Cadena perpètua 61 (versió online)
-
Upload
rovira-forns -
Category
Documents
-
view
233 -
download
0
description
Transcript of Cadena perpètua 61 (versió online)
Cadena Perpètua 61 ELS NOSTRES REPORTERS
Contingut
L’Ela. 1
Entrevista a Josep Catasús. 2
El 9N a l’institut 4
Un Institut actiu:
Exposició de maquetes de cèl·lules.
Sortides per la Castanyada.
La cúpula geodèsica.
“Electronics and robotics”.
Xerrada sobre les malalties coronàries.
Navegar per internet amb seguretat.
5
Eleccions al Consell Escolar. 10
Com veuen l’institut? 10
L’exalumna Àfrica Hernández becada per 13
Víctor López vicepresident primer del CNIAC.
15
Relat presentat al concurs literari “Històries fòssils”
16
Hem parlat amb el Mohamed. 19
Parlem amb un alumne de segon de bat-
xillerat.
20
Raúl Muñoz i el karate 20
L’Ébola. 21
Dia Internacional dels Animals. 22
L’ós bru dels Pirineus. 23
Què se n’ha fet? 24
Recull d’articles breus.
Stop Bullyng.
Futbol femení a Santa Perpètua de Mo-goda.
El “Parkour”.
Per què Google es diu Google?
26
Videojocs, música i cinema
“Asphalt 8”.
“GTVA V”.
Fifa 15.
Ariana Grande: “My evetrything”.
Eminem: “The Marshall mathers LP2”.
“Torrente 5. Operación Eurovegas”.
“Bajo la misma estrella”.
L’impossible.
“El niño”.
28
Passatemps 32
La portada del número 61 de la nostra revista va dedicada a
l’ELA. Al llarg dels darrers mesos hem pogut veure com molts
cantants, artistes i particulars es mullaven, penjaven els seus
vídeos a la xarxa i recollien diners en solidaritat amb els afec-
tats per aquesta malaltia. L’institut Rovira-Forns no podia ser
menys i, només començar el curs, tots ens vam mullar per
l’ELA. L’organització de l’acte, la participació, el comportament
i la implicació d’alumnes, professorat i personal no docent van
ser tot un exemple de solidaritat amb aquesta causa. En total
es van recollir 363,20 euros que van ser lliurats íntegrament a
la Fundació Miquel Valls.
http://fundaciomiquelvalls.org/ca/
Però no és aquesta l’única notícia d’aquest inici de curs. Re-
centment, per exemple, ens hem assabentat que un nou alum-
ne de 1r d’ESO, en Víctor López Bernal, ha estat nomenat
vicepresident primer del Consell Nacional dels Infants i Ado-
lescents de Catalunya (CNIAC). A la web del centre hi podeu
veure una fotografia seva al costat de, ni més ni menys, que
l’Artur Mas!
Aquestes i moltes altres notícies
hem procurat, entre tots els repor-
ters, recollir-les per vosaltres. Espe-
rem que us agradin!
El divendres dia 19 de setembre, tot l’institut es va mullar per una bona causa: L’ELA. En el codi
QR d’aquesta mateixa pàgina podreu enllaçar amb el vídeo que es va filmar. En total es van recollir
363,20 euros que van ser lliurats íntegrament a la Fundació Miquel Valls.
Amb aquest reportatge, que hem fet entre molts dels reporters de la revista, volem respondre,
entre d’altres, a les preguntes següents: Què és l’ELA? Qui pot patir aquesta malaltia?, Quins són
els símptomes? Quin és el tractament? Com es diagnostica?
Hem completat el reportatge amb una entrevista que la Aminata i la Zhara han fet al Josep Catasús,
professor del centre que, com veureu, viu molt de prop la malaltia.
L’ELA
Què és l’ELA?
L'ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica), és una malaltia degenerativa força desconeguda de tipus
neuromuscular. S'origina quan unes cèl·lules del sistema nerviós anomenades motoneurones
disminueixen gradualment el seu funcionament i moren, provocant una paràlisi muscular progressiva de
pronòstic mortal. Aquesta malaltia afecta unes quatre mil persones a tota Espanya i unes 400 a Catalunya.
En l'ELA, tant les neurones motores superiors com les inferiors, es degeneren o moren, i deixen d'enviar
missatges als músculs. Impossibilitats de funcionar, els músculs gradualment s'afebleixen, es gasten i es
contrauen. Es perd la capacitat cerebral per entaular i controlar el moviment voluntari. Queden afectats tots
els músculs sota control voluntari, els pacients perden la seva força i capacitat per
moure els braços, les cames i tot el seu cos. Quan fallen els músculs del diafragma i de
la paret toràcica, els pacients perden la capacitat de respirar sense ajuda d'un
ventilador o respirador artificial. La majoria de les persones amb ELA moren de fallada
respiratòria, generalment entre 3 a 5 anys a partir del començament dels símptomes.
No obstant això, al voltant del 10% dels pacients amb ELA, sobreviuen 10 anys o més.
Com que l'ELA afecta únicament les neurones motores, la malaltia no deteriora la ment,
personalitat, intel·ligència o memòria de la persona. Tampoc afecta els sentits de la vista, olfacte, gust,
oïda o tacte.
Aminata kebbeh, Carla Ibáñez, Gerard Mabres, Ismael Pérez, José Luis Pé-rez, Laia López, Luis Fernando Izquierdo, Maria Alarcón, Sandra París, Zha-ra Amlali.
1
Qui pateix l'ELA?
En un 90 o 95 per cent de tots els casos d'ELA, la malaltia ocorre aleatòriament. Els
pacients no tenen una història familiar de la malaltia i no es considera que els
membres de la seva família tinguin un risc més gran de desenvolupar l'ELA. Entre el 5
i el 10 per cent dels casos d'ELA són heretats.
L’ELA afecta principalment persones d’entre els 40 i els 70 anys d’edat, però també
pot afectar persones més joves o persones d’edat més avançada. Els homes presenten una incidència
lleugerament més elevada que les dones. Afecta persones de tot el món, de qualsevol raça i origen ètnic.
Quins són els símptomes?
Els primers símptomes de L’ELA són:
Pèrdua progressiva de força en extremitats superiors, que s'aprecia en
activitats normals, com aixecar un pes o obrir i tancar una aixeta.
Disminució de mida de la massa muscular als braços i a les mans.
Trastorns de la parla: veu gangosa, per problemes a la laringe.
Dificultats per moure la llengua i per empassar, que són deguts a la
pèrdua de força en els músculs de la laringe i la llengua.
Com es diagnostica la malaltia?
No hi ha cap prova que pugui donar un diagnòstic definitiu d'ELA, encara que la presència de senyals de
deteriorament de les neurones motores superiors i inferiors en una sola extremitat constitueix una forta
indicació. Com que els símptomes de l'ELA poden ser similars a aquelles d'una gran
varietat d'altres malalties o trastorns més fàcils de tractar, cal realitzar els exàmens
apropiats per descartar la possibilitat d'altres malalties.
Quin és el tractament?
Fins ara no s'ha trobat cap cura per a l'ELA . L’únic medicament aprovat actualment
és el Riluzol, el qual alenteix la seva progressió. És factible l'ús de medicaments
pal·liatius.
2
ENTREVISTA AL JOSEP CATASÚS Aminata kebbeh i Zahra Amlali.
1. Com vas reaccionar quan vas saber que la teva dona tenia aquesta malaltia?
Quan algú tan proper té una malaltia tan greu, els sentiments són molts i molt intensos, però cal lluitar dia
a dia que és el que fem des de fa cinc anys.
2. Com van reaccionar els teus fills?
Hem procurat que els nens segueixin amb la seva vida normal, si bé, amb la progressió de la malaltia,
això ha estat cada cop més difícil.
3. Com ho fas per treballar i estar pendent de la teva dona i els teus fills?
Amb l'ajut de la família i amb tres cuidadores que s'ocupen de la meva dona, que ha d'estar constantment
atesa d'ençà que porta el respirador, fa dos anys i mig.
4. Quin tractament té actualment la malaltia?
Actualment la majoria dels tractaments tan sols ajuden els malalts a que tinguin la major qualitat de vida
possible. La fisioteràpia, la logopèdia i la nutrició són molt importants en aquest àmbit. La pneumologia té
una importància vital a partir del moment que falla la respiració. Des del punt de vista neurològic, l'únic
medicament que es dona, el Riluzol, en principi, alenteix l'evolució de la malaltia però hi ha dubtes
importants sobre els seus resultats. Ara s'està investigant amb cèl·lules mare.
3
5. Fas donacions per a la investigació de l'ELA?
Si, a la fundació catalana de la malaltia.
6. Quants anys fa que la teva dona pateix aquesta malaltia?
Han passat cinc anys d'ençà que li va caure un bolígraf de la mà a la feina; va ser el
primer senyal d'una malaltia que quan el dóna ja és irreversible donat que ja s'han
mort moltes neurones. Per això és molt important el diagnòstic precoç.
7. Quin és el seu estat actual?
Immobilitat total, sense parla, alimentació per un tub que li surt de l'estómac i respiració per un tub que li
surt del coll i està connectat constantment a un aparell.
8. Com us comuniqueu?
Amb un aparell lector que segueix el moviment dels seus ulls i li permet escriure paraules a la pantalla de
l'ordinador.
9. Com és el dia a dia a casa teva?
Tres cuidadores s'ocupen de la meva dona mentre els nens i jo som fora de casa o
mentre treballem i estudiem. A més, la higiene és molt important i una altra persona
s'ocupa de la neteja. Per a mobilitzar la meva dona, per a dutxar-la amb la cadira de
bany, cal una segona persona quatre cops a la setmana, i, quatre cops a la setmana
les fisioterapeutes li fan exercicis per a mantenir el to muscular. A més, tenim una
mitjana de dues o tres visites a l'hospital cada mes.
10. Què ha de fer per curar-se a poc a poc?
Malauradament, de moment no hi ha cura. Actualment s'experimenta amb cèl·lules mare, però és molt
difícil donat que les neurones s'especialitzen molt i no n'hi prou amb cultivar-les i trasplantar-les. Cal trobar
la forma que vagin on han d'anar.
11. Com s'alimenta?
A través d'una gastrostomia, un tub que se li ha implantat a l'estómac. Aquí li passem una dieta tova que
prepara una farmacèutica.
12. Et va agradar la remullada i recollida de fons que ha fet l'institut?
I tant! Tot el que es pugui fer per a donar a conèixer la malaltia, és molt positiu, i, si a més a més es pot
ajudar, encara millor.
13. Com et vas sentir a l'acte?
Molt emocionat i agraït.
14. A qui se li entregaran els diners recollits?
A la Fundació Miquel Valls, l'associació de malalts d'ELA catalana.
15. A què es destinaran?
La Fundació els administrarà. Tant de bo s'utilitzin per a investigar.
Gràcies per les teves respostes Josep. Que sàpigues que estem amb tu!
4
EL 9N A L’INSTITUT Laia López i Maria Alarcón
El passat diumenge 9 de novembre, L’institut Rovira-Forns va obrir les
seves portes. Dos reporters de la revista hi vam ser per preguntar a les
persones que anaven a votar per què hi havien anat i què opinaven sobre
els intents de prohibició. També vam voler parlar amb alguns dels
voluntaris que feien de vocals o presidents de les meses o bé coordinaven
el procés.
Les persones entrevistades es van mostrar força
participatives, això ens va fer sentir més a gust a l'hora
de fer les preguntes. A continuació us presentem un
resum de les seves respostes.
1. Què opineu sobre la prohibició de la consulta?
Doncs que no ens poden prohibir el nostre dret a votar i dir el que volem. Tenim
llibertat d'expressió. Penso que és un insult cap als catalans.
2. Per quin motiu heu vingut a votar?
Perquè crec que votar és un dret molt important i perquè vull la independència de
Catalunya.
3. Què opineu sobre la independència de Catalunya?
Jo estic a favor, ja que fa més de trenta anys que treballo per la independència de
Catalunya. Penso que aconseguir-la ja es un objectiu.
Vam estar una bona estona parlant amb els membres d’una mesa, que ens van explicar per què s'havien
presentat voluntaris:
1. Per què us heu presentat voluntaris?
Per a fer un país millor i tenir un futur millor.
2. Ha vingut molta gent al llarg del dia?
I tant! Durant el matí s’han format cues que han durat més d'una hora.
També vam estar parlant amb una de les persones encarregades de l’organització. Es va mostrar força
simpàtica mentre li fèiem les preguntes. Va ser tot un plaer parlar amb ella:
1. Com ho heu organitzat tot?
Hi ha hagut un grup de voluntaris que s'han encarregat d'organitzar totes les
meses, els ordinadors, les urnes... I durant el dia algunes persones s'han
encarregat de registrar les persones que han votat, tot de voluntaris que indiquen
el camí a les persones, etc.
2. Hi ha hagut moltes cues?
Sí, durant el matí i fins al migdia hi ha hagut força
cues. Després, a la tarda, la cosa ha anat més fluida.
3. Quina és la seva feina aquí? Jo sóc el coordinador
del procés i una altra persona és la coordinadora del
local.
4. Com han anat les votacions?
De moment molt bé, hi ha vingut molta gent.
5. Quants voluntaris hi ha hagut?
Hi ha hagut uns 50 voluntaris.
Els nois i noies de 3r d’ESO A, B i C, dins la
matèria de ciències de la naturalesa, han
realitzat un projecte final de la unitat
“L’Organització del coshumà”, que ha culminat
amb l’exposició al “hall” de l’institut, d’unes
maquetes de cèl·lules realitzades amb la
metodologia del treball cooperatiu amb diferents
materials com cartró, fang o plastilina. La
creativitat i la imaginació han donat lloc a unes
magnífiques mostres de la diversitat cel·lular.
L’exposició té dos objectius: reconèixer el treball
ben fet per aquests nois i noies i la divulgació, a
tot l’alumnat del centre, de les diferents
morfologies de cèl·lules vegetals, animals i
bacterianes, que, com tots sabem, són la unitat
funcional i estructural de tot ésser viu.
EXPOSICIÓ DE MAQUETES DE CÈL·LULES
Un Institut actiu
Maria Cinta Quintero
5
Josep Maria Guiu SORTIDES PER LA CASTANYADA
Com cada any, el passat divendres dia 31 d’octubre, tot l’institut va anar d’excursió. A la
contraportada interior en podeu veure un recull de fotografies triades entre les que ens han fet
arribar. Cada nivell va anar a un lloc diferent:
Els de primer d’ESO van aprofitar per patinar sobre gel a “l’Skating” de Barcelona. Els de segon
d’ESO van poder demostrar les seves habilitats per a l’aventura al “Bosc urbà del Fòrum de
Barcelona”. Els de tercer s’ho van passar d’allò més bé jugant a bitlles. Els de quart van visitar
el “Saló del Manga”, mentre que els de primer de batxllerat visitaven el Museu de la Ciència i de
la Tècnica de Catalunya.
A la contraportada interior en podeu veure un recull de fotografies.
6
Ada Morales
LA CÚPULA GEODÈSICA
Els alumnes de Tecnologia de 3r
d’ESO hem construït una cúpula
geodèsica . L’hem realitzada a partir
de materials reciclats, paper blanc i
papers de colors. També hem fet
servir enquadernadors i cel·lo.
Per construir-la, primer vam enrotllar
els papers i a cadascun els hi
marcàvem una distància per
després fer un forat a cada extrem i
unir-los amb enquadernadors.
Aquests papers, ja units entre si,
tenien forma de pentàgons i
hexàgons, la qual cosa ens permetia
obtenir una estructura molt resistent.
Va ser una gran feina de grup!
7
TECNOLOGITZA’T
Un dels reptes que ens hem proposat pel proper
trimestre és intentar construir aquesta estructura a
mida real amb canyes de bambú i regalar-la a una
escola primària perquè en puguin gaudir.
Segur que ho aconseguirem!!
Candela Martínez
ELECTRONICS AND ROBOTICS
El passat dilluns 10 de novembre, els
alumnes de 2n d’ESO, de l’optativa
“Electronics and robotics”, vam anar a
l’Escola Politècnica Superior
d’Enginyeria de Manresa (EPSEM)
amb les professores Encarna Garcia i
Montse Pagès. L’escola pertany a la
Universitat Politècnica de Catalunya
(UPC); aquesta universitat està
especialitzada en els àmbits de
l'enginyeria, l'arquitectura i les
ciències.
Allà vam crear uns robots amb LEGO,
i els vam programar per parelles fent
que cada robot es desplacés en un
circuit quadrat, parés quan detectés
una línia negra o una paret, i també
que li xutés a una pilota vermella i se
n’allunyés d’una de blava. Va resultar
una activitat força entretinguda i, tot i que ens va costar gairebé quatre hores, gairebé tots vam
aconseguir el nostre objectiu.
Per últim ens van explicar els
diversos graus que es poden
estudiar en aquesta universitat.
N’hi ha un d’especial: el grau
d’enginyeria de sistemes TIC, ja
que és l’únic lloc on es pot
estudiar a tota Espanya.
Ens va agradar a tots molt poder
muntar el nostre robot i poder fer
-lo funcionar. Tindrem compte
aquest grau d’enginyeria per
estudiar-lo en un futur!
8
TECNOLOGITZA’T
Maria Cinta Quintero XERRADA SOBRE LES MALALTIES CORONÀRIES
L'Ana Aula i la Berta Serrano, dues estudiants de 6è de
Medicina de la UAB de Vall d'Hebron ens han fet una
conferència sobre les malalties coronàries que és el
tema de la Marató de tv3 d'aquest any, on els donatius
es dedicaran a la recerca mèdica amb la finalitat de
trobar solucions a les malalties del cor.
Aquesta xerrada s'ha adreçat als alumnes de tercer
d'ESO, ja que aquest any estudien el cos humà a la
matèria de ciències de la naturalesa.
9
Víctor López NAVEGAR PER INTERNET AMB SEGURETAT
Una mosso d'esquadra va venir per explicar a l’alumnat de primer d’ESO diverses qüestions
relacionades amb la navegació per l'internet. Al principi, va preguntar qui de nosaltres tenia un perfil a
Facebook. La majoria vam aixecar la mà assentint a la pregunta. En veure això, la policia ens va fer
qüestionar a quina edat es podia tenir Facebook. L’edat aconsellable és més de catorze anys i, malgrat
això, quasi tots els nois i noies de primer d’ESO tenim Facebook.
Seguidament ens va preguntar si coneixíem tots els amics que teníem al Facebook. En aquest cas he
de dir que la majoria va respondre afirmativament. Tot seguit ens va parlar sobre el ciber-bulling.
El ciber-bulling és molt dolent, ja que fa que un grup de persones facin mal (en la majoria dels casos
emocional) a una mateixa persona la qual no té culpa de res. Les persones que fan ciber-bulling a
d’altres poden provocar a la víctima una depressió i, en el pitjor dels casos, el suïcidi. Per això ens va
aconsellar que, si alguna vegada ens feien ciber-bulling o directament bulling, seria recomanable que
s’avisés un adult per poder denunciar els fets i que la policia se n’ocupés del tema.
També va tractar el tema de la privacitat. Segons ella, era important no penjar fotos vergonyoses o
íntimes al nostre mur i al nostre perfil, ja que, malgrat es pot configurar perquè només els amics vegin
les nostres fotos, és fàcil saltar-se aquesta privacitat:
Fent trucs o hackejant el teu perfil, podria entrar una
persona i difondre aquelles fotos per tota la web. Ens va
explicar el cas d’una una noia que es va haver de canviar
de poble per no aguantar la humiliació, cosa que no va
servir de res ja que les fotos van arribar al seu nou poble i
es va acabar suïcidant.
Que els amics dels teus amics poden trobar el teu
perfil, enviar-te la sol·licitud d’amistat i fer el que vulguin
amb les teves fotografies.
La conclusió és que hem d’anar molt en compte amb el
que pengem a internet!
Jordi Monsó ELECCIONS AL CONSELL ESCOLAR 2014
Durant el passat mes de novembre es van celebrar les eleccions al Consell Escolar del nostre centre. A les
eleccions es renovaven tres representants del professorat, dos representants de l’alumnat, un representat del
PAS i un representant dels pares i mares. Els resultats han estat els següents.
Participació:
Resultats per sectors:
Sector Pares i mares: NATALIA MARTÍNEZ FUSTER
Sector Alumnat : MARC GALLARDO VILLANUEVA
JUDITH TRILLES ESTANY
Sector Professorat: PILAR SAURA EXPOSITO
SANDRA BLANCA ALCAIDE
BEATRIZ BELLOSO RUIZ
Sector PAS: MONTSERRAT CARRERAS VALLBONA
10
Cens Votants % Participació
Professorat 48 41 85,4 %
Alumnat 441 317 71,9 %
Pares i mares 760 15 2 %
PAS 7 5 71,4
COM VEUEN L’INSTITUT? Marta Cruz
Tal i com fem sempre per aquestes dates, us presentem el resultat de les enquestes fetes a l’alumnat nou i a les
seves famílies. Només us mostrarem les dades més significatives.
ENQUESTA A L’ALUMNAT DE PRIMER D’ESO I PRIMER DE BATXILLERAT
Igual que el curs passat, la majoria de l’alumnat de 1r d’ESO, va visitar l’institut amb els seus companys i
professors de sisè curs de primària. Ara bé, gairebé un terç dels nois i noies de primer d’ESO no va venir a la
jornada de portes obertes.
Pel que fa a l’alumnat de batxillerat un 33% de l'alumnat van assistir a la Jornada de portes obertes.
11
Una vegada més ens hem de felicitar perquè la immensa majoria dels nostres alumnes, tant d’ESO com de
batxillerat, valoren positivament l’acollida rebuda i ens diuen que les dificultats d’adaptació a un nou entorn van
ser poques; tot i que l’alumnat de primer de batxillerat ens explica que, els primers dies hi va haver alguna
dificultat per trobar l’aula on es feien les classes i relacionar-se amb els nous companys.
Com era d’esperar, amb qui millor se senten els nostres alumnes és amb els companys, amb el funcionament de
l’institut i finalment amb el professorat pel que fa als alumnes de 1r d’ESO. A batxillerat, la millor relació es manté
amb els companys, en segon lloc amb el professorat i finalment amb el centre i el seu funcionament.
Les respostes a les tres preguntes següents les presentem en un
diagrama de pastís.
Ens satisfà comprovar que
la imatge que els nois/es
de primer d’ESO i primer
de batxillerat tenen de
l’institut és, en la majoria de
casos, millor després de
haver estat tres mesos amb
nosaltres que abans de
venir.
I quina nota global li posa
l’alumnat l’institut?
Doncs els de primer d’ESO
un notable alt: 8,42 (el curs
passat ens van posar un
8,18)
I els de primer de batxillerat
un notable: 7,2. Ara només
faria falta aconseguir que
tot l’alumnat arribi a
aquesta mateixa nota!!
Per últim es demanava que
opinessin sobre el que més
i el que menys els agrada
de l’institut i que fessin un
suggeriment per millorar.
El que més agrada a
l’alumnat d’ESO és el fet de tenir la cantina, la bona relació amb el professorat, el pati i les instal·lacions en
general. El que menys agrada és la falta de manteniment de les finestres, demanen fer l'entrada a l'institut més
gran per evitar empentes i es queixen que tenen molts deures i exàmens. Per altra banda, els suggeriments que
més han sortit són, per aquest ordre: modificar el so del timbre i arreglar les aules.
Per a l’alumnat de batxillerat les prioritats són unes altres: el que més agrada és el gimnàs i el tracte familiar i el
que menys el mal estat de l’edifici. Aquest és un problema que per part del centre s’ha fet tot el que està al
nostres abast, ara cal tenir una mica de paciència ja que sembla que està en vies de solució.
12
ENQUESTA A LES FAMÍLES DE PRIMER D’ESO I PRIMER DE BATXILLERAT
Veiem ara que ens diuen les famílies.
Les primeres preguntes
de l’enquesta intentaven
esbrinar quins eren els
mitjans a través dels
quals els pares/mares de
primer d’ESO i primer de
batxillerat (alumnat nou)
havien rebut informació
de l’institut. Vet aquí els
resultats més significatius:
Les raons per triar l’Institut
Rovira-Forns per als
pares de l’alumnat d’ESO
són: la primera és haver-
ne sentit parlar bé, la
segona la Jornada de
Portes Obertes em va fer
decidir i pel que fa a les
famílies de 1r d’ESO la
tercera raó, és la reunió
que es fa al juny a
l’institut. Les famílies
noves de batxillerat han
triat l’Institut Rovira-Forns
perquè n'havien sentit
parlar bé i per ser el
centre més proper al seu
domicili.
Com es pot veure en el diagrama de barres, tots plegats ens podem felicitar que la imatge del centre sigui millor en
l’actualitat que abans que els nois/es comencessin l’institut. No obstant a batxillerat hi ha dues famílies que tenen
una imatge dolenta i regular del centre.
La nota que ens posen els pares és una mica inferior a la que ens posen els fills/filles, tot i així és prou bona.
Valoració global de l’institut:
ESO: 8 (el curs passat era un 7,9).
BATXILLERAT: 7,0.
Ens queden per valorar els suggeriments, els aspectes que més agraden i allò que es podria fer millor. El que més
agrada als pares dels nois i noies de primer d’ESO són aspectes relacionats amb el professorat, funcionament del
centre i instal·lacions: Preocupació perquè l'alumne faci els deures, tracte a pares i alumnes, bona comunicació
pares, professorat i alumnat, normes internes, disciplina, nivell d'estudis, etc. El que menys agrada a aquests
mateixos pares/mares és que surtin tots els alumnes junts al patí demanen separar-los per cicles i connexió a
Internet limitada a pàgines acadèmiques. Pel que fa a Batxillerat, allò que més agrada és el professorat, AMPA, la
situació i l’amabilitat de l’administrativa i el que s’ha de millorar és l’estat de l’edifici.
Moltes gràcies per la vostra col·laboració i suggeriments per millorar que sempre són benvinguts!
El dimarts 25 de novembre de 2015 a les 19.00 h, es va dur a terme l’Acte Institucional d’entrega
de Beques de la Fundació ESADE a l’ESADE FORUM a Barcelona, el qual consisteix a atorgar
distincions a joves amb talents.
Forma part d’un Programa de Beques que permet que, estudiants amb bon nivell acadèmic dels
Graus de BBA, Dret, Doble Grau, Law and Bachelor in Global Governance i MUA
(MàsterUniversitarid’Abogacia) puguin accedir a les aules d’ESADE, segons el Financial Times,
una de les cinc millors escoles de negocis i dret del món.
Enguany, una exalumna del nostre institut, l’Àfrica Hernández ha estat becada. Passem tot
seguit a una entrevista amb la protagonista.
L’EXALUMNA ÀFRICA HERNÁNDEZ ALCÁZAR, BECADA PER ESADE.
Anna Rialp
Ara que et mires l’institut amb
certa perspectiva...
1. Quins anys vas estar al
Rovira-Forns?
Del 2008 al 2011 estudiant 1r, 2n i
3r d’ESO; del 2012 al 2014,
Batxillerat.
2. Per què vas escolllir el
Rovira?
Per comoditat, el tenia a dos
minuts de casa.
3. Què és el que més et va
agradar de la teva estada al centre?
Les instal·lacions.
4. I el que menys?
No sabria què dir-te...
5. Alguna millora…
Introduir assignatures en anglès.
6. El professor més entranyable?
Per quines qualitats?
L’Anna Abad, perquè explica molt
bé, de manera senzilla i divertida.
7. La matèria preferida? Per què?
L’alemany i l’anglès: m’agraden molt
els idiomes.
8. I quin va ser el teu millor curs?
Per què?
2n de Batxillerat, tot i l’estrès, ja que ens ho vam
passar molt bé i vam aprendre sobre el
companyerisme.
L'entrega de premis pel Treball de Recerca “La necessitat de ser feliç” organitzat pel Centre de Recursos
Pedagògics (CRP) del Vallès Occidental VI, Montcada, amb el suport dels ajuntaments dels municipis veïns
al maig 2014.
13
9. Vas fer moltes amistats?
Sí, tot i que des que anem a la Universitat no ens veiem gaire.
10. Com animaries els alumnes a estudiar?
S’ha de pensar en el futur: cal tenir molta preparació perquè el panorama està malament i te l’has de
currar...
11. Com et va anar la Selectivitat?
Molt bé, millor que la nota mitjana del Batxillerat.
12. Quin consell dónes als alumnes de 2n BTX?
Tranquil·llitat perquè és més complicat el Batxillerat que els exàmens de les PAU; si t’has preparat bé el
Batxillerat, és fàcil.
13. Teixint el nou futur...Quins estudis has iniciat?
Doble Grau de Dret i Bachelor in Business Administration.
14. De què t’agradaria treballar?
Encara no ho sé...
15. Com et vas assabentar de la
beca?
Doncs un cop vaig ser acceptada i
havia de realitzar la matrícula.
16. Com l’has aconseguit? Quins
mèrits has demostrat?
Crec que per la nota de Selectivitat, el
Programa d’Anys Intermitjos que vaig
dur a terme a l’Escola Internacional
SEK-Catalunya de la Garriga alhora
que cursava 4t ESO, certificats que
ratifiquen el nivell d’idiomes com
francès B2, anglès Proficiency i,
finalment, les aficions com saber tocar
el violí. Per cert, també pel premi obtingut al
Treball de Recerca i haver passat exàmens molt complexos i llargs, i extenses entrevistes amb l’equip
directiu. És un procés selectiu rigorós.
Vitrina de la façana de la facultat de Pedralbes d'ESADE.
Lliurament de les beques als joves amb talent a ESADE FORUM.
14
VÍCTOR LÓPEZ VICEPRESIDENT PRIMER DEL CNIAC
1.Què és això del consell del CNIAC?
El CNIAC és el consell d’infants i adolescents de
Catalunya. Som un consell per a que els nois
adolescents donin la seva opinió.
2. Quines funcions té?
La seva funció és que els adults prenguin la nostra
opinió i la tinguin en compte a l’hora de fer les lleis i
canviar la nostra societat.
3.Quina és la teva tasca com a vicepresident 1r del
CNIAC?
Ens reunim amb el vicepresident segon i la presidenta
per recollir les opinions.
4.Quin procés vas
seguir per arribar a
aquest càrrec?
Primer vaig formar part
del CIAM. Vaig parlar
al ple i ens van
convocar a unes
colònies per parlar
amb altres nois i noies.
Vam fer una reunió per
decidir-ho, i vam anar
a fer oficial el CNIAC.
5.Què vau fer a la
reunió del Palau de
Pedralbes?
El primer que vam fer va ser escollir els càrrecs
principals: van anar sortint els càrrecs importants per
parlar de les opinions i les idees de les colònies.
6. Qui hi va assistir?
Va assistir-hi la consellera d’educació, l’Artur Mas,
també els consells municipals, l’escola de dansa i
música, i ens vam fer un cor i un ball. Va estar bé.
6.Què vas sentir al parlar amb Artur Mas?
Em sentia emocionat i important i em va caure molt bé.
7.T’agrada la teva funció al consell?
Sí, la veritat és que molt.
8. Ens pots explicar alguna anècdota?
Que a les colònies em vaig sentir molt identificat amb
els meus companys, perquè tots pensaven igual i ens
ho vam passar molt bé.
9. Vols afegir alguna cosa més?
També els monitors van ser molt amables i volem que
estiguin amb nosaltres més endavant.
El passat 20 de novembre de 2014 es va constituir el Consell Nacional dels Infants i
Adolescents de Catalunya (CNIAC), al Palau Reial de Pedralbes de Barcelona. En aquest
acte, presidit pel molt honorable president de la Generalitat Artur Mas, l'alumne del nostre
centre, Victor López Bernal, va sortir nomenat com a vicepresident primer.
Per aquest motiu hem anat a parlar amb ell.
Gerard Mabres
15
Relat presentat al concurs literari “Històries fòssils” Ariadna Martínez
Aquest any els alumnes de 3r d'ESO i 4t d'ESO participem al concurs literari "Històries fòssils" que
convoca l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Aquest any el triceratops és el
protagonista dels relats, en motiu al retorn de la peça al museu de Sabadell després d'uns anys
donant la volta al món per diferents museus d'Història Natural de prestigi.
Un exemple dels contes enviats al concurs és el realitzat per l'alumna de quart Ariadna Martínez i es
titula "Un examen més que superat".
16
Em fico dins de l’armari. Sé que és una bogeria, però és tan gran que m’ incita a fer-ho.
Camino entre la roba i noto que la meva cara frega contra ella. Estava bastant fosc allà dins,
així que poso els braços estirats per no
xocar contra el fons de l’armari. Dono
unes passes més, espero tocar la fusta
del final amb la punta dels dits, però no
hi arribo mai.
-Aquí deuen guardar la roba tota la
família! – Em dic mentre segueixo
caminant.
M’inclino per tocar el terra, però en lloc
de sentir el contacte llis de la fusta, toco
alguna cosa aspra, rugosa y sorrenca.
Uns instants després de seguir
caminant, noto que el que fregava la meva cara ja no era suau, sinó dur, i fins i tot, punxa.
En aixecar el cap me n’adono que estic enmig d’una espècie de bosc. Bocabadada,
segueixo caminant i, minuts més tard, escolto unes passes que s’apropen. Són meves
segur, així que no li dono importància, quan, de sobte, una persona molt estranya surt
d’entre els arbres i s’aproxima cap a mi...
Es el triple d’alt que jo. Porta una trena tan llarga que li arriba al maluc. La seva cara sembla
humana, però té certes característiques animals. Els seus ulls són grans i groguencs. Les
seves orelles són punxegudes, tant que el cabell no podia tapar-les. La seva pell és blava,
com el color del cel. No porta roba. L’únic que el tapa una mica és una espècie de tros de
pell que porta lligat al maluc.
-Com has arribat fins aquí? –em diu tallant-me tota l’observació que estava fent sobre ell.
-He arribat a través de l’armari de la meva nova habitació -responc.
-Aquest no és un bon lloc per una nena com tu -em diu tot acaronant-me la cara.
No contesto. Les meves mans tremolen. Tinc ganes de sortir corrents, però alguna cosa em
diu que no tenia cap intenció de fer-me mal.
-T’agradaria venir amb mi? T’ensenyaré tot això -em diu mentre estira la seva mà esperant
17
que jo li agafés. Li agafo.
Em trobo caminant pel bosc del braç d’ aquesta estranya criatura... com si ens coneguéssim
de tota la vida! Després de caminar més d’una hora i d’haver vist la majoria de coses d’aquell
lloc tan estrany, li deixo anar el braç i, tota cansada, li dic:
-Aquí no teniu cotxes? Segur que
acabaríem abans el recorregut
-Pobre innocent, aquí no hi ha
tecnologia ni medis de transport ni
cap mena d’objecte o cosa del segle
XXI -em diu tot rient
Callo i abaixo el cap. Penso ‘’On
m’he ficat? On és l’armari?’’ No
entenc res del que m’està passant...
-Però sí que hi ha una manera de
transportar-nos -em diu, de sobte i
agafant-me en braços.
-Com? -li dic mentre em situo a la seva esquena.
-A sobre d’un triceratops -em respon
-No te’n riguis de mi. Els dinosaures fa segles que es van extingir -li dic tota enfadada.
-En creuar l’armari t’has traslladat 68 milions d’anys enrere...
Era gairebé impossible que estigués al 2014 i ara em trobés a l’època dels dinosaures. Però
me n’havia de fiar d’ell... no tenia ningú més allà i no semblava voler-me cap mal.
-No t’ho creus no? -em diu en veure que no li responia -exactament et trobes al darrer període
l’era Mesozoica, al Cretaci. Vine, que t’ho demostraré.
Després de dues incòmodes hores de camí, arribem a un lloc bastant solitari. L’únic que
podem observar són tot tipus de plantes i vegetació diversa que donaven, al paisatge, una
bellesa espectacular.
-Vine, confia en mi -em diu mentre m’ofereix un altre cop la seva mà.
Tot seguit, em trobo davant d’un dinosaure d’uns 3 metres d’altura. Ara sí que tremolo de
debò. No sé si sortir corrents, cridar o quedar-me aquí, confiant en ell. El seu cap era enorme,
segurament devia pesar mil tones. Tenia tres banyes, dos grans i una de més petita. De tan
lleig jo el veia fins i tot bonic!
-Ja no hauràs de caminar tant, ara ell serà el nostre ‘’cotxe’ -em diu tot somrient.
-I com hi pugem? No crec que un dinosaure estigui ensinistrat per portar gent a sobre, segur
que caiem o que s’enfada... -li dic molt desconfiada.
-No home, no. No és la primera vegada que ho fa -em respon molt segur.
18
-Aquest serà el teu medi de transport –exclama tot assenyalant el Triceratops de la dreta- i
aquest serà el meu. Segueix els meus
passos tota l’estona, si us plau.
De cop veig que em puja a l’esquena
del dinosaure i em diu que no em
mogui, que ell s’encarrega de tot. Em
fa una trena i la fica dins de la banya
dreta d’aquest.
-Així estareu connectats, les vostres
ments, ara mateix, estan enllaçades,
tots dos sou un -em diu mentre que
puja al seu Triceratops.
-Tinc por de caure, no em deixis sola!
-li dic amb molta por.
Riu i m’explica el que haig de fer
perquè tot surti bé. Només havia de pensar el que volia fer i l’animal ho farà.
Comencem el passeig.
Passades unes hores, vam observar que alguna cosa s’aproximava des del cel. Es tractava
d’un enorme meteorit que, segurament, acabaria amb la vida d’aquest món si arribés a caure.
Vam sortir corrents a amargar-nos en una cova. No hi vam ser a temps. El maleït meteorit cau
al cim meu i treu la vida al meu triceratops. Jo, quedo tota adolorida, segurament la meva vida
acabaria en uns instants. No
podia moure’m, no veia res i
les paraules no em sortien.
-Tanca els ulls, segur que
dormint tot el dolor passarà –
escolto que em diu l’estrany
ésser, mentre em posa el
meu cap al seu pit.
Tanco els ulls, segur que no
me’n surto d’aquesta, no
podia seguir aguantant
aquell enorme dolor. El obrir-
los, em trobo a la meva
habitació.
Estava somiant, no hi havia dubte. Sobre l’escriptori es troben els meus apunts. Abans de caure
en un son profund estudiava per l’examen de Biologia.
‘L’extinció dels grans rèptils’’, deia la primera pàgina...
Hi ha un personatge a l’institut
que tothom coneix com a Moha
(Mohamed Teldi ) i ningú sap
ben bé quina es la seva funció
en aquest centre. Treballa
d’integrador social (TIS) i és
molt estimat perquè cau be a
tothom, ajuda a la gent i és
molt bona persona.
Ens hem acostat a ell perquè
ens expliqués coses de la seva
feina.
1. Tothom et coneix com a Moha però quin és el teu nom complet?
Mohamed Teldi.
2. Ens podries dir quina feina fas a l’institut i quin és el teu càrrec?
( T.I.S) Integrador social , amb nois amb dificultat d’aprenentatge.
3. Què s’ha d’estudiar per fer aquesta feina?
Educació social: una carrera universitària de 4 anys.
4. Com i qui decideix quins alumnes van amb tu?
Des de la comissió d’atenció a la diversitat (CAD).
5. Explica com és un dia qualsevol de la teva feina:
Fer els deures, revisar l’agenda, i després participar en un projecte ecològic al pati, per
treballar ciències naturals.
6. Ens podries explicar alguna anècdota?
Alguns alumnes volen fer la carrera de TIS. Per a ells es una feina interessant.
7. Darrerament t’acompanya una noia qui es i que fa?
Es diu Marta i està estudiant per treballar de T.I.S, està de pràctiques i estudia a la
Universitat de Barcelona.
HEM PARLAT AMB EL MOHAMED Jordi Guerrero i
Pau Serradell
19
PARLEM AMB UN ALUMNE DE SEGON DE BATXILLERAT
Som alumnes de 2n D'ESO i encara que sembli que ens falta molt de temps, el temps passa molt de pressa i per això hem volgut fer una entrevista a un company de segon de batxillerat, per veure què ens espera quan hi arribem: Sergi Cabanillas.
1. Estàs impacient per acabar el curs?
No massa, perquè arribarà la selectivitat.
2. És molt difícil el batxillerat?
És un canvi important en relació l'ESO.
3. Creus que has fet bé d’estudiar batxillerat?
Sí.
4. Quin consell donaries als nois i noies que fan quart de’ESO?
Que sàpiguen bé el que van a fer.
5. Quan acabis batxillerat quines intencions tens?
Cursar una carrera.
6. Què tal han estat tots aquests anys a l'institut ?
Molt còmodes.
7. Podries dir el que t’agrada més i el que t’està agradant menys d'aquests any?
Conviure amb aquesta gent tots aquests anys és el que més m’agrada i el que menys que acaba aquest curs.
8. Estàs content del batxillerat que has agafat?
Sí. Molt.
9. Estàs satisfet del camí que has fet?
Sí, també.
10. Com us prepareu per la selectivitat?
Aplicant-nos molt.
11. Què és això del treball de recerca? Suposa molta feina?
És un treball extraordinari on avaluen la seva capacitat per investigar i redactar un treball. Comporta molta feina!
12. Quin consell ens doneu a nosaltres?
Que estudieu molt!
Sandra Ayala i Sandra París
20
RAÚL MUÑOZ I EL KARATE
El passat 17 de novembre vam entrevistar un alumne que estudia quart d'ESO que va ser guanyador del campionat de karate de Catalunya i ara s'està preparant per al campionat d'Espanya. Esperem que li vagi molt bé!
1. Què et va animar a fer karate?
Que des de petit faig arts marcials.
2. Per què has escollit aquest esport i no un altre ?
Perquè el vaig provar i em va agradar.
3. Quant de temps fa que practiques aquest esport?
Fa tres anys i mig.
4. Tens un equip o ho fas individualment?
Tinc un equip, però competeixo individualment.
5. Quants dies entrenes a la setmana?
Entreno 5 dies a la setmana.
6. Com t'organitzes l'institut amb els entrenaments ?
M'ho organitzo bé perquè tinc des de dos quarts de quatre fins les vuit per fer deures i després vaig a entrenament.
7. Què vas sentir quan et van dir que havies guanyat?
Vaig sentir una enorme felicitat.
8. Apart d'haver guanyat aquest premi, n’has guanya t algun altre?
Sí, vaig guanyar un campionat de taekwondo.
9. Quina és la teva il·lusió en aquest esport?
Doncs m'agradaria arribar a ser un professional.
10. Has tingut alguna lesió greu?
No.
Laia López i María Alarcón
S'ha acabat el malson. Després de 30
dies d'ingrés, Teresa Romero va rebre el
dimecres 5 de novembre l'alta mèdica
després de superar l'ebola. Ja no suposa
cap risc de contagi per als qui l'envolten,
no queda cap rastre de virus en el seu
organisme, de manera que la pacient pot
reincorporar-se a poc a poc a la seva vida
normal, sense necessitat de controls o un
seguiment especial.
El dissabte dia 1, al voltant de les 17.00 hores, Teresa Romero va abandonar l'habitació
d'aïllament de la sisena planta en què es trobava des del passat 6 d'octubre, quan es va
confirmar el positiu per ebola. Les últimes proves van mostrar resultats negatius dels fluids
corporals de la pacient, i va ser traslladada a una habitació convencional per continuar en
observació rutinària.
L'equip mèdic que va tracta a l'auxiliar d'infermeria Teresa Romero anunciava el passat 21
d'octubre que la pacient havia superat la infecció després de realitzar amb un marge de 48
hores dues proves en sang amb resultat negatiu.
Però què és l´ebola? L'ebola és una malaltia infecciosa viral aguda que produeix febre
hemorràgica en humans i primats (micos, goril·la i ximpanzé), causada pel virus de l'Ébola,
que es va descriure per primera vegada l'any 1976 pel Dr David Finkes, quan es van
presentar diversos casos de febre hemorràgica al Zaire i Sudan.
El virus de l'ebola és un virus d’ARN de la família Filoviridae i gènere Filovirus, situació
taxonòmica que comparteix amb el virus de Marburg. És el patogen causant de la malaltia
de l'ebola, una malaltia infecciosa molt greu, que afecta tant a éssers humans com altres
espècies de mamífers.
Aquest nom prové del riu ebola (a la República Democràtica del Congo, antic Zaire), on va
ser identificat per primera vegada el 1976 durant una epidèmia amb alta mortalitat
El virus només és capaç de transmetre’s d'humà a humà quan els símptomes de la malaltia
ja són patents. Durant el període d'incubació, que oscil·la entre els dos i els 21 dies, no hi ha
risc de contagi.
L’ É B O L A
Aminata Kebbeh, Nerea Balcázar, Sergio Gruas i Zhara Amlali
21
El Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa es troba al nostre municipi:
Santa Perpètua de Mogoda. Aquest va ser el primer centre de fauna salvatge a Catalunya i
un dels pioners a l’Estat. Consta de dues zones físicament separades: una zona hospitalària
–per a la recuperació de fauna- i la zona de cria en captivitat, on es treballa en la conservació
d’espècies com el tritó del Montseny, el xoriguer petit o el trencalòs, entre d’altres. Hi hem anat i hem parlat
amb el Sr. Rubén Gutiérrez, un dels seus responsables. Vet aquí el que ens ha dit:
1. Podria dir-nos el seu nom si us plau?
Rubén Gutiérrez.
2. Quants anys porta treballant en aquest centre? +
Més de deu anys.
3. Quines funcions té aquest centre?
El centre té dues funcions principals: la d’hospital de
fauna salvatge, sobretot d’animals autòctons del país, i
la de fer criar espècies en perill d'extinció.
4. Què es fa amb els animals?
Els cuidem i, un cop recuperats, els deixem anar al seu
medi natural.
5. Si algú troba un animal salvatge ferit, què ha de fer?
Pot fer dues coses, pot portar-lo directament al centre o bé trucar al agents rurals.
6. Què fan amb els animals que troben al carrer abandonats i maltractats?
No ens ocupem d'això.
7. Quanta gent treballa en aquest centre?
Aproximadament unes tretze persones.
8. Què els doneu per menjar als animals?
En principi, als carnívors, carn, ratolins i pollets. Els que mengen gra, pinso. A alguns animals aquàtics els
donem peix o pinso.
9. Hi ha suficients diners per comprar tot el material que necessiten els animals?
Sí, el centre rep diners dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya.
DIA INTERNACIONAL DELS ANIMALS
4D’OCTUBRE
Alma Ibáñez, Carla Ibáñez
Com cada any, des de 1929, el quatre d’octubre celebrem el dia mundial dels animals. En aquesta ocasió
us presentem l’entrevista que l’Alma Ibáñez i la Carla Ibáñez van fer al Sr. Rubén Gutiérrez, del Centre
de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa i un interessant article de Gerard Mabres, Ismael
Pérez i Nerea Balcázar sobre la reintroducció de l’ós bru als Pirineus.
22
10. Moren alguns animals que trobeu?
Lamentablement sí. En aquest cas, mirem d’esbrinar les causes de la mort.
11. Estan bé les instal·lacions que teniu, són suficients?
No son suficients, és el centre mes vell i el més gran de Catalunya
12. Recordeu algun cas especial, que us hagi impactat?
Si, sempre hi ha casos. Hi havia un ocell que estava ferit, però quan es va curar, va anar al Maresme, després
a Àfrica i després va tornar al mateix lloc (el Maresme).
13. Que feu amb els animals que no poden tornar a ser salvatges?
Són irrecuperables, i, si els deixéssim anar, es moririen. Els sacrifiquem, o abans d'això, fem que es
reprodueixin o els fem servir a les classes d’educació ambiental.
14. Al centre, aproximadament, quants animals hi teniu?
N’entren uns sis mil a l’any.
15. Poseu nom als animals que us arriben?
No, només en casos especials.
15. Per acabar, voldria afegir alguna cosa més per als nostres lectors?
Sí, que m’agradaria que hi hagués més consciència social per tal d’evitar les causes que fan que molts animals
hagin de venir a aquest centre.
L’ÓS BRU DELS PIRINEUS
L’ós dels Pirineus va extingir-se als anys 70 degut a que
els óssos anaven als remats dels pagesos i es menjaven
les ovelles, les vaques... Llavors els pagesos els
mataven.
Mostra de l’aniquilació que van sofrir són aquestes xifres:
entre 1903 i 1953 van morir 78 óssos per culpa de la
caça furtiva i del verí. Durant aquells anys més de la
meitat de la població va ser exterminada.
A finals dels 80 i principis dels 90, només tres individus
habitaven els Pirineus. Va ser llavors quan es van
introduir tres óssos, procedents d'Eslovènia de forma
experimental. Després d'aquell primer programa, denominat “Life”, n’hi van venir dos més: el 1997 i 2006. Tot i
que hi ha hagut problemes, són molts els que pensen que, si les coses es fan bé, ós i home poden conviure.
Els óssos dels Pirineus prefereixen viure a les àrees boscoses. Habiten sobre
els 1.300 a 1.800 metres d’altitud. La seva alimentació és a base d’herba,
baies i fruits secs. També s’alimenten de carronya i d’animals domèstics.
Busquen ruscs per xuclar la mel i formiguers per consumir insectes i larves.
A l’hivern, els óssos es fiquen a les osseres per
passar-hi tot l’hivern. A mitjans de gener tenen
cries.
L’única forma de saber si hi ha óssos en una zona
és mirant les petjades, els excrements, les
esgarrapades, i les mossegades als arbres.
Gerard Mabres Ismael Pérez
Nerea Balcázar
23
QUÈ SE N’HA FET?
Ismael Pérez i Marcos Benítez
1. Ens podries dir a quina època vas estudiar al Rovira-Forns?
Vaig estudiar des del 2004 fins al 2010.
2. Què vas estudiar a l'institut Rovira -Forns?
Doncs vaig fer l’ESO i el Batxillerat i perquè no podia fer més coses perquè
sinó!
3. Per què vas escollir aquest institut?
Principalment perquè estava molt a prop de casa i del meu antic col·legi. Vaig
començar al Rovira-Forns antic. Després, a tercer, si nó recordo malament, ens
vam traslladar a l’actual edifici.
4. Com recordes la teva estada a l'institut?
La veritat? Hi tornaria a anar avui mateix. Podríem dir que van ser el millors
anys per a mi. En el que respecta als estudis, si us hagués de donar un consell,
seria que aprofiteu al màxim la vostra estada i que estudieu molt i confieu en
els vostres professors. Jo recordo tot allò com una part de la meva família.
5. Recordes alguns del noms dels professors/es o alumnes?
Es clar que recordo! Et podria dir des dels conserges: la Raquel i el Juanjo fins
a un munt de professors. Recordo el Nacho, la Maria José, el Jordi Corellano,
la Montse, el Jordi Monsó, l’Elies, el Josep Maria, la Meritxell, el José León, el
Josep Catasus, la Rosa Maria, la Fina o l’Assun... Jo diria que me’n recordo de
quasi tots, i això que a molts d’ells no els he tingut a classe, la llista podria ser
molt més llarga.
Dels meus companys està clar que els recordo tots, som del poble i alguna
vegada que altra fins i tot amb els que no hi tinc relació directa, ens veiem.
6. Quan temps fa que vas acabar els estudis en aquest institut?
Doncs ja fa quatre anys que vaig acabar el Batxillerat.
7. Ens pots explicar alguna anècdota sobre la teva estada al Rovira Forns?
Coses que vosaltres no viureu, perquè era l’antic edifici, com per exemple que
s’inundi l’institut i estar una setmana sense anar a classe. El dia següent d’un
dia de molta pluja, anàvem esperant a veure si hi havia classe o no. Allò era tot
un show.
Després recordo algunes “classes” que es descontrolaven i allò era tot un
espectacle, tot i que, al final, sempre acabàvem castigats tota la classe. Coses
de l’edat suposo.
També recordo l’olor a mandarina dels esprais per netejar les taules que
teníem. Em sembla que ja no hi són.
En aquesta ocasió hem parlat amb el Manuel Mateos. Només fa
quatre anys que va acabar els seus estudis al Rovira-Forns però
ha tingut temps de fer moltes coses, com podreu comprovar si
llegiu l’entrevista que li hem fet. El Manuel és tot un exemple a
seguir!
24
8. Des que has acabat l'institut què has fet?
Només sortir de l’institut, vaig voler preparar-me unes oposicions però com que
les coses estaven tan malament i no van sortir bé, vaig començar a estudiar un
grau superior d’informàtica i m’ho vaig combinar amb el meu treball. La cosa
em va anar bastant bé donat que vaig aprovar el grau i vaig acabar sent gerent
d’una de les franquícies d’una cadena de Restaurants.
9. Actualment què estàs fent?
Actualment estic a la universitat. Només acabar el batxillerat em feia una mica
de por ficar-me a la universitat per així dir-ho. Aquest any ho tenia molt clar i
estic fent “Empresa i Tecnologia” al campus de Sabadell de la UAB. És una
carrera molt interessant, tracta sobre la direcció de les empreses però dirigit al
món tecnològic. És una carrera relativament nova, diguem que és similar a
“Administració i direcció d’empreses”.
10. Creus que ha valgut la pena estudiar?
Jo crec personalment que és molt bo estudiar i formar-se sempre. Sigui en
l’àmbit que sigui, sempre és bo tenir una bona base i a partir d’aquí anar
millorant. D’això te n’adones quan arribes a una feina i cada dos per tres estàs
fent cursos del que sigui. Aprofiteu molt bé aquest institut perquè realment aquí
us donaran una bona base per després anar a qualsevol lloc i poder seguir
millorant com a persones i estudiants.
11. Segueixes mantenint relacions d’amistat que vas fer a l'institut?
Sí. En alguns casos ja no es el mateix perquè tots hem crescut i tenim les
nostres responsabilitats, les nostres parelles. La vida va canviant i ens obliga a
canviar amb ella, però ens seguim veient quan podem i anem a sopar o de
festa.
12. Treballes actualment? De què?
Doncs vaig deixar la feina voluntàriament fa uns mesos, perquè volia continuar
estudiant i era impossible combinar-la, pels horaris i la disponibilitat que
m’exigia. Com ja he dit abans, era gerent d’una franquícia d’una cadena de
restaurants i tenia tot el personal al meu càrrec i tot el que fa referència a
clients, proveïdors, horaris del personal, altres temes de gestió... Era
impossible! Ara vull intentar trobar alguna cosa que s’adapti a la meva
disponibilitat.
13. Vols afegir alguna cosa més?
No, tant sols agrair-vos el fet d’haver pensat en mi per aquesta entrevista. Com
ja he dit, tinc molt bons record d’aquest institut i em fa content poder ajudar en
tot el que sigui possible. Espero que ho passeu molt bé aquests anys que us
queden al Rovira-Forns. Som molts els que ens agradaria tornar-hi, podeu
estar-ne segurs!
Moltes gràcies Manuel per les teves paraules. Et desitgem el millor i ja
saps que aquí sempre seràs ben rebut!
25
RECULL D’ARTICLES BREUS
L'assetjament escolar es produeix per l'exposició d'un alumne, de forma repetida i durant un temps, a
accions negatives realitzades per un altre o altres alumnes, destacant-ne la continuïtat en el temps, el
desequilibri de poder i el desig conscient de ferir, tant de manera física com verbalment, o procedint a
l'exclusió social.
A les escoles l'assetjament
escolar en general
succeeix en llocs on no hi
ha adults supervisant. Això
pot passar dins o al voltant
de l'escola, encara que això
passa més sovint a les
classes d'Educació Física,
en llocs apartats, vestíbuls,
lavabos, en autobusos
escolars, en parades d'autobús, classes que requereixen grups de treball i activitats
extraescolars. L'assetjament escolar a vegades consisteix en un grup d'estudiants que
s'aprofiten i aïllen un alumne en particular i es guanyen la lleialtat dels curiosos que
volen evitar convertir-se en la pròxima víctima.
STOP BULLYNG! Aminata Kebbeh y Zahra Amlali
FUTBOL FEMENÍ A SANTA PERPÈTUA DE MOGODA Sandra París
Sempre que es parla de futbol es
pensa en futbol masculí però jo, que,
practico aquest esport us voldria
parlar del futbol sala femení i del
meu equip. Som sis jugadores a
l'equip i només podem fer un canvi,
els altres equips tenen molts canvis,
però de tota manera anem segones
a la lliga i aviat començarem a jugar
la copa de Catalunya. De les sis
jugadores, tres estudien a l'institut
Rovira-Forns: l’Alba Sepúlveda,
l’Eva Agramunt i jo mateixa la
Sandra París.
El nostre equip va Començar l'any passat. Mai hi havia hagut un equip de futbol sala femení i vam
pensar que les noies de Santa Perpètua es mereixien tenir-ne un. Al principi només érem cinc i després
es va apuntar una altra nena però aquest any no juga perquè ha tingut un problema. Per sort hem
aconseguit que una altra noia la substitueixi. L’any passat sempre perdíem però aquest any hem millorat
molt i sempre guanyem. Els nostres entrenadors ens han ajudat molt: són el Paco I el Jaime.
26
EL “PARKOUR” Luis Fernando Izquierdo i Mirel Botic
Un esport de risc que està de moda a les ciutats d’arreu del món
El “Parkour” és una disciplina d'origen francès que consisteix a desplaçar-se en
qualsevol entorn (en ambients urbans o naturals), usant les habilitats del propi
cos, procurant ser el més eficaç i eficient possible i efectuant moviments segurs.
Això significa superar obstacles que es presentin en el recorregut, com ara
tanques o baranes, murs, etc. Els practicants del “parkour” són denominats
“traceurs” (“traceuses” en el cas de les dones) que significa traçador amb
precisió. L'entrenament
del “Parkour” ha de ser
progressiu i segur.
L'objectiu principal del Parkour és formar
persones fortes físicament i mentalment capaces
de respondre davant d'una emergència i ser útils
per a un mateix i per els demés. La pràctica del
“parkour” pot ser considerada com una eina
social. Aquest mètode d'entrenament va ser
desenvolupat per David Belle i el seu grup
d'amics a principis dels anys 90. Busquen
principalment la bellesa en els desplaçaments,
realitzant acrobàcies y moviments estètics
derivats del gimnàs. David Belle
PERQUÈ GOOGLE ES DIU GOOGLE? Ismael Pérez
Brin i Page van iniciar el projecte conegut primerament com “Page Rank”. Es
tractava d'indexar pàgines web, i amb el temps, es va convertir en el que avui
coneixem com a “Google Inc.”
Però ... per què "Google"? Bé, és un joc de paraules. En realitat la paraula
original és "Googol".
"Googol " és un terme que s'utilitza per descriure una quantitat numèrica, que
és igual a 10100
, és a dir un 1 seguit de 100 zeros. Com a nota curiosa cal esmentar que la xifra d'un
Googol és tan gran, tan gran, que és més gran que el nombre de tots els àtoms en l'univers conegut.
Perquè us en feu una idea:
un milió és 106
= 1000000, 1 billió és 1012
= 1000000000000, un trilió és 1018
= 1000000000000000000,
I així successivament. Ara bé:
1 Googol és 10100
=
10000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000
000000000000000000.
Us imagineu aquesta quantitat tan enorme?
Doncs ja us podeu d'imaginar per què van escollir aquest nom. Es van adonar que el nombre de pàgines
que estaven sent indexades creixia ràpidament, per la qual cosa van decidir anomenar-ho "Googol" ,
però al final , van acabar amb " Google " a causa d'un error ortogràfic al moment d'escriure!
27
Grand Theft Acte V (abreujat com GTA V) és un videojoc d'acció-aventura de món obert desenvolupat per la companyia britànica Rokstar north i distribuït per Rockstar Games. Va sortir a la venda el 17 de setembre de
2013 per les consoles Play Station 3 y Xbox 360.
És el joc més car de la història, amb una despesa de 265 milions de dòlars, superant el seu antecessor GTA IV (100 milions de dòlars). Grand Theft Acte V va recaptar 800 milions de dòlars en les primeres 24 hores de la seva estrena, la qual cosa, en el seu moment, el va convertir en el videojoc
que més diners havia recaptat en menys temps de tota la història. Grand Theft Acte V, havia recaptat, en tres dies, una quantitat rècord de 1000 milions de dòlars en vendes. A dia d’avui, Grand theft auto V ha venut 35 milions d'unitats.
VIDEOJOCS, MÚSICA I CINEMA
28
ASPHALT 8 Luis Fernando Izquierdo
Si alguna cosa caracteritza la saga Asphalt, és que és capaç de reinventar-se una i altra vegada, apostant per diferents facetes jugables en cada lliurament. Això, que podria considerar-se una maniobra arriscada, ha
aconseguit diferenciar unes seqüeles d'altres, dotant a totes elles d'una identitat clara i diferent.
Rememorant antics títols en la saga de Gameloft, ens ve al cap Asphalt 7, que era un joc net, sense massa pressió ni obstacles a esquivar. Asphalt 8 aposta per tot el contrari, introduint noves mecàniques jugables en la seva fórmula de conducció, i fent-ho tot, si és possible, més caòtic i, per tant, més divertit.
GTA V Emerson Leandro Valladares, Marcel Rovira i Pau Gui sado
My Everything, és el segon àlbum d’estudi de la cantant d’Estats Units Ariana Grande– Va sortir a la venda el 25 d’agost de 2014. “Problem”, una de les cançons de l’Ariana Grande, va sortir com a primer senzill de l’àlbum l’abril de 2014 i va ser considerada una de les millors cançons.
VIDEOJOCS, MÚSICA I CINEMA
29
FIFA 15 Gerard Mabres
Fifa 15 és un videojoc desenvolupat per EA sports. Va sortir el 23 de setembre a Amèrica i el 25 de setembre a Europa, per a la Play 3, Play 4, PSP, i Nintendo DS. Ha estat desenvolupat perquè sigui més realista que els anteriors. Les aficions canten càntics com, per exemple al Camp Nou: “In-indè-independència” entre d’altres. S’ha incrementat el nivell de detall en les cares dels futbolistes, i a les vestimentes. Si, per exemple, fas una lluita cos a cos, la samarreta es pot trencar.
Els usuaris de la Wii, Play Station Vita i Nintendo, no podran gaudir d’aquestes novetats degut a la falta d’HDMI.
ARIANA GRANDE: “MY EVERYTHING” Sandra Ayala
EMINEM: “THE MARSHALL MATHERS LP2” Ismael Pérez
The Marshall Mathers LP 2 és el vuitè àlbum d'estudi del raper nord-americà Eminem, llançat el 5 de novembre del 2013, per Aftermath Entertainment, Shady Records i Interscope Records.
Per a alguns dels seus fans és un àl-bum claríssimament de comiat. És un àlbum honest i molt bo.
“Bajo la misma estrella” és una pel·lícula americana basada en la novel·la del mateix nom escrita per Jonh Green, dirigida per Josh Boone, amb guió de Scott Neustadter i Michael H. Weber. Està protagonitzada per Shailene Woodley i Ansel Elgort. La novel·la tracta de de dos nois que tenen càncer i s'enamoren. És una novel·la romàntica.
La recomanem perquè és la història d'un amor impossible que emociona.
VIDEOJOCS, MÚSICA I CINEMA
30
TORRENTE 5. OPERACIÓN EUROVEGAS Nerea Balcázar
Any 2018. Torrente surt de la presó, i es troba atordit davant una Espanya convulsa i dividida . Ha de trobar respostes en el seu interior per aclarir la seva confusió, i per això decideix convertir-se en un " fora de la llei". Així que es proposa atracar un casino amb una banda d'incompetents. A través d'un contacte de la seva estada a la presó, localitza a John Marshall, la persona que es va ocupar de supervisar la seguretat quan es va planificar el principal casino -hotel d'Eurovegas. Marshall, el més indicat per planificar un cop, li explica la necessitat d'organitzar una banda d'especialistes, que Torrente s'encarregarà de reclutar entre els seus "contactes".
Pel·lícula divertida i alhora violenta.
BAJO LA MISMA ESTRELLA Sandra Ayala i Sergio Gruas
Any: 2014
Duració: 105 min
País: Espanya
Director: Santiago Segura
Genere: Comèdia
Dos joves, “El Niño” i “El Compi”, volen iniciar-se en el món del narcotràfic a l’estret de Gibraltar. Risc, emocions i molts diners esperen al valent que ha de transportar la droga en una llanxa a tota velocitat. Jesús i Eva són dos agents de la Policia antidroga que porten anys provant de demostrar que la ruta del hachís és una de les principals vies d’entrada de la cocaïna a Europa. El destí d’aquests quatre personatges, fora i dins de la llei, acabarà per creuar-se.
VIDEOJOCS, MÚSICA I CINEMA
31
L’IMPOSSIBLE Sandra París
La pel·lícula explica la història real d'un matrimoni espanyol, interpretats per Naomi Watts i Ewan McGregor, i els seus tres fills, que comencen les seves vacances de Nadal a Tailàndia, passant uns dies en un hotel d’aquest paradís tropical. No obstant això, les seves idíl·liques vacances queden interrompudes. Mentre la família es disposa a relaxar-se a la piscina de l'hotel, queda paralitzada per la por, quan un devastador terratrèmol i posterior tsunami es produeixen. Una enorme barrera d'aigua bruta envaeix el recinte i arrasa la zona costanera. La família queda separada i això fa que es desencadeni en una frenètica búsqueda.
Jo recomano veure-la perquè és un conjunt d'emocions molt boniques i t'ensenya que la vida són dos dies i cal gaudir-la.
“EL NIÑO” Aminata Kebbeh i Zhara Amlali
Any: 2014
País:España
Director: Daniel Monzón
Guió: Daniel Monzón i Jorge Guerricaecheva-rría
Gènere: Thriller. Acció. Drama i Drogues
PASSATEMPS
Gerard Marbres, Ismael Pérez, José Luis Pérez, Luis Fernando Izquierdo, Marcos Benítez, Nerea Balcázar .
32
Troba les 10 diferències
AUCA DE L’INSTITUT ROVIRA-FORNS
AUCA FETA`PER L’ALUMNAT DE L’OPTATIVA DE PRIMER D’ESO “TALLER
D’ESCRIPTURA” QUE DIRIGEIX PROFESSORA MARIA ÀNGELS ALSINA
Laura Ayllón, Mounir Bouceta, Daniel Ciprés, Wendy Jiménez, Melani Dayana Mayna,
Marina Poderoso, Sindel Álvarez, Nermina Botic, Zhe Zhen, Diego Alonzo Saldaña,
Laura Serna, Amalia Castillejo, Cristian Conejo, Marta Correderas, Ainara Escobar,
Laila Jibi, Alba Pous, Eric Arredondo, Nerea Ballesta, Ainoa Escorza, Andrei Glinin,
Víctor López, Hajar Mellouki.