Cadena Perpètua 57

El número 57 de Cadena Perpètua arriba carregat de notí-

cies, reportatges i entrevistes. Sovint, tancats en el nostre

petit espai de l’institut no ens adonem de la quantitat de co-

ses que es fan i, aquest trimestre, ha estat molt ric en aquest

aspecte. Estem convençuts que la quantitat i la qualitat de les

coses que s’han fet superen en molt el que es podria espe-

rar: no hi ha cap dubte que l’institut Rovira-Forns camina cap

a l’excel·lència. Només alguns exemples: entrada en el pro-

jecte d’innovació Tàndem, el premis aconseguits per les

alumnes de segon d’ESO Janira Rodríguez i Cora Camare-

na, el projecte de casa domòtica fet en col·laboració amb la

ELS NOSTRES REPORTERS

Contingut

Tàndem: camí cap a l’excel·lència

Janira Rodríguez guanya un premi de relats breus

Cora Camarena: guanyadora del Premi Primavera

Premis Treball de Recerca

Projecte “Casa Domòtica”

Somriures d’il·lusió

Audio-Llibre

L’orquestra Landerkreises Meisen visita el centre

Segon Congrés Estatal “Máster de For-mación del Profesorado de Educación Secundaria”

Sortida a la Pedrera

Aprendre anglès fent-lo servir!

Rànquing d’ortografia 2012-2013

Entrevista amb Teresa d’Altri i Ana Mar-tínez

Dia Internacional de la Família

Què ha sigut d’ells?

Daniel Berenguer

Entrevista a la Marina Corella

Guanyadors dels Jocs Florals

Pou i Tamago

Passatemps

Sant Jordi 2013

Universitat Politècnica de Barcelona, les titelles que els nostres alumnes de batxillerat fan per a les es-

coles de primària, l’audio-llibre, la participació en el segon congrés estatal “Máster de Formación del

Profesorado de Educación Secundaria”, els excel·lents resultats en les proves de 4t d’ESO, la qualitat

dels textos presentats al concurs de Sant Jordi, la mateixa cel·lebració de la diada de Sant Jordi …

Confiem ue gaudiu d’aquest número 57. Nosaltres hi hem posat tota la nostra il·lusió perquè això sigui

així.

BONES VACANCES!

Josep M Guiu

El projecte TÀNDEM pretén l’especialització del centre en les àrees de ciències experimentals i

matemàtiques, que s’han de convertir el l’eix vertebrador del currículum educatiu del centre, sense

deixar de banda que la finalitat última ha de ser la integració en el projecte de la resta d’àrees,

quedant assegurada l’adquisició de les diferents competències bàsiques. Es tracta, en definitiva de

avançar cal a la millora dels resultats educatius i d’avançar cap a l’excel·lència del nostre alumnat.

El projecte està promogut per la Fundació Catalunya-La Pedrera que és la impulsora del projec-

te, aportant el seu assessorament, el suport econòmic necessari, proposant el partenariat d’insti-

tucions de referència del país i realitzant l’avaluació de la implementació del projecte i del seu im-

pacte real al centre.

La materialització del projecte està simbolitzat per un tàndem en el que dues institucions pedalen

juntes cap a l’objectiu de la millora educativa i l’obtenció de l’excel·lència. Al davant del tàndem es

troba el centre escolar amb els seus docents, alumnes i famílies. A la part del darrera del tàndem

està la Universitat Autònoma de Barcelonaa (UAB) que

tindrà les funcions de partenariat, aportant els continguts i la

metodologia del projecte, garantint la innovació i la qualitat,

els coneixements, els valors humanístics, i facilitant l’accés

als recursos humans, les instal·lacions i materials que possibi-

litin el seu desenvolupament.

La UAB participa a través de tres institucions: l’Observatori

de la Difusió de la Ciència, format per un grup de sis pro-

fessors i investigadors i que té com a objectius difondre els

coneixements científics; facilitar el diàleg entre els que es de-

diquen a la recerca i el públic en general; i augmentar les vo-

cacions i la qualitat dels estudis científics entre els joves; el

DURANT ELS PROPERS CURSOS 2013-2016 l’INSTITUT

ROVIRA-FORNS FORMARÀ PART DEL PROJECTE D’INNOVACIÓ

EDUCATIVA ESCOLES TÀNDEM, PROMOGUT PER LA

FUNDACIÓ CATALUNYA-LA PEDRERA

TÀNDEM: CAMÍ CAP A L’EXCEL·LÈNCIA

Jordi Monsó Dilla

Departament Didàctica de les Matemàti-

ques i de les Ciències, format per 32 pro-

fessors i investigadors i que té com a objec-

tius la formació del professorat en les

matèries relacionades amb les matemàtiques

i les ciències experimentals, la recerca en la

didàctica d’aquestes àrees i l‘’assessorament

a projectes i a centres educatius; i l’Institut

de Ciència i Tecnologia Ambiental que té

com a objectius principals la recerca en les

àrees relacionades amb el medi ambient, i la

formació, a través de Màster i el programa de doctorat en Ciències Ambientals i que acull 180

professors i investigadors de la UAB, especialistes en una gran diversitat d’àrees, com són les

ciències experimentals, les humanitats i les tecnologies.

La materialització del projecte consistirà en una aplicació del currículum de secundària centrada

en les matèries de matemàtiques i de ciències experimentals i ambientals, en la que els contin-

guts seran interdisciplinaris. Es treballarà entorn a unitats didàctiques, que es desenvoluparan a

través d’activitats transversals, que inclouran continguts i competències propis d’altres àrees del

currículum com, per exemple, l’expressió escrita i oral, les llengües estrangeres, etc.

Les activitats es desenvoluparan tant dins, com fora del centre (a través de visites a instal·lacions

singulars com centres de recerca, laboratoris, museus...). La pretensió és que a través d’aquestes

activitats es puguin treballar rigorosament els continguts, es pugui fer un ús acurat dels instru-

ments científics, es fomenti la creativitat de l’alumnat i s’aconsegueixi el desenvolupament i l’ex-

pressió de les seves idees, la construcció dels coneixements i l’adquisició de les competències

bàsiques, utilitzant diferents mètodes d’observació sistemàtica, experimentació i indagació.

El projecte pretén tenir continuïtat a llarg termini de forma que un aspecte fonamental per asse-

gurar aquesta continuïtat serà la formació del professorat del centre per part de la UAB, amb

l’objectiu de facilitar els coneixements i les capacitats necessàries per a crear i adaptar recursos

per aplicar al projecte, tant en el període en què s’estén la col·laboració com en el futur.

El passat 12 de juny a la sala d’actes del Palau de la Generalitat es va celebrar el lliura-

ment de la 36 edició dels premis de relats breus organitzat per l’empresa COBEGA. El ju-rat estava format per Salvador Oliva, Pere Mayans, Vicenç Sanchís i Josep Lluís Carod-

Rovira entre d’altres.

Al concurs s’havien presentat 1.867 participants de tota Catalunya i a l’acte es trobaven els seleccionats com a quinze millors. La Janirà va obtenir el 9è lloc i com a premi va re-

bre una placa en reconeixement de la qualitat del seu relat i una ipad mini.

La Janira va assistir a l’acte acompanyada dels seus pares, la seva amiga Alba, la seva

professora de català Isabel Pallarès i el director del centre Jordi Monsó.

L’acte va ser presidit per la Consellera d’Ensenyament Irene Rigau, que va ser l’encarre-

gada de lliurar els premis.

FELICITATS JANIRA!!! ESTEM MOLT ORGULLOSOS DE TU!!!

L’alumna de 2n d’ESO Janira Rodríguez ha estat premiada amb un dels primers premis de la 36 edició del concurs

de relats breus organitzat per l’empresa Coca-Cola.

JANIRA RODRÍGUEZ GUANYA UN PREMI DE

RELATS BREUS

Cora Camarena, guanyadora del Premi

Primavera Aquests premis són convocats, cada any per la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Santa Per-

pètua de Mogoda. Els premis tenen com a objectiu fomentar l’escriptura entre els nois i noies de les

escoles de Santa Perpètua (des de Primària fins segon d’ESO). En aquesta edició van participar un

total de 400 alumnes de diverses escoles, i el tema va ser ‘’Cent anys de l’arribada de la llum elèc-

trica a Santa Perpètua’’.

Una de les nostres companyes, Cora Camarena, va aconseguir el primer premi de la màxima cate-

goria (primer i segon d’ESO) amb la seva obra “L’arribada de la llum a Santa Perpètua”. Com es

d’esperar, tots ens sentim molt orgullosos del seu premi, i els nostres reporters li han fet una entre-

vista:

ENTREVISTA A CORA

CAMARENA

1 Com et dius?

Cora Camarena.

2 Que són els Premis Primavera ?

Un concurs literari de relats curts.

3 Sobre què tracta la teva redacció?

El punt de vista d’un sereno amb l’arribada de la llum a Santa Perpètua de Mogoda.

4 En què et vas inspirar per fer la redacció?

La meva àvia m’havia explicat com era la vida quan no hi havia electricitat.

5 Vas trigar molt a fer-la? Et va costar molt?

No vaig trigar; tampoc em va costar perquè la meva àvia em va ajudar

6 Com has quedat al concurs? Qui va quedar segon i tercer ?

Primera; en Pau Vinyals segon; i la Andrea Julve tercera.

7 Quin premi has guanyat?

Llibres, auriculars de música i una llanterna.

8 Que vas sentir quan et van dir que havies guanyat?

Alegria.

Dani Saura, Carlos Sánchez, Esteban De Andrés, Carmen Alcaraz i Sara Perianes

PREMIS TREBALL DE RECERCA

El passat 23 de maig a l’Auditori Municipal de Montcada. va tenir lloc l’acte de lliura-ment de premis de treballs de recerca organitzat pel Centre de Recursos Peda-gògics del Vallès Occidental, amb el suport dels ajuntaments de Santa Perpètua de Mogoda, Ripollet i Montcada.

Jordi Monsó Dilla

Els premis són un reconeixement del treball d’investigació que duen a terme els alumnes durant el batxillerat i és cada centre qui tria els treballs que mereixen aquest reconeixe-ment. Dues alumnes de l’institut Rovira-Forns van ser premiades en aquest acte. En concret es tracta de Neus García, per La transició política i el PSUC a Santa Perpètua, i Gemma Monràs, per Les cèl·lules mare: ciència o ficció. L’acte el va presidir l’alcaldessa de Montcada i Reixac, María Elena Pérez, acompanyada de l’alcalde de Ripollet, Juan Parralejo; l’alcaldessa de Santa Perpètua, Isabel Garcia, i el director dels Serveis Territorials del Vallès Occidental, Lluís Baulenas.

PROJECTE “CASA DOMÒTICA” Encarna Garcia i Montse Pagès

Barcelona i, per tant, ens

oferia l'oportunitat de re-

alitzar una visita per

conèixer l'edifici i estudi-

ar-lo in situ. Vam aprofi-

tar aquesta oportunitat el

passat 2 de maig; el

nostre alumnat es va

desplaçar al Pavelló i

vam poder observar els

detalls dels seus materi-

als i espais durant tot un

matí.

La primera fase del pro-

jecte es va realitzar a la

matèria optativa de di-

buix, amb la

col·laboració dels alum-

nes de Màster Sergi Bur-

gada i Mariona Raduan.

Els nostres alumnes van

realitzar algunes pràcti-

ques d'AutoCAD, redis-

tribuint els espais dels

plànols originals del Pa-

velló Alemany i transfor-

mant-los en un habitatge

funcional.

Durant aquest període

de temps, els estudiants

de tecnologia esperaven

impacients els plànols

per tal de poder iniciar la

construcció de la ma-

queta a escala. Tot el

grup va treballar amb la

construcció de la ma-

Durant aquest curs, l'a-

lumnat de les Optatives

de Dibuix i Tecnologia de

4t d'ESO han participat

en un projecte conjunt

entre aquestes dues ma-

tèries. El principal objec-

tiu d'aquest projecte era

treballar el currículum de

Dibuix i Tecnologia a tra-

vés d'un projecte

col·laboratiu que fos mo-

tivador i suposés un rep-

te per a l'alumnat partici-

pant, i que integrés gran

part dels continguts del

curs: representació gràfi-

ca i anàlisi de plànols,

utilització d'AutoCAD, re-

alitat augmentada, elec-

tricitat, electrònica, robò-

tica, etc. D'alta banda,

s'integra dins el Projecte

d'Innovació Docent lide-

rat per l'Escola Universi-

tària d'Enginyeria Tècni-

ca Industrial de Barcelo-

na (EUETIB) de la UPC:

“Plataforma Docent per a

l’Aprenentatge d’Electrò-

nica Analògica per a Es-

tudiants d'ESO, Batxille-

rat i Grau”.

Es tractava de dissenyar

els plànols d'un habitatge

amb programes de CAD,

per després construir una

maqueta amb cartró ploma i reproduir-la

de forma virtual per treballar-la en realitat

augmentada. Finalment, s'havien de disse-

nyar, construir i programar les ins-

tal·lacions domòtiques de la mateixa.

Es va escollir el Pavelló Alemany de l'ar-

quitecte Mies Van der Rohe, perquè és un

símbol de l'arquitectura moderna que te-

nim la sort de poder gaudir a la ciutat de

queta i va anant resolent totes les dificultats de forma conjunta. Un cop muntada la maqueta,

alguns alumnes van continuar treballant-la dissenyant espais, construint mobiliari a escala, i

donant forma a tota mena de detalls per convertir la nostra maqueta en una llar.

Altres alumnes, es van especialitzar en el disseny de les instal·lacions domòtiques i en la pro-

gramació en BASIC de les mateixes. Aquesta part del projecte ha estat possible gràcies al

Projecte d'Innovació Docent liderat per l'EUETIB que va permetre a alguns dels nostres alum-

nes de 4t d'ESO i 1r de Batxillerat Tecnològic, la visita als Laboratoris del Departament d'Engi-

nyeria Electrònica de l'EUETIB. A més a més, van poder conversar amb estudiants de final de

carrera i veure in situ el desenvolupament, construcció i funcionament dels seus projectes

d'Enginyeria Electrònica. Finalment, van poder participar en la fabricació d'una placa d'entre-

nament de programació de microcontroladors que hem denominat la PIC-Board, i que ha per-

mès la realització d'unes pràctiques de programació dels famosos i coneguts microcontrola-

dors PICAXE. És per tot això, que hem d'agrair a aquest projecte i a aquesta Escola Universi-

tària, el fet que ens hagin proporcionat de forma gratuïta el material electrònic necessari per

programar la domòtica del nostre habitatge.

Paral·lelament, a l'Optativa de dibuix, l'alumnat ha construït, amb força entusiasme, una ma-

queta digital utilitzant el programa de disseny gràfic en 3 dimensions SketchUp amb l'objectiu

de treballar la realitat augmentada.

Aquest projecte ha estat possibles gràcies a l'entusiasme, la motivació, les idees, propostes i,

sobretot, moltes hores de feina dels alumnes de 4t d'ESO participants. Moltes gràcies a tots i a

totes per la vostra participació i implicació!

SOMRIURES D’I·LUSIÓ Alumnes de batxillerat fan titelles per a les escoles de Primària

Els dies 10, 13 i 14 de maig vam anar a unes escoles de Primària a Sta. Perpètua a fer una petita representació de titelles sobre el conte de la Caputxeta Vermella en anglès.

Els nostres objectius eren sortir una mica de la rutina escolar i fer passar una bona estona als petits.

Després de cada representació podí-em comunicar-nos amb els nens i fer-los preguntes del vocabulari de la història. Eren ben llestos!

Com bojos feien cua per poder pro-var les nostres titelles, se’ls veia molt feliços. Quan els preguntàvem si te-nien cap dubte aixecaven la mà per dir-nos que érem molt guapos.

En conclusió, ha estat una experièn-cia inoblidable! Hem ensenyat, però també hem après.

Clara Bernad i Marina Escobar

AUDIO-LLIBRE

L’activitat s’inscriu dins les organitzades des del seminari de biblioteques escolars primària-secundària i va consistir en una lectura a Ràdio Santa Perpètua de contes curts per part d’alumnes, les edats dels quals anaven des dels 5 fins els 18 anys. La feina es va iniciar mesos abans amb la selecció dels textos i la seva adaptació. Posterior-ment es va seleccionar a diferents alumnes que van preparar la lectura dels contes que havia de realitzar-se posteriorment barrejant alumnes de diferents centres i diferents edats. Finalment, es va fer un assaig general a la Biblioteca Josep Jardí, on també van esmorzar ple-gats en un ambient força agradable, per acabar realitzant la lectura enregistrada que s’ha emès per la ràdio.

El passat 8 de juny va tenir lloc l’activitat AUDIOLLIBRE amb la participació de 24 alumnes de les diferents escoles i instituts públics de Santa Perpètua de Mogoda.

Jordi Monsó Dilla

L’ORQUESTRA LANDERKREISES MEISEN VISITA EL CENTRE

El passat dimecres dia 3 d’abril l’Orquestra Simfònica de l'Escola del Landerkreises Meisen, dirigida pel sr. Wolfgang Berehn va oferir un concert a l’alumnat del nostre centre.

L’orquestra, composada per 46 alumnes (d’entre 11 i 24 anys) i cinc professors, té la seva seu central a l’escola situada a la po-blació de Radebeul (Saxònia). Aquesta es-cola té 4.500 alumnes.

L’Escola de Música i dansa de Santa Perpètua va contactar amb ells el curs passat a Novella-ra (Itàlia) en el marc del Festival dels Joves Músics Europeus que organitza la Unió Euro-pea d'Escoles de Música i va ser allà on els van convidar a venir a la nostra població.

Durant aquests dies l’orquestra alemanya ha estat treballant conjuntament amb dues de les or-questres locals: l’Orquestra Allegro Mosso i la Jove Orquestra de Santa Perpètua de Mogoda (JOSPEM). Entre les tres orquestres han aplegat més de cent músics, que van realitzar un con-cert conjunt la nit del dijous dia 4 d’abril, obert al públic i que va tenir lloc a la sala d’actes del nostre centre.

Jordi Monsó

Durant la seva estada a la nostra població han estat allotjats en les cases dels alumnes i pro-fessors de l’escola de Música i no només s’han dedicat a tocar, sinó que en el seu temps lliure han fet visites per Barcelona i per Santa Perpètua.

SEGON CONGRÉS ESTATAL “M ÁSTER DE FORM ACIÓN DEL

PROFESOR ADO DE EDUC ACIÓN SECUND ARI A

Els passats dies 7, 8 i 9 de març es va celebrar a Oviedo el 2n Congrés Estatal del Màster de Formació de Professorat de Secundària. En representació del nostre centre va assistir-hi Joan Ramírez, com a coordinador del pràcticum a l’institut.

Allà va presentar: “Un máster para el aprendizaje del profesorado. La experiencia del instituto Rovira-Forns” que va ser molt ben acollida, ja que oferia una visió global del treball que s’està fent a linstitut en col·laboració amb moltes de les universitats catalanes (UAB, UB, UOC, UPC i UPF).

També s’ha que dir que érem l’únic centre de Secundària provinent de Catalunya i es va poder explicar la metodologia de treball realitzada als instituts catalans.

S’ha de destacar l’oportunitat que va suposar per poder establir relacions i projectes d’innovació de cara al futur.

Joan Ramírez

SORTIDA A LA PEDRERA

El divendres 19 d’abril tots els alumnes de 4t d’ESO vam anar d’excursió a

la Pedrera. Aquell divendres, tots vam venir a classe a les vuit del matí, com tots

els dies, i a les nou vam marxar caminant tots junts cap a l’estació de Santa

Perpètua, on les professores ens van repartir una sèrie de preguntes que hauríem

de respondre durant la sortida. A les deu vam agafar el tren i poc després vam

arribar a Plaça Catalunya. Un cop allà vam dirigir-nos cap a Passeig de Gràcia, on

vam observar els edificis modernistes més coneguts i destacats, com la Casa

Batlló, la Casa Lleó-Morera i la casa Amatller. Quan vam acabar d’esmorzar i fer

fotografies a aquest edificis tan emblemàtics de Barcelona, vam caminar fins arri-

bar a la Pedrera, on ens esperaven dues guies, les quals van fer una breu explica-

ció de Gaudí, l’arquitecte que va dissenyar aquest edifici; van introduir-nos en el

context històric de l’època de creació de la Pedrera i l’Eixample de Barcelona; i

van fer-nos un recorregut per l’edifici. En aquest vam poder observar els dos patis

interiors plens de llum natural; les entrades i escales del servei; el famós terrat,

ple motius de característics de Gaudí; les golfes, que abans es feien servir com a

bugaderia; i la recreació d’un habitatge de l’època. Just un quart d’hora abans que

el nostre tren arribés a Plaça Catalunya vam finalitzar la nostra visita i vam sortir

corrents, literalment, cap a l’estació, però no vam arribar a temps i vam haver

d’esperar a l’andana gairebé una hora, fins que passes el tren que ens portaria de

volta cap a Santa Perpètua.

Judith Federico

APRENDRE ANGLÈS FENT-LO SERVIR!

Durant el segon trimestre del curs escolar d’enguany, alguns alumnes voluntaris de 2n de la ESO van realitzar la gravació d’un videoclip en anglès en què canten o fan playback d’una cançó. Per exemple, cal destacar la magnífica actuació de la Jessica Rodríguez (2n A) i l’Ariadna Dorado (2n C) que van ser agosarades, i van interpretar i cantar d’una mane-ra excel·lent l’exitosa cançó d’Abba Gimme, gimme. També fabulosa va ser la interpretació que van fer un grup nombrós d’alumnes de la Lazysong de Bruno Mars; o el fantàstic remix d’en Dani Saura amb la seva tortuga com a protagonista secundària. Tots ells van ser re-compensats per l’esforç i l’interès amb una dolça rosa i un petit diploma de record.

Tot això, per recordar-nos que l’aprenentatge d’una llengua no només depèn del domini de la seva gramàtica, sinó que perquè tingui un sentit complet, hem d’aprendre la llengua fent activitats funcionals i tenint experiències gratificants i, per què no, divertint-nos i fent una acció bàsica: utilitzar la llengua que estem aprenent, l’anglès!

Silvia Vilasís Lorente

RÀNQUING D’ORTOGRAFIA 2012-2013 NIVELL ALUMNE QUE COMET

MENYS FALTES ALUMNES QUE MÉS HAN MI-

LLORAT

1r X1 ESO Lemlem Ruíz Sergio Hellín 1r Y1 ESO Raúl Castells Joel Berenguer 1rY2 ESO Alba Puerta Ana María Osorio 1r X2ESO Aminata Drammeh Rubén López 2n Y1 ESO Jéssica Rodríguez Magí Mata 2n Y2 ESO Ariadna Martínez Laura Valero 2n X1 ESO Danae Santín Ester Calafell 2n X2 ESO Layla Amlali Miguel Salguero 3rA ESO Sergi castells Óscar Pina 3rB ESO Pau Sepúveda Manel Valín 4tA ESO Laura Ysla Sergi Cabanillas 4tB ESO Marina Corella Iana Garcia 4TC ESO Belén Moreno Tania Moreno 1r BTXA África Hernández Nerea Barcos 1r BTXB Adán Sevilla Oriol Hurtado 2n BTX Neus Garcia Sergio Romero

FINALISTES DEL CONCURS LLETRES I MOTS

.Comencem per l’opinió de Teresa d’Altri, científica del PRBB:

Ens pots dir el teu nom, si us plau?

Teresa d'Altri.

Quants anys tens?

Tinc 28 anys.

Què et va portar a fer aquesta feina? T’agrada?

La meva feina m'encanta. Jo vaig estudiar biotecnologia a la universitat, vaig fer unes pràctiques en un laboratori durant l'any de màster i em vaig enamorar de la recerca. Des de llavors vaig començar un doctorat de re-cerca, que just ara estic acabant.

Ens pots explicar en què consisteix la seva feina?

Com et deia, sóc estudiant de doctorat de Biomedicina i estudiem les leu-cèmies, que són el càncer de la sang. Per trobar cures i teràpies a les malalties s’ha de saber com fun-cionen, és imprescindible. No es pot curar cap malaltia que no es conegui bé. És per això, que en el meu laboratori juntament amb molts d’altres, estudiem com funciona el cos humà i les malalties. Si vols saber com funciona la meva feina en el dia a dia, doncs: ens plantegem una pregunta i decidim els ex-periments que calen per respondre-la. Als experiments a vegades triguem moltes setmanes en tenir una resposta. Quan la tenim recollim totes les dades i les presentem als companys del laboratori en un se-minari per saber què en pensen. Després ens plantegem la següent pregunta. Si obtenim resultats in-teressants i útils per la societat els publiquem en revistes científiques perquè tothom pugui aprofitar el nou coneixement generat.

Ens els seus experiments utilitzes animals de laboratori?

Sí, ratolins.

El treball amb aquesta animals està regulat per alguna normativa? O qualsevol pot treballar

amb ells?

El treball amb animals està regulat per moltes normatives. Per experimentar amb animals, cal tenir:

1-Un títol universitari de ciències.

2-Fer un curs de formació en experimentació animal homologat per la Generalitat de Catalunya.

3-Obtenir un projecte aprovat pel “Comitè Ètic”. Com funciona aquest comitè? Un científic presenta un projecte amb una pregunta clara, per exemple: <<es pot curar aquesta leucèmia amb el fàrmac “X”?>>. També presenta els mètodes que utilitzarà, per exemple: <<utilitzaré 20 ratolins amb leucèmia els trac-taré amb el fàrmac “X” i miraré si es curen>>. El Comitè decideix si la pregunta és correcta i prou impor-tant per justificar l’ús d’animals. Si ho és s’assegura que el nombre d’animals proposat sigui el mínim suficient per obtenir una resposta. També decideix si els mètodes són correctes i no generen patiment innecessari als animals. Si el projecte és aprovat, hauràs d’utilitzar exactament el nombre d’animals i mètodes aprovats.

ENTREVISTA

El passat 24 d’abril es va celebrar el Dia Mundial

dels Animals de Laboratori. Per aquest motiu, hem

fet una entrevista a la Teresa d’Altri, investigadora

que fa el doctorat al Parc de Recerca Biomèdica de

Barcelona i a l’Ana Martínez, veterinària encarrega-

da de la protectora d’animals de Sabadell.

ANDREA BUSOM RUBIO

Teresa d’Altri

De fet una màxima que s’utilitza en la regulació de l’experimentació animal és el principi de les tres “R”, que són Reemplaçar, Reduir i Refinar. Reemplaçar vol dir que sempre que es puguin utilitzar mètodes alternatius per respondre les preguntes, aquests s’hauran d’utilitzar. Per exemple si l’expe-riment es pot fer utilitzant cèl·lules en cultiu i no amb animals, s’haurà de fer amb cultius. Reduir vol dir que sempre s’utilitzarà el mínim nombre d’animals que permeti respondre les preguntes. Refinar vol dir que els animals hauran d’estar en condicions de vida bones pel que fa a l’ambient on son cri-ats. Hauran de tenir espai suficient i el menjar, l’aigua, la temperatura/humitat, hauran de ser les idò-nies per evitar situacions en què els animals pateixin estrès. Es minimitzaran o eliminaran els proce-diments que produeixin dolor als animals.

Tot està molt i molt regulat, més del que ho està per animals destinats a l’alimentació. Si vols saber més coses pots llegir el Decret 214/1997 de la Generaltat de Catalunya que ho regula.

Considera que l’experimentació s’ha de considerar maltractament?

No. Jo sé el que faig amb els ratolins, i se que no és maltractament. Mai no he maltractat un animal i mai ho faria. Com que induïm malalties als ratolins, en alguns casos, poden sentir dolor, però sem-pre és el miním possible i de fet els comitès ètics s’encarreguen de vetllar que no es superin aquests mínims. El que és segur és que pateixen menys que les persones amb les malaties que estudiem.

Quina mena d’experiments fa vostè amb els animals?

Jo estudio leucèmies. Doncs, indueixo leucèmies en els ratolins i estudio com evolucionen i com res-ponen a les cures. Els trec sang un cop al mes, els peso, i estudio el seu comportament. Quan la malatia és avançada, sacrifico els animals i analitzo els òrgans interns.

Sense aquests animals podria fer-se la investigació que fa?

No. de fet, aquesta és una molt bona pregunta. Sempre s’ha de respondre a això per obtenir un pro-jecte davant del comitè ètic del qual et parlava abans: si hi ha alguna possiblitat de fer una investiga-ció sense animals, doncs queda pohibit fer-ne ús.

Els seus estudis comporten algún benefici per a la societat?

Sí. Com et deia abans, per trobar cures a les malalties s’ha de saber com funcionen, ja que no es pot curar cap malaltia que no es conegui bé. Hi ha moltes malaties encara sense cura, o amb unes cures poc eficaces i molt agressives. Els meus estudis contribueixen al coneixement de les malalties i de les seves cures.

Quina mena d’animals necessiteu i d’on els traieu?

Ratolins. Es tenen i crien en un lloc especial del laboratori, anomenat estabulari. Allà, els cuidem i els donem pinso, i estan protegits de tot agent extern. Tot està regulat: l’espai que han de tenir, els animals per gàbia, la temperature, la humitat, etc. per tal que no pateixin estrès. Està totalment pro-hibit utilitzar animals que vinguin des de fora de l’estabulari.

Quan es maten els animals, pateixen?

No. Sempre és obligatori utilitzar el mètode que genera menys patiment. Això està especificat en el projecte que aprova el comitè ètic, i sempre es controla molt. Normalment, el mètode utilitzat és dis-locació cervical o sacrifici amb CO2.

Vol afegir alguna cosa més?

L’experimentació és important, amb i sense animals. De fet, l’experimentació amb animals és una petita part de la recerca, la més petita. Si hi haguessin altres maneres de fer el que fem sense ani-mals, està clar que ho escolliríem, però en aquest moment no n’hi ha. Totes les medicines que fem servir els humans han de ser testades en animals i això, desafortunadament, no es pot substituir per res avui dia.

I ara l’opinió d’Ana Martínez, veterinària de la Protectora d’Animals de Sabadell

Ens pots dir el teu nom, si us plau?

Ana Martínez Cano.

Cuants anys tens?

33 anys.

Quina es la seva feina en la protectora?

Veterinària responsable de la protectora de Sabadell.

Quina és la feina essencial de la protectora d’animals?

Recollir tots els animals abandonats i aquells dels quals ningú es pot fer càrrec.

D’on obteniu els diners per fer aquesta feina?

En part, de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Sabadell, però sobretot de les adopcions i de les quotes dels socis.

D’on recullen els animals que tenen?

Del carrer, de la gent que el porta directament...

I què fan amb ells?

Se'ls fa una exploració sencera, es desparasiten externament i internament , i es comprova si tenen mi-croxip. Si el tenen s’avisa el propietari i si no en tenen, es queda 21 dies en custòdia i després s’esterilit-zen i es posen per donar en adopció. Mai es sacrifica si no és per un problema d'agressivitat extrema o sacrifici humanitari (quan l’animal està molt malalt i/o esta patint).

Si no podeu mantenir-los, els heu de sacrificar?

Fins el moment no hem arribat a aquest punt. Esperem que mai arribi.

Quants animals teniu en la protectora?

270 gossos i 150 gats.

Es poden adoptar els animals que tenen? I com es fa per adoptar-los?

Sí, tots. L’equip de la protectora valora si l’adoptant és l’apropiat per a aquell animal en concret i si és així, ha de pagar una taxa per l’adopció (es donen operats, amb microxip, cartilles, vacunes, desparasitats i test de leishmania (malaltia molt comuna transmesa per un mosquit).

El cas més urgent que teniu en aquest moment quin es?

Un cadell de Pit Bull que es diu JUNIOR, que va arribar amb sis mesos perdut, amb una fractura múltiple de colze, la qual es va operar en vàries ocasions, però al final es va haver d’amputar l’extremitat sencera. Es tracta d’un animal que, en contra dels falsos mites per la seva raça, té un caràcter molt bo i té un es-perit de superació envejable. A la protectora, estem esperant que algú se l’emporti perquè allà no el po-dem tenir per sempre, com us podreu imaginar.

Celebren vostès el Dia Mundial dels Animals de Laboratori?

No ho celebrem, però hi ha plataformes animalistes associades amb nosaltres que sí que fan concentra-cions.

En algunes pàgines d’Internet representen que el Dia Mundial de Laboratori és maltractament

animal, vostè que n’opina?

Estic en contra del maltractament d’animals de laboratori.

S’haurien de prohibir l’ús dels animals de laboratori?

Sí. Només fer-los servir en casostotalment imprescindibles (tractament de càncer, medicaments per na-dons, etc.)

Ana Martínez Cano

Si es prohibís seria un problema pel progrés de la ciència?

En part sí, en part no, ja que es podria suplir amb altre tipus d’experimentació

Heu hagut de rescatar algun animal sotmès als tractamens de laboratori?

No.

Aquest és el JÚNIOR

El 20 de setembre de 1993 l’ Assemblea General de les Nacions Unides a la Resolu-ció 47/237 va decidir que el 15 de maig de cada any se celebri el Dia Internacional de la Família.

El 1988, en la seva resolu-ció 44/82, l'Assemblea Ge-neral de les Nacions Unides va proclamar l'any 1995 Any Internacional de la Família, amb vista a crear una major consciència de les qüesti-ons relacionades amb la família i millorar la capacitat institucional de les nacions per fer front, mitjançant l'a-plicació de polítiques àmpli-es, als problemes relacio-nats amb la família.

La família és un lloc de crei-xement, on ens trobem pro-tegits i segurs.

Aquest dia és una oportuni-tat per demostrar la solidari-tat i reflexionar sobre com millorar la relació de tots els membres de la família, ja que hi ha molts tipus de fa-mílies. Gràcies a aquest dia podem conèixer el millor de la nostra.

Són molts els que quan par-len de família pensen en un pare, una mare i un o dos fills, però aquesta és una idea molt limitada de família. Avui en dia hi ha famílies de moltes maneres i tipus. Vet aquí algunes:

La família nuclear o ele-mental: es compon de marit (pare), esposa (mare) i fills. Aquests últims poden ser de descendència biològica de la parella o membres adop-tats per la família. Entre els

membres han de donar-se unes relacions regulars.

La família extensa o con-sanguínia: es compon de més d'una unitat nuclear sem-pre que coexisteixin sota un mateix sostre, s’estén més enllà de dues generacions i està basada en els vincles de sang d'una gran quantitat de persones, incloent als pares, nens, avis, oncles, ties, ne-bots, cosins i altres. Per exemple, la família de triple generació inclou els pares, els seus fills casats o solters, els fills polítics i els néts.

La família monoparental: és aquella família que es consti-tueix per un dels pares i els seus fills. Aquesta pot tenir diversos orígens: la mort o abandonament d’un dels còn-jugues o perquè una dona decideixi tenir un fill sense parella.

La família homoparental: Es considera família homoparen-tal aquella on una parella d'homes o de dones esdeve-nen progenitors d'un o més infants. Les parelles homopa-rentals poden ser pares o ma-res a través de l'adopció, de la maternitat subrogada o de la inseminació artificial en el cas de les dones. També es consideren famílies homopa-rentals aquelles en què un dels dos membres tenen fills de forma natural d'una relació anterior.

El Dia Internacional de les Famílies se celebra cada 15 de maig

DIA INTERNACIONAL DE LA FAMÍLIA Ariadna Martínez, Meritxell Jiménez, Dani Saura, Laia Cano, Aixa Ortega, Sara Perianes

ENTREVISTA

Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Família, els nostres redactors han anat a parlar amb una família homoparental i

una monoparental. Això és el que ens han dit:

Pau García

La Neus i la Maria són una parella homoparental que conviu amb el seu fill Víctor i que, amablement, han volgut respondre les postres preguntes:

1. Quan vàreu descobrir que sou homosexuals?

Maria: des de sempre. Neus: amb 30 anys.

2. Us heu casat legalment?

No, encara no.

3. Teniu fills? Quants?

Sí, un, el Víctor.

4. Com ho vàreu fer per tenir fills?

Va ser amb una relació heterosexual.

5. Teniu por que el vostre fill pateixi pel fet de tenir

dues mares?

Ho pensàvem al principi, ara ens preocupa que algú el pugui marginar.

6. On i com us vàreiu conèixer?

Per Internet.

7. Què va suposar, per vosaltres, la llei que va re-

conèixer el matrimoni homosexual?

Per a nosaltres va suposar ser reconegudes a la socie-tat com una parella més i un pas endavant en el sentir del respecte i la tolerància.

8. Què els diríeu a les persones que la veuen mala-

ment?

Maria: respecta la meva condició que jo respecto la teva.

Neus: La felicitat de cadascú no té límits.

9. Les vostres famílies es van enfadar o van posar

impediments perquè forméssiu una família?

Maria: La meva família està molt feliç i estimen la meva parella com un més de la família.

Neus: La meva família no ho ha sabut aceptar. De fet, la meva relació amb ella és escassa.

10. Quan sortiu amb altres parelles són també ho-

mosexuals?

Mixtes: algunes són homosexuals i altres heterose-xuals.

11. Coneixeu alguna família homosexual masculina

amb fills?

No.

12. Voleu afegir alguna cosa més per als nostres

lectors?

Víctor (fill): Voldria dir a tots els fills de parelles homose-xuals que no se n’avergonyeixin i siguin felinos.

Neus: Tolerància, respecte i que deixeu viure a les per-sones tal com són.

Maria: Viu i deixa viure.

La Fina Córdoba és professora del nostre centre i mare en solitari de dues nenes. Gràcies per la teva col·laboració

1. Quantes persones formen la teva família?

En som tres, dues nenes i jo

2. Va ser decisió teva formar una família monoparen-

tal, o va ser perquè no trobaves parella?

Totes dues coses. Jo sempre havia pensat tenir fills amb parella. Però arribats els 33 anys vaig pensar que ja no em donava temps a fer-ho tot: trobar parella, veure si anava bé, després tenir fills,... me n’anava massa enllà en el temps. Ep! I comptant que tot sortís bé. El que estava clar és que jo volia tenir fills aleshores, i no ho volia fer dependre del fet de trobar un home.

3. Què pensa la teva família que hagis format una

família monoparental?

La notícia els va sorprendre, i a ma mare la va disgustar. Però tot parlant serenament vam veure que no era cap disbarat. Això sí, vam mirar-ho tot: els diners, l’educació, l’explicació del fet a la futura criatura, el què diran,... I a ma mare de seguida l’hi va passar.

4. Vas tenir fills de la manera tradicional, o vas recó-

rrer a tècniques de reproducció assistida?

Vaig anar a la clínica Dexeus.

5. En el segon cas, podries resumir el procés que

vas seguir?

Primer van explicar-me en què consistia tot el procés, el pressupost i a més et deixen molt clar que no pots triar el donant, perquè el donant el tria la clínica en funció de les característiques de la família de la mare. Després, em van fer exàmens de salut física i psíquica, i un cop su-perats et transfereixen una mostra del donant ... i a es-perar.

6. No et va fer por tenir fills i encarregar-te tu sola de

tirar endavant la família.

No gens.

7. El fet d’haver de tirar endavant tu sola la família ha

suposat que el dia a dia sigui més dur?

No ho sé, no ho he fet de cap més manera.

8. Et preocupa que les teves filles puguin patir pel fet

de no tenir pare?

No crec que aquet fet les hagi de fer patir. I si les farà patir ja mirarem de superar-ho. A més, d’estimació no els en falta. Tenen tracte amb els tiets i cosins cada dia.

9. Com els hi explicaràs aquest fet?

Ja hem anat de visita a la Dexeus a veure les biòlogues amb qui vaig tenir més relació i aquestes visites les hi aniré repetint. Els vaig dient, a les nenes, que aquí és on em van ajudar a tenir-les a elles.

10. Vols afegir alguna cosa més per als nostres lec-

tors?

Que el que és imprescindible per criar un o una nena és una amor incondicional, estabilitat, i respecte. no si te-nen més o menys família.

Amb aquest article hem inaugurat una nova secció

en la qual entrevistarem a antics alumnes de

l’institut. Avui us presentem a l’Estela Ruedas.

QUÈ HA SIGUT D’ELLS

Francisco Jiménez i Fran Romero 11/04/2013

1 Ens podries dir a quina època vas estudiar al Rovira-Forns?

Vaig començar l’ESO el 2002 i vaig acabar el batxillerat el 2008.

2 Què vas estudiar a l’institut Rovira Forns?

Vaig estudiar l’ESO i el Batxillerat social.

3 Perquè vas escollir aquest institut?

Primerament, vaig anar a l’escola Bernat de Mogoda i, a causa que l’institut Ro-

vira-Forns, el considerava una continuació d’aquesta, no vaig tenir cap dubte a

escollir-lo. A més a més, també he de dir que l’institut estava just al costat de

l’escola de Primària i que tots els meus companys i companyes també anirien al

Rovira-Forns. Tot i això, és evident que tant els meus pares com jo considerà-

vem que era un bon centre per cursar tant l’ESO com el Batxillerat.

4 Com recordes la teva estada a l’institut?

La meva estada a l’institut ha sigut inoblidable, ja que ha estat plena de mo-

ments de tot tipus: tan bons com no tant bons, però aquests últims sempre que-

daran com a anècdotes per explicar.

Actualment, encara visualitzo com era la meva classe, i els professors i com-

panys amb els quals convivia cada dia. D’aquells anys, m’emporto molts re-

cords, aprenentatges, bones amistats i molts moments que han marcat part de

la meva infància.

5 Recordes el nom d’algun professor/a o alumne/a?

És clar i, fins i tot, a alguns d’ells, encara els segueixo veient. Recordo al meu

primer tutor, Nacho, i els altres mestres com, per exemple: L’Alicia, professora

de tecnologia; el Joan Coromines, mestre d’Educació Física; José León, mestre

de llengua; Montse Pagès, professora de dibuix; Assun, professora de matemà-

tiques; Jordi, professor d’història; Rosa, mestra de geografia, entre d’altres.

6 Quan temps fa que vas acabar els estudis en aquest institut?

Fa 5 anys.

7 Ens pots explicar alguna anècdota sobre la teva estada a l’institut?

Els meus companys i jo, de vegades, recordem quan alguns mestres explica-

ven alguns acudits a la classe. Ara, encara riem sobre la manera en què ho

explicaven.

Una tarda, unes companyes i jo ens vam quedar tancades al vestuari del gim-

nàs. Mentre, el professor estava fent la classe d’Educació Física fora de l’es-

cola i, a nosaltres, per molt que cridàvem ningú ens escoltava.

A més, les excursions i les acampades han sigut molt bones ja que han estat

plenes d’anècdotes i de moments divertits.

8 Des de que has acabat l’institut que has fet?

Un cop vaig finalitzar el Batxillerat vaig fer un Cicle Formatiu de Grau Superior

d’Educació Infantil.

9 Actualment què estàs fent?

Vaig pel tercer any del grau d’Educació Infantil a la Universitat Autònoma de

Bellaterra.

10 Creus que ha valgut la pena estudiar?

Tot i que actualment no estic treballant del que he estudiat, no poso en dubte

que ha valgut la pena estudiar. El fet d’anar-me formant al llarg d’aquests

anys m’ha servit per aprendre nous coneixements sobre els meus estudis,

però, també envers tot el que ho envolta. Per exemple: conèixer persones

amb diverses ideologies i intercanviar punts de vista, tenir experiència i pràcti-

ca alhora de tractar temes socials ja que estan molt lligats als meus estudis,

anar desenvolupant i enriquint els meus coneixements previs amb els actu-

als....

11 Segueixes mantenint relacions d’amistat que vas fer a l’institut?

Sí, en general em segueixo relacionant amb aquelles persones que tenia més

contacte. També és cert que amb d’altres he perdut totalment el contacte. Ac-

tualment estic contenta de seguir comptant amb l’amistat d’alguns dels meus

companys de la infància com, per exemple, amb la Jéssica Matamoros, la No-

emí Álvarez, la Karen Hereza, el Carlos Ayuso, el Jordi Montero, l’Emilio Ló-

pez, l’Oriol Bassols...

12 Treballes actualment? De què?

Treballo a una botiga de fotografia des de fa 5 anys. Ara estic fent alguns cur-

sos i formacions sobre temes referents al meu treball.

13 Vols afegir alguna cosa més?

Per aquelles persones que tinguin dubtes sobre si anar o no a aquest institut,

jo els convidaria a que s’animessin, ja que des de la meva experiència han

estat uns anys molt bons.

Finalment, m’agradaria donar records a aquelles persones que han estat diàri-

ament al meu costat durant l’estada a l’institut, així com als professors i als

meus companys.

Gràcies per la teva col·laboració.

DANIEL BERENGUER

BIOGRAFIA

Ar i a d n a M a r t í n e z i An d r e a B u s o m

Equip: OKI-Orbea Cycling Team Data de naixement: 03/03/1996 Situació actual: Estudiant Residència: Santa Perpètua de Mogoda, Barcelona Bicicletes: 1 Bicicleta de muntanya, 1 bicicleta de carretera Hobbies: Esquí alpí, pàdel. Música: house, dance, pop M’agrada: m’agraden tots els esports, sobre tot els individuals. No m’agrada: el dopatge, i tampoc m’agraden molts menjars.

Les primeres pedalades de Daniel Berenguer i les carreres

El Daniel va descobrir la bicicleta l’any 2002, quan un amic seu, que sortia amb bicicleta amb un grup, un dia li va proposar sortir amb ell. Aviat li va agradar molt i s’hi va aficionar. Els seus primers quilòmetres van ser de Santa perpètua a Caldes de Montbui. Daniel cada vega-da s’hi aficionà més i, sobretot, va aprendre a patir pe-dalant. L'any 2004 al Daniel se li va plantejar la possibilitat de provar la competició en el món del Mountain Bike. La seva primera carrera va ser a la població on viu: Santa Perpètua de Mogoda. Aquella carrera, la recordarà, no pel resultat, ja que va ser dels últims, sinó perquè li va agradar. A partir d’aquesta carrera va continuar fent més curses de l’Open Infantil, i més tard va passar a fer l'Open Barcelona. Els seus resultats llavors no eren importants, però poc a poc aquests van arribar. Va començar a quedar entre els cinc primers, fins que al 2008 va aconseguir a Sent-menat pujar al podi per primera vegada, amb un tercer lloc a l’Open Infantil. Va continuar entrenant fins que un dia va obtenir un primer lloc.

PALMARÈS

2012 (Categoria cadet 2 º any):

4 º clas. Campionat d'Espanya

4 º clas. Open d'Espanya

2 º clas. Copa Catalana

2 º clas. Campionat de Catalunya

2 º clas. Open Giant Barcelona

1r clas. Campionat Provincial de

Barcelona

2011 (Categoria cadet 1r any):

2 º clas. general Copa Catalana

2 º clas. Campionat de Catalunya

1r clas. Gran Premi Massi Barce-

lona

25 º clas. Campionat d'Espanya

1r clas. general open Barcelona i

guanyador de totes les proves

Entrevista

- Què et va animar a començar a fer bicicleta?

Era un esport que m’agradava de veure, un amic m’ho va proposar i així vaig començar les primeres sortides i

més tard, a competir.

- Has tingut alguna lesió greu que t’hagi preocupat?

Una vegada vaig caure fent un campus de ciclisme i em vaig trencar la mà dreta. Ha sigut l’única lesió impor-

tant.

- Quan vas guanyar la teva primera cursa què vas sentir?

La vaig guanyar quan era infantil de primer any a la població de Sentmenat. La veritat és que va ser una sensa-

ció única, ja que no havia guanyat mai. El que vaig sentir va ser una mica inexplicable.

- Quin tipus de bicicleta t’agrada més?

A mi m’agrada més la bicicleta de muntanya, ja que és més per la natura i la trobo més interessant, tot i que

també agafo la de carretera per entrenar i també m’agrada, però em quedo amb la de muntanya.

- Recomanaries aquest esport?

Jo sí, ja que fer esport és saludable i aquest és també molt social per sortir amb la família o els amics i passar

una bona estona, ja que no tot és competició.

- Quants dies a la setmana entrenes?

Entreno tots els dies, tot i que descanso un dia cada dues setmanes.

- Com t’organitzes l’institut amb els entrenaments?

Aquesta part és la més complicada de totes, ja que ara fent el Batxillerat falten hores per tot arreu, i, amb totes

les hores que entreno me’n falten per poder estudiar més. És molt complicat i estressant.

- Tens un equip o ho fas individualment?

Ara estic corrent per un equip semiprofessional de Barcelona anomenat OKI-Orbea Cycling Team

- Es car aquest esport? T’ho subvenciona l’equip?

Aquest esport, com molts altres, és molt car pel cost de tot el material, carreres, llicencies... però ara, gràcies a

aquest equip, tot això ho tinc subvencionat.

- Quina es la teva il·lusió en aquest esport?

La meva il·lusió seria poder arribar a dedicar-me a aquest esport i competir a nivell mundial, però, per això, en-

cara em falten moltes competicions i entrenaments.

AQUESTES SÓN LES PREGUNTES QUE LI HEM FET

ENTREVISTA A LA MARINA

CORELLA

Ens van parlar que al nostre institut hi havia una noia que havia guanyat el segon premi de cartells de la Marató de TV3 i nosaltres vam decicir fer-li una entrevista. I ella ens ha respost això:

Quants anys tens?

15

En què et vas inspirar per fer-lo?

En els nens petits, que són els que

més ho pateixen.

Quina tècnica vas fer servir?

Amb Photoshop, el vaig difuminar...

Et va ser difícil?

Una mica ja que era molt gran i sortia una persona .

Què vas sentir quan et van donar el segon premi?

Una alegria perquè amb un dibux no pensava que aniria tan lluny.

Tota la gent que hi havia al concurs era de la teva edat o més grans?

De totes les edats.

Què vas guanyar?

No va ser un premi, sinó que el nostre dibuix sortís a la Marató de TV3.

Sara Perianes i Andrea Busom

Lerch Rogan se levantó una fría

noche de otoño con las sábanas

pegadas al cuerpo. Acababa de

tener una pesadilla, cosa que era

habitual desde hacía semanas,

pero hasta ahora ninguna le había

aterrorizado tanto. Estuvo unos

minutos inmóvil, sin poder mover-

se de puro miedo. Cuando consi-

guió girar la cabeza miró el reloj.

Tardó unos segundos en poder

enfocar la mirada y ver que mar-

caba las 4:12h. Cuando asimiló lo

que sus ojos estaban viendo deci-

dió que debía volver a dormirse,

cosa que le fue imposible después

de un largo rato intentándolo.

Adán Sevilla

Al no poder conciliar el sueño intentó recordar aquel aterrador sueño, pero lo único que recorda-

ba era la figura borrosa de una extraña criatura, y sentía en su interior que aquella era una figu-

ra maligna. Pasadas unas horas, habiendo desaparecido el miedo que lo había congelado, deci-

dió ir a desayunar, para luego darse un tranquilizante baño y así intentar olvidar la terrible pesa-

dilla.

Después de haber desayunado un pobre pero necesario desayuno decidió ir al lago Kundestag.

Situado a media hora de su humilde cabaña de madera, ese modesto pero precioso lago de

agua cristalina era el lugar idóneo para relajarse y dejar la mente en blanco. Durante el día los

peces nadaban a su antojo sin que nadie les importunase, creyéndose los dueños de aquel pa-

raje, al igual que hace el hombre allá donde va. Lerch nunca había ido de noche, pero aún así

marchó decidido, habiendo cogido su mochila de cuero con las cosas que podía necesitar. A

medida que avanzaba, disfrutaba más del aire típico de montaña, que llenaba sus pulmones de

vitalidad y le hacía más ameno el camino tantas veces recorrido hasta el lago.

Sería mentira decir que no le extrañó el hecho de llegar al Kundestag teniendo el cielo su tonali-

dad más oscura, pero apartó el pensamiento de su mente para tratarlo más tarde. El destello

plateado de la luna llena sobre la superficie oscura como la tinta le daba el toque maestro a

aquel hermoso paisaje nocturno. Cuando entró en el agua, que sorprendentemente no estaba

fría, el destello plateado se deformó para luego volver a su estado inicial. Una vez más, el lugar

que tanto había ayudado en numerosas ocasiones cumplía su función indispensable en la vida

de Lerch. Ni su modesta cabaña de madera en la montaña ni mucho menos su pequeña casa

en la ciudad le llenaban de la misma forma que aquel pequeño lago de aguas profundas.

Habiendo terminado el largo baño y extrañado de nuevo por el predominio de la Luna sobre el

Sol, se empezó a vestir para volver a su querida residencia de los fines de semana. Acto segui-

do emprendió su camino de vuelta, un trayecto que no llegaría a completar nunca.

helado. Era él mismo, o eso parecía.

Premi prosa en castellà. Batxillerat

SANT JORDI 2013

Una fría noche de otoño

Durante la ida se había encontrado con los árboles a los que estaba acostumbrado, que se situa-

ban a los lados de un ancho sendero; pero en la vuelta se había adentrado en un oscuro bosque

cerrado con árboles totalmente desconocidos para él. Esos árboles parecían mirarle con una son-

risa macabra, como la de un psicópata que observa a sus futuras víctimas. Llegó al final de este

camino, por el cuál él no había andado nunca, y lo que vio frente a él nítidamente lo dejó

Aquel ser que parecía una copia deforme de Lerch tenía un cuerpo extremadamente flaco, con

unas piernas que parecían poder quebrantarse en cualquier instante. Sus brazos, que al igual que

las piernas estaban llenos de cortes, apuntaban al suelo, inmóviles. Su abdomen y su pecho aun-

que rígidos en un principio empezaron a moverse, mostrando una dificultosa respiración. Esa in-

tranquila respiración producía un sonido asqueroso en su boca, la cual apenas tenía dientes. Te-

nía por piel un pellejo reseco y negro que parecía estar podrido y se caía a tiras. Su cara, aunque

con la misma forma, era totalmente diferente a la de Lerch. Carecía de nariz y en su lugar tenía

un hueco oscuro que parecía no tener fondo. Donde deberían haber estado sus cejas había dos

huecos con sangre reseca, ennegrecida por la tierra. No tenía pelo, parecía haber sido quemado

y sustituido por la misma combinación mórbida de sangre y tierra. Y lo peor no fue que sus orejas

estuvieran parcialmente mutiladas, sino la expresión de sus ojos, esos terribles ojos. Lo observa-

ban sin ver, a través de sus párpados cosidos con un hilo negro bastante grueso que le permitía

ver mínimamente. Sus ojos no eran azules como los de Lerch, sino de un amarillo que iluminaba

todo aquel lugar en el cuál todo era oscuridad.

Decidió someterse ante la voluntad de aquel dopplegänger, que se acercó lenta y sigilosamente a

él y le mordió en el cuello. Notó la sangre cálida brotar de su piel sin control, creando un charco

muy extendido en el suelo rápidamente. Mientras se ponía más y más pálido por la pérdida masi-

va de sangre observó la Luna y vio el primer destello del Sol en el horizonte, un destello que mar-

caba el final de aquella fría noche de otoño.

Dicen que la esperanza es lo último que se pierde, pero esto no sería así de no ser por la curiosi-

dad de Pandora, ya sabéis que las mujeres nunca de-

jan escapar la esperanza.

Hoy en día, nadie sabe hacia dónde va, ni de dónde

viene, simplemente siguen el camino que tienen frente

suyo. En este camino podemos diferenciar dos tipos

de personas, las que siguen con esperanza y las que

la perdieron con el tiempo. Si el mundo en el que vivi-

mos estuviera inmerso en el caos de la era de la pira-

tería tú serias mi tesoro y el mar mi esperanza, la es-

peranza de llegar algún día al puerto de una isla don-

de no hubieran malos tratos; donde todos fuéramos

considerados personas humanas; donde el color de

piel, ojos o cabello no significaran nada; donde tu dine-

ro no dijera quien eres ni la suerte tú persona.

¿Realmente puede existir un mundo donde las fronte-

ras del camino se rompan con las olas del mar y tu

barco sea el único lápiz que trace las líneas? Sin fron-

teras, sin reglas, sin obstáculos ni barreas. Un mundo sin fin.

Alba del Valle

Premi prosa en castellà. Segon Cicle

SANT JORDI 2013

Un mundo sin fin, la era de la piratería

Hi havia una vegada... Rubén González

Accèssit prosa en català. Segon Cicle

SANT JORDI 2013

Hi havia una vegada en un país molt llunyà un escriptor que es feia anomenar “L’escriptor

innovador”. Ell vivia a Smorcles, un petit poble situat al nord-

est de Yupemi que tenia al voltant d’uns 10.000 habitants.

Aquest poble era molt tradicional, tan tradicional que fins i tot,

el primer fill de cada família havia de tenir el nom de Paco i en

el cas de noia, el nom de Paca.

Aquest poble vivia de l’autoconsum basat en l’agricultura, la

ramaderia i la pesca. Tots ells eren feliços i menjaven anissos.

Aquest escriptor, que es deia Paco ( com el seu pare, avi, be-

savi...) n’estava molt tip, de tanta tradició i antiguitat al poble;

aleshores ell va pensar que seria el primer a modernitzar-se.

Per començar aquest procés, el primer que va fer va ser com-

prar-se un IPHONE 5, però després d’haver-se’l comprat es va

adonar que al poble no hi havia cobertura. Aleshores el va ha-

ver de tornar. En veure que aquest intent de modernitzar-se va

fracassar, va posar en pràctica un altre mètode: aquest segon

mètode consistia a instal·lar unes reixes elèctriques al voltant dels seus camps de conreu

perquè així per la nit evitar que els animals entrin a menjar-se els conreus. Aquest últim

mètode també va fracassar ja que al poble tampoc no en tenien, de corrent elèctric i això

volia dir que no tenia cap endoll on endollar la xarxa elèctrica perquè tingués electricitat.

En Paco, ja desesperat perquè no sabia què fer per modernitzar-se es va adonar que ell sol

no podia modernitzar-se en un entorn social tan antic i va decidir convèncer la gent que es

“modernitzés”. La manera amb la qual va aconseguir això, va ser a través de cartes escrites

a tots els veïns. I al cap d’un any més o menys, fins i tot, ja hi havia wi-fi gratis a tot el poble.

Imagineu-vos el canvi del poble...

I aquesta és la història d’en Paco, l’escriptor innovador.

Tú podrías ser ese hombre, ese que un día después de cumplir su sueño no le tuviera mie-

do al dolor ni a la muerte. El hombre más libre del mundo no es aquel que más tiene bajo

su poder, ni tampoco aquel que tiene miles de tesoros para gastar. El hombre más libre del

mundo es aquel que una vez cumplido su sueño y navegado por todos los mares, se sienta

y les echa una mano a los que siguen sus pasos, el rey de los piratas.

En Miquel i la seva família estaven al cotxe, en dues hores arribarien a un apartament a la

vora de la platja, per passar les vacances d’estiu. El complex tenia 15 apartaments en to-

tal, a peu de platja. Ara només en quedaven dos lliures i els van do-

nar el número 14, quan van entrar a l’apartament van veure que es-

tava tot brut i ho van comunicar a la recepció, i els van donar l’altre

apartament, el número 15.

Quan van acabar de desfer les bosses i col·locar la roba ja era a la

tarda i van sortir a passejar. A l’endemà van fer un volt per la costa

Brava i van dinar en un restaurant a la vora del mar, però a la tarda

va ploure i es van haver de quedar a l’apartament.

Al dia següent van fer una ruta en barca d’una hora i mitra. Des-

prés, al migdia van anar a dinar a l’apartament i, per sorpresa, van

veure que ja tenien veïns a l’apartament 14! Estaven dinant quan,

de sobte, va venir la filla petita dels veïns, la Mariona, corrent i cri-

dant, molt espantada; els pares d’en Miquel, la Joana i en Pau es

van espantar i li van preguntar què li passava. La Mariona tenia molta por, no podia ni par-

lar, van deixar que es tranquil·litzés i després van parlar amb ella. Quan la Mariona es va

acabar d’explicar, els pares d’en Miquel, que s’havien quedat bocabadats, van anar a par-

lar amb els pares de la Mariona. No s’ho acabaven de creure.

La Mariona deia que mentre que els pares estaven netejant la brutícia del terra. Ella va vo-

ler anar a descansar a la seva habitació i va veure un nen que no coneixia de res i estava

dormint cargolat al seu llit. Ella el va voler despertar per dir-li que aquella no era la seva

habitació, que s’havia equivocat d’apartament, però quan el nen es va despertar es va po-

sar a bordar com un gos. Els pares de la Mariona, en Pere i la Marta, no havien sentit el

nen que bordava, i van pensar que la seva filla estava cansada i la van fer anar-se’n a dor-

mir.

A l’endemà en Miquel i la seva germana petita, la Cristina, van sortir a jugar amb la pilota

als jardins comunitaris dels apartaments i van veure la Mariona en un racó, plorant. La ne-

na no entenia per què els seus pares no li feien cas. Ella n’estava segura que havia vist el

nen, i ara els pares la volien portar al psicòleg. En Miquel i la Cristina la van animar una

mica convidant-la a jugar a la pilota. Quan va ser l’hora de dinar es van acomiadar de la

Mariona i se’n van anar. Els dos germans els van explicar als seus pares el que la seva

amiga els hi havia dit. A les 19:00 de la tarda la Mariona i els seus pares ja tornaven de la

visita al psicòleg i en Miquel i la seva germana es van emportar la Mariona per parlar-hi.

Aquesta els va convidar al seu apartament perquè veiessin el nen i tots tres van anar-hi.

Quan van entrar a l’habitació de la Mariona, van estar força estona buscant el nen, però no

ho van trobar. Aquella nit, en Miquel i la seva germana amb els seus pares van anar a so-

par fora, a un restaurant, i van tornar a mitja nit. A l’endemà es van aixecar, van esmorzar i

van anar a buscar a la seva nova amiga, per la platja, pel parc, al seu apartament i res: no

la trobaven. Van avisar els seus pares i els de la Mariona i ells van trucar els mossos,

però no va aparèixer mai més. No se sap on va poder anar, no va dir res a ningú. D’això ja

en fa més de 10 anys. Des de llavors hi ha un gos blanc que passeja per la platja i juga

amb els nens i ningú sap de qui és ni d’on va sortir.

UN GOS A LA PLATJA Premi prosa en català. Primer Cicle

SANT JORDI 2013

Lorena Valdivieso

Em dic Josep Oliveres . Tinc trenta anys i sóc periodista. Mai no em vaig imaginar que podria ser el protagonista d’una de les notícies del meu periòdic local, però així era. La meva fotografia apareixia en primera plana en una notícia sorprenent.

Tot va començar fa dos mesos a la terrassa d’un bar prop de la Plaça del Pi de Barcelona. Estava prenent un cafè amb el meu amic Marcel. De cop i volta un home de mitjana estatura, morè i amb bastó a la mà es va dirigir cap a mi i em va preguntar cóm m’ havia anat per París. Vaig dir-li que es confonia perquè jo no he anat mai a París. Ell va insistir i fins i tot em deia Tomàs. Aquella situació m’enrabiava molt. Finalment me’l vaig treure de sobre. Ell va marxar molt enfadat.

Això no va quedar aquí. En una altra ocasió estava llegint un llibre de Manuel de Pedrolo en un banc. De sobte va aparèixer una noia rossa, ulls blaus i una faldilla excessivament curta. Portava dos gos-sos petits que no paraven de bordar. Em va preguntar com es trobava el meu gos després de la seva operació. Això era increïble, dos errades en poc temps. Jo no tinc gos perquè sóc al·lèrgic al seu pe-latge !.

Tot aquest seguit de fets va tenir resposta.

Una tarda vaig anar a comprar a uns grans magatzems. M’estava emprovant un barret i a través del mirall vaig veure un home que s’assemblava molt a mi. Érem dues gotes d’aigua. Estava tan neguitós que no tenia paraules. Ell em va mirar sorprès i es va dirigir cap a mi:

-Crec que hem de parlar – em va dir. Em dic Tomàs.

Vam estar parlant moltes hores.

La meva mare sempre m’havia explicat que va tenir bessons. Només vaig sobreviure jo .El meu ger-mà va néixer mort.

Havia sentit parlar de robatoris de nadons .Vam deci-dir fer-nos la prova de l’ADN. Efectivament va sortir positiva. Érem germans.

La meva mare havia mort feia tres anys i ara jo havia recuperat un germà.

Vaig tancar el periòdic i recordava les paraules que havia llegit: “Trenta anys sense el seu germà”.

Vaig mirar als ulls al meu germà i li vaig dir:

-Anem cap a casa Tomàs que sembla que plourà.

Ismael Poderoso

MITJA VIDA SENSE TU Premi prosa en català. Segon cicle

SANT JORDI 2013

Eren les dotze passades, i sentia el clic-clac del rellotge del menjador. La mare es balancejava en

la cadira vella de fusta de la seva mare, i semblava força nerviosa. Jo dormia, més ben dit em feia

la dormida, no em trobava gaire bé aquella nit, no podia dormir, notava calfreds constants que re-

corrien tot el meu cos fins que arribaven a la medul·la espinal. Era força estrany que aquella nit la

mare no ens hagués llegit el mateix conte de cada vespre ni ens hagués donat el petó tendre a la

galta. El pare no havia tornat de la feina i la mare l’esperava, sent les hores que eren, suposava

que estava enfadada per la seva manca de puntualitat. El pare, solia ser un complet desconegut

per a mi des de feia temps. Recordo que de petita em va ensenyar a muntar en bici i a que per

aprendre’n havia de caure cent mil cops i aixecar-me cent mil i una, que per moltes vegades que

em rasqués els genolls havia de continuar movent aquelles dues petites rodes fins que controlés

aquell mànec tan feixuc. La meva germana petita Dafne no havia tingut tanta sort i jo li vaig ense-

nyar les coses que un pare li havia d’ensenyar. La veritat és que cada cop que ho penso trobo a

faltar al meu pare d’abans, el pare que Dafne no havia pogut tenir ni gaudir. Però, les coses passen

per algun motiu, i hi ha coses inevitables.

De cop, submergida en els meus pensaments, s’obrí d’una patacada la porta de l’entrada i per un

moment, vaig deixar de respirar. Però, quan vaig poder recobrar el meu alè, vaig poder sentir la

mare i el pare discutint, com mai no havia escoltat a dues persones fer-ho. Vaig mirar la Dafne, que

dormia amb mi des de petita i vaig comprovar que aquest enrenou l’havia desvetllada. Espantada i

neguitosa vaig baixar del llit, i baix mirar entremig dels barrots de les escales, i només podia sentir

insults. Vaig decidir baixar, però a mitja escala, un cop sec va fer que m’aturés.

Aleshores, descalça vaig pujar les escales i vaig tornar al dormitori però vaig sentir que algú entra-

va i m’observava. Al dia següent, vaig preferir oblidar el que havia vist i vaig convencem que era un

malson, res més que un mal son.

La mare ens havia preparat un bon suc de taronja, i un entrepà

del fuet que només menjàvem el dia després de Reis. Poc des-

prés, mentre assaboríem les últimes gotes del suc, la mare ens

va ensenyar la nota que el pare havia deixat, remarcant que mar-

xava de viatge i no sabia fins quan. Que tornaria a l’estiu, per po-

der marxar com sempre fèiem a la casa del llac, on semblava que

el temps s’aturés i que podríem estar junts, com una família per

sempre. Però, ningú més que jo coneixia la lletra del pare, era

l’única que llegia les seves històries i els seus contes abans de

dormir i sabia perfectament que aquella grafia no era la seva, si

més no, podia intuir que alguna cosa no anava bé i sabia que ja

no el tornaria a veure mai més, mai més.

Eren les dotze passades...

Lidia Moreno

Premi prosa en català. Batxillerat

SANT JORDI 2013

El xiuxiueig del vent, vora les plantes,

Sota l’ombra d’un ametller florit,

Vas mirant les formiguetes invictes,

Intentant dins el cau ficar el seu fruit.

Inspira l’aire, aixeca’t, dóna voltes,

Enlaira els braços, saps que és divertit,

Deixa’t caure a l’herba, el seu cant no escoltes?

Damunt la branca, l’ocell eixerit.

Tanca els ulls, després inspira i olora,

Ja ho sents? Corre i agafa una mora!

Quin empatx, tens la boca ben vermella!

Mira’t, un somriure d’orella a orella,

Tu sents que pots volar, que també ets lliure,

Perquè el que vols, enamorat, és viure.

Enamorat de la vida Premi poesia en català. Segon cicle SANT JORDI 2013

M n C

C R Ó NI C AS Premi poesia en castellà. Segon cicle SANT JORDI 2013

Llamando en la puerta del infierno, del fuego

Hoy y así me encuentro, sí.

Presionado a la fuerza, ayuda necesita mi ego,

O más bajo caeré aún, quizá.

Esta opresión de la sociedad

Que dice ir con mucha tranquilidad

No es más que otra de sus historias

Que solo creen que quedarán en nuestras memorias.

Falso es, más nosotros piezas somos

De un complicado engranaje,

Alcemos la voz de una vez,

y gritemos; dejemos de hacerles homenaje:

¡Podrán con uno o podrán con cien, pero no podrán con todos!

Coraje, valor y liderazgo, hermanos…

El futuro, este gran paso, está en nuestras manos.

Nos dijeron que la unión hace la fuerza

Así que admitid que ese organismo no combatirá la pobreza.

Y en cuanto el pueblo se una en uno solo,

Y despierte ese hilo de voz,

Que nos llevará a las calles, a la manifestación,

Ahí, empezará la revolución.

¡Libertad! Luchemos por lo que nos debe pertenecer!

¡Hagamos de nuevo este mundo a nuestro parecer!

¡Creemos la caída del imperio,

Y que desaparezca tanto misterio!

Porque estas son las crónicas de un pueblo en opresión…

Soy de la resistencia, vente, juntos no podemos caer en prisión.

Sergi Cabanillas

Sóc Pou, sí, mentre tu estàs a l’Ins tut jo em moro de fam i son. S óc la merda del WhatsApp, i què? Pou és una mascota virtual per Android. Recordes els Tamagotchi? Pou és una criatura similar: l’has d’alimentar, netejar i jugar amb ell perquè creixi sa i fort.

El teu Pou pot personalitzar el seu aspecte; això requereix comprar objec-tes a la bo ga. Alguns ítems costen més monedes que d’altres. Les mo-nedes es van acumulant progressivament.

Tenir cura d’una mascota mai havia estat tan fàcil Una de les raons de l'èxit de Pou radica en la seva senzillesa. La criatura no es mou i els seus ulls segueixen el dit en el seu viatge per la pantalla. Per rentar, acariciar i nodrir Pou, només cal arrossegar objectes.

En els minijocs de Pou el funcionament és igual de simple: lliscar files de Pous acolorits, saltar plataformes o recol·lectar el menjar que cau del cel. Només cal lliscar el dit en una direcció o altra.

TAMAGO Sara Perianes i Carmen Alcaraz

Esteban de Andrés

Tamago és un ou al qual li has de donar un milió de cops perquè s’obri. De moment no sabem el que sor rà, però poden ser diverses opcions. Si ho descobriu, ens ho feu saber! Cada mil cops l’ou es trenca una mica més. Aquest joc és una aplicació Android com el Pou i, juntament amb ell, té molta gent enganxada al mòbil!

El misteri de las 50 caques Moltes persones aficionades al Pou estan intentant col·leccionar 50 caques perquè segons un mite es pot aconseguir un Pou nadó. No se sap bé si aquest mite és cert!

Passatemps

- Hola ¿te llamas Google? - No, ¿por qué? - Porqué tienes todo lo que busco, nena. - ¿Y tú te llamas Yahoo respuestas? - No, ¿por qué? - Porqué haces preguntas estúpidas...

TROBA LES 7 DIFERÈNCIES

Meritxell Jiménez, Ariadna Martínez Ariadna Dorado

Andrea Busom Laia Cano

SANT JORDI 2013

Enguany, la Diada de Sant Jordi ha sigut una mica especial. A més del tradicional lliurament de premis, hem tingut mercat de puces, competicions de futbol, de básquet, de ping-pong, de jocs de taula, de ràpers, ... El més espectacular però, han estat els Diables de Santa Perpètua, el grup de Capoeira, les competicions de Break Dance i aeròbic, i la gran pintura mural que s’ha fet al pati, amb la col·laboració de l’Escola La Llotja. Cap d’aquestes coses hagués estat posible sense la col·laboració desinteressada de les entitats del poble. A totes elles moltes gràcies.