ITINERARIS PELS ESCENARIS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ RUTA...
30
RUTA 1714 ITINERARIS PELS ESCENARIS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ Monuments, paisatges, gastronomia Torre de la Manresana Els Prats de Rei
Transcript of ITINERARIS PELS ESCENARIS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ RUTA...
RUTA1714
ITINERARIS PELS ESCENARIS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ
Monuments, paisatges, gastronomia
Torre de la Manresana Els Prats de Rei
231
TORRE DE LA MANRESANA Sabíeu que...
Ø ... va ser escollida com a punt d’observació per l’exèrcit austriacista durant la batalla dels Prats de Rei en la Guerra de Successió? El mariscal Starhemberg, al capdavant de l’exèrcit català, va fer d’aquesta construcció el seu camp base durant la batalla contra les tropes borbòniques del duc de Vendôme, a finals del 1711.
Ø ... el nom de Manresana li ve de la funció de vigilància fronterera que tenia l’antic castell? Al segle IX, l’extrem occidental del comtat d’Osona rebia el nom de comtat de Manresa. La “Manresana” es convertí en una torre de guaita indispensable pel comtat d’Osona que aleshores estenia els seus dominis sobre les terres de l’Anoia i la Segarra. La defensa d’aquesta part de la frontera es feia conjuntament amb el castell de Boixadors al nord-‐est, el de Rubió al sud i el de Calaf al nord-‐oest.
Ø ... s’hi entra directament pel segon pis a través d’una porta situada a 11 metres d’alçada? L’única porta d’entrada a la torre és la que donava a la planta noble, on hi havia l’habitació del cap o castlà. Si es volia accedir a la planta baixa o magatzem, s’havia de fer per l’interior. La tercera planta, o segon pis, era l’espai destinat a la residència de la guarnició, mentre que el terrat era la zona de vigilància.
Ø ... els seus murs es van fent més prims a mida que es va pujant? El gruix del mur del primer nivell és d'uns 215 cm, el del segon, d'uns 195 cm i el del tercer és ja de 160 cm. Això fa que a l’interior es pugui veure com va canviant el diàmetre de l’espai, fent-‐se més ampli a mida que es va pujant (300, 340 i 410 cm).
Ø ... el rei Jaume I hi va fer estada diverses vegades? Es tractava d’un castell citat com una de les seves possessions i se sap que el visitar el 2 de setembre de 1245, quan va signar un privilegi a favor de Sant Martí Sesgueioles, i el 2 de setembre de 1263 quan va atorgar un altre privilegi a favor de la vila de Santpedor.
232
ELS PRATS DE REI
MHC / Pep Parer
Context 1714 L’únic testimoni que queda de la Batalla de Prats de Rei és aquesta torre de guaita del segle XII. Formava part d’un castell de frontera del qual només en resten una estança i parts del basament de les muralles. Els 21 metres d’alçada de la torre van convertir-‐la en un privilegiat observatori per a les tropes autriacistes del mariscal Starhemberg. Per la seva banda, l’exèrcit borbònic del duc de Vendôme −procedent de Lleida− establiria el campament entre Calaf i Prats de Rei. La batalla va tenir lloc entre els mesos de setembre i octubre del 1711. La torre, de set metres de diàmetre, s’estructura en tres nivells i està construïda amb carreus de pedra harmònics units amb morter. A mitja alçada hi ha l’única porta que permet accedir-‐hi al seu interior. Durant la Guerra de Successió es feia a través d’una escala llevadissa. El mariscal Starhemberg va coordinar la batalla des de la veïna masia de Can Roca, habitatge situat a tocar de la torre i malauradament desaparegut. En l’actualitat, el monument està gestionat pel Museu d’Història de Catalunya.
233
Què visitar La torre Es tracta d'una torre de guaita cilíndrica d'origen romànic i únic element en bon estat que es conserva de l'antic castell medieval de frontera. La seva privilegiada ubicació permetia controlar visualment una bona part del paisatge de la zona i era clau en les funcions de vigilància del territori. Durant la Guerra de Successió va ser escenari clau dels enfrontaments entre austriacistes i borbons per tal de controlar la zona de Calaf i es va convertir en un observatori estratègic del comandament aliat encapçalat pel General Starhemberg. La seva alçada i el seu enclavament permeten gaudir d’una esplèndida vista i d’una espectacular panoràmica de la comarca de l’Anoia, amb els campanars dels Parts de rei, Calaf i les torres del Castell de Boixadors destacant en l’horitzó.
Pere López Pere López
* S’ha de tenir en compte la porta d’accés a la torre està a 11 metres d’alçada i s’hi accedeix per una escala exterior. Església de Sant Andreu Es tracta d’una església originàriament romànica, tot i que la seva imatge és barroca a conseqüència de la refeta que es va dur a terme als segles XVII i XVIII (hi ha gravades les dates de 1699, en una cantonada, i de 1769 a la llinda de la porta). A l'interior de la capella es conserva un retaule barroc, del 1715.
Angela Llop
A la propera masia de Cal Sala es va instal·lar el quarter general del mariscal comte Starhemberg, cap dels exèrcits aliats austriacistes, durant la Guerra de Successió. El cups de vi Els cups de vi són antigues cavitats, possiblement d’origen medieval, excavades a la roca que servien per premsar el vi i fermentar-‐lo abans de la seva comercialització.
234
Al voltant, s’hi troben alguns exemples com el de cal Sala, Cal Mensa o Cal Rabassaret.
festacatalunya
Tomba de la Manresana Es tracta d’un tomba possiblement pertanyent als segles IX-‐X, retallada sobre un petit aflorament de roca. Actualment presenta molt poca profunditat, possiblement a causa de l'erosió ambiental. Per les seves dimensions sembla que pugui ser la tomba d’una persona de poca alçada, possiblement un infant o adolescent. Al voltant, s'observen estructures excavades a les roques, vestigis de diverses activitats humanes. HORARIS Entrada lliure PREUS ENTRADA Visita gratuïta VISITES GUIADES Es poder fer visites guiades concertant data a través de telèfon. La visita guiada a la Torre de la Manresana inclou, també, la visita guiada a l'església de Sant Andreu i a un petit taller d'herbes medicinals. CONTACTE Consorci per la Promoció Turística Alta Anoia Torre de la Manresana Tel. 93 868 03 66 Mail: [email protected] Web: www.altaanoia.info SERVEIS
Activitat: 1714 / Cultural
235
Com arribar EN COTXE Des de Barcelona
9. A-‐2 (sortida 545) i agafar la C-‐1412a direcció Jorba/Ponts/Andorra. 10. C-‐58, C-‐16 (sortida 50) cap a Manresa Centre, C-‐25 direcció
Cervera/Lleida (sortida 110) i N-‐1412b direcció a Sant Pere de Sallavinera.
Des de Lleida
5. Eix transversal fins la sortida de Calaf i N-‐1412a. Des de Girona
8. Eix transversal fins la sortida de Calaf i N-‐1412a. Des de Tarragona
1. AP-‐7 (sortida 30), N-‐340 direcció Vilafranca/Sta. Margarida i el Monjos, C-‐15, A-‐2 (sortida 545) i C-‐1412a.
2. C-‐14 fins a Tàrrega i C-‐25 direcció Manresa/Girona (sortida Calaf) i C-‐1412a.
MAPA DE GOOGLE TRANSPORTS PÚBLICS AUTOBÚS Hispano Igualadina (www.igualadina.com) -‐ línia regular fins a Calaf. ELS PRATS DE REI Sabíeu que...
Ø ... la batalla dels Prats de Rei va ser una de les més importants i impressionants de la Guerra de Successió? Va ser l’última gran ofensiva conjunta de l’exèrcit català abans de la retirada dels soldats aliats i s’hi van mobilitzar 57.000 soldats, entre ambdós bàndols.
Ø ... durant la República els Prats de Rei va passar a dir-‐se Prats de l’Anoia?
Als anys 30 del segle passat, en l’època de la Segona República, els Prats de Rei va perdre la seva “distinció” monàrquica i se li va canviar el nom pel de Prats de l’Anoia.
236
Ø ... de la seva època romana en deriva el nom de La Segarra?
En època romana, Els Prats de Rei era un dels nuclis de població més importants de la Catalunya Central i se’l coneixia com a Municipium Sigarrensis. Aquest topònim marcà i donà nom a l’origen històric de La Segarra.
Ø ... el fundador de l’empresa de les conegudes motocicletes Rabasa-‐Derbi és fill dels
Prats de Rei? L’industrial Simeó Rabasa i Singla va néixer en aquesta localitat moianesa el 24 de desembre de 1901. Amb la seva iniciativa i emprenedoria va aconseguir crear una empresa capaç de produir un milió de motos i de guanyar sis títols mundials de pilots i vuit de marques.
Jordiferrer
Context 1714 Un dels enfrontaments més espectaculars de la Guerra de Successió van tenir durant els últims mesos de l’any 1711 a Prats de Rei. Les tropes austriacistes del mariscal Guido von Starhemberg s’hi establiren entre la Torre de la Manresana i les veïnes masies de Can Selva i Puigfarner. L’exèrcit filipista ho feu a la banda de ponent, prenent com a campament base la casa de Geroni Abadal, a la localitat de Calaf, des d’on dirigia la batalla el duc de Vendôme. El moviment de soldats va ser
237
un dels més impressionants de tota la contesa: 35.000 al cantó borbònic i 22.000 al bàndol català. Des del quarter de Calaf, el duc de Vendôme enviaria tropes cap a Cardona per mirar de fer-‐se amb la fortalesa. El mariscal Starhemberg reaccionaria, alhora, enviant reforços des de la Manresana amb l’objectiu d’aturar l’atac filipista. Tant la campanya de Prats de Rei com les incursions puntuals a enclavaments pròxims suposarien per a les tropes borbòniques unes baixes considerables: 10.780 infants, més de 4.000 cavalls i gairebé 3.000 mules. El dia de Nadal de 1711 tots dos exèrcits aixecaren els respectius campaments com a pas previ per resituar-‐se de cara a futurs enfrontaments. ELS PRATS DE REI Què visitar NUCLI ANTIC El centre històric dels Prats del Rei manté el regust de les antigues viles emmurallades. El seus carrers d’aire medieval conviden irremediablement a deixar-‐se portar, tot contemplant els notables edificis de la vila, com Cal Jona o Cal Arrapat, amb dues impressionants voltes romàniques en el seu interior. El reflex més notable de l’època medieval és la Plaça Major porticada, on hi ha l’Ajuntament. Aquest, d’estil gòtic civil, és una edificació de finals del segle XVI amb un gran portal adovellat i les característiques golfes de galeria. Entre els seus principals carrers hi ha el Carrer Nou, que antigament fou el carrer comercial i dels oficis, i el Carrer Isidre Forn, també anomenat Carrer del Mig. És un carrer estret i allargat, fet a la manera medieval, basada en construir edificis envaint els espais públics, aprofitant l’espai disponible dins les muralles. Encara es pot veure com els pisos superiors de les cases s’eleven i s’ajunten fins a donar-‐li aquesta forma estreta tan característica. Un dels racons més màgics de l’antic casc urbà és el carrer de Baix. Antigament era un carrer sense sortida que donava a la muralla. Avui comença ample a la zona de l’església i es va fent estret a mida que baixa, on agafa un encant peculiar i una sonoritat característica.
238
Angela Llop Ajuntament dels Prats de Rei
Activitat: 1714 / Cultural ELS PRATS DE REI Què visitar ESGLÉSIA DE SANTA MARIA L’església parroquial, dedicada a Santa Maria, és d’estil barroc i va ser construïda entre 1685 i 1713. L’edifici, d’una sola nau amb dues sagristies i sis capelles laterals per banda, conserva una pica baptismal barroca i el capitell original de la creu de terme que avui es pot veure reproduït davant del Santuari de la Mare de Déu del Portal. La façana principal és d’un barroc molt auster, de la qual neix la base quadrada del campanar que es converteix en octogonal a l’alçada de la coberta. El mur contraposat a la façana principal presenta dues finestres amb escuts del segle XVIII. A l’atri de la porta lateral de l’església es conserven cinc làpides sepulcrals datades entre els segles I i III dC. Una d’elles està dedicada a Caius Annius Proculus, l’original de la qual és conserva al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Al darrera de Santa Maria hi ha una necròpolis romana. Tot i que el jaciment es va trobar a la placeta que hi ha davant de l’església, es va canviar d’emplaçament. Aquest conjunt d’enterraments el formen sis tombes de lloses i dos sarcòfags. Les tombes estan datades entre els segles IV i VII dC i correspondrien a la primitiva església paleocristiana.
239
Jordiferrer
Horaris Cal demanar la clau a la Rectoria dels Prats de Rei. Preus Entrada gratuïta Contacte Carrer de l’Església, s/n Tel. 93 869 82 92
Activitat: Cultural / 1714 ELS PRATS DE REI Què visitar
Altres llocs d’interès SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL PORTAL L’actual edifici, ubicat al carrer de Carme Muñoz, de línies barroco-‐neoclassicistes, fou bastit entre els anys 1765 i 1787 en el mateix lloc ocupat originàriament pel Portal Major de la muralla, on hi havia una capelleta amb la imatge gòtica de la Mare de Déu. Les característiques d’aquest estil barroc és poden apreciar sobretot a la façana, amb una porta flanquejada per columnes i coronada per un timpà on es pot llegir “Regnante Carolo III 1781”. El lloc de l’antic altar barroc va ser decorat el 1945 amb unes pintures del vigatà M. Costa. La imatge de la Verge és una escultura en pedra, d’estil gòtic, datada de finals del XIV i principis del XV, policromada amb posterioritat.
240
A la placeta de davant l’església, hi ha una reproducció de la creu de terme gòtica que es conserva a l’interior del temple, amb Jesús crucificat a una banda i la Mare de Déu a l’altra. La creu data de 1497 i es obra de l’escultor “mestre d’imatges” Pere Joan d’Espanya, conegut per treballar en la gran rosassa de Sta. M. del Mar de Barcelona.
Ajuntament dels Prats de Rei
Visita Cal demanar la clau a la Rectoria dels Prats de Rei. Entrada Lliure Contacte Rectoria Carrer de l’Església, s/n Tel. 93 869 82 92
Activitat: Cultural / 1714 ELS PRATS DE REI Què visitar
Altres llocs d’interès MUSEU JOSEP CASTELLÀ REAL Als baixos de la Casa de la Vila, hi ha el Museu Arqueològic Municipal Josep Castellà i Real, amb peces del jaciment local, d’on destaca una col·lecció única de vasos etruscos. Aquest petit museu, que porta el nom de la persona que dedicà bona part de la seva vida al coneixement del passat de la vila, recull els materials arqueològics testimonien l’important passat ibèric (segles III-‐I aC) i romà (segles I-‐III dC) dels Prats de Rei.
241
L’espai també conserva peces interessants i documents testimonials de la Guerra de Successió.
Ajuntament dels Prats de Rei
Visita Trucar prèviament a l'Ajuntament o a l'Oficina de Turisme de l'Alta Anoia. Es fan visites guiades els diumenges (la resta de dies a concretar). Entrada Gratuïta Contacte Carrer del Ravalet, 31, 1a. planta Ajuntament dels Prats de Rei: 938 698 192 Oficina de Turisme de l’Alta Anoia: 938 680 366 Web: www.pratsderei.cat/museu
Activitat: Cultural / 1714 ELS PRATS DE REI Què fer
Festes i fires PESSEBRE VIVENT Durant els dies de Nadal, els carrers i places dels Prats de Rei es transformen en un gran escenari per acollir el segon pessebre vivent més antic de Catalunya. La reproducció de les antigues muralles medievals del poble ha esdevingut una de les icones principals d’aquest pessebre, juntament amb el fet que les veus dels actors són en directe i que la música que l’acompanya és original. Aquesta va ser composta especialment per Mn. Valentí Miserachs expressament per aquesta obra i està escrita per a orquestra, cors i soprano solista.
242
Dates Del 26 de desembre a l’11 de gener. Més informació El Pessebre Vivent dels Prats de Rei Isidre Forn, 1 08281 Els Prats de Rei Tel. 938 680 004 / 639 126 455 Mail: [email protected] Web: www.pessebreprats.org
Activitat: Actes festius / Cultural ELS PRATS DE REI Què fer
Festes i fires TROBADA A LA MANRESANA Originàriament era una trobada de caramellaires que es reunien per passar el dia a la Manresana. Al llarg dels anys, però, s’ha transformat en una festa de tot el poble, on la gent aprofita per passar un dia al camp i reunir-‐se amb la família. Aquesta trobada s’inicia amb una missa a l’aire lliure, davant de la torre, amb la col·laboració de la Coral Mare de Déu del Portal. La festivitat s’amenitza amb jocs de cucanya per a petits i grans, i diferents concursos, com el d’estels, el de fotografia o el de paelles.
243
Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra
Dates Diumenge de la Segona Pasqua. Més informació Ajuntament dels Parts de Rei Plaça Major, 1 Tel. 93 869 81 92 Mail: [email protected] Web: www.pratsderei.cat
Activitat: Actes festius / Cultural / 1714 ELS PRATS DE REI Què fer
Festes i fires ALTRES FESTES I FIRES Caramelles Les caramelles, cançons populars que es canten per Pasqua, són una tradició molt arrelada a Catalunya i que aquí es mantenen amb força. Els caramellaires recorren tot el poble, cantant i ballant danses tradicionals sota les balconades dels vilatans i davant l’ajuntament. Dates: diumenge de Setmana Santa. Més informació: www.pratsderei.cat
Activitat: Actes festius / Cultural
244
Sopar Romà Sopar de caràcter anual que recrea, tant en el menú com en l’ambientació, l’època romana. El “convivium sigarrense” o banquet romà, s’acostuma amenitzar amb actuacions teatrals adaptades per l’ocasió. Dates: segon dissabte de juliol. Més informació: www.pratsderei.cat
Activitat: Actes festius / Cultural / Gastronòmica Festa Major És l’acte festiu més important de l’any als Prats de Rei, plena d’activitats lúdiques i culturals. Dates: 13, 14, 15 i 16 d’agost. Més informació: www.pratsderei.cat
Activitat: Actes festius Prats de Nit Amb la intenció de potenciar les activitats culturals durant el mes de juliol, cada cap de setmana d’aquest mes hi ha un acte cultural, com concerts, cinema a la fresca... Dates: tots els divendres de juliol. Més informació: www.pratsderei.cat
Activitat: Actes festius / Cultural ELS PRATS DE REI Què fer
Turisme actiu RUTA DE LA BATALLA DELS PRATS DE REI Aquesta ruta comprèn els principals espais històrics de la batalla dels Prats de Rei, ocorreguda l’any 1711 durant la Guerra de Successió. Pot fer-‐se a peu, en bicicleta, a cavall o en quad. Fitxa tècnica DISTÀNCIA 17,3 km DESNIVELL 275m DIFICULTAT Normal TEMPS A PEU 5h Punts del recorregut Torre de la Manresana
245
Aquesta va esdevenir l’observatori estratègic del comandament aliat català. El compte Starhemberg, cap d’aquell exèrcit, s’instal·là amb el seu estat major ben a prop, concretament a la masia de Cal Roca, actualment enderrocada. Masia Albareda Espai austriacista des del qual foren rebutjats dos batallons francesos que havien atacat la línia aliada. Ermita de Sant Ermengol Durant la batalla dels Prats de Rei, aquesta ermita, juntament amb els turons i plans propers, van formar part de la reraguarda borbònica que en aquell espai quedaven fora de l’abast de l’artilleria aliada. Masia Cal Codina de la Quadra A ponent dels Prats de Rei és un sector més de la reraguarda franco-‐espanyola, on hi tenien diverses unitats d’infanteria, cavalleria i bateries d’artilleria. Municipi de Solanelles. En plànols originals de l’època rep el nom de Colonelles. Aquest nucli de població ocupa el punt més alt de la Serra. Des dels seus límits, per llevant, es denomina la depressió del riu Anoia, sector nord del camp de batalla. Ca l’Estrada Una masia a llevant de la vila dels Prats de Rei. Era una posició borbònica. En el plànol de la batalla s’anomena “Calsine, where the enemy had 300 grenadiers” (Calsina, on l’enemic tenia 300 granaders). Els Prats de Rei Final de la ruta. Més informació http://www.altaanoiaenruta.com/Rutes/Rutas/Batalla-‐dels-‐Prats-‐de-‐Rei-‐17111 Activitat: Actiu-‐Natura / Cultural / 1714 ELS PRATS DE REI Què fer
Turisme actiu LA MANRESANA EN BTT Rutes curtes i senzilles per descobrir els llocs més emblemàtics dels contorns de La Manresana i gaudir del seu paisatge. Ruta 1 Fitxa tècnica DISTÀNCIA 16 km DESNIVELL 480m
246
DIFICULTAT Baixa TEMPS A PEU 2h Punts del recorregut: circuit circular amb sortida i arribada al poliesportiu de Calaf. El destí és la Torre de la Manresana, tot passant pels Prats de Rei. Més informació i baixada de tracks: http://www.anoiaenviu.cat/rutes.php?sub_seccio=13 Ruta 2 Fitxa tècnica DISTÀNCIA 13 km DIFICULTAT Baixa TEMPS A PEU 2h Punts del recorregut: Masia ca l'Albareda, Torre de la Manresana, roure centenari, cups de Boladeres, sepulcre megalític dels Tres Reis. Més informació i baixada de tracks: http://www.altaanoiaenruta.com/Rutes/Rutas/La-‐Manresana-‐en-‐BTT Activitat: Actiu-‐Natura / 1714 ELS PRATS DE REI Després de la visita els Prats de Rei, es pot allargar l’estada visitant els voltants de la localitat i descobrint alguns dels espais més singulars que l’envolten. A on anar CERVERA Vegeu “Universitat de Cervera/Cervera”. ELS PRATS DE REI A on anar CALAF Durant la guerra de Successió, Calaf va patir moltes vegades els replegaments de les tropes borbòniques i acabà convertint-‐se en el campament base que els serviria
247
per preparar l’assalt definitiu de Cardona. Així doncs, pel maig de 1710 i amb l’objectiu de controlar l’altiplà de Calaf, un destacament borbònic dirigit pel tinent general Daniel O’Mahony atacà el castell de Calaf, ocupat fins aleshores per una guarnició austriacista, saquejant totes les provisions i calant-‐hi foc. Els aliats, per la seva banda, aconseguiren fer-‐se forts a posicions elevades davant la vila d'Els Prats de Rei. Però el 1711 els borbònics baixaren a trobar-‐los des de Calaf, produint-‐se un enfrontament que durà tres mesos. Durant aquell temps, la vila de Calaf fou ocupada per més de 30.000 soldats borbònics i acollí el quarter general del seu cap, el Duc de Vendôme, instal·lat a l’antiga casa de mossèn Jeroni Abadal. Com arribar Distància des dels Prats de Rei: 4,5 km (7 minuts) Mapa: (link a mapa google) Coordenades GPS: X: 1.5134995569902499, Y: 41.7334214176581 Aparcament: pels carrers de la localitat. Punt d’informació Oficina de Turisme de Calaf Plaça dels Arbres Tel. 93 868 08 33 Mail: [email protected] Més informació www.calaf.cat Què fer • Església de Sant Jaume
L’església de Sant Jaume de Calaf, edificada durant el segle XVII, s’emmarca en una tradició arquitectònica a cavall del renaixement i el barroc. Fou inaugurada al culte l’any 1639, tot i que les obres van continuar durant força anys més. La façana es va construir el 1670 i tot el conjunt es va acabar el 1720. L’element que més destaca és, sens dubte, l’esvelt campanar octogonal d’estil barroc, de 52 m d’alçària, símbol inequívoc de Calaf, que no es va acabar fins l’any 1889.
Està catalogada com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
Angela Llop
Adreça Plaça Gran, 1
248
Tel. 93 869 85 40 Visita: amb horari i visites guiades Entrada: gratuïta Més informació: www.parroquiescalaf.com
Activitat: 1714 / Cultural • El castell de Calaf Ubicat dalt d’un turó, esdevé la part més alta de la localitat i un punt de mira perfecte per controlar no només el poble, sinó tot el pla immediat per on passaven les principals vies de comunicació i comerç de la zona. Els seus orígens es remunten al S.XI, formant part del patrimoni dels vescomtes de Cardona en els segles següents i fins l’extinció de les senyories en el S.XIX. Durant la Guerra de Successió va ser fortí dels austriacistes primer i punt base dels borbons després, aprofitant la seva localització estratègica entre Cervera i Cardona.
Angela Llop
Adreça Dins el nucli urbà. Tel. 93 868 08 33 Mail: [email protected] Visita: visites guiades Entrada: gratuïta i de pagament Més informació: www.calaf.cat
Activitat: 1714 / Cultural • Altres llocs d’interès Ermita de Sant Sebastià Situada al turó que rep el mateix nom, fou erigida al final del segle XVII com a agraïment al sant per haver deslliurat la població de la pesta negra. És una església rural de factura senzilla on, cada primer maig, s’hi celebra un tradicional i festiu aplec, en record al vot del poble. Adreça Als afores de la vila. Vista: els diumenges Entrada: gratuïta Més informació: www.parroquiescalaf.com
Activitat: Cultural
249
• Visites guiades a Calaf Dies i hora: a consultar, depenent de la visita triada. Durada: entre 1h i 2h aproximadament. Més informació: Oficina de Turisme de Calaf Tel. 93 868 08 33 Mail: [email protected] Web: www.calaf.cat
Activitat: 1714 / Cultural
ELS PRATS DE REI Altres llocs a on anar Copons Copons és un indret carregat d’història. Les seves cases nobles, les seves balconades, els seus carrers, parlen d’un passat pròsper que porta irremediablement al segle XVIII. Els homes de Copons d’aquella època van ser hàbils comerciants que amb els seus negocis de manufactures tèxtils escampats per Barcelona, Igualada i per arreu d’Espanya, van empènyer l’economia del poble fins a convertir-‐la en una de les més envejables de la Segarra. Testimoni d’això són seus grans casals d’aire noble i la seva singular configuració urbanística. Els carrers del Mur i del Castell, per exemple, es troben un seguit de cases distingides, amb dovelles blasonades, com la Casa Lacambra, Cal Segura o Cal Poldo, on es va instal·lar el primer teler mecànic de Catalunya. També destaca el campanar de l’església parroquial de Santa Maria (1754), d’estil neoclàssic amb tocs barrocs i amb importants retaules a l’interior. Una de les festes més importants del municipi és la dels Traginers, que recorda com es vivia aquesta professió a la vila al segle XVII i XVIII. Durant tres dies d’agost, s’hi apleguen venedors ambulants, firaires, comerciants de cavalls... fins i tot es pot tastar el tradicional esmorzar de traginer: llesques de pa torrat amb all acompanyat de botifarres artesanes i vi.
250
Rhodi
Com arribar Distància des dels Prats de Rei: 9,5 km (11 minuts) Mapa: (link a mapa google) Coordenades GPS: X: 1.51764079045004, Y: 41.636661440287398 Aparcament: hi ha zones d’aparcament públic gratuït. Punt d’informació Ajuntament de Copons Carrer Angel Guimerà, 8 08281 Copons Tel. 938 090 000 Mail: [email protected] Més informació www.anoiaenviu.cat
Activitat: 1714 / Cultural ELS PRATS DE REI Altres llocs a on anar Castellfollit de Riubregós – Santa Maria del Priorat Castellfollit de Riubregós és un poble d'origen medieval en zona fronterera, ja que confluïen el camí Ral, que venia d'Igualada i anava cap a Ponts, i el camí de la Sal, que venia de Cardona i acabava a Cervera. El Castell de Sant Esteve que encara avui s'alça majestuós entre ruïnes, era el punt de vigilància. El poble conserva el seu nucli de carrerons estrets, amb l’església parroquial de la Mare de Déu del Roser, construïda després de la Guerra de Successió, on s’hi pot contemplar una imatge barroca de la Mare de Déu de Montserrat.
251
No gaire lluny, direcció a Torà, es pot visitar l’església romànica de Santa Maria del Priorat, antic monestir benedictí del 1082. És una construcció d’estil romànic amb ampliacions gòtiques posteriors, entre les quals destaquen les dependències, fetes el segle XVIII i acabades el 1740 seguint l’estil de les cases pairals de l’època.
PMRMaeyaert
Com arribar Distància des dels Prats de Rei: 13,6 km (13 minuts) Mapa: (link a mapa google) Coordenades GPS: X: 1.4378344606088598, Y: 41.775946938053394 Aparcament: Punt d’informació Ajuntament de Castellfollit de Riubregós Carrer Major, 3 Tel: 93 869 30 31 Mail: [email protected] Visita L’església de Santa Maria és de visita lliure a l’exterior. Per visitar l'interior, cal posar-‐se en contacte amb l'Ajuntament. També es poden concertar visites guiades. Més informació www.riubregos.cat
Activitat: Cultural GASTRONOMIA Receptes 1714 Al segle XVIII, l’alimentació a Catalunya es centrava bàsicament en el pa, el vi i la carn. No obstant això, en aquella època és quan comença a forjar-‐se la cuina tradicional catalana moderna, gràcies a la introducció de nous productes provinents d’Amèrica, com les patates, el tomàquet o els pebrots.
252
L’elaboració dels plats es torna més complexa i la cuina s’enriqueix amb gustos fins aleshores desconeguts. Era comú jugar amb els contrastos i sovint es feien dues versions del mateix plat segons es volgués dolç o salat. Per exemplificar aquest llegat, s’han escollit diferents receptes de l’època extretes dels llibres de cuina més usats al segle XVIII i s’han versionat de nou, adaptant-‐les als gustos actuals. Cada espai de la Ruta té vinculats dos plats que, tot i no ser típics o exclusius de la localitat, estan fets amb productes de la regió. PLAT ELS PRATS DE REI “Torre de la Manresana” 1
RECEPTA ANTIGA Bocadillos ó grasoletas de ciurons. La Cuynera catalana Cuits que sian se traurán las pellofas, se posaràn los ciurons en lo morter, y despres de ben picats se hi barrejaràn alguns ous crusos, un poch de farina de la flor, sucre en abundancia, canyella y clavell picat ab un poch de aygua naf y sal, ben barrejat se fará una pasta que no sia clara ni molt espessa; pero que tinga bastant consistencia, se posará la paella al foch ab mantega ú oli, quant sia [74] ben calent se farán particions ab una cullera, y se anirá colocant en la paella un poch apartadas que las unas no toquen ab las altras; quant sian rossas de una part y altra, se escorrerán del such, y se posaràn en una plata y se serviràn de calent en calent ab un poch de sucre blanch y canyella per sobre.
RECEPTA ACTUALITZADA Bocadillo de ciurons (Bunyols de cigrons) Ingredients: 250g de cigrons cuits, 1 tassa de cafè de llet, 1 ou, canyella en pols, ratlladura de llimona, 2 cullerades grans de sucre, 175g de farina, 1 cullerada petita de bicarbonat, oli. Elaboració: Ajuntar en un pot els cigrons (ja cuits i escorreguts), la llet, l’ou, la canyella, les ratlladures de llimona i el sucre, i es tritura tot. Després s’hi afegeix el bicarbonat i es remena bé amb una espàtula de fusta. Seguidament, s’hi va tirant la farina de cullerada en cullerada per tal que es barregi millor i es segueix remenant. La massa ha de quedar homogènia i compacta. Cal tenir en compte que, segons la qualitat del cigró, pot variar la quantitat de farina. Els bunyols es fregeixen en oli calent en abundància, fins que es dauren bé. Quan es treuen de la paella, s’ensucren de seguida amb una barreja feta de sucre i canyella.
253
PLAT ELS PRATS DE REI “Torre de la Manresana” 2
RECEPTA ANTIGA Escodella de carabassa ab arròs La carabassa, quant será neta, la trinxaràs com a daus y la couràs ab aygua y sal y, quant será quiyta, la trauràs de l’olla y la posaràs a escorre, que s’escorri bé y, entratant que la carabassa s’escorra, trinxaràs un poco de seba ben menuda y la faràs tornà rossa y, quant será rossa, la posràs a la olla que voldràs fer la escodella; y posaràs també oli y pebra y una picada de safrà y un poch de formatja rellat y la possaràs al foch y, bullirà, y tiraràs lo arros ben net y, quant haurà bullit cerca de quart –y, si y falta aygua, n.i posaràs de calenta-‐, la posaràs a covar y, quant haurà covat una hora poch més o menos, ja la pots treura a taula que ès escodella de poca sustancia y no tingan temor de cap ynflamació ynterna si menjan escodella de carabassa.
RECEPTA ACTUALITZADA Sopa de carbassa Ingredients: 1 kg de carbassa tallada, 150 g d’arròs, 2 cebes, 1 fulla de llorer, oli, sal, pebre, aigua. Elaboració: Fer un sofregit amb la ceba i la fulla de llorer en una olla amb oli. Afegir-‐hi la carbassa i deixar-‐la ofegar amb l’olla tapada. Posar-‐hi aigua i, quan la carbassa estigui a mig coure, tirar-‐hi l’arròs. Rectificar de sal i de pebre. Variacions: S’hi poden afegir mongetes bullides, castanyes bullides, llet o botifarra negra. GASTRONOMIA A on menjar Les receptes elaborades de nou sobre les genuïnes de l’època del 1700 es poden tastar en aquells restaurants identificats amb la marca “plat 1714”.
254
Aquest distintiu es pot trobar a l’entrada dels locals i/o a les cartes de cada un dels establiments adherits. GASTRONOMIA Productes típics de la contrada ANOIA Cigronet de l’Alta Anoia Gastroteca
És una varietat de cigró autòctona de la zona amb una qualitat gastronòmica que ha estat reconeguda i potenciada en els darrers anys. El seu cultiu es basa en tècniques tradicionals i tant la plantació com la collita i la tria es fan de forma manual.
Característiques És un cigró petit, de pell molt llisa, que augmenta fins a tres vegades el seu volum durant la cocció, sense perdre la seva fermesa. Té un sabor delicat i la seva textura no és gens farinosa. La carnositat fonent d’aquest llegum és molt apreciada i s’utilitza en nombroses receptes de l’Anoia. Temporada Agost i setembre.
255
Mel dels Prats de Rei Gastroteca
Tot i que es tracta d’un producte molt estès a la regió, la mel dels Prats de Rei en concret destaca per la seva qualitat i finor. Hi ha nombroses varietats i cadascuna té les seves propietats terapèutiques, però a l’Anoia predomina la de mil flors i la de romaní.
Característiques És un aliment energètic i un magnífic remei per a moltes malalties, amb propietats tonificants, sedants i expectorants. Es fa servir principalment en pastisseria, tot i que s’utilitza cada vegada més en plats cuinats o en salses. Temporada Tot l’any. Préssec de la Fortesa Lucien Monfils
El seu cultiu es centra a la zona de l’Anoia més propera a l’Alt Penedès, en terres cent per cent de secà i en terrenys argilosos i molt calcaris. D’això se’n deriva que tingui unes qualitats difícils de trobar en altres regions on hi hagi també conreu de presseguers.
Característiques Es tracta d’un préssec de gran qualitat amb gust i aroma intens. La varietat més coneguda és el préssec de vinya, d’un color groc intens, carnós i dolç, però amb un petit toc àcid que el fa molt agradable al paladar. Temporada De juny a setembre. Paté de la Llacuna Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural
El paté de la Llacuna és un producte tradicional derivat de la matança del porc, que en les darreres dècades alguns elaboradors d’embotits de l’Anoia han recuperat i comercialitzat. El paté de la Llacuna es ven en peces allargades, lleugerament ovalades o a talls.
256
Característiques És d’un color marró-‐vermellós, trencat per les taques blanquinoses de la cansalada. La seva textura és granellosa, tendra però consistent. S’elabora amb cansalada viada, fetge de porc, sal, pebre, nou moscada i conyac. Temporada Tot l’any. Pa de l’Anoia Consorci per la Promocio de l'Alta Anoia
És un pa artesanal que neix per iniciativa del Gremi de Flequers de l’Anoia. D’aquest pa se’n fan dos formats: el Llaç de l’Anoia i Xusco de l’Anoia. També es poden trobar l’Entrepà, barra de pa marcada a mà amb peces que si les talles, queden com panets individuals, i el Tirabuixó, amb forma de trena.
Característiques Es tracta d’un pa elaborat amb farina blanca i farina integral de blat barrejades amb farines de sègol, soja, malt o ordi. La seva cocció és lenta i es fa en forn de llenya o de sola. Temporada Tot l’any. Garlanda o crespella Consorci per la Promoció de l'Alta Anoia
Aquesta mena de tortell era l’element bàsic del tradicional ball de la garlanda o de la crespella, on les balladores portaven penjat del braç aquest dolç, el qual els hi havia estat regalat per la seva parella de ball abans de començar la dansa. Actualment, la crespella encara s’elabora en alguns municipis de la comarca on han mantingut o recuperat aquesta tradició.
Característiques És un tortell o coca en forma de corona amb la superfície ondulada. La seva massa és de pasta adobada, molt esponjosa, feta de farina, ous, llard de porc, sucre i raïm. Temporada Durant els dies de celebració de les festes.
257
Hidromel (Aqua melis) Consorci per la Promoció de l'Alta Anoia
L’hidromel o vi de mel és una de les primeres begudes fermentades consumides per la humanitat. S’utilitzava en rituals religiosos i pagans, i pobles com el grec, el celta, el víking o el normand li atribuïen propietats energètiques, digestives i relaxants. Se’l va definir com la beguda reservada als herois i el propi Juli Cèsar el va adoptar com a beguda predilecta.
Característiques És el resultat de la fermentació de la barreja de mel, aigua i pol·len, deixada envellir durant dos anys en botes de roure. La seva elaboració es fa artesanalment i se’n preparen tres varietats diferents: el dolç, el sec i el licor. És recomanable prendre’l com a aperitiu o per acompanyar patés, postres o dolços. Temporada Tot l’any. GASTRONOMIA Fires i festes gastronòmiques SOPAR ROMÀ Sopar de caràcter anual que recrea, tant en el menú com en l’ambientació, l’època romana. El “convivium sigarrense” o banquet romà, s’acostuma amenitzar amb actuacions teatrals adaptades per l’ocasió. El menú es tria segons les receptes del llibre “Sobre l’art de cuinar” de Marc Gavi Apici, gastrònom romà que va viure al segle I, en temps dels emperadors August i Tiberi.
Agrupació Cultural i Recreativa Sigarra
258
Dates Segon dissabte de juliol. Més informació Ajuntament dels Parts de Rei Plaça Major, 1 Tel. 93 869 81 92 Mail: [email protected] Web: www.pratsderei.cat Activitat: Actes festius / Cultural / Gastronòmica
ALLOTJAMENT Hotels PRATS JARDÍ P Dades de contacte Prats Jardí, 5
08281 Els Prats de Rei Tel. 93 868 00 52 Mail: [email protected]
Localització Enllaç mapa ALLOTJAMENT Turisme rural
CAN BARTOMEU -‐ EL GRANER Agroturisme Dades de contacte Maria Neus Solanas Botinas Casa Can Bartomeu, s/n
08281 Els Prats de Rei Tel. 93 869 81 65 Fax: 93 869 81 65 Mail: [email protected] Web: www.canbartomeu.com
Localització Enllaç mapa
259
CAN BARTOMEU – LA PALLERA Agroturisme Dades de contacte Maria Neus Solanas Botinas Casa Can Bartomeu, s/n
08281 Els Prats de Rei Tel. 93 869 81 65 Fax: 93 869 81 65 Mail: [email protected] Web: www.canbartomeu.com
Localització Enllaç mapa CAL BARRUSCA -‐ EL GRÈVOL Dades de contacte Valentí Serravinyals Puiggròs
Casa Cal Barrusca, s/n 08281 Els Prats de Rei Tel. 93 869 88 74 Mail: [email protected] Web: www.calbarrurca.cat
Localització Enllaç mapa CAL BARRUSCA -‐ L'ARBOÇ Dades de contacte Valentí Serravinyals Puiggròs
Casa Cal Barrusca, s/n 08281 Els Prats de Rei Tel. 93 869 88 74 Mail: [email protected] Web: www.calbarrurca.cat
Localització Enllaç mapa CAL MASVILELLA Dades de contacte Margarita Vilella Solé
Ravalet, 17 08281 Els Prats de Rei Tel. 93 869 81 67 Fax: 93 869 81 67 Mail: [email protected] Web: www.calmasvilella.com
Localització Enllaç mapa
