Literatura. El Barroc
43
El Barroc Segle XVII
Transcript of Literatura. El Barroc
El Barroc
Segle XVII
• Imperi espanyol al segle XVII
• Imperi espanyol a l’època anterior
(segle XVI)
• Regnats dels “àustries menors”: Felip III, Felip IV i Carles II i dels seus “validos” corrupció
• Disminució de la població (guerres, malalties, emigració a Amèrica…)
• Guerres amb Holanda i amb França. L’imperi perd part dels seus territoris a centre-Europa (pau de Westfalia)
• Augment dels impostos, per poder pagar les campanyes militars• Augment de la pobresa. • Intolerància cap als jueus i musulmans Desconfiança entre
cristians nous i cristians vells (Contrarreforma).• Es desenvolupa un concepte d’honra basat en l’”staus” i l’aparença
i no pas en la l’honestedad i la integritat personal (Lazarillo s. XVI).• En aquest segle comença la decadència de l’imperi espanyol; però
en canvi els reis tenen un poder absolut.• Pel que fa a la literatura castellana, és el moment de màxima
esplendor. Es coneix amb el nom de segle d’or.
• L’art barroc té una finalitat propagandístiga. Grans palaus i obres molt recarregades per fer ostentació d’aquest poder absolut del rei (enfront del creixent malestar del poble) i també grans obres religioses, per mostrar el poder absolut del catolicisme (enfront de l’heretgia protestant)
• Palau de Versalles i baldaquí de la basílica de Sant Pere.
El pensament barroc es l’exageració, la intensificació i fins i tot l’antítesi de la mentalitat renaixentista, com ho demostren aquestes tres Gràcies de Rubens
Mentalitat barroca
Si el Renaixement va ser una època de progrés, d'avenç, de seguretat, de confiança en la raó humana i d’optimisme generalitzat, el Barroc és, per contra, una època de crisi, de dubtes i d’angoixes en tots els ordres de la vida i el pensament. Per a l'home barroc, el món està enfonsat en el desconcert. El sofriment és quelcom inherent a la condició humana. Per tant, les característiques de la ideologia barroques són….
Columna salomónica
"Ayer se fue; mañana no ha llegado;hoy se está yendo sin parar un punto;
soy un fue, y un será, y un es cansado"Francisco de Quevedo
Font d’Apol·loVersalles
• Desengany Desapareixen les il·lusions renaixentistes i l’anhel de viure. Això dona pas a un vitalisme frustrat
• La vida és una contradicció i una lluita de forces oposades sense sentit aparent: néixer i morir, amor i desamor, passió i raó, cel i terra...L’home es debat contínuament entre aquestes forces antagòniques
• La vida és breu i aquesta evidència, en lloc d’intensificar el valor del present i l’energia per viure, enfonsa l’home barroc en la desesperació i el fa viure obsessionat pel temps i per la seva fugacitat.
• Hi ha un divorci molt gran entre la realitat i les aparences. Res és el que sembla. Tot és fingiment i mentida. No hi ha res de veritable i autèntic. Res té valor. Desvalorització del món.
• Pessimisme i desencant
• La vida és mutable. Tot canvia, res és segur i perdurable. Tot està en continu moviment i l’home no és més que una part d’aquest passar i passar. Això provoca una sensació d’inestabilitat, d’inseguretat i desconfiança, enfront del Renaixement, pel qual tot era equilibri i fe en les possibilitats de l’home
• La vida condueix a la mort i l’existència s’interpreta des d’aquesta perspectiva. El naixement no és el principi de la vida, sinó el principi de la mort
Sant Joan Baptista – Caravaggio
Nens menjant sardines - Velázquez
- Tendència a l’exageració, enfront de l’equilibri renaixentista- Predomina el moviment la línia corba, la inestabilitat, per mostrar precisament la inestabilitat vital, la mutabiltat de la vida enfront de la serenitat i l’elegància renaixentista.- Es fan obres formalment molt carregades o conceptualment molt fosques. No es manté la claredat i l’equilibri del Renaixement.-Contrastos molt accentuats. La claror i la foscor (tenebrisme), la vida i la mort...
El rapte de les filles de Leucip - Rubens
L’Art Barroc
• L’art barroc pot representar tot allò cruel i espantós: martiris de sants, càstigs d'heretges, sepulcres amb el cadàvers. Per donar més dramatisme es valen del moviment de les figures.
• S'obre la composició, predominen els escorços, no hi ha simetria, els vestits també acusen el moviment arrugant-se i agitant-se amb violència. Tot això dóna lloc a un fort clarobscur.
Judit i Holofernes - Caravaggio
• Figura d’esquena• Perspectiva poc convencional, ja que ens dóna una visió indirecta de la cara de
la deessa, per mitjà del mirall (rebuscament barroc)• Els deus en actituds quotidianes, mundanes, poc “divines” (desmitificació
barroca)
La Venus del mirall - Velázquez
Mentira y desvergüenza de la deidad venérea
Meona Venus, madre del mocosoy rapacejo Amor, que ser solíasla que en las africanas puteríastomaste banco y trato ganancioso;y tú, desnudo niño y revoltoso,que de fraguel oculto le servías,procurando también sus granjerías,a sus mañas ya hecho, codicioso:¿de dónde, enhoramala, habéis tomadode dioses apellido y nombradía,haciendo a todo el mundo que os respete?¿o quién de entendimiento había privadoal vulgo, que por dioses admitíaa una puta probada y su alcahuete?
fraguel = el que fragua, prepara y secunda
Un exemple de la “des-sacralització” de les divinitats clàssiques
Vella fregint ous Velázquez
• Clarobscur. Destaquen el plat, el coll del nen, els ous, el mocador de la dona• Contrast formal (llum - ombra) i contrast de contingut (joventut - vellesa)
Si al segle XVI, la medicina comença a interessar-se en l’anatomia, al XVII ja es realitzen estudis fisiològics. Els científics estudien els grans òrgans (William Harvey va fer grans avenços en la investigació de la circulació de la sang) i comencen a sorgir la neurologia i la histologia
Lliçó d’anatomia Rembrant
Farmàcia de l’Hospital de San Juan de Tavera (Toledo)
Pensadors i científics
• El científic i filòsof italià Galileu Galilei (1564-1642) va reafirmar la teoria heliocèntrica (que Copèrnic ja havia exposat) segons la qual la Terra gira al voltant del Sol, malgrat que l’Església catòlica el va obligar a renegar dels seus descobriments.
• També desenvolupà el primer occhiolino o microscopi compost d'una lent convexa i una còncava.
• Evangelista Torricelli (1608 - 1647), fou un físic i matemàtic italià, conegut per ser l'inventor del baròmetre.
Galileu Galilei
Esdeveniments
1605 – Es publica la primera part del Quixot
1620 – Els peregrins puritans arriben amb el Mayflower a Plymouth Rock, Cap Cod, Nova Anglaterra.
1666 - El gran incendi de Londres
1648 Oliver Cronwell i la democràcia parlamentària a Anglaterra (Guerra civil)
Edat d’or holandesa (economia) i segle d’or castellà (literatura)
Guerra dels trenta anys: el Sacre imperi romanogermànic (Espanya i els països germànics) contra els països nòrdics i França. Lluita religiosa (catolicisme contra protestantisme); però també d’hegemonia territorial i econòmica
L’indendi de Londres vist des d’un vaixell i el Mayflowers a la badia de Plimouth
El comerç internacional.
Durant els segles XVII i XVIII, el comerç internacional va experimentar una important reestructuració.
Holanda, Anglaterra i, en un grau menor, França van esdevenir les principals potències comercials en detriment de Portugal i la Monarquia Hispànica que, tot i consolidar les rutes marítimes obertes pels seus imperis en el segle XVI, progressivament van anar perdent el seu monopoli.
Així, durant el segle XVII i fins el XIX, Àfrica va continuar sent la font de reserva de mà d’obra esclava per a les mines i les plantacions americanes. La novetat del sis-cents va ser que el comerç d’esclaus va passar a estar controlat primer pels holandesos i, posteriorment, per anglesos i francesos.
Músics, escriptors i artistes
• Rembrant (Holanda), Rubens (Flandes, Bèlgica), Velázquez (Espanya)
• Cervantes, Lope de Vega, Calderón de la Barca, Quevedo i Góngora a Espanya
• Shakespeare (Gran Bretanya), Molière (França)
• J. S. Bach (Alemanya), Antonio Vivaldi (Itàlia)
• Explicació de “Las Meninas” (Velázquez)
Literatura barroca• La Literatura Barroca tendeix a
l’exageració en la forma i en el contingut
• Per tant abandona l’equilibri i la mesura renaixentista
• Abunden el ornaments formals i d’estil, els recursos estilístics i el virtuosisme expresssiu
• A Espanya podem parlar de dos estils literaris basats en l’obscuritat i el rebuscament formal (culteranisme - Góngora) o conceptual (conceptisme - Quevedo)
• Contrastos entre la bellesa i la lletjor, la veritat i la mentida, l’aparença i la reallitat.
Ronda nocturna - Rembrant
• Desengany i pessimisme. (Una de les obres més importants del Barroc català és Lo desengany, de Francesc Fontanella)
• Idea del món com un lloc on triomfen la vanitat, les falses aparences i l’engany.
• Desig d’amagar aquest a lletjor i aquest pessimisme amb un art recarregat excessiu , ric, ampul·lós.
• L’art es converteix en un plagi de la realitat: no mostra el que és, sinó el que es voldria que fos
Temes• La variabilitat de la fortuna• -El món com un teatre.• -La vida com un somni.• -La Mort• -La fugacitat de la vida
La cricifixió de S. Pere - Caravaggio
Fàbula de Polifemo i GalateaGóngora – Exemple de culteranisme
Descripció de Polifemo
“Un monte era de miembros eminenteeste que, de Neptuno hijo fiero,de un ojo ilustra el orbe de su frente,émulo casi del mayor lucero;cíclope, a quien el pino más valiente,bastón, le obedecía, tan ligero,y al grave peso junco tan delgado,que un día era bastón y otro cayado”.
L. Góngora
Literatura
El sonet d’amor més bell de tots els temps, segons la crítica
Amor constante más allá de la muerte
Cerrar podrá mis ojos la postrerasombra, que me llevare el blanco día;y podrá desatar esta alma míahora, de su afán ansioso lisonjera:mas no en esta otra parte de la riberadejará la memoria, en donde ardía;nadar sabe mi llama el agua fría,y perder el respeto a ley severa.Alma, que de todo un dios prisión ha sido,venas, que humor a tanto fuego han dado,medulas, que han gloriosamente ardido;su cuerpo dejarán, no su cuidado;serán ceniza, mas tendrán sentido;polvo serán, mas polvo enamorado.
F.Quevedo
El Barroc és època de contrastos i Quevedo, que, com ja hem vist, és capaç d’escriure el poema d’amor més bell de tots els temps, també pot fer sonets àcids i sarcàstics com aquest
O que parlin d’un amor molt més “terrenal” com aquest
De las edades de la mujer
De quince a veinte es niña; buena mozade veinte a veinticinco, y por la cuentagentil mujer de veinticinco a treinta.¡Dichoso aquel que en tal edad la goza!De treinta a treinta y cinco no alboroza;mas puédese comer con sal pimienta;pero de treinta y cinco hasta cuarentaanda en vísperas ya de una coroza.A los cuarenta y cinco es bachillera,ganguea, pide y juega del vocablo;y cumplido los cincuenta, da en santera,y a los cincuenta y cinco echa el retablo.Niña, moza, mujer, vieja, hechicera,bruja y santera, se la lleva el diablo.
Definición del amor
Rogarla, desdeñarme; amarla, hundirme;
seguirla, defenderse; asirla, airarse
querer y no querer dejar tocarse
y a persuasiones mil mostrarse firme;
tenerla bien, probar a desasirme;
luchar entre mis brazos y enojarse;
besarla a su pesar y ella agraviarse;
probar, y no poder, a despedirse;
decirse agravios, reprenderse el gusto
y, en fin, a baterías de mi prisa,
dejar el ceño, no mostrar disgusto,
consentir que le aparte la camisa,
hallarlo limpio y encajarlo justo:
esto es amor y lo demás es risa.
• Shakespeare i Cervantes - Hamlet i el Quixot
El Quixot Il·lustracions de G. Doré 1863
HamletE. Delacroix 1839
The Glove
Hamlet El Quixot
William Morris Hunt 1864 Picasso 1955
• Hamlet és una tragèdia que planteja grans dilemes existencials (venjança-justícia, aparença-realitat, deure-obstinació…) que col·loquen l’home en el dubte, com a estat vital i com a permanent conflicte moral. Un turment que pot vorejar la bogeria
• El Quixot és la novel·la que sintetitza els neguits de l’ànima humana, la cara i la creu d’un mateixa realitat, canviant i antagònica. L’idealisme (bogeria?) del cavaller que acaba pactant amb la realitat. I l’escepticisme de l’escuder que acaba ascendint cap a la il·lusió d’un món millor .
•Shakespeare (1564 – 1616) i Cervantes (1547 – 1616) van viure entre el segle XVI i el XVII.
• 1- Perruca de tirabuixons a dues bandes amb llaços vermells.
• 2 – Guarniment de plomes jaspiades
• 3 – Valona (coll gran) sobre les espatlles
• 4 - Braçalets i llaços cenyits als canells
• 5 - Cos daurat acabat en grans faldons
• 6 - Mocador blanc de seda amb encaix
• 7- Faldilla col · locada sobre el mirinyac.
http://espanaeterna.blogspot.com.es/2011/10/la-moda-en-la-espana-del-siglo-de-oro-2.html
Història del vestit
Mobiliari
Moble de plata del regnat de Carles II, calaixera amb aplicacions de bronze i silló tronejat
Els reis del Barroc: Felip III, Felip IV i Carles II
• El rei Carles II fou descrit pel nunci papal de la següent forma:
«El rei és més aviat baix, no mal format, lleig de rostre; té el coll llarg, la cara llarga i com encorbada cap dalt; el llavi inferior típic dels Àustria; ulls no gaire grans, de color blau turquesa i cutis fi i delicat. El cabell és ros i llarg, i el porta pentinat enrere, de manera que les orelles li queden al descobert. No pot redreçar el seu cos quan camina, a menys que s'estintoli en una paret, taula o una altra cosa. El seu cos és tan dèbil com la seva ment. De tant en tant, dóna senyals d'intel·ligència, de memòria i de certa vivacitat. Normalment, té un aspecte lent i indiferent, pocatraça i indolent, semblant estupefacte. Es pot fer amb ell el que es vulgui, ja que manca de voluntat pròpia”
Costums i moral de l’època
El marit enganyat per la seva dona podia exercir la justícia pel seu compte , sempre que sorprengués als amants. Per a això necessitava un testimoni i havia de matar a tots dos. L'honor portava a complir amb la condemna però la raó portava a més d'un marit enganyat a girar la cara cap a un altre costat.
Nombrosos viatgers estrangers es fan ressò de la disbauxa que es vivia en alguns ambients de la cort. Brunel va comentar que "no hi ha ningú que no mantingui una amant o que no caigui en les xarxes amoroses d'una prostituta "
El mateix rei Felip IV és un clar exemple de don Joan. Els seus fills naturals s'eleven a la trentena , encara que només reconegués a un, don Juan José d'Àustria , fruit de les seves relacions amb l'actriu coneguda com la " Calderona " .
•Maria Calderón, “La Calderona”
Les seves amants foren innombrables i de totes les classes socials. Després de relacionar-se amb el monarca , totes tenien reservat el mateix destí : el convent . Una dona que havia estat tocada pel rei només podia estar prop de Déu. Per aquesta raó es diu que una cortesana va rebutjar l'amor del rei responent " Majestat , no tinc vocació de monja " .
Pobres, lladres i cortesanes
Les males collites i les guerres van intensificar la misèria.
Pobres, mutil·lats de guerra i dones de mala reputació pul·lulaven pels carrers de les ciutats.
Dins de les classes més marginals hi havia també categories
Els pobres amb més “prestigi” eren els cecs i els ferits en campanyes militars. Els més mal vistos, eren els falsos captaires, els pícars i els lladregots
“ “La proxeneta” de Dirck van Baburen
“Grup de captaires” de Giacomo Ceruti
També les cortesanes tenien diferent consideració. Des de les “tusonas”, que rebien a casa seva nobles i benestants, fins a les “cantoneres” que cobraven un petit sou per part del municipi a canvi de prestar els seus serveis en punts concrets del terme
