ANUARI D’ACTUALITAT CIENTÍFICAcienciagandia.webs.upv.es/wp-content/uploads/2017/02/... ·...

2016ANUARI DrsquoACTUALITAT CIENTIacuteFICA CAMPUS DE GANDIA DE LA UNIVERSITAT POLITEgraveCNICA DE VALEgraveNCIA

Edita Campus de Gandia Universitat Politegravecnica de ValegravenciaCalle Paranimf 146730 - Grau de Gandia (Valegravencia)T 962849333

wwwgandiaupvesinvestigacion iditransferenciaepsgupves

Direccioacute Joseacute Ismael Pastor Gimeno

Coordinacioacute Sandra Barrancos Pilar Saacutenchez

Colmiddotlaboracioacute Luis Zurano (Unidad de Comunicacioacuten Cientiacutefica UPV)

Disseny i maquetacioacute Pablo Ejarque (Pablus)

iacutendexCiegravencies Ambientals

Ciegravencia I Societat

Turisme

Comunicacioacute Audiovisual

Telecomunicacions

Saluda del director

Pepe Pastor director del Campus de Gandia

El Campus de Gandia de la Universitat Politegravecnica de Valegravencia eacutes una institucioacute acadegravemica jove de gran dinamisme i en permanent adaptacioacute al seu entorn socioeconogravemic El seu objectiu eacutes formar professionals amb capacitat per a integrar-se en el mercat laboral i de generar coneixement que contribuiumlsca al desenvolupament tecnologravegic i al progreacutes drsquouna societat moderna i avanccedila

Una de les apostes meacutes fermes eacutes la de potenciar lrsquointeregraves i facilitar lrsquoapropament de la societat a la ciegravencia i la investigacioacute a traveacutes de la difusioacute i la divulgacioacute de lrsquoactivitat en I+D i el foment de la transferegravencia de coneixement des dels diferents grups drsquoinvestigacioacute del Campus

Amb aquest anuari volem apropar a la ciutadania la ciegravencia i la investigacioacute que es du a terme al nostre campus Compartim amb vosaltres notiacutecies drsquointeregraves tecnologravegic i cientiacutefic esdeveniments i activitats de divulgacioacute cientiacutefica

Volem connectar amb tots aquells apassionats del moacuten de la ciegravencia i que voleu mantenir-vos informats sobre la nostra aportacioacute a la investigacioacute i el desenvolupament tecnologravegic

En desembre pren el testimoni Jesuacutes Alba com a director del Campus de Gandia

Ens acompanyes UPVGandiaCiencia

Ciegravencies Ambientals

1 En ciegravencia tot esforccedil acaba tenint recompensa

2 El Campus estudia cabals ecologravegics a Tanzagravenia

3 Hem drsquointervenir per a conservar les tellines

4 El paisatge forestal

5 Nou sistema intelmiddotligent per a la deteccioacute drsquoabocaments togravexics a la mar

6 Nou projecte per a protegir a la tortuga babau en perill drsquoextincioacute

Garoacutefano durant la seua estagravencia a Franccedila

En ciegravencia tot esforccedil acaba tenint recompensa

Virginia Garoacutefano Goacutemez que ha realitzat la seua tesi doctoral en el Campus de Gandia ens explica la seua experiegravencia predoctoral i actualment postdoctoral en la Universitat Blas Pascal de Clarmont (Francia)

Lrsquointeregraves pels ecosistemes fluvials i la vegetacioacute de ribera em va sorgir quan estudiava Ciegravencies Ambientals en la Universitat de Granada i per accedilograve vaig decidir cercar programes de doctorat relacionats En la UPV vaig trobar el programa del Departament drsquoEnginyeria Hidragraveulica i Medi ambient que tenia una intensificacioacute en avaluacioacute drsquoimpactes ambientals Casualment havia conegut en un congreacutes a Francisco Martiacutenez Capel professor i investigador drsquoaquest departament que treballava en el Campus de Gandia i que acabaria sent el meu director de tesi En aquestes condicions vaig decidir mudar-me a Gandia per a comenccedilar el doctorat

El comenccedilament no va ser fagravecil perquegrave malgrat el bon acolliment que vaig rebre vaig comenccedilar la tesi sense financcedilament Fins que va arribar aqueix moment vaig tenir la sort de colmiddotlaborar amb la consultora TECNOMA en els seus estudis i simultagraveniament vaig obtenir una ajuda de recerca del CEIC Alfons el Vell de Gandia que em va permetre publicar un monogragravefic sobre el riu Serpis

GENERlsquo16

Virginia Garoacutefano

Perograve el punt drsquoinflexioacute va ser lrsquoobtencioacute de la beca de Formacioacute de Personal Investigador de la UPV gragravecies a la qual vaig poder dedicar els seguumlents quatre anys a treballar en projectes de recerca i a concloure la meua tesi doctoral Meacutes tard i gragravecies a les ajudes vaig poder desenvolupar part de la tesi a Regne Unit Itagravelia i Agraveustria per a optar al doctorat amb Esment Internacional Aquestes estades per a mi han sigut la millor part del doctorat

Despreacutes drsquoacabar la tesi vaig participar sense sort en diverses convocatograveries postdoctorals nacionals Principalment perquegrave manca financcedilament en recerca i perquegrave la competitivitat eacutes major a mesura que srsquoescalen etapes en la carrera cientiacutefica

Despreacutes de meacutes drsquoun any aturada el marccedil de 2014 vaig aconseguir un contracte a mitja jornada com a tegravecnica de recerca en la UPV que em va permetre participar en la direccioacute drsquouna tesi doctoral Al juny de 2014 vaig saber que havia aconseguit un dels quatre contractes postdoctorals per a estrangers de la Universitat Blas Pascal a Franccedila Vaig rebre la notiacutecia amb una sensacioacute agredolccedila vaig sentir una gran emocioacute perquegrave treballaria amb persones a les quals admire perograve tambeacute vaig sentir por i pena perquegrave significava allunyar-me meacutes de la meua famiacutelia de la meua parella i posposar una possible maternitat I eacutes que fer un postdoc eacutes una decisioacute que no prens sola

Porte desenvolupant el meu projecte postdoctoral un any i mig al laboratori de recerca CNRS-UBP de GEOLAB Ambdues unitats de recerca soacuten molt capdavanteres i tinc la sort drsquoestar envoltada de gent molt competent que mrsquohan acollit drsquouna forma immillorable

En el meu projecte postdoctoral realitzem un treball experimental en condicions semi-controlades per a caracteritzar la resposta morfologravegica i biomecagravenica del pollancre (una de les espegravecies de ribera meacutes emblemagravetiques de lrsquohemisferi nord) a diferents processos fluvials A meacutes tinc el privilegi de colmiddotlaborar en diversos estudis en el riu Allier un dels pocs rius europeus que encara conserven el seu dinamisme natural Al juny de 2015 vaig presentar els primers resultats del postdoc durant la celebracioacute del congreacutes IS RIVERS ea Lioacute i vaig ser guardonada amb un dels dos premis atorgats pel puacuteblic als als millors pogravesters del congreacutes

Els temps soacuten difiacutecils tant per a treballar en ciegravencia com en qualsevol altre camp A Espanya moltes persones tenen una gran incertesa laboral i si beacute eacutes cert que treballar en ciegravencia sempre ha estat difiacutecil ara ho estagrave meacutes que mai Molts joves es veuen abocats a eixir drsquoEspanya com a uacutenica opcioacute i accedilograve eacutes dramagravetic La societat espanyola ha de demanar una major inversioacute en recerca ja que eacutes fonamental per a la creacioacute de coneixement i progreacutes sense ella un paiacutes manca de futur Facilitar lrsquoacceacutes a joves a la carrera cientiacutefica en unes condicions dignes hauria de ser una tasca prioritagraveria dels nostres governs que romanen impassibles davant la lsquofugida de cervellsrsquo

Mrsquoagradaria concloure donant un consell als nous doctorands encara que eacutes un proceacutes llarg no cal desanimar-se cal gaudir del camiacute aprofitar lrsquoexperiegravencia i traure-li el magravexim partit especialment establint contactes amb altres professionals i aprenent a utilitzar eines i tegravecniques que seran posteriorment drsquoutilitat fins i tot si es decideix donar un altre rumb a la carrera professional

Tot esforccedil acaba tenint recompensa

CIEgraveNCIES AMBIENTALS

middot Martiacutenez-Capel i Michael McClain middot

El Campus estudia cabals ecologravegics a Tanzagravenia

Francisco Martiacutenez-Capel investigador i professor de Ciegravencies Ambientals al campus de Gandia ha participat amb el seu equip en lrsquoestudi de cabals ecologravegics en la conca del riu Kilombero a Tanzagravenia aportant suport tegravecnic El projecte drsquoagravembit internacional estagrave coordinat per per lrsquoInstitut UNESCO-IHE Institute for Water Education (Holanda) i en ell participen altres universitats de Tanzagravenia Estagrave promogut per la United States Agency for International Development i el coordinador drsquoaquest eacutes el prestigioacutes professor Michael McClain amb una dilatada experiegravencia internacional en estudis relacionats amb lrsquoaigua

Lrsquoobjectiu final eacutes establir noves infraestructures i regadius en aquesta zona de Tanzagravenia de manera que es contribuiumlsca al desenvolupament drsquoaquest paiacutes i a la seua seguretat alimentagraveria al mateix temps que es fa compatible amb la conservacioacute de la gran riquesa natural del paiacutes

Lrsquoequip de la Universitat Politegravecnica de Valegravencia ha jugat un paper important per a determinar els cabals ecologravegics en els rius que han de mantenir lrsquoelevada biodiversitat drsquoaquests ecosistemes Accedilograve ha suposat diverses visites de camp per a estudiar els peixos tropicals entrevistar a pescadors locals i compartir informacioacute amb els cientiacutefics i tegravecnics implicats en el treball explica lrsquoinvestigador Martiacutenez-Capel Al costat de Martiacutenez- Capel des del Campus de Gandia de la UPV han participat en el projecte els investigadors Rafael Muntildeoz-Mas i Carlos Puig

COORDINADOR DEL COMITEgrave ECOHYDRAULICSDrsquoaltra banda lrsquoinvestigador Francisco Martiacutenez-Capel ha sigut nomenat enguany coordinador (Chair) del comitegrave de Ecohydraulics de la IAHR ) que realitza activitats de colmiddotlaboracioacute cientiacutefica entre investigadors de cinc continents en aquest camp i que estudia principalment les relacions entre organismes aquagravetics i vegetacioacute de ribera amb el flux i cabals en els rius i llacs

ABRILlsquo16


Hem drsquointervenir per a conservar les tellines

Cientiacutefics del Campus de Gandia stan duent a terme diverses recerques amb lrsquoobjectiu de conegraveixer la situacioacute de les poblacions de tellines en la costa valenciana i per a contribuir a la seua recuperacioacute La captura de tellines va passar de 300000 a 1900 kg en els uacuteltims deu anys a la Comunitat Valenciana per la qual cosa la seua extraccioacute no estagrave permesa des de juny de 2015

Com a part drsquoaquestes recerques els cientiacutefics van realitzar de maig a novembre de 2015 un estudi en zona 3 de la costa ndash des del port de Valegravencia fins a Deacutenia- i van constatar una disminucioacute tant en la densitat de la poblacioacute de les tellines com en la grandagraveria drsquoaquestes Aixiacute mateix tambeacute van detectar que en el periacuteode de setembre a desembre de 2015 es va produir una important recuperacioacute de les poblacions a causa de les pluges que es van produir i que van aportar nutrients a aquests molmiddotluscs

PROPOSTESEls resultats drsquoaquest treball drsquo drsquoinvestigacioacute de la UPV srsquohan traslladat a la Confraria de Pescadors de Gandia Fruit drsquoaquests i altres estudis els investigadors apunten tres propostes de cara a millorar la situacioacute de les poblacions de tellines treballar en la possible cria de tellines per a la seua reintroduccioacute en el mar quan siguen menys vulnerables a depredadors com les meduses determinar zones on les poblacions siguen majors per a permetre una pesca controlada i estudiar lrsquoefecte de nous contaminants drsquouacutes generalitzat com protectors solars

Miguel Rodilla director del Magravester Universitari en Avaluacioacute i Seguiment Ambiental drsquoEcosistemes Marins i Costaners eacutes el director drsquoaquests treballs ldquoDes de lrsquoany 2006 fins a lrsquoactualitat les captures de tellines han passat de 300000 kg a 1900 kg Aquestes dades les coneixen les administracions responsables de la gestioacute dels recursos i tambeacute els pescadors i per tant existeix una preocupacioacute per a la seua conservacioacute Eacutes important que des de la comunitat cientiacutefica treballem amb ells per a aportar-los informacioacute sobre els factors que influeixen en aquesta situacioacute i tambeacute perquegrave es puguen prendre decisions que la millorenrdquo assenyala Rodilla

ESTUDI I DIAGNOgraveSTICSegons explica Miguel Rodilla per al proceacutes es van definir espais de control on es determinava lrsquoevolucioacute de les poblacions i tambeacute es es van marcar tellines tellines a les quals es feia un seguiment sobre la grandagraveria Encara que es va constatar lrsquoescassetat drsquoaquestes i la grandagraveria reduiumlda un dels elements per a lrsquooptimisme va ser verificar que amb les pluges que es van produir de setembre a desembre la grandagraveria de les tellines augmentava considerablement ldquoAccedilograve es deu al fet que els nutrients que necessita el fitoplagravencton que eacutes del que srsquoalimenten les tellines procedeixen de les aportacions de la pluja rius i aquumliacutefers Per aquest motiu la sequera que estagrave produint-se en lrsquouacuteltima degravecada en la costa valenciana estagrave fent que les tellines tinguen poc alimentrdquo

OPTIMISMEAmb tot Miguel Rodilla no eacutes pessimista i creu que es pot actuar de forma positiva ldquoDonada la facilitat amb quegrave creixen les poblacions en condicions favorables hem de treballar per a descobrir quins soacuten i proporcionar-les durant aquest temps seria convenient establir punts de pesca controlada i implicar els pescadors en la gestioacute sobre aquests punts ja que ells soacuten els principals interessats en el fet que les poblacions marines es mantinguen Drsquoaquesta forma afirma no es perdria el coneixement que els pescadors tenen drsquoaquestes arts tradicionals i es continuaria recolzant la sostenibilitat de les tellinesrdquo conclou Rodilla

MAIGlsquo16


Rafa Delgado

El paisatge agroforestal mediterrani en perill

El paisatge agroforestal mediterrani corre risc de desaparicioacute i ser substituiumlt per arbreda boscosa amb baixa biodiversitat Aquesta eacutes la principal conclusioacute drsquoun estudi desenvolupat per lrsquoinvestigador del Campus de Gandia Rafael Delgado Arteacutes El treball forma part de la seua tesi doctoral en la qual ha analitzat els patrons drsquoevolucioacute en els uacuteltims 50 anys de les cobertures forestals la proviacutencia de Castelloacute laquoun territori paradigma dels processos de despoblacioacute i per tant representatiu en lrsquoarc mediterranirdquo aclareix Delgado

El projecte cerca explicar els canvis en el paisatge a traveacutes de factors socioeconogravemics i ecologravegics ocorreguts des dels anys 1957 y 2007 periacuteode en quegrave teacute lloc la major transformacioacute sociologravegica de la histograveria Aquest canvi segons Rafael Delgado eacutes consequumlegravencia de dos fenogravemens concrets drsquouna banda la desagraritzacioacute i drsquouna altra la despoblacioacute drsquoagravemplies zones despreacutes de segles drsquointensa pressioacute de lrsquoeacutesser humagrave

En aquest sentit lrsquoabandoacute rural ha comportat un augment molt rellevant de les cobertures forestals denses Aquesta situacioacute que es pot considerar laquouacutenica en la histograveriaraquo en paraules de Rafael Delgado ha provocat que per primera vegada ldquolrsquouacutes dels recursos forestals siga menor que el seu creixement amb els seus conseguumlents efectes negatiusrdquo

De fet lrsquoinvestigador valenciagrave sosteacute que srsquoha produiumlt un ldquodescens enorme dels usos agriacutecoles especialment dels cultius que han sido los estructuradores del paisajque han sigut els estructuradors del paisatge mentre que els usos urbans tenen major creixement relatiu amb una incidegravencia limitada a escala territorial perograve amb grans repercussions localsrdquo

MAJOR PROTAGONISME FORESTAL MENOR DE LrsquoAGRICULTURALes dades arreplegades en la recerca que va ser dirigida per investigadors del grup Reforest vaticinan que la agricultura va a dejar de servaticinen que lrsquoagricultura deixaragrave de ser lrsquoestructurador del paisatge que fou en el passat en favor del protagonisme forestal

En aquest sentit Rafael Delgado indica que lrsquoextensioacute de la superfiacutecie forestal ldquocontinuaragrave creixent aixiacute com la seua densificacioacute interna amb un clar avantatge en tots dos casos per a lrsquoarbrat sobre el matoll en les condicions actuals i tambeacute en un escenari futur drsquoaridesa o condicions canviantsrdquo

Per accedilograve qualifica com a ldquopreocupantrdquo la situacioacute ja que mediambientalment ldquosrsquoobserva risc drsquohomogeneiumltzacioacute ecologravegica a mitjagrave terminirdquo mentre que des del punt de vista social ldquola no vertebracioacute territorial suposa la desertitzacioacute drsquoagravemplies zonesrdquo

Per a afrontar el problema advoca per definir estrategravegies que permeten gestionar aquest espai territorial i els seus recursos ldquosi no volem que la situacioacute derive en altres greus problemesrdquo Drsquoaquesta manera ressalta que un regravegim intens drsquoincendis o altres factors condicionants poden modificar les previsions encara que ldquoen cap cas sembla probable que les condicions actuals puguen revertir lrsquoenorme tendegravencia global de creixement de les cobertures forestals meacutes denses que srsquoha analitzatrdquo

DELGADO SEGUEIX COM A DIRECTOR DEL CEIC ALFONS EL VELLRecentment el professor del Campus de Gandia de la UPV ha tornat a ser escollit per unanimitat com a director del CEIC Alfons El Vell lrsquoobjectiu principal del qual passa per dinamitzar el panorama cultural de Gandia A Rafael Delgado li acompanyen en el consell executiu drsquoaquesta organitzacioacute autogravenoma i independent Maite Fernaacutendez Juli Capella Pasqual Molina Vicenta Llorca Agustina Peacuterez i els tambeacute professors i investigadors UPV Lluis Miret i Enric Sigalat

JULIOLlsquo16


Jaime Lloret Sandra Sendra Lorena Parra i Joseacute Miguel Jimeacutenez

Nou sistema intelmiddotligent per a la deteccioacute drsquoabocaments togravexics a la mar

Investigadors del Campus de Gandia han dissenyat un nou sistema intelmiddotligent de sensors que ajuda a detectar i delimitar abocaments togravexics de gasoil o hidrocarburs en general en qualsevol medi aquagravetic y ja siga a mar oberta rius llacs etc i a molt baixes concentracionsTal com apunta Jaime Lloret investigador de lrsquoIGIC eacutes un problema global que pot afectar tant a lrsquoentorn natural (fauna i flora) com a lrsquoeconomia i a la salut

ldquoEn funcioacute del tipus de contaminants soacuten necessagraveries unes tegravecniques o unes altres per a eliminar lrsquoabocament Perograve sens dubte el meacutes important eacutes detectar lrsquoabocament de forma ragravepida per a evitar un major impacte i reduir els danys en la zona afectada En aquest sentit el cas dels vessaments de petroli soacuten especialment criacutetics ja que soacuten quasi impossibles drsquoeliminar

FEBRERlsquo16

completament si els treballs de descontaminacioacute no comencen immediatamentrdquo apunta Jaime Lloret

El sistema desenvolupat pels investigadors de la UPV va incrustat en xicotets dispositius flotants Basat en un algorisme intelmiddotligent estagrave compost per nodes sense fils capaccedilos de mourersquos cap al final de la taca a la recerca de la seua vora

ldquoAquests dispositius tenen en compte la informacioacute obtinguda dels sensors de contaminacioacute drsquohidrocarburs i la seua posicioacute pel que fa als altres nodes per a situar-se en la frontera entre lrsquoaigua no contaminada i la taca de lrsquoabocament contaminat Drsquoaquesta manera permet localitzar amb exactitud la posicioacute final de la taca la frontera entre la zona contaminada i la que no ho estagraverdquo destaca Lloret

Els investigadors van presentar els resultats i prestacions drsquoaquest sistema en el marc de la IEEE International Conference on Communication (ICC 2015) celebrada el passat mes de juny a Londres

La recerca duta a terme per Jaime Lloret juntament amb la resta de lrsquoequip compost per Lorena Parra Sandra Sendra Joseacute Miguel Jimeacutenez eacutes una de les liacutenies principals qque naixen a partir del Maacutester en Avaluacioacute i Seguiment Ambiental drsquoEcosistemes Marins i Costaners que imparteix la Universitat Politegravecnica de Valegravencia en el Campus de Gandia


Eduardo Belda amb una de les tortugues babaurdquo

Tortuga amb el dispostitiu de seguiment instalmiddotlat

Nou projecte per a protegir a la tortuga babau en perill drsquoextincioacute

Diverses institucions entre les quals estagrave el Campus de Gandia de la Universitat Politegravecnica de Valegravencia colmiddotlaboren en un projecte per al seguiment via sategravelmiddotlit drsquoexemplars joves de tortugues babau (Caretta caretta) procedents de programes de cria de postes trobades al Mediterrani espanyol lrsquoobjectiu final eacutes comprendre el comportament drsquoaquesta espegravecie per a establir estrategravegies de planificacioacute marina per a la seua proteccioacute ja que les tortugues babaus es troben amenaccedilades Segons lrsquoequip cientiacutefic els principals riscos als quals srsquoenfronten les tortugues en el Mediterrani soacuten problemes drsquoorigen antrogravepic com la pesca accidental o la ingestioacute de plagravestics aixiacute com els efectes del canvi climagravetic

El projecte es va iniciar en 2015 amb el marcat de 8 exemplars procedents drsquouna posada de tortuga babau en Sant Joan (Alacant) Lrsquoany 2016 el 16 de juny Dia Mundial de les Tortugues Marines es van soltar al mar 12 tortugues en la Platja de les Palmeres a Almeria on havien nascut deu mesos abans Quatre dels exemplars que mesuren entre 15 i 20 centiacutemetres de longitud i pesen entre 700 i mil grams portaven localitzadors que permetran realitzar un seguiment dels seus moviments i els seus hagravebits La seua situacioacute podragrave seguir-se des del blog UPV Gandia Ciegravencia aixiacute com en wwwseaturtleorg

Lrsquoequip eacutes pioner en el seguiment via sategravelmiddotlit de tortuga babau menors drsquoun any en el Mediterrani i i soacuten molt escassos els estudis drsquoaquest tipus en el moacuten drsquoaquesta forma es pot conegraveixer el comportament de les tortugues durant la major part de la seua vida i no solament quan soacuten adultes

COLmiddotLABORACIOacute ENTRE INSTITUCIONSEl projecte explica en el seu equip amb la participacioacute de la Universitat de Valegravencia a traveacutes dels doctors Ohiana Revuelta i Jesuacutes Tomaacutes especialistes en tortugues marines i amb experiegravencia pregravevia en marcat i seguiment per telemetria per sategravelmiddotlit drsquoaquestes espegravecies en el Mediterrani occidental i en el Carib

Cap doncs destacar que lrsquoequip de la UPV i la UV colmiddotlaboren des de fa anys en el marcatge de les tortugues tant en aspectes tegravecnics com en el financcedilament de transmissors

Participen tambeacute en aquest projecte un equip cientiacutefic del Consell Superior de Recerques Cientiacutefiques (CSIC) liderat per Adolfo Marco la Consejeriacutea de Medio Ambiente de la Junta de Andaluciacutea el CEGMA de Algeciras i el Acuario de Sevilla aixiacute com la Conselleria de Agricultura Medi Ambient Camvi Climaacutetic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana i lrsquoONG valenciana Xaloc colmiddotlaboradors permanents durant tot el proceacutes de marcat des de fa uns anys

ESTUDIANTS DE MAgraveSTER DE LA UPV COLmiddotLABOREN EN LrsquoESTUDILes dades arreplegades en aquesta solta de tortugues seran analitzats en la tesi doctoral de la investigadora Sara Abalo titulada en el Magravester en Avaluacioacute i Seguiment Ambiental drsquoEcosistemes Marins i Costaners que imparteix la UPV a Gandia i que colmiddotlabora amb lrsquoequip drsquoEduardo Belda En la seua tesi titulada lsquoDistribucioacute i uacutes de lrsquohagravebitat de la tortuga babau en el Mediterrani implicacions per a lrsquoestrategravegia de planificacioacute marinarsquo estudiaragrave el comportament de les tortugues joves en el Mediterrani avaluant paragravemetres com la dispersioacute uacutes drsquohagravebitat estacionalitat en les nostres costes i rutes migratograveries cap als llocs de reproduccioacute amb lrsquoobjectiu de contribuir a la planificacioacute de la gestioacute marina

Tambeacute colmiddotlabora en el projecte Antonio Febrer que estagrave analitzant dades per al seu Treball Final del mateix Magravester drsquoEcosistemes Marins i Costaners

JULIOLlsquo16



1 La ciegravencia eacutes sexi

2 Et trobarem a faltar doctor Cooper

3 ldquoCens viurdquo amb meacutes de 850 nous mitjans en espanyol

4Dibuixos animats per a acostar els escacs als meacutes xicotets

5 Una titulada del Campus de Gandia aconsegueix el Premi Talent Jove de la Comunitat Valenciana en la categoria empresa

6 Ciegravencia propera ciegravencia en primera persona

Ainhoa Gontildei durant el taller impartit al Comunica2 Comunica2

La ciegravencia eacutes sexi

En aquesta sisena edicioacute el congreacutes conduiumlt pel periodista Toni Garrido abordagrave en el seu intens programa assumptes de lrsquoactualitat del moacuten internet amb ponents de primera liacutenia Es va parlar de la la situacioacute dels nous mitjans en espanyol amb Esther Vargas referent mundial en periodisme digital vagraverem coneacuteixer lrsquoexcelmiddotlent difusioacute que realitza la Biblioteca Nacional en xarxes socials i reflexionagraverem sobre lrsquohumor i la sagravetira en internet amb alguns dels tuiters espanyols meacutes coneguts

A meacutes debateacuterem sobre la mobilitzacioacute social 20 amb Changeorg y Metges sense Fronteres vam comptar amb joves dones youtubers que soacuten un autegraventic fenomen social tingueacuterem poesia 20 parlagraverem amb els qui gestionen la presegravencia digital drsquoimportants segraveries de televisioacute i molt meacutes Tot accedilograve amb el suport de Fundeacuteu- BBVA per tercer any consecutiu

Un programa el de Comunica2 que conjumina reflexioacute cientiacutefica i professional que es completa amb la lectura de comunicacions i tambeacute amb tallers pragravectics per a aprendre de forma pragravectica sobre assumptes especiacutefics

LA DIVULGACIOacute CIENTIacuteFICA 20De nou el congreacutes va incloure un taller de divulgacioacute cientiacutefica Comptagraverem amb Ainhoa Gontildei directora de Comunicacioacute del CSIC qui al costat del seu equip va obtenir el Premi Periodiacutestic Concha Garciacutea Campoy de lrsquoAcadegravemia de les Ciegravencies i les Arts de Televisioacute 2015 En Comunica2 Gontildei va oferir el taller laquoInstagram com a eina de divulgacioacute cientiacuteficaraquo en el qual pogueacuterem aprendre coneixements que ella havia adquirit en la seua interessant carreraDes de 2010 la periodista va comenccedilar a preparar lrsquoeixida del CSIC a xarxes socials i ho va fer en gran amb Facebook Twitter i Instagram I eacutes que aquesta professional especialitzada en comunicacioacute cientiacutefica i institucional vol demostrar que la ciegravencia eacutes de tot menys avorrida ho sap perquegrave srsquoha divertit de valent per exemple quan la NASA la va convidar a realitzar el seguiment en Twitter del llanccedilament de lsquoCuriosityrsquo a bord de la Mars Science Laboratory lrsquouacuteltim robot de Mart

UN FUTUR MILLOR GRAgraveCIES A LA CIEgraveNCIADes dels seus inicis el Campus de Gandia ha apostat per la divulgacioacute cientiacutefica Des de 2013 organitzem tallers de divulgacioacute cientiacutefica en Comunica2 impartits per reconeguts professionals amb els quals volem contribuir a la formacioacute de comunicadors i comunicadores de la ciegravencia Ho vam fer amb Joseacute Mariacutea Herranz de la Casa doctor en periodisme i professor de la UCM en 2015 amb el qual vam aprendre sobre divulgacioacute i marca personal de lrsquoinvestigador en lrsquoera 20 Tambeacute amb Joseacute Miguel Mulet divulgador i investigador de la Universitat Politegravecnica de Valegravencia ndash CSIC que ens va introduir a la seua forma de veure la divulgacioacute cientiacutefica en xarxes socials

FEBRERlsquo16

COMUNICACIOacute AUDIOVISUAL

Els personatges de la segraverie CBS copy

Et trobarem a faltar doctor Cooper

La novena temporada de la famosa sitcom de la CBS The Big Bang Theory entra en su recta final entra en la seua recta final En aquests nou anys hem conviscut en un pis compartit en Pasadena (Estats Units) al costat de Leonard (Johnny Galecki) i Sheldon (Jim Parsons) dos fiacutesics que treballen en lrsquoInstitut Tecnologravegic de Califogravernia (Caltech) Tambeacute hem conegut als seus dos amics i companys de treball Howards (Simon Helberg) i Raj (Kunal Nayyar) En el primer capiacutetol Penny (Kaley Cuoco) es va instalmiddotlar en el pis del costat i Leonard es va enamorar drsquoella

Pablo Lujaacuten

Amb el temps altres personatges secundaris srsquohan unit fins a fer-se protagonistesBernadette (Melissa Rauch) i Amy (Mayim Bialik) calc femeniacute de Sheldon en honor de cercar una segona gallina dels ous drsquoor per a la segraverie Perquegrave a pesar que tots els personatges soacuten molt interessants i donen molt joc Sheldon eacutes lrsquoamo i senyor de la segraverie Jim Parsons fa un treball magistral en interpretar un fiacutesic teograveric superdotat extremadament racional i superb que manca de qualsevol aptitud social empatia o habilitat per a detectar el meacutes simple sarcasme No hi ha dubte que tota la fama aconseguida per la segraverie eacutes gragravecies a Sheldon i a la interpretacioacute de Parsons

ELS NERDS ES FAN POPULARSThe Big Bang Theory eacutes com una comegravedia refrescant i innovadora Tegravecnicament estagrave rodada seguint el model clagravessic de sitcoms com Friends (NBC 1994-2004) o Seinfeld(NBC 1989-1998) perograve la temagravetica eacutes molt meacutes actual i arriscada No srsquoesperava que se li poguera traure tant de suc a una segraverie basada en la vida de nerds cientiacutefics I sobretot que poguera arribar a ser tan famosa i aclamada entre un puacuteblic aliegrave a la vida cientiacutefica

Semblava impensable que arribara el dia en quegrave una segraverie de televisioacute o pelbullliacutecula srsquoacostara miacutenimament al que eacutes la vida drsquoun cientiacutefic comuacute actual dels milers que hi ha per tot el moacuten a la recerca drsquoentendre millor lrsquounivers que ens envolta Siacute que eacutes cert que de forma meacutes encertada o menys els cineastes han intentat portar la vida cientiacutefica a la gran pantalla perograve sempre ha sigut per a explicar la vida dels meacutes grans i sempre com un relat de superacioacute personal com en La teoria del tot (James Marsh 2014) o Una ment meravellosa (Ron Howards 2001)

MAIGlsquo16


No cal desmeregraveixer les vides dels grans cientiacutefics que srsquohi plasmen o la qualitat cinematogragravefica perograve aquests exemples no representen el dia a dia de la majoria dels cientiacutefics En canvi la quotidianitat plasmada en The Big Bang Theory siacute que ho fa A meacutes dels biopics la figura del cientiacutefic tambeacute ha sigut emprada en altres gegraveneres de la ficcioacute cinematogragravefica perograve la majoria de vegades associades a homes bojos com lrsquoEmmett Brown de Retorn al futur (Robert Zemeckis 1985) camb escassos valors morals posant en perill a la humanitat com en Esclat (Wolfgang Petersen 1995) o tot junt com en Re-Animator (Stuart Gordon 1985) Sobra dir que no podrien estar meacutes equivocats

DIVULGACIOacute CIENTIacuteFICA ENTRE RIURESThe Big Bang Theory eacutes el millor acostament a la comunitat cientiacutefica actual que srsquohaja fet fins avui Potser no tots siguen tan nerds com els quatre amics protagonistes encara que representen a la perfeccioacute meacutes drsquoun Sens dubte el millor reflex drsquoun cientiacutefic comuacute seria el personatge de Bernadette

A meacutes la segraverie no eacutes nomeacutes entreteniment sinoacute tambeacute divulgacioacute Aborda principis cientiacutefics drsquouna manera senzilla accessible a tot el puacuteblic alhora que gracioacutes com lsquoel gat de Schroumldingerrsquo per a explicar una relacioacute amorosa o la disfressa de Sheldon de lrsquoefecte Dopplerrsquo

Per desgragravecia 9 anys ja soacuten molts anys i com ocorre amb la gran majoria de sitcoms la segraverie comenccedila a ser monogravetona Estira les trames al magravexim i la llista de situacions gracioses fluiumldes i enginyoses comenccedila a acabar-se i ja solament queden situacions repetitives inconnexes i forccedilades En les uacuteltimes temporades els moments realment brillants comencen a escassejar i potser siga moment drsquoanar acabant la funcioacute Encara aixiacute trobareacute molt a faltar Sheldon quan sersquon vaja

Lrsquoequip de treball de lrsquoobservatori Benjamiacuten Arroquia Ivette Pentildea Pablo Pascual Blas Hernaacutendez Emilio Rico Salva Zarago-

za Evelio Martiacutenez Marga Cabrera Enric Domiacutenguez Vicent Ibaacutentildeez Coke Morillo

ldquoCens viurdquo amb meacutes de 850 nous mitjans en espanyol

La professora del Campus de Gandia Marga Cabrera dirigeix el projecte ldquoObservatori de nous mitjans en espanyolrsquo Financcedilat amb una de les Ajudes a Investigadors i creadors culturals 2015 de la Fundacioacute BBVA Lrsquoobservatori eacutes un cens viu que tracta de conjuminar informacioacute sobre les iniciatives que srsquoestan creant en la xarxa impulsades per professionals ldquoEn internet la frontera la marca lrsquo idioma la llengua amb la qual busquem per accedilograve recopilem el magravexim possible drsquoiniciatives que inclouen Amegraverica Llatina i Estats Units on lrsquoespanyol eacutes un niacutenxol molt interessantrdquo explica la investigadora Marga Cabrera

laquoLrsquoObservatori ajudaragrave investigadors i emprenedors en periodisme sobretot a lrsquohora drsquoidentificar qui eacutes la seua competegravencia en espanyol i quines soacuten les millors pragravectiques en quant a model de negoci iniciativa noves narratives i resultatsrdquo continua la professora de Comunicacioacute

MOLT MEacuteS QUE UN DIRECTORIldquoAquest cens viu classifica els nous mitjans en lrsquoagravembit internacional per temagravetica i geolocalitza i detecta zones drsquoinfluegravencia A partir de les dades extretes automagraveticament cada mitjagrave teacute una fitxa amb informacioacute sobre el mitjagrave creada automagraveticament per la plataforma que detecta el nivell drsquoengagement abast amplificacioacute reconeixement de marca horari drsquoemissioacute mitjagrave creixement drsquoaudiegravencia llistes histograverichellip i permet generar un ragravenquing automagravetic segons les dades analitzades Tot accedilograve facilita als investigadors realitzar nombrosos estudis sobre tendegravencies a meacutes de ser molt uacutetil per a qualsevol persona o entitat que vulga identificar qui eacutes qui en nous mitjansrdquo afirma la professora de la UPV

La investigadora Marga Cabrera comenta que el projecte segueix construint-se lsquoEstem generant el ragravenquing de mitjans i perfilant els cercadors Perograve la plataforma ja estagrave en marxa i srsquohan documentat meacutes de 850 nous mitjans en espanyol La idea eacutes perfilar-lo i millorar-lo amb el temps Tambeacute srsquoespera que el cens vaja en augment en nombre de mitjans aixiacute com en la visualitzacioacute de dades i ferramentes integrades i que puga generar moltes sinergies amb altres entitats del sectorrsquo

JUNYlsquo16


RECERCA EN NARRATIVES I MITJANS DIGITALSEn 2015 la professora Marga Cabrera va ser beneficiagraveria drsquouna de les ajudes a investigadors i creadors culturals de la Fundacioacute BBVA que va servir per a dur a terme el projecte Marga Cabrera compta amb una fructiacutefera carrera en la recerca en lrsquoagravembit de la comunicacioacute i aquest projecte ofereix continuiumltat al seu interegraves en la liacutenia de recerca de les narratives digitals i la seua evolucioacute digital en els nous mitjans A meacutes eacutes codirectora del congreacutes internacional sobre xarxes socials Comunica2 que acull el Campus de Gandia Ha sigut a meacutes coordinadora del magravester en comunicacioacute digital CALSI de la UPV

Va coordinar el llibre de la Fundeacuteu- BBVA Escribir para internet guiacutea para los nuevos medios y las redes sociales i eacutes coautora del llibre de lrsquoeditorial UOC Emprender en periodismo herramientas para el nuevo profesional en red Va fundar dues empreses de noves tecnologies i teacute meacutes de 20 anys drsquoexperiegravencia en gestioacute formacioacute i recerca

Dibuixos animats per a acostar els escacs als meacutes xicotets

Professors del Campus de Gandia han desenvolupat dins del Magravester Universitari en Postproduccioacute Digital una segraverie de viacutedeos amb lrsquoobjectiu drsquoatraure lrsquoatencioacute dels xiquets de molt curta edat cap als escacs i familiaritzar-los amb les peces i els moviments En el desenvolupament del projecte ha participat tambeacute lrsquoalumne de postgrau Rauacutel Esteacutevez Montero

laquoEls escacs estan aconsellats com a eina pedagogravegica per a ensenyar a pensar mdashja que milloren la capacitat de concentracioacutemdash per a madurar estrategravegies i per a preveure possibles consequumlegravencies i respostes de lrsquooponent En certa manera permeten desenvolupar unes habilitats que seran uacutetils en un futur i que eacutes desitjable que les adquirisquen com meacutes prompte millorrdquo destaca Jaime Lloret coordinador del magravester

Aixiacute amb lrsquoobjectiu de crear un producte divertit per a infants a partir de tres anys les animacions tracten de despertar lrsquointeregraves de forma entretinguda i ensenyar els aspectes meacutes bagravesics del joc

Els viacutedeos ensenyen als xiquets a identificar els elements comuns a colmiddotlocar les peces correctament en el tauler i fins i tot a assimilar les principals normes bagravesiques com els diferents moviments de les peces Sempre des drsquouna perspectiva educativa i entretinguda

ldquoLa peccedila audiovisual estagrave presentada per dibuixos animats en 2D Hem evitat que apareguera una persona explicant les lliccedilons perquegrave voliacuteem fer-la meacutes progravexima al xiquet Hem respectat en tot moment lrsquoargot de la comunitat de jugadors drsquoescacsrdquo destaca Jaime Lloret Les dues primeres animacions es troben en obert en la plataforma Politube de la UPV Els creadors preveuen ampliar la segraverie amb nous capiacutetols i desenvolupar un joc interactiu

MAIGlsquo16


ldquoFins ara els productes trobats per a ensenyar els escacs en la infagravencia estan desenvolupats per a xiquets meacutes majors Eacutes el cas de ChessKid Kidchess Learn Chess in 30 Minutes o El pequentildeo Fritz aprende y entrena ajedrez Drsquoaltra banda aquest eacutes lrsquouacutenic producte drsquoaquestes caracteriacutestiques en castellagrave La metodologia duta a terme en lrsquoanimacioacute permet que els xiquets meacutes petits puguen veure els escacs com un joc meacutes proper i entretingutrdquo conclou Lloret

JAIME LLORET EL CIENTIacuteFIC MEacuteS CITAT EN LA SEUA CATEGORIACal destacar que el professor i investigador del Campus de Gandia eacutes capdavanter a Espanya en el camp de les Telecomunicacions per la seua tasca investigadora Aixiacute es reflecteix en la classificacioacute basada en lrsquoiacutendex h un sistema que mesura la qualitat cientiacutefica dels investigadors a partir del nombre de vegades que han sigut citats els seus articles

Maya Callejo responsable del projecte KiBi Toys

Una titulada del Campus de Gandia aconsegueix el Premi Talent Jove de la Comunitat Valenciana en la categoria empresa

Maya Callejo Saavedra valenciana establerta a Gandia durant anys llicenciada en Comunicacioacute Audiovisual en el Campus de Gandia i Magravester Universitari en Arts Visuals i Multimegravedia de la Universitat Politegravecnica de Valegravencia ha sigut guanyadora del premi Talent Jove de la Comunitat Valenciana en la categoria empresa pel seu projecte KiBi Toys Es tracta drsquouna firma de jocs educatius connectats que uneix la tauleta amb el joguet fiacutesic i que va nagraveixer en el viver drsquoempreses de la Universitat Politegravecnica de Valegravencia el StartUPV i continua allotjada en el campus de Vera KiBi Toys va ser creada fa un any per Maya Callejo al costat del seu soci Isaac Saneleuterio amb lrsquoobjectiu de facilitar la tornada als joguets educatius de tipus sensorial que puguen complementar a les tauletes o altres pantalles ldquoEls xiquets de 0 a 6 anys han drsquoutilitzar al magravexim els seus sentits per a poder desenvolupar tot el seu potencial tocar subjectar objectes amb les seues mans caure i aprendre dels seus errorshellip no obstant accedilograve la tendegravencia eacutes passar cada vegada meacutes temps davant de les tauletesrsquo explica Maya En KiBi Toys la tecnologia eacutes un ganxo per a tornar a la interaccioacute amb el joguet fiacutesic amb lrsquoobjectiu drsquoentretenir als xiquets

alhora que aprenen lsquoPer exemple en un dels joguets quan es toca un teixit suau en la tauleta ix un osset de manera que associen lrsquoobjecte que veuen en 3D a una texturardquo En KiBi Toys treballen directament amb centres educatius i incorporen en els seus joguets aspectes pedagogravegics que van sorgint de la interaccioacute amb professorat i xiquets Maya Callejo havia treballat en empreses perograve amb lrsquoemprenedoria es declara meacutes satisfeta que mai ldquoquan treballes per a uns altres fas realitat els somnis drsquouna altra persona perograve quan treballes per a tu fas realitat els teusrdquo explica El que meacutes li satisfagrave del seu treball eacutes el fet drsquoaportar valor ldquoNo saps el que se sent fins que ho vius fer alguna cosa que eacutes uacutetil que serveix perquegrave els xiquets aprenguen i es divertisquen Eacutes una mescla drsquoemocions risc perquegrave no saps quegrave passaragrave i alegria perquegrave fas el que vols fer Gestiones el teu temps i el dediques a complir el teu somnirdquo De la seua experiegravencia en el Campus de Gandia Maya Callejo destaca que va ser on va adquirir la base de qui eacutes ara ldquoJo em considere comunicadora i escoltadora i guarde molt bon record del Campus i dels anys que vaig passar alliacuterdquo afirma

GENERlsquo16


Ciegravencia propera ciegravencia en primera persona

La ciegravencia ha donat lloc al llarg de la histograveria a incomptables avanccedilos que han millorat la vida de les persones en la seua salut alimentacioacute benestarhellip tambeacute actua com a dinamitzadora de lrsquoeconomia amb nous productes serveis i induacutestries No obstant accedilograve tal com arreplega lrsquo Estrategravegia Espanyola de Ciegravencia i Tecnologia i drsquoInnovacioacute 2013 ndash 2020 perquegrave el progreacutes cientiacutefic i tecnologravegic repercutisca en un progreacutes social lsquocal comptar amb una societat procliu i oberta a la innovacioacute que aculla el desenvolupament i lrsquoadopcioacute de noves idees i la seua incorporacioacute a nous processos productes i serveisrsquo

Aquest eacutes un dels objectius als quals vol contribuir Ciegravencia Propera iniciativa desenvolupada per la Universitat Politegravecnica de Valegravencia en el seu Campus de Gandia financcedilat per la FECYT i cofinanccedilat per la Cagravetedra drsquoInnovacioacute del Campus de Gandia

El projecte que srsquoexecuta durant tot lrsquoany 2016 conjumina la produccioacute de continguts audiovisuals radiofogravenics i tambeacute la seua difusioacute a traveacutes drsquointernet en tres llenguumles valenciagrave castellagrave i anglegraves

Investigadors de primera liacutenia del Campus de Gandia de la UPV i drsquoaltres centres han sigut els protagonistes de les seccions cientiacutefiques dels catorze programes de televisioacute que srsquohan produiumlt en el marc drsquoaquest projecte en els quals srsquohan explicat avanccedilos que srsquoestan creant actualment i que poden millorar la vida i lrsquoeconomia Srsquohan abordat temes com recerques per a travessar la barrera hematoencefagravelica amb ultrasons per al tractament de malalties la conservacioacute de les tellines en la costa valenciana anagravelisi del tractament de gegravenere en les enginyeries les ones gravitacionalshellip tambeacute srsquohan realitzat entrevistes personals a investigadors i investigadores amb la finalitat que servisquen

JULIOLlsquo16


de referent i inspiracioacute a joves i tambeacute per ajudar a normalitzar les persones que es dediquen a la ciegravencia i que en general comparteixen tres caracteriacutestiques la curiositat la passioacute i el treball dur

Els continguts audiovisuals produiumlts srsquohan donat a conegraveixer en les seccions UPVGandiaCiencia i Diari de en un programa de televisioacute Telegrafies que srsquoemet en la web de UPV-RTV Canal Youtube del Campus de Gandia i en la televisioacute comarcal Tele7Safor Aquestes seccions srsquohan subtitulat en valenciagrave espanyol i anglegraves i srsquohan difoacutes per internet a traveacutes drsquoaquesta web Facebook i Twitter

Lrsquoaudiegravencia estimada del projecte ha sigut en la seua difusioacute convencional de 15000 televidents Les publicacions en internet han tingut un abast mitjagrave en Facebook de 5000 usuaris

FORMACIOacute I NOU DESENVOLUPAMENT CIENTIacuteFICEl projecte ha permegraves aixiacute mateix formar a 60 estudiants de Comunicacioacute Audiovisual que han conegut de primera magrave com es duu a terme la divulgacioacute cientiacutefica han compregraves nous conceptes i han interactuat de forma personal amb cientiacutefics i cientiacutefiques

Finalment gragravecies a Ciegravencia Propera srsquoha implementat per primera vegada en un entorn real un sistema de subtiacutetols interactius i personalitzables que es poden integrar en segones pantalles desenvolupats pel grup de recerca Immersive Interactive Mitja RampD Group

Ciegravencia i Societat

1 Quegrave eacutes la quiacutemica professor White

2 Gandia obteacute la distincioacute de Ciutat de la Ciegravencia i la Innovacioacute

3 Ones gravitacionals 100 anys esperant-les

4 Un vot per la ciegravencia

5 Trobada al Campus de Gandia amb el Premi Nobel de Quiacutemica Avram Hershko

6 Ciegravencia per a tots els puacuteblics en la XII Setmana de la Ciegravencia

7 Eduardo Balgueriacuteas director de lrsquoInstitut Espanyol drsquoOceanografia ha impartit la Conferegravencia Inaugural en el Campus de Gandia

Bryan Cranston interpreta a Walter White AMC copy

Quegrave eacutes la quiacutemica professor White

Breaking Bad parla sobre la crisi dels quaranta i per accedilograve res millor que un professor drsquoinstitut esgotat que en realitat anava per a empresari multimilionari i es va quedar en el camiacute Aqueixa eacutes la histograveria de Walter White el seu protagonista perograve no eacutes la raoacute per la qual eacutes un mal professor

Fan beacute els guionistes a mostrar-nos en el primer capiacutetol com imparteix una classe aixiacute podem veure la decrepitud de la seua situacioacute vital Un professor Vint alumnes capcots La sensacioacute que el que un fa no serveix per reshellip Lrsquoescena amb prou faenes dura un minut Perograve quin minut

Comenccedila amb Walter definint quegrave eacutes la quiacutemica laquoeacutes la ciegravencia que estudia la mategraveriaraquo Els alumnes no semblen interessats Despreacutes doacutena la seua opinioacute sobre la quiacutemica laquoeacutes la ciegravencia del canviraquo Accedilograve eacutes lrsquoimportant com canvien les coses i com el canvi ho significa tot El propi cicle de la vida Els ulls li brillen es nota que estima la quiacutemica que li fascina el que estagrave explicant Els alumnes no obstant aixograve segueixen badallant

A continuacioacute aporta un exemple pragravectic enceacuten un encenedor i polvoritza substagravencies quiacutemiques que produeixen flames de colors I mentre ho fa segueix reforccedilant la idea del canvi com els elements es combinen per a transformar-se en aqueixos colors tan vius que han aconseguit fer alccedilar miacutenimament el cap a alguns dels xics Lrsquoescena acaba amb un somriure esplegravendid encara que retret de Walter mentre diu laquoeacutes realment fascinantraquo

FEBRERlsquo16

Francisco Camarena

Malgrat que el protagonista de Breaking Bad no aconsegueix captar lrsquoatencioacute dels seus alumnes eacutes innegable que posseeix un bon nombre de qualitats docents Algunes drsquoelles soacuten

1 Eacutes ortodox com beacute demostra en definir lrsquoassignatura la quiacutemica eacutes la ciegravencia de la mategraveria i el canvi No obstant aixograve no es cenyeix purament a la normativa sinoacute que des del seu coneixement i experiegravencia li aporta un valor extra En aquesta ocasioacute expressant la seua opinioacute en emfatitzar la importagravencia del canvi El que drsquoaltra banda eacutes una picada drsquoullet subtil que ens fan els guionistes en referegravencia al gran canvi que srsquoacosta a la seua vida

2 Eacutes un entusiasta de la mategraveria que imparteix No hi ha meacutes que observar-lo quan en parla el respecte i lrsquoadmiracioacute que li teacute Lrsquoentusiasme eacutes encomanadiacutes per aixograve eacutes important que el posseiumlsca un professor

3 Domina la mategraveria Prova drsquoaccedilograve eacutes lrsquoexactitud amb quegrave descriu els processos quiacutemics que estan tenint lloc mentre realitza lrsquoexperiment amb el foc nivells energegravetics enllaccedilos moleculars combinacions drsquoelementshellip

4 Utilitza exemples pragravectics i vistososSoacuten una eina importantiacutessima per a activar lrsquoatencioacute dels alumnes En aquest punt he de dir que considere una llicegravencia narrativa que lrsquoexperiment no sorprenga els alumnes No eacutes creiumlble De no ser eacutes clar que tots els dies vegen focs de colors en classe

Com hem dit i malgrat aquestes importants qualitats el bo de Walter no aconsegueix fer-se amb els seus alumnes Hi ha alguna cosa que falla Alguna cosa que falta Perograve quegrave eacutes Al meu entendre els alumnes no atenen perquegrave el que Walter els estagrave explicant no els serveix per a res La quiacutemica no els serveix de res I eacutes que un nomeacutes apregraven quan teacute la necessitat de fer-ho

CIEgraveNCIA I SOCIETAT

La mateixa segraverie srsquoencarrega de demostrar-nos-ho quan dies meacutes tard un dels antics alumnes de Walter White lrsquoentranyable Jesse Pinkman necessita aprendre a cuinar una mica de bona metamfetamina per a guanyar-se la vida

Eacutes llavors quan el que el seu vell professor sap es torna uacutetil Eacutes llavors quan alccedila el cap i observa com ho fa el mestre sense perdrersquos un sol detall I eacutes en aquell preciacutes moment quan el mal alumne es converteix en un alumne excepcional

Ogravebviament accedilograve no eacutes megraverit de Walter sinoacute del sistema o del mercat que estagrave donant valor al coneixement Perograve eacutes que no es pot ser un bon professor tot sol

Aliacutecia Izquierdo Diana Morant i Pepe Pastor Foto Aacutelex Oltra Ajuntament de Gandia

Gandia obteacute la distincioacute de Ciutat de la Ciegravencia i la Innovacioacute

SETEMBRElsquo16


Gandia ha sigut una de les nou ciutats espanyoles escollides enguany per a rebre la distincioacute de ldquoCiutat de la Ciegravencia i la Innovacioacuterdquo El Campus de Gandia de la UPV ha participat activament en lrsquoelaboracioacute del projecte que ha aconseguit el reconeixement que atorga la Secretaria drsquoEstat de Recerca Desenvolupament i Innovacioacute del Ministeri drsquoEconomia i Competitivitat del Govern drsquoEspanya

Amb aquest assoliment Gandia passa a formar part de la coneguda com a Xarxa Innpulso de la qual formen part 62 municipis drsquoEspanya Un reconeixement que teacute una durada de tres anys i que pot renovar-se si la ciutat compleix els requisits per a seguir formant part drsquoaquesta xarxa El projecte ha comptat amb la colmiddotlaboracioacute de fins a 26 entitats de Gandia i la comarca de la Safor tant empreses com associacions drsquoempreses que van manifestar per escrit el seu suport a la candidatura de Gandia com a Ciutat de la Ciegravencia i de la Innovacioacute

El reconeixement va ser anunciat puacuteblicament el passat 29 de juliol en lrsquoAjuntament de la ciutat per part de lrsquoAlcaldessa de Gandia Diana Morant la regidor de Poliacutetiques Econogravemiques i Innovacioacute Aliacutecia Izquierdo i el director del Campus de Gandia de la UPV Pep Pastor

UN PROJECTE DE CIUTATPastor va destacar que durant els uacuteltims 20 anys ha sigut ldquomolt important per a Gandia tenir un campus universitari que a meacutes de formar persones ha aconseguit obrir la UPV transferint tecnologia coneixements a empreses o institucionsrdquo El director srsquoha referit als nombrosos projectes de recerca i de ciegravencia oberts en aquests moments en colmiddotlaboracioacute amb altres empreses ldquoPragravecticament totes les setmanes hi ha actes relacionats amb la ciegravencia i la seua divulgacioacute Ens faltava sumar-nos al projecte de Ciutat de la Ciegravencia i de la Innovacioacute per a arredonir el cercle El reconeixement ens permetragrave fer un salt qualitatiu i ser meacutes autoexigentsrdquo

Diana Morant va voler agrair el treball constant del Campus de Gandia de la UPV amb la ciutat ldquoEl Campus eacutes el nostre millor aliat en mategraveria drsquoinnovacioacute i recerca i com de costum hem pogut colmiddotlaborar estretament en lrsquoelaboracioacute del projecterdquo Morant va valorar positivament la relacioacute entre ciutat i universitat ldquovolem aprofitar al magravexim el plus que li suposa a una ciutat com la nostra ser universitagraveria i amb colmiddotlaboracions com aquesta val la pena seguir les magniacutefiques relacions entre dues institucions que quan meacutes srsquoentenen millor li va a Gandiardquo

XARXA INNPULSOLrsquoEstrategravegia Espanyola de Ciegravencia i Tecnologia i drsquoInnovacioacute reconeix el paper dels ajuntaments com a agents drsquoinnovacioacute i estableix que la Xarxa Innpulso eacutes una plataforma estrategravegica per a potenciar la innovacioacute en les ciutats Amb aquestes noves distincions soacuten ja 62 municipis els que configuren la Xarxa Innpulso

Des de 2010 srsquoagrupa els ajuntaments distingits en la Xarxa un fograverum de contacte permanent per a compartir recursos i informacioacute i que teacute per objectiu definir les poliacutetiques locals innovadores i potenciar la cooperacioacute puacuteblica-privada La distincioacute srsquoobteacute per a un periacuteode de tres anys

Entre els avantatges de pertagravenyer a aquesta Xarxa es troben la drsquoaprofitar els projectes colmiddotlaboratius entre municipis la prioritzacioacute per a la ubicacioacute drsquoinstalmiddotlacions cientiacutefiques i tecnologravegiques i la preferegravencia per a la celebracioacute de congressos seminaris i altres esdeveniments

LIGO LaboratoryLIGO Laboratory

Ones gravitacionals 100 anys esperant-les

Febrer de 2016 la comunitat de cientiacutefics LIGO per a lrsquoobservacioacute drsquoones gravitacionals anuncia que per primera vegada han estat capaccedilos de detectar aquestes ones a traveacutes dels seus dos interferogravemetres lagraveser drsquoultra precisioacute ubicats als Estats Units just 100 anys despreacutes de la prediccioacute drsquoaquestes ones com a pertorbacions de lrsquoespai-temps per part de la teoria de la Relativitat General drsquoEinstein Concretament el 14 de setembre de 2015 aquests instruments ograveptics observaren en coincidegravencia les vibracions provocades per les ones gravitatograveries generades pel colmiddotlapse de dos forats negres fa uns 1300 milions anys esdeveniment GW150914

No direacute que eacutes un fet histograveric uacuteltimament tot ho eacutes no suposant doncs un megraverit addicional Siacute que suposa una confirmacioacute meacutes de la Relativitat General drsquoEinstein ja confirmada amb lrsquoevidegravencia de quegrave la llum es corba en presegravencia

Miquel Ardid

de camps gravitatoris i ja assimilada fins a tal punt que la incorporem en la tecnologia de sategravelmiddotlits per poder referenciar-nos amb el GPS adequadament A meacutes a meacutes GW150914 eacutes sols la primera alenada drsquouna nova finestra que hem obert a lrsquoUnivers per on podem percebre els fenogravemens meacutes energegravetics i per tant de meacutes llarg abast de lrsquoUnivers Segur que ens arriben prompte nous sorolls i olors desconeguts molt diferents dels de les mascletades perograve igualment embriagadors

No voldria tampoc deixar drsquoacostar-me al GW150914 des del punt de vista meacutes emocional Aquest senyal captat per LIGO a primer colp drsquoull modest (haureacute vist centenars de senyals pareguts amb un microgravefon connectat a lrsquooscilmiddotloscopi) ens pot donar un bon tema de conversa si en algun moment establim contacte amb civilitzacions drsquoaltres planetes no crec que

ABRILlsquo16


puguem parlar-los de lrsquouacuteltim Barccedila-Madrid ni tan sols de lrsquooratge

A meacutes a meacutes el GW150914 ens eixampla la imaginacioacute als fans de Star Wars o Doraemon considerant la possibilitat de viatjar per lrsquohiperespai a velocitats superlumiacuteniques o a o a traveacutes del temps Amb GW150914 una vegada meacutes podem dir quegrave menuda eacutes la Humanitat en aquest Univers tan descomunal I que grans que som En ser capaccedilos de desxifrar-lo cada vegada meacutes amb noves eines i reptes (llagravestima que no siguem capaccedilos drsquoaplicar el mateix grau de colmiddotlaboracioacute per a tots els problemes)

Imagine tambeacute la satisfaccioacute de milers de cientiacutefics o enginyers com la de la colmiddotlega Alicia Sintes que fa degravecades que treballa per detectar aquestes ones o els nervis de Miquel Oliver estudiant de doctorat que participava en

lrsquooperacioacute de control de lrsquoexperiment quan es detectaren les ones Tambeacute lrsquoemocioacute de lrsquoamic Pau Amaro a lrsquohaver vist que els seus estudis i prediccions drsquoones gravitacionals en colmiddotlisions binagraveries drsquoaquest tipus srsquohavien confirmat Mire tambeacute cap a endins i em sent satisfet en poder contribuir amb el meu treball en ANTARES i poder aixiacute estudiar la deteccioacute de neutrins en coincidegravencia amb aquestes ones o de sentir-me tan a prop drsquoaquest esdeveniment HISTOgraveRIC

Ho sent no mrsquohe pogut resistir

Un vot per la ciegravencia

JUNYlsquo16


El 26 de juny del 2016 tornaren a cridar-nos a les urnes Una nova oportunitat de decidir qui ens representaria durant els quatre seguumlents anys Partits i persones que tenen la responsabilitat des del govern i des de lrsquooposicioacute de decidir quin rumb pren el paiacutes en mategraveria econogravemica social igualtat territorial laboralhellip perograve tambeacute vam triar els diputats i senadors que plantejaran lrsquoestrategravegia en el marc de la recerca i la ciegravenciaPer accedilograve demanagraverem a professors i investigadors de la UPV preferiblement del Campus de Gandia que ens ajudaren Els demanagraverem meacutes informacioacute sobre les mesures en ciegravencia i recerca que portaven en el seu programa quatre de les principals formacions poliacutetiques que es presentaven als comicisA continuacioacute compartim les opinions de representants del Partit Popular PSOE ALaValenciana i Ciutadans Hem seguit lrsquoordre de publicacioacute segons els resultats obtinguts en les eleccions del 20 de desembre del 2015 de major a menor percentatge de vots

PARTIDO POPULAR ndash CARLOS GILPer al Partit Popular la universitat juga un paper clau en el futur mercat laboral Molts estudiants drsquoavui exerciran en el futur ocupacions que encara no estan inventades Davant drsquoaquesta realitat la funcioacute central de la universitat no ha de limitar-se a la transmissioacute de coneixements sinoacute a dotar lrsquoalumne de les capacitats necessagraveries per a afrontar amb garanties lrsquoaprenentatge continu al qual srsquoenfrontaragrave durant la seua vida laboral

Per a accedilograve considerem que sense perjudici de lrsquoequitat ha de potenciar-se la promocioacute de lrsquoexcelmiddotlegravencia en les aules desenvolupant en lrsquoalumne un perfil creatiuinvestigador i unes competegravencies transversals com la versatilitat i la resiliegravencia que permeten una major adaptabilitat a les exigegravencies futures del mercat laboral amb especial orientacioacute cap a niacutenxols emergents drsquoocupacioacute i lrsquoaplicacioacute de les TICrdquo Meacutes informacioacute

PSOE - ROMINA DEL REYPerquegrave sabem que la Ciegravencia eacutes clau per al futur econogravemic i per al benestar i coneixement de la societat la Ciegravencia eacutes una prioritat per als Socialistes LrsquoI+D+I eacutes un pilar del nostre programabull Incrementarem els recursos en Investigacioacute i Desenvolupament es duplicaragrave la inversioacute puacuteblica en investigacioacute srsquoobriragrave una nova liacutenia de financcedilament per als programes institucionals drsquouniversitats i organismes puacuteblics srsquoestimularagrave la colmiddotlaboracioacute puacuteblic-privada srsquoincentivaragrave la participacioacute als diferents programes de lrsquoH2020 entre altresbull Recuperarem als nostres cientiacutefics i Millorarem la Cooperacioacute i Coordinacioacute amb un Pla per a la incorporacioacute recuperacioacute i consolidacioacute del talent cientiacutefic apropant Societat-Empreses-Universitats-Centres drsquoInvestigacioacutebull Revisarem els obstacles administratius en I+D perquegrave els socialistes coneixem la realitat burocragravetica en quegrave es troba un investigador

En definitiva impulsarem la Cultura Innovadora amb un pla de difusioacute comunicacioacute i cultura cientiacutefica afavorint la transferegravencia social de la ciegravencia la tecnologia i la innovacioacuteMeacutes informacioacute

ALAVALENCIANA ndash ISABEL PEacuteREZConsiderem necessari un canvi profund del model productiu actual que passa per invertir tant amb fons puacuteblics com fomentant el financcedilament privat en activitats econogravemiques drsquoalt valor afegit Per nosaltres la Universitat i la investigacioacute soacuten els motors fonamentals de la innovacioacute el desenvolupament la cohesioacute i dinamitzacioacute social cultural i econogravemica Volem augmentar la inversioacute en R+D+i al 27 al 2017 al 3 -la mitjana europea- en 2020 i que aquesta passe a ser una partida protegida El major esforccedil econogravemic ha de dirigir-se a augmentar la capacitat en personal meacutes que no en infraestructures o equipamentsSom conscients de lrsquoexceacutes de burocratitzacioacute i tenim com objectiu reduir-lo La carrera investigadora ha de ser professional des del primer dia i no nomeacutes una continuacioacute del periacuteode de formacioacute Eacutes fonamental vertebrar i coordinar el sistema R+D+i des dels agents de creacioacute del coneixement de desenvolupament i transferegravencia fins el seu uacutes per a lrsquoaprofitament productiu considerant expliacutecitament el paper de la ciegravencia bagravesica Proposem mesures per recuperar els cervells ldquofugitsrdquo i evitar aquesta pegraverdua tant intelmiddotlectual com econogravemica Recolzant sempre i buscant el consens amb la Universitat puacuteblica Meacutes informacioacute

CIUDADANOS ndash VICENTE J CASANOVAEl nostre programa nacional inclou tres grups de mesures

bull Un nou sistema espanyol drsquoinnovacioacute prop del model alemany de cooperacioacute puacuteblic-privat de manera que la generacioacute drsquoidees es transforme en empreses i ocupacioacute Accedilograve inclou un reforccedil important de la despesa en R+D que pot ser financcedilat amb un canvi de les prioritats de la inversioacute puacuteblica espanyola Preocupa especialment que la R+D transcendisca a lrsquoagravembit de la recerca aplicada a les PIMES on realment hi ha una transferegravencia del coneixementbull Conjunt de mesures per a afavorir lrsquoentrada de noves empreses drsquoalta intensitat innovadorabull Conjunt de mesures per a afavorir el funcionament la productivitat i creixement de les xicotetes i mitjanes empreses meacutes productives facilitant lrsquoactivitat dels empresaris autogravenoms i PIMESbull Meacutes informacioacute

El biograveleg Avram Hershko durant la conferencia al Campus de Gandia

Trobada al Campus de Gandia amb el Premi Nobel de Quiacutemica Avram Hershko

El professor i biograveleg israeliagrave Avram Hershko guardonat amb el Premi Nobel de Quiacutemica lrsquoany 2004 i jurat dels Premis Rei Jaume I va impartir una conferegravencia-colmiddotloqui oberta al puacuteblic i a tota la comunitat universitagraveria al Campus de Gandia el passat 6 de juny

El doctor Hershko parlagrave sobre la seua trajectograveria personal i acadegravemica i de les seues investigacions que van portar-lo a descobrir el proceacutes de degradacioacute de les proteiumlnes mitjanccedilant les ubiquumlitines unes proteiumlnes que estan en totes les cegravelmiddotlules i lsquomarquenrsquo a altres perquegrave siguen destruiumldes Aquests descobriments mdashpels que va aconseguir el premi Nobel juntament amb els cientiacutefics Aaron Ciechanover i Irwin Rosemdash han estat claus per a la investigacioacute en el cagravencer i malalties poc frequumlents i que tambeacute podrien ser-ho en lrsquoenvelliment i alguns processos degeneratius associats a lrsquoedat

Avram Hershko dirigiacute la seua conferegravencia especialment als meacutes joves investigadors i investigadores ldquoperquegrave soacuten el futurrdquo afirmagrave El doctor Hershko recomanagrave que sagravepiguen triar bons mentors perquegrave afirma no es pot aprendre a fer una bona investigacioacute nomeacutes llegint llibres tambeacute va esmentar que eacutes important escollir

JUNYlsquo16


una mategraveria que siga rellevant perograve que no siga objecte de treball de la majoria de cientiacutefics per trobar aixiacute el propi niacutenxol de treball Drsquoaltra banda eacutes important reconegraveixer la sort quan arriba i aprofitar-la Hershko afirmagrave que un dels seus grans descobriments va ser fruit drsquoun experiment del que esperava resultats oposats i en realitat va ser un cop de sort tambeacute aconsellagrave els investigadors que foren innovadors en els seus enfocaments tot i que aixograve signifique trencar amb els processos establerts

Per acabar recomanagrave que mai abandonaren el treball directe de laboratori ja que dissenyar experiments fa que lrsquoexcitacioacute i la curiositat cientiacutefica es mantinguen Per a Hershko el cientiacutefic deu ser per davant de tot una persona curiosa i que es divertisca amb el seu treball no un recolmiddotlector de dades

PREMIS REI JAUME ILa conferegravencia del Dr Avram Hershko al Campus de Gandia de la Universitat Politegravecnica de Valegravencia fou iniciativa dels Premis Rei Jaume I que volen aixiacute apropar els Premis Nobel a la societat Lrsquoorganitzacioacute dels Premis impulsagrave a meacutes una altra xerrada a Ontinyent i altres encontres amb joves i investigadors

Els dies 6 i 7 de juny se celebragrave a Valegravencia la reunioacute de jurats per tal de deliberar qui serien els guardonats amb els Premis Rei Jaume I 2016 El jurat el formaven vora 80 persones de les quals 23 soacuten premis Nobel que triaren drsquoentre les candidatures presentades a cadascun dels guardonats per a les sis categories Aixiacute els guanyadors van ser Francisco J Martiacutenez en Investigacioacute Bagravesica Albert Marcet Torrens en

Economia Eliacuteas Campo Guumlerri en Investigacioacute Megravedica Miguel Bastos Arauacutejo en Proteccioacute del Medi Ambient Hermenegildo Garciacutea Goacutemez (catedragravetic de Quiacutemica en lrsquoInstitut de Tecnologia Quiacutemica del CSIC-Universitat Politegravecnica de Valegravencia) en Tecnologies Rafael Moneo en Urbanisme Paisatge i Sostenibilitat Alberto Gutieacuterrez Garrido en la categoria Emprenedor i lrsquoAssociacioacute Espanyola Contra el Cagravencer en la de Compromiacutes Social

Els Premis Rei Jaume I estan dedicats a la promocioacute de la Ciegravencia la Investigacioacute i lrsquoEmprenedoria a Espanya Els seus sis guardons de 100000 euro cadascun medalla drsquoor i diploma els converteix en uns dels millors remunerats del paiacutes Els premiats de cada categoria tenen el compromiacutes de destinar una part de lrsquoimport del guardoacute a la investigacioacute a Espanya

Ciegravencia per a tots els puacuteblics en la XII Setmana de la Ciegravencia

Una exposicioacute sobre lrsquooceagrave profund tallers drsquoeducacioacute ambiental monogravelegs cientiacutefics i conferegravencies sobre tecnologia multimegravedia turisme el litoral valenciagrave els ultrasons la comunicacioacute digital o les xarxes 5G formen part i del complet programa que hem preparat per a la XII Setmana de la Ciegravencia

Com cada any des del Campus de Gandia de la Universitat Politegravecnica de Valegravencia hem organitzat activitats amb el millor de la recerca i de la divulgacioacute cientiacutefica I ho fem de manera propera accessible a qualsevol interessat per la ciegravencia o pels camps de coneixement tractats

TURISME EXPERIENCIAL UNA GRAN EXPECTATIVA PER AL TURISTA I UN GRAN DESAFIAMENT PER A LA DESTINACIOacuteEncara que sempre seguiran existint les ofertes vacacionals drsquoactivitats tradicionals drsquoesbarjo o les de caragravecter contemplatiu on srsquoobserven les meravelles del moacuten des drsquouna perspectiva passiva les noves tendegravencies cap a les quals apunta la demanda turiacutestica soacuten les experiegravencies

Sobre aquest nou paradigma en el sector turiacutestic versaragrave la conferegravencia de Mariacutea Joseacute Vintildeals Catedragravetica de Geografia de la Universitat Politegravecnica de Valegravencia (UPV) en la qual es preteacuten mostrar les claus per al disseny de productes experiencials basats en les emocions analitzant els factors que influeixen pregraveviament durant i posteriorment a la visita del lloc ldquoel futur resideix en la vivegravencia del lloc i a sentir emocions memorables que ens acompanyen la resta de la nostra vidardquo assegura Vintildeals

OCTUBRElsquo16


LA MAR UN TRESOR AMENACcedilATEl canvi climagravetic en el medi mariacute i litoral estagrave provocant lrsquoaugment de la temperatura de lrsquoaigua increment de salinitat baixada del pH i increments en el nivell del mar modificacioacute de la intensitat de lrsquoonatge i esdeveniments extrems inusuals

En la conferegravencia que impartiragrave Miguel Rodilla doctor en biologia dels organismes marins i director del Magravester en Avaluacioacute i Seguiment Ambiental drsquoEcosistemes Marins de la UPV srsquoanalitzaragrave les consequumlegravencies ecologravegiques drsquoaquests canvis Entre aquestes consequumlegravencies es troben ldquolrsquoaugment drsquoespegravecies invasores mortaldat massiva drsquoespegravecies vulnerables i canvis en lrsquoestructura i funcionament dels ecosistemes mediterranisrdquo alerta lrsquoinvestigador

UN MAR DE DADESAquesta exposicioacute organitzada pel Consell Superior drsquoInvestigacions Cientiacutefiques ndash CSIC recull de manera visual i accessible per al puacuteblic general alguns de les troballes meacutes importants aconseguides fins al moment en el si de el projecte Malaspina

El 15 de desembre de 2010 meacutes de 250 investigadors i investigadors a bord dels bucs de recerca oceanogragravefica Hespeacuterides i Sarmiento de Gamboa van iniciar una expedicioacute que els va portar a recoacuterrer el moacuten en diferents etapes durant nou mesos Lrsquoobjectiu era conegraveixer lrsquoimpacte del canvi global en lrsquooceagrave i explorar la seua biodiversitat especialment en lrsquooceagrave profund

Ciegravencia per a tots els puacuteblics en la XII Setmana de la Ciegravencia (continuacioacute)

LA COMUNICACIOacute EN LrsquoERA DIGITAL ldquoSI NO ESTAgraveS EN GOOGLE NO EXISTEIXESrdquoEl moacuten srsquoha tornat digital almenys en aquesta part del globus cada vegada eacutes meacutes important llaurar-nos una bona reputacioacute digital i que la xarxa parle de nosaltres Els mitjans les relacions personals la docegravencia la comunicacioacutehellip tot passa per una transformacioacute digital

Marga Cabrera doctora i professora en Comunicacioacute Audiovisual en la Universitat Politegravecnica de Valegravencia i directora del congreacutes Comunica2 repassaragrave la revolucioacute que estem vivint en els uacuteltims temps reflexionaragrave sobre com ens afecta i de quina manera es pot conviure amb els canvis de la generacioacute digital Uns canvis que afecten a una gran majoria ldquono fa falta ser una estrella del futbol o un cantant famoacutes tothom necessita que Google el posicione positivament i no perdre oportunitatsrdquo adverteix Cabrera

EDUCACIOacute AMBIENTALCom eacutes habitual en les uacuteltimes edicions de la Setmana de la Ciegravencia el Campus de Gandia ha preparat una segraverie de tallers sobre educacioacute ambiental impartits per estudiants del Grau en Ciegravencies Ambientals dirigits a estudiants preuniversitaris

APLICACIONS I SISTEMES MULTIMEgraveDIA IMMERSIUS I INTERACTIUSLa realitat virtual els videojocs o la televisioacute intelmiddotligent seran els protagonistes de la conferegravencia que oferiragrave el Immersive Interactive Media RampD Group grup de recerca del Campus de Gandia compost per investigadors de diferents agraverees i liderat pel doctor Fernando Boronat

BIG VAN CIENTIacuteFICS SOBRE RODESBig Van eacutes un grup de cientiacutefics que expliquen la ciegravencia que ells mateixos realitzen drsquouna manera molt peculiar amb humor A traveacutes del gegravenere teatral del monograveleg aquests cientiacutefics pugen a lrsquoescenari al meacutes pur estil ldquoclub de la comegravediardquo fent un espectacle per a tots els puacuteblics Lrsquoany passat ja vam tenir lrsquooportunitat de riurersquons i aprendre molt amb ells

OCTUBRElsquo16


EL FUTUR DELS COMUNICACIONS MOgraveBILS LES XARXES 5GLa revolucioacute en aquest camp ha sigut espectacular en les uacuteltimes tres degravecades perograve sabem realment com funcionen les comunicacions mogravebils

En la conferegravencia oferida pel doctor Jose F Monserrat professor de la UPV srsquoabordaragrave el funcionament bagravesic dels sistemes de comunicacions sense fils i es faragrave un recorregut histograveric de com han evolucionat els sistemes mogravebils des dels anys 90 als nostres dies Ja en lrsquouacuteltima part el protagonisme seragrave per la 5G i tot el que pot oferir aquesta tecnologia mogravebil ldquosrsquoespera que millore significativament les comunicacions actuals principalment les sense fils i que permeta una agravemplia gamma drsquoaplicacions de comunicacioacute entre magravequines en agraverees com la salut seguretat en carretera automatitzacioacute industrial i realitat augmentadardquo afirma Monserrat

ULTRASONS LA REVOLUCIOacute SILENCIOSAFins a fa molt poc el cos humagrave opac per naturalesa solament podia estudiar-se cientiacuteficament mitjanccedilant la palpacioacute lrsquouacutes de bisturiacutes o de rajos X No obstant accedilograve a mitjan segle passat i gragravecies als avanccedilos en electrogravenica computacioacute i piezoelectricitat es va tornar transparent i vam ser capaces de determinar contorns drsquoestructures moviments interns fluxos de sang densitats dureses grandagraverieshellip I no solament veure-ho tambeacute actuar sobre aquests

De la magrave de Paco Camarena Femeniacutea professor i investigador del Departament de Fiacutesica Aplicada de la UPV i director de la Cagravetedra IVIO comprovarem aquesta fascinant histograveria la revolucioacute que ha suposat disposar de la tecnologia ultrasogravenica en la medicina moderna i en quins fenogravemens fiacutesics es basen els dispositius innocus no contaminants i no invasius meacutes emprats en els centres de salut i hospitals de tot el moacuten

Eduardo Balgueriacuteas director de lrsquoInstitut Espanyol drsquoOceanografia ha impartit la Conferegravencia Inaugural en el Campus de Gandia

Eduardo Balgueriacuteas director de lrsquoInstitut Espanyol drsquoOceanografia (IEO) ha impartit la Conferegravencia Inaugural en el Campus de Gandia de la UPV avui dijous 20 drsquooctubre en lrsquoAula Magna La conferegravencia ha tingut per tiacutetol lsquoDe la primera crisi pesquera a la gestioacute integral de lrsquoecosistema mariacute un segle drsquoevolucioacute adaptativarsquo

Nascut a Madrid lrsquoany 1957 Eduardo Balgueriacuteas eacutes doctor en Biologia Marina per la Universitat de la Llacuna Les seues agraverees de recerca soacuten lrsquoavaluacioacute de recursos vius marins la biologia pesquera i lrsquoecologia marina Des de lrsquoany 1982 treballa en lrsquoInstitut Espanyol drsquoOceanografia (IEO) on ja havia colmiddotlaborat en diversos projectes des de 1976 A partir de 1989 eacutes funcionari de carrera i de 2008 a 2010 va ocupar el lloc de subsdirector general de recerca de lrsquoIEO Des de juny de 2010 fins a lrsquoactualitat ocupa el cagraverrec de director de lrsquoIEO

El cientiacutefic ha participat en meacutes de 30 projectes de recerca nacionals i internacionals financcedilats en convocatograveries puacutebliques fonamentalment relacionats amb la biodiversitat lrsquoavaluacioacute dels

recursos vius marins i lrsquoecologia marina la qual cosa li ha portat a treballar a Agravefrica Amegraverica del Sudi lrsquoAntagravertida Entre aquests projectes cal destacar els desenvolupats sobre els recursos pesquers de la costa occidental africana Tambeacute ha participat en 25 campanyes de recerca oceanogragravefica en tots els oceans del moacuten excepte lrsquoAgravertic

Ha sigut representant cientiacutefic de les administracions espanyola i europea en multitud de grups de treball i comitegraves cientiacutefics relacionats amb la conservacioacute i gestioacute dels recursos vius marins Teacute meacutes de 70 publicacions en diverses revistes cientiacutefiques nacionals i internacionals i innombrables informes tegravecnics

ADAPTACIOacute DE LA CIEgraveNCIA A LES NECESSITATS En la seua conferegravencia titulada lsquoDe la primera crisi pesquera a la gestioacute integral de lrsquoecosistema mariacute un segle drsquoevolucioacute adaptativarsquo Eduardo Balgueriacuteas ha analitzat el passat present i futur de la gestioacute del medi mariacute La seua conferegravencia srsquoinicia cronologravegicament a mitjan S XIX quan la primera crisi pesquera

OCTUBRElsquo16


doacutena lloc al naixement drsquouna branca cientiacutefica la biologia pesquera a continuacioacute Balgueriacuteas ha presentat les diferents aproximacions que srsquohan anat succeint en la gestioacute de les pesqueres i en la proteccioacute del medi mariacute fins a lrsquoactualitat en la qual les administracions tracten drsquoaplicar lrsquoenfocament ecosistegravemic utilitzant instruments legals i financers de diferent iacutendole

Lrsquoinvestigador Eduardo Balgueriacuteas afirma que lsquola ciegravencia srsquoha anat adaptant per a donar resposta a cada moment a les necessitats de les administracionsrsquo En lrsquoactualitat explica el repte quant a la gestioacute marina eacutes fer possibles els tres principis de la sostenibilitat ecologravegica econogravemica i social A Espanya en general i en la costa Mediterragravenia en particular el moment actual se centra a traslladar les poliacutetiques sectorials de la Unioacute Europea per a la gestioacute del mitjagrave mariacute en concret la Poliacutetica Pesquera Comuna la Directiva Marc drsquoEstrategravegies Marines i la meacutes recent Directiva Marc de Planificacioacute Espacial Mariacutetima totes elles integrades en la denominada Poliacutetica Mariacutetima Integrada de la Unioacute Europea

En aquest sentit explica Balgueriacuteas srsquoestan adoptant mesures tegravecniques per a tractar de restablir la situacioacute de sobreexplotacioacute drsquouna part significativa dels recursos pesquers del Mediterrani En la identificacioacute i adopcioacute drsquoaquestes mesures estan participant representants de lrsquoadministracioacute del sector pesquer de les organitzacions ambientalistes i de la recerca Entre aquestes mesures es troben les iniciatives de concertacioacute amb els Estats de la conca sud del Mediterrani per a facilitar una millor comprensioacute de la situacioacute actual i donar una resposta conjunta i coordinada al problema de la sobreexplotacioacute pesquera i a la conservacioacute del medi mariacute A meacutes afirma Balgueriacuteas eacutes important posar en valor la informacioacute acumulada al llarg de la histograveria interpretar-la de forma correcta i realitzar una planificacioacute adequada i concertada amb tots els sectors econogravemics i socials implicats

Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions

1 Campus de Gandia i Columbia colmiddotlaboren per millorar el tractament de malalties neurologravegiques

2 Nou dispositiu de diagnogravestic precoccedil de malalties cardiovasculars

3 Noves tecnologies per a millorar lrsquoodontologia

4 Diari drsquoun cientiacutefic a Nova York

5 Mario Montagud aconsegueix el Premi Extraordinari de Doctorat

6 Una cortina mogravebil davant la llum el soroll la calor el foc i les radiacions electromagnegravetiques

Simulacioacute del sistema drsquoultrasons Imatge de Columbia University

Campus de Gandia i Columbia colmiddotlaboren per millorar el tractament de malalties neurologravegiques

Millorar lrsquoadministracioacute de fagravermacs en el cervell per al tractament de malalties neurologravegiques com lrsquoAlzheimer o el Parkinson Aquest eacutes lrsquoobjectiu del treball que estan desenvolupant investigadors del Campus de Gandia amb la Universitat de Columbia

Segons expliquen els investigadors patologies com el Parkinson o lrsquoAlzheimer en lrsquoactualitat soacuten difiacutecils de tractar perquegrave la barrera hematoencefagravelica que protegeix el cervell drsquoinfeccions impedeix que arriben els fagravermacs a les zones afectades drsquoaquest Per a accedilograve els cientiacutefics treballen en un sistema que permeta permeabilitzar la barrera hematoencefagravelica amb ultrasons de manera que es puguen administrar els medicaments perograve sense danyar aquesta barrera

GENERlsquo16

PREDIR EL COMPORTAMENT DrsquoULTRASONSSegons explica Francisco Camarena la barrera hematoencefagravelica eacutes una capa densa de cegravelmiddotlules que recobreix els capilmiddotlars del cervell creant una barrera protectora contra infeccions lrsquouacutenic sistema reversible localitzat i no invasiu que aconsegueix obrir la barrera hematoencefagravelica sense danyar-la consisteix en la utilitzacioacute drsquoultrasons focalitzats afirma lrsquoinvestigador ldquoEl problema que trobaven en els experiments a Estats Units eacutes que els feixos drsquoultrasons no es dirigien on esperaven Els ultrasons estan subjectes a fenogravemens fiacutesics com lrsquoabsorcioacute la reflexioacute la refraccioacute o la difraccioacute que afecten la seua trajectograveria i que varien segons les condicions externes i les progravepies condicions de lrsquoemissor drsquoultrasonsrsquo explica Francisco Camarena

DESENVOLUPAMENT DrsquoUNA TEgraveCNICA DE SIMULACIOacuteEl primer pas en la colmiddotlaboracioacute dels investigadors de la UPV a Gandia va consistir en el desenvolupament drsquouna tegravecnica de simulacioacute per ordinador de la trajectograveria que seguiria el feix drsquoultrasons en el seu camiacute a traveacutes del crani cap a la zona del cervell que volem tractar Aquesta tegravecnica que va ser duta a terme per Noeacute Jimeacutenez Magravester en Enginyeria Acuacutestica i doctor per la UPV en colmiddotlaboracioacute amb el professor Javier Redondo consisteix a anar resolent lrsquoequacioacute drsquoones (que regeixen el comportament de les ones) en passos molt xicotets de manera que les irregularitats del crani i altres teixits puguen anar sent incorporades de forma senzilla La tegravecnica coneguda com Finite-Difference Time-Domain (FDTD) ) ha sigut utilitzada per a resoldre problemes drsquoacuacutestica en general i els cientiacutefics van aconseguir adaptar-la als ultrasons

CAP AL DESENVOLUPAMENT DrsquoUNA LENT ACUacuteSTICADespreacutes del desenvolupament de la tegravecnica de simulacioacute lrsquoequip de recerca srsquoha centrat en la resolucioacute drsquoaspectes concrets com el de de determinar la influegravencia de lrsquoaugment drsquoenergia i de lrsquoangle drsquoincidegravencia del focus en la trajectograveria del feix drsquoultrasons tambeacute srsquoestagrave investigant com captura el crani lrsquoenergia ultrasogravenica i quins problemes es deriven drsquoaccedilograve com lrsquoescalfament de lrsquoestructura ogravessia

Mentre srsquoaprofundeix en aquestes liacutenies en lrsquoactualitat els investigadors estan treballant en la creacioacute drsquounes lents acuacutestiques realitzades a partir de cristalls de so que servirien per a corregir la trajectograveria del feix drsquoultrasons lsquoigual que unes aulleres corregeixen la trajectograveria de la llumrsquo explica lrsquoinvestigador Francisco Camarena Una vegada finalitzat el disseny aquestes lents podrien construir-se amb una impressora 3D

TELECOMUNICACIONS

Al novembre de 2015 es van realitzar amb egravexit les primeres proves en eacutessers humans encara que encara falten anys perquegrave el procediment puga substituir les tegravecniques actuals

COLmiddotLABORACIOacute INTERNACIONALLa recerca a Gandia eacutes fruit drsquouna colmiddotlaboracioacute internacional que va iniciar el professor de la UPV Francisco Camarena amb lrsquoequip drsquoElisa Konofagou de la Universitat de Columbia A Estats Units estaven desenvolupant el transductor ultrasogravenic i el sistema drsquoenginyeria biomegravedica que permet obrir la barrera hematoencefagravelica i el transport de fagravermacs a Gandia els esforccedilos es van dirigir a comprendre la trajectograveria de les ones ultrasograveniques a traveacutes dels diferents teixits per a fer possible que els fagravermacs srsquoadministren exactament on es requereix

El coordinador del projecte Jaime Garciacutea i lrsquoequip investigador

Nou dispositiu de diagnogravestic precoccedil de malalties cardiovasculars

La Universitat Politegravecnica de Valegravencia a traveacutes del Centre de Tecnologia Nanofotogravenica (NTC) lidera el projecte europeu PHOCNOSIS lrsquoobjectiu del qual eacutes desenvolupar un nou dispositiu portagravetil i de fagravecil uacutes per al diagnogravestic precoccedil de malalties cardiovasculars El projecte explica tambeacute amb la participacioacute del SYM de lrsquoInstitut de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnologravegic com a segon soci de la UPV PHOCNOSIS va arrancar al setembre del 2015 i srsquoestendragrave fins a lrsquoagost de 2018

DETECCIOacute RAgravePIDA ULTRASENSIBLE I SIMULTAgraveNIASegons explica Jaime Garciacutea coordinador del projecte i investigador del Campus de Gandia el dispositiu en el qual es treballa preteacuten facilitar una deteccioacute ragravepida -menys de 10 minuts- ultra-sensible sense utilitzar marcadors (label-free) ) i simultagravenia de diversos biomarcadors cardiacuteacs de rellevagravencia (diversos tipus de troponines proteiumlna C reactiva etc) analitzant nomeacutes un parell de gotes de sang del pacient

Estaragrave basat fonamentalment en la combinacioacute de dos conceptes nanotecnologravegics avanccedilats claus per a obtenir el sistema final compacte i de sensibilitat molt elevada ldquoEn primer lloc es faragrave uacutes drsquoun sistema micro nanofluiacutedic per a separar purificar i concentrar els biomarcadors que volem detectar Posteriorment aquests biomarcadors concentrats seran detectats utilitzant una nova tegravecnica nanofotogravenica de sensat mitjanccedilant la qual es preteacuten aconseguir liacutemits de deteccioacute finals per sota drsquo1 ngLrdquo explica Jaime Garciacutea

Sobre el seu preu lrsquoinvestigador assenyala que lrsquoobjectiu eacutes que el cost de produccioacute dels xips -que integren el sensor fotogravenic i els sistemes per a concentrarpurificar- siga inferior a 3 euros yi el del dispositiu de lectura estiga per sota dels 3000 euros

laquoAquest dispositiu drsquoanagravelisi POC (point-of-care) ajudaragrave significativament a implementar programes de cribatge massiu amb el conseguumlent impacte en la gestioacute sanitagraveria i en la reduccioacute del cost dels tractamentsraquo afegeix Garciacutea

El projecte PHOCNOSIS estagrave financcedilat pel programa Horitzoacute 2020 de la Unioacute Europea Al costat de la Universitat Politegravecnica de Valegravencia participen tambeacute Bionos Biotech SL i Genera Biotech SL (Espanya) Fraunhofer-Gesellschaft i CDA GmbH (Alemanya) Universitat de Twente (Paiumlsos Baixos) Universitat de Aalborg (Dinamarca) EV Group GmbH (Agraveustria) Art of Technology AG (Suiumlssa) i la Universitat St George de Londres (Regne Unit)

Cal destacar que lrsquoequip liderat pel professor i investigador del Campus de Gandia lporta uns anys generant importants avanccedilos en la deteccioacute precoccedil de malalties En aquest sentit Jaime Garciacutea i els seus grup tambeacute estan treballant per exemple en el desenvolupament drsquoun dispositiu de diagnogravestic ragravepid i precoccedil de cagravencer el SAPHELY

FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS

Lrsquoequip drsquoinvestigacioacute durant la reunioacute amb Biocenosis Francisco Mora rector de la UPV i Pepe Pastor director del Campus de Gandia

Noves tecnologies per a millorar lrsquoodontologia

A ninguacute li agrada passar pel dentista perograve a tots ens encanta somriure i que ens somriguen Tenir la millor dentadura possible per a riure a riallades o lsquotraure les dentsrsquo quan siga necessari eacutes lrsquoobjectiu de la nova IVIO-UPV que ha signat la Universitat Politegravecnica de Valegravencia i lrsquoempresa Biocenosis La iniciativa que teacute una vigegravencia drsquoun any prorrogable estagrave adscrita al Campus de Gandia de la UPV i el director nrsquoeacutes el professor del Departament de Fiacutesica Aplicada Francisco Camarena

La colmiddotlaboracioacute se centraragrave drsquouna banda a desenvolupar una liacutenia de recerca de de tecnologies aplicades al camp de lrsquoodontologia i per una altra a realitzar activitats de fformacioacute i divulgacioacute en el Campus de Gandia En concret la cagravetedra podragrave participar en programes de postgrau i de formacioacute permanent organitzar simposis i congressos promoure lrsquoagraverea de coneixement de lrsquoodontologia la medicina i la bioenginyeria entre la comunitat universitagraveria i fomentar la salut bucodental

ULTRASONS I MICROONES PER A LA RECERCA ODONTOLOgraveGICAEn lrsquoacte de la signatura Francisco Camarena director de la cagravetedra ha assenyalat que es considera realitzar recerques en quatre liacutenies de treball laquola imatge megravedica amb ultrasons el monitoratge de lrsquoafeccioacute de bruxisme el desenvolupament de nous materials amb tegravecniques de microones i el desenvolupament de sistemes multisensorials i de realitat virtualraquo

laquoTambeacute volem innovar en la construccioacute fiacutesica drsquoincisius ullals i molars amb nous materials utilitzant tegravecniques de microones I finalment hi ha oberta una liacutenia de treball sobre lrsquoocupacioacute de microcagravemeres amb imatges 3D en les operacions de cirurgia amb lrsquoobjectiu drsquoensenyar els estudiants quegrave estagrave passant a lrsquointerior de la boca del pacientraquo conclou Camarena

ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS

Per la seua banda Joan Faus conseller delegat de Biocenosi ha assenyalat que ldquoacudim al campus de Gandia amb la idea drsquoestregravenyer la colmiddotlaboracioacute entre ambdues institucions La UPV compta amb grans professionals i magniacutefics laboratoris relacionats amb la biomedicina i pensem que lrsquoodontologia tambeacute podia tenir cabudaraquo

Per la seua banda Pepe Pastor director del Campus de Gandia de la UPV ha afirmat sentir-se molt satisfet amb la signatura drsquoaquesta Cagravetedra que considera li donaragrave una nova dimensioacute al centre universitari

Finalment el rector de la UPV Francisco Mora ha comentat que laquoel que signem avui no eacutes una cagravetedra a lrsquouacutes Eacutes una colmiddotlaboracioacute meacutes agravemplia i completa amb un horitzoacute a mitjagrave termini que permetragrave passar els coneixements de ciegravencia bagravesica en aquest cas de lrsquoenginyeria de telecomunicacions a les ciegravencies de la salut Els beneficis de tot accedilograve repercutiran tant en els alumnes com en la societat en generalraquo

Francisco Camarena

Diari drsquoun cientiacutefic a Nova York

ldquoComence avui aciacute en la mesura que les meues obligacions docents investigadores i burocragravetiques mrsquoho permeten el relat del que vaig fent dia a dia - o setmana a setmana segons vinga - per aquests indrets Aquest experiment de bitagravecola-Facebook que pretenc no deixa de ser curiosament una altra de les meues obligacions la de divulgar el que srsquoinvestiga amb fons puacuteblicsrdquo

Aixiacute comenccedilava lrsquolaquoexperimentraquo de Francisco Camarena professor i investigador del Campus de Gandia de la UPV Camarena estagrave narrant a traveacutes del seu perfil en Facebook la seua experiegravencia personal a EUA durant lrsquoestada que realitza com a investigador en un laboratori pioner en el desenvolupament de tegravecniques megravediques drsquoimatge i tractament basades principalment en lrsquouacutes de ultrasons

Aquest lsquodiari de viatgersquo pot seguir-se tambeacute al blog de ciegravencia i recerca del Campus de Gandia Good luck Paco

AQUEST EacuteS EL PRIMER CAPIacuteTOLComence hui aciacute en la mesura en quegrave les meues obligacions docents investigadores i burocragravetiques mrsquoho permeten el relat del que vaig fent dia rere dia ndasho setmana rere setmana segons vinga- per aciacute on estic Aquest experiment de bitagravecola-Facebook que tractareacute de dur endavant no deixa de ser curiosament una altra de les meues obligacions la de divulgar allograve que srsquoinvestiga amb fons puacuteblics allograve que no eacutes moneda de canvi comuna i deuria atenent al principi de que a qui paga li alegra saber en quegrave es gasta els seus diners Es fa amb gust quasi amb plaer creieu-me perograve hi ha que trobar el moment

ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS

Arribagraverem a Nova York a principis de juny en un dia caloroacutes que semblava que mai acabaria quan el taxista paragrave el cotxe al principi del carrer 125 i la meua filla decidiacute que ja teniacuteem prou que un taxi a Manises val i un vol a Madrid i un altre de 8 hores a JFK tambeacute perograve que ella no aguantava estar allagrave parada amb aquell calor que eixia de lrsquoasfalt amb un fum transparent i tot eixe rebombori de dimecres de vesprada i tot obert i vinga botzines i sirenes drsquoambulagravencies i muacutesica de rap a tot volum Va posar-se a plorar i paragrave fins que es va quedar sense forces

Ja eacutes la tercera volta que vinc per a una temporada llarga aixiacute que vaig ser suficientment previngut com per llogar un apartament abans drsquoarribar malgrat el risc de que et facen passar gat per llebre Perograve lrsquoapartament estava i fins i tot estava beacute Eacutes gran Teacute llum Fins al moment no ens hem ensopegat amb cap de les tres plagues que segons diuen sempre trobes a Nova York i tot i que estagrave en una zona prou avorrida de la ciutat (una zona residencial universitagraveria) teacute el seu encant Doacutena al parc de Riverside a un minut hi eacutes el metro en alt a lrsquoaltre el Cotton Club (no crec que hi vaja) a lrsquoest la 125 amb les seues esgleacutesies pentecostals i al nord el Harlem blanc de dominicans i cubans El Campus de Columbia estagrave al sud a cinc minuts a peu perograve el meu lloc de treball estagrave molt meacutes lluny he drsquoagafar el metro fins la 168 on es troba el Columbia University Medical Center un centre megravedic drsquoassistegravencia i investigacioacute que pertany al New York-Presbiterian Hospital Perograve ja vos parlareacute drsquoaquest antre un altre dia

Mario Montagud

Mario Montagud aconsegueix el Premi Extraordinari de Doctorat

JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS

Mario Montagud Graduat en Enginyeria de Sistemes de Telecomunicacioacute So i Imatge format en el Campus de Gandia de la Universitat Politegravecnica de Valegravencia i natural de Montitxelvo (Valegravencia) acaba de rebre un dels Premis Extraordinaris de Doctorat que atorga la UPV per la seua tesi doctoral titulada Design Development and Evaluation of an Adaptive and Standardized RTCP-Based IDMS Solution En total la UPV ha atorgat 30 Premis Extraordinaris tres drsquoells en lrsquoagraverea de les Tecnologies de la Informacioacute i la Comunicacioacute (TIC) en la qual srsquoinscriu la tesi de Montagud Aquesta recerca desenvolupada en el Campus de Gandia de la UPV i a Holanda ha sigut tambeacute recentment nominada per investigadors internacionals prestigiosos com a candidata a millor tesi mundial en lrsquoagraverea dels Sistemes Multimegravedia per lrsquoassociacioacute Association for Computing Machinery (ACM)

El treball srsquoha centrat a millorar les solucions existents per a les comunicacions multimegravedia en grup sobre Internet En concret segons explica el cientiacutefic Mario Montagud srsquohan analitzat els requisits i dissenyat els components necessaris per a proporcionar Sincronitzacioacute Multimegravedia Inter-Destinatari (IDMS) que eacutes el conjunt de tecnologies per a garantir que tots els usuaris en una sessioacute multimegravedia compartida puguen percebre simultagraveniament els mateixos esdeveniments quan consumeixen continguts multimegravedia Accedilograve implica drsquouna banda minimitzar la magnitud dels retards en les comunicacions i drsquoaltra banda compensar la variabilitat drsquoaquests per aentre tots els dispositius i usuaris actius en les sessions multimegravedia compartides Drsquoaquesta manera les interaccions entre els usuaris i entre usuaris-dispositius seran coherents i naturals

La tesi ha sigut dirigida per Fernando Boronat professor del Campus de Gandia UPV i per Pablo Cessar professor en TU Delft (Holanda) i investigador en CWI (Centre de Recerca Nacional en Matemagravetiques i Computer Science drsquoHolanda amb seu a Amsterdam) on Montagud ha realitzat tres estades de recerca (sis mesos durant la seua tesi i un any despreacutes de finalitzar-la al marccedil de 2015)

Els investigadors Romina del Rey i Jesuacutes Alba

Una cortina mogravebil davant la llum el soroll la calor el foc i les radiacions electromagnegravetiques

La proteccioacute davant de diversos tipus de radiacions i similars eacutes necessagraveria per a bloquejar telegravefons mogravebils en hospitals reduir sorolls exteriors aiumlllar tegravermicament una zona o bloquejar senyals electromagnegravetics en avions Per a aconseguir aquest objectiu els investigadors del Campus de Gandia Jesuacutes Alba Romina del Rey i Vicente Sanchis han dissenyat una nova cortina mogravebil de barrera que ofereix una proteccioacute davant de radiacions electromagnegravetiques lluminoses aixiacute com proteccioacute tegravermica acuacutestica i enfront davant del foc

En el mercat ja existeixen materials que posseeixen propietats antitegravermiques antiacuacutestiques igniacutefugues i antielectromagnegravetiques com els panells sogravelids destinats a incorporar-se a lrsquointerior drsquoun mur o similar per a la seua aplicacioacute en construccioacute No obstant accedilograve aquests panells no permeten el transport muntatge i desmuntatge de manera fagravecil i ragravepida per a un bloqueig temporal de les radiacions

Davant drsquoaccedilograve el producte desenvolupat en el Campus de Gandia no cerca una estructura riacutegida sinoacute que crea una cortina que permet el bloqueig temporal de radiacions i com eacutes mogravebil pot desplegar-se o plegar-se quan siga necessari sense necessitat drsquoobres En definitiva la clau resideix en la combinacioacute de materials fonamental per a aconseguir aqueixa proteccioacute aixiacute com en el seu reduiumlt pes que facilita el seu transport instalmiddotlacioacute i desmuntatge

SECTORS DrsquoAPLICACIOacute EMPRESARIALEl sector principal en el qual pot transferir-se i usar-se la invencioacute eacutes el sector tegravextil concretament en la part dedicada a lrsquoedificacioacute A meacutes en lrsquoagravembit cientiacutefic permet convertir qualsevol sala en cambra anecoica electromagnegravetica En espectacles a lrsquoaire lliure redueix el soroll de fons i les interferegravencies entre esdeveniments I en mitjans de transport pot servir com a element separador mogravebil reduccioacute de senyal de telegravefons mogravebils etc

Tambeacute pot trobar aplicacioacute en la medicina ja que pot oferir una separacioacute fiacutesica entre llits drsquohospital o reduir interferegravencies de diferents tipus en zones de quirogravefans Drsquoigual manera pot aplicar-se en sales de nounats garantint les millors condicions acuacutestiques i tegravermiques dels bebegraves

AVANTATGES TEgraveCNICS I BENEFICIS EMPRESARIALSSegons les proves realitzades en els laboratoris del Campus de Gandia la cortina teacute un bon comportament davant la llum i presenta gran capacitat drsquoabsorcioacute acuacutestica i alts nivells drsquoaiumlllament acuacutestic Els assajos electromagnegravetics evidencien que srsquoobtenen caracteriacutestiques aiumlllants equivalents a una cagravemera electromagnegravetica Pel que concerneix lrsquoaiumlllament tegravermic els materials triats garanteixen una baixa conductivitat tegravermica i una alta resistegravencia al flux drsquoaire la qual cosa li confereix caracteriacutestiques de gran aiumlllament tegravermic Finalment la reaccioacute al foc eacutes M1 la qual cosa assegura que el material no eacutes inflamable

JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS

ESTAT DE DESENVOLUPAMENT DE LA TECNOLOGIA PATENT I COLmiddotLABORACIONSLa Universitat Politegravecnica de Valegravencia va solmiddotlicitar amb data 3 de juliol de 2015 la proteccioacute mitjanccedilant patent davant lrsquoOficina Espanyola de Patents i Marques corresponent-li la referegravencia P20153096 La tecnologia es troba totalment desenvolupada i en fase de proves assajant el seu comportament in situ i en laboratori En aquest moment la Universitat estagrave cercant amb empreses acords de llicegravencia drsquouacutes fabricacioacute o comercialitzacioacute

PER QUEgrave EacuteS IMPORTANT PROTEGIR I LLICENCIAR ELS RESULTATS DE RECERCALa proteccioacute dels resultats de recerca eacutes en molts casos una condicioacute necessagraveria perquegrave puguen arribar a explotar-se econogravemicament La proteccioacute permet a lrsquoempresa explotadora un avantatge competitiu que permet recuperar la inversioacute en el desenvolupament que ha drsquoescometre per a portar aquests resultats a un producte en el mercat

Turisme

1 El turisme sostenible motor de desenvolupament

2 Joan Carles Cambrils premi Tribuna FITUR

3 El turisme ix al rescat de la pesca artesanal valenciana

4 Una recerca de la UPV desenvolupa una eina per a valorar lrsquoeficiegravencia comunicativa de destinacions turiacutestiques sostenibles

5 Jornada laquoDe la Safor al moacutenraquo

Lidia Garcia investigadora del Campus de Gandia

El turisme sostenible motor de desenvolupament

La clau del desenvolupament eacutes la sostenibilitat Avui dia eacutes inaudit seguir parlant solament en termes econogravemics quan els components social i mediambiental soacuten encara meacutes determinants per a lrsquoegravexit i la continuiumltat de les iniciatives A meacutes hem de pensar amb qui ve darrere de nosaltres en les futures generacions perquegrave si no actuem pensant en elles potser no arriben

En aquest sentit el turisme juga un paper clar que no srsquoalbira en altres sectors i per accedilograve eacutes tan important desenvolupar un turisme sostenible i formar i conscienciar els futurs professionals La universitat eacutes conscient de la importagravencia del turisme com a vehicle per a impulsar una millor convivegravencia i desenvolupament dels pobles del moacuten

JORNADA EN EL CAMPUS DE GANDIAPrecisament amb lrsquoobjectiu de llegar aquesta visioacute en les noves generacions de gestors del turisme es va realitzar el passat 17 de maig del 2016 la jornada ldquoTurisme Sostenible El paper de les institucions i universitat en el desenvolupament turiacutestic sosteniblerdquo en el Campus de Gandia La jornada srsquoemmarca en la preparacioacute de la celebracioacute de lrsquoAny Internacional del Turisme Sostenible 2017 en la qual la UPV realitzaragrave diverses accions per a fomentar i sensibilitzar sobre el desenvolupament turiacutestic sostenible

Rosa Puchades vicerrectora de Responsabilitat Social i Cooperacioacute de la UPV va destacar en la presentacioacute de la jornada el paper que ja estagrave realitzant la universitat en aquest camp a traveacutes

de recerques i participacioacute en projectes de cooperacioacute internacional Per la seua banda Federico Buyolo director general de Cooperacioacute i Solidaritat de la Generalitat Valenciana va parlar de la implementacioacute de la nova agenda global de desenvolupament sostenible promoguda per Nacions Unides i que la Generalitat estagrave aplicant

Ressaltant el paper que teacute la universitat Pepe Pastor director del Campus de Gandia va mostrar la importagravencia de la formacioacute de professionals conscient i coherent que la UPV fomenta en carreres com la de Turisme a Gandia

La participacioacute de Shanon de Mata analista del Pacte Mundial Xarxa Espanyola iniciativa de Naciones Unidas (ONU) es va centrar en com el sector privat tambeacute pot formar part activa del desenvolupament i implementacioacute drsquoaccions sostenibles en diferents sectors Per exemple treballen amb lrsquoOrganitzacioacute Mundial del Turisme en un projecte per a recolzar les empreses del sector perquegrave integren els Objectius de Desenvolupament Sostenible en el seu quefer

Mariacutea Joseacute Vintildeals catedraacutetica de la UPV va explicar la seua experiegravencia en diferents projectes com Petra (Jordagravenia) y Copaacuten (Hondures) per a elaborar mapas turiacutestics teniendo en cuenta la participacioacuten de las tenint en compte la participacioacute de les poblacions locals Tambeacute des del seu grup de recerca es doacutena suport a la conservacioacute i posada en valor de la ciutat maia de la Blanca com a patrimoni per al desenvolupament a Guatemala i altres punts turiacutestics a Tuniacutesia i el Marroc entre drsquoaltres

JUNYlsquo16

TURISME

EL TURISME SERAgrave SOSTENIBLE O NO SERAgraveEn definitiva el tuisme sostenible ha de comptar amb tots els actors implicats comenccedilant per lrsquoAdministracioacute i el sector privat perograve sobretot amb les comunitats locals i la conscienciacioacute del turista

El turisme teacute un potencial meacutes enllagrave de ser un sector econogravemic a desenvolupar Tambeacute incideix en la consciegravencia de les persones que visiten i que soacuten visitades generant coneixement mutu empatia solidaritat respecte i toleragravencia valors que actualment estan en crisi i que determinaran les nostres poliacutetiques econogravemiques futures per tant el nostre desenvolupament

Lidia Garciacutea professora i investigadora del Campus de Gandia

Ha treballat per a la FAO AECID i diverses ONGs a Amegraverica Llatina i el Nord drsquoAgravefrica

Joan Carles Cambrils

Joan Carles Cambrils premi Tribuna FITUR

La Fira Internacional de Turisme FITUR ha fallat el guanyador del Premi Tribuna FITUR Jorge Vilafranca Fradera destinat a reconegraveixer el millor treball drsquoinvestigacioacute acadegravemica relacionat amb el sector turiacutestic En aquesta XVII edicioacute la distincioacute ha recaigut en La colmiddotlaboracioacute puacuteblic-privada en els ens mixtes de gestioacute i promocions turiacutestiques la visioacute dels socis puacuteblics i privats de Joan Carles Cambrils Camarena Lrsquoestudi elabora una anagravelisi dels ens puacuteblic-privats que gestionen amples agraverees del turisme en destins locals drsquoEspanya

Joan Carles Cambrils treballa com investigador i professor del Grau en Turisme que imparteix la Universitat Politegravecnica de Valegravencia en el Campus de Gandia

A traveacutes drsquoaquest premi es reconeix lrsquoesforccedil i la dedicacioacute que els experts mitjanccedilant lrsquoestudi i la investigacioacute han dut a terme per aconseguir una induacutestria turiacutestica drsquoexcelmiddotlegravencia

A meacutes a meacutes al guardoacute drsquoinvestigacioacute turiacutestica optaven els projectes Interioritzacioacute de les normes de qualitat del sector turiacutestic motius i efectes sobre els resultats lrsquoobjectiu del qual eacutes analitzar els motius processos i efectes de la interioritzacioacute que es du a terme en les organitzacions turiacutestiques drsquoEspanya amb la Q de qualitat turiacutestica i Sistemes de puntuacioacute drsquohotels a internet que realitza un estudi detallat de les pagravegines web que recullen dades i valoracions sobre hotels centrant-se en les dues principals Tripadvisor i Booking descrivint aixiacute els seu sistema i incidint en les seues principals diferegravencies

GENERlsquo16

TURISME

Pot el turisme ser el complement que necessita la pesca artesanal valenciana per a sobreviure

NOVEMBRElsquo16

TURISME

La pesca artesanal costanera eacutes una activitat econogravemica fonamental per a un quantioacutes nombre de famiacutelies al llarg de la costa valenciana i marca el caragravecter dels nostres pobles mariners La petjada de la pesca srsquoaprecia en la gastronomia en plats com la fideuagrave de Gandia o lrsquoarrograves a banda de moltes localitats alacantines i en tradicions com la celebracioacute de la festes de la Mare de Deacuteu del Carme I no podem oblidar que eacutes tambeacute clau en la conservacioacute dels ecosistemes marins costaners ja que els pescadors coneixen el seu medi i soacuten els primers interessats en la seua proteccioacute

En els uacuteltims anys no obstant accedilograve el sector ha anat perdent forccedila i per aquest motiu les institucions entre elles la Unioacute Europea volen contribuir a la cerca de solucions que en permeten la supervivegravencia El turisme pot jugar un paper clau en aquesta tasca de proteccioacute i dinamitzacioacute del sector pesquer Segons Luis Miret professor de la Universitat Politegravecnica de Valegravencia (UPV) una activitat com el pescaturisme que permet viure lrsquoexperiegravencia de la pesca artesanal des del mateix vaixell i explicada pels pescadors srsquoha realitzat lsquotota la vidarsquo ja que lsquoels turistes venien i feien un volt en el vaixellrsquo no obstant accedilograve les normatives de seguretat i higiene ho van paralitzar i ara soacuten les mateixes administracions les que volen impulsar-laPer a Enrique Ferrer secretari de la Confraria de Pescadors de Gandia el turisme pesquer i el pescaturisme poden ser claus per al sector i per accedilograve estan treballant des de fa temps amb la UPV i amb lrsquoAjuntament de Gandia per a estudiar la seua viabilitat i la seua forma drsquoimplantar-ho Enrique Ferrer i Luis Miret afirmen que diverses ciutats italianes com Gegravenova o comunitats com la Balear ja estan desenvolupant amb egravexit iniciatives de pescaturisme que conjuminen experiegravencies com lrsquoalbirament de dofins amb lsquomenjar-se un arrogravesrsquo en el vaixell

EL CAMPUS DE GANDIA PUNT DE TROBADA DELS AGENTS IMPLICATSPer a tractar les sinergies entre turisme i pesca el Campus de Gandia de la UPV ha organitzat dues activitats que suposen una trobada entre administracions puacutebliques sector pesquer i societat en general La coordinadora drsquoambdoacutes fograverums eacutes la investigadora de la UPV Paloma Herrera

El primer drsquoells ha estat el seminari laquoPesca Artesanal Diversificacioacute Pesqueraraquo que tenia com a objectiu valorar liacutenies drsquoactuacioacute que haurien de marcar-se a curt i mitjagrave termini en lrsquoagravembit de la diversificacioacute econogravemica de la pesca artesanal assegura Paloma Herrera

En aquesta primera jornada celebrada el passat 26 de novembre es van mostrar experiegravencies de diversificacioacute del sector pesquer com la pesca-turisme i el turisme mariner de la magrave de la Confraria de Pescadors de Roses que desenvolupen aquestes activitats des de fa anys De la mateixa manera es va parlar de la transformacioacute del sector i tambeacute de la comercialitzacioacute dels nous serveis aixiacute com de lrsquoimpacte sobre el medi ambient Per a Luis Miret que va participar en la sessioacute la presegravencia de les administracions puacutebliques eacutes molt important ja que ldquoactualment srsquoestagrave treballant en la normativa que regularagrave activitats turiacutestiques relacionades amb el turisme que poden impulsar o paralitzar el seu desenvolupamentrdquo

Una recerca de la UPV desenvolupa una eina per a valorar lrsquoeficiegravencia comunicativa de destinacions turiacutestiques sostenibles

La comunicacioacute estrategravegica dels llocs patrimonials eacutes un instrument clau per a realitzar una gestioacute turiacutestica sostenible segons afirma Lola Teruel professora i investigadora de Turisme en la Universitat Politegravecnica de Valegravencia i per a avaluar els resultats de la comunicacioacute estrategravegica es necessita disposar drsquouna eina el seu objectiu ha de ser permetrersquons analitzar lrsquoeficiegravencia comunicativa de les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute (TIC) en la seua contribucioacute a la gestioacute turiacutestica sostenible i com a via per a la interpretacioacute del patrimoni Aquest instrument eacutes el que ha desenvolupat la investigadora Lola Teruel com un dels resultats de la seua tesi doctoral lsquoAnagravelisi de la comunicacioacute estrategravegica dels llocs patrimonials i espais protegits a traveacutes de les tecnologies de la informacioacute i les comunicacions i la seua relacioacute amb la gestioacute turiacutestica sostenible

El Quumlestionari drsquoEficiegravencia Comunicativa explica Lola Teruel situa la comunicacioacute estrategravegica com un instrument de gestioacute turiacutestica eficient i sostenible i a les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute com un mitjagrave per a arribar a aquesta fi lsquoLa comunicacioacute estrategravegica teacute responsabilitats superiors a lrsquoemissioacute drsquoinformacioacute i suport a la promocioacute turiacutestica aquestes noves atribucions es dirigeixen cap a lrsquoobtencioacute de financcedilament per als llocs patrimonials i protegits la creacioacute de capacitats i com a eina per a augmentar lrsquoestima de turistes i residents en la conservacioacute drsquoaquests espais entre uns altresrsquo afirma la investigadora

DESEMBRElsquo16

TURISME

Per al treball de camp de la recerca la professora de Turisme ha analitzat la comunicacioacute estrategravegica de 120 llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO entre els quals srsquoexpliquen el Parc Nacional Yellowstone als Estats Units i el Parc Arqueologravegic de Petra a Jordagravenia

En resum la recerca conclou que les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute contribueixen a augmentar lrsquoeficiegravencia comunicativa en la gestioacute sostenible drsquoun lloc patrimonial sempre que estiguen al servei drsquouna comunicacioacute estrategravegica lsquoLa tecnologia al servei de la comunicacioacute ens permet conegraveixer i estimar la destinacioacute abans de visitar-la ens ajuda a entendre millor els missatges interpretatius amb per exemple aplicacions interactives o a traveacutes de missatges emesos per xarxes socials tambeacute fa possible recomanar la destinacioacute i els seus valors una vegada lrsquohem abandonadahellip i a la destinacioacute li permet per exemple utilitzar les seues plataformes web per a aconseguir financcedilamentrsquo explica la investigadora

LA TECNOLOGIA SENSE GESTIOacute NO SERVEIXLola Teruel afirma que els llocs web les xarxes socials les tecnologies interactives aplicacions mogravebils o els videojocs soacuten eines que srsquoestan utilitzant en la gestioacute de llocs patrimonials i en alguns casos estan obtenint molt bons resultats no obstant accedilograve afirma no eacutes estrany trobar que el gestor responsable del lloc es preocupe per la introduccioacute de tecnologies avanccedilades perograve que no realitze una planificacioacute de la comunicacioacute

estrategravegica Una comunicacioacute que per a contribuir a la sostenibilitat del beacute patrimonial ha de tenir cura dels missatges i procurar la conscienciacioacute dels usuaris lsquoHan de ser missatges que interpreten el patrimoni que no enganyen que no cerquen lsquoallograve exograveticrsquo i que posen en valor allograve que teacute drsquooriginal i uacutenic la destinacioacute de manera que predispose el visitant a voler conegraveixer-la i a voler cuidar-la perquegrave eacutes conscient de la seua fragilitatrsquo explica la doctora Lola Teruel

La investigadora assenyala a meacutes que la facilitat de disposar drsquoaquestes tecnologies pot convertir-se en una amenaccedila si no srsquoacompanyen drsquoun manteniment i actualitzacioacute drsquoaquestes lsquoNi tan sols des del punt de vista promocional eacutes favorable ja que els indicis de caducitat de les dades denoten descuit la qual cosa desqualifica a la destinacioacute en el seu conjuntrsquo afirma

FALTA DE FORMACIOacute Per a Lola Teruel la manca meacutes notable que srsquoha detectat eacutes un degraveficit en la professionalitzacioacute per al desenvolupament de continguts i manteniment dels llocs web analitzats En aquest sentit afirma lsquosrsquoobserva la necessitat de formacioacute de professionals de la comunicacioacute i interpretacioacute del patrimoni per a interactuar amb els usuaris de forma eficient i productiva Aquesta formacioacute ha de respondre a un programa de comunicacioacute que faccedila possible la produccioacute de continguts interpretatius adequats per a garantir la gestioacute sostenible de la destinacioacute patrimonial Drsquoaquesta forma afirma podran aprofitar-se totes les potencialitats que ofereixen les tecnologies de la informacioacute i la comunicacioacute

Lola Teruel a Yellowstone National Park

Jornada laquoDe la Safor al moacutenraquo

lsquoDe la Safor al moacutenrsquo eacutes el tiacutetol de la Jornada organitzada per estudiants de lrsquoassignatura drsquoEstrategravegies de Comunicacioacute de Destinacions Turiacutestiques del Campus de Gandia de la Universitat Politegravecnica de Valegravencia (UPV) coordinats pel professor Enric Sigalat lrsquoobjectiu de la jornada era donar a conegraveixer la importagravencia i el potencial dels recursos locals de la comarca i el repte que suposa la seua promocioacute per a convertir-los en productes globals aixiacute com la cooperacioacute entre els diferents agents que intervenen en la gestioacute turiacutestica de la Safor

Lrsquoesdeveniment es va desenvolupar sobre la base de tres eixos la promocioacute la comunicacioacute i la cultura i va comptar amb la presegravencia drsquoempreses i institucions puacutebliques del sector

Els ponents de la jornada van ser Raquel Huete (Directora General de Turisme de la Generalitat Valenciana) Joan Tur (Periodista i comunicador) Xavi Peacuterez (Gerent de Iniciatives Culturals) i Rafa Delgado (director del CEIC Alfons el Vell i professor i investigador de la UPV)

Raquel Huete eacutes professora titular en el Departament de Sociologia de la Universitat drsquoAlacant llicenciada i doctora en Sociologia i diplomada en Turisme per lrsquoEscola Oficial de Turisme de Madrid fins a la seua incorporacioacute a la universitat va treballar en diverses empreses relacionades amb el sector turiacutestic i la recerca social

DESEMBRElsquo16

TURISME

En la seua intervencioacute Raquel Huete va parlar de la importagravencia de crear un producte a traveacutes de valors que el definisquen que en el cas valenciagrave poden ser lrsquohospitalitat lrsquohonestedat o la professionalitat Tambeacute va parlar de lrsquoestrategravegia de la Direccioacute general de Turisme Creaturisme que treballa en 4 blocs de productes el turisme esportiu actiu i de naturalesa el turisme drsquointerior basat en la bellesa natural de paisatges i rius entre altres aspectes el turisme cultural i urbagrave que se centra en patrimoni histograveric i cultural i el turisme gastronogravemic Segons la investigadora en lrsquoexperiegravencia turiacutestica cerquem allograve inspirador i les coses autegraventiques i per aixograve el primer pas per a definir un producte turiacutestic ha de ser determinar quins valors fan que aquest siga autegraventic la seua essegravencia

Joan Tur periodista i comunicador va insistir en la necessitat de professionalitzar la comunicacioacute turiacutestica per a la promocioacute de la destinacioacute ja que va afirmar eacutes frequumlent que els gestors opinen que la comunicacioacute eacutes prioritagraveria perograve no invertisquen en personal format lsquoComunicar eacutes una professioacute i per a fer-se correctament ha de ser executada per professionalsrsquo Segons lrsquoexpert en ocasions srsquoinverteix molt en tecnologia perograve no en les persones que han drsquoelaborar el missatge amb una finalitat concreta i per aixograve no srsquoobtenen els resultats esperats

Xavi Peacuterez diplomat en Turisme pel Campus de Gandia de la Universitat Politegravecnica de Valegravencia eacutes emprenedor i gerent de lrsquoempresa de turisme cultural lsquoIniciatives Culturalsrsquo lsquoEns vam creure les coses que ens explicaven en la carrera i les vam posar en pragravecticarsquo va afirmar Xavi Peacuterez va explicar que existeixen nombrosos beacutens culturals interessants que generen expectacioacute en el puacuteblic si sap presentar-se de forma entretinguda i amb un enfocament innovador Peacuterez tambeacute va assenyalar que eacutes necessari un treball conjunt i un diagraveleg permanent entre administracions i empreses perquegrave els productes locals puguen convertir-se en globals perquegrave les petites empreses soles no tenen aquesta capacitat encara que treballen en aquesta liacutenia Rafa Delgado professor de la Universitat Politegravecnica de Valegravencia i director del Centre drsquoestudis i investigacions comarcals (CEIC) Alfons el Vell va parlar de la importagravencia que srsquoaprofite el coneixement que generen les organitzacions culturals i de recerca lsquoDes del CEIC produiumlm des de fa anys publicacions que posen en valor els recursos culturals literaris i histograverics amb els quals explica la Safor i de fet

alguns drsquoells srsquohan utilitzat per a la creacioacute de productes turiacutestics com els relacionats amb la famiacutelia Borja perograve tenim molts meacutes i animem a empreses i administracions puacutebliques perquegrave compten amb la nostra colmiddotlaboracioacutersquo

Despreacutes de les ponegravencies es va produir un debat amb el puacuteblic assistent que va aportar la seua experiegravencia en diferents poblacions de la Safor com Potries que amb pocs recursos ha generat productes interessants Tambeacute es va constatar la importagravencia que els municipis de la Safor treballen conjuntament per a oferir una proposta turiacutestica conjunta que vaja meacutes enllagrave de Gandia

La jornada va comptar amb el suport de les Propostes drsquoAccions Culturals 2016 de la UPV la Cagravetedra drsquoInnovacioacute del Campus de Gandia de la UPV i la Cagravetedra Consum de la UPV

cienciagandiawebsupves

Patrocinat per

Edita Campus de Gandia Universitat Politegravecnica de ValegravenciaCalle Paranimf 146730 - Grau de Gandia (Valegravencia)T 962849333

wwwgandiaupvesinvestigacion iditransferenciaepsgupves

Direccioacute Joseacute Ismael Pastor Gimeno

Coordinacioacute Sandra Barrancos Pilar Saacutenchez

Colmiddotlaboracioacute Luis Zurano (Unidad de Comunicacioacuten Cientiacutefica UPV)

Disseny i maquetacioacute Pablo Ejarque (Pablus)



Turisme


Telecomunicacions

Saluda del director




















GENERlsquo16

















ABRILlsquo16









MAIGlsquo16


Rafa Delgado











JULIOLlsquo16






FEBRERlsquo16


















JULIOLlsquo16
















FEBRERlsquo16





Pablo Lujaacuten




MAIGlsquo16













JUNYlsquo16










MAIGlsquo16








GENERlsquo16







JULIOLlsquo16





















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per



Turisme


Telecomunicacions

Saluda del director




















GENERlsquo16

















ABRILlsquo16









MAIGlsquo16


Rafa Delgado











JULIOLlsquo16






FEBRERlsquo16


















JULIOLlsquo16
















FEBRERlsquo16





Pablo Lujaacuten




MAIGlsquo16













JUNYlsquo16










MAIGlsquo16








GENERlsquo16







JULIOLlsquo16





















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per

Saluda del director




















GENERlsquo16

















ABRILlsquo16









MAIGlsquo16


Rafa Delgado











JULIOLlsquo16






FEBRERlsquo16


















JULIOLlsquo16
















FEBRERlsquo16





Pablo Lujaacuten




MAIGlsquo16













JUNYlsquo16










MAIGlsquo16








GENERlsquo16







JULIOLlsquo16





















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per













GENERlsquo16

















ABRILlsquo16









MAIGlsquo16


Rafa Delgado











JULIOLlsquo16






FEBRERlsquo16


















JULIOLlsquo16
















FEBRERlsquo16





Pablo Lujaacuten




MAIGlsquo16













JUNYlsquo16










MAIGlsquo16








GENERlsquo16







JULIOLlsquo16





















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per







ABRILlsquo16









MAIGlsquo16


Rafa Delgado











JULIOLlsquo16






FEBRERlsquo16


















JULIOLlsquo16
















FEBRERlsquo16





Pablo Lujaacuten




MAIGlsquo16













JUNYlsquo16










MAIGlsquo16








GENERlsquo16







JULIOLlsquo16





















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per








MAIGlsquo16


Rafa Delgado











JULIOLlsquo16






FEBRERlsquo16


















JULIOLlsquo16
















FEBRERlsquo16





Pablo Lujaacuten




MAIGlsquo16













JUNYlsquo16










MAIGlsquo16








GENERlsquo16







JULIOLlsquo16





















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per

Rafa Delgado











JULIOLlsquo16






FEBRERlsquo16


















JULIOLlsquo16
















FEBRERlsquo16





Pablo Lujaacuten




MAIGlsquo16













JUNYlsquo16










MAIGlsquo16








GENERlsquo16







JULIOLlsquo16





















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per





FEBRERlsquo16


















JULIOLlsquo16
















FEBRERlsquo16





Pablo Lujaacuten




MAIGlsquo16













JUNYlsquo16










MAIGlsquo16








GENERlsquo16







JULIOLlsquo16





















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per












JULIOLlsquo16
















FEBRERlsquo16





Pablo Lujaacuten




MAIGlsquo16













JUNYlsquo16










MAIGlsquo16








GENERlsquo16







JULIOLlsquo16





















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per















FEBRERlsquo16





Pablo Lujaacuten




MAIGlsquo16













JUNYlsquo16










MAIGlsquo16








GENERlsquo16







JULIOLlsquo16





















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per




Pablo Lujaacuten




MAIGlsquo16













JUNYlsquo16










MAIGlsquo16








GENERlsquo16







JULIOLlsquo16





















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per








JUNYlsquo16










MAIGlsquo16








GENERlsquo16







JULIOLlsquo16





















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per







MAIGlsquo16








GENERlsquo16







JULIOLlsquo16





















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per





GENERlsquo16







JULIOLlsquo16





















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per






JULIOLlsquo16





















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per















FEBRERlsquo16

Francisco Camarena













SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per



SETEMBRElsquo16














Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per





Miquel Ardid



ABRILlsquo16








JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per


JUNYlsquo16















JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per






JUNYlsquo16













OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per






OCTUBRElsquo16












OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per







OCTUBRElsquo16













OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per








OCTUBRElsquo16





Eduardo Balguerias-

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per

Telecomunicacions











GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per





GENERlsquo16





TELECOMUNICACIONS












FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per










FEBRERlsquo16

TELECOMUNICACIONS







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per







ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS




Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per

Francisco Camarena






ABRILlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per

Mario Montagud


JUNYlsquo16

TELECOMUNICACIONS












JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per









JULIOLlsquo16

TELECOMUNICACIONS



Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per

Turisme
















JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per











JUNYlsquo16

TURISME











GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per







GENERlsquo16

TURISME


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per


NOVEMBRElsquo16

TURISME









DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per




DESEMBRElsquo16

TURISME













DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per






DESEMBRElsquo16

TURISME








Patrocinat per


Patrocinat per

ANUARI D’ACTUALITAT CIENTÍFICAcienciagandia.webs.upv.es/wp-content/uploads/2017/02/... ·...

Documents

Transcript of ANUARI D’ACTUALITAT CIENTÍFICAcienciagandia.webs.upv.es/wp-content/uploads/2017/02/... ·...