ELS Divendres, 17 de març de 1995

CANTONS SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 85 » Any III«125 pessetes

• Punt i seguit El delegat territorial d'Ensenyament anuncia al Consell Escolar Municipal que el col·legi Collserola es reformarà en un termini de dos anys. Plana 4

La Generalitat aplica la resolució de Cuenca i nega l'aprovació de llicències classificades a l'EMD. Plana 6

S'apugen els preus dels túnnels de Vallvidrera i l'autopista Sant Cu-gat-Rubí-Terrassa. Plana 8

I Economia El CAETT mostrarà a Sant Cugat Actiu el treball realitzat des de la seu de l'edifici Torreblanca. Plana 14

I Cultura i espectacles Les obres de la façana sud del Mo­nestir es reprenen, amb un arquitecte nou, i el Patronat ha convocat la reu­nió que van demanar l'alcalde i IC. Plana 17

Nats-Nuts Dansa presenta Bolero al Teatre-auditori. Plana 17

I Esports Dos jugadors del Júnior, pre-selec-cionats pel tècnic de l'equip estatal d'hoquei sobre herba. Plana 28

I Divers Un equip d ' l i persones en procés de reinserció social fa la recollida de deixalles Residu Mínim. Plana 34

I Apunts L'homenatge de l'Ajuntament al pas­tisser Jaume Sàbat reuneix 300 per­sones. Plana 35

I El retorn de Rialles El grup Rialles d'espectacles infantils reprèn, al Teatre-auditori, la seva ac­tivitat. Plana 19

I Concurs A l'interior d'aquest exemplar tro­bareu les bases i la butlleta per par­ticipar en el concurs «Descobreix els racons de Sant Cugat».

i Colom a Sant Cugat El secretari general d'ERC es mostra convençut que el seu partit aconse­guirà representació al consistori, en l'acte de presentació del cap de llista, Jaume Busquets. Plana 3.

•Tcsencift Amb aquesta e4kfó m

Els creditors donen suport majoritari a l'Hospital General

Responent a la crida de Narbona, accepten perdonar la meitat del deute

El jutjat núm. 2 de Rubí ha de decidir ara si aixeca la suspensió de pagaments

• Sant Cugat.— Tot i que està pendent de la decisió del jutjat d'instrucció número 2 de Rubí, l'HGC està cada cop més a prop d'aconseguir que se li aixequi la sus­pensió de pagaments i, per tant, de comen­

çar a regularitzar la seva situació amb els creditors. Els que han donat suport a la proposta de conveni que va presentar al desembre el president de l'entitat, Pere Narbona, representen un 75 per cent dels

més de dotze mil milions de pessetes de deute que l'hospital té pendents. Els cre­ditors, entre ells Hisenda, la Seguretat Social i l'Ajuntament, accepten així per­donar la meitat dels diners. Plana 2.

INCENDIS

Les administracions han endurit les mesures de prevenció d'incendis. Foto: ELS 4 CANTONS.

La Generalitat qualifica Sant Cugat zona d'alt risc B Sant Cugat.— El departament d'Agricultura ha inclòs Sant Cugat en el grup de 565 municipis catalans considerats com a zona d'alt risc d'in­cendi. Efectivament, des de dimecres és prohibit encendre foc a menys de 500 metres de les

zones forestals. Perquè es compleixi aquest de­cret, l'Ajuntament preveu implantar mesures especials de vigilància, previstes en el Pla In­tegral de Lluita contra Incendis, que ha estat acollit amb reaccions positives. Planes 32 i 33.

£1TSJC sentencia que és il·legal la urbanització de Sant Medir H Sant Cugat.— Una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ratifica que la ur­banització de Sant Medir, situada al costat de la reserva natural de la Font Groga, és il·legal. Les 29 cases que existeixen actualment es van construir abans que el Pla General Metropolità, aprovat a finals dels anys setanta, prohibís la urbanització d'aquesta zona, qualificada com a forestal. El Tri­bunal, que rebutja així el recurs que va presentar l'Ajuntament, re­comana expropiar les parcel·les mitjançant indemnitzacions o ce-dir-les per un termini màxim de 75 anys. Plana 5.

Victòria dels Àngels celebrarà al Teatre-auditori els 50 anys de carrera • Sant Cugat.— Acompanyada al piano per Albert Guinovart, la soprano Victòria dels Àngels ce­lebrarà els cinquanta anys del seu debut als escenaris amb un con­cert al mes de maig al Centre Cultural. Aquest és un dels plats forts dels onze espectacles que s'han programat per la nova tem­porada del Teatre-auditori. L'o­bra La extrana pareja, de Neil Si­món, o el concert d'El Misteri de les Veus Búlgares són altres actuacions destacades. Plana 16.

Tarragó aconsegueix encapçalar la

candidatura del PP • Sant Cugat.— En vista de la renúncia del diputat al Par­lament Julio Ariza, l'ex-pre-sident de la Creu Roja, Jaume Tarragó, es confirma com a cap de llista pel Partit Popular a les properes eleccions. De fet, Tarragó comptava ja amb el suport majoritari de la Jun­ta Local, un aval que avui ha de fer oficial el Comitè Electoral de Catalunya del partit. Ariza argumenta que ha decidit no presentar-se candidat perquè les seves tas­ques al Parlament s'han en­durit. Plana 6. Jaume Tarragó.

FUSTERIA • ALUMINI • P.V.C. • VIDRES

(7 CRUZ Baranes Paret cortina

Instal·lacions comercials Corredisses

Amb frontisses Oscil·lo-batents

Rambla del Celler, 79 7 ei. 675 25 89 Fax 675 25 89

08190 Sant Cugat del Vallès

I N S T A L · L A D O R autoritzat

TECHNALS3

COLOM A SANT CUGAT

Àngel Colom va demanar dissabte a Sant Cugat que els ajuntaments puguin autot'inanear-se perquè no hagin de dependre neeessàriament de les diverses administracions que els transfereixen diners. Plana 3.

Z . Divendres, 17 de març de 1995

F i l 1 SEGUT AUGMENT DELS PEATGES

Viatjar pels túnels de Vallvidrera o per l'autopista a Terrassa és un 4% més car des de dilluns. El peatge dels túnels per als cotxes és de 430 pessetes i. a l'autopista, el nou preu s'ha fixat en 210. Plana 8.

I.'Hospital General de Catalunya pol res­pirar una mica. L'entitat ha aconseguit cl quòrum necessari per part dels cre­ditors, que han accedit a perdonar-li la meitat del deute, tal com l'Hospital de-

SANITAT

manava en la proposta de conveni que cl seu president, Pere Narbona. \a pre­sentar el mes de desembre. Lis creditors que han signat a favor del conveni arriben al 75 per cent del total del deute, que

puja a més de dotze mil milions de pes­setes. Ara es necessari que el jutge doni el vist-i-plau al conveni perquè es pugui aixecar la suspensió de pagaments. Men­trestant, l'Hospital busca socis i capital

El futur de l'Hospital General üV ( atalunya ara és més favorable 1 om M \NE t-SPINOSA

1/Hospital General aconsegueix el suport necessari dels creditors \ r i o V»<-n-« r>/->/->£i*-v<'o+ n o r r l r > t r i r l·i Ï H I i i i trrf» Via d ' a n r o \ ; Q r í^l r»r\rí\7<=»ni La majoria han acceptat perdonar la

meitat dels dotze mil milions de deute El jutge ha d'aprovar el conveni i ordenar l'aixecament de la suspensió de pagaments

ANHELS CASTUERA I Sant Cugat.— L'Hospital Ge­neral de Catalunya ha aconseguit el 75% del suport dels creditors, el necessari per poder aprovar el conveni de pagament del deute que el president de l'Hospital, Pere Narbona. va proposar el mes de desembre. L'entitat sanitària havia d'assolir aquesta xifra abans del 9 de març. Segons va explicar el president, Pere Narbona, el dia 6 de març ja s'havia aconseguit el «si» d'un 73% dels creditors i una setmana després el percen­tatge superava lleugerament el 75 per cent. «Nosaltres, en previsió del que pogués passar, vam pre­sentar aquesta xifra al jutge que instrueix la suspensió de paga­ments i vam demanar que ens perllongués el termini», va dir Narbona. La direcció de l'Hospital va voler assegurar-se d'aquesta manera l'acceptació dels creditors. En el segon termini, el de la prò­rroga, que, segons Narbona, es perllongarà durant 30 dies, només cal el 66% del suport. El president de l'entitat va assegurar que en el temps de la pròrroga es podria arribar fins al 80%.

«Aquesta és una situació molt positiva per a l'Hospital, perquè aquesta operació de l'aprovació del conveni de creditors era fo­

namental. D'ella depenia el futur del centre». Narbona ja va anun­ciar quan va proposar les con­dicions de pagament que. si no s'assolien, l'Hospital General de Catalunya no podria afrontar el seu deute, que supera els dotze mil milions de pessetes, i seria

molt difícil evitar la fallida. Pere Narbona va destacar el

gest de solidaritat que han mostrat tots els creditors en donar suport a aquest conveni. «Sabien que aprovar la proposta era l'única manera de tirar endavant l'Hos­pital i han acabat aprovant-la. I

La guerra continua CÈLIA CERNADAS

• Quan el jutjat d'instrucció nú­mero 2 de Rubí va acceptar l'any passat la suspensió de pagaments que l'Hospital General havia pre­sentat a principi del 93, el pre­sident de l'entitat, Pere Narbona, va respirar tranquil durant uns dies. El perill de col·lapse financer s'havia allunyat: segons l'estat de comptes que va presentar l'Hos­pital, just abans de presentar la suspensió de pagaments, l'any 92. l'entitat va perdre més de quatre mil milions de pessetes. L'any se­güent, les pèrdues s'havien reduït a quasi tres mil milions; eren els primers efectes del famós pla de viabilitat, que va comportar l'e­liminació de 350 llocs de treball i la reducció dràstica de les des­peses extraordinàries. Acceptada la suspensió de pagaments, s'obria

un nou interrogant: com retornar als més de cinc mil creditors els 12.800 milions de pessetes que l'Hospital va reconèixer que tenia pendents. Aquest era Pobjectiu de la proposta de conveni, que plan­tejava unes condicions molt dures: perdonar la meitat del deute i cobrar la resta d'aquí a quinze anys. El president de l'HGC va decidir ser dràstic i va llançar un advertiment: si els creditors no aprovaven el conveni, l'entitat ani­ria a la fallida. Els advertiments no s'han acabat, però: amb el su­port dels creditors, «hem guanyat una batalla, però no la guerra», declarava Narbona aquesta set­mana. L'entitat sanitària està bus­cant socis que aportin capital i ajudin a «fer aquest camí més lleuger». Les converses amb ins­titucions continuen.

ho han fet tant creditors proveï­dors com creditors financers. La gent ha sabut reaccionar tot i la duresa de la proposta i això ha demostrat la connexió que hi ha amb aquesta entitat», continua Narbona.

Els creditors més importants són Hisenda, amb 3.000 milions de deute, i la Seguretat Social, amb 2.500, que ja han ratificat el conveni. La Generalitat és un creditor menor, amb un deute pendent de 60 milions de pessetes. L'Ajuntament de Sant Cugat, des­prés d'haver decidit a l'últim ple subscriure el conveni, deixarà de cobrar per aquest motiu una xifra similar.

Aprovació del jutjat

El fet que els creditors hagin donat el seu vist-i-plau a la pro­posta de l'Hospital, no vol dir que el conveni estigui aprovat. Ara cal que el titular del jutjat d'ins­trucció número 2 de Rubí, que tramita el cas, revisi totes les sig­natures i determini si es pot aixe­car o no la suspensió de paga­ments. que l'Hospital General va presentar I'l de febrer del 93. La confiança dels creditors, com a mínim, ja existeix. Segons fonts del jutjat, l'aprovació del conveni serà automàtica.

Les associacions demanen un debat sobre la planta al ple municipal

XAVlCAVA M Sant Cugat.— Lis presidents de tres associacions de veïns de Mira-sol han demanat als porta­veus dels diferents grups muni­cipals que es discuteixi en el ple de l'Ajuntament l'Estudi d'Impac­te Ambiental elaborat sobre la planta esterilitzadoru de l'Hospi­tal General de Catalunya. Els re­presentants de les associacions Verge del Carme. Mas Janer i Sant Joan han adreçat una carta als portaveus on recorden el com­promís que van establir tots els grups municipals d 'es tudiar aquesta qüestió, un cop es dis­posés de l'estudi elaborat per l'Institut Català de Tecnologia.

Els representants veïnals han presentat aquesta sol·licitud ja que consideren que a l'estudi manca una «anàlisi detallada de l'indret on es preveu l'obra», i en concret dels usos del sòl i dels aprofi­taments pre-existents. la situació administrativa de l'àrea afectada. i una descripció del medi físic. En el seu escrit també demanen. com ja han fet anteriorment, que l'estudi tingui un període d'ex­posició pública, de manera que es puguin presentar les al·lega­cions que es considerin adients. Segons el mateix escrit, si es de­mostrés que l'estudi conté llacu­nes importants, s'hauria de «sol·li­citar a l'Institut Català de Tec­nologia estudis annexos que el completin». Pels tres presidents. mentre no es resolgui el recurs que van presentar contra la planta davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, «l'Ajunta­ment ha de vetllar perquè totes les seves actuacions tinguin al màxim d'objectivitat possible i s'a­tenguin escrupolosament al que la llei assenyala».

Conferència sobre el peu diabètic a la Casa de Cultura B Sant Cugat.— L'Associació de Diabètics del Vallès, Adiva, va organitzar ahir una conferència sobre El peu diabètic: la impor­tància de pensar en els peus, a càrrec de Jordi Viadé, metge de la Mútua de Terrassa, diplomat en podologia i especialitzat en dia-betologia. La conferència s'inclou en el Primer Curs d'Informació per a diabètics i els seus familiars, que des de fa uns mesos porta a terme l'associació. La conferèn­cia va tractar de les precaucions que s'han de prendre amb aquesta part del cos, a la qual en general no es dóna la importància que es mereix, però que en el cas dels diabètics ha de rebre una vigilància especial.

Els diabètics han de realitzar inspeccions periòdiques dels seus peus, controlant especialment que 4 mai no estiguin ressecs. S'ha de vigilar la mida de les ungles, i evitar ferides i lesions que puguin ser l'origen d'un problema més complicat. Jordi Viadé va explicar quin és el calçat més adient per portar, i quines són les mesures d'higiene que els diabètics han d'observar amb els peus. També va explicar com es poden hidratar els peus i les mesures preventives per evitar que apareguin proble­mes més greus, i posteriorment va respondre a les preguntes que li van fer els assistents. / x.c.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995 PUNT I SEGUIT 3

POLÍTICA

Colom reclama a Sant Cugat un sistema de finançament propi per als municipis El secretari general i el cap de llista es mostren convençuts que ERC entrarà a l'Ajuntament

CÈLIA CERNADAS/ÀNGELS CASTUERA

I Centre.— El secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya, Àngel Colom, va tornar a reclamar dissabte a Sant Cugat «un sistema de finançament propi per als mu-

«El sistema de finançament mu­nicipal no ha funcionat durant aquests quinze anys de democrà­cia», va assegurar el secretari ge­neral d'ERC, Àngel Colom, «i s'ha fet evident el pes del clientelisme polític i la dependència que s'ha creat entre els ajuntaments i les administracions superiors, en fun­ció del color polític que siguin». Durant l'acte de presentació del cap de llista d'ERC a Sant Cugat, que es va fer dissabte en un co­negut restaurant de la ciutat, Co­lom va denunciar que el finan­çament actual dels municipis ha representat «la perversió del prin­cipi constitucional d'autonomia local». El secretari general del partit republicà creu que «la Ge­neralitat, i especialment el seu president, ha viscut d'esquena a la vida local de Catalunya». Com a proposta, Colom va plantejar la posada en marxa «d'un sistema de finançament propi per als mu­nicipis» i que «l'administració lo­cal sigui competència de la Ge­neralitat». «Qualsevol altra me­sura serien pedaços», va concloure contundent.

Convenciment

Tant el secretari general d'ERC com el cap de llista a Sant Cugat, Jaume Busquets, es van mostrar convençuts que s'aconseguirà re­presentació al consistori santcu-gatenc. «Hi haurà un tomb i ERC entrarà amb uns objectius molt clars», va assegurar Busquets. De fet, amb vista a aquestes eleccions municipals i sota el lema Poder local,ERC es proposa triplicar el nombre de regidors que va acon­seguir a Catalunya en els darrers comicis de l'any 91.

El candidat d'ERC va destacar la preservació dels espais naturals com una de les polítiques que

nicipis» per evitar «el clientelisme polític» dels ajuntaments respecte a la Generalitat, les diputacions i el govern de l'Estat. Colom va presentar oficialment el cap de llista del partit independentista per a les properes elec­

cions municipals, Jaume Busquets, que va de­manar una ciutat més «humanitzada i res­pectuosa amb els espais naturals». ERC ha anunciat també la candidatura de Narcís Cla­vell a la presidència de l'EMD.

Àngel Colom i Jaume Busquets en l'acte de presentació de la candidatura. A la dreta, Narcís Clavell. Fotos: J.A.MULA.

s'haurien de dur a terme per «a-conseguir una ciutat més huma­nitzada». Busquets es va referir especialment a la conservació de la serra de Collserola, «en la qual Sant Cugat té un paper important a fer; el parc natural forma part de la identitat de la ciutat en la mateixa mesura que les pedres mil·lenàries del Monestir». I aquesta defensa de la identitat s'ha de fer, segons el cap de llista d'ERC, «no com una cosa folk­lòrica i de tradicions», sinó per evitar que Sant Cugat «caigui en els mateixos defectes que les ciu­tats metropolitanes».

Candidat a Valldoreix

El candidat a la presidència de l'Entitat Municipal Descentralit­zada de Valldoreix per la formació republicana, Narcís Clavell, con­sidera que els problemes entre Sant Cugat i Valldoreix s'han de resoldre per la via del diàleg. El candidat d'ERC a l'Entitat va afir­mar-ho durant la seva presentació oficial com a aspirant a la pre­sidència de l'EMD.

«Ens hem de deixar de pica­baralles i de tràmits administra­tius. Amb el diàleg entre les dues parts i una clara vocació d'arribar

a un acord, estic segur que l'A­juntament i l'Entitat s'entendran», va dir Narcís Clavell. Un primer pas, segons Clavell, serà trobar un acord econòmic definitiu que substitueixi el que es va signar el 1982.

El candidat republicà a l'EMD, advocat i bon coneixedor del teixit social de Valldoreix, va qüestionar la validesa de la resolució de la consellera M. Eugènia Cuenca. «Tinc opinions d'altres juristes que consideren que aquest text ja està viciat de bon principi, i que no serveix per delimitar les competències».

INFRAESTRUCTURES

IC presenta una proposició no de llei al Congres dels diputats contra el Quart Cinturó

XAVI CAVA • Sant Cngat.— El grup parla­mentari Esquerra Unida-Iniciati-va per Catalunya ha presentat una proposició no de llei a la mesa del Parlament espanyol on de­mana l'abandó del projecte de l'autovia coneguda com a Quart Cinturó, entre Sant Celoni i Abre­ra. La proposició també demana que les inversions destinades a aquesta obra serveixin per millo­rar les vies ja existents, i per crear una ronda ferroviària al Vallès que uneixi les poblacions de Mar­

torell amb Mollet, passant per Te­rrassa i Sabadell. Per Francesc Godàs, president de la federació local d'IC i cap de llista de la formació a les properes eleccions, «el projecte del Quart Cinturó és innecessari perquè ja hi ha prou vies ràpides al Vallès; el que de­manen les ciutats de la comarca són millors connexions entre elles, potenciant diferents mitjans de transport».

Un dels punts que el repre­sentant d'IC ha recalcat és la ne­cessitat d'eliminar els peatges de

l'autopista A-7 com els de Sant Cugat. En aquest sentit el grup parlamentari va presentar una pregunta a la mesa del Congrés de diputats demanant els motius pels quals el govern no vol im­pulsar aquesta eliminació de peat­ges. Segons IC, hi ha un gran corrent d'opinió que considera que «solucionant el problema del peatge, s'evitarà la construcció del Quart Cinturó». Aquesta és una de les reivindicacions de l'ampli moviment en contra de l'autovia, que integra grups ecologistes, par­

tits polítics, sindicats, associacions de veïns i ajuntaments del Vallès.

El projecte del Quart Cinturó és, per Iniciativa, la superposició de dos objectius diferents. Per un costat es basa en el projecte de la Generalitat d'unir diverses po­blacions del Vallès amb una au­tovia. El segon projecte és el del Ministeri d'Obres Públiques, que pretén doblar l'autopista A-7 al seu pas per l'àrea metropolitana per aconseguir una descongestió del volum de trànsit que es calcula que hi passarà d'aquí a uns anys.

El Consell de la Floresta debat la inauguració del nou centre sanitari

XAVI CAVA B La Floresta.— La posada en funcionament del centre poliva­lent va ser el punt central del Consell de Districte de la Floresta. Els dos temes més importants que es van tractar van ser la inau­guració del centre d'assistència primària, i la qüestió dels accessos al centre. Joan Aymerich va mos­trar el seu convenciment que la part sanitària del centre es podrà inaugurar el proper mes d'abril, i va informar que «les gestions entre la Mútua de Terrassa, el Servei Català de la Salut i l'A­juntament es troben força avan­çades». Per la seva banda Emili Rané, representant veïnal, va fer notar que «el servei mèdic de la Floresta ha patit darrerament al­gunes irregularitats», com la falta d'assistència del pediatre. Sílvia Flury, regidora de Sanitat i Serveis Socials, va assegurar que el pro­blema ja havia estat detectat i comunicat al CAP de Sant Cugat, que ha promès solucionar-lo. Flury va explicar que l'absència del pediatre només es va produir en dues ocasions. Pel que fa als accessos i a l'entorn del centre, diversos representants dels veïns van demanar que estiguin en con­cordança amb la qualitat del cen­tre. Per part de l'Ajuntament, el regidor d'Urbanisme, Joan Fran­quesa, va respondre que ja s'havia previst quins seran els accessos.

Neteja de parcel·les

Emili Rané també va traslladar a l'equip de govern la preocupació de molts veïns per l'estat d'abandó en què es troben moltes parcel·les de la Floresta. Rané va denunciar que molts propietaris no es preo­cupen per netejar la seva pro­pietat, i això afecta els seus veïns, que veuen amb certa por com s'acumula material fàcilment com­bustible al costat de casa seva. El cap d'àrea de Manteniment, Obres, Serveis i Medi Ambient, Jordi Torrijos, va anunciar que l'Ajuntament ja treballa en aquest tema, i quan tenen coneixement d'algun cas «instem el propietari a tenir cura de la seva parcel·la». De totes maneres, Torrijos va re­comanar als veïns que denuncies­sin els casos de què tinguin co­neixement. Molts dels propietaris de terrenys a la Floresta no han visitat la seva parcel·la des de fa anys, i alguns fins i tot viuen fora de Barcelona.

Com va fer al Consell de Mi-ra-sol, Joan Aymerich va informar de la posada en funcionament del nou servei de policia de barri. Des de fa unes setmanes, dos po­licies municipals patrullen diària­ment pel districte en horari de matí i tarda. Amb el mateix ob­jectiu d'acostar el servei al dis­tricte, aquest disposarà d'una bri­gada per encarregar-se de les obres i el manteniment de la zona. La brigada, que consta de dos membres, actuarà dos dies a la setmana, i serà supervisada pel mateix consell. Aymerich també va informar de l'adquisició d'un furgó per realitzar atestats a do­micili, i evitar que els veïns es vegin obligats a desplaçar-se fins a comissaria.

3413*06062

Portes

Blindades

I H i W i ' J . W SEGURETAT

F«l tm

Sant Cugat del Vallès, w 589 17 99

CINTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS

TALLEDA R1C0MÀ Ensenyament, solfeig, p iano, violí , orgue, flauta travessera, violoncel, gui tarra, etc.

V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S

C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat

CREACIÓ I DISSENY

A9f£ JOIERS- TALLERS PROPIS

OCTAVX) SARDA

PRESSUPOSTOS

SENSE COMPROMÍS RELLOTGES D'ACTUALITAT

DE LES MILLORS MARQUES

BREITL ING KRONQS MEGA

«UUNCHANS 3£amÜtOlt KRONQS #JUNCHANS fnourtwtocroii

Santiago Rusinol, 40 Tel. 674 58 54 Sant Cugat

4 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S : Divendres, 17 de març de 1995

ENSENYAMENT1

Es reformarà l'edifici del col·legi Collserola els propers dos anys

El delegat territorial ho va anunciar en el Consell Escolar Municipal d'Ensenyament

M'RIA Dl MAS • Sant Cugat. LI compromís adquirit pel depar tament d 'Ensenyament de remodelar l'escola Collserola es ••ineludible, temi i pú­blic», sctions va manifestar el delega! tcmtoria l

al Vallès Occidental, Ramon Farré, en el de­curs del Consell Escolar Municipal d 'Ense­nyament. celebrat el dia 9 passat. Farré va presentar el Mapa Escolar del municipi, i va assegurar que la voluntat del departament

és dur a terme l'arranjament del Collserola el proper bienni. A més, els centres públics de la ciutat van presentar un document amb algunes de les reivindicacions que serviran de base per a la discussió del Mapa.

El delegat territorial, tal com ja liavia fet quin/e dies abans en una reunió amb els director-, dels centres públics de Sant Cugat, i en resposta a una petició del Con­sell Escolar Municipal. \a explicar peisonalment les principal-, pers­pectives de futur de l'oleita d T n -senvament a la nostra ciutat, pre­vistes en el Mapa Escolar. I.a ses­sió va ser qualificada d'-diistorica per la mas-dva participació, una ••mostra del grau de p 'cocupaeio que desperta Li implantació de­ia Reloí iii.i·

Faric v ,i di liiiu el Mapa com una eina de delinicio I .nata. que

valdia anal coneiel.iu: anv icia iiiv tins a la implanta, n •• d. ! iiuliv a

del nou s^tenia ecuk a: ui . 1 anv 20111. Aquest .i. n uní. Ml IIK l< ai la uigelll rulloia dels . q!i,p.u-|e il'.s del col·legi ( 'i >!lsci, 'la i llar c. lei mini. la i ce. n n . i s.. . d . i . dilici de l'esei >la l'la I ai i el ,i- ;K I nlu-car-lii el quart I • i — t • 1111 de Vvan-dai la del municipi. I.i . • ais'.: iu\ io d'una nov a escola a ( o l i I ava i la cieaeio d'una eseola olicial d'idiomes aprofitant les instal·la­cions de I' 1 li Arnau (ai le l l . l i cedent de la incorporació de la tisfets perquè finalment s'ha obert el dictamen de les comissions de nou centre d'cducacio p n m a n a línia del col·legi Pla Farrcras. el procés de discussió del Mapa treball del Consell. Aquest pe-eonstara de dues línies, una de Els membres del Consell 1 -.- Escolar. En aquest sentit, el De- node de consulta es completarà nova creació i una segona pro- colar Municipal van mostrar-se sa- legat es va comprometre a escoltar abans que acabi el curs acadèmic.

l·l Consell FseoLn Municipal va aplegar nombrosos pares i pn-ïcssors.l·oin MAM 1 SCI NOSA

>>.

'?>A'«Í> -A 5 <M - ~

6.

•««aS IxVB r NOU INSTITUT DE BELLESA INTEGRAL

AMB PERSONAL ALTAMENT QUALIFICAT

/ Tractaments facials i corporals / Tractament TUENDA

/ Depilació elèctrica i per sonda (Anti-Age)

/ Depilació personalitzada

/ Quiromassatge

/ Reflexoteràpia podal

/ Drenatge limfàtic

/ Tractament osmosphere +SEA

100

/ Píling corporal + Hidratació

CAP

A

U N A

SOCIETAT

PLURlCUtTURAi

/ Maquillatge

/ Maquillatge permanent

/ Tint i permanent pestanyes

/ Decoloració

/ Manicura

/ Solàrium alta pressió: facial i

corporal

l.'exposició «Un món plural i divers» es podrà visitar a la Casa de Cultura fins al 2'> de marc- lnin: MANI' I NP1NOSA

Els escolars visiten l'exposició «Un món plural i divers» a la

Casa de Cultura

CONSULTA MÈDICA

C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cugat del Vallès

\ •:,• M A S

• Sant Cugat. - Un total de 400 alumnes de les es.-ok-s de Sant Cugat visiten aquests dies l'ex­posició « l ' n mon plural i divers-. l ins ara ja hi han anal alumnes de 7C j 8è dels col·legis Pla Fa­rrcras, La Floresta i Avenç,. Els alumnes del Joan Maragall i del Collserola hi aniran els propers dies 20 i 21 de març. respecti­vament.

I .'exposició consta d'un mun­tatge àudio-visual i de diversos

plafons informatius amb fotogra­fies i grafies. La visita es intro­duïda per una monitora especia­litzada. La mostra pretén sensi­bilitzar els nie-s joves pel que fa al respecte a la diversitat cultural, donar a conèixer les societats del Tercer Mon i estimular la tole­rància com a resposta a les ac­tituds xenòfobes.

«Un món plural i divers» estarà oberta al públic a la Casa de Cul­tura de Sant Cugat fins al 2c) de març.

La implantació de la Reforma continua inquietant pares i professors

N. de MAS • Durant la reunió, els centres públics de Sant Cugat van pre­sentar un document com a pri­mera base de discussió del Mapa Escolar. Aquest escrit recull di­verses reivindicacions: el mante­niment del Centre de Recursos Pedagògics, la construcció d'un nou edifici per a l'escola Coll­serola. la correcta planificació del transport escolar i del servei de menjador als instituts, una pro­posta concreta per al procés de transformació dels instituts en IES i previsions de plantilles de pro­fessorat, entre d'altres qüestions.

Un aspecte que neguiteja enor­mement els pares i els professors és el procés de transició cap al nou sistema educatiu fixat per la LOGSE. especialment el trans­vasament d'alumnes de primària als instituts d 'ensenyament secun­dari (IES). Ssegons el calendari oficial, cl curs %-°7 començarà la implantació progressiva de la reforma als instituts (els que ara imparteixen BUP i FP), amb l'inici del primer curs d'Ensenyament Secundari Obligatori (ESO).

Alguns docents es pregunten com es podrà absorbir la demanda d 'ESO (12-ld anys) i batxillerat (16-18 anys) en els actuals instituts fins que no es construeixi el quart centre. Així, Jordi Beltran, repre­sentant dels professors, diu que cal treballar perquè els centres disposin com més aviat possible d'allò planificat pel departament, les previsions del qual el delegat va assegurar que «estan fetes cen­tre per centre i són detallades».

S'organitzen dos cicles de conferències sobre ensenyament

N. de MAS • Sant Cugat.— El quart cicle de conferències de temes educa­tius, organitzat pel Patronat Mu­nicipal d'Educació de l'Ajunta­ment, va començar ahir amb una xerrada a càrrec del psicòleg Jau­me Funes sobre l'agressivitat i la violència entre els adolescents.

Dijous vinent el neurofisiòleg Eduard Estivit donarà detalls dels trastorns de la son en els adults i els infants. El cicle el tancarà el 30 de març la psicòloga d'e­ducació infantil Carme Thió, que tractarà del paper de la família i el paper de l'escola en l'educació de l'infant. Les conferències co­mençaran a dos quarts de deu del vespre a la sala d'actes de la Casa de Cultura.

Sessions sobre la reforma

El Centre de Recursos Peda­gògics de Sant Cugat ha organitzat un altre cicle de conferències, es­pecialment adreçat als pares dels alumnes dels centres d'ensenya­ment primari. La reforma del sis­tema educatiu és el tema que cen­trarà l'exposició dels ponents.

Les dates que cal apuntar a l'agenda són les següents: les xe­rrades tindran lloc els propers dies 21 i 28 de març i 4 d'abril, i començaran a les 20 h a la sala d'actes de la Casa de Cultura. Hi intervindran membres de la Inspecció dels centres d'ensenya­ment, dels Centres de Recursos Pedagògics (CRP) i dels Equips d'Assesorament i Orientació Psi-copedagògica (EAP) . Es prega que els interessats confirmin la seva assistència trucant al Centre de Recursos Pedagògics (telèfon: 5891382).

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995 PUNT I SEGUIT 5

MEDI AMBIENT

El TSJC considera que la urbanització de Sant

Medir és il·legal Les parcel·les es podrien cedir per 75 anys

XAVI CAVA • Sant Cugat.— El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha ratificat la il·legalitat de la urbanització de Sant Medir, situada al costat de la reserva natural de la Font Groga, a Collserola. El TSJC ha denegat el recurs que l'Ajuntament va presentar contra l'informe desfavorable a la legalització, emès pel Departament de Política Te­rritorial de la Generalitat. La majoria d'edificacions de Sant Medir es van fer abans del 1976, any que es va aprovar el pla general metropolità, amb el qual es va prohibir urbanitzar la serra.

La resolució del TSJC deses­tima el recurs de l'Ajuntament i rebutja la possibilitat de mo­dificar el pla general metropolità per tal de legalitzar les 29 par­cel·les que formen la urbanització. Aquesta modificació consistia a canviar la qualificació dels te­rrenys a «zona de renovació ur­bana especial», cosa que signi­ficava regularitzar les edificacions. Segons el tribunal, la modificació que va sol·licitar l'Ajuntament «va en contra dels objectius de man­tenir i potenciar el caràcter fo­restal dels terrenys inclosos en la serra de Collserola». La ur­banització de Sant Medir es troba al costat de la reserva natural de la Font Groga, un espai de màxi­ma protecció dintre de la serra.

Expropiació o cessió temporal

La sentència estableix les dues possibles línies d'actuació que es poden seguir a partir d'ara: ex­propiar les parcel·les i pagar una indemnització, o bé cedir l'ús dels terrenys per un termini de 75 anys,

després del qual tornarien a ser propietat de l 'administració. Aquesta possibilitat ja la preveia l'informe del Departament de Po­lítica Territorial i Obres Públiques de la Generalitat que va motivar el recurs de l'Ajuntament.

Les construccions a Sant Medir, com a molts altres indrets de Coll­serola, van proliferar amb ante­rioritat al 1976. Aquest any, amb l'aprovació del pla general me­tropolità, es va prohibir la ur­banització de les zones que eren classificades com a forestals, com és el cas de Sant Medir. Malgrat això, en alguns casos es va con­tinuar edificant i construint vials sense fer cas de la llei, com re­coneix la resolució del TSJC.

L'alcalde, Joan Aymerich, no vol fer cap comentari sobre la decisió judicial fins que els serveis jurídics municipals no facin un estudi rigorós però, segons fonts municipals, hi ha poques possi­bilitats que es presenti un nou recurs. Aymerich ha expressat la necessitat d'iniciar converses amb

La urbanització de Sant Medir continua sent il·legal. Foto: MANÉ ESPINOSA.

els veïns per veure quina és la seva posició. L'Ajuntament con­sidera que, malgrat la resolució adversa, el recurs ha aconseguit un dels objectius pels quals va ser presentat, és a dir, aclarir la situació dels afectats i aconseguir una millor posició amb vista a possibles negociacions sobre el fu­tur de la zona.

El gerent del parc de Collse­rola, Marià Martí, ha expressat la satisfacció per la resolució, «perquè legalitzar una actuació urbanística d'aquesta importància hauria estat una barbaritat». Martí es mostra partidari de les solu­

cions ja comentades, és a dir, l'ex­propiació o la cessió per un pe­ríode limitat de temps, després del qual els terrenys tornarien a ser de titularitat pública.

Rèpliques ecologistes

L'Adenc i el Grup de Natura del CMSC han publicat un co­municat conjunt en què avaluen positivament la sentència, perquè «atorga importància i validesa al pla especial de protecció de Coll­serola a l'hora de decidir sobre determinats espais del parc». Kris-tian Herbolzheimer, del Grup de Natura, critica el que considera

una tendència de l'equip de go­vern a afavorir les urbanitzacions: «De fet, l'Ajuntament ha intentat transformar sempre zones no ur­banitzables en urbanitzables, però mai a l'inrevés.» Herbolzheimer també desaprova l'actitud del Pa­tronat de Collserola, perquè tot i que aquest organisme s'alegra de la sentència desfavorable a l'A­juntament, «no fa res per evitar que es continuïi construint a la carretera de Vallvidrera, o que es projectin obres com el golf de Cerdanyola», que, segons el Grup de Natura, són un greu atemptat a la serra de Collserola.

Av. Alfons Sala, 33, 2n-4a Tel. 589 31 33 • Fax: 675 53 92 08190 Sant Cugat del Vallès

G.S.A. és un nou gabinet de serveis auxiliars recentment instal·lat a Sant Cugat que es dedica a assessorar en temes jurídics, judicials i mercantils els exercicis administratius dels seus clients.

Des dels inicis GSA està avalat per un bufet d'advocats i els seus serveis estan dirigits al tractament de deutes, ja sigui a través d'accions extrajudicials, viabilitats de negociació o quitances que permeten evitar, en molts casos, un procediment contenciós entre dues parts litigants. Tanmateix, es poden trobar altres serveis puntuals, com auditories en què s'elaboren exàmens de la situació econòmica d'una societat a fi de donar a conèixer l'estat patrimonial o financer, gestió d'impagats, consulta i màrqueting internacional, que estudia la quota de penetració en el mercat de qual­sevol producte i el seu interès en el país que l'importi.

Amb una cartera de més de dos-cents

clients, G.S.A. aposta per la bona negociació

en els afers administratius i es compromet a

tirar endavant el problema de l'empresa si

abans, però, l'exhaustiu estudi de la situació

i l'obertura d'expedient ho permeten.

Antonio Fuster, director gerent de GSA,

creu oportú «saber dir que no a moltes de les negociacions que es arriben si realment no estem segurs d'acon­seguir una bona resolució. No obstant això, un cop n 'hem certificat la solvència, actuem de ple en les reclamacions»

GSA ja fa més de dos anys que treballa dins l'àmbit jurídic, judicial i mercantil seguint els bons trets de negociació que emanen dels resultats obtinguts. L'equip de professionals el formen censors jurats de comptes, especialistes en estudis mercantils que es dediquen a l'anàlisi i a la certificació de balanços de comptes i d'altres documents comptables, auditors, economistes i assessors fiscals. El seu objectiu és actuar al costat de l'empresa i mantenir-ne la fidelitat a través dels anys, perquè els agrada el seu treball i aposten per la seva consolidació en el mercat.

6 PUNT I SEGUIT ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

PRE-CAMPANYA ELECTORAL

Jaume Tarragó es confirma finalment com a cap de llista del PP

Ariza hi renuncia perquè les seves obligacions al Parlament «s'han endurit»

l TUAChRNADAS I Sant Cugat. Jaume Tarragó encapçalarà la llista del Partit Popular a les properes elec­cions municipals, desprès que l'altre candidat en disputa, el diputat Julio Ariza, hagi pre-

Julio Ari/a , diputat al Parla­ment de Catalunya, ha presentat aquesta setmana la renúncia a la seva candidatura a l'alcaldia de Sant Cugat davant la Junta Pro­vincial «a causa de les seves obli­gacions» dins altres òrgans del propi partit. «S'acosten temps fa­vorables per al Partit Popular i les oblighacions d'Ariza han aug­mentat», argumenta simplement el president local dels conserva­dors, Francesc Llatjós. Amb la retirada del diputat, s'obre via lliu­re perquè Jaume Tarragó, cx-pre-sident de Creu Roja, sigui el cap de llista a Sant Cugat per a les properes eleccions municipals del 2X de maig. De t'et, Tarragó era el candidat que tics del principi havia rebut el suport de la junta local, fins que Ari/a va expressar la seva voluntat d'encapçalar tam­bé la llista. Fins i tot. set membres de la direcció local del partit van impugnar davant la junta local la candidatura de Jaume Tarragó.

Feia dies que corria el rumor que Barcelona s'havia decantat per la proposta de Sant Cugat, però de fel no hi ha hagut encara cap pronunciament. Avui mateix és previst que el comitè electoral de Catalunya, en la seva reunió habitual dels divendres, ratifiqui Jaume Tarragó com a cap de llista.

Tarragó no ha volgut pronun­ciar-se fins que la decisió no sigui oficial: «prefereixo no saltar-me les normes i esperar que tant el comitè electoral com l'assemblea local ho facin públic».

sentat la seva renúncia aquesta setmana davant la Junta Provincial. D'aquesta manera, i des­prés de setmanes d'incertesa, finalment s'ha imposat la proposta de la majoria de la Junta local dels conservadors, que donava suport

a Tarragó davant un altre sector que va arribar a impugnar la candidatura de Tex-president de Creu Roja. El comitè electoral del Partit Popular de Catalunya es reuneix avui per ratificar-la.

.I.uimc Tarragó. a l'últim ple municipal. W>i<>: J \.MUl.A.

Més responsabil i tats

Per la seva banda. Julio Ariza

recorda que no ha arribat mai a presentar formalment la seva candidatura, sinó que, simple­ment, «persones del partit em van plantejar aquesta possibilitat i jo l'he acabat descartant». «Les me­ves responsabilitats al Parlament

s'han endurit —explica— i, des­prés de sospesar-ho molt, he de­cidit deixar-ho córrer». Reconeix que «treballar per la pròpia ciutat seria atractiu», però , aparent­ment, no demostra massa entu­siasme. «En política, poca il·lusió

em queda», afirma. Ariza vol deixar clar que Tarragó «és sens dubte un candidat molt vàlid» i argumenta que, si va impugnar la seva candidatura, va ser perquè l'assemblea on el van escollir «no es va celebrar en condicions».

VALLDOREIX

La Generalitat comença a aplicar la resolució de Fex-consellera Cuenca

Fixa que no pot aprovar llicències classificades

• Sant ( ugat Valldoreix .-- l a resolució que l'cx-conscllera de G o v e r n a c i ó , M a r i a E u g è n i a Cuenca, va dictar el mes de se­tembre passat per determinar les compe tènc ies que pot exercir l 'Entitat Municipal Descentralit­zada ha començat a tenir con­seqüències. La Direcció General de Qualitat Ambiental de la Ge­neralitat ha retornat a l 'EMD els expedients d'activitats classifica­des que Valldoreix li va trametre, després que les aprovés la Junta de Veïns. Es tracta concretament de vuit expedients que fan re­ferència, per exemple, a la sol·li­citud d'una llicència per a la po­sada en funcionament d'una re­sidència geriàtrica.

Segons el comunicat que la Conselleria de Medi Ambient ha enviat a l 'Ajuntament de Sant Cu­gat i que. segons el president de l 'EMD, Miquel Masanés, Valldo­reix encara no ha rebut, els ex­pedients s'han retornat perquè «la seva competència correspon a l'A­juntament d'acord amb la reso­

lució del Departament tic Gover­nació». Aquest document, que va dictar Tex-consellera per resoldre el conflicte entre les dues admi­nistracions locals, fixava que les llicències d'activitats classificades són de competència exclusiva de Sant Cugat.

Tot i que l 'EMD continua re­cordant que ells no han aprovat plenament la resolució i que per tant encara no és vàlida per a Valldoreix, tot i que en cap cas es va presentar recurs, aquest pas que ha donat la Generali tat su­posa que per primera vegada es limiten competències des de l'Ad­ministració autonòmica que fins ara havia exercit Valldoreix. Per l'alcalde de Sant Cugat, Joan Ay­merich, «queda clar que la re­solució ha guanyat fermesa i exe-cutivitat», a més de delimitar «qui té les competències sobre certes matèries». Segons Aymerich, la decisió de la Conselleria de Medi Ambient serveix «per rebutjar l 'argument que utilitza Valldoreix quan reclama que aquestes com­petències les ha exercit sempre».

La resolució de l'cx-consellera Cuenca comença a tenir efectes. loto: HI,S 4 CANTONS.

L'alcalde vol aclarir, però, que «això no significa que la concessió de llicències s'entorpeixi, ja que l 'Ajuntament tramitarà igualment els expedients».

Per la seva banda. Miquel Ma­

sanés, president de la Junta de Veïns de l 'EMD, no ha volgut fer cap valoració, «ja que TEMD encara no ha rebut cl comunicat» de la Conselleria de Medi Am­bient.

Aymerich creu que el Consell d'Alcaldes és «poc operatiu» • Sabadell.— L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va mos­trar-se força crític en la passada reunió del Consell d'Alcaldes, que es va celebrar dimarts a Sabadell. Joan Aymerich no va dubtar a titllar el Consell d'«avorrit. poc participatiu i amb poca activitat». L'alcalde va recordar que el Vallès Occidental és una comarca molt complexa, perquè hi ha municipis molt diferents. Segons l'alcalde de Sant ( ugat, «la funció d'un consell és coordinar, i no fer plans es­pecials», referint-se al Pla d'Ac­tuació Comarcal.

Aymerich va assegurar en aca­bar la reunió que no tornarà a presentar-se al càrrec de conse­ller. «El Consell Comarcal és un organisme que ha d'ajudar al fet que els municipis del Vallès Oc­cidental es coneguin millor i pu­guin ajudar-se tant com puguin.» Aymerich és una altra veu dis­crepant entre les moltes que s'al­cen per repetir que el Consell Comarcal té poc marge d'actuació i unes competències poc definides.

A la reunió de dimarts es va fer un avançament de l'estudi so­bre els incendis de l'any passat i dels plans de prevenció. El Con­sell va acordar elaborar un in­ventari amb tot el material dis­ponible a la comarca, perquè tots e l s m u n i c i p i s p u g u i n f e r - n e ÚS.: El-S 4 CANTONS

Es privatitzaran alguns trams del TGV entre Barcelona i França M Sant Cugat.— El projecte del Tren de Gran Velocitat entre Bar­celona i la frontera francesa, que previsiblement tindrà una parada a Sant Cugat situada a l'estació de la línia de Renfe del Papiol, es revisarà per redefinir alguns dels trams del traçat, els quals s'atorgarien en concessió a em­preses privades. La revisió del pro­jecte, que data de fa cinc anys, la farà la Generali tat i serà una de les aportacions de l'Adminis­tració autonòmica a la societat mixta hispano-francesa que es crearà el mes que ve per dirigir les obres del T G V . En aquesta societat participaran també Renfe i la seva homòloga francesa So-ciété National de Chemins de Fer. La fórmula de finançament de la línia de gran velocitat entre la Ciutat Comtal i Perpinyà es concretarà en la cimera europea de Canes prevista per al mes de juny. La possibilitat de privatitzar alguns trams ja estava prevista en el projecte que Ferrocarrils de la Generali tat de Catalunya va presentar el mateix 1989. H I S

4 CANTONS.

El PSC presenta candidats a tota la comarca • Ullastrell.— El Partit dels So­cialistes de Catalunya presentarà per primera vegada llistes a tots els municipis de la comarca del Vallès Occidental, segons ha in­format aquesta setmana. De mo­ment, ja es coneixen els noms de tots els caps de llista, a excepció dels de Rubí i Sant Llorenç Savall i inclòs el de Sant Cugat, Àngel Casas. Manel Royes, alcalde de Terrassa des de l'inici de la de­mocràcia, tornarà a encapçalar la llista socialista a la capital co­marcal. Durant Tacte de presen­tació de les candidatures, que es va fer dilluns a un restaurant d 'U­llastrell, Royes va reconèixer que el moment actual no és el més idoni per al socialisme. En Tacte va participar també el senador socialista, Josep Maria Sala, que va criticar durament la política municipal de CiU. t-x.s 4 CAN­TONS.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995 PUNT I SEGUIT 7

EXPLOTACIONS AGRÍCOLES

Els germans Buscallà, camperols de sempre, no renuncien a continuar la feina de tants anys. En el temps lliure conreen una feixa que els permet autoproveir-se. De tant en tant es deixen visitar per escolars per explicar-los la realitat del camp. Fa poc va venir un grup del col·legi Pegaso de Barcelona.

Una classe de naturals diferent Alguns dels últims pagesos de Sant Cugat transmeten la seva experiència a escolars

ÀNGELS CASTUERA • Sant Cugat.— «Es pot plantar més d'una verdura al mateix temps?», demana molt encurio­sida una nena que pren nota de la resposta del seu instructor. «Per què serveix, un tractor?», pregun­ta l'Aleix, amb el bolígraf a la boca.

Els alumnes tenen unes deu o dotze preguntes semblants que han preparat abans de sortir «d'excursió». Joan Rovira, l'ins­tructor, els dóna totes les expli­cacions sobre els hivernacles, el seu funcionament, els sistemes de reg i la periodicitat amb què es rega. Un cop ha acabat la teoria, els nens entren en un hivernacle per comprovar allò que els han explicat poc abans. «Fixeu-vos que en són, de petites, les plantes ara», diu Rovira. «Quan torneu, cap al maig, aquestes tomateres faran el doble que vosaltres.»

«Vigileu, i no trepitgeu res», recomana la professora, mentre va fent fotos dels alumnes, que, en filera d'un, escolten embadalits

l'autèntic pagès del grup: Joan Buscallà. Els nens s'ho estan pas­sant d'allò més bé, però ell no es queda enrera. «És molt emo­cionant transmetre els meus co­neixements de tants anys a aquests petits. Molts d'ells no han vist mai una arada ni tenen la més remota idea de la feina de camp. És una llàstima i per això mirem d'introduir-los en aquest món.»

Joan Buscallà ja havia provat això de ser «mestre de pagesia» quan treballava unes terres a Mi-ra-sol i de tant en tant hi anaven els alumnes de la seva filla, mestra d'EGB. Ara continua aquesta tas­ca pedagògica, sempre sense ànim de lucre i amb la bona intenció d'ensenyar als nens allò que no poden veure a escola. Les terres que conrea des que és jubilat són del seu germà. Entre tots dos, ajudats per altres pagesos que ja no treballen, s'encarreguen d'a­quests terrenys, situats a la ca­rretera de Cerdanyola, tot just a la sortida de Sant Cugat.

«Ara us ensenyaré com es re-

Un grup de nens passeja entre els aspres de mongeta d'un hivernacle. Foto: J.A. MULA.

ga», anuncia en Joan. Els nens corren cap al camp de patates, on ha començat a sortir un rajolí d'aigua dels aspersors. «Senyo, com ha dit que es diu?» L'aigua s'ha aixecat a l'altura dels visitants i els més agosarats s'apropen fins al camp per deixar-se mullar. S'empenyen els uns als altres, o esquitxen els de la tercera fila. «Que bé, aquesta nit ja no em banyo!», exclama un dels nens que sembla més entremaliat. Tots treuen els quaderns d'espiral amb fulls quadriculats i es posen a di­buixar, amb veritable apassiona­ment, el cap de l'aspersor.

Després de veure els hiverna­cles, construïts amb una estructura

de fusta i plàstic que fa retardar la sortida de la calor, els nens tenen una classe pràctica de llau­rada. «Vaig a veure com funciona el tractor amarillo.» Joan Buscallà hi ha pujat i ha enfilat pel solc fins al límit. Les terres no són gaire extenses, tot just fan dues hectàrees, però el pagès s'ha fet petitonet a la línia de l'horitzó, i té un aspecte majestuós damunt el seu tractor. Els nens no paren de fer fotografies al pagès i també se'n fan d'ells mateixos, però ho deixen de seguida. Ha arribat 1' hora d'esmorzar i l'estómac no perdona. L'excursió pràcticament ja s'ha acabat; aviat pujaran a l'autocar per tornar a Barcelona.

Les bledes i els espinacs no seran sant de la seva devoció, però segur que els nens a partir d'ara es mi­raran les verdures que els posin a taula amb uns altres ulls.

AUX VYD V A

SEGURETAT

Extintors

Sant Cugat del Vallès, v 58917 99

U350WG53Í "

BASES DEL CONCURS:

«Descobreix els racons de Sant Cugat» ].- Pot participar-hi tothom tantes vegades com vulgui.

2.- Per poder participar en el sorteig cal encertar d'on són les fotos, una d'actual i una d'un lloc desaparegut (vuit fotos en total), que sortiran als «4 Cantons» els dies 3, 10,17 i 24 de març.

3.- Les butlletes originals (no s'acceptaran fotocòpies) cal fer-les arribar a «4 Cantons», carrer Xerric, 5, de Sant Cugat, del 27 al 30 de marc, de°a l4 ide lóa20 hores.

4.- Entre les butlletes amb les respostes correctes es farà un sorteig el dia 31 a les 18.30 hores, a la redacció de «4 Cantons». El resultat es publicarà a l'edició del dia 7 juntament amb la solució a les 8 fotografies.

5.- Els premis seran: per a la primera butlleta premiada, una camera fotogràfica cedida per Zoom, i per a la segona, un joc d'«El savi».

6.- El fet de participar en el concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.

r* BUTLLETA CONCURS FOTOGRÀFIC

«Descobreix els racons de Sant Cugat» Nom Cognoms Adreça Població Telèfon , , ._

col·labora: Foto 1 Indret Foto 2 Indret Foto 3 Adreça

Què hi ha actualment? Foto 4 Adreça

Què hi ha actualment? Foto 5 Adreça

Què hi ha actualment? Foto 6 Adreça Foto 7 Adreça Foto 8 Adreça

Quin col·legi hi ha al costat? *Per entregar als 4 CANTONS del 27 al 30 de març

Centre d'Imatge

Santa Maria, 14 - Tel. 675 56 74

CLUB MUNTANYENC

Foto: Jordi Roca Foto: Jordi Roca

8 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de març de 1995

I -K elicnls habituals dels túnels són protessim-aN ,|iu- els utilitzen per anar i tornar de l.i lema. 1 nio: l·l. S 4 (ANIONS

L'ús de les vies ràpides de Sant Cugat augmenta després de la crisi del 1993

Els nous peatges dels túnels i de l'autopista a Terrassa s'han aplicat aquesta setmana

n a

\Ndl · I N CAS I'L HRA • Sant Cugat.- l.es empreses labasa, ex­plotadora dels túnels de Vallvidrera, i Autema, concessionària de l'autopista Sant Cugat-Te-rrassa-Manrcsa. han augmentat el preu dels

Viatjar a Barcelona pels túnels de Vallvidrera o tras­lladar-se per l'autopista que enllac,a Sant Cugat amb Rubí i Terrassa és més car des d'aquesta setmana. Di­lluns van entrar en vigor les noves tarifes, que s'han incrementat d'un 4'v . Totes les autopistes i vies ràpides amb peatge han d'augmen­tar per llei els preus, d'a­cord amb el que estipula el Ministeri d 'Obres Públi­ques, Transports i Medi Ambient.

De Ics nombroses vies <iue enllacen amb Sant Cu­gat. les ducs que s'integren dins l'eix del Llobregat —els túnels de Vallvidrera i l 'autopista Sant Cugat-Ru-bi-Terrassa— ja han aplicat ""~~ la llei. Els peatges de la A-7, que connecta Maçanet amb el Papiol, han de pujar al llarg d'aquest mes. 11 preu ha d'in-crementar-se també d'un 4'V.

Lis túnels de Vallvidrera i la via ràpida Sant Cugat-Terrassa, que encara es prolonga fins a Manresa, s'integren dins l'eix del Llobregat, dissenyat dins el pla de carreteres de la Generalitat l'any 19S5. Al mateix temps , aquest eix s'inclou dins una altra :;i,in infraestructura viària: la E-9. Tairihit europeu i declarada d'in-tercs comunitari. En els últims dos anys. totes les vies de co­municació han experimentat un notable descens d'utilització, però a partir del 1994 l'ús d'aquestes vies ha tornat a augmentar. La crisi econòmica no perdona, però els usuaris lambe valoren la eo-

peatges aquesta setmana. La pujada de més d'un 4':f i cl calendari d'aplicació els marea el Ministeri de Transports. Les vies ràpides. molt costoses i que sovint han estat criticades per aquest motiu, han notat també les con-

PREUS DELS PEATGES

Túnels de Vallvidrera (Tabasa) "SíïS

Túnels de Vallvidrera (Tabasa) oVl i

lifctf Cugat «Rubí- ;;.«§ |ÍJ^lgrt:(MMia}-: l í i

L «*§

«•lÜ

Sant Cugat-Rubí • Terrasa (Autema) 1995

moditat de viatjar ràpidament, tot i que això signifiqui buidar la bossa.

Peatges raonables

En el cas de les vies que van a parar a Sant Cugat, aquest dc-sembutxaeament és relativament elevat, segons el camí que s'agafi. Lis túnels de Vallvidrera costen des de dilluns 430 pessetes per als turismes, contra les 415 que valia el peatge vigent anterior­ment. Els conductors de motos han de pagar des d'ara 3411 pes­setes; els de camions i autocars. 685. i els de camions pesants. 910. Pel que fa a l'autopista Sant Cu-gat-Ruhi-Tcrrassa. els preus MIH mes mòdics. Tes motos han de

pagar 11)5 pessetes' els vehic

210: els camions lleugers. ^10. i els pesants, 470.

Circular per totes dues vies no ha de ser necessàriament c u . I es empreses que U> exploten ofe­reixen abonament-- >. duils Tai el cas d 'Autema, coike-siouària de l'autopista tins a I i i tas.a-Man-resa. els condueiois ;aiden acon­seguir descomptes del 50' < a par­tir de 15 viatges complets d 'anada i tornada. Segons lonts de la com­panyia. uns 15.000 clients ja fan ús d'aquest avantatge. El tram en­tre Sant Cugat i Rubí és gratuït.

A l'any 1994. el nombre de ve­hicles que van circular per aquest l-:iii! d'autopista va ser de prop de 'Í es milions, i en el tram que -. .i . i. - de l'origen de la concessió t! i- a l'enllaç de Ruhi-Sabadell.

seqüències de la crisi, i l'any 1993 van ex­perimentar una davallada en la utilització. Els conductors de Sant Cugat, que tenen nom­broses vies ràpides a l'abast, també valoren la comoditat que els proporciona.

la quantitat es duplica. De fet, el trànsit per l 'autopista Sant Cugat-Terrassa ha cres­cut progressivament des que es va inaugurar la via, el setembre de 1992. En els dos primers mesos del 1995, el volum de circulació ha augmentat d'un 10,5% en re­lació amb el mateix període de l'any anterior.

Els túnels de Vallvidrera, que permeten arribar a Sant Cugat des de Barcelona en 8 minuts, també ofereixen importants descomptes per als usuaris. A banda de la targeta per als clients, hi ha empreses del Vallès que contracten abonaments re­duïts per als seus treballa­dors. Segons fonts de l'em­presa Tabasa, que explota els túnels, són molts els pro­

fessionals que els fan servir. El retrat robot del client habitual co­rrespon a un home, de 26 a 60 anys. que viatja sol amb un cotxe de tipus mitja o familiar i que es desplaça per motius obligatoris. Ls a dir. que va de casa a la feina i a l'inrevés.

Tot i que s'ha notat un lleuger inclement del nombre de dones que hi ha entre els usuaris dels túnels, el cert és que els dissabtes i els diumenges el nombre de fa­mí l i e s i p a r e l l e s a u g m e n t a . Aquests dos grups signifiquen poc més d'un 20'V dels clients globals dels túnels, però es concentren el cap de setmana. Aquests des­plaçaments de cap de setmana, que no son obligatoris, es destinen .: tei grans compres o al temps de lleure. En parella o en família.

210 i 310 \ 470

. Pl/NÏ

L'autobús entre Terrassa i l'Autònoma, a debat al Parlament H Barcelona.— La secció local d 'Esquerra Republicana de Ca­talunya a Terrassa reivindica la creació d'una línia d 'autobús entre Terrassa i la Universitat Autò­noma que circuli cada hora. Les II -RC han tramès unes quantes preguntes al Govern de la Ge­neralitat a través del seu grup parlamentari . Els joves republi­cans s'han reunit repetidament amb l'alcalde de Terrassa. Manel Roves. i amb el rector de la L AB. ( a t i e s Sola. per acordar aquest servei d'autobusos i la sev a ;x -i l od ie i t a l .

L'Is joves lenasse ius d'L.squc-ira volen saber quina es la situació actual de la concessió d'aquesta línia, el control que en ta la Ge­neralitat i quines mesuies te pre­vistes l 'Ajuntament en el cas que el servei w· funcionés adequada­ment. Totes aquestes gestions, pe­rò, son només un pas previ amb la intenció de presentar una pro­posició no de llei que les JERC de Terrassa tenen previst tramitar aviat i que s'afegiran a les ini­ciatives parlamentàries presenta­des com a mesura de piessio per­què Ics administracions trobin una solució al problema. L'imerès dels joves d 'Esquerra Republicana per millorar Ics comunicacions entre Terrassa i la lJAB està iiistificada. segons els militants, pels 2.000 es­tudiants que es desplacen cada dia fins al campus de Bellate-rra. l·l.S-u ANIONS.

Homologuen la titulació de Ciències Ambientals de la UAB I Bellaterra.— Els estudis de Ciències Ambientals que es fan a la Universitat Autònoma de Bar­celona i la Universitat de Girona han estat homologats aquesta set­mana pel Comissionat d'Univer­sitats de la Generali tat i seran una llicenciatura oficial a partir del curs 1995-1996. Segons ha in­format el Comissionat d'Univer­sitats en comunicar la decisió, el preu de la matrícula serà el mateix que en la resta de carreres im­partides en centres públics de la branca científico-tècnica. Precisa­ment, uns 200 estudiants de Cièn­cies Ambientals de l 'Autònoma havien fet dimarts, el mateix dia de l'anunci de la decisió del co­missionat, l'últim acte reivindica­tiu abans que se'ls concedís el que demanaven: un matí de clas­ses simbòliques davant la seu de la Generalitat , a la plaça Sant Jaume de Barcelona, per acon­seguir que l'administració fes ofi­cial la carrera que ja han comen­çat. Segons els alumnes, van co­mençar la llicenciatura amb la promesa que estaria homologada abans que acabessin els estu­dis. / ELS 4 CANTONS.

Concurs sobre solidaritat per a escolars del Vallès • Sabadell.— La Lliga dels Drets dels Pobles ha organitzat un con­curs de redacció per a escolars del Vallès, a través del seu Grup de Treball Xile. El tema del con­curs és: «Què vol dir ser soli­dari'?». En aquest concurs poden participar tots els joves d'entre 12 i 14 anys que estudiïn en alguna de les escoles de la comarca. Els treballs, que han d'estar relacio­nats amb algun aspecte de l'A­mèrica Llatina i tenir el concepte de la solidaritat entre els pobles com a rere fons, s 'hauran de pre­sentar, amb una extensió màxima de tres fulls, a la Lliga dels Drets dels Pobles abans del 28 d'abril. Hi haurà tres guanyadors que re­bran 10.000 pessetes en llibres i una peça d'artesania ' latinoame-rieana. l i s x i \N I ON

VINE AL MÉS GRAN APARADOR

DE LA CIUTAT III mostra de comerç,

indústria i serveis 31 març, I i 2 abril 1995

zona esportiva municipal rbla. del celler FUNDACIÓ PER AL COMERÇ, INDÚSTRIA I SERVEIS DE SANT CUGAT DEL VALLÈS

10 PUNT DE VISTA ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

ELS CANTONS i ui i inri intli·pi·iuli·m. i. n u ï n . otiiuirviíl i de miX-ralL

<& Premsa Local de Sant Cugat SL

< iirn-r V-iTk. * i: n-,1^1 Sun! Cu^ui del Vjlles

President

'•Cr . . - i i i i t ; . . . I S. .Mt-\ i l j

Director

Redactora en cap

i . ' l i , i :-r--i.i.is

Redacció

! i: •... V . r t . ,!, M.,- •• * • • M X . >•. . \ , t; \ b l · 1 '

. i V , .! .- , I* r.v •(•:: tï.. 'ik-v fV i r P k " . h l i u n l

••- i . \1.•:•[-..• S..: t ik. 'pTMtLM'si. t'arm;' R C ^ T V

K , - , i, i i i . ..• . Í ' I I - Í , lr . .Ts.i , W - p \ l · i : i j \ . , I W

• -• o i r , i \ | . , . " M . N. i . l i ' i " < n ' . . i C i · i i u r . . i i . M, ,

Cap comercial

Equip comercial

• i '.irM-..' Nur . i lUr . i · i Y\:>. r'I.in.rs

Impressió :,., • ,;ri-.. ,' ;>r:i 4.. un us

Distribució

M.:.:nif V i : h M

I! >*.:• CL-. (M 4u* ^

Lev dues cares í/e la llei

S ovint es fa una actuació i, pos­teriorment, s'elabora el marc le­gal que la regula. Als anys 50 i 60. en pic franquisme, quan

les onades d'immigrants van arribar a Catalunya buscant feina i les fa­mílies van començar a construir-se habitatges enmig del bosc, no hi havia cap legislació que protegís aquells espais. A finals dels anys 70, la Ge­neralitat va aprovar un PGM que distribuïa i ordenava el territori: de llavors data la qualificació de la serra de Collserola com a zona forestal no urbanitzable. Ara queda clar que es prohibit edificar en terrenys pro­tegits. però no és clara la situació en què es troben les famílies que

s'hi van construir cases abans que es determinés el marc legal. Aquest dilema és precisament el que planteja la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que s'ha pronunciat aquesta setmana. El TSJC ratifica la il·legalitat de la urbanit­zació de Sant Medir, situada just al costat d'una reserva natural de gran valor ecològic, com és la Font Groga. Aquest és el mateix cas que es va plantejar amb les 500 cases del dis­tricte de les Planes aixecades enmig de la serra de Collserola, que van acabar legalitzant-se, però amb una condició: continuaran dempeus men­tre visquin els seus propietaris, però no podran deixar-se en herència. Una

situació que es repeteix a molts mu­nicipis de Catalunya.

La sentència del Tribunal satisfà els ecologistes: estableix precedent i pot orientar sobre el que pot passar. per exemple, amb la urbanització de Sol-i-Aire. La Justícia atorga un pes important al Pla Especial de Pro­tecció de Collserola i el posa per damunt de possibles interessos ur­banístics. La mateixa sentència, però. deixa en situació precària les poques famílies que viuen a Sant Medir: les seves cases són il·legals, i per tant no poden rebre el mateix tractament que la resta del municipi. Són efectes retroactius que sorgeixen quan la llei va a remolc de la societat.

L'única resposta possible

N o hi havia cap altra opció. De fet, tot i les advertències i, fins i tot. el to alarmista amb què el president de

l'IlCiC, Pere Narbona, va demanar cl suport dels creditors, costava ima­ginar que la resposta final hagués de ser negativa. Lis que han accedit a renunciar a la meitat del deute que tenen pendent amb l'Hospital son, bàsicament, creditors financers

i proveïdors: uns ho hauran fet pen­sant que, si signaven el conveni i contribuïen a evitar la fallida de l'en­titat, com a mínim cobrarien una part; els altres potser com un gest de suport a l'entitat sanitària que ha estat una de les més importants de Catalunya. El cas és que, gràcies a aquesta res­posta per part dels creditors, l'Hos­pital pot veure cada cop més a prop l'aixecament de la suspensió de pa­

gaments. Alliberar-se d'aquest llast significarà no només posar ordre a la relació amb els més de cinc mil creditors, sinó també poder encetar converses amb d'altres entitats sa­nitàries per tenir més llits ocupats. Narbona ja ha advertit que s'ha gua­nyat una batalla, però no la guerra. I mentre l'HGC continuï en suspensió de pagaments, la resta d'entitats no voldran formalitzar acords.

E L L E C T O R E S C R I U

.Ifé.v de què? I Is te

I He llegit la «magnifica- pu­blicació d'l IN1S apareguda la set­mana passada a la nostra ciutat i, realment, estic bocabadada. Sembla que. quan s'apropen elec­cions. tot es permès, pero mai no li.uma pensat que a Sant (u-üat, on atortiniadameiit no hi ha la crispació que es respira en altres llocs, s'arribaria tan avall per part de persones que. en principi, pre­tenen arribar a formar part del govern municipal de la ciutat.

Les vuit planes de la publicació estan plenes d'informacions ter­giversades i utilitzades de fornia expressament errada -com és el cas del polèmic tema de Vall­doreix.

També considero fora de lloc posar en dubte la maduresa po­lítica de l'actual equip de govern, per cobrir-se el candidat d'UNIS les espatlles davant les possibles crítiques que se li puguin fer, tot criticant ell. per avançat, el que diran o no diran els membres de l'equip de govern.

LI candidat d'UNIS diu que te por del que pugni fer l 'equip de govern de la ciutat per tal de desprestigiar-lo. Jo crec que més aviat hauria de tenir por —si és que d'alguna cosa n'ha de te­nir— de la reacció dels ciutadans de Sant Cugat davant programes electorals com el seu i de cam­panyes com la que preveu que realitzarà aquest partit, d'acord amb el que ja hem vist a la pu­blicació a què faig referència. Si el que volen donar de més a Sant Cugat és l'estil de fer política que es denota en aquesta publicació. jo ja hi renuncio.

I que consti que tinc un gran sentit de l'humor, però hi ha coses que no me les puc empassar.

(i.l-.A. S.int Cugal .

Al final del segle XX

M El mé>n ha evolucionat gràcies a la tecnologia. Avui podem veure grans avenços en els mitjans de comunicació, en la industrialitza­ció, en els serveis que s'ofereixen

- i n|i;c^ta *ccciii no han d'cxcedií de k s 2n r ill'; u k o pseudònim si ho sol·licita, pero l'oii^iiol to .kiiiicili cl icleton i c! número de h N l .• piis^.ip i v ' • ! ' . : !c :'.ihhc;ir els textos i ik ICMÜIÜ lo

del -i I:I i

a la ciutat en be de tots. La majoi la de les famílies solen tenir un nivell confortable i algunes força sofis­ticat. La tecnologia també arriba a regular el nostre temps de lleure i d'oci. Hem aconseguit un gran nivell!! Però, estem ficats tots en el mateix calaix?

Podria ser que tots aquests va­lors de la societat es convertissin en contravalors o en una autèntica patologia: l'afany de posseir, de tenir, de ser, d'aparentar, pot por­tar a oblidar-nos dels que ens en­volten. Molt llunv de la pretensió de fer una societat millor per a tots, igualitària, convivència! i so­lidària. Dic això perquè no ens

cal veure la televisió o anar al Tercer Món per adonar-nos que part de la societat plora i demana justícia, puix es troba marginada i discriminada. Desprenguem-nos de l'embenatge que tenim als ulls i veurem com a casa nostra, a Rubí, a Sant Cugat, hi ha persones que estan patint la discriminació, i la seva veu no vol ser escoltada.

L'«Associació Compartir» vol prestar la seva veu clara i ferma a aquells que no tenen veu. És per això que posem de manifest la discriminació que pateixen els zíngars que l'Ajuntament de Sant Cugat i algunes persones, poc ubi­cades, anomenen els «Gitanos de

L A P U N X A D ' E N J A P

tdev I '.mlor els podi. i es imprescindible . LLS-l CANTONS

j r i iipiirtii

Rubí». Al final del segle XX. aquesta situació, en un país que es diu desenvolupat, és un punt negre i de molt poca sensibilitat social i política, per part de qui mana i té els mitjans per donar solució a la necessitat d'habitatge, higiene i integració d'aquestes persones per evitar possibles gèr­mens de còlera i altres malalties pròpies de qui viu enmig de les rates, les escombraries i les aigües residuals.

També ara s'hi ha afegit un important problema i és que aquestes persones viuen atemo­rides per alguns que trenquen els vidres dels cotxes i caravanes, els

-A i

\\HA-i ££K sp\i£ /' hJO -TÉA//R

\ J ^ M r V \ W SER v]0V^ '

<^a^g % Uf

^m:

llancen pedres i han arribat a l'ex­trem de calar foc sota d'un autocar que serveix d'habitatge.

Què s'espera? És que volem que hi hagi alguna mort infantil per posar-hi remei o que esde­vingué ni notícia per culpa de la gent incontrolada? És que les pa­raules convivència i tolerància no s'han escrit en el diccionari d'a­questes bandes inhumanes? En quin món vivim? Quina societat estem muntant?

Aquest problema val la pena que tothom el conegui i tots va­lorem cl nostre nivell de solida­ritat o de xenofòbia. L'«Associa-ció Compartir» fa un any que de­nuncia aquesta situació. L'Ajun­tament de Sant Cugat ha estat informat per diversos mitjans; la resposta ha estat un silenci, però aquesta actitud no treu la seva culpabilitat. L'«Associació Com­partir», acompanyant l'Ajunta­ment de Rubí, va exposar al mes de novembre la situació al director general de Serveis Comunitaris del departament de Benestar So­cial. També ho va fer amb el pre­sident de la Generalitat, aprofi­tant la recent visita a Rubí.

Jo em pregunto: qui és el res­ponsable que ha de posar fil a l'agulla en aquesta clara agressió als Drets Humans a casa nostra?

Els zíngars (gitanos) de la Co­lònia Berta estan esperant un sig­ne evident de canvi, de norma­lització de la seva vida; no volen paraules ni mítings polítics, volen un Dret: ser tractats com la resta de ciutadans.

Hi ha una cosa clara: a qui correspon donar la solució és a l'Ajuntament de Sant Cugat, te­rritori al qual ells pertanyen. I a tots ens correspon sensibilit­zar-nos i solidaritzar-nos amb la gent que pateix les injustícies que encara resten al nostre voltant. Continuarem informant des de di­versos mitjans de comunicació de tot Catalunya en la mesura que es vegi la ineficàcia de les nostres crides, o que es cregui convenient per al bé dels desatesos. / MOISÈS

PLANAS, assessor de l'«Associació Com­partir» Sant Cugat.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995 PUNT DE VISTA 11

L A T R I B U N A

Una puerilitat JOAN TORTOSA

P er sempre mes m'ha quedat gra­vada una imatge que em va sor­prendre favora­blement la prime­

ra vegada que vaig ser a París —d'això fa molts anys—, tot pujant les es­cales del Sagrat Cor. Però hauria pogut ser igual­ment en qualsevol altra plaça de París. Entre la quantitat de gent que pu­java i baixava per aquelles escales— escenari acci­dental de titellaires i fu-nàmbuls, amb hippies ve­nedors d'atuells de cuir, arracades i afiblalls de molla de pa— de tant en tant, en un replà o al racó més tranquil, alguna se­nyora asseguda en una ca­direta plegable de lona o recolzada a la barana, amb el braç estès i la mà plena de gra, donava menjar als ocells que hi acudien, els uns més tímidament, vo­lant estàtics arran del pal­mell de la mà, els altres aturant-se un instant per omplir el bec d'una re­volada.

Pot semblar ara una puerilitat, però per als que hi anàvem des d'aquí, era una imatge tan infreqüent com les cartelleres de Pi-galle, que mostraven sen­se embuts què passava dins els locals. O tan in­sòlita com aquells ànecs dels aiguamolls catalans que fugien esporugits quan veien de lluny que se'ls apropava algú, però que en canvi nedaven pa­cíficament als llacs dels països nòrdics o als canals d'Holanda, com si fossin aus de corral amansides.

I no és gens estrany. Si els pagesos consideraven els pardals una plaga i intentaven espantar-los amb retalls de drap penjats a mig aire, amb llaunes

JrTo-&* IS

de les quals el vent treia so d'esquellots o amb l'ancestral espantall plantificat enmig del sembrat, la gent menuda, sense altres formes de diversió, per­seguia els pardals a cop de roc i els esbullava els nius quan eren accessibles, sense fer cap cas de l'obligat llibre d'ur-banidad ni dels esforços dels mestres per desterrar aquesta salvatge diversió.

Els ocells, els ànecs i els esquirols sabien diferenciar molt bé Europa d'Espanya. Si sentien parlar en francès, en noruec o en suec, ja es consideraven salvats. Tot al contrari que amb el ca­talà, que els posava ràpi­dament en guàrdia. Era com un petit símptoma que, més enllà dels Piri­neus, alguna cosa era di­ferent. Si aquí érem la «re­serva espiritual de Occiden-te», allà potser eren la re­serva cultural «on diuen que la gent és neta / i noble, culta, rica, lliure / desvetlla­da i feliç», cosa que, als d'aquí, tot i el gran privilegi amb què érem distingits, ens feia força enveja.

Però de cop —potser no tan de cop— aquests tòpics (cinquanta anys d'avantat­ge que diuen que ens por­taven), s'han esvaït, escur­çant distàncies. Si aquella primera imatge d'uns par­dals francesos menjant a la mà de les madames em sob­tà, no m'ha sorprès menys veure ara aquí, en un carrer força transitat, tot un —a-bans esquerp— negre mer-lot picotejant arran mateix dels peus dels vianants sen­se cap mena de temor. I encara molt més soprenent va ser contemplar en una plaça cèntrica que un nen petit, abraçat a una grossa pilota, amb corredisses en­cara vacil·lants, volia atra­par un pardal que es com­portava igual que un colom

urbà: quan el nen hi era a fregar, feia una curta volada i es posava dues o tres passes més enllà, amb aquesta mena de joc d'ara sí que t'atrapo, d'ara sí que no m'atrapes, en lloc de fugir es­verat com hauria fet cinquanta anys abans.

I en veure això, em vaig dir que ara ja no em caldria anar a París.

*V.;

J.T.

E L T R Í P T I C

A resultes de la detenció a l'estació de Sants d'un viatger carregat d'armes, el governador de la província de Barce­lona ha dit que es tracta d'una notícia

tranquil·litzadora, malgrat l'esgarrifança que fa pensar per què haurien servit les armes si haguessin arribat a la seva destinació. Hi ha gent que té una capacitat de relaxament extraordinària; heus aquí un càrrec públic que sap veure una ampolla mig plena encara que només hi hagi una sola gota vinguda d'un mar tempestuós. Ara és el moment que es disparen les especulacions, i que l'alleujament pel que no ha passat és ínfim al costat del

Totes les guerres passen pertot

L A G A L E R I A

Sumaríssim 477

JORDI PUJIULA •

Amés de l'enrenou causat pel pro­grama de TV3 sobre la mort de Carrasco i Formiguera, la veritat és que estem assistint a una estimulant

polèmica que ens ha fet recuperar de sobte la gairebé oblidada passió per la història i pel periodisme entesos com a debat, re­cerca, i vehicle de punts de vista.

Han estat primer les imatges del procés del màrtir de la Unió Democràtica (ells també tingueren els seus morts), han estat les cartes dels fills dels acusadors que, po­bres, gairebé semblaven fills de les víctimes, han estat les divergències entre els his­toriadors. La guerra fou contra Catalunya —la guerra també fou entre catalans. Les evidents manipulacions, sembla, d'una ha­giografia. Fins les disculpes d'un ex-alt cà­rrec. I alguns oasis de lucidesa com l'ex­clamació d'en Culla que no hi ha d'haver

temes in tocab les

«Ek noms, per molt coneguts que siguin, no són més injustificables que qualsevol anònim carií o cenetista, i han de poder ser perfectament 'explicables' peb historiadors»

malgrat siguin vius els protagonistes o els seus fills, i l'en­cara més sensata car­ta d'en Guillamet dient que potser en­cara val la pena que parlem d'un tema tan segrestat com el de la guerra civil.

Amb tot, crec que el més corprenedor de tot això ha estat precisament aquesta singularització en el cas d'en Carrasco i

Formiguera. Com si les morts de la guerra civil poguessin desvincular-se d'un temps i d'un entorn. Com si hi hagués hagut unes morts justificables i altres sense jus­tificació. Mireu si n'era de dolent en Franco que fins va matar un catòlic com aquell! No, senyors, els noms, per molt coneguts que siguin, digui's José Antonio, García Lorca, Mufioz Seca, Carrasco i Formiguera o Carles Rahola, no són més injustificables que qualsevol anònim carií o cenetista, i han de poder ser perfectament explicables pels historiadors, en aquell brutal context. Malauradament la mort d'en Carrasco i Formiguera ja no pot ésser plantejada ni com un símbol ni com un error, oblidant el temps i els noms dels altres milers de morts, de tots els morts, d'aquella guerra.

MANUEL CASTANO

que es veu a venir. Avui dia, totes les guerres, per poca in­

tensitat que tinguin, passen a tot el món. Les armes que duia aquest subjecte que ara és al sac i ben lligat, encara que ningú no sàpiga d'on provenen, deuen haver estat fa­bricades ben legalment en una fàbrica sota

control estatal, desviades del seu camí cap als magatzems d'algun molt patriòtic exèrcit, despatxades per algun d'aquests personatges que són únics fent serveis tant als estats com als subversius dels mateixos estats... I el pacífic oasi català es pot convertir qualsevol moment en el lloc de trobada entre traficants i con­sumidors d'armes de matar. És impossible ser neutral. El detingut en qüestió, que de moment és una font de dades, pot ser el pretext —Bèlgica ha estat seriosament ad-vertida— d'una onada de destrucció en el país que l'estatja. Qui pot dir que no és la seva guerra? Qui està tranquil?

E L V E S P E R

Grappelli IMMA MERINO

A rriben estimulants cròniques del Festival de Jazz de Te­rrassa. Als seus 87 anys, el

violí juganer de Stéphane Grap­pelli continua amb aquella vita­litat capaç de fer moure els peus i de revifar els ànims més tristos. No és un miracle que Grappelli faci arribar com acabada de fer la música que interpreta fa 70 anys? No és admirable que allò que és vell soni tan nou, tan fresc? Amb els anys, continues creient que gairebé tot s'hauria de can­viar, però que hi ha algunes coses que cal conservar. Un exemple és la música de Grappelli. No sóc ningú per aconsellar estimu­lants anímics a ningú. De fet, ca­dascú se'ls deu buscar. Però no puc resistir la temptació de fer-vos una suggerència: Si, per un mo­ment, voleu oblidar el dolor de viure, les penes d'amor, les de­claracions de Roldàn, el casament de la infanta, proveu d'escoltar Grappelli. No és una aposta per la inconsciència, l'anestèsia moral o l'oblit. Si més no, no pot obli­dar-se el sofriment dels altres. Però és una invitació a un moment d'alegria que crec que, a vegades, ens mereixem. O que hauríem de fer el possible per merèixer-lo.

12 PUNT DE VISTA ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de març de 1995

L A T R I B U N A L A G A L E R

La pèrdua dels bons costums DOMÈNEC Kt VERI'ER

Avui podr ia par lar de Ro ldan . tic De la R o s a . de M a r í n Conde . d e l . us(,AI o de la devaluació de la pesseta l 'ero

ciec que es mi l lo i i l c i x a c h o eo : i c r i le ï l cx iona i un Ien;. ' mi'M me-. inip* >t I .UI! : i asccr dei l l que al ei 'a pi " I a i n l a : r e r i ':.: | o u l i t l i l I - l i ai ta de la i imií·ici. k i n a i i i ';ur.eei! I.ihe

i i i i u u i k a . ; i - ! . " • d, :'!

i abadia .•. > ' i ! •. • - •' •!• • . a i n i U ' i - 1 .. • : i ' i ' ' • • ••••.

• i \ U i •' •• i ; - 1 ' : : • ' ; . i . .

un i J 1.1 nana . nu |. , . l e i i í e v - '..-. -i i i|i a 'I .!>.'••.•

na wk"-1 u ' i aa .;;' a •'. i ii i i \ i 11! i i a | vn la! I', i na'1

sal com a '.-a>M , . i ' . | a a ., H |,.. s"ha\ ien de i e i b l / a i ne. -\es pel v c i m la i . i | Mi f ai i a mana d i K e.m-.'.id.ii -- ( ai i \ i gal·la i|Ue el nn-àte aa aa m -mi'ilCaV a. UI; I p' i n a i V Í l I l M ' e i

l'u fliuU' '.<<'•. i - - e m p r a ' : e : i

la noia màxim. i . U I M .J IK leu sospilar els sapicnls r ú s t i c s dir igents de l 'o idc. eK qua l -iniciaren una subl i l inv - M .aa-i"io pel ac l .u i ! els k I - I m k 11 oüarcn imb lec i i ique- modernes i sotisticades

com l'csclala' uis n la p io iccc io i i i in -t c i r o m p i i d a ile l i seiie comple ta de pel·lícules sobte la ho|a ae.ulemia de pol ic ia. \ la l i . el xicot enntcssa el --en seeiel : un mor i jo exani inai lor . vell i decrèpi t . li havia laei i i la l els resultats ile Ics p iuvcs a canvi d'une-- fotograf ies poc i l imies de la She.ion Stone. El M a -nolo s'h.iv i.i const i in ! una mena de peti t manuscri t amb pell ile cabra d ' impor ­tació i se l'amaga entre Ics lakl i l les ile l 'hàbit . Duran t l 'examen i. amb l'ex­cusa de rascar-se les vergonyes, el noi consultava i transcrivia les solucions més escaients per fectament . E l fet t ingué un gran ressò i fou imitat per altres joves. I "èxit d 'aquel les deslleials i i l · le-

"•- r

gals maniobres fou tan ÜMII que Pacte es denomina -lau •:< , : tliulo- en me­mòria. homenalge i lekord del seu crea­dor. Passaren molls uns i aquesta pràc­tica s'escampa i es ucne ralit/a per part tic les classes mes privilegiades dels móns cristià, musulmà, jueu i tàrtar.

Durant el segle \ \ s'esdevingué un fet importantíssim p e a la història de la ihuli'tíi. l 'n bon dia, els gloriosos reis de memòria immortal Isabel i l e -rran. coneguts com I K Catòlics, de­cidiren expulsar eN jueus dels seus reg­nes. malacoiiscllats pels nobles ciuta­dans honrats de les seves corts. Ara bé. com que la mesura podria resultar impopulai. Li i eina Isabel, que era una fura, convoca una magna assemblea amb les màximes autòmats . El cardenal

Cisneros. conseller preferit de la reina, fou escollit per ex­plicar l'afer de l'expulsió a aquell públic tan selecte. Co­menci el parlament i, quan ja feia més de tres hores que divagava, restà de sobte en blanc sense poder parlar, l a reina Isabel estava preparada perquè era plenament cons­cient de les febleses i man­cances del seu insubstituïble conseller. I i passa nu e ie,i mi. .iissimuladanieiit. en el qual hi havia el discurs com­plet amb vella l'el ta uòlica eseiita amb tinta vermella procedent de sang d'esclau de Namíbia. I.a maniobra fou ha-b lissima i els resultats, alta­ment favorables; cl cardenal pog.ic acabar brillantment el set: discurs de dot /e hores, però alguns assistents, que ha­vien icsistit la sessió sense de­talli i ni adormir-se. van des-e. ibi i: la maniobra. En els dies -eeuents. els joglars de tot aïreu difongueren el fet amb gran detall. Atesa la fama de la i eina Isabel, hom convertí l'expressió liacer el chulo. per /i:«<r la chula o la chuletu. en llaor i honra a l'insigne monarca.

Durant uns segles, la c/m-kiíi només |,| practicaven els alts es­taments i.le lots els països, però en èpo­ques mes recents el seu us s'ha estes imparahlemerl ; pruner, només entre els estudiants universitaris, però mes en­davant entre els d 'EGH. BCP. C O C i Formació Piofessional. Ara be, amb la nova reforma de l 'ensenyament, la clwlcni podria entrar en crisi perquè afavoreix que els profc.s deixin de ser uns malvats i perversos anihiladors d'in­nocents criatures i passin a convertir-se en animadois culturals i mainaderes. amb l'únic objectiu d'entretenir la gent i deixar de banda coneixements i edu­cació. Seria una veritable llàstima que el progrés posés l'i a un costum tan antic i arrelat en tot el món occidental i part de l'estranger.

t'ERE M E I A N

Informàtica per a pollastres

SAN'I'I GUI.l . l · .N •

H i ha qui està a favor de la infor­màtica. hi ha qui hi està en contra; molts hi estan resignats. Sembla que això és el progrés. Però hi ha in­

formàtiques moll diverses, i encara es pot triar; per exemple, la informàtica per a pollastres. Funciona molt be. ja que amb un ordinador organitzen el me;iu de 5.001) pollastres: a l'hora en punt es posa en marxa un sistema que dona menjar i heure a tota la granja, sense cap empleat, amb aigua (sense gas), vitamines, hormones, ete. Sense cap empleat mengen \ i i no pollastres' \ ixo es el progrés,

A final del mes p issat, FECSA em va avisar que no eN pagava, que el meu banc no li havia tornat el rebut. Soc client de! meu banc a S. de vint anvs; a i ja cm sabien

•'.SV als restaurants

treballessin com al

meu banc, qui hi

aniria? Segur que els

empleats són plens de

sentit comú, com

abans, i distingeixen

un client conegut

d'un baliga-balaga»

nt ( ug.it ties de la mes 'aris entrava per la por.a d u . de memòr ia , el meu

número de compte no em paguen \ r a

l'electricitat i haig de córrer perquè no em tallin la llum. Ouc s'han tornat bojos'.' No. és clar. cm van dir molt amablement que han informatit­zat el sistema dels re­buts: «Miri, ens en­tren en forma tic cin­ta magnètica i surten pagats —(o rebut­jats!)— automàtica­ment. No s'hi pot fer res.» Es el progrés.

() és informàtica per a pollastres?

Si als restaurants treballessin com al meu banc. qui hi aniria a menjar'.' Estic con­vençut que els empleats del banc són plens de sentit comú. com abans, i saben distingir un client conegut d'un baliga-balaga. i un rebut d'electricitat d'un rebut de venedor d'enciclopèdies; només li hem de dir al director que els seus empleats necessiten una altra informàtica. Una informàtica que els ajudi a discriminar situacions i els per­meti decidir (a l 'empleat i no a la màquina!) si em paguen el rebut o em deixen a les fosques. Confio en ells; no confio en la informàtica per a pollastres. Que apliquin la informàtica per millorar el servei, no per reduir personal. Això sí que és progrés.

SANTI Cil.'U.l.F.N es director Jet CAET1

L A F I N E S T R A

La renda de la terra J. EMÍLIA SALES

s i un propietari d 'unes terres ha d'es­collir entre arrendar-les per cultivar-hi blat o bé edificar-hi una urbanització, no crec que s'ho pensi dues vegades.

Potser hauria de fer més càlculs si l'elecció fos entre el conreu de blat i el de farratge. En tots dos casos, però. el factor deter­minant en l'assignació és la renda, o ex­cedent, que n'obté. En el segon cas, la renda que se li pagaria seria bastant baixa i dependria del cost d'oportunitat (ús al­ternatiu que se'n podria fer) i del preu del producte. En el primer cas. aquesta sena molt elevada ja que la millor ubicació de la lerra i la major demanda d'habitatges la larien molt atractiva.

1.1 mateix es pot dir que passa amb els boscos, lli ha molts propietaris de terres, situades al voltant de les zones amb població creixent i. per tant, edificables, que fa temps que esperen satisfer la demanda de terra per a habitatges i que. mentrestant, man­tenen ermes les seves terres, descuren els boscos, a vegades s'alegren dels incendis. etc. Sempre en espera d'aquesta renda su­perior, que pot arribar o no segons les decisions que prengui l'administració Mol­tes terres i. sobretot, molts boscos a l'entorn tic les /ones en expansió son considerats terrenys protegits i no qualificats per a la construcció. Moltes vegades es manipulen les decisions, segons els interessos en joc.

l'especulació o la corrupció. En tot cas, qualsevol terreny no edificable per motius de millor benestar de la comunitat —decisió lloable— es pot considerar com un cost econòmic que s'exigeix al propietari, que no percebrà cap renda, o que, en cas d'ex­propiació, l 'haurà de vendre a un preu més baix del que hauria obtingut en el mercat, amb la seva conseqüent enrabiada. Resultat clar que un bosc incendiat o uns camps envoltats de cendra no milloren el benestar de la comunitat sinó que més aviat tendeixen a deprimir-la i que, per tant, moltes vegades es preferible viure enmig d'urbanitzacions que no pas enmig d'un erm.

En aquest joc d'interessos, podríem atri­buir tots els incendis a causes exògenes. externes, com són ara el vandalisme, la calor, badades o sotabosc? Per què no s'a­nalitzen també els possibles factors endò­gens, interns, quasi sempre de tipus eco­nòmic? S'hauria de poder fer una estimació - ta l com es fa, per exemple, en les causes

dels accidents de trànsit— sobre quin d'a­quests dos factors predomina en la causa dels incendis: 10% per un i 90% per I'altre, o viceversa? No vull dir que s'hagi de con­demnar ningú si no hi ha proves, però sí que es podrien prendre unes decisions més eficaces en la resolució de tots els nostres problemes.

.1 la v \ l hS e- eeiiniimistii

•Bar musical

•Billars professionals

'Campionats tot l'any

cl Sant Martí, 12 08190

Tel. 589 47 90

Shcmgrí-La

Bar musical

Cocteleria

Billar

cl Plaça Lluís Millet, 3 Tel. 589 13 24 SANT CUGAT

LA MILLOR QUALITAT AL SEU JUST PREU

Braseria La Bolera

Baixada de l'Alba, 20 Tel. 674 16 75 08190 Sant Cugat del Vallès

Especialitats:

Carxofes a la brasa

Espàrrecs verds a b brasa

I ara fem peus de porc.

UP Especialitzat en carns, verdures i bolets a la brasa

Obert d'1 a 4 del migdia i de 9 a 12 de la nit

iHIPPER'S MÚSICA I COPES

A partir de les 7 de la tarda c/ Enrique Granados, 7 - tel. 675 31 41

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)

U I R A IA BAIVV

1 I n o m b r e d e d t s o e n p a l s (.pie In

ha a c t u a l m e n t ,1 S a n t ( WiUt e s t r o h a

p e r sol . i Js ' l q u e Ics o l i e m e s d e

l ' INI \ 1 \ ai i i'c is t i ai al g e n e r de l

' ' 4 . I I s e e t o i d e I:: c o n s t r u c c i ó es

cl (.pic en i cu i si i a i n e in s. P l a n a 15.

1 4 . Divendres. I 7 de nia ic de FW5 REACTIVAR BARRIS

l 'n grup tic comerciants i veïns tic la carretera de Cerdanyola han posat en marxa un pla d'actuació per reactivar cl be.rrt a que pcrlanv i han recuperat la celebració de testes al carrer. Plana 15.

NOVES TECNOLOGIES

es p o s e n davan t el seu di l luns al m a t i . quin ha

( J a c la l i c o o i Li tc.i l i tat q u o t i d i a n a c s b a i r c g c n en a l g u n a llars vicis Lístiíts l ' n i t s es un let. N o çs pot l luitar con t r a ; del par t i t del Barca d la real i ta t , l ' n Lirap d ' e s t u d i a n t s ca- ' D e s de la se\ a pan ta l l a lahuis als I s t aN l ni ts s a b e n , així q u e j o M i n n e a p o l i s p o d e n ;

La revolució tecnològica

començarà als municipis

Sant Cugat Actiu tindrà una mostra del treball que ha fet el CAETI a la ciutat

ordinai. estat el el dia ; de Was iccedir

or cada resultat interior. híngton a arxius

< \ 1 I M i > K I I I

H Silnt Cugat De moment. se­gons uiia enquesta iecent enca­rregada per la l 'n io Europea. gai-icbc la meitat de la població eu­ropea l-b) pci cent) manté una actitud iceelosa o obeí tament ne­gativa davant la revolució clcc-r iònica. \ i \ e es ai\i. segons els t nquc-ladois . pel ditcrcnts mo­ll us: les implicacions econòmiques

que séunns ( d ui suposen Li lao piincipal . Ics conseqüències so­cials i culluials. o la incidència en la vida pnvada. I n canvi. Ics possibilitats son infinites. F'ultim ca|i de setmana de tebrer un total de 1 In La ans empreses van mos-u ii els productes amb els quals tieb.illcn. a Brussel·les, coincidint amb I... reunió dels icprescntants del ( i-7 i la l 'nio 1 uiopca. C om si es tiactes de nens peliis al Mu­seu de la Ciència de Barcelona. eK \ isiiants de l'expositio \ ,m po­der passejar pei Roma o entrar al I ouvie. sense moure's de Bèl­gica. mentre altres es dedicaven a buscar tema a lexas o a con­sultar un metge des de la pantalla d'un ordinador.

Josep ( i rau explica que actual­ment hi ha empreses que treballen dia i nit giàcics a les autopistes

de la informació. No es estrany que treballin en un mateix pro­jecte especialistes d ' a n e u del món. «Quan un japonès se'n va a dormir, es posa a treballar un alemany i. quan l'alenianv des­cansa, lli treballa un noid-ame-ricà», afirma Grau. D'aquesta ma­nera es redueixen costos. I n pro­jecte que per la via normal trigaria ires setmanes a resoldre's esta en­llestit en només set dics. I I cop que pol rebre la societat amb l'a­plicació de Ics noves tcconologies a tots els nivells «es molt dur». afirma Grau, -fins i tol pol ser traumàtic». De fet. lots els re­presentants de Ics gi.uis potències mundials, reunit-, a Brussel·les. han coincidit a atirmai qi.e des­coneixen totes les conseqüències econòmiques i socials d'aquesta revolució. Però han volguí remar­car la importància del momeiil que vivim, ja que és essencial ac­ceptar que el futur de l 'economia mundial ha de fonamentar-se en la creació de xarxes mundials de telecomunicacions i de productes d'informació. Però, perquè tot aquest potencial sigui efectiu, cal una passa forca important: la li­beralització dels mercats i la fi dels monopolis estatals com Te-

d ' a r r e u del m o n . inc loent -h i els de Ics un ivers i t a t s c a t a l a n e s . «Això a r r i b a r à a E u r o p a i a l 'Es ta t Espanyo l d ' aq iu a poc t e m p s , m e n y s del q u e ens p o d e m i m a g i n a r » , a f i rma J o s e p G r a u . san t -

LES AUTOPISTES DE U I

c u g a l e n c . eng inye r de teli t i o n s i p ro fessor a la l ' n i v e peu Fabra . Fil c reu q u e de la i n fo rmac ió a r r i b a r à la r evo luc ió t ecno lòg ica .

-fe*-,»"

•comunica -rsi tat P o m -la socie ta t d e s p r é s de

Correu electrònic Servei a través del qual els ordí nadors, que tenen la pròpia «Adreça electrònica», poden en­

viar o rebre missatges.

Teleeducació Els interessats poden rebre classes des dels centres on estan matricu­

lats o des del domicili del professor.

Bancs de dades A través dé l'afinador i les autopis­

tes espot tenir accés a bancs # dades de

qualsevol punt del pla­neta. El cost és l'equi­

valent a una trucada urbana

lelònica. Tal com va aprovar la resolució del G-7. «la societat de la informació s'haura de basar en tres grans principis: la inlerope-rativitat de les diferents xarxes, la garantia de la intimitat i de­ies dades privades i la protecció dels drets de la propietat intel·lec­tual».

Sant Cugat podrà tenir una ex­periència semblant a la que es va viure a Brussel·les fa uns dies. amb motiu de la fira de mostres Sant Cugat Actiu. HI CAEI ' I hi exposarà un dels programes que està desenvolupan t jun tament amb l'àrea de comerç de l'Ajun-

Telecompra A través de l'ordinador, for­malitzes la compra de pro­

ductes venuts per altres or­dinadors situats a qualse­

vol part del món.

Teletreball Tècnicament, és pos-

sible enviar el pro­ducte de la teva feina sense necessitat de traslladar-te física­

ment al lloc de treball tradicional.

tament. el qual està vinculat a la fornia de treballar de les futures autopistes de la informació. El CAHTI i l 'Ajuntament de Sant Cugat han realitzat un projecte per crear mapes de les xarxes de Sant Cugat, que permet analitzar. a distància, l 'estructura comercial santeugatenca. Malgrat que gai­rebé la meitat de la població mun­dial no ha fet servir mai un telèfon, la revolució tecnològica s'ha d'as­sumir. Per això. a la reunió del G-7 i la Unió Huropea es va in­sistir que hi haurà una cooperació tècnica i econòmica amb els països en vies de desenvolupament. Pre-

Oiat ie t I l ' t 'N ' l ' .

cisanicnt per sortir de situacions com aquesta, segons Josep Grau. les empreses han de buscar la mobilitat funcional dels seus tre­balladors i cl reciclatge constant. De fet. Grau creu que «Ics em­preses que tinguin estructures je­ràrquiques dures acusaran de ma­nera contundent cl canvi i s'hau­ran de reorganitzar». Però també s'ha de pensar que «el canvi ge-neracional oferirà gent amb prou formació per adaptar-se a la nova situació», afirma Grau. Els go­verns reunits a Brussel·les es tor­naran a trobar al Canadà al mes de juliol.

« La distància geogràfica desapareixerà »

CM. • Sant Cil iat . FI santeugatenc Josep Grau es enginyer de te­lecomunicacions, professor de la Universitat l 'ompeu Fabra i di­rector del departament de tele­comunicacions del Comitè Olím­pic de Barcelona'HW2. Segons ell, «és molt important el que s'ha l'et ties dels òrgans polítics dels Estats Units per potenciar la re­volució tecnològica». F-.ll creu que una cosa semblant es el que ne­cessita la revolucié) tecnològica a Europa aturada sempre per en­t r e b a n c s e c o n o m i e s — . J o s e p (iran creu que a Eairopa s'hauria de fer el mateix que s'ha fet als Estats Units i afrontar un futur inevitable, que «la societat eu­ropea haurà d'assumir d'un mo­ment a l'altrc. amb els costos eco­nomies eoilesponents. . . Fes reti­cències que mostren els ciutadans europeus a la revolució tecnolò­gica es tleueii. segons Grau. a l'elevat preu que costa, en aquest moment, la utilització de la línia telelonita. Per això. Giau cieu que «en el moment en què el mel ca t de la xai va de telecomu­nicacions s'hagi liberalitzat al 11Kl

per cent a tot Europa, la gent començarà a pensar en les pos­sibilitats que ofereix la revolució que ara neix». Segons Grau. «-no es tracta de fer grans inversions que provocarien un trencament insostenible, sinó de difondre el servei des de l'administració».

Fa revolucié) tecnològica és semblant a la revolució industrial de la fi del segle XVII1. Igual que aquella revolucié). «la implan­tació de Ics noves tecnologies a la societat actual pot resultar trau­màtica, tant per als empresaris com per als treballadors, però a llarg termini resultarà positiva per a tots». Fes diferències entre la cièneia-fiecié) i la realitat son cada dia més curtes, tal com demostren els projectes que s'estan duent a terme tant a Fuiopa com als Estats Units pioneí en el trac­tament de la informació a traves de llargues xarxes de telecomu­nicacions-• . Fa revolució lecno-lògica permet oferir grans ventalls d'informacié) a lots aquells que s'hi mostrin interessats, l a mloi-macio, però. pot quedar ben guar­dada de la competència en cl cas d'empi esaiis que hagin de fer

front a importants rivalitats. Josep Grau creu que l'aplicació «d'això que veiem tan llunv es imminent. ens espera a la cantonada». No podem dir que hi hagi un re­glament especial quan parlem de les autopistes tic la informació. Els senyals de trànsit sém els ma­teixos que trobem en la vida quo­tidiana quan voFrn accedir a al­gun tipus d'informacié). Segons Jo­sep Grau. les diferències bàsiques s'establiran entorn de la utilització que cada interessat donarà a les tiatles que obtingui.

E'iiiipuls més important que s'ha tic donar a Ics noves tec­nologies vindrà impulsat per «una cosa completament diferent tic les autopistes de la informació, la te­levisió interactiva- afirma Grau. El canal de penctra t io directa i d'impacte el farà la telev isio Amb ella, la cultura de la societat actual canviarà. Fa principal dilicullat

-econòmica— que pot irobai la societat en la revolucié) tecnolò­gica se superarà quan la geni s'a­doni que la distància geograliea no té cap tipus d'importància, se­gons Josep Grau. i que 1 Us de la línia telefònica no es tan car.

ep f i í au. eng inyer i lc te lecomun icac ions . K>ta:.l A \ U LA

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995 ECONOMIA 15

LABORAL

L'atur del gener passat es manté a la baixa respecte del mateix mes del 1994

El sector amb menys desocupats de Sant Cugat és el de la construcció CATÍ MORELL

• Sant Cugat.— Les dades que va registrar l'Instituto Nacional de Empleo (Inem) al mes de gener pel que fa a les persones que ac­tualment no tenen feina al Vallès han con-

Les dades que va registrar l'Ins­tituto Nacional de Empleo (Inem) al gener comptabilitzen un total de 1.845 persones sense feina. D'aquest total, 926 desocupats són homes i 919, dones. De les xifres facilitades per l'Inem es desprèn que l'atur ha baixat aquest gener respecte al mateix mes del 1994. L'any passat, a Sant Cugat, es van registrar 1.995 desocupats: 1.046 homes i 949 dones.

El sector que ha experimentat la baixa més important en el nom­bre de desocupats és el de la in­dústria, que ha passat de tenir 752 desocupats al gener de l'any passat a tenir-ne 680 actualment. També han disminuït les persones inscrites a les llistes de l'Inem en els sectors de la construcció i de serveis. En canvi, en el sector agrícola, Sant Cugat ha passat de tenir 5 desocupats a tenir-ne 7. Aquesta xifra està en consonància amb les que s'han registrat al pri­mer mes de l'any a l'àmbit del Vallès Occidental —on s'ha passat de 101 desocupats al gener del 1994 a 116 al gener passat—, pel que fa al sector agrícola.

El total de desocupats registrats al Vallès Occidental és de 42.778. Aquesta xifra, tot i que per alguns és escandalosa, confirma la ten­dència a la baixa del nombre de persones sense feina. El nombre de desocupats registrats al gener del 1994 a la comarca vallesana era de 47.902 —23.963 homes i 23.939 dones. L'equilibri de de-

firmat la tendència general a la baixa. Al Vallès Occidental es van registrar un total de 42.778 desocupats, 1.845 dels quals són de Sant Cugat. Al mes de gener de l'any passat, les oficines de l'INEM de Sant Cugat

van registrar 1.995 persones sense feina, men­tre que a la comarca es van registrar 47.902 desocupats. El sector que ha tingut el descens de desocupats més important a Sant Cugat és la indústria, que ha passat de 752 a 680.

En el sector serveis s'ha reduït considerablement el nombre de desocupats en un any. Foto J A. MULA

socupats per sexes es manté, tal com indiquen les xifres del gener passat.

Actualment, hi ha 20.110 homes i 22.678 dones registrats a les llis­tes de les oficines de l'Inem del Vallès Occidental. En tots els sec­tors —excepte l'agrícola— ha dis­

minuït el nombre de desocupats del mes de gener del 94 respecte al gener del 95, cosa que confirma la tendència general a la baixa. L'any passat hi havia 22.604 de­socupats que pertanyien al sector industrial, 5.362 del sector de la construcció i 16.220 de serveis.

Al gener passat els desocupats del sector industrial eren 19.208, en la construcció el total de deso­cupats registrats al Vallès Occi­dental va ser de 4.178 i, pel que fa al sector serveis, el total de desocupats, segons l'Inem, va ser de 15.320 persones.

FINANÇAMENT

El govern central concedeix un aval d'l 1.700 milions a les

Cambres de Comerç de l'Estat La Generalitat ho va preveure al desembre

entitats o empreses. El dia 6 de març, el Butlletí

Oficial de l'Estat (BOE) va pu­blicar el Reial Decret Llei pel qual el govern central adopta me­sures urgents per al finançament de les Cambres Oficials de Co­merç, Indústria i Navegació. El decret preveu qualsevol tipus de concessió d'un aval per part de l'Estat, les condicions de l'aval i altres disposicions. Segons el de­cret llei publicat pel BOE, «l'im­port màxim de la suma dels avals serà d'l 1.700 milions de pessetes, que garantiran exclusivament les operacions d'endeutament que afecten les Cambres de Comerç de tot l'Estat Espanyol».

Segons el que publica el BOE, l'aval s'entén com un «mecanisme econòmic que pretén respectar les Cambres i la seva independència», i, conseqüentment, el principi que el seu finançament pivoti sobre els recursos econòmics aportats per les empreses representades per aquests òrgans. El BOE ex­plica també que «s'ha considerat necessari prorrogar el mandat dels òrgans de govern de les Cambres i ajornar el procés electoral fins que s'hagi normalitzat la situació econòmico-financera de les Cam­bres mitjançant el decret.

CM. • Terrassa.— El govern de l'Es­tat Espanyol ha concedit un aval d'l 1.700 milions de pessetes a les Cambres de Comerç i Indústria de tot l'Estat. Aquesta quantitat de diners pretén garantir el fi­nançament d'aquests òrgans du­rant el 1995. El govern ha emès un decret-llei en el qual es disposa la pròrroga indefinida del mandat dels membres dels actuals plens de les Cambres de Comerç, segons ha explicat la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT). Independentment de la decisió del govern central en re­lació amb l'aval per al finança­ment de les Cambres de Comerç, a Catalunya aquestes entitats ja tenien garantit el seu finançament per al 1995 per voluntat expressa del govern de la Generalitat de Catalunya, segons ha explicat la Cambra de Terrassa.

De fet, segons va publicar el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya al desembre passat, «la Generalitat pot prestar avals fins a un valor de 2.000 milions de pessetes durant l'exercici fiscal co­rresponent al 1995, per cobrir les operacions de crèdit interior o exterior que concertin les Cam­bres de Comerç», a més d'altres

COMERÇ

Comerciants de la carretera de Cerdanyola presenten avui un pla de revitalització del barri

La zona té més de cent botigues CM.

• Sant Cugat.— El sector comer­cial de la zona est de Sant Cugat presentarà públicament avui el programa de dinamització que han creat els veïns i els comer­ciants que tenen empreses, des­patxos o botigues entre la carre­tera de Cerdanyola i la rambla del Celler. L'acte tindrà lloc a l'oficina de Fecsa, a la carretera de Cerdanyola. El pla que han creat alguns comerciants del barri pretén dinamitzar la zona i po­tenciar les festes i l'activitat co­mercial. Per fer-ho han contractat l'empresa Desert Produccions, que promocionarà el sector sota el lema El Barri de Sant Cugat. La firma ha creat un programa lúdic i cultural que vol treure la gent de les cases perquè participi d'una forma més dinàmica en la vida del carrer i en l'activitat co­mercial de la zona.

L'exemple que s'ha pres per dur a terme aquest projecte és el de la vitalitat cultural i asso­ciativa d'alguns barris de Barce­lona que no són a prop del centre, com Gràcia o Sants. Per això, el grup que s'ha organitzat per po­tenciar una de les zones de Sant Cugat oblidades però amb més possibilitats per desenvolupar un

programa d'aquest tipus, ja s'ha posat en contacte amb l'associació Sant Cugat Comerç i amb l'A­juntament. Els comerciants de la rambla del Celler i la carretera de Cerdanyola i la rodalia volen tenir la col·laboració de totes dues entitats abans de sol·licitar l'ajut de grans empreses. Els promotors volen aconseguir que algunes de les grans empreses ubicades a Sant Cugat subvencionin la promoció del barri que estan preparant.

A més, la campanya preveu l'e­dició d'un butlletí diari i la ce­lebració de festes i actes culturals, sobretot els caps de setmana, que trobarien un símil en les festes de barri d'abans. La primera ce­lebració d'aquestes característi­ques que es farà es prepara per la diada de Sant Jordi, el 23 d'abril vinent, i més endavant se'n faran d'altres per la festa major de Sant Cugat, amb motiu de la casta­nyada o per Nadal.

El barri que comprèn la Ca­rretera de Cerdanyola i la rodalia té aproximadament un centenar d'establiments comercials de tots els sectors i més de tres-cents des­patxos professionals, a més d'en­titats culturals com el Centro Po­pular Andaluz i el Centro Cas-tellano-Manchego.

L'Ajuntament ha tancat el període de pagament de l'impost de vehicles

CM. • Sant Cugat.— L'Ajuntament de Sant Cugat va tancar dimecres passat el període de pagament de l'impost de vehicles. Aquells usuaris de vehicles que no hagin fet l'abonament hauran de pagar l'impost corresponent més un 20 per cent de recàrrec. L'impost co­rresponent al 1995 per a turismes de 8 cavalls de potència puja a 3.340 pessetes, que és la quota mínima establerta. Els turismes que tenen més de 8 i menys de 12 cavalls han pagat una quota de 9.020 pessetes. Els automòbils que tenen entre 12 i 16 cavalls han pagat 23.710 pessetes. Amb un total de 18.909 turismes, l'A­juntament de Sant Cugat ha de recaptar un total aproximat de 230.393.390 pessetes, en concepte d'impostos sobre turismes.

Els autobusos de 50 places han pagat 31.385 pessetes i 39.235 pes­setes aquells que tenen 99 places. Els camions han pagat entre 11.190 i 39.235 pessetes, segons les tones de càrrega que corres­ponen a cada model. Actualment, l'Ajuntament té censats un total de 1.503 camions. Igualment, en funció del tonatge, els remolcs —167 censats— han pagat de 4.670 pessetes, els més petits, fins a 22.040 pessetes, els que tenen una capacitat superior a les tres tones. Les 3.911 motocicletes que hi ha censades a Sant Cugat han pagat entre 1.170 i 16.000 pes­setes, segons el cubicatge de cada una. Les motocicletes que cubi-quen entre 250 i 500 ce han pagat 4.000 pessetes, en concepte de tarifa tributària.

Boehringer Ingelheün estudiarà els terrenys de Sant Cugat I Sant Cagat.— L'empresa ale­manya de productes farmacèutics, Boehringer Ingelheim ha iniciat una fase d'estudi de planificació dels terrenys que va adquirir al terme municipal de Sant Cugat fa uns anys. Després de l'adqui­sició dels terrenys, la fase de pla­nificació és el segon moviment que fa l'empresa i encara no ha assegurat en cap moment que la seva intenció sigui traslladar l'ac­tual seu de Barcelona al terme municipal de Sant Cugat.

La societat farmacèutica Boeh­ringer Ingelheim va adquirir els terrenys al Turó de Can Mates, en règim de propietat privada, abans dels Jocs Olímpics de Bar­celona, però no ha mostrat interès per construir la nova seu, perquè, de moment, encara no hi ha hagut la necessitat impetuosa de fer-ho, segons l'empresa. Els repetits anuncis de la premsa de movi­ments de Boehringer Ingelheim al voltant de Sant Cugat s'han convertit sempre en només ru­mors i l'empresa preveu que con­tinuïn així durant bastant més temps. Boehringer Ingelheim pre­tén fer durant l'any 95 un estudi de planificació dels terrenys i no­més es farà la implantació de l'em­presa si l'estudi dóna les condi­cions apropiades per dur-la a terme. / CM.

Seguretat

Electrònica

S E G U R E T A T

Sant Cugat del Vallès. í r 58917 99

OBRES AL MONESTIR

Lluís Vidal ha estat designat nou arquitecte de les obres de la façana sud del Monestir. D'altra banda, el patronat ja ha posat data per la propera reunió, en què s'explicaran els detalls de les obres. Planal7.

1 6 . Divendres. 17 de març de 1995 TORNA RIALLES

El grup Rialles ha anunciat el seu retorn amb una programació dedicada als infants que inclou teatre, màgia i titelles. Les actuacions es portaran a terme al Teatre-auditori. Plana 19.

NOVA PROGRAMACIÓ DEL TEATRE-AUDITORI DEL CENTRE CULTURAL

LI Teatre-auditori del Centre Cultural obre una nova temporada d'espectacles en què el teatre i la musica formen part destacada del conjunt d'actes que es re­presentaran fins a finals de juny. Ln total

seran on/e actuacions, amb les quals s'in­tenta equilibrar, segons Tomàs Seix, di­rector del centre, «la rendibilitat i la qua­litat de l'espectacle». Dansa i òpera es mantenen a la cartellera santcugatenca.

mentre que el concert de Sant Jordi queda constituït com una activitat més que ofe­reix l'escenari del teatre. L'entitat assu­meix, un cop més. la coproducció de dues obres que seran estrenades a Sant Cugat.

Victòria dels Àngels celebrarà els 50 anys del seu debut al Teatre-auditori El Misteri de les Veus Búlgares és

considerat un dels cors més prestigiosos Els actors Paco Moràn i Joan Pera seran

«La extrana pareja» de Neil Simón I VIVIA ANSOl.A

U Sant Cugat.-— Ouan tot just falten dos espectacles per tancar la programació d'hivern del Tea­tre-auditori del Centre Cultural, Tomàs Seix. el seu director, ha presentat als mitjans de comu­nicació la nova temporada. L'a­partat musical i teatral destaquen en nombre respecte de la resta d'espectacles. Seix explica que «per sort estem treballant amb més marge de temps, però en aquest país encara és molt difícil programar mes enllà d'un trimes­tre, si volem mantenir aquest es­trany equilibri entre rendibilitat i qualitat». La nova temporada. amb un total d'onze espectacles. continua oferint varietat de gè­neres, amb la presència d'òpera i dansa. Pel que fa a coproduc­cions, una activitat que l'entitat ha portat a terme des dels seus inicis, el centre ha contribuït en dos espectacles teatrals que pro­bablement s'estrenaran al mateix escenari del teatre. La nova tem­porada compta amb la consoli­dació del concert de Sant Jordi, que oferirà la Jove Orquestra Sant Cugat el 23 d'abril.

La programació pren la sortida, divendres 31 de març, amb una de les coproduccions del Centre. Es tracta de l'obra de teatre/4/asfaj de Cindy Lou Johnson.que diri­geix Josep Costa. Els actors Mingo Ràfols i Blanca Pàmpols inter­preten dos joves americans que fugen de l'aspecte quotidià de les seves vides al desert d'Alaska, que els permet retrobar noves sen­sacions. Tal com l'han descriuta els actors, «estem davant d'una comèdia amarga i divertida, que reflecteix molt bé el comporta­ment d'uns personatges molt hu­mans». La lluna per a un bord d'Eugene O'Neill. està dirigida per Gerardo Malla i va ser molt ben rebuda per la críitica al seu pas per la cartellera barcelonina. Isabel Mestres, Carles Canut, Ser­gi Mateu, Francesc Galceran i Francesc Albiol seran els enca­rregats de representar l'obra di­vendres, 7 d'abril, a les 10 del vespre. El teatre de Shakespeare també ocuparà un lloc divendres 12 de maig a la programació, amb l'espectacle Tant per tant Shakes­peare, coproduït pel Centre Cul­tural. Penny Cherns dirigeix aquest treball, que inclou les obres Hamlet, Ricard lli [Mesura per me­sura, entre d'altres. En el repar­timent hi ha Anna Estrada, Mercè Mariné, Santi Ricart, Pere Ar-quillué i Jordi Boixaderas. La ex­trana pareja posarà fi a l'apartat teatral divendres 9 de juny amb dos actors entranyables pel públic català, Joan Pera i Paco Moràn, que actuaran acompanyats de Toni Badia, Jordi Martínez, Jau­me Castells, Oriol Genis, Isabel de la Torre i Rat Fernàndez.

PROGRAMACIÓ DEL TEATRE AUDITORI (ABRIL, MAIG 1 JUNY)

Espectacle Intèrprets | [JgJ Teatre

Teatre

Música

Música

Teatre

Música

Música

Òpera

Teatre

Dansa

Musical

; «Alaska» de Cindy Lou i Johnson

; «La lluna per a un bord» i d'Eugene O'Neill

| Concert de Sant Jordi

[Concert de l'OBC

1 «Tant per tant Shakespeare»

Recital

«Le mystère des voix búlgares»

«Lucia de Lammermoor» de Gaetano Donizetti

«La extrana pareja» de Neil Simón

[«Castanyola viva» de iJosédeUdaeta

í

pTodio, amor meu», j contes de Oorothy j Parker i música de Cole | Porter

Josep Costa

Gerardo Malla

Josep Ferré, | Elisenda Carrasco, ' Martí Marín

Franz-Paul Decker

Penny Cherns

-

f _

1 Javier Pérez \ Batista

[Àngel Alonso

í Berta Vallribera

| Dagoll Dagom

Blanca Pàmpols i Mingo Ràfols

Isabel Mestres, Carles Canut, Sergi Mateu, Francesc Galceran i Francesc Albiol

Jove Orquestra Sant Cugat, Cor Infantil i juvenil Sant Cugat i el violoncel solista Ludmila Kozhinma

Orquestra Simfònica de Barcelona i Naaonal de Catalunya i Chantal Juillet

Anna Estrada, Mercè Mariné, Santi Ricart, Pere Arquíllué i Jordi Boixaderas

Victòria dels Àngels i Albert Guinovart, piano

Corfemeni de la Ràdio Búlgara (24 cantants í 4 músics)

Sung Eun Kim, Jordi Galofré, Àngel Odena, J.P. Garcia Marqués, Frandsco Vas, Àngels Sarroca, Jaume Olives i l'Orquestra Simfònica del Vallès i Cor dels Amics de l'Òpera de Sabadell

Paco Moràn, Joan Pera, Toni Badia, Jordi Martínez, Jaume Castells, Oriol Genis, Isabel de la Torre, Rat Fernàndez

José de Udaeta, Carmela Arrontes, Anna Casas, Laura Coll, Marina Foms, Marta Planas, Noemi Ramos i M. Magdalena Requena

Carme Cuesta, Carlos Gramaje, 6scar Mas, Pep Anton Munoz, Nina, Victòria Pagès, Montse Pérez, Mont Plans i Orquestra de Jazz

\ Divendres 31 de març

' Divendres 7 d'abril

I Diumenge 23 d'abril

! Divendres 5 de maig

jDivendresÍ2demaig

| Divendres 19 de maig

'Divendres 26de maig

f

i Dissabte 3 de juny

i i

i 1

i Divendres 9 de juny

] Dissabte 17 de juny

| fi

[Ííssabte24dejuny

22

" 2 2 -

20"

_ ~

" 2 2 "

-gjr

™22~

~22™

1

22

22

p2f

Música per Sant Jordi

L'apartat musical inclou el ja tradicional Concert de Sant Jordi ofert per la Jove Orquestra Sant Cugat, dirigida per Josep Ferré, i el Cor Infantil i Juvenil Sant Cugat, dirigit per Elisenda Ca­rrasco i Martí Marín. El concert comptarà amb l'actuació de Lud­mila Kozhinma, que interpretarà obres de Joseph Haydn i Ricard Lamonte de Grignon. Divendres 5 de maig a les deu del vespre pujaran a l'escenari l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya i la solista Chantal Juillet, dirigides per Franz-Paul Decker. Interpretaran obres de Franz Schubert, Eric Korngold, Enric Granados, Rafael Ferrer i Richard Strauss. L'escenari del teatre servirà també perquè la so­prano Victòria Dels Àngels ce­lebri el cinquantè aniversari del seu debut professional, acompa­nyada al piano per Albert Gui­

novart, divendres 19 de maig a les deu del vespre. El concert clou­rà els diversos recitals que la can­tant va iniciar ara fa un any al Palau de la Música Catalana. Vint-i-quatre cantants i quatre músics formen El Misteri de les Veus Búlgares, el cor femení de la Ràdio Búlgara, que actuarà di­vendres 26 de maig a les deu del vespre. Aquest cor està considerat un dels més prestigiosos del món. La seva història va començar a Sofia l'any 1952, quan va ser for­mat amb la intenció de reunir i divulgar la millor expressió del cant popular búlgar, tant de ca­ràcter religiós com profà.

Un apartat especial el mereix el musical T'odio, amor meu de la companyia Dagoll Dagom, amb Carme Cuesta, Carlos Granaje, Óscar Mas, Pep Anton Munoz, Nina, Victòria Pagès, Montse Pé­rez i Mont Plans. Una orquestra de jazz acompanyarà la interpre­tació d'uns personatges enamorats

Gràfic: EL PUNT

que es casen, es separen i es re­troben. Lucia de Lammermoor, de Donizetti, és l'òpera que el 3 de juny, dins el cicle d'Òpera de Ca­talunya, presentarà l'associació Amics de l'Òpera de Sabadell, amb l'Orquestra Simfònica del Vallès. La temporada es tanca amb l'espectacle de dansa Cas­tanyola viva de José de Udaeta, ofert dissabte 17 de juny a les deu del vespre.

Espectacles per a escoles

La direcció del Centre Cultural ofereix alguns dels espectacles de la nova programació a les escoles, els instituts i les universitats, per tal d'apropar el teatre i la música a infants i joves. No obstant això, Seix considera que fins ara «el resultat ha estat francament nefast per la manca d'un interlocutor vàlid dins dels centres d'ensenya­ment; perquè quan arribes direc­tament als alumnes, l'entusiasme és molt gran»

Condicionen l'acústica del Teatre-auditori per fer-hi gravacions

• Sant Cugat.— Aquesta setma­na al vestíbul del Centre Cultural s'hi han fet obres, per tal d'aïllar la sala de teatre del soroll que fins ara arribava des del recinte del Cafè Auditori. Tant l'estruc­tura del cafè com la del vestíbul actuaven com a reverberants del so, fins a tal punt que molts dels sons que provenien d'aquests es­pais arribaven augmentats a la sala d'actuacions. Tomàs Seix va aclarir que «les obres responen a l'objectiu de millorar l'acústica de la sala, ja que hi estem fent moltes gravacions, i sons que no són audibles per l'oïda, ho són pels aparells tècnics de gravació». Les obres han modificat l'entrada a la sala, amb la incorporació de tres portes més de dues fulles ca­dascuna, de disseny alemany, que han estat elaborades a partir d'es­tudis específics. El sostre del hall també actuarà d'aïllant amb la incorporació d'un material absor­bent. «Si no hagués estat per les gravacions, de ben segur que no hauríem realitzat aquestes obres, perquè de fet la reverberació no afectava les actuacions en direc­te».

Moltes activitats que es porten a terme al Teatre-auditori estan destinades a gravacions d'orques­tres en disc compacte. Formacions com la Jove Orquestra Nacional d'Espanya (JONDE) o Vol Ad Livitum, que hi farà un enregis­trament properament, han fet ús d'aquest espai, així com Televisió Espanyola, que va gravar-hi el lliu­rament dels premis Sant Jordi de Cinematografia i diversos anuncis publicitaris.

Colom creu que Pujol no ha negoeiat el retorn de rArxiu de la República I Sant Cugat.— El secretari ge­neral d'ERC, Àngel Colom, va demanar al president de la Ge­neralitat, Jordi Pujol, que «no faci tants brindis al sol» i que «no faci anuncis precipitats». Colom, que va visitar dissabte Sant Cugat, es referia a les declaracions que Pujol va fer recentment, en què assegurava que el govern central està disposat a retornar a l'Arxiu Nacional de Catalunya els docu­ments de la Generalitat republi­cana de què les tropes del general Franco van espoliar Catalunya. Colom, que va dir que Pujol «no diu tota la veritat sobre el tema» i que «en realitat no sembla que tingui intenció d'impulsar aquest retorn», va assegurar que té la intenció, a finals d'any, de passar comptes a Pujol per comprovar si s'ha produït efectivament el traspàs del paquet de competèn­cies per part del govern central a què es va comprometre.

Si el retorn dels documents de la Generalitat republicana no es produeix en breu, el director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Jo­sep Maria Sans Travé, va asse­gurar que a la nova seu de Sant Cugat hi deixarà un espai buit per evidenciar la necessitat que aquests documents tornin a Ca­talunya. L'edifici de TANC, situat a Can Ganxet, s'inaugurarà ofi­cialment el 23 d'abril, dia de Sant Jordi. / CÈLIA CERNADAS

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 17

LA RESTAURACIÓ DEL MONESTIR

Vidal substitueix Castro en la direcció de les obres de la façana sud del Monestir

La reunió del Patronat ha estat convocada per al proper 23 de març EMMA ANSOLA

I Sant Cugat.— Les obres de consolidació de les capelles barroques que es porten a terme a la façana sud del Monestir seran dirigides a partir d'ara per Lluís Vidal i pel

Lluís Vidal ha estat nomenat nou arquitecte de les obres de restauració que es porten a terme a la façana sud de l'església en substitució d'Antonio Castro, an­terior arquitecte encarregat de les obres. «Tot just comencem a tre­ballar i tot i que estem oberts a possibles canvis en el projecte, primer el volem estudiar i de­terminar si són necessaris. Tan­mateix no crec que calgui fer mol­tes modificacions al projecte ini­cial», va explicar Vidal. L'arqui­tecte i assessor de les obres, Fruc­tuós Manà, que ja havia treballat anteriorment en el projecte ela­borat per Castro, va explicar que «el projecte segueix les línies fo­namentals de l'anterior. No obs­tant això, la consolidació de les capelles barroques abans s'havia considerat com un problema aïllat i ara el que farem és analitzar-ho en conjunt». Pel que fa als prin­cipals problemes que arrossega el Monestir, Manà va confirmar que «es tracta d'un monument desa­fortunat des del seu origen ja que va ser construït en un subsòl poc adient, a cavalcada d'una forti­ficació romana i, a més, sense contraforts en la façana sud, i justament aquesta façana ha de

servei d'Arquitectura de la Generalitat amb l'assessorament de Fructuós Manà que con­tinua en el projecte. D'altra banda, Aymerich va anunciar aquesta setmana que la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat ja

Es reprenen les obres de la façana sud del Monestir. Foto: J.A. MULA.

sostenir voltes de gran pes. Per tant, de sortida, ja ens trobem amb greus dèficits».

Ambdós arquitectes van mos­

trar-se prudents en les declara­cions i no van voler confirmar cap més detall pel que fa a l'exe­cució de les obres fins que no

ha convocat la reunió del Patronat que servirà, principalment, per aclarir la informació de­rivada de la dimissió de l'anterior arquitecte encarregat de les obres i per tractar altres qüestions referents a la segona fase d'obres.

es faci una propera reunió del Patronat del Monestir amb el seu actual president, Josep M. Hu­guet, responsable de la Direcció General de Patrimoni de la Ge­neralitat, i els altres membres del Patronat entre els quals es troba Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat. Aquesta reunió servirà per explicar i aclarir els problemes que han anat sorgint en aquesta segona fase de restauració i els possibles nous criteris que s'es­tabliran arran de la nominació de Vidal com a nou arquitecte.

La setmana passada membres del Patronat van adreçar una ins­tància a la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat per tal d'agilitar-ne la reunió i re­soldre entre altres, alguns dels problemes que han sorgit arran de les recents troballes arqueo­lògiques a l'angle nord-est del Mo­nestir. D'altra banda, Aymerich, que no tenia notícia que s'hagués enviat una instància a la Gene­ralitat, va confirmar que ja s'havia convocat la data de la reunió del Patronat per al 23 de març a les deu del matí, amb l'assistència dels arquitectes i del director ge­neral de Patrimoni de la Gene­ralitat.

DANSA

Nats Nus Dansa presenta aquesta nit «Bolero» al Teatre-auditori

Un espectacle dirigit pel ballarí i coreògraf Toni Mira EMMA ANSOLA

• Sant Cugat.— Fidel a fer més comunicativa la dansa contempo­rània, Toni Mira ha dissenyat un nou espectacle on el llenguatge abstracte de la dansa queda con­cretat a través del fil d'una na­rració a ritme de Bolero. Toni Mira i Claudia Moresco són els dos ballarins de l'espectacle que interpreten una parella ben di­ferent a qui tan sols els uneix la dansa d'un bolero. L'espectacle inclou un poema de Vicent An­drés Estellés perquè, tal com Mira va explicar, «resumeix molt bé els sentiments que uneixen ambdós personatges». La dramatúrgia de l'espectacle correspon a Albert Pérez, Cristina Villalonga ha po­sat la música a Bolero amb el suport escènic i força treballat de Mira que ha accentuat la teatra­litat de la dansa amb un conjunt ordenat, apassionat i viu com co­rrespon a la idea que té Mira de la dansa. «El més important per a mi és infondre passió en tots els moviments del ball i, al­hora, potser influït pels anteriors estudis d'arquitectura, és possible que en determini l'espai d'una ma­nera ordenada que permeti fa­cilitar el llenguatge abstracte de la dansa.»

Des de l'any 1987, en què es va crear la companyia Nats Nus, Mira ha lluitat per fer valer els principis de la dansa contempo­rània i apropar-la a l'espectador ja que, segons Mira, «aquest gè­nere no ha estat gaire entès pel públic en general ni les institu-

Toni Mira i Claudia Moresco actuen a Bolero. Foto: CENTRE CULTURAL.

cions li han fet gaire cas. Estic d'acord a subvencionar els espec­tacles més clàssics de dansa, però sempre que això no sigui en de­triment de la dansa més contem­porània».

Strangers in the night, Newton, Penjim-Penjam, Somcinc i Bolero han estat els darrers espectacles creats per la companyia i que des­

taquen per la seva discreció i con­vincent treball, ple d'elements co­municatius en via directa amb l'es­pectador. Un treball a qui Mira ha dedicat molts esforços i que considera que «ja és hora que se'ns reconegui aquest esforç que suposa donar a conèixer un es­pectacle que compta amb un pú­blic minoritari i poc reconegut».

La Camerata di Phonasci al Casal de Valldoreix • Valldoreix.— Aquesta orques­tra de corda va ser creada ara fa un any per alguns dels membres que formaven part de la Jove Or­questra Sant Cugat. El concert que oferiran avui a les nou de la nit, al Casal Cultural de Vall­doreix, inclou les peces Suite de Danses del Renaixement, del Con­certo Grosso op. 6 núm. 8 d'A. Corelli, l'ària de la Suite per a orquestra de Johan Sebastian Bach, Canon i Giga de Pachelbel, Suite de Dido i Aeneas de H. Pur-cell. El repertori també inclou pe­ces, a més, de compositors russos que recull Russian Àlbum. Aques­ta activitat s'engloba dins del Cicle Cultural que organitza l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix fins al mes de juny. La setmana que ve l'escriptora Anna Maria Moix farà una con­ferència sobre els Aspectes de la narrativa actual a les set de la tarda al mateix Casal. El Cicle Cultural, que va començar aquest mes de març, inclou cinema, tea­tre, música i conferències. /E.A.

Eulàlia Porta exposa al Club Esportiu Valldoreix • Valldoreix.— De les pintures d'aquesta artista es desprèn el tre­ball íntim i personal, la voluntat en l'ofici de pintor, les solucions plàstiques, cromàtiques i el tema, subtilment ambigu en algunes de les seves obres, que concedeixen al resultat final prou coratge com perquè l 'espectador trobi en aquesta pintura el valor oportú que la seva autora ha volgut trans­metre. L'exposició serà oberta al públic durant tot aquest mes de març al vestíbul del Club Esportiu Valldoreix. / ELS 4 CANTONS.

IMPORTÀNCIA DEL TEATRE A L'ESCOLA El quart bloc temàtic treballarà la lectura, la veu, el so, l'entonació... No tan sols com a paraula o expres­sió d'un estat d'ànim, sinó que aprofundirà en els diferents sons, tant d'animals i d'elements naturals com de coses i objectes materials. L'expressió oral es revestirà de les dificultats corresponents pròpies de cada edat. Tanmateix, és de vital importància per als nens a partir de nou anys, ja que tots els seus objec­tius s'endinsen en el joc dramàtic; l'expressió oral enriqueix la drama­tització i li dóna noves possibilitats i noves formes d'expressió més es­pontània, més tècnica i més rica. L'últim bloc temàtic ha d'ajudar el nen, mitjançant les disfresses, les màscares o qualsevol altra tècnica, en la capacitat d'improvisació i ela­boració de materials. D'aquesta manera, aquest bloc es responsabi­litza de convertir el joc dramàtic, amb totes les seves característiques, en una obra teatral; el joc espontani s'anirà consolidant i de mica en mica deixarà de ser un simple joc per convertir-se en una sessió de teatre. Continuarà essent un joc, però amb tota la tècnica necessària. D'aquesta manera, els alumnes s'adonaran de la importància que té el teatre com a joc d'equip, única opció per aconseguir exteriorizar la seva gran riquesa expressiva. Ja us deveu haver adonat que a-

ÀGORA I M H I I I l M W M U m U .

Expresló corporal Moviment escènic

Joc dramàtic Expressió oral

Disfresses quests cinc blocs temàtics tenen una gran connexió entre ells, i que l'ordre establert és totalment neces­sari. El nen ha de començar per l'expressió corporal i ha d'acabar per les disfresses, passant per cada un dels blocs temàtics restants. No podem exigir al nen que ens faci una dramatització si no l'ensenyem a expressar-se amb tot el seu cos. No pot interpretar una obra de tea­tre si abans no l'hem alliçonat en la vocalització. És important que al final de cada sessió hi hagi una dra­matització més o menys senzilla, ja que això els motiva enormement. La manca de motivació d'històries, per exemple transformades pels mateixos nens, els dóna un nou contingut expressiu. Tampoc hem de menysprear els al­tres seminaris. La coordinació amb activitats culturals com la música i la plàstica pot arribar a ser d'un va­lor extraordinari perquè estimularà la creativitat i la socialització, com passa amb tot treball en grup. Però serà, sense cap dubte, als tallers de teatre on es clourà el treball més complet.

ROBERT TORRES Professor de teatre a ÀGORA

Pre-escolar • EQB BUP-COU

c/ Ferrer i Guàrdia, s/n Tel. 589 00 01 - 06 - Fax 674 24 86

08190 Sant Cugat (Barcelona) (davant de TVE-2)

18 CÜLTURA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

L ' l i d'agost passat, dia de l'incendi de la Floresta i les Planes, la santeugatenca Ariadna Bonet va iniciar dos treballs. A banda d'ajudar els bombers, com a vo­luntària, va escometre l'elaboració, com

ESTUDIS

a biòloga, d'un estudi sobre el bosc afectat. Aquest treball, L'esperança és l'últim que es perd, és un dels quatre aspirants a la segona edició del premi G A U S A C de recerca. Bonet explica que el bosc tornarà

a ser com abans d'aquí a uns 30 anys, si no es torna a cremar, creu que el bosc ha de ser una preocupació de tots els veïns del municipi i aposta pel vo-luntariat organitzat.

A R I A D N A B O N E T . A u t o r a de «L'esperança és l'últ im que es perd», un dels treballs que aspiren al premi GAUSAC

« El bosc, l'hem de vigilar tots» JOSLI' MARIA VAU LS

H Sant Cugat. Quin es l'ob-jectiu principal del seu treball?

—«Fer un estudi de com evo­lucionen els boscos després d'una pertorbació com l'incendi de l'es­tiu passat. Veure com es rege­neren les plantes i quin és el mal que han patit a causa del foc».

—L'estudi l'ha fet com a biò­loga o com a voluntària en els incendis'.'

«Una mica de tot. Com a biò­loga, perquè m'agrada molt fer estudis sobre el comportament de la vegetació i els canvis climàtics. Però sobretot perquè Collserola és una serra especial que m'es­timo. A més. com a santeugatenca he volgut donar la meva opinió sobre els incendis».

--Com recorda l'incendi de l'estiu passat'

«Doncs una gran fumarada ma­rró que avançava ràpidament i que vaig veure des de la Universitat l'U d'agost. Era impressionant.»

— Quines possibilitats té el bosc afectat de regenerar-se?

—«Hi ha algunes espècies que es caracteritzen perquè poden re­brotar sobretot si la planta no ha estat gaire malmesa pel foc. També hi ha altres espècies que amb el temps poden germinar i les llavors que han quedat sota terra poden tornar a donar nous individus. El problema serà si en un futur aquestes plantes tornen a patir més pertorbacions, perquè aleshores, probablement, no veu­rem mai més el bosc com era abans. Si no hi ha cap incendi. el bosc potser tornarà a ser com era abans en uns vint o trenta anys».

-Donen resultat les replanta­cions d'arbres al bosc?

«En principi, la intenció és bona. Però jo proposaria que es fessin amb espècies autòctones, com es el cas dels roures i les al/ines i, sobretot, jo demanaria que es fessin amb espècies d'una certa edat. Fa uns anvs, a la part de Sant Pere Màrtir de Collserola,

I*i biòloga Ariadna Bonet recomana que les campanyes de replantació no es facin amh arbres joves, perquè molts es moren aviat.J.A. MULA

es van cremar boscos i els van replantar amb pins molt petits. Es van posar molt amagats entre les herbes i molt junts, de manera que han crescut fent-se la "com­petència" els uns amh els altres, i molts s'han mort. A més, l'herba creix més ràpida que els arbres

i aquests queden amagats, cosa que convida els animals o les per­sones que hi puguin passar a trepitjar-los».

—Què reflecteixen els qüestio­naris que ha fet entre els veïns afectats'.'

-«Tots tenen en comú un gran

desànim, però també les ^anes de fer alguna cosa útil. Es un desànim comprensible perquè no reconeixen el bosc pel qual s'han estat passejant durant molts anys. Ara el veuen convertit en cendres i molts pensen que mai el tornaran a veure com era abans».

—Parlar de voluntariat és par­lar de preparació i organització?

—«Indiscutiblement. És fona­mental que els grups de voluntaris estiguin organitzats. Els voluntaris que no estan preparats o que no saben com actuar són un destorb. Els Bombers de la Generalitat em van explicar que els voluntaris d'altres països europeus es pre­paren durant tot l'any per saber fer correctament les feines d'ajuda en cas d'incendi. A les Planes tam­bé hi ha una certa inquietud i ganes de crear un cos de volun­taris. Penso que la creació or­ganitzada del Grup d'Autoprotec-ció de la Floresta ha estat un encert. Haurien de néixer altres grups de voluntaris als districtes i també al centre. Els boscos no tenen nom i cognoms, són de tots, no només de la Floresta i les Pla­nes. En la vigilància dels boscos hi estem implicats tots».

—Es pot tornar a repetir el desastre de l'any passat?

—«Espero que no. Sempre som a temps que es repeteixi, però estem escarmentats i, amb les me­sures preventives, la gent vigilarà més. Tots estan disposats a no treure l'ull del bosc per avisar ràpidament els bombers. Si aquest estiu hi torna a haver incendis, seran de menor magnitud».

—Per què "L'esperança és l'úl­tim que es perd"?

«Quan es crema el bosc la pri­mera cosa que pensem és que no hi ha res a fer, que no ens en sortirem. Després, quan veus que els boscos es regeneren, que les persones decideixen agru­par-se per treballar plegades, que es tiren endavant polítiques de prevenció i extinció d'incendis, penses que no tot està perdut en­cara que quedi molt per fer».

La «Satironia» de Paco Minuesa s'exposa a la Galeria Tu set

JÜSLP M. VALLÈS M Barcelona.— L'artista santeu-gatenc Paco Minuesa, que és pro­fessor de l'Escola Municipal d'Art de Sant Cugat, exposa la seva obra més recent a la Galeria Tuset de la ciutat comtal des del 14 de març. La mostra recull una tren­tena de creacions que tenen una característica en comú: totes són obres contemporànies manipula­des. Una de les més destacades és la Mona Lisa o La Gioconda, que ell mateix ha titulat El secret de la Gioeonda. Per Paco Minue­sa. és molt important connectar amb el públic i, sobretot, acon­seguir que s'ho passi bé. Per aquest motiu l'artista ha utilitzat imatges que la gent del carrer ja coneix i les ha manipulat d'una manera extraordinàriament fresca i divertida. Minuesa considera de la pintura de Lconardo da Vinci que «és fascinant agafar-la i ma­nipular-la i treure-li la boca. És una imatge molt serena, molt tran­quil·la i alhora molt directa. Con­vida moltíssim a fer coses amb ella. Això m'ajuda a arribar a la gent». Minuesa considera que el quadre emblemàtic d'aquesta ex­posició, que es titula Satironia, és la manipulació d'una obra de Botticelli, que Minuesa anomena iHola Venus!. L'artista local, que està inclòs en aquest quadre del naixement de Venus, opina que hi és a dins «gairebé com si re­presentés la imatge de la impo­tència, de no haver conegut aquells temps del Renaixement i no haver conegut aquells grans pintors. I és que a mi m'interessa moltíssim aquesta idea de l'amor a la feina, del treball ben fet. Per això, jo em fico dins el quadre, perquè el trobo excepcional. El trobo meravellós.»

21 anys d'exposicions

Paco Minuesa va néixer a Jaén i és diplomat en Arts i Oficis per l'Escola Llotja de Barcelona. Hi ha obres seves a diferents or­ganismes oficials de Barcelona i col·leccions privades de Catalu­nya, França, Itàlia, Sud-amèrica i Madrid. Va començar a exposar a Sant Cugat l'any 1974 i ha ex­posat arreu de l'Estat Espanyol, Andorra, França i Itàlia. La seva propera mostra serà a Florida, a la Design Gallery of the Ame-rica's. Satironia es pot visitar a la Galeria Tuset fins al mes d'abril.

Un tenor al conservatori— El tenor Daniel Alfonso i el pianista Eloi Jové van oferir dos concerts de cant líric a l'aula magna del Conservatori Mu­nicipal de Música Victòria dels Àngels de Sant Cugat, el cap de setmana passat. En el recital que van oferir els dos músics santeugatencs van inter­

pretar diferents cançons populars espanyoles i na­politanes, i també àries operístiques. Aquesta ac­tuació va ser organitzada per l'àrea de Cultura i Joventut de l'Ajuntament de Sant Cugat. En acabar el recital el públic va aplaudir l'actuació amb en­tusiasme. J.M.V.

El retorn de Melva Houston.— La sala d'actes de la Casa de Cultura de Sant Cugat es va omplir de gom a gom la setmana passada de gent que hi va acudir per escoltar el blues, el jazz i cl swing que va oferir la cantant nord-americana Melva Houston, que tornava a la ciutat després d'haver actuat anteriorment a la Sala Res./J.M.V.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 19

TEATRE INFANTIL

Rialles reprèn la seva programació estable d'espectacles per a nens

Després de cinc anys d'inactivitat, el nou escenari de les actuacions serà el Teatre-auditori CÈLIA CERNADAS

• Sant Cugat.— El grup Rialles va organitzar l'últim espectacle per a nens a Sant Cugat al desembre del 1989. Dificultats amb l'espai i problemes dins el grup van aturar una ini-

«Estem contents de tornar, per­què ens semblava que hi havia un buit en la programació infan­til», destaca Marta Albira, una de les mares que participen en la nova etapa de Rialles. El grup està format per una quinzena de pares i joves voluntaris que pre­tenen oferir «una programació es­pecífica per als nens i promocio-nar al mateix temps la cultura catalana». De fet, aquests són els objectius generals del moviment Rialles, segons va destacar el coor­dinador del grup, Pere Fontanet, a l'acte de presentació d'aquesta nova etapa que es va fer dijous passat. Rialles, va dir, va néixer fa més de vint anys al si d'Òmnium Cultural i «actualment és present a cinquanta-sis pobles de Cata­lunya». L'organització compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat, que li ha concedit una subvenció directa de 750 mil pessetes; la resta de despeses es cobrirà amb els ingressos de ta­quilla.

Rialles es va crear a Sant Cugat l'any 1982 i va funcionar fins al 89, fent cada diumenge actuacions en català de teatre, dansa, titelles i màgia, específiques per a nens i nenes. Posteriorment, l'activitat va decaure i va acabar desapa­reixent. En aquesta nova etapa, el grup pretén organitzar nova­ment temporades estables d'ac­tuacions. Els espectacles estan adreçats, en principi, a nens i ne­nes d'entre quatre i onze anys, tot i que «molts es cataloguen en principi com a infantils i de fet són perfectament acceptables per a adults», va explicar Pere Fontanet. Segons Marta Albira, «la nostra intenció és que el teatre es pugui promocionar entre els

ciativa que actualment és present a més de cinquanta pobles de Catalunya. Ara Rialles ha anunciat el seu retorn, a partir d'aquest mes de març, amb una programació de teatre, màgia i titelles en català, que serà estable

a partir de la tardor. Les actuacions que por­tarà Rialles han canviat, però, d'escenari: es faran cada diumenge al migdia al Teatre-au­ditori del Centre Cultural. El grup també organitzarà activitats al carrer.

Els membres de Rialles i l'alcalde de Sant Cugat, a l'acte on s'anunciava el retorn del grup. Foto: MANÉ ESPINOSA.

nens no només des de l'escola, sinó també des de l'àmbit fami­liar». Els espectacles els tria una comissió especial del grup Rialles, «per assegurar-nos —segons Fon­tanet— que reuneixen els requisits necessaris de qualitat».

Cicles al Centre Cultural

La principal novetat d'aquesta nova etapa serà el canvi d'esce­nari: la Unió Santcugatenca es substitueix pel Teatre-auditori del Centre Cultural. «Amb aquests ci­cles infantils volem demostrar que

no és veritat que el teatre només estigui obert a espectacles d'èlit», remarca l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. De moment, com que ens hem hagut d'adaptar a les previsions del Centre Cultural, per a aquesta temporada només s'han programat dues actuacions dins el cicle de Rialles. La pri­mera, Cara calla, prevista pel 26 de març, és un espectacle de dansa i teatre, a càrrec de la companyia Roseland and Músic, «un mun­tatge que ben bé podria estar pre­vist a la programació habitual del

Centre Cultural», va remarcar el seu director, Tomàs Seix. El se­gon, previst pel 4 de juny, serà l'obra Colors bells, de la compa­nyia Va de Bòlit. Després de l'es­tiu, Rialles iniciarà la temporada estable «amb una mitjana de set o vuit representacions l'any». Les actuacions es faran els diumenges a les dotze del migdia; el preu de l'entrada serà de 400 pessetes, amb un descompte de 50 pessetes per als socis de Rialles. El grup també ha previst espectacles gra­tuïts al carrer.

Vol ad Libitum grava un disc compacte al Teatre-auditori

JOSEP M. VALLÈS H Sant Cugat.— El grup instru­mental Vol ad Libitum enregis­trarà els pròxims dies 20, 21 i 22 de març un disc compacte amb obres de David Padrós al Tea­tre-auditori del Centre Cultural. Vol ad Libitum, una formació que va néixer l'any 1982 impulsada pel compositor i actual director Jordi Rossinyol, va oferir un con­cert el dia 8 de març passat a l'Aula Magna del Conservatori Municipal de Música Victòria dels Àngels. Jordi Rossinyol va expli­car que era la primera vegada que tocaven a Sant Cugat i que enregistrarien al Teatre-auditori per les bones referències que els havien proporcionat sobre l'espai. Van oferir un seguit d'obres de Padrós comentades pel compo­sitor i Albert Gumí: Styx (1971), Calligrama I (1974), Trajectòries (1986). Guiza-i-Ruh (1993), Xucla el silenci nocturn (1994) i Arachne (1994).

Des del seu inici, Vol ad Li­bitum ha passat per successives etapes marcades per les aporta­cions de nous components. La seva activitat l'ha portat a actuar en àmbits molt diversos i ha con­tribuït notablement al bon co­neixement de la música actual, principalment catalana. Aquesta formació ha realitzat concerts en sales de cultura i sales d'art, con­servatoris i escoles de música, en cicles de concerts i ha ofert di­verses actuacions en altres àmbits, com el de teatre i dansa. Vol ad Libitum ha actuat també en Festivals Internacionals com el de Cadaqués, el d'Alacant, i en altres cicles de música de gran projecció com el Cicle Internacional de Mú­sica Contemporània de Barcelona o el del Centro Reina Sofia, de Madrid. Aquest grup instrumental té el suport de l'Associació Ca­talana de Compositors, la Fun­dació Música Contemporània i institucions com la mateixa Ge­neralitat, que ha premiat la seva tasca amb ajuts per al seu man­teniment. El grup Vol ad Libitum té enregistrat actualment un disc compacte, Compositors de Barce­lona (I).

LLIBRES

El santeugatenc Rodolfo Hàsler publica un llibre de poemes

inspirat en la «santería» L'obra té el premi Fundació Oscar B.Cintas

XAVIER BORRÀS • Sant Cugat.— L'editorial flo-restana Libros de la Frontera pu­blicarà dins la seva col·lecció de poesia «El Bardo» un llibre de poemes escrit per Rodolfo Hàsler. Encara no hi ha una data de­finitiva per a la seva publicació, però probablement serà algun dia del mes que ve.

De la belleza del puro pensa-miento, que és el títol de l'obra, conté un recull de poemes ins­pirats en la tradició religiosa afro-cubana de la santería. En un viatge que va fer a Cuba l'any 92, Hàsler va descobrir aquesta manifestació religiosa, de la qual va tenir opor­tunitat de presenciar algunes ce­rimònies. Hàsler es va interessar pels elements poètics i estètics inherents a la santería, en els quals ha aprofundit, a més a més, en dues obres editades anteriorment: Okantomí, publicada l'any passat, i Elleife, publicada l'any 1993. Aquest llibre va ser guardonat amb el premi Aula de poesia; De

la belleza del puro pensamiento va rebre l'any passat el premi de la Fundació cultural cubana Oscar B. Cintas.

Rodolfo Hàsler té trenta-set anys i és fill del pintor del mateix nom i, com ell, viu a Sant Cugat. De la seva trajectòria com a poeta, en són fruit, a més a més de les citades, les obres Poemas de arena (editada a Barcelona l'any 1982) i Tratado de licantropía (e-ditada a Madrid l'any 1988). Com que ningú pot viure de la poesia, també treballa com a traductor.

«El Bardo», la col·lecció de poesia de Los Libros de la Fron­tera, és una veterana (va néixer l'any 1964) i prestigiosa col·lecció de poesia. Recentment (vegeu Els 4 Cantons del 10 de març de 1995) ha editat un volum antològic dels seus primers deu anys, els quals van coincidir amb la dictadura franquista. La nòmina dels seus autors inclou poetes com Gil de Biedma, Vàzquez Montalbàn, Ga­briel Celaya o Miquel Martí i Pol.

Extintors

Sant Cugat del Vallès. « • 5 8 9 17 9 9

$£9to Servel

H C a f ) * Gratuït a /JH5i£ Domicili

Mercat Pere San, 120 5891448

Meitat Torreblanca, Parada 1-5 6751389

33032/01250

Mercat Pere San

Parada 306

Sant Cugat del Vallès

ALMUDENA F. DE LIENCRES S. Fins el 4 d'abril

SOCIS FONS D'ART

Sala R usfnol Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat del Vallès

Horari: motí de 9 a 2 tarda de 5 a 9

Tel. 675 47 51

20 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 CANTONS Divendres, 17 de març de 1W5

L 'escu l to r R i c a r d Sala i Ol ivel la (E>27) es va f o r m a r a l 'Escola Llotja i a l 'Escola S u p e r i o r de Bel les Ar t s . Va ser de ixeble de l 'ar t is ta L l o r e n ç C a i r ó . i m p o r t a n t es­cu l to r de c o m e n ç a m e n t de segle. A la

ART

seva o b r a s ' ap rec ia u n a g ran a d m i r a c i ó p e r l 'art clàssic i pe r to ta la cu l tu ra del M e d i t e r r a n i . Va ser c a t e d r à t i c i de«à ( D 7 I - 1 0 7 5 ) t ie la Facu l t a t d e Bel les Ar t s . El seu t rebal l ha es ta t r e c o n e g u t a m b

el P remi C iu t a t de B a r c e l o n a e n t r e a l t res . La seva o b r a escu l tò r ica es tà r e p r e s e n t a d a en els m u s e u s nac iona l s i e s t r a n g e r s m é s i m p o r t a n t s i e n co l · lecc ions p r i v a d e s a E u r o p a , als E U A i al J a p ó .

R I C A R D S A L A I O L I V E L L A . Escu l to r

«L'art ha de tenir humilitat, rigor i ofici »

pi io u n í B Sant Cugat. Dijous vinent. 2i de març, s'inaugura l'exposició de l'artista Ricard Sala. L'escultor. que té el taller a Valldoreix, pre­senta mes de (>0 escultures, al­gunes de mida natural. I .'acte inaugural estarà comentat per Jo­sep Maria Gai nit. memhre de la Reial Acadèmia Catalana de Be­lles Arts de Sani Joidi. Aquc-la es la primeia exposició c|uc rea­litza a Sani Cugat Ricard Sala. que agiacix -a l'alcalde i en es­pecial a Joidi l ïaiK|ue-a. regidor de Cultura, el -.cu entu-iame. i als --CIIVOI s Joi di ( lonzalcz i Roger Pedrós. l'eticacia i la lema ben leta-. L'cxpo-icio es podia \ ;silui l'ins al Id d'abril.

Les biogialies duien que el seu mestre, l'c-cultm Caiio. va ser un excel·lent iclialisla. \ oste ha let iiinl's ictiats de peisnnc-illusties. cmn el pic-idcnt Pujol; es dihcil ucon-ciuiii icpic-cnlar la peisonalit.il d'un pei -onatge.

I le I ealil/.il molt- ictiats. piobablement me- de 12."-. entre ell- el del senvn Saniuiaiieh. els del no-iie ptc-idciil i la - c a se­ns oi a ( i MK i\i ni I .ui.Ui unia i Li -igniticticio de le- He- paït- me-irapi ii tant- d u n a e aia, -i le- eopie-eoi i cela n le ni. en I; a n-me l- la pei --oiialit.il l n.i cosa molt impor-lanl. al- SÍI aii\s una persona te l.i c u a que es mei eix. .

I a sev a e-cultiu a viu de la tiadieio cla--iea. Vostè- iceiill la l i adk io ligin aliv u del noucenti--iPa eatala

I ,i p> >c- dic- \ a u '. i-ilai I ex po-ieio del noucentisme i en vaig -oïtií molt -a l i -k l de veure que hi havia .ipioxiinadament 1011 es-eulluie- excel·lent- (Juan hi ha un moiiK ni esiel·l.u en la història

I 'c-cultor. mirant una de ( altura de Sac t u

de la humanitat, l'escultura pio-elucix molt bones obres. A Ca talunya. durant el noueenn-me. es va viure un gran moment i l'escultura també' en \ a paitici-par... Tot i e|iie el- e-cul'.oi- nou-

'ultuie- que e'\po-aian : il I -in I A Mt 11 A

centi-te- van tenir serioses elilï-eultat-. perquè --com a r a - llavors no hi havia una tradició de col·lcc-cioniste- d'escultura. L'I noueen-ti-me va ser molt interessam ••.

Però aquesta expo-ieio ha es­

tat molt criticada per la seva organització.

—«En el nostre país ens agrada cri t icar-ho tot; l 'exposició sap transmetre que en aquella època va passar alguna cosa especial. Ac­tualment no trobo escultors com aquells-,

—Per vostè, què ha de tenir una bona obra d'art?

—«Ha de tenir humilitat, rigor i ofici. Actualment no trobo obres que tinguin aquestes condicions i veig molts artistes que són uns vertaders trepes. Hi ha art modern de certs corrents, com l'art con­ceptual. que el pot fer tothom».

—A Madrid hi ha tot un corrent d'escultors realistes, com Anto-hito i Julio López. Com els veu, aquests escultors?

—<dds paisatges urbans d'An-toíïito López són una meravella; però part ele la -eva obra és ari U 'ràpia ».

—Què li sembla la polèmica de la mancança d'artistes figura­tius a la col·lecció del Reina Sofia?

—«L'Estat compra obres d'ar­tistes figuratius; però també és cert que moltes obres d'art estan molt valorades i algunes són un frau a la humanitat».

— L.n una societat en què el temps val diners, com es viu la realització d'una escultura que dura tant temps'.'

— Això no em preocupa, per­què gaudeixo realitzant-les. (Juan realitzes una escultura no passa el temps...

Per que no ha exposat a Sant ( ugat anteriorment?

— La molts anys que treballo a Sant ( u g a t . especialment per la seva tranquil·litat, però no he fet gaire vida social, perquè he treballat molt dins del taller.

Arts de contrastos en un mateix espai d'exposicions: Febo & Plus Art

iM'. B Sant Cugat.— L'espai d'art Plus Art i la galeria Febo -pr imera sala d'exposicions de Sant Cuga t -presenten en el seu local, de la rambla Ribatallada número 6, dues exposicions ben diferents.

La L'ebo mostra una exposició del pintor portuguès Didier Lou-renço. que realitza la seva primera exposició a Sant Cugat. L'artista mostra a la sala obres de formats molts diversos i de tècniques molt variades.

Destaquen dins de la mostra dues grans obres de colors grisos amb una figura de dona asseguda darrera d'una taula. En aquestes dues pintures, l'artista també pin­ta i dibuixa unes construccions de natura morta que repetirà en els quadres més petits. El pintor utilitza un grafisme net. clar i pre­cís. Les seves pintures són or­denades geomètricament i les se­ves composicions són molt pic­tòriques.

Els quadres de Didier Louren-ço tenen una certa similitud amb la tècnica de la il·lustració, ja que utilitza elements molt gràfics, i són especialment interessants els gerros amb fruita. L'artista sap donar una composició molt di­nàmica a les seves pintures.

L'espai Plus-Art presenta una exposició de la pintora Josefina Escoda i Escoda. L'artista realitza pintura figurativa; a les seves obres trobem composicions de ca­ràcter rural, en especial pintures ele masies i elements florals.

La pintura s'inspira en els ar­tistes ele l'Escola d'Olot i repre­senta una natura treballada per l 'home, on les construccions de pedra tenen una gran importàn­cia.

De format mitjà, la pintura de Josefina Escoda és amable i in­transcendent. Destaca ele la resta ele l'exposició el quadre escollit pei al cartell de l'exposició.

Totes dues exposicions es po­den visitar durant tol el mes de març dins els horaris laborals i els diumenges al matí.

OPERA

EI trobador a Bòsnia i Hercegovina

11 U'l k \ II U n li K Ce ( i!: l-eppe' \ L'Ilil

Diree i in ni l l - i i al: ' '. ei 1 \ t e / U.iu-i i Direceio di'l o i r li'-ep 1 ei la. Direcció d'c-cina: l'au Monueeidc l'AeíMiíiüratla: lo.ui Joiha. Disseny del vestuari: I \ a Selma iV M;i\ Animals. Intèrprets: lo.ui ll.nei.i-. \l,il«mvata /A«mani.ik. l-macl l 'on-. Aula Rodi iiuie.'. Una-i < ioniar. Àngel- S.uioca. Jaume ONve-( oi del- Amic- de i'( )pcra de Sabadell i Orquestra Simlonic.i del Valle-, l·loe: 1 caire-auditoii. DÍH: 1 1 de inaic.

I Dl ARI) JI·.Nl·K

LT obra que Verdi va estre­nar a Roma el ll> de gener del 1S53 va ser el fruit ele l'interes del mestre per

un elrama romàntic ele García Gu­tiérrez. e|ue. a la vegada, havia estat estrenat amb un gran èxit de pubhc a Madrid en cl teatre d'I·l Pimcipe l'an\ IS.vb. Es tracta il'iin dels a igumcnl- mes absurd-i complicat- ele la historia del gè­nere. i situa l'accio a Saragossa i Castellar (Aracol . amb homes

elel comte d'Lrgell : del -c d V rago. accions al Palau de I Al-taleria, campaments ele citan,.- a Biscaia i un convent pioxmi a Castellar, tot això pels vollaïu-de l'any 1413.

Dic això. perquè', sense com­partir l'estil de la manitcstacio leta a viva veu eles de ia platea elel teatre, vull fer pales el meu total desacord amb l'escenografia crea­da per .i aquest., pioducció dels Amics ele i'()|ie:a ele Sabadell. I la elc-apiov.c nu perquè sigui un intent el'aclu.ihlzai l'escenari on es desenvolupa l'obra lluny ele mi l 'anatcmati-mc ele la re­n o v a c i ó ' — . - ino p e r q u è amb aquesta nl·iili'ruiUiiem no hi surt guanvan! ningú, e- gratuïta i liitil. i encara complica mes la viela al sofert espectaelor. a e]ui. suposa­dament. cal explicar una historia perquè c- divcitcixi. pensi i/o s'e­mocioni. l'o-canini a \a dit que l'opera de Verdi era un veiitable mostrari d'àries, duos i coi- ;us-tument famosos, que demanen el-millors quatre cantant- ele! mon per fer-lo- justícia. No hi ei en. però hem ele dir que Aida Ro-elrmuez va ser una Azucciu ele gran força escènica, a qui acon­sellem que faci encara me- o--teniacio ele la seva figura, ja èpic

1 ese'e'iiognttia de l'opera no va agradar alguns espectadors. l'nin: JA. MCl.A.

s'he) pot permetre, cosa que vo­calment va demostrar des ele la seva primera aparició a Strule la vampu fins al seu darrer crit: «ma­re ja estàs venjada!». Excel·lent ele presencia i amb una veu de timbre poc habitual, la polonesa Malgor/ata Zvgmaniak. va com­plir en el -cu rol ele Leonora. LI tenor Joan I.loveras va de­mostrar la seva prolessionalitat en un paper ele dificultat- òbvies com la itihali·ita de la l'ini. amb un bon timbre, però mostrant certes ililicultats per mantenir el mateix

nivell d'exaltació d'un Manrico ju­venil. en el curs de tota l'obra. En el paper del comte Di Luna. Ismael Pons va mostrar unes ex­cel·lents qualitats ele baríton baix, d'una bona articulació, per les quals va rebre mostres de satis­facció del públic diverses vegades.

La resta d'intèrprets van com­pletar un icpartiment ajustat de qualitat. L'I cor va tenir moments ele tot i creiem que, més que ningú. l'escenografia va jugar en contra ele les seves possibilitats. Cal lloar l'ultim acte. amb el- presoners

darrera la barrera d'espines. La direcció musical va ser co­

rrecta. més preocupat el mestre Pérez Batista per l 'orquestra que pels cantants. Malauradament , te­nia raó. perquè el vent no va estar gaire afinat moltes vegades.

En conjunt, una estimable ac­tuació musica] amb una incon­gruent representació escènica. El teatre, amb un clima d'esdeve­niment. ple de ge>m a gom. i aplau­diments de mitja duració al final de l'espectacle, amb alguns (pocs) bravos aïllats.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 21

LLETRES I

La quinzena edició del Saló del Llibre de París, que se celebra del 17 al 22 de març, reunirà un miler d'editors de dotze països, uns vuit-cents autors i quatre mil llibreters, en una superfície de 22.000 metres quadrats del Parc d'Exposicions de la capital francesa. La literatura de l'Estat Espanyol és la convidada d'honor del certamen, i això farà que hi siguin presents alguns escriptors en llengua catalana, com ara Maria Mercè Roca, Quim Monzó, Sergi Pàmies i Alex Susanna.

El Saló del Llibre de París Quatre escriptors en llengua catalana han estat convidats a la fira, que es fa del 17 al 22 de març

PERE PUIG / EFE • El Saló del Llibre de París ho­menatja en la seva quinzena edició l'escriptor Jean de La Fontaine (1621-1695), el cèlebre autor de faules, amb una gran exposició biogràfica titulada/om de La Fon­taine: Morales d'hier et d'au-jourd'hui i amb l'escenificació de deu de les seves històries. L'altra protagonista del certamen serà la literatura de l'Estat Espanyol, convidada d'honor d'un encontre internacional que aquest any es calcula que convocarà més de 200.000 visitants, a part dels re­presentants del sector dels llibres de dotze països —450 expositors, 1.000 editors, 800 autors, 4.000 llibreters i 5.000 professionals re­lacionats amb l'edició—.

Pel que fa a la representació estatal, el president de la Fede­ració de Gremis d'Editors d'Es­panya, Pere Vicens Rahola, ha anunciat aquesta setmana l'assis­tència d'un centenar d'editors, i d'una quarantena d'autors que han estat seleccionats pel Minis­teri de Cultura. El llistat oficial ja ha provocat una certa polèmica, perquè en resten exclosos noms representatius de la literatura cas­tellana actual, i sobretot per la migrada presència que hi tindran les literatures de les altres llengües de l'Estat. De la literatura ca­talana només hi ha estat inclosa la narradora gironina Maria Mer­cè Roca.

El Centre de les Lletres del Llenguadoc-Rosselló ha corregit una mica aquesta situació con­vidant pel seu compte alguns al­tres representants de les lletres en llengua catalana, els narradors Quim Monzó i Sergi Pàmies, el poeta Àlex Susanna, l'editor Jau­me Vallcorba i el periodista i crític Lluís Bonada, que participaran en un encontre titulat L'esperit de Barcelona i la literatura catalana d'avui, al costat d'altres autors que representaran la literatura que es fa a la Catalunya Nord, com ara Pierre Lartigue, Patrick Gifreu o el traductor Edmond Railland. Quim Monzó també intervindrà en una sessió sobre Noves gene­racions d'escriptors, presentada per Fèlix de Azua, i Maria Mercè Roca prendrà part en una taula rodona sobre Llengües i cultures com a representant de la cultura

niagazinelittcrairc

Alguns dels escriptors que assistiran al Saló de París: a dalt, Maria Mercè Roca i Quim Monzó; a baix, Bemardo Atxaga, Fèlix de Azua, Fernando Savatcr i Javier Marías.

catalana, davant de Bernardo Atxaga (cultura basca) i de Carlos Casares (cultura gallega).

Segons Pere Vicens, el fet que les literatures de l'Estat Espanyol tinguin una atenció especial en aquest saló, permetrà que molts autors es donin a conèixer a Fran­ça, un país on està augmentat considerablement el nombre de

traduccions d'obres peninsulars. El president dels editors afirma que el mercat editorial estatal es troba en una fase d'expansió: es produeixen uns 50.000 títols cada any, i es distribueixen uns 220 milions d'exemplars. Val a dir, però, que aquestes xifres contras­ten amb l'índex de lectura de l'Es­tat Espanyol, que és molt baix.

Entre els autors escollits per assistir al saló parisenc hi ha, a més dels que hem esmentat, Rafel Conte, Eduardo Mendoza, Munoz Molina, Pérez-Reverte, Soledad Puértolas, Francisco Nieva, José Luis Sampedro, Fernando Sava-ter, Semprún, Blanca Andreu, Vàzquez Montalbàn, Juan Marsé, Javier Marías i JavierTomeo.

Portada del Magazine littéraire.

«Magazine littéraire» dedica un monogràfic a la literatura postfranquista

p.p. • Coincidint amb el Saló de París, la revista Magazine littéraire dedica en el seu darrer número un es­pecial de seixanta pàgines a la literatura produïda a l'Estat Es­panyol des del 1975. «La literatura espanyola d'avui dia, en la seva diversitat —també és catalana, basca, gallega—, és una de les vives d'aquest final de segle», es diu a la presentació. El contingut del monogràfic s'obre amb dos articles d'anàlisi general signats per Fèlix de Azua i Rafael Conte i continua amb entrevistes a Javier Marías i Eduardo Mendoza. Tot seguit diversos experts fan una aproximació a les darreres gene­racions de narradors sorgits en la literatura castellana —la Nueva narrativa—, la catalana, i també la basca i la gallega —aquestes dues en un mateix apartat—. Mat-hilde Bensoussan signa l'article Le roman catalan de l'après-franquis­me, una aproximació a la narrativa catalana actual que arrenca, se­gons ella, del sentiment de de­sencant, derivat de l'intent de cop d'estat de Tejero i de la cons­tatació que molts dirigents de l'an­tic règim han continuat en el po­der. Aquest sentiment que les co­ses en el fons no havien de canviar gaire —«fals» segons la comen­tarista— va portar els escriptors a abandonar la novel·la urbana i testimonial nascuda als anys 50 per decantar-se cap a l'evasió en el temps passat o en el futur. Bensoussan esmenta , a tall d'exemple, algunes de les darreres obres de Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany, continua amb Baltasar Porcel, i cita entre els nous valors Pau Faner, Josep Albanell, Maria Antònia Oliver, Rosa Fabregat, Jesús Moncada, Pere Gimferrer, Quim Soler, Fe­rran Torrent, Quim Monzó, Sergi Pàmies i Maria Jaén. L'autora del resum, que deixa de banda els autors relacionats amb el que ella anomena la literatura psicològica, considera que els autors esmen­tats representen la literatura d'e­vasió dins del fantàstic, i apunta alguns trets que segons ella els són comuns: la banalitat dels he­rois, la descripció del quotidià de­format per l'humor o la ironia, la recerca d'una llengua propera a la llengua parlada, l'antidog-matisme, l'individualisme, l'eclec­ticisme i un escepticisme rialler. EI monogràfic també inclou un diccionari d'autors posteriors al 1975 —un total de seixanta, nou dels quals escriuen en català—, dedica un apartat als autors con­sagrats, com Camilo J. Cela, To-rrente Ballester, Miguel Delibes, Rosa Chacel, i un d'especial a Juan Benet.

MOLTES PARELLES AL'h CONSTRUIR O COMPRAR UNA

COMPRAR BÉ COMPORTA ESTALVIAR AQUESTS DINE EL MÉS INTEL·LIGENT ÉS SABER ESCOLLIR ELS PROFESSI

TETE

INSTAL·LACIONS " V I * J ^ Calefacció Aire condicionat Ventilació Reparació i Manteniments

Psg. Torreblanca,9 Tel.- Fax 589 00 79 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS ^

SEGURETAT AMB AUX VYD

I

S I S T E M E S I F O U I P S D A L T A S E G U R E T A T

fem forta la seva casa. s is temes de seguretat

central receptora d 'a larmes

Av. Alfons Sala, 50 - Tel. i fax 589 17 ')') Apartat 301

08190 SANT C U G A T DEL VALLÈS

MARBRES i GRANITS José L. Hèlices

Casa fundada al 1958

Ctra. Viaró - Nau, 4 - Polígon Can Magí Apartat de Correus 404 - Tel. 674 05 76 08190 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

TOT ^ •• JARDit'3 .'• ....fiSCiríÉS 20 ANYS AL SEU SERVEI

* DISSENY * CONSTRUCCIÓ * MANTENIMENT * CONDICIONAMENT

DE * PISCINES * JARDINS I FONTS * REGS AUTOMÀTICS * DESCALCIFICACIÓ

Rius i Taulet, 20 - Tel. 674 68 47 - SANT CUGAT DEL VALLÈS

RESTAURACIÓ I INSTAL·LACIÓ DE TOT TIPUS DE PARQUETS

Encolats, flotants, tarimes clavades, etc.

PREUS AJUSTATS I GRAN EXPERIÈNCIA

SR. FERRAN

REPARACIONS • MANTENIMENTS SERVEIS U R G E N T S

L I A R R E G L A R E M les coses de fusta trencades o que no funcionen:

Mobles, portes, restauració de mobles antics, panys, persianes, finestres i d'altres.

c/ Caní de la Creu, 14, baixos, la - fe/. 589 475$

bMii^.éM^*"'-

ORA DE FER EL PAS PER CASA NO SA^ ".V COM FER-HO. RS NECESSARIS PER A LA NOSTRA ECONOMIA, PERÒ ONALS QUE ENS HAN DE DONAR AQUESTA SATISFACCIÓ

Li oferim el preu en tot el que necessiti per a la

seva llar. Rius i Taulet, 133

Tel. 589 57 72 - Fax 589 58 32 08190 SANT CUGAT DEL VALLÉS <*í'

jardineria publica i privada . Construcció Manteniment de jardins i piscines Reg per aspersió

( Camí de la Creu, 10 - Locall -Tel. 589 23 40 Tel. Mòbil 908-59 25 53

08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

•^^«*v

AUX-VYD-MATIC

SEGURETAT

Automatització de portes de garatge i persianes, connectades via radiosistemes:

;:••' "í'i í T : ' ; - j V í ' l : i (":"'•>'••

d Alfons Sala, 50 Tel. i fax 589 17 99 apartat 301 SANT CUGAT DEL VALLÈS

A TURO DEL SOL, 41 TEL. 674 20 01 TEL. MÒBIL 908 44 21 17 LA FLORESTA (PEARSON)

SANTIAGO MARTÍNEZ MATERIALS PER A LA CONSTRUCCIÓ I TRANSPORTS

Instal·lacions Reparacions ROUERAL

"Vwf

CALEFACCIÓ, AIGUA, ELECTRICITAT, REGS AUTOMÀTICS PER A JARDINS

Av. Castellot, 73 - Tel. 674 55 47 Tel mòb. 908 94 44 79

24 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S - Divendres, 17 de març de 1995

LLETRES

La metamorfosi de Ferran Torrent • «OR.V

Autor 1 íiènt'ri ' Editora.i Pàgines

Y ^ e-fl

H ^ P U'l X de t a g o n i t / t ee t iu 1' d a v a n t \< r r e r a . 1 i c o n s u m a de l s sui ' : r r a n l o

de lleuit b l ica ts [i;

t iuiosa C r e m a . m e n t k p a s s a r s

su l ta t va d e s . 11 , la iHnn : t a m h c i.i q u e e n ;: un mer

q u i o s c . . e s p a i s M

q u e mvc P e l o .

Sa l ina , i t e m r - s e h o \ a ad vull t i \ a : n a r r a t i v a d i t e r e m , s o n a l u c s

m e s tai d L'ans ili

d e rcttrsi, to t el c m

afillat. A q u e l e v : v e l l e s e-va r i ah l e i T o r r e n t J o r d i de

c o m a mi sos , la \ u va c o n s o l c o n f u s i ó a q u e s t gi.

t u s se s e d j a es a i n a l i t / a t 1

b le c o m p i Al c a p

q u e d a elai pma signi

e ls l l ibres S e n s d u b t

• 1 K 1 \ PROPINA•• I,.-!."!!! , i

Mima

< i v r \ ca s J O R D À

i. MI ( S e d a v í . 1951)

ai |'ci les cinc no-u l a q u e s pub l i ca -

••is-i i l ' W , p r o -,. i . i lmcnt pel d e ­ixalla. i m e s c n --I sia H è c t o r Ba-.iii, nt e n q u è la

.i.iiii e r a l ' ex t ens ió cK l l ibres d e P c -

,ni ler d i a n a : fàcils is en va l enc i à , ptt-•1 pi i m c r ) a la p r e s -a! clels O u a d c ' l i i s

• I ' . T M m u U a n i a -• I , I u Ui / v i y i

.< . i inent be . I I rc-' , ni i n \ e l l d e ven-1 • ' l ' c n t . i n d e \ d e

h' . imiu i s t t ca . es i .1 a n o r m a l i t a t : ei

. país haur i , i e s ta t de nove l · l e s de

n ' i iMi te ix e loü i s i . u n b els a u t o r s

. -i l i t e r a t u r a . .i.-, el p r í n c e p de c a n v i a r p e r m a n -

.feiv lloc. Tor ren t l'auv 1990: - A r a

. i \ s e n la t ècn ica • i . j i . v ull q u e siuy] i i u s t i pus d e p e r -•i, 'i ics. •• Tres anvs

v i r e inc id i r a m b , ;:í. p e r ò el canvi

i i nev i t ab l e . F ins i . i a u q u e se l 'havia

• l o d i . va d i c t a m i n a r

i de Ics seves n o -

tia d e m a n e r a in-i a-n lar . i p e r t e r - h o i.ii cl p r e m i S a n t p a s s a t . A s s e n v a l a t

1, ii d e s d e feia m e -de la seva n o v e l l a

la c e r i m ò n i a d e la ne s es ta c o n v e r t i n t > \1 m a r g e d e b a -.Is. p e r ò . el l l ibre Ics l l ib re r ies i. t i-

uf il. s e m b l a r a o n a -1 i l legi r - lo . p o q u e s p a g i n e s ja

e (inicies per lu pro-• u n a r u p t u r a a m b

n t e r i o r s d e T o r r e n t . n o es u n a novel · l a

NOVETATS

«Dibuix de dona amb ocells blancs»

kenan ! orient va «nan\ piemi Sant Jordi de no\el la .inil-aJa pei l'editorial Columna.

policíaca. No hi ha crim. ni rustei i. ni investigació, ni tan sok cl clàssic esquema transgressió ' icstilucio. lli falten els protagonistes dv '.es novel·les anteriors, i el temps eic l'acció ha retrocedit lins ais ,i;\s seixanta i setanta (ara de labiosa actualitat). F 'atmostcia. pe: . ' , es similar: barris baixos i peiilciics de València, bars i caiicrs on es mouen putes. boxcjadois medio­cres. delinqüents ètics a la seva manera, tota la galeria de pei-sonatges marginals a que ens te acostumats l'autor, tractats, com sempre, amb certa simpatia. I iò­nics i dones vitals, que s'cntioiitcn als poders fàctics amb alegria i inconsciència. 1 una idea de Ions que impregna tamhc els llibres anteriors: «Si el mon estiguera ben fullat no hi haurien guerres.»

Novel·la de costums

Amb (inicies per lu propina. lli­bre d'imatges i de seqüències. I e-rran Torrent ha escrit el seu \miir-cord personal, que llegim, però. com si l'hagués filmat Francesc Bellmunt en comptes de Fellini. Els fets són narrats amb la co­micitat una mica poca-solta dels

records. Més que «novel·la de tor-macio». com la defineix la con­traportada. hauríem de parlar de novel·la de costums. Des de la primera frase («Sóc Ferran Torres i em vaig masturbar pel primera vegada quan tenia nou aiivs-i. el llibre sembla concentrat en cl na­rrador. però de nuca en mica el centre d'interès va passant a altres personatges. De fet. Fe iran 'Co­rres, ésser gris de mena. no està tan atent a la seva evolució per­sonal com a la dels que l'envolten: la mare (que mor), l'avi (que mor). l'oncle Comas (que mor), el germà Pcpín i l'oncle Ramonct. Cots ells estan millor definits que ell. i això segurament és un encert perquè la rendibilitat literària d'aquests personatges, sobretot la de l'oncle Tomàs, és molt supciioi a la de! narrador. A mesura que el llibre avança, el protagonisme va pas­sant de l'un a l'altrc, i el llibre acaba enfocant sobretot la figura de l'oncle Ramonct . amb la figura de Ferran Torres en un discre-tíssim segon pla.

Recursos i abast limitats

Ferran Torrent ha optat per

Incompatibilitats • • dkS 1)11

Autor: li. (•ènere: r Editorial Pàgines

s ROJOS-:.J Vallbona.

•el·la. ot l l i l l l l a .

' ' •

l'nfsX, POK.Dl·VAt I.

L a inl. icio es traçar una ga­leria L- personatges més o mciiv sacsejats per les cir-l'iiii', -.' a n ei es h i s tó ricpies

—el matiimoni i us, enganxat de seguida al 'ren terotge del ca­pitalisme. l'actiud moral de l'in­digent. la picaresca de l'amo del circ- i la crònica d'una sèrie de desenconlies personals a mesura que els protagonistes van endin­sant-se cap ai centre d'un món inhòspit que coincideix amb ei seu propi desconcert personal, l.a historia d'una iniciació en el des­conegui i. al mateix temps, la ra­diografia d'una especial societat i un singul.irissim —i molt no­vel·lesc escenari. No obstant aquests lioal·ies pioposits. /.7s dies ni/os no acaba de funcionar per­què Rafael Ya'lbona no considera una sei ic d'nuompatihili tats.

11 comentari mes sensat prové

de la dona, la Rosa, quan es queixa de les trifulgues existencials que anguniegen Pau (ienissà. el seu marit. Diu: «Una vida d'aventura es incompatible amb el càrrec de director d'una multinacional ame­ricana.» Perquè aquest Pau ( ie­nissà. protagonista masculí çYlils dici rojos, ultima novel·la de Ra­fael Vallbona, sembla voler rein-terpretar els elements bàsics, de manual, de la mítica heroica d'en-t ieuuei ies . l.l Moscou actual, cen-tie on conflueixen els camins de la corrupció, de les màfies, de la picaresca de la subsistència, es­devé el lloc ideal per estimular una imaginació febril, alimentada per moltes lectures —se suposa que cl protagonista deu haver lle­git abans de l'experiència russa. perquè durant el temps de l'acció de la novel·la no se'l veu ca , rp moment que toqui cap Ihi'o i que l'empeny cap a l ' u ikr i de revalidar les lliçons literal v s i ci­nematogràfiques dels se ii-- lie-ois particulars.

I I que passa, però, es que moll difícil desai rclar-sc des d in: despatx de directiu i amb una

cartera plena de feixos de dòlars i disposant d'una situació social més o menys poderosa. Fa lògica conseqüència és que el vocabulari aventurer i existencial que el per­sonatge Pau Cienissà va desgra­nant en bona paït de la novel·la es converteixi tan sols en una xe­rrameca adolesccntoidc. de con­vencional lletrista de rock. i sense que ni l'ullim gest aconsegueixi dotar-lo d'una Cícdibiütal que li esborri els tret- d'insuportable nen mimat.

I):ivujludii_a l'infern

Amb la dona. la Rosa. es di­ferent. l.a incompatibilitat senti­mental entre el matrimoni pro­tagonista la que la simpatia vici lector s'inclini cap a la sort de la Rosa. (Juan queda sola, a l'úl­tima part. quan inicia la seva par­ticular davallada a l'intern quan Lis dies roio: s'acosta nies al seu model, al Paul Bovvlcs e\' 1:1 n / prou clor i al viatge desert enllà cap enlloc els conceptes d 'ml unia t ron te r t - i de -car.1, ocult.i-assoleixen un contingut adult i es transformen, tan! li la el caiic

repartir l'agre i el dolç al llarg | del llibre, de vegades barrejats, de vegades en estat pur. I si bé te una experiència innegable en descripcions pintoresques, com­paracions castisses i diàlegs de sainet, no sempre esta a l'altura en cK moments dramàtics, l.a mi­llor part és. sens dubte, la pre-sentaciet dels diferents personat­ges, a les primeres pàgines. A partir de mig llibre, el ritme decau. I ,a preparació de les escenes com­plexes. en particular la dosificació de la informació, es defectuosa: per exemple, quan Ferran Torres descobreix que l'oncle Ramonct es homosexual, el lector ja fa unes quantes pàgines que ho sap (però potser el que pretén Corrent és precisament això: que el lector es pensí que es més llest que ell. o que Torres).

Personalment, trobo que (Ini­cies per in propina és molt millor que les històries de lladres i se-renos que havia publicat abans aquest autor, i sens dubte supera de molt el llibre que va guanyar el premi Sant Jordi l'any anterior. Però tot i això. no és una gran novel·la: entretinguda, sí, però de recursos i abast limitats. Amb la perspectiva que donarà el pas del temps, és previsible que Gràcies per lo propina sigui considerada una obra de transició, a partir de la qual Ferran Torrent comen­çarà a arriscar-se més, és a dir, a escriure llibres menys semblants als anteriors.

roeambolesc que s'adopta, en eta­pes d'un autèntic camí d'autoco-neixement.

Mentre es llegeix Els dies rojos es te la sensació que Vallbona no ha sabut esquivar els riscos periodístics. Hi ha massa infor­mació puntual sobre les transfor­macions econòmiques i socials, unes notícies que. certament, po­den interessar els turistes d'abans i després de l'ascens de Boris lelt-sin al poder, com a curiositat i com a detonant del record dels dics del viatge. Però que poden avorrir, em temo, el lector no gaire entusiasmat amb les descripcions de la idiosincràsia russa, li poden enterbolir el lliure avanç de la narració. Qualsevol hotel, qual­sevol carrer, qualsevol costum. son una excusa per tal que el narrador s'atanvi a deixar cons­tància del coneixement de la rea­litat russa actual, de' la rapidesa dels canvis esdevinguts als últims .uivs Una tendència que l'a pensar

il Icctoi sj no s'hauria trobat més còmode l'auto! substituint la ficció per una guia de viatge o un le i ' i , i i t a t i í e .

Autora: Isalie ()lesii. Editorial: Destino. Pàgines: IN7.

I Després de la dimissió de Joan Perucho com a membre del jurat i de la renúncia de Manuel Bo-l'arull a compartir el guardo, l'es­criptora reusenca Isabel Olesti (1957) es va proclamar guanya­dora única del premi Josep Pla 1995 de narrativa amb Dihita de dona (i/nh ocells blancs. LI seu llibre és un recull de dinou contes curts, que tenen com a lligam la nocturnitat, l'àmbit en què es mouen tots els personatges de les històries, sovint atrapats per ob­sessions misterioses o inexplica­bles. Olesti. ballarina i professora de dansa, es va donar a conèixer com a escriptora a l'anv k>S,S. en què va obtenir l 'Andròmina de narrativa, dins els premis Oc­tubre. amb un altre recull de con­tes, titulat Desfici.

«Mentre Anglaterra dorm» Autor: David Feavitt. Traducció: F.rncsi Riera, Editorial: Columna. Pàgines: 31)2.

H Fa traducció catalana de la da­r r e r a n o v e l l a de l ' e s c r i p t o r nord-americà David Leavitt ha esta realitzada pel gironí Ernest Riera i Arbussà, traductor també de l'excel·lent versió d7:7 vigilant en el camp de sego/ de Salinger. La novel·la de Feavitt, encapça­lada amb una citació de YHome­natge a Catalunya de George Or-well i realitzada en part durant una estada de l 'autor a Barcelona. convidat per la Institució de les Lletres Catalanes, presenta la his­tòria d 'una complicada relació amorosa entre dos joves londi­nencs. un escriptor i un treba­llador del metro, en el temps de la Guerra Civil espanyola.

«Gotes del gran oceà» Autora: Josep Maria Llauger. Editorial: Llibres del Segle. Pàgines: 199.

M «El llibre que teniu a les mans: gotes de saviesa arrencades del Gran Oceà per l'esperit i retor­nades a ell després d'amorosir el nostre món turmentat . Adagis, proverbis, refranys, aforismes, d'a­quells que el poble sap conservar, per retornar-nos a l'arrel unifi­cadora, aquella que fecunda». Aquestes paraules dedica Lluís Maria Xirinachs, en el pròleg que encapçala el volum, al recull de meditacions de Josep Maria Llau­ger (Girona, 1952). Llauger ha estudiat la psicologia transperso-nal i la comunicació humana , i actualment esmerça el seu esforç de recerca en el camp de la nova consciència. Gotes del gran oceà és el seu primer llibre.

«Suenos en el umbral» Autora: Fatima Mersini. Editorial: Muchnik. Pàgines: 292.

I F a t i m a Mers in i r ec rea en aquest llibre la seva infantesa, transcorreguda en un dels últims harems del Marroc. L'n mon en extinció, poblat per dones indi­vidualistes, divertides i sàvies. Mersini en fa una evocació que recorda Les mil i una nits. al ma­teix temps que explica les estra­tègies de la seducció i fa que l'ha­rem. al capdavall, esdevingui una metàfora de l'existència. L'autora. llicenciada en Ciències Polítiques. és una de les veus mes eloqüents del feminisme islàmic i una au­toritat en estudis alcorànics.

• ««MALS PERRUQUE­RIA Carrer de la Creu. 33, local 2. B 5*9 13 29

• DISPENSARI VETERI­NARI DEL VALLÈS. SL Urgències 24 h. C/ Saba­dell, 23. St. Cugat n Í74 69 *S Tel. urgèn­cies 908 89 81 36 fldatooi

• LA FAUNA Rambla del Celler, 35-37. » 674 13 05 Mim:'

$^5rWte ALUMINI

f VIDRE

EXPOSICIÓ I

VENDA:

VALLDOREIX, 53.

TALLER: ORIENT, 68

TEL 675 29 02

FAX 675 28 61

Sant Cugat del Vallès

• COPY-GRAFIC Can Matas, 8. tr 675 36 53 MBMOI

• D.G. D'ASSEGURAN­CES Rambla del celler.

•B 675 42 03 Rei 1250001

SANT CUGAT

GESTIÓ, S.A.

Servei

d'assessorament

administratiu.

Asseurances

generals i

administració

.. de finques.

( / Sonriogo Russinyol, 32.

Tel. 47517 02-674 6Í 69

Foi: 589 27 74

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 baixos. « 6 7 5 3012 He* 122CO01

• U A P F R E Pg. Torreblan-

tr 589 19 95 «1300001

HNESUB

• AUTO-ESCOLA CA­SAS Martorell, 47. » 874 14 87 nu. iiimn

• AUTO-RECAMBIOS VALLÈS Camí de la Creu, 24. w 675 19 51 WHÍW01

• NISSAN ROMAN Mar­torell, 41. 0 675 45 79 Rel 1400001

• PARQUING TORRE­BLANCA Av. Torreblanca, 2-8, local garatge. w 588 24 81 m itoooi

• RENAULT-ACERSA Ctra. Cerdanyola, 55. « 5 6 9 2649 rtniaoooi

• NOGUERA FRANCINO Francesc Moragas, 1-3 entl. 1a. 0 675 26 04 Rel 1590001

• VILA ELECTROLLAR SA Santa Marta, 40. 0 589 02 71 04 1S800O1

1»»M • CASTELLVÍ Serveis i Admts. Rius i Taulet, 4. 0 674 12 41 Ret 1350001

• G.C.I. CONSULTING Sant Bonaventura, 8. Entl. 3a. 0 675 49 05 Ret4600G-

• GRANJA SANT DO­MINGO c/ Reus, 25. 08190 Sant Cugat. 0 67413 25 ReT IW0001

• BAR-CAFETERIES Don Bar, d Rosselló, 2. 0 674 36 36 Rel 3000001

• CEYLAN Cl Castlllejos,

0 5 8 9 64 55 Rel 830001

• M E R M E L A D A E X P R É S

Cl Valldoreix, 56 .

0 5 6 9 1 1 8 5 Rel. T100O2

• CUGART O Torrent de la Bomba, 14. 0 6744390 Rel. 2100001

• GRUP VI BELLES ARTS Montserrat, 31 0 675 20 01 Ref I37M01

• CICLES CARDONA Valldoreix, 41. 0 67415 09 Rel. 1190001

• V I N S N O E S A Baixada

Sant Sever, 4.

0 58919 83 Rel.500001

• INSTAL·LACIONS TE-TE passatge Torreblanca.

0 589 00 79 Rel!»)002

• PAPIOL-VENDA I NE­TEJA Canovas del Casti­llo, 4. 0 674 65 00 Ref. 510001

g f l í r l i i ^ l ' l

• CL. DENTAL SANA­RES Francesc Moragas, 8, 2n. 0 674 1» 77 Rel

• MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ. FOAP. c/ Rius i Taulet, 27. 0 674 05 03 Sant Cugal Ref 5000001

ÀGORA pWEscomfl ena

eu> cou

Ferrer i GuànSa, s'n

Tel. 589 00 01

Fax67424 86

08190 Sant Cugal del Valès

(davant TV2)

• ENGLISH CONNEC-TION Escola d'anglès Sant Domènec. 7. 1r 2a. 0 675 !1 06 RBl Ï3HW1

• SPRINT IDIOMES Cl Francesc Moragas, 8. 0 5 6 9 22 64 Ral 3010001

• S U M I N I S T R O S V A L L ­D O R E I X Mossèn Jacint Verdaguer, 107. 0 67414 90 M.WUI

• DOLCETS Alfons Sala. 20. 0 674 42 82 Raf. 1570001

• MILAR TOBELLA San­tiago Rusifiol. 49. 0 674 06 57 Ref 450001

• W A Y - I N C / Girona. 16.

0 6 7 4 0 6 9 3 Rius i Taulet .

Hef 10O04

CENTRE

AUTORITZAT

; MÈTODE

= KENEU

; SEGARRA

LiMillo. I·l

T Í U " Í H W

Instal·lacions

Reparacions

R aUCRAL ,*

CALEFACCIÓ

AIGUA

ELECTRICITAT

REGS AUTOMÀTICS

PERA JARDINS

Av Castelló!, 73

Tel. 674 55 47

TeLimb.y08»4 4479

0015OW170

• BLOCK C/ Rosselló. 17. Sant Cugat. 0 5 8 9 53 46 FW. 10002

• E L S A R C S , S A L Ó D E

T E P s . T o r r e b l a n c a , 1 7 -

19, local.

0 6 7 4 54 00 [W5SKM1

• CLARAMUNT INST. VOGA Riera, 15 baixos. 0 674 21 03 Rel 1560001

> AIFA Clra. Cerdanyola,

0 674 43 04 Ref 1440X1

• COLHORA Pg Torre­blanca, 12-14. 0 6 7 5 35 56 rw.asooooi

• ESPORTS TERRANEU C/ Sant Antoni. 15. 08190 Sant Cugat. 0 674 62 02 Ref 10005

• G I M N À S O L I M P O AV

Alfons Sala , 2 9 B.

0 675 37 07 Rel. 530001

• SQUASH SANT CU­GAT Sam Jordi, 33-35. 0 674 98 62 Ref 1550001

• F O T O V I O E O F.R. Rambla del Celler, 93. 0 6 7 4 7 9 68 Ref. 470031

• F U S T E R I A E B E N I S T E ­

R I A L S C< C a m í d e l a

C r e u , 14 , b a i x o s 1a . St.

Cugat .

0 5 8 9 47 53 Ref.240001

• ESTANC MONESTIR Plaça Octavia. 3. 0 674 01 74 Rel 15I00C1

• INSTITUT DE BELLE­SA RVB Cl Francesc Moragas, 25. Sant Cugat. 0 675 58 55 Rel 110003

Sbsefruits Mercat Pere San

Parada 123

I SERVEI GRATUÏT 1 A DOMICILI

589 44 81

• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas. 21 0 674 08 82 Rel 1560X1

EL MAS ! VERDURES

DIRECTES DE PAGÈS

T e l . 675 16 37

Passeig VaUdorrií, 150

• J. MIRET Mercat Torre­blanca, parada 1 -42. 0 675 53 53 Rel. 530001

• J O I E R I A T O U S Rbla. Ribaiaaada, 24 C. 0 675 52 52 M.SOX1

• SANBER-5 Anselm Cla-vé, 20. 0 674 45 71 M142X01

• HIDROFLOR Av Joan Borràs, 54 Valldoreix. 0 674 75 98 Ref. 1480001

• H Í P I C A S E V E R I N O P g

Calado, 12. 0 6 7 4 11 40

Ret-6100C1

• ORDINASOFT Rbla. Can Móra, 9. 0 675 32 03 Rel 610001

• VALLESTECNOLÒGIC SA Placa Unió. 3. 0 589 33 00 Rei 1530301

• A D M I N I S T R A C I Ó N U M .

2 Major, 3 3 (junt monestir)

0 674 0174 Ret. I52KBI

• A D M I N I S T R A C I Ó NÚM.1 Valldoreix. 67-A 0 589 47 42 ReUSXOi

u »Mr fW l

• HNOS. MARTÍN DEL VALLÈS Stravinski. 8. Po­lígon Can Jardí Rubí. Ref230001

• TALLEDA RICOMÀ Cl Balmes, 11. Sant Cugat. 0 674 58 62 W.M1M01

• JOGUINES MARGA Santa Maria, 44. 0 67415 32 Ref 1160001

miïMiiïi • ANNA FUSET JOIES Cl Santiago Rusifiol. 45. Sant Cugat. 0 589 50 72/589 5012 Ref 1750001

• JOIERIA Mireias cl Valldoreix, 33. 0 974 99 40 Ret 301 «101

• JOIERIA A U G E T C San­

tiago Rusifiol, núm. 40

0 674 58 54 Sant Cugat

Rel 6013001

• J O I E R I A S P A D A cl Bal­

mes. 3 9 , 1 r dreta

0 5 8 9 55 4 9 Sant C u g a l

Ref 6000001

wmmu

Tel. 699 38 981

Fox 588 24 53|

Cfra. de Terrassg, 97 08191 RUBÍ

• A T E L I E R B L A U Av To­

rreblanca, 2 0 5 8 9 1 9 31

Rel. 1310001

• MARCS VALLÈS C Vallès, 23. Sant Cugat. 0 675 49 43 Ref.2130OO1

• M É S M A R C S C. Enric

Granados. 15. Sant Cugat,

0 58914 29 Rel 360301

• SOLSONA Rosselló. 2 0 589 32 89 RefOCOOI

• FIOTTO d Sant Jordi, 32 Sant Cugat. 0 589 06 05 Rel. 24000X1

• Tapisseria

• Papers pintats

• Pintures

• Parquets

• Moquetes \

• Cortines l

• Coordinats

Francesc Moragas, 4 (Quatre Cantons)

Tel. 674 38 92

CASAJUANA GALERÍAS

SANT JORDI

Mobiliari

i Decoració.

Matalasseria

Articles per a nens petits.

_ Santiago Rusinol, 37

1 Td. 589 22 32

1 CflrraMojor,6

Sant CugatdeJ Volés

• CAMPMANY Valldoreix, 16. 0 67414 82 Rel 1530001

• CASTELLVÍ HONDA Rosselló. 15. 0 589 32 11 Ref 1360001

• P A M O B E S L Sort . 3 2 ,

1r 1a.

0 589 35 23 Rel 1450001

• VALLÈS NET Sant Ra­mon, 4. 0 674 8918 Rel IB40001

M-tmxnm • CONSTRUCCIONES Reformes - Torres - No­ves. 0 674 63 08 Ret 570001

• P R O M U S A Av . T o r r e ­

blanca. 2 -8 .

0 5891732 Ref 37000-

• CENTRE ÒPTIC SAL-DON c/ Francesc Mora­gas. 4. 0 675 07 54 Ref 256000-

• T E X I D O Ò P T I C A cl Sant Jordi, 30. Sant Cu-

0 589 44 95 Rel SS00CK

I ASSUMPCIÓ Monestir.

0 674 36 51 Ref -4-0001

• ROSITA Pg. Rubí. 110. Valldoreix 0 674 31 47 Rei raox-

• CENTRE D'ESTÈTICA QUIROST a Valldoreix. 76 B. 0 589 07 06 Rel 2310001

• F O R M A S Elías Rogent .

18-A

0 675 40 06 Rel 113C0C-

• PERRUQUERIA A. SA­LINAS C/ Sant Jordi, 26. 0 674 89 15 Ret. 2-J0C-

• PRESENZA Martorell. 20 0 589 46 51 Rel 16500G-

• COPERSE 0 674 62 39 Rel «0001

• INSTALACIONES ZA­MORA Mossèn Cinto Ver­daguer 18 Valkloreix. 0 589 26 36 Rei 560001

• MANTSERV, SA Av Catalunya, 18. 0 674 60 58 Re» S0C0C'

• DANVIL MOTOS, SL Sabadell, 32 B. 0 67516 06 M . 1660001

• TALLER ELECTRO-SOLc/Sol, núm. 19. o 674 36 88 Sant Cugat

• TALLER MECÀNIC P. CANALS C/ Sant Llorenç, 27. 0 674 63 62 M. 1320001

• TALLERES MENA Pas­seig Torreblanca, 13. 0 674 53 01 Rel 13000)1

• LA BRASERIA Plaça Pere San, 6 0 589 52 40 rw. sane

• MAILING VALLÈS, SL Sant Domènec, 10 - bai­xos 0 589 23 71 Re' 5600C-

• T A T E R S Sant Antoni. 62 0 675 55 08 Ret -330001

• MENJARS PREPA­RATS TASTA'M 0 589 29 29 / 589 35 35 Rel saODOl

• SUPERMERCAT VI­LARÓ 0 589 35 82 Ret -3&O00I

FALGUERA

- Tapisseria - Decoració

d V i l l a . 1

Local 2

T e l . 675 24 01

0 8 1 9 0 Sant C u g a t

del Va l lès

• LlNEA DIRECTA Enri-que Granados. 15 - local

0 589 03 74 Ref. 1340301

• SOL - NET P Torre­blanca. 52 0 874 41 49 FW. 780001

• TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni, 1. 0 6741182 FW. 1470001

• TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusifiol, 35. 0 67411 83 iwitaOM'

• TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribatalla-da, 34 0 675 22 28 FW. 1540001

• CANSALADERIA JU­LIANA Francesc Moragas, 26. 0 6 7 4 08 81 Rel. 460001

• TINTORERIA SANT CUGAT Alfons Sala. 21. 0 674 41 67 Ref. 1690001

TRANSPORTS

r/ff/zm

ENVIMENTS URBANS, NACIONALS IMTERNACIONALS

Paquetería urgent a t o t Espanya

675 1011 900 300 400

vmMMÜl·.

(UfUVnHWRJA SANT CUGAT

I c/Vlnyoles,10

j Td. 6750512

Urgències: 4871331

• ÀTIC DÚPLEX Zona Mercat Nou. 120 nr + 20 m1 terrassa, 4 hab., saló menjador amb xemeneia. cuina «otfice-, 1 bany, 1 lavabo, calefacció, marbre, parquet, PVC i clima..!, pàrquing i traster opcional preciós. 22 000,000-tP 675 33 55 / 589 26 43 (KSA Gestió Immobiliària;. Ref KSA

100500H

• C/ DR. MURILLO, 11. Àtic dúplex 200 m' + 70 m! terrassa, 5 dorm , 2 banys + lavabo, saló men­jador, cuina equipada, ar­maris, calefacció, pàr­quing, zona comunitària. piscina. 45.000.000.-« 674 57 16 / Fax 674 57 54 0mg4M.HO2OOO'-

• PIS ÀTfC C/ Arfons Sa­la, 4 hab., 1 bany, 1 lava­bo amb dutxa, 40 m'de te­rrassa. 1 plaça de pàr­quing. 22.000.000 « 6 7 4 7 7 76 (InrnMa. $<\), Ref. 160002

• PROP CREU ROJA, àtic dúplex d'uns 100 m'. amb 3 terrasses, 3 hab., tot exterior, assolellat, molt tranquil·la (sense veïns a sobre). 18.000.000-* (93) 674 67 15 (Finques Saca) Ref. FS T0i2000e

• S A N T C U G A T àtic d ú ­

plex de luxe. zona d Aiva-

rer. 190 mJ. Consta de 4 hab., hab. planxa, saló menjador amb xemeneia de 40 mv Estudi en dúplex de 60 nf. Terrassa. Barba­coa. Tres places de pàr­quing. Jardí i piscina co­munitaris 49.000.000-tr 674 06 97 (FreasSWCit .rWFSC'()040()ge

M.ii«i«.i • CABANES casa per restaurar, 3 planles, jardí 300 nf, paller i quadres. 9.500.000-9 ( 9 7 2 ) 5 0 2 6 62 (Frt^rVco) Hal^ 870002

• LLAMPAIES 2 plantes. restaurada. 150 nr*, xeme­neia, aigua, llum, telèfon. garatge. 16.000.000.-t r (972) 50 28 62 (Frtjuei Ferooi. FW. Ff 870003

• SIURANA 2 plantes, restaurada, xemeneies, gran jardí, terrassa, aigua, llum, telèfon. 32.000.000.-« (972) 50 26 62 fftiquilFrolM.ffm»M

• VENTALLÓ 3 plantes. restaurada, aigua, llum, telèfon. 16.700.000.-W (972) 50 26 62 (RnquesFerçoi.Ret FF870006

• L O C A L 170 n V . c / Camí

C o l o m e r , 2 portes al c a ­

rrer, e n v e n d a o Noguer.

Preu: 25 000.000 Pta o 160.000 Pta/mes. •O 675 43 24 íFrques Reca; Ref i=a 10060008

• Z O N A T O R R E B L A N C A

places de garatge des de

1 7 0 0 0 0 0 -

•O 6 7 4 7 7 76

llimarba SA- RC

• APARTAMENTS NOUS a estrenar d'1-2 dormitoris, men|ador-salb amb cuina americana, cambra de bany comolet i terrassa. Preu venda a partir de 8.400.000 Pta. TT 674 72 54

• PIS DE 3 dormitoris amb armaris de paret. menjador-salo, cuina, sa­fareig, cambra de bany complet, Exterior Plaça de pàr­

quing inclosa Junt àrea cultural. 13.650.000.-tr 674 72 54 'FrcajG-'Cfefel Ret CG 100*3006

• PIS DE NOVA CONS­TRUCCIÓ 60 nf. acabats de 1a qualitat, Z dormito­ris. 13.500.000.-« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 6 1 (Sam) W S10000001

• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m* + 80 nr1 jardí, 3 dorm., 2 banys, 2 pàrquings i traster. Nou a estrenar. 26.800.000-«r 675 43 24 (Rn»wRDca)M.FB 10060013

• SANT CUGAT pis de 3 hab., banys, cuina, saló menjador, balcó, ascen­sor, exterior i assoleHaL 12.700.000-tr 580 86 69 / 560 98 54 (FotoP»Cwfcnyola) MrTCWWEC

• SANT CUGAT pis maco a carretera de Cerdanyola, amb 85 m', 4 hab., bany, saló. menjador, cuina, bal­có i ascensor. 11.800.000.-•o 560 66 69 / 580 «8 54

• SANT CUGAT pis maco de 90 m'i 3 hab-, 2 banys complets, saló menjador, cuina -office-. 2 balcons, ascensor, calefacció, lot exterior, pàrquing opcio­nal, assolellat. 14.600.000-9 580 86 69 « 5 8 0 96 54 (Fon F>ao Cerdanyola). FW. FPC 990003

• SANT CUGAT preciós pis al C/ AHons Sala, amb 3 hab., 110 nr7, bany com­plet reformat, lavabo, saló menjador de 35 nr1, cuina equipada, terrassa de 25 nr, ascensor, calefacció, extenor. finestres d'alumini i portes d'ember. 19.000.000.-« 5 8 0 86 69 « 5 8 0 98 54 IRitoPise Cerdanyola) M FPC 99000*

• SANT CUGAT preciós pis de 120 m1 i 4 hab. a I Av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equi­pada, ascensor, calefac­ció, pàrquing, assolellat fi­nestres d'alumini. 26.500.000.-« 5 8 0 86 69 /560 9654 ÍFMQ P i» Cerdanyc*) Ral FPC 990006

• SANT CUGAT Psg. Ca­novas. pis de 4 hab. (3 do­bles), 120 m', 2 banys, cuina »office». balcó, en-tresolats, ascensor, cale­facció, exterior, pàrquing, assolellat. 21,500.000.-« 580 86 69 / 580 90 54 (Foto Pso Cwdsnytttl Ref FPC 390005

• S O B R E À T I C e n venda .

Dos dormitoris, ampli men-

jador -sa ló . cu ina , c a m b r a

d e b a n y , à m p l i e s t e r r a s ­

ses. Molt sol i ben onentat

15 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 7 2 54 (FrcasGfOMta) Rel FG 130B00C7

• U R B A N I T Z A C I Ó Sant Francesc, cantonera, se-minova; al davant hi té un jardí públic, 3 hab. •+ estudi + 2 trasters. Pàrquing mort espaiós. jardí privat d'uns 70 m*. calefacció 34.000.000-« (83 )674 6715 (FinqimSanl.Rel FS 10120006

• PERALADA 3 plantes. 4 hab., 2 banys, lavabo. gran estudi (35 uf), terras­sa de 25 mJ, garatge 3 cot­xes i jardí. 16.500.000.-« (972) 50 28 62

CKBttW

• CASA ADOSSADA 240 m1. a prop estació, 2 pàr­quings, tot en perfecte es­tat 43.000.000-n 675 43 24 iTr*«rtai r*i raiüww

CASAS JOSEP M. CASAS EROLES P I S O S - T O R R E S - L O C A L S - T E R R E N i f S

L L O O U E R S • P IS de 1 1 0 m ' . a v . Al fons Sa la . 9 . 1r 4 a . 3 hab .

menjador sala d'estar a m b llar de toc , 1 bany, 1

lavabo. Lloguer 9 0 0 0 0 ptes + comunitat .

• TORRE amb jardí, c/ Montblanc, 3 4 de Mi raso l -Mas

Janer . 3 hab menjador a m b llar de toc . 1 bany .

cuina. Renda al mes: 8 0 . 0 0 0 ptes. 1 FINCA de lloguer, 7 hab., 3 banys, menjador , sala

d'estar a m b llar de foc, p isc ina, f ron tó i mo l t de

tardi Lloguer: 3 5 0 . 0 0 0 ptesVmes.

• Av Catalunya, 9 , 3r , 2a Pis de l loguer . 3 hab . ,

menjador sala d'estar, cuina, bany, rebost. Lloguer:

6 5 . 0 0 0 pies + 2 0 0 0 comunitat .

• TORRE 7 h a b . , 2 b., menjador, sala d'estar, cuina,

jardí Lloguer: 2 5 0 . 0 0 0 p tesVmes . Alcalde R a m o n

Escayola (Valldoreix).

• cl BALMES 2 9 . Pis de l loguer. 3 hab. , menjador ,

cuina i bany. 5 0 . 0 0 0 p tesJmes .

• LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT, cl M I N A . 1 9 , 8 0

rrï Renda: 8 0 . 0 0 0 ptes.

• LOCAL a CASTILLEJOS. 1 5 - 8 0 m ' . Renda: 7 5 . 0 0 0

ptes 1 PLACES aparcament a garatge cl Vif iolas. per a 4

motos. . Lloguer mensual per plaça: 4 . 0 0 0 ptes.

' P L A Ç A DE P À R Q U I N G . c / V i f i o l a s . 1 5 . 0 0 0

ptes. /mes.

VINDCS • FINCA EN VENDA, cl Alps, 7 9 . 9 0 . 0 0 0 . 0 0 0 ptes.

• TORRE EN VENDA. Clra. de la Floresta. A m b jardí.

2 0 . 0 0 0 0 0 0 ptes.

• LOCAL EN VENDA, a Sant Cugat , c / Rius i Taulet.

2 2 0 nv, 25 m de façana. 2 5 mi l l .

• PLAÇA DE PÀRQUING en venda. 2 . 5 0 0 . 0 0 0 ptes.

GESTIÓ FISCAL<OMPTABUE ASSESSORAMENT LABORAL

GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES

A V . A L F O N S S A L A , 2 2 b x s . 2 A P A R T A T D E C O R R E U S n ú m . 1 2

SANT C U G A T DEL VALLÈS 674 1 5 66 - 674 10 54

CLASSIFICATS ELS 4 CANTONS/ Divendres. 17 de març de 1995

Important empresa de serveis de la comarca necessita

COMERCIALS Es demana: • Edat 20-25 anys

• Cotxe propi • Bona presència • No és necessària

experiència

S'ofereix:

• Sou fix + comissions

• Alta SS

Interessats, truqueu al tel. 589 62 82

Demaneu per la Srta. Gemma

M.50C 0 0 0 -

« 6 7 5 4 3 2 4

i-ncjes 5oca> -ïe' -B '0060C1Ü

• C/ C A N O V A S C A S T I ­

L L O . 2 . O p o r t u n i t a t . 1 3 0

m \ 4 do rm . . 2 b a n y s , sa ló

m e n j a d o r , c u i n a , c a l e f a c ­

c ió , pà rqu ing , p intat

2 1 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 57 1 6 , ' F a x 6 7 4 57

54

,hogaí =wr_tNC2000í

• Cl DOCTOR MURILLO 1 3 0 m ! , 4 h a b , 2 banv c .

sa ló men jado r 35 P-\ I ;J

n a - o f f i c e » , 2 p l a c e s d e

p à r q u i n g Z o n a c o m u n i t à ­

ria a m b jardí i p isc ina Ex-

tenor

2 8 . 5 0 0 . 0 0 0 -

t r 6 7 4 57 04 < 675 43 02

jlmrJtsai Rd. '1307000*

• Cl F R A N C E S C M O R A -

G A S , 4 8 . O p o r t u n i t a t 8 5

r r f , 4 d o r m b a r y , a v a b u

sa ló men jado r , cu ina , r ^ ' i

ge rac ió . ca le facc o le r -as

sa. p à r q u m g

1 7 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 57 16 Fa» 6 7 4 57

54

llnojjai^ ^ .f*: ÏQOCJ

• C/ R I U S I T A U L E T 1óíi

m-' 4 hab ? i n r u - S.-ÍIM

T i e n j a a o ' . I / L . I I M • i t t i t e - .

t e r r a s s a p a ç - i c e p a '

qu ing

27 .500 .000 . -

« 674 57 04 • 675 43 02

.'Txlesai Re1 IXfOOO*

• C / S A N T T O M À S - i!4

m \ 3 do rrr . 2 ü^ ' i ^ s , _-i i l-ri

men jado r cu ina P C I . I I M J -

c a l e f a c c i ó , a r m a r s. \ .-•

qu ing opCionai , t a p " ' - '--"-

t 5 .200 0 0 0

W 6 7 4 57 16 I . - . 6 7 4 57

54 .Inoga.' -w' '•€ ?X".~

• Cl S A N T I A G O R U -

S 1 N O L M O m 4 ' n t 1

bany . ' lavaDM -.-• • r- . •

l adc r c u i n a •• " ' •••• r-.-• - = •.

: e ' r a b = -i ; , , . •>- j _ - ; (

q j r e

24 150 000 -

« 6 7 4 57 04 675 43 02

;hs<te$ai Re' 1»7'X«>

• M O L T A P R O P f . s t a i : . i

San i Cuga t . 3 bab tí*-r , •

sa d e * 2 n r g ^ - p i -< i. ••

exter ior a s s o c i í , ; '

1 5 0 0 0 0 0 0 •

« ;93 ; 6 7 4 6 7 15

- rxiues N W - t " ; ' i .'>Xv

• M O L T A P R O P E S T A ­

C I Ó Sr.- ' >."" i ' ] , / •'••& PIS. 4

hab . i s v . n·l··r; m a c a , bal-

t.,-1 ,, - J I , • I .n 'v • ' l a ,a

• P I S 1 1 0 m 1 , 4 h a b . , 2

b a n y í , , p a r q u e t , a - m a r s

C d r q j r g . alt. exter ior , c è n ­

tric, f inca nova : 3 anys .

25 0 0 0 0 0 0 -

« 6 7 5 4 3 2 4

F"KH*s Hocai. Rel. P° 1M600H

• P IS D E 120 n ? . 4 d o r m i ­

t o r i s . 2 b a n y s , mor t b o n a

v is ta , pà rqu ing ,

22 0 0 0 0 0 0 -

« 6 7 4 12 0 4 / 6 7 4 11 81

(5enri Ret S 10000002

• P I S E N V E N D A 4

do rm . , m e n j a d o r sa ló . cu i ­

na , bany c o m p l e t , l avabo ,

c a ' B f a c c i ó M o l t d e s o ! .

a m b v is tes a Co ' i se ro la

20 0 0 0 OOC' -

« 6 7 4 72 54

r-.:.<» jicwwa. -Wl FG'0090011

b o I 1 H H'da

• ü u ü 0 0 0 •

93; 6 7 4 6 7 15

'•_,. í MCj ^ fS'C'JOOO*

• P I S E N V E N D A 4

Jo'm . menjador saló amb xemeneia, cuina -olf ice-, 3 banys complets, zona safareig, calefacció, garat­ge 2 cotxes tnaster Jardí part 200 rrv' Zona comú-nitàna amb jardí i piscina. 45 000 000-« 674 72 54 ^ess i -one». Rei -G 10060012

• P I S O S O C A S I Ó Z o n a

Monest i r 7 5 rrv. m e n j a d o r

? 0 m , c u i n a , 3 h a b . . 1

b a r y , s a f a r e i g t e r r a s s a 4

m a s c e n s o r , so l l a r d e s .

v i s t e s a M o n t s e r r a t , pe r ­

fec te estat

l i 6 0 0 0 0 0 -

t r 675 33 55 ,' 589 2 6 4 3

'0050012 _ _

• P L A N T A B A I X A a m b

j- j ' f t" a z o n a res idenc ia l . 4

i : i . r ' i Ions . 2 banys c u i n a ,

' i . t a lmen t renova t , p i sc ina ,

p a r q j i n g

I S 0 0 0 0 0 0 -

« 6 7 4 12 04,

« 6 7 4 11 81

V ' M ffc! S 1X00005

• P R O P E S T A C I Ó S A N T

C U G A T 4 nab . 2 b a n y s

: v i e t a c c i o , p laça pà rqu ing

asso le l la t , exter ior .

26 0 0 0 000 . -

TT ^931 674 67 15

• i:; FS Saca; ^ FS1C20003

• P R O P H O S P I T A L G E ­

N E R A L de Ca ta lunya . Pts

pet i : 3 hab . molt t ranqu i l

asso le l la t , d a r

h MOC 0 0 0 -

« (93)674 67 15 '-r:.jes3acai Ret F; 1312O0OS

• P R O P M E R C A T N O U

P_j Tor reb lanca • Val lès) ,

~t-f-' n o u , 3 h a b . 1 b a n y ,

:i . i ^a pà rqu ing , ex tenor

U 6 5 0 000. -

V [ 9 3 ) 6 7 4 6 7 15

K r ^ . ^ 1 ^ ^ , Re' -S -013000"'

• R U B Í Av E s t a t u t . E d

TOL.. 85 m , 3 nab . , b a n y i

'd va bo C a l e f a c c i ó E l e c .

E n t r a d a 3 0 0 0 . 0 0 0 P t a .

Res ta h i po l eca .

9 588 4 0 1 7 / 5 6 8 5 4 9 9 F·vjuesVaitxinratl ffei Fv 4416

• R U B Í Av . L E s t a t u l 75

m f . 3 hab . molt de si~i

7 .250 000 . -

«699 65 48 i.lrajsa( Re' 50007

• R U B Í CJ C a s p . Per es

t r e n a r , D ú p l e x d e 11 8

135 m ' D e 4 a 5 hab 2 3

b a n y s 2 t e r r a s s e s . C a l e ­

f a c c i ó G a s . P o c s v e ï n s

A c a b a t s d e q u a l i t a t . Pàr ­

q u i n g o p c i o n a l . R F A .

N o u s .

14 2 0 0 000 . -

t r 588 40 17 5 8 8 54 99

iFnques Va^orrat) Ret FV 200003

• R U B Í cl D u r a n i Bas , 9 0

m p . 4 h a b . c a m b r a b a n y

c o m p l e t a , so l d e m a t i n s

m e n j a d o r 24 m \ p laces de

p à r q u i n g opc iona ls

10 .5O0 .0O0-

n 699 65 48 ilncaal FWJJOOM

• R U B Í c ' H is to r iador Jo­

sep Ser ra , 95 rr r , 4 hab. (3

dob les ) , bany i lavabo, c a ­

le facc ió , exter ior , 2 te r ras ­

s e s . pà rqu ing .

1 4 . 8 0 0 . 0 0 0 -

« 6 9 9 6 5 4 8

ítajsal Hef IM00*

• R U B Í o L lu ís R i b a s . 4

h a b m é s ent reso la t . A m b

p à r q u i n g Acabats ò« qua ­

l i ta t . P o c s v e ï n s L la r d e

foc .

19500 000-« 5 8 8 4 0 1 7 5 8 8 5 4 9 9

Foques \n*mm =le' =V2CO0'0

• R U B Í c M o n t u r i o l . 3

hab . 89 m- Re fo rma t fus­

t e r i a e m b e r a o r t a b l i nda ­

d a Ext a umim. Mil lor que

n o u

8 5 0 0 0 0 0 -

« 5 8 8 40 17 588 54 9 9

Fmques Va*«nrit- ~& -V U3S

• R U B Í c P a j C lans A la

vora Amp lamen t , BO m-, 3

hab. , ben conserva t , ex te­

nor

8 OOC 000.-

« 699 65 48

l·-v.id -ïf IX«XJ

• R U B Í c.' Saoaded , i m p e ­

c a b l e . 4 nab {3 d o b l e s ) ,

c u i n a e q u i p a d a i r e f o r m a ­

da í c j r . a r t e g r a d a , f o r n ,

e tc J. s o c e mat ins .

9 OO0.O0C - « 699 65 4 8

uvjsa -el I SC*'

• R U B Í o Verge de l Pi lar.

A la v o r a d e C o r r e u s , 6 5

m 3 h . ib c a m b r a d e

bany

6 Í 5 0 0CMJ « 6 9 9 6 5 4 8

Incubi ^el EOOCJ

• RUBÍ o Zali'o, 70 rr'. 3 hab . cambra Dany, exte­nor i assolellada. 6 40C 000 - « 699 $5 48 i-cjïa = t líCOCÍ

• R U B l Dúplex per es t re ­

nar de q j a l i t a t s u p r e m a

Pocs veïns

19 000 '000 -

« 5 8 8 40 17 5 8 8 5 4 9 9

f i fquc '.'íi·r^·a·i fle< "v 30001'

• RUBl Edifici Mercun. 75 m", 3 hab . cuina i cambra bany reformats, pàrquing. 10.500.000.-« 6 9 9 65 48 .••TCJM; fi* I 50009

• R U B Í loca l a Les TorTes,

40 rr' b a n y pat i .

3 8 0 0 . 0 0 0 -

« 6 9 9 6 5 48

•incusai Rei >>YH:

• R U B Í p i s c M a r g a r i d a

X i r g u . 4 h a b , m e n j a d o r ,

C J na gas re fo rmat , fus te-

na e m b e r i a l um in i . Ext .

9 .500 0 0 0 -

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 5 4 9 9

^fiques Va*omat: Re* ^Vtó'3

• R U B Í p is n o u d e 61 m ; ,

a Av . Esta tu t , 132 . A m b 2

h a b . , b a n y . c u i n a e q u i p .

N o m é s dos ve ïns . A m b te­

r rassa . S u p e r i , 61 m ' .

1 1 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 6 8 5 4 9 9

IFrquas VaffwaQ. Ref FV 200009

• R U B Í p is n o u de 74 m2.

E n A v E s t a t u l , 1 3 2 , 2

h a b . , b a n y , c u i n a e q u i p .

N o m é s d o s v e ï n s

1 2 , 0 0 0 . 0 0 0 -

« 5 8 8 4 0 1 7 / 5 8 8 54 99

Tnquw Vatwnnt) fW FV 200008

• R U B Í P l a ç a P r o g r é s ,

100 m ; , 3 hab . [2 dob les ) ,

ca le facc ió , p is ex tenor .

8 9 0 0 0 0 0 -

« 6 9 9 6 5 4 8

ílrcuai. Rel. i 500C2

• RUBÍ zona la Josa. to­cant mercat. 3 hab . bany i lavabo. Ext. F nersianes d'alumini Calefacció Gas, cuina nova. 10500 000-« 5 8 8 40 17 ,588 54 99 i^nq·jesVï·wnfali Re» "V 4ífl5

• R U B Í Z o n a Les To r res

p rop FF G G . P isos des d e

7 .500 .000 P la . 3 nab . C a ­

lefacc ió. g a s , curna, bany .

« 588 40 17 588 5 4 99

finques VaUwntai;. Ha* FV 200006

• S A N T C U G A T z o n a c.

A l f ons Sa la , 18-20 Cons ta

d e 4 h a b i d u e s d o b l e s )

a m b a r m a r i s , sa lo m e n j a ­

dor . c u i n a , b a n y * l a v a b c

Ba lcó / le r rasse ta

17 .000 .000 . -

« 6 7 4 08 97

fiicas San Cjgaïj Rel ^Sí, tOOOSti

• Z O N A M E R C A T N O U

90 rrr' sa'O 32 r V a m b xe­

m e n e i a 3 hab o u ' n a re

f o r m a d a 1 bany . 1 ' avabc

a m b d u t x a , sol i v i s tes

1 4 . 5 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 5 3 3 55 589 2 6 4 3

(KSA Ges'iO "Tnoti ai.r =et HFA

10050005

• ZONA MONESTIR, 90 rrV, menjador, cuina, bary reformat. 4 hab., tot e«'e-nor, perfecte esta: 12500 000-« 675 33 55 ,' 589 26 43 IKSIXGÍS'HÍ lirmobrai Í[ W <SA

10050003

• Z O N A P E A T O N A L 7 0

m ; ' . m e n , a d o r , c u i n a . 3

hab . 2 b a n y s c-3•e'accio

sol i v i s tes

1 4 . 0 0 0 . 0 0 0 •

« 675 33 55 , 589 26 43 [KS* Gístie, iTncbi ara; Rel K&A

10050004

• S A N T C U G A T ; o n a c.

C a n o v a s d e l C a s t i l l o T é

160 n r . Cons ta de 4 hab .

s a l ó m e n j a d o ' d e 4 5 m \

c u i n a « o f f i c e " d o s b a n y s

c o m p l e t s , t e r - a s s a . Pa r

qu ing .

3 2 , 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 08 97

;FfKasSaPíCjgaii Rt-' -SC tXi400Bv

• S A N T C U G A T z o n a

G o l f , 7 0 m ' , 2 h a b , sa ló

m e n j a d o r de 2 7 m-'. cu ina

e q u i p a d a , b a n y i l avabo

2 3 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 08 97

(FncasStfitCjgali tW :SC 1X*X0;.

• Z O N A R E S I D E N C I A L

1 0 0 m ' , s a l ó a m b x e m e ­

n e i a , c u i n a - o f l i c e » . 3

hab , , 2 b a n y s , 1 p à r q u i n g ,

t raster . ca le facc ió , j a rd í i n ­

f a n t i l , n o m é s 6 v e ï n s , to t

exter ior .

2 6 0 0 0 0 0 0 -

« 6 7 5 3 3 5 5 / 5 8 9 2 6 4 3

iKSA Gesüo Imnobi.ana! Rel KSA

10050007

• Z O N A T R A N Q U I L L A

100 rm + 160 m 1 j a rd í p r i ­

va t , s a l ó - m e n j a d o r 3 0 mJ .

4 h a b . 2 b a n y s , c a l e f a c ­

c i ó . a i r e c o n d i c i o n a t . 1

p à r q u i n g + t ras ler .

2 6 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 5 33 55 ' 589 26 43

KSA Gest c IrfTO&.iièria Re' <SA

•0O5OO06

• M I R A - S O L 2 so la rs 605

i 6 5 0 rrr'. P g . C a m e r e s

Magn i f i ca v ista

« 674 57 04 .' 675 43 02 .Inoesa. ne» nK70C'C

• S A N T C U G A T z e n a c

S a n ! Eu là l ia . 52-i m

2C 000 000 -« 674 08 97 ip'ncas$antCL·gati ^e' ^SCiX-íOClI

• S A N T C U G A T zona g o f

es tac ió de VaUdore x S u ­

per f íc ie 6 0 0 m

23 000 .000 . -

« 674 08 97

^ircasidr-Cjga'i Re! fSC'WXií'S

• S A N T C U G A T z o r a

p laça Sant J a u m e (estaciC

Va l ldore ix ) 557 m-

1 8 0 0 0 0 0 0 -

« 6 7 4 0 8 9 7

•F·neaí Sart Cugat' Re- CSC 1X40CX

• S O L A R res idenc ia l , 6 5 0

n r Z o n a e s c o l a a rqu i t ec ­

tu ra Ed i f i cac ió m m e d i a t a .

2 9 . 0 0 0 0 0 0 -

« 6 7 5 4 3 24

i-.naues=iocai Re* • - IXÍ0006

^•Vcut'iid.

Decoració

d mtehors i exteriors Dasse<; Sa."! Mag.' K

5 4 N ' CJCWT S a V'ALiÈS

• C / G R A N O L L E R S a-

d o s s a d a a m b a s c e n s o r

2 2 0 rr. r. | a r d " p r . v a t . 5

d o r m ( 2 - s u i l e s " ) , 3

b a n y s , 1 lavabo , sa ló m e n ­

j a d o r 4 0 m ! , g a r a t g e t ras ­

ter.

4 6 . 0 0 0 . 0 0 0 . - « 6 7 4 7 7 7 6

ilnmarba SA) Rel I6000&

• C/ L A S P A L M A S , 4 . (A

ia vo ra an<iu) 2 2 6 m ; hab i ­

t a t g e . 5 0 0 r r • s o l a r . 4

d o r m . , b a n y . s a l ó . c u i n a ,

p à r q u i n g , jard í , p e ' res tau­

rar. Z o n a u r b a n i t z a d a

2 9 . 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 5 7 1 6 /

F a x 6 7 4 5 7 5 4

llnogari Rel W02000É

• Cl O C É A N O A T L À N T I -

C O , 53 . (Fmal 95 ] 600 m-

so lar 2 9 4 m- hab i ta tge . Zo ­

na Gol f 5 do rm . . 4 Danys,

1 l a v a b o , s a i o m e n j a d o r .

c u i n a e q u i p a d a , e s f j c

Pà rqu ing Ja rc i

6 0 0 0 0 . 0 0 0 -

« 6 7 4 57 16 , 1

Pax 6 7 4 57 54

ilnooa-; Rai IVC 20COE

• C/ S A N T A E N G R À C I A .

6 , b a i x o s . O p c r t u n l a t 35

m' * pat i 3 d o r m . b a n y

salc m e n j a d o - , -::i.ina equ i ­

p a d a , ca le facc o

' fi 0 0 0 COC' -

« 6 7 4 57 16

Pa* 6 7 4 57 54

i •vça i RHf INO xor

• M I R A S O L tor re 3 5 0 m

s o ' a - 6 0 0 m- 6 h a D , 2

b a n y s , sa ló r r e n i à d o r . 60

rr- c j ' n a -o f f i ce · sara 6C

m-' g a r a l g e 2 co txes

65 000 000 • «674 57 04 675 43 02 i ••vvs.i. P-M I 'ü"Z']t,

• N O V A P R O M O C I Ó 1C

'o^res a d o s s a c e s a m o jar­

dí • p i s c i n a c o m u n i t à r i a

2 4 0 m 6 m ' a c a r a , ga ra l ­

ge 4 co txes , 4 hab es tud i .

2 b a n y s 1 ' a v a b ú , p a r ­

quet . ma rb re . 38 70C.000 -

« 675 33 55 589 26 43

>SAi1«x hmrm^rà Fat *.:;JI ' X-inXCÇ

• SANT CUGAT av Pla del Vmyet. Adossada de 5 hab.. estudi Jard privat comunitar. amb piscina Només 45 000 000 - « 674 08 97 l-ircas SariCi^a:; Pat FS>1 X4QC2*

tr KM Servicios de gestión inmobil iarja

• K-M, RUBl, torre zona Els Avets, seminova 140 m: de vivenda, 4 haD, 1 bany, 1 lavabo, jardí de 395 m'. Ocasió 25.5O0.0O0 Pta. Ref. 1/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ, zona Sant Muç. Restaurant amb habitatge i 2.000 m: de terreny, el restaurant té una capacitat de 150 persones, l'habitatge té 160 m\ 7 habitacions. Ocasió per a família i negocis. 37.500.000 Ra. Ref. 2/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre nova per estrenar, d'habitatge té 340 m;. més un local de 80 nr, situada entre Mirasol i Rubí, sol lot el dia.,Ocasió 24.500.000 Pta. Ref. 3/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre zona Sant Muç, casa de 280 m2, 5 habitacions nes estudi, sol i vista panoràmica, jardí de 1.650 nr, urgeix vendre, només 27.000.000 Pta. Ref. 4/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBl. Torre al centre del poble amb taller en planta baixa ae 120 T amb instal·lacions, l'habitatge té 120 nr amb 4 habitacions i una gran terrassa de 120 m!. Ocasió única, només 42.000.000 Pta. Ref. 5/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre Sant Muç, 1600 m: de terreny 600 m2 de bosc 1000 nf de zona edificable, la casa té 3 habitacions. 1 bany, acabats de primera qualitat, com nou. Urgeix vendre noTies 14.000.000 Pla. Ref. 6/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre en centre urbà. 200 rrï edificats, jardí 50 nr. 2 habitacions. 1 bany, llesta per entrar-hi a viure Ocasió, 22.000.000 Pla. Ref 7,T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre amb 128 nf de habitatge. 3 habitacions. 1 oanv so i entorn excel·lent. Urgeix vendre. Preu: 12.600.000 Pta. Ref. 9fl\ Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre al centre del poble, 80 m- amb projecte per ampliar 80 nf més d'habitatge, jardí de 40 m . Oportunitat única, només 12.700.000 Pta. Ref. 10VT. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Torre zona Can Fatxo, jardí 200 nf, casa de 100 nf. 3 habitacions, 1 bany, situació i entorn molt bo. Ocasió, urgeix vendre 19.000.000 Ra. Ref. 17/T. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Sant Muç, superfície 1000 nr. alt i assolellat i amb vistes. Oportunitat, saldo 3.500.000 Pta. Ret. 1/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Vallès Park, superfície 900 nr. amb instal·lació feta d'aigua i llum Ocasió 3.800.000 Ra. Ref. R. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir. superfície 700 nr. amb caseta de 70 rrr'. 2 nabitacions, zona urbanitzada amb tots els serveis. Ocasió només 9.500.000 Ra. Ref. 8-TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona Can Mir a l'Av. Principal, superfície de 628 nf, 19 m. façana, zona urbanitzada amb tots els serveis. Preu immillorable només 4.500.000 Ra. Ref. 9/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Terreny zona alta i assolellada per edificar 6 cases, total 6.000 nf. Ocasió només 12.000.000 Pta. Ref. 14/TR. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona Can Fatxo, 80 nf, pis alt i assolellat, 3 habitacions. 1 bany safareig, entorn bo. Preu 8.000.000 Ra. Ref. 12/P. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis zona mercat, entorn excel·lent, 73 nr, 3 habitacions, assolellat. Preu 9.000.000 Ra. Ref. 14'?. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis dúplex per estrenar, 185 nr, 130 nf utils. 50 m- de terrasses, 4 habitacions, 2 banys, saló de 35 nf. acabats de luxe. pàrquing opcional. Oportunitat 19.800.000 Pta. Ref. 1/D. Tel. 588 23 62. • K-M. RUBÍ. Pis dúplex. per estrenar, 150 nr edificats. 115 m: utils, 4 habitacions. 2 banys, saló 35 nf. alt i assolellat. Oportunitat 20.800.000 Ra. Ref. 3/D. Tel. 388 23 62.

• K-M. SANT CUGAT, Torre a la zona de Mirasol, a la vora de col·legis, 80 nf de casa, 3 habitacions. 1 bany per rehabilitar. Possibilitat ampliació; jardí 500 m2. Ocasió, només: 12.000.000 Pta. Ref. 15/0005. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de la Floresta; jardí de 600 rrf, casa de 90 nf, 3 habitacions. 1 bany; per reformar. Ocasió, només 12.000.000 Ra. Ref. 15/0009. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la zona de les Planes de Vallvidrera, 1106 nf de terreny, casa de 60 nf. zona alta i assolellada. Oportunitat. 11.000.000 Pta. Ref. 15/0010. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; solar de 838 nf, 200 nf de casa, 126 nf útils, zona tranquil·la i aïllada. Ocasió; 11.000.000 Ra. Ref. 15/0011. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT, Torre a Valldoreix, zona tennis, a 500 m. de l'estació. Jardí de 520 nf, 90 nf de casa, 3 hab, possibilitats d'ampliació, zona alta i amb vistes a Collserola. Ocasió 18.900.000 Ra. Ref. 25/1001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 496 m!, casa de 205 nf, útils 85 rrf, resta ampliació; zona tranquil·la i aïllada. Preu: 17.000.000 Ra. Ref. 25/1002. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Tone a Mirasol. Zona col·legis, a 200 m de l'estació, jardí 330 nf, casa de 96 nf, 3 hab., 1 bany, en perfecte estat. Preu: 25.000.000 Pta. Ref. 25/1003. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 600 m2, casa de 130 rrf en 2 plantes, 6 habitacions, 2 banys, per reformar interiorment, estructura en bon estat. Zona alta i amb vistes panoràmiques. Ocasió, només 21.000.000 Ra. Ref. 25;1004.Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix per rehabilitar completament, 600 rrf de jardí, casa de 150 nf, 4 habitacions, zona alt estànding, entorn immillorable. Preu: 23.500.000 Pta. Ref. 25/1008. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona aïllada, jardí de 600 nf, casa de 60 nf, 3 habitacions, 1 bany, possibilitat ampliació. Preu immillorable: 15.800.000 Ra. Ref. 25/1013. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. Jardí de 200 nf, casa 80 m2, 3 habitacions, 1 bany en una sola planta, zona col·legis, carrer urbanitzat, estació a 700 m. Preu: 18.900.000 Ra. Ref. 25/1017. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta; jardí de 968 m2, casa de 180 rrf edif. útils 125 nf, 5 habitacions, 1 banys, 1 lavabo: per rehabilitar. Torre d'estil antic de 1950. Ocasió, només: 22.000.000 Pta. Ref. 25/1020. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta: jardí 760 nrf, casa 60 nf, en perfecte estat, 2 habitacions, 1 bany. possibilitat d'ampliació. Preu: 16.500.000 pta. Ref. 25/1022. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 447 m2, casa 56 m2,3 habitacions, 1 bany a reformar, possibilitat d'ampliació. Zona tennis i a 700 m de l'estació. Ocasió: només 16.800.000 Ra. Ref. 25/1026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí 2130 nf. casa de 96 m2,4 habitacions, 1 bany, zona tranquil·la a ia vora club de tennis Vistes i sol tot el dia. Ref. 1030. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Zona estació, jardí de 785 nf, casa de 85 m2,4 habitacions, 1 banys, per reformar. Preu 25 000.000. Ref. 35/2001. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta. Zona aïllada, sol i vistes panoràrmiques, jardí 2.000 nf. casa de 135 nf, 4 habitacions. 1 bany 11 lavabo. Preu: 28.000.000 Ra. Ref. 35/2003. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Mirasol. A a la vora dels col·legis i de l'estació; jardí de 850 rrf, casa de 140 nf, utils 100 nf, 3 habitacions. 1 bany. per reformar. Preu: 34.000.000 pta. Ref. 35/2004Tel. 589 2084. • K-M. SANT CUGAT. Torre a la Floresta, d'estil antic, jardí de 1.862 m2, casa de 180 nf per rehabilitar. possibilitat d'edificar una casa més, ocasió única per a dues famílies. Preu: 34.000.000 Ra. Ref. 35/2023. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix Jardí de 1.000 rrf, casa de 100 m2, 3 habitacions, 1 bany. possibilitat d'ampliació. Preu: 33.600 000 Ra. Rel 35/2026. Tel. 589 20 84. • K-M. SANT CUGAT. Torre a Valldoreix. Jardí de 800 nf, casa de 225 nf, útils 110 m2, per refomar; zona estació i comercial. Preu: 40.000.000 pta. Ref. 45/3001. Tel. 589 20 84.

Of ic ina Valldoreix: c/ Muntanya, 2 - te l . 589 20 8 4 - ST. C U G A T

Oficina Rubí: d Rafael Casanovas , 19 - Tel . 588 23 62 - RUBÍ

ELS 4 CANTONS/ Divendres, 17 de març de 1995 CLASSIFICATS 27

•

• SANT CUGAT zona pg. VaUdoreix-OoN. Torre indi­vidual que consta de S hab., més una altra habta-rtó-estudi, saló meniador. cuina «office», 3 banys complets, lavabo amb dut­xa. Garatge per a 2 cot­xes. Dos trasters. Una cambra frigorífica. B solar ós de 500 m1. 65 000.000-« 674 08 97 (RncttSirtCuga FW.FSCIOOmig

• SANT CUGAT zona Vinyet, cl Sant Josep. Consta, a la planta, de sa­ló menjador, cuina «office» i un lavabo. A la planta su­perior hi ha 4 hab. (una «suite») i 2 banys com­plets. A l'estudi, com que és gran, té 1 hab., saló i un bany. A més, al sote­rrani hi ha un gran celler, una hab. de planxa, safa­reig I garatge per a 3 cot­xes. 63.000.000-««740697

• ST. CUGAT d Sta. Te­resa, adossada 320 m*, 4 hab., 2 banys, lavabo, sa­ló- menjador, 35 m*, cuina -office-, gottes, sala d'es­tar, terrassa, hab. màqui­nes, garatge 3 cotxes, jar­dí privat 100 m* i piscina comunitària. 57.500.000.-9 674 57 04 /675 4302 (lmde«a) FWHM7WH

• TORRE ADOSSADA A RUBÍ per estrenar, 223 m* + 104 de jardí. 4 hab., 2 banys, 3 places de garat­ge, fusteria interior de rou­re i exterior de PVC amb vidre dobte 26 000 0 0 0 -« 6 7 4 77 76 [ h m t n . SAL FM.I600O4

• TORRE ADOSSADA CANTONERA mott cèntri­ca. amb piscina comunità­ria, 3 dorm., 2 banya, bo-haroWa, sala de maquines i hab. planxa, 2 places de garatge, A.A. 32000.000-• 674 77 76

• TORRE A BELLATE-RRA 250 m1, 900 m* de jardí, una antiguetat de 4 anys, 4 dormitoris, 2 banys, 1 lavabo, garatge, estudi golfes. 60.000.000-« 6 7 4 1 2 04 /6741181 {Swiil Bat S tOOOOOM

• TORRE A BELLATE-RRA undamilíar 180 m*. 4 hab., 2 banys, saló menja­dor 35 m', cuina 20 m», parceMa 400 m*. 39.000.000.- « 674 77 76 |toiwtn,SA).FW.ia0006

• TORRE ADOSSADA O Bergara, 2 «suftes», 2 dorm. dobles, 3 banys, 1 lavabo, saló meniador 35 m*, 2 places de garatge i trastergran. 47.000.000.-« 6 7 4 77 76 Owf,SA).fW.ieO0C7

• TORRES Zona tranquil·la, adossada can-tonera, 150 nV, garatge 2 cotxes, zona rentat, tras-ter, saló estar en dos ni­vells, cuina «office-, 1 bany, 1 lavabo, 3 hab. (1 «suite»), estudi, jardí pri­vat 40 m*. calefacció. 28.500.000.-« 675 33 56 / 566 26 43 (KSA GMM ImoM·iti). fot. K$A 10050013 _

• VALLDOREIX Tom» So­la, parcel·la 600 m*. cons­truïts 220 m', 4 dorm., 2 banys, 1 lavabo, meniador saló 35 m», sala de billar. xemeneia llar, barbacoa, garatge. 46.500.000.-« 6 7 4 77 76 ihnwf.&VW.l600OÍ

• RAMBLA DEL CELLER 15, àtic dúpiex + comuni­tat. Renda: 100.000 Pta. 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cui­na, plaça garatge. « 674 15 66 ( C M t f fW. C10130004

B.ïlüAI'kfflMl • LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat, d Mina. 19-80 m". 80.000/mes.-1167415 66

• LOCAL EN VENDA 0 lloguer 112 rrr\ Preu ven­da: 10 milions. Lloguer: 60 000 Pta/mes. « 6 7 5 4 3 24 [Trwaf te l ) WFH10MQ315

• ZONA MONESTIR torre adossada 140 m1, 5 hab., 2 banys, garatge i lardf 60 m>. 33.000.000.-«67477 76 |»»»lt.,S*|.MI00005

• PBOS, apartaments, to­rres, locals i places de par-quing de loguer. « 6 7 4 1 2 04 /6741111 (Seer«. Hel S10000005

• C A S A A D O S S A D A cl La Plana, 140 rrf, 3 hab., 2 banys, l avabo , saló-menjador , 3 0 m' , cuina «office-, golfes, tnuter, te­rrassa 10 m1, jardf privat, 1 8 m ' l plaça de pèrquing. 170.000/mes-« 8 7 4 87 0 4 / ( 7 5 43 02 |Mia< FM. 11007000»

• P. DE LA CRUZ 35. 3r 2a, 4 hab., 1 men]ador-sa-la, 1 bany, 1 lavabo. 1 plaça pàrquing. Renda: 85.000 Pta. « 6 7 4 15 66 ICaas) B« C1O13CO0S

• P B de 2 dorm. , men ja ­

dor, cu ina , b a n y complet ,

terrassa. Pis moblat a M i -

rasol. 55 .000 /mes . -

« 6 7 4 72 54 (Rncas amnela)- Bel. FG10CTOOQ3

• A 7 MINUTS a peu de l'estació de Valldoreix, 4 hab.. exterior, assolellat, amb pati privat d'uns 40 rrr\ tranquil, aigua i lum ja r/alta. 85.000/mes.-« ( 9 3 ) 6 7 4 ( 7 1 5 (FwSaal FM FSI01M110

• APARTAMENT en llo­guer. Molt cèntric i tran­quil. Pàrquing opcional. 55.0OO/mes.-« 675 43 24 [ftquwRoo4fM.FR 10000016

• APARTAMENT en llo­guer c/ Montserrat 1 hab., bany, cuina americana. 50.000/mes.-« 6 7 5 4 3 2 4 (ftwPomlMffiWOeioot

• AV. ALFONS SALA, 22, 3r (a la vora estació). Renda: 80.000 Pta. 3 hab.. 1 bany, 1 saló, 1 cuina, 1

«6741566 |0»»). FM. C10130003

• a ALFONS SALA 110 mr, 4 hab.. 2 banys, saló menjador 20 m*. cuina i te­rrassa. Moblat 90.000/mes-« 6 7 4 5 7 0 4 / ( 7 5 4 1 0 2 Mes» FM II0OH0O7

• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló. cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, com nou. En el centre de Sant Cugat. Llo­guer al mes: 65.000 Pta. « 6 7 4 7 2 5 4 I f i rm 9rtn»-) FM. FG100M002

• PIS de 3 dormitoris. menjador-saló, cuina, sa­fareig, cembra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. Com nou. Placa de pàrquing inclosa. Junt nou mercat i àrea cul­tural. 80.00Q/mes..-« 6 7 4 72 54 (l &orM·J.FM.FGIOOOOOM

• C/POZOS, 10, 3r 2a (a la vora estació). Renda: 50.000 Pta + comunitat, 3 hab., 1 bany, 1 saló, 1 cui­na. « ( 7415 66 (C—I.FMC1013MCC

• SANT CUGAT zona U Floresta. És un pis als bai­xos d'una torre individual. Consta de rebedor, 3 hab. dobles, menjador, cuina «office», bany complet. Petit jardí. El bany i la cui­na estan reformats. eS.OOO/mee.-s 674 08 97 |fin«S«a<J« FKFSC130M3;

• SANT CUGAT tenim to­ta mena de torres de llo­guer a partir de 160.000/mes.n 674 06 97 fn^SwaiO·l) FMFSC'CC-OW

• TORRE C/ TOPACIO 17 (Mlra-sol). Renda: 70.000 Pta. 3 hab.. 1 saló. 1 bany, 1 cuina, jardí. « 6 7 4 1 5 66 ICPCI FM.CW30CDS

• PLA DEL VINET 130 m*, 4 hab. (1 «Bulte»), 2 banys, saló menjador, 35 m1, cuina «office», galeria, terrassa 30 m1. 2 places de pàrquing. Zone comu­nitària amb piscina. 175.000/mes-« 6 7 4 57 04/675 43 02

• RBLA. RIBATALLADA 160 m*, 2 terrasses, 4 hab., 2 banya, 1 plaça pàr­quing, calefacció, assole-lat exterior jardf + piscina comunitaris. 150.000/mes-9 ( 9 3 ) 6 7 4 6715

FM.FS1012000»

• S A N T C U G A T zona cl Alfons Sala. Consta de 4 hab., saló menjador, cui­na, bany complet, lavabo, safareig, una petita lerras-seta o balcó. 8 0 . 0 0 0 / m e s - « 674 06 97 fFtoSe.&e·l·FM.FSCtOIHCOB

• TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris. menjador-ssla, cuina, bany. Solar de 500 rrf, A Mirasol. Zona moR tranquM'la. eO.OOO/mes.-«674 72 54 Oïrat raMsa. F M reitmoas

LK. 600 .000-« 5 6 8 55 36 KüCCT»HFM>lin 00010

• A L F A R o m e o 3 3 , B-IT.

475.000.-« 5 6 ( 0 9 91 (FteH.U) FM'ittEMCg

• FORD Fieeta 1.1.. met B-JT. 300.000-« 5 6 * 5 6 38

FM.» 10100003

• A L F A Romeo 75 , 2 .0 Twin Spark. B-IU. « 6 7 5 32 57 jAjto E3MMB-). FW AE 1003000?

• AUDI 100, B-IG « 674 86 50 [Auto Comaici del Villesl FM ACV 10090002

• CITROEN AX, GT (ex­tres). B-JU. « 675 32 57 (Ai»FjM»)fM Af.l003O0O3

• CITROEN AX 11.TRE, B-IM. 350.000.- « 589 09 91 (Rao» si).HM FIDD2O0O5

• FIAT Tipo, 16v. A/A. B-LC. « 6 7 4 1 5 03 [PejQ90l:MoloraMr) Ral PMR120307

• F I A T Uno 4 5 5 . EM 6 0 0 -

H U . platejat.

« 6 7 4 0910 [Sun*) m s 10110003

• FIAT Uno turbo. IE, B-

475 000 . -« 589 09 91 |Ftxx.U)M.FIOO200OI

• FORD Escort XR3, B-KV. « 6 7 4 15 03 IP-ugan: HM R*,). Ral FW 120005

• ALFA 33 16V, negre, B-

• GOLF 1.8. GL. B-JP. « 6 7 4 66 50 (Auto ComircB 0 * V B H M ) FMf. ACV

10O9KO4

• LADA Niva. B-NL 550.000.-« 589 09 91 (Fear, SJ) FM. F10O2ODO0

• L A N C I A Del ta . H F , tur­

bo, B-KY.

7 9 0 . 0 0 0 -

« 5 8 9 09 91 [Fkcar.s.L).FM.FI002000r

• LANCIA Prisma, TDS. O-AK 750.000-« 5 6 9 0991 [FUca, l i | FM F10020010

• OPEL Corsa. B-IS. 475.000-« 5 8 ( 0 ( 9 1 (FtKar.il·).FM.F1002OO0l

• OPEL Corsa GSI. B-LK « 6 7 4 ( 8 50 (Am cama to vmui FW ACV 100OOOB6

• OPELKedett, 1.3. 5 p . B-HY. 450.000-« 5 ( 9 0 9 91 |Füar.tL).FM.F10O2O0O<

• OPELKadett. 1.8 GT. blanc, B-JZ. 600.000.-« 5 6 * 5 5 35

FM-Atonm

• OPEL Vedra 1 6 B-MN. « 6 7 5 3 2 57 [AukEattetFUKIOtBOOOe

A.A.

• PASSAT Variant 1.8, AA.B-MG. « 6 7 4 66 58 (Auto Conan» m VHk). FM. ACV iraoooc

• PEUGEOT 205 GTI, A/A, B-JT. « 67415 03 PaigatlM» H*A M M tt»0M

• PEUGEOT 205 XL. B-HW. « 6 7 4 15 03 (Petaot Mon ft.ly1IW.FW 120001

• P E U G E O T 3 0 9 Q T . A/A,

B-HX.

« 6 7 4 1 5 03 (F»XJ»3t Uott «!*)'. FM.FW liOKB

• R E N A U L T 11 QTL. B-GL. « 6 7 4 1 5 01 IPexestMaorFMri. mi. PW120001

• RENAULT 19 TSE, blanc, B-LX 650.000-« 5 6 * 5 6 35 [Aooantrt FM A10100105

• RENAULT 21 2.0. A.A B-U. « 6 7 4 ( 6 50 (Auto Comna m VUl·l FM. ACV

• LANCIA Y-10. B-HO. 325.000.-« 5 8 9 0 9 ( 1 (Ftaf.sJJ FM. F1OO2O00I

• R E N A U L T 5 G T turbo,

negre. B-HT.

2 5 0 . 0 0 0 . -

« 5 8 8 55 35 lAiaxen).« A10100001

• RENAULT CHo, RN-1.4. B-OD « 675 32 57 (A1A0 EsMao). FM. AE10030007

• RENAULT Clio 1.2, 3 p.. vermell, B-OM. 975.000.-« 5 8 8 55 35 |Ai«x»*-5, F*t. A10100002

• SEAT Ibiza. 1.5 B-OB. « 675 32 57 (AuBFjMni) FM. AEI0O3OO0O

3 p . ,

• SEAT Ibiza 1.2, negre. B-JX 4O0.OO0.-« 5 6 6 55 35 l A u U a r W FM < ID10COO?

• SEAT Ibiza 1.5. 5 p , B-KP. « 6 7 5 32 57 [Au» EsMan) RK. AE10030000

• SEAT Terra, blanc, B-KT. 350.000-« 5 8 8 55 35 (Autoortníl FM A10100000

• SUZUKI Swift GTI. B-1872-IP, blanc. « 6 7 4 0910 (SutJu) FM S10110002

• V O L K S W A G E N Golf 16

V, B -LM.

« 6 7 5 32 57 IAdoEM.nl FM AE 10K10010

• F O R D Escort dleset , 8 -

« 674 15 03 pta»* IMx RsIVjM. FW 120004

• MSSAN Patrol 6 efl rje-set, curt. B-JV. « ( 7 5 32 57 [AuB FjMan). FM. AE 10090001

• RENAULT 21 blau, B-JJ. 650.000-« 6BB So 36 [»H-IHW|FMAI01C000|

TXE,

• NISSAN Venetle pràctic otèsel. B-MS « 6 7 5 32 57 [AuBEsMMI).FM «E10030005

• R E N A U L T Exprés , d ie -

sei . B-JZ

6 5 0 . 0 0 0 -

« 5 8 9 09 91 fexar,iJ.| U F 10020000

Finques

1 S

PISOS EH VENDA Prop Monestir, 9 8 n f , 4 hab., 2 banys complets, parquet, calefacció, cuina gran i pi. pàrquing opcional. 15.750.000 pta. Prop estació, 108 m!, 4 hab., 1 bany i cuina noves, exterior balcó, sol matí. 16.500.000 pta. Zona col·legi Maragall, 75 m!. 3 hab., bany i cuina noves, parquet + galeria, sol al mati. 14.700.000 pta. Zona Mercat Nou, 90 m !, 4 hab., 1 bany, 1 lavabo, calefacció + galeria, pi. pàrquing opcional, 12.500.000 pta. Prop estació, 72 m', 3 hab., 1 bany, sense ascensor. 8.000.000 pta.

PISOS UQ6UER

Zona eixample, 150 m !, terrassa, 4 hab., 2 banys, 1 lavabo, calefacció, cuina gran, 2 pi. de pàrquing. Zona estació, 75 nf, 2 hab., 1 bany i cuina nous, pis totalment reformat. 65.000 pta. inclosa comunitat Prop estació, 75 m!, 3 hab., 1 bany terrassa, sense ascensor. 60.000 pta. inclosa comunitat Apartament prop estació 40 nf, 1 hab., 1 bany. 46.500 pta. Apartament moblat zona Mercat Nou, 50 m, 1 hab., 1 bany. 65.000 pta. c/ Sta. Maria, 75 m2,3 hab., 1 bany, 1 lavabo, calefacció. 70.000 pta.

i

4

ï

5

s

En gaudirà.

5 P O R T E S

Hi ha un Honda Civic 5 portes 16 v 90 eva partir d'1.890.000 ptes.

Tecnovallés, S.A. Ctra. Cerdanyola, 55

Tel. 675 36 02 SANT CUGAT DEL VALLÈS

CONCESSIONARI OFICIAL HONDA

Ctra. Terrassa, 225 Tel.726 31 66 SABADELL

Av. Jaume I, 95-97 Tel. 731 64 82 TERRASSA

E S C O L A DK Fl . 'TBOL M I R A - S O L

I.'Sporting de Mira-sol vol posar en marxa una escola de futbul base. lils equips de noies en són la principal novetat. El club pretén que els equips federats puguin competir la temporada que ve. Plana 29.

2 8 . Divendres. 17 de març de 1W5 S O T O M A Y O R , AL CAR

Javicr Sotomayor va estar concentrat amb l'equip cubà d'atletisme al CAR durant tres dies, abans de participar en el mundial indoor de Barcelona, on va revalidar la medalla d'or. Plana 29.

HOQUEI SOBRE HERBA

D u s m e m b r e s d e l ' equ ip mascul í del Jú­nior . C a r l e s l 'a t l le i J any Vida l , han es ta t p r e - s e l e e e i o n a t s per l ' e n t r e n a d o r de l 'e­q u i p e s t a t a l abso lu t d ' h o q u e i sobre h e r b a . b i s d o s j u g a d o r s s a n t e u g a t e n c s f o r m e n

pa r t del g r u p de 37 j u g a d o r s q u e es p r e ­p a r a r a n pe r a la C o p a d ' E u r o p a , q u e t i nd rà lloc a Dub l ín al m e s d ' agos t . FI c o m b i n a t es ta ta l s 'ha c o m e n ç a t a p r e p a r a r a m b e n t r e n a m e n t s s e t m a n a l s . Els juga­

d o r s c a t a l a n s es p r e p a r e n a T e r r a s s a . D e s ­p r é s de la c o n c e n t r a c i ó q u e t i nd rà lloc pe r S e t m a n a S a n t a a la c iu ta t e g a r e n c a . el s e l e c c i o n a d o r es ta ta l , T o n i Fo r re l l a t , e s t ab l i r à una p rc - se lecc ió d e 22 j u g a d o r s .

Patllé i Vidal, pre-seleccionats per a l'equip estatal d'hoquei sobre herba

Dels 37 jugadors convocats, n'hi ha 22 que pertanyen a equips catalans

Al mes de juliol es facilitarà la llista definitiva dels 16 homes de la selecció

l ARMI- Rl VI Rll H Sani Cugat Al cap de molts anys. el Juniot toma a tenir algun jugador pre-seleeeional per a l'e­quip estatal d'hoquei sobre herba. Aquesta vegada han estat dos ju­gadors els que ha trial el selec­cionador. ( a i les l'atlle i Janv Vi­dal formen pail del grup de 37 pre-seleeeionals que hauran de treballar pet intentat set a Dublín a l'ugoM.

( a i les l 'atlle ha explicat a aquest setmanari que aquesta con­vocatòria amb la selecció absoluta se l'esperava uns anys enrera. Tan­mateix lecoucix que -sempre és bo que et cridin, fins i tot per al Júnior, perquè així estem re­presentats i a la federació ens tindran una mica en compte- , l'at­lle creu que <cl Juniot es meieixia lenií algú a la selecció: aquest cup hem estat en Janv i |o, i per la nostra put t intentarem l'e r-ho tan be com puguem-. Fn canvi. Janv Vidal considera que la seva enda -<no es uciis cstianva. si pen­sem que ja havia estat seleccionat en totes les categories inferiors».

l'er LII seleccionador estatal. Toni Forrellat, serà difícil triar els iiigadors que definitivament tot niaran l'equip espanyol que dis­putarà la < 'opa d 'Furopa . Fn

Patllé i Vidal esperen disputar la Copa d'Europa. l'olo: MAM I Sl'INOSA.

aquest sentit, serà impot el que poden aportar ef jugadors. Fn el cas de (

tant s, difer

arles

iber ents Pat­

llé. el jugador de Sant Cugat creu que «encara és d'hora per saber què puc aportar, perquè no sé

per a quina posició m'han triat; de totes maneres intentaré aportar tot el que pugui i. si els agrada, bé i si no...».

Dels 37 jugadors pre-seleccio­nats. 22 pertanyen a equips ca­talans. Hi ha una participació des­tacada de jugadors de l'Atlètic Terrassa i de l'Egara. Per Patllé «aquesta dada només reflecteix la realitat, i és que a Catalunya el nivell és molt més elevat que a la resta de l'Estat; tot l'hoquei es troba a Catalunya, afortuna­dament per a nosaltres i malau­radament per a alguns altres». FI seu company d'equip. Janv Vidal, ratifica aquestes declaracions i afegeix que «només cal fixar-se en els llocs que ocupen els equips catalans a la lliga i quins són els equips que disputen competicions europees, com ara l'Egara. l'At­lètic i el Polo: això demostra que els millors jugadors són aquí».

FI treball de la selecció ja ha començat, tot i que una bona part de l'activitat es farà a finals de temporada, dos mesos abans de l'inici de la copa d 'Europa. La primera gran concentració tindrà lloc al mes d'abril, amb Vstage que es farà a Terrassa. La copa d 'Europa es disputarà a Dublín del 16 al 27 d'agost.

El Júnior torna de Santander amb dos punts, gràcies a la derrota del cuer

O RS Tennis: Mier. Gonzalez. Ada-lia, Alvare/. I.ópez. Borrego. Pa­

rra. Gutiérrez, Gutiérrez II, Illera. Masa —equip inicial—. Moreno. Ixi-pez II.

2 Júnior: Bozal. Hofmann, Abad, I.elet. Vidal, Sallés. Romagosa.

Serra. Nogueres. Negre. Patllé — e-quip inicial—, Baguhà, Orsola, Jany. Gols: 0-1 Hofmann (55'), 0-2 Janv

(sn '_ Arbitres: Goikoetxea i Santos. Bé. Públic: Uns 70 espectadors.

Al ...OR H Santander .— L'equip masculí del Júnior ha derrotat el cuer de la divisió d'honor, que després d'a­questa jornada continua sense puntuar. Fls nois de David Pérez van jugar la primera part amb un bon nivell, dominant l'adver­sari, pressionant i creant ocasions de gol. L'únic que va faltar en el primer període va ser el gol, que hauria donat tranquil·litat als santeugatencs.

A la segona part el domini del Júnior va continuar i, fruit d'a­quest domini, van arribar els gols de l'equip de Sant Cugat. El pri­mer es produïa en el minut 2(1. després d'un penal-còrner; l'autor va ser Marcos Hofmann. Dos mi­nuts més tard arribava el segon gol del Júnior, obra de Jany Vidal. Amb el (I a 2 i el matx pràc­ticament sentenciat, el conjunt de David Pérez es va relaxar i va entrar en una fase de mal joc. Quan faltaven pocs minuts per a la conclusió, el conjunt sant-cugatene va fer un últim esforç per tal de mantenir la porteria a zero. Un dels jugadors més des­tacats va ser el santeugatene Qui-que Nogueres, que va recuperar moltes pilotes tant en atac com en defensa. Diumenge, el Júnior rep a casa el C D Terrassa.

FUTBOL DE SALA

Sànchez condueix el Celedón Lehoi a la victòria contra el Sant Cugat

3 Celedón Lehni: Mullor. Sanche/.. (Jgueta. (iregorio. Minanhres —5

inicial , Alava. lohillas i Mielgo.

2 Winterthur Sant Cugat: José Luis. Pinol, Jaume. Juanito. Rata

Garcia - cinc inicial—, Batct. Carles Navarro. Oriol. Pla i Xavi López. Gols: 0-1 Pinol |5'). ï-T~Ogüeta (7'j. 2-1 Sanchcv (28'). 2-2 Xavi López (2S'). 3-2 TobillasCW'). Àrbitre: Arias i Beneito. Regular. Tar­getes a Mollor. Sanchcv i Ogueta del Celedón Lehoi i a Rata Garcia i Carles Navarro del W. Sant Cugat. Públic: Uns 250 espectadors. Incidències: Al primer temps Pla es va fer 2 esquinços.

\I t \ l-ÓI'KZ • Vitòria.— l'I Winterthur Sant Cugat no va poder puntuar a la pista del Celedón Lehoi i va caure dcirotat per un ajustat 3 a 2. El partit no es va decidir a favor de l'equip local fins al minut 17 de la segona meitat. Si la primera part va ser molt avorrida, a la segona es va poder veure un gran espectacle futbolístic. Al llarg del partit el conjunt de Vitòria va disposar de mes ocasions de gol que no pas l'equip santeugatene.

FI Celedón Lehoi va estar con­duït en tot moment pel capità Sanchcv. ex-campió del món, quan

jugava amb la selecció de l'U­ruguai, que es va convertir en el millor jugador del partit dis­putat a Vitòria dissabte. Sànchez va jugar els 40 minuts reglamen­taris. El paper d'aquest jugador sobre el terreny és tan important. que sense ell el Celedón Lehoi no seria el mateix equip. Tot i la derrota d'aquesta jornada, el Winterthur Sant Cugat continua tercer a la taula classificatòria. amb 23 punts.

Aquest cap de setmana el con­junt de Carles Navarro descan­sarà. ja que el Lleó FS. que hauria estat el seu pròxim rival, s'ha re­tirat de la competició.

VOLEIBOL

El CV Sant Cugat derrota el CV Múrcia per 3 a 0 en poc més de tres quarts d'hora

3 CV Sant Cugat: Rubio, Bartra. Mampel, Vila, Sànchez. Castafíé

— -equip inicial—. Massa. Salto.

0 CV Múrcia: Martínez, Hernàn-dez, Martínez II, Molina. Màxi-

mo. Méndez —equip inicial—. Moya. Abad. Salar. Parcïaïs:75-2. 15-1, 15-L Arbitres: Fernàndez i Marchuet. Bé. Públic: Uns 15 espectadors.

O.V./C.R. • Val ldore ix— El CV Sant Cu­gat va derrotar l'equip murcià en el partit més fàcil de la temporada. Les santeugatenques només van

encaixar 4 punts en contra, i van establir el marcador més ampli a favor seu.

El matx es va resoldre en poc més de tres quarts d'hora amb 3 sets pràcticament idèntics. El més destacable del partit va tenir lloc en el segon set, quan Elisenda Massa va t reure pel Sant Cugat 13 serveis consecutius, i va fer passar el marcador d'un 2 a 1 a un 15 a 1. Les jugadores de Rupil van ser superiors en tots els aspectes i res no els va impedir aconseguir la quinzena victòria consecutiva a la lliga.

MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

su agente PEUGEOT PEUGEOT

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995 ESPORTS 29

FUTBOL DE BASE

L'Sporting de Mira-sol treballa per crear una escola de futbol de base. Amb aquesta inciativa el club pretén cobrir el buit que hi ha al districte, ja que molt nens han d'anar a Sant Cugat per jugar a futbol. La principal novetat són els equips per a noies, que tindran la possibilitat d'iniciar-se en aquest esport. El club pretén que els equips federats puguin competir la temporada vinent. Els nois i noies de 4 a 16 anys tenen ara una nova opció per practicar l'esport rei.

£1 futbol ja no és cosa d'homes Els equips de noies són la principal novetat del centre que crearà l'Sporting

CARME REVERTE • Mira-sol.— Una de les clàu­sules del contracte que es va fer quan es va construir el camp de futbol de Mira-sol establia la con­dició de crear en un futur equips de categoria inferior. L'Sporting de Mira-sol, que és un dels clubs que gaudeix d'aquesta instal·lació, ha sospesat durant aquest temps la possibilitat de crear una escola. Ara, el club mira-solenc té gent disposada a compartir aquest pro­jecte i s'hi ha posat a treballar.

Els nois i noies de 4 a 16 anys ja es poden inscriure a l'escola de futbol de Mira-sol. La intenció del club és iniciar els entrena­ments a final de maig i inscriure els equips en edat de competir en la federació catalana. Des dels alevins fins als juvenils, els equips podran jugar el campionat de lliga. Els benjamins disputaran una lliga adherida i els més petits, els de l'escola, podran jugar una lligueta escolar.

Maite Sanz, una de les orga­nitzadores de l'escola, manifesta­va que «a més d'il·lusió tenen uns quants nens i nenes, i poca cosa més». Segons el club, el pressupost es crearà per mitjà de les quotes que pagaran els nens. «Comptem amb empreses que pensem que estan disposades a ajudar-nos a aconseguir l'equipatge i el ma­terial esportiu», ha confirmat Sanz. Un dels models que es po-

Mira-sol tindrà a partir d'aquest any la seva escola de futbol de base. Foto: MANÉ ESPINOSA.

dria seguir és l'escola del Sant Cugat Esport. «Penso que podem comptar amb la col·laboració del Sant Cugat perquè des que hi ha Francesc Ruiz a la presidència del club, els agrada col·laborar

amb altres entitats esportives de la ciutat», diu Maite Sanz.

La creació d'aquesta escola de futbol a Mira-sol respon en certa manera a les necessitats del dis­tricte. Actualment, a Mira-sol hi

ha dos clubs: l'Sporting i l'Adesa. El primer només té un equip ama­teur i el segon té alguns equips inferiors, però no completa l'es­cala de categories. «A Mira-sol hi ha equips petits, però no hi

BÀSQUET

£1 sènior A de la UE Sant Cugat, condemnat al descens a

primera divisió catalana El Sícoris de Lleida s'imposa clarament

\ f | ^ Sícoris de Lleida: Jimeno D3L· (12), Mora (12), Visa (11), Lanao (19), Solsona (12) —equip ini­cial—, Mur (3), Piqué (6), Serra (2), Rubias (9), Zapater (3), Parell (4), Sagredo (9). i T O UE Sant Cugat: Garcia (11), O O Riera (-), Albesa (9), Solano (4), Asensio (8) —equip inicial—, Se-villano (4), Carazo (-), Moreno (12), Badosa (7), Argento (1), Fontanals (12)-Parcials: 08-03, 15-10, 29-23, 47-37; 58^0,73-48, 88-60,102-68. Arbitres: Marín i Navarro.

CATÍ MORELL • Lleida.— El sènior A de la UE Sant Cugat va acabar de lligar el descens matemàtic dissabte pas­sat a la pista del Maristes Sícoris de Lleida. Els jugadors de Mar­cel·lí Massafred van caure derro­tats contra el Maristes lleidatà per 102 a 68, en el partit corresponent a la 23a jornada. De moment, els santeugatencs només s'han po­gut anotar un victòria des del co­mençament del campionat i ara ja resulta matemàticament impos­sible que el Sant Cugat iguali el seu compte particular amb el del penúltim classificat, el Condis Gramanet —que té 7 victòries i 16 derrotes—. Els de Massafred s'hauran d'enfrontar d'aquí a unes jornades als equips més veterans de la categoria, com l'Hospitalet, el Valls, el Santfeliuenc o el Man­resa. Aquest últim serà l'equip

que tancarà el campionat de lliga de segona divisió estatal al pavelló municipal de Sant Cugat.

Els 34 punts de diferència que reflecteix el marcador final ho diuen tot. Els santeugatencs van anar tot el partit al darrera en el marcador, i només la poca cla­redat d'idees dels lleidatans al principi del partit va impedir un resultat final d'escàndol. El baix percentatge d'encert en els llan­çaments del Sant Cugat va fer possible que el Maristes dominés a pler tot el partit, tot i que els triples d'Albesa i Moreno van mantenir el conjunt santeugatenc dins del partit a la primera part, que es va acabar amb un resultat de 47 a 37.

A la represa, un parcial d'onze punts a zero va sentenciar el matx. El Maristes es va posar amb 21 punts d'avantatge i els 3 punts que va aconseguir anotar el Sant Cugat en els primers 5 minuts de la segona part demostren el pobre bagatge de cara a la cistella dels santeugatencs. A partir d'a­quest moment, els lleidatans es van dedicar a augmentar la di­ferència del resultat, que va arri­bar a ser de 35 punts. En de­finitiva, una victòria per als Ma­ristes que posa fi a la ratxa ne­gativa de sis derrotes consecutives i una derrota més per al Sant Cugat, que cada jornada està més condemnat al descens.

FUTBOL

Un gol d'Aguilera permet al Sant Cugat Esport derrotar el

Barceloneta per la mínima Aquesta és la tercera victòria consecutiva

I Sant Cugat: Comellas (4), Asen­sio (4), Miguel Àngel (4), Cartiel

(4), Goyo (3), Bayo (3) (Granero 73'), Aznar (4), Ramos (3), Aguilera (4), Roger (4), Joan Antoni (3) (Rafa 82').

0 Barceloneta: José Antonio, Rayo (Francis 46'), Matamoros, Gre-

gorio, Quique, Fermin, Luis, Aydillo, Cabeza,Tomi, Dani(Juan59). Gols: 1-0 Aguilera (10'). Àrbitre: Riba-Sala. Malament. Targe­tes grogues a Cartiel, Goyo, Quique i Tomi. Públic Uns 175 espectadors.

CARME REVERTE • Rubí.— El trasllat al camp del Rubí va provar al Sant Cugat, que per tercera setmana conse­cutiva va aconseguir la victòria. De mica en mica el conjunt sant­eugatenc va esgarrapant punts per tal de sortir de la zona de descens directe. Aquest cop els homes de Josep Alonso es van desfer d'un rival que va fregar la línia del joc dur. Un diumenge més els locals es van avançar en els pri­mers minuts de partit. Aguilera, un jugador que va fer anar de corcoll més d'un defensa visitant, va fer el primer i únic gol de tot el matx. El gol va arribar des­prés d'un servei de còrner que el davanter santeugatenc va re­matar de cap al fons de la xarxa. Les accions perilloses del Sant Cu­gat es van succeir i bona mostra de la perillositat que va crear van setIÇj^dosjejuds que va fer la

defensa del Barceloneta. L'àrbi-tre, però, va passar per alt totes dues infraccions. Avançada la pri­mera meitat, el joc es va equilibrar a causa de la pressió exercida pels visitants. Però, malgrat les oca­sions d'uns i altres, l'I a 0 es va mantenir fins al descans.

A la represa el Sant Cugat va patir i va haver de lluitar de valent per mantenir el mínim avantatge que reflectia el marcador. Els ho­mes de Josep Alonso, amb una ferma defensa, tot i jugar en con­tra del vent, van saber mantenir la seva porteria a zero. El Bar­celoneta va tenir alguna oportu­nitat més que a la primera part però cap d'aquestes no va acabar en gol.

En plena recuperació

Després de les últimes jorna­des, el Sant Cugat ha demostrat que es troba en el camí de la recuperació. El conjunt dirigit per Josep Alonso està treballant de valent i, ara com ara, aquest esforç li està sent recompensat. Amb l'úl­tima victòria aconseguida, l'equip ha recuperat un lloc en la clas­sificació i s'ha situat dissetè, em­patat a punts amb el Blanes, que ha passat a ocupar la posició que fins ara tenien els santcuagtencs. Actualment l'objectiu més imme­diat són els dos punts que hi ha en joc en el matx que els en­frontarà diumenge al Calafell.

ha totes les categories; el que no­saltres volem és fer l'escola per poder tenir nens i nenes de 4 anys endavant», explica Sanz. El que es proposa el club mira-solenc és que els nens passin per totes les categories des que comencin a l'escola. Per Maite Sanz, «a l'es­cola, a més d'aprendre a jugar a futbol, també adquiriran altres valors importants, com el de la responsabilitat, perquè hauran de compaginar els estudis amb els entrenaments des de ben petits».

Incorporar equips femenins

La participació de les noies en el futbol encara és molt restrin­gida si es compara amb altres es­ports. El Mira-sol vol que les noies també tinguin la possibilitat de practicar l'esport que els agrada. Maite Sanz ha viscut l'experiència molt directament a través de la seva filla. «Ella sempre ha volgut jugar a futbol, però no tenia cap lloc on fer-ho. Quan el seu germà va començar, ella s'entrenava amb ell, però en el moment de fe­derar-la va ser impossible i es va dedicar al futbol de sala», explica Sanz. La responsable de l'orga­nització de l'escola no entén els qui encara pensen que el futbol és cosa d'homes. «Trobo una xim­pleria que una noia que vulgui jugar a futbol hagi de jugar a voleibol o a bàsquet perquè aquests sí que són considerats es­ports per a noies», afirma.

Hi ha la possibilitat que les noies més petites puguin entrenar amb els nois, un aspecte que per Maite Sanz pot ser molt positiu. «Jo diria que fins i tot és con­venient perquè, si les margines de bon principi, el futbol que prac­ticaran després serà molt diferent al dels nois; en canvi, si es pre­paren alhora amb els nois tindran les mateixes condicions perquè se'ls haurà exigit el mateix», as­segura.

Sotomayor passa pel CAR abans d'aconseguir Por • Sant Cugat.— Javier Sotoma­yor i la resta de components de l'equip cubà d'atletisme es van concentrar al CAR durant tres dies, just abans de participar en el mundial indoor celebrat a Bar­celona.

Sotomayor —campió olímpic, campió del món i recordman mun­dial de salt d'alçada— va revalidar aquest últim títol el cap de set­mana passat al Palau Sant Jordi. L'atleta cubà va guanyar la me­dalla d'or amb una marca de 2 metres i 38 centímetres. Tot i tenir l'or assegurat, Javier Sotomayor va intentar fer un nou rècord mun­dial. Va fer tres intents sobre els 2,44, però va fallar tots tres salts. Sotomayor té establerta la seva millor marca en pista coberta en 2 metres i 43 centímetres.

L'equip cubà va ser el tercer que va obtenir més medalles d'or a Barcelona. Cuba va obtenir-ne en total 4, tres d'or i una de plata. El primer lloc va ser per a l'equip de Rússia, amb 12 medalles, 6 d'aquestes d'or. El segon el va ocupar els Estats Units, que en va guanyar 15, 4 de les quals van ser d'or./C.R.

S E G U R E T A T

Caixes | g Fortes

"14 Sant Cugat del Vallès. « 8 9 9 1 7 99

Guanya un joc d'EL SAVI trucant a la ràdio

de dilluns a divendres

a les 12.30 a Ràdio Sant Cugat

91.5 FM

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995 ESPORTS 31

POLIESPORTIU

C Colapí, O-PB SL Cugat, 1 Can Colapí: Calvo, Vallés, Prados, Borràs (Orti 67'), Martínez, Jonathan. Calonge, Castillano, Pérez, Roca. Blanch. PB St. Cugat: Edu, Quim, Luis, Carre, Tato, Jaime, Javi, Isaac, Óscar, Ca­rrillo, Marc (Reverte 80'). Gols: 0-1 Isaac (80'). Àrbitre: Sucarrats. Malament. Targe­tes grogues a Carrillo, Marc, a l'en­trenador i al massatgista visitant, i dues a Oscar i Carre. Comentari: La Penya va puntuar con­tra un rival molt lluitador que va do­minar lleugerament el matx. En els últims minuts, i amb el resultat de 0 a 1, els blau-grana no van voler arriscar. L'anècdota del matx la va protagonitzar el tècnic de la Penya en expulsar de la banqueta el porter suplent per haver insultat ï'àrbi-tre. / C.R.

La Planada, 2 - Mira-sol, 0 La Planada: Macias, Garcia, Sànchez, Oliva (Aguilar 51'), Espadà, Martínez, Munoz, Caballero, Trujillo, Cruz, Se­rrano. Mira-sol: Antonio, Juanjo, José Car-los, Luis, Naranjo, Enrique, Manu, Paco, Carlos, Julio (Juan 56'), Tini. Àrbitre: Simón. Bé. Targetes grogues a Aguilar, Sànchez, Martínez, Espadà, Trujillo, Paco i Luis. Comentari: El Mira-sol va perdonar massa i va pagar cares les seves errades en atac. L'equip mira-solenc va do­minar el matx però va fallar en els últims metres, cosa que no va fer el rival. / C.R.

BÀSQUET CB Mira-sol, 61 CB Navas 57 CB Mira-sol: Màrius (6), Rafa (12), Óscar (3), Javi (2), Dani (15) —cinc inicial—, Manolo (-), Miquel (6), Edu (8), David (3), Víctor (6). CB Navas: Llimargues (14), Cortada (5), Poliello (-), Deig (9), Font (2) —cinc inicial—, Pérez (1), Montagut (10), Suau (9), Mas (7). Àrbitre: Mata. Correcte. Comentari: Aquesta victòria situa el Mira-sol en la zona d'ascens. Tot i la igualtat del matx, la iniciativa va correspondre als locals. Els mira-so-lencs van dominar el rebot i el con­traatac per endur-se el triomf./C.R.

UESC, 68 CB Montpedrós, 45 UESC: Martínez (-), Cabrera (11), Baldrich (9), Albiac (13), Cusó (7) —cinc inicial—, Puig (5), Martín (5), Terribas (7), Condo (3), Villar (4), Rejat (4). CB Montpedrós: Monné (5), Munoz (1), Blasio, (9), Gómez (8), Iglesias (-) —cinc inicial—, Romero (1), Blasio (2), Garcia (2), Roldàn (-), Vides (4), Mallafré(ll). Àrbitre: Castillo. Comentari: El sènior femení de la UESC es va imposar fàcilment en un partit que va dominar des del pri­mer minut. Les locals van saber tren­car la zona del Montpedrós i van imposar la seva superioritat tant en defensa com en atac. / M.M / C.R.

C. Sagrera, 8 - Olimpyc, 3 t idoni Sagrera: Cabrero, Rebull, Ro­dés, Sànchez (3), Serrano —cinc ini­cial—. Moreno (1), Clemente (2), Bui-ra (2), Rimbau. Olimpyc: Nortes, Octavi, Jordi, Re­villa, Valverde —cinc inicial—, Oriol, Joan (3), David, Mur. Àrbitre: Mayor i Vera. Molt mala­ment. Targetes grogues a Jordi, Re­villa, i dues a Joan, David i Moreno. Comentari: El mal partit dels flores-tans va impedir que l'Olimpyc pun­tués. Després del 5 a 1 del primer temps, els florestans van intentar la remuntada, però les decisions arbitrals van trencar aquesta ratxa del conjunt de la Floresta. El Cidom va controlar el partit i va incrementar de tres gols més el resultat. / C.R.

HOQUEI SOBRE PATINS

PH S t Cugat, 5-Andorra, 3 PH St. Cugat: Torres, Cervantes (1), Jul (1), Olmo (2), Costa —cinc ini­cial—, Villalonga (1). Andorra: Comerna, Picanyol (1), Re­quena (1), Vidal (1), Cerquera —cinc inicial—, Sasplugas. Evolució del marcador: 0-1, 0-2, 1-2, 2-2, 3-2, 4-2, 4-3, 5-3. Àrbitre: Piqueras. Bé. Comentari: Amb aquest triomf el PH Sant Cugat es consolida en el primer lloc. El matx va ser difícil per als locals, que van començar perdent per un parcial de 0 a 2. A la segona part els locals van controlar el matx amb una bona defensa i aprofitant el seu atac. /I.S. /C.R.

CH S t Cugat, 7-Arenys, 3 CH Sant Cugat: Sanz, Roger (1), Solà (2), Burnat (2), Bernat (1) —cinc ini­cial—, Collado (1). Arenys de Munt: Godia, Domingo (1), Torrent, Serraclara (2), Sarlat —cinc inicial—, Rosquellas. Evolució del marcador 0-1, 1-1, 2-1, 3-1,3-2,4-2,4-3,5-3,6-3,7-3. Àrbitre: Moreno. Bé. Comentari: El sènior A del CH es va imposar en un dels partits més complets de la temporada. Tot i el domini dels visitants, els locals es van saber recuperar. Després d'algunes al­ternances en el marcador, el CH va sentenciar el matx amb gols de Burnat i Villoro. /I.S./C.R.

ÍANBBOL

Arrahona, 27 UESC, 24 Arrahona: Sobrepera, Camps (7), Pa-rrondo (9), Gomis (2), Guardia (3), Fernàndez (4), Cendra (2) —equip inicial—, Garriga, López. UESC: Bell, Tomàs (5), Mora (13), Casaubón (1), Ayo (3), Romero (2), Olaya (-) —equip inicial—, Fisas. Àrbitres: Torres i Barragan. Mala­ment. Comentari: Amb aquesta derrota l'e­quip de la UESC se situa en la quarta posició de la taula classificatòria i perd possibilitats per aspirar a jugar les fases de sector. L'Arrahona va estar més encertat en atac i es va endur els dos punts, en un partit molt igua­lat. / P.M. / C.R.

ESPORT ESCOLAR

Volei Catalunya.— L'equip aleví de l'escola Ca­talunya el formen Alej and ra Sànchez, Anna Maria Mateo, Vanessa Àlvarez i Elena Sànchez. Aquest equip, que ha disputat 4 partits de la lligueta co­rresponent al campionat dels Jocs Escolars, ocupa l'onzè lloc en la classificació, amb 2 punts. En quatre

jornades ha aconseguit una victòria i ha encaixat 3 derrotes. En l'últim partit l'equip de l'escola Ca­talunya va perdre per 2 sets a 0 contra l'equip del Pins del Vallès, únic equip imbatut del grup. Aquest cap de setmana l'equip entrenat per Ariadna Ferrer s'enfrontarà al Regina Carmeli. / C.R.

Volei El Pinar.— Anna Cleixa, Gemma Costa, Patrícia Latorre, Aurora Andújar, Carlota Garrido, Mireia Mateu, Miriam Torres^ Cristina Masan, Alexandra de Erausarin, Belen Àlvarez, Paula Àl­varez i Berta Agramunt són les components de l'equip B de voleibol aleví del Pinar. Elena López

entrena aquest equip, que és onzè en la classificació, amb 2 punts. En quatre jornades que ha jugat ha guanyat un partit i n'ha perdut tres. En l'últim partit va perdre per 2 sets a 0 contra l'Avenç, cinquè classificat. Dissabte jugarà contra l'equip A de la seva escola. / c.R.

AGENDA

FUTBOL

1a catalana 17.00 Calafell-Sant Cugat (Dg)

3a regional 11.30 Les Fonts-Can Cortés (Dg) 18.00 PB St. Cugat-Viladecavalls (Ps) 12.00 Fontetes-Júnior (Dg) 12.00 Mira-sol-Campoamor (Dg)

H Aficionats 18.00 Adesa-Parera (Ds)

m Juvenil 18.00 Sant Cugat-St.Cristòfol (Dg) 18.00 St.Cristòfol-PB St. Cugat (Ds) 16.00 Barberà-Júnior (Ds) 16.00 Sant Cugat-Joan XXIII (Dg)

Cadet 10.00 Terrassa-PB St. Cugat (Dg) 13.00 Sant Cugat-Nat. Terrassa (Dg) 9.45 Sant Llorenç-Júnior (Dg) 10.00 Adesa-Ripollet (Ds)

9.00 Nat. Terrassa-Sant Cugat (Ds) 9.00 PB St. Cugat-Can Jofresa (Ds)

BÀSQÜiï

§§ 2a divisió estatal SÈNIOR

11.00 UESC A-Granol lers (Dg)

SUB-23 12.30 UESC A-Granol lers (Dg)

JÚNIOR 9.00 Sant Fruitós-UESC A (Dg)

3a preferent SÈNIOR

12.00 S.Sabadell-UESC B (Dg)

SUB-23 10.15 S.Sabadell-UESC B (Dg)

JÚNIOR 16.00 UESC B-Parets (Ds)

3a categoria A SÈNIOR

19.30 Mira-sol-R. Cornellà (Ds)

SUB-23 18.00 Mira-sol-R. Cornellà (Ds)

1 3a catalana femenina SÈNIOR

18.00 Freestyle-UESC (Ds)

SJQIMIBOL

I I 1a divisió estatal SÈNIOR FEMENÍ

16.00 Veloz Palma-CV Sant Cugat (Ds)"

JUVENIL FEMENf 16.00 Sta.Coloma-CV St. Cugat (Ds)

SÈNIOR MASCULÍ 12.00 Liceu F.-CV Sant Cugat (Dg)

Campionat de Catalunya 2a CATALANA

22.00 Vilafranca-CH Sant Cugat (Div.) " 16.15 S. Montjuïc-CH Sant Cugat (Ds) 12.30 Blanc-blava-PHST.Cugat(Dg)

JÚNIOR 17.00 F.Codines-PH Sant Cugat (Ds)

JUVENIL 11.45 PH Sant Cugat-Mart inenc (Ds) 19.15 Espanyól-PH Sant Cugat (Ds) 18.00 Laieta-PH Sant Cugat (Ds) ~

INFANTIL 18.00 VoKregà-PH Sant Cugat (Ds)

ALEVINS 17.00 PH Sant Cugat-Navarcles (Ds)

17.30 St. Josep A.-PH Sant Cugat (Ds)

::MOQUEI.;ÜllÉHIÍÜ|! H Divisió d'honor masc 12.30 Júnior-CD Terrassa (Dg)

;;ilWBOLDE.iill:: M 1a divisió A 18.00 Olimpyc-Sícoris (Ds)

9 1a divisió B 10.00 Les Corts-PB Sant Cugat (Dg|

Divisió d'honor cat. 17.00 Champion-A Munt (Ds)

2a divisió 17.00 Multigest-Olimpyc (Ds)

H 3a divisió 17.00 Valldoreix-Chess (Ds) 19.00 Coplasti-Bokatas (Ds)

Juvenil 16.00 Castellvell-Olimpyc (Ds)

§1 Cadet 11.45 Olimpyc-J.Andorra (Dgl

HANDBOL

1a catalana SÈNIOR MASCULÍ

19.00 UESC-Sant Fost (Ds)

JUVENIL MASCULÍ 17.30 UESC-Santpedor (Ds)

«RECICLAR» PERSONES 3 2 . Divendres, 17 de març de 1995

La cooperativa Miques, que fa la recollida selectiva de deixalles des que es va posar en marxa el pla Residu Mínim, contracta només treballadors en procés de reinserció social. Plana 34. PIT DM

QUARTA SESSIÓ DEL CONCILI El paper de l'Església davant la pobresa i la marginació serà el tema de debat de la quarta sessió de treball del concili català, que comença aquest vespre al Centre Borja. Plana 34.

LES CONSEQÜÈNCIES DELS INCENDIS!

L'exhaustivitat del Pla Integral contra Incendis presentat la setmana passada per l 'Ajuntament de Sant Cugat ha provocat una reacció gairebé unànime: el treball, el primer de Catalunya adap­

tat a l'Infoeat, cobreix, innegablement i sobre el paper, tots els àmbits ne­cessaris, i aporta una gran quantitat d'informació que fins ara no estava sistematitzada. Són especialment els

tècnics i les institucions els que valoren la quantitat de dades recollides i les possibilitats obertes amb les actuacions proposades. Però els veïns esperen amb expectació l'aplicació pràctica i sobre

el terreny de les mesures anunciades. Tot i que l'Ajuntament ja ha advertit que el pla s'ha de desenvolupar pro­gressivament. els habitants dels dis­trictes tenen pressa i volen resultats.

QUÈ CREU QUE HA G LA Cl AMB EL NOU PLA INTEGRAL CONTRA

Josep Bernis Director general de prevenció

i extinció d'incendis

• «S'ha guanyat en la responsabilit-zació i implicació de l'Ajuntament en la problemàtica del foc forestal, d'a­cord amb l'esquema de l'Infoeat, en l'ambit municipal.També cal destacar els plans d'emergència a les urbanit­zacions, que faciliten les tasques dels bombers.»

Joan Bardolet Cap del Servei de Planificació i Coordinació de Protecció Civil

• «El nou pla és una eina bàsica per a la coordinació. També significa una millora en el sistema d'avisos i comunicació a través del centre de coordinació municipal, els bombers i protecció civil, i d'altra banda, l'auto-protecòó a les urbanitzacions i la in­formació a la població.»

Roger Uinàs Caporal del Parc de Bombers de Rubí

• «És fonamental la millora en la xarxa d'hidrants: els que hi ha esta­ran en perfecte estat aquest estiu mateix i a curt termini s'ampliarà el nombre. És molt important també l'a­dequació dels camins forestals per facilitar raccós i la coordinació i el re­forç de la vigilància.»

W-& Marià Martí

Gerent del Patronat deCoHserola

• «No vull fer una valoració sense haver llegit el pla, però em sembla necessari que tots els municipis dis­posin del seu propi pla. En el cas de Collserola, la seva especial situació fa molt urgent que tots els municipis que l'envolten prenguin aquesta me­sura.»

ws?

Joan Bastons Enginyer agrònom d'Ecafir, empresa assessora del pla

• «És fonamental que s'hagi elabo­rat un pla integral, adaptat per prime­ra vegada a Nnfocat de la Generalitat. Els responsables municipals tenen ara un coneixement exhaustiu dels recursos i les necessitats de la ciutat, i els poden aplicar en el desen­volupament d'un pla que és obert.»

Miquel Masanés President de l'Entitat Municipal Descentralitzada de Valldoreix

• «Tant la idea inicial com el seu desenvolupament han estat molt oportuns, i per aquesta raó hem col·laborat en el projecte des del principi. El pla és massa ambiciós per aplicar-lo totalment abans d'a­quest estiu, però esperem que esti­gui complert en pocs anys.»

Emili René Secretari de l'Associació de

Propietaris i Veïns de la Floresta

• «S'aconsegueix que la població prengui consciència que hi ha de te­nir participació activa, sobretot en la prevenció. Però davant d'un pla tan ambiciós, el que ens preocupa a la Floresta és que les actuacions siguin immediates, perquè l'estiu ve molt rà­pid, sobretot aquest any»

Kkm Garcia Membre del Grup

d'Autoprotecció de la Floresta

• «El pia fia aportat una reflexió sobre els riscos que hi ha al nostre municipi i la manera de solucionar-los. És un pla exhaustiu, que incor­pora un concepte com el d'autopro­tecció, que ha tingut la seva prime­ra expressió pràctica aquí, a la Flo­resta.»

Carme Soriano Representant de l'Associació

de veïns de tes Planes

• «Crec que, d'entrada, s'ha gua­nyat en coneixement de la situació, dels perills i dels recursos. Ja és molt que s'hagi fet l'estudi, però caldrà veure'n l'aplicació. De moment, a les Planes estan revisant la xarxa elèctri­ca, però, d'altra banda, continuem amb només un hidrant.»

Pere Gómez Veí afectat per l'incendi de la

Floresta de fï 1 d'agost

• «Crec que l'aprovació d'un pla de prevenció d'incendis és sempre una cosa positiva, i és millor que existeixi una planificació que no pas que no hi hagi res. Però és la­mentable que succeixin desgrà­cies com les de l'agost perquè no s'actua amb velocitat.»

Gràfic: EL PUNT

Institucions i veïns aproven el pla contra incendis i volen que s'executi amb celeritat L'ampliació dels recursos contra

els focs que s'ha planificat és l'aspecte més destacat pels tècnics

Els representants dels districtes reconeixen que s'atorga un paper

més actiu a la població

El Patronat recorda que l'estudi s'hauria de fer amb urgència a la resta de municipis de Collserola

SÍLVIA BARROSO/XAVI CAVA • Sant Cugat.— És ambiciós i exhaustiu, però cal aplicar-lo amb immediatesa. Aquesta és la res­posta dels veïns al pla integral de prevenció i extinció d'incendis elaborat per l'Ajuntament i basat en l'Infoeat. Pels tècnics i les ins­titucions, en canvi, la complexitat del treball, que abasta els quatre àmbits definits pel pla-marc de la Generalitat, n'assegura l'efec­tivitat a llarg termini.

L'adequació de camins per fa­cilitar l'accés dels bombers a les zones forestals, la millora i l'am­pliació de la xarxa d'hidrants, l'or­ganització de la vigilància, que s'intensificarà a l'estiu, i la coor­dinació dels efectius són els eixos sobre els quals els tècnics fan la

seva valoració. Pel caporal del parc de bombers de Rubí Roger Llinàs, a més, la majoria de les previsions del pla en aquests àm­bits són aplicables de manera im­mediata. «La restauració de zones cremades l'any passat i l'adequa­ció de camins ja s'està fent. La xarxa d'hidrants estarà totalment revisada per aquest mateix estiu i s'ampliarà en un termini curt».

Llinàs contesta així als dubtes del veïns, que insisteixen que la sequera d'enguany provocarà un estiu especialment perillós. Ls per això que el secretari de l'Asso­ciació de Propietaris i Veïns de la Floresta, Emili René, diu que «les actuacions van molt a poc a poc i l'estiu ve molt ràpid. Tot el que proposa el pla —afegeix—

és necessari i està ben estudiat, però s'ha de fer ja». També la vocal del Consell de Districte de les Planes Carme Soriano recull la preocupació dels veïns en aquest sentit: <'Les Planes és una de Ics /ones de més risc i amb concentració de població del mu­nicipi i només hi ha un hidrant i, de moment, això no canvia. He de reconèixer —matisa Soriano— que s'ha recollit una informació imprescindible que fins ara no es­tava sistematitzada, però ara s'ha de desenvolupar. Tots ho estem esperant per poder jutjar realment l'efectivitat del pla.»

Però els veïns reconeixen també que amb la reorganització han guanyat protagonisme. Tant Emili René com Kim Garcia, membre

del Grup d'Autoprotecció de la Floresta (GALF), entenen que la població tindrà a partir d'ara un paper actiu en la prevenció, i fins i tot en l'extinció, mitjançant el pla d'autoprotecció per les urba­nitzacions aïllades en zones bos­coses i amb la possibilitat d'in-cardinar-se en el Pla d'Actuació Municipal que es dóna als grups d'autoprotecció com el GALF.

La lectura política

El nou pla municipal també re-situa l'Ajuntament en el pano­rama de la lluita contra incendis. Segons el director general de Pre­venció i Extinció d'Incendis de la Generalitat, Josep Bernis, «la implicació i la responsabilització del govern municipal en la pro­

blemàtica del foc forestal, que és determinant, s'incrementa a partir d'ara». Bernis recorda que aquest és un efecte buscat per l'Infoeat i, segons ell, incidirà en les mi­llores tècniques que s'han de fer, «amb l'assessorament de Bombers en cada fase». Però l'organisme que ha tingut un paper més am­bigu en tot el procés i també a l'hora de valorar el pla redactat ha estat el Patronat de Collserola. Segons l'alcalde, Joan Aymerich, «no ha contestat cap de les con­sultes que se li han fet mentre s'elaborava el projecte». El gerent del Patronat, Marià Martí, admet que no ha llegit el document, però assegura que «tots els municipis de la serra necessiten un pla si­milar amb urgència.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995 PUNT DIVERS 33

I LES CONSEQÜÈNCIES DELS INCENDIS!

DIVISIÓ DEL MUNICIPI EN SIS SECTORS

Divisió per zones del municipi. A la dreta, l'enginyer Narcís Ribas explica una part del treball, a 1 acte de presentació, presidit per l'alcalde. Círàlic: EL PUNT. Fotu: JA. MULA.

Tres mesos de feina per adaptar-se a Flnfocat de la Generalitat

El pla aprovat pel Parlament al setembre té la primera aplicació municipal a Sant Cugat SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— L'incendi del Berguedà i el Bages, a principi de juliol, iniciava la cursa contra rellotge de l'aleshores con­sellera de Governació, Maria Eugènia

Cuenca. Focs devastadors simultanis, milers d'hectàrees cremades i falta de coordinació dels recursos. Els helicòpters no arribaven on els reclamaven i milers de joves es convertien en un cos de voluntaris im­

possible d'organitzar. A Sant Cugat, la ma­teixa situació es reproduïa l'li d'agost a la Floresta i les Planes. Al final, però, la catàstrofe va accelerar cl procés que havia de dotar els municipis catalans amb

l'eina imprescindible per elaborar un pla d'incendis o revisar l'antic: al setembre s'a­provava l'Infocat. Mig any després, Sant Cugat és la primera ciutat que n'ha extret un pla d'actuació municipal.

L'Infocat. el pla global de pre­venció i extinció d'incendis de la Generalitat, ha estat la base per a la redacció del primer pla in­tegral d'actuació municipal que s'ha fet a Catalunya. L'Ajunta­ment de Sant Cugat el presentava la setmana passada, després d'ha­ver estat aprovat per una comissió de seguiment formada per mem­bres de l'equip de govern i tècnics municipals, assessors de la Ge­neralitat i representants dels con­sells de districte i de l'Entitat Mu­nicipal Descentralitzada de Vall­doreix. Després de tres mesos de treball, amb el suport tècnic de l'empresa especialitzada en engi­nyeria forestal Ecafir, la ciutat es­trenava el nou pla contra incendis que inclou els quatre àmbits es­tablerts per l'Infocat: prevenció, vigilància, emergència i autopro-tecció a les urbanitzacions.

El document es presentava l'en­demà que la Generalitat havia pu­blicat el decret que aplica l'o­bligatorietat de la redacció de

plans municipals marcada per l'In­focat. L'alcalde, Joan Aymerich, ho va voler destacar en presentar el treball: «No cal dir que ens felicitem d'haver estat el primer municipi català a tenir el pla adap­tat a l'Infocat. S'ha treballat molt i ràpid. Però recordem —va afe­gir— que un pla de prevenció i emergència no elimina l'existèn­cia dels focs.» El resultat imme­diat del pla és, segons Aymerich, «el coneixement exacte de les ne­cessitats i també dels recursos de la ciutat en matèria de lluita con­tra incendis. Ara, amb les actua­cions que cal fer definides, ens posem a treballar». Una part de la feina, però, ja va començar a la tardor. «La neteja de les àrees cremades i la millora de les vies d'accés al bosc —recorda el re­gidor de Medi Ambient, Xavier Cortés—ja estaven en marxa, per­què eren necessitats evidents.»

No calia esperar l'Infocat per a aquestes primeres intervencions, però sí que ha estat el marc per

PLA INTEGRAL DE PREVENCIÓ I EXTINCIÓ D'INCENDIS

PLA DE PREVENCIÓ

/ Restauració zones cremades

/ Tractament d'abocadors incontrolats / Tractament de línies elèctriques / Punts d'aigua / Control àrees recreatives / Campanya de sensibilització / Divisió del municipi en 6 zones

PLA D'EMERGÈNCIA

/ Proveïment de material per a primeres actuacions. / Organigrama del Pla d'Actuació Muntópal (PAM) adaptat a rinfocat. / DJWctor: alcalde, coordinat amb Bonfèers i Protecció Civil.

PLA DE VIGILÀNCIA

/ Vigilància fixa / Patrufies de vigilància mòbil

PLA D'AUTOPROTECCIO D'URBANITZACIONS

/ Organització plans autoprotecció / Integració dels plans d'aujçptotecciò dins del PAM

fer l'organigrama per a actuacions d'emergència. Els criteris de la Generalitat són molt clars: el pla d'actuació municipal (PAM) ha de ser jerarquitzat i ha d'estar encapçalat per un director, que, en aquest cas, és l'alcalde o la

persona en qui delegui la respon­sabilitat. Ell és qui, personalment, ha de coordinar-se amb Bombers, Protecció Civil i el Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat (DARP). Per sota, hi ha un consell assessor

amb responsables de les àrees de l'Ajuntament d'Urbanisme, d'O­bres i Serveis i Medi Ambient i de Descentralització, i els caps del centre de salut municipal, de la Policia Local i de Protecció Civil, a més d'un representant del DARP. Els plans d'autoprotecció de les urbanitzacions, que també queden regulats per l'Infocat, s'han d'incardinar en aquest or­ganigrama i posar-se a les ordres del director del pla, que des del centre de comandament avançat coordina, sobre el terreny, els grups de suport amb personal sa­nitari, voluntaris, brigades muni­cipals i els cossos de seguretat ciutadana. Per aplicar aquest mo­del d'organització en els casos de sinistre, la configuració del terme municipal de Sant Cugat, amb 48 quilòmetres quadrats d'extensió, feia aconsellable dividir el territori en 6 àrees, les marcades per les principals vies de comunicació que travessen la ciutat i que fan de tallafocs naturals.

La Conselleria d'Agricultura declara Sant Cugat zona d'alt risc d'incendi per l'estiu

XAVI CAVA • Sant Cugat.— El Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat ha incorporat Sant Cugat a la llista de 565 mu­nicipis de Catalunya considerats zones d'alt risc d'incendi. Aquesta mesura afecta el 60% dels mu­nicipis catalans, i forma part de la campanya de prevenció d'in­cendis per al proper estiu. La Ge­neralitat ha publicat, com a avan­çada, un decret on prohibeix en­cendre foc en les zones forestals des del passat dia 15 i fins al 15 d'octubre. El decret prohibeix la crema de rostolls, marges i res­tes d'aprofitament, a les zones fo­restals i en una franja de seguretat de 500 metres al seu voltant. Les

zones considerades forestals po­den no ser necessàriament arbra­des. El decret també prohibeix llançar coets i focs d'artifici a les mateixes zones, i fer servir bu­fadors a les obres que es realitzen en les vies de comunicació pro­peres als terrenys forestals.

Pel que fa a Sant Cugat, i tot i que l'aplicació del decret co­rrespon a la Generalitat, l'Ajun­tament té previst exercir mesures de vigilància dintre de les que ja es prenen en consideració en el pla integral de lluita contra els incendis que s'ha d'aprovar en el pròxim ple municipal. Així ho ha comunicat el regidor de Medi Ambient, Xavier Cortés, que trametrà una carta al res­

ponsable de seguretat ciutadana perquè s'estableixi una especial vigilància per fer complir la pro­hibició.

El decret de la Conselleria d'A­gricultura determina que les ur­banitzacions allunyades del nucli urbà de cada població, i situades a menys de 500 metres de terreny forestal, disposin de plans d'au­toprotecció, una mesura que ja s'inclou en el pla de l'Ajuntament pel que fa als districtes, Valldoreix i can Barata. El decret també es­tableix una franja de protecció de 25 metres entre les (.dificacions de la urbanització i les zones bos­coses, i la necessitat de netejar de vegetació seca els carrers, les vies d'accés i les cunetes.

Aymerich exhibeix el pla de prevenció al Consell de Districte de la Floresta

x e H La Floresta.— L'equip de go­vern de l'Ajuntament va aprofitar el marc del Consell de Districte de la Floresta per fer una ex­posició del nou pla integral de lluita contra els incendis. Els tèc­nics encarregats del projecte van explicar el pla als veïns mitjançant un ampli desplegament gràfic amb transparències i plànols del mu­nicipi.

Per la seva banda, cl Grup d'Autoprotecció de la Floresta (GALF), que va participar en la comissió de seguiment del pla, va organitzar una xerrada per ex­plicar com s'ha d'actuar en cas

de foc, conduïda per Roger Llinàs, caporal i cap de torn del parc de bombers de Rubí. Llinàs va recalcar que fins i tot en una si­tuació molt perillosa podem salvar les nostres vides, sempre que no ens deixem dominar pel pànic. També va recalcar la necessitat de mantenir la sang freda i saber perfectament què s'ha de fer en cada moment. Per Roger Llinàs, el naixement i les activitats que fins ara ha dut a terme el Grup d'Autoprotecció han estat molt profitoses. Llinàs va destacar l'ac­titud del GALF de col·laboració amb les administracions, en lloc d'actuar sense cap coordinació.

34 PUNT DIVERS ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

SERVEIS SOCIALS

«Recuperar persones inadaptades». Charo Munoz, directora de la cooperativa Miques, resumeix així l'objectiu d'aquesta empresa i de la fundació Engrunes, l'entitat que va crear Miques l'any passat, quan l'Ajuntament la va contractar per buidar els contenidors del pla Residu Mínim. Onze persones que han superat problemes familiars, drogaadiccions o l'alcoholisme treballen ara recollint mobles, metall o eatró. Tot es recicla o es ven. L'ecologisme s'ha convertit en una via de reinserció social.

La marginalitat també es pot «reciclat» ii\ recollida selectiva de deixalles dóna feina a persones que superen problemes d'inadaptació

Sil VIA BARROSO

I Sant Cugat.- Aurora te 44 ;tnvs. es divorciada i els seus 4 Ulls estan sota la tutela del De­partament de Benestar Social de la Generalitat . Ara, des que -l'a el cartró» a la cooperativa Miques i te un contracte laboral i domicili estable, els nens passen dos caps de setmana de cada nies amb ella. I s l'única dona de l'equip d 'on/c persones que buiden els conte­nidors de recollida selectiva de deixalles que es van inslal lai a Sant Cugat a pimcipi de b ' n 4 . Antonio Corcovado. cvdrogaa-dicte i camioner i mecànic expert. es l'encai regat de u io idmai la res­ta de treballadors. .. I s un cap molt exigent. però molt bo», se­gons I ernando Diego. I II. que es colombià però no te «res a \cure amb el cattcl de Medellín». ha superat el seu alcoholisme, ic-cull mobles i voluminosos a do­micili amb ( 'orcovado i v ui a la Horcsta.

Tots tics son treballadors de la cooperativa Miques, l'empresa que la fundació Engrunes d'Es-plugues, dedicada a la "recupe­ració de persones desestructura-des i inadaptades» des del I9S2, va crear l'any passat a Sant Cugat quan l 'Ajuntament la va contrac­tar per recollir i classificar el ma­terial dipositat als contenidors del pla Residu Mínim. LI paper i el cartró es recicla, la poda es porta a la planta de compostatge de Torrelles i els mobles se cedeixen a la fundació per vendre'ls. Tot es recicla o es reutilit/a. «Es eco­logisme i s'ha posat de moda —ad­met la directora de la cooperativa Miques. Charo Munoz—, però a bngrunes fa dotze anys que vam comentar a fer de drapaires or­ganitzats i. sobretot, a utilitzar-ho com a mitjà per recuperar per-

Un membre de hi cooperativa Miques recull cartró dels contenidors de Residu Mínim. Foto: JA. MULA.

sones. El reciclatge que realment ens interessa a nosaltres insis­teix— és el de les persones.»

Els assistents socials dels ajun­taments i de la Generali tat són normalment qui posa en contacte la fundació Engrunes i Miques amb els possibles beneficiaris. A Sant Cugat, com a treballadors, hi arriben quan han passat el pe­ríode de recuperació física i psi­cològica i han participat en les activitats oeupacionals amb què Engrunes fa la teràpia. «En una altra empresa —assegura Charo Munoz— seria gairebé impossible que trobessin feina. Molts han es­

tat a la presó i la majoria no tenen cap professió. Però el que no sap la gent és que són els millors treballadors que hi pot ha­ver: responsables, eficients i, a més. bons companys.» I com a prova, explica que quan un dels membres de l 'equip va haver de complir un mes de presó que tenia pendent, la resta es van negar a admetre un substitut que li fes perdre la feina. «Valoren la feina més que ningú. És lògic —sen­tencia Munoz— si pensem que els costa més trobar-ne.»

Tot i que es va constituir fa només un any i tres mesos, la

cooperativa Miques ja va ser, du­rant el 1994. la font d'ingressos que va aportar el 4 1 % del pres­supost de la fundació Engrunes. La resta prové de convenis amb l'administració, venda de material i donatius, però queda encara un dèficit de més de sis milions que s'ha cobert amb crèdits. Per trobar una solució definitiva al finança­ment, Engrunes espera l'aprova­ció dels programes Horizon de la Unió Europea, que els per­metrien el funcionament com a empreses d'economia social i be­neficiar-se d'exempcions fiscals que ara no tenen.

El grup del 0,7% reprèn la campanya amb una xerrada tfArcadi Oliveras H Sant Cugat .— Més enllà del 0,7%. Corn reduir la dependència Nord-Sud és el títol del psicolabis tertúlia que la Plataforma del 0,7%' i Més ha organizat per aquest vespre amb el vice-presi-dent del col·lectiu Justícia i Pau. Arcadi Oliveras, com a convidat. L'objectiu de Tacte és rellançar la campanya de sensibilització del grup. un cop lliurat a l 'Ajuntament el document que proposa una co­missió de seguiment formada per una majoria de societat civil. El ple de desembre va aprovar la creació d'aquest organisme el dia que es va acordar el pla de ter­minis per cedir el 0,7% del pres­supost municipal el 1998. sis.

Sant Cugat Ajuda Bòsnia recull aliments per a Sarajevo M Sant Cugat .— El col·lectiu Sant Cugat Ajuda a Bòsnia, amb la col·laboració de Bombers Vo­luntaris de Valldoreix, comença dilluns una campanya de recollida d'aliments en llauna per enviar a Sarajevo. La iniciativa forma part de la campanya Pau per a Bòsnia i Hercegovina, coordinada per l'associació Pau pels Balcans. La recollida es farà també a Cas­tellbisbal i a Molins de Rei. Els punts per lliurar les donacions a Sant Cugat seran la Casa de Cul­tura i el local de l'associació de propietaris i veïns de Valldoreix. seu de Bombers Voluntaris de l 'EMD. , s.B.

Detinguda per robatori i falsificació de receptes I Sant Cugat.— Una santeuga-tenca de 28 anys ha estat de­tinguda per la Policia Nacional aquesta setmana, acusada d'haver robat una camera fotogràfica va­lorada en 100.000 pessetes en una botiga on havia entrat a dema­nar-hi feina. Segons la policia, la detinguda havia presentat una re­cepta falsificada de la Seguretat Social en una farmàcia moments abans del robatori i després se li va confiscar un talonari i el segell d'un metge que utilitzava per comprar antidepressius. /s.B.

EL CONCILI CATALÀ AL CENTRE BORJA

La tercera ponència proposarà la creació d'un secretariat

social de l'Església S'obre el debat sobre pobresa i marginació

Sil V i V I t A k k í )S< )

I Sant Cugat.— La creació d'un secretariat social al servei de les diòcesis de Catalunya serà un dels mecanismes per potenciar la tasca assistencial de l'Església que pro­posarà l'equip de la tercera po­nència del concili en la quarta sessió de treball, que comença aquest vespre al Centre Borja, l a formació i divulgació entre els ciu­tadans i les institucions per sen­sibilitzar la societat de la -pobresa al mon i de la de Catalunva en particular, amb els nous reptes que això representa», es la segona funció que la proposta atorga al secretariat. Amb el títol La \oLh-citud per als mé\ polires i inanimat-., la ponència presentada pel do­cument de treball demana també que els salaris dels treballadors siguin "dignes i justos» i que l'a­plicació d'aquesta pràctica comen­ci pels contractats per la Església. Al mateix temps però, recorda •<cl pecat» que es fer una feina amb negligència i adverteix que

«el voluntariat no s'ha d 'entendre com un pas previ per aconseguir una feina remunerada dins l'Es­glésia».

Però al marge del debat sobre aquest tercer tema que ha de co-mançar a l'aula conciliar, l'equip de la primera ponència —que ana­litzava les necessitats de l'evan-gelit/acio en la societat actual— haurà de començar a revisar i refer les propostes aprovades amb la condició que s'hi afegixin es­menes per tornar-les a presentar a la que seia la votació consultiva definitiva, encara sense data fixa­da. Lis placet nata modam, vots favorables que demanen modifi­cacions com a contrapartida, van ser majoritaris en moltes piopos-tes presentades a les primeres vo tucions orientatives de l'última reunió, fa quinze dies. Ls el cas de la demanda d'ensenvament obligatori de cultura religiosa a les escoles públiques o de la crea­ció d'una xarxa d'emissores de ra­dio interdiocesana a Catalunya.

• Sopar de Mans Un ides— L'na iccaptació de 27f).IHI0 pessetes pei afegir a la campanva que bnança la construcció d'una planta de reciclatge a Quito es el balanç del primer sopar benèfic amb subhasta que Mans L'nides ha fet a Sant Cugat. Segons la coordinadora del grup, Maria Àngels Huguet,

I assistència de les 250 persones que es van reunir al Centre Borja divendres va superar les previsions fetes. L'èxit demostra, segons la tinent d'alcalde de Sanitat i Serveis Socials, Silvia Flury, «el treball que Mans Unides ha fet durant anys. abans que la solidaritat és posés de moda». s.B.

BALLS D E SALÓ 35 . Divendres, 17 de març de 1995 CARLES I LA QUARESMA

Les Escuelas Musicales de Bailes de Salón de Sant Cugat han organitzat un concurs estatal per a parelles, que es farà dissabte i diumenge de la setmana que ve al Pavelló Municipal. Plana 36.

El cardenal arquebisbe de Barcelona Ricard Maria Carles va celebrar la Quaresma amb quaranta sacerdots més al Monestir de Sant Cugat, amb l'església plena de gom a gom. Plana 38.

LA VIDA SOCIAL

La inauguració oficial de la rambla Sàbat reuneix polítics i entitats Unes 300 persones van assistir a l'acte d'homenatge, presidit per l'alcalde i la família del mestre pastisser

SÍLVIA BARROSO • Sant Cugat.— L'equip de govern municipal complet, representants de les entitats de la ciutat i veïns encuriosits. En total, unes 300 persones van assistir dissabte al matí a la inauguració

Les danses dels bastoners de l'Esbart Sant Cugat van obrir i tancar l'homenatge a Jaume Sàbat amb què dis­sabte es va inaugurar ofi­cialment la rambla que porta el nom del pastisser. Es trac­ta d'un carrer per a vianants que va de Dos de Maig fins a la rambla del Celler, «un carrer petit, però molt cèn­tric, que farà que la ciutat recordi el pare encara que Sant Cugat tingui 2000 anys», va dir Sàbat fill.

Les previsions l'apunta­ven com l'esdeveniment so­cial més important del cap de setmana —després de la representació d'J/ Trovatore al Teatre-auditori—, i no van fallar: l'equip de govern complet, el president de l'Esbart, Joan Rovira, el pre­sident del Centro Popular Andaluz, Gabriel Ruiz, acompanyat d'altres mem­bres de la junta directiva de l'associació, el rector de la parròquia de Sant Pere Oc-tavià, mossèn Pere Vivó, l'ex-jutgessa de pau Núria Ter r ibas , r ep resen tan t s d'entitats i veïns encuriosits van assistir a l'acte d'home­natge organitzat per l'Ajun­tament. En total, unes 300 persones, que van escoltar els parlaments de Jaume Sà­bat fill i l'alcalde.

Després d'agrair el reco­neixement en nom de tota la família, el fill del mestre

oficial de la rambla Sàbat. Presidit per l'alcalde, Joan Aymerich, i la vídua del mestre pastisser, que van descobrir junts la placa amb el perfil de Jaume Sàbat gravat, l'acte va ser un homenatge de l'Ajuntament a un personatge que, segons

Els fills i la vídua de Jaume Sàbat, amb l'alcalde, durant l'acte. Foto: MANÉ ESPINOSA

pastisser va recordar la tra­jectòria del seu pare i la dedicació a Sant Cugat, la ciutat on es va instal·lar fa més de quaranta anys i per la qual va crear els rosetons, una pasta que reprodueix el vitrall central del Monestir i que encara ara s'elabora amb la mateixa fórmula.

«També va ser aquí —va puntualitzar— on el pare va instaurar el concurs de mo­nes de Pasqua, que mai no va voler portar a Barcelona, tot i haver de renunciar a una difusió més àmplia del certamen». Per tot això, va afegir, «és normal que passi el que està passant, és nor-

Aymerich, «amb el seu prestigi va fer conèixer també Sant Cugat». Mort el 1993 als 80 anys, Sàbat va ser el creador dels rosetons, les pastes que reprodueixen el vitrall central del Monestir, i del concurs de mones.

tot i que no hi havia nascut. Tant que, fins i tot, com has recordat tu, Jaume —va dir adreçant-se al fill de l'ho­menatjat— mai no va voler portar el concurs de mones a Barcelona, com tu li re­comanaves, cosa que ja veus que no havies d'haver fet mai. I és que Jaume Sàbat va demostrar que amb el seu prestigi professional po­dia donar fama a la ciutat que l'havia acollit.»

Aymerich va reconèixer que aquell homenatge no era el primer que es feia a Jaume Sàbat, «perquè va tenir la sort que se li fessin els reconeixements en vida, una sort que tenen pocs». Aymerich va recordar també les facetes de dibuixant i es­criptor del pastisser, per aca­bar el discurs llegint la de­dicatòria als seus descen­dents amb què Sàbat va en­capçalar les seves memòries, un paràgraf on admetia el desig que el recordessin fins i tot aquells que ell no arri­baria a conèixer, i que aca­bava dient: «Que boniques que són les il·lusions.»

Un aperitiu amb produc­tes de la pastisseria Sàbat i, és clar, amb els rosetons de Sant Cugat, va arrodonir el que Aymerich havia in­sistit a definir com «un ho­menatge alegre, i no un dia trist, encara que trobem a faltar el mestre pastisser».

mal que la gent el conegui i se l'estimi, i que l'Ajun­tament li hagi volgut dedicar un carrer».

En el seu torn de paraula, l'alcalde, Joan Aymerich, va recollir la idea llançada pel fill del pastisser: «Jaume Sà­bat era un home profunda­ment arrelat a Sant Cugat,

Els setanta anys de Ràdio Barcelona, a la Biblioteca Mil·lenari Exposició cedida per la Biblioteca de Catalunya

XAVIER BORRÀS • Sant Cugat.— La Biblio­teca del Mil·lenari acollirà una exposició commemora­tiva dels 70 anys d'existència de Ràdio Barcelona. L'ex­posició començarà el dia 17 vinent i s'allargarà fins al 31. Posteriorment viatjarà a altres localitats de Catalu­nya. Aquesta exposició ha estat cedida per la Biblioteca de Catalunya i commemora la cessió de la fonoteca de Ràdio Barcelona (composta per uns 250.000 enregistra­ments sonors) a la Gene­ralitat de Catalunya.

L'exposició està formada per un conjunt de docu­ments, fotografies i discos de pedra que il·lustren els inicis de la ràdio a Cata­lunya, així com una selecció

de material sonor provinent de la fonoteca, i una mostra d'aparells de ràdio cedits per l'Associació Cultural d'A­mics de la Ràdio. Així ma­teix es presentarà al públic un disc compacte enregistrat amb motiu de la comme­moració.

Ràdio Barcelona va ser la primera emissora de ràdio que va entrar en funciona­ment a l'Estat Espanyol. Va ser inaugurada el 14 de no­vembre de 1924 per l'alcalde de Barcelona, el Baró de Viver, i tenia la seu a l'hotel Colón, a la plaça de Ca­talunya. En va ser la fun­dadora l'Asociación Nacio­nal de Radiodifusión, una entitat que reunia un grup de comerciants del sector electrònic. Va rebre la lli-

Una de les ràdios antigues que formarà part de l'exposició.Foto: AMICS DE LA RÀDIO

cència d'emissió «EAJ-1», per la E d'eco, el nom que identifica Espanya en el sis­tema internacional de radio­difusió; la A d'alfa, el tipus d'emissora; la J de Juliett,

que vol dir emissora de tipus comercial, i l'I de primera emissora EAJ. Es dóna la circumstància que les prime­res ràdios de vàlvules, fa­bricades per les cases Bell,

Philips, Radiola i Telefun­ken, no van arribar a Es­panya fins al 1925. Les pri­meres emissions d'EAJ-1 es seguien amb aparells de ga-lena de fabricació casolana.

La festa major serà del 28 de juny al 2 de juliol • Sant Cugat.— La comis­sió de festes ha començat a preparar la festa major d'enguany. Es preveu que comenci el 28 de juny amb el pregó i que acabi diu­menge 2 de juliol. És la pri­mera vegada, en aquests da­rrers temps, que la diada de Sant Pere coincideix amb l'inici de la festa gran.

La comissió treballa amb els esquemes dels darrers anys per mantenir l'equilibri entre les activitats per a to­tes les edats i la proliferació d'actes culturals, esportius i pròpiament festius.

La participació de les en­titats serà bàsica per omplir una festa que espera arribar a tots els santeugatencs. El Paga-li Joan, la trobada ge-gantera, els concerts, els balls, els espectacles infan­tils, l'arrossada o el correfoc seran alguns dels al·licients perquè la gent participi de la gresca. La comissió vol potenciar la iniciativa de la botiga al carrer que tan èxit va tenir l'any passat.

Els reptes quant a les mi­llores són, entre altres, la seguretat i la fira, dues de les preocupacions que la co­missió ha fet arribar al re­gidor de Cultura, Jordi Franquesa, en una reunió recent.

Properament es convoca­rà el concurs per a l'adju­dicació dels bars, així com també el concurs per a l'e­lecció del cartell de la festa.

La comissió de festes va ser formalment constituïda al juliol del 1993 en un ple municipal, amb el suport de tots els partits polítics. La majoria dels seus integrants, però, fa més de cinc anys que en formen part./FC.

Es convoquen els III Jocs Florals de la Floresta I La Floresta.— L'Agrupa­ció Esportiva i Cultural de la Floresta organitza els tra­dicionals Jocs Florals.

S'hi han previst tres ca­tegories: la infantil, fins a 15 anys; la juvenil, de 16 a 25 anys, i la d'adults, a partir dels 26 anys.

Les obres, en català, po­den ser poemes o narra­cions, que tractin dels se­güents temes: la Floresta-el nostre indret, la natura, l'a­mor i l'amistat.

Les obres, que s'han de presentar a doble espai en DIN A-4, no han de sobre­passar les tres planes. Els poemes o narracions s'han d'adreçar a l'Agrupació Es­portiva i Cultural que es tro­ba al passatge Sagalà, 4-6 de la Floresta. Les dates de presentació són del 22 de març al 22 d'abril. El lliu­rament de premis es farà el 14 de maig. Si es necessita més informació es pot te­lefonar a les ta rdes al 6755006./F.c.

36 APUNTS ELS 4 CANTONS Divendres. 17 de marc de 1W5

LA VIDA SOCIAL

Sant Cugat centrarà l'atenció estatal amb el trofeu de balls de saló Alumnes d'escoles de ball d'arreu vindran al primer eampionat que s'organitza a Espanya

II IS1 |> M \ Al l . l 'S

• Sant CtiKiit. I Is dies 25 i 2b de marc, es concentraran a Sani Cutial totes les es­coles de balls de salo de l'I'stat I s p a i n o l portades per professors titulats per 1"Associació Pi o lcss iona l d'l spanya de Ball I sportiu i de ( ompclicio. Du i ant dos dics. el pavelló municipal d cspoi ts de la ciutat es con­vertirà en un espai destinat a IcAhibicio i al campiona! de balls estàndard (vals lent i ràpid, tango no argenti. i<>.\ lent i ràpid) i llatí (sam-ba, rumba. bolero, pas-doble i t \a. txa. ixa). Aquest tipus de trobada mai no s'havia o l g a n i t / a t a n t e r i o r m e n t . Dos jutges alemanys, dos austríacs i un anylès, tots

K !•: S T A D R A N T

La Nansa \>

Fregidoria-Marisqueria

: r ta . Sabadell. 47-C8191 Rubí Tele'ons 69 11 52

MEX-CAT Especialitat

Mexicà - Català

'• ce-s'at dels cinemes ,6 rel 58Ç 38 23

RESTAURANT

CAN r P \ BARATA

Ora. de Rubí o Sabadell km ! 5,200 Tel. 697 06 52

RI · :S" I ' .M:R. \NTPI / / I · :RIA

PANXACONTENTA !'.'.-sc!; I itiKirri.!. ti4 • Sani CULUI

T i l . 5S«í (>6 0 7

VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES

SUGGERIMENTS CADA SETMANA

ells titulats a nivell inter­nacional, s 'encarregaran de valorar totes les proves que es facin. Els alumnes de les escoles participants compe­tir.in segons les categories establertes: Ei (parelles que competeixen per primera ve­gada), D. C i B. Aquesta trobada ha estat una inicia­tiva de les Hseuelas de Bailes de Salón de Sant Cugal (An­selm Clave. 17). de IVpc Asensio i Eilvira Avesa (pro­f e s s o r s t i t u l a t s p e r l'A.Ei.P.B.S), que han con­vocat el primer gran troteu Ciutat de Sant Cugat. Cua convocatòria que ja ha rebut una resposta positiva de la majoria dels alumnes de les escoles que hi han decidit participar. Pel que fa ais

1 maluc d

alumnes de l'escola santeu-gatenea , estan en t r enan t molt per aconseguir bons re­sultats en la que es la seva primera intervenció en un campionat d 'aquest tipus.

lc salo al pavelló cl juny Je l'any passat. Ivnr M. ESPINOSA.

Altres només tenen previst assistir al campionat per ob­servar el desenvolupament de les jornades. Després del campionat d'estàndards, el dia 25 es farà al mateix pa­

velló una gran festa noctur­na amb una orquestra de balls de saló. Diumenge és prevista una actuació de IT.shart Sant Cugat. Canal 33 elaborarà un reportatge.

O N MENJAR BELLATERRA

CERDANYOLA DEL VALLÈS

LA FLORESTA

MIRASOL

RUBÍ

SANT CUGAT

VALLDOREIX

RESTAURANT CAN EDO

XERCAV1NS

RESTAURANT CAN OLIVÉ

REST. EL V1EJO ROBLE

REST. BARBANCHO EL PASO

MASJANER

LA PONDEROSA

LA NANSA

MACX1M

EL PORTALET

CAN AMETLLER

CHEZ PHILIPPE

CREP

RESTJCANTINA EL MEXICANO

LA GRANJA

SNIPPEH'S

BOKATAS

GRANJA BAR EL MONESTIR

RESTAURANT CA L AVIA

MESOMENYS

BAR REST. EL MOLÍ

CAN BARATA

LACARBONERIA

LA CANTONADA

EL TAST

REST. PANXA CONTENTA

PARADA 1 FONDA

BRASERIA LA BOLERA

BAR RESTAURANT EL MESÓN

BRASERIA DEL MERCAT VELL

BAR REST CASABLANCA

CERVESERIA IL SICILIANO

CAPITAN COOK

RESTAURANT VALL D'OR

Ueó. XIII

Ctra. Cerdanyola, 9. Sant Cugat

Av, Flor de maig, 122

d Altamira. 36

c/pas Estació, 15

Guadalajara. 14

Victòria. 18-20

Ctra Sabadell. 47

Guatlla, 20, els Avels

Pi. dol Dr Guardiet, 14

Camí can Ametlter, s/n

Plaça Pep Ventura, 5

Valldoreix, 68

c/ Endavallada, 10

St Anloni-Plaça Barcelona

Enric Granados 7

Plaça Hospital, 35-37

Plaça Augusta. 2

c/Sant Antoni, 13

c/ Elies Rogent, 14

Plaça Pep Ventura, 3

Ctra. Rub' a Sabadell, hm 15 200

Vila, 8

Plaça Monestir, i

Alfons Sala. 9

Pg. Olabarria, 69

Rbla Can Mora, s/n

cl Baixada de l'Aba, 20

Plaça Octavià, 5

Plaça Pere San. 6

d Sabadell. 47

Plana Hospital, 6

pi. Uuis Millet. 1

Rambla M. Jacint Verdaguer, 185

692 24 24

680 31 29

580 88 39

691 73 55

674 38 03

6742315

589 25 71

699 11 52

699 55 58

588 54 68

674 91 51

674 94 84

675 28 26

589 18 25

675 52 46

675 31 41

589 1972

589 54 92

674 05 85

589 38 23

589 17 40

697 06 52

675 14 51

584 23 32

589 15 02

589 06 07

589 26 97

674 16 75

674 10 47

589 52 40

674 53 07

675 28 52

589 61 61

674 11 41

Cam a la brasa i calçots

Brasería. rostit, banquet

Cuina de mercat

Peix i marisc

Cuina catalana, banquets

Cuina variada

Braseria

Paelles, mansc. fregid.

Menú, degustació

Pizzena. cuina catalana

Cuina mercat

Cuina francesa/menú diari

Creps, entrepans

Cuina i n j s i ca autèntica

Cuina casolana

Brasena

Entrepans especials

Dijous tancat excepte festius

Obert tota la setmana

Tancat dium. nit i ditl. no festius

Tancat dimecres tarda

Tancat dimarts nit i dimecres

Tancat diss. migdia i diumenge nit

Tancat diumenge-dilluns tarda-nit.

Especialitzat en bacallà

Tancat diss. migdia i dium

Tancat dimecres tarda

Diumenge i fest. obert a partir 18h

Esmorzars/tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit

Cuina catalan/internac.

Mexicà-català

Menú dian i prod. ibèric

Cargol launa/arròs negre

Tapes casolanes, torrades

Creps, amanides, menús

Marisc, menú cuina merc

Cuina de mercat

Cuina catalana

La nostra esp és qualit

Brasena i cuina de merc.

Calçotada

Braseria

Cervesa d'importació i

Cjma colonial

Dies festius bufet lliure

Servei de bar

Obert cada dia

Repartir a partir de les 12 h

Obert tot el dia

Dilluns vespre tancat

Tancat diumenges nit

Obert tol el dia

menjar basc

Obert tots els dies

Socis del CMSC es preparen per a la IV Ruta dels Tres Monestirs H Sant Cugat .— Com a pre­paració de la IV Ruta dels Tres Monestirs que es farà el dia 26, el comitè d'iti­neraris de la Marxa Infantil organitza el dia 19 una sor­tida per Collserola, oberta a tots els santeugatencs.

Es tracta de fer un re­corregut de 20 quilòmetres per can Trabal, can Bell. Sol i Aire. Sant Medir. la carena de can Borrell, can Coll i el Pi d'en Xandri. Una volta prou in teressant per co­nèixer paratges de Collse­rola. I.a sortida és a les 8 del matí, davant la seu social de l'entitat muntanyenca. lis preveu arribar abans del migdia.

E.cs inscripcions a la Ruta ja es poden fer al CMSC a les tardes. Des del Club s'anima els excursionistes a participar en aquesta tradi­cional marxa que s'ha con­solidat en ambients munta­nyencs del país. r-\c.

^PARADA/ R')N1 >Air

Vingui a provar els nostres nenús

PRIMER, SEGON PLAT i

POSTRES 950 +CAFÈ 990 PTA

Rambla Can Mora, s/n 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

« i r^^-Je l . 589 26 97

I I Jfleeón t

Tota una tradició PI. Octavià, 5. Tel. 67410 47SB9 27 02

SAKT CUGAT DELVALlfS

LA BRASERIA

DEL MERCAT VELL

PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT

Horari de 7 a 24 h

WrWiiW

VINSNOE.S.A. Baixada Sant Sever, 4 Tel. 589 19 83 Fatt: 589 24 62 08190 ST. CUGAT

%à\ ï I ASA II NI MIM ' ).! i;

•\S'i l ' I M

( i •;\-i i " t ; •,,' v

Vi /< I .'."v 1 I- i.M.I

Pas Estoc», 15 - T«L 674 38 03

08190 LA FLORESTA (Sont Cugat dei Voltés)

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995 APUNTS 37

LA VIDA SOCIAL

La Floresta Esportiva i Cultural, una entitat polifacètica en activitats Creada el 1985, disposa d'instal·lacions pròpies, de més de cinquanta famílies associades i de molts projectes

FRANCESC CARBÓ • La Floresta.— Cap a l'any 1976 un grup d'a­mics i amigues, la majoria dels qual passaven l'estiu a la Floresta, van comprar un terreny, de gairebé 8.0()0 metres quadrats, situat al pas-

En Jaume Sarasa, actual president, i la Rosa Turón, responsable d'activitats cul­turals, viuen i parlen com si La Floresta Esportiva i Cultural fos la seva feina. I és que, com ells, molts socis passen part de Ics seves hores en aquesta entitat que aglutina més de 50 famílies, que actualment viuen en gran part a la Floresta.

L'entitat va néixer oficial­ment el 1985. Deu anys abans, el 1976 un grup d'es­tiuejants florestans es van plantejar la necessitat de te­nir un lloc per reunir-se, fer esport i viure la cultura. Per aquest motiu van comprar un terreny de gairebé 8.000 metres d'extensió. Amb el temps, van adequar un local social, una pista poliespor-tiva i uns vestuaris. Ara amb aquest terreny tenen el pro­jecte de fer per al 1996, si l'economia ho permet, una piscina, uns vestuaris nous i volen adequar espais per als associats.

L'entitat que regenta una junta de 6 persones està si­tuada a la zona alta de la Floresta, al passatge Sagalà 6. El telèfon per informar-se és el 6755006. Durant la set­mana, és oberta de 17 a 23 hores, el dissabte de 16 a 23 i el diumenge al matí de 9 a 14. Ara com ara dis­posen d'un ampli local per fer activitats, d'un servei de bar, d'uns vestuaris i d'una magnífica pista poliesporti-va que permet jugar a fron-tennis, futbol de sala i molts altres esports, no tan arre­lats com el tennis o el vo­leibol.

A l'entitat, que té en el seu si l'Agrupació Esportiva i Cultural, per aspectes bà­sicament esportius, s'hi pot

satge Sagalà de la Floresta. No va ser fins deu anys més tard, el 1985, que constituïen el que s'havien proposat, una entitat que abracés àmbits tant culturals com esportius i que ajudés a di-namitzar el Districte. Avui disposen d'una pista

Membres de l'Escola de Música i socis joves fent un mural. Foto: Arxiu AEC la Floresta.

associar qualsevol família que aboni una entrada i una quota mensual de 5.500 pes­setes. També s'admeten so­

cis o sòcies individuals que paguen una quota inicial de 15.000 pessetes i 6.000 al trimestre.

poliesportiva, d'un ampli local social i de més de 50 famílies associades que estan arrelades a l'entitat i a la seva vida social. La junta actual creu que cal seguir-la projectant amb projectes de futur als associats i al municipi.

ser concursos de menjars, la calçotada tradicional, cl carnestoltes, la participació en la cavalcada de Reis o la vinculació per Sant Jaume a la Festa Major del barri en coordinació amb la Co­missió de Festes.

En l'àmbit cultural s'ha consolidat, en la vessant in­fantil i adulta, el grup de teatre Ni ho somiïs. Per ter­cer any consecutiu, convo­quen els Jocs Florals per aquestes dates (vegeu plana 35). A partir d'aquest any han creat l'Escola de Música que coordinen dues perso­nes de la Jove Orquestra Sant Cugat. A finals del tri­mestre passat van oferir, amb notable èxit, el primer concert. Com a acte més obert, hi ha el concurs de dominó que fan Interclubs amb participació dels sant-cugatencs com el Júnior i el Natació Sant Cugat. I també en l'àmbit cultural cal destacar les simultànies d'es­cacs que fan cada dos mesos.

En l'àmbit esportiu ara com ara tenen un sol equip masculí de futbol de sala, que juga a Primera Regio­nal. Amb vista al curs 1995-96 ja han previst te­nir-ne un d'infantil i un de cadettes. El frontennis, en totes les modalitats, també està força arrelat. Al llarg de l'any es juguen bastants tornejos. També la petanca i el billar formen part d'a­questa activitat, que encara que diversificada, vol arribar a tots els associats i al públic en general.

J.Sarasa i R.Turón estan força il·lusionats amb vista al futur i, si bé amb cautela, parlen del 1996 com a data per començar els projectes que explicàvem.

Dos grans blocs d'activi­tats són els que es duen a terme a part de les activitats lúdico-socials, com poden

Mossèn Ballarín fa una primera xerrada sobre la història de l'Església La segona part es farà el dia 28 al Palau Abacial del Monestir

FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat.— Amb la sala d'actes del Palau Aba­cial plena de gom a gom, l ' e s c r i p t o r de Mossèn Tronxo, va parlar de la his­tòria de l'Església en general i en particular a casa nostra. Aquesta primera xerrada de Mn. Ballarín, que tindrà continuïtat el dia 28, va com­prendre des de l'època dels romans fins a la Renaixença.

En síntesi Ballarín va ex­plicar que en plena domi­nació romana van ser els cristians els que es van com­prometre en el seu temps, i que van fer, en el marc de l'Imperi, el seu lloc de culte.

Segles després, a l'edat

mitjana, va existir la força. expansionista del cristianis­me. L'evangelització, segons Ballarín, no la van fer els capellans sinó els monjos, que no es movien del lloc on eren. Els monestirs per­metien als pagesos lligar-se a la terra i fer una feina de civilització. Era l'època del romànic.

En contrast amb els mon­jos i les monges, que oferien dinamisme, la parròquia oferia estabilitat. Ballarín va parlar del teixit bàsicament humà de les parròquies que es denominen comunes a molt llocs d'Europa.

En plena edat mitjana, en el segle XII es produeix un gran canvi. La vida del camp

Mossèn Josep Maria Ballarín durant la xerrada. Foto: J.A.MULA.

passa a la ciutat on la ca-dedral agafa protagonisme al costat de l'home d'ofici que substitueix el pagès.

Fins al segle XIV perso­nes com Sant Domènec i Sant Francesc marquen la

dinàmica de la vida religiosa per la qual es creia en l'ho­me i en la bona nova d'un Déu proper.

Al nostre país va destacar la resplendor del gòtic, com a signe d'un país en expansió

que va entrar, del 1400 al 1714, en una crisi profunda que no se superaria fins al XIX amb les figures de Ja­cint Verdaguer i Antoni Gaudí, que va situar en el marc de la Renaixença.

Servei de cangur i esplai a l'escola Pla i Farreras

JOSEP M. VALLÈS H Sant Cugat.— L'associa­ció de monitors del lleure infantil i juvenil «KOMTÚ» ha iniciat un servei de can­gur i un esplai diari a l'escola pública Joaquima Pla i Fa­rreras aquest curs 94/95. El servei de cangur permet als pares deixar els nens i nenes a l'escola, a l'hora que més els convingui, entre les 8 i les 9 del matí. Dins d'aques­ta franja horària, els més menuts disposen de jocs d'entreteniment.

L'esplai diari

Aquest esplai, de cinc a set de la tarda, pretén que els nens i nenes coneguin el centre escolar fora de l'àmbit de la docència per fer-ho des de l'oci, conver­tint-se en un lloc on es rea­litzen activitats de lleure. Així. consta d'una petita lu-doteca amb varietat de jocs i joguines per a totes les edats. Paral·lelament hi ha l'opció de participar, lliure­ment, en els tallers creatius i jocs organitzats. També s'ha preparat un espai on els nens poden fer els tre­balls de classe, consultar dubtes, cercar informació o treballar en grup, sempre amb el suport d'una mestra o una monitora.

Aquest projecte, iniciat el mes d'octubre de l'any pas­sat, s'ha dut a terme a l'es­cola Pla i Farreras gràcies a l'Associació de Pares dels Alumnes i al Consell Esco­lar. D'altra banda, l'equip de mestres del parvulari i l'equip directiu del centre escolar estan a la disposició de tots els pares interessats a conèixer el parvulari per a la matriculació del proper curs 95/96.

Menuts a l'Escola de Patinatge Artístic

JOSEP M. VALLÈS B Sant Cugat.— L'activitat de patinatge artístic, de la mateixa manera que la dan­sa i la gimnàstica rítmica, requereix començar a prac­ticar des de molt petit, ja que la carrera esportiva d'un patinador és més curta que ía dels altres esportistes. Aquesta no va més enllà dels divuit o vint anys. Per aquest motiu, l'Escola de Patinatge Artístic de Sant Cugat ha posat en marxa el pla «menys de vuit», dirigit a nens i nenes de menys de vuit anys que vulguin prac­ticar aquest esport amb l'ob-jectiu de crear una base que garanteixi un equip de com­petició per al futur. Els en­trenaments són adaptats als petits i, mitjançant el joc i l'entreteniment, van assolint els coneixements tècnics ne­cessaris. Malgrat la seva cur­ta edat, n'hi ha que només tenen quatre anys, ja par­ticipen en competicions i festivals de patinatge. Tots els interessats es poden adreçar al mateix pavelló po-liesportiu els dilluns i dime­cres de 17,30hal9,30h.

38 APUNTS ELS 4 C A N T O N S ' Divendres. 17 de marc de 1995

LA VIDA SOCIAL

Josep Ferreny i Pujol En Josep de cal Saldoni ha cultivat sempre roses al jardí de casa seva. Home amable i generós, mai no ha negat cap rosa als passejatits que li n'han demanat una.

Ml IN 1 SI S \ \ I

I Sant Cugat l'othom que passa pel principi vie la rambla del ( c l l c r el mes d'abril se sorprèn pel per-tum i pel color d u n a vintena de rosers de lots colors plens de lloïs i protemls només per un blat 11 jardí de cal Saldoni es llavors un del es­pectacles mes bells de Sant Cugat. I I propietari d'a­questa mciavclla es en Jo­sep. que tics de sempre ha volgut que tolhom pugui gaudir ele les seves roses i que mai no ha volgut aixecar un mur que prives els pas-sejants tic veurc-lcs.

Mai no s'ha plantejat fer un mur com els dels al­tres jardins'.'

-No . Penso que aixi qualsevol pol gaudir de Ics meves roses. Tampoc mai no Ics he tallades per po-sar-les en un gerro dintre de casa. HI que sí que he fet es tallar una o dues roses a les persones que em de­manaven una dc les meves tlors quan passaven per da­valli tlel jardí i jo hi era. ( r e c que aquesta es una ma­nera ele compartir el que tinc amb cl poble.»

l e s roses i les abelles han estat les seves grans dè­ries. Son compatibles aques­tes dues alícions'.'

«Si. son del tot com­patibles. l.cs abelles mengen nectar de dors i amb això tan la mel. A més, elles aju­den a pol·linit/ar-lcs i fan que els jardin siguin molt més bonics. La gent que de vegades protegia els arbres fruiters perquè no piquessin la truita sempre tenien la fruita més pobra que els que deixaven els arbres sense cap protecció. Des de molt jove que soc aficionat a les roses i a l'apicultura. A les abelles. m'hi vaig aficionar gràcies al meu germà petit, que tam­bé era apicultor. Al principi teníem ruscos al poble, a can Camps i a Griells. Però un cop algú ens va robar la mel i, el que és pitjor, per robar la mel va ofegar les abelles. És per això que vaig prendre la determinació de canviar-les de lloc. Va

Ferrer ha cultiva! sempre roses al jardí i és també un aficionat dc l'apicultura. Foto: J.A. MULA.

«M'agraden sobretot les roses» -Nom: Josep Ferreny Pujol. -Lloc de naixement: Sant Cugat. -Data de naixement: 29 d'octubre de 1900. -Estat civil: casat. -Professió: pagès. -Afïcions: «Cultivar roses i l'apicultura.» -Un llibre: «El libro dc las abejas, de

Teaiens.»

—Una pel·lícula: «Confessa que no li agrada gens el cinema.»

—Una música: «Sobretot la música clàssica i les sardanes.»

—Màxima aspiració: «Mai no he desitjat res més del que tinc. Sóc un home que sempre he estat feliç: només desitjo con­servar les meves roses i anar fent.»

ser llavors que vam posar els eixams a la teulada del Monestir. Mira, a mossèn Anton li van regalar un rusc

i va pensar que, si nosaltres hi podíem posar els nostres al mateix temps, també po­dríem tenir cura de las seves

abelles. Després, i a poc a poc. vaig anar tenint més arnes, fins a més de vint. Recordo que un any vaig

treure una tona sencera de mel, però cl normal era treu­r e ' n d e c i n c - c e n t s a vuit-cents quilos.»

—M'han dit que sempre que al poble hi havia pro­blemes, amb abelles que sor­tien o eixams que buscaven lloc, el cridaven a vostè?

—«Sí. moltes vegades em cridaven per agafar-les. Nor­malment. quan un rusc és massa ple. una part de les abelles amb una reina jove marxen. LLavors és fàcil agafar-les, ja que, si els poses a prop una caixa fosca amb filat a banda i banda, de seguida hi entren i pots aga­far-les. També les pots cri­dar donant cops a la caixa o picant de mans. En aquests moments, si no fas movi­ments bruscos, mai no et piquen. Si poses mel al jardí per fer-les venir i poder-les filmar o estudiar-les, tampoc no et picaran perquè saben molt bé que aquella mel no és seva.»

—Les abelles tenen molt mala fama i molta gent té por d'aquests insectes.

—«Hi ha de tot, però nor­malment només es defensen. Per treure la mel, sí que has de p ro teg i r - t e , p e r ò quan van soles, busquen menjar o estan tipes, no acostumen a fer ben res. A Valldoreix hi ha una casa on tenen un rusc entre el vidre i la persiana d'una fi­nestra des de fa molt de temps i mai no ha passat res. És clar que aquesta fi­nestra no es pot pas obrir, però no molesten la gent quan volen pel jardí. L'a­picultura, però, és una afició que es perd. Cada vegada queden menys abelles. A més, i això és prou perillós, hi ha una malatia que les mata i, si no en tens cura ben aviat, perds tots els eixams. És una cosa molt trista i per i l losa ja que aquests animalets són molt útils i del tot imprescindibles per a les plantes i arbres fruiters. Els jardins sense abelles no són bons. Jo crec que, si un dia les abelles desapareixen de Sant Cugat, serà un gran mal.»

L'Ateneu Santcugatenc redueix despeses I Sant Cugat .— Segons in­forma el butlletí número 47 de la segona època, corres­ponent als mesos de ge-ner-fehrer d'enguany de l'A­teneu Santcugatenc. la pre­cària situació econòmica i l'escassa assistència de socis al local han obligat l'entitat a reduir despeses dc forma dràstica. Per aquest motiu. des del mes dc febrer l'A­teneu només obre les seves portes els dijous i divendres de sis a nou de la tarda. El butlletí afegeix que s'es­pera no haver d 'augmentar les restriccions i poder con­t inuar l 'act ivi tat . D 'a l t r a banda. l 'Ateneu Santcuga­tenc lliurarà aviat una en­senya de plata als socis que compleixen 25 anys amb l'entitat. Aquest és el cas de Josep Maria Casas Ero-les, Joan Moncau i Eelip. Josep Maria Gavín. Tomàs Puigoriol i Tomàs. Pere Cor-tijos Llamas i Josep Maria Calventus i Solé. El butlletí també recorda que el diri­gent de l 'Ateneu Josep Pla és el guanyador del primer premi del concurs literari or­ganitzat per la Universitat Politècnica de Barcelona.

/J.M.VALLÈS.

Xerrada sobre les fàbriques històriques H Sant Cugat.— Dins el ci­cle sobre la història de Sant Cugat que organitza la Llar d 'Avis de la P a r r ò q u i a . aquesta setmana s'ha parlat de les fàbriques i tallers que s'havien instal·lat al muni­cipi i quina ha estat la seva aportació a la vida de Sant Cugat. Com és habitual, a la xerrada van participar els coneixedors de la història lo­cal, J. Altet, J. Castanyer i T. Grau. Grau, que ha fet un treball de recerca sobre les principals fàbriques, va destacar la instal·lació, a principi de segle, de Teixits Prat. Actualment, familiars dels fundadors encara con­tinuen fent confecció a Sant Cugat. També es va parlar de la fàbrica de pells co­neguda com la pelleria i de la seva història fins a de­saparèixer. L'altra fàbrica que va centrar la xerrada va ser el taller-fàbrica de la Casa Aymat de tapissos.

/ G.A./J.M. VALLÈS

Ricard Maria Carles i 40 sacerdots celebren la Quaresma a Sant Cugat

JOSl-.l' M. VA I I1S • Centre. El cardenal i arquebisbe de Barcelona. Ricard Maria Carles, con­sidera que ha estat un pas molt important per a Sant ( ugat i per a l'Església l'a­cord a què van arribar l'A-íuntament ric Sant Cugat i el bisbal de Barcelona per construir en uns te r rems a Coll l ava una nova parrò­quia. Per Carles, -es un pas important pei a la ciutat com a t.il i per .1 l 'Isglcsia. ev identmcnt- I 1 e.irdcnal ..i picsidir juntament amb cl bisbe auxiliar ele Barce­lona, Carles Soler Perdigó. el rector de la parròquia de

Sant Pere Octavià, mossèn Pere Vivó, i 39 sacerdots més d'altres parròquies veï­nes la celebració de l'euca­ristia al Monestir el 8 de març al vespre. Ricard Ma­ria Carles ja va assistir l'any passat a una celebració al Monestir per pregar amb la comunitat cristiana de Sant Cugat amb motiu de la Qua­resma. Carles valorava sa­tisfet la solemnitat dc la ce­rimònia que la setmana pas­sada va ser seguida per fe­ligresos del municipi que omplien l'església del Mo­nestir: - l l a estat una cele­bració molt solemne, un acte molt pietós. Havia una gran

atenció per part de tota la gent. Ha estat una eucaristia molt compartida per tothom i, a més, el Monestir era ple. Estic content dc venir a Sant Cugat de tant en tant». L'arquebisbe de Bar­celona, a més d'assistir a les sessions de treball del Con­cili Provincial Tarraconense que se celebren cada quin/c dies al Centre Borja dc Sant Cugat, va presHiii I. poc els funerals pe; mosse n Juli que durant molls anvs va ser rec­tor óí- la p.;i roquia dc Sant Pere, i anienorment . ( 'aties va clausurar els aeles ele ce­lebració del Mil·lenari de la Paí roquia.

1 1 cardenal Ricard Maria Carles, acompanyat dc Carles Soler Perdisjó al Monestir. H>tn M I st'INOSv

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de març de 1995 APUNTS 39

LA VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS

Gabriel Ruiz «bateja» José Quintana. Foto: ELS 4 CANTONS

EL CPA fa andalús adoptiu un soci extremeny SÍLVIA BARROSO

• Sant Cugat.— José Quintana Gonzàlez, extremeny i soci del Centro Popular An-daluz de Sant Cugat, és, des de dissabte, el primer andalús adoptiu «batejat» per l 'entitat. La cerimònia es va fer després

d'un sopar amb gaspatxo, i l'elecció va ser una sorpresa per l 'homenatjat, que no en sabia res fins al moment de rebre «el bap­tisme» de Gabriel Ruiz, el president de l'associació. Ruiz va anunciar que a partir d'ara la festa es repetirà cada any.

Mossèn Victori va participar activament en els debats. Foto: J.A. MULA

El Joves de la Parròquia es troben per reflexionar FRANCESC CARBÓ

• Sant Cugat.— Més de 120 persones del GJP es van trobar el dia 12 per reflexionar la seva tasca. Al matí diferents grups van parlar de la solidaritat, de la projecció ex­terior, de la fe cristiana, de la litúrgia,

de l'eucaristia, de la pregària i de les ac­tivitats més lúdiques que ofereixen.

A la tarda l 'assemblea va aprovar pro­postes que han de permetre revitalitzar el Grup de Joves i projectar una obertura en el si del mateix grup i cap al poble.

Francesc Mora celebra 25 anys de pastisser

JOSEP M. VALLÈS • Sant Cugat.— Dissabte passat, al teatre de la Unió Santcugatenca, els habituals amics que es reuneixen per ballar valsos, tangos i altres balls de saló van celebrar una autèntica festa de ger­manor. El pastisser Francesc Mora , acompanyat de la seva esposa Maria Vila, va celebrar el seu 25è aniver­sari com a artista dels dol­ços. Mora va convidar els assistents, unes 300 perso­nes, a un pastís gegant i va obsequiar les senyores amb capses de caramels amb for­ma de mànega de pastisser. L'homenatjat va rebre una poesia d'una jove santcuga­tenca amb una profunda emoció. Tothom va felicitar el pastisser del barri de Sant Francesc i després van con­tinuar ballant amb la música que interpretava el trio Cas-sandra.

Horitzontals: 1.- Llibre medie­val que contenia catàlegs de pe­cats i regles per determinar la penitència. 2.-Producte que pro­voca el vòmit. Una forma d'obrir. 3 . - Regatge. Romaní. Llatina. 4 . - Mes capgirat. Cor­tès, urbà. 5 . - Sigla de l'oest. El de Ter és un municipi del Gi­ronès. Pronominal. 6.- Doll. Si­gla de l'est. OTAN. 7.- Ex­cel·lent. Pertanyent a les amides. L'última de la sort. 8 . - Torna uns diners deixats en dipòsit. Fa­ci ús de la raó. 9.- Com aquesta en trobareu dues a la riera. Òxid d'itri. Manifestació expressa de la voluntat, opinió o parer, donat a l'inrevés. 10.- Santa que té un santuari a Sant Gregori. Espe­cialista en aquella part de la físi­ca que estudia els fenòmens re­lacionats amb la llum i la visió.

ENCREUATS GIRALT

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Verticals: 1.- Torbarà l'assos­sec. 2 . - Nom de consonant (plu­ral). Serp no verinosa de grans dimensions, al revés. Sisena lle­tra del nostre alfabet. 3 . - Qui no coneix el que féu Robert amb les cabres? Sentir. 4 . - Acaben el partit. Colossa. 5 . - Arrossegar. Massa d'aigua salada. 6.- Re­producció d'un so produïda per la reflexió de les ones sonores.

Situat a prop. Vocals del poble de Grions. 7 . - Sigla del nord. Cap vegada. Tros de roba per a usos de neteja domèstica. 8 . -Dit de la persona que coincideix dins una mateixa època. Repeti­da per tot. 9.- Embriac, al revés. Abaxi, acotxi. 10.- Element ga­sós, incolor, inodor i no tòxic. Fill del fill o de la filla. Sòlid geomètric format per una base plana de perifèria corba. 1 1 . -

Idea central d'un discurs.

SIS DIFERÈNCIES

opdQagv -"01 A°l «WI H -'6 '!Wi!H naoqv -•8 1 :>!praiv og - - i OXVN H SVW -•9 mg BIAJ33 o ~'S lasiv V^osi -•p 1 tóiuoH -83}i -•£ -aiqo apaurg -i |Epua)[u3j -'[ :s|B)uoz)Uoq 9j3n[o$

R. SOLER

El locutor de RSC, Pere Pahissa, acompanya Francesc Mora i la seva esposa durant la festa d'aniversari.

SOPA DE LLETRES GIRALT

En aquesta sopa hi podreu trobar vuit noms d'home del llinatge dels Rocabertí.

L

B

E

D

N

A

A

N

A

R

K

E

M

C

V

R

P

E

N

C

E

N

S

E

N

Q

U

N

O

1

J

E

F

A

L

A

U

1

M

S

1

T

U

B

M

L

U

R

A

M

J

A

G

L

U

A

1

O

R

J

C

P

A

A

R

1

G

U

A

0

O

D

F

E

R

A

T

L

G

N

1

R

U

R

L

P

E

R

E

O

ç G

H

T

E

S

R

Q

P

G

1ioan?H 'neianr) 'lauag 'aijor 'irofjmr) 'neuirEQ lopnjog

ESCACS J. ESCUDER

Després de buidar de peons el seu flanc de rei, les banques troben la continuació guanyadora. Diemer-Gunderam, 1972.

ITO1X9V 8tylH+LSCli.^ra+.PV 9'\ZH+19Q. S ^ m OÇV * 'vm +Iíd £ 'IU OM. ï0*M HV<PO 1:9P"|0S

JEROGLÍFIC GIRALT

MUNTANYA DEL PIRINEU CATALÀ Juntament amb el Carlit és la més alta (2.913 metres) dels Pirineus

Orientals, entre Queralbs i Er.

A G

X

U

A

D

C

E

R

L

Js\,

X.

(r««i) VHDVX («mi) Traanov •TWíDira

SOLUCIÓ DIFERENCIES

40 APUNTS ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995

ELS SERVEIS

Cupó de l'Once Sorteig de dimecres, 15-3-95

43246 N u m e r o

4 3 2 4 6

3246

?4<>

•16

(i

2

S o r t e i g N u ï n

D i m a r t s . ' 4 3 '15

D i l l uns , ' 3 3 95

U i v r n . l r . · · , 11) 3 '!'>

D i | t .us . ;J 3 9b

Trio S o r t e i g d e d i m e c r e s 15

P r e m i s

500 0 0 0

50 000

b 000

500

100

p r e m i a t

3 4 8 6 4

•Jü.'75

1 2022

41H74

-3 -95

769 Sorteig Num. premiat

Di l luns , 14 3 ab 416

Dilluns. 13-3-95 250

Súper 10 Sorteig de dimecres, 15-3-95

2-11-13-16-18 21 - 26 - 27 - 28 - 33 45 - 48 - 53 - 55 - 56 57 - 62 - 64 - 65 - 66

Loteria prim S o r t e i g de

1C 16 29

E n c e r t a n t s

(1 de 6

d i s s a b t e

•V M •

7 d i í 5 + C

147 de 5

8 .831 de 4

2 0 3 . 4 9 3 de 3

S o r t e i g

1 - 12 - 16 -

E n c e r t a n t s

2 de 6

d e d i j o u s

itiva , 1 1 - 3 - 9 5

18. C 17 R-2.

P e s s e t e s

— 6.411 704

6 1 0 . 6 3 9

14 .400

1.323

9 -3 -95

26 4 6 - 4 7 . 0 4 9 R-1.

3 d e 5 + C

2 79 de 5

2 3 . 2 6 5 de 4

3 5 2 . 3 3 3 d e 3

Loto 6/49 S o r t e i g d

3-18-

Pessetes

143 .952 .443

19 .855 .509

4 2 7 . 0 0 0

7 .254

1.014

s d i m e c r e s , 15 -3 -95

8-30

13 -44

C o m p l e m e n t a r i

Bono S o r t e i g d

8-33-

32

oto e d i m e c r e s , 15 -3 -95

18-36

25 -39

Complementari Reintegrament

17 8 Sorteig de dimarts, 14-3-95

2 22 - 28 - 30 - 31 - 33. C-18 FW.

PERRUQUERIA - SALO D'ESTETICA Diluïts farda obert

DESCOMPTES 3a edat i cornet jove homes - dones i nens

BAIXA CEFDANva

£ ^ CONFLENT

ALTA CERDANYA

<íS vAUESPia

Rossató k

D r V . f •/'/'/'I

Sí

tígis

£iï ^ ? £225

=

«—i

VAJU

m =

Uí *LA,V.

Z"£l

Augment de les temperatures L'ambient serà estable i assolellat, fruit d'una falca d'altes pressions

E n c e r t a n t s

0 de 6

0 d e 5 + C

4 3 d e 5

3 .411 d e 4

6 5 . 7 4 2 de 3

Pessetes

9 4 . 1 8 7 . 6 0 8

— 5 7 2 . 3 3 3

3 2 6 4

4 0 0

S o r t e i g de d i l luns, 1 3 - 3 - 9 5

4 - 1 2 - 2 3 - 2 9

E n c e r t a n t s

0 d e 6

1 d e 5 + C

49 d e 5

3 .162 d e 4

6 0 . 5 7 9 d e 3

S o r t e i g d e di>

7 - 8 - 2 0 - 3 6 -

E n c e r t a n t s

0 d e 6

0 d e 5 + C

56 de 5

3 . 0 5 4 d e 4

6 5 . 1 0 6 d e 3

41

enc

40

-

- 4 a C-14 B 4 .

Pessetes

— 17 .081 .307

139 .439

3 .421

4 0 0

I res . 1 0 - 3 - 9 5

47 C3B R-1.

Pessetes

4 9 . 1 2 9 . 4 8 9

— 5 1 3 . 5 1 5

4 . 2 6 0

4 0 0

G E M M A DORC'A

I El sistema frontal que ahir va creuar els Països Ca­talans s'ha allunyat cap a la Mediterrània. En el mapa isobàric previst per avui s'observa com l'anticicló de les Açores s'allarga en forma de falca i abraça sota el seu radi d'acció les comarques ca ta lanes . A m b aques t e s condicions, l 'ambient s'esta­bilitzarà i el sol dominarà a la majoria de comarques. Tan sols quedaran alguns in­tervals de núvols al l'irineu. Els vents seran fluixos i del quadrant nord. La humitat ambiental serà baixa i la vi­sibilitat, bona. A les valls de lleida es formaran alguns bancs poc importants de boi­res matinals. Hls valors ter-momètrics augmentaran.

A les comarques gironi­nes la situació meteorolò­gica estarà dominada per les altes pressions. El dia serà estable i assolellat. A l'Em­pordà bufarà de manera fe­ble la t ramuntana. La visi­bilitat serà bona. Les tem­pe ra tu res màximes seran

• Àries. 21 mari;-2ll abril —Si no Iens ganes de connectar amb

el rotllo de casa. surt a la nit, que t 'esperen moltes emocions.

• Taure . 21 abril-20 maig —Les activitats que trobis per fer durant

el dia no seran gaire interessants. Però pots fruir-ne, també.

• Bessons. 21 maig-21 juny —Hi ha un equilibri al cosmos que re­

percuteix directamenten en la teva persona i farà que avui triomfis.

agradables. Al Maresme l'estabilitat

atmosfèrica serà absoluta i dominarà el sol. La humitat

*3 •&*'

ambiental serà baixa. Els va­lors te rmomètr ics experi­mentaran un progressiu i no­table augment.

AHons Sola, 23, baixes

Tel. 675 16 51 Soni Cugat

Surt

0 6 , 0 2 (solar) 07,02 tomi)

Eapon

1 7 , 5 9 (solm) 1 8 , 5 9 (oficial)

c Surt

17,42/so/arí 18,42 (oficia!)

Es pon

0 5 , 2 4 fsolar; 0 6 , 2 4 (oficia;;

Temperatures d'ahir Països Catalans

Alacant

Badalona

Barcelona

La Bisbal

Blanes

Cadaqués

Castelló de la Plana

Eivissa

L'Estartit

Figueres

Fontcoberta

Fornells de la Selva

Girona

Lleida

Mataró

La Molina

Palma de Mallorca

Perpinyà

Puigcerdà

Mèx.

20

15

15

16

16

16

19

19

15

16

15

16 16

16 17

8,7

18

17,2

14

Min

7

6

6

-2JS

2

2,8

-5

Al Barcelonès i al Vallès Occidenta l la nuvolosi tat serà pràcticament inexistent. Tan sols hi haurà alguns breus intervals de núvols de tipus alt. Els vents seran fluixos i les temperatures, molt agradables.

A la Catalunya Nord els núvols alts enteranyinaran el sol, però l'estabilitat atmos­fèrica serà ferma. Al País Valencià el dia serà estable, assolellat i clar. A la zona de Menorca la nuvolositat serà variable però a la resta de les illes dominarà el sol.

Els vents seran fluixos i del quadrant nord. La mar estarà arrissada amb algunes àrees de marejol fora de la protecció de la costa.

Cap de se tmana estable

L'estabilitat atmosfèrica serà absoluta. El sol domi­narà a totes les comarques. Les temperatures augmen­taran i les màximes seran molt suaus. Els vents seran fluixos i de direcció variable. A le comarques interiors es formaran bancs de boires.

R i p o l l

R o s e s

S a n t A d r i à d e B e s ò s

S a n t C u g a t d e l Va l l ès

St . Fe l i u de G u í x o l s

St . G e n i s d e Pa la fo l l s

St . Pau d e S e g u r i e s

S t . P r i va t d ' e n Bas

S ta . C o l o m a de Fa rne rs

S ta . C o l o m a d e G.

T a r r a g o n a

V a l è n c i a

Esta t E s p a n y o l

B i l b a o

La C o r u n y a

G r a n a d a

M a d r i d

M ú r c i a

S a n t a n d e r

S a r a g o s s a

S e v i l l a

T e r o l

T o l e d o

V a l l a d o l i d

M ó n

A m s t e r d a m

A t e n e s

Ber l ín

B o n n

B r u s s e l · l e s

B u e n o s A i r e s

G i n e b r a

L i s b o a

L o n d r e s

M è x i c

M i a m i

M o s c o u

N o v a York

Paris

Praga

Pequ in

Rabat

R o m a

S a n t o D o m i n g o

T ò q u i o

V a r s ò v i a

W a s h i n g t o n

17

16

14

15

14

16

12

15

16

16

20

2 0

M è x .

18

12

19

17

22

12

15

22

14

2 0

14

M à x

10

11

5

8

12

28

8

19

13

25

25

3

15

10

5

8

19

15

3 0

13

6

20

-3,5

6

8

8

6

5,5

-3

-3,5

2

7

6

5

M i n .

5

10

2

0

6

10

7

8

5

3

1

M i n .

7

6

-2

3

7

17

2

10

5

7

2 0

-10

10

4

-3

2

8

3

19

7

-3

7

• Cranc . 22 juny.22 juliol —Molt constructiu i serè. Què et passa?

Estàs malalt'.' Nu. Només és una treva en cl combat de cada dia.

• Lleó. 23 juliol-22 agost - F i n s pot ser divertit provocar situa­

cions diferents amb la parella, per variar el ritme, però no et passis, eh?

• V e r g e . 23 agost-21 setembre —No és tan dur concentrar-se en coses

trivials. Avui no estàs tan impacient i ho veus tot més clar.

• Balança. 22 set.-22 octubre —Pots ajudar la teva parella si té di­

ficultats, ja que tens força per fer-ho. Si tens problemes, exposa'ls-hi.

• Escorpí. 23 oct.-21 novembre —Si sents que ho controles tot, és que

estàs tranquil. Però ja te 'n cansaràs, d'aquest ordre que t ' imposes.

• Sagitari . 22 nov.-20 desembre —Ets capaç de fer les coses amb con­

vicció, però la parella no és només la feina de vuit hores. No regategis.

• C a p r i c o r n . 21 des.-19 gener —Si estudies i tens exàmens, els apro­

varàs, ja que ho exposaràs tot a la perfecció. Dia de lucidesa.

•Aquar i . 20 gener-18 febrer —Avui t'exigeixen el màxim a la feina.

Fes-ho tot o rdenadament i sense des­pistar-te. Et sentiràs a gust.

• Peixos. 19 febrer-20 març —El que has de fer avui és pencar,

en tots els sentits de la paraula. Pencar és més que treballar, és treballar molt.

ELS 4 CANTONS / Divendres, 17 de març de 1995 APUNTS 41

ELS CINEMES

«Acoso» Director: Barry Levinson. Intèrprets: Michael Douglas i Demi Moore. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. • Tom Sanders és perseguit sexualment per la seva supe­riora en el treball.

«Balas sobre Broadway» Director Woody Alien. Intèrprets: Jim Broadbent, John Cusack, Harvey Fierstein i Chazz Plaminteri. Recomanada: R/13. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • A un dramaturg li ofereixen l'oportunitat de dirigir la seva darrera obra dramàtica a Broadway, sota els auspicis d'un prestigiós productor. L'oferta, però, té un inconvenient: ha de donar un paper secundari a la xicota d'un gàngster, la qual no té gaire talent.

«Cadena perpetua» Director. Frank Darabont. Intèrprets: Tim Robbins i Morgan Freeman. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí; Rambla, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • A mitjan dècada dels 40, Andy Dufresne, vice-president d'una entitat bancària, és acusat injustament de l'assassinat de la seva dona i el seu amant, i és condemnat a cadena per­pètua a la presó estatal de Shawshank.

«Causa justa» Director Arne Glimcher. Intèrprets: Sean Connery, Laurence Fishburne, Kate Capshaw i Blair Underwood. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Rubí Palace 3, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Un catedràtic de dret rep la petició angoixant d'un con­victe que és al pavelló dels con­demnats a mort d'una presó de Florida perquè l'ajudi en la seva apel·lació d'última hora.

• SANT CUGAT Sant Cugat 1 Nel

SantCujat2 LaymA» de {tastin

SanSCqptS 6 seductor

Sant Cua* 4 Ctott j i te

TRUBI RatfPiUcel U«i|>/Éttonceia

4.10,6.20,8.30,10.45

5.00,7.45,10.»

4 ^ , 6.25,8^), 10.30

4.30,6.30,435,10.40

U*oralit0eeJO,8.3Ó^

Rubí Palace 2 U«l| | |ufa naturaleza del arnqr

Laborat*»: &3D, & * $ & » 1 Ofesabtes i festius: 4.30,6.30,8,30,10.45

BuNPatace3 Causajüsta

Laborables: 6.30,8.30,10.30 / Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10,45

Rubí Palace 4 NeH

Laborables: 6.15,8.30,10.45 / Dissabtes i festius: 4.00,6.15,8.30,10.45

Rubi Palace 5 Cadena perpetua

Laborables: 5.00,7.45,10.30 / Dissabtes 1 festius: 5.00,7.45,10.30

• SABADELL

CfneartSsates (*) Salto al pefgro

LamuerteytadonceUa

Balas sobre Broadway

QuizShow

Causa justa

Ctneart-tres (*) Nell

4.00,6.00,8.15,10.30

4.00,6.00,8.15,10.30

4.00,6.00,8.15,10.30

5.00,7.30,10.30

4.00,60.00,8.00,10.30

4.00,6.10,8.20,10.30

• SABADELL Euterpef) leyendasdepasión

laborables: 4.00,6.10, 8.20, 10.30 / Dissabtes I festius: 3.55,6.00,8.20,10.30

Morrtecarlon Causa justa

Prtnc jai Vekrited terminal

Rambla Cadena perpetua

4.00,6.10,8.20,10.30

4.00,6.20,8.25,10.50

5.00,8.00,10.50

Divendres, úftkna sessió: 10.45, dissabtes, úfima sessió: 11.00

CERDANYOLA

Kursaal Magr«pt$J@ gran cànon

MagnapaicHàgara

Leyendaiiipasión

PutpFiotoi

QuizShow

Balas sobre Broadway

Cadena perpetua

Elreyteón

Acoso

Veiocidad terminal

Nell

Escape de Absotom

La verdadera naturaleza del amor

4.05,10.05

7.00

4.10,6.30.8.50,11.10

4.30,7.30,10.30

5.15,7.45,10.35

4.20,6.20,8.20,10.20

4.45,7.25, t0.25

4.30

6.15,8.35,10.55

4.40,6.40,8.40,10.40

4.45,7.50,10.50

4.15,6.30,8.45,11.00

5.00,7.00,9.00,11.00

«Escape de Absolom» Director: Martin Campbell. Intèrprets: Ray Liotta, Lance Henrisken, Stuart Wilson i Kevin Dillon. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I L'any 2022 està dominat per la guerra i la destrucció. Un capità de la marina és confinat a passar uns dies en una presó d'alta seguretat, instal·lada en una illa selvàtica, per haver as­sassinat un seu superior. Mal­grat que sembla impossible una fugida, el capità aconsegueix escapar-se.

«Leyendas de pasión» Director Edward Zwick. Intèrprets: Brad Pitt, Anthony Hopkins, Aidan Quinn i Julià Ormond. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

I Història dels Ludlow, una èpica, tendra i romàntica família composta per tres germans, cl pare i la jove marc.

«La muerte y la doncella» Director: Roman Polanski. Intèrprets: Sigourney Weaver, Ben Kingsley i Stuart Wilson. Sales: Rubí Palace 1, de Rubí, i Cineart 5 sales, de Sabadell. I Paulina sent una veu i des­cobreix que és la mateixa que la de l'individu que la va violar quinze anys enrere.

«Nell» Director: Michael Apted. Intèrprets: Jodie Foster, Liam Neeson i Natasha Richardson. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Rubí Palace 4, de Rubí; Cineart-tres, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.

m Nell es una jove que ha cres­cut, completament aïllada del món civilitzat, a les muntanyes de Carolina del Nord, fins que és descoberta pel doctor Lovell.

«Pulp fiction» Director: Qucntin Tarantino. Intèrprets: John Travolta, Bruce Willis, Urna Thurman i Harvey Keitel. Recomanada: R/18. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. I Vincent i Jules són dos as­sassins a sou que treballen per a Marsellus Wallace. Butch és un boxador professional subor­nat per Wallace perquè perdi un combat.

«Quiz show» Director: Robert Redford. Intèrprets: John Turturro, Rob Morrow, Ralph Fiennes i Paul Scofield. Recomanada: R/13.

Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. • Any 1958. Un concursant frustrat va denunciar Charles van Doren, el popular guanya­dor d'un programa de televisió de molt d'èxit.

«El rey león» Directors: Roger Allers i Rob Minkoff. Intèrprets: dibuixos animats. Sala: Kursaal, de Cerdanyola. El Després de la mort del rei Mufasa, el seu fill, el petit lleó Simba, ha d'afrontar les ànsies usurpadores del seu oncle.

«Salto al peligro» Director John Badham. Intèrprets: Wesley Snipes, Drop Zone i Gary Busey. Recomanada: R/18. Sala: Cineart 5 sales, de Sabadell.

• Durant un vol regular en un avió 747, dos agents de policia escorten el pirata informàtic Earl Leedy cap a una presó federal. De sobte, un aparent atemptat terrorista provoca una explosió, la mort d'un dels po­licies i la desaparició del pres.

«El seductor» Director José Luis García Sànchez. Intèrprets: Maria Barranco, Antonio Hortelano i Santiago Ramos. Recomanada: R/18. Sala: Sant Cugat 3, de Sant Cugat. I Un jove de quinze anys, ob­sessionat pel sexe, decideix ini­ciar-se sexualment amb una atractiva veïna seva de trenta anys.

«Veiocidad terminal» Director Deran Sarafian. Intèrprets: Charlie Sheen, Nastassja Kinski i James Gandolfini. Recomanada: R/13. Sales: Principal, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. H Ditch és un instructor de pa­racaigudisme que es disposa a viure l'aventura més perillosa de la seva vida. Una alumna seva mor perquè el seu para-caiguda no s'obre. La federació d'aviació l'acusa injustament de la mort i tanca el seu centre d'instrucció. Ditch decideix in­vestigar la mort de la noia.

«La verdadera naturaleza del amor» Director Denys Arcand. Intèrprets: Thomas Gibson, Ruth Marshall, Cameron Bancroft i Mia Kirschner. Recomanada: R/13. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola. • David, un actor que treballa de cambrer, i Candy, una pe­riodista romàntica i molt alegre, busquen el veritable significat de la paraula «amor». En aquest afany de trobar la forma ideal d'amor i de parella, coneixeran un assassí que els farà qües­tionar la veritat de tot el que han viscut fins al moment.

Sempre ens queda l'esperança

I «CADENA PERPETUA» Títol original: The Shawshank Redemption. Director Frank Darabont. Intèrprets: Tim Robbins, Morgan Freeman, Bob Gunton i James Whitmore.

ÀNGEL QUINTANA

L es primeres imatges de Cadena perpetua, utilitzades com a prò­leg, són, curiosament,

les úniques del film —si ex­ceptuem els retrats de Rita Hayworth, Marilyn Monroe i Raquel Welsh a la paret d'una cel·la— en què una dona té un cert protagonis-me. El pròleg ens informa que el que veurem tindrà un to marcadament retro, serà un film de presons am­bientat en un passat que cu­riosament remet a la manera com es feien abans les pel·lí­cules de presons.

Encara que Cadena per­petua situï l'acció a l'any 1946 i l'acabi al 1964, el mo­del cinematogràfic que l'ha inspirat no és el dels films de presons de la Warner, com Brute force (1947), de Jules Dassin, on Burt Lan­

caster protagonitzava una complicada fuga d'una pe­nitenciaria d'alta seguretat. Cadena perpetua és una obra que vol ser propera al neo-liberalisme dels anys de Kennedy, i la pel·lícula de presons per excel·lència d'a­quell període era El hombre de Alcatraz, de John Fran-kenheimer, on també Burt Lancaster era un presoner que acabava sent una emi­nència en ornitologia. Entre els dos personatges interpre­tats per Lancaster hi ha una diferència essencial: el pri­mer és un heroi dur i exis­tencialista, mentre que el se­gon és un heroi humanista, utilitzat com a exemple de redempció. Cadena perpetua té també poc a veure amb els durs films de presons ac­tuals, amb escenes de vexa­cions, corrupció i tortures, ja que és un film amb el qual es pretén llançar un missatge d'esperança, can­viant la figura de l'ornitòleg per la d'un noi introvertit capaç d'aixecar una biblio­teca a la presó. El to tou i envellit de Cadena perpetua constitueix el seu principal

Morgan Freeman i Tim Robbins són els protagonistes del film de Frank Darabont Cadena perpetua.

encant i la seva carta de presentació als Oscar. El film és el clar exponent d'un model de cinema ranci, in­capaç d'avançar, però que a vegades resulta més con­fortable i interessant que molts films que només volen passar de la ratlla per anar cap al no res.

Cadena perpetua és una pel·lícula de guió i de per­sonatges, i la posada en es­cena és tan gratuïta que gai­rebé no té importància. El guió juga la carta de la na­rració indirecta en primera

persona. El protagonista és un jove condemnat a cadena perpètua (Tim Robbins) de caràcter impermeable. Lò­gicament, seria un contra­sentit que aquest ésser tan introvertit ens expliqués la seva història. La solució na­rrativa adoptada és que tot el film avanci a partir de la història que explica un vell presoner. La pel·lícula respecta molt bé les lleis del joc narratiu —cosa que per exemple no fa Forrest Gump—, i quan se'ns vol explicar la història d'un per­

sonatge exterior, com la del vell Brooks (James Whitmo-reel), el relat utilitza el re­

curs de justificar-ho tot amb una carta. El guió fins i tot es permet el luxe d'un opor-tuníssim cop d'efecte final. La direcció d'actors funcio­na també a la manera del vell cinema. Hi ha secun­daris excel·lents —com l'es­mentat Whitmore— i dos protagonistes gens estereo­tipats que saben donar ca­ràcter a les imatges. Entre Tim Robbins i Morgan Free­man s'estableix una química que permet que el film fun­cioni, faci plorar i acabi deixant el regust ranci que els espectadors hi busquen.

R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81

2 5 ( ) p U - N I ( ) T A I . \ INI I

42 APUNTS US 4 C A N T O N S .' D i v e n d r e s . 17 de m a r ç d e 1995

L'AGENDA

• kadiu Sani ( n u a t De dilluns a divendres

IV " ,i <) 'li h. /•/ (,all del Monestir, l,i IIIIUIIII.K'ÍU amb

Xavier IniíK'IK i els Serveis ln lmmatuis de kS( . De l ' ïll a in li. Sani Cugat iliu a iliu. amb X Casanovas. De Illa IJ ' l lh . / nu iiul·iiauo ainh \isns. amb M Arnal.

De 12.31) a l.v.'ll h Res u ui i ' i . piesental pci M. Ri­balta i M < a\ nel.is. De l.v.ïn a I J li. San: ( «s,'i;f dia ,i Jiii I lepeliem 1. De II a 17 li. I ni ./< hiniu l ' iesenlat per A. Martin. De C a IS li Aquesta tarda parlem i/e. : dilluns la realitat dels inimitiiants a I i//7e\ H7i«' Irontcres, rhni.iits piaetniuem la sulidaiil.il a I uiyf ii In terra. amb X ( as.miH.is i M. (. ,i-,ta. I l i ü i e les eiiiiem a /./ ma-etii. cm. amb \ 1 . ( .i·.hiln. C. < i.ihndo i \ 1 . ( ai iaseo. I)i-I' m\ i ibi nu el a i n v u dels al-l:es i / iiií/fi ta. amb P. l a r i I ( asaies Divendres 1. \bad i \ . limiel piesenlen

/ , sirena ble Is a !>'ll /\'i s :; \eurc I l e p e b e i i ' i

I >e I') a 2 l h l i ,V.v. >. novetats

HII IML-. I I - , amb S V: i ! ! \ c .

\ 1.- M I M ' / ' spomn. amb ( Ke-^i le De 2! bl ... 2'- li Son- : i sui-..

amb 1» l'ahissa De 2 ! a 24 li [ í i l l i i i i v l 'iure :i lit lerra iliiiiarls: /./ tnu-iiii. cm, dimeeiL^: / cstufela: di|i nis: / 'estiena. i divendres: I tiri v M HM Ironíces. I ) e ' l l i a 7 l i . \ / ! l V ! ( , l i,7 lett

( i fill! M l l s l L l l lloll-slop.

• Dissaht i s De S a III h. /-./ Cal! del Mo­nt siir (edieio dissabte). De 1(1 a 11 h. /•.'/ magatzem (repelieiol. De II a 12 h. I 'estrena (rc-[ í e l i e u i 1.

De 12 a 13 h. I. estufem (re­petició). De 13 a 14 h. Avant-matx. C Reverle i l 'equip d'esports.

- D e 14 a 15 h. I alies sense fronteres (repetició). De 13 a Id h. Màgica! Mvstery lour, amb J.M. Alvira. De 1() a ll> h. Súper l)j. Mú­sica amb X. Montero.

-De 1') a 20 li. Kiff-Raff. Mú­sica heaw. amb M. Picanvol. De 20 a 22 h. Track a Track. Rock,voií/ i funky amb J. Marquès. De 22 a S h. Música al teu eostat- Música non-slop.

• Diumenges De S a '* h. 1:1 diu del Senyor. Ini issio de la missa de dis­sabte i inloiniaeio de l'esglé­sia evangèlica 1 ben l / e r De '» a ') 30 li. Lsport en marxa la edició. De l'.3ll a 14 li. Roda d'amus. ( onduli per I', l'ahissa. Poe­sia amb I I ' . ( iarcia. sardanes i sarsuela amb J Fàbregas. i /l'v mi pas per TL.shart. De 14 a 13 li. I.sports en marxa. 2a edició. De 13 a lli h. Marçal Mvsters inur. De l b a ll> h. Súper 1>J. De ll> a 21 h. Inuk a Track.

•De 21 a 22 h. l'.sports en mana. ja edició. De 22 a 7 li. Musica al teu costal. Musica non-siop. 1 cada hora... Butlletins ho­raris informatius. Connexió amb Catalunya Informació. uijormacio local i comarcal. Seiveis Informatius de RSC.

17 L A T A

D I V E N D R E S

• Sants -Pa t r ic i .

• Centre A partir tic les fi de la tarda. visita comentada per l'artista mate ix ric l ' expos ie io de Pla-Narbi nia Informació, a ( 'anals ( ialeria d'Art. Telèfon d ' intoimacio: Ii73 4l) 112.

• C lub Muntanyenc \ les v) MI vici vespre, pis­colabis tertúlia: Mes enllà del d.'',; CODI a.ntnimii des ,/'</-ifin a rcihui la ,/ipcndinctii Sord Sa,/ ' ,i , a i : c . d'Areadi Ohv . i v s \ | ' , ;eab.imenl de l'actc lu h.i.ira una vetllada vle poesia amb cl poeta ve­neçolà \ l c \ a n d c i l l e rnan-

• ( entre ( u l lura l \ les lo ,|e la lli!. Hoiero. pe i X als Nus Dansa. Idea oiigiiial luni Mna. Coreo-r i a t s i i i terpiels: Claudia \ l , , -cso : le.m Mira. Drama-luigia' Mbeil Pere / . Musica: ( iistina \ !Íall(>nga. Poema: \ leent Andrés iMcl lcv Preu: 1.S0II pessetes, lntormacio i reserves al Icleton ^ 22 SS.

• Valldoreix 95 - - A les >) vlel vespre. Camerata

di Phonasci . o rques t ra de corda.

• Cafè de Belgrado —A les 11.30 de la nit. country

en directe amb Country Joc and ll is Perfect Show.

Membres de la família Jelik Mujkic.

Pau per a Bòsnia i Hercegovina

D i l luns, a les 8 de l v e s p r e a la C asa d e C u l t u r a , e s p r e s e n t a r à la c a m p a n y a Pau

p e r a B ò s n i a i H e r c e g o v i n a . a m b u n a c o n ­fe renc ia o r g a n i t z a d a p e r l ' a s soc iac ió l ' au pe l s B a l c a n s t i t u l a d a Què passa u HUMUU'.' l l i in­t e r v i n d r à la r e fug iada . l a snnna .lelik, d e la fa­míl ia . Ic l ik-Mujkic , q u e viu ,i C a s t e l l b i s b a l a p a -d i i n a d a p e r famíl ies de Sani C u y a t m i t j a n ç a n t la c a m p a n y a S a n t C'ugal A | t i da Bòsn ia . Mi .

18 D I S S A B T E

• Sants Salvadoi d 'Horta.

• Casa de < u l lu ia --A les Is ile la tarda, dins els

[ e s p e c t a c l e s I n f a n t i l s de Hutxaca: Lectures Màgiques amb Selvin. ventríloc; Mari­na. màgia i dansa, i Hausson, il·lusionista i mestre de ce­rimònies. hn t rada lliure.

• Cafè de lielgrarin •--A p.'.ili: de k s 1 1.30 de la

ni:. i'".:siea en directe amb I os Mc-oics.

• Casal d'avis —A les 3 ric la tarda a la sala

d'actes, representació de l'o­bra L'amor venia amb laxi, a càrrec del Teatre Inestable d'Amics de Bcllaterra.

19 D I U M E N G E

• Sants —Josep.

20 D I L L U N S

• Sants —Claudia i 1-àtima.

Pla-Narbona comentat ;

L'obra de Pla-Narbona

A vui , d i v e n d r e s , e ls a m a n t s d e l 'art t e n e n l ' o p o r t u n i t a t d ' a p r o f u n d i r l ' ob ra de l ' a r t i s ta

p làs t i c P l a - N a r b o n a p a r t i e i p a n t e n les vis i tes c o m e n t a d e s q u e ha o r g a n i t z a t C a n a l s ( i a l e r i a d ' A r t . A p a r t i r d e les 0 d e la t a r d a l ' a r t i s t a m a t e i x c o m e n t a r à les o b r e s ric l ' expos ic ió , u n a a n t o l o g i a en q u è e s p o d e n v e u r e o b r e s c r e a d e s d e s d e l 'any 1964 fins al 19 l)4. l a m o s t r a es p o t vis i tar fins al 24 de m a r ç . sa l

• Casa de Cul tura —A les 8 del vespre, xerraria

presentació de la campanva Pau per a Hosnia i Herce­govina: Que passa a lii/sniu'.'. a càrrec de Jasmina Jelik. re­fugiada bosniana a Castell­bisbal. en representació de l'Associació Pau pels Balcans.

21

Narbi

• Casa de Cul tura - A les u de la nit. dins el

IV cicle l e s del Sud el teu Nord: Rwunda. ( onllicte ei-itic''. a càrrec de Joaquim (iascon. cx-director de l'hos­pital de Neniba (Rvvanda).

D I M A R T S

• Sants —Fabiola, r i l cmo i Nicolau de

Fue.

22 D I M E C R E S

• Sants —Benvingut. Zacaries i Pau de

23 D I J O U S

• Sants —Josep Oriol i Toribi de Mo-

grovejo.

• Cafè de Belgrado —A les 11.30 de la nit. country

en directe amb Kena-Up.

Sortides des de H M Janar. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10b-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.20h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.10h-08.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 221 Oh. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat

Sortides des de f Avinguda AHons Sala. -Dies feiners, lasortida: 06 50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins ales 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.50h-08.50fi i als 50 minuts de cada nora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut Mas Janer. Estació M/ra-so/, Plaça Can Cadena, Estació Sí. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena Estació Mira-sol, Mas Janer.

• ÜHtA^NUCUUmA

Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16ri-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora tins a les 22.16b.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l 'Estació FGC. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.05h-06.35ri I als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius.' a sortida 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. Recorregut. Sant Domènec. CAP. Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca. Monestir, Estació FGC. Colomer. Sant Domènec.

T UNIA 3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-LES PLANES

Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.00h del mati i cada hora i mitja fins a les 21.30h.

Sortides des de PEstació. -Dies feiners. 1 a sortida: 07.20h del mati i cada hora i mitja fins a tes 22.20h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 08.50h del mati i cada hora i mitja fins a les 22.20h.

Recorregut F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Marcat CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre, La Roresfa, F. Colom.

• A3.SANTCyQAT-miBÍTEtWASSA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25ri. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

• A 3. SANT CUOAT-SARCELONA -Dies feiners. 1 a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22.1 Oh. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.0011 (femers). 23.00h (dissabtes i festius).

• A3.BARCELONA-SANTCIIOAT

-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a tes 21.45h. -Dissabtes. 1 a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada nora fins a les 21.45h. -Diumenges i festius.1 a sortida: 06.45h i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

AS S. R A D I O

T A X I S A N T CUGAT I VALLDOREIX

SERVEI DIA I Niï

Servei de grua

Cobrament amb

targetes de crèdit

i teletac

589 44 22 - 675 5151

MIQUEL RAMS • Electricitat - Aigua - Gas

• Aire condicionat - Calefacció • Instal·lacions Industrials

c/ Can Matas, 6 Tel. 674 80 39 / 908 897882 (mòbil)

Sant Cugat del Vallès

Si creus en la Humanitat, ajuda aquells que lluiten

pels seus drets. Fes-te Creu Roj

ideB

ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 17 de març de 1995 APUNTS 43

L'AGENDA

• C o r infantil i juvenil —Nois i noies a partir de 4

anys. Informació i inscrip­cions a la Casa de Cultura. Les activitats del cor inclouen concerts, sortides de cap de setmana i tallers complemen­taris. Telèfon: 675 32 23.

•Centre Cívic de la Floresta —Ceràmica, ludoteca, piano,

guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació i ins­cripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'in­formació: 589 08 47.

• Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura,

manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. In­formació i inscripcions, de 5 de la tarda a 9 del vespre. Telèfon d'informació: 675 51 05.

•Casal Cultural de Mira-sol —Taller de teatre per a nens

i adults, plàstica, manualitats, boixets, esplai diari, casal d'a­vis i altres activitats. Taller de natura Descobrint el nostre entorn, per a nens i nenes de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia. Informació i inscripcions: de 5 de la tarda a 9 del vespre al telèfon 589 20 78.

•Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Manua­

litats: centres florals, policro­mia, porcellana russa, cuina i altres. Fins al mes de juny. Telèfon d'informació: 675 43 88 (M. Antònia Navarro).

—2n Curset Taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del pro­fessor Adolf, cada divendres feiner a la tarda, del mes de març a juliol. Informació i inscripcions a la secretaria del centre, dijous i divendres fei­ners de 6 a 9 del vespre i al telèfon 674 15 66.

—Grup Literari. Dijous feiners de 6 a 8 del vespre a l'Ateneu.

•Centro Popular Andaluz —El dissabte 1 d'abril, festa fla­

menca. En col·laboració amb altres cases andaluses i re­gionals. Informació al telèfon 589 4135.

• C u r s d'esperanto —Organitza: Grup d'Esperanto

Jozefo Anglès. Telèfon d'in­formació: 674 61 80.

•Club Muntanyenc —El diumenge 2 d'abril a les

7.30 del matí a la plaça del Monestir, sortida de l'excur­sió matinal a Montserrat (cotxes propis).

—Grup de muntanya per a nois i noies de 11 a 14 anys. Te­lèfon d'informació: 674 53 96.

—Grup Xàfec. Activitats infan­tils al club cada dimarts de les 6.30 a les 7.30 de la tarda.

—Classes d'anglès (conversa­ció). Telèfon d'informació: 674 53 96.

—Classes d'atletisme per a nens i nenes entre 8 i 12 anys. Telèfon: 674 53 96.

•Bal ls de saló —Iniciació i perfeccionament.

Professora: Marta Planas (ti­tulada de la Royal Academy de Londres). Informació i matriculació a la Casa de Cul­tura (589 13 82). Inici dels cursos: 14 de febrer.

•Seminari de trompeta —Seminari de trompeta per a

alumnes de tots els nivells, a càrrec d'Isidre Delgado. In­formació, al telèfon 675 11 94. Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch.

•Seminari de piano —Seminari de piano per a

adults de qualsevol nivell. Es-cola d 'Es tud is Musicals Montserrat Calduch. Dirigit per Ludovica Mosca. Infor­mació al telèfon 675 11 94.

VALLDOREIX 95

•Clàssics del Cinema —El divendres 7 d'abril a les

10.30 de la nit, El tesoro de

Dia/Poble Farmàcia (adreça)

TELÈFONS

SERVEIS

1 Sant Cugat

J Cerdanyola

ï Rubí

5 Montcada

i Papiol

• Sant Cugat

( Cerdanyola

; Rubí

i Montcada

í Papiol

| Sant Cugat

< Cerdanyola

ü Rubí

: Montcada

• Papiol

• Sant Cugat

i Cerdanyola

- Rubí

" Montcada

• Papiol

• Sant Cugat

Í Cerdanyola

s Rubí

i Montcada

• Papiol

I Sant Cugat

i» Cerdanyola

ï Rubí K "" ~ Montcada

| Papiol

• Sant Cugat

ï Cerdanyola

i Rubi

ï Montcada

• Par** 3 Sant Cugat

^Cerdanyola

ï Rubí

; Montcada

: Papiol

C. Llorens (Sta. Maria, 27)

Hidalgo (RWa de Cerdanyola, 1)

Parrilla (Xercavins, 7)

V ia (Jaume 1,20)

A.vHà(Av.GeneraKat,35)

P.Cute l (P. Diputació, 6)

Torrents (Diagonal, 34)

BatatJé (Francesc Macià, 23)

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

A.V1à(Av.6eneraJtat,35)

Riera (Dr. Murillo, 1)

Pereiro (Av. Catalunya, 51)

Serra (Francesc Macià, 86)

Pardo (Can Sant Joan. Masia, 2)

A . V & (Ay. Generalitat, 35)

a Salaven" (Santiago Rusind, 38)

Uuis(AMmira,18)

FareB (Sart Jordi, 25)

E. Relat (Av. Catalunya, 65)

A. Vila (Av. Generalitat, 35)

C. Teixidó (RWa. del Celler, 97)

Sànchez (Passatge Xops, 2)

Torres (Passeig les Fonts, s/n)

6741531

6922368

-

5645904

6683967

6740364

5803904

6990430

5642139

6683967

6740430

5809700

6991343

5642139

6683967

6740645

6824708

6990291

-

6683967

6747749

6922184

-

Puig Faragut(C.Cuyàs.H. Orquídia, 8) -

A.vM(Av.GeneraÍat ,35)

L Beringues (Alfons Sala, 46)

Ordis (Av, Argentina, 17)

Ruiz p r a . Sabadell, 95)

J. Relat (Major, 89)

A.Vtà(Av.Genera8at,35)

M. Moral (Sta Teresa, 40)

Selva (Torrent, 12)

V a (Conjunt Rubi-2000)

Capdevla (Conca, 10)

A.Vfò(Av. Generalitat, 35)

M. Domènech (P. Sant Magí, 50)

Àrvarez (Galeries Unksntro)

Roca (Av. Barcelona, 55)

Duran (Rbla Montcada, 37)

A.Vtò(Av. Generalitat, 35)

668.39.67

6740483

5807859

6995012

5841481

6683967

6753344

6918901

6991301

-

6S63967

6743353

6926721

6990953

57S1S43

«oo 39 67

(1) D'1/4 de 10 del mati d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. mati d'avui a les 10 de la nit. (3) De tes 10 de I a nit a 1/4 de

(2) D'1/4 de 10 del 10 del mati de demà.

Sierra Madre, de John Hus-ton.

—El divendres 5 de maig a les 10.30 de la nit, El tercer nom­bre, de Carol Reed.

—El divendres 2 de juny a les 10.30 de la nit, Rebeca, d'Al­fred Hitchcock.

•Teatre —El dissabte 8 d'abril a les

10.30 de la nit, Poesia i vida de Joan Sab/at-Papasseü, a cà­rrec del grup de teatre Es­piral.

—El dissabte 13 de maig a les 10.30 de la nit, Pels pèls, a càrrec del grup de teatre Sogtulakk.

—El dissabte 10 de juny a les 10.30 de la nit, Nií de nuvis de tres, a càrrec del grup de teatre Espiral.

•Música —El divendres 21 d'abril a les

10.30 de la nit, Princes of Time,/rap.

—El divendres 19 de maig a les 9.30 del vespre, concert de cant coral: Coral l'Har­monia de Valldoreix i Obra­dor Coral de Rubí. A l'es­glésia de Sant Cebrià de Vall­doreix.

—El divendres 16 de juny a les 9.30 del vespre, recital de cant i violoncel: Joana Vi­laplana, soprano; Carles V. Xirinachs, pianista i Pere Cardoner, violoncel·lista. A l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.

•Fòrum —El dissabte 25 de març a les

7 de la tarda, Aspectes de la narrativa actual, a càrrec d'Anna Maria Moix.

—El dissabte 22 d'abril a les 7 de la tarda, Vida social dels habitants de Bòsnia i Herce-

govina, a càrrec d'Eva Alòs i Carlos Guerra.

—El dissabte 20 de maig a les 7 de la tarda, La responsa­bilitat moral de la imatge, a càrrec de Jesús Prieto.

CONFERÈNCIES

• C a s a de Cultura —El divendres 24 de març a

les 8 del vespre, IV Cicle Fes del Sud el teu Nord. Es­pectacle musical: cançons i contes de les ètnies de la Cos­ta d'Ivori. A càrrec del grup Akwaba (Benvinguts).

—El dilluns 27 de març a les 9 de la nit, IV Cicle Fes del Sud el teu Nord. Vídeo-fò-rum: Chiapas, revolució o te­rrorisme?, a càrrec de Rubén Benedito, membre de la coor­dinadors d'ONG mexicanes CONPAZ.

—El dimecres 29 de març a les 9 de la nit, IV Cicle Fes del Sud el teu Nord. Taula rodona: Poden les ONC ges­tionar el 0,7%? Hi participen Intermón, Mans Unides, Ecoconcern, el Fons Català de Cooperació per al Desen­volupament (FCCD) i la pla­taforma del 0,7%.

—El dimarts 11 d'abril a les 10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavin: La Terra del Foc, amb Josep Ma­ria Gavín.

•Monestir —El 28 de març a les 8.30 del

vespre al Palau Abacial del Monestir, L'església a casa, de les arrels a avui, a càrrec de mossèn Ballarín.

Ajuntament

Ambulatori Les Planes

Bombers Bellaterra

Bombers Generalitat

Bombers Rubí

CAP

CAP urgències

Casa de Cultura

Casal Valldoreix

Catalana de Gas

Centre Cívic La Floresta

Centre Civic les Planes

Centre Cultural Mira-sol

Cinemes St Cugat (Reser.)

Correus

Creu Roja Sant Cugat

Creu Roja Valldoreix

Dispensari La Floresta

Ent. Municipal descentra».

ENHER Rubi

FECSA (atenció al client)

FECSA (avaries)

FFCC

Funerària

G. Civil (Mira-sol)

Hisenda

Jutjat

Oficina Municipal La Floresta

Parròquia St. Pere Oetavià

Parròquia Les Planes

Parròquia Valldoreix

Piscina Municipal Valldoreix

Cuerpo Nacional de Policia

Urgències

Policia Municipal i Prot. C M

Pol. Municipal (Valldoreix)

Comissaria de Policia

Taxis (parada)

Ràdio Taxi

Repsof-Butà

Sant Cugat Comerç

SAUFI (Aigües)

5392288

6755105

6928080

085

699 6080

5891122

5894455

5891382

6744599

7252944

5890847

6755105

5892018

5890941

6747096

6741234

6742459

6747615

674 2719

6991892

900313131

900 232323

6741934

6740525

6742379

5891155

6746696

5890847

6741163

2047503

6740569

6754055

6747858

091

092

908795125

8747612

6740997

5894422

6741580

6740322

5890021

SERVEIS

•Jocs Florals de la gent gran —XIII Jocs Florals de la gent

gran. Bases i informació: llar d'avis de la parròquia (cl Valldoreix, 9) i casal d'avis (cl Santa Rosa, s/n).

•Premi Gausac —II Premi de Recerca Gausac

1995. Convocat pel Grup d'Estudis Locals de Sant Cu­gat del Vallès per estimular la recerca sobre temes re­lacionats amb Sant Cugat o amb l'àmbit comarcal del Va­llès Occidental. Dotació: 200.000 pessetes i diploma acreditatiu. Termini: 28 de febrer de 1995. Telèfon d'in­formació: 674 69 93. Es po­den recollir les bases a l'a­juntament, la Casa de Cul­tura i l'Arriu Municipal.

ÏIXPOSICIONÜ

•Sales Municipals —Fins al 19 de març a la Casa

de Cultura, escultures i ce­ràmica de Frederic Gisbert.

—Fins al 29 de març a la Casa de Cultura, Un món plural i divers.

—Del 23 de març al 16 d'abril a la Casa de Cultura, escul­tures de Ricard Sala.

—Del 30 de març al 2 d'abril a la Casa de Cultura, Sant Cugat-Miami: Paco Minuesa i Francesc Lao.

—Del 3 al 18 d'abril a la Casa de Cultura: Poetes i paraules. Desè aniversari de la mort de Salvador Espriu.

—Del 6 al 26 d'abril a la Casa de Cultura: Sant Josep en el món. Col·lecció propietat de

VaMoreix (parada)

Grua

Aigües La Floresta

AAPP1W Mira-sol

AAW Verge Carme Mira-sol

AAW Sant Joan Mira-sol

AAPP I W Valldoreix

AAPP i W C . Montserrat Vall.

AAPP W Can Majó Vall.

AA Prop, i Veirss La Floresta

AA W Aiguallonga La Flor.

Ass. Consumidors

DNI (Cua prèvia)

6741111

6743371

6742089

6742018

6741003

674 7103

6742197

6742105

6745049

6742089

6745129

2684567

5893060

Greenpeace (91)5434704

H. General de Catalunya

H.Vald'Hebron

H. Sant Joan de Déu

Unitat Coronària

Tet de l'Esperança

Informació Carreteres

Informació Aeroport

Informació RENFE

Informació Port.

OMIC

PoWinic Torreblanca

PROMUSA

ENTITATS AStH

Arxiu Gavin

Casal d'Avis SC

Uar d'Avis Parròquia

Club Muntanyenc

Gom de la Uniu

Ertert Sant Cugat

H Tot Sant Cugat

Grup Sup. Immigrants

RMb Sant Cugat

TÜwfttf Sant Cugat

S k . ü C m m

5891212

4272000

2034000

2481040

4144348

2042247

4785000

4900202

3188750

5893188

5891732

5891732

6753503

6742570

5891638

5890598

6745396

6741006

6752652

6748661

6749314

6755959

5895366

5896282

l'arxiu Gavín. —Fins al 2 d'abril al Museu

de Valldoreix, exposició de trens en miniatura de la Col·lecció Oltra. Diumenges de 10 a 1.30.

•Sales Privades —Fins al 4 d'abril a la Sala

Rusinol, exposició de l'obra d'Almudena F. de Liencres S. Cada dia de 9 a 2 i de 5 a 9. Diumenges i festius d ' l i a 3. Tel.: 675 47 51.

—Fins al 24 de març a Canals Galeria d'Art, exposició de dibuixos i fabulacions de Pla-Narbona. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d ' l i a 2 i de 5 a 8. Festius d'l 1 a 2. Dilluns tancat. Tel : 675 49 02.

—Del 25 de març al 23 d'abril a Canals Galeria d'Art, pin­tures de Domènec Corbella.

—Fins al 31 de març a Febo Galeria d'Art, pintures de l'artista Didier Lourenço. De dimarts a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges de 12 a 1. Telèfon: 674 19 55.

—Fins al 31 de març a Plus Art, olis de la pintora Jo­sefina Escoda. Rambla Ri-batallada, 6.

—Fins al 7 d'abril, a la sala d'Associació d'Idees: Quatre propostes + quatre propostes, col·lectiva d'escultura i obra sobre paper. De dilluns a dis­sabte de 5 a 9. Tel.: 674 24 50.

—Del 25 de març al 17 d'abril a la sala d'art de l'associació de propietaris i veïns de Vall­doreix: El realisme com a op­ció, Miquel A. Peris.

—Del 25 de març al 2 d'abril a l'Ateneu Santcugatenc, l l a Exposició de Fotografia. Aportació de fotografies fins

al 17 de maic els dijous i divendres feiners de 6 a 9 del vespre. Informació al te­lèfon: 674 15 W>.

—Obert tot el cap iie setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antk|uans. Telèfon d'informació: «14 49 50.

—Firart. Mostra d art original. Primer i tercer diumenges de cada mes, de l> del matí a 2 del migdia, a la plaça del Monestir.

•Centre Cultural —El divendres 24 de març a

les 10 de la nit. concert a càrrec de l'Ori.] nostra Nacio­nal de Cambra d'Andorra. Director: Gerard Claret. Flautistes solistes: Jean-Pie-rre Rampal i Claudi Arimany. Preu: 3.000 pessetes. Infor­mació i reserves al telèfon 589 22 88.

•Cafè de Belgrado —Cada dissabte del mes de

març, música en directe amb Los Mejorcs.

•Centre Borja —El dissabte 25 de març a les

4 de la tarda, assaig obert de l'Orquestra Sant Cugat. Gratuït.

•Casa de Cultura —El divendres 24 de març a

les 7 de la tarda, concert d'i­nauguració del curs de trom­peta de l'EEMM Calduch. Isidre Delgado, trompeta.

—El diumenge 26 de març a les 6 de la tarda, concert de clausura del curs de trompeta de l'EEMM Calduch. A cà­rrec dels alumnes assistents al curs.

•Monestir —El dissabte 25 de març a les

10 de la nit, acte de Mans Unides, concert de corals.

SARDANES

• L a Floresta —El diumenge 26 de març a

les 12 del migida a la plaça Estació, sardanes amb la co­bla La Principal de Terrassa.

TEATRE

•Mira-sol —El dissabte 25 de març a les

6 de la tarda, i el diumenge 26 de març a les 12 del mig­dia: Un altre Sant Jordi, si us plau, d'Ignasi Potrony i Marina Julià. A càrrec del Grup de teatre de l'EP Ca­talunya. Entrada lliure.

BIBLIOTEQUES

•Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí

a 1.30 del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Te­lèfon d'informació: 674 11 50.

• L a Floresta —Biblioteca de l'associació de

propietaris i veïns de la Flo­resta Pearson. Plaça d'Aigua­llonga, 1. La Floresta. De di­lluns a divendres de 10 a 1. Telèfon: 674 20 89.

•Biblioteca del Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca

pública. De dilluns a diven­dres de 4 de la tarda a 8.30 del vespre. Dimarts d ' l i del matí a 2 del migdia. Dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia. Telèfon: 589 27 49.

•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda

de 5 de la tarda a 9 del vespre. •Arxiu Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n.

Matins. Telèfon: 674 69 93. •Biblioteca de l'Atenen —Plaça Pep Ventura. Dijous,

divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.

•Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon

d'informació: 589 13 82.

44 ELS CANTONS Sant Cugat del Vallès \.tm l ïiy.» dH Valies: ( \ i r , • © V' J \

Divendres. I 7 de mare, de llW5

L ' E N T R E V I S T A

MERCÈ COMES. Actriu

«Vaig marxar de La Cubana sense feina» Mercè ( 'unies ha trepitjat, amb

motiu de muntatges teatrals

diferents, tres cops l'escenari del

Tcatre-auditori: HI gest. La

corona d'espines i De que

parlàvem':', aquesta setmana. Son

els espectacles, juntament amb

l·iigac. en què ha participat ties

que va deixar 1 a Cubana. A

TV3 \ a presentar el concurs

Quant val', esta gravant uns

capítols de Secrets de família i té

un paper en una nova sèrie que

ha escrit .I..V1. Benet i Jornet.

I'l I' li r,i \ s • Sani Cugat. Vostè es una persona que sempre te paí aules per a tothom'.'

-[:•• molt l'acil mantenir una conversa amb mi. I sempre parlo seriosament, però ningú no s'ho creu. es pensen que me'n ric."

Potser perquè te una imatge de persona divertida.

Pailai seriosament ni) vol llir fei-lio de manera transcen­dental. sinó que es poden dir Ics coses en conva i, fins i tot, poden ser mes creïbles ••

1 aques ta faceta tamhc la porta a l'escenari'.'

•Uepen. A Li vida real pro-cuio estar sempre contenta, riure i passar-ni'ho be. perquè, si no, es pitjor per a mi i per a la gent que m'envolta. Sóc molt optimis­ta. però tamhc m'enfonso molt fàcilment... •

Passa d un extrem a l'altre ràpidament'.'

IA.ICIC. Però amb l'edat això es modela. Quan era mes jove em passava mes- ,

- Amb els anys es troba l'equi­libri'.'

..Abans era mes t empera ­mental. I 'edat apaivaga-.

I un somriure sempre es mes agradable'.'

M'agrada parlar, i sempre amb un somriure, si pot ser. l 'n entorn alegie i distes es millor per crear un pcisonalgc i trobo que les U I H S s'h.,n de fer amb alegi la ,

L'n tea t re , l 'actriu s'ha de cenvií al text. mentre que en un platí • de televisió aquest let es moll mes obert'.'

1 a ventat es que cenyir-me

Em cnshi i emir-nw a un text, perquè m'agrada la

naturuliiiii i incorporar paraules de la meva c:<!ïua.

a un text em costa bastant. M'a­grada la naturalitat i incorporar alguna cosa. Per exemple. al con­curs Quant val? hi havia un guio persegui r un o u h c . peio no amb les pa rau les que havia de dir. Me'l t'eia mentalment i. encara que el comentava amb el director,

de la aquell

sempre hi posava paí aules meva collita, perquè en moment em venien al cap .

—Això és un fet uriat'.' —«No ho penso prèviament.

sinó que em surt». —I en teatre no li crea pro­

blemes aquest fet?

—«No, perquè també sóc molt disciplinada i en un text com el de La corona d'espines no es pot canviar res. En el De què parlà­vem? hem canviat algunes parau­les amb l'acord de tots. Sempre busco el sentit de la frase, però això de dir totes les paraules una darrera l'altra m'és més difícil. Estic acostumada a La Cubana, on tot ens ho fèiem nosaltres i no hi havia guió i mai t'havies d'estudiar res perquè tot era nos­tre. I ja estic viciada».

— U n a b o n a a c t r i u s e m p r e necessita una bona direcció?

—«Penso que és bàsic. Encara que siguis bona actriu, tothom té vicis i una m a n e r a de fer. El director ha de controlar això.»

—El fet de sortir de La Cuba­na respon a un desig que el seu nom fos més conegut?

—«No. Va ser per circumstàn­cies de molts anys i de cansament. Mentre treballes amb il·lusió i ganes, està bé, però quan la feina t 'atabala i et falta l'alegria, no val la pena. Però res de ser més cone­guda. encara que ha estat una mica així. Vaig deixar La Cubana s e n s e t e n i r c a p m é s f e i n a , i m ' h a u r i a pogut q u e d a r a casa fent macramé o punt de creu».

—Vostè, però. surt a la pel·lí­cula i era dins el grup quan pre­paraven Ccgada de amor.

—Feia un paper en el muntat­ge, el que passa és que quan la pel·lícula estava feta, vaig plegar.

—Un escenari teatral i un pla­tó televisiu tenen alguna cosa en comú?

— C a p . Al tea t re encara em tremolen les cames abans de sor­tir. mentre que a la televisió mai es pot viure i sentir un personatge plenament , perquè estàs massa pendent de les cameres. Però és divertit fer televisió.

—ll i ha alguna cosa que no la diverteix?

— «llegir el diari». La política la preocupa?

—«Crec que cadascú l'ha de fer amb el seu comportament i la seva manera de viure».

— La seva escola ha estat La Cubana?

— No. senzillament, la vida i el t e a t r e d ' a f ic iona t . A m b La Cubana vaig treballar la impro­visació i vaig a p r e n d r e a pa s -sar-m'ho he fent teatre.»

L A C O L U M N A

Pobra pela! JOAN BARRIL

•

J a feia t e m p s q u e es ve ia venir. A Ics places, a les cues del cinema, a les sortides del taxi, la gent sentia el dring

d'una moneda caient a terra i ni els indigents s'ajupien a collir-la. Vam néixer amb pessetes daura­des i franquistes, gastades per l'ús àvid de les mans i amb el format ideal per peixar les guardioles de terrissa. Però un bon dia ens vam t r o b a r a m b p e l e s a p r i m a d e s . toves com l'estrany aliatge alumi-nós amb què varen ser encunya­des. No ens agradaven aquelles pessetes de mitjan anys vuitanta. S ' en ta foraven pel folre de les butxaques i cap màquina automà­tica les apreciava en el seu just valor. Però la riota definitiva va ser quan aquelles pessetes plate­jades i ingràvides van deixar pas a una mena de confetti monetari que s'escapava de la mà tan bon punt l'obries en un dia de vent. Ara ho entenem tot: la pesseta deu el seu diminutiu a la seva absència de pes. Mai no serà forta perquè en el seu propi nom hi ha l'esca de la petitesa. La gent no par la gaire de pesse tes . A Catalunya sempre ens ha agradat més parlar de duros, que és una m o n e d a e n c a r a c o n s i s t e n t i robusta directament relacionada amb els puros que fumen els seus posseïdors. També s'ha parlat de peles, però canviar la pela mai no ha estat una activitat gaire digna per als qui ho havien de fer. Ara. quan la pela ha caigut en basca, en tenem el malastruc significat del refranyer. Canviar la pela d'a­ra endavant ens produirà mareig i mal de panxa. I de res no servirà que ens diguin que l'han realineat en comptes d'haver-la devaluat. Les monedes, més grans o més pet i tes , sempre són rodones . I tota cosa rodona té una natural t endènc ia física a rodo la r cap avall.

La pela davalla i els tipus d'in­terès grimpen. Ara ja pot venir el manaia de torn a explicar-nos sopars de duro a costa de la pes­seta. L'única cosa que acabarem en t enen t de veritat no serà la xerrameca dels economistes i dels polítics sinó la nota breu. contun­dent i claríssima del banc el dia que ens comuniqui que el crèdit s'ha encarit. D'ara endavant serà més emocionant jugar al pòquer amb mongetes que no pas amb pessetes.

7«fc eU*Uf»*A, 1*nat

06e*t de % del mati fcttà

«t la. matinada

Sàituyija-us, eàcteti i tafi&t

Castillejos, 9 Tel. 589 64 55 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

p a d a

Disseny de Joies i Joieria de dilluns a divendres (tardes de 5 a 8)

(matins hores convingudes)

i / Balmes, !'), 1 r dreta - tel. 3"8<í SS 44 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

1\"

fotf ef°- &oi* aniorf

__ RELLOTGES

V^nr i s t ian j U i o r

M. LOMENA S.L Tot en alumini i PVC. Fabricació pròpia VISITI LA NOSTRA EXPOSICIÓ A SANT CUGAT TORRE, 1 (P laça del Monest i r ) T e l . 674 15 02

P R E S S U P O S T S E N S E C O M P R O M Í S

URSSA S I S T E M E S P V C

FÀBRICA: Pintor Fortuny. 149

Tel. 780 29 24 - Fax 788 07 19

EXPOSICIÓ: Arquimedes, 150

Tel. 733 14 05 TERRASSA