la mostra s'hi pot observar des d'un quadre de punt de creu hns a pintures a l'oli o ceràmica.

Alguns dels artistes més destacats dels que formen part de la mostra si'm Adolf. Diogencs, Joan i Jordi Tortosa i Montse (lufí, entre molts d'altres.

La Mostra d'Art de Valldoreix es podrà visitar fins al proper dimarts 26 de setembre a l'Associació de Veïns i Propietaris de Valldoreix.

l/i Mostra d'Art recull les obres de Si> artistes residents a Valldoreix VOTO: XAVl lA RROSA


La sala Fausto obre la temporada amb una

col· lectiva

25pintors mostren la seva obra FOTO: XI.

JOSHI' M . C lODIW

- Sant Cugat -

La galeria d 'art Faus to comença la temporada d'exposicions amb una col·lectiva de 25 pintors de gran prestigi. La majoria d'autors són artistes que ja han exposat anteriorment a la sala i que ara tornen a Sant (lligat amb alguna de les seves obres per obrir aquest hivern pictòric que ja ha començat .

Entre les obres que s'hi poden veure des taquen les signades per Cuxart, Núria l'rius, Jorge Castillo, Sanchís Cortés, Sarquella o Francesc Si l lué.

També hi ha peces representatives de Clodinach, El Cam-pesino, Martí Bofarull, Planas Gomà o Vila M o n c a u e n t r e d 'a l t res . Tots els quadres es podrien englobar dins un estil figuratiu, tot i que la diferència entre els artistes és notable i la forta personalitat pictòrica de cadascun, destacable. Entre la mostra destaca també una escultura obra de l'artista de Cerdanyola Salvador Mafiosa.

La sala. al número 10 del carrer Gorina, obre de dilluns a dissabte de 18 a 21 hores, i dissabtes i d iumenges d ' l i a 14 hores.


El santeugatnec Jordi Tortosa exposa

a l'Espai Gorina

Tortosa exposa fins al 27 de setembre FOTO: X.Í.

J.M.C. - Sant Cugat -

Sota el títol genèric Del record i la nostàlgia la sala Gori-na acull l'exposició del pintor santeugatenc Jordi Tortosa. La mostra, d'una vintena d'obres, és el t rebal l més recen t de l 'autor. Les p in tures són el fruit de l 'última evolució de l'artista, que ha passat d 'unes formes marcadament geomètriques a pintar paisatges més figuratius on la taca té un pro-tagonisme més destacat. Els t emes principals de Tortosa són els paisatges, tot i que a

Texposició hi ha alguna natura morta amb les ja esmentades reminiscències cubis tes del seu passat.La figura és una temàt ica que h a b i t u a l m e n t l'artista no treballa. Pel que fa al color, és un dels aspectes més destacats de les teles, on predominen els blaus i els liles, que donen una força expressiva molt important a les obres. F.n altres quadres, però, els colors se suavitzen i augmenta la sensació de calidesa amb els grocs, vermells i ta-ronjes .La mostra només es podrà veure fins al 21 de setembre en els horaris habituals de l 'Espai Gorina.

Cursos de català per a adults a la Casa de Cultura

MA. - Sant Cugat -

El Servei Local de Català de Sant Cugat del Vallès ha organitzat per al curs 2000-01 quatre tipus de cursos de català per adults.

El primer, són els cursos presencials en mòduls de 45 hores. Dins d'aquests cursos el Servei Local de Català ofereix sis nivells diferents, tres per a no catalanoparlants i tres per a cata lanopar lants . Aquests cursos s'impartiran dos dies a la setmana des de l 'octubre fins al febrer.

Uns altres cursos són els cursos a distància amb sistemes multimèdia.

El Servei Local de Català també ofereix un curs intensiu de nivell C de català, amb examen oficial. F l curs s'impartirà entre els mesos d'octubre i febrer.

A més de tots aquest cursos, a la Casa de Cultura també hi ha el Centre d'Autoaprenen-tatge de Català. Aquest centre és un espai amb manuals i llibres de consulta, exercicis au-tocorrectius i dictats en cas-sets, programes per nivells, exercicis per ordinador i el suport d 'un equip de professionals que orienten en la planificació del treball els alumnes.

Les inscripcions es poden realitzar a la Casa de Cultura.

ELS /CATVTON3 Dijous, 21 de setembre del >000 Cultura 37

T e a t r e

El Grup de Teatre Espiral actua a la festa major de Valldoreix

Gran èxit d'assistència a les dues actuacions realitzades

MARGA ALMAGRO

- Valldoreix -

El Casal de Cultura de Valldoreix es va omplir dissabte a la nit i diumenge a la tarda per veure l'estrena de l'obra de teatre Montserrat, Marta i Marín, representada pel Grup de Teatre Espiral de Valldoreix.

Trini Eseriuhela, directora del Grup de Teatre Espiral, va destacar que "l'obra és com totes les que fem per festa major; és a dir, divertida i amb una escenografia amb molt de color". Montserrat. Marta i Maria és una sàtira als culebrots que tracta sobre tres amigues que viuen juntes en un pis. Ecs seves vides transcorren en el més absolut avorriment fins que la Miriam, la veïna escriptora, decideix escriure una novel·la basant-se en les tres: la Montserrat, la Marta i la Maria.

L'obra ha estat escrita per Josefina Altes i Gaspa, que va guanyar el primer premi del

l'// moment de la representatiu de l'obra concurs literari de teatre de la federació de Grups Amateurs de fa tres anys.

Trini Escrihuela explica que segurament no tindran temps per representar aquesta obra a altres poblacions, ja que "a mitjans del mes d'octubre realitzarem la segona part de la cele-

Mmiteirat. Marta i Maria' FOTO: F..F. bració del 10è aniversari del grup". En aquesta segona part de la celebració el Grup de Teatre Espiral durà a terme una marató de teatre, com ja va fer el mes de juny passat. Coincidint amb aquesta segona part de l'aniversari, el grup també realitzarà una mostra de teatre.

C r i t i c a de cinema

Els quatre magnífics

Pel·licuia: Space Cowboys Dimtorr Clint Eastwood Aaoty: Ciiitt Eastwood, Donald Sut

herland, Tommy bec Joncs, James Gamct

Durada: 132 minuts

Senzilla, directa i ben explicada, Space Ctmèoys és l'odissea de quatre homes que fan realitat el seu somni de viatjar a l'espai, somni que es van veure obligats a deixar de banda quaranta anys enrere.

Com a reflexió secundària trobem un tema tan actual com el fet d'aparcar fora del corrent gent per-fectament vàlida només perquè no tenen l'edat apropiada; perquè

| tampoc tenen l'acritud correcta de submissió i de fer el joc als poderosos. Com als bons westerrts, els quatre mosqueters, o els quatre magnífics, de l'espai són independents, individualistes -per què

ISABEL SAEZ

no?-, forts, fidels a si mateixos fins al final. Diuen el que pensen, pensen el que senten. La mena de gent indispensable a qui s'ha de demanar ajut quan el progrés oblida el passat, un passat sense el qual el present seria impossible.

Eastwood treballa amb personatges, sempre amb els efectes especials al servei de la història, i ho fa amb talent, humor i emoció, aconseguint la complicitat del seu equip que, evidentment, s'ho van passar de primera, fet que es fa palès repetidament. Val com a exemple el moment en què O'-Neíll (Donald Sutherland) està provant i valorant la nova muntanya russa en el parc d'atraccions.

El començament se situa en un perfecte blanc i negre al 1958, quan tots són joves i pletòrics, aconseguint un to documental. La història principal, ja en l'actuali

tat, té dues parts ben diferenciades. L'una, sobèrbia, tracta del reclutament i entrenament dels veterans, en paral·lel amb els astronautes joves. Aquesta part és rodona, divertida i entranyable. La capacitat de riure's de les pròpies febleses sense que aquestes els puguin aturar, és un dels aspectes més rellevants de la pel·lícula.

L'altra meitat correspon a la missió a l'espai. És cl moment en què es descobreixen els misteris que tan gelosament guardavan els màxims responsables d'una missió que no resulta gens clara. Malgrat que la realització és notable, hi ha una certa baixada de to. Space Cowboys es fa més plana. No obstant, Eastwood ens ofereix un final intens i difícil d'oblidar, amb atenció especial a la darrera imatge de Hawk Hawkins (Tommy Lee Joncs).


Eulàlia Llopart i Gagik Babajan

exposen a Pou d'Art

I.a waii·iinarió za ser el 16 de setembre FOTO: F.Dl'. 1 RD FARINYES

M.A. - Sant Cugat -

Malgrat estar oberta al públic des del passat 9 de setembre, l'exposició d'Eulàlia Llopart i Gagik Babajan. a Pou d'Art, es

va inaugurar el dissabte 16 de setembre a les set de la tarda.

Eulàlia Llopart exposa, per primera vegada, una instal·lació relacionada amb el rostre, mentre que l 'alemany Gagik Babajan, mostrarà el seu darrer treball de pintures gràfiques.

C u r s o s

Obert el període d'inscripcions per al curs

d'esperanto

M.A. - Sant Cugat -

L'esperanto, una llengua creada per L u d w i k L e j z e r Za-menhof com a instrument neutral de c o m u n i c a c i ó , s 'ha convertit en una llengua internacional amb la qual un es pot comunicar amb la resta del món.

El Grup d 'Esperanto de Sant Cugat , ha organitzat un curs d'esperanto a càrrec de Jaume Deltell , perquè els santeuga-tencs puguin aprendre aquesta llegua internacional. El curs s'iniciarà el pròxim 2 d'octubre i s'impartirà a la Casa de Cultu

ra els dilluns i dijous de vuit a dos quarts de deu del vespre.

L 'esperanto és una l lengua molt senzilla d'aprendre, ja que el seu alfabet només té 28 lletres de fonètica clarament definida i constant. Trinitat Garcia, presidenta del Grup d 'Espe ranto, destaca que "l 'esperanto és una llengua amb la qual et pots comunicar amb la resta del món sense la dificultat de l'idioma; jo fa anys que hi parlo amb un metge japonès".

Les inscripcions al curs d'esperanto es poden realitzar a la Casa de Cultura o a la seu del Grup d'Esperanto.

!iill#Iilli;i/l!iii:í3l::

FUSTERIA I

EBENISTERIA

Tel. 93 699 67 48 Tel. 93 674 70 68

p * 4

OBJECTES DE REGAL

llillHiiiillil Valldoreix, 28

Tel. 93 589 72 32

•:pptm»wg's« í'"ii«

ES LLOGA

Tel. 93 544 20 48

38 Cultura ELS /CWTONS Dijous.'1 de setembre del 2000

E ! r e p o r t a t g e

La guatlla ós un ocell de la família dels faisànids que fa uns 20 centímetres; viu i nia als camps de cereals. Científics de la Universitat de Barcelona desmenteixen que estigui en regressió, com s'havia dit en alguna publicació europea i fan descobertes d'interès.

Les guatlles: un vol de discreció i silenci

"Lluny del trontoll i de gent estranya..." (P. Ribot)

\1AKIÀ.\IÍ;KI.A ROVIRA -SANT C I C A I -

l)es de l'any 1l>81 un equip del departament de Zoologia de la Universitat de Barcelona (IB) estudia les guatlles a tres zones de Catalunya: Girona, Barcelona i Tarragona. Al mas Esplugas de Querol s'hi fan molts anellaments. Les subvencions, minses, els arriben del ministeri. La Generalitat indemnitza el pagès per les destrosses que li puguin fer al camp, unes 100.000 pessetes per temporada.

- La guatlla és l'única au del seu grup que és migradora. les d'aquí ara ja han marxat, ho fan de mig agost a mig setembre. per passar l'hivern a la /ona sub-sahariana.

José I). Rodríguez és el professor i cap de l'equip d'investigació que ens explica la tasca que realitzen amb pocs mitjans, molta constància i algun risc. Trobar zones de treball se'ls fa difícil, tot són destrets.

- l'na vegada van agredir un col·laborador meu, al camp, quan alliberava el gos d'un caçador que havia quedat agafat. Les trampes estan preparades per no fer cap lesió, i a més hi anem dues vegades al dia a vi-gilar-les.

Fan més de 200 anellaments per temporada, i capturen els mascles amb el reclam del cant de la femella, que és suau i baix de to, un garrameu que imagines inaudible al mig dels camps.

- Els furtius el fan servir, aquest reclam, el botet... Nosaltres arribem a una zona ampla, ens posem al mig de la parella, la femella crida però no la sentim; tenim una gàbia preparada perquè hi entri el mascle i no en surti, els atraiem amb femelles que portem del gabial que tenim aquí i fem parelles.

Kstudis de pesos i mides, anàlisis genètiques i alliberament de nou dels ocells. Gent grams de pes, un animal perfecte com a màquina voladora i reproductora.

POLÍGAMS. - Hem descobert que són po

lígams, això no se sabia. Kl que s'havia dit és que eren monògams, o promiscus. Hem vist que tots, mascles i femelles, tenen diverses parelles. A la mateixa niuada hi ha fills de pares diferents, ho hem demostrat amb el treball genètic. Sembla que decideix la femella: si el mascle no és adient, el canvia.

El pollet surt al cap de divuit dies de ser a l'ou; la posta és de vuit a dotze ous, 'dels quals

viuen, més o menys, la meitat. Al cap de quinze o vint dies l'ocell es posa a volar, quan ja té la ploma que li fa la termoregula-ció. Potser es queda a la mateixa zona però ja és independent.

- Són nòmades però la femella és més sedentària perquè té la responsabilitat dels pollets, que incuba i cria sola, el mascle se'n desentén. Tot el procés, fins que s'aixequen els polls, és d'un mes i mig o dos. Després pot anar a un altre camp no segat i tornar a criar. Suporta la pressió de caçadors i depredadors perquè és prolífica, cria tres o quatre vegades a l'any.

Allà a l'Àfrica, als camps de cereals propers al desert, comença la reproducció que seguirà aquí a la primavera i estiu. Després d'haver volat milers de quilòmetres, tornarà a fer els nius a terra amagats al mig del blat, l'ordi i la civada. Nius que a vegades trinxen les màquines segadores.

- La manera com es fa la collita pot ser negativa. Ara ho estem estudiant, potser partir el camp en dues parts i començar pel mig seria millor, els pollets es podrien escapar.

La guatlla -Coturnix coturnix-, aquest ocell marronós llistat de negre i beix, viu a tot Europa menys al nord més nord. Men-

La guatlla viu i nia als camps ja gra, insectes, llavors i algunes herbes. Són molt difícils de veure, per ser coneguts han de ser seguits amb aparells emissors. Les seves migracions la duen a vegades fins a Dinamarca, des del Sàhara.

- Els posem aquest petit emissor. com una motxilla, subjectat al pit. Espanya és el lloc d'Europa on fa la cria més abundant. El problema més gran és el de l 'obertura de la mitja veda... La que ha estat en perill és la maresa perquè nia als prats amb aigua.

Cada vegada està més demostrat que la migració és genètica. Són ocells que poden fer-se sedentaris, passa a Portugal i Extremadura on les guatlles es queden, i al Marroc, on s'han fet camps de cultiu regats. S'adapten, són mòbils si l'hàbitat no és adequat i sedentaris si és

de cereals FOTO: CEDIDA bo. El seu paper a l'ecosistema és ser aliment de rapinyaires, guineus i colobres. Els investigadors han trobat emissors a nius d'astors i a la panxa d'una colobra bastarda. La paraula guatlla és d'origen germànic. Codortiiz sembla que ve, per coalla, del català. Coromines dedica més de tres pàgines als vols del mot. "l 'n al-mugàver de cavall ...trobà dos mercaders genovesos qui caçaven a caça de guatla", "tantost gatles gita.l vent" (Turmeda). Aquí a ran de terra passa el que passa, el Papa -a més de fer exorcismes com a l'Edat Mitjana- beatifica un papa que es dedicava a segrestar nens jueus. Potser val més aixecar una mica el vol i contemplar les aus que van d'aquí cap enllà, planant i fendint l'aire que ens envolta.

Des de la història Un e#pai de Pere Vivó i Gili

Benvingut el 'Gimmè' número 16! f

I, més benvingut encara, perquè aquesta vegada s'ha fet esperar: fins a Jes darreries d'agost pels qui vivim lluny del Castrum! Només fullejar-lo ja és tot un plaer: per la polidesa en la presentació, per l'acurada exigència en la més rigorosa historiografia moderna... Una meravella als ulls dels pobres mortals que, tardanament i una mica anarcoidement, ens hem atrevit a entrar, mig per la finestra, en un camp tan complex com és el de la historia, ni que sigui la local... Sàpiguen els seus responsàbles.que no se'ns escapa res de tot Pesforç que hi ha darrere cada Gausac. I. com altres vegades hem fet, a continuació exposem uns breus comentaris sobre alguns

dels seus continguts. Comentaris subjectius, és clar!

Cal felicitar-los per la publi» ; cació del treball d'ea Jfoaft Aa**' ladell sobre l'antiga parròquia de Sant Pere, un pas mes eg^-un reconeixement tan ïfteres* cut. Tant dç bo que -imitant , l'exemple- veiéssim aviat publicats !a resta de treballs que -ens va deixar enllestits. U » , suggeriment: c"Amb la col·la* > boració de la parròquia *«> «* podria pensar en la pubtieaeÜl d'una separa/a d'aquesta &lst&|' -ria de l'església de Sant Peàf per fer-la més divulgativa i assequible? Potser ia parròquia n'hauria de ser la principal interessada... La introducció al treball, signada pel Grup d'Estudis Localsrencertada i justa.

molt més que una simple ^fidocció: esdevé una bona síntesi de tot el procés personal -i d*tïbtorÍador que ha estat ©n, Joan Au ladell. El títol ja ho ex-..pressa prou bé: Joan AuladeU, m m&mtiam. . 1,'afquïtecte Alfred Pastor erts exjplíca ei contingut de laja*?. tteint g»rt restauració al d»a$-t » i a Tesglésia del Monestir,' 3M*u£far. s'hi hagin fet aígaft* retrets -més aviat de caràcter 'estètic- els qui k vam viure de prop, dia a dia, polseguera a polseguera i soroll a soroll, donem Fe de la solidesa de l'obra: el claustre estava molt malament. L'esvoranc que travessava tot et sostre de la nau dreta de l 'església, feia esborronar... És d'aquelles res

tauracions que ne es veuen Sttassa un cop fetes, però són pèr agrair-les: vas cfcsta? molts esforços, de tota mena, i molts

jero dedica un gehe-; de la secció de &es~

%tàs diversos treballs ,$o-^ , r. èl Monestir i la vila

" lïcats a l'empara de la De tots ells, un ser-

^es,l'<Snic responsable. l'apartat no dmet bjicia (ni rèpliques

f—us ho dic per prò-ícia- que em per

meti el rèssenyador agrair-li, dc:> d'aquí -a més de l'àmplia atenció- el fet d'haver-ne sortit en vida, altres vegades: ben llest pel trallat a Can Gràcils (històricament parlant, s'en

tén). .. Més enllà de la tènue mh sia (qualitat que sembla que sí que em concedeix) l'agraïment, és sincer! 1 una paraula final sobre l'editorial dedicada al projecte del nou futur museu 'géSatit Cugat. Un altre més! Baseu què us dic? Doncs, que m||i he perdut! No sabria pas cd&.pt>sar-ra'hi... Deu ser per ï e l limitacions personals de què us he parlat? Sigui el que sigui: ja planyo els pobres executius que ho hagin d'executar! O, fent una imatge: planyo qui hagi de posar el picarol al

B L S 4 C A N I W 6 Dijous, 21 de setembre del 2000 39

• *

#>,«# ' » •

^ * ' * i ^

^ ï •• ^ í

| IP* |U"U ' > * >

;|p'p:i;p^ "W^ ; :;-:,, ,£v;

1 ^ I M U H m HH| ^•" t

H «*R • f mSf*

1 É É S * « ^ B : Í Í B : K ^ ^ " : ^ mm^í

i ï l " ' ** 1 u i HB "^ 1 «cu WL y j j

Ll i ' * ï ï « « p * ! ;]|W,«spysif &. «>* :«^ *| * * " * * * * * ' • " » " « -^*w$% * , w H S* *

« « p * ! ;]|W,«spysif •i » ; i -

* * " * * * * * ' • " » " « -^*w$% * , w H S* *

?4I ^ J ^ ^ ^ | { W |

IWtttt

sí?P> ^^l^^íisiïrílií^i^i»;

. • H H w P

*ÍT *m!ÈM - ' s í i í" ! i !

& * ' ÏMfr '

» ' " * -

r%

ens visita del 8 al í

de Ca

i &

i 9Q I1T VU9C1T C E N T R E C O M E R C I A L

Gra. Sant Cugat a Rubí, km 4

40 Cultura ELS / C A N T O N S Dijous Jl de setembre tlel 2000

H i s t ò r i a d e l c ò m i c

Antecedents de Flash Gordon: Buck Rogers i BrickBrodford fORDl i

Buck Rogers. A l'agost del ï92S,AmazingSto-rifs, la revista que va introduir la ciència-ficció com a gènere literari, va publicar un relat de Philip Francis Nowlan titulat Annaggeddon 2419 A.D. La història descrivia com Anthony Rogers, pilot a la Primera Guerra Mundial, quedava paralitzat a causa d'un accident i es recuperava en el segle vint-i-cinc. El relat va impactar en John F. Dille, que va decidir adaptar-lo al còmic. Després de l'autorització de l'autor, que va passar a ser cl guionista de la sèrie, va encarregar la part gràfica a Dick Cal-kins, dibuixant de la seva editorial. La primera tira diària es va publicar el 7 de gener del 1929 al diari Courien Press tfEvattsviile. Així va néixer el primer heroi de la ciència-ficció de la història del còmic. La sèrie va tenir varú^ cions respecte a l'original literari; el protagonista passa a anomenar-sc Buck en comptes d*Anthony, i l'any en què s'adorm serà el 1929, i no el 1919, amb la fi que les aventures succeixin cinc cents anys exactes deprés d'aquell moment.

Buck Rogers, en despertar del seva llarga letargia, es troba la Terra dominada pels xinesos. El nostre heroi, aviador com el seu dibuixant, lluita contra l'opressor asiàtic amb la seva companya Wilma Dering, afegint-se posteriorment el científic Dr. Huer, amb qui es va formar un trio que resorgiria calcat a Flash Gordon. A la sèrie d'Alex Raymond també existeix una obsessiva presència d'orientals, i hi reapareixen els discos volants, si bé en aquesta sèrie visiblement millorats respecte als de Buck Rogers.

El 1947, després de tenir greus diferències amb l'editor, Dick Calkins va abandonar la sèrie, que seria continuada, successivament i amb diferents resultats, per Murphy Anderson, León Dworkins, Rick Yager i George Tuska.

Amb motiu d'una reedició de les tires diàries, el 1969, Ray Bradbury va realitzar un pròleg homenatjant Buck Rogers: "El so més bell que hagi escoltat mai a la meva vida, el que recordo amb més alegria i encara percebo clarament, és el soroll que feia un diari enrotllat planejant a Paine de l'estiu i aterrant sota el porxo de l'entrada. (...) La porta s'obria de cop. Un nen -jo- d'ulls brillants, panteixant, es/eia l'amo del diari i l'obria

en tota la seva amplitud per permetre el famolenc esperit d'un dels més destacats petits intel·lectuals de Wauien.au. Illinois, saciar-se amb Buck Rogers in the 25th Century. "

Buck Rogers es va publicar durant un breu període de temps al nostre país a la revista de Tim Tyler a l'Espanya republicana i es va recopilar la sèrie el 1979, si bé d'una manera certament desordenada, per l'editor Joaquín Esteve, gran aficionat als còmics, a la col·lecció Grandes clósicos de los còmics delpasado.

Brick Bradford. Aquest personatge, creat pe! guionista Wílliam Ritt i dibuixat per Clarence Gray, va aparèixer per primer cop, en forma de tira diària, el 21 d'agost del 1933 distribuït per

. Central Press A|Soeiation, filial de King Fea-' fiifcs Sindicaré, ai New York American Journal.

Els guions de Brick Bradford són realment desgavellats, tot i que no es pot negar ta seva originalitat. El més espectacular, sens dubte, va ser la història Viaje al centro de la moneda (Una aventura en el mundo del àtomo). En aquesta aventura cl científic Kalla Kopak, creat en una anterior història, descobreix un element capaç de disminuir el tamany dels cossos mitjançant el qual Brick Bradford e$ torna infinitament petit i passa a explorar l'interior d'una moneda. El nostre heroi amb els seus companys d'a-ventures, el citat Kalla Kopak, la seva nòvia Beryl Salisbur i cl pare arqueòleg d'aquesta, conjuntament amb Bucko O'Brian, arribat a la sèrie el 1938, passen per situacions a les quals els viatges a través del temps i l'espai són normals, així com els episodis en què ressorgeixen civilitzacions perdudes com la maia i la vi-kinga. Els escenariss creats per Gray combinen ciutats futuristes amb vegetació exòtica, sent aquesta ambientació el que diferencia la sèrie de les de Buck Rogers i Flash Gordon. El 1957, amb la mort de Gray, la sèrie va passar a mans de Paul N'orris, que ja hi havia col·laborat des del 1952. L'última tira es va publicar el 25 d'abril del 1987. AI nostre país Hispano Americana va publicar 43 quaderns sota el títol de Car-los, et intrèpida (1944), també Bruguera (1947), Dòlar (1966), Maisal (1975) i j . Esteve (1980) van publicar algunes entregues, però sense continuïtat.

|W!!SÍMfKiÍN(lRÍ MeitMiM.13 W.MM9MJ2

RanMaMCc·tr.M M . « f H « 0 7

/

/ • * història

m del *

còmic

M ú s i c a

Mari Pau Huguet presenta 6 100 anys de cançons' a Valldoreix

Un moment de l'espectacle '100 anys de cançons' FOTO: E. EARINYES

MARGA ALMAGRO

La nit amenaçava pluja, però finalment, potser gràcies a les pregàries que va fer Mari Pau Huguet a Sant Cebrià, el patró de Valldoreix, o potser gràcies a les fantàstiques veus dels cantants que van actuar, no va ploure i es va poder celebrar sense cap incident l'espectacle 100 anys de cançons.

Mari Pau Huguet va sortir, a l'escenari del pati del Casal de Valldoreix i, esplèndida i amb la seva simpatia habitual, es va ficar el públic a la butxaca ràpidament. Al llarg de la nit, la presentadora

de TV3 va donar pas als diferents cantants i artistes que actuaven al programa que ella mateixa presentava a la cadena autonòmica catalana i que portava el mateix títol que l'espectacle, 100 anys de cançons.

Així, la Ingrid, el Llorenç, el Vicenç, el Xavi Garriga, Las Miranda i la Irene i el Xavi van delectar el públic assitent amb les seves veus, els seus balls i la seva màgia. El diumenge a la nit, al Casal de Cultura de Valldoreix, es van poder escoltar cançons que han marcat tota una època al llarg del segle XX, cançons com ara Gabilàn opaloma, la banda sonora de Titànic o la popular cançó de La gallina turuleta.x

P i n t u r a

Gran participació al concurs infantil i juvenil de pintura

ràpida de Valldoreix

MARGA Al.MAGRO

- Valldoreix-

De les nou del matí i fins la una del migdia de dissabte 16 de setembre, la plaça de l'estació de Valldoreix va ser plena de nens dibuixant. I és que s'hi va celebrar el tradicional Concurs Infantil i Juvenil de Pintura Ràpida de la festa major de Valldoreix.

Enguany hi havia quatre categories, entre 0 i 3 anys, entre 4 i 6 anys, entre 7 i 9 anys i entre 10 i 13 anys. A cada categoria es van decidir tres guanyadors, a més, en la categoria dels més petits es van donar tres accèsits. Tots es van endur un regal, que va con

sistir en joguines, pilotes d'esports o material de papereria. A més, els 71 participants van rebre un diploma acreditatiu.

El tema dels dibuixos va ser La mascota amiga, un tema que als nens els va agradar molt. La mascota més dibuixada va ser el gos, el millor amic de l'home, però també hi va haver nens que van dibuixar gats, ocells o fins i tot animals exòtics. Per a la categoria dels més grans, el tema es va dirigir cap a l'abandonament dels animals, el lema dels seus dibuixos va ser No l'abandonis, ell mai ho faria.

Com en anys anteriors, el concurs va estar organitzat per l'Associació de Veïns de Can Majó.

Wauien.au

ELS4CAINTONS Dijous, 21 de setembre del 2000 PubBcitat 41

s í

RESERVES:

93 674 86 61

EIS 4 CANTONS

Economia 42 Dijous, 21 de se/fmhre de 2i k k >

E m p r e s a

Delphi preveu augmentar la facturació un 2 0 % a Espanya

La xifra de negoci de rempresa es calcula en 5,7 bilions de pessetes M.S.

- Sant Cagat -

Delphi, cl principal fabricant mundial de components automobilístic, preveu incrementar aquest any la facturació a Ks-panya un 20% i situar-se amb 150.000 milions de pesse tes (901 milions d'euros), respecte als 125.000 milions (751,2 milions d'euros) que va facturar l'any anterior.

Si es confirmés aquesta previsió, l'aportació d 'Espanya al negoci de Delphi a tot el món serà del 2,67%, ja que la xifra de negoci de la multinacional per l'actual exercici es calcula en 5,7 b i l i o n s d e p e s s e t e s (34.257 milions d'euros), quan l'any passat aquesta aportació va ser del 2,24%.

En aquest augment de la xifra de negoci hi ha influït, entre altres factors, la incorporació de Lucas Diesel al grup el mes de gener passat, amb la seva planta de Sant Cugat , on es produe ixen e l e m e n t s d ' injecció dièsel.

La incorporació de la fàbrica Lucas

A partir del proper any, Delphi incorporarà les ac t iv i ta t s d 'APD Parts, fabricant de peces per a embragatges i frens a Europa i Espanya.

A Espanya. APD Parts compta amb una pe t i t a p lanta de producció de peces per a embragatges a la localitat biscaï-

Dieset ha jugat un paper important en l'augment de la xifra de negoci F: X.L.

na de Durango. L 'es t ruc tura product iva de

Delphi a Espanya la componen nou plantes a Pamplona, Logronyo, Olvega (Sòria), Tara-goza (Saragossa), Belchite (Saragossa), Sant Boi de Llobregat (Barcelona) , Sant Cuga t del Vallès (Barcelona) i dos a Ca

dis, que donen feina a 7.000 treballadors.

D'altra banda, des dels Estats l 'ni ts s'informa que Delphi ha acordat atorgar un dividend trimestral de 0,07 dòlars per acció, el sisè consecutiu que aplica des de la seva segregació del grup General Motors.

En aquest sentit, el president executiu de Delphi, John Bat-tenberg III. va manifestar fa uns dies en una visita a Madrid, cjue per tal de s e g u i r a m b aquesta línia d 'abonaments de

Uaportació d'Espanya al negoci

de Delphi a tot el món serà del 2,67%, mentre que el 1999 va ser del 2,24%

dividends als accionistes, s'haurà de mantenir l'actual grau de compliment del pla de negocis.

L ' e m p r e s a

Delphi Automotive Systems està present a 39 països amb 179 c e n t r e s de p roducc ió , i l'any passat van facturar 29.300 milions de dòlars. L'empresa disposa d'11 plantes a Espanya que donen feina a un total de 7.000 treballadors. Entre elles s'hi troba la planta Delphi de Sant Cugat, antiga fàbrica Lucas Diesel.

Per últim, cal recordar que el mes de juny passat la fàbrica Delphi de Sant Cugat va iniciar la producció en sèrie de les b o m b e s common rail per als clients, l'anomenaty'o^ / .

D i s t r i b u c i ó

El grup Carrefour inicia una

campanya corporativa a Espanya

La campanya suposa una inversió de 1.000 milions M.S.

Carrefour, un dels líders del sector de la distribució a Espanya, amb 119 hipermercats entre els quals es troba el de Sant Cugat, i una facturació de grup superior als 1,4 bilions de pessetes, va iniciar el passat 15 de setembre i fins al dia 30 del mateix mes, el que és la seva primera campanya corporativa a Espanya, que ha estat realitzada per l'agència Young & Rubicam.

La campanya, amb l'eslògan "c: I "imagines que no costés tant ser feliç?, amb Carrefour és pos

sible" pretén transmetre a la societat els valors comercials amb què vol que s'identifiqui el símbol Carrefour com la proximitat als seus clients, els millors preus del mercat a través de diverses actuacions, incorporació de les últimes innovacions del mercat, adaptació de l'oferta a les diferents temporades, ctc.

Aquesta campanya representarà una inversió publicitària de 1.000 mi l ions de p e s s e t e s . Aquests seran destinats a espots a la televisió i a la premsa. La campanya també es pot veure reflectida en 2.100 tanques publicitàries ubicades a tot el ter

ritori estatal. Per a televisió s'han creat qua

tre espots d'entre 25 i 30 segons que reflecteixen fets o accions quotidianes en què gràcies ala utilització de determinats articles o serveis s'aconsegueixen moments de felicitat. A continuació els mateixos treballadors del grup transmeten l'eslògan de la campanya.

Pel que fa a premsa escrita, s'han creat set originals que inclouen els mateixos motius que la campanya televisiva i que apareixen a la pràctica totalitat de diaris a tot el país i determinades revistes. Les insercions

consisteixen en una pàgina diària de publicitat, a tot color, durant 14 dies consecutius, des del 15 de setembre passat.

Aques ta campanya , a més , consta d 'una cartelleria diferenciada als 119 hipermercats del grup a Espanya, entre els quals es troba l'hipermercat situat al Sant Cugat Centre Comercial. En total, el conjunt dels hípers del grup tenen, dins de les seves sales de venda, més de 2.500 suports publicitaris i 600 més a l'exterior de les botigues.

La campanya també es publi-cita amb prop de nou milions de fulletons comercials que són personalitzats per a cada centre donat que a la portada de cada fulletó apareix la foto de la seva plantilla.

Carrefour preveu que aquesta campanya, de 14 dies de durada i presentada a través de televisió, premsa, revistes, tanques i cartelleria sigui percebuda pel 98% de la població espanyola.

La Cambra de Terrassa crea la Borsa de Subcontracfació

M.S.

- Sant Cagat-La Cambra de Terrassa està

elaborant un cens informàtic en

suport C D que recollirà infor

mació actualitzada d'empreses

subcontractistes, és a dir, em

preses que fabriquen productes

susceptibles de ser contractats

per altres empreses. L'objectiu

de la Borsa de Subcontractació,

el nom del servei, és ajudar a

posar en contacte les empreses

industrials que necessiten una

producció de t e rminada amb

aquelles empreses que són ca

paces de subministrar-la.

ELS /CANTONS Dijous,21 de setembre del 2000 Economia 43

Empresa: Versió Originat

A m b una estètica avantguardista i totalment innovadora neix a Sant Cugat un nou restaurant situat al Mercat de Torre Blanca, al Pla del Vinyet, s /n . La seva carta no és menys original, ja que barreja la cuina b'pica del nostre pafs amb plats exòtics de països d'arreu del món com Mèxic o Japó. Una nova oferta que de ben segur farà les delícies de molts gunmets.

Carles Brugarolas. Gerent del restaurant Versió Original

"La nostra carta no tanca les portes a cap plat del món"

M.S. -Sant Cugat-

- Quines són les raons que l'han dut a obrir un restaurant a Sant Cugat?

- Nosaltres teníem un restaurant mexicà aquí a Sant Cugat però vam decidir que volíem créixer dins del món de l'hostc-leria. Per això vam voler triar la millor situació possible i oferir més espai als nostres clients.

- Podria descriure"ns les característiques del local?

- El restaurant compta amb uns 320 metres quadrats distribuïts en dues plantes, més estil restaurant a la planta superior i més bar a la part de baix.

Obrim tots els dies de la setmana des de la una del migdia i fins a la una de la nit i per tant, necessitem força personal per poder fer diferents torns. A més, durant la tarda també tenim la cuina oberta. Així doncs, tenim 4 persones a la cuina i cinc cambrers.

- Com va sorgir el nom de Versió Original?

- En principi va sortir perquè estem ubicats davant el cinema, però la raó principal és que hem volgut donar un to especial al restaurant en tots els sentits; en l 'ambientació, en la carta i els productes que oferim i altres as-

Cartes Ihvgalolas, gerent del' restaurant Ven'm Original, aeabat d'inaugurar FOTO: XI..

pectes que aniran apareixent en un futur.

- Quines són les especialitats de la carta?

- El nom Versió Original també es reflecteix a la nostra carta. ja que inclou especialitats de països d'arreu del món. Tenim plats mexicans, però també disposem de plats japonesos i de Tunísia, entre molts altres. I.a nostra carta no tanca les portes a cap plat del món i. en aquest sentit, crec que som molt avançats perquè hi ha pocs restaurants, no només a Sant Cugat sinó també a Barcelona que tinguin una carta com la nostra.

D'altra banda, la nostra carta

també inclou menjar per a vegetarians, menjar baix en calories, moltes amanides, etc.

- A banda del tipus de menjar, quins altres elements diferenciadors destacaria?

- En primer lloc, la situació. Ens trobem ubicats just davant dels cinemes i, més important que això, en una zona que ha d'esdevenir una àrea d'oci per als santeugatencs.

D'altra banda, la capacitat, ja que a Sant Cugat hi ha pocs restaurants que puguin fer, per exemple, un sopar per a 35-40 persones i nosaltres disposem d'una sala on fer aquests sopars de grup.

Per úlr,im, destacaria l'estètica del local. Hem volgut donar un disseny avantguardista al local i pensem que això dins de Sant Cugat és molt punter.

- Quin creu que és el tipus de client que s'aproparà a Versió Originar;'

- Nosaltres ens adrecem més específicament a clients entre els 25 i els 45 anvs. El nostre pren de carta és molt moderat. Els migdies laborables oferim un menú per 1.200 pessetes i el nostre preu de carta està al voltant d'unes 2.000 pessetes, que és un preu molt raonable aquí a San t C u g a t i més t e n i n t en compte que oferim menjars es

pecialitzats, fet que en molts restaurants suposa una pujada en els preus. Nosaltres, però, hem volgut implantar-nos amb uns preus moderats.

També voldria comentar que habitualment a Sant Cugat, el primer any acostuma a ser més fort del que serà més endavant en realitat. En aquest sentit, confiem que els primers sis mesos vingui molta de la gent que tornarà més endavant.

"El Mercat de Torre Blanca, un

cop estiguin tots els locals oberts, ha de convertir-se en una

zona d'oci"

- Quant a la competència, li fa por l'àmplia oferta que hi ha a Sant Cugat?

- El que pensem és que la zona del Mercat de 'Torre Blanca, quan est iguin tots els locals oberts ha de convertir-se en un punt d'atracció, en una zona d'oci. Aquí hi haurà bars i restaurants, de fet al costat mateix tindrem diversos restaurants, però més que por, al contrari, ens engresca. Preferim que hi hagi altres restaurants i aprofitar així l'efecte positiu de l'acumulació de l'oferta d'oci en una sola zona.

- Com pensa d o n a r - s e a conèixer a la població santeu-gatenca?

-Aques t divendres, per exemple, pub l iquem un anunci al TOT Sant Cugat però confiem sobretot en la situació. Els locals del voltant encara es troben fent obres però al vespre, el nostre local destaca molt gràcies a la llum.

'H í - -

Sant Jordi, 37 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. 93 590 86 00 Fax. 93 590 86 25 E-mail: [email protected]

SERVEIS INTEGRALS DE C O M U N I C A C I Ó Identitat Corporativa • Disseny Gràfic i Editorial • Publicitat

Disseny de Pàgines Web • Projecte i Muntatge d'Estands • Producció Periodística

C o m e r ç

SCC valora negativament com s'està duent a terme la

vianantització del centre

M.S. - Sant Cugat -

Sant Cugat C o m e r ç considera que la vianantització del centre de Sant Cugat no està funcionant com estava pre vist. Per aquesta raó, l 'associació està preparant una proposta en què , segons declara la p r e s i d e n t a de S C C , M. Eulàlia Egea, "demanarem a l ' A j u n t a m e n t una sè r ie de canvis, no inamovibles per tal que la vianantització tiri endavant però no d 'aquesta manera". Segons la pres identa , en aquests darrers mesos han rebut moltes queixes i s 'han dut a t e rme moltes reunions que d e m o s t r e n q u e la via

nantització no està afavorint el comerç local, s inó tot el contrari.

M. Eulàlia Egea demana a l 'Ajuntament que sigui valent a l'hora de crear aparcaments a m b més c a p a c i t a t , ja q u e aquest és un d t l s problemes bàsics actualment. De fet, segons S C C , les z o n e s on és més difícil d'arribar amb cotxe són les zones més afectades i "el que no volem és que ens quedi un poble per passejar i unes afores per comprar. Seguim pensant que s'ha d e segui r e n d a v a n t amb el projecte però que s'ha de fer d'una altra manera perquè així no funciona", ha afirmat M. Eulàlia Egea.


es4Gwro]\3

Immobiliària 44 Dijous, 21 de setembre del 2000

A L Q U I L E R

• Torre adosada amueblada (Zona Golf)

450 m2, jardín privado 200 m2 y jardín comunitario con piscina 1.500 m2, 4 habitaciones tipo suite (1 con vestidor), 3 banos, 2 aseos, cocina-office, totalmente equipado, gran salón-comedor con chimenea, buhardilla 70 m2, armarios empotrados y terrazas/hab. 3 pi pàrking, sala de màquinas, calefacción a gas por radiadores., suelos de parquet y màrmol, alarma y mobiliario alto standin g . Suministros ontratados.

" l / I É É I a i i f c ï ^

.360.000

Sres. propietarios, nos URGEN todo tipo de viviendas en atquiler (induso habitaciones), por gran demanda de clientes con referencias. ;;LLÀMENOS YAÜ, no existe ningún compromiso para usted.

V E N T A • Gran oportunidad. Piso 3 hab., 40 m2 de trza.

pàrking A L Q U I L E R

.44 M

tot. reformado, persianas y toldos eléct., p. • Centro. 190 m2, salón 40 m2, 4 hab., z. com. blindada y luces reg. con mando a distancia 26 M 3000 m2, piscina climatizada i 2 pi pk . .210.000

• Estación. Perfecte estado, 3 hab., parquet tipo • Can Gatxet Nuevo a estrenar, àtico con 3 trzas., cerezo, puertas nuevas y terracita 28,5 M acabados gran lujo, piscina y pàrking . .260.000

• Pla del Vinyet. 1 arïo, t. exterior, toldos nuevos, • Torre unifam. Jto. FGC Valldoreix. Casa con fibra solar, trza ., z. com. y piscina 39,4 M encanto, àrboles grandes y piscina pròpia 290.000

• Parc Central. 6 anos. Bajos, 3 hab., salón 30 m2, • Torre unifam. Cerca FGC Valldoreix. Grandisimos jardín privado 125 m2, acceso a piscina i directo a espacios y piscina. Alto estanding 750.000

YMUCHÍSIHOS MAS, aLLÀMANOS YAÜ C/ Valldoreix. 5 8 - T«L 93 5 8 9 73 74 / Av. Mistral, 53 (8CN) • Tel. 93 424 03 1 8

H P I S O S EN V E N T A • Z. Centro. Piso panoràmico. 81 m2, 3 dormitorios, bano, calefacción a gas, ascensor, salón-comedor 20 m2 y

reformado totalmente 24,2 M • Z. Coll Fava. Piso impecable. 60 m2, 2 dormitorios, bano, calefacción a gas, ascensor, trastero, pàrking, salón-

comedor 24 m2 y z. comunitària con piscina 28 M • Z. Parc Central. Pràcticamente nuevo. 114 m2, 4 dormitorios, 2 barios, calefacción a gas, salón-comedor 27 m2,

pàrking. Todo exterior 38,5 M T O R R E S EN V E N T A • Z. Can Gatxet Unifamiliar de sup. útil 333 m2, solar 490 m2, 4 dormitorios, 2 banos, calefacción a gasoil salón-

comedor 40 m2 con chimenea-hogar y amplio garaje. Cerca a estarión FGC Valldoreix 76 M • Z. Res.-Estación. Adosada. Suerfïcie útil 180 m2, jardin privado 70 m2, varias tenazas, 4 dormitorios. 2 banos,

aseo, salón-comedor 35 m2 con chimenea-hogar y estudio abuharditlado. Pròxima a FGC 74 M

• • • • « S 4 l ; l · i ^ A L Q U I L E R • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y

calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.

Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.

Perfecto estado 100.000 + gastos

V E N T A • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,

vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc, lav., bano comp.

reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. M. sol 37, 75 M

••í4Plcoleg«ido;700

• P. Central. Dúplex seminuevo, 70 m2, 2 hab. (1 • Bellaterra. Torre individual 412 m2, 5 hab., 3 b., doble), bano completo, salón-comedor con cocina- estudio, garaje 4 pi., sala juegosy solar 1.000 .75 H americana y terraza 30 m2. Soleado 25,5 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., coc. , b.

• Jto. Estación, (a 2 min. FGC). 2 pisos de 75 m2, com., balcón, luminoso, calef. y ascensor .21,5M 3-4 hab., b. comp., soleados, balcón, buen estado, • Junto al Pinar. Parcela 975 m2, califkación 20 uno de ellos c/ascensor 20-21,5 M a/10. Es edificable en el acto 30 M

• Can Cortès. 2 solares de 1.379 y 1.245 m2, en • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. plena Sierra de Collserola, sol y vistas 17-20 M completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada . . .40 M

• Mira-sol. Solar 500 m2, calif. 20 a 10. Incluye • Golf. Piso 140 m2, 4 hab., 2 b.+aseo, trza., z. proyecto arquitecte y permiso ayuntamiento .28 M com., 2 pi. pk, parquet, calef. y soleado 175.000

• Can Montmany. Torre individual 200 m2, 5 hab., sal.- • La Floresta , junto Estación. Local 108 m2, dividido com., 2 b. + aseo, garaje 3 pi. y solar 724 m2 .58 M en 2 salas y terraza 50 m2. Céntrico 100.000

> A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.

- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase. - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1

Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.

comunitària 100.000

4 1 • T e l . 9 3 5 8 9 0 3 0 7 / F. M a c i à . 6 9 - 9

U N I F A M I L I A R E S EN V E N T A • Mira-sol. Impresionante, nueva, 350 m2 + buhard.,

5 h. (3 suit.), pk, coc. 40 m2 y acab. calidad..99 M • La Floresta. 250 m2 en parcela 500 m2, 4 hab.,

2 b., aseo. Buen estado 53,340 M • Mira-sol. Mas Janer. 1 planta en parcela 800

m2, 4 hab. (suites i dobles) sal.-com. c/chim., 2 b., estudio 24 m2, tot. rehab. c/b. acabados, jardin c/ césped, barbacoa, etc 49,5 M

• Mira-sol. Mas Janer. 2 pi., pk en parc. 480 m2, 4 hab. (dob.), trza. 60 m2, cerr. PVC, dob. acrist, 2 b., b, acab., semin. 3 anos. Muchas posib. . .55 M

• Valldoreix. Mn. C. Verdaguer. Parcela 1.225 m2, 2 pi., 4 hab. (psb. ampl.), sal. 40 m2 y com. 20 m2 y chim., pisc, jard. (césp. -rgo. aut. Mch. pos. . 95 M

• Bellaterra. En const., parcela 1.100 m2, 2 pi. + pk c/servicios 72 m2, 5 hab. (dob. y suite), 3 b., sala juegos, trzas., etc. Perf. acabados, a 5 min. autopista, z. tranquila 114 M

A D O S A D A S EN V E N T A • Z. Cruz Roja. 3 pl.+ pk, 3 hab. (suite), sal.-

com. 2 niv./chim., 2 b., trast., solàrium, jardín y estudio. 40,3 M

• Col. La Farga. 3 pi. + est. 35 m2, 4 h. (2 d.), b., a., pk 40 m2, jd . , 2 anos. Ocp. inmed. . .55 M

A v . R i u s 1 T a u l e t . 3 3 - T e l . 9 3 5 S 9 7 1 7 1

L T I • 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior,

balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona

comunitària. Todo_ reformado e impecable 44,2 M • 361- Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza

15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona

comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2,

terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet,

calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

R b t a . d e l C e l l e r . 2 • T e l . 9 3 5 8 9 OO 6 6

U N I F A M I L I A R S • Mira-sol. (Pg. Sevilla). Solar 405 m2, casa

100 m2, a reformar 37 M • La Floresta. Casa 250 m2, 6 dorm., pisc. i barbc.38 M • Valldoreix (Montmany), 200 m2, 5 dormitoris

i gas natural 58 M • Valldoreix (Mas Fuster) 235 m2, 4 dorm. +

estudi i garatge 63 M • Mira-sol (Farmàcia). 490 m2 (solar 780 m2],

6 dorm., 4 banys i garatge 128 M • Mira-sol (centre) 400 m2 (solar 800 m2,

piscina i garatge (6 c ) 130 M • Valldoreix (estació). 450 m2 (solar 22000), 6

dorm., estudi 70 m2 i garatge 130 M

PISOS • Joan XXIII . 60 m2, 3 dormitoris i calefacció

a gas 22 M • Vallès (junt a Kepro). 80 m2, 4 dormitoris i

reformat 23 M • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormitoris i

calefacció a gas 24,5 M • Sant Ramon. 105 m2, 4 dorm., calefacció a

gas i garatge. 30,5 M • Av. Catalunya. Àtic tríplex 105 m2 + 50 m2

terrassa, 3 dormitoris i 2 banys 44 M • Can Picanyol. 230 m2, 2-4 dormitoris, 3

banys i pàrquing (2 c.) 69 M

V E N T A DE CASAS

• Casa de pueblo C/ Sabadell, 144 m2, edificables 25 m2 consultar

V E N T A DE T E R R E N O S

• Pere San Para construcción plazas de pàrking

consultar

V E N T A DE P À R K I N G S • Santa Joaquima 2 M • Zona Cruz Roja 1,5 M

V E N T A DE L O C A L E S • Zona J. Maragall

100 m2 21 M

• Nueva promoción Z. 4 Cantons. 125 m2 .25 M

C / S a n t i a a o R u s i f t t t t . 3*2 » T«* l . 9 3 6 7 5 l O Í O C / R 1 u s f T a u l e t . 4 • T e l . 9 3 6 7 4 %2 4 1 - 93 6 7 4 1 3 6 6

V E N T A • Piso c/ Vallès. 77 m2, 4 hab., menjador, cuina, safareig i bany, totalmente reformat . . . .22 M • Dúplex Parc Central. 128 m2, terrasa coberta, saló-menjador, cuina-off., safareig, 4 hab. (1

suite) amb armaris encastats. 3 banys, molt sol, només 8 veïns, pk, traster i z. com./piscina 50 M • Torre a Valldoreix. 300 m2 vivenda en 1.000 m2 parcela, orient, sud, molt sol, sal.-menj. 45 m2,

cuina-office, hab. planxa i safareig, hab. doble amb armari encastat, bany, garatge 2 pi. i 2 trasters. Planta la : estudi 30 m2, 2 hab. dobles, amb armari encastat, 1 suite amb vestidor i bany; gran terrassa 10<> M

A L Q U I L E R PISOS MOBLATS • Parc Central. 3 habitacions 200.000 • C/ Girona. 3 hab. i pàrquing 140.000 • Parc Central. Baixos, jardí i 4 hab. . .250.000 • C/ Ramon Casas. 2 hab. i pàrquing .195.000

V E N D E S

• Baixos Valldoreix. A 3 min. estació. Reformat 60 m2, menjador-estar, 2 banys, calefacció i parquet 21 M

• Pis Z. Ambulatori. 85 m2, menjador-estar, 3 dorm. (1 suite), 2 banys, calef., pàrquing i traster . .30,5 M

• Z. Estació. Nou a estrenar, 100 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 banys, parquet, calefacció, pk i traster . .37,5 M

• Centre. Tríplex nou. 115 m2 + 55 m2 terrasses, 3 dorm. (1 suite), estudi i calefacció 45 M

• Adossada Pla Vinyet. 215 m2, jardí 30 m2, menj.-estar, cuina-office, 4 dorm., 2 banys i 3 pi. pk .52,5 M

• Unifam. Valldoreix. Reformat 285 m2, solar 840 m2 , 4 dorm.., estudi, 2 pi. pk i piscina 87 M

• Unifam. Valldoreix. 700 m2, solar 2.800 m2, 6 dorm. (1 suite), golfes 150 m2 i garatge 5 cotxes .210 M

H E R F I N Q U E S P I S O S

• Rubí-Ca n'OrioL Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bafío y cocina imp. galeria, ascensor, calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M

• Rubí-Nueva prom. z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking op. y tastero, muy soleados. Acabados l a

calidad. Ultimos pisos desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano,

aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef., puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M

• Rubí-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor, calefacción. Impecable 21 M

C A S A S Y T O R R E S • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab.,

bano, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano. Impecable. Para entrar a vivir. .19 M

• Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde 33,5 M

Cervantes. 5 2 . Rubí • Tel. 9 3 6 9 7 4 5 6 2

I M D E S A V E N T A S • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b. , sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PL Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 bahos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi.

pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com.

c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondidonado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 bahos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,

terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 ro2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio

con bafío, 3 bafíos, sal.-com. 45 m2, coc.-offïce, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M

• Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 bafíos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l a calidad. 125 M

P I S O S • Rius i Taulet - En construcción, dúplex 130 m2 + 26 m2 terraza 39,5 M • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bafío, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 131 - Z. Monasterio. 75 m2, 3 hab., bano, ascensor y gas natural _. .Solo 15,5 M • 137 - Parc Central Bajos 117 m2, salón 30 m2, 3 hab., 2 b., jardín 40 m2, pk, soleado. Ant. 2 afios .43 M • Can Gatxet 100 m2, 3 hab., 2 b., t. ext, parquet, aire acond., 2 pk, trastero y piscina com. .40,750 M

T O R R E S A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Adosada, garaje 2 c, z. lavado, 3 hab., estudio, piscina com. Perf. estado . .48,3 M • 014 - Z. residenrial. Adosada a estrenar, disefío exc, garaje 2 c, 3 hab., 2 b., 1 a. 1" calidades . .59 M • 138 - Z. Can Picanyol. Adosada, salón 35 m2, 3 hab. 2 b., 1 a., despacho, estudio, a.a. y pisc. com. .69 M

A v . L l u ï s C o m p a n y s . 8 - T e t . 9 3 5 8 7 8 9 9 0 - 9 3 5 8 9 2 6 4 3

F I N D 3Mfí V E N D E S • Rbla. Celler. Pis 3 hab., bany comp., saló, cuina ref., ase, pk opcional, calefacció. P-3252 21 M • Centre. Pis 3 hab., bany comp., saló-menj., cuina + galeria, terrasssa, bones vistes. P-3223 . . .23,5 M • Av. Cerdanyola. Àtic 2 hab., b. comp., saló-menj., 2 g. trses. Tot. reformat. P-3185 27,250 M • St Francesc. Pis 3 hab., bany complet, saló-menjador, gas, calefacció. P-3269 23,3 M • Torreblanca. Dúplex cant., 3 h. + est., 2 b., saló-menj., cna.-off., 2 trses., 2 pk. P-3274 46,2 M • Coll Fava. Pis 3 hab., 2 banys, cuina-office, orientació sud i pàrquing. P-3217 40,8 M • Estació. Pis 3 hab., bany, saló-menj., parquet i ascensor. P-3081 28,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 23,5 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M

D o s d e M a i q . 2 5 . T e l . 9 3 5 8 9 8 4 OO

F I N L» L L O G U E R S

• Pis pi. Sant Francesc. Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot indós). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pi. pàrquing i

traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000

V E N D E S

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

Val ldore ix , 60 - Tel. 9 3 6 7 4 6 7 15 - 9 3 5 8 9 3 3 6 8

I N M V E N D E S • Pisos. Cèntrics amb 3-4 dormitoris, des de 21 M • Pis z. Estació. 4 dorm., 2 banys, saló-menjador 35 m2, cuina 16 m2. Impecable 32 M • Àtic dúplex Rubí. 3 dorm., 2 banys, lavabo, gran cuina i zona rentat. Impecable 26 M • Àtic tríplex. Cèntric, 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M • Adossada cèntrica.3 dorm., 2 banys, mançarda, z. rentat, 2 pi. pàrquing, terrasa i piscina 39 M • Adossada C. Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t ras te r . . . . 65 M • Torre al costat de Montserrat Solar 900 m2, 5 dormitoris, 2 banys, bodega, calefacció i vistes . 30 M • Torre Mira-soL 4 dormitoris, 2 banys, mançarda, jardí, terrassa, 2 pi. pàrquing i zona rentat . . 53,5 M • Despatx. Cèntric z. Creu Roja, 100 m2, amb 5 divisions i molta llum 24 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA 0 LLOGUER

mmmsMm$3mmmmMHim F I N

V E N T A S

• Z. PARC CENTRAL

Magnifico piso. 4 habitariones, una tipo suite, 2 bafíos, cocina-office, salón-comedor, terraza y

calefacción. Muy soleado, pàrking Y zona comunitària con

piscina. Alto standing. 38.500.000

I D E N T E

> ZONA MERCADO NUEVO

Fantastico piso, 2 habitaciones, una tipo suite, 2 banos, cocina, salón-com., terraza, suelo parquet, puertas roble, carp. ext. aluminio, calefacción, aire acondicionado, armarios empotrados, trastero y z. com. c/ piscinas y parque.

, 29.800.000

E R I M M O B . &

C/ CasMlle los , 3 1 * Tel. 9 3 6 7 5 1 8 4 8

> Àtico bonitas vistas. Sup. const. 75 m2, 3 dorm., bano, calefacción y terraza 25 m2 25,750 M

1 Àtico tríplex. Z. Monaterio, sup. const. 95 m2, 3 dorm., bnao, estudio con solàrium 27,5 M

« Piso Z. Colomer. Sup. const. 105 m2, 4 dorm., 2 banos, coc.-off., terraza, z. com. c/piscina . . .38,5 M

> Casa adosada. Sup. const. 200 m2, z. centro, 3 dorm., 2 bahos, cocina-office, 2 baiios, aseo, terraza 55 m2 y 2 pi. pàrking 59 M

> Casa individual. Cerca FGC Valldoreix, sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trastero, lavadero, 2 bafíos, 4 dorm., estudio, salón, cocina-office, z. com. c/piscina, frontón y columpios 85 M

Placa Octavíà . 4 * 9 3 5 8 9 5 4 5 4 • 9 3 6 7 4 8 4 0 3

L L O G U E R S

• PL Mas Roig (Valldoreix) 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet i jardí 62.000

• Av. Cerdanyola 95 m2, 4 habitacions, cuina i banys nous, calefacció a gas nova i pintat de nou 70.000

• C/ Santiago Rusinol 60 m2, 2 habitacions, cuina i bany complets 55.000

• C/ Rosselló Local 80 m2 85.000

Av. Lluís C o m p a n y s . 2 2 • Tel . 9 3 6 7 4 1 4 9 1 - 9 3 6 7 4 1 4 9 7

I I L S O L A R E S • Valldoreix. 1.000 m2, cerca estación y fa-

chada a 2 dos calles 56 M • Valldoreix. 1.300 m2, fachada a 2 calles .40 M

V E N T A S • Apartamento

Comedor, 1 hab., bano, cocina con electrodométicos, terraza, aire acondicionado, pi. pàrking 23 M

• Torre en Valldoreix. 200 m2 edificados, 5 hab., bano, aseo, com.-living con terraza,

perf. estado, garaje y solar 728 m2 . .58 M

S O L A R E q u í p a m i e n t o • Valldoreix. Ounto ant. Hotel Rusinol, 2.200

m2. Apto residència ger iàt r ica, c l ín ica, colegio, etc.

I n d u s t r i a l • Salida túnel Vallvidrera/Chic, 2.200 rr>2,

fachada ronda, edificio 3 plantas y 4.500 m2 de techo.

V i l l a . 1 - l o c a l 8 (en t rada per Dr. Mur i l lo . 2 l > • T e l . 9 3 6 7 4 8 8 O t

• Ref. 504. Mira-soL Solar 672 m2, edificados 250 m2, 7 habitaciones, piscina y garaje 57 M

• Ref. 505. Mira-sol. Solar 560 m2, edificados 80 m2, 3 habitaciones y pequena piscina . . . .47 M

• Ref. 502. Valldoreix. Semirestaurada 150 m2, parcela 1.100 m2 y calle asfaltada 52 M

• Ref. 501. Coll Fava. Piso 3 hab., mejor que nuevo, pi. pàrking grande, soleado, vista ajardinada con piscina interior, calefacción y aire acond. .39,5 M

• Ref. 477. Sant Cugat. Casco urbano. Comp. restaurada, 4 hab. + estudio, cocina, 3 bahos, pa-tio interior. Buena zona 65 M

• Ref. 479. Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edificados, solar 600 m2, pàrking 2 coches, 4 hab., 2 bafíos, aseo y cocina completa . . . .76 M

• Ref. 508. Mas Janer. Torre a restaurar, parcela 420 m2, asfalto. Todos los servicios 38 M

• Ref. 506. La Floresta. Nueva const., solar 661 m2, edf. 118 m2, 4 h., 2 b.\ aeds. calidad . 38 M

• Ref. 511 Valldoreix. Solar 1500 m2, edf. 200 m2, 4 h., com. 50 m2, calef., pk 6 c. i z. asfaltada 75 M

Tasadones gratuitas. Necesitamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestres clientes.

R b l a . M s . C i n t o V e r d a a u e r . 1 9 . V a l l d o r e i x • T e l . 9 3 5 9 0 0 3 7 9

L L O G U E R S

PISOS

• C/ Sant Ramon. 3 hab., bany comp., aseo, saló-menj., cuina moblada i pi. pàrquing . . .90.000

• Molt cèntric 2 habitacions, subministraments donats d'alta 70.000

• Dúplex a Coll Fava 125.000

PÀRQUINGS

• Rbla. del Celler. En venda 0 lloguer.

' En venda, al c/ Balmes.

LOCALS

• Av. Cerdanyola. 300 m2, subministraments donats d'alta. Ideal per a negoci.

• Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2. Ideal per a negoci.

• Molt cèntric. 32 m2.

Passatge del Celler, a/n • 93 589 49 44

M A V E N D A P Í S O S • Ref. 176. Z. Torreblanca. 110 m2, 4 hab. (1 suitte, 2 dobles, 1 indiv.), 3 banys, aseo, pàrquing, z.

comunitària i piscina 39 M • Ref. 159. Z. Centre. Àtic dúplex, 1 hab., estudi, bany, terrassa i solàrim 31 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M V E N D A CASES I T O R R E S • Ref. 177. Z. Can Barata. Casa amb parcela 500 m2, 1 hab. amb vestidor, piscina, jardí, barbacoa,

possibilitat d'ampliació 23,9 M • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M L L O G U E R S • Z. Centre. Pis 4 hab., 2 b., menjador, safareig, 2 pk, trsa. 100 m2, z. com. i piscina 250.000

D r . M u r i l l o . 6 . S a n t C u o a t - T e t . 9 3 6 7 5 6 2 7 5

- Empresa germana espanola de Servicios Inmobiliarios •

TENEMOS LA VWIENDA A SU MEDIDA iQué hacemos?

iCómo trabajamos? • Calidad

iDónde operamos?

^Nuestros dientes? ildiomas?

Ofrecemos un servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y banos. Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsteos: • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal, Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. Multinacionales, Entidades financieras y Consulados.' Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castellano. HEMOS ALOJADO A MAS DE 100 FAMÍLIAS EXTRANJERAS A SANT CUGAT

B e l t r a n i f t mmmmÉmmmmmmmmmimmm®::

46 ÏIS'ÍCAIVIÜNS Dijous, 21 de setembre del 2000

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació Geriatria SUSANA NtCOLETTI Sant Antoni, 74. « 93 674 74 37

Cirurgia D R FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu. SC - Previasa - Sanrias. Av. Torre Blanca. 2-8,2n, A1. « 93 589 47 00

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir í armes. Medicina interna, especisdttats. Santiago Rustftol, 2. errtr. 1a. W 93 674 15 26

Dietètica-Nutrició DRA. M . D O M I N G O GALLART Medicina general, dietètica. Díítkjns, dimecres i divendres, en hores convingudes. PI. Doctor Galtes, 5,1r3a. 9 9 3 6 7 4 6 3 2 9 « 9 3 5 8 9 8 4 8 3

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cantà -Ora. Hosario Sagama - bra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8,2a planta. desp. 8-9

« 93 589 43 57 t* 93 589 43 58

Fisioteràpia SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia Assistència Sanitària - Fíatc - Asisa. C/VHtà,49.

«9367446 72

G E R V A L , G E R I A T R I A D E L VALLÈS SL Atenció a persones grans al seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i altres recursos. Infermena. Formació. C/ Àngel Guimerà. 3. « 9 3 6 7 4 0 8 0 4

INPROSS Alenció i companyia a persones grans, 'CANGURS' avis i nens, control de malalts, ajuda a ta 8ar. trastorns especials. Sa-ut i reserves a domicili. Av. Torre Blanca, 2-8. 3r. desp. 11 i 12. « 9 3 5 8 9 3 9 6 7

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans, malalts crònics o convalescents, a qualsevol hora del dia o la nit Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca. 2-8,3r A. » 93 589 39 67

tua HGC. Urg. 24 h, domicili. « 9 3 589 39 26 « 6 0 9 33 10 80

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Melge de capçalera Visites a domicili. Mútues. Major. 36, 2n. « 9 3 6 7 4 0 0 25

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Cot. 15.097 Rbla. Rlbatatada. 20,1r 3a « 93 674 72 16

Laboratoris LABORATORI OR. ECHEVARNE

Santiago Rustftol. 17, baixos.

« 9 3 589 6 0 55

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària - Agrupació Mútua - Sarútas - M.Ftate - Pretesa - Mú-

el consell de la setmana:

Odontologia CLÍNICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, impíantofogia, pròtesis. odontopediatria, ortodòncia. Mútues. Av. Torre Blanca. 2-8 - 2a pi. - desp. 11. « 9 3 6 7 5 0 8 0 3

CLÍNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria. 9, 1r2a. « 9 3 5 8 9 7 0 4 0

CLÍNICA ORTODÒNCIA IDISFUN-CIÓ TEMPORO MANOIBULAR Av. Torre Banca, 2-8.2n A, despatx 6.

«935890396 « 9 3 6 7 5 2 2 1 2

CLÍNICA DENTAL MAJOR Dr. Ricardo Pineiro Lemome

PI Unió, 3, 2n 1a.

(LI. Companys/Colom)

« 93 674 72 40

DRA. M. JAUME SAURA CJInícadental Dl adv 9-13 h i 16-20 h. Pg. Sant Magí, 22, baixos « 93 674 23 35

CLÍNICA DENTAL VALLS - BULDÜ Dra Marta Buldú Freixa Major, 23-25. 1r3a « 9 3 675 64 77

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principals mútues. Doctor Murillo, 21, « 93 589 51 0 6

Otorinolaringòleg DR. FERRAN FERRAN VH_A Winterthur - Previasa - Assistència sanitària - Medífíatc. Francesc Moragas, 43, ent. 2a. rt 93 675 48 53

Pediatria J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribataüada. 20, 1r 3a. « 9 3 674 7 2 1 6

AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r pis. « 93 589 35 48 « 6 4 9 93 59 37

DRA. ANNA PUJIBET IALOES Pediatria. Vitalicio Salud - Mapfre. EndavaUada, 21,1r. « 93 5 8 9 29 95 « 93 674 2 0 79

Podologia JOSEP M . FREIXEDES Matattíes deí peu, ortesis, plantHlee ortopèdiques, paptlomes, cirurgta dat peu. Hores convingudes. « 9 3 5 8 9 6 3 1 3 tr 6 2 9 1 6 9 5 36

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, paqubrtna, logopèdia. Plaça Dr. Galtes, 5,2n 3a. « 9 3 589 4 0 5 1

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes

Francesc Moragas, 25-27,2n 1a. « 93 674 3 6 53 « 93 418 4 8 48

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT

Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre fcHanca, 2-8,3r A, desp. 11 i 12 « 9 3 5 8 9 3 7 8 7

M. O. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusiftol, 2, ent. la. s 9 3 674 15 26 « 93 674 01 47

Tocoginecologio-Obstetrícia DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingudes. Av Catalunya, 21, 2n 1a. « 93 589 48 08 » 93 674 74 09 Particular

DRA. MH-AGROS MARTÍNEZ MEDINA I J .J . G Ó M E Z CABEZA Francesc Moragas, 125.1r 2a. * 93 589 13 0?

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia I ortopèdia Ass. Sanitària - Previasa - Medytec. Políclínic Torreblanca, 2-8, 2a-10. « 8 3 5 8 9 1 8 8 8

DR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatotògica. Hores convingudes. Girona, 21 , l f 3a. •B 93 674 4 3 4 6 « 93 589 05 34

Airïa Dr,» Pilar Cdnosa. Col. 7 201

Hi col·laboren:

Dr. JESÚS CARN I CE R: Pediatre, Gastroenteròleg

EVA M' de LA PEfJA: Cbgopeda infantil

SÍLVIA LLUMÀ: Psicòloga infantojuvenil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

CENTRO E> SÀLUD OCULAR

D R . J . A R M E N T I A D R A . A . M A T H E U

O F T A L MO L O G I A

C/ D O C T O R M U R I L L O , 21

S A N T C U G A T D E L V A L L È S

T E L . 9 3 5 8 9 5 106

P S I C O I v O O I A

í Dra. M.A. N V Carreres Benassar J

C m t t * M*dfe SfttMit^ SonSog* t&Stnol, 2 - ent. 1 a

93674 15 26 «9367401 47

PODOLOGIA

Josep M. Freixedes

Malalties del peu, ortesb, plantilles ortopèdiques, papiomes, cbargla del pea

HORES CONVINGUDES

93 589 63 13 • 629 16 95 36

Les vitamines (II)

VITAMINA B3 (Niacina) Funció: És fonamental per al metabolisme dels greixos, hidrats de carboni i aminoàcids. Col·labora en les funcions del sistema nerviós i del digestiu, a la producció d'energia dels greixos i carbohidrats, afavoreix la producció d'hormones sexuals i manté la pell sana. Fonts: Fetge, carns magres, pollastre, peix, formatge, pa integral, pasta, nous, cacahuets, avellanes i llegums. El cos humà en produeix quan digereix les proteïnes. Insuficiència: Afecta la pell, l'aparell gastrointestinal i el sistema nerviós central (tremolor, irritabilitat, insomni, vertigen, trastorns de la memòria, inestabilitat emocional, confusió, etc). També condueix a la pel·lagra i si es cronifica apareixen al·lucinacions, mania persecutòria, depressió greu i catatònia.

VITAMINA B6 (Piridoxina) Funció: Contribueix a la producció d'energia dels nutrients, a la formació dels glòbuls vermells i anticossos i reforça el sistema digestiu i el nerviós, ÉS imprescindible per me-tabolitzar les proteïnes i per a la síntesi d'importants neufotransmissors. Fonts: Fetge, pollastre, porc, peix, patates, mongetes seques, aliments de gra integral, fruites (sobretot plàtan) i verdures. Insuficiència: Produeix un efecte semblant al de la seborrea i pertorba el metabolisme del

triptofan. Afectats: Els adults que hagin ingerit anticonceptius orals arfih alt nivell d'estrògens o certs medicaments antituberculosos. En els nens es manifesta amb irritabilitat i atacs convulsius.

VITAMINA B12 (Cobaiambia) Funció: ÉS força petita, per això, la seva mancança triga a notar-se. Actua com a coenzim d'alguns processos. Intervé en la formació de la sang i de les cèl·lules nervioses. Fonts: Fetge, porc, peix, llevat, ous r productes lactis. Insuficiència: Anèmia perniciosa per manca d'absorció, entumiment i formigueig en mans i peus. Quan es prolonga afecta el sistema nerviós (mal humor, confusió, agitació, alu-cinacions, depressió, pèrdues de memòria, lentitut mental, falta de reactivitat, fins i tot psicosi, menor coordinació muscular, etc). Afectats: Els nens i joves, perquè afecta el creixement.

VITAMINA C Funció: Té un paper decisiu en el funcionament de les cèl·lules, ajuda el sistema im-munitari, augmenta l'activitat dels leucòcits, és antioxidant, protegeix la pell, les mucoses i els vasos sanguinis, estimula la creació de col·lagen, conserva les genives, els ossos, les

dents, millora l'absorció del ferro i calci i, segons alguns estudis, protegeix contra et càncer d'estómac i d'esòfag. Fonts: Verdures de fulla verda, col, pebrots verds, tomàquets, patates, fruites cítríques, kiwis, maduixes i meló. De la vitamina que s'ingereix només se n'aprofita el 50%, fa que es perd en contacte amb l'aire, ía llum, la calor i l'alcalinitat. La refrigeració i la congelació ràpida ajuden a conservar-la. Insuficiència: Escorbut i hemorràgies gingK/als. Afectats: Les embarssades

VITAMINA D Funció: Ajuda a absorvirel calci dels aliments, a la formació de dents i ossos forts i controla el nivell de calci a la sang per a una bona coagulació. Fonts: Peix gras, llet, fetge, ous, oli de fetge de bacallà i alguns cereals. La mapr font la proporciona la llum solar a través d'un procés químic que es produeix a la pell. • Insuficiència: En els nens, raquitisme; en els adults, debilitat i fragilitat en els ossos.

VITAMINA E Funció: Ajuda a la formació de nous glòbuls vermells i protegeix la seva destrucció i la dels teixits cel·lulars dels pulmons i altres òrgans. Possiblement retarda l'envelliment cel·lular.

Protegeix ek greixos de l'organisme de l'oxidació i enforteix els músculs. Fonts: Margarina, cereals de gra sencer, mongetes seqpies, vegetals de.fulte verda, nous, peix i carn. Insuficiència: Resorció fetal, avortament í azoospèrmia (absència d'espermes madurs*. Afectats: Els homes en edat fèrtil í les embarassades.

ÀCID FÒUC Funció: Fomenta la producció de material genètic, crea glòbuls vermells a la medul·la òssia i manté sa el sistema nerviós. Fonts: Verdures de fuita verda, pèssols, fruites seques, formatges blaus, arròs integral, taronges, espàrrecs, bolets, fetge i llegums. Insufidèncja; Feblesa davant tes à^coons. fa. tiga, símptomes depressius i corrrportament psicòtic Afectats: Embarassades, ancians í individus amb baix consum de fruites $eques i hortalisses. Es complica en les malalties gastrointestinals i en l'akc^ofeme; també en persones que pateixin una llarga malaltia.

En els canvis d'estació la persona sol mostrar-se més decaiguda, fet que erròniament es relaciona amb una mancança de vitamines, quan en realitat ve donat per una adaptació metabòlica de l'organisme.

ELS ÍCANTONS Dijous 21 de somort del 2000 Estètica 47

Estètica i Bellesa l'article: Com tractar els cabells (II)

EL PENTINAT

Un raspallat vigorós activa la circulació del pèl i el manté net de la pols i les partícules de l'aire que el poden embrutar. Feu-ho amb un raspall de pues naturals i gruixudes, de f'ar-ret a les puntes; després abaixeu el cap i repetiu l'operació. El gruix de les pues de la pinta adapteu-lo ai volum de la cabellera, perquè del contrari poden obrir les puntes. Els cabells que es perden en el rentat o el raspallat (de 20 a 60 per dia) són els que es troben en fase de descans, ja que la resta (el 85%) estan en creixement. Amb l'edat es percep més perquè no es regeneren tant. En cas de tenir uns cabells molt arnssats, passeu-vos els dits i feu lleugeres estrebades. Si a més apareixen mats, perquè els olis nutritius naturals del cuir cabeiiut no s'extenen bé, renteu-vos el cap dos cops per setmana amb un xampú a l'oli, i apliqueu després una màscara nutritiva. L'ús de gels, escumes, ceres o cremes fixadores proporcionen diferents acabats (llisos, arrisats o informals). La brillantor. Les cabelleres llises solen ser més brillants i suaus, però sovint els manca volum. Als cabells arrissats, com són menys lluents, se'ls pot aplicar esprais i cremes d'acabat brillant, però sense abusar-ne. El volum. Es renten efc cabells amb un xampú de volum, després s'aplica una escuma especial per a arrels i s'asseca el cap amb un aparell difusor, donant volum als cabells amb la pinta de pues.

CABELLS NORMALS

En aquest cas ta quantitat de greix dels cabells és l'adequada i convé mantenir-la amb xampús que continguin camamla, hammamelis o hipèric per suavitzar i hidratar, sàlvia per sanejar el cuir cabeiiut, oli de coco o jojoba per hidratar-los davant les agressions externes i, a l'estiu sobretot, cua de cavall per enfortir els cabells i remineralitzar-los.

CABELLS GRASSOS

Aquests tipus de cabells necessiten més rentats per regular-ne fa producció de greix. Es tracta d'escollir una fórmula reguladora del seu i combinar-la amb una de més suau perquè les glàndules sebàcies trobin el punt d'equilibri. Per això empreu xampús de base natural no alcatins, per exfol·líar el cuir cabeiiut i permetre que els cabells respirin.

Els més adequats són: els de cítrics (llimona, taronja, aran-ja); els de romaní i saponàría, perquè no agredeixen el cuir cabeiiut; per tancar els porus, rics en tormentílla; per estabilitzaria segregació, de seubardana i caputxina i per calmar la picor, d'espí blanc. També són rnoft convenients els banys termals enriquits amb sofre i oli essencial de ta- '• vanda.

CABELLS SECS

Si ia pell del rostre canvia i es torna més seca, vol dir que també el cuir cabeiiut està canviant. Per això seria convenient rentar els cabells amb una mescla nutritiva, hídràtant i reguladora del cuir cabeiiut a base de mantega de karí-té i oli essencial d'ylang-ylang; per tornar-los la brillantor, oli de coco, per enfortir-fos, oti d'avellana; per nodrir-los i suavitzar-los, oli d'ametlies i per reconstruir el tall capi-lar, lecitina i llet. L'ús dels olis s'aconsella només un cop per setmana, per regular l'excés de greix del cuir cabeiiut. No us renteu el cap massa seguit perquè l'ús diari de xampús destrueix la queratina dels cabells.

Com que amb la calor els cabells necessiten un grau d'hi-dratació major, convé aplicar màscares capilars un cop a la setmana i deíxar-les actuar durant 10 minuts abans d'esbandir. Eviteu els fixadors, a menys que continguin principis emol·lients. Abans de desenredar els cabetts, sacsegeu-los amb les mans i humitegeu-los, però no els raspalleu molt perquè no s'encrespm.

CABELLS A M B CASPA

La caspa es produeix per una alteració funcional de les glàndules sebàcies i les causes són molt diverses; per una falta de magnesi, fòsfor i vitamines, excés de clor i sodi, eccema, dermatitis seborrèíca o l'ús de cosmètics agressius, que debiliten la funció protectora del cuir cabeiiut i en destrueixen el mant àcid. Una bona manera de combatre-la seria seguir una dieta nca en llegums, fruita fresca (sobretot kiwi i pinya), fruites seques i oli d'oliva, i reduir el consum d'hidrats de carboni i grasses saturades.

Abans de rentar els cabells, raspatlleu bé el cuir cabeiiut per desprendre les escates i apliqueu a continuació un peelíng anticaspa sobre les arrels amb un suau massatge o oli d'alvocat pur amb un raspall de pues semidures. També es pot combatre la caspa massatjant amb el suc d'una poma rebaixat en 3/4 parts d'aigua abans de rentar el cap. L'elecció del xampú dependrà del tipus de descamació: si;

: està enganxada a! cuir o adherida als cabells. Després, un ' cop a la setmana convindrà aplicar una loció contra els bacteris del cuircàbeüut, sens? la necessitat de rentar-É>afc>ans,: i si es pateixen picors o irritacions, es pot aplicar únafór- [ mula calmant.

CABELLS FINS

Quan es tenen uns cabells fins i enganxats el millor és § rentar-los amb un xampú de volum,! afegir-hi a l'aigua de | l'útima esbandida una ampolleta de cervesa. Eviteu rentar-los molt sovint perquè es tomaran cada cop f més fràgils, ja que cada rentat faique es perdi certa quan-1 titat dé proteïnes. Eviteu-ho em0raót xampús amb cera-1 mides que, a més d'evitar-ne la pèrdua; els reforçaran. | És preferible no sóbrecarregar-los arrtb ets pes d'escumes f ni gomines perquè semblaran bruts.'">:•

NOVETAT: EXTENSIONS Melena exfrallarga en unes nores

100% cabells naturals

Tel. 93 589 46 51

centre d 'estètica

C/ Francesc Moragas. 25 • Tel. 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

p e r r u q u e r s

PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM

Al servei de Sant Cugat des de 1955

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r

08190 Sant Cugat del Vallès

uet-Uonirol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C7 Esperanto, 12 int. D. Tel 93 589 23 43

«3&

(.!'. I ( <M TRI«\,I tlHIl.

s l)3 <S"'i 13 í3

SQUASH CLUB SANT CUGAT

El club més complet

Sant Jordi, 33-35

Tel. 93 674 98 62

Massatge biosmòtic Centre 5PA Tractament de fangoteràpla Quiromassatge ^ ^ _ j ^ ^ '**m^ >>S 1 algoteràpla per Aromateràpia A k l Sdlut í ciàtica i lumbàlgia

tii d\íaturüf \ contractures i tendinitis

I I I crnéíes ) pj£

Hidroteràpia A k l Sdlut í ciàtica i lumbàlgia


I I I crnéíes ) pj£ Tractament natural pels peus

A k l Sdlut í ciàtica i lumbàlgia


I I I crnéíes ) pj£ Tractaments facials

A k l Sdlut í ciàtica i lumbàlgia


I I I crnéíes ) pj£ Tractament anti-estrès H I matis í artrosis Peeling corporal amb mmat^^^^^^^^^l^^^^^ a r t r i t i s

productes naturals sant Cugat de) Vallès cel·lulltis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149

SI VOLS

ANUNCIAR-TE,

TRUCA'NS AL

93 589 62 82

el consell: Cures extres

CABELLS FRÀGILS

La debilitat dels cabells pot estar provocada per seguir una dieta carent de minerals (sobretot de silici, abundant en cereals integrals, alga espírulína, fruites i verdures). Per tant, hauria d'augmentar-se el contingut d'aquests components en l'alimentació. Quant al tractament exterior, cal afegir 1 litre d'aigua amb 30 ml d'extracte hi-droalcoholic de cua de cavall en l'última esbandida i, setmanalment, afegir a l'aigua de l'última esbandida la següent fórmula: 11 de vinagre de poma amb 50 g de cua de cavall, que es deixa macerar durant 20 dies, passats els quals es filtra, Ifavors s'afegeixen 10 gotes d'oli essencial de romaní alcanforat

CABELLS TENYITS 0 PERMANENTATS I Ï

Convé irrtensificar-ne la nutrició i, quan es tenyeixen, és preferible no mode- l lar-fos. Perquè el color del tint es fixi millor convé retardar ta primera íentada. En ambdós casos protegiu-los dels rajos UVA amb productes d'acabament que continguin filtre solar.

48 Gastronomia £LS /CAIVTOOS Dijous, 21 de setembre del 2000

La cuina de casa BAR. REST. ARNAU Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant

EL CASINET Camí de Can Ganxet, 47 93 589 5083 Menú diari i entrepans

LA JUONENCA Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans

BAR BOKATA Plana Hospital, 35-3 93 58919 72 Cafeteria i entrepans

BACCO Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5891198 Cafeteria, pizzes i entrepans

CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 67402 67 Cuina de mercat

EL JORDI'S Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans

LA JUONENCA Xerric, 30 93 67413 48 Gelats artesans

EL MESÓN Placa Octavià, 6 93 6741047 Braseria i cuina de mercat

LA JUONENCA Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 3402 Gelats artesans i cafeteria

EL PEROLET Pq. Francesc Macià, 67 93 675 53 03 Cafè Restaurant

LA MASIA Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana

EL PUNT Sabadell, 41 670 594001 Copes i sopars

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, crepería

CAFÈ AUDITORI Pla del Vinyet s/n. Centre Cultural Tel. 93 674 69 73 Cafeteria: de dm a dg • Bar musical: dv i ds

FRANKFURT LA PALTA Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts

MAS ROIG Placa Mas Roig, 4 93 675 0086 Xai, entrecot a la brasa

CAN EDO Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

GRANJA AUGUSTA Placa Augusta, 4 93 589 8890 Cafeteria

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

ITALIANS Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari

CAN CASOLETA Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

CABALLU PETIT Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria

LA CANTONADA Plaça Monestir, 1 93 58423 32 Creps, amanides, menús

LA GRANJA

St. Antoni • plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

MASIA AMETLLER Camí Can Ametller, s/n Obert tots els dies de l'any Tel. 93 589 34 45 Salons per a banquets, convencions, etc

PA I PA Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes

TORRADA GRILL Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa

l a r e c e p t a d e M. Àngels Quadras Pop a l'estil del Pirineus Bar

-poplrescocpngelat - aigua - 4 f«fies de llorer - 3 grans d'all -1 bitxo -sal - pebre vermell dolç o picant

***-^

MENU

DEL

DIA I

*;#clsat a- sobre d'uns talls de pataïes £ J T A Í_ " . * ' -*- 'fcacftefc) cuites, taflades ala $>am-l à p ^ £ ^ ^ e Ü 1*1"?* -XAbansdesaJpeforar-ho.s&a àl omm* perquè resultem* ten» , « ^ ^ ^ tfoliw. d r e . ,%' , ; -Despt^.peseuàlfocunacassda^an'' ' amb atpa. Quan bulli, doneu tm^ iwi|rs^«ítsalpop,f)carjt-íoalS· f w ^ j , #& I iraiem-k) cada iQ m®%~ M.r^T Utercera vegada deixeu-lo dntreife $iüfbf pr#«dre amb un vi semlsec « l'olla amb el Hosar. éa&hïé Ç8^:Wíkà. punxeu-lo de.tafltfiítïaiSÏÍ^é^^' '<íj*í<gg.çutt si es vol escalfar, és rtà-broqueta per veure'n ei punt de coc- ífor feNio arr& aigua calenta. ció. Després d'ara 35 minuts, un cop tendre, traieu-lo, talleu-lo amb unes tisores i assaoneu-to amb sal i pebre „ _ . , , , , -. ,. vermel dofe o picant E1^íat d «* «* e s c o i t &&*** Com que es refreda de seguida, s'ha m * !s sarrteugatencs que fjodrart de servir ben calent férl'^^itíM dlacte ia te cè1* «BS £s pot presentar a l'estil gallec, so- Restatced&petsenyor HlartePufir bre un recipient individual de fusta i zano, encarregat <íel Pirineus Bar.

BAR «eSTAUflANT i » , Pt. Pere San, 6

p . (Mercal Veü) r«»

\ Trf. 93 5H9 72 71

ESPECIALITAT EN BRASA

Carns i verdures brasa Coques xapata

Cargols a la llauna

I A M A S I A

i 1 1 1 ( i i i t

Cuina catalana i casolana

Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45

EL CASINET RESTAURANT

Menú diari i entrepans

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

Cafè Auditori s n a c k b a r

°la del Vinyet, s/n Centre Cultural

El< ntereix cl servei per a

Aniversaris Celebracions Recepcions Festes Etc.

per carn de la bona

Carrer de fa Torre, 14 Tel. 93 67412 85

Mercat Municipal

Torreblanca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

Mercat Pere San

Parada 1.04 Tel. 93 589 14 18

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Betlaterra

Hetados La Jijonenca

GELATS ARTESANS

d Major, 2&-C. Xaíte, 30 ~ visà, i H&S75$8$~&B741348^&#534*

Com si fos de tota la vida

la xocolata... ftvffs. •Is entrepans... f f v f H • I cafè... * H # H los pastos... # K * H oi suis... f f v f K

PI. Barcelona

Tel. 93 675 52 46

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

UJWm Bar Restaurant

tradició Pi. Octavià , 6

Tel. 9 3 6 7 4 1 O 47

AMB EL TEU SUPERMENÚ D'ESTIU

UN PAQUET DE Ü H Ü i DE REGAL EL CARMEL AMB EL MILLOR DE LA FRUITA

Promoció vàlida fins el 30 de setembre

Sant Cugat Centre comercial

EISIC4NTONS

Guia Comercial guia pràctica

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 « 93 675 34 54

GARCIA JUUÀ Av. Catalunya, 22.1 r 2a « 9 3 674 4164

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés. 15 A - loc. D « 93 674 44 69

LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas. 5, 3r 3a « 93 674 44 94

ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos p 336752902

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B « 9 3 675 7835

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a « 9 3 209 7326 « 6 0 8 49 45 79

DANIEL CALATAYUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a « 9 3 6 7 5 7803

JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 « 9 3 « 7 4 ? f i f l t

JORDI FRONTONS Av. Rius iTaulet, 13 « 9 3 5 8 9 4 7 47

MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1r P 9 3 S 8 9 3Q«5

M' DEL MAR EJARQUE PAPIOL De la Creu, 25 - baixos Venda i neteja « 93 67451 11 CànovasdelCastilb,4

« 9 3 «74 65 00

BAR STOP Rius i Taulet, 56 « 9 3 589 7299

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Marti. 10 « 9 3 589 47 90

CABALLU PETIT Cerveseria « 93 S89 74 56

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 ° M «74 06 49

CUGART Torrent Bomba, 14 « aa «74 43 90

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 « 93 «74 75 09

SUN BIKE Can Matas, 2 « 9 3 589 7757

CARNISSERIES TUBAU La Torre. 14 P 93 «74 72 «5

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1 -6 i 1 -7 P 93 675 30 65

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 P 93 58914 73

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix P 93 «74 57 47

SAGARRA Endavallada, 22 P 93 674 07 60

CONGELATS L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 « 9 3 589 38 06

tesis, fascicles, etc. P 93 67426 24 P 9347707 59

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B « 9 3 675 30 73

AGENÇAT Sant Antoni, 18 « 9 3 6 7 8 00 <7

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D « 9 3 67444 «9

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 « 9 3 674 7784

AUTOMÒBILS DELPHI AUTOMOTIVE SYSTEMS Ctra. Cerdanyola, s/n « 9 3 5 8 9 2 0 0 0

T.M.G. TALLERS Borrell Front, 31-33 « < Fax 93 «74 .34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. U. Companys, 36 « 93 675 56 53

BALLS DE SALO PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 « 93 675 49 37

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 P 93589 77 98

CENTRE COMERCIAL CARREFOUR Rubi-St. Cugat, km 4 P 93 565 49 00

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Vifladelprat, 79 P 93 «74 50 48

CERÀMIQUES VICAT2 Camí Can Calders, 8 A P 33 675 20 07

RODÓ Rius i Taulet, 6 « 93 689 8 2 8 0

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 « 93 580 75 00

FOAP Rius i Taulet. 27 « 93 674 05 03 « 9 3 589 37 27

CLUBS DE MUNTANYA

I ESPORT CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 « 9 3 6 7 4 5 3 9 6

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n « 9 3 674 74 53

CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 « 9 3 674 7903

EL PUNT Copes i sopars « 6 7 O 5 9 40 07

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 « 93 674 96 02

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 « 9 3 589 74 42

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 « 9 3 «75 36 53

OFINOVA Uuís Companys, 18 « 9 3 675 23 73

CONSTRUCCIONS BELSCON XXI, S.A. Camí Can Calders, 10- 2n 1a [email protected] « 9 3 6 7 5 3267

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys. 29 « 93 674 73 98

ELECTRODOMÈSTICS TOBELLA Santiago Rusinol, 49 « 9 3 590 «9 80

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 « 9 3 . 5 8 9 0? 77

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 « 9 3 675 97 44

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 « 9 3 674 7? 39

ESCOLA THAU Vial Interpolar « 9 3 589 87 08

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 « 9 3 589 28 33

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 P 93 675 79 04

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 P 93 589 75 72

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 P 93 675 37 00

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 « 9 3 589 38 52

ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOUT Tota classe de llibres,

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 P 93 674 03 08

UESC Cànovas del Castillo. 9 P 93 675 23 90

HAMBURGUESERIES MC DONALDS C Comercial St. Cugat P 93 674 46 54

JOGUINES NINS Villa, 9 « 93 674 73 96

FERRETERIES H E R B O L A R I S DIETÈTIC EL PONT Girona, 3 P 93 675 07 75

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni. 13 P 93 674 73 87 P 93 675 78 20

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 « 9 3 590 60 77

MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs, 1 « 9 3 674 7546

F0TOGRAFIA.VIDE0 FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 « 9 3 674 79 68

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 « 9 3 675 56 74

FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA « 9 3 699 6 7 4 8 « 93 674 70 68

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 « 9 3 589 57 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol « 9 3 6754757

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 P 9 3 6 7 5 4 9 0 2

POU D'ART Balmes ,35 P 93590 6086

ADOLF Taller d'ari Pere Mas, 17. Valldoreix P 93 674 60 28

GELATS ARTESANS LA JIJONENCA Major, 29 P 93 675 25 86

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 74 53

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 P 93 67467 72

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 « 9 3 5 9 0 8 2 79

SANT CUGAT ESPORTS S L PI. Quatre Cantons P 93 6743087

SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 « 9 3 674 98 62

GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 P 93 674 00 60

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda P 93 675 59 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54 Valldoreix P 93 674 75 98

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 P 93 674 77 40

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 P 9 3 S 8 9 2 2 64

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 P 93 675 22 07

WALL STREET INST. Av. Uuís Companys. 15 P 93 589 60 72

IMMOBILIÀRIES

Vegeu pàgines 44-45

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 P 9 3 59080 60

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 P 93 675 75 56

VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 P 9 3 590 80 60

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S.L MaCinto Verdaguer, 18 P 9 3 58926 38

MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 P 93 674 60 58

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 « 9367485 63

SILUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos « 93 5892343

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 « 9 3 6 7 4 3 6 9 4

MIREIA'S Valldoreix, 33 « 93 674 99 40

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 « 9 3 589 50 72

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 P 93 674 45 71

ïi ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A P 93 5 8 9 4 7 4 2

ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 P 93 674 07 74

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria, 48 P 9358920 78

LA FLORESTA Pearson, 36 P 93 589 78 00

LES PLANES P 93 675 57 05

LLIBRERIES PAPERERIES

UJBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona. 9 P 9 3 589 8 6 7 7

MARBRES MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons-Campoamor,12 - Nau 3 P 93 675 57 08

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 93589 7937

MES MARCS Enric Granados, 15 P 93 589 74 29

MASSATGES ESTET, SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 P 6568907,49

MAT, CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 P 9 3 674 05 03

SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 P 93 674 7490

JOGUINES JOGUINES MARGA Santa Mana, 44 P 93 674 7532

MERCERIES LA PERLA Major, 3 « 9 3 6 7 4 07 38

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 « 9 3 59026 80

MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Fcesc. Moragas, 33 « 9 3 6 7 4 09 95 P 93674 75 50

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 « 93 589 22 32

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 P 93 589 00 14

MAJIK Sant Jordi, 29 P 9 3 589 02 66

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 P 93 589 00 23

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria. 21 P 93 674 85 02

BLUE MOON Major, 16. P 93 675 02 67 Valldoreix, 43 P 93 589 43 55

CAMPMANY Valldoreix, 16 P 93 674 74 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 P 9 3 589 86 69

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 P 9 3 589 7232

TOT PUNT Sant Antoni, 19 P 93 674 00 97

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 « 9 3 5 8 9 88 55

PERRUQUERIES • TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13 « 93 675 4 7 5 7

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 « 9 3 67489 78

OBJ, REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 « 9 3 5 8 9 7202

OBRES CONSTRUCCIONS CONSTRUALPA Santa Maria, 9 , 1r1a « 9 3 589 07 57

STANZA Valldoreix, 10 « 9 3 674 65 98

PROMUSA Av. Torre Blanca, 2-8 « 9 3 589 7732

ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 « 9 3 589 44 95

PARAMENT DE LA LLAR GENEVEVE LETHU VÉà.6 « 93 674 03 76

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 « 9 3 6 7 5 7299

LAUONESA Valldoreix, 79 « 9 3 6 7 4 07 77

CARNEIBOSCH Francesc Moragas, 29 « 93 589 60 88

DISON ESTILISTES Martorell, 12 « 93 589 56 57

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 « 93 674 85 63

FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 93 675 40 06

JUANI Xerric, 28 P 93 674 66 99

JEANLOUB DAVID Raça Dr. Galtes, 5 P 93 675 67 70

PERRUQUERIA VERDI Castülejos, 11 « 9 3 589 53 54

PESCA SALADA I

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni. 50 P 93 67457 52

PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 P 93 674 68 47

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 P 9 3 589 84 92

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda 1 -5 P 93 675 73 8

REPARTIDORS MAIUNG VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 « 93 589 23 77

RESIDÈNCIES RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 « 9 3 67442 23

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol. 30 « 9 3 674 55 80

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA V*3,1 « 9 3 675 24 07

SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n « 9 3 589 89 99

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas. 6 « 93 675 32 74 I TATER'S Sant Antoni, 62 « 9 3 675 55 06

LEONELU, S A COMPONENTS ELECTRÒMCS PER A MOTOCICLETES Av. GraeUs, 35

P 93 590 66 66

TALLER ELECTROSOL

Sol, 19

« 93 674 36 88

TALLER MECÀNIC C P. CANALS

Sant Llorenç, 27

« 93 674 63 62

TALLERS TORNER

Plana de l'Hospital, 35

« 9 3 674 6950

TALLERESMENA

Pg. Torre Blanca,13

« 9 3 6745307

TELEFONIA AIR TELECOM Tetefonia i ccrnunicacions

Ctra de Cerdanyola, 49 « 9 3 589 8 7 0 2

TINTORERIES TINTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 « 9 3 674 77 82

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 « 93674 1183

TNTORERIA ST.CUGAT Rbla Ribatallada, 34 « 9 3 675 22 28

TNTORERIA ST.CUGAT Av. Uuís Companys, 2 « 93 674 47 67

TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI 9 3 5 8 9 4 4 2 2 « 9 3 67557 57

VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius « 9 3 67469 45 Tel. urgències « 9 0 8 8 9 87 36 « 9 3 6 7 4 69 45

VETERINOS Rius i Taulet, 31 « 9 3 589 77 40

SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 « 93 589 7799

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3.

La Floresta

« 6 6 6 4 2 8 7 42

IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 « 9 3 5 8 9 76 78

USSIATOURS Plana Hospital, 10 « 9 3 5 8 9 6 7 50

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 « 9 3 67408 77


Mc.Torreblanca.Pda

50 Cultura ELS-í CANTONS Dijous, 21 de setembre del 2000

De dilluns a divendres

A les 8.00 h Primera plana. Informatiu amb Geni Lozano.

Ales 10.00 h Versió directa. Magazín amb Clara Borrell.

A les 12.30 h Nideconya. Programa d'humor amb Roger Jové i Marc Serra.

Ales 1 i.iXJ h Sant Cugat avui. Informatiu amb losep M. Miró.

A les 1 3.30 h Actualitat esportiva. Esports amb Anna Barreda.

Ales 13.40 h Amb molt de gust. Programa de gastronomia amb Pep Blanes.

Ales 14.00 h Estoc de pop Ràdio fórmula amb Iolanda Casas i Salva Vallvé.

A les 20.00 h Sotícies de les 8. Resum de l'actualitat local.

Ales 20.30 h L'esportiu. Informatiu d'esports amb Ivàn Penas.

Ales 21.00 h Rock World (dimarts). Música pop rock amb Ivàn Medina. ChUI Out (dimecres). Música chill-out amb Marta Tobella. fazz Cava (dijous). Música de jazz amb losep M. Alvira. DanceLegend (dimecres). Música dance amb )ean Misslin.

Ales 22.00 h Al lloro (dilluns). Actualitat musical amb Salva Vallvé. Fora de joc (dimarts). Tertúlia es

portiva amb Carme Reverte Segle XXI (dimecres). Programa de debat i entrevistes amb Oriol Jcnqueras i Alex Asensio. Didascàlia (dijous). Programa d'arts escèniques amb Pep Tugues. L'estrena (divendres). Programa de cinema amb Jordina Reinón i Xavi Torres.

A les 23.00 h Càsíing Idillunsi. Programa d'entrevistes amb Magda Méndez, Jordi Ramos i Emili Bella. Nideconya (dimarts, dimecres i dijous). Programa d'humor. Repetició. l'hora bru/xa (divendres). Programa d'esoterisme amb Carles Roca i Noemí Artero.

Ales 23.30 h Enyorada Blancaneus (dimecres). Espai de poesia amb Jordi Lara i joan Puntí. Bones notícies (dijous).

De les 24.00 h a les 8.00 h Música al teu costat. Fil musical.

CADA HORA

Butlletins informatius. Informació local i comarcal.

Dissabte

A les 9.00 h Bon dia. Amb Joan Vallvé.

Ales 10.00 h Éssers urbans Magazín amb Magda Méndez i Jordi Ramos.

Ales 13.00 h Avantmatx. Esports amb Carme Reverte.

Ales 14.00 h Ràdio Play Música amb Sònia

Carmona

Ales 16.00 h Azimut. Amb lesús Torné

A les 18.00 h L'estrena. Repetició.

Ales 19.00 h L'àlbum. Música amb Dav id Villena.

Ales 22.00h Música al teu costat Fil muM< al

Diumenge

A les 9.00 h Missa de diumenge

Ales 10.00 h Roda d'amics Amb Pere Pahissa i Joan Fàbregas

Ales 13.00 h Esport en mania Intormauo esportiva amb C àries Murillo i Ignasi Traperho

A les 14.00 h Tal com érem. Amb JM. Alvira.

Ales16.00h Didascàlia. Repetició.

A les 17.00 h Música pop Amb José Miguel Ca-ranto.

Ales 18.00 h Bon rotllo. Magazín amb Raquel Iniesta.

Ales 21 h Esport en marxa. Informació esportiva amb Carme Reverte.

De 22.00 a 8.00 h Música al teu costat. Fil musical.

Dijous 21 Cullell - Ptge. Diputació, 6

Divendres 22 Riera Rivière Dr. Murillo, 1

Dissabte 23 Salavert Santiago Rusiftot, 38

Diumenge 24 Texidó

Dilluns 25 Beringues

Dimarts 26 Moral

Dimecres 27 Fornos

Rbl. del Celler. 97

Lluís Companys, 46

Santa Teresa, 40

93 674 03 64

93 674 04 30

93 674 06 45

93 674 77 49

93 674 04 83

93 675 33 44

Manel Farrés, 95 (Parc Central) 93 674 05 12

De d l a d g (9-22 h): Domènech (Sant Cugat) i Pinto (Valldoreix) - De d l a dv (14-20 h) Serres (les Planes) D issabte mat í (9 a 13.30 h)- Serres (les Planes) - D issabte tar da: Ber ingues, L lorens, Salvert i Serret (Mira-sol) - D i u m e n g e matí : Isern (la F loresta)

Diious 21

Sts . Mateu , apòsto l i evang.; Jonàs, p ro

feta. Sta. If igènia, vg .

Divendres 22

Sts. Maurici i c o m p . mrs.; Fèlix IV, papa.

, Sta. Digna, vg . mr.

i Dissabte 23

J- Sta. Tecla, vg . mr., patrona de Tarragona.

^ St. Linus, papa, mr.

Diumenge 24

M. de Déu de la Mercè, St. Gerard (Grau),

bisbe, mr., Tirs, d iaca, mrs.; Pacífic, f ran-

>s ,--<; ,

c iscà i Andoqu i , prevere.

Dilluns 25

Mare'de Déu de la Misericòrdia, Sts. Dal- *

mau Moner, domin icà ; Cleofàs, mr. i Stes. *1

Aurèlia i Neomísia, vgs . 3

Dimarts 26

Sts. Cosme i Damià, gms , mrs.; Nil, abat i

Sta. Just ina, vg . mr.

Dimecres 27

Sts. Vicenç de Paül, fund . i Adol f i Joan,

gms. , mrs.

I

v

ilW8tMr«Nft

ELS / C A N T O N S Dijous, 21 de setembre del 2000 Cultura 51

'^Í<:^;A

AJUNTAMENT

Sant Cugat

Casa de Cultura

EMD Vaiktoreix

OMIC

PROMÜSÀ

93565 7000

93 5891382

93 6742719

935893188

~9T5»rí732~

ASStSTÈNCIA SANITÀRIA

CAP

CAP - Urgències

Cl. Soc. Sant. La Floresta

Ct! Aizheirner St. Cugat

^Creu Roja Sant Cugat

&5ü Boja Vaitóoreix

Dispensari - La Floresta

General de Catalunya

'"'vstfd'Hebton

Sant Joan de Déu

Telèfon de l'Esperança

935891122

93 58944 55

93 589 7800

93 674 23 83

93 6741234

93674 24 59

93674 7615

93 5891212

93427 20 00

932034000

93 414 4848

ASSOCIACIONS

" ; : AAPPWCariMaióVal!. 93 674 50 49

AAPP i W Valldoreix 93 674 21 97

AAPP Montserrat Vall. 93 674 21 05

"ÀA Prop! i Via Floresta 93674 2089

ÀAWAguallonga Floresta 93674 51'.

CINESA SANT CUGAT

y t •• •-'- ' < - « » . ^

v. fís. f<X i *'%

AAPPlWMira-SOl 93 674 2018 Ctre. CÍVIC les Planes 93675 5105 Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25

AAWV Carme Mtra-sol 9367410 03 Cines Cmesa (reserves) 935890941 Comissa'ia St Cugat 93 674 7612

AAWSt.JoanMira-sol 93674 7103 CmesYelmo (reserves) 90212 4.1 34 DM (Cita prèvia) 93 5893080

Consumidors 93268 45 67 Club Muntanyenc

Coral de la Unió

93674 5396

93 6741006

Urgències 091 Club Muntanyenc

Coral de la Unió

93674 5396

93 6741006

Urgències

BÒÏiBEBS

93 692 80 80

Esbart Sant Cugat

Llar d'Avis Parròquia

93 676 26 52

93 589 0698

SERVEIS

Bellaterra 93 692 80 80

Esbart Sant Cugat

Llar d'Avis Parròquia

93 676 26 52

93 589 0698 Aigües la Floresta 93 674 2089

Generaí··dt 085 Piscina Val doreix 93 67540 55 Catalana le Gas 93 725 29 4-

Rubí - Sant Cuga' 9369980 80 Correus 93 674 7096

MITJANS COMUNICACIÓ ENHER Rubí 93 6991892

ENTITATS Ets 4 Cantons 93 58962 82 FECSA (atenció Client) 900 73 73 73

ASDI 93675 35 03 Radio Sant Cugat 93675 59 59 FECSA (avaries) 900 74 74 74

CPA 93 589 16 74 Tot Sant Cugat 936748661 Funerària 93 569 5552

C.CasteBano-Manchego 93589 76 05 Repsol-Buta 936741580

Germanor Cavis 93 589 57 98 ORGANISMES OFICIALS SCflEA 93 5890021

Grup Suoort Immigrants 936749314 Hisenda 935891155

Sant Cugat Comerç 93674 0322 Jutjat -9$ 6 7 * » 96 TRANSPORTS

- Aeroport 934785000

LLEURE

93674 25 70

PARRÒQUIA

Les Planes 9320475 03

Carreteres 932042247

Arxiu Gavín 93674 25 70

PARRÒQUIA

Les Planes 9320475 03 FGC 932051515

Arxiu Municipal 93674 6993 Sant Pere Octavi* 936741163 Grua 936743371

Arxiu Nac. Catalunya 93589 77 88 Valldoreix 9367405 6S RENFE 934900202

Casal Cultural Mira-sol 93 589 2018 Port 93 3188750

Casal d'Avis Sant Cugat 935891638 POUCIA Ràdio Taxi 93S8944 22

Casat Valldoreix 936744599 Cuerpo Nacional 93674 78 58 Taxis (parada) 93 6740997

Centre Cívic la Floresta 935890847 Municipal i Protecció Civil 092 Valldoreix (parada) 93 674 11 11

' . v *

Sarró Cugatl

Ei hombre sin sombra

Yelmo3

15.50-18.10 r 20.25-22.45 U-571 17.30-20.15-22.50

Jü£2iüLL Yelmo4

SpaceCowboys 16.15- 19.05-22.00 SpaceCowboys 17.00- 20.00-22.40

SàntCugat3 Yelmo5

Road Trip (Vtaje de pirados

Sant Cugat 4

16.10-18.15-20.25-22.30 Road Trip (Viajedepieados) 16.15 -18.30 • 20.40 - 22.50

Yelmo6

ilprofesofchifiado

YILMO SANT CUGAT

Yetmol

Los etegidoS 16.10-18.25-20.40-22.45

Yetmo8

Elpfofesorcfiiflado 16.00-18.15-20.30-22.50 The Kid / Gitano 16.00-18.15-20.30/22.40

Yetmo2 Yeimo9

El hombre sin sombra 16.00-18.15-20.30-22.45 Màsqueamigos 17.00-19.45-22.40

|||| CASAL DE al» CULTURA DE

VaNdoreix

In fo rmac ió i i nsc r i pc ions De dimarts a divendres

De 9 a 11.30 i de 17.00 a 19.00 h

VALLDOREIX

^®-)fí*L·Q$L·®JL CfcicfcenRtm/Romeo... 16.00-18.00 / 19.50-22.45 :

Yeimo7

San t A lber t , 5

Tel. i fax 9 3 5 8 9 8 2 6 9

A G E N D A

Dijous 2 l

•Ales l<Uht i :V l i a 'RS d'HIS-

TÒRIA DE VALLDOREIX././/

comunitat heiiediílina de Sant Cugat

a l'edat mitjana, a càrrec de J. J.

Cortés.

D i v e n d r e s 2 2

• A les 19.30 h: El Valldoreix dels anys

50 i 60, a càrrec d'Adolf Priantc.

D i s s a b t e 2 3

• A les 10 h: VISITA COMENTA-

DA El Sant Cugat medie: al i mo

dern, a càrrec de J. J. Cortes i K.

Orriols.

Preu: 2.000 pies.: socis: 1.51MI pres.

Tel. informació: 9.U./4 41 42.

Al conveni de Ics Missioneres dels

Sagrats Cqrs Jc Jesús i Maria. ()r^.

Valldaurex. Centre d'Kstudis de

Valldoreix. Col.: EMD de Valldo

reix. Arxiu (ia\ in. I.K. Medievals

l AB, S. Catalana de Genealogia,

Heràldica. Sigil·lopalïa i Rcxil-logia.

Es lliurarà certificat d'assistència

• Ales 10 h: I Mll.LAA VALL

DOREIX. Per a totes les edats.

Inscripcions: de 9 -a \.s h al Casal

de Cultura de Valldoreix.

Sortida i arribada: EMD de Vall

doreix. Ori;.: KMI) de Valldoreix.

' A Ics 10.30 h: VISITA COMEN

TADA. a càrrec de J.M. Gavín.

Es pref;a puntualitat.

A l'Arxiu Gavín. Av. Mas Fuster,

57. Or».. Arxiu Gavín. Col. EMD

de Valldoreix.

' Ales 22 h: CONCERT DKGOS-

l'EE amb Molenia, Adonai C.O-.

Barcelona.

A l'església protestant de Valldo

reix. Or».: Església Protestant de

Valldoreix. Col.: EMD de V'alldo-

T A L L E R S I N S C R I P C I O N S (de <n a &,.. 9 a 13 hi

Org.: EM D de Valldoreix CLASSES: 2.10.2000

PATCHWORK

HAOALENC Jv*n . , . '10a12h

* DIBUIX I PINTURA Pera Joves i adults

d ! . ,Ü8 l9a21h *:v

DIBUIX I PIHTURA Per a nens i joves,

dl., de 17.30a Ï 8 3 0 h * • • • • • •

ORFEBRERIA *n..ifcJdj., I t igf j9r t ; :

í©ai de. de 20.30 a 22 h

• ' JAZZ

Infantil i juvenil

dc„ de 17.30 a 18.45 h

JAZZ AERÒBIC Juvenil

de, de 18.50 a 20.20 h

TALLER d e PLÀSTICA

dm„ de 17.30 a 18.45 h

• GYM AERÒBIC

dm. idj.,de9.30ai0.30h

BODV BALANCE dm.ídj.,de 10.40a 11.401)

* BALLS DE SALÓ

Iniciació: dv„ de 22,00 a 23.30 h Perfeccionament: dv„ de 20.30 a 22 h

ESTAMPACIÓ

*t roba, batík i Mda

dC., de 10,15a t 1 « h

JOIERIA a la cera perduda

dc,de16at8h

* VITRALLS

DECORATIUS de., de 12 a 13.30 h

» TEATRE

De 6 « 1 0 anys 4 ^ 8 17.30 319,00(1

D'11 a 15 any» d j , de 18.30 a 20 h

» TAI-TXÍ

de. i ov„ de 9.30 a 10.30 h

* ESMALTS

AdUtt»

dj.,dei8a20h

V a 1 1 ^ 1 C mrndf trm

SANT CUGAT El cinema de casa teva

3a SETMANA ESTRENA 2a SETMANA 43 SETMANA

SALA 3 16.10 - 18.15 - 20.25 - 22.30 GOLFA: 00.40.13 Anys

SALA 4: 16.00 -18.15 - 20.30 - 22.45 GOLFA 01.00.13 Anys

S4M2 16.15-19.05-22.00 GOLFA: 00.40. Apta

SALA 1 1 5 . 5 0 - 18.10 - 2 0 . 2 5 - 2 2 . 4 5

GOLFA: 01.00.13 Anys

Ç/hramotuftlmfEPm. Parfeins 2 h. gutis

C»rn«tdeaudi3fi( uiwersltim

Venia amicipsda íU ÍM tvi«tacrM»

ELS4CAJVIO\S Dijous, 11 de setembre del2000

52 de SANT Casar I VALIES

- .A-Í', ?•"«*» n'

Anna Aresté. Cap d'Estació dels FGC de Sant Cugat

"Ningú va poder evitar que fos la primera dona cap d'Estació"

AI.KX LÓPEZ

Anna Aresté és la primera cap d'Kstació que hi va haver a l'Estat espanyol. I precisament va estrenar el seu càrrec a Sant Cugat l'I d "abril de 1979. Fa dos anys va tornar a la "seva" ciutat a ocupar el seu càrrec, que havia deixat, i assegura que vol quedar-s'hi fins que es jubili.

- Com vau ser els seus inicis? -Vaig entrar a treballar als Ferrocarrils de la Generalitat l'any 1974. Jo era una mestressa de casa i modista a qui se li va presentar aquesta oportunitat. Vaig començar venent bitllets. (Juan vaig entrar a treballar tenia un contracte de treball que em privava d'ascendir de grau, tan sols podia vendre bitllets. Ni jo ni cap altra dona podíem ascendir; aquest era el nostre sostre laboral.

- I quan va canviar la seva situació? - L'any 1977. Km vaig endinsar en el món sindical. Kn el primer conveni que vam fer vam aconseguir canviar aquestes normes i que la dona pogués accedir a qualsevol lloc. Després va sortir una convocatòria de deu places per a cap d'Kstació i m'hi vaig presentar. Allò va ser tota una sorpresa. Kn certa manera van tractar de dissuadir-me: que allò no era per a mi, que els companys no volien que una dona fos cap d'Estació i que tindria molts problemes. Però volia intentar-ho i ho vaig assolir; vaig passar les oposicions. Hi havia deu places per a 28 aspirants i jo era l'única dona. Ningú va poder evitar que fos cap d'Estació.

- Vostè va ser, l'I d'abril de 1979 , i a Sant Cugat, la primera cap d'estació de l'Estat. - No vaig tenir cap tipus de problema amb els companys; ben al contrari, em van recolzar. El públic era, al principi, una mica reticent perquè era molt estrany que una dona sortís a donar la sortida al tren. Quan trucaven per telèfon i demanaven pel cap d'Estació i m'hi posava, em penjaven perquè

Anna Aresté'va ser, l'any 19T), la primera cap d'Estació de l'Estat h'O'ÍO.X. L.

es pensaven que era una broma. Altres vegades he viscut situacions molt boniques i gratificans. M'han arribat a aplaudir per ser una dona que solucionava una avaria. A Sant Cugat ja fa dos anys que hi treballo i espero quedar-m'hi fins que em jubili. - L'ha marcat el fet de ser la primera dona cap d'Estació de l'Estat espanyol? - Sí. Ferrocarrils m'ha donat l'oportunitat de donar als meus fills tot el que he pogut i trencar els motllos establerts.

Sempre he estat una dona inquieta. Va ser un repte i em sento molt orgullosa del que he arribat a fer. - Des de la seva experiència, com ha evolucionat tot aquest món? - Ha canviat completament Quan

"M'han arribat a aplaudir per ser

una dona que solucionava una avaria"

m'hi vaig iniciar era una empresa ferroviària i ara ja no ho és: ara és el Metro del Vallès. És una empresa que ven un servei i nosaltres som el venedor d'aquest servei, com qui ven roba, sabates o pisos. La meva experiència ferroviària l'he hagut de deixar apar

cada perquè ara no em serveix per a res, perquè les meves funcions actuals ja no són les que eren. El servei ha canviat, tot és automàtic i se cent ra l i tza . Però t a m b é li haig de dir que tinc una mica de

nostàlgia. A mi m'agradava més el típic ferrocarril que tenia els seus problemes i que havies de baixar a la via a fer agulles. Abans feies una diversitat de feines que ara no fas. Ara sempre fas el mateix: atendre i vendre. - Ha canviat molt el tipus de pas

satge? - I tant... A la nostra línia tenim una clara diversitat de clients. Recordo el passatge d'abans que venia de Terrassa i Sabadell i que fins i tot jugava a cartes al tren. Ara tenim, per exemple, un passatge amb més estudiants. Hi ha molts tipus de passatge i tots tenen la seva característica.

- Quin és el perfil tipus de l'usuari dels Ferrocarrils de Sant Cugat? - És un passatge de classe mitja-alta. que no dóna gaires problemes. però sí (jue té unes perspectives d'aconseguir una qualitat en el seu trajecte.

- Recorda alguna anècdota en especial? - lTn dia de Reis a Bellaterra que van venir els Reis Mags amb el tren. Els nens i les nenes els esperaven i jo els deia que eren a punt d'arribar. Després, el col·lectiu de veïns de Bellaterra em va fer una carta d'agraïment que guardo amb molt d'afecte. No és una anècdota, però sempre ho recordo.

- Com ha vist l'evolució de les obres de l'antiga estació a la nova, inaugurada dijous passat? - El que més problemes ha donat és el cedre, però és un cedre molt emblemàtic i jo, personalment, estic molt d'acord que s'hagi intentat salvar. Crec que és l'estació més bonica de tota la línia. És gran, còmoda i funcional.

- En què es diferencia el tren dels altres mitjans de transport? - És ràpid. Anar amb cotxe no és tan ràpid com anar amb tren. Jo, per exemple, per anar a Barcelona no agafo mai el cotxe, sempre hi vaig amb tren. Amb el tren, en 25 minuts ets al mig de Barcelona, a la plaça de Catalunya. I penso que això també ho hem de valorar.

- Assegura vostè que se sent molt vinculada a Sant Cugat, per què? - És del tot cert. Em vaig casar amb un santeugatenc i els meus sogres eren de Sant Cugat de tota la vida, de Can Lleganya i Cal Ma-garola. És un poble al qual em sento molt lligada.

Uescut IORDI CASAS

Vaig escriure fa uns mesos que això dels símbols no em pro-duia ni fred ni calor. Avui, tots evolucionem, puc afirmar que em produeix més fred que calor. És per això que no acabo d'entendre, si és que es tracta d'una qüestió d 'enteniment, el si-dral que es produeix cada 11 de Setembre amb les banderes: si a la façana de l'ajuntament n'ha d'haver-hi una o diverses. Quan tot apunta que en això de la identitat anem vers una definició cada cop més híbrida (o promíscua, si ho voleu amb altres paraules), alguns s 'entesten a d e f e n s a r - n e una c o n c e p c i ó monògama: una bandera, un himne, una llengua, una dansa, una selecció esportiva, una... Aquesta reflexió té causa en el fet que aquesta setmana el nostre Ajuntament ha aprovat un nou disseny de l'escut municipal , s ímbo l local per a n t o nomàsia. Per fi hem entrat dins els pa ràmet res marcats pels pontífexs de l'heràldica catalana. Sobre l'estètica del nou disseny: no vull entrar-hi. alguns regidors ho van expressar amb una contundència de difícil repetició. En tot cas, els ciutadans ja podran opinar-hi. Ja aviso, però, que cal estar tranquils, el nou escut només s'utilitzarà en les ocasions solemnes. Per al dia a dia s'intentarà trobar un disseny més digerible que pugui jugar el paper d'imatge corporativa. Sense cap mena de dubtes, la millor manera d 'entendre l'envergadura del canvi és reproduint la descripció del nou escut aprovat per l'Ajuntament: "Escut caironat truncat: al lr de guies, dues claus passades en sautor amb les dents a dalt i mirant cap enfora, la d'or en banda i la d'argent en barra, ressaltades d 'un monestir de porpra tancat d'argent; i al 2n d'or, quatre pals de guies. Per timbre una corona mural de ciutat". Se 'n fan una idea?

S'agraeix l'opció escollida del monestir en lloc del fuet o el ganivet. Jo, francament, em sentiria una mica incòmode quan cada cop que em preguntessin que hi fan a l'escut, hagués de contestar que es tracta dels atributs del màrtir sant Cugat, tal com figura a l'informe tècnic.

Diari de Sant Cugat 350

Documents

Transcript of Diari de Sant Cugat 350