Cadena Perpètua 61 ELS NOSTRES REPORTERS

Contingut

L’Ela. 1

Entrevista a Josep Catasús. 2

El 9N a l’institut 4

Un Institut actiu:

Exposició de maquetes de cèl·lules.

Sortides per la Castanyada.

La cúpula geodèsica.

“Electronics and robotics”.

Xerrada sobre les malalties coronàries.

Navegar per internet amb seguretat.

5

Eleccions al Consell Escolar. 10

Com veuen l’institut? 10

L’exalumna Àfrica Hernández becada per 13

Víctor López vicepresident primer del CNIAC.

15

Relat presentat al concurs literari “Històries fòssils”

16

Hem parlat amb el Mohamed. 19

Parlem amb un alumne de segon de bat-

xillerat.

20

Raúl Muñoz i el karate 20

L’Ébola. 21

Dia Internacional dels Animals. 22

L’ós bru dels Pirineus. 23

Què se n’ha fet? 24

Recull d’articles breus.

Stop Bullyng.

Futbol femení a Santa Perpètua de Mo-goda.

El “Parkour”.

Per què Google es diu Google?

26

Videojocs, música i cinema

“Asphalt 8”.

“GTVA V”.

Fifa 15.

Ariana Grande: “My evetrything”.

Eminem: “The Marshall mathers LP2”.

“Torrente 5. Operación Eurovegas”.

“Bajo la misma estrella”.

L’impossible.

“El niño”.

28

Passatemps 32

La portada del número 61 de la nostra revista va dedicada a

l’ELA. Al llarg dels darrers mesos hem pogut veure com molts

cantants, artistes i particulars es mullaven, penjaven els seus

vídeos a la xarxa i recollien diners en solidaritat amb els afec-

tats per aquesta malaltia. L’institut Rovira-Forns no podia ser

menys i, només començar el curs, tots ens vam mullar per

l’ELA. L’organització de l’acte, la participació, el comportament

i la implicació d’alumnes, professorat i personal no docent van

ser tot un exemple de solidaritat amb aquesta causa. En total

es van recollir 363,20 euros que van ser lliurats íntegrament a

la Fundació Miquel Valls.

http://fundaciomiquelvalls.org/ca/

Però no és aquesta l’única notícia d’aquest inici de curs. Re-

centment, per exemple, ens hem assabentat que un nou alum-

ne de 1r d’ESO, en Víctor López Bernal, ha estat nomenat

vicepresident primer del Consell Nacional dels Infants i Ado-

lescents de Catalunya (CNIAC). A la web del centre hi podeu

veure una fotografia seva al costat de, ni més ni menys, que

l’Artur Mas!

Aquestes i moltes altres notícies

hem procurat, entre tots els repor-

ters, recollir-les per vosaltres. Espe-

rem que us agradin!

El divendres dia 19 de setembre, tot l’institut es va mullar per una bona causa: L’ELA. En el codi

QR d’aquesta mateixa pàgina podreu enllaçar amb el vídeo que es va filmar. En total es van recollir

363,20 euros que van ser lliurats íntegrament a la Fundació Miquel Valls.

Amb aquest reportatge, que hem fet entre molts dels reporters de la revista, volem respondre,

entre d’altres, a les preguntes següents: Què és l’ELA? Qui pot patir aquesta malaltia?, Quins són

els símptomes? Quin és el tractament? Com es diagnostica?

Hem completat el reportatge amb una entrevista que la Aminata i la Zhara han fet al Josep Catasús,

professor del centre que, com veureu, viu molt de prop la malaltia.

L’ELA

Què és l’ELA?

L'ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica), és una malaltia degenerativa força desconeguda de tipus

neuromuscular. S'origina quan unes cèl·lules del sistema nerviós anomenades motoneurones

disminueixen gradualment el seu funcionament i moren, provocant una paràlisi muscular progressiva de

pronòstic mortal. Aquesta malaltia afecta unes quatre mil persones a tota Espanya i unes 400 a Catalunya.

En l'ELA, tant les neurones motores superiors com les inferiors, es degeneren o moren, i deixen d'enviar

missatges als músculs. Impossibilitats de funcionar, els músculs gradualment s'afebleixen, es gasten i es

contrauen. Es perd la capacitat cerebral per entaular i controlar el moviment voluntari. Queden afectats tots

els músculs sota control voluntari, els pacients perden la seva força i capacitat per

moure els braços, les cames i tot el seu cos. Quan fallen els músculs del diafragma i de

la paret toràcica, els pacients perden la capacitat de respirar sense ajuda d'un

ventilador o respirador artificial. La majoria de les persones amb ELA moren de fallada

respiratòria, generalment entre 3 a 5 anys a partir del començament dels símptomes.

No obstant això, al voltant del 10% dels pacients amb ELA, sobreviuen 10 anys o més.

Com que l'ELA afecta únicament les neurones motores, la malaltia no deteriora la ment,

personalitat, intel·ligència o memòria de la persona. Tampoc afecta els sentits de la vista, olfacte, gust,

oïda o tacte.

Aminata kebbeh, Carla Ibáñez, Gerard Mabres, Ismael Pérez, José Luis Pé-rez, Laia López, Luis Fernando Izquierdo, Maria Alarcón, Sandra París, Zha-ra Amlali.

1

Qui pateix l'ELA?

En un 90 o 95 per cent de tots els casos d'ELA, la malaltia ocorre aleatòriament. Els

pacients no tenen una història familiar de la malaltia i no es considera que els

membres de la seva família tinguin un risc més gran de desenvolupar l'ELA. Entre el 5

i el 10 per cent dels casos d'ELA són heretats.

L’ELA afecta principalment persones d’entre els 40 i els 70 anys d’edat, però també

pot afectar persones més joves o persones d’edat més avançada. Els homes presenten una incidència

lleugerament més elevada que les dones. Afecta persones de tot el món, de qualsevol raça i origen ètnic.

Quins són els símptomes?

Els primers símptomes de L’ELA són:

Pèrdua progressiva de força en extremitats superiors, que s'aprecia en

activitats normals, com aixecar un pes o obrir i tancar una aixeta.

Disminució de mida de la massa muscular als braços i a les mans.

Trastorns de la parla: veu gangosa, per problemes a la laringe.

Dificultats per moure la llengua i per empassar, que són deguts a la

pèrdua de força en els músculs de la laringe i la llengua.

Com es diagnostica la malaltia?

No hi ha cap prova que pugui donar un diagnòstic definitiu d'ELA, encara que la presència de senyals de

deteriorament de les neurones motores superiors i inferiors en una sola extremitat constitueix una forta

indicació. Com que els símptomes de l'ELA poden ser similars a aquelles d'una gran

varietat d'altres malalties o trastorns més fàcils de tractar, cal realitzar els exàmens

apropiats per descartar la possibilitat d'altres malalties.

Quin és el tractament?

Fins ara no s'ha trobat cap cura per a l'ELA . L’únic medicament aprovat actualment

és el Riluzol, el qual alenteix la seva progressió. És factible l'ús de medicaments

pal·liatius.

2

ENTREVISTA AL JOSEP CATASÚS Aminata kebbeh i Zahra Amlali.

1. Com vas reaccionar quan vas saber que la teva dona tenia aquesta malaltia?

Quan algú tan proper té una malaltia tan greu, els sentiments són molts i molt intensos, però cal lluitar dia

a dia que és el que fem des de fa cinc anys.

2. Com van reaccionar els teus fills?

Hem procurat que els nens segueixin amb la seva vida normal, si bé, amb la progressió de la malaltia,

això ha estat cada cop més difícil.

3. Com ho fas per treballar i estar pendent de la teva dona i els teus fills?

Amb l'ajut de la família i amb tres cuidadores que s'ocupen de la meva dona, que ha d'estar constantment

atesa d'ençà que porta el respirador, fa dos anys i mig.

4. Quin tractament té actualment la malaltia?

Actualment la majoria dels tractaments tan sols ajuden els malalts a que tinguin la major qualitat de vida

possible. La fisioteràpia, la logopèdia i la nutrició són molt importants en aquest àmbit. La pneumologia té

una importància vital a partir del moment que falla la respiració. Des del punt de vista neurològic, l'únic

medicament que es dona, el Riluzol, en principi, alenteix l'evolució de la malaltia però hi ha dubtes

importants sobre els seus resultats. Ara s'està investigant amb cèl·lules mare.

3

5. Fas donacions per a la investigació de l'ELA?

Si, a la fundació catalana de la malaltia.

6. Quants anys fa que la teva dona pateix aquesta malaltia?

Han passat cinc anys d'ençà que li va caure un bolígraf de la mà a la feina; va ser el

primer senyal d'una malaltia que quan el dóna ja és irreversible donat que ja s'han

mort moltes neurones. Per això és molt important el diagnòstic precoç.

7. Quin és el seu estat actual?

Immobilitat total, sense parla, alimentació per un tub que li surt de l'estómac i respiració per un tub que li

surt del coll i està connectat constantment a un aparell.

8. Com us comuniqueu?

Amb un aparell lector que segueix el moviment dels seus ulls i li permet escriure paraules a la pantalla de

l'ordinador.

9. Com és el dia a dia a casa teva?

Tres cuidadores s'ocupen de la meva dona mentre els nens i jo som fora de casa o

mentre treballem i estudiem. A més, la higiene és molt important i una altra persona

s'ocupa de la neteja. Per a mobilitzar la meva dona, per a dutxar-la amb la cadira de

bany, cal una segona persona quatre cops a la setmana, i, quatre cops a la setmana

les fisioterapeutes li fan exercicis per a mantenir el to muscular. A més, tenim una

mitjana de dues o tres visites a l'hospital cada mes.

10. Què ha de fer per curar-se a poc a poc?

Malauradament, de moment no hi ha cura. Actualment s'experimenta amb cèl·lules mare, però és molt

difícil donat que les neurones s'especialitzen molt i no n'hi prou amb cultivar-les i trasplantar-les. Cal trobar

la forma que vagin on han d'anar.

11. Com s'alimenta?

A través d'una gastrostomia, un tub que se li ha implantat a l'estómac. Aquí li passem una dieta tova que

prepara una farmacèutica.

12. Et va agradar la remullada i recollida de fons que ha fet l'institut?

I tant! Tot el que es pugui fer per a donar a conèixer la malaltia, és molt positiu, i, si a més a més es pot

ajudar, encara millor.

13. Com et vas sentir a l'acte?

Molt emocionat i agraït.

14. A qui se li entregaran els diners recollits?

A la Fundació Miquel Valls, l'associació de malalts d'ELA catalana.

15. A què es destinaran?

La Fundació els administrarà. Tant de bo s'utilitzin per a investigar.

Gràcies per les teves respostes Josep. Que sàpigues que estem amb tu!

4

EL 9N A L’INSTITUT Laia López i Maria Alarcón

El passat diumenge 9 de novembre, L’institut Rovira-Forns va obrir les

seves portes. Dos reporters de la revista hi vam ser per preguntar a les

persones que anaven a votar per què hi havien anat i què opinaven sobre

els intents de prohibició. També vam voler parlar amb alguns dels

voluntaris que feien de vocals o presidents de les meses o bé coordinaven

el procés.

Les persones entrevistades es van mostrar força

participatives, això ens va fer sentir més a gust a l'hora

de fer les preguntes. A continuació us presentem un

resum de les seves respostes.

1. Què opineu sobre la prohibició de la consulta?

Doncs que no ens poden prohibir el nostre dret a votar i dir el que volem. Tenim

llibertat d'expressió. Penso que és un insult cap als catalans.

2. Per quin motiu heu vingut a votar?

Perquè crec que votar és un dret molt important i perquè vull la independència de

Catalunya.

3. Què opineu sobre la independència de Catalunya?

Jo estic a favor, ja que fa més de trenta anys que treballo per la independència de

Catalunya. Penso que aconseguir-la ja es un objectiu.

Vam estar una bona estona parlant amb els membres d’una mesa, que ens van explicar per què s'havien

presentat voluntaris:

1. Per què us heu presentat voluntaris?

Per a fer un país millor i tenir un futur millor.

2. Ha vingut molta gent al llarg del dia?

I tant! Durant el matí s’han format cues que han durat més d'una hora.

També vam estar parlant amb una de les persones encarregades de l’organització. Es va mostrar força

simpàtica mentre li fèiem les preguntes. Va ser tot un plaer parlar amb ella:

1. Com ho heu organitzat tot?

Hi ha hagut un grup de voluntaris que s'han encarregat d'organitzar totes les

meses, els ordinadors, les urnes... I durant el dia algunes persones s'han

encarregat de registrar les persones que han votat, tot de voluntaris que indiquen

el camí a les persones, etc.

2. Hi ha hagut moltes cues?

Sí, durant el matí i fins al migdia hi ha hagut força

cues. Després, a la tarda, la cosa ha anat més fluida.

3. Quina és la seva feina aquí? Jo sóc el coordinador

del procés i una altra persona és la coordinadora del

local.

4. Com han anat les votacions?

De moment molt bé, hi ha vingut molta gent.

5. Quants voluntaris hi ha hagut?

Hi ha hagut uns 50 voluntaris.

Els nois i noies de 3r d’ESO A, B i C, dins la

matèria de ciències de la naturalesa, han

realitzat un projecte final de la unitat

“L’Organització del coshumà”, que ha culminat

amb l’exposició al “hall” de l’institut, d’unes

maquetes de cèl·lules realitzades amb la

metodologia del treball cooperatiu amb diferents

materials com cartró, fang o plastilina. La

creativitat i la imaginació han donat lloc a unes

magnífiques mostres de la diversitat cel·lular.

L’exposició té dos objectius: reconèixer el treball

ben fet per aquests nois i noies i la divulgació, a

tot l’alumnat del centre, de les diferents

morfologies de cèl·lules vegetals, animals i

bacterianes, que, com tots sabem, són la unitat

funcional i estructural de tot ésser viu.

EXPOSICIÓ DE MAQUETES DE CÈL·LULES

Un Institut actiu

Maria Cinta Quintero

5

Josep Maria Guiu SORTIDES PER LA CASTANYADA

Com cada any, el passat divendres dia 31 d’octubre, tot l’institut va anar d’excursió. A la

contraportada interior en podeu veure un recull de fotografies triades entre les que ens han fet

arribar. Cada nivell va anar a un lloc diferent:

Els de primer d’ESO van aprofitar per patinar sobre gel a “l’Skating” de Barcelona. Els de segon

d’ESO van poder demostrar les seves habilitats per a l’aventura al “Bosc urbà del Fòrum de

Barcelona”. Els de tercer s’ho van passar d’allò més bé jugant a bitlles. Els de quart van visitar

el “Saló del Manga”, mentre que els de primer de batxllerat visitaven el Museu de la Ciència i de

la Tècnica de Catalunya.

A la contraportada interior en podeu veure un recull de fotografies.

6

Ada Morales

LA CÚPULA GEODÈSICA

Els alumnes de Tecnologia de 3r

d’ESO hem construït una cúpula

geodèsica . L’hem realitzada a partir

de materials reciclats, paper blanc i

papers de colors. També hem fet

servir enquadernadors i cel·lo.

Per construir-la, primer vam enrotllar

els papers i a cadascun els hi

marcàvem una distància per

després fer un forat a cada extrem i

unir-los amb enquadernadors.

Aquests papers, ja units entre si,

tenien forma de pentàgons i

hexàgons, la qual cosa ens permetia

obtenir una estructura molt resistent.

Va ser una gran feina de grup!

7

TECNOLOGITZA’T

Un dels reptes que ens hem proposat pel proper

trimestre és intentar construir aquesta estructura a

mida real amb canyes de bambú i regalar-la a una

escola primària perquè en puguin gaudir.

Segur que ho aconseguirem!!

Candela Martínez

ELECTRONICS AND ROBOTICS

El passat dilluns 10 de novembre, els

alumnes de 2n d’ESO, de l’optativa

“Electronics and robotics”, vam anar a

l’Escola Politècnica Superior

d’Enginyeria de Manresa (EPSEM)

amb les professores Encarna Garcia i

Montse Pagès. L’escola pertany a la

Universitat Politècnica de Catalunya

(UPC); aquesta universitat està

especialitzada en els àmbits de

l'enginyeria, l'arquitectura i les

ciències.

Allà vam crear uns robots amb LEGO,

i els vam programar per parelles fent

que cada robot es desplacés en un

circuit quadrat, parés quan detectés

una línia negra o una paret, i també

que li xutés a una pilota vermella i se

n’allunyés d’una de blava. Va resultar

una activitat força entretinguda i, tot i que ens va costar gairebé quatre hores, gairebé tots vam

aconseguir el nostre objectiu.

Per últim ens van explicar els

diversos graus que es poden

estudiar en aquesta universitat.

N’hi ha un d’especial: el grau

d’enginyeria de sistemes TIC, ja

que és l’únic lloc on es pot

estudiar a tota Espanya.

Ens va agradar a tots molt poder

muntar el nostre robot i poder fer

-lo funcionar. Tindrem compte

aquest grau d’enginyeria per

estudiar-lo en un futur!

8

TECNOLOGITZA’T

Maria Cinta Quintero XERRADA SOBRE LES MALALTIES CORONÀRIES

L'Ana Aula i la Berta Serrano, dues estudiants de 6è de

Medicina de la UAB de Vall d'Hebron ens han fet una

conferència sobre les malalties coronàries que és el

tema de la Marató de tv3 d'aquest any, on els donatius

es dedicaran a la recerca mèdica amb la finalitat de

trobar solucions a les malalties del cor.

Aquesta xerrada s'ha adreçat als alumnes de tercer

d'ESO, ja que aquest any estudien el cos humà a la

matèria de ciències de la naturalesa.

9

Víctor López NAVEGAR PER INTERNET AMB SEGURETAT

Una mosso d'esquadra va venir per explicar a l’alumnat de primer d’ESO diverses qüestions

relacionades amb la navegació per l'internet. Al principi, va preguntar qui de nosaltres tenia un perfil a

Facebook. La majoria vam aixecar la mà assentint a la pregunta. En veure això, la policia ens va fer

qüestionar a quina edat es podia tenir Facebook. L’edat aconsellable és més de catorze anys i, malgrat

això, quasi tots els nois i noies de primer d’ESO tenim Facebook.

Seguidament ens va preguntar si coneixíem tots els amics que teníem al Facebook. En aquest cas he

de dir que la majoria va respondre afirmativament. Tot seguit ens va parlar sobre el ciber-bulling.

El ciber-bulling és molt dolent, ja que fa que un grup de persones facin mal (en la majoria dels casos

emocional) a una mateixa persona la qual no té culpa de res. Les persones que fan ciber-bulling a

d’altres poden provocar a la víctima una depressió i, en el pitjor dels casos, el suïcidi. Per això ens va

aconsellar que, si alguna vegada ens feien ciber-bulling o directament bulling, seria recomanable que

s’avisés un adult per poder denunciar els fets i que la policia se n’ocupés del tema.

També va tractar el tema de la privacitat. Segons ella, era important no penjar fotos vergonyoses o

íntimes al nostre mur i al nostre perfil, ja que, malgrat es pot configurar perquè només els amics vegin

les nostres fotos, és fàcil saltar-se aquesta privacitat:

Fent trucs o hackejant el teu perfil, podria entrar una

persona i difondre aquelles fotos per tota la web. Ens va

explicar el cas d’una una noia que es va haver de canviar

de poble per no aguantar la humiliació, cosa que no va

servir de res ja que les fotos van arribar al seu nou poble i

es va acabar suïcidant.

Que els amics dels teus amics poden trobar el teu

perfil, enviar-te la sol·licitud d’amistat i fer el que vulguin

amb les teves fotografies.

La conclusió és que hem d’anar molt en compte amb el

que pengem a internet!

Jordi Monsó ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR 2014

Durant el passat mes de novembre es van celebrar les eleccions al Consell Escolar del nostre centre. A les

eleccions es renovaven tres representants del professorat, dos representants de l’alumnat, un representat del

PAS i un representant dels pares i mares. Els resultats han estat els següents.

Participació:

Resultats per sectors:

Sector Pares i mares: NATALIA MARTÍNEZ FUSTER

Sector Alumnat : MARC GALLARDO VILLANUEVA

JUDITH TRILLES ESTANY

Sector Professorat: PILAR SAURA EXPOSITO

SANDRA BLANCA ALCAIDE

BEATRIZ BELLOSO RUIZ

Sector PAS: MONTSERRAT CARRERAS VALLBONA

10

Cens Votants % Participació

Professorat 48 41 85,4 %

Alumnat 441 317 71,9 %

Pares i mares 760 15 2 %

PAS 7 5 71,4

COM VEUEN L’INSTITUT? Marta Cruz

Tal i com fem sempre per aquestes dates, us presentem el resultat de les enquestes fetes a l’alumnat nou i a les

seves famílies. Només us mostrarem les dades més significatives.

ENQUESTA A L’ALUMNAT DE PRIMER D’ESO I PRIMER DE BATXILLERAT

Igual que el curs passat, la majoria de l’alumnat de 1r d’ESO, va visitar l’institut amb els seus companys i

professors de sisè curs de primària. Ara bé, gairebé un terç dels nois i noies de primer d’ESO no va venir a la

jornada de portes obertes.

Pel que fa a l’alumnat de batxillerat un 33% de l'alumnat van assistir a la Jornada de portes obertes.

11

Una vegada més ens hem de felicitar perquè la immensa majoria dels nostres alumnes, tant d’ESO com de

batxillerat, valoren positivament l’acollida rebuda i ens diuen que les dificultats d’adaptació a un nou entorn van

ser poques; tot i que l’alumnat de primer de batxillerat ens explica que, els primers dies hi va haver alguna

dificultat per trobar l’aula on es feien les classes i relacionar-se amb els nous companys.

Com era d’esperar, amb qui millor se senten els nostres alumnes és amb els companys, amb el funcionament de

l’institut i finalment amb el professorat pel que fa als alumnes de 1r d’ESO. A batxillerat, la millor relació es manté

amb els companys, en segon lloc amb el professorat i finalment amb el centre i el seu funcionament.

Les respostes a les tres preguntes següents les presentem en un

diagrama de pastís.

Ens satisfà comprovar que

la imatge que els nois/es

de primer d’ESO i primer

de batxillerat tenen de

l’institut és, en la majoria de

casos, millor després de

haver estat tres mesos amb

nosaltres que abans de

venir.

I quina nota global li posa

l’alumnat l’institut?

Doncs els de primer d’ESO

un notable alt: 8,42 (el curs

passat ens van posar un

8,18)

I els de primer de batxillerat

un notable: 7,2. Ara només

faria falta aconseguir que

tot l’alumnat arribi a

aquesta mateixa nota!!

Per últim es demanava que

opinessin sobre el que més

i el que menys els agrada

de l’institut i que fessin un

suggeriment per millorar.

El que més agrada a

l’alumnat d’ESO és el fet de tenir la cantina, la bona relació amb el professorat, el pati i les instal·lacions en

general. El que menys agrada és la falta de manteniment de les finestres, demanen fer l'entrada a l'institut més

gran per evitar empentes i es queixen que tenen molts deures i exàmens. Per altra banda, els suggeriments que

més han sortit són, per aquest ordre: modificar el so del timbre i arreglar les aules.

Per a l’alumnat de batxillerat les prioritats són unes altres: el que més agrada és el gimnàs i el tracte familiar i el

que menys el mal estat de l’edifici. Aquest és un problema que per part del centre s’ha fet tot el que està al

nostres abast, ara cal tenir una mica de paciència ja que sembla que està en vies de solució.

12

ENQUESTA A LES FAMÍLES DE PRIMER D’ESO I PRIMER DE BATXILLERAT

Veiem ara que ens diuen les famílies.

Les primeres preguntes

de l’enquesta intentaven

esbrinar quins eren els

mitjans a través dels

quals els pares/mares de

primer d’ESO i primer de

batxillerat (alumnat nou)

havien rebut informació

de l’institut. Vet aquí els

resultats més significatius:

Les raons per triar l’Institut

Rovira-Forns per als

pares de l’alumnat d’ESO

són: la primera és haver-

ne sentit parlar bé, la

segona la Jornada de

Portes Obertes em va fer

decidir i pel que fa a les

famílies de 1r d’ESO la

tercera raó, és la reunió

que es fa al juny a

l’institut. Les famílies

noves de batxillerat han

triat l’Institut Rovira-Forns

perquè n'havien sentit

parlar bé i per ser el

centre més proper al seu

domicili.

Com es pot veure en el diagrama de barres, tots plegats ens podem felicitar que la imatge del centre sigui millor en

l’actualitat que abans que els nois/es comencessin l’institut. No obstant a batxillerat hi ha dues famílies que tenen

una imatge dolenta i regular del centre.

La nota que ens posen els pares és una mica inferior a la que ens posen els fills/filles, tot i així és prou bona.

Valoració global de l’institut:

ESO: 8 (el curs passat era un 7,9).

BATXILLERAT: 7,0.

Ens queden per valorar els suggeriments, els aspectes que més agraden i allò que es podria fer millor. El que més

agrada als pares dels nois i noies de primer d’ESO són aspectes relacionats amb el professorat, funcionament del

centre i instal·lacions: Preocupació perquè l'alumne faci els deures, tracte a pares i alumnes, bona comunicació

pares, professorat i alumnat, normes internes, disciplina, nivell d'estudis, etc. El que menys agrada a aquests

mateixos pares/mares és que surtin tots els alumnes junts al patí demanen separar-los per cicles i connexió a

Internet limitada a pàgines acadèmiques. Pel que fa a Batxillerat, allò que més agrada és el professorat, AMPA, la

situació i l’amabilitat de l’administrativa i el que s’ha de millorar és l’estat de l’edifici.

Moltes gràcies per la vostra col·laboració i suggeriments per millorar que sempre són benvinguts!

El dimarts 25 de novembre de 2015 a les 19.00 h, es va dur a terme l’Acte Institucional d’entrega

de Beques de la Fundació ESADE a l’ESADE FORUM a Barcelona, el qual consisteix a atorgar

distincions a joves amb talents.

Forma part d’un Programa de Beques que permet que, estudiants amb bon nivell acadèmic dels

Graus de BBA, Dret, Doble Grau, Law and Bachelor in Global Governance i MUA

(MàsterUniversitarid’Abogacia) puguin accedir a les aules d’ESADE, segons el Financial Times,

una de les cinc millors escoles de negocis i dret del món.

Enguany, una exalumna del nostre institut, l’Àfrica Hernández ha estat becada. Passem tot

seguit a una entrevista amb la protagonista.

L’EXALUMNA ÀFRICA HERNÁNDEZ ALCÁZAR, BECADA PER ESADE.

Anna Rialp

Ara que et mires l’institut amb

certa perspectiva...

1. Quins anys vas estar al

Rovira-Forns?

Del 2008 al 2011 estudiant 1r, 2n i

3r d’ESO; del 2012 al 2014,

Batxillerat.

2. Per què vas escolllir el

Rovira?

Per comoditat, el tenia a dos

minuts de casa.

3. Què és el que més et va

agradar de la teva estada al centre?

Les instal·lacions.

4. I el que menys?

No sabria què dir-te...

5. Alguna millora…

Introduir assignatures en anglès.

6. El professor més entranyable?

Per quines qualitats?

L’Anna Abad, perquè explica molt

bé, de manera senzilla i divertida.

7. La matèria preferida? Per què?

L’alemany i l’anglès: m’agraden molt

els idiomes.

8. I quin va ser el teu millor curs?

Per què?

2n de Batxillerat, tot i l’estrès, ja que ens ho vam

passar molt bé i vam aprendre sobre el

companyerisme.

L'entrega de premis pel Treball de Recerca “La necessitat de ser feliç” organitzat pel Centre de Recursos

Pedagògics (CRP) del Vallès Occidental VI, Montcada, amb el suport dels ajuntaments dels municipis veïns

al maig 2014.

13

9. Vas fer moltes amistats?

Sí, tot i que des que anem a la Universitat no ens veiem gaire.

10. Com animaries els alumnes a estudiar?

S’ha de pensar en el futur: cal tenir molta preparació perquè el panorama està malament i te l’has de

currar...

11. Com et va anar la Selectivitat?

Molt bé, millor que la nota mitjana del Batxillerat.

12. Quin consell dónes als alumnes de 2n BTX?

Tranquil·llitat perquè és més complicat el Batxillerat que els exàmens de les PAU; si t’has preparat bé el

Batxillerat, és fàcil.

13. Teixint el nou futur...Quins estudis has iniciat?

Doble Grau de Dret i Bachelor in Business Administration.

14. De què t’agradaria treballar?

Encara no ho sé...

15. Com et vas assabentar de la

beca?

Doncs un cop vaig ser acceptada i

havia de realitzar la matrícula.

16. Com l’has aconseguit? Quins

mèrits has demostrat?

Crec que per la nota de Selectivitat, el

Programa d’Anys Intermitjos que vaig

dur a terme a l’Escola Internacional

SEK-Catalunya de la Garriga alhora

que cursava 4t ESO, certificats que

ratifiquen el nivell d’idiomes com

francès B2, anglès Proficiency i,

finalment, les aficions com saber tocar

el violí. Per cert, també pel premi obtingut al

Treball de Recerca i haver passat exàmens molt complexos i llargs, i extenses entrevistes amb l’equip

directiu. És un procés selectiu rigorós.

Vitrina de la façana de la facultat de Pedralbes d'ESADE.

Lliurament de les beques als joves amb talent a ESADE FORUM.

14

VÍCTOR LÓPEZ VICEPRESIDENT PRIMER DEL CNIAC

1.Què és això del consell del CNIAC?

El CNIAC és el consell d’infants i adolescents de

Catalunya. Som un consell per a que els nois

adolescents donin la seva opinió.

2. Quines funcions té?

La seva funció és que els adults prenguin la nostra

opinió i la tinguin en compte a l’hora de fer les lleis i

canviar la nostra societat.

3.Quina és la teva tasca com a vicepresident 1r del

CNIAC?

Ens reunim amb el vicepresident segon i la presidenta

per recollir les opinions.

4.Quin procés vas

seguir per arribar a

aquest càrrec?

Primer vaig formar part

del CIAM. Vaig parlar

al ple i ens van

convocar a unes

colònies per parlar

amb altres nois i noies.

Vam fer una reunió per

decidir-ho, i vam anar

a fer oficial el CNIAC.

5.Què vau fer a la

reunió del Palau de

Pedralbes?

El primer que vam fer va ser escollir els càrrecs

principals: van anar sortint els càrrecs importants per

parlar de les opinions i les idees de les colònies.

6. Qui hi va assistir?

Va assistir-hi la consellera d’educació, l’Artur Mas,

també els consells municipals, l’escola de dansa i

música, i ens vam fer un cor i un ball. Va estar bé.

6.Què vas sentir al parlar amb Artur Mas?

Em sentia emocionat i important i em va caure molt bé.

7.T’agrada la teva funció al consell?

Sí, la veritat és que molt.

8. Ens pots explicar alguna anècdota?

Que a les colònies em vaig sentir molt identificat amb

els meus companys, perquè tots pensaven igual i ens

ho vam passar molt bé.

9. Vols afegir alguna cosa més?

També els monitors van ser molt amables i volem que

estiguin amb nosaltres més endavant.

El passat 20 de novembre de 2014 es va constituir el Consell Nacional dels Infants i

Adolescents de Catalunya (CNIAC), al Palau Reial de Pedralbes de Barcelona. En aquest

acte, presidit pel molt honorable president de la Generalitat Artur Mas, l'alumne del nostre

centre, Victor López Bernal, va sortir nomenat com a vicepresident primer.

Per aquest motiu hem anat a parlar amb ell.

Gerard Mabres

15

Relat presentat al concurs literari “Històries fòssils” Ariadna Martínez

Aquest any els alumnes de 3r d'ESO i 4t d'ESO participem al concurs literari "Històries fòssils" que

convoca l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Aquest any el triceratops és el

protagonista dels relats, en motiu al retorn de la peça al museu de Sabadell després d'uns anys

donant la volta al món per diferents museus d'Història Natural de prestigi.

Un exemple dels contes enviats al concurs és el realitzat per l'alumna de quart Ariadna Martínez i es

titula "Un examen més que superat".

16

Em fico dins de l’armari. Sé que és una bogeria, però és tan gran que m’ incita a fer-ho.

Camino entre la roba i noto que la meva cara frega contra ella. Estava bastant fosc allà dins,

així que poso els braços estirats per no

xocar contra el fons de l’armari. Dono

unes passes més, espero tocar la fusta

del final amb la punta dels dits, però no

hi arribo mai.

-Aquí deuen guardar la roba tota la

família! – Em dic mentre segueixo

caminant.

M’inclino per tocar el terra, però en lloc

de sentir el contacte llis de la fusta, toco

alguna cosa aspra, rugosa y sorrenca.

Uns instants després de seguir

caminant, noto que el que fregava la meva cara ja no era suau, sinó dur, i fins i tot, punxa.

En aixecar el cap me n’adono que estic enmig d’una espècie de bosc. Bocabadada,

segueixo caminant i, minuts més tard, escolto unes passes que s’apropen. Són meves

segur, així que no li dono importància, quan, de sobte, una persona molt estranya surt

d’entre els arbres i s’aproxima cap a mi...

Es el triple d’alt que jo. Porta una trena tan llarga que li arriba al maluc. La seva cara sembla

humana, però té certes característiques animals. Els seus ulls són grans i groguencs. Les

seves orelles són punxegudes, tant que el cabell no podia tapar-les. La seva pell és blava,

com el color del cel. No porta roba. L’únic que el tapa una mica és una espècie de tros de

pell que porta lligat al maluc.

-Com has arribat fins aquí? –em diu tallant-me tota l’observació que estava fent sobre ell.

-He arribat a través de l’armari de la meva nova habitació -responc.

-Aquest no és un bon lloc per una nena com tu -em diu tot acaronant-me la cara.

No contesto. Les meves mans tremolen. Tinc ganes de sortir corrents, però alguna cosa em

diu que no tenia cap intenció de fer-me mal.

-T’agradaria venir amb mi? T’ensenyaré tot això -em diu mentre estira la seva mà esperant

17

que jo li agafés. Li agafo.

Em trobo caminant pel bosc del braç d’ aquesta estranya criatura... com si ens coneguéssim

de tota la vida! Després de caminar més d’una hora i d’haver vist la majoria de coses d’aquell

lloc tan estrany, li deixo anar el braç i, tota cansada, li dic:

-Aquí no teniu cotxes? Segur que

acabaríem abans el recorregut

-Pobre innocent, aquí no hi ha

tecnologia ni medis de transport ni

cap mena d’objecte o cosa del segle

XXI -em diu tot rient

Callo i abaixo el cap. Penso ‘’On

m’he ficat? On és l’armari?’’ No

entenc res del que m’està passant...

-Però sí que hi ha una manera de

transportar-nos -em diu, de sobte i

agafant-me en braços.

-Com? -li dic mentre em situo a la seva esquena.

-A sobre d’un triceratops -em respon

-No te’n riguis de mi. Els dinosaures fa segles que es van extingir -li dic tota enfadada.

-En creuar l’armari t’has traslladat 68 milions d’anys enrere...

Era gairebé impossible que estigués al 2014 i ara em trobés a l’època dels dinosaures. Però

me n’havia de fiar d’ell... no tenia ningú més allà i no semblava voler-me cap mal.

-No t’ho creus no? -em diu en veure que no li responia -exactament et trobes al darrer període

l’era Mesozoica, al Cretaci. Vine, que t’ho demostraré.

Després de dues incòmodes hores de camí, arribem a un lloc bastant solitari. L’únic que

podem observar són tot tipus de plantes i vegetació diversa que donaven, al paisatge, una

bellesa espectacular.

-Vine, confia en mi -em diu mentre m’ofereix un altre cop la seva mà.

Tot seguit, em trobo davant d’un dinosaure d’uns 3 metres d’altura. Ara sí que tremolo de

debò. No sé si sortir corrents, cridar o quedar-me aquí, confiant en ell. El seu cap era enorme,

segurament devia pesar mil tones. Tenia tres banyes, dos grans i una de més petita. De tan

lleig jo el veia fins i tot bonic!

-Ja no hauràs de caminar tant, ara ell serà el nostre ‘’cotxe’ -em diu tot somrient.

-I com hi pugem? No crec que un dinosaure estigui ensinistrat per portar gent a sobre, segur

que caiem o que s’enfada... -li dic molt desconfiada.

-No home, no. No és la primera vegada que ho fa -em respon molt segur.

18

-Aquest serà el teu medi de transport –exclama tot assenyalant el Triceratops de la dreta- i

aquest serà el meu. Segueix els meus

passos tota l’estona, si us plau.

De cop veig que em puja a l’esquena

del dinosaure i em diu que no em

mogui, que ell s’encarrega de tot. Em

fa una trena i la fica dins de la banya

dreta d’aquest.

-Així estareu connectats, les vostres

ments, ara mateix, estan enllaçades,

tots dos sou un -em diu mentre que

puja al seu Triceratops.

-Tinc por de caure, no em deixis sola!

-li dic amb molta por.

Riu i m’explica el que haig de fer

perquè tot surti bé. Només havia de pensar el que volia fer i l’animal ho farà.

Comencem el passeig.

Passades unes hores, vam observar que alguna cosa s’aproximava des del cel. Es tractava

d’un enorme meteorit que, segurament, acabaria amb la vida d’aquest món si arribés a caure.

Vam sortir corrents a amargar-nos en una cova. No hi vam ser a temps. El maleït meteorit cau

al cim meu i treu la vida al meu triceratops. Jo, quedo tota adolorida, segurament la meva vida

acabaria en uns instants. No

podia moure’m, no veia res i

les paraules no em sortien.

-Tanca els ulls, segur que

dormint tot el dolor passarà –

escolto que em diu l’estrany

ésser, mentre em posa el

meu cap al seu pit.

Tanco els ulls, segur que no

me’n surto d’aquesta, no

podia seguir aguantant

aquell enorme dolor. El obrir-

los, em trobo a la meva

habitació.

Estava somiant, no hi havia dubte. Sobre l’escriptori es troben els meus apunts. Abans de caure

en un son profund estudiava per l’examen de Biologia.

‘L’extinció dels grans rèptils’’, deia la primera pàgina...

Hi ha un personatge a l’institut

que tothom coneix com a Moha

(Mohamed Teldi ) i ningú sap

ben bé quina es la seva funció

en aquest centre. Treballa

d’integrador social (TIS) i és

molt estimat perquè cau be a

tothom, ajuda a la gent i és

molt bona persona.

Ens hem acostat a ell perquè

ens expliqués coses de la seva

feina.

1. Tothom et coneix com a Moha però quin és el teu nom complet?

Mohamed Teldi.

2. Ens podries dir quina feina fas a l’institut i quin és el teu càrrec?

( T.I.S) Integrador social , amb nois amb dificultat d’aprenentatge.

3. Què s’ha d’estudiar per fer aquesta feina?

Educació social: una carrera universitària de 4 anys.

4. Com i qui decideix quins alumnes van amb tu?

Des de la comissió d’atenció a la diversitat (CAD).

5. Explica com és un dia qualsevol de la teva feina:

Fer els deures, revisar l’agenda, i després participar en un projecte ecològic al pati, per

treballar ciències naturals.

6. Ens podries explicar alguna anècdota?

Alguns alumnes volen fer la carrera de TIS. Per a ells es una feina interessant.

7. Darrerament t’acompanya una noia qui es i que fa?

Es diu Marta i està estudiant per treballar de T.I.S, està de pràctiques i estudia a la

Universitat de Barcelona.

HEM PARLAT AMB EL MOHAMED Jordi Guerrero i

Pau Serradell

19

PARLEM AMB UN ALUMNE DE SEGON DE BATXILLERAT

Som alumnes de 2n D'ESO i encara que sembli que ens falta molt de temps, el temps passa molt de pressa i per això hem volgut fer una entrevista a un company de segon de batxillerat, per veure què ens espera quan hi arribem: Sergi Cabanillas.

1. Estàs impacient per acabar el curs?

No massa, perquè arribarà la selectivitat.

2. És molt difícil el batxillerat?

És un canvi important en relació l'ESO.

3. Creus que has fet bé d’estudiar batxillerat?

Sí.

4. Quin consell donaries als nois i noies que fan quart de’ESO?

Que sàpiguen bé el que van a fer.

5. Quan acabis batxillerat quines intencions tens?

Cursar una carrera.

6. Què tal han estat tots aquests anys a l'institut ?

Molt còmodes.

7. Podries dir el que t’agrada més i el que t’està agradant menys d'aquests any?

Conviure amb aquesta gent tots aquests anys és el que més m’agrada i el que menys que acaba aquest curs.

8. Estàs content del batxillerat que has agafat?

Sí. Molt.

9. Estàs satisfet del camí que has fet?

Sí, també.

10. Com us prepareu per la selectivitat?

Aplicant-nos molt.

11. Què és això del treball de recerca? Suposa molta feina?

És un treball extraordinari on avaluen la seva capacitat per investigar i redactar un treball. Comporta molta feina!

12. Quin consell ens doneu a nosaltres?

Que estudieu molt!

Sandra Ayala i Sandra París

20

RAÚL MUÑOZ I EL KARATE

El passat 17 de novembre vam entrevistar un alumne que estudia quart d'ESO que va ser guanyador del campionat de karate de Catalunya i ara s'està preparant per al campionat d'Espanya. Esperem que li vagi molt bé!

1. Què et va animar a fer karate?

Que des de petit faig arts marcials.

2. Per què has escollit aquest esport i no un altre ?

Perquè el vaig provar i em va agradar.

3. Quant de temps fa que practiques aquest esport?

Fa tres anys i mig.

4. Tens un equip o ho fas individualment?

Tinc un equip, però competeixo individualment.

5. Quants dies entrenes a la setmana?

Entreno 5 dies a la setmana.

6. Com t'organitzes l'institut amb els entrenaments ?

M'ho organitzo bé perquè tinc des de dos quarts de quatre fins les vuit per fer deures i després vaig a entrenament.

7. Què vas sentir quan et van dir que havies guanyat?

Vaig sentir una enorme felicitat.

8. Apart d'haver guanyat aquest premi, n’has guanya t algun altre?

Sí, vaig guanyar un campionat de taekwondo.

9. Quina és la teva il·lusió en aquest esport?

Doncs m'agradaria arribar a ser un professional.

10. Has tingut alguna lesió greu?

No.

Laia López i María Alarcón

S'ha acabat el malson. Després de 30

dies d'ingrés, Teresa Romero va rebre el

dimecres 5 de novembre l'alta mèdica

després de superar l'ebola. Ja no suposa

cap risc de contagi per als qui l'envolten,

no queda cap rastre de virus en el seu

organisme, de manera que la pacient pot

reincorporar-se a poc a poc a la seva vida

normal, sense necessitat de controls o un

seguiment especial.

El dissabte dia 1, al voltant de les 17.00 hores, Teresa Romero va abandonar l'habitació

d'aïllament de la sisena planta en què es trobava des del passat 6 d'octubre, quan es va

confirmar el positiu per ebola. Les últimes proves van mostrar resultats negatius dels fluids

corporals de la pacient, i va ser traslladada a una habitació convencional per continuar en

observació rutinària.

L'equip mèdic que va tracta a l'auxiliar d'infermeria Teresa Romero anunciava el passat 21

d'octubre que la pacient havia superat la infecció després de realitzar amb un marge de 48

hores dues proves en sang amb resultat negatiu.

Però què és l´ebola? L'ebola és una malaltia infecciosa viral aguda que produeix febre

hemorràgica en humans i primats (micos, goril·la i ximpanzé), causada pel virus de l'Ébola,

que es va descriure per primera vegada l'any 1976 pel Dr David Finkes, quan es van

presentar diversos casos de febre hemorràgica al Zaire i Sudan.

El virus de l'ebola és un virus d’ARN de la família Filoviridae i gènere Filovirus, situació

taxonòmica que comparteix amb el virus de Marburg. És el patogen causant de la malaltia

de l'ebola, una malaltia infecciosa molt greu, que afecta tant a éssers humans com altres

espècies de mamífers.

Aquest nom prové del riu ebola (a la República Democràtica del Congo, antic Zaire), on va

ser identificat per primera vegada el 1976 durant una epidèmia amb alta mortalitat

El virus només és capaç de transmetre’s d'humà a humà quan els símptomes de la malaltia

ja són patents. Durant el període d'incubació, que oscil·la entre els dos i els 21 dies, no hi ha

risc de contagi.

L’ É B O L A

Aminata Kebbeh, Nerea Balcázar, Sergio Gruas i Zhara Amlali

21

El Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa es troba al nostre municipi:

Santa Perpètua de Mogoda. Aquest va ser el primer centre de fauna salvatge a Catalunya i

un dels pioners a l’Estat. Consta de dues zones físicament separades: una zona hospitalària

–per a la recuperació de fauna- i la zona de cria en captivitat, on es treballa en la conservació

d’espècies com el tritó del Montseny, el xoriguer petit o el trencalòs, entre d’altres. Hi hem anat i hem parlat

amb el Sr. Rubén Gutiérrez, un dels seus responsables. Vet aquí el que ens ha dit:

1. Podria dir-nos el seu nom si us plau?

Rubén Gutiérrez.

2. Quants anys porta treballant en aquest centre? +

Més de deu anys.

3. Quines funcions té aquest centre?

El centre té dues funcions principals: la d’hospital de

fauna salvatge, sobretot d’animals autòctons del país, i

la de fer criar espècies en perill d'extinció.

4. Què es fa amb els animals?

Els cuidem i, un cop recuperats, els deixem anar al seu

medi natural.

5. Si algú troba un animal salvatge ferit, què ha de fer?

Pot fer dues coses, pot portar-lo directament al centre o bé trucar al agents rurals.

6. Què fan amb els animals que troben al carrer abandonats i maltractats?

No ens ocupem d'això.

7. Quanta gent treballa en aquest centre?

Aproximadament unes tretze persones.

8. Què els doneu per menjar als animals?

En principi, als carnívors, carn, ratolins i pollets. Els que mengen gra, pinso. A alguns animals aquàtics els

donem peix o pinso.

9. Hi ha suficients diners per comprar tot el material que necessiten els animals?

Sí, el centre rep diners dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.

DIA INTERNACIONAL DELS ANIMALS

4D’OCTUBRE

Alma Ibáñez, Carla Ibáñez

Com cada any, des de 1929, el quatre d’octubre celebrem el dia mundial dels animals. En aquesta ocasió

us presentem l’entrevista que l’Alma Ibáñez i la Carla Ibáñez van fer al Sr. Rubén Gutiérrez, del Centre

de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa i un interessant article de Gerard Mabres, Ismael

Pérez i Nerea Balcázar sobre la reintroducció de l’ós bru als Pirineus.

22

10. Moren alguns animals que trobeu?

Lamentablement sí. En aquest cas, mirem d’esbrinar les causes de la mort.

11. Estan bé les instal·lacions que teniu, són suficients?

No son suficients, és el centre mes vell i el més gran de Catalunya

12. Recordeu algun cas especial, que us hagi impactat?

Si, sempre hi ha casos. Hi havia un ocell que estava ferit, però quan es va curar, va anar al Maresme, després

a Àfrica i després va tornar al mateix lloc (el Maresme).

13. Que feu amb els animals que no poden tornar a ser salvatges?

Són irrecuperables, i, si els deixéssim anar, es moririen. Els sacrifiquem, o abans d'això, fem que es

reprodueixin o els fem servir a les classes d’educació ambiental.

14. Al centre, aproximadament, quants animals hi teniu?

N’entren uns sis mil a l’any.

15. Poseu nom als animals que us arriben?

No, només en casos especials.

15. Per acabar, voldria afegir alguna cosa més per als nostres lectors?

Sí, que m’agradaria que hi hagués més consciència social per tal d’evitar les causes que fan que molts animals

hagin de venir a aquest centre.

L’ÓS BRU DELS PIRINEUS

L’ós dels Pirineus va extingir-se als anys 70 degut a que

els óssos anaven als remats dels pagesos i es menjaven

les ovelles, les vaques... Llavors els pagesos els

mataven.

Mostra de l’aniquilació que van sofrir són aquestes xifres:

entre 1903 i 1953 van morir 78 óssos per culpa de la

caça furtiva i del verí. Durant aquells anys més de la

meitat de la població va ser exterminada.

A finals dels 80 i principis dels 90, només tres individus

habitaven els Pirineus. Va ser llavors quan es van

introduir tres óssos, procedents d'Eslovènia de forma

experimental. Després d'aquell primer programa, denominat “Life”, n’hi van venir dos més: el 1997 i 2006. Tot i

que hi ha hagut problemes, són molts els que pensen que, si les coses es fan bé, ós i home poden conviure.

Els óssos dels Pirineus prefereixen viure a les àrees boscoses. Habiten sobre

els 1.300 a 1.800 metres d’altitud. La seva alimentació és a base d’herba,

baies i fruits secs. També s’alimenten de carronya i d’animals domèstics.

Busquen ruscs per xuclar la mel i formiguers per consumir insectes i larves.

A l’hivern, els óssos es fiquen a les osseres per

passar-hi tot l’hivern. A mitjans de gener tenen

cries.

L’única forma de saber si hi ha óssos en una zona

és mirant les petjades, els excrements, les

esgarrapades, i les mossegades als arbres.

Gerard Mabres Ismael Pérez

Nerea Balcázar

23

QUÈ SE N’HA FET?

Ismael Pérez i Marcos Benítez

1. Ens podries dir a quina època vas estudiar al Rovira-Forns?

Vaig estudiar des del 2004 fins al 2010.

2. Què vas estudiar a l'institut Rovira -Forns?

Doncs vaig fer l’ESO i el Batxillerat i perquè no podia fer més coses perquè

sinó!

3. Per què vas escollir aquest institut?

Principalment perquè estava molt a prop de casa i del meu antic col·legi. Vaig

començar al Rovira-Forns antic. Després, a tercer, si nó recordo malament, ens

vam traslladar a l’actual edifici.

4. Com recordes la teva estada a l'institut?

La veritat? Hi tornaria a anar avui mateix. Podríem dir que van ser el millors

anys per a mi. En el que respecta als estudis, si us hagués de donar un consell,

seria que aprofiteu al màxim la vostra estada i que estudieu molt i confieu en

els vostres professors. Jo recordo tot allò com una part de la meva família.

5. Recordes alguns del noms dels professors/es o alumnes?

Es clar que recordo! Et podria dir des dels conserges: la Raquel i el Juanjo fins

a un munt de professors. Recordo el Nacho, la Maria José, el Jordi Corellano,

la Montse, el Jordi Monsó, l’Elies, el Josep Maria, la Meritxell, el José León, el

Josep Catasus, la Rosa Maria, la Fina o l’Assun... Jo diria que me’n recordo de

quasi tots, i això que a molts d’ells no els he tingut a classe, la llista podria ser

molt més llarga.

Dels meus companys està clar que els recordo tots, som del poble i alguna

vegada que altra fins i tot amb els que no hi tinc relació directa, ens veiem.

6. Quan temps fa que vas acabar els estudis en aquest institut?

Doncs ja fa quatre anys que vaig acabar el Batxillerat.

7. Ens pots explicar alguna anècdota sobre la teva estada al Rovira Forns?

Coses que vosaltres no viureu, perquè era l’antic edifici, com per exemple que

s’inundi l’institut i estar una setmana sense anar a classe. El dia següent d’un

dia de molta pluja, anàvem esperant a veure si hi havia classe o no. Allò era tot

un show.

Després recordo algunes “classes” que es descontrolaven i allò era tot un

espectacle, tot i que, al final, sempre acabàvem castigats tota la classe. Coses

de l’edat suposo.

També recordo l’olor a mandarina dels esprais per netejar les taules que

teníem. Em sembla que ja no hi són.

En aquesta ocasió hem parlat amb el Manuel Mateos. Només fa

quatre anys que va acabar els seus estudis al Rovira-Forns però

ha tingut temps de fer moltes coses, com podreu comprovar si

llegiu l’entrevista que li hem fet. El Manuel és tot un exemple a

seguir!

24

8. Des que has acabat l'institut què has fet?

Només sortir de l’institut, vaig voler preparar-me unes oposicions però com que

les coses estaven tan malament i no van sortir bé, vaig començar a estudiar un

grau superior d’informàtica i m’ho vaig combinar amb el meu treball. La cosa

em va anar bastant bé donat que vaig aprovar el grau i vaig acabar sent gerent

d’una de les franquícies d’una cadena de Restaurants.

9. Actualment què estàs fent?

Actualment estic a la universitat. Només acabar el batxillerat em feia una mica

de por ficar-me a la universitat per així dir-ho. Aquest any ho tenia molt clar i

estic fent “Empresa i Tecnologia” al campus de Sabadell de la UAB. És una

carrera molt interessant, tracta sobre la direcció de les empreses però dirigit al

món tecnològic. És una carrera relativament nova, diguem que és similar a

“Administració i direcció d’empreses”.

10. Creus que ha valgut la pena estudiar?

Jo crec personalment que és molt bo estudiar i formar-se sempre. Sigui en

l’àmbit que sigui, sempre és bo tenir una bona base i a partir d’aquí anar

millorant. D’això te n’adones quan arribes a una feina i cada dos per tres estàs

fent cursos del que sigui. Aprofiteu molt bé aquest institut perquè realment aquí

us donaran una bona base per després anar a qualsevol lloc i poder seguir

millorant com a persones i estudiants.

11. Segueixes mantenint relacions d’amistat que vas fer a l'institut?

Sí. En alguns casos ja no es el mateix perquè tots hem crescut i tenim les

nostres responsabilitats, les nostres parelles. La vida va canviant i ens obliga a

canviar amb ella, però ens seguim veient quan podem i anem a sopar o de

festa.

12. Treballes actualment? De què?

Doncs vaig deixar la feina voluntàriament fa uns mesos, perquè volia continuar

estudiant i era impossible combinar-la, pels horaris i la disponibilitat que

m’exigia. Com ja he dit abans, era gerent d’una franquícia d’una cadena de

restaurants i tenia tot el personal al meu càrrec i tot el que fa referència a

clients, proveïdors, horaris del personal, altres temes de gestió... Era

impossible! Ara vull intentar trobar alguna cosa que s’adapti a la meva

disponibilitat.

13. Vols afegir alguna cosa més?

No, tant sols agrair-vos el fet d’haver pensat en mi per aquesta entrevista. Com

ja he dit, tinc molt bons record d’aquest institut i em fa content poder ajudar en

tot el que sigui possible. Espero que ho passeu molt bé aquests anys que us

queden al Rovira-Forns. Som molts els que ens agradaria tornar-hi, podeu

estar-ne segurs!

Moltes gràcies Manuel per les teves paraules. Et desitgem el millor i ja

saps que aquí sempre seràs ben rebut!

25

RECULL D’ARTICLES BREUS

L'assetjament escolar es produeix per l'exposició d'un alumne, de forma repetida i durant un temps, a

accions negatives realitzades per un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuïtat en el temps, el

desequilibri de poder i el desig conscient de ferir, tant de manera física com verbalment, o procedint a

l'exclusió social.

A les escoles l'assetjament

escolar en general

succeeix en llocs on no hi

ha adults supervisant. Això

pot passar dins o al voltant

de l'escola, encara que això

passa més sovint a les

classes d'Educació Física,

en llocs apartats, vestíbuls,

lavabos, en autobusos

escolars, en parades d'autobús, classes que requereixen grups de treball i activitats

extraescolars. L'assetjament escolar a vegades consisteix en un grup d'estudiants que

s'aprofiten i aïllen un alumne en particular i es guanyen la lleialtat dels curiosos que

volen evitar convertir-se en la pròxima víctima.

STOP BULLYNG! Aminata Kebbeh y Zahra Amlali

FUTBOL FEMENÍ A SANTA PERPÈTUA DE MOGODA Sandra París

Sempre que es parla de futbol es

pensa en futbol masculí però jo, que,

practico aquest esport us voldria

parlar del futbol sala femení i del

meu equip. Som sis jugadores a

l'equip i només podem fer un canvi,

els altres equips tenen molts canvis,

però de tota manera anem segones

a la lliga i aviat començarem a jugar

la copa de Catalunya. De les sis

jugadores, tres estudien a l'institut

Rovira-Forns: l’Alba Sepúlveda,

l’Eva Agramunt i jo mateixa la

Sandra París.

El nostre equip va Començar l'any passat. Mai hi havia hagut un equip de futbol sala femení i vam

pensar que les noies de Santa Perpètua es mereixien tenir-ne un. Al principi només érem cinc i després

es va apuntar una altra nena però aquest any no juga perquè ha tingut un problema. Per sort hem

aconseguit que una altra noia la substitueixi. L’any passat sempre perdíem però aquest any hem millorat

molt i sempre guanyem. Els nostres entrenadors ens han ajudat molt: són el Paco I el Jaime.

26

EL “PARKOUR” Luis Fernando Izquierdo i Mirel Botic

Un esport de risc que està de moda a les ciutats d’arreu del món

El “Parkour” és una disciplina d'origen francès que consisteix a desplaçar-se en

qualsevol entorn (en ambients urbans o naturals), usant les habilitats del propi

cos, procurant ser el més eficaç i eficient possible i efectuant moviments segurs.

Això significa superar obstacles que es presentin en el recorregut, com ara

tanques o baranes, murs, etc. Els practicants del “parkour” són denominats

“traceurs” (“traceuses” en el cas de les dones) que significa traçador amb

precisió. L'entrenament

del “Parkour” ha de ser

progressiu i segur.

L'objectiu principal del Parkour és formar

persones fortes físicament i mentalment capaces

de respondre davant d'una emergència i ser útils

per a un mateix i per els demés. La pràctica del

“parkour” pot ser considerada com una eina

social. Aquest mètode d'entrenament va ser

desenvolupat per David Belle i el seu grup

d'amics a principis dels anys 90. Busquen

principalment la bellesa en els desplaçaments,

realitzant acrobàcies y moviments estètics

derivats del gimnàs. David Belle

PERQUÈ GOOGLE ES DIU GOOGLE? Ismael Pérez

Brin i Page van iniciar el projecte conegut primerament com “Page Rank”. Es

tractava d'indexar pàgines web, i amb el temps, es va convertir en el que avui

coneixem com a “Google Inc.”

Però ... per què "Google"? Bé, és un joc de paraules. En realitat la paraula

original és "Googol".

"Googol " és un terme que s'utilitza per descriure una quantitat numèrica, que

és igual a 10100

, és a dir un 1 seguit de 100 zeros. Com a nota curiosa cal esmentar que la xifra d'un

Googol és tan gran, tan gran, que és més gran que el nombre de tots els àtoms en l'univers conegut.

Perquè us en feu una idea:

un milió és 106

= 1000000, 1 billió és 1012

= 1000000000000, un trilió és 1018

= 1000000000000000000,

I així successivament. Ara bé:

1 Googol és 10100

=

10000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000

000000000000000000.

Us imagineu aquesta quantitat tan enorme?

Doncs ja us podeu d'imaginar per què van escollir aquest nom. Es van adonar que el nombre de pàgines

que estaven sent indexades creixia ràpidament, per la qual cosa van decidir anomenar-ho "Googol" ,

però al final , van acabar amb " Google " a causa d'un error ortogràfic al moment d'escriure!

27

Grand Theft Acte V (abreujat com GTA V) és un videojoc d'acció-aventura de món obert desenvolupat per la companyia britànica Rokstar north i distribuït per Rockstar Games. Va sortir a la venda el 17 de setembre de

2013 per les consoles Play Station 3 y Xbox 360.

És el joc més car de la història, amb una despesa de 265 milions de dòlars, superant el seu antecessor GTA IV (100 milions de dòlars). Grand Theft Acte V va recaptar 800 milions de dòlars en les primeres 24 hores de la seva estrena, la qual cosa, en el seu moment, el va convertir en el videojoc

que més diners havia recaptat en menys temps de tota la història. Grand Theft Acte V, havia recaptat, en tres dies, una quantitat rècord de 1000 milions de dòlars en vendes. A dia d’avui, Grand theft auto V ha venut 35 milions d'unitats.

VIDEOJOCS, MÚSICA I CINEMA

28

ASPHALT 8 Luis Fernando Izquierdo

Si alguna cosa caracteritza la saga Asphalt, és que és capaç de reinventar-se una i altra vegada, apostant per diferents facetes jugables en cada lliurament. Això, que podria considerar-se una maniobra arriscada, ha

aconseguit diferenciar unes seqüeles d'altres, dotant a totes elles d'una identitat clara i diferent.

Rememorant antics títols en la saga de Gameloft, ens ve al cap Asphalt 7, que era un joc net, sense massa pressió ni obstacles a esquivar. Asphalt 8 aposta per tot el contrari, introduint noves mecàniques jugables en la seva fórmula de conducció, i fent-ho tot, si és possible, més caòtic i, per tant, més divertit.

GTA V Emerson Leandro Valladares, Marcel Rovira i Pau Gui sado

My Everything, és el segon àlbum d’estudi de la cantant d’Estats Units Ariana Grande– Va sortir a la venda el 25 d’agost de 2014. “Problem”, una de les cançons de l’Ariana Grande, va sortir com a primer senzill de l’àlbum l’abril de 2014 i va ser considerada una de les millors cançons.

VIDEOJOCS, MÚSICA I CINEMA

29

FIFA 15 Gerard Mabres

Fifa 15 és un videojoc desenvolupat per EA sports. Va sortir el 23 de setembre a Amèrica i el 25 de setembre a Europa, per a la Play 3, Play 4, PSP, i Nintendo DS. Ha estat desenvolupat perquè sigui més realista que els anteriors. Les aficions canten càntics com, per exemple al Camp Nou: “In-indè-independència” entre d’altres. S’ha incrementat el nivell de detall en les cares dels futbolistes, i a les vestimentes. Si, per exemple, fas una lluita cos a cos, la samarreta es pot trencar.

Els usuaris de la Wii, Play Station Vita i Nintendo, no podran gaudir d’aquestes novetats degut a la falta d’HDMI.

ARIANA GRANDE: “MY EVERYTHING” Sandra Ayala

EMINEM: “THE MARSHALL MATHERS LP2” Ismael Pérez

The Marshall Mathers LP 2 és el vuitè àlbum d'estudi del raper nord-americà Eminem, llançat el 5 de novembre del 2013, per Aftermath Entertainment, Shady Records i Interscope Records.

Per a alguns dels seus fans és un àl-bum claríssimament de comiat. És un àlbum honest i molt bo.

“Bajo la misma estrella” és una pel·lícula americana basada en la novel·la del mateix nom escrita per Jonh Green, dirigida per Josh Boone, amb guió de Scott Neustadter i Michael H. Weber. Està protagonitzada per Shailene Woodley i Ansel Elgort. La novel·la tracta de de dos nois que tenen càncer i s'enamoren. És una novel·la romàntica.

La recomanem perquè és la història d'un amor impossible que emociona.

VIDEOJOCS, MÚSICA I CINEMA

30

TORRENTE 5. OPERACIÓN EUROVEGAS Nerea Balcázar

Any 2018. Torrente surt de la presó, i es troba atordit davant una Espanya convulsa i dividida . Ha de trobar respostes en el seu interior per aclarir la seva confusió, i per això decideix convertir-se en un " fora de la llei". Així que es proposa atracar un casino amb una banda d'incompetents. A través d'un contacte de la seva estada a la presó, localitza a John Marshall, la persona que es va ocupar de supervisar la seguretat quan es va planificar el principal casino -hotel d'Eurovegas. Marshall, el més indicat per planificar un cop, li explica la necessitat d'organitzar una banda d'especialistes, que Torrente s'encarregarà de reclutar entre els seus "contactes".

Pel·lícula divertida i alhora violenta.

BAJO LA MISMA ESTRELLA Sandra Ayala i Sergio Gruas

Any: 2014

Duració: 105 min

País: Espanya

Director: Santiago Segura

Genere: Comèdia

Dos joves, “El Niño” i “El Compi”, volen iniciar-se en el món del narcotràfic a l’estret de Gibraltar. Risc, emocions i molts diners esperen al valent que ha de transportar la droga en una llanxa a tota velocitat. Jesús i Eva són dos agents de la Policia antidroga que porten anys provant de demostrar que la ruta del hachís és una de les principals vies d’entrada de la cocaïna a Europa. El destí d’aquests quatre personatges, fora i dins de la llei, acabarà per creuar-se.

VIDEOJOCS, MÚSICA I CINEMA

31

L’IMPOSSIBLE Sandra París

La pel·lícula explica la història real d'un matrimoni espanyol, interpretats per Naomi Watts i Ewan McGregor, i els seus tres fills, que comencen les seves vacances de Nadal a Tailàndia, passant uns dies en un hotel d’aquest paradís tropical. No obstant això, les seves idíl·liques vacances queden interrompudes. Mentre la família es disposa a relaxar-se a la piscina de l'hotel, queda paralitzada per la por, quan un devastador terratrèmol i posterior tsunami es produeixen. Una enorme barrera d'aigua bruta envaeix el recinte i arrasa la zona costanera. La família queda separada i això fa que es desencadeni en una frenètica búsqueda.

Jo recomano veure-la perquè és un conjunt d'emocions molt boniques i t'ensenya que la vida són dos dies i cal gaudir-la.

“EL NIÑO” Aminata Kebbeh i Zhara Amlali

Any: 2014

País:España

Director: Daniel Monzón

Guió: Daniel Monzón i Jorge Guerricaecheva-rría

Gènere: Thriller. Acció. Drama i Drogues

PASSATEMPS

Gerard Marbres, Ismael Pérez, José Luis Pérez, Luis Fernando Izquierdo, Marcos Benítez, Nerea Balcázar .

32

Troba les 10 diferències

AUCA DE L’INSTITUT ROVIRA-FORNS

AUCA FETA`PER L’ALUMNAT DE L’OPTATIVA DE PRIMER D’ESO “TALLER

D’ESCRIPTURA” QUE DIRIGEIX PROFESSORA MARIA ÀNGELS ALSINA

Laura Ayllón, Mounir Bouceta, Daniel Ciprés, Wendy Jiménez, Melani Dayana Mayna,

Marina Poderoso, Sindel Álvarez, Nermina Botic, Zhe Zhen, Diego Alonzo Saldaña,

Laura Serna, Amalia Castillejo, Cristian Conejo, Marta Correderas, Ainara Escobar,

Laila Jibi, Alba Pous, Eric Arredondo, Nerea Ballesta, Ainoa Escorza, Andrei Glinin,

Víctor López, Hajar Mellouki.