Divendres 11 de febrer del 2000 EIS 4 CANTONS

El "diari" de Sant Cugat

Núm. 323 Any VII

225 ptes.

Sumari

Sant Cugat començarà el mes de març la

recollida selectiva de la brossa orgànica

Pàgina .? a 6

Joaquim Triadú, nomenat conseller de la

Presidència de la Generalitat

Pàgina H

Continuïtat a la segona edició de la Mostra

d'Ensenyament públic de Sant Cugat

Pàgina 19

Balanç negatiu de l'exercici de Sharp amb

la pèrdua de 1.200 milions de pessetes

Pàgina 24

El sènior «A» de tennis de taula de la UESC jugarà la promoció

d'ascens a 2a Nacional Pàgina 2H

Galiardo i Conesa pro­tagonitzen avui 'Las

lunas' al Teatre-Auditori

Pàgina 39

ELS4CANTONS el "diari" de Sant Cugat

et surt a compte

Entrades per al cinema i molts espectacles...

i tot per TRUCA I

INfORMA-TE'N , „

10.800 ntél TEL 93 589 62 82

El Pi d'en Xandri encara no es pot desapuntalar

El popular arbre bicentenari sobreviu tres anys després de l'atac vandàlic

Pàgina 14 Foto: Xavier Larrosa

C Arxiu Municipal adquireix per subhasta un document del S.XII que pertanyia al Monestir

Es un dels pocs documents que se salven de marxar fora de l Estat espanyol

Pàgina 36

Tant si vostè és a casa com si no hi és. . . AUXVYD

contimié vetllant per la seva llar

SISTEMES D! SEGJIEW KWittiNBDfl«MO XWÏ.X i ;

AfcUuit Companys, SO-hL 93 5 W 1 7 W-Sürt Cugat <M Vallès

HS4CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

EXCURSIÓ gratuïta de 2 h amb guia.

Cada setmana, el primer subscriptor que passi per

ELS 4 CANTONS rebrà un tiquet gratis

per a 2 persones. \ yíí

mi ...-1 i

La diversió està assegurada

^ROSÜ Müíeu, soprano

'Hugcnia ^jasull i Oriol Castanyer, piano

LÍRICA • SARSUELA

OBRES PRÒPIES I MUSICALS

En benefici d e les o b r e s

d 'adequac ió d e la nova seu

del C o r Infantil Sant Cugat

Ctra. de Cerdanyola, 43. Granja Baiard

S a n t C u g a t

Al Teatre-Auditori Divendres 11 i 18 de febrer,

a les 19.30 h

GRATIS per als primers subscriptors de

ELS 4 CANTONS que vinguin

a recollir-les

> « » « » • » • « * # » « » :

Organitza: Associació Musical Aula de So

Amb el suport de: L'Excel·lentíssim Ajuntament de Sant Cugat

Teatre-Auditori del Centre Cultural TOT Sant Cugat Els 4 Cantons

tr ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 9 3 5 8 9 6 2 8 2 • de dl a dv, de 9 a 20 h

EISí CANTONS

^ ^ ^ ^ wm El tenia de la

hetmana Mveiirím. 11 tir febrer tiri JtW 3

R e s i d u i #? i m

Sant Cugat fa un pas més en la recollida selectiva de residus

Esposa en marxa la campanya de separació de la brossa orgànica Sant Cugat començarà al mes de març

la recollida selectiva de la brossa orgà­nica, i s'iniciarà d'aquesta manera la se­gona fase de l'experiència Residu Mí­nim que s'aplica des de fa set anys a la ciutat. Per dur a terme aquesta iniciati­va, des de l'Ajuntament i el CEPA s'ha

ESTKR CASTANYER

-Sant Cugat -

posat en marxa una campanya d'infor­mació ciutadana i s'han preparat els ele­ments necessaris per poder fer la se­paració a les llars. A partir d'ara, els ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat disposaran d'un cubell específic de co­lor marró on hauran de llençar totes

aquelles deixalles d'origen animal i ve­getal. S'intal·laran també contenidors especials de color crema que serviran per recollir tota aquesta brossa. La matè­ria orgànica anirà a parar finalment a la planta de compostatge de Sant Cugat, que s'inaugurarà a finals de març.

"A Sant ( Aigat reciclem la bros­sa orgànica per fer-ne compost": Amb aquest lema ha començat a la nostra ciutat la campanya de recollida selectiva de brossa orgànica corresponent a la se­gona fase de l'experiència Re­sidu Mínim. El projecte, im­pulsat pel Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i per l'Ajuntament, té l'objectin de reduir la quantitat de resi­dus que es generen al municipi i aconseguir un aprofitament del setanta-cinc per cent de les nos­tres escombraries. Per la res­ponsable del CEPA de Sant Cu­gat, Imma Casajoana, és molt necessari dur a terme aquest procés ja que "la brossa orgàni­ca equival a quasi la meitat de les escombaries que generem a la llar, i per això és important reaprofita-la". Per aconseguir això, s'ha posat en marxa una campanya informativa i s'estan preparant totes les infraestruc-tures necessàries per poder fer la separació i la recollida d'a­quest t ipus de brossa. D 'una banda, s'està finalitzant la plan­ta de compostatge, ubicada a la

. zona de Can Galopa, on es durà a terme tot el procés de reapro-Fitament i fabricació de com­post. Imitant el procés natural de descomposició de la matèria orgànica a través de bacteris,

I,ti nova campanya de Rendu Mínim consisteix a separat i iccupiiai tota lu l·itiwi orgànica l'OM) (,/• DIDA

fongs i altres éssers vius del sòl, aquesta planta té la finalitat de convertir la brossa orgànica en un adob natural. Per garantir l'è­xit d'aquest procés però, és molt important que la separació de la brossa orgànica es faci ja des de les llars, i per això, des del CEPA i l'Ajuntament, posaran a disposició de totes les famílies santeugatenques uns cubells es­pecials per llençar-hi aquesta brossa, unes bosses composta-bles de paper o de blat de moro en lloc de les tradicionals bosses d'escombraries, i uns conteni­dors específics per aquestes dei­xalles, que se'situaran al costat dels contenidors actuals de bros­

sa barrejada. En total, està pre­vist instal·lar més de 200 conte­nidors nous, que seran de color crema i amb la tapa marró i que tindran un circuit de recollida diferenciat del dels contenidors normals. "Hem de pensar que si fem ben fet el procés de sepa­ració de les escombraries ja des de casa, recuperar la brossa orgà­nica és molt fàcil", ha explicat Imma Casajoana, i ha afegit també que "es tracta d'un pro­jecte molt important perquè l'a­dob és molt necessari; a Cata­lunya hi ha molta necessi ta t d'adob orgànic". La campanya per la separació de la brossa orgànica es va presentar a finals

del mes passat i ja s'ha posat en marxa amb diferents actuacions informatives i de consciencia­ció ciutadana. Totes aquestes actuacions es duran a terme de forma esglaonada, implantant progressivament la campanya als diversos barris de Sant Cu­gat. Amb aquesta finalitat, el municipi ha estat dividit en sis grans zones, i de moment , la campanya ja s'ha començat als barris de Sant Francesc, Coll Fava i Can Magí. Tot i això, la separació dels residus orgànics no es començarà totalment fins a mitjans de març, quan es po­sin els contenidors i s'inauguri la planta de compostatge.

Una solució al problema dels

residus

E.C.

Sant Cugat participa des de l'any 1993 en l'experiència Re­sidu Mínim, un projecte que es desenvolupa a diferents mu­n ic ip i s de C a t a l u n y a i q u e compta amb la col·laboració de diversos grups ecologistes i de diferents administracions pú­bliques. L'objectiu d'aquesta iniciativa és trobar solucions ecològiques al problema dels residus municipals recuperant la major part possible de dei­xalles. Per aconseguir això, el projecte parteix de la partici­pació ciutadana, una participa­ció que s'ha articulat en dues etapes: una primera fase per a la implantació de la recollida selectiva d'alguns materials, i la segona etapa comença amb la construcció de noves deixalle-ries i plantes de compostatge que han de permetre recupe­rar i aprofitar el setanta-cinc per cent de les nostres escombra­ries.

Actualment, Residu Mínim s'a­plica al cent per cent als muni­cipis de Molins de Rei i Cas­tellbisbal, i de forma parcial i progressiva a 28 municipis més de Catalunya.

L'experiència de Sant Cugat

Sant Cugat és una de les pri­meres ciutats en recollida se­lectiva d'alguns materials. Des de fa set anys, l'experiència Re­sidu Mínim s'ha anat implan­tant al nostre municipi amb un gran èxit i durant la primera fase del projecte la participació ciutadana ha estat força alta. Ara, un cop completada la pri­mera etapa, la construcció de la deixalleria i la planta de com­postatge permeten iniciar el pas següent: la separació i recupe­ració de la brossa orgànica.

• CATALONIA C E R À M I C

CONEIXEU-NOS,

EXPOVENDES: RNTWI Ora. Sanf Cugat, km 3. Cerdanyola del Vallès. Tel. 93 580 15 00 Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

Setmana ELS/CAIYTONS Divendres, 11 de febrer del 2000

E n t i t a t s

Sant Cugat promou el compostatge casolà arreu de Catalunya

K.C. - Sant Cugat -

Sant Cugat compta des de fa dos anys amb una Xarxa d'A­mics del Compostatge Casolà, una iniciativa que va sorgir amb un doble objectiu: d'una ban­da. estendre la pràctica de l'au-tocompostatge i de l'altra, do­nar a conèixer als santcugatencs el procés de separació de bros­sa orgànica.

La Xarxa d'Amics del Compos-tatge Casolà va néixer l'any 1998 arran d'uns cursos sobre separa­ció i recollida de brossa orgànica que van fer-se a Sant Cugat , "Vam pensar que Sant Cugat era

un lloc idoni per fer compostat-ge casolà", ha explicat la res­ponsable del CEPA, Inima Ca-sajoana, que afegeix que "hi ha molts habitatges unifamiliars i cases amb jardí, i aquest és un bon marc", l 'na de les principals activitats d'aquesta xarxa, for­mada per unes setanta persones, és la de posar en contacte tots els seus membres i crear un es­pai d'informació, intercanvi d'i­dees i experiències per tal que totes aquelles persones que prac­t iquen Pautocompostatge pu­guin consultar dubtes i trobar una solució als seus problemes. D'altra banda, aquesta platafor­ma és també un punt de suport

fciij^

La Xarxa d'Amics del Compostatgt ( asula n uneix attualmentgent de tot Catalunya FOT.: 4 CANTONS

per tota aquella gent que co­mença a practicar el compostat-ge casolà i que necessita el re­co l zamen t de p e r s o n e s més experimentades. Tots aquests contactes es fan per via telefò­nica o través de l'adreça d'Inter-net o el butlletí del CEPA, i des

d'aquest any, a més, també s'or­ganitzen trobades semestrals en­tre tots els membres. Tot i que inicialment, la Xarxa

era d 'àmbit local, actualment acull gent d'arreu de Catalunya, i segons Casajoana, "això ens permet conèixer millor el nivell

d'interès que hi ha sobre aques­ta pràctica i quina n 'és la im­plantació". Amb aquest objectiu, des d'aquest grup s'actualitzen constantment un cens i una esta­dística que permeten tenir infor­mació sobre la pràctica de l'auto-compostatge al nostre país.

E n t r e v i s t a

Mercè Girona. Responsable del CEPA

"Sant Cugat és un dels primers municipis en recollida de materials parcials"

K.C. - Sant Cugat -

I .'experiència Residu Mínim, que s'aplica a Sant Cugat des del 1993, s'està seguint també a diversos mu­nicipis de (latalunya, tot i que a la gran majoria només s'està fent de forma parcial. I n dels principals ob­jectius d'aquest projecte és acon­seguir recuperar el 75 per cent de la brossa orgànica de Catalunya, però segons la membre del CEPA, Mercè Ciirona, al nostre país se n'està recuperant només entre un 2 i un 3 per cent.

- Quin és 1* objectiu d'aquesta cam­panya de separació de la brossa orgànica? - 1,'nbjcctiu més important és apro­fitar el 75/lf de la brossa que gene­rem a casa nostra, recuperar com més materials millor de les deixalles. Això s'ha de fer amb alguna meto­dologia i la base d'aquesta separació és que a casa se separi la brossa orgà­nica; que tot allò que es descom-pon i que té un origen animal o ve­getal, se separi de la resta de brossa.

- En quin grau és important la participació ciutadana? -1 lem de pensar que la brossa orgà­nica representa quasi la meitat de les nostres escombraries, i si la sepa­rem es portarà a una planta de com-postatge i allà. amb un procés molt senzill, es converteix en un adob natural que s'aplica als sòls. Si la se­paració es fa correctament des de casa, facilitarem que a la planta de compostatge es pugui fer un com­

post de qualitat. - En temes de reciclatge, quina és la situació de Sant Cugat res­pecte a altres municipis? - En reciclatge, de paper i cartró és el municipi que té la ràtio més alta de Catalunya, i de vidre també té una de les ràtios més altes i d'altres materials com ara ampolles de cava o oli és dels que en recull més. Ja d'altres materials com piles o me­dicaments, està més o menys al ma­teix nivell que altres municipis que estan fent recollida selectiva. Glo­balment podríem dir que Sant Cu­gat és un dels primers municipis en recollida selectiva de materials par­cials.

- Això fa esperar uns resultats po­sitius d'aquesta segona fase? - Esperem que sí. En aquests sis anys, hem estat observant que la gent d'aquí és sensible i respon, que a Sant Cugat hi ha una base social participativa important. - I pel que fa a Catalunya, quina és la seva situació respecte a Eu­ropa? - En general, respecte a la majoria de països centreeuropeus i nòrdics, i respecte a Itàlia, com un fet dife­rencial de la resta del sud d'Europa, estem bastant malament . En aquests moments, en els 28 muni­cipis catalans on s'està fent alguna cosa per separar la brossa orgànica estem recuperant entre un 2 i un 3 per cent de tota la matèria orgànica de Catalunya i això és molt poc.

- Quina és la diferència respecte a altres països europeus?

- ACatalunya tenim una llei de les més avançades, de les primeres que es va fera Europa: la Llei catalana reguladora de resiuds. que es va aprovar l'any 1993 amb cl consens total de tots els partits, i per la qual s'obligava que el juliol del 1997 tots els municipis de Catalunya que tin­guessin més de 5.000 habitants ha­vien de separar i recuperar la bros­sa orgànica. Estem a l'any 2000 i només s'està recuperant una frac­ció que no arriba ni al 5%. Això és d'una gran irresponsabilitat, per no concretar i no aplicar unes lleis que per al respecte pel medi ambient i la qualitat de vida global dels cata­lans, són molt necessàries..

- Quina creu que és la causa d'a­questa situació? - No s'hi han posat prou instru­ments, no hi ha hagut prou volun­tat política per part de molts ajun­taments, que són els responsables que es recuperin i es tractin correc­tament els residus. \ o hi ha hagut prou valentia ni prou decisió políti­ca per tirar-ho endavant, i això és molt denunciable. Els grups ecolo­gistes i entitats cíviques que ens movem i ens preocupem per aquests temes pensem que estem en una situació molt irracional, per­què es podria fer perfectament la separació de la brossa orgànica.

- Quines són les primeres mesures que caldria pendre? - Hauríem de començar per apujar cl cost de llençament en abocadors. L'abocament ha de ser molt més costós perquè s'han d'aplicar me-

Merrè Girona e's una de les coordinadores del projecte Residu Mínim K: X.I..

sures preventives, etc. I actualment, això no ho paguem a l'abocador sinó a través d'impostos indirectes que la Generalitat ha de fixar per descon-taminar, per tancar abocadors, etc. I fins que això no es resolgui d'una manera seriosa, és a dir, fins que l'a­bocador no sigui molt més car que ter recollida selectiva, aquest serà un límit important per als ajunta­ments, que hauran d'apujar la taxa d'escombraries.

- Quina hauria de ser la funció de la Generalitat, doncs? - La Cieneralitat hauria d'aplicar la llei reguladora, hauria de pressio-narels ajuntaments perquè tirin en­davant aquesta llei. També hi ha un altre mecanisme que ja es preveu a la llei reguladora de residus-perquè hi hagi recursos econòmis per als ens locals i en general per la junta de residus: es tracta d'aplicar un cànon de residus per a les instal·lacions fi­nalistes de tractament de residus: és a dir, aquell municipi que porti més rebuig a un abocador o incine-radora, pagarà tant per quilo, i això anirà a un fons econòmic de resi­dus, un fons que servirà per pagar la

recollida selectiva, campanyes d'e­ducació ambiental, etc. Això ja es­tava previst però la Generalitat mai s'ha atrevit a fer-ho perquè ha tro­bat molts impediments per part dels industrials, per part dels ajunta­ments...

- I com valora la resposta de l'A­juntament de Sant Cugat? - Home, els municipis que han ti­rat endavant el model Residu Mí­nim han sigut agosarats a l'hora de decidir una forma de fer molt més ambiciosa que un altre municipi que estigui fent recollida selectiva normal. Aquí han volgut ser dels primers a aprofitar com més deixa­lles millor, i en aquest aspecte hem d'estar contents de la resposta de l'Ajuntament, perquè ha apostat perquè es tiri endavant un model en què es procura que tot vagi a plantes de reciclatge. Evidentment, sempre hi ha problemes, i no sem­pre se segueix el ritme que el mo­del i el conveni Residu Mínim vol­dríem , hi ha una mica de retard, però sí que podem dir que l'Ajun­tament de Sant Cugat ha optat per un model sostenible.

ELS-i CANTONS Divendres, 11 de febrer del 2000 Setmana

E q u i p a m e n t

La planta de compostatge es posarà en marxa d'aquí a poques setmanes La instal·lació permetrà recuperaria brossa orgànica i convertir-la en compost

E.C.

La planta de compostatge de Sant Cugat, ubicada als terrenys de Can Galopa, estarà finalitzada aquest mes de març. D'aquesta manera, la nostra ciutat podrà iniciar definiti­vament el procés de separació i re­cuperació de la brossa orgànica.

Amb una superfície de 5.384 me­tres quadrats, aquesta instal·lació, situada al costat de la deixalleria municipal, funcionarà amb el siste­ma de compostatge mixt, és a dir, el procés de tractament i recuperació dels residus orgànics passarà per di­ferents fases de descomposició i ma­duració de la matèria que es faran en espais clarament diferenciats. El tractament començarà en una pri­mera zona de recepció i pretracta-ment de la brossa, seguida dels tú­nels de descomposició, des d'on s'accelerarà la putrefacció dels re­sidus i es conduiran les possibles olors resultants a bioflitres. En la segona etapa, el material descom­post s'apilarà durant diverses set­manes dins unes naus de madura-

La planta està situada als terrenys de Can Calopa i té una superfície de 5..1S4 metres quadrats VOTO: X. I..

ció, i finalment, els processos de re­finament i emmagatzematge del compost tindran lloc en una terce­ra zona, formada per uns coberts. Per acabar, la planta compta també amb una oficina de control per al personal. El funcionament de la planta començarà a mitjans de març

i s'anirà completant progressiva­ment a mesura que tots els barris de Sant Cugat separin la brossa orgà­nica. "Estem en un procés d'arren­cada", explica el tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Joan Recasens, i afegeix que probablement parlaran "amb alguna superfície comercial

o amb els mercats municipals per veure quins seran els primers sub­ministradors de brossa orgànica per fer funcionar la planta. A poc a poc ja començarà el funcionament nor­mal que durà tot Sant Cugat a se­parar la brossa orgànica fins que es pugui fer un compost de qualitat".

Materials

Deixalles orgàniques

• Restes de fruita i de ver- !

dures.

• Restes de carn i peix. j

• Marro del cafè. ! I

• Restes d'infusions.

• Closques d'ous o de fruita seca.

• Taps de suro.

• Papers bruts.

• Llumins.

• Restes de plantes i del jar dí.

• Excrements d'animals.

• Altres deixalles d'origen animal o vegetal.

Totes aquestes restes s'han d e posar al cubell específic per a la brossa orgànica, i des­prés llençar-ho al contenidor adequat, directament o dins de bosses autocompostables.

C a m p a n y a i n f o r m a t i v a

Les xerrades informatives comencen amb un bon nivell de participació

Els veïns de Sant Francesc han estat els primers convocats

E.C. - Sant Cugat-

Unes 150 persones van assistir di­marts a la primera reunió informa­tiva que ha organirzat l'Ajuntament per explicar als santeugatencs l'ob­jectiu i funcionament de la separa­ció de la brossa orgànica. La cam­panya informativa ja va començar a finals de gener amb els cartells pu­blicitaris i continuarà ara amb dife­rents activitats de divulgació adreça­des a famílies, associacions de veïns, entitats i sectors de la ciutat. Entre les iniciatives programades, desta­quen les reunions amb les entitats i associacions, les xerrades amb els veïns, la instal·lació de punts infor­

matius, visites a tots els habitatges que no hagin assistit ni a les xerra­des ni als centres d'informació, ac­tuacions als centres d'ensenyament i visites als grans generadors de

barris de Sant Francesc, Coll Fava i Can Magí. La campanya infor­mativa ha començat aquesta set­mana amb xerrades per als veïns de Sant Francesc, i de moment, la

brossa orgànica. Tot Rpr/7<:pt]Ç' " / * V c valoració és molt això es completarà. ' positiva. Així ho un cop iniciada la se- SatítCUgatetlCS SOM ha explicat el ti-paració de la brossa • . i i nent d'alcalde de orgànica, amb actua- CtUtadaflS amb Utlü S e r v e j s , - r b ; m s

cions de seguiment i ültü COnSClhlCia Joan Recasens. visites organitzades , , ,, que ha dit estar pels veïns a la planta " ÜQU6STS t€t?l€S "molt satisfet de

de compostatge. la participació" i Aquest procés d'e- ha afegit que és ducació ambiental es farà d'una ma- molt optimista amb cl resultat d'a-nera gradual, i per això s'ha dividit el municipi en sis zones diferents, la primera de les quals comprèn els

quest projecte ja que "els santeu­gatencs som ciutadans amb una alta consciència d'aquests temes".

yfíar

;% • Ajuntament 'lli de Sant Cugat del Vallès

A Sant Cugat

per fer-ne compost

hi campanya informativa s'ha iniciat aquesta setmana al primer sector !•': CEDIDA

Ofertes recomanades

CENTRE_DE LA IMATGE Plaça del Dr. Ga/tés, 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat

Santa Maria, 14 Tel. 93 675 57 24

igital f' teu distribuïdor de cameres pomi' j material digital Kodak a Sant Cugat Nikon Zoom 210

16.900 ptes (iva inclòs) Nikon Zoom 400

2 1 . 5 0 0 ptes (ura Inclòs)

Setmana FLS/CA1YIX>NS Divendres, 11 de febrer del 2000

E n q u e s t a

Sap de què consta i per què serveix la s e p a r a c i ó de la bro ssa orgànica

Sant Cugat està iniciant aquests dies la campanya per la separació i recuperació de ja el funcionament i la finalitat d'aquesta iniciativa. D'altra banda, alguns ciutadans la brossa orgànica. De moment, el CEPA i l'Ajuntament ja han iniciat les primeres encara no tenen clar en què consisteix però ho relacionen amb la separació de re-xerrades informatives sobre el procés, i una bona part dels santcugatencs coneix sidus feta fins ara i coincideixen a dir que l'objectiu és la millora del medi ambient.

ANTONI JORDÀ

66 ANYS

JUBILAT

"Més o menys crec que sé què és. Km sembla que aquesta re­collida consisteix a dividir i se­parar el cartró, el vidre, el paper etc, per conservar la naturalesa".

ROS\ \ 1 \RI \ \1 ( \ R \ /

43 ANYS

MESTRESSA I)K CASA

"Bé, gaire bé no sé què és, però jo a casa meva ja separo algunes deixalles. Suposo que això ser­veix perquè no hi hagi tanta con­taminació i poder reciclar".

DANIELyl LB\I) \S

16 ANYS

ESTUDIANT

"No sé en què consisteix la re­collida de brossa orgànica ni tam­poc per a què serveix. Espero que amb les xerrades m'informin de què és i què haig de fer".

DANI GÓMEZ

11 ANYS

ENGINYER FORESTAL

"Es tracta de separar de la bros­sa de casa el què és orgànic, és a dir, restes vegetals, aliments i allò biodegradable, del que no ho és. I amb tot això que és biodegra­dable, llavors es fa compost".

GERMAN LLERENA

28 ANYS

EDUCADOR AMBIENTAL

"Jo ho estic explicant a la gent, perquè sóc del CEPA, que som els que ho estem organitzant, o si­gui que sí, sé en què consisteix la separació de la brossa orgànica i com s'ha de fer la separació".

OSCAR HAKTOMKU

25 ANYS

ESTUDIANT

"Més o menys sé en què consis­teix i ho veig favorablement, però penso que això és només a nivell de residus i que a nivell d'ecolo­gia hi ha molts temes que s'hau­rien de plantejar a la ciutat ".

MÒNICA VISA 32 ANYS

HIGIEN1STA DENTAL

"No sabia que es fes una cam­panya a Sant Cugat, no ho he se­guit, però sé que això funciona amb uns contenidors específics on es porta la deixalla que es pot reciclar o que pot ser d'adob".

CARLES MALLORQUÍ 17 ANYS

ESTUDIANT

"La idea és recollir la brossa orgà­nica per fer-ne compost, s'ha de recollir aquesta brossa i posar una part de brossa orgànica seca i una part d'humida, i amb un temps de 4 a 9 mesos se'n fa compost".

LAIA CASTELLÓ

18 ANYS

ESTUDIANTA

"Bé, es fa una recollida selec­tiva de matèria orgànica i lla­vors es porta a la planta de compostatge per recuperar-la i poder-la tornar a utilitzar com a adob per a la terra".

CRISTINA ESCORRIOLA

37 ANYS DEPENDENTA

"Suposo que consisteix en el fet de separar cada material perquè després, a l'hora de cremar-lo o destruir-lo, puguin haver-hi més facilitats i que ecològicament si­gui més favorable".

EIS4CATNTONS eis4c antons@totsantcugat.com "el diari de Sant Cugat"

EIS4C4NTON3

Política Divenrlres. II rle febrereiel 1000 1

La casa de la vila

Laura Sànchez Sànchez.Regidora del PSC

"En política, les dones som més constants i pacients que els homes"

JOAN SORIANO

- Sant Cugat -

Igual que la seva companya de files Carme Sansa, Laura Sàn­chez ja va estar a l'oposició so­cialista entre 1991 i 1995, el pe­r íode en q u è la major ia d'Aymerich era més absoluta. Ara torna a estar a l'Ajuntament de la mà de Jordi Menéndez, a qui considera com un "verita­ble animal polít ic". Des d'a­quella època creu que les coses han canviat molt. Primer per la debilitat de Cil" i, a més. "ara tenim més regidors i això vol dir més eficàcia".

- Aleshores vostè encara deu haver notat niés els canvis que altres dels seus companys? - Coincideixo amb les valora­cions que ja han fet els meus companys de grup. El tarannà de Recoder i el seu equip és molt més amable i dialogant. No li importa retirar un punt de l'or­dre del dia sinó hi ha un ampli consens en coses importants. Acostumada a l 'equip de Joan Aymerich, és un abisme.

- Creu que si Recoder hagués tingut majoria absoluta man­tindria aquest estil obert? - Potser no tant. N o obstant, penso que sí, que és cosa del caràcter. Amb majoria absoluta, Joan Aymerich era bastant difí­cil. Sempre deia l'última parau­la. Era una persona molt crispa­da en el tracte polít ic. En el personal, no. - Com ha trobat l'àrea de Se­guretat Ciutadana i Règim In­tern? - Encara haig de mantenir en­trevistes amb els caps de la po­licia local i municipal i amb els representants sindicals, i altres persones que em poden infor­mar sobre l'estat d'aquestes àre­es. No obstant això, s'està po­sant en evidència la falta de pressupost. Per exemple, si no hi ha més agents és per raons econòmiques no per manca de voluntat política.

- Què suposa l'increment de la plantilla de la policia munici­pal?

Ln vuitena regir/ora del PSC. és unii dona amb sentit de l'humor i multa experiència política FOTO: AVI 17 I.ARROSA

- Un sol agent municipal més suposa un increment aproximat de vuit milions al pressupost. Això implica una persona fixa, un salari i una persona que el reemplaci fora de les hores de servei. És lamentable, però, que en l'actualitat es prioritzin més les consideracions econòmiques que les persones.

- Vol dir que per vostè la qües­tió econòmica està en segon pla? - El grup municipal socialista, tant abans com ara, segueix un criteri comú en què prevalen les pe r sones per d a m u n t de les q ü e s t i o n s e c o n ò m i q u e s i la col·lectivitat per damunt de les individualitats. Tot això ho te­nim molt clar. Substancialment les diferències entre un i altre grup municipal estan en les prio­ritats a l'hora de repartir les prio­ritats pressupostàries.

- Quines zones de Sant Cugat necessiten més presència po-licial? - Sens dubte , els districtes: la Floresta i les Planes, sobretot. Hem rebut queixes dels veïns en aquest sentit. - Quina és la reivindicació més corrent? - Fonamentalment es queixen de falta de vigilància. La gent quan baixa del tren a les esta­

cions se sent molt desempara­da. Hi ha una patrulla que està fent un excel·lent treball però no n'hi ha prou. Amb tot, tenim sort de viure en un poble poc conflictiu, perquè els barris es­tan una mica abandonats.

Una polít ica r o m à n t i c a

«Laura Sanehez és una an­tiga militant socialista. Va adherir-se el 1 9 7 5 a Suïs­sa, on residia a leshores . Des d'el 1 9 8 1 resideix a Sant Cugat del Vallès, on é s vam persona coneguda per la intensa activitat so­cial q u è ha desenvolupat des «jue va arribar» Dota­da de sentit artístie, és pin­tora í fins fa dos mesos va ser la presidenta de Firaru l i s d e c l a r a « n a p o l í t i c

I romàntica i defensa els va» i lors reivindicatius del fe-[ minÏBine» Nascuda a Don

Benito (Badajoz) i and) una família d'orígens c o s m o ­polites» afïnna q w no en­tén els fanatismes de cap mena. Assegura que *'els polítics son gent norma) in­teressada en els problemes de la ges t aormaF'./J.S.

- Creu que Cil acabarà el mandat? - É s una incògnita, ('rec que Re­coder ha heretat una situació complicada. No pot invertir ni elaborar pressupostos i, a més, ha de rematar els projectes ini­ciats en el mandat d'Aymerich.

- Davant d'aquesta situació de precarietat política, quina ac­titud adopta el PSC de Sant Cugat? - Poden comptar amb el nostre suport en tots aquells temes que s'ajustin a les nostres propostes programàtiques. La nostra no és una oposició frontal, menyspre­adora de l'activitat de govern. - Quina opinió li va merèixer la participació d'independents a la llista de les municipals? - En el moment que es va pro­posar, les dones del partit co­mentàvem el següent: "Ara no només hem de voler estar al cos­tat dels homes sinó també dels i n d e p e n d e n t s " . Però l ' expe­riència m'ha demostrat que es tracta d 'uns excel · lents com­panys. Estan molt preparats i te­nen una idea àmplia de la de­mocràcia. En aquest moment em sembla molt bé.

- Què vol dir? - Des del partit també reivin­diquem que si la gent pensa el mateix que nosaltres, ja podrien

fer-se militants. - Què opina de les primàries? - A Sant Cugat no ha plantejat cap problema. De fet, Joan Cava no es cansa de repetir, de totes les maneres possibles, que no ha passat res. Aquí estic jo de prova que a les primàries no do­nava suport a Jordi Menéndez i, en canvi, em va incorporar a la seva llista.

- Per què? - Per què t'inclou una persona a la seva llista? Doncs perquè dintre del partit estàs ben con­siderada, perquè sóc una perso­na coneguda a Sant (-ugat ja que he estat en moltes associacions. I, a més, per ser dona.

- Hi ha alguna diferència en­tre l'home i la dona polítics? - Les doncs són molt treballa­dores. Pel nostre partit han pas­sat molts homes amb molta ca­pacitat però que es cansen molt d'hora. Les doncs són més cons­tants.

- Troba alguna raó en aquest cansament masculí? - Per norma general, els homes són més impacients per arribar als llocs. Les dones, al contrari. hi estan per vocació. Jo sóc una política romàntica. Crec que s'ha de millorar la societat, comba­tre les injustícies... Si sóc a les llistes, hi sóc. I, si no, no m'en­fado, continuo endavant sense més complicacions.

- Li atreu la idea de fer de Sant Cugat un pol d'activitat artesana? - Va ser una idea de tots. No obstant això. penso que és un camp amb moltes possibilitats d'integració laboral per als jo­ves, en el qual encara no hem aprofundit. Només cal pensar que a Sant Cugat es feien ta­pissos o es tallava pedra... I tot allò ha desaparegut. A més. es podrien crear escoles taller. Cal tenir en compte que iniciatives com aquestes reben el suport dels fons europeus. Tenim, a més, l'avantatge d'estar molt a prop de Barcelona.

- Vostè és també pintora. Com està la situació de l'art a Sant Cugat? - Hi ha un moviment artístic in­creïble, però a títol privat i per­sonal. Tant l'Escola d'Art com altres centres han estat un gran planter d'artistes plàstics amb molt d'entusiasme. Cal dir que l'Ajuntament ha donat sempre el suport logístic necessari.

8 PoMca ELS4CANTONS Divendres, 11 de febrer del 2000

N o m e n a m e n t s

Triadú pren possessió del nou càrrec de conseller de la Presidència

El polític de CDC ha ocupat càrrecs a la Generalitat des de 1983

Posteriorment i fins a finals de 1988 va exercir de subdirector general de Relacions Institu­cionals del Departament d 'En­senyament de la Generali tat .

De l'octubre de 1988 fins mit­jans de 1990 va exercir de sub­director general de Relacions Institucionals del Departament

RKDACCIO/ INIRA- ACN

- Barcelona -

El santcugatcnc Joaquim Tria­dú (CDC) va prendre posses­sió del seu càrrec com a nou conseller de la l'residència, en substitució de Xavier Trias, el 7 de febrer passat.

En un acte que es va celebrar al Palau de la General i tat , el president Jordi Pujol va asse­gurar que aquest nomenament s'afegeix a d'altres que el go­vern ha realitzat en els darrers mesos per encetar "una nova etapa en la qual es treballarà per la identitat, el progrés i la cohesió" de Catalunya.

Després de prendre possessió del càrrec, el nou conseller de la l 'residència, Joaciuim Tria­dú, va explicar que agafa el re­lleu de Trias "amb molta il·lu­sió".

Triadú va tenir unes paraules per al seu antecessor i va asse­gurar que Xavier Trias , q u e s'incorpora com a candidat de CiU a les eleccions generals del

Pujol amb et nou < on'i llei Joaquim Triadú a In Sala di Sf ions del govern de la Generalitat F: ACN

12 de març, "deixa el llistó molt alt" i que a partir d'ara "inten­tarem continuar amb la tasca que ha fet".

Nascut a Barcelona l'any 1959, està casat i té un fill i dues filles, i viu a Sant Cuga t des de fa anys. És llicenciat en Dret per la Uni­

versitat de Barcelona i diplo­mat en Dret Civil Català de la Càtedra Duran i Bas de la Uni­versitat de Barcelona.

La seva carrera a l'administra­ció catalana va començar el fe­brer de 1983 quan va exercir de col·laborador tècnic a la Direc­ció Genera l d'Afers In te rde -

partamentals del Departament de la Presidència de la Gene­ralitat. L'any següent va passar a ser cap de secció d'Afers Ge­nerals de la Direcció General d 'Ensenyaments Professionals i Art ís t ics del D e p a r t a m e n t d 'Ensenyament , càrrec que va ocupar fins al febrer de 1987.

'Xavier Trias deixa

el llistó molt alt i

ara intentarem

continuar amb la

tasca que ha fet"

de Cultura. També va ser se­cretari general del Departament de Cultura i, posteriorment, se­cretari general de Comunicació i Estudis del Departament de la Presidència.

El 1996 passa a exercir de se­cretari general del Departament de la Presidència, càrrec que ha desenvolupat fins fa pocs dies abans no s'ha incorporat com a nou conseller de Texecutiu ca­talà. Joaquim Triadú, juntament amb Xavier Pomes són dos con­sellers de la General i ta t que viuen a Sant Cugat. Pomes és reponsable d'Interior.

I n c o r p o r a c i o n s

Manel Pardo, nou militant de Convergència Democràtica

L'exlíder del PI vol "seguir treballant per la ciutat"

MAGDA MKNDKZ

- Sant Cugat -

L'exlíder del Partit per la In­dependència (PI) a Sant Cugat, Manel Pardo, és des de gener nou militant de la secció local de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Pardo va afirmar que les ganes de treba­llar pel municipi i la identifica­ció amb el sector més naciona­lista del part i t han es ta t els aspectes que l'han decantat a militar a CDC, "una decisió to­ta lment personal", segons va explicar.

"Les eleccions municipals em van donar molta trempera per voler seguir treballant", va ex­plicar Pardo, que creu que "a C D C hi ha voluntat per fer créi­xer el país. També vol aconse­guir la sobirania, d'una manera diferent a la que havia portat a terme fins ara, però en cap cas incompatible".

L'exlíder del PI a Sant Cugat va plantejar com a principal cau-

Pardo va estar acompanyat de Ramon Bonastre i Mercè Conesa F.X.L.

sa de la seva inscripció a C D C "poder continuar treballant pels ciutadans".A més, Pardo va as­segurar que " tenim voluntats molt properes, i d'aquesta ma­nera passaré a enfortir la diver­sitat d 'un partit gran".

Una de les primeres tasques q u e han encarregat a Mane l

Pardo des de C D C és l'organit­zació d'un cicle de conferències que portaran per títol Catalunya s. XXI: opcions del catalanisme polític. Les xerrades comença­ran a finals de mes i s'allarga­ran fins al juny, i tenen com a prinicipal objectiu mantenir la identitat catalana.

JERC inicia una nova campanya

M M -SantCanat-

Les Joventuts d'Esquerra Re­publicana (JERC) de Sant Cu­gat ha iniciat una campanya d'àmbit local per la normalitza­ció lingüística. Una de les pri­meres accions que portaran a terme serà proposar a tots els partits polítics que realitzin els actes de la campanya per a les eleccions generals íntegrament en català.

La campanya porta per títol Parlar malament el català és millor que no parlar-lo i té l'objectiu

d'"incentivar l'ús de la llengua, sense obligar ningú", segons va explicar un dels membres de JERC, Enric Faus.

Després de les eleccions, re­prendran la campanya amb l'i­nici de converses amb associa­c ions d ' i m m i g r a n t s i cases regionals de Sant Cugat. A més, també proposaran al Centre Co­mercial editar la seva propagan­da en català, faran un cartell que promocioni el consum de pro­ductes en català i demanaran un 50% de pel·lícules doblades al català als cinemes de la ciutat.

Q S / C A N T O N S Divendres, 11 eiefebrer del 2000 PoKÜca

T o r r e N .& g r a

Per Recoder, les crítiques sobre Torre Negra són "electoralistes"

IC-V i PSC insisteixen en la "paràlisi" de CiU

JOSKI' M. VAIXF.S

- Sant Cugat -

Torre Negra i la seva preser­vació integral; la història conti­nua. Si la setmana passada ERC abandonava la Comissió espe­cial de seguiment dels instru­ments de planejament de Tor­re Negra i rodals, aquesta IC-V i PSC acusen, sense abandonar la Comissió, l 'equip de govern municipal de CiU de paralitzar el procés. Ambdós partits de l'o­posició asseguren que des del mes de maig no s'ha contestat la documentació requerida per les comissions d'Urbanisme de Barcelona i Catalunya: "No s'ha fet res de res". Els portaveus dels grups municipals del PSC, Jordi Menéndez, i d'IC-V, Joan Balada, adver te ixen que a la "paràlisi" de l'afer Torre Negra cal afegir l 'abandonament de­finitiu de la comissió de l'equip redactor del parc rural del sec­tor i l 'abandonament temporal d 'ERC.

Balada i Menéndez durant la roda L'alcalde de Sant Cugat, Lluís

Recoder, assegura que l'acusa­ció de paràlisi "és falsa i l 'opo­sició ho sap". Per Recoder, el desmarcament d 'ERC repon a "finalitats electoralistes" i les crítiques d'IC-V i PSC no te­nen cap fonament. L'alcalde ha explicat a ELS 4 CANTONS que

de premsa conjunta Foto: X.L. tècnics i juristes de l'Ajunta­ment estan treballant, però que la marxa d'Albert Cortina de la Comissió de Seguiment obliga a trobar un nou equip que par­ticipi en l'elaboració de la do­cumentac ió requer ida per la Comissió d'Urbanisme de Ca­talunya.

Jorge IC-V demana Fernàndez i una comissió Berta Rodríguez d'investigació fan campanya per l'HGC

MAGDA MÉNDEZ REDACCIÓ

- Sant Cagat - - Saat Cugat -

El secre ta r i d ' E s t a t , Jorge Fernàndez Díaz va ser dilluns a Sant Cugat en un nou acte de precampanya que va celebrar el Partit Popular al restaurant Can Cabassa. A l'acte hi van as­sistir diversos directius del PP a Catalunya, i la portaveu mu­nicipal i número 3 a les llistes per Barcelona, Berta Rodríguez.

Fernàndez Díaz va atacar en el seu parlament el pacte que han realitzat PSOE i IU que, segons el seu parer, "no està fet des de la il·lusió ni la convic­ció, sinó des de la feblesa". El secretari d 'Estat també va destacar l '"esperit dialogant" del PP en aquests darrers 4 anys i va afirmar que. "és convenient mantenir una entesa amb Coa­lició Canària i CiU" També va elogiar Berta Rodrí­guez, ja que "compleix tots els requisits: és dona, està prepa­rada, té il·lusió, i representa una comarca mol t i m p o r t a n t , el Vallès Occidental".

El grup parlamentari d ' In i ­ciativa per Ca ta lunya Verds (IC-V) va realitzar dies enre­re una visita per diferents ciu­tats vallesanes. L'aturada de Sant Cugat es va centrar en una reunió amb el president de l 'Hospital General de Ca­talunya (HGC) , Pere Narbo-na, i una posterior reunió amb el comitè d 'empresa . Els di­putats Josep Lluís López Bu-11a i Dolors C o m a s van ex­pressar la seva p reocupac ió per la situació del centre hos­pitalari que mesos enrere va presentar fallida voluntàr ia . Els d ipu ta t s d ' IC-V van ad­vertir que la situació de crisi actual representa una amenaça d'abocar a l'atur 634 treballa­dors de l ' H G C i, en aques t sen t i t , van anunc ia r la p re ­sentació al Pa r lament d 'una moció per constituir d 'una co­missió d'investigació que faci el seguiment judicial i de les propostes de solució del cen­tre hospitalari de Sant Cugat.

Çaparrots de Vanv Çaparrots de Sant Cuaatx

Per primer any i esperem que per molts més, els Çaparrots de Sant Cugat us animem a participar en l'elecció del Caparrot de l'any. D'aquesta manera volem fer un reconeixement a aquells santcugatencs que no sortiran mai als llibres d'història però que sense la seva valuosa presència aquest poble no seria Sant Cugat.

De les propostes següents creus que es mereix ser el Caparrot de l'any i, per tant, fer un capgròs com ell?

|ose» PROS

Quina és la teva proposta p e r a l

Caparrot rn | de Pany?

JOAN SANCHEZ

>*»T»t»+*»n··+4 # « M*«*

****+,··+m**k****t

Ompliu aquesta butlleta (poseu una "x") amb les propostes que us suggerim (us convidem també a proposar-ne

de noves) i dipositeu-la a les bústies que hi haurà des del dia 4 de febrer fins al 4 de març a:

Casa de Cultura - Ràdio Sant Cugat - TOT Sant Cugat / Els 4 Cantons

Esbart Sant Cugat - Ateneu Santcugatenc - Club Muntanyenc

Hi col·labora

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès

MSI CANTONS "•I tilri i* í i i t Ciliat"

10

EIS 4 CANTONS

nuo Divendres, II de febrer del .000

EUS CANTONS ii.lii independent de Sjnt ( .uj í j t del Nallès

^ Premia Local de Sant Cugat, S.L.

Carrer S.un Anl · im.4J-44. ( IM' in S.uit C u ^ j t del Valle-Ic l •H ^S{>>>: SJ - l-'ax l f í í,;4 _'<l _'4

Kdu in i · l i - u m n i t j http:,'''\ i l . iuch L i i inrVmieunj t Adtee.i ele<. tr i iniL' j . c M i jniiMis(«ti»t\.i(itL-uiíJt.i'i>m

Consell d'Administració R.nnnnCr j iHpr fSKlont i

Josep M ( i jhrct i / i t , l'ert- Y v |netd j i \ a \ ier I orne I h (editor delegat)

Director Josep Maria Vil lès

Redacció Tema iir la M-luiana: hster liasranver: Polít ic a/Opinió: Josep M.

VjIltS: So r i r l a l /Fn to r t i : Anna Rorau; l-'.ciHiomia: Joan Soriano; Cul tura: Tom Moniene^ro. KM|MHÍN: - \ le \ I .ópe/;

Comercial (a rmen Kv.irjl.ir

Consell Editorial H.iimin f i u u '.president i, Josep M < i jhrer i /o | \ ieepresident),

Vk tor .-Me \. in d re. I' 'rj iuesL ( la i lm. Jordi ( IJSJS, Narcís Oasianvcr, Albert de l'.tMo. \ a \ i e r I omells. Rovell Pedró. Ramon Pros,

l.luis l'ui-;. Ktnih Reiié. Monr.-.errjc Riambau, Paco Soler. J'isep A leiv ido. Juan Tortosa. Josep M. Sans Travé,

Jnan Ir.A.nii). V i r u /al .ala. Manel Pardo i Pepa Martín

Subscripcions Smd j ( m n i t v

F o t o g r a f i a \ . n i l.jrrosa i K d i u i d lar inves

Disseny i maquetacló Jo,m 1-nettes i Marta (lahrol

Correcció HlaneaPi

Impressió Rodnipres ' le l 472 40 OS 95

Distribució Mail ing Vallès S | , lel.SS'í ?.WI

Dipòsit legal (;l-40S-<M

l·l> 4 (.ai.tiim c\|nessj i'mlument la sc\ a opinin en CIN editorials. Els ami Ics Mfjn.us e\prc*scn l'opinió dels sens autors,

• jiie /•/> 4 {'.dtil·iHs nu l'.i se\ .i neiessàriament.

l'iil·lKJeio adherida J:

(S)ACPC

E d i t o r i a l

^ hWtè loóoreao, S. Locd 7 k i fa 519 23 71

SoalCuact / " Distribució d*ELS 4 CANTONS

/ aLs subscriptors

Torre Negra necessita més que puntals

E ls darrers tres anys han estat molt crítics per a l'estimat Pi d'en Xan-dri, un dels arbres més populars

de Sant Cugat que sobrepassa els 200 anys d'història. Més conegut que per la seva antiguitat és per l'atac que va patir el 2 de febrer de 1997, quan uns desco­neguts van intentar acabar amb ell. Tal va ser la ferida que li van originar, que va necessitar ser tractat per no augmentar-ne el mal i apuntalat per evitar-ne la caigu­da.

Han passat tres anys i el Pi aguanta, amb suports, però aguanta. L'Ajuntament s'en­carrega constantment de les cures i els santeugatencs l'observen sempre que pas­sen al seu costat tot pensant: "Però qui va

poder ser capaç?". El mal està fet i l'au­tor difícilment mai es trobarà, si fins ara no ha estat possible. Ara cal que no només aguanti l'apreciat

Pi sinó també el seu entorn. Toca recla­mar una vegada més la preservació inte­gral d'aquest entorn natural tan preuat que tenim els santeugatencs, que s'estu­diï la millor solució perquè no s'hi urba­nitzi ni s'hi edifiqui. Evidentment no es pot demanar als propietaris del terrenys, sobretot a aquells que hi viuen i que no tenen interessos immobiliaris, que aban­donin les seves propietats o que les ce­deixin a canvi de res. Cal e s t u d i a r una vegada per totes la millor solució per a totes les parts i executar-la abans no si­

gui massa tard, abans que els més pode­rosos exprimeixin totes les vies legals per donar la volta a la truita i aconseguir cons­truir la Urbanització del Pi d'en Xandri.

El procés de preservació es troba ara no­més apuntalat, com el Pi. L'Ajuntament i la Comissió especial de seguiment dels instruments de planejament de Torre Ne­gra i rodals han de redreçar definitiva­ment aquesta situació i assolir l'objectiu reclamat des de la societat civil i política. Després de tants anys lluitant per la seva preservació ningú no entendria qualse­vol altra sortida.

És temps d'acció, però també de seny evitant per part de les formacions políti­ques rauxes electoralistes.

Els papers de la història

Fa pocs dics s'ha sabut que en una sala de subhas t e s barce lonina s'han posat a subhasta pública di­

versos lots de documents , alguns dels quals pertanyien a la història del nostre monestir, pergamins des del segle XII que, si bé no desvetllen grans dades so­bre la nostra història més propera, sí que són testimoni directe d'aquesta història. Tot i la manca pública d'informació d'a­quest tipus de transaccions historicoco-mercials, alguns col·leccionistes locals i l 'Ajuntament van adonar-se que calia acudir-hi i pujar per tal que aquests do­cuments quedessin d'una manera o altra

en el nostre municipi. Una part dels do­cuments s'han recobrat, i l'Ajuntament ha recuperat un manuscrit del bisbe Gui­llem, però la limitació pressupostària i l'alt preu del conjunt de lots va impedir que diversos documents, alguns molt va-lusosos, anessin a parar a mans de fora de l'Estat, no sabem si col·leccionistes par­ticulars o algun museu. Esperem que si­gui el cas darrer, ja que els nostres estu­diosos d'una manera o altra podran fer-ne ús, encara que sigui a través de còpies. Tot això mereix una reflexió i creiem que tot plegat és una situació per la­mentar. D'una banda cal regular aquest

tipus d'activitats que porten a especu­lar i expoliar el nostre patrimoni, dei­xant indefenses institucions del país. Fa poc temps l'acció d 'uns particulars va evitar la subhasta del llibre d'or de la Generalitat Republicana, que finalment van retornar a aquesta institució. I de l'altra, cal aconseguir per part de les nos­tres administracions, els recursos neces­saris perquè encara que sigui a última hora, in extremis i a cop de taló, s'eviti que els bocins de la nostra història s'es­campin per arreu i omplin un llegat do­cumental propi, en el cas del monestir, molt minso.

Assentador del Mercat Torre Blanca a Laura Clara Navas

La seva denúncia pública en mitjans de comunicació, con­forme no estan exposats els p r e u s en d i f e r e n t s llocs d e venda . li fa prendre aques ta decisió i, a més, no pensa tor­nar al mercat, com fan les se­ves amigues. Doncs bé, és una decisió lliu­re que vostè pren i del que es tracta és d'aclarir conceptes , de donar la cara i de buscar so­lucions en les parts implica­des. El mercat té un reglament que tots els assen tadors hem de conèixer i, un d 'aquests apar­tats marca l 'obligatorietat de col·locar en llocs visibles els preus dels productes. Si no és així, l 'Ajuntament, amb el seu director al capdavant , ha de

C a r t e s d e l s l e c t o r s Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials

o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos,

i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

s a n c i o n a r qu i i n c o m p l e i x i

aquest punt . És per aques t mot iu que la seva denúncia en els mitjans de comunicació està justifica­da. Di t això, les persones no hem de funcionar per regla­men t s ni decre t s , sinó assu­mint responsabilitats i obliga­cions que cada t ipus de feina requereix. Jo, com a assenta-dor, procuro tenir transparèn­cia en els preus, higiene en el lloc, tracte cordial, qualitat del producte i preus compet i t ius , que és el que exigeix avui dia el mercat.

El client, com a ciutadà, té la seva responsabili tat en bene ­fici seu: no entrar animals en el merca t i no fumar on hi hagi al iments, ja que perjudi­ca la qual i ta t dels mateixos . Per la meva part, senyora Lau­ra, m ' h e manifestat pública­men t , tot i no sent i r-me im­

plicat en els fets que vostè de­nuncia. Espero i desitjo que per la seva part r ecupe r i la confiança que avui ens ha tret.

Josep Peris Granell

Protegim Torre Negra it

El passat 28 de gener de 2000 es publicava en aquest periò­dic una notícia sobre la darre­ra reunió de la Comissió Es­p e c i a l R o d a l s d e la T o r r e Negra on s'exposava la meva opinió sobre la cont inuï ta t o no de l 'antic equip redactor. Per aques t motiu voldria fer els comentaris següents: 1- Des de la Plataforma Cívi­ca s e m p r e h e m d e f e n s a t la continuïtat de l'antic equip re­dactor, coordinat pel senyor Albe r t Cor t ina , pe r tal d ' a ­frontar la resposta de la reso­

lució de la Comissió d 'Urba­n i s m e de C a t a l u n y a . I pe r tant, així ho vàrem manifestar a la Comissió de segu iment . 2-La posició del senyor Albert Cortina és per tots coneguda i argumentada en aquestes ma­teixes pàgines. Personalment m'hauria agradat que el sen­yor Albert Cortina hagués con­tinuat, tant per la seva vàlua tècnica com per la seva sensi­bilitat per aconseguir la pro­tecció integral i definitiva de Torre Negra . I per tan t , la­mento que les condicions ac­tuals no siguin garantia sufi­cient per tal que continuï. 3- La reunió del passat 26 de gener de 2000 es va acordar convocar un concurs públ ic per tal de constituir un equip tècnic amb l'objectiu clar d'as­solir l 'aprovació definitiva de la modificació del Pla G e n e ­ral Metropolità aprovada pro­

visionalment per l'Ajuntament de Sant Cuga t . Amb aques t encàrrec, la Comissió pre tén dotar-se d 'un equip tècnic que continuï l 'estratègia dissenya­da i aprovada per l ' an ter ior Comissió de S e g u i m e n t Ro­dals de la Torre Negra. 4- És evident que el canvi d'e­qu ip de govern i la seva in­corporació a la dinàmica ad­ministrativa de l 'Ajuntament no han fac i l i ta t l ' in ic i d ' a ­questa nova etapa, però espe­rem que a partir d'ara siguem capaços de dotar-nos dels es­tris i garanties polí t iques per assolir la protecció integral de la Torre Negra i la conserva­ció de la Queixalada. Si no és així, la nostra feina a la Co­missió no tindria sentit .

ManelCunill (ADENC)

&S/CANTONS DwettMs.il defebrer del'2000 Opinió 11

C a r t e s d e l s l e c t o r s

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i es imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva cl dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Soroll

D i u e n que ara fan controls sònics??? C e n t r e urbà, per e x e m p l e :

Francesc Moragas-Sant Bona­ventura, els veïns no han vist mai cap control. Molt de so­roll, sempre . Uns 70 dec ibe-lis, potser. Motos a molts més. Trànsit, obres, camions, alar­mes. Una rnegafonia abusiva i absurda. D ' u n acte , n ' h e m contat l'avís repet i t vui tanta vegades. Cap de setmana: rne­gafonia del pavelló. Fes tes a la plaça Barcelona: 120 deci-belis. De vegades les sirenes dels policies semblen jugar a persecucions. De tant en tant arriba un municipal i es posa a tocar el xiulet. Això sí, a l'A­juntament hi ha un fulletó bo­nic i decoratiu relatiu al tema.

A.R.R

La quota gai

D'un temps ençà observo una tendència als mitjans escrits i audiovisuals a atorgar una quo­ta fixa d'aparició a gent pel sol fet de ser gai.

Exemple s variats, com pro­grames te lev is ius a c a d e n e s públ iques i privades i presen­tadors de gales i espectac les llueixen la seva fesomia amb la sola gràcia de ser alternatius,

s e n s e la més m í n i m a noció que l ' en t re t en imen t no té res a veure amb la barroeria i sen­se tenir el més mínim grau de qualitat per conduir un espai televisiu o una entrega de pre­mis.

Suposo que és una moda però la trobo te r r ib lement injusta: ningú no es mere ix protago-nisme pel sol fet de tenir una conducta sexual, una raça o un sexe de te rmina t , sinó per la qualitat intrínseca de la pro­fessió que exerceix o pel mis­satge que ha de t ransmetre al seu públic.

Fa uns quan t s anys , la ma­teixa moda va sorgir arran de la incorporació de la dona al tre­ball: quotes fixes a partits po­lítics, a mitjans de comunica­ció i altres espais, sense la més mínima plusvàlua de qualitat, pel sol fet d 'un feminisme mi­litant i malentès .

D 'a l t r a banda , la gen t q u e durant tants anys ha aconse­guit un reconeixement com a artistes o intel · lectuals, o sen­zi l lament bons professionals en el seu terreny suportant la falta de comprensió i d 'accep­tació de les seves tendències sexuals , el fet de ser dona o de pell fosca o groga, ara es d e u e n fer creus de no haver nascut més tard: totes les llan­ces se'ls haurien tornat flors. A veure si comencem a ser re­

alment tolerants i apreciem el valor afegit de les p e r s o n e s sense tenir en compte res més. En aquest aspecte . Ics quotes, etiquetes o clixés s 'han d'abolir. Però es veu que si no funcio­nem amb elles, la vida no se'ns fa prou agradable. De fet, ens agrada mirar un programa, i riure a costa d 'un personatge pel sol fet de le seves peculia­ritats. Es porta, queda bé i so­bretot ven. A mi em sembla que és el mateix que anar al zoo a badar davat la gàbia d'en Floquet de Neu: se 'ns en fum si viu estressat o què pot fer si l ' ensenyes , l 'únic que ens importa és veure'l menjar ca­cauets i de quina mida té els artributs.

Ara bé, si us plau, fins que no a c o n s e g u i m això, no si­guem hipòcrites: seguim sent, encara que ens costi reconèi­xer-ho, racistes, sexistes i in­tolerants. Menys mirar qui go­verna a Àustria i més mirar-nos al mirall no ens aniria mala­ment! Ah, i no en poso e x e m p l e s .

Tothom els trobarà fàcilment.

Joan Garriga

"Nivell de vida, nivell de brandi"

A la contraportada de La Van-guardia del 8-2-2000 fan una entrevista al nou conseller de la Presidència de la Genera l i ­tat, Sr. Triadú. De la casella de dades personals he extret la següent perla, que no es pot desaprof i t a r : "Sóc na scu t a Barcelona. Visc a Sant Cugat perquè no em vaig poder per­metre fer-ho a Barcelona". Davant d ' aques t a afirmació, potser feta sense reflexionar, em permeto opinar per trobar-m e e n un cas s imi la r ( com tants d 'al tres) . Home, jo diria que més aviat el que deu ha­ver volgut dir el senyor Triadú és que a Barcelona no trobava un habitatge adequat a les se­ves necessitats en el barri on va néixer i créixer (m' imagi­no que Sarrià-Sant Gervasi o els voltants) i que atret per l'o­ferta immobiliària d 'aquí , va optar per l'emigració. Ara bé, Sr. Tr iadú, amb tots els res­pectes, estic segur que si ha­gués volgut quedar-se a Bar­celona hauria t robat un lloc que li fes patxoca i que s'a-vingués amb les seves possi­bilitats econòmiques . Ara bé, fora del seu ///// original. Em pregunto, potser si hagués res­post el mateix en cl suposat cas que el part i t q u e r ep re ­

senta governés a Barcelona, llavors segurament hauria be­neït el nivell de vida barcelo­ní, el seu cre ixement sosteni­ble (paraula de moda, per cert) i la seva xarxa d 'equipaments . Finalment , com el Sr. Triadú, jo tampoc sóc fill de Sant Cu­gat . sóc un n o u v i n g u t com vostè. Però crec que aquestes af irmacions p o d e n moles ta r molts joves fills del poble que han d'emigrar cap a viles veï­nes per manca d'oferta d 'ha­bitatge assequible (que Pro-musa em perdoni).

Són els noumarxats. En nom d'ells i com és difícil que sur­tin mai a la Contra de La Van-guardia, em pe rme to trencar una llança a favor seu.

Potser sí que quan el Sr. Tria­dú va pujar de la ciutat, l 'ha­bitatge era assequible, però jo fa dos anys que busco i enca­ra no he t roba t res q u e em " p u g u i p e r m e t r e " , com ell diu. Serà qüest ió d'emigrar un altre cop? H o m e , em sabria greu. Com deia una falca pu­blicitària, viure a cer ts llocs dóna caché, com b e u r e cer ts conyacs: "Nivell de vida, ni­vell de brandi", oi Sr. Conse­ller?

Joan Garriga i Balcells

el cas de la Torre Negre és per llogar-hi cadires !!

Sembla una pel·lícula de por amb entregues per capítols

Sí noi!! Se'n va un dels tècnics del pla de protecció de la zona i ERC

decideixen que és el millor moment per deixar la Comissió de seguiment, ...Tu ho entens ?

/ ^ \

-&&m

...no, però estic més tranquil des de l'alcalde ha dit que mentres

ell estigui al càrrec no s'hi faran cases

... que si no !!

No sé, no sé... et recordo que l'anterior alcalde també ho va dir, i ja no i és !!

EIS 4 CANTONS el "diari" de Sant Cugat

els4canton$@totsantcugat.com

BELL & ASSOCIATS

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics Plaça Barcelona. 11 • Tel. 93 674 17 84 • Fax 93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT

12 Opinió ELS/CANTONS Divendres, 17 de febrer del 2000

El t e r r a t

Malgrat tot, hi podem participar XAVIER BOIX ROCA

E l dilluns 31 de gener passat em vaig estrenar com a nou membre del Consell General de l'Orga­

nisme Autònom Municipal Centre Cul­tural i. carai, quina estrena. D'entrada la convocatòria es fa amb un retard superior al que disposen els estatuts (un mínim de sis mesos), tot i que a petició meva, el president del mateix, el senyor alcalde, es va comprometre a celebrar la prope­ra sessió en un termini més curt, durant el mes de juny. A més, aquesta convo­catòria, tic forma sorprenent, no anava acompanyada de cap informació més enllà tic l'ordre del dia. fet aquest que ressalta el tarannà poc participatiu que s'empaita en aquests fòrums de discus­sió en els quals podem participar la ciu­tadania i els representants d'aquesta. Ex­plicar als lectors que en aquest Consell estan representades les AY, el consell de Cultura, els grups polítics del ple i, de forma majoritària, els representants de l 'equip de govern i els tècnics, així com el director de ràdio Sant Cugat i el di­rector del Centre Cultural. Més preocu­pant, però, em sembla la composició de la junta de govern, que no representa ni de lluny la composició del ple de la cor­poració, fet aquest que caldria reconduir i que presentarem des del grup polític que represento en propers plens tant pel que fa a la composició d'aquest com a la reforma dels estatuts de tots els organis­mes autònoms. Subratllar que encara avui no s'ha convocat el consell de l'organis­me autònom de l 'OAMCIC ( to t i que ja hi ha hagut canvis en la composició).

D'altra banda, cal denunciar la presen­tació de l'avaluació sobre l'informe anual de realitzacions corresponent a l'any 99

per part del senyor Seix, sense suport documental i de la mateixa forma l'in­forme sobre el pla anual d'actuació de l'organisme fet per la senyora Ponsa. En ambdues presentacions no cal dir que sonava tot a flors i violes, introduint as­pectes que són positius, com ara els abo­naments del 20% per als joves (que por­tin el carnet jove), el 50% si s'hi va 1 hora abans del començament de les repre­sentacions, e t c , de forma que els nú­meros és clar que quadren pels seus ges­tors però no així pels que representem op­cions diferents. Sen­yor Seix. 45.000 es­p e c t a d o r s en 70 espectac les , encara _, que semblin uns nú­meros increïbles no­més representen un 80% d'ocupació i. te­nint en compte que els criteris a l'hora de triar els espectacles es limiten al fet que siguin en format bàsicament professional fan que si més no, dubtem de la vostra bona gestió. Que s'hagin fet 9 espectacles en un any per les escoles, 7 representa­cions per a infants i 14 representacions d'entitats del poble, només fa que re­calcar el caràcter elitista que ha conferit a aquest espai la vostra gestió amb el consentiment de l'anterior equip de go­vern i sembla que el de l 'actual. Les produccions que tant sembla que cui-deu han anat adreçades a companyies de fora de Sant Cugat en la seva major part, ja que només 2 han estat per les del mu­nicipi i 2 per personalitats del nostre po­

ble: cal afegir, però, que en aquest as­pecte es va apostar sobre segur (Jordi Bosch i Glòria Rognoni). Preguntin en quines condicions s'han produït les pro­duccions de Tetrateatre, l'única compa-nvia de teatre professional de Sant Cu­gat, que sembla que s'ha fet únicament per cobrir l 'expedient.

El fet que no hi hagi gaire presència ju­venil ho basen al fet que falten interlo­cutors, no deu ser perquè el preu de les entrades és massa alt pels ingressos del

k - públic jove . A hores

•J%i^ d'ara la biblioteca en-<r? cara no esta a la xarxa

de biblioteques de la j . ** Diputació, fet aquest

que contrasta amb la resta de biblioteques de la comarca. Però davant d'aquestes in­formacions ens tran­quil·litza que ens in­fo rmin q u e s'encarregarà un estu­di de costos a una em­

presa privada, fet aquest que no ha pas­sat ni t an sols pe l p l e , per tal de racionalitzar i millorar la gestió interna, i obrirà vies de nous ingressos. Saben que el senyor Seix cobra més que el nos­tre alcalde?

Davant d 'aquests fets i informacions només des del nostre grup i des del PSC es van demanar explicacions sobre la poca participació de les companyies lo­cals, tant amateurs com professionals, de l'estat de comptes, i des de la Presidèn­cia va haver-hi compromís de presentar aquestes informacions en la propera ses­sió, a més d'iniciar un treball de cercar

noves vies de producció d'espectacles de grups locals, així com la seva promo­ció fora de Sant Cugat, fet aquest des del meu punt de vista molt positiu, però que sembla que es va treure de la màni­ga el senyor Recoder davant la situació que s'estava denunciant . A petició de l'AY de les Planes, la senyora Ponsa tam­bé es va comprometre a estudiar des­comptes especials per a la gent gran, però s'ha de subratllar la intervenció d'aques­ta AY, que va posar de relleu el fet que aquesta instal·lació que ens ha costat tant als ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat i que ens segueix costant (en els darrers pressupostos es van haver d'afegir més calés al que aporta normalment l'Ajunta­ment) no ha aconseguit trobar el seu lloc dins la infraestructura cultural del nostre poble, que tot i les referències de la regi­dora de serveis personals, és de totes to­tes insuficient, com en altres camps de serveis a la ciutat. Les referències a La Unió no tenen sentit, si tenim en comp­te que és una entitat privada que cobra per la utilització de les seves instal·lacions. Per finalitzar, només vull apuntar que

seria bo que en la propera sessió ens in­formessin de l'estat del contracte dels ci­nemes (per tal de poder engegar accions cap a aconseguir un cinema no només co­mercial sinó representatiu de més conti­nents i d'acceptació de les quotes de l'ús del català; sembla mentida que CiU no hagi fet res per aquest aspecte) i del bar Cafè x\uditori i, si més no, també les con­dicions laborals dels treballadors d'a­questes subcontractacions i del personal del Centre Cultural.

Xavier Boix Roca és representant d'IC - Verds

El S e v e r i en T i t o

TOTS ftKÇ>

CMOHUS NOV1S

A * h CM.

UTNÍ.ÍTZfcÇ-lO.S'

£ / porxo

Un pensament de sal, només

Aneu a saber per què. fa unes quantes setmanes, en aquella mena de bo­

geria col·lectiva d'anar de boti­gues, se'm va donar per fer ore­lles a expressions que tenen a veure amb quantitats, temps o mesures.

Unes expressions que curiosa­ment es prodiguen a la xarxa de botigues i botiguetes de Sant Cugat, però que difícilment pots escoltar a les grans superfícies, on la compra és silenciosa, tu i el carro llegint dígits, tu i el carro esquivant carros, tu i el carro trinco-trinco a la caixera que et somriu (no sempre). L'observació, però. em fa pensar que potser el nostre idioma és imprecís, o que potser ho som la gent. Tant que parlem de pun-

MARTI' OLAYA

tualitat i som capaços de que­dar amb el botiguer: "Vindré demà cap allà quar ts de dot­ze . . . " . Quan fas càbales sobre la imprecisió palesa, el botiguer et deixa glaçat: "Justa la fusta! Li ho tindré a punt". El client, en un altre cas, de­mana: "pos i -me 'n dos -cen t s grams" (ja ningú diu mitja lliu­ra!). Qui ha fet la pesada, diu; "Passa una mica, li va bé?". 1 la resposta sempre és afirmativa, com si de fet el que es volia eren dos-cents quinze grams i no mit­ja lliura.

En les converses, bo i esperant, pots captar aparents divagacions que tanmateix reflecteixen allò que es-vol dir, sovint rubricat per tina exclamació que denota una total comprensió: "Què diu,

ara!". Com, per posar un exem­ple, allò del pèl. Mireu si n'és de prim un pèl, però serveix per mesurar l'abast d'un accident o la proximitat d 'una catàstrofe. Per posar-ho en solfa: algú diu: "i va anar d 'un pèl que no xo­quen", o potser més esborrona­dor encara: "va anar ben bé d'un pèl que no es casa amb la noia de Can Grandeses". Hi ha un gavadal d 'exemples (quants?). Un munt d 'expres­sions. Una colla de gent que les prodiguem, sense adonar-nos-en. El català és ric. Però ara que hi penso. L'àvia de casa, que era andalusa, també deia: "Dame unas pocas". I jo sabia quantes avellanes li havia de donar.

Marti Olaya és escriptor

ELS /CANTONS Divendres, 11 de febrer del 2000 U p m i o 13

La llotja

Medi ambient, urbanisme i Via Verda ROGKR C A B . M . U ' .

Quan un excursionista (o passejant) puja al cim de la Mola a la mun-: Sant Llorenç del Munt

i mira cap a la torre de comuni­cacions de Collserola, observa a la seva esquerra un seguit qua­si continu edificat, format pels municipis de Castellar, Saba-dell-Sant Quirze, Barberà, Ba­dia i Cerdanyola, ja a la falda de Collserola.

Tanmateix, a la dreta d'aquell observador, una altra filera d'e­dificacions comprèn els muni­cipis de Matadepera, Terrassa, Rubí i Sant Cugat, que també és a la falda de Collserola. Aquest observador veurà que enmig d'aquestes dues fileres, el predominant és el verd o bé terreny no urbanitzat. L'espai així delimitat és el que l'any 1996 va ser batejat com a "Via Verda Sant Lorenç-Collserola", per l'entitat Fòrum Terrassenc, per a la protecció i ordenació del medi natural i del paisatge. Als diferents municipis per on

passa la Via Verda, diverses as­sociacions o entitats ens hem

La Federació d'Associa­cions de Veïns de Sant Cugat (FAV) és una en­

titat de la ciutat. Amb aquesta esperem contribuir a la riquesa social de la població perquè per­met participar en la cerca de so­lucions de qualitat per als pro­blemes col·lectius. Un any de treballs i de coordinació entre les associacions ens ha estimu­lat a fer aquest pas que va de l'aplegament informal a la cons­titució recent com a entitat ju­rídica. Ha estat un any de de­bats i d'aportacions nostres sobre problemes considerables en impostos, sanitat, urbanis­me, medi ambient i serveis so­cials. I ara, responsabilitat de­mocràtica de ser representatius.

És possible que parlar d'asso­ciacionisme veïnal faci pensar en reivindicacions. Les reivin­dicacions contra les taxes injus­tes, com la de sanejament, o contra els rebuts abusius de l'ai­gua i l'electricitat, que penalit-zen les famíliesi no promouen

agrupat en una plataforma per defensar aquests espais, man­tenint-los i millorant-los en les seves actuals funcions no urba­nes ni industrials. Ja al seu dia el Fòrum va edi­

tar un tríptic on hi havia un decàleg d'accions, totes enca­rrilades a promoure la rehabili­tació i millora d'espais naturals, millora paisatgística, planeja­ments urbanistes en consonàn­cia amb el medi que ens envol­ta, etc, etc.

I tot això per què? En primer lloc volem connec­tar els espais naturals perquè està demostrat que si aïllem un parc natural envoltant-lo d'ur­banitzacions i d'edificacions in­dustrials o de tota mena, les di­verses espècies animals i vegetals acaben degenerant, de­gradant-se, i amb això desapa­reix el mateix concepte de parc o espai natural. Cal intercon-nectar la natura (les diferents espècies de vida) fent que tin­guin vies de comunicació tal­ment com nosaltres les tenim per desplaçar-nos al darrer racó

l'estalvi energètic dels grans consumidors. Pot ser que dir 'moviment veïnal' recordi les reiterades peticions per una sa­nitat pública eficaç, per un en­senyament públic digne o per la conservació del medi ambient de la ciutat. I, en efecte, l'acció veïnal es diu d'aquesta mane­ra: reivindicació. Però la participació veïnal tam­bé es diu de quatre maneres més, que són les de festa, fò­rum d'opinió, suport a les enti­tats de la ciutat i, finalment, su­port als mateixos associats. I tot això és el que representa la nova federació veïnal, ja que en aquests aspectes hem treballat durant l'any de coordinació que esmentàvem. Diguem, però, perquè és així i es diu de cinc maneres.

La Federació es diu també fes­ta perquè ha participat en la fes­ta d'entitats coneguda tradicio­nalment com a Festa de Tardor. La Federació es diu fòrum d'o­pinió perquè ha obert un marc

on ens interessi anar. Dins dels espais de la Via Ver­

da hi ha molts indrets ame­naçats. Pensem que aquí, al Vallès, es­tem densament urbanitzats, in­dustrialitzats i amb moltes hectàrees ocupades com a vials

Ens cal presei~var la naturalesa, no sols com

a preventiu de contaminació, sinó també com afont de

qualitat de vida

de tota mena, equipaments, etc. Sols la ciutat de Barcelona, per regenerar el seu aire, necessita de tots els espais naturals de­clarats oficialment com a tals de tot Catalunya (1). Ens cal pre­servar la naturalesa, no sols com a preventiu de contaminació, sinó també com a font de qua­litat de vida, de serveis me-

XAVIER LABORDA

d'expressió i de reflexió, de la qual cosa parla el debat dels al-caldables amb els veïns, cele­brat a la Casa de Cultura el maig passat o bé la difusió de comu­nicats de premsa que recollien

Quan parlem de les associacions veïnals és més exacte dir que són

reivindicatives, festives, creadores d'opinió,

receptives a les propostes d'entitats...

les nostres opinions com a veíns. La Federació es diu també su­port a les entitats de la ciutat, perquè es fa ressò de propostes d'aquestes referides a la con­servació de la pedrera Berta o de la Torre Negra, i també par­ticipa de la vida institucional amb la presència dels seus re-

diambientals vitals com ara pre­servació de sòl, aigua i atmosfe­ra de qualitat, etc. Fins ara hem aconseguit que

es reconeguin com a espais agrí­coles i forestals, terrenys dins la Via Verda amenaçats d'edifica­ció, així com que diferents mu­nicipis per on passa s'adheris­sin el 1997 a un manifest per a la seva preservació i protecció. Malgrat això, si bé sembla apar­cada la idea del 4t Cinturó, que amb la gratuïtat s'aprofitarà mi­llor l'autopista A-7 i també la via del tren Martorell-Mollet per a passatgers, tot això en la nostra línia, sorgeixen contí­nuament amenaces com ara els camps de golf de Terrassa, Cer­danyola i Rubí, els espais agrí­coles de Can Gambús (Sabadell) i altres; tot, a més, derivat d'un Pla Territorial Metropolità dels anys 70, com el túnel d'Horta, etc , i del qual cal una solemne revisió.

Per donar a conèixer tot això a la ciutadania del Vallès Occi­dental, la plataforma ha progra­mat una sèrie de xerrades als di-

presentants a Promusa, als Con­sells de districte i al Centre Cul­tural. I, finalment, la Federació es diu suport als seus associats, ja sigui en peticions concretes, com ara la urbanització o l'en­llumenat de carrers, ja sigui en aspectes generals, com l'apro­vació del PERI de les Planes, l'ús social de la caserna de Mira-sol i del casal de la Floresta, la supressió de les antenes de te­lefonia a zones urbanes o la de­sestimació del projecte d'auto­via a Valldoreix. Per tant, quan parlem de les as­sociacions veïnals és més exac­te dir que són reivindicatives, festives, creadores d'opinió, re­ceptives a les propostes d'enti­tats i institucions, i canal de les inquietuds i aspiracions dels seus associats. I la Federació o FAV7 Sant Cugat vol represen­tar aquests cinc vessants, no tan sols legítims sinó molt profitosos per a la participació democràti­ca a la ciutat. Per cloure aquesta presenta-

ferents municipis a raó d'una o dues al mes, acompanyades d'u­na exposició itinerant, que ani­ran seguides d'unes caminades, en diumenges, passant per aquells espais de la Via Verda directament amenaçats d'artifi-cialització.

El primer acte de presentació i aclariments a la ciutadania tindrà lloc el proper dimecres dia 16 de febrer, a l'Ateneu de Cerdanyola i la caminada serà de Cerdanyola a Sant Cugat, el diumenge 27 de febrer, sortint de Cerdanyola a les 10 del matí (de l'Ateneu), passant pel Puig de la Guàrdia, Can Coll, Torre Cendrera, Pi d'en Xandri i fins al monestir. Us hi esperem!

Roger Caballé és membre de la Plataforma Cívica per la

Via Verda Sant L·lorenç-Collserola

(1) Àrea, núm. 7, revista de debats territorials de la Diputa­ció

ció, val a dir que les dues pri­meres iniciatives de la FAV Sant Cugat desenvolupen aquest compromís social. En primer lloc, la Federació dóna suport a la plataforma popular de con-donació del deute dels pobles empobrits, ADÉU Deute Ex­tern. I en segon terme, però no menys important, l'elecció de l'Ateneu Santcugatenc com la nostra seu social, vol ser una mostra de gratitud a aquesta en­titat que ens ha acollit i també una forma de petició a les insti­tucions municipals per tal que donin suport a l'Ateneu, que s'ha convertit en un actiu casal d'entitats. Aquesta és també casa nostra i esperem que tam­bé la vulgueu fer vostra. Aquests són els nostres inicis i confiem que vulgueu acompanyar-nos!

Xavier Laborda és president de la Federació

d'Associacions de Veïns

El s o t e r r a n i

La Federació Veïnal es diu de cinc maneres

EIS 4 CANTON

14 Entorn

Divendres, 11 de febrer del 2000

A n i v e r s a r i

hi Pi d'en Xandn <ontinua resntwt-se a ïngres \w •.oferta, recuperant-se lentament atesa la SCÍ a edat. que supera els dos-cents anys dettda FOTO: XAVl lARROSA

El Pi d'en Xandri s'aferra a la vida Larbre supera un any més, però està molt dèbil i s'han detectat insectes barrinadors a la capçada

A.WA BORM

La ciutat continua tenint viu un dels emblemes de la seva identitat. El Pi d'en Xandri ha celebrat dret el tercer aniversari de l'agressió que va patir el 2 de febrer de 1997, quan uns delinqüents van provar de tallar-lo, provocanr-li tres ferides que van ser qualificades de "molt greus" pels tècnics experts que el van so­córrer.

Malgrat la duresa de les ferides so-fertes, després d'aquest temps aquest pi pinyoner amb silueta ca­racterística continua aferrant-se a la vida. "La notícia més important en aquests moments", assegura Jordi Torrijos, cap de Servei de Parcs i Jardins, "és que ha superat un any més, però no podem oblidar que es tracta d'una conífera d'edat avança­da". I que, segons ha confirmat el tècnic, se li ha detectat la presèn­cia d'un insecte (el tomicus destruens) que podria causar-li problemes.

I les darreres mostres del seu estat reflecteixen que el Pi d'en Xandri està "una mica dèbil", afirma To­

rrijos. Segons el responsable de la seva cura durant aquest temps, "la possible plaga està controlada, però no podem llançar Ics campanes al vol, i cal prestar-li una atenció cons­tant per poder-lo ajudar a recupe­rar-se".

Perquè aquest arbre ja ha superat la mitjana d'edat de lu seva espè-

Segons els tècnics, la possible plaga de moment està controlada i rinsecte no hauria de provocar

majors danys al pi

cie. Té 226 anys i continua brotant, però segons els especialistes, qual­sevol agressió externa (llegiu-hi in­cidències del clima o malalties) po­den fer-li un mal mortal. De tota manera els tècnics municipals con­tinuen aplicant-li Ics cures ne­cessàries, sempre tenint en compte les seves necessitats.

Des del moment de l'agressió, el

Pi d'en Xandri ha tingut una aten­ció constant, "perquè cal anar molt amb compte", assegura el respon­sable de Parcs i Jardins.

És per aquest motiu que se li apli­quen diferents tipus de seguiments: es controla el desenvolupament fi-siològic, mesurant els nous bran­quillons i les noves fulles, la densi­tat de cobertura de la capçada i l'evolució del tancament dels talls. També se li aplica un tractaments fi-tosanitaris i nutricionals prestant molta atenció perquè no l'afecti cap plaga ni malaltia. I continua vigent el seguiment tècnic biomecànic.

En aquest darrer apartat, cal des­tacar que el Pi d'en Xandri haurà de continuar rebent el suport actiu dels puntals de fusta amb què es va afermar a terra després de l'agressió. "Les ferides van ser molt profun­des", afirma Torrijos, "i amb una recuperació tan lenta, sense els pun­tals es podria esquerdar amb un cop de vent fort". Malgrat l'agressió i la seva edat avançada el Pi d'en Xan­dri continua, però, oferint la seva fi­gura redreçada a la silueta de la ciu­tat.

Una UrnUm constant

* Om a tetes les espècies viw% el pas dels anys també éekçi l'empremta en el Pi d'en Xàg^ dri. L'arbre que ha donat 3a seva silueta a moltes de les do la ciutat compta ja amb

^ ^ açostucaca a arribar exetoplars de Ja seva Baçls darrers anys, un

Xandri molt més que

oblidar, com reco-fatenert,

greu i que nquequai-

propera pugui ser

:»els pkjors Píd'enXan-

;~«ea adversitats, com la forta newt$s de principis dels any» smsm»-que B va fer pe^re part de J», capçada. Malgrat els problemes remblema vegetal de Sant G&* gat ha continuat en peus, setnfse aferrant-se a Sa vida. \,, L'agressió soferta el febre* ék

1997 va ser quasi mortal. &i*3M$ un fet amb ei que els sunteuga-tencs han anant convivint Í qüÇ es va recordant de maneta nt& intensa aquestes dates. En el t$p* cer aniversari, el pi continua via,

Èdels noms que el fa :,ea aquest moment,

S altre paràsit pot . L'atenció que se li

i tècnics rau-i i dels del Servei de Pro-

teeejódcJs Vegetals de la Gene-,és mnlta, tenint en

factors. La i al pi, però, serà

Una lluita constant / A. B. M.

ELS4CANTONS Divendres, 11 defebrer del2000 Entorn 15

Transports

L?estació santcugatenca del Metro del Vallès és la tercera més emprada

La parada de Sant Cugat tanca el 1999 amb un increment de viatges del 2,8%

A. B. M. - Sant Cugat -

Sant Cugat continua sent una parada important dins dels trajectes que efectua diàriament la línia dels Fer­rocarrils Catalans de la Ge­neralitat coneguda com el Metro del Vallès. Així ho de­mostren les xifres del 1999 que ha fet públiques l'enti­tat, que reflecteixen un in­crement de viatgers respec­te al 1998 del 2,8%. En total han estat 2.637.763

viatgers els que han comprat els seus t i q u e t s o abona­ments en l'estació local. Una xifra que situa la ciutat en la tercera del rànquing de les més utilitzades. Només dues parades a la capital catalana s u p e r e n a q u e s t e s x i f res . L'estació de plaça Catalunya va superar els deu milions de viatgers, i la de Provença, se­gona en aquest llistat de les més emprades, va tenir més de sis milions de registres.

Les obres d'ampliació de l'estació santcugatenca continuen dins dels terminis previstos FOTO: XAXlIARROSA.

Immediatament per sota de la de Sant Cugat se situa la de Sarrià, amb una xifra que s'apropa als dos milions i mig de tiquets. D'altra banda, des del ga­

binet de premsa dels Ferro­

carrils Catalans de la Gene­ralitat s'ha confirmat que les obres d'ampliació de l'estació santcugatenca, que van co­mençar ara fa sis mesos, con­tinuen el seu procés ajustant-se a les p r ev i s i ons . El

projecte preveu la construc­ció d'un nou edifici que faria les funcions de vestíbul, així com l'arranjament de les ta­quilles d'informació i expe­dició de bitllets per als usua­ris de la línia.

I n f r a e s t r u c t u r e s

L'EMD estudia on pot ubicar un pàrquing per a motos en l'estació de Valldoreix

A. B. M. - Valldoreix -

La nova construcció del pàr­quing de l'estació de Valldo­reix no ha resolt el problema de l 'aparcament a tots els usuaris de la línia del Vallès. Alguns dels viatgers que fan servir aquesta estació sant­cugatenca han expressat la seva disconformitat amb les noves obres. Són els veïns que s 'apropen a la parada valldoreixenca en motoci­cleta: alguns afirmen que no se'ls ha tingut en compte a l 'hora de construir el nou aparcament, i que si no volen deixar-la a sobre de la vore­ra tenen molts problemes per trobar un espai adient.

Una manifestació que ha desment i t el pres ident de l'Entitat Municipal Descen­tralitzada, Miquel Paraira. "De moment" , assegura el president, "les motos tenen molt més espai que el que hi havia a b a n s " , a l · l u d i n t a l'ampliació de les voreres on s'estacionen les motos fins ara, "però de tota manera ho estem estudiant, per veure a quina de les zones podem habilitar un espai més adient on ubicar-les".

Des de Ferrocarrils Cata­lans de la Generalitat també s'ha reconegut que s'està es­tudiant la qüestió per buscar una solució a l'aparcament de les motocicletes a l'esta­ció de Valldoreix.

/.ff motos continuen apunant <i stibtt de la vorera FOTO X.W'1 LARROSA.

Activitats populars per reivindicar la Via Verda

A. B. M. - Sant Cagat-

Diferents grups ecologistes i altres entitats han posat en marxa un se­guit d'activitats per reivindicar la protecció del corredor natural que enllaça la serra de Collserola amb Sant Llorenç del Munt, conegut com la Via Verda. Xerrades i ex­posicions informatives, amb cami­nades populars per donar a conèi­xer els sectors que s'hi emmarquen són algunes de les iniciatives ja concretades que es duran a terme. en principi, des de finals de febrer fins al mes de juny.

La primera d'aquestes cites és una exposició que ja es pot visitar a l'Ateneu de Cerdanyola: amb el títol Uentoru que volem, la mostra reflecteix la voluntat dels organit­zadors, : "la protecció immediata d'aquestes zones", afirma Roger Caballé, un dels membres de la Coordinadora Via Verda de Cer­danyola, "i amb l'organització d'a­quests actes esperem que la gent s'hi impliqui".

Sant Cugat també hi participa

El Gmp Natura del Club Mun­tanyenc és el referent local d'a­questa plataforma reivindicativa que aposta per "protegir la zona i minimitzar l'impacte mediam-biental que podria provocar al Vallès un entorn urbà continu", sosté Lluís Llerena, membre d'a­quest col·lectiu local.Sant Cugat serà un dels escenaris d'alguns dels cinc itineraris ja concretats que re­passaran la Via Verda. El primer serà el proper 27 de febrer: sortirà de l'Ateneu cerdanyolenc i arri­barà al Monestir santeugatenc.

El segon itinerari, que enllaçarà Sant Cugat amb Rubí, està previst per al diumenge 26 de març. Però abans la ciutat acollirà també una xerrada informativa sobre aquesta demanda de protecció (el 24 de març) i una exposició que il·lus­trarà aquesta demanda i que es podrà visitar durant tota la setma­na (des del dia 20 de març).

Si la resposta ciutadana és positi­va, els organitzadors d'aquestes ac­tivitats han anunciat que el mes de juliol podria realitzar-se una ca­minada que comprengui part dels cinc itineraris, és a dir, que enllaci Collserola amb Sant Llorenç.

CONTRIBUÏM A FER DE SANET CUG* f Í N Í A CIUTAT MÉS ECOLÒGICA

Ó ®

COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA

•;::.;. Empresa ' líder en ei seu

sector i

Av. Graells, 35 Tei. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-mail: leoneíli@leone!ILcom web:

wwwleonelli.com

16 Entorn ELS /CANTONS Divendres, 11 de ftbrtr del 2000

Construccions

La façana de l'edifici de Serveis Torre Blanca s'arranjarà aviat

Els arquitectes responsables de Pobra realitzen el projecte d'adequació

/

" ^ % ^ ' Ï ;

/ / ^

/

/

y y X fy* ',.:

•""V

•>s-

A. B. M .

- Sant Cugat -

Kls desper fec tes tic la faça­

na de l ' ed i f i c i de Serveis To­

rre Blanca (ub ica t davant del

m e r c a t ) seran a r r a n j a t s en

b r e u . " l ' .n aquest m o m e n t ' .

assegura L l u í s I l o s t a . C a p

d 'A rca i le l I ) e p a r r a m e n t de

( l i u t a t Sos ten ib le de l ' A j u i i -

t a m e n t d e S a n t C u g a t .

"s 'està rea l i tzant el p ro jec te

per compro \ ar < | iunes son les

actuat ions que s 'hauran d 'e -

t ee tua r " .

Segons I l o s t a , son els ma­

te ixos a rqu i tec tes autors de

l 'ed i f i c i els que s'han fet càr­

rec d 'aquest es tud i : Ar t igas i

Sanabr ia , a q u i t a m b é es va

adjudicar el disseny del ( ' e n ­

tre ( ! ui tu ral. I .es l loses tic la

tacana tic l ' e d i f i c i cons t ru ï t

per l 'mmusa (com també ha­

via passat a m b les de marbre

que recobreixen la façana del "L 'Ajuntament ja va prendre da es va demana r el projecte Blanca compta a m b vint ofi-C c n r r c Cul tura l )es van des- les m e s u r e s c a u t e l a r s n e - d ' a r ran jament i la seva exe - e i n e s , d i s se t locals c o m e r -p r e n t l r e a causa d e l s forts c e s sa r i e s " , assegura Hos ta , cuc ió" . cials i dos pàrqu ings , un de vents tlel mes tic d e s e m b r e . que afegeix q u e "de segui - L'edif ici de Se rve i s Tor re p ú b l i c i un a l t re de pr ivat .

Imatge de l'n/i firi de Serveis 'I or/y Hlanea amb tanques de [troteu ió i detall dels buits que hi han deixat les lloses F X I

Comença el primer màster en gestió paisatgística

A. B. M.. - BeHatarra/ Sant Cugat -

La setmana passada es va inau­gurar a la Universitat Autònoma de Barcelona (l 'AB) el primer màster en intervenció i gestió del paisatge. Segons un dels directors. el geògraf santeugatenc Jaume Busquets (exregidor de l'Ajunta­ment de Sant Cugat), "es tracta de la primera iniciativa a l'Kstat orientada a aconseguir tècnics es­pecialistes en aquestes àrees, tal com es ta a altres països europeus: aquí, fins ara, només teníem una possibilitat sobre l'arquitectura del paisatge".

Kl màster, de 500 hores lectives repartides en dos cursos, té com a finalitat la formació d'experts en aquest camp, basant-se en el caràcter interdisciplinari dels es­tudis: des de la geografia i l'anàli­si del territori, fins als aspectes ju­rídics i econòmics, passant també pels aspectes ambientals. Kl curs serà tant teòric com pràctic i hi col·laboren diferents ajuntaments i altres centres docents, com l'Ks-cola Superior d'Arquitectura del Vallès ubicada a Sant Cugat.

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms Ciutat Carrer Codi postal NIF o DNI

Telèfon

DADES DE LA S U & I Ï | í £ f e f

Data d'alta Adreça d'entrega

EIS <ÍGANTQB6 Fax

El dm de casa.

N c M r e i e Subscripcions

FULL DE SUBSCRIPCIÓ DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ

Banc/Caixa Adreça oficina EntitatDDOJoficinaDnDDdcnn núm compteC Titular

• Comptat • Rebut domiciliat

Sant Cugat del Vallès, de . . . . del 2000 SIGNATURA

Enviar-la per fax al 93 674 20 24 o portar-la al C. Sant Antoni, 42 - 44

„ • • > * ' " — r

D J 3 4 C A N T O N 5 Divendres, 11 defebrer del >OQÚ Entoni 17

i»

I CARRER DE SANTA MARIA:

L HERÈNCIA MES ACTUAL

c r i*

r

s a n t

P

f

El i arrií tic Sa ii la M/t ritt cstit si/tttií cu tint, in t's <l·iilrit(itt:< /lc la

.HÜ (Bairií·aiirí

Des dels inicis del XIX, i durant bona part del segfe, el carrer de Santa Maria estava conformat per un sol nucli de

cases a banda i banda de la via, just al costat est • del Torrent de la Bomba. Donat el seu cèntric traçat, va ser només començar el nou segle que l'augment demogràfic va provocar una ràpida urbanització del carrer. Ja als anys trenta, anys de gran activitat política i cultural, la instauració de la República va provocar el canvi de nom del carrer de Santa Maria, que durant un bon grapat

d'anys va portar el nom de Francesc Layret. Uns anys abans* el que una vegada va ser el petit carrer que portava al paratge que s'anomenava la Vinya de Gal Rei, va esdevenir un espai prin-

. cípal de ía vtda ciutadana, gràcies a l'arribada del ferrocarril, el 26 d'octubre de 1917. Des d'a­questa data, aquesta via va esdevenir l'itinerari vers l'interior def nucli urbà a partir de l'estació. Històricament, el seu especial emplaçament l'ha convertit en un carrer dotat de nombrosos equi-paments, des del clavegueram fins a la pavi­

mentació í l'enllumenat* però també des dels habitatges ftns ais establiments públics, els co­merços, que, amb una intensa tasca de difusió del carrer, conformen a hores d'ara el principal atrac­tiu de la via. En efecte, els serveis comercials d'un carrer que ha acabat esdevenint peatonal són ara l'element identïftcador de l'esperit d'a­questa via. Un carrer, el de Santa Marià, doncs» que juga un paper central en el teixit social ée Sant Cugat i que continuarà fent-no en els pro­pers anys.

Imagiriarium

Santa Maria, 37 Sant Cugat

Tel. 93 590 30 88

Horari: Matins de 10 a 14 h Tardes de 16.30 a 20.30 h

JOGUINES

(Santa Maria, 44 - Tel. 93 674 1 5 3 2 )

sec i dolç

Obsequia per a:

BATEIGS COMUNIONS CASAMENTS

ANIVERSARIS...

El millor assortiment de:

FRUITS SECS CARAMELS

I LLAMINADURES

Santa Maria, 45 Tel. 93 674 12 53

18 Publicitat FLS / CANTONS Divendres. / / de febrer del 2000

MANOLO BELZUNCE

OS 4 CANTONS

Societat Divendres, 11 de febrer del 2000 19

J o r n a d e s

El continuisme marca la Segona Mostra d'Ensenyament Public a Sant Cugat

Els organitzadors volen debatre enguany les interrelacions entre escola i ciutat

ANNA BORAI'

"Les primeres edicions són im­portants perquè reflecteixen les il·lusions posades en un projecte, però les segones encara ho són més perquè marquen la continuïtat, i un projecte no és res si no té con­tinuïtat". Per Griselda Martí, pre­sidenta de la

assegura Anna Fito, directora del Centre d'Ensenyament Primari (CEIP) La Floresta, i "també hem de seguir vetllant perquè el mapa escolar s'apliqui en els terminis es­tablerts i es prevegi el desenvolu­pament futur amb més temps", apunta Ismael Lecina, director del CEIP Joan Maragall. Perquè si hi ha una cosa que con­

tinua preocupant la Coordinadora Lü mOStrÚpretén comunitat educati-

d'Associacions reüindicaraquelles va-és ?ue "fcon" de Mares i Pa- * trolar les solucions res (AMPA) MCeSSítatS que encara té que es posen a les

rensenyament públic d'alumnes de Sant Cugat, aquest és el tret l l l l l l l l l que caracterit­za la Segona Mostra d'Ensenyament Públic de Sant Cugat. Un tret que han destacat també

altres membres de l'organització, la Comissió per l'Ensenyament Pú­blic de Sant Cugat. "Els objectius d'aquesta segona mostra és conti­nuar demostrant la línia d'unitat que ja es va implantar a la ciutat amb la realització de la primera",

necessitats actuals i estar molt atents per

m i l l reivindicar aquelles que vagin sorgint", afirma Fito. Una

perspectiva que, segons ha reco­negut la tinent d'alcalde de Ser­veis Personals de l'Ajuntament de Sant Cugat, Àngels Ponsa, es com­parteix des del consistori: "No no­més valorem de manera molt po­sitiva aquesta iniciativa, que és una manera de donar a conèixer tot el que s'està fent a Sant Cugat en aquest camp, sinó que també com-

Les jornades es tancaran diumenge amb partim les seves inquietuds i tre­ballem perquè tots els problemes reals que existeixen es vagin solu­cionant amb vista també al futur".

La cinenc d'alcalde ha manifestat que els terminis del mapa escolar s'estan complint: el curs vinent en­trarà en funcionament el quart ins­titut, que començarà amb un grup de professors de l'institut Angele-ta Ferrer, "amb molta experiència en l'ensenyament i coneixedors de

un dinarpopula- I \l\RROS\

l'àmbit santcugatenc". De moment, però, les mirades es­

tan centrades en aquesta segona mostra que es va inaugurar ahir a la tarda i que durarà fins a diumenge vinent, debatent sobre les interre­lacions entre ensenyament i ciutat i reflectint, amb una exposició fo­togràfica, els millors moments es­colars dels centres d'ensenyament públic santcugatencs.

L'església protestant de Valldoreix obre les portes

A. B. M. -Va

Demà dissabte s'inaugurarà de manera oficial la nova seu de l'església protestant de Valldo­reix. L'acte començarà a les dot­ze del matí i comptarà amb l'as­sistència del president de la Generalitat, Jordi Pujol, de l'al­calde de Sant Cugat, Lluís Re-coder, i del president de l'En­titat Municipal Descentralitzada de Valldoreix, Miquel Paraira, a més d'altres convidats entre els quals hi haurà nombroses personalitats del món protestant. Josep Monells, pastor de l'es­

glésia, ha destacat la importàn­cia d'aquest acte, "que té un valor de testimoni de con­vivència molt important". En­tre els objectius que es plante­ja la comunitat estan, segons el pastor, l'honor a Déu, ajudar els creients a créixer i els no conversos a conèixer Crist, a més d'obrir-se a tota la socie­tat per posar-se a la seva dis­posició, introduint una conse­lleria oberta a tothom i realitzant obres de caràcter so­cial i solidari com les que ja es­taven realitzant fins ara.

C e r t à m e n s

El sisè Gran Trofeu Ciutat de Sant Cugat de Balls de Saló introdueix novetats

A. B. M.

Més jutges per dictaminar qui­nes seran les millors parelles de ballarins, i una exhibició de balls estàndard per part de sis pare­lles entrenades per a l'ocasió se­ran les dues novetats del sisè Gran Trofeu Ciutat de Sant Cu­gat de Balls de Saló que es des­envoluparà al pavelló d'esports municipal el proper 27 de febrer.

"Mantindrem com a mínim els cinc jutges per pista", explica un dels directors del certamen, Je­sús Curto, "i a les tres categories més altes que en siguin set". Se­gons Curto, els participants agra­eixen aquesta diversitat de criteri

"que fa molt més acurada la pun­tuació, i més tenint en compte que tots són jutges titulats".

La segona novetat representa un canvi respecte a edicions an­teriors: l'exhibició que sempre inclou el Gran Trofeu enguany no serà de dos ballarins interna­cionals, sinó sis parelles que ofe­riran una coreografia nova. Aquesta Formació Interclubs Sant Cugat farà una dansa en què s'inclouran els cinc balls estàndard presents al campionat (els valsos anglès i vienès, el tan­go, Vslow fox i el quick-step), ex­hibició que ha estat preparada per l'entrenadora del centre or­ganitzador del certamen, l'Es­cola de Balls de Saló Sant Cu-

Centenars de parelles de ball ompliran el diumenge 21 el pavelló municipal E: X. L.

gat. Entre els objectius d'aquest

sisè campionat, els organitzadors destaquen que esperen superar la barrera de les 506 parelles que s'hi van inscriure l'any passat. "EI prestigi d'aquesc Trofeu", assegura Curto, "ja està més que reconegut entre els ballarins de l'Estat". Pel codirector del cam­pionat, el nivell santcugatenc

continua sent molt alt, "i això es reflecteix també a l'hora d'orga­nitzar el campionat, perquè do­nem el millor de nosaltres ma­teixos". L'únic que lamenten els organitzadors és no poder dis­posar d'un pavelló municipal "no tan obsolet i més còmode per als participants i espectadors, però aquest serà el nostre repte per a properes edicions".

La història del monestir, a la Llar d'Avis

A. B. M.

"El que destaca del monestir és la grandiositat del conjunt, amb el millor claustre de Catalunya i un dels millors de l'Estat". L'his­toriador Antoni Borràs serà el po­nent de la segona conferència del cicle de xerrades mensuals que organitza la Llar d'Avis de la Parrò­quia.

Borràs, segons ha explicat a ELS 4 CANTONS, farà una repassada històrica, "lleugera i intel·ligible", de l'evolució d'aquest monument santcugatenc, "amb tot el que comporten els tres segles de cons­trucció, des de les relacions socials fins al reflectiment de les dife­rents tendències artístiques". Serà dijous a partir de les sis de la tar­da als locals de la Llar.

20 Societat U S /CANTONS Divendres, II de febrer de /M0

T r o b a d e s

Les ràdios municipals

opten per més continguts

i més finançament

A. B. M. - san t Cugat -

El Congré s de Ràdios M u ­nicipals ce l eb ra t aques t cap de s e t m a n a a Barce lona ha c o n s e n s u a t nous r ep t e s en­t re e ls r e s p o n s a b l e s d e les emissores q u e hi han par t i ­cipat . Més f inançament i un reforça­m e n t d e l s

ma, " p e r q u è a RSC s e m p r e s 'ha dona t tota la informació loca l , a m b un g r a n s e g u i ­m e n t de l ' ac tua l i ta t" . El r e p r e s e n t a n t de la ràdio lo­cal, q u e va fer de moderador en una d e les p o n è n c i e s del congrés , co inc ide ix a m b els s e u s c o l · l e g u e s a d e s t a c a r q u e "el q u e sí necess i t en les

ràdios munic ipa l s , e l s g r a n s r e p t e s ,

grans í t e m s q u e ca l m i l l o -

les capdavanteres

en molts aspectes"

con t ingu t s Albert Mallot: "Ràdio passen per aconse-loca l s són f guir un marc legal e l s d o s Sant Cugat éS Una de m o l t m é s c o n c r e t

q u e e v i t i m o l t s d e l s p r o b l e m e s q u e es p l a n t e g e n a c t u a l m e n t a l es

H i » e m i s s o r e s " . S e ­g o n s M a l l o í , u n

marc legal més de ta l la t per­m e t r i a la c o n s o l i d a c i ó d e m o l t e s d ' a q u e s t e s r à d i o s " q u e d e s p r é s d e tan ts anys e m e t e n t encara t enen alguns p r o b l e m e s a m b les f r eqüèn ­c ies" . Mallol t a m b é des taca la in t roducc ió i actual i tzació

rar. Per al cap

d ' Informa-tius de Ràdio Sant Cugat , Al­ber t Mallol , "a la c iuta t , els grans r ep t e s q u e es p l an t e ­gen a lgunes de Ics e m i s s o ­res ja els t en im assolits des d e fa t e m p s " . Per Mallol , el t e m a d e l r e f o r ç a m e n t d e con t ingu t s no és cap prob le -

Sopena i Fornells també van participar en un debat FOTO: ACN.

de les noves t ecnolog ies e n a q u e s t e s emissores mun ic i ­pals, q u e "necess i t en posar-se al d ia" , si volen compe t i r a m b d 'a l t res d e més genera -l istes.

Pel q u e fa als a l t res r e p t e s globals, el cap d ' In format ius d e R à d i o S a n t C u g a t e s

most ra orgul lós d e la s i tua­ció d e l ' emissora s an teuga -tenca: "Es una d e les capda­v a n t e r e s " , assegura.

El Congrés de Ràdios M u ­nic ipals va c o m p t a r a m b la participació de 150 m e m b r e s de diferents emissores de tot el país.

Lluís Puig ofereix una visió de Xile al CMSC

A. B. M.. - Sant Cnaat -

La història, la geografia, els cos­tums dels seus habitants... Els sant-cugatencs tindran l'oportunitat de fer un viatge fins a Xile només as­sistint a la conferència que el sant-cugatenc Lluís Puig oferirà al Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) el proper diumenge, 13 de febrer, a partir de les set de la tarda.

"Serà una mostra audiovisual del recorregut que vaig realitzar a fi­nals del 1998 pel país sud-americà", explica Puig, un dels socis funda­dors del CMSC amb experiència en aquest tipus de conferències. La xerrada tindrà dues parts; a la primera, el ponent exposarà la histò­ria de Xile fins a situar-la en l'en­derrocament de Salvador Allende i l'entrada al poder d'Augusto Pino-chet, a banda de mostrar amb imat­ges el recorregut per tota la serralada andina fins a Bariloche. La segona part reprendrà el viatge per la Pa­tagònia des dels llacs de Portomon fins a la llacuna de Sant Rafael, on hi ha una gelera d'enormes di­mensions.

I n i c i a t i v e s i n i c i t i i t v t t ï t

El projecte Poema per la Pau

supera els tres mil versos

Els organitzadors sol·licitaran la inscripció en el Rècord Guiness

REDACCIÓ

La iniciativa ha triplicat els ob­jectius previstos. Amb les di­rectrius d'engegar una iniciati­va p e r p o t e n c i a r la sensibilització ciutadana per la pau, un grup d'amics i l'orga­n i t z a c ió no g o v e r n a m e n t a l (ONCi) Ens movem van pro­moure l'agost del 1996 la rea­lització del que en aquells mo­ments només era un projecte: aconseguir que la ciutadania en­viés un poema a un apartat de correus santeugatenc.

Les úniques indicacions eren que havia de tenir com a mí­nim quatre versos i que , tam­bé com a mínim, un dels seus mots havia de ser la paraula pau. Els organitzadors van fer arri­bar aquesta original convocatò­ria a més de quatre mil entitats culturals de tot l 'Estat espan­yol sol·licitant que els ajudes­sin amb la divulgació, així com a molts altres països mitjançant les ambaixades, algunes orga­

nitzacions de cooperació i dels mitjans de comunicació.

E n principi, segons reconei­xen els organitzadors, la fita era superar els mil versos des de l'agost fins a l'abril de l'any se­güent: i es van duplicar. Reco­neixen que actualment encara se 'n reben alguns, i que ja s'ha superat la barrera dels tres mil

Amb els tres mil versos

s'editarà un llibre que

ajudarà a finançar un

projecte de cooperació

versos sobre la pau. Aquests po­emes han arribat des de molts punts de l'Estat espanyol, però també des de països com Puer­to Rico, Cuba, Perú, Guatema­la, Argentina, Xile, Uruguai, Pa­r a g u a i , Bras i l , V e n e ç u e l a , Colòmbia, França, Itàlia, Gui­nea Equatorial, Egipte....

Ara s'ha sol·licitat la inscripció en el llibre dels Rècords Gui­ness Internacionals i la fita im­mediata és editar-ne un llibre. Es titularà LUni- Vers per la pau, en principi tindrà dues-centes pàgines i es provarà de difon­dre per tots els països que hi han col·laborat. " F e m una cri­da a tots els participants per­què es posin en contacte amb nosaltres", afirma el coordina­dor del projecte Josep Pla, "per veure com agilitzem el procés, t ambé hem obert un compte per recaptar fons per poder-lo fi­nançar".Els beneficis d 'aques­ta publicació, que compta amb el suport de l'Editorial Colum-na-Viena i amb la col·laboració del SPEP (Seminari Permanent d 'Educadors i Educadores per la Pau) aniran dest inats a un projecte solidari.

Es tracta d 'un projecte de co­operació al desenvolupament que duria a terme l 'ONG Ar­quitectes Sense Fronteres i que basa les seves directrius d'ac­tuació en la sensibilització.

Sorpreses a la campanya pel Deute Extern

A. B. M. - Sant Cnaat •

La campanya A D É U (Adéu deute Extern Usurer) Deute Ex­tern està prenent embranzida en les darreres setmanes. Quan fal­ta un mes perquè es dugui a ter­me la consulta popular, els mem­bres de la p la ta forma santeugatenca han preparat di­ferents activitats per provar de sensibilitzar més la població. La primera serà demà: una activi­tat reivindicativa sorpresa que els membres de la plataforma fa­ran al migdia a la Creu del Ter­me.

Però no serà l'única, a banda dels tallers de realització de pan­cartes (en els quals han participat també veïns de Rubí, Cerdan­yola i Setmenat), els santeuga-tencs estan preparant uns cursos de formació per als dies 19 i 26 de febrer. En aquestes trobades s'explicarà tant quin serà el pa­per dels col·laboradors que esta­ran a les meses (ja s'han cobert tots els col·legis electorals) com dels que faran d'informadors dels c iu tadans que par t ic ip in en aquest referèndum.

S'amplien els tallers per a malalts mentals

A. B. M. D l -

Els tallers d'activitats per a ma­lalts mentals que l'Ajuntament de Sant Cugat organitza al Casal de Cultura de Mira-sol han patit aquest segon curs un replante­jament. "L'objectiu", assegura Xavier Sarasíbar, psicòleg del de­partament de Serveis Socials del consistori santeugatenc, "és in­tegrar encara més aquests ciuta­dans a la resta de la comunitat".

I amb aquesta directriu -oferir un recurs de lleure i de relació social a malalts mentals adults-s'ha ampliat l'oferta d'aquest ti­pus de tallers, "abarcant a la ve­gada altres àmbits" , assegura Sarasíbar. Classes d'hípica o de natació, sortides socioculturals a diferents indrets del país i al­tres activitats complementaran les classes de manualitats que ja es desenvolupaven durant la primera edició.

L'altra novetat d'aquests cur­sos és que els participants po­dran inscriure's lliurement sen­se la. necessitat que un tècnic dels serveis socials apunti la possibilitat.

H i * /CANTONS Divmdm, II de fehrer del >000 Societat 21

i s ï & c I ó

Vallès Sense Fronteres observa algunes clarianes a la nova llei d'estrangeria

El col·lectiu espera que Pentrada en vigor definitiva no sigui conflictiva

ANNA BORAI;

- Sant Cugat -

La nova llei d'estrangeria (aprovada el desembre) ha suscitat algunes reaccions en­tre el col·lectiu d'immigrants de la ciutat. Els problemes que va causar la seva primera entrada en vigor, a principis d'aquest mes, han evidenciat "una manca d'informació i co­ordinació molt gran". Aques­ta és la primera impressió que apunta el representant sant-cuga tenc de Vallès Sense Fronteres, lones Amtia. Però els col·lapses que van

tenir algunes delegacions de govern de l'Estat els primers dies no és el que més ha sob­tat els membres d 'aquesta agrupació vallesana. "De mo­ment", reconeix Amtia, "no hem t ingut cap problema, però debatrem a fons la nova llei i esperarem preparats a veure com s'aplica a partir del 21 de març, que desitgem que sigui de manera correcta".

Tot i els dubtes, Vallès Sense Fronteres ha rebut la nova llei com a positiva F: X.L.

Amtia assegura que la nova llei no afecta en res els im­migrants de l'associació que resideixen a Sant Cugat, "per­què tots tenen els papers en regla", però que tot i així ob­serven "punts negres" en el

nou text legal. Amtia no té cap dubte en as­

senyalar que la més destaca­da és la necessitat d'acreditar la residència per sol·licitar el permís legal. "Com volen que algú tingui cap paper per de­

mostrar la seva residència", assegura el representant de Vallès Sense Fronteres a la ciutat, "quan s'ha passat dos anys obtenint negatives per a qualsevol acreditació i ama­gant-se perquè no el pogues­sin fer fora del país per aquest motiu".

Des de Vallès Sense Fronte­res pensen, però, que malgrat els punts sense aclarir, i el fet que manqui molta informa-ció,"si la llei s'aplica de ma­nera correcta pot afavorir molts immigrants", assegura lones Amtia, "sobretot a l'ho­ra d'aconseguir una feina més digna, perquè en principi es començaran a reconèixer to­tes aquelles titulacions que molts immigrants tenien i no podien exercir".

Però, segons conclou Amtia, "entre la teoria i la pràctica sempre hi ha una gran distàn­cia i malgrat que s'aprovi una llei s'haurà de vetllar perquè també es pugui dur a la quo-tidianitat".

Centenars de santeugatencs diuen adéu a Bernat Vaquè

REDACCIÓ.

- Sant Cugat -

El Monestir es va omplir ahir al matí. De gent, però també de sen­timents de melangia i tristor. El jove Bernat Vaquè va rebre un adéu multitudinari de tots aquells amics, companys, professors, en­trenadors i familiars que van voler fer companyia als seus pares du­rant el seu sepeli. El dia anterior, dimecres a la tar­

da, tots els estudiants de se­cundària de l'Avenç, on Bernat Vaquè assistia a classe, van parti­cipar en un homenatge íntim amb què els amics més propers a Ber­nat Vaquè i els seus professors, "els que hem tingut la sort d'estar a prop teu", van voler recordar-lo.

Bernat Vaquè tenia quinze anys i era capità de l'equip cadet d'­handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat, a banda de set membre de l'Esbart Sant Cugat i del Club Muntanyenc. Portava des del dia 22 de gener a la UCI amb trau­matisme craneoencefàlic produït, segons fonts properes a la família, per l'impacte amb un altre es­quiador.

S o l i d a r i t a t

Comença la campanya de recollida de material a favor dels damnificats veneçolans

A. B. M. -Sant Cugat -

Un quinto solidari, la recollida de material, la captació de di­ners i una possible subhasta d'art són les activitats previstes en la campanya de cooperació que s'ha engegat al municipi a favor dels damnificats veneçolans. Una iniciativa sorgida d'una ciu­tadana veneçolana que viu al municipi que ha estat recollida per l'Ajuntament de la ciutat, mitjançant l'oficina Sant Cugat Solidari i per l'assemblea local de la Creu Roja, i que comptarà amb la participació de l'Esbart Sant Cugat, de Ràdio Sant Cu­gat i dels tres instituts d'ensen­yament secundari de la ciutat (Angeleta Ferrer, Leonardo da Vinci i Arnau Cadell). La primera activitat serà demà

dissabte, dia 12 de febrer i es durà a terme als locals de l'Es­bart Sant Cugat, es tracta d'un quinto solidari al qual es convida a participar a tota la ciutadania del municipi. Es desenvoluparà

des de les set de la tarda fins a les dues de la matinada i el 50% dels premis del quinto aniran destinats a Veneçuela.

"La situació al país sud-ame-ricà és força greu", assegura Ma­ria Franquesa, responsable de l'oficina municipal de solidari­tat, "i des d'aquí hem de fer tot el possible per provar d'ajudar tota la gent que s'ha vist perju­dicada". És per aquest motiu que s'ha organitzat també una recollida de material. Bolquers, llet en bric, productes enllau­nats, biberons, menjar infantil, llençols... Els ciutadans ja po­den dur tots aquests productes als locals de la Creu Roja i Ràdio Sant Cugat, fins al mes de març.

I durant la setmana que ve (del 14 al 19 de febrer, també els tres instituts seran centres de reco­llida, tant de material com de diners, atès que els alumnes han convocat "la setmana de les 100 pessetes per Veneçuela". Per­què la campanya solidària d'e­mergència també preveu la pos­sibilitat que els ciutadans puguin

Els organitzadors han establert diferents punts on poder deixar el material F.:X. L. fer aportacions econòmiques. Els òbols es podran dipositar en diferents guardioles que diver­sos voluntaris (de la Creu Roja però també alguns de particu­lars) deixaran en alguns establi­ments comercials, entitats i al­tres punts de la ciutat. La campanya té previst també

el desenvolupament d'una sub­hasta d'art que compta amb la col·laboració del Consolat de Ve­neçuela. Tot d'activitats per una campanya solidària que per Pi­lar Rodríguez, membre de la Creu Roja, "sense la implicació i participació ciutadana no es po­dria dura terme".

Els subscriptors d'E4C reben la Cinesacard

REDACCIÓ

-Sant Cagat -

Els lectors assidus d'ELS 4 CAN­TONS rebran un premi per la seva fidelitat. El diari de Sant Cugat i la Companyia d'Iniciatives i Es­pectacles (CINESA) entregaran a tots els subscriptors d'aquest set­manari la Cinesacard, una targeta que segons els promotors, "neix amb l'objectiu de reconèixer amb fets la fidelitat d'aquests clients cada vegada que vagin als Cine­mes Sant Cugat". Els subscriptors d'ELS 4 CAN­

TONS només hauran de presentar la targeta a la taquilla quan vagin al cinema i rebran dos punts per cada entrada que comprin. Amb 10 punts tindran un refresc, amb 20 punts, 1 entrada per al cinema, i amb 30 punts, una entrada per al cinema i un Menú clàssic (refresc i crispetes). Aquest acord de col·laboració

s'emmarca en la línia de serveis que des d'Eus 4 CANTONS s'ofe-reixen als subscriptors, que ja gau­deixen d'altres avantatges com ara nombrosos descomptes a diferents comerços de la localitat o en­trades per a espectacles.

II Societat HJS HvMVTONS Divendres. 11 de febrer del >i\V

R e c i t a l s

S'organitza un concert per recaptar fons per al nou local del Cor Infantil Serà al 'Teatre-Auditori, amb la soprano Rosa Mateu

IJI soprano Rosa Mateu cantarà al Teatre-Auditon el 27 de febrer FOTO: CEDIDA

A. B. M.

D e s p r é s de d e u anys d ' e ­xistència, cl Cor Infantil i Juve­nil Sant Cugat continua tenint l 'agenda d'allò més atapeïda. Són molts els projectes en els quals s'han embarcat els seus membres per desenvolupar en un futur immediat. I perdonar-los cabuda i poder-los dur a ter­me en les millors condicions, l'associació Aula de So ha ad­quirit uns nous locals.

Per poder fer front a aquesta "important despesa", segons ha reconegut el president de l'en­titat, Martí Marín, l'associació ha organitzat un concert benè­fic. Serà el proper dia 21 de fe­brer al Teatrc-Auditori, i estarà protagonitzat per la veu de la soprano Rosa Mateu, que des de fa cinc anys col·labora amb l 'entitat santeugatenca com a

professora de tècnica vocal. "És una satisfacció personal per a mi", ha reconegut Mateu a E L S 4 C A N T O N S , "poder participar

en aquest recital". I n concert que estarà dividit en dues parts i en el qual també s'hi podran sentir les veus dels membres del Cor Infantil, i comptarà amb

Mateu: "Em fa molta il·lusió participar en la gran tasca musical que està fent el Cor Infantil

a Sant Cugat"

l ' acompanyament d 'Eugèn ia Gasull i Oriol Castanyer al pia­no.

La p r i m e r a par t inc lourà cançons d'Enric Morera, de Gra­nados i de Pablo Luna, entre al­

tres compositors. A la segona part del recital, Mateu oferirà dues cançons seves, que seran acompanyades per altres peces de compositors com Guinovart o Moisès Bertran.La soprano i el Cor Infanil interpretaran pe­ces de Myfairlady i de WestSieie Story amb les quals es tancarà aquest recital.

A banda d 'aquest concert, el Cor Infantil té altres cites per a aquests primers mesos de l'any. La celebració del desè aniversari i la participació en el congrés de premsa comarcal que se cele­brarà a la ciutat compar t i ran agenda amb la presència a com­peticions com la de Cantonigròs o amb les sortides que l'entitat té previstes a diferents indrets del país i també a l'estranger, entre les quals hi ha projectes com participar en un recital a H o n g r i a i e n un a l t re a Ve­neçuela.

L'escola Waldorf exposa les seves

inquietuds a la ciutadania

A. B. M.

-Sant Cugat-

Afirmen que els primers mesos d'existència a Sant Cugat han es­tat molt fructífers, i volen com­partir les experiències d'aquest primer curs a la ciutat amb la res­ta de la població. Els membres de l'escola Waldorf han planejat al­guns actes per a aquest trimestre amb l'objectiu de donar-se a conèi­xer i explicar en què consisteix la pedagogia que apliquen i que dóna nom al centre.

La primera cita per a tothom que hi estigui interessat serà el proper 25 de febrer. La Casa de Cultura de Sant Cugat acollirà el desen­volupament d'una xerrada infor­mativa que posarà a l'abast de tot­hom les directr ius d 'aques ta pedagogia. "Volem presentar el que l'any passat era una il·lusió", afirma Roser de las Heras, mestra i responsable pedagògica de l'es­cola, "en el fet en què s'ha con­vertit, definint quines són les ide­es que mouen aquesta iniciativa".

Aprendre jugant

La pedagogia Waldorf és una ini­ciativa educativa destinada als in­fants d'entre 3 i 6 anys, amb un esperit "molt difícil de concretar amb només uns mots", explica De las Heras, "però que es basa a po­tenciar al màxim l'aprenentatge a través del joc, sempre amb mate­rials naturals, aprofitant que en aquesta edat els infants tenen les forces d'imitació molt marcades i una gran capacitat i imaginació".

La segona activitat d'aquest tri­mestre serà una jornada de portes obertes al centre santeugatenc: el dia 2 de març entre les 17 i les 19 hores. L'escola és al carrer Ferran Romeu, número 33-A, i compta amb 11 alumnes que vénen d'ar­reu de la comarca.

La ruta de Sant Medir

M.A.R. • Sant Cugat -

La cita era diumenge a Ics nou del matí, davant de l'estació. I na trentena d'excursionistes, barcelonins quasi tots, volen fer una ruta guiada cap a l'er­mita llunyana. Havien fet una inscripció prèvia que s'omple molt aviat, al Patronat de Coll-serola. Cinc voluntaris porten la sortida.

Durant la caminada de quatre o cinc hores es fan unes quan­tes aturades a llocs interessants per explicar-los-els una mica. De cara a l 'Ajuntament , una notícia breu del poble i aque­lla vella masia que hi dorm a prop. El Pi d'en Xandri és ob­servat en tota la seva alçada de més de vint metres i 200 anys, vell i recuperat perquè vol viu­re uns quants anys més amb tranquil·litat. La Torre Negra. mil·lenària, l 'acompanya.

L'esmorzar a Sant Adjutori és amanit amb les lamentacions, interrogants i indignació habi­tuals pel seu estat deplorable. Com és possible? Situació si­milar al forn ibèric. Observació dels contrastos de vegetació ent re el bosc mediterrani de pi i alzina amb el de ribera, ple d'avellaners, algun om i grans falgueres.

Fins a Sant Medi r cal anar passant la riera sis o set vega­des. La molèstia del fanguer queda compensada per algun racó ben bonic, les petites cas­cades fan una aparença de riu naixent d'alta muntanya. So­ques amb l íquens. Històries de fa 600 milions d'anys, quan un fong parasitava una alga i l'atac es va tornar simbiosi, ja per sempre : tu fas aliment, ja que pots fer la fotosíntesi, jo et protegeixo perquè no se't meng in . I fins ara, un orga­nisme doble. Un bon caminet i la font de l 'Ermetà comple­ten un matí que ha fet feliç a tothom.

Campanyes

El Concurs de Petons del Sant Cugat

Centre Comercial crea expectació Més de 150 parelles pugen a fescenari durant els tres primers dies

Totes les fotografies del concurs seran exposades fins al dia 15 F.: XAVl lARROSA

RKDACCIÓ

- Sant Cugat -

El primer concurs de petons està sent tot un èxit. Així ho han reconegut els organitza­dors i també ho acrediten els quasi dos centenars de fotos que ja comencen a omplir l'es­pai de l 'entarimat situat a un

dels vestíbuls del Sant Cugat Cent re Comercial.

Aques ta iniciativa, organit­zada per c o m m e m o r a r a m b tots els clients de la gran su­perfície el dia dels enamorats, continuarà durant aquest cap de setmana i les fotografies de totes les parelles que pugen

aquests dies a l 'escenari s'ex­posaran fins al proper dia 15. Serà en aquesta data quan el jurat, compost per una repre­sentació dels comerciants del cen t r e , fallaran el ve red ic te q u e atorgarà el premi d 'una nit a l 'hotel Arts, amb el so­par inclòs.

ELS ÍCAOT0N5 Divendres, 11 de febrer del 2000 Societat 23

" C à s t i n g " de R à d i o Sant Cugat

Víctor Alexandre. Periodista

"Vull deixar de ser una veu per ser una persona

•>}

Víctor Alexandre va ser el candidat del 'Càsting' de Ràdio Sant Cu­gat el dia 25 d'octubre de 1999. La seva llarga experiència professional en tot tipus de mitjans de comunicació, com Ràdio Joventut, Ràdio 4, 'Avui', Cadena Ser i Televisió de Catalunya, entre d'altres, ha estat mar­cada per un nacionalisme que ha estat present en tots els àmbits de la seva vida. Alexandre es va mostrar seriós i disposat a respondre les preguntes plantejades, així com realitzar les proves que se li van pro­posar. Alexandre actualment col·labora a la tertúlia de 'Crònica d'a­vui' a TV3 i té al mercat un nou llibre: 'Jo no sóc espanyol', que ha es­tat número u en vendes durant moltes setmanes a Catalunya.

JORDI RAMOS

- Des que va començar en el món del periodisme, sempre s'ha sentit atret per la ràdio. Per què aquest mitjà i no un altre? - Suposo que perquè ja tenia una vena artística. Jo volia ser actor de jovenet i les circumstàncies de l'època no ho permetien. Però la meva vocació de comunicar-me amb la gent persistia i la ràdio era un mitjà molt més pròxim i assequible.

- Vostè va ser un dels impul­sors del català en la ràdio. Va costar molt en una societat on encara es tenia por del que po­gués passar? - Costava, els anys que van en­voltar l 'època de la mort d 'en Franco no era normal sentir par­lar català en ràdio llevat de pro­grames que fessin referència a cançons catalanes o segons quins temes localistes. Aleshores jo vaig demanar a la direcció de Rà­dio Joventut que em deixessin presentar música estrangera en català i m'ho van permetre. Des­prés ja va arribar el moment del programa Mil por mil en què jo presentava un espai dintre del programa que es deia: "Dilluns, dimecres i divendres, la música pop presentada en català per Víc­tor Alexandre". Quines coses!

- Què va fer en els inicis de Ràdio 4? - Ràdio 4 neix el 1976 i jo ja hi era abans durant el període de proves. Començo fent Trobada, que era un programa musical. És una època molt maca de la ràdio en què tot Catalunya ens escol­tava, era l'única emissora en què es parlava en català i érem la ni­neta dels ulls dels catalans. Era molt agraït.

- Una mica més tard en va de­nunciar els directors per afavo­rir el PSOE a les eleccions au­tonòmiques del 1 9 8 4 . Quines conseqüències li va comportar això? - Doncs unes terribles conse­qüències perquè a banda d'una suspensió de feina i sou durant un mes, com que era una empre­sa estatal no m'havien de treure al carrer sinó simplement m'ha­vien de treure del micròfon. Ales­hores jo anava cada dia set hores a la ràdio i tot el que em dema­naven era que segués en una ca­dira.

- Alemanya va suposar un bon parèntesi en la seva vida. - Sí, quan veig que no hi ha sor­tida decideixo anar-me'n de l'e­missora temporalment i m'en vaig a Alemanya fins al juny del 1988. Em va anar molt bé, em vaig en­riquir molt professionalment, per­sonalment i econòmicament. És un país que m'estimo moltís-sim. .

- Ha estat també l'encarregat de posar veu a diferents pro­grames de TV3. Se sent una mica desaprofitat?

Alexandre viu a Sant Cugat des de fa 22 anys

- Sí, això ho he patit una mica. Les persones tenim tendència a etiquetar les altres persones, ens és còmode conceptuar-les i obli-dar-nos-en. I jo, que he estat una veu, quan a mi el que m'agrada és escriure i fer altres coses, doncs jo el que dic és que el que estic desitjant és deixar de ser una veu per convertir-me en una persona.

- Expliqui'ns en què consisteix el projecte que porta ara entre mans, el llibre 'Jo no sóc es­panyol'. - És un llibre amb vint conver­ses i gira a l'entorn de la identitat dels catalans. I algú em pot dir: Per què no dir: "Jo sóc català"? Doncs per una raó: perquè això és com no dir res, és una evidèn­cia molt gran. Dir "Jo no sóc es­

panyol" resulta molt més il·lus­tratiu, perquè a vegades una ma­nera d'afirmar qui ets és negant allò que no ets quan convé. Hi ha qui creu que per ser alguna cosa en aquesta vida s'ha de ser es­panyol, jo penso que per ser uni­versal n'hi ha prou a ser català.

— Quin és l'objecte significatiu de la seva vida que ha portat aques­ta nit? - He portat la resposta per escrit que em van donar els directors de Ràdio Joventut quan vaig de­manar presentar cançons estran­geres en català.

'Càsting' s'emet rada dilluns

rfll a 12 de la nita RSCW.5 FM).

Repetició de l'entrevista a Gabriel Ruiz. aquest

dissabte 12 de febrer a tes 14 li.

Les preguntes de La Veu

•Creu que s'ha aprofitat de la seva fama c o m a perio­dista per escriure un llibre? Jo, de fama, no en tinc. Vaig ser conegut ai principi de Rà­dio 4 perquè era una emisso­ra coneguda, no de cara, sinó el nom, però dubto que la gent que ha comprat el meu llibre sàpiguen qui és Víctor Alexandre, El compren pel tema, i això m'omple d'or-gufl. Els interessa el nostre país. • C o m és c o m p a t i b l e ser

universalista i catalanista alhora? És molt senzill. És tan com­patible com ser espanyol i ser universalista. •Quin és el pitjor ' càs t ing ' que ha passat a la seva vida? Quan vaig fer la pel · l ícula Victòria! vaig fer un càsting i estava nerviós, però em van agafar. Em costa menys ser un altre que ser jo mateix. Les entrevistes personals són més dures, perquè no et pots escudar darrere de ningú.

Les proves

EMILI BELLA

-Va haver d'escriure uns ver­sos que van convertir-se en re-flexions sobre Ca ta lunya : "Contra la pluja àcida de l'au-toodi, obrim el paraigües de rautoestima", i "Hi ha qui pre­fereix ser frontissa en porta aliena que portat en casa prò-p i a

-També va interpretar frag­ments del diàleg de quatre pel·lícules: Titànic, Perer Pan, Centaum del desert i Casablanca.

"No hi ha pobles bilingües 99

MAGDA M É N D E Z

- Els periodistes són més es­criptors que literats? - Si us heu fixat en els diaris, mol­tes vegades hi ha articles que hi posa el nom de l'autor i a sota, "periodista i escriptor". 1 es diu que és una obvietat. El mateix Quim Monzó ho diu: que el pe­riodista és un escriptor i a l'inre­vés. Avui en dia les coses estan molt barrejades.

- Es possible el bilingüisme en l'àmbit català? - El bilingüisme és possible en l'àmbit de qualsevol persona que hi ha en aquesta humanitat. Hi ha persones que són bilingües per raons diverses, però el que no hi ha en el món són pobles bilingües. Cada poble té una llen­gua que és la que li dóna la seva cultura, malgrat que coneguin al­tres llengües.

- Quina és la millor floreta que li han dit mai? - Professionalment? Pff, no és la millor, m'han dit que tinc una veu maca, però la veu té un valor relatiu, perquè el més important és el que una veu diu, no com ho diu. - Digui'm el títol d'una pel·lí­cula en què surtin dues tortu­gues gegants barallant-se. - Bé, jo vaig veure una pel·lícula quan era molt petit que sortien tortugues gegants. Per mi era la primera pel·lícula que veia. - Som ciutadans del món? - Sí, ho som. Hi ha diferents ma­neres de ser-ho, la nostra és la ca­talana, però n'hi ha d'altres. - Ara li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu. - Josep M. Bachs: un mestre de l'autodomini davant el micròfon. - Àngel Colom, amb capacitat d'en­grescar un sector de la societat. - Ràdio Sant Cugat: disposa d'unes instal·lacions que estan per sota de la capacitat de les persones que la fan. - M. Pau Huguet: una periodista que ha creat un personatge. - Moriria per defensar les seves idees polítiques? Crec que si són lloables, d'uni­versalitat, és bo morir per aques­tes idees. Ningú no ha de morir per circumstàncies com aques­tes. Però prefereixo morir de­fensant la llibertat del meu poble que morir de càncer.

1 has de sentir JOTA SANT CUGAT

EIS I CANTONS

Economia R e s u l t a t s

Sharp perd 1 .200 milions La correcció de despeses d'exercicis anteriors, causa del balanç negatiu del 1998

S h a r p Electrònica Espana va donar per acabat el seu dar-

rer exercici fiscal amb 1.200 milions de pessetes de pèrdues,

davant els 15 milions de guanys obt inguts en l 'exercici an­

terior. La filial de la mult inacional japonesa va obtenir una

xifra de negoci de 3 8 . 0 0 0 milions d e pessetes el 1 9 9 8 .

R K D U . C K ' )

- Sant Cugat -

L'empresa Sharp Electrònica Espana, situada al polígon Sant Joan de Sant (lugat, va finalitzar el seu darrer exercici fiscal amb unes pèrdues de l.200 milions de pessetes, contra el saldo po­sitiu que va registrar en el ma­teix període de l'any anterior, quan la filial de la companvia japonesa va obtenir 15 milions de pessetes de beneficis.

Sharp va tancar aquest exerci­ci amb un volum de negoci de 38.430 milions de pessetes, i es­pera finalitzar el balanç del 1999 el març v i n e n t s u p e r a n t els 39.000 milions de pessetes de negoci. Dos terços de les vendes de la filial espanyola de l'em­presa corresponen a exporta­cions, principalment als mercats

europeus. Les pèrdues d'aquest exercici (tancat el 31 de març de l'any passat) es deuen a la forta correcció sobre les despe­ses d'exercicis anteriors que ha hagut de realitzar l'empresa. La revisió de productes defectuo­sos, juntament amb els fons des­tinats a proveir existències són a lgunes de les despeses que destaquen en el capítol negatiu del balanç de la companyia.

Per tal de compensar aquestes despeses, la companyia santeu-gatenca ha rebut una injecció de 500 milions de pessetes de la seva casa matriu japonesa.

L'empresa, que vol consolidar el seu actual volum de negoci, projecta augmentar les vendes als mercats que té oberts als paï­sos de la Unió Europea i d 'Eu­ropa de l 'Est. És en aquestes dues regions on Sharp destina

Sharp ha rebut 500 milions de pessetes de la seva matriu /*' .V /,

Eleccions al Comitè • Dimecres passat es van ce­lebrar e l ecc ions al comi t è d'empresa de Sharp Electrò­nica E s p a n a , d e s t i n a d e s a l 'ampliació d ' a q u e s t òrgan amb 4 nous membres.

Ftc-Coc va revalidar la seva majoria, augmentant així la seva representació en dos de­legats, el que situa a la força sindical amb 8 representants al comi tè d ' empresa . Tan t l i G T com L'soc van obtenir un nou delegat, i t enen ara respectivament 6 i 5 delegats i al comitè. / T. M.

la majoria de la producció. L'em­presa va obtenir fa tres anys el primer certificat de qualitat ator­gat a Catalunya pel seu procés de producció respectuós amb el medi ambient, gràcies al qual l'empresa va acordar reduir una part de l'energia que destina als seus processos productius. La

planta que Sharp té al polígon Sant Joan compta amb una plan­tilla de 1.048 treballadors, i està destinada a fabricar televisors i aparells de fax. L'estiu passat, el Comitè d 'Empresa i la Di­recció de la planta van arribar a un acord per tal d'augmentar el sou de la major part dels opera­

ris de la fàbrica, sobretot dels especialistes i auxiliars admi­nistratius, amb una pujada del; 2%. Amb aquest acord els tre­balladors van posar punt final a les accions de protesta que van protagonitzar per reivindicar tant aques t augment de sous com altres punts.

E l e c t r ò n i c a

JVC Espana de Sant Cugat

augmenta la facturació en un 2 2 %

La filial tanca el 1998 amb 134 milions de benefici

R K D A C C I Ó

- Sant Cugat -

JVC Espana va finalitzar l'e­xercici fiscal del 1998 amb una facturació total de 12.466 mi­lions de pessetes, fet que supo­sa un increment del 117< res­p e c t e a l ' exe rc i c i an te r io r . Aquests resultats de la filial es­panyola de Víctor Company of Japan (JVC) permeten a la com­panyia amb seu corporativa a Sant Cugat consolidar-se en el q u a r t lloc de la v e n d a d ' e ­lectrònica de consum al mercat espanyol (el tercer en t re les marques japoneses), i conver­tir-se en la cinquena filial euro­pea del grup JVC. Els benefi­

cis de l'exercici passat, tancat el 31 de març del 1999, van arri­bar als 134 milions de pessetes, amb un augment de més del 150% sobre els 52 milions que va registrar la companyia com a beneficis del 1997. Segons fonts de JVC, a m b

aquestes xifres la companyia ini­cia el seu desè aniversari a Es­panya "amb unes excel·lents ex­pectatives", que esperen veure ratificades durant el per íode 1999-2000. La fabricant d'apa­rells electrònics aposta per un important c re ixement en els propers mesos, creixement ava­lat per les xifres obtingudes en el primer semestre de l'exerci­ci en curs, en el qual la com­

panyia ha facturat entorn del 20% més que durant el mateix període de l'exercici anterior. JVC ha rebut recentment tres

premis EISA, en reconeixement a l'esforç de la companyia en in­vestigació i desenvolupament de nous productes audiovistials. L'empresa s'està especialitzant darrerament en les noves tec­nologies digitals, com els siste­mes de vídeo, de gravació digi­tal i el minidisc. A més, JVC és una de les tretze empreses que conformen el club DVD, una entitat per a la promoció del disc versàtil digital, futur substitut de les cintes de vídeo, i que re­c e n t m e n t ha es t renat pàgina web.

Comerç

Els comerciants del sector de la plaça Barcelona

constituiran una associació

T. M. S.

Les botigues i comerços em­plaçats en la zona comercial de la plaça Barcelona i les rodalies van decidir dimecres passat la constitució d'una associació que impulsi Ics reivindicacions co­munes.

Els botiguers, que van triar una junta gestora provisional, van tractar, a més, diversos temes relatius a la situació del comerç en el cèntric sector de Sant Cu­gat. D 'una banda, els comer­ciants, que ja han tingut diver­sos contactes amb Sant Cugat Comerç per tal d'unir esforços en la resolució de diversos te­

mes urbanístics, van aprovar una llista dels aspectes que tenen previst reivindicar en una pro­pera reunió amb l'Ajuntament, amb data encara indetermina­da, entre els quals es troba l'am­pliació de voreres, la millora de la il·luminació i de l'enjardina-ment i la solució dels problemes d'aparcament. Els comerciants tenen previst que aquests i al­tres temes siguin tractats en la reunió que hi haurà dijous entre Sant Cugat Comerç, amb qui continuaran treballant plegats, i responsables de l'Ajuntament. A la reunió es va fer balanç, a més, de la campanya de Nadal, que es va considerar força posi­tiva en general.

U S I CANTONS Divendres, 11 de febrerdel2000 Economia 25

l e s empreses; ESCOLA HÍPICA COLLSEROLA Els cavalls són la passió d'Enric Piguillem (Barcelona, 1961). Reconegut consumat en proves hípiques, Piguillem ha muntat l'Escola d'Equi­tació Collserola, la primera amb professorat titulat del Vallès. La seva pretensió és ensenyar la gent a muntar a cavall sense ensurts desagra­dables, Però el seu somni és posar la cultura del cavall a Catalunya a nivell europeu. Per això, no dubta a participar a la passada de Sant An­toni, on la seva escola sempre s'emporta els primers premis. "Simplement per la falta de formació dels altres participants", insisteix. Se sentirà satisfet quan algú el destroni; els seus propòsits hauran tingut ressò.

Enric Piguillem. Propietari __

"Només vull ensenyar a gaudir d'un passeig a cavall sense perill"

JOAN SORIANO

- Sant Cugat-

- D'on sorgeix la inquietud per crear uiia escola d'equitació? -Tota la vida he participat en con­cursos d'hípica. Aquesta activitat cm va permetre viatjar arreu d'Eu­ropa i observar que hi ha una gran tradició d'escoles d'equitació. A França, Anglaterra, Alemanya tot­hom n'aprèn amb professorat ti­tulat. En canvi, a Espanya aques­ta oferta no existia.

- Aleshores què es fa a les tra­dicionals hípiques? - A les hípiques sempre hi ha un senyor que ensenya a muntar a carall, però no hi ha títols. Però de muntar a ser professor d'equita­ció hi ha un abisme. Volem esbo­rrar la imatge que per aprendre a muntar has de caure moltes ve­gades. Si això passa és que hi ha un mal director, un mal professor o mals cavalls.

- Quan comença aquesta esco­la? - El proper mes de juny farà tres anys. Finalment vaig decidir-me a posar el meu gra de sorra per­què la gent pugui gaudir de veri­tat. Sense passar-ho malament ni patir. En tres anys hem passat a ser la segona escola d'equitació que fa més classes arreu d 'Es­panya.

- Com és aquesta preparació de la qual parla? - D'entrada els cavalls ja són di­ferents. Estan preparats, han tin­gut una doma i tenen un caràcter especial, diferent al del típic ca­vall de l'hípica. També cal uns professors que sàpiguen què estan fent, amb el títol de socorristes, de monitor, amb el suport de la

Piguillem assegura que l'estressant ritme de vida afavoreix l'equitació, una pràctica molt relaxant FOTO: X. IA RROSA

federació. - Quantes escoles hi ha a Cata­lunya? - Inclosa la meva, tres. Per en­senyar a passejar a cavall, només hi ha aquestes tres. - D'on provenen els estudiants? - De Sant Cugat i Barcelona. Pel seu nivell de renda, Sant Cugat és un gran mercat potencial. Un 30% dels alumnes són estrangers residents en aquestes dues ciu­tats. El primer que fan quan arri­ben a Sant Cugat és cercar l'esco­la anglesa i una escola d'equitació. Aquesta demanda forma part de la seva educació. Els primers clients que vaig tenir van ser suïssos, la fa­mília Sutter.

- Per què va triar Sant Cugat? - Sant Cugat és un dels pobles amb més població equina d'Es­panya. Hi estan censats uns 1.000 exemplars. El nivell de renda mitjà-alt, pel Parc de Collserola i per la proximitat de Barcelona són altres arguments que s'han de te­

nir molt en compte. — Quantes hores necessita una persona per adquirir un nivell bàsic? - Per garantir a qualsevol persona que comenci de zero un bon equi­libri i un bon domini sobre el ca-

"Es calcula en

100 hores el temps

necessari per

dominar el cavall"

vall calen 100 hores. Aquestes ho­res es divideixen en 50 hores d'equilibri i en unes altres 50 de domini i coneixement general del cavall. — I quants diners? - Fer un curs d'equitació costa 12.000 pessetes al mes. Crec que, per les contraprestacions que ofe­

reix, està a l'abast de tothom. Els grups d'aprenentatge són, com a màxim, de cinc genets. Ensen­yem a preparar un cavall, alimen­tació, veterinària, farratges, es­quilat...

- L'aprenentatge suposa adequar la muntura al genet? - Lògicament. Els professors han de tenir un coneixement perfec­te dels cavalls que tenim a l'esco­la. Hi ha d'haver cavalls amb di­ferents caràcters adaptats per cada etapa de l'evolució del genet, des de cavalls molt t ranqui ls pe r aprendre a seure, agafar les ren­gles i com posar els peus, fins a cavalls amb nervi per fer salts. El mateix funcionament de l'escola requereix que hi hagi cavalls amb un alt nivell d'ensinistrament.

- Costa molt de mantenir un ca­vall? - El cavall costa de mantenir el mateix que consumir dos paquets de tabac ros al dia, unes 40.000 pessetes al mes. Això inclou els

farratges, vacunacions i despara-sitacions anuals, més els serveis propis de l'escola: vestuaris, dut­xes, bar, pistes, enllumenat.. Amb un horari de 10 del matí fins a les 10 de la nit qualsevol dia de l'any.

- En quin estat es troba l'eco­nomia del cavall? - La presència de molts directius d'empreses estrangeres a Espan­ya ha engrescat molt el mercat perquè el cavall de pura raça es­panyola és molt apreciat per al passeig. L'augment del nivell de vida també ha suscitat més interès entre la població espanyola. A més, avui en dia els millors cavalls de raça espanyola estan naixent a Catalunya, concretament al Vallès.

- Està de moda muntar a cavall? - És una tendència a l'alça. Crec que l'estressant règim de vida ac­tual fomenta activitats com l'e­quitació, que és una escapatòria a aquesta situació. Amb un cavall no pots anar amb presses perquè el posaràs nerviós i no hi haurà res a fer. Muntar obliga a l'autodo-mini, al relaxament, a la tran­quil·litat, perquè s'està en con­tacte amb un animal que també té dies bons i dolents.

- INo tem l 'apar ic ió de com­petència? - Crec que els que surtin de la nostra escola donaran una imatge diferent a la que ara predomina. Servirà per crear més afecció i que tots tinguem més clients. El pro­blema real és el de la mala imat­ge que el que fa és destruir l'a­fecció. Si som pocs i destruïm és molt pitjor que si som molts i cre­em. De tota manera no és fàcil muntar una hípica perquè a Sant Cugat un pam de terra val molts diners. (Riu)

- Per què no hi ha suport insti­tucional? - És una qüestió de cultura. Als països europeus, l'estampa del cavall és molt habitual entre els mateixos dirigents polítics. Hi ha, aleshores, més sensibilitat. La mateixa geografia -són països més verds i amb una orografia més baixa- facilita la criança del cavall. A Espanya, tenim sort de la infanta Elena que és una bona aficionada als cavalls i ha fet que una part de l'alta societat es­panyola s'hagi interessat per aquest món.

E n t i t a t s

Constituït el nou Consell Tecnològic,

amb fort interès per les comunicacions

T O N I MONTENEGRO

-SaatCugat-

L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, va presidir la constitu­ció del nou Consell Tecnològic en una reunió que es va dur a terme dies enrere. L'encontre va servir perquè l'alcalde tractés amb els integrants del Consell diversos temes d'actualitat que

afecten el municipi, en el marc d 'una entitat creada per al fo­ment de la col·laboració de l'A­juntament amb empreses i ins­t i t u c i o n s pe r al desenvolupament econòmic i tecnològic. Durant la reunió de l'ens autònom, convocat per pri­mera vegada en aquest mandat, l'alcalde va detallar els resultats de la reunió que va manteni r

amb el secretari d'Estat d'Infra-estructures, Albert Vilalta, el mes de desembre passat, en el trans­curs de la qual es va tractar el projecte d'instal·lació de l'esta­ció vallesana del TGV, que co­rrespondrà a Sant Cugat.

El Pla de Comunicacions de l'autopista A7 va ser també un dels aspectes que Lluís Reco­der va presentar davant el con­

sell. El Pla, destinat a la millora de la connexió de les parts de la ciutat a banda i banda de l'au­topista, preveu la supressió dels semàfors situats al creuament de l'autopista per tal de situar-hi ro­tondes.

El nou Consell Tecnològic va comptar també amb la presència tant del director de Correus de Catalunya, Ramon Marín, com del director de Projectes del con­sorci Localret, Daniel Clivillé. D'una banda, el responsable de Correus es va referir a la nova estructura organitzativa del ser­vei a la ciutat, mentre que Cli­villé va explicar com es farà el desplegament de la xarxa de ca­ble de fibra òptica al municipi.

Fon t s de l 'A jun tament van apuntar que un dels objectius de la trobada va ser fer una re­flexió sobre el futur de l 'ens autònom, al qual es va referir l'alcalde dient que les funcions de l'organisme han de ser "ser­vir com a punt de trobada de l'A­juntament amb sectors econò­m i c a m e n t impor t an t s " , de ls quals s'ha d'aconseguir la im­plicació en la vida del municipi, i "funcionar com a nucli d'in­formació i reflexió sobre el de­senvolupament econòmic de la ciutat". Cinc noves institucions van integrar-se al Consell Tec­nològic; amb això són ja 28 les entitats que formen part de l'or­ganisme.

26 Societat ELS4CAlVroN§ Divendres, 11 de febrer dtl 2000

L A S E T M A N A EN IMATGES

EL PI D'EN XANDRI RESPIRA PERÒ PATEIX Ha passat un any més. Un dels emblemes santcugatencs per excel·lència continua donant ombra malgrat les tres ferides punyents que algú li va fer a consciència. El Pi

d'en Xandri ha vist de tot en 226 anys, i continua erecte... però ja és molt gran i ha de mesurar les seves

forces. Aquests dies està pendent i vigilant, amb l'ajut dels tècnics que el cuiden, d'uns insectes que se li han

posat a la capçada: ell i quasi tots els santcugatencs es peren que no li facin gaire mal.

Pàgina 14 FOTO:XAYI LARROSA

L'ESTACIÓ LOCAL, LA TERCERA Les obres del nou edifici de l'estació santcugatenca dels

Ferrocarrils Catalans de la Generalitat continuen el seu pas tal com estava previst. Mentrestant, els usuaris

continuen fent servir d'allò més aquesta parada: Sant Cugat és la tercera en el rànquing d'estacions més

emprades de la línia del Metro del Vallès: més de dos milions i mig de tiquets així ho avalen.

Pàgina 15 FOTO: XAVI LARROSA

UN SOLDAT RUS A L'AUDITORI 'Història del soldat', d'igor Stravinsky, juntament amb unes altres dues peces representatives de la més original música simfònica del segle XX, com ara 'Concert Tango per a fagot i orquestra' de Piazolla i 'Bolero' de Ravel, van ser els tres plats que contenia el menú musical que va oferir divendres passat el Teatre-Auditori, amb la

intervenció de la ballarina santcugatenca Gemma Rius.

Pàgina 37 Foto: XA 17 LARROSA

UNA FOTO QUE NECESSITA MIL PARAULES Es tracta simplement d'una conferència de premsa dels portaveus de dos grups municipals, IC-V i PSC. No es tracta, doncs, pel que

podria semblar per la fotografia que Joan Balada s'integri al PSC-PSOE, ni de lluny, que quedi clarl

Pàgina 9 Foto: XA VI LARROSA

& S 4 CANTONS Divendres, 11 de febrer del 2000 Societat 27

L A S E T M A N A EN IMATGES

LES LLOSES VOLADORES TORNARAN A LLOC Ja s'està realitzant el projecte que estudia com es durà a

terme Tarranjament de Vedifici de Serveis de Torre Blanca: les lloses de la façana es tornaran a col·locar, provant que aquesta vegada el vent no les faci volar. Mentrestant, els ciutadans hauran de comprendre que, per si de cas, les

tanques de protecció continuaran durant un temps.

Pàgina 16 FOTO: XA VILARR0SA

TORNARAN A PUJAR? El sènior "A " de la secció de tennis de taula de la

Unió Esportiva Sant Cugat ja s'ha classificat matemàticament per disputar la promoció d'ascens

a Segona Nacional. Si finalment assolissin l'ascens, els vermell-i-negres aconseguirien el cinquè

ascens consecutiu. El cert és que s'ho mereixen.

Pàg. 28 Foto: EDUARD FARINYES

UN CONSELLER ESPERAT Tenia tots els números d'ocupar una conselleria important de la Generalitat de

Catalunya. De fet, feia temps que ocupava els principals llos de les travesses dels analistes polítics. El torn del santcugatenc Joaquim Triadú ha arribat amb la marxa de Xavier Trias a Madrid com a cap de llista de la coalició

nacionalista CiU a les eleccions generals del 12 de març.

Pàg. 8 Foto: INTRA-ACN

TLels mobles

corre ífà mobles

Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS

EIS I CANTONS

28

Tennis de t a u l a

La UE Sant Cugat s'assegura jugar la promoció d'ascens a Segona Nacional El sènior "A " es classifica matemàticament quan falten tres jornades

Enguany podria produir-se el cinquè ascens con­

secutiu del sènior "A" de la secció de tennis de

taula de la Unió Esportiva Sant Cugat De mo­

ment, però, els de Benito Moreno ja s'han clas-

Ai.i-.x l.oi'i./

- Sant Cugat -

Kl sènior "A" de tennis de tau­la de la 1 'ni(') Esportiva Sant (lli­gat va aconseguir diumenge al pa­velló municipal quan falten tres jornades perquè finalitzi el cam­pionat de lliga al grup primer de Tercera Nacional la classificació matemàtica per disputar c\ play-off d'ascens a Segona Nacional. D'aquesta manera, Knric Bosch i Josep Anton, dos dels integrants del conjunt santeugatenc. coinci­dien a afirmar que "la temporada no ha pogut ser més positiva". De fet, la l K Sant Cugat ha estat lí­der imbatut a la competició des que es va iniciar, el 24 d'octubre. De fet, el sènior "A" és l'únic equip dels 32 que hi ha a Terce­ra Nacional que no ha cedit cap desfeta. L'equip que entrena Be­nito Moreno és líder en solitari a la classificació, perseguit a un punt per Kl Ciervo de Sabadell. Els vermell-inegres han guanyat els onze partits que han disputat.

"El proper objectiu que ens hem proposat és acabar primers de grup", ha assenyalat Enric Bosch. Si és així, els santeugatencs juga­ran la promoció d'ascens en un grup de quatre equips, dels quals dos hauran estat segons al seu grup. El 19 de març la UE Sant Cugat tancarà la seva participació a la lliga visitant la pista del se­gon a la taula, el Ciervo. Aquest partit serà clau per determinar fi­nalment quin d'aquests dos con­junts debutarà a la promoció d'as­cens com a campió de grup. A

sificat de manera matemàtica per disputar la pro­moció d'ascens a Segona Nacional. Líders im-batuts i quan falten tres jornades perquè acabi el campionat, els vermell-i-negres són un dels clars

aspirants a l'ascens, malgrat que El Ciervo de Sabadell s'ha reforçat amb dos jugadors de con­trastada experiència que han militat en les millors categories del tennis de taula estatal.

El sènior "A " de tennis de taula va vèncer diumenge per 4 punt\ a 0 al Sant Andreu FOTO EDI 'ARD FARLXYF.S

l'anada, els santeugatencs van vèncer per 4 punts a 1. En qual­sevol dels casos els dos primers jugaran la promoció d'ascens. En les últimes setmanes, el club sa-badellenç ha fitxat dos jugadors amb molta experiència que han militat en les categories més al­tes del tennis de taula estatal. Aquestes dues incorporacions són Pere VVeisz i Xavi Garcia. Bosch i Anton, que van assabentar-se d'aquest fet per aquest setmana­ri, el van analitzar de la manera següent: "Són dos fitxatges que estan molt per sobre d'aquesta categoria. Guanyar-los serà im­possible".

El/i^rv-o^d'ascens a Segona Na­

cional es jugarà els dies 25 i 26 de març al local de la Federació Ca­talana de Tennis de Taula. Hi haurà dos grups de quatre equips on tan sols un s'assegurarà l'as­cens, malgrat cada any acaba pu­jant més d'un equip.

Els components del sènior "A" són Enric Bosch, Josep Anton, Xavi Rodríguez, Andrés Fernàn-dez, Miquel Penafiel, i també els juvenils Alex Larrea i Eric Suàrez. El primer equip de la secció de tennis de taula de la UE Sant Cu­gat ha assolit quatre ascensos en les últimes quatre campanyes i després d'onze anys d'història es troba en la categoria més alta en què mai ha militat.

Per completar la seva participa­ció a la lliga, l'equip de Benito Moreno haurà de jugar a les pis­tes de l'Horta i El Ciervo i rebrà l'Ateneu Fio de Maig.

L'Open Barcelona en acció

Aquest cap de setmana, els sè­niors Enric Bosch i Josep Anton, i també els juvenils Alex Larrera, Eric Suàrez i Alberto de Àngel participaran en la tercera fase del III Open Barcelona. La secció de tennis de taula de la UE Sant Cu­gat també té previst prendre part en la primera prova del III Open Catalunya, que s'iniciarà el 26 de febrer.

Atletisme

Arriba el I Cros Ciutat de Sant Cugat d'atletisme

A.L. - Sant Cugat -

El pare de la Pollancreda serà l'escenari aquest diumenge de la primera edició del Cros Ciutat de Sant ( aigat, prova puntuable per al Campionat Comarcal de Cros que organitza el Consell Es­portiu del Vallès Occidental Ter­rassa. Kl I Cros Ciutat de Sant Cugat compta amb l'organitza­ció conjunta de l 'OMET (Ofici­na Municipal de l'Esport per a Tothom) i les seccions d'atletis­me i d'esquí del Club Munta­nyenc Sant Cugat.

Aquesta és una de les cinc pro­ves puntuables per al Campio­nat Comarcal de Cros. Fins ara, ja se n'han celebrat tres, a Terrassa. Rubí i Castellbisbal. La competició comptarà des de

la categoria benjamí fins a la sè­nior, tant en la categoria mascu­lina com en la de de fèmines. Cada categoria haurà de com­pletar el seu recorregut concret. Així, els benjamins i l'aleví fe­mení faran 1.150 metres; l'aleví masculí i l'infantil femení, 1.500; el cadet i juvenil femení i l'in­fantil masculí, 2.000 metres; i els sèniors, 3.000.

Pel que fa als guardons, rebran medalla els vuit primers classifi­cats de cada categoria i sexe. En sènior, rebran trofeus els tres pri­mers classificats.

Un any més, l 'OMET ha pre­parat per als nois i noies de Sant Cugat les sortides d'Esquí Esco­lar. Aquells que tinguin entre 6 i 16 anys s'hi poden inscriu-re. Diumenge passat va tenir lloc a la Molina la primera sortida pro­gramada. La resta es faran el 20 de febrer, i el 12 i 26 de març.

L ' O M E T també ha preparat una competició d'esquí alpí.

"^^v—OPI SiRVÏIS IMTBGRAU P I COMUNICACIÓ V

Sartt&rfíi, 37 0819S Sant Ca§at «feï V^»: M « 5 M 8 Ç f i O fex. 93 $90 86 ?5 £ * * & JCW"

ELS /CANTONS Dkendreí. 11 de febrer del >000 Esports 29

C o Q r d i n r a E n t i t a t s Es í v e

Recoder es reunirà amb la plataforma en una trobada que es preveu clau

L'a/caldepresentarà eh recursos econòmics que té per fer instal·lacions

Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, i la Co­ordinadora d'Entitats Esportives del nostre mu­nicipi, tomaran a trobar-se per tercera vegada dimarts a les vuit del vespre en una reunió en

ALEX LÓPEZ

-Saat Cugat -

què l'alcalde haurà d'exposar quina és la si­tuació actual del nou pla d'equipaments es­portius, i el que és més important, amb quins recursos econòmics es pot comptar per a la

construcció de noves dependències munici­pals. Mentrestant, la Coordinadora d'Entitats Esportives va reunir-se dilluns passat a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat.

L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, i la Coordinadora d'En­titats Esportives del municipi s'entrevistaran dimarts vinent a les vuit del vespre a l'Ajuntament. Aquesta serà la tercera trobada entre el consistori i la plataforma. En un principi, Recoder explicarà a la plataforma esportiva quina és la darrera hora sobre el nou pro­jecte d'equipaments esportius i, sobretot, quina és la quantitat de diners que el consistori podrà dis­posar per a aquest any 2000 per construir noves instal·lacions es­portives a la nostra ciutat. Per con­tra, la Coordinadora, que en les últimes setmanes havia exigit aquesta reunió amb urgència, tam­bé vol comunicar a l'alcalde altres qüestions importants com és l'ar­ranjament immediat d'algunes instal·lacions municipals.

Dilluns passat, la plataforma es­portiva va reunir-se a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat on bàsicament van tractar-se tres punts principals: l'arranjament ur­gent d'algunes dependències, l'o­bligatorietat que existeixi una par­tida únicament per inversions

Un tota!de dotze entttat\ van ser pte\ent\ en una nin a trobada de la ( nmdinadora d'Entitats Esportries /• O'l O X /..

d'instal·lacions esportives i que a va valorar les declaracions que però ens agradarà saber si el que partir d'ara les subvencions que atorga l'Ajuntament siguin públi­ques i es donin a conèixer.

Resposta a Tubau

La Coordinadora d'Entitats Es­portives de Sant Cugat també

va fer el regidor d 'Esports de l'Ajuntament, Jaume Tubau, a Ei,s 4 CANTONS en una entre­

vista publicada la setmana pas­sada. En aquest sentit, Antoni Pérez, president de la platafor­ma, ha explicat que "són unes declaracions molt optimistes,

afirma el regidor d 'Esports es podrà corroborar en la reunió de dimarts amb l 'Ajuntament. Si no es corrobora, pensarem que s'està parlant de coses que no són i si no són des de la Coordi­nadora considerem que no és correcte fer-ho".

El CV Sant Cugat rep el primer, el CV Quart

À.L.

El sènior femení del ClubVo-leibol Sant Cugat afronta demà a partir de les sis de la tarda al pa­velló de Voleibol de Sant Cugat a Valldoreix un dels partits més importants de la temporada ja que rep el líder de la Primera Na­cional, el CV Quart. Tot i que el conjunt vermell-i-negre ocupa ara mateix la tercera posició, compta amb el mateix balanç que els dos primers a la taula, el CV Quart i la Universitat d'Alacant. El cap de setmana passat, però, mentre les jugadores de Zoran Nikolovski derrotaven a domici­li el CV Rubí per 0 sets a 3, el CV Quart ensopegava a casa amb el CV L'Illa Jordi per 2 sets a 3.

Malgrat que en aquests mo­ments el conjunt santeugatenc no ocupa una de les dues posi­cions que donen accés a partici­par a la prom(x:ió d'ascens, sí que depèn d'ell mateix per assolir-ho. Per contra, el CV L'Illa Jordi és quart però amb un partit menys.

Mentre en aquesta jornada el sènior femení local s'haurà de veure les cares amb el CV Quart, el CV L'Illa Jordi rebrà el C D Dolores, penúltim classificat, i la Universitat d'Alacant rebrà tam­bé l'Algaida, cinquè a la taula.

Nikolovski podrà comptar per aquest xoc amb totes les seves jugadores.

F u t b o l

El Sant Cugat Esport perd a Valls i

posa mig peu a la Regional Preferent Els locals són cuers a onze punts de la permanència

A.L. - Sant CMgat -

El Sant Cugat Esport va encaixar diumenge passat la quinzena der­rota al campionat de lliga de Pri­mera Catalana en perdre al terreny de joc d'un adversari directe, el

Valls, que ara mateix és cinquè per la cua amb 12 punts més que els vermell-i-negres. Els santeu-gatencs continuen una jornada més com a últim classificat de la categoria, però ara a onze punts de la zona de permanència.

L ' equ ip q u e di r ige ix Hans Schònhofer rep diumenge al matí

el Palafrugell, conjunt que ocupa la part mitjana baixa de la taula amb 29 punts. El primer equip de l'entitat que presideix José Ra­mon Alacid provarà de vèncer el que suposaria la segona victòria al camp municipal d'esports aques­ta temporada. El seu rival ha guan­yat dos partits fora de casa.

Hans Schònhofer, tècnic del Sant Cugat Esport- FOTO: ED CARD FA RLVYES

GASOIIi Ports gratuïts

Tel. 93 5801162 C / A S / 4 & ^ V V A

Contestador les 24 h E S P A | Distribuïdor oficial

30 Esports ELS4CANTONS Divendres, 11 de febrer del 2000

Tennis

Corretja Mera l'equip estatal que obté el passi als quarts de la Davis

La selecció derrota Itàlia per un còmode 4 a 1

Al.KX LÓI'KZ

- Sant Cugat -

El tennista santeugatenc Alex Corretja, com a integrant de l'e­quip espanyol de la Copa Davis, ha aconseguit cl passi per dispu­tar els quarts de final d'aquesta competició. Finalment, l 'equip estatal va desfer-se d'Itàlia per un contundent 4 punts a 1, en l'eli­minatòria corresponent a la pri­mera ronda del Grup Mundial de la Copa Davis 2<XX). Aquesta pri­mera ronda va jugar-se en terra batuda al Club de Tennis Múrcia des de divendres fins diumenge passat. Corretja, que va ser l'es­collit per liderar la selecció estatal de tennis, va superar amb èxit el seu partit d'individuals i també el de dobles, fent parella amb Joan Balcells. El santeugatenc va ser qui va aconseguir el segon punt de l'eliminatòria en derrotar amb comoditat Andrea Gaudenzi per 4-6, 6-1, 6-1 i 6-1 en 2 hores i 20 minuts de joc. D'aquesta manera, el santeugatenc va sumar la quar­

ta victòria del sis partits en total que s'han enfrontat ambdós ten­nistes. Va ser en els dobles, però, que

el conjunt estatal va assegurar-se l'eliminatòria. Corretja i Balcells van aconseguir el tercer i definitiu punt en vèncer Andrea Gauden­zi i Diego Nargiso per 6-3, 6-4 i 6-1, en 1 hora i 48 minuts de joc.

El santeugatenc fa un gran paper i suma

dos dels quatre punts del combinat estatal

de tennis

Amb aquest triomf, Balcells rei­vindicava la seva condició d'ex­cel·lent doblista, mentre que Cor­retja desfeia els últims resultats negatius en dobles i sumava la seva primera victòria després de quatre derrotes com a jugador de dobles.

L'últim precedent en què la se­

lecció estatal havia assolit una victòria també molt clara va ser l'any 1991 quan va jugar contra Canadà en La Manga del Mar Menor (Múrcia). Amb tot, de les onze vegades que s'han vist les cares Espanya i Itàlia, els italians s'han endut el triomfen set oca­sions.

Després de la destitució de Ma-nolo Santana com a capità de l'e­quip estatal de la Copa Davis, l'a­nomenat G-4 o Projecte 2000 va debutar amb molt bon peu. Els màxims responsables ara de la se­lecció són JavierZWw Duarte, en­trenador d'Alex Corretja. Josep Perlas, tècnic de Carles Moya i Albert Costa, Jordi Vilaró, res­ponsable de Fèlix Mantilla i Juan Avendafio. Duatre, que en aques­ta ocasió va erigir-se com el màxim responsable del combinat estatal, va comptar amb Alex Corretja, Al­bert Costa, Francisco Pato Clavet i Joan Balcells.

En la darrera edició de la Copa Davis, Espanya va quedar elimi­nada en primera ronda davant Bra­sil i va haver de lluitar per asse-

A/ex Corretja va vèncer al partit d'individuals i també al doble FOTO: X.L.

gurar-se l'eliminatòria al Grup Mundial.

En el cas que sigui convocat de nou, Corretja, actual número 26 al rànquing ATP, s'haurà d'en­frontar a Rússia en quarts de fi­nal de la Copa Davis i ho farà tam­bé en una seu de l'Estat espanyol

encara per determinar. L'equip rus va ser semifinalista en l'edi­ció passada i amb Yevgeny Kafel-nikov té un dels equips més forts de la Copa Davis. L'equip estatal no ha sigut mai campió de la Copa Davis de tennis. Aquesta elimi­natòria es farà del 7 al 9 d'abril.

Hoquei p a t i n s

El CE Vendrell desfà en Pultím segon de partit deu

jornades d'imbatibilitat del Patí Hoquei Sant Cugat Malgrat la desfeta, els de Lluís Sànchez mantenen la quarta posició

Al.KX LOI'KZ

-Sant Cugat -

l 'n gol del (:E Vendrell en l'úl­tim segon de partit va desfer dis­sabte passat deu jornades d'im-batibilitat del Patí Hoquei Sant Cugat. Els tic Tarragona van en­dur-se la victòria per 4 gols a 5. Després d'un parcial d'l gol a 3, el Patí Hoquei va aconseguir cap­girar el signe del partit i establir el 4 a 3 quan faltaven tres minuts per al final però els rivals van tor­nar a remuntar amb dos gols més. Malgrat la desfeta dels vermell-i-negres, aquests no perdran la quarta posició ja que el Juneda va perdre també a casa amb L'Hos­pitalet per 6 gols a 9. D'aquesta manera, cl Patí Hoquei és a 7 punts del líder, el Reus Depor­tin, i a tres del Monjos, que és ter­cer però amb un partit menys. Així, els santeugaterics encapça­laran per segona jornada conse­cutiva la quarta posició a la classi­ficació del grup "A" de Primera Catalana.

El Vendrell va imposar-se dissabte al Pati Hoquei per 4 gols a 5 en un final vibrant /• () l U: t. DVA KU r'ARINYES

Després del partit, el tècnic del sènior masculí. I .luís Sànchez con­fessava que aquesta havia estat la primera vegada que com a jugador i entrenador havia perdut un par­tit en l'últim segon: "Ens ha dei­xat a tots glaçats". L'entrenador santeugatenc va explicar que està convençut de la reacció aquesta

mateixa jornada dels seus juga­dors perquè a aquests "no els agrada perdre ni al parxís".

El calendari que ha d'afrontar a partir d'ara el Patí Hoquei Sant Cugat és força assequible si te­nim en compte que ha de visitar les pistes del Cornellà i del Vila­nova i han de rebre el Casal de

l'Espluga, 'l'al com ha apuntat Sànchez, "aquests partits cal que els guanyem si volem tomar a aga­far una línia ascendent".

Respecte als dos punts perduts, l'entrenador local ha considerat tjue "caldrà anar a buscar aquests dos punts davant altres partits més difícils de puntuar".

P e t a n c a

EL CP Mira-sol baixa a la sisena divisió

El Club Petanca Mira-sol, que aquesta temporada ha militat al grup quart de la cinquena divisió masculina, ha perdut la categoria després que no hagi superat amb satisfacció la promoció per a la permanència. A l'anada d'aquest p/oy-qffdc descens, el CP Mira-sol va imposar-se a Mira-sol al Farga Sants "B" per 10 a 6, però a la tornada va perdre al barri de Sants de Barcelona per 11 a 5.

Quant a la resta de clubs sant-cugatencs que també participen en les seves respectives catego­ries, totes les entitats locals s'han assegurat la categoria. Així, en ca­tegoria masculina, el CP Sant Cu­gat "A" seguirà a segona divisió, el CP Sant Francesc "A", a quar­ta divisió, l'Atlètic Sant Cugat "A", a cinquena divisió, el CP Sant Cugat "B" , l'Atlètic Sant Cugat "B" i el CP Sant Francesc "B" a sisena divisió. En fèmines, el CP Mira-sol i el CP Sant Fran­cesc tornaran a jugar a la quarta divisió. /A.L.

ELS/CANTONS Divendres. 11 de febrer deUCOO Esports 31

H a n d b o l

La UE Sant Cugat venç el Sant Esteve i cada cop és més a prop de la salvació Els santcugatencs volen mantenir-se guanyant el Cardedeu i el Gavà

El primer equip de la secció d'handbol de la UE Sant Cugat va tomar a fer un pas de gegant per assegurar-se la categoria diumenge al pavelló municipal en guanyar el Sant Esteve Sesrovi-

ÀLKX LÓPKZ t Cugat -

res per 33 gols a 25. Els santcugatencs, que s'han imposat a casa en els últims tres partits com a equip local, són lluny de les places de des­cens, concretament a sis punts. Ara són onzens

a dos punts del novè, el GEiEG. Els vermell-i-ne-gres tenen ara dos compromisos molt impor­tants: han de visitar el Cardedeu, últim a la tau­la, per rebre després el Gavà, penúltim.

L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat va aconse­guir diumenge davant el Sant Es­teve Sesrovires una "victòria im­por t an t " en el seu camí de mantenir la categoria. El conjunt santeugatenc va obtenir la terce­ra victòria consecutiva al pavelló municipal que l'allunya de les dues últimes posicions de des­cens directe, que ocupen el Car­dedeu i el Gavà. Els vermell-i-ne-gres són a sis punts d'aquesta perillosa zona. El conjunt local va desfer-se del seu adversari amb un resultat còmode, 33 gols a 25. L'entrenador de la UE Sant Cu­gat, Joan Sancho, ha apuntat que "passem per un dels millors mo­ments de la temporada. Des de les vacances de Nadal fins ara l'es­perit és un altre i això es demos­tra amb els resultats. El tècnic està del tot convençut que "si conti­nuem en aquesta mateixa tònica, la permanència està cada cop més a prop".

Ara, els vermell-i-negres són on­zens a la classificació amb 13 punts, a només dos del novè, el GEiEG de Girona.

La UE Sant Cugat va superar diumenge el Sant Esteve Sesruitre.\ per 33 gols a 25 FOTO: EDUARD FAR/XYES

L'entrenador santeugatenc tam­bé ha explicat que guanyar a casa en aquesta categoria és bàsic per salvar la categoria: "S'ha de gua­nyar a casa perquè el que s'hi perd després s'ha de recuperar fora i guanyar a domicili és molt difí­cil". De fet, els locals tenen un balanç a fora molt negatiu.

Dos partits clau

Cardedeu, últim classificat, a fora, i Gavà, penúltim, a casa, són els dos propers adversaris a la lli­ga. Sancho té molt clar que "en cas de guanyar aquests dos par­tits, molt malament haurien d'a­nar-nos les coses per perdre la ca­

tegoria . El tècnic també ha apuntat que

amb 20 punts el seu equip man­tindria segur la categoria. Amb tot, però, podria mantenir-se a Pri­mera Nacional amb menys punts ja que els últims tres classificats haurien de guanyar molts partits per atrapar-los.

F u t b o l s a l a

L'Olimpyc perd amb rindiLstrias i s'allunya de les places d'ascens

L'Olimpyc La Floresta continua passant el pitjor moment de la temporada després de perdre els tres últims partits de la lliga con­tra l'Alfa-5, el FS La Almúnia i dissabte passat a casa davant l'In-dustrias García "B". Els florestans van ensopegar amb un conjunt que lluita per no ocupar una de les últimes posicions a la taula i que ara mateix té 14 punts menys que l'Olimpyc.

La derrota per 2 gols a 3 de dis­sabte al pavelló municipal amb l'equip de Santa Coloma de Gra­menet no ha fet variar la quarta posició als de la Floresta, però ara

són a dotze punts del primer clas­sificat, l'Alfa-5, i a tres del tercer, l'Èpic Casino de Terrassa.

Després del partit amb l'Indus-trias García, el tècnic de l'Olimpyc La Floresta va criticar l'actitud d'alguns dels seus jugadors, que va qualificar d"'incomprensible". Ruiz va explicar que "aquest fet no em preocupa, sinó que m'em­pipa. El tècnic va dir també que "amb aquest partit s'han perdut tres punts molt importants".

Aquest cap de setmana, al con­junt florestà li toca descansar. Tot i això, es mantindrà en la quarta plaça sigui quins siguin els resul­tats d'aquesta jornada. L'altra set­mana es desplaçarà a la pista del Corbera, novè a la taula. /A.L.

F u t b o l s a l a

El Winterthur desitja atrapar el Barca amb

una victòria a domicili Cugat -

El FS Winterthur Sant Cugat va derrotar dissabte a la tarda el Montsant per 5 gols a 4 aconse­guint d'aquesta manera la sego­na victòria consecutiva al cam­pionat. L'entrenador-jugador santeugatenc Jaume Estrada ha explicat que "estem en la bona línia i hem demostrat que cada cop anem a més". L'equip sant­eugatenc ocupa en aquests mo­ments la sisena posició a la classi­ficació amb 28 punts, a vuit punts del líder que és el La Unión. Se­gons el tècnic, "el més important és no despenjar-nos de la part alta de la classificació". En aquests

m o m e n t s , els s a n t c u g a t e n c s compten amb un balanç a la lliga de nou victòries, un empat i sis derrotes.

El proper compromís dels sant­cugatencs els durà dissabte a la tarda a jugar a la pista del FC Bar­celona "B". que tan sols suma tres punts més que l'equip local. L'en­trenador vermell-i-negre ha reco­negut que "és l'equip que m'a­grada més del grup i serà molt difícil guanyar-los, però si els hi sabem jugar els podem sorpren­dre".

Per aquest enfrontament amb el FC Barcelona "B", Jaume Estra­da podrà tornar a comptar amb els sancionats Carlos Sànchez i Al-berto. /À.L.

Taekworsdo

El campionat estatal, una de freda i una altra de calenta

A.B. M. - Alacant / Sant Cugat -

Ducs han estar les esportistes santeugatenques que han partici­pat aquest cap de setmana passat en el Campionat d'Espanya Ab­solut de taekwondo: Elisenda Ló­pez (25 anys) i Erika Castaneda (19 anys), campiona i subcampio-na en pes ploma al campionat ca­talà.

Però no totes dues van tenir la mateixa sort: la primera va obtenir la medalla d'argent (en caure da­vant Sònia Reyes, de Castella-la Manxa), una posició de la qual Ló­pez reconeix estar "satisfeta". Cas­taneda, però, va sortir lesionada del segon combat: "la meva contrin­cant", assegura la jove santeuga-tenca, "em va colpejar al cap quan em col·locava bé les proteccions", una acció que tant Castaneda com López han reconegut "molt poc esportiva". La jove taekwondista espera estar recuperada de les cer­vicals per al proper campionat, l'u­niversitari, que es realitzarà a finals d'aquest mes: "si no em fa gaire mal", assegura, "competiré".

Rugbi

El Sant Cugat s'imposa al Torneig d'Egea

- Sant Cugat -

Els equips de base del Club de Rugbi Sant Cugat van obte­nir el cap de setmana passat uns resultats extraordinaris en el seu desplaçament a Aragó on van jugar un torneig de caràcter amistós. El CR Sant Cugat es va acabar, imposant en tots els partits que va disputar a la lo­calitat d'Egea de los Caballeros (Saragossa). Tots els equ ips santcugatencs van enfrontar-se a un combinat de dos conjunts d'Aragó. Els benjamins del CR Sant ( àigat van vèncer 2 a 6, els alevins 1 a 5. els infantils 2 a 8, i finalment, els cadets 7 a 17.

Dissabte al matí, se celebrarà a les instal·lacions del Júnior una trobada en categoria benjamí i aleví de diversos equips que ju­garan enfrontaments amistosos. D'altra banda, el conjunt infan­til de l 'entitat santeugatenca també participarà en una troba­da que se celebrarà dissabte al matí a Sant Boi. /A.L.

Esports ELS /CATSTOÍNS Dtvmdirs. 11 <li khrr r í / . V i V

k ^ *

FUTBOL

1a Catalana 12.00 Sant Ciigat-P.ilai'riigcllldg)

2a Regional 12.00 La Planada-I.a Farga (dgi

3a Regional 17.00 P. Sau Pedro-Júnior (dgl 12.0O Mira-stil Adcsa-( lamí Vell <dg> 12.00 l'B Sant (àinat-Sunt Andreu Ulg)

Preferent Juveni l 11 .30 Sallent-Sant Cugat (dg)

2a Div. Juveni l Júniot-Sant Cugat Badia-PB Sant Cugat

1a Div. Cadet 17 .45 Sabadell-CKF Sant Cugat (ds) 11 .30 San t Quirae-PB Sant Cugat (ds) 1 1 . 0 0 Júnior-Jabac (dg)

2a Div. Cadet 16.15 S. Sabadell-Sant Cugat (ds) 1 7 . 4 5 PB Sant Cugat-Mercantil (ds) 0 9 . 3 0 K. Sabadell-Sant Cugat (dg) 1 0 . 0 0 Mira-sol -La Romànica (dg)

Preferent Infanti l 1 8 . 0 0 Sant Cugat-Mercantil (ds)

1a Div. Infanti l 1 6 . 0 0 PB Sant Cugat-Barberà (ds)

2a Div. Infanti l 0 9 . 3 0 Ripollet-PB Sant Cugat (ds) 0 9 . 0 0 Sant Cugat-Castellar (ds) 1 0 . 0 0 Mira-sol A.-Can Parellada (ds) Roureda-Júnior

1a Div. Aleví 1 0 . 0 0 Cerdanyola-Sant Cugat (ds) 0 9 . 3 0 Sant Cugat-Jabac C. Jofresa (dg) 12 .00 Terrassa-PB Sant Cugat (ds)

2a Div. Aleví 12.00 Júnior-Sant On i r/c nUí 11.15 PB Sant ( ii^at-l .unien l .i l

l a Div. Benjamí 10.00 PBS.Cugat- «B-La Romànicauk) 13.(M) Fontetcs-Sant Cugat »B- ids) 10 .30 Andakicía-PB Sant (iugat ids)

Preferent Pre-benjamí 12 .30 PB Sant Cugat-Fontetes (ds) 1 l.OO Sta. Perpctiia-Sant Cugat (ds)

1a Div. Pre-benjamí Sant ('ugai-I .a ('.oncòtdia

2a Div. Femení 16 .00 Kontetes-PB Sant Cugat (dg)

BÀSQUET

1a Catalana 1 7 . 3 0 Les Corts-UE Sant Cugat (ds)

3a Catalana «B» 1 7 . 3 0 Sabadell-UE S. Cugat «A» (ds) 19.30 Elvira Cuyàs-Sant Cugat «B» (ds) 17.00 Sant Cugat «B- -Can Parellada (ds)

2a Catalana femení 12.30 Viladecans « B - U E S. Cugat (dg)

Júnior 16 .00 UE Sant Cugat-Wïnterthur (ds)

Júnior femení 10.30 l ' E Sant Cugat-LSG (dg)

Infantil 12 .00 La Mercè-UE Sant Cugat (ds)

Cadet 19.00 l 'E S. Cugat «A»-Sabadell «B» (ds) 17.30 l 'E S. Cugat -B-Verge de Neus (ds)

Cadet femení 16.00 \ Y. S. Cug.it-Mas Ram ulsl

FUTBOL SMIM

1a Nacional «A» 2 0 . 1 5 Barcclona-W. Sant Cugat (ds)

Olimpyc Floresta (descansa)

1a Div is ió 16.15 Sport Caravaning-Chcss (ds)

1a Divisió femení 0 9 . 0 0 Mas Janer « A - R Andorra (dg)

2a Divisió «A» Olimpyc Floresta-Rodenc At. (dg) Big Tony's Llinars-Champion Floresta

2a Divisió fem. «B» 1 2 . 3 0 Santpedor-Mas Janer (dg) 1 2 . 1 5 W. Sant Cugat-Olo (dg) 1 7 . 3 0 Les Planes-Montomés (ds)

Femení base W. Sant Cugat (descansa)

2a Div. Juvenil 12.45 Castellar-W. Sant Cugat (dg) Olimpyc Floresta (descansa)

3a Divisió 17.00 Mas Janer-Castellbisbal (ds)

Cadet Castellar-W. Sant Cugat Olimpyc Floresta-Vilamajor

Infantil 10.15 Olimpyc Floresta-S. Vicenç (ds) 10.00 Martorell-W. Sant Cugat (dg)

Aleví Olimpyc Floresta-Transportes

HMmOBÚL

l a Divisió nacional Cardedeu-LE Sant Cugat

l a Cat. Juveni l Sant Andreu-l 'E Sant Cugat

2a Cat. Juveni l fem. La Roca (descansa)

1a Catalana Cadet 16.45 l 'E Sant Cugat-Gavà

2a Catalana Cadet lTE Sant Cugat-Terrassa

VOLEIBOL

l a Nac. femení 1 2 . 0 0 CV Sant Cugat-Quart Poblet (ds)

l a Catalana Arenys-CV Sant Cugat

Juveni l femení Hospitalct-CV Sant Cugat

Cadet femení CV Sant Cugat «A»-Winterthur CV Sant Cugat «B» (descansa)

HOQUEI HERBA

1a Divisió AD Rimas-Júnior

Camp. Cat. femení RC Polo-Júnior

HOQUEI PATINS 1a Catalana

19.00 Corncllà-PH Sant Cugat (ds)

Fèmines PI I Sant Cugat (descansa)

Júnior 15.30 PH Sant Cugat-Laictà (ds)

Juvenil 19.30 ('.erdanyola-PH Sant Cugat (ds)

Infanti l 1 0 . 3 0 Sant Feliu-PH S. Cugat-.A.· (ds)

14 .00 PH S. Cugat«B»-Hospitalct (ds)

Aleví 15.30 Sant Feliu-PH Sant Cugat (ds)

Benjamí 13.00 PH Sant Cugat «A-Ina S. Just (ds)

12.00 PH S. Cugat «B»-Sentmenat (ds)

Prebenjamí 12.00 PH Sant Cugat «A»-Mataró (ds) 11.00 PH S. Cugat «B-Sentmena t (ds ) 11.00 PH Sant Cugat «C-Igualada(ds)

ESQUAIX

3a Categoria Sant Cugat «B»-Metasport's (dl-dv)

RUBGI

3a Categoria 12 .00 Sant Cugat «A»-Martorell (dg)

Cadets 14 .00 UE Santboiana-Sant Cugat (ds)

d E S n T *: T ::S;:

FUTBOL

1a Catalana Valls-Sant Cugat 2-1

2a Regional l ,a Farga-I ,lano Sabadell 2-3

3a Regional Montserrat-Mira-sol Adesa t-0 Camí Vell-PB Sant Cugat 1-4

Veterans Gavà-Sant Cugat 2-0

Preferent Juvenil Sant Cugat-Tortosa 1-2

2a Div. Juveni l Sant Cugat-Lepamo 2-2 PB Sant Cugat-Can Oriach 1-1

1a Div. Cadet PB Sant Cugat-Ripollet 3-2

2a Div. Cadet Sant Cugat-Can Rull 4-0 Sant Cugat-S. Lorenzo 3-2 F. Sabadell-PB Sant Cugat 6-0 E. Cerdanyola-Mira-sol l-l

Preferent Infanti l Unific. Llefià-Sant Cugat 1-0

1a Div. Infanti l San Julíàn-PB Sant Cugat 5-3

2a Div. Infant i l PB Sant Cugat-Esc. Bonaire 0-3 Los Merengues-Mira-sol 2-2

Sant Cugat descansa

l a Div. Aleví

Sant Cugat-Andalucía 3-0 PB Sant Cugat-San Lorenzo 12-0 Cerdanyola-Sant (aigat 2-1

1a Div. Benjamí Roureda-Sant Cugat 6-3 Can Rull-PB Sant Cugat 0-6 PB Sant Cugat-Pajaril l-l

Preferent Pre-benjamí Sant Cugat-Andalucía 3-1

Pre-benjamí Terrassa-Sant Cugat >C • 1-12 Sant Cugat-Jafrac 0-2 Mollet-PB Sant Cugat 7-0

2a Div. Femení PB Sant Cugat-Fígaro 3-1

BÀSQUET

l a Catalana l 'E Sant Cugat-Lleida .. (ajornat pel 25.2)

3a Catalana «B» UE S. Cugat «B»-S. Ramon 75-61 Sant Cugat -A» -Sant Medir 69-53 Sant Cugat <.B» -Can n'Oriol 47-74

2a Catalana femení Santpedor-UE Sant Cugat 39-34

FUTBOL SALA

1a Nacional «A» Olimpyc Floresta-I. García 2-3 W. Sant Cugat-Monsant 5-4

1a Divisió Vilassar-Chess I -2

1a Divisió femení Mas Janer «A»-Navareles 2-1

2a Divisió «A» Champion Floresta-Intercostas 5-5

2a Divisió fem. «B» Olesa-Mas Janer 1-6 Montomés-W. Sant Cugat , 6-1 Castellbisbal-Les Planes 8-1

Femení base Sentmenat-W. Sant Cugat 3-0

2a Div. Juvenil VV. Sant Cugat-Montsant 3-5

Cadet W. Sant Cugat descansa

HANDBOL

l a Divisió Nacional UE Sant Cugat-Sant Esteve 33-25

l a Cat. Juveni l UE Sant Cugat-Sant Quirze 17-17

2a Cat. Juveni l fem. l ' E Sant Cugat descansa

1a Catalana Cadet La Roca-UE Sant Cugat 23-26

2a Catalana Cadet Malgrat-UE Sant Cugat 22-30

VOLEIBOL

l a Nac. femení CV Rubí-CV Sant Cugat 0-3

1a Catalana CV Sant Cugat-Llars Mundet 0-3

Juveni l femení CV Sant Cugat-Sant Martí 3-1

Cadet femení Hospitalet-CV Sant Cugat «A» 3-0 CV Sant Cugat «B»-Santa Maria P i . . . 3-0 Col. Martí-CV Sant Cugat «C» 2-1

HOQUEI HERBA

1a Divisió Línia 22-Júnior 4-4

HOQUEI PATINS

1a Catalana PH Sant Cugat-Vendrell 4-5

Fòmines PH Sant Cugat descansa

Júnior Ina Sant Just-PH Sant Cugat 2-4

Juvenil PH Sant Cugat-GEiEG 53-35

Infanti l

P H Sant Cugat«A»-GEiEG 11-5 Ina S. Just-PH Sant Cugat«B» 2-9

Aleví PH Sant Cugat-GEiEG 4-17

Benjamí PH Sant Cugat «A»-Sant Feliu 4-1

Prebenjamí Gelida-PH Sant Cugat «B» 2-3 PH Sant Cugat «A» descansa PH Sant Cugat «C» descansa

ESQUAIX

1a Categoria C N Catalunya-Sant Cugat «B» 0-4

Veterans Sant Cugat «A» descansa

TENNIS TAULA

3a Nacional U E Sant Cugat-Sant Andreu 4-0

1a Provincial Igualada-UE Sant Cugat 4-0

2a Provincial UE Sant Cugat-Barcino 1-4 Arenys-UE Sant Cugat 4-3

Juvenil UE Sant Cugat descansa

Infanti l U E Sant Cugat-Bagà Petrocat 0-5

ELS ;ÍCA|V"U!NS Divendres, II de febrer del 2000 Esports 33

fWTSOfc

Primera Cata lana

Masnou-Palafrugell 0-1 Valls- Sant Cugat 2-1 Júpiter-Granollers 2-1 Prat-P. Mafumet 2-1 Vilassar-Castelldefels . . . .4-0 Vilafranca-Peralada 2-0 Ripollet-Gramenet B 3-3 Cerdanyola-Andorra 2-1 Santboià-Sant Andreu . . . .0-1 Manresa-Igualada 2-0

Eq.uln PJ..PG .PE. . .PP .....GF... GC ,R«ti.

St. Andreu 23 16 6 I 44 19 54

Júpirer 23 14 4 5 46 28 46

Vilassar 23 13 4 6 45 29 4 3

Vilafranca 23 11 4 8 34 29 37

G r a m e n e t 23 10 6 7 44 37 36

Ccrdanvula 23 11 2 10 46 31 35

Peralada 22 [ 0 4 8 34 34 34

Manresa 23 10 3 10 30 29 33

Santboia 23 X X 7 32 27 32

Prat 22 X 6 8 22 24 30

Ripollet 23 9 3 11 29 36 30

1». Mafumet 23 9 3 11 37 45 30

Palafrugell » 8 5 10 32 31 29

Castelldclfcls 23 6 10 7 33 30 28

Masnou 23 8 4 I I 11 2X 28

Valls 23 8 4 11 30 42 28

Igualada 23 8 3 12 25 37 27

Granollers 23 6 5 12 29 45 23

Andorra 23 6 4 13 34 43 11

Sant Cugat 2 3 4 4 I S 2 2 4 6 1 6

La propera (13 de febrer): Manresa-Masnou; Igualada-Santboià; Sant Andreu-Cerdanyola; Andorra-Ripolleç Gra-menet-Vilafranca; Peralada-Vilassar; Cas-telldefels-Prat; R Mafumec-Júpiten Grano-llers-Yalls; Sant Cugat-Palafrugell.

Segona Regional

G R U P 5

Tibidabo-25 Setembre 6-0

Ripollet-La Planada 3-0

L a Farga-Llano 2-3

Mil · lennari-Cerdanyola . . .0-1

San Pedro-M. Egara 2-2

L a Romànica-Castel lar . . .4-3

Sabadell-Can Rull 1-1

Barberà-Montbui 3-2

Badia-Juan X X I I H 2-1

Eouip P J PG PE P P OP GC Punta

Baibcti 20 13 0 7 73 36 39

Cerdanyola 20 12 3 5 41 32 39

25 Setembre 211 12 2 6 46 37 3«

Sabadell 211 III 4 6 45 39 34

La Far ta 20 10 3 7 52 43 33

l.d Planada 211 10 3 7 41 38 33

nhidjfxi 20 9 5 6 52 40 32

Badia 20 8 6 6 44 39 30

M. Kgara 20 8 4 8 36 34 28

SanPedm 2(1 9 1 10 30 37 28

Can Rull 20 K 3 9 34 37 27

Juan XXIII 211 8 3 9 37 43 27

Montbui 2(1 7 5 8 28 29 26

l.a Romànica 20 7 3 10 36 52 24

Ripollet 20 6 3 II 26 35 21

Llani, 20 6 3 II 29 41) 21

Castellar 20 5 2 13 32 52 17

Millcnnan 20 5 I 14 33 50 16

La propera (13 de febrer): Juan XXIII-Tibidabo; 25 de Setembre-Ri-pollet; La Planada-La Farga; Llanó-Mil·len-nari; E. Cerdanyola-Lumen; Maurina E.-La Romànica; Castellar-Sabadell; Can Rull-Barberà; Caldes-Badia.

T e r c e r a Regional

G R U P 14

Pueblo Nuevo-San Lorenzo .0-6

Can Boada-Les Fonts 1-1

Rubí-P. San Pedró 2-3 Montserrat-Mira-sol A 1-0

Camí Vell-PB Sant C u g a t . . .1-4

Sant Quirze-Depuradores . . .1-6

R. Llorens-Matadepera .anul·lat

S. Andreu-Castellbisbal .anul·lat

Júnior-Ol. Can Fatjó suspès

Equip PJ PC PE PP GF GC Punta

S.Andreu 17 14

Júnior 17 13

Mira-aoIA. 1 8 1 3

R.San Pedró 18 11

Rubí 18 I I

Can Fatjó 17 11

San l^orenzo 18 9

Can Boada 17 9

Montserrat 16 8

Depuradores 18 7

l>cs Fonts 18 6

R.Llorens 17 3

P B S Ciutat 17 3 O 14

Camí Vell 16 1 3 12

R N u e v o 17 I 3 13

SantQuirve 17 1 2 14

68

76

51

56

62

58

71

.50

42

61

33

17

20 56

26 43

21 41

22 39

28 37

30 36

27 .36

42 29

38 28

39 26

55 24

41 11

82 10

28

21

17

77

78

La propera (13 de febrer): Depuradores-Pueblo Nuevo; San Lorenzo-Can Boada; Les Fonts-Ramon Llorens; Ma-tadeperenc-Rubí; San Pedro-Júnior; Can Fatjó-Montserrat Mira-sol-Camí Vell; PB Sant Cugat-Sant Andreu; Castellbisbal-Sant Quirze.

BÀSaMET

Primera Cata lana

G R U P 2

Grup Barna-Andorra . .72-59

Caldes « A » - N . Sabadell 67-55

Sedis «A»-Sf. Terrassa .77-88

N . Terrassa-Les Corts .77-59

Ripollet «A»-Sant Pere 101-121

U . Cerdanyola-S . Medir 62-92

Rubí «A»-Sant Jordi «A» .61-43

U E S. Cugat-Lleida . .ajornat

PJ PC PP

-Sant Pere

Andorra

N . Terrassa

Sf. ïerrassa

Rubí -A-

Grup Barna

11. Cerdanyola IX

l E S . liifoit 17

Sedis

i^es (XUTS

Sant Medií

(baldes "A.

Ripollet -A- 18

N . Sabadell 18

Lleida 16

Sant Jordi -A- 18

14

13

12

11

18 10

18 10

10

1 0

18 9

18 8

IX 8

17 8

6

6

6

1

Pf 4 1385

5 1339

6 1155

7 1.306

8 1337

8 1266

8 1199

7 1261

9 1303

10 1187

10 1213

9 1055

12 1300

12 1201

10 1140

17 927

P C P u n t a

1239 32

1210

1096

1167

1297

1180

1230

1197

1287

1217

1283

1145

1 3 %

1187

1131

1318

31

30

29

28

28

28

2 7

27

26

26

25

24

24

La propera (13 de febrer): Sant Jordi-Caldes; N. Sabadell-Grup Bar­na; C. Andorra-lï. Cerdanyola; Sant Me-dir-Ripollet; Sant Pere-N. Terrassa; Les Corts-UE Sant Cugat; Lleida-Sedis Mau-sa; Sferic Terrassa-Rubí.

S e g o n a Cata lana

G R U P 1 F e m e n í

APB«B.»·JMSantGervasi .

Olesa-L'Hospitalet

Viladecans «A»-Martorell

C E S B - J o s e p T o u s . . . .

Sant Martí-Construccions

Viladecans «B»-S. Nicolau

Santpedor-UE S. C u g a t

Bellsport-Vilanova . . .

.42-41

.66-70

.61-31

.46-44

.55-66

68-79

.39-34

.32-40

Equip

Olesa 17

Josep Tous 17

L'Hospitalet 17

Consruccions 17

Santpedor 17

Bellsport 17

Vilanova 17

Viladecans «A- 17

Sant Nicolau 17

APB 17

GKSB 16

Viladecans .R . 17

Sant Martí 17

Martorell 17

I E S . Cugat 17

Sant G e n asi 16

P J P C P P

13

13

13

13

12

10

9

8

7

7

8

7

5

4

3

P f

KIS2

918

990

10X1

795

XI3

892

850

950

754

803

983

834

819

7 3 3

653

P C P u n t o

907 30

816

X24

866

677

799

879

XX6

9X4

X35

784

1022

915

946

9 6 8

X42

30

30

30

29

27

26

25

24

24

24

24

2?

21

2 0

19

La propera (13 de febrer): Martorell-Olesa; L'Hospitalet-Sant Gerva-si; Vilanova-Santpedon UE Sant Cugat-Vi-ladecans «B»; Sant Nicolau-Sant Martí; Construccions-CESB; Josep Tous-Vilade­cans «A»; Bellsport-APB.

Primera Nacional

G R U P C

Sarrià de Ter-Bordils 29-21 GEiEG-València 24-28 Laminados-Gavà .25-22 La Roca-Cardedeu 21-19 U E S. Cugat-S. Esteve . . 3 3 - 2 5 Castelló-Tres de Mayo 24-24 Sant Quirze-Manyanet . . .26-27

Equip PJ PC PE PP GF GC Punta

La Roca 16 11

Sarria de Ter 16 10

Manyane t 16 10

Laminados 16 9

Caste l ló 16 7

Sant Esteve 16 9

Tres de Mavn 16 7

València 16 8

GKiKG 16 7

Bordils 16 6

I E S . Cugat 16 6

Sant Qu i rze 16 4

Gavà 16 2

C a r d e d e u 16 I

1 449

2 425

371 26

3X5 24

3X5

416

367

422

437

387

414 420

3 6 415 421

0 X 363 380

1 8 417 425

2 X 362 378

1 9 4 1 8 4 3 6

0 12 375 435

3 I 1 3X0 405

2 13 383 423

La propera (13 de febrer): Bordils-GEiEG; Ciudad Encantada-Sarrià de Ter, Tres de Mayo-Sant Quirze; Sant Esteve-Castelló; Cardedeu-LK Sant Cu­gat: Gavà-La Roca; València-Laminados.

F U T B O L SALA

Primera Nacional A

G R U P 5

PoL Andorra^CN Sabadell . 3-1

Montserrat-Èpic Cas ino 6-5

Tallers-Sicoris C 4-4

Rubí-Manresa 2-1

Hospitalet-Alfa 5 3-5

Corbera-Almunia 3-1

Olimpyc Floresta-Industrias G. 2-3

Alfa 5

Sicoris

Kpic Cas ino 16 10 4

PJ PG PE PP GF GC Punta

16 14 1 1 104 41 43

16 12 1 3 81 43 37

O t i m p y r F lor . 16

Almúnia 16

Pol. Andorra 16

La Murga 15

Manresa 16

Corbera 16

Industrias G. 15

T a l l c i s C . 16

C N Sabadell 16

Montserrat 16

Rubí 16

Hospitalet 16

0 1 S

8 3 5

7 5 4

7 4 4

5 3 8

5 2 9

5 2 8

5 2 9

4 2 10

3 5 8

3 4 9

76 4 8 34

6 1 5 4 3 1

63 61

65 54

71 63

46 52

49 55

53 74

44 67

54 70

53 86

4X 72

56 84

La propera (12 de febrer): N. Sabadell-La Murga; Èpic Casino-Pol. Andorra; Sicoris-Montserrat; Manresa-Ta-llers; Alfa 5-Rubí; La Almunia-Hospita-let; Industrias G. Corbera.

Primera Nacional A

G R U P 6

La Unión-Elèct Ciem 4-2

L'Esclop-Llopart 3 .5-4

W. Sant Cugat-Montsant 5-4

Sant Andreu-Barcelona 6-4

Caldes-Babar Català 4-6

Metalnox-Vilassar 7-7

Manacor-Gràcia 7-3

\JÍ Union

Manacor

Vilassar

Barcelona

Babar Ca tal;

V . Sant Cugat 16

Elèctrica Ciem 16

PJ PG

15 12

16 I I

16 10

16 10

16 9

Gracia

L'Esclop

Montsant

Llopart 3

Metalnox

Caldes

Maxon

Sant Andreu

15

16

16

16

15

16

15

16

82

70

83

67

67

9 71

8 64

10 64

7 62

9 69

10 60

12 58

GC Punta

40 .56

43 34

56 33

61) 31

63 31

7 0 2 8

65 11

82 21

75 19

61 IX

72 16

82 16

XX 15

95 II

84 10

La propera (12 de febrer): Maxon-Elèctrica Ciem; Las Palmas-Llo-part 3; L'Esclop Monsant; Sant Cugat-Barcelona; Sant Andreu-Babar Català; Cal-des-Vilassan Metalnox-Gràcia; Manacor (descansa).

H0<8iei PATï«S

Primera Catalana

G R U P A

Ina Sant Just- Vila-seca 0-1 Juneda-Hospitalet 6-9

Geniol el Pla-Calafell 0-0

Mollerussa-Vilafranca 7-3

Sant Cugat-Vendrell 4-5

Martinenc-Cornellà 5-2

C P Monjos-L'Espluga 0-0

Reus Dep.-Vilanova 8-4

Equip PJ PG PE PP GF GC PUMS

Reus Deportin 17 14 1 2 102 51 29

Vi l j f ranta

Cl" Monjos

P H Sant Cugat

Juneda

Mollerussa

Marrinenc

Ina Sant Just

Vila-seca

Hospitalet

Cornellà

Vendrell

L'Espluga

Geniol el Pla

Calafell

Vilanova

17 12

16 12

17 9

17 11

17 10

17 8

17 7

17 x

17 6

17 6

17

16

16

16

17

2 X

0 9

4 7

2 9

(I II

1 12 34

1 12 41

78 49 26

91 51 25

78 63 22

78 60 22

54 21

74 18

62 49 16

57 58 16

71 16

64 14

59 75 12

52 82 10

62 7

79 7

75

62

64

59

1 13 67 117

La propera (12 de febrer): Hospitalet-Vila-seca; Calafell-Juneda; Vi-lafranca-Genioel Pla; Vendrell-Mollerussa; Comellà-Sant Cugat; Casal l'Espluga-Mar-tinenc; Vilanova-CP Monjos; Reus Dep.-Ina Sant Just.

HOQÜEJfffiRBA

Divisió d'Honor

Femení

PJ PG PC PP GF GC Punta

C l ) Terrassa 11 10

Valdeluz 11 9

R.Sociedad II 7

Sardincro 11 5

Club ( íampo 11 4

Ar. Terrassa 11 3

l'..Sevilla 11 2

RC Puln 11 3

C lubKcara II 2

Jún io r 11 2

48

32

24

14

12

7

12

16

13

8

5

14

9

13

30

17

28

32

2 8

La propera (9 d'abril): Júnior-Universidad Sevilla; R. Sociedad-Club de Campo; RC Polo-Club Egara; Sar-dinero-Atlètic Terrassa; CD Terrassa-Val-deluz.

Primera Div i só

Mascu l í

Club Egara-Polo 2-1

Auetic 1952-AD Rimas 0-1

Can Salas-At, Terrassa 2-1

Barceloní S.-EHC 1-6

Pedralbes-Honigvogel 1-1 Línia 22-Júnior 4-4

Equip P J PG PE P P GF GC Punta

Ar. Terrassa 15 9 2 4 58 26 20

K H C 15 8 3 4 .36 24 19

Atlètic 1952 15 9 I 5 2X 17 19

Jún io r I S 6 6 3 4 1 2 3 1 8

HonievoKcl 15 6 6 3 21 13 18

C lub Keara 15 5 7 3 23 19 17

Can Salas 15 7 3 5 32 31 17

Polo 15 7 2 6 41 29 16

A I ) Rimas 15 7 2 6 26 24 16

L ín ia22 15 3 4 8 23 50 10

l 'edralbes 15 1 4 10 14 44 6

Barceloní 15 I 2 12 II 54 4

La propera (12 de febrer): Rimas-Júnior; Polo-At. 1952; Honig-vogel-Club Egara; EHC-Pedralbes; At. Terrassa-Barceloní S.; Can Salas-Línia ZZ.

34 Esports ELS í CANTONS Divendres, II de febrer del 2000

VOUBBOL

P r i m e r a N a c i o n a l F e m e n í

G R U P B

R u b í - S a n t C u g a t 0-3

A lga ida -Algar 2 - 3

D o l o r e s - T e r o l 3 - 2

H o r t o n s - U n i v . A l a c a n t 0-3

Ciutade l la -Algar 3 - 0

Quart-I l la S a n t Jordi 2 - 3

Equip PJ PG PP SC SP Punta

tjuàn 15 12 .1 42 lí> 21

l'rm Alacant. 15 12 i 37 16 27

Sani Cugat 15 12 3 39 IH 27

[lla Sant Jordi 14 12 2 4(1 14 26

Algaida 15 10 5 35 25 -5

Algar 16 7 9 27 M M

Santa Coloma 15 7 H .11 31 11

Ciutadella 14 7 7 2K 26 21

RuM 15 4 II 19 4(1 19

Terol 15 3 12 20 37 18

Dolores 15 1 14 11 44 16

Hortons 14 2 12 « 39 16

La propera ( 1 2 de febrer): CV Sant Cugat-Q. Poblet; Illa Sant Jor-di-Dolores; Algar Surmenor-Hor tons ; Univ. Alacant-Algaida; Santa Coloma-Rubí.

P r i m e r a C a t a l a n a

M a s c u l í

S . P e r e i S . P a u - P r a t 3 - 1

C e u I n e f c - A x x o n 3 - 1

A r e n y s - A t S e g r e 3 - 2

S a n t a C o l o m a - A l m a c e l l e s . . .0-3

C V S a n t Cugat -Llars M u n d e t .0-3

Martore l l -Montgat 3 - 1

taaip iy,_. PO rr se. » • > • « •

Almacelles 16 15 1 47 10 31

S. Pere i S. Pau 15 14 1 43 12 29

Ceu Inefc 15 11 4 37 22 26

At. Segre 16 9 7 36 31 25

Martorell 16 9 7 35 33 25

Prat -A- 16 8 8 31 34 24

Axxon 16 8 8 3(1 34 24

Llars Mundet 16 6 II) 32 36 22

CV S. Cugat 16 6 10 25 3 8 22

Santa Coloma 16 5 11 27 36 21

Arenys 16 3 13 18 43 19

Mongat 16 1 16 14 46 17

La propera ( 1 3 de febrer): Martorell-S. Pau i S. Pere; Almacelles-Arenys; At. Segre-Ceu Inefc; Mongat Sant Cugat; Llars Mundet-Santa Colo­ma; Axxon-Prat «A».

TEWÍS TAULA

T e r c e r a N a c i o n a l G r u p 1

N o u Barris-Ripol let 4-0 S a n t C u g a t - S a n t A n d r e u 4-0 F a l c o n s - H o r t a 4-0 El C i e r v o - A t e n e u 4-1

«•H» PJ ?° . T..*T K U UE Sant Cuitat 11 11 O 37 7 22

KlCicrvo 11 10 1 35 10 21

Falcons 11 8 3 28 22 19

Ateneu 8 5 6 26 26 14

Ripollet 11 4 7 23 24 11

St. Andreu 11 3 8 19 29 II

Nou Barris 11 1 10 8 37 10 Horta II 2 9 12 35 9

La propera ( 1 6 de febrer): Horta-Nou Barris; Sant Andreu-Ateneu; Ripollet-El Ciervo; 11E Sant Cugat-Fal-cons Sabadell.

::£:? e;:;:»;; *;: R: G * :l;

BÀSQUET

Infantil masculí 11 .30 (:cntre ()hert-Avenç (ds) 09 .00 Àgora-Cavull Bernat (ds)

Infantil femení 10.15 Afiora -Torre del Palau (ds) 10.15 (àstcllbisbal-l 'F. Sant Cugat (d.s) 10.15 IKS Matadepcu-Avençldsi

Aleví masculí 10.00 Sant Jordi «A-Santa Isabel (ds) 1)9.00 Ferran (:iua-Regina Carmeli (ds) 12.00 Pins del Vallès-Avenc (ds) 13.00 Joan Maragall-Pure/a de Maria (ds) 10.00 Centre Olx-rt-Catalunva (ds) 11.00 Sant Jordi •• H-l ' la Farreras (ds I

Aleví femení 13.00 Avcnç-Sant Jordi (ds)

Benjamí 11 .00 Pins del Vallès-Mansts Rubí ids) 13.00 Verdaguer-Avenc <ds) 09 .00 Catalunva «N-Pla Farrera* (ds) 09 .00 Pins defYallòs-Sant Jordi «A» (ds) 11.00 l.a Floresta-Sant Jordi -B» (ds) 10.00 Santa Isalx.-1-Catalunva «A- (ds)

12.00 Centre Obert-Agora (ds) 10.00 Collserola-Regina Carmeli (ds)

FUTBOL A-7

Femení 12.00 Àgora-Cavall Bernat (ds) Júnior (descansa)

Aleví 09 .00 Liceo Egara-EE Foiró «B» (ds) 13.00 EE Foiró «A-Mira-sol (ds) 0 9 . 0 0 Maurína Egara-La Farga (ds) 0 9 . 0 0 Escola Pia «A»-Avenç idsi

Benjamí 10.00 J. Can Jofresa-Avenç (ds) 12.00 Col. Europa-Thau »B» (ds) 10.00 S. Pere Lumen-La Farga «B» (ds) 10 .00CN Terrassa «B-Mirasol «B» (ds) 10.30 Júnior-Viladecavalls (ds) 13.00 EE Foiró-JabacC. Jofresa «A-tds) 10.00 Rubí «A-Thau «A- (ds) 11.00 Castellbisbal «B-La Farga »A- (ds) 10.00 Sagrat Cor-Avenç .<B» (ds) 09 .00 Sant Cristobal «A-Avcnç «A» (ds) Mira-sol «A» (descansa)

Pre-Benjamí 13.00 S. Cugat « B - N Terrassa «C» (ds) 13.00 Àgora «C-Jabac C. Jofresa »B. (ds) 11 .00 Sagrat Cor-Sant Cugat «A»(ds) 12.00 Vedruna-Àgora «C»(ds) 10.00 San Cristobal «C-Agora «B- (ds) 11.00 Maurina Egara «B·-Júnior(ds) 12.00 Àgora «A—Maurina Egara «A» (ds)

FUTBOL A-11

Masculí 10.30 Àgora-Sant Francesc (ds) 09 .30 Matadepera-EE Foiró (ds)

FUTBOL SALA

Cadet 10.00 Leonardo da Vinci-Èpic Casino (ds) 11.00 Maristes-EE Foiró (ds)

Juvenil 11.00 IES Angeleta F.-Can Fatjó (ds)

Infantil 12 .00 Thau-Rubí Norte (ds) 13 .00 AV El Pinar-Avenç (ds)

Aleví 12 .00 Les Planes-Joan Maragall (ds) 0 9 . 0 0 Montserrat-Balmes (ds) 10 .00 Ferran Clua-Rubí N. «B» (ds) 12.00 Santa Isabel-Liceo Politècnic (ds) 1 3 . 0 0 Joan Maragall-Col. Europa (ds)

NANOBOL

Infantil 12.00 Blanxart-I^eonardo da Vinci (ds) 1 3 . 0 0 Arnau Cadell-Suria (ds) 1 2 . 0 0 Avenç-Rubí «A»(ds) 10 .00 Col. Viaró-Èpic Casino (ds) 11 .00 Centre Obert-Rubí «B». (ds)

Aleví 1 1 . 0 0 Pau Casals «A»-Avenç -B» (ds) 09.00 Agustí Bartra-Ferran Clua «B» (ds) 13 .00 Ramon i Cajal «B»-Catalunya (ds) 12.00 Ramon i Cajal «A-Avenç «C» (ds)

10.00 Verdaguer «A>-Ferran Clua «A» (ds) 1 3 . 0 0 Avenç «A» (descansa)

Benjamí 09.00 Ferran Clua «C-J. Maragall «B» (ds) 11.00 S. Isabel »B»-Catalunva «A» (ds) 13.00 J. Maragall «A-Torrcïa Llebre (ds) 12.00 Catalunva «B»-Santa Isabel «A» (ds) 10.00 Ferran Clua «B-Avenç (ds)

VOLEIBOL Juvenil femení 09.00 A. Ferrer-V'iladecavalls (ds)

Cadet femení 12.00 CV Sant Cugat-Viladecavalls (ds) 11.00 Terrassa «B-Agora (ds)

Infantil femení 11 .00 Angeleta Ferrer-El Pinar (ds) 12.00 Sagrat Cor-Avenç (ds) 10.00 Les Planes-Àgora (ds)

Aleví 09.00 Les Planes-El Pinar (ds) 10.00 J. Maragall «B»-Pla Farreras (ds) 11.00 Ferran Clua <.B»-F. Clua «A» (ds) 12.00 La Floresat-Joan Maragal (ds) Cultura Practica (descansa)

BÀSQUET

Infantil masculí Dosa Salesians-Centrc Obert 44-25 •\venç-Cast,ellliishal 36-51 Sant Jordi-Agora 2-0

Infantil femení IES Santa Eulalia-Agora 24-32 l'K S. Cugat-Cult. Pràctica 59-44 Avcnç-IFSV'allparadís 2-0

Aleví masculí Sant Jordi «A»-Ferran Clua 59-16 Pins Vallès-Santa Isaltcl 44-35 Avenç-Regina ('armeli 47-38 Joan Maragall-Centre Obert 44-44 Sant Jordi ·<B»-í>ore/a de Maria . . . .2-0 Pla FarTeras-Catalunya 2-0

Aleví femení Col. Carme-Avenç 33-20

Benjamí Verdaguer Maristes Rubí 54-15 Catalunya «B»-F"erran Clua 22-32 Pins Vallès-Avenç 33-29 Sant Jordi -A»-Pía Farreras 52-18 Santa Isabel-Sant Jordi «B» 23-15 Centre Obert-Joan Maragall 0-2 Collserola-Cataliniya -A« 21-22 Regina Carmeli-Agora 51-8

FUTBOL A-7

Femení Júnior-Dosa. Salesians 6-1 Escola Pia-Àgora 6-2

Aleví Maristes «B—EE Foiró «B» 14-4 Castellbisbal-La Farga 8-1 EE Foiró «A—Maristes <• A- 4-5 Schola «A—Mira-sol 0-2 Les Fonts «A—Avenç 0-2

Benjamí Avenç «C»-Escola Pia «C» d-2 Thau -B»-Can Jofresa «B» 2-0 San Lorenzo «B—Col. Europa 2-0 Can Fatjó « C - L a Farga «B» 2-0 Mira-sol «B-Pere Viver «B- 0-2 Can Tries-CF Júnior 2-0 Mira-sol «A—Escola Pia «A» 0-2 Dosa Salesians-EF. Fuiró 1-1 Thau «A—San Lorenzo «A» 2-0 La Farga «A—Rubí -A» 0-2 Avenç «B-Castellbisbal «B» 2-0 Avenç -A—Castellbisbal «A» 0-2

Pre-Benjamí Àgora «D-San Cristobal «D- 0-2 Sant Cugat «B-Can Jofresa «B» 0-2 CN Terrassa •C»-Sant Cugat «A» 2-0 Sant CristobaI%«C»-Júnior 0-2 Col. Vedruna-Agora -B» 0-2 §ant Llorenç-Agora «C~ 0-2 Àgora «A—Matadepera 0-2

FUTBOL A'l 1

Masculí Àgora-EE Foiró 11-2

FUTBOL SALA

Cadet KEFoiró-Col. ElCim 10-4 I .eonardo da Vinci descansa

Juvenil IES Angeleta F.-Frankfurt Aleman 24

Infantil Avenç-Bullidor 13-1

HANDBOL

Infantil Rubí-Leonardo da Vinci 24-30 Avenç-Maristes Rubí 33-3 Col. Martí-Centre Obert 0-2 Ramon i Cajal fm.-Col. Viaró 6-33 Col. Carme «A—Arnau Cadell ajornat

Aleví Viaró-Joan Maragall 6-2 La Floresta-Collserola 8-0 Ramon y Cajal «B-Avenç «B» 0-8

Ramon y Cajal «A»-F. Clua «B» 6-2 Verdaguer «A»-Catalunya 0-8 Ferran Clua «A—Avenç «C» 6-2 Avenç «A»-Verdaguer «B» 7-1

Benjamí Ferran Clua «C»-F. Clua «A» 8-0 J. Maragall «A»-Catalunya «B» 8-0 Ferran Clua «B»-Torre Llebre 8-90 Santa Isabel «B--J. Maragall «B* .. .ajornat Avenç-Santa Isabel «A» ajornat

VOLEIBOL

Juvenil femení Angeleta Ferrer-Montserrat Roig 1-2

Cadet femení Çol. Martí-CV Sant Cugat 2-1 Àgora-IES Santa Eulàlia 0-2

Infantil femení Angeleta Ferrer-Sagrat Cor 2-0 El Pinar-Col. Martí , 0-2 Nicolau Copèrnic-Col. Avenç 2-0 Rubj « C - U R E Les Planes 0-2 C E Àgora-Col. Carme 1-2

Aleví Pla Farreras-URE Les Planes 0-2 J. Maragall -A-Ferran Clua «B. 2-0 Cultura Pràctica-La Floresta 2-0 Col. El Pinar descansa

JOCS ESPORTIUS ESCACS

Classificació Col·legi Punts .

Albert ADELL Avenç 4 Marc CARCELLER . . . A Ferrer 3 Jamil SA1D Avenç 3 Sergi PEREIRA Avenç 3 Àlex CARCELLER J. Maragall... .2 Marc MÉNDEZ —Avenç 2 Quim LLAUGER Avenç 1 Carles ZAPATA Avenç 1 Marta SORIA P.Farreras . . .1 Jan COROMINAS Avenç 0

Calendari A. Adell-S. Percira M- Méndez-M. Carceller J. Said-Q. Llauger M. Soria-A. Carceller Àlex J. Corominas-C. Zapata

Resultats M. Carceller-A. Adell .0-1 A. Carceller-J. Said .0-1 S. Pereira-Q. Llauger 1-0 A. Artola-M. Méndez 0-1 M. Soria-J. Corominas 1-0 C. Zapata-A. Vivancos I -0 B. Brli descansa

R ••. f W.B- N D

D Z o n a S a n t C u g a t i R u b í

"1 C a r n e t s B l i C

1 A l t a S . S .

~l 2 0 0 . 0 0 0 p t e s . s u p e r a b l e s

Empresa de Rubí B U S C A

ADMINISTRATIU/IVA • Experiència minima de 2 anys • Haver treballat amb suport informàtic • Comptabilitat • Nivell all d'anglès • Vehicle propi • Lliure servei militar • Edat entre 25-35 anys Enviar CV. al fax: 93 588 14 39

DE PARTICULAR A PARTICULAR ES VEN PIS A St. Cugat, a 5 min. de

l'estació i 100 m del mercat Pere San, 125 m2 + 19 m2 de terrasses, 5 dormitoris, cuina-office, sala-menjador, 2 banys,

pàrquing. Preu: 35 M

Tel. 93 674 80 67

necessitem • il luminador/a • tècnic/a de so • maquillador/a • actors/actrius

per rol laborar en

C.VR1METRATGE

654 23 50 14

CMJOOtyó

• Tot per < ^ B dona embarassada • Moda Irípntil • Especla(l||>s en puericultura

i llistes de: | i i ^eme : r ! | f Descomptes espl|||:||iiliies nombroses

Santiago Rusinol, 30 • Tel. 93 674 55 80

ELS-f CANTONS Divendres, 11 de febrer del >ÓO0 35

Grif iil Oil, s. L. Servei Estació

GASOL·I CALEFACCIÓ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES 1 PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat

- Ports gratuïts a partir de 400 litres

- Descomptes a partir de 500 litres

- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament

- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega

- Grans ofertes en funció del consum

- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE E s t a C Í O n S d e S e r V e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C E.S. CAN SOLÀ

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

Les noces ,

ae la setmana

Juan Manuel Y.apata i Mònica López rk C.atarreta Maria Jesús Es ta/tan i Aritonio Alvarez

36

EIS 4 CANTONS

£ ^\ H Espectacles

Cultura Divendres. II ile febrer del 2000

H i s t ò r i a

L? Arxiu Municipal adquireix en subhasta un pergamí del segle XII Desinterès institucional cap a un important fons documental

T O M MovnAKGRO - Sant Cugat -

L'Arxiu Històric Municipal de Sant ( àigat ha recuperat un per­gamí manuscrit del segle XII pertanyent al Monestir, d'espe­cial importància per al patrimo­ni documental de la ciutat pel fet de tractar-se d'un document original que, a més, conté la fir­ma real del bisbe de Barcelona, Ciuillem. Kl document va ser ad­quiri t per l 'Ajun tament mit­j a n ç a n t s u b h a s t a p ú b l i c a a instàncies del mateix alcalde, Lluís Recoder.

Amb tot, el gruix de l'impor­tant fons documental que es va subhastar el 11 de gener passat a la Casa de Subhastes de Bar­celona va acabar en mans priva­des, molt posiblcment extran-gercs. La subhasta d ' aques t s documents medievals catalans comptava amb sis exemplars que al·ludien directament a Sant Cugat (vegeu Ei..s4 CANTONS, número 521), tot i que la dotació

econòmica que hi va destinar l 'Ajuntament no va permetre l'adquisició més que d'un d'ells. Per contra, entre els que no en­traran a formar part del patri­moni col·lectiu, almenys pel moment, està, entre d'altres, una molt poc habitual carta de mi­llora del Monestir, de l'any 1075 i un interesant cartulari.

El consistori, l'única instància pública que ha aconseguit la ti-tularitat d 'un dels documents subhastats, sí que va poder ac­cedir a aquest manuscrit del bis­be Guillem, el preu del qual va q u e d a r fixat f i n a l m e n t en 225.000 pessetes.

El document és un pergamí amb data del 8 d'agost de 1158, de 26 per 16 cent ímetres i en bon estat de conservació. A tra­vés d'aquest manuscrit, el cap del bisbat de Barcelona es diri­geix al'abat Raimon de Sant ('u-gat per atorgar-li oficialment la titularitat de totes les esglésies fundades pel mateix Monestir però que els musu lmans van destruir. El document recull les

escriptures de compres i vendes des de la fundació del Mones­tir, fet d'importància cabdal en la recaptació de tributs.

Malgrat que la informació que conté aquest pergamí ja era co­neguda amb anterioritat, ja que apareix ja al cartulari del Mo­nestir. de Rius i Serra, fet pel qual el document no iniciarà cap nova via de recerca històrica, fonts de l'Ajuntament en consi­deren important l'adquisició per­què és "el document original i conté la firma atitògrafa del bis­be de Barcelona". En aquest sentit, en paraules de la direc­tora de l'Arxiu Històric Munici­pal, Gemma Foj. el document, que passarà a formar part de la col·lecció de pergamins d'aquest arxiu, "és d'una gran importàn­cia pel patrimoni de la ciutat", i amb aquesta compra "no anirà .i parar a mans privades". Segons Gemma Koj, actualment hi ha catalogats alguns documents si­milars al que ha estat objecte de compra per part de l 'Ajunta­ment, "la majoria a l'Arxiu de la

H i s t ò r i a

Es publiquen els ' Dietaris de la

Generalitat9 del període dels Segadors

L'Arxiu Nacional supervisa aquesta singular crònica

T. M. S. - Sant Cagat -

Ha estat publicat recentment el cinquè volum dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya, que engloba els esdeveniments del període que va de 1623 a 1644, i que ha estat confeccionat sota la supervisió de l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). L'edició dels Dietaris de la Generalitat, un extens diari que va dur a terme la institució entre 1411 i 1714 i que esdevé una exhaustiva crò­nica dels fets polítics, econòmics i socials que van succeir a Cata­lunya durant més de tres segles,

ha comptat amb la direcció de Josep Maria Sans, director de l'ANC, per qui l'obra constitueix "una peça històrica imprescin­dible" per conèixer tant el fun­cionament i l'activitat de les ins­titucions del país com les seves re lacions amb el Consel l de Cent i amb la cort hispànica.

Aquesta cinquena entrega dels volums-hi ha prevista la publi­cació de la sisena part abans del 23 d'abril, d'un total de deu vo­lums-correspon al període que va anar de la convocatòria de Ics Cor t s de 1626 a l ' inici de la Guerra dels Segadors, i, amb un total de 2.258 pàgines, relata els principals aspectes de la vida po­

lítica a la Catalunya del segle XVII. Entre aquests fets desta­ca la mort de Pau Claris el 1641 o la inauguració de la Junta Ge­neral de Braços un any abans. Josep Maria Sans destaca la im­

portància d'aquests dietaris, atès que "no hi ha gaires països amb unes cròniques com aquestes. tan seguides i tan allunyades en el temps, i d'un abast cronològic tan ampli". L'edició dels 109 vo­lums manuscrits originals -d i ­positats a l'Arxiu de la Corona d'Aragó- va a càrrec de la Ge­neralitat, i ha comptat amb un equip de paleògrafs i historia­dors i amb el pròleg de Pere Mo­las i Joan Lluís Palos.

C",< «V44V <*•*/ *>v ï y>** v. e -At-ty-M

**

El manuscrit ta ser redactat el 8 d'agost de /158 FOTO: X\Xl IARROSA

Corona d 'Aragó", i tot i que aquest "no és dels més impor­tants, s'havia de tenir". Aques­ta és la primera vegada que l'A­j u n t a m e n t de Sant Cugat ha patticipat en un acte d 'aquest tipus, tot i que, segons Gemma Foj, l'Arxiu estarà atent a pro­peres subhastes, ja que aquest

servei vol potenciar la recupe­ració del patrimoni documental de la ciutat, augmentant així la col·lecció municipal. En aquests moments, la institució custodia no només fons d'entitats, sinó també tota la documentació ad­ministrativa de l'Ajuntament, a banda de fotografies i diaris.

Carbonell clou el cicle Çarlemany El director del Museu Nacio­

nal d'Art de Catalunya (MNAC), Eduard Carbonell, va tancar la setmana passada el cicle de con­ferències sobre Çarlemany que s'ha dut a terme des del 13 de gener passat a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC). El cicle, organitzat per l'ANC i per l'As­sociació d'Amics de la Unesco Yalldoreix-Sant Cugat, s'ha des­envolupat de forma paral·lela a l'exposició que, sobre el mateix tema, ha organitzat el MNAC, i pretén recuperar la figura d'un artífex del naixement d'Europa,

en un context d'unitat de dife­rents regions del continent, de moneda comuna i de proximitat del món àrab.

Durant el seu parlament, Car­bonell va repassar el panorama de l'art carolingi, un art "que re­cupera l'ideari clàssic de la Roma de Teodosi o Constantí amb la intenció d'unificar Europa", però que no pot evitar grans influèn­cies àrabs i bizantines, confor­mant "una rica barreja d'estils".

L'ANC presentarà el març un cicle de conferències sobre ètica. / ' ! ' . M. (SANTCI ' ( ÍAT)

ELS/CAIVIONS Divendres, 11 de febrer del 2000 Cultura 37

Música

L'OBC va estrenar amb

v •. èxit un nou repertori

d'autors contemporanis

ESTKR C.\STANYKR - Sant Cugat -

El Teatre-Auditori va acollir divendres passat l'estrena del concert amb repertori d'autors contemporanis de l 'Orquestra Simfònica de Barcelona i Na­cional de Catalunya, dirigida per Lawrence Foster. Prop de 500 persones van assistir a aquesta actuació, durant la qual es van poder sentir peces de composi­tors com Igor Stravinsky. Astor Piazzolla o Maurice Ravel. El concert va comptar, a més, amb una escenificació de l.n història ilel soldat d'Stravinsky, que va ser molt ben rebuda pel públic santcugatenc.

I. actor Mingo Ràfols, acom­panyat per la ballarina Gemma Rius i seguint la música i les in­dicacions de Foster, va ser l'en­carregat de donar vida als dife­rents personatges d'aquesta obra d'escena, que va ser escrita pel compositor rus durant la Pri­mera Guerra Mundial. Després

de l'èxit obt ingut en aquesta p r i m e r a pa r t , l ' a c t u a c i ó de l'OBC va continuar amb un re­pertori més convencional. Entre altres peces, la formació va in­terpretar el Concert per a fagot i orquestra de Pia/zolla i el Bolero de Maurice Ravel.

L'actuació de l'OBC al Teatre-Auditori va poder comptar tam­bé amb una espectadora molt especial. I és que Laura Esca­lada, vídua del compositor ar­gentí Astor Piazzolla, va viatjar fins a Catalunya i fins a Sant Cu­gat per escoltar una nova versió de la peça Cuatro estaciones por-fr/kfamb arranjaments d'Osías Wilenski. Escalada es va mos­trar molt satisfeta del concert i va aplaudir l'orquestració de Wi­lenski i la interpretació de la so­lista Sílvia Coricelli.

Després de l'estrena a la nos­tra ciutat, l'Orquestra Simfòni­ca de Barcelona i Nacional de Catalunya ha portat aquesta set­mana el mateix repertori a l'Au­ditori de Barcelona.

FORCva oferirà Sant Cugat un variat repertori de eompositors contemporanis ROTO: EDUARD FARINYES

E s c t a c i e s

L'Oliver de Sílvia Servan enceta les

tardes de teatre al Casal de Valldoreix El Grup Espiral organitza la cinquena edició del cicle

Imatge de l'actuació de l'actriu santeugatenca . R: E. F.

T O M M O N T E N K G R O

- Valldoreix -

Sílvia Servan va ser l 'encarre­gada d'iniciar el cicle de tea­tre al Casal Cultural de Vall­doreix amb un h o m e n a t g e a Joan Oliver en forma d 'espec­tacle teatral i musical, que va tenir lloc d iumenge passat. Una fresca mirada per l'obra de Joan Oliver, el munta tge que va encetar aquest cinquè cicle de teatre, va voler fer un repàs pels principals temes i inquie­tuds del poeta i dramaturg sa-badellenc. cadascun dels (mals (e ls n e n s , e ls a n i m a l s , els vells...) va esdevenir un acte de la funció. F Is diferents es­pais, introduïts per les notes

de la guitarra de Guillem Ber-nabé i de la viola de Susanna F'ernàndez, van anar confor­mant un especial ideari de l'o­bra de Pere Quart, no només a través dels seus poemes, sinó també amb llenguatges escè­nics tan poc usuals, però, d'al­tra banda, comple tament oli-verians, com ara el teatre de titelles.

Grup de Teatre Espiral orga­nitza un any més aquest cicle d'espectacles teatrals, que con­voca cada primer diumenge de mes molts dels més interessats en propostes teatrals fresques i de petit format. Segons Trini Escrihuela. una de les compo­nents de la companyia, tant les particulars dimensions de l'es­

pai amb què compten , " q u e ajuden a crear un ambient ín­tim i de complicitat", com una acurada selecció dels especta­cles, "pensats per a un públic molt heterogeni" són els prin­cipals al·licients d'aquesta pro­posta. Tot això, amb ànim de "sensibilitzar cl públic perquè compti amb el teatre de qua­litat que té al costat de casa". Grup de Teatre Espiral, una companyia nascuda a partir de membres de la Coral Harmo­nia, celebra aquest any el desè aniversari, fet pel qual presen­taran el juny vinent, en fina­litzar aquest cicle, un especta-ele-recull de les obres que han representat en aquesta dècada de vida.

r A m a t Finques Des de 1948

Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix

3) 93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 > 93 480 36 00

38 Cultura ÍLS4CA1VIONS Divendres, 11 de febrer del 2000

Des de la història Un espai de Pere Vivó i GíM

Els monestirs de Montserrat i Sant Cugat amb conflictes! (I)

Él santuari i la devoció a san­ta Maria, sota l 'advocació de Montserrat, viscuda pel poble de S a n t C u g a t des de segles, és indubtable. Però una cosa és el santuari i una altra és ei monestir. Dos monestirs que , agermanats durant segles per per tànyer a la mateixa con­gregació benedictina, la tarra­conense , van sofrir una pro­funda crisi. La documentació l 'hem trobada en ei mal ano­menat "Manuscri t anònim", perquè d'anònim no en té res, atès que sabem que va ser re­dactar pels monjos de Sant Cu­gat.

Algunes dades per situar-nos: Fe r ran II de Ca t a lunya i V d'Aragó, el Rei Catòfíc, sembla que, més per raons polítiques que religioses, va aconseguir que Montserrat passés a for­mar part de la congregació d e Valladolid, molt més austera que la tarraconense. El canvi de congregació va suposar per

& Montserrat quedar gairebé despoblat de monjos catalans. Això s'esdevenia ei 1497. En Pexelaustració del 1835, enca­ra, dels 100 monjos de la co­munitat , 60 eren castellans i només 40 catalans, l 'na con­vivència que va resultar sem­pre difícil: d i ferent cultura, llengua, mental i ta t , interes­sos. . .

El conflicte s'inicià quan al mones t i r d e Mon t se r r a t , el papa (çl valencià Alexandre V!) el rei i l 'abat comendatari d e Sant Cugat, fra Jofre Sort, van intentar que el nostre mo­nest i r passés t ambé a l 'obe-diència de Valladolid. La cosa no va ser una simple conversa fraternal entre dos monestirs, eom alguns historiadors ens Han volgut vendre, sinó que es tractà d*an autèntic i fins i tot, violent enfrontament. Veiem alguns textos que parien per si mateixos: ME» dterttpo de este comenda-

tarto padeció este monascerío {deSant Cugat) la peste en el ittò- 1490 que fue común en es te Principado, e hizo en él muehos estragos, pero en este monasterio fueron tales que lo dejó casi desierto y sin mora-dores. Pero no fue menor otra persecución que padeció, que sucedikfndo después de la pes­te , eTa bastante para reducírle en nada. Esta fue originada de haber iroentado los monjes y abad de Montse rrate [es trac­ta de l'abat Cisneros] reducir al estado de la reforma, que ellos habían admrtido. Y con la fuer-

za obügarona este monasterio q u e la admitíesen. Y por ésto, después de eílo3 haber solici-tado a mue lps monjes de este monasterio con haiagos y otras cosas a que eonsintíeran la re­ferma, com n o la pudieran con-seguir con bkndura , se valie-ron d e U fu&za. Y así el 4 de rnayo d e 1503, no d u d a r o n c o m p a t e é e r s n gran turba de

monjes de M o n t s e r r a t e los cuales a fuerza asalataron la puerta principal del monaste­rio y la rompieron y entraron. Pero no tardaron mucho en ser rehusados de nuestros monjes y fueron obligados a huir y vol-verse a su monasterio. En tan­co que [l'abat de Sant Cugat] pasó a nombrar por su Vicario general a un monje observan-te de Montserrate. Sintieron-lo mucho los monjes de Sant Cugat, y quisieronlo sacar dei monasterio porque se explico el comendatario que lo había hecho por reducirlos a la re­forma..."

Seguirem, perquè això només ha començat. Us prometo que hpei-Uath seguirà sent la mar de sorprenem i interessant.. . Allò q u e d iuen que "qualse­vol temps passat va ser millor", aquí, toma a ser ment ida . . . !

L'Escola Fusió convida a La Flauta Màgica de Figueres

T. M. S. - Sant Cugat -

Diumenge vinent tindrà lloc una trobada entre l'escola de música Fusió i l'escola La flau­ta màgica de Figueres , en el transcurs de la qual hi haurà un concert amb la participació de conjunts de les dues escoles i que tindrà lloc a la tarda a l'es­cola de música Victòria dels Àn­gels.

La trobada, que és la resposta a la visita que va fer l'escola san teugatenca a F igueres cl juny de l'any passat, té previst iniciar-se al matí amb una visi­ta als claustres del Monestir . així com pel centre de Sant (!u-gat, per realitzar, ja a la tarda, un concert a l'Aula Magna de l'Es­cola M u n i c i p a l de M ú s i c a Victòria dels Àngels, en què in­tervindran diversos grups de música de cambra d'una esco­la i de l'altra, l 'Orquestra In­fantil Fusió, l 'Orquestra Juve­nil F u s i ó i l ' O r q u e s t r a La Flauta Màgica. El concert fi­nalitzarà amb una composició interpretada per membres de les dues escoles.

C o n c e r t s

La Simfònica d e Sant Cugat va organitzar n o v a m e n t les j o v e s trobades d e mús ica

T O M MONTKNK(;RO

- Sant Cugat -

Al voltant d'una cinquantena de nois i noies d'arreu de Cata­lunya van asistir el cap de set­mana passat a les Trobades de Música Simfònica que organitza periòdicament l'Associació Or­ques t r a Sant Cuga t , a m b la col·laboració de l'Escola Fusió i del Centre d'Es­t ud i s Mus ica l s especialitzats de Sabadel l , i que van c o m p t a r amb la presència de cinc profes­sors de l'Orques­tra Simfònica i de tres directors.

Tots plegats van començar l'es­tada musical al municipi dis­sabte, amb una intensa jornada d'assajos parcials per famílies d'instruments. Els intèrprets, a càrrec d ' instruments de vent, de corda i de percussió, i alguns dels quals procedents de Llei­da, de Cirona o de Martorell,

Els nois i noies van

tenir un dissabte

van realitzar més de deu hores de treball en comú el dissabte, que van culminar d i u m e n g e amb un assaig final i la presen­tació, al migdia, d'un concert de cloenda a l'Aula Magna de l'Es­cola Municipal de Música Victò­ria dels Àngels.

Els joves concertistes, que ha­vien fet nit al Centre Borja, van

r ea l i t za r un concert amb un programa molt ampli i hetero­geni . Un inici

intens, amb més de sorprenent, amb el Bon dia

deu hores d'assajos dei grup de rock Els Pets , va donar pas a

la Tarantella italiana d'Alfred Reed , i aques ta a la popular Moon River del cinematogràfic Henry Mancini. A les flautes i clarinets que van interpretar la primera peça, es van afegir els intruments de vent a la segona composició, i els de corda a la tercera, i així, tots junts , van continuar el concert interpre-

.V»/w nines tan poder gaudir d" un c/ip de setmana simfònic FOTO: E. F

tant obres més clàssiques de compositors com Rossini, Txai-kovski o Strauss. El concert va finalitzar amb una part de la Simfonia número cinc de Dvorak. Jordi Picorelli, Santi Serrate i Josep Ferré van actuar com a directors del concert, que va do­nar pas a una entrega de diplo­mes d'assistència a càrrec de Àngels Ponsa, tinent d'alcalde de serveis personals.

L'Associació Orquestra Sant Cugat organitza aquestes Tro­bades de Música Simfònica, que es duen a terme cada tres mesos, i que estan adreçades a nois i noies a partir de 13 anys que hagin cursat el grau ele­mental de la Logse de corda,

de vent i de percussió. Segons Flora Puntos, presidenta de l'as­sociació, les Trobades "donen la possibilitat que els nens to­quin en una orquestra simfòni­ca", que és "una experiència molt enriquidora".

D'altra banda, el proper dis­sabte dia 19 hi ha previst un concert d'obertures i d'àries d'ò­pera al Teatre-Auditori de Sant Cugat, en què participaran, a banda de l'Orquestra Simfòni­ca de Sant Cugat sota la direc­ció de Josep Ferré, el Cor Aulos, el Cor de Cambra del Monestir i Música Escènica de Barcelona, un concert que es va realitzar el 24 de novembre passat al Gran Teatre del Liceu.

Conferència d'Imma Pueyo sobre el barroc al Centre Borja

T. M. S.

La historiadora de l'art i pinto­ra santeugatenca Imma Pueyo donarà la seva mirada del tene-brisme barroc a través de la pin­tura de Caravaggio en una con­ferència q u e se ce lebra rà el proper dilluns al Centre Borja.

La conferència, inclosa en el cicle que l'entitat destina a l'art des del gener passat, farà un re­corregut per les obres més sig­nificatives del pintor italià, per tal d'oferir algunes de les claus de la pintura del pintor barroc, moltes de les quals han influït en artistes posteriors.

Segons Imma Pueyo, per qui la pintura de Caravaggio "s'ha començat a estudiar molt re­cen tmen t " , el pintor italià és "l'iniciador, no tan sols del bar­roc, sinó del tenebrisme".

L'ús selectiu de la llum, el sen­tit conceptual del moviment i de la composició o el naturalis­me i el realisme en la seva pin­tura són alguns dels aspectes que la professora d'art destacarà de l'obra de Caravaggio.

ELS4CANF0NS Divendns, 11 de ftbrer del 2000 Cultura 39

L e s sales d ' a r t

Lluís Ribas. Responsable de /'Espai Lluís Ribas

Ara es ven menys per la firma, perquè la gent té més criteri"

TONI MONTENEGRO

L'Espai Lluís Ribas s'ha conso­lidat a Sant Cugat com un punt de constant presentació i reflexió de noves propostes artístiques. Subjecte al criteri estètic del seu impulsor, però lliure, d'aquesta manera, de tot condicionament comercial, la sala té l'encert de mantenir una línia independent i coherent, reclam per a qui no deixa d'acudir molt entès en art.

- Quins van ser ek orígens del seu espai d'art? - J o volia fer un espai que tingués obra meva en permanència, creant un club d'amics que centralitzés la meva pintura. Més tard vaig vo­ler que la sala fos accessible a al­tres artistes, i no només als que comencen, sinó en general a la gent que estima la pintura i que no pot entrar en el circuit comer­cial, tot i que alguns d'aquests ar­tistes, que no són prou coneguts a Catalunya, tenen un merescut prestigi a la resta d'Espanya. De fet, es pot dir que aquesta galeria ha nascut perquè la gent agafi afi-ció per la pintura.

- Creu que ha aconseguit fugir dels aspectes més comercials? - J o no sé si això és millor o pitjor, però aquesta no és una galeria convencional, d'aquelles que es lloguen durant quinze dies per fer-hi una exposició. L'Espai Lluís Ribas exposa la pintura d'aquell artista que jo crec que agradarà als

meus clients, o la del pintor sen­se possibilitats d'entrar en el cir­cuit comercial i a qui puc ajudar. El que vull, en definitiva, és mos­trar la pintura en la qual crec.

- La pintura que es pot veure a la seva galeria s'adscriu en una línia molt reconeixible? - És cert que crec més en la pin­tura figurativa que en la pintura d'avantguarda. Tot i això, jo tam­bé en pinto d'avantguarda i tinc avantguarda al meu fons d'art. En realitat, jo crec en la bona pintu­ra en general, però la figurativa acostuma a amagar menys el què té darrere, i en avantguarda has de confiar més en firmes concre­tes.

- Què li demana la gent que ve a la seva galeria? - Després de vint-i-cinc anys de-dicant-m'hi puc dir que conec el món de l'art. El meu client ho sap i em demana que li ofereixi una pintura prou creïble i de qualitat, amb una honestedat que jo diria que està per sobre de la mitjana. A casa meva el que menys m'im­porta és l'element comercial.

- Quins són els propers projec­tes de la galeria? -Organitzarem un premi de pin­tura infantil per a la festa major. Ho fem com a forma de fomentar la pintura, perquè qui pensi que la pintura és vendre un quadre, va equivocat La pintura s'ha de fomentar i ajudar.

- D'aquí a poc marxa cap a Nova York un parell de mesos...

l'Espai Ribas impulsa constantment

- Wally Findlay, una de les mi­llors galeries del món, ha volgut comptar amb mi per a la inaugu­ració d'una exposició meva. A més, també inauguro una expo­sició a East Hampton. A Nova York, on m'hi estaré dos mesos, pintaré els quadres de gran for­mat de les exposicions i contac-taré amb un crític a qui no conec personalment però que està es-cribint un llibre sobre la meva obra que presentaré el novembre.

- Nova York és ara per ara la capital de l'art. Què té de nou per a vostè el fet d'exposar-hi? - La gent que entra a veure la teva pintura en un lloc o altre sempre és la mateixa. La pintura interes­sa a una determinada gent, sensi-

nous valors FOTO: EL·S 4 CANTONS

b\c i amb interès per l'art. El que sí que canvien són les proporcions. Només aJ barri de Soho de Nova York la crisi del mercat de l'art del 1992 va suposar el tancament de 2.000 galeries...

— Preveu grans canvis a curt ter­mini en el panorama artístic? - Estic notant una tendència a comprar cada vegada menys fir­ma perquè la gent té cada cop més criteri. L'art és una cosa sensitiva, i la sensibilitat de la gent va can­viant amb el temps. Per això s'ha de comprar deixant estar les mar­ques, pensant en el que transmet la pintura, sigui coneguda o no. Ara ens refiem més dels senti­ments, de la connexió amb el mis­satge de l'artista.

e a t r e

Galiardo i Conesa proposen una reflexió sobre la vellesa

al Teatre-Auditori

T. M. S.

Un vell que, esperant el fill que el durà a la residència, parla amb el record de la seva dona morta amb la música de Bach de fons... Aquesta és l'escena de partida que planteja Las últimas lunas, l'obra de Furio Bordon que es presenta aquesta nit al Teatre-Auditori de Sant Cugat. El mun­tatge, que sota la direcció de José Luis García Sanchez interpreten Juan Luis Galiardo, Carme Co­nesa i Jordi Soler, ha recorregut els teatres de tot l'Estat amb un extraordinari èxit de públic i de crítica, i ha esdevingut un in­

quietant element de reflexió per a uns espectadors per a qui, en una societat hedonista, la mort i la degeneració de l'ésser humà ha passat a ser un tema tabú. Per Rafael Azcona, que ha fet

l ' adaptac ió del text , un tex t "dens de veritat i de vida", l'obra "és un exercici de lucidesa i d'i­ronia", que presenta la situació quotidiana d'un fill que porta el seu pare a una residència per fer, no ja una reflexió sobre la velle­sa, sinó també del sentit de l'e­xistència.

En la primera part de l'obra, el pare recorda la seva dona ja de­sapareguda, amb qui parla en un diàleg entre cruel i tendre de l'a-

torit-tl'tim.uh I as últimas lunas' FOTO CEDIDA

mor i de la mort, i que està in­terpretada per Carme Conesa. L'actriu catalana, que assegura que "és la gent jove qui s'ha mos­trat més interessada per l'obra", considera que cl més complicat per a la confecció del seu perso­natge ha estat "crear una dona que no existeix fora de la ment

del seu marit, tot i que ella no ho sap". El segon acte, que trans­corre a l'asil, presenta un perso­natge serenament resignat da­vant la immediatesa de la seva mort, fet que serveix a un esplèn­did Juan Luis Galiardo per enfi­lar amb energia i amargor un emotiu final.

Més de 1.400 visitants a l'exposició de Jaume Muxart

T. M. S.

Unes 1.400 persones hauran passat pel claustre del mones­tir de Sant Cugat per visitar l'exposició Montserrat de Jau­me Muxart quan la mostra tan­qui les portes el proper diu­menge dia 13. Segons Jaume Canals, galerista i organitzador de l'exposició, aquest impor­tant nombre de visitants con­verteix la mostra en "un èxit de públic sense precedents a la ciutat".

Canals es mostra agraït per la "gran repercussió mediàtica" que ha tingut aquesta iniciati­va privada, tot i que es mostra "desencanta t de l 'apatia i la poca resposta que ha mostrat el públic de Sant Cugat". Amb tot, el responsable de Canals Galeria d'Art, que ha destinat quatre milions de pessetes a la iniciativa, n 'atribueix l'èxit a "un conjunt d'ingredients", en­tre els quals destaca el fet d'ha­ver "lligat l'art modern amb el monestir de Sant Cugat i, so­bretot, d'haver comptat amb el valor de l'obra de Jaume Mu­xart".

ESFERA D'ART

ACADÈMIA TALLER DIBUIX I PINTURA

CLASSES PER A NENS I ADULTS

ADULTS • Aprenentatge de totes les

tècniques • Iniciació al dibuix i

a la composició - Preparació proves accés

a Belles Arts

NENS ' Classes de plàstica per

a fomentar l'educació visual i la creativitat del nen a partir dels 5 anys

• Tallers de dibuix, pintura, modelat i cartopedra

HORARIS Matins: dimarts i dijous de 10 a 12 h Tantes: de dilluns a dilous de 17 a 21 h Mvandra* tancat (dapanent d * curaoa aspacttlcs)

C/ Sant Ramon, 21 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel. 93 675 91 44

40 Cultura ELS/CAOTONS Divendres, 11 de febrer del 2000

El r e p o r t a t g e

L'any 987 apareix esmentada l'església de Santa Maria de Vallvidrera en el terme de Valldoreix. Parròquia

des del segle XIII. encara ho és i depèn de la de Sant Cebrià. L'edifici actual, gòtic, data del segle XVI. Hu­

mil i amagat, té un cementiri enganxat fent-li de placeta. La petita campana dóna fe de la seva existència.

L'església de Santa Maria de Vallvidrera, recòndita i propera

"No em vulguis consolar de la mort..." (Homer)

MARIÀNKÍKI.A ROVIRA

- Sant Cugat -

Immcrsos en el soroll, - q u e no es perd d'oïda ni al carrer de les tres p laces- es poden tenir ganes de trobar un lloc plàcid i una mica perdut, com un mo­nestir oblidat on sentir cants angelicals. L'església de Santa Maria no és un monestir però ofereix una calma ancestral,tot i ser a prop de la carretera.

Les obres que foradaren el túne l de la serra havien co­mençat el 1912. l 'n any des­prés hi va haver un ensorra­men t de terra i van morir-hi dos t rebal ladors i talians. La guerra mundial ocasionà, més e n d a v a n t , l ' a t u r a d a d e les o b r e s . Al B a i x a d o r ( a m b a q u e s t a via q u e és l ' ú n i c a d 'amplada europea) és a prop de l'església, hi duu un carrer amb alguna casa abandonada.

El fondal és molt, molt hu­mit, tant com aquests hiverns nostres que no s 'acaben mai, pegues de ser encarats al nord que q u e d e n c o m p e n s a d e s a l'estiu. Dues rieres s'hi troben fent una cruïlla que veu créi­xer uns plàtans altíssims; han vençut el campanar en la cur­

sa per tocar el cel. L'esglesiola fou cl nucli pri­

mer del poble de Vallvidrera. La porta és oberta els matins de d i u m e n g e cap a les deu . L'edifici de la vella rectoria, abandonat molt de temps, hi és adossat. La vegetació creix mig salvatge, un magraner ple de pe t i t e s magranes s e q u e s acompanya el llorer i la nes-prera que acaba d'obrir la pri­mera flor.

"Aportacions per arreglar el cement i r i " i segueix la llista de les quanti tats , més de sei­xan ta , la majoria de 15.000 pessetes. Els cent-vint nínxols fan, en tres murs, l'espai com de placeta que protegeix l'es­glésia, ja massa desgastada, de freds i t empes tes .

Aleshores sona la campana humil, que no vol destorbar la p l ac idesa secular . Q u a n no passen cotxes per la ruta veï­na, la calma és tan penetrant com la fredor. "S'esbadella en­tre muntanyes / eixa vall fres­ca i gentil ... allí roses i rose­lles/ en floreixen més de mil", diu el poema de Verdaguer re­produït a la paret. També par­la de Medir i Sever, que com­partien palmó.

A l ' interior sis persones es­peren l'ofici. Quatre altars, una petita pissarra amb avisos i la corda de la campana que pen­ja a prop del retrat de rajoles de mossèn Cinto.Va venir a morir a prop, dalt a la Vila Jo­ana. Els parroquians antics en­cara són en ter ra t s en aques t cementir i de mida medieval.

Rere l'altar ja no hi ha un re­taule barroc. Cansat de mals tràngols, ha anat a parar a un gran monestir, Poblet, on ara reposa abatut i fragmentat. Re­presenta escenes de la vida i mor t de la Verge. El C í s t e r vetlla ara la pintura.

Esglés ia d iversa i variada. Miss ioners de barba blanca que ajuden la pobra gent de terres l lunyanes i a vegades tornen a Vallvidrera. Persones extraordinàries com Pere Ca-saldàliga, vivint i lluitant amb els indis tap i rapé contra les ag ress ions de l s fazendeiros. També el gran líder que se 'n va a l'Àfrica a dir que no uti­litzin preservat ius , cosa que farà augmentar les ja nombro-síssimes morts per la sida.

La campana va tocant les ho­res i els quarts , la vall dorm, les terres mul lades d 'a igües

Rere l'altar hi havia un retaule barroc

sornes esperen algun raig de sol que només veuen de lluny. S'alça un cant humi l , precs d ' a q u e s t a vida q u e s 'acaba q u a n s ' acaba . Ja li d e i e n a l ' l isses a 1 'Odissea que no cal cercar consol per la mort, deu ser mil lor mi l lo ra r a q u e s t a vida.

Ja ha plogut des d'aquell anv 987. El 1391 l'església depe­nia de la seu barcelonina, es va refer el 1520, formà part del castell d'Olèrdola i va ser dels Relat, Requesens , de la coro­na ... L'any 1892 s'agrega a Sar­rià, després de la Guerra Civil restà abandonada.

La zona de Val lv idrera es convertí en centre d 'est iueig d e l s capital ins- . El 1905 hi arribà el tramvia i un any des­prés, el funicular. El tren de la natura fou efímer, la mina Grott resta tancada i el pantà espera ser reomplert i conver­tit en espai humit , regenera­da l'àrea i feta educativa.

A l 'entrada de l 'església hi

abunda la parietària ent re les altres herbes. Una teoria feia derivar el nom de Vallvidrera d 'aquesta planta, usada als ta­llers de vidre. Seca i cremada, la seva cendra serviria per po­lir. Ara n ' aga fe s una fulla i q u e d a e n g a n x a d a a la roba. Enllà, uns graons fan una cas­cada de molses, aquests vege­tals humils sense arrels ni fu­l l e s , i m p o r t a n t s p e r q u è mantenen la humitat quan cal. T o r n e m , p a s s e m c r u ï l l e s .

Llocs de pas com les fronte­res, que s 'acaben i no s'aca­ben. Són biològicament inte­r e s s a n t s p e r q u è hi n e i x e n noves formes de vida, per la necessitat d'adaptar-se a l'ar­ribada de sers nous i diferents. Si som a la frontera de la ca­pital, potser sorgirà una nova generació que millorarà l 'an­tiga. Allà, una mica lluny, no gaire lluny, molt lluny, la cam­pana de Santa Maria bat les hores i els minuts , impertor­bable.

C r í t i c 0 d e t e a t r e

Música del segle passat JPUARP lENKR

Stústea

OBC Música: l. Saavinskv, A. PiazzoUa i M. Rave) Narrador: Mingo Ràfols Ballarina: Gemma Rius Conògtrrf: Carles .Salas Fagot solista: Sílvia Coricetli Director: Lawrence Foster Lloc i Sa: Teatre-Auditori. 4 de febter

El programa de l'OBC era una propos­ta (encara!) agosarada del mestre Fos­ter. Tant, que a ta primera part, La histò­ria (klsoldat, d'Stravmsky, es va produir la deserció de cinc o sis espectadors, s»-poso que mortificats per la wtoAnttítí que, us n'adoneu?, ja és del segle passat. Ei grup instrumental de l'OBC, violí, clarinet, oboè, trompeta, trombó, con­trabaix i timbals, servia de suport musi­cal a l'únic actor sobre l'escenati, Mingp Ràfols, que era narrador, soldat i diable, una perfomante macitsada dels diversos

iper atrapar l'atenció i com-idel públic. (íernnva Rius, gràcil,

<*«Mi»Pdre al to eclèctic de la corco» ^ tot «robolcalkt per una iWumt-

avinsky descobreix ei jazz ab3& anys» Suïssa, on viu una temporada i compon aquesta obra, petita ca k seva extensió, però punyent i pfcs-sttdc.ts&i&s fltattíques i tonals, lliure de tjujfecTOtlwifcaeiói, alhora, fiuit d'un intel·ligent Joc d'airoses harmonies. Àngel Jesús García, ei concertino de l'OBC, magnífic com sempre, i Larry Passin, clarinet i Rodney Mack, trom­peta, amb una sonoritat enlluernadora. A la segona part, el Ctmart Tango per afo­ga i orquestra, versió de les Cttatn esta­ciones porteSas, de l'argentí Astor Piaz-zolla i cura d'Osias Witcnski, present al Teatre-Auditori, així com la vídua de l'autor, Laura Escalada. La música de PíazzoUa, partint del tango elemental, és d'una força emocional evident i. tot i l'extraordinària actuació de la fagot de

l'OBC, Sílvia Concedí, també argenti-! na, t » ens va fer oblidar l'original destí-1 «atari, el bandoneó, que li atorga una proesa dins del mestissatge original. La dkfida conversa del solista amb la corda, extraordinari cl trio violí, viola, violoncel iSïmmnuporteSo, amb cl seu final barroc, efectes sonors de gran eficàcia que l'em­parenta atmbelsimfonisme de principis de segle. Per tancar, el conegut fío/erv de Rave!, un únic tema de trenta-dos compassos repetits obstinadament, sen­se canvi de tonalitat, només la metafò­rica combinatòria orquestral, fins que una inesperada modulació final trenca el paroxisme, com si el director, exer­cint d'hipnotitzador. digués al públic: "Prou!". El que és sorprenent de l'e­fecte, sempre aconseguit, és que el seu coneixement i la simplicitat minimalis-ta, fascina i és un veritable tourdeforce per a qualsevol grup instrumental que, en aquesta ocasió, va tocar amb un nivell molt alt.

Dissabte de teatre a Mira-sol

Kl Casal Cultural de Mira-sol va ser l'escenari dissabte passat de l'obra Els dos cavallers de Ve-ronci, a càrrec de la companyia Tabula Rasa i sota la direcció de Marina Julià. Els dos cavallers de Yerona és una comèdia de Sha-kespeare ambientada en el segle

XVI. La novetat d'aquesta nova versió resideix en la traducció que ha fet del text clàssic un dels componen t s de la com­panyia, Lluc Potrony. La funció va ser la preestrena d'un mun­tatge que es durà properament a Barcelona./ T. M. (MlRA-SOL)

ELS4CAIVroi>S Divendres, 11 de febrer del 2000 Cultura 41

Exposicions

Olis de bodegons i de terres atansen Jordi Prat a l'Espai Ribas

El contrast és unti de les paraules preferides de Prat K: XAVÍ LARROSA

T. M. S.

L'Espai Lluís Ribas continua comptant amb els joves valors en l'aposta que fa per la pintu­ra més fresca i actual. Aquest és el cas de Jordi Prat, l'artista que exposa des de la setmana passada a la sala santcugaten-ca. Prat , q u e p resen ta do tze dels seus treballs més recents, opta en aquesta mostra per trac­tar dues sèries molt diferents, amb les quals es pot compro­var com un estil madur i ric en matisos és capaç d'estar al ser­vei de composicions d 'ambi­cions molt diferents. En les re­

presentacions dels terres bar­celonins Prat aconsegueix trans­metre la intensitat de les vivèn­c ies m é s q u o t i d i a n e s mitjançant la meticulositat en la representació d 'un grapat de vulgars e l e m e n t s . Els bode ­gons, en canvi, es veuen afavo­rits per l'intens sentit de la llum del pintor barceloní; tant és així que es pot dir que podria pres­cindir del color. En la segona exposició que presenta a la ga­leria de Sant Cugat, Prat conti­nua, doncs, confiant en el con­trast per remarcar la concisió de la seva pintura, que, segons ell mateix afirma, amaga un intens conflicte creatiu.

L l i b r e s

Pilar Canela porta 'Els calius del marbre' a la llibreria Paideia Josep Colet presenta aquest conjunt de poesies

TONl MONTKNKGRO - Sant Cagat -

La llibreria Paideia va ser l'es­cenari que va triar Pilar Cane­la per a la presentació dilluns passat del seu últim llibre, Els calius del marbre, acte que va in­troduir Josep Colet. Els calius del marbre, una obra introspec­tiva que intenta trobar respos­tes sobre la condició de l'ésser humà a través d'un viatge a mig camí entre la creació poètica i l'anàlisi psicològica, és la sego­na obra de l'escriptora cerda-nyolenca, després de Com un (parèntesi) de foc.

Segons Colet. la poesia ha de tenir "necessàriament els can­vis de sensibilitat que li confe­reix el seu context històric", ja que només així pot "connec­tar" amb el públic a qui s'a­dreça. En aquest sentit, Colet va afirmar que les inquietuds de Pilar Canela per la psicolo­gia tenen "l'encert de portar al terreny de la poesia" l 'estudi de l'ésser humà des de la psi­cologia.

Colet reconeix que el llibre, "ple d'imatges i de metàfores" i amb alguns dels seus poemes nascuts d 'un seminari d'inves­tigació poètica que van com­partir autora i proleguista, té una lectura "que sembla com­plicada a primera vista". De fet, el llibre, que consta de tres grans parts ("això", "a l lò" i

L'obra de Pilar Canela combina psicologia i poesia E: XA \ I l.A RROSA

"allà"), està concebut com un sol poema circular, en què la mirada analítica i concisa de la realitat que té l'autora -es posa al servei de l 'emotivi tat , del contingut.

La primera part, "això", és a la vegada la introducció dels ele­ments que conformaran el cos de l'obra i un intent de penetrar en la realitat a través de l'in­conscient. Els 15 poemes que conformen la segona pa*- del llibre presenten la mesura que presideix la consciència. Final­ment, la tercera part ("allà") és un al·legat en clau lírica de l'i­dealisme que hi ha darrere de tota acció humana. El conjunt de poemes finalitza amb tres

epílegs, escrits amb una mètri­ca diferent a la resta del llibre, basada en el que ella anomena megasonet, la clàssica estruc­tura anglesa bastida amb dos versos finals a cada estrofa.

L'autora va parlar també del seu proper llibre, que es titu­larà Com si m'bi anés la vida, del qual va avançar que el pròleg anirà a càrrec de Josep Maria Xirinachs i que "trencarà mot­l l e s " . P i lar C a n e l a , q u e é s psicòloga i que dedica també alguns dels seus esforços al cant coral i a la pintura (la portada d'aquest llibre és obra de la ma­teixa Canela), va impulsar unes desaparegudes trobades de po­esia a l'Ateneu de Sant Cugat.

C r í t i c a d " a r f

La natura com afons d'inspiració

Lloc: Casa de Cultura Autors: Eva i Eric Bach Tècnica: olis s/tela i escultura en bronze i terraconta Dades: fins al 10 de febrer

És ev iden t q u e quan llegiu aquestes línies ja no us serà possible anar a visitar aques­ta exposició, però és alesho­res quan us adonareu del que us heu deixat perdre, as't la vïe\\\

Entrar a l'espai cultural que ens ofereix la Casa de Cul tu­ra ha es ta t una exper iència metamorfòsica estupenda, Ics parets desprenien pura natu­ralesa, tot plegat semblava un

TATlfthfr BLAjfJftUJS

bosc, on rere cada branca, s'a­magava un mis ter iós rostre sempre revestit pels fullatges dels arbres, la subtilesa d'una fulla d e p a p e r c a i g u d a d e qualsevol part, però sempre integrada en l 'entorn. Un país esotèr ic , secret , on tant era si el que hi trobàvem eren peixos, ocells, insectes o fades encantades, sempre en un espai prou espaiat per po­der escapar çn un moment do­nat.

To t un món surreal is ta ens embaucava i ens treia l 'alè per, de sobte, trobar-nos da­vant d ' e scu l tu res q u e sem­blaven sorgir sobre pedestals com a resultat d 'un entorn sa, verge i espontani, carregat de colors que et permetien res­

pirar sentint-te lliure i relaxat. Fantasies fetes realitat, sem­pre acompanyades per objec­tes tridimensionals trets de les formes més suggeridores de la natura, de les seves sensa­cions, dels seus colors neutres, càlids i lleugers que ens han acompanyat durant tot cl nos­tre somni, a través d 'aques t bosc ple de sorpreses agrada­bles.

Espero que la meva interpre­tació hagi estat suggeridora perquè la propera vegada que l'Eva vulgui fer-nos gaudir del seu més preuat tresor, el seu com a escultora i cl de l'Eric, podeu tenir l 'oportunitat de submergir-vos en un món sur­realista ple d'imaginació i po­der creatiu.

'DEL GEST I EL ROSTRE" fins el 22 de febrer

Bodegti Oli sobre tela. 100 x 73 cm.

sínol

Santiago Rusihol, 52 - Sant Cugat

Horari ininterromput de dilluns a diumenge

Tel. 93 675 47 51

42 Cultura ELS íCANTONS Divendrts, 11 defebrtr del 1000

E x p o s i c i o n s

UEscola Municipal d'Art exposa ex-libris a la Biblioteca Dotze alumnes de Fescola presenten una trentena d'obres

T O M MO\II- ' .NK(;RO

-SantCugat-

A Ics darreries del segle XIX tot llibre que es preuava de ser-ho portava fixat a la part interior de la seva tapa de davant un ex-li­bris. Kls ex-libris, vinyetes amb la funció d'identificar el propietari de la biblioteca a què pertany un determinat llibre, han estat ob­jecte de treballs artístics durant segles, i compten fins i tot amb una Associació d'Ex-libristes a Barcelona.

Alumnes de l'Kscola Municipal d'Art presenten aquests dies una exposició d'aquestes originals pe­ces a la Biblioteca Municipal. La mostra consta d'una trentena de

peces realitzades per una dotze­na d'alumnes del Cicle d'Il·lus­tració de l'escola. Les peces estan confeccionades mitjançant la tèc­nica del gravat, i, en paraule s del responsable de la mostra, Artur Margalef, "són un intent de re­collir un procediment tradicional per incorporar temes i clements moderns".

Els ex-libris, que van divulgar-se al mateix temps que la im­premta però que van proliferar especialment a finals del segle passat amb la pujada de la bur­gesia al poder, havien perdut im­portància amb la difusió i abara­timent dels volums. Tot i això, segons el mateix Margalef, els ex-libris "estan tornant a popularit­

zar-se". A banda dels gravats més ortodoxos, l'exposició compta amb alguns treballs que fan ser­vir el collage i els mitjans in­formàtics, tot i que la idea origi­nal era que els alumnes, que al curs de l'Escola Municipal tre­ballen la il·lustració de textos, po­sessin en pràctica i desenvolu­pessin els coneixements assolits en gravat.

Cada ex-libris compta necessà­riament amb el nom del propie­tari del llibre o amb uns símbols que el caracteritzen. Entre els di­ferents motius que il·lustren els ex-libris de l'exposició es poden trobar tant elements adscrits al llibre i a l'ex-libris com un per­sonatge llegint o un escut heràl-

/' A teme\ f/uee\ presenten a la mostra JW; molthrh••/«W/M I-OIO X l

dic, com altres de més trencadors, com reminiscències del tatuatge o al·lusions al còmic, sense obli­dar l'ús de flors que tant va pre­dominar en la creació d'aquests elements durant el modernisme, però sempre a la recerca de la per­sonalització del llibre. Artur Margalef, que destaca el

treball realitzat pels alumnes, tro­ba molt positiva l'experiència que ha resultat de la col·laboració de l'Escola Municipal d'Art amb la Biblioteca, que ofereix el seu es­pai.

La mostra d'ex-libris estarà a dis­posició del públic fins al proper 29 de febrer.

u p o s i c s o n s

Exposició 6E1 gest i el rostre' de Martí García

Cros a la Sala Rusinol

T. M. S.

darda (•rus ilirlicii In stin pintura bàsicament a la figura humiliïn /•'.: X. I,.

La Sala Rusinol va inaugurar di­jous passat una mostra dedicada a la tècnica pictòrica de Martí Gar­cía ('ros. L'artista barceloní, que dedica els seus esforços especial­ment a la figura humana, porta a la galeria santeugatenca alguns

dels seus millors retrats, molts dels quals familiars, a més d'al­guns dibuixos de temàtica feme­nina (en què s'ha especialitzat) i de diversos bodegons.

En paraules el mateix artista, la pintura de García Cros intenta "trobar el gest exacte del model", és a dir, transmetre a l'especta­dor aquells elements més defini­

toris del personatge observat ate­nent-se fidelment a la seva imat­ge. L'ofici en el traç de la línia, la llum en la representació justa del volum i l'originalitat en la recer­ca de la mirada més creïble de les persones són tres dels elements essencials en l'obra que presenta l'artista a la Sala Rusinol. García Cros, habitual de diverses

sales de Barcelona i Madrid, amb una escola de dibuix que porta el seu nom i responsable del retrat de gran nombre de personatges de la vida social i institucional. esdevé una interessant proposta per als amants de la pintura que confien en el color com a vehicle principal d'expressió, i en la llum com el seu contingut.

C r í t i c a e c $ ÍÍ & m a

"Tornen les joguines!" ISABEL SÀKX

Pel·lícula: Toy Story 2 Director: John Lasseter Actors molt animats: Woody (no l 'Allcn, p rec isament ) , Buzz Lightyear i la resta Durada: 94 minuts

Ja tornen, ja són aquí! Han arri­bat les joguines de Toy Story en una seqüela que, aquesta ve­gada sí, és tan bona o més que la primera pel·lícula de la sèrie. l e t indiscutible pel que fa als aspectes tècnics, un autèntic prcxligi en el món de l'animació, i és que en cinc anys què han passat des de la producció de l'anterior, el disseny per ordi­nador ha donat passos de ge­gant. Eet també cert si ens re­ferim a la història. Toy Story 2 no és tan sols un divertiment sinó un conte de primer ordre, amb un guió impecable i un rit­

me perfecte, del qual cal des­tacar el clímax - com si d 'un llargmetratge convencional es tractés-, una seqüència que té lloc a l'aeroport, amb un enca­denamen t de situacions que atrapa totalment l'espectador de qualsevol edat.

En aquesta ocasió el tema cen­tral és el rescat de Woody, el cowboy, que ha estat segrestat per Al, un comerciant de jo­guines molt poc escrupolós. Di­rigeix l'operació Buzz Lightye­ar, el guerrer de l'espai, liderant el grup d'amics més atrevits de Woody, entre els cjuals es troba el senyor Patata.

Al magatzem d'Al tots troba­ran sorpreses, des de Ics més divertides (cas de certa jogui­na que va ser encarregada mas­sa tard i que ha quedat per ven­dre en quantitats industrials a

les prestatgeries), fins a altres de més tristes (la història de Jes-sie, un nou personatge), sense obl idar-se de con t ínues re­ferències i acudits ben trobats sobre unes pel·lícules sobrada-ment conegudes pel públic.

Toy Story 2 és tan completa que resulta obligat no retardar-se a l'hora d'entrar a la projecció, ja que hi ha un curt de Pixar com a aperitiu de luxe, al mateix temps que resulta impossible sortir en acabar-se el film ja que no és ocasió de perdre's els títols de crèdit. És clar que, en reali­tat, acabarem sense assabentar-nos de qui és qui i què fa, ja que el que importa de debò és veure les (suposades) preses fal­ses, que inclouen un cameo de Heinrich, el centpeus de Bichos.

Tot un clàssic, just acabat d'es­trenar.

Budesca i Casamada a Canals Joaquim Budesca i Ràfols Ca­

samada ocupen aquests dies sen­gles sales de la galeria Canals. l 'n i altre pintor conformen una significativa mostra de l'art ca­talà del segle XX. La poesia

pictòrica de Budesca, completa­ment original en la tria de temes. colors i de procediment contras­ta amb la figuració esquemàtica de Casamada, amb obres dels anys 80. / T. M. (SANT CI'CÍAT)

EIS4CANT03\S

Comarca Divendres, II de febrer riel 2000 43

C i u t a t s

Ajornat el judici per

presumpta estafa a

cinc inversionistes L'Audiència de Barcelona va

ajornar, a causa de la incompa-reixença del testimoni principal, el judici que se celebra contra dos empresaris acusats d'estafar un centenar d'inversionistes, en­tre els quals hi ha dos veïns de Sabadell, dos de Cerdanyola del Vallès i un de Montcada i Reixac (Vallès Occidental), a través de la societat Inverac, dedicada a la compra de valors en borsa.

Entre els perjudicats, hi ha cinc veïns de Sabadell, Cerdanyola i Montcada i Reixac, a qui van es­tafar presumptament un total de 18.300.000 pessetes.

El judici ha estat ajornat fins al 2 de març perquè no ha estat localitzat un dels principals tes­t imonis de l 'acusació, J e sús Àngel M.G., que, segons els pro­cessats, era el responsable de l'empresa Inverac després de la seva contractació i, segons l'a­cusació, era com un home de pa­lla, que va ser utilitzat en aquest afer. Sí que van declarar, però, diverses empleades de l 'em­presa que han relatat que es pensaven que els màxims res­ponsables eren els processats, perquè s'hi van entrevistar i, de

fet, ells hi treballaven des d'a­bans de la contractació de Jesús Àngel M.G.

El fiscal demana 8 anys de pre­só per a Alberto Costa Canals i Jordi Costas Salgado, com a res­ponsables de la societat Inve­rac, que van adquirir al seu pro­pietari el 1991, i que es dedicava a la captació d'inversions de par­ticulars que es des t inaven a comprar valors en borsa de ren­da variable.

La societat, en ser adquirida, tenia molts deutes i molt poc patrimoni, i els processats, que tenien des d'un principi una in­tenció delictiva, segons l'acusa­ció, van fer constar com a com­prador un jove que acabaven de contractar com a secretari de Di­recció del negoci.

Els processats, d'acord amb el seu pla, van començar a atraure petits inversors a qui oferien operacions a curt termini i d'e­levada rendibilitat, i si bé en un principi tornaven els diners i be­neficis, a mesura que els inver­sors anaven confiant en el ne­goci, van deixar de pagar els interessos, segons el fiscal. /In-tra-ACN

Terra

T e r r a s s a

Pujol deriva en P Ajuntament el compromís

en la construcció del golf

El president de la Generalitat, Jordi Pujol, ha limitat la res­ponsabilitat de l'administració catalana en la construcció del camp de golf de Terrassa a les qüestions referents a l'aigua de la depuradora, a l'impacte am­biental i al respecte de les nor­mes urbanístiques. En resposta a la pregunta oral formulada pel portaveu d'Ini­ciativa-Verds, Joan Boada, que ha demanat la implicació de la Generalitat per "posar fi a l'es­peculació del territori", Pujol ha assegurat que "és a l'Ajun­tament de Terrassa a qui cor­respon intervenir en el model de ciutat". El president ha man­

tingut que el govern "sempre ha volgut que els terrenys on s'ha de construir al camp de golf no creessin un impacte massa negatiu" i ha recordat que anys enrere la Generalitat es va opo­sar a la construcció de la presó que va acabar fent-se a Can Brians. Boada ha implicat la Ge­neralitat en una "operació de privatització d'un espai d'ús pú­blic q u e suposarà la tala de 50.000 arbres, el consum de quatre milions de litres d'aigua i la pèrdua d'un corredor ecolò­gic". Pel portaveu d'IC-Verds, Pujol "pot governar en benefi­ci de generacions futures o com a especulador". /Intra-ACN

.' popularment com ei Capità Timó Foto: Intra-ACN

Demanen 13 anys de presó per al

Capità Tïmo per estafar 85 milions El fiscal demana provisional­

ment 13 anys de presó per a José Manuel Quintia Barreiros, co­negut com el Capità Timó, per haver estafat 85 milions de pes­setes a un industrial de Terrassa en oferir-li negocis avantatjosos amb l'Exèrcit.

L'encausat, que es feia passar per capità de l'Armada i anava amb uniforme militar, és pro­cessat a l'Audiència de Barce­lona juntament amb uns altres

dos inculpats. El judici, que va començar ahir

dijous a la sala polivalent del Pa­lau de Justícia de Barcelona, s'ha ajornat fins al proper dimarts en espera que el tribunal de la sec­ció vuitena resolgui sobre la pe­tició de suspensió de la vista que han formulat els advocats de la defensa.

Segons els lletrats, el procedi­men t s'hauria d 'anul · lar par­cialment perquè no es van res­

pectar drets fonamentals d'al­guns dels processats, com el dret a saber quins són els càrrecs con­tra ells abans de ser interrogats, i perquè les diligències judicials s'han tramitat d 'una forma ina­dequada, tenint en compte les elevades penes de presó.

El fiscal, José Joaquín Pérez de Gregorio, demana en el seu escrit 9 anys i 8 mesos de presó per als altres dos processats. /In­tra-ACN

C a s t e l l b i s b a l

Bulla alerta de

la situació d'Iar Sistal El diputat d'Iniciativa per Ca­talunya-Verds al Parlament, José Luis López Bulla, ha alertat de la possible pèrdua de 500 llocs de treball al Vallès si la Gene­ralitat no posa remei als insis­tents rumors de tancament de la planta de Castellbisbal d'Iar Sis­tal, l'antiga Corberó. Segons el diputat ecosocialista, correspon a la conselleria d 'Indústria el paper de demanar explicacions a l'empresa "perquè n'aclareixi la situació real" i en confirmi o en desmenteixi el possible des-mantellament i trasllat a Tunis. Bulla ha advertit, però, que Iar Sistal no ha presentat cap ex­pedient i ha demanat que l'em­presa segueixi funcionant. Per Bulla, l'antiga Corberó ha re­novat maquinària en els últims anys, ha augmentat el 50% de la

productivitat i ha reduït costos en un 20%, fet que prova que l 'empresa "és rentable en les condicions actuals". Amb aquests elements , el di­putat ecosocialist emplaça el conseller d 'Indústr ia, Antoni Subirà, a defensar la continua­ció d'una empresa "que repre­senta un dels últims vestigis del sector industrial en què Cata­lunya ha estat pionera com és la fabricació de cuines". En cas contrari, segons Bulla, Subirà "consolidarà una imatge de con­seller d'enderrocs més que de foment de la indústr ia" . IC-Verds va anunciar la intenció de presentar al ple una interpel·la­ció al consell executiu sobre la política industrial, especialment pel que fa al sector metal·lúr­gic del Vallès. /Intra-ACN

C e r d a n y o l a

Condemnat a sis anys per violació

L'Audiència de Barcelona ha condemnat a sis anys de presó un veí de Sant Feliu de Llo­bregat que va agredir sexual­ment una amiga de la infància quan estava sota els efectes de l'alcohol i després d'haver-la traslladat a un descampat de Cerdanyola del Vallès la mati­nada de l'I 1 de juliol de 1997. La sentència ha estat dictada pel tribunal de la secció terce­ra de l'Audiència, i considera provat que el processat, Car­mel P.P., de 38 anys, va pene­trar v a g í n a i m e n t la víc t ima després d'haver consumit junts unes copes en un bar de Bar­celona i quan va convèncer-la d'acompanyar-la a casa en cot­xe. /Intra-ACN

ELS4C4NTONS

Immobiliària 44 Divendres, 11 de febrer del 2000

A R E N A S A N A L Q U I L E R

• Despacho z, Can Gatxet Sup.: 62 m2. Diàfano, totalmente exterior, muy luminoso, plaza de pàrking.

Alquilen 75.000 ptas.

• Piso nuevo z. Monasterio Sup.: 80 m2, 2 hab. dobles, bano completo, amplio y luminoso salón-comedor, corina equipada, lavadero, totalmente exterior, calefacción, gas natural, suministros contratados.

Alquilen 70.000 ptas.

C / E n d a v a U a d a . 2 1 bx • T e l . 9 3 5.89. 4 5 6 6

A L Q U I L E R • Gran cartera

Pisos desde 78.000 hasta 250.000 ptas. Casas desde 90.000 hasta 1.000.000 ptas. P. EJEMPLO: Pla del Vinyet, piso 100 m2 + 60 m2 jardín, 4 hab. + 2 b., calefacción i sol. 112.000.

V E N T A • Pisos en venta desde 16 hasta 91 M.

Obra nueva desde 19,8 M. P. EJEMPLO: Nuevo, 4 hab., 2 banos, terraza 25 m2, t / exterior, calefacción, 2 pi. pàrking, z. comunit. y piscina 38.5 M.

• Sant Cugat, Valldoreix, Mira-sol y la Floresta Gran cartera de torres adosadas y um'familiares en proyecto, obra nueva y 2" mano, desde 27 hasta 195 M.

ijCONSÚLTENOSÜ

P I S O S EN V E N T A • Z.Torreblanca. Sup. 95 m2, 4 dorm., 2 banos, calefacción a gas, ascensor, 4 m2 de balcón, pàrking opcional 19 M • Z. Centro. Sup.109 m2, 4 dorm., 2 banos, ascensor, pàrking + trastero, terraza 9 m2, 1 pL pàrking. Estado impecable 26.5 M • Z. Coll Fava. Sup. 144 m2, 4 dorm., 2 b., calefacción a gas, ascensor, sal.-comedor 27 m2, terraza 4 m2, estudio 20 m2. Estado impecable 43.5 M

TORRES ADOSADAS EN VENTA • Z. Can Gatxet Sup. 200 m2, 3 dorm., 2 b., aseo, calefacción a gas, pàrking + trastero, estudio 20 m2, con terraza solàrium 12 m2 48 M • Z. El Colomer. Sup. 136 m2, 3 dorm., bano, aseo, calefacción a gas, estudio 20 m2, cocina-office, sal.-comedor 26 m2 y jardín privado 48 M

A L Q U I L E R • Apartamentos con o sin muebles. Varias zonas St. Cugat, 1 dorm. doble, com.-sal., coc. bano compl., trza A partir de 45.000 • Z. Centro. 3-4 dorm., com.-sal., coc , bano compl., aseo, calefacc, park. Buen estado, exterior, sol 85.000 • Z. Centro. 4 dorm., com.-sal., coc, 2 banos, trza., parquet 80.000 • LOCALES Z. Centro. A partir de 60 m2. Muchas posibilidades A partir de 70.000 V E N T A • Ctra. Cerdanyola. A reformar, 3 dorm., com.-sal., coc, bano compl., balcón . .12.600.000 • Z. Golf. 3 dorm., amp. sal.-com., coc.-off., 2 b., gran trza. Muy buen estado . .33.000.000 • Cerca Monasterio. 4 dorm., com.-sal., 2 b., balc T/reformado, muy b. estado .20.400.000 • La Floresta. Junto FGC. Terreno 350 m2, 4 dorm., com.-sal., cocina, 2 b., desp. Mucho sol y vistas 40.000.000

• Can Trabal. Casa individual, 2 habitaciones, comedor con chimenea, cocina y bano. Trastero y bodega. Solar 238 m2. Fabulosas vistas y mucho sol. Todos los servicios de alta 14 M • Jto. Estación. Piso alto 70 m2, 3 hab., saL-com., coc. y b. completo ref., trza., sol t/dia 17 M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., saL-com., coc. reformada, bano completo reform. y aseo, garaje cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Calificación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • Sant Domènech. Atico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.com., coc-offïce, bano completo, trza., sol y vistas, piscina, parket calef., pàrking 125.000 ptas./mes • Sant Domènech. Bajos de 100 m2, 3 hab., saL-com. 30 m2, coc.-off., bano completo y aseo., calef., jardín priv. 100 m2, pàrking, servicios de alta 130.000 ptas./mes • Vinyet-CoL Europa. Piso nuevo a estrenar, 4 hab. c/armarios, sal.-com., coc.-off. tot. equip., b. comp. y aseo c/ducha, trza., jard. y piscina comunitària, pàrking + trastero 150.000 ptas./mes

F I N _jt, A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc. - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano. - As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Coc.am. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Ase - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc. comunitària 100.000

?I i f t iaH8t* ;42 ' •« .TM*: :9S, ;Sa». 0 3 0 7 : / F. MaCÍài.^e»-»:;l9^«^«: :a»ÍS6fife:

• Junto Mercado. Centro, atico dúplex nuevo, magnífica terraza, vistas, m. sol, estado y situación inmejorable, 3 hab. + est., 2 b. + aseo, sala indp., acab. 1" cdad.43.950.000 (264.144,81 euros) • Ctra. Cerdanyola. Para entrar a vivir, gran terraza. 80 m2, parquet, carp. aluminio, cocina y banos nuevos. En perfecto estado 27.450.000. (166.977,82 euros) • Atico dúplex. 200 m2, 5 hab., 2 b. comp., aseo, amp. sal.-com., coe-of. Perf. orient, y sit., z. com. c/piscina, acab. lujo, trza.60 m2, solàrium 100 m2 67.000.000 (402.678,10 euros) • Pla del Vinyet. Gran piso, 4 hab., aseo, coe-of., todo exterior.46.990.000 (euros 282.415,58) • La Floresta. PI. Centro. Magnífica casa 2 plantas, 180 m2 + 700 m2 parcela, 4/5 hab., 3 banos, cocina-office, calefacción, gran piscina. Vèalo 57.750.000 (347.084,49 euros) • Parc Central. Obra nueva, dúplex, 4 hab., acabados calidad, jardín, pi. pk desde . . 39.150.000 • Av. Lluís Companys. 3r piso, 70 m2, 3 hab., b., salón, cocina, ascensor 21.750.000 • Detràs FGC. Piso de 4 habitaciones a reformar 17.500.000

AW. R i u s í T a u l e t . 3 3 * Te*. :8s3WSmm.<?% ? 1

L T I • 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M • Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 banos, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona comunitària. Todo reformado e impecable 44,2 M • 361- Coll Fava. Atico 120 m2, 4 dormitorios, 2 banos, cocina-office, suelos de parquet, terraza 15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M • 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M • 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2, terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M • 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bano y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet, calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M

:-mbmMm^.-M»Wi^, \2 * Tet. 93 589 00 66

P I S O S • C/ Orient. 3 dormitoris, 2 ascensors 19.000.000 • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 e ) , piscina 35.000.000 • Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2, pàrquing 60.000.000 • Can Picanyol. 130 m2, 4 dorm., 2 banys, pàrquing (2 c.) 44.000.000 • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dorm., 3 banys, pàrquing (2 c.) 75.000.000

U N I F A M I L I A R S • La Floresta. Solar 1.200 m2, casa 90 m2 35.000.000 • Valldoreix (Montmany). 227 m2, 3 dormitoris dobles 55.000.000 • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65.000.000 • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses 89.250.000 • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2, garatge (4 c.) 160.000.000

C/ Santiaao Rusfftol. 32 • 1*1. 93 675 10 ÍO

T E L L V I V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina 44.20 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín 46 M • Mira-sol. Finca senorial, 280 m2, 800 m2 solar 78 M

V E N T A DE P I S O S • Rubí. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk 16.8 M

A L Q U I L E R E S • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado 65.000 • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab 80.000 • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado 90.000 • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín 300.000

R1»s i Taulet. 4 • Tel. 9 3 6 7 4 .12 41 - 93 6 7 4 13 66

V E N T A • Casa adosada en El Colomer Planta sótano: 2 plazas pàrking, lavadero y plancha. Planta baja: salón-comedor con chimenea, aseo y cocina-office. Planta l a : 1 suite, 2 habitaciones, y bano. Planta 2a: estudio, solàrium y excelentes vistas. Decoración y muebles a medida 57 M

A L Q U I L E R (gastos comunidad incluidos) • Piso en Coll Fava. Nuevo, 3 hab., 2 b., parquet, pàrking, trastero y piscina 110.000 • Atico en Parc Central. 3 hab., 2 banos, parquet, calefacción y aire acondicionado, gran terraza solàrium, 2 pi pàrking, trastero, comunidad con gimnasio y piscina 185.000 • Piso c/ Vallès. 3 habitaciones y bano 65.000 • Piso c/ Xerric. 4 habitaciones, 2 banos y calefacción 95.000

B I L I A • Dúplex Parc Central. Finca 2 anys, 120 m2, piscina i pàrquing 52 M

• Unifamiliar Valldoreix. 227 m2, solar 690 m2, 3 dorm. dobles, 2 banys i pàrquing 52.5 M

• Unifamiliar Valldoreix. Finca 3 anys, 200 m2, solar 400 m2, 2 pk, traster i piscina 54 M

• Adossada El Colomer. 180 m2 i jardí privat 100 m2 57 M

• Unifamiliar Mira-sol. En construcció, 220 m2 i solar 427 m2 63 M

• Unifamiliar Valldoreix. Nova a estrenar, 315 m2 i solar 600 m2 82 M

• Unifamiliar z. Golf 230 m2, 5 dorm. (1 suite), 4 banys, lav., 2 pk, trast. z. com. c/pisc .92 M

• Unifamiliar Mira-sol. Nova a estrenar, 365 m2 i solar 600 m2 93 M

H E R F I N Q U E S _ ^ LÍ P I S O S • Rubí-Lomas. Ref. 1051. Piso 88 m2, 3 hab., bano y cocina muy bien, terraza 14 m2, ascensor, calef., puertas embero, ventanas de aluminio. Impecable 16.000.000 • Rubí-25 Setembre. Ref. 1907. Piso 80 m2, 3 hab., bano, a. y coc. origen. Ideal parejas. .10.000.000 • Rubí-Norte. Piso 75 m2, 2 hab., bano y cocina impecables, balcón, puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 18.650.000 • Rubí-Nueva promodón. Z. .Mercado. Pisos 90 m2, 3 hab., pàrking opdonal y trastero, muy soleado. Acabados de primera calidad. Últimos pisos a la venta desde 17.520.000

C A S A S Y T O R R E S • Rubí-Ca n'OríoL Ref. 3369. Casa 280 m2, 4 hab., 2 banos, cocina, 2 terrazas, calefac. Todo nuevo. Impecable • • .33.500.000 • Rubí-Nueva promodón Can Roses. Casas unifamiliares de 220 m2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Ultimas casas desde. . . .33. 500.000

]:£etvànml·,;Mmmm * .Tali «3.:es*7-m.M%

I M D E S A V E N T A S • El Colomer. Casa adosada 200 m2, 3 hab. (1 suite con banera hidromasaje), bano con ducha, aseo, sal.-com. 30 m2 con chimenea, coc.-office, buhardilla 30 m2 con chimenea, terraza, garaje 2 coches, bodega, trastero, jardín privado 40 m2, semiamueblada 56.650 M • C/ Manné. Piso 150 m2, 4 hab., (1 suite), 2 banos, aseo, sal.-com. 40 m2, coc.-off. 25 m2, 2 trzas., 2 pi. pk, trast., z. comun. Comp. reformado, alarma, pers. eléct., parquet aire acond. en sal.-com. . . .60 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., trza. 20 m2, 2 pi. pk, trast., z. com. c/ piscina. Comp. reformado, parquet aire acond. en salón-comedor 67 M • Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos, trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados 1* calidad. . .105 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. Servicio con baiio, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 110 M

P l a ç a O c t a v i à . 8 • T e l . 9 3 6 7 5 4 3 0 2 - 9 3 6 7 4 5 7 0 4

P I S O S • 888- Ctra. Cerdanyola. 78 m2, com., coc. ref., 3 h. (antes 4), 1 b., calef. radiad., ascensor, gas natural. Ocupación inmediata 18.200.000 • 897 -Av. Lliris Companys. 75 m2, com., coc, 3 hab. (2 ext.), 1 b., ascensor, soleado 19.500.000 • 923 - Pta del Vinyet. 80 m2, trza. 25 m2, cm., coc, lavadero, 2 h., 1 b., parquet, calef., 1 pk, trast, pisc. com. Solo estrenado 33.600.000 • 785. Z. Golf. Sal.-comed. 30 m2, coc, 3 hab., 2 b., tza. 10 m2,1 pk, trast, jardín com. . .34.500.000

T O R R E S A D O S A D A S • 919 - Z. Resid. 250 m2, garaje 2 c , saL-comedor, codna, 3 hab., 3 banos, aseo, estudio c/bafio y terraza, calefacdón, etc 53.000.000 • 921 - Z. P. Centrat Esquinera, 240 m2, jard. privado 200 m2 c/pisc, garaje 2 c, trast, sat-com. 40 m2, coc.-off., 4 hab., 2 b., aseo, estudio c/rrza. Impecable 63.000.000

A v . L l u í s C o m p a n y s , 8 - T e t . 9 3 6 7 5 3 3 5 5 - 9 3 5 8 9 2 6 4 3

F I N D V E N D E S

• Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 20.720.000

• Ctra. Cerdanyola. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina. Com nou. P-2834 24.000.000

• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i pisdna privada. C-970 45.000.000

• Valldoreix. Unifam. 4 hab. + 1 suite, saló 40 m2, cuina 20 m2, trsa. 25 m2, i pk. C-971 . .54.000.000

• Pinar. Unifam. en construcdó, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 plX-943 . .60.000.000

• Can Picanyol. Adossada 4 hab. + estudi i saló amb xemeneia. C-751 60.000.000

• Mira-sol. Casa 5 hab., 2 banys + aseo, terrassa, pàrquing 3 pi. i traster. C-879 90.000.000

D o s d e M a i a . 2 5 . T e l . 9 3 5 8 9 8 4 OO

F I N L L O G U E R S

• Pis nou a estrenar. Coll Fava, zona comunitària, 1 hab. + despatx, 1 pi. de pàrquing + traster • Pis moblat Ctra. Cerdanyola, 3 hab., bany reformat (comunitat inclosa) 75.000 • Pis a prop estadó. 4 hab., bany, aseo, tot exterior, calefacdó 90.000

V E N D E S

• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacdó, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Àtic A prop estadó. 3 hab., bany, terrassa, calefacdó, reformat 23 M • Pis nou a estrenar. A prop estació, 4 hab., 2 banys, parquet pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M

WsMmrtMx, 60::* ?et;;.9& .674 6 7 I S €93 . 5 8 9 3:3 JSS-

I N M A V E N D E S • Pis cèntric. 4 dorm., bany, lavabo, ascensor, vistes Tibidabo, reformat 23 M

. . . . . . . . . . 41M . 7 5 M 39.9 M 41,5 M . 65M

• Pis cèntric. 140 m2, 4 dorm., 2 banys, saló 32 m2, gran terrassa, ascensor, pàrq. Impecable • Pis. z. Pla del Vinyet 230 m2, saló 40 m2, 4 dorm., 2 b., terr. Mançarda, pk, traster, pisdna. • Adossada z. Sant Domènec. 4 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa, jardí 60 m2, pàrquing (2 c.) . • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat pàrquing, traster i terrassa . . • Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i traster. . • Torre d a t Montserrat Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 31,5 M • Torre Valldoreix. Z. estadó, solar 1.000 m2, 7 dorm., 3 banys, calefacdó gas. Bon estat 64 M • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suittes), 4 b, lavabo i pisdna 155 M • Despatx cèntric Z. Creu Roja, 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex, lavabo. Bon estat 25 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones. VENDA o LLOGUER.

F I N C I D E N T E

NUEVA PROMOCIÓN

• Junto FGC • Pisos y àticos • 2 y 3 hab. + estudio • Acabados de l a calidad

L L O G U E R S

• Av. Lluís Companys. 90 m2, 3 habitacions, 2 terrasses amb sol, cuina i bany complets, galeria, calefacció, a prop de l'estadó 69.000

• C/ Gorina. 60 m2, 3 habitadons, cuina i bany complets 55.000

• Baixada de l'Alba. 110 m2, 4 habitadons, cuina i bany complets, terrassa 65.000

• Locat C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2 60.000

A v . L l u í s C o m p a n y s , 2 2 • T e l . 9 3 6 7 4 1 4 9 1 - 9 3 6 7 4 1 4 9 7

R I V E R I M M O B . • Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46.000.000 • Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56.000.000 • Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/pisdna 57.800.000 • Casa individual Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast, lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/pisdna, frontón, columpios 72.000.000 • Piso trentè Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28.500.000 • Piso Rius i Taulet Sup. const 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., baiio, aseo, reformado, parquet pàrking 40.950.000 • Àtico triplex. Zona estadón. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office, lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast, z. comunitària c/pisdna 84.900.000

» l a ç a O C t a V i à , 4::*:;:9.3fc. 5 ; » 0 ; 5 4 . 5 4 : » 9 3 67<4 8 * 0 3 "

ï V E N T A • Z. Centro-Estadón. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo, salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estadón. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano, cocina + fregadero. Apto vivienda o despacho 14 M A L Q U I L E R • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opdonal (+12.000 ptas) E S T A B L E C I M I E N T O S • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran terraza, aire acond 240.000 alquiler.(Traspaso a convenir) S O L A R I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R

immàm^^ loeàl i» *««*tra4*.:itfsr'BtmmiMm,^ fi *. Tett 93 "674 SS Oi..

F I N A L L D ' V E N T A S

• Mas Janer. Torre con 3 habitadones, bano + aseo, codna espadosa, garaje y jardín en perferto estado. Para entrar a vivir 38.5 M

• Sant Cugat Casa de pueblo completamente reformada, 4 habitadones + estudio, 3 banos, patio interior 65 M

• Valldoreix. Torre nueva construcdón, 276 m2 y parcela 1000 m2. Acabados de calidad, 4 hab., 3 banos, garaje amplio. Buena zona 68 M

, : ; l t a Í ï : f i l a Í Í 4 l : : € í n t o V e É ï J a à u e f í 1 9 * V a l l d o r e i x - T e t . 9 3 ï 5 8 9 : . 3 5 : : i m

L E Ó N ._1C L L O G U E R S

PISOS • Rbla. del Celler. 41 . 3 hab., bany, lavabo, saló-menjador, cuina, safareig, terrassa i plaça d'aparcament • Nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 banys comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000 • Rbla. Ribatallada. 100 m2, 4 hab., armaris encastats, bany comp., lavabo, saló-menj., cuina moblada, terrassa i plaça d'aparcament (opdonal) 125.000 CASES • Can Rabella (Mira-sol). 3 hab., 2 banys complets, cuina moblada, saló-menjador, estudi, plaça d'aparcament i jardí privat 150.000 LOCALS • Av. Francesc Madà. 55 m2, ideal per a negod.

P a s s a t q e d e l C e l l e r , s / n • 9 3 5 8 9 4 9 4 4

M A A S A V E N D E S

• Ref. 135. Àtic dúplex, 5 hab., 2 banys, menjador 45 m2, 2 places de pàrquing, terrasses 73 M • Ref. 139. Àtic dúplex, 1 hab., bany, aseo, menjador 30 m2, estudi amb solàrium, terrassa 30 M • Ref. 141. Pis 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estadó 17,5 M • Ref. 143. Àtic, z. comunitària, 4 hab., bany, aseo, terrassa 80 m2, pàrquing 45 M • Ref. 155. Torre amb pisdna, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases 42 M

L L O G U E R S

• Ref. 133. Casa amb 3 hab., 2 banys, aseo, menjador 30 m2, pàrquing, trsa. 30 m2. .250.000 ptes./mes • Ref. 154. Pis a prop estadó, 4 hab., b., aseo, menjador 32 m2, pàrking, terrassa. . .120.000 ptes^mes

D r . M u r i l l o , 6 . S a n t C u q a t * T e L 9 3 6 7 5 6 2 7 5

- Empresa germano esponola de Servicios Inmobiliarios -

TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEOIDA Ofrecemos un Servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selecdón cuida especiaunente el buen estado de cocinas y banos. Nuestra filosofia de Servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-Diagonal Sant Just, SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme. Multinadonales, Entidades finanderas y Consulados. Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalàn y castetlano.

HEMOS AUUAOO A MAS DE 100 FAMfUAS EXIRANJERAS A SANT CUGAT

iQué hacemos?

iCómo trabajamos?

tDónde operamos?

tNuestros clientes? ildiomas?

B e l t r a n i R ó z D i t t * . 8 . B a r c e l o n a * T e l . 9 3 2 0 4 5 5 20

46 Salut ILS-/CANTONS Divendres. 11 de febrer del 2000

Medicina i Salut GUIA MEDICA

Centre de Rehabilitació Fisioteràpia Laboratoris SUSANA NICOLETTt Sant Antoni, 74. •a 93 674 74 37

SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia. Ass. Sanitària, Fiatc, Asisa. O ViUà. 49. n 93 674 48 72

Cirurgia Geriatria DR. FERNANDEZ LAYOS Orurgia general, aparell digestiu. ASC-Previasa-Sanltas. Av. Torre Blanca. 2-B, 2n, A1. •o 93 589 47 00

Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certifccals de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusinot, 2. entr. 1a. w 93 674 15 26

Dietètica-Nutrició DRA. M. DOMINGO GALLART Medecina general, dietètica. Dillluns. dimecres i divendres, hores convingudes. Plaça Doctor Galtes, 5. 1 r 3a 3 9367463 29 9 9 3 5 8 9 6 4 8 3

CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra Llum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca Av Torre Blanca, 2-8 2a planta. desp 8-9. •B 93 589 43 57 V 93 589 43 58

D E L Q E R V A L , G E R I A T R I A VALLÈS SL Atenció a persones grans en et aau domicili. Assessorament a llurs famt-liars. Gestió de restdònctes i altres re­cursos. Infermeria. Formació: Cl Àngel Guimerà, 3. «936740804

INPROSS Atenció i companyia a persone9 grans. "CANGURS" avis i nens, control de ma­lalts, ajuda a la lat trastorns especials. Sa­lut i reserves adomlcft. Av. Torre Blanca. 2-8, 3r, desp. 11 i 12. « 9 3 5 8 9 3 9 6 7

TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans. malalts crònics o convalescents, a qual­sevol hora del dia o la nit. Sistema sen­zill, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8. 3r A. T* 93 589 39 67

Homeopatia HOMEOPATIA DE LA I N F À N ­CIA I L'ADOLESCÈNCIA Dra. Margarita Rabasa Hostench. Col. 15.097 Rbla. Ribatallada. 20.1 r 3a « 9 3 674 7 2 1 6

Ecomedicina Infermeria

AYUR PI. Ajuntament Naturopatía y masaje terapéutico « 93 675 63 39

CENTRE SANITARI CAN MORA Servei d'infermeria a domicili tots els dies de l'any. . « 9 3 589 43 44 « 6 0 9 34 33 44

LABORATORI DR. ECHEVARNE

Santiago Rusinol, 17, baixos.

« 93 589 60 55.

Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAOSSA Geriatria. Av. Torre Blanca, 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mú­tua, Sànitas, M. Fiatc, Previasa., Mútua HGC. Urg 24 h, domiciN.

« 9 3 589 39 26 « 6 0 9 3 3 1 0 8 0

Dra. MONTSERRAT GARRIGA Metge oe capçalera. Visites a rjorradli-mútues. Major, 36. 2n. « 93 674 00 25

VALLS - BULDÚ Major, 23-25. 1r3a « 93 675 64 77

« 9 3 5 8 9 4 3 4 4 « 6 0 9 34 33 44

Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les prin­cipals mútues. Doctor Murillo. 21. « 93 589 51 06

Otorinolaringòleg D R FERRAN FERRAN VftA Winterthur - Previasa - Assistència sa­nitària Medrfiac Francesc Moragas. 48, ent. 2a. » 93 675 48 53

Pediatria

Odontologia CLÍNICA DENTAL A U T R A N Odontologia general, implantalogia, prò­tesis. odontopediatna, ortodòncia, mú­tues. Av. Torre Blanca, 2-8,2a, 11. « 93 675 08 03

CUNICA DENTAL DR. BRANDT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria, 9, 1r 2a « 93 589 70 40

CLÍNICA ORTODÒNCIA I DEFUN­CIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av Torre Blanca, 2-8. 2n A, despatx 6.

« 5 8 9 0 3 9 6 « 6752212

CLÍNICA DENTAL MAJOR PI. Unió, 3. 2n 1a.

(LI. Companys/Colom)

» 93 674 72 40

DRA. M. JAUME SAURA Clínica dental. OI a dv 9-13 h 116-20 h. Pg. Sant Magi, 22, baixos « 93 674 23 35 CLÍNICA DENTAL

JM. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla. Ribatallada. 20. tr 3a » 93 674 72 16

AlNA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pedtatna - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca. 2-8, 3r pis. « 93 589 35 48 » 649 93 59 37

DRA. ANNA PUJIBET IALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. Endavallada, 21, i r . * 9 3 589 29 95 « 93 674 20 79

Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties del peu, ortesis, plantilles or­topèdiques, papilomes, cirurgia del peu. Hores convingudes. « 9 3 589 6 3 13 « 6 2 9 16 9 5 36

CENTRE SANITARI CAN MORA Servei d'infermeria a domicili tots els dies de l'any.

Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Plaça Dr. Galtes. 5. 2n 3a. « 9 3 589 4 0 5 1

DRA. PALERM Psicologia. Ansietat, depressió, rjficul-lats de relació, trastorns a l'adolescèn­cia. psicoteràpia Hores convingudes, Francesc Moragas, 25-27, 2h 1a. « 9 3 674 3 6 53 « 93 4 1 8 4 8 4 8

INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depres­sions, alcoholisme, toxicomania, tras­torns d'ansietat, estrès, tabaquisme. Av. Torre Blanca, 2-8, 3r A, desp. 11112 « 93 589 37 87

M. D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusinol, 2, ent. 1a. « 93 674 15 26 « 93 674 01 47

Tocoginecologia Obstetrícia DR. JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologia. Hores convingu­des; Av. Catalunya, 21, 4t 1a. « 93 5 8 9 48 0 8 « 93 674 74 09 Particular

DRA. MILAGROS MARTÍNEZ ME­DINA I J .J . GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 93 589 13 07

Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistèn­cia Sanitària,Previasa, Medytec. Policlinic Torreblanca, 2-8, 2a-10, « 93 589 18 88

DR. FERMIN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatològica. Hores convingudes. Girona. 21, 1r 3a. « 93 674 4 3 46 « 93 589 0 5 34

;«««««««««««< * * * * * * * * * • " "

Consell de la setmana:

La depressió és un estat de malestar que afecta tot el cos, l'estat d'ànim i els pensa­ments. Per superar-ho es necessita un enfo­cament adequat, que generalment sol venir de la mà d'un professional, perquè si no, es pot eternitzar fent que l'individu no visquí tranquil ni evolucioni.

De vegades cal arribar a tocar fons perquè la persona redreci la seva vida i surti enriqui­da i enfortida de l'experència.

Hi ha diferents factors: psicològics (depres­sions neuròtiques), socials o genètics (de­pressions bipolars majors) i es manifesten des d'estats de dol per la mort d'un ser esti­mat, idees desvaloritzadores, malalties ima­ginàries, prejudicis, etc.

D'entre aquestes causes destaca el fet que l'activitat laboral es basa en bona part en la competitivitat, rivalitat, rapidesa de la infor­mació, etc, i els ciutadans més sensibles es veuen abocats a la depressió, to t i que la so­cietat industrial n'ha elevat la quali tat de vida.

és molt important que la persona que visi­ta el metge amb símptomes de depressió si­gui escoltada per entendre què s'hi amaga darrere i no rebi medicació sistemàtica­ment.

La depressió

Símptomes • Estat d'ànim trist, ansiós o sensació de buit. • Disminució d'enegia, fatiga, inhibició. • Pessimisme i desesperança. • Inquietud i irritabilitat. • Sentiment de culpa, inutilitat o incapacitat. • Pèrdua d'interès o de plaer en passatemps

amb què anteriorment es gaudia. • Insomni o hipersomni. • Dificultat per decidir, concentrar-se i me­

moritzar. • Idees o intents de suïcidi.

Com enfrontar-se a la depressió • Reflexionar sobre el que es fa i se sent. As­

similar el que s'està patint i pensar sobre la situació real.

• Esbrinar i acceptar com a normal en quines situacions se sent incomoditat, ridícul, ver­gonya, ràbia, sotmetiment, etc.

• Establir seqüències de les situacions exter­nes actuals i les reaccions emocionals que produeix cadascuna.

• Aclarir quines són les pròpies necessitats: afecte, assertivitat, reconeixement profes­sional, plaer sexual, etc.

• Treure conclusions: pensar sobre el que se sent després d'aquest procés i, si convé, fer alguna acció ai respecte.

SERVEI D'INFERMERIA ; M TOTS ELS DIES DE L'ANY

Tel. 93 589 43 44 609 34 33 44

SERVEI A D O M I C I L I D' INFERMERIA

CENTRO DE ECOMEDICINA

PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR

NATUROPATÍA

MASAJE TERAPÉUTICO

REFLEXOLOGÍA

KINESIOLOGÍA

IRIDOLOGÍA

I

LAyu, j imiento Tel. 93 675 63 39 I

CENTRE D'ATENCIÓ INTEGRAL

AL NEN I ADOLESCENT

Aiíta Dra. Pilar Canosa. Col. 7.201

Hi col·laboren:

Dr. JESÚS CABNICER: Pediatre, Gastroenteròleg

EVA M' de LA PENA Logopeda infantil

SlLVlA LLUMÀ: hkòloga infantojuvenil

Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6

Tel. 93 589 35 48

Si vol

anunciar-se

en aquesta

secció,

truquin's

al telèfon

CUNICA DENTAL V .i I t s . B i I cl i.

Major, 2 3 - 2 5 , 1er 3a

Tel . 9 3 6 7 5 6 4 7 7

Sant Cugat

HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L'ADOLESCÈNCIA

Dra. Margarita Rabasa Hostench Col: 15.097

Rbla. Ribatallada, 20 • 1er 3a Tel. 93 674 72 16

E L S •/-CANTONS Divendres, 11 de febrer del JiW Estètica 47

Estètica i Bellesa

l'article: Pintar els llavis

La boca que quan és bonica parla per si mateixa pot resultar més atraient seguint alguns consells i certa habilitat. S'entén per uns llavis perfectes els simètrics, que ni són massa gruixuts ni massa fins i es dibuixen en forma de cor. Però no tots els llavis responen a aquest ideal, i per variar la forma dels llavis s'ha de fer ús del maquillatge correctiu. Només caldrà te­nir a mà un perfilador, emprar-lo correctament i procurar que el pols no traeixi.

ESTRIS

Maquillatge o pólvores. És el pas previ al maqui­llatge i serveix per emblanquinar-lo i fixar-lo.

Perfilador. És molt important perquè permet res­saltar la forma natural i perfeccionar-la amb uns senzills trucs: • Efecte natural. Perfilador de color beix, barra de llavis transparent i pinzellades sobre aquest de color vermell o rosa. • Sense perfilar. Se'n dibuixa el contorn, es difu­mina amb un pinzell, s'hi estén el color i es torna a difuminar el contorn. • Resistent a l'aigua. S'escull un perfilador water-proof d'un beix rosat i després se'n pinta l'interior.

Pinzell. N'hi ha que serveixen per corregir (curts, rectes, plans i tous) i uns altres per pintar l'interior dels llavis (la part ampla per a l'interior i el late­ral per perfilar-los).

Llapis de color • De dia. A més de maquillar n'hi ha que alhora protegeixen la pell dels llavis; de totes maneres mai us heu d'oblidar de protegir-los perquè la seva pell manca de melanina i per això és vulne­rable als rajos ultraviolats. • De nit. Desmaquilleu-vos abans d'anar a dormir i hidrateu també el contorn de la boca.

COLORS EN HARMONIA

Els colors de pintallavis que més s'usen en el nos­tre país son els marrons, possiblement perquè afa­voreixen a qualsevol edat i color de pell. No obs­tant això, els professionals aconsellen fixar-se en el color dels cabells i dels ulls:

Beix marronós. Per a cabells rossos, ulls clars i pell pàlida i daurada. Combinat amb ombra d'ulls beix, torrat, blau, verd, gris o bordeus; coloret beix i torrat.

Vermell ataronjat Per a cabells marrons clars, fos­cos i pèl-rojos. Combinat amb ombra d'ulls beix, marró, verd, blava-gris o lila; coloret en beix ata­ronjat o torrat ataronjat.

Violat rosat. Per a cabells rossos, marrons clars i cendra. Combinat amb ombres d'ulls marfil, mar­ró, blau, gris i verd; coloret en rosa-violat i beix ro­sat.

Granat marronós. Per a cabells marrons foscos, pèl-rojos i cendres foscos. Combinat amb ombres d'ulls de color violat rosat, marró granatós, blau i verd; coloret en marró i bordeus.

IM^LK lJ>C4cí p e r r u q u e r s

PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM

Al servei de Sant Cugat des de 1955

93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r

08190 Sant Cugat del Vallès

ToT CAbEll Tot pel teu cabell

Tot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria

TOTPErMTU i ALS MILLOR PREUS

C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÉS

I Massatge biosmòtic

Quiromassatge

Aromateràpia

Hidroteràpia

Tractament natural pels peus

Tractaments facials Tractament anti-estrès Peelrng corporal amb

productes naturals

DEFECTES MÉS COMUNS

Linials i sense forma Caldrà dibuixar la forma de cor en el llavi superior. Es perfila des del centre cap als laterals i tot seguit s'omplen amb el pintallavis escollit. Al moment de triar el to caldrà tenir en compte si els llavis són gruixuts o fins.

Molt fins Es comença perfilant els llavis per la part externa de la línia natural per augmentar-ne visualment el volum, no més d'1 o 2 mm del perímetre. Per fer-ho es pot emprar un llapis perfilador de color beix per al dia o daurat per a ta nit i finalment s'omplen els llavis amb colors clars, brillants i nacrats. Els ro­ses f beix són els més afavoridors.

Asimètrics Es redibuixen amb el perfilador per aconseguir uniformitat. Al moment d'omplir-los s'aconsellen dos tons de la mateixa harmonia, amb el més fosc es maquilla el llavi gruixut i amb el clar, él més f i .

Molt gruixuts En aquest cas es redueix el contorn dels llavis amb el llapis just per la part interna, d'1 a 2 mm. Els tons més afavoridors seran el foscos i mats, per exem­ple els vermells vi i els marrons,

Caiguts Convé aixecar les comissures de la boca redibui-xant-ne els contorns. Per això es perfila en un to fort només en el centre del llavi inferior. Si es vol perfilar el llavi superior, caldrà aplicar-hi un to més clar, tot i que no és obligatori, i finalment se n'acoloreix l'interior. Els vermells clars i els ro­ses són els més apropiats.

Massa forma de cor Es tracta d'arrodonir amb el perfilador l'angle ex­cessivament accentuat que forma el cor. Després es maquillen de la manera següent: per als grui­xuts, colors foscos i mats; i per als més fins, clars i e l C o n s e l l brillants.

• Tractaments corporals • Micropigmentació • Tatuatges

C/ DEL SOL 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41

R **sí>

\L centre d'estètica

C/ Francesc Moragas, 25 • Tel 93 675 58 55 08190 Sant Cugat del Vallès

Centre SPA

Sant Cugat del Vallès

Tractament de fangoteràpla

I algoteràpfa per. ciàtica i lumbàlgia

contractures i tendinitis

acne

psoríasis artrosis artritis

cel·lulitis i aprimament

Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890148

utt-Uon(rol

Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes

C/ Esperanto. 12 int. D. Tel 93 589 23 43

si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon

93 589 62 82

No ho feu mai

CIRURGIA ESTÈTICA Un cop superada una prova d'al·lèrgia, s'injecta en el llavi un material d'ompliment innocu i du­rador (fragments de metacrilat i col·lagen). La in­tervenció és senzilla i dura només 15 minuts.

LÀSER (Erbio-Yag) Augmenta lleugerament el llavi superior, sense haver d'injectar-hi cap material inert que s'absor-veixi.

Linials i sense forma No sobrepasseu de 1/2 a 1 mm ta línia natural dels llavis.

Molt fitis No empreu llapis de tons foscos ni mats perquè els aprimaria encara més.

Astméfrics Els perttadors han de ser sempre del mateix color que el pintallavis.

Moft gruixuts No useu pintallavis de tons brillants, clars i nacrats, perquè l'únic que s'aconseguirà amb aquests colors és l'efecte contrari.

Caiguts No s'ha d'arribar amb el perfilador fins a les comissures dels llavis per dissimular-ne el decaïment per l'expressió rígida del rostre.

Massa forma de cor Està prohibit emprar torts diferents en el perfilador i llapis per a llavis.

48 Gastronomia ELS /CANTONS liknulrn. II //,M'irr/hl 2000

La cuina de casa IKLPJUfi? BAR. REST. ARNAU EL CASINET LA JUONENCA

Passeig Francesc Macià, 71, local 4 Cami de Can Ganxet 47 Xerric, 30 93 589 03 76 93 589 50 83 93 67413 48 Cafeteria i restaurant Menú diari i entrepans Gelats artesans

BAR BOKATA EL JORDI'S LA JUONENCA

Plana Hospital, 35-3 5ant Jordi, 39 Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 58919 72 93 674 11 18 93 675 3402 Cafeteria i entrepans Amanides i entrepans Gelats artesans i cafeteria

BACCO EL MESÓN LA MASIA

Manel Farrés, 97 Plaça Octavià, 6 Av. les Corts Catalanes, s/n 93 674 30 69 93 674 1047 93 589 3445 Menú diari i pizzes Braseria i cuina de mercat Cuina catalana casolana

BAR MELMELADA EL PUNT LA PASTA BOIXA

Valldoreix, 56 Sabadell, 41 Av. Lluis Companys, 24 93 589 11 85 670 5940 01 93 6751503 Cafeteria i menjars casolans Copes i sopars Pizzeria, creperia

BAR PICCOLO FRANKFURT LA PALTA MAS ROIG

Valldoreix, 29 Rambla Can Mora, 24 Plaça Mas Roig, 4 93 589 11 98 93 589 50 11 93 675 0086 Cafeteria, pizzes i entrepans Frankfurts Xai, entrecot a la brasa

CABASSA CASTANO GRANJA AUGUSTA PAIPA

Puigmal, s/n Plaça Augusta, 4 Sant Jordi 93 674 02 67 93 589 88 90 93 5894945 Cuina de mercat Cafeteria

ITALIANS

Menú diari. Baguets calentes

CAN EDO

Cafeteria

ITALIANS TORRADA GRILL

Lleó XIII Sant Bonaventura, 6 Plaça Pere San, 6-8 93 692 24 24 93 67464 33 93 589 72 74 Carn a la brasa i calçots Menú diari Especialitat en brasa

CAN BARATA

Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre

LA CANTONADA

Plaça Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús

CAN CASOLETA LA GRANJA

Sant Bonaventura, 39, baixos St. Antoni - plaça Barcelona 93 675 10 33 93 675 52 46 Peix i marisc fresc Cuina casolana

CABALLU PETIT LA JUONENCA

Sant Jordi, 33 Major, 29 93 58914 56 93 675 25 86 Cerveseria Gelats artesans i cafeteria

4»

l a r e c e p t a d e V7. Àngels Quadrus

Ingredients:

12 calamarsos 1 ceba grossa 3 grans d'ait 15 g de farina oli d'oliva sal pebre

Elaboració: Es netegen els calamarsos, es retiren i es re­serven les bossetes de tinta que contenen. En una cassola de terrissa s'hi posa oti i se so­fregeix la ceba ratllada. Quan s'ha daurat, s'hi

Calamarsos amb la tinta

1

afegeix la farina i els calamarsos. S'h* tira sal, pebre, els alls picats t fa tinta barrejada amb una mica d'aigua, i es deixa coure uns 15 mi­nuts. Al moment de servir-ho es pot acompanyar amb arròs bullit passat per aigua freda, per­què en quedin el grans separats, i posat en fla-meres individuals, segoíis eís comensals, per­què agafi la forma $e\ mottfo..

Consell: Convé que els calamarsos siguin mitjanets i tendres.Poseu-hi la sal en l'últim moment, així no s'enduriran. Recordeu que la cassola de terrissa s'ha de protegir amb un difusor.

BM» RESTAURANT

LW&^C-^ (Mrrral V.-U)

^ 1,1. n S8<> 72 71

ESPECIALITAT EN BRASA

('.unís i vt'rriíirt'S brasa 4!o<]u<'* xapala

Cargols a la llauna

U MASIA

S I I I ( I i I 1

Cuina catalana i casolana Menú diari: 1.100 ptes.

Tel. 93 589 34 45

EL CASINET RESTAURANT

Menú diari i entrepans

Camí de Can Ganxet, 47 Tel. 93 589 50 83

"fitítóJ COPES i SOPARS

Sabadell, 41 Tel. 670 55 40 01

ROSTIDORA LLENYA

OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR

àmnlWi tl-MlM

Sant Martí, 9 (nstmittcAFicREiitoM) Tel. 93 589 82 75

per carn de la bona

Carrer de la Torre, 14

Tel. 93 674 12 85

9 Mercat Municipal

Torrebhnca Taula 1.6

Tel. 93 675 30 65

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 589 14 18

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 47

MT

f W' »A«0 3# t , 1 ^ P *<*N<M*f [ &£*£

í'% WA< <£*TJM/

J*r* Of>0 ^i-' <-!•*» y<" Y4#*>

RESTAURANT CAN EDO Tel. 93 692 24 24 / 93 580 66 60 Bellaterra

Com si fos de tota la vida

la xocolata... jf^jfy. els entrepans... - f K f K el cafè... <j>fvfH les pastes... fi^ffs. el SUÍS... * * V * K

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

PI. Barcelona 93 675 52 46

Tasta la nova carta Sopars d'empresa

I I Mesón Bar Restaurant

T o t a u n a t r a d i c i ó

Pi . O c t a v i à , 6 Tel . 9 3 674 Í O 4 7

AralMc RIB

=500. Dues Hfi()i,cs di- pa allargat i cruixent,,

qustosa carn de porc, ceba fresca i la seva deliciosa salsa barbacoa i

EIS4CAINT0N3

Guia Comercial guia pràctica

ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 33 675 34 54

GARCIA JULIÀ Av. Catalunya, 22,1 r 2a 93674 41 64

EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D 93 674 44 69

U. GRIERA CABELLO Fces. Moragas, 5 3r 3a 93 674 44 94

ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient, 65, baixos 93 67529 02

ANTENES PARABÒLIQUES ANTENEX Àngel Guimerà, 2 93589 22 47

ARQUITECTURA FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina, 17, L B 93 6 7 5 * 8 35

JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 935896561 608494519

DANIEL CALATAVUD Rbla. Ribatallada, 31 B3 4r1a 93 675 18 03

JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or, 2 936742601

JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 935894147

MARTÍ FINET MIRA Santa Maria, 38 3' 2' 93 589 30 65

M. MAR EJARQUE Santa Maria, 38, 3r 2a 93 589 30 65

ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B 93 675 30 12

ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 9 3 6 7 4 4 4 6 9

BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 93 674 17 84

AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n 93 589 20 00

T.M.G. TALLERS Borrell. 6 Tel i Fax 93 674 34 75

T.M.G. Exp. i vendes Av. LI. Companys, 36 93 675 56 53

BALLS DE SALÓ PEPE ASENSIO Anselm Clavé. 14 93 675 49 37

BARSTOP Rius i Taulet, 56 9 3 5 8 9 * 2 99

CUE SANT CUGAT Bar Musical Sant Martí, 10 9 3 5 8 9 4 7 9 0

CABALLU PETIT Cerveseria 9 3 5 8 9 * 4 5 6

BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 9 3 6 7 4 0 6 4 9

CUGART Torrent Bomba, 14 93 674 4 3 9 0

BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 9 3 6 7 4 * 5 0 9

SUN BIKE Can Matas, 2 9 3 5 8 9 1 7 5 7

CARNISSERIES TUBAU La Torre, 14 93 6 7 4 * 2 85

TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 9 3 6 7 5 3 0 6 5

TUBAU Mercat Pere San Parada 104 93 5 8 9 * 4 * 8

TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix 93 674 5747

SAGARRA Endavallada, 22 93 674 0 * 6 0

CONGELATS • ENQUADERNACIONS I L'ILLA CONGELATS M. Pere San. Pda. 125 9 3 5 8 9 3 8 0 6 _

BAR PICCOLO Valldoreix, 29 93 5 8 9 * * 9 8

PAPIOL Venda i neteja Cànovas del Castillo, A 936746500

CENTRE COMERCIAL PRYCA Rubí-St. Cugat km 4 93565 4 9 0 0

CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 93 674 5 0 4 8

CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A 93 589 54 43

RODÓ Rius i Taulet, 6 93 68982 80

CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyo­la, km 3 93 5 8 0 * 5 00 _

FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03 93 5 8 9 3 * 2 *

CLUBS DE MUNTANYA I ESPORT

CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 93 67453 96

CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cm Crist Treballador, s/n

M.TERESA GREGORY PLANDOUT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. 9 3 6 7 4 2 6 2 4 9 3 4 * 7 0 7 5 9

CLÀSSIC Av. Torreblanca, 2 9 3 6 7 4 * 9 0 3 _

EL PUNT Copes i sopars 6 7 0 5 9 4 0 01

COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 93 67496 02

COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 93589 7442

COPY-GRAFIC Can Matas, 8 9 3 6 7 5 3 6 5 3

OFINOVA Lluís Companys, 18 9367523 73

CONSTRUCCIONS BELSCONXXLS.A. Ptge. Font de Sant Rafa­el, 18-20, baixos Te/. 93 675 32 67 bafecorooB8naxo.es

CRISTALLERIES CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluís Companys, 29 9 3 6 7 4 1 3 9 8

ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7* 64

MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49 9 3 5 9 0 6 9 8 0

VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques < Acadèmia. Sant Ramon, 21 93675 9 * 4 4

PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 6 7 4 * 2 39

ESCOLA THAU Vial Interpolar 93 589 8 * 0 8

CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 9 3 6 7 4 0 3 08

FERRETERIES EL PONT Girona, 3 9 3 6 7 5 0 * 7 5

FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 9 3 6 7 4 * 3 8 * 9 3 6 7 5 * 8 2 0

FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, B 9 3 5 9 0 6 0 71

MIRA-SOL-MARI FLE­CA ARTESANA Paca Joan Borràs, 1 9 3 6 7 4 * 5 4 6

FOTOGRAFIA.VIDEO FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 79 68

ZOOM Centre de la imatge Santa Maria, 14 93675 56 74

FUSTERIA EBENISTERIA 9 3 6 9 9 6 7 4 8 93 674 7068

GALERIES D'ART ESPAI LLUÍS RIBAS Plaça Gorina, 13 9 3 5 8 9 5 7 76

SALA RUSINOL Santiago Rusinol 9 3 6 7 5 4 7 5 »

HAMBURGUESERtES MC DONALD'S Ct Comercial St. Cugat 9 3 6 7 4 4 6 5 4

HERBOLARIS DIETÈTIC) GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 93 674 00 60

SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda 9367559 53

HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54 Valldoreix 93674 7596

SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93 674 45 71

CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 93 589 28 33

ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 93 6 7 5 * 9 0 4

CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 93 589 7 5 * 2

CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 93 6 7 5 3 * 0 0

CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbla. Ribatallada, 20 9 3 5 8 9 3 8 52

CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 9 3 6 7 5 4 9 0 2

POU D'ART Balmes ,35 935906086

ADOLF TaHer d'art Pere Mas, 17. Valldoreix 936746028

GELATS ARTESANS LA JUONENCA Major, 29 93 67525 86

GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Cm. Crist Treballador, s/n 93 674*4 53

GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 93 6 7 4 6 * 7 2

GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavè, 20 93 59082 79

SANT CUGAT ESPORTS S.L. " PI. Quatre Cantons 9 3 6 7 4 3 0 8 *

SQUASHSANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 9 3 0 7 4 9 8 8 2

UESC Cànovas del Castillo, 9 9 3 6 7 5 2 3 9 0

HÍPIQUES

VALLÈS , TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 59080 60

INSTAL·LACIONS A. ZAMORA, S L MsCinto Verdaguer, 18 9 3 5 8 1 2 6 3 8

MANTSERV.SA Av. Catalunya, 18 93 674 6058

INSTITUTS BELLESA ESTÈTICA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 93 674 85 63

KA1ACENTER Del Sol, 22 93590 05 4*

SILUET CONTROL Esperanto, 12 interior baixos 9 3 5 8 9 2 3 43

JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 36 94

JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 93 6 7 4 * 5 3 2

JOGUINES NINS Villa, 9 9 3 6 7 4 * 3 96

MIREIA'S Valldoreix, 33 93674 9940

ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 93 58950 72

11 ADMINISTRACIÓ N.1 Valldoreix, 67 A 93 589 47 42

ADMINISTRACIÓ N. 2. Major. 33 93 674 01 74

HÍPICA SEVERINO Pg. Calado, 12 93 6 7 4 * * 4 0

SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 93S892264

TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 67522 01

WALL STREET INST. Av. Uuís Companys, 15 9 3 5 8 9 6 0 72

IMMOBILIÀRIES Veure pagines 44-45

INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 9 3 5 9 0 8 0 6 0

PROGRAM ACCÉS Rbla. Can Mora, 18 93 6 7 5 * 5 5 6

lllIQH»; SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 93590 6189

93 5 8 9 2 2 3 2 _

EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 93 5890014

MAJIK Sant Jordi, 29 93 589 02 66

MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 0023

LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victoria, 48 93 5 8 9 2 0 1 8

LA FLORESTA Pearson, 36 93 589 7800

LES PLANES 93675 5105

LLIBRERIES

PAPERERIES

LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 9 3 5 8 9 8 6 1 7

MARMOLES SANT CUGAT Can Faljó deb Aurons -Campoamor, 12 - Nau 3 93 675 5108

ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 93 58919 31

MES MARCS Enric Granados, 15 93 58914 29

MASSATGES ESTET, SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 656 89 0149

MAT, CONSTRUCCIÓ FOAP Rius i Taulet, 27 93 674 05 03

SUMINISTROS VALLDOREIX Mss.J. Verdaguer, 107 93 674 14 90

MENJARS

PREPARATS ROSTIDOR A LA LLENYA OLIVÉ Sant Marti, 9 93 589 82 75

MERCERIES LA PERLA Major, 3 93 674 01 38

MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 935902680

MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Fces. Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 15 50

CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6

MODA CONFECCIÓ BENETTON Santa Maria, 21 93 674 85 02

BLUEMOON Major. 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93675 02 67

CAMPMANY Valldoreix, 16 93 674 14 82

LA MODISTA Plana de l'Hospital 3-5 local 6 93 589 86 69

PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 93 589 72 32

TOT PUNT Sant Antoni, 19 93 674 00 97

PERRUQUERIES CARNEIBOSCH Francesc Moragas, 29 9 3 5 8 9 6 0 8 8

DISON ESTILISTES Martorell, 12 9 3 5 8 9 5 6 5 7

ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 93 674 8 5 6 3

FORMA'S Elies Rogent, 18 A 9 3 6 7 5 4 0 0 6

JUANI Xerric, 28 93674 6699

JEANLOUSDAVC Flaca Dr. Gates, 5 9 3 6 7 5 6 1 7 0

PERRUQUERIA VERDI CasHIejos, 11 93 589 53 54

TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent 4a Cerdanyola 93692 7904

PESCA SALADA I

LLEGUMS SALUMS Sant Antoni, 50 93 6 7 4 5 7 5 2

VORAVIU Sant Antoni, 25-27 93 58988 55

MUSICAL ST.CUGAT Rosselló, 13 93 675 4 7 5 7

VALLÈS NET Sant Ramon, 4 93 674 89 18

OBJ. REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 935897202

OBRES CONSTRUCCIONS CONSTRUALPA Santa Maria, 9,1r1a 9 3 5 8 9 0 1 51

STANZA Valldoreix, 10 93 674 65 98

PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 5 8 9 1 7 3 2

ÒPTIQUES TEIXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 93589 44 95

PARAMENT DE LA LLAR GENEVIEVELETHU Via, 6 93 67403 16

PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 93675 1299

LA LIONESA Valldoreix, 79 93 674 07 71

PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 93674 6 8 4 7

PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 93589 2 5 2 9

SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuís Companys, 50 9 3 5 8 9 1 7 9 9

TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS

LEONELU, S A COMPO­NENTS ELECTROMCS PERA MOTOCICLETES Av.Graets,35 935906666

TALLER ELECTROSOL Sol, 19 93 674 36 88

TALLER MECÀMCCP. CANALS Sant Llorenç, 27 93674 63 62

TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 93674 6 9 5 0

POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda. 1 -5 9 3 6 7 5 1 3 6

REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L. Mercè Rodoreda, 8 9 3 5 8 9 2 3 7*

RESIDÈNCIES RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 93 6 7 4 4 2 2 3

ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 93 674 55 80

ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Villa, 1 93 675 24 0*

SÚPER HOGAR Plaça Octavià, s/n 93 589 8 9 9 9

SABATERIES REPARACIÓ DEL CALCAT SABATA Francesc Moragas, 6 93 67532 74

TATER'S Sant Antoni, 62 9 3 6 7 5 5 5 0 6

TALLERESMENA Pg,Torreblanca,13 93 67453 01

TELEFONIA A B TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola, 49 93 589 8 7 0 2

TINTORERIES TNTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 93 67411 82

TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 93 674 11 83

TINTORERIA ST. CUGAT Rbla Rbatallada. 34 9 3 6 7 5 2 2 2 8

TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuís Companys, 2 9 3 6 7 4 4 1 6 7

TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI 93 58944 22 93 6755151

VETERINARIS DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÈS, S.L Urgències 24 h Sabadell, 23 Obert nit i festius 93 674 69 45 Tel. urgències 9 0 8 8 9 8 1 3 6 93674 6945

VETERINOS RiusiTaulet. 31 93589 7140

AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Ptge. St. Salvador, 3. La Floresta 6 6 6 4 2 8 1 4 2

BERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 93 589 16 78

USSIATOURS Plana Hospital 93589 6 1 5 0

XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA

50 Cultura ELS /CWTONS llnnulin. II //, fel·iei ÍÍ / . ' ÍVI '

De dilluns a divendres • De 7.0(1 h a N.DO h El despeitador, amb Salva Vallvé • De.S.OOha 10.00 h l'riinmi Planti. amb ( ien i I .o/.ano • De 10.00 ha 13.00 h Cambirota. cl maga/ín, amb Clara Borrell • De l.i.OO a 13.30 h Síint Client Avui: I "informatiu, amb Josep M. Mim • D e 13.30 ha 13.50 h l'.cntnvista(repetició), amb Geni Lozano • D e 13.50 ha 14.00 h Ami' molt de gust. l'espai dr gastronomia, amb Pep Blancs • De 14.00 ha 17.()()h Vol de tarda, amb Esteve Llop • D e 17.00 h a 19.00h l'andana, el magazíu amb Iolanda Casas • D e 19.00 ha 20.00 h Al lloro, cl musical, amb Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l'.espoitiu. amb Gemma Montero • De 20.35 ha 21.00 h lil millor del magaz/'u • D e 21.00 h a 22.00 h Sona clàssica (dilluns). Roct World (di­marts). Dauce hgeud(d\mccrcs), ChillOut (dijous). Jazz (.dea (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h El que ijiieda del dia. amb Joan Vallvé • A partir de Ics 24 li Música al ten instat • D c 7 a 2 4 h . (!ada hora informació local als Bulletins Informatius.

Dissabte • De 8.00 h a 10.00 l i Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 ha 15.00 li

Pot fet. El matisin i l'humor. Amb Jesús lbmé i Xavi Rodríguez • De 15.00 ha 14.00 h Aiant-mab.. Ei/ijormatin d'esports • D e 14.00 ha 15.00 h Vallès sense Eronteres (repetició) • De 15.00 ha 17.00 h Àlbum, amb I )avid Villena • De 17.00 ha 18.30 h l'estrena. El programa de cinema. Amb Xavi Torras. Jordina Rcinon i Toni Garcia • D e 18.30 ha 19.00 h Ràdio Pla\; amb Sònia ('armona • D e 19.(X) h a 21.00 h Buc d'assaig, amb (Carles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Entre bambolines. Programa de teatte • A partir de Ics 11 h Música al teu rostat

Diumenge • De 8.00 h a 9.00 h L·i missa del monestir • De 9.00 h a 9.30 h . Mites i llegendes de Sant Cugat • De 9.30 ha 10.00 li Espoit en marxa la edició •De 10.00 h a 13.30 h Sostra dansa/ Ea sarsuela/ Roda d'amics amb J. Fàbregas i P. Pallissa • D e 13.30 h a 14.00 h Espoit en marxa Ja edició • D e 14.00 h a 16.00 h l'al com érem, amb J. M. Alvira • De 16.00 h a 19.00 h fío/i rotllo, presentar per Raquel Iniesta • D e 19.00 ha 21.00 h B/tt d'assaig, amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.00 h Espoit en marxa .fa edició • A partir de les 11 li Música al teu costat

L'ensenyament públic es mostra a la ciutat

Jet fa temps que tothom parla de la seva qualitat, i malgrat les mancances estructurals que tothom li reconeix, continua lluint tota la seva esplendor. Aquests dies la posarà a la disposició de tots els seus conciutadans: Pen­senyament públic de Sant Cugat s'ha posat de llarg i torna a exhibir-se a la Casa de Cultura. La Segona Mostra es desenvolupa aquest cap de setma­na i manté l'esperit obert com ho va fer fa dos anys: l'esperança que tothom s'hi apropi per conèixer (o reconèixer) Fensenyament públic de la ciutat i a la vegada participi en els debats que s'obriran per veure com es pot millo­rar dia a dia. Xerrades, debats, exposicions fotogràfiques i activitats lúdi­ques en una Segona Mostra que es tanca diumenge amb un dinar popular.

11 DIVENDRES

12 DISSABTE

13 DlliMKNCiE

14 DILLUNS

DIMARTS

16 DIMECRES

17 DIJOUS

CONFERÈNCIES I XERRADES • A les 20 h. II MOSTRA D'ENSENYAMENT PÚBLIC. Conferencia Polítiques educatives a la UE: elpaperdelmuni-

api a l'educació, a càrrec de Erancesc Raventós, professor del departament de Teoria i Història de l'Educació. Org. Ajun­tament i Comissió d'Ensenyament Públic a Sant Cugat. A ia Casa de Cultura.

CELEBRACIONS I T R O B A D E S • A les 8 h. Calçotada popular. Preu: 3.400 ptes. Org. Col·lectiu de la Cient (iran de la Floresta. Col. Ajuntament. Sor­

tida: del Pont del Diari. • A les 19 h Quinto solidari per Veneçuela, dins la campanya d'ajut a Veneçuela. El 50% dels premis es destinaran a aquest

país. Org. Esbart Sant Cugat. Col. Ajuntament. A l'Esbart Sant Cugat.

II MOSTRA D'ENSENYAMENT PÚBLIC • A les 12 h: Trobada per a la cercavila. A les 13 h: Actuació Els llunàtics al Brasil. A les 14 h: Dinar popular a la Llot-

geta del Monestir. A les 15.30 h: Fi de festa i lliurament de premis. Org. Ajuntament i la Comissió d'Ensenyament Públic. A la plaça Octavià i a la Llotgeta del Monestir.

E X C U R S I O N S I SORTIDES • A les 9 h. Passeig per Collserola: Cerdanyola-Riera de Sant Cugat-Can Calders. Org. CMSC. Trobada: davant del ('MSC.

CELEBRACIONS I TROBADES • A les 10 h. I C R O S POPULAR de Sant Cugat. Campionats: escolars, esquiadors del CMSC i secció d'Atletisme del

CMSC. Org. Ajuntament, OMET, CMSC i Consell Esportiu del Vallès Occidental. Informació O M E T (escolars) i CMSC (federats). Al parc de la Pollancreda.

• A les 12 h. Ballada de sardanes. Org. Entitat Sardanista de Sant Cugat. Col. Ajuntament. A la plaça Octavià. • A les 18 h. Cafè de les Arts. Col. Ajuntament. A la Unió Recreativa i d'Esports de ia Floresta.

TEATRE • A les 12 h. Obra El viatge de n'Andreu Santandreu a ia recerca del perfum que fa tornar guetpo, amb el Teatre de la Sar­

gantana. Preu: 500 ptes. (socis, 450 ptes.) Org. La Xarxa. Col. Ajuntament. Al Teatre-Auditori del Centre Cultural.

CINEMA I P R O J E C C I O N S • A les 19. Projecció sobre Xile (història i geografia), a càrrec de Lluís Puig Tuneu. Org. CMSC.

CONFERENCIES I XERRADES • A les 18.30 h. Debat i vídeo Què e's el deute extern?, dins de la campanya Deute extern, deute etern, de Justícia i Pau amb

la col·laboració de Josep Iglesias. Org. Ajuntament i Doble Via. A l'Espai Jove del Centre Cívic de la Floresta.

CONFERENCIES I XERRADES • A les 20.00 h. Cicle de Conferències al Centre Borja Tenebrismebarroc: Caravaggio, a càrrec d'Imma Pueyo, llicencia­

da en Història, professora d'art i pintora. Org. Centre Borja. Al Centre Borja.

CONFERENCIES I XERRADES • A les 17 h. Conferència Els fills preadolescents i adolescents, a càrrec de Carina Escolà. Org. Grup de Doncs de la Creu

d'en Blau. Coí. Ajuntament i Doble Via. Al {'entre Cívic de les Planes. • A les 19 h. Conferència Bombes d'insulina. Org. As. Diabètics de Catalunya. Col. Ajuntament. A la Casa de Cultura.

CONFERÈNCIES I XERRADES - • A les 18.00 h. Història del monestir, a càrrec d'Antoni Borràs SJ, historiador i director de ia biblioteca del Centre Bor­

ja. Org. Llar d'Avis de la parròquia. A ia Llar d'Avís de la parròquia.

S A L K S M l N 1 C I P A L S (Casa de Cultura)

• II Mostra d'Ensenyament Públic. Fins al 20 de febrer. • Biennal V.O. Mostra d'Art |ove del Vallès Occidental. Del 14 al >6 de febrer. • Impressions de rock santcugateiic. De Daniel Codorniu. Fins al 26 de febrer. • Exposició interactiva Us colors del blau. \ 'n viatge pel cicle de l'ai­gua. Del 14 al 27 de febrer, visites guiades els diumenges. • Ex-Libris. Alumnes de grau su­perior d'Il·lustració de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat. Fins al 28 de febrer. A la bibliote­ca del Centre Cultural. • Tècnica i efectes d'exposició. Fo­tografies realitzades amb la tècnica d'exposició a la llum. Fins al 28 de febrer. A l'Escola Municipal d'Art. • Manolo Belzunce Collages. Del 17 de febrer al 6 de març. Al claustre del monestir.

S A L E S P R I V A D E S • Col·lectiva. Del 12 febrer al 9 de març. A Pou d'Art (Balmes, 35). • Garcia Cros El gest i el rostre. Fins al 22 de febrer. A la Sala Rusinol (Santiago Rusinol, 52). • Ràfols Casamada, fotografia, i Budesca, pintura. Fins al 27 de febrer. A Canals, Galeria d'Art (c /de la Creu, 16). • Jordi Prat, olis. Fins al 27 de febrer. A l 'Espai Lluís Ribas (Gorina, 13). • Josep Moscardó, pintura i es­cultura. Fins al 28 de febrer. A La Galeria (c/ Sant Jordi, 14). • Ferran Martí. Permanent d'o­bres d'aquest artista. A l'Estu­di Ferran Martí (c/ Gorina, 8).

T E A T R E IMSúltimaslunas, de l'urio liordón.

, 11 de febrer, a les 22 h.

ELS /CANTONS Divendres, 11 de febrer del 2000 Cultura 51

AJUNTAMENT

Sartt Cugat

Casa de Cultura

EMD Valldoreix

93589 22 88

9358913 82

93674 2719

93589 3188

AAPPIWMifa-sol 936742018

AAW V. Carme Mira-sol 93 67410 03

AAW St. Joan Mtra-soi 936747103

Consumidors 93 26845 67

OMIC

93589 22 88

9358913 82

93674 2719

93589 3188

PROMUSA 93 58917 32 BOMBERS

BeSaterra 936928080

ASStSTtNOA SANITÀRIA

CAP" " T~-CAP - Urgències

~ 9 3 S 8 Ï Ï Ï 2 2 ~

Generalitat

rtóVSaril Cugat

085 j |

'93'6W80W|

Ceníe Soc. San. LF 93 589 78 00

93674 23 83

ENTITATS

Asot: )• •

ORS"""." C.CasteBaro-Manctiagc

Germanor Cavis

Ctre. Aizheimer St C.

93 589 78 00

93674 23 83

ENTITATS

Asot: )• •

ORS"""." C.CasteBaro-Manctiagc

Germanor Cavis

936753503

Creu Roja Sant Cugat

QÏírtoJtValdoreix

Dispensari iaFioresta

9367412 34

~93mnW" 935891212

93427 2000

932034000

93414 4848

ENTITATS

Asot: )• •

ORS"""." C.CasteBaro-Manctiagc

Germanor Cavis

935881674

> 93589 7605

935835798

General de Catalunya

valld'Hebrori

Sant Joan de Déu

9367412 34

~93mnW" 935891212

93427 2000

932034000

93414 4848

Grup Sup. Immigrants

Sant Cugat Comerç 9367403 22

Telèfon de l'Esperança

9367412 34

~93mnW" 935891212

93427 2000

932034000

93414 4848 LLEURE

: Arxiu Gavin 9367425 70

ASSOCIACIONS :

Arxiu Municipal

ArxkfNac. Catalunya-

935890712

AAPP W Can Majó Val .93674 5049

93674 2197

93 674 21 05

93674 2089

Arxiu Municipal

ArxkfNac. Catalunya- 9358977 88

AAPP i W Valldoreix

AAPP Montserrat VaH.

AAProp. iV. laFlorestf

.93674 5049

93674 2197

93 674 21 05

93674 2089

Casal Cultural Mira-sol

Casal d'Avis SC

Casal Valldoreix

Ctre. Cívic ía Floresta

935892018

9358916 38

9367445 99

AAW AkjuaHonga Flor. 93674 5129

Casal Cultural Mira-sol

Casal d'Avis SC

Casal Valldoreix

Ctre. Cívic ía Floresta 935890847

Divendres 11 Fomós Manel Farrés, 95 (P. Centrat) 9 3 6 7 4 0 5 1 2

Dissabte 12 Serrat Pg. Baixador, 78. Mira-sol 93 674 23 72

Diumenge 13 R. RMère Dr. Murillo, 1 9 3 6 7 4 04 30

Dilluns 14 Domènec Pg. Sant Magí, 50 9 3 6 7 4 3 3 53

Dimarts 15 Llorens Santa Marta, 27 93 6 7 4 1 5 3 1

Dimecres 16 Cullelt Ptge. Diputació, 6 93 674 0 3 6 4

Dijous 17 R. Rivière Dr. Murillo, 1 93 674 04 30

Municipal (Valldoreix! 908 79 51 25

Comissaria St. Cugat 93 674 7612

DNI (Cita prèvia) 93589 3080

Urgències 091.

Ctre. Cívic les Planes 93 675 51 05 : Cines Ciriesa (reserves) 935890941

Cines Yelmo (reserves) 902124134

CÜ*i Muntanyenc 93674 5396

OiraideiaÜnïó" 93674ÏQW

ptorTsàSÍCÜ^Ï 93"o75~2655T

QaTtfAvïPanoquia 93"5890598

: PtsciraValtóoíeí* 93675 40 5 í f

Wt^^^it»MCMSÍ6 1 ;r ' ' Í te'4Çantons' '1 9358962®'

T'"'^d^!SartS$ 93675;:5958''

p'WsptCÍ^rtI " W í p è T

IWiii^wipHWia' ~"'~~ "' lHpsfpT~~[ 13*58ÏTT5J"

"":""ÜBSPlanes 93204 7503'

'"'"'M'pereOctavià 93674Ï Ï63 : '

' ' ' l ^ i do re i x H 93'674Ò569'I

POLICIA '_ : CuWpoNactonaí 93674 7858

~"jM»fiícipa! i Protecció Civil 092

D i s s a b t e 1 2 S ta . fculàlia v g . mr. pat rona de Barce lona i St. Damià so ld . mr.

Aigües la Floresta 936742Ò1ÜF

Catalana de Gas 93 7252944

Correus 93674 7096

ENHEflRubí 93 6991892

FECSA (atenció cfent) 900 7373 73

FECSA (avaries) 900 74 74 74

Funerària 93 589 55 52

Repsof-Butà 936741580

SOREA 935890021

TRANSPORTS

Aeroport 93478 5000

Carreteres 932042247

FSC 932051515

Grua 936743371

RENFE 934900202

POU 933188750

Ràdio Taxi 9358944 22

Taxis (parada) 936740997

VaBdoreix (parada) 936741111

D i u m e n g e 1 3 Sts . Ben igne prev. mr., Hau, Joan i Dídac S.J. mrs. i Maura mr.

D i l l u n s 1 4 St. Ciri l mjo . i Metod i b isbes, Valentí prev. mr., Vidal i Pròcul mrs .

D i m a r t s 1 5 • St. Fausti g e r m . mrs. , C laudi de la Co lomb ié re S.J. i Sta. ü e o r g i a v g .

: D i m e c r e s 1 6 i St. Onèss im bisbe, Elies, Jeremies, Isaies i Samuel i Daniel mrs.

i D i j o u s 1 7 _ ^ ^ T T ^ _ T ^ _ „ _ _ ^ ^ « _ _ ^ : S ts . Kómu l c o m p . mrs. , Silvi b isbe i Julià de Capadoc ia mr.

; D i v e n d r e s 1 8 i Sts. S imeó bisbe mr., Eladi i Flavià bisbes i Bto. Joan de Fiésole.

EM D Valldoreix m, CASAL DE iOÍ CULTURA DE ílfl VALLDOREIX

Informació I Inscripcions De dimarts a divendres D e 9 a 1 3 i d e 1 7 a 1 9 h

Plaça del Casal, s/n. Tet. i fax 93 589 82 69

P A T C H W O R K

Dimarts de 10.30 a 12 h

»

J O I E R I A a l a c e r a p e r d u d a

Dimecres de 16 a 18 h

•

IOGA

Dimecres de 20.30 a 22 h

•

DIBUIX I PINTURA

p e r a adults

Dilluns de 19 a 21 h

E S T A M P A C I Ó

s / roba-ba t ik i s e d a

Dimecres de 10.15 a 11.45 h

V I T R A L L S D E C O R A T I U S

Dimecres de 12 a 13.30 h

ORFEBRERIA

Nivell 1. Dijous de 17.30 a 19.30 h

Nivell 2. Dimarts de 17.45 a 19.45 h

• G Y M - A E R Ò B I C

Dimarts i diious de 9.30 a 10.30 h

• " P U N T " T a l l e r de p làst ica

Dimarts de 17.30 a 18.45 h

• J A Z Z In fan t i l

Dimecres de 17.30 a 18.45 h

•

T E A T R E in fan t i l

Dijous de 17.30 a 19 h

Diumenge 13 de febrer

> TITELLES INFANTILS: El rei i el gall. Cia. Aventutxu. Entrada: 200

ptes. A les 12 h, al Casal de Cultura de Valldoreix. Organitza: EMD

de Valldoreix.

Dissabte 19 de febrer 1 VISITA COMENTADA pel barri de Santa Maria del Mar, a càrrec de

Francesc Orriols i Navarro. Informació al tel.: 93 674 41 42. Inscrip­

cions: al Casal de Cultura de Valldoreix i al Museu de Valldoreix: d i ­

vendres de 18 a 20 h. Preu: 500 ptes., socis: 300 ptes.

A la plaça Sant Jaume-Palau de la Generalitat. Organitza: Valldau-

rex (Centre d'Estudis Valldoreix). Col. EMD de Valldoreix.

i CSfUESIl SJSOT CUGAT

Sant Cugat I

B sexto senüdo

Sant Cugat 2

El dilema

Sant Cugat 3

American beauty

Sant Cugat 4

ToyStory2

mmo SAÈYT mmi

v;

16.00 -1B.tS-2u.ÉH22ï45 ToyStory2

^ m o 2 j

B sexto serrtido

11.50-16.51-f2-P YeJm£>3

• ••• ;J ;·-. * 'i " 0 dilema

16.36; 13,15;- 22.90 MmM

|1 coteccronista de huesos

16.15 -18.15 - 20,15 - 22.11 Yelmo f

16.15-18.30-20.30-22.46 YeJmo6

16.00 -18.15 - 20.30 - 22.45 YettTto 7

Stigmata 16.00-18.15-20.30-22.50

Yefmo6

Steepy HcHIow 17.15-19.45-22.40

Cofidenados a fugarse

16.00 -19.15 - 22.20 Ye.roo8

Las cenizas de Àngela

17.30-19.45-22.40 Yelmo9

Segunda piel

16.00-18.30 -20.40-22.45

17.00-19.45 -22.35:

17.15-20.00-2230

a ZWSKHT CUGAT h t tp : / /www.c inesa .es

Tots els divendres i dissabtes SESSIONS "GOLFES"

ESTRENA 2§ SETMANA 2§ SETMANA

. - v t f f i í A N B I s A U T Y

k 4 : 16,15 - 18,15 - 20,15 - 22,15 GOLFA: 00,25 APTA

SALA 3 :16 ,30 -19,15 - 22,00 GOLFA: 00,30 18 ANYS

4§ SETMANA 5§ SETMANA

SALA 2

GOLFA: 01,00 13 ANYS SALA 1 : 16,00 - 18,15 - 20,30 - 22,45 GOLFA: 00,55 13 ANYS

HM M M £ESE S SB £S O S S — . Pàrking Dia de Carnet Carnet d'estudiant Venda Carnet més grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos Pagament àrnb Sessions ^ f l i i l L E 8 ' C/hirmiai«//umBGM. 2h. gratis l'espectador Jove universitari anticipada de 65 anys telèfon als ServiCaixa minusvàlids targeta de crèdit numerades 'el%™J .

COMWW. 902*33 32 31

ELS4CANT01NS Divendres. í i de febrer del 2000

52 Setmanari de SANT CUGAT DEL VALLÉS

Josep iel i Gubert. Exdirectorgeneral deNestlé

"Suïssa no només és el país dels rellotges i les xocolates"

Al.KX I.OI'KZ

- Sant Cugat -

Josep Daniel va venir a viure aquí l'any 1969. Va quedar-s'hi fins al 1975, que va ser traslla­dat a la central de la casa Nestlé a Yavey (Suïssa). Des de llavors ha viscut a cavall entre Sant Cu­gat i Suïssa. I la dedicat tota tina vida a la seva empresa de sem­pre, en què va arribar a ser di­rector general de Nestlé. Va con­vertir-se en cl primer espanyol que accedeix a aquesta posició. Ks perit, professor i intendent mercantil per l'Kscola d'Alts Es-tudis Mercantils de Barcelona. Ara, jubilat, es mira les coses des d'una altra perspectiva i asse­gura que Sant Cugat l'enamora.

- Quins van ser els seu* pri­mers passos a Nestlé'!1

- La casa Nestlé té en el món més de 130 anys. Ks va crear l'any 1867. A l'Kstat espanyol es va intoduir l'any 190.5. això vol dir que d'aquí a cinc anys ja farà cent anys. La meva activitat professional a N e s t l é va co­mentar al carrer Aragó de Bar­celona el 1957. Allà hi vaig estar fins l'anv 1975. Kn aquella èpo­ca l'empresa tenia 2.000 emple­ats de 80.000. Nestlé Kspanya ha ocupat sempre un lloc im­portant perquè s'ha situat entre el cinquè i el vuitè mercat. Així que vaig començar als 23 anys, acabava de ser intendent mer­cantil, i vaig tenir la sort de po­der desenvolupar una activitat nova en aquella època, que no existia pràcticament a Kspanya, que eren els estudis de mercat, això que ara és tan normal.

- Parli'm dels productes no alimentaris. - Kn el camp farmacèutic, te­nim una empresa líder mundial que es diu Alcón, de productes oftàlmics. També tenim una em­presa farmacèutica que es diu Calderma, de productes derma-tològics i tenim una gran vincu­lació amb L'Oreal de París de perfums i cosmètica.

- A nivell mundial, quin és el

Josep Daniel Ini dedimi nua In seva vida a Nestlé FOTO: X.W'I I.ARROSA

moment que viu [Nestlé? - Ha progressat de forma cons­tant. Kn aquests moments té uns 230.000 empleats, unes 500 fà­briques, més de 82 països dife­rents i ocupa la posició número u en una sèrie de p r o d u c t e s , com ara els dietètics infan­tils, els làctics, el cafè soluble, la xocolata, l'aigua mineral. Kn al­tres p roduc tes

som el número dos. Avui dia si no ets número u o dos. és molt difícil progressar a causa de la reestructuració i a la concentració del comerç so­bretot, i a més a més, perquè el consumidor agafa confiança amb un nombre molt limitat de mar­ques.

- Nestlé és l'empresa més im­portant que coneixem de xo­colates? - Sí que ho és perquè en primer

"Aquestpaís ha desenvolupat també la

microtecnologia i la indústria química"

lloc fem xocolata des de l'any 1929, en segon lloc perquè la marca Nestlé és un signe de ga­rantia per al consumidor, tercer, perquè l'origen és Suïssa, i Suïs­sa és el país que fa millor la xo­

colata i finalment, perquè el 1989 va fer una adquisició mol t i m p o r t a n t d ' u n a e m p r e s a anglesa.

— Quin és l'estat actual del camp de la investiga­ció?

- Pel que fa a l'alimentació, Nes­tlé és de llarg l'empresa que hi dedica més a la investigació. La investigació, conjuntament amb la qualitat, és la base de l'èxit de Nestlé. - Suïssa és el país dels rellot­ges o de la xocolata? - Ks un país de diverses coses, entre les quals trobem els re­llotges i la xocolata. Cal tenir molt present que Suïssa ha des­

envolupat també la microtec­nologia o la indústria química. No podem oblidar tampoc que és un país encara bastant agrí­cola. I n 38% de la població suïs­sa habita en zona rural.

- Vostè va instal·lar-se a viure a Sant Cugat l'any 1 9 6 9 . Des de llavors, sempre ha viscut amb una cama a Sant Cugat i una altra a Suïssa. Què ens pot dir del nostre municipi? - Quan vaig marxar, Sant Cugat era fonamentalment un poble gran. Si no hagués vingut durant 25 anys n 'haur ia q u e d a t im­pressionat. Ara és una ciutat pe­tita. Sant Cugat és un gran atrac­tiu. VA que era poble té un estil i una categoria. El que ara és una ciutat moderna és més còmode. El que caldria ara seria consoli­dar Sant Cugat, més que anar a buscar ser una gran ciutat.

- Què és amb el que se sent més identifica! del nostre mu­nicipi? - La plaça de l'Ajuntament. T é uns carrers molts silenciosos que conviden a passejar-hi. El mo­nestir i el claustre són entranya­bles i als seus voltants s'hi està fent una molt bona remodela-ció. A Sant Cugat hi ha una gran inquietud intel·lectual i cultu­ral. Per molts, el nostre munici­pi és un lloc no només per dor­mir-hi sinó per viure-hi. S'ha transformat en una localitat que t'ofereix tot tipus de serveis. Ja no cal anar a Barcelona.

- Vostè és soci del Club de Golf Sant Cugat i en va formar part de la junta directiva. Què ens pot dir d'aquesta etapa? - Aquella etapa va ser molt in­teressant perquè el golf era el jardí de mol tes famílies. En aquel la època vam compra r quinze forats que encara no eren propietat del club. Des de lla­vors, s'ha millorat des de molts punts de vista. És un camp molt tècnic i cal no oblidar que és el més antic de Catalunya. Més de la meitat dels seus socis són sant-cugatencs. És un club totalment social.

Ensenyament loRDi CASAS

Malgrat que la darrera editorial m'invita a dedicar la columna a suposades febrades d'alguns po­lítics locals, de moment no pen­so fer-ho. I no perquè consideri poc important el motiu de la fe­bre, ans al contrari. Tampoc no penso opinar sobre el mal gust d'incloure entre els candidats a caparrot de l'any (de quin any?) a un mossèn ja mort. Ni al concurs de petons (amb llengua o sense?) convocat per un comerç local, concurs al qual ja dic des d'ara que no penso participar-hi, mai no he estat un gran petonejador. Ni tampoc penso parlar de la dar­rera parida grafítica que he vist a la paret d'una entitat financera situada a prop de casa. Vull parlar d'ensenyament. Els que per raons d'atzar hem arribar tard a això de­ia informàtica i els idiomes i ens hi hem de barallar, sabem molt de la seva importància i, sobre­tot, de la necessitat de parlar de formació permanent. Tot això ho dic arran de l'entrevista feta a un seguit de directors/es i profes­sors/es de l'escola pública local. El resultat és dels més significa­tius que he llegit darrerament. Malgrat pertànyer a un municipi on l'ensenyament públic és de­molia qualitat, afirmació feta per una professional del ram i que sens dubte cal compartir, aquest és cl diagnòstic de les mancan­ces: necessitat de més pressupost i recursos humans, sobretot en serveis administratius; mancança d'especialistes en informàtica. música, plàstica i psicomotricitat; cal desenvoluparé! mapa escolar per esmorteir els desequilibris entre privada i pública; preveure en funció del creixement de­mogràfic; pensar en un cinquè institut, quan el quart tot just es posarà en marxa provisionalment el curs vinent; i cal afegir-hi les de les escoles de música i d'art i de les escoles bressol. Evident­ment pensar que tot això es re­soldrà en poc temps, i a més en èpoques de contrareformes fis­cals, és una bogeria. Ja em dona­ria per satisfet si es fes el suficient perquè els nens i les nenes anes­sin una mica més contents al col·legi. Jo mai no vaig aconse­guir anar-hi de bon grat. Encara que eren uns altres temps. Amb uns altres professors, uns altres mètodes, uns altres llibres, uns...

v a - U l è

Teca&©

PI. de la Unió, 3 - Tel. 93 590 80 60 Sant Cugat del Vallès

www.valles.com

Hardware, Software &Webs