El barroc musical
26
INS NICOLAU COPÈRNIC - TERRASSA
-
Upload
joanescoda -
Category
Education
-
view
131 -
download
1
Transcript of El barroc musical
INS NICOLAU COPÈRNIC - TERRASSA
Les monarquies absolutes dominen el panorama
polític en una Europa sumida en constants lluites pelpoder i guerres (Guerra dels trenta anys).
El poder continua en mans de l’aristocràcia il’església, els principals mecenes.
L’artista viu al palau.
Molta producció artística i científica
Context històric
“Barroco” (perla irregular):
extravagant, diferent, recarregat, sinuós, imperfecte.
Manifestacions artístiquessinuoses i repletes d’ornaments(Horror vacui), un paral·lel que veiem també a la música: Laschia ch’io pianga
El terme “barroc”
Perla irregular
Retaule barroc
LA MONODIA: predomina la
melodia acompanyada com a resposta al contrapunt imitatiu del Renaixement, massa complex i que no permet comprendre bé el text. Textura que trobarem sobretot a l’òpera.
EL BAIX CONTINU: una líniamelòdica de notes greus, acompanyada d’un xifrat numèric, que determina l’harmonia a partir d’unes normes. Sistema que permetuna gran improvisació.
Característiques musicals
ESTABLIMENT DE LA
TONALITAT: els anteriorsmodes eclesiàstics deriven cap a les tonalitats majors i menors. Canvia l’harmonia, apareixen elsacords i apareixen les primeresindicacions de compàs modern.
NAIXEMENT DE L’ESTIL CONCERTAT: el trobarem a l’orquestra. Consisteix en confrontar dos plans sonors (soli, concertini o tutti). Dóna mésexpressivitat a la música.
La música religiosa continua
tenint un pes important en el barroc. Es continuencomponent misses i motets(catòlics) i corals (protestants).
Policoralitat: especialment a Venècia i Roma. Consisteix en una gran polifonia, repartida en diferents cors que es contraposen.
Apareixeran nous gèneres: l’oratori, la cantata, la passió i l’òpera.
La música vocal
Plaça Sant Marc, VenèciaIl Canaletto, 1730
Semblant a l’òpera però amb unes característiquespròpies:
Textos religiosos, normalment extrets de la Bíblia.
L’Oratori no s’escenifica.
S’interpreta en un lloc de culte (església).
La figura d’un narrador va explicant l’acció(recitatiu).
Els grans compositors del gènere són J.S.Bach, ambl’"Oratori de Nadal” i G.F.Haendel, amb "El Mesíes".
L’Oratori
Cantata vol dir “música per cantar” per diferenciar-
la de la sonata “música per sonar”. És un gènereprofà, però els protestants l’utilitzaran amb textos relgiosos, per a les seves cerimònies.
La cantata és semblant a l’oratori però és més breu.
Escoltem “Jesus Bleibet, meine Freunde”, Cantata 147 de J.S.Bach i la cantata “TWV 1:155ª” de G.P.Telemann.
La Cantata
La passió és un oratori que tracta
exclusivament de la passió i mort de Jesucrist, basant-se en els evangelis. Coml’òpera i l’oratori es basa en recitatius, àries, cors i interludis.
La figura del narrador es l’evangelista que relata els fets. Els personatges mésimportants són interpretats pels solistes, mentre que els altres són interpretats pelcor.
El compositor més destacat fou novamentJ.S.Bach, amb dues grans obres: "La passiósegons Sant Mateu" i "La passió segonsSant Joan".
La Passió
Crist crucificatD.Velázquez, 1632
A finals del XVI a Florència, un grup
d’intel·lectuals (La Camerata Fiorentina) es disposen a recuperar la música i la poesiagrega. Queixosos de la polifoniarenaixentista comencen a fer una música senzilla i monòdica, que arribi i commoguil’oient.
Alhora, buscaven un gènere que abracésl’art en totes les seves expressions: poesia, música, teatre, dansa…Estava naixentl’òpera.
L’òpera es va convertir en el gènere mésrepresentatiu de l’època ja que fusionavamolt bé la música i la paraula. Com veuremmés endavant, l’òpera es desenvoluparà en el classicisme i el romanticisme.
L’Òpera
El Liceu i el palau Garnier
Serà al 1607 quan C.
Monteverdi compon"Orfeo", la primera gran òpera i que influenciarà a les posteriors.
L’òpera tindràmolta importància a Itàlia i s’estendràper tot Europa, excepte França, ondesenvoluparan el seu propi model.
Els orígens…
OBERTURA: una peça instrumental a l’inici de
l’obra. La música comença amb el teló tancat i es va obrint a mesura que la música avança.
RECITATIUS: parts cantades pels solistes on s’hidesenvolupa l’acció. Sense floriments, ben pla, per a ser comprès. Podem trobar-lo “secco” (ambnomés el continu) o “accompagnato” (ambacompanyament d’orquestra).
ÀRIES: són les parts més importants i de majorlluiment pel cantant. L’acció s’atura i el cantant enscommou amb una bonica intervenció. És el gran exponent de la melodia acompanyada.
CORS: fragments on és el cor que canta, comentantl’escena.
INTERLUDIS: parts instrumentals que s’intercalen. També s’anomenen "ritornellos".
A banda, podem trobar-hi: duets, trios, dansesetc.
Parts de l’òpera
Exemple del que podria ser un espectacle d’òpera
(Detall)
El barroc fou l’època dels castrati: joves de gran
talent musical que serien castrats abans de la pubertat, per tal de conservar la veu blanca, si béamb la potència de l’adult.
Aquesta pràctica s’origina a l’edat mitjana i es popularitza al XVI quan el papa Pau IV prohibeixcantar a les dones a l’església.
Els castrati gaudien d’una gran reputació i cobraven grans sous. Seria el més semblant a un futbolista d’elit actual.
El més famós de tots fou Farinelli, que va treballar a la cort de Felip V, i que diuen que va curar al rei de la seva melanconia cantant-li durant 10 anys les mateixes 4 cançons.
Al 1994 se’n va fer una pel·lícula, dirigida per Gérard Corbiau.
Els castrati
La música instrumental assoleix una gran
autonomia. Evolucionen els instruments, la tècnica, i neix l’orquestra com a conjuntorganitzat.
Els músics es veuen obligats a especialitzar-se degut a la complexitat de la música. Apareix la figura del virtuós.
Així, podem trobar:
MÚSICA PER A INSTRUMENTS SOLISTES: els compositors fan música a per a instruments concrets per tal que l’intèrpretpugui lluir-se. Un bon exemple el trobem en les fugues per a teclat. Escoltem de nou al mestre Bach.
La música instrumental
Orgue del monestir de las Huelgas (Valladolid), 1706
MÚSICA DE CAMBRA: és aquella que cap en una cambra(habitació). Per tant, tota aquella música de més d’un membre i menor a una orquestra. Era el gènere preferit per la noblesa.
MÚSICA PER A ORQUESTA: a l’orquestra hi trobem les tres famílies (corda, vent i percussió). A partir del XVII elscompositors comencen a especificar el tipus i el nombre exactede músics que hi volien.
Concert de cambra
LA SUITE: és un conjunt de danses de diferents caràcters.
El nombre i l’ordre pot variar. Normalment sota la mateixatonalitat. En podem trobar per a solista i acompanyament o bé per a orquestra. Exemples: allemande, sarabande, gigue, courante o gavotte.
LA SONATA: és una forma complexa que evolucionarà al classicisme. Té 3 moviments a Itàlia (Ràpid-Lent-Ràpid) i 4 a França (Lent-Ràpid-Lent-Ràpid). El primer a establir el model fou Arcangelo Corelli.
EL CONCIERTO: estructura semblant a la sonata peròamb la confrontació de solista i tutti. Com en la sonata, en 3 o 4 moviments. Segons si intervé un solista o varis s’anomenarà:
Concerto grosso: los "Seis Concerti Grossi" de Haendel o los "Conciertos de Brandenburgo" de J.S.Bach.Concerto a solo: destaquem a A.Vivaldi que té més de 300 concerts per a solista, com les 4 estacions per violí, o concertsper a flauta.
Formes orquestrals
L’oboè:
Els instruments
D’esquerra a dreta: xeremia medieval, oboè barroc i oboè modern
Instrument molt utilitzat en el barroc. Deriva de les xeremies medievals. Instrument de doble canya.
Audició: concert en Re m d’A. Marcelo
El fagot:
D’esquerra a dreta: oboè, clavicèmbal, fagot, viola de gamba baixa i oboè.
De la família de l’oboè, el fagot és l’instrumentmés greu de doble canya
Audició: Sonata en La m per a flauta de bec, fagot i continu, A.Vivaldi (RV86)
La flauta de bec:
Audició: Aria sopra la Bergamasca, M. Uccellini
Clarinet barroc (Chalumeau):
D’esquerra a dreta: chalumeau, oboèbarroc, oboè modern i requinto
Instrument semblant a la flauta de becperò amb embocadura de canya simple.
Canyes de saxòfon, també de canya simple
Audició: Suite en Sol m J.B.Boismortier (solo)
L’orgue:
Orgue del monestir de Santa Cruz, Coimbra (Portugal)
Durant el barroc, va ser un delsinstruments més importants al costatdel violí i el clavicèmbal, i J.S.Bach el seu màxim exponent.
Audició: Passacaglia i fuga en Do m, J.S. Bach
El clavicèmbal, el virginal i l’espineta
Audició: Sonata de D. Scarlatti, K.455
El violí:
Antonio Stradivari al seu taller
Audició: Canon de Pachelbel en Re M
