ITINERARIS PELS ESCENARIS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ...

RUTA1714

ITINERARIS PELS ESCENARIS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Monuments, paisatges, gastronomia

El BornCentre Cultural Barcelona

RUTA1714

ITINERARIS PELS ESCENARIS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ

Monuments, paisatges, gastronomia

El BornCentre Cultural Barcelona

8

BARCELONA

CENTRE CULTURAL EL BORN Sabíeu que...

Ø ... amb els fets de 1714 va desaparèixer el 17% de la superfície de la Barcelona de l’època? Després del setge a Barcelona i un cop finalitzada la Guerra de Successió, la zona del Born va quedar devastada. Mil cases van ser destruïdes i uns cinc mil veïns, l’equivalent a la població de Girona o de Vic d'aleshores, van ser expulsats del barri.

Ø ... les pedres de les cases del barri de la Ribera van ser aprofitades per aixecar el mur de la Ciutadella? El 26 d’abril del 1717 es va obligar a marxar a tots els veïns de la zona de forma cruel. A més a més haver d’enderrocar les seves cases, alguns d’ells van ser obligats a dur les pedres a pes de braços fins la fortificació, on van ser aprofitades per fer-‐hi el mur.

Ø ... per esborrar l’horror de la guerra, es va projectar un gran passeig amb 813 arbres i quatre fonts escultòriques? Ideat l’any 1796 i inaugurat el 1802, el passeig estava situat aproximadament entre l’actual estació de França i el Portal Nou de la muralla. El formaven set carrers destinats al trànsit de vianants en la seva zona central i de carros, en la lateral. Hi havia 813 arbres, regal del marquès d’Ayerbe, i quatre fonts escultòriques que ornamentaven l’eix central. Una d’elles, la d’Hèrcules, va ser traslladada a l’actual passeig de Sant Joan, on encara es manté.

Ø ... el nom de “born” significa torneig? Born era com s’anomenava a la plaça o recinte on se celebraven els jocs d'armes a l’edat mitjana. Allà hi tenien lloc els tornejos i les justes entre cavallers, amb combats a cavall i cos a cos. D'aquí el nom del Born, que inclou el passeig i, per extensió, el barri circumdant de Barcelona.

Ø ... entre els objectes trobats al jaciment del Born hi ha unes tasses de porcellana xinesa de la dinastia Ming? Les importacions de porcellana xinesa van tenir una gran difusió al segle XVI i XVII, i el seu estil va ser imitat a tot Europa. Les vingudes d’orient,

9

però, eren peces que només estaven a l’abast de les classes més benestants de l’època, com les trobades al Born. Aquestes van aparèixer a la casa dels cònsol d’Holanda a Catalunya i a la casa d’Antoni Oliach, un ric negociant amb un poder adquisitiu molt alt.

El Born CC / Marçal Fon

Context 1714 El barri fou un dels més castigats pels bombardejos durant el setge de 1714. De fet, al jaciment del Born s’hi han trobat més de tres-‐centes bombes. També, però, d’altres objectes que testimonien la vitalitat de la ciutat a finals del segle XVII: vaixelles, xocolateres, pipes o jocs de daus. Sense oblidar, això sí, la importància dels tallers. N’hi havia trenta-‐cinc només en aquesta zona. La seva proximitat als baluards per on van entrar les tropes borbòniques (Portal Nou, Santa Clara i Llevant) va fer que els seus habitants patissin encara més les conseqüències de la guerra.

10

Aquesta espectacular estructura de ferro, obra feta per l’arquitecte Josep Fontseré l’any 1876, va acollir el mercat central de la fruita i la verdura de Barcelona. Un cop traslladat −i després d’uns anys destinat a diferents usos− s’iniciaren les obres per adaptar-‐lo com a Biblioteca Provincial. Tot just fetes les primeres feines d’adequació, van aparèixer restes arqueològiques que corresponien a un dels sectors més dinàmics de la Barcelona del 1700: el barri de la Ribera. Al jaciment es poden identificar cincuanta-‐cinc cases, un pont, carrers o un tram del Rec Comtal. Una mostra que fa palesa la magnitud dels espais que van ser arrasats amb la construcció de la Ciutadell. Què visitar El jaciment Es tracta d’un espai arqueològic excepcional, no només per les seves grans dimensions (8.000m2) i el seu bon estat, sinó perquè aporta valuoses dades que permeten fer un retrat acurat de la Barcelona del 1700. Gràcies també a la documentació notarial que es conserva de l’època, es pot visitar el jaciment amb una idea molt real de com era la vida d’aleshores, els interiors de les cases, els oficis que s’hi feien, els jocs que s’hi practicaven... fins i tot les persones que vivien en cada una de les 55 cases que s’hi han trobat. El jaciment correspon a una part de l’antic barri de la Vilanova de Mar, una de les zones més castigades de la ciutat durant el setge de les tropes espanyoles de Felip V en la Guerra de Successió. Els treballs arqueològics han permès localitzar a la vora de tres-‐centes bombes del setge, triquets de joc, rajoles i milers d’objectes, la gran majoria dels quals es poden veure a l’exposició permanent de centre. Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

Enfo

11

Exposició permanent “Barcelona 1700. De les pedres a les persones” Amb l’ajuda dels nombrosos objectes que es van trobar en el jaciment, s’ha creat un retrat de la vida quotidiana dels habitants de Barcelona d’ara fa tres segles. Aquesta exposició rememora la societat barcelonina del segle XVIII, dinàmica i moderna, però també marcada per les guerres que la van assetjar del 1691 al 1714. L’exposició s'estructura en cinc grans àmbits: La Gran Casa, La Ciutat pròspera, La vida quotidiana, La Ciutat atacada i mutilada i La Ciutat refeta.

Born Centre Cultural Kippelboy

Vinculats a ella, hi ha tres espais expositius que la complementen. El més remarcable és la Sala de la Guerra, on es mostra una selecció de les bombes trobades al Born a través d’un original sistema de miralls que les multiplica, evocant l'horror dels bombardejos que els habitants de la zona van haver de patir durant el setge del 1714. Mercat del Born L’Antic Mercat del Born ha passat a la història per ser el primer gran edifici de l’anomenada arquitectura de ferro fet a Barcelona. Inaugurat el 1876, es va projectar amb la idea que fos un mercat cobert on encabir les parades del vell Born, el mercat d’origen medieval del barri, i les de la vella Peixateria, un edifici porxat que va desaparèixer amb els enderrocaments que es van fer a la Ribera. L’arquitecte Josep Fontserè i Mestre va ser l’artífex de l’obra. La seva idea era edificar un mercat de ferro i vidre a l’antiga plaça del Born, on se celebraven les justes organitzades per la noblesa i on tenien lloc les principals festes religioses i profanes. El 1921 es va convertir en un mercat de majoristes de fruita i verdura i les parades del Born van anar a parar al mercat de Santa Caterina. Socialment, el mercat com a punt de trobada del barri va desaparèixer i el vincle entre l’edifici i la ciutadania va quedar trencat.

12

Enfo Enfo

Exposició temporal “Fins a aconseguir-‐ho! El setge de 1714” L’exposició es centra en el setge de Barcelona i el seu desenllaç, l'assalt de l'Onze de Setembre del 1714. Amb les darreres aportacions científiques i els coneixements assolits sobre el tema, es trasllada al visitant a un dels fets històrics més cabdals del segle XVIII a Catalunya. L'exposició compta amb peces extraordinàries, com la bandera de Santa Eulàlia, que ha estat restaurada per a ser exposada en aquest espai. La proposta expositiva, però, és molt didàctica i compta amb suports audiovisuals que mostren de forma entenedora els fets històrics. El títol escollit, “Fins a Aconseguir-‐ho!”, està inspirat directament de la frase que figurava en la bandera del regiment de Guàrdies Catalanes. Un crit que expressa molt bé l'esforç dels catalans en la lluita per defensar els seus drets i les seves llibertats. HORARIS DILLUNS tancat excepte festius. Centre -‐ De dimarts a diumenge, de 10 a 20h Espais expositius i jaciment -‐ De dimarts a diumenge, de 10 a 20h El límit d’entrada als espais expositius són les 19.30h, 30 minuts abans del seu tancament. • Dies de tancament -‐ 1 de gener, Cap d’Any -‐ 1 de maig, Dia del Treball -‐ 24 de juny, Sant Joan -‐ 25 de desembre, Nadal

• Dies de portes obertes -‐ Cada diumenge a la tarda, de 15 a 20h. -‐ El primer diumenge de cada mes, en l’horari complet, de 10 a 20h. En els dies/hores de portes obertes no es realitzaran visites al jaciment ni es lliuraran audioguies.

13

PREUS ENTRADA L’entrada al recinte és gratuïta sempre que sigui dins l’horari marcat, durant el qual les portes de la plaça Comercial i del carrer Comercial resten obertes. Jaciment i espais expositius: -‐ Normal: 6€ -‐ Reduïda: 4,20€ * -‐ Gratuïta: menors de 16 anys, titulars Targeta Rosa Reduïda, membres de l’ICOM i l’AMC, professors d’ensenyament reglat acreditats, passi metropolità d’acompanyant d’una persona amb discapacitat, titulars de la Targeta BCN Card.

* Persones de 16 a 19 anys, de més de 65, aturats, Targeta Rosa Reduïda, famílies amb màxim dos adults i un membre menor de 16 anys, família nombrosa, família monoparental, carnet de Biblioteques de Barcelona i els titulars de bitllets d’autobusos turístics, en els termes establerts en el conveni signat per l’ICUB i l’entitat o societat titular de gestió dels esmentats autobusos. Per a visites en grup de més de 10 persones (centres educatius, entitats, etc.), cal que us poseu en contacte prèviament amb el Born Centre Cultural per tal de fer la reserva: 93 256 68 50 (de dilluns a divendres, de 9.30 a 19h). L’entrada general inclou l’accés a les dues sales d’exposicions. Es disposa de servei d'audioguia, que permet fer la visita al jaciment arqueològic des de la balconada. També conté informació de l’exposició permanent. VISITES GUIADES Jaciment Dies: -‐ Dimarts i dijous a les 17.30h. -‐ Dissabte a les 11, 11.30, 12, 12.30, 13, 17, 17.30 i 18h. -‐ Diumenge a les 11, 11.30, 12, 12.30 (en castellà) i 13h. Durada: 1h. Places per sessió: 15. Preus: -‐ Individual jaciment 5,50 € -‐ Jaciment + Entrada general normal 9,85 € -‐ Jaciment + Entrada general reduïda 8,05 € -‐ Jaciment + Entrada general gratuïta 3,85 € Els menors de 8 anys acompanyats tenen l’accés gratuït a la visita comentada al jaciment. -‐ Grup d’un màxim de 15 persones: Jaciment 74,25 € Jaciment + Entrada general 133 €

L’entrada de grup permet escollir dia i hora de la visita. A tenir en compte al jaciment: -‐ Les famílies amb infants s'han de responsabilitzar en tot moment d'ells i dur-‐los agafats de la mà.

-‐ Cal dur calçat còmode, apropiat per trepitjar i moure's per un terreny irregular. -‐ La visita al jaciment no està recomanada a les persones amb mobilitat reduïda ni amb dificultats de visió.

14

Exposició permanent “Barcelona 1700. De les pedres a les persones” Dies: -‐ Dimarts a les 18.30h. -‐ Dissabte a les 11.30h. Durada: 45 minuts Places per sessió: 20 Preus: -‐ Individual: 5,50 € -‐ Grup: 74,25 € (15 persones) Els menors de 8 anys acompanyats tenen l’entrada gratuïta a l’exposició permanent. Exposició temporal “Fins a aconseguir-‐ho! El setge de 1714” Dies: -‐ Dissabte a les 11.30h. Durada: 45 minuts Places per sessió: 20 Preus: -‐ Individual: 5,50 € -‐ Grup: 74,25 € (15 persones) Els menors de 8 anys acompanyats tenen l’accés gratuït a l’exposició temporal. Mercat del Born Dies: -‐ Primer dijous de mes, a les 12h. -‐ Tercer dissabte de mes, a les 12h. Durada: 1h Places per sessió: 25 Preus: -‐ Individual: 5,50 € -‐ Grup: 74,25 € (15 persones) Els menors de 8 anys acompanyats tenen l’accés gratuït a aquesta visita comentada. Per tal de garantir el correcte funcionament del Centre, només es permetran les visites guiades realitzades pels serveis educatius del Born CC. INFORMACIÓ I RESERVES: Born Centre Cultural Tel. 932 566 850 (de dilluns a divendres de 9.30 a 19h). Mail: [email protected] CONTACTE Plaça Comercial, 12 08003 Barcelona Tel. 93 256 68 51 Mail: [email protected]

15

SERVEIS

Activitat: 1714 / Cultural Com arribar Com arribar al Born Centre Cultural EN COTXE Els aparcaments més pròxims:

-‐ Plaça Comercial, 1 -‐ Avinguda Lluís Companys, 21 (accés des de la rotonda de l’Arc de Triomf) -‐ Av. Marquès de l’Argentera, 8-‐20 (aparcament públic de l’Estació de França) -‐ Av. Francesc Cambó, 10 (accés des de Via Laietana, rotonda Pl. d’Antoni Maura)

Les persones amb alguna discapacitat que es desplacin al Born CC amb un cotxe adaptat, disposen de dues places d’aparcament al passeig Picasso, a tocar amb el passatge Mercantil. Les dues places es troben situades al carril lateral de circulació. Transport de grups: disposen d’un espai reservat per pujar i baixar del vehicle al passeig Picasso, a tocar de la confluència amb el carrer Fusina. En cap cas s’hi pot aparcar. L'entrada de grups es fa per la Porta Ciutadella, situada al carrer Comercial davant del passatge Mercantil.

MAPA DE GOOGLE TRANSPORTS PÚBLICS BUS URBÀ Línies d’autobús més properes: 14 Poblenou – Bonanova 17 Barceloneta – Avinguda Jordà 19 Port Vell – Sant Genís 39 Barceloneta – Horta 40 Port Vell – Trinitat Vella

16

45 Passeig Marítim – Horta 51 Pla de Palau – Ciutat Meridiana 120 Placeta del Comerç – Mercat de Sant Antoni METRO Línies i estacions més properes: Línia 4 -‐ Jaume I

Barceloneta Línia 1 -‐ Arc de Triomf TREN Estacions de tren més properes: Estació de França (hi fan parada: R13: Barcelona -‐ Lleida (per Valls), R14: Barcelona -‐ Lleida (per Tarragona i Reus), R15: Barcelona -‐ Riba-‐roja d’Ebre, R16: Barcelona -‐ Tortosa/Ulldecona). També hi parada línies de llarg recorregut. Estació Arc de Triomf (hi tenen parada: R1: L’Hospitalet -‐ Maçanet de la Selva, R3: L’Hospitalet -‐ Vic, R4: Sant Vicenç de Calders -‐ Manresa, R7: L’Hospitalet -‐ Martorell). RENFE (www.renfe.com) Ferrocarrils de la Generalitat (www.fgc.net/cat)

17

BARCELONA Sabíeu que...

Ø ... la primera òpera representada a Catalunya es va fer per celebrar les noces de l’arxiduc Carles el 1708? Durant els anys que la cort de l’arxiduc Carles d’Àustria es va establir a Barcelona, aquest es va casar amb Elisabeth de Brunswick-‐Wolfenbüttel. Per commemorar l’enllaç, i com a gran amant de la música que era, el monarca va fer portar d’Itàlia una companyia de cantants perquè interpretessin, al saló de la Llotja, l’òpera d’Antonio Caldara ‘Il più bel nome’.

Ø ... en el baluard de Santa Clara hi hagué més morts que en qualsevol altra batalla a camp obert? La nit del 13 d’agost de 1714 tingué lloc la batalla del Baluard de Santa Clara. Durà més de setze hores i les baixes d’ambdós bàndols van ser molt nombroses. Tot i que les tropes borbòniques capitanejades per Berwick no van poder vèncer, la defensa catalana va quedar molt malmesa. S'havia rebutjat un segon intent d'assalt, però les baixes van acabar sent decisives en el resultat final del setge, l’ 11 de setembre de 1714.

Ø ... els ciutadans de Barcelona van haver de veure durant tretze anys el cap del

General Moragues penjat d’una gàbia? Un cop acabada la guerra, Josep Moragues va ser capturat, torturat, mort a garrot i esquarterat. Després, i com a escarni, el seu cap va ser exposat dins una gàbia de ferro, penjada al Portal del Mar de Barcelona, on s’hi hi va estar tretze llargs anys.

Ø ... Picasso va ser enterrat a Barcelona l’any 1706? El maig d’aquell any moria al Born un descarregador de barcos o macip de ribera, de nom Pau Picasso, que va ser enterrat a Santa Maria del Mar.

Ø ... Barcelona va ser la primera ciutat a Espanya en consumir cafè?

El costum de prendre cafè no arriba a Europa fins el segle XVII de la mà de comerciants venecians. Segons explica Paco Villar a “La ciutat dels cafès”, el primer cafè de Barcelona l’obre l’italià Andrea Caponata l’any 1750. Garcia Espuche, per la seva banda, ha trobat constància d’un altre cafè barceloní que el 1710 ja funcionava al carrer de l’Esparteria, portat pel negociant de Pavia Josep Farrer.

18

Ajuntament de Barcelona

Explicació context 1714 L’11 de setembre de 1714 a dos quarts de cinc de la matinada les tropes borbòniques entraven a la ciutat de Barcelona. Unes hores més tard, el conseller en cap Rafael Casanova −amb l’estendard de Santa Eulàlia− queia ferit al baluard de Sant Pere. També en resultaria ferit Antoni de Villarroel, comandant suprem de les forces catalanes. La ciutat havia resistit contra tot pronòstic un setge de catorze mesos. El duc de Pòpuli, primer, i el duc de Berwick, després, van sotmetre la ciutat a uns bombardejos sense precedents: més de trenta mil bombes van caure sobre una població de poc més de trenta-‐un mil habitants. L’endemà de la derrota pocs podien imaginar el nivell de repressió que haurien de suportar. L’any 1716 es posava la primera pedra de la Ciutadella. La construcció d’aquesta fortesa, dissenyada per l’enginyer Pròsper Van Verboom, suposaria la mutilació d’una de les parts més dinàmiques de la ciutat. D’altra banda, el mateix any Felip V signava l’aplicació al Principat del Decret de Nova Planta. Quedava molt lluny el dinamisme d’una ciutat que havia arribat a oferir a les seves adrogueries més de 1.200 productes de tots els països; entre ells, quaranta-‐cinc tipus diferents de sucre.

19

BARCELONA Què visitar RUTA BARCELONA 1714 Barcelona té encara molts espais que recorden els fets de la Guerra de Successió. Una bona manera de conèixer-‐los és a través de la Ruta Barcelona 1714. Es tracta d’un itinerari autoguiat, impulsat pel Born Centre Cultural, on es llisten fins a 40 punts amb la finalitat de donar a conèixer la seva rellevància històrica.

Alguns dels espais 1714 més destacats són: El Born Plaça Comercial, 12 El jaciment, descobert al subsòl de l’antic mercat del Born, ha permès aprofundir en l’estudi de la vida quotidiana de la Barcelona del 1700 i, fins i tot, posar nom als barcelonins que vivien en una part de les cases i els carrers que Felip V va fer enderrocar per construir-‐hi una imponent ciutadella militar.

Enfo

La Ciutadella Desapareguda Fortalesa militar ara desapareguda de planta pentagonal, construïda entre el 1716 i el 1748 per reprimir qualsevol revolta dels ciutadans de Barcelona.


El passeig del Born La casa número 18 del passeig del Born delimita fins on va arribar l’enderrocament de cases per construir l’esplanada que separava la Ciutadella de la ciutat.

Wikimedia Commons

20

Fossar de les Moreres Cementiri de la parròquia de Santa Maria del Mar, que durant el setge del 1713-‐1714 es convertí en una fossa comuna per enterrar-‐hi els defensors morts en els baluards de Llevant, del Migdia i Santa Clara.

Enfo

Església de Santa Maria del Mar Plaça de Santa Maria Convertida en església palatina, va ser el lloc triat per celebrar-‐hi les noces entre l’arxiduc Carles i la princesa Elisabet de Brunsvic l’1 d’agost de 1708.

MPRMaeyaert

Palau Dalmases (carrer Montcada) Carrer Montcada, 20 En aquest palau es va constituir i s'hi reunia l'Acadèmia dels Desconfiats (1700-‐1703), que aplegava els primers partidaris de l'arxiduc Carles.

Pere prlpz

La Llotja (Pla de Palau) Passeig d’Isabel II, 1 La celebració del banquet de noces de Carles III i Elisabet Cristina (1708) en aquest edifici confirmà simbòlicament la unió del poder reial amb la burgesia mercantil catalana. La construcció es va reformar durant el darrer terç del segle XVIII seguint els models neoclàssics, però va conservar en el seu interior la sala gòtica de les Contractacions.

Wikimedia Commons

21

Habitatges del barri de la Ribera Carrer del Consolat de Mar, 35-‐41 En aquest carrer encara es poden observar algunes de les cases que van patir el setge borbònic.


Generalitat Plaça de Sant Jaume Al Saló Sant Jordi, l’arxiduc Carles va celebrar-‐hi la reunió de les Corts del 1705-‐1706. La Sala de Contrafaccions (la del costat) era l’espai de reunió del braç militar, que es convertí en un dels ferms guardians de les constitucions catalanes.

Enfo

Palau de Vilana-‐Perlas Carrer Regomir, 13 Palau del secretari del Despatx Universal de Carles III i mà dreta de l’emperadriu Elisabet Cristina durant el seu govern a Barcelona (1711-‐1713).

Enfo

Convent de Sant Agustí Vell Carrer Comerç, 36 Escenari de la resistència final dels barcelonins davant l’avançament de les tropes borbòniques, el matí de l’11 de setembre.

Xavier Caballé

22

Hospital de la Santa Creu Carrer Hospital, 56 Acollí els ferits durant el setge del 1713-‐1714.

Enfo

Fossar de Sant Pere Actual Plaça de Sant Pere Cementiri adjacent a l’antic convent de Sant Pere de les Puel·les on es van enterrar defensors i assaltants dels baluards de Jonqueres, Sant Pere i del Portal Nou.

Enfo

Els 40 punts de la Ruta 1714 1. El Born Centre Cultural 2. Parc de la Ciutadella 3. Passeig del Born 4. Fossar de les Moreres 5. Pla de Palau 6. Museu d'Història de Catalunya 7. Baluard del Migdia 8. Reducte de Santa Eulàlia 9. Barceloneta 10. Palau de Vilana-‐Perles 11. Basílica de la Mercè 12. Drassanes 13. Portal de Santa Madrona i

restes de l'antiga muralla 14. Baluard i Portal de Sant Antoni 15. Hospital de la Santa Creu 16. Església de Sant Agustí Nou 17. La Rambla 18. Plaça Sant Jaume 19. Església de Sant Sever 20. Catedral 21. Baluard i Portal de l'Àngel 22. Baluard de Jonqueres 23. Baluard de Sant Pere i estàtua

a Rafael Casanova

24. Antic monestir de Sant Pere de les Puel·les

25. Baluard i Portal Nou 26. Baluard de Santa Clara 27. Carrer de Montcada 28. Antic convent de Sant Agustí 29. Casa gremial dels carders 30. Capella d’en Marcús 31. La Seca – carrer dels Flassaders 32. Convent dels Josepets de Gràcia 33. Església de Santa Marta 34. Museu Nacional d'Art de

Catalunya (MNAC) 35. Convent de Santa Madrona 36. Castell de Montjuïc 37. Convent de Sant Jeroni 38. Mas Guinardó 39. Convent de Jesús 40. Fort Pius

23

Fulletó de la ruta http://elborncentrecultural.bcn.cat/sites/default/files/20130904%20D%C3%ADptic_0.pdf BARCELONA Què visitar MUSEU D’HISTÒRIA DE CATALUNYA (MHC) Museu d'Història de Catalunya s’ha unit a la celebració commemorativa del tercer centenari dels fets de l’11 de setembre de 1714, amb una exposició i altres esdeveniments que tindran lloc al llarg de l’any. Destaca la producció de l’exposició que duu el títol “300 Onzes de setembre. 1714-‐2014”. La mostra repassa el record d’aquells fets al llarg de les successives generacions de catalans i explica com l’Onze de Setembre ha esdevingut la Diada Nacional de Catalunya. El Museu també organitza conjuntament amb l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicenç Vives (UPF) el Congrés Internacional d’Història “Els tractats d’Utrecht: clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans”. Durant la trobada s’analitzaran les relacions internacionals a l’Europa del segle XVIII i el significat històric de la Guerra de Successió en la configuració d’una nova Europa a partir d’aquell moment. 300 Onzes de setembre. 1714-‐2014 Del 18 de febrer de 2014 al 28 de setembre de 2014 L’exposició plateja un recorregut pels tres-‐cents anys d’història que han seguit al setge de la Barcelona de l’onze de setembre de 1714. A través d’un interessant itinerari, es detallen les mostres de resistència catalana a l’opressió borbònica i les posteriors reivindicacions del passat nacional com a forma de recuperació identitària. Amb el suport de recursos audiovisuals, escenografies i recreacions, la mostra pretén desvetllar les claus del procés històric que ha dut a la consolidació de l’Onze de Setembre com a Diada Nacional de Catalunya amb les seves diferents manifestacions polítiques, literàries, periodístiques i artístiques. La mostra anirà acompanyada d’una àmplia proposta de visites guiades i activitats paral·leles. Horaris DILLUNS no festius, tancat. -‐ De dimarts a dissabtes: de 10 a 19 h. -‐ Dimecres: de 10 a 20 h. -‐ Diumenges i festius: de 10 a 14,30 h. Dies de tancament: 25 i 26 de desembre i 1 i 6 de gener.

24

Preus Exposicions temporals -‐ Tarifa normal: 3€ -‐ Tarifa reduïda*: 2€ Visita combinada (exposició permanent i a les temporals) -‐ Tarifa normal: 5€ -‐ Tarifa reduïda*: 4€ * Pensionistes, nois i noies de 7 a 18 anys, titulars del carnet d'estudiant, titulars del carnet jove, entitats amb conveni, membres d'una família monoparental amb infants menors de dotze anys. Grups: també tenen tarifa reduïda, sempre que el grup sigui de 20 persones o més i efectuï amb anterioritat la reserva. Entrada gratuïta: majors de 65 anys, nens i nenes fins a 6 anys, membres de l’ICOM, personal docent de Catalunya, titulars del carnet familiar, aturats i família que en depengui econòmicament, persones amb discapacitat amics del MHC, carnet Club Super 3, fins als 16 anys, grups d'estudiants acompanyats de professorat i estudiants universitaris. Visites guiades Tots els diumenges, a les 12h. Primer diumenge de mes i festius, a les 11'30 i a les 12h. Contacte Museu d’Història de Catalunya Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar) Tel. 93 225 47 00 Mail: [email protected] Web: www.mhcat.cat Reserves de grups i escoles: 93 225 42 44 Serveis

Activitat: 1714 / Cultural

25

BARCELONA Què visitar MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA (MNAC) El Museu Nacional d’Art de Catalunya se suma a les propostes artístiques del Tricentenari amb diverses exposicions i activitats. Perejaume. Mareperlers i ovaladors. Barroc/avanguarda D’octubre a desembre de 2014 L’artista Perejaume reflexiona al voltant de les relacions entre la tradició artística i l’avantguarda en l’art català. A través d’obres de Pau Costa, Eduard Fontseré, Josep Maria Jujol, Antoni Tàpies, Joan Miró o Jacint Verdaguer, entre d’altres, Perjaume treballa la idea d’un fil conductor invisible dins l’art i a través dels segles. “Aparellaments d’obres que desvetllen un sota camp persistent i discret. Amb una espacial atenció cap a les formes ovalades, d’origen tubular, bulbós, astronòmic i cultural” (Perejaume).

Activitat: 1714 / Cultural Històries metàl·liques. Art i poder de la medalla europea D’octubre a gener de 2014 Aquesta exposició evoca la intensa i brillant activitat medallística que es va desenvolupar a Europa al llarg dels segles XVII al XIX amb la creació de les anomenades “històries metàl·liques”. Aquest costum va prendre importància sobretot a França, on sobirans com Lluís XIV o Napoleó van apuntar-‐s’hi. Es tractava d’una sèrie de medalles que més tard es van acompanyar amb volums il·lustrats, on s’explicava la vida i els actes més rellevants del personatge que les encarregava. Una curiosa manera de seguir els principals esdeveniments de la Guerra de Successió, en aquest cas a través de les medalles encunyades per Lluís XIV, com a aliat i valedor del seu nét el Duc d’Ajou i futur Felip V, i contraposar-‐les a les de l’Arxiduc Carles d’Àustria com a Cales III.

Activitat: 1714 / Cultural El pintor Antoni Vildomat i Manalt (1678-‐1755). L’obra gràfica d’un precursor Del 10 de maig al 2 de novembre de 2014 Selecció dels dibuixos més rellevants i bells del pintor més alguns dels seus deixebles, tots ells col·lecció del Museu. Una oportunitat única per comprovar l’alt grau de perfeccionament que va assolir Antoni Viladomat en aquesta disciplina i com va reorientar pla pràctica artística tradicional cap a la modernitat acadèmica.


26

Horaris DILLUNS no festius, tancat. DE DIMARTS A DISSABTES: de 10 a 18 h. DIUMENGES I FESTIUS: DE 10 A 15 H. • Horari d’estiu (1/5-‐30/9) -‐ De dimarts a dissabtes: de 10 a 20 h. -‐ Dimecres: de 10 a 20 h. -‐ Diumenges i festius: de 10 a 15 h. Preus Pendents de concretar. Visites guiades Pendents de concretar. Contacte Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) Palau Nacional -‐ Parc de Montjuïc Tel. servei d'informació: (00 34) 93 622 03 76 Tel. reserves de visites en grup: (00 34) 93 622 03 75 Mail: [email protected] Web: www.mnac.cat Serveis

27

BARCELONA Què visitar MACBA El Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) se suma a les propostes artístiques del Tricentenari amb diverses exposicions i activitats. L’artista, la història, el futur D’octubre de 2014 a gener de 2015 Dins el marc de l’exposició “Col·lecció 2014. Anys vuitanta: on comença la història” i com a projecte vinculat a la commemoració del 1714, el MACBA convida a un conjunt d’artistes contemporanis, nacionals i internacionals, a desenvolupar idees i a especular sobre el futur responent a una mateixa pregunta: “què passaria si?”. Una representació icònica del moment actual que viu Catalunya.

Activitat: 1714 / Cultural Nou veus escultòricament diferides. Instal·lació artística de Perajaume al MACBA Octubre de 2014 Relacionada amb el projecte “Perejaume. Mareperlers o ovaladors. Barroc / avantguarda” que presenta el MNAC, el mateix artista presenta una instal·lació als espais d’accés públic del MACBA. Nou escultures vingudes del MNAC, del Museu Frederic Marès i del MCBA mateix, es mostren acompanyades de la veu d’un poeta en un assemblatge d’escultures i veus.

Activitat: 1714 / Cultural Horaris DILLUNS, DIMECRES, DIJOUS I DIVENDRES: d'11h a 19.30h DIMARTS (no festius): tancat DISSABTES: de 10h a 21h DIUMENGES I FESTIUS: de 10h a 15h 25 de desembre i 1 de gener, tancat • Horari d’estiu Del 25 de juny al 24 de setembre

-‐ Dilluns, dimecres, dijous i divendres: d'11h a 20h -‐ Dimarts (no festiu): de 10h a 20h -‐ Dissabtes: de 10h a 20h -‐ Diumenges i festius: de 10h a 15h Preus Totes les exposicions Entrada: 9 € Entrada reduïda*: 7 €

28

* Estudiants, Carnet Jove, targeta rosa reduïda, Carnet de la Xarxa de Biblioteques Municipals i grups superiors a 15 persones. Entrada gratuïta: menors de 14 anys, targeta rosa gratuïta, majors de 65 anys, aturats, professors, socis de l'AAVC i membres ICOM. Els usuaris de La Caixa que s'acreditin com a tals tenen una promoció especial del 50% en l'entrada individual. Grups (mínim de 15 persones): han de concertar dia i hora de visita amb un mínim d'una setmana d'antelació al telèfon 93 412 14 13 o per correu electrònic ([email protected]). El MACBA confirmarà la reserva amb una carta que s'ha de presentar el dia de la visita. Visites guiades Les visites guiades no necessiten reserva prèvia. Preguntar a l'equip de la recepció pel punt de trobada. Horaris: Català

-‐ dimecres, a les 18 h -‐ dissabtes, a les 18 h i a les 19.30 h -‐ diumenges i festius, a les 12 h i a les 13 h

Castellà -‐ dijous i divendres, 18 h -‐ dissabtes, a les 12 h i a les 13 h

Anglès -‐ cada dia excepte dimarts i festius, a les 16 h -‐ dilluns, a les 18 h

Preus: Inclòs en el preu de l'entrada. Grups: en cas que es vulgui sol·licitar una visita guiada, s'ha d'indicar en el moment de fer la reserva de grup. Els professors o responsables de grup tenen l'accés gratuït. INFORMACIÓ I RESERVES: MACBA Atenció grups i escoles: 93 412 14 13 i [email protected] Contacte MACBA Plaça dels Àngels, 1 08001 Barcelona Tel. 93 412 08 10 Mail: [email protected] Web: www.macba.cat Serveis

29

BARCELONA Què visitar

Altres llocs d’interès EXPOSICIONS MEMÒRIA GRÀFICA DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ L’exposició recull un ampli material gràfic fet a Catalunya i a fora d’ella sobre els esdeveniments de 1714. Nombrosos llibres, documents i altres materials posen de manifest la importància que va tenir Catalunya durant la Guerra de Successió i la repercussió internacional d’aquells fets, considerats com la primera gran guerra europea. Lloc: Palau Robert Dates: del 6 de maig al 29 de juliol de 2014 Més informació: www.gencat.cat/probert

Activitat: 1714 / Cultural NOBLES I CAVALLERS, ENTRE DOS MONARQUES Exposició que pretén donar a conèixer la riquesa patrimonial dels fons de l’Arxiu Nacional de Catalunya en relació a la Guerra de Successió. Per fer-‐ho, fixa la mirada en les elits aristocràtiques i econòmiques catalanes que van viure el conflicte. Lloc: Palau Moja. Arxiu Nacional de Catalunya Dates: del 10 d’abril al 10 de juny de 2014 Més informació: www.anc.gencat.cat

Activitat: 1714 / Cultural LA VIDA QUOTIDIANA AL VOLTANT DE 1714 Una bona manera de conèixer com vivia i com era el dia a dia de la gent en l’època del 1700. Treball, comerç, normes socials, creences, sanitat, literatura, música, teatre, cultura popular... Tota l’activitat social i cultural dels pobles i ciutats de la Catalunya de principis del segle XVIII amb peces que ho exemplifiquen. Lloc: Biblioteca de Catalunya Dates: del 4 de febrer al 22 de març de 2014 Més informació: www.bcn.cat


30

BARCELONA Què fer

Visites guiades i paquets ITINERARIS URBANS – Born Centre Cultural El Born Centre Cultural organitza tres itineraris pel barri de la Ribera i els seus entorns. LA BATALLA DE L’ONZE DE SETEMBRE DEL 1714 Temàtica: històrica Conceptes: guerra, setge del 1714, defensa de les llibertats, el dia a dia del conflicte, l’11 de setembre, la ciutat mutilada, repressió. Durada: 2h

Activitat: Cultural / 1714 DE L’ACADÈMIA DELS DESCONFIATS A RUSIÑOL Temàtica: literària Conceptes: urbanisme, arquitectura, vida quotidiana, guerra, setge del 1714, defensa de les llibertats, literatura, cultura i llengua catalanes, Renaixença, Modernisme, Jocs Florals. Durada: 2h

Activitat: Cultural / 1714 ARQUITECTURES DE FERRO Temàtica: urbanisme Conceptes: urbanisme, arquitectura, guerra, setge del 1714, conflicte com a oportunitat de canvi, arquitectura del ferro, evolució urbana de la ciutat, indústria i expansió econòmica. Durada: 2h

Activitat: Cultural / 1714 Horaris Cal fer reserva prèvia al telèfon 932 566 850. La batalla de l’onze de setembre del 1714 -‐ 1r dissabte de mes, a les 11.30 hores. De l’Acadèmia dels Desconfiats a Rusiñol -‐ 1r dissabte de mes, a les 11.30 hores. Arquitectures de ferro -‐ 2n dissabte de mes, a les 11.30 hores.

31

Preus Preu de cada itinerari: 7,5€ Gratuït: menors de 8 anys acompanyats. Contacte Born Centre Cultural Plaça Comercial, 12 08003 Barcelona Tel. 93 256 68 51 Mail: [email protected] BARCELONA Què fer

Visites guiades i paquets BARCELONA 1714. ESCENARIS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ El Museu d'Història de Catalunya proposa una passejada pel escenaris cabdals de la Guerra de Successió a Barcelona, el conflicte que suposà l'abolició de les constitucions i de les institucions de govern pròpies del Principat, a més de comportar grans canvis en la fisonomia de la ciutat. A llarg del recorregut es visitaran els indrets on es produí el setge, que es prolongà durant catorze mesos i culminà l'11 de setembre de 1714 amb l'assalt de les tropes borbòniques comandades per Felip V. Durada: 2h Horaris Segon i quart dissabte de mes, a les 11.30 h. És necessari fer reserva prèvia. Preus Públic general: 9€ Entrada reduïda: 8€ Gratuït: nens de fins a 6 anys. El preu inclou una entrada per visitar el museu. Públic amb entrada gratuïta al museu: 5€. Grups: 94,16 € Contacte Museu d’Història de Catalunya Pl. de Pau Vila, 3 (Palau de Mar) Tel. 93 225 47 00 Mail: [email protected] Web: www.mhcat.cat Reserves: 93 225 42 44 o [email protected]

Activitat: Cultural / 1714

32

BARCELONA Què fer

Concerts L’AUDITORI Al llarg del 2014, L’Auditori de Barcelona ha programat un seguit de concerts amb relació directa amb l’època dels fets de 1714. “Catalunya 1714” Estrena de la versió simfònica de l’obra de Salvador Brotons escrita expressament per a l’ocasió, interpretada per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Una partitura intensa i enèrgica, de clara inspiració nacional. Data: 19 de juliol de 2014 Hora: 20h Activitat: Cultural / 1714 Concert Banda Municipal de Barcelona “Catalunya versus Japó” Concert de música de banda on es presenta la creació singular de Josep M. Mestres Quadreny inspirada en els fets de la Guerra de Successió. Data: 12 de gener de 2014 Hora: 18h Preu: de 9€ a 14€ Activitat: Cultural / 1714 Versailles a Bercelona – Any Rameau A través d’un dels més grans compositors del segle XVIII, Rameau, de qui el 2014 es commemora els 250 de la seva mort, l’espectador podrà conèixer la música que més s’escoltava a l’Europa del 1700. Un passeig amable per la història en un univers de cantates i concerts reials. Data: 28 de març, 29 de març i 5 d’abril Hora: 20h Preu: 15€ (abonament dels tres concerts: 25€) Activitat: Cultural / 1714 L’últim Habsburg: Música d’òpera a Barcelona Cada temporada, el festival ret homenatge a un compositor català, encarrega una peça nova a un d’actual i convida a un artista de fora a interpretar música catalana, amb un clar esperit d’internacionalització del nostre patrimoni musical. Data: 14 de maig de 2014 Hora: 20.30h Activitat: Cultural / 1714

33

Catània: Rambla Llibertat La Catània és un concert pensat, creat i treballat durant tot un any amb les escoles de Catalunya. El final de la feina es veu recompensat amb un concert final, on els alumnes pugen a dalt l’escenari i interpreten el seu treball. Aquest any, celebren el 25è aniversari i han volgut commemorar els fets de 1714, escollint la llibertat com a eix temàtic de la cantada. Data: de maig a juny de 2014 Hora: 11.30h i 16.30h Preu: 7€ Activitat: Cultural / 1714 Contacte L’Auditori Lepant, 150 08013 Barcelona Tel. 93 247 93 00 Mail: [email protected] Més informació www.auditori.cat BARCELONA Què fer

Concerts JORDI SAVALL – “De la guerra dels Segadors a la Pau d’Aquisgrà” El programa, amb subtítol "1640-‐1714-‐1748, batalles, tempestes i celebracions de la pau", elaborat al voltant del 1714, recull algunes obres fonamentals del període comprès entre la Guerra dels Segadors i la pau d'Aquisgrà, que va posar fi, a mitjan segle XVIII, a la guerra successòria pel tron austríac. Els compositors Joan Baptista Cabanilles, Antonio Caldara, Heinrich Ignaz Franz von Biber, Matthew Locke, Antonio Vivaldi, Georg Friedrich Händel i anònims catalans conformen el programa. Una mostra selecta de músics que, des de València, Itàlia, Anglaterra, Àustria o Catalunya, van excel·lir als teatres europeus d’ara fa 300 anys. Jordi Savall i Le Concert des Nations, formació que el mestre va fundar l'any 1989, han aconseguit que la música culta, interpretada amb instruments d'època, sigui un producte de consum popular. Una sàvia combinació de rigor, virtuosisme i proximitat que ha contribuït a difondre arreu del món un repertori que abraça sis segles de música, un valuós llegat musical. Dates 24 de maig de 2014, a les 20h. Lloc Gran Teatre del Liceu

34

Contacte Gran Teatre del Liceu La Rambla, 51 08002 Barcelona Tel. 93 485 99 00 Mail: [email protected] Més informació www.liceubarcelona.cat

Activitat: Cultural / 1714 BARCELONA Què fer

Altres coses a fer 1714: HISTÒRIA I IDENTITAT. UN CICLE DE CINEMA Què passava al món mentre les tropes de Felip V assetjaven Barcelona des de l’estiu de 1713 al de 1714? Quines són les variants que es deriven del concepte d’identitat en totes les seves accepcions? La Filmoteca de Catalunya se suma a la commemoració del tricentenari amb un cicle basat en aquests dos eixos: la Història i la Identitat. Entre els títols que es projectaran, destaquen: Culloden (Peter Watkins,1964); The Crucible (Nicholas Hytner, 1996); Queimada (Gillo Pontecorvo, 1969); A World Apart (Chris Menges, 1988) i Martín Fierro, Leopodo Torre Nilsson, 1968). Algunes de les sessions comptaran amb la participació de diferents especialistes en la matèria. Una bona manera de gaudir del bon cinema i experimentar com a través de l’entreteniment es pot conèixer el passat i prendre consciència del futur. Dates De gener a setembre de 2014. Lloc Filmoteca de Catalunya Contacte Filmoteca de Catalunya Plaça Salvador Seguí, 1 – 9 08001 Barcelona Tel. 935 671 070

35

Més informació www.filmoteca.cat

Activitat: Cultural / 1714 GASTRONOMIA Receptes 1714 Al segle XVIII, l’alimentació a Catalunya es centrava bàsicament en el pa, el vi i la carn. No obstant això, en aquella època és quan comença a forjar-‐se la cuina tradicional catalana moderna, gràcies a la introducció de nous productes provinents d’Amèrica, com les patates, el tomàquet o els pebrots. L’elaboració dels plats es torna més complexa i la cuina s’enriqueix amb gustos fins aleshores desconeguts. Era comú jugar amb els contrastos i sovint es feien dues versions del mateix plat segons es volgués dolç o salat. Per exemplificar aquest llegat, s’han escollit diferents receptes de l’època extretes dels llibres de cuina més usats al segle XVIII i s’han versionat de nou, adaptant-‐les als gustos actuals. Cada espai de la Ruta té vinculats dos plats que, tot i no ser típics o exclusius de la localitat, estan fets amb productes de la regió. PLAT BARCELONA “El Born Centre Cultural” 1

RECEPTA ANTIGA Caldo. Nou Manual de Cuinar amb tota perfecció Neta que sigui la carn, la posaràs dintre dúna olla amb aigua freda i léscumaràs abans de bullir, desprès i posaràs la sal corresponent: quant la carn sigui mitg cuita treuràs la flor del caldo i afegiràs a lólla tanta aigua com caldo has tret i faràs acabar de coure la carn; però si lo caldo es per a malalts serà millor posar-‐hi gallina, encara que no sigui més que un coll, ventrell o una tripa que sigui grassa, ben neta i girada al revers com se suposa: alguns i posen també alguna ouera per a espessir lo caldo, dáltres un poc dápit, ciurons, etc. Però això va a gust de qui ha de prendre-‐ho. Aqueix caldo pot servir-‐se amb un rovell dóu, deixat en la tassa o escudella, on s´hi ha de tirar lo caldo que no sigui massa calent, i ben debatut pot servir-‐se com a cosa de molta substància.

Un altre caldo: Prendràs un troç de moltó o bou, que es la espècie de carn que més regularment es usada en aqueix païs per a lólla, i després de ben neta la posaràs al foc com s´ha dit en lo article precedent, quan l´hagis escumada hi afegiràs un troç de cansalada i, si pots, un altre de botifarra i segons les quantitats de carn i cansalada

36

que hi posis, també farás un bon caldo, i encara serà molt millor si abans dácabar de coure la carn, hi posas una pilota feta com séxplica en lárticle següent.

Pilota: Trinxaràs la carn de moltó que sigui magra i un poc de greix de léntreví; a mig trinxar li afegiràs un poc de cansalada o pernil gras , alguns alls i julivert; després de trinxada hi posaràs sal, un poc de pebre , clavells, canyella, safrà i un o més ous crus segons la quantitat que hi hagi ; ho amassaràs tot bé en un plat , i si la pasta et sortís clara, la pots espesseir ab un poc de pa rallat; dáltres, en lloc de pa rallat hi posen farina: lo modo de coure-‐la es tirar-‐la a lólla una hora abans de treure la carn i voler fer la sopa , arròs, fideus, etc., i, si s´hi vols posar verdura, mitja hora abans que aqueixa, procurant que no bulli massa de pressa perquè no es desfaci. Aqueix guisat, a més d´ésser molt saborós de menjar, millora molt lo caldo

Carn dólla: Es estil a Catalunya després de la sopa servir la carn i demés que ha cuit per fer lo caldo, per lo qual passarem per alt tota explicació. Alguns menjen la carn magra cuita a lólla amb fiambre, amanida amb oli, pebre i un poc de ceba trinxada menuda.

RECEPTA ACTUALITZADA Escudella i carn d’olla (recepta per a 8 persones) Ingredients: 1 tros de costella de vedella, 1 punta de costella de xai (brot del pit), 2 botifarres negres, 2 botifarres blanques, 2 talls de cansalada viada, 1 careta de porc, 1 peu de porc, 1 tros de cua o d’os d’espinada, 1 tros d’os de pernil, 1 quarter de gallina o de pollastre, 4 patates, 2 pastanagues, 1 branca d’api, 1 xirivia, 1 nap, 1 porro, 1 grapat de cigrons remullats, 1/2 col, 300 g de galets, sal, farina, aigua. Per fer la pilota: 150 g de carn de vedella picada, 150 g de carn de porc picada, 1 gra d’all trinxat, 1 ou, julivert trinxat, sal, pebre, farina de galeta o molla de pa. Elaboració: En una olla amb aigua freda posar les carns, menys les botifarres i la carn de la pilota. Fer-‐ho bullir una hora, escumant sovint, i afegir-‐hi els cigrons. Al cap d’una altra hora, posar-‐hi les verdures, menys les patates. Mentrestant, barrejar tots els ingredients de la pilota, treballar-‐los una estona fins que quedin ben lligats i donar-‐los una forma ovalada. Després d’una altra hora de cocció de l’escudella, afegir-‐hi les patates, les botifarres, la pilota enfarinada i la sal. Deixar-‐ho coure mitja hora més i, quan tot estigui cuit, separar el brou i posar-‐hi a bullir la pasta. Servir primer la sopa i després la carn d’olla (es pot separar la carn i les hortalisses i tallar la pilota i les botifarres). Variacions: En lloc de cigrons s’hi poden posar mongetes. Es pot posar canyella en pols a la pilota. La sopa es pot fer amb macarrons o amb arròs i/o fideus. Per Nadal, a vegades es farceixen els galets de la sopa. Es poden afegir mandonguilles a la sopa. Es pot afegir un tros de sagí enfarinat al caldo. A la sopa de fideus i arròs s’hi poden posar unes fulles de col escaldades.

37

S’hi pot afegir oca. Les crestes, els pedrers, els colls, les potes i altres menuts també es poden fer bullir amb la resta de la carn d’olla. La sang i el fetge del pollastre es poden afegir a la sopa tallats a daus i fregits. Hi ha qui hi posa a sobre de la tapa un plat amb aigua i mongetes seques; quan les mongetes s’arruguen, es pelen i s’afegeixen a l’olla. Es poden posar pinyons a la pilota. Es poden coure els galets amb aigua i sal, deixant-‐los una mica grenyals i afegir-‐los al caldo 5 minuts abans. PLAT BARCELONA “El Born Centre Cultural” 2

RECEPTA ANTIGA Pollastres farsits Bullits ò rustits que sian los pollastres, se farán fregir en una cassola tallets de cansalada grassa ab un poch de ceba tallada llarga, y á mitg sufregir se hi tirará la porciò corresponent de carn trinxada crua de moltó ò vadella, que sia de part magre com es la cuxa, tiranthi un poch de celiandria y moradux tendre y per cuatre pollastres sis ous ben debatuts, fentho sufregir y cóurer tot junt à fins estar tot ben sech.

RECEPTA ACTUALITZADA Capó farcit (recepta per a 8 persones) Ingredients: 1 capó, 300 g de carn magra de porc, 300 g de salsitxes, 100 g de pinyons, 150 g de prunes seques, 100 g d’orellanes, 2 cebes, 1 cabeça d’alls, 1 copa de brandi, 2 copes de vi blanc, 1 branca de canyella, 2 fulles de llorer, un xic de coriandre, marduix, sal, pebre, oli, llard. Elaboració: Netejar el capó i desossar-‐lo per l’espatlla per retirar la carcanada. Salpebrar-‐lo per dins i per fora. En una paella amb oli, fregir la carn magra i les salsitxes tallades a daus. Barrejar les carns cuites i els fruits secs. Farcir el capó amb aquesta barreja i cosir-‐lo per l’espatlla per donar-‐li la forma original. Enrossir el capó per tots els costats en una cassola prou gran i fonda i de fons gruixut, amb oli i llard. Posar-‐hi les cebes tallades a quarts, els alls sencers i els tomàquets a quarts. Un cop tot hagi pres color, afegir-‐hi el llorer, la canyella, el brandi i el vi. Tapar-‐ho i deixar-‐ho coure un parell d’hores, tot regant, de tant en tant, el capó amb la salsa de la cocció. Servir-‐lo sencer amb la salsa a part.

38

GASTRONOMIA A on menjar Les receptes elaborades de nou sobre les genuïnes de l’època del 1700 es poden tastar en aquells restaurants identificats amb la marca “plat 1714”.

Aquest distintiu es pot trobar a l’entrada dels locals i/o a les cartes de cada un dels establiments adherits. GASTRONOMIA Productes típics de la contrada AMB L’ORIGEN A BARCELONA Torró de crema Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca

Segons explica la història, aquest torró va ser creat per un pastisser de Barcelona el segle XIX per accident. La seva intenció era fer, com sempre, torrons de massapà, però es va equivocar i li van quedar molt tous. Per no desaprofitar-‐los, va pensar que podrien ser bons cremant les barres de torró per les dues cares, com una crema cremada. Va ser un gran encert del qual encara en gaudim.

Característiques Està fet d’una mescla de sucre i massapà, amb ametlles i ous, tot i que també s’hi posa llimona, taronja o vainilla com a aromatitzants. És de textura tova i compacta alhora, i com tots els torrons és força dolç, però sense ser massa embafador. Temporada Durant l’època de Nada

39

Mató de Pedralbes Cau de cuina

També és conegut com a mató de monja i encara que el nom porti a error, no es tracta de cap formatge o derivat. Al S.XIX aquestes postres es menjaven per Sant Josep i havien de ser fetes per monges, les quals les venien o regalaven. Més endavant, en l'època de la Renaixença, aquest dolç va canviar de nom gràcies a la bona fama del que feien les monges del Monestir de Pedralbes.

Característiques Són unes postres típiques barcelonines semblants a altres menjars blancs (fets d’ametlla i llet), de textura i gust similar a la crema catalana, però més fina. Sovint s’acompanya amb nata o mel. Temporada Tot l’any. Pets de monja Tina Vallès

Aquestes llamineres galetes les va inventar un pastisser italià de Barcelona al segle XIX. Genuïnament el seu nom era “petto de monacca”, és a dir, “pits de monja”, fent referència a la forma de pit petit que agafen un cop cuites. Amb els anys, però, la paraula “pit” va derivar en “pet” i així se’ls ha anomenat des de llavors.

Característiques Són unes galetes petites i rodones, amb forma de mugró i un gust aromatitzat de llimona. Es fan amb una massa senzilla d’ou, sucre, farina i mantega, cuita al forn. N’hi ha qui hi posa també pols de nous. Temporada Tot l’any. Pastís de Sant Jordi Gastroteca

Aquest pastís en forma de llibre, ha esdevingut un producte típic de la diada de Sant Jordi. El seu origen sembla venir del 1900, quan una pastisseria barcelonina va crear unes postres de pa de pessic recobert de sucre cremat i li va donar forma de llibre. Des de llavors, aquest pastís ha anat adquirint popularitat i actualment també es fa a altres indrets de Catalunya.

40

Característiques Està fet amb capes de pa de pessic separades amb mantega, simulant les pàgines d’un llibre. No es guarneix pels costats per mantenir l’efecte, mentre la part de dalt es cobreix amb sucre cremat o sucre llustre i es decora amb una rosa o un dibuix de Sant Jordi. Temporada 23 d’abril. Pa de Sant Jordi Gastroteca

Aquest pa es caracteritza per les quatre barres que es veuen dibuixades dins la molla en el moment de tallar-‐lo. El Gremi de Flequers de Barcelona el va crear l’any 1988 amb la idea que la Diada de Sant Jordi tingués un producte propi. Amb el temps, el costum ha anat arrelant entre els barcelonins i es pot trobar a totes les fleques de la ciutat.

Característiques Es tracta d’un pa inspirat en la senyera, de forma rectangular o quadrada, i fet amb tres pastes diferents: una de formatge parmesà, una de sobrassada i una altra de nous. El resultat és un pa suau i saborós, i molt atractiu a la vista. Temporada 23 d’abril. GASTRONOMIA Enoturisme i rutes gastronòmiques BARCELONA WALKING TOURS GOURMET Aquest itinerari pel casc antic de Barcelona és un passeig per la cultura gastronòmica de la cuitat a través d’alguns dels seus establiments més emblemàtics i de la degustació dels seus productes. El circuit passa, a més a més, per racons i edificis d’interès cultural i històric que fan de la caminada una forma agradable de fer turisme. L’itinerari es fa a peu i amb un guia professional. També s’ofereix un sistema d’audio-‐guia per facilitar la llibertat de moviments i poder escoltar les explicacions a certa distància. La ruta dura dues hores i hi ha sortides en català, castellà i anglès.

41

Dungodung

Plànol de la ruta http://barcelonaturisme.com/imgfiles/ecv/bwt/PlanoGourmet.pdf Més informació www.barcelonaturisme.com

Activitat: Gastronòmic / Cultural GASTRONOMIA Fires i festes gastronòmiques FIRA DE SANT PONÇ La Fira de Sant Ponç és una de les fires més populars de Barcelona. Al llarg del dia 11 de maig, coincidint amb la diada del sant, el carrer Hospital de Barcelona s’omple de paradetes amb herbes aromàtiques, herbes remeieres, mel, fruites confitades i altres productes artesans. Fa segles, aquesta fira es feia a la primavera, ja que la medicina popular atribuïa a determinades plantes propietats curatives, especialment les collides en aquesta estació de l’any. Al segle XVI aquest costum es va cristianitzar, fent coincidir la data amb Sant Ponç, patró dels herbolaris.

42


Dates 11 de maig. Més informació Districte de Ciutat Vella de Barcelona C/ Ramelleres, 17 08001 Barcelona Tel: 010 Web: www.bcn.es/ciutatvella

Activitat: Actes festius / Gastronòmic GASTRONOMIA Fires i festes gastronòmiques MOSTRA DE VINS I CAVES DE CATALUNYA Amb més de trenta edicions, aquesta mostra es consolida com una cita obligada per a tots els amants de l’enologia i la gastronomia de Catalunya. Coincidint amb les festes de la Mercè, Barcelona acull representants de les onze Denominacions d’Origen tant de vi com de cava catalanes, amb la voluntat d’apropar la cultura del vi i donar a conèixer la riquesa dels productes gastronòmics DO de Catalunya. Al llarg dels dies de la mostra, a més a més de tastar i comprar els millors vins i caves, els visitants poden participar en sessions de tast o en maridatges. Com a complement alimentari, hi ha estands dedicats a embotits, formatges, coques...

43

INCAVI

Dates Dies propers al 24 de setembre. Més informació Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI) Plaça de l’Àgora, 2 08720 Vilafranca del Penedès Tel. 93 890 02 11 Web: www.incavi.cat

Activitat: Actes festius / Gastronòmic GASTRONOMIA Altres fires i festes gastronòmiques Fira de la Terra – Mercat de la Terra Amb els productes de la terra i la marca ecològica com a principals característiques, aquesta fira emmarca el Mercat de la Terra on cada any s’afegeixen més activitats, com el Mercat de Pagès amb productes de proximitat per incentivar i potenciar la compra directa i el concepte km0. Dates: cap de setmana més proper al 22 d’abril. Més informació: www.diadelaterra.org

Activitat: Actes festius / Gastronòmic

44

Barcelona Beer Festival Amb 50 tiradors, el certamen s’ha convertit en poc temps en tot un esdeveniment on poder degustar més de 300 cerveses artesanes d’arreu del món i combinar-‐les adequadament amb una àmplia oferta gastronòmica. També s’hi fan tastos, conferències, taules rodones i un taller de maridatges. Dates: 7, 8 i 9 de març. Més informació: www.barcelonabeerfestival.com Activitat: Actes festius / Gastronòmic

ITINERARIS PELS ESCENARIS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ...

Documents

Transcript of ITINERARIS PELS ESCENARIS DE LA GUERRA DE SUCCESSIÓ...