Catalunya 1714, un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc

download Catalunya 1714, un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc

of 74

  • date post

    11-Aug-2015
  • Category

    Documents

  • view

    68
  • download

    7

Embed Size (px)

description

Guia i ruta del 1714 a diferents escenaris de la Guerra de Successió Espanyola al Principat de Catalunya

Transcript of Catalunya 1714, un viatge als escenaris de la Guerra de Successió i al temps del barroc

Catalunya, 1714 - Un viatge als escenaris de la Guerra de Successi i al temps del barroc

Un viatge als escenaris de la Guerra de Successi i al temps del barroc

Catalunya, 1714

ISBN 978-84-393-8670-4

9 788439 386704

Guies turstiques de Catalunya

Catalunya, 1714un viatge als esCenaris de la guerra de suCCessii al temps del barroC

Catalunya, 1714Biblioteca de Catalunya. Dades CIP: Serra i Sellars, Francesc Catalunya, 1714 : un viatge als escenaris de la Guerra de Successi i al tempsdelBarroc.(GuiesturstiquesdeCatalunya) ISBN 9788439386704 I. Agncia Catalana de Turisme II. Catalunya. Departament dInnovaci, Universitats i Empresa III. Museu dHistria de Catalunya IV. Ttol V. Collecci:GuiesturstiquesdeCatalunya 1. Guerra de Successi, 1702-1714 Camps de batalla Catalunya Guies 2. Llocs histrics Catalunya Guies 914.671(036)

ndexPresentaci............................................................. 5 Prleg ................................................................... 7 Una ruta per viatjar a la Catalunya de la Guerra de Successi i del barroc .......................... 11 Catalunya i les guerres modernes ............................. 11 Una guerra pel control dEuropa .............................. 12 Elsbndolsenconflicte ........................................ 15 Progrs i repressi ............................................... 15 Una societat illustrada i barroca ............................. 18 Itineraris ............................................................... 20 Barcelona: Fineixi la naci amb glria .................... 22 Per la Plana de Vic i el Lluans: la revolta dels vigatans ......................................... 35 Per leix del Llobregat: repressi i resistncia ............. 46 Grans exrcits a linterior: el duel Starhemberg-Vendme ................................ 61 Per les Terres de Ponent: les planes de la discrdia ....... 74 El front pirinenc: la muntanya en armes .................... 84 Per les terres gironines: la defensa persistent .............. 92 Per la Costa Brava: la frontera martima ...................104 Pel Camp de Tarragona: guerrilles i sometents ............111 Per les Terres de lEbre: el front meridional ...............125 Per saber-ne ms....................................................133 Glossari de batalla .............................................134 Els protagonistes ...............................................135 Informaci prctica ............................................138

Generalitat de Catalunya Departament dInnovaci, Universitats i Empresa Secretaria de Comer i Turisme Direcci General de Turisme Collecci Guies turstiques de Catalunya Direcci: Jaume Font i Garolera, subdirector general de Programaci Turstica Collaboraci: Museu dHistria de Catalunya Edita: Agncia Catalana de Turisme Gui i realitzaci: Quaderna, estratgia corporativa Textos: Francesc Serra i Sellars Compaginaci:FonsGrfic ImprsaGrfiquesCusc,S.A. Dipsit legal: B-46718-2010

Crdits de les illustracionsAjuntament dHostalric (pg. 99 i 100) Ajuntament de la Seu dUrgell (pg. 14) Ajuntament de Sallent (pg. 52) Ajuntament de Sort (pg. 91) Aplec 18 de Setembre (pg. 66) Arxiu Direcci General de Turisme (pg. 67) Biblioteca de Catalunya. Barcelona (pg. 18) Bob Masters / DGPC (pg. 109) Carme Marsal / Rafa Domnguez (pg. 50) Diputaci de Tarragona / Joan Alberich (pg. 116) Esther Coscojuela Martnez (pg. 32) Felipe J. Alcoceba (pg. 34, 117 i 121) Festa Barroca Moi (pg. 60) Fotoluigi, Berga (pg. 55) Francesc Bedmar (pg. 101 i 120) Francesc Gom (pg. 94) Francesc Tur (pg. 83) Fundaci Fortaleses Catalanes (pg. 104) Georgina Camps i Rusiol (pg. 54) Guillem de Plandolit / Consell Comarcal de lAlt Urgell (pg. 86) Imagen MAS (pg. 88 i 92) Institut Cartogrfic de Catalunya (ICC) (pg. 23, 27, 29, 64, 70, 76, 81, 82, 87, 89, 107, 115 i 128) Jaume Balany (pg. 79 i 119) Jordi Aparicio (pg. 98) Jordi Pareto (pg. 102, 106, 108, 125 i 129) M. ngels Parareda (pg. 43) Masats (pg. 68) Miguel Raurich (pg. 77 i 132) Miquelets de Catalunya (pg. 28 i 118) Museu Palau Mercader. Ajuntament de Cornell de Llobregat (pg. 14) Nano Caas (pg. 31) Oriol Alamany (pg. 127 i 130) Oriol Llaurad (pg. 42) Osona Turisme (pg. 38) Quaderna (pg. 5, 41, 44, 45, 46, 48, 50, 51, 57, 59, 60, 63, 65, 66, 69, 71, 84, 87, 90, 96, 107, 122, 124 i 131) Ramon Manent (pg. 19, 39, 56, 68, 108 i 129) Servicios Editoriales Georama (pg. 22 i 35) Toni Vidal (pg. 30, 37, 40, 61, 72, 73, 78, 80, 95, 103, 111 i 113) Turisme de Lleida / Ciudades Catedralicias (pg. 74 i 78)

2

3

Catalunya, 1714

PresentaciUs presentem la guia turstica que permet recrrer els principals escenaris catalans de la Guerra de Successi (1702-1714), el gran conflictebllicdeltempsdelbarroc,queafectatotEuropai que aqu s interpretat en clau catalana. La guia semmarca en el context de les grans rutes nacionals que impulsa la Direcci General de Turisme, dacord amb les directrius i recomanacions del Pla Estratgic del Turisme a Catalunya (2005-2010). El Pirineu Comtal, el Cam de Sant Jaume o la Ruta dels Castells de Frontera, sn la mostra daquesta aposta per recuperar el patrimoni histric del pas i posar-lo en valor turstic. Cadascuna daquestes rutes permet conixer la gran diversitat del paisatge natural i hum del pas i revalorar el seu patrimoni tangible i intangible, desdelsgransmonumentsfinsalsescenarisdefetshistricsob la petja dels grans personatges histrics i llegendaris. s amb aquest esperit que la Direcci General de Turisme publica una nova guia de la collecci Guies turstiques de Catalunya que en aquest cas permet al visitant endinsar-se en la histria moderna del pas a travs dels escenaris i els fets de la Guerra de Successi. Aix, ms enll de laprofundiment en el coneixement duna guerra de grans conseqncies europees, ens aporta tamb una visi completa de la Catalunya del set-cents, de la complexitat de la seva societat i de lesplendor del barroc, tot recorrent la diversitat dels nostres pobles i paisatges. Aquesta publicaci semmarca tamb dins de la commemoraci nacional del tres-cent aniversari de la Guerra de Successi, que simpulsa des de la Generalitat de Catalunya mitjanant la Comissi Catalunya 2014, amb lobjectiu general de recuperar i divulgar la memria de la Guerra de Successi i les seves conseqncies per a lorganitzaci poltica i institucional de Catalunya. Dins daquest marc de commemoraci nacional, tamb, el Museu dHistria de Catalunya (MHC) ha presentat la Ruta 1714, un itinerari cultural i turstic pels monuments gestionats pel museu que

Cardona. Garita

4

5

Catalunya, 1714tenen relaci directa amb la guerra (Museu Rafael Casanova de Moi, castell de Cardona, Torre de la Manresana dels Prats de Rei, Universitat de Cervera i Seu Vella de Lleida). La Ruta 1714 sha incorporat al Pla dImplementaci dels Recursos Turstics Intangibles de Catalunya al si de la marca La Catalunya rebel, que comprn recursos situats entre el 1500 i el 1740 i altres itineraris ambientats en les bruixes i bandolers, els pirates i els corsaris, la Guerra dels Segadors, els moriscos o el barroc. En resum, aquesta obra permet assolir diversos objectius: duna banda, recuperar i difondre la memria histrica a Catalunya, en aquest cas a travs dels escenaris de la Guerra de Successi i el llegat del temps del barroc, fet que permet que la ciutadania tingui un millor coneixement i sensibilitat respecte al patrimoni histric, monumental, cultural i simblic del pas. I, de laltra, esdev tamb un nou recurs i una nova oportunitat per impulsar el turisme interior i donar suport a les iniciatives que diversos municipis ja han endegat en el sentit de posar en valor els escenaris de la Guerra de Successi. Finalment, la guia ofereix als visitants del nostre pas i, molt especialment, a les persones interessades pel turisme cultural noves claus que ajudin a gaudir de la visita, amb el descobriment de nous atractius repartits per tot el territori. Per tant, us convidem a viatjar a un temps histric, el duna Catalunya que lluita per mantenir la seva personalitat i les seves institucions, ple encara de sorpreses que us permetran fer noves descobertes a cada pas, un viatge que us ofereix gaudir dun patrimoni cultural i monumental de primer ordre i dels atractius dun pas que aposta per un model de turisme sostenible, divers, singular, fonamentat en la seva identitat i en la seva projecci internacional. Direcci General de Turisme

Catalunya i la Guerra de SuccessiLa Guerra de Successi (1702-1715) assenyala una fita determinant en la histria de Catalunya. La derrota catalana de 1714 va suposar labolici de les constitucions i de les institucions de governdelPrincipat,lafidelestatcatal.Elmateixsesdevingu als altres regnes de la Corona dArag. La memria collectiva daquell fet ha convertit la data de lOnze de Setembre en la nostra Diada Nacional. Aix va ser proclamada per la primera llei que aprov el Parlament de Catalunya en el moment del seu restabliment, el 1980. El plet dinstic que enfront les cases de Borb i dustria a la mort de Carles II (1700) va esdevenir ben aviat una guerra internacional, amb repercussions directes o indirectes arreu dEuropa i en altres continents. La proclamaci com a hereu de la Monarquia hispnica del duc Felip dAnjou, nt de Llus XIV, amb el nom de Felip V, suscit un ampli rebuig a la majoria de corts europees. La Gran Aliana de la Haia, formada el 1701, declar la guerra als estats borbnics lany segent. Un any ms tard, el 1703, larxiducCarlesdustria,fillsegondelemperadorLeopoldI,vaser proclamat rei de la Monarquia hispnica, a Viena, amb el nom de Carles III. Felip V convoc la Cort General de Catalunya (1701-1702) i va fer-hi importants concessions. Tanmateix, a Catalunya hi havia un ampli sentiment antifrancs i antiborbnic, que les darreres invasions franceses havien contribut a atiar. A poc a poc, en els anys segents, aquest sentiment va anar prenent forma com a moviment poltic