Informe d’Actualitat Jurídica Desembre 2014...

Informe d’Actualitat Jurídica

Desembre 2014

SUMARI

I.- Legislació .................................................................................................................................. 4

I.1.- Legislació estatal ................................................................................................................. 4 LLEI 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifica el text refós de la Llei de Propietat

Intel•lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener , d'enjudiciament civil. BOE núm. 268, de 05-11-2014. ...................................................... 4

REIAL DECRET 894/2014, de 17 d'octubre, pel qual es desenvolupen les característiques del curs de formació sobre el desenvolupament de la funció directiva establert per l'article 134.1.c) de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, així com dels corresponents cursos d'actualització de competències directives. BOE núm. 270, de 7 de novembre de 2014 ............ 4

Ordre INT / 2223/2014, de 27 d'octubre, per la qual es regula la comunicació de la informació al Registre Nacional de Víctimes d'Accidents de Trànsit. BOE» núm. 289, de 29-11-2014 ............ 5

ORDRE HAP / 2082/2014, de 7 de novembre, per la qual es modifica l'Ordre HAP / 2105/2012, d'1 d'octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d'informació previstes en la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. BOE núm. 271, de 08-11-2014 ................................................................................... 6

ORDRE ESS / 2098/2014, de 6 de novembre, per la qual es modifica l'annex de l'Ordre de 27 de desembre de 1994, per la qual s'aprova el model de rebut individual de salaris. BOE núm. 273, d'11-11-2014 ......................................................................................................................... 6

ORDRE HAP / 2075/2014, de 6 de novembre, per la qual s'estableixen els criteris de càlcul del cost efectiu dels serveis prestats per les entitats locals. BOE núm. 270, de 7 de novembre de 2014. ............................................................................................................................................. 7

ORDRE SSI / 2065/2014, de 31 d'octubre, per la qual es modifiquen els annexos I, II i III del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s'estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de salut i el procediment per a la seva actualització. BOE núm. 269, de 06-11-2014 .................................................................................................................................... 8

RESOLUCIÓ de 17 de novembre de 2014, de la Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques, per la qual s'estableix el calendari de dies inhàbils en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat per a l'any 2015, a l'efecte de còmputs de terminis. BOE núm. 287, de 27-11-2014 .............................................................................................................................................. 8

I.2.- Legislació catalana .............................................................................................................. 9 ACORD GOV/162/2014, de 2 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'aplicació de la recaptació

del gravamen finalista previst a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, per a l'any 2013. DOGC núm. 6764, de 04-12-2014 .................................................................... 9

ACORD GOV/151/2014, d'11 de novembre, sobre el punt general d'entrada de factures electròniques de Catalunya. DOGC núm. 6749, de 13-11-2014 .................................................. 9

LLEI 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat. DOGC núm. 6742, de 04-11-2014 ................... 9 ORDRE EMO/347/2014, de 26 de novembre, per la qual s'estableix el calendari de festes locals

a la Comunitat Autònoma de Catalunya per a l'any 2015. DOGC núm. 6763, de 02-12-2104 .. 11 ORDRE CLT/336/2014, de 4 de novembre, del Consell de l'Associacionisme Cultural. DOGC

núm. 6754, de 19-11-2014. ......................................................................................................... 11 DECRET 155/2014, de 25 de novembre, pel qual s'aprova el contingut mínim per a l'elaboració

i l'homologació dels plans de protecció civil municipals i s'estableix el procediment per a la seva tramitació conjunta. Núm. 6759, de 27-11-2014 ......................................................................... 12

FMC | des-14 2

DECRET 149/2014, de 18 de novembre, del Consell Social de la Cultura de Catalunya. DOGC núm. 6754, de 19-11-2014 .......................................................................................................... 13

DECRET 150/2014, de 18 de novembre, dels serveis d'acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya. DOGC núm. 6754, de 19-11-2014 ............................................ 14

RESOLUCIÓ TES/2669/2014, de 20 de novembre, per la qual es modifica el model de la cèdula d'habitabilitat, aprovat per la Resolució TES/741/2013, de 3 d'abril, de conformitat amb el Decret 141/2012, de 30 d'octubre. DOGC núm. 6761, de 01-12-2014 .................................. 15

RESOLUCIÓ TES/2670/2014, de 18 de novembre, per la qual es crea el grup de treball del Fons d'habitatge de lloguer destinat a polítiques socials. DOGC núm. 6761, de 01-12-2014 ... 16

ORDRE INT/320/2014, de 20 d'octubre, per la qual s'aprova el contingut de la documentació tècnica per efectuar la intervenció administrativa per part de la Generalitat, establerta a la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, i també el model de certificat d'adequació a les mesures de prevenció i seguretat en matèria d'incendis. DOGC núm. 6744 , de 05-11-2014 ...................... 16

ANUNCI sobre publicació de les Instruccions internes de contractació. DOGC núm. 6749, de 13-11-2014 .................................................................................................................................. 17

II.- Jurisprudència ....................................................................................................................... 17

II.1.- Tribunal de Justícia de la Unió Europea ........................................................................... 17 STJUE, de 6 de novembre de 2014. Qüestió Prejudicial. Contractes públics de serveis per a la

cessió de papers i de cartrons procedents de recollides selectives de residus sòlids urbans. Principi d'igualtat de tracte i de transparència. Directiva 2004/28/CE- Motius d'exclusió de participació- article 45. Situació personal del candidat o del licitador. Declaració obligatòria relativa a la persona designada com a “director tècnic”. Omissió de la declaració en l'oferta. Exclusió de contracte sense possibilitat de rectificar aquesta omissió....................................... 17

STJUE de 22 d'octubre de 2014, assumpte C-429/13, per la qual es resol el recurs de cassació interposat pel Regne d'Espanya i s'anul·la la sentència del Tribunal General i la Decisió de la Comissió Europea per la qual es van reduir les ajudes del Fons de Cohesió concedides a tres projectes mediambientals espanyols per suposades irregularitats en la contractació pública. . 20

II.2.- Tribunal Constitucional ..................................................................................................... 21 Providència del TC de 18 de novembre de 2014, on s'admet a tràmit el conflicte positiu de

competència de la Generalitat de Catalunya contra el Reial Decret 591/2014, d'11 de juliol, pel qual es regulen els procediments relatius al reconeixement de la compensació dels costos d'escolarització prevists a l'apartat 4 de la Disposició Addicional Trentè Vuitena de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació. .............................................................................. 21

Providència del TC de 18 de novembre en l'assumpte número 6513-2014, pel qual s'admet a tràmit el Recurs d'inconstitucionalitat promogut pel President del Govern contra Art. 167.1 i les disposicions transitòries 5ª i 8ª de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de Mesures Fiscals, Administratives, Financeres i del Sector Públic de Catalunya. ................................................... 21

Providència del TC de 4 de novembre de 2914 sobre l'assumpte número 5958-2014, Conflicte positiu de competència promogut pel Govern de Catalunya sobre els Arts. 8.1 i 2, 30 i 35.1.a) i) i la disposició final primera del Reial decret 413/2014, de 6 de juny, pel qual es regula l'activitat de producció d'energia elèctrica a partir de fonts d'energia renovables, cogeneració i residus. 22

RECURS D'INCONSTITUCIONALITAT núm. 6513-2014, contra l'article 167.1 i les disposicions transitòries 5ª i 8a de la Llei 2/2014, de 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic de Catalunya. BOE núm. 281, de 20-011-2014 ........................... 22

STC 166/2014, de 22 d'octubre de 2014. Qüestió d'inconstitucionalitat 7929-2009. Plantejada per la Secció Segona de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en relació amb l'article 100.1 a) del text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, aprovat mitjançant Decret Legislatiu de la Generalitat de Catalunya 3 / 2002, de 24 de desembre. Competències sobre procediment administratiu: nul·litat de la norma autonòmica que situa l'inici del termini de caducitat dels procediments de revocació de subvencions en un moment diferent a l'establert per la legislació estatal reguladora del procediment administratiu comú. BOE núm. 282, de 21-11-2014. ....................................................................................... 24

CONFLICTE POSITIU DE COMPETÈNCIA núm. 6305-2014, en relació amb el Reial decret 591/2014, d'11 de juliol, pel qual es regulen els procediments relatius al reconeixement de la compensació dels costos d'escolarització que preveu l'apartat 4 de la disposició addicional trenta-vuitena de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació. DOGC núm. 6762, de 01-12-2104 ....................................................................................................................................... 24

STC 185/2014, de 6 de novembre de 2014. Qüestió d'inconstitucionalitat 5318-2013. Plantejada per la Secció Sisena de l'Audiència Provincial de Barcelona en relació amb l'article 623.1 paràgraf segon del Codi penal. Drets a la presumpció d'innocència ia la legalitat penal; principi

FMC | des-14 3

de seguretat jurídica: interpretació conforme amb la Constitució del precepte legal relatiu a la reiteració de les faltes de furt. BOE núm. 293, de 04-12-2014 ................................................... 24

II.3.- Tribunal Suprem ............................................................................................................... 25 STS, Sala penal, secció 1, 3 de setembre de 2014, recurs de cassació nº 1853/2013 per

infracció de llei i trencament de forma contra la sentència dictada per l'Audiència Provincial de Cadis per delictes de prevaricació, malversació de cabals públics i falsedat en document oficial, sent part recorreguda Empresa Municipal del Sòl de Jerez. Realització del tipus objectiu de prevaricació administrativa: condició de funcionari públic, resolució administrativa, arbitrarietat de la resolució i evident dany a la causa pública (palès dany econòmic així com un dany immaterial constituït per la pèrdua de confiança de la ciutadania en les seves institucions). .... 25

STS, sala contenciosa administrativa, de 23 d'octubre 2014, recurs de cassació 3014/2013, contra l'acte de 26 de març de 2013 del TSJC que va denegar la mesura cautelar de suspensió de la resolució de 2 de gener de 2013 de l'Òrgan Administratiu de Recursos contractuals de Catalunya (OARCC), per la qual es va resoldre el recurs interposat contra l'Acord del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya de 6 de novembre de 2012, d'adjudicació del contracte de gestió de servei de subministrament d'aigües en alta del Ter-Llobregat. Desestimació de cassació, considerant ajustada la decisió del TSJC, que prèviament havia estat confirmada en reposició per un altre de de 19 de juliol de 2013. .......... 26

TS. Sala del Contenciós, secció 4, de 31 d'octubre, recurs de cassació número 4479/2012 contra sentència que resol recurs contenciós-administratiu contra Decret 155/2010, de 2 de novembre de l'adreça dels centres públics i del personal directiu professional docent. ............ 29

II.4.- Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ...................................................................... 30 STSJ del País Basc 569/2014, de 17 de novembre de 2014, recurs contenciós administratiu

número 748/2013. Modificació de Pla general per a la implantació de centres de culte. Estimació i anul·lació de la modificació. ...................................................................................... 30

III.- Altres ..................................................................................................................................... 33

Llibre. La contratación Pública a debate: presente y fuguro. Rafael Fernández Acevo y Patricia Valcárcel Fernandez (dir.), 2014, Civitas-Thomson Reuters, Madrid. ........................................ 33

Llibre. Regulació econòmica. L'activitat administrativa de regulació dels mercats. Juan José Montero Pacual. Tirant el Blanc, València, 2014. ....................................................................... 35

Llibre, Guia Pràctica sobre la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració local (LRSAL), abril 2014, Fundació Democràcia i Govern Local, versió revisada i actualitzada, Fernando Fernández- Figueroa Guerrero (coord.) ..................................................................... 35

Dictamen. Comitè de les Regions, Dictamen sobre la mobilitat a les regions amb desavantatges geogràfics i demogràfiques, Ple dels dies 6,7,8 d'octubre de 2014. .......................................... 36

FMC | des-14 4

I.- Legislació1

I.1.- Legislació estatal

LLEI 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifica el text refós de la Llei de

Propietat Intel•lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, i la Llei

1/2000, de 7 de gener , d'enjudiciament civil. BOE núm. 268, de 05-11-2014.

Les mesures que incorpora aquesta llei van encaminades a reforçar la protecció dels drets de propietat intel•lectual i es divideixen en tres blocs: la revisió del sistema de còpia privada, el disseny de mecanismes eficaços de supervisió de les entitats de gestió dels drets de propietat intel•lectual i l'enfortiment dels instruments de reacció davant de les vulneracions de drets que permeti l'impuls de l'oferta legal en l'entorn digital.

Aquesta llei porta a terme la transposició a l'ordenament jurídic espanyol de dues directives europees que pretenen harmonitzar el dret substantiu nacional dels seus estats membres en l'àmbit de la propietat intel•lectual.

D'altra banda, la llei regula la utilització d'obres òrfenes, permetent als ciutadans accedir-hi un cop siguin digitalitzades per les institucions culturals, garantint el seu ús no lucratiu.

La llei també recorda que la compensació per còpia privada es ve abonant des del 1 de gener de 2012 amb càrrec als pressupostos generals de l'Estat i per aquest motiu, per a l'Executiu, és urgent fer alguns ajustaments legals. Així, s'exclouen del límit de còpia privada les reproduccions per a ús professional o empresarial i les reproduccions a partir de suports físics que no siguin propietat de l'usuari. A més, no només queden excloses del límit les bases de dades i els programes d'ordinador, sinó també aquelles obres que s'hagin posat a disposició del públic d'acord amb el convingut per contracte, de tal manera que qualsevol persona pugui accedir-hi en el lloc i en el moment que triï.

També s’inclouen mesures encaminades a garantir la transparència de les entitats de gestió de continguts, s'estableix un quadre de sancions per l'incompliment de les seves obligacions legals i es delimiten amb precisió els àmbits de responsabilitat executiva de l'administració i de les comunitats autònomes.

Finalment, el text estableix un mecanisme jurisdiccional per a la persecució de la vulneració dels drets de propietat intel•lectual, dotant a la secció II de la comissió de Propietat Intel•lectual dels mecanismes de reacció davant de les vulneracions comeses per portals web que no compleixin voluntàriament amb els requeriments de retirada de continguts que se li notifiquin.

L'entrada en vigor de la Llei es produirà el dia 1 gener 2015 a excepció d'alguns apartats i articles que entraran en vigor entre 2 mesos i un any després de la publicació del text en el BOE.

http://www.boe.es/boe/dias/2014/11/05/pdfs/BOE-A-2014-11404.pdf

REIAL DECRET 894/2014, de 17 d'octubre, pel qual es desenvolupen les característiques

del curs de formació sobre el desenvolupament de la funció directiva establert per

l'article 134.1.c) de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, així com dels

corresponents cursos d'actualització de competències directives. BOE núm. 270, de 7

de novembre de 2014

La Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, va modificar l'apartat 1 de l'article 134 de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'Educació, per a incloure entre els requisits de participació en els concursos de mèrits per a la selecció de directors i directores de centres docents públics de «estar en possessió de la certificació acreditativa d'haver superat un curs de formació sobre el desenvolupament de la funció directiva, impartit pel Ministeri d'Educació, Cultura i Esport o per les administracions educatives de les comunitats autònomes. Les característiques del curs de

1 Aquest recull ha estat tancat a 05.12.2014.


FMC | des-14 5

formació seran desenvolupades reglamentàriament pel Govern. Les certificacions tindran validesa en tot el territori nacional ».

Aquest reial decret té per objecte desenvolupar les característiques del curs de formació sobre el desenvolupament de la funció directiva per accedir a llocs de direcció de centres docents públics, que estableix l'article 134.1.c) de la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, així com el curs d'actualització de competències directives.

Aquest Reial decret té el caràcter de norma bàsica i es dicta a l'empara de l'article 149.1.30a de la Constitució, que atribueix a l'Estat la competència per establir les normes bàsiques per al desenvolupament de l'article 27 de la Constitució, a fi de garantir el compliment de les obligacions dels poders públics en aquesta matèria.

El curs de formació sobre el desenvolupament de la funció directiva proporcionarà les competències genèriques i específiques que, centrades i orientades cap a les activitats directives, tinguin utilitat pràctica en entorns educatius. Les competències genèriques (atribucions, habilitats i actituds més valorades i típiques en l'exercici de la funció directiva) permetran una formació integral i seran desenvolupades al llarg del procés de formació. En particular, aquestes competències comprendran, entre altres, la capacitat de gestionar informació, d'analitzar, de raonar críticament, de comunicar de manera oral i escrita, així com de negociar, conciliar i prendre decisions. També es consideren competències genèriques aquelles relacionades amb les habilitats que els membres d'un equip directiu han de dominar per exercir el seu lloc amb eficàcia i eficiència, i que inclouen l'habilitat per organitzar i gestionar un centre docent, així com la capacitat per a definir plans estratègics de millora de la qualitat educativa. Les competències específiques estaran relacionades amb el conjunt de coneixements teòrics i pràctics necessaris per poder exercir les funcions pròpies dels equips directius.

Per la seva banda, la disposició addicional segona de la Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, estableix que «les habilitacions i acreditacions de directors de centres públics expedides amb anterioritat a l'entrada en vigor d'aquesta Llei orgànica es consideren equivalents a la certificat acreditatiu d'haver superat el curs de formació sobre el desenvolupament de la funció directiva, indicada a l'apartat 1, paràgraf c), de l'article 134 d'aquesta Llei orgànica ». De manera transitòria, la disposició transitòria única estableix que «durant els cinc anys següents a la data de l'entrada en vigor d'aquesta Llei orgànica, no serà requisit imprescindible per a participar en concursos de mèrits per a selecció de directors de centres públics la possessió de la certificat acreditatiu d'haver superat el curs de formació sobre el desenvolupament de la funció directiva, indicada a l'apartat 1, paràgraf c), de l'article 134 d'aquesta Llei orgànica, si bé haurà de ser tinguda en compte com a mèrit del candidat que la posseeixi ».


Ordre INT / 2223/2014, de 27 d'octubre, per la qual es regula la comunicació de la

informació al Registre Nacional de Víctimes d'Accidents de Trànsit. BOE» núm. 289, de

29-11-2014

Aquesta ordre té per objecte regular els termes en què es comunicarà al Registre Nacional de Víctimes d'Accidents de Trànsit la informació referent a les víctimes dels accidents de trànsit que tinguin lloc a les vies o terrenys inclosos en l'àmbit d'aplicació de la legislació sobre trànsit, circulació de vehicles de motor i seguretat viària.

Els agents de l'autoritat encarregats de la vigilància i el control del trànsit, en l'àmbit de les seves respectives competències, han de remetre al Registre Nacional de Víctimes d'Accidents de Trànsit la informació referent als accidents de trànsit amb víctimes a través del formulari que es recull en l'annex I, d'acord amb els criteris i a la classificació de les víctimes que s'estableixen a l'annex II.A) i B).

La informació necessària per emplenar el formulari es facilitarà en virtut de l'obligació que s'imposa en la Llei 12/1989, de 9 de maig, de la Funció Estadística Pública.

En concret, per emplenar les dades relatives a la «lesivitat» dels implicats en els accidents, els agents de l'autoritat encarregats de la vigilància i el control del trànsit demanaran dels centres


FMC | des-14 6

sanitaris la informació necessària per emplenar les dades sobre lesivitat que es relacionen en el formulari que recull l'annex I.

Les administracions locals pertanyents als àmbits territorials de les comunitats autònomes amb competències executives en matèria de trànsit podran remetre el formulari d'accidents de trànsit a través dels òrgans corresponents de la seva comunitat autònoma.

En el termini de tres anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Ordre, totes les comunicacions previstes en la mateixa hauran de fer per mitjans electrònics, d'acord amb els protocols informàtics que s'estableixin pel responsable del Registre Nacional de Víctimes d'Accidents de Trànsit.

Mentre no sigui possible realitzar la comunicació per mitjans electrònics, es podrà remetre la informació en suport paper a través de la Prefectura Provincial de Trànsit corresponent a la província en què s'hagi produït l'accident.

Es deroga l'Ordre del Ministeri de Relacions amb les Corts i de la Secretaria del Govern de 18 febrer de 1993, per la qual es modifica l'estadística d'accidents de circulació.

Aquesta Ordre entrarà en vigor el dia 1 gener 2015.


ORDRE HAP / 2082/2014, de 7 de novembre, per la qual es modifica l'Ordre HAP /

2105/2012, d'1 d'octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de

subministrament d'informació previstes en la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril,

d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. BOE núm. 271, de 08-11-2014

L 'objectiu d'aquesta Ordre Ministerial és modificar l'Ordre HAP / 2105/2012, d'1 d'octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d'informació previstes en la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i sostenibilitat Financera, per adequar-la a les últimes reformes legals aprovades. Així mateix, amb aquesta Ordre es dóna compliment al que preveu la Directiva 2011/85 / EU, del Consell, de 8 de novembre de 2011, sobre els requisits aplicables als marcs pressupostaris dels estats membres, pel que fa als nous requeriments de informació per part de la Comissió Europea al Regne d'Espanya, com la relativa als passius contingents, els marcs pressupostaris o als beneficis fiscals.

Aquesta ordre modificativa es compon d'un article únic, amb onze apartats, una disposició derogatòria única i quatre disposicions finals.

Entre els principals canvis, cal destacar la incorporació de l'obligació per a les comunitats autònomes i corporacions locals de subministrar informació relativa al període mitjà de pagament i, per a aquestes últimes, al cost efectiu dels serveis que presten. Així mateix, s'actualitzen determinats terminis per al subministrament d'informació per part de les comunitats autònomes, per tal de fer-los compatibles amb el moment de disponibilitat d'aquesta informació, i es modifiquen determinats aspectes aplicables a les entitats locals, a fi de facilitar el seu compliment: es millora la sistematització, s'unifiquen certes dates de remissió d'informació i es redueix la càrrega de treball que suposa per a les entitats locals de menys dimensió la remissió de determinada informació amb periodicitat trimestral.

Aquesta Ordre es dicta essencialment en desenvolupament de l'habilitació atorgada al ministre d'Hisenda i Administracions Públiques en l'article 27.4 i en la disposició final segona de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.


ORDRE ESS / 2098/2014, de 6 de novembre, per la qual es modifica l'annex de l'Ordre de

27 de desembre de 1994, per la qual s'aprova el model de rebut individual de salaris.

BOE núm. 273, d'11-11-2014

L’Ordre té per objecte aprovar un nou model de rebut individual justificatiu del pagament de salaris, per a complir específicament al que preveu el segon paràgraf de l'article 104.2 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, que va ser afegit, amb efectes d'1 de gener de

http://www.boe.es/boe/dias/2014/11/29/pdfs/BOE-A-2014-12411.pdfhttp://www.boe.es/boe/dias/2014/11/08/pdfs/BOE-A-2014-11557.pdf

FMC | des-14 7

2013, per la disposició addicional vint-i-sisena de la Llei 27/2011, d'1 d'agost, sobre actualització, adequació i modernització del sistema de la seguretat Social.

El referit article 104.2 de la Llei General de la Seguretat Social determina el següent: “L'empresari descomptarà als seus treballadors, en el moment de fer-los efectives les seves retribucions, l'aportació que correspongui a cada un d'ells. Si no fa el descompte en aquest moment no podrà realitzar-lo amb posterioritat, i quedarà obligat a ingressar la totalitat de les quotes al seu exclusiu càrrec.

En els justificants de pagament d'aquestes retribucions, l'empresari ha d'informar els treballadors de la quantia total de la cotització a la Seguretat Social indicant, d'acord amb el que estableix l'article 103.2, la part de la cotització que correspon a l'aportació del empresari i la part corresponent al treballador, en els termes que reglamentàriament es determinin”

Fins ara, en els rebuts de salaris dels treballadors únicament constaven la base de cotització i el tipus de retenció corresponents a l'aportació del treballador, però no la determinació de l'aportació de l'empresari. En conseqüència i, a l'empara del que preveu l'article 29.1 del l'Estatut dels Treballadors, que indica que el rebut de salaris s'ha d'ajustar al model que aprovi el Ministeri de Treball i Seguretat Social, es procedeix a la modificació de l'annex de l'Ordre ministerial de 27 de desembre de 1994, per la qual s'aprova el model de rebut individual de salaris.

Segons la disposició transitòria única, les empreses disposen d’un termini de sis mesos a partir de la data d'entrada en vigor de l'Ordre per adaptar-se al nou model que figura a l’annex de l’Ordre. L’Ordre entra en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE.


ORDRE HAP / 2075/2014, de 6 de novembre, per la qual s'estableixen els criteris de

càlcul del cost efectiu dels serveis prestats per les entitats locals. BOE núm. 270, de 7

de novembre de 2014.

Aquesta norma té per finalitat respondre al mandat previst en la Llei 7/1985, de 2 d'abril, mitjançant una regulació sistemàtica que es desenvolupa en set articles agrupats en dos capítols, una disposició transitòria i tres disposicions finals. A la mateixa s'acompanyen dos annexos.

No és finalitat d'aquesta Ordre determinar ni fonamentar els costos dels serveis públics als efectes de la seva consideració en els informes tècnic-econòmics que s'han d'emetre amb caràcter previ als acords d'establiment de taxes o de preus públics als quals es refereix l'article 25 del text refós de la Llei reguladora de les Hisendes Locals, aprovat per Reial Decret Legislatiu 2/2004, de 5 de març, ni a la fixació dels preus públics en els termes del seu article 44, ni al contingut de la memòria justificativa del cost i rendiment dels serveis públics esmentada en l'article 211 del mateix text legal ni a la informació sobre costos de les activitats i indicadors de gestió a incloure en la memòria dels comptes anuals previstes en els plans generals de comptabilitat pública adaptats a l'Administració local.

El capítol I conté els articles 1 i 2 amb disposicions generals que, en aquest ordre, es refereixen a l'objecte i l'àmbit d'aplicació de la norma, d'acord amb l'esmentat article 116 ter de la Llei 7/1985, de 2 d'abril .

El capítol II conté els articles 3 a 7, i en ells es regulen els principis i les directrius per al càlcul del cost efectiu.

Els articles 3 a 6 determinen els criteris de càlcul, identificant els que resulten d'aplicació per determinar tant els costos directes com els indirectes, tenint en compte les diferents fonts d'informació, i que les liquidacions dels pressupostos generals de les entitats locals o bé les comptes anuals de les entitats dependents o vinculades a les entitats locals principals.

Pel que fa a la informació derivada de les liquidacions de pressupostos haurà d'atendre a la desagregació de la classificació per programes que conté l'Ordre HAP / 419/2014, de 14 de març, abans esmentada.

L'article 7 recull determinades previsions relatives al subministrament de la informació i a la seva publicitat, separant els serveis de prestació obligatòria dels derivats de l'exercici de


FMC | des-14 8

competències delegades o que no són pròpies ni delegades, en els termes que estableixen els articles 7 i 27 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril.

La disposició transitòria única recull el termini de remissió dels càlculs que realitzen les entitats locals dels costos efectius dels serveis per a la seva publicació fins que no es produeixi l'aprovació de la modificació de l'Ordre HAP / 2105/2012, d'1 d'octubre , per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d'informació previstes en la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera. Excepcionalment, es recull que la publicació de l'any 2014 referida a les dades de 2013 es realitzarà pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques a partir de la informació continguda en les liquidacions de pressupostos subministrades per les entitats locals i amb un major grau d'agregació.

Les dues disposicions finals recullen l'habilitació que s'atorga per a l'aplicació i execució d'aquesta norma, així com per a la determinació del contingut dels seus annexos mitjançant Resolució de la Secretaria General de Coordinació Autonòmica i Local, previ informe de l'associació representativa de les entitats locals amb més implantació en territori nacional, i, l'entrada en vigor d'aquesta, en la qual es distingeix la informació relativa als costos efectius dels serveis de prestació obligatòria de la relativa als costos efectius dels serveis restants que es calcularan i publicar el 2015 i en referència a l'any 2014.


ORDRE SSI / 2065/2014, de 31 d'octubre, per la qual es modifiquen els annexos I, II i III

del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s'estableix la cartera de serveis

comuns del Sistema Nacional de salut i el procediment per a la seva actualització. BOE

núm. 269, de 06-11-2014

Aquesta ordre pretén fer efectiva la concreció i actualització dels annexos del Reial decret 1030/2006, de 15 de setembre, en els apartats corresponents a activitats per a detectar les malalties en fase presimptomàtica mitjançant cribratge, a genètica, així com a reproducció humana assistida , amb la finalitat de concretar l'abast de les diferents àrees, homogeneïtzant i actualitzant les seves indicacions a la llum de l'evidència científica disponible i contribuint a mantenir la cohesió en el Sistema Nacional de Salut.


RESOLUCIÓ de 17 de novembre de 2014, de la Secretaria d'Estat d'Administracions

Públiques, per la qual s'estableix el calendari de dies inhàbils en l'àmbit de

l'Administració General de l'Estat per a l'any 2015, a l'efecte de còmputs de terminis.

BOE núm. 287, de 27-11-2014 La resolució aprova els dies inhàbils en l’àmbit de l’AGE per a l’any 2015, a l'efecte de còmputs de terminis. Són dies inhàbils: a) En tot el territori nacional: Els diumenges i els dies declarats com a festes d'àmbit nacional no substituïbles, o sobre les que la totalitat de les comunitats autònomes no ha exercit la facultat de substitució. b) En l'àmbit territorial de les comunitats autònomes: Aquells dies determinats per cada comunitat autònoma com a festius. c) En els àmbits territorials de les entitats que integren l'Administració local: Els dies que estableixin les respectives comunitats autònomes en els seus corresponents calendaris de dies inhàbils. Els dies inhàbils a què es refereixen els punts a) i b) d'aquest apartat es recullen, especificat per mesos i per comunitats autònomes, en l'annex de la resolució. http://www.boe.es/boe/dias/2014/11/27/pdfs/BOE-A-2014-12292.pdf

http://www.boe.es/boe/dias/2014/11/07/pdfs/BOE-A-2014-11492.pdfhttp://www.boe.es/boe/dias/2014/11/06/pdfs/BOE-A-2014-11444.pdfhttp://www.boe.es/boe/dias/2014/11/27/pdfs/BOE-A-2014-12292.pdf

FMC | des-14 9

I.2.- Legislació catalana

ACORD GOV/162/2014, de 2 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'aplicació de la

recaptació del gravamen finalista previst a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció

civil de Catalunya, per a l'any 2013. DOGC núm. 6764, de 04-12-2014

La Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, estableix un gravamen sobre els elements patrimonials afectes a les activitats de les quals pugui derivar l’activació de plans de protecció civil i que estiguin situats en el territori de Catalunya. D’acord amb l’article 58.3 d’aquesta Llei, el producte de la recaptació del gravamen s’ha de destinar íntegrament a finançar les activitats de previsió, prevenció, planificació, informació i formació en matèria de protecció civil, i s’ha d’adjudicar a les administracions que, segons aquesta Llei, són competents en la matèria, d’acord amb un pla aprovat pel Govern.

En aquest acord, el Govern aprova el Pla d’aplicació de la recaptació del gravamen finalista previst a la Llei 4/1997, de 20 de maig, de protecció civil de Catalunya, per a l’any 2013, que s’adjunta annex.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6764/1385904.pdf

ACORD GOV/151/2014, d'11 de novembre, sobre el punt general d'entrada de factures

electròniques de Catalunya. DOGC núm. 6749, de 13-11-2014

L’Acord declarar el servei e.FACT del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya com a punt general d’entrada de factures electròniques de la Comunitat Autònoma de Catalunya, d’acord amb l’article 6.1 de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, d’impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures. Aquest servei ha de garantir la interoperabilitat i l’intercanvi de factures de manera bidireccional amb la plataforma FACe de l’Administració General de l’Estat i, si escau, amb altres plataformes equivalents.

Els ens del sector públic de Catalunya adherits al servei e.FACT resten adherits automàticament al punt general d’entrada de factures electròniques.

L’Acord també declara el servei e.FACT del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya punt general d’entrada de les factures electròniques de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic dependent, mitjançant l’aplicació corporativa GeFACT, com a eina eficient i compartida de custòdia i distribució de la factura electrònica.


LLEI 13/2014, del 30 d'octubre, d'accessibilitat. DOGC núm. 6742, de 04-11-2014

L’objecte d’aquesta llei és: a) Establir les condicions d’accessibilitat necessàries perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els productes, els serveis i els processos de comunicació garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn; b) Integrar en el marc normatiu de Catalunya les condicions bàsiques d’accessibilitat, d’acord amb les directrius internacionals i estatals; i c) Promoure la utilització de productes de suport a l’accessibilitat que millorin la qualitat de vida de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn.

Les disposicions d’aquesta llei vinculen qualsevol persona física o jurídica, pública o privada, que dugui a terme alguna de les actuacions que hi queden subjectes en matèria d’accessibilitat en els àmbits del territori, de l’edificació, dels mitjans de transport, de l’accés a productes i serveis i de la comunicació.

La llei s’estructura en vuit títols, vuit disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i quatre disposicions finals.

- El títol I recull les disposicions generals, referides a l’objecte de la Llei, l’àmbit d’aplicació i els conceptes generals, l’especificació dels quals resulta imprescindible per a garantir una interpretació adequada de la Llei i per a salvaguardar el principi de seguretat jurídica.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6764/1385904.pdfhttp://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6749/1380786.pdf

FMC | des-14 10

- El títol II fa referència a les competències de les administracions públiques en matèria d’accessibilitat, i atorga a l’Administració de la Generalitat la capacitat última per a emprendre les actuacions reglamentàries de control, de foment i de difusió necessàries per a aconseguir fer efectives unes condicions d’accessibilitat adequades, sens perjudici de les competències de l’Administració local.

- El títol III estableix els requisits i les condicions necessaris per a aconseguir un entorn global accessible. Aquest títol s’estructura en nou capítols, en funció dels diferents àmbits d’actuació: el territori, l’edificació, els mitjans de transport, els productes, els serveis, la comunicació, les activitats culturals, esportives i de lleure, el manteniment de l’accessibilitat i els plans d’accessibilitat.

- Cada un d’aquests capítols defineix els conceptes generals, determina les mesures que s’han d’aplicar, que afecten tant les noves actuacions com els entorns existents, per a aconseguir-ne l’adequació progressiva, i remet al desplegament normatiu per a la definició concreta de requeriments i paràmetres tècnics exigibles en cada situació. El darrer capítol regula l’elaboració, els continguts, el seguiment, l’execució i l’actualització dels plans d’accessibilitat, declarats obligatoris per la Llei 20/1991, que han de permetre que les administracions públiques diagnostiquin i identifiquin les actuacions necessàries per a assolir les condicions d’accessibilitat determinades per la nova legislació.

- El títol IV regula aspectes relatius a la targeta d’aparcament per a persones amb discapacitat, com ara les persones beneficiàries, les competències de les administracions, les condicions d’ús i la definició d’ús fraudulent.

- El títol V estableix les mesures de foment, de gestió i d’intervenció administrativa, i determina els recursos per al finançament d’actuacions destinades a la promoció de l’accessibilitat i la supressió de les barreres existents. Amb aquest mateix objectiu, es dota les administracions de procediments per a facilitar i impulsar l’execució d’actuacions de supressió de barreres existents en edificis d’habitatges en què resideixin persones amb discapacitat que ho requereixin, i es defineixen també les mesures per a facilitar l’autorització d’actuacions de supressió de barreres en edificis existents en els casos en què les úniques solucions possibles no s’ajusten a algun paràmetre urbanístic.

- Finalment, aquest títol determina les accions de difusió que ha de dur a terme el departament competent en matèria de promoció de l’accessibilitat, regula les campanyes informatives i educatives i fomenta la inclusió del coneixement de l’accessibilitat en els plans d’estudis.

- El títol VI regula les mesures de control imprescindibles per a garantir l’aplicació correcta de la normativa d’accessibilitat, i fixa els procediments perquè es puguin acceptar solucions alternatives a les que estableix la norma en casos degudament justificats.

- El títol VII estableix el règim d’infraccions i sancions. Classifica les infraccions en lleus, greus i molt greus, regula les sancions, determina les quanties mínima i màxima corresponents a les infraccions i estableix els criteris per a la graduació de les sancions, i també la possibilitat d’imposar-ne d’accessòries. També regula altres aspectes com els subjectes responsables, les persones interessades en el procediment, la instrucció, els òrgans competents per a incoar i resoldre els expedients, la publicitat de les resolucions sancionadores, la prescripció de les infraccions i les sancions, la destinació de les sancions i el deure de col·laboració.

- El títol VIII defineix el Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat com a òrgan de participació externa i de consulta en què es troben representats els diversos sectors socials implicats en les actuacions en matèria d’accessibilitat, i n’estableix la composició i les funcions.

Per mitjà de les disposicions addicionals, la Llei estableix mesures i terminis per a garantir l’assoliment dels plans d’accessibilitat en un període de temps raonable; atribueix la funció inspectora en matèria d’accessibilitat a l’òrgan competent en aquesta matèria i al personal inspector en matèria de serveis socials; fa referència a la comunicació de dades personals; reconeix la vigència del règim sancionador de la Llei 19/2009, del 26 de novembre, de l’accés a

FMC | des-14 11

l’entorn de les persones acompanyades de gossos d’assistència, i regula la substitució del Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques, creat per la Llei 20/1991, del 25 de novembre, que és substituït pel Consell per a la Promoció de l’Accessibilitat regulat pel títol VIII de la llei present.

Les disposicions transitòries regulen les condicions d’aplicació i adaptació de la normativa d’accessibilitat vigent mentre no s’aprovi la normativa de desplegament de la llei present.

La disposició derogatòria deroga expressament, entre altra normativa, la Llei 20/1991, del 25 de

novembre, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.

La disposició final primera modifica la Llei 12/2007, de l’11 d’octubre, de serveis socials, per a

adaptar el règim d’autorització administrativa dels serveis socials a la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. La modificació normativa manté el règim d’autorització, però també introdueix el règim de comunicació prèvia en determinats supòsits, que no resulta incompatible amb l’obligació de garantir el compliment dels requisits de qualitat que han de tenir els serveis socials.

Les restants disposicions finals contenen manaments explícits relatius al desenvolupament, l’aplicació i l’entrada en vigor de la Llei.

La Llei conté també diverses previsions amb incidència en matèria de contractació pública. Així, l'article 37.3, relatiu al manteniment de l'accessibilitat als edificis i els espais de titularitat pública, disposa que els plecs de clàusules tècniques dels contractes de manteniment de les infraestructures que duguin a terme les administracions públiques han d'establir la necessitat de tenir un pla que especifiqui les condicions de manteniment preventiu i correctiu pel que fa als elements que garanteixen les condicions d'accessibilitat adequades. D'altra banda, l'article 42, relatiu al contingut dels plans d'accessibilitat, preveu la possibilitat que les administracions incloguin l'elaboració d'aquests plans en els contractes de serveis que subscriguin amb les entitats que gestionin serveis públics en règim de concessió. Per últim, l'article 61.3, relatiu al control administratiu previ, preveu que són instruments bàsics de control del compliment de les condicions d'accessibilitat que exigeix la normativa vigent, entre altres, "els plecs de condicions tècniques dels contractes administratius, els quals han de contenir les clàusules específiques necessàries perquè es compleixin les normes d'accessibilitat".


ORDRE EMO/347/2014, de 26 de novembre, per la qual s'estableix el calendari de festes

locals a la Comunitat Autònoma de Catalunya per a l'any 2015. DOGC núm. 6763, de 02-

12-2104

L’Ordre fixa el calendari laboral de festes de caràcter local per a l’any 2015 a la Comunitat Autònoma de Catalunya, distribuïdes per comarques, i també deixa constància dels ajuntaments que no han formulat proposta de festes locals dins el termini concedit.


ORDRE CLT/336/2014, de 4 de novembre, del Consell de l'Associacionisme Cultural.

DOGC núm. 6754, de 19-11-2014.

El Consell de l’Associacionisme Cultural és el màxim òrgan consultiu del departament competent en matèria de cultura en relació amb la cultura popular, la dinamització sociocultural i l’associacionisme cultural. Aquest Consell s’adscriu a la direcció general competent en matèria de cultura popular i associacionisme cultural, que li dóna suport administratiu i logístic.

El Consell de l’Associacionisme Cultural té per finalitat ser un òrgan de participació, d’impuls i de coordinació amb el sector de l’associacionisme cultural, per contribuir al seu reconeixement i a la seva visibilitat.

Són funcions del Consell les següents: a) Elaborar, a petició del departament competent en matèria de cultura o per iniciativa pròpia, informes i dictàmens no vinculants; b) Prestar assessorament tècnic en les matèries i qüestions que li siguin sotmeses pel departament


FMC | des-14 12

competent en matèria de cultura en l’àmbit del foment i la protecció de l’associacionisme cultural; c) Donar suport i col•laborar amb el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts en l’elaboració de l’informe anual sobre l’estat de la cultura i de les arts de Catalunya i dels informes, estudis i dictàmens que hagi d’emetre aquesta entitat i que afectin l’àmbit de l’associacionisme cultural; d) Facilitar al departament competent en matèria de cultura recomanacions i orientacions en la implementació, el seguiment i l’avaluació de les polítiques establertes en relació amb el foment, la protecció i la difusió de l’associacionisme cultural; e) Proposar iniciatives i actuacions en àmbits com la formació, la detecció de noves fonts de finançament, l’eficàcia en la gestió de les entitats i dels seus equipaments, o en altres aspectes que incideixin en la millora de les funcions i les activitats associatives; f) Fer el seguiment de l’estat i detectar les necessitats dels diversos sectors de l’associacionisme cultural; g) Aprovar la memòria anual d’activitats del Consell de l’Associacionisme Cultural i trametre-la a la direcció general competent en matèria de cultura popular i associacionisme cultural perquè sigui publicada; h) Proposar al departament competent en matèria de cultura la modificació de la regulació del seu funcionament que s’estableix en aquesta Ordre; i, i) Qualsevol altra funció de naturalesa anàloga que li encomani la persona titular del departament competent en matèria de cultura.

El Consell de l’Associacionisme Cultural l'integren la presidència, les vocalies i la secretaria. Les vocalies les exerceixen els representants de les associacions, federacions i confederacions, que determina l’Ordre.


DECRET 155/2014, de 25 de novembre, pel qual s'aprova el contingut mínim per a

l'elaboració i l'homologació dels plans de protecció civil municipals i s'estableix el

procediment per a la seva tramitació conjunta. Núm. 6759, de 27-11-2014

Aquest Decret té per objecte aprovar l’estructura del contingut mínim per a l’elaboració i l’homologació dels plans de protecció civil municipals com són els plans bàsics d’emergència, els plans d’actuació municipal i els plans específics municipals, mitjançant el Document únic de protecció civil municipal que consta a l’annex del present Decret. Així mateix s’hi poden incloure aquells plans que el municipi consideri escaients d’acord amb la normativa vigent en matèria de protecció civil.

El contingut dels plans de protecció civil municipals ha de respectar l’estructura fixada en aquest Decret per ser homologats conjuntament per la Comissió de Protecció Civil de Catalunya.

Els municipis, en funció de la seva població, de les seves característiques i dels riscos que els afectin, han d’elaborar els plans de protecció civil següents:

a) Els municipis amb més de vint mil habitants i els que sense arribar a aquesta població tenen la consideració de turístics o els que són considerats de risc especial per la seva situació geogràfica o la seva activitat industrial, segons la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, han d’elaborar i aprovar plans bàsics d’emergència municipal, i és potestatiu en la resta de municipis.

b) Els municipis afectats per riscos objecte de plans especials degudament aprovats pel Govern estan obligats a incorporar en els seus plans d’actuació municipal les previsions derivades del pla especial en allò que els afecti.

c) Els municipis no previstos en els supòsits anteriors que estiguin afectats per riscos concrets diferents dels riscos objecte de plans especials poden elaborar i aprovar els corresponents plans específics municipals.

Els municipis que han d’elaborar plans de protecció civil han de redactar el Document únic de protecció civil municipal, per a la planificació de la protecció civil en l’àmbit del municipi en el qual s’incloguin tots els riscos que afectin el municipi d’acord amb els diferents plans i sobre la base de l’estructura establerta a l’annex d’aquest Decret, sens perjudici del que estableixi la normativa sobre centres i activitats afectades pels plans d’autoprotecció.

Els plans de protecció civil municipals els han d’aprovar els plens dels ajuntaments amb la informació pública i l’informe previ de la comissió municipal de protecció civil, si n’hi ha, mitjançant el Document únic de protecció civil municipal que, en tramitació conjunta, s’ha de sotmetre al plenari.


FMC | des-14 13

El Document únic de protecció civil municipal s’ha de trametre a la Comissió de Protecció Civil de Catalunya, per a l’homologació dels plans que pugui contenir, d’acord amb el que estableixen la legislació en matèria de protecció civil i aquest Decret.

El departament competent en matèria de protecció civil com també els consells comarcals i altres ens de caràcter supramunicipal han de prestar suport i assistència tècnica als municipis que ho sol•licitin en relació amb les obligacions que els imposa aquest Decret.

Els municipis han d’adaptar i dimensionar el contingut mínim dels plans de protecció civil en funció dels riscos de què puguin ser objecte i de la seva capacitat tècnica i funcional tenint presents les orientacions que en aquest sentit puguin establir les guies tècniques.

Els plans de protecció civil municipals s’han d’actualitzar per adaptar-los als canvis de circumstàncies, si es produeixen, i també s’han de revisar cada quatre anys a fi de mantenir-ne plenament la capacitat operativa.

Pel que fa a les actualitzacions dels plans, una vegada aprovades per la corporació municipal respectiva, és suficient una comunicació a la direcció general competent en matèria de protecció civil dels canvis efectuats en el Document únic de protecció civil municipal, en la part que s’hagi hagut d’adaptar a les noves circumstàncies. Des d’aquesta unitat directiva es trametrà el Document modificat a la secretaria de la Comissió de Protecció Civil de Catalunya perquè en doni compte a la Comissió en la següent sessió d’aquest òrgan que tingui lloc.

La revisió dels plans inclosos en el Document únic de protecció civil municipal s’ha d’aprovar i homologar, conjuntament, amb el mateix procediment de l’aprovació i l’homologació inicials, adjuntant un escrit de descripció de les actuacions d’implantació i manteniment dels plans realitzades en els últims quatre anys.

La direcció general competent en matèria de protecció civil ha d’aprovar unes guies tècniques per a l’elaboració i contingut de l’estructura dels plans de protecció civil municipals per tal de facilitar la tasca a les corporacions municipals. L’aprovació i publicació de les guies esmentades es produirà en el termini màxim de tres mesos des de l’aprovació d’aquest Decret.

Tots els municipis que tinguin plans en tramitació en el moment de l’entrada en vigor d’aquest Decret podran optar entre continuar amb la mateixa o bé adaptar-se a la nova regulació i estructura dels plans d’acord amb el que disposa aquest Decret.

Els plans homologats amb anterioritat a l’entrada en vigor del present Decret s’hauran d’adaptar a la seva estructura en el termini màxim de quatre anys des de l’entrada en vigor d’aquest Decret. No obstant això, també es podran adaptar a la nova estructura en el moment que procedeixin a la seva revisió o, si ho consideren convenient, en un termini inferior.

Es deroga el Decret 210/1999, de 27 de juliol, pel qual s’aprova l'estructura del contingut per a l'elaboració i l'homologació dels plans de protecció civil municipals.

El decret entrarà en vigor al cap d’un mes de la seva publicació al DOGC.


DECRET 149/2014, de 18 de novembre, del Consell Social de la Cultura de Catalunya.

DOGC núm. 6754, de 19-11-2014

L’objecte d’aquest Decret és regular el Consell Social de la Cultura de Catalunya, com a òrgan consultiu, de participació i assessorament del Govern en matèria de cultura i societat. El Consell Social de la Cultura de Catalunya, tot i mantenir la seva independència d’actuació, s’integra al departament competent en matèria de cultura.

Són objectius del Consell Social de la Cultura de Catalunya: a) Posar en valor el paper de la cultura en la configuració d’una societat més pròspera, més capacitada, amb més possibilitats individuals i col•lectives; b) Posar en valor la dimensió econòmica, educativa i social de la cultura; c) Contribuir a la millora del posicionament del sector cultural respecte d'altres sectors productius; d) Afavorir l’accés a l’oferta dels béns i serveis culturals; e) Vetllar pel retorn social i comunitari de la producció cultural; f) Afavorir les relacions transversals de la cultura respecte a altres àmbits o polítiques públiques; g) Incentivar la relació entre la formació i el sector cultural; h) Promoure la


FMC | des-14 14

transferència de talent a altres sectors productius, especialment pel que fa a la innovació i la recerca; i) Vetllar per fer efectiu el principi d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes en tot allò relatiu a la creació i producció artística i la seva difusió.

Són funcions del Consell Social de la Cultura de Catalunya: a) Vetllar per l’assoliment de la màxima socialització del fet cultural; b) Assessorar i, si escau, emetre informes sobre les qüestions que li siguin plantejades pel departament competent en matèria de cultura sobre les polítiques adreçades al desplegament, la consolidació i la millora de l’acumulació cultural de la societat; c) Fer el seguiment del pla d’actuació anual del departament competent en matèria de cultura i la seva incidència en la societat.

d) Fer el seguiment de la participació catalana en els programes que estableix la Unió Europea per al desenvolupament cultural; e) Analitzar i informar sobre els plans estratègics, els plans integrals o la formació de clústers en el sector cultural; f) Analitzar l’estat de la formació i els recursos educatius que afecten els diversos àmbits del sector cultural; g) Analitzar la informació quantitativa i qualitativa disponible sobre els diversos aspectes de l’evolució del sector cultural; h) Proposar al departament competent de l’Administració de la Generalitat l’establiment de regulacions o plans d’actuació; i) Intervenir en processos de negociació i arbitratge en el sector cultural a petició del departament competent de l’Administració de la Generalitat; j) Promoure el debat i l’anàlisi sobre la societat i la cultura; i, k) Fomentar la promoció i la participació de les dones així com el reconeixement del seu paper en l’àmbit cultural català.

El Consell Social de la Cultura de Catalunya està integrat per la presidència, les vocalies i la secretaria. Les entitats municipalistes disposen de dos representants.


DECRET 150/2014, de 18 de novembre, dels serveis d'acollida de les persones

immigrades i de les retornades a Catalunya. DOGC núm. 6754, de 19-11-2014

L’objecte d’aquest Decret és regular:

a) El servei de primera acollida, que defineix l’article 2.b) de la Llei 10/2010, del 7 de maig, d’acollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya.

b) Els programes d’acollida especialitzada, que defineix l’article 2.c) de la Llei 10/2010, del 7 de maig.

c) Els informes que la Generalitat emet en l’àmbit de la legislació estatal d’estrangeria i de nacionalitat amb participació o sense dels ajuntaments.

d) Certes funcions professionals especialitzades de l’acollida i la integració.

El servei de primera acollida constitueix un procés que integra les parts següents: a) Acompanyament;

b) Sessió de benvinguda i formació, que s’han de dur a terme en l’ordre que sigui més convenient segons les possibilitats organitzatives; i, c) Certificació.

Són titulars del dret d’accés al servei de primera acollida les persones estrangeres immigrades, les sol•licitants d’asil o de protecció subsidiària, les refugiades, les apàtrides i les retornades, que tinguin una edat superior a l’establerta per a la finalització de l’escolaritat obligatòria i que disposin de la resolució administrativa d’empadronament en un municipi de Catalunya.

El dret d’accés al servei de primera acollida es limita a l’any posterior a la data inicial del primer empadronament de la persona titular del dret en un municipi de Catalunya, (aquesta limitació serà efectiva a partir del 14 de juny de 2016). Si bé els municipis poden acordar que el servei de primera acollida sigui prestat a qualsevol altra persona que s’empadroni al municipi.

També poden ser titulars del dret d’accés al servei de primera acollida prestat a l’exterior les persones estrangeres i les apàtrides, sempre que obtinguin una autorització administrativa de residència o d’estada superior a 90 dies al territori de Catalunya i en funció de la disponibilitat del servei.


FMC | des-14 15

La Generalitat i els municipis han de garantir la prestació del servei de primera acollida al territori de Catalunya, amb la prestació directa o amb fórmules de col•laboració pròpies del règim local, en els termes que estableixen els articles 21 i 31 de la Llei 10/2010, del 7 de maig. La garantia de la prestació comporta l’organització eficaç i eficient del procés de què consta la prestació del servei de primera acollida.

La Generalitat i els municipis poden externalitzar la prestació d’alguna o de totes les parts del procés del servei, llevat la del certificat d’acollida, en els agents socials, els professionals i les entitats privades, amb ànim de lucre o sense, mitjançant acreditacions, convenis, contractes i altres fórmules que preveu el dret administratiu.

Pel que fa als “Informes en l’àmbit de la legislació estatal d’estrangeria”, segons l’art. 26, “La Direcció General per a la Immigració ha de fixar, mitjançant instruccions i circulars, i amb consulta prèvia a la Comissió Mixta Paritària Generalitat - Ens Locals, els continguts i els criteris comuns, informatius, formatius i tècnics dels certificats d’acollida, així com dels informes d'integració, d’esforç d’integració, d’adequació d’habitatge i similars, l’emissió dels quals la legislació estatal d’estrangeria i de nacionalitat assigna a la Generalitat, amb participació o sense dels ajuntaments”.

La finalitat de les instruccions i les circulars esmentades és donar seguretat jurídica als sol•licitants dels certificats i informes, i permetre adoptar decisions homogènies i no contradictòries en relació amb coneixements i competències assolits tant dins com fora de Catalunya.

Pel que fa als certificats d’acollida, en tot cas cal tenir en compte la regulació bàsica que preveu aquest Decret. I pel que fa als informes d'integració, d’esforç d’integració, d’adequació d’habitatge i similars, els hi són aplicables les previsions que estableixen els articles 5, 6, 16, 17 i 19 al 24 del Decret.

En relació a la Comissió Mixta Paritària Generalitat - Ens Locals, el decret estableix que el funcionament de la Comissió es regeix per les normes que estableix el capítol II del títol I de la Llei 26/2010, del 3 d’agost. I que aquesta Comissió establirà “criteris i propostes per a la planificació que el Govern ha de dur a terme en el marc de la disposició addicional setena de la Llei 10/2010, del 7 de maig”.

Igualment, i amb la finalitat d’un desplegament territorial complet, el decret preveu que “la Direcció General per a la Immigració ha d’impulsar la formalització d’instruments de coordinació i col•laboració amb els ens locals responsables, així com també la formalització de convenis i les convocatòries públiques per finançar-ne la prestació per altres organitzacions i professionals”.


RESOLUCIÓ TES/2669/2014, de 20 de novembre, per la qual es modifica el model de la

cèdula d'habitabilitat, aprovat per la Resolució TES/741/2013, de 3 d'abril, de conformitat

amb el Decret 141/2012, de 30 d'octubre. DOGC núm. 6761, de 01-12-2014

Amb la finalitat de protegir els drets de les persones adquirents i de les persones consumidores usuàries dels habitatges, i atès que l’atorgament de la cèdula d’habitabilitat implica exclusivament que l’habitatge compleix els requisits tècnics d’habitabilitat de la normativa vigent, tal com preveu l’article 26.5 bis de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, es creu convenient especificar en el document de la cèdula d’habitabilitat que només respon del compliment de l’habitatge i l’acredita amb els requisits tècnics d’habitabilitat de la normativa vigent.

Per protegir els drets de les persones adquirents, quan en la tramitació de la sol·licitud de la cèdula d’habitabilitat es posi de manifest que l’ús d’un immoble com a habitatge pot no adequar-se a la legalitat urbanística, s’ha de fer constar en el document d’atorgament de la cèdula, i el fedatari públic ho ha de posar en coneixement de l’adquirent en el moment d’autoritzar el document de transmissió.

L’article 17.2 del Decret 141/2012, de 30 d’octubre, preveu que la no-adequació als requeriments urbanístics no és causa de denegació de la cèdula d’habitabilitat.

Per tot plegat, a proposta de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, i per tal d’incorporar informació per a les persones adquirents i usuàries dels habitatges sobre els efectes de l’atorgament de la


FMC | des-14 16

cèdula, es modifica el model de la cèdula d’habitabilitat amb els continguts que figuren a l’annex 1 i a l’annex 2


RESOLUCIÓ TES/2670/2014, de 18 de novembre, per la qual es crea el grup de treball del

Fons d'habitatge de lloguer destinat a polítiques socials. DOGC núm. 6761, de 01-12-

2014

La Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge, reconeix el Consell Assessor de l’Habitatge com l’organisme consultiu i assessor de la Generalitat en matèria d’habitatge. L’article 9.4 bis d’aquesta Llei disposa que es poden crear dins del Consell Assessor de l’Habitatge grups de treball específics per al tractament de temes concrets, i determinar-ne la composició, que pot incloure persones o entitats que no formin part del Consell Assessor, en funció de la matèria que es tracti.

En l’àmbit de l’accés a l’habitatge de la ciutadania i entre les mesures per evitar l’exclusió social residencial, s’ha cregut convenient constituir un grup de treball del Fons d’habitatge de lloguer destinat a polítiques socials, amb entitats i organismes del sector social.

El grup de treball té la composició següent:

La presidència correspon a la persona titular de la Secretaria d’Habitatge i Millora Urbana.

Les vocalies corresponen a:

Dues persones en representació de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya.

Una persona en representació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

Una persona en representació de cadascuna de les entitats representatives dels municipis de Catalunya: l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya.

Una persona en representació de cadascuna de les següents organitzacions sindicals: Unió General de Treballadors i Comissions Obreres.

Una persona en representació de la Confederació d’Associació de Veïns de Catalunya (CONFAVC).

Una persona en representació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS).

Una persona en representació de l’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances de Catalunya (AICEC-ADICAE).

Una persona en representació de Cáritas Diocesana de Barcelona.

Una persona en representació de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC).

Una persona en representació de Justícia i Pau.

La secretaria és exercida per un vocal o una vocal del mateix grup de treball del Fons d’habitatge de lloguer destinat a polítiques socials o per una persona al servei de l’Administració de la Generalitat, que nomena la presidència. En aquest darrer cas, el secretari assisteix a les sessions amb veu i sense vot.

Poden assistir a les reunions, en qualitat de convidats, amb veu i sense vot, altres persones en representació dels organismes o entitats designades per la presidència del grup de treball, en funció de la matèria de la sessió, d’entre les associacions, fundacions, agrupacions o col·lectius professionals amb experiència en les problemàtiques socials d’habitatge.

El règim jurídic del grup de treball del Fons d’habitatge de lloguer destinat a polítiques socials es regeix pel que disposa per als òrgans col·legiats el capítol II del títol I de la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.


ORDRE INT/320/2014, de 20 d'octubre, per la qual s'aprova el contingut de la

documentació tècnica per efectuar la intervenció administrativa per part de la

Generalitat, establerta a la Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en


FMC | des-14 17

matèria d'incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis, i també el

model de certificat d'adequació a les mesures de prevenció i seguretat en matèria

d'incendis. DOGC núm. 6744 , de 05-11-2014

L’Ordre aprova i publica el contingut de la documentació tècnica en l’àmbit de la prevenció i seguretat en matèria d’incendis, que ha de servir per portar a terme la intervenció administrativa de l’Administració de la Generalitat, establerta al capítol III del títol IV de la Llei 3/2010, del 18 de febrer.


ANUNCI sobre publicació de les Instruccions internes de contractació. DOGC núm.

6749, de 13-11-2014

En data 28 d’octubre de 2014 el Comitè Executiu de la Federació de Municipis de Catalunya va aprovar les seves Instruccions Internes de Contractació, en compliment del preceptuat per l’art. 192.3 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel que s’aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic. Les esmentades Instruccions es publiquen per a coneixement general mitjançant la inserció del present anunci i del text de les Instruccions a la pàgina web de la Federació de Municipis de Catalunya i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya


II.- Jurisprudència

II.1.- Tribunal de Justícia de la Unió Europea

STJUE, de 6 de novembre de 2014. Qüestió Prejudicial. Contractes públics de serveis

per a la cessió de papers i de cartrons procedents de recollides selectives de residus

sòlids urbans. Principi d'igualtat de tracte i de transparència. Directiva 2004/28/CE-

Motius d'exclusió de participació- article 45. Situació personal del candidat o del

licitador. Declaració obligatòria relativa a la persona designada com a “director tècnic”.

Omissió de la declaració en l'oferta. Exclusió de contracte sense possibilitat de

rectificar aquesta omissió.

La qüestió prejudicial plantejada té el seu origen a Itàlia en relació a un procediment d'adjudicació, promogut per CEM Ambienti Spa (d'ara endavant CEM Ambient), com poder adjudicador, d'un contracte públic de serveis per a la cessió de papers i cartrons procedents de recollides selectives de residus sòlids urbans (previst en l'article 1, apartat 2, lletra d) de la Directiva 2004/18 i en el punt 16 de l'annex II, part A, de la mateixa directiva, sota la denominació “serveis de clavegueram i eliminació de desaprofitaments: serveis de sanejament i serveis similars”).

De forma sumària els fets rellevants al cas són els següents:

1. Mitjançant decisió de 21 de desembre de 2010, CEM ambient va excloure a la UTE (constituïda per dues empreses, Cartiera dell’Adda et Cartiera vaig donar Cologno Monzesa Spa, d'ara endavant CCM) per considerar que la seva oferta no contenia cap declaració relativa al Sr. Galbiati, designat com a director tècnic de CCM, en la qual es fes constar la inexistència d'un procediment penal pendent o de condemna en contra seva que hagués adquirit la força de cosa jutjada. Finalment, atès que l'altre únic licitador d'aquest mateix procediment també va ser exclòs de la selecció, CEM ambient va declarar desert i va promoure un nou procediment d'adjudicació.

Segons la documentació contractual, el contracte havia d'adjudicar-se al licitador que oferís pagar els preus més elevats per retirar les quantitats indicades dels referits materials, segons els mètodes detallats que s'indicaven en el plec de condicions. A més, en el seu article 8, aquest plec preveia una sèrie de motius d'exclusió de la participació en el procediment de adjudciació. Entre aquests es trobava el caràcter incomplet o irregular d'un dels documents i/o d'una de les declaracions sustitutòries que l’ objectiu del qual fos demostrar que s'havien complert les exigències generals i especials, a excepció dels casos d'irregularitats merament formals, que poden ser subsanades, i no decisives per a l'apreciació de l'oferta. Aquests motius d'exclusió


FMC | des-14 18

responien al seu torn a les previsions de l'article 38 del Decret Legislatiu nº163, pel qual es crea el Codi de contractes públics d'obres, serveis i subministraments, en trasposició de les Directives 2004/17/CE i 2004/18/CE.

2. Posteriorment, l'empresa CCM va remetre una declaració on va precisar primer que el SR. Galbiati no li era aplicable cap causa d'impediment prevista i després que l'al·lusió al Sr. Galbiati havia estat per error, ja que, únicament és membre del consell d'administració de CCM, sense cap facultat de representació.

3. Davant la falta de resposta a aquests escrits, CCM presenta un recurs d'anul·lació de la decisón per la s'exclou a la UTE del primer procediment de adjdicació i per la qual se sol·licita la retirada de l'anunci relatiu a l'obertura del nou procediment. Mitjançant sentència de 25 de maig de 2011, s'estima aquest recurs en el sentit d'anul·lar l'exclusió, però, no s'acull la pretensió de la part relativa a l'adjudicació del contracte.

4. El poder adjudicador, CEM Ambient, va interposar recurs contra l'anterior sentència d'instància davant el Conseiglio vaig donar Estat, qui, mitjançant sentència de 31 de març de 2012, va reconèixer la validesa de l’ exclusió de la UTE per part del poder adjudicador.

5. L'endemà a la interposició del recurs pel poder adjudicador, una de les empreses de la UTE va sol·licitar l'execució de la sentència de primera instància i un indeminització deguda al retardat registrat en l'execució de la sentència de 25 maig de 2011 per una quantia superior als nou milions d'euros. En el curs d'aquest procediment, una vegada recaiguda la sentència del Consell d'Estat, el 26 de juny de 2012, la mateixa empresa realitza un escrit on deixa constància que la qualitat de cosa jutjada de la sentència del Consell d'Estat va en contra de l'article 45 de la Directiva 2005/18, per la qual cosa sol·licita un pronunciament del Tribunal de Justícia amb caràcter prejudicial. A aquest efecte, ha de prendre's en consideració que, segons diverses sentències del TSJUE, una resolució nacional que hagi adquirit autoritat de cosa jutjada, com la sentència del Consiglio vaig donar Stato de 31 de març de 2012, no pot ser aplicada en la mesura en què sigui contrària al Dret de la Unió [sentències, Kühne & Heitz (C-453/00, EU:C:2004:17), Kapferer (C-234/04, EU:C:2006:178) Kempter (C-2/06, EU:C:2008:78) i Fallimento Olimpiclub (C-2/08, EU:C:2009: 506)].

6. Com a conseqüència de les referides peticions, el Tribunale amministrativo regionale per la Lombardia va decidir suspendre el curs de les actuacions i plantejar al Tribunal de Justícia dues qüestions prejudicials que giren entorn a la conformitat de l'article 38 del Decret Legislatiu italià

amb l’article 452 de la Directiva comunitària. Cal recordar que, en aquest article 45, als seus

2 Article 45 Situació personal del candidat o del licitador

Quedarà exclòs de la participació en un contracte públic qualsevol candidat o licitador que hagi estat condemnat mitjançant sentència ferma, de la qual té coneixement el poder adjudicador, per un o varis dels motius que a continuació s'enumeren:

a) participació en una organització delictiva, tal com es defineix a l'apartat 1 de l'article 2 de l'Acció Comuna 98/773/JAI del Consell (21) ;

b) corrupció, tal com es defineix, respectivament, en l'article 3 de l'acte del Consell de 26 de maig de 1997 (22) i a l'apartat 1 de l'article 3 de l'Acció Comuna 98/742/JAI del Consell (23) ;

c) frau, segons l'article 1 del Conveni relatiu a la protecció dels interessos financers de les Comunitats Europees (24) ;

d) blanqueig de capitals, tal com es defineix en l'article 1 de la Directiva 91/308/CEE del Consell, de 10 de juny de 1991, relativa a la prevenció de la utilització del sistema financer per al blanqueig de capitals (25) .

Els Estats membres precisaran, de conformitat amb el seu Dret nacional i respectant el Dret comunitari, les condicions d'aplicació del present apartat.

Podran establir una excepció respecte a l'obligació contemplada en el paràgraf primer per necessitats imperatives d'interès general.

Per a l'aplicació del present apartat, els poders adjudicadors sol·licitaran, si escau, als candidats o licitadors que presentin els documents al fet que es refereix l'apartat 3 i, quan tinguin dubtes sobre la situació personal d'aquests, podran dirigir-se a les autoritats competents per obtenir la informació que considerin necessària sobre la situació personal d'aquests candidats o licitadors. Quan la informació es refereixi a un candidat o licitador establert en un Estat diferent de l'Estat del poder adjudicador, aquest podrà sol·licitar la cooperació de les autoritats competents. Conformement a la legislació nacional de l'Estat membre en el qual estiguin establerts els candidats o licitadors, aquestes sol·licituds es referiran a persones jurídiques i físiques, inclosos, si escau, els caps d'empresa o qualsevol persona que exerceixi poders de representació, decisió o control en el si de les empreses del candidat o licitador.

Podrà ser exclòs de la participació en el contracte tot operador econòmic:

FMC | des-14 19

apartats 1 i 2, es recullen alguns motius d'exclusió d'un licitador en relació amb la seva condició personal, i, en la seva el seu apartat 3, es detalla què documents estan obligats a acceptar els poders adjdicadors com a prova suficient que tal licitador no es troba en els casos previstos als apartats anteriors.

En concret, el tribunal italià alberga dubtes quant a la compatibilitat amb el dret de la Unió de la impossibilitat que dita licitadora esmeni posteriorment a la presentació de la seva oferta, el fet de no haver adjuntat a aquesta la referida declaració, ja sigui remetent-la a l'entitat adjudicadora o demostrat que la condició de director tècnic va ser atribuïda per error a la persona que es tracti. A criteri del referit tribunal Italia, aquests dubtes es veuen recolçats per la jurisprudència del propi Tribunal de Justícia de la qual sembla desprendre's que el control relatiu als requisits de participació en els procediments sobre contractes públics hauria de referir-se al fons- és a dir, que ha de comprovar-se que es compleixen els requisits per participar en tals procediments- i no només al caràcter formalment complet dels documents administratius continguts en les ofertes presentades dins de termini.

El TJUE acaba sostenint la compatibilitat entre els referits preceptes nacionals i la Directiva. I, per tant, ve a confirmar la validesa de l'exclusió de la UTE, fins i tot quan en una data posterior al termini concedit per a la presentació d'ofertes, s'hagi presentat aquesta declaració al poder adjudicador o es demostri que la condició de director tècnic es va atribuir per error a tal persona.

Finalment, cal advertir que com a argument principal a aquesta resolució final, el TSJUE exigeix el compliment estricte per part del poder adjudicador dels criteris que ell mateix hagi establert. En conseqüència, aquest poder estaria obligat a excloure del contracte a un operador econòmic que no hi ha remès un document o comunicat una informació l'aportació de la qual fos imposada la presentacó de documents d'aquest contracte sota pena d'exclusió. A més, el TJUE recorda que aquesta obligació de compliment estricte és una derivada del principi d'igualtat de tracte (el qual obliga al fet que totes les ofertes estiguin subjectes als mateixos requisits per tots els licitadors) i de l'obligació de transparència (el qual implica que totes les condicions i la regulació del procediment de licitació estiguin formulades de forma clara, precisa i inequívoca en l'anunci de

a) que es trobi en estat de fallida, de liquidació, de cessament d'activitats, d'intervenció judicial o de concurs de creditors, o en qualsevol situació anàloga a resultes d'un procediment de la mateixa naturalesa que existeixi en les normes legals i reglamentàries nacionals;

b) que sigui objecte d'un procediment de declaració de fallida, de liquidació, d'intervenció judicial, de concurs de creditors o de qualsevol altre procediment de la mateixa naturalesa que existeixi en les normes legals i reglamentàries nacionals;

c) que hagi estat condemnat per sentència amb autoritat de cosa jutjada segons les disposicions legals del país i en la qual s'apreciï un delicte que afecti a la seva moralitat professional;

d) que hagi comès una falta greu en matèria professional, que pugui ser comprovada per qualsevol mitjà que els poders adjudicadors puguin justificar.

i) que no estigui al corrent en les seves obligacions relatives al pagament de les cotitzacions de la seguretat social, segons les disposicions legals del país en el qual estigui establert o les del país del poder adjudicador;

f) que no hagi complert les seves obligacions tributàries imposades per les disposicions legals del país en el qual estigui establert o les del país del poder adjudicador;

g) que se li consideri greument culpable de fer declaracions falses en proporcionar la informació exigida en aplicació de la present Secció o que no hagi proporcionat aquesta informació.

Els Estats membres precisaran, de conformitat amb el seu Dret nacional i respectant el Dret comunitari, les condicions d'aplicació del present apartat.

Els poders adjudicadors acceptaran com a prova suficient que l'operador econòmic no està culpable en els casos als quals es refereixen l'apartat 1 i les lletres a), b), c), i) i f) de l'apartat 2:

a) respecte de l'apartat 1 i de les lletres a), b) i c) de l'apartat 2, un certificat d'antecedents penals o, en defecte d'això, un document equivalent expedit per una autoritat judicial o administrativa competent del país d'origen o de procedència que acrediti que compleix els citats requisits;

b) respecte de les lletres i) o f) de l'apartat 2, un certificat expedit per l'autoritat competent de l'Estat membre en qüestió.

Quan el país que es tracti no expedeixi el certificat o document o quan aquests no esmentin tots els casos contemplats a l'apartat 1 i en les lletres a), b) o c) de l'apartat 2, els certificats o documents podran ser substituïts per una declaració jurada o, en els Estats membres en els quals no existeixi tal declaració, per una declaració solemne feta per l'interessat davant una autoritat judicial o administrativa competent, un notari o un organisme professional competent del país d'origen o de procedència.

FMC | des-14 20

licitació o en el plec de condicions perquè licitadors puguin compendre el seu abast exacte i interpretar-los de forma correcta i els poders adjudicadors puguin comprovar efectivament que les ofertes dels licitadors responen als criteris aplicables al contracte que es tracti).

A més, el TJUE considera que l'exigència de compliment estricte d'aquesta obligació i la consegüent exclusió no resulta incompatible amb la previsió de l'article 51 de la mateixa Directiva, quan, segons la mateixa, es disposa que el poder adjudicador podrà convidar als operadors econòmics a que completin o facin més explícits els certificats i documents presentats. Aquesta compatibilitat resulta possible en la mesura que, el TJUE considera que aquesta previsió no significa que el poder adjudicador hagi d'admetre qualssevol rectificacions de les omissions que podrien portar a l'exclusió d'aquest. En contraposició, el TJUE estima que, en la mesura en què el poder adjudicador consideri que tal omissió no constitueix una irregularitat merament formal, aquest poder no pot permetre que aquest licitador esmeni ulteriorment la omissió anteriormente referida, després de l'expiració del termini

Informe d’Actualitat Jurídica Desembre 2014...

Documents

Transcript of Informe d’Actualitat Jurídica Desembre 2014...