Automatització d’una Granja Avícola mitjançant S7...

Automatització d’una Granja Avícola mitjançant S7 300 de Siemens

TITULACIÓ: Enginyeria Tècnica Industrial en Electrònica Industrial

AUTOR: Marcel Domènech Casals

DIRECTOR: José Ramón López López .

DATA: setembre de 2005.

Automatització S7-300 d’una Granja Avícola Full d’Identificació

1

1.0 FULL D’IDENTIFICACIÓ

Automatització d’una Granja Avícola mitjançant S7 300 de Siemens

Emplaçament: Està situat en el Camí dels Rossinyols nº 10 del poble de Prades. Promotor: Granja Avícola Prades S.L. Ramon Nuñez i Navarro. DNI: 36523648 Carrer Major C.P.: 43003 (Tarragona) Tlf.:977216622 Fax: 977216622 Autor/s del projecte: Nom: Marcel Domènech Casals Adreça: c/ Major nº 24 C.P.: 43364 Població: Prades (Tarragona) D.N.I: 36523650 Titulació: Enginyer Tècnic Industrial especialitat Electrònica Industrial Telèfon: 654445446 Nº col·legiat: 0218 EL PROMOTOR AUTOR/S DEL PROJECTE Ramón Núñez i Navarro Marcel Domènech Casals DNI: 36523648 DNI: 36523650 Nº col·legiat: 0218 Signatura: Signatura:

Tarragona, a Dilluns 5 de Setembre de 2005

Automatització S7-300 d’una Granja Avícola Memòria

1

2 Memòria. .......................................................................................................3

2.0 Introducció. ................................................................................................................ 3 2.1 Objecte del Projecte................................................................................................... 3 2.2 Abast del Projecte. ..................................................................................................... 4 2.3 Antecedents. ............................................................................................................... 4 2.4 Normes i Referències. ................................................................................................ 5

2.4.1 Disposicions Legals i Normes Obligatòries. ....................................................... 5 2.4.2 Bibliografia. ......................................................................................................... 6 2.4.3 Programes de Càlcul............................................................................................ 6 2.4.4 Pla de Gestió de Qualitat Aplicat Durant la Redacció del Projecte................... 6

2.6 Requisits de Disseny. ................................................................................................. 8 2.7 Descripció General. ................................................................................................... 9

2.7.1 Anàlisis i Solucions. ............................................................................................ 9 2.7.2 Descripció del procés. ........................................................................................ 11

2.7.2.1 Bloc PLANTA. ............................................................................................ 11

2.7.2.1.1 Sensors ................................................................................................. 11 2.7.2.1.2 Accionadors. ........................................................................................ 14 2.7.2.1.3 Polsadors i Pilots Lluminosos ............................................................. 15

2.7.2.2 Bloc AUTÒMAT. ........................................................................................ 16

2.7.2.2.1 Definició ............................................................................................... 16

2.7.2.2.1.2 Unitat de Memòria........................................................................ 16 2.7.2.2.1.2 Unitat de Control. ......................................................................... 17 2.7.2.2.1.3 Elements d’Entrada i Sortida....................................................... 17

2.7.2.2.2 Autòmat Programable Siemens Simatic S7-300 ( CPU-314 )............ 17 2.7.2.2.2.1 Descripció Tècnica........................................................................ 18

2.7.2.2.2.1.1 Hardware. .............................................................................. 18 2.7.2.2.2.1.2 Software. ................................................................................ 20 2.7.2.2.2.1.3 Software i Hardware.............................................................. 21 2.7.2.2.2.1.4 Connexió de la Perifèria Integrada. ..................................... 22 2.7.2.2.2.1.5 Funcionament de l’Autòmat. ................................................ 22

2.7.2.2.2.1.5.1 Unitats Funcionals. ....................................................... 22 2.7.2.3 Bloc PC. ...................................................................................................... 24

2.7.2.3.1 Disseny del Programa amb STEP 7 SIMATIC V 5.1......................... 25

2.7.2.3.1.1 Funcionament del Procés de Recol·lecció d’Ous. ....................... 30 2.7.2.3.1.1.1 Recol·lector d’Ous. ................................................................ 30 2.7.2.3.1.1.2 Ascensor. ................................................................................ 31 2.7.2.3.1.1.3 Cinta Transversal................................................................... 32


2

2.7.2.3.1.1.2 Procés de Recol·lecció d’Ous ................................................ 33 2.7.2.3.1.2 Blocs Permanents. ........................................................................ 36

2.7.2.3.1.2.1 Alimentació. ........................................................................... 36 2.7.2.3.1.2.2 Neteja. .................................................................................... 39 2.7.2.3.1.2.3 Climatització. ......................................................................... 40 2.7.2.3.1.2.4 Dipòsit d’Aigua. ..................................................................... 41 2.7.2.3.1.2.5 Temperatura de la Cambra Refrigeradora. .......................... 43 2.7.2.3.1.2.6 Il·luminació............................................................................ 44 2.7.2.3.1.2.7 Seguretat. ............................................................................... 46

2.7.2.3.1.2.7.1 Instal·lació Contra Intrusos. .......................................... 47 2.7.2.3.1.2.7.2 Instal·lació Contra Fuites d’Aigua. ............................... 47 2.7.2.3.1.2.7.3 Instal·lació Contra Incendis........................................... 48 2.7.2.3.1.2.7.4 Instal·lació Seguretat Activa. ......................................... 48 2.7.2.3.1.2.7.5 Bloc Permanent Seguretat.............................................. 49

2.7.3 Llenguatge de Programació. ............................................................................. 52

2.7.3.1 Escriptura del Programa. ........................................................................... 52 2.7.3.2 Formes de Representació. .......................................................................... 52 2.7.3.3 Operants. ..................................................................................................... 54 2.7.3.4 Estructura del Programa............................................................................ 55

2.7.4 Grafcet (Gràfic de Comandament Etapa Transició). ....................................... 58

2.7.4.1 Principis Bàsics........................................................................................... 58 2.7.4.2 Etapes. ......................................................................................................... 58 2.7.4.3 Condició de Transició................................................................................. 59 2.7.4.4 Regles d’Evolució del Grafcet. ................................................................... 59 2.7.4.5 Utilització del Grafcet. ................................................................................ 59

2.7.4.5.1 Grafcet de Nivell 1: Descripció Funcional. ........................................ 60 2.7.4.5.2 Grafcet de Nivell 2: Descripció Tecnològica. ..................................... 60 2.7.4.5.3 Grafcet de Nivell 3: Descripció Operativa. ......................................... 60

2.7.4.6 Consideracions Temporals. ........................................................................ 60 2.7.5 El Grafcet en el S7-HiGraph............................................................................ 62

2.7.5.1 Elements d’un Grafcet d’Estat. .................................................................. 62 2.7.5.2 Regles per l’Estructura dels Grafcets d’Estat............................................ 62 2.7.5.3 Estats. .......................................................................................................... 63 2.7.5.4 Transicions.................................................................................................. 63 2.7.5.5 Instruccions Permanents............................................................................ 64 2.7.5.6 Instruccions en Estats o transicions. ......................................................... 65 2.7.5.7 Grups de Grafcets. ...................................................................................... 66 2.7.5.8 Passos per Crear un Programa. ................................................................. 67

2.7.6 Posta en Marxa i Funcionament. ..................................................................... 69

2.8 Planificació. .............................................................................................................. 70 2.9 Ordre de Prioritat entre els Documents Bàsics..................................................... 71


3

2 Memòria. 2.0 Introducció. El present projecte “Automatització d’una Granja Avícola mitjançant el S7 300 de Siemens” es basa, com el seu nom indica, en la automatització d’una granja avícola per mitjà del S7 314 de la família 300 de Siemens. La finalitat del projecte és realitzar un estudi del material disponible per a poder posteriorment, efectuar el disseny de la programació d’aquestes instal·lacions. Per dur a terme aquest propòsit el projecte consta d’una Memòria, Annexes, Plànols, Plec de condicions, Estat de Medicions, Pressupost i Estudis amb Entitat Pròpia. 2.1 Objecte del Projecte. Títol del projecte: Automatització d’una Granja Avícola mitjançant el S7 300 de Siemens. L’objecte del següent projecte comprèn la realització del disseny de l’automatització d’una granja avícola mitjançant el S7-300 de Siemens per tal de poder aconseguir seguretat en l’instal.lació, estalvi energètic i econòmic, la qual cosa aporta una millora de la producció i la quasi inexistència de mà d’obra, amb un preu total de 40.242,21 Euros. Per a poder fer possible aquesta instal·lació s’han tingut que realitzar els següents passos:

- S’ha fet un estudi de la instal·lació existent per a poder avaluar tot el material a disposar abans de fer la automatització.

- S’ha fet un estudi de tot el nou material necessari per a realitzar la automatització.

- Un cop coneguts tots els mecanismes, futurs i existents, s’ha fet la elecció del

sistema a controlar, en aquest cas l’autòmat S7 300 de Siemens.

- Després de l’elecció de l’autòmat, s’ha procedit a la programació del mateix mitjançant el paquet bàsic STEP 7 Administrador SIMATIC, més concretament amb el programa S7-HiGraph.

- El següent pas, s’han comprovat els possibles errors de programació.

- I passem a la simulació mitjançant el S7-PLCSIM que ens permet representar

teòricament el funcionament de la Granja.

- Seguidament, realitzem la comunicació entre el PC i l’autòmat S7 314 de la família 300 de Siemens a partir del programa S7-HW Config.

- Finalment s’ha efectuat el test i la posta a punt del sistema per comprovar el

correcte funcionament de la planta automatitzada.


4

2.2 Abast del Projecte. Es tracta del disseny de l’automatització d’una granja avícola amb el S7-300 de Siemens. 2.3 Antecedents. Uns anys enrera i en granges que ja fa temps que estan construïdes, la utilització dels autòmats era quasi bé inexistent, simplement perquè potser no coneixien el avantatges que tenia o potser per raons econòmiques. Doncs bé, avui en dia cada cop veiem més avicultors que s’atreveixen a instal·lar els automatismes a les seves granges, perquè han pogut comprovar que a la llarga els surt molt més econòmic que no pas mantenint el mètode tradicional, guanyant així més producció, més seguretat, menys despesa en manteniment, i també majors ingressos. En definitiva, aquests últims avenços en l’automatització, han fet possible que cada vegada més petits empresaris optin per a l’instal.lació del S7-300 degut a tot aquest seguit d’avantatges:

- Relativament poca inversió inicial.

- Fàcil comprensió i utilització. - Optimització de Recursos. - Estalvi energètic i econòmic. - Protecció de bens i aviram. - Millora el nivell de producció. - Manteniment pràcticament nul.


5

2.4 Normes i Referències. 2.4.1 Disposicions Legals i Normes Obligatòries.

- Reglament electrotècnic per a Baixa tensió ( Real Decret 842 / 2002 ). - ITC MIE-BT ( 010, 017, 019, 020, 021, 022, 023, 024, 025, 026, 027, 043, 044,

045, 051 ). - La Normalització Nacional (Normes UNE). - Plan Nacional i Ordenança General de Seguretat e Higiene en el treball. - Publicacions del Comitè Internacional Electrotècnic Internacional (CEI). - Normes de la companyia Subministradora.

- Normes UNE-EN ISO 3098-0, UNE-EN ISO 3098-2, UNE-EN ISO 3098-3, UNE-

EN ISO 3098-4, UNE-EN ISO 3098-5, UNE-EN ISO 3098-6. Documentació tècnica de productes.

- UNE-EN ISO 54755, UNE-EN ISO 5456-1, UNE-EN ISO 5456-2, UNE-EN ISO

5456-3. Dibuixos tècnics.

- UNE-EN ISO 10209-2 . Instrumentació tècnica del producte.

- UNE-EN ISO 11442-1. Gestió de la informació tècnica assistida per ordinador. Part 1: Requisits de Seguretat. (ISO 11442-1 :1993).

- UNE-EN ISO 11442-2. Gestió de la informació tècnica assistida per ordinador.

Part 2: Documentació Original. (ISO 11442-2 :1993).

- UNE-EN ISO 11442-3. Gestió de la informació tècnica assistida per ordinador. Part 3: Fases del procés de disseny del producte. (ISO 11442-3 :1993). - Els plànols i la documentació tècnica en quant a principis generals de representació de caixetins, indicacions, escriptura, rotulació, símbols gràfics, plegar, llistes d’elements, escales, projecció, formats i presentacions dels elements gràfics i gestió de la informació tècnica assistida per ordenador. Tindran la indicació de control del autor del projecte. EL indicat en les Normes: UNE 1027, UNE 1032, UNE 1035, UNE 1039, UNE 1089-1, UNE 1135, UNE 1166-3, UNE-EN ISO3098-0, UNE-EN ISO 3098-2 i d’altres ja esmentades.


6

2.4.2 Bibliografia. No s’han consultat més llibres que els relacionats amb els reglaments, normes i el manuals del programa, algun dels quals es fa referència anteriorment. Pel que fa als manuals del programa es tracta de:

- “Manual S7-HiGraph para S7300 y S7400”.

- “STEP 7 – Introducción a STEP 7”.

- “STEP 7 – Configuración del Hardware con STEP 7”

- “STEP 7 - Programar con STEP 7”.

- “S7-PLCSIM - Test de programme avec CPU S7 simulee”.

- Catálogo ST 70 – 2005. SIMATIC. Productos Totally intrgrated Automation y Micro Automation. SIEMENS.

- Aparamenta Carril DIN y cofrets Modulares. Merlin Gerin.

- Constituyentes de control industrial. Telemecanique.

- Ingeniería de la Automatización Industrial. Ed. RA-MA

- Control de procesos industriales. Criterios de implantación. Ed. Marcombo.

- La fábrica flexible. Ed. Marcombo.

2.4.3 Programes de Càlcul. Aquest projecte esta basat en el programa “Simatic Step 7 V5.1” de Siemens, particularment amb el S7-HiGraph. 2.4.4 Pla de Gestió de Qualitat Aplicat Durant la Redacció del Projecte. A partir de la granja a automatitzar, s’ha començat a fer un estudi dels elements existents i de tots els que calia integrar, seguidament s’ha creat un disseny d’automatització adequat a les necessitats de la granja. Un cop realitzada aquesta tasca creem el projecte en el Simatic S7 de Siemens amb el seu respectiu programa. Una vegada acabat, ja només ens queda comprovar que no presenta cap error i ja està apunt per transferir-lo al PLC. Finalment s’ha redactat la memòria del projecte seguit les recomanacions de la norma UNE 1570101 sobre criteris d’elaboració de projectes.


7

2.5 Definicions i Abreviatures.

- Node: Cadascuna de les unitats del sistema capaces de rebre i processar informació comunicant, quan procedeixi, amb altres unitats o nodes, dins del mateix sistema.

- Actuador: És el dispositiu encarregat de realitzar el control d’algun element del

sistema, com per exemple, vàlvules electròniques (subministrament d’aigua, gas, etc.), motors (persianes, portes, etc.), sirenes d’alarma, reguladors de llum, etc.

- Dispositius d’entrada: Sensor, comandament a distància, teclat o altre dispositiu

que envia informació al node.

- Instrument: Dispositiu utilitzat amb objecte de realitzar una determinada operació o funció. En Instrumentació industrial, se refereix a sensors, transmissors, controladors, visualitzadors, etc.

- Alarma: Un dispositiu o funció que indica la existència d'una condició anormal,

intentant atraure la atenció.

- Controlador: Un dispositiu que te una sortida que varia per a regular una variable a controlar, d'una manera específica. Pot estar constituït per un instrument analògic o digital, o pot ésser l'equivalent a un instrument en un sistema de control compartit.

- Controlador compartit: Un controlador que conté algoritmes preprogramats que

son usualment accessibles, configurables y assignables. Permet un determinat número de variables de procés puguin ésser controlades amb un únic dispositiu.

- Controlador Lògic Programable (PLC): Un controlador dotat normalment de

múltiples entrades i sortides, el qual conté un programa alterable.

- Display o visualitzador compartit: Dispositiu d’interfície utilitzat per a mostrar informació d'un conjunt de variables de procés.

- Pannell: Estructura que té un grup d'instruments muntats sobre ell, conté la

interfície operador-procés, i s'escull per tenir una única designació. El pannell pot consistir en una o més secciones, armaris, consoles o pupitres.

- Sensor o element primari: La part d'un bucle o instrument que mesura el valor d'una

variable de procés, i que correspon a un estat determinat de la sortida.

- Transmissor: Dispositiu que mesura una variable de procés per mitja d'un sensor i té una sortida, el valor de la qual, en estat estacionari només varia en funció de la variable de procés. Pot estar, o no, integrat amb el sensor.

- Sistemes centralitzats: Sistema en el qual tots els components s’uneixen a un node

central que disposa de funcions de control i comandament. - Sistemes descentralitzats: Sistema en el qual tots els components comparteixen la

mateixa línia de comunicació, disposant cadascun d’ells de funcions de control i comandament.


8

2.6 Requisits de Disseny. Es tracta de projectar l’automatització d’una Granja Avícola mitjançant el programa Simatic Step 7 de Siemens que permeti millorar la producció de la granja així com la seva seguretat i obtenir un millor rendiment per a un millor estalvi econòmic. Per a l’automatització de la granja es disposarà de:

- Control de la producció d’ous en Mode Automàtic. - Control de la producció d’ous en Mode Manual. - Control de la Climatització. - Control de Temperatura de la Cambra Refrigeradora. - Control de la Neteja. - Control de l’Alimentació. - Control de la il·luminació. - Control del Dipòsit de Menjar. - Control del Dipòsit d’aigua. - Control de Seguretat del correcte funcionament de la producció.


9

2.7 Descripció General. 2.7.1 Anàlisis i Solucions. Per a realitzar l’automatització de la granja avícola em tingut que analitzar anteriorment les instal·lacions on s’havia de dur a terme per a optar per les millors solucions possibles per a la seva millor producció. Les gallines estan dipositades dins de gàbies en bateria ordenades en cinc fileres de 120 metres de quatre pisos cadascuna, de tal manera que en cada gàbia hi han sis gallines, fent un total d’unes 29.000 gallines amb una producció diària de 25.000 ous aproximadament. Amb tota aquesta quantitat d’ous es necessita una gran quantitat de mà d’obra per aconseguir el que en un dia pot fer un autòmat, per això em fet un estudi i un posterior disseny de com hauria de ser la millor manera de optimitzar la aquesta granja per a reduir principalment, els costos i augmentar els guanys, encara que també ens ofereix molts més avantatges. Aquestes han estat les nostres solucions optades: La funció principal de l’automatització de la Granja Avícola és la producció d’ous, per tant és important fer un bon control d’aquest procés. Per a controlar aquesta producció, s’ha dissenyat un sistema que es basa en:

- Recol·lectors d’Ous. - Ascensor. - Cinta Transversal.

En primer lloc, fem el control de la Recol·lecció d’Ous en cada pis, de tal manera que disposem de cintes transportadores laterals adjuntades a cada pis i en cada fila que portaran els ous fins al Motor Transversal, el qual s’encarrega de transportar-los fins a la classificadora. Per a realitzar aquesta tasca, utilitzarem un Ascensor que serà programat per poder portar el Motor Transversal al pis desitjat. Tot aquest procés podrà ser en Mode Manual o Automàtic.


10

A part del control de producció, també tindrem en compte altres processos independents a la recol·lecció d’ous però indispensables per al correcte funcionament de la granja:

- Alimentació. - Neteja. - Climatització. - Control de Dipòsits d’aigua i alimentació. - Control de temperatura de la càmara. - Il·luminació. - Seguretat.

L’Alimentació de l’aviram estarà controlada per un temporitzador amb una durada de 3 hores, que activarà cada menjadora de cada fila de manera que, es desplaçarà des de l’inici de la fila fins al final i tornarà un altre cop per a ser carregada per a esperar una nova alimentació. Cada dia és durà a terme una Neteja dels residus orgànics produïts per l’aviram. Aquest procés s’executarà mitjançant una cinta transportadora situada a la part inferior de cada filera de gàbies en cada pis, transportant la matèria residual fins a una nova cinta transportadora transversal situada al fons de la granja, on s’encarregarà d’expulsar-la al exterior. Per a que les gallines estiguin a una temperatura ideal per a una bona producció, s’ha optat per a una Climatització mitjançant uns humificadors situats al lateral esquerre de la granja. El control de la Climatització de la Granja es basa a partir d’uns sensors de temperatura, que en cas de sobrepassar la temperatura ideal activaran els esmentats humificadors, els quals expulsaran un vapor d’aigua que aquest, serà xuclat per uns ventiladors situats al lateral dret de la granja, la qual cosa farà refrescar l’ambient. També es podrà controlar la temperatura a partir de finestres amb portes automàtiques que es tancaran i s’obriran en funció de la temperatura. Per a garantir un bon provisionalment d’aigua i menjar, disposem de dos dipòsits que mitjançant sensors i electrovàlvules ens asseguraran que l’aviram sempre disposi de reserves suficients. Per a un bon manteniment dels ous, un cop acabat el procés de recol·lecció, disposem d’una cambra refrigeradora la qual es fixarà la seva temperatura a uns 8 Graus Centígrads aproximadament, aquesta temperatura serà controlada per l’autòmat vigilant que no sobrepassi el límit establert. A més a més, es portarà un control de la il·luminació per a que l’aviram aprofiti el màxim temps sense perillar la seva seguretat i millori la producció.


11

2.7.2 Descripció del procés.

Figura 1. Blocs del Procés.

Per explicar la descripció del procés en el present projecte, podem diferenciar en tres blocs tot el procediment de l’automatització. En la Figura 1 podem veure el Bloc PC que serà el lloc on es dissenyarà el control de la granja. En el segon bloc trobem l’Autòmat que és el lloc on es durà a terme tot el control del la instal·lació. I finalment el Bloc Planta que serà el lloc on es veurà palesa tota la informació prèviament controlada pel bloc autòmat. 2.7.2.1 Bloc PLANTA. En aquest bloc hi trobem tots els sensors i actuadors que fan possible la comunicació entre autòmat i els mecanismes de la granja. Després de fer un estudi de tot els material existents, serà necessari la instal·lació d’elements nous per poder realitzar l’automatització de la granja avícola. Aquests són els següents:

- Sensors.

- Accionadors.

- Polsadors, pilots lluminosos i Alarmes acústiques s’ha efectuat una selecció dels nous dispositius a instal·lar.

2.7.2.1.1 Sensors Per a l’automatització de la granja avícola és necessari la instal·lació de diferents sensors. Aquests seran els encarregats de transmetre les senyals d’entrada a l’autòmat, el qual mitjançant el programa realitzat, governarà les diferents sortides que intervenen sobre els elements del procés. Una vegada realitzat un estudi funcional del procés i examinat la maquinària existent, es procedirà a seleccionar el tipus de sensor a utilitzar. Els sensors escollits son els següents:

- Detectors de Fi de Cursa. Són uns elements que detecten un objecte per contacte físic amb ell mateix. Utilitzarem varis detectors d’aquest tipus:

PC AUTÒMAT PLANTA


12

• Menjadores inici de fila. Cinc sensors, un per a cada fila. • Menjadores final de fila. Cinc sensors, un per a cada fila. • Porta exterior. Per extreure els residus orgànics està aixecada o no, exactament n’utilitzarem dos, un per la porta a dalt i un per la porta a baix. Fent un total de 12 detectors fi de cursa.

D’entre tots els models de sensors detectors de Fi de Cursa s’ha optat pel Final de cursa 3SE3 210-OE de Siemens, ja que al tenir l’autòmat de la mateixa marca surt més econòmic. - Detectors de Nivell. Aquests tipus de detectors no són d’una gran precisió però suficientment aptes per a la nostra instal·lació. Per altra banda són molt fàcils d’instal·lar i molt econòmics. Utilitzarem varis detectors d’aquest tipus, instal·lats en els dipòsits d’aigua i pinso així com també en els nivells del abeuradors : • Dipòsits Plens. • Dipòsits Mig. • Dipòsits Buits. • Abeuradors Buits. • Fuita d’Aigua

Fent un total de 33 detectors de nivell. D’entre tots els models de sensors detectors de nivell s’ha optat pel Detector de Nivell SW de KLÖCKNER MOELLER, per qüestions econòmiques. - Detectors de Òptics de Presència.

Aquests detectors són utilitzats per a detectar la presència d’algun cos o objecte, amb una gran precisió. És per aquesta raó que s’utilitza aquest sensor per informar en tot moment de la posició de l’ascensor. En el present projecte utilitzem 5 detectors Òptics D’entre tots els models de sensors detectors Òptics de presència, s’ha optat pel Detector Òptic XW de Telemecanique, per qüestions econòmiques.


13

- Detectors de Presència.

Per a l’entrada d’intrusos, la granja ja disposa de diferents sensors repartits per tota la nau. La nostra opció ha estat ajuntar-los tots per quatre zones en quatre entrades al nostre autòmat. Utilitzarem 5 detectors de presència. D’entre tots els models de sensors detectors Òptics de presència, s’ha optat pel Detector de presència i moviment CDM180 de Merlin Gerin, per qüestions econòmiques. - Detectors autònoms de Fum.

Per a la prevenció contra incendis, la granja ja disposa de diferents sensors repartits per tota la nau. La nostra opció ha estat ajuntar-los tots cinc en una única entrada al nostre autòmat. D’entre tots els models de sensors detectors de fum, s’ha optat pel Detector de autònom de fum de Siemens, ja que al tenir l’autòmat de la mateixa marca surt més econòmic.. - Detector Crepuscular.

El detector fotoelèctric consta essencialment d’un emissor de llum (díode electrolluminiscent). El díode electrolluminiscent és un component electrònic que emet un feix de llum quan és travessat per un corrent elèctric. Aquest feix invisible, en el nostre cas, detectarà la presència de qualsevol cos que, al penetrar, modifiqui la intensitat de la llum que rep el receptor. Gràcies a la instal·lació d’aquest dispositiu, el nostre sistema podrà controlar la il·luminació de la granja. D’entre tots els models de sensors detectors crepusculars, s’ha optat pel Detector Crepuscular de Merlin Gerin, per qüestions econòmiques. - Detectors de Temperatura. Es tracta d’un sensor que es fixa a una temperatura determinada amb una tolerància d’uns tres graus per sobre i per sota. D’entre tots els models de sensors detectors de temperatura, s’ha optat pel Detector de Temperatura TH/Amb de Merlin Gerin, per qüestions econòmiques.

- Sensor Comptador de Metres.


14

Disposem de quatre comptadors de metres electrònic multifunció amb visualitzador LCD 48x48 de TELEMECANIQUE muntat superficialment en els quatre primers pisos ja que les cintes funcionen per pisos i per tant, no se’n necessiten més. En total disposem de 5 comptadors de metres. D’entre tots els models de comptadors de metres, s’ha optat pel Comptador electrònic multifunció de Telemecanique, per qüestions econòmiques.

2.7.2.1.2 Accionadors. L’Accionador es pot definir com un element de tall, amb comandament a distància, que torna a la posició de repòs una vegada deixa d’actuar la força que el mantenia connectat. La posició de repòs correspon a l’obertura dels seus contactes. L’Accionador resulta un element indispensable a l’automatització per al comandament de les seqüències de treball. Per poder automatitzar el procés és necessari la instal·lació de diferents accionadors. Aquests seran els encarregats de transmetre els senyals de sortida de l’autòmat, connectant o desconnectant les diferents mecanismes del procés. Estudiant les possibles solucions per accionar els mecanismes que intervenen en el procés, s’han escollit els accionadors del tipus electromagnètic (l’accionament es realitza mitjançant la força d’atracció d’un electroiman). Aquests són dels més utilitzats degut a la seva facilitat de construcció, reduït volum, duresa i el seu manteniment és pràcticament inapreciable. L’Accionador del tipus electromagnètic és un interruptor governat elèctricament amb una única posició estable. Això implica que quan s’alimenta el circuit de maniobra de l’accionador, els seus contactes de potència es tanquen i quan deixa d’alimentar-se els contactes s’obren. En el present projecte disposem de:

- Accionadors de Motors de Cintes Transportadores d’Ous.

- Accionadors de Motors Ascensor.

- Accionadors de Motor Transportadora.

- Accionadors de Motor Cinta Neteja.

- Accionadors de Motor Neteja Transversal.

- L’accionament de la Cambra Refrigeradora.

- Accionadors Motors d’avanç i retrocés de la Menjadora


15

- Accionadors Bombes de caudal. En pinso i aigua

- Etc.

Cal dir que en aquesta automatització, ja tenim tots els motors col·locats i nosaltres només hem hagut d’instal·lar els nostres accionadors fent un total de 31 connectors per a motors fins a 3 kW a 400V i 17 connectors per a motors fins a 75 kW per tensions de 400V. Tots aquests motors s’han escollit Siemens ja que al tenir l’autòmat de la mateixa marca ens ha sortit més econòmic. 2.7.2.1.3 Polsadors i Pilots Lluminosos S’han dissenyat tres pannells on l’operari podrà realitzar el control sobre el procés i l’altre de pilots lluminosos molt útil per seguir l’evolució del procés. Aquestes unitats de comandament i senyalització tenen les següents característiques:

Nom Tipus Tipus de contacte

Tensió alimentació

Color Referència

Polsador Lluminós

Rasant “NA” Verd XB4-BW33B5

Polsador Lluminós

Rasant “NA” Blau XB4-BW35B5

Selector Tres fixes

Maneta curta

Dos “NA”

Negre XB4-BD33

Selector Dos fixes

Maneta curta

Dos “NA”

Negre XB4-BD21

Polsador “de seta” (Stop Emergència)

Girar per desenclavar

“NA” i “NT”

Negre

XB4-BS8445

Pilot Lluminós

24 V Groc XB4-BVB5

Alarma Lumínica

24 V Vermella XVP-C6B4

Alarma Sonora

Ajustable de 55 a 85dB

24 V Crema XVP-09BW

Taula 6. Llenguatge de programació STEP 7

Els polsadors lluminosos rasants (XB4-BW33B5) seran utilitzats per l’operari de la granja per a realitzar el control del procés de producció. Els Selectors (XB4-BD33 i XB4-BD21) seran necessaris per fer funcionar tots el mecanismes en mode manual.


16

Els polsadors “seta” (XB4-BS8445) realitzarà una aturada d’emergència en qualsevol moment del programa. Els pilots Lluminosos (XB4-BVB5) seran útils per seguir l’evolució del procés de producció i sobretot dels avisos d’emergència que es poden produir a la granja. També es disposarà d’una alarma sonora (XVP- ) i una de lumínica (XVP-C6B4 ) que ens avisaran de les possibles emergències que hem controlat amb el S7-HiGraph. 2.7.2.2 Bloc AUTÒMAT. 2.7.2.2.1 Definició Un autòmat programable és una màquina electrònica preparada per realitzar automatismes combinatius i seqüencials en temps real. Un autòmat consta de tres parts fonamentals:

- Unitat de memòria. - Unitat de control. - Elements d’entrada i sortida.

Figura 2. Blocs Autòmat Programable 2.7.2.2.1.2 Unitat de Memòria. La memòria d’un autòmat programable serveix per emmagatzemar el programa i les dades del procés. La memòria de programa té una part fixa: el sistema operatiu. Aquesta part ve programada de fabrica i és la que s’encarrega de la lectura d’entrades i sortides, efectuant l’scan de programa, gestionant els possible errors de funcionament, etc.


17

A la memòria de dades tenim una part fixa que és la taula d’imatges d’entrades i sortides, la mida de la qual ja ve definida mentre que la resta de la memòria de dades potser variable en funció de les necessitats de cada programa. 2.7.2.2.1.2 Unitat de Control. La unitat de control, també anomenada CPU (unitat central del procés), és la part intel·ligent de l’autòmat. La seva funció és executar les instruccions del programa. El seu element base és el microprocessador. L’execució del programa segueix un cicle anomenat scan que consisteix en:

- Llegeix les entrades i guarda els seus estats en la taula d’imatges d’entrada.

- Fa una execució del programa agafant les dades necessàries de la taula

d’entrades, els comptadors, els temporitzadors, etc. i deixant el que convingui a la taula de sortides, comptadors, etc.

- Copia la taula d’imatges de sortida sobre les sortides. - Torna a començar el cicle llegint les entrades.

2.7.2.2.1.3 Elements d’Entrada i Sortida. Els elements d’entrada i sortida són els que permeten comunicar l’autòmat amb el procés que està controlant i amb l’operador. Mitjançant els elements d’entrada l’autòmat s’assabenta de l’estat en què es troba el procés (posicions, nivells, elements activats, elements desactivats, etc.) a partir dels captadors que el dissenyador ha situat per als senyals que interessen. Els elements de sortida permeten que l’autòmat actuï sobre el procés (electrovàlvules, motors, etc.). 2.7.2.2.2 Autòmat Programable Siemens Simatic S7-300 ( CPU-314 ). Ja que volem fer una instal·lació automàtica el primer que haurem de fer serà buscar un autòmat que se’ns adapti a les nostres necessitats. Si mirem al mercat autòmats disponibles veurem que podem trobar infinitats de marques i tipus, però s’hem decantat per la marca Siemens ja que la considerem una marca fiable i amb una molt bona varietat de productes a escollir. Després de fer un estudi previ de la Planta i veure tots els mecanismes existents i els nous a instal·lar, hem decidit que la família S7 300 era una molt bona elecció. Dins d’aquesta família podem trobar diferents CPUs amb diferents característiques i ens hem quedat amb el dubte de la CPU 312 o la CPU 314. Finalment s’ha optat per la CPU 314 ja que representa unes condicions econòmiques més bones que la CPU 312.


18

L’autòmat programable SIMATIC S7-314 és un dels elements més compactes, petits i econòmics de la família S7. Està pensat per resoldre petites i simples tasques d’automatització, sense deixar de ser un equip potent i flexible gràcies a la possibilitat de realitzar estructures descentralitzades i interconnexions de red. Còmode d’aplicar gràcies a la seva facilitat d’ús i instal·lació simple sense necessitat de ventilació. Per a la programació d’aquest autòmat s’utilitza el software STEP 7 Administrador SIMATIC V5.1 amb les seves tres formes de representació: esquema de contactes, esquema funcional i llista d’instruccions. 2.7.2.2.2.1 Descripció Tècnica. 2.7.2.2.2.1.1 Hardware. S7: Elements de servei, indicadors i connectors.

Figura 3. Font d’alimentació, CPU 314 i Mòdul d’entrades i sortides. L’estructura bàsica d’un autòmat, està formada per una font d’alimentació, una CPU, en el nostre cas està basada en la 314 i un mòdul d’entrades i sortides com es pot apreciar en la Figura 2. Totes les entrades i sortides tenen assignada, de forma estàndard, una direcció absoluta. Aquesta direcció s’adapta directament al software. Les direccions absolutes es poden substituir per noms simbòlics definits per l’usuari. Existeix la possibilitat d’expandir el PLC utilitzant mòduls del sistema S7, en qualitat de perifèria externa, col·locant-los en el bastidor.


19

• Font d’Alimentació: La necessita el PLC S7-300 per generar, a partir de la tensió de xarxa 120/230V corrent alterna., les tensions operatives per el PLC. En el present projecte s’utilitzarà una font d’alimentació de referència PS 307 2A. • CPU: S’ha optat per la 314 per les seves característiques:

- Memòria de Treball 24 kB

- 0,3 ms / kAW

- Connexió MPI

- Configuració varies files, fins a 32 mòduls

- Firmware V1.0

- Referència : 6ES7 314-1AE04-0AB0 • Mòdul E/S Quan les entrades i sortides integrades no són suficients per realitzar la tasca de comandament o quan es necessiten funcions especials, llavors es precís recorre a la perifèria externa. El PLC S7-300 pot ampliar-se directament amb mòduls S7 que es s’endollen als elements de bus corresponents. Es possible connectar un màxim de 16 elements de bus i cada un ofereix la possibilitat d’endollar dos mòduls perifèrics fent un total de 32 mòduls. En la nostra automatització disposem de sis mòduls d’entrada i de sortida amb 16 entrades i 16 sortides cadascun (Mòdul d’entrada/sortida digital DI16 24V+16DO 24V/0.5A amb la referència 6ES7 323-1BL00-0AA0 ). Sabem que ens queden entrades i sortides per utilitzar, això es degut a que si en un futur es vol utilitzar l’autòmat per a una posterior automatització o correcció, que el sistema pugui estar preparat ens serà de gran ajuda. • Elements de Bus amb Blocs de Connexió. Uneixen el PLC amb els mòduls S7. En cada element de bus es possible endollar dos mòduls perifèrics. • Ampliació amb Varies Files. Quan els mòduls no caben en una mateixa fila, l’autòmat pot expandir-se fins a 4 files. Per interconnectar les diferents files és necessari disposar d’una interfase a cada una d’elles.


20

Per configurar dues línies s’utilitza una interfase IM 360 IM S per a bastidor central i màxim de 3 bastidors. Es tracta de dos mòduls units fixament a través d’un cable de 0,5 m de longitud. És el cas del present projecte. En cas de configuració de vàries files s’utilitzaran interfases IM 365 IM S-R. Si el muntatge és en diferents armaris és necessari que tots els carrils estiguin a un mateix potencial de referència. • Muntatge a l’Armari. Per prevenir interferències és convenient muntar l’autòmat sobre una placa metàl·lica; com a mínim és necessari unir entre sí, conductors de baixa resistència, tots els carrils. Durant totes les operacions de muntatge s’ha de procurar establir una bona conductivitat elèctrica. La separació mínima entre dos carrils ha de ser de 210 mm. Per motius tèrmics és necessari muntar sempre el PLC i la font d’alimentació a la fila inferior de l’autòmat. 2.7.2.2.2.1.2 Software. Per a fer possible la automatització de la Granja avícola, hem instal·lat el paquet de Simatic Step 7 V5.1 de Siemens. Aquests paquet inclou una sèrie de programes que ens han permès fer el desenvolupament del nostre disseny. Els programes utilitzats són:

- Administrador SIMATIC STEP7 V5.1. Per crear el projecte a realitzar.

- S7-HiGraph. Programar grafcets d’estat.

- AWL, KOP, FUP. Utilitzat per programar el OB1, ja que ens ha de

cridar el FC1 (creat automàticament pel programa S7-HiGraph una vegada compilat el programa de grafcets d’estat).

- S7-PLCSIM. Ens permet simular els mòduls del programa S7-HiGraph

via Online.


21

2.7.2.2.2.1.3 Software i Hardware. Amb el software de STEP 7 crearem un programa S7 en un projecte. El sistema d’automatització S7 es compon d’una font d’alimentació, una CPU y varis mòduls d’entrada/sortida. L’autòmat programable vigila i controla la màquina amb ajuda del programa S7-HiGraph. Als mòduls d’entrada i sortida s’hi accedeix mitjançant direccions.

Figura 4. Interacció de software i hardware.


22

2.7.2.2.2.1.4 Connexió de la Perifèria Integrada. La perifèria integrada del PLC S7-300 es connecta via:

- Connector frontal, 40 pols, per entrades i sortides digitals.

- Connector Sub D, 15 pols, per entrades i sortides analògiques.

- Connector Sub D, 9 pols, per entrades d’alarma i comptador (utilitzables també com entrades digitals).

• Connexió de les entrades i sortides digitals. Els cables de senyal de la perifèria digital es connecten amb un connector frontal de 40 pols. Aquest connector està disponible amb dues versions:

- Connector frontal amb terminals de cargol.

- Connector frontal amb terminals tipus pinça. En el connector frontal, cada entrada i sortida (canal) té assignat un terminal. Les 16 entrades (IN) i les 16 sortides (OUT) . Totes les entrades i sortides estan previstes per 24 V de corrent continua. 2.7.2.2.2.1.5 Funcionament de l’Autòmat. Aquest apartat descriurà com l’autòmat executa el programa de comandament. 2.7.2.2.2.1.5.1 Unitats Funcionals. • Memòria de programa (EPROM / EEPROM). Per conservar fora de l’autòmat un programa a prova d’errors d’alimentació, és necessari transferir-lo a un cartutx de memòria EPROM o EEPROM. Els programes gravats a un cartutx de memòria (EPROM o EEPROM) poden copiar-se a la memòria interna del programa. Aquesta memòria interna de programa és una àrea reservada de la memòria RAM interna de la CPU. La memòria interna té les següents característiques:

- El seu contingut pot modificar-se ràpidament.

- si falla l’alimentació i no hi ha bateria tampó, és perd el seu contingut.


23

• Sistema operatiu (Memòria ROM). El sistema operatiu inclou programes de sistema que fixen l’execució del programa d’usuari, la gestió d’entrades i sortides, el repartiment de memòria, la gestió de dades, i similars. El sistema operatiu és fix i no pot modificar-se. • Imatges de procés (PAE, PAA). Els estats de senyal dels mòduls d’entrada i sortida es dipositen a la CPU dins de les anomenades “imatges de procés”. Es tracta de zones reservades de memòria RAM de la CPU. Per mòduls d’entrada i sortida existeixen imatges separades:

- La imatge de procés de les entrades (PAE).

- La imatge de procés de les sortides (PAA). • Comunicació via bus amb perifèria descentralitzada. En ell s’endollen els aparells de programació, d’operació i observació. Ambdues PLC’s poden connectar-se també a través del camp PROFIBUS-DP. • Temporitzadors, comptadors i marques. La CPU ofereix internament temporitzadors, comptadors i marques (posicions de memòria per emmagatzemar estats de senyal) direccionables a través del programa de comandament. Els temporitzadors i comptadors poden carregar-se, esborrar-se, arrancar-se i parar-se des del programa. Els valors de temps (temporització) i de comptatge (valor de comptador) s’emmagatzemen en zones reservades de la memòria RAM. Una altra zona de la memòria RAM permet emmagatzemar informacions, per exemple resultats intermedis, en qualitat de marques. Les marques poden direccionar-se bit a bit. byte a byte o paraula a paraula. Si està col·locada la bateria tampó, llavors algunes marques i estats de comptadors que conté la memòria RAM interna es mantenen encara que falli la tensió d’alimentació o es desconnecti el AG. En aquest cas parlarem de marques i comptadors remanents; és a dir, no volàtils.


24

• Unitat de control (processador). Seguint el programa, crida successivament les instruccions que contingudes a la memòria de programa i les executa. Per fer això es processen les informacions contingudes en la PAE i es consideren els valors dels temporitzadors i comptadors interns així com els estats de senyal de les marques internes. • Bus perifèric extern. El bus perifèric extern constitueix la via elèctrica per la que s’intercanvien totes les senyals entre la CPU i els mòduls S7. 2.7.2.3 Bloc PC. Aquest bloc consta principalment d’una eina bàsica i molt important que és el PC ja que sense ell no es podria fer la programació del autòmat. Com ja em mencionat anteriorment, per a programar la CPU 314 disposem del programa STEP 7 SIMATIC V5.1 de Siemens, aquest paquet bàsic de programació requereix unes prestacions ajustades ja que es necessita un mínim de memòria ram per a realitzar les operacions internes pertinents. S’ha optat per un Pentium IV a 3,5 GHz amb 40 Gbytes de disc dur i 512 Mbytes de RAM ja que compleix totes les característiques necessàries per al correcte funcionament del programa. Aquesta elecció ve donada perquè ens permet desenvolupar la nostra tasca a un preu bastant econòmic sense caler utilitzar l’últim model existent. Les seves característiques són:

- Processador Intel Pentium IV a 3,5 GHz.

- 40 Gbytes de disc dur.

- 512 Mbytes de RAM.

- Disquetera 3,5” HD.

- Lector de CD ROM.

- Targeta gràfica SVGA de 256 Mbytes.

- Monitor TFT de 15”.

- Ratolí, Teclat... Un cop instal·lat tant el PC com el software, podem passar a dissenyar el programa que ens ha de controlar la granja avícola.


25

2.7.2.3.1 Disseny del Programa amb STEP 7 SIMATIC V 5.1 Per a poder dissenyar el programa primer que tot s’han declarat unes variables que serviran de forma molt útil alhora de veure el seu funcionament. A continuació es mostren les taules de símbols d’entrada creades per al programa:

SÍMBOLS ENTRADES COMENTARIS

PM E 0.0 PUSADOR MANUAL

PA E 0.1 PULSADOR AUTOMATIC

SE E 0.2 STOP EMERGENCIA

SPS E 0.3 SENSOR PIS ESTACIONARI

SA E 0.4 STOP ASCENSOR

ST E 0.5 STOP TRANSVERSAL

SPIS4 E 0.6 SENSOR PIS 4




SCM1 E 1.2 SENSOR CONTADOR METRES PIS1




SDP1 E 1.6 SENSOR DIPÒSIR PLÈ PINSO 1

SFF1 E 1.7 SENSOR FINAL FILA1





SIF1 E 2.4 SENSOR INICI FILA1





SSPP E 3.3 SENSOR SILO PLE PINSO

SSBP E 3.4 SENSOR SILO BUIT PINSO

SSMP E 3.5 SENSOR SILO MITG PNSO

SCAUP E 3.6 SENSOR CAUDAL PINSO

Taula 1. Símbols Entrades.


26


PO E 3.7 PORTA OBERTA

PT E 4.0 PORTA TANCADA

STA E 4.1 SENSOR TEMPERATURA ALTA

STI E 4.2 SENSOR TEMPERATURA IDEAL

SCMFEM E 4.3 SENSOR CONTADOR METRES FEM

SNA54 E 4.4 SENSOR NIVELL AIGUA F5 P4

SCAUA E 4.5 SENSOR CAUDAL AIGUA

SSBA E 4.6 SENSOR SILO BUIT AIGUA

SSPA E 4.7 SENSOR SILO PLE AIGUA

SSMA E 5.0 SENSOR SILO MITG AIGUA

CLASFI E 5.1 CLASSIFICADORA FUNCIONANT

SDP2 E 5.2 SENSOR DIPOSIT PLE PINSO 2























PMTRANS E 8.1 PULSADOR TRANSPORTADORA

PMPUJA E 8.2 PULSADOR PUJA ASCENSOR

PMBAIXA E 8.3 PULSADOR BAIXA ASCENSOR

PMPORTAP E 8.4 PULSADOR PORTA PUJA FEM

PMPORTAB E 8.5 PULSADOR PORTA BAIXA FEM

PMFEMF5 E 9.2 PULSADOR FEM FILA5



27


PMR E 9.3 PULSADOR RETROCÈS MENJADORES

PMA E 9.4 PULSADOR AVANÇ MENJADORES

PMTRANSFEM E 9.5 PULSADOR TRANSPORTADORA FEM

PPIS1 E 9.6 PULSADOR PIS 1

PPIS2 E 9.7 PULSADOR PIS2

PPIS3 E 10.0 PULSADOR PIS3

PPIS4 E 10.1 PULSODOR PIS4

SCRP E 10.2 SENSOR CREPOSCULAR

SAIGUA E 10.3 SENSOR FUITA AIGUA

SFUM E 10.4 SENSOR DE FUM

SINTRUS1 E 10.5 SENSOR INTRUSOS PORTA PRINCIPAL

SINTRUS2 E 10.6 SENSOR INTUSOS PORTA SEGONA

SINTRUS3 E 10.7 SENSOR INTRUSOS MIG

SINTRUS4 E 11.0 SENSOR INTRUSOS A PORTA FEM

SCLIM E 11.1 SENSOR DE CLIMATITZACIÓ



28

A continuació es mostren les taules de símbols de sortida creades per al programa:

SÍMBOLS SORTIDES COMENTARIS

MTRANS A 0.0 MOTOR TRANSPORTADORA

MOUS11 A 0.1 MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 11




















MPUJA A 2.5 MOTOR ASCENSOR PUJA

MBAIXA A 2.6 MOTOR ASCENSOR BAIXA

MRF1 A 2.7 MOTOR RETROCES FILA1





MAF1 A 3.4 MOTOR AVANÇ FILA1




Taula 4. Símbols Sortides


29



BMBP A 4.1 BOMBA ALIMENTACIÓ PINSO BMBA A 4.2 BOMBA ALIMENTACIÓ AIGUA LNP A 4.3 LLUM NO PINSO

LANP A 4.4 LLUM AVIS NO PINSO LANCP A 4.5 LLUM AVIS NO CAU PINSO

MPORTAP A 4.6 MOTOR PORTA FEM PUJA MPORTAB A 4.7 MOTOR PORTA FEM BAIXA

MFEMF1 A 5.0 MOTOR FEM FILA1 MFEMF2 A 5.1 MOTOR FEM FILA2 MFEMF3 A 5.2 MOTOR FEM FILA3

MFEMF4 A 5.3 MOTOR FEM FILA4 MFEMF5 A 5.4 MOTOR FEM FILA5

MTRANSFEM A 5.5 MOTOR TRANPORTADORA FEM MCAMARA A 5.6 MOTOR CAMARA EVOS A 5.7 ELECTROVALVULA OMPLIR SILO AIGUA

EVSA A 6.1 ELECTROVALVULA SILO AIGUA EVS A 6.2 ELECTROVÀLVULA "SILO"

EVP1 A 6.3 ELCTRTOVALVULA PINSO2 LNA A 6.4 LLUM NO AIGUA

LANA A 6.5 LLUM AVIS NO AIGUA LANCA A 6.6 LLUM AVIS NO CAUDAL AIGUA EVP2 A 6.7 ELECTROVALVULA PINSO 2

EVP3 A 7.0 ELECTROVALVULA PINSO 3 EVP4 A 7.1 ELECTROVALVULA PINSO 4

EVP5 A 7.2 ELECTROVALVULA PINSO 5 EVA1 A 7.3 ELECTROVALVULA AIGUA F1 EVA2 A 7.4 ELECTROVALVULA AIGUA F2

EVA3 A 7.5 ELECTROVALVULA AIGUA F3 EVA4 A 7.6 ELECTROVALVULA AIGUA F4

EVA5 A 7.7 ELECTROVALVULA AIGUA F5 LEMER A 8.0 LLUM ATURADA EMERGENCIA

MVENT A 8.1 MOTOR VENTILADOR CAMARA MCNDS A 8.2 MOTOR CONDENSADOR CAMARA MCMPR A 8.3 MOTOR COMPRESOR CAMARA

ILU A 8.4 IL.LUMINACIÓ LINUND A 8.5 LLUM INUNDACIO PANELL

ALARMA A 8.6 SIRENA ALARMA LFOC A 8.7 LLUM FOC PANELL LINTRU A 9.0 LLUM INTRUSOS

MVENTILRS A 9.1 ACCIONADOR DELS VENTILADORS HUMIFI A 9.2 HUMIFICADORS

Taula 5. Símbols Sortides


30

2.7.2.3.1.1 Funcionament del Procés de Recol·lecció d’Ous. 2.7.2.3.1.1.1 Recol·lector d’Ous. La funció del sistema Recol·lector dels ous com el seu nom indica, és fer una recol·lecció dels ous mitjançant unes cintes transportadores que tenen com a finalitat portar tots els ous a la cinta Transversal situada al ascensor. La ubicació de les cintes transportadores d’ous la trobarem just al davall de cada fila de gàbies de gallines, es a dir, que a cada fila hi hauran quatre cintes, una per cada pis, així doncs, al tenir cinc files tindrem un total de vint cintes transportadores d’ous amb una llargada d’uns 241 metres aproximadament cadascuna. Amb la qual cosa, implica que cada cinta disposarà d’un motor controlat pel Step 7 amb la variable MOUSXY on X és la fila i Y el pis. Per a fer una bona recol·lecció d’ous disposem quatre comptadors de metres SCMX (on X és el número de pis), un per a cada pis en la primera fila, que ens permeten contar els metres de cinta, de tal manera que al saber els metres que té la cinta podrem saber quan haurà donat una volta sencera.

Figura 5. Recol·lector d’Ous


31

2.7.2.3.1.1.2 Ascensor. La funció de l’Ascensor és situar la Cinta Transportadora d’Ous Transversal al lloc pis en que es demani i es troba ubicat perpendicularment a les files de gàbies. Aquest ascensor té cinc posicions:

- Primer pis. - Segon pis - Tercer pis - Quart pis - Pis estacionari.

El pis estacionari, és el pis situat a major alçada per a que quan la granja no estigui en funcionament es pugui fer el manteniment. Conseqüentment, el de menor alçada serà el quart pis i així progressivament fins al de menor nivell que és el primer pis. Per saber en quin pis es troba l’ascensor, disposem de cinc sensors que ens indica on és en tot moment :

Figura 6. Ascensor

Per a controlar l’Ascensor disposem de connectors que s’accionaran els motors amb la marca del Programa PUJA o BAIXA.


32

- Primer pis ⇒ SPIS1.

- Segon pis ⇒ SPIS2.

- Tercer pis ⇒ SPIS3.

- Quart pis ⇒ SPIS4.

- Pis Estacionari ⇒ SPS. 2.7.2.3.1.1.3 Cinta Transversal. La funció de la Cinta Transversal és recollir tots el ous que venen del Sistema de Recol·lecció d’ous i transportar-los cap a la classificadora. Aquesta cinta transversal està integrada en l’Ascensor. Per al seu funcionament, només disposa d’un motor que s’accionarà amb la marca del Programa MTRANS.

Figura 7. Cinta Transversal.


33

2.7.2.3.1.1.2 Procés de Recol·lecció d’Ous 1.- Polsador de RUN. El primer pas serà posar el sistema en esta inicial i fer les proves pertinents per veure que les senyals funcionen. Això o aconseguirem posant en mode “RUN” l’equip Simatic 300 de Siemens amb la CPU 314. 2.- Preparar la matèria prima S’ompliran els dipòsits d’aigua i de pinso fins a que els avisadors en diguin que han arribat al nivell més alt, això ho faran quan els següents sensors estiguin desactivats:

- LNA. Llum No Aigua.

- LANA. Llum Avís No Aigua.

- LNP. Llum No Pinso.

- LANP. Llum Avís No Pinso. S’introduiran les gallines a les seves respectives gàbies. 3.- Estat inicial Un cop en mode “RUN” i tota la matèria prima està col·locada, el programa es situarà en els estats inicials de cada subprograma esperant l’ordre d’execució del mateix. Es podrà decidir si es vol fer una recol·lecció manual o automàtica mitjançant els polsadors:

- PM. Polsador Manual. - PA. Polsador Automàtic.

Tots els altres estats continuaran amb la seva tasca mentre no se’ls digui el contrari. Com es podrà veure posteriorment. 4.- Mode Automàtic. En aquest punt del programa, ens trobarem al “ Programa Principal ” i això voldrà dir que està esperant si premem el polsador de automàtic o el manual. Suposant que em premem el polsador automàtic podem observar com el programa evolucionarà de la forma següent:


34

Primer entrarà en mode automàtic i estarà a l’espera de que es compleixin les següents condicions abans d’activar el motor de la cinta transversal

- Stop d’Emergència no activat (SE). - Es troba en el Pis Estacionari (SPS). - Polsador Automàtic activat (PA). - Classificadora en funcionament (CLASFI)

Un cop tenim les condicions òptimes per a començar el procés, es produiran els següents passos:

- Activació del Motor Transversal (MTRANS). Aquesta activació, no es dura a terme si abans no rebem la senyal d’entrada de la classificadora (CLASFI) que es troba en funcionament.

Amb el motor Transversal en funcionament s’activarà el motor de baixada de l’ascensor (MBAIXA) fins al pis inferior a on es trobava. Quan el pis es detectat s’activaran els següents motors de la cinta recol·lectora d’ous:

- Motors de la cinta recol·lectora d’ous dels pisos quatre de les cinc files. MOUSX4, on X és el número de fila i 4 el pis.

Aquesta funció tindrà el final un cop el sensor comptador de metres s’hagi activat. Seguidament el procés continuarà baixant el motor fins al pis inferior, en aquest cas el tercer i tornar a fer el mateix procediment. Amb el motor Transversal en funcionament s’activarà el motor de baixada de l’ascensor (MBAIXA) fins al pis inferior a on es trobava. Quan el pis es detectat s’activaran els següents motors de la cinta recol·lectora d’ous:

- Motors de la cinta recol·lectora d’ous dels pisos tres de les cinc files. MOUSX3, on X és el número de fila i 3 el pis.

Aquesta funció tindrà el final un cop el sensor comptador de metres s’hagi activat. I així successivament fins al primer pis. Un cop recol·lectats el ous del primer pis, l’ascensor es tornarà a col·locar en la posició estacionaria (MPUJA)i es pararà el motor de la cinta transportadora transversal (MTRANS) indicant al autòmat que hem acabat el cicle. Si el polsador automàtic (PA) continua activat, es tornarà a activa el cicle.


35

5.- Mode Manual. En aquest punt del programa, ens trobarem al “ Programa Principal ” i això voldrà dir que està esperant si premem el polsador de automàtic o el manual. Suposant que em premem el polsador manual (PM) podem observar com el programa evolucionarà de la forma següent: El Mode Manual està programat amb prioritats, això vol dir que en el procés de recol·lecció d’ous, només procedirà manualment segons unes prioritats. En cas contrari, romandrà en espera mentre no es surti d’aquest mode. Primer entrarà en mode manual i estarà a l’espera de que es compleixin les següents condicions abans d’activar el motor de la cinta transversal:

- Stop d’Emergència no activat (SE). - Es troba en el Pis Estacionari (SPS). - Polsador Manual activat (PM). - Classificadora en funcionament (CLASFI).

Un cop tenim les condicions òptimes per a començar el procés, es produiran els següents passos:

- Activació del Motor Transversal. Seguidament tenim dos opcions per moure l’Ascensor:

- Polsador que fa baixar l’ascensor (MBAIXA). Per fer baixar l’ascensor al pis desitjat.

- Polsador que fa pujar l’ascensor (MPUJA). Per fer pujar l’ascensor al

pis desitjat. Acte seguit, procedim a fer la recol·lecció de les cintes transportadores d’ous sempre i quan la cinta transportadora transversal estigui en funcionament i l’ascensor en el pis desitjat. Llavors només s’ha de prémer el pis on tenim l’ascensor per a fer la recol·lecció:

- Primer pis ⇒ PPIS1

- Segon pis ⇒ PPIS2

- Tercer pis ⇒ PPIS3

- Quart pis ⇒ PPIS4


36

En cas contrari, que s’hagi requerit un pis on l’ascensor no hi sigui, el programa farà cas omís a la petició fins que no es correspongui amb el pis ideal o fins que l’usuari canviï a mode automàtic. 2.7.2.3.1.2 Blocs Permanents. En el nostre programa, tenim diferents blocs que no actuen directament en el procés de recol·lecció d’ous però estan molt importantment relacionats amb el correcte funcionament de la granja. Pel que fa a la manipulació dels blocs que veurem a continuació, podem dir que és quasi inexistent, i només accedirem a ells en cas d’emergència o en el cas de manteniment. Principalment, la nostra producció s’executarà automàticament. 2.7.2.3.1.2.1 Alimentació. La Alimentació de l’aviram, es realitza amb cinc menjadores, una en cada fila. Estarà controlada per un temporitzador amb una durada de 3 hores, que activarà cada menjadora de cada fila de manera que, es desplaçarà des de l’inici de la fila fins al final i tornarà un altre cop per a ser carregada per a esperar una nova alimentació. Així, cada vegada que s’activa, alimenta als quatre pisos de cada fila. Per a controlar aquest procés disposem de:

- Sensors de final de carrera en l’inici: SIFX, on X és la fila. - Sensors de final de carrera en el final : SFFX, on X és la fila. - Un motor per a cada menjadora que avançarà o retrocedirà segons la marca del

nostre Programa: MAFX o MRFX, on A és avanç, R és retrocés i X és la fila. Un cop tenim alimentades les gallines, es pot donar el cas de que les menjadores han quedat buides, és per aquesta raó que també em dissenyat un altre sistema que es podria englobar dins l’Alimentació. Es tracta de la càrrega de la Menjadora.

Figura 8. Alimentació.


37

La Menjadora és el programa que s’encarrega de tenir sempre garanties de que el sistema d’Alimentació es podrà realitzar amb èxit. Disposa d’uns sensors que li indiquen diferents necessitats de la Menjadora. Aquesta funció la fa mitjançant:

- SDPX, on X és el número de fila. Sensor de menjadora plena. - SSBP. Sensor del Dipòsit de Pinso Buit. - SSPP. Sensor del Dipòsit de Pinso Ple. - SSMP. Sensor Dipòsit Mig Ple de Pinso. - SCAUP. Sensor del Caudal de Pinso.

Per a la execució del la informació rebuda tenim les electrovàlvules i accionadors següents:

- EVS. Electrovàlvula del dipòsit. - EVPX, on X és el número de fila. Electrovàlvula de cada menjadora.

- BMBP. Bomba per assegurar el caudal del pinso.

Figura 9. Dipòsit Pinso.

Bloc Permanent Alimentar. Partint de la base que tenim l’equip Simatic 300 de Siemens en mode “RUN”, ens trobarem aquest bloc en el seu estat inicial.


38

Per a fer la alimentació, el programa està dissenyat per a que inicialment les menjadores de cada fila es trobin en l’inici. La informació ens la donaran els sensors SIFX, on X és el número de fila. Si no es troben a l’inici, les mou fins al començament (MAFX, on X és el número de fila) i observa si s’han de carregar de pinso. El funcionament del Bloc és temporal, es a dir, mitjançant un temporitzador li indiquem al programa el temps que ha de romandre en espera avanç no s’activi la alimentació. Aquest temps esta fixat en 3 hores, però es pot modificar en el temporitzador del programa situat al Step 7 HiGraph V5 en el bloc “ALIMENTAR”. Bloc Permanent Menjadora. Partint de la base que tenim l’equip Simatic 300 de Siemens en mode “RUN”, ens trobarem aquest bloc en el seu estat inicial. El Bloc Menjadora s’utilitza per a la càrrega de pinso de les menjadores i es complementari al Bloc Alimentar. Aquest Bloc és un dels Blocs Permanents que és poden utilitzar des del Mode Manual, per tractar el seu manteniment o per alguna emergència. El funcionament d’aquest bloc es basa en la informació que ens donen tres sensors:

- SDPX, on X és el numero de fila. Aquest sensor ens indica que l’estat en que es troba el dipòsit de la menjadora. Activat si està plena, el contrari si es no ho està.

- SSBP. Aquest sensor ens indica l’estat del dipòsit de pinso de l’exterior.

En aquest cas si està actiu ens indica que el dipòsit està buit.

- SSMP. Aquest sensor ens indica l’estat del dipòsit de pinso de l’exterior. És un sensor normalment tancat. Quan no està activat ens indica que el dipòsit està per sota de la meitat.

- SSPP. Aquest sensor ens indica l’estat del dipòsit de pinso de l’exterior.

Quan està activat ens indica que el dipòsit està al seu límit de ple. En el cas de que es detecti que un dipòsit de la menjadora no està ple i que el dipòsit exterior no es troba buit, s’activaran els següents accionadors per gestionar la seva tasca:

- EVPX, on X és el número de fila. Electrovàlvula de pinso de la menjadora. Aquesta electrovàlvula s’encarrega d’obrir el pas del pinso per a carregar el dipòsit de la menjadora.

- EVS. Electrovàlvula de pinso del dipòsit exterior. Un cop tenim la

informació de que s’ha de carregar la menjadora X, obrim el pas del dipòsit exterior.

- BMBP. Bomba de pinso. Es una bomba per a garantitzar el caudal de

pinso. Finalment, quan els dipòsits tornen ha estar al seu estat inicial, el programa bloc es troba en un estat permanent pendent si algun sensor es torna a accionar.


39

Aquest sistema també es el responsable d’activar els avisadors lumínics del estat del caudal del pinso així com l’estat del dipòsit exterior:

- LNP. Llum No Pinso.

- LANCP. Llum Avís No Caudal Pinso

- LANP. Llum Avís No Pinso. 2.7.2.3.1.2.2 Neteja. El sistema de Neteja es basa amb la col·locació de cintes transportadores a la base de les gàbies de gallines, per així, fer l’extracció dels residus orgànics. Estarà controlat per una temporització que s’activarà diàriament. Aquest sistema consta de vint cintes transportadores de fem, una per cada pis, el que vol dir quatre per fila (cinc files). Aquestes cintes portaran els residus a una cinta transportadora transversal de fem situada la part final de la granja i seguidament expulsarà el fem per una porta que donarà pas directament al exterior. Per a controlar-ho, disposem d’un motor en cada cinta, es a dir, vint motors, que seran activat pel programa de manera que quan activem la marca d’una fila automàticament s’activaran les quatre cintes. Les marques dels motors de les files són :

- MFEMFX on X és el número de fila. Un instant avanç, em d’activar el motor de la cinta transportadora transversal de fem amb la marca de programa MTRANSFEM. En aquest programa també es controla la porta de sortida al exterior. Bloc permanent Cinta Neteja. Partint de la base que tenim l’autòmat 314 de Siemens en mode “RUN”, ens trobarem aquest bloc en el seu estat inicial. El Bloc Cinta Neteja, es tracta d’un bloc controlat per una temporització, aquest bloc s’activa cada dia a la mateixa hora per fer una neteja dels residus orgànics creats per l’aviram. El procés comença obrint la porta exterior (MPORTAP, la porta puja fins al sensor PO), acte seguit es posa en funcionament la cinta transportadora transversal de fem (MTRANSFEM) i seguidament els accionadors que fan anar els motors de cada fila, de manera que el accionador de la fila 1 MFEMF1, activa tots els motors dels pisos de la fila 1 i així respectivament amb els MFEMFX, on X és el número de fila. Finalment, quan em rebut la condició que em donat el tomb sencer a la cinta de neteja (SCMFEM) , desactivem els motors de les files, el de la transportadora de fem i baixem la porta exterior (MPORTAB, la porta baixa fins a PT).


40

Figura 10. Neteja.

2.7.2.3.1.2.3 Climatització. La climatització de la granja es basa en un sistema d’humificadors situats a la part esquerra de la mateixa. El programa controla la climatització mitjançant un sensor de temperatura situat al mig de la granja, acte seguit, si les condicions no són favorables, s’activen els humificadors i els ventiladors situats a la part dreta inferior de la granja. Això provoca que al connectar-se els humificadors des de l’altra banda de la granja els ventiladors xuclen el vapor humificant des de la part superior esquerra fins a la part inferior dreta provocant un descens de temperatura i obtenir així una temperatura ideal per l’aviram. Per a controlar el sistema disposem:

- SCLIM. Sensor de Temperatura per a la Climatització.

- HUMIFI. Accionador dels humificadors.

- MVENTILRS. Marca que acciona els motors dels ventiladors. Bloc Permanent Climatització. Partint de la base que tenim l’equip Simatic 300 de Siemens en mode “RUN”, ens trobarem aquest bloc en el seu estat inicial. El Bloc Climatització s’ha creat per a que l’aviram disposi d’unes condicions ambiental ideals per a la seva bona producció d’ous. Aquest sistema funciona a partir d’un sensor de temperatura amb el nom de SCLIM que està fixat a una temperatura de 21 graus Centígrads amb un marge de tolerància de 2 graus per sobre i per sota. Quan aquest sensor detecta que la granja es troba a una temperatura no desitjada, s’activa el nostre bloc la qual cosa, que provoca que s’accionin els humificadors (HUMIFI) i seguidament els ventiladors (MVENTILRS).


41

Tant la situació dels humificadors com la dels ventiladors, s’han posat estratègicament per a que es refredi tota la granja. Els humificadors estan situats a la part esquerra superior de la granja i els ventiladors a la part inferior dreta, de tal manera que al accionar-se els humificadors, els ventiladors xuclen tot el vapor d’aigua des de la part inferior de l’altra banda refredant així, tota la granja.

Figura 11. Climatització..

2.7.2.3.1.2.4 Dipòsit d’Aigua. La funció del Dipòsit d’Aigua és mantenir sempre un nivell òptim d’aigua per a la no deshidratació de l’aviram. Aquest es basa en uns sensors a cada pis i en cada fila, exactament un total de vint sensors que informaran al programa quan ha d’accionar les electrovàlvules. El sistema consta d’un dipòsit exterior que està controlat pels sensors:

- SSPA. Sensor de Dipòsit Ple Aigua.

- SSMA. Sensor de Dipòsit d’Aigua a la meitat.

- SSBA. Sensor de Dipòsit d’Aigua Buit. I també pels accionadors:

- EVOS. Electrovàlvula que omple el dipòsit exterior. - EVSA. Electrovàlvula de sortida del dipòsit exterior.

Quan un sensor de no aigua ( SNAXY, on X és la fila i Y és el pis ) actua, el programa acciona l’electrovàlvula del pis a que correspon fins a que el sensor s’apagui. Aquestes electrovàlvules reben el nom de:


42

- EVAX, on X és el número de fila. Altres mecanismes del sistema són:

- SCAUA. Sensor de Caudal d’Aigua. - BMBA. Bomba per assegurar el caudal de l’aigua.

Bloc Permanent Control_Dipòsit_Aigua. Partint de la base que tenim l’equip Simatic 300 de Siemens en mode “RUN”, ens trobarem aquest bloc en el seu estat inicial. El Bloc Control_Dipòsit_Aigua, és el bloc que s’encarrega de controlar que les gallines sempre tinguin aigua així com el dipòsit exterior estigui en bones condicions per a desenvolupar la seva tasca. Aquest Bloc també és un dels Blocs Permanents que és poden utilitzar des del Mode Manual, per tractar el seu manteniment o per alguna emergència. Partint de l’estat inicial del programa, l’autòmat espera que les entrades dels sensors SNAXY, on X és el número de fila i Y el número de pis, siguin activades. Quan és el cas activarà les sortides següent amb l’ordre corresponent:

- EVAX, on X és el número de fila. Electrovàlvula d’aigua de la fila. Aquesta electrovàlvula s’encarrega d’obrir el pas de l’aigua per a carregar el pis requerit.

- EVSA. Electrovàlvula d’aigua del dipòsit exterior. Un cop tenim la

informació de que falta aigua a un pis, obrim el pas del dipòsit exterior. - BMBA. Bomba d’aigua. Es una bomba per a garantitzar el caudal

d’aigua.

- Finalment, quan els dipòsits tornen ha estar al seu estat inicial, el programa bloc es troba en un estat permanent pendent si algun sensor es torna a accionar. Aquest sistema també es el responsable d’activar els avisadors lumínics del estat del caudal del pinso així com l’estat del dipòsit exterior:

- LNA. Llum No Aigua.

- LANCA. Llum Avís No Caudal Aigua.

- LANA. Llum Avís No Aigua.


43

Figura 12. Dipòsit Aigua.

2.7.2.3.1.2.5 Temperatura de la Cambra Refrigeradora. Aquesta granja consta d’una Cambra Refrigeradora que s’encarrega de mantenir el ous recol·lectats a una temperatura ideal de 8 graus Centígrads. Per aconseguir aquest objectiu, disposem d’un sensor fixat a la temperatura desitjada i a partir d’aquí programem en Step 7 per obtenir els resultats. Per a controlar la Cambra Refrigeradora disposem de:

- STA. Sensor de Temperatura Alta.

- STI. Sensor de Temperatura Ideal.

- MVENT. Accionador del motor del ventilador.

- MCNDS. Accionador del condensador.

- MCMPR. Accionador del motor del compressor. Bloc Permanent Refrigeració Càmara. Partint de la base que tenim l’equip Simatic 300 de Siemens en mode “RUN”, ens trobarem aquest bloc en el seu estat inicial. El bloc Refrigeració_Càmara, té la funció de mantenir un a temperatura ideal per a la conservació dels ous, aquesta temperatura l’hem fixat a uns 8 º Centígrads. Per a aconseguir aquest manteniment, disposem de dos sensors de temperatura:

- STA. Sensor de Temperatura Alta. Aquest sensor ens indica que la temperatura que trobem a dins la cambra refrigeradora a sobrepassat els 8 graus de temperatura.


44

- STI. Sensor de Temperatura Ideal. Aquest sensor ens indica que una vegada em engegat la cambra, la temperatura a baixat fins a la nostra temperatura fixada.

Una vegada em rebut la informació dels sensors, el programa envia les senyals de sortida per activar el sistema de refrigeració:

- MVENT. Motor dels Ventiladors. Aquesta és la senyal de sortida que activa el funcionament dels ventiladors de la Cambra.

- MCNDS. Motor Condensador. Aquesta senyal de sortida s’activa un

cop els motor estan en funcionament. - MCMPR. Motor Compressor. Finalment, una vegada activats el

ventilador i el condensador accionem la senyal del Compressor per a refrigerar la Cambra.

Així doncs, aquest programa es troba sempre en un estat permanent vigilant en tot moment el sensor STA, en el moment en que aquest és activat és posa en marxa el sistema de refrigeració fins a que s’estabilitza la temperatura, on es veu indicat en la senyal d’entrada STI.

Figura 13. Cambra Refrigeradora.

2.7.2.3.1.2.6 Il·luminació. Aquest Sistema activa els interruptors de la granja controlats per un temporitzador. La finalitat del qual es basa en alimentar l’aviram en les hores nocturnes i poder així millorar la producció. Per a controlar l’Il·luminació disposem d’un sensor crepuscular ( SCRP ) que ens indicarà la seva activació ( ILU). El temps entre encesa i encesa serà d’aproximadament unes 12 hores.


45

Bloc Permanent Il·luminació. Partint de la base que tenim l’equip Simatic 300 de Siemens en mode “RUN”, ens trobarem aquest bloc en el seu estat inicial. El Bloc Il·luminació ens permet controlar, com el seu nom indica, tota la il·luminació de la granja mitjançant un sensor crepuscular (SCRP). El sistema funciona de tal manera que cada dia en la mateixa hora es desactiva un temporitzador que fa engegar el procés sempre i quan , el sensor crepuscular indiqui al autòmat que a fora de la granja es de nit, llavors activa les llums (ILU) i les manté en funcionament durant les hores nocturnes, aproximadament 12 hores, finalment les apaga i es torna a activar el temporitzador diari.

Figura 14. Il·luminació.


46

2.7.2.3.1.2.7 Seguretat. Sempre que dissenyem una automatització, sigui la que sigui, un factor a tenir molt de compte és la seguretat, tant la dels bens com la de les persones. Per això, cal implementar dispositius que garanteixin una aturada del procés tan bon punt es demani.

- Seguretat dels bens: Gestió del control d’accés i control de presència.

- Seguretat de les persones: Controls de polsadors d’emergència per a qualsevol accident. Ja sigui una aturada de la producció o un aturada general.

- Incidents i avaries: Mitjançant sensors, es pot detectar els incendis i les fugues

d’aigua.

- Seguretat activa: Que ens permet la protecció del bens fent un us correcte de l’automatització. Aquesta seguretat ja ve assignada en el programa realitzat mitjançant unes prioritats.

Es té ben clar que en tota la instal·lació, mai es pot aconseguir un risc zero ja que sempre existeixen diferents riscos, per tant, el que s’ha de pretendre és limitar els riscos de la granja al nivell més baix possible. Per tant en la nostra instal·lació hem vist convenient introduir les següents instal·lacions per fer front a la seguretat:

- Instal·lació contra intrusos. - Instal·lació contra fuita d’aigua.

- Instal·lació contra incendis.

- Instal·lació de seguretat activa.


47

2.7.2.3.1.2.7.1 Instal·lació Contra Intrusos. L’objectiu de la instal·lació, és la protecció dels béns de la granja contra possibles agressions exteriors. Per això utilitzarem detectors per captar senyals, com també la programació de les llums mitjançant temporitzadors a les hores en que la granja es trobi desocupada. Col·locarem sensors, en tots els punts claus de la granja, en al zona de la Classificadora, entrada... Per a captar moviments de intrusos en l’interior de la granja, podem donar una resposta amb l’activació d’una alarma, la senyal sonora es desactivarà després d’un temps de l’activació l’element de senyalització. Al mateix temps, també tenim programat el nostre sistema perquè ens truqui al telèfon assignat, i ens informi de la possible intrusió. El sistema emprat en la instal·lació seguirà la pauta de tots els sistemes automatitzats d’aquest projecte, és a dir, s’utilitzaran uns detectors per a captar uns senyals. Aquests aniran a parar al mòdul d’entrada, i a continuació al mòdul de control, que gestionarà el senyal segons el programa que contingui, i donarà, un senyal de sortida cap als accionadors. 2.7.2.3.1.2.7.2 Instal·lació Contra Fuites d’Aigua. Aquesta instal·lació, ens ofereix un sistema de seguretat als operaris i l’aviram front les possibles inundacions d’aigua. El sistema de fuita d’aigua estarà dividit en:

- Primerament, la detecció d’una possible fuita d’aigua (entrades). - Posteriorment, activació de les electrovàlvules d’aigua. I alarma

lumínica i sonora.(sortides). Al produir-se una fuga d’aigua i ser detectat pels dispositius col·locats en les zones on s’utilitza aigua es produirà un tancament en l’electrovàlvula de sortida d’aigua, i l’activació de l’alarma lumínica i sonora. Al mateix temps, també tenim programat el nostre sistema perquè ens truqui al telèfon assignat, i ens informi de la possible situació.


48

2.7.2.3.1.2.7.3 Instal·lació Contra Incendis. Es realment important disposar de mesures de detecció, com per exemple la de incendis, per poder adonant-se compte el més ràpidament possible tant en el dia com en la nit. Tenir un detector de fum en l’edifici, és millorar la seguretat dels integrants. El sistema de protecció contra incendis estarà dividit en:

- Primerament, la detecció d’un possible incendi. - Posteriorment, activació de l’alarma sonora i lumínica.

Aquest sistemes, són fonamentals en una instal·lació contra incendis. Així doncs, els detectors seran les entrades, mentre que l’alarma sonora serà la sortida. Al produir-se un incendi i ser detectat pels dispositius de detecció de fums, col·locats ven bé en totes les zones, s’activarà directament la alarma acústica i lumínica. Al mateix temps, també tenim programat el nostre sistema perquè ens truqui al telèfon assignat, i ens informi del possible incendi. 2.7.2.3.1.2.7.4 Instal·lació Seguretat Activa. El sistema ens permet controlar de forma individual les la seguretat del material de la granja. Per exemple, en el procés de producció no s’activarà mai el recol·lector d’ous si l’ascensor no té col·locat prèviament la cinta transversal al pis que li correspon. A més a més, per a la seguretat de la producció disposem de un polsador d’emergència (SE, Stop Emergència) que en qualsevol moment, al ser activat, ens atura la producció i tots els estats, deixant el programa en un estat d’espera segur fins que l’operari cregui convenient desactivar-lo. A part del Stop d’Emergència tenim un polsador que s’utilitza per a l’ascensor (SA) en el cas de que es produís un incident. Com en el SE, el programa roman en un estat d’espera fins a esperar nova ordre. Així com també disposem d’un Stop del Motor Transversal (ST) per si a la Classificadora hi ha algun problema.


49

2.7.2.3.1.2.7.5 Bloc Permanent Seguretat. En aquest programa no tenim un bloc pròpiament anomenat Seguretat, però em dissenyat una sèrie de blocs permanents que ens asseguren unes mesures a tenir en compte en cas d’accident, alguna emergència o algun furt. Aquest sistema de seguretat està distribuït en els següents blocs:

- FOC. Bloc de protecció contra incendis.

- PROTECCIÓ. Bloc de protecció contra intrusos.

- CONTROL_DIPOSIT_AIGUA. En aquest bloc ja comentat anteriorment, hi hem introduït un sistema de seguretat que ens permet controlar una fuita d’aigua.

- EMERGÈNCIA. Distribuït en la totalitat del programa per a fer una

Stop d’Emergència. El Bloc Foc i el Bloc Control_Diposit_Aigua, aturaran el funcionament del procés de producció amb prioritat respecte al altres blocs sempre i quan el programa estigui funcionant en Mode Automàtic, ja que al Mode Manual, a no ser que tinguem un Stop d’Emergència, s’utilitzarà per a moure manualment algun mecanisme que es trobi en perill o per qualsevol altre motiu de seguretat. Bloc Foc. Partint de la base que tenim l’equip Simatic 300 de Siemens en mode “RUN”, ens trobarem aquest bloc en el seu estat inicial. El Bloc Foc, té la missió d’avisar als operadors del possible indici d’algun incendi en la granja mitjançant una alarma lumínica (LFOC) i una de sonora (ALARMA). Funciona de manera que té instal·lat uns sensors de fum (SFUM) distribuïts per tota la granja que avisen al autòmat del possible incendi, acte seguit el programa fa una parada de tots els accionadors. Les alarmes no seran desconectades fins que els sensors de fum no enviïn cap senyal a l’autòmat. Al mateix temps, també tenim programat el nostre sistema perquè ens truqui al telèfon assignat, i ens informi de la possible situació.


50

Figura 15. Seguretat contra incendis.

Bloc Protecció. Partint de la base que tenim l’equip Simatic 300 de Siemens en mode “RUN”, ens trobarem aquest bloc en el seu estat inicial. El Bloc Protecció té l’objectiu de protegir els béns de la granja contra possibles agressions exteriors. Per això utilitzarem detectors per captar senyals (SINTRUS1-4) a les hores en que la granja es trobi desocupada. Per a captar moviments de intrusos en l’interior de la granja, podem donar una resposta amb l’activació d’una alarma sonora (ALARMA) i lumínica (LINTRU). La senyal sonora es desactivarà després d’uns 15 minuts després de l’activació l’element de senyalització. Al mateix temps, també tenim programat el nostre sistema perquè ens truqui al telèfon assignat, i ens informi de la possible intrusió.

Figura 16. Seguretat contra intrusos.


51

Bloc Control_Dipòsit_Aigua. Partint de la base que tenim l’equip Simatic 300 de Siemens en mode “RUN”, ens trobarem aquest bloc en el seu estat inicial. Per a controlar una possible fuita d’aigua, en comptes de fer un bloc permanent que observi en cada moment el sensors d’aigua, hem adaptat el programa del Bloc Control_Diposit_Aigua per a que tracti totes les electrovàlvules necessàries en el cas que tinguéssim una emergència. El procés es basa en la detecció d’una fuita d’aigua mitjançant un sensor (SAIGUA) que serà l’encarregat d’avisar al autòmat que tanqui les electrovàlvules que controlen el subministrament d’aigua (EVSA, BMBA, EVA1-5). Per a avisar als operaris de la possible fuita d’aigua el programa utilitza una alarma sonora (ALARMA) i una de lumínica (LINUND). Al mateix temps, també tenim programat el nostre sistema perquè ens truqui al telèfon assignat, i ens informi de la possible situació. Bloc Emergència. En aquest programa no tenim un bloc pròpiament anomenat Emergència, però em dissenyat el programa perquè en tot moment l’operari pugui fer una aturada d’emergència que paralitza tot el funcionament de la granja, això ho podrà fer mitjançant el polsador Stop Emergència (SE). Altres aturades d’emergència:

- SA. Stop Ascensor. L’operari pot fer una parada de l’ascensor degut a algun accident, algun problema mecànic o qualsevol altre problema de seguretat.

- ST. Stop Transversal. L’operari pot fer una parada en el motor

transversal degut a algun problema en la classificadora, accident o algun altre problema de seguretat.

En Tots aquest casos, l’autòmat emetrà una senyal lumínica (LEMER) que avisarà de l’aturada d’emergència d’algun d’aquests Polsadors.


52

2.7.3 Llenguatge de Programació. En aquest apartat es descriurà la programació de tasques d’automatització utilitzant els PLC’s. s’explicarà la forma d’escriure un programa i quins mòduls es poden utilitzar per subdividir un programa. També s’explicarà les diferents formes de representació que coneix el llenguatge de programació STEP 7. 2.7.3.1 Escriptura del Programa. En els autòmats programables (PLC) les tasques d’automatització es formulen en programes de comandament. En ells l’usuari fixa en una sèrie d’instruccions de quina manera l’autòmat ha de comandar o regular la instal·lació. Per que l’autòmat pugui “entendre” el programa, aquest ha d’estar escrit seguint regles prefixades i amb un llenguatge determinat llenguatge de programació. Per la família SIMATIC S7 s’ha desenvolupat el llenguatge de programació STEP 7. 2.7.3.2 Formes de Representació. Amb el llenguatge de programació STEP 7 unificat per la família SIMATIC S7 són possibles les següents formes de representació: Llista d’instruccions (AWL). La AWL representa el programa com una successió d’abreviatures d’instruccions. Una instrucció té la següent estructura: 002: U E 32.0 002: Direcció relativa de la instrucció en el mòdul respectiu. U: Operació. E 32.0: Operant. E: Identificador de l’operant. 32.0: Paràmetre. L’operació indica al PLC el que ha de fer amb l’operant. El paràmetre indica la direcció de l’operant. Esquema de funcions (FUP). En FUP es representen gràficament amb símbols les combinacions (operacions lògiques). Esquema de contactes (KOP). En KOP es representen gràficament amb símbols elèctrics les funcions de comandament. S7-HIGRAPH V5. Aquest és el programa en que em realitzat el projecte, i és una forma de representació que serveix per descriure l’estructura de comandaments seqüencials i es programa mitjançant grafcets


53

Cada forma de representació té les seves particularitats. Per això, un mòdul de programa que hagi estat escrit en AWL, no sempre es pot treure en FUP, KOP o en HiGraph. Les formes de representació gràfica tampoc són compatibles entre sí. No obstant, sempre és possible traduir a AWL els programes escrits en FUP, KOP o en HiGraph. El següent diagrama mostra aquestes particularitats: FUP KOP AWL

Figura 3. Diagrama FUP, KOP, AWL. El llenguatge de programació STEP 7 utilitza tres tipus d’operacions:

- Operacions bàsiques.

- Operacions complementàries.

- Operacions del sistema.


54

La següent taula dóna més informació sobre els diferents tipus d’operacions:

Taula 7. Llenguatge de programació STEP 7.

2.7.3.3 Operants. El llenguatge de programació STEP 7 té les següents zones d’operants:

Taula 8. Taula de Símbols.

Llenguatge de programació STEP 7

Operacions bàsiques Operacions complementàries

Operacions del sistema

Camp d’aplicació En tots el mòduls Només en mòduls funcionals

Només en mòduls funcionals

Formes de representació AWL, FUP i KOP AWL, HiGraph AWL, HiGraph

Particularitats Per usuaris amb bons coneixements del sistema

Símbol Explicació Tipus de dades Direccions

E Bit de entrada BOOL 0.0 .. 65535.7

EB Byte de entrada BYTE, CHAR 0 .. 65535

EW Paraula d’entrada WORD, INT, S5T1ME, 0 .. 65534

DATE

ED Paraula doble entrada DWORD, DINT, REAL, 0 .. 65532

TOD, TIME

A Bit de sortida BOOL 0.0 .. 65535.7

AB Bvte de sortida BYTE, CHAR 0 .. 65535

AW Paraula de sortida WORD, INT, S5T1ME, 0 .. 65534

DATE

AD Paraula doble de sortida DWORD, DINT, REAL, 0 .. 65532

TOD, TIME

M Bit de marques BOOL 0.0 .. 65535.7

MB Bvte de marques BYTE, CHAR 0 .. 65535

MW Paraula de marques WORD, INT, S5T1ME, 0 .. 65534

DATE

MD Paraula doble de marques DWORD, DINT, REAL, TOD,TIME 0 .. 65532


55

Taula 9. Taula de Símbols.

2.7.3.4 Estructura del Programa. El disseny de la granja avícola, està realitzat en el programa Simatic Step 7 i en el llenguatge de programació HiGraph V5. Aquest programa es basa en la programació de grafcets d’estat. Les seves característiques són: • Camp d’Aplicació El Software S7 amplia la funcionalitat de STEP 7 ja que ofereix la possibilitat de programar grafcets d’estat. Els grafcets d’estat permeten representar ràpidament i amb facilitat els processos que es desitgi controlar amb Simatic. Per la qual cosa es divideix el procés en diferents unitats funcionals com un volum de funcions no gaire extens; el comportament de cada a unitat es descriu per mitja d’un grafcet d’estat. L’avantatge decisiva consisteix en que l’estructura del programa es troba orientada als objectes tecnològics que participen en el programa i, per tant, es fàcil de comprendre.

Símbol Explicació Tipus de dades Direccions

PEB Bvte de entrada de perifèria BYTE, CHAR 0 .. 65535

PAB Byte de sortida de perifèria BYTE, CHAR 0 .. 65535

PEW Paraula de entrada de perifèria WORD, INT, 0 .. 65534

S5TIME,DATE

PAW Paraula de sortida de perifèria WORD, INT, S5T1ME, 0 .. 65534

DATE

PED Paraula doble de entrada de DWORD, DINT, REAL, 0 .. 65532

perifèria TOD, TIME

PAD Paraula doble de sortida de DWORD, DINT, REAL, 0 .. 65532

I perifèria TOD, TIME

T Temporitzador TIMER 0..65535

Z Comptadors COUNTER 0 .. 65535

FB Bloc de funció FB 0 .. 65535

OB Bloc d’organització OB 0 .. 65535

DB Bloc de dades DB,FB,SFB,UDT 0 .. 65535

FC Funció FC 0 .. 65535

SFB Bloc de funció del sistema SFB 0 .. 65535

SFC Funció de sistema SFC 0 .. 65535

VAT Taula de variables 0 .. 65535

UDT Tipus de dades de l’usuari UDT 0 .. 65535


56

L’estructura del programa es representa gràficament, podent documentar directament en el gràfic. Aquest mode de representació no només resultat idoni per al programador d’autòmats , sinó que també per als enginyers industrials i tècnics de posta en servei i manteniment. • Llenguatge de Programació S7-HiGraph Els programes creats per S7-HiGraph tenen la següent estructura:

- Per a poder programar els grafcets d’estat, primer es té que dividir la tasca d’automatització en unitats funcionals individuals. Una unitat funcional pot ser nu component mecànic ( Una vàlvula ), o pot representar un a unitat conceptual ( control de modes d’operació ). Després es descriu el comportament de cada una d’aquestes unitats mitjançant un grafcet d’estat.

- En els grafcets es defineixen els estats que poden adoptar les unitats

funcionals. A la vegada, en els estats es poden activar accions: l’instant en que s’executa la funció es pot definir al entrar al estat, mentre duri el mateix i al sortir.

- Les transicions contenen condicions que al complir-se generen un canvi

d’estat. També es poden programar accions que s’executin quan es realitza una transició.

- Les accions i condicions que content els estats i les transicions es

programen amb una part del joc d’instruccions del llenguatge de programació AWL ( Llista d’instruccions )de Step 7.

- Per crear un programa que controli tot un procés a partir de diferents

grafcets es precís agrupar-los de manera que es creïn grups de grafcets. Aquests grups es corresponen amb les unitats funcionals mecàniques d’una màquina. A cada grup es pot utilitzar un grafcet d’estat com a coordinador.

- Els grafcets d’estat poden comunicar-se entre si enviant-se missatges.

• Blocs del Programa d’Usuari. Al compilar un grup de grafcets es creen dos blocs:

- FC. Una funció.

- DB. Un bloc de dades que conté les dades de cada un dels grafcets d’estat.


57

Per a que el programa creat amb S7-HiGraph es pugui executar a la CPU, la FC de S7-HiGraph té que ser cridada des d’un bloc que es processi cíclicament ( OB1 ).

Figura 17. Blocs del programa d’usuari.

• Funcions. S7-HiGraph ofereix les funcions següents:

- Còmode entorn en el desenvolupament amb plataforma Windows 95/98/NT.

- Programació d’accions d’estat i transicions en AWL.

- Crida de blocs lògics de Step 7 (FC,SFC,FB,SFB amb operacions AWL,

KOP, FUP, O SCL) des del grafcet d’estat.

- Programació dels temps d’espera i de supervisió sense utilitzar les temporitzadors S7, es a dir, per a cada estat es pot programar un temps d’espera i un temps de supervisió. El temps d’espera serveix per a retardar el processament d’un estat, mentre que el temps de supervisió permet supervisar el temps de processament dels estats. Per a la programació del temps d’espera i el temps de supervisió no es necessiten temporitzadors S7. El número de temporitzadors disponibles, depèn de la CPU utilitzada.

- Possibilitat de programar supervisions per a tots els grafcets d’estat.

Això permet supervisar l’aparició d’una senyal no permesa ( Stop emergència ) de forma centralitzada, independentment de l’estat que estigui actiu.

- Prova del comportament de les unitats funcionals mitjançant la funció

online “Estado”. Apareixen marcats els estats actius, la última transició i l’estat precedent, així com la informació sobre els operants en els estats i transicions.

- Diagnòstic de fallades del procés: possibilitat de visualitzar estats

erronis i temps de supervisió excedits en un visualitzador ( per a manipulació i visualització, M+V).


58

2.7.4 Grafcet (Gràfic de Comandament Etapa Transició). El GRAFCET neix a França a mitjans dels anys 70, degut a la col·laboració d’alguns fabricants d’autòmats, com Telemecanique i Aper amb dos organismes oficials, AFCET (Associació Francesa per la Cibernètica, Economia i Tècnica) i ADEPA (Agencia Nacional pel Desenvolupament de la Producció Automatitzada). Homologat a França (NFC), Alemanya (DIN) i posteriorment per la comissió Electrotècnica Internacional (norma IEC 848, any 1988). Actualment és una eina imprescindible per l’automatització de processos seqüencials de certa complexitat amb autòmats programables. 2.7.4.1 Principis Bàsics. El GRAFCET és un diagrama funcional que descriu l’evolució del procés el qual es pretén automatitzar, indicant les accions que s’han de realitzar sobre el procés i quines informacions les provoquen. A partir d’ell es poden obtenir les seqüències que ha de realitzar l’autòmat programable. La feina del GRAFCET per resoldre tasques d’automatització facilita el diàleg entre persones amb nivells de formació tècnica diferent, tant en el moment de l’anàlisi del procés a automatitzar, com posteriorment en el manteniment i reparació d’avaries. 2.7.4.2 Etapes. Per representar l’evolució d’un procés amb GRAFCET, es considera que el procés a automatitzar i l’autòmat que s’utilitza com a controlador formen un únic sistema. El nexe d’unió entre les actuacions que s’han de fer sobre el procés (activar un motor, tancar una vàlvula, etc.) i el programa d’usuari, carregat a l’autòmat, que dóna origen a elles és l’etapa. Per tant, la representació gràfica de l’evolució d’un procés amb GRAFCET estarà formada per una sèrie d’etapes, i cada una d’elles tindrà associada una o vàries accions a realitzar sobre el procés. Generalment, les etapes es representen amb un quadrat i un número que indica l’ordre que ocupa l’etapa dintre del GRAFCET. Per diferenciar el començament del GRAFCET, la primera etapa es representa amb un doble quadrat. Les accions que porten associades les etapes es representen amb un rectangle, a on s’indica el tipus d’acció a realitzar. Una etapa pot portar associades vàries accions.


59

2.7.4.3 Condició de Transició. Un procés seqüencial es caracteritza perquè una acció determinada es realitza en funció del resultat de l’acció anterior. En GRAFCET, el procés es descompon amb una sèrie d’etapes que són activades una darrere de l’altra. Per tant, haurà d’existir una condició que es compleixi per passar d’una etapa a una altra. En GRAFCET, aquesta condició s’anomena condició de transició. Si una etapa està activa i es compleix la condició de transició posterior, es produirà l’activació de l’etapa següent. Només hi pot haver una etapa activa, per tant, quan es produeix l’activació d’una etapa es desactiva l’anterior. La condició de transició poden ser una o vàries variables que intervenen en el procés (un final de carrera, l’activació d’un motor, un temps, etc.). Per la condició de transició s’utilitza la lògica positiva. 2.7.4.4 Regles d’Evolució del Grafcet. Es poden resumir una sèrie de regles bàsiques a tenir en compte per aplicar el GRAFCET: 1) El procés es desglossa en etapes, que seran activades de forma seqüencial. 2) Una o vàries accions s’associen a cada etapa. Aquestes accions només estaran actives quan l’etapa estigui activa. 3) Una etapa es fa activa quan la precedent ho està i la condició de transició entre ambdues etapes ha sigut activada. 4) L’activació d’una condició de transició implica l’activació de l’etapa següent y la desactivació de la precedent. 5) L’etapa inicial ha de ser activada abans de que s’iniciï el cicle del GRAFCET, un cicle està format per totes les etapes posteriors a l’etapa inicial. 2.7.4.5 Utilització del Grafcet. El GRACET pot emprar-se per a descriure els tres nivells d’especificacions d’un automatisme. Aquests tres nivells són els que habitualment s’empren per a dissenyar i per a descriure un automatisme.


60

2.7.4.5.1 Grafcet de Nivell 1: Descripció Funcional. En el primer nivell interessa una descripció global (normalment poc detallada) de l’automatisme que permeti comprendre ràpidament la seva funció. És el tipus de descripció que faríem per explicar el que volem que faci la màquina a la persona que la de dissenyar o el que empraríem per justificar a les persones amb poder de decisió a l’empresa la necessitat d’aquesta màquina. Aquest GRAFCET no ha de contenir cap referència a les tecnologies emprades ni el tipus d’automatisme emprat. 2.7.4.5.2 Grafcet de Nivell 2: Descripció Tecnològica. En aquest nivell es fa una descripció a nivell tecnològic i operatiu de l’automatisme. Queden perfectament definides les diferents tecnologies emprades per a cada funció. El GRAFCET descriu les tasques que han de realitzar els elements triats. En aquest nivell completem l’estructura de la màquina i ens falta l’automatisme que la controla. 2.7.4.5.3 Grafcet de Nivell 3: Descripció Operativa. En aquest nivell s’implementa l’automatisme. El GRAFCET definirà la seqüència d’actuacions que realitzarà aquest automatisme. En cas que es tracti d’un autòmat programable definirà l’evolució de l’automatisme i l’activació de les sortides en funció de l’evolució de les entrades. 2.7.4.6 Consideracions Temporals. El sistema de control d’un automatisme ha de llegir les entrades, determinar l’evolució del sistema segons el GRAFCET i escriure les sortides en forma cíclica. Durant la determinació de l’evolució del sistema els valors considerats com entrades es mantenen constants malgrat que les entrades reals (entrades físiques) puguin canviar durant aquest procés. De la mateixa forma el valor de les sortides reals (sortides físiques) no s’ha de modificar fins que no hagi acabat la determinació del sistema. No es poden actualitzar les sortides físiques fins que el sistema no hagi arribat a una situació estable amb les entrades memoritzades. Hem de parlar doncs d’escales de temps diferents i independents, una externa al sistema de control i una altra interna. L’escala de temps interna permet expressar correctament l’evolució del sistema; en l’escala de temps interna només són coneguts els esdeveniments interns. L’escala de temps externa permet expressar correctament l’evolució de les variables externes. Els franquejaments de transicions són mesurables a l’escala de temps interna i despreciables a l’escala de temps externa. Les temporitzacions es mesuren a l’escala de temps externa.


61

Anomenen situació d’un GRAFCET a qualsevol estat real d’activitat d’etapes. S’anomena situació estable a una situació que no pot variar sense intervenció de variables externes al sistema de control i situació no estable a una situació que pot variar sense intervenció de variables externes al sistema de control. Les situacions estables tenen una durada mesurable a l’escala de temps externa mentre que les situacions no estables tenen una durada despreciable en l’escala de temps externa i mesurable en l’escala de temps interna. Una mateixa situació pot ser estable o inestable segons quins siguin els estats de les variables del sistema en aquell moment. Les accions associades a etapes no estables no han d’executar-se (ja que només es veuen a l’escala de temps externa) però sí els forçats (que actuen en l’escala de temps interna). A l’escala de temps externa, les accions que es mantenen en dues o més etapes consecutives s’han de realitzar sense interrupció.


62

2.7.5 El Grafcet en el S7-HiGraph. 2.7.5.1 Elements d’un Grafcet d’Estat. La següent figura XX ens mostra com exemple l’estructura i els elements d’un grafcet d’estat:

Figura 18. Elements d’un grafcet d’estat

La representació gràfica d’un grafcet d’estat es composa dels següents elements: • Estats (1) • Transicions (2) • Instruccions permanents (3) • Instruccions en estats o transicions (4) 2.7.5.2 Regles per l’Estructura dels Grafcets d’Estat. La quantitat de grafcets d’estat i grups de grafcets ha de complir el següents requisits:

- Un grafcet d’estat pot contenir com a màxim 255 estats i 4090 transicions.

- Un grup d’estats pot contenir coma màxim 255 instàncies.


63

2.7.5.3 Estats. • Estats Tots els estats que pot adoptar una unitat funcional es representen en forma d’estat de el grafcet. Els estats es representen en forma de cercle. Cada estat disposa d’un número propi dins del grafcet. Per a una millor claredat també és pot posar un nom. Al mateix temps, en els estats es pot provocar accions: El moment de l’execució de l’acció es por definir, al entrar a l’estat, durant l’estat i al sortir del mateix. • Estat Inicial Tots els grafcets d’estat requereixen un estat d’inicialització. En l’estat inicial es pot comprovar si la unitat funcional es troba en una posició de sortida definida. Si es precís, es por col·locar a la posició de sortida. Un estat es converteix en estat inicial quan en una transició Any desemboca en l’estat que consulta la variable predefinida INIT_SD. 2.7.5.4 Transicions. • Transicions Les transicions contenen condicions que regulen la transició d’un estat a un altre. S’efectua un canvi d’estat quan compleixen totes les condicions d’una transició. Des d’un estat poden venir varies transicions. Si es compleixen les condicions de més d’una transició, es derivarà a la transició la qual tingui la prioritat més alta, sent la prioritat 1 la màxima possible. • Tipus de Transicions.

- Transició Normal. Una transició normal és aquella que condueix d’un estat a un altre.

1 21


64

- Transició Any. Una transició Any condueix des de qualsevol estat al estat arribada. Les transicions Any s’executen contínua i independentment de l’estat actual del grafcet i serveixen per exemple, per supervisar de forma permanent condicions d’ordre superior ( Stop emergència ). Si durant la transició, es donen les circumstàncies de que s’ha programat en la transició Any, es a dir, si es compleix el que es desitja supervisar, es deriva al estat d’arribada. Si un grafcet d’estat té assignades varies transicions Any, cada una d’elles rebrà una prioritat diferent. Les prioritats de les transicions Any s’avaluen per separat de les prioritats d’altres transicions: Totes les transicions Any tenen una prioritat més alta que les transicions normals. Una transició Any que consulta la variable predefinida INT_SD, es considera una transició d’arranc. Serveix per a la inicialització del grafcet d’estat.

1 3

- Transició de Retorn. Una transició de retorn condueix des de l’estat actual a l’últim estat que es trobava actiu. Les transicions de retorn no tenen més prioritat que les transicions normals.

14

2.7.5.5 Instruccions Permanents

Les instruccions permanents es processen independentment de l’estat actual una cegada per cada cicle del grafcet d’estat. En les instruccions permanents es pot programar, per exemple, els següents processos de forma centralitzada:

- Càlcul de magnituds del procés que es poden consultar des de diferents punts del programa.

- Registre i processament de successos als que s’ha de reaccionar

independentment de l’estat actual ( Supervisió d’una porta de protecció).


65

2.7.5.6 Instruccions en Estats o transicions. Les instruccions representen una ordre per el control de processos. Controlen, per exemple entrades, sortides i marques o criden a blocs. Es possible assignar instruccions a estats o transicions i també programar les instruccions permanents que s’executin independentment dels estats i transicions. Les instruccions programades es representen en una taula en el diagrama de grafcets.

Figura 19. Bloc d’instruccions. La taula conté a següent informació:

(1) Bloc d’instruccions: Les instruccions es divideixen en blocs d’instruccions. Cada bloc es representa amb una fila en la taula d’instruccions. Poden existir varis blocs d’instruccions del mateix tipus ( en l’exemple de la figura 6 conte per exemple dos blocs d’instruccions del tipus E). Es recomana ubicar cada instrucció en un bloc propi. Si es desitja, també es poden introduir varies instruccions en un mateix bloc compartit.

(2) Tipus d’instrucció: S7-HiGraph distingeix varis tipus d’instruccions que determinen detalladament quan té que executar la instrucció (per exemple al entrar en l’estat, durant l’estat o al sortir-ne). Els tipus d’instruccions es representen mitjançant les abreviatures E, C-, C i X.


66

(3) (4) Instrucció: L’instrucció es compon d’una operació (3) i un operant absolut o simbòlic (4).

Possibles tipus de dades en els estats

TE T#500ms

TS T#500ms

X S M7.4;

C S M7.4;

C- S M7.4;

E S M7.4;

1? = M7.4;

Possible tipus de dades en la Transició

! R M7.4;1

Figura 20. Instruccions d’estat i transicions.

Es diferencien els següents tipus d’instruccions: 2.7.5.7 Grups de Grafcets.

Taula 10. Llenguatge de programació STEP 7

Tipus d’Instruccions Identifi- Descripció Utilitzables en

cadors

E Accions que s’executen una vegada s’entra Estats Accions d’entrada

a un estat Accions cícliques C- Accions que s’executen al romandre a un Estats i anteriors estat i abans de comprovar las transicions que instruccions

parteixen del mateix i que contenen precombinacions permanents

de condiciones especifiques de l’estat. Accions cícliques C Accions que s’executen al romandre a un Estats i

estat i després de comprovar las transicions. instruccions

permanents Accions de sortida X Accions que s’executen una vegada Estats

al sortir d’un estat. Temps d’espera TE Determina, si el control té que romandre un temps Estats

mínim en un estat. Temps de supervisió TV Determina, si la duració de l’ estancia en un estat Estats

Es té que supervisar.

Condicions ? Aquestes instruccions descriuen las condiciones que Transicions

tenen que complir per a que pugui passar d’ un

estat a un altre. Accions d’una transició ! Aquestes instruccions s’executen una sola vegada al Transicions

activar-se la transició.


67

Els grafcets descriuen diferents unitats funcionals d’una màquina. Per descriure tota la màquina o instal·lació s’ha de coordinar els diferents grafcets d’un grup de grafcets. Un grup de grafcets defineix una seqüència de crides de grafcets que es processen cíclicament durant l’execució d’un programa. La crida d’un grafcet es denomina “instància”. Les instàncies es processen en el sistema destí en la seqüència d’execució determinada. Un grup de grafcets només por contenir instàncies de grafcets del programa S7 al que pertany el grup. Els grafcets es comuniquen entre si a traves de missatges. Un grafcet d’estat activa una senyal, la qual es rebuda per un altre grafcet d’estat. L’intercanvi de senyals es representa clarament en el grup de grafcets mitjançant fletxes.

Figura 21. Comunicació de grafcets.

El missatge es realitza a través d’un bit, que és activat per grafcet d’estat emissor i avaluat per el grafcet receptor. Tenim diferents tipus de missatges: • Missatge intern: Comunicació entre els grafcets d’un grup de grafcets. La comunicació es du a terme a través d’un bit del DB de HiGraph. • Missatge extern: Comunicació entre grafcets d’estat de diferents grups de grafcets o entre FCs de S7-HiGraph i altres programes de STEP 7. La comunicació té lloc a través d’una direcció global de magnitud bit que es té que programar addicionalment. 2.7.5.8 Passos per Crear un Programa. Una vegada descrits tots els elements que s’han de tenir en compte a l’hora de treballar en grafcets d’estat en el programa S7-HiGraph, veurem a continuació un diagrama de flux que ens mostra un resum del que tenim que fer per programar una automatització amb aquesta eina de treball:


68

Figura 22. Diagrama de flux

Disseny del Programa:

- Dissenyar l’estructura del programa complet i dels diferents grafcets d’estat.

- Definir les senyals de les transicions.

Crear el projecte “Granja Avícola” en l’Administrador SIMATIC.

Programació de Símbols? Crear Taula de Símbols

Programar els grafcets d’estat:

- Crear. - Declarar variables. - Introduir els estats i les transicions. - Introduir les accions i les condicions de transició

Programar el grup de grafcets:

- Crear. - Introduir les instàncies dels grafcets d’estat - Assignar el paràmetres actuals. - Compilar.

Programar el OB1 amb la crida del FC de HiGraph

Carregar i realitzar el test del programa en la CPU


69

2.7.6 Posta en Marxa i Funcionament. La posta en servei (per primer cop) d’una instal·lació automatitzada requereix seguir un ordre evolutiu per tal de garantir la seguretat tot intentant aïllar els possibles errors o defectes. Abans de la posta en servei aconsellem provar el programa en un autòmat separat de la màquina per tal de detectar possibles errors de programa. Un cop l’instal.lació està a punt de funcionar cal seguir els següents passos:

- Donar tensió a l’autòmat en situació d’STOP. - Alimentar les entrades i les sortides verificant la correcta alimentació de

totes elles.

- Comprovar que el cablejat de les entrades és correcte, activant cadascuna de les entrades i comprovant el LED de senyalització corresponent s’activi en la carta d’entrades.

- Posar l’autòmat en RUN i comprovar que el cablejat de les sortides és

correcte. Per això utilitzarem la possibilitat que tenen els autòmats de forçar sortides, forçant sortida a sortida individualment. En aquesta fase mantindrem el circuit de potència dels accionadors sense alimentar per prevenir accidents causats per maniobres incorrectes o intenpestives.

- Amb el mode TEST de l’autòmat, podrem provar el programa

manualment sense que s’activin les sortides físiques.

- La posta en marxa es realitzarà primer en cicle manual, i quan aquest sigui correcte es farà la posta en marxa en cicle automàtic. Convé tenir en compte especials mesures de seguretat per a les persones presents quan s’està provant un nou programa.

Una vegada s’hagi comprovat el bon funcionament de l’instal.lació, supervisada pel tècnic encarregat de l’automatització, es decidirà si es pot donar el vist i plau de la mateixa. Per últim es facilitarà al propietari el manual de funcionament i de manteniment de tota l’instal.lació per a poder fer-ne un bon ús.


71

2.8 Planificació.

ID Nom de feina 27 de Setembre

4 d' Octubre

11 d' Octubre

DI DM

DIM

DJ DIV

DS DIU

DI DM

DIM

DJ DIV

DS DIU

DI DM

DIM

DJ DIV

DS DIU

1 Instal·lació Autòmat i PC

2 Pas de cable

3 Muntatge entrades

4 Muntatge sortides

5 Muntatge de cable amb mecanismes

6 Col·locació de comptadors

7 Connectar a xarxa

8 Instal·lació de software i transmetre dades a l’autòmat.

9 Comprovació de l'instal.lació i posta a punt


71

2.9 Ordre de Prioritat entre els Documents Bàsics. L’ordre de prioritats en els següent projecte vindrà donat en el següent ordre:

1. Plànols.

2. Plec de Condicions

3. Pressupost

4. Memòria.

Signatura:

Marcel Domènech Casals Enginyer Tècnic Industrial

Especialitat Electrònica Industrial Nº col·legiat: 0218


Automatització S7-300 d’una Granja Avícola Annexes

1

3 Annexes..........................................................................................................3

3.1 Disseny del programa. ............................................................................................... 3

3.1.1 Creació del Projecte en l’Administrador SIMATIC S7. .................................... 3 3.1.2 Símbols - Declaració de Variables. ..................................................................... 4

3.1.2.1 Declaració d’Entrades. ................................................................................. 4 3.1.2.2 Declaració de Sortides. ................................................................................. 7 3.1.2.3 Declaració de Blocs del Programa............................................................. 10

3.1.3 Blocs. .................................................................................................................. 10 3.1.4 Fonts................................................................................................................... 13 3.1.5 Estructura del Programa en S7-HiGraph ........................................................ 14

3.1.5.1 Grup de Grafcets GRANJA. ....................................................................... 14 3.1.5.2 Grafcets d’Estat. ......................................................................................... 23

3.1.5.2.1 Nivell 0. Cèl·lula. ................................................................................. 23

Grafcet d’Estat AVISADORS. Operants Simbòlics ...................................... 24 Grafcet d’Estat AVISADORS. Operants Absoluts ........................................ 25 Grafcet d’Estat MOTOR_TRANSVERAL. Operants Simbòlics .................. 26 Grafcet d’Estat MOTOR_TRANSVERAL. Operants Absoluts .................... 27 Grafcet d’Estat ASCENSOR. Operants Simbòlics ........................................ 28 Grafcet d’Estat ASCENSOR. Operants Absoluts.......................................... 29 Grafcet d’Estat RECOLLIDA_OUS. Operants Simbòlics ............................ 30 Grafcet d’Estat RECOLLIDA_OUS. Operants Absoluts.............................. 31

3.1.5.2.2 Nivell 1. Mode Automàtic. ................................................................... 32

Grafcet d’Estat AUTOMATIC. Operants Simbòlics ..................................... 33 Grafcet d’Estat AUTOMATIC. Operants Absoluts ....................................... 34

3.1.5.2.3 Nivell 2. Mode Manual. ....................................................................... 35

Grafcet d’Estat MANUAL. Operants Simbòlics............................................ 36 - Grafcets Emergència i Transportadora .................................................... 36 - Grafcets Ascensor i Recollida d’ous ......................................................... 37 - Grafcet Neteja ........................................................................................... 38 - Grafcet Alimentació .................................................................................. 39

Grafcet d’Estat MANUAL. Operants Absoluts ............................................. 40 - Grafcets Emergència i Transportadora .................................................... 40 - Grafcets Ascensor i Recollida d’ous ......................................................... 41 - Grafcet Neteja ........................................................................................... 42 - Grafcet Alimentació .................................................................................. 43

3.1.5.2.4 Nivell 3. Programa Principal. ............................................................. 44

Grafcet d’Estat PROGRAMA_PRINCIPAL. Operants Simbòlics ............... 45 Grafcet d’Estat PROGRAMA_PRINCIPAL. Operants Absoluts................. 46


2

3.1.5.2.5 Nivell 4. Estats Permanents................................................................. 47 Grafcet d’Estat ALIMENTACIO. Operants Simbòlics................................. 48 Grafcet d’Estat ALIMENTACIO. Operants Absoluts................................... 50 Grafcet d’Estat CARREGA. Operants Simbòlics .......................................... 52 Grafcet d’Estat CARREGA. Operants Absoluts............................................ 54 Grafcet d’Estat CLIMATITZACIO. Operants Simbòlics ............................. 56 Grafcet d’Estat CLIMATITZACIO. Operants Absoluts ............................... 57 Grafcet d’Estat CAMARA. Operants Simbòlics ............................................ 58 Grafcet d’Estat CAMARA. Operants Absoluts.............................................. 59 Grafcet d’Estat NETEJA. Operants Simbòlics ............................................. 60 Grafcet d’Estat NETEJA. Operants Absoluts ............................................... 61 Grafcet d’Estat IL_LUMINACIO. Operants Simbòlics................................ 62 Grafcet d’Estat IL_LUMINACIO. Operants Absoluts ................................. 63

3.1.5.2.6 Nivell 5. Seguretat................................................................................ 64

Grafcet d’Estat INCENDIS. Operants Simbòlics ......................................... 65 Grafcet d’Estat INCENDIS. Operants Absoluts ........................................... 66 Grafcet d’Estat INTRUSOS. Operants Simbòlics ......................................... 67 Grafcet d’Estat INTRUSOS. Operants Absoluts ........................................... 68 Grafcet d’Estat AIGUA. Operants Simbòlics ................................................ 69 Grafcet d’Estat AIGUA. Operants Absoluts .................................................. 71

3.1.5.3 Observar i Visualitzar el Funcionament del Programa ............................ 73

3.1.5.3.1 Compilació. .......................................................................................... 73 3.1.5.3.2 Simulació en el programa S7-PLCSIM. ............................................. 75 3.1.5.3.3 Observar la Simulació en el S7-HiGraph ........................................... 78

- Grafcet FOC.................................................................................................. 79 - Grafcet INTRUSOS. ...................................................................................... 79 - Grafcet AIGUA.............................................................................................. 80 - Grafcet PROGRAMA_PRINCIPAL .............................................................. 81 - Grafcet AVISADORS..................................................................................... 82 - Grafcet ALIMENTACIO................................................................................ 83 - Grafcet CARREGA........................................................................................ 84 - Grafcet CLIMATITZACIO. ........................................................................... 85 - Grafcet MANUAL.......................................................................................... 85 - Grafcet AUTOMATIC. .................................................................................. 90 - Grafcet MOTOR_TRANSVERSAL. ............................................................... 91 - Grafcet ASCENSOR. ..................................................................................... 92 - Grafcet RECOLLIDA_OUS. ......................................................................... 93 - Grafcet CAMARA.......................................................................................... 94 - Grafcet NETEJA............................................................................................ 95 - Grafcet IL_LUMINACIO. ............................................................................. 96

3.2 Disseny dels Pannells. .............................................................................................. 97

3.2.1 Pannell Principal ............................................................................................... 98 3.2.2 Pannell Recol·lecció d’Ous - Mode Manual................................................... 101 3.2.3 Pannell de Manteniment Neteja...................................................................... 104 3.2.4 Pannell de Manteniment Alimentació. ........................................................... 107


3

3 Annexes. 3.1 Disseny del programa. Després de realitzar un estudi funcional i tecnològic en el procés d’automatització, el següent pas serà generar els grafcets que intervenen en el present projecte. 3.1.1 Creació del Projecte en l’Administrador SIMATIC S7. El primer pas a seguir serà obrir l’Administrador Simatic S7 de Siemens. A partir d’aquí ens trobem amb un assistent que ens ajudarà a crear el nostre projecte indicant-li amb quin autòmat s’ha de treballar i amb quina CPU, així com també posar nom al nostre disseny. En el projecte s’ha anomenat “S7_Projct_Granja_Avícola” i al programa “Granja S7-300 Siemens”. Com es pot veure en el nom del programa s’ha usat un autòmat S7-300 amb la CPU 314, ja que contenia les suficients condicions per dur a terme la nostra automatització. Dins del programa creat (Granja S7-300 Siemens) podem trobar dos subcarpetes:

- Fonts

- Blocs.

- Símbols.

Figura 1. Administrador SIMATIC.


4

3.1.2 Símbols - Declaració de Variables. El primer pas en el programa abans de crear els grafcets d’estat, serà declara totes les variables que intervenen en el nostre procés. Per això, mitjançant el programa intern del STEP 7 “Simbol Editor” podrem genererar totes les entrades i sortides desitjades. En la nostra taula de símbols podrem indentificar els següents tipus de dispositius: 3.1.2.1 Declaració d’Entrades. En aquest grup quedaran integrats tots els dispositius o aparells que representin una entrada per l’autòmat. Coneixerem una entrada quan al principi de la paraula hi trobem: • S – Sensors. • P – Polsadors. • I altres com: PO, PT, CLASFI. Aquest projecte conté un total de 89 entrades. A les pàgines següents venen representades les taules on es descriuen aquestes entrades.


5

Símbol Direcció Tipus de dades Comentaris

PM E 0.0 BOOL POLSADOR MANUAL PA E 0.1 BOOL POLSADOR AUTOMATIC SE E 0.2 BOOL STOP EMERGENCIA SPS E 0.3 BOOL SENSOR PIS ESTACIONARI SA E 0.4 BOOL STOP ASCENSOR ST E 0.5 BOOL STOP TRANSVERSAL SPIS4 E 0.6 BOOL SENSOR PIS 4 SPIS3 E 0.7 BOOL SENSOR PIS 3 SPIS2 E 1.0 BOOL SENSOR PIS 2 SPIS1 E 1.1 BOOL SENSOR PIS 1 SCM1 E 1.2 BOOL SENSOR CONTADOR METRES PIS1 SCM2 E 1.3 BOOL SENSOR CONTADOR METRES PIS2 SCM3 E 1.4 BOOL SENSOR CONTADOR METRES PIS3 SCM4 E 1.5 BOOL SENSOR CONTADOR METRES PIS4 SDP1 E 1.6 BOOL SENSOR DIPÒSIT PLÈ PINSO 1 SFF1 E 1.7 BOOL SENSOR FINAL FILA1 SFF2 E 2.0 BOOL SENSOR FINAL FILA2 SFF3 E 2.1 BOOL SENSOR FINAL FILA3 SFF4 E 2.2 BOOL SENSOR FINAL FILA4 SFF5 E 2.3 BOOL SENSOR FINAL FILA5 SIF1 E 2.4 BOOL SENSOR INICI FILA1 SIF2 E 2.5 BOOL SENSOR INICI FILA2 SIF3 E 2.6 BOOL SENSOR INICI FILA3 SIF4 E 2.7 BOOL SENSOR INICI FILA4 SIF5 E 3.0 BOOL SENSOR INICI FILA5 SSPP E 3.3 BOOL SENSOR SILO PLE PINSO SSBP E 3.4 BOOL SENSOR SILO BUIT PINSO SSMP E 3.5 BOOL SENSOR SILO MITG PNSO SCAUP E 3.6 BOOL SENSOR CAUDAL PINSO PO E 3.7 BOOL PORTA OBERTA PT E 4.0 BOOL PORTA TANCADA STA E 4.1 BOOL SENSOR TEMPERATURA ALTA STI E 4.2 BOOL SENSOR TEMPERATURA IDEAL SCMFEM E 4.3 BOOL SENSOR CONTADOR METRES FEM SNA54 E 4.4 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F5 P4 SCAUA E 4.5 BOOL SENSOR CAUDAL AIGUA SSBA E 4.6 BOOL SENSOR SILO BUIT AIGUA SSPA E 4.7 BOOL SENSOR SILO PLE AIGUA SSMA E 5.0 BOOL SENSOR SILO MIG AIGUA CLASFI E 5.1 BOOL CLASSIFICADORA ESTÀ FUNCIONANT SDP2 E 5.2 BOOL SENSOR DIPOSIT PLE PINSO 2 SDP3 E 5.3 BOOL SENSOR DIPOSIT PLE PINSO 3 SDP4 E 5.4 BOOL SENSOR DIPOSIT PLE PINSO 4 SDP5 E 5.5 BOOL SENSOR DIPOSIT PLE PINSO 5



6


SNA11 E 5.6 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F1 P1 SNA12 E 5.7 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F1 P2 SNA13 E 6.0 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F1 P3 SNA14 E 6.1 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F1 P4 SNA21 E 6.2 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F2 P1 SNA22 E 6.3 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F2 P2 SNA23 E 6.4 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F2 P3 SNA24 E 6.5 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F2 P4 SNA31 E 6.6 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F3 P1 SNA32 E 6.7 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F3 P2 SNA33 E 7.0 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F3 P3 SNA34 E 7.1 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F3 P4 SNA41 E 7.2 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F4 P1 SNA42 E 7.3 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F4 P2 SNA43 E 7.4 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F4 P3 SNA44 E 7.5 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F4 P4 SNA51 E 7.6 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F5 P1 SNA52 E 7.7 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F5 P2 SNA53 E 8.0 BOOL SENSOR NIVELL AIGUA F5 P3 PMTRANS E 8.1 BOOL POLSADOR TRANSPORTADORA PMPUJA E 8.2 BOOL POLSADOR PUJA ASCENSOR PMBAIXA E 8.3 BOOL POLSADOR BAIXA ASCENSOR PMPORTAP E 8.4 BOOL POLSADOR PORTA PUJA FEM PMPORTAB E 8.5 BOOL POLSADOR PORTA BAIXA FEM PMFEMF1 E 8.6 BOOL POLSADOR FEM FILA1 PMFEMF2 E 8.7 BOOL POLSADOR FEM FILA2 PMFEMF3 E 9.0 BOOL POLSADOR FEM FILA3 PMFEMF4 E 9.1 BOOL POLSADOR FEM FILA4 PMFEMF5 E 9.2 BOOL POLSADOR FEM FILA5

PMR E 9.3 BOOL POLSADOR RETROCÈS MENJADORES

PMA E 9.4 BOOL POLSADOR AVANÇ MENJADORES PMTRANSFEM E 9.5 BOOL POLSADOR TRANSPORTADORA FEM PPIS1 E 9.6 BOOL POLSADOR PIS 1 PPIS2 E 9.7 BOOL POLSADOR PIS2 PPIS3 E 10.0 BOOL POLSADOR PIS3 PPIS4 E 10.1 BOOL PULSODOR PIS4 SCRP E 10.2 BOOL SENSOR CREPOSCULAR SAIGUA E 10.3 BOOL SENSOR FUITA AIGUA SFUM E 10.4 BOOL SENSOR DE FUM

SINTRUS1 E 10.5 BOOL SENSOR INTRUSOS PORTA PRINCIPAL

SINTRUS2 E 10.6 BOOL SENSOR INTUSOS PORTA SEGONA SINTRUS3 E 10.7 BOOL SENSOR INTRUSOS MIG SINTRUS4 E 11.0 BOOL SENSOR INTRUSOS A PORTA FEM SCLIM E 11.1 BOOL SENSOR DE CLIMATITZACIÓ



7

3.1.2.2 Declaració de Sortides. En aquest grup quedaran integrats tots aquells dispositius o aparells que representin una sortida per l’autòmat. Coneixerem una sortida quan el principi de la variable hi trobem: • M – Accionadors de motors. • L – Pilots lluminosos. • EV – Electrovàlvules. • I altres com: ALARMA, BMBP,BMBA, ILU, HUMIFI Aquest projecte conté un total de 67sortides. A les pàgines següents venen representades les taules on es descriuen aquestes sortides.


8


MTRANS A 0.0 BOOL MOTOR TRANSPORTADORA MOUS11 A 0.1 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 11 MOUS12 A 0.2 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 12 MOUS13 A 0.3 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 13 MOUS14 A 0.4 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 14 MOUS21 A 0.5 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 21 MOUS22 A 0.6 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 22 MOUS23 A 0.7 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 23 MOUS24 A 1.0 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 24 MOUS31 A 1.1 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 31 MOUS32 A 1.2 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 32 MOUS33 A 1.3 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 33 MOUS34 A 1.4 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 34 MOUS41 A 1.5 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 41 MOUS42 A 1.6 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 42 MOUS43 A 1.7 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 43 MOUS44 A 2.0 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 44 MOUS51 A 2.1 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 51 MOUS52 A 2.2 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 52 MOUS53 A 2.3 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 53 MOUS54 A 2.4 BOOL MOTOR RECOLLIDA OUS CINTA 54 MPUJA A 2.5 BOOL MOTOR ASCENSOR PUJA MBAIXA A 2.6 BOOL MOTOR ASCENSOR BAIXA MRF1 A 2.7 BOOL MOTOR RETROCES FILA1 MRF2 A 3.0 BOOL MOTOR RETROCES FILA2 MRF3 A 3.1 BOOL MOTOR RETROCES FILA3 MRF4 A 3.2 BOOL MOTOR RETROCES FILA4 MRF5 A 3.3 BOOL MOTOR RETROCES FILA5 MAF1 A 3.4 BOOL MOTOR AVANÇ FILA1 MAF2 A 3.5 BOOL MOTOR AVANÇ FILA2 MAF3 A 3.6 BOOL MOTOR AVANÇ FILA3 MAF4 A 3.7 BOOL MOTOR AVANÇ FILA4 MAF5 A 4.0 BOOL MOTOR AVANÇ FILA5 BMBP A 4.1 BOOL BOMBA ALIMENTACIÓ PINSO BMBA A 4.2 BOOL BOMBA ALIMENTACIÓ AIGUA LNP A 4.3 BOOL LLUM NO PINSO LANP A 4.4 BOOL LLUM AVIS NO PINSO LANCP A 4.5 BOOL LLUM AVIS NO CAU PINSO MPORTAP A 4.6 BOOL MOTOR PORTA FEM PUJA MPORTAB A 4.7 BOOL MOTOR PORTA FEM BAIXA MFEMF1 A 5.0 BOOL MOTOR FEM FILA1 MFEMF2 A 5.1 BOOL MOTOR FEM FILA2 MFEMF3 A 5.2 BOOL MOTOR FEM FILA3 MFEMF4 A 5.3 BOOL MOTOR FEM FILA4 MFEMF5 A 5.4 BOOL MOTOR FEM FILA5

Taula 3. Símbols Sortides.


9


MTRANSFEM A 5.5 BOOL MOTOR TRANPORTADORA FEM MCAMARA A 5.6 BOOL MOTOR CAMARA

EVOS A 5.7 BOOL ELECTROVALVULA OMPLIR SILO AIGUA

EVSA A 6.1 BOOL ELECTROVALVULA SILO AIGUA EVS A 6.2 BOOL ELECTROVÀLVULA "SILO" EVP1 A 6.3 BOOL ELCTRTOVALVULA PINSO2 LNA A 6.4 BOOL LLUM NO AIGUA LANA A 6.5 BOOL LLUM AVIS NO AIGUA LANCA A 6.6 BOOL LLUM AVIS NO CAUDAL AIGUA EVP2 A 6.7 BOOL ELECTROVALVULA PINSO 2 EVP3 A 7.0 BOOL ELECTROVALVULA PINSO 3 EVP4 A 7.1 BOOL ELECTROVALVULA PINSO 4 EVP5 A 7.2 BOOL ELECTROVALVULA PINSO 5 EVA1 A 7.3 BOOL ELECTROVALVULA AIGUA F1 EVA2 A 7.4 BOOL ELECTROVALVULA AIGUA F2 EVA3 A 7.5 BOOL ELECTROVALVULA AIGUA F3 EVA4 A 7.6 BOOL ELECTROVALVULA AIGUA F4 EVA5 A 7.7 BOOL ELECTROVALVULA AIGUA F5 LEMER A 8.0 BOOL LLUM ATURADA EMERGENCIA MVENT A 8.1 BOOL MOTOR VENTILADOR CAMARA MCNDS A 8.2 BOOL MOTOR CONDENSADOR CAMARA MCMPR A 8.3 BOOL MOTOR COMPRESOR CAMARA ILU A 8.4 BOOL IL.LUMINACIÓ LINUND A 8.5 BOOL LLUM INUNDACIO PANELL ALARMA A 8.6 BOOL SIRENA ALARMA LFOC A 8.7 BOOL LLUM FOC PANELL LINTRU A 9.0 BOOL LLUM INTRUSOS MVENTILRS A 9.1 BOOL ACCIONADOR DELS VENTILADORS HUMIFI A 9.2 BOOL HUMIFICADORS

Taula 4. Símbols Sortides.


10

3.1.2.3 Declaració de Blocs del Programa. També hi han altres declaracions que també s’han de tenir en compte: Per a que tot el programa estigui identificat, s’ha de declarar a la taula de símbols el OB1 com a programa principal. Una vegada tenim el programa al S7-HiGraph acabat, l’últim pas que queda es compilar el programa. Un cop fet això, el programa ens genera tres blocs:

- GG_GRANJA. Per FB1 Codi de funcions per al grup de grafcets “GRANJA”.

- DB_GG_GRANJA. Ens genera el DB1 que funciona com a bloc de

dades per al grup de grafcets “GRANJA”.

- SFC64. Bloc per a controlar els temporitzadors utilitzats en el programa. Aquí tenim el resultat de les anteriors declaracions:


DB_GG_GRANJA DB 1 DB 1 DB PER AL GRUP DE GRAFCETS "GRANJA" GG_GRANJA FC 1 FC 1 FC PER AL GRUP DE GRAFCET "GRANJA" Cycle Execution OB 1 OB 1 PROGRAMA PRINCIPAL TIME_TCK SFC 64 SFC 64 Read the System Time

Taula 5. Declaracions de Blocs.

3.1.3 Blocs. La carpeta blocs serveix principalment per a fer una programació en llenguatge AWL, FUP o KOP. Com que el projecte està basat en grafcets d’estat, aquesta carpeta només ha estat utilitzada per a programar el OB1, ja que es des d’aquest lloc on es crida el grup de grafcets mitjançant el bloc FC1 creat després de la compilació del S7-HiGraph. Per a poder programar el OB1 fem us del programador de blocs intern del STEP 7 el “KOP, AWL, FUP”. A més a més del OB1, com ja s’ha esmentat anteriorment, també hi podem trobar els blocs creats pel programa S7-HiGraph:

- Bloc FC1.

- Bloc DB1.

- Bloc SFC64.


11

Aquí tenim una representació gràfica de la seva ubicació en l’Administrador Simatic:

Figura 2. Administrador SIMATIC - Blocs.

Per a programar el OB1 només cal obrir el bloc per accedir al programa KOP/AWL/FUP:

Figura 3. Configuració OB1 al programa KOP/AWL/FUP.


12

I el codi OB1 queda de la següent manera: OB1 : PROGRAMA PRINCIPAL "INICIALITZACIONS" Aquest programa ens serveix per fer la inicialització del PLC, i per fer una crida als grafcets mitjançant el bloc FC1. Segm. 1: Serveix per inicialitzar els inicialitzar els grafcets d'estat al arrancar el PLC (rearranc complet o rearranc normal) O( L #OB1_SCAN_1 L 1 ==I ) O( L #OB1_SCAN_1 // La consulta si el valor és // 2 no és necessària L 2 // en el S7-3000 ==I ) = #Arranque Segm. 2: Crida al FC pel grup de grafcets "GRANJA" CALL "GG_GRANJA" INIT_SD:=#Arranque

Codi 1. Codi del OB1.


13

3.1.4 Fonts. En la carpeta Fonts, trobem la ubicació dels tots els grafcets d’estat i el grup de grafcets.

Figura 4. Administrador SIMATIC - Fonts.

La funció del grup de grafcets (GRANJA) és la de unir tots els grafcets d’estats en un de sol mitjançant instàncies i enllaçant-se entre si mitjançant missatges d’instància. Per al correcte funcionament de l’automatització de la granja avícola s’han creat 16 grafcets d’estat:

- 1.- INCENDIS.

- 2.- INTRUSOS.

- 3.- AIGUA.

- 4.- PROGRAMA PRINCIPAL.

- 5.- AVISADORS.

- 6.- ALIMENTACIÓ.

- 7.- CÀRREGA.

- 8.- CLIMATITZACIÓ.


14

- 9.- MANUAL.

- 10.- AUTOMÀTIC.

- 11.- MOTOR TRANSVERSAL.

- 12.- ASCENSOR.

- 13.- RECOLLIDA OUS.

- 14.- CAMARA.

- 15.- NETEJA.

- 16.- IL.LUMINACIÓ.

Per a programar el cada grafcet d’estat i el grup de grafcets només cal obrir un grafcet d’estat o el grup de grafcets i accedir al programa intern del STEP 7 “S7-HiGraph”. 3.1.5 Estructura del Programa en S7-HiGraph 3.1.5.1 Grup de Grafcets GRANJA. El grup de grafcets Granja és el conjunt de tots els grafcets d’estat. Tots aquests grafcets, s’introdueixen mitjançant uns blocs anomenats instàncies, les quals representen cadascun dels grafcets d’estat . Es poden enllaçar o no amb missatges entre instàncies per al correcte funcionament de l’automatització i també és a on donem les prioritats que pertoquen a cada grafcet d’estat. En la Figura 5, és pot veure el programa S7-HiGraph de Siemens. A la part superior dreta hi trobem el grip de grafcets GRANJA, a la part superior esquerra hi trobem la finestra de declaració de variables, on s’indiquen les entrades, les sortides i les variables entrada/sortida (IM/OM) per als missatges entre instàncies. A la part inferior dreta, hi trobem la finestra de resultats, que ens indica instantàniament els errors que estem cometen, canvis globals o el resultat de compilar el programa. I finalment a la part inferior esquerra, hi trobem la finestra d’instruccions / paràmetres actuals, que en la pestanya d’instruccions s’utilitza per introduir, com el seu nom indica, totes les instruccions necessàries per a crear el grafcet d’estat desitjat. I en la pestanya de Paràmetres actuals, s’utilitza per relacionar les variables utilitzades en els grafcets amb les entrades i sortides del autòmat, així com també s’indica l’inici i el final de cada missatge per a cada instància.


15

Figura 5. Programa S7-HiGraph de Siemens.

Existeixen diferents nivells jeràrquics entre els grafcets del present projecte, els quals els podem dividir de més a menys prioritat en:

- Nivell 5. Seguretat. Aquest Nivell consta d’un conjunt de grafcets d’estat que, com el seu nom indica, són els responsables de la seguretat de la Granja des d’un punt de vista extern.

- Nivell 4. Estats Permanents.

Aquest Nivell consta d’un conjunt de grafcets d’estat que s’encarreguen de que la granja disposi de les millors condicions per al seu funcionament, es a dir, és el responsable de tenir tota la matèria prima i tots els requisits adients per al perfecte manteniment de l’aviram.


16

- Nivell 3. Programa Principal. Aquest Nivell conté el grafcet d’estat que controla el procés de producció d’ous. Serveix per decidir si volem una recol·lecció d’us manual o automàtica.

- Nivell 2. Mode Manual.

Aquest Nivell conté uns grafcets d’estat que controlen tot el procés de la producció d’ous i els grafcets més importants de forma manual tot seguint les prioritats ja establertes.

- Nivell 1. Mode Automàtic.

Aquest Nivell conté el grafcet que controla la recol·lecció d’ous de forma automàtica.

- Nivell 0. Cèl·lula.

Són els grafcets de nivell jeràrquic més baix i s’encarreguen de realitzar el control d’una o varies màquines, aquests grafcets els trobem dins el Mode Automàtic i la seva funció és la de controlar la recol·lecció d’ous.

S’ha d’esmentar que no surt el nivell més prioritari de tots els esmentats anteriorment, aquest nivell és el Nivell d’Emergència. Però també s’ha de dir que el programa consta de funcions internes que contemplen perfectament aquesta funció en cas d’aturada d’emergència o similar. A la pàgina següent s’observa el gràfic de planificació a on es mostren els diferents nivells jeràrquics que existeixen en els grafcets realitzats en el present projecte on ve representat de la següent manera:

NOM GRAFCET NUMERO INSTANCIA X


17

INCENDIS

1

INTRUSOS

2

AIGUA

3

ALIMENTACIÓ

6

CARREGA

7

CLIMATITZACIÓ

8

CAMARA

14

NETEJA

15

IL.LUMINACIÓ

16

PROGRAMA _ PRINCIPAL

4

MANUAL

9

AUTOMÀTIC

10

RECOLLIDA_OUS

13

ACENSOR

12

MOTOR _ TRANSVERSAL

11

AVISADORS

5

NIVELL 5. SEGURETAT.

NIVELL 4. ESTATS PERMANENTS.

NIVELL 3. PROGRAMA PRINCIPAL

NIVELL 2. MODE MANUAL.

NIVELL 1. MODE AUTOMÀTIC.

NIVELL 0. CÈL.LULA


18

Una vegada creats tots els grafcets d’estat, procedim a configurar el grup de grafcets ja explicat anteriorment, seguint les prioritats d’execució i introduint els missatges pertinents per enllaçar els grafcets d’estat. Tot això ho aconseguim introduint unes instàncies que donen nom als grups de grafcets d’estat ja creats. Així doncs, s’anomenaran de la següent forma: PRIORITAT

D’EXECUCIÓ GRAFCET D’ESTAT INSTÀNCIA

1 INCENDIS FOC

2 INTRUSOS PROTECCIÓ

3 AIGUA CONTROL_DIPOSIT_AIGUA

4 PROGRAMA_PRINCIPAL PROGRAMAPRINCIPAL_1

5 AVISADORS AVISADOR

6 ALIMENTACIÓ ALIMENTAR

7 CARREGA MENJADORA

8 CLIMATITZACIÓ CLIMA

9 MANUAL MODE_MANUAL

10 AUTOMÀTIC MODE_AUTOMÀTIC

11 MOTOR_TRANSVERSAL MOTOR_TRANSPORTADORA

12 ASCENSOR ASCENSOR

13 RECOLLIDA_OUS CINTES_OUS

14 CAMARA REFRIGERACIO_CAMARA

15 NETEJA CINTA_NETEJA

16 IL_LUMINACIÓ ILLUMINACIÓ_1

Taula 6. Relació Instàncies, grups i grafcets.


19

Un cop declarades les instàncies, passem a enllaçar-les mitjançant missatges. En el programa podem trobar dos tipus d’instàncies:

- Instàncies que no requereixen missatges: Aquestes instàncies no requereixen missatge perquè són independents, que no necessiten saber cap marca d’un altre grafcet d’estat per funcionar correctament. - Instàncies connectades amb missatges:

Aquestes instàncies proporcionen informació a altres grafcets d’estat per a poden continuar amb la tasca que estaven duent a terme. Hi ha un grafcet d’estat emissor i un de receptor. Aquests missatges s’envien a partir de marques d’entrada i sortida que són creades a dins del programa del grafcet d’estat i que posteriorment, en el grup de grafcets, se li indica quin és el seu grafcet inicial i quin és el final.

Alhora de fer les declaracions de les marques, ho fem mitjançant les marques d’entrada i sortida ( IM/OM) de forma que quan hi ha una marca de sortida d’una instància, al mateix temps es converteix en l’entrada d’una altra. Per que es produeixi això, tenim que prèviament, declarar als grafcet d’estat quines seran les entrades i quines les sortides. Per exemple, quan en l’instància (4) PROGRAMAPRINCIPAL_1 trobem em missatge que va des de l’instància esmentada fins a l’instància (9) MODE_MANUAL amb el nom de OM_MANUAL / IM_MANUAL, voldrà dir que la sortida (OM) de la instància 4 és l’entrada (IM) de la instància 9, de manera que les dues instàncies queden enllaçades per aquesta marca d’entrada/sortida. En la taula de la pàgina següent podrem veure la relació que hi ha entre els missatges i les instàncies.


20

Taula 7. Definicions dels missatges entre grafcets.

DIRECCIÓ SORTIDES ENTRADES OBSERVACIONS MARQUES

De 3 a 4 OM_SLANA IM_SLANA Llum avis no aigua encès

OM_SLANCA IM_SLANCA Llum avís no caudal aigua OM_RLANA IM_RLANA Llum avís no aigua apagat OM_RLANCA IM_RLANCA Llum avís no caudal apagat OM_SLNA IM_SLNA Llum no aigua encès OM_RLNA IM_RLNA Llum no aigua apagat

De 6 a 7 OM_CARREGA IM_CARREGA Senyal per a carregar

De 7 a 6 OM_CARREGAT IM_CARREGAT Senyal de carregat

De 7 a 5 OM_SLANP IM_SLANP Llum avís no pinso encès

OM_SLANCP IM_SLANCP Llum avís no caudal pinso encès

OM_RLANP IM_RLANP Llum avís no pinso apagat

OM_RLANCP IM_RLANCP Llum avís no caudal pinso apagat

OM_SLNP IM_SLNP Llum no pinso encès

OM_RLNP IM_RLNP Llum no pinso apagat

De 4 a 9 OM_MANUAL IM_MANUAL a Mode Manual

De 9 a 7 OM_CARREGAM IM_CARREGAM Senyal per a carregar (Manual)

De 7 a 9 OM_CARREGAMT IM_CARREGAMT Senyal de carregat (Manual)

De 4 a 10 OM_AUTOMATIC IM_AUTOMATIC a Mode Automàtic

De 10 a 11 OM_MOTOR_TRANSVERSAL IM_MOTOR_TRANSVERSAL Accionar grafcet de motor transversal

De 11 a 10 OM_MS1 IM_MS1 Motor transversal en funcionament

De 10 a 12 OM_ASCENSOR IM_ASCENSOR Accionar grafcet ascensor

De 12 a 10 OM_FC1 IM_FC1 Fi de cicle de l'ascensor


21

DIRECCIÓ SORTIDES ENTRADES OBSERVACIONS MARQUES

De 12 a 13 OM_RECOLLIDA_OUS IM_RECOLLIDA_OUS Accionar grafcet de recollida d'ous

OM_SCM4 IM_SCM4 Comptador metres cinta 4 finalitzat






De 12 a 11 OM_FCL IM_FCL Fi de cicle de l'ascensor

Taula 8. Definicions dels missatges entre grafcets.

Finalment, el resultat del diagrama de blocs creat en el grup de grafcets GRANJA, el qual és la base del projecte, queda il·lustrat en la pàgina següent.


22

ILLUMINACIO_1IL_LUMINACIO

16

MOTOR_TRANSPORTADORAMOTOR_TRANSVERSAL

11

OM_MS1 / IM_MS1

OM_MS2 / IM_MS2

OM_MS3 / IM_MS3

PROTECCIOINTRUSOS

2

FOCINCENDIS

1

ASCENSORASCENSOR

12

OM_FCL / IM_FCL

OM_FC1 / IM_FC1

OM_RECOLLIDA_OUS / IM_RECOLLIDA_OUS

CLIMACLIMATITZACIO

8

AVISADORAVISADORS

5

MODE_MANUALMANUAL

9

OM_CARREGAM / IM_CARREGAM

ALIMENTARALIMENTACIO

6OM_CARREGA / IM_CARREGA

MENJADORACARREGA

7

OM_CARREGAT / IM_CARREGAT

OM_CARREGAMT / IM_CARREGAMT

OM_RLANCP / IM_RLANCPOM_SLANCP / IM_SLANCP

OM_RLANP / IM_RLANPOM_SLANP / IM_SLANP

OM_RLNP / IM_RLNPOM_SLNP / IM_SLNP

PROGRAMAPRINCIPAL_1PROGRAMA_PRINCIPAL

4OM_AUTOMATIC / IM_AUTOMATIC

OM_MANUAL / IM_MANUAL

MODE_AUTOMATICAUTOMATIC

10

OM_ASCENSOR / IM_ASCENSOR

OM_MOTOR_TRANSVERSAL / IM_MOTOR_TRANSVERSAL

CINTA_NETEJANETEJA

15

CINTES_OUSRECOLLIDA_OUS

13

OM_SCM4 / IM_SCM4OM_SCM3 / IM_SCM3OM_SCM2 / IM_SCM2OM_SCM1 / IM_SCM1

REFRIGERACIO_CAMARACAMARA

14

CONTROL_DIPOSIT_AIGUAAIGUA

3

OM_SLANA / IM_SLANAOM_SLANCA / IM_SLANCA

OM_RLANA / IM_RLANAOM_RLANCA / IM_RLANCA

OM_SLNA / IM_SLNAOM_RLNA / IM_RLNA


23

3.1.5.2 Grafcets d’Estat. Una vegada tenim com serà el grup de grafcets granja, a continuació podrem veure com estan dissenyades internament les instàncies. 3.1.5.2.1 Nivell 0. Cèl·lula. Els grafcets de Nivell de Cèl·lula i les seves funcions són:

Instància Grafcet d’Estat Funció

5 AVISADORS Encén o apaga els pilots lluminosos del pannell

11 MOTOR_TRANSVERSAL Posta en marxa o aturada del motor transversal

12 ASCENSOR Posta en marxa o aturada de l’ascensor

13 RECOLLIDA_OUS Posta en marxa de les contes recol·lectores d’ous

Taula 9. Grafcets de Nivell de Cèl·lula.

El S7-HiGraph, ens permet fer dos tipus de representació dels grafcets d’estat, en primer lloc una de simbòlica que ve a ser el nivell 2 dels grafcets i una amb operants absoluts que seria un representació de nivell 3 dels grafcets. Pel que fa al nivell 1 dels grafcets, en el programa se’ns mostra quan posem el punter del ratolí damunt el símbol o de l’operant absolut. Per aquesta raó, en els grafcets que es mostren en el present projecte, només indiquem els operants simbòlics i els absoluts. A continuació, a les pàgines següents, podem observar la representació de tots aquests grafcets. El significat de les marques següents, els trobarem en el punt 3.1.5.1 Grup de Grafcets GRANJA entre les Taules 7 i 8.


24

Grafcet d’Estat AVISADORS. Operants Simbòlics

1

111111

13

? U IM_RLNP;1

C S LNP;1

? U IM_SLNP;1

C R LNP;7

? U IM_RLANP;1 ? U IM_RLANCA;1? U IM_RLANA;1? U IM_RLNA;1? U IM_RLANCP;1

C R LANCA;12C R LANA;11C R LNA;10C R LANCP;9C R LANP;

8

? U IM_SLANCA;6? U IM_SLANA;5? U IM_SLNA;4? U IM_SLANCP;3? U IM_SLANP;2

C S LANCA;6C S LANA;5C S LNA;4C S LANCP;3C S LANP;2

? U INIT_SD;

1

0


25

Grafcet d’Estat AVISADORS. Operants Absoluts

1

111111

13

? U IM_RLNP;1

C S A4.3;1

? U IM_SLNP;1

C R A4.3;7


C R A6.6;12C R A6.5;11C R A6.4;10C R A4.5;9C R A4.4;

8


C S A6.6;6C S A6.5;5C S A6.4;4C S A4.5;3C S A4.4;2

? U INIT_SD;

1

0


26

Grafcet d’Estat MOTOR_TRANSVERAL. Operants Simbòlics

? U IM_MOTOR_TRANSVERSAL;1

C R MTRANS;3

?

O PM;O SE;O SFUM;O SAIGUA;

2

? U SPS;

1

?

UN SA;UN SE;U CLASFI;U IM_FCL;UN SFUM;UN SAIGUA;

1

?

UN SA;UN SE;U CLASFI;UN IM_FCL;UN PM;UN SFUM;UN SAIGUA;

1

C R MTRANS;2

C

= OM_MS1;= OM_MS2;= OM_MS3;S MTRANS;

1

0

? U INIT_SD;1


27

Grafcet d’Estat MOTOR_TRANSVERAL. Operants Absoluts


C R A0.0;3

?

O E0.0;O E0.2;O E10.4;O E10.3;

2

? U E0.3;

1

?

UN E0.4;UN E0.2;U E5.1;U IM_FCL;UN E10.4;UN E10.3;

1

?

UN E0.4;UN E0.2;U E5.1;UN IM_FCL;UN E0.0;UN E10.4;UN E10.3;

1

C R A0.0;2

C

= OM_MS1;= OM_MS2;= OM_MS3;S A0.0;

1

0

? U INIT_SD;1


28

Grafcet d’Estat ASCENSOR. Operants Simbòlics

? U PM;5

1

? U SPS;

1

?U IM_SCM1;UN PM; 1

? U SPIS1;

1?

U IM_SCM2;UN PM;

1

? U SPIS2;

1

?U IM_SCM3;UN PM;

1

? U SPIS3;

1

?U IM_SCM4;UN PM;1

? U SPIS4;

1

?

U IM_MS2;UN SA;UN SE;U SPS;U IM_ASCENSOR;UN PM;UN SFUM;UN SAIGUA;

1 C= OM_FCL;= OM_FC1;R MPUJA;

10

C S MPUJA;9

C= OM_RECOLLIDA_OUS;R MBAIXA;

8

C S MBAIXA;

7


6

C S MBAIXA;

5C

= OM_RECOLLIDA_OUS;R MBAIXA;

4

C S MBAIXA;3


2

C S MBAIXA;

1

? U INIT_SD;

6

CR MPUJA;R MBAIXA;

0

CR MBAIXA;R MPUJA;14

? U SA;4

? UN SA;1? UN SFUM;1

? UN SAIGUA;1

? U SAIGUA;3? U SFUM;1



? UN SE;1


? U SE;2


29

Grafcet d’Estat ASCENSOR. Operants Absoluts

? U E0.0;5

1

? U E0.3;

1

?U IM_SCM1;UN E0.0; 1

? U E1.1;

1?

U IM_SCM2;UN E0.0;

1

? U E1.0;

1

?U IM_SCM3;UN E0.0;

1

? U E0.7;

1

?U IM_SCM4;UN E0.0;1

? U E0.6;

1

?

U IM_MS2;UN E0.4;UN E0.2;U E0.3;U IM_ASCENSOR;UN E0.0;UN E10.4;UN E10.3;

1 C= OM_FCL;= OM_FC1;R A2.5;

10

C S A2.5;9

C= OM_RECOLLIDA_OUS;R A2.6;

8

C S A2.6;

7


6

C S A2.6;

5C

= OM_RECOLLIDA_OUS;R A2.6;

4

C S A2.6;3


2

C S A2.6;

1

? U INIT_SD;

6

CR A2.5;R A2.6;

0

CR A2.6;R A2.5;14

? U E0.4;4

? UN E0.4;1? UN E10.4;1

? UN E10.3;1

? U E10.3;3? U E10.4;1

CR A2.6;R A2.5;13

CR A2.6;R A2.5;12

? UN E0.2;1

CR A2.6;R A2.5;11

? U E0.2;2


30

Grafcet d’Estat RECOLLIDA_OUS. Operants Simbòlics

?

U PM;U SE;U SA;U SFUM;U SAIGUA;

1

1

1

1

1

? U SCM1;1

? U SCM2;

1

? U SCM3;

1

? U SCM4;

1

C

R MOUS11;R MOUS21;R MOUS31;R MOUS41;R MOUS51;

C = OM_SCM1;

8

C


C = OM_SCM2;

7

C


C = OM_SCM3;

6

C


C = OM_SCM4;

5

C

S MOUS12;S MOUS22;S MOUS32;S MOUS42;S MOUS52;

3

?

U SPIS1;U IM_MS3;UN SA;UN SE;UN SFUM;UN SAIGUA;U IM_RECOLLIDA_OUS;

4

?


3

?

U SPIS3;U IM_MS3;UN SA;UN SE;U IM_RECOLLIDA_OUS;UN SFUM;UN SAIGUA; 2

?

U SPIS4;U IM_MS3;UN SA;UN SE;U IM_RECOLLIDA_OUS;UN SFUM;UN SAIGUA;

1

C


4

C


2

C


1? U INIT_SD;

2

C

R MOUS11;R MOUS12;R MOUS13;R MOUS14;R MOUS21;R MOUS22;R MOUS23;R MOUS24;R MOUS31;R MOUS32;R MOUS33;R MOUS34;R MOUS41;R MOUS42;R MOUS43;R MOUS44;R MOUS51;R MOUS52;R MOUS53;R MOUS54;

0


31

Grafcet d’Estat RECOLLIDA_OUS. Operants Absoluts

?

U E0.0;U E0.2;U E0.4;U E10.4;U E10.3;

1

1

1

1

1

? U E1.2;1

? U E1.3;

1

? U E1.4;

1

? U E1.5;

1

C

R A0.1;R A0.5;R A1.1;R A1.5;R A2.1;

C = OM_SCM1;

8

C

R A0.2;R A0.6;R A1.2;R A1.6;R A2.2;

C = OM_SCM2;

7

C

R A0.3;R A0.7;R A1.3;R A1.7;R A2.3;

C = OM_SCM3;

6

C

R A0.4;R A1.0;R A1.4;R A2.0;R A2.4;

C = OM_SCM4;

5

C

S A0.2;S A0.6;S A1.2;S A1.6;S A2.2;

3

?

U E1.1;U IM_MS3;UN E0.4;UN E0.2;UN E10.4;UN E10.3;U IM_RECOLLIDA_OUS;

4

?

U E1.0;U IM_MS3;UN E0.4;UN E0.2;UN E10.4;UN E10.3;U IM_RECOLLIDA_OUS;

3

?

U E0.7;U IM_MS3;UN E0.4;UN E0.2;U IM_RECOLLIDA_OUS;UN E10.4;UN E10.3; 2

?

U E0.6;U IM_MS3;UN E0.4;UN E0.2;U IM_RECOLLIDA_OUS;UN E10.4;UN E10.3;

1

C

S A0.1;S A0.5;S A1.1;S A1.5;S A2.1;

4

C

S A0.3;S A0.7;S A1.3;S A1.7;S A2.3;

2

C

S A0.4;S A1.0;S A1.4;S A2.0;S A2.4;

1? U INIT_SD;

2

C

R A0.1;R A0.2;R A0.3;R A0.4;R A0.5;R A0.6;R A0.7;R A1.0;R A1.1;R A1.2;R A1.3;R A1.4;R A1.5;R A1.6;R A1.7;R A2.0;R A2.1;R A2.2;R A2.3;R A2.4;

0


32

3.1.5.2.2 Nivell 1. Mode Automàtic. El grafcet de Nivell de Mode Automàtic i la seva funció és:


10 AUTOMATIC

Controla la seqüència de recollida d’ous en mode automàtic. Els grafcets a controlar són: MOTOR_TRANSVERSAL, ASCENSOR i RECOLLIDA_OUS.

Taula 10. Grafcets de Nivell Mode Automàtic.

A continuació, a les pàgines següents, podem observar la representació d’aquest grafcet. El significat de les marques següents, els trobarem en el punt 3.1.5.1 Grup de Grafcets GRANJA entre les Taules 7 i 8.


33

Grafcet d’Estat AUTOMATIC. Operants Simbòlics

1

5

? U IM_FC1;2

?

U IM_MS1;UN SE;UN SFUM;UN SAIGUA;UN SA;U PA;

1

?

UN SE;U SPS;UN SFUM;UN SAIGUA;U PA;U IM_AUTOMATIC;

1

C = OM_ASCENSOR; 2

C = OM_MOTOR_TRANSVERSAL; 1

? U INIT_SD;3

0

7

? U SAIGUA;5

? UN SAIGUA;1

6

? U SFUM;4

? UN SFUM;1? UN PM;1

? U PM;2

3

? U SE;1

4

? UN SE;1


34

Grafcet d’Estat AUTOMATIC. Operants Absoluts

1

5

? U IM_FC1;2

?

U IM_MS1;UN E0.2;UN E10.4;UN E10.3;UN E0.4;U E0.1;

1

?

UN E0.2;U E0.3;UN E10.4;UN E10.3;U E0.1;U IM_AUTOMATIC;

1

C = OM_ASCENSOR; 2


? U INIT_SD;3

0

7

? U E10.3;5

? UN E10.3;1

6

? U E10.4;4

? UN E10.4;1? UN E0.0;1

? U E0.0;2

3

? U E0.2;1

4

? UN E0.2;1


35

3.1.5.2.3 Nivell 2. Mode Manual. El grafcet de Nivell de Mode Manual i la seva funció és:


9 MANUAL

Controla de recollida d’ous en mode manual prioritzant els grafcets a executar. També es pot controlar el grafcet d’ ALIMENTACIO i el grafcet de NETEJA.

Taula 11. Grafcets de Nivell Mode Manual.



36

Grafcet d’Estat MANUAL. Operants Simbòlics - Grafcets Emergència i Transportadora

46

? U PA;2

? UN PA;1

? UN SE; 1

C

R MTRANS;R MPUJA;R MBAIXA;R MRF1;R MRF2;R MRF3;R MRF4;R MRF5;R MFEMF1;R MFEMF2;R MFEMF3;R MFEMF4;R MFEMF5;R MAF1;R MAF2;R MAF3;R MAF4;R MAF5;R MTRANSFEM;R MPORTAP;R MPORTAB;R MOUS11;R MOUS12;R MOUS13;R MOUS14;R MOUS21;R MOUS22;R MOUS23;R MOUS24;R MOUS31;R MOUS32;R MOUS33;R MOUS34;R MOUS41;R MOUS42;R MOUS43;R MOUS44;R MOUS51;R MOUS52;R MOUS53;R MOUS54;

ESTAT D'ESPERA PER EMERGÈNCIA

41

? U SE; 1

1

47

? UN PMTRANS;

1

1

C S MTRANS;

1 TRANSPORTADORA

2

?U PMTRANS;U IM_MANUAL;

1

? U INIT_SD;4

43

C R MTRANS;

10


37

- Grafcets Ascensor i Recollida d’ous

51

1C R MBAIXA;

7

42

? U INIT_SD;

3

1 1

?U IM_MANUAL;O PMBAIXA;O PMPUJA;

1?

O SPIS1;O SPIS2;O SPIS3;O SPIS4;

1

?U PMPUJA;UN SPS;UN PMBAIXA;

2

?

O SPIS2;O SPIS3;O SPIS4;O SPS;

1

?U PMBAIXA;UN SPIS1;UN PMPUJA;

1

C R MPUJA;

9

C S MPUJA; 8 C S MBAIXA;6

2 ASCENSOR

1

1

48

?

O PPIS1;O PPIS2;O PPIS3;O PPIS4;

1

? U INIT_SD;

5

44

1 1

RECOLLIDA OUS

3C


11

C


12

C


13

C


14

C


15

C


16

C


17

C


18

?

U PMTRANS;U PPIS1;U SPIS1;U CLASFI;U IM_MANUAL;

1

?


2

?


3

?


4

? UN PPIS1;

1

11

? UN PPIS4;

1 ? UN PPIS3; 1? UN PPIS2;1


38

- Grafcet Neteja

1 50 ? U INIT_SD;745

40

? U PMFEMF1;

4

1

C S MFEMF1;

23

C R MFEMF1;

24

C S MFEMF2;

25

C R MFEMF2;

26

C S MFEMF3;

27

C R MFEMF3;

28

C S MFEMF4;

29

C R MFEMF4;

30

? UN PMFEMF1;

1

NETEJA31

? U PMFEMF2;

5

? U PMFEMF3;

6

? U PMFEMF4;

7

C S MFEMF5;

32

C R MFEMF5;

33

? U PMFEMF5;

8

C S MPORTAP;

34

C R MPORTAP;

35

C S MPORTAB;

36

C R MPORTAB;

37

C S MTRANSFEM;

38

C R MTRANSFEM;

39

?U PMPORTAP;UN PO;

1

?U PMPORTAB;UN PT;

2

? U PMTRANSFEM;

3

?

U IM_MANUAL;O PMFEMF1;O PMFEMF2;O PMFEMF3;O PMFEMF4;O PMFEMF5;

1

1

1

1

1

1

1

1

1

? U PO;

1

? U PT;

1

? UN PMTRANSFEM;

1

? UN PMFEMF5;

1

? UN PMFEMF4;

1

? UN PMFEMF3;

1

? UN PMFEMF2;

1


39

- Grafcet Alimentació

1

49

?U IM_MANUAL;O PMR;O PMA;

1

? U IM_CARREGAMT;

1C = OM_CARREGAM; 19 C

R MAF1;R MAF2;R MAF3;R MAF4;R MAF5;

21

?

U SFF1;U SFF2;U SFF3;U SFF4;U SFF5;

1?

ON SDP1;ON SDP2;ON SDP3;ON SDP4;ON SDP5;

2

?

U SDP1;U SDP2;U SDP3;U SDP4;U SDP5;

1

1

?

U SIF1;U SIF2;U SIF3;U SIF4;U SIF5;

1

?

U PMA;UN SFF1;UN SFF2;UN SFF3;UN SFF4;UN SFF5;

2

?

U PMR;UN SIF1;UN SIF2;UN SIF3;UN SIF4;UN SIF5;

1

ALIMENTACIO MANUAL

22 C

S MAF1;S MAF2;S MAF3;S MAF4;S MAF5;

20C

R MRF1;R MRF2;R MRF3;R MRF4;R MRF5;

5

C

S MRF1;S MRF2;S MRF3;S MRF4;S MRF5;

4

? U INIT_SD;6

0


40

Grafcet d’Estat MANUAL. Operants Absoluts - Grafcets Emergència i Transportadora

46

? U E0.1;2

? UN E0.1;1

? UN E0.2; 1

C

R A0.0;R A2.5;R A2.6;R A2.7;R A3.0;R A3.1;R A3.2;R A3.3;R A5.0;R A5.1;R A5.2;R A5.3;R A5.4;R A3.4;R A3.5;R A3.6;R A3.7;R A4.0;R A5.5;R A4.6;R A4.7;R A0.1;R A0.2;R A0.3;R A0.4;R A0.5;R A0.6;R A0.7;R A1.0;R A1.1;R A1.2;R A1.3;R A1.4;R A1.5;R A1.6;R A1.7;R A2.0;R A2.1;R A2.2;R A2.3;R A2.4;


41

? U E0.2; 1

1

47

? UN E8.1;

1

1

C S A0.0;

1 TRANSPORTADORA

2

?U E8.1;U IM_MANUAL;

1

? U INIT_SD;4

43

C R A0.0;

10


41

- Grafcets Ascensor i Recollida d’ous

51

1C R A2.6;

7

42

? U INIT_SD;

3

1 1

?U IM_MANUAL;O E8.3;O E8.2;

1?

O E1.1;O E1.0;O E0.7;O E0.6;

1

?U E8.2;UN E0.3;UN E8.3;

2

?

O E1.0;O E0.7;O E0.6;O E0.3;

1

?U E8.3;UN E1.1;UN E8.2;

1

C R A2.5;

9

C S A2.5; 8 C S A2.6;6

2 ASCENSOR

1

1

48

?

O E9.6;O E9.7;O E10.0;O E10.1;

1

? U INIT_SD;

5

44

1 1

RECOLLIDA OUS

3C

S A0.1;S A0.5;S A1.1;S A1.5;S A2.1;

11

C

R A0.1;R A0.5;R A1.1;R A1.5;R A2.1;

12

C

S A0.2;S A0.6;S A1.2;S A1.6;S A2.2;

13

C

R A0.2;R A0.6;R A1.2;R A1.6;R A2.2;

14

C

S A0.3;S A0.7;S A1.3;S A1.7;S A2.3;

15

C

R A0.3;R A0.7;R A1.3;R A1.7;R A2.3;

16

C

S A0.4;S A1.0;S A1.4;S A2.0;S A2.4;

17

C

R A0.4;R A1.0;R A1.4;R A2.0;R A2.4;

18

?

U E8.1;U E9.6;U E1.1;U E5.1;U IM_MANUAL;

1

?


2

?


3

?


4

? UN E9.6;

1

11

? UN E10.1;

1 ? UN E10.0; 1? UN E9.7;1


42

- Grafcet Neteja

1 50 ? U INIT_SD;745

40

? U E8.6;

4

1

C S A5.0;

23

C R A5.0;

24

C S A5.1;

25

C R A5.1;

26

C S A5.2;

27

C R A5.2;

28

C S A5.3;

29

C R A5.3;

30

? UN E8.6;

1

NETEJA31

? U E8.7;

5

? U E9.0;

6

? U E9.1;

7

C S A5.4;

32

C R A5.4;

33

? U E9.2;

8

C S A4.6;

34

C R A4.6;

35

C S A4.7;

36

C R A4.7;

37

C S A5.5;

38

C R A5.5;

39

?U E8.4;UN E3.7;

1

?U E8.5;UN E4.0;

2

? U E9.5;

3

?

U IM_MANUAL;O E8.6;O E8.7;O E9.0;O E9.1;O E9.2;

1

1

1

1

1

1

1

1

1

? U E3.7;

1

? U E4.0;

1

? UN E9.5;

1

? UN E9.2;

1

? UN E9.1;

1

? UN E9.0;

1

? UN E8.7;

1


43

- Grafcet Alimentació

1

49

?U IM_MANUAL;O E9.3;O E9.4;

1

? U IM_CARREGAMT;


R A3.4;R A3.5;R A3.6;R A3.7;R A4.0;

21

?

U E1.7;U E2.0;U E2.1;U E2.2;U E2.3;

1?

ON E1.6;ON E5.2;ON E5.3;ON E5.4;ON E5.5;

2

?

U E1.6;U E5.2;U E5.3;U E5.4;U E5.5;

1

1

?

U E2.4;U E2.5;U E2.6;U E2.7;U E3.0;

1

?

U E9.4;UN E1.7;UN E2.0;UN E2.1;UN E2.2;UN E2.3;

2

?

U E9.3;UN E2.4;UN E2.5;UN E2.6;UN E2.7;UN E3.0;

1

ALIMENTACIO MANUAL

22 C

S A3.4;S A3.5;S A3.6;S A3.7;S A4.0;

20C

R A2.7;R A3.0;R A3.1;R A3.2;R A3.3;

5

C

S A2.7;S A3.0;S A3.1;S A3.2;S A3.3;

4

? U INIT_SD;6

0


44

3.1.5.2.4 Nivell 3. Programa Principal. El grafcet de Nivell de Programa Principal i la seva funció és:


4 PROGRAMA_PRINCIPAL Grafcet d’estat que acciona els grafcets de AUTOMATIC o MANUAL segons les entrades sol·licitades.

Taula 12. Grafcets de Nivell Programa Principal.



45

Grafcet d’Estat PROGRAMA_PRINCIPAL. Operants Simbòlics

? UN SE;

! R LEMER;1

C S LEMER;3

?O SE;O SA;O ST;1

? UN PM;

1

?

U PM;UN PA;UN SE;UN SFUM;UN SAIGUA;

1

?

U PA;UN PM;UN SE;UN SFUM;UN SAIGUA;

2

? UN PA;

1

C = OM_AUTOMATIC;

2

C = OM_MANUAL;

1

? U INIT_SD;

2

0


46

Grafcet d’Estat PROGRAMA_PRINCIPAL. Operants Absoluts

? UN E0.2;

! R A8.0;1

C S A8.0;3

?O E0.2;O E0.4;O E0.5;1

? UN E0.0;

1

?

U E0.0;UN E0.1;UN E0.2;UN E10.4;UN E10.3;

1

?

U E0.1;UN E0.0;UN E0.2;UN E10.4;UN E10.3;

2

? UN E0.1;

1

C = OM_AUTOMATIC;

2

C = OM_MANUAL;

1

? U INIT_SD;

2

0


47

3.1.5.2.5 Nivell 4. Estats Permanents. Els grafcets de Nivell d’Estats Permanents i les seves funcions són:


6 ALIMENTACIO Administra periòdicament alimentació a tot l’aviram de la Granja.

7 CARREGA Càrrega de menjadores per a la alimentació quan el programa ho requereixi.

8 CLIMATITZACIO Posta en marxa del sistema de climatització.

14 CAMARA Control de temperatura de la cambra refrigeradora.

15 NETEJA Posta en marxa periòdicament de l’extracció de matèria orgànica.

16 IL_LUMINACIO Control periòdic de l’enllumenat de la Granja.

Taula 13. Grafcets de Nivell d’Estats Permanents.

A continuació, a les pàgines següents, podem observar la representació d’aquests grafcets. El significat de les marques següents, els trobarem en el punt 3.1.5.1 Grup de Grafcets GRANJA entre les Taules 7 i 8.


48

Grafcet d’Estat ALIMENTACIO. Operants Simbòlics

1

1

? U SFF1;U SFF2;U SFF3;U SFF4;U SFF5;

1

? U SIF1;U SIF2;U SIF3;U SIF4;U SIF5;

1 C


15

? U IM_CARREGAT;

1 ?


1

? ON SDP5;ON SDP4;ON SDP3;ON SDP2;ON SDP1;

2

TE T#3H PERIODE ENTRE MEJADES

14

C = OM_CARREGA;

ESTAT QUE CRIDA A CARREGAR LA MEJADORA

13


1

1 1 1 1 1

12

C R MRF2;5

? U SIF5;1 ? U SIF4;1 ? U SIF3;1 ? U SIF2;1

? U INIT_SD;

4

? U SFF5;6 ? U SFF4;5

? U SFF3;4

? U SFF2;3

? U SFF1;

2

C R MRF5;11C R MRF4;10

C S MRF5; 9C S MRF4;8

C R MRF3;7

C S MRF3;6C S MRF2;4

C R MRF1;3

C S MRF1; 2

C R MAF1;R MAF2;R MAF3;R MAF4;R MAF5;

0

? U SIF1;1


49

? U SFUM;

1

C

R MAF1;R MAF2;R MAF3;R MAF4;R MAF5;R MRF1;R MRF2;R MRF3;R MRF4;R MRF5;

ESTAT D'EMERGÈNCIA

17

? UN SFUM;

1? UN SE;

1

C


ESTAT D'EMERGÈNCIA

16

? U SE;

2

? U SAIGUA;

3

C


ESTAT D'EMERGÈNCIA

18

? UN SAIGUA;

1


50

Grafcet d’Estat ALIMENTACIO. Operants Absoluts

1

1

? U E1.7;U E2.0;U E2.1;U E2.2;U E2.3;

1

? U E2.4;U E2.5;U E2.6;U E2.7;U E3.0;

1 C

S A3.4;S A3.5;S A3.6;S A3.7;S A4.0;

15

? U IM_CARREGAT;

1 ?

U E5.5;U E5.4;U E5.3;U E5.2;U E1.6;

1

? ON E5.5;ON E5.4;ON E5.3;ON E5.2;ON E1.6;

2

TE T#3H

PERIODE ENTRE MENJADES

14

C = OM_CARREGA;


13

?

U E2.4;U E2.5;U E2.6;U E2.7;U E3.0;

1

1 1 1 1 1

12

C R A3.0;5

? U E3.0;1 ? U E2.7;1 ? U E2.6;1 ? U E2.5;1

? U INIT_SD;

4

? U E2.3;6 ? U E2.2;5

? U E2.1;4

? U E2.0;3

? U E1.7;

2

C R A3.3;11C R A3.2;10

C S A3.3;9 C S A3.2;8

C R A3.1;7

C S A3.1;6C S A3.0;4

C R A2.7;3

C S A2.7;2

C R A3.4;R A3.5;R A3.6;R A3.7;R A4.0;

0

? U E2.4;1


51

? U E10.4;

1

C

R A3.4;R A3.5;R A3.6;R A3.7;R A4.0;R A2.7;R A3.0;R A3.1;R A3.2;R A3.3;

ESTAT D'EMERGÈNCIA

17

? UN E10.4;

1? UN E0.2;

1

C


ESTAT D'EMERGÈNCIA

16

? U E0.2;

2

? U E10.3;

3

C


ESTAT D'EMERGÈNCIA

18

? UN E10.3;

1


52

Grafcet d’Estat CARREGA. Operants Simbòlics

?O IM_CARREGA;O IM_CARREGAM;

1

0

6

1

11111

CS EVP1;S EVS;S BMBP;

12


11


10


9


8

?UN SDP5;UN SSBP;

3

?UN SDP4;UN SSBP;

2

?UN SDP3;UN SSBP;

1

?UN SDP2;UN SSBP;

4

?UN SDP1;UN SSBP;

5

C = OM_SLANP;

3

11?

UN SSBP;U SSPP;

1

C= OM_RLNP;= OM_RLANP; 7

? U SCAUP;

1

?

U SDP5;U SDP4;U SDP3;U SDP2;U SDP1;U SCAUP;

2 ? UN SCAUP;

1

? U SSMP;

7

? U SSBP;

6

C

= OM_CARREGAT;= OM_CARREGAMT;R EVS;R BMBP;R EVP5;R EVP4;R EVP3;R EVP2;R EVP1;

5

C = OM_SLANCP;

4

C = OM_SLNP;

2

C = OM_RLANCP; 1

? U INIT_SD;2


53

? ON SE;1

C

R EVS;R BMBP;R EVP5;R EVP4;R EVP3;R EVP2;R EVP1;

ESTAT D'EMERGÈNCIA

13

? O SE;1


54

Grafcet d’Estat CARREGA. Operants Absoluts


1

0

6

1

11111

CS A6.3;S A6.2;S A4.1;

12

CS A6.7;S A6.2;S A4.1;

11

CS A7.0;S A6.2;S A4.1;

10

CS A7.1;S A6.2;S A4.1;

9

CS A7.2;S A6.2;S A4.1;

8

?UN E5.5;UN E3.4;

3

?UN E5.4;UN E3.4;

2

?UN E5.3;UN E3.4;

1

?UN E5.2;UN E3.4;

4

?UN E1.6;UN E3.4;

5

C = OM_SLANP;

3

11?

UN E3.4;U E3.3;

1


? U E3.6;

1

?

U E5.5;U E5.4;U E5.3;U E5.2;U E1.6;U E3.6;

2 ? UN E3.6;

1

? U E3.5;

7

? U E3.4;

6

C

= OM_CARREGAT;= OM_CARREGAMT;R A6.2;R A4.1;R A7.2;R A7.1;R A7.0;R A6.7;R A6.3;

5

C = OM_SLANCP;

4

C = OM_SLNP;

2

C = OM_RLANCP; 1

? U INIT_SD;2


55

? ON E0.2;1

C

R A6.2;R A4.1;R A7.2;R A7.1;R A7.0;R A6.7;R A6.3;

ESTAT D'EMERGÈNCIA

13

? O E0.2;1


56

Grafcet d’Estat CLIMATITZACIO. Operants Simbòlics

1

? UN SCLIM; 1

? U SCLIM;1

C S MVENTILRS;2

C S HUMIFI;1

? U INIT_SD;1

CR MVENTILRS;R HUMIFI;0


57

Grafcet d’Estat CLIMATITZACIO. Operants Absoluts

1

? UN E11.1; 1

? U E11.1;1

C S A9.1;2

C S A9.2;1

? U INIT_SD;1

CR A9.1;R A9.2;0


58

Grafcet d’Estat CAMARA. Operants Simbòlics

1

1

C S MCMPR; 4

C S MCNDS; 31

?U STI;UN STA;1

CR MVENT;R MCNDS;R MCMPR;

2

C S MVENT; 1

?U STA;UN STI;1

? U INIT_SD;

1

0


59

Grafcet d’Estat CAMARA. Operants Absoluts

1

1

C S A8.3; 4

C S A8.2; 31

?U E4.2;UN E4.1;1

CR A8.1;R A8.2;R A8.3;

2

C S A8.1; 1

?U E4.1;UN E4.2;1

? U INIT_SD;

1

0


60

Grafcet d’Estat NETEJA. Operants Simbòlics

? U SAIGUA;

3

C

R MFEMF5;R MFEMF4;R MFEMF3;R MFEMF2;R MFEMF1;R MPORTAP;R MPORTAB;R MTRANSFEM;

ESTAT D'EMERGÈNCIA

8

? UN SAIGUA;

1

? U SFUM;

1

C


ESTAT D'EMERGÈNCIA

7

? UN SFUM;

1

? UN SE;

1

C


ESTAT D'EMERGÈNCIA

6

? U SE;

2

? U PT;1

TE T#1D 1

? U PT;

1

? UN SA;UN SE;1

? U SCMFEM;1

? U PO;

1

? UN SE;UN SA;1

C R MTRANSFEM;S MPORTAB; 5

C R MFEMF5;R MFEMF4;R MFEMF3;R MFEMF2;R MFEMF1;

4

C S MFEMF5;S MFEMF4;S MFEMF3;S MFEMF2;S MFEMF1;R MPORTAP;

3 C S MPORTAP;S MTRANSFEM;2

? U INIT_SD;4

C R MPORTAB;

0


61

Grafcet d’Estat NETEJA. Operants Absoluts

? U E4.0;1

TE T#1D1

? U E4.0;

1

?UN E0.4;UN E0.2;1

? U E4.3;1

? U E3.7;

1

?UN E0.2;UN E0.4;1

CR A5.5;S A4.7; 5

C

R A5.4;R A5.3;R A5.2;R A5.1;R A5.0;

4

C

S A5.4;S A5.3;S A5.2;S A5.1;S A5.0;R A4.6;

3 CS A4.6;S A5.5;2

? U INIT_SD;4

C R A4.7;0

? U E10.3;

3

C

R A5.4;R A5.3;R A5.2;R A5.1;R A5.0;R A4.6;R A4.7;R A5.5;

ESTAT D'EMERGÈNCIA

8

? UN E10.3;

1

? U E10.4;

1

C


ESTAT D'EMERGÈNCIA

7

? UN E10.4;

1

? UN E0.2;

1

C


ESTAT D'EMERGÈNCIA

6

? U E0.2;

2


62

Grafcet d’Estat IL_LUMINACIO. Operants Simbòlics

1 ? U SCRP;1

2

TE T#1D 1

1

? U INIT_SD;

1

0

TE T#12H C SILU;


63

Grafcet d’Estat IL_LUMINACIO. Operants Absoluts

1 ? U E10.2;1

TE T#12H C S A8.4;2

TE T#1D1

1

? U INIT_SD;

1

0


64

3.1.5.2.6 Nivell 5. Seguretat. Els grafcets de Nivell de Seguretat i les seves funcions són:


1 INCENDIS Grafcet d’estat en permanent observació d’un possible incendi.

2 INTRUSOS Grafcet d’estat en permanent observació de la possibilitat d’alguna persona aliena a la Granja.

3 AIGUA Control per als abeuradors de l’aviram, càrregues del dipòsit d’aigua i en permanent observació per possible inundació.

Taula 14. Grafcets de Nivell de Seguretat.

A continuació, a les pàgines següents, podem observar la representació d’aquests grafcets. El significat de les marques següents, els trobarem en el punt 3.1.5.1 Grup de Grafcets GRANJA entre les Taules 7 i 8.


65

Grafcet d’Estat INCENDIS. Operants Simbòlics

1

? UN SFUM;1

? U SFUM;1

CR ALARMA;R LFOC;2

C

S ALARMA;S LFOC;R MTRANS;R MPUJA;R MBAIXA;R MRF1;R MRF2;R MRF3;R MRF4;R MRF5;R MFEMF1;R MFEMF2;R MFEMF3;R MFEMF4;R MFEMF5;R MAF1;R MAF2;R MAF3;R MAF4;R MAF5;R MTRANSFEM;R MPORTAP;R MPORTAB;R MOUS11;R MOUS12;R MOUS13;R MOUS14;R MOUS21;R MOUS22;R MOUS23;R MOUS24;R MOUS31;R MOUS32;R MOUS33;R MOUS34;R MOUS41;R MOUS42;R MOUS43;R MOUS44;R MOUS51;R MOUS52;R MOUS53;R MOUS54;

1

? U INIT_SD;

1

0


66

Grafcet d’Estat INCENDIS. Operants Absoluts

1

? UN E10.4;1

? U E10.4;1

CR A8.6;R A8.7;2

C

S A8.6;S A8.7;R A0.0;R A2.5;R A2.6;R A2.7;R A3.0;R A3.1;R A3.2;R A3.3;R A5.0;R A5.1;R A5.2;R A5.3;R A5.4;R A3.4;R A3.5;R A3.6;R A3.7;R A4.0;R A5.5;R A4.6;R A4.7;R A0.1;R A0.2;R A0.3;R A0.4;R A0.5;R A0.6;R A0.7;R A1.0;R A1.1;R A1.2;R A1.3;R A1.4;R A1.5;R A1.6;R A1.7;R A2.0;R A2.1;R A2.2;R A2.3;R A2.4;

1

? U INIT_SD;

1

0


67

Grafcet d’Estat INTRUSOS. Operants Simbòlics

1 ?

O SINTRUS1;O SINTRUS2;O SINTRUS3;O SINTRUS4;

1

TE T#15M

CS ALARMA;S LINTRU;1

? U INIT_SD;

1

CR LINTRU;R ALARMA;

0


68

Grafcet d’Estat INTRUSOS. Operants Absoluts

1 ?

O E10.5;O E10.6;O E10.7;O E11.0;

1

TE T#15M

CS A8.6;S A9.0;1

? U INIT_SD;

1

CR A9.0;R A8.6;

0


69

Grafcet d’Estat AIGUA. Operants Simbòlics

?

O SNA11;O SNA12;O SNA13;O SNA14;

1

CS EVA1;S EVSA;S BMBA;

7


8


9


10


11

?


4 ?


5 ?


6?


7

C

R EVSA;R BMBA;R EVA1;R EVA2;R EVA3;R EVA4;R EVA5;

12

?

UN SNA41;UN SNA42;UN SNA43;UN SNA44;

1

?


1

?


1

?


1

?


1

? U INIT_SD;5

0 1

C = OM_RLANCA;

1

1

C = OM_SLANCA;

ESTAT ESPERA

2

?UN SCAUA;U EVSA;

3

1

? U SCAUA;

1

1

?UN SSBA;U SSPA;

1

? U SSMA;

4

C = OM_SLANA;

5

C= OM_RLNA;= OM_RLANA;R EVOS;

4

C= OM_SLNA;S EVOS;

OMPLIR SILO AIGUA

3

? U SSBA;2


70

? UN SAIGUA;1

1

1 1

17

C R LEMER;16C

R LINUND;S ALARMA; 15

? U SE;

1

? U SAIGUA;

2

C

R EVSA;R BMBA;R EVA1;R EVA2;R EVA3;R EVA4;R EVA5;S LINUND;S ALARMA;

INUNDACIÓ

14

6

?O SE;O SAIGUA;1

C

R EVSA;R BMBA;R EVA1;R EVA2;R EVA3;R EVA4;R EVA5;S LEMER;

ATURADA D'EMERGÈNCIA

13

? UN SE;

1


71

Grafcet d’Estat AIGUA. Operants Absoluts

?

O E5.6;O E5.7;O E6.0;O E6.1;

1

CS A7.3;S A6.1;S A4.2;

7

CS A7.4;S A6.1;S A4.2;

8

CS A7.5;S A6.1;S A4.2;

9

CS A7.6;S A6.1;S A4.2;

10

CS A7.7;S A6.1;S A4.2;

11

?

O E6.2;O E6.3;O E6.4;O E6.5;

4 ?

O E6.6;O E6.7;O E7.0;O E7.1;

5 ?

O E7.2;O E7.3;O E7.4;O E7.5;

6?

O E7.6;O E7.7;O E8.0;O E4.4;

7

C

R A6.1;R A4.2;R A7.3;R A7.4;R A7.5;R A7.6;R A7.7;

12

?

UN E7.2;UN E7.3;UN E7.4;UN E7.5;

1

?

UN E7.6;UN E7.7;UN E8.0;UN E4.4;

1

?

UN E6.2;UN E6.3;UN E6.4;UN E6.5;

1

?

UN E5.6;UN E5.7;UN E6.0;UN E6.1;

1

?

UN E6.6;UN E6.7;UN E7.0;UN E7.1;

1

? U INIT_SD;5

0 1

C = OM_RLANCA;

1

1

C = OM_SLANCA;

ESTAT ESPERA

2

?UN E4.5;U A6.1;

3

1

? U E4.5;

1

1

?UN E4.6;U E4.7;

1

? U E5.0;

4

C = OM_SLANA;

5

C= OM_RLNA;= OM_RLANA;R A5.7;

4

C= OM_SLNA;S A5.7;

OMPLIR SILO AIGUA

3

? U E4.6;2


72

? UN E10.3;1

1

1 1

17

C R A8.0;16C

R A8.5;S A8.6; 15

? U E0.2;

1

? U E10.3;

2

C

R A6.1;R A4.2;R A7.3;R A7.4;R A7.5;R A7.6;R A7.7;S A8.5;S A8.6;

INUNDACIÓ

14

6

?O E0.2;O E10.3;1

C

R A6.1;R A4.2;R A7.3;R A7.4;R A7.5;R A7.6;R A7.7;S A8.0;


13

? UN E0.2;

1


73

3.1.5.3 Observar i Visualitzar el Funcionament del Programa 3.1.5.3.1 Compilació. Per integrar en la gestió de dades de la PG els grafcets d’estat o grup de grafcets creats o les modificacions creades, hauran de ser guardades. Al guardar grafcets o grup de grafcets es creen objectes S7-HiGraph en el seu estat actual a la carpeta Fonts del programa S7 sense comprovar que la seva sintaxis sigui correcta. Així és possible guardar objectes que continguin errors i seguint-los elaborant o corregir-los en una altra sessió. S7-HiGraph comprova la sintaxis al compilar, crea una funció (FC1) i un bloc de dades (DB1) i els diposita en la carpeta Blocs del programa S7. Si sorgeixen errors de sintaxis, no es generarà cap bloc executable. Aquests errors es visualitzaran en la finestra de Resultats. No obstant, no afecten al resultat de la compilació; és a dir, encara que hi hagin advertències es crearà un bloc lògic executable. El S7-HiGraph compila els grups de grafcets sencers; no es possible compilar grafcets d’estat individuals. Un cop guardem tots els grafcets d’estat i el grup de grafcets GRANJA, fem una compilació en el S7-HiGraph per crear la funció FC1 “GG_GRANJA” i el bloc de dades DB1 “DB_GG_GRANJA” en el programa S7 i obtenim el resultat següent:

Figura 6. Compilar en S7-HiGraph.


74

Fent una ampliació del resultat de la compilació generada veiem: Compilant: Grup de grafcets 'GRANJA' ... Carregant grafcets d’estat ... INCENDIS INTRUSOS AIGUA PROGRAMA_PRINCIPAL AVISADORS ALIMENTACIO CARREGA CLIMATITZACIO MANUAL AUTOMATIC MOTOR_TRANSVERSAL ASCENSOR RECOLLIDA_OUS CAMARA NETEJA IL_LUMINACIO Compilant instàncies ... FOC PROTECCIO CONTROL_DIPOSIT_AIGUA PROGRAMAPRINCIPAL_1 AVISADOR ALIMENTAR MENJADORA CLIMA MODE_MANUAL MODE_AUTOMATIC MOTOR_TRANSPORTADORA ASCENSOR CINTES_OUS REFRIGERACIO_CAMARA CINTA_NETEJA ILLUMINACIO_1 Creant blocs ... GG_GRANJA, DB_GG_GRANJA Resultat de la compilació: 0 errors, 0 advertències Descarregant grafcets d’estat ... Llest.

Codi 2. Resultat de la Compilació.


75

3.1.5.3.2 Simulació en el programa S7-PLCSIM. El següent pas a realitzar és utilitzar un nou programa del paquet S7 per a la simulació del programa en un autòmat ideal. D’aquesta manera podrem visualitzar com funciona teòricament el nostre programa i si cal, corregir els errors pertinents. Per dur a terme aquesta tasca disposem del programa S7-PLCSIM per a simular mòduls, aquest programa conté la possibilitat de crear els mòduls d’entrada i sortida desitjats així com també qualsevol temporitzador. Un cop creats tots el mòduls necessaris s’ha de carregar la taula de símbols perquè així, el propi programa detecti les entrades i sortides en el seu lloc corresponent. En la taula següent, és mostren les condicions inicials que ha de rebre l’autòmat per al seu correcte funcionament. Totes les entrades esmentades es troben a nivell alt:

SÍMBOL DIRECCIÓ COMENTARI

SPS E 0.3 SENSOR PIS ESTACIONARI

SDP1 E 1.6 SENSOR DIPÒSIT PLÈ PINSO 1






SSPP E 3.3 SENSOR SILO PLE PINSO

PT E 4.0 PORTA TANCADA

STI E 4.2 SENSOR TEMPERATURA IDEAL

SSPA E 4.7 SENSOR SILO PLE AIGUA

CLASFI E 5.1 CLASSIFICADORA ESTÀ FUNCIONANT





Taula 15. Entrades actives per a les condicions inicials.


76

En la Figura següent, és pot observar la distribució de tots els mòduls d’entrada i sortida així com les marques de les condicions inicials:

Figura 7. Distribució de mòduls d’entrada i sortida al S7-PLCSIM.

En la pàgina següent es pot observar que per a fer possible la visualització, es carreguen els blocs creats al compilar el grup de grafcets del S7 al programa S7-PLCSIM i es connecta l’autòmat en mode RUN.


77

Figura 8. Càrrega de dades del Administrador al PLCSIM. De tal manera que en el S7-PLCSIM s’activen les sortides pertinents:

Figura 9. PLCSIM en mode RUN.


78

Per visualitzar-ho en el S7-HiGraph, només cal prémer les “ulleres” . I a continuació s’observa el funcionament del programa pas a pas en funció de les entrades seleccionades. Per a fer possible una bona simulació, el programa S7-HiGraph no té en compte el temps real dels temporitzadors, així que quan s’activa el procés de simulacre, els temporitzadors es troben activats, com és el cas del grafcet ALIMENTACIÓ que el trobem en que ja ha passat el temps en que la menjadora ha de carregar tot el pinso en cada fila i també com és es cas de NETEJA i IL_LUMINACIÓ. Tots els altres grafcets d’estat es troben en el seu estat inicial. En la simulació podem veure l’estat en que es troba i tot el seu recorregut fins al moment ja que es marca de color verd així com les transicions, que també ens indica una taula amb el seu valor actual. Una vegada dins la simulació el S7-HiGraph queda de la següent manera:

Figura 10. Simulació del programa en el S7-HiGraph.

On els números marcats amb color verd indiquen l’estat on es troba. 3.1.5.3.3 Observar la Simulació en el S7-HiGraph Per veure l’evolució de cada grafcet d’estat només cal entrar a la instància desitjada.


79

- Grafcet FOC.

1

? UN SFUM;1

? U SFUM;1

CR ALARMA;R LFOC;2

C

S ALARMA;S LFOC;R MTRANS;R MPUJA;R MBAIXA;R MRF1;R MRF2;R MRF3;R MRF4;R MRF5;R MFEMF1;R MFEMF2;R MFEMF3;R MFEMF4;R MFEMF5;R MAF1;R MAF2;R MAF3;R MAF4;R MAF5;R MTRANSFEM;R MPORTAP;R MPORTAB;R MOUS11;R MOUS12;R MOUS13;R MOUS14;R MOUS21;R MOUS22;R MOUS23;R MOUS24;R MOUS31;R MOUS32;R MOUS33;R MOUS34;R MOUS41;R MOUS42;R MOUS43;R MOUS44;R MOUS51;R MOUS52;R MOUS53;R MOUS54;

1

? U INIT_SD;

1

0

- Grafcet INTRUSOS.

1 ?

O SINTRUS1;O SINTRUS2;O SINTRUS3;O SINTRUS4;

1

TE T#15M

CS ALARMA;S LINTRU;1

? U INIT_SD;

1

CR LINTRU;R ALARMA;

0


80

- Grafcet AIGUA.

?


1


7


8


9


10


11

?


4 ?


5 ?


6?


7

C

R EVSA;R BMBA;R EVA1;R EVA2;R EVA3;R EVA4;R EVA5;

12

?


1

?


1

?


1

?


1

?


1

? U INIT_SD;5

0 1

C = OM_RLANCA;

1

1

C = OM_SLANCA;

ESTAT ESPERA

2

?UN SCAUA;U EVSA;

3

1

? U SCAUA;

1

1

?UN SSBA;U SSPA;

1

? U SSMA;

4

C = OM_SLANA;

5

C= OM_RLNA;= OM_RLANA;R EVOS;

4

C= OM_SLNA;S EVOS;

OMPLIR SILO AIGUA

3

? U SSBA;2


81

? UN SAIGUA;1

1

1 1

17

C R LEMER;16C

R LINUND;S ALARMA; 15

? U SE;

1

? U SAIGUA;

2

C

R EVSA;R BMBA;R EVA1;R EVA2;R EVA3;R EVA4;R EVA5;S LINUND;S ALARMA;

INUNDACIÓ

14

6

?O SE;O SAIGUA;1

C

R EVSA;R BMBA;R EVA1;R EVA2;R EVA3;R EVA4;R EVA5;S LEMER;


13

? UN SE;

1

- Grafcet PROGRAMA_PRINCIPAL

? UN SE;

! R LEMER;1

C S LEMER;3

?O SE;O SA;O ST;1

? UN PM;

1

?

U PM;UN PA;UN SE;UN SFUM;UN SAIGUA;

1

?

U PA;UN PM;UN SE;UN SFUM;UN SAIGUA;

2

? UN PA;

1

C = OM_AUTOMATIC;

2

C = OM_MANUAL;

1

? U INIT_SD;

2

0


82

- Grafcet AVISADORS.

1

111111

13

? U IM_RLNP;1

C S LNP;1

? U IM_SLNP;1

C R LNP;7


C R LANCA;12C R LANA;11C R LNA;10C R LANCP;9C R LANP;

8


C S LANCA;6C S LANA;5C S LNA;4C S LANCP;3C S LANP;2

? U INIT_SD;

1

0


83

- Grafcet ALIMENTACIO.

? U SAIGUA;

3

? U SFUM;

1

C


ESTAT D'EMERGÈNCIA

18

? UN SAIGUA;

1

C


ESTAT D'EMERGÈNCIA

17

? UN SFUM;

1? UN SE;

1

C


ESTAT D'EMERGÈNCIA

16

? U SE;

2

1

1

? U SFF1;U SFF2;U SFF3;U SFF4;U SFF5;

1


1 C


15

? U IM_CARREGAT;

1 ?

U SDP5; U SDP4; U SDP3; U SDP2; U SDP1;

1

? ON SDP5;ON SDP4;ON SDP3;ON SDP2;ON SDP1;

2

TE T#3H

PERÍODE ENTRE MEJADES

14

C = OM_CARREGA;


13


1

1 1 1 1 1

12

C R MRF2;5

? U SIF5;1 ? U SIF4;1 ? U SIF3;1 ? U SIF2;1

? U INIT_SD;

4

? U SFF5;6 ? U SFF4;5

? U SFF3;4

? U SFF2;3

? U SFF1;

2

C R MRF5;11C R MRF4;10

C S MRF5;9 C S MRF4;8

C R MRF3;7

C S MRF3;6C S MRF2;4

C R MRF1;3

C S MRF1;2

C R MAF1;R MAF2;R MAF3;R MAF4;R MAF5;

0

? U SIF1;1


84

- Grafcet CARREGA.


1

0

6

1

11111


12


11


10


9


8

?UN SDP5;UN SSBP;

3

?UN SDP4;UN SSBP;

2

?UN SDP3;UN SSBP;

1

?UN SDP2;UN SSBP;

4

?UN SDP1;UN SSBP;

5

C = OM_SLANP;

3

11?

UN SSBP;U SSPP;

1


? U SCAUP;

1

?

U SDP5;U SDP4;U SDP3;U SDP2;U SDP1;U SCAUP;

2 ? UN SCAUP;

1

? U SSMP;

7

? U SSBP;

6

C

= OM_CARREGAT;= OM_CARREGAMT;R EVS;R BMBP;R EVP5;R EVP4;R EVP3;R EVP2;R EVP1;

5

C = OM_SLANCP;

4

C = OM_SLNP;

2

C = OM_RLANCP; 1

? U INIT_SD;2

? ON SE;1

C

R EVS;R BMBP;R EVP5;R EVP4;R EVP3;R EVP2;R EVP1;

ESTAT D'EMERGÈNCIA

13

? O SE;1


85

- Grafcet CLIMATITZACIO.

1

? UN SCLIM; 1

? U SCLIM;1

C S MVENTILRS;2

C S HUMIFI;1

? U INIT_SD;1

CR MVENTILRS;R HUMIFI;0

- Grafcet MANUAL.

46

? U PA;2

? UN PA;1

? UN SE; 1

C

R MTRANS;R MPUJA;R MBAIXA;R MRF1;R MRF2;R MRF3;R MRF4;R MRF5;R MFEMF1;R MFEMF2;R MFEMF3;R MFEMF4;R MFEMF5;R MAF1;R MAF2;R MAF3;R MAF4;R MAF5;R MTRANSFEM;R MPORTAP;R MPORTAB;R MOUS11;R MOUS12;R MOUS13;R MOUS14;R MOUS21;R MOUS22;R MOUS23;R MOUS24;R MOUS31;R MOUS32;R MOUS33;R MOUS34;R MOUS41;R MOUS42;R MOUS43;R MOUS44;R MOUS51;R MOUS52;R MOUS53;R MOUS54;


41

? U SE; 1


86

- Grafcet MANUAL.

1

47

? UN PMTRANS;

1

1

C S MTRANS;

TRANSPORTADORA

2

?U PMTRANS;U IM_MANUAL;

1

? U INIT_SD;4

43

C R MTRANS;

10

51

1C R MBAIXA;

7

42

? U INIT_SD;

3

1 1

?U IM_MANUAL;O PMBAIXA;O PMPUJA;

1?

O SPIS1;O SPIS2;O SPIS3;O SPIS4;

1

?U PMPUJA;UN SPS;UN PMBAIXA;

2

?

O SPIS2;O SPIS3;O SPIS4;O SPS;

1

?U PMBAIXA;UN SPIS1;UN PMPUJA;

1

C R MPUJA;

9

C S MPUJA; 8 C S MBAIXA;6

ASCENSOR

1


87

- Grafcet MANUAL.

1

48

?

O PPIS1;O PPIS2;O PPIS3;O PPIS4;

1

? U INIT_SD;

5

44

1 1

RECOLLIDA OUS

3C


11

C


12

C


13

C


14

C


15

C


16

C


17

C


18

?

U PMTRANS;U PPIS1;U CLASFI;U IM_MANUAL;

1

?


2

?


3

?


4

? UN PPIS1;

1

11

? UN PPIS4;

1 ? UN PPIS3; 1? UN PPIS2;1


88

- Grafcet MANUAL.

1

49

?U IM_MANUAL;O PMR;O PMA;

1

? U IM_CARREGAMT;


R MAF1;R MAF2;R MAF3;R MAF4;R MAF5;

21

?

U SFF1;U SFF2;U SFF3;U SFF4;U SFF5;

1?

ON SDP1;ON SDP2;ON SDP3;ON SDP4;ON SDP5;

2

?


1

1

?

U SIF1;U SIF2;U SIF3;U SIF4;U SIF5;

1

?

U PMA;UN SFF1;UN SFF2;UN SFF3;UN SFF4;UN SFF5;

2

?

U PMR;UN SIF1;UN SIF2;UN SIF3;UN SIF4;UN SIF5;

1

ALIMENTACIO MANUAL

22 C


20C

R MRF1;R MRF2;R MRF3;R MRF4;R MRF5;

5

C

S MRF1;S MRF2;S MRF3;S MRF4;S MRF5;

4

? U INIT_SD;6

0


89

- Grafcet MANUAL.

1 50 ? U INIT_SD;745

40

? U PMFEMF1;

4

1

C S MFEMF1;

23

C R MFEMF1;

24

C S MFEMF2;

25

C R MFEMF2;

26

C S MFEMF3;

27

C R MFEMF3;

28

C S MFEMF4;

29

C R MFEMF4;

30

? UN PMFEMF1;

1

NETEJA31

? U PMFEMF2;

5

? U PMFEMF3;

6

? U PMFEMF4;

7

C S MFEMF5;

32

C R MFEMF5;

33

? U PMFEMF5;

8

C S MPORTAP;

34

C R MPORTAP;

35

C S MPORTAB;

36

C R MPORTAB;

37

C S MTRANSFEM;

38

C R MTRANSFEM;

39

?U PMPORTAP;UN PO;

1

?U PMPORTAB;UN PT;

2

? U PMTRANSFEM;

3

?

U IM_MANUAL;O PMFEMF1;O PMFEMF2;O PMFEMF3;O PMFEMF4;O PMFEMF5;

1

1

1

1

1

1

1

1

1

? U PO;

1

? U PT;

1

? UN PMTRANSFEM;

1

? UN PMFEMF5;

1

? UN PMFEMF4;

1

? UN PMFEMF3;

1

? UN PMFEMF2;

1


90

- Grafcet AUTOMATIC.

7

? U SAIGUA;5

? UN SAIGUA;1

6

? U SFUM;4

? UN SFUM;1

1

5

? UN PM;1

? U PM;2

3

? U SE;1

4

? UN SE;1

? U IM_FC1;2

?

U IM_MS1;UN SE;UN SFUM;UN SAIGUA;UN SA;U PA;

1

?

UN SE;U SPS;UN SFUM;UN SAIGUA;U PA;U IM_AUTOMATIC;

1

C = OM_ASCENSOR; 2


? U INIT_SD;3

0


91

- Grafcet MOTOR_TRANSVERSAL.


C R MTRANS;3

?

O PM;O SE;O SFUM;O SAIGUA;

2

? U SPS;

1

?

UN SA;UN SE;U CLASFI;U IM_FCL;UN SFUM;UN SAIGUA;

1

?

UN SA;UN SE;U CLASFI;UN IM_FCL;UN PM;UN SFUM;UN SAIGUA;

1

C R MTRANS;2

C

= OM_MS1;= OM_MS2;= OM_MS3;S MTRANS;

1

0

? U INIT_SD;1


92

- Grafcet ASCENSOR.


? U SA;4

? UN SA;1? UN SFUM;1

? UN SAIGUA;1

? U SAIGUA;3? U SFUM;1



? U PM;5

? UN SE;1


? U SE;2

1

? U SPS;

1

?U IM_SCM1;UN PM; 1

? U SPIS1;

1?

U IM_SCM2;UN PM;

1

? U SPIS2;

1

?U IM_SCM3;UN PM;

1

? U SPIS3;

1

?U IM_SCM4;UN PM;1

? U SPIS4;

1

?

U IM_MS2;UN SA;UN SE;U SPS;U IM_ASCENSOR;UN PM;UN SFUM;UN SAIGUA;

1 C= OM_FCL;= OM_FC1;R MPUJA;

10

C S MPUJA;9


8

C S MBAIXA;

7


6

C S MBAIXA;

5C

= OM_RECOLLIDA_OUS;R MBAIXA;

4

C S MBAIXA;3


2

C S MBAIXA;

1

? U INIT_SD;

6

CR MPUJA;R MBAIXA;

0


93

- Grafcet RECOLLIDA_OUS.

?

U PM;U SE;U SA;U SFUM;U SAIGUA;

1

1

1

1

1

? U SCM1;1

? U SCM2;

1

? U SCM3;

1

? U SCM4;

1

C


C = OM_SCM1;

8

C


C = OM_SCM2;

7

C


C = OM_SCM3;

6

C


C = OM_SCM4;

5

C


3

?


4

?


3

?

U SPIS3;U IM_MS3;UN SA;UN SE;U IM_RECOLLIDA_OUS;UN SFUM;UN SAIGUA; 2

?

U SPIS4;U IM_MS3;UN SA;UN SE;U IM_RECOLLIDA_OUS;UN SFUM;UN SAIGUA;

1

C


4

C


2

C


1? U INIT_SD;

2

C

R MOUS11;R MOUS12;R MOUS13;R MOUS14;R MOUS21;R MOUS22;R MOUS23;R MOUS24;R MOUS31;R MOUS32;R MOUS33;R MOUS34;R MOUS41;R MOUS42;R MOUS43;R MOUS44;R MOUS51;R MOUS52;R MOUS53;R MOUS54;

0


94

- Grafcet CAMARA.

1

1

C S MCMPR; 4

C S MCNDS; 31

?U STI;UN STA;1

CR MVENT;R MCNDS;R MCMPR;

2

C S MVENT; 1

?U STA;UN STI;1

? U INIT_SD;

1

0


95

- Grafcet NETEJA.

? U SAIGUA;

3

C


ESTAT D'EMERGÈNCIA

8

? UN SAIGUA;

1

? U SFUM; 1

C


ESTAT D'EMERGÈNCIA

7

? UN SFUM;

1 ? UN SE;

1

C


ESTAT D'EMERGÈNCIA

6

? U SE;

2

? U PT;1

TE T#1D 1

? U PT;

1

? UN SA;UN SE;1

? U SCMFEM;1

? U PO;

1

? UN SE;UN SA;1

C R MTRANSFEM;S MPORTAB; 5

C R MFEMF5;R MFEMF4;R MFEMF3;R MFEMF2;R MFEMF1;

4

C S MFEMF5;S MFEMF4;S MFEMF3;S MFEMF2;S MFEMF1;R MPORTAP;

3 C S MPORTAP;S MTRANSFEM;2

? U INIT_SD;4

C R MPORTAB;

0


96

- Grafcet IL_LUMINACIO.

1 ? U SCRP;1

TE T#12H C S ILU;2

TE T#1D1

1

? U INIT_SD;

1

0


97

3.2 Disseny dels Pannells. A continuació es mostren el disseny dels pannells realitzat en el present projecte. La llegenda dels pannells és:

Figura 11. Llegenda dels polsadors, selectors i pilots lluminosos.

Selector de dos o tres posicions

Polsador “Seta” d’Emergència

Polsador Lluminós Rasant

Polsador Lluminós Rasant

Pilot Lluminós


98

3.2.1 Pannell Principal En el Pannell Principal podem observar els pilots lluminosos del grafcet de AVISADORS i els pilots lluminosos del Nivell de Seguretat, es a dir, els que inclou els grafcets de FOC, el grafcet d’ INTRUSOS i el grafcet d’AIGUA així com la alarma de seguretat. En aquest pannell, també hi trobem un selector de tres posicions per a triar entre Mode Manual, Mode automàtic o Mode estacionari. I finalment trobem les Aturades d’Emergència per a qualsevol imprevist. Els següents pilots lluminosos venen representats pels següents símbols:

SÍMBOL SORTIDA COMENTARI

LNP A 4.3 LLUM NO PINSO

LANP A 4.4 LLUM AVÍS NO PINSO

LANCP A 4.5 LLUM AVÍS NO CAUDAL PINSO

LNA A 6.4 LLUM NO AIGUA

LANA A 6.5 LLUM AVÍS NO AIGUA

LANCA A 6.6 LLUM AVÍS NO CAUDAL AIGUA

LEMER A 8.0 LLUM ATURADA EMERGENCIA

LINUND A 8.5 LLUM INUNDACIO

ALARMA A 8.6 SIRENA ALARMA

LFOC A 8.7 LLUM FOC

LINTRU A 9.0 LLUM INTRUSOS

Taula 16. Sortides del Pannell principal.


99

En la següent taula s’hi veuen representades els símbols de les entrades utilitzades:

SÍMBOL SORTIDA COMENTARI

SA E 0.4 STOP ASCENSOR

SE E 0.2 STOP EMERGENCIA

ST E 0.5 STOP TRANSVERSAL

PM E 0.0 PUSADOR MANUAL

PA E 0.1 PULSADOR AUTOMATIC

Taula 17. Entrades del Pannell principal.

En la pàgina següent es veu la il·lustració del Pannell Principal tal i com s’ha dissenyat en el present projecte.


100

- Pannell Principal.

Figura 12. Pannell Principal.

Llum No Aigua

Llum Avís No Aigua

Llum Avís No Caudal Aigua

Llum No Pinso

Llum Avís No Pinso

Llum Avís No Caudal Pinso

AVISADORS

A 4.3 A 4.4 A 4.5

A 6.4 A 6.5 A 6.6

Llum Possible Incendi

Llum Possible Intrús

Llum Emergència

Llum Possible Inundació

SEGURETAT

A 8.0 A 9.0

A 8.7 A 8.5

ALARMA

A 8.6

Sirena d’Alarma

Mode Automàtic

Mode Manual

0

MANUAL/AUTOMÀTIC

E 0.0 E 0.1

E 0.2 E 0.5 E 0.4

Stop Emergència

Stop Ascensor

Stop Motor Transversal

ATURADES D’EMERGÈNCIA


101

3.2.2 Pannell Recol·lecció d’Ous - Mode Manual. En el Pannell Recol·lecció d’Ous – Mode Manual hi podem observar les entrades en forma de selectors en el grafcet MANUAL. Més concretament, dins del grafcet MANUAL i podem trobar diferents grafcets, entre ells els que controlen la recol·lecció d’ous. Hi trobem el grafcet de la CINTA TRANSVERSAL que es basa en un selector de dos posicions règim estacionari i règim de funcionament, en el grafcet de l’ASCENSOR , implementat per dos polsadors rasants, un de pujada, verd i un de baixada, blau. I el grafcet de RECOLLIDA OUS PISOS on hi ha un selector de dos posicions per al funcionament o no de les cintes de cada pis. Per poder usar el Mode Manual, prèviament s’haurà de posar en mode manual al Pannell Principal i acte seguit fer us de les següent prioritats:

1. Activar Cinta Transversal.

2. Prémer el botó de Baixar o Pujar l’ascensor.

3. Activar el pis on s’ha d’efectuar la recol·lecció d’ous. Si no es té en compte aquestes prioritats el programa farà cas omís a qualsevol entrada incorrecta. És un sistema de seguretat.


102

Les entrades utilitzades en el programa estan representades per:


PMTRANS E 8.1 ACCIONADOR TRANSPORTADORA

PMPUJA E 8.2 POLSADOR PUJA ASCENSOR

PMBAIXA E 8.3 POLSADOR BAIXA ASCENSOR

PPIS1 E 9.6 ACCIONA CINTES PIS 1

PPIS2 E 9.7 ACCIONA CINTES PIS2



SPS E 0.3 INDICADOR PIS ESTACIONARI

SPIS1 E 1.1 INDICADOR PIS 1




Taula 18. Entrades del Pannell Recol·lecció d’Ous - Mode Manual.

En la pàgina següent es veu la il·lustració del Pannell Recol·lecció d’Ous – Mode Manual tal i com s’ha dissenyat en el present projecte.


103

- Pannell Recol·lecció d’Ous Mode Manual.

Figura 13. Pannell Recol·lecció d’Ous Mode Manual.

PUJAR Ascensor

BAIXAR Ascensor

E 8.2 E 8.3

ASCENSOR

0

0

0

0

Cintes Pis 1

Cintes Pis 2

Cintes Pis 3

Cintes Pis 1

E 9.6

E 10.1

E 10.0

E 9.7

RECOLLIDA OUS PISOS

0

Cinta Transversal

E 8.1

CINTA TRANSVERSAL

Pis Estacionari

Pis 1

INDICADOR DE PIS

E 0.3

Pis 2

Pis 3

Pis 4

E 1.1

E 1.0

E 0.7

E 0.6


104

3.2.3 Pannell de Manteniment Neteja. En el Pannell de Manteniment Neteja hi podem observar les entrades en forma de selectors i polsadors en el grafcet MANUAL. Més concretament, dins del grafcet MANUAL i podem trobar diferents grafcets, entre ells els que controlen el manteniment de l’aviram. Hi trobem el grafcet de NETEJA que es basa en un selector de tres posicions, un en règim estacionari, un per pujar la PORTA EXTERIROR FEM per on surten els residus orgànics i l’últim per baixar-la. Dins d’aquest grafcet també s’ha d’accionar la CINTA TRANSVERSAL NETEJA, que consta d’un selector de dos posicions, un per a règim estacionari i l’altre per accionar-la. I finalment en CINTES NETEJA FILES, trobem cinc selectors de dos posicions, un per a règim estacionari i l’altre per a accionar la fila de la qual en volem extreure els residus. Per poder fer el manteniment de NETEJA en Mode Manual, prèviament s’haurà de posar en mode manual al Pannell Principal i acte seguit fer ús de les següents prioritats per a la Neteja:

1. Obrir la porta exterior.

2. Accionar la Cinta Transversal de Neteja.

3. Triar la fila ‘d’on s’ha d’extreure els residus orgànics. Si no es té en compte aquestes prioritats el programa farà cas omís a qualsevol entrada incorrecta. És un sistema de seguretat.


105

Les entrades utilitzades en el programa estan representades per:


PMPORTAP E 8.4 PORTA EXTERIOR PUJA

PMPORTAB E 8.5 PORTA EXTERIOR BAIXA

PMFEMF1 E 8.6 RECOLLIDA RESIDUS FILA1





PMTRANSFEM E 9.5 ACCIONADOR TRANSPORTADORA NETEJA

PO E 3.7 PORTA OBERTA EXTERIOR

PT E 4.0 PORTA TANCADA EXTERIOR

Taula 19. Entrades del Pannell de Manteniment Neteja. En la pàgina següent es veu la il·lustració del Pannell de Manteniment Neteja tal i com s’ha dissenyat en el present projecte.


106

- Pannell de Manteniment Neteja.

Figura 14. Pannell de Manteniment Neteja.

0

0

0

0

0

Cinta Neteja Fila 1

Cinta Neteja Fila 2

Cinta Neteja Fila 5

Cinta Neteja Fila 3

Cinta Neteja Fila 1

E 8.6

E 9.2

E 9.1

E 9.0

E 8.7

CINTES NETEJA FILES

0 Cinta Transversal de Neteja E 9.5

CINTA TRANSVERSAL NETEJA

0 PUJAR Porta

Exterior

BAIXAR Porta

Exterior

E 8.4 E 8.5

PORTA EXTERIOR

Porta Oberta

Porta Tancada

INDICADOR PORTA EXTERIOR

E 3.7

E 4.0


107

3.2.4 Pannell de Manteniment Alimentació. En el Pannell de manteniment Alimentació es pot observar el grafcet d’ALIMENTACIÓ en mode manual, podem intervenir en les menjadores manualment. Per això disposem d’un selector de tres posicions, una de règim estacionari, un per l’avanç de les menjadores i un per el retrocés. Al mateix temps es disposa de pilots lluminosos que indiquen en qualsevol moment on es troben les menjadores. Per a utilitzar la MENJADORA, no hi ha cap inconvenient sempre hi quan tots els grafcets relacionats estiguin en perfecte funcionament. Les entrades utilitzades en el programa estan representades per:


PMR E 9.3 RETROCÉS MENJADORES

PMA E 9.4 AVANÇ MENJADORES

SFF1 E 1.7 FINAL FILA1





SIF1 E 2.4 INICI FILA1





Taula 20. Entrades del Pannell de Manteniment Alimentació.

En la pàgina següent es veu la il·lustració del Pannell de Manteniment Alimentació tal i com s’ha dissenyat en el present projecte.


108

- Pannell de Manteniment Alimentació.

Figura 15. Pannell de Manteniment Alimentació.

MENJADORES

0 Avanç Menjadores

Retrocés Menjadores

E 9.4 E 9.3

Final Fila 1

Final Fila 2

Final Fila 3

Final Fila 4

Final Fila 5

E 1.7

E 2.0

E 2.1

E 2.2

E 2.3

Inici Fila 1

Inici Fila 2

Inici Fila 3

Inici Fila 4

Inici Fila 5

E 2.4

E 2.5

E 2.6

E 2.7

E 3.0

Automatització S7-300 d’una Granja Avícola Plànols

1

4. PLÀNOLS 4.1 Situació................................................................................................................Plànol 1 4.2 Emplaçament......................................................................................................Plànol 2 4.3 Entrades Planta..................................................................................................Plànol 3 4.4 Entrades Alçat....................................................................................................Plànol 4 4.5 Sortides Planta. ..................................................................................................Plànol 5 4.6 Sortides Alçat......................................................................................................Plànol 6 4.7 Sortides Alçat......................................................................................................Plànol 7 4.8 Esquema Entrades/Sortides del Dipòsit de Pinso............................................Plànol 8 4.9 Esquema Entrades/Sortides del Dipòsit d’Aigua............................................Plànol 9 4.10 Esquema de Potència MOUSXY...................................................................Plànol 10 4.11 Esquema de Potència MOUSXY...................................................................Plànol 11 4.12 Esquema de Potència MOUSXY...................................................................Plànol 12 4.13 Esquema de Potència MFEMFX...................................................................Plànol 13 4.14 Esquema de Potència MPUJA_BAIXA........................................................Plànol 14 4.15 Esquema de Potència TRANS_TRANSFEM...............................................Plànol 15 4.16 Esquema de Potència MPORTAX................................................................Plànol 16 4.17 Esquema de Potència MAF_MRF................................................................Plànol 17 4.18 Esquema de Potència MVENT, MCNDS, MCMPR, MVENTILRS.........Plànol 18 4.19 Esquema Alimentació Autòmat.....................................................................Plànol 19 4.20 Armari Autòmat.............................................................................................Plànol 20 4.21 BORNES_EM1E0E1......................................................................................Plànol 21 4.22 BORNES_EM2E2E3......................................................................................Plànol 22 4.23 BORNES_EM3E4E5......................................................................................Plànol 23 4.24 BORNES_EM4E6E7......................................................................................Plànol 24

Automatització S7-300 d’una Granja Avícola Plànols

2

4.25 BORNES_EM5E8E9......................................................................................Plànol 25 4.26 BORNES_EM6E10E11..................................................................................Plànol 26 4.27 BORNES_SM1A0A1......................................................................................Plànol 27 4.28 BORNES_SM2A2A3......................................................................................Plànol 28 4.29 BORNES_SM3A4A5......................................................................................Plànol 29 4.30 BORNES_SM4A6A7......................................................................................Plànol 30 4.31 BORNES_SM5A8A9......................................................................................Plànol 31 4.32 BORNES_SM6A10A11..................................................................................Plànol 32

AUTOMATITZACIÓ D'UNA GRANJA AVÍCOLA MITJANÇANT S7 300 DE

SIEMENS

Data

Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Escala1:5000

Visat

Normes

Dibuixat

SITUACIÓ

JR. López

U.N.E.

Nom

M. Domènech

Substituït per

PLÀNOL 1 Substiueix a

EMPLAÇAMENT

M. Domènech

EscalaNormes

Visat

Dibuixat

U.N.E.Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Data

JR. López

Nom

Substituït per

Substiueix a

PLÀNOL 21:2000


SIEMENS

1:125

Nom

JR. López

Data

Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05 U.N.E.

Dibuixat

Visat

Normes

Escala

M. Domènech

"ENTRADES"PLANTA

DE LA GRANJA



SIEMENS

Substituït per


SIEMENS

1:50 PLÀNOL 4 Substiueix a

Substituït per

Nom

JR. López

Data

Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05 U.N.E.

Dibuixat

Visat

Normes

Escala

M. Domènech

ENTRADESALÇAT

1:125

Nom

JR. López

Data

Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05 U.N.E.

Dibuixat

Visat

Normes

Escala

M. Domènech

"SORTIDES"PLANTA

DE LA GRANJA



SIEMENS

Substituït per

SORTIDESALÇAT

M. Domènech

EscalaNormes

Visat

Dibuixat

U.N.E.Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Data

JR. López

Nom

Substituït per

Substiueix a

PLÀNOL 61:50


SIEMENS


SIEMENS


Substituït per

Nom

JR. López

Data

Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05 U.N.E.

Dibuixat

Visat

Normes

Escala

M. Domènech

SORTIDESALÇAT

ESQUEMA ENTRADA/SORTIDA DIPOSIT DE PINSO

M. Domènech

EscalaNormes

Visat

Dibuixat

U.N.E.Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Data

JR. López

Nom

Substituït per

Substiueix a

PLÀNOL 8


SIEMENS


SIEMENS


Substituït per

Nom

JR. López

Data

Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05 U.N.E.

Dibuixat

Visat

Normes

Escala

M. Domènech

ESQUEMA ENTRADA/SORTIDA

DIPOSIT D'AIGUA

M10

ESQUEMA DE POTÈNCIA (MOUS11-MOUS25)

33333

EscalaNormes

Visat

Dibuixat M. DomènechSetembre 05

JR. López

Setembre 05

Setembre 05

U.N.E.

Data Nom

F5 F5

WVU PE

M6

642

WVU

M7

2 64

51 3 1 3 5

PE

F0

F1

L2

L3

3

1

L15

2

4

6

F1

F5

UPE

2

W PEV

M8

64

1 53

F5F5

PEWVU

M9

42 6

VU

42

31 5 1 3

F1 F1 F1


Substituït per


SIEMENS

PEW

6

5

F5

642642

3

M1

WVU PE

M23

U WV

531

F5

1 53

F0

PE

F1

L31

L2

L15

3

2

6

4

F1

4 62

PE U

3

M3

V W PE

F5

1 3 5

424 62

PE

M43

VU W

3

M5

VU

F5

31 5

F5

31

F1 F1 F1

6

PEW

5

PE

F0

L2

L31

3

L15

2

4

6

F0

PE

L31

L2

L15

3

2

6

4


Substituït per


SIEMENS

33333

Dibuixat

Normes

Escala


M. DomènechSetembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Visat

U.N.E.

JR. López

Data Nom

F5F5

PEWVU

M16

42 6

VU

M17

42

31 5 31

F5

PEW

6

W PEVU

M18

42 6

5 31 5

F1 F1 F1

U

F5F5

WVU

M19

642

PE

2

1 53 1

PEWV

M20

64

53

F1 F1

42642

PE

M113

U WV

3

M12

VU

F5

31 5

F5

31

6426

PEW

M133

VU W PE

F5

5 1 3 5

F1 F1 F1

U

2642

3

M14

WVU PE

F5

1 53

F5

1

64

M153

WV PE

53

F1 F1

PE



SIEMENS

M. Domènech

JR. López

Normes Setembre 05

Escala

Visat

Dibuixat Setembre 05

Setembre 05

Data

U.N.E.

Nom

PE

L2

L3

L1

6

M213

42

VU

2

PEW

3

M22

64

WVU PE

5

F5

31

F0

F1

1

F5

53

F1

M24M233

U

2 6

W

4

V

3

PE

2

U PE

6

WV

4

M253

V

42

U

6

W

F5

1 53

F5

1

F1 F1

53

F5

31 5

F1

6

43

1

5

2

Substiueix a

Substituït per

PLÀNOL 12

PLÀNOL 13


SIEMENS

Substiueix a

Substituït per

Nom

JR. López

Data

Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05 U.N.E.

Dibuixat

Visat

Normes

Escala

M. Domènech

F0

L1

L3

L23

5

1

PE

4

6

2

F1

M26

F1

1

U

F5

2

3

3 5

PEWV

4 6

F5

1 3 5

U V

2 4

3

M27

W PE

6

PEWVU

M283

F5

2 64

1 53

F1

UPEWVU

M293

F5

2 64

1 53

2

F5

1

V W PE

M303

4 6

3 5

F1 F1

ESQUEMA DE POTÈNCIA (MFEMF1-MFEMF5)

F0

ESQUEMA DE POTÈNCIA (MPUJA, MBAIXA)

M. Domènech

EscalaNormes

Visat

Dibuixat

U.N.E.Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Data

JR. López

Nom

L1 L3L235 1

Substituït per


SIEMENS


PE

46 2

F1

M31

F1

1 U

F5

2

3

35

PEW

V46

F5

13

5

UV

24

3

M32

WPE

6

F0

ESQUEMA DE POTÈNCIA (MTRANS, MTRANSFEM)

M. Domènech

EscalaNormes

Visat

Dibuixat

U.N.E.Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Data

JR. López

Nom

L1 L3L235 1

Substituït per


SIEMENS


PE

46 2

F1

M33

F1

1 U

F5

2

3

35

PEW

V46

F5

13

5

UV

24

3

M34

WPE

6

F0

ESQUEMA DE POTÈNCIA (MOPRTAP, MPORTAB)

M. Domènech

EscalaNormes

Visat

Dibuixat

U.N.E.Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Data

JR. López

Nom

L1 L3L235 1

Substituït per


SIEMENS


PE

46 2

F1

M35

F1

1 U

F5

2

3

35

PEW

V46

F5

13

5

UV

24

3

M36

WPE

6


SIEMENS

PE

M423

F5

U V W

2 4 6

M433

U

F5

2

V W PE

4 6

3

PE

L3

L2

F0

1

L15

4

F1

1 3 5

2

1

F1

3 5

PE

6

3

M37

F5

U V

2 4

W

6

M383

U

2

F5

V W

4 6

PE

ESQUEMA DE POTÈNCIA (MARF1-5 / MRF1-5)

EscalaNormes

Dibuixat

Visat

Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

U.N.E.

M. Domènech

JR. López

F5

M443

U V

F5

2 4

PEW

6

M45

Data

3

Nom

U V W

2 4 6

PE

F5

Substituït per

Substiueix a

PLÀNOL 17

M463

U V W PE

2 4 6

1 3

F1

5 1 3 5

F1 F1

F5

3

M39

U V

2 4

F5

PEW

6

M403

U

2

V W

4 6

PE

F5

1 3 5

3

M41

U V

2 4

W PE

6

L1

PE

L3

L2

F0

1

3

5

F1

31 5

2

4

1

F1

53

6

31

F1

5 1 3 5

F1 F1

31 5


SIEMENS

PE

3

M37

F5

U V

2 4

W

6

M383

U

2

F5

V W

4 6

PE

ESQUEMA DE POTÈNCIA (MVENT, MCNDS,

MCMPR, MVENTTILRS)

EscalaNormes

Dibuixat

Visat

Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

U.N.E.

M. Domènech

JR. López

Data Nom

Substituït per

Substiueix a

PLÀNOL 18

F5

3

M39

U V

2 4

F5

PEW

6

M403

U

2

V W

4 6

PE

F5

3

M41

U V

2 4

W PE

6

L1

PE

L3

L2

F0

1

3

5

F1

31 5

2

4

1

F1

53

6

31

F1

5 1 3 5

F1 F1

31 5

L+M

1 2

21

F1

21

F1

F1

220 VAC

24 VDC

M L+

F11 2

F2

3

1R

N

F0

4

2

51 3

Substiueix a

Substituït per


SIEMENS

ESQUEMA D'ALIMENTACIÓ DE

L'AUTÒMAT

Nom

JR. López

U.N.E.

M. DomènechSetembre 05Dibuixat

Visat

Normes

Escala

Setembre 05

Setembre 05

Data

PLÀNOL 19

M2

1

2

S7 314

L+

M ML+ L+

M

M1

1

2

1

2

1

2

1

2

1

2

M3 M4 M5 M6

R

N


SIEMENS


Substituït per

Nom

JR. López

Data

Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05 U.N.E.

Dibuixat

Visat

Normes

Escala

M. Domènech

ARMARIAUTÒMAT

QUADRE DE BORNES EM1 E0E1

Dibuixat

Visat

Normes

Escala

Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Data

JR. López

U.N.E.

Nom

M. Domènech

PLÀNOL 21


SIEMENS

Substituït per

Substiueix a


Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Visat

EscalaNormes

Dibuixat

Data

JR. López

U.N.E.

M. Domènech

NomAUTOMATITZACIÓ D'UNA GRANJA AVÍCOLA MITJANÇANT S7 300 DE

SIEMENS

Substituït per

Substiueix a

PLÀNOL 22


Escala

Dibuixat

Visat

Normes

M. Domènech

Data

Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Nom

JR. López

U.N.E.


SIEMENS

PLÀNOL 23

Substituït per

Substiueix a

Substiueix a


Substituït per

Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Data

Visat

Dibuixat

Normes

Escala

Nom

JR. López

U.N.E.

M. DomènechAUTOMATITZACIÓ D'UNA GRANJA AVÍCOLA MITJANÇANT S7 300 DE

SIEMENS

PLÀNOL 24

JR. LópezSetembre 05Visat


SIEMENS


Normes

EscalaSetembre 05 U.N.E.

PLÀNOL 25

Substituït per

Substiueix a

Dibuixat M. DomènechSetembre 05

Data Nom

Substituït per


Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Data

EscalaNormes

Dibuixat

Visat

U.N.E.

JR. López

M. Domènech


SIEMENS

Substiueix a

PLÀNOL 26

QUADRE DE BORNES SM1 A0A1

Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Visat

Normes

Escala

Dibuixat

JR. López

U.N.E.

M. Domènech

Data NomAUTOMATITZACIÓ D'UNA GRANJA AVÍCOLA MITJANÇANT S7 300 DE

SIEMENS

Substiueix a

Substituït per

PLÀNOL 27

Substituït per


Visat

EscalaNormes

Dibuixat Setembre 05 M. Domènech

Setembre 05

Setembre 05 U.N.E.

JR. López

Data Nom

PLÀNOL 28


SIEMENS

Substiueix a


Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05Visat

Normes

Escala

Dibuixat

JR. López

U.N.E.

Nom

M. Domènech

DataAUTOMATITZACIÓ D'UNA GRANJA AVÍCOLA MITJANÇANT S7 300 DE

SIEMENS

Substituït per

Substiueix a

PLÀNOL 29


Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Escala

Visat

Dibuixat

Normes

Data

JR. López

M. Domènech

U.N.E.


SIEMENS

Substituït per

Substiueix a

PLÀNOL 30


Visat

Dibuixat

Normes

Escala

JR. López

U.N.E.

Nom

M. DomènechSetembre 05

Setembre 05

Setembre 05

DataAUTOMATITZACIÓ D'UNA GRANJA AVÍCOLA MITJANÇANT S7 300 DE

SIEMENS

PLÀNOL 31

Substituït per

Substiueix a


Setembre 05

Setembre 05

Setembre 05

Data

Escala

Dibuixat

Normes

Visat

Nom

M. Domènech

U.N.E.

JR. López


SIEMENS

PLÀNOL 32

Substituït per

Substiueix a

Automatització S7-300 d’una Granja Avícola Plec de Condicions

1

5 Plec de Condicions....................................................................................3

5.1 Condicions Generals............................................................................................. 3

5.1.1 Projecte............................................................................................................ 3 5.1.2 Condicions Administratives............................................................................ 4

5.1.2.1 Reglaments i Normes............................................................................... 4 5.1.2.2.1 Normatives d’Abast General. ........................................................... 4 5.1.2.2.2 Normativa Elèctrica.......................................................................... 5

5.1.2.3 Materials. ................................................................................................. 5 5.1.2.4 Execució del Projecte. ............................................................................. 5

5.1.2.4.1 Començament. .................................................................................. 5 5.1.2.4.2 Termini d’Execució. ......................................................................... 6 5.1.2.4.3 Llibre d’Ordres. ................................................................................ 6

5.1.2.5 Interpretació i Desenvolupament del Projecte. ...................................... 6 5.1.2.6 Recepció de la Instal·lació....................................................................... 7

5.1.2.6.1 Recepció Provisional. ....................................................................... 7 5.1.2.6.2 Termini de Garantia. ........................................................................ 7 5.1.2.6.3 Recepció Definitiva. .......................................................................... 7

5.1.2.7 Contractació de l’Empresa. ..................................................................... 7 5.1.2.7.2 Presentació. ....................................................................................... 8 5.1.2.7.3 Selecció.............................................................................................. 8

5.1.2.8 Contracte. ................................................................................................. 8 5.1.2.8.1 Costos i Impostos. ............................................................................. 8

5.1.2.9 Fiança. ..................................................................................................... 9 5.1.3 Condicions Econòmiques. .............................................................................. 9

5.1.3.1. Abonament de la Instal·lació.................................................................. 9 5.1.3.2 Preus......................................................................................................... 9 5.1.3.3 Revisió de Preus. .................................................................................... 10 5.1.3.4 Penalitats................................................................................................ 10 5.1.3.5 Responsabilitats. .................................................................................... 10 5.1.3.6 Contradiccions i Omissions en la Documentació................................. 11 5.1.3.7 Materials i Aparells Defectuosos........................................................... 11 5.1.3.8 Medis Auxiliars...................................................................................... 11 5.1.3.9 Conservació de les Instal·lacions. ......................................................... 11 5.1.3.10 Rescissió del Contracte. ....................................................................... 12 5.1.3.11 Liquidació en Cas de Rescissió del Contracte. ................................... 12

5.1.4 Condicions Facultatives. .............................................................................. 13 5.1.4.1 Obres Complementàries......................................................................... 13 5.1.4.2 Modificacions......................................................................................... 13 5.1.4.3 Personal. ................................................................................................ 13 5.1.4.4 Seguretat. ............................................................................................... 13 5.1.4.5 Reconeixements i Assaigs Previs. ......................................................... 14 5.1.4.6 Assaigs.................................................................................................... 14

5.2 Condicions Tècniques......................................................................................... 17

5.2.1 Generalitats. .................................................................................................. 17 5.2.2 Especificacions de les Instal·lacions........................................................... 18

5.2.2.1 Control de les Magnituds Físiques. ...................................................... 18 5.2.2.2 Elements de Maniobra, Comandament i Regulació............................. 18 5.2.2.3 Mesures de Protecció. ............................................................................ 18


2

5.2.3 Prescripcions d’Execució. ............................................................................ 20 5.2.3.1. Instal·lació de l’Autòmat. ..................................................................... 20

5.2.3.1.1 Configuració. .................................................................................. 20 5.2.3.1.2 Passos per a Configurar un Equip................................................. 21 5.3.2.1.3 Carregar el Programa en el Sistema Destí. ................................... 25 5.2.3.1.4 Assaigs de Comprovació. ................................................................ 27 5.2.3.1.5 Inspecció i Manteniment. ............................................................... 28

5.2.3.2 Software. ................................................................................................ 28 5.2.3.3 Obres Ocultes. ........................................................................................ 29 5.2.3.4 Xarxa de Posta a Terra.......................................................................... 29 5.2.3.5 Indicacions............................................................................................. 29

5.3 Normes d’Execució de Seguretat i Higiene. ..................................................... 30

5.3.1 Descripció...................................................................................................... 30 5.3.2 Components .................................................................................................. 30 5.3.3 Condicions Prèvies. ...................................................................................... 31 5.3.4 Execució. ....................................................................................................... 31 5.3.5 Normativa...................................................................................................... 31 5.3.6 Control. ......................................................................................................... 32 5.3.7 Seguretat. ...................................................................................................... 33 5.3.8 Mesura. ......................................................................................................... 33 5.3.9 Manteniment ................................................................................................. 33


3

5 Plec de Condicions. 5.1 Condicions Generals. El present document, referent al projecte de fi fe carrera: Automatització d’una Granja Avícola mitjançant S7 300 de Siemens, té per objecte especificar les condicions de caràcter general, jurídiques, administratives i tècniques que regiran el muntatge i posta a punt de l’automatització de la granja. La finalitat del present projecte es l’automatització de la producció d’ous d’una granja avícola. Tenint en compte que la suavitat i l’eficàcia de l’automatització influirà directament en la qualitat del producte elaborat, s’utilitzarà com a control principal un autòmat programable (PLC, Controlador Lògic Programable), que realitzarà funcions com ara: control i regulació de motors i bombes, comandament d’electrovàlvules, activament dels pilots de senyal, resposta de les dades i mesures dels sensors... Aquest projecte es d’obligat compliment, en el cas de qualsevol variació posterior no autoritzada per l’enginyer projectista de la instal·lació, aquest declinarà tota responsabilitat de qualsevol incident produït arrel d’aquesta possible variació. 5.1.1 Projecte. El present projecte consta dels següents documents:

§ Una memòria descriptiva que considerarà les necessitats a satisfer i

els factors de caràcter general a tenir en compte. § Una memòria de càlcul que considerarà tots els mètodes i càlculs

necessaris per valorar el conjunt de magnituds que determinen o intervenen en el procés.

§ El plec de condicions que especificarà les condicions de caràcter

general, jurídiques, administratives i tècniques que regiran el muntatge i posta a punt de la Granja Avícola.

§ Els plànols de conjunt i detall necessaris per que la instal·lació quedi

perfectament definida. § Un pressupost que presentarà l’estimació anticipada dels costos

relatius a la realització d’aquest projecte de fi de carrera.

S’entendran com a documents contractuals aquells que es trobin incorporats en el contracte i són d’obligat compliment, amb l’excepció de modificacions degudament autoritzades. Aquests documents, en cas de licitació sota pressupost, són: Plànols, plec de condicions i pressupost total. La resta de documents del projecte, són documents informatius i estan constituïts per: memòria descriptiva, pressuposts parcials i preus unitaris i annexes.


4

Únicament els documents contractuals, definits anteriorment, constitueixen la base del projecte; per tant, el Contractista no podrà al·legar modificacions de les condicions del contracte en base a informacions contingudes en els documents informatius (com per exemple, preus base del personal, maquinària i materials, característiques dels materials, etc.) exceptuant el cas de que alguna d’aquestes informacions aparegui en algun document contractual. El Contractista serà responsable del errors que es puguin derivar de no obtenir la suficient informació directa que rectifiqui o ratifiqui el contingut dels documents informatius del projecte. 5.1.2 Condicions Administratives. 5.1.2.1 Reglaments i Normes. Tota la instal·lació s’executarà complint les prescripcions indicades en els Reglaments de Seguretat i Normes Tècniques d’obligat compliment per aquest tipus d’instal·lacions, tant a l’àmbit nacional, autonòmic o municipal, així com, totes les altres que s’estableixin a la memòria descriptiva del present projecte. S’adaptaran també, a les presents particularitats que complementaran les indicades pels Reglaments i Normes citades. 5.1.2.2 Normes a Seguir. El disseny de la instal·lació estarà d’acord amb les exigències o recomanacions exposades en l’última edició dels següents codis: 5.1.2.2.1 Normatives d’Abast General.

§ R.D. 156/91 de 17 de juny , pel qual es regula el procediment administratiu per la instal·lació, ampliació i el trasllat de indústries.

§ Pla nacional i ordenança general de seguretat i higiene en el treball

(O.M. de 9 de maig de 1971 i disposicions complementàries). La instal·lació complirà les exigències establertes per aquesta reglamentació.

§ Llei de les corts generals 21/92 de 16 de juliol, de indústria.


5

5.1.2.2.2 Normativa Elèctrica.

§ Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i instruccions complementàries.

§ Normes UNE. § Publicacions del comitè Electrotècnic Internacional (CEI). § Pla Nacional i Ordenança General de Seguretat i Higiene en el

Treball § Normes de la companyia subministradora. També és d’obligat compliment tot l’indicat en aquest plec de condicions amb preferència a tots els codis i normes.

5.1.2.3 Materials. Tots els materials utilitzats seran de primera qualitat. Compliran les especificacions i tindran les característiques indicades en el projecte i en les normes tècniques generals. Tota especificació o característica de materials que figuri en un únic document del projecte, encara que no figuri en els altres és igualment obligatòria. En cas d’existir contradicció o omissió en els documents del projecte, el Contractista tindrà l’obligació de posar-ho de manifest al Tècnic Director de l’obra, i aquest decidirà sobre el particular. En cap cas podrà suplir la falta directament, sense l’autorització expressa. Una vegada adjudicada la instal·lació del projecte i abans d’iniciar-se aquesta, el Contractista presentarà al Tècnic Director els catàlegs, cartes mostra, certificats de garantia o d’homologació dels materials que s’hagin d’utilitzar. No podrà emprar-se materials que no hagin sigut acceptats pel Tècnic Director. 5.1.2.4 Execució del Projecte. 5.1.2.4.1 Començament. El Contractista començarà el treball en el termini que figuri en el contracte establert amb la Propietat, o amb el seu defecte als quinze dies de l’adjudicació definitiva o de la firma del contracte. El Contractista està obligat a notificar per escrit o personalment de forma directa al Tècnic Director la data de començament dels treballs.


6

5.1.2.4.2 Termini d’Execució. L’obra s’executarà en el termini que s’estipuli en el contracte subscrit amb la Propietat o amb el seu defecte el que figuri en les condicions d’aquest plec. Quan el Contractista, d’acord, amb alguns dels extrems continguts al present plec de condicions, o bé en el contracte establert amb la Propietat, sol·liciti una inspecció per poder realitzar algun treball ulterior que estigui condicionat per la mateixa, estarà obligat a tenir preparada per aquesta inspecció, un quantitat d’obra que correspongui a un ritme normal de treball. 5.1.2.4.3 Llibre d’Ordres. El Contractista disposarà a l’obra d’un Llibre d’ordres en el que s’escriuran les que el Tècnic Director estimi convenients a través de l’encarregat o persona responsable, sense perjudicis de les que doni per ofici quan ho cregui necessari i tindrà l’obligació de firmar l’assabentat. 5.1.2.5 Interpretació i Desenvolupament del Projecte. La interpretació tècnica dels documents del projecte, correspon al Tècnic Director. El Contractista està obligat a sotmetre en aquest qualsevol dubte, aclariment o contradicció que sorgeixi durant la instal·lació per causa del projecte, o circumstàncies alienes, sempre amb la suficient antelació en funció de la importància del assumpte. El Contractista es fa responsable de qualsevol error de l’execució motivat per l’omissió d’aquesta obligació i conseqüentment haurà de refer al seu càrrec els treballs que corresponguin a la correcta interpretació del projecte. El Contractista està obligat a realitzar-ho tot quan sigui necessari per a la bona execució de la instal·lació, així encara que no es trobi explícitament expressat en el plec de condicions o en els documents del projecte. El Contractista notificarà per escrit o personalment de forma directa al Tècnic Director i amb la suficient antelació les dates que quedaran preparades per la inspecció, cada una de les parts de la instal·lació per les que s’ha indicat la necessitat o conveniència de la mateixa o per aquelles que, total o parcialment hagin de quedar posteriorment ocultes. De les parts de la instal·lació que hagin de quedar ocultes, s’agafaran abans de res, les dades precises per a la seva mesura, als efectes de liquidació i que siguin subscrits pel Tècnic Director de trobar-los correctes. De no complir-se aquest requisit, la liquidació es realitzarà en base a les dades o criteris de mesura aportats per aquest.


7

5.1.2.6 Recepció de la Instal·lació. 5.1.2.6.1 Recepció Provisional. Una vegada acabada la instal·lació, tindrà lloc la recepció provisional, a la qual se li practicarà un reconeixement detingut per part del Tècnic Director i la Propietat en presencia del Contractista, aixecant acta i començant a partir d’aquest moment a tenir validesa el termini de garantia si troben la instal·lació en estat de ser admesa. Si la instal·lació no és admesa es farà constar a l’acta i es donaran instruccions al Contractista per esmenar els defectes observats, fixant un termini per això. Una vegada expirat aquest termini es procedirà a un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional. 5.1.2.6.2 Termini de Garantia. El termini de garantia serà com a mínim d’un any, comptat des de la data de la recepció provisional, o bé el que s’estableixi en el contracte també comptat des de la mateixa data. Durant aquest període queda a càrrec del contractista la conservació de la instal·lació i l’arreglament dels desperfectes causats per l’assentament de les mateixes o per mala construcció. 5.1.2.6.3 Recepció Definitiva. Es realitzarà després d’haver transcorregut el termini de garantia de la mateixa manera que la recepció provisional. A partir d’aquesta data acabarà l’obligació del Contractista de conservar i reparar al seu càrrec les instal·lacions, encara que subsistiran les responsabilitats que hi poguessin haver per defectes ocults i deficiències de causa dubtosa. 5.1.2.7 Contractació de l’Empresa. 5.1.2.7.1 Mode de Contractació. El projecte s’encarregarà a l’empresa escollida segons els següents criteris:

§ Import i condicions econòmiques. § Termini de lliurament. § Garanties (Prestigi, solvència, experiència en projectes similars,

etc.). § Altres criteris que la Propietat pugui tenir en consideració.


8

5.1.2.7.2 Presentació. Les empreses que desitgin participar en la selecció tindran que presentar els seus projectes en un sobre lacrat, durant els quinze dies següents a la publicació de l’oferta en els mitjans que la Propietat hagi considerat adequats. 5.1.2.7.3 Selecció. L’empresa escollida serà anunciada la setmana següent a la conclusió del termini de lliurament. Aquesta empresa serà escollida seguint els criteris anteriorment mencionats. No s’acceptaran les reclamacions de les altres empreses concursants. 5.1.2.8 Contracte. El contracte es formalitzarà mitjançant document privat, que podrà elevar-se a escriptura pública a petició de qualsevol de les parts. Comprendrà l’adquisició de tots els materials, transport, mà d’obra, mitjans auxiliars per l’execució de l’obra projectada en el termini estipulat, així com la reconstrucció de les unitats defectuoses, la realització de les obres complementàries i les derivades de les modificacions que s’introdueixin durant l’execució, aquestes últimes en els terminis prevists. La totalitat dels documents que componen el Projecte Tècnic del projecte seran incorporats al contracte i tant el Contractista com la Propietat hauran de signar-los en testimoni de que els coneixen i els accepten. Quan per causes imputables al Contractista, no es pugui formalitzar el contracte en el termini, la Propietat podrà procedir a anular l’adjudicació, amb incautació de la fiança provisional. A efectes d’execució del projecte, es considerarà com a data de començament del mateix la que s’especifiqui en el mateix i en el seu defecte la de l’ordre de començament dels treballs. Aquesta ordre comunicarà al Contractista en un termini no superior a noranta dies a partir de la data de la signatura del contracte. El contracte, serà signat per part del Contractista, pel seu representant legal o apoderat, aquest haurà de poder provar aquest extrem amb la presentació del corresponent poder acreditatiu. 5.1.2.8.1 Costos i Impostos. Tots els costos i impostos de qualsevol ordre, que per disposició de l’Estat, Província o Municipi es derivin del contracte, i estiguin vigents a la data de la signatura del mateix, seran per compte del Contractista amb excepció del IVA. Les modificacions tributàries establertes amb posterioritat al contracte afectaran al subjecte passiu, sense que les parts puguin repercutir-les entre sí. En cap cas podrà ser causa de revisió de preus la modificació del sistema tributari vigent a la firma del contracte.


9

5.1.2.9 Fiança. En el contracte s’establirà la fiança que el Contractista haurà de dipositar en garantia pel compliment del mateix, o, es convindrà una retenció sobre els costos realitzats a compte de la instal·lació executada. De no estipular-se la fiança en el contracte s’entén que s’adopta com a garantia una retenció del 5% sobre els pagaments a compte mencionats. En el cas que el Contractista es negui a realitzar pel seu compte els treballs per ultimar l’obra en les condicions contractades, o atendre a la garantia, la Propietat podrà ordenar executar-les a un tercer, abonant el seu import amb càrrec a la retenció o fiança, sense perjudicis de les accions legals que tingués dret la Propietat si amb l’import de la fiança no ni hagués prou. La fiança retinguda s’abonarà al Contractista en un termini no superior a trenta dies una vegada firmada l’acta de la recepció definitiva de l’obra. 5.1.3 Condicions Econòmiques. 5.1.3.1. Abonament de la Instal·lació. En el contracte es fixarà detalladament la forma i terminis en que s’abonarà la instal·lació. Les liquidacions parcials que puguin establir-se tindran caràcter de documents provisionals a bon compte, subjectes a les certificacions que resultin de la liquidació final. No suposant, aquestes liquidacions, aprovació ni recepció de les obres que comprenguin. Acabada la instal·lació es procedirà a la liquidació final que s’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el contracte. 5.1.3.2 Preus. El Contractista presentarà, al formalitzar-se el contracte, una relació dels preus de les unitats que integrin el projecte, les quals si són acceptades tindran valor contractual i s’aplicaran a les possibles variacions que hi puguin haver. Aquests preus unitaris, s’entén que comprendran l’execució total de l’automatització, incloent tots els treballs fins i tot els complementaris i els materials així com la part proporcional d’imposició fiscal, les càrregues laborals i altres costos que puguin repercutir. En el cas de tenir que realitzar-se una ampliació no prevista en el projecte, es fixarà el seu preu entre el Tècnic Director i el Contractista abans d’iniciar la instal·lació i es presentarà a la Propietat per la seva acceptació o no.


10

5.1.3.3 Revisió de Preus. En el contracte s’establirà si el Contractista té dret a revisió de preus i la fórmula a aplicar per calcular-la. En defecte d’aquesta última, s’aplicarà a judici del Tècnic Director algun dels criteris oficials acceptats. 5.1.3.4 Penalitats. Per retràs en els terminis de lliurament, es podran establir taules de penalitats en que les seves quanties i demores es fixaran en el contracte. En el cas d’incompliment dels terminis fixats per causes directament imputables al Contractista, aquest satisfarà les multes que s’indiquin en el contracte. Sense perjudici en la responsabilitat per danys. Si el retràs produït en el compliment dels terminis ocasionés a la vegada retards en altres Contractistes, lesionant els interessos d’aquests, la Propietat podrà fer repercutir sobre el Contractista les indemnitzacions que tinguessin lloc per aquests perjudicis. Els retards que puguin ocasionar la falta de plànols, demores en el subministro de materials que hagi de ser realitzat per la Propietat, o interferències ocasionades per altres Contractistes, seran valorats amb temps pel Tècnic Director de l’obra, després d’escoltar al Contractista, prorrogant els terminis conforme amb aquesta estimació. Per efectuar aquesta, la Direcció tindrà en compte la influència sobre la part d’obra realment afectada, i la possibilitat d’avançar l’execució d’obres o instal·lacions, en que la seva realització estigués prevista per una data posterior. 5.1.3.5 Responsabilitats. El Contractista és el responsable de l’execució dels treballs en les condicions establertes en el projecte i en el contracte. Com a conseqüència d’això estarà obligat a la demolició del que estigui mal executat i a la seva reconstrucció correcta sense que serveixi d’excusa el que el Tècnic Director hagi examinat i reconegut les obres. El Contractista és l’únic responsable de totes les contravencions que ell o el seu personal cometin durant l’execució dels treballs o operacions relacionades amb els mateixos. També és responsable dels accidents o danys que per errors, inexperiència o utilització de mètodes inadequats es produeixin a la Propietat, als veïns o a tercers en general. El Contractista és l’únic responsable del incompliment de les disposicions vigents en matèria laboral respecte al seu personal i per tant els accidents que puguin sobrevenir i dels drets que puguin derivar-se d’aquests.


11

5.1.3.6 Contradiccions i Omissions en la Documentació. El mencionat en el plec de condicions de cada obra i omès en els plànols, o viceversa, haurà de ser executat com si estigués exposat en tots dos documents. En cas de contradicció entre els plànols i el plec de condicions, tindrà preferència l’escrit en aquest últim. Les omissions en els plànols i el plec de condicions o les descripcions errònies dels detalls de la instal·lació que hagin de ser esmenades per a que es puguin realitzar amb l’esperit o intenció exposades en els plànols i plec de condicions o que, per ús i costums, hagin de ser realitzats, no només no eximeix al Contractista de l’obligació d’executar aquests detalls d’obra omès o erròniament descrits sinó que, al contrari, hauran de ser executades com si haguessin sigut completa i correctament especificats en els plànols i plec de condicions. 5.1.3.7 Materials i Aparells Defectuosos. Quan el Contractista trobi algun material o aparell que no s’ajusti a l’especificat en el projecte o en el plec de condicions, el Tècnic Director podrà acceptar-lo o refusar-lo; en el primer cas, aquest fixarà el preu que consideri just arreglant les diferències que hi poguessin haver, en l’altre cas, es reconstruirà a expenses del Contractista la part mal executada sense que això sigui motiu de reclamació econòmica o d’ampliació del termini d’execució. 5.1.3.8 Medis Auxiliars. Aniran a càrrec del Contractista tots els medis i màquines auxiliars que siguin precises per a l’execució del projecte. En l’ús dels mateixos estarà obligat fer complir tota els Reglaments de Seguretat en el treball vigents i utilitzar els medis de protecció adequats pels seus operaris. 5.1.3.9 Conservació de les Instal·lacions. És obligació del Contractista la conservació en perfecte estat de tots els elements instal·lats fins a la data de la recepció definitiva per la Propietat, i aniran al seu càrrec els costos que es puguin ocasionar degut a una mala conservació.


12

5.1.3.10 Rescissió del Contracte. Quan a judici de la Propietat el incompliment per part del Contractista d’alguna de les clàusules del contracte, pogués ocasionar greus trastorns en la realització del projecte, en el incompliment dels terminis, o en el seu aspecte econòmic, la Propietat podrà decidir la resolució del contracte, amb les respectives penalitats que tinguessin lloc. Així mateix, podrà procedir la resolució amb pèrdua de fiança i garantia suplementària si hi fos, de produir-se algun dels suposats següents: § Primer: Mort o incapacitat del Contractista. § Segon: La fallida (ruptura) del Contractista. § Tercer: Modificació del projecte quan es produeixi una alteració en més o

menys d’un 25% del valor contractat. § Quart: Modificació dels materials o aparells en un número superior al 40% de

l’original. § Cinquè: La no iniciació de l’automatització en el termini estipulat quan sigui

per causes alienes a la Propietat. § Sisè: La suspensió de les obres ja iniciades sempre que el termini de suspensió

sigui major de sis mesos. § Setè: Incompliment de les condicions del contracte quan impliqui mala fe. § Vuitè: Acabament del termini d’execució del projecte sense que aquest s’hagi

arribat a completar. § Novè: Actuació de mala fe en l’execució dels treballs. § Desè: Subcontractar o realitzar escarades de la totalitat o part dels treballs a

tercers sense l’autorització del Tècnic Director i de la Propietat. 5.1.3.11 Liquidació en Cas de Rescissió del Contracte. Sempre que es rescindeixi el contracte per les causes anteriorment mencionades o bé per acord d’ambdues parts, s’abonarà al Contractista els treballs executats i els materials amassats a peu de la instal·lació que reuneixin les condicions requerides i que siguin necessaris per la mateixa. Quan es rescindeixi el contracte portarà implícit la retenció de la fiança per obtenir els possibles costos de conservació del període de garantia i els derivats del manteniment fins a la data de la nova adjudicació.


13

5.1.4 Condicions Facultatives. 5.1.4.1 Obres Complementàries. El Contractista té l’obligació de realitzar totes les obres complementàries que siguin indispensables per executar qualsevol de les instal·lacions especificades en qualsevol dels documents del projecte, encara que en aquest, no figurin explícitament mencionades aquestes obres complementàries. Tot això sense variació de l’import contractat. 5.1.4.2 Modificacions. El Contractista està obligat a realitzar les obres que se li encarreguin resultants de modificacions del projecte, tant en augment com disminució o simplement variació, sempre i quan l’import de les mateixes no alteri en més o menys d’un 25% del valor contractat. La valoració de les mateixes es farà d’acord, amb els valors establerts en el pressupost lliurat pel Contractista i que ha sigut agafat com a base del contracte. El Tècnic Director de l’obra està facultat per introduir les modificacions d’acord amb el seu criteri, en qualsevol element de la planta, durant la instal·lació, sempre que compleixin les condicions tècniques referides en el projecte i de manera que això no variï l’import total de l’obra. 5.1.4.3 Personal. El Contractista tindrà al davant de l’obra un encarregat amb autoritat sobre els demés operaris i coneixements acreditats i suficients per l’execució de la instal·lació. L’encarregat rebrà, complirà i transmetrà les instruccions i ordres del Tècnic Director del projecte. El Contractista tindrà a l’obra, el número i classe d’operaris que faci falta pel volum i naturalesa dels treballs que es realitzin, els quals seran de reconeguda aptitud i experimentats en l’ofici. El Contractista estarà obligat a separar de la instal·lació, amb aquell personal que a judici del Tècnic Director no compleixi amb les seves obligacions, realitzi el treball defectuosament, bé per falta de coneixements o per obrar de mala fe. 5.1.4.4 Seguretat. En general, basant-nos en l’Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball i les especificacions de les normes NTE, es compliran, entre d’altres, les següents condicions de seguretat:

• Sempre que s’intervingui en una instal·lació elèctrica, tan en l’execució de la mateixa com en el seu manteniment, els treballs es realitzaran sense tensió, assegurant-nos de la inexistència d’aquesta mitjançant els corresponents aparells de mesura i comprovació.

• En el lloc de treball hi haurà sempre un mínim de dos operaris.


14

• S’utilitzaran guants i eines aïllants.

• Quan s’usin aparells o eines elèctriques, a més de connectar-los a terra quan així ho requereixin, estaran dotats d’un grau d’aïllament II, o estaran alimentats amb una tensió inferior a 50 V. Mitjançant transformadors de seguretat.

• Seran bloquejats en posició d’obertura, si és possible, cadascun dels

aparells de protecció, seccionament i maniobra, col·locant un cartell amb prohibició de maniobra.

• No es restablirà el servei al finalitzar els treballs abans d’haver

comprovat que no existeixi perill.

• En general, mentre els operaris treballin en circuits o equips a tensió o en proximitat, faran servir roba sense accessoris metàl·lics i evitaran l’ús innecessari d’objectes de metall o articles inflamables; portaran les eines o equips amb bosses i utilitzaran calçat aïllant o, almenys, sense farratges ni claus a la sola.

• Es compliran tanmateix totes les disposicions generals de seguretat

d’obligat compliment relatives a la Seguretat i Higiene en el Treball, y les Ordenances Municipals que siguin d’aplicació.

5.1.4.5 Reconeixements i Assaigs Previs. Quan s’estimi oportú el Tècnic Director, podrà encarregar i ordenar l’anàlisi, assaig o comprovació dels materials, elements o instal·lacions, bé sigui a la fàbrica d’origen, laboratoris oficials o a la mateixa planta, segons cregui més convenient, encara que aquests no estiguin indicats en aquest plec. En el cas de discrepància, els assaigs o proves s’efectuaran al laboratori oficial que el Tècnic Director designi. Els costos ocasionats per aquestes proves i comprovacions, aniran a càrrec del Contractista. 5.1.4.6 Assaigs. Abans de la posta en servei del sistema, el Contractista haurà de fer els assaigs adequats per provar, amb la satisfacció del Tècnic Director, que tot equip, programes, aparells i cablejat han sigut instal·lats correctament d’acord amb les normes establertes i estant en condicions satisfactòries del treball. Tos els assaigs seran presenciats per l’Enginyer que representa el Tècnic Director del projecte.


15

El resultat dels assaigs es passaran en certificats indicant la data i el nom de la persona a càrrec de l’assaig, així com la categoria professional. Els cables, abans de posar-se en funcionament, es sotmetran a un assaig de resistència d’aïllament entre les fases i entre fase i terra. En els cables enterrats, aquests assaigs de resistència d’aïllament es faran abans i després d’efectuar el reompliment i compactat. Abans de posar l’aparellat sota tensió, es mesurarà la resistència d’aïllament de cada enbarrat entre fases i entre fase i terra. Les mesures hauran de repetir-se amb els interruptors en posició de funcionament i els contactes oberts. Tot relé de protecció que sigui ajustable serà calibrat i assajat, utilitzant comptador de cicles, caixa de càrrega, Amperímetre i Voltímetre, segons es necessiti. Es disposarà, sempre que sigui possible, d’un sistema de protecció selectiva. D’acord amb això, els relés de protecció s’escolliran i es coordinaran per aconseguir un sistema que permeti actuar primer el dispositiu d’interrupció més pròxim a la falta. El Contractista prepararà corbes de coordinació de relés i calibrat d’aquests per tots els sistemes de protecció prevists. Tots els interruptor automàtics es col·locaran en posició de prova i cada interruptor es tancarà i es dispararà des de el seu interruptor de control. Els interruptors hauran de ser disparats per accionament manual i aplicant corrent als relés de producció. Es comprovaran tots els enclavaments. Es mesurarà la rigidesa dielèctrica de l’oli dels interruptors de petit volum. Es comprovarà la posta a terra per determinar la continuïtat dels cables de terra i les seves connexions i es mesurarà la resistència dels elèctrodes de terra. Es comprovaran totes les alarmes de l’equip per comprovar el funcionament adequat, fent-les activar simulant condicions anormals. Es comprovaran els carregadors de bateries per comprovar el seu funcionament correcte d’acord amb les recomanacions dels fabricants. Es mesurarà la resistència d’aïllament dels enrolaments dels motors abans i després de connectar els camps de força. Es comprovarà el sentit de gir de totes les màquines. Tots els motors hauran de posar-se en marxa sense estar acoblats i es mesurarà la intensitat consumida. Després d’acoblar-se l’equip mecànic accionat pel motor, es tornaran a posar en marxa amb l’equip mecànic en buit, i es tornarà a mesurar la intensitat.


16

Es tindrà que verificar i supervisar la totalitat del sistema per deixar en condicions de funcionament tota la instal·lació. Per tant serà necessari: § Comprovar la correcta connexió de tots els components del sistema, incloses

les alimentacions segons els esquemes. § Comprovar la bona connexió dels cables als borns de les regletes. § Calibració correcta dels instruments. § Exacta identificació dels cables senyalitzant-los. § Correcta connexió de la línia a terra. § Comprovar que a les diferents parts del projecte hi arriba alimentació,

connectant individualment cada circuit. § Amb l’autòmat en funció STOP alimentar el sistema però no les càrregues. § Comprovar la correcta indicació dels LEDs de la CPU i de la font

d’alimentació. § Comprovar el circuit de comandament i les aturades d’emergència. § Amb l’autòmat en RUN, verificar que les sortides es corresponguin d’acord

amb el programa de control. Això es visualitzarà mitjançant els díodes LEDs de les targes i la unitat de programació.

§ Alimentar les càrregues i realitzar la prova de funcionament general del

sistema. En el cas de discrepància, els assaigs o proves s’efectuaran al laboratori oficial que el Tècnic Director d’obra designi. Els costos ocasionats per aquestes proves i comprovacions, aniran a càrrec del Contractista.


17

5.2 Condicions Tècniques. El dispositiu objecte d’aquest projecte és un autòmat programable per l’automatització d’una Granja Avícola amb el S7 300 de Siemens. El treball consistirà en la instal·lació d’un equip de control, així com la instal·lació del programa per realitzar la comunicació dels actuadors i sensors, i la instal·lació dels mateixos. El Contractista realitzarà les connexions entre totes les parts segons l’indicat en el projecte. S’instal·larà el programa i es posaran en funcionament totes les màquines, prèvia inspecció conjunta del Contractista i el Tècnic Director. 5.2.1 Generalitats. És faran els assaigs a l’autòmat que el Tècnic Director consideri oportú, seguint les especificacions necessàries conjuntament amb la resta de las característiques tècniques de l’autòmat programable i d’altres elements discrets o elèctrics o qualsevol altra configuració que l’enginyer estimi adequada en el cas concret. Els assaigs de fàbrica sobre el material elèctric o electrònic acabat, compondran d’una manera general, el control de tots els materials utilitzats, així com els assaigs encaminats a comprovar els valors senyalats pels fabricants o pels seus subministradors. Els assaigs es realitzaran sobre: § Electrovàlvules. § Motors i bombes. § Instrumentació. § L’autòmat i el seu sistema d’automatització. La Propietat podrà realitzar els assaigs en els tallers de la casa subministradora, sobre un aparell de mostra escollit a l’atzar entre els que conformen el lot, d’acord amb les normes establertes. Si el resultat és satisfactori, el material s’expedirà al seu punt de destí. Si el resultat sobre un dels aparells no és satisfactori, la casa subministradora efectuarà, pel seu compte, l’assaig de tots els aparells que conformen el lot corresponent. Aquestes prescripcions de subministro regeixen per l’equip electrònic i per l’autòmat. El Contractista és responsable del funcionament correcte i del compliment de les normes obligatòries a seguir en aquest projecte. El Contractista haurà d’informar-se sobre les particularitats locals. En cas d’ampliació i/o modificació de màquines existents, és el Contractista responsable del funcionament global.


18

5.2.2 Especificacions de les Instal·lacions. 5.2.2.1 Control de les Magnituds Físiques. Es realitzarà el programa per cada un dels processos parcials, tenint en compte totes les senyals d’entrada i sortida digitals referents al procés, conjuntament amb les senyals condicionals entre processos, en el tractament global. 5.2.2.2 Elements de Maniobra, Comandament i Regulació. Armari d’interfases del PLC. Aquí les senyals d’entrada i sortida de l’autòmat s’adapten mitjançant connectors auxiliars que realitzen les connexions necessàries per alimentar a la tensió correcta cada element de control, maniobra, comandament i regulació que hagi de ser connectat. El connexionat dels elements ha de realitzar-se utilitzant els connectors especificats en el projecte, emprant el mateix tipus de connector i els mateixos diàmetres. 5.2.2.3 Mesures de Protecció. L’ofertant serà el responsable del subministro dels equips dels elements elèctrics o electrònics. La mínima protecció serà IP54, segons DIN 40050, garantint una protecció contra dipòsits nocius de pols i esquitxades d’aigua; garantia de protecció contra derivacions. Els dispositius electrònics de funcionament, grups de construcció, maniobres, instal·lacions de càlcul i similars hauran de ser configurades de manera que suportin totes les alteracions de tensió que puguin produir-se a la xarxa o per impulsos pertorbadors. Després de les alteracions i fallades de tensió, haurà de ser possible tornar a reiniciar el programa interromput de manera correcta. És precís adquirir les disposicions per a poder reprendre correctament l’execució del programa interromput com a conseqüència d’una caiguda de tensió. Durant aquesta transició no han d’aparèixer estats perillosos, ni momentàniament perillosos. En aquestes circumstàncies en que com a conseqüència d’una caiguda de tensió poden desactivar-se els conductors de manera incontrolada i com a conseqüència hi pot haver perill de dany per l’autòmat, haurà d’instal·lar-se un mitjà de protecció de tensió mínima que aturi el PLC quan assoleixi una caiguda de tensió prèviament ajustada. Els dispositius de protecció, hauran de ser tripolars en el cas de corrents trifàsiques. Els equips connectats a la xarxa, abans de la posta en servei és precís controlar si la tensió nominal ajustada a l’equip coincideix amb la tensió de la xarxa.


19

En cas d’alimentació a 24 V, és precís preveure la protecció per separació elèctrica de circuits amb molt baixa tensió. Els dispositius d’aturada d’emergència han de ser eficaços en tots els mitjans de funcionament de l’equip d’automatització. El rearme d’aquests dispositius d’aturada d’emergència no hauran de provocar un reinici incontrolat o indefinit. Els cables d’alimentació i de senyal hauran d’instal·lar-se de manera que les interferències inductives i capacitatives no puguin alterar les funcions d’automatització. Els equips d’automatització i els seus òrgans d’operació han d’estar dissenyats de manera que quedin suficientment protegits contra manipulacions no intencionades. A fi i a efecte d’evitar que una ruptura de cable o conductor de senyal provoqui estats indefinits en l’equip d’automatització, s’adoptaran per les entrades i per les sortides les mesures corresponents a nivell de hardware i software. El circuit d’alimentació de l’autòmat consta d’un interruptor d’accionament manual. Tots els polsadors principals que intervenen en el procés hauran d’anar acompanyats d’un nom que indiqui quina és la seva funció. Els aparells de maniobra com per exemple finals de cursa, sensors..., han de ser fàcilment accessibles i han de poder ser substituïts sense eines especials. Els pilots de senyalització només poden utilitzar-se amb tres colors: § Verd. Per les confirmacions d’activació. § Vermell. Per les confirmacions d’activació de seguretat. § Blanc. Per les informacions. A més a més l’armari a instal·lar incorporarà com elements auxiliars propis, els següents accessoris: § Ventilació forçada i independent de l’exterior. § Refrigeració, en cas que sigui necessària. § Dipòsit químic-passiu d’absorció de la humitat. § Il·luminació interior. No hauran d’emprar-se làmpades fluorescents, ja que

produeixen interferències, § Seguretat d’intrusisme i vandalisme. § Accessibilitat a tots els seus mòduls i elements. Es recomana utilitzar capes metàl·liques per blindar la part de l’armari a on es prevegin camps magnètics intensos, per exemple amb els transformadors.


20

Es tindran en compte les condicions ambientals d’utilització. Per això, s’aplicarà la classificació 721-2 de pols, arena, boira salina, vent, etc. segons norma IEC 721. 5.2.3 Prescripcions d’Execució. 5.2.3.1. Instal·lació de l’Autòmat. La instal·lació es realitzarà a dintre de l’armari. Aquesta es farà a partir del reglater de borns. Mentre no s’hagi arribat a un acord en altre sentit, els conductors hauran de ser de comandament flexible. Els conductors exposats a moviments funcionals, hauran de ser segons el grau de sol·licitud, altament flexibles i tenir una longitud de llaç per evitar un increment de flexió i tracció. 5.2.3.1.1 Configuració. Per “configurar” s’entén en STEP7 la disposició dels bastidors, dels mòduls, dels aparells de la perifèria descentralitzada i dels submòduls intrface en la finestra d’un equip. Els bastidors es representen en una taula de configuració que pot acollir un número determinat de mòduls endollables, de la mateixa manera que els bastidors “reals”. En la taula de configuració, STEP7 assigna automàticament una direcció a cada mòdul. Si la CPU es pot direccionar lliurement, es possible modificar les direccions dels mòduls d’un equip. La configuració es pot copiar tantes vegades com es desitgi a altres projectes de STEP7. Si és necessari, també es pot modificar i carregar en una o varies instal·lacions existents. Durant l’arrancada del sistema d’automatització, la CPU compara la configuració teòrica creada en STEP7 amb la configuració física real de la instal·lació. Així és possible detectar i indicar immediatament els errors. Les propietats dels sistemes d’automatització S7 i dels mòduls son reajustades de tal manera que normalment l’usuari no necessita configurar. És indispensable configurar:

• Per canviar els paràmetres predeterminats d’un mòdul • Per configurar enllaços de comunicació. • En el cas d’utilitzar equips amb perifèria descentralitzada ( PROFIBUSDP). • En el cas d’utilitzar equips S7 400 amb varies CPUs o bastidors d’ampliació. • En el cas d’utilitzar sistemes d’automatització d’alta disponibilitat.


21

5.2.3.1.2 Passos per a Configurar un Equip. En l’Administrador S7 ens posem damunt de “ Equipo SIMATIC S7 “ i veurem una icona de “Hardware”, al obrir-la accedirem ràpidament al programa que configura el hardware.

Figura 1. Administrador SIMATIC. Independentment de l’estructura d’un equip, la configuració es realitza sempre seguint els següents passos:

1. En la Finestra “Catálogo de Hardware”, seleccioni un component de hardware. 2. Arrastri la component seleccionada fins la finestra de l’equip.

En la figura 2 de la següent pàgina es mostren els passos fonamentals.


22

Figura 2. Configuració del Hardware. En la part inferior de la finestra del equip apareix una vista detallada del bastidor que s’ha introduït o seleccionat. Allí es visualitzen en forma de taula les referències i les direccions dels mòduls. Per crear la configuració centralitzada, els mòduls es disposen junt amb la CPU a un bastidor i després en altres bastidors. El numero de bastidors que es poden dotar amb mòduls depèn de la CPU utilitzada. Al igual que en una instal·lació real, en STEP 7 els mòduls es col·loquen en bastidors. La diferència consisteix en que en STEP 7 els bastidors es representen mitjançant “taules de configuració”, les quals contenen el mateix numero de línies que el número de mòduls que es poden connectar en el bastidor real. La següent figura ens mostra com plasmar la configuració d’un equip físic a una taula de configuració. La taula de configuració correspon al bastidor utilitzat; STEP7 posa automàticament el número de bastidor entre parèntesis.


23

(0)UR correspon al bastidor central (Universal Rack) Nº 0.

Figura 3. Configuració equip físic amb software. Els mòdul es tenen que disposar un darrere l’altre sense deixar espais lliures. Excepció: si el sistema disposa d’un sol bastidor te que deixar un slot lliura en la taula de configuració ( reservat al mòdul interfase (IM) ). En el cas del S7 300 es tracta del slot 3. En el sistema d’automatització real no existeix cap lloc buit, perquè del contrari quedaria interromput pel bus posterior. Regles d’ocupació dels slots S7 300: Bastidor 0:

• Slot 1: Només fonts d’alimentació o deixar buit. • Slot 2: només mòduls centrals. • Slot 3: només interfase o deixar buit. • Slot 4 a 11: mòduls de senyal, mòduls de funció, processadors de comunicació

(CP) o deixar buit.


24

Bastidor 1 a 3:

• Slot 1: només fonts d’alimentació o buit • Slot 2: Buit. • Slot 3: Mòduls interfase. • Slots 4 a 11: mòduls de senyal, mòduls de funció, processadors de comunicació

(CP, depenent del mòdul interfase utilitzat) o deixar buit. Procediment general. Per a definir i parametritzar la configuració:

Figura 4. Procediment General.

Crear un equip

Cridar la aplicació “Configurar Hardware”

Disposar de bastidors”

Guardar la configuració

Carregar la configuració en el sistema d’automatització

Disposar / introduir els mòduls


25

5.3.2.1.3 Carregar el Programa en el Sistema Destí. Per poder carregar el programa es te que haver aconseguit abans una connexió online.

1. Aplicar Tensió. Es connecta l’alimentació amb l’interruptor ON/OFF a ‘ON’. S’encendrà el díode “DC 5V” de la CPU.

Es gira el selector de mode fins a la posició ‘STOP’ (si no està ja en ‘STOP’). El Led “STOP” vermell s’encendrà.

2. Esborrar Totalment la CPU i posar-la a RUN Es gira el selector de mode fins a la posició MRES i es manté en aquesta posició durant 3 segons com a mínim fins que el LED “STOP” vermell parpellegi lentament. Es Deixa el selector i, abans de que passin tres segons, es torna a posar a la posició MRES. Si el LED “STOP” parpelleja ràpidament, significa que ha finalitzat l’esborrada total de la CPU. Si el LED “STOP” no parpelleja ràpidament, es repeteix el procés. Al realitzar una esborrada total s’esborren totes les dades de la CPU. Després, la CPU tornarà a tronar-se en el seu estat inicial.


26

3. Carregar el Programa a la CPU.

Per carregar el programa el selector te que situar-se en la posició ‘STOP’.

Amb l’Administrador es carrega el programa a l’autòmat una vegada i tenim connexió Online.

4. Connectar la CPU i Comprovar l’Estat Operatiu. Es gira el selector de mode fins a la posició RUN-P. Llavors s’encendrà el LED “RUN” verd i s’apagarà el LED “STOP” vermell. La CPU estarà llesta per al servei. Quan el LED verd estigui encès es pot realitzar el test del programa. Si el LED vermell no canvia a verd, significa que s’ha produït un error i s’haurà d’avaluar el búfer de diagnòstic.


27

5.2.3.1.4 Assaigs de Comprovació. La posta a punt es refereix a la supervisió total del sistema i a la realització de tot el que sigui necessari per deixar en condicions de funcionament la instal·lació. Aquest fet té lloc quan tinguem el programa introduït al PLC i compren les següents fases de verificació: • Verificació de les parts físiques: q Comprovar la correcta connexió de tots els components del sistema,

incloses les alimentacions segons els esquemes. q Comprovar la bona connexió dels cables als borns dels reglaters. q Calibració correcta dels instruments. q Exacta identificació dels cables senyalitzant-los. q Correcta connexió de la línia a terra. q Comprovar que a les diferents parts del projecte hi arriba alimentació,

connectant individualment cada circuit. • Verificació del sistema automàtic: q Amb l’autòmat en funció STOP alimentar el sistema però no les càrregues. q Comprovar la correcta indicació dels LEDs de la CPU i la font

d’alimentació. q Comprovar el circuit de comandament i d’aturades d’emergència. q Amb l’autòmat en funció RUN, verificar que les sortides es corresponen

d’acord amb el programa de control. Això es visualitzarà mitjançant díodes LEDs de les targes i la unitat de programació.

q Alimentar les càrregues i realitzar la prova de funcionament general del

sistema.


28

5.2.3.1.5 Inspecció i Manteniment. És necessària la inspecció periòdica de l’autòmat per aconseguir un funcionament òptim. La majoria dels components de l’autòmat són semiconductors i tenen una llarga vida útil, però poden espatllar-se més o menys depenent de les condicions ambientals a on es treballi. El període d’inspecció pot definir-se entre sis mesos i un any, encara que aquesta freqüència pot ser augmentada si es considera necessari. La inspecció, bàsicament, serà una comprovació de l’alimentació, temperatura ambient, humitat ..., assegurant-se que està dintre dels valors especificats en la documentació de l’autòmat. També s’haurà de comprovar que no hi hagin cargols fluixos i que tots els cables de connexió i la bateria estiguin ben connectats. La neteja de la pols i dels relés també és igualment important i necessària. S’ha de dedicar una atenció molt especial a la bateria de l’autòmat. Aquesta bateria és de liti i s’utilitza per conservar les dades en la memòria i en els programes. De tota manera l’autòmat està preparat per indicar l’estat de descàrrega de la bateria. La bateria es col·locarà i es substituirà amb l’autòmat connectat, en cas contrari és necessari efectuar una esborrada total després de la seva encesa. Per tal d’evitar problemes es canviarà la bateria cada any. 5.2.3.2 Software. Queda totalment prohibit la modificació del software de control per part de la Propietat o pel Contractista. L’enginyer és l’únic responsable del contingut del programa i com a conseqüència d’això, qualsevol fallo o anomalia detectada en el programa haurà de ser comunicat immediatament al Tècnic Director per que prengui les mesures oportunes. El programa es subministrarà a la Propietat mitjançant un Disc Compacte ( CD ) i la instal·lació del mateix correspon al Contractista.


29

5.2.3.3 Obres Ocultes. Les unitats que hagin de romandre amagades o ocultes hauran de ser mesurades abans de la seva ocultació. Si la mesura no és efectuada quan correspongui, el Contractista haurà de realitzar les operacions corresponents per dur-ho a terme. 5.2.3.4 Xarxa de Posta a Terra. En cada instal·lació s’efectuarà una xarxa de posta a terra. El conjunt de les línies i postes de terra tindran unes característiques tan determinades, que les masses metàl·liques no podran posar-se a una tensió superior a 24 V, respecte del terra. Totes les carcasses d’aparells d’enllumenat, així com endolls, etc., disposaran de la seva posta a terra, connectada a una xarxa general independent de la dels centres de transformació i d’acord amb el Reglament de Baixa Tensió. Les instal·lacions de posta a terra, seguiran les normes establertes en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió i les seves instruccions complementàries. Els materials que compondran la xarxa de posta a terra estaran formats per plaques, elèctrodes, terminals, caixes de proves amb els seus terminals d’aïllament i mesura, etc. Allí a on es prevegi falta d’humitat o terreny de poca resistència es col·locaran tubs d’humitat a més a més de reforçar la xarxa amb additius químics. La resistència mínima a corregir no assolirà els quatre ohms. 5.2.3.5 Indicacions. Tota els motors portaran col·locada la corresponent placa de característiques en un lloc ben visible. En les plaques constarà el nom del fabricant, model, tensions nominals, potències absorbides, freqüència nominal, número de revolucions per minut, totes aquelles dades o indicacions que facin falta. Tots els cables e força, control i senyalització instal·lats exteriorment de les màquines, han de resistir la degradació deguda als agents meteorològics i ser no inflamables. A la tapa frontal de l’armari s’inclourà un sinòptic amb l’esquema unipolar plastificat incloent els aparells d’indicació, protecció i títol de cada element amb rètols també plastificats. Hauran de posar-se a terra totes les parts metàl·liques de les màquines que no es trobin sotmeses a tensió, a fi i efecte d’evitar possibles contactes.


30

Després de construïda la instal·lació de terres, es faran comprovacions i verificacions precises sobre el terreny i s’efectuaran els canvis necessaris per complir les prescripcions generals de seguretat. En general, la instal·lació complirà les normes de vigència i les pròpies de la companyia subministradora, igual que l’aparamenta. 5.3 Normes d’Execució de Seguretat i Higiene. 5.3.1 Descripció.

• Sistemes de protecció tan individuals com col·lectius, per evitar possibles accidents.

• Instal·lacions necessàries per aconseguir un mínim confort en l’obra, per aquells treballadors que tinguin de romandre en aquesta fora del horari de treball.

• Tant els sistemes de protecció com les instal·lacions projectades, s’ajustaran a la Legislació vigent com la Ordenança General de Seguretat i Higiene en el Treball.

5.3.2 Components Formen aquest capítol els següents elements:

- Instal·lacions provisionals d’obra:

• Casetes Prefabricades • Escomeses provisionals • Mobiliari i equipament

- Senyalitzacions:

• Cartells i senyals • Ballats

- Proteccions personals:

• Proteccions per la cap • Proteccions per al cos • Proteccions per les mans • Proteccions per als peus

- Proteccions col·lectives:

• Proteccions horitzontals • Proteccions verticals • Proteccions varies


31

- Mà d’obra de seguretat:

• Formació de Seguretat i Higiene. • Reconeixements. • Neteja i conservació.

5.3.3 Condicions Prèvies. Es consideraran les unitats que intervindran per desarrollar la protecció més idònia en cada cas. S’inclouran també aquelles instal·lacions de salubritat que siguin necessàries per al correcte funcionament de les persones que tinguin que utilitzar-les. 5.3.4 Execució. S’especificaran totes les característiques, tant geomètriques com físiques dels productes a utilitzar. Dites característiques s’ajustaran a la normativa vigent i al seu efecte s’adequaran al risc del que es pretén protegir. 5.3.5 Normativa.

- Ley 31/95 Prevención de riesgos Laborales. Jefatura del Estado 08//11/95. BOE (10/11/95)

- R.D. 39/97 del Mº de trabajo 17/01/97. BOE (31/01/97). Reglamento de los Servicios de Prevención

- R.D. 1627/97 del Mº de la Presidencia 24/10/97. BOE (25/10/97) - R.D. 780/98 Mº de Trabajo 30/04/98. BOE (01/05/98) Modificación del

Reglamento de los Servicios de Prevención - R.D, 486/97 Mº de Trabajo 14/04/97 .BOE ( 23/04/97) Disposiciones mínimas de

seguridad y salud (lugares de trabajo) - Convenio de la OIT de 23 de junio de 1937, número 62, ratificado por Instrumento

de 12 de Junio de 1958 (Prescripciones de seguridad en la industria de la edificación).

- Orden de 31 de enero de 1940 (Aprobación del Reglamento de Seguridad e Higiene en el Trabajo. Capítulo VII).

- Declaración Universal de Derechos Humanos (Asamblea General de la Organización de las Naciones Unidas de 10 de Agosto de 1948).

- Orden de 20 de Mayo de 1952 (Aprobación del Reglamento de Seguridad en el Trabajo en la Industria de la construcción y obras públicas).


32

- Tratado Constitutivo de la Comunidad Económico Europea (Roma, 25 de marzo de 1957) ratificado por Instrumento 1 de Enero de 1986.

- Carta Social Europea, Turín 18 de Octubre de 1961, ratificada por Instrumento de 29 de abril de 1980.

- Pacto Internacional de Derechos Económicos, Sociales y Culturales, (Organización de las Naciones Unidas, 16 de diciembre de 1966, número 1496) ratificado por Instrumento 1 de enero de 1986.

- Ordenanza del Trabajo para las Industrias de la Construcción, Vidrio y Cerámica (Orden de 28 de agosto de 1970).

- Constitución Española de 27 de diciembre de 1978. (Selección de artículos). - Estatuto de los Trabajadores. Ley 8/1980 de 10 de Marzo. (selección de artículos). - Ley 8/1988 de 7 de abril (Infracciones y Sanciones de Orden Social, Selección de

artículos). 5.3.6 Control. Totes les proteccions que disposin d’homologació hauran d’acreditar-la per al seu ús. Per la seva recepció i per tant poder utilitzar-les, mancaran de defectes de fabricació, rebutjant aquelles que presentin anomalies. Els fabricants o subministradors facilitaran la informació necessària sobre la duració dels productes, tenint en compte les zones i ambients en els que es veuran afectats. Les condicions d’utilització s’ajustaran exactament a les especificacions indicades pel fabricant. Els productes que intervinguin en la seguretat de l’obra i no siguin homologats, compliran totes i cadascuna de les especificacions contingudes en el Plec de Condicions i/o especificades per la Direcció Facultativa. Quan els productes a utilitzar procedeixin d’una altra obra, es comprovarà que no estiguin malmesos, ni tinguin cap deformació; en cas contrari seran rebutjats automàticament. Periòdicament comprovaran totes les instal·lacions que intervinguin en la seguretat de l’obra. Es realitzaran de igual mode neteges i desinfeccions de les casetes d’obra en el cas de la seva existència. Aquells elements de seguretat que siguin utilitzats únicament en cas de sinistre o emergència, es col·locaran on no puguin malmetres com a conseqüència de les activitats de l’obra. En cada Treball, s’indicarà el tipus de protecció individual que s’ha d’utilitzar, controlant el compliment de la norma vigent.


33

5.3.7 Seguretat. En la col·locació, muntatge i desmuntatge, s’utilitzaran proteccions personals i col·lectives necessàries per a la prevenció del riscos que puguin derivar-se dels treballs. Es verificarà periòdicament l’estat de tots els elements que intervinguin en la seguretat de l’obra. Les parts actives de qualsevol element de seguretat no seran accessibles en cap cas. No serviran com a protecció contra contactes directes amb les parts actives els vernissos, esmalts, papers o cotó. Quan es ressaltin connexions elèctriques es comprovarà la inexistència d’alimentació de corrent. Els obstacles existents en el paviment es disposaran rampes adequades, que permetin la fàcil circulació Els medis personals respondran als principis d’eficàcia i confort permetent realitzar el treball sense molèsties innecessàries per a qui l’executi i sense disminució del seu rendiment, no presentant el seu ús en un risc en si mateix. Els elements de treball que intervinguin en la seguretat tant personal com col·lectiva, permetran una fàcil neteja i desinfecció. 5.3.8 Mesura. El criteri general de mesura i valoració serà el reflexat en el pressupost del projecte. Al intervenir una quantitat d’elements en la Seguretat i higiene en una obra, no podem donar cap pauta de la mesura correcta en aquest plec; tant que al desarrollar el Plec de Condicions particulars de cadascun d’ells, s’especificarà clarament la forma de mesura i valoració. 5.3.9 Manteniment Periòdicament es comprovarà l’estat de les instal·lacions, així com la del mobiliari. Quan les proteccions, tan individuals com col·lectives, presentin qualsevol tipus de defecte o desgast, seran substitutives immediatament per evitar riscos. Es refusaran aquells productes que després del seu corresponents assaig no siguin capaços d’absorbir l’energia a la que han de treballar en l’obra.


34

Periòdicament es mesurarà la resistència de posta a terra per al conjunt de l’instal.lació Els equips d’extinció seran revisats totes les setmanes, comprovant que els aparells es trobin en el lloc indicat i no hagin estat modificades les condicions d’accessibilitat per cada ús. Es tindrà en compte el compliment de les normes de manteniment previstes per a cada tipus de protecció, comprovant el seu estat de conservació abans de la seva utilització.

Signatura:



Tarragona, a Dilluns 25 d’Agost de 2005

Automatització S7-300 d’una Granja Avícola Estat de Medicions

1

6 Estat de Medicions........................................................................................2

6.1 Capítol 1: Muntatge de l’Autòmat. .......................................................................... 2

6.2 Capítol 2: Ordinador i Software. ............................................................................. 4

6.3 Capítol 3: Elements a instal·lar. ............................................................................... 5


2

6 Estat de Medicions. 6.1 Capítol 1: Muntatge de l’Autòmat.

Nº d’Ordre Uts Designació Parcial Quantitat

1.1 U

Autòmat Siemens S7 300. Autòmat programable de la família

SIMATIC amb CPU 314 muntat a l’armari sobre suport metàl·lic normalitzat de 35mm.

1 1

1.2 U

Font d’alimentació PS 307. Font d’alimentació Siemens PS 307 per la

CPU. 120 / 230V AC i 24V / 2A DC. Muntada a l’esquerra del AG sobre suport

metàl·lic normalitzat de 35 mm.

1 1

1.3 U Bateria tampó.

Bateria tampó de liti, col·locada a la font d’alimentació PS931 integrada a l’autòmat.

1 1

1.4 U

Element de bus. Element de bus Siemens amb capacitat per endollar dos mòduls perifèrics. Connexió mitjançant un cable pla de bus i muntats sobre el suport metàl·lic normalitzat de

35mm., un al costat de l’altre.

1 1

1.5 U Connector frontal.

Connecta sensors i actuadors amb els mòduls de 32 canals sense tocar el cablejat.

4 4

1.6 U

Perfils de suport. Suport mecànic dels mòduls SIMATIC

(530mm). Rep els mòduls. Encastable a la paret.

2 2

1.7 U

Interfase IM 360 IM S. Interfase Siemens IM360 IM S per

configurar dues files, són dos mòduls units fixament a través d’un cable de 0,5 m de

longitud.

1 1

1.8 U

Mòdul d’entrada/sortida digital 6ES7 323-1BL00-0AA0.

Mòdul d’entrada/sortida digital DI16 24V+16DO 24V/0.5A amb separació

galvànica. Muntat sobre l’element de bus.

4 4

1.9 U

Armari met.1000x750x300mm, PL-107T Armari metàl·lic de 1000x750 x300mm.,

amb ventilació i pany amb clau. Col·locat i muntat.

1 1


3


1.10 U Cable PC – Autòmat.

Cable de connexió PC – Autòmat amb conversor TTY / V.24.

1 1

1.11 H

Estudi i desenvolupament de l’automatització.

Estudi de les diferents solucions per l’automatització de la granja i el

desenvolupament de la corresponent programació

180 180

1.13 H

Instal·lació del software. Instal·lació i proves de posta a punt de

tot el software necessari per dur a terme l’automatització de la granja.

40 40


4

6.2 Capítol 2: Ordinador i Software.


2.1 U

Pentium IV (3,5 GHz). Disc dur de 40 Gbytes, 512 MBytes

RAM, disquetera 3,5” HD, lector de CD ROM, targeta gràfica SVGA, monitor

TFT de 15 polsades, ratolí,...

1 1

2.2 U

Llenguatge de programació STEP 7 SIMATIC V5.1.

Llenguatge de programació STEP 7 per a Siemens. Paquet bàsic per PC, amb els

programes HiGraph V5, FUP KOP AWL, PLCSIM. Llicència individual.

1 1


5

6.3 Capítol 3: Elements a instal·lar.


3.1 U Finals de cursa 3SE3 210-OE.

Final de cursa Siemens 3SE3 210-OE muntat superficialment.

12 12

3.2 U Detector de nivell SW.

Detector de nivell KLÖCKNER MOELLER muntat superficialment.

33 33

3.3 U Detector òptic XW.

Detector òptic TELEMECANIQUE muntat superficialment.

5 5

3.4 U

Sensor de temperatura TH/Amb. Sensor de temperatura ambient digital

programable MERLIN GERIN DE SCHNEIDER muntat superficialment.

3 3

3.5 U

Comptador electrònic multifunció. Comptador de metres electrònic

multifunció amb visualitzador LCD 48x48 de TELEMECANIQUE muntat

superficialment.

5 5

3.6 U

Sensor Crepuscular. Led indicador de contacte tancat. De 2 a 200 lux. Retard de connexió de 10 a 20

segons. MERLIN GERIN DE SCHNEIDER

1 1

3.7 U

Detector autònom de Fum. Detector autònom de fum amb avís acústic i llum en cas de detecció.

SIEMENS

5 5

3.8 U

Detector de presència i moviment CDM180.

Detector de presència i moviment CDM180 muntat superficialment en

paret amb un angle de direcció de 180º i un abast de 12 m de MERLIN GERIN

DE SCHNEIDER.

4 4

3.9 U

Connector 3RT10 15-1AB01. Connector Siemens per connectar motors fins a 3 kW per tensions de 380 V i fins a 2,2 kW per tensions de 220 V, tres pols,

S00, accionament AC, tensió de comandament 24V.

31 31


6


3.10 U

Connector 3RT11 21-1AB01. Connector Siemens per connectar motors fins a 75 kW per tensions de 380 V i fins a 45 kW per tensions de 220 V, tres pols,


17 17

3.11 M Cable Benefit 0,5 mm2

. conductors individuals numerats.

SIEMENS 4500 4500

3.12 U

Cable Benefit 0,5 mm2 .

Connector frontal amb conductors individuals numerats de 32 canals.

SIEMENS

4 4

3.13 U

Polsador lluminós XB4-BW33B5 Harmony Style.

Polsador lluminós rasant, contactes “NA”, diàmetre 22 mm de color verd.

TELEMECANIQUE.

1 1

3.14 U


Polsador lluminós rasant, contactes “NA”, diàmetre 22 mm de color blau.

TELEMECANIQUE.

1 1

3.15 U Selector XB4-BD33 Harmony Style.

Selector tres posicions, contactes “NA”, de color negre. TELEMECANIQUE.

3 3


Selector dos posicions, contactes “NA”, de color negre.

11 11

3.17 U

Polsador XB4-BS8445 Harmony Style. Polsador “de seta” (Stop Emergència), girar per desenclavar, contacte “NA” i

“NC”, de color negre. TELEMECANIQUE.

3 3

3.18 U

Pilot lluminós XB4-BVB5 Harmony Style.

Tensió alimentació 24 V, de color groc. TELEMECANIQUE.

44 44


7


3.19 U Alarma lumínica XVP-C6B4.

Alarma lumínica 24V de color vermell. TELEMECANIQUE.

1 1

3.20 U Alarma sonora XVP-09BW.

Alarma sonora 24 V de color crema de 55 a 88 dB. TELEMECANIQUE.

1 1

3.21 U Electrovàlvula d’aigua 24 V (3/4”). Electrovàlvula d’aigua amb rearme

automàtic i només es normalment oberta. 13 13

3.22 U

Transmissor telefònic TRC3. Aparell destinat a rebre la informació via

telefònica analògica. MERLIN GERIN DE SCHNEIDER.

1 1

Signatura:



Tarragona, a Dimarts 30 d’Agost de 2005

Automatització S7-300 d’una Granja Avícola Pressupost

1

7 Pressupost......................................................................................................2

7.1 Llistat de Materials.................................................................................................... 2

Capítol 1: Muntatge de l’Autòmat. .............................................................................. 2 Capítol 2: Ordinador i Software................................................................................... 4 Capítol 3: Elements a instal·lar.................................................................................... 5

7.2 Quadre de Descomposats. ......................................................................................... 8

Capítol 1: Muntatge de l’autòmat. ............................................................................... 8 Capítol 2: Ordinador i Software................................................................................. 13 Capítol 3: Elements a instal·lar.................................................................................. 14

7.3 Pressupost................................................................................................................. 22

Capítol 1: Muntatge de l’autòmat. ............................................................................. 22 Capítol 2: ordinador i Software.................................................................................. 24 Capítol 3: Elements a instal·lar.................................................................................. 25

7.4 Resum del Pressupost. ............................................................................................. 29


2

7 Pressupost. 7.1 Llistat de Materials. Capítol 1: Muntatge de l’Autòmat.

Nº d’Ordre Uts Designació Preu en Euros

1.1 U

Autòmat Siemens S7 300. Autòmat programable de la família

SIMATIC amb CPU 314 muntat a l’armari sobre suport metàl·lic normalitzat de

35mm.

603,43

1.2 U

Font d’alimentació PS 307. Font d’alimentació Siemens PS 307 per la

CPU. 120 / 230V AC i 24V / 2A DC. Muntada a l’esquerra del AG sobre suport

metàl·lic normalitzat de 35 mm.

128,02

1.3 U Bateria tampó.


30,48

1.4 U

Element de bus. Element de bus Siemens amb capacitat per endollar dos mòduls perifèrics. Connexió mitjançant un cable pla de bus i muntats sobre el suport metàl·lic normalitzat de

35mm., un al costat de l’altre.

10,68

1.5 U Connector frontal.


38,18

1.6 U

Perfils de suport. Suport mecànic dels mòduls SIMATIC

(530mm). Rep els mòduls. Encastable a la paret.

33,61

1.7 U

Interfase IM 360 IM S. Interfase Siemens IM360 IM S per

configurar dues files, són dos mòduls units fixament a través d’un cable de 0,5 m de

longitud.

77,39

1.8 U

Mòdul d’entrada/sortida digital 6ES7 323-1BL00-0AA0.

Mòdul d’entrada/sortida digital DI16 24V+16DO 24V/0.5A amb separació

galvànica. Muntat sobre l’element de bus.

441,12

1.9 U

Armari met.1000x1500x300mm, PL-107T

Armari metàl·lic de 1000x750 x300mm., amb ventilació i pany amb clau. Col·locat i

muntat.

228,19


3


1.10 U Cable PC – Autòmat.


13,4

1.11 H

Estudi i desenvolupament de l’automatització.

Estudi de les diferents solucions per l’automatització de la granja i el

desenvolupament de la corresponent programació

24,90

1.12 H Muntatge i cablejat de la instal·lació.

Muntatge i cablejat de tota la instal·lació corresponent a l’automatització de la granja

19,80

1.13 H

Instal·lació del software. Instal·lació i proves de posta a punt de tot

el software necessari per dur a terme l’automatització de la granja.

24,90


4

Capítol 2: Ordinador i Software.


2.1 U

Pentium IV (3,5 GHz). Disc dur de 40 Gbytes, 512 MBytes RAM, disquetera 3,5” HD, lector de CD ROM,

targeta gràfica SVGA, monitor TFT de 15 polsades, ratolí,...

900,95

2.2 U

Llenguatge de programació STEP 7 SIMATIC V5.1.

Llenguatge de programació STEP 7 per a Siemens. Paquet bàsic per PC, amb els

programes HiGraph V5, FUP KOP AWL, PLCSIM. Llicència individual.

1.891,86


5

Capítol 3: Elements a instal·lar.


3.1 U Finals de cursa 3SE3 210-OE.

Final de cursa Siemens 3SE3 210-OE muntat superficialment.

55,47

3.2 U Detector de nivell SW.


50,95

3.3 U Detector òptic XW.


86,1

3.4 U

Sensor de temperatura TH/Amb. Sensor de temperatura ambient digital

programable MERLIN GERIN DE SCHNEIDER muntat superficialment.

121,35

3.5 U

Comptador electrònic multifunció. Comptador de metres electrònic

multifunció amb visualitzador LCD 48x48 de TELEMECANIQUE muntat

superficialment.

150,30

3.6 U

Sensor Crepuscular. Led indicador de contacte tancat. De 2 a 200 lux. Retard de connexió de 10 a 20

segons. MERLIN GERIN DE SCHNEIDER

81.85

3.7 U Detector autònom de Fum.

Detector autònom de fum amb avís acústic i llum en cas de detecció. SIEMENS

64,29

3.8 U

Detector de presència i moviment CDM180.

Detector de presència i moviment CDM180 muntat superficialment en paret amb un

angle de direcció de 180º i un abast de 12 m de MERLIN GERIN DE SCHNEIDER.

56,91

3.9 U

Connector 3RT10 15-1AB01. Connector Siemens per connectar motors fins a 3 kW per tensions de 380 V i fins a 2,2 kW per tensions de 220 V, tres pols,


86,85


6


3.10 U

Connector 3RT11 21-1AB01. Connector Siemens per connectar motors

fins a 75 kW per tensions de 380 V i fins a 45 kW per tensions de 220 V, tres pols,


146,05

3.11 M Cable Benefit 1,5 mm2

. conductors individuals numerats.

SIEMENS 0,60

3.12 U

Cable Benefit 1,5 mm2 .

Connector frontal amb conductors individuals numerats de 32 canals.

SIEMENS

110,12

3.13 U


Polsador lluminós rasant, contactes “NA”, diàmetre 22 mm de color verd.

TELEMECANIQUE.

23,82

3.14 U


Polsador lluminós rasant, contactes “NA”, diàmetre 22 mm de color blau.

TELEMECANIQUE.

23,82



17,51



14,21

3.17 U

Polsador XB4-BS8445 Harmony Style. Polsador “de seta” (Stop Emergència), girar per desenclavar, contacte “NA” i “NC”, de

color negre. TELEMECANIQUE. 34,27

3.18 U

Pilot lluminós XB4-BVB5 Harmony Style.

Tensió alimentació 24 V, de color groc. TELEMECANIQUE.

12,10


7


3.19 U Alarma lumínica XVP-C6B4.


180,63

3.20 U Alarma sonora XVP-09BW.


186,94

3.21 U Electrovàlvula d’aigua 24 V (3/4”). Electrovàlvula d’aigua amb rearme

automàtic i només es normalment oberta. 60,35

3.22 U

Transmissor telefònic TRC3. Aparell destinat a rebre la informació via

telefònica analògica. MERLIN GERIN DE SCHNEIDER.

305,95


8

7.2 Quadre de Descomposats. Codi Uts Quantitat Designació Preu Subtotal Import Capítol 1: Muntatge de

l’autòmat.

MA 1 U Autòmat Siemens S7 300.

Autòmat programable de la família SIMATIC amb CPU 314 muntat a l’armari sobre suport metàl·lic normalitzat de 35mm.

1.12 H 0.20 Muntatge i cablejat de la

instal·lació. 19.80 3.96

1.1 U 1.00 Autòmat Siemens S7 300. 603,43 603,43

Suma de la partida .......... .............. 607,39 Costos indirectes .......... 4.00 % 24,29 TOTAL PARTIDA 631,68

El preu total de la partida és de SIS-CENTS TRENTA-U amb SEIXANTA-VUIT EUROS. MA 2 U Font d’alimentació PS 307.

Font d’alimentació Siemens PS 307 per la CPU. 120 / 230V AC i 24V / 2A DC. Muntada a l’esquerra del AG sobre suport metàl·lic normalitzat de 35 mm.



1.2 U 1.00 Font d’alimentació PS 307. 128,02 128,02


El preu total de la partida és de MIL amb SEIXANTA-TRES EUROS.


9

Codi Uts Quantitat Designació Preu Subtotal Import MA 3 U Bateria tampó.



instal·lació. 19,80 3,96

1.3 U 1.00 Bateria tampó. 30,48 30,48


El preu total de la partida és de TRENTA-CINC amb VUITANTA-U EUROS. MA 4 U Element de bus.

Element de bus Siemens amb capacitat per endollar dos mòduls perifèrics. Connexió mitjançant un cable pla de bus i muntats sobre el suport metàl·lic normalitzat de 35mm., un al costat de l’altre.

1.12 H 0.20 Muntatge i cablejat de la instal·lació.

19.80 3.96

1.4 U 1.00 Element de bus. 10.68 10.68

Suma de la partida .......... .............. 14.64 Costos indirectes .......... 4.00 % 0.58 TOTAL PARTIDA 15.22

El preu total de la partida és de QUINZE amb VINT-I-DOS EUROS. MA 5 U Connector frontal.




1.5 U 1.00 Connector frontal.

38,18 38,18

Suma de la partida .......... .............. 42,14 Costos indirectes .......... 4.00 % 1.68 TOTAL PARTIDA 43.82

El preu total de la partida és de QUARANTA-TRES amb VUITANTA-DOS EUROS.


10

Codi Uts Quantitat Designació Preu Subtotal Import MA 6 U Perfils de suport.

Suport mecànic dels mòduls SIMATIC (830mm). Rep els mòduls. Encastable a la paret.



1.6 U 1.00 Perfils de suport. 33,61 33,61

Suma de la partida .......... .............. 37,57 Costos indirectes .......... 4.00 % 1.50 TOTAL PARTIDA 39,07

El preu total de la partida és de TRENTA-NOU amb SET EUROS. MA 7 U Interfase IM 360 IM S.

Interfase Siemens IM360 IM S per configurar dues files, són dos mòduls units fixament a través d’un cable de 0,5 m de longitud.


19.80 3.96

1.7 U 1.00 Interfase IM 360 IM S. 77.39 77.39


El preu total de la partida és de VUITANTA-QUATRE amb SEIXANTA EUROS. MA 8 U Mòdul d’entrada/sortida

digital 6ES7 323-1BL00-0AA0. Mòdul d’entrada/sortida digital DI16 24V+16DO 24V/0.5A amb separació galvànica. Muntat sobre l’element de bus.


19.80 3.96

1.8 U 1.00 Mòdul d’entrada/sortida digital 6ES7 323-1BL00-0AA0.

441,12 441,12


El preu total de la partida és de QUATRE-CENTS QUARANTA-CINC amb VUIT


11

EUROS. Codi Uts Quantitat Designació Preu Subtotal Import MA 9 U Armari

met.1000x1500x300mm, PL-107T Armari metàl·lic de 1000x750 x300mm., amb ventilació i pany amb clau. Col·locat i muntat.



1.9 U 1.00 Armari met.1000x750x300mm, PL-107T

228.19 228.19


El preu total de la partida és de DOS-CENTS TRENTA-U amb QUARANTA EUROS. MA 10 U Cable PC – Autòmat.



19.80 0.39

1.10 U 1.00 Cable PC – Autòmat.

13.40 13.40


El preu total de la partida és de TRETZE amb SETANTA-NOU EUROS. MA 11 H Estudi i desenvolupament

de l’automatització. Estudi de les diferents solucions per l’automatització de la granja i el desenvolupament de la corresponent programació

1.11 H 1.00 Estudi i desenvolupament de l’automatització.

24.90 24,90


El preu total de la partida és de VINT-I-CINC amb VUITANTA-NOU EUROS.


12

Codi Uts Quantitat Designació Preu Subtotal Import MA 13 H Instal·lació del software.

Instal·lació i proves de posta a punt de tot el software necessari per dur a terme l’automatització de la granja .

1.13 H 1.00 Instal·lació del software. 24,90 24,90


El preu total de la partida és de VINT-I-CINC amb VUITANTA-NOU EUROS.


13

Codi Uts Quantitat Designació Preu Subtotal Import Capítol 2: Ordinador i

Software.

OS 1 U Pentium IV (3,5 GHz).

Disc dur de 40 Gbytes, 512 MBytes RAM, disquetera 3,5” HD, lector de CD ROM, targeta gràfica SVGA, monitor TFT de 15 polsades, ratolí,...



1.13 H 1.00 Instal·lació del software. 24,90 24,90

2.1 U 1.00 Pentium IV (3,5 GHz). 900,95 900,95


El preu total de la partida és de NOU-CENTS SEIXANTA-SET EUROS. OS 2 U Llenguatge de

programació STEP 7 SIMATIC V5.1. Llenguatge de programació STEP 7 per a Siemens. Paquet bàsic per PC, amb els programes HiGraph V5, FUP KOP AWL, PLCSIM. Llicència individual.

2.2 U 1.00 Llenguatge de programació STEP 7 SIMATIC V5.1.

1.891,86 1.891,86

Suma de la partida .......... .............. 1.891,86 Costos indirectes .......... 4.00 % 75,67 TOTAL PARTIDA 1.967,53

El preu total de la partida és de MIL NOU-CENTS SEIXANTA-SET amb CINQUANTA-TRES EUROS.


14

Codi Uts Quantitat Designació Preu Subtotal Import Capítol 3: Elements a

instal·lar.

EI 1 U Finals de cursa

3SE3 210-OE. Final de cursa Siemens 3SE3 210-OE muntat superficialment.


instal·lació. 19.80 1,98

3.1 U 1.00 Finals de cursa 3SE3 210-OE.

55,47 55,47


El preu total de la partida és de CINQUANTA-NOU amb SETANTA-QUATRE EUROS. EI 2 U Detector de nivell SW.



19.80 2,97

3.2 U 1.00 Detector de nivell SW. 50,95 50,95

Suma de la partida .......... .............. 53,92 Costos indirectes .......... 4.00 % 2.15 TOTAL PARTIDA 56.07

El preu total de la partida és de CINQUANTA-SIS amb SET EUROS. EI 3 U Detector òptic XW.



19.80 1,98

3.3 U 1.00 Detector òptic XW. 86,10 86,10


El preu total de la partida és de NORANTA-U amb SEIXANTA EUROS.


15

Codi Uts Quantitat Designació Preu Subtotal Import EI 4 U Sensor de temperatura

TH/Amb. Sensor de temperatura ambient digital programable MERLIN GERIN DE SCHNEIDER muntat superficialment.


19.80 2,97

3.4 U 1.00 Sensor de temperatura TH/Amb.

121,35 121,35


El preu total de la partida és de CENT VINT-I-NOU amb VINT-I-NOU EUROS. EI 5 U Comptador electrònic

multifunció. Comptador de metres electrònic multifunció amb visualitzador LCD 48x48 de TELEMECANIQUE muntat superficialment.


19.80 3,96

3.5 U 1.00 Comptador electrònic multifunció.

150,30 150,30


El preu total de la partida és de CENT SEIXANTA amb QUARANTA TRES EUROS. EI 6 U Sensor Crepuscular.

Led indicador de contacte tancat. De 2 a 200 lux. Retard de connexió de 10 a 20 segons. MERLIN GERIN DE SCHNEIDER


19.80 2,97

3.6 U 1.00 Sensor Crepuscular. 81,85 81,85


El preu total de la partida és de VUITANTA-VUIT amb VINT-I-U EUROS.


16

Codi Uts Quantitat Designació Preu Subtotal Import EI 7 U Detector autònom de Fum.



19.80 2,97

3.7 U 1.00 Detector autònom de Fum. 64,29 64,29


El preu total de la partida és de SEIXANTA-NOU amb NORANTA-CINC EUROS. EI 8 U Detector de presència i

moviment CDM180. Detector de presència i moviment CDM180 muntat superficialment en paret amb un angle de direcció de 180º i un abast de 12 m de MERLIN GERIN DE SCHNEIDER.


19.80 2,97

3.8 U 1.00 Detector de presència i moviment CDM180.

56,91 56,91


El preu total de la partida és de SEIXANTA-DOS amb VINT-I-SET EUROS. EI 9 U Connector 3RT10 15-1AB01.

Connector Siemens per connectar motors fins a 3 kW per tensions de 380 V i fins a 2,2 kW per tensions de 220 V, tres pols, S00, accionament AC, tensió de comandament 24V.


19.80 1,98

3.9 U 1.00 Connector 3RT10 15-1AB01. 86,85 86,85


El preu total de la partida és de NORANTA-DOS amb TRENTA-VUIT EUROS.


17

Codi Uts Quantitat Designació Preu Subtotal Import EI 10 U Connector 3RT11 21-1AB01.

Connector Siemens per connectar motors fins a 75 kW per tensions de 380 V i fins a 45 kW per tensions de 220 V, tres pols, S00, accionament AC, tensió de comandament 24V.


19.80 1,98

3.10 U 1.00 Connector 3RT11 21-1AB01. 146,05 146,05

Suma de la partida .......... ............ 148,03 Costos indirectes .......... 4.00 % 5,92 TOTAL PARTIDA 153,95

El preu total de la partida és de CENT CINQUANTA-TRES amb NORANTA-CINC EUROS. EI 11 M Cable Benefit 1,5 mm2

. conductors individuals numerats. SIEMENS


19.80 0,39

3.22 M 1.00 Cable Benefit 1,5 mm2 . 0,60 0,60


El preu total de la partida és de DOS amb SEIXANTA-VUIT EUROS. EI 12 U Cable Benefit 1,5 mm2

. Connector frontal amb conductors individuals numerats de 32 canals. SIEMENS


19.80 1,98

3.12 M 5.00 Cable Benefit 1,5 mm2 . 110,12 110,12


El preu total de la partida és de CENT SETZE amb CINQUANTA-VUIT EUROS.


18

Codi Uts Quantitat Designació Preu Subtotal Import EI 13 U Polsador lluminós XB4-

BW33B5 Harmony Style. Polsador lluminós rasant, contactes “NA”, diàmetre 22 mm de color verd. TELEMECANIQUE.


19.80 1,98

3.13 U 1.00 Polsador lluminós XB4-BW33B5 Harmony Style.

23,82 23,82


El preu total de la partida és de VINT-I-SIS amb VUITANTA-TRES EUROS. EI 14 U Polsador lluminós XB4-

BW35B5 Harmony Style. Polsador lluminós rasant, contactes “NA”, diàmetre 22 mm de color blau. TELEMECANIQUE.


19.80 1.98

3.14 U 1.00 Polsador lluminós XB4-BW35B5 Harmony Style.

23,82 23,82


El preu total de la partida és de VINT-I-SIS amb VUITANTA-TRES EUROS. EI 15 U Selector XB4-BD33

Harmony Style. Selector tres posicions, contactes “NA”, de color negre. TELEMECANIQUE.


19.80 1,98

3.15 U 1.00 Selector XB4-BD33 Harmony Style.

17,51 17,51


El preu total de la partida és de VINT amb VINT-I-SIS EUROS.


19

Codi Uts Quantitat Designació Preu Subtotal Import EI 16 U Selector XB4-BD21

Harmony Style. Selector dos posicions, contactes “NA”, de color negre.


19.80 1,98

3.16 U 1.00 Selector XB4-BD21 Harmony Style.

14,21 14,21


El preu total de la partida és de SETZE amb VUITANTA-TRES EUROS. EI 17 U Polsador XB4-BS8445

Harmony Style. Polsador “de seta” (Stop Emergència), girar per desenclavar, contacte “NA” i “NC”, de color negre. TELEMECANIQUE.


19.80 1,98

3.17 U 1.00 Polsador XB4-BS8445 Harmony Style.

34,27 34.27


El preu total de la partida és de TRENTA-SET amb SETANTA EUROS. EI 18 U Pilot lluminós XB4-BVB5

Harmony Style. Tensió alimentació 24 V, de color groc. TELEMECANIQUE.


19.80 1,98

3.18 U 1.00 Pilot lluminós XB4-BVB5 Harmony Style.

12,10 12,10


El preu total de la partida és de CATORZE amb SEIXANTA-QUATRE EUROS.


20

Codi Uts Quantitat Designació Preu Subtotal Import EI 19 U Alarma lumínica XVP-C6B4.



19.80 2,97

3.19 U 1.00 Alarma lumínica XVP-C6B4. 180,63 180,63


El preu total de la partida és de CENT NORANTA amb NORANTA-QUATRE EUROS. EI 20 U Alarma sonora XVP-09BW.



19.80 2,97

3.20 U 1.00 Alarma sonora XVP-09BW. 186,94 186,94


El preu total de la partida és de CENT NORANTA-SET amb CINQUANTA EUROS. EI 21 U Electrovàlvula d’aigua 24 V

(3/4”). Electrovàlvula d’aigua amb rearme automàtic i només es normalment oberta.


19.80 1,98

3.21 U 1.00 Electrovàlvula d’aigua 24 V (3/4”).

60,35 60,35


El preu total de la partida és de SEIXANTA-QUATRE amb VUITANTA-DOS EUROS.


21

Codi Uts Quantitat Designació Preu Subtotal Import EI 22 U Transmissor telefònic TRC3.

Aparell destinat a rebre la informació via telefònica analògica. MERLIN GERIN DE SCHNEIDER.


19.80 2.97

3.11 U 1.00 Transmissor telefònic TRC3. 305,95 305,95


El preu total de la partida és de TRES-CENTS VINT-I-U amb VINT-I-SET EUROS.


22

7.3 Pressupost. Codi Uts Designació Quantitat Preu Total Capítol 1: Muntatge de l’autòmat. MA 1 U Autòmat Siemens S7 300.

Autòmat programable de la família SIMATIC amb CPU 314 muntat a l’armari sobre suport metàl·lic normalitzat de 35mm..

1 631,68 631,68 MA 2 U Font d’alimentació PS 307.

Font d’alimentació Siemens PS 307 per la CPU. 120 / 230V AC i 24V / 2A DC. Muntada a l’esquerra del AG sobre suport metàl·lic normalitzat de 35 mm.

1 137,25 137,25 MA 3 U Bateria tampó.


1 35,81 35,81 MA 4 U Element de bus.

Element de bus Siemens amb capacitat per endollar dos mòduls perifèrics. Connexió mitjançant un cable pla de bus i muntats sobre el suport metàl·lic normalitzat de 35mm., un al costat de l’altre.

1 15,22 15,22 MA 5 U Connector frontal.


4 43,82 175,28 MA 6 U Perfils de suport.

Suport mecànic dels mòduls SIMATIC (830mm). Rep els mòduls. Encastable a la paret.

2 39,07 78,14


23

Codi Uts Designació Quantitat Preu Total MA 7 U Interfase IM 360 IM S.

Interfase Siemens IM360 IM S per configurar dues files, són dos mòduls units fixament a través d’un cable de 0,5 m de longitud.

1 84,60 84,60 MA 8 U Mòdul d’entrada/sortida digital

6ES7 323-1BL00-0AA0. Mòdul d’entrada/sortida digital DI16 24V+16DO 24V/0.5A amb separació galvànica. Muntat sobre l’element de bus.

4 462,88 1851,52 MA 9 U Armari met.1000x1500x300mm,

PL-107T Armari metàl·lic de 1000x750 x300mm., amb ventilació i pany amb clau. Col·locat i muntat.

1 240,40 240,40 MA 10 U Cable PC – Autòmat.


1 13,79 13,79 MA 11 U Estudi i desenvolupament de

l’automatització. Estudi de les diferents solucions per l’automatització de la granja i el desenvolupament de la corresponent programació

180 25,89 4.661,28 MA 13 U Instal·lació del software.

Instal·lació i proves de posta a punt de tot el software necessari per dur a terme l’automatització de la granja .

40 25,89 1035,84

TOTAL CAPÍTOL 1 MUNTATGE DE L’AUTÒMAT........................ 8960,81


24

Codi Uts Designació Quantitat Preu Total Capítol 2: ordinador i Software. OS 1 U Pentium IV (3,5 GHz).

Disc dur de 40 Gbytes, 512 MBytes RAM, disquetera 3,5” HD, lector de CD ROM, targeta gràfica SVGA, monitor TFT de 15 polsades, ratolí,...

1 967,00 967,00 OS 2 U Llenguatge de programació STEP 7

SIMATIC V5.1. Llenguatge de programació STEP 7 per a Siemens. Paquet bàsic per PC, amb els programes HiGraph V5, FUP KOP AWL, PLCSIM. Llicència individual.

1 1.967,53 1.967,53

TOTAL CAPÍTOL 2 ORDINADOR I SOFTWARE........................ 2934,53


25

Codi Uts Designació Quantitat Preu Total Capítol 3: Elements a instal·lar. EI 1 U Finals de cursa

3SE3 210-OE. Final de cursa Siemens 3SE3 210-OE muntat superficialment.

12 59,74 716,88 EI 2 U Detector de nivell SW.


33 56,07 1.850,31 EI 3 U Detector òptic XW.


5 91,60 458,00 EI 4 U Sensor de temperatura TH/Amb.

Sensor de temperatura ambient digital programable MERLIN GERIN DE SCHNEIDER muntat superficialment.

3 129,29 387,87 EI 5 U Comptador electrònic multifunció.

Comptador de metres electrònic multifunció amb visualitzador LCD 48x48 de TELEMECANIQUE muntat superficialment.

5 160,43 802,15 EI 6 U Sensor Crepuscular.

Led indicador de contacte tancat. De 2 a 200 lux. Retard de connexió de 10 a 20 segons. MERLIN GERIN DE SCHNEIDER

1 88,21 88,21 EI 7 U Detector autònom de Fum.


5 69,95 349,75


26

Codi Uts Designació Quantitat Preu Total EI 8 U Detector de presència i moviment

CDM180. Detector de presència i moviment CDM180 muntat superficialment en paret amb un angle de direcció de 180º i un abast de 12 m de MERLIN GERIN DE SCHNEIDER.

4 62,27 249,08 EI 9 U Connector 3RT10 15-1AB01.

Connector Siemens per connectar motors fins a 3 kW per tensions de 380 V i fins a 2,2 kW per tensions de 220 V, tres pols, S00, accionament AC, tensió de comandament 24V.

31 92,38 2.863,78 EI 10 U Connector 3RT11 21-1AB01.

Connector Siemens per connectar motors fins a 75 kW per tensions de 380 V i fins a 45 kW per tensions de 220 V, tres pols, S00, accionament AC, tensió de comandament 24V.

17 153,95 2.617,15 EI 11 U Cable Benefit 1,5 mm2

. conductors individuals numerats. SIEMENS

4.500 0,99 4.455,00 EI 12 U Cable Benefit 1,5 mm2

. Connector frontal amb conductors individuals numerats de 32 canals. SIEMENS

4 116,58 466,32 EI 13 U Polsador lluminós XB4-BW33B5

Harmony Style. Polsador lluminós rasant, contactes “NA”, diàmetre 22 mm de color verd. TELEMECANIQUE.

1 26,83 26,83


27

Codi Uts Designació Quantitat Preu Total EI 14 U Polsador lluminós XB4-BW35B5

Harmony Style. Polsador lluminós rasant, contactes “NA”, diàmetre 22 mm de color blau. TELEMECANIQUE.

1 26,83 26,83 EI 15 U Selector XB4-BD33 Harmony Style.


3 20,26 60,78 EI 16 U Selector XB4-BD21 Harmony Style.


11 16,83 185,13 EI 17 U Polsador XB4-BS8445 Harmony

Style. Polsador “de seta” (Stop Emergència), girar per desenclavar, contacte “NA” i “NC”, de color negre. TELEMECANIQUE.

3 37,70 113,10 EI 18 U Pilot lluminós XB4-BVB5 Harmony

Style. Tensió alimentació 24 V, de color groc. TELEMECANIQUE.

44 14,64 644,16 EI 19 U Alarma lumínica XVP-C6B4.


1 190,94 190,94 EI 20 U Alarma sonora XVP-09BW.


1 197,50 197,50


28

Codi Uts Designació Quantitat Preu Total EI 21 U Electrovàlvula d’aigua 24 V (3/4”).

Electrovàlvula d’aigua amb rearme automàtic i només es normalment oberta.

13 64,82 842,66 EI 22 U Transmissor telefònic TRC3.

Aparell destinat a rebre la informació via telefònica analògica. MERLIN GERIN DE SCHNEIDER.

1 321,27 321,27

TOTAL CAPÍTOL 3 ELEMENTS A INSTAL.LAR........................ 17.913,70


29

7.4 Resum del Pressupost. Capítol Resum Import

1 Muntatge de l’Autòmat................................................................ 8.960,81

2 Ordinador i Software................................................................... 2.934,53

3 Elements a instal·lar..................................................................... 17.913,70

PRESSUPOST D’EXECUCIÓ MATERIAL 29.809,04

13,00 % Despeses Generals......................... 3.875,18 6,00 % Benefici Industrial........................... 1.788,55

5.663,72

16,00 % I.V.A. ............................................ 4.769,45 4.769,45

TOTAL PRESSUPOST PER CONTRACTE 40.242,21

TOTAL PRESSUPOST PER GENERAL 40.242,21

El pressupost general puja a l’esmerada quantitat de QUARANTA MIL DOS-CENTS QUARANTA-DOS amb VINT-I-U EUROS.

Signatura:



Tarragona, a Dimarts 30 d’Agost de 2005

Automatització S7-300 d’una Granja Avícola Estudis amb Entitat Pròpia

1

8.1 ESTUDIO BÁSICO DE SEGURIDAD Y SALUD ................................3

8.1.1 INTRODUCCIÓN................................................................................................... 3 8.1.1.1 Objeto.................................................................................................................. 3 8.1.1.2 datos de la obra .................................................................................................. 3 8.1.1.3 Justificación del estudio básico de seguridad y salud ...................................... 3

8.1.2 NORMAS DE SEGURIDAD Y SALUD APLICABLES EN LA OBRA........... 4 8.1.3 MEMORIA DESCRIPTIVA.................................................................................. 5

8.1.3.1 Previos ................................................................................................................ 5 8.1.3.2 Instalaciones provisionales................................................................................ 5

8.1.3.2.1. Instalación eléctrica provisional. ............................................................... 5 8.1.3.2.1.1 Riesgos más frecuentes ........................................................................ 6 8.1.3.2.1.2 Protecciones colectivas......................................................................... 6 8.1.3.2.1.3 Protecciones personales ....................................................................... 6 8.1.3.2.1.4 Normas de actuación durante los trabajos.......................................... 6

8.1.3.2.2. Instalación contra incendios. ..................................................................... 7

8.1.3.2.2.1 Riesgos más frecuentes. ....................................................................... 7 8.1.3.2.2.2 Protecciones colectivas......................................................................... 8

8.1.2.2.3 Normas de actuación durante los trabajos. ............................................... 8

8.1.3.3 Instalaciones de bienestar e higiene.................................................................. 8

8.1.3.3.1. Condiciones de ubicación........................................................................... 8 8.1.3.4. Ordenanzas y dotaciones de reserva de superficie respecto al número de trabajadores.................................................................................................................... 9

8.1.3.4.1 Abastecimiento de agua.............................................................................. 9 8.1.3.4.2 Vestuarios y aseos ....................................................................................... 9 8.1.3.4.3 Lavabos ....................................................................................................... 9 8.1.3.4.4 Retretes........................................................................................................ 9 8.1.3.4.5 Duchas ........................................................................................................ 9 8.1.3.4.6 Botiquines ................................................................................................. 10 8.1.3.4.7 Comedores................................................................................................. 10

8.1.3.5 Fases de la ejecución de la obra...................................................................... 10

8.1.3.5.1 Obras de fábrica en parámetros interiores. .............................................. 10 8.1.3.5.1.1 Riesgos más frecuentes ...................................................................... 10 8.1.3.5.1.2 Protecciones colectivas....................................................................... 10 8.1.3.5.1.3 Protecciones personales ..................................................................... 10 8.1.3.5.1.4 Andamios ............................................................................................ 11 8.1.3.5.1.5 Revisiones ........................................................................................... 11

8.1.3.5.2 Instalaciones eléctricas............................................................................. 11

8.1.3.5.2.1 Riesgos más frecuentes ...................................................................... 11 8.1.3.5.2.2 Protecciones colectivas....................................................................... 11 8.1.3.5.2.3 Protecciones personales ..................................................................... 11


2

8.1.3.5.2.4 Escaleras............................................................................................. 11 8.1.3.5.2.5 Medios auxiliares ............................................................................... 12 8.1.3.5.2.6 Pruebas ............................................................................................... 12 8.1.3.5.2.7 Normas de actuación durante los trabajos........................................ 12

8.1.3.6 OBLIGACIONES DEL PROMOTOR........................................................... 12 8.1.3.7 COORDINADORES EN MATERIA DE SEGURIDAD Y SALUD............. 12 8.1.3.8 PLAN DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO............................... 13 8.1.3.9 OBLIGACIONES DE CONTRATISTAS Y SUBCONTRATISTAS ............. 14 8.1.3.10 OBLIGACIONES DE LOS TRABAJADORES .......................................... 15 8.1.3.11 LIBRO DE INCIDENCIAS ......................................................................... 15 8.1.3.12 PARALIZACIÓN DE LOS TRABAJOS...................................................... 16 8.1.3.13 DERECHOS DE LOS TRABAJADORES .................................................. 16 8.1.3.14 DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS. .................................................................................. 16


3

8. ESTUDIO BÁSICO DE SEGURIDAD Y SALUD

Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, por el que se establecen disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción.

B.O.E. nº 256, 25 de octubre de 1997 8.1. INTRODUCCIÓN Se elabora el presente ESTUDIO BÁSICO DE SEGURIDAD Y SALUD, dado que en el proyecto de obras redactado y del que este documento forma parte, no se dan ninguno de los supuestos previstos en el apartado 1 del artículo 4 del Real Decreto 1627/1997, de 24 de octubre, del Ministerio de Presidencia, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y de salud en las obras de construcción. 8.1.1. OBJETO El estudio básico tiene por objeto precisar las normas de seguridad y salud aplicables en la obra, conforme especifica el apartado 2 del artículo 6 del citado Real Decreto.

Igualmente se especifica que a tal efecto debe contemplar:

♦ la identificación de los riesgos laborales que puedan ser evitados, indicando

las medidas técnicas necesarias; ♦ relación de los riesgos laborales que no pueden eliminarse conforme a lo

señalado anteriormente, especificando las medidas preventivas y protecciones técnicas tendentes a controlar y reducir riesgos valorando su eficacia, en especial cuando se propongan medidas alternativas (en su caso, se tendrá en cuenta cualquier otro tipo de actividad que se lleve a cabo en la misma, y contendrá medidas específicas relativas a los trabajos incluidos en uno o varios de los apartados del Anexo II del Real Decreto);

♦ previsiones e informaciones útiles para efectuar en su día, en las debidas condiciones de seguridad y salud, los previsibles trabajos posteriores.

8.1.2 DATOS DE LA OBRA

Tipo de obra: Automatització i seguretat d’un habitatge

Situación: Camí dels Rossinyols

Población: Prades

Promotor: Granja Avícola Prades S.L.

8.1.3 JUSTIFICACIÓ N DEL ESTUDIO BÁSICO DE SEGURIDAD Y SALU D El presupuesto de Ejecución Material de la obra asciende a la cantidad de:

P.M.E. = 40.242,21 €


4

El plazo de ejecución de las obras previsto es de 22 días.

La influencia de la mano de obra en el costo total de la misma se estima en torno al 48%, y teniendo en cuenta que el costo medio de operario pueda ser del orden de 2,5 a 3 millones/año, obtenemos un total de:

40.242,21 x 0,48/2,5 a 3 mill./año = 7726,50

Como se observa no se da ninguna de las circunstancias o supuestos previstos en el apartado 1 del artículo 4 del R.D. 1627/1997, por lo que se redacta el presente ESTUDIO BÁSICO DE SEGURIDAD Y SALUD.

8.2 NORMAS DE SEGURIDAD Y SALUD APLICABLES EN LA OBRA REGLAMENTO DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO EN LA INDUSTRIA DE LA CONSTRUCCIÓN

ORDEN de 20-May-52, del Ministerio de Trabajo 15-JUN-52

MODIFICACIÓN DEL REGLAMENRO INTERIOR ORDEN de 10-DIC-53, del Ministerio de Trabajo 22-DIC-53

COMPLEMENTO DEL REGLAMENTO ANTERIOR ORDEN de 23-SEP-66, del Ministerio de Trabajo 1-OCT-66

INTERPRETACIÓN DE VARIOS ARTÍCULOS DE LA ORDENANZA ANTERIOR

ORDEN de 21-NOV-70 del Ministerio de Trabajo 28-NOV-70

INTERPRETACIÓN DE VARIOS ARTÍCULOS DE LA ORDENANZA ANTERIOR

RESOLUCIÓN de 24-NOV-70, de la D.General trabajo 5-DIC-70

ORDENANZA GANERAL DE SEGURIDAD E HIGIENE EN EL TRABAJO

ORDEN 9-MAR-71 del Ministerio de Trabajo 16 y 17-MAR-71 Corrección de errores 6-ABR-71

ANDAMIOS. CAPITULO VII DEL REGLAMENTO GENERAL SOBRE SEGURIDAD E HIGIENE DE 1940

ORDEN , de 31-ENE-40, del Ministerio de Trabajo 3-FEB-40

NORMAS PARA LA ILUMINACION DE LOS CENTROS DE TRABAJO

ORDEN de 26-AGO-40, del Ministerio de Trabajo 29-AGO-40

MODELO DE LIBRO DE INCIDENCIAS CORRESPONDIENTE A LAS OBRAS EN QUE SEA OBLIGATORIO EL ESTUDIO SEGURIDAD E HIGIENE

ORDEN de 20-SEP-86 del Ministerio de Trabajo 13-OCT-86 Corrección de errores 31-OCT-86

NUEVA REDACCION DE LOS ART. 1, 4, 6 Y 8 DEL R.D. 555/1986, DE 21-FEB ANTES CITADO

REAL DECRETO 84/1990, de 19-ENE, del Ministerio de Relaciones con las Cortes y con la Secretaría del Gobierno 25-ENE-91

PREVENCION DE RIESGOS LABORALES

LEY 31/1995 de Jefatura del Estado, de 8 de Noviembre

REGLAMENTO DE LOS SERVICIOS DE PREVENCIÓN REAL DECRETO 39/1997, de 17-ENE, del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales

DESARROLLO DEL REGLAMENTO ANTERIOR

ORDEN de 27-JUN-1997 del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA SEÑALIZACIÓN DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO

REAL DECRETO 485/1997, de 14-ABR., Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEGURIDAD Y SALUD EN LOS LUGARES DE TRABAJO

REAL DECRETO 486/1997,de 14-ABR, Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales

DISPOSICIONES MÍNIMAS EN MATERIA DE SEGURIDAD Y SALUD RELATIVAS A LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUALES

REAL DECRETO 773/1997, de 30-MAY, Ministerio de Presidencia

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD PARA LA UTILIZACIÓN POR LOS TRABAJADORES DE LOS EQUIPOS DE TRABAJO

REAL DECRETO 1215/1997, de 18-JUL, Ministerio de Presidencia


5

DISPOSICIONES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD EN LAS OBRAS DE CONSTRUCCIÓN

REAL DECRETO 1627/1997, de 24-OCT, Ministerio de Presidencia

NORMA BÁSICA DE EDIFICACIÓN "NBE-CPI-91". CONDICIONES DE PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS EN LOS EDIFICIOS

REAL DECRETO 279/1991, DE 1-MAR, Ministerio de Obras Públicas y Urbanismo 8-MAR-91 Corrección de errores 18-MAY-91

ANEJO C, "CONDICIONES PARTICULARES PARA EL USO COMERCIAL" DE LA NORMA "NBE-CPI-91; CONDICIONES DE PROTECCIÓN CONTRA INCENDIOS EN LOS EDIFICIOS"

REAL DECRETO 1230/1993, de 23-JUL, del Ministerio de Obras Públicas, Transportes y Medio Ambiente 27-AGO-93

REGLAMENTO ELECTROTÉCNICO PARA BAJA TENSIÓN. "REBT" Y SUS POSTERIORES MODIFICACIONES HASTA LA FECHA

DECRETO 2413/1973, de 20-SEP, del Ministerio de Industria y Energía 9-OCT-73

APROBACIÓN DE LAS INSTRUCCIONES COMPLEMENTARIAS "MI-BT" DEL REBT" POSTERIORES MODIFICACIONES, CORRECCIONES Y HOJAS DE INTERPRETACIÓN HASTA LA FECHA

ORDEN de 13-OCT-73, del Ministerio de Industria y Energía 28 a 31-DIC-73

APLICACIÓN DE LAS INSTRUCCIONES COMPLEMENTARIAS ANTERIORES

ORDEN de 6-ABR-74, del Ministerio de Industria 15-ABR-74

8.3 MEMORIA DESCRIPTIVA 8.3.1 PREVIOS

Previo a la iniciación de los trabajos en la obra, debido al paso continuado de personal, se acondicionarán y protegerán los accesos, señalizando conveniente los mismos y protegiendo el contorno de actuación con señalizaciones del tipo:

PROHIBIDO APARCAR EN LA ZONA DE ENTRADA DE VEHÍCULOS PROHIBIDO EL PASO DE PETONES POR ENTRADA DE VEHÍCULOS USO OBLIGATORIO DEL CASCO DE SEGURIDAD PROHIBIDO EL PASO A TODA PERSONA AJENA A LA OBRA etc. 8.3.2 INSTALACIONES PROVISIONALES 8.3.2.1. INSTALACIÓN ELÉCTRICA PROVISIONAL.

La instalación eléctrica provisional de obra será realizada por firma instaladora autorizada con la documentación necesaria para solicitar el suministro de energía eléctrica a la Compañía Suministradora.

Tras realizar la acometida a través de armario de protección, a continuación se situará el cuadro general de mando y protección, formado por seccionador general de corte automático, interruptor omnipolar, puesta a tierra y magnetotérmicos y diferencial.

De este cuadro podrán salir circuitos de alimentación a subcuadros móviles, cumpliendo con las condiciones exigidas para instalaciones a la intemperie.

Toda instalación cumplirá con el Reglamento Electrotécnico para baja tensión.


6

8.3.2.1.1 Riesgos más frecuentes Heridas punzantes en manos. Caída de personas en altura o al mismo nivel. Descargas eléctricas de origen directo o indirecto. Trabajos con tensión. Intentar bajar sin tensión, pero sin cerciorarse de que está interrumpida. Mal funcionamiento de los mecanismos y sistemas de protección. Usar equipos inadecuados o deteriorados. 8.3.2.1.2 Protecciones colectivas Mantenimiento periódico de la instalación, con revisión del estado de las mangueras, toma de tierras, enchufes, etc. 8.3.2.1.3 Protecciones personales Será obligatorio el uso de casco homologado de seguridad dieléctrica y guantes aislantes. Comprobador de tensión, herramientas manuales con aislamiento. Botas aislantes, chaqueta ignífuga en maniobras eléctricas. Taimas, alfombrillas y pértigas aislantes. 8.3.2.1.4 Normas de actuación durante los trabajos Cualquier parte de la instalación se considera bajo tensión, mientras no se compruebe lo contrario con aparatos destinados a tal efecto.

Los tramos aéreos serán tensados con piezas especiales entre apoyos. Si los conductores no pueden soportar la tensión mecánica prevista, se emplearán cables fiadores con una resistencia de rotura de 800 Kg. fijando a estos el conductor con abrazaderas.

Los conductores si van por el suelo, no se pisarán ni se colocarán materiales sobre ellos, protegiéndose adecuadamente al atravesar zonas de paso.

En la instalación de alumbrado estarán separados los circuitos de zonas de trabajo, almacenes, etc. Los aparatos portátiles estarán convenientemente aislados y serán estancos al agua.

Las derivaciones de conexión a máquinas se realizarán con terminales a presión, disponiendo las mismas de mando de marcha y parada. No estarán sometidas a tracción mecánica que origine su rotura.

Las lámparas de alumbrado estarán a una altura mínima de 2,50 metros del suelo, estando protegidas con cubierta resistente las que se puedan alcanzar con facilidad.

Las mangueras deterioradas se sustituirán de inmediato.

Se señalizarán los lugares donde estén instalados los equipos eléctricos.

Se darán instrucciones sobre medidas a tomar en caso de incendio o accidente eléctrico.

Existirá señalización clara y sencilla, prohibiendo el acceso de personas a los lugares donde estén instalados los equipos eléctricos, así como el manejo de aparatos eléctricos a personas no designadas para ello.


7

8.3.2.2. INSTALACIÓN CONTRA INCENDIOS.

Contrariamente a lo que se podría creer, los riesgos de incendio son numerosos en razón fundamentalmente de la actividad simultánea de varios oficios y de sus correspondientes materiales ( madera de andamios, carpintería de huecos, resinas, materiales con disolventes en su composición, pinturas, etc.). Es pues importante su prevención, máxime cuando se trata de trabajos en una obra como la que nos ocupa.

Tiene carácter temporal, utilizándola la contrata para llevar a buen término el compromiso de hacer una determinada construcción, siendo los medios provisionales de prevención los elementos materiales que usará el personal de obra para atacar el fuego.

Según la UNE-230/0, y de acuerdo con la naturaleza combustible, los fuegos se clasifican en las siguientes clases:

Clase A. Denominados también secos, el material combustible son materias sólidas inflamables como la madera, el papel, la paja, etc. a excepción de las metales. La extinción de estos fuegos se consigue por el efecto refrescante del agua o de soluciones que contienen un gran porcentaje de agua. Clase B. Son fuegos de líquidos inflamables y combustibles, sólidos o licuables. Los materiales combustibles más frecuentes son: alquitrán, gasolina, asfalto, disolventes, resinas, pinturas, barnices, etc. La extinción de estos fuegos se consigue por aislamiento del combustible edl aire ambiente, o por sofocamiento. Clase C. Son fuegos de sustancias que en condiciones normales pasan al estado gaseoso, como metano, butano, acetileno, hidrógeno, propano, gas natural. Su extinción se consigue suprimiendo la llegada del gas. Clase D. Son aquellos en los que se consumen metales ligeros inflamables y compuestos químicos reactivos, como magnesio, aluminio en polvo, limaduras de titanio, potasio, sodio, litio, etc. Para controlar y extinguir fuegos de esta clase, es preciso emplear agentes extintores especiales, en general no se usarán ningún agente exterior empleado para combatir fuegos de la clase A, B-C, ya que existe el peligro de aumentar la intensidad del fuego a causa de una reacción química entre alguno de los agentes extintores y el metal que se está quemando. En nuestro caso, la mayor probabilidad de fuego que puede provocarse a la clase A y clase B.

8.3.2.2.1 Riesgos más frecuentes. Acopio de materiales combustibles. Trabajos de soldadura Trabajos de llama abierta. Instalaciones provisionales de energía.


8

8.3.2.2.2 Protecciones colectivas. Mantener libres de obstáculos las vías de evacuación, especialmente escaleras. Instrucciones precisas al personal de las normas de evacuación en caso de incendio. Existencia de personal entrenado en el manejo de medios de extinción de incendios.

Se dispondrá de los siguientes medios de extinción, basándose en extintores portátiles homologados y convenientemente revisados:

1 de CO2 de 5 Kg. junto al cuadro general de protección. 1 de polvo seco ABC de 6 Kg. en la oficina de obra. 1 de CO2 de 5 Kg. en acopio de líquidos inflamables. 1 de CO2 de 5 Kg. en acoplo de herramientas, si las hubiera. 1 de polvo seco ABC de 6 Kg. en los tajos de soldadura o llama abierta.

8.2.2.3 NORMAS DE ACTUACIÓN DURANTE LOS TRABAJOS.

Prohibición de fumar en las proximidades de líquidos inflamables y materiales combustibles. No acopiar grandes cantidades de material combustible. No colocar fuentes de ignición próximas al acopio de material. Revisión y comprobación periódica de la instalación eléctrica provisional. Retirar el material combustible de las zonas próximas a los trabajos de soldadura.

8.3.3 INSTALACIONES DE BIENESTAR E HIG IENE

Debido a que instalaciones de esta índole admiten una flexibilidad a todas luces natural, pues es el Jefe de obra quien ubica y proyecta las mismas en función de su programación de obra, se hace necesario, ya que no se diseña marcar las pautas y condiciones que deben reunir, indicando el programa de necesidades y su superficie mínimo en función de los operarios calculados.

Las condiciones necesarias para su trazado se resume en los siguientes conceptos:

8.3.3.1. CONDICIONES DE UBICACIÓN.

Debe ser el punto más compatible con las circunstancias producidas por los objetos en sus entradas y salidas de obra.

Debe situarse en una zona intermedia entre los dos espacios más característicos de la obra, que son normalmente el volumen sobre rasante y sótanos, reduciendo por tanto los desplazamientos.

En caso de dificultades producidas por las diferencias de cotas con las posibilidades acometidas al saneamiento, se resolverán instalando bajantes provisionales o bien recurriendo a saneamiento colgado con carácter provisional.


9

8.3.4. ORDENANZAS Y DOTACIONES DE RESERVA DE SUPERFICIE RESPECTO AL NÚMERO DE TRABAJADORES.

8.3.4.1 ABASTECIMIENTO DE AGUA

Las empresas facilitarán a su personal en los lugares de trabajo agua potable.

8.3.4.2 VESTUARIOS Y ASEOS

La empresa dispondrá en el centro de trabajo de cuartos de vestuarios y aseos para uso personal. La superficie mínima de los vestuarios será de 2 m2 por cada trabajador, y tendrá una altura mínima de 2,30 m.

2 trabajadores x 2m2 / trabajador = 4 m2 de superficie útil

Estarán provistos de asientos y de armarios metálicos o de madera individuales para que los trabajadores puedan cambiarse y dejar además sus efectos personales, estarán provistos de llave, una de las cuales se entregará al trabajador y otra quedará en la oficina para casos de emergencia.

Número de taquillas: 1 ud. / trabajador = 1 taquillas

8.3.4.3 LAVABOS

El número de grifos será, por la menos, de uno por cada diez usuarios. La empresa los dotará de toallas individuales o secadores de aire caliente, toalleros automáticos o toallas de papel, con recipientes.

Número de grifos: 1 ud. / 10 trabajadores = 1 unidad

8.3.4.4 RETRETES

El número de retretes será de uno por cada 25 usuarios. Estarán equipados completamente y suficientemente ventilados. Las dimensiones mínimas de cabinas serán de 1x 1,20 y 2,30 m de altura.

Número de retretes: 1 ud. / 25 trabajadores = 1 unidad

8.3.4.5 DUCHAS

El número de duchas será de una por cada 10 trabajadores y serán de agua fría y caliente.

Número de duchas: 1 ud. / 10 trabajadores = 1 unidad

Los suelos, paredes y techos de estas dependencias serán lisos e impermeables y con materiales que permitan el lavado con líquidos desinfectantes o antisépticos con la frecuencia necesaria.


10

8.3.4.6 BOTIQUINES

En el centro de trabajo se dispondrá de un botiquín con los medios necesarios para efectuar las curas de urgencia en caso de accidente, y estará a cargo de él una persona capacitada designada por la empresa. 8.3.4.7 COMEDORES

Los comedores estarán dotados con bancos, sillas y mesas, se mantendrá en perfecto estado de limpieza y dispondrá de los medios adecuados para calentar las comidas.

8.3.5 FASES DE LA EJECUCIÓN DE LA OBRA. 8.3.5.1 OBRAS DE FÁBRICA EN PARÁMETROS INTERIORES. 8.3.5.1.1 Riesgos más frecuentes Caída de personas Caída de materiales Lesiones oculares Afecciones de la piel Golpes con objetos Heridas en extremidades 8.3.5.1.2 Protecciones colectivas En todo momento se mantendrán las zonas de trabajo limpias y ordenadas. Por encima de los 2 m. todo andamio debe estar provisto de barandilla de 0,90 m. de altura y rodapié de 0,20 m. El acceso a los andamios de más de 1,50 m. de altura, se hará por medio de escaleras de mano provistas de apoyos antideslizantes en el suelo y su longitud deberá sobrepasar por lo menos 0,70 m. de nivel del andamio. Siempre que sea indispensable montar el andamio inmediato a un hueco de fachada o forjado, será obligatorio para los operarios utilizar el cinturón de seguridad, o alternativamente dotar el andamio de sólidas barandillas. Mientras los elementos de madera o metálicos no están debidamente recibidos en su emplazamiento definitivo, se asegurará su estabilidad mediante cuedas, cables, puntuales o dispositivos equivalentes. A nivel del suelo, se acotarán las áreas de trabajo y se colocará la señal SNS-307: Riesgo de caída de objetos, y en su caso las SNS-308: Peligro, cargas suspendidas. 8.3.5.1.3 Protecciones personales Será obligatorio el uso del casco, guantes y botas con puntera reforzada. En todos los trabajos de altura en que no se disponga de protección de barandillas o dispositivos equivalentes, se usará cinturón de seguridad para el que obligatoriamente se habrán previsto puntos fijos de enganche. Siempre que las condiciones de trabajo exijan otros elementos de protección, se dotará a los trabajadores de los mismos.


11

8.3.5.1.4 Andamios Debe disponerse de los andamios necesarios para que el operario nunca trabaje por encima de la altura de los hombros. Hasta 3 m. de altura podrán utilizarse andamios de borriquetas fijas sin arriostramientos. Por encima de 3 m. y hasta 6 m. máxima altura permitida para este tipo de andamios, se emplearán borriquetas armadas de bastidores móviles arriostrados. Todos los tablones que forman la andamiada, deberán estar sujetos a las borriquetas por líes, y no deben volar más de 0,20 m. La anchura mínimo de la plataforma de trabajo será de 0,60 m. Se prohibirá apoyar las andamiadas en tabiques o pilastras recién hechas, ni en cualquier otro medio de apoyo fortuito, que no sea la borriqueta o cabellete sólidamente construido. 8.3.5.1.5 Revisiones Diariamente, antes de iniciar el trabajo en los andamios se revisará su estabilidad la sujeción de los tablones de andamiada y escaleras de acceso, así como los cinturones de seguridad y sus puntos de enganche. 8.3.5.2 INSTALACIONES ELÉCTRICAS. 8.3.5.2.1 Riesgos más frecuentes Caídas de personas. Electrocuciones. Heridas en las manos. 8.3.5.2.2 Protecciones colectivas En todo momento se mantendrán las zonas de trabajo limpias, ordenadas y suficientemente iluminadas. Previamente a la iniciación de los trabajos, se establecerán puntos fijos para el enganche de los cinturones de seguridad. Siempre que sea posible se instalará una plataforma de trabajo protegida con barandilla y rodapié. 8.3.5.2.3 Protecciones personales Será obligatorio el uso de casco, cinturón de seguridad y calzado antideslizante. En pruebas con tensión, calzado y guantes aislantes. Cuando se manejen cables se usarán guantes de cuero. Siempre que las condiciones de trabajo exijan otros elementos de protección, se dotará a los trabajadores de los mismos. 8.3.5.2.4 Escaleras Las escaleras a usar, si son de tijera, estarán dotadas de tirantes de limitación de apertura; si son de mano tendrán dispositivos antideslizantes y se fijarán a puntos sólidos de la


12

edificación y sobrepasarán en 0,70 m., como mínimo el desnivel a salvar. En ambos casos su anchura mínima será de 0,50 m. 8.3.5.2.5 Medios auxiliares Los taladros y demás equipos portátiles alimentados por electricidad, tendrán doble aislamiento. Las pistolas fija-clavos, se utilizarán siempre con su protección. 8.3.5.2.6 Pruebas Las pruebas con tensión, se harán después de que el encargado haya revisado la instalación, comprobando no queden a terceros, uniones o empalmes sin el debido aislamiento. 8.3.5.2.7 Normas de actuación durante los trabajos Si existieran líneas cercanas al tajo, si es posible, se dejarán sin servicio mientras se trabaja; y si esto no fuera posible, se apantallarán correctamente o se recubrirán con macarrones aislantes. En régimen de lluvia, nieve o hielo, se suspenderá el trabajo. 8.3.6 OBLIGACIONES DEL PROMOTOR Antes del inicio de los trabajos, designará un coordinador en materia de seguridad y salud, cuando en la ejecución de las obras intervengan más de una empresa, o una empresa y trabajadores autónomos, o diversos trabajadores autónomos.

La designación de coordinadores en materia de seguridad y salud no eximirá al promotor de sus responsabilidades.

El promotor deberá efectuar un aviso a la autoridad laboral competente antes del comienzo de las obras, que se redactará con arreglo a lo dispuesto en el Anexo III del R.D. 1627/1997, de 24 de octubre, debiendo exponerse en la obra de forma visible y actualizándose si fuera necesario.

8.3.7 COORDINADORES EN MATERIA DE SEGURIDAD Y SALUD

La designación de los coordinadores en la elaboración del proyecto y en la ejecución de la obra podrá recaer en la misma persona.

El coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra, deberá desarrollar las siguientes funciones:

1. Coordinar la aplicación de los principios generales de prevención y seguridad.


13

2. Coordinar las actividades de la obra para garantizar que las empresas y personal actuante apliquen de manera coherente y responsable los principios de la acción preventiva que se recogen en el artículo 15 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales durante la ejecución de la obra, y en particular, en las actividades a que se refiere el artículo 10 del R.D. 1627/1997.

3. Aprobar el plan de seguridad y salud elaborado por el contratista y, en su caso, las modificaciones introducidas en el mismo.

4. Organizar la coordinación de actividades empresariales previstas en el artículo 24 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales.

5. Coordinar las acciones y funciones de control de la aplicación correcta de los métodos de trabajo.

6. Adoptar las medidas necesarias para que sólo las personas autorizadas puedan acceder a la obra.

La Dirección Facultativa asumirá estas funciones cuando no fuera necesaria la

designación del coordinador.

8.3.8 PLAN DE SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO

En aplicación del estudio básico de seguridad y salud, el Contratista, antes del inicio de la obra, elaborará un plan de seguridad y salud en el trabajo en el que se analicen, estudien, desarrollen y complementen las previsiones contenidas en este estudio básico y en función de su propio sistema de ejecución de obra. En dicho plan se incluirán, en su caso, las propuestas de medidas alternativas de prevención que el contratista proponga con la correspondiente justificación técnica, y que no podrán implicar disminución de los niveles de protección previstos en este estudio básico.

El plan de seguridad y salud deberá ser aprobado, antes del inicio de la obra, por el coordinador en materia de seguridad y salud. Durante la ejecución de la obra, este podrá ser modificado por el contratista en función del proceso de ejecución de la misma, de la evolución de los trabajos y de las posibles incidencias o modificaciones que puedan surgir a lo largo de la obra, pero siempre con la aprobación expresa del coordinador en materia de seguridad y salud. Cuando no fuera necesaria la designación del coordinador, las funciones que se le atribuyen serán asumidas por la Dirección Facultativa.

Quienes intervengan en la ejecución de la obra, así como la personas u órganos con responsabilidades en materia de prevención n las empresas intervinientes en la misma y los representantes de los trabajadores, podrán presentar por escrito y de manera razonada, las sugerencias y alternativas que estimen oportunas; por lo que el plan de seguridad y salud estará en la obra a disposición permanente de los antedichos, así como de la Dirección Facultativa.


14

8.3.9 OBLIGACIONES DE CONTRATISTAS Y SUBCONTRATISTAS

El contratista y subcontratista están obligados a : 1. Aplicar los principios de la acción preventiva que se recoge en el artículo 15 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, y en particular:

-Mantenimiento de la obra en buen estado de orden y limpieza. -Elección del emplazamiento de los puestos y áreas de trabajo, teniendo en cuenta sus condiciones de accesos, y la determinación de vías, zonas de desplazamientos y circulación. -Manipulación de distintos materiales y utilización de medios auxiliares. -Mantenimiento, control previo a la puesta en servicio y control periodico de las instalaciones y dispositivos necesarios para la ejecución de las obras, con objeto de corregir los defectos que pudieran afectar a la seguridad y salud de los trabajadores. -Delimitación y acondicionamiento de las zonas de almacenamiento y depósito de materiales, en particular si se trata de materias peligrosas. -Almacenamiento y evacuación de residuos y escombros. -Recogida de materiales peligrosos utilizados. -Adaptacion del periodo de tiempo efectivo que habrá de dedicarse a los distintos trabajos o fases de trabajo. -Cooperación entre todos los intervinientes en la obra -Interacciones o incompatibilidades con cualquier otro trabajo o actividad.

2. Cumplir y hacer cumplir a su personal lo establecido en el plan de seguridad y salud. 3. Cumplir la normativa en materia de prevención de riesgos laborales, teniendo en cuenta

las obligaciones sobre coordinación de las actividades empresariales previstas en el artículo 24 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, así como cumplir las disposiciones mínimas establecidas en el Anexo IV del R.D. 1627/1997.

4. Informar y proporcionar las instrucciones adecuadas a los trabajadores autónomos sobre todas las medidas que hayan de adoptarse en lo que se refiere a su seguridad y salud.

5. Atender las indicaciones y cumplir las instrucciones del coordinador en materia de seguridad y salud durante la ejecución de la obra.

Serán responsables de la ejecución correcta de las medidas preventivas fijadas en el plan de seguridad y salud, y en lo relativo a las obligaciones que le correspondan directamente, o en su caso, a los trabajadores autónomos por ellos contratados. Además responderán solidariamente de las consecuencias que se deriven del incumplimiento de las medidas previstas en el plan.

Las responsabilidades del coordinador, Dirección Facultativa y del promotor no eximirán de sus responsabilidades a los contratistas y subcontratistas.


15

8.3.10 OBLIGACIONES DE LOS TRABAJADORES

Los trabajadores autónomos están obligados a : 1. Aplicar los principios de la acción preventiva que se recoge en el artículo 15 de la Ley

de Prevención de Riesgos Laborales, y en particular: -Mantenimiento de la obra en buen estado de orden y limpieza -Almacenamiento y evacuación de residuos y escombros -Recogida de materiales peligrosos utilizados. -Adaptacion del periodo de tiempo efectivo que habrá de dedicarse a los distintos trabajos o fases de trabajo. -Cooperación entre todos los intervinientes en la obra -Interacciones o incompatibilidades con cualquier otro trabajo o actividad.

2. Cumplir las disposiciones mínimas establecidas en el Anexo IV del R.D. 1627/1997. 3. Ajustar su actuación conforme a los deberes sobre coordinación de las actividades

empresariales previstas en le artículo 24 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales, participando en particular en cualquier medida de actuación coordinada que se hubiera establecido.

4. Cumplir con las obligaciones establecidas para los trabajadores en el artículo 29, apartados 1 y 2 de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales.

5. Utilizar equipos de trabajo que se ajusten a lo dispuesto en el R.D. 1215/1997. 6. Elegir y utilizar equipos de protección individual en los términos previstos en el R.D.

773/1997. 7. Atender las indicaciones y cumplir las instrucciones del coordinador en materia de

seguridad y salud. Los trabajadores autónomos deberán cumplir lo establecido en el plan de seguridad y salud.

8.3.11 LIBRO DE INCIDENCIAS

En cada centro de trabajo existirá con fines de control y seguimiento del plan de seguridad y salud, un libro de incidencias que constará de hojas duplicado y que será facilitado por el colegio profesional al que pertenezca el técnico que haya aprobado el plan de seguridad y salud.

Deberá mantenerse siempre en obra y en poder del coordinador. Tendrán acceso al libro, la Dirección Facultativa, los contratistas y subcontratistas, los trabajadores autónomos, las personas con responsabilidades en materia de prevención de las empresas intervinientes, los representantes de los trabajadores, y los técnicos especializados de las Administraciones Públicas competentes en esta materia, quienes podrán hacer anotaciones en el mismo. Efectuada una anotación en el libro de incidencias, el coordinador estará obligado a remitir en el plazo de 24 h. una copia a la Inspección de Trabajo y Seguridad Social de la provincia en que se realiza la obra. Igualmente notificará dichas anotaciones al contratista y a los representantes de los trabajadores.


16

8.3.12 PARALIZACIÓN DE LOS TRABAJOS

Cuando el coordinador durante la ejecución de las obras, observase el incumplimiento de las medidas de seguridad y salud, advertirá al contratista y dejará constancia de tal incumplimiento en el libro de incidencias, quedando facultado para, en circunstancias de riesgo grave e inminente para la seguridad y salud de los trabajadores, disponer la paralización de tajos, o en su caso, de la totalidad de la obra. Dará cuenta de este hecho a los efectos oportunos, a la Inspección de Trabajo y Seguridad Social de la provincia en que se realiza la obra. Igualmente notificará al contratista, y en su caso a los subcontratistas y/o autónomos afectados por la paralización a los representantes de los trabajadores.

8.3.13 DERECHOS DE LOS TRABAJADORES

Los contratistas y subcontratistas deberán garantizar que los trabajadores reciban una información adecuada y comprensible de todas las medidas que hayan de adoptarse en lo que se refiere a seguridad y salud en la obra. Una copia del plan de seguridad y salud y de sus posibles modificaciones, a los efectos de su conocimiento y seguimiento, será facilitada por el contratista a los representantes de los trabajadores en el centro de trabajo. 8.3.14 DISPOSICIO NES MÍNIMAS DE SEGURIDAD Y SALUD QUE DEBEN APLICARSE EN LAS OBRAS.

Las obligaciones previstas en las tres partes del Anexo IV del R.D. 1627/1997, por el que se establecen las disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción, se aplicarán siempre que lo exijan las características de la obra o de la actividad, las circunstancias o cualquier riesgo. Por la firma abajo expresa, el Promotor afirma conocer y estar de acuerdo con todos los documentos que componen este Estudio Básico de Seguridad y Salud.

Signatura:




Automatització d’una Granja Avícola mitjançant S7...

Documents

Transcript of Automatització d’una Granja Avícola mitjançant S7...