Hola a tots els que llegiu la revista, us convidem a llegir la revista d‛aquest segon trimestre del 2006. En aquest nou lliurament de la revista podreu veure temes d‛actualitat, excursions, una mica de la ps2 , del vehicles etc. Bona Pasqua!!!!!!

AQUESTES SÓN LES DEDICATÒRIES DEL CRÈDIT VARIABLE DE 3r: Rubèn García:A tots els meus amics especialmentea Joaquín, Jose, Pacheca, Jordi V, Ayuso, Armando i Miguel. Alberto Pacheca:A tots els meus amics que ja sabeu qui sou. Sergio Sánchez: Als meus companys que ja sabeu qui sou i a la meva família que també sabeu qui sou. Sergio Medrano:A tota la meva família i als meus amics. Oscar Vilela:A tota la meva família i als meus amics. Marc Duque:Al Rubèn, Ayuso, Joaquín, Pacheca, Sergio, David José,i especialment a l‛Eugeni. Adri Turró:Al Venteo, Rubí, Carlos, Joel, LuísMi. I a la meva família. LuísMi: A tots els meus amics i companys. I a la meva família. Ah! i també als professors, que són els mmillors. xD Elliot Casillas: La hi dedico a tots els meus amics i companys. I a la meva família. David González: Dedico aquesta revista a tots els meus amics i amigues i a la família.

Generalitat de Catalunya IES ROVIRA – FORNS P au Picasso, 4 08130 Sta. Perpètua de Mogoda tel / fax 93 560 42 51

ACTUALITAT 1. Especial jornada de portes ofertes…………..………………… ……..4 2. El nou institut 3. Visita al nou institut…………………………………………..……..…..12 4. Entrevista a l’Elias…………………………………………………...…15 5. Entrevistes a la ràdio......................................................................17 6. Concert de música celta..................................................................20 7. Què veiem a la tele?.......................................................................21 8. ¿Que música escuchamos?............................................................22 9. Entrevista a una professora.............................................................23

REPORTATGES

10. Parkour........................................................................................... 25 11. Cotxes de luxe................................................................................27 12. Minimotos....................................................................................... 29 13. Com piratejar la PS........................................................................ 34 14. Sinopsis Aeron Flux........................................................................36 15. Cartell de pel∙lícules....................................................................... 37 16. Entrevistes opinions cinema...........................................................38 17. Cuanta energia consumim..............................................................40

PERSONATGES

18. Camaron..........................................................................................43 19. Carmen Electra................................................................................46 20. Rafael Nadal....................................................................................47

ENTRETENIMENTS

21. Acudits..............................................................................................49 22. Sopa de lletres..................................................................................51 23. Busca els 5 ......................................................................................55

MISS INSTITUT...........................................................................................52 COL∙LABORACIONS

23­F.......................................................................................53

Com cada any, abans del període de preinscripció, l’ institut fa la jornada de portes obertes,on els que integren el conjunt de l’ institut : alumnes, professors AMPA, s’encarreguen d’ensenyar als pares i mares del futur alumnat que el proper any hauran de començar a estudiar a la ESO les instal∙lacions i funcionament , per tal de convèncer­los que aquest és el millor institut on els seus fills poden continuar estudiant.

Aquest any la jornada de portes obertes ha estat el dissabte 18 de març i, com era d’esperar, els reporters de Cadena Perpètua hem estat al peu del canó per tal de mantenir­vos informats de tot el que va passar.

Nomes entrar a l’ institut per la porta petita ens trobem dos companys de primer d’ESO l’Adrià Pacheca i l’Èrika Lorite, els quals vigilaven i anotaven en un full cada visitant que anava entrant a l’institut

Hem decidit fer­los unes preguntes: ­ Bon dia, us podem fer unes preguntes? ­ I tant. ­ Què us sembla la idea de fer una jornada de portes obertes? ­ Molt bé, així la gent pot conèixer l’ institut on aniran a estudiar els

seus fills. ­ Des de quina hora sou aquí? ­ Des de dos quarts de deu. ­ Ha vingut gaire gent? ­ Si bastant, hem omplert dos fulls (eren les 12 del matí)

Continuant el nostre recorregut per les instal∙lacions de l’ institut ens adrecem a l’edifici vermell , però pel camí ens aturen un altre grupet de nois i noies de primer : Oriol, Rafa, Paricia i Mª Elena

4

Com és habitual per a nosaltres, no podíem deixar passar l’ocasió de fer­los unes preguntetes:

­ Bon dia companys, us podem fer unes preguntes? ­ Sí. ­ Què us ha tocat de fer a vosaltres, en la jornada de les portes

obertes? ­ Ens ha tocat ensenyar les instal∙lacions de l’ edicifi vermell a les

persones que ha vingut a visitar l’institut. ­ Sabeu si ha vingut gaire gent? ­ Si, moltes persones ­ Se us ha fet molt pesat? ­ No, ho hem trobat força divertit ­ Que us fa gaire vergonya ensenyar el vostre institut als

visitants? ­ Al principi sí, però desprès ens hi hem acostumat i ho hem trobat molt

divertit.

Després de fer­los aquestes preguntes els hem deixat i hem anat a l’edifici vermell per veure què hi havia , en definitiva per comprovar el que hi feien. Aquesta és una de les moltes famílies que van visitar el nostre centre.

5

A l’altra banda de l’ institut, abans d’arribar a l’ edifici blanc, (el qual ens el deixarem per al final del nostre recorregut) ens trobem a la Nàdia Valera i a l’ Ivan Ramos tots dos alumnes de tercer d’ESO.

Hem volgut aprofitar l’avinentesa i els hem fet una sèrie de preguntes .

­ I vosaltres, quina és la vostra tasca? ­ Vigilar i ensenyar el barracó

­ Hi ha passat molta gent? ­ No gaire.

­ Se us ha fet gaire pesat? ­ Ell contesta que sí, en canvi ella diu que no

Finalment entrem a l’edifici blanc, que és on trobem més persones.

6

Unes vigilants molt maques, la Marjorie, la Sara i la Lorena, totes de tercer, ens van barrar el pas, i ens van preguntar que on voliem anar. Ens van acompanyar tot fent un recorregut per l’edifici blanc. Va ser una visita guiada molt agradable.

7

A l’aula de tecnologia totes les taules eren plenes de objectes fets per l’ alumnat de l’institut. Aquí els podeu veure:

8

Finalment quan ens dirigíem a la sortida, i abans de sortir, molt a prop de la porta (concretament a l’aula 2), ens trobem un gran pica­pica que han preparat i amb el qual obsequien a tothom els membres de l’AMPA. Aquí els tenim en un parell d’instantànies.

9

El pica­pica era tan temptador que no ens hi hem pogut resistir, i deixant de banda el nostre reportatge ens hem posat a menjar i a beure. Ens ho mereixíem !!!!!!

Després del cap de setmana, en tornar a l’institut ens hem assabentat que en la jornada de portes obertes van visitar el nostre centre més de 250 persones. Esperem que el nombre de matriculats sigui molt gran, per així poder augmentar la nostra família.

10

11

En el nou institut Rovira­Forns ens han comentat que per setembre ja estarà acabat, però no al 100% complet . Tindrà moltes coses que aquest institut no té ,com ascensor per a minusvàlids i el gimnàs serà més gran . La entrada serà al costat. Hi haurà cinc blocs de tres plantes cadascun,i un passadís que comunicarà els cinc edificis. No s’ inundarà , perquè el constructor revisarà les instal∙lacions per tal que no hi hagi cap problema .

12

13

14

Hem fet una entrevista a l’Elies, sobre el nou edifici.

­Hola Elias,et podem fer una entrevista? ­Quina sorpresa! És clar que sí.

­Com serà l’institut pels seus voltants,de què constarà? ­ Hi tenim de tot .El frontal dóna a unes casetes fantàstiques, la part de darrera que és on són els camps d’esports i el gimnàs donen a la muntanya i fins i tot es veu l’autopista .Per altra banda estem al costat del CEIP Santa Perpètua de Mogoda.

­ Com estan distribuïdes les plantes del nou edifici? ­Bàsicament, hi ha tres plantes. La planta de baix i la del mig, son aules dels grups i despatxos. A la plantes de dalt hi ha aules especifiques com ara la d’informàtica, els laboratoris, etc. En aquesta planta també hi ha la sala de profes .En una altra ala hi haurà la biblioteca, un menjador i més enllà, el gimnàs.

­Als nous equipaments, quants edificis hi haurà i com serà vist des de fora? ­Edificis un, però tindrà 5 mòduls, amb una ala al lateral i el gimnàs anirà separat.

­Al nou edifici, hi haurà cafeteria? ­Hi haurà un espai per una cantina, però al primer curs no funcionarà.

­Quants gimnasos hi haurà? Com seran? ­ N’hi haurà un, que farà les funcions de gimnàs i de sala d’actes per fer­hi teatre, conferències, etc.

­Per què es fa el nou edifici tan als afores de Santa Perpètua de Mogoda? ­Primer perquè són els terrenys que va concedir l’ajuntament, i no hi hauria cap altre terreny disponible, suposo. A part, la zona de darrere l’institut, la urbanitzaran.

15

­Hi haurà problemes d’inundació? ­No, els tècnics especialitzats han assegurat que les canalitzacions seran suficients per la pluja.

­El mobiliari que s’hi portarà, com serà, nou o vell? ­En principi s’intentarà que el mobiliari sigui nou, no obstant, com ho decideix el Departament d’Educació, si amb el mobiliari que hem de rebre no en tinguessim prou aprofitaríem material del que fem servir actualment. Hi ha força taules, cadires i armaris que estan en molt estat.

­De quantes sales d’informàtica disposarem? Com seran els ordinadors,vells o nous? ­Dues, segur. I és possible que hi hagi algun espai amb algun ordinador.

­El nou edifici, comptarà amb nous estudis, com cicles mitjans i superiors? ­Ara mateix no, però tenim com a objectiu disposar al mig termini d’algun cicle .Per posar­lo en marxa abans caldria fer­hi un altre mòdul. El terreny ja està reservat pel centre.

Òscar Vilela Fernández i Daniel Valverde Martínez

16

El dia 3 de març els alumnes vam anar a la ràdio de Santa Perpetua de Mogoda.

Alla, ens hi van explicar com fan els programes a la ràdio i ens en van ensenyar les instal∙lacions.

Un cop vam arribar a la ràdio, vam decidir de fer­li una entrevista a la noia que ens guiava per poder conèixer a fons les instal∙lacions.

1. Des de quin any emeteu?

­ Des de l’any 1989, fa 17 anys que s’emet ràdio Santa Perpètua.

2. Quin és el seu punt del dial?

­ 107 FM

3. És molt difícil tr eballar a la r àdio?

­ Depèn dels programes, hi ha programes que són difícils de treballar pero d’altres que son bastant fàcils.

4. Quin tipus de pr ogrames es fan?

­ Fem molts programes de molt tipus: informatius, musicals i tertulians.

5. Quantes hores emeteu al dia?

17

­ De les 9 del dematí a les 10 de la nit.

6. Quanta gent tr eballa a la r adió?

­ En total som unes 16 persones.

7. Teniu gaires visites de gent famosa?

­ Sí, La porta de los sueños, i d’altres.

8. En quins idiomes emeteu?

­ Normalment emetem en català però de vegades també en castellà.

9. Quants metres quadrats té la sala des d’on emeteu?

­ Pocs metres quadrats.

10. La sala des de la qual emeteu està insonor itzada ?

­ Evidentment que sí, amb vidres i parets que insonoritzen tot l’espai.

11. En quin any es va fundar aquesta emissora de ràdio?

­ Al 1989, però no era tan gran com ara ni de tanta qualitat.

Sergio Sánchez Sáez

Sergi Medrano Cruáñez

18

19

El passat dimarts dia 14 de març els alumnes de segon i tercer de la ESO van marxar d’excursió per a veure, a l’ Escola de Música de Santa Perpètua de Mogoda, un concert de música celta.

Durant la visita es va donar als alumnes tot un seguit d’explicacions i informacions sobre la música celta com ara:

• Els diferents estils de música celta • Els instruments celtes: la gaita, el violí, etc. així com els

seus orígens • Els orígens de la música celta: la Bretanya francesa,

Irlanda, Astúries, Galícia i en general tota la cornisa cantàbrica.

20

Home=H Dona=D Anem a fer una entrevista a un home (¡!) i a una dona (¡!), per veure els diferents gustos pels programes de la televisió.

­Hola Adriana, hola Pacheca, podem fer­vos una entrevista sobre la televisió? H –És clar que sí, evidentment. D­ I tant.

­ Quantes i a quines hores del dia acostumes a mirar la tele? H­ 4 o 3. A la nit i quan arribo del cole. D­ Doncs 5 hores, al migdia i a la nit.

­ Quin és el teu programa televisiu favorit? H­ Els Simpsons, perquè fan gràcia. D­ Los Serrano, perquè són graciosos.

­ Quina mena de programes t’agraden? H – D’humor, perquè m’ho passo bé. D­ De diversió, perquè fan gràcia.

­ Quin t’agrada més, Los Serrano o Aquí no hay quien viva? H­ Aquí no hay quien viva. És més entretingut. D­ Los Serrano, perqué és divertit.

­ T’agrada algun concurs de la tele? H­ No, no me n’agrada cap. D­ Operación Triunfo, perquè m’agrada la música.

­ Què en penses, dels concursos com ara Gran Hermano? H ­ Que són una parida molt gran. D­ Que són entretinguts.

­ Quin canal és el que més mires? D­ Tele Cinco i Antena 3, perquè hi ha les sèries que més m’agraden H­ Digital+, perquè hi ha molts canals.

. ­ Quin personatge, presentador, actor o actriu, t’agrada com actua?

H­ Elsa Pataqui. D­ Jesús Vázquez.

­ Qué penses sobre la duració de la publicitat? Oscar Vilela H­ Que no sé per a què existeix. i D­ Són molt llargs.

­ De la teva vida, quina és la sèrie o programa que més t’ha agradat? Dani Valverde H ­ Els Simpsons, perquè són graciosos. D­ Pasión de Gavilanes, perquè m’agraden els tios que hi surten.

21

­ Anem a veure l’opinió de Sergi Medrano, alumne de 3erB.

­ Hola Sergi, et puc fer una entrevista sobre música? ­ Hola Òscar, sí que pots. ­ Quin tipus de música t’agrada? ­ M’agrada el Pop i el Rap, perquè m’agraden el ritme i la melodia. ­ Quin cantant o grup t’agrada? ­ Un grup anomenat Estopa, perquè el seu estil de cantar m’agrada. ­ Entre el Regeeton i les baladas, què prefereixes? ­ M’agrada més el Regeeton, perquè es més mogut i el trobo divertit. ­ Com trobes el nou disc de Merche? ­ Doncs... No m’agrada gaire, perquè el trobo avorrit. ­ T’agrada la banda sonora d’alguna pel∙li? ­ Sí, la banda sonora de Titànic. ­ De la teva vida, quin grup o cantant ha estat el millor? ­ De la meva vida, Estopa, perquè són divertits i collonuts. ­ De totes les cançons que han passat per Eurovisió, representant Espanya, quina creus que és la millor? ­ La Beth, perquè va ser una de les millors amb la cançó “Dime”. ­ T’agrada algun cantant o grup estranger, quin? ­ M’agrada Green day, perquè és molt divertida la sev música. ­ Quin cantant d’Operación Triunfo, t’agrada més? ­ M’agraden Chenoa i Soraya, perquè tenen una veu magnífica. ­ Quina música creus que és millor, la d’avui en dia o la de fa 30 anys? ­ Jo crec que la d’avui dia, perquè són més mogudes. ­ T’agrada alguna cançó en català, que la canti una catalana? ­M’agrada una cançó anomenada La Flama, perquè té estil català.

22

Volíem fer una entrevista a un dels professors que més temps fa que és al nostre centre. Després que el Josep Mª ens digués quins eren els més antics ( Mª José, Bea Milián, Jordi Monsó i Josep Mª) vam decidir entrevistar la Mª José perquè la coneixem més.

­ Hola Mª José! ­ Hola nois!

­ Et podem fer unes quantes preguntes sobre tot el temps que fa que ets a l´institut?

­ Faltaria més

­ Quan hi vas començar a treballar? ­ Al curs 1994­95, que va ser l´any que es va posar en marxa el centre.

­ Quines assignatures has donat al llarg d´aquests anys? ­ Sempre he fet Ciències Socials a l´ESO i alguns anys, crèdits variables

de llengua catalana o de tècniques d´estudi.

­ Et podem fer una pregunta una mica personal? ­ Mentre no em preguntis la marca del meu xampú. És que després em

copien

23

­ Tens bona relació amb tot el professorat? ­ I tant! El que passa és que per qüestions de feina tens més relació amb

uns o amb altres però tothom em cau molt bé.

­ Mai has pensat en marxar de l´institut? ­ Home, de vegades em passa aquesta idea pel cap però penso en els

fantàstics alumnes que tinc i em dura poc. De cara al curs vinent m´ho hauré de pensar més seriosament perquè amb el trasllat de centre em quedarà una mica lluny.

­ Què penses de les inundacions? ­ Són un greu problema perquè es perden dies de classe, es fa malbé

molt material i suposen un daltabaix important. De totes maneres a veure si amb les noves portes podem evitar que es tornin a repetir i esperem que al nou edifici no tinguem aquest problema.

­ Què en penses, de les pintades al centre? ­ El problema de les pintades no afecta només al centre, és un problema

de molt més abast que afecta a tot tipus d´edificis i a tots el municipis. Nosaltres des del centre no podem fer gaire més que conscienciar l´alumnat perquè això és un acte incívic que després hem de pagar tota la ciutadania. Considero que és l´Ajuntament qui hauria d´establir alguna mesura.

­ Bé això ha estat tot. Moltes gràcies per atendre´ns. ­ De res, macos.

ELLIOT CASILLAS GÓMEZ DAVID GONZÁLEZ CAVALLERO

24

David Belle junt a Sebastian Foucan, van crear a França el Parkour, una disciplina urbana, que tracta d’utilitzar el mobiliari urbà a manera d’aparells de gimnàstica, o això és el que es veu des de fora, però des de dintre, es veu una disciplina que va mes allà d’un simple joc urbà. El parkour, és per als quals ho practiquem (traceur), alguna cosa més que un esport, és una filosofia. Una filosofia davant de qualssevol obstacles que ens trobem en el nostre recorregut diari, bé siguin físics o psíquics. Quan dic físics, em refereixo al mobiliari urbà, o bé forestal (depèn d'on vulguem crear el nostre recorregut).

MOVIMENTS

TÈCNIQUES BASE:

­ Flexió de genoll: Bé sigui amb la dreta o l'esquerra, la recepció d'un salt es realitza flexionant un genoll i estirant lleument l'altre, sense donar suport totalment les plantes dels peus.

­ Flexió de dos peus junts: Igual que en la flexió de genoll, només que aquesta vegada, en la recepció del salt, flexionem els dos genolls amb els peus en paral∙lel.

­ Rotació o rondada: Aquesta tècnica servirà de recepció a un salt en velocitat, és una tombarella recolzada en el muscle, bé el dret o l'esquerre, que ens permetrà d’evitar part de l'impacte de la caiguda, després d'una recepció de peus junts.

­ Recepció d'un salt de precisió: Es realitza amb la part davantera de la planta del peu flexionant els genolls i l'esquena de manera que repartim l'impacte del salt el més equitativament possible pel cos.

­ Recepció de salt de braç: S'imita la flexió de genoll o la de dos peus junts contra la paret alhora que ens agarrem amb els braços, per a evitar l'impacte de ple contra la paret.

­ Recepció d'un salt simple: S'imitarà la flexió de peus junts i inclinant lleument la part superior del cos cap a davant per a repartir l'impacte de la caiguda.

­ Salt amb suport: S'efectuarà el salt sobre un obstacle donant­nos suport prèviament sobre un element anterior a aquest, es recomana comprovar abans la fiabilitat de l'element de suport.

­ Recepció en branca: Aquesta serà el més esmorteïda possible, amb un lleu balanceig, per a evitar un cop sec en els braços i esquena.

SALTS PROFUNDS:

­ Salt de braç: Es tracta d'un salt amb la finalitat d'amarrar­se a una paret o tanca, o qualsevol lloc on no arribem d'altra manera que no sigui amb els braços.

­ Salt de fons o al buit: Aquest és un salt cap avall i depenent de l'altura o de la velocitat amb la qual ho efectuem, és convenient una recepció de peus junts simple, o seguida d'una rotació.

­ Salt de precisió: Aquest és un salt de peus junts sense embranzida, en el qual el final és una recepció precisa en una tanca, mur o vorada estreta.

­ Salt de precisió amb embranzida: És el mateix que el salt de precisió, només que en ser una longitud major la que travessarem en l'aire, ho efectuem en carrera, amb el final ja esmentat.

MOVIMENTS ESPECÍFICS:

­ 360: Es tracta de fer un gir de 360º sobre un suport ajudant­nos només de les mans.

­ 360 inrevés: El mateix que el 360, només que en comptes de fer­lo de cara, ho realitzem d'esquena al suport.

­ Salt de gat: És un salt en el qual franquejarem un obstacle recolzant­nos amb les mans en paral∙lel durant el salt, i el podem efectuar bé amb les cames flexionades per dintre de les mans, o bé amb les cames estirades per l'exterior o damunt de l'obstacle, igual que el salt del poltre, per exemple.

­ Grimpar: Grimpar en parkour, és una escalada ràpida, bé d'un mur amb una inclinació pronunciada, un arbre, o l'escalada urbana (balconades, etc.)

­ Pas de muralla: Es tracta de sobrepassar un mur, es necessita embranzida, i per a arribar al cim del mur, on ens amarrarem amb les mans per a pujar a pols,

efectuem també una lleu carrera d'uns passos sobre el mateix mur en vertical, com si tingués escales.

­ Inrevés: Aquest moviment tracta de franquejar una tanca o barana, recolzant­nos en ella amb les mans, i realitzar un gir de 360º posant el cos en horitzontal, d'esquena al davant amb les cames aixecades per a

preparar una bona recepció.

­ Tic­Tac: Aquest moviment, consta de saltar sobre una tanca o mur no gaire alt ajudant­nos d'algun

element, o paret que tingui en un lateral, recolzant­hi el peu corresponent.

­ Balanceig: Es tracta d'un moviment que ens permet de sortejar una distància amb l'ajuda d'un balanceig en

una branca o algun altre suport.

ENTRENAMENT

25

Per a un entrenament parkour, el més senzill és realitzar un recorregut lliure, fer fúting, però sense un recorregut predeterminat, guiat per un mateix, i sortejant els obstacles urbans que cadascú cregui convenients. Abans de tot, es recomana, realitzar exercicis quotidians tals com abdominals, flexions, lumbars, etc. Anterior i posteriorment a la carrera, cal estirar correctament tot el cos, si ho fem en un ordre, començar pel cap i acabar en els peus, per exemple, serà més ordenat i suportable, també és convenient escalfar bé, perquè no es produeixin estirades o lesions inoportunes.

Per a practicar els diferents moviments, intenteu buscar llocs, en els quals us pugueu entrenar tranquil∙lament, i agafar confiança per a després realitzar­los en un recorregut lliure. Recordeu, que ningú us obliga a entrenar, només vosaltres sou responsables del que us pugui ocórrer, així que quan ho feu, que sigui perquè realment us vingui de gust.

CONSELLS

• El primer de tot, NO SOU DAVID BELLE, així que no comenceu per salts de 6 metres.

• És més recomanable entrenaments curts i regulars, que escassos i intensos.

• Es recomana fer exercicis quotidians com abdominals, flexions etc.

• Estireu i escalfeu bé, abans i després, ja que és normal que sobretot les primeres vegades tingueu

estirades o sobrecàrregues.

• Si és possible, intenteu no anar mai sols, ja que en cas d'accident, no tindreu qui us ajudi.

• El parkour, és un esport de risc, així que no us ho prengueu de broma, i estigueu sempre segurs quan efectueu algun moviment, ja que el dubte durant

l'acció es pot pagar car.

• Si us ha de fer sentir més segurs, no dubteu a utilitzar genolleres, colzeres o qualssevol altre

complement com els que puguin utilitzar els skaters, per exemple.

• No salteu només perquè us estiguin picant els amics, si us piquen o es fiquen amb vosaltres només perquè no us atreviu amb un salt, no serà perquè són

molt bons amics o bons traceurs.

• Intenteu sempre no molestar els veïns o vianants, igual que no trepitjar les flors dels jardins, us evitarà

problemes.

• En les viles o fàbriques, sol haver­hi gossos, assegureu­vos sempre abans d'entrar­hi, perquè

aquests gossos són dels que mosseguen.

• Ah, com diu David Belle, si practiqueu parkour, no sou Yamakasi, si no Traceurs.

• I pel que fa als jardins, inspeccioneu la zona, perquè no serà molt agradable una tifa de gos estampada a

l'esquena.

Luismi i Adrià

26

Mercedes es va inventar al 1900 quan Daimler - Motoren - Gesellschaft (DMG) va fabricar el seu primer vehicle associat a la marca. Des d‛aquell esdeveniment, es va anar produint un desenvolupament força dinàmic, conduït sempre en línia recta.

Fou a principis dels anys 50 quan un ambiciós enginyer anglès anomenat Colin Chapman es va atrevir a crear una empresa dedicada a produir cotxes deportius i a aportar una tecnologia a altres marques. I així nasqué Lotus Engineering.

Lamborghini fou creada al 1959 amb Ferrucio Lamborghini, fou creada per superar a la marca Ferrari, el primer cotxe creat per Lamborghini fou el 350 GTV EN 1963.

27

Porsche, companyia alemanya fabricant de cotxes deportius luxosos i cotxes de competició. Fou fundada el 1929 por un enginyer asustríac, Ferdinand Porsche

Ferrari. El naixement d‛aquesta empresa va ser l‛any 1929 a Bolonia, Itàlia. Creada per Enzo Ferrari, el qual ja havia tingut experiències automobilístiques i com a provador de cotxes i com a fabricant de peces per als cotxes que provava.

La història del HUMMER empieza al 1979 amb la petició del general HUMMER . Volien un vehicle amb més mobilitat i més alt als ja existents.

Walter P. Chrysler el 1923 va desarrollar un nou motor de sis cilindres para un nou automòbil. El primer automòbil de Chrysler, la sèrie B de semi-luxe, debuta sota el nom de Maxwell.

Aston Martin, prestigiosa marca d‛automobils deportius de luxe ingles, va néixer al 1913, gràcies a Lionel Martin, qui li va posar el nom de qui aquell any va guanyar la cursa: l‛Aston Clinton.

Per Alberto Pacheca i Rubèn García

28

Las minimotos no són joguines encara que ho semblin.

Com el seu propi nom indica, són motos en miniatura. Arriben a agafar 90km/h, no totes són igual de ràpides. Els pares compren pockets als seus nens perquè s’iniciïn en el món de les motos. Ara les minimotos són relativament fàcils d’aconseguir però no fa gaire era força difícil. N’hi ha de moltes marques, italianes com Polini, les japoneses estan arrassant el món de les minimotos a causa del preu. Una Polini costa al voltant de 1.500€ i una xinesa o japonesa la pots tenir per 175€.

Què és una minimoto?

Com el seu nom ho indica són motos en miniatura amb les següents característiques:

­Xassís rígid.

­Cilindrada màxima de 40 cc.

­Motor de dos o quatre temps, monocilíndric, refrigerat per aigua o aire.

­Embragatge convencional, no variat.

­Distància màxima entre eixos de 65 cm, longitud màxima de 97 cm i altura total màxima de 54 cm, sense sobrepassar l’altura del seient de 38 cm.

29

Quines són les característiques més destacades d’una minimoto? A part de les especificacions indicades anteriorment és de destacar l’absència de suspensions que provoca una sensació de pilotatge molt energica, fins i tot brusca, unida a l’escassa altura que percebem respecte a la pista, a la vista i a l’absència de referència visual alguna minimoto produeix una sensació de velocitat molt alta, molt més de la qual realment portem.

Com funciona una minimoto? El funcionament és molt senzill partint de la base que tots el motors que es comercien actualment són de dos temps, una vegada hem posat en marxa el motor a través de la corda d’engegar el motor transmet el seu moviment a través del cigüenyal a la roda del darrere a través de la cadena, a la qual s’hi recolza en el pinyo que es troba al final del cigüenyal, i d’allà a la corona situada a la roda del darrere.

Cal algun car net, permís o llicència per pilotar una minimoto? En primer lloc hem de tenir en compte que aquest tipus de vehicle no està homologat per a la seva utilització a les vies públiques, el seu ús és exclusiu per a circuits tancats.

Són totes les minimotos iguals? No totes les minimotos són iguals n’hi ha de dos tipus; bàsicament les utilitzades per a lloguer i les de competició.

Quants tipus de motors hi ha? Els motors de les minimotos, com ja hem dit, són de dos temps monomarxa i monocilíndric amb una cilindrada exactament de 39,9cc, el combustible que utilitzen és sense plom 98 octans amb el seu oli dos temps, mescla.

Sergi Sánchez Sergi Medrano

30

Alumne Joaquin Morales Cor tés 3B.

­Que et semblen les minimotos?

Que són molt divertides i entretingudes, però són molt baixes

­Has por tat mai alguna minimoto?

Sí, una xinesa i us puc assegurar que corren molt.

­T’agradar ia que les legalitzessin per cir cular al car rer?

Si, perquè així no vas caminant a qualsevol lloc i et podrias picar amb els demes.

­Quina velocitat màxima creus que agafen?

Las dels xinesos 50km/h, però les bones uns 70km/h.

­Quin preu creus que tenen?

200€ més o menys.

­Quin tipus de combustible, i quin oli de mescla creus que han de por tar?

Han de portar gasolina super 98 i oli de dos temps

­Els motors que es comercialitzen actualment creus que són de dos o de quatre temps?

Són de dos temps, però a partir d’ ara es comencen a vendre els de quatre temps ja que gasten menys combustible.

31

Alumne Car los Ayuso 3A.

­Que et semblen les minimotos?

M’agraden perquè són petites i “ mola” quan gires.

­Has por tat mai alguna minimoto?

No.

­T’agradar ia que fos legal conduir ­les al car rer?

Si, perquè enlloc d’anar caminant podríem anar amb la moto.

­Quina velocitat màxima creus que agafen?

Crec que 40km/h.

­Quin preu creus que tenen?

Em sembla que uns 400€.

­Quin tipus de combustible , i quin oli de mescla és el que han de por tar?

95 amb el seu oli de mescla corresponent

­Els motors que es comercialitzen actualment creus que són de dos o de quatre temps?

De dos temps.

Sergio Sanchez Saez Sergi Medrano Cruañez

32

Hi ha 3 maneres de piratejar la ps2: - Per xip: -Per xip és la més cara de totes les formes de piratejar, es fa posant un xip a l‛ interior de la PS2 i ja pots jugar a jocs amb cds piratejats. - Per carcassa i cd d‛arrencada: -La carcassa de la PS2 te la pots comprar per internet. És la forma més barata ja que l‛has de muntar tu amb molta cura. - Per només cd d‛arrencada: - Es posa un cd pirata que es diu cd d‛arrencada si no el poses no pots jugar al joc pirata.

I per la ps2 fina: - El xip: - Per xip és la més cara la resta de formes de piratejar, es fa posant un xip a l‛ interior de la PS2 i ja pots jugar a jocs amb cds piratejats.

Per Alberto Pacheca Juárez

33

Fifa Street

Fifa street: Quan estiguis al menú principal pitja alhora:

L1 + triangle + i pitja dreta , dreta, esquerra , amunt ,amunt ,amunt avall i esquerra.

Desbloquejar tots els uniformes: En el menú principal, pitja alhora L1 i triangle i pitja la següent seqüència: dreta, dreta, esquerra, amunt, amunt, amunt, avall i esquerra. Després ves a “Crear un nuevo personaje” i veuràs que tots els uniformes estan disponibles.

Nou estadis: Supera el següent número de campionat per desbloquejar els estadis corresponents.

Dynasty Warrios 5xtrem Legends:

Aconseguir les armes de nivell quatre: En el mode Legend, aconsegueix

100 punts d’habilitat en una fase i aconseguiràs una arma única de nivell

quatre.

• Armadura demoníaca: Realitza 1500 KO al final del modus Destiny

.

• Vestits Nanman: Completa un nivell amb un rang de “mala

contribució” .

• Guia Survival: En la batalla contra Shi Ting, realitza totes les tàctiques de Lu Xun.

The Warriors:

Introdueix les següents seqüències mentre estiguis jugant:

34

• Aconseguir 99 crèdits en les armeries de la Nit: amunt, amunt, avall, avall,

esquerra, dreta.

• Aconseguir el 100%: L1, Select, quadrat, avall, L2, Ezquerra.

• Aconseguir 200 crèdits, flash i spray: R1, R2, L1, X, avall, L1.

• Aconseguir 100% acomplit: R2, quadrat, X, avall, L, esquerre.

• Totes les habilitats: cercle, cercle, avall, R2, L2, cercle.

• Missió acomplida: avall, quadrat, triangle, select, R1, Ezquerra.

• Aconseguir el bat: quadrat, R2, avall, avall, L1, L1.

• Aconseguir el ganivet: avall, avall, select, amunt, amunt, quadrat.

• Aconseguir el maxet: L1, X, R1, R1, select, R2.

• Aconseguir la pistola: R2, cercle, select, amunt, L1, pret.

• Salut infinita: amunt, triangle, L3, select, X, L2.

• Fúria infinita: izquierda, cercle, triangle, select, X, Ezquerra.

• Sprint infinit: avall, quadrat, esquerra, X, L1, select.

• La Policia perd: amunt, select, X, triangle, triangle, quadrat.

• Totes les actualitzacions de Flash: avall, esquerra, amunt, amunt, X, dreta.

• Aliança d’Hobo: quadrat, quadrat, R2, quadrat, R2, amunt.

• Venedor d’armes: dreta, R1, cercle, X, select, quadrat.

Stars wars episodi I II

Ves a configuración, códigos i introdueix un dels següents passwords:

COMLINK: Totes les escenes.

JAINA: Tots els poders i moviments.

KORRIBAN: Totes les etapes història.

KAIBURR: Força infinita.

XUCPHRA: Vida infinita.

BELSAVIS: Vida ràpida i reguanyar força.

SUPERSABERS: Mode super sable.

071779: Mode androide.

TANTIVEIV: Totes les arenes.

NARSHADDAA: Totes les etapes bonus.

AAYLASECURA: Tot el Concept Art .

ZABRAK: Tots els combats.

35

Quan uns agents del govern van assassinar la seva família, Aeon Flux va jurar venjar­se. Una soldat altament entrenada, Aeon és una de les poques persones que sospita que la seva vida perfecta oculta un mentida perfecta.

Any 2.415. Com a líder operativa d’una rebel·lió clandestina contra els líders dictatorials de Bregna, una societat utòpica sense malalties, sense fam i sense guerra. Aeon s’enfronta a un gran repte quan rep la seva última missió: assassinar en Trevor Goodchild, mandatari de Bregna.

FITXA TÈCNICA I ARTÍSTICA

Direcció: Karion Kusama.

País:EE.UU.

Any: 2005

Duració: 93 minuts

Interpretació: Charlize Theron ( Aeon Flux), Marton Csokas (Trevol Gooldril), Johonny Lee Miller (Dren Goodril), Sophie Oconeolo(Sitanolra),Amelia Warner (Una Flux), Caroline Chikezie (Feya), Nikolay Kinski (Claudio), Paterson Joseph

(Giroux),Yanzon Braner (Irani), Rainer Will (comandant Phul).

Guió: Phil Hay i Matt Manfredy, basat en els personatges creats per Pitter Chung.

Producció:Gale Anne Harol, David Gale, Gregory Goodman i Gary Lucchegi. Producció executiva: Tom Rosever i Van Tofer.

Música:Graeme Revell.

Fotografia: Stuard Dryburg.

Muntatge: Pitter Honess, Plumy Tuker i Jeff Gullo.

Disseny de producció: Andreu Mc Alpine.

Direcció artística: Marco Bittner, Rosser, Sarah Horton i Andreas Olshausen.

Vestuari: Beatrix Drama Pastor.

Decorat:Bermhard Henrrich

36

Òscar Vilela i Daniel Valverde.

37

Hola Eduard, podries respondre unes preguntes de cinema? Hola! d’acord.

­Quines tres pel∙lícules són les que més t’han agradat aquests últims quatre mesos? ­King Kong, Harry Potter i el calze de foc i Saw 2.

­Què penses sobre el preu del cinema? ­Ni fu ni fa.

­Quina pel∙lícula creus que ha sigut la millor del 2005?

­La morada del miedo, perquè assassinen.

­Què penses sobre la nova pel∙lícula que està a punt d’ar ribar al cinema, anomenada Piratas del Caribe 2 ?

­Que tinc ganes de veure­la. La primera em va agradar molt.

Entre El senyor dels anells, Harry Potter i Star Wars, quina t’ha agradat més?

­Totes les d’El senyor dels anells, perquè hi ha aventures i lluites.

­Sobre la nova pel∙lícula de King Kong, què en penses?

­Espera... No l’he vista, però em sembla que estarà millor que l’antiga.

­Quin tipus de pel∙lícules t’agrada veure?

­Les d’acció, perquè són entretingudes.

­Quina pel∙lícula tens ganes de veure? ­Piratas del Caribe 2.

­En la teva vida, quina ha sigut la pel∙lícula que més t’ha agradat? ­La trilogia d’El senyor dels anells.

­Quan penses que ha de costar el cinema?

­Em sembla que 4 euros.

­Doncs, adéu Edu, fins la pròxima i gràcies.

­Adéu i gràcies a vosaltres.

38

Hola Maria, ara et farem una entrevista,d’acord? ­Hola, és clar que sí!

­Quines són les tres pel∙lícules que més t’han agradat aquests últims quatre mesos? ­Que més m’han agradat no ho se, les últimes que he vist son:7 virgenes, A los dos lados de la cama i Princesas.

­Què penses sobre el preu del cinema?

­El preu del cinema és molt car, cada vegada val més .Últimament és un luxe poder­hi anar.

­Quina pel∙lícula creus que ha estat la millor del 2005?

­Unes de les pel∙lis que em va agradar de l’any passat va ser Los chicos del coro, això no vol dir que sigui la millor.

­Què penses sobre la nova pel∙lícula que esta a punt d’ar ribar al cinema, anomenada Piratas del Caribe 2 ? ­Si és igual que la primera pot ser divertida, la veritat és que rius una estona.

Entre El senyor dels anells, Harry Potter i Star Wars, quina t’ha agradat més? ­Les tres estan molt bé, però la que més m’ha agradat és El senyor dels anells, encara que el llibre és molt millor.

­Sobre la nova pel∙lícula de King Kong, què en penses?

­No l’he vista, però m’imagino que els efectes han de ser una passada!

­Quin tipus de pel∙lícules t’agrada veure?

­Les pel∙lícules que més m’han agradat són d’humor, d’aquesta manera rius i desconnectes de totes les desgràcies del món.

­Quina pel∙lícula tens ganes de veure?

­De moment no tinc cap pel∙lícula que tingui ganes de veure.

­En la teva vida, quina ha sigut la teva pel∙lícula, la que més t’ha agradat?

­No tinc cap pel∙li favorita, així que no n’hi ha cap que m’hagi marcat en la meva vida.

­Quan penses que ha de costar el cinema?

­Doncs..., molt menys, ara mateix està pels núvols, per anar­hi t’ho has de pensar .En 2 euros ja estaria bé.

­Gràcies Maria, adéu.

­De res, adéu.

Òscar Vilela i Daniel Valverde

39

Per entendre el model s’ha de tenir en compte que el consum energètic a Catalunya ha augmentat més d' un 65% en els darrers 20 anys.

L' increment de la despesa energètica en el transport ha estat superior al 100%, cosa que dificulta l' ascens de les energies renovables. El sector de serveis i domèstic també ha augmentat més d' un 50% des del 1992, mentre que la indústria ha estat el sector amb un creixement més moderat, d'un 34%.

A causa d'aquest augment del consum, capitanejat pel sector del transport que representa ja el 40% del consum energètic total, s'ha aguditzat a Catalunya la dependència energètica de fonts exteriors. Tot i no existir dades oficials actualitzades, segons l' Assemblea d 'Entitats Ecologistes, Catalunya està important més del 90% de l' energia que consumeix

La realitat de la suposada energia "verda" d'Iberdrola i d'ENDESA és ben diferent, com recentment va demostrar un informe de la Comissió Nacional d'Energia

40

41

42

El seu veritable nom és José Monge Cruz, però és mundialment conegut com Camarón de la Isla. Va passar la seva infantesa entre les ferradures, les forges i el carbó de la farga del seu pare. Però el que a ell li agradava de debò eren les festes flamenques i la seva casa s’hi prestava , allí es vivia el cant de dia i de nit. A casa seva tots duien el cant a la sang. El seu pare també cantava. Fins i tot Manolo Caracol quan passava per la Isla es passava per la seva casa per sentir­lo cantar. Poc va durar en el Liceu de San Fernando, escola local en la qual estava matriculat i on va aprendre a llegir i a escriure. El sobrenom de Camaron l'hi va posar el seu oncle Joseíco. El seu color tant de cabell,ros, com de pell,blanca, contrastava amb l'estereotip de gitano, pell fosca i ulls negres. A més d'ajudar el seu pare amb els encàrrecs dels clients de la farga, José s'escapava moltes vegades amb el seu amic Alonso Núñez, Rancapino, a cantar­li als paios que viatjaven en els tramvies que anaven de la Isla a Chiclana i a Jerez per treure uns cèntims amb els quals ajudar casa seva. Amb vint­i­tres anys coneix una gitana de La Línia de la Concepción anomenada Dolores Montoya però que ell no trigaria a anomenar Chispa. La Chispa tenia només catorze anys quan Gambeta va acudir al basar de Diego Montoya per a “demanar­ la”. La cerimònia, com qualsevol cerimònia de noces gitana,

va durar quatre dies. El matrimoni van tenir quatre fills; dos nens i dues nenes. En 1992 gravant el videoclip Sevilla Sevilla per a la promoció de l'Exposició Universal de Sevilla va sentir un dolor molt fort en el costat. Amb el diagnòstic que li van donar en la clínica Quiron de Barcelona, Camarón es trasllada a la Clínica Mayo de Rochester. Allí van confirmar que patia càncer de pulmó. El 2 de juliol de 1992 moria a Badalona el geni de l'art flamenc als 41 anys.

David González, 3r d’ESO

43

VIVIR

Estoy viendo,en la ventana

ay un azul de mañana temprano un azul muy triste limpio y dorao, ay un azul de mañana temprano un azul mu triste limpio y dorao.

SentaÍto en la plazuela brilla la luna brilla la luna. En sus paeres blancas ventana oscura ventana oscura. Y en esta vieja plazuela del pueblo mÍo del pueblo mÍo, ay donde me daban consejos ay donde me daban consejos siempre iba a lo mio siempre iba a lo mio, y no sabia qué hacer tantos consejos me daban que mi aire iba bien.

Después me nació un clavel pa alegrarme a mi los días y ahora que tengo los 3 que mas le pío a la vida, que en el jardín de mi casa nunca falte la alegría.

Vivir y soñar,vivir y soñar solo voy buscando mi libertad. Vivir y soñar,vivir y soñar solo voy buscando mi libertad.

VOLANDO VOY

volando voy, volando vengo volando voy, volando vengo por el camino yo me entretengo por el camino yo me entretengo enamorao de la vida que a veces duele enamorao de la vida que a veces duele si tengo frío busco candela si tengo frío busco candela y vola volando voy volando vengo vengo vola volando voy volando vengo vengo por el camino yo me entretengo por el camino yo me entretengo señoras y señores sepan ustedes señoras y señores sepan ustedes que la flor de la noche pa quien la merece que la flor de la noche pa quien la merece y vola volando voy volando vengo vengo vola volando voy volando vengo vengo por el camino yo me entretengo por el camino yo me entretengo enamorao de la vida que a veces duele enamorao de la vida que a veces duele yo no soy quien soy ni los que me quieren yo no soy quien soy ni los que me quieren y vola volando voy volando vengo vengo vola volando voy volando vengo vengo por el camino yo me entretengo por el camino yo me entretengo

44

1Coneixes la vida de Camarón ?

Conèixer­la pos .... més o menys

2 T’agrada el Camarón ?

Si, m’agrada molt.

3 Donaries algun premi al Camarón ?

Tots , perquè és el millor del món.

4 Com descriuries Camarón ?

Per a mi és Déu.

5 És el flamenc una de les músiques que més escoltes?

Sí, perquè m’agrada.

6 Finalment, creus que Camarón ha deixat empremta en la nostra societat?

Sense cap mena de discussió, perquè era una màquina... era Déu.

7 Has vist la pel∙lícula de Camarón ?

Moltíssimes vegades.

45

Carmen Electra va néixer com Tara Leigh Patrick, en Cincinnati, Ohio el 20 d'abril de 1972. Va créixer en un petit poble cr idat Withe Oak. Seleccionada per a anar a " School of Creative and Performing Arts" (Escola d'Arts Creatives i d' Interpretació) a l'edat de nou anys. Va començar a prendre classes de cant quan en tenia deu, estava interpretant musicals per al grup teatral de l'escola. També va començar a rapear i va dir que la seva meta era " anar a Los Ángeles i aconseguir un contracte amb una disquera" . En 1987, a l'edat de 15, Tara es muda a Minneapolis, on vivien les seves dues germanes. Per a guanyar diners, va modelar per a les botigues departamentales Target. També se sap que va estar en Minneapolis en 1990 durant l'enregistrament de la pel∙lícula de Prince, Graffiti Bridge. En 1991, Tara es muda als Angeles, Califòrnia. Aquí va conèixer Prince, que li va donar el nom de Carmen Electra. Prince li va donar el nom de Carmen perquè pensava que es veia com una Carmen i l’Electra per una deessa. Ell la va tractar d'ajudar per a aconseguir un contracte amb una disquera, i finalment va aconseguir un amb Paisley Park Records. Després de molts intents i tribulacions, Electra finalment va llançar un àlbum que va tenir molt poc èxit. El vídeo per al senzill "Go­Go Dancer" es va veure en MTV, i per quan va ar r ibar a les botigues al juliol de 1992, va anar directament a les ofertes. Un any després el nom de Carmen Electra tothom l’havia oblidat. Però lúltim riure encara no havia ar ribat. En 1995 Carmen es va reinventar a si mateixa i va aparèixer en el Show de Nickelodeon, "All That" . Al març de 1996, Carmen va posar nua para Playboy i va fer un vídeo per a la mateixa companyia, " Playboy Cheer leaders" , en el qual canta la porra " 2­4­6­8" . També en 1996, Carmen va dirigir el programa de MTV, " Loveline" . Això va ser només l' inici d’allò que vindria més tard. El 4 d’octubre de 1996, Llisa Berger (Vicepresidenta de MCarthy en el programa de MTV, " Singled Out" . El tracte entre ambdues va ser per almenys 65 episodis. Carmen era exactament el tipus d’actriu que la productora de televisió buscava. Va anunciar que Carmen havia estat seleccionada per a reemplaçar a Jenny Mc, personalitat que el show necessitava per a la nou co­amfitriona de Chris. Carmen ha aparegut en diversos programes de TV i esdeveniments especials. Carmen va participar en un còmic: " Embrace" , publicat per la companyia independent London Night Studios. El primer número, "Hill Em Softly" , es pot aconseguir en tres versions: la normal (per $3US), una versió classificació C (per $5US), i una edició limitada i autografiada de platí (per $30US). Al gener de 1997, el diari Nova York Daily News va anunciar que Carmen anava a reemplaçar Pamela Llig Anderson en Baywatch. Carmen havia aparegut ocasionalment en un segon programa de Baywatch. "Baywatch Nights" , així que la notícia no va ser exactament una sorpresa. A l'abril de 1997 la notícia va resultar ser certa: Carmen havia signat un contracte per cinc anys per a reemplaçar a Pamela. Pel que fa a la seva vida personal, la relació de Carmen amb Dennis Rodman s'ha convertit en una de les favorites per als tabloides. Es van casar en 1997 i set dies després ja estaven separats, amb Rodman declarant que no es trobava bé del cervell en el moment del matrimoni (la veritat jo penso que la boja era l’altra). Finalment van aconseguir que s'anul∙lés el seu matrimoni. A pesar d'haver estat ar restats per barallar­se en un hotel, els dos segueixen junts contra tots les remors que s’hi fan córrer.

ELLIOT CASILLAS I DAVID GONZALEZ 3r

46

Rafael Nadal va néixer el 3 de juny de 1986 a Manacor, Mallorca.

La seva família mai no va pensar que arribaria a ser tennista perquè de petit sempre jugava al futbol i al basquet. Però des dels 4 anys juga al tennis i el seu entrenador és el seu propi oncle Toni Nadal. El seu manager Carlos Costa, sempre ha volgut que no es cregués una estrella i que tingués els peus sobre el terra, la qual cosa ha afavorit molt la seva esplèndida carrera.

El seu primer campionat va ser el de Balears amb 8 anys.

Nom: Rafael Nadal Lloc de naixament: Manacor, Illes balears

Lloc de residencia: Manacor

Data de naixament: 03­06­1986

Altura y pes: 1.82 metres ­ 75 kgs.

Joc: Esquerrà amb revés a les dues mans

47

Rafael Nadal té totes les bases per a convertir­se en un dels 10 millors tennistes del món. Amb només 18 anys, el jove mallorquí ha estat la revelació de l’equip espanyol.

El descobriment de Nadal es va produir en vèncer, fa dos anys a Hamburg, el seu íntim amic i també mallorquí Carlos Moyà. “No em va fer pena guanyar a Moyà, un bon amic i una estrella del circuit.

ALGUNS PREMIS: Campió de la Copa Davis (2004)

Masters Series de Montecarlo (2005)

Torneig de Mèxic (2005)

Torneig de Brasil (2005)

Torneig de Sopot (2004)

Torneig de Doha (formant parella junt a Albert Costa) 2005

Torneig de Madràs (formant parella junt a Robredo) 2004

Torneig de Umag (formant parella junt a Álex Lopez Morón) 2003

Campió del torneig de Castella i Lleó (2004)

Luismi i Adrià

48

49

LUíSMI I ADRIÀ

50

Encuentra en esta sopa de letras 12 profesores de nuestro instituto.

Fina Nacho Josep Maria Jose Joseph Maria Miquel Bea Roser font Ramon Juan

ELLIOT CASILLAS Y LUIS MI.

S J L I N F I N A C H O K P J A O M N E Q C F E C A I J A O L S R Ñ P I Y S V G B R S D S I E O O D A R M A R E A T L E C P G S R D W I M R A E U E P

I M O S K R R Q I A A N V N C A A F U J E O V Q U T M E U A R R Q S C I R S U R E A I E T B I E A Y N A F E T A R N S A V A C D H I G P L R C M T T S Z C Y P L Ñ W X Ñ N F A O R U A A S L O T N N M K T O T N S U Y E Y W A A I D L E K N M E

M A R I A J O S E J I M E T S T Ñ S N L Z J E U W L N I L Z

51

Gisela Roberto 2a

Tania Rodriguez 1a Adriana tellez 3a

Per Alberto Pacheca

52

¡QUIETO TODO EL MUNDO!

Ara fa 25 anys, un 23 de febrer de 1981, es produïa a Espanya el que podem considerar l’últim cop d’estat militar de la història contemporània del nostre país. Una història que es repetia, la història de la constant intervenció dels militars en la vida política espanyola.

Aquell dia de febrer es tancava una llarga tradició d’intervencionisme dels militars en la vida política i social que es va iniciar un dia llunyà de 1820 amb el pronunciament del Tinent Coronel Riego i que tindria una llarga continuïtat al llarg dels segles XIX i XX. La llista dels protagonistes és llarga: Narváez, Espartero, O’Donell, Serrano, Pavía, Primo de Rivera, Sanjurjo, i un llarg etcètera que palesaria el fet inqüestionable d’una societat civil deixada de banda i d’un poder polític prou oligàrquic i dèbil com per haver de recórrer constantment a l’estament militar per mantenir­se en el poder.

Cal no oblidar que la guerra civil espanyola (1936­1939) s’havia iniciat precisament, un cop més, a partir del cop d’estat d’un grup de militars contra el govern legítim de la República i que la seva conseqüència final fou la dictadura militar del general Franco.

Molts encara tenim retinguda a les nostres retines la imatge d’aquell guàrdia civil, el coronel Tejero, que pistola en mà va irrompre al Congrés dels Diputats i va cridar aquelles paraules que passarien a la història: ¡Quieto todo el mundo, todo el mundo al suelo! Efectivament, un cop més, un grup de militars pretenia decidir per tot un poble, i un cop més el missatge era clar: tothom havia de quedar­ se quiet, de genolls al terra davant les metralladores i els tancs.

Tejero no estava sol, a València el general Milans del Bosch va treure els tancs al carrer i a Madrid la Divisió Cuirassada Brunete també va ser desplegada. Els colpistes pretenien que el seguiment fos massiu per part dels seus

53

companys d’armes, però el cert és que 17 hores més tard el cop fracassava. Els partits democràtics, els sindicats i les institucions de l’Estat saberen resistir i la majoria de l’Exèrcit, segurament més per disciplina que per propòsit democràtic, romangué al costat de la Corona i el govern. Pocs dies després la societat civil expressava la seva resposta contrària al cop a través de manifestacions massives als carrers de les principals ciutats.

Però, malgrat el fracàs del cop, les conseqüències es feren notar. Poc després, malgrat l’obtenció de la majoria absoluta per part del PSOE en les eleccions de 1982, des del govern s’iniciava un procés de retallada de les competències autonòmiques que havien estat un dels motius al·legats pels colpistes.

Ara, 25 anys després, quan ha passat molt de temps i ens hem volgut convèncer que fets com aquells ja són impossibles al nostre país, un cop més, en ple procés d’aprovació d’un nou estatut per a Catalunya, es torna a sentir la remor dels sabres i hem de passar per la vergonya democràtica d’haver de sentir les paraules pronunciades durant la Pasqua militar pel Capità General José Mena Aguado, recordant­nos que, sinó fem bondat, aquí està l’exèrcit per posar –hi ordre. Confiem que només es tracti d’una opinió minoritària, però recordem que davant dels Tejero i els Mena només hi ha una opció, no quedar­nos quiets, ni atemorits, ni de genolls.

Jordi Monsó

Professor del Departament de C. Socials.

54

CASILLAS GÒMEZ ELLIOT GONZALES CABALLERO DAVID

55