obres barroc 1

download obres barroc 1

If you can't read please download the document

description

obres d'historia de l'art

Transcript of obres barroc 1

OBRESF.104. Plaa de Sant Pere del Vatic

Fitxa tcnica Autor: Gian Lorenzo Bernini Cronologia: 1656-1667Tipologia: plaaMaterials: marbre travertEstil: BarrocTema: mitolgicLocalitzaci: Ciutat del Vatic (Roma)

Biografia de l'autorBernini, ms conegut per la seva faceta com a escultor, fou tamb un dels arquitectes i urbanistes ms destacats del perode barroc. L'any 1629 fou designat arquitecte principal de la baslica de Sant Pere pel papa Urb VIII, que es convert en el seu mecenes principal. Sota el seu mandat realitz projectes importants, entre els que destaca el baldaqu. L'arribada al soli pontifici del papa Innocenci X, l'any 1644, va significar una aturada en la trajectria de Bernini com a arquitecte papal, fins al nomenament d'Alexandre VII l'any 1655. Un any ms tard, Bernini va reprendre el projecte de potenciar la faana de la baslica de Sant Pere.A ms dels seus treballs al Vatic, tamb va construir esglsies importants a Roma, coma ara la de Santa Bibiana o la de Sant'Andrea al Quirinale. Com a urbanista, cal destacar la seva intervenci monumental a la Piazza Barberini amb la Font del Trit i a la Piazza Navona amb la Font dels Quatre Rius. En totes les seves obres, Bernini hi incorpor, com a base del seu ideari artstic, una formulaci teatral anomenada "Theatrum Sacrum", de la qual la plaa de Sant Pere s un clar exponent.

Configuraci urbansticaLa plaa s'estructura en dos espais: un de trapezodal, anomenat piazza recta , i un d'ellptic, conegut com a piazza obliqua. En la piazza obliqua Bernini cre una columnata d'ordre dric disposada en quatre fileres amb una major separaci al centre i presidides als extrems per dos frontons triangulars d'ordre clssic. Sobre les columnes hi ha un entaulament jnic coronat per una balustrada amb 140 imatges de sants i mrtirs de l'Esglsia, collocats seguint l'eix vertical de les columnes inferiors. El conjunt s'articula al voltant d'un obelisc collocat l'any 1586, en temps de Sixt V. A l'eix transversal, dues fonts estan situades al punt a partir del qual es configuren els dos cossos semicirculars. La piazza recta, que obre els seus baros per tancar l'ample de la faana, va disminuint d'alada a mesura que s'hi acosta, fet que emfasitza visualment la faana.Ambdues places creen un espai que permet als fidels veure el papa quan, des de la Loggia, imparteix la benedicci "urbi et orbi" (a la ciutat i al mn) el dia de la Pasqua de Resurrecci o quan s'adrea als fidels des del balc del seu palau.Bernini volia delimitar un espai tancat amb la inclusi d'un tercer bra que mai no es va construir, per tal de crear en el fidel una sensaci de sorpresa i d'amplitud especial desprs del seu recorregut pels carrers del Borgo. Avui aquesta intenci ha quedat malmesa per la creaci, l'any 1929, de la Via della Conciliazione que, des del riu Tber, permet visualitzar la plaa amb la baslica de Sant Pere al fons coronada per la gran cpula projectada per Miquel ngel.Significat i funciSegons paraules de Bernini, la plaa simbolitzava els braos materns de l'Esglsia " que abracen els catlics per reforar la seva fe, els heretges per a reunir-los amb l'Esglsia i els ateus per illuminar-los amb la veritable fe". Altres terics tamb han volgut relacionar la forma de pany de les dues places amb les claus, smbols de Sant Pere. Les imatges que coronen la columnata i la faana de la baslica simbolitzen el triomf de l'Esglsia. L'horitzontalitat de la faana de la baslica de Sant Pere restava protagonisme al conjunt basilical. Per emfasitzar-la es pens a collocar dues torres als extrems, projecte que encarreg el papa Urb VIII a Bernini, per la debilitat dels fonaments feu que el projecte no es dugus a terme. Anys ms tard, Alexandre VII fou qui sugger a Bernini la construcci d'una plaa amb la finalitat de resoldre la poca alada de la faana i d'acollir al mxim nombre de fidels. El passads central del bosc de columnes serveix d'aixopluc en dies de pluja en les celebracions de processons, en especial el dia del Corpus. Mitjanament l'escenografia prpia de l'esperit barroc Bernini pretenia provocar emocions en el fidel amb una visi mplia alhora que solemne. Models i influnciesEls models i influncies d'aquesta obra sn d'una banda, Miquel ngel i el seu projecte del Campidoglio pel que fa a la piazza recta; d'una altre, el Teatre Olmpic de Vicenza, obra de Palladio, que remet a la columnata de la piazza obliqua. Alhora i en petita escala, la configuraci de l'espai de la piazza obliqua s igual que l'espai de Sant'Andrea al Quirinale del mateix Bernini: un espai ellptic transversal.

F.54. San Carlo alle Quattro Fontane

Fitxa tcnica Autor: Francesco BorrominiCronologia: 1634-1667Tipologia: esglsiaMaterials: Ma i estucEstil: BarrocLocalitzaci: Roma (Itlia)

Biografia de l'autorFrancesco Catelli, anomenat Borromini, va ser l'arquitecte ms original de la Roma barroca. El seu pare era picapedrer, ofici que el jove arquitecte va seguir inicialment, i en els anys d'aprenentatge va tallar marbre per a la Catedral de Mil. L'any 1619 Borromini es va traslladar sota les ordres de Maderno a la Baslica del Vatic i tamb va collaborar amb Bernini al Palau Barberini. El seu primer gran encrrec va ser l'esglsia de San Carlino. Iniciada l'any 1634, Borromini hi va aportar el seu nou concepte arquitectnic basat en el moviment ondulant, tant en l'espai extern - planta i alat - com en la faana. Descripci formal Borromini estrucutura la faana de lesglsia de San Carlino en dos pisos. Cadascun es divideix en tres carrers a partir d'una combinaci de columnes menors i columnes enormes, anomenades d'ordre gegant. Ambds cossos estan separats per un entaulament que repodrueix l'ondulaci creada pel joc de formes cncaves i convexes que hi ha entre els carrers laterals i el carrer central.Al pis inferior, al nnxol centrak, hi ha la imatge de sant Carles Borromeo sota les ales de dos querubins. Al pis superior hi sobresurten un petit templet o edicle i el medall sostingut per ngels que trenca l'entaulament. Tant el medall com les columnes d'orde gegant potencien la sensaci de verticalitat i, per tant, de lleugeresa.La planta es pot definir a partir d'un espai central octangonal de costats ondulats, al qual s'han afegit, a l'eix logitudinal, dos elements semiriculars - vestbul i capella major.En alada, 16 columnes d'ordre compost permeten habilitar portes, nnxols i capelles als intercolumnis, sobre les quals un entaulament segueix les formes capricioses e la planta i sost les quatre voltes, s'hi articulen quatre petxines mplies que defineixen una cpula ovalada espectacular, decorada amb cassetons geomtrics - octgons, creus i hegons - que es van fent ms petits seguint les lleis de la perspectiva. Aquest recurs augmenta la sesaci d'espai interior, l'ampliatud del qual es veu reforada encara ms per la llum blanca que entra per les lluernes del llantern que corona la cpula.Entorn i integraci urbansticaEl solar ocupat pel petit convent de San Carlino est ubicat a la interseci de les antigues Strada Pia i strada Felice, traades pels papes Pius IV i Sixt V, en un indret que ha estat considerat un punt cabal de l'urbanisme rom. A les cantonades de la confluncia dels carrers, s'hi van disposar quatre fonts que donen nom al lloc. L'arquitecte itali va saber superar amb brillantor la irregularitat del terreny i va aprofitar les petites dimensions de l'espai on s'havia d'ubicar.Funci, contingut i significatSan Carlo alle Quatrro Fontane, anomenada popularment San Carlino per les seves dimensions reduides, va ser construida per l'orde espanyol dels Trinitaris Descalos, una congregaci monstica de la qual era obtenir fons per alliberar els cristians captius dels musulmans.L'esglsia i el claustre (1638-1641) va ser la primera obra de Borromini en solitari, i la faana (1665-1667) l'ltima de la seva carrera. Aquesta particularitat fa que San Carlino sigui considerada una de les construccions ms significatives de la trajectria d'aquest arquitecte. Tamb s una de les arquitectures ms singulars del Barroc itali.Models i influnciesEls models utilitzats per Borromini a l'esglsia de San Carlino tenen com a fonts principals els ltims treballs de Miquel ngel, com ara la capella Sforza a Sanata Maria Major de Roma. La faana tamb es relaciona amb la del temple rom d'El Deir, a Petra, que Borromini podria haver vist en un dibuix o gravat. A ms, el sistema d'empetitir els cassetons a la cpula va ser copiat del Pante de Roma.

F.55. Palau de Versalles Fitxa tcnica Autor: Louis Le Vau (1612-1670), Jules Hardouin Mansart (1646-1708) i Andr Le Ntre (1613-1700)Cronologia: 1661-1678 (Le Vau); 1678-1710 (Hardouin Mansart)Tipologia: palauMaterials: pedra, marbre i mirallsEstil: BarrocLocalitzaci: Versalles (Frana)Biografia dels autorsLa construcci del palau de Versalles s'ha d'atribuir als arquitectes francesos Louis Le Vau i Jules Hardouin Mansart. Le vau, abans d'aixecar l'edifici central del palau seguint l'estil classicista que caracteritzava les seves obres, ja havia projectat nombroses cases privades i grans mansions.Mansart es va incorporar al projecte posteriorment i va ser l'artfex de la famosa galeria dels miralls, de les ales nord i sud, i de la capella reial. Encara que va seguir l'estil dels seus predecessors, Mansart va establir l'anomenat ordre francs, caracteritzat per la grandiloqncia, la regularitat compositiva i la decoraci amb elements francesos (miralls i marbres rosats), elements que trobem a obres posteriors.Descripci formalEl palau consta de dues faanes: la principal, orientada al centre de la ciutat, i la del darrera, oberta als jardins. Tot el conjunt, d'extrem a extrem, presenta al visitant una faana de ms de 600 m de llarg. En alada s'estructura en tres nivells: el basament; el cos principal, que es caracteritza per la repetici de pilastres i columnes jniques d'ordre gegant que emmarquen uns grans finestrals, i l'tic, coronat per trofeus. La monotonia aparent, derivada de la sobrietat decorativa i la repetici, es trenca grcies a un sistema enginys d'entrants i sortints de la faana que compensen l'horitzontalitat del conjunt i li aporten ritme i moviment.Seguint el model francs, l'interior s'articula al voltant d'una escala construda al cos central del palau, lloc on hi ha les habitacions del rei i la de la reina. En aquest cos tamb hi destaca la clebre galeria dels miralls, un espai rectangular de 75 m de llarg, ricament decorat amb pintures i aranyes o salamons de cristall, en el qual els grans finestrals que donen al jard es contraposen amb els enormes miralls que reflecteixen la llum solar i la de les espelmes. Tot aix crea un joc lumnic intens i teatral, que comporta una interacci interessant del paisatge interior amb l'exterior, i ajuda a aconseguir l'efectisme tan propi del perode barroc.La resta de l'edifici s una srie interminable de sales disposades en fila i decorades profusament, l'ala esquerra es destinava a la residncia de prnceps i nobles i l'ala dreta acollia les oficines dels ministeris. Unida a aquest cos destaca la capella reial, construda per Mansart, un dels exemples ms destacats del barroc francs tard, amb tres naus sobre columnes, tribuna per el rei sobre les naus laterals i una capalera semicircular. Entorn i integraci urbansticaNo es pot entendre el palau de Versalles sense els seus jardins, obre de Le Ntre, perqu conformen amb les edificacions un tot unitari en qu cadascuna de les parts es complementa amb les altres. Aix, la riquesa i l'ordre que regeixen l'arquitectura tamb s aplicada als jardins, la naturalesa dels quals ha estat manipulada i dominada per la m humana amb la finalitat d'establir el que s'ha anomenat un urbanisme " a la francesa" o obert. Funci, contingut i significatEn la seva funci prctica el palau va ser construt per ser la seva residncia del rei Llus XIV i de la seva cort. Per la seva grandiositat i sumptuositat, va ser explotat de manera propagandstica per a lexaltaci de la monarquia absolutista i com a mostra de lhegemonia poltica de Frana a Europa. Tot el palau va ser construt basant-se en el concepte que lautoritat del rei era de carcter div. El monarca, esdevenia el centre universal del poder i tot girava al seu voltant, identificant aix el rei amb el sol. Aquesta identificaci era tant gran que fins i tot la jornada del monarca sorganitzava seguint la trajectria del sol, per aix el dormitori reial estava situat al centre de leix est-oest del palau.Models i influncies El palau es va convertir no noms en un nou model urbanstic i arquitectnic, sin tamb en el representant del Grand Sicle francs. En la seva concepci shi combinen un interior barroc duna gran riquesa decorativa i un exterior per lharmonia i lequilibri classicistes. El palau es va erigir en el model a seguir per tots els palaus europeus del S.XVIII.