IndexCADENA PERPÈTUA Núm. 40

Presentació........................................................................................ 2 Inaguració del institut.................................................................. 4 Fotografies......................................................................................... 6 Entrevistes als professors.......................................................... 8 Entrevistes a alumnes................................................................ 10 Sortida Eskàting............................................................................ 16 Sortida Imax.................................................................................... 18 Sortida Palau de gel..................................................................... 19 Sortida a la bolera........................................................................ 20 Parkour.............................................................................................. 21 El zorro.............................................................................................. 23 Shakira............................................................................................... 24 Petita història del còmic............................................................ 25 Acudits dels professors............................................................. 26 Taller de cuina................................................................................ 28 Poesia................................................................................................. 30 Wanted............................................................................................... 31 Talllers Promotora........................................................................ 34 Sudokus............................................................................................. 35 Pasatemps........................................................................................ 36

1

Hola a tothom, som els nens i nenes de 2n d‛ ESO que aquest any ens encarreguem de la Cadena Perpètua número 40. Esperem que us agradi la revista, on hi ha entrevistes als professors, a nens i nenes de l‛institut, entrevistes també a cantants, jocs i moltes coses més… Els reporters dediquen la revista:

Hola, sóc la Jéssica Civit i li dedico a la meva família i a les meves amigues.

Hola, sóc la Maria Álvarez i li dedi- co als meus amics, a la meva família i a tots els de la revista especial- ment a la Rocio.

Hola, sóc la Sara Allou i li dedico a la meva mare Yasmina, al meu pare Mustapha, a la família, als meus amics Dina, Patrícia, Lucas i Alícia i a la meva gateta Linda.

Hola,sóc la Alba Chaves i li dedico la revista a les meves amigues i a la meva família.

Hola, sóc el Tarik Calzada i li dedico als meus amics i a la meva família.

Hola, sóc la Marta Muñoz i li dedico la revista als meus amics sobretot a la Mòni- ca i l‛ Anna, a la Rocio a la Marta, a la Laia, a la Tania, a la Regina, a la Cristina i a la me- va família, i en especial al meu germà.

Hola, sóc l‛ Ana Trulla i li dedico a les meves amigues: la Marta, la Mònica, la Rocio, la Laia, la Marta i a la meva família.

Hola, sóc la Núria Balanza i li dedico la revista a les meves amigues i a la meva família.

2

Hola, sóc la Rocío Rivas i li dedico especi- alment a totes! Sara, Mònica, Anna, Marta, Miro, a la Re- gina, Laia, Luis, Ulisses, el meu cosí, Ai- tor... A tothom en general! =)

Hola, sóc la Coral González i li dedico la revista a les meves amigues i a la família.

Hola, sóc la Núria Carneros i li dedico la revista a la meva família i als meus amics.

Hola, sóc la Mònica Mateos i li dedico la revista als meus amics en especial: a la Marta M, a la Marta T, a l‛Anna, a la Rocío, a la Laia, a la Laura, a la Cris, a l‛Anabel, a la Sara, a la Regina, a la Tània i a la meva família en especial al meu germà.

Hola, sóc la Sara Sánchez i li dedico la revista en especial a la meva familia. També a les meves amigues la Rocio, Látigo, Xismu, Pillina, Niñata, Bolly, Rata, Lavi, Thais, Fany. I a tots els professors i alumnes.

Hola, sóc la Raquel Sima i li dedico la revista a la meva família i als meus amics Laura, Cindel, Rata, Rafa, Àlex, Kevin, Àlex, Miro, Cristina,i tots els altres que queden.

3

INAUGURACIÓ OFICIAL DEL NOSTRE CENTRE

El passat dia 30 d’octubre de 2007 va tenir lloc la inauguració del nostre centre. De fet, nosaltres ja vam ocupar les noves instal·lacions el passat

gener, però ara hem celebra la inauguració oficial per part del Departament d’Educació.

A l’acte assistí el conseller d’Educació Ernest Maragall, que prèviament havia inaugurat també les noves instal·lacions del CEIP La Florida i el nou CEIP Santiga, i entre d’altres autoritats, l’acompanyaren el senyor

Manel Ruiz, alcalde de Santa Perpètua de Mogoda, el senyor Antonio Egea, regidor d’Ensenyament de la localitat i la senyora Anna Riuró, directora dels Serveis Territorials del Vallès Occidental.

El conseller realitzà una visita per les instal·lacions del centre acompanyat de l’equip directiu i valorà molt positivament les noves instal·lacions, que venen a donar resposta als molts anys de situació precària en que havíem estat en el passat.

Durant la visita, el centre obsequià al senyor Maragall amb el llibre Els catalans als camps nazis, de l’escriptora Montserrat Roig, un llibre força simbòlic per a nosaltres. I el senyor Enric Forns, fill d’en Projecte

Forns (un dels dos perpetuencs assassinats a Güsen pels nazis) també l’obsequià amb un exemplar del llibre El fotògraf de Mauthausen del fotògraf Francesc Boix.

4

Durant la celebració ens van poder acompanyar alguns pares i mares i una representació de l’alumnat. També van assistir moltes persones vinculades a les institucions educatives de la població i vam tenir l’alegria de veure moltes velles cares conegudes, alguns exprofessors, antics alumnes, etc.

L’acte va concloure amb els parlaments a la Sala d’Actes del director del centre, Jordi Monsó, de l’alcalde de Santa Perpètua de Mogoda i del mateix conseller d’Educació. En els discursos es va fer un repàs de la història del

centre des de l’inici de les reivindicacions per obtenir un nou edifici, fins al moment present, aprofitant per recordar que el nou edifici havia estat el producte d’un esforç col·lectiu de tota la comunitat educativa. També es palesa la millora qualitativa que suposa per Santa Perpètua de Mogoda la construcció i remodelació dels diferents equipaments educatius.

El conseller aprofità per felicitar la nostra comunitat per l’esforç realitzat i per la feina ben feta, i encoratjà els alumnes a mirar cap al futur amb il·lusió.

En acabar els parlaments, vam poder gaudir d’un refrigeri que ens va ajudar a reposar les forces després d’una tarda plena d’emocions.

Gràcies a tots aquells que hi vau assistir i també a tots aquells que, tot i que no vàreu poder estar amb nosaltres, sempre ens heu fet costat en el llarg camí recorregut fins a la consecució d’aquestes noves instal·lacions.

5

6

7

Hola, com et dius? Hola, em dic Maribel. Quants anys tens? 29 anys. T’agrada aquest institut? Perquè? Sí. Perquè sou molt agrada­ bles. On treballaves abans? A Palau­Solità i Plegamans. Quin és l’institut que t’agrada més dels que has treballat ? Aquest, perquè és molt nou. Fas alguna tutoria? Sí de 1r de batxillerat. Quines assignatures fas? Català. Vius a prop de l’institut? No gaire. Quants anys fa que ets pro­ fessor/a? 5 anys.

Hola, com et dius? Joan Quants anys tens? ... T’agrada aquest institut? Perquè? Sí perquè és nou i es pot tre­ ballar amb certa llibertat On treballaves abans? En un altre institut

Quin és l’institut que t’agrada més dels que has treballat? El Pau Vila Fas alguna tutoria? Sí, 1r d´eso Quines assignatures fas? matemàtiques Vius a prop de l’institut? No Quants anys fa que ets pro­ fessor/a? Relativament fa bastants

Hola, com et dius? Anna. Quans anys tens? 29. T’agrada aquest institut? Perquè? Sí, perquè els alumnes són simpàtics i el poble és bonic. On tr eballaves abans? A Barcelona i a un altre insti­ tut a la Zona Franca. Quin és l’institut que t’agrada més dels que has treballat? De moment el de Barcelona, perquè l’equip directiu era molt bo i havia molt bon rot­ llo amb els professors, per­ què feien moltes coses junts, hi havia molt treball en l’equip i molta comunicació. Fas alguna tutor ia? Si. 2n A. Quines assignatures fas? Llengua catalana a 2n d’ESO, variable de repàs a 2n d’ESO, una alternativa a 3 d’ESO, co­ mentari de textos, literatura universal a 2n de batxillerat. Vius a prop de l’institut? Sí, a 20 minuts, a Sant Cu­ gat. Quants anys fa que ets pro­ fessor /a? 5 anys a secundària i 1 any a primària.

8

Hola, com et dius? Lucia Quants anys tens? 26T’agrada aquest institut? Perquè? De moment sí perquè és el primer institut al que vaig

On treballaves abans? A Mollet del Vallès Quin és l’institut que t’agrada més dels que as treballat? Aquest perquè es el primer Fas alguna tutoria? No Quines assignatures fas? Anglès Vius a prop de l’institut? A Barcelona Quants anys fa que ets professor/a? 3 anys

Hola, com et dius? Maria Teresa Quants anys tens? 39T’agrada aquest institut? Perquè? Sí, perquè és un institut petit.

On treballaves abans? A Viladecavalls Quin és l’institut que t’agrada més dels que has treballat? Aquest Fas alguna tutoria? Sí, 2n B Quines assignatures fas? Tecnologia, dibuix, electrònica a 1r de batxillerat i tecnologia industrial a 2n de batxillerat Vius a prop de l’institut? No Quants anys fa que ets pro­ fessor/a? 4 anys

Hola, com et dius? Noemí Quants anys tens? 26 anys T’agrada aquest institut? Perquè? Sí, perquè és nou i hi ha pocs nens On treballaves abans? A Barberà del Vallès Quin és l’institut que t’agrada més dels que has treballat?

Fas alguna tutoria? No Quines assignatures fas? 2n de batxillerat i 3r d’optatives Vius a prop de l’institut? No, a Barcelona Quants anys fa que ets professor/a? 1 any

Raquel Sima Brenes Jessica Civit Muñoz

9

Com et dius? Laura Com et va el canvi de la primà- ria a l´Eso? Bé, per mi és més fàcil. De quin col∙ legi véns? Vinc del CEIP Santa Perpètua Com vas amb els professors? Quins profes t‛agraden més? Son molt simpàtics tots, però en especial la Fina Què t‛agrada mes de l´institut? El que més m‛agrada de l´insitut és el pati Què t´agrada més el col∙ legi o l´institut? M´agrada més l´institut Què et semblen els nous com- panys? Els meus companys nous són,molt simpàtics i divertits

Com et dius? Rafa Com et va el canvi de primària a l´Eso? Bé De quin col. legi vens? Vinc del CEIP Florida. Com vas amb els profes? Quins profes t´agraden mes? Bé,el professor que m´agrada més és el Josep Catasús Què t´agrada més del l´institut? El gimnàs Què t´agrada més el col∙ legi o l´insitut? L´institut. Què et semblen els nous compa- nys? Els nous companys són molt simpà- tics i em cauen molt bé.

10

Com et dius? Sara. Com vas amb els profes- sors? Bé. Que t‛agrada més de l‛institut? Els miralls. A l‛hora del esbarjo què fas? Parlo amb les meves amigues i vaig cinc minuts a la cantina. T‛agradaria canviar alguna cosa de l‛institut? Quina? Sí, alguns profes i els vestua- ris.

Com et dius? Cristina. Com vas amb els profes- sors? Regular. Què t‛agrada més de l‛institut? La cantina. A l‛hora del esbarjo que fas? Anar amb les amigues, anar a la cantina i passejar pel pati. T‛agradaria canviar qualse- vol osa del institut? Quina? Sí, alguns professors i les grades.

11

Com et dius? Erika Què et semblen els profes nous? Bé, però millor els de l‛any passat Quines assignatures noves tens? Física i química Quina és la part que t‛agrada més del institut? La cantina A l‛hora de l‛esbarjo què fas? Estar en la cantina amb la Núria T‛agradaria canviar alguna cosa del institut? Res.

Com et dius? Oriol Què et semblen els profes nous? Bé, m‛agradaven més els de l‛any passat Quines assignatures noves tens? Educació per a la ciutadania Quina és la part que t‛ agra- da més del institut? El gimnàs A l‛ hora del esbarjo què fas? Jugar a les cartes de la canti- naT‛agradaria canviar alguna cosa del institut? La cantina

12

Com et dius? Abel Què et semblen els profes nous? Bé Quines assignatures noves tens? Dibuix Quina és la part que t‛agrada més del institut? Cap A l‛hora de l‛esbarjo què fas? Parlar amb els meus amics T‛agradaria canviar alguna co- sa del institut? No.

Com et dius? Sílvia Què et semblen els pro- fessors nous? Sense comentaris Quines assignatures noves tens? Física i química Quina és la part que t‛agrada més del institut? La cantina A l‛hora de l‛esbarjo què fas ? A la cantina amb les meves amigues T‛agradaria canviar alguna cosa del institut? Algunes coses.

13

Com et dius? Adriana De quin col. legi véns? De la Sagrada Família (les monges). Què et semblen els nous com- panys? Bé, agradables Quin batxillerat fas? El Social Hi ha molta diferència de la teva antiga escola i aquest institut? No. Quina assignatura trobes més di- fícil? Filosofia i les matemàtiques adap- tades a les ciències socials.

Com et dius? Toni Què et semblen els nous companys? Bé, són molt simpàtics i agra- dables Quin batxillerat fas? El Social Quina assignatura trobes més difícil? Filosofia i les matemàtiques adaptades a les ciències socials

14

Com et dius? Isaac Quin batxillerat fas? Economia Aniràs a la universitat? Si. Quina carrera vols fer? INEF Has fet l‛ESO en aquest centre? No, a l‛Estela Ibèrica Quina assignaura t‛és més difícil? Filosofia I la més fàcil? Mates.

Com et dius? Cristian Quin batxillerat fas? El social Has fet l‛ESO en aquest centre? No, a les monges Quina assignaura t‛és més difícil? Filosofia, I la més facil? Anglès.

Sara, Núria i Rocío

15

Sortida a l’Eskàting

El dimecres trenta­u d’octubre els alumnes de primer d’ESO del meu institut vam anar a l’eskàting. L’autobús va arribar una mica tard per un accident que hi havia a la carretera de Caldes per venir cap aquí. (ai, em descuidava que aquell dia vam entrar a l’institut a les nou, una hora més tard del que és habitual).

Quan hi vam arribar vam esmorzar i vam entrar. Vam demanar els patins i ens van donar una xapeta amb un número per, després, anar a buscar les nostres coses. Quan vaig trepitjar la pista de gel vaig anar fent com petites passes agafada a la barana (i això que és la segona vegada que vaig a l’eskàting, perquè vaig anar l’any passat amb els meus pares). Hi havia nois i noies que no en sabien gens, de patinar, i van aprendre el mateix dia i me n’ensenyaven a mi, més o menys, encara que no en vaig aprendre del tot... però m’ho vaig passar molt bé i vaig suar molt.

En sortir de la pista de gel per recollir les nostres coses, em vaig treure, al vestuari, els dos parells de mitjons de cada peu, que estaven xops de la suor i em vaig posar uns de secs i vaig tornar els patins perquè em donessin la meva motxilla, la jaqueta polar i les bambes, tot això ho fèiem als vestidors, on abans d’entrar a patinar vam veure el Raül en calçotets encara que ell no li donava cap mena d’importància mentre es canviava de pantalons.

Després de posar­me les bambes li vaig demanar aigua al Daiel Ramon i a la Nerea perquè tenia molta set, i me’n van donar.

Quan vaig arribar a casa eren un quart de tres en comptes d’arribar a la una i mitja. A l’endemà tenia tot el cos cruixit. Les professores que ens van fer fotos van ser l’Alicia i la Fina.

Les experiències que ens emportem, almenys jo, són que ens vam relacionar amb companys i companyes d’altres classes, el tracte amb els professors fora de l’institut, etcètera. Després d’aquesta excursió he fet bones migues amb en Daniel Ramon, la Maricielo, en Raül, la Mireia, l’Omar, l’Aitor i més gent encara que abans de l’excursió ja teníem bona relació.

A mi no se’m dóna gaire bé el patinatge sobre gel, però això em passa en alguns altres esports, perquè el que de veritat se’m dóna bé no és l’educació física, sinó, la música, però perquè des de petita que vaig a l’escola de música i prou que s’ha de notar, oi?

Bé, doncs, així acabo la redacció, esperant no haver­ne fet gaires, de faltes, i superant les cinc­centes paraules.

Àfrica Hernández Alcázar, 1r C

16

L’excursió a l’eskàting A l’excursió m’ho vaig passar molt bé.

Ara us explicaré què vaig fer durant aquell dia tan especial.

Al dematí vaig arribar a l’institut. Estava molt nerviosa, quan ens van explicar que els autocars s’endarreririen per un accident vaig començar a

pensar, “i si no hi anirem?” Però quan van ens avisar per megafonia, els dubtes se’m van esfumar.

Quan vam arribar, vam esmorzar i l’Alicia ens va fer unes fotografies de record.

Quan ens vam posar a la cua em vaig posar bastant nerviosa perquè no hi havia entrat mai. En entrar, em vaig quedar paralitzada, estupefacta mirant la pista i vaig anar a canviar­me. Estava molt perduda, perquè no sabia què fer ni com organitzar­me. Al final, després de canviar­me vaig anar anar cap a la pista, i en entrar em vaig agafar, molt nerviosa, a la barana perquè creia que cauria i amb la fulla del patí em podria tallar.

Però, res d’això, em vaig passar.

En entrar, vaig anar donant voltes amb la Desirée per anar agafant el truc a això de patinar. Jo ja en sabia, però sobre gel no ho havia provat mai.

En aconseguir agafar­li el truc, vaig començar a ajudar a qui els costava més. Amb la Desirée, una de les meves millors amigues, tota l’estona o quasi tota , quan ningú no ens veia, tiràvem boles de gel (o neu) a qui ens empipava o ens empenyia (que el coneguéssim).

Jo em pensava que faria molt de fred , però fins i tot vaig tenir calor.

Al final, quan van avisar pels altaveus que havien de marxar els altres instituts (a nosaltres ens quedava més estona) perquè vam entrar més tard) i vaig aprofitar per treure l’energia que em quedava. Ho vaig fer de la manera més bèstia! Semblava una tonteria però per a mi no ho era. Agafa empenta, vigilant amb la fulla dels patins i em llençava de cul a terra com si fos un trineu. A vegades em feia mal però no gaire, i quan m’ho estava passant d’allò més divertit “ras” la sorpresa: ja havíem de marxar.

Quan vam entrar a l’autocar només de seure de reflex vaig tancar els ulls i, si no fos per al resta de nens i nenes que van començar a cantar, m’hauria adormit.

Quan estàvem al poble, vam fer cantar el Palacín, i tothom va començar a riure perquè desafinava d’allò més.

Em va encantar, l’excursió va ser de les millors, no l’oblidaré. Lídia Moreno Pujol, 1r d’ESO

17

El passat dia 31 d’octubre, les classes de 2n d’ESO varem anar d’excursió a l’Imax. Varem sortir cap a tres quarts de deu, repartits en dos autocars. En arribar, ens van deixar una estona lliure. Molts varem aprofitar per mirar botigues al Maremàgnum. A les dotze varem entrar al cinema per veure la primera pel∙lícula sobre el cos humà, on s’explicava les activitats que realitza el nostre cos durant el dia i com ho fa. Per veure

aquesta pel∙lícula, no va caldre portar ulleres, ja que la pantalla era com una mitja esfera on no calia portar ulleres 3D.

A continuació varem veure una pel∙lícula que es deia “els taurons”. En aquesta si que varem portar les ulleres 3D i la pantalla era diferent a l’anterior. Aquesta pel∙lícula tractava de la vida al fons marí. Era molt curiós!! Ja ens donava la sensació de poder tocar els peixos amb la mà i més d’una

vegada ens van donar un ensurt amb algun tauró!! Finalment, després d’una estona d’espera fora dels cinemes, varem tornar al institut en autocar.

Coral Gonzalez Núria Balanza

Cristina Toledano

18

La Pista de Gel ofereix les seves instal∙lacions a tots els visitants que vulguin venir a pas- sar una estona agradable practicant el patinatge sobre gel en companya de familiars i amics.

Fins i tot es poden celebrar festes d‛aniversaris. També són moltes les escoles que any rere any venen a patinar com a part de les seves activitats extraescolars.

Es obligatori l‛ús de guants mentre es patina. Si no en porten de propis, els poden llogar a les taquilles de la Pista de Gel (2 euros el parell).

La Pista de Gel disposa també de l‛escola de Patinatge FC, amb classes per a totes les edats i nivells, tant si es tracta de principiants, com de patinadors avançats interessats en millorar la tècnica. Els cursets són trimestrals d‛una hora per setmana. Es fan cursets in- tensius al juliol.

Fuimos a la excursión . Primero fuimos en autobús al Camp Nou, desayunamos y des­ pués fuimos a la pista de hielo. Fuimos al vestuario a cambiarnos de zapatos y fuimos a la pista a patinar. Después de un buen rato nos fuimos de nuevo al vestuario a cambiarnos los zapatos de patinar y nos fuimos a casa. Alicia Galindo.

Sara Allou

19

Sortida Castanyada 4t El passat 31 d’octubre els alumnes de 4t d’ESO vam anar a la bolera de “la Maquinista”. Vam quedar a l’estació de la Llagosta. Quan vam arribar, vam estar donant una volta, mirant botigues. A les onze del matí havíem d’estar a les portes del New Parck per entrar a la bolera i allí vam fer el grups. Vam fer tres grups, van guanyar el Cristian R., l’Anaïs R. i el Xavi R. Del grup dels profes van guanyar la Meritxell (primera ronda) i el Juan R. (la segona ronda). A la segona ronda dels alumnes (que no vam acabar), vam mesclar els grups i tiràvem a totes dues pistes. Ens van donar un refresc. Anècdotes: un refresc va caure per damunt de la taula, hi havia vegades que tardàvem tant a tirar, que se’ns baixava la barrera abans d’arribar a les bitlles i a la segona ronda, que jugarem per parelles, vam guanyar el Gerard i jo (Fània Martínez)

Fània Martínez. i Mònica Mateos.

20

(o art del desplaçament) és una disciplina que consisteix en desplaçar­se pel medi urbào o natural, tot superant els obstacles que es presenten en el teu recorregut (tanques, murs, buit...) de la manera més fluida i eficient possible, i amb les úniques possibilitats del cos humà. Aquesta disciplina requereix una gran preparació física per realitzar els diferents moviments (salts, passa­ tanques, escalada, etc.) que implica, però a més és necessari una ment decidida a superar les pròpies pors, una gran concentració, i un esperit fort.

Terminologia

Parkour : Prové de "parcour" que significa "recorregut" en francès.

Pk: Abreviació de "parkour".

Traceur : Practicant de Parkour. Significa "traçador". El femení és "traceuse" (traçadora).

Filosofia

Els practicants més experimentats coincideixen que el Parkour és una filosofia. És clar ue no hi ha una filosofia específica i rígida per a l’art en concret, sinó que per a cada un significa una cosa diferent Per uns pot ser simplemente un deport amb el qual s’entretenen, però el viuen, i per a d’altres la seva vida hi

gira entorn, d’altres poden sentir­lo com un art amb el qual s’expressen, i per a d’altres és una filosofia d’autosuperació, o de fer camins diferents als de la resta de la gent, etc.

Hem de tenir en compte que un bon traceur mai molesta la gent o l’entorn, mai no es posa en perill la seva pròpia vida si no està segur que se’n sortirà del salt que vol fer, i mai no competeix amb altres persones.

L’objectiu del parkour és el moviment lliure i fluit. Una regla en el parkour és no retrocedir. El seu lema és: “Ser i Durar”. Això significa que el traceur no ha de posar­se en perill i anar superant­se cada dia, i no ha de competir ni intentar superar els altres.

El parkour és realitzar un recorregut de la manera més fàcil i efectiva possible.

Història

El seu creador és David Belle. El seu pare, bomber i militar, li va ensenyar el que s’anomena "Mètodo Natural de Georges Hébert" (disciplina usada a l’exèrcit en la qual es busca de superar els obstacles naturals tot usant només el cos) des que era petit, junt amb un entrenament militar. David va adaptar aquesta tècnica als seus recorreguts per la seva ciutat Lisses, a França, creant una versió urbana. Després d’entrar al cos d’infanteria de l’exèrcit francès, David s’adona que l’exèrcit no era per ell i que necessita la llibertat del carrer per trobar­se a gust. Més endavant es va trobar gent que el va seguir en els entrenaments, i així va trobar Sébastien Foucan i

altres membres d’aquell primer grup de traceurs.

Més endavant, Sébastien va emigrar al Regne Unit, on va sorprendre a tots amb les seves habilitats.

Per als que segueixen la idea "original" de Parkour, no es tracta d’espectacle, no es tracta de diners, no es cap mena de vandalisme. La idea fonamental és l’autosuperació.

En nombrosos llocs, el Parkour està vist com un tipus de vandalisme que es dedica a fer malbé el mobiliari urbà. Aquesta idea és completament errònia.

Acrobàcies

Les acrobàcies (anomenats incorrectament tricks) que normalment consisteixen en fer rotacions de cos a l’aire com ara mortals, frontflips, backflips, wallflips, aerials, àrabs, etc. NO formen par t del Parkour ja que no només acostumen a restar velocitat, sinó que no són fidels al lema del deport pel risc i la ineficàcia que comporten. A aquesta variació de parkour se l’ha anomenat freerunning, i és pràcticament el mateix que el parkour però entra en conflicte sobre si ha de ser parkour o no, i a més a més es considera que hi va contra la filosofia. Sense importar si és parkour o no, en fer referència a algun d’aquests termes sempre cal tenir en compte quin de tots dos s’està esmentant , ja que sorgeix la confusió i el terme parkour és aplicat per a totes dues parts, quan això és incorrecte.

21

Moviments

Els moviments propis del parkour es caracteritzen per la seva efectivitat i fluïdesa. No serveix de res saltar una tanca amb la finalitat de pujar les cames el màxim que puguis, ha de ser amb la finalitat de passar­la el més ràpid possible.

Passatanques

Passatanques: Moviment fonamental en el qual intentarem sobrepassar l’obstacle de la forma més ràpida i fluida possible recolzant una sola mà; aquest moviment ens servirà com a enllaç de la carrera quan ens trobarem una tanca o element similar en el nostre recorregut.

Salt de gat: És un salt en el qual franquejarem un obstacle tot recolzant­nos­hi amb totes dues mans en paral∙lel durant el salt, per a després passar les cames juntes i flexionades entre les mans. És un moviment molt utilitzat que reconeixeràs fàcilment. Si les mans es deixen a l’obstacle fins despreés de passar les cames per devant, aleshores és un moviment encadenat anomenat 'gattrencacanells'.

Pas del gat: Similar al salt del gat només que es realitza en una superfície més llarga, on haurem d’estirar­nos a l’aire per tal d’arribar al final de l’obstacle, on posarem les mans per a després passar les cames entre el forat que aquestes hi deixin.

Doble gat: Similar al pas del gat només que en arribar a l’objecte primer es recolzen les mans al començament, i quan un es troba cap al final d’aquest ens tornem a impulsar amb les mans, per a, després, passar les cames pel forat que les cames hi deixen.

Rever s: Aquest moviment tracta de franquejar una tanca, barana o mur, tot recolzant­nos­hi amb les mans, i realitzant un gir de 360º posicionant el cos en horitzontal, d’esquena al davant amb les cames aixecades per a preparar una bona rebuda.

Lladre: Corrent oblícuament cap a l’obstacle, fem un passa­ tanques on primer posem una mà, després passem les cames estirades, i després l’altra mà.

Passa­tanques lateral: És semblant al passa­tanques i

al llade però en aquest s’hi va corrent paral∙lelament i es posa la primera mà com per a fer el lladre però se salta amb la cama que està al costat de la tanca tot estirant l’altra cap amunt alhora i encongint la cama amb la qual hem saltat per tal de no enganxar­nos­la amb la tanca i finalment recepcionant amb el peu estirat i l’altra mà lliure a la tanca.

Trancacanells: És com un 'gat frontal', en el qual les cames van primer, estirades, i després es posen les mans.

Underbar o Franchissement en francés o franquejament en català: Es passa una tanca o un forat sota de diverses maneres; en general, ens ajudem de les mans en la part superior del forat per a passar el cos.

TARIK CALZADA 2n. A

22

"Zorro: Espada i la Rosa" presenta les aventures d’aquest llegendari heroi, el veritable nom del qual és Diego de la Vega (Christian Meier), un home cult, refinatge i ric. Però el que pocs saben és que Diego també és un misteriós personatge que vesteix de negre i

protegeix els menys afortunats; un heroi a qui tots coneixen com a "El Zorro".

La història es desencadena quan Diego de la Vega, fill del militar Alejandro de la Vega (Osvaldo Ríos) coneix l'encantadora Esmeralda (Marlene Favela), la filla menor del perillós i temut Fernando Sánchez de Montcada (Arturo Peniche). Ella és una jove de personalitat forta i irreverent, que es comporta d’una manera poc apropiada per a una

senyoreta de la seva classe. Esmeralda li robarà el cor a Diego sense arribar a correspondre­li, ja que ella es troba perdudament enamorada del misteriós personatge, al qual va conèixer en estranyes condicions i que vestint de negre es fa dir "El Zorro". El que ella no sospita és que Diego i "El Zorro" són la mateixa persona. Passarà molt de temps abans que Esmeralda no sàpiga que, totes les nits, quan es lliura als braços del seu misteriós estimat, està lliurant­se també als braços del mateix Diego de la Vega. Diego haurà de superar molts obstacles per l’amor d'Esmeralda, sense poder revelar el seu secret. Això inclou una contesa amb Renzo "El Gitano" (Erick Elías), un home

atractiu i masculí; gitano orgullós i apassionat que es convertirà en l’etern rival de "El Zorro".

I és aquest costat amable i generós de Diego el que aconsegueix de robar­li el cor a Esmeralda. El seu físic atlètic i el seu esperit aventurer la duen a convertir­se en la

companya secreta de El Zorro.

Però encara que el cor d'Esmeralda li pertany solament al seu heroi, apareix Renzo en la seva vida. Lluny de ser una fantasia, el gitano és un noi humil i dolç que lluita per alliberar la seva tribu dels espanyols. Es converteix en el seu millor amic i en el seu

enamorat secret.

Sara Allou

23

Shakira Isabel Mebarak Ripoll nascuda el 2 de febrer de 1977 en la localitat de Barranquilla, Colòmbia. La localitat es troba situada a la vora del Mar Carib. Prové d'una família de classe mitjana. Els noms del seu pare és William Mebarak i de la seva mare és Nidia Ripoll. El seu nom té el significat "Dona plena de Gràcia" en idioma àrab i "Deessa de la Llum" en hindú. Els seus primers passos en el món de l'espectacle van ser als 5 anys d'edat, actuant a través de cants i danses àrabs. Va demostrar una gran qualitat. Des de petita va saber que tenia una profunda necessitat de ser escoltada. Des de llavors va començar a preparar­se per a poder assolir la fama. Segons un testimoniatge de la seva mare: "Shakira va començar obsessionada amb les ciències, aviat ens va fer creure que la seva destinació era ésser una investigadora, però poc després es va tancar en la seva habitació nit rere nit a escriure contes i poemes. Una altra vegada estàvem equivocats, vam pensar haver tingut una filla escriptora, fins que vam descobrir que això de l'escriptura no era ni mes ni menys que lletres de les seves cançons". Quan tenia 8 anys d'edat va compondre la seva primera cançó, la va titular "Tus gafas obscures", que va fer en honor al seu pare. A partir d'aquest moment la seva veritable carrera artística va començar quan va participar en alguns programes de televisió i ràdio acompanyada sempre per la seva família. Encara no tenia ben bé els 10 anys quan comença a compondre cançons, participant per vegada primera en el concurs de televisió "Buscant Artista Infantil" l'any 1988, que es transmetia per "Telecaribe" de Colòmbia. Shakira va guanyar el concurs durant 3 anys consecutius.

Sent encara una adolescent, la companyia Sony Music Colòmbia va signar el seu primer contracte d'on en va resultar el seu primer disc "Màgia", en el qual Shakira va incloure temes que havia compost entre els 8 i 13 anys. Després de gravar el seu segon disc titulat "Perill" , Shakira es va graduar dels estudis obligatoris i va quedar lliure per a entregar­se completament a la música. El seu següent àlbum va ser "P ies descalzos", aquest la va dur als primers llocs de vendes i popularitat a Llatinoamèrica, els Estats Units i Europa. "On Son Els Lladres?" L'àlbum, amb els temes "Tu", "Inevitable", "Ojos así”, "Ciega, Sordomuda" i el tema que es diu igual que el disc, va obrir para Shakira les portes dels mercats internacionals. El 2001, Shakira va sorprendre el món amb el seu primer àlbum totalment en anglès titulat "Laundry Service" del qual en va vendre més de 13 milions de discos. “Fijación Oral” és el primer àlbum de Shakira en espanyol en set anys. Li seguirà l'àlbum en anglès “Oral Fixation 2” el novembre del 2005. Els dos albumes seran comercialitzats per Epic Records. Després d'haver assolit l’estrellat a través de Llatinoamèrica, Espanya i els Estats Units, el 2001 Shakira es va convertir en la dona més reeixida a fer el "crossover" amb el llançament de Laundry Service, el seu primer àlbum en anglès.

Sara Allou

24

Petita història del Còmic

El còmic, el tebeo a casa nostra, altrament anomenat vuitè art o art seqüencial –en paraules d’un dels seus més grans creadors, recentment traspassat, Will Eisner, l’autor de Spirit–, obté la seva acta de naixement a finals del segle XIX als Estats Units, per bé que els especialistes consideren que les auques i els “pliegos de cordel” peninsulars serien, amb altres mostres artístiques d’origen europeu, il∙lustres avantpassats d’aquesta forma d’expressió.

Es tracta d’un art amb vocació clarament popular que neix per a entretenir amb un suport, el paper, que en el seu moment el fa més important que el cinema, amb qui manté una relació no sempre amistosa que va des de Flash Gordon fins a V de vendetta.

Aquesta amplia recepció fa que en alguns llocs: Estats Units, França i en part també al nostra país, el tebeo reflecteixi la història del segle XX. Pensem, per exemple que alguns superherois americans lluiten, imaginàriament sens dubte, a la Segona Guerra Mundial al costat de les tropes aliades, o recordem exemples més propers d’un cert intent de “formación del Espíritu Nacional” a través de les Aventuras de Roberto Alcázar y Pedrín, entre d’altres.

El còmic “adult” serà optimista, bel∙ligerant, reflexiu, enjogassat, i fins i tot contracultural als anys 60, depenent del lloc i el moment en que s’elabori. A grans trets, el còmic europeu –amb l’escola franco­belga com a exemple, la de Tintín i el seu creador Hergé, també la de la mítica revista Metal Hurlant– seria més artístic i intel∙lectual i els còmics americà i japonès més lúdics i “escapistes”.

El tebeo infantil neix amb el propi mitja, el primer personatge és un nen: the Yellow kid, i els còmics destinats a tots els públics passen pel gat Fèlix o Superman, creat l’any 1938. A casa nostra en Patufet, el TBO, o els personatges de l’Editorial Bruguera, amb Mortadelo y Filemón al capdavant, tots ells en diverses èpoques, són bona mostra de la bona salut que encara té aquest art.

En un espai indeterminat, de vegades capciós i tot, hi trobem els “nens adults”, Mafalda, Charlie Brown – el de l’Snoopy–, o Calvin i Hobbes, que tantes bones estones ens han fet passar als ja no tant nens. Aquesta corrent portada al seu extrem és la que a donat lloc a fenòmens de masses com els Simpson, de vegades sobreexplotats per la mercadotècnia.

Els darrers anys però, després del regnat dels superherois, ara adaptats sense descans al cinema, la televisió i els videojocs, Batman, Patrulla X, Hellboy, els que manen són els mangues japonesos, amb productes tan madurs, narrativament parlant, com Akira o Bola de drac. Els “otakus” –aficionats a aquesta narrativa– copen no tan sols el Saló dedicat a aquesta especialitat sinó també el Saló del Còmic de Barcelona, un dels més importants d’Europa junt al d’Angouleme a França.

El millor còmic de la història? Per a molts, Watchmen d’Alan Moore..., qui sap? Un d’ara per a quasi totes les edats, Bone de Jeff Smith... Pero deixem per a més endavant un canon accidental del còmic.

La marca amarilla

25

JOSE LEON

Esto es un hombre que le pide a un amigo que le cuide el gato mientras está de vacaciones en un hotel. Al cabo de unos días recibe un telegrama del amigo diciéndole que su gato se ha muerto. Al volver de vacaciones le dice al amigo que hizo bien al informarle de lo sucedido pero que lo podría haber hecho de otra forma más sensible. Por ejemplo haberle dicho que su gato se había subido a un árbol, que al cabo de unas horas se había caído, después de unos segundos se había quedado inconsciente y que finalmente se había muerto. Al año siguiente se muere la abuela del amigo y le dice a su hermana:

­ La abuela se subió a un árbol...

SANDRA BLANCA

Una parella va de viatge en cotxe i van discutint pel camí. Passa un camió de porcs pel costat i el marit li diu a la dona:

­ Guaita!, la teva família! I la dona li contesta: - Sí! Els meus sogres!

26

JOSEP MARIA GUIU

Un francès ve amb vaixell a visitar Barcelona. Quan per fi arriben, el francès està fent-se pipí i no pot aguantar més. No sap què fer perquè no veu cap lavabo a la vora. De sobte, es troba amb uns sacs de farina que acabaven de descarregar i decideix fer allà pipí. Per allí passen uns homes i el veuen. Llavors li diuen:

­ Que fa fent pipí a la farina? I el francès molt nerviós diu:

­ Je ne comprend pas. I els homes resignats diuen:

­ I perquè no compri pa es fa pipí a la farina?

NACHO MONTE

Un científic ensinistra unes aranyes per fer-hi experiments. N‛agafa una i la posa en un extrem de la taula. Quan el científic diu:

¡Aranya vine! L‛araña va corrent cap el científic. Aleshores, li arrenca una pota, la posa al mateix lloc d‛abans i li diu:

­ ¡Aranya vine! I l‛ aranya va corrent igualmente.

Quan ja només li queda una pota li torna a dir:

- ¡Aranya vine! L‛aranya com pot va arrossegant-se cap el científic. Quan finalment es queda sense potes li repeteix:

- ¡Aranya vine! I l‛aranya no es belluga. Li repeteix diverses vegades:

- ¡Aranya vine! Pero no es mou. El científic anota a la seva llibreta: “L‛aranya quan li arrenquen les potes es queda sorda”.

Per: Núria Balanza i Maria Álvarez

27

28

Hola, me llamo Jula, tengo 16 años y en la foto se nos ve batiendo la clara del huevo para hacer merenngues con mi amiga Anaïs. Vamos todas las tardes al

centre cívic de can Taió, la profesora se llama Marta y me cae muy bién. Todos juntos nos lo pasamos muy

bién en cocina, nos reimos mucho.

Hola, soy el Félix, aquí estoy con el Miguel en el centre cívic de can Taió pelando huevos duros para hacer huevos rellenos. En el taller nos lo pasamos bién. Cada tarde hacemos una o dos recee

tas.

Esto es el taller de cocina y en esta foto salimos cuatro “personajes” que lo que

hacemos es cocinar. En esta foto esstábamos descansando un rato. Aprenndemos a cocinar y vamos cada tarde a

can Taió. Julián Cortés

Hola me llamo Astrid Ramírez Ruiz y tengo 16 años. Esta foto es en el taller de cocina. Todas las tardes vamos al taller de cocina excepto los miércoles y los viernes. En este taller estamos aprendiendo cómo cocinar. Tenemos una profè que se llama Marta, ella ve como cocinamos y nos enseña a cocinar mejor. Llevamos yendo al taller de cocina dos meses y hemos aprendido

muchas cosas. La profe Marta nos trae recetas para hacerlas, y a veces las traemos nosotros. La Jula ha traído una receta de plátano con pollo que es de su pais, la Patri ha traído la receta de pastel de carne, y yo he traído dos recesu pais, la Patri ha traído la receta de pastel de carne, y yo he traído dos recee

tas: una, la empanada de atún, y la otra de pastel de chocolate. En el taller nos lo pasamos bién con los alumnos y con los profes. Bueno, me despido, chau.

29

Cuando miro a las estrellas me recuerdan a tu belleza pero cuando te veo con tu compañera me revuelvo en la tristeza.

Envidia me da ella cuando de la mano te la llevas a un mágico lugar donde prometes amor para toda la eternidad.

Dolorosa y trágica es la verdad al pensar que tu corazón lejos de mi alcance está, pero le doy la vuelta a la tristeza

y espero que algún día te des cuenta de mi belleza. No la del exterior, sino, la del interior.

Del mágico amor que surge en mi corazón. un corazón roto en pedazos por el rechazo del ser amado,

un corazón roto en sufrimiento deseando el desenamoramiento. ¡El mágico momento en el que desaparezcas tú, y venga otro príncipe azul!

Un príncipe azul o morado, solamente que esté realmente enamorado, uno que me haga llorar de la risa y que me quiera para el resto de su vida.

Una vida que quisiera pasarla a mi lado cogidos por siempre de la mano.

Sé que esto no pasará, que no sucede en la vida real, sé que estos versos de amor, solo pasan en películas de ciencia ficción.

Si algún día lees esto te darás cuenta de mis verdaderos sentimientos. Y si prestas atención te darás cuenta de mi verdadero amor.

Si ya lo has leído sólo queda decir que no te rías de lo que he escrito porque seguro que nunca habrás conocido un amor tan querido.

Laia Juan

30

ES BUSCA L‛ANNA RIALP!! És professora de català i tutora de 2n A d‛ESO. Ella parla català tancat, ja que és de Lleida. Li agrada posar molts deures i exàmens. Les seves frases enginyoses són:

- Posem el TÍTOL. - Xiquets i xiquetes! - Què és aquest girigall,

carai!

ES BUSCA LA Mª TERESA!! Ella és professora de tecnologia, dibuix i tutora de 2n B d‛ESO. Els alumnes li diem “La Sargento”, perquè sembla que hagi estat a mili o a la legió. Sempre diu frases enginyoses com ara:

- Horr!! - En comptes de dir “Joder”

diu Càspita. - “Me llamo Mª Teresa y soy

la repera y nos lo vamos a pasar pipa”

31

ES BUSCA EN NACHO MONTE!!

És professor de ciències naturals. Està acusat de martiritzar els alumnes amb els seu acudits. Posa molts deures i li agrada molt explicar acudits, com per exemple:

EL DE L‛ARANYAA!! (una mica dolent, però per perdre classe... tant és si és bo com dolent o nooo...?)

ES BUSCA EN MIQUEL!! Ell és professor d‛anglès i tutor de 2n C d‛ESO. Aquest professor no té frases enginyoses, però es molt divertit.

És un viciat de: “Futurama”, “ Los Simpsons“ i “Padre de familia”.

PS: Fumar és dolent!! i... beure... tambééé!!

32

SI TROBEU A QUALSEVOL D‛ELLS TRUQUEU AL 93 560 42 51. DONAREM RECOMPENSA VIUS O MORTS… MILLOR MORTS, SI PORT SER… ÉS CLAR!!

Alba Chaves i Coral González (2n ESO)

ES BUSCA A Mª JOSÉ És professora de socials. Li agrada dir a les noies “pocajontas” o “muñeca chochona”. Li agrada tenir un “prefe” i també una “llista negra”. També li agrada tenir moltes ànimes caritatives i et posa positius si li portes dolços o regals. Quan t‛equivoques diu: “claro, si no es blanco es negro, y, si no, a topitos.”

ES BUSCA L‛EUGENI!! És el professor de crèdit variable de la revista.

És molt despistat; quan li donem les redaccions, les perd, i després ens fot la bronca.

Ens deixa molt de temps lliure, sempre i quant li entreguem les redaccions. És molt bon “profe”, ja que no ens exigeix gaire.

33

TALLERS 2008. PRIMER TRIMESTRE

De 12 a 17 ANYS

Dilluns: ‐ Dansa del ventre ( de 18h a 19h)

‐ Maquillatge i caracterització ( 18.30h a 19.30h)

Dimarts: ‐ Repàs escolar per a 1er,2n i 3er ESO ( de 18h a 19h)

‐ Capoeira ( 19.30h a 20.30h)

Dijous: ‐ Repàs escolar per a 4t ESO i 1er batxillerat(de 18h a

19.30h)

Divendres: ‐ Batucada ( de 18h a 19h)

Preu de cada taller 10€ ( 10 sessions)

De 18 a 35 anys:

Dilluns: ‐ Dansa del ventre ( 19.15 a 20.45h)

Dimecres: Monogràfic

“ JOVE INDEPENDITZAT, SIGUES AUTÒNOM!”

BLOC 1: CUINA (de 19.15 a 20.45h.)

Dieta i nutrició a casa

‐ Planifiquem el menú

‐ Compra organitzada

‐ Cuina de diari

‐ Cuina especial

34

BLOC 2: MANTENIMENT BÀSIC DE LA LLAR

BLOC 3: CONVIVÈNCIA EN 4 PARETS

BLOC 4: ECONOMIA DOMÈSTICA

Dijous: ‐ Dissenya el teu BLOG ( 19h a 20.30)

Preu de cada taller 30€ (10 sessions)

Inscripcions 2 al 18 de gener a: PUNT JOVE, Servei d’informació juvenil

De dilluns a divendres de 17h a 20h

C/ de Pablo Picasso 20‐22‐26.Tel: 93.560.51.78

puntjove@staperpetua.cat

Si tens entre 12 i 18 anys vine totes les tardes de 17:30 a 20:30 a l’Espai Jove Can Taió on t’oferim les següents activitats:

Internet, Joc de Taula Play Station II, Tallers , Activitats , Sala d’estudi , Cinema i molt més !!

35

Fàcil

Mitjà

Difícil

Per: Núria Balanza

36

Per: Nuria Balanza

37