Hola a tothom !!!

Som els alumnes del 3r d’ESO que hem fet la revista Cadena Perpètua número 32. Esperem que us agradi. Hi ha molts articles noticies, dibuixos, entrevistes, etc. En la classe quan estàvem fent­la ens hem divertit i esperem que a vosaltres quan la llegiu també us agradi.

Eva Maria Valenzuela: se la dedico a mi niño, a mi tata Sonia, a mi familia (en especial a mi sobrino) y mis amigos Belén, Oriol, Carol, Jhul, Duvan, Tadeo, Geraint ... Carolina Cuevas: se la dedico a mi familia (sobre todo a mi madre) y a mi manita negrita Rosi y a mis amigos. Armando: se la dedico a mi familia y a mis amigos. Manuel Clavijo: se la dedico a mi familia. Mustafa Hafdala: Li dedico a la meva família (especialment a la meva àvia) i a tot els companys. Javi Cabrera: se la dedico a mi familia y a mis amigos. David Ponce: a la meva família i a tots els meus amics. Karen Hereza: se la dedico a toda mi familia, en especial a mi madre y mi sobrina, a todos mis amigos, sobre todo a los de la Creueta y en especial a Cristina, Duran, Rakel, Jeni y Moha, y a mi clase sobre todo a Isamar, y a toda la gente que lea la revista. Ana Extremera: se la dedico a todos mis amigos y en especial a la Emy, Carlos R. (Ke por desgracia ya no está en este pueblo) y a mi niño ke lo kiero muxo Tania Olea: se la dedico a mi familia, en especial a mi madre, mi tete y mi cuñada. A mis amigos de Santa y a mi mejor amiga, Ana, a la peña de Palau, en especial a mi niño Jose tkm. Raúl Avendaño Sánchez: se la dedico a mi familia, a los colegas (Bolet, Sergi, Oscar, Clavijo, Noel, Javi, Isma, Dulcet, Pirata, Armando), a mi equipo y a todos los que lean esta revista, y a los creadores de las consolas.

Aquesta revista l’han fet els alumnes de 3r d’ESO del crèdit variable FEM LA NOSTRA REVISTA, de l’IES Rovira­Forns de Santa Perpètua de Mogoda, al segon trimestre del curs 2004/2005.

Generalitat de Catalunya iIES ROVIRA–FORNS Pau Picasso, 4 08130 Santa Perpètua de Mogoda tel / fax 93 560 42 51

El nou edifici. Bones notícies ..........................................................3 Membres de consell escolar............................................................3 Un locutor entre nosaltres..............................................................4 Entrevista a la Maria José...............................................................5 Gerard Moreno, el futbolista de primer d’ESO..................................7 Miss i mister institut.......................................................................8 Taller de marqueteria ....................................................................9 El simulacre ................................................................................11 Les set diferències.......................................................................12 El tsunami...................................................................................13 60è aniversari de l’alliberament d’Auschwitz..................................15 Las torres Petronas......................................................................16 El Sàhara ...................................................................................17 Bucarest, capital de Romania .......................................................18 Carnavales..................................................................................19 Noticias curiosas..........................................................................20 El waterpolo................................................................................21 Dani Pedrosa...............................................................................23 Real Madrid.................................................................................25 Sevillanes....................................................................................28 Los Mojinos escozíos....................................................................29 Gran Turismo 4 ...........................................................................31 PSP, la nova portàtil ....................................................................33 El manga i l’anime.......................................................................35 Gantz..........................................................................................36 San Valentín................................................................................37 Poesías .......................................................................................38 Star Wars, episodi III...................................................................39 Chistes........................................................................................40 Significado de los nombres...........................................................41 Vampirs ......................................................................................43 Il·lusions òptiques .......................................................................45 Dibuixos......................................................................................46

EL NOU EDIFICI BONES NOTICIES!!!

El nou ROVIRA ­ FORNS es farà al costat del col∙legi actual de Santa Perpètua. Potser amb una mica de sort, les classes començaran al nou edifici al gener de 2006. I tot això ja ha sortit publicat, així que és seguríssim .El preu de la construcció és de 6 milions d’euros. Hi haurà aules previstes per a tres grups a cada nivell.

Els dies 24, 25 i 26 van haver les eleccions al consell escolar, que servien per escollir els nous membres d’aquest òrgan. En concret s’havien d’escollir tres professors, dos pares i dos alumnes.

Professor at: Montserrat Pagès Moratona M. Rosario Pallarés Porcar Rosa Maria Sánchez Barrera

Mares i Pares: Teresa Sánchez Nosàs Rafael Venteo Arias

Alumnat: Laura Bernal López Laura Llord Aymerich.

Aviat deixarem aquests edificis i ens traslladarem a uns altres de nous.

Com ja sabeu, al nostre poble hi ha una ràdio que es diu Ràdio Santa Perpètua, i es sintonitza al 107 de la FM. Un dels programes més interessants s’anomena Crèdit Variable i en ell participen nois i noies del poble. Entre ells hi ha un alumne del nostre institut que hi col·labora i parla de la televisió, els programes que faran i fa les crítiques dels que han estat emesos els dies anteriors, entre altres coses. Aquest noi és l’Oriol Bassols, de tercer A.

Entrevista a l’Oriol Bassols:

*Quan vas començar a col·laborar a la ràdio? ­El 15 de setembre de 2004 m’ho van proposar i el dia 17 ja em vaig incorporar.

*Quan temps portes a la ràdio? Ja porto uns 8 mesos, més o menys.

*Quin horari té el programa? Quan comença la teva secció? El programa s’emet de 6 h a 7 h de la tarda, tots els dies. La meva secció comença a les 6:15 h i acaba a les 6:40.

*Com et prepares els programes? Els migdies em faig un esquema, no segueixo cap ordre de guió. El que més m’agrada es improvisar. *Compagines bé els estudis amb la ràdio? Ja tens temps? Sí, perquè només hi vaig dilluns, dimecres i divendres. Les tardes de dimecres i divendres tinc més temps perquè no tinc cole. *Penses seguir dedicant­te a la ràdio? Potser sí o potser no.

*Què penses de la televisió? Que és un medi d’informació, gràcies a la televisió podem veure programes com el del telediari, que és informatiu, o sèries televisives que fan riure i que tenen coses de la vida real.

*Com comença la teva secció? Comença així: “El noi que no dorm, no menja, no va amb noies, seu i mira la televisió des del sofà de casa seva, Oriol Bassols, el noi de la tele.”

Farem una entrevista a la nostra professora de socials “preferida” i la que posa més positius i negatius, la María José Gómez .

Hola ! Bon dia María José, som els alumnes de 3r d‛ESO de la revista. Et volíem fer una entrevista per conèixer-te millor.

1 ) T‛agrada la teva professió? Sí, clar, per això la he triat. Si no m‛agradés em dedicaria a una altra cosa. 2) Has vist algun canvi en tots aquest anys exercint la teva professió? Home, evidentment s‛han produït canvis tant en els interessos de l‛alumnat com amb l‛aplicació de les noves tecnologies a l‛aula o canvis en els programes de les matèries, etc... 3) Què penses quan els alumnes et diuen que poses molts deures? Els alumnes sempre es queixen del mateix! Encara que no en posés es queixarien igual, és la seva activitat preferida. De totes maneres es queixen però quasi sempre els fan. 4) Quin remei tens per no posar- te mai malalta ? No és que mai em posi malalta, és que m‛agrada fastidiar els meus alumnes i per tant vinc encara que estigui malalta (Bé, si estic molt greu no vinc). 5) Has estat en algun col∙ legi de primària o en altres instituts abans de treballar al Rovira- Forns? Sí, de primària he estat al Bernat de Mogoda un any, i a Caldes bastants anys. A secundària només he estat al Rovira. 6) T‛agrada organitzar excursions? Depèn de quines sortides. Si estan ben organitzades i si és per fer alguna activitat interessant, sí (com les sortides de socials) 7) Sempre has estat professora de socials? Sempre he estat una professora de socials a l‛institut, encara que a primària feia totes les assignatures, especialment català 8) T‛agraden els teus alumnes? Per què? M‛agraden tots, sobre tot els que són simpàtics i divertits i els que treballen i estudien molt.

9) T‛agrada subornar els teus alumnes? No, els poso positius perquè alguns puguin aprovar. El que passa és que alguns volen tenir contenta a la profe i li fan una mica la pilota. 1 0) T‛has sentit alguna vegada agobiada pels teus alumnes? No, pels alumnes no, per tenir molta feina sí, perquè de vegades se t‛ajunten exàmens, treballs per corregir, activitats per preparar, sortides, reunions..... 1 1 ) Què fas quan estàs nerviosa? A la mínima que puc me‛n vaig a la platja a banyar-me, i si és hivern me‛n vaig a prendre el sol, que sempre relaxa. Si fa mal temps em dedico a cantar que també relaxa . 1 2) Què fas al teu temps lliure? A part d‛anar a prendre el sol, llegir, anar al cinema i quedar amb els meus amics per xerrar. Ah, i escoltar música i cantar . 1 3) Quina edat tens? (si es pot saber, és clar) A les dones no se‛ls pregunta l‛edat. Bé, una pista “en tinc més de vint”. 1 4) Quin és el teu cantant preferit? Per què? Luis Miguel, perquè te una de les millors veus del panorama musical llatí i a més és molt “guapo”. També m‛agraden molts altres cantants com David Bustamante, per la seva veu, Miguel Sáez amb el seu “Regueton” perquè és molt simpàtic i composa molt bé. També m‛agraden Rosana ,la Oreja de Van Gogh Chayanne, Pecos i el nou disc de Cristian Castro . 1 5) Quines tres coses et portaries a una illa deserta? Com que crec que em rescatarien aviat em portaria coses per passar-m‛ho el millor possible: un llibre, un clon de Luis Miguel i uns bombonets de la “Caja Roja”. 1 6) Quin es l‛últim cotilleo que tens del nostre institut? Jo sé molts cotilleos del nostre institut, però és que des del Nadal l‛alumnat segueix les normes de la Pantoja : “no parlo de la meva vida privada”. Et puc dir que hi ha unes quantes noies de 3r B que els agraden uns nois de 2n B. 1 7) Tens algun llibre preferit? Qualsevol llibre de Juan Marsé. També el “Libro de los amores ridículos” i les novel∙les històriques. 1 8) Quin programa de TV t‛ agrada ? M‛ agraden les series nacionals, sobretot “Aquí no hay quién viva”, “7 vidas”,i “Cuéntame”.També m‛agrada el Aruscitys. 1 9) Quin és el teu pitjor malson? Somiar per la nit amb l‛ institut.” Això és un malson i la resta són tonteries. 20) Ets ordenada? Normalment sí, malgrat que sempre perdo les claus.

Karen Hereza Pous Carol Cuevas Cuevas

Com ja sabeu hi ha un noi del nostre institut que juga al futbol a l’equip de l‘Espanyol. Aquest noi es diu Gerard Moreno. Això no es podia passar per alt, i per això li farem una entrevista

Entrevista a Gerard Moreno:

*Quan vas començar a jugar al futbol? ­Vaig començar a jugar als 6 anys.

*Has guanyat algun premi? Quins? ­Si, Brunete i l’internacional.

*Quant temps portes jugant al futbol? ­porto 6 anys.

*Ja compagines bé els estudis amb el futbol? Si ,però he d’estudiar per la nit.

*A quin equips has estat? ­A la Damm i a l’Espanyol.

*Quin futbolista famós t’agrada? Per què? ­Reyes de l’Arsenal, perquè de vegades fa gols, i desborda per les bandes.

*A quin camp entrenes? ­A la ciutat esportiva de sant Adrià.

*Penses seguir jugant al futbol? ­És clar que si.

*A quin equip penses anar de gran? ­De moment seguir a l’Espanyol.

* Com et definiries com a jugador? ­Sóc davanter , a vegades faig gols i sempre intento jugar el millor possible.

Hem fet una votació per saber qui serà el mister i la miss del nostre institut I.E.S Rovira Forns. Els resultats obtinguts han sigut:

Miss institut 1ª Raquel Mateu 2n batxillerat 2ª Thais Urízar 1r ESO C 3º Adriana Téllez 2n ESO A

Mister institut 1ª Edgar Villanueva 1r batxillerat 2ª Frank Soriano 4t ESO B 3º Jesús Aguilera 1r ESO B

En esta fotografía se ven cuatro banquetas, una de cada color. Estas banquetas son de madera, las hemos hecho con unos productos: mata carcoma, vaselina etc... Después de esos productos las hemos pintado con anilina de color: rojo, azul, naranja etc... También se ve a un compañero haciendo una banqueta, cuatro ya están acabadas como se ve en la foto. Cuando están acabadas nos las llevamos, después nos las podemos quedar, regalar, lo que queramos hacer con ellas... Àngel.

Un grupet d’alumnes de segon i de tercer d’ESO està fent un taller de marqueteria i restauració de mobles, organitzat per l’ajuntament a la granja Soldevila. De marqueteria, els alumnes han fet taulers d’escacs (Cadena Perpètua número 31), despré per a regalar a la família per Nadal han estat fent banquetes com les de les fotografies. Aviat començarem a restaurar mobles antics.

Hola soy Anouar he hecho la banqueta para regalarla a mi familia. La banqueta la tenemos que barnizar y pintar con el color que Queremos. Yo la he pintado con color marrón, después hay que dejarla secar un poco y después hay que engancharla con grapas y después cuando ya lo tenemos hecho, tenemos que llevarla a nuestra casa para regalarla a nuestra familia. De momento he hecho una banquea y un tablero de ajedrez. Gracias y adiós.

Aquest de la foto soc jo, el Marc Duque de 2n C i estic polint la banqueta perquè no estigui aspre i després començo a envernissar­ la amb goma­laca i tosca. Aquest taller m’agrada molt, el Lluís il’Eugeni só molt bons amb nosaltres els alumnes de segon i de tercer.

En esta foto hay cuatro banquetas. Lo primero fue matar la carcoma, lo segundo fue darle tosca y luego lijarla. Después barnizarla. Se deja secar y luego se pinta del color que quieras. Luego se pone goma espuma de relleno, después la tela y se le da una ultima capa de goma­laca. Jairo.

CARCOMA Y OTROS PARÁSITOS Las causas principales de los destrozos en la madera son los insectos xilófagos. En la mayoría de los casos los parásitos depositan huevos en la coreza y fisuras de la madera. Posteriormente las larvas al alimentarse de almidón y celulosa principalmente, forman galerías. Una vez se han transformado de larva en insectos adultos abandonan el arbol o pieza de madera en la que se encuentran.

Los parásitos atraviesan si es necesario piezas de yeso e incluso de metal como el plomo.

­La CARCOMA PEQUEÑA ataca al olmo y al tilo y resinosos ya trabajados además de otros frondosos. ­La CARCOMA GRANDE a las construcciones viejas. ­El GRAN ALGAVARO atacará al roble. ­El HYLECOETUS afecta al pino, abeto del norte y otras muchas especies. ­El BÓSTRICO y el SIREX GIGANTE afectan a los resinosos y el ALGAVARO DE LAS CASAS a los resinosos ya trabajados. ­El COMEJÉN (es el insecto adulto el que ataca la madera) destruye con gran rapidez la madera.

TRATAMIENTO CONTRA LA CARCOMA:

Las hembras ponen los huevos sobre los muebles. Tanto adultos como larvas atacan la madera perforando galerías en el interior . Además del ruido que producen se detectan por un fino serrín al pie el mueble. Pueden deshacer muebles enteros e incluso afectar a la estructura de la casa en cuyo caso deberá visar a un especialista. Para los muebles existe un insecticida líquido especial para este caso que se aplica con pincel o pistola. Empleando el pincel, extienda sobre toda la superficie del mueble incluios los rincones menos accesibles. No lo haga solo en agujeros, ya que en ellos es donde ha estado la carcoma, pero ya no lo está. Con pistola utilice boquilla larga y fina, introduciendo el producto en túneles y resto del mueble. Trate el mueble en el comienzo de los meses templados y conservelo en plástico hasta el comienzo de los meses fríos. Carlos G.

Se me ve en la foto haciendo la banqueta. La estoy pintando con anilina mezclada con agua y amoniaco. Se lija primero, luego se le pone matacarcoma, con goma laca se barniza. Luego con goma espuma y tela se tapiza. Jordi.

El simulacre El passat dimecres 24/11/04 a les 10:55 va tenir lloc el simulacre que cada any toca fer. Un cop va sonar un timbre, tothom havia de a sortir per les respectives portes que estaven marcades en uns fulls plastificats que estan posats a totes les aules i tots es van reunir al pati . El simulacre és una obligació del centre per alumnes, professors i tot el personal, i es fa

perquè tothom estigui preparat per si algun dia passa de veritat un incendi o alguna altra cosa. Així tothom sabrà per on ha de sortir i on ha d’anar. Alguns alumnes no van fer cas dels professors i van entrar a buscar els entrepans i van sortir per l’altra porta i van tornar

amb la resta del grup. A alguns alumnes els va afavorir i a d’altres els va empipar perquè els de 3r A es van lliurar d’un examen, però en canvi els de 3r B van perdre temps d’educació física.

Com és habitual, vam estar deu minuts esperant a què arribessin els bombers però no van venir. L’encarregat de coordinar­lo va ser el Joan Carles, professor d’anglès, i li hem fet una entrevista:

1­Com creus que va sor tir el simulacre? En general bé, però l’alarma no es va sentir a tot arreu i no totes les portes eren obertes. 2­Les instruccions que hi ha penjades a les parets es van complir? Si, però els alumnes (en teoria) ja sabien el que havien de fer. 3­Creus que estar ia bé posar­hi extintors a totes les aules? Quina normativa hi ha? Sí, al barracó no hi ha cap. 4­Què opines sobre els alumnes que van tornar a entrar a agafar l’entrepà? Que com sabien que era un simulacre no els va importar gaire. 5­Estar ia bé que posessin sor tides d’aigua al sostre? Estaria bé a les zones mes difícils de sortir. 6­Quan tr igar ien en venir els bombers a l’institut? Venen de Mollet, trigarien 10 ó 15 minuts. 7­Estava previst que els bombers no arr ibessin o no van venir perquè no van voler? Van trucar per dir­los que era un simulacre. 8­Quines coses millor ar an l’any que ve? A l’institut no milloraran les sortides.

David Ponce Javi Cabrera

60è ANIVERSARI DE L’ALLIBERAMENT D’AUSCHWITZ

El tristament famós camp de concentració d’Auschwitz, fou creat el 1940 pels nazis i, si bé en un primer moment es va destinar a l’acollida de presos polítics polonesos, aviat va ser l’última destinació d’homes, dones, nens, ancians, famílies senceres d’arreu d’Europa víctimes de la segregacions racials, polítiques i socials. Auschwitz es convertí en un dels llocs on l’extermini de tots aquells que eren considerats “inferiors” o diferents (jueus, gitanos i homosexuals entre d’altres) van ser víctimes d’un dels projectes d’extermini

sistemàtic i planificat més frapants del segle XX. Ara, seixanta anys després, en són ben pocs els que poden explicar en primera persona l’horror que van patir al camp d’extermini i foren precisament alguns d’aquests, junt amb mandataris de tota Europa, els qui protagonitzaren el gener passat un emotiu acte on es recordà les víctimes de l’holocaust i la barbàrie nazis, celebrat precisament a les instal∙lacions del camp.

Costa imaginar­se, des de la comoditat de les nostres vides, la situació d’unes persones, arrencades de les seves vides quotidianes, detingudes i transportades en vagons de trens com a bestiar i que, un cop al camp, si aconseguien passar una primera selecció, eren obligades a treballar, explotades fins al més absolut esgotament. Algunes d’aquestes persones, nens inclosos, van patir vexacions inhumanes i van ser utilitzats com a conillets d’índies en experiments cruels que no van servir per res més que per torturar les víctimes i per satisfer la crueltat de metges que no feien honor a la seva professió. Sinó morien abans, quan ja no eren útils, eren finalment exterminats en llòbregues cambres de gas.

El fet que hagin passat seixanta anys des que les tropes soviètiques alliberessin el camp i acabessin amb l’horror no ens ha de

fer oblidar que no estem tant lluny que situacions com les viscudes a Auschwitz es puguin repetir. No existeixen vacunes contra el racisme o la xenofòbia però si d’alguna cosa ha de servir que un milió i mig de

persones morissin a Auschwitz es per a recordar que fets com aquests no s’han de repetir i per extreure de cadascun de nosaltres un compromís amb la defensa dels drets humans i la pau.

Jordi Monsó Professor del Departament de C. Socials.

Las torres gemelas Petronas, en Kuala Lumpur, Malasia, fueron entre 1998 y 2003 los edificios más altos del mundo, superados en esa fecha por el edificio Taipei 101. En su

interior las torres se encuentran compuestas por oficinas. Fueron diseñadas por el arquitecto argentino César Pelli y terminadas en 1998. Con 88 pisos, de estructura mayoritariamente de acero inoxidable y vidrio, evocan motivos tradicionales del arte islámico, haciendo honor a la herencia musulmana de Malasia. La estructura básica se tomó de un proyecto no realizado para una torre en Chicago.

Sus oficinas albergan entre otros, las oficinas de la compañía petrolera Petronas y la sede en Malasia de la empresa Microsoft. No está permitido el acceso del público en general.

Kuala Lumpur está ubicada en la mitad de la península de Malasia la cual viene hacia el sur

desde Tailandia y termina entre las islas de Singapur. Fundada como un pueblo minero a mediados del siglo XIX, y ahora debido a su ubicación estratégica la capital del país, Kuala Lumpur es el hogar de los más altos edificios de oficinas en Malasia, los más modernos centros comerciales y los más notables eventos culturales. Además de ser el centro de Malasia, Kuala Lumpur también es la mejor base central para explorar todas las demás ciudades a lo largo de la península de Malasia, ninguna de

las cuales está a mas de un día de viaje. Cada uno de estos pequeños pueblos tiene su propio ambiente particular, desde pueblos bulliciosos con casinos para jugadores hasta pueblos mas frescos y menos poblados a elevaciones mas altas, hasta lugares de vacaciones a lo largo de la playa con inolvidables restaurantes hasta islas virtualmente deshabitadas donde la naturaleza sigue intocable en su mejor expresión ecuatorial, como lo ha sido durante siglos

El edificio Windsor tenía 106 m de altura y 32 pisos. El edificio fue construido en el año 1979 y se ha incendió el 12 de febrero de 2005. Este hecho está lleno de incógnitas y misterios que tal vez nunca sean explicados.

El Sàhara occidental està situat entre els paral∙lels 20 i 30 al voltant del Tròpic de Càncer i té una extensió de 284.000 quilòmetres quadrats.

Limita al nord amb Marroc, amb Algèria a l´est, amb Mauritània al sud-est i amb l‛Oceà Atlàntic a l‛oest. El Sàhara té 260.000 habitants. En el Sàhara es parla l‛àrab (hasania). La capital del Sàhara es el Aaiún. Una bona part de la població saharaui viu en els campaments de refugiats, que són uns pobles que estan situats a la part occidental del desert d´Argèlia. Els saharauis viuen en els campaments de refugiats perquè el Marroc va apoderar-se del Sàhara Occidental després de la mort de Franco. Abans El Sàhara Occidental

pertanyia a Espanya. Els campaments de refugiats consisteixen en quatre ciutats (wilayas) que són el Aaiun, Esmara, Dajlan i Auserd. Aquestes ciutats tenen 6-7 pobles (daires). La majoria dels homes estan a l‛exèrcit. En totes aquestes ciutats hi ha un hospital principal. A cada província hi ha 2 escoles, a partir del sisè els alumnes marxen a un institut fora dels campaments. No hi ha gairebé aigua i l‛alimentació és molt complicada. Els carrers tots són de terra. Vivim en jaimas, una mena de tendes.

MUSTAFA HAFDALA

Bucarest, capital de Romania Bucarest és la capital de Romania. Té gairebé 3 milions d’habitants i està situada entre la Serra dels Carpats i el riu Danubi. En els anys 30 del segle XX era el Paris de l’Europa oriental, és a dir, un gran centre cultural. Però durant la II Guerra Mundial es van destruir molts edificis. Després va venir la dictadura de Ceausescu que va provocar que perdés molt del seu esplendor. Precisament, Ceausescu va morir metrallat a l’any 1990 perquè la població estava farta de la seva crueltat. L’edifici més gran de la ciutat, amb 3100 habitacions, és el Palau del Parlament i va ser construït a l’època del mateix Ceausescu.

Bucarest té un clima continental suau. Els hiverns són freds. La temperatura varia a l’hivern des dels ­6ºC fins als 2ºC, i a l’estiu de 6ºC a 29ºC. El viatge en avió de Bucarest a Barcelona és més o menys de 4 hores.

Un dels monuments mes importants de Bucarest és el monestir de monges, últim gran monument que manté l’estil arquitectònic de l’època d’Stefan cel Mare, va ser fundat per l’arquebisbe Gheorghe Movila entre 1581 i 1584 i va ser construït com una autèntica fortalesa, amb amples i alts murs i torres de defensa, que van ser acabades el 1601. Està ubicat en un paratge d’extraordinària bellesa.

El Carnaval de Brasil es el más conocido y famoso, es distinto de todos, es tan espectacular, que se cotiza como los grandes espectáculos: se venden entradas para ver los desfiles y las rúas, se venden a las televisiones los derechos de transmisión como si se tratara de grandes partidos de fútbol o de Juegos Olímpicos

Cuentan los que conocen la historia que estos carnavales aún no han cumplido los doscientos años, pero igual todos los carnavales del mundo se inspiran en las grandes ceremonias romanas propias del mes de febrero, el de las purificaciones

CATARSIS es la palabra que mejor define todos los carnavales. Limpieza general de la casa y del alma ..

El denominador común de todos los CARNAVALES que en el mundo son y han sido, es la limpieza general y a fondo. Es la ocasión en que se revuelven todos los armarios y todos los rincones de la casa y se encuentra uno con su pasado.

Cuando los CARNAVALES no se habían comercializado aún y convertido en espectáculo, lo que se hacía era disfrazarse con las ropas viejas propias o ajenas que uno encontraba en los baúles cuando emprendía la gran limpieza anual de la casa marcada por la cuaresma (para los romanos el mes de febrero es el de la limpieza; y los musulmanes también empiezan su

Ramadán con la limpieza general).

Hoy nos podemos dedicar a los lujos y esplendores del CARNAVAL porque tenemos superado ya el gran problema de la higiene que pasaba cuentas cada pocos decenios diezmando la población.

Los días de carnaval sirven para cambiar tu espíritu por otro, tienes que divertirte y hacer reír y luego ordenar tu casa, claro.

Un vietnamita no se corta el pelo desde hace 31 años. Y lo peor: no se lo lava desde hace 6

Tran Van Hay, un vietnamita de 67 años de edad, dejó de cortarse el pelo porque le hacía mal. Su último corte de pelo -realizado 31 años atrás- lo "enfermó mucho" así que decidió nunca más interrumpir su caótica prosperidad capilar. Actualmente su cabellera (que paralizaría de envidia al más pintado de los rastafaris) mide 6 metros 20 cms. Debido al volumen de su melena el hombre ya no puede llevar a cabo sus tareas de granjero. Según el periódico local, no fue lavada en los últimos seis años y casi nunca está descubierta: normalmente se la ata alrededor del torso y la cubre con una bufanda. Si bien todavía el famoso Libro Guiness de los Récords no dio su veredicto, el vietnamita

habría superado al actual campeón tailandés, Hoo Sateow cuyo pelo en 1997 medía 5 metros 15 cms.

Igualmente, un hindú está tramitando su ingreso al Libro Guiness de los Récords como el portador del bigote más largo del mundo. Badamsingh Gurjar Khatana cuyo bigote mide 4 metros con 11 cms. reclama el título que actualmente detenta Kalyan Sain con su mostacho de 3 metros y 38 cms.

Introducció

El waterpolo és un esport aquàtic d’equip que es juga en una piscina, en la que els equips competidors intenten introduir una pilota flotant dins unes porteries situades a ambdós costats de l’àrea de joc. Cada equip està format per 11 jugadors, però només poden estar 7 alhora a l’aigua. El waterpolo és un dels esports més complets que hi ha, perquè es necessita molta força i resistència. El waterpolo és un esport minoritari. Tot i això, a Espanya hi ha un gran nivell, sobretot a Catalunya. Els millors jugadors espanyols, són catalans, com va ser el cas de Manel Estiarte.

Històr ia El waterpolo es va desenvolupar a la Gran Bretanya entre 1869 i 1870, es va dir així perquè els primers jugadors colpejaven la pilota amb masses. Després es va dir waterpolo i futbol d’aigua. Al 1887 l’escocès William Wilson va redactar unes regles que van arribar a ser les bases de les regles internacionals. Aviat es va fer popular a Europa i Amèrica i es va jugar per primer cop a uns joc olímpics al 1900 A partir del 1928, primer Alemanya i després Hungria van començar a dominar el Waterpolo Internacional, a la década dels 80 va concluir quan equips com Iugoslàvia, Estats Units, URSS, Itàlia i Espanya es van convertir en equips molt competitius.

Les regles

Ø El camp té entre 20 i 30m de llarg, i entre 10 i 20m d’amplada.

Ø La profunditat de l’aigua va des de 1.50 a 2.40m.

Ø Juguen sis o cinc jugadors de camp i un porter per equip

Ø Els equips es diferencien pel color del gorro que portin.

Ø El partit dura 28 minuts a rellotge parat, dividit en 4 períodes de 7 minuts.

Ø Es poden marcar gols amb tot el cos, menys amb el puny tancat. Ø Es pot tirar des de qualsevol part de la piscina. Ø No es pot agafar la pilota amb dues mans, excepte el porter. Ø Les expulsions duren 20 segons Ø El màxim d’expulsions per jugador són 3, després de la tercera el jugador no pot

tornar a jugar

Aquest estiu la selecció d’Espanya va competir als jocs olímpics, on van passar la primera fase després de jugar amb grans equips com Alemanya, Grècia, Egipte, Itàlia i Austràlia. Després als vuitens de final va perdre davant una forta selecció com es Sèrbia i Montenegro. Van lluitar per la cinquena plaça pero Alemanya els va privar d’aquesta posició en guanyar per 6­4. Els jugadors d’Espanya van ser: Àngel Andreo; Sergi Pedrerol; Guillermo Molina; Gabi Hernández; Daniel Ballart; Salvador Gómez; Ivan Pèrez ­ a l’equip inicial­ Gustavo Marcos; Xavi Garcia; Ivan Moro; Dani Moro; Javier Sanchez Toril – a la banqueta­.

Actualment a la divisió d’honor hi ha diferents equips: § De Catalunya hi ha el CN Sant Andreu, CN

Barcelona­Nofer, CN Atlètic Barceloneta, CN Terrassa, CN Sabadell, CN Mataró­Quadis, CE Mediterrani.

§ D’Aragó hi ha el WP Plaza Saragossa. § De Madrid hi ha el Real Canoe N.C. § Del país Valencià hi ha el C.WP Aigües de

València. § De Navarra hi ha el CD Larraina. § De les Illes Canàries hi ha el C.N. Martiànez

La primera vegada que Daniel Pedrosa es va pujar a una moto tenia quatre anys i la seva muntura de llavors, una Italet 50 de motocrós, disposava d‛unes rodes laterals de suport. Amb sis anys, Dani ja va començar a córrer en mini motos. El seu primer pocket bike va ser la rèplica en miniatura d‛una Kawasaki de carrer; a aquesta li van seguir altres motos, els circuits i les carreres entre amics, sempre com a diversió i sense imaginar si més no el que el destí li oferia. Corria l‛any 1996 quan Dani, que llavors comptava deu anys, va cursar la seva inscripció al Campionat d‛Espanya de mini motos. Dani va començar a córrer en circuits de karts distribuïts per tota la geografia espanyola, acompanyat sempre pels seus pares i amb la moto en el maleter del cotxe. Els acompanyava el seu germà petit, Eric, cinc anys menor que Dani i que actualment també corre en motos. Aquest any, 1996, el Dani va quedar sisè en la primera carrera, a causa de un problema amb el tub d'escapament de la seva moto. En la seva segona carrera va pujar per primera vegada al podi, li va agradar l‛experiència i va decidir tornar a córrer el campionat l‛any següent, després de finalitzar aquesta temporada segon en el campionat. Però va tenir mala sort i uns dies abans del començament del campionat del 97, el Dani va contraure la varicel∙la. El resultat va ser que ni tan sols podia posar-se el casc. Era el principi de la temporada i a causa d‛aquest contratemps, Pedrosa va quedar a final d‛any a vuit punts del primer classificat, en el tercer lloc de la classificació general. Encara que el 1998 Pedrosa va aconseguir per fi fer-se amb el títol. En aquella època eren molt conegudes la Copa Aprilia 50 i el Open RACC, i Pedrosa es va plantejar participar en alguna d‛elles, però a causa de la manca de recursos i suport, i malgrat els seus bons temps, Dani va decidir deixar les motos i començar a córrer en mountain bike. Quan estava a punt d‛obtenir la llicència per a començar a córrer en bicicleta, la família es va assabentar a través d‛un amic que s‛estava organitzant la Movistar Activa Cup, una copa de promoció amb motos de competició. El canvi de mini motos a motos de carreres era enorme i Dani era encara molt jove, però a principis de 1999 van decidir enviar una sol∙licitud per a fer les proves, que es disputaven en el madrileny Circuit del Jarama. D‛aquesta experiència explica el Dani: "El cap de setmana anterior havia après a pilotar amb marxes sobre una moto que ens van prestar, en un polígon industrial proper a la meva casa. En el Jarama havia molta gent, la veritat és que estava una mica espantat. Tampoc havia corregut mai abans en un circuit i en la primera volta, la pista semblava tan ampla com una autopista. La moto era tan alta que els peus no me arribaven al terra." A pesar d‛això, Dani va passar les proves de selecció, i va fer aquest any la Movistar Activa Cup acabant en una meritòria vuitena posició. Dels vint-i-cinc pilots que van competir aquest any, només tres van passar a formar part de l‛equip d'Alberto Puig, qui, vist l‛enorme potencial de Pedrosa, ho va incloure entre els elegits, juntament amb Joan Olivé i Raúl Jara. El 2000, Dani va

prendre part en el Campionat d'Espanya; de les

sis carreres que es disputaven, no va poder acabar dues d‛elles, però es va fer amb la pole en les altres quatre, acabant el campionat en quart lloc, per darrere de Joan Olivé, Raúl Jara i Toni Elias. En aquest moment, Alberto Puig li va informar que anava a córrer el Mundial de Motociclisme. En la primera carrera, que va tenir lloc en el Circuit de Suzuka, estava entre els últims en la graella de sortida.

El 2001 va ser un any d'aprenentatge per a Dani Pedrosa, però tot i així va assolir dos podis, un tercer lloc a València i un altre a Motegi. En diverses carreres va prendre la sortida entre els primers, encara que tot just tenia experiència i competia amb pilots de la talla de Toni Elias, Manuel Poggiali o Youichi Ui. La seva tercera posició final en el Mundial del 2002, en el qual era candidat a la lluita pel títol juntament amb Manuel Poggiali i Arnaud Vincent, va ser un clar exemple del seu gran potencial. Així ho van confirmar els nou podis i les sis poles assolits en la seva categoria aquest any, i la seva victòria en el Gran Premi de Sud-àfrica. Pedrosa continua sota la tutela d'Alberto Puig, el seu mentor i la persona de confiança d'aquest jove pilot. Pedrosa s'ha proclamat Campió del Món en la categoria de 125cc, amb un total de cinc victòries, i aquest any també ho ha aconseguit en la categoria de 250cc.

Daniel Pedrosa viu actualment amb els seus pares a Castellar del Vallés, un poble proper a Sabadell, a la província de Barcelona.

Data de naixement: 29 de setembre de 1985. Lloc de naixement: Castellar del Vallés (Barcelona). Edat: 19 anys. Alçada: 1,58 mts. Pes: 49,5 quilos. Test personal País preferit: Espanya Ciutat: Barcelona Estació de l‛any: Estiu Lloc per a anar de vacances: La platja Color: Blau Actor: Sean Penn Actriu: Charlize Theron Pel∙lícula: L'últim Samurai Cantant / grup musical: The Boss Cançó: "Only estafi will tell" (Àsia) Llibre: "Every seconds counts". Hobby: Música, motociclisme, Internet. Moto favorita: Fona. Circuit favorit: Motegui. Pilot favorit: Michael Doohan. Adversari més temut: cap. Pitjor moment: L‛accident a Austràlia. Millor moment: El GP de Malàsia 2003. Un desig per a aquest any: Salut. Moto que utilitza: Honda (Telefònica Moviestar)

Història

El Reial Madrid és un equip que va ser fundat el 6 de març de 1902 amb Juan Padrós com a president. El 29 de juny de1920 el rei Alfons XII va concedir el títol de Reial.

El 15 de setembre de 1943, Santiago Bernabéu va ser nomenat president, i va començar l’ etapa més fructífera del club. El 22 de Juny de 1944 va ser presentat el projecte del camp Bernabéu, el partit inaugural del qual va ser el 14 de desembre de 1947. L’any 1953 el club va fitxar Alfred Di Stefano i un jove anomenat Gento. El 1956 l’equip va jugar la final de la primera copa d’Europa i va derrotar el

Stade Reims. Les següents 4 copes d’Europa també les va guanyar. El 1960 el Madrid va guanyar la seva primera copa Intercontinental, derrotant per 5-1 al Peñarol de Montevideo. Al 1966 el club va guanyar la sisena copa d’Europa i la lliga després de perdre només dos partits en tota la temporada. El 2 de juny de 1978 va morir Santiago Bernabéu que va ser el president durant 35 anys. El dia 5 de Febrer de 1984 va debutar a Cadis amb el primer equip Emilio Butragueño, máxim golejador de Segona Divisió i revelació del campionat. El debut serà un presagi del que estava per vindre: marca dos gols en la segona part i el seu equip es va alçar amb la victòria. Un nou mite havia nascut al Reial Madrid. El 22 de maig de 1985 El Reial Madrid tanca una temporada de gestes esportives. S’aconsegueix el primer títol de la UEFA, amb remontadas impensables. Els veterans (Gallego, Juanito, Valdano i Santillana) s’ensamblen a la perfecció amb els joves integrants de la Quinta del Buitre. El Madrid està formant un dels millors equips de la seva llarga història. El 24 de maig de 1985 es produeix el relleu en el Club, Ramón Mendoza és el nou president blanc. S’inicia per el Real Madrid una productiva etapa de grans èxits en el tema esportiu i d’espectaculars transformacions en l’àmbit social. El 18 de juny de 1995 l’ Estadi Bernabéu es vestia amb les seves millors gales per a celebrar el 26è títol de Lliga. El president de la Federació Espanyola de Futbol, Angel María Villar, va lliurar la Copa de campions al capità madridista, Manuel Sanchis. El dia 12 de gener de 1998 el Reial Madrid va ser escollit per la FIFA com el Millor Club de la Història. Alfredo di Stéfano i Ferenc Puskas són escollits entre els deu millors jugadors de la història. Di Stéfano té l'honor d'encapçalar aquesta llista. El 20 de Maig de 1998 el Reial Madrid conquista la seva setena Copa d'Europa al vèncer a la Juventus per 1-0 en la final disputada a l'estadi Arena d'Amsterdam. El gol de la victòria va ser aconseguit per Pedja Mijatovic. L’1 de Desembre de 1998 El Reial Madrid aconsegueix la seva segona Copa Intercontinental al vèncer al Vasco de Gamma per un 2-1 en la final disputada a l'Estadi Olímpic de Tòquio (Japó). Roberto Carlos amb la col·laboració del meta brasiler Naza i Raúl van ser els autors dels gols madridistes.

El 24 de maig de l’any 2000 el Reial Madrid conquista el seu vuitè títol de Copa d'Europa al vèncer al València per 3-0 en la final disputada en l'estadi Saint Denis de París, en la primera final disputada per dos equips d'un mateix país. El dia 6 de març de 2002 El Reial Madrid compleix 100 anys. El madridisme viu un dia d'emocions intenses, a pesar que l'equip no pot conquistar la Copa del Rei, la Final de la qual es disputa aquest dia en el seu Estadi, i en la qual s'imposa el Deportivo de La Corunya (1-2). Per a festejar com es mereix el Centenari del Millor Club del Segle XX, el Reial Madrid ha programat un immillorable programa d'actes, repartits al llarg dels 365 dies més blancs de la Història del futbol mundial. El 15 de maig de 2002 De nou Campió d'Europa!!! El Reial Madrid conquista la màxima competició continental per novena vegada en la seva Història, la segona en l'estadi Hampden Park de Glasgow, un recinte ja mític per al madridisme al derrotar al Bayer Leverkusen alemany per 1-2, amb gols de Raúl i Zidane. Després de signar una trajectòria impecable (campió de les dues fases de grups, eliminant en quarts al Bayern de Munic -campió d'Europa en 2001- i en semifinals al Barcelona, amb un memorable 0-2 en el Camp Nou en el partit d'anada), el Reial Madrid no va deixar escapar el partit decisiu malgrat la duríssima resistència de l'excel·lent Bayer, que va lluitar fins al minut 97 d'un partit inoblidable. Aquesta final passarà a la història pel seu simbolisme, ja que posava el millor colofó possible a la temporada del Centenari, però també per la bellesa de l'extraordinari gol marcat per Zinedine Zidane. Dos records per a emmarcar en un any històric per al Madrid. El 30 de agost de 2002 el Reial Madrid conquista a Mònaco l'únic gran títol oficial que faltava en les vitrines de l'Estadi Santiago Bernabéu, la Supercopa d'Europa. Els blancs superen en la final de Mònaco al Feyenoord holandès, gràcies al partidàs de Roberto Carlos, autor de la jugada que va donar origen al 1-0 i del soberbi 2-0. Encara que Van Hooijdonk va escurçar distàncies de lliure directe, Guti va sentenciar amb el 3-1 final. Per moments, el Reial Madrid va donar una autèntica exhibició de futbol. Per fi, després de les finals perdudes en 1998 i 2000 davant Chelsea i Galatasaray, respectivament, la Supercopa viatjava a Madrid. El 3 de desembre de 2002 el Reial Madrid conquista a Yokohama (Japó) la tercera Copa Intercontinental del seu palmarès. El 22 de juny de 2003 el Reial Madrid vesteix la Lliga de blanc per 29ª vegada en la seva història. El títol no es decideix fins a la 38ª jornada, en la qual el Reial Madrid estava obligat a doblegar a l'Athletic (3-1) en un abarrotat Santiago Bernabéu per a no veure’s desplaçat del liderat per la Reial Societat. Dos gols de Ronaldo (minuts 8 i 61) i un altre de Roberto Carlos (45) fan estèril la victòria dels donostiarres davant l'Atlètic en Anoeta (3-0). El títol passarà a la història com La Lliga de Ronaldo. El brasiler suma 23 dianes des del seu debut en Lliga, el 6 d'octubre. Raúl, amb 16, va ser el complement perfecte del brasiler en un duo d'atac simplement letal.

Plantilla

L’equip està format per: (Porters) Iker Casillas, César Sánchez, Diego López, (Defenses) Michel Salgado, Roberto Carlos, Samuel, Iván Helguera, Pavón, Raúl Bravo, Borja, Woodgate, Alvaro Mejía, (Migcampistes) Zidane, Figo, Solari, Beckham, Guti, Gravesen, Celades, (Davanters) Raúl, Ronaldo, Owen, Portillo.

L’Entrenador Vanderlei Luxemburgo és un tècnic amb una àmplia carrera a Brasil, on ha guanyat nombrosos campionats, els quals li van dur a fer-se càrrec de la selecció brasilera. Al comandament de la selecció absoluta, va conquistar la Copa Amèrica el 1999 i l'any següent es va dur el Torneig Pre-olímpic de cara a Sydney 2000. El seu últim equip va ser el Santos, en el qual milita la jove estrella Robinho, jugador que interessa al Madrid.

Palmarés 29 Lligues: 1931-32, 1932-33, 1953-54, 1954-55, 1956-57, 1957-58, 1960-61, 1961-62, 1962-63, 1963-64, 1964-65, 1966-67, 1967-68, 1968-69, 1971-72, 1974-75, 1975-76, 1977-78, 1978-79, 1979-80, 1985-86, 1986-87, 1987-88, 1988-89, 1989-90, 1994-95, 1996-97, 2002-03. 17 copes del rei: 1904-05, 1905-06, 1906-07, 1907-08, 1916-17, 1933-34, 1935-36, 1945-46, 1946-47, 1961-62, 1969-70, 1973-74, 1974-75, 1979-80, 1981-82, 1988-89, 1992-93. 9 copes d’Europa: 1955-56, 1956-57, 1957-58, 1958-59, 1959-60, 1965-66, 1997-98, 1999-2000, 2001-02. 1 supercopa d’Europa: 2002-2003. 2 copes de la UEFA: 1984-85, 1985-86. 1 copa de la lliga: 1984-85. 7 supercopes d’Espanya: 1988, 1989, 1990, 1993, 1997, 2001, 2003. 3 copes intercontinentals: 1960, 1998, 2002.

Las sevillanas son un baile típico de Andalucía. La música que lo acompaña, que recibe el mismo nombre, tiene tres tiempos y es rítmica y alegre. El baile está dividido en 4 partes bien diferenciadas; el compás es de ¾, es decir, tres tiempos. Como baile es uno de los más difíciles porque tiene la dificultad de mover brazos, pies y manos y es necesario tener una concordancia igualada. El ritmo que tiene representa una manera convenida i el compás es de los Tanguillos de Cádiz. Las sevillanas se suelen bailar en las romerías y en las ferias, aunque últimamente hay un mayor número de gente que conoce los pasos de este baile. La Feria de abril es en primavera y la gente baila en cualquier sitio. Mareas humanas cruzan los puentes y van al barrio de Los Remedios, porque allí se instala el Real, con sus Casetas, los cacharritos de la calle del Infierno, los puestos de turrón, de chucherías, las tómbolas,...

Seguramente las niñas os habréis vestido alguna vez de Flamenca o de Gitana. Son trajes de volantes, algunos de lunares, otros lisos, con encajes, tiras bordadas, cintas de raso en los bordes; se complementan con las enaguas, el mantoncillo, los adornos del pelo (flores, peinetas, peinecillos), grandes pendientes en las orejas, pulseras, collares...

Los hombres se visten de «traje corto», con pantalón y chaquetilla. Algunos montan a caballo, otros van en charré y se pasean por las mañanas por la Feria y

las calles de los alrededores.

Los que estéis interesados en bailar sevillanas, podéis ir a apuntaros a los centros cívicos siguientes: Can taió, la Creueta y la Florida. Si queréis más información, llamad a alguno de estos centros cívicos.

Los Mojinos Escozíos es una banda de rock formada por Vidal Barja Molina “Vidalito”, Vidal Barja Ruiz “El Puto”, Miguel Ángel Rodríguez “Sevilla”, Juan Román Artero “Chicho”y Juan Carlos Barja Ruiz “Zippy”. Mojinos Escozíos ha participado en los principales festivales de este país como cabeza de cartel, en el Dr. Music de los Pirineos, Barbarian Rock, o sus participaciones en el festival de RM Radio en Sta. Coloma con Justo Molinero para 500.000 personas, o en numerosos Shows de la Jungla con José Antonio Abellán. La banda, que comienza a dar sus primeros pasos en 1994, no empieza a tocar en directo hasta Julio de 1995. Sin embargo, gracias al apoyo del locutor radiofónico José Antonio Abellán y de Esteban Coll, el teclista de la Orquesta Mondragón, el grupo edita su primer disco que sacaron fue en 1996, titulado MOJINOS ESCOZÍOS con canciones como “Jerónima”, “Montanbique”.En 1998 sacaron su segundo disco titulado DEMASIAO PERRO PÁ TRABAJÁ- DEMASIAO CARVO PAL ROCANRÓ con

canciones como “Chow chow”, “La cansión del verano”o “Sexo, Furbo y Rocanró”. En el año 2000 sacaron su tercer disco EN UN CORTIJO GRANDE EL QUE ES TONTO SE MUERE DE HAMBRE Con canciones como “El bolero del bolero”, “Barman”, “Tienna balada de amol a la vieja de mis sentrañas”o “La invasión de las ladillas enfurecidas”. En 2001 salió su cuarto disco titulado LAS MARGARITAS SON FLORES DEL CAMPO con canciones como “Que güeno que estoy”, “Las burbujitas”, “No tienes huevos”o “Las

sevillanas de mi niña”.En 2002 salió su quinto disco MÁS DE 8 MILLONES DE DISCOS VENDIDOS con canciones como “Mi jefe”, “Esta si es la cansión más bonita”. En 2003 salió un disco en forma de parodia llamado OPERA ROCK TRIUNFO, una imitación graciosa del famoso programa de la tele. Y por ultimo en 2004 han sacado su ultimo disco SEMOS UNOS MONSTRUOS con canciones como “Al carajo”, “Las niñas de la salle”, o “Paco yo te quiero un taco”

Qué güeno que estoy

No tengo astrosi, no tengo reuma, no tengo colesteró no tengo asuca, no tengo caspa, ni tengo piedra en el riñón por eso a cualquier sitio donde voy, tó el mundo me dise qué güeno que estoy (que güeno que está) No tengo alergia, no tengo gases, ni tengo el sarampión no tengo lombrices, no tengo varises, ni tengo alta la tensión por eso a cualquier sitio donde voy, tó el mundo me dise qué güeno que estoy (que güeno que está) No soy miope, no tengo cayos, y nunca he estao estreñido no tengo ardores, no tengo caries, ni tengo el MOJINO ESCOZÏO por eso a cualquier sitio donde voy, tó el mundo me dise (qué güeno que está) qué güeno que estoy. Las niñas del colegio de la salle Vamo al campo, vamo de excursión, vamo cantando porque mola mogollón, vamo contentas, vamo radiantes, unas van detrá y otras vamo delante. Llevamo el bañador pa bañáno en el río, Llevamo er bocaíllo en la moxila metío, Llevamo cantimploras, llevamos una linterna, Llevamo maquinilla pa afeitarnos las piernas, Llevamo una cremita pa los moskitos, llevamo papel pa limpiarnos el culito, llevamo escondía una botella de aguardiente, y llevamo un maxete pa matar las serpientes. Semos las niñas del colegio de la Salle, nos gusta que las monjas nos lleven al valle.. . Cogemos florecitas, cogemos mariposas, porque semos delicadas como pétalos de rosa.. . Las monjas nos dicen que nos acostemos, y nosotras en la tienda de campaña nos metemos, y cuando las monjas empiezan a roncar, sacamos el tabaco y empezamos a fumar, Rezamo un padrenuestro y dos avemarías, contamo borreguitos pa quedarnos dormías, y como en el campo hace tanto frío, tenemos k dormir con el deíllo metío..

El pròxim 2 de març arribarà a les botigues espanyoles un dels videojocs més esperats del moment: el 'Gran Turisme 4'. Es tracta del quart episodi d'una saga de vendes milionàries que evoluciona en cada generació a la recerca del perfeccionament del joc de carreres. Després de l'èxit del 'GT3' i l'avanç 'GT4 Prologui ', el 'GT4' arriba per a dur fins als comandaments de la Play Station 2 les sensacions de conducció més realistes sense necessitat d'abandonar el sofà. La incorporació de nombroses millores han fet que el 'Gran Turisme' se superi una vegada més, oferint ara uns cotxes virtuals més semblants que mai als seus homòlegs de xapa. Cada model específic s'identifica amb major precisió a un determinat rendiment, gràcies a un nou motor de simulació física que té en compte el pes, la velocitat, el fregament, el vent i altres factors per a assolir un elevat nivell d'exactitud. També s'han millorat notablement els gràfics, perfeccionant tant els moviments de les persones (conductors, espectadors, mecànics) com els escenaris virtuals i els propis vehicles. Cada cotxe està compost per més de 5.000 polígons, que permeten captar fins al detall més petit de les carrosseries.

Un ampli catàleg de cotxes

La nova generació de la saga 'Gran Turisme' ofereix el més ampli catàleg de cotxes que hagi presentat mai. Al voltant de 80 marques i més de 700 cotxes estan disponibles per al jugador, que pot optar entre conduir un dels GT més actuals o posar­se al volant d'algun clàssic dels circuits. També alguns prototips

tenen cabuda en les pistes de 'GT4'. Aquesta àmplia varietat de models anirà acompanyada d'una àmplia gamma de sistemes d'assistència a la conducció, com frens ABS, sistema de control de tracció, control d'estabilitat activa o adreça activa. A més, s'ofereix la possibilitat de modificar els cotxes al gust de cada usuari, incloent elements de tuning com supercargadors o nitrogen.

Circuits per a tots

El 'Gran Turisme 4' presenta també gran varietat de superfícies per a córrer, de manera que qualsevol usuari pot competir sobre el seu terreny preferit. Al costat de circuits oficials com el japonès de Suzuka o el Llacuna Seca, Raceway nord­americana, el jugador pot enfrontar­se a traçats urbans que recorreran els carrers de ciutats com París, Les Vegas, Nova York, Hong Kong o Tòquio. O, si ho prefereix, pot llançar­se amb el seu vehicle a recórrer el Gran Canó del Colorado o els Alps Suïssos. Però, sens dubte, una de les principals novetats de el 'GT4' en el que a circuits es refereix, és la incorporació al videojoc de la mítica pista alemanya de Nurburgring. Totes les corbes, costes i inclinacions d'aquest històric escenari de carreres han estat reproduïdes al màxim detall perquè el jugador pugui experimentar des del sofà les mateixes sensacions que qualsevol pilot professional. Segons afirma el fabricant, el grau de realisme és tal que un expert pilot va invertir pràcticament el mateix temps a recórrer amb el seu cotxe l'autèntica pista que en fer­lo posteriorment als comandaments de la consola amb un cotxe virtual.

Jugant a ser manager

Una altra de les novetats que ofereix el 'GT4' és la possibilitat de participar en la manera B­Spec, que permet al jugador oblidar­se dels comandaments del vehicle i actuar com manager d'un pilot virtual regit per la màquina. En aquesta opció de joc el manager deu dictar ordres al conductor, al que controla a través de dues pantalles: una que mostra la situació de la carrera i altra que ofereix estadístiques i informació sobre les distàncies entre cotxes o l'estat dels pneumàtics. En aquest cas l'important és saber establir estratègies per a guiar al conductor, bé decidint quan deu repostar en boxes o quan heu d’ atacar per a lluitar per una “pole position”. Els managers poden escollir el tipus de conducció del seu pilot virtual en una escala del 1 al 5. En la més baixa, el conductor duu el cotxe d'una manera més lenta, però segura. En l'última, va més ràpid, però també és més perillós. El jugador pot elegir en qualsevol punt de la carrera el tipus de conducció que vol realitzar. Així, si sap que en un circuit hi ha una corba més complicada, pot ordenar al seu pilot virtual que redueixi la marxa per a no xocar i guanyar uns segons vitals. El manager pot accedir a més a la instrucció del pilot, ensenyant­li a ser més o menys agressiu. El pilot virtual sempre és un bon conductor, però necessita tenir un bon guia que li dicti quan fer desocupades tàctiques en boxes o com deu regular la quantitat de combustible que li administra al cotxe. A part de la manera B­Spec, existeixen altres novetats com les carreres “mision” o el sistema “High Score”. En les primeres, es poden acceptar desafiaments com, per exemple, començar la carrera en segon lloc i amb una volta menys, amb la missió d'alçar­se amb el primer lloc. El sistema “High Score” suposa una novetat en la saga 'Gran Turisme' al eliminar les limitacions de potència màxima, pneumàtics, etcètera, que s'imposaven per a poder participar en les carreres. En el 'GT4' el jugador podrà, per exemple, usar un cotxe de 600 cavalls per a participar en una carrera en la categoria de 150. El nou sistema estima les diferències comparatives entre vehicles i atorga majors puntuacions als cotxes que participen en desavantatge.

De tur isme pel món

Finalment, la nova generació de 'Gran Turisme' permet la possibilitat de convertir­se, efectivament, en un gran turista trotamons. Gràcies al “Photo Mode”, els jugadors poden prendre fotografies dels seus cotxes en plena carrera i jugar a més amb tècniques com el zoom, la profunditat de camp o els desenfoquis per a personalitzar els seus instantànies. Però la sensació de viatjar a través del globus s'assoleix per mitjà de el 'Photo Travel', una opció que situa al jugador i el seu cotxe en diferents emplaçaments turístics (com la Plaça de San Marco de Venècia o Estafis Square, a Nova York) on també pot retratar­se per a immortalitzar el moment. Totes les fotografies preses en el 'GT4' poden emmagatzemar­se en la targeta de memòria de la videoconsola o bé imprimir­se en una impressora a color compatible. Les instantànies, d'alta resolució, permetran així emmarcar l'estada en alguns dels escenaris més reals mai creats per a un videojoc de competició. En la nostra opinió aquest joc serà un dels millors jocs de cotxes.

PSP La nova por tàtil La Sony PSP , la nova portatil de Sony pretén aconseguir el mateix èxit que les seves germanes majors, la PSX i PSX2. El 12 de Desembre del 2004 es va llançar al Japó la nova PSP, el preu va ser d'aproximadament 150 Euros, cosa que resulta sorprenent, ja que els costos de fabricació són molt alts. Com és normal, sent de Sony la consola té un èxit gairebé assegurat. Solament el primer dia es van vendre 170.000 unitats. COM ÉS LA SONY PSP ? La nova consola de Sony, la PSP no és una PSTwo comprimida ni res per l’estil, és una consola totalment nova, amb nous components, suports i perifèrics. El primer que crida l’atenció de la nova portàtil de Sony és el seu disseny, realment han aconseguit una consola seriosa, bonica i amb classe. La pantalla LCD tipus 16:9 amb unes dimensions de 4.3 polzades d’una qualitat increïble amb una gran definició i les seves tot just 270 grams de pes ja deixen clar que no és una portàtil qualsevol. Sony s'ha acurat moltíssim en la seva nova portàtil, i com és habitual en la majoria dels seus productes la PSP malbarata qualitat la miris per on la miris. Els controls de la PSP són els habituals de les consoles Sony, amb la perduda del L2 i R2 i l’afegit d’un control de volum i de llum, una bona forma d’estalviar bateria, ja que no en tot moment la pantalla ha d’estar retroiluminada al 100 % o el volum al topall. Les connexions i ports de la PSP i el seu suport, ens donen ja de per si una idea de les possibilitats multimèdia de la consola, mes avant ja tractarem de l’apartat multimèdia, ara millor centrar­nos en: ­ La seva ranura per a les Memory Estics, on podràs guardar tot el que desitgis. ­Els auriculars per a la PSP , amb els auriculars l’experiència de joc sara moltísim més real, penseu en un Metall Gear, gràcies als auriculars stereo sentiràs les passes de l’enemic que s’apropa per la dreta. ­ La sortida de vídeo. ­ Port USB 2 , connexió directa al teu PC. i... el UMD : Aquest és el format escollit per Sony per al seu PSP , l'Universal MitjaDisk , aquest suport és similar a un mini DVD, amb l'afegit d'una carcassa, la qual edemes de ser una bona forma d’evitar la pirateria, protegeix el disc i facilita el seu transport. La seva capacitat és realment sorprenent, i també l’apropiada al nostre entendre, 1.80 Gigues, més que suficient per a gaudir dels millors jocs. Sony intenta que el seu

UMD es converteixi en un format Standard, tal com va succeir amb el mini disc, d’aquesta forma abans de no gaire podrem veure jocs, música i pel∙lícules en aquest format així com altres aparells que ho utilitzin. El temps dirà... Però tampoc cal oblidar­se de la seva bateria de liti recarregable, que tindrà un rendiment de 4 a 8 hores segons l’ús, ni de la seva tecnologia Wi­Fi, amb la qual podràs jugar amb fins a 16 amics alhora als teus jocs favorits.

Conté 2 processadors principals MIPS R4000 de 32 Bits cadascun, aquests

equivalen a unes 10 PSX normals i gairebé igualen en rendiment a la PSX 2, en teoria una PSP pot manejar 33 milions de polígons per segon. El maquinari de la PSP també incorpora moltes funcions que abans s’havien de programar per programari, això facilita la programació i allibera recursos al CPU. La PSP s’anuncia a les companyies de vídeojocs com una consola fàcil de programar, gràcies a les similituds entre la PSP i la PSX 2, consola ja molt coneguda i estesa entre companyies. D’aquesta forma s’aconsegueix un gran catàleg de jocs i de molt bona qualitat, ja que

coneixen el sistema i tenen programes i utilitats de programació iguals o molt similars. Aquest aspecte és molt important, un clar exemple és la Saturn de Sega, una consola amb unes prestacions increïbles però que no van ser aprofitades donada la seva extrema complexitat per als programadors. LA SONY PSP I LA PSX 2. Com hem comentat abans, la PSP és lleugerament inferior tècnicament a la seva germana major, la PSX 2. Però la supera en alguns aspectes, tals com la velocitat o funcions gràfiques. Components de companyies de vídeo jocs, com per exemple del GT4 han comunicat que mitjançant una bona programació es poden aconseguir jocs de la

mateixa qualitat que en la PSX2. AL veure la PSP és fàcil reconèixer que s’han inspirat clarament en la PSX 2, un aspecte a comentart és la política de jocs, al principi el fàcil seria llançar ports, un

mateix joc per a les 2 plataformes, Sony ha deixat clar que volen exactament el contrari, jocs que es programin des de 0 i varietat pel que fa a la PSX 2. SONY PSP, UNA PORTATIL MULTIMÈDIA Multimèdia, una paraula cada vegada més present en el món de les consoles, ja fa anys moltes consoles ho van intentar, però ha estat realment Sony la que ha aconseguit que en una consola supervendes ­ la PS2 ­ es pogués jugar, escoltar música, veure un DVD o jugar online o fins i tot gravar una peli de la TV i veure les fotos de la teva càmera amb la seva PSX DESR­5000 i 7000. Doncs la política de Sony amb la seva PSP segueix igual, només encendre la teva portàtil PSP surt un menú amb les opcions de fotos, música, vídeo i games. En la seva Memorystic podràs emmagatzemar música, vídeo... i les teves partides gravades. Per a vídeo els 32 Megues es queden un poc curts, però no us preocupeu ja que us podeu fer amb targetes de 128, 256 o 512 megues. D’aquesta manera tenim una consola portàtil ­ reproductor MP3 ­ Reproductor de Vídeo. Pròximament Sony pretén que es distribueixin pel∙lícules i música en el seu nou format, el UMD, fins a que això passi podrem descarregar la nostra música i vídeo directament del nostre PC gràcies a la connexió USB 2 . Gràcies al mateix cable la nostra petita PSP també tendra accés a Internet a traves del nostre PC, al principi Sony distribuiran de forma gratuïta contenidors per als videojocs, nous mapes, personatges. Pròximament estan previstos els llançaments d'una càmera, un teclat i un gps.

El manga i l’anime des dels seus orígens Manga és la paraula amb la qual els japonesos d’avui diuen "còmic" o "historieta." Encara que en el segle XVIII designava els dibuixos del pintor japonès Hokusai, que barrejava imatges i text, posteriorment

es va seguir utilitzant aquesta paraula per a altres obres, que complien més o menys amb aquest requisit. En el període de la post segona guerra mundial, neixen a Japó els emonogatari, com resultat del contacte entre les històries Japoneses i les occidentals. No obstant això, el

veritable inici del manga com avui és conegut, es va donar en 1947 amb

Tezuka Osamu, un metge, que copiant l’estil de Disney, crea una història de robots , Tezuka, va obtenir un èxit impressionant i en menys de cinc anys, ja havia creat més de cinc noves sèries, entre les quals la més famosa i coneguda és Tatsuwan Atom (Astre Boy), el seu més famosa creació. El seu estil, que ja incloïa els ulls grans i les faccions occidentals dels personatges, va anar ràpidament copiat i adaptat per diversos dibuixants. Així, el manga, guanyo una identitat pròpia pel que fa a la seva "predecessor" nord­americà. Actualment, es destaquen Akira Toriyama, amb els seus famosos Dr. Slump, i Dragon Ball, amb la no menyspreable suma de 42 volums. Rumiko Takahashi, amb el seu fabulós Ranma 1/2, de 38 volums, i Mazakazu Katsura, autor de les famoses Video Girl i DNA². El grup CLAMP, autors de Rayearth (Guerreres màgiques), el grup de dibuixants de manga shoujo més popular a Japó. Evidentment, en aquest grup falten moltíssims altres autors de talent i fama equiparables amb les historietes esmentats, però la llista es faria interminable,Anime ALS pocs anys del naixement del màniga modern, neix una de les seves seqüeles, l'animació per a televisió o cinema, al que els japonesos criden Anime. Encara que per als japonesos anime, és qualsevol dibuix animat, la utilització d’aquesta paraula en occident és per als dibuixos animats que

tenen el seu origen en el Japó. L'anime per a TV, neix en 1962, amb la sèrie Pispa Calendar, que va sortir a l’aire el 25 de juny de 1962, i continu fins al 4 de juliol de 1964. aquesta novament a càrrec de Tezuka Osamu, amb la versió animada de Tetsuwan Atom, que va ser vista en les llars japoneses des del 1º de gener de 1963 i termina el 31 de desembre de 1966. També de Tesuka, va anar Jungle Taitei (Kimba, el lleó blanc), el primer anime en colors. Les principals característiques de

l'anime són evidentment les mateixes del manga, però al ser dibuixos animats, s'inclouen ara noves característiques: es redueixen els fotogrames a 6 per segon en l'acció normal (pel que fa a l'animació nord­americana: 16), les escenes d’acció, són generalment "estàtiques" i mostren de diferents angles la mateixa situació, i generalment es manté el mateix fons, i sempre que és possible s’estalvia animació (es repeteixen escenes de capítols anteriors, etc.) Cap als 80s neix una nova forma d'anime, que cada dia té més acceptació: els OAV (la sigla en engonals d'Animació Original per a Vídeo). Són d’una millor qualitat, tant en el dibuix, com en l'animació, la història és generalment més curta i es desenvolupa més ràpid i solament venen en format de Vídeo. Toei Doga, la major productora de TV a Japó, és l'encarregada de dur a aquest mitjà la major part dels mangues d'èxit, per això no cal estranyar­se al veure que la majoria de les sèries manga tenen una equivalent en anime. Com en el cas del ja esmentat Dragon Ball, l'anime més famós del món, o la popular Sailor Moon basada en els treballs de Naoko Takeuchi. També es ressalta el grup GAINAX que utilitzen gràfiques generades per computador, i sens dubte el seu major èxit ha estat Neo­ Genesis evangelion.

Intriga, acció i elements de ciència­ficció. La història comença quan dos estudiants moren en el metro intentant salvar la vida a un vagabund que ha caigut a las vies. El tren els atropella de seguida i els mata a l’acte, però en aquest moment apareixen en un estrany apartament en el que es troben a altres persones que també han escapat a la mort en el últims instants: un professor de primària, dos yakuzas (que són de las màfia japonesa), un polític i altres dos estudiants de la seva edat, més una noia jove que aparentment se havia intentat suïcidar i

que arriba després que ells. En l’habitació solament hi ha una esfera de color negra (s’anomena a sí mateixa Gantz) que una vegada han arribats tots els proporciona uns vestits especials i armament d’alta tecnologia i els dóna ordres, (obligant­los) a anar de caça d’una estranya espècie alienígena. Si intenten escapar durant la cacera, són detectats i Gantz l’esfera negra els peta el cap matant­los sense cap altra possibilitat de tornar a la vida. Però també poden morir intentant matar als seus contrincants, si això passa son substituïts per altres principiants que ja han mort. Kei Kurono

Kei Kurono és un adolescent que només es preocupa de si mateix i desprecia els altres. Considera patètica la forma de viure de la majoria de la gent, però de petit era l’heroi admirat por tots els seus amics, ara no és més que un pinxo que passa el temps lliure veient revistes porno. La seva manera de veure la vida canvia quan tingui un reencontre amb el seu llunyà amic Katou Masaru.

Kato Masaru Kato és l’amic de la infància de Kei, sempre l’ha admirat de petit per ficar­se en problemes i sortit airós així que s’ha acabat fent molt fort para poder ser com ell. Cuida molt del seu germà petit i es preocupa bastant pels altres. Alguna cosa així com protector dels més dèbils, no l’importa ficar­se en problemes per ells. Kei Kishomoto Kei sempre ha viscut per la seva mare, la mare va posar els seus ulls només en la seva germana petita i la va despreciar a ella, Kishimoto decideix posar final a la seva vida. A l’arribar a Gantz es formarà un triangle amorós amb Kei i Kato, però aquesta s’enamora de Kato per la seva forma de ser i d’ajudar als altres. Nishi Nishi és un noi de secundària bastant sinistre i amb molta sang freda, és el més veterà en Gantz així que ja està acostumat a las massacres i violència a part de tenir molta experiència.

En el primer capítol, com ja hem dit, Kei i Katou són atropellats per un tren al salvar la vida d’un vagabund que anava begut però als dos segons de la mort una esfera de color negre (Gantz) els salva la vida i els trasllada a una habitacio plena d’altres humans. Als pocs minuts sona una cançó i l’esfera de color negre s’obre i surten armament i un vestit de color negre amb unes “ampolles” de color groc.

Aquest vestits donen forçes sobrenaturals i defenses pero als temps les ampolles estallen i surt un líquid de color blau. Cadascú dels protagonistes agafa unes armes, de seguida els traslladen al que en teoria seria el terreny del joc, si surten d’aquest espai moren, perquè Gantz els rebenta el cap. El primer “alienígena” és un noi petit que es diu Cebollense. El que més li agrada és menjar cebes. Comencen a buscar­lo i quan el troben el maten de seguida però apareix el seu pare que mata a tots menys a quatre. Al final el protagonista el “mata”. En realitat el trasllada no se sap a on. A la nit següent els tornen a traslladar per tornar a tenir una altra aventura amb uns concursants nous i enemic distints als d’abans i més forts tornen a sortir amb vida. Els donen una puntuació a cadascun dels concursants. Quan arribin a 100 punts els deixen tornar a la vida amb un segona oportunitat de viure. Al final Gantz s’acaba adonant de què Kei Kurono és massa bo i acaba posant a Kei com enemic dels concursants que estan ara al final. Gantz decideix fer­li una putada a Kei i els trasllada a la mateixa via del tren que va morir per primera vegada i torna a ser atropellar una altra vegada pel mateix tren, aquesta vegada matant­lo definitivament.

David Ponce

El 14 de febrero como ya sabéis es el día de los enamorados, de los novios, del amor, el día de San Valentín, el mejor día para expresar el amor que sientes hacia otra persona.

POESÍAS

*No sé callar sentimientos, sólo pronunciar amor en tus labios, no sé guardar silencio por amor, pero sí sé amarte sin tener que callar la felicidad...

*Cuando te conocí tuve miedo de abrazarte cuando te abracé tuve miedo de quererte y ahora que te quiero tengo miedo a perderte

*Te digo que TE QUIERO màs allà del firmamento, que tus goces son míos y tus lágrimas mis lamentos

*Tú que una vez me dijiste que sólo a mí me amabas, ¡mentiras!, declarabas, en cada beso que me dabas.

la amistad mejora la felicidad y disminuye la tristeza, porque a través de la amistad se duplican las alegrías y se dividen los problemas.

Si alguna vez amas a alguien y esa persona no te ama a ti no te rindas fácilmente pues la vida es así. Lucha por lo que quieres no lo dejes escapar, que el amor es una batalla por la que hay que pelear. Y si después de todo, hay algo que sale mal, piensa que en la vida, no siempre se puede ganar. No llores amiga mía, él es como los demás, aún tú eres una niña y lo podrás olvidar. Si por las noches con él sueñas, olvídalo sin temor pues en el mundo hay chicos que también lloran por tu amor. Pasarán noches sin luna, pasarán días sin sol, pero cuando te des cuenta, habrás olvidado ese amor

No puedo cerrar los ojos Sin antes haberte visto, No puedo abrir mi corazón A otro chico que no seas tú, No puedo besar otros labios Que no sean los tuyos, como Tampoco podría sentir el amor Como lo siento contigo, no. No me hagas sufrir, Ya sabes de sobra que no puedo Estar sin ti, te quiero más Que a mi vida, no te lo puedes Ni imaginar, tanto que cuando No estás conmigo no puedo respirar, No te imagino con otra, no me puedo

“Acostumbrar “ ¿La besarías igual que a mí? ¿La acariciarías de esa forma tan especial? ¡! Que siempre me haces temblar! Quiero que seas mío y de nadie más Mí vida ha sido dura con los chicos enEspecial! Por favor, no me dejes ahora Que sé lo que es amor. Si estoy un rato contigo Más quiero estar, mas nunca lo había pensado Quién me lo iba a decir, que contigo iba a ser

¡!!Mujer más feliz!!!!

El sentimiento

¿Sabes? hoy me he decidido a decirte lo que siento, pase lo que pase. Pues ya llevamos mucho tiempo como amigas y para mí tu amistad es muy importante y pronto sabrás por qué. No me puedo llegar a imaginar , La vida sin ti, sería muy dura Para mí, Muchas veces he pensado en Decirte este sentimiento tan grande Y nunca me atreví, pero hoy Me he decidido por fin. Sólo Son dos palabras, pero esas dos Palabras cambiarán nuestra “amistad” Esas dos palabras son:

“TE QUIERO”

“Y POR MUCHO QUE PASE EL TIEMPO SIEMPRE TE QUERRÉ “

La saga més llarga de la història. George Lucas és el creador del reeixit fenomen de La Guerra de les Galàxies. Lucas va escriure i va dirigir La Guerra de les Galàxies, una pel·lícula que va trencar tots els rècords de taquilla i va guanyar set Oscar de l'acadèmia. Lucas va iniciar la història de L'Imperi Contraataca i El retorn del Jedi, de les quals també va ser el productor executiu. Actualment el projecte de Lucasfilm és realitzar la nova trilogia de La Guerra de les Galàxies. L’Episodi I, de la nova trilogia ja va ser escrit, dirigit i produït per George Lucas i va sortir al públic el 19 de Maig de 1999. Al maig del 2002 va sortir la segona part, L'Atac dels Clons, i el 19 de maig del 2005, sortirà l'Episodi III, La Venjança dels Sith. Amb això haurà

acabat la saga. Un entès en la sèrie ha dit: “Crec que la Guerra de les galàxies és la història

contada en parts millor assolida des del punt de vista literari. Després de veure una vegada cadascuna de les pel·lícules, les vaig tornar a veure dues o tres vegades per a tractar de trobar algun error en elles, per algun personatge que aparegués del no­ res, o una història anterior que quedés sense contar, però no. Potser n’hi ha i jo no els vaig veure, o potser tingui raó i no els hi ha. Per altra banda, em sembla realment fabulosa, tota la història, de les guerres de les galàxies.” “Jo puc saber el que passarà en l'episodi III, això sí, tota la meva

informació són sols rumors i poden ser o no certs. Allà va l'argument de l’episodi III, qui no vulgui saber coses d’aquest episodi que no el llegeixi. El principi de la pel·lícula comença amb les guerres clon, possiblement la batalla es produirà destruint el temple jedi, el senat i molts jedis moriran en aquesta trobada. Després Palpatine sap que Anakin i Obi estan enfrontats per l'amor que sent Ani per Padme, per la qual cosa Palpatine pot aprofitar això perquè els amics entrin en discòrdia. Després Anakin es fa un jedi, i va al costat de Palpatine, sense saber Anakin que és dolent. Palpatine li promet que acabarà el seu entrenament convertint­lo en el jedi més poderós que existeixi. Possiblement Anakin i Dooku s'enfrontaran i Anakin el mata amb molta violència. Anakin ja ha deixat el costat lluminós, i es fa dir Darth Vader. En aquests moments Padme està embarassada, no sé si Ani ho sabrà. Després Palpatine enganya als pocs jedis que queden i els envia a un planeta a lluitar contra els dolents, no sé si ja seran els soldats imperials o segueixen els druides, els jedis lluiten al costat dels republicans. En aquest planeta habiten uns éssers depredadors que també s'enfronten als jedis, el planeta és rocós i replet de volcans i lava. Obi Wan es troba entre els jedis i també Windu. Obi Wan va veure com Anakin va matar a Windu, Obi Wan intenta atreure'l al costat bo, però Ani es nega i els amics s'enfronten en el cràter d'un volcà actiu, la baralla serà brutal, es danyen mútuament però el pitjor parat serà Vader, mutilat. Obi Wan ho dóna per mort i es va , però segueix amb vida, Palpatine va al planeta, s'enfronta contra el mestre de mestres, yoda, un combat bestial en el qual guanya Palpatine, que recull a Anakin, desfigurat i malferit. Anakin només podia viure amb un vestit amb respiració assistida que Palpatine l'hi proporcionaria si

Vader li serveix al costat fosc de la força per a sempre, i Vader accepta per poder sobreviure. En aquests moments Obiwan i Padme viatgen a Alderaan, Padme té a 2 bessons, LUKE i Leia Skywalker. Leia es queda a Alderaan al costat de la seva mare i Bail Organa i Obi Wan se’n du a Luke a Tatooine, yoda es refugia a Dagobá, l'imperi s'organitza, Palpatine és per fi l'emperador, solament queda esborrar del mapa als pocs cavallers jedis que queden vius, yoda i Obi Wan no intervenen perquè saben que ho tenen tot perdut, llavors al final de la peli es veu per fi a Vader amb tots els seus complements per fi amb el seu sable vermell, enfrontant­se a Palpatine, i la resta dels jedis, i moriran tota la raça. Més o menys això és l'argument no ho tinc molt clar. Que la

força us acompanyi!!!!!!”

• ¿Qué le dijo una H a otra? Nada, si la H es muda. • - A ver Jaimito, ¿qué es esto? (Le enseña un mineral).

- (Tímido por no saber) Una piedra Un compañero intenta soplarle la respuesta: -Basalto. -¡¡¡Una piedra!!!

• El profesor repartiendo las notas: -Luisito un diez. Pedrito un ocho. Juanito un seis. Jaimito un cero. Oiga profe. ¿Y por qué a mí un cero? - Porque te has copiado el examen de Pedrito. - ¿Y Vd. como lo sabe? - Porque las cuatro primeras preguntas están iguales, en la última pregunta Pedrito respondió "Esa no me la sé" y tú has puesto "Yo tampoco".

• La maestra pregunta a Jaimito - ¿Como mato David a Goliat?

- Con una moto - ¿Como con una moto? Será con una honda - ¡Ahhh!, ¿Pero quería usted que le dijera la marca?

• A ver Jaimito, ¿Cuántos habitantes hay en la tierra?

- Cinco millones... - No, hombre, no, muchos más! - Siete millones... - Que no, Jaimito, muchos más!! - Nueve millones... - QUE NO HOMBRE, ¡¡¡¡DI UNA BURRADA!!!! - Pues..., ¡¡Me cagüentumadre!!

• Cual es el colmo de un ciego? Pues llamarse Casimiro, vivir en

la calle Buena Vista, en el bloque B, noveno B y trabajar en la fabrica Nivea

- • Va un jorobado por la calle y de repente un calvo le dice:

-¿Qué llevas en la mochila? Y el jorobado le responde -¡Tu peine, desgraciao!

• ¿Qué le dice una nalga a otra nalga?

-¡No te pases de la raya!

SIGNIFICADO DE LOS NOMBRES

Carolina:

Significado: La que es fuerte. De origen germano. Variante: Carla.

Características: Es seductora, sociable, creativa y busca siempre alcanzar sus ideales. Es cariñosa con sus seres queridos, los cuales son fundamentales en su vida.

Amor: Da todo de sí misma a la persona que ama.

Fecha: 20 de Octubre (Venerable Carolina B. Carré de Malberg).

Cristian:

Significado: El que sigue a Cristo. De origen latino. Variante: Christian.

Características: Es idealista, sentimental, autoritario y a veces nervioso. Le gusta ser independiente aunque también necesita tener cerca a sus afectos. Es muy querido por sus amistades.

Amor: Necesita una pareja estable y poder compartirlo todo con ella.

Fecha: 1 2 de Noviembre (San Cristian).

Rosi:

Significado: Linda como una rosa. De origen latino.

Características: Es alegre, simpática y amable. Le gusta sobresalir en lo que hace y es perseverante cuando quiere alcanzar sus ideales.

Amor: Necesita una pareja estable para ser feliz.

Fecha: 30 de Agosto (Santa Rosa).

David:

Significado: Que es amado por Dios. De origen hebreo.

Características: Tiene una fuerte personalidad y una gran energía que hace que en general consiga lo que se propone.

Es independiente, pero a la vez afectuoso con los que están cerca suyo.

Amor: Necesita encontrar paz y estabilidad en su pareja.

Eva:

Significado: La que da vida. Variante: Eve.

Características: Es muy femenina, de buenos modales y honesta. Siempre está dispuesta al diálogo, ya que es muy sociable. Es muy humana con los que la necesitan.

Amor: Da todo de sí misma cuando su pareja le da seguridad y confianza.

Fecha: 6 de Septiembre (Santa Eva).

Sonia:

Significado: Variante eslava de Sofía: la que tiene sabiduría. De origen griego.

Características: Es amable, comunicativa, racional y prudente. Usa su gran sentido común para resolver todo. Le gusta la libertad al mismo tiempo que depende mucho de sus afectos.

Amor: Es dulce, generosa y buena compañera.

Fecha: 1 8 de Septiembre (Santa Sonia).

José:

Significado: Al que Dios engrandece.

Características: Es generoso, sociable y muy ameno con sus amistades. Le gusta la vida familiar y las tradiciones. Cuando se propone algo, casi siempre lo consigue.

Amor: Es afectuoso y atento con su pareja.

Fecha: 1 9 de Marzo (San José).

Què veus ? veus algun dofí?

Aquí què hi ha: tres o dues columnes?

Què veus aquí? Una noia mirant­se al mirall o una calavera

Mira fixament una de les rodones i veuràs que es mouen totes

Mira la imatge atentament i allunya’t i apropa’t. Veuràs com la imatge es mou .