Cadena Perpètua 58

El curs escolar 2013-2014 ha començat amb algunes

novetats importants per a l’institut Rovira-Forns. Entre

d’altres ens agradarIa destacar l’augment d’un grup

de segon de batxillerat, i la signatura del projecte

Tàndem entre el Departament d’Ensenyament i la

Universitat Autònoma de Barcelona. El curs anterior

ja havia acabat amb una molt bona notícia: per segon

any consecutiu la millor nota de Selectivitat del nostre

poble corresponguí a un alumne del nostre centre.

ELS NOSTRES REPORTERS

Contingut

Signatura del projecte Tàndem 1

Resultats enquestes fetes a l’alumnat i als pares/mares de primer d’ESO i primer de batxillerat

2

Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones

5

Entrevista al Sr. Roger (mosso d’esquadra) 6

Dia Internacional dels Discapacitats 7

Entrevista a Manuela Alcántara 8

Dia per la Reducció de Desastres Naturals 9

Entrevista: Meritxell Sales 11

Poema: “Cercles” 12

Enigmes matemàtics 13

Resultats de les proves del concurs “Lletres i mots”

16

Un dia a l’Imax 17

Un dia al cinema 17

L’alumnat de 1r d’ESO mira pel microscopi 18

Malalties neurodegeneratives 19

Entrevista a Youssra Lamrid 20

Què ha sigut d’ells? 21

Sensacions 23

Lou Reed 24

Manolo Garcia Escobar 25

Jocs destacats 26

Instagram i WhatsApp 27

Passatemps 28

Aquestes i altres notícies són un bon motiu per sentir-nos orgullosos de pertànyer a aquesta

comunitat educatica. En temps difícils com els que vivim, les bones notícies ens animen a se-

guir endavant.

En aquest número 58 de “Cadena Perpètua”, us presentem una nova secció que anomena-

rem “Sensacions”. En aquesta, cada trimestre publicarem aquells pensaments i emocions que

ens feu arribar: les esperem amb il·lusió!

Els nostres reporters, tots ells alumnes de segon d’ESO, han posat tot el seu interès a reflec-

tir, de la millor manera possible , la vida del nostre centre. Esperem que us agradi.

El passat dia 8 d’octubre va tenir lloc a la Sala Gaudí de La Pedrera l’acte de signatura del projecte TÀNDEM, que suposarà, a partir d’aquest curs, un període de tres anys de col·laboració entre l’Insti-tut Rovira-Forns, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Fundació Catalunya-La Pedrera.

L’acte va comptar amb la presència de la senyora Irene Rigau, honorable consellera d’Ensenyament; Germán Ramón-Cortés, president de la Fundació Catalunya-La Pedrera; Marta Lacambra, directora general de la Fundació Catalunya-La Pedrera; Miquel Roca, president del Museu Nacional d’Art de Ca-talunya; Pilar Dellunde, vicerectora d’Investigació de la Universitat Autònoma de Barcelo-na i representants de tots els centres Tàndem que estan en funcionament.

J o r d i M o n s ó D i l l a

La finalitat del projecte és millorar el rendiment acadèmic dels alum-nes, contribuint al desenvolupament pro-fessional del professo-rat, a la participació dels pares i tutors, i a la implicació de l’entorn social. Aquest objectiu s’aconsegueix mitjan-çant tres grans línies d’actuació que es rela-cionen amb les compe-tències bàsiques:

Aprendre les ciències, les matemàti-ques i la tecnologia a partir de mèto-des d’indagació (basats en experi-ments i en anàlisis de la realitat, i a partir de temes, preguntes i problemes socialment rellevants).

Entendre el paper de les matemàti-ques en la resolució de problemes de la ciència i la tecnologia a partir de la modelització de problemes reals.

Avançar cap a la comprensió del món a partir de l’observació, l’anàlisi i la in-novació.

1

RESULTATS ENQUESTES FETES A L’ALUMNAT I ALS PARES/MARES DE

PRIMER D’ESO I PRIMER DE BATXILLERAT

Isabel Pallarès

Tal i com fem sempre per aquestes dates, us presentem els resultat de les enquestes fetes a l’alumnat nou i a les seves famílies. Només us mostrarem les dades més significatives.

ENQUESTA A L’ALUMNAT DE PRIMER D’ESO I PRIMER DE BATXILLERAT

Igual que el curs passat, la majoria de l’alumnat de 1r d’E-

SO, va visitar l’institut amb els seus companys i profes-

sors de sisè curs de primària. Ara bé, la meitat dels nois i

noies de primer d’ESO no va venir a la jornadaIgual que

el curs passat, la majoria de l’alumnat de 1r d’ESO, va

visitar l’institut amb els seus companys i professors de

sisè curs de primària. Ara bé, la meitat dels nois i noies

de primer d’ESO no va venir a la jornada de portes ober-

tes. de portes obertes.

Pel que fa a l’alumnat de batxillerat es manté el percentat-ge, el 50% van assistir a la Jornada de portes obertes.

Una vegada més ens hem de felicitar perquè la immensa majoria dels nostres alumnes, tant d’ESO com de batxille-rat, valoren positivament l’acollida rebuda i ens diuen que les dificultats d’adaptació a un nou entorn van ser po-ques., tot i que l’alumnat de primer de batxillerat ens ex-plica que, els primers dies hi va haver alguna dificultat per trobar l’aula on es feien les classes.

Com era d’esperar, amb qui millor se senten els nostres alumnes és amb els companys, amb el professorat i en tercer lloc amb el funcionament de l’institut pel que fa als alumnes de 1r d’ESO. A batxillerat, la millor relació es manté amb els companys, en segon lloc amb el centre i finalment amb el professorat. Donat que aquests matei-xos alumnes se senten “Bé” o “Molt bé” amb el professo-rat i els companys, cal cercar-ne la causa en les normes de funcionament. De fet, aquests mateixos alumnes, fan suggeriments per canviar les normes d’utilització dels la-vabos. Caldrà que ens plantegem el tema!

Les respostes a les següents preguntes les podeu veure en els diagrames de pastís de la dreta

2

Ens satisfà comprovar que la imatge que els nois/es de primer d’ESO i primer de batxillerat tenen de l’institut és, en la majoria de casos, millor després de haver estat tres mesos amb nosaltres que abans de venir.

I quina nota global li posa l’alumnat l’institut?

Doncs els de primer d’ESO un notable alt: 8,18 (el curs passat ens van posar un 7,39)

I els de primer de batxillerat un notable: 7,41 (el curs passat van posar un 7,17)

Ara només faria falta aconseguir que tot l’alumnat arribi a aquesta mateixa nota!!

Per últim es demanava que opinessin sobre el que més i el que menys els agrada de l’institut i que fessin un suggeriment per millorar.

El que més agrada a l’alumnat d’ESO és el fet de tenir dos patis, les instal·lacions, la cantina i el pati. El que menys agrada és entrar a les 8h i que tenen molts deu-res i exàmens. Per altra banda, els suggeriments que més han sortit són, per aquest ordre: arreglar les aules i fer el segon pati més llarg. Un fet curiós és que el timbre que, en cursos anteriors era una de les coses que menys els agradav, actualment només una mostra de 4 alumnes ho manifesta.

Si tenim en compte que un alumne/a de primer d’ESO ha de fer 30 hores setmanals,per poder entrar a les 9 haurien de venir a l’institut dues tardes, i a ells el que més els agrada de l’horari són les tardes lliures. Difícil de compaginar!

Per a l’alumnat de batxillerat les prioritats són unes al-tres: el que més agrada és el professorat, les ins-tal·lacions i l’horari. i el que menys el mal estat de l’edifi-ci. Davant d’aquest tema el centre ha fet tot el que esta-va al seu abast, ara cal que els que han de prendre de-cisions ho facin

ENQUESTA A LES FAMÍLES DE PRIMER D’ESO I PRIMER DE BATXILLERAT

Veiem ara que ens diuen les famílies.

Les primeres preguntes de l’enquesta intentaven esbrinar quins eren els mitjans a través dels quals els pares/mares de primer d’ESO i primer de batxi-llerat (alumnat nou) havien rebut informació de l’ins-titut. Vet aquí els resultats més significatius:

3

Les raons per triar l’Institut Rovira-Fors per als seus fills/

es, són les mateixes tant per als pares de l’alumnat d’E-

SO com de Batxillerat. La primera és haver-ne sentit

parlar bé i la segona ser el centre més proper al seu do-

micili. Pel que fa a les famílies de 1r d’ESO la tercera

raó, molt a prop de la segona, és la reunió que es fa al

juny a l’institut.

Com es pot veure en el diagrama de barres, tots plegats

ens podem felicitar que la imatge del centre sigui millor

en l’actualitat que abans que els nois/es comencessin

l’institut

La nota que ens posen els pares és una mica inferior a

la que ens posen els fills/filles, tot i així és prou bona.

Valoració global de l’institut:

ESO: 7,9 (el curs passat era un 7,1)

BATXILLERAT: 7,8 (El curs passat ens van posar un

6)

Ens queden per valorar els suggeriments, els aspectes

que més agraden i allò que es podria fer millor. El que

més agrada als pares dels nois i noies de primer d’ESO

són aspectes relacionats amb el professorat, funciona-

ment del centre i instal·lacions: Preocupació perquè l'a-

lumne faci els deures, tracte a pares i alumnes, bona

comunicació pares, professorat i alumnat, normes inter-

nes, disciplina, nivell d'estudis, etc. El que menys agra-

da a aquests mateixos pares/mares és que aquest curs

van coincidir les reunions de principi de curs a tots els

grups i ens suggereixen que ho canviem. Pel que fa a

Batxillerat, allò que més agrada és el professorat i el

que és s’ha de millorar és l’estat de l’edifici.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració i suggeriments

per millorar que sempre són benvinguts!

4

El passat 23 de setembre, va ser el dia internacional contra l’explotació sexual i tràfic de dones, nens i ne-nes. Va ser l’any 1999 quan la Conferència Mun-dial de la Coalició Contra el Tràfic de Persones, en coordinació amb la Con-ferència de Dones que va tenir lloc a Dhaka, Bangla-desh, van instaurar el 23 de setembre com El Dia Internacional contra l'Ex-plotació Sexual i el Tràfic de Dones, Nenes i Nens. Malgrat les direc-trius europees i els intents, més o menys tímids, dels països per implementar mesures que tallin d'arrel la fragant violació dels drets humans que suposa traficar i lucrar-se a costa de l'explotació sexual de les persones, avui, hem de seguir denunciant que,

lluny d'extingir-se, el comerç de persones segueix sent un problema de primer ordre; socialment no està ben visibilitzat, la qual cosa implica que la societat ho pren com una cosa llunyana i puntual.

L'explotació sexual, al costat del tràfic de persones, és un mal que afecta les societats tant de països pobres com de països rics, i entre les causes que afavoreixen la seva exis-tència hi ha: la pobresa, la desigualtat, l'analfabetisme, la discriminació, la persecució, la violència, la desintegració fa-miliar i la lògica de la llei del mercat.

En aquest sistema, els homes són educats en l'acció, el po-der i la dominació, i les dones en la dependència i la submis-sió. Aquest és el problema que cal solucionar. Perquè men-tre que l'educació segueixi incor-porant als seus continguts aques-ta visió dels sexes, és difícil que s'eradiqui l'explotació de dones.

La finalitat del tràfic, l’explotació, pot ser diversa: sexual, laboral, extracció d’òrgans...

DÍA INTERNACIONAL

CONTRA L’EXPLOTACIÓ SEXUAL I EL TRÀFIC

DE DONES

23 DE

SETEMBRE

Amanda Martínez

Cristina Marín

Cristina Ruiz

5

Perquè ens parli del tràfic de persones i, en especial del tràfic sexual de dones, hem parlat amb en Roger (6709), un mosso d’esquadra que porta temes relacionats amb abusos sexuals.

Entrevista al Sr. Roger (mosso d’esquadra)

Amanda Martínez, Cristina Marín, Cristina Ruíz

1. Ens pot dir el seu nom si us plau?

Roger, 6709. (Prefereix el seu pseudònim al seu

cognom.)

2. Ens podria descriure la seva feina?

Porto els temes de violència de gènere, violència

domèstica, mutilació genital femenina, homofò-

bia, matrimonis forçats, seguiment de casos d’a-

busos sexual i violacions, i els seguiments de les

ordres de protecció.

3. Què voleu aconseguir amb aquest servei?

Un apropament al ciutadà per assessorar-lo en el

seu procés judicial i en els posteriors problemes

que pugui tenir.

4.Què heu aconseguit fins ara? Pots explicar

algun exemple per als lectors?

Hem assessorat moltes persones, perquè la se-

va situació problemàtica no es empitjori i hem

ajudat aquestes persones a trobar camins més

satisfactoris per a la seva vida.

5. Com podria col·laborar un ciutadà?

Aconsellant la persona que tingui un problema

que vagi a assessorar-se a la comissaria. O si és

testimoni d’algun fet delictiu, que ofereixi la seva

ajuda a la policia.

6. Estem fent un article sobre l’explotació se-

xual i el tràfic de dones perquè el dia 23 de se-

tembre va ser-ne el Dia Internacional . Ens

pots dir si hi ha algun cas a Santa Perpetua i

quina és la vostra intervenció?

A Santa Perpètua, de moment, no hi ha cap cas

de tràfic d’éssers humans.

7.Què penseu del tema?

Que és un problema molt greu que necessita de

molts esforços policials per tal d’ajudar a sortir

aquestes dones de les xarxes delictives que les

exploten.

8.Quantes persones hi treballen en aquest ser-

vei?

Al voltant de 50 persones, i potser no hi arriben.

9. Si alguna dona té algun problema relacionat

amb aquest tema, què ha de fer? Quina serà la

vostra actuació?

Doncs apropar-se a qualsevol comissaria de poli-

cia per sol·licitar ajuda, demanar assessorament i

denunciar si es troba en un cas d’explotació per-

sonal.

10. Si la dona no té treball i té fills, es quedarà

sola al carrer?

La policia, després de realitzar les diligències poli-

cials que portarà en presència judicial, derivem la

persona a qui pot oferir-li assistència social que,

en aquest cas, són els serveis socials de la pobla-

ció de Santa Perpètua.

11.Si algú de nosaltres coneix un cas, que ha

de fer?

Posar-lo en coneixement policial.

12. Ens podríem fer una foto amb vosaltres?

Sí

Aprofitem per donar les gràcies al Sr. Roger i a

tota la Comissaria de Santa Perpètua per la seva

amabilitat i paciència a l’hora d’atendre les nostres

preguntes.

6

DIA INTERNACIONAL

DELS DISCAPACITATS

1992, les Nacions Unides van ins-

taurar la celebració anual; el 3 de

desembre, el Dia Internacional de

les Persones amb Discapacitat. Di-

versitat funcional és un terme alter-

natiu al de discapacitat que ha co-

mençat a utilitzar-se a Espanya per

iniciativa de les mateixes persones

afectades. El terme va ser proposat

en el Fòrum de Vida Independent, el

mes de gener de 2005 i pretén

substituir altres termes amb una se-

màntica que pot considerar-se pejo-

rativa, com ara "discapacitat" o

"minusvalidesa".

L'evolució de la consideració social

dels discapacitats ha anat millorant

quant a la seva adaptació i, sobre-

tot, a la seua percepció. Des de

principis de la dècada de 1980 s'han

desenvolupat models socials de dis-

capacitat que afegeixen noves apre-

ciacions al terme. Per exemple, es

distingeix entre un discapacitat

(l'habilitat del qual és objectivament

menor que la de la mitjana) i una

persona amb capacitats diferents de

les normals que, encara que per ai-

xò només no representa cap avan-

tatge o inconvenient, sovint és con-

siderat un problema a causa de l'ac-

titud de la societat o el fet que els

estàndards estan basats en les ca-

racterístiques mitjanes o normals.

Amanda Martínez, Cristina Ruiz i Cristina Marín, Marcos Santiago, Carlos

Lloret, Juán León i Fatima Kebbeh.

La discapacitat és la

condició d'aquella

persona que té una

funció, física o mental,

limitada respecte de

la mitjana de la pobla-

ció o anul·lada per

complet.

La discapacitat pot

aparèixer amb acci-

dents, en néixer, quan

et fas vell, una caigu-

da molt forta, un acci-

dent, etc.

El dia 3 de desembre és el dia dels

discapacitats.

Al llarg dels darrers anys la Percep-

ció del concepte de discapacitat ha

experimentat una gran transformació.

A mitjans del segle XX, una persona

amb discapacitat es considerava in-

vàlida i dependent, i l’Estat es basava

en un model assistencialista per pro-

porcionar-li una vida com més digna

possible.

No obstant això, al llarg de les darre-

res dècades i a mesura que es va

començar a prendre consciència del

fet que les persones amb discapaci-

tat tenen els mateixos drets que la

resta, és va produir un canvi de men-

talitat. Com a conseqüència, l'enfoca-

ment paternalista de l'atenció ha evo-

lucionat cap a un model basat en el

desenvolupament dels drets humans

i la integració social d’aquest

col·lectiu.

A nivell internacional, l'interès per la

discapacitat es va iniciar el 1981, el

primer any declarat com a Any Inter-

nacional de les Persones amb Disca-

pacitat. Posteriorment, es va establir

la dècada 1983-1992 com el decenni

de les Nacions Unides per a les per-

sones amb discapacitat. Els governs

nacionals van assumir aquest perío-

de de deu anys com el termini per

garantir la igualtat d'oportunitats als

sectors educatiu i laboral.

En finalitzar aquest decenni l'any

7

Amb motiu del Dia Internacional dels

Discapacitats, li hem fet una entrevista

a la Senyora Manuela Alcántara Alcá-

zar. Des d’aquí li volem fer arribar el

nostre agraïment per l’atenció als nos-

tres reporters.

Gràcies, Manuela

Entrevista

Miriam Arroyo i Ana Castro.

1. Ens pot dir el seu nom si us plau?

Manuela Alcántara Alcázar.

2. Quants anys tens?

Setanta-tres.

3. Quina discapacitat tens?

Tinc una minusvalia motora.

4. La tens des que vas néixer o va suc-

ceir amb el temps?

Amb el temps.

5. Des de quina edat tens la discapaci-

tat?

Des dels seixanta-un anys.

6. Hi ha remei per aquesta malaltia?

Podria haver-n’hi, però no m’ha curat res.

7. Quina és la cura?

Operacions, pròtesis, etc.

8.Quines dificultats et comporta la teva

discapacitat?

M’impedeix fer diverses coses a casa o al

carrer.

9. És molt difícil conviure amb aquest

problema?

Sí, però jo igualment ho supero amb un

somriure.

10.Et trobes gaires problemes a l’hora

de moure’t pel carrer?

No gaires, a vegades, algun esglaó o un

pas de vianants molt aixecat.

11. Quins objectius et proposes per

aconseguir?

Sóc una iaia, ja no tinc objectius, només

en tinc un i és: que abans de morir la te-

levisió funcioni bé. Jajaja!

12. T’importaria fer-te una foto i que la

publiquéssim a la revista de l’institut?

És clar que no!

8

El Dia Internacional per

la Reducció de Desas-

tres Naturals és el dia

13 d'octubre. Cada any

hi ha un ''tema'' en

aquest dia, Enguany

va relacionat amb els

discapacitats. Se cen-

tra en els 100 milions

de discapacitats que hi

ha en el món. També

han pensat en ells per-

què són els que més

tarden a recuperar-se,

també perquè són el

grup social més exclòs

de la societat, etc.

Un desastre natural és

un esdeveniment pro-

duït per fenòmens d'e-

levada energia, propis

de la dinàmica natural

del planeta Terra, que

produeixen una gran

quantitat de danys ma-

terials i personals en

una determinada àrea

geogràfica i en un mo-

ment donat. Fa refe-

rència a enormes pèr-

dues humanes i mate-

rials ocasionades per

esdeveniments o fenò-

mens com els terratrè-

mols, inundacions, es-

llavissades de terra,

desforestació, contami-

nació ambiental i al-

tres...

Dia per la Reduc-ció de Desastres

Naturals.

Alguns exemples

Inundacions

Una inundació és un desborda-

ment d'aigua com a conseqüèn-

cia de fortes pluges o del trenca-

ment (natural o no) d'alguna con-

tenció o embassament d'aigua.

Una de les més importants que

han succeït a Espanya va tenir

lloc el 15 d’octubre 1879: Riuada

de Santa Teresa, a la conca del

riu Segura. Després de caure

precipitacions molt abundants a

Múrcia, Almeria i Alacant, amb

quantitats que van superar els

600 mm/ha a la capçalera del

Guadalentí, es va originar una

crescuda del riu que va arribar

als 1.890 m³/s a la capital murci-

ana i que s'estima que va su-

perar els 2.000 m³/s a Oriola. La

inundació va arrasar la Vall del

Guadalentí, l'Horta de Múrcia i el

Baix Segura amb quantioses

pèrdues humanes i materials.

Erosió marina:

Pot ésser destructora quan

erosiona o es descomponen

els materials de la costa i

pot ésser constructora quan

els sediments generats per

l'erosió són arrastrats i em-

magatzemats. L'erosió de-

pèn principalment de les

onades de la mar, de la

constitució litològica de les

roques i de l'estructura dels

materials.

Tornado

És una violenta, perillosa

i rotatòria columna d'aire

que es troba en contacte

amb la superfície de la

terra.

La fotografia correspon a

un Tornado a Texas el

passat 16 de maig de

2013

9

Erupció volcànica

És una emissió violenta

a la superfície terrestre

de matèries procedents

de l'interior del volcà.

Terratrèmol

És el resultat de l'allibera-

ment brusc d'energia acu-

mulada pels desplaça-

ments i les friccions de les

diferents plaques de l'es-

corça terrestre.

Un exemple de fa poc

va tenir lloc a Lorca

( Múrcia). Aquest terra-

trèmol va succeir l’11

de maig de 2011, el

qual va deixar 9 morts i

293 ferits.

Aquest va ser l’exemple de Japó, va

ser al 2011. Juntament amb el terra-

trèmol, hi ha haver un tsunami.

El terratrèmol va passar l’11 de

març. Va arribar a tenir 9 graus de

magnitud i provocà 15.871 morts,

6.114 ferits i 2.778 desapareguts

10

Entrevista: Meritxell Sales

1. Ens pots dir el teu nom complert?

Meritxell Sales Tomàs.

2. Quants anys tens?

53 anys.

3. Per què escrius poemes?

Vaig començar quan tenia 13 anys i vaig

descobrir que era una de les millors mane-

res amb la qual podia expressar-me.

4. Has pensat a escriure una novel·la?

Sí. En tinc de començades.

5. Com es diu el llibre que has publicat?

“Les pedres parlen”.

6. De què parla el llibre?

De la bellesa i de l’amor, entre altres coses.

7. Quants llibres has publicat?

És el tercer de poesia, a més n’he publicat

un de com escriure cartes en català, i quatre

o cinc novel·les de traduccions de l’alemany

o anglès al català o castellà.

8. Tens previst escriure i publicar un altre

llibre?

Possiblement.

9. Ens deixes triar algun poema del teu

llibre per publicar-lo a la revista?

El que vulgueu.

10. En què t’inspires per fer els poemes

del llibre?

En la realitat que m’envolta i en els somnis.

11. Necessites tenir un estat emocional

especial per fer els poemes?

Sí, un estat d’ànim prou positiu per escriure.

Bé, si estic molt trista no puc ni escriure.

12. A quina edat vas començar a escriu-

re?

Als 13 o 14 anys. Motivada pels concursos

literaris que l’escola organitzava.

13. A quina edat vas publicar el teu pri-

mer llibre?

Als 22 anys.

La Meritxell Sales, professora de Llengua i Literatura Catalana del nostre insti-

tut, ha publicat un nou llibre de poemes: “Les Pedres Parlen”. Amb aquest mo-

tiu, hem anat a parlar amb ella.

Amanda Martínez, Cristina Marín, Cristina Ruíz

11

Poema: “Cercles”:

Comiat segon de Batxillerat.

Somriures i plors fan companyia.

És un dia plaent ple d’alegria.

Just tot comença, res no s’ha acabat.

Passió! Ve la Selectivitat.

Com lluna crema al mig de la nit,

records que mai no cauran en l’oblit;

tot frondós, transportant sexualitat,

“ich lied dich”, diuen els passadissos

Plens de bogeria del mes de maig,

per acabar el curs, enfiladissos.

Manen els enters naturals i escaig.

Fervor i valor, encomanadissos:

Amb retallades i tot, a raig!

Meritxell Sales. Del llibre “Les pedres parlen”

12

El passat dimarts 19 de novembre es va ce-

lebrar a l’institut la xerrada “De la matemàti-

ca dels jocs, al joc de la matemàtica” impar-

tida pel Dr. Jordi Deulofeu de la Universitat

Autònoma de Barcelona a la qual van assis-

tir tots els alumnes del centre.

Aquesta conferència s’emmarca en el Pro-

jecte Tàndem i va tenir lloc durant la Setma-

na de la Ciència 2013.

L’activitat ha estat molt ben acollida pels

alumnes que van poder veure que les ma-

temàtiques no només es fan a les classes.

Per exemple, els alumnes de 2n B ESO

Raül Castells, Carlos Lloret i Marc Gallardo

opinen: “La xerrada va ser molt interessant,

sobretot pels enigmes matemàtics i com es

resolien. Era molt curiós com es trobava tan

fàcilment la solució”, “Vam veure la importàn-

cia de les mates per resoldre problemes de la

vida quotidiana”, “Tota la vida té el seu costat

matemàtic”.

Es va convocar també un concurs de recrea-

cions matemàtiques amb enigmes per nivells

(1r cicle ESO, 2n cicle ESO i BTX). Els alum-

nes havien de resoldre tres enigmes ma-

temàtics i explicar la seva resolució. Els enig-

mes plantejats al concurs van ser els se-

güents:

ENIGMES MATEMÀTICS Joan Ramírez i José Ignacio Monte

ENIGMES MATEMÀTICS NIVELL A:

ALUMNAT DE 1er i 2on D’ESO

A.1. Situar els nombres de l’1 al 9 en les nou caselles de la figura de manera que les cinc case-

lles que estan en columna sumin igual que les 5 caselles que estan en fila. Quin és el major valor

possible de la suma dels cinc nombres de la columna o de la fila? I el menor? Tots els valors in-

termedis són possibles? Explica els teus raonaments per arribar a les solucions.

A.2. Tres amics paguen 30€ pel dinar que han fet a un restaurant. El cambrer els diu que els fan

una rebaixa i els retorna 5€; n’agafen un cadascun i en deixen 2€ de propina. Al cap d’una estona

un dels amics diu: “No entenc què ha passat; hem pagat 9€ cadascú pel dinar, més 2€ de propina,

en total són 29€. On és l’euro que falta per arribar als 30?” Explica què ha passat.

A.3. Volem construir una fortificació amb 10 torres de manera que determinin 5 rectes i en cada

una de les rectes hi hagi 4 torres. Com podem fer-ho? Hi ha més d’una solució? Hi ha alguna solu-

ció en què, a més a més, cap torre sigui interior a la fortificació?

13

ENIGMES MATEMÀTICS NIVELL B:

ALUMNAT DE 3r i 4t D’ESO

B.1. Situar els nombres del 1 al 8 en els vèrtex d’un cub de manera que la suma dels quatre nom-

bres situats en els quatre vèrtexs que formen una cara sumin el mateix per totes les cares del cub

(abans de col·locar els nombres, pots pensar quina ha de ser la suma en cada cara). Hi ha més

d’una solució diferent. Explica les teves descobertes.

B.2. Tenim 3 caixes: una amb caramels de llimona, una amb caramels de maduixa i una tercera

amb caramels de llimona i de maduixa barrejats. Cada caixa porta un rètol indicant el seu contin-

gut (LL, M, LL-M) i ens diuen que tots els rètols estan mal posats. Com ho faràs per saber què hi

ha a cada caixa, si només pots obrir-ne una i agafar un caramel (sense mirar el contingut de dins

de la caixa)? Explica el teu raonament per descobrir el contingut de cada caixa.

LL M LL - M

B.3. Divideix cadascuna de les figures en quatre figures iguals i que, a més a més, tinguin la ma-

teixa forma que la figura original. Explica com has trobat la solucions.

SOLUCIONS ALS ENIGMES DE NIVELL A (1)

A.1.

8

3

5 4 9

2 7

1

6

4

7

5 8

1 6

3

9

2

Solució amb la suma més gran: 27.

Solució amb la suma més petita: 23.

A.2

No falta cap €, tant sols hi ha un

error de càlcul: els 2€ de la propina

no s’han de sumar al que han pa-

gat, sinó restar. L’operació correcta

seria 9 x 3 = 27 (han pagat) 27 – 2

= 25€.

14

ENIGMES MATEMÀTICS NIVELL C:

ALUMNAT DE 1r i 2on DE BATXILLERAT

C.1. Situar els nombres de l’1 al 9 en les caselles del següent dibuix de manera que es verifiquin

les igualtats:

X = X = X

Per exemple:

1 2 X 3 = 4 5 X 6 = 7 8 X 9

En aquest cas la solució no és correcta, ja que, encara que hi ha les 9 xifres, no és cert que 12

x 3 és igual a 45 x 6 ni tampoc a 78 x 9. Explica el teu raonament per arribar a la solució.

C.2. Volem plantar 9 arbres de manera que determinin 10 rectes i en cada una de les rectes hi

hagi exactament 3 arbres. Com els posarem? Explica com has trobat la solució.

C.3. W. Hooper, en el seu llibre Rational Recreations (1774), va idear una recreació a partir de

la qual “demostrava” que 64 és igual a 65!!! Evidentment, això no pot ser, i es tracta de trobar

on és el problema del seu raonament.

Va construir un quadrat de costat 8 cm i el va dividir en quatre peces: dos triangles rectangles

de catets 8 i 3 cm, i dos trapezis rectangles de bases 3 i 5 cm (veure figura 1). Després va

col·locar les mateixes quatre peces format un rectangle de costats 13 i 5 cm (veure figura 2).

Com que l’àrea del quadrat és de 64 cm2 i la del rectangle és de 65 cm2, d’aquí va deduir que

64 = 65. On és l’error del raonament? Analitza també la seqüència de nombres que apareixen

en les diferents mesures de les peces. Observes alguna successió especial? Es podria cons-

truir un puzle similar de manera que resultés un resultat cert?

SOLUCIONS ALS ENIGMES DE NIVELL A (2)

A.3

15

Resultats de les proves del concurs

Lletres i mots:

1. TRIVIAL TÀNDEM

Poderoso

Adán Poderoso 4tC

3 Jonathan Cádiz 3rC

Fran Jiménez 3rA

Fran Romero 3rA

Mine Craft Iván Gómez 2nC 2

Gómez

Oriol Gómez 1rC

2 Pol Guardiola 1rD

Gerard Guardiola 1rC

CELJ

Luis Fernando 1rC

4 Eva Agramunt 1rC

Candela Martínez 1rC

Jordi González 1rC

4. EL GRAN DICTAT

Poderoso

Adán Poderoso 4tC

10 Jonathan Cádiz 3rC

Fran Jiménez 3rA

Gómez Oriol Gómez 1rC 7

3. PARAULES DE LA TRIBU

Cachondo Adán Poderoso 4tC 4

Gómez Oriol Gómez 1rC

7 Pol Guardiola 1rD

Grupo D

Álex Navarro 1rD

7 Carlos Ortega 1rD

Samuel Navarro 1rD

Gerard Fernández 1rD

EMMC

Mar Moreno 1rC

3 Eva Agramunt 1rC

Meritxell López 1rD

Carla Collado 1rA

2. CORRE-CUITA

Poderoso Adán Poderoso 4tC 3

Gómez Oriol Gómez 1rC

2 Pol Guardiola 1rD

Mine Craft Iván Gómez 2nC 0

Grupo D

Álex Navarro 1rD

6 Carlos Ortega 1rD

Samuel Navarro 1rD

Gerard Fernández 1rD

Los Mentalistas

Luís Fernando 1rC

5 Mar Moreno 1rC

Eva Agramunt 1rC

Jordi González 1rC

16

UN DIA A L’IMAX Víctor Benito Codina

Els alumnes de segon d’ESO vam

anar a “l’Imax” per celebrar la Cas-

tanyada.

Quan vam arribar al Port de Bar-

celona, els professors ens van dir

a quina hora havíem d'estar a cert

punt i fins aquella hora podíem

donar una volta pel centre comer-

cial “Maremagnum”. Vam poder

comprar donuts, gofres, etc.

Una estona més tard vam anar al

punt de reunió, on ens van dir que

no podíem menjar dins així que

les crispetes que es van comprar

alguns, se les van haver de men-

jar depressa i corrents.

Sandra Blanca i Anna Rialp

El passat 31 d’octubre, els alumnes de 2n de Batxillerat, acompanyats de les dues tutores,

Sandra Blanca i Anna Rialp i juntament amb Joan Ramírez i Pilar Saura, van assistir al cine-

ma Maldà, situat al carrer,

situat al carrer del Pi, barri de

Ciutat Vella de Barcelona, a

veure la pel·lícula Now you

see me.

El film tractava d’un grup de

criminals experts en màgia,

els millors il·lusionistes del

món, que es dedicaven a

atracar bancs o a robar nego-

ciants corruptes, amb tanta

intriga i acció que va tenir els

alumnes absorts tota l’esto-

na.

UN DIA AL CINEMA

17

L’ALUMNAT de 1r D’ESO MIRA PEL MICROSCOPI

Aquest trimestre els nois i noies de primer d’ESO

hem pogut veure un munt de coses interessants pel

microscopi. Cada cop que trobàvem alguna cosa

diferent, el profesor, en feia una fototgrafia i la penja-

va a la Plataforma Eleven perquè els alumnes que

volguessin se les poguessin baixar.

La veritat és que algunes de les imatges eren espec-

taculars. També hem de dir que algunes de les ope-

racions feien una mica de fàstic.

També voldríem dir que tots els companys de la

classe s’han portat molt bé per poder continuar

anant al laboratori Darwin. Vet aquí el que opinen

alguns companys/es de classe:

Rubén: Es poden veure molts microorganismes. El

laboratori Charles Darwin és gran i perfecte per a ob-

servar éssers vius.

Ingritty: És molt interessant veure microorganismes

per un microscopi. Al principi pensava que seria molt

difícil. Però quan n’hem après ha sigut molt interes-

sant i emocionant.

Pol: Ha sigut molt guai!

Sofia: És interessant, però avorreix.

Albert: Al laboratori hi ha microscopis per on es po-

den veure microorganismes. El laboratori és gran. Per

usar els microscopis i que no s’espatllin cal seguir

unes passes molt estrictes.

Noa Cr u z i Ma r i n a Fe r r á nde z

Larva de mosquit

Paramecis

Copèpode

Rotífer

18

MALALTIES NEURODEGENERATIVES

Marc Ruíz, Laura Ysla i Jalal Kasmi

El passat dimecres dia 13 de novembre, va venir la Jessica, una voluntària de “La Mara-

tó” de TV3, a parlar-nos sobre les malalties neurodegeneratives, ja que aquest any, “La

Marató” té com objectiu estimular la recerca per a trobar solucions a aquestes devasta-

dores malalties.

En aquesta xerrada, ens va parlar sobre les malalties neurodegeneratives més comu-

nes i conegudes: l'Alzheimer, l'esclerosi lateral amiotròfica, el parkinson i l'esclerosi

múltiple.

Ens van explicar que l'ésser humà neix amb 100.000 milions de neurones, les quals no

es regeneren quan les perdem: un procés natural en l’envelliment de l’ésser humà.

Això fa que quan aquestes neurones emmalalteixen i comencen a morir irremeiable-

ment, apareguin aquestes malalties neurodegeneratvies, que no només són pròpies de

la gent gran, sinó que poden aparèixer a qualsevol edat.

Aquetes apareixen amb el pas del temps, ja que, tot i manifestar-se en fases primeren-

ques, passen inadvertides, guanyant importància, fins que ja estan molt avançades. I és

llavors quan ja és massa

tard per a fer res.

Per tant, un factor impres-

cindible per tal de combatre

aquestes malalties, és el

diagnòstic precoç ja que, tot

i que no es poden evitar o

curar, sí que es pot tractar i

alentir el seu avanç. És a

dir, l'única sortida que ens

queda per a combatre

aquestes malalties és la in-

vestigació. És per això que

el programa “La Marató” vol

posar el seu gra de sorra, fent una recaptació de donatius, els quals es podran fer du-

rant l’emissió del programa, el 15 de desembre a TV3.

19

10. Tens un equip o ho fas individualment?

Entreno en un equip, però els campionats són individuals.

11. És car aquest esport? T’ho subvenciona l’equip?

Els meus pares paguen 59€ al mes i la llicencia costa 45€ l’any.

12. Quina és la teva il·lusió en aquest esport?

Vull arribar a ser campiona del món i competir en unes Olimpíades.

1. Abans de res, ens podries dir el teu nom complert?

Youssra Lamrid.

2. Quants anys tens?

16 anys.

3. Quants anys fa que practiques el taekwondo?

Des de fa 9 anys.

4. Què et va animar a començar a fer taekwondo?

La meva mare en va apuntar, per-què em barallava molt a l’escola.

5. Has tingut alguna lesió greu que t’hagi preocupat?

No, de moment no. 6. Quan vas guanyar la teva prime-ra competició, Què vas sentir?

Alegria, satisfacció pel treball que ha-via fet.

7. Recomanaries aquest esport?

Sí.

8. Quants dies a la setmana entre-nes?

De dilluns a dissabte.

9. Com ho fas per compaginar els estudis amb els entrenament?

Quan arribo a la nit començo a fer els deures.

La Yousra és una noia de que estudia primer de Batxillerat a l’Institut Rovira-Forns. La seva

afició pel taekwondo l’ha portat a competir en els campionats de Catalunya. La seva il·lusió:

arribar a campiona del món o participar en unes Olimpíades.

Perquè ens expliqui algunes informacions sobre aquest esport, l’hem anat a entrevistar.

ENTREVISTA A YOUSSRA LAMRID Fatima kebbeh fofana i Aminata Drammeh

20

QUÈ HA SIGUT D’ELLS?

Amanda Martínez, Cristina Marín, Cristina Ruíz

1. Com et dius?

El meu nom és Lidia Casero Guerra.

2. Quants anys tens?

Tinc 22 anys.

3. Quin any vas començar a l’institut Rovira-Forns?

Quan vaig fer el primer any de Batxillerat.

4. Quin any va ser?

Va ser l’any 2007.

5. Quin Bbatxillerat vas fer?

Vaig fer el Batxillerat d’Humanitats.

6. Què vas fer en sortir de l’institut?

Vaig començar la meva formació universitària a la UAB.

7. Què fas actualment?

Estic treballant una oficina fent tasques d’administració i realitzant

cursos formatius relacionats amb els meus estudis universitaris.

8. T’agrada el que fas?

El meu objectiu és treballar com a professora, ja que és la meva fei-

na, però el treball que tinc actualment em permet continuar amb la

meva formació.

9. Quins estudis tens?

Aquest any he finalitzat els estudis de Grau d’Educació Primària.

10. Per què vas escollir aquesta carrera?

Els professors que m’he trobat al llarg de la meva formació van des-

pertar la motivació per a l’educació.

Aquest trimestre hem entrevistat la Lídia Casero. Va estudiar Bat-xillerat al nostre institut i, actualment, la trobareu per Madrid.

21

11. Què és el més fàcil d’aquesta carrera?

Crec que no hi ha res fàcil, sinó que les ganes i la motivació per tre-

ballar amb els més petits faciliten el període formatiu.

12. Què és el més difícil?

El més difícil és mantenir la motivació i les ganes pensant en la de-

gradació que està patint el sistema educatiu actual.

13. Què és el que més t’agrada d’aquest treball?

Poder observar dia a dia com els teus alumnes van desenvolupant

els seus potencials i habilitats.

14. On vius?

Actualment, visc a Madrid.

15. On vivies quan anaves al Rovira-Forns ?

La meva residència era a Santa Perpètua de Mogoda.

16. Per què et vas mudar?

Tot i que la situació laboral és molt precària a tot arreu, a Madrid vaig

trobar algunes oportunitats laborals que m’ajudarien a continuar amb

la meva formació.

17. Quines qualitats s’han de tenir per treballar en aquest ofici?

El més important és tenir ganes per canviar la societat actual mitjan-

çant el treball amb els més petits, ja que ells són el nostre futur.

18. Recordes alguna anècdota de l’estada a l’institut?

Sobretot, guardo bons records de professors que em van ajudar i

animar per tal de continuar amb la meva formació.

19. Tens contacte amb els teus antics companys de classe?

Sí, tot i que visc a Madrid. Molts dels meus amics van sorgir a l’insti-

tut.

Moltes gràcies, Lídia, per la teva col·laboració.

22

Sensacions Inaugurem una nova secció “Sensacions” on publi-

carem aquells escrits que ens feu arribar i que sur-

ten del cor. Si ho preferiu els publiquerem amb

pseudònim. Això si: no han de ser ofensius per a

ningú

Ser uno nos hizo eternos.

Cuando te marchaste prometí que no volvería a dedicarte nada, no volvería a dedicar otra

frase, otra lágrima, otro suspiro, otro simple “te quiero”, un grande “te odio” que se dirigiera

a ti. Sólo puedo decir que de ti aprendí lo que es el amor, y lo que es no sentirlo de verdad,

aprendí lo que es la mentira, el engaño, de ti aprendí la poca vergüenza que tiene la gente

cuando se trata de "amor", y aprendí que son pocos los que lo sienten de verdad. Quizás

tendría que darte las gracias por enseñarme cómo es la vida en realidad, cómo son los

hombres y que nunca confíes en nadie, que por tu bien no harán nada, que sólo se quieren

a ellos mismos, y todo lo que hagan lo harán en su beneficio, darte las gracias por las co-

sas que me hiciste sentir y por lo feliz que era a tu lado. Pero no te las daré, sabes por

qué? Porque prometí tantas cosas que no pude cumplir que el dolor de no hacerlo es más

grande que todas las cosas malas que me enseñaste y más aun que lo bien que me hiciste

sentir, con esas mentiras. Hoy que has vuelto, sólo puedo decir que me das pena, que no

te guardo rencor, que quizás pueda ser hasta tu amiga, pero que primero tendrías que

aprenderte todo lo que a mi me enseñaste y ser un poco diferente para no cometer los mis-

mos errores que a mi me hicieron tanto daño.

Anónimo

UN NUEVO LOCAL,

UN ESPACIO COMPARTIDO,

UN PROYECTO REVISADO,

UNA TIENDA MEJORADA.

Anònim

23

El passat 27 d’octubre va morir Lou Reed. (Lewis Allen Reed, Ciutat de

Nova York, 2 de març de 1942 - Long Island, 27 d'octubre de 2013) va

ser un poeta, cantant i músic, considerat com una de les icones més

importants del rock, que va influir de manera notable en corrents com

el rock alternatiu, el glam o el punk. Si voleu saber mes coses sobre

aquest conegut “roquer” o escoltar o conèixer algunes de les seves

cançons podeu seguir el codis QR de baix.

Lou Reed

Ca r l os L l o r e t G o nzá l e z , J ua n

Le ón i Ma r c os S a n t i a go .

Dades biogràfiques i tècniques

Nom de naixement Lewis Allan Reed

Naixement 2 de març de 1942

Lloc d'origen Brooklyn, Nova York, EUA

Defunció 27 d'octubre de 2013 (als 71 anys)

Gènere(s) Rock, rock experimental, glam rock, art rock, protopunk

Instruments Veu, guitarra

Anys en actiu 1964 - 2013

Artistes relacionats The Velvet Underground, John Cale, Nico, David Bowie

24

LA SEVA VIDA

En Manolo Escobar no només era cantant, també era actor. Els

seus gèneres són la copla, la rumba catalana, el pasodoble, el

bolero, el tango i el vals.. Va participar en pel·lícules com `` Los

guerrilleros’’, ``Juicio de faldas’’ i `` Entre dos amores ‘’. Va estar

actiu des de 1956-2012 i durant aquests anys va treure 51 discos.

Els què van tenir més èxit van ser: ``Y viva España‘’, ``El porom-

pompero’’, ``Mi carro’’, ``La minifalda’’.

El 2010 va fer públic que patia un càncer colorectal i que estava

seguint quimioteràpia per frenar la malaltia. Malgrat el tractament,

Escobar va patir una recaiguda a mitjans d'octubre de 2013, i morí

a Benidorm el 24 d'octubre del mateix mes.

Se li va posar el seu nom en una plaça d'Almeria.

Descripció de la foto.

En aquesta foto hi surt Manolo

Escobar, Iker Casillas I Sergio Ra-

mos. Aquesta foto es va fer en la

celebració del Mundial de 2010,

que va guanyar Espanya. A ell el

van invitar perquè cantés el seu

tema: ’’Que viva España’’.

Manolo García Escobar Va néixer el el 19 d’octubre de 1931 a Almeria I va morir a Benidorm el 24

d’octubre de 2013

Carlos Lloret, Juan León i

Marcos Santiago.

25

Canviar i combinar el

seu camí a través de

més de 100 nivells en

aquest deliciós i addictiu

trencaclosques.

No és el joc més dolç?

Tingueu en compte que

Candy Crush Saga és

totalment gratuït per jugar,

però alguns objectes de

joc com moviments extra,

martells o vides extra re-

queriran el pagament.

El super joc Candy Crush

Saga està disponible per

als telèfons Android, Apple

i tauletes.

Candy Crush Saga

Cut The Rope “Cut the rope” és un joc per

alimentar de caramels al

petit monstre que es diu

Om Nom! Ja s’han fet 300

milions de descàrregues a

tot el món d'aquest joc de

trencaclosques fenomenal.

Té 375 nivells i més que

vindrà.

Un misteriós paquet ha

arribat i el petit monstre in-

terior només té una peti-

ció ... CARAMEL! Recull

estrelles d'or, descobreix

els premis ocults i desblo-

queja nous nivells en

aquest addictiu i divertit

joc, premiat, basat en la

física!

Disponible a l'Android,

Apple i tauletes!

JOCS DESTACATS

Ajuda Swampy guiant aigua per la dutxa tren-cada. Cada nivell és un trencaclosques des-afiant basat en la física amb increïble mecàni-ca realista. Talla a tra-vés de la brutícia per guiar l'aigua dolça, l'ai-gua bruta,

l’aigua tòxica, el vapor i

traspua a través d'esce-

naris cada vegada més

desafiants. Cada gota

compta!

El joc val 0’74€.

Es un joc de Disney.

Where’s my water?

Cristina Ruiz, Amanda Martínez, Cristina Marin

26

Instagram és una aplicació gratuïta desen-

volupada per Kevin Systrom i Mike Krieger

l'any 2010 per compartir imatges. L'aplicació

deixa als usuaris fer fotografies, aplicar filtres

i marcs si es desitja i, finalment, mostrar-les

a les seves amistats o seguidors, ja sigui a la

pròpia plataforma o a diverses xarxes socials

incloent Facebook, Twitter, Tuenti...

Des de la seva creació, Instagram ha tingut una

gran popularitat. Al mes de novembre de 2011

comptava amb 12 milions de seguidors i, actual-

ment, l'aplicació té més de 100 milions d'usuaris

actius.

Com fer-se un compte a Instagram:

Míriam Arroyo i Ana Castro

1: Descàrrega i instal·la l'aplicació. Tant és que ho facis des de l'App Store (si tens un iPho-

ne o un iPad) o des de Google Play (si tens un smartphone Android). Fes una cerca amb el

terme "Instagram", troba l'aplicació i segueix els passos d'instal·lació.

2: Obre Instagram. Un cop instal·lat, obre l'aplicació i prem el botó "Registrar-se".

3: Introdueix les teves dades al registre. Ara et demanarà una sèrie de dades bàsiques per

poder registrar el teu compte.

Whatsapp és una aplicació que serveix per a

enviar missatges gratuïtament.

Whatsapp permet enviar vídeos, imatges i, fins

i tot, passar pàgines web.

Whatsapp es pot descarregar a Play Store o per Iphone

a Apple store .

També hi ha una nova versió per a l’ordinador.

Joel Berenguer i Gerard Lorite

27

Passatemps

Cerca 7 diferències SUDOKU!

Nivell fàcil

Carlos Lloret, Fàtima Kebbeh, Juan León, Marcos Santiago, Míriam Arroyo

7 8 1 6 4 9

1 2 4 6

5

4 9 3 7

5 2

1 6 4 5

8

9 7 5 3

2 7 4 3 5 6

7 8 1 6 4 9

1 2 4 6

5

4 9 3 7

5 2

1 6 4 5

8

9 7 5 3

2 7 4 3 5 6

7 8 1 6 4 9

1 2 4 6

5

4 9 3 7

5 2

1 6 4 5

8

9 7 5 3

2 7 4 3 5 6

7 8 1 6 4 9

1 2 4 6

5

4 9 3 7

5 2

1 6 4 5

8

9 7 5 3

2 7 4 3 5 6

AJUDA-LA A TROBAR EL CAMÍ

28