Cadena Perpètua

Wertgonya

ÍNDEXCADENA PERPÈTUA Núm 55

Els reporters.......................................................................................... 1 Editorial ................................................................................................. 2Hem parlat amb el Sr. Director.............................................................. 3 Preguntes a la Promotora (centre Jove de recursos)............................ 4 ¿Qué les parece el Rovira-Forns a los alumnos de primero?............... 5 Sortida a l’SKATING.............................................................................. 6Sortida al Palau de GelSortida al Palau de Gel ......................................................................... 7Sortides al MCTT i al cinema ................................................................ 8Sortida a l’IMAX..................................................................................... 9 UCF Santa Perpètua............................................................................ 10 Rugbi.................................................................................................... 11La Televisió.......................................................................................... 12Accident............................................................................................... 13Accident............................................................................................... 13Parc Central......................................................................................... 14Baixades de carretons. Què és el que més t’agrada de l’institut? ....... 15Pobresa................................................................................................ 16Dia Mundial de les persones amb discapacitats.................................. 17 Jocs Paralímpics 2012......................................................................... 18 20 anys de FLAIX FM.......................................................................... 18 FINGERSKFINGERSKATE.................................................................................... 19 La Saga Crepuscle............................................................................... 20 Poesia “Al más grande”........................................................................ 22 Ciència per fer a casa........................................................................... 23 Passatemps .......................................................................................... 24Viu la Marató......................................................Contraportada interior

Adrià Fernández: Espero que us agradi la revista i la dedico a tot l’institut.Cristian Fernández: Espero que us agradi i la dedico a tots els companys que han fet aquesta matèria optativa.Marc Jiménez: Espero que us agradi.Robert Mestres: Espero que us agradi molt a tots.Alejandro Martínez: Espero que us agradi.Cristian Suárez:Cristian Suárez: Espero que os guste.Joaquin Lavado: Espero que os guste.Alfonso Martínez: Que os guste, i gracias por leerla.Paula Rodríguez: La dedico a mi mejor amigo.Jonathan Cádiz: Se la dedico a mi mejor amiga.David Chinchilla: Espero que us agradi.Guillem Ron: Espero que us agradi i us desitjo Bon Nadal.Nerea Suárez: Nerea Suárez: Espero que us agradi la Nostra revista i us la dedico a tots vosaltres.Joel Sendra: Espero que os guste.Lorena Valdivieso: Espero que us agradi molt.Ainhoa Soler: Se la dedico al meu germà que cumpleix anys aviat i a tota la meva família.Sofia Fernández: Se la dedico a la meva família i als meus amics.Rubén Díaz: Espero que us agradi molt.

Els reporters

1

Editorial

PER UN PAÍS DE TOTS, L’ESCOLA EN CATALÀ

Volem manifestar el nostre rebuig a l’avantprojecte de llei orgànica per a la millora educativa en aquells aspectes referits a l’ensenyament de les llengües. L’actual model lingüístic, amb una antiguitat de més de trenta anys, ha estat un model d’èxit que ha contribuït a la cohesió social i a l’equitat del país i ha estat una peça integradora clau de la societat catalana de les darreres dècades. A més, cal tenir present que els resultats de les diferents avaluacions externes confirmen que el nivell d’aprenentatge de l’alumnat en les dues llengües cooficials és molt semblant i que el nivell de coneixement del castellà no es diferencia del de la resta de Comunitats Autònomes. En els centres educatius catalans no hi ha cap conflicte lingüístic, En els centres educatius catalans no hi ha cap conflicte lingüístic, de forma que s’està creant un problema artificial i innecessari al voltant d’un tema prou sensible. És un acte d’irresponsabilitat intentar destruir un model És un acte d’irresponsabilitat intentar destruir un model d’ensenyament lingüístic que sabem que funciona, en comptes de posar l’esforç en la resolució dels problemes reals del sistema educatiu que cal millorar com, per exemple, la reducció del fracàs escolar i l’abandonament escolar prematur.

2

Hem parlat amb el senyor director 1 Comencem per la jornada intensiva

-Què n’opina. En què ha afectat a l’institut?

Estem a l’expectativa, no sabem si funcionarà bé. En princip,i sembla que l’alumnat té més temps per poder fer els deures a la tarda.

-Hi ha hagut algun canvi en les assignatures?

No. L’alumnat fa les mateixes hores.

2 La crisi2 La crisi

-Hi ha hagut reducció del nombre de professors?

Sí, ens han reduït la plantilla dos professors.

-Si s’ha reduït el nombre de professors, com és que han vingut professors nous?

Perquè això no té res a veure amb les retallades, sinó amb la mobilitat del professorat: Canvis de destinació, permisos...

-Li consta si les famílies tenen més dificultats per pagar el material o comprar els llibres?

Sí, ha augmentat el nombre de famílies que demanen beques. Sí, ha augmentat el nombre de famílies que demanen beques.

-L’institut ha hagut de fer retallades per culpa de la crisi econòmica? Quines?

Sí, moltes: hem hagut de restringir la compra de materials informàtics, hem fet un pla per baixar el consum d’aigua, llum i calefacció...

-Algunes classes es queixen que estan molt apretats a l’aula. Hi ha alguna solució?

No. El Departament d’Ensenyament ha augmentat el nombre de nens per aula i la qüestió ja no és a les nostres mans.

-Hi ha alguna cosa que vulgui afegir sobre l’institut i la crisi econòmica?-Hi ha alguna cosa que vulgui afegir sobre l’institut i la crisi econòmica?

Que malgrat són moments econòmicament molt difícils, no hem de perdre les ganes de fer la nostre feina ben feta i aconseguir que la crisi es noti el menys possible en la qualitat de l’ensenyament.

Marc Jiménez / Robert Mestres / Alejandro Martínez

3

Preguntes a : Hem anat a parlar amb la Gemma

Què és el Punt Jove?

El Punt Jove és un centre de recursos per a joves.

On està? Què fan? Quin horari tenen?

Al carrer Pau Picasso 20-22. Fem activitats d'informació, participació i dinamització dels joves. De dilluns a divendres de cinc a vuit.

AA quina edat es poden fer les activitats?

La Generalitat de Catalunya considera joves a totes les persones d’entre dotze i trenta-cinc anys.

Què hi ha al Punt Jove?

Diferents serveis d’atenció als joves:

1. Punt d’informació juvenil: els joves poden venir a preguntar els dubtes que els preocupin o agafar informació. Programa PIDCES: Punt, Informació, Dinamització, Centres d’Ensenyament Secundari. Això significa que una dinamitzadora (la Marina) va als instituts un cop a la setmana a portar informació i a agafar informació dels joves.

2. Els espais joves: Lloc de dinamització i activitats lúdiques per a joves entre 12 i 17 anys. Els espais joves obren dilluns, dimarts, i dijous de 17 a 20 h i dimecres i divendres de 17 a 21 h. També s’organitza alguna activitat dissabte a la tarda. Reforç escolar: dilluns i dimecres de 17 a 18:30h.

3. Punt de trobada: espai d’activitats de recolzament a joves de més de 17 anys. Creació de currículum, recerca de feina i activitats del seu interès .Horari: dilluns, dimarts i dijous de 17 a 20 hores; dimecres de 17 a 21 hores i divendres, atenció a les entitats juvenils de 17 a 21 hores.

4. Mogudes de nit. Les mogudes de nit és un espai d'oci nocturn alternatiu que es porta a terme cada divendres a final de mes de 21:30 h en endavant. Per exemple: el 26 d’octubre vam fer activitats nocturnes de Hallowen Zombie Walk.

5. Espai Boulder: zona d’entrenaments per a escaladors. Aquest espai té el mateix horari que el punt d’informació juvenil.

Teniu classes de pagament?

Totes les excursions són gratuïtes, exceptuant algunes excursions que es fan els dissabtes o els diumenges.

Jonathan Cádiz Muñoz.

4

¿QUÉ LES PARECE EL ROVIRA-FORNS A LOS ALUMNOS DE PRIMERO?

Queríamos saber qué piensan los alumnos de primero sobre el instituto. Así que nos hemos puesto manos a la obra y se lo hemos preguntado a tres de ellos. Los compañeros entrevistados son: Gemma, Álex y Carla.

Éstas son sus respuestas.

1) ¿Qué te pareció el Rovira cuando lo viniste a ver?1) ¿Qué te pareció el Rovira cuando lo viniste a ver? Tanto Álex como Carla nos han dicho que el instituto les gustó más que el Estela Ibèrica, aunque para Gemma la visita resultó ser un aburrimiento.2) ¿Te ha gustado el instituto? Tanto a Álex como a Gemma y a Carla les gustó el instituto.3) ¿Por qué escogiste el Rovira-Forns? A Álex y a Carla les gusto porque, según ellos, el Estela Ibérica parecía una cárcel y, además, sus hermanos ya venían al Rovira-Forns. Gemma se reía al decir que estaba cerca de su casa.4) ¿Has tenido algún problema? Ninguno de los tres han tenido ningún problema. 5) ¿Se resolvió bien o no? Esta pregunta no se ha podido resolver porque nadie tenía problemas.6) ¿Qué es lo que menos te gusta?6) ¿Qué es lo que menos te gusta? A Álex no le gustan las persianas porque están rotas, Carla se reía porque a ella no le gustan los profesores y a Gemma no le gustan las clases. 7) ¿Qué es lo que más te gusta? A Álex le gusta la cantina, a Carla estar con los amigos y a Gemma, el patio.8) ¿Qué esperas de este instituto? Los tres: que enseñen bien, y conocer profesores y alumnos nuevos.9) ¿9) ¿Te gustaría tener más amigos? Los tres : Si, pero ya tengo suficientes.10) ¿Encuentras muchas diferencias con la escuela primaria? Sí, los tres encuentran diferencias. Creen que es más difícil, pero Gemma encuentra más dificultad.11) ¿Qué crees que le falta al instituto? A los tres les parece que falta más alegría.12) ¿Has conocido a mucha gente?12) ¿Has conocido a mucha gente? Alex y Gemma sí que han conocido a mucha gente. Carla en cambio no ha conocido a mucha gente.

Cristian Suárez y Alfonso Martínez

5

Els alumnes de primer cicle a l’Skating

A l'autocar, ja ens ho vam passar bé cantant i alguns saludant altres cotxes. En arribar a l'Skating, vam esmorzar, vam esperar un o dos minuts, vam entrar i ens vam canviar les sabates pels patins. Hi havia gent que ja patinava bé, però bastants nens queien i, no només al principi, sinó també al final. Jo no vaig arribar a caure perque m'agafava a la barana. Una nena només hi va estar cinc minuts, perquè es va tòrçer el turmell i un nen es va fer un tall al dit, però sense gaire importància. Al viatge de tornada, vam fer el mateix, cantàvem, saludàvem els cotxes... En fi, que va ser molt divertit.

Víctor Benito Codina

6

El dia 31 d’octubre vam anar al Palau de Gel. L’excursió començava a les nou del matí. Aquell dia, però tan sols quatre gats érem a la porta de l’institut disposats a anar a patinar al Palau de Gel. Sí, heu llegit bé, només quatre gats. Aquest any els de 4t d’ESO, som tan “intel·ligents” que quan ens donen una oportunitat per sortir d’excursió només quatre persones volen anar-hi. Fins i tot, quasi ens quedem sense excursió i hauríem d’haver anar a fer classe. Sort que al final vam poder aconseguir la suficient gent per poder-hi anar. Bé, com sempre en les excursions, quedem a una hora i sortim mitja hora més Bé, com sempre en les excursions, quedem a una hora i sortim mitja hora més tard.Doncs, dit i fet, quan van ser dos quarts de deu, més o menys vam sortir cap a Doncs, dit i fet, quan van ser dos quarts de deu, més o menys vam sortir cap a Barcelona per anar a passar un bon matí patinant. A la fi, vam ser a Barcelona, ja eren quasi dos quarts d’onze del matí, així que vam entrar ràpidament per no perdre més temps. A les onze en punt tots ja havíem començat a patinar, alguns ja en sabien en poc temps i ja estaven mans a l’obra patinant com a bojos, d’altres, en canvi, no en tenien ni idea, eren com un esquimal al desert. Entre ells s’anaven ajudant i, poc a poc, hi havia gent que se’n sortia, però d’altres, en canvi, al quart d’hora ja havien llençat la tovallola i eren fora de la pista asseguts canvi, al quart d’hora ja havien llençat la tovallola i eren fora de la pista asseguts als bancs. La gent que volia aconseguir patinar, seguia a la pista amb el cap ben alt. Tot i així, va haver-hi molta gent que va caure. Jo inclosa. De tota manera ens seguíem aixecant i seguíem patinant, però està clar que en algun moment havíem de descansar i la gent, a poc a poc, anava seient als bancs . Allà ens posàvem a parlar i quan estàvem disposats a tornar a patinar, ens tornàvem a aixecar i continuàvem patinant. Al cap de dues hores, més o menys, ens van dir que ja era l’hora d’anar plegant. Alguns van aprofitar per fer les últimes voltes i d’altres van anar corrents als vestidors. Quan la gent es va anar traient els patins vam poder veure com quasi a un cinquanta per cent de la gent li havia sortit llagues als peus de portar els patins. Quan ja estàvem tots calçats preparats per tornar a casa, vam anar cap a l’autocar que posaria fi a aquella excursió. Vam arribar a Santa Perpètua, gairebé a les dues del migdia i just en arribar ens vam acomiadar dels professors i dels amics, i cadascú va marxar anar cap a casa seva. Crec que d’excursions com aquestes se n’haurien de fer més ja que és una oportunitat de poder relacionar-nos amb els professors i companys fora de l’àmbit escolar.

AINA GASCON

7

Sempre he entès la Castanyada com aquella celebració popular catalana celebrada al dia de tots Sants. Personalment, l’he associat amb menjar panellets, fruita confitada, moniatos i castanyes que, per cert, pots trobar en qualsevol improvisada paradeta del teu poble en dates tan assenyalades. Pot semblar utòpic, però aquest cop vaig celebrar la Castanyada anant al cinema. És més, ni tan sols vaig veure una pel·lícula relacionada amb la nostra festa, sinó que, els pocs companys que van assistir-hi i jo, ens vàrem haver d’empassar un film en anglès, per nom El irlandès que, com el seu propi nom indica, estava ambientada a Irlanda. He d’afegir que, en certs moments, em vaig arribar a enganxar a la trama, de fet, crec que la tornaré a veure. Deixant aquest punt de banda, vaig trobar certa incongruència entre el que pròpiament significava la sortida i la finalitat de la sortida en si. No obstant, crec que vaig agrair no caure en els tòpics dins dels tòpics.

El dia 31/10/2012 els alumnes de primer de Batxillerat vàrem anar al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa a veure el procés pel qual a partir de la llana recent extreta de la ovella es forma la peça de roba.

Primer de tot, ens van explicar com fan els fils pas per pas a partir de la llana recent extreta de l’ovella. Seguidament, ens van explicar com fan els teixits, des del procés pel qual l'ordeixen fins el procés pel qual tinten la roba. A cada pas d'aquests processos de fabricació, ens ensenyaven com funcionava cada màquina.

Finalment, ens van ensenyar la gran màquina de vapor que feia moure totes les altres de la fàbrica, i ens van explicar com era la vida a aquella època i els sous dels treballadors, entre altres informacions.

És una visita molt recomanable, ja que és molt interessant i us sentireu com si estiguéssiu vivint en aquella època.

aig celebrar la Castanyada anant al cinema

useu de la Ciència i la Tècnica de TerrassaTatiana Altés

8

El dia 31 d’octubre els alumnes de 2n d’ESO vam anar en autocar a Barcelona, a l’Imax, per la celebració de la Castanyada. Vam veure dues pel·lícules i vam passejar una estona per al Maremàgnum. Quan vam entrar a l’Imax, una veu ens va dir que la pantalla de l’Imax és la més gran del món, com un bloc de pisos de set plantes.

La primera pel·lícula era de por. Tractava d’un noi a qui se li havia mort la mare i havia d’anar a un castell, però aquest estava encantat per unes criatures estranyes. L’efecte 3D era impressionant, semblava que estiguessis dintre de la pel·lícula.

La segona pel·lícula era un documental d’animals marins, de com es defensen dels depredadors, com els caçava la gent...

El nostre reporter Jonathan va fer fotos, sobre el públic assistent. El nostre reporter Jonathan va fer fotos, sobre el públic assistent.

Esther Palazón, Nerea Suárez, Jonathan Cadiz i Lorena Valdivieso

Cinema Imax de Barcelona

9

Marc Jiménez, Alfonso Martínez y Robert Mestres

UCF SANTA PERPÈTUA, és un club jove que sorgeix a mitjans del 2002, prenent el relleu del CF Santa Perpètua [1967], la U. Mogoda [1978] i el CF Ciutat Jardí La Florida [1986] que eren els que originàriament representaven el futbol com a societats afermades a Santa Perpètua. Santa Perpètua. Una entitat, que sorgeix com a necessitat d'una major projecció del futbol a Santa Perpètua de Mogoda, que compti amb la participació de tots els seus equips en les millors categories i competicions, així com de donar una major projecció als seus jugadors.

En una primera etapa, es va treballar amb el futbol base, amb equips en totes les categories, des de prebenjamí i futbol 7, fins a juvenils. En aquests anys d'existència s'ha anat produint una gran transformació: del que en un principi era una simple entitat, a l'actual estructura i projecció del futbol, que compta amb la participació de diversos equips en les primeres categories de les competicions. A l’any 2009 es va construir el camp de futbol de gespa. Cada any, es fa la presentació de tota la gent del club i són més de 300 persones.

El camp de futbol del UCF Santa Perpètua

Totes les categories del UCF Santa Perpètua

10

El rugbi és un esport de contacte, en què hi juguen dos equips amb quinze jugadors cadascun i hi ha dues parts de 40 minuts i un descans de 10.

Els jugadors lluitaran per la possessió de la pilota i per aconseguir plantar-la a terra a la zona de marca o d'assaig de l'equip rival amb una o dues mans i sense deixar-la anar.

Quan s’aconsegeix, es diu que l’equip ha fet un assaig i se li donen 5 punts i una oportunitat per fer un xut directe entre pals i aconseguir-ne dos més. Igualment, l'equip atacant també pot marcar tres punts xutant la pilota entre pals del rival, ja sigui amb un xut col·locat (cop de càstig), amb el joc detingut per una falta xiulada per l'àrbitre o ja sigui amb un xut (un drop), amb el joc en acció en qualsevol moment.

Des dels orígens mateixos del rugbi i del futbol, quan tots dos esports es van separar a mitjans del segle XIX, ambdós es van presentar en oposició l'un de l'altre: força contra habilitat, joc net contra joc deslleial...

Una antiga dita britànica diu que "el futbol és un joc de cavallers jugat per villans i el rugbi és un joc de villans jugat per cavallers".

En el rugbi és característic el respecte per les regles que han de practicar tant els jugadors com el públic.

Les decisions de l'àrbitre poques vegades són discutides pels jugadors. Les decisions de l'àrbitre poques vegades són discutides pels jugadors.

Rugbi, un joc de villans jugat per cavallers

RUGBIAdrià Fernández i David Chinchilla

11

LA TELEVISIÓ L’any 1996, l’Assemblea General de la ONU va proclamar el 21 de novembre dia mundial de la televisió. Aquest dia és un reconeixement per l'impactant creixement d’aquest mitjà de comunicació.

El 21 i 22 de novembre del 1996 les Nacions Unides van celebrar el primer Fòrum Mundial de la Televisió on es van reunir figures destacades dels mitjans de comunicació sota els auspicis de les Nacions Unides, per discutir la importància creixent de la televisió en el mon actual en evolució, i per considerar la forma en què podrien intensificar la cooperació mútua. Per tant , l’assemblea va decidir proclamar el 21 de novembre dia mundial de la televisió, en commemoració a la data que es va celebrar aquest primer fòrum mundial.

Quin és l’origen de la televisió ?

El 26 de gener del 1926, John Logie Baird va realitzar la primera retransmissió televisiva en el seu laboratori de Londres.El 1923, mentre es refeia d’una malaltia, va començar a treballar en el seu projecte de televisió. Va ser llavors quan van arribar els primers resultats pràctics. Després es va traslladar a Londres a la recerca de fons per tal de perfeccionar les seves idees, però com molts altres inventors no va trobar cap suport.LL’any següent, es va fundar la "Baird Television Development Company". Durant aquesta època es va dedicar a estudiar el color i la televisió estereoscòpica. A 1928 va poder transmetre amb èxit imatges televisives de Londres a Nova York.,

Guillem Ron

12

Lorena Valdivieso Andrade

El dia 25 de setembre passat a les 19:30h va venir la policia i va fer un “cordó de seguretat” a l’avinguda Girona, davant del supermercat. De primer no en sabíem el motiu però al cap d’uns minuts va aterrar un helicòpter medicalitzat del RACC i, de seguida. va acudir molta gent per veure què passava. La policia i Protecció Civil evitaven que la gent s’apropés massa a l’helicòpter. Segons ens van informar, al RACC existeix un conveni de col·laboració per emergències amb el “061” i qualsevol persona que ho necessiti, ja sigui soci o no, pot beneficiar-se d’aquest servei. El dispositiu es posa en marxa a través dels serveis d’emergència. Existeixen alguns hospitals amb heliport com ara la Vall d’Hebron, l’Hospital de Bellvitge i l’Hospital General de Catalunya. En el cas que sigui necessari fer el trasllat a un centre sense heliport, el RACC disposa del seu propi heliport, amb posterior trasllat en les seves ambulàncies medicalitzades. En aquest cas van venir per socórrer una persona però no sabem el motiu ni hem pogut tenir més informació, ja que queda dintre del seu dret a l’intimitat. Els reporters vam estar en el lloc de l’accident i vam realitzar les fotografies que us mostrem a continuació:

Heliport del RACC

Ambulància medicalitzada Helicopter a l’avinguda Girona

13

El passat 8 d’octubre van començar les obres al Parc Central: Passeig de la Florida, avinguda Onze de Setembre, Mossèn Jacint Verdaguer”.

L'Ajuntament ha començat aquestes obres amb la finalitat de generar llocs de treball, però com que hi ha molta crisi les obres es duran a terme per etapes.

El disseny del parc ha sortit d’una enquesta d’idees feta entre la gent del poble l’any 2007. Aquest projecte inclou un llac que, a més de donar una imatge paisatgística i lúdica al parc, servirà per a reg del mateix parc, el parc dels Ametllers i d’altres serveis de l’àrea aprofitant l’aigua dels pous que existeixen a la zona. Per tal que l’ajuntament s’estalviï despeses d’adquisició de terres i transport, s’ha començat la obra amb caràcter d’urgència aprofitant que l’empresa Honda amplia ara les seves instal·lacions.

Inici de les obres al Parc Central

Lorena Valdivieso

14

El passat 4 de setembre es va celebrar la XIV Baixada de Carretons de la Festa Major de Santa Perpètua de Mogoda. La baixada es va dur aterme a la Florida, passant pel Carrer 16, Avinguda 7, Plaça Alta, Carrer 5 i acabant al passeig de la Florida. Podeu veure una foto meva corrent amb el carretó, que va fer el meu pare a mà. El carretó l'han de fer els participants al seu gust . Ha de tenir frens i direcció. Els participants han de portar proteccions com el casc, guants,colzeres ...

Hi ha dues categories: la infantil i l'adulta que és a partir dels 14 anys. Hi ha dues categories: la infantil i l'adulta que és a partir dels 14 anys. Es donen premis al més ràpid, al més lent i al més bonic . És mol divertit, però si hi participeu aneu em compte que no us passi com a mí i al meu amic que vam bolcar a l’última corba i quasi ens matem!

Us recomano fer un carretó i concursar-hi. A veure si guanyeu!

El carretó va de costat !

A mi, el que més m’agrada d’aquest institut són els patis gegants i els professors, que de moment, són tots molt simpàtics, encara que ja veurem en un futur què passa. I el que menys em satisfà tenir tants deures, especialment, al principi de curs de la majoria d’assignatures perquè és massa cansat fer deures i més deures, però, iper desgràcia, s’han de fer. Tampoc em diverteixen algunes de les accions desagradables que fan els grans com fer taps quan sona el timbre o escopir-nos en hores de pati.

Amanda Martínez Gómez

Joel Sendra

15

A la UE hi ha vuitanta-quatre milions de pobres. Un de cada sis europeus té problemes per arribar a finals de mes. A Espanya, vint-i-dos de cada cent persones no disposen dels ingressos econòmics bàsics per enfrontar-se a les necessitats de la vida i més de nou milions de persones viuen amb menys de cinc cents trenta euros nets al mes. Aproximadament un 24% de la població catalana viu sota el llindar de pobresa, un de cada cinc llars catalanes té uns ingressos anuals inferiors a catorze mil euros i cinc de cada mil catalans no tenen llar o pateixen allotjament inadequat, segons la Generalitat.tenen llar o pateixen allotjament inadequat, segons la Generalitat. A més, cada dia s'executen més de 20 desnonaments a Catalunya i la taxa d’atur no para de créixer. Davant d’aquesta situació cal actuar. Per la nostra part ens adherim a allò que demanen les entitats que lluiten contra la pobresa:

• Fer nostres, a Catalunya, els objectius europeus contra l’exclusió social: l’augment en un 75% del nivell d’ocupació de la població d’entre 20 i 64 anys; la reducció de la taxa d’abandonament escolar per situar-la per sota del 10%; i la disminució en un 25% de les persones en situació de pobresa.• L’equiparació de la inversió social a l'estat espanyol actualment del 21% del PIB, amb la de la resta de la Unió Europea, on és del 26,2%.• La instauració d’un sistema més ambiciós de protecció social i de rendes • La instauració d’un sistema més ambiciós de protecció social i de rendes mínimes, que cobreixi les necessitats bàsiques dels ciutadans en risc d’exclusió.• Un compromís real i efectiu, per part del sistema financer i dels poders públics, per assegurar el dret a un habitatge digne per a tothom.• L’aposta per un mercat laboral més inclusiu, en el qual les empreses tinguin més en compte les persones amb dificultats per accedir a una feina.• Un reconeixement més gran del paper irrenunciable que hem de jugar les • Un reconeixement més gran del paper irrenunciable que hem de jugar les entitats socials, i del nostre lloc preferent en la prestació de serveis públics d’atenció a les persones amb risc d’exclusió.• La promoció i el reconeixement de l’aportació dels milers de persones voluntàries que donen el millor de si mateixes contra la pobresa. • Un augment de les actituds i els gestos de solidaritat amb les persones amb • Un augment de les actituds i els gestos de solidaritat amb les persones amb les que convivim en els nostres pobles, barris i ciutats, i especialment amb les nouvingudes.• Un consum responsable dels recursos limitats dels quals disposem, sent conscients de les dificultats que pateixen molts conciutadans i que els impossibiliten accedir a aquests recursos.• Un pas més en l’esforç en cooperació internacional per ser sensibles també a • Un pas més en l’esforç en cooperació internacional per ser sensibles també a la pobresa dels països del Sud.

David PuertollanoLA POBRESA

16

17

Els Jocs Paralímpics són una celebració internacional en què participen únicament esportistes amb alguna discapacitat. Els últims es van celebrar a Londres. En total hi van participar 127 atletes, repartits en diferents categories entre les quals hi havia la federació cega, la federació amb discapacitat física, la federació de paràlisi cerebral, la federació amb discapacitat intel·lectual i d’altres federacions. Van començar el 29 d’ agost i van acabar el 9 de setembre de 2012. Aquests jocs es van celebrar per donar a conèixer la igualtat entre les persones sense i amb discapacitat. En aquests últims Jocs Paralímpics Espanya va acabar entre els deu primers països i un total de 4 milions de persones van poder seguir els jocs per mitjà de la televisió o d’Internet.

JOCS PARALÍMPICS 2012

Us parlaré d’un CD que s’ha editat en honor als 20 anys de l’emissora “dance” en català més escoltada a Catalunya. Flaix FM es va fundar l’any 1992 gràcies als coneguts periòdistes Miquel Calçada i Carles Cuní. El CD editat per l’ empresa Blanco i Negro, es va lliurar el 10 d‘octubre de 2012. Consta de cinc CD, amb 100 cançons en total. A continuació teniu els títols i podeu escoltar una mica cada tema:: mireu al web oficial.http://www.blancoynegro.com/releases/8421597071860.html. Té un cost de 22,99 € en suport CD, i de 12,99 € a ITunes.

20 anys de FLAIX FM

Rubén Díaz Picó

Rubén Díaz Picó

18

FINGERSKATE TECH DECK

En aquest article us parlarem del mini skate també anomenat “Fingerskate”.

Aquest aparell està causant furor entre certs grups de joves. És un monopatí amb una llima com els skates grans.

El Fingerskate es va formar per evolució del surf, es va estendre molt El Fingerskate es va formar per evolució del surf, es va estendre molt durant la dècada dels 80 als Estats Units i arribà a Europa en els anys 90. Cal no confondre'l amb el patinet. A més de l’aparell en si, cal un joc d’eines especial per poder-lo ajustar, canviar les rodes, els eixos, etc.

Els mini skates serveixen per fer trucs amb els dits.

Aquí deixem l’adreça d’alguns vídeos on podreu veure autèntics professionals fent els trucs més importants. Per cert, abans que us llenceu a fer fingerskate penseu en les persones que teniu al voltant, perquè el soroll es fica al cap i és molt molest.

Shove it: http://www.youtube.com/watch?v=-NPkKwpsGUc

Ollie nollie: http://www.youtube.com/watch?v=lgeO_y4RGIEOllie nollie: http://www.youtube.com/watch?v=lgeO_y4RGIE

Slides: http://www.youtube.com/watch?v=DLBqbuUPiuo

Grinds: http://www.youtube.com/watch?v=aMQNMifd7AE

Flips: http://www.youtube.com/watch?v=rZUzb302KW8

Putting in together: http://www.youtube.com/watch?v=Wbb7GWpt_MU

Robert Mestres i Marc Jiménez19

La saga Crepuscle és una pel·lícula que té cinc parts i, com que acaben d’estrenar la darrera, us en volem fer cinc cèntims:

1. La saga crepuscle Narra la història de la Isabella Swan (Bella) a partir del moment en què decideix mudar-se d’Arizona a la ciutat de Forks, a l’estat de Washington. Allà, a l’institut, coneix l’Edward Cullen, fill de Carlisle i Esme, família de vampirs. La Bella s’enamora perdudament de l’Edward. Les conseqüències d’aquest amor produiran un canvi total en la vida de la Bella. Descobrirà el món, fins aleshores desconegut per ella, dels vampirs. La Bella posa la seva vida i la del seu pare en risc, en confrontar-se amb un aquelarre format per trestres vampirs que no compartien el respecte per la vida humana (Victòria, Lauren i James), que també tenen una topada amb la família de l’Edward que defensa a la Bella.

2. Luna nueva

És l’aniversari de la Bella i el seu pare li regala un àlbum de fotos per l’últim any d’institut. Alice, la germana de l’Edward, li regala un vestit per tal que se’l posi a la nit, per a la celebració del seu aniversari a casa dels Cullen. Arriben a la casa dels Cullen amb el vestit posat. En baixar, Rossalie, li regala un penjoll. Quan la Bella obre elel regal es talla i li surt sang. En aquest capítol la Bella s’enfronta a una depressió motivada per la partida d’Edward, que la deixa per evitar posar en perill la seva vida. La situació la porta al Jacob, que comença un procés de metamorfosi que el transforma en un home llop. Al llarg d’aquesta segona part, els aficionats a aqueta sèrie veuran comcom Jacob s’enamora de la Bella, mentre ella segueix enamorada de l’Edward.

20

3. Eclipse

La Victoria vol venjar-se de l’Edward matant la Bella perquè ell va matar el seu estimat. Al llarg del capítol l’espectador veurà com el Jacob, home llop, juga un paper important. L’Edward i ell competeixen i es barallen per l’amor de la Bella que, en alguns moments, sembla dubtar entre l’un i l’altre.

4. Amanecer part l

L’Edward i la Bella envien les invitacions de la seva boda. Abans de casar-se, però, l’Edward i explica a la Bella el seu tèrbol passat. Al llarg del capítol es posarà de manifest la gelosia del Jacob i la felicitat de la nova parella. La Bella quedarà embarassada de l’Edward, però el naixement de la seva filla no serà un naixement normal...

5. Amanecer part ll

Bella es desperta sent vampiressa i l’Edward li ensenya a caçar per menjar. La seva filla, la Renesme creix molt ràpidament perquè és mig humana mig vampiressa. No us explicarem més perquè volem que gaudiu veient-la al cinema en pantalla gran. Només us direm que al llarg del capítol es resolen totes les incògnites de la sèrie. No us la perdeu!!No us la perdeu!!

Esther Palazón, Nerea Suárez i Lorena Valdivieso

21

Tú eres la voz de la razón,la inspiración,

cada vez que te entristecespor problemas que nunca se irántienes ese coraje y ese valor

que nada en la vida te podrá quitar.

Eso es lo que más me gusta de tu personalidad,Eso es lo que más me gusta de tu personalidad,y nos estás demostrando que la felicidad nunca se irá,

por más que te pase en esta vida,que tanto nos quieres enseñar.

Papá, esta carta no te la hago por hacer,sino que te quiero.

Que sepas que yo siempre te admiraré por todo y espero poder enseñar a mi hermano y a mis hijos,y espero poder enseñar a mi hermano y a mis hijos,

lo que tanto te esfuerzas por enseñarme.

Te quiero y por lo tanto, te deseo, feliz día del padre.

Al más grande

Ainhoa Soler Velasco

Això és una dedicatòria per quan sigui el dia del pare i, aquesta carta, l’he escrita per a tots els pares que tant es preocupen per nosaltres, que tan s’esforcen per a la nostra felicitat i tant ens ensenyen a ser bones persones.

22

En aquesta secció, que esperem tigui continuïtat, cada trimestre presentarem una o dues activitats senzilles que tots podeu fer a casa vostra. Per començar us vull presentar l’aigua suspesa i la mone-da que balla.

AIGUA SUSPESA

1. Omplim un got d’aigua fins dalt de tot

2. El tapem amb una cartolina i aguantant la cartolina amb la mà girem, amb molta cura, el got de cap per avall

3. Enretirem la mà i l’aigua no cau! Qui o què l’aguanta?

EXPLICACIÓ L’aire té un pes i per tant exerceix una pressió (força per unitat de superfície). Aquesta pressió es fa en totes direccions i és la que aguanta la cartolina. En el moment en que entra aire dintre del got, la pressió de l’aire a l’interior del got iguala la de l’exterior i l’aigua cau.

LA MONEDA QUE BALLA

1. Necessitareu una ampolla de vidre i una moneda d’un euro.

2. Ompliu l’ampolla d’aigua fins la meitat o una mica més. Perquè la cosa vagi bé és conve- nient que l’aigua sigui freda.

3. Remulleu amb aigua o saliva la boca de l’ampolla i la moneda

4. Poseu la moneda damunt la boca de l’ampolla procurant que l’ampolla quedi ben tapada i no hi entri aire.

5. Fregueu amb força l’ampolla amb les mans i veureu com la moneda es mou sola!

EXPLICACIÓ Quan freguem amb les mans l’ampolla, l’aire de l’interior de l’ampolla s’escalfa i es dilata augmentant la pressió damunt de la moneda i aixecant-la.

PER DESCOMPTAT QUE SI FEU ELS EXPERIMENTS FEU-NOS ARRIBAR ELS VOSTRES COMENTARIS ACOMPANYATS DE FOTOGRAFIES!!!!!

Josep M Guiu

Aigua suspesa i la moneda que balla

CIÈNCIA PER FER A CASA

23

SUDOKU

Hidra

Passatemps

David C

hinchilla, Aitor S

oler, Marc Jim

énez, Robert M

estres i Guillen R

on 24

Els alumnes de 4t B de l’Institut Rovira-Forns han estat finalistes, entre 213 pòsters participants i 88 escoles, al XIVè concurs Pinta la Marató que organitzava TV3 en relació a la lluita contra el càncer a partir de la investigació biològica en cèl·lules mare, amb el pòster “Viu la marató de la vida” en què, simbòlicament, apareix el perfil d’un cap d’una jove sense cabell que mira els rajos de sol vitalistes i optimistes davant de la malaltia, amb un to de color verdós al fons, d’esperança, de renaixement. Podem veure com l’art i la creativitat ens serveixen per expressar els sentiments, sensacions... que ens transmeten paraules com “càncer”.“càncer”. Aquest, el podeu veure a l’entrada de l’institut en les dimensions reals (2m de llargada per 1m d’amplada) i aquí a la revista o al següent enllaç: http://blogs.tv3.cat/marato.php?itemid=48528, en dimensions reduïdes. Es va imprimir mitjançant una moderna impressora fotogràfica de gran format en suport tèxtil que ens va oferir un amic. El concurs forma part d’un programa escolar organitzat des de TV3 en el qual ens vam inscriure que consisteix en l’elaboració del pòster per part del grup-classe, un documental sobre la investigació sobre el càncer que es veure en una sessió de tutoria i la conferència duta a terme per un equip mèdic que es desplaça a l’institut, en concret a l’aula 4 el proper divendres 14 de desembre. Com podeu veure, una proposta del tot interessant! A la classe, se’ls va proposar als alumnes que duguessin un esborrany sobre el tema indicat i només van aparèixer dos propostes, les quals es van refondre en una sola a base de discussions i acords: una mà, una flor, un cavall, un escut... Finalment, però es va prioritzar l’opció més senzilla, atenent que el dibuix està fet amb una tauleta gràfica, la qual costa força de manipular. També es va utilitzar el següent programa informàtic: Photoshop CS5. Està bé dir que la mà executora que va dedicar més hores a casa seva a dur a terme l’obra ha estat l’alumna Marina Corella. La gràcia més gran ha estat, a banda de veure el cartell i sentir el nom del grup i de l’institut La gràcia més gran ha estat, a banda de veure el cartell i sentir el nom del grup i de l’institut per la televisió al Telenotícies Migdia del dilluns 10 de desembre, veure com els alumnes prenien decisions i treballaven plegats I també serà divertit de veure l’esmentat cartell com a fons d’un dels dos plafons del gran dia de la Marató que es duu a terme el proper diumenge 16 de desembre.

Anna Rialp