Informe d’Actualitat Jurídica Maig 2014...

Informe d’Actualitat Jurídica

Maig 2014

SUMARI

I.- Legislació .................................................................................................................................. 3

I.1- Legislació europea ............................................................................................................... 3 DIRECTIVA 2014/55/UE DEL PARLAMENT EUROPEU Y DEL CONSELL, de 16 d'abril de

2014, relativa a la facturació electrònica en la contractació pública (DOUE L113, de 06-05-2014) ............................................................................................................................................. 3

I.2.- Legislació estatal ................................................................................................................. 3 LLEI 6/2014, de 7 d'abril, per la qual es modifica el text articulat de la Llei sobre Tràfic,

Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Vial, aprovat pel Reial decret Legislatiu 339/1990, de 2 de març. BOE núm. 85, de 08-04-2014 ..................................................................................... 3

REIAL DECRET-LLEI 5/2014, de 4 d'abril, pel qual es preveu una oferta d'ocupació pública extraordinària i addicional per a l'impuls de la lluita contra el frau fiscal i l'aplicació de les mesures previstes en la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local. BOE núm. 83, de 05-04- 2014 ................................................................... 5

LLEI 5/2014, de 4 d'abril, de Seguretat Privada. BOE núm. 83, de 05-04- 2014 ......................... 6 REIAL DECRET 228/2014, de 4 d'abril, pel qual s'aprova l'oferta d'ocupació pública per a l'any

2014. BOE núm. 87, de 10-04-2014 ............................................................................................. 8 ORDRE ECD/686/2014, de 23 d'abril, per la qual s'estableix el currículum de l'Educació

Primària per a l'àmbit de gestió del Ministeri d'Educació, Cultura i esport i es regula la seva implantació, així com l'avaluació i determinats aspectes organitzatius de l'etapa. BOE núm. 106, d'01-05-2014 ................................................................................................................................. 8

I.3.- Legislació catalana .............................................................................................................. 8 LLEI 5/2014, del 8 d'abril, de mesures relatives al Fons de cooperació local de Catalunya del

2013 i el 2014. DOGC núm. 6602, de 11-04-2014 ....................................................................... 8 ACORD GOV/62/2014, de 29 d'abril, pel qual s'aprova el Pla de seguretat viària a Catalunya

per als anys 2014-2016. DOGC núm. 6614, de 02-05-2014 ........................................................ 9 ACORD GOV/59/2014, de 22 d'abril, pel qual s'aprova el Pla de ciutadania i de les migracions:

horitzó 2016. DOGC núm. 6609, de 24-04-2014 ........................................................................ 10 ORDRE EMO/133/2014, de 14 d'abril, per la qual s'estableix el calendari oficial de festes

laborals per a l'any 2015. DOGC núm. 6613, de 30-04-2014..................................................... 12 ORDRE ENS/124/2014, de 14 d'abril, per la qual s'estableix el calendari escolar del curs 2014-

2015 per als centres educatius no universitaris de Catalunya. DOGC núm. 6607, de 22-04-2014 .................................................................................................................................................... 12

II.- Jurisprudència ....................................................................................................................... 14

II.1.- Tribunal de Justicia de la Unió Europea ........................................................................... 14 STJUE (Sala Sisena) de 30-04-2014. Assumpte T 637/11. Contractes públics de serveis-

Procediment de licitació - Prestació de serveis de traducció cap al maltès - Normes relatives a la manera de remissió de les ofertes - Exclusió de l'oferta d'un licitador - Incompliment de les normes de presentació que tenen per objecte garantir la confidencialitat del contingut de les ofertes abans de l'obertura. ........................................................................................................ 14

STJUE de 6 de març de 2014, assumpte C-595/12 . Procediment prejudicial - Política social -

Directiva 2006/54/CE ˗ ˗ Igualtat de tracte entre homes i dones en assumptes d'ocupació i

ocupació - Curs de formació per a l'adquisició de l'estatut de funcionari - Exclusió per absència

prolongada - Absència deguda a un permís de maternitat. Discriminació per raó de sexe en excloure a una treballadora en situació de permís de maternitat del curs de formació celebrat després d’haver aprovat un concurs-oposició. ........................................................................... 15

II.2.- Tribunal Constitucional ..................................................................................................... 16 STC (Ple) 40/2014, d'11 de març de 2014. Qüestió d'inconstitucionalitat 932-2012. Plantejada

per la Sala del Social del TS en relació amb el paràgraf cinquè de l'art. 174.3 del TRLGSS. Principi d'igualtat en la llei i competències sobre seguretat social: nul·litat del precepte legal estatal que, en el cas de les comunitats autònomes amb dret civil propi, remet a la legislació

FMC | maig-14 2

que aquestes aprovin la consideració i acreditació de les parelles de fet a efectes de gaudir de la pensió de viduïtat. Vot particular. (BOE núm. 87, de 10-04-2014) ......................................... 16

STC (Ple) 52/2014, de 10-04-2014. Qüestió d'inconstitucionalitat 2918-2005. Plantejada per la Secció 2ª de la Sala del Contenciós-Administratiu del TSJ de Castella -La Manxa en relació amb la segona frase de l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tutela judicial efectiva (accés a la justícia) i principi de seguretat jurídica: constitucionalitat del precepte legal relatiu al termini per interposar recurs contenciós-administratiu davant actes presumptes. Vot particular. Sra. Adela Asua Batarrita .. 17

II.3.- Tribunal Suprem ............................................................................................................... 18 STS 1836/2014 (Sala 3ª), de 31-01-2014. Ponent: Nicolás Antonio Maurandi Guillén.

Plantejament davant el Tribunal de Justícia de la UE de qüestió prejudicial davant el dubte de si l'omissió del concepte retributiu « triennis » que la legislació espanyola disposa en l' retribució del personal eventual de les administracions públiques és o no contrària al principi de no discriminació del acord Marc de la CES, la UNICE i el CEEP, sobre treball de durada determinada. ............................................................................................................................... 18

STS 698/2014 (Sala 3ª), de 20-02. 2014, Ponent: Sr. M. Martín Timó. Autonomia dels ajuntaments per establir la forma de gestió dels seus serveis públics sense haver de acomodar-se a la més barata ....................................................................................................................... 19

ATS 3251/2014 (Sala 3ª) de 04-04-2014. Ponent: J. Rodríguez - Zapata Pérez. Plantejament de qüestió d’inconstitucionalitat davant el TC en relació amb els arts . 2.1, 2.2.1 i 3.1 del Reial decret llei 20/2012 de 13 de juliol per possible infracció de la prohibició de retroactivitat de les normes restrictives de drets individuals. ..................................................................................... 19

STS 6100/2013 (Sala 3ª) de 18-12-2013. Ponent: Sra. Maria Del Pilar Teso Gamella. No té cobertura legal l'Ordenança de l'Ajuntament de Madrid que atorga a entitats col·laboradores la gestió de llicències urbanístiques 2 ............................................................................................ 20

II.4.- Audiència Nacional ........................................................................................................... 20 SAN núm. 1471/2014 (Sala 5ª), de 11-03-2014. Anul·lació d’una convocatòria de promoció

interna per a funcionaris per haver escatimat dies d'antiguitat. .................................................. 20 II.5.- Tribunals Superior de Justícia .......................................................................................... 21

STSJ de Madrid 969/2013, de 06-02-2013, Sala contenciosa. El desenvolupament de funcions directives com a alt càrrec no computa per determinar l'antiguitat i fixar la indemnització en cas d'acomiadament en la relació laboral ordinària a la qual es torna. ............................................. 21

STSJ 158/2014, d’ Andalusia, de 27-01-2014 . Ponent: Sr. J. Pérez Gómez Enriquiment injust l'Ajuntament per la imposició de l’excés de despeses a l'adjudicatari d'obra que va ser informat d'ells després de la licitació. ........................................................................................................ 21

STSJ de Madrid (Sala Social) de 22-11-2013. Ponent: Sr. Ignacio Moreno Gonzalez-Aller. Règim -jurídic de les hores extraordinàries del personal laboral ................................................ 21

III.- Altres ..................................................................................................................................... 22

Nota explicativa de l'Adminisitració de la Generalitat en relació a l'LRSAL................................ 22 INFORMACIÓ SOBRE L’LRSAL. Documents aprovats per diverses Comunitats Autònomes en

aplicació de l'LRSAL ................................................................................................................... 23 ARTICLE. MUÑOZ MACHADO, S., “Sobre la Ley de Garantía de la Unidad de Mercado”,

Revista (on line) La Administración al dia, INAP, 30 d’abril 2014. .............................................. 24 LLIBRE. SANZ LARRUGA, F.J., MARTA GARCÍA PÉREZ, M., i PERNAS GARCÍA, J.J., “Libre

mercado y protección ambiental. Intervención y orientación ambiental de las actividades económicas”, 1ªed, Madrid (INAP), 2013. .................................................................................. 24

ARTICLE. GARCÍA ROCA, F.J., EMBID IRUJO, A., I ESTEVE PARDO, J., BAÑO LEÓN, J.M., I JOSÉ MENÉNDEZ, A., “Los efectos de la crisis económica sobre las instituciones públicas”, Revista (on line) La Administración al día, INAP, 25 d’abril 2014. ............................................. 25

ARTICLE. BOLTAINA BOSCH, X., “Contratación y subcontratación administrativa en el sector público local y legislación laboral: la Disposición adicional 1ª del R.D.-Ley 20/2012 y su imprescindible desarrollo normativo”, La Administración Práctica (Madrid), març, 2014. .......... 25

ARTICLE. Ruiz López J., i Cuellar Martín E., “ “La Gestión de Calidad en las Administraciones Públicas Españolas. Balance y perspectivas”, Revista Gestión y análisis de políticas públicas, núm. 10, Juliol-Desembre del 2013. ........................................................................................... 25

PROJECTE DE REGULACIÓ REGLAMENTARIA DE L’ESTAT. PERÍODE MITJÀ DE PAGAMENT A PROVEÏDORS. “Projecte de Reial Decret sobre període mitjà de pagament a proveïdors i les conseqüències de l'incompliment” ..................................................................... 26

PROJECTE DE REGULACIÓ REGLAMENTARIA DE L’ESTAT. COST EFECTIU DELS SERVEIS (NOUR ART. 116 TER DE L’LRBRL. “Projecte d'Ordre per la qual s'estableixen els criteris de càlcul del cost efectiu dels serveis prestats per les entitats locals.” .......................... 26

BUTLLETÍ. “Escola innovació”, núm. 31, EAPC, abril, 2014. ................................................... 27

FMC | maig-14 3

INICIATIVA LEGISLATIVA DEL GOVERN DE L’ESTAT. “Projecte de Llei de transformació del Fons per al finançament dels pagaments a proveïdors .............................................................. 28

I.- Legislació

I.1- Legislació europea

DIRECTIVA 2014/55/UE DEL PARLAMENT EUROPEU Y DEL CONSELL, de 16 d'abril de

2014, relativa a la facturació electrònica en la contractació pública (DOUE L113, de 06-

05-2014)

La Directiva relativa a la facturació electrònica en la contractació pública resulta aplicable a les factures electròniques rebudes pels poders adjudicadors i les entitats adjudicadores i emeses com a resultat de l'execució de contractes als que són d'aplicació la Directiva 2009/81/CE, la Directiva 2014/23/UE, la Directiva 2014/24/UE i la Directiva 2014/25/UE. En concret, la Directiva és d'aplicació únicament a les factures electròniques emeses per l'operador econòmic al qual s'ha adjudicat el contracte públic o concessió (el contractista principal) encara que si els Estats membres disposen el pagament directe als sotscontractistes, el règim que es consigni als documents de la contractació pública ha d'incloure disposicions relatives a l'ús obligatori o no de la facturació electrònica per al pagament dels sotscontractistes. Així mateix, quan s'adjudiqui un contracte a un grup d'operadors econòmics, la Directiva s'aplica a les factures electròniques emeses tant pel grup com pels operadors econòmics separadament

La Directiva haurà de ser traslladada pels Estats membres a tot tardar el 27 de novembre de 2018, si bé preveu terminis específics de transposició per a l'obligació relativa a la recepció i tractament de factures electròniques.

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=uriserv:OJ.L_.2014.133.01.0001.01.SPA

I.2.- Legislació estatal

LLEI 6/2014, de 7 d'abril, per la qual es modifica el text articulat de la Llei sobre Tràfic,

Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Vial, aprovat pel Reial decret Legislatiu

339/1990, de 2 de març. BOE núm. 85, de 08-04-2014

Aquesta llei es dicta a l'empara del que es disposa en l'article 149.1.21.ª de la Constitució, que atribueix a l'Estat la competència exclusiva en matèria de tràfic i circulació de vehicles a motor.

La llei realitza un ajust en diversos preceptes del text articulat de la Llei sobre Tràfic, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Vial, que no presenten un fil argumental comú, però que, un a un, corregeixen disfuncions sobre les quals no s'ha actuat fins ara. Alguns dels preceptes que es modifiquen es refereixen estrictament a les normes de circulació dels vehicles a motor. Exemple d'això és la contínua modificació de l'article 11, que sota la genèrica rúbrica de «Normes generals de conductors», inclou la normativa bàsica de tots aquells dispositius que sorgeixen al voltant de la conducció, de vegades com a ajuda, de vegades com a distracció, però que és necessari regular per la seguretat i la mobilitat.

Alguns dels preceptes fixen un mínim legal que haurà de ser concretat posteriorment en la norma reglamentària de desenvolupament, especialment el Reglament General de Circulació, aprovat pel Reial decret 1428/2003, de 21 de novembre.

El fins ara denominat «Consell Superior de Seguretat Vial» reprèn la denominació més precisa de «Consell Superior de Tràfic, Seguretat Vial i Mobilitat Sostenible». El canvi de denominació té com a principal objectiu tornar a posar al centre de les funcions d'aquest òrgan el tràfic dels vehicles i de la resta d'usuaris per les vies públiques, atès que la mobilitat és un aspecte essencial que no ha de quedar relegat, sinó tot el contrari. A més, es dóna nova redacció a l'article 8 per adaptar les principals funcions del Consell, amb vista a potenciar la seva funció d'òrgan consultiu, i com a mecanisme fonamental per a la participació de tots aquells sectors o entitats, que cada vegada

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/?uri=uriserv:OJ.L_.2014.133.01.0001.01.SPA

FMC | maig-14 4

tenen major protagonisme en el tràfic i la seguretat vial, i l'activitat de la qual contribueix, entre altres qüestions, a millorar les normes i els projectes en aquesta matèria.

D'altra banda, es crea la Conferència Sectorial de Tràfic, Seguretat Vial i Mobilitat Sostenible com a òrgan de cooperació entre l'Administració General de l'Estat i les administracions de les Comunitats Autònomes que hagin assumit, a través dels seus Estatuts d'Autonomia, competències per a la protecció de persones i béns i el manteniment de l'ordre públic i, a més, tinguin transferides funcions executives en matèria de tràfic i circulació de vehicles a motor. La seva finalitat és desenvolupar una actuació coordinada, amb atenció als principis de lleialtat institucional i respecte recíproc en l'exercici de les competències atribuïdes a aquelles administracions.

Un aspecte essencial de la reforma és el relatiu als sistemes de seguretat de conductors i ocupants dels vehicles. Atès que aquesta matèria està sent objecte de modificacions relativament freqüents a fi de que els vehicles en els quals ens desplacem siguin cada vegada més segurs, s'estima que el més adequat, per permetre una adaptació àgil de la normativa, des d'un punt de vista jurídic és recollir en la llei una referència oberta als criteris d'edat o de talla als quals podran referir-se les esmentades modificacions d'abast tècnic, a fi de que posteriorment el Reglament General de Circulació pugui concretar els supòsits, els requisits, les condicions d'ús i les possibles exempcions, si escau, tot això en funció dels continus avanços de seguretat que es vagin incorporant. En el mateix precepte, al costat de la referència als cinturons i als sistemes de retenció infantil, també es modifica la regulació relativa al casc de protecció, essencialment per remetre a un posterior desenvolupament reglamentari els supòsits i condicions del seu ús, sense perjudici d'establir directament l'obligació de la seva utilització en dos casos: un, ja previst actualment, fa referència a l'obligatorietat d'ús del casc per als ciclistes i ocupants de bicicletes en vies interurbanes; i un altre, que s'introdueix, referent als menors de setze anys, que han d'estar sempre protegits quan circulin amb bicicleta, amb independència del lloc per on ho facin.

La realització d'obres en les vies és un dels aspectes sobre els quals s'introdueixen alguns canvis, en particular concretant l'obligació que té, qui duu a terme aquestes obres, de comunicar a l'autoritat responsable de la gestió i regulació del tràfic l'inici de les mateixes, i de seguir les instruccions que aquesta autoritat li indiqui.

Dins de l'article 11, referit amb un títol molt ampli a «Normes generals de conductors», s'introdueix la prohibició dels sistemes de detecció de radars o cinemòmetres, mecanismes que no poden confondre's amb els sistemes que tenen com a fi exclusivament informar de la ubicació dels mateixos, ni tampoc amb els inhibidors de radars o cinemòmetres, ja prohibits. S'ha estimat que un aparell que en el fons té com a raó de ser eludir la vigilància del tràfic i el compliment dels límits de velocitat no pot tenir la més mínima cobertura. A més, aquesta prohibició es complementa amb pèrdua de punts, com a missatge clar del retret que es pretén.

Un altre aspecte que es modifica de forma substancial, en l'article 12, és la regulació de la presència de drogues en la conducció. Des del punt de vista administratiu es castiga la mera presència de drogues en l'organisme del conductor, de les quals quedaran excloses aquelles substàncies que s'utilitzin sota prescripció facultativa i amb una finalitat terapèutica, sempre que s'estigui en condicions d'utilitzar el vehicle conforme a l'obligació de diligència, precaució i no distracció establerta en l'article 9, deixant per al tipus penal previst en l'article 379.2 del Codi Penal la sanció per la conducció sota la influència de drogues. D'altra banda, conscients que l'alcohol i les drogues estan darrere d'un percentatge molt important d'accidents greus i que per això és necessari augmentar el retret cap a aquest tipus de conductes, les infraccions relatives a aquestes substàncies se separen del criteri sancionador general i la multa que comporten se situa en un graó superior, a més de la consegüent detracció de punts.

Un altre aspecte que s'adecua és el relatiu als límits de velocitat que s'estableixen no només per a les vies, sinó també per als diferents tipus de conductors i per als diferents tipus de vehicles. En aquesta matèria, l'article 19 se simplifica en la seva redacció, a fi de que aquests límits es determinin d'acord amb les condicions que estableixi el Reglament General de Circulació. Al costat d'això, l'annex IV s'actualitza, de manera que s'amplien els trams sancionadors i de detracció de punts cobrint possibles modificacions en les velocitats màximes, tant en límits inferiors com a superiors.

FMC | maig-14 5

No és objecte de la present modificació legal la revisió del règim sancionador regulat en el títol V. No obstant això, alguns dels canvis en la part substantiva de la norma comporten una necessària adaptació, tant pel que fa a infraccions com a sancions i a mesures provisionals. Pel que fa a les infraccions, l'article 65 incorpora, al seu apartat 4, la utilització de mecanismes de detecció de radars o cinemòmetres; la prohibició de circular amb passatgers menors en seients davanters o darreres quan no estigui permès; així com la realització d'obres en la via sense comunicar-les amb anterioritat al seu inici a l'autoritat responsable de la gestió i regulació del tràfic, o sense seguir les seves instruccions.

Altres infraccions s'incorporen per les repercussions que generen els seus incompliments per a la seguretat vial en general, i per a la circulació en particular: en primer lloc, es qualifica de forma expressa com molt greu el fet de circular incomplint les condicions de l'autorització administrativa que habilita per a la circulació, que, al seu torn, és causa d'immobilització del vehicle.

Dins del grup d'infraccions molt greus contemplades a l'apartat 6 de l'article 65, cal destacar la tipificació de l'impediment de les tasques de control o inspecció que es duen a terme tant en centres d'ensenyament com en els de reconeixement de conductors.

Entre les mesures provisionals, s'han introduït dos supòsits d'immobilització. D'una banda, és raonable que un camió o un autobús quedi immobilitzat quan el conductor manqui d'un permís que li habiliti per conduir algun d'aquests vehicles, que requereixen d'una especial destresa, doncs es tracta d'un vehicle que transporta persones. L'altre supòsit que s'introdueix com a causa d'immobilització és el de circular incomplint les condicions de l'autorització que habilita la circulació del vehicle, dirigit especialment als casos de vehicles que ho fan emparats en autoritzacions complementàries que no compleixen els requisits de la pròpia autorització i pels quals la sanció no sembla haver estat la resposta adequada.

Finalment, aquesta llei inclou una disposició addicional amb l'objecte d'incorporar al nostre ordenament intern la Directiva 2011/82/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2011, per la qual es facilita l'intercanvi transfronterer d'informació sobre infraccions de tràfic en matèria de seguretat vial. Es regula el procediment per a l'intercanvi d'informació sobre infraccions de tràfic entre Espanya i els altres Estats de la Unió Europea, a fi de poder sancionar determinades infraccions quan es cometin amb un vehicle matriculat en un Estat membre diferent d'aquell en el qual es va cometre la infracció.

http://www.boe.es/boe/dias/2014/04/08/pdfs/BOE-A-2014-3715.pdf

REIAL DECRET-LLEI 5/2014, de 4 d'abril, pel qual es preveu una oferta d'ocupació

pública extraordinària i addicional per a l'impuls de la lluita contra el frau fiscal i

l'aplicació de les mesures previstes en la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de

racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local. BOE núm. 83, de 05-04- 2014

Les funcions de fe pública, assessorament legal preceptiu, control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, i la comptabilitat, tresoreria i recaptació, són funcions públiques necessàries en totes les Corporacions Locals, la responsabilitat administrativa de les quals està reservada a funcionaris d'administració local amb habilitació de caràcter nacional. L’LRSAL estableix una nova regulació del règim jurídic d'aquests funcionaris, ampliant les competències de l'Administració de l'Estat sobre aquest col·lectiu, i atribuint, entre unes altres, al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, l'aprovació de l'oferta d'ocupació pública dels funcionaris d'administració local amb habilitació de caràcter nacional.

En l'actualitat, existeix un gran nombre de places vacants corresponents a aquesta Escala de funcionaris, en les seves diferents subescales i categories. En concret, al voltant del 35 % de les places reservades a aquesta Escala, està sense cobrir, incloent-se dins d'aquest percentatge 1.740 de vacants pures, d'un total de 9.030 llocs reservats a aquest col·lectiu en les Corporacions Locals.

Precisament, és en les subescales, intervenció-tresoreria, i secretaria-intervenció, on es dóna el major nombre de vacants. Es considera necessari, per tant, que l'oferta en l'Escala de funcionaris d'administració local amb habilitació de caràcter nacional s'ampliï al marge de la taxa de reposició, ja que les places vacants reservades a aquesta Escala, no es poden suprimir ni amortitzar en tenir


FMC | maig-14 6

caràcter estructural en les corporacions locals, i es troben dotades pressupostàriament, estiguin o no coberts per funcionaris del citat col·lectiu.

Amb l'aplicació estricta dels criteris de caràcter bàsic establerts per al càlcul de la taxa de reposició en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per 2014, s'obté una xifra notòriament insuficient si volen complir-se adequadament els objectius previstos en la vigent normativa, fonamentalment els de caràcter econòmic, pressupostari i financer. Per això, es proposa, amb caràcter addicional i complementari a l'oferta calculada d'acord a la taxa de reposició, l'aprovació d'una oferta de 210 places més, incloses dins de la categoria de vacants pures. Es considera que aquesta xifra constitueix una estimació raonable i adequada per proporcionar eines eficaces als municipis actualment desatesos. Al costat d'aquestes places de torn lliure, també s'ha previst l'oferta de places de promoció interna que reforcin l'actuació de les Entitats Locals.

L'extraordinària i urgent necessitat d'escometre aquesta mesura a través d'un instrument normatiu com és el reial decret-llei, deriva de la recent aprovació de l’LRSAL, l'impacte de la qual, en termes d'oferta pública d'ocupació no va poder ser adequadament avaluat al moment de l'elaboració i aprovació de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, de Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2014, sent inajornable, no obstant això donar compliment a les previsions i obligacions contingudes en l’LRSAL, que requereix dels efectius necessaris per atendre els requeriments d'ordenació i racionalització derivats de la mateixa.


LLEI 5/2014, de 4 d'abril, de Seguretat Privada. BOE núm. 83, de 05-04- 2014

Es regula de forma sistemàtica la seguretat privada en el seu conjunt. S'inclou la investigació privada al catàleg d'activitats de seguretat. La seguretat de la informació i les comunicacions es configura com a activitat compatible. Es liberalitza així mateix l'activitat de planificació, consultoria i assessorament en matèria de seguretat privada. Es matisa el principi general d'exclusió de la seguretat privada dels espais públics i s'atorga al personal de seguretat privada una protecció jurídica anàloga a la dels agents de l'autoritat enfront d'agressions o desobediències, i es regulen els serveis de videovigilància.

Àmbit material de la norma: la Llei 5/2014, de 4 d'abril, de Seguretat Privada, conté la regulació de la prestació per persones privades, físiques o jurídiques, d'activitats i serveis de seguretat privada contractats per altres persones per a la protecció de persones i béns, així com de les investigacions privades, i estableix el marc per a una coordinació eficaç d'aquests serveis de seguretat privada amb els de les Forces i Cossos de Seguretat, dels quals són complementaris.

Es tracta de forma total i sistemàtica la seguretat privada en el seu conjunt, abastant tota la realitat del sector. La nova regulació pretén millorar l'eficàcia en la prestació dels serveis de seguretat privada quant a organització, planificació, formació i motivació del personal de seguretat; eliminar situacions que donen lloc a l'intrusisme d'empreses i de personal; dotar al personal de seguretat privada del respatller jurídic necessari per exercir les seves funcions legals; i establir elements de col·laboració entre la seguretat privada i la seguretat pública.

Es fixa el seu àmbit d'aplicació i s'assenyalen les finalitats de la seguretat privada i les activitats que formen part de la mateixa (incloent la investigació privada), així com les compatibles i les excloses. Les activitats compatibles són aquelles matèries que envolten o tenen incidència directa amb el món de la seguretat, configurant-se com tal la seguretat de la informació i les comunicacions, que podrà desenvolupar-se tant per empreses de seguretat com per les quals no ho siguin, i l'activitat de planificació, consultoria i assessorament en matèria de seguretat privada, no reservada a empreses de seguretat privada. Es matisa el principi general d'exclusió de la seguretat privada dels espais públics, front a la formulació anterior, excessivament rígida. I s'indiquen les competències de l'Administració General de l'Estat i de les Comunitats Autònomes.

Es defineix la coordinació i la col·laboració entre els serveis de seguretat privada i les

Forces i Cossos de Seguretat amb la finalitat de millorar aquella mitjançant l'intercanvi

d'informació amb totes les garanties legals.

Es recullen les disposicions aplicables a les empreses de seguretat privada (desenvolupament d'activitats; autorització administrativa per a la prestació de serveis, que se substituirà per la


FMC | maig-14 7

declaració responsable per als centres de formació de personal de seguretat privada, els despatxos de detectius privats i les empreses d'instal·lació i manteniment; els requisits per a la seva obtenció; inscripció registral i obligacions a complir) i als despatxos de detectius privats (obertura i obligacions). Els registres de tots dos s'unifiquen en el nou Registre Nacional de Seguretat Privada.

Es desenvolupa el règim jurídic del personal de seguretat privada. Es canvia el nom dels guardes particulars del camp pel de guardes rurals i s'amplia l'accés a les professions de seguretat als nacionals de tercers estats que tinguin subscrit amb Espanya un conveni internacional en el qual es contempli tal possibilitat als nacionals de tots dos estats. Solament podran exercir-se funcions de seguretat privada pel personal de seguretat privada, integrat pels vigilants de seguretat i la seva especialitat de vigilants d'explosius, els escortes privats, els guardes rurals i les seves especialitats de guardes de caça i guardapesques marítims, els caps de seguretat, els directors de seguretat i els detectius privats. La llei s'ocupa de la seva habilitació professional i requisits per a la seva obtenció i de la seva formació, es defineixen els seus principis d'actuació i es recull com a novetat la seva protecció jurídica anàloga a la dels agents de l'autoritat del personal de seguretat privada enfront de les agressions o desobediències que poden ser objecte quan desenvolupin, degudament identificats, les activitats de seguretat privada en cooperació i sota el comandament de les Forces i Cossos de Seguretat. Així mateix, s'indiquen les funcions a exercir pels vigilants de seguretat, escortes privats, guardes rurals, caps i directors de seguretat i detectius privats.

Es regulen les mesures de seguretat i la forma de prestació dels serveis de seguretat privada: vigilància i protecció, videovigilància, de protecció personal, dipòsit i transport de seguretat, instal·lació i manteniment i de gestió d'alarmes, així com els prestats pels despatxos de detectius privats.

S'incorporen les actuacions de control i inspecció de les entitats, el personal i les mesures de seguretat, així com l'obligació de col·laboració per part dels afectats. S'inclouen les mesures provisionals que poden adoptar els funcionaris policials quan ho considerin absolutament necessari en el marc d'una inspecció, havent de quedar subjectes a ratificació per l'autoritat competent.

S'estableix el règim sancionador. Es classifiquen les infraccions, distingint les que poden ser comeses per les entitats, pel personal, pels usuaris de seguretat privada i pels centres de formació en la matèria. S'assenyalen les sancions corresponents a cadascuna d'elles, la competència sancionadora i el procediment sancionador.

Connexions normatives:

- Queda derogada la Llei 23/1992, de 30 de juliol, de Seguretat Privada, i quantes normes d'igual o inferior rang s'oposin al que es disposa en aquesta llei.

- El Reglament de Seguretat Privada, aprovat pel Reial decret 2364/1994, de 9 de desembre, i la resta de la normativa de desenvolupament de la Llei 23/1992, de 30 de juliol, i del propi Reglament mantindran la seva vigència en el que no contravingui a aquesta llei.

Entra en vigor el 5 de juny de 2014, als dos mesos de la seva publicació en el BOE. Les disposicions transitòries s'ocupen de les habilitacions professionals anteriors a l'entrada en vigor d'aquesta llei, del personal de centrals receptores d'alarmes, dels enginyers i tècnics de les empreses de seguretat, dels terminis d'adequació i de l'activitat de planificació i assessorament.

D’aquesta norma també en destacaríem la seva disposició addicional segona que, en relació a la contractació de serveis de seguretat privada per les administracions públiques, disposa que:

"1. En consideració a la rellevància per a la seguretat pública dels serveis de seguretat privada, de conformitat amb l'article 118 del text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, els òrgans de contractació de les administracions públiques podran establir condicions especials d'execució dels contractes de serveis de seguretat relacionades amb el compliment de les obligacions laborals per part de les empreses de seguretat privada contractistes. 2. Els plecs de clàusules administratives particulars o els contractes podran establir penalitats per al cas d'incompliment d'aquestes condicions especials d'execució, o atribuir-los el caràcter

FMC | maig-14 8

d'obligacions contractuals essencials als efectes de la resolució dels contractes, d'acord amb els articles 212.1 i 223.f) ".


REIAL DECRET 228/2014, de 4 d'abril, pel qual s'aprova l'oferta d'ocupació pública per a

l'any 2014. BOE núm. 87, de 10-04-2014

Aquest reial decret contempla l’oferta d’ocupació pública de l’Administració General de l’Estat per

a l’any 2014. Però al mateix temps la seva la disposició addicional segona en relació a l’oferta

d'ocupació de les corporacions locals, estableix que: “Les Corporacions Locals que aprovin la seva oferta d'ocupació pública, hauran de remetre, els acords aprovatoris de la mateixa, a l'Administració General de l'Estat a l'efecte de l'establert en l'article 56.1 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases del Règim Local, respectant els criteris assenyalats en l'article 21 de la Llei 22/2013, de 23 de desembre, d'acord amb el que es disposa a l'apartat sis del mateix.”


ORDRE ECD/686/2014, de 23 d'abril, per la qual s'estableix el currículum de l'Educació

Primària per a l'àmbit de gestió del Ministeri d'Educació, Cultura i esport i es regula la

seva implantació, així com l'avaluació i determinats aspectes organitzatius de l'etapa.

BOE núm. 106, d'01-05-2014

Aquesta orde té per objecte establir el currículum de l'educació primària, d'acord amb el que disposen els articles 6.bis.2.c) de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d'educació, modificada per la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa, i 3.1.b) del Reial decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'educació primària; i regular la implantació del currículum de l'educació primària, d'acord amb el que disposa l'article 6.bis de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, i amb el que estableix el Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer.

Aquesta ordre s'aplicarà en els centres docents corresponents a l'àmbit de gestió del Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, tant al territori nacional com a l'exterior, en els quals s'imparteixin ensenyaments d'educació primària, presencials o a distància.


I.3.- Legislació catalana

LLEI 5/2014, del 8 d'abril, de mesures relatives al Fons de cooperació local de Catalunya

del 2013 i el 2014. DOGC núm. 6602, de 11-04-2014

La llei s’estructura en tres articles i una disposició final.

L’article 1 aborda la distribució del FCLC corresponent als ajuntaments per a l’any 2013 a què es refereix la disposició addicional trentena de la Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic.

El Fons es distribueix sobre la base dels ingressos rebuts pels ajuntaments en concepte de Fons de cooperació local de Catalunya per al 2012 i tenint en compte també la resta d’ingressos de la mateixa naturalesa rebuts el 2013 com a participació en els ingressos de l’Estat.

El Departament de Governació i Relacions Institucionals ha de fer aquesta distribució garantint l’import del FCLC de l’any 2012 a tots els ajuntaments que no hagin tingut cap increment en la participació en els ingressos de l’Estat i atribuint a la resta d’ajuntaments la diferència entre el Fons de cooperació local de Catalunya de l’any 2012 i el dit increment.

L’article 2 regula la dotació complementària al FCLC corresponent als ajuntaments per al 2013, i estableix que:

amb caràcter complementari, en concepte de FCLC corresponent als ajuntaments per al

2013, s’afegeix un import màxim de 52.670.662,40 euros per a afrontar la diferència




FMC | maig-14 9

entre les aportacions del FCLC corresponent als ajuntaments per al 2013 i el corresponent a l’any 2012.

aquest import s’ha de repartir en tres anualitats.

aquesta dotació complementària inclou la quantitat de 3.938.597,84 euros per al foment

de la prestació supramunicipal de serveis, que s’ha de distribuir d’acord amb els criteris que determina l’article 51 de la Llei 1/2012, del 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitat per al 2012.

Per la seva banda, l’article 3 contempla la dotació complementària al FCLC corresponent

als consells comarcals per al 2013 i el 2014.

amb caràcter complementari, en concepte de FCLC corresponent als consells comarcals

per als anys 2013 i 2014, s’afegeix un import màxim de 3.514.699,57 euros per a

cadascuna de les dues anualitats, que s’ha de fer efectiu d’acord amb la despesa pluriennal corresponent.

La disposició final determina l’entrada en vigor de la llei, que serà l’endemà de la seva publicació al DOGC.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6602/1349132.pdf

ACORD GOV/62/2014, de 29 d'abril, pel qual s'aprova el Pla de seguretat viària a

Catalunya per als anys 2014-2016. DOGC núm. 6614, de 02-05-2014

L’Acord recull el Pla de Seguretat Viària de Catalunya 2014-2016 aprovat pel Govern el passat 29 d’abril. Es tracta d’un pla triennal, que té com a objectiu reduir la sinistralitat viària, com a mínim, fins al 30% dels morts enregistrats l'any 2010. El Pla de seguretat viària (PSV), que es renova cada trienni, és un document que revisa i proposa les línies d’actuació que s'han de seguir per aconseguir els objectius generals de seguretat viària. Aquest document recull 117 accions, i constitueix la primera concreció del Pla estratègic de seguretat viària 2014-2020, que el Govern va apropar el passat 14 de gener i, en consonància amb aquest, representa un primer pas en l’objectiu de donar compliment a les fites de la Unió Europea (UE) per a l’any 2020, de reduir a la meitat les víctimes mortals de trànsit respecte al 2010.

En el Pla estratègic 2014-2020 es concreten i marquen aquests sis objectius principals:

1. Protegir els usuaris de la mobilitat i control eficaç de les conductes de risc

2. Impulsar un espai continu de seguretat viària (zones urbanes i interurbanes) i crear entorns de mobilitat transversals

3. Involucrar i coordinar entitats públiques i privades en la millora de la mobilitat segura

4. Disposar de les estructures, instruments i mecanismes de gestió de seguretat viària que permetin la consecució de resultats

5. Facilitar l’aprenentatge de la mobilitat segura al llarg del cicle vital

Quant a les accions del PSV 2014-2016, més d’un centenar, estan agrupades en funció d’aquests sis objectius. Les més destacades són:

Ampliar l’educació sobre conducció segura de ciclomotors i motocicletes a secundària i formació professional: actualment, l’SCT dóna suport als centres educatius mitjançant els parcs infantils de trànsit que desenvolupen activitats didàctiques i de conducció amb bicicletes a primària i ciclomotors a secundària. Ara, tenint en compte l’ascens de l’accidentalitat en el grup de motoristes, l’SCT també realitzarà un programa educatiu sobre conducció segura de motocicletes que s’oferirà als joves escolaritzats a partir de 16 anys de secundària, batxillerat i cicles formatius que disposin de permís de conduir.

Crear l’Observatori de Seguretat Viària: amb aquest ens es vol promoure el posicionament de l’SCT a escala internacional així com analitzar la informació i investigar sobre el trànsit i la seva seguretat, especialment en l’àmbit urbà.

Donar suport a les empreses per a l’elaboració de plans de seguretat viària laboral en els plans de prevenció de riscos laborals: actualment els plans de prevenció de riscos laborals no preveuen d'una manera específica la seguretat viària, o bé ho fan d'una manera generalista.


FMC | maig-14 10

Per facilitar la tasca dels professionals de la prevenció, l’SCT, juntament amb la resta d’agents implicats, dissenyarà una guia per realitzar plans de seguretat viària laboral a les empreses dins dels seus plans de prevenció de riscos. Recerca + desenvolupament + innovació en la seguretat viària.

Impulsar Plans Locals de Seguretat Viària en els municipis amb menys de 20.000 habitants, així com fer-ne el seguiment, l'avaluació i actualització: Des de l’any 2006, en l'àmbit local el Servei Català del Trànsit realitza Plans Locals de Seguretat Viària (PLSV) que tenen com a objectiu reduir el nombre de víctimes per accident de trànsit, reduir el nombre d’accidents amb víctimes, coordinar diferents àrees de l’Ajuntament en tasques contra la sinistralitat, concretar un eix d’actuacions a favor de la seguretat viària i elaborar mesures per tal d’aconseguir els objectius plantejats. Fins a l'any 2013 s'han elaborat un total de 156 PLSV, que inclouen tots els municipis de més de 20.000 habitants, capitals de comarca i d'altres municipis que ho han sol·licitat. En total, els municipis on s'ha realitzat PLSV representen el 81,4% de la població catalana. Per al trienni 2014-2016 es preveu dotar de PLSV tots aquells que tenen una població d’entre 10.000 i 20.000 habitants i encara no han elaborat el seu pla, així com també tots aquells municipis que ho demanin.

Realitzar campanyes d'informació i sensibilització sobre els riscos del consum d'alcohol, drogues i psicofàrmacs en la conducció: per tal d'arribar als usuaris més vulnerables per edat (joves de 16 a 25 anys), es faran campanyes específiques en coordinació amb el Departament d'Ensenyament i amb els establiments de lleure nocturn (especialment discoteques i altres equipaments nocturns als quals només es pot accedir en vehicle privat). D’altra banda, per fer arribar el missatge a la resta de la població, també es proposa crear una campanya específica en coordinació amb el Departament de Salut.

Crear nous grups de treball per abordar problemàtiques específiques en matèria de seguretat viària: a l’objectiu estratègic de reduir el 50% de víctimes mortals l'any 2020 respecte a l'any 2010 hi van associats un conjunt d’objectius específics per a diferents col·lectius d’usuaris. Per assolir aquests objectius es preveu la creació de grups de treball específics per a temes concrets, com ara: GT de seguretat laboral viària, GT de mobilitat segura i sostenible (col·lectius vulnerables), GT de comunicació de la seguretat viària, GT de qualitat dels centres de formació de conductors, GT de Salut, GT sobre ITV, GT Fundació del SIAVT, GT d'Ensenyament, GT d'avaluació dels processos formatius i tots aquells que siguin necessaris per abordar problemàtiques específiques.

Implantar l’ISO 39001 en el Servei Català de Trànsit: publicada l’octubre de l’any 2012, aquesta norma estableix els requisits per a la seguretat viària i les millors pràctiques de gestió, la superació dels objectius i la millora de la coherència entre organitzacions implicades en la millora de la seguretat viària. Amb l’objectiu d’assolir un model de gestió orientat a l’excel·lència, es proposa implantar l’ISO 39001 i elaborar el full de ruta per adaptar el sistema de gestió a la norma.


ACORD GOV/59/2014, de 22 d'abril, pel qual s'aprova el Pla de ciutadania i de les

migracions: horitzó 2016. DOGC núm. 6609, de 24-04-2014

El Pla de ciutadania i de les migracions: horitzó 2016 (PCM), el cinquè pla interdepartamental d’aquestes característiques -el primer dels quals es remunta a 1993- que té per màxim objectiu gestionar l’acollida i la integració de les persones migrades a Catalunya.

Es tracta d’un document estratègic i programàtic que recull totes les polítiques públiques que desenvolupa la Generalitat per mitjà dels diferents departaments, sovint en col·laboració amb altres actors com els ens locals, els agents socials o les organitzacions de la societat civil.

El Pla està estructurat en cinc eixos transversals, que es desenvolupen a través dels respectius programes:

I. Polítiques migratòries i context socioeconòmic (8 programes): advoca per una política integral, de llarg recorregut, amb tots els actors implicats, coherent amb les estratègies nacionals i que, al mateix temps, satisfaci les necessitats de la ciutadania a l’exterior. En un escenari molt


FMC | maig-14 11

difícil per a la població immigrada resident a Catalunya, la formació destaca com a element clau per a la igualtat d’oportunitats.

II. Identificació-emigració (5 programes): la cultura pública comuna s’ha de bastir en el marc d’un espai de comunicació, convivència, reconeixement i participació, per tal que la nació catalana continuï essent el referent de tota la població que hi viu i hi treballa.

III. Convivència i cohesió social (8 programes): entre d’altres, el PCM aposta per recuperar la memòria migratòria de Catalunya, per donar més protagonisme als nous catalans d’origen immigrat i per sensibilitzar el conjunt de la població, de cara a evitar discursos excloents i lluitar contra la discriminació.

IV. Infants i joves (2 programes): es pretén l’anivellament en la infància i la joventut independentment de l’origen familiar i la nacionalitat, tenint en compte les dificultats, dèficits i necessitats específiques que poden tenir els fills de la immigració pel que fa a l’educació, la salut, la legalitat, el món laboral i la participació ciutadana.

V. Transició nacional (1 programa): els moviments migratoris han donat força demogràfica al país, han permès més creixement econòmic i també han contribuït a reforçar la identitat nacional. El repte de decidir, conjuntament, si Catalunya ha d’esdevenir un estat independent es considera una oportunitat única per reforçar la cohesió social.

El PCM identifica, alhora, diversos factors clau a tenir en compte:

- La dependència dels fluxos migratoris respecte del mercat laboral. - La necessària integració de la població nouvinguda. - Polítiques migratòries de doble sentit: immigració i emigració. - La vigència de la necessitat de construir un espai compartit de comunicació, de convivència,

de reconeixement i de participació en la societat catalana. - La implicació de tots els sectors de la població en el procés de decisió sobre el futur polític de

Catalunya. Emigració: El Pla incorpora per primera vegada el moviment emigratori com a reflex del canvi de cicle migratori que està vivint el país. Després d’una dècada marcada per la intensitat en l’arribada de persones estrangeres, el període en què serà vigent el PCM es caracteritzarà previsiblement per l’estabilització d’aquesta població, així com per l’existència de magnituds apreciables d’emigració catalana cap a l’estranger. Un canvi de tendència provocat per la difícil situació econòmica i que força les administracions a vetllar per tal que les persones emigrades mantinguin el seu vincle amb Catalunya. D’altra banda, el Pla es regeix pels següents principis d’actuació:

- Garantir el respecte i l’extensió dels drets humans. - Garantir la convivència i la cohesió social a Catalunya. - Garantir al conjunt de la societat la igualtat de drets i el respecte als - deures. - Garantir una ciutadania basada en el pluralisme, la igualtat i el civisme - com a norma de convivència. - Promoure l’autonomia i la igualtat d’oportunitats per afavorir la igualtat efectiva, eliminant

condicions o circumstàncies arbitràries. - Universalitzar el dret d’accés als serveis, entenent-lo com l’accés de cada titular al conjunt

de recursos, equipaments, projectes i programes. - Evitar estructures paral·leles que poguessin provocar la segregació dels titulars del dret

d’accés als serveis. L’atenció ha de tendir a dur-se a terme en el marc ja existent de recursos, equipaments, projectes i programes.

- Admetre, als serveis, enfocaments diferenciats o especificitats atesa l’heterogeneïtat de les persones titulars segons criteris d’edat, origen, sexe, habilitats o nivell formatiu.

- Incorporar la perspectiva de gènere al llarg de tot el procés i, particularment, com a eina d’anàlisi i de planificació.

- Incorporar la lluita contra el racisme i la xenofòbia en totes les accions dels agents signants del Pacte Nacional per a la Immigració.

- Adaptar les mesures proposades a l’heterogeneïtat territorial de Catalunya. - Garantir l’aplicació de les actuacions a través de la dotació de recursos. - Fer-ne el seguiment i l’avaluació.

FMC | maig-14 12

El Pla és fruit de l’experiència acumulada per part dels diferents departaments de la Generalitat i, alhora, d’un procés participatiu que ha involucrat 86 entitats i organitzacions que treballen en l’àmbit de la immigració, tant organitzacions empresarials i sindicals, com associacions i el món local. El document preveu mesures de seguiment i avaluació per mitjà de plans d’actuació i informes d’execució anuals.

El pla es pot consultar en el següent enllaç:

http://www20.gencat.cat/docs/bsf/03Ambits%20tematics/05Immigracio/03Politiquesplansactuacio/pla_ciutadania_immmigracio/PCM_2013-2016.pdf

ORDRE EMO/133/2014, de 14 d'abril, per la qual s'estableix el calendari oficial de festes

laborals per a l'any 2015. DOGC núm. 6613, de 30-04-2014

Seran festes laborals a Catalunya durant l’any 2015 les següents:

1 de gener (Cap d’Any). 6 de gener (Reis). 3 d'abril (Divendres Sant). 6 d'abril (dilluns de Pasqua Florida). 1 de maig (Festa del Treball). 24 de juny (Sant Joan). 15 d'agost (l'Assumpció). 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya). 12 d’octubre (Festa Nacional d’Espanya). 8 de desembre (la Immaculada). 25 de desembre (Nadal). 26 de desembre (Sant Esteve).

A més de les festes esmentades es fixaran, mitjançant una ordre d’aquest Departament, dues festes locals, retribuïdes i no recuperables, a proposta dels ajuntaments.

El calendari laboral anual tindrà efectes com a calendari de dies inhàbils pel que fa al còmput de terminis administratius a Catalunya.


ORDRE ENS/124/2014, de 14 d'abril, per la qual s'estableix el calendari escolar del curs

2014-2015 per als centres educatius no universitaris de Catalunya. DOGC núm. 6607, de

22-04-2014

L’Ordre s’aplica a tots els centres educatius no universitaris de Catalunya, públics i privats, llevat d’aquells que per la seva singularitat tinguin un calendari específic autoritzat. Totes les referències que es fan en aquesta Ordre als serveis territorials i al seu director o directora, a la ciutat de Barcelona, cal entendre-les referides al Consorci d’Educació i al seu gerent.

Activitats del professorat: El professorat dels centres educatius públics ha de reprendre en el seu centre les activitats d’organització del curs el dia 1 de setembre. En els centres de titularitat del Departament d’Ensenyament, les activitats del professorat programades al centre no han d’acabar abans del dia 30 de juny. Els centres han de prendre les mesures necessàries per garantir l’inici de les activitats lectives els dies 15 o 22 de setembre segons la data prevista d’inici de les classes dels diferents ensenyaments.

Des del dia 1 de setembre el professorat dels centres i aules de formació de persones adultes ha de realitzar les activitats d’informació, d’acolliment i orientació i, si escau, les avaluacions inicials que permetin fer acreditacions i elaborar els itineraris formatius i, si cal, adaptar l’organització i programació general del curs; i a partir del dia 2 de setembre, les activitats de matriculació. Un cop acabades les activitats docents del mes de juny, s’han de realitzar les activitats d’avaluació final, revisió del curs, elaboració de la memòria i organització i programació de l’oferta formativa per al curs vinent, i les activitats d’informació, d’acolliment i orientació, d’entrevistes personals i, si escau, avaluacions inicials per a la inscripció d’alumnat nou.

Calendari: En el segon cicle d’educació infantil, l’educació primària, l’educació secundària obligatòria, el batxillerat, els cicles de grau mitjà de formació professional inicial i d’arts plàstiques i




FMC | maig-14 13

disseny, i el curs de formació específic per a l’accés a aquests cicles, les classes començaran el dia 15 de setembre. En els ensenyaments dels cicles de grau superior de formació professional inicial i d’arts plàstiques i disseny; el curs de formació específic per a l’accés a aquests cicles; la resta dels ensenyaments de règim especial, i els ensenyaments dels centres i aules de formació de persones adultes, les classes començaran no més tard del dia 22 de setembre. La preparació del curs i l’aprovació d’horaris s’ha d’haver efectuat en els dies anteriors a la data d’inici de les classes.

Les classes finalitzaran el dia 19 de juny, llevat de les dels ensenyaments de règim especial que ho faran d’acord amb la seva programació acadèmica.

Amb l’autorització prèvia del director o de la directora dels serveis territorials, els centres podran programar, per a l’alumnat que inicia el segon cicle d’educació infantil, un inici de curs gradual que, començant el dia 15 de setembre, no vagi més enllà del 19 de setembre.

Horari a l’educació infantil i primària: Per a l’alumnat dels ensenyaments reglats de segon cicle d’educació infantil i d’educació primària, inclòs el d’educació especial, de tots els centres educatius de Catalunya, públics i privats, l’horari escolar comprèn normalment horari de matí i tarda i s’ha de desenvolupar entre les 8.30 i les 18 hores.

L’alumnat dels ensenyaments reglats de segon cicle d’educació infantil i d’educació primària, inclòs el d’educació especial, dels centres educatius de Catalunya, públics i privats, ha de fer un total de 5 hores lectives diàries, de les quals 3 o 3,5 seran al matí i 1,5 o 2, a la tarda. L’horari lectiu no ha d’acabar abans de les 16.00 hores. Així mateix, s’ha de respectar un marge mínim de dues hores de descans al migdia per a l’alumnat, que garanteixi el bon funcionament del servei de menjador escolar i la coordinació del professorat. En el cas de l’alumnat que rep el suport escolar personalitzat, aquest mínim pot ser d’una hora i mitja. Amb caràcter general, als centres públics de segon cicle d’educació infantil i primària, inclosos els d’educació especial, l’horari lectiu és de 9 a 12.30 hores i de 15 a 16.30 hores. Els centres públics d’altres titularitats s’han d’ajustar al que estableixin els convenis signats entre el Departament d’Ensenyament i la titularitat.

Horari a l’educació secundària: Als centres d’ensenyament secundari, l’horari escolar comprèn normalment horari de matí i tarda. En aquest cas, en l’educació secundària obligatòria, la concreció de l’horari individual i la programació d’activitats generals de centre (reunions de professorat, esports, etc.) no poden comportar més de tres tardes lliures setmanals per a cada alumne. El batxillerat es pot organitzar en jornada continuada.

La formació professional inicial s’ha d’organitzar preferentment en sessions de matí o tarda, per facilitar la formació de l’alumnat en centres de treball i l’accés de les persones treballadores.

Els ensenyaments de règim especial d’esports i artístics es poden organitzar en sessions de matí i tarda, horari intensiu de matí o tarda o en altres horaris que prèviament hagi autoritzat el director o la directora dels serveis territorials corresponents.

Transport: Els horaris dels centres amb alumnat usuari del servei de transport escolar s’han d’establir de manera que s’ajustin amb els del transport. En aquest cas, el director o la directora dels serveis territorials ha de determinar, amb l’audiència prèvia dels consells comarcals, l’horari dels centres educatius amb alumnat usuari del servei de transport escolar, a fi de garantir la compatibilitat dels horaris dels vehicles amb els dels centres, optimitzar el transport i aconseguir el nombre mínim de rutes, el nombre màxim d’ocupació de places per vehicle i la coincidència horària per poblacions de residència de l’alumnat de les diferents etapes educatives.

Els centres educatius amb servei de transport escolar han de comunicar als serveis territorials la proposta de l’horari escolar per al curs següent no més tard del 16 de juny de 2014.

Els centres que comparteixin la mateixa línia de transport procuraran posar-se d’acord en l’elecció dels mateixos dies de lliure disposició. En el cas que no s’assoleixi aquest acord, el director o directora dels serveis territorials resoldrà els dies de lliure disposició d’aquests centres, atenent als motius que aportin.

Horari als centres i aules de formació de persones adultes: Les activitats lectives als centres i aules de formació de persones adultes s’han d’organitzar en sessions de matí, tarda i vespre, de dilluns a divendres, ambdós inclosos. L’activitat de cada grup, dins l’organització setmanal, s’ha de programar en la mateixa franja horària.

FMC | maig-14 14

Vacances escolars i dies festius: Tenen la consideració de període de vacances escolars:

Curs 2014-2015

Nadal: del 24 de desembre de 2014 al 7 de gener de 2015, ambdós inclosos.

Setmana Santa: del 28 de març al 6 d’abril de 2015, ambdós inclosos.

Així mateix, tenen la consideració de dies festius els que determini la disposició corresponent del Departament d’Empresa i Ocupació i els dos dies de festa local. En cas que un o ambdós d’aquests dies de festa local caiguin en dia no lectiu, els centres podran afegir-los als establerts de lliure disposició dins el curs escolar corresponent, és a dir, entre l’1 de setembre de 2014 i el 31 d’agost de 2015.

En el marc d’aquest calendari escolar, els centres poden establir tres dies festius de lliure disposició que s’han de distribuir equitativament entre els tres trimestres, no poden coincidir amb els d’inici i final de les classes ni amb els immediatament anteriors o posteriors als períodes de vacances escolars, s’han de preveure en la programació general del centre i s’han de comunicar als serveis territorials.

Excepcionalment, els serveis territorials podran autoritzar la proposta per part de la direcció dels centres d’establir els dies de lliure disposició consecutius en un mateix trimestre. En aquest cas, és necessari l’acord previ del consell escolar de centre.

Els consells escolars municipals, un cop s’hagin determinat els calendaris de festivitats locals, nacionals i estatals, han de fixar els dies que convindria que adoptessin tots els centres del mateix municipi.

Modificacions de l’horari per jornada continuada a l’educació secundària obligatòria: Els centres educatius públics que estiguin aplicant a l’educació secundària obligatòria una organització horària singular, que comporti un horari escolar en jornada continuada, han de sol·licitar o bé la pròrroga d’aquest horari, o bé el retorn a l’horari de matí i tarda. En cas que no l’estiguin aplicant i vulguin fer-ho, han de fer una sol·licitud en aquest sentit. En tots els casos, les sol·licituds s’han de trametre a les direccions dels serveis territorials corresponents o a la gerència del Consorci d’Educació de Barcelona, en els termes que el Departament d’Ensenyament estableixi.

Altres modificacions: Per a altres modificacions que es puguin produir de forma excepcional, la direcció del centre públic o la titularitat del centre privat ha d’adreçar als serveis territorials una sol·licitud raonada d’autorització de modificació del calendari o de l’horari escolar respecte al que preveu, l’Ordre. Aquesta sol·licitud ha de comptar amb el consens del consell escolar, mantenir el còmput total d’hores de la jornada laboral del professorat i de l’horari lectiu de l’alumnat, llevat que la diferència d’hores d’atenció a l’alumnat es compensi al llarg del curs amb altres activitats, i garantir que l’adaptació del transport escolar no suposi un increment del cost del servei.

L’ Ordre entra en vigor el mateix dia de la seva publicació al DOGC.


II.- Jurisprudència

II.1.- Tribunal de Justicia de la Unió Europea

STJUE (Sala Sisena) de 30-04-2014. Assumpte T 637/11. Contractes públics de serveis-

Procediment de licitació - Prestació de serveis de traducció cap al maltès - Normes

relatives a la manera de remissió de les ofertes - Exclusió de l'oferta d'un licitador -

Incompliment de les normes de presentació que tenen per objecte garantir la

confidencialitat del contingut de les ofertes abans de l'obertura.

Recurs interposat el 15 de desembre de 2011 per Euris Consult Ltd (Floriana, República de Malta) contra Parlament Europeu. En aquest recurs la part demandant sol·licita al Tribunal General que anul·li la resolució de la Direcció General de Traducció del Parlament Europeu adoptada en el marc de una licitació relativa a la contractació de serveis de traducció cap al maltès, per la qual es


FMC | maig-14 15

rebutja en l'obertura l'oferta presentada per la demandant per incompliment del deure de confidencialitat; i que condemni en costes a la demandada, incloses les costes incorregudes per la demandant. En suport del seu recurs, la part demandant invoca 5 motius . Primer motiu, basat en la infracció del que disposa l'article 98, apartat 1, del Reglament Financer, en l'article 143 de les Normes de Desenvolupament i en l'article 2.4 de la licitació MT/2011/EU, i, en conseqüència, en l'excepció d'inaplicabilitat a què es refereix l'article 277 TFUE . Segon motiu, basat en una vulneració del principi de proporcionalitat . Tercer motiu, basat en una vulneració del principi d'igualtat de tracte. Quart motiu, basat en la infracció de l'article 41 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea en la mesura en què l'entitat adjudicadora no va donar audiència a la demandant abans d'adoptar la resolució impugnada . Cinquè motiu, basat en un defecte de motivació de la resolució impugnada.

En la seva sentència el Tribunal recorda que "segons la jurisprudència, el principi de proporcionalitat exigeix que els actes de les institucions de la Unió no excedeixin els límits del que resulta apropiat i necessari per a l'assoliment dels objectius legítims perseguits per la normativa controvertida, entenent-se que, quan s'ofereixi una elecció entre diverses mesures adequades, s'ha de recórrer a la menys onerosa, i que els inconvenients ocasionats no han de ser excessius respecte als objectius perseguits". En aquest sentit, afirma que, ja que en el supòsit que s'analitza no s'havia complert l'obligació d'enviar les ofertes en dos sobres i que l'òrgan de contractació tenia motius per dubtar de la confidencialitat de l'oferta a causa de l'estat dels sobres, l'esmentat òrgan estava obligat a excloure-la, i que el principi de proporcionalitat només pot aplicar-se en els supòsits en els quals l'autor de l'acte impugnat compti amb marge d'apreciació.

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/HTML/?uri=CELEX:62011TJ0637&rid=16

STJUE de 6 de març de 2014, assumpte C-595/12 . Procediment prejudicial - Política

social - Directiva 2006/54/CE ˗ ˗ Igualtat de tracte entre homes i dones en assumptes

d'ocupació i ocupació - Curs de formació per a l'adquisició de l'estatut de funcionari -

Exclusió per absència prolongada - Absència deguda a un permís de maternitat.

Discriminació per raó de sexe en excloure a una treballadora en situació de permís de

maternitat del curs de formació celebrat després d’haver aprovat un concurs-oposició.

Una aspirant va aprovar un concurs-oposició per a integrar-se com a subcomissària del cos de policia penitenciària (Ministeri de Justícia d’Itàlia). Va ser admesa el 5 de desembre de 2011 per a la realització del curs de formació posterior, que havia de començar el 28 de desembre, però va donar a llum el 7 de desembre, agafant un permís de maternitat obligatori de tres mesos. Per mitjà d’una resolució de 4 de gener de 2012 i segons la normativa d’aplicació, se li va comunicar que transcorreguts els 30 primers dies del permís de maternitat seria donada de baixa del curs i deixaria de percebre les retribucions. Igualment, es va precisar que tenia dret a assistir al curs següent.

Plantejat el cas al TJUE, aquest entén que la normativa de referència no s’ajusta a la Directiva 2006/54/CE del Parlament Europeu i del Consell de 5 de juliol de 2006 relativa a l‘aplicació del principi d’igualtat d’oportunitats i igualtat de tracte entre homes i dones en assumptes d’ocupació per les següents raons:

Segons jurisprudència consolidada, es prohibeixen les discriminacions directes i indirectes en les condicions d’accés a l’ocupació, incloent-hi els criteris de selecció i les condicions de contractació, en l’accés a tot tipus i nivells d’orientació professional, en la formació professional, formació professional superior i reciclatge professional, comprenent també l’experiència laboral pràctica, en les condicions d’ocupació i de treball, així com en la participació en una organització de treballadors o anàloga.

L’art. 15 de l’esmentada Directiva indica que un cop finalitzat el permís, la dona té dret a reintegrar-se en el lloc de treball o en un d’equivalent en termes i condicions que no resultin menys favorables, i a beneficiar-se de qualsevol millora de les condicions de treball. Els cursos de formació s’han d’entendre com a integrants de les condicions de treball pròpies del lloc, al que cal afegir que la data de realització del següent curs resulta ser incerta. La resta de treballadors s’ha beneficiat d’una condició de treball a la qual la recurrent no ha pogut acollir-se. Hi ha mètodes

http://eur-lex.europa.eu/legal-content/ES/TXT/HTML/?uri=CELEX:62011TJ0637&rid=16

FMC | maig-14 16

suficients (per exemple, cursos de recuperació paral·lels), per a conciliar l’exigència d’una formació completa amb els drets de l’empleada.

En conclusió, l’art. 15 de la Directiva 2006/54 s’oposa a una normativa nacional que, per motius d’interès públic, dóna de baixa a una dona en permís de maternitat d’una formació professional que és part essencial del seu lloc de treball i que és obligatòria per a poder optar a un nomenament definitiu com a personal funcionari, així com per a millorar les seves condicions de treball, tot i que se li garanteixi el dret a participar en la següent formació que s’organitzi, la data de la qual és incerta.

També argumenta el TJUE que no s’ha provat que l’autoritat nacional hagi fet ús del marge d’apreciació que la Directiva li atorga per a establir que una característica relacionada amb el sexe és requisit professional essencial i determinant per a desenvolupar aquella funció; i que els arts. 14 y 15 de la Directiva 2006/54 són suficientment clars, precisos i incondicionals per poder tenir efecte directe.

http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf;jsessionid=9ea7d2dc30dcfbee01a45b8942dd8e578f20075f39b1.e34KaxiLc3qMb40Rch0SaxuMchf0?text=&docid=148742&pageIndex=0&doclang=ES&mode=req&dir=&occ=first&part=1&cid=21611

II.2.- Tribunal Constitucional

STC (Ple) 40/2014, d'11 de març de 2014. Qüestió d'inconstitucionalitat 932-2012.

Plantejada per la Sala del Social del TS en relació amb el paràgraf cinquè de l'art. 174.3

del TRLGSS. Principi d'igualtat en la llei i competències sobre seguretat social: nul·litat

del precepte legal estatal que, en el cas de les comunitats autònomes amb dret civil

propi, remet a la legislació que aquestes aprovin la consideració i acreditació de les

parelles de fet a efectes de gaudir de la pensió de viduïtat. Vot particular. (BOE núm. 87,

de 10-04-2014)

La sentència resol una qüestió d'inconstitucionalitat plantejada per la Sala social del Tribunal Suprem en relació amb el paràgraf cinquè de l'art. 174.3 del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, en la redacció donada per la Llei 40/2007, de 4 de desembre, de mesures en matèria de Seguretat Social. Concretament, la sala quarta del Tribunal Suprem acorda plantejar la qüestió d'inconstitucionalitat «del paràgraf cinquè de l'article 174.3 de la LGSS», als efectes de que es doni resposta a «si el precepte qüestionat viola el principi d'igualtat davant la llei en establir “uns requisits i uns mitjans d'acreditació dels mateixos” per accedir a la pensió de viduïtat en els casos de les parelles de fet que no són els mateixos per tots els ciutadans/as de l'Estat espanyol sinó que depenen de diverses circumstàncies:

que estiguin o no en l'àmbit d'aplicació d'una Comunitat Autònoma amb Dret civil propi;

que, en cas afirmatiu, aquesta Comunitat tingui o no una legislació específica aplicable a les parelles de fet a l'efecte de causar la pensió de viduïtat; i,

en fi, que totes aquestes legislacions específiques estableixin o no els mateixos requisits i les mateixes formes d'acreditar-los».

En cas que la resposta sigui afirmativa, segons el parer de la Sala s'obren dues possibilitats per eliminar la desigualtat derivada de la norma qüestionada. La primera d'elles consisteix a declarar nul·la per inconstitucional la totalitat del paràgraf cinquè de l'art. 174.3 LGSS, deixant solament en vigor la regla general del paràgraf quart, que quedaria com a regla única per a tot l'Estat; l'altra alternativa seria efectuar una declaració d'inconstitucionalitat parcial del precepte qüestionat, que portés a declarar que l'al·lusió al Dret civil propi de certes Comunitats Autònoma resulta nul·la per inconstitucional, atès que d'ella es desprèn una inevitable violació del principi d'igualtat. Limitada la nul·litat a aquesta única referència, la remissió que la norma fa a la legislació específica de les Comunitats Autònomes s'entendria realitzada a les lleis autonòmiques sobre les parelles de fet, avui existents en la pràctica totalitat de les Comunitats Autònomes (excepte Múrcia i La Rioja, a les quals res impedeix adoptar aquest tipus de legislació en un futur), de manera que la regla general del paràgraf quart quedaria com a regla subsidiària per al cas excepcional d'inexistència de legislació autonòmica específica sobre parelles de fet.




FMC | maig-14 17

Reconeix la Sala que aquesta opció no impediria la possible desigualtat dimanant de la pròpia diversitat de les lleis autonòmiques sobre parelles de fet, per la qual cosa el Tribunal Constitucional hauria de valorar si aquesta desigualtat és raonable (i, per tant, respectuosa amb l'art. 14 CE), per constituir una conseqüència lògica del principi d'autonomia política, o si, per contra, no ho és, tenint en compte que estem en l'àmbit de la legislació bàsica de Seguretat Social, que és competència exclusiva de l'Estat i a més ha d'estar presidida pel principi d'igualtat d'una manera, si cap, reforçada.

Segons el TC, l'art. 174 LGSS, després de la redacció donada a aquest precepte per la Llei 40/2007, ha establert com a possibles vies d'accés del membre sobrevisquent de la parella a la pensió de viduïtat, dos tipus de vincle jurídic previ entre tots dos: el matrimoni, o la parella de fet degudament legalitzada. Com assenyala l'exposició de motius de la Llei 40/2007, l'absència d'una regulació jurídica de caràcter general pel que fa a les parelles de fet fa imprescindible delimitar, si ben exclusivament a l'efecte de l'acció protectora de la Seguretat Social, els perfils identificatius d'aquesta situació. I això és precisament el que fa l'art. 174.3 LGSS: establir la forma d'acreditar els requisits per a l'accés de les parelles de fet a la pensió de viduïtat, matèria caracteritzada per constituir «un règim legal que té com a límits, entre uns altres, el respecte al principi d'igualtat» i «la prohibició d'arbitrarietat» (STC 134/1987, de 21 de juliol, FJ 4). En paraules del TC: “...hem d'assenyalar que, a més de mancar de justificació suficient, l'aplicació del paràgraf qüestionat pot conduir a més a un resultat desproporcionat, doncs depenent de la Comunitat Autònoma de residència el supervivent de la parella de fet podrà tenir o no accés al cobrament de la corresponent pensió”. Per aquest motiu, segons el FJ 6è: “... hem d'arribar a la conclusió que no és possible deduir finalitat objectiva, raonable i proporcionada que justifiqui l'establiment d'un tracte diferenciat entre els sol·licitants de la corresponent pensió de viduïtat en funció de la seva residència o no en una Comunitat Autònoma amb Dret civil propi que hagués aprovat legislació específica en matèria de parelles de fet.

Així doncs, eL TC estima la qüestió d'inconstitucionalitat plantejada, i declarar

inconstitucional i nul el paràgraf cinquè de l'art. 174.3 LGSS per vulneració de l'art. 14 CE,

en relació amb l'art. 149.1.17 CE.

Pel que fa a l’abast d’aquesta declaració de nul·litat, el TC assenyala que “seguint en aquest punt la doctrina recollida ?entre moltes altres? en les SSTC 45/1989, de 20 de febrer, FJ 11; 180/2000, de 29 de juny, FJ 7; 365/2006, de 21 de desembre, FJ 8, i 161/2012, de 20 de setembre, FJ 7, no solament haurà de preservar la cosa jutjada (art. 40.1 LOTC), sinó que, igualment, en virtut del principi constitucional de seguretat jurídica (art. 9.3 CE), s'estendrà en aquest cas a les possibles situacions administratives fermes, de manera que aquesta declaració d'inconstitucionalitat solament serà eficaç pro futur, això és, en relació amb nous supòsits o amb els procediments administratius i processos judicials on encara no hagi recaigut una resolució ferma”.

Cal tenir present però que hi ha dos magistrats que formulen un vot particular, concretament, la Magistrada Encarnación Roca Trías i el Magistrat don Joan Antonio Xiol Ríos


STC (Ple) 52/2014, de 10-04-2014. Qüestió d'inconstitucionalitat 2918-2005. Plantejada

per la Secció 2ª de la Sala del Contenciós-Administratiu del TSJ de Castella -La Manxa

en relació amb la segona frase de l'article 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol,

reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa. Tutela judicial efectiva (accés a

la justícia) i principi de seguretat jurídica: constitucionalitat del precepte legal relatiu al

termini per interposar recurs contenciós-administratiu davant actes presumptes. Vot

particular. Sra. Adela Asua Batarrita

El Ple de l' Tribunal Constitucional ha dictat sentència per la qual estableix que quan l'Administració rebutja una petició d'un particular per silenci administratiu no hi ha termini per interposar recurs davant la jurisdicció contenciosa administrativa. Un article de la llei reguladora d'aquesta jurisdicció estableix en sis mesos aquest termini, el que per al TC suposa una vulneració del dret a la tutela judicial efectiva.

EL TC rebutja els dubtes de constitucionalitat plantejats pel TSJ de Castella - la Manxa ( TSJCM ) respecte de l'art . 46.1 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa


FMC | maig-14 18

administrativa ( LJCA). Aquest precepte estableix els terminis per recórrer en via jurisdiccional les decisions de l'Administració que es produeixen per silenci administratiu. Segons l'òrgan que planteja la qüestió d'inconstitucionalitat, l'article vulnera el dret fonamental a la tutela judicial efectiva sense patir indefensió ( art. 24.1 CE ) en la seva vessant d'accés a la justícia. L'article 46.1 de la LJCA fixa un termini de sis mesos per recórrer les decisions de l'Administració que es produeixen per silenci administratiu, és a dir, aquelles en què no hi ha resolució expressa . El precepte afegeix que els sis mesos es comptaran "per al sol · licitant i altres possibles interessats, a partir del dia següent a aquell en que, d'acord amb la seva normativa específica, es produeixi l'acte presumpte".

L'origen de la qüestió d'inconstitucionalitat, formulada pel Tribunal Superior de Justícia de Castella - la Manxa, és la multa que la Conselleria d'Agricultura i Medi Ambient de la comunitat autònoma va imposar a un particular per haver podat alzines sense la preceptiva autorització. El particular va recórrer la sanció en via administrativa, però el recurs no va obtenir resposta . Davant el silenci de

l'Administració, el particular va presentar recurs contenciós administratiu davant el TSJCM . En les

seves al·legacions, l'Administració sol·licita al tribunal que rebutgés el recurs per extemporani en haver estat presentat fora del termini de sis mesos que fixa l'article 46.1 de la LJCA . La sentència del Ple, que compta amb el vot particular discrepant de la ponent, Adela Asua, entén que quan, com en aquest cas, el silenci administratiu té sentit negatiu ( és a dir, quan desestima la petició del particular ) el recurs no està subjecte a cap termini temporal, de manera que el precepte qüestionat no és aplicable a aquests supòsits. En conseqüència, desapareix també qualsevol sospita sobre la seva constitucionalitat, ja que el dret a la tutela judicial efectiva no es veu afectat. El Ple arriba a aquesta conclusió després d'analitzar l'evolució de la regulació legal del silenci administratiu des de la promulgació de la primera llei reguladora del procés contenciós-administratiu, el 1958, fins a l'última reforma de la llei de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú de 1999.


II.3.- Tribunal Suprem

STS 1836/2014 (Sala 3ª), de 31-01-2014. Ponent: Nicolás Antonio Maurandi Guillén.

Plantejament davant el Tribunal de Justícia de la UE de qüestió prejudicial davant el

dubte de si l'omissió del concepte retributiu « triennis » que la legislació espanyola

disposa en l' retribució del personal eventual de les administracions públiques és o no

contrària al principi de no discriminació del acord Marc de la CES, la UNICE i el CEEP,

sobre treball de durada determinada.

Es tracta de determinar si l'omissió del concepte retributiu "triennis" que la legislació espanyola disposa en la retribució dels que presten serveis com a "personal eventual", sense ser funcionari de carrera, en les diferents administracions públiques, és o no contrària al principi de no-discriminació proclamat en la clàusula 4 de l'Acord Marc de la CES, la UNICE i el CEEP, sobre treball de durada determinada, inclòs com a annex a la Directiva 1999/70/CE del Consell, de 28 de juny (en endavant "l’Acord Marc"). El dubte es planteja perquè aquest concepte retributiu "triennis" sí ho perceben els funcionaris de carrera i també aquest altre personal públic que exerceix els seus serveis amb caràcter temporal: (I) els funcionaris interins i (II) els funcionaris de carrera que temporalment ocupen llocs de treball reservats per a personal eventual. I el dubte és que potser aquest tracte diferent podria no ser compatible amb el principi de no discriminació contingut en la clàusula 4 de l’Acord Marc.

Per aquest motiu la Sala Acorda, suspendre el procés jurisdiccional en curs, i a l'empara del que estableix l'article 267 del Tractat de funcionament de la Unió Europea, plantejar al Tribunal de Justícia de La Unió Europea, les qüestions prejudicials sobre La Interpretació de les clàusules 3 i 4 de l'Acord marc de la CES, la UNICE i el CEEP sobre treball de durada determinada. Concretament trasllada les preguntes següents:

1. Estan compresos dins de la definició de " treballador amb contracte de durada determinada", continguda en el punt 1 de la clàusula 3 de l'Acord marc, el "personal eventual" regulat actualment en l'article 12 de la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l’EBEP, i el " personal eventual "


FMC | maig-14 19

regulat amb anterioritat a l'article 20.2 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública?;

2. És aplicable a aquest " personal eventual" el principi de no discriminació de la clàusula 4 abril de l'esmentat Acord marc als efectes que li siguin reconegudes i pagades les percepcions retributives, que pel concepte d'antiguitat són abonades a funcionaris de carrera, personal laboral indefinit, funcionaris interins i personal laboral amb contractes de durada temporal?; i,

3. És enquadrable -dins de les raons objectives que invoca aquesta clàusula 4 per justificar un tracte diferent- el règim de nomenament i cessament lliure, fundat en raons de confiança, aplicable a aquest " personal laboral" en les dues lleis espanyoles que abans s'han esmentat?

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=6999771&links=%22526/2012%22&optimize=20140324&publicinterface=true

STS 698/2014 (Sala 3ª), de 20-02. 2014, Ponent: Sr. M. Martín Timó. Autonomia dels

ajuntaments per establir la forma de gestió dels seus serveis públics sense haver de

acomodar-se a la més barata

L’Ajuntament de Cabra (Còrdova) va aprovar una ordenança que exigia una taxa específica de major import per la recollida transport i tractament dels residus sanitaris no perillosos, i el Decret 218/1999, de la Junta d'Andalusia, establia que aquest tipus de residus podien tenir el mateix tracte que altres amb una taxa de quantia inferior. Segons el TS l'autonomia municipal permet als ajuntaments establir la forma de gestió dels seus serveis públics, sense haver de acomodar-se a la més barata . A més, hi ha dades tècniques que avalen el tractament diferenciat. El Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació interposat contra la sentència del TSJ Andalusia, que, al seu torn, va desestimar la pretensió de nul·litat de la modificació de l'ordenança fiscal reguladora de la taxa per recollida d'escombraries de l'Ajuntament de Cabra (Còrdova), aprovada definitivament mitjançant Acord plenari de 28 de desembre de 2009.


ATS 3251/2014 (Sala 3ª) de 04-04-2014. Ponent: J. Rodríguez - Zapata Pérez.

Plantejament de qüestió d’inconstitucionalitat davant el TC en relació amb els arts . 2.1,

2.2.1 i 3.1 del Reial decret llei 20/2012 de 13 de juliol per possible infracció de la

prohibició de retroactivitat de les normes restrictives de drets individuals.

El Ple de la Sala Contenciosa del Tribunal Suprem, amb el suport del Ministeri Fiscal, i en contra

del criteri de l'advocat de l'Estat, ha decidit plantejar davant el Tribunal Constitucional qüestió

d'inconstitucionalitat en relació amb els arts . 2.1, 2.2.1 i 3.1 del Reial decret llei 20/2012 de

13 de juliol, de mesures per garantir l'estabilitat pressupostària i de foment de la

competitivitat, per possible infracció de la prohibició de retroactivitat de les normes

restrictives de drets individuals que garanteix l'art . 9.3 CE, en relació amb el principi de

seguretat jurídica del mateix article.

Aquest plantejament l'ha realitzat en el marc del litigi suscitat per un funcionari adscrit al servei del Tribunal Constitucional, en què ha impugnat l'ordre d'omissió, en la seva nòmina del mes de desembre de 2012, l'abonament de la quantia corresponent a la paga extra de Nadal, i en el qual postula, com pretensió principal, el seu dret a percebre íntegra la paga, i com a pretensió subsidiària, que es declari el seu dret a percebre la part proporcional corresponent a l'interval que hi ha entre el 1 juny i el 15 juliol 2012, data aquesta d'entrada en vigor del Reial decret llei .

Després de rebutjar la Sala els obstacles procedimentals oposats per l'advocat de l'Estat, manifesta que el plantejament de la qüestió queda limitat a la pretensió subsidiària, ja que no té cap dubte de constitucionalitat pel que fa a la supressió de la paga cap el futur. Entén que d'acord amb la normativa aplicable, cal entendre generat el dret a percebre la paga de l'1 de juny fins a la data d'entrada en vigor del Reial decret llei, ja que no es va alterar amb aquest l'estructura del sistema retributiu del personal del sector públic, que està configurada per la percepció de dues pagues extraordinàries a l'any . S'indica en aquest punt, partint de la tesi del salari diferit establerta per la jurisprudència de la Sala del Social i del criteri de la proporcionalitat de la meritació de les





FMC | maig-14 20

pagues extraordinàries introduït per l'art . 33 de la Llei 33/1987, que, des del punt de vista de la legalitat ordinària, la supressió de la paga només hauria pogut afectar la part de la mateixa que no es trobava meritada al temps de l'entrada en vigor del Reial decret llei . Considera que quan l'1 de juny s'inicia el semestre corresponent a la paga extraordinària del mes de desembre, era vigent la Llei 2 /2012, que contemplava i quantificava el dret a aquesta paga extraordinària, per la qual cosa, d'acord amb les previsions legals, era d'entendre que aquesta retribució es va anar reportant diàriament pel col·lectiu d'empleats públics fins que es va produir l'entrada en vigor del RDL 20/2012 . Després de formular l'oportú judici de rellevància, el Tribunal assenyala que, en el cas, en què hi ha uns drets econòmics ja consolidats per correspondre a dies en què l'empleat ha prestat el seu treball efectiu, cal parlar de drets adquirits de què els funcionaris no poden ser privats per una regulació legal que va arribar 44 dies tard. Indica que es tracta de determinar si aquesta privació vulnera la prohibició de retroactivitat de l'art. 9.3 CE, i conclou elevant al Tribunal Constitucional la qüestió d'inconstitucionalitat respecte dels concrets preceptes del Reial decret llei que materialitzen l'eliminació de la paga controvertida.


STS 6100/2013 (Sala 3ª) de 18-12-2013. Ponent: Sra. Maria Del Pilar Teso Gamella. No té

cobertura legal l'Ordenança de l'Ajuntament de Madrid que atorga a entitats

col·laboradores la gestió de llicències urbanístiques 2

Es confirma la sentència que anul·la els articles de l'ordenança de l'Ajuntament de Madrid, sobre règim de gestió i control de llicències urbanístiques d'activitats de 2009, que atorga a les entitats col·laboradores la gestió de llicències urbanístiques per no tenir cobertura legal.

Assenyala el TS que l'ordenança encomana a aquestes entitats -com a prestador privat del servei- el procediment d'atorgament de llicències, de manera que només podran tramitar per l'Ajuntament les sol·licituds de llicència que vinguin acompanyades del certificat de conformitat emès per una de aquestes entitats. L'establiment del sistema d'entitats col·laboradores articulat en l'ordenança té com a base un règim de sosteniment econòmic mitjançant la instauració d'unes prestacions patrimonials de caràcter públic la nul·litat està obligada per vulnerar el principi de reserva de llei fixat a la CE, atès que el conjunt normatiu anul·lat afecta els drets consagrats en els arts . 18 i 24 de la CE, en regular temes com l'accés als espais físics necessaris per desenvolupar l'activitat o l'obligació de facilitar determinada informació, la documentació necessària o les conseqüències que es negui el certificat.


II.4.- Audiència Nacional

SAN núm. 1471/2014 (Sala 5ª), de 11-03-2014. Anul·lació d’una convocatòria de promoció

interna per a funcionaris per haver escatimat dies d'antiguitat.

La sentència anul·la una convocatòria de promoció interna per a funcionaris per haver computat menys dies d’antiguitat dels legalment establerts per a accedir a places públiques. El Tribunal considera que l’administració actua en base a criteris restrictius en comptabilitzar l’antiguitat dels funcionaris que es presenten als processos de promoció interna, computant els dies des del moment en què s’accedeix a la seva plaça (és a dir, es pren possessió) i no des de la data del seu nomenament al BOE. Per aquest motiu l’AN determina, en tot cas, que “la data d’antiguitat computable ha de referir-se a la data del nomenament del funcionari”, tal com s’estableix a l’article 27.1 del Decret 315/1964, de 7 de febrer, de la Llei de Funcionaris de l’Estat. En aquest sentit, la presa de possessió és una condició necessària per a l’adquisició de la condició de funcionari, però no pot referir-se a ella l’antiguitat del mateix a efectes de les convocatòries de processos selectius per a l’ingrés pels sistemes generals d’accés lliure i promoció interna.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=AN&reference=7035502&links=%222/2014%22&optimize=20140505&publicinterface=true







FMC | maig-14 21

II.5.- Tribunals Superior de Justícia

STSJ de Madrid 969/2013, de 06-02-2013, Sala contenciosa. El desenvolupament de

funcions directives com a alt càrrec no computa per determinar l'antiguitat i fixar la

indemnització en cas d'acomiadament en la relació laboral ordinària a la qual es torna.

La Sala, amb estimació del recurs interposat, declara que no es computen, a efectes de fixar la indemnització corresponent per acomiadament en una relació laboral ordinària, els anys en què el treballador va exercir l'activitat d'alta direcció, atès que els possibles danys i perjudicis que el cessament en l'alt càrrec pot causar al treballador, han de ser indemnitzats per aplicació de les normes generals, o per via de pacte-denominat usualment de "blindatge" - que normalment figura en aquests tipus de contracte d'alta direcció.


STSJ 158/2014, d’ Andalusia, de 27-01-2014 . Ponent: Sr. J. Pérez Gómez Enriquiment

injust l'Ajuntament per la imposició de l’excés de despeses a l'adjudicatari d'obra que va

ser informat d'ells després de la licitació.

La contractista desconeixia la insuficiència elèctrica de les parcel·les i la seva conseqüent necessitat d'ampliació en fer l'oferta econòmica, de manera que, havent estat realitzats aquestes connexions amb el consentiment de l' Ajuntament, i en benefici d'aquest, s'han d'abonar les despeses abonades per la mercantil recurrent .

El TSJ rebutja l'argument de l'Ajuntament conforme al qual, l'eventualitat d' una major despesa en infraestructura elèctrica va haver de ser previst per l'adjudicatària de les obres de construcció dels habitatges per mor del principi de risc i ventura del contractista . El sobrecost per la insuficient potència elèctrica es va produir per causa aliena a la voluntat de l'adjudicatària, que desconeixia per complet la necessitat de tal escomesa quan va licitar, per la qual cosa obligar-la a assumir aquest cost generava desequilibri en el contracte primigèniament contractat i, un enriquiment injust de l'Ajuntament en pretendre repercutir sobre la constructora les despeses derivades de la necessitat de dotar la parcel·la de més potència elèctrica .

El plec de condicions del concurs entre les obligacions de l'adjudicatari establia la de "construir el nombre d'habitatges i de places d'aparcament assenyalades i assumir qualsevol obra, instal·lació, estudi o construcció de qualsevol altra índole que sigui necessari per a la perfecta execució del projecte en cadascuna de les parcel·les", però aquesta genèrica previsió, segons el TSJ no inclou el sobrecost derivat de la necessitat d'augmentar la potència elèctrica, quan quedava fora de l'abast del coneixement de l'empresa en presentar la seva oferta, limitada llavors a l'execució d'habitatges i places de garatge en parcel·les urbanitzades que ja comptaven amb connexió d'electricitat. A més es van executar unitats d'obra disposades per l'Administració al marge del procediment legalment establert, amb el seu coneixement i consentiment, i en el seu benefici, el que avoca a reconèixer a l'empresa adjudicatària el dret al reintegrament del sobrecost assumit .

Per tant, el TSJ falla de la mateixa manera en què ho ha fet el TS en declarar que malgrat l'absència de contractació formal, l'adjudicatària té dret a l'abonament de l'import de les obres realitzades en benefici de l'administració quan aquesta les hagués conegut i a més implícitament consentit, doncs un excés d'execució de les obres, efectivament realitzat i lliurat a l'administració, com a conseqüència dels seus propis actes, provoca un enriquiment injust per a aquella amb el consegüent empobriment per l'adjudicatària, a l'empara del principi d'inalterabilitat dels contractes públics .


STSJ de Madrid (Sala Social) de 22-11-2013. Ponent: Sr. Ignacio Moreno Gonzalez-Aller.

Règim -jurídic de les hores extraordinàries del personal laboral

El TSJ resol quins són els conceptes que han d’integrar-se en les denominades “hores extraordinàries”. Citant abundant jurisprudència del TS, el Tribunal entén que:





FMC | maig-14 22

- En la regulació de les hores extraordinàries hi ha un criteri de limitació per a evitar els perjudicis en l’excés de treball. La primera redacció de l’art. 35.1 ET establia una remuneració de les hores extraordinàries amb un increment en cap cas inferior al 75 % de l’hora ordinària, matisant la jurisprudència que l’autonomia col·lectiva podia rebaixar aquest increment, atès que el contrari resultaria d’una interpretació excessivament rigorista.

Ara bé, l’actual art. 35.1 ET disposa que el valor de las hores extraordinàries “en cap cas no pot ser inferior al valor de l’hora ordinària”. A diferència de la regulació anterior, es tracta d’una norma de dret imperatiu, que no es pot desconèixer i que adreça al principi de “norma mínima” de dret laboral.

Des del punt de vista de la gestió empresarial, després de la reforma laboral que va modificar l’art. 35.1 ET hi ha latent la voluntat de reduir el recurs a les hores extraordinàries per resultar poc operatives en el modern panorama empresarial, sent substituïdes per fórmules de distribució irregular de la jornada.

- L’existència de pactes de realització d’hores extraordinàries és una de les informacions que l’ocupador es troba obligat a posar en coneixement del treballador, d’acord amb la Directiva 91/533/CE del Consell, relativa a l’obligació de l’empresari d’informar al treballador sobre les condicions aplicables al contracte de treball o a la relació laboral.

- És necessari diferenciar les hores complementàries de les hores extraordinàries: les hores complementàries són aquelles que poden establir-se per sobre de la jornada ordinària sense sobrepassar la jornada màxima legal i poden ser excloses del règim retributiu de les hores extraordinàries, mentre que les hores extraordinàries són aquelles que superen la jornada màxima legal.

- L’ET no aclareix què s’ha d’entendre per hora ordinària per a poder relacionar-la amb l’extraordinària. El valor de l’hora extraordinària és el que correspondria a la hora ordinària, això és, tant el salari base com els complements que han d’integrar-se en l’estructura salarial, abastant les pagues extraordinàries. Únicament s’exclourien aquells complements destinats a retribuir una específica situació o condició de treball, com en els casos de complements de nocturnitat, festivitat i anàlegs, que així es retribueixen quan en les hores extraordinàries s’ha produït alguna d’aquestes situacions, però no en tots els casos.

- Una doctrina de suplicació pràcticament unànime (TSJ) defensa que en la valoració de les hores extraordinàries s’exclouen els complements extrasalarials.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=AN&reference=6925292&links=&optimize=20140110&publicinterface=true

III.- Altres

Nota explicativa de l'Adminisitració de la Generalitat en relació a l'LRSAL.

El dia 16 d’abril el Departament de Governació i Relacions Institucionals ha publicat al MUNICAT una "Nota explicativa sobre l’aplicació a Catalunya de determinats aspectes de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local ".

El document té una doble finalitat:

a) "donar a conèixer als governs locals el posicionament de l’Administració de la Generalitat davant la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (LRSAL), quant a l’aplicació de la norma a Catalunya”; i, també

b) "pretén aportar major seguretat jurídica en la presa de decisions dels governs locals catalans”.

La nota només tracta determinats aspectes de l’LRSAL, concretament el següents:

1. les competències (pròpies, delegades i "distintes”); 2. els serveis mínims obligatoris; 3. el cost efectiu dels serveis; 4. les entitats municipals descentralitzades;



FMC | maig-14 23

5. la fusió de municipis; 6. les mesures de racionalització del sector públic local (consorcis, mancomunitats i convenis); 7. el règim retributiu del càrrecs electes i les limitacions dels personal eventual; i, 8. el règim jurídic dels funcionaris amb habilitació de caràcter nacional.

El primer apartat de la nota explica el posicionament de l’Administració de la Generalitat, que es pot resumir amb la frase següent: "una llei sectorial autonòmica, a l’empara de l’àmbit competencial corresponent que preveu l’EAC, que en data de l’entrada en vigor de la LRSAL ja atribueix competències, pròpies o delegades, a l’ens local per a la prestació de serveis públics, ha de ser respectada”.

I en l’àmbit local això significarà que: "es mantenen els serveis públics que l’ens locals presten en virtut de les competències atribuïdes per les lleis sectorials autonòmiques, a l’empara de l’EAC, malgrat que aquestes ja no estiguin dins dels apartats de l’article 25 de la LRBRL. L’article 7 de la LRBRL i l’article 25 reconeixen a la llei autonòmica per atribuir competències pròpies al municipi.

Per tant, la modificació de la LRBRL no afectarà als serveis locals prestats a l’empara d’una competència pròpia o d’una competència delegada atribuïda per una llei sectorial catalana. Alhora, l’executivitat d’aquestes competències que s’hagin pogut materialitzar mitjançant conveni, programa, contracte-programa o qualsevol altra fórmula de cooperació entre ambdues administracions territorials, es continua mantenint.”.

Pel que fa a la delegació de competències: "La LRSAL no altera els serveis locals que presta l’ens local en virtut d’una competència delegada per l’administració estatal o autonòmica. La competència delegada es continuarà exercint per part de les entitats locals de conformitat amb les previsions contingudes en les normes d’atribució d’aquella que es va dur en el seu moment” si bé "A partir de l’entrada en vigor de la LRSAL, la CCAA haurà de respectar les previsions procedimentals contingudes en aquesta norma respecte a les delegacions de competències que s’efectuïn als ens locals, en el marc dels sistema institucional propi de Catalunya i sens perjudici del que preveu l’EAC”.

I pel que fa a les competències impròpies: "Cal tenir en compte que no són susceptibles d’enquadrar dins de l’article 7.4 de la LRBRL, aquelles competències pròpies i delegades atribuïdes per les lleis sectorials autonòmiques en desplegament de l’EAC i per les lleis estatals, i que no es recullen en l’article 25 de la LRBRL expressament. Conseqüentment, no només s’ha de computar als efectes les estrictament establertes a l’article 25 de la LRBRL.”

Cal tenir present també que aquesta nota "és un primer document que ha d’ajudar als ens locals a clarificar, en un primer moment, el sistema competencial existent. A partir d’aquí, es presentaran posteriors documents que abordaran d’altres aspectes de la LRSAL en la seva relació amb la Generalitat de Catalunya”.

Per aquest motiu, i per tal de canalitzar els dubtes i les consultes que l’aplicació de l’LRSAL pot produir en la seva aplicació a Catalunya, el Departament de Governació i Relacions Institucionals posa a disposició dels governs locals el següent correu electrònic: [email protected].

En la mateixa pàgina del MUNICAT, es donarà publicitat de les respostes que puguin tenir interès comú per a les entitats locals.

http://www.fmc.cat/NOVETATS/default.cfm?TEM=3&ST=10

INFORMACIÓ SOBRE L’LRSAL. Documents aprovats per diverses Comunitats

Autònomes en aplicació de l'LRSAL

En els darrers mesos, algunes comunitats autònomes han començat a aprovar o treball en diferents tipus de normes o mesures per tal d’aplicar l’LRSAL en llurs territoris. Algunes d’elles ja han estat publicades en diaris oficials i són un bon exemple de les dificultats que planteja l’aplicació de l’LRSAL. Entres els que es poden trobar en la xarxa en destaquem els següents:

PAÍS BASC: - CIRCULAR de 11 de marzo de 2014, de la Directora de Relaciones con las

Administraciones Locales y Registros Administrativos, referente al sistema de ordenación

mailto:[email protected]


FMC | maig-14 24

de las competencias municipales y al régimen foral vasco, tras la entrada en vigor de la Ley 27/2013, de 27 de diciembre, de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local.

GALICIA

- "Proxecto de Lei de medidas urxentes derivadas da entrada en vigor da Lei 27/2013, do 27 de decembro, de racionalización e sostibilida de da Administración Local”

CASTELLA I LLEÓ

- DECRETO-LEY 1/2014, de 27 de marzo, de medidas urgentes para la garantía y continuidad de los servicios públicos en Castilla y León, derivado de la entrada en vigor de la Ley 27/2013, de 27 de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local.

- CIRCULAR de 1 de abril de 2014, de la Vice consejera de Administración y Gobierno del Territorio, relativa al sistema competencial y otras cuestiones derivadas de la entrada en vigor de la Ley 27/2013, de 27 de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local.

ANDALUSIA

- Decreto Ley por el que se establecen medidas urgentes para la aplicación de la Ley 27/2013, de 27 de diciembre, de racionalización y sostenibilidad de la Administración Local (Borrador de 16 de abril de 2014).

Per la seva correcció tècnica i per la seva utilitat en destacaríem especialment la circular del Govern Basc. Els textos d'aquestes iniciatives els podeu trobar en aquest enllaç: http://www.fmc.cat/NOVETATS/default.cfm?TEM=3&ST=10

ARTICLE. MUÑOZ MACHADO, S., “Sobre la Ley de Garantía de la Unidad de Mercado”,

Revista (on line) La Administración al dia, INAP, 30 d’abril 2014.

“No està recollit el principi d'unitat de mercat, amb aquestes precises paraules, en la Constitució, però les seves exigències es dedueixen de les normes que ordenen el repartiment de competències, que atribueixen a l'Estat les necessàries per a l'ordenació del seu territori com un espai econòmic únic, on regeixen idèntiques normes fonamentals. També resulten dels preceptes dirigits contra l'establiment de barreres de qualsevol classe a les llibertats econòmiques (establiment i circulació de persones i béns: article 139 CE). No obstant això, una de les crítiques més reiterades al funcionament de l'Estat de les autonomies és la que ha comportat la ruptura de la unitat de mercat”. Amb aquestes paraules l’autor inicia un suggestiu article sobre la Llei de garantia de la unitat de mercat i el seus efectes.

http://laadministracionaldia.inap.es/noticia.asp?id=1503144

LLIBRE. SANZ LARRUGA, F.J., MARTA GARCÍA PÉREZ, M., i PERNAS GARCÍA, J.J.,

“Libre mercado y protección ambiental. Intervención y orientación ambiental de las

actividades económicas”, 1ªed, Madrid (INAP), 2013.

Aquest llibre estudia temes tan rellevants com el de les restriccions al mercat europeu conseqüència de la dimensió ambiental, analitzant els aspectes relatius a la inspecció ambiental, així com la projecció de la directiva de serveis i el medi ambient.

http://www.inap.es/alfresco/alfresco/PagInicia-Libremercado-y-proteccionambiental.pdf?userIdParam=&companayIdParam=10112&pathInfo=/d/d/workspace/SpacesStore/37901568-6890-470a-8a4f-26cb3d3800c1/PagInicia-Libremercado-y-proteccionambiental.pdf







FMC | maig-14 25

ARTICLE. GARCÍA ROCA, F.J., EMBID IRUJO, A., I ESTEVE PARDO, J., BAÑO LEÓN,

J.M., I JOSÉ MENÉNDEZ, A., “Los efectos de la crisis económica sobre las instituciones

públicas”, Revista (on line) La Administración al día, INAP, 25 d’abril 2014.

Un ampli grup de catedràtics i professors de la major part de les universitats espanyoles i alts funcionaris de l'Estat, estan assistint a les convocatòries del Seminari sobre la reforma de l'Estat,

que dirigeix el professor Muñoz Machado. La segona sessió del mateix, corresponent al primer

trimestre de l'any, va debatre sobre la incidència de la crisi econòmica en les institucions públiques, participant com a ponents els professors que signen aquest article, que resumeix cadascuna d'aquestes intervencions. La reproducció d'aquests resums va precedida d'un article publicat al diari El País, signat pels professors Javier García Roca i José Esteve Pardo, en nom dels altres participants en el Seminari, amb el títol, "Alguna cosa estem fent malament", que dóna compte de les preocupacions essencials manifestades en el debat.


ARTICLE. BOLTAINA BOSCH, X., “Contratación y subcontratación administrativa en el

sector público local y legislación laboral: la Disposición adicional 1ª del R.D.-Ley

20/2012 y su imprescindible desarrollo normativo”, La Administración Práctica (Madrid),

març, 2014.

L’article analitza la disposició addicional 1 del Reial decret Llei 20/2012 i les obligacions que aquest precepte imposa al sector públic local, amb la finalitat d’evitar que treballadors de contractes i subcontractes adquireixin la condició d’empleats públics locals per ús incorrecte d’aquestes modalitats administratives previstes en la Llei de Contractes del Sector Públic.

L’autor, inicia l’article examinant en el primer punt, la Disposició addicional primera del RD-Llei 20/2012, al parer del qual, es tracta d’una disposició de contingut pedagògic i d’obligat desenvolupament normatiu en cada entitat local. En segon lloc, se centra en el contingut i particularitats d’aquesta Disposició addicional, destacant els aspectes més rellevants. A continuació aborda els efectes retributius de la mateixa, ressaltant que el paràgraf final introdueix una consideració de gran transcendència i que configura el seu aspecte més significatiu, més enllà de l'obligació de dictar tals instruccions. Així, l’autor, comenta aquest paràgraf, en base a dos continguts específics: una primera part del mateix i una segona de la previsió in fine d’aquest.

L’autor prossegueix, analitzant aquesta Disposició addicional, al·ludint ara a la contractació administrativa irregular o en frau de llei. Com a darrer punt, assenyala els criteris orientadors a incorporar en les Instruccions a dictar pel sector públic local.

ARTICLE. Ruiz López J., i Cuellar Martín E., “ “La Gestión de Calidad en las

Administraciones Públicas Españolas. Balance y perspectivas”, Revista Gestión y análisis de políticas públicas, núm. 10, Juliol-Desembre del 2013.

La institucionalització de la gestió de qualitat en les administracions públiques espanyoles que té lloc durant la dècada de 2000 partint del marc de la Nova Gestió Pública ha servit per consolidar la què ha estat una de les principals estratègies de modernització de les administracions públiques a Espanya. També ha facilitat un canvi cultural impulsant l'obertura de les administracions públiques als nous reptes que la modernització planteja en l'actualitat: transparència i bon govern, sostenibilitat i innovació . La crisi econòmica ha posat en qüestió la Gestió de Qualitat com a estratègia en les Administracions Públiques, per a les quals es proposen noves línies de modernització que, en molts casos no tenen l'oportuna perspectiva integral de la gestió i que aborden el procés de modernització d'una manera fragmentària . Els autors, fan una aproximació a l'anàlisi de la implantació de la gestió de qualitat en els tres nivells de l'Administració, encara que més centrat en l'AGE en què disposen de fonts primàries, per fer un balanç sobre el grau de desenvolupament de aquesta cultura de gestió en les administracions públiques espanyoles.

La conclusió de l' esmentat anàlisi és que l'estratègia d'implantació de la gestió de qualitat en les administracions públiques espanyoles, no només segueix tenint plena vigència sinó que constitueix un pas necessari per abordar els nous reptes que planteja la modernització en l'àmbit


FMC | maig-14 26

públic des d'una perspectiva racional i en concordança amb les necessitats i expectatives de la ciutadania .

http://revistasonline.inap.es/index.php?journal=GAPP&page=article&op=view&path%5B%5D=10120&path%5B%5D=10571

PROJECTE DE REGULACIÓ REGLAMENTARIA DE L’ESTAT. PERÍODE MITJÀ DE

PAGAMENT A PROVEÏDORS. “Projecte de Reial Decret sobre període mitjà de pagament

a proveïdors i les conseqüències de l'incompliment”

Aquest projecte de decret, quan sigui aprovat pel govern i publicat al BOE, tindrà per objecte definir la metodologia econòmica per al càlcul i la publicitat del període mitjà de pagament a proveïdors de les administracions públiques, així com el desenvolupament de les condicions per a la retenció de recursos dels règims de finançament per satisfer les obligacions pendents de pagament amb els proveïdors d'acord amb el previst en la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

En aquest sentit, cal assenyalar que el període mitjà de pagament definit en aquest Reial decret mesurarà el retard en el pagament del deute comercial en termes econòmics, sense perjudici del període legal de pagament establert en el Reial decret Legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de contractes del sector públic i en la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials.

El càlcul del període mitjà de pagaments es basarà fonamentalment en la informació obrant en el registre comptable de factures creats després de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, d'impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el Sector Públic. Aquest control informatitzat i sistematitzat de les factures afavorirà un seguiment rigorós de la morositat a través d'aquest indicador, el període mitjà de pagament, que visualitzarà el volum de deute comercial de les Administracions i permetrà, arribat el cas, aplicar els nous mecanismes prevists la Llei orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera, en la qual el control del deute comercial forma part del principi de sostenibilitat financera.

Els principals objectius que es persegueixen amb aquesta reforma són:

Eradicar la morositat de les administracions públiques i asseure així les bases d'un canvi estructural en el seu funcionament.

Controlar i reduir el deute comercial de les administracions públiques, evitant l'acumulació de retards de factures als proveïdors.

Subministrar liquiditat a les empreses mitjançant una reducció dels períodes mitjans de pagament.

Incrementar la transparència en el compliment per part de les administracions públiques del termini de pagament als proveïdors.

Reforçar el compliment de la normativa europea en matèria de lluita contra la morositat. Augmentar l'eficiència en la gestió de les administracions públiques contribuint així a la millora

de la seva sostenibilitat.

Segons el Govern, el decret suposarà un pas més en l'execució de les reformes estructurals previstes en el Pla d'eradicació de la morositat en el sector públic, doncs permetrà comptar amb una eina de seguiment eficaç, dels períodes mitjans de pagament a proveïdors, per controlar i reduir el deute comercial de les administracions públiques


PROJECTE DE REGULACIÓ REGLAMENTARIA DE L’ESTAT. COST EFECTIU DELS

SERVEIS (NOUR ART. 116 TER DE L’LRBRL. “Projecte d'Ordre per la qual s'estableixen

els criteris de càlcul del cost efectiu dels serveis prestats per les entitats locals.”

El nou art. 116 ter de l’LRBRL determina que "Totes les entitats locals calcularan abans del dia 1 de novembre de cada any el cost efectiu dels serveis que presten, partint de les dades




FMC | maig-14 27

contingudes en la liquidació del pressupost general i, si escau, dels comptes anuals aprovats de les entitats vinculades o dependents, corresponent a l'exercici immediat anterior”.

Per tal de fer aquest càlcul segons l’apartat segon del mateix article serà necessari tenir en compte "els costos reals directes i indirectes dels serveis d'acord amb les dades d'execució de despeses” contingudes en la liquidació del pressupost general i, si escau, dels comptes anuals aprovats de les entitats vinculades o dependents, corresponent a l'exercici immediat anterior. Si bé "per ordre del ministre d'Hisenda i Administracions Públiques es desenvoluparan aquests criteris de càlcul”

Igualment, l’apartat tercer de l’article determina que "Totes les entitats locals comunicaran els costos efectius de cada un dels serveis al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques per a la publicació”.

Per tal de fer efectiva aquestes previsió que l’art. 1.31 de l’LRSAL va introduir en l’LRBRL, el MHINAP ha elaborat un Projecte d'Ordre per la qual s'estableixen els criteris de càlcul del cost efectiu dels serveis prestats per les entitats locals, que des del dia 6 de maig es troba sotmès al tràmit d’informació pública. També està disponible la memòria d’impacte normatiu de la disposició.

Igualment, està previst que en els propers dies la disposició sigui sotmesa a informació de la Comissió Nacional d’Administració Local (CUNAL).

D’aquest projecte d’Ordre en destacaríem el següent:

La forma en que s’ha de calcular el cost efectiu dels diferents serveis i competències (arts. 3 a 6, i annexes 1 i 2). Cal tenir present que aquests càlculs necessàriament s’hauran de lligar al nivell de desagregació de la classificació per programes contingut en l'Ordre HAP/419/2014, de 14 de març, per la qual es modifica l'Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s'aprova l'estructura dels pressupostos de les entitats locals; i,

El MHINAP publicarà abans de l'1 de novembre de cada any al seu portal web, sobre la base de la informació que remetin les entitats locals, la informació prevista en els annexos de l’Ordre corresponent a cadascun dels serveis següents serveis:

a) els serveis de prestació obligatòria esmentats en els articles 26.2 i 36 de l’LRBRL; i, b) els serveis derivats de l'exercici de les competències esmentades en els articles 7 i 27 de l’LRBRL.

Finalment, cal tenir present que l’Ordre, quan s’aprovi, entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació en el BOE, si bé, la publicació pel MHINAP de la informació relativa al cost dels serveis derivats de l'exercici de les competències esmentades en els articles 7 i 27 de l’LRBRL entrarà en vigor l'1 gener 2015 (referida a la informació economicofinancera de 2014).

El termini per fer arribar observacions finalitza el proper 23 de maig, i les esmenes es poden fer arribar a l'adreça de correu següent: [email protected]


BUTLLETÍ. “Escola innovació”, núm. 31, EAPC, abril, 2014.

Aquest número del butlletí es dedica monogràficament a la “Qualitat normativa” i destaquen els continguts següents: Entrevista a Paula Ortí, cap de l’Àrea de Millora de la Regulació de l'Oficina del Govern,

Departament de la Presidència. I el seu article sobre la implantació de l’avaluació d’impacte normatiu a l’Administració de la Generalitat.

Entrevista a Juli Ponce, acreditat catedràtic i professor de Dret Administratiu de la Universitat de Barcelona. I el seu article "De la normativa poc intel•ligent a la millor regulació possible: una qüestió de país crucial per al nostre desenvolupament".

Entrevista a Pau Salvador, catedràtic de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra http://www20.gencat.cat/portal/site/eapc/menuitem.ca54cfbb17b4abf5272a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=94e6c6ec069d4410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=94e6c6ec069d4410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

mailto:[email protected]


http://www20.gencat.cat/portal/site/eapc/menuitem.ca54cfbb17b4abf5272a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=94e6c6ec069d4410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=94e6c6ec069d4410VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default



FMC | maig-14 28

INICIATIVA LEGISLATIVA DEL GOVERN DE L’ESTAT. “Projecte de Llei de transformació

del Fons per al finançament dels pagaments a proveïdors

El Consell de Ministres va aprovar el passat mes d’abril el projecte de Llei de transformació del Fons per al finançament dels pagaments a proveïdors per extingir i liquidar l'anterior “Fons per al finançament dels pagaments a proveïdors” com a entitat amb personalitat jurídica pròpia, creant una estructura de gestió adequada a la nova situació derivada d'haver-se completat al febrer l'última fase del Mecanisme de pagament .

El Reial decret llei 7/2012, de 9 de març, va crear el “Fons per al finançament dels pagaments als proveïdors” com a instrument de gestió d'aquest mecanisme extraordinari de finançament de les administracions territorials. El Fons es va crear com a ens amb personalitat jurídica fonamentalment per obtenir finançament aliè en els mercats. En completar al febrer l'última fase del mecanisme, sense que s'hagin de realitzar cap més pagaments a proveïdors a través del mateix, ja no és necessària la personalitat jurídica. I per tant, es planteja la modificació del seu règim jurídic convertint-lo en un fons sense personalitat jurídica (dels previstos en l'article 2.2 de la Llei general pressupostària).

Aquesta conversió, segons el Govern, tindrà diverses avantatges:

Enfortir la gestió del Fons, simplificant el procés de decisions i l'eficiència de la seva gestió;

Aconseguir una major integració i coordinació de la gestió del passiu amb la de l'Estat;

Aconseguir una major integració i coordinació de la gestió de l'actiu del Fons ( préstecs a CCAA i EELL ) amb els procediments i altres mecanismes gestionats pel Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, en el marc de les seves competències en matèria de relacions financeres amb CCAA i EELL .

Reforçar de la credibilitat de la Llei Orgànica del control del deute comercial del sector públic, com a mesura estructural d'eradicació de la morositat de les administracions territorials i indicació clara que ja no hi haurà nous plans extraordinaris de pagaments a proveïdors.

Per evitar que en aquest procés de transformació i simplificació jurídica sorgeixin incerteses i per dotar de claredat i plena seguretat jurídica als operadors econòmics implicats, la seva tramitació parlamentària serà per la via d’urgència.

http://www.congreso.es/public_oficiales/L10/CONG/BOCG/A/BOCG-10-A-94-1.PDF

http://www.congreso.es/public_oficiales/L10/CONG/BOCG/A/BOCG-10-A-94-1.PDF

Informe d’Actualitat Jurídica Maig 2014...

Documents

Transcript of Informe d’Actualitat Jurídica Maig 2014...