Divendres 10 de desembre de IW9 HS4GVNT01NS

El "diari" de Sant Cugat

Nm. 314 Any Vil

225 ptes.

Sumari

Tots els partits, excepte el PP, demanen

ms autogovern per a Catalunya

Pgines .? a 6

Poltics i ciutadans fan un minut de silenci pel trencament de la treva

per part d'ETA Pgina ft

La Greu Roja de Valldoreix amplia mires

cap a l'atenci social als santcugatencs

Pgina 21

'La comdia negra' reuneix a l'Auditori

alguns dels actors catalans ms coneguts

Pgina 39

L'Envelat de Nadal duplica

l'espai i se situa al

Pla del Vinyet Pgina 19

Aquest nmero inclou la quinzena fitxa

del colleccionable: "Com els monjos

retrobaren les relquies perdudes de sant Cugat"

El nombre de farmcies toca sostre amb l'obertura de dos nous establiments a la ciutat

Pgina 22

Els comerciants aprofiten el pont per comenar la campanya de Nadal LI encesa de llums als carrers i l'obertura en festius atrau els compradors

I'/i majoria d"empreses iindstries va treballardimarts, mentre que ran pau dels comeros i del'sectorhoteler tamlie'va obrir po/Tes dilluns idimecres h'OTO-.X. IARROSA.

Pgina 27

Aquest nmero

inclou el monogrfic

VIURE A SANT CUGAT

"Especial Nadal"

Desembre 9 9

ELS4CANT0NS

S A N T C U G A T gratut

riure Nadal Divendres, 10 de desembre de 1999

Collaboren:

I CAIXA Dl \SSA W

Ajuntament de Sant Cugat del Valies

WXfjft Generalitat de Catalunya UI ID Departament d'Indstria SUS Comer i Turisme

Sant Cugat c~ o m G t Rossell, 17, 2on 1a 08190 Sant Cugat Tel./fax 93 674 03 22 e-mail: scc@nova.es

Publicitat ELS4CANIWS Divendres, 10 de desembre de 1999

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per a donar-te la millor assistncia a tu i als teus arreu del mn. I a ms, com a soci gaudirs de molts altres avantatges i serveis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegaci de Sant Cugat, et regalem una subscripci de sis mesos al diari QS 4CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sollicitud i cada setmana et farem arribar a casa OS4CANTONS

Nom: Adrea: . . . CP: Telfon . . .

.Poblaci p|||l?:l;|||l

D e l e g a c i RACC a Sant Cugat : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 Tel. 93 495 50 71

Divendres, 10 de desembre de 1999 Vilire Nadal

SUMARI ENTREVISTA AL COR INFANTIL SANT CUGAT P. 24 -25

EL NADAL PORTA A LA CIUTAT ACTIVITATS PER A TOTHOM P. 4 - 5

R 6 DECORACI NADALENCA

LES TRADICIONS DONEN CALIU A LA CIUTAT

ELS COMERCIANTS ES POSEN AL SERVEI DE LA CIUTAT

P. 14 - 15

R 26 L'ARTESANIA SURT

AL CARRER R 28

ELS4CANTONS El "Diari" de Sant Cugat Sant Antoni, 42-44 - Tel. 93 589 62 82

premsa gratuta catalana SY Premsa Local d Sant Cugat, S.L VIURE A SANT CUGAT

Coordinaci: Anna Borau

Redacci: Aura Costa i Anna Borau

Comercial: Carmcn Eyaralar

Disseny i maquetaci: Marta Cabrol

Correcci: Montserrat Soto

Fotografia: X. I^arrosa i K. Farinycs

Direcci: Aura Costa

Distribuci: Carlos Rodrguez

CARBKN / D.L.: B-49.968-97

EL NADAL DEIXA EMPREMTA EN LA GASTRONOMIA R 36

CATALONIA C E R M I C

Coneixeu-nos, estem al vostre servei Visiteu la nostra exposici per a la venda de cermica, sanitaris, aixetes, mobles de bany, accessoris i materials per a la construcci. CATALONIA CERMIC, SA CENTRAL EXPOVENDES: Ctra. Sant Cugat, km 3. Cerdanyola del Valls Tel. 93 580 15 00 - Fax 93 580 15 51 . EXPOVENDES: Buenos Aires, 25. Barcelona. Tel. 93 419 08 46 EXPOVENDES: Rocafort, 112. Barcelona. Tel. 93 426 00 08

Gran aparcament i fcil accs Horari:

De dilluns a divendres, de 8 a 13 h i de 15 a 20 h Dissabtes, de 9 a 1 3 h i de 16 a 20 h

O

EIS4C4NTWS

^ ^ ^ ^ M El tema de la

hetmana Divnidrn. 10 de drsim/iri d< IVM La C o i? t u c i Espanyola

Els Maulets reivindiquen ms llibertat per a Catalunya

Es Pnica entitat que ha organitzat actes per aquesta data

ESTHK CASTANYER - Sant Cugat -

Sant (Jugat va celebrar cl pas-sat dilluns, dia 6 de desembre. cl dia de la Constituci Espan-yola. Amb motiu d'aquesta data. l'assemblea local dels Maulets h va organitzar les Segones Jor-nades Contra la Constituci Es-panyola. En total han estat tres dies de xerrades i debats que han servit per tractar temes com els fets del dia 12 d'octubre (dia de la Hispanitat) o el tema de la independncia de Catalunya. Les jornades van comenar el dimarts, dia 30 de novembre, amb una xerrada sobre el 12

d 'octubre , a crrec de Roger Guasch, un dels detinguts en la manifes tac i de Sants de l'any passat. El segon dia, el di-m e c r e s 1 de d e s e m b r e , els Maulets van aprofitar per orga-nitzar a Sant Cugat la presen-taci del llibre Quan els malsons esdevenen realitat, una obra que parla de diversos casos de mal-tractaments i tortures policials. F ina lment , un sopar tertlia amb el periodista santeugatenc Vctor Alexandre i el militant de l'assemblea de Maulets del Maresme, David Coldeira, va posar fi a aquestes jornades con-tra la Consti tuci Espanyola. Desprs d'aquests tres dies, els

Maulets han fet una valoraci positiva de les jornades, tant pel que fa a l'assistncia com pel contingut de Ics conferencies. Aix ho explicava a Ei.s 4 C A N -T O N S un dels m e m b r e s dels Maulets . Guim Pros: "Estem molt contents , el nivell d'as-sistncia ha estat bastant bo i Ics xerrades han estat molt in-t e r e s san t s i ens han apor ta t molt." Tot i aix, des dels ma-teixos Maulets reconeixen que mobilitzar la gent de Sant (Ju-gat per aquestes qestions no s fcil: "La gent no respon". Segons Guim Pros, "cal saber treballar al marge de la gent que vindr perqu ja sabem que no-

h A Maulets sn els nics que han organitzat actes per aquesta jornada. F: X. I.. mes acostuma a venir gent im-p l i cada en a q u e s t s t e m e s " . Aques t s el segon any q u e l'Assemblea de Maulets de Sant (Jugat organitza aquestes jor-nades contra la Cons t i t uc i . Amb aquesta iniciativa, el grup local s'ha volgut sumar als ac-tes de protesta que cada o de

desembre organitzen els Mau-lets a tot Ca ta lunya . Segons Guim Pros, les Jornades contra la Constituci Espanyola " te-nen, a ms, Pobjectiu de crear una pla taforma per d e b a t r e qestions relacionades amb el poble o la societat i qualsevol tema que toqui la Constituci".

o n f e r n c # a

Un dels detinguts el 12 d'octubre de Pany passat explica la seva experincia amb els cossos policials Roger Guasch demana la creaci de nous partits que s'oposin al sistema d'interessos

E.C. - Sant Cugat -

l na conferncia sobre els fets del barri de Sants el dia 12 d'oc-tubre va servir per inaugurar, el passat dimarts 30 de novembre, les Segones Jornades contra la Constituci Espanyola, que han organitzat enguany els Maulets de Sant (Jugat. La xerrada, que es va fer a l'Ateneu Santeuga-tenc. va anar a crrec de Roger Guasch, un jove de Vilafranca que va ser detingut l'any passat durant una manifestaci en con-tra del dia de la Hispanitat.

Davant d'una vintena de per-sones, Guasch va explicar la seva experincia personal quan va ser detingut en un bar desprs d'una manifestaci al barri de S a n t s d e B a r c e l o n a cl d ia \Z d ' o c t u b r e de 1998. Roger Guasch va parlar de la incerte-sa i la confusi que va sentir en aquell moment, ja que segons va dir "s molt fort que puguis estar en un bar prenent una cer-vesa amb els teus companys i

Roger Guasch va oferir el seu testimoni i va demanar que situacions com la seva no es repeteixin. FOTO: BFRXAT PROS que entrin uns policies, et facin sortir al carrer i et detinguin". Guasch va explicar que, durant

la detenci, els van titar contra la paret, els van amenaar i els van insultar i que, per aix, ells van posar una denncia contra els policies. "Per aquesta de-nncia", va dir Guasch, "mai no

ha estat tractada davant d'un tri-bunal". Pel que fa al seu judici, Guasch va definir-lo com "un es-pectacle bastant cmic, on es va poder veure tota la farsa del muntatge policial". El procs, q u e encara est p e n d e n t de sentncia, ha durat prop d'un any i la defensa dels joves ha pre-

sentat diverses proves, com ara un manifest contra el feixisme que ha estat signat per una tren-tena d'entitats. En aquest sen-tit, Roger Guasch va comentar la importncia que t el suport de la societat i, sobretot, dels amics i familiars. Per al jove de Vilafranca, "avui dia s molt di-

fcil aconseguir l 'adhesi dels adults, ja que el moviment in-dependentista catal est molt mal vist". Guasch va comentar-que es tracta d'un problema ge-neracional que enfronta uns adults que ja van fer la seva re-voluci a m b uns joves q u e creuen que encara cal seguir llui-tant i va remarcar la importncia que t aconseguir el suport de la famlia. Guasch va afegir, per, que "s una llstima que molta gent no se n'adoni fins que li toca al seu fill".

D u r a n t la x e r r a d a , Roger Guasch va parlar tamb del pa-per que juguen els mitjans de comunicaci en aquests temes, ja que segons va dir "els mitjans estan molt monopolitzats per una sola veu i estan dominats per uns in teressos pol t ics i econmics molt impor tants" . Guasch va comentar la necessi-tat de crear nous mitjans per do-nar a conixer "les qestions re-als, tota una violncia que s real i que no es comenta, com la dels violadors, la de no trobar feina o la d'estar hipotecats". Per acabar, Guasch va parlar de la necessitat de crear un moviment poltic slid que s'enfronti al sis-tema existent i va remarcar que, per fer-ho, cal que els diversos grups independentistes i cata-lanistes treballin junts i uneixin els seus esforos.

VUre Nadal Divendres, 10 de desembre de 1999

L'ENVELAT DE NADAL S'INSTALLA ENGUANY AI. PLA DEL VINYET Un cop ms, el Nadal ja ha arribat. I els sant- per tot all que aquesta poca t de mgica. cugatencs tindran tot d'activitats per gaudir Com sempre, la ciutat atorgar als seus d'uns dies d'ambient familiar. Sense cap infants la possibilitat de passar un Nadal ino-mena de dubte, els que ms desitgen l'arri- blidable: activitats per a tots els gustos bada del Nadal sn els nens, especialment omplen aquests dies els carrers de la ciutat.

Kl Nadal a l 'Envelat torjia enguany a oferir la possibili-tat als infants de passar un Nadal d'all ms entret ingut . Com cada any. les activitats programades sn d'all ms variades, perqu els organit-zadors han provat d 'aconse-guir un certamen millorat res-pecte a les edicions anteriors.

Kn aquesta lnia d 'esperi t de millora, des de l'Ajunta-ment s'ha optat per donar ms espai a la installaci que havia d'acollir els nens. L'en-velat de Nadal se situar aquesta vegada al Pla del Vin-yet, amb un increment consi-derable de l 'estructura (que duplica el seu espai respecte a l'edici anterior), l 'na altra de les novetats d ' aques ta /.ona especial per a infants s el fet que la nova ubicaci (fins ara es desenvolupava a la placa d 'Els Quatre Cantons) ha perms als organitzadors collocar tamb tot d'artilugis per al gaudi dels infants: dife-rents inflables i tirolines com-plementaran la programaci variada que s'ha previst enguany per als dies de Nadal.

Per les activitats de l 'en-velat no seran les niques . Als casals culturals dels dis-trictes (Valldoreix, Mira-sol, la Eloresta i les Planes) s'or-gani tzen durant aques tes vacances nada lenques dife-rents esplais amb l'objectiu d'oferir tot d 'act ivi ta ts als nens i nenes de la localitat. La gran atracci, per, torna-ran a ser les cavalcades de Reis. que . tant al centre com als districtes, faran somniar ms d 'un infant.

Pessebres vivents , pasto-rets... aquests dies la localitat tornar a acollir tot d 'actes tradicionals, combinats com sempre amb d'altres de ms socioculturals orientats tamb als ciutadans que han deixat la infantesa: teatre, revetlla de Cap d'Any, danses popu-lars... tot est preparat perqu el Nadal entre torrons i regals aterri a Sant Cugat./ A. B. M.

IM cavalcada de Rets que recorre la ciutat i els districtes s una de les activitats anuals ms esperades pels infants de Sant Cugat FOTO: XAVILARROSA

Altres activitats nadalenques que s'organitzen Un nen , una joguina

s la campanya de recollida de jogu ines a m b l 'ob jec t iu q u e cap infant no es qued i sense joguines el dia de Reis. Tindr lloc del 22 de de sembre al 4 de gener. Per a ms informaci, adreceu-vos a la Parr-quia.

Reve t l l a de Cap d 'Any La nit del 31 de desembre a l 'I de

gener , l ' A j u n t a m e n t organi tza una festa al Pavell Municipal d 'Espor t s . Venda ant icipada d ' en t rades a l 'Espai Jove de la Casa de Cul tura (jardins del Monest i r ) . Preu: 3.500 ptes .

Pes seb res vivents - 19 de d e s e m b r e , a les 17 h, al C e n -tre Cvic de les Planes. Org. Rac de l 'Amistat. - 24 de desembre , de 18 a 20 h, als jardins del Monest ir . Org. Grup de Joves de la Parrquia. - 5 de gener, a les 19.30 h, al Casal Cultural de Mira-sol. Org. Comissi de Eestes de Mira-sol.

Pastorets - 18 de desembre, a les 11 h; 26 de desem-bre, a les 20 h, i 2 de gener, a les 18 h, a la LIni Recreativa i d'Esports de la Eloresta. Preu: 300 ptes. Org. Els Vens de la Flores-ta. - 20 i 26 de desembre, a les 19 h, al Casal Cultural de Mira-sol. Org. Mira-sol Tea-tre. - 2 de gener, a les 18 i a les 11 h, al 'Tea-tre de La Uni Santcugatenca. L'obra F/fiu/rfes i canons, d 'Eugeni Canas. Org. Grup de Joves de la Parrquia.

'Ara esdevinc jo mateixa'. amb Tetrateatre

Espectacle de poesia, msica i dansa. El paper de la dona dins la poesia amoro-sa medieval i als nostres dies. Un recorre-gut que va de la imatge potica fins a l'adquisici de la prpia veu. Dia 25, a les 20 h; dia 26, a les 19 h i a les 21.30 h, i dia 27. a les 21 h, a la Sala Capitular del claus-tre del monesitr.

Concerts de Nadal 18 de desembre, a les 22 h, al Casal

Cultural de Mira-sol. Concert de cant coral amb el Cor Aulos. 26 de desembre, a les 21.30 h, a l'Es-glsia del Reial Monestir. Actuaci de la coral Serra d'Or amb Orquestra de Cam-bra. Entrada gratuta. 26 de desembre, a les 19 i a les 22 h, al Teatre-Auditori del Centre Cultural. A crrec de la Festival Orchestra Ostrava. 'Can d'amor i de guerra', a La Uni

Esdeveniment lric teatral amb la com-panyia de Sarsuela Ferran Rigual. Dissabte 18 de desembre, a les 22.30 h i diumenge 19 de desembre, a les 18 h, a La Uni Santcugatenca.

'Tiriade' t amb l'Esbart Sant Cugat Divendres 17 de desembre, a les 20 i a

les 22.30 h, al local de l'Esbart Sant Cugat. 'Mascar de proa', amb l'Esbart Dimecres 29 de desembre, a les 19.30 h.

Al local de l'Esbart Sant Cugat. Cantada de nadales al carrer

El dia 24 de desembre, cantada del Cor d'Infants i Juvenil per les places i carrers de Sant Cugat.

Setmana U S /CANTONS Divendres. 10 de desembre de H'M

D e it n'c i a

David Bassa presenta a Sant Cugat un llibre sobre tortures i maltractaments policials

El llibre explica 4 casos reals que han passat a Espanya en els darrers 15 anys Les Segones Jornades con-tra la Constituci Espanyola van servir per presentar a Sant Cugat el llibre Quan els malsons esdevenen realitat, una obra del periodista Da-vid Bassa, que presenta di-versos casos reals de mal-tractaments policials.

K.C. - Sant Cugat -

L'Ateneu Santcugatenc va aco-llir el passat dimecres, dia 1 de desembre, la presentaci del lli-bre (Jiiun ris malsons esdevenen re-alitat, del periodista David Bas-sa. HI llibre, que parla de diversos casos de tortures i maltracta-ments policials a l'Estat espan-yol, es va presentar a Sant Cu-gat dins el marc de les Segones Jornades contra la Constituci Hspanyola, que ha organitzat l'as-semblea local dels Maulets.

(Juan ris malsons esdevenen reali-tat es un llibre d'investigaci pe-riodstica que explica, en quatre captols, diferents casos de tor-tures policials que han tingut lloc

Una vintena de pa oin* ^ au al noste pas des de l'any 1985 sota l'emparament de la Llei an-titerrorista. David Bassa va ex-plicar durant la presentaci del llibre que "l'objectiu s donar a conixer a la poblaci aquests fets, coses que avui dia encara passen i que la gent no es creu que siguin veritat". Bassa va afe-gir tamb que "aquest no s un

u^iiii hi piesenlatw del Ihbit di liawa llibre fcil de digerir ni d enten-dre, per desprs dels fets del 12 d'octubre d'enguany el conside-ro positiu perqu s una manera d'explicar a la gent que encara hi ha maltractaments i tortures prpies d'un estat dictatorial". Amb aquesta finalitat, el llibre reprodueix 4 casos de detencions reals, escrits a partir d'entrevistes

10T0.XAVI I.ARROSA personals amb els mateixos afec-tats, i que van des del cas de Montserrat Tarad, detinguda en una poca en qu la Llei antite-rrorista permetia tenir el detingut incomunicat durant 10 dies, fins a la reforma dels anys 80, que va reduir el perode d'incomunica-ci de 10 a 3 dies i va establir que una detenci d'aquestes carac-

tersqtiques ha de passar sempre per l'Audincia Nacional de Ma-drid. Hn tots els casos, per. Bassa parla de maltractaments i tortures fsiques i psquiques que aconsegueixen debilitar al m-xim els detinguts, l 'n dels exem-ples ms clars van ser. segons Bassa, les detencions que es van fer l'any 1992 durant l'anomena-da Operaci Car/.n, en les quals la majoria dels detinguts van aca-bar signant confessions que, se-gons el llibre, no havien escric. El llibre de David Bassa arriba fins a l'actualitat, amb el cas de Mireia Comas, una fotgrafa nkn-pa. Segons s'explica en el llibre. l'any 1997 aquesta noia va ser de-tinguda i la van retenir durant 24 hores, i al 98 la van tornar a de-tenir i la van apallissar i va haver de ser hospitalitzada.

L'acte de presentaci del llibre va comptar tamb amb la presn-cia de Jordi Mart, de l'Editorial JONC. Mart va aprofitar l'acte per donar a conixer aquesta edi-torial, que va nixer ara fa un any i mig amb l 'objectiu d 'editar obres escrites des d'una pers-pectiva catalanista i d'esquerres, ja que "aquest era un buit que calia omplir". Mart va explicar tamb que l'editorial va ser qui va posar en marxa el projecte de David Bassa, per que tamb tracten temes internacionals o al-tres gneres, com la narrativa i la poesia.

T e r t l i a

Alexandre: "La independncia s una assegurana de vida per

al nostre poble" E.C.

- Sant Cugat -

Ms de 60 persones van assis-tir. el passat dijous dia 2 de de-sembre , a la xerrada que van oferir a l'Ateneu el periodista santcugatenc Vctor Alexandre i el militant de l'assemblea de Maulets del Maresme David Coldeira. Aquesta tertlia va posar punt i fi-nal a les Sego-nes J o r n a d e s contra la (ions-t i tuci Espan-yola , q u e han o rgan i t za t en-guany els Mau-lets de Sant Cu-gat.

Durant la seva xerrada, Vctor Alexandre, au-tor del llibre Jo no sc espanyol, va parlar del dret del poble ca-tal a ser lliure i a ser indepen-dent. Segons Alexandre, "els ca-talans tenim dret a decidir si volem o no una naci indepen-dent", per va afegir que aix s una cosa que "hem de fer no-saltres, perqu ning no vindr

\ Tctor A lexandre: "Catalunya ha de poder decidir com

s'administra"

a solucionar-nos els problemes". En aquest sentit, el periodista santcugatenc va parlar de la pos-sibilitat de convocar un plebis-cit que permeti als catalans de-cidir sobre aquest tema. i va dir que aquest plebiscit arribar quan s'acabi la legislatura de Jordi Pujol. "Estem en un per-ode de transici i ens hem de comenar a preguntar qu pas-

saria si f inal-m e n t escol l im no ser e s p a n -vols ." A m b aquestes parau-les. Alexandre

va interrogar els assistents sobre la possible res-posta de l'Estat espanyol i va re-

cordar que iles de (Catalunya es-tem ajudant a finanar l'exrcit d'aquest estat, un exrcit que, segons aquest periodista, pot girar-se contra els catalans en un moment donat. Com a con-clusi, Alexandre va afirmar que els catalans no sn espanyols i que, "com a naci adulta, Ca-talunya ha de poder decidir com

Ms de 60 persones van as;

s'administra". Per la seva banda, David Col-

deira, militant de l 'assemblea de Maulets del Maresme, va ex-plicar que, per als Maulets, "la independncia s una assegu-rana de vida per al nostre po-ble" i va afegir que les raons d'a-questa independncia es troben en la prpia histria. Coldeira va dir tamb que, per a ells, la independncia no s una lnia en un mapa, sin que s un dret natural dels pobles a ser lliures i que , a ms, representa "una

istir ti la xerrada sobre lo independncia

nova relaci de dependnc ia cap a la resta de pobles". Per

David Coldeira: "La independncia no s noms una

lnia en un mapa"

aconseguir aix, Coldeira va dir q u e cal organi tzar -se com a

FOTO.XAV/I.ARROSA

collectiu per poder donar res-postes nacionals als problemes nacionals. Els p lante jaments proposats per Alexandre i per Coldeira van ser comentats des-prs de la xerrada en un debat on es van posar de manifest di-ferents postures sobre la inde-pendncia. Mentre que alguns dels assistents es van mostrar partidaris de la independncia de Catalunya, altres es van de-cantar per la via del federalis-me i alguns van optar per eli-minar totes les fronteres.

ELS CANTONS Divendres, 10 de desembre de 1999 Setmana L ' o p i n i d e l s p a r t i t s p o l t i c s

La majoria de grups poltics locals donen suport a la Constituci

Noms ERC i EUiA es mostren contraris a la Constituci

E.C.

La majoria de formacions polti-ques locals, a excepci d 'ERC i EUiA, consideren la Constituci Espanyola com un marc legal adient, per que potser s'ha de mo-dernitzar. Pel que fa a l'Estatut d'Autonomia, les opinions es divi-deixen entre els partidaris de re-formar-lo i els que opinen que en-cara no s'han esgotat les seves possibilitats.

El president local de Convergn-cia Democrtica de Catalunya, Ra-mon Bonastre, ha dit que des del seu partit "no es considera un tema tab el parlar de reformar cap de les dues cartes magnes", per que s'hauria de fer en el moment opor-t i, actualment, "encara hi ha in-terpretacions que obririen diferents vies per aconseguir una sobirania social i poltica plena per al pas. "s evident que Catalunya neces-sita un major autogovern, per no s'ha d'anar aconseguint ms com-petncies a canvi de vots" ha dit Bonastre.

Per la seva banda, el president de la secci local d'Uni Democrtica de Catalunya, Joan Recasens, ha dit que la Constituci Espanyola i l 'Estatut d'Autonomia sn dos marcs molt amplis que permeten moltes possibilitats i que "abans de plantejar-se una reforma, cal es-gotar totes les seves possibilitats". Recasens ha afegit, per, que no descarten una reforma, sempre que compti amb el consens social. El portaveu municipal del PSC, Jordi Menndez, considera que la Cons-tituci Espanyola i l'Estatut d'Au-tonomia sn marcs adequats que han funcionat b fins ara, per que "ara seria un bon moment per ac-tualitzar-lo i millorar-lo". Menndez ha explicat que, des de la redacci de l'Estatut s'han produt molts canvis i que, a ms, a Catalunya ja tenim prou experincia d'autogo-vern per saber "qu cal corregir". El Partit Popular de Sant Cugat, per la seva banda, no s partidari de cap modificaci de l'Estatut d'Auto-nomia, ja que, segons la portaveu municipal, Berta Rodrguez, "tant la Constituci Espanyola com l'Es-

tatut sn marcs legals amplis que donen entrada a moltes possibles interpretacions". Rodrguez ha re-cordat tamb que la Constituci Espanyola actual va ser aprovada per una mplia majoria i que ha es-tat la constituci que ms anys ha durat dins la histria d'Espanya del segle XX. Segons Berta Rodrguez, "no cal modificar l'Estatut ni la Constituci sin aplicar-los en la seva totalitat". La secci local d'I-niciativa per Catalunya, en canvi, s que es mostra partidria d'actua-litzar la Constituci en temes com la reforma del Senat Des d'aquesta formaci, per, Jordi Casas ha re-marcat tamb "que aquesta Cons-tituci ha fet possible el perode democrtic ms llarg de la histria moderna d'Espanya, i que oposar-s'hi demostra poca sensibilitat de-mocrtica". Pel que fa a l'Estatut, Casas considera que cal actualitzar-lo i ampliar les competncies de Catalunya en temes com el fi-nanament i l'autogovern. El por-taveu del grup local d ' E R C , Eduard Pomar, tamb es mostra partidari d'una reforma de l'Esta-

La reforma de la Constituci s un tut, ja que "no cont unes garan-ties poltiques i econmiques que facin viables els drets de Cata-lunya". Respecte a la Constituci, Pomar ha dit que el seu partit s'ha oposat sempre a aquest text, ja que no reconeix el dret de Cata-lunya a l'autodeterminaci. P'i-nalment, des d'Esquerra Unida i

dels debats ms actuals. FOTO: X. L.

Alternativa, Jos Fernando Mota defensa la reforma de la Consti-tuci i demana un govern repu-blic, l'autodeterminaci i la millor aplicaci dels captols socials. Res-pecte a l'Estatut, Mota reivindica un text que permeti ms accs a la propietat pblica i una major ges-ti municipal.

1953

FINS EL 5 DE GENER

JOSEP GRAU-GARRIGA G R . A V A T 5

L'artista torna 3 la seva ciutat, al Club Muntanyenc on va xposar per primera vegada l'any ^53

HORARIS

Laborab les D issab tes

18 h a 21 h 11 h a 14 h 18 h a 21 h

D i u m e n g e s i Fest ius 11 h a 14 h

Club Muntanyenc Sant Cugat

EIS4CAINTOi\S El "diari" d Sani Cugat 1999

Divendres, 10 de desembre de 1999 Vilire Nadal

PROGRAMA D'ACTIVITATS DEL NADAL A L'ENVELAT

Dii ous 23 lesei mb re

Tarda, a partir de les 18.30 h FESTA D'INAUGURACI, amb Pepsicolen i La Tal i l'es-pectacle Una inauguraci rom cal. Edat recomanada: de 0 a 99 anys.

Divendres 2 4 H e desembre

Mat, de 10.30 a 14 h JOCS, amb Guitxot de Vuit, Gargot de Joc Tarda de TEATRE, amb la Pera Llimonera i l'obra Lloren de l'-via i la catifa voladora. Edat reco-manada: de 6 a 12 anys. A les 18.30 h

Diumenge 2 6 de desembre

Tarda de CONTE MUSICAL, amb Toc de Retruc i l'obra Els tres pls del diable. Edat recomana-da: a partir de 5 anys. A les 18.30 h.

Dilluns 2 7 de desembre

Mat, de 10.30 a 12 h. TALLERS, amb Sim Salavim, Mgia. De 12 a 14 h, TALLER-ANIMACI, amb La Saragata i l'espectacle Festa del cartr. Edat recomanada: de 6 a 12 anys. Tarda de TEATRE, amb Cata-

crac i l'obra La Ventafocs. Edat recomanada: de 3 a 10 anys. A les 18.30 h.

Dimarts 2 8 de desembre

Mat, de 10.30 a 14 h TALLERS de circ, amb Tot Circs. Tarda de TEATRE, amb Teatre de Cord i l'obra Retorn al pas de Mai Ms. Edat recomanada: a par-tir de 7 anys. A les 18.30 h. Nit d'HUMOR, amb Leo Bassi i l'espectacle Instintos ocultos. Preu: 700 ptes. A les 22 h.

Dimecres 2 9 cle desembre

Mat de 10.30 a 14 h TALLERS, amb Pep Gmez i els seus Contes de papiroflxia. De 12.30 a 14 h TALLER de danses, amb l'Esbart Sant Cugat Tarda de MGIA, amb Sim Salavim i l'espectacle Pota de conill. Edat recomanada: de 5 a 12 anys. Ales 18.30 h.

Dijous 30 de desemb re

Mat, de 10.30 a 14 h. TALLERS, amb l'Obrador Ldic. Tarda de TEATRE, amb Teatre de la Comdia i l'obra Perotlo lla-dre. Edat recomanada: a partir de

; f^#v#^

Els nens i les nenes de Sant Cugat podem realitzar diferents activitats a l'Envelat de Nadal. FOTO: XA VI L\RR0SA

7 anys. A les 18.30 h. Nit de JAZZ, amb la Vella Dixie-land i l'espectacle Hot Time. Preu: 700 ptes. A les 22 h.

Divendres 3 1 ~Se desembre

Mat, de 10.30 a 14 h. JOCS, amb Guixot de Vuit, Gargot de Joc. Tarda d'ANIMACI i l'especta-cle A caixalada. Edat recomana-da: de 6 a 11 anys. A les 18.30 h.

Dissabte 1 de gener

Tarda d'ANIMACI, amb Llus Pinyot i la Tremenda Banda i l'espectacle Apunta't al primer ball. Edat recomanada: a partir de 3 anys. A les 18.30 h.

Tarda de PALLASSOS, amb La Pua i l'espectacle Els cavallers del nas vermell. A les 18.30 h. Nit de rock, amb Pep Sala i La Banda del Bar. Preu: 700 ptes. A les 22 h.

Dimarts 4 de gener Mat, de 10.30 a 12.30 h. TALLERS de papiroflxia, amb Pep Gmez i Elgabul volador. De 12.30 a 14 h, TALLER de danses, amb l'Esbart Sant Cugat. Tarda, a les 18 h, sortida de la CERCAVILA, amb Xip Xap, des de la Casa de Cultura. A Ics 18.30 h, arribada dels ambaixadors a l'envelat. Entrega de cartes i animaci a crrec de No Ribas i La Porttil FM.

Diumenge 2 de gener Dimecres 5 de gener

Mat, de 10.30 a 12.30 h. TALLERS, amb Espia Dimonis i Joguines que funcionen. De 12.30 a 1.4 h. TALLER de danses amb el Grup Mediterr-nia. Tarda de CONTES, amb Pep Castells i l'espectacle El cavaller d'espinzella. Edat recomanada: de 5 a 12 anys. Ales 18.30 h.

Dilluns 3 de gener

L'Envelat tamb tindr aquest any tirolines i inflables per a nens. F.: X. L. Mat, de 10.30 TALLERS, amb Ldic

a 14 h. l'Obrador

Mat, de 10.30 a 14 h. ANIMA-CI, amb Cesc Serrat, Qui vulgui escoltar que vingui a jugar i jugar i jugar... Edat recomanada: a par-tir de 3 anys.

Divendres 7 de gener

Mat, de 10.30 a 14 h. TALLERS de circ, amb Desas-trosus cirkus, Circ. Edat recoma-nada: de 5 a 12 anys. Tarda de CIRC, amb Desastro-sus cirkus i l'espectacle Elcalleje-rus. Edat recomanada: de 3 a 13 anvs. A les 18.30 h.

Dissabte 8 de gener

Mat, de 10.30 a 12.30 h. JOCS, amb Jugui Mbil. De 12.30 a 14 h. TALLER de danses amb el Grup Mediterr-nia. Tarda de PALLASSOS, amb Clownx Teatre i l'espectacle Otel Quixot. Edat recomanada: a partir de 7 anys. A les 18.30 h. Nit de ball tradicional, a crrec de Ministrils de la Palla. A les 22 h.

NITS a l'Envelat

Dimarts 28 de desembre

Nit d'humor, amb Leo Bassi i l'espectacle Instintos ocultos. Preu: 700 ptes. A les 22 h.

Dijous 30 de desembre Nit de jazz, amb la Vella

Dixieland i l'espectacle Hot Time. Preu: 700 ptes. A les 11 h.

Dilluns 3 de gener

Nit de rock, amb Pep Sala i La Banda del Bar. Preu: 700 ptes. A les 22 h.

Dissabte 8 d e gener

Nit de ball tradicional, a crrec de Ministrils de la Palla. A les 22 h.

riure Nadal Divendres, 10 de desembre de 1909

COM TENYIR LA LLAR D'UN HO\ WIBIFNT IN Al)Al .J

Aconseguir una llar on es respiri l'autn-tic ambient de Nadal no s gaire compli-cat. Noms cal donar un cop d'ull a les botigues de decoraci de la ciutat, posar-hi una mica d'imaginaci i deixar que la mgia brolli. Amb molt pocs diners i quatre idees, la casa ms senzi-lla pot adquirir l'aire ms festiu. / A. C.

O

Les tendncies d'aquest any aposten per la simplicitat i

l'absncia de barroquisme. Per aix, unes de les vostres millors aliades seran les

espelmes. De totes mides i colors, amb qual-sevol forma per, especialment, les estrella-des, i si poden ser aromtiques millor, ajuda-

ran a crear un caliu familiar i alhora fesciu. L'i-deal s repartir-les per diversos racons discrets de la sala d'estar i el menjador, per aconseguir

una llum tnue que no cridi gaire l'atenci. Els fabricants n'han creat algunes amb l'any

2000 imprs a la cera o, fins i tot, amb motius que evoquen

el canvi de millenni.

, ef*r*-;:|- - M:

>&&?' u "&*--:,

" V -

-S^JSjS',; -

**>.,. .

Enquesta Divendres, 10 t/e desembre de 1999

L ' e n q u e s t a

Considera que Catalunya t prou capacitat d'autogovern? Tot i que molts dels santcugatencs no volen opinar sobre qestions rela-cionades amb la poltica, sn molts els que consideren que Catalunya no t prou llibertat d'autogovern i que cal ampliar les competncies del govern ca-tal. En molts casos, els santcugatencs demanen que s'estableixin noves com-petncies en temes com l'autonomia financera o la major llibertat de deci-si en relaci amb els temes que afecten els catalans. Tot i aquesta opini

majoritria, a Sant Cugat tamb hi ha gent que ja est contenta amb la si-tuaci actual i que considera que Catalunya t prou capacitat per governar-se. Sigui quina sigui l'opini, gaireb tothom coincideix a afirmar que s molt difcil canviar l'actual situaci de dependncia de Catalunya respecte al go-vern central, que encara hi ha molta feina per fer i que cal resoldre alguns temes perqu el govern de Catalunya funcioni correctament./ E. C.

JORDI ANDREI 39 ANYS

PRODl CTOR DE VDEO

"Catalunya hauria de tenir ms autogovern, per crec que s una utopia. Tothom escombra cap a casa seva i, si volem ms autogo-vern, el centralisme de Madrid ens ho anir frenant. "

CARME BORRS 58 ANYS

MESTRESSA DE CASA

"No conec gaire aquest tema, per crec que potser s; penso que Catalunya s que t un marc sufi-cient d'autogovern i que, en tot cas, caldria millorar alguns temes, per crec que ja est b."

QIUM PLA 20 ANYS

MISSATGER

"Crec que no. Catalunya no t possibilitat d'autogovern, ens fal-ta poder decidir per nosaltres ma-teixos i que ning pugui decidir pels catalans temes que afecten els catalans."

ERNEST ABADAL 37 ANYS

PROFESSOR UNIVERSITARI

"Crec que no, que Catalunya no t prou autogovern i que caldria millorar les qestions d'autono-mia financera i la representaci exterior. Potser caldria millorar l'Estatut i la Constituci."

A N T O N I Z W I O K \

11 ANYS ENGINYER

"Penso que encara no hem arri-bat a l'autogovern que seria de-sitjable per a Catalunya. Crec que (Catalunya hauria de governar ms per si mateixa i no dependre tant de pasos de fora. "

REMKDIOS ZORN 59 ANYS

VENDA DIRECTA

"Crec que tenim prou autogo-vern i que podem arribar a ser un exemple per a la resta d'Espanya. Potser el que faria falta s una mica de voluntat per part de tot-hom per tal que aix funcioni."

MARGARITA PES 44 ANY'S

ADMINISTRATIVA

"No tenim prou autogovern. Hi ha molta feina per fer. Cal tenir les coses molt clares i, desprs, pot-ser haurem de votar un altre ti-pus de govern, amb gent ms jove i amb mes valentia."

SLVIA SERRA 39 ANYS

DEPENDENTA

"Crec que encara no hi ha prou autogovern. Cal fer ms coses, sobretot posar ms vigilncia i ms control, i preocupar-se per resoldre temes com la violncia o la delinqncia."

Ja s' entrena ? ?? Viatge al SALVATGE OEST 2000 (TO al 26 d'Agost)

Tamb en preparaci: VIDA DE FARAONS (Egipte Gran Luxe, 17 al 24 d'abril) + RUTA DELS CTARS (21 al 24 d'abril) + MERAVELLES D'EUROPA (Alsaci i la Selva Negra, 1 al 8 d'agost) + SRIA I JORDNIA (3 AL 17 DE SETEMBRE) + Viatges PONT DEL PILAR + Viatges PONT DE DESEMBRE. SI DESITJA REBRE PROGRAMA DETALLAT AL SEU DOMICILI: TRUQUIN'S O VINGUI A LES NOSTRES OFICINES. USSA TOURS

~ *** Plana de l'Hospital, 10. Tel. 93 589 61 50

Divendres, 10 de desembre de 1999 Viure Nadal

CARNISSERIA

^ X^ m ^^ I^ ES M 1 % 0

AQUEST NADAL A Carnisseries Sagarra trobar la millor qualitat en:

Cabrits, portats del sud d'Espanya. Pollastres de pags, de Sant Medir (Sant Cugat) Vedella de Sant Cugat "Can Fatj dels Aurons" Xais de Terol Gall dindi negres de Mrcia Pulardes nec mut de la Plana de Vic Garrins Pollastres farcits de llagostins i gambes

Tot el gnere s superfresc i totalment elaborat a les nostres carnisseries

BOI* NADAL L'Endavallada, 22 Francesc Moragas, 13 Tel. 93 674 01 60

T e | . 93 6 7 5 37 77 08190 SANT CUGAT DEL VALLS

EIS 4 CANTONS

Poltica Divendres, 10 de desembre de 1999

La casa de la vila Jaume Tubau. Regidor de Comer. Consum. Indstria. Serveis i Esports

"Sant Cugat ha evolucionat d'un comer de pas a una passada de comer!"

ACRA COSTA -SantCwgat-

Diu que li agradaria que se'l de-fins com "una persona eficient amb carnet d'independent", una sentncia que evidencia el seu de-sig de treballar per al poble per sense lligar-se a cap formaci. Tot i aix, Tubau assegura que el que l'ha motivat a mullar-se poltica-ment ha estat la sintonia amb l'e-quip poltic que l'ha acollit, a par-tir de la qual haur d ' intentar solucionar tots els problemes plan-tejats dins les complexes rees de les quals s responsable. - Qu representa per a un bo-

tiguer de toia la vida arribar a ser regidor de Comer? - Per a mi s molt important per-

qu suposa poder fer coses per al comer en el poble que m'ha vist nixer i que jo m'estimo. Vull do-nar les grcies a CiU per l'opor-tunitat que m'ha donat d'anar a les seves llistes, per vull aclarir que aquesta no era una possibili-tat que hagus tingut al cap des de feia molt temps. Vaig comenar a treballar per al poble quan vaig ser president de Sant Cugat Co-mer i potser la feina que vaig fer all durant dos anys s el que des-prs em va obrir aquesta porta. - El fet que vost hagi sorgit del

sector per al qual ara treballar el fa sentir un poltic ms proper? - No s si algun poltic se m'en-

fadar per dir aix per s que s cert que sc ms accessible que els altres poltics. No per res en concret, simplement perqu es-tic ms en contacte amb el ciu-tad de peu que em coneix de tota la vida i que, si ms no, sap que els caps de setmana estic a la botiga i que em pot venir a veure. - Tanta proximitat pot esdeve-

nir un handicap, a la llarga? - Si es converteix en un handicap

ser perqu a vegades la gent no sap diferenciar. De totes mane-res. trobo lgic que si em coneixen de tota la vida (alguns fins i tot m'han vist nixer) em consultin les coses al carrer o a la botiga en lloc de venir a l'Ajuntament a de-manar hora. El poltic de poble ha de deixar l'ordinador per als tc-nics i crrer ms els carrers. I pen-

'ubau vol potenciar l'oficina d'informaci al consumidor per aconseguir uns serveis ptims FO TO: XAVl l.A RROSA

so que el nou equip de govern se-gueix molt aquesta poltica. - Vost que est acostumat a

fer talls transversals analitzi de dalt a baix el comer local.

- En els darrers anys, el comer de Sant Cugat s'ha modernitzat, s'ha tornat un comer molt pre-parat. En aquest t emps tamb s'han implantat a la ciutat moltes grans superfcies que han arribat matant, per en canvi el petit co-mer ha sabut especialitzar-se i adaptar-se als nous consums i ho-raris dels clients. Sant Cugat ha evolucionat d'un comer de pas a una passada de comer! Penso que tenim un comer molt lloa-ble que en un futur pot ser el mi-rall de Catalunya. - S'ha arribat a la perfecci? - Ni de bon tros! Per al futur

hem de vianalitzar tot el centre perqu els clients puguin comprar i practicar al mateix temps l'oci,

' que s el que ara es porta. Tamb caldr fer noves zones d'aparca-ment, i els comerciants encara han de creure ms en les seves possi-bilitats i, sobretot, en el seu per-sonal. I na botiga s com una bi-cicleta: si et pares, cau, i aix s el que em d'intentar que no passi. Els comerciants s'han de bellu-gar, sortir de darrere dels taulells, anar a veure la competncia, les

grans superfcies, per aprendre les coses bones i aplicar-lcs a la pr-pia botiga. Aix que diuen que el

T r a c t e fUfSStS

Tothom que coneix Jau-me Tubau sap que dl seu t*et caracterstic par ex-ellteia s la proximi-tat. ktravertit, excellent eomttnieaxicHv encara mi-llor venedor, TeH es diu que s un tionw apassionat pel comer. Ei que no es pot negar* que quan par-ia d'aquest tema hom ob-

eotti es desboquen les oV es i ek sentiments dms seu. Uira personalitat a fa qual, de ben segur, haur de re-crrer per fer front afe di-6CHH reptes que se fi ptan-tejaraa eh prxims quatre any*. L'rea d*s-porte s segurament la que ha d ' e n c a r a r p r o j e c t e s ms Important. Caldr veure s Tubau sap apro-fitar les seves virtuts per sortr^'namb bona noia. EkmiBor* auguris! /A.C.

. '

peix gran es menja el peix petit no s veritat. EI peix gran es men-ja el peix tonto, el despistat, per no el que es belluga sense parar i aix s el que ha de continuar fent el comer de Sant Cugat. Refor-mar-se i no conformar-se! - Sant Cugat t fama de boti-

gues cares... - Aix era una mica abans, per

ara s'ha anat perdent, noms s un vell tpic. El que s que s clar s que a Sant Cugat tenim comer de qualitat, amb un bon servei. - A partir d'ara, eb esports tam-

b seran competncia seva. En quin punt es troben les negocia-cions per construir nous equi-paments i reparar les deficincies dels que ja hi ha?

- La comissi formada per pol-tics i tcnics ja ha elaborat un pri-mer projecte per veure qu s el que necessitem. De totes mane-res, a banda de les installacions que ens fan falta i que es faran perqu sn una prioritat d'aquest govern, hi ha uns temes puntuals del tfia a dia que hem de solucio-nar. Arreglar les dutxes, millorar els vestidors, posar finestres no-ves en els pavellons en qu estan trencades... sn petits retocs que s'han de fer. A ms, tamb vull afavorir al mxim el dileg. Ja m'he reunit amb gaireb totes les

entitats esportives i vull que la co-municaci sigui molt fluida entre tots els clubs i la meva regidoria. - La Coordinadora d'Entitats

Esportives insisteix en la urgn-cia dels nous equipaments... - Estic molt d'acord que patim

una manca d'equipaments i que els que tenim no sn els adequats per a una poblaci com Sant Cu-gat, per em molesta que el pre-sident de la Coordinadora no pari de dir que durant 12 anys no s'ha fet res en poltica esportiva per-qu aix no s cert i suposa una falta de respecte cap a Xayi Fi-gueras, que ha estat un bon regi-dor d'Esports. M'agradaria que aquest senyor passs un dia per l 'OMET i s'informs de tot el que s'hi fa: els jocs escolars, l'esport per a adults, l'esport per a gent gran... tothom est contentssim amb l'oferta que troba perqu l'es-port municipal funciona. - En qualsevol cas, com valora

el paper que est jugant aques-ta Coordinadora? - Em sembla molt b que exis-

teixi perqu em pot facilitar molt la feina com a regidor d'Esports. Tant de bo Xavi Figueras hagus tingut la Coordinadora funcionant quan ell governava perqu estic segur que aleshores moltes de les coses que no s'han fet s'haurien fet. Quan hi ha una pressi, quan hi ha un interlocutor vlid com s la Coordinadora es poden fer mol-tes ms coses. - Diverses vegades s'ha apun-

tat que el CAR est massa des-vinculat de la ciutat... - Hi estic d'acord. Jo penso que

el poble hauria de poder gaudir ms d'aquestes installacions per-qu s molt bonic poder parlar del CAR de Sant Cugat, per de qu serveix si la poblaci no en pot disposar? Aix s'ha d'acabar, les entitats de Sant Cugat han de te-nir un tracte preferencial i s una de les coses que des de la regido-ria d'Esports hem d'aconseguir. Caldr que parlem amb el seu di-rector i mirem d'arribar a un acord. - Jaume Tubau continua des-

patxant carn a la seva botiga. Sempre ser aix?

- Vols dir si algun dia penjar els hbits de carnisser per Ocdiear-mc a la poltica? Doncs no ho s, per cada vegada m'agrada ms ges-tionar. Estic fent una feina a l'A-juntament que m'agrada molt i en gran mesura aix s grcies a l'equip que m'he trobat, que m'ha donat molt suport i seguretat.

VUre Nadal Divendres, 10 de desembre de 1999

ELS PESSEBRES DONEN CALIU NADALENC A LES LLARS

Si hi ha alguna cosa tpica-ment nadalenca, s el pessebre. Una creaci decorativa que reflecteix la histria religiosa del naixement de Jess.

El pessebre s, sense cap dubte, una de les estrelles de la decoraci nadalenca de moltes llars, tant santeugatenques com de la resta del pas i de l'Estat. El coneixement de l'existncia d'a-quest tipus d'imatges es remun-ta a molt temps enrere.

Com a Sant Cugat, on des de fa molts anys hi ha diferents actes relacionats amb aquesta activitat. Un d'ells s el concurs de pessebres que ja s tradicio-nal a la ciutat. Organitzat per l'A-teneu, aquest concurs t com a objectiu que els santeugatencs mantinguin aquesta tradici ben arrelada.

I en aquesta 21a edici, els santeugatencs que hi vulguin participar podran inscriure-s'hi a la seu de l'entitat fins al 31 de desembre. Segons han confirmat des de la comissi organitzadora, el jurat passar per les cases, com cada any, per valorar quins sn

els que estan ms ben fets. Hi haur les segents categories: diorama -fet amb guix-, popular -e l tradicional de molsa i suro- i els artstics -on es deixa via lliu-re a la imaginaci del creador.

Sn molts els pessebres que es fan popularment a la ciutat, com el que es colloca a la plaa Barcelona. Un altre dels pesse-bres que ja ha comenat a crear tradici s el que Antoni Trulln fa cada any al Centre Social i Sanitari de la Floresta.

Es tracta d'un pessebre de grans dimensions, que compor-ta al seu autor uns tres mesos de feina. Segons ha declarat al V n -RK, enguany les mesures seran de dos metres i mig de fons per tres metres i mig de llargria.

La novetat del pessebre de la Floresta d'aquest any s que Trulln ha incls el que per a ell s "una escena molt espe-cial: quan els tres reis pregun-ten al soldat rom on ha nascut el rei de reis". El pessebre de la Floresta es podr visitar fins al dia de la Candelera, el 2 de gener. / A. B. M.

DADES DEL SUBSCRIPTOR

Nom Cognoms ... Ciutat Carrer Codi postal NIF o DNI ...

Telfon Fax

DADES D^

Data d'alta.. Adrea d'enti

~r"*:>*-v.

W/S KWH W* Ef ari

8 Poltica HS4CANTONS Divendres, 10 de desembre de 1999

Gestos

Unes 150 persones es concentren per demanar a ETA una nova treva

L!Ajuntament va convidar els ciutadans afer un minut de silenci Ai'RA C O S T A - Sant Cugat -

Sant Cugat s'ha volgut sumar als actes de condemna del tren-cament de la treva per part de l'organitzaci terrorista K'I'A. L'e-quip tic govern de la ciutat va convocar divendres passat una concentraci pacifista a la placa Barcelona per expressar el seu rebuig al pas donat pels terroris-tes i per demanar que s'obri de nou un cam cap a la negociaci i la pau definim a.

Prop de 150 persones van acu-dir a Pacte simblic, que es va fer a les 12.30 hores-mitja hora ms tard que a la majoria de pobla-cions del pas- a la placa Barce-lona. Desprs que l'alcalde. Llus Recoder, justifiqus Pacte paci-fista, els presents van guardar un minut de silenci i desprs van tornar als respectius llocs de tre-ball.

Kn posteriors declaracions a la premsa, l'alcalde va explicar que

l'alcalde (d'esquena) i les forces poltiques van encapalar la concentraci pacifista FOTO: XAVl LARROSA.

amb aquesta concentraci l'A-juntament havia volgut posar el seu grau de sorra en aquesta cri-da en favor de la pau.

Tot i la llunyania respecte a Eus-

kadi, tots els partits poltics van coincidir a qualificar la concen-traci santeugacenca de molt va-luosa. Joan Balada, d'IC-V, aix ho expressava: "Kls actes simb-

lics sempre serveixen i el fet que Sant Cugat s'hi hagi afegit em sembla important perqu crec que tots hem de contribuir a re-prendre la treva i la negociaci."

Frases contundents d'una condemna unitria Llus Rgcpslr

(iU): "Han passat moltes coses que no ens han dit, per em temo que no s'han fet prou esforos"

(PSQ; "Els bascos seran ms belligerants

perqu han assaborit el valor

de la pau "

Bft? Rodrigyig

"Els regidors del PP no adoptarem

mesures de seguretat. Anirem a pecho

descubierto"

q-V); "El ms important

s que tothom tingui voluntat

de negociar, tamb el govern"

En aquest sentit, el portaveu so-cialista, Jordi Menndez, va dir que no noms s'han de reprendre les negociacions, sin que "els partits democrtics bascos han de fer un esfor de generositat per-qu Euskal Herritarrok -prcti-cament el bra poltic d 'ETA- se sumi al concert de pau".

Dues postures diferents

HI gest santeugatenc tamb va dur els poltics a pronunciar-se sobre les similituds entre Eus-kadi i Catalunya, amb interpre-tacions fora diverses. Mentre el president d 'KRC Eduard Pomar, assenyalava que la solidaritat en-tre bascos i catalans s important "perqu el que puguin aconse-guir ells tamb ho podem acon-seguir nosaltres i viceversa". Ber-ta Rodrguez, del PP, indicava: "Es d'agrair aquesta mobilitza-ci perqu nosaltres tamb for-mem part d'Espanya i. per tant. tamb estem exposats a aix."

L'alcalde va recollir la voluntat de la majoria de la poblaci amb les segents declaracions: "De-manem la pau, demanem als vio-lents que no emprenguin aques-ta via que no porta absolutament enlloc, volem que defensin els seus plantejaments per la via pa-cfica perqu estem en una de-mocrcia, on les idees s'han de defensar per la via de les urnes, no de la violncia."

Eduard Pomar (ERC);

"No espot imposar una pau policial.

Cal aplicar els mecanismes

democrtics"

"mi

DADES DEL SUBSCRIPTOR

: Nom ! Cognoms | Ciutat i i Carrer : I Codi postal I ! NIF o DNI

Telfon Fax Ef diari de casa.

DADES DE LA SUBSCRIPCI \ Data d'alta * . r7,. | Adrea d'entreQa .. ,, ions

*vA^'*(Kfr*-l**wCiw*n~.

DADES DE LA SUBSCRIPCI Banc/Caixa Adrea oficina

I | EntitatDDDDoficinaDCI Titular

Comptat Rebut domiciliat

FULL DE SUBSCRIPCI

Sant Cugat del Valls, de de 1999 SIGNATURA

dcDD nm compteD i i HJUDC

j_ Envia-! _ f\JlL?^..!L7A..19^..?LPJ*f*LJ. .!.' i?_?i,LAJ?t.n.' J*2__" 4 4

Divendres, 10 de desembre de 1999 Viure La casa

uane ne

U S /CANTONS Divendres, 10 de desembre de 1999 Publicitat

Vhire Nadal Divendres. 10 de desembre de 1999

p L'ODONTOLOGIA COMPTA AMB

B UN MODEL A LA PLAA UNI i R E P O R T A T G E

ambie

L'o d o n t o 1 o -gia a Sant Cugat t nom i cognoms: Cl-nica Dental Mayor. Moltes raons donen suport a aquesta afir-maci, avalada per la prctica d 'aquesta branca mdica que el centre ofereix a la ciutat des de fa quasi quinze anys: durant els primers catorze anys van estar al carrer Major, i des de principis d'any reben les seves visi-tes a la plaa Uni. Els canvis, per, no han afectat gens el funcionament de la clnica, perqu al centre es continua donant als pacients la millor atenci per a la seva salut buco-dental. I tamb es mant cl desig de fer sentir a tothom que els visita en un

nt cmode i agrada-

ble: perqu les installacions de la clnica estan prepara-des per oferir el millor: tres consultes, una sala d'espera, un laboratori i una zona per a la recepci.

Per a la Clnica Dental Mayor, a ms, es t molta cura de la qualitat mdica que s'ofereix als pacients. Al

La Clnica Dental Mayor aplica

rodontologia ms avanada

capdavant de la Clnica Dental Mayor (situada a la plaa de La Uni nmero 3) continua el doctor Ricardo Pineiro com a odontleg de capalera, tot oferint la millor tcnica disponible en odontologia en aquest moment de l'Estat espanyol, en les especialitats de prte-si, endodncia, implantolo-

gia i cirurgia oral. Al seu cos-tat, els pacients podran tro-bar tamb el doctor Gerardo Sarriegu, que s qui s'enca-rrega des de fa anys de les peridncies (els tractaments a les genives) i l 'ATM. Tam-b segueix oferint els seus serveis als santcugatencs la doctora Mnica Grimbert , que s l'especialista de la Clnica , Dental Mayor en ortodna $ a correcci de les dents). I tamb hi conti-nua la doctora Marcela Gallo, encarregada de l'o-dontopediatria, s a dir, de tenir cura de la salut buco-dental dels nens.

Tres auxiliars i una higie-nista completen el cos tc-nic de la Clnica Dental, un centre que va ser acollit dins dels oficials d'Implantologia ITI (International Team For Oral Implantology) com a representant a la provncia de Barcelona d'aquesta ins-tituci capdavantera mun-dial en temes d'implantaci dental. Les installacions del centre sn cmodes i modernes Foto.XAV LAR,

\

yy^ /^

\ . . tg

CiniLcj Dental M Dr. Ricardo Pineiro LemoirW C.O.E.C. 1639

Plaa Uni, 3, 2n, 1 a Tel. 93 674 72 40 Fax 93 674 73 12 E mail: rpineiro@abaforum.es 08190 SANT CUGAT DEL VALLS

hi iNTfcRNATINA; FOR ORAL MPLANT'

EIS CANTONS

10 nuo Divendres, 10 de desembre de 1999 ELS CANTONS

Setmanari independent de Sant Cugat del Valls

Si s Prvmaa Local da Sant Cugat S L . Carrer Sani An ton i . 44, - (IH190 Sant Cugat del Valls

Tel . 5>W Ui H> Fax 674 20 24 Kdic i e le i t r n i a . h t tp : / / \ i laweb.com/santcugar.

K -nu i l : cIs4i-jnti)ns(santL-ugat.com

Cons*!! d'Administraci Ri inon f rau (president!

Josep M. ( Jbreri/ i). l'ere Fsquerdj i Xavier Fornells (editor delegat)

Directora Aura Oista

Redacci Truia dr la n^titiaiia: Kstcr Castanyer: Poltic a/Entorn/Opiii:

Aura Costa; Sorirtat: Anna Borau; Economia: Joan Soriano ; (Cultura: Ton! Monrenegro: E*port*: lex Lpez;

Co marcial Carmen Fvaralar i Snta Massana

Conaall Editorial Ramon ( N U (president I Josep M. Cabrerizo (viccpresident)

Vctor Alexandre,Francesc Carb. Jordi Casas, Narcs Castanyer, Albert De IVihlo. l'ere Ksquerdj , \ a \ i e r Fornells, Rogeli Pedr,

Ramon Pros, Llus Puig. Kmi l i Ren. Montserrat Rumbau, Paco Soler. Josep A Teixid, Joan Tortosa. Josep M. Sans Trav.

Joan IVovano. Nria Zabala Aura (Insta (secretaria!

Subscripcions Smda ( imez

Fotografia X.tvi l.arrosa i Kduard Farinves

Disseny I maquetacl J.un Fuertes i Marta Cabrol

Correcci Montserrat Soto

Impressi Rniimpre\ . /

Assessorament Fiscal i Comptable Planificaci Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificaci Laboral

Serveis Jurdics Plaa Barcelona, 11 Tel. 93 674 17 84 Fax 93 590 30 10 08190 SANT CUGAT

Jordi Farrs demostra, amb les seves apreciacions, un total des-coneixement de la realitat sindi-cal d'aquest pas. U G T i CC.OO. som sindicats de classe amb alti-tud de mires, per amb total in-dependncia de partits poltics i amb un clar objectiu social: la de-fensa dels treballadors. Els es-foros formatius dels sindicats s'encaminen en dues lnies: la for-maci sindical per als quadres i la formaci laboral als afiliats, per tal d'adaptar-se a les noves tec-nologies i a les demandes de la societat.

CC.OO. i UGT, en els darrers anys han sostingut i sostenen una encomiable lluita en la defensa del treball i dels serveis pblics que, en definitiva, reverteix a tots aquells que constitum la socie-tat . / FRANCISCO GRACIA (CC.OO.) i JOS GARCA (UGT) de l'Ajuntament (Sant Cugat).

E1S /CANTON Divendres, 10 de desembre de } 999 Opini 11 La l l o t j a

La violncia i el jovent MONTSERRAT RUMBAI

Tots hem sentit parlar de la manifestaci que hi va haver fa poc a Barce-lona, on un grup de joves van destrossar en poca estona les bo-tigues de Sants. Ens sorprn sen-tir-ho, per encara ens sorprn molt ms veure-ho a travs de les imatges i ser testimonis de la ferotge agressivitat amb qu ac-tuen. Als diaris acaba de sortir com s'estan donant instruccions als joves a travs d'Internct per convertir-se en guerrilla urbana: com han d'anar vestits i qu han de fer per destrossar el mxim de coses, i recomanen trencar-ho tot, botigues, bancs, cotxes...

Una d'aquestes nits, per la te-levisi, van fer un colloqui so-bre els drets dels infants, i un dels contertulians va destacar que tots nosaltres parlem sem-pre dels problemes dels joves en el Tercer Mn, per que no som capaos d'adonar-nos que en la nostra societat, en el nostre en-torn ms immediat, hi ha molts joves que es troben immersos en una dinmica que ens hauria de preocupar a tots. Tots hem sen-tit parlar tamb de la preocupa-ci creixent dels mestres davant

les actituds, cada vegada ms vio-lentes, dels alumnes en els cen-tres educatius. Ens estem tro-bant amb un jovent violent, que no surt noms dels barris ms o menys marginats i de classes so-cials ms deprimides, sin que molts sn fills de classes acomo-dades, joves que ho han tingut tot, que se'ls ha donat de tot, que han estat educats amb els valors de la tolerncia, de la llibertat i del progressisme, els valors que els seus pares reivindicaven en altres temps. I ara s'han tornat violents, passotes, dspotes. I cada vegada ms les autoritats reben peticions d'uns pares de-sesperats, que els porten els seus propis fills perqu veuen que sn incapaos de controlar-los i ja no saben qu fer amb ells. Qu est passant? Ho donem tot als nos-tres fills i no deixem que mai tin-guin ni la ms mnima frustra-ci, som incapaos de dir-los mai un no, tenen l'ltim model d'or-dinador, una moto espectacular, entrades per als concerts... per pster no els donem el que ms falta els fa: companyia, conver-sa, afecte. Ens costa trobar un moment per seure al seu costat i

escoltar qu ens poden dir, per poder tenir tranquillament una conversa, per expressar els nos-tres sentiments i sentir els d'ells, potser som incapaos de trobar un moment per acaronar-los i dir-los simplement que els estimem, i ens manca la fortalesa de dir no quan realment fa falta. Portem tots nosaltres una vida massa atra-fegada, ens manca temps, i quan

"En el nostre entorn hi ha joves que es

troben immersos en una dinmica que ens hauria de preocupar"

arribem a casa ja s tard i estem cansats. I la canalla tamb fa de tot, quan s'acaba l'escola fan angls, msica, esports... 1 quan arriben a casa, o no hi troben nin-g o, moltes vegades, es troben amb germans (que de fet no ho sn) o amb un parc o mare que (de fet, tampoc) no ho sn. I, so-

bretot, el que es troben s una televisi omnipresent que els fa companyia i que els fa viure en altres mns, segurament ms atractius que el de la seva reali-tat. I potser amb sentiments ms expressius que els que a casa es poden viure.

I quan arriben les nits dels caps de setmana apareix un altre fe-nomen recent, inquietant, in-comprensible, per gaireb ge-neral. Se'n van, els deixem sortir, es passen tota la nit fora de casa, i penses, qu deuen fer? I, de fet, t'ho preguntes quan saps per-fectament qu fan, beure i anar passant les hores fins que sn les 8 o les 9 del mat, aleshores tor-nen a casa i es posen a dormir, i dormen tot el dia. Que no se t'a-cudi despertar-los per dir que hi ha el dinar a taula perqu tot se-ran males cares i mal humor. I quan ja porten cotxe, tamb pa-teixes perqu tenen l'hbit aprs de sortir durant tota la nit i de tornar l 'endem al mat, i saps que desprs de tot un dia i una nit desperts i de juerga, els re-flexos que han de tenir no sn els mateixos que si s'han dormit les hores necessries, i t'esgarri-

fes quan tornes a sent i r q u e aquest cap de setmana s'han tor-nat a matar a la carretera uns quants joves a les 5 o les 6 del mat, de la manera ms absurda, i penses, per per qu. I quan surt alguna veu demanant que es tanquin tots els locals nocturns fins a les 3 de la matinada, doncs resulta que tothom hi est en contra, fins i tot surten poltics que s'autoanomenen progrs q u e pro tes ten pe rqu tancar aquests locals s anar en contra d'una suposada llibertat, i ales-hores no entens res i penses que vivim en un mn que t molt de surrealista. Per no ens engan-yem, encara que visquem en l'a-nomenat primer mn, encara que estiguem en un dels pasos ci-vilitzats del nord, tenim moltes mancances, i haurem de ser-ne conscients i adonar-nos que el nostre jovent s'est encaminant cap a una dinmica perillosa, una dinmica que nosaltres mateixos hem construt i alimentat i que haurem de ser capaos de fer-hi front, ara que potser encara s'hi s a temps.

Montserrat Rumbau s historiadora

El S & v & r i en T i t o

% -

s::~ i fi - - V, \Jh> -. ' ' ' v,,-

"*VN

~-~- !*?#-.

(SEVER \ \ \

("c estos. **" *w '"?y ev WN-* t t w a

--eV*

E l p o r x o

Per als esforos annims

De vegades a una li ve de gust FELICITAR-aix, amb majscules- algu-nes persones que per mrits pro-pis s'ho han guanyat a pols. I s q u e massa vegades t e n i m tendncia a ser fora garrepes a l'hora de reconixer els mrits dels altres. Ens deu semblar que si no lloem els que s'ho mereixen no ens desmereixerem a nosal-tres mateixos o - i aix s ms greu- que les bones accions o els bons gestos no necessiten un re-coneixement exprs. Jo, que m'incloc dins el grup

d'humans amb aquest mal vici, provo de vncer-lo quan em tro-bo en situacions que me'l fan re-cordar. Aix, ara que s'acaba l'any i l'poca convida a fer reps de totes les experincies viscudes, se m'acuden un grapadet de bons moments que b caldria agrair a alg. Podria pensar en les famlies annimes que van acollir a alguns nens sahraus aquest estiu, o b en els voluntaris de Creu Roja o del Taller Jeroni de Moragas, que treballen desinteressadament per als que ho necessiten. Tamb po-

APRA COSTA

dria estrnyer la m als ecologis-tes, que no es cansen de lluitar per la preservaci del nostre en-torn, o als associats a les ONG de la ciutat, que dediquen hores i illusi a fer mil i una campanyes per aconseguir una societat ms justa, tolerant i solidria... Els re-presentants venals que als con-sells de districte reivindiquen mi-llores bsiques per als seus barris, les desenes de ciutadans que des de les entitats dinamitzen i do-ten d'activitat aquesta ciutat, els joves que conviuen amb perso-nes de la tercera edat per fer-los companyia o els que treballen en condicions irregulars per fer-se un lloc en un mercat laboral cada vegada ms dur... Aquests, tam-b mereixen la meva admiraci. Sn gent que no mercadeja amb

diners; persones que cerquen al-tres compensacions i per a qui els beneficis que pugui obtenir un collectiu prevalen per damunt dels propis; persones que tots co-neixem o amb les quals ens to-pem cada dia sense ser conscients de la importncia que juguen dins la nostra societat. I a mi, que la

meva professi m'ha perms des-cobrir-ne uns quants, m'ha vin-gut de gust trencar una llana en favor seu. Perqu algunes vega-des, quan hom reflexiona, s'ado-na que potser donem massa im-por tnc ia a la pol t ica , a l'urbanisme, al sou de final de mes o a les vacances d'estiu. Que els problemes del dia a dia se'ns mengen i impedeixen que mi-rem ms enll de les nostres in-quietuds personals. Que ens dei-xem e n d u r pel r i tme de les circumstncies i no parem de la-mentar no haver estat M S en qualsevol aspecte, sense aturar-nos a pensar en els que sn o te-nen MENYS.

Aix que no em sembla mala idea dedicar unes ratlles a re-conixer pblicament els esforos annims, el treball (social, edu-catiu, cultural...) dels que no sur-ten mai a la fotografia, i desitjar que cada dia pugui conixer-ne un de nou. Almenys, aix, podr continuar creient que potser no cal ser tan pessimistes...

Aura Costa es periodista

Divendres, 10 de desembre de 1999 Vuire Nadal

LAFUENTE

FUNDADA AL 1951

FUNDADA AL 1908

LA M S M P L I A V A R I E T A T DE V I N S , L I C O R S I D E LI C A T E S S E N

Una prestigiosa cadena d'alimentaci i begudes amb implantaci a Barcelona i Madrid. Els seus establiments posseeixen mplies sales de vendes i magatzems contigus per a l'emmagatzematge d'estocs. La planta general ubicada a Barcelona t unes dimensions de 3.000 metres quadrats. Recentment, un nou establiment s'ha sumat a la cadena. Es tracta d'una distingida xarcuteria de 700 metres quadrats i 400 de sala de vendes, ubicada a Sant Cugat del Valls. Una altra especialitat de la cadena s l'oferta

p A T | i C i d'una mplia selecci d'obsequis nadalencs. Per aquest motiu, Lafuente i una de les empreses del

CONSERVES 9ruP Quilez, S.A., editen un elegant catleg que distribueixen entre la seva clientela.

Ms de 90 anys servint productes de primera qualitat

Ja pot trobar a Sant Cugat les primeres marques nacionals i d'importaci de vins, caves i licors i els millors productes de xarcuteria, caviars, cafs, tes, pats i conserves.

HEREDEROS DEL MARQUES DE RISCAL

G a u d e i x i t a m b d e l n o s t r e CLUB GURMET SERVEI A DOMICILI

Carretera de Cerdanyola, 8-11 Tel. 93 675 00 35 Fax 93 675 00 35 www.lafuente.es e-mail: santcugat@lafuente.es

A100 m. del Monestir

Vkire Nadal Divendres, 10 de desembre de 1999

^PKste--

i^rs*

Ara amb el RACC tindrs

Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistncia a tu i als teus arreu del mn. I a ms, com a soci, gaudirs de molts altres avantatges i ser-veis.

Ara, si et fas soci del RACC a la Delegaci de Sant Cugat, et regalem una subscripci de sis mesos al diari ELS 1 CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sollici-tud i cada setmana et farem arribar a casa ELS 4 CANTONS.

Nom: Adrea: CP: Poblaci: Telfon:

Delegaci RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 Tel. 93 495 50 71

12 Opini ELS /CANTONS Divendres, 1' de desembre de 1999 La l l o t j a

La b io t i ca e u r o p e a trebal la a Sant Cugat TAUME TERRIBAS

L a biotica s un tema de poca freqncia en els mitjans de comunicaci, llevat que algun aspecte pun-tual de carcter excepcional la converteixi en tema noticiable per la seva espec tacu la r i t a t . Malgrat aix, val la pena co-mentar aquelles qestions que per la seva transcendncia afec-ten habitualment tota la socie-tat. s per aix que cal saber que el nostre pas s capdavan-ter en aquest camp del saber i que dins el Projecte d'Investi-gaci de la Uni Europea, co-n e g u t com a B I O M E D II , s'est treballant sota el tema de Common Principies far Bioethics in Humon and Non-Human Bio-technology. El treball l'estan re-alitzant investigadors de dotze diferents cen t res de biotica d 'Europa, sota la coordinaci del professor Peter Kemp, del Centre for Ethics and Law de Copenhaguen (Dinamarca).

Hi participen tamb profes-sionals d ' A l e m a n y a , Sussa, Frana, Itlia, Anglaterra, Por-tugal, Blgica, Catalunya, Su-cia, Noruega i Holanda.

L'esmentat treball est orien-tat a fixar els lmits del princi-pi d'utilitat en relaci amb els quatre principis tics d'autono-mia, dignitat, integritat i vul-nerabilitat i, a la vegada, establir el pont tic entre els principis comuns i l'tica biomdica i els principis tics entre producci i consum d'aliments. Aquest treball adquireix la m-

xima importncia desprs dels continuats problemes plante-jats a diferents pasos en rela-ci a m b l ' a d u l t e r a c i d ' a l i -ments; els aliments transgnics i d'altres que no cal dir afecten d'una manera directa tota la hu-manitat. N o hi ha d u b t e q u e caldr ia aconseguir un consens interna-cional i, si ms no, en l'mbit europeu i, per tant, que prvia-ment s'estengus perfectament l 'inters de l'objectiu que cer-ca la investigaci i la seva con-venincia.

L'nica participaci d 'Espan-ya en aquest treball la porta a terme l'Institut Borja de Bio-tica de Sant Cugat del Valls, en el qual han t ingut lloc di-

verses jornades de treball con-junt dels diferents centres eu-ropeus. Una de Ics darreres va ser l'any passat, per concloure la redacci d'un informe a la Co-missi Europea, titulat Basir t-nica/ Principies in Bioethics and Biolaw, que ha comportat la co-edici, amb el Centre de Re-cerca en tica i Dre t de Co-penhaguen, de dos volums que contenen el resultat dels tre-balls. Tamb es va derivar, d'a-ques ta reuni , un documen t anomenat The Barcelona Decla-ration, que cont diverses pro-postes normatives als diferents nivells de l 'educaci, dels in-vestigadors, dels professionals i, el ms important, dels ciuta-dans en general de tot Europa, no solament de la l ' E . Aquest Inst i tut de Biotica,

pioner a Europa, fundat fa 25 anys pel Dr. Francesc Abel s.j., seguint el seu progressiu crei-xement, ha procedit a una im-portant remodelaci, que ten-deix a rejovenir i potenciar la seva activitat, tant en el camp de la investigaci com en el de la docncia.

La principal novetat s la in-corporaci al Pa t rona t de la Fundaci de la IBB de presti-giosos professionals de la sani-tat nomenats per l 'Orde Hos-pitalari de Sant Joan de Du, que, com s ben conegut, pos-seeix cinc segles d'experincia en l'assistncia a malalts i una important xarxa d'hospitals que s'estn molt ms enll d 'Euro-pa. L'objectiu d'aquest procs d'integraci s sumar a la capa-citat cientfica de l 'Institut de Biotica l'experincia assisten-cial que permet l'aplicaci dels estudis i, alhora, albirar el nou mil lenni amb opt imisme, si, com desitja l'Administraci p-blica, contribueix al potencia-ment de la recerca.

D'altra banda, dins l 'esmen-tada remodelaci, mereix espe-cial atenci el recent nomena-m e n t com a p r e s i d e n t de l Patronat de l'Illtre. Acadmic Dr. Francesc Abel i Fabre, en substituci del tamb acadmic Dr. Moiss Broggi i el nome-nament de la jove lletrada, es-pecialista en biodret, Nria Te-r r ibas i Sala , com a nova

directora de l 'Institut Borja de Biotica, on ja collabora des de fa cinc anys i dirigeix la revista Biotica & Debat.

Aquest procs, juntament amb la incorporaci de joves profes-sors, com el Doctor Francesc Torralba i el Dr. Joan Carrera, i d ' espec ia l i s tes de l 'Hospi ta l Sant Joan de Du de la Uni-versitat de Barcelona, com el Dr. Cambra i la Dra. Cusi, ha estat la materialitzaci del re-forament i re joveniment de l'Institut. Aquesta passa enda-vant de la biotica a Catalunya ha de contribuir molt positiva-ment a mantenir i augmentar, si s possible, el prestigi de Ca-talunya i d 'Espanya en aquest difcil camp del dileg biotic, que cerca l 'excellncia en el t rac tament als malalts i en la utilitzaci dels avenos cient-fics en benefici de la humanitat, respectant sempre els drets fo-namentals de la persona arreu del mori.

Jaume Terribas s membre de la Comissi d'Economistes de la

Salut del Collegi de Catalunya

El s o t e r r a n i

La sndrome MART QI.AVA

Tot just acabat l'agost, algun diari es fa ress d 'un estudi segons el qual s un fet l'existncia d'u-na sndrome de retorn de va-cances amb simptomatologia de mal humor, fastiguejament i re-pudi a les primeres jornades de normalitat laboral. La sndro-me, no cal dir-ho, val igual per a escolars, informtics, boti-guers, auxiliars de la llar i gur-dies de la circulaci. Igual per a

santcugatencs que pera fills de la Camarga.

Em sembla que aquests smp-tomes tots els hem tingut algu-na vegada. I no sols en acabar les vacances d'estiu, sin tam-b els dilluns, l 'endem de Sant Esteve, desprs d'aquesta set-mana boja que acull en un sol p o n t d i s s a b t e s , d i u m e n g e s , constitucions i patrones d' in-fanteria... Els romans, tan sa-vis que sabien llat i tot, s'esta-

ven de sndromes i ho pelaven amb una frase lapidria: P O S T F E S T U M P E S T U M . Que vol dir... (perd, segueixo).

El que em va agradar va ser una carta apareguda uns dies desprs en el mateix diari que ens anunciava el descobriment, escrita per una mestra, mare de famlia i mestressa de casa en exercici intensiu de les seves ac t iv i t a t s i q u e ven ia a dir: D e i x e u - v o s de p u n y e t e s ,

home! Sempre - i s un d i r - hi ha hagut vacances i sempre ha existit la mandra i sempre ens h e m a r romanga t a m b ganes quan ha calgut posar-nos a la feina... Encara deia ms co-ses i ben dites.

Perqu, qu pretn l'estudi? Trobar la cura per a la sndro-me? Com? Fent ms vacances? Uix, no! Agreujarem la sndro-me. Escurant-les? Ep! que hi ha uns drets adquirits que va

costar Du i ajuda conquerir! Potser unes pastilles, un tracta-ment psiquitric segurament no cobert per la Seguretat Social... Res. La senyora de la carta, ben enfadada i amb ra, preconit-zava la tradicional invocaci de salut i feina en contraposici d'una sndrome que, a all que s'assemblaria ms, fra al fei-na fuig mandra no em deixis.

Mart Olaya s escriptor

WMES 3ECLA*ACiOHS QE KA FET l' fcZNAt, E*P

TEMS RA!! MIUA QUE COMPAKA* EL ? A 6 V I S C AMB EL FANTASMA H tOSOVO f!

...ESTK VIST QE EH QESTIONS t>E POLTICA AUTONMICA, HO SE LI MOU HI EL BIGOTI, A AQUEST )!

I EL PITJO* $ QUE FA ftEClAKAClOHS QUE POHN ARXI&AK A SER CONTAGIOSES, COM LA fitlff!

\

OHCS HOMES ENS FALTADA, A SOBIE, QE PATS t>E L' EPIPMlA E M09A ... EL COLLAPSE 11

UNS ES COL.LAPSEH A LES CAMETEKES I A ALTtES SE' ELS COLLAPSE EL CEtVELL?

HS4CANTONS

Entoni Divendres, I'0 de desembre de 1999 13

Balanos

Els incendis forestals es redueixen un 8 3 , 4 %

respecte a Pany passat Ai RA COSTA - Sant Cugat -

El foc ha cremat aquest estiu un 83,4% menys de terreny sant-cugatenc que l'any anterior, se-gons acaba de fer pblic la ti-nena d 'a lca ld ia de C i u t a t Sostenible. En l'informe de va-loraci de la campanya de pre-venci d'incendis forestals, el ti-n e n t d ' a l ca lde , Joan Carb , especifica que la d'aquest any ha estat una campanya "fora posi-tiva perqu s'ha aconseguit re-duir tant la superfcie cremada com el nombre d'incendis".

Les xifres parlen per si soles. Si durant el 1998, els incendis fo-

restals i de matolls van afectar 36 hectrees de terreny santcuga-tenc, enguany noms n'han cremat 6. Una xifra molt inferior per que, segons Carb, "encara s massa elevada tenint en comp-te anys bons com el 1995 o el 1997"'. Els analistes atribueixen aquest

descens del nombre d'incendis a diversos factors. D'una banda, el fet que no coincidissin dos o ms incendis ha facilitat l'actua-ci concetrada de totes les forces de protecci i, per tant, una ma-jor rapidesa en l'extinci del foc. D'altra banda, enguany s'han aca-bat els treballs d'adequaci de la vegetaci de les franges de pro-

Els cossos de seguretat hem treballat enguany de forma ms coordinada FOTO: XAVl I.ARROSA. tecci de totes les urbanitzacions de la ciutat i s'han tornat a fer els cursos de formaci de volun-taris ocasionals, que tamb han collaborat en la detecci i extin-ci dels focs.

Malgrat aquesta coincidncia de

factors favorables, s'han produt 33 incendis, que en la majoria dels casos han cremat matolls o petits boscos joves en procs de regeneraci. Cal destacar, per, que el major impacte d'aquests focs el tingu un sol incendi: el

que el 19 de mar passat va cre-mar 17.500 m ' d e territori al vol-tant de la riera del Sant Crist de Llaceras. De la resta de focs de-tectats durant el 1999, un 63,4% no van arribar a afectar els 500 n r de terreny.

Campanyes

Entitats de la ciutat denuncien Pexcs de residus que es genera durant les festes de Nadal

Engeguen una campanya per sensibilitzar la ciutadania A.C.

- Sant Cugat -

El gran nombre d'obsequis que es compren en aquestes dates, juntament amb l'increment del consum, fan que el volum d'em-bolcalls de paper, plstic i cartr es multipliqui de forma desorbi-tada durant el Nadal. Es per aix que diverses entitats de la ciutat -Grup Baula, Grup de Natura, Assemblea Local de Maulets i di-versos membres del Centre So-cial Okupat Masia Torre Blanca-han decidit engegar una cam-panya de denncia dels excessos consumistes.

La iniciativa pretn fer front a dos aspectes diferents: el consum desmesurat de productes i l'in-crement de residus que aquests generen. Amb aquest objectiu, els diversos collectius estan aca-bant de preparar diverses inicia-tives amb qu provaran de cons-cienciar els santeugatencs sobre la necessitat de reduir el consu-misme i els residus.

"El consum brutal del Nadal su-posa un fort cop per al medi am-bient", ha declarat German Lle-rena, m e m b r e del G r u p de Natura, qui ha afegit: "En aques-ta poca, el nombre de residus que van a parar als abocadors es dispara, de manera que ara conv

ms que mai intensificar les cam-panyes d'educaci ambiental." El Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius de Sant Cugat tamb s'ha vinculat a aquesta campanya, en tant que promotora de les cam-panyes de les tres "r" -reducci,

El volum de paper, plstic i cartr es

multiplica per Nadal

reciclatge i reutilitzaci. D'entrada, els grups han convo-

cat una cercavila i una xocolatada popular per al prxim 18 de de-

sembre. Ser all on repartiran unes postals de Nadal molt es-pecials, amb qu demanaran als ciutadans contenci i responsa-bilitat a l'hora de consumir. "Hem pensat escriure-hi una mena de lema que podria ser alguna cosa com Bon Nadal sense consum i bon any nou sense deut\ ha dit Llere-na. I s que els collectius locals volen aprofitar aquesta campan-ya per demanar, tamb, la con-donaci del deute extern als pa-sos del Tercer Mn. Desprs de la xocolatada (18.00 h) hi haur una actuaci del grup d'animaci Els Lluntics (18.30 h) i a la nit (22.30 h), un concert. Totes les activitats es faran al Casal Social

Okupat. Un altre dels projectes que els

promotors estan acabant de defi-nir s l'organitzaci d'un taller on s'ensenyaria als participants tots els regals que es poden fer de manera manual com a substitut dels obsequis que s'adquireixen a les botigues. A ms, es vol dis-senyar una falca publicitria ra-diofnica en qu un hipottic nen fa una carta als Reis demanant objectes atpics.

Llerena ha explicat que enguany han volgut comenar "amb una campanya senzilleta", per per a l'any vinent pensen donar-li una major magnitud i ress, com fan diverses entitats en altres muni-cipis catalans. "Cal tenir en comp-te que es tracta d'una iniciativa molt ambiciosa perqu abasta molts aspectes diferents i no s senzill vehicular-los tots." La ini-ciativa tamb pretn denunciar les companyies com Nike, que fabriquen els seus productes "a cpia d'explotar els treballadors del Tercer Mn", i promocionar el comer just i solidari.

lilillilliiltl 1 i|;il;iNlli

iPOMEMTS ELECTRNICS PER A LA MOTOCICLETA ": ' " i i l e i io t

Av. Graells, 35 Tel. 93 590 66 66 Fax 93 590 66 67 e-mail: leonelli@leonelli.com web:

wwwieonelii.com

Divendres, 10 de desembre de 1999 Viure Nadal

espai

CLUB D'ART

MANEL MILLET

Sant Cugat Tel. 93 675 65 38

CERMICA

Del 2 de desembre al 9 de gener Horaris: Feiners de 18 a 21 h

Dissabtes d'11.30 a 14 h i de 18 a 21 h Festius d'11.30 a 14 h

C/. Gorina, 13 Tel. 93 589 57 76

A Collegi Oficial de Gestors Administratius

d* Catalunya

CASAS i G. S.L

>

G E S T O R I A C A S A S

Administraci i gesti empresarial Fiscal - Laboral - Comptable - Jurdic Administraci i lloguer de finques Transmissions i successions Assegurances Vehicles Autoescola

Av. Llus Companys, 22 Tels. 93 674 14 91 674 14 97 Fax 93 589 40 09

Ap. Correus 337 08190 Sant Cugat del Valls e-mail: casasig@aranzadi.es gestoriacasas@mugenat.es

BONES FESTES

Fundada el 1910

ARTICLES DE VIATGE

MARROQUINERIA

BOSSES SENYORA

MONEDERS

CARTERES

BAGULS

Eh millors preus i les millors marques

kipliM, V PRIVA1E IKANSPORI I^Wi ; ' * ! *^ VAUQEBIA flONCATO DELSEV

Rbla. Celler, 29 - Tda. 6 - Sant Cugat del Valls - Tel. 93 589 58 40 Consolat del Mar, 27 al 31 - Barcelona - Tel. 93 310 43 91

14 Entorn ELS CANTONS Divendres, 10 de desembre de 1999

P r o t e s t e s

Valldoreix s'oposa a la connexi de la B-30 amb els Tnels de Vavidrera

L'A.V. de Mas Janer inicia converses amb els poltics Ai RA COSTA - Sant Cugat -

L'Associaci de Vens de Mas Janer ha iniciat una ronda de con-verses amb els partits poltics i amb els grups ecologistes per es-tudiar com es pot eliminar el pro-jecte de construcci d'una auto-via que passaria per Valldoreix,

previst en el Pla general metro-polit (PGM). La via en qesti disposaria de dos carrils d'uns 30 metres cada un i serviria per con-nectar la B-30 amb els Tnels de Vallvidrera, passant per Mas Janer, l'rea de regadiu de la zona de Polis-Alfa, l'escola Ferran i Clua i el sector de les Bovines. Tot i que el govern no ha mani-

festat encara la seva voluntat d'e-xecutar el projecte, diversos vens que estarien afectats per les obres han decidit comenar a mobilitzar-se per aconseguir que la idea se suprimeixi del PGM.

"Considerem que la construcci d'aquesta autovia tindria un fort impacte ambiental, ja que des-truiria rieres, boscos i zones agr-

coles", ha explicat Carmen P-rez, vocal del PSC a l 'EMD de Valldoreix i una de les venes mo-bilitzades. "A ms -ha afegit P-rez- , suposaria un increment enorme de la contaminaci acs-tica de Valldoreix i un augment desaforat del trnsit de vehicles pel barri. En definitiva, perjudi-caria greument la qualitat de vida dels valldoreixencs. s una bes-tiesa!"

Els vens busquen les vies ade-quades per fer arribar les seves objeccions a l'Administraci. De moment, ja s'han reunit amb els partits poltics locals i amb els grups ecologistes. Segons Prez, el president de l 'EMD de Vall-doreix, Miquel Paraira (Cill). ja ha anunciat que dna suport a

les objeccions dels vens. Ara fal-ta veure quina actitud adoptar l'alcalde. Llus Recoder. amb qui l'associaci venal s'ha de reunir dilluns vinent. "Segons quina si-gui la postura de l'alcalde deci-direm cap on tirem", ha dit la vocal socialista.

Els va l ldo re ixencs han co-menat tamb a recollir signatu-res -ja n'han reunit ms d'un mi-ler- entre els vens del districte, perqu sn conscients que acon-seguir suprimir el projecte del PGM "ser un procs segura-ment molt lent i complicat", se-gons Prez. De totes maneres. ja han anunciat que pensen llui-tar fins al final "perqu s una simple qesti de voluntat po-ltica".

Ornaments

Prop de 1 8 . 0 0 0 bombetes de Nadal illuminen la ciutat

des de divendres passat

RKDMX K') - Sant Cugat -

Els tcnics municipals van con-nectar els interruptors diven-dres passat i des d'aleshores la ciutat ja disposa d 'ornaments lumnics per amenitzar els ca- per b que els ornaments s'a-rrers durant aquestes festes na- pagaran el mateix dia que la res-dalcnques. Tots els carrers del ta d'anys: l 'endem de la nit de

centre i bona part dels de la pe-rifria gaudeixen ja de la illu-minaci tradicional convidant els ciutadans a passejar i com-prar. Enguany, l'encesa de llums s'ha avanat gaireb dues set-manes respecte a l'any passat,

El carrer Santa Mana mntinua tem transitat mm sempre, per ara ms illuminat FOTO: XAVI 1.ARR0SA

Griful Oil. S. L. Servei Estaci

CENTRE DE DISTRIBUCI PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat - Ports gratuts a partir de 400 litres - Descomptes a partir de 500 litres - Comptador volumtric homologat, exactitud en el subministrament - Servei personalitzat, fins a 60 m de mnega - Grans ofertes en funci del consum - Telfon D'URGNCIES 610 45 55 01

E.S. CENTRE E s t a C i O n S d e S e r v e i al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)

(93) 674 06 07

A,B i C E.S. CAN SOL

a la Crtra. de Cerdanyola

(93) 589 45 55 DISTRIBUCI DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55

Vilire Nadal Divendres, 10 e/e desembre de 1999

LES TRADICIONS DEL NADAL FAN FESTA A LES IN OSTRES LLARS

Antigament, Nadal havia estat una festa en qu se cele-braven diferents ritus que coincidien amb l'arribada del solstici d'hivern, el 21 de desembre; una tradici molt arrelada en el mn agrari, que coincidia amb la fi de les fei-nes del camp. Els rebosts eren plens i les famlies es reco-llien a la vora del foc per defensar-se de l'poca ms freda de l'any. Molt abans del segle IV, diferents cultures la celebraven sense cap mena de connotaci religiosa. Els romans l'anomenaven Natalis Solis Invicti, que significa 'el naixement de l'invicte'. referint-se al sol. El conjunt d'aquestes festes, de carcter carnavalesc, durava set dies i rebia el nom de saturnals. perqu eren celebrades en honor a Saturn, du de l'abundncia i la felicitat.

A partir del segle IV, l'Esglsia cristianitza la festa i li dna un carcter totalment religis.

Els santeugatencs hem seguit mantenint les antigues arrels de festa popular fent-les compatibles amb diferents maneres de pensar i creure, amb les lgiques variants autctones, per amb el necessari esperit de respecte i lli-bertat. La tradici nadalenca a Sant Cugat ve avalada per molts anys d'activitats i celebracions al voltant del mones-tir i en totes i cadascuna de les nostres llars. El Pessebre Vivent, el Concurs de Pessebres a domicili, cl Cagati. la Missa del Gall, el dinar de Nadal," Cap d'Any, els Reis, la representaci iEls pastorets, els concerts de msica nada-lenca, els nostres torrons artesans... sn alguns dels ele-

ments del nostre cicle de festes nadalenques. Malauradament, tamb constatem que la societat con-

sumista aprofita aquesta celebraci per vendre i comprar tota mena de productes sense cap mena de vinculaci amb l'esperit nadalenc. Durant aquests dies, tamb s'ha de dir, alg ens recorda que existeixen valors ms profunds que les coses materials, com la solidaritat amb els ms necessi-tats, la convivncia pacfica entre els pobles o el respecte a la natura.

Nadal s la festa ms celebrada arreu del mn, una tra-dici, aquesta, que cada cop s'enriqueix ms amb l'aporta-ci de costums foranis i el creixent mestissatge cultural de la nostra societat. /ROGELI PEDR

EL PESSEBRE VIVENT (24 de desembre)

Cada any, la viglia de Nadal, el Grup de Joves de la Parrquia organitza el tradicional Pessebre Vivent als jardins del monestir. Una cita obligada a l'hora d'iniciar les festes de Nadal, on els protagonistes sn uns infants que representen les escenes ms significatives al voltant del naixement de l'Infant Jess.

La tradici del Pessebre Vivent a Catalunya t dos-cents anys d'antiguitat. El primer pessebre vivent el va realitzar, diuen, sant Francesc d'Asss a la localitat italiana de Castro Grecchio, l'any 1223.

L'ARBRE DE NADAL

El costum de decorar un arbre (pot ser de qualsevol espcie mediterrnia) s una tradici nrdica per tal de retre-li culte. Les boles i els llums ens recorden els fruits que donaran en la prxima collita. A la plaa del monestir, cada any s'a-dorna amb llums un xiprer dels ms alts. Tot pujant pel carrer de Sant Medir, la seva fesomia contundent ens anuncia el temps de Nadal.

EL TI DE NADAL (24 de desembre)

En molts indrets de Catalunya, Sant Cugat no n's l'excepci, la nit de Nadal es fa cagar el ti. Moltes llars el guarden i, uns dies abans, els infants li donen menjar (blat de moro, arrs, aigua...) cada dia. Antigament noms cagaya coses de menjar; ara caga de tot i ms (perfums, joies, joguines, roba per vestir...) alhora que tots cantem:

Caga ti, d'avellanes i torrons, no caguis arengades

que sn salades, caga, torrons

que sn ms bons.

El ti simbolitza un antic ritu de culte a l'arbre i a la natura. Aquest ti mig mort recupera la seva fora regene-radora i frtil i comena a cagar de tot i entusiasma a tot-hom.

. seaoMPcr

LA RIFA DE NADAL (22 de desembre)

Des de temps immemorials, durant aquestes dates es feien rifes de tota mena: se sortejaven pernils i llonganis-ses pel carrer, torrons i altres llaminadures per consumir durant el temps de Nadal. Fou el rei de Frana, al segle X, qui es va inventar el "quinto", una mena de bingo que li servia per recaptar diners pel seu Estat.

Ms endavant, l'any 1763, l'espanyol Carles III va copiar l'invent i l'anomen "Loteria Nacional". El sistema actual de rifa amb bitllets numerats sorg l'any 1812.

n &A*ojf.

ELS / C A N T O N S Divendres. 10 de desembre de 1999 Esttica 15

Esttica i Bellesa l'article: Combatre la cel lu litis

ESTILISTA SOLRIUM ESTHETICIENNE PROMOCI ESTTICA Tractaments: Facials i corporals Maquillatge Depilaci a la cera: tbia i calenta Manicura - Pedicura Massatges

Acasa Realitzar diriament un automassatge amb guant de crin sota la dutxa desen-ganxa els teixits grassos alhora que esti-mula la circulaci sangunia, afavoreix l'e-liminaci de toxines i tonifica la pell. Emprar uns petits aparells domstics elec-troestimuladors, que treballen els punts corporals sense esfor. En 30 minuts s'a-consegueixen fins a 450 contraccions mus-culars, i una sessi diria de 30 minuts re-dueix el permetre i dissol el greix. Per potenciar la seva acci, es combinen amb una crema i una dieta. Primer es fa servir el massatjador en la zona que calgui trac-tar i posteriorment, la crema. Aplicar productes cosmtics, ja sigui en forma de cremes, gels o ampolles, que con-tenen micropartaiies de fcil absorci, a base de substncies que redueixen el greix, milloren l'elasticitat de la pell i ajuden a dissoldre els nduls cellultics i a eliminar toxines. Tamb refermen i enforteixen els teixits, per conv ser molt constant en l'aplicaci, que ha de fer-se diriament desprs de la dutxa, amb un massatge suau. Prendre un bany reductor cada nit (du-rant 10 minuts, a una temperatura de 37-38), en qu s'afegeixen de 10 a 12 gotes d'olis essencials aprimants i tonificants. S'ha de procurar donar un massatge as-cendent amb Una manyopla de ris o crin. Si la banyera de casa s normal, sempre s'hi pot afegir una catifa que produeixi un moviment intern de l'aigua, tipus jacuzzi. Per potenciar-ne l'efecte, caldr abocar-hi una mica d'essncies aprimants.

A l'institut de bellesa El gran v