@_cafeambllet

On van els diners dels hospitals de Blanes i Calella? Els alcaldes amaguen la informació

RAMON BAGÓ: L’HOME QUE SEGUEIX CONTRACTANT-SE A SI MATEIX AMB DINERS PÚBLICS

Les urgències de l’Hospital de Calella es col·lapsen i la direcció amenaça a qui ho denunciï

Preguntes sense resposta sobre els diners de la Corporació de Salut Maresme i La Selva gestionada pels alcaldes:

· Quants diners cobra la gerent de la Corporació de Salut?· En què es gasten els 82.700 euros de ‘despeses protocolàries’?· A què corresponen els 459.000 euros de ‘despeses diverses’?· On són els ‘estudis’ que han costat 232.000 euros?· Quines empreses han facturat 5,8 milions d’euros per ‘altres treballs’?· Quin % del pressupost s’ha adjudicat sense concurs públic?

L’empresari calellenc va rebre 1,6 mi-lions d’euros en contractes en només quatre dies provinents d’una empresa pública controlada per ell mateix.

L’Oficina Antifrau de Catalunya està investigant Bagó arrel del reportatge publicat a aquest mitjà el mes passat.

El dissabte l’alcaldesa de Caella l’anomena ‘fill predilecte’ del municipi

Els pacients han d’esperar hores,els treballadors no donen l’abast i s’acaben els llençols i el material mèdic. CCOO ho denuncia i la direc-ció promet “actuar contra qui posi en entredit la qualitat de l’organització” Pàgina 6

Pàgina 10

Febrer de 2012 · nº247 · Any IX · La Selva i l’Alt Maresme · 686 991 137 · noupaper@gmail.com

Pàgines 8 i 9

ESPACIAL: Escàndol a la sanitat pública

2 FEBRER

Ha mort la Sílvia: una independentista de veritatLa Sílvia entenia que l’objectiu d’un estat català era indestriable del d’un estat just, decent i igualitari · Està clar que, si el dia de la independència arriba, no hi haurà una avinguda suficientment ample a tot el país per poder portar el seu nom ·

un independentisme que neix de la necessitat profunda de que sobre aquest maleït món hagi un racó on la justícia, la solida-ritat, el bon govern i la decència tinguin un lloc.

Albano Dante Fachin

La vaig conèixer fa poc més de 5 mesos però la seva mort em colpe-ja com si hagués perdut un món. Sense arribar a la cinqüentena la mort de la Sílvia és un desastre per als que hem anat a remolc de la seva força en la defensa dels drets socials a Catalunya. A la vegada, la seva mort és una magnífica i tris-tíssima ocasió per reflexionar so-bre aquest pobre país, Catalunya. Jo la vaig conèixer a la trinxera sanitària. El brutal tan-cament dels CAPs de la comarca de La Selva va encendre l’espurna de la lluita i la resistència i la Síl-via estava a primera línia. Va ser ella la que va posar nom a la pla-taforma Units Pel CAP. Va ser ella la que va encarar-se amb l’Artur Mas sense que li tremolés la veu quan el President va visitar Sant Hilari. Va ser ella, una matinada de feina insomne quan va con-cebre la idea de fer els #tallscon-traretallades i va ser ella la que va encadenar-se a la seu del De-partament de Salut a Girona per demanar explicacions als malfac-tors que estan destruïnt la sanitat d’aquest país amb una mà men-tre que arrepleguen diners amb l’altra. Però abans de tot això, abans de que jo la conegués, la Sílvia portava anys lliurant una batalla enorme: fer de Catalunya un país independent. Cal dir que no forma part del meu ADN el ‘tema independentista’ i sempre he intentat enfocar el problema de la injustícia des d’un punt més internacionalista, amb por de que el debat sobre la independència m’allunyés del problema de la desigualtat, de la injutícia i dels abusos dels poderosos, siguin aquests catalans, espanyols o su-dcoreans.

La Sílvia no tenia aquest problema i entenia que l’objectiu d’un estat català era indestriable del d’un estat just, decent i igua-litari. Vam parlar en diverses oca-sions sobre aquest tema, però són els fets els que em deixen clar que si Catalunya algun dia arriba a ser un país independent és perquè hi ha hagut gent com la Sílvia. Des del seu vell ordi-nador a una petita casa d’Amer, la Sílvia havia decidit lluitar amb tota la seva energia contra la in-justícia i a favor de Catalunya. Dues coses que, per ella, eren la mateixa cosa. Perquè la Sílvia era una independentista de veritat. Era de veritat perquè la seva lluita era de veritat. La Síl-via no aspirava a ser nomenada a cap ‘càrrec de confiança’ a cap ajuntament. Ella lluitava escribint des d’una casa on no sempre hi havia tota l’escalfor que hi havia d’haver, ella combatia per la justí-cia i pel seu país sense saber ben bé com pagaria el lloguer del mes següent. Ella no era com aquests independentistes que es refugien darrera una estelada mentre fan negocis milionaris amb la pa-raula ‘nació’ a la boca. Una nació que els importa ben poc a l’hora d’emportar-se el producte del seu latrocini a paradisos fiscals molt poc catalans La Sílvia havia de-

manat 10 euros per benzina per poder anar a una assemblea a Vi-dreres per parlar del tancament del CAP. La Sílvia feia país passés el que passés. Si robaven el cable de coure i quedava Amer sense Internet, la Sílvia anava a casa de la seva germana i escrivia, tuiteja-va i postejava amb passió, pel seu país i per la justícia social del seu país. Tot plegat, la Sílvia ho feia sense ràbia, sense voler de-mostrar res a ningú. Ho feia per-què ho havia de fer, perquè no passava pel seu cap callar davant la injustícia de les retallades ni davant el vergonyós paper dels independentistes de carnet, pol-trona i empresa-sangonera dels calers públics. #ciufail escrivia molt sovint a @silviamartinez. El seu compte de Twitter, els blocs unitspelcap.wordpress.com i movimentterbrugent.wordpress.com són una prova irrefutable de l’entrega i la potència amb la qual la Sílvia lluitava. Silvia Martínez era una independentista de veritat, por-tadora i pedagoga d’un indepen-dentisme que neix de la necessi-tat profunda de que sobre aquest maleït món hagi un racó on la jus-tícia, la solidaritat, el bon govern i la decència tinguin un lloc. Està clar que si algun dia aquest país

arriba a ser independent serà grà-cies a aquesta concepció, l’única que pot donar forces suficients per a fer de la Catalunya independent que somiava la Sílvia una realitat. També està clar que, si el dia de la independència arriba, no hi haurà una avinguda suficientment am-ple a tot el país per poder portar el seu nom. Estic molt trist per la mort de la Sílvia. La trobaré molt a faltar. L’únic que puc fer ara és continuar lluitant per a que els que estan traïnt el poble català no des-trueixin el sistema sanitari que la Sílvia va intentar salvar fins l’últim dia. Un sistema sanitari que, cal dir-ho, no va saber fer-li costat durant la seva malaltia. A la Sílvia mai li van do-nar la Creu de Sant Jordi, ni mai li donaran les claus de la ciutat. A banda dels seus amics i com-panys de lluita, pocs recordaran l’extraordinària lluita que va fer des de la seva modesta caseta d’Amer. Però una cosa està cla-ra: si Catalunya té una mínima possibilitat de tenir un futur serà gràcies a les moltes persones que, com la Sílvia estimen aquest país i lluiten sense descans, sense saber si podran pagar el lloguer a final de mes, sense preocupar-se per res més que per fer d’aquest racó del món un lloc mínimament decent.

3FEBRER

4 FEBRER

      Institut  Karlan  te  cura  de  la  teva  Salut  Estètica  

perquè  disposa  de:    

• Un  equip  de  professionals  compromesos  amb  la  salut  estètica  

• Les  últimes  tecnologies  • Una  cosmètica  d’alta  gamma  en  exclusiva  • Tractaments  individualitzats  • Sempre  sota  control  Mèdic  • Preus  assequibles  i  un  sistema  de  

finançament  que  s’ajusta  a  la  teva  economia    

Vine  a  veure’ns  al  C/  Bon  Pastor  39,  Magrat  de  Mar    

o  truca’ns  al  937614320    

T’esperem  

tots els dies de l’any,inclòs diumenges i festius

La festa major de Santa Colo-ma de Farners va acabar ja fa temps però continua donant que parlar. La Candidatura d’Unió Popular (CUP) de la població i el seu regidor Eloi Ginestà han iniciat un con-tenciós administratiu contra l’ajuntament “després d’haver demanat reiteradament con-sultar les factures de Festa Major i la Festa de la Ratafia i no haver-les obtingut en cap cas”.Així, després de 5 mesos d’espera i 5 instàncies presen-tades, l’advocat Benet Salelles va presentar en nom de la CUP el contenciós adminis-tratiu.El problema apareix quan les entitats interessades a tenir una barraca a la Festa Major van proposar a l’ajuntament una sèrie de mesures per a que la reducció del pressu-post de les festes no afectés a la programació musical de

les festes. Per fer-ho possible diverses entitats van pre-sentar diverses alternatives que no van ser ateses per l’Ajuntament ja que ja s’havia contractat una empresa inter-mediària per tirar endavant el projecte. Davant la negativa el regidor de la CUP va demanar les fac-tures relatives a la festa major i els contractes de l’ajuntament amb les empreses proveïdores d’escenari, equip de so, etc. Aquí va ser quan va començar un peregrinatge que l’únic que ha posat en evidència és la retiscència de l’ajuntament a fer públiques les dades que

se li demanaven.Una de les poques dades a les que ha pogut tenir accés la CUP ha estat gràcies a un decret d’alcaldia on es podia veure que gairebé tot el pres-supost de la festa major va anar a parar a la mateixa em-presa a través de 9 contractes diferents per un valor total de 114.ooo euros.“Aquesta empresa que gestio-na la Festa Major -expliquen des de la CUP- i de la qual no se’ns han volgut ensenyar els contractes i les factures, és la mateixa que gestiona la ràdio municipal, en una situació com a mínim al·legal, què

s’empra una llicència munici-pal per a una ràdio comercial i a qui l’ajuntament no només no cobra lloguer sinó que li paga el llum, l’aigua, el telèfon i l’assegurança”La CUP explica que no és la primera vegada que l’ajuntament de Santa Co-loma demostra opacitat en relació a la gestió dels di-ners municipals. “Hi ha un precedent en la construcció de la piscina municipal. Un altre grup municipal porta anys intentant obtenir infor-mació i va acabar acudint al Síndic de Greuges, que de-clarà l’Ajuntament “entitat no col·laboradora”Des de la CUP demanen “un model de gestió més trans-parent, en que es puguin consultar factures, contractes i en què es tingui tota la in-formació a l’abast per poder desenvolupar la tasca que ens ha economanant el poble”.

La CUP de Santa Coloma de Farners diu ‘prou’ a l’opacitat i denuncia l’Ajuntament

“Hi hagueren fins a 9 contractes diferents per un valor total de 114.994 euros, tots amb la mateixa empresa, per gairebé tota la festa major, sense concurs públic ni informació de cap mena”

La Policia Local de Pineda ha tramitat cinc sancions, de 100 euros cadascuna, a propietaris de gossos per no haver recollit els excre-ments dels animals de la via pública. Aquesta sanció passarà a ser de 300 euros quan entri en vigor la nova Ordenança de Convi-vència i Civisme, aprovada per unanimitat en el ple municipal de gener.Des de fa quinze dies, la Policia Local porta a terme “un servei intensiu de vigilància i control” dels propietaris de gossos que s’ha comprovat que deixaven els excrements al carrer. Aquest servei es fa amb agents de paisà a plaçes, passeig marítim i passeig de mar, “amb l’objectiu de reduir les conductes incíviques detectades i en resposta a les queixes ciutadanes rebudes per la policia”, segons ha explicat l’alcalde de Pineda. Xavier Amor ha dit que cal “prendre conciència que s’han de modificar els comportaments incívics que afecten al conjunt de la ciutadania”.En aquests quinze dies de control, a més de les cinc sancions de 100 euros, la policia també ha advertit a quinze propietaris de gos-sos en detectar conductes incíviques, “majoritàriament perquè no portaven els animals lligats”. L’inspector en cap de la Policia Local de Pineda, Carles Santacreu, ha explicat que l’actuació policial res-pon “a la preocupació ciutadana i a la voluntat del consistori de reduir les conductes incíviques, que segons afirma, “sols es poden detectar amb agents vigilant sense l’uniforme policial”. Santacreu ha destacat que s’ha notat “una millora” i la majoria dels propieta-ris, dels 120 gossos controlats, “tenen una conducta correcta” a la via pública. Tot i això, la policia manté actiu el servei de vigilància i control dels gossos. Els propietaris tenen l’obligació de portar els gossos lligats, recollir els seus excrements, tenir la documentació de l’animal al dia i tenir-lo censat i xipat.

La policia de Pineda contra les caques de gos

5FEBRER

6 FEBRERpolítica

costa brava

sanitat

El diari Ara va publicar el passat 3 de febrer una informa-ció curiosa: municipis amb un tamany mig com Barberà del Vallès i Lloret de Mar tenen alcaldes que cobren més que altres molt més poblats. En concret l’alcalde de Lloret, Romà Codina cobra més que els alcaldes de dues capitals de província: Lleida i Tarragona.

La quarta edició del Premi Es Niell d’Investigació d’Història Marítima de Blanes ja està en marxa. Aquest premi, convocat i organitzat pel Club de Vela Blanes té com a objectiu reconèi-xer el millor treball d’investigació sobre la història marítima de Blanes o el seu districte marítim. La dotació del premi és de 3000 euros per al treball guanyador. El jurat, designat pel Club de Vela està composat per Laureà Carbonell, capità de marina mercante i doctor en història, Antoni Riera, catedràtic d’història medieval de la UB, Mario Zucchitello, doctor en història i filosofia, Enric García, del Centre de Documentació Marítima, Antoni Reyes, director de l’arxiu municipal de Blanes i Rosa Almuzara, historiadora de temàtica marítima. El termini d’adminissió dels treballs és el 15 d’octubre de 2012. Més informació: www.cvblanes.cat.

Després de dies de col·lapse els treballadors de l’Hospital de Ca-lella han decidit fer pública la si-tuació. “La manca de lliteres està provocant retards de fins a 3 ho-res per a les persones que arriben en ambulància i es pasen hores sent atesos als passadissos” expli-quen des de la secció sindical de CCOO.

Sense llençols ni mantesPerò les mancances no només afecten els temps d’espera. “S’està esgotant el material de bugaderia, els llençols, les mantes i, fins i tot, el material sanitari” expliquen els treballadors qui també fan es-ment de l’enorme perjudici que la situació causa als treballadors que es veuen obligats a treballar sense mitjans i amb una carre-ga de feina superior a la normal. CCOO acusa l’equip de direcció de l’empresa de la situació: “La manca d’organització, planificació i capacitat per resoldre els proble-mes provoquen conseqüències irreparables en la salut de usuaris i treballadors”

L’alcalde de Lloret cobra més que el de

Tarragona

Es convoca el IV Premi Es Niell

Les urgències de l’Hospital de Calella, col·lapsades mentre la direcció amenaça a qui ho denunciï

Sense llençols però amb 232.000 euros en ‘informes’ i 80.000 per ‘protocol’

Amenaces de l’equip directiuAquesta denuncia arriba pocs dies després que l’equip de direcció de la Corporació de Salut Maresme i La Selva en-viés un comunicat intern ame-

naçant als treballadors amb “actuar amb totes les seves pos-sibilitats a qui posés en entredit la qualitat de l’organització”. Una amenaça dirigida tant als mitjans de comunicació que porten mesos destapant

l’enorme opacitat que rodeja la gestió de la Corporació- com a treballadors, qui eren els des-tinataris de les amenaces. La denúncia de CCOO demostra que -per sort- aquestes amena-ces no han tingut cap efecte.

La situació als hospitals de Calella i Blanes em-pitjora dia rera dia. La denúncia dels sindicats respecte les condicions laborals i assistencials coincideix amb un allau de notícies que posen en entredit i de manera molt seriosa la feina que fan els directius i els responsables polítics municipals, responsables últims de la gestió.Per un costat tenim la notícia que ha saltat a mitjans de tot el país relacionats amb la in-vestigació que ha obert l’Oficina Antifrau de Catalunya per esbrinar les pressumptes il·legalitats comeses per Ramon Bagó, mem-bre del Consorci Hospitalari de Catalunya i a

l’hora empresari proveïdor dels hospitals de Blanes i Calella (veure plana 9).Les mancances contrasten també amb l’opacitat amb que alcaldes i direcció gestionen els més de 100 milions anuals de pressupost. Un exemple és el secret amb que es manté el sou de la gerent de la CSMS, Núria Constans, els continguts dels ‘informes i estudis’ que van costar 232.000 euros l’any 2010 o el destí exac-te dels més de 80.000 euros anuals per ‘despe-ses de protocol i representació’ Una opacitat que compromet els alcaldes de Calella, Blanes i Lloret (veure plana 10)

8 FEBRER

Ningú s’atreveix a pronosticar la di-mensió que pot arribar a tenir el ‘cas Bagó’. L’entramat és tan enorme que podria excedir la capacitat d’anàlisi i investigació de l’Oficina Antifrau de Catalunya que està investigant Bagó i els seus negocis. Segons reconeixen fonts d’aquest organisme la quantitat de dades que cal estudiar és enorme i és gairebé impossible abastar-ho tot. Sigui com sigui la investigació, oberta d’ofici després de la publicació del reportatge del mes de gener al cafèambllet, està en marxa. (veure ‘Pot l’Oficina Antifrau...’ a la plana 9)

Què s’investiga?Una senzilla cerca a Google i al BOE i DOGC permeten veure com d’estreta és la relació entre Bagó que gestiona diners públics i el Bagó empresari que obté contractes milionaris de les em-preses públiques en les que participa. Si al reportatge del mes passat ana-litzàvem les relacions de Bagó amb la Corporació de Salut Maresme i La Sel-va, avui us presentem un altre cas on aquesta duplicitat es pot veure amb la màxima claredat. L’1 de juny de 2005 el Servei Català de

la Salut i el Consorci Hospitalari de Ca-talunya (CHC, ara CSC) van signar un conveni per impulsar el Centre Integral de Salut (CIS) Cotxeres a Nou Barris, Barcelona. Segons aquest conveni el CHC S.A. , llavors presidit per Ramón Bagó, s’encarregava de “la construcció de l’edifici i posterior gestor dels ser-veis sanitaris” del CIS Cotxeres. Una història que, per cert, havia començat 7 mesos abans ja que el propi CHC ha-via dissenyat el Pla Tècnic que hauria de regular tota l’operació, “un fet habi-tual en el ‘model sanitari català’ actuar abans de fer les lleis que justifiquen l’actuació” segons fonts coneixedores del procés.

Primera part: 20 milions sota el control de Ramon Bagó

La qüestió és que dues setmanes més tard, el 16 de juny de 2005 l’empresa pública CHCVitae S.A. (també diri-gida per Ramon Bagó com el CHC S.A.) publica la licitació del concurs d’idees per al nou edifici. Un cop fet el projecte el 21 de febrer de 2008 Ra-mon Bagó (http://www.gencat.cat/

diari/5078/08053026.htm) signa la li-citació per triar l’empresa constructora de l’edifici per un valor de 19,7 milions d’euros. Aquest mateix mes Bagó en-carrega el “control i gestió de costos, temps d’execució i qualitat de l’obra” a una altra empresa pública: CHC Consultoria i Gestió S.A. Qui dirigeix aquesta empresa? El mateix Bagó. Això vol dir que els prop de 20 milions d’euros que costa l’edifici d’aquest cen-tre sanitari públic, el control absolut de tot el procés de licitació, adjudicació, construcció i control està sempre sota el domini i control de Ramon Bagó.

Segona part: ara sóc empresari d’èxit

Arribem a l’any 2008 amb tot lligat i ben lligat. En només 3 anys Ramon Bagó s’ha encarregat d’adjudicar el pro-jecte, les obres i el control dels treballs. Ara toca ser empresari. Cal moblar l’edifici que Bagó va posar en marxa: El 16 de juny de 2010 l’empresa pública CHC Vitae S.A. adjudica a l’empresa Equip Turis, propietat de Bagó, el ‘mo-biliari general’ de les Cotxeres de Bor-bó. Preu: 276.382 euros. Més IVA. El 7 de gener de 2011 el BOE informa de

El ‘cas Bagó’ no para d’engreixar-se. La publicació del reportatge “Ramon Bagó: la in-creïble història de l’home que es contractava a si mateix” al cafèambllet de l’edició de gener ha provocat un allau de notícies i revelacions sobre els negocis de l’empresari i ex-alcalde de Calella. Unes revelacions que, pel que sembla, tot just acaben de començar. Hem dirigit la nostra mirada a Barcelona i hem tornat a trobar contractes entre el Bagó de l’administració pública i el Bagó de l’empresa privada. Mentrestant, l’ajuntament de Calella atorgarà aquest dissabte la ‘medalla d’or’ i el títol de ‘fill predilecte’ de la ciutat a Ramon Bagó · Per Albano Dante Fachin

Ramon Bagó segueix contractant-se a si mateix. El CIS Cotxeres li adjudica

1,3 milions en 4 dies

Ramon Bagó i Artur Mas a la cel·lebració de la Nit del Grup Serhs. (Imatge: Ràdio Televisió Calella)

que Equip Turis S.A. torna a guan-yar un contracte. Aquesta vegada són 518.000 euros (més IVA) per “suministro e instalación del equi-pamiento de cocina para el Centro Integral de Salut Cotxeres”. No-més quatre dies més tard el BOE publica l’adjudicació del “Servicio de restauración mediante el sis-tema de cocina diferida en linea para el CIS Cotxeres” per 644.985 euros (més IVA). El guanyador? L’empresa Serhs Food Area, de Ra-mon Bagó.

Així doncs, el més greu...És que tenim que les empreses privades de Ramon Bagó reben en menys de 6 mesos contractes per valor de gairebé 1,5 milions d’euros. Veiem que aquests con-tractes provenen directament de l’empresa que fins poc temps abans estava directament diri-gida pel propi Bagó i veiem que aquests contractes són per pro-veir una obra que el mateix Bagó va controlar i gestionar des del principi. Però hi ha més: aquesta empresa; CHC Vitae, que con-tracta empreses de Bagó, a més d’haver estat presidida per ell ma-teix, està participada al 100% pel Consorci Hospitalari de Catalun-ya S.A., una empresa pública on Bagó és actualment membre del Consell d’Administració... Així, des d’aquest seient a l’empresa pública Bagó va poder contro-lar en tot moment els processos d’adjudicació a les seves empreses privades per valor de 1,5 milions d’euros.

La punta de l’icebergCom dèiem al principi això sem-bla ser només la punta d’un ice-berg de dimensions difícilment imaginables. Un iceberg que el diari El País, per exemple, des-crivia el dia 13 de gener quan publicava que Bagó havia rebut 4,6 milions, dels quals 1,3 milions pertanyien a la restauració als hospitals de Blanes i Calella. Però pot haver-hi molt més. Per co-mençar cal tenir en compte que el consorci públic CHC –recordem que va ser fundat i presidit en la seva totalitat per Bagó durant

més d’una dècada- disposa anual-ment de 170 milions d’euros només per a contractacions d’obres, serveis i subministres. Però hi ha molt més. Sota el control del CHC hi ha actual-ment 76 ambulatoris, 44 hospitals i una llarguíssima llista de dispositius socio-sanitaris concertats que ges-tionen prop de 1000 milions d’euros anuals del pressupost sanitari públic. Uns diners que, tot i ser públics, es-capen al control del Parlament de Catalunya gràcies al dens entramat creat per Ramon Bagó al front del CHC. Un descontrol que ha estat ad-mès l’any 1996 pel llavors conseller de Sanitat, Eduard Rius i Pey: “No disposem de la informació requerida dels centres concertats ja que no són directament finançats per la Genera-litat”. La informació requerida eren “els contractes sanitaris que rebien les empreses de Bagó” Primer la CSMS, ara les Cotxeres

El reportatge que el cafèambllet va publicar el gener passat es centra-va en la relació de les empreses de Bagó amb els contractes rebuts per part de la Corporació de Salut Ma-resme i La Selva Aquesta publicació va motivar l’obertura la investigació per part de l’Oficina Antifrau. Ara cal afegir la relació que acabem de descriure entre el Bagó empresari i el Bagó impulsor del CIS Cotxeres. Però tenint en compte l’enorme abast del CHC on participa Bagó com a gestor de diners sanitaris públics i l’enorme abast del Grup Sehrs del Bagó empresari –integrat per diver-ses desenes d’empreses- aquestes re-lacions podrien anar molt més enllà dels dos casos descrits. A Vilafranca, per exemple, la CUP ha denunciat la poca claredat que rodeja el Consor-ci Sociosanitari Ricard Fortuny que està presidit per... Ramon Bagó. Així doncs, els investigadors de l’Oficina Antifrau que investiguen les activi-tats de Bagó tenen per davant una feina de proporcions enormes. Mentrestant, aquest dissabte, l’alcaldessa de Calella premiarà Ra-mon Bagó amb la ‘Medalla d’Or” i el títol de “fill predilecte” de la ciutat. La distinció -que va ser aprovada per unanimitat al ple de Calella- vol ‘re-conèixer la tasca profesional i políti-ca’ de Ramon Bagó.

Un lector de la nostra plana web va comentar la primera part d’aquest reportatge amb un enllaç que portava a aquest dibuix de El Roto.

9FEBRER

· Per Albano Dante FachinCom a signant del reportatge “Ra-mon Bagó, la increïble història…” l’Oficina Antifrau de Catalunya em va requerir per comparèixer en relació a la investigació de Bagó. Després d’haver entrevist les dimen-sions de la trama CHC-Bagó em fa l’efecte que excedeix les possibilitats d’aquesta oficina. No ho dic en cap moment per dubtar de la professio-nalitat ni de la honestedat de les per-sones que allà hi treballen sinó per la constatació de que estem davant un ‘monstre de mil caps’ que, pel seu tamany i per la gravetat dels fets que s’investiguen, requeriria una instàn-cia plenament judicial. L’encreuament de dades, contractes, pressupostos, empreses participades, fundacions i empre-ses proveïdores requereix un treball d’investigació enorme. De fet, aques-ta és la gràcia de tot plegat: exèrcits d’advocats treballant per a que tot s’ajusti el més possible a la legalitat. Mirem-ho. Existeixen 3 fronts de

gran tamany per investigar:El primer front és l’immens entra-mat d’empreses semi-públiques que composen el CHC: l’entitat patronal CAPSS, CSC Consultoria i Gestió, Diagnòstic Salut S.A., Projectes Sa-nitaris i Socials S.A., Laboratori de Referència de Catalunya S.A., CHC Tecnalia Salut S.L., CHC Vitae, Fun-dació S21, CSC Atenció Social... empreses en les que cal incloure les “unitats especialitzades de caràc-ter tècnic”: Àrea Jurídica, Servei de Contractació Administrativa (SA-CAC), Àrea de Sistemes i Tecnolo-gies, Informació, Servei d’Estudis i Prospectives de Salut... Un veri-table empori empresarial dedicat a ‘prestar serveis’ als seus associats... La llista seria gairebé infinita si ens fiquem a l’entramat internacional del que molts anomenen ‘conxorxi’. Perquè el CHC, ara CSC, ha tingut i segueix tenint infinitat de con-tractes internacionals, bàsicament a l’Amèrica Llatina, el Carib i el Marroc que no són precisament de

cooperació al desenvolupament sinó que arriben a la categoria de negocis transnacionals... tot i ser una empre-sa de caràcter públic. I arribem al segon front a investigar: les empreses que abans hem anomenat presten servei a en-titats que gestionen 266 dispositius de salut: 42 hospitals, 76 centres d’atenció primària, 50 centres socio-sanitaris, 51 residències assistides, 10 centres de salut mental, labora-toris, serveis de diagnòstic, atenció domiciliària... Un veritable sistema paral·lel al que gestiona més direc-tament la Generalitat, gestionats per ajuntaments, ordres religioses, fundacions... uns ens que gestionen centenars de milions d’euros públics però sense el control directe de la Generalitat, sinó del CHC creat per Bagó. I amb Bagó arriba la ter-cera pota que està investigant l’Oficina Antifrau de Catalunya: les 64 d’empreses del Grup Serhs i les relacionades amb els seus propie-

taris i familiars directes. Unes em-preses que tenen en la Generalitat i els ajuntaments un dels seus prin-cipals clients. Menjadors d’escoles públiques, universitats públiques, presons, casals d’avis públics, hospi-tals, moblament, serveis informàtics, consultoria... Des de fruiteries, fle-ques, passant per immobiliàries, fins a mútues de salut, hotels, asseguran-ces, distribució i logística, impressió, edició, televisió... Per acabar de complicar les coses, els comptes de les empre-ses de Bagó estan auditats pel bufet d’advocats Faura-Casas... que és el mateix bufet que audita els comp-tes d’una bona part dels hospitals gestionats pel CHC, entre ells els de Blanes i Calella. Així tenim que la mateixa empresa que controla els comptes de la Corporació de Salut Maresme i La Selva és la mateixa que controla Serhs Food S.L., proveïdora de la Corporació. Un cercle tancat i rodó. Com es pot veure, la feina-

da de l’Oficina Antifrau és inabasta-ble, sobretot tenint en compte que molts dels contractes celebrats entre el CHC, els centres sanitaris gestio-nats i les moltes empreses de Ramon Bagó han estat concedits a dit, és a dir, no han estat publicats enlloc. Un exemple són els contractes de menys de 18.000 euros que la Corporació de Salut Maresme i La Selva adjudica sense concurs públic. Uns contractes sobre els quals hem demanat infor-mació als representants públics dels municipis de la zona i que sempre s’han negat a fer públics. (veure “Un forat negre de 107 milions”, a la pla-na10) Davant aquesta situació cal recordar el que va dir Artur Mas quan al Parlament se li va preguntar sobre les investigacions sobre Josep Prat (ICS) i Ramon Bagó: “cal deixar treballar l’Oficina Antifrau”. Potser el primer pas és dotar-la de mitjans per a que pugui fer la seva feina bé...i ràpid! Com diu l’adagi, si la justícia arriba tard, no és justícia.

L’entramat Bagó-CHC: un monstre de dimensions incalculables

10 FEBRER

Si vostè, estimat lector és un dels 180.000 ciutadans que re-ben atenció sanitària pública a la comarca de la Selva o l’Alt Maresme ha de saber una cosa: vostè ha pagat per aquest servei l’any 2010 595 euros. Si a casa sou quatre, surt per uns 2377 euros anuals. Així, els diners sumats d’aquests 180.000 ciu-tadans fan un total de 107 mi-lions d’euros, els diners públics que rep la Corporació de Salut Maresme i La Selva per prestar els seus serveis. El primer que cal dir és que la relació qualitat/preu és immi-llorable. Amb 594 euros l’any a la sanitat privada no n’hi ha ni per començar. Dit això, posem el dit a la nafra: ja els fan servir bé aquests 107 milions d’euros sortits de les butxaques de tots els ciutadans? La resposta és terrible: no ho sabem. No en tenim ni idea. Però si és diner públic, bé que deu estar con-trolat, no? Estimat lector, la trista realitat és que ni vostè ni

La Corporació de Salut Maresme i La Selva: un forat negre de 107 milions d’euros l’any

Síguenos en:

902 108 108 / viajesiberia.com

INFORMACIÓN Y RESERVA C/ Vicenç Bou, 3 . 17310 Lloret de Mar . Tel.: 972 37 40 42C/ Hospital, 29 . 17300- Blanes . Tel.: 972 35 90 63

Precios desde por persona en camarote elegido y régimen de pensión completa, válido para la fecha publicada.Nuestros precios incluyen: Seguro de viaje y cancelación, tasas y propinas. Gastos de gestion por reserva no incluidas:10€.

BRILLANCE OF THE SEASSalida 26 de mayo8 días/ 7 Noches · Pensión completa

Traslados desde Lloret de Mar y Blanes al aeropuerto y vuelos incluidosItinerario: Ámsterdam (Holanda), Alesund (Noruega), Geiranger (Noruega), Flam (Noruega), Bergen (Noruega) y Ámsterdam (Holanda).

DESCUBRIENDO LOS FIORDOS

1.335€

Camarote interior

1.690€

Camarote con balcón

Escapate de crucero en 2012¡Reserva ya!

VACACIONES EN EL MARAL MEJOR PRECIO

nosaltres, pobres periodistes, podrem saber mai en què es gasten cada un d’aquests euros. Tot i que surten de les nostres butxaques. Fem un cop d’ull.Primer anem a veure el que si sabem. Pagar els 1.400 profes-sionals de la CSMS surt per uns 68 milions d’euros. Després te-nim uns 35 milions de ‘mate-rial, subministraments i altres’. Els 4 milions restants corres-ponen a despeses financeres, inversions en edificis, etc. Total, uns 107 milions.Al cafèambllet, però, hem vol-gut filar una mica més prim. Hem volgut saber, per exemple, a què es destinen exactament els 82.735 euros d’“atencions protocolàries i representatives”. Hem preguntat quins “estudis i dictàmens” es van encarregar amb els 232.689 euros dedi-cats a aquests menesters. Hem preguntat a què es refereixen exactament quan diuen que es gasten 309.980 euros en ‘Cons.repar.mant. equips proc.dades,

progr. i repr” (sic). Més pre-guntes que sorgeixen mirant el pressupost: exactament a què es refereixen quan diuen que gas-ten 531.179 euros en “forma-ció del personal propi”? Com es pot veure, són xifres impor-tants que, tenint en compte que surten de les nostres but-xaques, fora bo conèixer el seu destí. Un últim exemple: en que es gasten els 459.598 euros de l’apartat ‘despeses diverses’?Fa gairebé un any que intentem obtenir aquestes dades. Des del cafèambllet primer vam haver

d’entendre l’entramat: qui és el responsable? Qui signa els contractes? Qui gestiona? Qui decideix? Qui prioritza? El sis-tema, lluny de facilitar un fun-cionament clar i transparent, és una jungla de competències, de delegats, subdelegats, admi-nistradors, empreses semi-pú-bliques, empreses semi-priva-des, funcionaris, empresaris...Quan van començar a veure el final de l’entramat vam tenir clar que per més complex i per més mans que es barregin en tot el procés, si els diners són

públics qui ha de donar comp-te són els representants dels ciutadans: els polítics. Tenint en compte que el màxim òr-gan de gestió de la CSMS és el Consell Rector integrat pels alcaldes de la zona, i tenint en compte que són ells els que sig-nen les actes on es decideixen on van els diners, vam adreçar les nostres preguntes a ells. Què hem preguntat?Pel que fa a la gerent del CSMS, Núria Constans: quant cobra? Té clàusula de rescissió? Té de-dicació exclusiva o compagina la seva feina pública amb el sector privat? Hi ha un infor-me de compatibilitats? Qui l’ha elaborat? Silenci. Tot i estar pa-gat amb els diners dels ciuta-dans el sou del màxima càrrec de la CSMS és a dia d’avui un secret. Una altra pregunta interes-sant: Quin % dels 107 milions d’euros s’adjudiquen sense contracte públic, a dit? (cal re-cordar que quan els contractes

són de menys de 18.000 euros no cal fer un concurs públic). Tenint en compte els diversos escàndols coneguts a llocs com Reus, on càrrecs polítics a la sanitat municipal han estat ad-judicant contractes a les seves pròpies empreses, és sospitós que s’amagui aquesta informa-ció. Si l’Oficina Antifrau de Ca-talunya ha vist indicis suficients per investigar Ramon Bagó, per què ningú vol dir quants contractes adjudicats a dit i per quin import ha rebut Bagó aquests últims anys? Per què no expliquen exactament quins informes són els que han costat 232.000€ als ciutadans? On són aquests informes? Quin títol te-nen? Qui els ha fet? No saben-no contesten.Despeses de protocol? De què parlem? D’hotels de luxe o de targes de presentació? De rams de flors i cava o de bolígrafs? Són 82.000 dels ciutadans que cauen en un forat negre al qual no hi ha

Els alcaldes de Blanes, Lloret i Calella fa mesos que es neguen a explicar on van exactament els 82.000 euros de ‘despeses de protocol’, els 232.000 dedicats a ‘estudis i projectes’ i els 459.000 euros de ‘despeses diver-

ses’. Mentres tant els sindicats denun-cies que l’Hospital de Calella es queda

sense llençols nets.

11FEBRER

Va ser gràcies als articles d’Alfons Quintà al Diari de Girona que vam saber que el president de l’ICS, Josep Prat, compaginava aquest càrrec amb la direcció d’United Surgical Partners, una multinacional sanitària que, si Prat fa la feina que està fent a l’ICS -referent del sistema públic català- guan-yarà una suma de milions esga-rrifosa. És gràcies als seus articles que estem coneixent les implica-cions penals i polítiques que hauran d’enfrontar un govern sanitari que s’està saltant una enorme quantitat de lleis a tots els àmbits.És gràcies a Quintà que estem

començant a entendre l’enorme entramat que s’amaga darrere les “retallades”: un joc de poder polític, financiació de partits i interessos de grans corpora-cions. Un entramat que deixa en últim lloc a qui de veritat paga la factura: el ciutadà. El proper 16 de febrer, en un acte organitzat per ICV de Gi-rona i que compta amb el recol-zament de la Plataforma Units pel CAP i Dempeus per la Salut Pública, Alfons Quintà pren la paraula a “La destrucció del model sanitari català”. Una con-ferència que permetrà conèixer de primera mà molts detalls so-bre el que està passant amb la nostra sanitat.

“L’organització sanitària -expli-ca Quintà al resum de la xerra-da- sempre precisa de reformes, però han de ser introduïdes len-tament, amb un gran conscens social. Ara el que es vol no és re-formar la sanitat, sinó destros-sar el model que tenim en bene-fici evident d’interessos privats”.“Des de la restauració de la Ge-neralitat, mai cap Govern no ha-via dut una liquidació tan brutal del que tothom considerava que era un pacte bàsic entre gover-nants i governats” apunta Quin-tà i avisa: “El pressupost de salut és el més important de la Gene-ralitat i també aquell on s’hi tro-ben potents grups clànics molt ben organitzats”

Alfons Quintà: “No es vol reformar la sanitat sinó destrossar el model que tenim en benefici evident d’interessos privats”

El periodista i advocat Alfons Quintà està publicant al Diari de Girona una sèrie de reportatges que estan fent tremolar les estructures sanitàries catalanes ja que destapen el costat més fosc del procés de destrucció de la sanitat pública · Quintà -qui va ser tenir un paper destacat en la revelació de l’escàndol de Banca Catala-na- oferirà una conferència el proper 16 de febrer per explicar els detalls del que qualifica com ‘la liquidació brutal’ del sistema sanitari.

manera d’accedir.Quines empreses reben els contractes per gastar-se 404.000 euros en ‘material ordinari no inventariable’? Quines són les ‘altres em-preses’ empreses que rea-litzen ‘altres treballs’ per 5,9 milions d’euros? On van a parar exactament els 459.000 euros de l’apartat ‘altres despeses diverses’?Totes aquestes partides, to-tes les decisions relaciona-des amb el destí d’aquests diners les prenen els alcaldes de Blanes, de Lloret i de Ca-lella. Vam preguntar a Josep Maria Juhé (PSC) quan era alcalde de Calella, vam pre-guntar a Josep Trias (CiU) quan era alcalde de Blanes. Ara hem preguntat a Romà Codina (CiU), alcalde de Lloret, a Monserrat Candini (CiU), alcaldessa de Cale-lla i a Josep Marigó (PSC), alcalde de Blanes. Cap d’ells ha contestat. Cap d’ells vol explicar als ciutadans on van exactament els seus 107 milions d’euros.

12 FEBRER

Ens ajudes a fer

Fes-te una “Subscripció d’Investigació” i sigues mecenes de la nostra redacció

Fa vuit anys que al cafèambllet treballem per oferir informació independent als nostres lectors. Infor-mació que ajudi a entendre el que passa al nostre voltant. L’objectiu és treure a la llum allò que molts no volen que se sàpiga. Per fer-ho l’única font d’ingressos és la pu-blicitat. Les empreses que s’anuncien ens perme-ten fer un mitjà molt potent i amb molta penetra-ció. Gràcies als anunciants podem pagar els 30.000 exemplars que fem cada mes, la benzina, els vehi-cles, els repartidors que calen per a que arribi als

nostres 57.000 lectors. Paguen també els ordina-dors, la factura dels telèfons, el material d’oficina... i també paguen moltes hores de redacció, de perio-disme i d’investigació. Però el periodisme no acaba mai. “Hauríeu d’investigar això” ens diuen moltes vegades els nostres lectors. És veritat, hi ha moltes coses per investigar, molts temes que ningú explica amb la claredat que exigeix un estat realment democràtic. A nivell municipal aquesta opacitat és enorme, ja que en moltes ocasions la força de les oposicions po-

lítiques són minses i els mitjans públics es veuen ‘retallats’ dia rera dia.Per això, quantes més hores dediquem a investigar, més coses sabrem. Quantes més preguntes fem als polítics, més sabrem de la seva feina. Quantes més hores ens passem revisant els BOE, els DOGC, les actes de juntes de govern, els contractes dels ajun-taments, les relacions ocultes entre fets que a pri-mera vista semblen desconnectats, més sabrem… i més podrem explicar als nostres lectors i més in-còmodes serem.

PERIODISME?

En dies en què veiem com els grans mitjans callen per no fer enfadar als poderosos que reparteixen subvencions. En dies en què les redaccions dels principals mitjans de comunicació són propietat de bancs i corporacions multinacio-nals de tot tipus, cal agafar les regnes del periodisme, cal fer un periodisme real, un periodisme que no tingui por de fer enfadar ningú i que tingui un sol objectiu: posar llum allà on el poder vol foscor.

1.- Pots fer un ingrés al CC 0128 0577 20 00011376 (Noupaper Editors S.L.) afegint un e-mail i un telèfon de contacte al concepte.2.- Contactar per correu electrònic a noupaper@gmail.com per facilitar les dades per fer el càrrec3.- Trucant al 686 99 11 37 o al 972 160 747

El subscriptor aporta 2 euros per edició durant 12 edicions. Aquesta aportació dóna dret a

· Rebre al correu elec-trònic el PDF de l’edició del cafèambllet abans que surti al carrer. · Rebre un exemplar en paper a qualsevol adreça ubicada a qual-sevol dels pobles on es reparteix la revista.· Participar al nostre Consell de Subscrip-tors*

El subscriptor aporta 3 euros per edició durant 12 edicions. Aquesta aportació dóna dret a

· Rebre al correu electrònic el PDF de l’edició del cafèam-bllet abans que surti al ca-rrer. · Rebre un exemplar en paper a qualsevol adreça ubi-cada a qualsevol dels pobles on es reparteix la revista.· Participar al nostre Consell de Subscriptors*· Aparèixer als crèdits com a ‘mecenes de la redacció’ (Opcional)

El subscriptor aporta 4 euros (o més ;-) per edició durant 12 edicions. Aquesta aportació dóna dret a

· Rebre al correu electrònic el PDF de l’edició del cafèambllet abans que surti al carrer. · Rebre un exemplar en paper a qualsevol adreça ubicada a qualsevol dels pobles on es reparteix la revista.· Participar al nostre Consell de Suscriptors*· Aparèixer als crèdits com a ‘mecenes de la redacció’ (Opcional)· Participar al sorteig d’una estància d’un cap de setmana a l’exclusiu Hotel La Central de Maçanet de Cabrenys per a dues persones i a tots els sortejos que es faran durant l’any 2012 si es subscriu abans del 20 de març.

Perque hi ha molta gentque voldriaun mónsense

periodisme

Suscripció 1

Com subscriure’t?

Suscripció 2 Suscripció 4Ens ajudesa ferperiodisme?Si et subscriusal cafèamblletpodreminvestigar més, preguntar més, incomodar més.Perquè mai hi ha massa democràcia, mai hi ha massa periodisme

13FEBRER

La Caixa t’ha estafat els estalvis de tota una vida amb les “participacions pre-ferents” i TV3, La Vanguardia i El Pe-riódico callen i no diuen ni piu? Estàs cansat de al teu poble un personatge ‘poderós’ faci i desfaci sense que nin-gú s’atreveixi a dir res? La solució és el ‘crowd-funding’ o ‘micro-mecenatge’, una opció que té dos grans beneficis: primer, que un periodista no ha de demanar permís a cap ‘amo’ de periò-dic, ni a cap polític ni a cap empresari. Gràcies al recolzament econòmic de la ciutadania el periodista pot treballar sense por a represàlies. El segon gran benefici és per a la societat: gràcies a la

llibertat que el micro-mecenatge dona al periodista, té accés a informació que d’una altra manera passaria inadver-tida, silenciada per polítics, corpora-cions i mitjans afins al poder. Per això la fórmula del micro-mecenatge està funcionant molt bé arreu del món. Un exemple és l’Anuari 2011 del temes més silenciats, impulsat pel col·lectiu Me-dia.cat.Els lectors del caféambllet segurament recordaran com mesos abans de que esclatés el ‘Cas Urdangarín’ el caféamb-llet ho va posar a la seva portada. Com ja vam dir llavors, el mèrit no era nos-tre sinó de l’Anuari 2010 dels 12 temes

més silenciats.La idea és detectar aquelles notícies que tot i la seva enorme importància, els mitjans silencien sistemàticament. Per a l’edició d’enguany els seus respon-sables vam demanar la col·laboració ciutadana per tirar endavant l’Anuari 2011 a través de la plataforma de mi-cro-mecenatge Verkami. L’èxit va ser rotund. En només 24 hores el projecte va recaptar els xxxx euros que es van fixar com a objectiu. En poques setma-nes sortiran a la llum pública els 15 te-mes més silenciats als mitjans enguany, gràcies a la gent que ha aportat els seus diners per a fer realitat el projecte.

La tasca periodísitica està sempre condicionada per les presses. Però de tant en tant és imprescindible aturar-se, mirar la feina feta i pensar en el que es vol fer en el fu-tur. Amb l’objectiu d’obrir aquest procés de reflexió hem creat el Consell de Sus-criptors, un espai per ana-litzar l’actualitat de la nos-tra zona i, a partir d’aquest anàlisi, identificar el paper que ha de jugar el periodis-

me local en general i el que ha d’exercir el cafèambllet en particular.La idea és que les persones que col·laboren econòmica-ment amb la tasca periodís-tica del cafèambllet puguin conèixer els detalls de la feina que es fa a la redacció i, alhora, fer propostes per millorar el cafèambllet.El Consell de Subscriptors vol ser, en definitva, l’inici d’un procés participatiu i actiu. Volem fer que el ca-

fèambllet sigui una eina de tots els que creuen que el pe-riodisme, la transparència i la investigació són eines im-prescindibles per crear una comunitat justa, sana i lliu-re de corrupció. El Consell de Subscriptors tindrà lloc cada dos mesos al voltant d’una taula, potser amb una copa de vi i una torrada amb formatge. S’informarà als subscrip-tors via correu electrònic o SMS del dia, el lloc i l’hora.

* Vols participar al Consell del Subscriptor?

El Consell és un espai de trobada per treballar per un periodisme local independent.

Quan els periodistes i els ciutadans s’uneixen

14 FEBRER

·ADFA l’explosió de colors i sorolls que cada diumenge acompan-ya al mercat de Tordera el dia 5 de febrer s’hi va sumar un nou factor: la manifestació dels po-licies locals de la població. Eren les 12 del migdia quan un grup de policies municipals va començar a passejar-se pels concorreguts carrers, pancartes en mà denunciant una situació preocupant: en poc més de dos anys, la plantilla de la policia local ha passat de 40 efectius a 25. Una disminució que segons fons del sindicat que representa els policies està provocant im-portants problemes de segure-tat. “La regidora Sílvia Català ha dit que hi ha patrulles de paisà quan això és totalment fals -expliquen els represen-tants sindicals- com també és fals que hi hagi patrulles a les

urbanitzacions”. Un fet que els manifestants qualifiquen de “greu” donat que Tordera és el segon municipi amb més su-perfície de Catalunya. Un altre exemple posat pels po-licies és, si més no, preocupant: “Aquesta campanya de Nadal no hi ha hagut cap patrulla sencera i durant les nits només hi havia un agent interí -sense arma- tancat a la comissaria per derivar els serveis als Mos-sos ja que no hi havia agents per sortir al carrer”.El mercat tampoc es lliura de patir la retallada policial: “No hi ha patrulla de ‘comerç se-gur’, i els diumenges de mercat com a molt hi ha tres agents a comissaria i dos al carrer, per a 20.000 persones que visiten el mercat”Els manifestants també van po-sar l’accent sobre el fet de que

l’ajuntament de Tordera men-teix als ciutadans negant una situació que és perfectament comprovable. “La regidora Síl-via Català -expliquen- va negar la situació a una entrevista a Ràdio Tordera el dia 18 de ge-ner sabent que estava dient una mentida. L’únic que importa als nostres polítics és que el ciutadà no conegui la veritat”. Segons els manifestants la in-justícia és doble: “per un costat els ciutadans paguen cada dia més impostos, reben pitjor ser-veis i, a sobre, els treballadors cobrem cada dia menys”. “Els únics que no perden són els polítics de Tordera que l’únic que fan és continuar apujant-se el sou” avisen mentre mostren el BOP del 19 de juliol de 2011 on es poden veure els nous sous dels càrrecs electes al con-sistori.

“Els polítics s’apujen el sou mentre ens deixen sense policia”

tordera

Imatge dels manifestants el passat diumenge al mercat de Tordera

El Club de Futbol Sala Blanesport 83 està buscant jugadors per reforçar els equips per a aquesta temporada i anar perfilant els equips de la propera. Així l’objectiu és trobar juda-dors per a les categories ‘benjamins’ (nens i nenes nascuts el 03/04), pre-benjamins (05/06) i noies per l’equip sènior femení (més de 15 anys). El club disposa actualment d’una

escola adreçada a nens i nenes nascuts el 07 i el 08, els quals estan entrenant i aprenent les bases del futbol sala. Per a la temporada 2012-2013 Blanesport 83 també busca nens i nenes dels anys 2002, 2001, 2000 i 1999. Els interessats a formar part del club poden posar-se en contacte al correu cfsblanesport@hotmail.com

Es busquen jugadors de futbol sala

15FEBRER

16 FEBRER

17FEBRER

18 FEBRER

La Dieta Flash no és una dieta de moda sinó un programa reeducatiu per aprendre a menjar. És la dieta proteinada per excel·lència que DietFlash Medical posa al servei de totes aquelles persones que volen perdre pes, sense passar gana ni posar en perill la seva salut. La dieta proteinada de DietFlash Medical va néi-xer fa 35 anys de la mà del Doctor Blackburn, de la Universitat de Harvard, i consisteix en deter-minar la quantitat exacta de proteïnes que un pa-cient ha d’ingerir en una dieta on es vulgui perdre pes protegint la massa muscular i sense posar en perill la salut.Aquesta dieta es basa en l’aportació exclusiva de proteïnes purificades i la restricció de carbo-hidrats i greixos, mantenint la massa muscular, sense passar gana i aconseguint així la reducció de teixits grassos més intensa en les localitats amb major cúmul de greix. Els seus beneficis són molts però en destaca el fet de ser un mètode eficaç, segur i amb control cons-tant d’un metge. Es perd pes de forma ràpida, no hi ha sensació de gana, es protegeix la massa mus-cular, millora la cel·lulitis, flacciditat, rejoveni-ment cutani... entre d’altres beneficis demostrats. La filosofia de DietFlash Medical rau en la reedu-cació de l’alimentació de les persones. L’obesitat és un problema greu que constantment creix al nos-tre país. És per això que al gairebé mig centenar de centres DietFlash Medical a l’estat, es propor-

La Dieta Flash, educació nutritiva a Blanes

Classes en grup, particulars i individualitzadesTècniques d’estudi a partir de P5 fins a BatxilleratPreparació per a la SelectivitatEspanyol per estrangersCatalà i castellàLlengües estrangeres:Anglès, Francès, Alemany, Italià i RusExàmens OficialsCursos per a empresesTraduccionsSuport psicològic, pedagògic i logopeda

ciona un assessorament personalitzat i adaptat a cada una de les necessi-tats dels clients. Al conjunt de l’estat hi ha obesitat, moderada, severa, mòrbida i extre-ma, i cada una d’elles es delata per uns índex de massa corporal es-tipulats. Un 50% de les persones que tenen més de 50 anys i un 30% de la població espanyola en general pateixen obesi-tat. L’estat espanyol és el se-gon estat europeu amb

més obesitat i això és conseqüència del desor-dre nutritiu fruit d’una mala educació. A Diet-Flash Medical disposarà dels millors metges especialistes per a reduir pes, sense passar gana, de forma saludable i sense efecte rebot.

DietFlash MedicalÉs la primera empresa estatal en creació de Centres Nutricionals pel Benestar, la Salut i la Qualitat de Vida. Actualment compten amb mig centenar de centres ubicats a Catalunya, País Valencià, Andalusia, Balears, Madrid i Euskadi. L’expansió empresarial de DietFlash Medical no té aturador i properament obriran més centres a altres comunitats com Galícia o Aragó. DietFlash Medical són especialistes en dietètica i nutrició i amb més de 400 referèn-cies són l’empresa del sector amb la gama més àmplia. L’empresa compta amb la col·laboració de nombrosos professionals de la medicina i constantment investiga per millorar la qualitat de vida dels seus clients. Les investigacions de DietFlash Medical es no-dreixen d’una important R+D recolzada per les actuals tecnologies per a la recuperació dels nutrients terapèutics d’origen natural, i la pre-venció i la millora de problemes de salut.

DietFlash Medical a BlanesL’important demanda de serveis de nutrició i dietètica han fet palès la necessitat d’oferir aquests serveis de proximitat a la ciutat de Blanes. Amb seu a la Rambla Joaquim Ruyra, número 65 de Blanes, DietFlash Medical es posa a la disposició de totes aquelles persones que vulguin perdre pes, que busquin assesso-rament nutricional o cerquin una millora de la seva qualitat de vida.

PUBLICITAT

19FEBRER

Si nos traes tu oro desde el

7 de febrero al 9 de marzo

20 FEBRER

Vostè és enginyera de camins, arquitecta tècnica i professora de ioga. Semblen activitats ben allunyades..Potser a primera vista si, però són molt més properes i compa-tibles del que pot semblar. Per començar no crec que hagués pogut acabar les meves carre-res sense l’ajut del ioga. Per una altra banda, en el moment d’excercir la professió, el ioga ha estat una eina fonamental. L’enginyeria i l’arquitectura requereixen, com tantes altres porfessions, una concentració màxima i un estat mental obert i profund. Un estat que el ioga

garanteix als seus practicants des de fa 5000 anys!

Acaba d’obrir un centre per a la pràctica del ioga a Blanes i li ha posat ‘magatzem’... expliqui’sUn magatzem és un lloc on es guarden coses, on es pot anar a buscar el que un necesseci-ta. El ioga sempre m’ha sem-blat un magatzem en el sentit que disposa d’una enorme quantitat de coses que fan més fàcil, millor i més feliç la vida de la gent. Coses que ajuden a viure més bé. Algú pot venir a buscar capacitat de concen-tració per als estudis, que és

el que buscava jo quan vaig començar a fer ioga. Altres poden buscar equilibri per en-frontar situacions complexes, força per tirar endavant en un moment molt intens, capa-citat resolutiva, per posar fil a l’agulla, paciència, potència, alegria, tranquilitat, flexibilitat, determinació... el ioga és un magatzem enorme on trobar eines per viure millor, per gau-dir més, per divertir-se més.

Com sé si he d’anar a aquest magatzem iòguic que descriu?El ioga mai sobra i jo sempre el recomano a tothom, com quan llegeixies un bon llibre, escoltes un bon disc o ets fan d’una sèrie de televisió... vols que tothom ho vegi, ho escol-ti.... així, si m’ho preguntes a mi, et diré que ‘cal que facis ioga’. No he conegut gaire-bé ningú amb l’esquena sufi-cientment sana per a poder permetre’s el luxe de no fer ioga. No he conegut gairebé ningú que tregui tot el partit a l’aire que li entra pel nas, que senti com cada bri d’aire és una injecció d’energia pode-rosa. Dit això, fa anys que la professió mèdica envia molts pacients a fer ioga i fa anys que molts esportistes, sobretot els de l’alta competició, com-paginen la seva activitat amb el ioga...

Pot ser el ioga el secret del Barça?Ui! De futbol no hi entenc massa... No ho sé, em sembla haver llegit que Carles Puyol

és practicant, però no sé si és veritat... El que si puc dir que la relació entre l’esport d’èlit i el ioga només pot ser benefi-ciosa. Un exemple: un estudi publicat per metges de la uni-versitat alemanya de Lübek ha demostrat que els exercicis iòguics milloren el to nerviós cardíac.

Ja hem trobat la seva vessant ‘científica’, ja han aparegut els ‘estudis’...No, no... crec que el plaer pro-fund que aporta la pràctida del ioga no es pot mesurar en un estudi de base científica... i

si es pot mesurar tampoc tinc clar quina necessitat tenim de poder mesurar un plaer... ara bé, la ciència és el llenguatge que parlem al nostre món i per tant és una bona manera d’entendre què és el ioga. Met-ges de les universitat d’Indiana i d’Illinois han demostrat que els cuidadors de persones de-penents que practiquen ioga desenvolupen més força i fle-xibilitat que els que no ho fan. Un altre estudi publicat a Bio Med Central demostra que la pràctica del ioga incrementa els nivells de memòria mesu-rats amb l’Escala de Memòria Wechsler. L’Societat America-na del Dolor i el Col·legi de Metges d’Amèrica recomanen el ioga a pacients amb dolors lumbars. En un estudi fet amb gent gran, el Departament de Neurologia de la Univer-sitat d’Oregon va demostrar que després de sis mesos de pràctica de ioga millorava l’equilibri, la qual cosa feia disminuir els accidents per caigudes. Investigadors del Departament de Medecina de la Universitat de Pennsylvania han demostrat que la pràctica del ioga millora la qualitat de vida de les persones que pa-teixen de síndrome de túnel carpià i fins i tot, pot evitar la intervenció quirúrgica. Cientí-fics de la Universitat d’Ottawa han pogut veure l’impacte a curt termini de la pràctica del ioga a persones amb diabetes tipus II...

Pari, pari... sembla un recomp-

te de miracles més que una activitat física!!!Justament aquest és el que li deia al principi. El ioga porta cinc mil anys perfeccionant-se, desenvolupant-se com una sabiduria humana... i ara la ciència, el nostre llenguatge actual, comença a descobrir beneficis per tot arreu.. però això no em sorprèn... estar bé, sentir-se bé, estar bé a din-tre de la pell d’un mateix per força ha d’aportar beneficis de tot tipus! El que és extrany és que haguem arribat a viure tan lluny del benestar.

Ha parlat dels beneficis físics del ioga. I la ment?El primer que cal dir és que una cosa és indestriable de l’atra. Ho diu el ioga, ho dieien els antics grecs i ho diuen els científics. Ara bé, el ioga sempre ha estat vist també com una pràctica semi-religiosa. Certament al seu lloc d’orígen i fa cinc mil anys era difícil destriar la vessant religiosa de la purament bio-lògica. Avui la pràctica gene-ralitzada arreu del món ha donat lloc a moltes formes de ioga. Al magatzem treballem l’Hatha Ioga, una de les va-riants més exteses a Occident que es basa en postures

Anem per qüestions pràcti-ques: quines condicions ha de reunir algú que vulgui practi-car ioga?Encara no he conegut ningú que no pugui practicar ioga. El ioga s’adapta al practicant, és el practicant qui fa ioga, no es sotmet a una pràctica.

Com apropar-se al magatzem?Bé, qui tingui clar que vol practicar ioga només ha de venir, triar l’horari i començar. Qui no ho tingui tan clar pot venir a una de les xerrades in-formatives que fem i fer totes les preguntes que vulgui!

Per últim: m’han parlat de les ‘camilles’...

Ah, les camilles d’automassatge! Això és més modern però crec que combi-na a la perfecció amb el ioga. Al magatzem portem dues ca-milles d’automasstge: una de pedra de jade i una altra de germani. Això, com el ioga, cal provar-ho! Una sessió de 15 o 20 minuts a una de les camilles és una experiència in-creïble. Ara mateix sóm l’únic lloc de la zona on es poden trobar aquestes camilles. Les vaig descobrir en un viatge a l’Argentina on s’han convertit en un ‘boom’.

L’any 1982 a la Viqui li faltava poc més d’un curs per acabar els seus estudis d’enginyeria de camins. La pressió de les últimes assig-natures, les dificultats econò-miques pròpies de la vida de l’estudiant i l’ànsia per acabar la carrera estaven a punt d’esborrar el somriu-re que sempre l’havia caracteritzada. Va ser en aquell moment complex quan la Viqui va descobrir el ioga. Des de llavors no ha parat. Ni de fer ioga ni d’estudiar. Avui, amb els 20 anys d’experiència com a professora acreditada per l’Internacional Yoguic Fede-ration, Viqui obre les portes de magatzem per compartir el descobriment que li va canviar la vida: el ioga.

ESPECIAL OBERTURA

21FEBRER

L’arada: deu el seu nom a l’instrument de fusta rústica utilitzat a l’antiguitat per a la sem-bra. Atorga flexibilitat a tota l’esquena i coll. L’efecte principal és sobre la columna ver-tebral, junt amb els nervis espinals i lligaments vertebrals. La seva execussió lenta i el seu manteniment produeix un augment a la irrigació sanguínia de tota la columna vertebral. Es produeix una gran elongació dels musculs dorsals, que són els més extensos del cos. També es produeix una compressió als òrgans abdominals. excel·lent per a normalitzar el cicle menstrual a la dona. Hi ha també un augment considerable de la irrigació cere-

bral. Té efectes sobre el sistema simpàtic.

L’Arc: El seu significat és l’arc i atorga flexibilitat a tota la columna vertebral, rejuvenint-la. Es veu beneficiada la zona abdominal per la pressió que s’exerceix sobre els intestins evitant problemes com el restrenyiment. EL principal benefici, però, és l’activació de les glàndules de secreció interna.

Postura sobre el cap: tot i la seva espectacularitat, aquest postura s’aconsegueix fer relativament ràpid. Rep el nom de “la reina de les assanes” ja que la seva importància és fonamental pels seus efectes físics i psicològics. Aquesta assana produeix un pro-fund efecte al cervell i a tots els elements craneans gràcies a una abundant circulació sanguínia generada per la força de la gravetat. La inversió de tot el cos fa que la sang venosa torni al cor aprofitant la força de la gravetat, donant unes ‘vacances’ al cor així com una reducció de les varius. Es produeix un buit a la zona abdominal generant un

massatge a aquesta zona i un efecte estimulador i regulador de la zona. Genera descans i equilibri físic. Està contraindicada per a persones amb la pressió alta.

La Cobra: Aquesta postura produeix un important efecte sobre tota la columna vertebral degut a la flexió cap enrera. Això dona tonicitat als músculs espinals així com una esti-mulació dels sistema nerviós. A la vegada, excerceix pressió a la zona abdominal. Els ronyons es beneficien de l’efecte i es purifiquen, s’obre la caixa toràcica i disminueix el ritme cardiac.

La base pràctica de l’hatha ioga són les ‘assanes’ o postures. Cada una d’aquestes postures té com a objectiu produir uns efectes benèfics concrets. Cada postura li tornarà armonia a tots els músculs i òrgans del cos, afa-vorint la circulació de la sang, nutrint les cèl·lules i teixits i treballant a nivell del sistema nerviós i glandular. Aquestes postures es fan combinades en sèries de postures dirigides per l’instructor, tenint en compte les necessitats i l’estat físic dels practicants. A continuació, i a mode de tastet, us introduïm algunes d’aquestes postures i els beneficis que aporta. Cal tenir en compte, però, que el valor real de les postures ve donat també per factors com el temps, la regularitat, la posició que ocupa dintre la sessió, etc. Així doncs, aquestes poques postures (triades entre centenars) són una finestra oberta a l’infinit món del ioga.

ESPECIAL OBERTURA

Les assanes: la porta d’entrada a l’Hatha Ioga

Et ve de gustun massatge-express?

Xerrades informativesIoga i SalutQuè és el ioga i per què infllueix positivament en la salut?Dimarts 28 de febrer · 10:30h i 19:30hDivendres 2 de març · 11h i 15h

El Ioga i els nensDimarts 6 de març · 10:30h i 19:30h

Meditació i estat meditatiuDimarts 13 de març · 10:30h i 19:30hDivendres 16 de març · 11h i 15:30h

Entrada lluire.Places limitades.Reservi trucant al692 850 083

Sant Vicenç Ferrer, 2517300 · Blanes692 850 083espaimagatzem.wordpress.com

A Argentina, a Alemanya, a Corea del Sud... les camilles d’automassatge ja formen part de la vida quotidiana de la gent.

Surts de treballar i vols acabar el dia amb l’esquena relaxada?

Vols començar el dia amb una sensació de benestar completa a l’esquena?

Al magatzem trobareu les dues primeres camilles d’automassatge de tota la zona. Veniu a probar-les!

Vine a provar-les a partir del 27 de febrer

22 FEBRER

Solucions Sudokus Mots encreuatsPer Pau Vidal · ACPG

HORITZONTALS: 1. En Xavi la fa amb la pilota i la Moritz amb camions / 2. Color de pel·lícula victoriana. Balcànic de l’any de la picor, del temps del col·liri / 3. Dòlar excarcerat. Es fa notar perquè va camí de l’excel·lència. Prefix al cine / 4. Cotxe anglès usat a l’arquebisbat. Rebaix en un desnivell de can Bellmunt / 5. Mossèn encarregat de les relacions amb els confi-dents. Un porgador a la pape-rera / 6. Mort del sociòleg. Allà on la cuixa s’uneix per darrere amb l’abdomen. Imant al cel / 7. No cal que titil·li, qualifiqui i ja està. Aproximació a la mala santa / 8. Converses entre Plató i un besuc. Sopa faltada de fòs-for / 9. Menys de mitja fortuna, per anglès. Va molt bé per en-ganxar per l’esquena / 10. De contraportada a portada. D’actes intel·lectius així, la Noèlia en va fer sis / 11. Col isolada. Prime-ra part d’una oració que parlarà de la pròtesi. Q / 12. Ni va per davant ni endavant. Xic, per ser un cap àrab sembles molt tortosí /13. El pispa de menstruacions. Babaua, ruca, ximpleta.

VERTICALS: 1. Efímer rei de l’emmagatzemament infor-màtic. Quin tall més bo, i quasi tan gros com un nen menorquí! / 2. Quatre en privat. Mossèn que entra a treballar just des-prés del d’abans. Sempre al mig del carrer / 3. Els versos molt bé però les notes, fatal. Corre-tja de sabater per subjectar el calçat / 4. Fa de mal batollar, quan és descoberta. Amunt,

tatanet, amunt! / 5. No prou ritme. Reencarnació en pagès de la mort / 6. Interior de pis. Festes en honor d’Adonis. Re-cuperació sobtada de la vista / 7. Té la capacitat d’un quinto i la fidelitat de la quinta. La part delicada d’una perdigonada / 8. Com més grossos menys hi veuen. Despeses en gas del que fa tossir. Per tot l’escaire / 9. Més pietós que la intempèrie. Sorgeixo com un estrany noi xe

23FEBRER

Més de 700.000 persones afectades, una xifra de quasi 26.000 milions, les principals entitats financeres afecta-des i una sèrie d’elements que perme-ten parlar d’estafa a grans dimensions en una època en que cada vegada s’exigeix més transparència a institu-cions públiques i privades. En canvi el “cas de les accions preferents” no s’està convertint en cap escàndol amb majúscules i no aconsegueix arribar a les portades dels diaris ni dels infor-matius. Però quan de temps podran mantenir el mur de silenci?El cas de les accions preferents que fins a 53 caixes de tot l’Estat espanyol van vendre als seus clients més fidels amenaça en esclatar de forma massiva en qualsevol moment. No sols per les xifres referides més amunt –que són estatals al no haver-se pogut aconse-guir diferenciades dels Països Cata-lans- sinó pels elements més subjec-tius: els afectats són, en general, bons estalviadors d’avançada edat que van confiar en els directors de les “seves”

oficines que els van “col·locar” –en l’argot bancari- un producte financer d’alta complexitat sense avisar-los que no estaven simplement contractant un dipòsit amb una mica més de ren-dibilitat. L’alarma ha saltat quan al-guns d’aquests clients han intentat re-cuperar els seus diners que pensaven ingressats en dipòsits –grantits legal-ment- i s’han trobat en que en realitat tenien una inversió a “perpetuïtat” i que les opcions que els ofereixen al-guns bancs –i assegurant que hi posen bona voluntat- és reconvertir aquestes accions en unes altres que “sotmeses a les “turbulències econòmiques i que podrien perdre fins a un 20% del seu valor”.Però tot i que la història té tots els elements de manual per esdevenir un reportatge, per ara els grans mitjans hi estan passant de puntetes. Només algun breu relacionat amb les concen-tracions que ja han fet els afectats que se n’han adonat –en cap cas s’alerta que n’hi podria haver molts més- i

algunes explicacions en les seccions d’economia o en la premsa especia-litzada on el primer que s’avisa és que en cap es pot parlar “d’estafes” i on la versió de l’entitat bancària –pel Vice-president de La Caixa Juan María Nin tot això pot provocar “rascades”- és la predominant. Més difusió va tenir, en canvi, l’anunci que Caixabank havia guanyat 1.185 milions d’euros el 2011.La pregunta és, des d’un punt de vis-ta d’anàlisi de mitjans, quan de temps aconseguiran els grans mitjans man-tenir-ho en silenci? En una seqüència calcada del que després es va convertir en el “cas Urdangarín”, les primeres fil-tracions van venir dels mateixos afec-tats utilitzant els fòrums d’internet, blocs i les xarxes socials, incloses les seccions de comentaris de les edicions digitals dels diaris. Després algunes revistes de periodisme d’investigació i diaris digitals van començar a di-mensionar el nivell dels problema, per saltar, tot seguit a diaris locals i a les seccions “regionals” de grans mitjans,

Quant de temps pot durar el silenci sobre l’escàndol de les participacions preferents?700.000 afectats, 26.000 milions en joc i les principals entitats del país involucrades. Publicat pel Col·lectiu Media.cat

així com algunes columnes d’opinió, encara que sense posar noms als res-ponsables, i cartes al director. Fa uns dies, l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae), reco-neixia “els mitjans de comunicacions comencen a fer-se ressò d’aquesta lluita” i expliquen que el seu president

ja ha estat entrevistat a les principals ràdios espanyoles com SER i COPE i que TVE també se n’ha fet ressò. És si més no paradoxal que sent entitats del país algunes de les principals pro-tagonistes –com la CAM o la mateixa CaixaBank- els mitjans d’aquí tinguin menys interès en la història.

El cas de les accions preferents que fins a 53 caixes de tot l’Estat espanyol van vendre als

seus clients més fidels amenaça en esclatar de forma massiva en qualsevol moment.

·Però tot i que la història té tots els elements

de manual per esdevenir un reportatge, per ara els grans mitjans hi estan passant de puntetes.

24 FEBRER

Estar al dia del que fa en Xavi Marina és difícil. Un dia està creuant l’estret de Gibraltar nedant, un altre corrent pels deserts africans i, poc més tard, creuant una jungla infes-tada de jaguars. Si no està fent res de tot això, pot estar fent dues coses: fent pa, coques i xocolata a la seva pastisseria o entrenant al passeig de mar de Blanes. Com no podia ser d’una altra manera en Xavi ja està pre-parant la seva propera aven-tura: una carrera pel desert d’Atacama, a Xile. Però abans d’això, parlem de la seva úl-tima conquesta realitzada: la

selva de l’Amazones.La selva de Parà a l’Amazones és un dels llocs més salvatges del món: pantans, una vegeta-ció exuberant i ‘bitxos’ de tota mena: des de mosquits fins jaguars. Doncs bé, els espor-tistes de la Jungle Marathon en que va participar en Xavi Marina van recórrer 220 qui-lòmetres en unes 35 hores, portant a l’esquena tot el ne-cessari per sobreviure: una hamaca, una mica de roba i tot el menjar i aigua necessa-ris. El blanenc es va classificar segon. Xavi Marina qualifica l’aventura de com “Tot un somni”. Un somni que, per al

comú dels mortals seria un veritable malson.Però com que sembla que això enganxa, en Xavi ja té en ment la seva propera aventu-ra: creuar el desert d’Atacama, a Xile –un dels més secs del món- en una carrera de 250 quilòmetres que es desenvo-luparà durant sis dies a 3000 metres d’alçada. “Un mix molt potent que tinc moltes ganes de provar” explica Xavi. En breu us explicarem com li ha anat aquesta nova aventura...i segurament ex-plicarem els preparatius de la següent. Bona sort, Xavi!

Xavi Marina: de la jungla al desert

25FEBRER

26 FEBRERbreda

En aquest catorzè número hi han participat fins a 10 autors diferents que atorguen a la re-vista un caràcter miscel·lani pel que fa a la temàtica i a la cronologia. Es tracta d’articles molt po-pulars, que tenen una directa implicació en el teixit associa-tiu blanenc, alhora que n’hi ha d’altres que s’endinsen en ca-pítols de la història del muni-cipi poc coneguts inclús pels entesos en la matèria.En definitiva, tot el què anual-ment es recull a la revista “Blanda” es distingeix d’altres publicacions similars per-què fa aportacions inèdites i significatives sobre diversos passatges de la història recent

i remota de Blanes, fugint del què seria un senzill treball bi-bliogràfic. Durant l’acte de presentació la regidora de Cultura i Festes i Gestió Administrativa, Lara Torres va destacar que “Aques-ta revista és possible gràcies a la feina i dedicació dels tèc-nics de l’arxiu, conjuntament amb un exèrcit de voluntaris que fan les seves aportacions”. D’altra banda, també va re-marcar que “La publicació ja ha adquirit solera i prestigi, per això és important seguir-la editant. A més, també és una manera de difondre tota la tasca que es fa a l’Arxiu, i fer difusió de la documentació que conté”.

L’acte de presentació –que va comptar amb una massi-va presència de públic, que va omplir de gom a gom la sala- va quedar centrat en l’explicació que van fer els au-tors del seu article publicat a la revista.La publicació recull al seu darrer número un total de 8 recerques, una bibliografia, notícies de l’arxiu i d’altres in-gredients. Els articles de recerca van des de les vivències sobre la seva vida al municipi del científic vinculat a Blanes Carles Bas, fins a un recull sobre menús de guerra que va elaborar du-rant la postguerra el cuiner blanenc Joan Vila, passant per

les celebracions del 50è ani-versari de l’Esbart Dansaire Joaquim Ruyra i els 25 anys d’història del grup de teatre El Mirall.Per últim, la publicació tam-bé es completa amb diverses seccions fixes a cada núme-ro que s’edita, on s’inclouen d’altres aspectes relacionats amb l’activitat habitual de l’Arxiu Municipal i un repàs a la producció bibliogràfica del 2011 relacionada amb Bla-nes. Enguany s’han editat 500 exemplars de “Blanda”, que es poden comprar pel preu de 10 euros a les llibreries del muni-cipi, al mateix Arxiu Munici-pal, així com en diversos equi-paments municipals.

14ena edició de la revista BlandaL’Ajuntament de Blanes va presentar el passat divendres a la Sala de Plens el

número 14 de la revista Blanda, la publicació que edita amb caràcter anual l’Arxiu Municipal, amb articles inèdits sobre la història de Blanes.

La Brasa: tradició i experiència d’un referent de la cuina catalana

El Restaurant

Cuina catalana. Planera i autèntica. El restaurant La Brasa de Riudarenes respon a cada una de les imatges que ens venen a la ment quan parlem de ‘cuina catalana: canelons, verdures a la brasa, embotits de la casa, patates a la brasa amb allioli, arengada a la brasa amb mongetes, cargols, anques de granota, vedella guisada amb bolets, peus de porc, rostis d’ànec, conill, etc, bacallà amb xanfaina i les millors carns a la brasa... es pot demanar quelcom més? Si. Una extensa carta de postres cassolans. Cuina catalana en un restaurant català. Que vsgi de gust!

c/ Santa Coloma, 21 972 85 60 17Riudareneswww.labrasa.com

27FEBRER

A Servihabitat, el proposes tu.

servihabitat.com - 902 15 01 02 - la teva oficina de “la Caixa”

Comprova-ho

Condicions de la promoció “Tu proposes el preu” vàlides per a immobles identificats a www.servihabitat.com amb l'etiqueta groga icona de campanya. Proposta no vinculant i no acumulable a altres descomptes. Més informació, a www.servihabitat.com o en el 902 15 01 02. Oferta vàlida fins al 31 de desembre de 2012.

El millor dels nostres pisosde Maçanet de la Selvaés el preu

Aprofita ara la deducció fiscal.

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

diarios

Club Villamar lloga casa seva al millor preu.Aconsegueixi ingressos extres sense moure un dit.Una alternativa a la venda.Truqui’ns i l’informarem (cases amb piscina).

Club Villamar alquila su casa al mejor precio.Conseguirá unos ingresos extras sin moverse de casa.Una alternativa a la venta. Llámenos y le informaremos (casas con piscina)

Club Villamar rents out villas at the Costa del Maresme.Good rental income for the home-owner.Please visiti our website or contactus for thepossibilities.

c/ Sant Ramon, 3208398 Santa Susanna

93 767 77 24 · 609 26 21 75info@luxuryvillasbarcelona.com

28 FEBRER

Ara ja fa uns mesos que fun-ciona el Banc de Temps de Breda, una associació sen-se cap ànim de lucre creada per iniciativa popular, inde-pendentment de qualsevol institució pública o partit polític. Es tracta d’una xarxa d’intercanvi de serveis entre els bredencs i les bredenques que en formen part, i també gent de Riells o Sant Feliu de Buixalleu. Aquest article té com a finalitat corregir els errors d’informació que van aparèixer a l’article publicat a l’últim número de la revis-ta Àgora i que podien crear

algun malentès i oferir dades actualitzades sobre el Banc de Temps de Breda. Com a altres pobles del vol-tant (com el Banc de Temps de Santa Maria de Palau-tordera, que ens ha facili-tat molta informació per a poder engegar el projecte), el Banc de Temps de Breda és fruit d’uns valors com la solidaritat: conèixer i treba-llar amb els nostres veïns; la igualtat: tothom disposa de temps, homes i dones, ad-vocats o cambrers; i també, és clar, de la situació de crisi econòmica actual.

El primer pas per formar-ne part és fer una petita entre-vista per omplir la sol·licitud al Centre Cívic de Breda, durant l’horari d’atenció: di-marts i divendres de 18:30h a 20h i dimecres de 9:30h a 11h. D’aquesta manera se sap quins serveis pot oferir el nou soci i quins altres li inte-ressa rebre. A partir d’aquí, el soci rep un talonari de xecs i informació sobre els serveis que hi ha al Banc de Temps. Quan el soci vol rebre algun servei, es posa en contacte amb el Banc i aquest li faci-lita les dades de contacte del

Dos mesos de Banc del Temps a Breda

29FEBRER

ÉS HORA DE TORNAR A POSAR-SE EN FORMA!

MATRÍCULA GRATUÏTA

Carrer Jaume I, 30 (carrer de Correus) 17300 Blanes De dilluns a divendres de 9.00h a 21.00h

972 352 191

30 MINUTS D’EXERCICI SÓN SUFICIENTS. Si t’apuntes aquest mes, la matrícula et sortirà de franc.

www.formes30.cat - formes30@formes30.cat

ORI_Premsa_febrer_2012.indd 1 08/02/12 13:19

soci que l’ofereix. Un cop rea-litzat el servei es dóna el xec per valor del temps emprat al soci que l’ha fet i l’ingressa al seu compte (pot portar-lo a les hores d’atenció al Centre Cívic o dipositar-lo a la bústia que hi ha a l’entrada de l’Ajuntament) i disposa de temps per dema-nar qualsevol dels serveis que s’ofereixen. De totes maneres, els socis poden demanar ser-veis encara que no n’hagin realitzat cap. Exemples de serveis que s’ofereixen al Banc serien: pastisseria i coques casolanes, planxar, classes d’informàtica, bricolatge, pa-leta, fer encàrrecs per a la gent gran, portar gent en cotxe... I de serveis que se sol·liciten: classes de cuina, massatges, neteja, classes d’horticultura, d’idiomes...En aquests primers dos mesos de funcionament, el nombre de socis no para de créixer, augmentant d’aquesta manera els serveis ofertats. També s’ha començat amb l’intercanvi de serveis amb una valoració molt positiva per part dels usuaris: cangur, classes de saxo i llenguatge musical, clas-ses de repàs, classes d’anglès...Basant-se en els seus valors

fundacionals, el Banc ofereix també una sèrie d’activitats per als socis: el passat desem-bre es va realitzar un Taller de jardineria: bulbs, esqueixos i rizomes, que es complemen-tarà amb un altre taller per plantar llavors. Aquestes acti-vitats tenen com a objectiu fer una jornada d’intercanvi amb les plantes que cada soci hagi aconseguit. Altres activitats que han proposat els socies/es i que utilitzen el Banc de Temps de Breda com a plata-forma són la compra de pro-ductes biològics, la celebra-ció de mercats d’intercanvi, sortides i trobades, sempre amb la finalitat d’enfortir l’associacionisme i la partici-pació.Si voleu contactar amb el Banc de Temps de Breda, ho podeu fer per mail: bancdetempsde-breda@gmail.com; al nostre bloc: http://bancdetempsde-breda.wordpress.com/; al fa-cebook http://facebook.com/bancdetempsdebreda; o a les hores d’atenció al soci al Cen-tre Cívic de Breda (Av. Verge de Montserrat, 20): dimarts i divendres de 18:30h a 20h i dimecres de 9:30h a 11h. Ani-meu-vos, us hi esperem!

L’Agència de l’Habitatge de Catalunya ha obert la convo-catòria per adjudicar 25 pisos amb protecció oficial de llo-guer a Tordera (Maresme). Les normes ofereixen noves con-dicions després que el conse-ller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, presentés un Pla de xoc el passat mes de setem-bre per adjudicar els habitatges buits de la Generalitat. Dels 25 habitatges de Tordera n’hi ha onze d’un dormitori, que tenen una superfície de 42,93m2 a 51,53 m2, i un preu de lloguer mensual de 204 a 239 euros. La resta d’habitatges, 14, tenen dos dormitoris en una superfície de 53,88 m2 a 72,79 m2 i la renda mensual del lloguer va de 249 a 326 euros. Els habitatges es troben situats al carrer de Gi-rona i a l’avinguda dels Països Catalans.L’Institut Català del Sòl ha cons-truït els habitatges i l’Agència els administra. Les persones inte-ressades en aquests pisos poden informar-se a l’ajuntament de Tordera i a l’Agència www.agen-ciahabitatge.cat.

Pisos protegits

30 FEBRER

Camí Ral 166-168, Tordera. Tel. 93 764 13 61

ludicstordera@gmail.com

Jocs didàctics Primera infància Jocs de taula i cartesTitellesPuzzles

ConstruccióJocs d'imitacióLlibreria... i demés.

La botiga de:

Us recordem que aquest dis-sabte 11 de Febrer a LÚDICS fem la jornada de jocs de taula com cada segon dissabte de mes. Vine a conèixer els nous jocs de taula on l’estratègia, l’astúcia o la cooperació son els protagonistes. Ja sabeu que tenim jocs de taula per els mes grans, els mes petits i per ju-gar tots junts. Us esperem de 10,00h a 13,30h i a la tarda de 17,00h a 20,30h.

Suggeriments:SKULLS & ROSESJugadors: 3 a 6Durada: 10 minuts Habilitats: apostes, faroleig, audàcia, provocacióEdat: +10Presentació: caixa petitaExplicació: Senzill, elegant i intens joc d’apostes i farols on has de deduir les accions dels oponents a la mateixa vegada que els has de despistar tu a ells. Requereix nervis d’acer, audàcia i una estratègia subtil.

7 WONDERSJugadors: 2 a 7Durada: 30 minutsHabilitats: Estratègia.Edat: +10

Presentació: Joc de taula amb taulells individuals en caixa gran.Explicació: Joc de construcció en les grans ciutats del món antic. Has de gestionar les car-tes que t’ha deixat la teva ciu-tat veina per aconseguir més punts que ningú construint la ciutat més meravellosa. Pots especialitzar-te en ciència, po-der militar, comerç, estructu-res civils i/o construir una de les 7 Meravelles del Món.

EL GRAN DALMUTIJugadors: 4 a 8Durada: 15 minutsHabilitats: Hi ha atzar, càlcul, deducció, estratègiaEdat: 8+Presentació: joc de cartesExplicació: Joc jeràrquic on des de camperols fins al Gran Dalmuti lluiten pel seu esta-tus. Segons les cartes que ju-gues facilites o dificultes les jugades dels contrincants. La teva posició i comoditat en la taula canvia en funció del teu resultat a la partida anterior amb els seus avantatges o in-convenients.

Us esperen perquè els proveu

La notícia és que l’ajuntament de Calella ha presentat una proposta per rebaixar el 21% del salari i els horaris actuals. El motiu, segons explica el consistori és que el pròxim 29 de fe-brer acaben les emissions del segon canals de televisió públic del Maresme, m2tv, que dóna cobertura als po-

bles del nord de la comarca. La gestió dels continguts d’aquest canal va a càrrec de la mateixa plantilla de professionals de la ràdio i, segons ha explicat el pri-mer tinent d’alcalde Xavier Pedemonte, amb la fi de les emissions disminuirà con-siderablement la feina dels treballadors.

“Calen 2 televisions públi-ques a la comarca del Ma-resme?” Aquesta ha estat una pregunta que s’ha re-petit diverses vegades. Ara, amb l’anunci del tancament de M2tv els responsables del seu tancament -els ma-teixos que no la volien res-pondre abans- són els que parlen de viavilitats i qua-lifiquen el mtijà de ‘despesa prescindible’.En un país normal certa-ment M2Tv seria prescin-dible. Però en un país com Catalunya cada mitjà de comunicació local és un bastió imprescindible da-

vant poders locals com el de Calella, un ajuntament on l’opacitat és escandalo-sa, on l’alcaldessa no respon en què es gasta els diners dels ciutadans, on aquest mateix Nadal es van gastar 20.000 euros més que l’any anterior en llums de Nadal, on es paguen 40.000 euros per uns esdeveniments es-portius de retorn econòmic discutible... en un lloc així, cada periodista, cada mitjà, és imprescindible. No hi ha res més semblant a una dic-tadura que una democràcia sense mitjans de comunica-ció.

Cada segon dissabte, jocs de taula d’estratègia amb Lúdics Tordera

Rebaixes de sou a Ràdio CalellaLa notícia...

i el comentari

Publicitat

31FEBRER

Segueix-nos al i al

Palafolls: de 8 a 13h i de 15 a 19:30h

ARA TAMBÈA PALAFOLLS

MEDINYA · OLOT · LE BOULOU

Nova botiga N-II Km 680 PALAFOLLS entre Tordera i Malgrat

Liste Inox 265 cm : 8€/tira

PARIS 25x50 €/m2

8

PARQUET · 45x45 €/m2

7’50LUMIK Rojo

€/m2

7’25

Plat de dutxa ultralleuger S’adapta el teu cos

AMPLE LLARG PVP € 70 70 a 80 252 70 81 a 90 300 70 91 a 100 360 70 101 a 110 420 70 111 a 120 276 70 121 a 130 330 70 131 a 140 390 70 141 a 150 478 70 151 a 160 325 70 161 a 170 360 70 171 a 180 450 70 181 a 190 480 70 191 a 195 669 70 196 a 200 749 70 201 a 205 749Producte desenvolupat en col · laboració amb BAYER PARQUET · 45x45

€/m2

7’50

ANETO . 33x33€/m2

7’60

ARES Beige Cuir · 33x33 €/m2

7’50SHAKIRA Marino . 45x45

€/m2

6’85